source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
La núvia de Frankenstein, fou concebuda com una faula moral que amaga la seva tremenda complexitat en una estructura narrativa només aparentment senzilla, la novel·la de Mary Shelley, Frankenstin o el modern Prometeu plantejava, ja a principis de segle XIX, els perills inherents no tant a el desenvolupament de la ciència com a la il·limitada vanitat de l'ésser humà que conscient de la seva petitesa i de la seva pròpia mortalitat jugaria, més tard o més d'hora, a emular la creació, endinsant perillosament en els secrets que envolten la vida i la mort.
Fruit de la fascinació que envoltava a la novel·la, James Whale, un dels directors més peculiars i inclassificables de l'Hollywood daurat, aquell que troba el seu moment d'esplendor en els primers anys de cinema sonor i en la confluència d'aquest avanç tècnic amb l'època d'apogeu dels grans estudis, va realitzar el 1931 la primera adaptació cinematogràfica d'aquella història protagonitzada per un metge obsessionat amb guanyar-li la partida a la destinació última de tot ésser vivent: la mort i l'oblit, convertint el seu Frankenstein (1931) en una obra mestra aclamada per la crítica i el públic. No obstant això, tant la novel·la de Mary Shelley com el desbordant i gairebé il·limitat talent creatiu de Whale comptaven amb els elements suficients per generar una de les primeres seqüeles de la història de el cinema que veuria la llum quatre anys després amb La núvia de Frankenstein. I si bé és cert que fins no fa gaire la saviesa popular apuntava gairebé amb exactitud a la creença que mai segones parts van ser bones, creença desactivada en els nostres dies per l'aparell publicitari d'uns estudis incapaços de generar nous talents creatius i forçats a jugar sobre segur seves enormes inversions en pel·lícules massa semblants les unes a les altres, aquesta pel·lícula es va convertir per dret propi en l'excepció que confirma la regla (i a la qual s'uniria gairebé 40 anys més tard la segona entrega de El Padrí, fins aquí, es compleix de manera rigorosa el vaticini de el públic).
Sn deixar de ser fidel al seu referent literari, La núvia de Frankenstein arrenca en el mateix punt en què acabava la seva antecessora. Una purificadora d'orgia de foc i destrucció sembla haver marcat el final dels experiments de l'embogit doctor Frankenstein. La mort ha fet justícia als habitants de la vila, que assisteixen a aquest últim acte del drama convençuts al final del malson. No obstant això, el destí vol que tant el monstre com el seu creador sobrevisquin: el primer amagant-se sota les aigües que envolten el molí en flames; el segon salvat in extremis per la seva novia, que creu haver rebut el cadàver i que contra tot pronòstic descobrirà que aquest cos inert encara guarda una escletxa de vida que a la llarga, i en secret, li permetrà sobreviure.
A partir d'aquest punt són traçats dos camins diferents, però condemnats a creuar-se de nou. Assetjat de manera permanent, condemnat a fugir de la ira assassina dels habitants de la regió que veuen en ell l'encarnació de el mal absolut, el monstre es mou en varia direccions, sempre a el límit de la supervivència, i troba de manera miraculosa alguna cosa fins aquest moment desconegut: l'amistat que li brinda un ermità cec que a part de donar-li aixopluc li ensenyarà el significat de la paraula amistat, alhora que obre els ulls a la dicotomia entre el bé i el mal. Per la seva banda, el doctor sembla condemnat a viure entre el remordiment i la frustració produïda per la seva anterior fracàs.
Dividit entre aquests dos sentiments, la seva desgràcia la constitueixen la seva pròpia vanitat i l'estímul maligne que per al suposa la presència del seu vell professor, el doctor Septimue Pretorius, qui per mitjà d'una nova sèrie de delirants experiments li mostra el camí per crear un nou món de déus i monstres... Com és lògic, la tentació de tornar a intentar l'impossible, el desig irrefrenable de jugar a ser Déu i l'esdevenir d'uns personatges que des del principi de la història adquireixen un caràcter puramente simbòlic condueixen a una trobada definitiva que donarà nova força a un drama a què només pot posar fi la mort. No importa que en les intencions de Frankenstein brilli un lleu espurna de noblesa, ja que és la seva vanitat i la del seu mentor les que l'impulsen a forçar qualsevol límit, ni que la seva segona creació estigui orientada a una suposada recerca de la felicitat de la seva criatura: un nou i deformat Adam necessitat, com el personatge de el relat del Gènesi, d'una companya i per extensió d'unes mínimes dosis d'afecte i d'intel·ligència --aquest coneixement de el bé i de mal que suposa un dels mites fundacionals de l'ésser humà d'Occident en la seva dimensió espiritual-- amb què enfrontar-se a l'hostilitat i violència de el món que l'envolta. A la fin el desastre és l'única sortida lògica, l'única resposta possible a aquestes aspiracions en permanent conflicte amb la fe: no es pot emular la divinitat fins al punt de voler usurpar les seves funcions, i amb la raó, ja que tot i partir d'una visió més agnòstica de la realitat és igualment impossible conjurar amb èxit les forces de la natura.
Diuen, potser a causa de l'oculta complexitat moral de les seves pel·lícules, entre les quals La núvia de Frankenstein destaca de manera excel·lent, o al seu caràcter retret, que James Whale era un home turmentat; que el millor retrat que s'ha fet d'aquest cineasta genial és el que mostrava la pel·lícula Gods and Monsters (Déus i Monstres), un insòlit biopic situat entre la tendresa la intriga i la necessitat de comprendre una solitud tant aclaparadora com buscada; que la seva trobada amb Hollywood no hagués estat possible o al menys no hagués estat tan fèrtil de no haver comptat amb la complicitat de de Carl Laemmle Jr., amo i senyor de la Universal i el primer valedor d'un gènere, el de la terror, que ocultava sota la seva aparent senzillesa tot un món de matisos generats pel misteri i les pors ocults tant dels seus creadors com de l'espectador, que acudia a veure conscient o inconscientment reflectit en aquestes pel·lícules... el cert és que amb poc més de tres títols: Frankenstein, la núvia de Frankenstein i l'home invisible, James Whale va ser alçat en vida a la categoria de llegenda sense que res, ni la desigual trajectòria comercial i artística de la resta de la seva filmografia, ni la seva oberta homosexualitat, ni la seva mil vegades frustrat intent d'exorcitzar mitjançant les imatges la seva traumàtica experiència durant la Primera Guerra Mundial, poguessin prendre-li aquesta petita parcel·la de glòria, la mateixa que ha contribuït a mantenir viu el seu record i de manera indirecta el de les seves pel·lícules, reeditades i posades a disposició de diverses generacions d'espectadors que vam assistir, sempre amb un renovat escletxa de sorpresa i sorpresa, a aquesta atípica presentació d'un monstre en que el seu torturat interior subjacents trets d'inigualable o incompresa humanitat.
|
[
"Quins temes exposava el llibre Frankenstein de Mary Shelley?",
"Qui era James Whale?",
"Quina primera pel·lícula va elaborar el 1931?",
"Com es diu la continuació?",
"Va ser un film excel·lent tot i el fet de pensar que les seqüeles mai ho són?",
"Com viuen la criatura i el metge Frankenstein en aquesta segona part?",
"Què li ofereix un eremita invident al monstre quan aquest escapa?",
"Què li ensenya el metge Septimue a Frankenstein?",
"Què impel·leix a Frankenstein a traspassar el límit?",
"I què crea?",
"Què es descobreix al final que no es pot igualar?",
"A quin llargmetratge s'ha exhibit la manera de ser de James Whale?",
"Qui va ajudar-lo en la seva carrera cinematogràfica a Hollywood?",
"Va ser considerat Whale una celebritat?",
"Quines situacions personals no van arrabassar-li aquesta distinció?"
] |
{
"answer_end": [
557,
696,
1103,
1447,
1903,
2637,
3324,
3831,
4324,
4525,
5023,
5513,
5811,
6258,
6588
],
"answer_start": [
157,
611,
860,
1214,
1486,
2457,
2942,
3688,
4242,
4326,
4800,
5332,
5627,
6199,
6211
],
"input_text": [
"Els perills inherents no tant a el desenvolupament de la ciència com a la il·limitada vanitat de l'ésser humà que conscient de la seva petitesa i de la seva pròpia mortalitat jugaria, més tard o més d'hora, a emular la creació, endinsant perillosament en els secrets que envolten la vida i la mort.",
"Un dels directors més peculiars i inclassificables de l'Hollywood daurat.",
"La primera adaptació cinematogràfica de Frankenstein.",
"La núvia de Frankenstein.",
"Sí.",
"La primera amagant-se sota les aigües que envolten el molí en flames, el segon salvat in extremis per la seva novia.",
"Aixopluc i li ensenyarà el significat de la paraula amistat.",
"El camí per crear un nou món de déus i monstres.",
"La seva vanitat i la del seu mentor.",
"Una companya per a la seva criatura.",
"La divinitat fins al punt de voler usurpar les seves funcions, i amb la raó.",
"A Gods and Monsters (Déus i Monstres).",
"Carl Laemmle Jr., amo i senyor de la Universal.",
"Sí.",
"Ni la desigual trajectòria comercial i artística de la resta de la seva filmografia, ni la seva oberta homosexualitat, ni la seva mil vegades frustrat intent d'exorcitzar mitjançant les imatges la seva traumàtica experiència durant la Primera Guerra Mundial van poder prendre-li aquesta petita parcel·la de glòria."
]
}
|
vilaweb
|
Una reunió del Partit Popular Europeu a Madrid, pocs dies abans de la constitució del Parlament de Catalunya, era l'escenari ideal perquè Mariano Rajoy obtingués una declaració conjunta solemne de tots els seus socis amenaçant Catalunya si el procés cap a la independència va endavant. Tot havia estat preparat: el text redactat pel PP espanyol i acordat amb els homòlegs francesos i alemanys era molt dur. Però finalment hi va haver sorpresa: en la votació el text no va aconseguir, ni de bon tros, la unanimitat. El van desaprovar representants d'uns quants països, i la direcció del PP no va voler aclarir el resultat ni qui hi havia votat en contra. Els periodistes van veure que no hi havia unanimitat en absolut, però ningú no va obtenir les dades per a fer un retrat precís del moment de la votació. I la mesa es negà a donar-les. Més tard, uns quants parlamentaris alemanys, de la CDU bavaresa i alguns altres, van fer públic que hi havien votat en contra. De fet, la CDU va fer unes declaracions públiques per dir oficialment que hi havia votat en contra. Al congrés, hi havia estat convidada Unió Democràtica de Catalunya, però no hi va assistir. Malgrat això, Duran s'hi va deixar veure, per saludar Jean-Claude Juncker i Mariano Rajoy.
|
[
"Què volia aconseguir Mariano Rajoy?",
"Quina situació era perfecta per a això?",
"Què s'havia disposat?",
"Què no va obtenir el document, però?",
"Quines faccions van votar en contra d'aquest?",
"Què no es va voler clarificar des del PP?",
"Què van observar els redactors?",
"Què no van atènyer?",
"Qui no volia entregar-les?",
"Qui va comunicar que va negar-se a l'aprovació d'aquest text?",
"Quin partit català va ser invitat al congrés?",
"Va anar-hi?"
] |
{
"answer_end": [
284,
284,
392,
513,
566,
652,
717,
805,
836,
963,
1131,
1155
],
"answer_start": [
110,
0,
286,
444,
515,
570,
654,
719,
807,
838,
1065,
1133
],
"input_text": [
"Obtenir una declaració conjunta solemne de tots els seus socis amenaçant Catalunya si el procés cap a la independència va endavant.",
"Una reunió del Partit Popular Europeu a Madrid, pocs dies abans de la constitució del Parlament de Catalunya.",
"El text redactat pel PP espanyol i acordat amb els homòlegs francesos i alemanys.",
"La unanimitat.",
"Representants d'uns quants països.",
"Ni el resultat ni qui hi havia votat en contra.",
"Que no hi havia unanimitat en absolut.",
"Les dades per a fer un retrat precís del moment de la votació.",
"La mesa.",
"Uns quants parlamentaris alemanys, de la CDU bavaresa i alguns altres.",
"Unió Democràtica de Catalunya.",
"No."
]
}
|
books
|
Ja que sempre vols que et conti coses de marina- m'escrigué la senyora Marianna Saura, -t'explicaré amb tots els ets i uts un viatge que vaig fer en barca de mitjana: un viatge de no res (no et facis il·lusions); però te'l vull servir tan a la menuda, seguint les notes que en tinc preses en un llibre de memòries, que ja serà prou que no te n'atipis. Així potser no et tornaràs a queixar de la meva eixutesa.
Tu ja saps que el pare era patró i que feia la carrera d'Alacant. Fill de Blanes, s'havia casat amb una granaire de Roses que tenia una caseta al barri de mar i una vinya a la vora del poble. Aquestes dues finques varen motivar que el matrimoni s'establís a Roses, des d'on el pare va seguir la seva navegació de cabotatge, eixamplant el comerç que havien començat els seus sogres. Ell era amo del carregament i de la barca, i ell se la comandava: de manera que s'ho guanyava tot. Franc de nòlits en un temps en què el cabotatge produïa bastant, pots comptar si es va aprofitar. Això sí, els seus mariners havien d'ésser precisament blanencs, perquè no creia que enlloc del món nasquessin ni es formessin homes tan aptes per a les coses del mar com en el seu poble; i aquesta dèria, que el féu mal veure amb la gent de Roses i que el portà a més d'una topatia amb els patrons del Masnou, de Lloret i d'altres punts de la Costa, que pretenien igual honor per a llurs nadius, triomfà de totes les contradiccions, i amb elles se féu més enterca i exclusiva.
Els baixos de casa, al voltant del jardinet, eren magatzems. Aquí arròs, allí garrofa, més enllà rodells de cèrcols, en un cantó blat, a l'altre userdes, terrissa de totes menes, fustatges… no estaven pas mai buits. Els negociants a l'engròs venien a comprar. A la llinda de la porta, a les envistes del mar, se solien fer els tractes. El pare s'estava dret, recalcat al brancal, amb les mans a les butxaques, i escoltava pacientment, tot fumant i amb els ulls mig aclucats, la parola dels negociants. Ell no gastava gaire saliva: demanava preu i deixava dir. A la fi venien els oferiments.
|
[
"Qui redactava per correspondència al protagonista?",
"Què vol relatar-li?",
"És important?",
"Què li permetrà explicar-lo detalladament?",
"I per què ho fa?",
"De qui comença a parlar Marianna Saura?",
"A què es dedicava ell?",
"Amb qui s'havia unit en matrimoni?",
"De quin patrimoni disposava aquesta?",
"Van anar a viure a Roses per què hi tenien propietats?",
"Què va fer ell allà professionalment?",
"Per què opinava l'home que els seus treballadors havien de ser de Blanes?",
"Què li va suposar aquesta preferència per als blanencs?",
"Què guardava en uns dipòsits?",
"Com comerciava tot això ell?"
] |
{
"answer_end": [
85,
165,
186,
313,
408,
432,
474,
531,
600,
673,
790,
1174,
1336,
1653,
1965
],
"answer_start": [
49,
88,
167,
213,
352,
410,
425,
492,
510,
602,
666,
998,
1178,
1465,
1774
],
"input_text": [
"La senyora Marianna Saura.",
"Un viatge que va fer en barca de mitjana.",
"No.",
"Seguir les notes que en tinc preses en un llibre de memòries.",
"Per a què no es torni a queixar de la seva eixutesa.",
"Del pare.",
"Era patró i feia la carrera d'Alacant.",
"Amb una granaire de Roses.",
"Tenia una caseta al barri de mar i una vinya a la vora del poble.",
"Sí.",
"Va seguir la seva navegació de cabotatge, eixamplant el comerç que havien començat els seus sogres.",
"Perquè no creia que enlloc del món nasquessin ni es formessin homes tan aptes per a les coses del mar com en el seu poble.",
"El féu mal veure amb la gent de Roses i el portà a més d'una topatia amb els patrons del Masnou, de Lloret i d'altres punts de la Costa.",
"Arròs, garrofa, més enllà rodells de cèrcols, en un cantó blat, a l'altre userdes, terrissa de totes menes, i fustatges.",
"S'estava dret, recalcat al brancal, amb les mans a les butxaques, i escoltava pacientment, tot fumant i amb els ulls mig aclucats, la parola dels negociants."
]
}
|
bios
|
Montserrat Gatell Pérez (Sabadell, 1971) és una política i filòloga catalana.
Va ser presidenta de l'Institut Català de les Dones des del 2011 fins al 2016. Fou diputada provincial a la diputació de Barcelona per CiU i fou l'alcaldessa de Castellar del Vallès. Llicenciada en Filologia Semítica en l'especialitat d'àrab per la Universitat de Barcelona (1994) i en Filologia Catalana per la UOC (2013), Postgrau en Gestió d'administracions públiques per la UAB (2004) i Màster en Humanitats per la UOC (2014), doctora en Llengua i Literatura catalanes i Estudis teatrals (UAB) amb una tesi sobre l'obra de Maria Barbal.
Va néixer l'any 1971 a Sabadell. Va iniciar la seva trajectòria com a regidora de l'ajuntament de Castellar del Vallès l'any 1999 per Convergència i Unió. L'any 2004, l'alcalde Lluís Maria Corominas i Díaz va dimitir per ocupar la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya i com a secretari d'organització de CiU i Gatell ocupà el càrrec d'alcaldessa del municipi fins al 2007. Durant el seu mandat es van desenvolupar les obres de la Plaça Major, entre d'altres, no exemptes de polèmica a causa, sobretot, de l'alçada d'un edifici per a usos cultural. La remodelació de l'espai va comportar la instal·lació de nous serveis com un aparcament públic soterrat, la rehabilitació de l'auditori municipal, un nou mercat municipal i l'obertura d'un centre comercial de mitjana superfície, així com l'ordenació viària i comercial del centre del municipi.
Va ser vicepresidenta del Fons Català de Cooperació (2004-2007), membre de la Comissió Mixta d'Educació (2007-2011), i assessora en temes d'igualtat i gènere a l'Associació Catalana de Municipis (2007-2011). Després de les eleccions autonòmiques de 2011, el govern presidit pel president Artur Mas la va nomenar presidenta de l'Institut Català de les Dones, càrrec que va ocupar fins al gener de 2016.
Càrrecs orgànics:
Membre de l'Esbart teatral de Castellar del Vallès des de 1984, hi participa com a actriu i directora. Actualment (2016) n'és presidenta. També ha estat membre de la Coral Musicorum des de 2006, per la qual ha escrit lletres. Autora del conte "Una bona història" publicat per Fundació La Xarxa, del relat finalista del Premi literari Mercè Rodoreda de Molins de Rei "Vèncer les ametlles" publicat a Sota el signe de l'aigua i altres narracions, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (2002) i de l'obra de teatre TapperSex, estrenada el 2000 per l'Esbart teatral de Castellar. L'any 2015 va col·laborar en la publicació Pedres a la tartera. 50 veus commemoren el trentè aniversari de la novel·la de Maria Barbal. És autora de desenes d'adaptacions de lletres de cançons al català.
|
[
"Qui és Montserrat Gatell Pérez?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què va dirigir des del 2011 fins al 2016?",
"Quins estudis té?",
"A quines universitats els ha fet?",
"Què va tractar a la seva tesina doctoral?",
"Com va començar la seva etapa política?",
"A qui va substituir com a batllessa?",
"Què va fer durant la seva legislatura?",
"Què van suposar aquestes obres?",
"Quins càrrecs va ocupar entre el 2004 i 2011?",
"Què presideix des del 2016 a Castellar del Vallès?",
"Quines històries ha escrit?",
"En què va participar el 2015?"
] |
{
"answer_end": [
78,
42,
42,
157,
571,
577,
619,
774,
989,
1072,
1472,
1680,
2030,
2427,
2544
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
80,
263,
326,
511,
654,
776,
1004,
1179,
1474,
1894,
2120,
2482
],
"input_text": [
"Una política i filòloga catalana.",
"A Sabadell.",
"El 1971.",
"L'Institut Català de les Dones.",
"Està llicenciada en Filologia Semítica en l'especialitat d'àrab i en Filologia Catalana, té un Postgrau en Gestió d'administracions públiques i Màster en Humanitats, un doctorat en Llengua i Literatura catalanes i Estudis teatrals.",
"A la Universitat de Barcelona, la UOC i la UAB.",
"L'obra de Maria Barbal.",
"Com a regidora de l'ajuntament de Castellar del Vallès l'any 1999 per Convergència i Unió.",
"A Lluís Maria Corominas i Díaz.",
"Es van desenvolupar les obres de la Plaça Major.",
"La instal·lació de nous serveis com un aparcament públic soterrat, la rehabilitació de l'auditori municipal, un nou mercat municipal i l'obertura d'un centre comercial de mitjana superfície, així com l'ordenació viària i comercial del centre del municipi.",
"El de vicepresidenta del Fons Català de Cooperació, membre de la Comissió Mixta d'Educació i assessora en temes d'igualtat i gènere a l'Associació Catalana de Municipis.",
"L'Esbart teatral de Castellar del Vallès.",
"Una bona història, Vèncer les ametlles i TapperSex.",
"En la publicació Pedres a la tartera."
]
}
|
vilaweb
|
Atreta per la histologia, només acabar la carrera Rita Levi-Montalcini va incorporar-se com a ajudant al laboratori de Giuseppe Levi a la Università degli Studi di Torino, fins que Il Manifesto per la difesa della razza, dictat per Mussolini en 1938, va prohibir als jueus una carrera acadèmica i professional. Levi-Montalcini diria, anys més tard, que havia estat un estímul, que li havia d'agrair a Mussolini haver-la declarat d'una raça inferior, perquè l'extrema dificultat i el sofriment l'havien fet créixer, esforçar-se i superar amb més voluntat els obstacles que havia trobat en la carrera científica. Exclosa de les institucions, Levi-Montalcini treballava al seu laboratori a casa durant la Segona Guerra Mundial, fent experiments sobre el creixement de les fibres nervioses en embrions d'au. Només acabar la guerra, el 1946 va ser convidada per Viktor Hamburger a la Universitat de Washington a Sant Lluís. Una invitació que va canviar la seua vida durant les següents tres dècades i que li va permetre desenvolupar plenament una activitat científica com a investigadora als Estats Units. Fou a Washington on va identificar el factor de creixement nerviós, una contribució científica que, fet i fet, li valdria la concessió del Premi Nobel de Medicina, juntament amb Stanley Cohen, el 1986. Sempre vinculada a la seua Itàlia natal, des dels anys seixanta Levi-Montalcini compatibilitzava la investigació als Estats Units amb la direcció del Centre d'Investigació Neurobiològica de Roma que ella va transformar en l'European Brain Research Institute, de gran prestigi mundial. En la darrera etapa de la seua vida fou senadora vitalícia al Senat italià i sempre es va definir com una persona d'esquerra, que creia en el progrés i la paritat. Membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, va ser també ambaixadora de bona voluntat de la FAO, a més de crear una fundació dedicada a ajudar dones i xiquetes africanes a estudiar. Rita Levi-Montalcini va celebrar el seu centenari amb un congrés a Roma i en declaracions públiques reivindicava l'activitat intel·lectual i el compromís social com a principals agents de la seua activitat i llarga vida. El 30 de desembre del 2012 va cessar la seua incansable tasca de lluita per la vida, la justícia social i la ciència. Llegiu l'article complet en la web de Mètode. Josep Lluís Barona. Catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de València. Què és Mètode?
|
[
"A quin lloc de Torino va treballar Rita Levi-Montalcini en finalitzar els seus estudis?",
"Què va impedir que continués treballant?",
"Qui el va redactar?",
"Per què creia que li havia de donar les gràcies a Mussolini per això?",
"On va continuar feinejant?",
"I què investigava?",
"Què va ocórrer el 1946?",
"Va ser un fet important per a ella això?",
"Per què?",
"Què va provar a Washington?",
"Amb què combinava la seva recerca als EUA?",
"En què va convertir aquest edifici?",
"Quin treball social va fer en la seva vida?",
"Què solia reclamar en públic?",
"On es pot saber més d'aquesta figura?"
] |
{
"answer_end": [
170,
309,
241,
609,
691,
802,
917,
993,
1099,
1167,
1497,
1560,
1949,
2170,
2334
],
"answer_start": [
26,
172,
181,
311,
640,
725,
828,
919,
919,
1101,
1367,
1437,
1813,
2025,
2290
],
"input_text": [
"Al laboratori de Giuseppe Levi a la Università degli Studi di Torino.",
"Il Manifesto per la difesa della razza.",
"Mussolini.",
"Perquè l'extrema dificultat i el sofriment l'havien fet créixer, esforçar-se i superar amb més voluntat els obstacles que havia trobat en la carrera científica.",
"Al seu laboratori a casa.",
"Feia experiments sobre el creixement de les fibres nervioses en embrions d'au.",
"Va ser convidada per Viktor Hamburger a la Universitat de Washington a Sant Lluís.",
"Sí.",
"Perquè li va permetre desenvolupar plenament una activitat científica com a investigadora als Estats Units.",
"Va identificar el factor de creixement nerviós.",
"Amb la direcció del Centre d'Investigació Neurobiològica de Roma.",
"En l'European Brain Research Institute.",
"Va ser també ambaixadora de bona voluntat de la FAO, a més de crear una fundació dedicada a ajudar dones i xiquetes africanes a estudiar.",
"L'activitat intel·lectual i el compromís social com a principals agents de la seua activitat i llarga vida.",
"En la web de Mètode."
]
}
|
books
|
-Ja els en donaré!… I el noi comença a repartir unes targetes brutes que diuen: «Entrada del dador al obrador de Juan Pi». El senyor Vintró les tenia molt temps ha, sense saber d'on les havia tretes: tot ve un dia que fa servei.
-Bueno, ara ja els cridaré.
-Con que… hi ha funció?
-Sí, senyor: ha après de fer quatre jocs de mans que ja els ha guardat expresament per avui.
-És a dir que a l'últim no hi ha quinto?- diu un senyor que és l'encarregat de cantar les boles de la loteria.
-Endavant…
-Lluiset, estàs molt callat…
-Què vol que digui?- diu el pobre nebot, avorrit, fastiguejat i no sé què més.
-Ara, ara: aviat el noi ens cridarà i et distraurà una mica.
El noi ha anat passant i traspassant amb coses amagades sota el gec i portant-ho tot a la saleta que fins ara ha sigut tancada.
-Quan tinguin gust- diu el noi, a l'últim.
-Ajà! anem-hi…
|
[
"Què posa a les etiquetes que va donant el jove del text?",
"Ja disposava d'elles el senyor Vintró?",
"Què va preguntar algú sobre una interpretació?",
"De què es tracta aquesta?",
"De què es fa càrrec un altre home que intervé en la conversa?",
"Parlava molt en Lluiset?",
"Com se sentia aquest?",
"Què li diuen que li passarà quan arribi un jove?",
"Què ha estat fent el noi amb les targetes?",
"Era oberta la sala tot aquest temps?"
] |
{
"answer_end": [
121,
163,
280,
329,
483,
523,
602,
663,
761,
791
],
"answer_start": [
22,
123,
257,
294,
374,
496,
550,
615,
665,
752
],
"input_text": [
"Entrada del dador al obrador de Juan Pi.",
"Sí.",
"Si n'havia.",
"De quatre jocs de mans.",
"De cantar les boles de la loteria.",
"No.",
"Avorrit, fastiguejat i no sé què més.",
"Que es distraurà una mica.",
"Ha anat passant i traspassant amb coses amagades sota el gec i portant-ho tot a la saleta.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Presbó (en grec Πρέσβων), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, cinquè fill de Frixos i de Calcíope o, segons Acusilaos i Hesíode, de Iofassa. Va néixer a la Còlquida.
Presbó es va casar amb Búzige, la filla de Licos, i li va donar un fill, Climen. Quan va morir Frixos, Presbó va tornar a Orcomen a reclamar el regne del seu avi Atamant. Quan Atamant va morir, havia confiat el regne als seu nebots, els fills de Sísif, ja que creia que la seva descendència s'havia estroncat. Els dos nets de Sísif, Haliart i Coró, quan van saber que Presbó tornava, van acollir-lo molt bé i li van restituir el regne. Presbó és l'avi d'Ergí, amb qui es va acabar el llinatge d'Atamant.
* Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 183. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
|
[
"Qui era Presbó?",
"Quins eren els seus pares?",
"Qui era la seva mare segons Acusilaos i Hesíode?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Com es deia la descendència que van tenir?",
"Què va ocórrer quan Frixos va passar a millor vida?",
"A qui va deixar Atamant el seu reialme?",
"I per què no als seus fills?",
"Qui eren Haliart i Coró?",
"Què van fer quan va estar al corrent de la tornada de Presbó?",
"De qui és net Presbó?",
"Què va passar amb aquest?",
"A quin llibre es pot trobar aquesta història?"
] |
{
"answer_end": [
75,
112,
154,
210,
260,
350,
412,
489,
528,
615,
639,
683,
754
],
"answer_start": [
0,
77,
116,
181,
181,
262,
352,
434,
491,
514,
617,
617,
713
],
"input_text": [
"Un heroi grec.",
"Frixos i Calcíope.",
"Iofassa.",
"Amb Búzige.",
"Climen.",
"Va tornar a Orcomen a reclamar el regne del seu avi Atamant.",
"Als seu nebots.",
"Perquè creia que la seva descendència s'havia estroncat.",
"Els dos nets de Sísif.",
"Van acollir-lo molt bé i li van restituir el regne.",
"D'Ergí.",
"Es va acabar el llinatge d'Atamant.",
"Al Diccionari de la mitologia grega i romana."
]
}
|
books
|
Es pot dir que fins aleshores la tia Paulina no es preocupà d'una manera seriosa en tot el que fes referència al seu enriquiment espiritual. Ja desenganyada del tot, i convençuda que no seria res més que la tia Paulina, procurà adornar i complicar aquesta personalitat que li concedia el destí.
D'aleshores datà la seva afició a la psicologia femenina. Els primers assaigs els va fer en una pobra noia òrfena d'uns amics seus, que protegí i volgué casar de totes passades. El casament aquest fou una veritable desgràcia, però donà peu a la tia Paulina per a creure's una autoritat en qüestió de matrimonis.
Ultra el casament, cultivà la vocació religiosa. Es féu molt amiga de la Superiora d'un convent de monges, no sé si de les Salesses. A aquesta piadosa dama li donà unes llaunes considerables, i li referí espantoses xafarderies. Una tarda fins li contà que li havia aparegut el dimoni en una mena d'uniforme com de guàrdia civil.
Procurà també atreure gent a casa seva. A base de les seves nebodes i d'unes tres o quatre noies més, organitzà una mena de reunions on només es podia ballar d'una certa manera i es podien dir tan sols determinades coses, sempre sota la inspecció i vigilància de la tia Paulina.
A poc a poc aconseguí que es parlés d'ella; que, dins un cercle de relacions, fos la tia Paulina una cosa important; i arribà a ser imprescindible per a certes coses: quan es tractava, per exemple, de fer una suscripció per regalar una casulla o per pintar un pendó destinat a una determinada confraria.
La varen fer presidenta honorària de no sé quines filles de Maria. Això li produí una gran satisfacció; perquè, amb motiu del nomenament, va rebre no sé quantes visites, i fins el bisbe li concedí audiència per tractar serioses reformes de l'associació.
|
[
"S'amoïnava la Paulina d'una forma tan greu com abans?",
"Quina cosa no l'inquietava més?",
"De què estava persuadida?",
"I què va fer al respecte?",
"Què li va començar a entusiasmar?",
"En qui va aplicar aquesta ciència?",
"Va unir-la en matrimoni?",
"Com van ser les noces?",
"Què va desencadenar això per a la Paulina?",
"A què més va dedicar-se?",
"Amb qui va establir una amistat?",
"Qui va fer venir al seu domicili més endavant?",
"Què es podia dur a terme als aplecs que preparava?",
"Què va aconseguir la Paulina amb aquestes reunions?",
"Què la va fer molt feliç?"
