label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Matemàtiques | Sandra Minguez Corral (Landete, Conca, 7 d'octubre de 1986) és una matemàtica, professora i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura. En 2008 es llicencià en matemàtiques i màster en rendiment, abandó i fracàs escolar. Des de 2009 és professora de matemàtiques funcionària i ha participat en programes de prevenció del fracàs escolar. Ha estat participant activa del Moviment 15-M i després ingressà a Podem, del que n'és consellera estatal, responsable d'educació i secretària d'organització de la Comunitat Valenciana. Fou escollida diputada per València a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015. |
Història | Contarini és una notable família veneciana que va donar vuit dux de la República de Venecia. |
Pedagogia | El Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut (TPACK) és un model pedagògic que intenta identificar la naturalesa del coneixement requerit pels docents per a la integració tecnològica en el seu ensenyament. L’ús de la tecnologia de manera pedagògica requereix el desenvolupament del contingut pedagògic tecnològic (TPCK), una forma de coneixement que permet enllaçar tres elements: contingut, pedagogia i tecnologia. |
Informàtica | La configuració multiestació (multiterminal, Multiseat, multi-station, multihead) és la configuració especial d'una ordinador per poder suportar múltiples usuaris treballant al mateix temps, cada un amb el seu propi monitor, teclat, ratolí i, opcionalment, amb la seva pròpia targeta de so. Amb el creixent augment de capacitat del maquinari, tant en processadors com memòries, més el vertiginós avanç i desenvolupament dels sistemes GNU/Linux, cada vegada més robusts i amb un millor maneig dels recursos, en un ordinador pot fer-se un alt nombre de tasques sense que es torni lenta. No obstant això, en usar la configuració estàndard d'un PC d'escriptori, només un usuari pot utilitzar l'ordinador al mateix temps, limitant l'efectivitat del sistema, ja que roman desocupat la major part del temps, manté els seus recursos ociosos. Amb la configuració multiestació, diversos usuaris poden compartir els recursos de la mateixa ordinador, així que s'estaria usat un major percentatge de la seva capacitat total, tenint així un millor aprofitament del sistema. Per exemple, en l'esquema tradicional, si algú fa servir únicament un navegador de pàgines web o escrivint una carta en un processador de textos, o treballant amb una full de càlcul, o amb un programa de facturació, inventari, o comptabilitat, l'equip es desaprofita, en estar gran part de la capacitat del sistema sense ús. Però amb la configuració multiterminal, altres persones podran fer servir els recursos que d'altra manera estarien ociosos. |
Enginyeria | En l'àmbit tecnològic de l'ús de materials per qualsevol activitat constructiva es fa necessari controlar la qualitat d'aquests materials. Les proves de qualitat detecten defectes o ineficiències en la funcionalitat dels materials tècnics. Els assaigs o proves de qualitat poden ser destructives o no destructives. Hi ha proves de control de qualitat molt evidents i immediates com ara la inspecció visual de la superfície d'una peça, a vegades assistida per microfotografia o fotografia de freqüències no visibles. |
Ciències de la salut | L'estudi de cohorts retrospectiu o estudi retrospectiu de cohorts, també anomenat estudi històric de cohorts, és un estudi de cohorts longitudinal utilitzat en la investigació mèdica i psicològica. Una cohort d'individus que comparteixen un factor d'exposició comú es compara amb un altre grup d'individus equivalents que no estan exposats a aquest factor, per determinar la influència del factor en la incidència d'una afecció com la malaltia o la mort. Però a diferència de l'estudi de cohorts prospectiu no hi ha hagut un seguiment de les cohorts al llarg del temps, sinó que s'investiga donats els resultats (malaltia o mort) a quina cohort haurien pertangut (exposats o no exposats). |
Cultura popular | El tema de La bella dorment i més literalment La Bella dorment del bosc o La Bella del bosc dorment apareix oficialment sota forma de conte el 1634 amb el títol de "Sol, Lluna i Talia" al recull de contes del Pentamerone de Giambattista Basile. El 1679 Charles Perrault reprèn el conte reeditant-lo, i aquest apareix en el seu Històries i contes de temps passats, amb el títol de "La Belle au bois dormant", amb el qual és universalment coneguda. El 1812 els germans Grimm en publiquen una nova versió feta a partir de la de Perrault, al Kinder- und Hausmärchen, amb el títol de "Rosaspina". L'adaptació al català de la rondalla alemanya Dornröschen feta per Carles Riba va designar el personatge principal del conte amb el nom floral d'"Englantina", exactament talment com es va fer a Islàndia i a la resta de llengües. Tanmateix, els traductors moderns del conte al català han renunciat a dir Englantina o Englantineta a la protagonista i a la rondalla, i han passat a dir-ne La bella dorment que, en realitat, s'hauria de reservar per a la versió de Walt Disney (Sleeping Beauty), per a la d'en Charles Perrault (La Belle au bois dormant) i també per a la versió dels Germans Grimm (Dornröschen). El conte s'ha adaptat a nombrosos mitjans al llarg del temps. |
Periodisme | L'Associació Bielorussa de Periodistes (BAJ) (en bielorús: Беларуская асацыяцыя журналістаў ) és una organització no governamental fundada l'any 1995 que defensa la llibertat d'expressió a Bielorússia. El seu objectiu es basa en "assegurar la llibertat d'expressió i el dret de rebre i distribuir la informació i promoure estàndards professionals del periodisme". Actualment forma part de la Federació Internacional de Periodistes i és sòcia de Reporters Sense Fronteres. Aquesta associació especialment s'ha distingit per fer front a la repressió sobre la premsa escrita dictada pel president Aleksandr Lukaixenko. L'any 2002 fou guardonada amb la Ploma d'or concedida a Dublín per l'Associació Mundial de Premsa escrita, premi que recollí la seva presidenta Zhanna Litvina, i el 2004 amb el premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu. |
Llengües | Un crioll holandès o més ben dit crioll de base lexical neerlandesa és una llengua criolla que ha estat substancialment influït per la llengua holandesa. La majoria de criolls d'holandès s'han originat en colònies holandeses a Amèrica (especialment al Carib) i Àsia del sud-est, després de l'expansió de segle xvii de la potència marítima neerlamdesa. Gairebé totes aquestes llengües són ara extintes. |
Matemàtiques | La raó geomètrica és la comparació de dos quantitats pel seu quocient. La raó indica quantes vegades conté una quantitat a l'altra. Exemple: 18 ENTRE 6 és igual a 3 (18 conté tres vegades el 6); la seva raó geomètrica és 3. |
Història | El llinatge dels Rabassa de Perellós, també cognomenats Perellós i que foren la seva línia valenciana, fou iniciada per Francesc de Perellós, fill de Francesc I. Fou pare de Violant i de Francesc de Perellós i de Pròixida.Violant de Perellós i de Pròixida, dita la Nina de Perellós, obtingué béns mobles del vescomte d'Illa, padrastre seu. Fou senyora de Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall i el Soler i sembla que no es casà. Deixà hereu Antoni Pinya, de Perpinyà, heretat que fou impugnada per Gregori Burgues, fill de Francesc, fill legitimat d'ella i d'un altre Gregori Burgues; el testament fou anul·lat i l'herència adjudicada el 1457 als Burgues.Francesc de Perellós i de Pròixida fou senyor de Coaner i de Torroella de Bages i obtingué de la seva mare els drets sobre les rendes antigues de Vic (1402), que vengué a Romeu de Santhilari (1415). Tingué un plet amb Gilebert de Centelles sobre drets hereditaris de Bernat de Centelles (1409). Es casà amb Joana Rabassa, hereva de Gener Rabassa, i des d'aleshores començà a dir-se també Gener Rabassa.Llur net, Gener III Rabassa de Perellós i de Montagut (mort el 1513) comprà el 1495 la baronia de Dosaigües als Lladró de Vilanova i vinculà els seus béns amb obligació que tots els hereus es diguessin Gener Rabassa de Perellós. El seu fill fou Gener IV Rabassa de Perellós i Vives de Boïl. Tingué un fill amb Àngela d'Àxer –una parenta seva en grau prohibit per al matrimoni–, que es digué Ramon, i que fou legitimat el 1547.Ramon, adoptà el nom de Gener V Rabassa de Perellós i d'Àxer i fou baró de Dosaigües i senyor de Benetússer. Fou pare de Ramon de Perellós i de Rocafull i de Gener VI Rabassa de Perellós i de Rocafull, cavaller d'Alcàntara, que fou creat (1699) marquès de Dosaigües.Gener VII Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, fill de Gener VI, uní al seu patrimoni la baronia de Picassent i fou pare de Gener VIII Rabassa de Perellós i de Lanuza (mort el 1765), que incorporà al patrimoni el comtat d'Albatera i les baronies de Bétera i Daia com a descendent dels Rocafull. El 1737 adquirí, per concòrdia, les baronies de Llutxent, Castalla i la Font de la Figuera. El 1745 es casà amb Maria Helena de Lanuza-Montbui-Vilarig i de Boixadors, comtessa de Plasència, vescomtessa de Rueda i Perellós i baronessa de Montbui.Llur net, Gener X Rabassa de Perellós i de Palafox, cinquè marquès de Dosaigües, extingí el cognom, ja que va morir solter a Roma, el 1853. Deixà hereu universal Vicent Dasí i Lluesma, fill del seu administrador Vicent Dasí i Mestre i de Manuela Lluesma i March. Aquesta successió fou impugnada pels parents més propers, els Marimon, marquesos de Cerdanyola. Finalment l'herència passà als Dasí i els títols als Marimon, excepte el marquesat de Dosaigües, la renúncia al qual, mitjançant una forta compensació econòmica a aquests, fou obtinguda per Dasí, que, així mateix, obtingué que la reina Isabel II d'Espanya li concedís el títol com a cap d'un nou llinatge.La branca de Tàrrega sembla que fou iniciada per Francesc Rabassa de Perellós —que seria un altre fill de Francesc de Perellós i de Joana Rabassa—, i s'extingí, pel que sembla, a la segona meitat del segle xviii. |
Filosofia | Josep Lluís Blasco i Estellés (Sagunt, 1941 - 8 de març de 2003) fou un filòsof i polític valencià. |
Química | El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química. El guanyador el decideix la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, és entregat a Estocolm (Suècia) el 10 de desembre de cada any i té una dotació de 10 milions de corones sueques (aproximadament un milió d'euros). A dos guanyadors del Premi Nobel de Química —els alemanys Richard Kuhn (1938) i Adolf Butenandt (1939)— no se'ls va permetre acceptar el premi per part del seu govern, de tal manera que van obtenir posteriorment la medalla i el diploma pertinents, però no els diners. Frederick Sanger és l'únic guardonat que ha aconseguit guanyar-lo en dues ocasions, els anys 1958 i 1980. De la mateixa manera, Marie Curie fou guardonada amb el Premi Nobel de Química el 1911, havent rebut el Premi Nobel de Física el 1903; i Linus Carl Pauling fou guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1954 i amb el Premi Nobel de la Pau el 1962. El premi ha estat declarat desert en vuit ocasions i al llarg de la seva història l'han guanyat quatre dones: Marie Curie (1911), Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964) i Ada Yonath (2009). |