] |
{
"answer_end": [
80,
139,
218,
293,
351,
425,
453,
519,
605,
654,
712,
974,
1156,
1330,
1621
],
"answer_start": [
15,
45,
168,
220,
307,
353,
427,
473,
521,
607,
656,
936,
1038,
1227,
1519
],
"input_text": [
"No.",
"Tot el que fes referència al seu enriquiment espiritual.",
"De què no seria res més que la tia Paulina.",
"Procurà adornar i complicar aquesta personalitat que li concedia el destí.",
"La psicologia femenina.",
"En una pobra noia òrfena d'uns amics seus.",
"Sí.",
"Una veritable desgràcia.",
"Donà peu a la tia Paulina per a creure's una autoritat en qüestió de matrimonis.",
"A la vocació religiosa.",
"Amb la Superiora d'un convent de monges.",
"A gent.",
"Només es podia ballar d'una certa manera i es podien dir tan sols determinades coses.",
"Que es parlés d'ella; que, dins un cercle de relacions, fos la tia Paulina una cosa important.",
"Quan la varen fer presidenta honorària de no sé quines filles de Maria."
]
}
|
bios
|
Annabel Marcos i Vilar (Amposta, 1968) és una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la IX i X legislatures.
Llicenciada en Dret, té postgraus de Dret Urbanístic i de Dret d'Administració Local. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, n'és la presidenta de la secció d'Amposta. De 2003 a 2010 ha estat gerent de la Societat Anònima Municipal de la Gestió d'Amposta. En 2011 va substituir en el seu escó Francesc Xavier Pallarès i Povill, elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, i fins al final de la legislatura fou secretària de la mesa de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya. Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 per la província de Tarragona. Fins al final de la legislatura ha estat secretària de la mesa de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural del Parlament de Catalunya. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 formarà part de la candidatura Junts pel Sí per la província de Tarragona.
Des de l'1 de març de 2016 fins al 3 d'abril de 2018 ha estat directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, destituïda pel 155 per haver transportat urnes de l'1-O.
El juny de 2018 va ser nomenada secretària d'Administració i Funció Pública del Departament de Polítiques Digitals i Administració de la Generalitat de Catalunya i ocupant el càrrec l'any 2019 va concórrer a les eleccions municipals com a número dos per Junts per Amposta (PDeCAT) que va viure la pitjor jornada electoral del partit a l'obtenir un únic regidor.
|
[
"Qui és Annabel Marcos i Vilar?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En què s'ha format?",
"Quin partit polític dirigeix a Amposta?",
"Quin càrrec ha tingut del 2003 al 2010?",
"I quin va ocupar a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya?",
"A qui va reemplaçar en la representació obtinguda a les votacions al Parlament de Catalunya del 2010?",
"I el 2012 quin territori va representar?",
"A quina altra delegació ha estat també?",
"Amb quin grup polític anirà al pròxim plebiscit?",
"Què ha fet des del 2016 fins al 2018?",
"Per què va ser despatxada?",
"Amb quin títol va ser designada el juny de 2018?",
"Com es va considerar les votacions municipals quan es va presentar?"
] |
{
"answer_end": [
74,
38,
38,
222,
316,
404,
654,
542,
758,
924,
1019,
1170,
1227,
1390,
1561
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
138,
224,
318,
578,
414,
656,
760,
926,
1051,
1172,
1229,
1422
],
"input_text": [
"Una advocada i política catalana.",
"A Amposta.",
"El 1968.",
"Està llicenciada en Dret i té postgraus de Dret Urbanístic i de Dret d'Administració Local.",
"Convergència Democràtica de Catalunya.",
"El de gerent de la Societat Anònima Municipal de la Gestió d'Amposta.",
"El de secretària de la mesa.",
"A Francesc Xavier Pallarès i Povill.",
"La província de Tarragona.",
"A la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural del Parlament de Catalunya.",
"Amb Junts pel Sí.",
"Ha estat directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.",
"Per haver transportat urnes de l'1-O.",
"Amb el de secretària d'Administració i Funció Pública del Departament de Polítiques Digitals i Administració de la Generalitat de Catalunya.",
"Com la la pitjor jornada electoral del partit Junts per Amposta (PDeCAT)."
]
}
|
bios
|
Julia Montilla (Barcelona,1970) és una artista contemporània catalana. Les seves obres són sobre dispositius visuals molt variats (vídeo, escultura, fotografia, instal·lacions, edicions, llibre d'artista, projectes web, etc.). És llicenciada en Belles arts (Universitat de Barcelona, 1994) i Màster en Produccions artístiques i Recerca (UB, 2012). En el 2012 va guanyar la Beca per a la Creació Artística Fundació Guasch Coranty. Ha participat en exposicions en el PS1-MoMa (Nova York), el Centre de Fotografia (Salamanca), La Virreina o l'Espai 13.
El 2013 va realitzar una exposició a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona, on es va basar en l'anàlisi
del fenomen aparicionista de Garabandal, a Cantàbria, per articular tota una anàlisi de la iconografia de les nenes
visionàries i de la seva difusió en l'imaginari popular. A partir d'una sèrie de vitrines que explicaven l'origen del fenomen
en el misteri de Fàtima, l'espai reconstruïa el «cuadro de la calleja», el recinte protegit de l'accés de les masses de visitants on es produïen els èxtasis religiosos de les nenes. A més d'altres materials documentals de diferents èpoques, dos diaporames amb àudio, Soportes vivientes para la fabricación de un mito, establien a partir de l'arxiu gràfic del fenomen
de Garabandal una crítica biopolítica a la construcció del miracle aparicionista inscrit en els cossos de les adolescents.
|
[
"Qui és Julia Montilla?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què tracten les seves peces?",
"Com quins?",
"Quins estudis té?",
"Què va rebre el 2012?",
"En quines institucions ha pres part?",
"En què es va fonamentar l'exhibició que va tenir lloc a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró?",
"Quin era l'objectiu d'aquesta?",
"Què reedificava el lloc on estava l'exposició?",
"Què era això?",
"Amb què acomplia tot això?",
"Què significava l'obra \"Soportes vivientes para la fabricación de un mito\"?"
] |
{
"answer_end": [
69,
31,
31,
129,
225,
335,
428,
548,
717,
836,
977,
1087,
870,
1395
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
71,
97,
227,
348,
430,
558,
719,
932,
979,
838,
1174
],
"input_text": [
"Una artista contemporània catalana.",
"A Barcelona.",
"El 1970.",
"Són sobre dispositius visuals molt variats.",
"Vídeo, escultura, fotografia, instal·lacions, edicions, llibre d'artista i projectes web.",
"És llicenciada en Belles arts i Màster en Produccions artístiques i Recerca.",
"La Beca per a la Creació Artística Fundació Guasch Coranty.",
"En el PS1-MoMa (Nova York), el Centre de Fotografia (Salamanca), La Virreina i l'Espai 13.",
"En l'anàlisi del fenomen aparicionista de Garabandal, a Cantàbria.",
"Articular tota una anàlisi de la iconografia de les nenes visionàries i de la seva difusió en l'imaginari popular.",
"El cuadro de la calleja.",
"El recinte protegit de l'accés de les masses de visitants on es produïen els èxtasis religiosos de les nenes.",
"Amb una sèrie de vitrines.",
"Una crítica biopolítica a la construcció del miracle aparicionista inscrit en els cossos de les adolescents."
]
}
|
bios
|
Antonieta Jarne Mòdol (Lleida, 1960) és una historiadora, escriptora i professora d'història contemporània a la Universitat de Lleida.
Doctorada en Història, els seus àmbits principals de recerca són la història política, social i de gènere. S'inicià en l'estudi de la vida institucional del Franquisme a Catalunya amb l'obra La Secció Femenina a Lleida: els anys triomfals. A continuació, les investigacions sobre els espais de lluita antifranquista i la Transició democràtica espanyola es concretà en l'obra L'oposició al franquisme a Lleida. Paral·lelament, coorganitza actes de foment d'estudis històrics locals, com per l'exemple, l'edició anual de la Jornada d'Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d'Àger i l'Alta Noguera. També és membre del consell de redacció de diverses revistes, entre les quals destaca Plecs d'història local.
Ha publicat articles en revistes especialitzades i ha participat en obres col·lectives com La España del Presente: de la dictadura a la democracia o el volum vuitè de l'obra Història de Lleida, «De la Restauració al franquisme», amb Conxita Mir Curcó i Jaume Barrull i Pelegrí. S'endinsà en les biografies de la primera regidora a la Paeria de Lleida amb la publicació de l'obra Aurèlia Pijoan: de la Lleida republicana a l'exili de Mèxic, i la del conseller de la Generalitat republicana amb Josep Maria Espanya i Sirat: el somni federal. Codirigí el Diccionari biogràfic de les terres de Lleida. Política, economia, cultura i societat amb Conxita Mir Curcó, Joan Sagués Sanjosé i Enric Vicedo Rius. També va publicar El PSUC a les terres de Lleida 1936-1986 amb Pau Juvillà, i Francesc Porta, el mirall trencat de la burgesia lleidatana, amb Teresa Ibars i Chimeno, entre altres.
En les eleccions municipals de 2011 formà part, en sisè lloc, de la llista de la Candidatura d'Unitat Popular a la Paeria de Lleida. La candidatura obtingué 1.464 vots, un 3'26% del total, fet que no li atorgà cap representant electe al consistori lleidatà. L'any 2012 fou la cap de llista per la circumscripció electoral de Lleida en les eleccions al Parlament de Catalunya. Amb un resultat de 6.302 vots, un 3'04% del total, tampoc aconseguí escó al parlament de la Ciutadella per a la demarcació que representà. L'any 2017 fou una de les fundadores de la plataforma «Lleida, lliure de franquisme», amb el propòsit d'eliminar els vestigis franquistes del nomenclàtor de la ciutat. Com a membre de la junta d'Òmnium Lleida-Ponent, impulsà la campanya d'Òmnium Cultural «Lluites compartides» ideada per Jordi Cuixart i Navarro.
Com a escriptora, l'any 2021 s'estrenà en el gènere de novel·la amb Carrer Galera, 5, una obra de ficció històrica basada en el retrat d'una família de classe popular de Lleida, en la qual les dones són les grans protagonistes.
|
[
"Qui és Antonieta Jarne Mòdol?",
"On dona les seves classes?",
"En què s'ha especialitzat?",
"Què ha investigat a \"La Secció Femenina a Lleida: els anys triomfals\"?",
"I a \"L'oposició al franquisme a Lleida\"?",
"Quins esdeveniments ha constituït?",
"En quines publicacions ha col·laborat?",
"Sobre quines persones va escriure també?",
"Quina recopilació alfabètica va administrar?",
"Amb qui ho va fer?",
"A quin plebiscit del municipi va presentar-se el 2011?",
"Quanta gent va votar-li?",
"Va obtenir alguna plaça el 2012 per al Parlament de Catalunya?",
"Quin objectiu tenia amb el projecte \"Lleida, lliure de franquisme\"?",
"De què anava la seva novel·la \"Carrer Galera 5\"?"
] |
{
"answer_end": [
106,
133,
240,
373,
543,
734,
1073,
1334,
1482,
1545,
1859,
1895,
2176,
2409,
2782
],
"answer_start": [
0,
107,
158,
242,
390,
561,
897,
1124,
1386,
1483,
1728,
1861,
1986,
2254,
2585
],
"input_text": [
"Una historiadora, escriptora i professora d'història contemporània.",
"A la Universitat de Lleida.",
"En història política, social i de gènere.",
"La vida institucional del Franquisme a Catalunya.",
"Els espais de lluita antifranquista i la Transició democràtica espanyola.",
"Actes de foment d'estudis històrics locals, com per l'exemple, l'edició anual de la Jornada d'Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d'Àger i l'Alta Noguera.",
"A La España del Presente: de la dictadura a la democracia i el volum vuitè de l'obra Història de Lleida, De la Restauració al franquisme.",
"Sobre la primera regidora a la Paeria de Lleida i el conseller de la Generalitat republicana.",
"El Diccionari biogràfic de les terres de Lleida. Política, economia, cultura i societat.",
"Amb Conxita Mir Curcó, Joan Sagués Sanjosé i Enric Vicedo Rius.",
"Al de la Paeria de Lleida.",
"Obtingué 1.464 vots.",
"No.",
"Eliminar els vestigis franquistes del nomenclàtor de la ciutat.",
"Està basada en el retrat d'una família de classe popular de Lleida, en la qual les dones són les grans protagonistes."
]
}
|
bios
|
Montserrat Sanmartí i Pratginestós (Barcelona, 1968) és una política catalana, que va ser alcaldessa de Sant Fost de Campsentelles des de 2008 fins 2019.
Administrativa comptable de professió, ha estat cap de compres, vendes i exportació i comptabilitat. Va néixer a Barcelona, però viu a Sant Fost de Campsentelles des dels quinze anys, quan la seva família s'hi va traslladar des de Mollet del Vallès. Vinculada als mitjans de comunicació locals, va ser membre fundacional de Televisió de Sant Fost i en va ser la primera presentadora, el 1986, i va col·laborar a Ràdio Sant Fost amb un programa sobre cinema.
Va entrar en política l'any 1999 amb el grup independent anomenat Gent d'Unió, que es va presentar a les eleccions sota el paraigües de Convergència i Unió. Gràcies al pacte amb l'alcalde Joan Gassó va exercir de regidora de Dona i igualtat. El 2003 es presenta sota unes noves sigles, la candidatura d'Independents Units per Sant Fost (IUSF), com a número 3 de la llista, i va repetir amb la mateixa posició el 2007, en aquesta ocasió va ser tinenta d'alcalde i regidora d'Educació, Benestar Social, Sanitat i Consum fins a l'abril de l'any 2008, després de la renúncia de Joan Gassó, que havia pactat prèviament amb CiU i ERC. Des d'aquell any va ser també presidenta de la Mancomunitat El Galzeran, formada per Sant Fost, Martorelles i Santa Maria de Martorelles.
El 2011 es va presentar per primera vegada com a cap de llista d'IUSF, i va revalidar el càrrec d'alcaldessa. El 2015 va tornar a presentar-se a les eleccions, com a cap de llista d'IUSF. Va guanyar les eleccions de forma clara amb 6 dels 13 regidors de la corporació i sense obtenir la majoria absoluta va ser escollida novament alcaldessa. El seu govern es va iniciar en minoria, sent només necessari un regidor més per tirar endavant la gestió del municipi.
El 26 de maig de 2019, va guanyar les eleccions amb 6 regidors dels 13 regidors del consistori, però no va revalidar l'alcaldia. En el Ple de Constitució va ser nomenada alcaldessa María José Sánchez, que s'havia presentat de candidata amb el PSC –partit que oficialment donava suport a Sanmartí– i, que en un moviment de transfuguisme, abandonà el partit passant a ser regidora no adscrita i alcaldessa al rebre els vots de la coalició d'ERC-Junts i Sant Fost en Comú Podem. Posteriorment, el 15 de Març de 2021, IUSF i Sant Fost en Comú Podem van presentar una moció de censura contra el fins llavors alcalde Carles Miquel, i la van guanyar en el Ple Extraordinari del 30 de Març de 2021, investint de nou alcaldessa a Montserrat Sanmartí.
|
[
"Qui és Montserrat Sanmartí i Pratginestós?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"De què ha treballat?",
"On resideix?",
"A quin canal televisiu va feinejar des del moment en què es va crear?",
"Amb qui va cooperar parlant sobre cinematografia?",
"Quan va iniciar-se en l'àmbit polític?",
"Amb quin partit?",
"I a quin va anar el 2003?",
"Quins càrrecs va ocupar el 2007?",
"Quan va ratificar el títol de batllessa per primer cop?",
"Va tornar a ser-ho el 2019?",
"Com va arribar al poder la seva substituta María José Sánchez?",
"Quan va tornar a ser alcaldessa Sanmartí?"
] |
{
"answer_end": [
77,
52,
52,
253,
315,
500,
610,
644,
689,
954,
1129,
1487,
1967,
2314,
2580
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
154,
283,
449,
549,
612,
645,
854,
1021,
1379,
1840,
1994,
2354
],
"input_text": [
"Una política catalana.",
"A Barcelona.",
"El 1968.",
"D'administrativa comptable, cap de compres, vendes i exportació i comptabilitat.",
"A Sant Fost de Campsentelles.",
"A la Televisió de Sant Fost.",
"Amb Ràdio Sant Fost.",
"L'any 1999.",
"Amb Gent d'Unió.",
"A l'Independents Units per Sant Fost (IUSF).",
"Va ser tinenta d'alcalde i regidora d'Educació, Benestar Social, Sanitat i Consum.",
"El 2011.",
"No.",
"S'havia presentat de candidata amb el PSC i, en un moviment de transfuguisme, abandonà el partit passant a ser regidora no adscrita i alcaldessa al rebre els vots de la coalició d'ERC-Junts i Sant Fost en Comú Podem.",
"El 30 de Març de 2021."
]
}
|
vilaweb
|
La consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha assegurat que Junts per Catalunya no farà cap política de blocatge al congrés espanyol perquè el que intentaran és ‘desblocar' el conflicte entre Catalunya i Espanya i exigir que es respecti el dret d'autodeterminació, entre altres aspectes. ‘No entendríem anar a Madrid a pactar qüestions sectorials a hores d'ara. El conflicte és obvi', ha recalcat en declaracions a Catalunya Ràdio. Ha argumentat que la política al congrés espanyol ha de passar per donar una solució política a un conflicte que, a parer seu, és polític, després d'anys d'inestabilitat. Artadi també ha negat que en la confecció de les llistes a les espanyoles, municipals i europees hagin buscat la desaparició del PDECat: ‘Puigdemont és el PDECat. Turull, Rull, Forn són el PDECat, i també altres persones destacades del govern, com Calvet i Buch'. El que han volgut fer, ha dit, és buscar la màxima unitat entre aquest partit, JxCat i la Crida. Segons Artadi, si persones com Carles Campuzano i Jordi Xuclà no són a les llistes de les eleccions espanyoles és perquè cal buscar nous lideratges: ‘A Campuzano el conec des de fa temps, i tinc molt bona relació amb ell, a més d'agraïment per la feina feta. Però quan va ser diputat les primeres vegades jo no el podia votar perquè era menor d'edat'. La consellera, que serà la número dos de JxCat a les municipals per Barcelona, intensificarà els contactes per intentar sumar a la candidatura Ferran Mascarell, del qual ha dit que ‘seria un gran valor'. Veu més difícil d'incorporar Jordi Graupera, que ja ho ha descartat públicament.
|
[
"Qui és Elsa Artadi?",
"Què ha afermat?",
"Per què?",
"Què ha emfasitzat?",
"On ha destacat això?",
"Què ha raonat sobre la política del congrés espanyol?",
"Pensa que l'origen d'aquest és polític?",
"Què ha desmentit?",
"Qui menciona que pertanyen a aquest partit polític?",
"Per què creu que Campuzano i Xuclà no estan a les candidatures de les votacions espanyoles?",
"S'avé Artadi amb Campuzano?",
"Per què no va elegir-lo en el plebiscit?",
"En quina posició estarà Artadi a les eleccions de Barcelona per a JxCat?",
"A qui procurarà afegir al seu equip?",
"I a qui ha exclòs incloure?"
] |
{
"answer_end": [
41,
132,
286,
396,
430,
540,
569,
738,
864,
1111,
1184,
1313,
1393,
1475,
1599
],
"answer_start": [
0,
30,
133,
288,
385,
432,
528,
603,
741,
964,
1114,
1228,
1316,
1395,
1520
],
"input_text": [
"La consellera de Presidència.",
"Que Junts per Catalunya no farà cap política de blocatge al congrés espanyol.",
"Perquè el que intentaran és ‘desblocar' el conflicte entre Catalunya i Espanya i exigir que es respecti el dret d'autodeterminació, entre altres aspectes.",
"Que no entendrien anar a Madrid a pactar qüestions sectorials a hores d'ara i que el conflicte és obvi.",
"A Catalunya Ràdio.",
"Que ha de passar per donar una solució política a un conflicte.",
"Sí.",
"Que en la confecció de les llistes a les espanyoles, municipals i europees hagin buscat la desaparició del PDECat.",
"Puigdemont, Turull, Rull, Forn, Calvet i Buch.",
"Perquè cal buscar nous lideratges.",
"Sí.",
"Perquè era menor d'edat.",
"Serà la número dos de JxCat a les municipals per Barcelona.",
"A Ferran Mascarell.",
"A Jordi Graupera."
]
}
|
vilaweb
|
Les escoles, instituts, universitats i la resta de centres educatius tancaran les portes entre demà i dilluns durant almenys dues setmanes. Al Principat la mesura ja s'aplicarà demà, mentre que al País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i la Franja de Ponent serà dilluns. La mesura arriba després que el brot de Covid-19 al país hagi pres embranzida amb gairebé mig miler d'afectats i sis morts. El Principat ha estat la primera zona a fer-ho. Aquest matí, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha ordenat el tancament, que serà a partir de demà i no pas de dilluns, tal com s'esperava. L'objectiu és d'evitar l'expansió del coronavirus 2019. La mesura forma part del pla PROCICAT que ha passat a fase 1 d'emergència. El tancament afectarà 1.800.000 alumnes i uns cent mil docents. De totes maneres, la mesura no implica que els alumnes s'hagin de confinar. ‘Els nens poden anar al parc, però prenent precaucions', ha dit la consellera de Salut, Alba Vergés. Per bé que aquest matí havia anunciat que les escoles no tancarien pas a les Illes Balears, la presidenta Francina Armengol ha rectificat a petició del president espanyol, Pedro Sánchez, i ha comunicat la suspensió de les classes presencials a tots els nivells formatius a partir de dilluns i durant un període de dues setmanes. Armengol també ha anul·lat tots els viatges d'estudi durant dos mesos, però ha explicat que els mestres i professors hauran d'acudir als centres per tal d'assegurar l'ensenyament a distància dels alumnes que tenen proves. El president francès, Emmanuel Macron, que també ha ordenat el tancament d'escoles a partir de dilluns a tot l'estat, i per tant a Catalunya Nord, ha dit en canvi que en el seu cas la suspensió de classes es perllongarà ‘fins a nou avís'. El conseller d'Educació valencià, Vicent Marzà, que també ha anunciat un tancament escolar de manera indefinida i a partir de la setmana vinent, ja que les vacances per les Falles van quedar enlaire després de l'ajornament de la celebració. Fins ara, s'havien clausurat els centres d'Igualada i quatre poblacions més de l'Anoia pel brot detectat ahir, a més d'algun altre centre concret, com l'escola Mas Boadella del barri de Can Llong de Sabadell. Finalment ja ben entrada la nit s'ha sabut que el govern d'Andorra ha pres la decisió de tancar l'escola andorrana de batxillerat aquest divendres mateix mentre que la resta de centres tancaran dilluns
|
[
"Segons el text, què deixarà d'estar obert?",
"Quant de temps estaran així?",
"Quan comença aquest tancament a Catalunya?",
"I a la resta dels territoris catalanoparlants?",
"Per què s'ha aplicat aquesta norma?",
"A quanta gent ha tocat?",
"Qui és Quim Torra?",
"Ha sigut ell qui ha ordenat la clausura dels centres?",
"Quina finalitat es pretén assolir amb això?",
"A quantes persones perjudicarà aquest tancament?",
"Què ha notificat Francina Armengol?",
"Qui és Emmanuel Macron?",
"Què ha establit respecte a aquest tema?",
"Quines escoles de Catalunya s'havien tancat abans d'aquesta mesura?",
"Es clausuraran els centres d'Andorra també?"
] |
{
"answer_end": [
88,
138,
181,
272,
351,
396,
501,
526,
649,
788,
1294,
1555,
1755,
2205,
2408
],
"answer_start": [
0,
69,
140,
183,
274,
352,
459,
491,
595,
726,
967,
1518,
1540,
1998,
2254
],
"input_text": [
"Les escoles, instituts, universitats i la resta de centres educatius.",
"Durant almenys dues setmanes.",
"Demà.",
"Dilluns.",
"Pel brot de Covid-19.",
"A gairebé mig miler d'afectats i sis morts.",
"El president de la Generalitat.",
"Sí.",
"Evitar l'expansió del coronavirus 2019.",
"A 1.800.000 alumnes i uns cent mil docents.",
"La suspensió de les classes presencials a tots els nivells formatius a les Illes Balears a partir de dilluns i durant un període de dues setmanes.",
"El president francès.",
"Ha ordenat el tancament d'escoles a partir de dilluns a tot l'estat, i per tant a Catalunya Nord, ha dit en canvi que en el seu cas la suspensió de classes es perllongarà fins a nou avís.",
"Els centres d'Igualada i quatre poblacions més de l'Anoia i l'escola Mas Boadella del barri de Can Llong de Sabadell.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
La cérvola o daina de Cerinea va ser una bèstia de la mitologia grega que tenia banyes d'or i peülles de bronze, consagrada per Taígete a Àrtemis. El tercer treball d'Hèracles, encarregat per Euristeu, rei de Micenes, consistia a atrapar la daina i portar-la viva a Micenes (no la podia matar perquè Àrtemis la protegia).
Eurípides explica que, simplement, era un animal de mida gegantina que destrossava les collites. Hèracles la va matar i va consagrar les banyes de l'animal al temple d'Àrtemis. Però la versió més habitual, que ens transmet Cal·límac, diu que aquesta cérvola era una de les cinc cérvoles que Àrtemis havia trobat, feia temps, mentre pasturava al mont Liqueos. Totes cinc tenien les banyes daurades i eren més grans que els braus. La dea en va agafar quatre, que va posar a la seva quadriga. La cinquena, per ordre d'Hera, va refugiar-se a la muntanya de Cerinea, perquè servís més tard com a prova a Hèracles. L'animal duia un collaret que deia "Taígete m'ha consagrat a Àrtemis". La cérvola era molt ràpida i Hèracles la va empaitar durant tot un any sense poder atrapar-la. Finalment, l'animal va caure fatigat i assedegat a la vora del mont Artemísion. Com que Hèracles la continuava perseguint, va voler travessar el riu Ladó, a Arcàdia. En aquell moment, Hèracles la va ferir lleugerament amb una fletxa, que es va clavar entre el tendó i l'os, sense vessar ni una gota de sang. Va agafar la cérvola i se la carregà al coll, però en travessar Arcàdia es va trobar amb Àrtemis i Apol·lo, i totes dues divinitats volien prendre-li l'animal perquè els pertanyia, i a més el van acusar del sacrilegi d'haver-lo volgut matar. Però Hèracles se'n va sortir donant les culpes a Euristeu, i van acabar tornant-li la cérvola i deixant que continués el seu camí.
Píndar en dona una versió diferent: diu que Hèracles va empaitar la cérvola cap al nord, a través d'Ístria, al país dels hiperboris, fins al país dels Benaventurats, on Àrtemis el va acollir amb benevolència.
|
[
"Qui era la cérvola de Cerinea?",
"Quin altre nom rebia?",
"Com era?",
"Qui era Euristeu?",
"I què va manar-li a Hèracles?",
"Realment no podia assassinar-la?",
"Per què no?",
"Què comentava Eurípides sobre la criatura?",
"Què va fer Hèracles amb ella?",
"Què diu una interpretació de Cal·límac, però?",
"Què va fer la deessa amb els seus corns?",
"Quant de temps va estar Hèracles perseguint l'animal?",
"On va introduir-li una fletxa?",
"De què van culpar-lo Àrtemis i Apol·lo?",
"Què comenta Píndar sobre aquesta història?"
] |
{
"answer_end": [
69,
29,
111,
216,
273,
320,
320,
417,
497,
679,
810,
1072,
1369,
1645,
1985
],
"answer_start": [
0,
0,
74,
192,
147,
218,
218,
322,
419,
504,
681,
1002,
1281,
1494,
1778
],
"input_text": [
"Una bèstia de la mitologia grega.",
"Daina de Cerinea.",
"Tenia banyes d'or i peülles de bronze.",
"El rei de Micenes.",
"Que atrapés la daina i la portés viva a Micenes.",
"No.",
"Perquè Àrtemis la protegia.",
"Que, simplement, era un animal de mida gegantina que destrossava les collites.",
"La va matar i va consagrar les banyes de l'animal al temple d'Àrtemis.",
"Que aquesta cérvola era una de les cinc cérvoles que Àrtemis havia trobat, feia temps, mentre pasturava al mont Liqueos.",
"En va agafar quatre, que va posar a la seva quadriga.",
"Durant tot un any.",
"Entre el tendó i l'os.",
"Del sacrilegi d'haver volgut matar l'animal.",
"Que Hèracles va empaitar la cérvola cap al nord, a través d'Ístria, al país dels hiperboris, fins al país dels Benaventurats, on Àrtemis el va acollir amb benevolència."
]
}
|
mitologia
|
Tlepòlem (en grec antic Τληπόλεμος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, rei de Rodes, fill d'Heracles i d'Astíoque, (o d'Astidamia). La primera era filla del rei dels tesprotis, Filant. Hèracles s'havia unit amb ella una vegada presa la ciutat d'Èfira, durant una expedició que va fer amb la gent de Calidó. A la Ilíada el pare d'Astíoque és Àctor.
Quan Hèracles va morir, els Heràclides van intentar tornar diverses vegades al Peloponès, però després de cada intent s'havien de replegar a l'Àtica. Però Tlepòlem i el seu besoncle Licimni, germanastre d'Alcmena, van ser convidats pels argius a establir-se a Argos. Durant una disputa entre Tlepòlem i Licimni aquest darrer va acabar mort d'un cop de bastó. Unes tradicions diuen que l'assassinat va ser accidental, ja que Tlepòlem volia colpejar un bou (o un esclau), i el basto s'havia desviat. Els parents del difunt van obligar Tlepòlem a exiliar-se d'Argos. L'heroi, acompanyat de la seva esposa Polixo, es refugià a Rodes, on fundà tres ciutats, Lindos, Ialisos i Camiros.
Tlepòlem figura en la llista dels pretendents d'Helena. Anà a la guerra de Troia al front de nou naus, segons el "Catàleg de les naus", deixant Polixo com a regent a Rodes. Va ser mort en combat per Sarpèdon. Polixo va organitzar uns Jocs Fúnebres en honor del seu marit, on hi van prendre part nens i on el premi era una corona d'àlber. Després va voler venjar el seu marit castigant Helena, quan Menelau va passar per Rodes.
Els companys de Tlepòlem, al tornar de Troia, van fer escala a Creta, i després es van anar a instal·lar a "les illes d'Ibèria".
|
[
"Qui era Tlepòlem?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quan van tenir relacions els dos?",
"Què va passar quan Hèracles va passar a millor vida?",
"Qui va invitar a Tlepòlem i Licimni perquè anéssin a Argos?",
"Qui era Licimni?",
"Com va morir aquest?",
"Segons algunes versions, va ser intencionat l'homicidi?",
"Què van exigir-li els familiars de Licimni a Tlepòlem?",
"I on va anar aquest?",
"Qui l'acompanyava?",
"Quines poblacions va establir Tlepòlem allà?",
"Va ser amant d'Helena?",
"Com va cessar de viure?",
"Com va prendre venjança Polixo de la mort del seu marit?"
] |
{
"answer_end": [
84,
145,
320,
511,
628,
552,
720,
778,
925,
991,
991,
1041,
1097,
1250,
1468
],
"answer_start": [
0,
100,
200,
363,
513,
518,
630,
722,
861,
927,
927,
927,
1043,
1216,
1252
],
"input_text": [
"Un heroi grec.",
"Heracles i Astíoque (o Astidamia).",
"Una vegada presa la ciutat d'Èfira, durant una expedició que va fer Hèracles amb la gent de Calidó.",
"Que els Heràclides van intentar tornar diverses vegades al Peloponès, però després de cada intent s'havien de replegar a l'Àtica.",
"Els argius.",
"El besoncle de Tlepòlem.",
"Va acabar mort d'un cop de bastó.",
"No.",
"Que s'exiliés d'Argos.",
"A Rodes.",
"La seva esposa Polixo.",
"Lindos, Ialisos i Camiros.",
"Sí.",
"Va ser mort en combat per Sarpèdon.",
"Castigant Helena, quan Menelau va passar per Rodes."
]
}
|
mitologia
|
Sant Ferran d'Aragó és un sant llegendari, suposat bisbe de Caiazzo (Campània, Itàlia) al segle xi. En la realitat, no va existir i l'elaboració de la seva llegenda deu haver-se originat arran d'un error en la identificació d'unes relíquies de Sant Ferran III de Castella.
Ferran d'Aragó hauria estat fill del rei Sanç III de Navarra, el Gran, comte d'Aragó, i d'Elvira, comtessa de Castella. Ferran seguí la carrera eclesiàstica. Va arribar a Itàlia i es va retirar com a eremita als boscos de Caiazzo.
La seva fama de santedat va fer que els fidels l'escollissin com al seu bisbe, poc després del 1070, quan havia mort el bisbe Argisi. Trobant-se en pelegrinatge a Alvignano va emmalaltir i, després de tres dies, va morir. Va ser sebollit a l'església de Santa Maria di Cubulteria i avui les seves relíquies són a la de San Sebastiano, a Alvignano.
A banda que cap dels infants reials de les cases regnants a Navarra, Aragó i altres regnes hispànics durant el segle xi poden ajustar-se a la llegenda, el suposat Ferran d'Aragó tampoc no encaixa a l'elenc de bisbes de Caiazzo dels segles X i XI. Els bisbes documentats són: Urso (ca. 967), Esteve (979 - 1021), Constantí (1088 - 1100), Estaci (1133 - 1154-59) i Guillem (1168-69 - 1180).
El Ferran de sang reial, provinent d'Espanya, coincideix, però, amb Sant Ferran III de Castella, que era venerat a Caiazzo i de qui n'havien arribat algunes relíquies. Això va fer néixer una llegenda popular que va confondre les dades i va donar lloc a una tradició local que va acabar arrelant i va traslladar-se al santoral. És un cas, habitual en l'època, de desdoblament d'un sant.
|
[
"Qui és Sant Ferran d'Aragó?",
"On és Caiazzo?",
"Era real aquest personatge?",
"I com va sorgir la seva història, llavors?",
"Qui es pensa que haurien sigut els seus pares?",
"Quin trajecte professional va adoptar Ferran?",
"Què va fer a l'arbreda de Caiazzo quan va anar a Itàlia?",
"Per què va ser triat com a bisbe?",
"A qui va substituir?",
"Què li va ocórrer a Ferran quan es dirigia a Alvignano?",
"Va sobreviure?",
"Encaixaven els familiars de la reialesa de Navarra, Aragó i més monarquies espanyoles dins aquesta rondalla?",
"I Ferran s'ajustava a la llista de clergues de Caiazzo dels segles X i XI?",
"Amb qui concorda el Ferran espanyol de la noblesa?",
"Què va suposar aquesta coincidència?"
] |
{
"answer_end": [
98,
86,
129,
271,
391,
429,
502,
581,
636,
690,
724,
1002,
1097,
1336,
1566
],
"answer_start": [
0,
60,
100,
132,
273,
393,
431,
504,
504,
638,
677,
864,
1004,
1241,
1409
],
"input_text": [
"Un sant llegendari, suposat bisbe de Caiazzo al segle xi.",
"A Campània, Itàlia.",
"No.",
"La seva llegenda deu haver-se originat arran d'un error en la identificació d'unes relíquies de Sant Ferran III de Castella.",
"El rei Sanç III de Navarra, el Gran, comte d'Aragó, i Elvira, comtessa de Castella.",
"La carrera eclesiàstica.",
"Es va retirar com a eremita.",
"Per la seva fama de santedat.",
"Al bisbe Argisi.",
"Va emmalaltir.",
"No.",
"No.",
"No.",
"Amb Sant Ferran III de Castella.",
"Va fer néixer una llegenda popular que va confondre les dades i va donar lloc a una tradició local que va acabar arrelant i va traslladar-se al santoral."
]
}
|
vilaweb
|
Benlloc, a la Plana Alta, farà d'altaveu d'una visió nova d'entendre i viure el món rural i tot allò que implica la vida als pobles. El 31 de gener i l'1 de febrer s'hi faran les IV Jornades d'Afirmació de la Nova Ruralitat. Vint-i-un experts d'arreu del país i de l'estat espanyol participaran en taules redones, ponències i debats oberts al públic. Les jornades han de servir per a revisar l'estat actual i les perspectives de futur dels municipis i territoris rurals, mostrar experiències d'èxit per a revertir la despoblació i cercar solucions per als problemes de l'habitatge, del transport i de l'èxode juvenil. S'hi presentaran el projecte ‘Proyecto pueblos vivos‘ de la comarca aragonesa de Somontano, que treballa en els processos d'acolliment dels nouvinguts, facilitant-los habitatge i faena; la iniciativa veïnal ‘Almedíjar Vive‘, una associació que cerca alternatives econòmiques, socials i culturals per a mantenir el poble viu; la tasca que fa l'Associació de Micropobles de Catalunya perquè el jovent no se'n vaja; un exemple de sostenibilitat demogràfica: les Highlands d'Escòcia, on s'aferma un model d'universitat rural; i experiències diverses de transport a demanda. També s'hi debatran la falta i les condicions de l'habitatge al món rural i s'hi elaborarà un document de conclusions per a continuar avançant. Projecte participatiu i d'iniciativa ciutadana Al darrere de tot això hi ha el Fòrum de la Nova Ruralitat, un col·lectiu de gent compromesa i proactiva de les comarques del nord del País Valencià, que vol estudiar maneres perquè el món rural s'adeqüe a la realitat actual. I, alhora, fer pressió per reclamar que la despoblació es resolga amb accions eficaces que garantesquen els drets dels ciutadans, que potencien l'equilibri territorial per a contrarestar la concentració demogràfica i que vagen més enllà de la dinàmica de subvencions o rebaixes fiscals. Hi participen uns dos-cents membres de totes les edats que viuen en pobles rurals i que es reuneixen en ocasions diverses. Comerciants, hostalers, artesans, professors, metges, educadors socials, llauradors i més professionals fan debats amb una metodologia pròpia de la investigació acadèmica, participativa i dialèctica, sota l'aixopluc de la Universitat Jaume I i l'aval de desset professors de sociologia i geografia rural de diverses universitats del país i de l'estat espanyol. El fòrum, de fet, és un espai d'anàlisi i estudi i, alhora, un espai d'acció i reivindicació. S'organitza amb una coordinadora, que dinamitza la tasca del dia a dia, i sis grups de treball multidisciplinaris, constituïts per a discutir sobre agricultura, ramaderia, empresa, cultura, creació, vida artística, educació, formació en la ruralitat, infrastructures, turisme, administració pública, dret de salut, prevenció i urgències, benestar social, desigualtats i serveis socials. En cerca de compromisos Les jornades d'enguany han estat precedides dels acords dels consistoris de Vistabella del Maestrat, Xodos i Benlloc, governats per Compromís, PP i PSPV, respectivament, per a aprovar la ‘Moció sobre la política de foment del desenvolupament local, la garantia de serveis públics i contra el despoblament'. Aquesta moció, que resumeix les conclusions de les jornades anteriors, és pensada per als municipis del nord del País Valencià i, segons l'organització, és extrapolable a més poblacions del país. En les darreres jornades, els participants van diagnosticar les causes de la despoblació d'algunes comarques i elaboraren el ‘Manifest per un govern equitatiu del territori valencià‘, presentat a les Corts Valencianes el juny del 2019 i recollit per la mesa i pel president de la cambra, Enric Morera. Una declaració d'intencions que havien elaborat més de cent cinquanta persones. Les claus del manifest El manifest inclou conclusions com ara que l'actual èxode juvenil és el principal indicador del despoblament, i que és reversible si es canvia la manera de governar i gestionar el territori, si s'adeqüen lleis i normatives a la realitat dels municipis menuts i a la baixa densitat demogràfica i si, en definitiva, s'esborren les desigualtats territorials i s'aconsegueixen els drets bàsics de ciutadania. Per fer-ho possible, el document reclama un pla d'urgència a les Corts i a les diputacions per a garantir aquests drets, i estableix fases amb accions concretes que inclouen transport públic 24 hores a demanda, serveis bancaris bàsics, borses de treball territorialitzades i adreçades especialment als jóvens amb un nivell alt de qualificació, un programa de telecomunicacions ràpides, habitatges dignes i assequibles, l'elaboració d'una normativa específica i l'adaptació de l'existent a l'actualitat, la compensació de les desigualtats socials entre municipis, plans d'agricultura i ramaderia de proximitat, diversificació del teixit productiu, tractament mediàtic més acurat per a canviar l'imaginari de la ruralitat real i, finalment, polítiques fiscals específiques quan hi haja el gruix dels programes en marxa i els drets bàsics de la ciutadania garantits. Fet i fet, les IV Jornades d'Afirmació de la Nova Ruralitat mostraran que el món rural té solucions de futur i que avança per revertir el despoblament.
|
[
"On és Benlloc?",
"Quan es duran a terme les IV Jornades d'Afirmació de la Nova Ruralitat?",
"Per a què són útils aquestes festes?",
"Qui assistirà?",
"Qui s'encarrega d'aquestes activitats?",
"Quin objectiu té?",
"Quanta gent col·labora en aquests esdeveniments?",
"Quines professions tenen?",
"Com s'estructura el fòrum?",
"Què s'ha celebrat abans que aquests dies assenyalats?",
"Per quin motiu s'han portat a cap?",
"Què es va redactar amb motiu del despoblament d'algunes regions?",
"Com es podria solucionar l'emigració dels joves segons l'escrit?",
"Quins actes sol·licita el text que s'institueixin?",
"Què exposaran en general aquestes activitats?"
] |
{
"answer_end": [
24,
223,
616,
1186,
1437,
1890,
1973,
2118,
2855,
2997,
3186,
3566,
4192,
5056,
5208
],
"answer_start": [
0,
133,
351,
618,
1379,
1533,
1892,
2015,
2376,
2881,
3051,
3410,
3789,
4317,
5069
],
"input_text": [
"A la Plana Alta.",
"El 31 de gener i l'1 de febrer.",
"Per a revisar l'estat actual i les perspectives de futur dels municipis i territoris rurals, mostrar experiències d'èxit per a revertir la despoblació i cercar solucions per als problemes de l'habitatge, del transport i de l'èxode juvenil.",
"El projecte Proyecto pueblos vivos de la comarca aragonesa de Somontano, la iniciativa veïnal Almedíjar Vive, la tasca que fa l'Associació de Micropobles de Catalunya perquè el jovent no se'n vaja, un exemple de sostenibilitat demogràfica: les Highlands d'Escòcia, i experiències diverses de transport a demanda.",
"El Fòrum de la Nova Ruralitat.",
"Vol estudiar maneres perquè el món rural s'adeqüe a la realitat actual i, alhora, fer pressió per reclamar que la despoblació es resolga amb accions eficaces que garantesquen els drets dels ciutadans, que potencien l'equilibri territorial per a contrarestar la concentració demogràfica i que vagen més enllà de la dinàmica de subvencions o rebaixes fiscals.",
"Hi participen uns dos-cents membres de totes les edats que viuen en pobles rurals.",
"Són comerciants, hostalers, artesans, professors, metges, educadors socials, llauradors i més professionals.",
"S'organitza amb una coordinadora, que dinamitza la tasca del dia a dia, i sis grups de treball multidisciplinaris, constituïts per a discutir sobre agricultura, ramaderia, empresa, cultura, creació, vida artística, educació, formació en la ruralitat, infrastructures, turisme, administració pública, dret de salut, prevenció i urgències, benestar social, desigualtats i serveis socials.",
"Els acords dels consistoris de Vistabella del Maestrat, Xodos i Benlloc.",
"Per a aprovar la Moció sobre la política de foment del desenvolupament local, la garantia de serveis públics i contra el despoblament.",
"El Manifest per un govern equitatiu del territori valencià.",
"Si es canvia la manera de governar i gestionar el territori, si s'adeqüen lleis i normatives a la realitat dels municipis menuts i a la baixa densitat demogràfica i si, en definitiva, s'esborren les desigualtats territorials i s'aconsegueixen els drets bàsics de ciutadania.",
"Transport públic 24 hores a demanda, serveis bancaris bàsics, borses de treball territorialitzades i adreçades especialment als jóvens amb un nivell alt de qualificació, un programa de telecomunicacions ràpides, habitatges dignes i assequibles, l'elaboració d'una normativa específica i l'adaptació de l'existent a l'actualitat, la compensació de les desigualtats socials entre municipis, plans d'agricultura i ramaderia de proximitat, diversificació del teixit productiu, tractament mediàtic més acurat per a canviar l'imaginari de la ruralitat real i, finalment, polítiques fiscals específiques quan hi haja el gruix dels programes en marxa i els drets bàsics de la ciutadania garantits.",
"Que el món rural té solucions de futur i que avacen per revertir el despoblament."
]
}
|
mitologia
|
La Bella Dorment (títol original en anglès Sleeping Beauty) és una pel·lícula estatunidenca de 1959, el setzè llargmetratge animat del cànon de llargmetratges de Disney. Va ser produïda per Walt Disney per a Walt Disney Productions i distribuïda per Buena Vista.
Va ser l'última pel·lícula produïda per Walt Disney dins del gènere dels contes de fades; no seria fins després de la seva mort que l'estudi tornaria al gènere amb The Little Mermaid (1989). Va ser també l'últim llargmetratge de Disney entintat a mà abans que es fes comú el procés de xerografiat. És el primer llargmetratge animat filmat en Super Technirama 70 (en 70mm), un procés de pantalla panoràmica de gran format; d'altres són The Black Cauldron (1985), una de les primeres pel·lícules on va treballar Tim Burton) i Akira (1988), de Katsuhiro Otomo.
La producció es va dur a terme durant gairebé tota la dècada del 1950, ja que es va començar a treballar amb el guió l'any 1951, les veus es van enregistrar el 1952, la producció de l'animació va tenir lloc entre 1953 i 1958, la banda sonora en estèreo s'enregistrà el 1957 i la pel·lícula es va estrenar el 1959.
El castell de la princesa Aurora, la Bella Dorment, és un castell que s'ha recreat en diversos dels parcs temàtics de la Disney, és el símbol del primer parc inaugurat el 1955, el de Disneyland (Anaheim, California), on se'n va construir un. També és el castell que es va fer servir de model per a alguns logotips de l'empresa (a part de la signatura del mateix Walt Disney).
També hi ha recreacions del castell al parc de Disneyland París i al de Disneyland Hong-Kong, als parcs de Disneyland Tòkio i al Magic Kingdom de Florida hi ha recreacions del castell de La Ventafocs.
El disseny del castell s'inspira en els castells europeus, especialment en el de Neuschwanstein (Hohenschwangau, Baviera) construït entre el 1869 i el 1892 pel rei Lluís II.
|
[
"A què es refereix la Bella Dorment?",
"Com es diu en anglès?",
"De quin any és?",
"Qui va crear-la?",
"Va ser aquest el seu film final abans de morir?",
"Com es va dibuixar?",
"De què es caracteritza el seu enregistrament?",
"Quins més es van dur a terme en Super Technirama 70?",
"Quan es va executar l'elaboració de la pel·lícula?",
"I quan va debutar finalment?",
"On s'ha construït el castell de la Bella Dorment?",
"Quan es va edificar el primer?",
"A quines ciutats podem trobar aquesta fortalesa?",
"Quin de la vida real va influenciar en el seu traçat?",
"On se situa?"
] |
{
"answer_end": [
92,
60,
100,
232,
423,
513,
635,
793,
891,
1134,
1263,
1311,
1635,
1808,
1834
],
"answer_start": [
1,
1,
1,
171,
264,
455,
562,
686,
822,
1098,
1136,
1231,
1512,
1713,
1788
],
"input_text": [
"A una pel·lícula estatunidenca.",
"Sleeping Beauty.",
"Del 1959.",
"Va ser produïda per Walt Disney per a Walt Disney Productions.",
"Sí.",
"Va ser entintat a mà.",
"És el primer llargmetratge animat filmat en Super Technirama 70 (en 70mm).",
"The Black Cauldron i Akira.",
"Durant gairebé tota la dècada del 1950.",
"El 1959.",
"En diversos dels parcs temàtics de la Disney.",
"El 1955.",
"A París, Hong-Kong i Tòkio.",
"El de Neuschwanstein.",
"A Hohenschwangau, Baviera."
]
}
|
vilaweb
|
El sindicat USO Ryanair ha denunciat que l'aerolínia ha cancel·lat el 100% dels vols -un total de catorze- que no estaven subjectes a serveis mínims per la vaga de tripulants de cabina. Segons expliquen, la cancel·lació de sis vols per a aquest diumenge ha estat per evitar ‘la vergonyosa imatge' de tenir un seguiment de vaga del 100%, de manera que acusen la companyia de ‘neutralitzar' el dret a vaga. En un comunicat a premsa, USO Ryanair també avisa que ampliarà la denúncia, presentada el dijous, per vulneració del dret per la presència de tripulació estrangera per pal·liar els efectes de la vaga. El sindicat indica que s'ha cancel·lat prèviament catorze vols que no estaven subjectes a serveis mínims –sis el diumenge i vuit el dilluns– sobre un total d'uns 1.900 vols previstos per l'1 i 2 de setembre. ‘Això fa una idea de la magnitud de l'abús que suposen els serveis mínims, que afecten al 99,3% dels vols', denuncia USO Ryanair. En aquest sentit, retreuen que eren tan alts que fins i tot s'han programat vols als membres del comitè de vaga. En relació a aquests serveis mínims, han explicat que encara no els han denunciat perquè estan a l'espera de la sentència de la causa de l'any passat, quan apunten que ja eren ‘abusius' tot i ser inferiors als d'enguany. Pel que fa a la presència de tripulació estrangera, des del sindicat asseguren que un tripulant de la base d'Oporto ha arribat a Tenerife Sud i sis belgues a Màlaga. A més, expliquen que tenen constància que s'està avisant a treballadors de Londres-Standsted perquè operin el dilluns des de Girona i Barcelona, encara que no els consta que ja s'hi hagin desplaçat. La vaga convocada pels sindicats respon al tancament per part de la companyia de quatre bases, entre les quals hi ha la de Girona, i l'acomiadament de 512 treballadors. Han anunciat una protesta per aquest dilluns davant el Ministeri de Treball, Seguretat Social i Migracions a les dotze del migdia, que repetiran el divendres al Ministeri de Foment. ‘Els considerem part necessària dels abusos de Ryanair, tant per la constant burla que permet a la companyia saltar-se la legislació espanyola i fer cas omís dels mediadors com per rebre vaga rere vaga el cop dels ‘serveis mínims'', denuncia Laura Estévez, secretària de Comunicació i Estudis sindicals d'USO. Diverses incidències Entre les incidències destacades pel sindicat hi ha la cancel·lació d'un vol entre Sevilla i Barcelona que asseguren que Ryanair ha notificat a Aena com ‘a causa de vaga', encara que indiquen que la supressió del vol ha estat abans que els treballadors arribessin a l'aeroport. A més, avisen que això pot fer que també es cancel·li el vol a la inversa, de Barcelona a Sevilla, per falta d'aeronau i de tripulació. També denuncien els nombrosos retards de vols a Tenerife Sud, d'on els tres primers vols del matí, un dels quals a Barcelona, han patit entre 15 i 25 minuts de retard perquè la tripulació no havia rebut la citació com a servei mínim.
|
[
"Què és USO Ryanair?",
"Què ha recriminat?",
"Per què s'han anul·lat sis viatges per a diumenge?",
"De què culpen a Ryanair amb això?",
"Quan va interposar USO Ryanair un document acusatori?",
"I què ha advertit respecte a aquesta?",
"Quants trajectes sense serveis essencials s'han eliminat?",
"I quants s'havien de fer per l'1 i 2 de setembre?",
"A quin percentatge de vols alteren?",
"Què reprotxa el sindicat?",
"Què comenta USO Ryanair sobre el fet que hi hagi treballadors estrangers?",
"Per què es fa aquesta aturada?",
"Què retreu Laura Estévez sobre el Ministeri de Treball, Seguretat Social i Migracions?",
"Què ha passat amb l'anul·lació d'un viatge entre Sevilla i Barcelona?",
"Per què han trigat els vols entre Tenerife Sud i Barcelona?"
] |
{
"answer_end": [
23,
184,
335,
403,
501,
604,
710,
812,
919,
1055,
1442,
1810,
2249,
2601,
2971
],
"answer_start": [
0,
12,
204,
337,
431,
431,
629,
747,
869,
962,
1278,
1643,
1864,
2325,
2739
],
"input_text": [
"Un sindicat.",
"Que l'aerolínia ha cancel·lat el 100% dels vols -un total de catorze- que no estaven subjectes a serveis mínims per la vaga de tripulants de cabina.",
"Per evitar la vergonyosa imatge de tenir un seguiment de vaga del 100%.",
"De neutralitzar el dret a vaga.",
"El dijous.",
"Que l'ampliarà per vulneració del dret per la presència de tripulació estrangera per pal·liar els efectes de la vaga.",
"Catorze.",
"Hi havia 1.900 vols previstos per l'1 i 2 de setembre.",
"Al 99,3% dels vols.",
"Que eren tan alts que fins i tot s'han programat vols als membres del comitè de vaga.",
"Asseguren que un tripulant de la base d'Oporto ha arribat a Tenerife Sud i sis belgues a Màlaga.",
"Respon al tancament per part de la companyia de quatre bases, entre les quals hi ha la de Girona, i l'acomiadament de 512 treballadors.",
"Que els consideren part necessària dels abusos de Ryanair, tant per la constant burla que permet a la companyia saltar-se la legislació espanyola i fer cas omís dels mediadors com per rebre vaga rere vaga el cop dels serveis mínims.",
"El sindicat assegura que Ryanair l'ha notificat a Aena com a causa de vaga, encara que indiquen que la supressió del vol ha estat abans que els treballadors arribessin a l'aeroport.",
"Perquè la tripulació no havia rebut la citació com a servei mínim."
]
}
|
bios
|
Maria de la Pau Janer i Mulet (Palma, 13 de gener de 1966) és una escriptora mallorquina, filla del també escriptor Gabriel Janer Manila.
Ha treballat com a guionista i presentadora de ràdio i televisió, sovint en companyia del doctor Joan Corbella, psiquiatre i escriptor, amb qui posteriorment es va casar (2005) i n'enviduaria el 2021. Van tenir una filla, Alícia, el 2006. Anteriorment, i en primeres núpcies, havia estat casada amb Joan Oliver Araujo, professor, escriptor i catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears.
Persona mediàtica, és prou coneguda tant a Catalunya (on ha col·laborat en televisió –TV3– i premsa –diari Avui–) com a les Illes Balears (on és professora de Literatura Catalana de la Universitat de les Illes Balears –UIB–, i on també ha col·laborat en televisió –IB3 Televisió– i premsa –Diario de Mallorca–). Des de la temporada 2013-2014, presenta el programa de sexualitat Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer a Catalunya Ràdio, emès de dilluns a divendres de deu a onze de la nit.
Va ser finalista del Premi Sant Jordi de novel·la, a més d'aconseguir-ne altres d'importants com el Carlemany. En castellà, va ser finalista al Premi Planeta, que finalment va guanyar el 2005 amb Passions romanes.
El 15 d'abril de 2007 es va fer públic que formaria part de les llistes del Partit Popular per Mallorca a les eleccions autonòmiques del 2007. Era la número 8 en la llista autonòmica, com a independent. Fou una aposta personal del president del partit, Jaume Matas.
El 25 de juny, un dia abans de la constitució del nou Parlament de les Illes Balears sorgit de les eleccions autonòmiques del 27 de maig, parlament que serà de caràcter progressista i nacionalista, renuncia al seu escó. Sectors mediàtics propers al Partit Popular com ara el diari El Mundo havien criticat durament Jaume Matas Palou, president del PP de les Illes Balears i candidat a la presidència, per la inclusió de Maria de la Pau en les llistes, pel seu caire catalanista. Fins i tot es va arribar a atribuir la impossibilitat que el PP arribés a la majoria absoluta, i per tant perdés el govern degut el pacte dels partits d'esquerra, a la seva inclusió a les llistes.
|
[
"Qui és Maria de la Pau Janer i Mulet?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Qui era el seu pare?",
"De què ha feinejat en general?",
"I amb qui de forma freqüent?",
"Van contraure matrimoni?",
"És famosa a Catalunya i les Balears?",
"En quins mitjans ha treballat a Catalunya?",
"I què ha fet a les Illes Balears?",
"Quin projecte televisiu du a terme des del 2013 i 2014?",
"En quin guardó literari va arribar a la final?",
"Què es va anunciar el 15 d'abril de 2007 sobre ella?",
"I què va cedir el 25 de juny?",
"Per què es va reprovar al dirigent del PP de les Illes Balears?"
] |
{
"answer_end": [
88,
58,
58,
136,
202,
248,
307,
691,
667,
864,
993,
1097,
1403,
1746,
2005
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
90,
138,
204,
274,
573,
573,
668,
866,
1048,
1262,
1528,
1748
],
"input_text": [
"Una escriptora mallorquina.",
"A Palma.",
"El 13 de gener de 1966.",
"Gabriel Janer Manila.",
"De guionista i presentadora de ràdio i televisió.",
"Amb Joan Corbella.",
"Sí.",
"Sí.",
"A TV3 i el diari Avui.",
"És professora de Literatura Catalana de la Universitat de les Illes Balears i també ha col·laborat en televisió –IB3 Televisió– i premsa –Diario de Mallorca–.",
"Presenta el programa de sexualitat Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer a Catalunya Ràdio.",
"Al Premi Sant Jordi de novel·la.",
"Que formaria part de les llistes del Partit Popular per Mallorca a les eleccions autonòmiques del 2007.",
"El seu escó.",
"Per la inclusió de Maria de la Pau en les llistes, pel seu caire catalanista."
]
}
|
mitologia
|
Attar (en ugarític i llengua sud-aràbiga, ʿṯtr), és una antiga deïtat semita, el qual el nom, funció, i fins i tot gènere ha anat variant segons la cultura.
El nom apareix com a Attar (arameu), Athtar (sud-aràbic), Astar (Abissinia), Ashtar (Moab), Attar (ugaritíc), Astarte a Fenícia i Ixtar a Mesopotàmia. Com en un gènere com en l'altre, Attar és identificat amb el planeta Venus, l'estel del matí i vespertí, en algunes manifestacions de la mitologia semítica. En altres regions del sud, probablement és conegut com a Dhu-Samani.
En la mitologia ugarítica, segons una antiga llegenda, Attar succeeix el tron amb la mort del déu Baal Hadad, però va resultar insuficient i no ho va aconseguir.
Attar també era adorat al sud de Aràbia en temps preislàmics, on era el déu principal del panteó. Allà hauria substituït a l'antiga suprema divinitat semita El.
Com a déu de la guerra, era referit sovint com "El que és valent a la batalla". Un dels seus símbols era la punta d'una llança i l'antílop era el seu animal sagrat. Tenia poder sobre Venus, l'estrella del matí, i es creia que proporcionava a l'ésser humà, aigua.
A l'antiguitat, Aràbia compartia els déus de Mesopotàmia, estan molt a prop de Babilònia, excepte els gèneres i símbols d'aquestes deïtats que es van intercanviar més tard. Per exemple, el déu del Sol "Shamash" es va convertir en la deessa del Sol Shams, i la deessa Ishtar del Sud d'Aràbia va esdevenir el déu de la tempesta Athtar. Aquest fou el déu de la tempesta, dispensant regs naturals en forma de pluja. Athtar també representava fertilitat i aigua, la qual era tan essencial com la fertilitat. Quan representava l'aigua, no només es quedava actuant com a pluja, sinó també per l'útil flux de l'aigua després de la pluja, en el uadi, el curs d'aigua aràbic que està sec, excepte en la temporada de pluges.
Attar apareix com al dimoni Ashtar al videojoc Shin Megami Tensei II.
|
[
"Què és Attar?",
"Com s'anomena en arameu?",
"Quins altres noms rep?",
"Amb quin astre se'l relaciona?",
"Com se'l menciona als territoris del sud?",
"Què conta una història de la cultura ugarítica sobre la seva ascensió a la monarquia?",
"A quin altre lloc se'l venerava?",
"A quin déu va reemplaçar?",
"Quina cita li corresponia com a deïtat batalladora?",
"Com es plasmava ell?",
"Què es pensava que subministrava als homes?",
"Què es dividien Aràbia i Babilònia?",
"En qui es va transformar Shamash?",
"On es mostra Athtar com a déu de l'aigua?",
"I a quin joc actual es pot veure representat?"
] |
{
"answer_end": [
76,
192,
306,
382,
532,
694,
756,
855,
935,
1020,
1118,
1208,
1373,
1832,
1902
],
"answer_start": [
0,
157,
194,
341,
465,
534,
696,
794,
857,
937,
1070,
1136,
1306,
1532,
1834
],
"input_text": [
"Una antiga deïtat semita.",
"Attar.",
"Athtar, Astar, Ashtar, Attar (ugaritíc), Astarte a Fenícia i Ixtar a Mesopotàmia.",
"Amb el planeta Venus.",
"Com a Dhu-Samani.",
"Que Attar succeeix el tron amb la mort del déu Baal Hadad, però va resultar insuficient i no ho va aconseguir.",
"Al sud de Aràbia en temps preislàmics.",
"A l'antiga suprema divinitat semita El.",
"El que és valent a la batalla.",
"Un dels seus símbols era la punta d'una llança i l'antílop era el seu animal sagrat.",
"Aigua.",
"Els déus de Mesopotàmia.",
"En la deessa del Sol Shams.",
"Quan representava l'aigua, no només es quedava actuant com a pluja, sinó també per l'útil flux de l'aigua després de la pluja, en el uadi, el curs d'aigua aràbic que està sec, excepte en la temporada de pluges.",
"Al videojoc Shin Megami Tensei II."
]
}
|
bios
|
Míriam Hatibi (Barcelona, 1993) és una analista de dades i activista catalana. Ha sigut portaveu de la Fundació Ibn Battuta i és membre activa de la comunitat musulmana.
Filla de pares marroquins, Míriam Hatibi va néixer a Barcelona i va ser criada a Bellpuig. Va cursar un grau en International Business Economics a la UPF i un postgrau en Internacionalització a la UB. Actualment treballa com a analista en una agència de comunicació basada en data mining en xarxes socials.
En les seves intervencions als mitjans de comunicació sovint hi reivindica la falta de representació de les dones i sobretot de les filles d'immigrants. Advoca per uns mitjans que no estereotipin tant la dona musulmana i que siguin més plurals. Com a musulmana, defensa un feminisme diferent a l'hegemònic però que comparteix el mateix fons amb una forma diferent.
Entre 2014 i 2020 ha sigut portaveu de la Fundació Ibn Battuta (FIB), una entitat creada per potenciar l'intercanvi sociocultural i la difusió del coneixement científic entre Marroc i Espanya. Arran dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils que van tenir lloc l'agost del 2017, Míriam va posar-se sota el focus per condemnar amb vehemència el terrorisme, en una manifestació a la Plaça Catalunya que va aplegar centenars de musulmans. Com a portaveu de la FIB, va ser escollida per llegir un manifest en la massiva manifestació que tingué lloc a Barcelona el 26 d'agost del mateix any. Des del 2019, Míriam Hatibi és una de les entrevistadores al programa Terrícoles de betevé.
|
[
"Qui és Míriam Hatibi?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què ha dirigit?",
"A quin col·lectiu pertany?",
"On va viure de petita?",
"En què es va formar?",
"De què feineja ara?",
"De què es queixa quan assisteix als mitjans de comunicació?",
"I què defensa, llavors?",
"Quina opinió té respecte al feminisme com a dona musulmana?",
"Què és la Fundació Ibn Battuta (FIB)?",
"Què va fer quan van ocórrer les tragèdies a Barcelona i Cambrils el 2017?",
"Per a què la va triar la FIB?",
"Què porta a terme Míriam des del 2019?"
] |
{
"answer_end": [
77,
31,
31,
123,
168,
259,
361,
475,
628,
720,
840,
1033,
1245,
1434,
1526
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
79,
126,
235,
261,
371,
477,
630,
722,
881,
1035,
1285,
1436
],
"input_text": [
"Una analista de dades i activista catalana.",
"A Barcelona.",
"El 1993.",
"La Fundació Ibn Battuta.",
"A la comunitat musulmana.",
"A Bellpuig.",
"Va cursar un grau en International Business Economics i un postgrau en Internacionalització.",
"D'analista en una agència de comunicació basada en data mining en xarxes socials.",
"De la falta de representació de les dones i sobretot de les filles d'immigrants.",
"Advoca per uns mitjans que no estereotipin tant la dona musulmana i que siguin més plurals.",
"Defensa un feminisme diferent a l'hegemònic però que comparteix el mateix fons amb una forma diferent.",
"Una entitat creada per potenciar l'intercanvi sociocultural i la difusió del coneixement científic entre Marroc i Espanya.",
"Va posar-se sota el focus per condemnar amb vehemència el terrorisme, en una manifestació a la Plaça Catalunya.",
"Per llegir un manifest en la massiva manifestació que tingué lloc a Barcelona el 26 d'agost del mateix any.",
"És una de les entrevistadores al programa Terrícoles de betevé."