Ràdio | WSJT és un programa d'ordinador utilitzat per a febles senyals de radiocomunicació entre operadors radioaficionats. |
Història | Jin fou una lliga d'estats tribals de la part sud de Corea a la segona meitat del primer mil·lenni. S'esmenten dos reis, Jun i Wiman Joseon al segle ii aC, quan la lliga es va fragmentar i van sorgir confederacions tribals o de clans: Mahan al sud-oest, Jinhan al sud-est, i Byeonhan, entre ambdues. |
Indumentària | Irene Sharaff (Boston, Estats Units, 23 de gener de 1910 - Nova York, 1993) fou una dissenyadora de roba nord-americana de pel·lícules i obres de teatre, i guanyadora de cinc premis Oscar. Va néixer el 1910 a la ciutat de Boston, ciutat situada a l'estat de Massachusetts (Estats Units) i va estudiar a la "New York School of Fine and Applied Arts", l'"Art Students League" de Nova York i l'"Académie de la Grande Chaumière" de París (França). En la seva joventut inicià la seva carrera com a il·lustradora en revistes de moda, però ràpidament transformà la seva orientació vers al disseny de roba i interiorisme. El 1931 feu el debut a Broadway participant en una producció de Alícia en terra de meravelles interpretada per Eva Le Gallienne. El 1951 la producció musical The King and I li feu aconseguir un premi Tony, creant noves tendències amb l'ús de sedes de Tailàndia. Va morir el 10 d'agost de 1993, a l'edat de 83 anys, a la ciutat de Nova York a conseqüència d'una insuficiència cardíaca. |
Festivals | L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant segles. A grans trets, l'art grec representà una síntesi transformadora, innovadora dels corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mida de l'home ("l'home és la mesura de totes les coses". Protàgores). Els edificis més importants, els temples, es caracteritzen per la seva gran simplicitat amb només una sala allargada i un pòrtic. Aquesta senzillesa es veu també reflectida en la seva estructura que era arquitravada sobre columnes. Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat amb la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'aquests presenta un repertori limitat de variants que són els anomenats ordres arquitectònics, o conjunts de columna (element sustentador) i superestructura (element sostingut), que es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements. |
Dret | El dret d'accés a la informació pública és el dret ciutadà a accedir a la informació pública en poder del Govern i les institucions públiques. Es tracta d'un dret públic subjectiu que articula i protegeix el dret fonamental a saber, a més de ser un instrument de control democràtic de les institucions públiques que fa efectiu el principi de transparència política. A l'Estat espanyol aquest dret està regulat a nivell estatal per la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la qual reconeix que totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública, en els termes prevists a l'article 105.b) de la Constitució Espanyola, així com en la corresponent normativa autonòmica segons l'àmbit de les respectives competències. |
Física | El radi clàssic de l'electró, també conegut com a radi de Lorentz o longitud de dispersió de Thomson, indica la mida aproximada de l'electró si la seva massa fos generada exclusivament a partir de la seva energia potencial electroestàtica, sense tenir en compte efectes quàntics. És una quantitat obtinguda en un model clàssic (i.e. no-quàntic) relativista de l'electró i val r e = 1 4 π ε 0 e 2 m e c 2 = 2.8179403267 ( 27 ) × 10 − 15 m , {\displaystyle r_{\text{e}}={\frac {1}{4\pi \varepsilon _{0}}}{\frac {e^{2}}{m_{\text{e}}c^{2}}}=2.8179403267(27)\times 10^{-15}{\text{ m}},} on e {\displaystyle e} és el càrrega elèctrica, m e {\displaystyle m_{\text{e}}} la massa de l'electró, c {\displaystyle c} la velocitat de la llum, i ε 0 {\displaystyle \varepsilon _{0}} la permitivitat d'espai lliure. Aquest valor numèric és més gran que el radi real del protó. En unitats cgs, el seu valor és r e = e 2 m e c 2 = 2.8179403267 ( 27 ) × 10 − 13 cm {\displaystyle r_{\text{e}}={\frac {e^{2}}{m_{\text{e}}c^{2}}}=2.8179403267(27)\times 10^{-13}{\text{ cm}}} on (amb tres dígits significatius): e = 4.80 × 10 − 10 esu , m e = 9.11 × 10 − 28 g , c = 3.00 × 10 10 cm/s . {\displaystyle e=4.80\times 10^{-10}{\text{ esu}},\quad m_{\text{e}}=9.11\times 10^{-28}{\text{ g}},\quad c=3.00\times 10^{10}{\text{ cm/s}}.} Des d'un punt de vista modern, l'electró és una partícula puntual, és a dir amb càrrega puntual i sense extensió espacial i, per tant, intentar descriure-la com a partícula extensa és considerat una aproximació mal-concebuda i no pedagògica. Tanmateix, r e {\displaystyle r_{\text{e}}} és una quantitat útil quan considerem el límit clàssic de teories modernes implicant l'electró, com la dispersió de Thomson (no relativista) o la fórmula de Klein–Nishina (relativista). De fet, a distàncies més curtes que re, les fluctuacions quàntiques dins del buit que envolta un electró comencen a tenir efectes calculables que tenen conseqüències mesurables en processos de física atòmica i de partícules. |
Llengües | El patuet (francès: pataouète) era la varietat del català parlada a Algèria durant l'administració francesa. D'origen, sobretot, menorquí, alacantí i rossellonès, es va caracteritzar per les influències del francès i de l'àrab i, alhora, va influir en l'argot francès pied-noir. Després de la neteja ètnica que va seguir a la independència d'Algèria, el 1962, la població es va dispersar per França, alguns a la Catalunya del Nord, i una minoria a la província d'Alacant. L'Associació de Veïns de Fort-de-l'Eau celebra una trobada anual d'algerians descendents de menorquins a la població provençal L'Illa de Sòrga. L'any 2001 alguns participants encara conservaven el parlar patuet. |
Televisió | La XXI Edició dels Premis Antena de Oro, entregats el 14 d'abril de 1993 a Madrid per l'alcalde de Madrid, encara que corresponents a 1992 foren els següents: |
Humor | Heber Hugo Carámbula (Las Piedras, 31 d'octubre de 1945 - Buenos Aires, 14 de novembre de 2015) conegut com a Berugo Carámbula, va ser un actor, guitarrista, humorista i presentador de televisió uruguaià la carrera de la qual va ser exercida en el seu país natal i també a l'Argentina. |
Estris | La pala (dels fems o escombraries), recollidor, aplegador o arreplegador és un estri utilitzat per a recollir la pols o les escombraries. |
Jocs | Una basa és una mecànica de jocs de cartes coneguda i present en molts jocs de naips com: Burraco, Truc, Cors i fins i tot en jocs moderns com Dixit.La mecànica dels jocs de bases consisteix en un joc basat en torns on cada jugador afegeix una carta o més cartes a la taula, formant així una "basa". Cada carta puntuarà segons les regles del joc i el jugador que guanya el joc guanya els punts corresponents. L'objectiu de la gran majoria de jocs trumfos és guanyar el trumfo, però en alguns jocs, com ara el joc de Cors, cal evitar guanyar el trumfo. |
Ciència militar | L'Arsenal Militar de Cartagena és un drassana i base naval de gran importància en el Llevant espanyol, construït amb la intenció de desenvolupar la política naval de Felip V i el seu secretari, el marquès de l'Ensenada. |
Metodologia | El mètode empíric-analític o mètode empíric és un model d'investigació científica, que es basa en la lògica empírica i que juntament amb el mètode fenomenològic és el més utilitzat en el camp de les ciències socials i en les ciències descriptives. El terme empíric deriva del grec antic (Aristòtil utilitzava la reflexió analítica i el mètode empíric com a mètodes per construir el coneixement) d'experiència, έμπειρία, que al seu torn deriva de έυ (a) i πεἳρα (prova) : en proves, és a dir, portant a terme l'experiment. Per tant les dades empíriques són extretes de les proves encertades i els errors, és a dir, d'experiència. La seva aportació al procés de recerca és resultat fonamentalment de l'experiència. Aquests mètodes possibiliten revelar les relacions essencials i les característiques fonamentals de l'objecte d'estudi, accessibles a la detecció sensoperceptual, a través de procediments pràctics amb l'objecte i diversos mitjans d'estudi. La seva utilitat destaca en l'entrada en camps inexplorats o en aquells en els quals destaca l'estudi descriptiu. |
Química | La torrefacció o l'acció de torrar, és un procés que consisteix a sotmetre a l'acció directa del foc o de calor i en contacte amb l'aire determinades substàncies, per tal de dessecar-les, de destruir-ne algun principi perjudicial, d'oxidar-les, etc. Des del punt de vista químic, hom pot dir que la torrefacció és una calcinació que comporta l'oxidació del material tractat.En alimentació s'anomena així al procés que consisteix a sotmetre un aliment a temperatures superiors a les de la dessecació, amb la qual cosa el producte sofreix caramel·lització dels sucres (reacció de Maillard) i piròlisi parcial, per tal d'aconseguir-hi el desenvolupament d'aromes i textures característiques. Per exemple s'empra la torrefacció en la fabricació del cafè, la xocolata i el maltatge per fer malt de cervesa fosca. |
Geografia | Orcus Patera és una regió de la superfície del planeta Mart, que va ser fotografiada per primera vegada per la Mariner 4. Es tracta d'una depressió de 380 km de llarg, 140 km d'amplada i d'uns 0,5 km (500 metres) de profunditat però amb un sòl relativament suau. Té una vora de fins a 1,8 km d'altura. Orcus Patera és a l'oest de l'Olympus Mons i a l'est d'Elysium Mons. Es troba a mig camí entre aquests dos volcans, i l'est i nord del cràter Gale. Ha experimentat processos eòlics, i té alguns cràters petits i estructures de graben. Tanmateix, no se sap com es va formar originalment la patera. Les teories inclouen esdeveniments volcànics, tectònics o cràters. Un estudi del 2000 que va incorporar nous resultats de la Mars Global Surveyor, juntament amb les dades més antigues de la Viking, no va sortir clarament a favor de processos volcànics o cràters.Mars Express va observar aquesta regió el 2005, produint model de terreny digital i imatges en color. |
Pedagogia | María Stagnero de Munar (Montevideo, 1856 - 30 d'agost de 1922) va ser una destacada mestra, directora i pedagoga uruguaiana, fundadora de l'Institut Normal de Senyoretes per a la preparació de mestres d'ensenyament primari |