]
}
|
bios
|
Teresa Borràs i Fornell (Manresa, 30 de juliol de 1923 - Mataró, 17 de juliol de 2010) fou una compositora, professora i concertista de piano.
Va començar els estudis musicals als 8 anys al Conservatori del Liceu de Barcelona, on en un primer moment li van ser impartides classes de piano i harmonia i, posteriorment, de guitarra. També va perfeccionar les seves aptituds d'harmonia, contrapunt i composició amb Cristòfor Taltabull.
Borràs va oferir diversos concerts entre els anys 1947 i 1953, i els anys 1950 i 1952 va rebre beques per a estudiar a l'Accademia Chigiana de Siena (Itàlia), on va ampliar els seus coneixements i en va adquirir de nous com ara el domini d'instruments poc freqüents a l'època com el clavicèmbal o l'arpa. Durant aquesta etapa va actuar al Palau de la Música per única vegada tocant el clavicèmbal.
Més endavant va esdevenir professora de guitarra i piano a l'Escola de Música de Manresa durant set cursos i uns altres cinc ensenyant piano a l'Escola de Música de Mataró. Després ho seria a l'Institut Alexandre Satorras de la mateixa població. La seva sòlida formació d'harmonia i de contrapunt, d'estil poc convencional, es caracteritzava per la combinació d'instruments i per l'originalitat de les seves estructures.
El 1979 li va ser concedida la Beca de Composició per al Curs d'Estiu "Música a Compostela" a la classe de Rodolfo Halffter. Un parell de dècades més tard, el 1997, va obtenir el 1r accèssit del Premi Caterina Albert i Paradís.
Ja retirada de la vida acadèmica, Teresa Borràs va seguir component i exercint com a concertista de piano fins a la seva mort l'any 2010, especialment per tal de donar a conèixer la seva obra. Va morir el 17 de juliol de 2010 a la Residència Mare Nostra de Mataró, on vivia.
El fons personal de Teresa Borràs es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
La seva obra comprén composicions per a piano, cant i piano, guitarra, arpa per a cor i orquestra de cambra. A més a més, va escriure concerts, peces per a carilló, trios, quartets, danses, preludis i estudis per a diversos instruments, i també va publicar tres discos.
Altres sardanes: Cecília, Morratxa, Beatriu, Bressol premianenc i altres inèdites.
|
[
"Qui era Teresa Borràs i Fornell?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quina edat tenia quan va iniciar-se en la música?",
"En què es va formar?",
"On?",
"Què va refinar-li Cristòfor Taltabull?",
"Es va beneficiar d'ajudes per a continuar els seus estudis?",
"On els va fer?",
"I què va estudiar allà?",
"De què va feinejar a Manresa i Mataró?",
"Què va rebre el 1979?",
"Va continuar amb la música tot i haver-se jubilat?",
"A quina famosa biblioteca es pot trobar informació sobre ella?",
"Quin tipus de peces va elaborar?"
] |
{
"answer_end": [
141,
86,
86,
186,
329,
329,
431,
652,
590,
736,
1002,
1375,
1585,
1829,
2066
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
143,
230,
143,
331,
519,
519,
633,
844,
1252,
1480,
1755,
1831
],
"input_text": [
"Una compositora, professora i concertista de piano.",
"A Manresa.",
"El 30 de juliol de 1923.",
"8 anys.",
"En un primer moment li van ser impartides classes de piano i harmonia i, posteriorment, de guitarra.",
"Al Conservatori del Liceu de Barcelona.",
"Les seves aptituds d'harmonia, contrapunt i composició amb ell.",
"Sí.",
"A l'Accademia Chigiana de Siena.",
"Va adquirir el domini d'instruments poc freqüents a l'època com el clavicèmbal o l'arpa.",
"De professora de guitarra i piano a l'Escola de Música de Manresa i de piano a l'Escola de Música de Mataró.",
"La Beca de Composició per al Curs d'Estiu Música a Compostela a la classe de Rodolfo Halffter.",
"Sí.",
"A la Biblioteca de Catalunya.",
"Composicions per a piano, cant i piano, guitarra, arpa per a cor i orquestra de cambra; a més a més, va escriure concerts, peces per a carilló, trios, quartets, danses, preludis i estudis per a diversos instruments."
]
}
|
books
|
-La mare!…
En Joan, quiet, plorava. El sol el mirava fixament…
-El noi! El noi! curriu, curriu!- exclamà la dona de la finestra.
Els gossos surten lladrant, tots els de la casa venen corrents i l'envolten; ploren, riuen, criden… Quin doll de sentiments esclaten sota el tàlem del bosc!
-El noi! el noi!
-El senyor noi! el senyor noi!
Ja és en aquella batllia de l'antigor, en aquell casal que eixoplugà a qui manava totes les pagesies escampades per aquella rodalia de verdor encisera. Ja ha passat per aquell portal de montants fornits com els murs d'un castell, i fins ha entrat en aquella presó fosca i baixa i humida que en tota una centúria sols va engolir un boig i un home corredís que havia begut massa. Després pujava per aquella escala esbarjosa, plena de realesa i entrà en el menjador emblanquinat i ple de llum. A cada finestral s'aturava, parlant sol i movent el cap. -I que en viviu de feliços aquí!- Tots l'escoltaven silenciosament, mirant-lo amb estranyesa. Va caminar damunt les amples llambordes seguit de tots, i va asseure's en el banc de la paret, assota de la panera i es recolzà a la taula, com si se li esvaïs la mirada dolça i melangiosa. -I que n'és de bell tot això!- De sobte va alçar-se, en veure l'oratori. Posà horitzontalment el pastell corcat que anava balder en el clau que l'aguantava, i les portes, ennegrides per unes pintures que'l temps enfosquia, van obrir-se lentament, majestuoses, com uns braços que s'obrissin, acollidors…
|
[
"A qui es dirigia en Joan?",
"Se sentia alegre?",
"Qui l'observava amb fixació?",
"On era la senyora que estava cridant?",
"Qui va aparèixer?",
"Com venien els animals?",
"I la resta?",
"Què fan aquests després de sortir?",
"Per on transita primer el personatge?",
"I després?",
"I finalment, a on?",
"Per on ascendeix més tard?",
"Com l'observaven les persones que hi havia allà?",
"On va apuntalar-se després d'estar movent-se una estona?",
"Com va deixar el pastís que portava a sobre?"
] |
{
"answer_end": [
18,
34,
61,
127,
182,
155,
191,
227,
484,
536,
620,
773,
974,
1114,
1321
],
"answer_start": [
0,
11,
36,
97,
129,
129,
157,
157,
334,
486,
564,
712,
916,
976,
1239
],
"input_text": [
"A la mare.",
"No.",
"El sol.",
"A la finestra.",
"Els gossos i tots els de la casa.",
"Lladrant.",
"Corrents.",
"L'envolten, ploren, riuen i criden.",
"Per aquella batllia de l'antigor, en aquell casal que eixoplugà a qui manava totes les pagesies escampades per aquella rodalia de verdor encisera.",
"Per aquell portal de montants fornits.",
"A aquella presó fosca i baixa i humida.",
"Per aquella escala esbarjosa, plena de realesa.",
"Amb estranyesa.",
"A la taula.",
"Horitzontalment."
]
}
|
books
|
Tot lo que s'espatlla a casa ho adoba ell; els llistons de les cadires, els panys espatllats… Sap de tot.
Ell és aquell senyor que veuen, cada dia d'encant, recorrent parades de coses velles i comprant objectes que no es pot saber de què curen, ni per què serveixen.
El senyor Rafel és dels que entenen en melons i ell mateix se'l va a comprar. Sap regatejar, i per això de tant en tant acompanya a la criada a la Boqueria perquè aprengui.
Ell aprofita totes les estacions. Pel juliol fa tomàquets en conserva, per l'agost fa confitura de préssec i de pera; per la setmana santa fa bunyols, per Sant Josep fa crema i matons de monja. No! El dia que ell se fica a la cuina, ja surt una cosa bona per dinar. Ell sap fer gresoletes, bacallà a la provençala, torrades amb llet… demanin!…
Ell ja ho diu: -¡No em falta més que una caseta a fora!- I jo ho crec! Veuen?… Perquè el veig molt afectat amb quatre testos que té al balcó. Ell, pobre home!, s'hi fon, de no poder anar al matinet a les flors per comprar llavors de francesilla o esqueixos de clavellina, ¡ell que és tan enginyós! ¡Quines cascades hi faria, si es pogués veure una torreta seva!… Glorietes de canya verda, assientos rústecs, jocs d'aigua… Faria cries de tot… fins de granotes!
|
[
"El Rafel és manetes?",
"Què arregla?",
"Sovint va als mercats?",
"Què hi adquireix?",
"On va a comprar amb la seva serventa?",
"Què li ensenya a la dona?",
"Quan cuina?",
"Què prepara a l’estiu?",
"I el dia 19 de març?",
"Coneix moltes receptes?",
"Què exclama ell?",
"Què té al balcó?",
"Què faria, si tingués una casa més gran?",
"I què més hi tindria?",
"Hi cuidaria animals?"
] |
{
"answer_end": [
41,
92,
190,
265,
438,
438,
781,
556,
632,
781,
839,
924,
1144,
1204,
1242
],
"answer_start": [
0,
0,
106,
106,
345,
345,
440,
474,
591,
706,
784,
863,
1083,
1147,
1206
],
"input_text": [
"Sí.",
"Els llistons de les cadires, els panys espatllats.",
"Sí.",
"Objectes que no es pot saber de què curen, ni per què serveixen.",
"A la Boqueria.",
"A regatejar.",
"Durant totes les estacions.",
"Pel juliol fa tomàquets en conserva, per l'agost fa confitura de préssec i de pera.",
"Crema i matons de monja.",
"Sí.",
"¡No em falta més que una caseta a fora!",
"Quatre testos.",
"Unes cascades.",
"Glorietes de canya verda, assientos rústecs, jocs d'aigua.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Eulàlia Hortal i Brugués (Anglès, 28 de juliol de 1941) és una folklorista catalana, que ha treballat en la recerca i recuperació de diverses danses empordaneses.
Va començar a ballar el 1947 a l'esbart d'Anglès sota la direcció del mestre folklorista Josep Maria Figueres Anadón. La temporada 1955-1956 va ser seleccionada per anar a Amèrica amb els Coros y Danzas de Girona.
L'any 1965, a partir del seu casament, es trasllada a viure a Palafrugell. Impulsora i fundadora de la Coral Mestre Sirés l'any 1978 i un any més tard de l'Esbart Mestre Sirés. Professora de danses tradicionals i sardanes a partir de 1981. Impulsa i coreografia el ball del Bim Bam dels nans de Palafrugell l'any 1985. Participa conjuntament amb el mestre Josep Bargalló i Badia en la recerca i recuperació del Ball de la Morratxa de la Jonquera el 1995, de la Moixiganga a l'interior de l'església de Sant Martí de Palafrugell el 1997, del contrapàs llarg de l'Empordà "El Divino" el 1998, i del ball del ram i del ciri d'Anglès el 2000. També conjuntament amb Josep Bargalló publica el llibre Danses i costums del Baix Empòrda el 2005.
El 2011 rep la Medalla del Mèrit de l'Obra del Ballet Popular en el lliurament dels Premis Sardana, per haver ensenyat les nostres danses arreu de Girona i diversos indrets d'Europa. I l'any 2013 rep el Premi Peix Fregit a Palafrugell.
El 2015 va ingressar a l'Arxiu Municipal de Palafrugell un fons que fins llavors conservava la mateixa Eulàlia Hortal a partir de la recerca i difusió de les danses tradicionals, on destaquen les explicacions de balls i danses, les partitures i els enregistraments de so.
|
[
"Quan va néixer Eulàlia Hortal?",
"I on?",
"Quan va iniciar-se en el món de les danses tradicionals?",
"Qui va ser el seu professor?",
"On va anar a actuar?",
"Quan van ser les seves noces?",
"On es va mudar?",
"Què va crear?",
"Què va posar en marxa el 1981?",
"Quines danses va evitar que quedessin en l’oblit?",
"Quina obra va escriure?",
"Amb qui?",
"Va rebre algun reconeixement per la seva tasca?",
"Què va dur a terme el 2015?",
"Què hi havia de rellevant en aquest?"
] |
{
"answer_end": [
55,
55,
211,
279,
375,
414,
450,
552,
615,
1006,
1105,
1105,
1349,
1414,
1621
],
"answer_start": [
0,
0,
163,
163,
284,
377,
377,
452,
554,
696,
1054,
1022,
1123,
1354,
1407
],
"input_text": [
"El 28 de juliol de 1941.",
"A Anglès.",
"El 1947.",
"Josep Maria Figueres Anadón.",
"A Amèrica.",
"L'any 1965.",
"A Palafrugell.",
"La Coral Mestre Sirés i l'Esbart Mestre Sirés.",
"La seva feina de professora de danses tradicionals i sardanes.",
"El Ball de la Morratxa de la Jonquera, la Moixiganga a l'interior de l'església de Sant Martí de Palafrugell, el contrapàs llarg de l'Empordà El Divino i el ball del ram i del ciri d'Anglès.",
"Danses i costums del Baix Empòrda.",
"Amb Josep Bargalló.",
"Sí.",
"Va ingressar a l'Arxiu Municipal de Palafrugell un fons.",
"Les explicacions de balls i danses, les partitures i els enregistraments de so."
]
}
|
bios
|
Carme Riera i Guilera (Palma, Mallorca, 12 de gener de 1948) és catedràtica de literatura espanyola i escriptora en llengua catalana. Es donà a conèixer l'any 1975 amb la publicació del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, considerat un best-seller de la literatura catalana. Va ser escollida membre de la Real Academia Española a l'abril de 2012.
A banda de la producció narrativa, l'activitat literària de Carme Riera, en paral·lel a l'activitat docent i investigadora a la UAB, comprèn obres en gèneres tan diversos com l'assaig, la crítica literària i els llibres de memòries. Riera va escriure remarcables estudis sobre els poetes de l'escola de Barcelona Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, guions de ràdio i televisió, literatura infantil i juvenil i dietarisme.
També destaca com a traductora al castellà de les seves pròpies obres."M'hauria agradat ser periodista" diu l'autora en una entrevista a La Vanguardia, diari en què s'incorpora com a articulista amb una periodicitat quinzenal a partir del 2 de febrer de 2014.
Va néixer el 1948 a la ciutat de Palma, capital de les Illes Balears. Té vincles familiars amb l'enginyer mallorquí Eusebi Estada i el general Valerià Weyler. Des dels vuit anys, va començar a escriure narracions que eren variants de les històries que li contava l'àvia Caterina quan Carme era petita.
Va passar la seva infància i adolescència a la seva ciutat natal, i es traslladà l'any 1965 a Barcelona per estudiar filologia hispànica a la Universitat de Barcelona,[cal citació] on es llicencià el 1970 i de la qual és catedràtica (i la seva especialitat és la literatura del segle d'or espanyol i els tallers d'escriptura). Riera va participar en les mobilitzacions estudiantils en contra del franquisme, de la guerra del Vietnam i en l'incipient moviment feminista. Tot plegat va forjar la seva mirada sobre la realitat, una mirada que qüestionava les normes, sota l'influx del maig del 68 francès, i que albirava una finestra oberta a un món radicalment diferent.
El seu primer llibre de contes, Te deix, amor, la mar com a penyora, va tenir una gran repercussió, un gran èxit de públic. Riera aportava un estil nou i fresc i utilitzava la parla mallorquina col·loquial per a suggerir i crear una narrativa que posava sobre la taula temes que fins aleshores havien estat tabús, com l'amor entre les dones, i al mateix temps era força crítica amb la societat del moment. Amb el següent recull de contes, Jo pos per testimoni les gavines, un conjunt de narracions que segueixen els mateixos principis narratius de l'obra anterior, es tanca aquesta primera etapa de la producció literària de l'autora.
L'estrena com a novel·lista amb la publicació l'any 1980 d'Una primavera per a Domenico Guarini obre la segona etapa de l'obra de Riera, que comprèn la producció literària de la dècada dels vuitanta. Aquesta primera novel·la no sols representa un canvi de gènere sinó també d'objectiu, el de formular un model de novel·la culta alternada amb elements col·loquials i el d'experimentar amb la simbiosi de registres i de gèneres (la narrativa policíaca i l'assaig, el llenguatge culte i el periodístic). Aquesta voluntat experimentadora i investigadora de l'autora, i una actitud de joc, amb una mirada sovint lúdica i irònica, són els eixos de les obres d'aquest període, com el recull de narracions Epitelis tendríssims i les novel·les Qüestió d'amor propi i Joc de miralls.
Amb les novel·les històriques Dins el darrer blau i Cap al cel obert, amb bona rebuda per la crítica, s'inicia la tercera etapa. Totes dues novel·les construeixen la doble identitat de jueus i mallorquins dels protagonistes, a partir de dues històries enllaçades: la primera, ambientada a la Mallorca de final del segle xvii, narra la persecució d'un grup de jueus condemnats a la crema pública a la foguera per la Inquisició; la segona té com a protagonistes els descendents dels jueus del segle xvii establerts a l'illa de Cuba en ple conflicte colonial. Amb aquestes dues ambicioses narracions, Riera va reconstruir amb tot detall i rigor els escenaris històrics d'aquell moment. L'escriptora va desplegar històries de ficció i va traçar amb molt de talent el caràcter i perfil dels diferents personatges. Ambdues obres tenen un gran valor literari i testimonien una excel·lent trajectòria literària, que es consolida definitivament en la segona meitat de la dècada dels noranta.
Entre les seves influències inclou clàssics com Safo, Petrarca, Goethe i Virginia Woolf, però també els autors de la literatura castellana de la formació acadèmica: Cervantes, Clarín, Laforet, Valle-Inclán, Gil de Biedma… Tot i això, l'autora ha situat les arrels de la seva narrativa en les rondalles mallorquines i en l'obra de dues escriptores cabdals en la construcció de la narrativa catalana contemporània: Caterina Albert i Mercè Rodoreda.
|
[
"Quan va néixer Carme Riera?",
"Quin tipus de textos ha escrit?",
"A quin mitjà de premsa escrita col·labora?",
"Quan va iniciar la seva producció literària?",
"On va anar a viure el 1965?",
"Quin activisme va fer en la seva joventut?",
"Com es titula el seu primer recopilatori de relats?",
"Per què va ser ben valorat?",
"Com es titula el segon?",
"Quan va treure la seva primera novel·la?",
"Per què es caracteritzen les creacions literàries d’aquesta etapa de l’autora?",
"Quan va començar la següent fase creativa?",
"A quin període estaven situades les dues obres?",
"Quins autors estrangers la van marcar?",
"I de Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
60,
586,
1060,
1331,
1467,
1832,
2100,
2345,
2504,
2724,
3336,
3569,
3997,
4512,
4870
],
"answer_start": [
0,
355,
939,
1221,
1432,
1691,
2036,
2065,
2439,
2668,
3169,
3442,
3706,
4425,
4659
],
"input_text": [
"El 12 de gener de 1948.",
"A banda de la producció narrativa, gèneres tan diversos com l'assaig, la crítica literària i els llibres de memòries.",
"A La Vanguardia.",
"Als vuit anys.",
"A Barcelona.",
"Va participar en les mobilitzacions estudiantils en contra del franquisme, de la guerra del Vietnam i en l'incipient moviment feminista.",
"Te deix, amor, la mar com a penyora.",
"Perquè aportava un estil nou i fresc i utilitzava la parla mallorquina col·loquial per a suggerir i crear una narrativa que posava sobre la taula temes que fins aleshores havien estat tabús.",
"Jo pos per testimoni les gavines.",
"L'any 1980.",
"Per una voluntat experimentadora i investigadora de l'autora, i una actitud de joc, amb una mirada sovint lúdica i irònica.",
"Amb les novel·les històriques Dins el darrer blau i Cap al cel obert.",
"El segle xvii i el segle xvii.",
"Safo, Petrarca, Goethe i Virginia Woolf.",
"Caterina Albert i Mercè Rodoreda."
]
}
|
books
|
Però la dameta romangué immòbil, consternada, quasi plorosa.
-Amigo Temba, ¡no rehuse usté… por favor! No me ha comprendido. Creo haber hablado de un recuerdo, no de un pago. Atienda. El collar que usted me ha devuelto me recuerda un abuelo querido, y desde hoy me recordará también un hermanito… que es usté. ¿Quiere usté que cada vez que vea esta alhaja me entristezca pensando que mi hermanito necesita algo y que no puedo dárselo? ¿Quiere usté reducirme a esta pobreza?… ¡Por Dios! En mi vida he tirado mucho dinero por nada… por capricho… por ligereza… ¿Voy a ser castigada ahora que trato de satisfacer una necesidad del corazón?… ¡Por favor!… ¡Por caridad!…
Va dir les mateixes paraules transcrites: ben castellanes i pronunciades amb l'accent més cubà possible; però (es diria que, quan algú parla el ver llenguatge del tendre Jesús, se renova, com rajant de la seva font natural, el miracle del do de llengües) tothom la va entendre en essència mot per mot, i àdhuc els ulls dels més rústics mariners s'enllagrimaren.
N'Auria Maresa va besar-li la fímbria del vestit.
-Sí, sí… a ses vostres voluntats! Ats àngels no es refusa res… i vós ne sou un. Ens obligueu a pendre sa felicitat. Som vostros!… Som humils servents vostros!
|
[] |
{
"answer_end": [],
"answer_start": [],
"input_text": []
}
|
books
|
Jo restava llarga estona recolzat en un penyal, en un recó de platja. M'agradava l'aspecte frescal de les barques regalimants d'aigua. M'agradava veure com els pescadors anaven desdujant la xarxa, que es podia pendre pel ble gruixudíssim d'una cabellera arrabassada del cap d'un gegant marí, sembrada de joiells resplendents. M'agradava veure com l'estenien i la grapejaven, arreplegant-hi a mans plenes aquells tresors d'argent, aquelles sardines, que de vegades, vives encara, amb les ganyes palpitants i la boca oberta, s'estremien d'espant entre les malles i, al sentir- se opreses pels dits barroers, exhalaven una gemegor entelada i fina: -fri, friii, friii…- Això, en mig del silenci dels espectadors i dels operants, a la vora del mar, a la llum blanquinosa d'una nit d'estiu suau i temprada com l'alè d'un infant, causa un efecte màgic que jo no sé pas com explicar.
En fi, a la caiguda d'onze hores me retirava de la platja; però no crec que un enamorat s'aparti amb més recança de la companyia de la seva estimada, ni que, tot anant-se'n, s'embadaleixi més fondament amb el deix agradós de què els encants d'ella li han omplert els sentits: no, perquè la marina em tenia el cor robat. Me'n anava a poc a poquet cap a casa, refruint les impressions de la vetlla. Retrobava en el fons del meu organisme les frescors de l'aigua i les seves flaires confortants, les carícies de la sorra fina, la quinta essència dels cants i de les remors que havia sentits, i la placidesa de les celísties. I se m'acudien uns pensaments ensomniadors. Per exemple: si les fredelugues fan pensar en les neus, els moixons en les prades florides, i les òlibes en la feredat; la vestidura brillant, d'or, argent i púrpura, dels peixos, ¿què no ens obliga a sospitar de les belleses dels llocs amagats que habiten? I jo les somniava despert a pler del cor. Deixava una mica badada la finestra de la meva cambra perquè entrés l'aire pur, me ficava al llit, m'adormia tot sentint la remoreta del mar, i bona nit i bona hora.
No sabia pas quina hora era, ni tenia certesa de que fos vespre o matinada; però em semblava que no feia gaire que m'havia llevat. Un ensopiment estrany, pesat, morbós, entorpia el meu cervell. Al mateix temps sentia cert disgust fondo, certa pena aclaparadora; mes no en podia recordar les causes. No em recordava de res, de res absolutament. En va m'esforçava a escorcollar les foscors de la meva imaginació, cercant-hi alguna no ben apagada remembrança. Era inútil. No aconseguia més que augmentar el meu neguit, la meva fonda pena.
|
[
"On continuava el narrador?",
"Què li plaïa contemplar?",
"Quin peix havien pescat?",
"Se sentia soroll?",
"Quina estació de l’any era?",
"Quan va marxar d’allà el narrador?",
"Tenia ganes d’anar-se’n?",
"Per què no?",
"Cap a on va dirigir després?",
"Què li venia al cap?",
"Amb què relacionava les escates dels peixos?",
"Era conscient de quan es va despertar?",
"Per quin motiu?",
"Havia oblidat què havia passat?",
"Què era l’únic que podia fer?"
] |
{
"answer_end": [
46,
195,
560,
723,
788,
933,
1194,
1194,
1232,
1540,
1799,
2137,
2200,
2350,
2522
],
"answer_start": [
0,
137,
375,
666,
744,
876,
935,
935,
1196,
1500,
1662,
2008,
2139,
2202,
2477
],
"input_text": [
"Recolzat en un penyal.",
"Com els pescadors anaven desdujant la xarxa.",
"Sardines.",
"No.",
"Estiu.",
"A la caiguda d'onze hores.",
"No.",
"Perquè la marina li tenia el cor robat.",
"Cap a casa.",
"Uns pensaments ensomniadors.",
"Amb les belleses dels llocs amagats que habiten.",
"No.",
"Perquè un ensopiment estrany, pesat, morbós, entorpia el seu cervell.",
"Sí.",
"Augmentar el seu neguit."
]
}
|
books
|
Les parròquies veïnes ja la coneixien. Li deien l'escurapiques i els sagristans la treien com si fos un ca, i ella amb la veu ronca maleïa i renegava i escopia.
Pobra damnada!
A voltes roman aturada una bella estona. Davant dels seus ulls hi té una immensitat de terres i clarors, muntanyes grises, núvols voleiadors i horitzons calitjosos. Com extasiada, no mira res. Sols veu el que té darrera de ses nines; un abisme de foscor on se cargolen els pecats congriats que abranden penediments turmentadors. I la llengua se li endureix entre les dents closes de ràbia i son cor es cargola sense esclatar en una compunció deslliuradora de tantes tortures.
Pobra damnada!
En els capvespres, quan la primera estrella penja del cel espargint sa claror plena de puresa, i el silenci s'escampa perquè el son neixi en tots els ulls, i la foscor de la nit arribant a poc a poc no sobti la gent que treballa pels conreus, la jove de la Clàudia ix dels amagatalls on roman allunyada de les claredats del dia. Els ulls i el sol la fan tremolar. La foscor li és plaent i llavors fa via amb la mirada plena d'espant. Els enemics del dia no hi són, però troba els de la nit.
|
[
"Com anomenava la gent a la dona?",
"Com la tractaven?",
"De quina manera parlava ella?",
"Què fa la dona de tant en tant?",
"Què veu?",
"I observa alguna cosa?",
"Però què observa, únicament?",
"Està tranquil·la?",
"Què passa al vespre?",
"Se sent soroll llavors?",
"Per què no?",
"Li agrada la llum a la noia?",
"Té por?",
"Amb qui topa llavors?"
] |
{
"answer_end": [
62,
106,
149,
215,
339,
367,
408,
564,
760,
784,
821,
1029,
1099,
1156
],
"answer_start": [
0,
80,
110,
176,
217,
341,
369,
507,
667,
764,
764,
910,
1064,
1101
],
"input_text": [
"L'escurapiques.",
"Com si fos un ca.",
"Amb veu ronca.",
"Roman aturada una bella estona.",
"Una immensitat de terres i clarors, muntanyes grises, núvols voleiadors i horitzons calitjosos.",
"No.",
"El que té darrera de ses nines.",
"No.",
"Que la primera estrella penja del cel espargint sa claror plena de puresa.",
"No.",
"Perquè el son neixi en tots els ulls.",
"No.",
"Sí.",
"Amb els enemics de la nit."
]
}
|
mitologia
|
El Museu Žmuidzinavičius, popularment conegut com a Museu del dimoni, és un museu ubicat a Kaunas (Lituània), dedicat a col·leccionar i exhibir escultures i talles de dimonis procedents de tot el món. El 2009, la seva col·lecció abastava prop de 3000 peces exhibides.
La col·lecció va ser iniciada pel pintor Antanas Žmuidzinavičius (1876-1966). Després de la seva mort es va crear un museu memorial a casa sobre la seva obra alhora que s'exhibia la seva col·lecció personal d'art folklòric lituà i altres peces diverses, entre elles la col·lecció de talles demoníaques. En aquest moment, constava únicament de 260 escultures. Com la col·lecció anava creixent, a causa de nombrosos regals i donacions de visitants, el 1982 es va construir una ampliació especial.
Al museus s'exposen treballs de diverses cultures que comprenen des d'obres artístiques a útils com pipes, obrecartes o bastons, entre molts altres. Alguns d'aquests objectes representen mites folklòrics mentre altres expressen idees polítiques diverses. És el cas de les escultures de Hitler i Stalin com dimonis ballant la dansa de la mort sobre un sòl d'ossos humans.
|
[
"On es troba el Museu Žmuidzinavičius?",
"Com s’anomena també?",
"Què hi ha exposat?",
"Quantes obres tenia el 2009?",
"Qui va començar aquest museu?",
"Quines obres es van exposar en inici?",
"Quantes n'hi havia llavors?",
"Per què va anar augmentant?",
"Quan es va fer expandir l'espai?",
"Quin tipus de peces hi ha actualment?",
"Què simbolitzen alguns dels utensilis que hi ha?",
"I altres?",
"Quines estàtues de dictadors hi ha?",
"Com estan representats?"
] |
{
"answer_end": [
108,
68,
199,
266,
332,
520,
625,
713,
761,
910,
966,
1016,
1064,
1132
],
"answer_start": [
3,
0,
110,
201,
268,
346,
571,
627,
715,
763,
912,
967,
1018,
1018
],
"input_text": [
"A Kaunas (Lituània).",
"Museu del dimoni.",
"Escultures i talles de dimonis procedents de tot el món.",
"En tenia 3000.",
"Antanas Žmuidzinavičius.",
"La seva col·lecció personal d'art folklòric lituà i altres peces diverses.",
"N'hi havia 260.",
"Per nombrosos regals i donacions de visitants.",
"El 1982.",
"Treballs de diverses cultures que comprenen des d'obres artístiques a útils com pipes, obrecartes o bastons, entre molts altres.",
"Mites folklòrics.",
"Idees polítiques diverses.",
"De Hitler i Stalin.",
"Com dimonis ballant la dansa de la mort sobre un sòl d'ossos humans."
]
}
|
bios
|
Marta Ferrusola i Lladós (Barcelona, 28 de juny de 1935) és una empresària de jardineria catalana. Filla de Josep Ferrusola Pascual i Carme Lladós Martí. És la muller de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol. Es van casar el dia 4 de juny de 1956 i tenen set fills: Jordi (1958), Marta (1959), Josep (1963), Pere (1965), Oriol (1966), Mireia (1969) i Oleguer (1972).
Durant els 23 anys de mandat del seu marit, Marta Ferrusola sovint va assumir càrrecs simbòlics en fundacions i entitats de caràcter benèfic. En aquesta etapa destaca la presidència del comitè organitzador del Festival Internacional de la Infància de Barcelona, un càrrec que va assumir durant més de dues dècades. Amb l'esposa de Carles Sumarroca, amic personal de Jordi Pujol, crearen la societat dedicada a la jardineria Hidroplant.
Des del 2010 i fins a l'actualitat, és la presidenta de la fundació DiR. Milita a Convergència Democràtica de Catalunya.
Des del 2017, es troba imputada en l'anomenat Cas Pujol, juntament amb el seu marit i algun dels seus fills.
|
[
"Quan va néixer Marta Ferrusola?",
"A què es dedica?",
"Qui són els seus pares?",
"I el seu marit?",
"Quan van ser les seves noces?",
"Quants fills van tenir?",
"Com es diuen?",
"Quines tasques va dur a terme mentre va durar la presidència de Pujol?",
"Quin va ser especialment rellevant?",
"Què va fundar?",
"Amb qui?",
"Què dirigeix avui en dia?",
"Quan va iniciar-se en aquest càrrec?",
"En quin judici està acusada?",
"Amb qui més?"