Filosofia | Amor fati és un concepte filosòfic emprat per Friedrich Wilhelm Nietzsche que té com a arrel llatina el significat d'amor al destí o, altrament dit al fat ("fatum"), que no pas a la fatalitat o a la determinció o manca de llibertat. Aquest filòsof utilitza aquesta expressió per a qualificar la suprema llibertat de la voluntat individual que anima el superhome (Übermensch), no solament a acceptar la vida que ha tocat viure, sinó a viure amb tota la potència d'acció per assaborir la vida amb tota la seva intensitat i realitzar la seva voluntat individual creativa. |
Telecomunicacions | L'efecte telenovel·la (també anomenat efecte soap opera) és la sensació que té l'espectador quan veu una pel·lícula a més FPS (fotogrames per segon) dels que són habituals. Generalment, les pel·lícules es reprodueixen a 24 fotogrames per segon, però hi ha casos en els quals les pel·lícules es reprodueixen a més fotogrames per segon (generalment 48FPS). Un dels casos més coneguts és la de la pel·lícula de "El hobbit", que va ser rodada a 48FPS (malgrat després en moltes sales es reduís la taxa de fotogrames a la meitat). En general, l'efecte telenovel·la resulta desagradable per al públic, perquè crea la sensació de que la pel·lícula hagi estat rodada amb una càmera de televisió o fins i tot amb una càmera de vídeo, creant certa sensació d'artificialitat. Els programes de televisió i les telenovel·les, generalment, estan rodades en vídeo i no en pel·lícula, per la qual cosa la seva taxa de fotogrames és major. Per això a aquest efecte se li diu efecte telenovel·la. |
Televisió | Yasushi Akutagawa (japonès: 芥川也寸志) (Tòquio, 12 de juliol de 1925 - Tòquio, 31 de gener de 1989) fou un compositor i director japonès. El seu pare era el famós escriptor Ryūnosuke Akutagawa. |
Informàtica | AMD64, inicialment coneguda com a x86-64, és una arquitectura basada en l'extensió del conjunt d'instruccions x86 per manejar adreces de 64 bits, realitzada per AMD. A més d'una simple extensió, contempla millores addicionals, com duplicar el nombre i la grandària dels registres d'ús general i d'instruccions SSE. El primer processador amb suport per a aquest conjunt d'instruccions va ser l'Opteron, llançat l'abril de 2003. Posteriorment, ha estat implementat en múltiples variants de l'Athlon 64, així com del Pentium 4, d'Intel; en aquest últim cas, sota una versió d'Intel anomenada EM64T. |
Química | S'anomena Enllaç covalent coordinat (en anglès dipolar bond) a l'enllaç químic que es forma quan dos cossos comparteixen un parell d'electrons, procedint aquests dos electrons d'un d'ells. Aquest tipus d'enllaç es presenta quan un àtom no metàl·lic comparteix un parell d'electrons amb altres àtoms. Per tal que es doni aquest tipus d'enllaç, cal que l'àtom electro-positiu tingui un parell d'electrons lliures en un orbital exterior i que l'àtom electro-negatiu tingui capacitat per a rebre aquest parell d'electrons a la seva última capa de valència. Aquest tipus d'enllaç és comú en els òxids no metàl·lics i en els ions complexos dels metalls lleugers, així com l'H₂SO₄, NH₃, SO₂. És també el responsable de certs ions com l'ió amoni (NH₄+), on el nitrogen cedeix els dos electrons perquè el quart hidrogen (que prèviament s'hauria ionitzat) s'uneixi a ell. És també important a l'ió oxoni (H₃O+), on l'oxigen cedeix el parell d'electrons. |
Telecomunicacions | El pla sonor, segons la comunicació audiovisual i expressió sonora, determina la situació, ja sigui temporal, física o d'intenció dels diferents sons. |
Ciències de la salut | Les bioceràmiques són materials ceràmics biocompatibles. És a dir, tenen un comportament específic biològic i fisiològic. La seva inèrcia química els fa adequats pel seu ús en implants quirúrgics, pròtesis i òrgans artificials. Aquests implants han de reunir una sèrie de característiques, les quals imposen a la vegada una sèrie de limitacions. Així doncs, tot biomaterial, a part de ser acceptat pels teixits vius de l'organisme de forma adequada, ha de ser capaç de ser fabricat en la forma i mida adequada, perquè pugui ser implantat al pacient, patir les càrregues mecàniques pròpies de la seva funció i els fenòmens de fatiga durant un acceptable període. En aquests moments, es parla de tres generacions de bioceràmiques. Amb la primera generació, es busca substituir un teixit deteriorat, amb els de segona, l'objectiu se centra en reparar teixits i els de tercera, l'objectiu és arribar a regenerar-los. |
Indumentària | Lligadura és el terme genèric que designa tot objecte o peça de vestir que es posa al cap per a cobrir-lo, com a ornament o per a protegir-lo del fred i del sol. També pot anomenar-se cobrecap. La diversitat de lligadures és enorme. A més de les diferències produïdes al llarg de la història, en cada moment històric que hom prengui com a objecte d'observació n'hi ha de nacionals, regionals o locals, i d'internacionalitzades; per a home, per a dona o unisex; de civils, de religioses i de militars; de socialment democratitzadores i d'indicació d'estatus; de tradicionals i de moda. |
Geologia | La conca germànica era una conca sedimentària que es formà durant el permià i que s'estenia per gran part d'Europa. En l'estudi d'aquesta conca Friedrich August von Alberti definí el triàsic l'any 1834 a partir de la presència de tres fàcies: Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper.Les condicions climàtiques n'eren àrides en estar situada a una latitud de 20° i 30°. Se situava a la zona central del supercontinent Pangea al nord-oest de l'oceà Tetis. |
Enginyeria | El Triangle de la Gestió de Projectes (anomenat també Triple Restricció o el Triangle de Ferro) és un model de mostra la dependència entre les restriccions que limiten un projecte en la gestió de projectes. És un ajut gràfic on els tres atributs es dibuixen en les cantonades del triangle per mostrar l'oposició entre elles. És útil per ajudar amb intencionalment triar els biaixos del projecte, o l'anàlisi dels objectius d'un projecte. S'utilitza sovint per il·lustrar que l'èxit de la gestió del projecte es mesura per la capacitat de l'equip de projecte per gestionar el projecte, de manera que els resultats esperats són produïts en fer servir el temps i el cost. |
Filosofia | Monadologia és una obra de Gottfried Wilhelm Leibniz dedicada a les mònades o substàncies primàries, escrita en 90 aforismes i breus explicacions en prosa. Cada mònada (terme ja usat a la filosofia grega) seria un ens material programat per actuar d'una determinada manera i interaccionar amb les altres mònades. Aquesta programació original justifica el paper de Déu com a creador del món i lluita contra el dualisme extrem (ja que totes les mònades són part d'un U). Les mònades no poden ser separades dels cossos a què donen origen, existeixen com a abstracció i essència d'aquests (idealisme) i justifiquen el paper de cada ésser al món. Les mònades, per tant, tenen realitat matemàtica (unitat del càlcul), física, metafísica, psicològica (actuen com a idees innates) i biològica. La seva principal qualitat és la percepció, que les ajuda a relacionar-se amb les altres, i l'autopercepció en el cas de formar part d'éssers racionals. |
Biotecnologia | La disrupció cel·lular és el procés de trencament de les cobertes d'una cèl·lula de manera intencionada per a finalitats biotecnològiques, i en què aquesta ruptura de les membranes o parets cel·lulars forma part d'un procediment més ampli que té com a finalitat recuperar un producte d'interès de caràcter intracel·lular. Aquests productes intracel·lulars es produeixen en la majoria de casos de forma soluble al citoplasma o en cossos d'inclusió, lloc en el qual s'acumulen en grans quantitats.Es tracta, doncs, d'un procés de lisi delicat, en què les majors dificultats sorgeixen pel fet de tractar-se d'una ruptura cel·lular no controlada i resultant d'un alliberament sense impediments de tots els productes intracel·lulars (proteïnes, àcids nucleics, restes cel·lulars...). Un cop dut a terme, el producte obtingut haurà de passar per diversos processos de separació i purificació depenenent de les necessitats de comercialització o investigació, el que es coneix com a etapa downstream d'un bioprocés. El pas previ a la disrupció cel·lular és l'anàlisi exhaustiu de les característiques del producte d'interès que es vol aïllar i purificar. Per una banda, cal prendre èmfasi en els factors que propicien la pèrdua de propietats o la degradació, així com considerar els aspectes de la línia cel·lular de l'espècie amb la que es vol aplicar el procés, i més en concret la seva coberta cel·lular. Aquest conjunt de situacions són els que determinaran el mètode exacte de disrupció. |
Telecomunicacions | Telenor és una companyia de telecomunicacions noruega que cotitza a l'OBX Index de la Borsa d'Oslo. La companyia es fundà el 1855 com a Telegrafverket, canvià, però, el nom el 1969 a Televerket, i el tornà a canviar el 1994 pel nom actual, Telenor, quan fou reestructurada com a empresa pública. Telenor comptà fins al 1998 amb el monopoli dels serveis de comunicació per a clients privats a Noruega. Actualment treballen a Telenor prop de 23.400 treballadors, 12.400 dels quals fora de Noruega. El 2006 el valor borsari de la companyia pujà a 125 mil milions de corones noruegues (prop de 17,4 mil milions d'euros). |
Enginyeria | El vacuòmetre de McLeod és un vacuòmetre que mesura amb gran precisió pressionis inferiors a la pressió atmosfèrica. S'utilitza tant en la indústria com en el camp de la recerca científica i tècnica. Va ser inventat en 1874 per Herbert G. McLeod (1841-1923). Tot i que, encara avui és freqüent trobar-los formant part de complexos equipaments d'alt buit, que estan sent substituïts per vacuòmetres electrònics. |
Química | Les mostasses sulfurades, o gasos mostasses, són una classe d'agents relacionats entre ells de la guerra química que són citotòxics i vesicants quan s'exposen a la pell i els pulmons. En estat pur són líquids viscosos incolors a temperatura ambient. Normalment es presenten amb un color marró-groguenc i una olor que sembla a la de la planta de la mostassa, all, o del rave rusticà i d'aquesta olor prové el seu nom comú. També se l'anomena iperita donat que fou usat per primera vegada a Ieper (Flandes - Bèlgica) durant la Primera Guerra Mundial, per la qual cosa el nom del gas es formà a partir del nom de la ciutat. Originàriament se li va assignar el nom de LOST, després que els científics Wilhelm Lommell i Wilhelm Steinkopf desenvoluparen un mètode per a la seva producció a gran escala per l'Imperi Alemany l'any 1916.Els agents de gas mostassa estan regulats per la Convenció d'Armes de Guerra (Chemical Weapons Convention, CWC) de 1933. En aquesta convenció es monitoren tres classes de productes químics amb sofre o nitrogen agrupats en la Llista de Substàncies programades (Schedule 1, com substàncies sense cap altre ús que en la guerra química. En el camp de batalla els gasos mostassa es fan servir en escuts d'artilleria, bombes aèries, coets o ruixant des d'avions. |