] |
{
"answer_end": [
56,
88,
152,
226,
265,
283,
377,
526,
646,
820,
820,
894,
894,
998,
1050
],
"answer_start": [
0,
57,
99,
154,
228,
268,
268,
386,
528,
701,
701,
822,
822,
943,
957
],
"input_text": [
"El 28 de juny de 1935.",
"És empresària de jardineria.",
"Josep Ferrusola Pascual i Carme Lladós Martí.",
"L'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.",
"El dia 4 de juny de 1956.",
"En van tenir set.",
"Jordi, Marta, Josep, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer.",
"Va assumir càrrecs simbòlics en fundacions i entitats de caràcter benèfic.",
"La presidència del comitè organitzador del Festival Internacional de la Infància de Barcelona.",
"La societat dedicada a la jardineria Hidroplant.",
"Amb l'esposa de Carles Sumarroca.",
"La fundació DiR.",
"El 2010.",
"En l'anomenat Cas Pujol.",
"Amb el seu marit i algun dels seus fills."
]
}
|
books
|
Les senyores, sota les robes lleugeres, han posat pell de gallina, i experimenten una vaga terror que gairebé les fa córrer.
En Llucià també s'apressa: li fa pena de veure's en mig de la tempesta amb el seu impecable pantalon de franel·la blanca i les seves càndides sabates de lona.
El dissabte. En Llucià puja a Viladrau per passar-hi el diumenge i el dilluns.
És nit fosca quan hi arriba. Els reflectors de l'automòbil enlluernen la gent que espera a la plaça—fi del viatge. Hi ha cridadissa, salutacions, besades, estretes de mà. Al capdavall d'una estona de recerca es troba davant de l'Adelaida i de la seva cunyada. La primera absència es finida: l'unitat matrimonial es refà en aquell moment. En Llucià creu obligat fer alguna demostració afectuosa. Esforça la veu per a donar-li un to enjogaçat i s'atansa a l'Adelaida per abraçar-la. Ella no està per a abraçades. -Vés, home, vés.
Amb tot, En Llucià és convençut de no haver intentat cometre cap bestiesa: a quatre passes d'ell, un marit que arriba ha besat discretament la muller que l'esperava.
|
[
"Com van vestides les dones?",
"Estan espentades?",
"Com es diu l’home?",
"Com va vestit ell?",
"On va?",
"Quins dies?",
"Quan hi va a parar?",
"A qui il·luminen els llums del cotxe?",
"Què està succeint allà?",
"A qui veu en Llucià?",
"Què passa llavors?",
"A qui vol demostrar la seva estima l’home?",
"Què no vol ella?",
"De què està segur ell?",
"Què ha fet un altre home?"
] |
{
"answer_end": [
38,
123,
150,
282,
322,
361,
390,
462,
532,
621,
699,
842,
872,
964,
1055
],
"answer_start": [
0,
69,
125,
152,
297,
297,
363,
392,
478,
534,
654,
704,
844,
900,
966
],
"input_text": [
"Amb robes lleugeres.",
"Sí.",
"Llucià.",
"Amb el seu impecable pantalon de franel·la blanca i les seves càndides sabates de lona.",
"A Viladrau.",
"El diumenge i el dilluns.",
"Quan és nit fosca.",
"A la gent que espera a la plaça.",
"Hi ha cridadissa, salutacions, besades, estretes de mà.",
"A l'Adelaida i la seva cunyada.",
"Que l'unitat matrimonial es refà en aquell moment.",
"A l'Adelaida.",
"Abraçades.",
"De no haver intentat cometre cap bestiesa.",
"Ha besat discretament la muller que l'esperava."
]
}
|
mitologia
|
Ananke (en grec antic ἀνάγκη), era, en mitologia grega, la Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí. Era una divinitat al·legòrica imperant sobre l'univers i mare dels déus primordials. També va ser coneguda com a Hermione o Adrastea. A la mitologia romana pren el nom de Necessitas. Plató la va considerar mare de les moires, els tres destins, que van ser engendrades per Zeus. És filla de Cronos, igual que Dike, la Justícia. De vegades no n'és filla sinó que se l'aparella amb Cronos. El seu culte va ser escàs fins a l'auge de l'orfisme, religió de l'ocult, on, amb la seva filla Adrastea, és la dida del petit Zeus. En les tradicions populars, Ananke va esdevenir una divinitat de la mort, de la Necessitat de morir. En els poetes tràgics segueix encarnant la força suprema que han d'obeir fins i tot els déus.
Segons el viatger grec antic Pausànies, hi havia un temple a Corint, on les deesses Ananke i Bia (que representaven la violència o el sentit de pressa violenta) eren adorades juntes en el mateix santuari.
Va inspirar una novel·la de Victor Hugo.
|
[
"Qui és Ananke?",
"Segons què?",
"Sobre què governava?",
"Qui eren els seus fills?",
"Quins altres noms tenia?",
"I en llatí?",
"Qui eren les seves filles, segons Plató?",
"I el seu pare?",
"Quan va començar a tenir més fidels?",
"En quin tipus de dea es va convertir popularment?",
"Quin paper tenia en les poesies?",
"On tenia un santuari?",
"Amb qui el compartia?",
"Què simbolitzava l’altra divinitat?",
"Qui va basar-se en Ananke per escriure un llibre?"
] |
{
"answer_end": [
148,
69,
204,
233,
282,
331,
374,
446,
589,
742,
863,
1046,
1046,
1025,
1109
],
"answer_start": [
0,
0,
150,
207,
235,
284,
333,
428,
537,
670,
771,
865,
905,
958,
1070
],
"input_text": [
"La Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí.",
"Segons la mitologia grega.",
"Sobre l'univers.",
"Els déus primordials.",
"Hermione i Adrastea.",
"Necessitas.",
"Les moires.",
"Cronos.",
"A partir de l'auge de l'orfisme.",
"De la mort.",
"El de la força suprema que han d'obeir fins i tot els déus.",
"A Corint.",
"Amb Bia.",
"La violència o el sentit de pressa violenta.",
"Victor Hugo."
]
}
|
books
|
-Massa que ho sé!- exclamà en Temme; amb dues llàgrimes cara avall. -¿Què m'heu d'explicar que jo no veju i no ploru, santa dona des meu cor?
-Sí, tu saps alguna cosa, però a ses embastes. Escolta, escolta…- féu ella. I amb uns termes que haurien sigut engelosidors per al xaval si un sentiment d'immensa pietat no l'hagués protegit contra tot altre, pintà les seves antigues il·lusions en el fill gran (despert i garrit, educat en un col·legi, enlletrat i fort de comptes i de dibuix); i contà com s'era despullada de tot per ell; i recordà les alternatives de goig i pena, d'esperances i decepcions, que l'havien tempestejada, després, tota la vida; i va dir:
-Quan li vaig abocar a ses butxaques sa barca i sa barcada de son pare, i es meus mobles i paraments millors, a mans trencades ho vaig fer i sense cap rerapensament de beneficis a esperar-ne. No m'espantava, a mi, sa misèria. Ses mares som aixís. ¡Que ell fos ric i venturós, baldament no es recordés mai més de mi! En girant ets uis cap a tu, fou quan valg començar a basquejar. Perquè vaig veure que t'havia desheretat… i això m'era un clau, caret meu!… I no trobava consol sinó pensant que, de sa fortuna d'en Jordi, havia de pervenir-te'n més bell goldiment que des dret que jo t'hauria pogut guardar. Però… ¿i si sa tal fortuna no venia?… Jo crec que vindrà, Temme. Ho hai de creure per no morir! Però de cert, ben cert, no ho sé. I vet aquí es meus neguits d'anys i anys. Més que no pas sa veiesa, febrades i glaçaments d'ànima m'han emblanquits es cabeis. I ara, darrererament… ¡Aquesta sí que no podràs perdonar- me-la!
|
[
"Qui estava plorant?",
"Què li pregunta a la seva mare?",
"Què li respon ella?",
"Com haurien sigut les paraules pel jove?",
"Per què no ho van ser?",
"Què havia fet pel seu primogènit la dona?",
"Havia sentit emocions contradictòries després?",
"Què li va donar ella al Jordi?",
"Ho va fer per obtenir-ne guanys?",
"Li feia por ser pobre?",
"Quan es va preocupar?",
"Amb què es reconfortava?",
"Quant temps havia tingut inquietuds?",
"Per què li havien sortit canes?",
"Què va exclamar finalment?"
] |
{
"answer_end": [
66,
141,
216,
349,
349,
530,
650,
770,
852,
886,
1040,
1266,
1438,
1523,
1589
],
"answer_start": [
19,
19,
142,
220,
220,
351,
534,
663,
789,
854,
978,
1120,
1400,
1440,
1547
],
"input_text": [
"En Temme.",
"¿Què m'heu d'explicar que jo no veju i no ploru, santa dona des meu cor?",
"Sí, tu saps alguna cosa, però a ses embastes.",
"Engelosidores.",
"Perquè un sentiment d'immensa pietat l'havia protegit contra tot altre.",
"S'era despullada de tot per ell.",
"Sí.",
"Sa barca i sa barcada de son pare, i es seus mobles i paraments millors.",
"No.",
"No.",
"En girant ets uis cap a ell.",
"Pensant que, de sa fortuna d'en Jordi, havia de pervenir-li'n més bell goldiment que des dret que ella li hauria pogut guardar.",
"Anys i anys.",
"Per les febrades i glaçaments d'ànima.",
"¡Aquesta sí que no podràs perdonar- me-la!"
]
}
|
bios
|
Magda Casamitjana i Aguilà (Barcelona, 27 de gener de 1963) és una política catalana, de professió filòloga. Ha estat regidora i alcaldessa de Roses, també diputada a la Diputació de Girona i diputada al Parlament de Catalunya.
Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988), havia fet els estudis primaris i secundaris al Liceu Francès de Barcelona, on treballà després com a professora de llengua catalana (1987-1988). Ha treballat també com a auxiliar de conversa als col·legis d'educació infantil i primària (CEIP) i a l'institut d'educació secundària (IES) de Roses (1994-2000).
Ha estat regidora de l'Ajuntament de Roses pel grup municipal del PSC Roses (1999-2007); alcaldessa de Roses entre els anys 2007 i 2011, sota les sigles del Partit dels Socialistes de Catalunya, i després regidora del mateix ajuntament, entre els anys 2011 i 2013. Va ser diputada a la Diputació de Girona entre 2003 i 2011 i Presidenta del Consorci de la Costa Brava (2007-2011).
L'any 2012 va abandonar el PSC per discrepàncies ideològiques sobre el dret a decidir per fundar Nova Esquerra Catalana (NeCat), juntament amb Ernest Maragall, partit que es va fusionar amb Moviment Catalunya, format per altres crítics del PSC, i van donar lloc a Moviment d'Esquerres (MES). Va ser presidenta de MES durant un any, fins al juny de 2016, en què deixà pas a Alfons Palacios. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 fou elegida diputada per Girona representant la llista de Junts pel Sí –XIa legislatura (2015-2017). En la següent legislatura –XIIa legislatura (2018-2020)– fou elegida diputada per Girona representant la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya. A finals d'any 2018 renuncià al seu escó, per passar a dirigir un projecte de salut mental.
|
[
"Quan va néixer Magda Casamitjana?",
"A què es dedica?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Va treballar de docent?",
"A quins centres?",
"De quin partit polític formava part?",
"Quan va ser batllessa?",
"I d’on?",
"Quan va deixar el seu partit polític?",
"Per quin motiu?",
"Amb qui en va crear un de nou?",
"Com es va dir finalment?",
"Fins quan el va liderar?",
"Què va succeir-li en els comicis de 2015?",
"Què va refusar el 2018?"
] |
{
"answer_end": [
59,
107,
261,
442,
605,
694,
754,
727,
1030,
1085,
1158,
1290,
1352,
1511,
1731
],
"answer_start": [
0,
60,
228,
389,
355,
619,
708,
708,
1000,
1000,
1086,
1129,
1292,
1390,
1693
],
"input_text": [
"El 27 de gener de 1963.",
"És política i filòloga.",
"Filologia Catalana.",
"Sí.",
"Al Liceu Francès de Barcelona, als col·legis d'educació infantil i primària (CEIP) i a l'institut d'educació secundària (IES) de Roses.",
"Del PSC Roses.",
"Entre els anys 2007 i 2011.",
"De Roses.",
"L'any 2012.",
"Per discrepàncies ideològiques sobre el dret a decidir.",
"Amb Ernest Maragall.",
"Moviment d'Esquerres (MES).",
"Fins al juny de 2016.",
"Fou elegida diputada per Girona representant la llista de Junts pel Sí.",
"El seu escó."
]
}
|
books
|
Aquella por que m'havia fet tot el que podríem dir-ne relacions va passar-me de mica en mica. Perquè… veurà… no és que jo cregués que era una infelicitat estimar una dona: el que em passava és que ho veia molt lluny de mi… què li diré!… no sabia com embestir-ho… Per altra banda el treball me'n distreia, i no sentia cap necessitat de tenir nòvia. Però tot aquell temps d'estar sol, aquelles hores interminables! No es cregui, a mi la naturalesa m'agrada molt: jo, al camp, hi frueixo, com ho haurà pogut observar aquests dies; però la soletat, la absència de treball! Se'm va fer una mena d'angúnia a dins, com un buit, i, aleshores sí, vaig sentir, per primer cop en ma vida, d'una manera irresistible, la necessitat d'estimar una dona.
Jo he beneït moltes vegades la malaltia aquella. Va arribar el temps de la calor, va venir el meu pare a fer-me un mes de companyia, les torres i les cases d'estiuejants varen omplir-se… allí la vaig veure per primera vegada.
Aquí en Víctor Buxareu callà; una mena d'entendriment percudí el seu cos, i s'adonà del to una mica massa vibrant de la seva veu. Jo no vaig dir mitja paraula. Haviem perdut de vista els companys de passeig, i apretàrem el pas en silenci.
De seguida vàrem atrapar la colla. Una mica de sol estantís s'havia posat damunt la cabellera de la senyora Buxareu, la seva nuca rosada semblava més fresca que mai, i el seu cos rítmicament avançava pel caminoi humit, gras d'herbes. Aleshores en Víctor Buxareu no pogué contenir el torrent estroncat de la seva paraula, que, més vibrant i més càlida digué aquestes coses:
|
[
"Per què havia sentit basarda en Víctor?",
"Li va durar?",
"Què notava molt llunyà en inici?",
"Per què no hi pensava?",
"Què li plaïa?",
"On es trobava bé?",
"Quina sensació va notar per primera vegada llavors?",
"Quan va anar-lo a veure el seu progenitor?",
"On va contemplar la noia per primer cop?",
"Continua parlant llavors l’home?",
"I el narrador?",
"A qui no veien ara?",
"Quan els van tornar a trobar?",
"Qui hi havia amb el grup?",
"El Víctor va continuar amb el discurs llavors?"
] |
{
"answer_end": [
92,
92,
221,
303,
459,
484,
737,
870,
963,
993,
1123,
1171,
1237,
1319,
1575
],
"answer_start": [
0,
0,
109,
263,
427,
461,
638,
788,
926,
965,
1095,
1125,
1204,
1239,
1438
],
"input_text": [
"Per tot el que podríem dir-ne relacions.",
"No.",
"Estimar una dona.",
"Perquè el treball li'n distreia.",
"La naturalesa.",
"Al camp.",
"La necessitat d'estimar una dona.",
"Quan va arribar el temps de la calor.",
"Allí.",
"No.",
"No va dir mitja paraula.",
"Als companys de passeig.",
"De seguida.",
"La senyora Buxareu.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Sí, dins d'es xuclador- exclamà en Xixu.
-S'hi ha negat- afegí en Llissa.
-Me casu! s'és negada com sa sorra de sa melica-.
-Aixís com voleu que li fem enterrament?- demanà el Rector més estranyat.
-Hi fassi un enterrament cantat.
-Ah! voleu dir que canti les absoltes.
-Això!… era una noa que ho volia i tots li tenien voluntat i volem quedar-hi bé… ja que no podem treure-la d'es catau, al mencos que vostè hi posi unes bones solfes cantades per l'animeta… El patró mus ha donat quitrà per fer una creu en sa roca!
-L'Orga mus deixa el llagut.
-En Jan es caro i en Metterina es gussi.
-I en Pepet americano mus paga els ciris.
-Bola!
-Calla tu!
-Mira!!!
|
[
"Qui parla en primer lloc?",
"Qui continua el diàleg després?",
"Què diu aquest?",
"Qui més hi participa?",
"I què pregunta ell?",
"Com ha de ser la cerimònia, doncs?",
"Què ha d’entonar el Rector, concretament?",
"Per què?",
"Quina intenció tenen?",
"Quin és l’únic consol que li queda a la difunta?",
"Què han rebut?",
"Qui els ho ha donat?",
"Per a fer què?",
"Què els ha prestat l’Orga?",
"I en Pepet?"
] |
{
"answer_end": [
40,
73,
73,
183,
183,
230,
277,
303,
350,
458,
488,
488,
516,
545,
628
],
"answer_start": [
1,
42,
42,
126,
125,
200,
233,
272,
332,
352,
460,
460,
460,
519,
589
],
"input_text": [
"En Xixu.",
"En Llissa.",
"S'hi ha negat.",
"El Rector.",
"Aixís com voleu que li fem enterrament?",
"Cantada.",
"Les absoltes.",
"Perquè era una noa que ho volia.",
"Quedar-hi bé.",
"Que ell hi posi unes bones solfes cantades per l'animeta.",
"Quitrà.",
"El patró.",
"Per fer una creu en sa roca.",
"El llagut.",
"Els ciris."
]
}
|
mitologia
|
Mea Shearim és un barri del nord de Jerusalem. És molt conegut per ser un barri a on viuen exclusivament jueus ultraortodoxos. Diversos rètols conviden a les visitants a no entrar en aquest barri vestides de manera "indecent".
Mea Shearim vol dir "cent portes" en hebreu. El nom es refereix a les cent portes d'entrada evocades en la Torà i es correspon a la Parashà haShavúa (secció setmanal de la Torà) que es llegia en la sinagoga durant la setmana en què es va crear el barri.
Va ser construït al llarg del segle xix, ja que la vida en el nucli antic de Jerusalem era massa incòmoda. El barri estava format de casetes de dues habitacions per a unes deu persones cadascuna que, construïdes unes al costat d'unes altres, formant una muralla natural, mentre que les escoles estaven en el nucli antic.
La Guerra de 1948 va deixar Mea Shearim en mans d'Israel, i el nucli antic de la ciutat va passar a domini jordà. Quan es va crear l'Estat sionista d'Israel, es va tenir en compte a la població de Mea Shearim i els seus objectius particulars. El dret primordial de qualsevol jueu religiós de tornar a Israel, sense haver de barrejar-se amb la societat moderna i civil, es va respectar, ja que el dret a la tornada s'aplicava tant a ortodoxos com a laics.
Mai se'ls va imposar el servei militar, en acceptar l'exèrcit israelià les raons religioses per no obligar a ningú a empunyar una arma. Tampoc se'ls va imposar l'anomenat "servei nacional alternatiu" si la seva manera de vida els obligava a estudiar en una ieixivà. Al barri, la llengua més parlada és el jiddisch.
|
[
"Què és Mea Shearim?",
"Qui hi resideix?",
"Com no es recomana que s'hi endinsin les noies?",
"Què significa el seu nom?",
"De què prové?",
"Quan es va edificar el barri?",
"Per quin motiu?",
"Quin tipus d’habitatges hi havia?",
"Quan va esdevenir part d’Israel?",
"Què es va considerar llavors?",
"Quin dret es va mantenir?",
"Quins jueus ho van poder fer?",
"Era obligatori anar a la mili pels seus residents?",
"Per què?",
"Quin idioma és el més habitual allà?"
] |
{
"answer_end": [
45,
125,
225,
270,
338,
520,
586,
665,
858,
1043,
1186,
1255,
1295,
1391,
1570
],
"answer_start": [
0,
47,
127,
227,
272,
481,
481,
588,
805,
916,
1045,
1188,
1257,
1257,
1523
],
"input_text": [
"Un barri del nord de Jerusalem.",
"Exclusivament jueus ultraortodoxos.",
"Vestides de manera indecent.",
"Cent portes.",
"De les cent portes d'entrada evocades en la Torà.",
"Al llarg del segle xix.",
"Perquè la vida en el nucli antic de Jerusalem era massa incòmoda.",
"Casetes de dues habitacions per a unes deu persones.",
"El 1948.",
"La població de Mea Shearim i els seus objectius particulars.",
"El de qualsevol jueu religiós de tornar a Israel, sense haver de barrejar-se amb la societat moderna i civil.",
"Tant ortodoxos com laics.",
"No.",
"Perquè l'exèrcit israelià va acceptar les raons religioses per no obligar a ningú a empunyar una arma.",
"El jiddisch."
]
}
|
mitologia
|
Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma. Probablement escrit entre els anys 2 i 8 dC, roman encara una de les obres de mitologia més populars, havent estat l'obra clàssica més coneguda en l'edat mitjana i la més influent en la tradició literària occidental, començant per la poesia medieval.
Seguint la tradició encetada per autors hel·lènics com ara Nicandre de Colofó o Parteni de Nicea, Ovidi se centra en els relats mitològics de transformacions o metamorfosis, uns 250, en els quals un humà o una deïtat menor es veu transformat en animal o planta. El poema comença amb les transformacions de la creació, el diluvi, i el déu Prometeu creant l'home amb la terra, i fineix amb la transformació de l'esperit de Juli Cèsar en un estel. El poeta va passant d'un mite de metamorfosi a un altre, tot sovint de forma aparentment arbitrària, saltant d'una història a l'altra i de vegades donant la seva pròpia versió de mites centrals de la tradició grega, a vegades perdent-se en la narració però sempre fent servir enginyosos recursos de passatge d'un a l'altre, el més freqüent dels quals és la concatenació de personatges. El sol element que dóna un veritable seny d'unitat a l'obra és la temàtica.
L'obra és sovint anomenada una falsa èpica. Escrita en hexàmetres dactílics, la forma en què es feien els poemes èpics heroics i nacionalistes tan usual en la tradició més antiga, l'homèrica (Ilíada, Odissea) com a la mateixa era d'Ovidi (l'Eneida de Virgili). Comença doncs amb l'acostumada "invocació de la musa", i continua fent servir epítets i circumlocucions provinents de la tradició èpica, però en lloc de continuar a exaltar les gestes d'un heroi humà, va passant de relat en relat sense gaire necessitat de cohesió ni que segueixin una seqüència lògica, donant certa atenció als temes èpics dels grans fets heroics, la glòria nacional i el respecte dels costums religiosos, però que malgrat llur inclusió no hi són sinó per pura convenció. Tampoc posseeix un únic protagonista que sigui exaltat per l'autor.
En el seu lloc, el tema motor de les Metamorfosis, com ho és a la major part de les seves obres, és l'amor: bé l'amor personal o bé Amor, aspecte de Cupid, la personificació d'aquest sentiment. Tots els altres déus hi apareixen estupefactes, humiliats i ridiculitzats per Amor, un déu normalment considerat d'entre els menors del panteó que pot ser considerat el més pròxim de l'heroi d'aquesta falsa èpica. Apol·lo es posa particularment en ridícul quan Ovidi mostra com l'amor irracional pot confondre fins i tot el déu de la raó pura. Encara que poques històries individuals són veritablement sacrílegues, la totalitat de l'obra capgira l'ordre acceptat, elevant els homes i les seves passions mentre que pren els déus, els seus desigs i triomfs com a rodella de la seva crítica no mancada d'humor. L'amor contrariat pot transformar-se en venjança, per això algunes de les transformacions succeeixen per venjança divina o per escapar al càstig dels déus.
|
[
"Què és Les Metamorfosis?",
"Qui n’és l’autor?",
"Quan el va redactar?",
"Va ser una obra molt llegida?",
"Quantes històries s’hi expliquen?",
"I quina és la trama en totes elles?",
"Com inicia?",
"I com acaba?",
"Què és l’únic que enllaça les diferents històries?",
"De quins versos està compost el poema?",
"Què hi apareix a l’inici, típic de la poesia èpica?",
"Hi ha un personatge més rellevant que els altres?",
"Quin motiu és molt important a l’obra?",
"Quina divinitat no hi queda ben retratada?",
"Per què es produeixen algunes de les metamorfosis?"
] |
{
"answer_end": [
95,
73,
312,
518,
701,
780,
893,
963,
1425,
1502,
1823,
2243,
2351,
2781,
3201
],
"answer_start": [
0,
0,
269,
314,
618,
703,
782,
897,
1351,
1471,
1688,
2177,
2245,
2653,
3047
],
"input_text": [
"Un poema narratiu.",
"Ovidi.",
"Probablement entre els anys 2 i 8 dC.",
"Sí.",
"Unes 250.",
"Un humà o una deïtat menor es veu transformat en animal o planta.",
"Amb les transformacions de la creació, el diluvi, i el déu Prometeu creant l'home amb la terra.",
"Amb la transformació de l'esperit de Juli Cèsar en un estel.",
"La temàtica.",
"D'hexàmetres dactílics.",
"La invocació de la musa.",
"No.",
"L'amor.",
"Apol·lo.",
"Per venjança divina o per escapar al càstig dels déus."
]
}
|
bios
|
Maria Perpinyà i Sais (Verges, Baix Empordà, 6 de desembre de 1901 – Banyoles, Pla de l'Estany, 6 de juliol de 1994) fou una poeta, periodista i traductora catalana. Es donà a conèixer a partir de 1925 després de diverses publicacions a la premsa.
Era filla de Narcís Perpinyà i Ros natural de Verges i de Pietat Sais i Perpinyà natural de Torroella de Montgrí casats a Verges l'any 1892. Els anys 1928 i 1929 va veure editats alguns poemes seus en publicacions com Ciutat, de Manresa, El Dia, de Terrassa, Joia, de Badalona, La Revista, La Nova Revista, D'Ací d'Allà, La Nau o La Veu de Catalunya, per exemple. I s'incorporà com a redactora al diari catòlic El Matí, just quan es fundava. Fou membre de l'APEC i de la secció femenina d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC). El 1930 signà el manifest pro amnistia de les dones. També es dedicà a fer recitals poètics en diferents entitats i a la traducció, especialment del francès i a la correcció del català. L'any 1948, va guanyar l'Accèssit a la Viola d'Or als Jocs Florals celebrats a París, amb el poema “A la Verge de Montserrat”. La Guerra Civil va truncar la seva carrera, ja que després de la guerra es va anar tancant en el seu món, i tot i que va continuar escrivint fins a una edat avançada, només va publicar algun poema en Les Cinc Branques (1975) i en el recull de 31 poetes d'avui (1977). Estigué casada amb el periodista i escriptor Lluís Jordà i Cardona.
Maria Perpinyà va revisar el llenguatge de la Processó de Verges i el va adaptar a un de més comprensible, sense que perdés rigor ni originalitat. L'any 1977 es va posar música a la seva poesia "Dansa de la Mort a Verges Arxivat 2011-09-05 a Wayback Machine." i l'acte va ser retransmès per televisió.
El novembre de 2009, la Diputació de Girona va editar el llibre Antologia de poemes – Maria Perpinyà. Aquest llibre és el número 22 de la col·lecció Josep Pla.
Maria Perpinyà fou autora dels llibres:
Entre les seves col·laboracions en la premsa es pot destacar:
Segons informen alguns mitjans també col·laborà en:
|
[
"Quan va néixer Maria Perpinyà?",
"On va morir?",
"A què es va dedicar?",
"Qui van ser els seus pares?",
"Quan van publicar-se algunes de les seves poesies?",
"A quin mitjà de comunicació va començar a treballar?",
"De quina associació va formar part?",
"I de quin partit polític?",
"Què va firmar?",
"De quin idioma traduïa sobretot?",
"Quin premi va rebre?",
"Quan va deixar d’anar bé la seva feina com a escriptora?",
"Qui va ser el seu marit?",
"Què va succeir el 1977?",
"I el 2009?"
] |
{
"answer_end": [
116,
116,
155,
328,
461,
666,
710,
766,
825,
930,
1026,
1191,
1421,
1723,
1826
],
"answer_start": [
0,
0,
117,
248,
389,
612,
690,
711,
782,
827,
972,
1087,
1355,
1570,
1726
],
"input_text": [
"El 6 de desembre de 1901.",
"A Banyoles.",
"Fou poeta, periodista i traductora.",
"Narcís Perpinyà i Ros i Pietat Sais i Perpinyà.",
"Els anys 1928 i 1929.",
"Al diari catòlic El Matí.",
"De l'APEC.",
"D'Unió Democràtica de Catalunya.",
"El manifest pro amnistia de les dones.",
"Del francès.",
"L'Accèssit a la Viola d'Or als Jocs Florals.",
"Després de la Guerra Civil.",
"Lluís Jordà i Cardona.",
"Es va posar música a la seva poesia Dansa de la Mort a Verges Arxivat 2011-09-05 a Wayback Machine i l'acte va ser retransmès per televisió.",
"La Diputació de Girona va editar el llibre Antologia de poemes – Maria Perpinyà."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat de la CUP Carles Riera ha proposat una ‘gran' campanya nacional i internacional en favor de l'amnistia que aconsegueixi situar aquesta qüestió a l'agenda política internacional, en cas que els presos polítics siguin condemnats. Una campanya que, segons ha dit, és una ‘qüestió de país' que va més enllà de l'independentisme. En una conferència de premsa des del parlament, Riera ha avançat que en les setmanes vinents la seva formació farà una proposta sobre com exercir l'autodeterminació ‘de forma efectiva' com a resposta a les sentències. Primer, segons ha dit, la proposta serà discutida al si de la militància. En aquest sentit, ha lamentat que es vagi tard i que, de moment, no s'hagi posat cap proposta sobre la taula i només hi hagi titulars ‘buits' com el govern de concentració. Riera ha recordat que la CUP defensa l'absolució però davant l'expectativa d'una sentència condemnatòria, la seva formació ja ha llançat la proposta de fer una campanya en favor de l'amnistia. I ha fet una crida als ‘sectors socials i polítics' del país a posar-la en marxa. Segons ha dit, la ‘situació repressiva de l'estat és una qüestió de país' i no només afecta l'independentisme. D'altra banda, la CUP vol que hi hagi un ‘acord nacional sobre com exercir l'autodeterminació' i, en aquest sentit, ha avançat que en les setmanes vinents la seva formació farà una proposta. No serà a temps de fer-la pública abans del debat de política general de la setmana que ve, ja que primer serà debatuda en el si de la militància. ‘Per nosaltres no forma part de l'agenda política parlar de governs de concentració ni de pressupostos de la Generalitat autonomista. No són una resposta política adient a les sentències', ha insistit tot criticant que fins ara només hi ha hagut titulars ‘buits' però no propostes. Segons Riera, l'independentisme és qui ha de liderar la proposta que ha de suposar una resolució i, per això, la CUP exposarà les seves pròpies propostes, per tal que sigui ‘la base del debat d'una estratègia de l'independentisme'. Pel que fa a la situació política espanyola, Riera ha pronosticat que el pròxim govern encapçalat pel PSOE que hi hagi, sigui abans o després de les eleccions, ‘girarà cap a la dreta' i no donarà cap resposta a la crisi territorial ni a la crisi política que generaran les sentències del Tribunal Suprem espanyol.
|
[
"Qui és Carles Riera?",
"Què ha plantejat?",
"Amb quin objectiu?",
"En quina situació es duria a terme?",
"Quan exposarà el seu plantejament la CUP?",
"On ho ha anunciat el diputat?",
"Ja tenen totes les accions preparades?",
"Es tracta d’un tema que només està relacionat amb els partits a favor de la Independència?",
"Podran exposar el seu pla a temps pel pròxim debat?",
"Quines accions no consideren adequades a la situació actual?",
"Què ha recriminat Riera?",
"En què consistiran les idees del seu partit?",
"Què ha opinat del Govern central?",
"Qui el lidera?",
"Riera creu que aquest partit resoldrà els problemes actuals?"
] |
{
"answer_end": [
33,
113,
187,
237,
552,
552,
799,
1185,
1468,
1711,
1805,
2037,
2222,
2145,
2351
],
"answer_start": [
0,
21,
46,
46,
384,
336,
646,
1076,
1378,
1526,
1714,
1917,
2043,
2109,
2109
],
"input_text": [
"Un diputat de la CUP.",
"Una gran campanya nacional i internacional en favor de l'amnistia.",
"Situar aquesta qüestió a l'agenda política internacional.",
"En cas que els presos polítics siguin condemnats.",
"En les setmanes vinents.",
"En una conferència de premsa des del parlament.",
"No.",
"No.",
"No.",
"Parlar de governs de concentració ni de pressupostos de la Generalitat autonomista.",
"Que fins ara només hi ha hagut titulars buits però no propostes.",
"En la base del debat d'una estratègia de l'independentisme.",
"Que girarà cap a la dreta.",
"El PSOE.",
"No."
]
}
|
bios
|
Margalida Llobera Llompart, també coneguda com a Margaluz (Palma, 1939 - 29 de gener de 2006) fou una actriu, cantant i ballarina mallorquina.
Va emigrar a l'Argentina als dos anys. Gràcies als estudis de dansa i música al Conservatori Nacional de Buenos Aires, la seva carrera es dirigí al principi cap al ball clàssic espanyol i el ball modern, estils amb els quals va recórrer escenaris i platós de Barcelona, Londres, París, Itàlia i Suïssa. La seva versatilitat li va permetre conrear diferents arts escèniques.
Per la seva bellesa i simpatia aconseguí el 1961 els títols de Miss Balears i Dama d'Honor de Miss Espanya. Amb el grup Els Valldemossa fou número u de la música lleugera espanyola dels anys 70. Amb la cançó Fiesta aconseguí la medalla de bronze al Festival Pre-Eurovisió. També va desenvolupar la faceta de solista.
Tanmateix, va ser en el teatre, a partir de 1967, on desenvolupà una llarga carrera que començà en la Companyia Xesc Forteza, amb la qual treballà
durant 25 anys com a primera actriu. Ha protagonitzat innumerables comèdies, com ara Ninette i un senyor de Mallorca, Majórica, Jubilat ve de jubileu… Pere Noguera la dirigí en El marquès de sa Rabassa, i Antoni M. Thomàs en Espectacle de Fo. Ha rodat també cinema (Un, dos, tres... ensaïmades i res més) i ha participat en sèries de TV3 Crims i Temps de silenci i a L'amo de son Quint, d'IB3. El 1979 treballà amb Simón Andreu en l'obra "Cena para dos", amb la companyia teatral de Xesc Forteza.
El 2006 va rebre a títol pòstum el Premi Ramon Llull. poc després de morir d'un càncer limfàtic. El 2008, la seva ciutat nadal li va dedicar un carrer quan l'ajuntament va normalitzar el nom d'uns 141 carrers de reminescència franquista i va decidir donar prioritat a les dones famoses però ignorades en la nomenclatura.
|
[
"Quan va néixer Margaluz?",
"A què es va dedicar?",
"On va traslladar-se de petita?",
"On va estudiar?",
"En què es va especialitzar?",
"On va interpretar?",
"Era una dona bonica?",
"Quin tema va cantar?",
"Per quin àmbit es va decantar professionalment?",
"De quina companyia va formar part?",
"Ha sortit en sèries de televisió?",
"Com quines?",
"Què li van concedir el 2006?",
"Per quin motiu va perdre la vida?",
"Què es va anomenar en honor seu?"
] |
{
"answer_end": [
93,
129,
180,
260,
345,
444,
592,
788,
917,
1016,
1318,
1366,
1530,
1573,
1628
],
"answer_start": [
49,
94,
143,
182,
262,
368,
517,
712,
834,
922,
1288,
1288,
1478,
1532,
1584
],
"input_text": [
"El 1939.",
"Fou actriu, cantant i ballarina.",
"A l'Argentina.",
"Al Conservatori Nacional de Buenos Aires.",
"En el ball clàssic espanyol i el ball modern.",
"A Barcelona, Londres, París, Itàlia i Suïssa.",
"Sí.",
"La cançó Fiesta.",
"Pel teatre.",
"De la Companyia Xesc Forteza.",
"Sí.",
"Crims, Temps de silenci i L'amo de son Quint.",
"El Premi Ramon Llull.",
"Per un càncer limfàtic.",
"Un carrer."
]
}
|
bios
|
Ana Yabar Sterling (Pamplona, 1948) és una advocada, economista i política navarresa, diputada per València al Congrés dels Diputats en la III legislatura.
El 1974 es doctorà en dret per la Universitat de Navarra i el 1976 en economia per la Universitat Complutense de Madrid. És catedràtica d'Economia Política i Hisenda Pública a la Universitat Complutense.
Políticament, es vinculà al Partit Liberal, i fou escollida diputada a les files de Coalició Popular per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1986. Fou vocal de la Comissió d'Educació i Cultura i Secretària de la Comissió de Peticions del Congrés dels Diputats.
Quan es trencà la coalició en gener de 1988, passà al Grup Mixt i posteriorment es vinculà al CDS. A les eleccions de 1989 ja no es va presentar i continuà amb la seva tasca acadèmica i la publicació de llibres. El 2006 fou nomenada Directora de l'Institut Universitari de Cièncias Ambientals (IUCA) i presidenta del Comitè Espanyol de l'IHD. En 2011 fou copresidenta de la 12a Conferència Global de Tributació Ambiental (12th GCET), Madrid del 20 al 21 d'octubre de 2011.
«Obra de Ana Yabar Sterling» a Dialnet.
|
[
"Quan va néixer Ana Yabar?",
"A què es dedica?",
"Quins títols acadèmics té?",
"De quin partit polític formava part?",
"Quin càrrec va tenir a València?",
"Quan?",
"Quin altre càrrec important va tenir?",
"Quan va canviar de partit?",
"Va deixar de banda la política?",
"Quan?",
"Què va recuperar llavors?",
"Quines posicions va obtenir el 2006?",
"I què va fer el 2011?",
"Quan es va dur a terme aquest esdeveniment?",
"I on?"
] |
{
"answer_end": [
35,
74,
234,
402,
489,
533,
647,
746,
859,
859,
859,
990,
1069,
1120,
1120
],
"answer_start": [
0,
36,
156,
360,
406,
406,
535,
649,
748,
748,
796,
861,
992,
1020,
1020
],
"input_text": [
"El 1948.",
"És advocada, economista i política.",
"Doctora en dret i en economia.",
"Del Partit Liberal.",
"Diputada a les files de Coalició Popular.",
"El 1986.",
"Vocal de la Comissió d'Educació i Cultura i Secretària de la Comissió de Peticions del Congrés dels Diputats.",
"Quan es trencà la coalició en gener de 1988.",
"Sí.",
"A les eleccions de 1989.",
"La seva tasca acadèmica i la publicació de llibres.",
"Directora de l'Institut Universitari de Cièncias Ambientals i presidenta del Comitè Espanyol de l'IHD.",
"Fou copresidenta de la 12a Conferència Global de Tributació Ambiental.",
"Del 20 al 21 d'octubre de 2011.",
"A Madrid."
]
}
|
mitologia
|
Una Jenny Haniver és el cadàver d'una rajada o un raid que ha estat modificat i assecat donant-li una forma grotesca.
Un suggeriment per l'origen del terme era la frase francesa jeune d'Anvers ('jove d'Anvers'). Mariners britànics van adaptar el nom a "Jenny Hanvers". Són també conegudes com a "Jenny Haviers".
Durant segles, els mariners dels molls d'Anvers van tallar aquestes "sirenes" de rajades mortes assecades. Després es conservaven amb una capa de vernís. Es guanyaven la vida venent les seves creacions artístiques als mariners que treballen, així com als turistes que visitaven els molls.
Jenny Hanivers ha estat creat per semblar diables, àngels o dracs. Alguns escriptors han suggerit que el monjo de mar pot haver-hi estat una Jenny Haniver.
La fotografia coneguda més primerenca d'una Jenny Haniver va aparèixer dins Konrad Gesner Historia Animalium vol. IV l'any 1558. Gesner va advertir que aquests eren merament rajades desfigurades i que no havien de ser confoses amb dracs en miniatura o monstres, el qual era un error popular al temps.
L'error més comú era que pensar que les Jenny Hanivers eren Basilics. Com que els Basilicss era criatures que mataven amb la mirada, ningú podria saber quin aspecte feien. Per aquesta raó era fàcil de pensar que les Jenny Hanivers podrien ser aquestes criatura, com encara àmpliament temut en el segle xvi.
A Veracruz, es considera que les Jenny Hanivers tenen poders màgics i són emprades per guaridors en els seus rituals.
|
[
"Què és una Jenny Haniver?",
"D’on pot provenir aquest nom?",
"Qui l’hauria convertit en el nom actual?",
"Qui creava aquestes figures?",
"Amb què es feien?",
"I quina forma els donaven?",
"Què en feien després?",
"De quan és la primera referència d’una d’aquestes creacions?",
"De què va alertar l’autor del text que en parlava?",
"De què s’havien de distingir?",
"Quina percepció tenia la gent antany?",
"Per quin tret es caracteritzaven aquests monstres?",
"Quan es pensava això?",
"On es creu que aquestes figures tenen atributs meravellosos?",
"Per a què s’utilitzen allà?"
] |
{
"answer_end": [
116,
192,
267,
417,
417,
417,
552,
884,
951,
1017,
1126,
1190,
1364,
1433,
1482
],
"answer_start": [
0,
118,
212,
312,
327,
364,
466,
757,
886,
954,
1058,
1128,
1231,
1366,
1368
],
"input_text": [
"És el cadàver d'una rajada o un raid que ha estat modificat i assecat donant-li una forma grotesca.",
"De la frase francesa jeune d'Anvers.",
"Mariners britànics.",
"Els mariners dels molls d'Anvers.",
"Amb rajades mortes assecades.",
"De sirenes.",
"Les venien.",
"De l'any 1558.",
"Que aquests eren merament rajades desfigurades.",
"Dels dracs en miniatura o monstres.",
"Que les Jenny Hanivers eren Basilics.",
"Per matar amb la mirada.",
"En el segle xvi.",
"A Veracruz.",
"Per guaridors en els seus rituals."
]
}
|
books
|
-I bé!… a on aneu a parar? …
-Algú ens vol mal; vet-ho aquí!- me contesta pegant-me una llambregada tenebrosa i plena d'emoció. -Això no ès una malura vinguda del natural de la persona; això ha sigut donat: n'estic tan certa… ¡Ah, si jo sapigués qui ès l'ànima maleïda que em fa patir an aquest infantó de Déu que mai ha tingut una paraula amb ningú!… Si jo ho sapigués… ah, reïra!
I, al dir aquests mots, grapeja l'aire amb un moviment tan feréstec, que sento cruixir les juntures dels seus dits. Després s'arramba a la paret i s'hi posa a picar de front a coparrets, a coparrets. Quan se torna a girar, està tan pàl·lida, que es diria que la blancor del lliscat se li ha encomanat a la cara.
-Que m'haguessin clavat una punyalada de mort, ho hauria sabut perdonar, pero… això!… això no té perdó en aquest món ni a l'altre! ¡Les penes de l'infern són massa curtes, per a una dolenteria com aquesta! ¡La meva filla, el cel del meu cap blanc!…
El plor l'ennuega. En va procuro aconsolar-la ; en va tracto de dissuadir-la de la seva preocupació: és temps perdut.
-No et cansis, Minguet: no em trauràs dels meus tretze: n'estic massa convençuda. Vui provar la sonàmbula: Així com així, del metge no cal esperar-ne res. I no m'assórollis. Vés, vés en nom de Déu; oratja't, passeja't: no estic per corrandes. Vaig a rentar un covenell de roba que tinc al safaretx, i em distrauré escarrassant- me.
|
[
"Què opina la dona?",
"Com ho expressa?",
"De què està convençuda?",
"Quin gest fa després de parlar?",
"On s'apropa?",
"De quin color té el rostre?",
"Quin fet podria disculpar?",
"Però quin no?",
"Està sanglotant?",
"El narrador intenta tranquil·litzar-la?",
"Ho aconsegueix?",
"Què li diu la dona al narrador llavors?",
"Què vol intentar?",
"Què farà ara?"
] |
{
"answer_end": [
73,
126,
224,
449,
526,
692,
765,
823,
960,
988,
1059,
1115,
1166,
1358
],
"answer_start": [
29,
62,
129,
382,
498,
582,
695,
767,
943,
962,
962,
1061,
1143,
1304
],
"input_text": [
"Que algú els vol mal.",
"Pegant-li una llambregada tenebrosa i plena d'emoció.",
"Que això no ès una malura vinguda del natural de la persona; això ha sigut donat.",
"Grapeja l'aire amb un moviment feréstec.",
"A la paret.",
"Blanc.",
"Que li haguessin clavat una punyalada de mort.",
"Això.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"No et cansis, Minguet: no em trauràs dels meus tretze.",
"La sonàmbula.",
"Rentar un covenell de roba que tinc al safaretx."
]
}
|
books
|
-Ai! jo també; consideri, vostè, quin tip de plorar s'està fent en aquesta hora.
-Plora? Ja ho crec; si és impossible que tingui consol.
-No té consol? Ja me'n faig càrrec. Ai! Després la vull anar a veure.
-Aquí diu una que la vol anar a veure: senyal que la deu conèixer.
-Aquí hi ha una dona que coneix a la pobra mare de la criatura. Pillos! Ah, si jo manés! havia de fer un escarment que ja li asseguro que se'n parlaria… Però no tingui por; el deixaran fugir i no li faran res.
-Miri si se sap tot! Ara diu una que al guarda que l'ha mort no li faran res i el deixaran fugir…
|
[
"Què exclama el primer personatge del diàleg?",
"Què diu que el seu interlocutor ha de tenir en compte?",
"Quan?",
"Què pregunta, doncs, el segon personatge?",
"Per què ho fa?",
"On anirà el primer personatge?",
"De què és indici, que vulgui visitar-la?",
"Qui hi ha allà, doncs?",
"Què passaria si el personatge que parla estigués al càrrec?",
"Tindria repercussions aquest?",
"El personatge creu que l’altre ha d’estar espantat?",
"Per què?",
"Qui ha sigut el causant de la defunció?",
"Li passarà alguna cosa?",
"L’empresonaran?"
] |
{
"answer_end": [
4,
63,
79,
88,
135,
205,
272,
336,
388,
425,
445,
482,
544,
560,
580
],
"answer_start": [
0,
15,
33,
81,
82,
177,
208,
275,
346,
363,
427,
427,
505,
505,
545
],
"input_text": [
"Ai!",
"El tip de plorar que s'està fent.",
"En aquesta hora.",
"Plora?",
"Perquè és impossible que tingui consol.",
"A veure-la.",
"Que la deu conèixer.",
"Una dona que coneix a la pobra mare de la criatura.",
"Un escarment.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè el deixaran fugir i no li faran res.",
"Un guarda.",
"No.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reuniran demà a les sis de la tarda al palau de Pedralbes de Barcelona, segons que han confirmat fonts del govern català, que dóna per fet que a la reunió hi haurà també tres consellers i tres ministres espanyols i que, abans o després de la trobada, tots dos presidents se saludaran a banda. Serà abans del sopar de Foment del Treball al qual assistiran Sánchez i diversos ministres. Al vespre, davant l'hotel barceloní on es farà l'acte empresarial, començaran les protestes convocades per diverses entitats i organitzacions contra la reunió de divendres del govern espanyol a la Llotja de Mar de Barcelona. El format de la reunió ha estat molt discutit per la rellevància política que tindrà, fins al punt que tots dos governs posen l'accent en la fotografia que més els pot convenir: la dels dos presidents o la de les cúpules reduïdes dels dos governs. Per fonts de la Generalitat, poden ser uns minuts de cortesia de reunió entre tots dos presidents; per l'executiu espanyol, són el cara a cara que la Moncloa cercava des del primer moment. Ho ha dit la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, en unes declaracions als passadissos del congrés. De fet, Calvo ha negat que hi hagi cap cimera de governs sinó una trobada de presidents paral·lela a la reunió de ministres i consellers. Torra vol que, amb Pedro Sánchez, es parli de presos polítics i del dret d'autodeterminació. Durant la sessió de control al govern, Torra ha dit que la reunió de demà podia ser una oportunitat per a parlar dels grans consensos que hi ha a la societat catalana, entre els quals, ha defensat, hi ha el refús a la monarquia espanyola com a institució pròpia, la defensa de l'escola catalana i l'oposició a l'aplicació de l'article 155. Torra esmentava així els temes que pretén que s'incloguin en l'ordre del dia de la reunió de demà a Barcelona. Tanmateix, Torra no es tanca a abordar-hi més qüestions que proposi Sánchez. Els dos governs negocien encara l'ordre del dia de la reunió. ‘És més necessari que mai que aquest diàleg sigui sincer, honest i realment efectiu', ha dit al parlament, en resposta a una pregunta del PSC. Miquel Iceta li havia demanat que es fes una reunió presidencial i que es mantingués la represa de la relació institucional entre tots dos executius. La segona reunió de l'Espai de Diàleg, el 8 de febrer Els comuns han demanat a Torra que també parli amb Sánchez de les demandes socials que han fet els sindicats al govern aquestes darreres setmanes. Torra ha recollit el guant i també ha anunciat que el 8 de febrer es farà la segona reunió de l'Espai de Diàleg, per perseverar en l'intent d'arribar a consensos amb els grups parlamentaris catalans. A la primera reunió, tanmateix, només hi van assistir els comuns i el PSC, a banda dels dos socis de govern.
|
[
"Qui és Quim Torra?",
"I Pedro Sánchez?",
"Què faran demà?",
"Juntament amb qui?",
"Quan es diran hola els dos dirigents?",
"Què més hi haurà?",
"Quin fet de la trobada ha estat criticat?",
"Què simbolitza la reunió pel Govern català?",
"I pel central?",
"Què ha desmentit Calvo?",
"Quins temes vol tractar Torra?",
"Quins assumptes vol posar sobre la taula concretament?",
"Com ha de ser aquesta conversa, segons Torra?",
"Quan hi haurà la segona trobada de l’Espai de Diàleg?",
"Qui va formar part de la primera?"
] |
{
"answer_end": [
42,
93,
111,
310,
433,
624,
753,
1053,
1143,
1305,
1646,
1818,
2153,
2675,
2871
],
"answer_start": [
0,
44,
95,
241,
349,
550,
708,
956,
1055,
1257,
1519,
1586,
2071,
2599,
2764
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"El president del govern espanyol.",
"Es reuniran.",
"Amb tres consellers i tres ministres espanyols.",
"Abans del sopar de Foment del Treball.",
"Protestes convocades per diverses entitats i organitzacions.",
"El seu format.",
"Uns minuts de cortesia de reunió entre tots dos president.",
"El cara a cara que la Moncloa cercava des del primer moment.",
"Que hi hagi cap cimera de governs.",
"Els grans consensos que hi ha a la societat catalana.",
"El refús a la monarquia espanyola com a institució pròpia, la defensa de l'escola catalana i l'oposició a l'aplicació de l'article 155.",
"Sincera, honesta i realment efectiva.",
"El 8 de febrer.",
"Els comuns i el PSC, a banda dels dos socis de govern."
]
}
|
bios
|
Montserrat Pujol i Clusella (Sabadell, 27 d'abril de 1961) és una ex-corredora de tanques i ex-corredora de mitjana distància catalana. Va representar a Espanya als Jocs Olímpics d'estiu de 1988, així com un Campionat del Món a l'exterior i un altre a l'interior.
L'any 1978 es convertí en la primera esportista catalana en obtenir un rècord del món, concretament el de 400 metres tanques en categoria júnior. L'any 2013 encara conservava la millor plusmarca espanyola en categoria júnior de tanques i l'absoluta de Catalunya dels 400 metres llisos, assolida el 1978, i dels 800 metres llisos en pista coberta, temps que aconseguí el 1981. També obtingué rècords estatals absoluts en 200 i 400 m. llisos, 100 i 400 m. tanques, i pentatló, a l'aire lliure; i de 50 i 60 m. tanques, i 300, 600, 800, 1.000 i 1.500 m. llisos en pista coberta. A més, retingué durant un temps els rècords de Catalunya dels 600 m. llisos, dels 4 × 400 m. llisos i del salt d'alçada.
A nivell estatal assolí guanyar el campionat d'atletisme a l'aire lliure fins en vuit ocasions (dues vegades en 400 m. llisos, dues en 800 m. llisos, una en 1.500 m. llisos, dues en 400 m. tanques i una en pentatló) i en pista coberta fins a sis vegades (dues en 400 m. llisos, tres en 800 m. llisos i una en 1.500 m. llisos). Fou internacional amb la selecció espanyola absoluta entre 1976, als 15 anys, fins el 1991, any de la seva retirada. Durant aquest període competí en 43 competicions internacionals, entre les quals els Jocs Olímpics de Seül (1988), quatre Campionats d'Europa a l'aire lliure (1978, 1982, 1986, 1990), quatre en pista coberta (1981, 1987, 1988, 1990) i un Campionat del Món en pista coberta (1987). El Comitè Olímpic Espanyol li atorgà el premi Olimpia.
|
[
"Quan va néixer Montserrat Pujol?",
"I on?",
"Per què és coneguda?",
"Què va esdevenir el 1987?",
"De què?",
"En quines categories també va ser la millor d’Espanya?",
"Quants cops va aconseguir l’or en atletisme a l’aire lliure?",
"En quines categories?",
"I quants en pista coberta?",
"Quantes vegades va competir a l’estranger?",
"A quin torneig va anar el 1988?",
"I el 1987?",
"Quin reconeixement va assolir?"
] |
{
"answer_end": [
58,
58,
125,
349,
408,
838,
1055,
1176,
1214,
1468,
1518,
1684,
1739
],
"answer_start": [
0,
0,
59,
264,
332,
640,
961,
963,
1179,
1405,
1470,
1640,
1686
],
"input_text": [
"El 27 d'abril de 1961.",
"A Sabadell.",
"Perquè és una ex-corredora de tanques i ex-corredora de mitjana distància.",
"La primera esportista catalana en obtenir un rècord del món.",
"De 400 metres tanques en categoria júnior.",
"En 200 i 400 m. llisos, 100 i 400 m. tanques, i pentatló, a l'aire lliure; i de 50 i 60 m. tanques, i 300, 600, 800, 1.000 i 1.500 m. llisos en pista coberta.",
"Vuit cops.",
"Dues vegades en 400 m. llisos, dues en 800 m. llisos, una en 1.500 m. llisos, dues en 400 m. tanques i una en pentatló.",
"Sis cops.",
"43.",
"Als Jocs Olímpics de Seül.",
"A un Campionat del Món en pista coberta.",
"El Comitè Olímpic Espanyol li atorgà el premi Olimpia."
]
}
|
vilaweb
|
Un informe elaborat pel comitè de seguiment de la crisi del coronavirus per al Departament de Salut de la Generalitat preveu que el pic de contagis de la Covid-19 al Principat arribarà entre el 24 i el 28 d'abril, cosa que implicarà que el confinament s'allargui fins al mes de juny. El document insisteix que una volta es doblegui la corba, a l'abril, encara caldrà mantenir les mesures de contenció per evitar que hi hagi una segona onada de contagis. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut L'informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, està pensat perquè tingui una circulació molt restringida i té data d'ahir, 24 de març, a les 10.30. Aquest document preveu que a partir del cap de setmana vinent comencin a notar-se els efectes del confinament i que això alenteixi l'augment del nombre de casos. Si fos així, es preveu que el pic arribarà cap al 24 d'abril. En canvi, si amb les mesures que s'han pres fins ara no n'hi ha prou i Catalunya segueix el ritme d'Itàlia, es pot endarrerir al dia 28. Això es traduiria també en un creixement més accelerat dels contagis. Tanmateix, el document adverteix clarament que els resultats són ‘fortament condicionats per l'evolució dels pròxims dies', que seran clau per a aturar l'expansió de la pandèmia. VilaWeb sap que aquest report es fonamenta en les dades actuals, però sense preveure les conseqüències de les possibles mesures que el govern de la Generalitat vol que s'apliquin immediatament. Aquestes mesures inclouen el cessament de tota activitat no essencial i un confinament total, l'extensió de les proves a tanta gent com sigui possible i el reforç del sistema sanitari i la protecció dels professionals; això vol dir adquirir el material que calgui, sense haver de passar obligatòriament pel filtre del govern espanyol. El document també diu que Catalunya té ara mateix 878 llits d'UCI repartits per tots els hospitals i centres mèdics del territori, 686 dels quals són ocupats per malalts de Covid-19. Això vol dir que un 76% de les places destinades a malalts crítics ja han estat ocupades. L'estudi preveu que al juliol s'arribi a una xifra total de casos predits greus de 4.822. Segons les dades que recull el report, ja hi ha hospitals al límit de la capacitat. Sobre aquesta qüestió, la consellera de Salut, Alba Vergés, va explicar ahir que es treballava per triplicar el nombre d'Unitats de Cures Intensives, tot i que no en va precisar cap xifra exacta. Si voleu rebre cada nit a les deu, al vostre correu, el resum de tot el que ha passat durant el dia relacionat amb el coronavirus apunteu-vos ací
|
[
"Qui ha fet un estudi?",
"Què s’hi apunta?",
"Quina conseqüència tindrà això?",
"Per què és necessari mantenir-lo?",
"Quan es va redactar el report?",
"Què més s’ha pronosticat?",
"Quan es creu que serà el punt més alt de contagis?",
"En quin cas podria arribar quatre dies més tard?",
"En què s’ha basat l’informe?",
"Quin fet no ha tingut en compte?",
"Quines accions per evitar la propagació es volen dur a terme?",
"Com s’especifica la defensa dels sanitaris?",
"Quantes places d’UCI hi ha al Principat?",
"I quin percentatge d’aquestes ja està utilitzat?",
"Quina mesura es vol prendre en aquest sentit, segons Vergés?"
] |
{
"answer_end": [
71,
212,
282,
452,
639,
763,
876,
1013,
1327,
1456,
1675,
1791,
1922,
2064,
2388
],
"answer_start": [
0,
0,
214,
284,
509,
654,
829,
878,
1264,
1264,
1370,
1644,
1793,
1976,
2287
],
"input_text": [
"El comitè de seguiment de la crisi del coronavirus.",
"Que el pic de contagis de la Covid-19 al Principat arribarà entre el 24 i el 28 d'abril.",
"Que el confinament s'allargui fins al mes de juny.",
"Per evitar que hi hagi una segona onada de contagis.",
"El 24 de març.",
"Que a partir del cap de setmana vinent comencin a notar-se els efectes del confinament.",
"El 24 d'abril.",
"Si amb les mesures que s'han pres fins ara no n'hi ha prou i Catalunya segueix el ritme d'Itàlia.",
"En les dades actuals.",
"Les conseqüències de les possibles mesures que el govern de la Generalitat vol que s'apliquin immediatament.",
"El cessament de tota activitat no essencial i un confinament total, l'extensió de les proves a tanta gent com sigui possible i el reforç del sistema sanitari i la protecció dels professionals.",
"Adquirir el material que calgui, sense haver de passar obligatòriament pel filtre del govern espanyol.",
"N'hi ha 878.",
"Un 76%.",
"Triplicar el nombre d'Unitats de Cures Intensives."
]
}
|
books
|
I heu-vos aquí que aquesta protesta mateixa m'era una altra font de turment. Com presentar-me al judici de Déu amb aquella queixa, que rondinava al meu dedins? No era el primer dels deures el d'abellir- se a l'adorable voluntat de l'Altíssim? Doncs, jo pecava, pecava continuament! Oh desgràcia espantosa, sobretot en tals instants! Ah! tanta d'afició a la vida… i tantes de campanes fetes a l'aula i… ai, pobre de mi!
Es clar, la convicció del mal estat de la meva consciència augmentava les meves terrors. Em semblava que el dimoni devia comptarme ja per seu, i que em sotjava amb un horrible somriure cobejós. Creia veure la seva ombrosa figura darrera les cortines. Si m'hi girava d'esquena, imaginava que ell anava allargant el braç darrera meu fins que la seva mà negra planava ja sobre el meu muscle. Figureu-vos quin esglai el meu, si en aquell moments, per atzar, algú, que jo no hagués sentit entrar, em tocava per advertir- me de la seva presència. Allò no era viure. Els somnis i les realitats se confonien dintre la meva ànima esverada i angoixosa. Només gaudia algun interval de repòs, durant el dia, amb les distraccions, que he esmentat, i, als vespres, quan, retut de cansament, es paralitzava el meu cervell, s'encantaven els meus ulls i no pensava res.
|
[
"Què li causava neguit al narrador?",
"Quina era la seva obligació principal?",
"Però què feia ell sovint?",
"Què havia fet molts cops?",
"De què estava convençut?",
"Quina conseqüència tenia això?",
"Qui creia que el considerava seu?",
"Com el mirava aquest?",
"On li semblava observar-lo?",
"Com es col·locava el narrador llavors?",
"Quin pensament li venia després?",
"Quins dos aspectes es barrejaven en l'esperit del narrador?",
"Quan podia descansar?",
"I en quin altre moment?",
"Per què llavors?"
] |
{
"answer_end": [
75,
241,
280,
398,
477,
506,
560,
611,
668,
694,
749,
1060,
1135,
1168,
1270
],
"answer_start": [
2,
160,
243,
365,
428,
428,
508,
508,
613,
670,
670,
979,
1062,
1062,
1157
],
"input_text": [
"Aquesta protesta mateixa.",
"Abellir- se a l'adorable voluntat de l'Altíssim.",
"Pecava.",
"Campanes a l'aula.",
"Del mal estat de la seva consciència.",
"Augmentava les seves terrors.",
"El dimoni.",
"Amb un horrible somriure cobejós.",
"Darrera les cortines.",
"D'esquena.",
"Que ell anava allargant el braç darrera seu.",
"Els somnis i les realitats.",
"Durant el dia, amb les distraccions.",
"Als vespres.",
"Perquè retut de cansament, es paralitzava el seu cervell, s'encantaven els seus ulls i no pensava res."
]
}
|
mitologia
|
Nemti, Nemty o Anty, ‘el Caminant' o ‘l'Errant', fou un deu de l'antic Egipte, adorat als nomós XII i XVIII de l'Alt Egipte, especialment a Antaeòpolis i Deir al-Gabrawi. El nomós XVIII va portar el seu nom; vegeu Nemti.
Va ser representat en el nomós XII com una au blanca, encara que també apareix com una pell de toro negre o vaca, en un suport sobre una espècie de morter. Aquesta pell serà de lleopard en l'època ramèsida. En el nomo XVIII el trobem com un déu amb cap de falcó i ales desplegades, que es transformarà en dos falcons denominats Dunanuy.
Se li cita en els Textos de les Piràmides, com a encarregat de vigilar la navegació de la barca solar en companyia de Sokar; també era el barquer que conduïa la deessa Isis cap a l'anomenada «Illa d'enmig». Habita en un estrany atuell replet de fletxes.
Una antiga llegenda, similar a la de Isis, narra un crim comès per Nemti, fent-lo responsable de la decapitació de la seva mare Hathor-Hesat, per la que fou condemnat per Ra a ser escorxat viu i embenat. Hathor va haver de substituir el seu cap pel d'una vaca, però Anubis va sentir pietat i va lliurar la pell de Nemti a la seva mare que, mitjançant màgia, regant-la amb llet va reviure el seu cos (papir ramèsida Chester Beatty I).
En una altra llegenda, semblant a la d'Isis, Nemti intenta robar el nom sagrat i «ocult» de Ra. Horus vol obtenir el nom secret de Nemty i li envia un animal verinós, perquè el fereixi.
A més del seu nom, «el Caminant» o «l'Errant», va rebre l'epítet d'«el curt de cames» en la llegenda d'Horus i Seth.
Se l'equipara i fusiona amb Dunanuy i més tard apareix al costat de la figura del faraó i a la d'Osiris, a manera de protecció; posteriorment és substituït per Horus i per Seth en diversos aspectes. En el nomo XII de l'Alt Egipte va ser assimilat a Seth, on li acompanyava la deessa lleona Matyt. Estava també relacionat amb Anubis.
El seu culte es remunta a la dinastia I. Va ser adorat en els nomós XII i XVIII de l'Alt Egipte, i venerat a Antaeòpolis, Qau el-Kebir, al costat de la deessa Matit, Per Nemty i a Deir el-Gebrawi.