Objectes astronòmics | En Relativitat General, el radi de Schwarzschild és el radi mínim que ha de tenir un astre per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície vers l'espai exterior. Per sota d'aquest límit la força gravitatòria entre les seves partícules causaran un col·lapse gravitacional irreversible, seria el final del estels més massius que esdevenen un forat negre.Schwarzschild va treballar per a trobar una solució a les equacions de camp d'Einstein, per a trobar una solució a la curvatura de l'espaitemps al voltant d'una massa puntual, i més tard ho va aplicar al cas d'una massa esfèrica, trobant que hi havia un radi on hi havia una singularitat, una distància on alguns del valors que descriuen el camp gravitatori esdevenen infinits. Aquest radi, avui dia conegut com a radi de Schwarzschild, vindrà donat per la següent equació: R S = 2 G M c 2 {\displaystyle R_{S}={\frac {2GM}{c^{2}}}} on M {\displaystyle M} és la massa de l'objecte G {\displaystyle G} és la constant de la gravitació c {\displaystyle c} és la velocitat de la llum |
Psicologia | Joker és una pel·lícula estatunidenca del 2019 dirigida per Todd Phillips. És un thriller psicològic basat en personatges de DC Comics i està protagonitzat per Joaquin Phoenix com a Joker. La història està ambientada el 1981 i segueix els passos d'Arthur Fleck, un comediant fracassat i malalt mental, mentre comença una vida criminal a Gotham City. Joker és una producció de DC Films, Village Roadshow Pictures, Bron Creative i Joint Effort, distribuïda per Warner Bros. Pictures. Joker es preestrenà a la 76a Mostra Internacional de Cinema de Venècia el 31 d'agost del 2019 i guanyà el Lleó d'Or. Tant als Estats Units com als Països Catalans arribà el 4 d'octubre de 2019. La crítica ha lloat la interpretació de Phoenix, mentre que el to llòbrec, la representació de les malalties mentals i l'ús de la violència s'han valorat de manera diversa. |
Pedagogia | Joaquima Júdez i Fageda (Sant Quirze de Besora, 1934) és una psiquiatra i pediatra catalana. El 1967 va fundar el Centre de Medicina Preventiva Escolar de Sabadell, que va dirigir fins al 1977. Posteriorment, posa en funcionament el Centre d'Estimulació Precoç, que atén nens de fins a sis anys amb problemes de retard mental i és un dels centre pioners a Catalunya. Ha destacat per la seva tasca en la detecció, el tractament i l'ajuda a les persones amb disminucions psíquiques. També és impulsora inicial en la integració dels infants amb deficiència mental a les escoles. Actualment és presidenta de l'Associació pro Disminuïts Psíquics de Sabadell i Comarca i membre activa de laFundació Catalana Tutelar de Discapacitats Mentals a Barcelona, assessora del Consell Professional de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell i catedràtica de Psicopatologia Infantil i Juvenil de la Universitat Ramon Llull. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. |
Seguretat laboral | El cinturó, cinyell, cinta (a la Catalunya del Nord i Balears) o corretja de seguretat és un element de seguretat passiva que s'utilitza, normalment, creuant-se a la cintura i al pit dels viatgers d'automòbils, avions, etc. Es fabrica amb tela forta i té com a objectiu que els passatgers no siguin llançats dels seus seients en produir-se un accident. |
Geologia | Les coves de Maijishan (en xinès simplificat: 麦积山石窟; en xinès tradicional: 麥積山石窟; en pinyin: Màijīshān Shíkū) són un conjunt de temples budistes excavats al mont Maijishan, a prop de la localitat de Tianshui, a la província de Gansu, a la Xina. Consta d'uns 1000 m² de frescos i conté més de 7200 escultures budistes. Es van començar a construir al voltant de 1057, en època de la Dinastia Qin, és a dir, en el període dels Setze Regnes. |
Psicologia | La monogàmia successiva o monogàmia serial és la pràctica consistent a contraure diversos matrimonis o relacions de parella de manera successiva i més o menys continuada al llarg d'una vida, però amb una sola persona cada vegada. |
Pseudociència | Constel·lacions familiars és una tècnica pseudocientífica utilitzada en teràpia sistèmica familiar, creada i desenvolupada per Bert Hellinger. L'utilitzen alguns psicòlegs, psiquiatres i psicoterapeutes; però no té cap base empírica ni estudi científic respecte a la seva efectivitat terapèutica. L'objectiu és curar les ferides psicològiques existents en les famílies, enteses com un sistema en què tots els seus membres estarien relacionats. Hellinger va estudiar les formes inconscients en què cada individu estaria unit a la seva família, i com determinats comportaments i tendències psicològiques es repetirien generació rere generació. Va crear un mètode o procediment per restablir l'ordre natural del sistema familiar, curant així les "ferides" d'aquest. Segons la seva visió, la nostra història familiar afecta profundament la nostra personalitat, el nostre comportament i les nostres relacions. A més, modela els nostres valors, actituds i creences sobre nosaltres mateixos, els altres i la nostra vida. |
Biblioteconomia | Biblioteca 2.0 és una manera àmplia de definir un nou model de serveis de biblioteca. Reflecteix una transició dins el món de la Biblioteconomia. L'objectiu se centra en l'usuari i la seva participació en la creació de continguts i la interacció amb la comunitat. El concepte de Biblioteca 2.0 es basa en el de la Web 2.0 en què comparteix algunes idees subjacents. Això inclou l'ús d'eines en el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per oferir serveis en línia i el flux creixent de retroalimentació per part de l'usuari. Els que proposen aquests conceptes, als que de vegades se'ls anomena el Radical Trust, desitgen que aquest model de servei acabi reemplaçant les ofertes tradicionals en comptes del servei unidireccional que han caracteritzat les biblioteques durant segles. A la biblioteca 2.0 els serveis s'actualitzen constantment i es revaluen per a la seva millora, alhora fan una invitació als usuaris per implementar i incrementar l'ús d'aquests serveis i la seva participació en el disseny (intel·ligència col·lectiva). L'adveniment de la Web 2.0 genera noves formes d'acostament de l'usuari a la informació. La possibilitat de poder accedir a les dades requerides des de qualsevol lloc, a qualsevol moment, de forma senzilla i gratuïta, introdueix un desafiament per a la biblioteca, que busca seguir posicionada com el principal centre d'informació. La incorporació de l'actitud i tecnologia 2.0 a les biblioteques és el que es coneix amb el nom de “Biblioteca 2.0”. El terme va ser encunyat i desenvolupat en la biblioblogosfera; la seva primera aparició va ser en el blog de Michel Casey “Library Crunch” (Margaix Arnal, 2007), i des de llavors ha estat objecte de diferents estudis i definicions en el mateix mitjà. Les idees que es poden incloure en una definició de Biblioteca 2.0 són (Crawford, 2006): La Biblioteca 2.0 es deriva de la Web 2.0. La tecnologia és important però no fonamental. S'ha de donar participació a l'usuari incentivant-ho en l'elaboració i gestió de continguts. Abarca els serveis i la col·lecció. La Biblioteca 2.0 no només es desenvolupa en un entorn virtual. El bibliotecari 2.0 haurà d'utilitzar les noves tecnologies promovent la innovació. |
Ciència militar | Scutum era el terme en llatí per a referir-se a l'escut, encara que en temps més moderns ha derivat a un terme per fer referència a l'escut estàndard i amb forma semi-cilíndrica que portaven els legionaris romans. L'escut corbat de l'època de la República Romana era ovalat, tal com es pot veure al monument de Luci Emili Paul·le Macedònic a Delfos. També s'ha trobat un exemple arqueològic en Kasr el-Harit, a Egipte. Més endavant l'escut va anar evolucionant a una forma rectangular al començament de l'Imperi. Els scuta (en plural) rectangulars, que de vegades eren convexos i de vegades plans, eren construïts principalment a partir de tires de fusta superposades unes a les altres i amb les vetes disposades en direccions oposades, cobertes amb cuir. Això suposa que l'escut era molt resistent i, alhora, prou lleuger (d'entre 5,5 i 7,5 kg) com per a permetre la marxa de l'exèrcit. El millor exemple que ha arribat als nostres dies és a l'actual Síria, i es tracta d'un scutum d'1,06 metres d'alçada, una corda de 66 cm, amb una longitud al llarg de la corba de 86cm i un gruix d'entre 5 i 6 mm. La seva forma corba li permetia encaixar bé els cops més forts, mentre que els laterals protegien millor al soldat. Les fletxes i cops enemics podien desviar-se sense arribar a colpejar amb tota la seva força al legionari. D'altra banda, el revestiment central de l'escut (denominat umbo) estava construït bé d'un aliatge de coure o de ferro. Es feia servir de manera ofensiva, sent prou pesat i dens com per atordir o desplaçar a un oponent, cosa que facilitava al legionari el següent atac amb el seu gladius. Els legionaris solien avançar de forma alterna amb el scutum per a després, amb l'scutum lleugerament alçat per bloquejar l'oponent, atacar amb el gladius. Les vores de l'escut també folrada de metall per a major protecció podien ser usats de forma ofensiva. La forma de l'scutum permetia fer formacions compactes de legionaris. Mitjançant aquest sistema, se superposen els escuts de manera que ofereixin una major protecció contra les armes llancívoles. D'aquestes possibles formacions, la més famosa és la formació en testudo (tortuga), en la qual els legionaris posaven els escuts de front i cap amunt, aconseguint protecció també enfront de projectils llançats en tir parabòlic o des de dalt (com per exemple fletxes, o objectes llançats des defensors des de dalt de les muralles). |
Geografia | La Inntalkette (cadena de la vall de l'Inn), coneguda també com a Nordkette per la seva ubicació al nord d'Innsbruck, és la més meridional i curta de les quatre grans cadenes muntanyoses al Karwendel, als Alps calcaris del Tirol septentrional. A l'oest s'uneix amb el grup de l'Erlspitze i a l'est amb la cadena Gleirsch-Halltal. Al sud limita amb la vall de l'Inn (riu). El cim més alt és el Kleine Solstein (2.637 msnm), a l'oest de la serralada. |
Geologia | En l'actualitat existeixen un nombre limitat de mines de diamants amb un operatiu comercialment viable. Els diamants són obtinguts inundant àrees disperses, on s'erosionen i es dipositen per l'acció de l'aigua o altres agents climàtics. També hi ha mines de diamants no comercials, com és el cas del Crater of Diamonds. |