El seu nom el van portar els faraons de la dinastia VI d'Egipte Merenre I i Merenre II, com Merenra Nemtyemsaf.
|
[
"Qui és Nemti?",
"Quins altres noms té?",
"On va ser venerat?",
"Com es caracteritzava a un territori?",
"I de quina altra manera?",
"I a una altra zona?",
"A quin escrit apareix?",
"Quina funció hi fa?",
"De què se l’acusa en un mite?",
"Com va ressuscitar Nemti?",
"Què va intentar du a terme en una altra història?",
"Quin sobrenom tenia també?",
"Qui l’acompanya en algunes representacions?",
"Quan es va iniciar la seva veneració?",
"Qui es va anomenar igual que ell?"
] |
{
"answer_end": [
77,
77,
123,
273,
333,
501,
599,
681,
952,
1210,
1340,
1517,
1652,
1921,
2189
],
"answer_start": [
0,
0,
79,
221,
256,
431,
558,
569,
812,
886,
1246,
1432,
1596,
1882,
2079
],
"input_text": [
"Un deu de l'antic Egipte.",
"Nemty o Anty, el Caminant o l'Errant.",
"Als nomós XII i XVIII de l'Alt Egipte.",
"Com una au blanca.",
"Com una pell de toro negre o vaca.",
"Com un déu amb cap de falcó i ales desplegades.",
"En els Textos de les Piràmides.",
"Vigilar la navegació de la barca solar en companyia de Sokar.",
"De la decapitació de la seva mare Hathor-Hesat.",
"Regant amb llet la seva pell.",
"Robar el nom sagrat i ocult de Ra.",
"El curt de cames.",
"El faraó i Osiris.",
"A la dinastia I.",
"Faraons de la dinastia VI d'Egipte Merenre I i Merenre II, com Merenra Nemtyemsaf."
]
}
|
bios
|
Ana Maria Smith i Marí (Barcelona, circa 1880- 1954) va ser una il·lustradora i dibuixant catalana. Un dels seus germans fou el reconegut artista Ismael Smith, amb qui va compartir vocació i un estil proper al decadentisme i a la caricatura refinada.
La seva producció artística es pot relacionar directament amb la del seu germà Ismael. Totes dues carreres van transcórrer en paral·lel i es van moure en els mateixos ambients socials. Ismael va tenir accés a una formació artística a escoles i a tallers on va exercir d'aprenent. La formació d'Ana Maria, en canvi, va ser probablement autodidacta i accediria al món artístic a partir del cercle del seu germà. Durant la primera dècada del segle xx, Ana Maria va il·lustrar publicacions periòdiques de Barcelona, caracteritzant-se per un estil de dibuix lineal, irònic, i decoratiu. A la revista Foyer, on va treballar juntament amb el seu germà i el seu amic Mariano Andreu, es conserven diversos dibuixos d'ella, que retraten escenes de la vida social i burgesa de la Barcelona del moment. També s'ha localitzat un autoretrat que conservava el seu germà Ismael, així com alguns dibuixos a la correspondència que mantenia amb el col·leccionista Manuel Rocamora. Precisament Ana Maria va ajudar a Rocamora a recollir alguns vestits que conformarien, anys més tard, la col·lecció del Museu d'Indumentària-Col·lecció Rocamora, actualment al Museu del Disseny de Barcelona.
Al marge del seu autoretrat i de fotografies de l'arxiu del seu germà, es conserven diversos retrats d'Ana Maria. L'any 1913 va ser retratada a París per Mariano Andreu que també residia a la capital francesa en aquell moment. El 1915, ja a Barcelona, el seu germà li farà un delicat retrat a llapis en el què destaca la calidesa de les línies i formes i la potència de la seva mirada. I el 1916 el pintor sevillà P. Escalante li dedicaria un oli. Cap al 1919 els Smith es traslladen definitivament a Nova York, això suposarà per l'Ana Maria la fi de la seva carrera artística a mesura que es va anar dedicant a tenir cura de la mare i els germans. Va viure als Estats Units durant gairebé trenta anys fins que, entre 1947 i 1948, la autora torna a Barcelona on va residir fins a la seva mort al 1954.
Al llarg de la seva obra artística va signar les seves il·lustracions com “Ana Maria”. El fet d'utilitzar únicament el nom de pila pot respondre a la clara voluntat de refermar la seva identitat i diferenciar-se del seu germà que signava “Smith” malgrat o, precisament, per compartir un estil similar. Tot i que el fet de renunciar al seu cognom també es podria interpretar com una manca de valoració o autoestima professional.
|
[
"On va néixer Ana Maria Smith?",
"A què es va dedicar?",
"Qui va ser el seu germà?",
"Què va ser molt semblant a ell?",
"On va estudiar ell?",
"I ella?",
"Quins temes tractaven les il·lustracions d’Ana Maria?",
"Què més ha perdurat de la seva producció?",
"Quan va ser pintada a París?",
"On va anar a viure?",
"Allà va poder continuar amb la seva tasca d’il·lustradora?",
"Quan va retornar?",
"Com firmava les seves obres?",
"Què podria significar això?",
"O per quin altre motiu podria ser?"
] |
{
"answer_end": [
52,
89,
158,
336,
529,
597,
1040,
1211,
1570,
1931,
2068,
2179,
2308,
2468,
2649
],
"answer_start": [
0,
53,
100,
251,
436,
531,
926,
1042,
1535,
1869,
1869,
2133,
2223,
2310,
2525
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Va ser il·lustradora i dibuixant.",
"Ismael Smith.",
"La seva producció artística.",
"A escoles i a tallers on va exercir d'aprenent.",
"Va ser probablement autodidacta.",
"Escenes de la vida social i burgesa de la Barcelona del moment.",
"Un autoretrat que conservava el seu germà Ismael, així com alguns dibuixos a la correspondència que mantenia amb el col·leccionista Manuel Rocamora.",
"L'any 1913.",
"A Nova York.",
"No.",
"Entre 1947 i 1948.",
"Com Ana Maria.",
"Pot respondre a la clara voluntat de refermar la seva identitat i diferenciar-se del seu germà que signava Smith.",
"També es podria interpretar com una manca de valoració o autoestima professional."
]
}
|
vilaweb
|
El desglaç a Grenlàndia podria deixar a la vista residus perillosos d'una base militar americana de la Guerra Freda, segons un nou estudi de la Universitat de York. Es tracta de ‘Camp Century‘, construïda dins de la capa de gel del país el 1959. La base va ser utilitzada per provar la viabilitat de desplegar míssils nuclears des de l'Àrtic. El lloc, fins ara considerat com ‘d'alt secret', està a 400 quilòmetres de distància de l'Àrtic canadenc. El 1967, quan es va desmantellar el campament, la seva infraestructura i els residus van ser abandonats perquè es creia que estarien enterrats per sempre sota la neu. ‘És un nou tipus de desafiament al canvi climàtic', ha assenyalat l'autor principal de l'estudi, William Colgan. L'informe, publicat a ‘Geophysical Research Letters‘, ofereix ara una visió sobre el que pot succeir a altres nombroses instal·lacions militars abandonades a la zona de l'Àrtic com a conseqüència del canvi climàtic. D'acord amb Colgan, la capa de gel que cobreix la base militar començarà a fondre's a finals del segle o abans. ‘Passaran 85 anys fins que comenci a fondre's. Sembla quelcom molt llunyà, però si alguna cosa hem après de la nostra modelització del clima durant els últims 20 anys, és que, en general, se subestima la velocitat i la rapidesa del canvi climàtic', ha apuntat l'investigador. En aquest sentit, ha advertit que, a mesura que el gel es fongui, la infraestructura del campament, així com qualsevol residu biològic, químics o radioactiu, podria tornar a entrar al medi ambient i alterar els ecosistemes pròxims.
|
[
"Què està passant a Grenlàndia?",
"Quines conseqüències pot tenir això?",
"Segons què?",
"Quan s’hauria edificat la base?",
"Per a què servia?",
"On està situada concretament?",
"Per què es va desatendre quan es va parar d’utilitzar?",
"Qui és William Colgan?",
"Què ha apuntat?",
"Quina publicació ha tret a la llum el report?",
"Pot passar el mateix amb altres edificis d'aquest tipus?",
"Quan iniciarà el desglaç?",
"De què s’han adonat recentment?",
"Quin fet es pot produir arran del desglaç?",
"Quin resultat tindria això?"
] |
{
"answer_end": [
23,
115,
163,
244,
341,
447,
614,
727,
727,
781,
943,
1055,
1303,
1529,
1563
],
"answer_start": [
0,
0,
117,
165,
246,
343,
458,
682,
616,
729,
729,
945,
1132,
1351,
1491
],
"input_text": [
"El desglaç.",
"Que podria deixar a la vista residus perillosos d'una base militar americana de la Guerra Freda.",
"Segons un nou estudi de la Universitat de York.",
"El 1959.",
"Per provar la viabilitat de desplegar míssils nuclears des de l'Àrtic.",
"A 400 quilòmetres de distància de l'Àrtic canadenc.",
"Perquè es creia que estaria enterrada per sempre sota la neu.",
"L'autor principal de l'estudi.",
"Que és un nou tipus de desafiament al canvi climàtic.",
"Geophysical Research Letters.",
"Sí.",
"A finals del segle o abans.",
"Que, en general, se subestima la velocitat i la rapidesa del canvi climàtic.",
"Que la infraestructura del campament, així com qualsevol residu biològic, químics o radioactiu, torni a entrar al medi ambient.",
"L'alteració dels ecosistemes pròxims."
]
}
|
vilaweb
|
La proposició de llei del PP per a protegir els símbols nacionals espanyols i castigar l'exhibició de llaços grocs i estelades en espais públics ha rebut les crítiques de la resta de grups parlamentaris del congrés espanyols, amb acusacions de demagògia i retrets pel fet de fomentar la crispació. La iniciativa, una de les primeres ‘lleis' que va registrar el PP al congrés amb Pablo Casado de president, ha estat defensada al ple per la portaveu del PP, Dolors Montserrat, però només Ciutadans i UPN s'hi han afegit. La iniciativa hauria afectat principalment les autoritats públiques, tant els alts càrrecs com els funcionaris, perquè són els qui tenen potestats públiques. Fins i tot haurien pogut ser sancionats en el cas que haguessin permès la col·locació d'un llaç en un espai públic. ‘No volem mestres a les escoles amb un símbol sectari d'odi', ha arribat a dir Montserrat. Els partits independentistes han desqualificat la proposta perquè, tal com ha dit Joan Tardà, d'ERC, és ‘una altra volta de rosca per a resoldre de manera repressiva la qüestió catalana'. Sergi Miquel, del PDECat, considera que la iniciativa és ‘la gesticulació més franquista' que s'ha vist al congrés aquests darrers anys i n'ha vinculat el debat amb la proximitat de les eleccions andaluses. Per al portaveu del PNB, Mikel Legarda, la proposta és ‘una espècie de llei de seguretat ciutadana bis per als càrrecs públics' i la diputada de Bildu, Marian Beitialarrangoitia, l'ha titllada directament de ‘feixista'. Per Units Podem, la diputada Mar García Puig ha acusat el PP de ‘malmetre molt l'Espanya que volen defensar' i ha qualificat Casado de ‘carca'. ‘El PP és un partit podrit fins al moll de l'os –ha dit el diputat de Compromís, Ignasi Candela–. Amb la seva corrupció, lliçons de patriotisme, ni una.' Ciutadans ha donat suport a la iniciativa però Miguel Gutiérrez, secretari general del grup parlamentari, ha dit que era una proposta ‘demagògica' que el PP ‘devia tenir en un calaix' i que ara repesca perquè ha perdut la Moncloa. ‘Què deia el govern del PP quan es xiulava l'himne?', ha demanat. Finalment, el PSOE ha desqualificat la iniciativa del PP i ha dit que pretenia ‘emmetzinar' i ‘encendre el foc del conflicte'.
|
[
"Quina proposta de llei ha fet el Partit Popular?",
"Ha sigut recriminada?",
"Per qui?",
"Qui era el president?",
"Qui ha argumentat a favor d’aquesta llei?",
"Qui hauria sigut castigat?",
"Quins partits s’han mostrat en contra de l'aprovació de la llei?",
"Com ha definit Tardà la proposta?",
"Què n’ha opinat Miquel?",
"I Legarda?",
"Quin adjectiu ha atribuït García Puig al president dels populars?",
"Com és el Partit Popular?",
"Segons qui?",
"Per quin motiu el PP ha fet aquesta proposició de llei, segons Guitérrez?",
"Quines intencions tenia el partit en qüestió, segons el PSOE?"
] |
{
"answer_end": [
144,
202,
224,
404,
473,
791,
942,
1070,
1207,
1406,
1641,
1690,
1796,
2026,
2219
],
"answer_start": [
0,
0,
145,
298,
406,
519,
884,
951,
1072,
1304,
1516,
1644,
1643,
1844,
2105
],
"input_text": [
"Una per a protegir els símbols nacionals espanyols i castigar l'exhibició de llaços grocs i estelades en espais públics.",
"Sí.",
"Per la resta de grups parlamentaris del congrés espanyols.",
"Pablo Casado.",
"La portaveu del PP, Dolors Montserrat.",
"Tant els alts càrrecs com els funcionaris, en el cas que haguessin permès la col·locació d'un llaç en un espai públic.",
"Els partits independentistes.",
"Com una altra volta de rosca per a resoldre de manera repressiva la qüestió catalana.",
"Que la iniciativa és la gesticulació més franquista que s'ha vist al congrés aquests darrers anys.",
"Que és una espècie de llei de seguretat ciutadana bis per als càrrecs públics.",
"Carca.",
"Podrit fins al moll de l'os.",
"Segons el diputat de Compromís, Ignasi Candela.",
"Perquè ha perdut la Moncloa.",
"Emmetzinar i encendre el foc del conflicte."
]
}
|
vilaweb
|
La defensa del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva, encapçalada per Andreu Van den Eynde ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional per a reclamar que anul·li la sentència emesa pel Tribunal Suprem contra els presos polítics, i en demana l'alliberament. La defensa ha explicat que és l'últim pas que emprendran a la jurisdicció espanyola abans d'emprendre la via de la justícia europea. El recurs parla de la ‘vulneració flagrant de drets fonamentals' dels presos, entre els quals els drets de reunió i manifestació, perquè, diuen, el 20 de setembre i el primer d'octubre de 2017, eren els drets que la ciutadania estava exercint. També critiquen una ‘criminalització generalitzada' de la llibertat d'expressió i l'atac a la participació i la representació política, fent especial èmfasi en l'abús de la presó provisional. I denuncien que la sentència atempta contra la llibertat ideològica, provant de neutralitzar l'independentisme com a moviment i tractant els ciutadans de ‘massa crèdula'. En un altre ordre, els advocats de Romeva i Junqueras també defensen que el cas no podia ésser jutgat perquè el vicepresident va ésser elegit eurodiputat enmig del procés i, per tantm tenia immunitat. El jutge Manuel Marchena va enviar una carta a les autoritats europees demanant un veredicte sobre l'assumpte, però va fixar sentència abans de tenir-ne resposta. ‘La sentència no podia ser dictada fins que no es resolgués aquesta qüestió relativa a la immunitat europea', diu l'equip de Van den Eynde. També afegeix que Junqueras i Romeva estaven protegits per la inviolabilitat parlamentària durant els fets que es jutjaven, perquè en el moment que es van produir eren diputats del Parlament de Catalunya. I encara parlen d'un tercer factor que hauria d'haver impedit el judici: la condició de diputat i senador de Junqueras i Romeva, respectivament. Marchena hauria d'haver demanat a les dues cambres un suplicatori i no ho va fer. L'equip de Van den Eynde també deplora la imputació de sedició, perquè diu que no s'ajusta als fets que es jutjaven. En aquest sentit, indica per exemple que no es va fer atenció a la destipificació dels referèndums com a eseveniments il·legals. Lamenten que la definició de sedició és massa genèrica i la seva interpretació, ‘imprevisible i desproporcionada' de manera que pot conduir a aribitrarietats. Finalment, el recurs esgrimeix, entre d'altres, que el jutge hauria d'haver estat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que es va vulnerar el dret a un jutge imparcial, i que la causa estava dividida en múltiples processos, tot plegat per a demostrar que no hi havia garanties d'un judici just. I acaba afent-hi que es va fer cas omís de les recomanacions dels organismes internacionals, com ara les conclusions del Grup de Detencions Arbitràries de l'ONU, que va considerar arbitràries les detencions de Junqueras i Romeva, o les del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va sentenciar que Junqueras hauria d'haver estat alliberat perquè pogués exercir com a eurodiputat. Llegiu ací el recurs complet.
|
[
"Qui és l’advocat principal de Junqueras i Romeva?",
"Què ha fet ell i el seu equip?",
"Amb quin objectiu?",
"Què exigeixen?",
"Què no s’ha respectat, segons la defensa?",
"Quins altres aspectes ha recriminat?",
"Com han titllat a la ciutadania els jutges, segons ells?",
"Quin altre argument en contra de la sentència té la defensa?",
"Com va actuar el jutge en aquest sentit?",
"Però quan va dictar sentència?",
"Quin altre argument han afegit els defensors?",
"Quin càrrec no hauria de ser jutjat, segons els advocats?",
"Per què?",
"Quin és el seu objectiu principal?",
"Les indicacions de quins organismes no ha tingut en compte el jutge?"
] |
{
"answer_end": [
109,
168,
261,
289,
500,
802,
1029,
1230,
1341,
1393,
1657,
2029,
2082,
2675,
2956
],
"answer_start": [
0,
0,
110,
265,
424,
668,
862,
1031,
1232,
1235,
1535,
1967,
1967,
2606,
2679
],
"input_text": [
"Andreu Van den Eynde.",
"Han presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.",
"Reclamar que anul·li la sentència emesa pel Tribunal Suprem contra els presos polítics.",
"L'alliberament.",
"Els drets fonamentals dels presos.",
"La criminalització generalitzada de la llibertat d'expressió i l'atac a la participació i la representació política.",
"De massa crèdula.",
"Que el cas no podia ésser jutgat perquè el vicepresident va ésser elegit eurodiputat enmig del procés i, per tantm tenia immunitat.",
"Va enviar una carta a les autoritats europees demanant un veredicte sobre l'assumpte.",
"Abans de tenir-ne resposta.",
"Que Junqueras i Romeva estaven protegits per la inviolabilitat parlamentària durant els fets que es jutjaven.",
"La sedició.",
"Perquè no s'ajusta als fets que es jutjaven.",
"Demostrar que no hi havia garanties d'un judici just.",
"Del Grup de Detencions Arbitràries de l'ONU i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea."
]
}
|
bios
|
Maria Concepció Ramió i Diumenge (Girona, 22 d'agost de 1961), coneguda simplement com a Concepció Ramió, és una compositora catalana, professora de música i directora de cobla.
L'any 1982 es titulà en piano pel Conservatori del Liceu de Barcelona i, posteriorment, amplia la seva formació al Conservatori Municipal de Barcelona estudiant-hi composició i instrumentació amb Josep Soler i Carles Guinovart. Amb una beca del Ministeri d'Educació i Ciència pogué marxar a l'estranger a continuar els seus estudis, que va fer amb Betsy Jolas a París el curs 88/89. En els anys 1991, 1992, 1995 seguí els Cursos del Centre Acathes a Vilanova d'Avinyó i participà també en tres edicions de l'"International Bartók Seminar" a Szombately (Hongria). A partir de l'any 1990 començà a impartir nombrosos cursos i seminaris en els camps de la música i els llenguatges musicals del segle xx. La seva formació es complementà amb tenora (amb Ricard Viladesau, Josep Gispert, Josep Colomer i Jaume Vilà) i oboè.
Ramió està molt vinculada al camp de la cobla ja des de l'any 1980, quan començà a compondre sardanes. Més endavant ha estat instrumentista de tenora (a les cobles Figueres, Principal de Banyoles, Catalunya 2000, Popular i Badalona) i directora de diverses cobles: la Cobla Sant Jordi entre 1991 i 1993 , la Vila d'Olesa, i des del 1994, l'aleshores Cobla Juvenil de Bellpuig, actual Bellpuig Cobla. Des del 1993 viu a Igualada, on regenta una llibreria (Llegim...? Llibreria). Ha compaginat la feina de professora d'harmonia, contrapunt i anàlisi al Conservatori de Música d'Igualada amb tasques similars a l'Escola de Música de Capellades (1994-2003). Ha dirigit diverses cobles en gravacions de discos: Cobla de Cambra de Catalunya, Sant Jordi, Bellpuig Cobla, Vila d'Olesa.
L'any 2010 funda l'Orquestra Simfònica Terres de Marca juntament amb la Plataforma Contrapunt, a través de la qual també portarà a terme una tasca de promoció musical com l'organització de cicles de música (Festival Ànima de música sacra d'Igualada en tres edicions, 2012-2015, 1100 anys del Castell de Subirats, 2017, i des de 2014 els diversos cicles a la Tossa de Montbui), o l'Stage de Banda Simfònica d'Igualada (2014-2017). L'any 2011 crea i dirigeix la cobla experimental Terres de Marca d'on sorgeix la variant Quintet de cobla (2012), entre altres experiments. Sota la seva direcció i producció porta a terme la gravació del doble Cd Oratori del Llibre de Sinera, de Mercè Torrents, sobre l'obra de Salvador Espriu (2013-2015).
Des de l'any 2012 és directora titular de la Banda de Música d'Igualada. L'any 2018 compon i dirigeix l'obra Origen i Triomf, en quatre moviments, obra encàrrec de l'Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler, de Tarragona, per la Trobada de la JOCIT (Orquestra d'instruments Tradicionals de Catalunya) a La Bisbal d'Empordà.
El 2010 li fou concedida la Medalla al Mèrit Musical, dins dels Premis Sardana que atorguen la Federació Sardanista de Catalunya i l'Obra del Ballet Popular.
El seu germà, Narcís Ramió i Diumenge (Girona, 1951), ha publicat diversos llibres, incloent-hi el volum de poesia Breviari púdic (Barcelona: Robrenyo, 1986). També ha posat lletra a tres sardanes d'en Joaquim Soms.
|
[
"Quan va néixer Concepció Ramió?",
"A què es dedica?",
"On va estudiar música, en primer lloc?",
"On va continuar la seva formació fora del país?",
"Qui van ser els seus professors de tenora?",
"Quin estil de música escriu Ramió?",
"Què ha dirigit?",
"Quan va instal·lar-se a la capital de l’Anoia?",
"Ha tret algun CD?",
"Què va crear el 2010?",
"Quins esdeveniments va impulsar a partir d’aquí?",
"De quin autor tractava un dels àlbums que va enregistrar?",
"Què va esdevenir el 2012?",
"Ha rebut algun reconeixement per la seva tasca?",
"És filla única?"
] |
{
"answer_end": [
63,
178,
249,
547,
989,
1099,
1261,
1425,
1702,
1830,
1981,
2499,
2584,
2895,
3083
],
"answer_start": [
0,
108,
191,
456,
881,
998,
1101,
1398,
1652,
1776,
1787,
2346,
2513,
2843,
3001
],
"input_text": [
"El 22 d'agost de 1961.",
"És compositora, professora de música i directora de cobla.",
"Al Conservatori del Liceu de Barcelona.",
"A París.",
"Ricard Viladesau, Josep Gispert, Josep Colomer i Jaume Vilà.",
"Sardanes.",
"Diverses cobles.",
"El 1993.",
"Sí.",
"L'Orquestra Simfònica Terres de Marca.",
"Cicles de música.",
"De Salvador Espriu.",
"Directora titular de la Banda de Música d'Igualada.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
bios
|
Mireia Domènech i Bonet (La Jonquera, Alt Empordà, 1977) és una periodista i escriptora catalana amb trajectòria professional tant en l'àmbit nacional com internacional. Ha treballat en comunicació política i cultural, bé com en comunicació corporativa, màrqueting i estratègia internacional a Bèlgica, Alemanya i Suïssa, on resideix actualment.
Com a periodista ha col·laborat amb diferents mitjans catalans i espanyols (Ara, Público, El Món, TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, Diario 16 i Exterior.cat). Ha rebut el Premi Ramon Juncosa de Divulgació i Periodisme Transfronterers 2021, pel reportatge El país de l'home os publicat a La Mira Magazine, mitjà amb el qual col·labora regularment.
És sòcia fundadora amb Liz Castro de la plataforma de micromecenatge continu Aixeta, membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i coautora amb Krystyna Schreiber del llibre, en francès, Le choix de l'indépendance en Catalogne. Regards croisés d'acteurs et d'experts.
És neta de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, neboda de l'historiador i polític català Josep Maria Ainaud de Lasarte i del compositor Narcís Bonet, així com besneta de la cantant Conxita Badia i Millàs.
Mireia Domènech i Bonet cresqué entre l'Alt Empordà i el Vallespir, estudiant a El Pertús i a Ceret. El seu pares són metges a La Jonquera i a El Pertús i consideraren que l'escolarització a Catalunya Nord era la millor forma que aprengués francès. Cursà periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, carrera que acabà a Brussel·les amb una beca del programa Erasmus, llicenciant-se el 2001.
Domènech també es postgraduà en Gestió i Cooperació Cultural Internacional (Universitat de Barcelona), es diplomà en estudis especialitzats sobre la Unió Europea (Universitat Oberta de Catalunya) i posteriorment cursà màster en Màrqueting Internacional i Direcció Comercial (Universitat de Barcelona).
Ha treballat en comunicació política i cultural, en gabinet i relacions internacionals per a institucions i personalitats públiques.
Posteriorment a una estada becada al Patronat Català Pro-Europa, a Brussel·les treballà d'assessora de comunicació al Parlament europeu fent de cap de premsa i relacions institucionals d'Ignasi Guardans i Cambó, eurodiputat per Convergència i Unió (2004-2009). També formà part de l'equip fundador del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts com a directora de comunicació.
De la tardor de 2013 a la de 2015, fou la cap de comunicació internacional de l'Assamblea Nacional Catalana (ANC) des d'Alemanya. Seguidament fou mà dreta i assessora de comunicació de Gabriel Rufián i Romero, candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés dels Diputats, arribant a ser-ne cap de gabinet durant les campanyes 2015 i 2016.
Al llarg de la seva trajectòria ha viscut a Flandes, a la Bèlgica francòfona i al Bodensee alemany, on treballà com a consultora de comunicació internacional. Actualment resideix prop de Berna, a Suïssa.
Com a periodista s'ha destacat en la qüestió del vot exterior i la internacionalització del procés català.
|
[
"Quan va néixer Mireia Domènech?",
"A què es dedica?",
"On viu avui en dia?",
"Ha treballat en cadenes de comunicació?",
"Quin reconeixement va obtenir?",
"Què va crear?",
"Quina obra va publicar?",
"Amb qui la va escriure?",
"Qui és el seu avi?",
"Quina professió tenen els seus progenitors?",
"A quina ciutat estrangera va estudiar?",
"Quina feina va tenir allà posteriorment?",
"Quan va treballar per l’ANC?",
"Amb quin polític d’ERC va col·laborar?",
"Quina tasca rellevant ha fet com a reportera?"
] |
{
"answer_end": [
56,
87,
344,
497,
578,
770,
954,
954,
1002,
1286,
1533,
2204,
2487,
2634,
3039
],
"answer_start": [
0,
57,
314,
346,
499,
687,
819,
819,
956,
1263,
1411,
1994,
2374,
2504,
2933
],
"input_text": [
"El 1977.",
"És periodista i escriptora.",
"A Suïssa.",
"Sí.",
"El Premi Ramon Juncosa de Divulgació i Periodisme Transfronterers 2021.",
"La plataforma de micromecenatge continu Aixeta.",
"Le choix de l'indépendance en Catalogne. Regards croisés d'acteurs et d'experts.",
"Amb Krystyna Schreiber.",
"Jordi Bonet i Armengol.",
"Són metges.",
"A Brussel·les.",
"La d'assessora de comunicació al Parlament europeu fent de cap de premsa i relacions institucionals d'Ignasi Guardans i Cambó.",
"De la tardor de 2013 a la de 2015.",
"Amb Gabriel Rufián i Romero.",
"La d'internacionalització del procés català."
]
}
|
bios
|
Carmen Payá Mira (Monòver, Vinalopó Mitjà, 1917 - 22 de febrer de 1996) fou una escriptora i pianista valenciana.
Va nàixer en una família adinerada i de jove va realitzar nombrosos viatges per Europa, aprengué a tocar el piano, va fer concerts i va començar a escriure en la premsa. Estudià Filosofia i Lletres a Madrid. Tot i que hi vivia, estava en contacte amb la seua població natal, a la Casa del Poble de la qual donà una biblioteca. Casada amb 18 anys, va tenir un fill i va quedar vídua als deu mesos de matrimoni. El començament de la Guerra Civil la va sorprendre a la seua casa de Madrid i, davant la por a les represàlies i als bombardejos, va decidir traslladar-se a Monòver. Per protegir-se, acceptà ser regidora amb 20 anys pel PSOE i esdevingué la primera edil de la localitat. Es tornà a casar el 1936, però el marit desaparegué en el front, poc després del naixement de la seua filla.
Quan finalitzà la guerra civil fou jutjada per auxili a la rebel·lió i ingressà en la presó de València, fins al 1942. Quan va eixir de la presó, se li va prohibir tornar a Monòver durant dos anys i es va instal·lar amb la seua filla a València. Després d'una etapa de greus dificultats econòmiques, va començar a donar concerts per Espanya i a l'estranger i a escriure en la premsa, i tornà a instal·lar-se a Madrid. Va escriure en Pueblo, Ya i ABC, entre altres periòdics. En les seues obres criticava la subordinació de la dona casada al marit segons el Codi Civil espanyol, defensava l'educació i l'activitat pública de la dona, però també afirmava que la dona actual no desitjava renunciar a la seua condició femenina i rebutjava la frivolitat.
|
[
"Quan va néixer Carmen Payá?",
"I quan va morir?",
"A què es va dedicar?",
"Va voltar per l’estranger?",
"Què va estudiar?",
"On va anar a la universitat?",
"Quan va contraure matrimoni?",
"Va durar gaire?",
"On va mudar-se posteriorment?",
"Quin càrrec va obtenir allà?",
"Va tenir unes segones noces?",
"Per què va estar empresonada?",
"On va traslladar-se en aconseguir la llibertat?",
"Com va guanyar-se la vida?",
"Quins temes tractava en els seus escrits?"
] |
{
"answer_end": [
71,
71,
101,
200,
227,
320,
459,
522,
688,
793,
819,
1007,
1148,
1286,
1626
],
"answer_start": [
0,
0,
72,
151,
202,
284,
441,
441,
654,
707,
795,
904,
1023,
1150,
1379
],
"input_text": [
"El 1917.",
"El 22 de febrer de 1996.",
"Fou escriptora i pianista.",
"Sí.",
"Piano.",
"A Madrid.",
"Als 18 anys.",
"No.",
"A Monòver.",
"Regidora pel PSOE i edil de la localitat.",
"Sí.",
"Per auxili a la rebel·lió.",
"A València.",
"Va començar a donar concerts per Espanya i a l'estranger i a escriure en la premsa.",
"Criticava la subordinació de la dona casada al marit segons el Codi Civil espanyol, defensava l'educació i l'activitat pública de la dona, però també afirmava que la dona actual no desitjava renunciar a la seua condició femenina."
]
}
|
bios
|
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967) és una escriptora valenciana que s'indentifica com a catalana.
Després d'un període com a analista de sistemes, va començar la seva trajectòria literària el 1998. Ha escrit principalment novel·les juvenils o infantils des d'un enfocament pedagògic, entre elles, són destacables Marina, L'últim vaixell i Et recorde, Amanda. Ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi Barcanova de literatura juvenil el 2007 i el premi Samaruc el 2015.
Gemma Pasqual ha col·laborat en diferents revistes especialitzades en literatura, com ara la revista CLIJ-Cuadernos de Literatura Infantil i Juvenil, la revista Marxa Popular Fallera, la revista Literatures, la revista Caràcters i ha format part del consell de redacció de L'escletxa. A més, és vocal de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, vocal de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes, vocal del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, membre del PEN català i patrona de la Fundació Reeixida. cal destacar la seva faceta de conferenciant en diversos centres culturals, amb col·loquis sobre diferents personatges del món de la cultura, com, per exemple, Maria Mercè Marçal, Joan Fuster o Pau Casals. D'altra banda, l'autora té una llarga trajectòria en animació lectora en instituts i escoles de tot el país. A més, no només ha treballat amb alumnes sinó també amb mestres, com, per exemple, el curs de formació del professorat que va impartir al Museu de Belles Arts de València Sant Pius V, amb el títol «Desenvolupament de la creativitat plàstica a través de l'escriptura de textos».