Psicologia | El toro d'Osborne o brau d'Osborne és una enorme silueta d'un brau, d'aproximadament 14 metres d'altura, concebuda originalment com una gran tanca publicitària de carretera per promocionar el brandi de Xerès Veterano del Grup Osborne, s'ha convertit en un símbol d'Espanya. A Catalunya es van proposar alternatives com el gat (cat en anglès) o el burro català.Alguns dels braus situats en els Països Catalans han patit diverses accions, entre elles el Bou d'Osborne de la carretera de Manacor i el que havia estat situat a El Bruc, que va ser enderrocat quatre vegades, el 2002, el 2007 —una setmana després de la seva reconstrucció—, i el 2009, mesos després d'una nova reconstrucció. Finalment, el 2014 es van retirar els últims rastres d'aquesta polèmica tanca publicitària. |
Pedagogia | El nivell d'assoliment educatiu, o nivell educatiu assolit, és un terme de classificació estadística que determina el nivell educatiu més alt que una persona ha aconseguit. L'Institut d'Estadística de Catalunya defineix el nivell educatiu com la graduació de les experiències d'aprenentatge i les competències que el contingut d'un programa educatiu exigeix dels participants perquè aquests puguin adquirir els coneixements, les habilitats i les capacitats que el programa es proposa impartir. La UNESCO va definir la Classificació Internacional Normalitzada d'Educació (CINE) com l'instrument idoni per a la recollida, la compilació, el tractament i la presentació d'estadístiques d'educació en els diferents països i també en un pla internacional. La classificació va ser aprovada el 1975 i revisada a París el 1997. La CINE-97 cobreix bàsicament dues variables de classificació: els nivells d'educació i els sectors d'educació. Els nivells educatius són: 0. Educació preescolar 1. Educació primària 2. Primer cicle d'educació secundària 3. Segon cicle d'educació secundària 4. Ensenyament postsecundari no superior 5. Primer cicle d'educació superior 6. Segon clicle d'educació superiorL'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) té, entre altres funcions, les d'adaptar, normalitzar, revisar o establir les classificacions estadístiques. La Classificació catalana d'educació 2000 (CCED-2000) és el resultat de l'adaptació de la Clasificación nacional de educación 2000 (CNED-2000) i de la Classificació internacional normalitzada d'educació 1997 (CINE-1997). La classificació de programes per nivells educatius de la CCED-2000 (NE) afegeix un segon dígit a la CINE-97, seguint el mateix criteri que l'Oficina europea d'estadística (EUROSTAT): A. Educació infantil 01. Primer cicle d'educació infantil (0-3 anys) 02. Segon cicle d'educació infantil (3-6 anys) B. Educació primària 11. Educació primària, excepte per a adults i ensenyaments artístics 12. Ensenyaments inicials per a adults 13. Ensenyaments de grau elemental de música i dansa C. Programes per a la formació i inserció laboral que no requereixen una titulació acadèmica de primera etapa de secundària 21. Programes per a la formació i inserció laboral que no requereixen una titulació acadèmica de primera etapa de secundària D. Primera etapa d'educació secundària 22. Educació secundària obligatòria 23. Educació secundària per a adults E. Programes per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d'estudis secundaris de primera etapa 31. Programes per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d'estudis secundaris de primera etapa F. Segona etapa d'educació secundària 32. Ensenyaments de batxillerat 33. Ensenyaments de grau mitjà de formació professional específica i equivalents, arts plàstiques i disseny, i esportives 34. Ensenyaments de grau mitjà de música i dansa 35. Ensenyaments de les escoles oficials d'idiomes G. Programes per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d'estudis secundaris de segona etapa 41. Programes per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d'estudis secundaris de segona etapa H. Ensenyaments de grau superior de formació professional específica i equivalents, arts plàstiques i disseny, i esportives 51. Ensenyaments de grau superior de formació professional específica i equivalents, arts plàstiques i disseny, i esportives I. Altres programes de 2 anys i més que requereixen el títol de batxillerat 52. Títols propis d'universitats que no siguin de postgrau i altres programes que requereixin el títol de batxillerat (2 anys i més) 53. Programes per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació de formació professional de grau superior J. Ensenyaments universitaris de primer i segon cicle 54. Ensenyaments universitaris de primer cicle i equivalents 55. Ensenyaments universitaris de primer i segon cicle, només de segon cicle i equivalents K. Programes que requereixen una titulació universitària 56. Programes oficials d'especialització professional 57. Programes de postgrau impartits per les universitats o altres institucions 58. Programes de formació i inserció laboral que requereixen una titulació universitària L. Ensenyaments universitaris de tercer cicle 61. Ensenyaments universitaris de tercer cicle M. Programes de formació que no requereixen formació acadèmica 91. Programes de formació promoguts per l'empresa o organització 92. Altres programes de formació que no requereixen formació acadèmica 93. Programes recreatius, de lleure i culturals que no requereixen formació acadèmica |
Informàtica | El peak calling (en català: identificació de pics o, literalment, crida de pics) és un mètode computacional que permet identificar els llocs d'unió de proteïnes putatives. En concret, aquest mètode permet identificar àrees del genoma enriquides amb lectures alineades després d'haver fet una seqüenciació per immunoprecipitació de cromatina (ChIP-seq, de Chromatin Immunoprecipitation sequencing) o de DNA metilat (MeDIP-seq, de Methylated DNA Immunoprecipitation sequencing). |
Cronometria | Rellotges de lleixa o rellotges de prestatge, són rellotges de casa, relativament petits, que tradicionalment es col·loquen en un prestatge o lleixa, sobre la llar. La forma, primerament creada a França en la dècada de 1750, es pot distingir dels rellotges de cambra anteriors de grandària similar per l'absència d'anses per al transport. Aquests rellotges sovint són ornamentats i decoratius. Es construeixen tot sovint a partir de qualsevol combinació d'ormolú, porcellana i fusta. Un dels rellotges de taula més comuns i valorats és el rellotge d'estil francès de l'Imperi. El rellotge de prestigi de Simon Willard (mig rellotge, rellotge de prestatge de Massachusetts) va ser un rellotge relativament econòmic produït pel famós obrador de Simon Willard a Roxbury Street, a Boston al Massachusetts, pels volts de les primeres dècades del segle xix. Just després d'inventar el rellotge de banjo, Simon Willard va portar el disseny més enllà: creà el rellotge prestatge de Massachusetts que té relació amb els tradicionals rellotges de suport. La nova creació de Simon va funcionar durant vuit dies. |
Ràdio | Radio Fides és l'emissora radiofònica boliviana que pertany a la Companyia de Jesús. Va ser fundada el 2 de febrer de 1939. És la primera radio catòlica jesuïta de Bolívia i Iberoamèrica. Fins a 1955, la seva programació estava integrada per música selecta, informació internacional de la BBC, espais educatius i programes religiosos. Va ser en 1955 quan Fides, amb la finalitat de captar una major audiència, va decidir difondre música popular durant la seva programació i, en 1956, va iniciar la seva labor periodística incloent informatius propis. Entre 1972 i 1978, durant el règim de dictadura, Ràdio Fides era escoltada per la població de nivell socioeconòmic mig-alt i els seus noticiaris eren considerats altament creïbles i imparcials. El seu director, José Gramunt, presentava la nota editorial de l'emissora sota el rètol "Es O No Es Verdad?". En 1980, Eduardo Pérez Iribarne, qui llavors era el cap de premsa, va impulsar la transformació de Radio Fides en convertir-la en un mitjà de comunicació "avantguardista", antioficialista i contestatari, davant el sorgiment d'una demanda popular per acabar amb l'era de dictadura.El 17 de juliol de 1980 forces paramilitars van irrompre als estudis de Fides destruint, a punta de metralladores, totes les instal·lacions i sotmetent al personal a interrogatoris per a donar amb el parador d'Eduardo Pérez Iribarne amb la intenció de matar-lo. Al no obtenir la informació de boca dels treballadors, els paramilitars van abandonar l'emissora, sense saber que un dels que integrava el grup d'interrogats era, precisament, Eduardo Pérez. La democràcia es va reinstaurar a Bolívia en 1982 i, en 1986, Gramunt va cedir la direcció de l'emissora a Eduardo Pérez Iribarne. A partir de llavors, Fides va experimentar diverses transformacions. La principal va ser convertir-se en una difusora popular, solidària i promotora de la recuperació de l'Opinió Pública, prestant els seus micròfons a l'audiència, permetent la seva participació. En 1990, Ràdio Fides, després d'un intens procés de recerca de mercat, va desenvolupar una estratègia científica, renovant la seva programació, ampliant la difusió de música folklòrica, incloent espais d'entreteniment, facilitant la lliure expressió de l'audiència, implementant campanyes de beneficència i ajuda social, potenciant el seu equip periodístic, cobrint la informació de manera immediata i convertint Eduardo Pérez Iribarne (Sacerdot Jesuïta), en un "Líder d'Opinió". Tot això va convertir Fides en la ràdio difusora més sintonitzada de tota Bolívia. A finalitats dels anys 90, Fides va començar un procés d'expansió, instal·lant emissores autònomes en diverses regions del país, donant origen al "Grup Fides". |
Lingüística | El Goethe-Institut és un institut cultural, una institució pública alemanya la missió de la qual és fomentar el coneixement de la llengua alemanya i cuidar de la cooperació cultural internacional. A més, aquest ens públic tracta de fomentar les relacions exteriors entre Alemanya i els països on se s'estableix. El Goethe-Institut es financia principalment amb subvencions del Ministeri d'Afers Extrangers d'Alemanya i en menor mesura a través de les taxes dels cursos i dels exámenes oficials d'alemany. Fou creat l'any 1951 com a successor de l'Acadèmia Alemanya (Deutsche Akademie, DA 1925). La seva primera tasca va ser el capacitar professors d'alemany com llengua estrangera a Alemanya. El 2001 es fusionà amb l'Inter Nationes, organisme de l'Oficina de Premsa Alemanya creat el 1952. La seva seu central està situada a la ciutat de Munic i compta amb 12 instituts a Alemanya i amb 158 instituts a l'exterior (un d'ells el Goethe-Institut Barcelona) en un total de 98 països. L'any 1952 s'inaugurà el primer Goethe-Institut a l'exterior, a Atenes. Aquesta institució és equivalent a l'Institut Ramon Llull català, al Institutul Cultural Român romanès, a l'Institut Cervantes espanyol, l'Instituto Camões portuguès, l'Alliance Française i l'Institut français francesos, el British Council britànic o la Società Dante Alighieri i l'Istituto Italiano italians. Tots ells treballen per divulgar les seves respectives cultures arreu del món, afavorint així el coneixement d'algunes de les principals llengües europees. L'any 2005 l'Institut Cervantes, l'Instituto Camões, l'Alliance Française, el British Council, el Goethe-Institut i la Società Dante Alighieri varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca essent guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats d'aquell any. |
Aeronàutica | FlightGear és un simulador de vol multiplataforma i de codi obert. Actualment és una alternativa important davant als simuladors de vol comercials com el Microsoft Flight Simulator X o l'X-Plane. FlightGear posa més èmfasi al realisme dels controls i el model físic del vol que en els gràfics així s'evita la necessitat d'utilitzar un maquinari molt potent, que sí que requereixen altres simuladors de vol. FlightGear es recolza a OpenGL i requereix màquina d'acceleració 3D. El projecte es va iniciar el 1996 gràcies a David Murr i la primera versió va sortir el 1997 continuant el seu desenvolupament, sent la versió més recent, la 2017.2 Boston el maig de 2017. El videojoc i el codi es troba sota la llicència GNU General Public License, convertint-lo en programari lliure. El programari consta de diferents compilacions per a diversos sistemes operatius incloent-hi Microsoft Windows, Mac OS X, Linux, IRIX i Solaris. Info Els productes comercials com Flight Pro Sim, Pro Flight Simulator i altres, tenen semblances singulars al FlightGear. |
Objectes astronòmics | (683) Lanzia és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 23 de juliol de 1909 per Maximilian Franz Wolf des de l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Està anomenat en honor de l'industrial alemany Karl Lanz (1873-1921). |
Història | La història urbana és la disciplina de la història que analitza el paper de la ciutat en la vida dels seus habitants. Es considera una branca de la història social però empra coneixements d'urbanisme i de geografia. Estudia els diferents habitatges, no des del punt de vista tècnic com correspondria a una història de l'arquitectura, sinó tenint en compte les implicacions en la vida quotidiana de les persones. També analitza la relació entre les diferents zones de la ciutat (centre-perifèria, suburbis, urbanitzacions...), la percepció dels seus pobladors al llarg del temps i la interrelació amb altres ciutats o el món rural. Igualment s'ocupa de la història local d'una ciutat concreta (per exemple la història de Barcelona) i dels grups específics que hi viuen. El concepte mateix de ciutat, en tant que idea que estructura el món amb una importància creixent, és un altre dels seus focus d'atenció: des de les ciutats estat, a les megalòpolis, les metròpolis per a les colònies o els pols d'immigració laboral, passant els mites associats a la ciutat en general (lloc de vida, d'oportunitats però també de fredor) o a una ciutat determinada (la imatge que projecta Nova York, per exemple). Les utopies en la planificació de ciutats ideals de l'Edat moderna tenen cabuda dins aquesta anàlisi conceptual. |
Química | La química organometàl·lica és una branca de la química que estudia els composts organometàl·lics, composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom d'un metall mitjançant enllaç covalent. Els organometàl·lics es diferencien del complexos de coordinació perquè aquests tenen càrrega elèctrica, presenten un nombre variable d'electrons d i són solubles en aigua. Els composts organometàl·lics, per contra, solen ser neutres, tenen un nombre fix d'electrons d i són solubles en dissolvents orgànics. Els organometàl·lics es classifiques segon el metall amb el prefix organo-, per exemple composts d'organocrom. S'inclouen també, a més dels metalls tradicionals, alguns metal·loides (bor, silici, arsènici i seleni). Els composts d'un metall amb carbonils, com ara el tetracarbonil de níquel [Ni(CO)₄] són considerats organometàl·lics malgrat el monòxid de carboni CO sigui un compost inorgànic; però no són considerats organometàl·lics els compostos d'un metall amb cianur, com [Fe(CN)₆]4–. Dos organometàl·lics que es troben a la natura són el coenzim de vitamina B12, que conté un enllaç cobalt-carboni (Co―C) i el dimetilmercuri, H₃C―Hg―CH₃, que es produeix per bacteris per eliminar el mercuri metàl·lic tòxic. No obstant això, els compostos organometàl·lics són generalment inusuals en els processos biològics. L'ús majoritari del organometàl·lics és com a catalitzadors i com a reactius en química orgànica. |
Ciència-ficció | KITT és el sobrenom de dos personatges de ficció de dues sèries de televisió anomenades Knight Rider. |
Objectes astronòmics | La galàxia del Capgròs és una galàxia espiral barrada pertorbada situada a 420 milions d'anys llum de la Terra en la direcció de la constel·lació del Dragó. Entre les seves característiques ressalten especialment una cua d'estels d'uns 280 milions d'anys de llarg i un conjunt de cúmuls d'estels amb estels massius blaus. |
Física | La regla o llei de la mà dreta és un mètode per determinar direccions vectorials, i té com a base els plànols cartesians. Va ser ideada pel seu ús en electromagnetisme pel físic britànic John Ambrose Fleming al segle xix.A la pràctica s'empra de dues maneres: la primera principalment és per a adreces i moviments vectorials lineals, i la segona per a moviments i adreces rotacionals. |
Estris | Un trinxant és un moble de cuina o menjador, a manera de taula o armari més petit que l'aparadora, per a trinxar-hi els aliments. Sol ser allargat i presentar-se al costat de la paret, a l'espai del menjador o de la cuina. Per extensió, també es diu capolador al recipient sobre el qual es tallen els aliments. |
Sociologia | El funcionalisme és un corrent teòric en les ciències socials on la seva perspectiva d'anàlisi de la societat és la societat com a sistema de subsistemes. Va sorgir a Anglaterra a la dècada de 1930 i està especialment amb la sociologia i l'antropologia social. Aquesta perspectiva teòrica concep la societat com un sistema compost de parts amb funcions determinades; considera la societat com un sistema que va cap a l'equilibri, on els individus són organismes que neixen asocials i són preparats durant la seva vida per viure en societat de forma harmònica. Té un enfocament empirista que preconitza els avantatges del treball de camp. Fins al segle xix, la majoria de les labors es realitzaven en un gabinet. El funcionalisme va obrir el camí de l'antropologia científica, desenvolupant-se després amb gran èxit als Estats Units. |
Estris | Una escala amb plataforma és un estri a mig camí entre una escala de mà i un tamboret, utilitzant-se com a plataforma de suport per assolir objectius que es troben a alçades compreses entre ~ 2m i ~ 3m. El tipus modern més comú es fa amb dues escales separades connectades entre si a l'extrem superior, on hi ha una plataforma amb una superfície prou gran per poder-s'hi mantenir amb els dos peus damunt, amb la resta de graons de la mateixa mida, fet que permet treballar amb comoditat, a diferents alçades; tanmateix, alguns models tenen els esgraons estrets clàssics. Aquesta disposició de disseny plegable, que oberta, permet que s'aguanti sola elimina la necessitat de recolzar-la a la paret, com en el cas d'una escala de mà estàndard. S’utilitzen molt a la cuina, fins al punt que en alguns llocs s’anomenen "escala de cuina". |
Aeronàutica | L'impacte de la pandèmia de COVID-19 sobre l'aviació ha estat considerable. L'Organització de l'Aviació Civil Internacional (OACI) calcula que la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 ha provocat una reducció de la capacitat oferta del 50–52%, una caiguda del nombre de passatgers d'entre 2.875 i 2.978 milions i pèrdues d'entre 386.000 i 399.000 milions de dòlars estatunidencs al sector de l'aviació civil. Diverses aerolínies s'han declarat en fallida a causa de la pandèmia, incloent-hi Avianca, la segona aerolínia més antiga del món, mentre que d'altres han hagut de recórrer a expedients de regulació temporal d'ocupació o sol·licitar ajudes públiques.Els fabricants d'avions tampoc no n'han sortit indemnes. A 29 d'octubre del 2020, la pandèmia havia costat 1.000 milions d'euros a Airbus, mentre que Boeing perdé 2.400 milions de dòlars en el segon trimestre de l'any pels efectes combinats de la pandèmia i la suspensió de vol del Boeing 737 MAX. |
Química | L'hidrogen és comunament produït extraient-lo de combustibles fòssils (habitualment hidrocarburs) per mitjà de processos químics. També pot ser obtingut de l'aigua mitjançant producció biològica en un bioreactor d'algues, o utilitzant electricitat (per electròlisi), processos químics (per reducció química) o calor (per termòlisi), si bé aquests mètodes estan menys desenvolupats en comparació amb la generació d'hidrogen a partir d'hidrocarburs. |
Conflictes | Una lletra de batalla era una carta de desafiament en la qual un cavaller reptava un altre cavaller a un combat, per venjar greuges personals o a vegades, per esport. |
Antropologia | El Centre Cultural la Beneficència és un centre cultural situat a l'antiga casa de la Beneficència de la ciutat de València. El seu origen és un antic hospici del segle xix, i en la dècada de 1990 va ser restaurat i preparat com a centre cultural i sala d'exposicions, on s'hi troben diferents institucions de l'àrea de cultura de la Diputació de València, de qui depén. Al seu interior es troben el Museu Valencià d'Etnologia i el Museu de Prehistòria de València. |
Estris | Una sabata per a llibres és un objecte emprat per a l'emmagatzemament de llibres que es caracteritza per cobrir el llibre pels costats mentre que deixa el llom descobert a la vista. Respecte la conservació, són menys preferibles a les caixes. Així i tot, serveixen per a eliminar la tensió que es produeix sobre els llibres col·locats en posició vertical. Són econòmics de fer, tardant poc temps a fer-se i es fan a mesura del llibre. Fou inventat per Nicholas Pickwoad.L'ample i alt del costat esquerre han de ser menors que el costat dret. Quan s'extrauen del prestatge, cal extraure el llibre i la sabata per a llibres alhora per a evitar-li danys. El material ha de ser un cartró lliure d'acidesa i lignina, sent d'un mil·límetre de grossor la mesura ideal. |
Química | En química, el triple enllaç és un enllaç químic entre dos elements químics que compren sis electrons d'enllaç en comptes dels dos usuals en un enllaç covalent. El triple enllaç més comú és entre dos àtoms de carboni, que pot ser trobat en alquins. Altres grups funcionals que contenen un enllaç triple són els cianurs i els isocianurs. Algunes molècules diatómiques, com el dinitrogen i el monòxid de carboni tenen també triple enllaç. En una fórmula esqueletal el triple enllaç es dibuixa com tres línies paral·leles entre els dos àtoms connectats. Els enllaços triples són més forts que els simples o els dobles, i també són més curts. L'ordre d'enllaç és tres. |
Indumentària | Els tabi (足袋) eren mitjons tradicionals japonesos que utilitzaven indistintament homes i dones amb el zori, Geta o un altre tipus de sabates tradicionals. Eren comunament utilitzats amb els kimono i generalment de color blanc. Els homes usaven també el color negre o blau. Els treballadors de la construcció, grangers, jardiners, etc utilitzen un altre tipus de tabi anomenats Jika tabi (地下足袋, lit. Tabi que toca el terra), els quals estan fets de materials més resistents i en general amb soles toves. |
Història | La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) és una societat científica filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fundada el mes de maig de 1991. Està adscrita a la Secció de Ciències Biològiques i a la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC.La SCHCT publica la revista Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, participa en ARBAN,. Agenda CVB d'història de la ciència, tècnica i medicina i és membre nacional de la Division of History of Science and Technology de la International Union of History and Philosophy of Science. Entre altres activitats, la SCHCT organitza cada curs el cicle Col·loquis. |
Pedagogia | Francisco Manuel de Melo (Lisboa, 23 de novembre del 1608 – 24 d'agost del 1666) va ser un escriptor, polític i militar portuguès. Historiador, pedagog, moralista, dramaturg i poeta, va esdevenir un representant important de la literatura barroca peninsular. Va formar part igualment de la història literària, política i militar d'Espanya, al capdavant de l'exèrcit de la qual va servir tant en la guerra de Flandes com en la revolta de Catalunya del 1640. En 1631 va rebre la distinció de l'Orde de Crist de mans de Felip IV de Castella i la seva presència a la Cort madrilenya va esdevenir constant. Va tenir relació amb els cercles intel·lectuals castellans i va tenir tracte i amistat amb Francisco de Quevedo. El 1644 va ser acusat d'homicidi a Portugal en el curs d'un confús afer passional i empresonat fins al 1655; posteriorment el van bandejar a l'Àfrica i al Brasil. El 1658, mort Joan IV, va tornar a Portugal. |
Biblioteconomia | El Portal biogràfic dels Països Baixos (en neerlandès Biografisch Portaal Nederland) abreujat com a BioPort o BPN és un web de l'Institut Huygens d'Història dels Països Baixos (Huygens ING) que fa la funció de registre d'autoritat sobre la història dels Països Baixos. Segons la premsa al moment del seu llançament és una mena de «mausoleu digital».El març 2015 ja conté més de 125.641 biografies sobre 80.133 neerlandesos: persones que van néixer als Països Baixos o que hi van tenir un paper important. No accepta dades de persones viues i només publica dades de persones que van tenir una paper als Països Baixos, el que vol dir el territori que a l'època de l'activitat major de la persona pertanyia a l'estat. El registre continua creixent per noves institucions que s'hi afilien i per projectes concrets, com per exemple artistes o dones famoses, un grup fins fa poc negligit als repertoris biogràfics tradicionals.El BPN és una iniciativa de la Fundació Biografisch Portaal van Nederland nascuda el 2010 de la col·laboració del Biografie Instituut, CBG, Huygens ING, IISG, NA, OGC, PDC i el Despatx nacional de documentació de la història de l'art (RKD). |
Matemàtiques | L'error estàndard d'una estadística (normalment una estimació d'un paràmetre) és la desviació estàndard de la seva distribució de mostreig o una estimació d'aquesta desviació estàndard. Si l'estadística és la mitjana mostral, s’anomena error estàndard de la mitjana.La distribució de mostreig d’una mitjana es genera mitjançant un mostreig repetit de la mateixa població i el registre de les mitjanes de mostra obtingudes. Això forma una distribució de diferents mitjanes, i aquesta distribució té la seva pròpia mitjana i variància. Matemàticament, la variància de la distribució de mostreig obtinguda és igual a la variància de la població dividida per la mida de la mostra. Això es deu al fet que a mesura que augmenta la mida de la mostra, la mostra s'agrupa més a prop de la mitjana de la població. Per tant, la relació entre l'error estàndard de la mitjana i la desviació estàndard és tal que, per a una mida de mostra determinada, l'error estàndard de la mitjana és igual a la desviació estàndard dividida per l'arrel quadrada de la mida de la mostra. En altres paraules, l'error estàndard de la mitjana és una mesura de la dispersió de les mostres al voltant de la mitjana de la població. En l'anàlisi de regressió, el terme "error estàndard" fa referència a l'arrel quadrada de l' estadística reduïda de chi quadrat o bé a l'error estàndard d'un coeficient de regressió concret (tal com s'utilitza en, per exemple, intervals de confiança). |
Lingüística | De lingua latina (Sobre la llengua llatina) és l'obra magna del gramàtic romà Marc Terenci Varró (116-27 aC). La vàlua d'aquesta obra rau en el fet de ser el primer testimoni conegut de l'anàlisi i la descripció formals de la llengua llatina en llatí. Les observacions lingüístiques que hi exposa Varró mostren l'assimilació de la teoria lingüística encetada per les primeres especulacions lingüístiques dels pensadors de la Grècia clàssica, ja que s'hi entreveuen la influència del pensament estoic i la familiarització amb la doctrina alexandrina i amb la controvèrsia analogia-anomalia.L'empresa d'analitzar i descriure la llengua llatina, bo i adaptant les línies d'estudi d'algunes obres gregues, no impedí que Varró aportés idees innovadores. Les dues innovacions més rellevants que es recullen a De lingua latina són la distinció entre declinació i inflexió, d'una banda, i la forma embrionària de les declinacions i les conjugacions llatines, de l'altra. |
Agricultura | L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família de les apiàcies, originària d'Europa i l'oest d'Àsia. La planta és semblant a una pastanaga, amb les fulles finament dividides. La tija fa de 20 a 30 cm. Quan s'espiga per florir arriba a fer de 40 a 60 cm. Les flors són menudes blanques o rosades disposades en umbel·la. Els fruits (que equivocadament s'anomenen llavors) són aquenis en forma de mitja lluna de 2 mm de llarg. |
Arquitectura | Candelieri o a candelieri, és una veu italiana amb la qual es descriu un tipus d'ornamentació que va sorgir a Itàlia pràcticament en el renaixement per reminiscències de l'art antic, i que encara que es pot apreciar a la pintura i la ceràmica és en l'aplicació de relleus escultòrics en l'arquitectura, on aquesta ornamentació, amb diferents combinacions es prodiga més.És la típica decoració vegetal on es mostren fulles d'acant, cintes, roleus de girangonses, que s'aplica principalment en un subtil relleu dintre de les pilastres o columnes i és utilitzat també dintre de les capelles d'esglésies i catedrals com es pot apreciar al retaule major de la Col·legiata de Santa Maria de Gandia (1502-1508) en els fronts dels pilars. Una mica abans el 1495 Pedro Berruguete a les seves pintures al fresc de la capella de Sant Pere a la catedral de Toledo ja va començar a desenvolupar aquesta decoració. Juan de Flandes l'aplica a la decoració del retaule major de la Catedral Nova de Salamanca i en la taula de Crist a Emaús del retaule major de la Catedral de Palència. Un altre exemple d'aquesta rica decoració es dona en la façana de la Universitat de Salamanca.Aquesta decoració a la península Ibèrica es va anar allargant durant els estils plateresc i barroc, nomenada també «zarcillo de acanto», encara que l'acant natural no treu circells, les flors i calzes que es troben sovint en aquesta ornamentació són gairebé sempre semblants al perfil d'una fulla d'acant però amb un disseny molt lliure per part de l'autor; acostuma a estar realitzada en plafons rectangulars i amb un centre conformat per una copa o canelobre i als costats la decoració és simètrica. |
Història | Pau Viciano Navarro (Castelló de la Plana, 1963) és un historiador valencià, doctor en Història Medieval per la Universitat de València des de 1989 i membre del consell de redacció de la revista L'Espill. S'ha especialitzat en l'estudi de la fiscalitat reial, la fiscalitat i les finances municipals, i l'oligarquia urbana dirigent de la vila de Castelló de la Plana entre els segles xiv i xv. El 1995 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig. En 2009 va guanyar el XXVI Premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb l'assaig Els peus que calciguen la terra: els llauradors del País Valencià a la fi de l'Edat Mitjana.En 2017 va publicar Per què Fuster tenia raó on reivindica el llegat de Joan Fuster i Ortells. També va organitzar la conferència L'assaig fusterià com a crítica de l'academicisme, a l'Aula Magna de la Universitat de València. |
Psicologia | La cibercondria o hipercondria digital és el costum de fer un ús excessiu de la tecnologia per tal de buscar informació sobre malalties de manera constant i, en alguns casos, obsessiva. Es tracta d'una versió digital de la hipocondria. Google s'ha convertit en el segon lloc més consultat sobre salut, després dels metges. L'economització del temps del ciutadà mitjà provoca que s'autodiagnostiqui i que es posi en tractament i decideixi quins medicaments prendre. Les persones que pateixen cibercondria arriben a obsessionar-se al consultar constantment si els símptomes que expirementen en un determinat moment es corresponen amb els d'alguna malaltia. |
Geografia | Urziceni (pronunciació en romanès: [urziˈt͡ʃenʲ]) és una ciutat del comtat d'Ialomița, Muntènia, Romania, situada al voltant de 60 km al nord-est de Bucarest. Té una població de 14.053 habitants: el 93,1% de romanesos, el 4,6% de gitanos i l'1,6% d'hongaresos. |
Pedagogia | Pedagogia de l'Oprimit és una de les obres més conegudes de l'educador, pedagog i filòsof brasiler Paulo Freire. El llibre, d'orientació marxista, està basat en la seva pròpia experiència com a professor per adults analfabets.Va ser publicat per primer cop en portuguès l'any 1968. El llibre tracta sobre "els oprimits": aquelles persones que no poden construir-se en un món de signes escrits ni obrir-se a altres mons, és a dir, no poden desenvolupar-se en un univers en el qual la base del coneixement és el llenguatge escrit. Freire proposa també una pedagogia revolucionària que tingui com a principal objectiu l'acció i reflexió conscients i creatives de les masses oprimides sobre el seu alliberament.A Pedagogia de l'oprimit, la ciència i l'educació es converteixen en armes tàctiques en la lluita de classes: l'autor inclou una detallada anàlisi de classes marxistes en la seva exploració de la relació entre «colonitzador» i «colonitzat». També s'explica com els oprimits obtindràn l'alliberament gràcies a la seva recerca del coneixement, així com el reconeixement de la necessitat de lluitar per aquesta.El llibre gira al voltant dels interessos principals de Freire: La conscienciació La revolució El diàleg La cooperacióA més, també s'hi fa referència al pensament de Freire que deia que l'educació era un acte d'amor, de coratge, i una pràctica de la llibertat dirigida cap a la realitat.Actualment, Pedagogia de l'oprimit, encara és popular entre els educadors d'arreu del món, i és un dels llibres fonamentals de la pedagogia crítica, amb més de 750.000 vendes. |
Informàtica | El Network coding (codificació en xarxa) és un camp de la teoria de la informació i la teoria de la codificació, també és un mètode per l'obtenció del màxim flux d'informació en una xarxa. |
Història | Els Malmercat (segle xi-segle xiv) van ser una nissaga de la petita noblesa del Pallars Sobirà. La primera documentació amb dates sobre els Malmercat és de finals del segle xi (1097) i fa referència a la propietat del castell de Cuberes, prop del Monestir de Gerri de la Sal, per part de Mir Arnau de Malmercat. Formaven part del seguici comtal juntament amb altre nissagues pallareses com la dels Vallferrera i els Montardit) Arnau Pere de Malmercat, (1115-1158) fill de Pere Mir, signà el conveni que els monjos de Gerri feren amb Alegret de Claverol sobre el castell de Baén i figurà en el seguici comtal d'Artau III de Pallars. Forma part del tribunal comtal a Salàs al qual recorre l'abat de Gerri contra Alegret de Claverol. És present a la consagració de l'església de Santa Maria de Gerri i fa donació d'"unam, optimam terram in castro de Cuberas" La primera data històrica sobre el castell de Malmercat i l'església del poble és de 1122. L'església és d'una sola nau (segurament originalment era la capella del castell) amb entrada lateral. Està ben conservada. Posteriorment s'hi va afegir un absis. D'acord amb una visita pastoral realitzada entre 1314 i 1315, el deganat de Montenartró agrupava unes 34 parròquies; una d'elles era la de Malmercat. Arnau de Malmercat el 21 de gener de 1174 signa amb els seus germans com a testimonis, l'acta de protecció dels comtes Artal i Guillerma, del mercat de Verneda creat pels vescomtes de Vilamur Pere i Stranea. El mercat estaria situat sota el poble de Malmercat, en un lloc que avui encara s'anomena Saverneda i on es comercialitzava, entre altres productes, la sal de Gerri. |
Objectes astronòmics | HD 197027 (HIP 102152) és una nana groga de la seqüència principal a la constel·lació de Capricorn. A aproximadament 254 anys llum de distància, brilla a una magnitud visual aparent de 9,16. S'estima que té uns 8,2 bilions d'anys, 3,6 més que el Sol. L'abundància de ferro de HD 197027 és 0,004 (un 0,4% més que el Sol). Es mou a través de la Via Làctia a una velocitat de 77,7 km/s respecte al Sol. La seva òrbita galàctica projectada el situa a entre 19.200 i 34.800 anys llum del centre de la galàxia. D'aquí a 549.000 anys serà el més a prop possible del Sol i brillarà a una magnitud aparent de 8,76 a una distància de 208 anys llum. |
Agricultura | Blet o quenopodi és el nom que reben diverses plantes amb flor. Moltes pertanyen als gèneres Chenopodium, Amaranthus i Atriplex, de la família de les amarantàcies. Els blets que no pertanyen a les amarantàcies són els dels gèneres Acmella, Emex, Mercurialis, Parietaria i Solanum. |
Física | El mòdul vectorial expressa el valor numèric d'una magnitud vectorial. Gràficament correspon a la longitud del segment orientat que representa el vector, sempre en valor absolut. Per exemple, si es vol expressar que el mòdul de a → {\displaystyle {\vec {a}}} val 5 unitats, es fa així: | a → | = 5 u {\displaystyle |{\vec {a}}|=5u} . Expressat en fórmules, donat un vector r → {\displaystyle {\vec {r}}} de coordenades (x,y,z) r → = ( x , y , z ) {\displaystyle {\vec {r}}=(x,y,z)} ) el seu mòdul és | r → | = x 2 + y 2 + z 2 {\displaystyle |{\vec {r}}|={\sqrt {x^{2}+y^{2}+z^{2}}}} . La seva direcció està donada per la recta que conté el vector i el sentit pot ser cap a un costat o cap a l'altre. També es pot separar un vector en mòdul i donar la direcció i sentit amb un vector unitari que es calcula com: r U → = x i + y j + z k | r → | {\displaystyle {\vec {r_{U}}}={\frac {x_{i}+y_{j}+z_{k}}{|{\vec {r}}|}}} , essent i, j i k els vectors (1,0,0), (0,1,0) i (0,0,1) respectivament. Vegeu també: Vector (física) |
Química | L'evaporació flash o evaporació parcial és el vapor parcial que ocorre quan un corrent d'un líquid supersaturat experimenta una reducció en la pressió quan passa a través d'una vàlvula d'expansió termostàtica o un mecanisme similar. Aquest procés és una de les operacions unitàries. Si la vàlvula d'expansió tèrmica o mecanisme està situat a l'entrada dins un dipòsit sota pressió, aleshores el dipòsit sovint rep el nom de separador vapor-líquid (flash drum).Si líquid saturat només té un component (per exemple propà líquid), una part del líquid immediatament (flash) passa a vapor. Vapor i líquid residual es refreden a la temperatura de saturació del líquid a la pressió reduïda. Això sovint rep el nom d'"auto-refrigeració" i és la base de la majoria de sistemes convencionals de refrigeració per compressió de vapor. Si el líquid saturat té molts components (per exemple una mescla de propà, isobutà i butà normal), el vapor que ha fet flash és més ric en components volàtils que el líquid que resta. Una evaporació flash sense control pot fer que exploti el líquid que bull i s'expandeix (explosió BLEVE). |
Física | HD 217107 c és un planeta extrasolar que es troba a aproximadament 64 anys llum de la Terra, a la constel·lació dels Peixos. Fou el segon i darrer planeta a ser descobert al voltant de l'estrella HD 217107. La seva existència fou hipotetitzada el 1998 a causa de l'excentricitat orbital del planeta més interior, HD 217107 b, i es confirmà el 2005 quan els estudis de velocitat radial de l'estel indicaren la presència d'un altre planeta més distant i massiu orbitant-lo. L'òrbita excèntrica del planeta dura al voltant d'una dècada. |
Geografia | Mokhlos (grec Μόχλος transcrit Mochlos o Mohlos) és una petita illa del Golf de Mirabello al nord-est de Creta, que té un jaciment arqueològic de l'època minoica. Hi ha proves que en aquells temps l'illa estava unida a la terra ferma i que era un port. Actualment el nom Mochlos també s'aplica al poblet que hi ha a Creta al davant de l'illa. |
Ecologia | El metà atmosfèric és el metà present a l'atmosfera terrestre. Les concentracions de metà atmosfèriques són d'interès perquè és un dels gasos d'efecte hivernacle més potents de l'atmosfera terrestre. El metà atmosfèric està augmentant. El potencial d'escalfament global de 20 anys del metà és de 84. És a dir, durant un període de 20 anys, atrapa 84 vegades més calor per unitat de massa que el diòxid de carboni (CO2) i 105 vegades l'efecte quan es tenen en compte les interaccions dels aerosols. Les concentracions mundials de metà van augmentar de 722 parts per mil milions (ppb) en l'època preindustrial fins al 1879 ppb per al 2020, un augment per un factor de 2,5 i el valor més alt en almenys 800.000 anys. La seva concentració és més alta a l'hemisferi nord ja que la majoria de fonts (tant naturals com humanes) es troben a la terra i l'hemisferi nord té més massa terrestre. Les concentracions varien estacionalment, amb, per exemple, un mínim als tròpics del nord durant l'abril-maig principalment a causa de l'eliminació del radical hidroxil . Es manté a l'atmosfera durant 12 anys.Al principi de la història de la Terra, el diòxid de carboni i el metà probablement van produir un efecte hivernacle. El diòxid de carboni hauria estat produït pels volcans i el metà pels primers microbis. Durant aquest temps, va aparèixer la vida més primerenca de la Terra. Aquests primers bacteris antics s'afegeixen a la concentració de metà convertint l'hidrogen i el diòxid de carboni en metà i aigua. L'oxigen no es va convertir en una part important de l'atmosfera fins que els organismes fotosintètics van evolucionar més tard en la història de la Terra. Sense oxigen, el metà es va mantenir a l'atmosfera més temps i en concentracions més altes que les actuals.Les fonts conegudes de metà es troben predominantment prop de la superfície de la Terra. En combinació amb els moviments atmosfèrics verticals i la vida relativament llarga del metà, es considera que el metà és un gas ben barrejat. En altres paraules, es considera que la concentració de metà és constant respecte a l'alçada dins de la troposfera. El dipòsit dominant de metà a la troposfera és la reacció amb radicals hidroxil que es formen per la reacció d'àtoms d'oxigen singlet amb vapor d'aigua. El metà també està present a l'estratosfera, on la concentració de metà disminueix amb l'alçada. |
Enginyeria | En telecomunicacions, un OTDR (de l'anglès: Optical Time Domain Reflectometer) és un instrument opto-electrònic emprat per a diagnosticar una xarxa de fibra òptica. Aquest dispositiu és l'equivalent òptic del reflectòmetre de domini temporal (TDR), que mesura els canvis produïts en la impedància d'un cable (o d'un tub) metàl·lic. Un OTDR pot ser utilitzat per estimar la longitud de la fibra, i la seva atenuació, incloent pèrdues per entroncaments i connexions. També pot ser utilitzat per detectar fallades, tals com trencaments de la fibra. Per realitzar la seva funció, l'OTDR injecta en la fibra sota anàlisi una sèrie d'impulsos òptics. També extreu, del mateix extrem de la fibra, la llum que ha estat dispersada i reflectida de tornada des d'algun punt de la fibra amb un canvi de l'índex de refracció. La intensitat de l'impuls retornat, és integrada com una funció del temps, i representada en funció de la longitud de la fibra. |
Biblioteconomia | Social Science Computer Review és una revista acadèmica avaluada per experts que tracta l'ús dels ordinadors en l'àmbit de les ciències socials, incloent-hi la intel·ligència artificial, les simulacions d'ordinador i el modelatge electrònic. Els seus primers editors en cap foren G. Garson (Universitat Estatal de Carolina del Nord) i Ronald Anderson (Universitat de Minnesota). Stephen M. Lyon (Universitat Aga Khan) en fou nomenat editor en cap el 2020. Fou creat el 1983 i és publicat per SAGE Publishing en col·laboració amb la Social Science Computing Association. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.