Des de 2013 és la vicepresidenta al País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i des del 2015 ho és també d'Acció Cultural del País Valencià.
Ha estat guardonada amb diversos premis, els més destacables són:
|
[
"Quan va néixer Gemma Pasqual?",
"A què es dedica?",
"Quan va iniciar la seva carrera professional com a tal?",
"Quin tipus d’obres té, sobretot?",
"Com es titulen les més conegudes?",
"Ha rebut algun guardó per la seva tasca?",
"En quines publicacions sobre temes literaris ha participat?",
"Quins càrrecs institucionals té?",
"Fa xerrades?",
"De qui parla en aquestes?",
"Ha sigut professora?",
"Quina tasca ha fet en aquest sentit?",
"On ho va fer?",
"Quin càrrec va obtenir el 2013?",
"I dos anys més tard?"
] |
{
"answer_end": [
50,
68,
212,
268,
373,
494,
779,
998,
1197,
1261,
1490,
1490,
1554,
1748,
1811
],
"answer_start": [
0,
51,
163,
214,
214,
375,
496,
783,
1057,
1133,
1379,
1379,
1455,
1650,
1650
],
"input_text": [
"El 1967.",
"És escriptora.",
"El 1998.",
"Novel·les juvenils o infantils.",
"Marina, L'últim vaixell i Et recorde, Amanda.",
"Sí.",
"En la revista CLIJ-Cuadernos de Literatura Infantil i Juvenil, la revista Marxa Popular Fallera, la revista Literatures, la revista Caràcters i ha format part del consell de redacció de L'escletxa.",
"És vocal de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, vocal de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes i vocal del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes.",
"Sí.",
"Per exemple, de Maria Mercè Marçal, Joan Fuster o Pau Casals.",
"Sí.",
"Un curs de formació del professorat.",
"Al Museu de Belles Arts de València Sant Pius V.",
"El de vicepresidenta al País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.",
"El de vicepresidenta també d'Acció Cultural del País Valencià."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig, declararà el 20 de juny per videoconferència, acusat d'un delicte de desobediència pel jutjat d'Osca per no haver lliurat les quaranta-quatre peces del monestir de Sixena que hi havia al Museu de Lleida. Unes peces que, finalment, es van lliurar l'11 de desembre del 2017 arran de l'ordre judicial que va comportar l'entrada de la Guàrdia Civil a l'equipament museístic. Fonts de l'acusació han confirmat a l'ACN que el jutjat d'Instrucció número 3 ha emès una diligència en què avala la compareixença de Puig per videoconferència des de Brussel·les. Ell mateix ho havia ofert quan va ser citat a declarar per primera vegada el 25 d'abril de 2018 juntament amb el seu antecessor, Santi Vila, que sí que va comparèixer a Osca. La decisió del jutjat d'instrucció contradiu el criteri del Tribunal Suprem espanyol, que va denegar la petició de declarar per videoconferència feta pel president Carles Puigdemont i els consellers a l'exili el novembre del 2017. El tribunal tampoc no va acceptar que Puigdemont declarés per videoconferència com a testimoni al judici contra el procés, tot i que va presentar un escrit tornant-s'hi a oferir. La denúncia per desobediència contra Puig i Vila va ser interposada per l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i, més tard, s'hi va afegir la fiscalia espanyola i també el govern d'Aragó, que després va retirar-se de la causa. Vila va comparèixer l'abril del 2018 als jutjats d'Osca i va declarar que s'havia fet ‘tant com es va poder' en relació amb el lliurament de l'art. També va considerar que la causa per desobediència i prevaricació s'havia d'arxivar. Les quaranta-quatre peces del monestir de Vilanova de Sixena van ser lliurades arran de l'execució d'una sentència provisional que ho ordenava al Museu de Lleida. Va ser l'11 de desembre del 2017, durant l'aplicació del 155 a Catalunya, quan la comitiva judicial va entrar de matinada al Museu de Lleida acompanyada per un important desplegament de la Guàrdia Civil, i es van empaquetar les peces d'art per marxar en direcció cap a Sixena.
|
[
"Qui és Lluís Puig?",
"Quan deposarà?",
"I per què?",
"Quin fet se li imputa, concretament?",
"Quan es van entregar aquests objectes, però?",
"On es troba en aquests moments el conseller?",
"Com participarà en el judici, doncs?",
"Qui no va poder fer-ho així?",
"Què més es va negar?",
"Qui va fer la querella contra els consellers?",
"I qui més s’hi va sumar?",
"Quan va presentar-se al jutjat Vila?",
"Per què es van entregar els objectes museístics?",
"Com es va dur a terme l’operació?"
] |
{
"answer_end": [
45,
70,
147,
249,
318,
596,
577,
954,
1125,
1289,
1365,
1442,
1800,
2077
],
"answer_start": [
0,
47,
93,
93,
251,
464,
464,
773,
1004,
1183,
1183,
1406,
1639,
1802
],
"input_text": [
"El conseller de Cultura a l'exili.",
"El 20 de juny.",
"Perquè ha sigut acusat d'un delicte de desobediència pel jutjat d'Osca.",
"No haver lliurat les quaranta-quatre peces del monestir de Sixena que hi havia al Museu de Lleida.",
"L'11 de desembre del 2017.",
"A Brussel·les.",
"Per videoconferència.",
"Carles Puigdemont.",
"Que Puigdemont declarés per videoconferència com a testimoni al judici contra el procés.",
"L'Ajuntament de Vilanova de Sixena.",
"La fiscalia espanyola i també el govern d'Aragó.",
"L'abril del 2018.",
"Per l'execució d'una sentència provisional que ho ordenava al Museu de Lleida.",
"La comitiva judicial va entrar de matinada al Museu de Lleida acompanyada per un important desplegament de la Guàrdia Civil, i es van empaquetar les peces d'art per marxar en direcció cap a Sixena."
]
}
|
mitologia
|
Mezulla va ser una deessa menor hitita. Era filla del déu o Senyor de les Tempestes, Tarḫunna o Tessub, i la deessa solar d'Arinna. Formava una tríada amb la seva mare i la seva filla Zintuḫi. Era una de les nou deïtats de Zalpa. La seva importància era local. No apareix en les llistes de juraments dels tractats hitites entre estats, però se la invocava amb freqüència com a mitjancera entre els "Grans déus" i els homes.
El rei Hattusilis I, quan va destruir la ciutat de Zalpa, va emportar-se els seus tresors que va oferir al "déu de les tempestes", i nou déus d'aquella ciutat que va dipositar al temple de la deessa Mezulla. També Mursilis II, en el primer any del seu regnat, va atacar les principals ciutats dels kashka, Halila i Dudduska i les va incendiar. Quan els kashka van reagrupar-se i el van atacar, va lluitar contra ells, i com que davant del seu exèrcit hi marxaven "la deessa del Sol de la ciutat d'Arinna, l'orgullós Senyor de les Tempestes i la deessa Mezulla", va vèncer sense dificultats els enemics.
|
[
"Qui és Mezulla?",
"Qui són els seus pares?",
"Amb qui formava un grup Mezulla?",
"Quantes divinitats hi havia en total a Zalpa?",
"On tenia rellevància Mezulla?",
"Quan se la sol·licitava?",
"Amb quin objectiu?",
"Quin monarca va destrossar la capital?",
"Què es va endur?",
"On els va portar?",
"Quin altre monarca hi va haver?",
"Què va cremar ell?",
"Es van voler venjar els seus habitants?",
"El rei va enfrontar-s’hi?",
"Per què va guanyar la batalla el monarca?"
] |
{
"answer_end": [
38,
130,
191,
228,
259,
370,
422,
480,
513,
630,
682,
766,
816,
840,
1025
],
"answer_start": [
0,
40,
132,
193,
230,
341,
341,
424,
424,
482,
632,
632,
768,
768,
818
],
"input_text": [
"Una deessa menor hitita.",
"El déu o Senyor de les Tempestes, Tarḫunna o Tessub, i la deessa solar d'Arinna.",
"Amb la seva mare i la seva filla Zintuḫi.",
"N'hi havia nou.",
"Localment.",
"Amb freqüència.",
"Per fer de mitjancera entre els Grans déus i els homes.",
"El rei Hattusilis I.",
"Els seus tresors.",
"Al temple de la deessa Mezulla.",
"Mursilis II.",
"Les principals ciutats dels kashka, Halila i Dudduska.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè davant del seu exèrcit hi marxaven la deessa del Sol de la ciutat d'Arinna, l'orgullós Senyor de les Tempestes i la deessa Mezulla."
]
}
|
mitologia
|
Enlil (𒀭𒂗𒆤) fou un déu de Sumer, el temple del qual era a Nippur, suposadament construït pel rei heroi Gilgamesh. Se suposa que el seu nom vol dir "rei del vent".
Per molts, és considerat el déu suprem, ja que en el seu nom s'escollien els reis. Amb les divinitats del Cel i de la Terra (An i Ki) forma la tríada còsmica. Almenys des del 2500 aC, el seu temple a Nippur fou el centre espiritual de Sumèria; Enlil va agafar la major part dels poders d'An i és considerat rei del cel i la terra i senyor de totes les terres. Provocava l'alba, el naixement de totes les plantes i la llibertat, i sense la seva benedicció cap ciutat podria tirar endavant. Li pertanyien totes les manifestacions del moviment o de la infinitud. El seu nombre màgic era el 50.
Estava casat amb la dea Ninlil i era considerat germà de Ki (encara que, de vegades, apareix com a espòs d'aquesta). Desterrat al món dels morts (Kur) per la violació de Ninlil, després la seva esposa, va tenir descendència amb Enlil, que el va acompanyar a l'exili: Nanna o Nergal o Sin, dea de la lluna. Al marxar al seu exili, Enlil va demanar a tres guardians del món terrenal no revelar el lloc on era, i va agafar l'aparença d'aquests tres per presentar-se a Ninlil, i produí tres noves unions que foren tres deïtats (entre aquestes, Meslamtea i Ninazu). Altres fills d'Enlil amb Ninlil foren Ninurta (o Ningirsu), Nisaba (dea del gra) i Pabilsag (a vegades igualada a Ninurta i a vegades a Enbilulu); amb Ereshkigal, Enlil fou el pare de Namtar.
|
[
"Qui va ser Enlil?",
"On es trobava el seu santuari?",
"Qui el va edificar, potser?",
"Per què Enlil era la divinitat més important?",
"Amb qui formava un grup?",
"Què era el seu santuari?",
"Des de quan?",
"Què feia Enlil?",
"Quin era el seu número prodigiós?",
"Qui era la seva esposa?",
"I la seva germana?",
"On va haver d’anar ell?",
"Va tenir fills?",
"La majoria amb Ninlil?",
"I amb algú més?"
] |
{
"answer_end": [
31,
64,
112,
244,
320,
405,
405,
589,
752,
784,
813,
904,
1019,
1460,
1505
],
"answer_start": [
0,
33,
66,
163,
246,
347,
322,
523,
723,
754,
787,
871,
932,
1164,
1462
],
"input_text": [
"Un déu de Sumer.",
"A Nippur.",
"El rei heroi Gilgamesh.",
"Perquè en el seu nom s'escollien els reis.",
"Amb les divinitats del Cel i de la Terra (An i Ki).",
"El centre espiritual de Sumèria.",
"Des del 2500 aC.",
"Provocava l'alba i el naixement de totes les plantes i la llibertat.",
"El 50.",
"La dea Ninlil.",
"Ki.",
"Al món dels morts (Kur).",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.
El nom es compon de la partícula augmentativa ἀρι- i l'adjectiu ἀδνός, que, segons una glossa d'Esiqui, seria un mot cretenc sinònim del grec ἁγνός, 'sacre, pur'; el ginecònim significaria, doncs, 'la santíssima, la molt sacra'.
Ariadna era filla de Minos i Pasífae i, per tant, princesa de Creta. El rei Minos va sotmetre Atenes després que un fill seu, Androgeu, hi hagués mort assassinat. Va obligar els atenencs a enviar-li a Creta cada nou anys un grup de catorze joves -set nois i set noies-, que serien sacrificats al Minotaure. Un cop, en una d'aquestes trameses de nois, hi anà, voluntàriament, el príncep Teseu, fill d'Egeu, rei d'Atenes. Teseu, un cop arribat a Creta, va enlluernar Ariadna, que se'n va enamorar. Assessorada per Dèdal, li va donar una espasa màgica, amb la qual podria matar el minotaure i un fil de llana que no es podia trencar, que l'ajudaria a trobar el camí de sortida del laberint. Després de sortir del laberint, Teseu es va endur amb ell la princesa Ariadna, però la va abandonar a l'illa de Naxos, segons algunes versions per ordre del déu Dionís, el qual la volia per a ell. Amb aquest déu, Ariadna va tenir sis fills: Enopió (grec antic: Οἰνοπίων -ωνος), Estàfil (grec antic: Στάφυλος -ου), Peparet (grec antic: Πεπάρηϑος -ου), Toes o Toant (grec antic: Θόας -αντος), Eurimedont (grec antic: Εὐρυμέδων -οντος) i Fliant (grec antic: Φλείας -αντος). Ariadna, malgrat tot, va continuar enamorada de Teseu fins a la seva mort. Dionís la va rescatar de l'Hades perquè continués per sempre més al seu costat, i la convertí en la constel·lació Corona Boreal. També diuen que un déu li va fer una corona d'estrelles com a donació de gratitud.
Diverses tradicions expliquen l'abandonament i mort d'Ariadna de maneres diferents:
|
[
"Qui és Ariadna?",
"En quina tradició?",
"Què vol dir el seu antropònim?",
"On vivia?",
"Quin càstig va imposar el pare d'Ariadna als ciutadans Atenes?",
"Qui hi va arribar en una ocasió?",
"Què li va succeir a la princesa?",
"Com va donar un cop de mà a l'heroi?",
"La parella va fugir?",
"On va deixar a Ariadna el jove?",
"Per què?",
"Amb qui va tenir descendència ella?",
"Quins noms els van posar?",
"Ella va deixar d’estimar Teseu?",
"En què es va transformar la noia, gràcies al déu?"
] |
{
"answer_end": [
127,
127,
356,
425,
663,
749,
852,
1044,
1123,
1163,
1241,
1285,
1487,
1590,
1719
],
"answer_start": [
0,
0,
129,
358,
427,
665,
778,
854,
1046,
1078,
1130,
1243,
1259,
1517,
1592
],
"input_text": [
"La filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.",
"La grega.",
"La santíssima, la molt sacra.",
"A Creta.",
"Va obligar-los a enviar-li a Creta cada nou anys un grup de catorze joves -set nois i set noies-, que serien sacrificats al Minotaure.",
"El príncep Teseu.",
"Se'n va enamorar.",
"Li va donar una espasa màgica, amb la qual podria matar el minotaure i un fil de llana que no es podia trencar, que l'ajudaria a trobar el camí de sortida del laberint.",
"Sí.",
"A l'illa de Naxos.",
"Per ordre del déu Dionís, el qual la volia per a ell.",
"Amb aquest déu.",
"Enopió, Estàfil, Peparet, Toes o Toant, Eurimedont i Fliant.",
"No.",
"En la constel·lació Corona Boreal."
]
}
|
books
|
-Mira, t'he de lligar: ès necessari- digué començant a fer-ho. -Una ona se te'n podria portar o rebatre't malament contra algun tocom. ¡Tu no saps la força que ténen, aquestes maleïdes!… Així… ben lligada als barrons i al caçaescota… que no et puguis atruquejar… així no hi ha perill. El bastiment no s'enfonsarà: no tinguis por. Quan vingui l'onada, ajup el cap sota la borda. Ningú es mor, per aguantar el respir una estona. Convé que siguem valents, Marianna. El meu pare m'ho havia dit cent vegades: -«A la mar no es perd sinó el que es desespera: no hi ha que rendir-se mai.»
S'ajupí altra volta i tragué dels calaixos galliners unes coses que lluentejaven. Eren destrals. Se'n posà dues a sota l'aixella i una a la mà.
-Adéu!- va dir. -No puc fet estaries. Sents com me criden? Se tornen boigs: no saben lo que es pesquen. Adéu. La nit serà penada, però no perdis mai les fiances. Jo vigilo: sents? Coratge!
|
[
"Què cal fer, segons un personatge?",
"Per quin motiu?",
"On subjecta a la Marianna, doncs?",
"D'aquesta manera està segura?",
"Què no caurà?",
"Ha d’estar espantada la noia?",
"Com ha d’actuar quan arribi l’aigua?",
"Com s’han de comportar?",
"Qui havia aconsellat al personatge?",
"Amb quina frase?",
"Què va agafar l'home després?",
"Quantes, en total?",
"On les va col·locar?",
"Es va acomiadar de la Marianna?",
"Què va exclamar finalment?"
] |
{
"answer_end": [
35,
93,
232,
283,
312,
328,
376,
451,
580,
580,
676,
723,
723,
833,
913
],
"answer_start": [
0,
64,
187,
263,
285,
314,
330,
427,
463,
463,
603,
678,
678,
726,
905
],
"input_text": [
"L'ha de lligar.",
"Perquè una ona se la'n podria portar.",
"Als barrons i al caçaescota.",
"Sí.",
"El bastiment.",
"No.",
"Ajupint el cap sota la borda.",
"Amb valentia.",
"El seu pare.",
"A la mar no es perd sinó el que es desespera: no hi ha que rendir-se mai.",
"Destrals.",
"Tres.",
"Se'n posà dues a sota l'aixella i una a la mà.",
"Sí.",
"Coratge!"
]
}
|
bios
|
Isabel Granollers (Reus, 1965) és una pintora i artista visual. Va estudiar pintura a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja de Barcelona el 1989 i després es va licenciar en belles Arts per la Universitat de Barcelona en l'especialitat de Pintura i Educació Artística el 1999.
El 1987 comença a participar en mostres col·lectives i l'any següent fa les seves primeres mostres individuals, a l'Escola Escornalbou i l'Escola Taller d'Art, totes dues a Reus. El 1988 obté el premi beca per a artistes joves. El mes de maig del 1990 presenta Insignificants i sublims, a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus. L'any següent participa en la mostra col·lectiva Art fora Muralla. Al 1991 participa en la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta amb l'obra Al·lusió als teus paradisos. El 1992 la trobem al Museu de Belles Arts d'Angulema (França) amb la seva mostra La main qui transforme i posteriorment a la Capella de Sant Roc, Valls, amb l'exposició Resum d'altres incongruències, en la qual conjuga pintura, instal·lació i obres de caràcter objectual. L'any següent torna a França, a Chasseneuil-du-Poitiu, i participa en una mostra d'escultura al carrer. A més obté la beca Jeunes Artistes Européens Rurart Poitou-Charentes. Continua prenent part en diferents exposicions col·lectives tant a França com a Espanya. L'any 2002 presenta “Museus d'oblits”, que va exposar tant a la Sala d'Actes de l'Arxiu Municipal de Reus com a Can Trincheria, a Olot. L'any 2006 i seguint la seva línia, Granollers, realitza la seva exposició “Trànsits” a la Sala Reus del museu d'Art i Història de Reus, en homenatge a les sabates. Darrerament, l'artista ha tornat a la pintura, obres amb major densitat, en els quals conjuga paisatges interiors i exteriors, plens de símbols, de missatges i de misteri.
|
[
"Quan va néixer Isabel Granollers?",
"A què es dedica?",
"Quina carrera universitària va fer?",
"Quan es va graduar?",
"On va fer la seva primera exposició en solitari?",
"Què va rebre el 1988?",
"On va fer una exposició el 1990?",
"I el 1992?",
"Com es va titular aquesta?",
"Va ser l’única que va fer a aquest país?",
"Què va fer el 2002?",
"On?",
"En honor de què va fer Trànsits?",
"Quin tipus d’art ha cultivat últimament?",
"Com són les seves creacions pictòriques?"
] |
{
"answer_end": [
30,
62,
199,
289,
468,
517,
625,
850,
892,
1163,
1361,
1458,
1623,
1670,
1795
],
"answer_start": [
0,
31,
161,
161,
346,
470,
519,
789,
789,
1061,
1324,
1324,
1508,
1625,
1638
],
"input_text": [
"El 1965.",
"És pintora i artista visual.",
"Belles Arts.",
"El 1999.",
"A Reus.",
"El premi beca per a artistes joves.",
"A la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.",
"Al Museu de Belles Arts d'Angulema (França).",
"La main qui transforme.",
"No.",
"Presentar Museus d'oblits.",
"Tant a la Sala d'Actes de l'Arxiu Municipal de Reus com a Can Trincheria, a Olot.",
"De les sabates.",
"La pintura.",
"Són obres amb major densitat, en els quals conjuga paisatges interiors i exteriors, plens de símbols, de missatges i de misteri."
]
}
|
bios
|
Llum Ventura Gil (Barcelona, 1941) és una activista i política. Col·labora amb la Fundació Pare Manel, és membre de Barcelona En Comù i de Dones Llibertàries de CGT Catalunya.
L'ampliació de la perruqueria va comportar un canvi de nom La Pelu, per poder arribar a un públic més ampli però sense perdre la imatge combativa. La idea era crear un espai accessible que trenqués amb el modelo tradicional que exigia una visita setmanal a la perruqueria. La filosofia del negoci era aconsellar al client respectant la seva personalitat i creativitat personal, reivindicant la perruqueria d'autor i l'ofici com un art.
En 1996 quan va tenir coneixement que la "Llibreria de Dones" de Madrid preparava un homenatge a les dones que havien participat en la Guerra Civil es va veure impulsada a dur a terme una reserca similar a Barcelona perquè les experiències del passat es transmetessin a les noves generacions. L'embrió del projecte va cobrar forma quan aquell any van preparar el testimoniatge d'algunes de aquestas dones amb el lema LES DONES DEL 36 coincidint amb els 20 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. L'èxit d'aquell acte tan emotiu va suposar el punt de partida d'un llarg i fructífer camí.
En 2007 a causa de l'avançada edat o de l'estat físic de moltes dels seus membres, l'Associació es va dissoldre després d'haver realitzat un treball que ha servit per posar nom i cognoms a dones que van lluitar per la llibertat i que d'una altra manera haurien quedat en l'anonimat. En 2006 havien editat un llibre "Les dones del 36 un silenci convertit en paraula" per fer-ne donació a les biblioteques, arxius i universitats.
|
[
"Quan va néixer Llum Ventura?",
"A què es dedica?",
"Com es va anomenar el seu negoci?",
"Quin era el seu objectiu?",
"Quina concepció del lloc tenia?",
"Què va succeir-li el 1996?",
"Com va reaccionar Ventura?",
"Per quin motiu?",
"Quin eslògan va tenir l’acte que es va dur a terme?",
"Quina efemèride se celebrava també llavors?",
"Va triomfar l’esdeveniment?",
"Què va començar llavors?",
"Què es va acabar el 2007?",
"Per quin motiu?",
"Quin títol van publicar?"
] |
{
"answer_end": [
34,
62,
242,
447,
610,
759,
827,
903,
1045,
1118,
1209,
1209,
1322,
1306,
1637
],
"answer_start": [
0,
35,
176,
323,
449,
612,
620,
828,
905,
1046,
1120,
1120,
1211,
1211,
1494
],
"input_text": [
"El 1941.",
"És activista i política.",
"La Pelu.",
"Crear un espai accessible que trenqués amb el modelo tradicional que exigia una visita setmanal a la perruqueria.",
"El de reivindicar la perruqueria d'autor i l'ofici com un art.",
"Va tenir coneixement que la Llibreria de Dones de Madrid preparava un homenatge a les dones que havien participat en la Guerra Civil.",
"Es va veure impulsada a dur a terme una reserca similar a Barcelona.",
"Perquè les experiències del passat es transmetessin a les noves generacions.",
"LES DONES DEL 36.",
"Els 20 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.",
"Sí.",
"Un llarg i fructífer camí.",
"L'Associació.",
"A causa de l'avançada edat o de l'estat físic de moltes dels seus membres.",
"Les dones del 36 un silenci convertit en paraula."
]
}
|
books
|
-Vaja! adiós, que tinc molt tard.
-Adiós.
-Ah! escolta! ¿com és que no vas anar a ca'n Gibert, diumenge?
-Ai! tens raó que no havia pensat a dir-t'ho. Saps qui és aquí? La Paula.
-Quina Paula? Aquella de Puigcerdà?
-I doncs? ¿que no s'ha casat amb aquell carrabiner? Sempre m'ho vaig pensar.
-Ella diu que l'ha deixat an ell, però…
-Macatxo! ¡Tant que la senyora m'ha encarregat que portés lluç! Deixa'm arribar a la pescateria.
|
[
"Què exclama el primer personatge?",
"S’està acomiadant?",
"Per què?",
"Què li contesta l'altre?",
"Quina pregunta fa després algú altre?",
"Havia oblidat de comentar-li una cosa, el seu interlocutor?",
"Qui ha arribat, segons diu aquest?",
"La següent persona que intervé al diàleg, té clar de quina noia es tracta?",
"D’on pensa que potser és?",
"Amb qui havia d’unir-se en matrimoni la Paula?",
"El personatge creia que era així segur?",
"Però què ha passat, segons explica l’altre interlocutor?",
"Què exclama llavors algú?",
"Què diu que ha de comprar aquest?",
"Cap a on es dirigeix?"
] |
{
"answer_end": [
6,
32,
32,
40,
104,
149,
178,
194,
216,
268,
292,
326,
343,
396,
430
],
"answer_start": [
0,
0,
7,
34,
43,
105,
105,
181,
182,
217,
217,
294,
334,
345,
399
],
"input_text": [
"Vaja!",
"Sí.",
"Perquè té molt tard.",
"Adiós.",
"Com és que no vas anar a ca'n Gibert, diumenge?",
"Sí.",
"La Paula.",
"No.",
"De Puigcerdà.",
"Amb aquell carrabiner.",
"Sí.",
"Que ella diu que l'ha deixat an ell.",
"Macatxo!",
"Lluç.",
"A la pescateria."
]
}
|
bios
|
Jeanne de Balanda, més coneguda com a Marie-Mercedes (Perpinyà, Rosselló, 13 de setembre de 1862 - Montevideo, Uruguai, 31 de març de 1925) fou una religiosa nord-catalana, membre de les Petites Sœurs de l'Assomption.
Nascuda a Perpinyà en 1862, Jeanne de Balanda era filla de Joseph de Balanda i d'Eulalie Chefdebien-Çagarriga, ambdós formaven part dels mitjans notables, catòlics i monàrquics del Rosselló. El seu besavi, Joan de Balanda, fou el darrer veguer del Rosselló i del Vallespir; va emigrar durant la revolució francesa.
Va ingressar al convent a l'edat de 10 anys entre les Ursulines de Blois, i després va ingressar en les Petites Sœurs de l'Assomption el 21 de novembre de 1888. Arran de la seva professió l'11 de març de 1891 va prendre el nom de Marie-Mercedes, en honor d'una il·lustre membre de la seva família, Maria de Cervelló, fundadora de la branca femenina de l'Orde de la Mercè al segle xiii.
Després de passar vuit anys a Saint-Étienne, en 1900 fou enviada com a assistent de la superiora de Nova York. Després, al febrer de 1901, va ser reclamada per dirigir la fundació d'un nou convent en un barri popular de Barcelona. Després de la Setmana Tràgica de 1909 nombrosos convents foren destruïts i Marie-Mercedes i altres religioses escaparen a peu de la ciutat. Va ser nomenada al juny de 1910 per ajudar a fundar un nou convent a Buenos Aires (Argentina). De la mateixa manera, va ser enviada a Montevideo el 1923 per fundar un altre convent. Després d'un breu retorn a França el 1925 durant el qual fou consultada per la refundació del convent de Barcelona, va tornar a Montevideo. Va sofrir problemes d'audició durant molts anys, i va morir allí atropellada per un cotxe que no havia sentit passar.
|
[
"Qui és Jeanne de Balanda?",
"Quan va morir?",
"Qui van ser els seus pares?",
"D’on eren originaris?",
"Quan va començar la vida religiosa Jeanne?",
"Quin nom es va posar posteriorment?",
"Per quin motiu?",
"Què havia creat aquesta avantpassada seva?",
"On va anar el 1900?",
"I al cap d’un any?",
"Quan es van enderrocar molts centres religiosos?",
"De quina manera va fugir Jeanne?",
"Va anar a Sud-amèrica posteriorment?",
"Quina dificultat mèdica tenia?",
"Quina va ser la causa de la seva defunció?"
] |
{
"answer_end": [
171,
139,
327,
407,
605,
777,
848,
917,
1028,
1148,
1222,
1288,
1470,
1641,
1728
],
"answer_start": [
0,
0,
246,
246,
533,
694,
742,
831,
964,
1030,
1150,
1225,
1290,
1612,
1663
],
"input_text": [
"Una religiosa nord-catalana.",
"El 31 de març de 1925.",
"Joseph de Balanda i Eulalie Chefdebien-Çagarriga.",
"Del Rosselló.",
"A l'edat de 10 anys.",
"Marie-Mercedes.",
"En honor d'una il·lustre membre de la seva família, Maria de Cervelló.",
"La branca femenina de l'Orde de la Mercè.",
"A Nova York.",
"A Barcelona.",
"Després de la Setmana Tràgica de 1909.",
"A peu.",
"Sí.",
"Va sofrir problemes d'audició.",
"Atropellada per un cotxe que no havia sentit passar."
]
}
|
books
|
-Bah! Vós no sou tan covard com voleu pintar! Si sempre fos bonança, ¿quin mèrit tindria, el vostre ofici?
-Jo, covard! No em coneixeu pas. Sinó que un hom s'esbrava: sabeu? Lo que rebenta ès sa maniobra. Però jo, covard! ¡Maleïda sigu sa meva ànima si ses calmes no em consumeixen ses sangs! ¡A mi doneu-me tràmpol fort, i aigua a dalt i a baix, i aquell huuu… de vent que sembla que tot renega!
-Maria Santíssima! No digueu això! no crideu el mal temps!
-No el crido pas. I em sembla que si es Mestre de dalt té modos…
|
[
"Què exclama el primer personatge?",
"Com és el seu interlocutor, segons diu?",
"Quin supòsit fa?",
"Què exclama l’altre home?",
"Creu que el primer personatge el coneix?",
"Què passa als homes a vegades?",
"Què va anar malament?",
"En quin cas maleeix el seu esperit?",
"Què vol per a ell?",
"I què més?",
"L’altre personatge hi està d’acord?",
"De què l’adverteix?",
"Ho està fent l’altre, segons diu?"
] |
{
"answer_end": [
5,
44,
106,
119,
138,
172,
203,
291,
345,
395,
454,
454,
472
],
"answer_start": [
0,
6,
46,
107,
120,
140,
174,
223,
294,
347,
397,
432,
457
],
"input_text": [
"Bah!",
"No és tan covard com vol pintar.",
"Si sempre fos bonança, ¿quin mèrit tindria, el vostre ofici?",
"Jo, covard!",
"No.",
"Que s'esbraven.",
"Sa maniobra.",
"Si ses calmes no li consumeixen ses sangs.",
"Tràmpol fort, i aigua a dalt i a baix.",
"I vent.",
"No.",
"Que no cridi el mal temps.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Lilea (en llatí Lilaea, en grec antic Λίλαια) era una ciutat de Fòcida situada al peu del mont Parnàs, i a les fonts del riu Cefís. Homer la menciona al "Catàleg de les naus·, a la Ilíada, i formava part del contingent de foceus que van anar a la guerra de Troia.
Es trobava situada lluny de Delfos, a uns 180 estadis. Heròdot no la menciona entre les ciutats destruïdes pels perses, i s'ha pensat que en aquella època pertanyia als doris, que s'havien sotmès a Xerxes I de Pèrsia. La va destruir Filip II de Macedònia l'any 346 aC, i després es va restaurar. Demetri II de Macedònia la va ocupar, però no li va costar massa temps desempallegar-se del jou del regne de Macedònia.
Pausànias va veure a Lilea un teatre, l'àgora, uns banys i uns temples d'Apol·lo i Artemisa amb estàtues dels déus de marbre pentèlic.
Les seves ruïnes anomenades Paleókastro, es troben a 1 km de les fonts del Cefís. Resten les muralles amb algunes torres.
|
[
"Què és Lilea?",
"On es troba, concretament?",
"A quin text apareix?",
"Estava a prop de Delfos?",
"Quin autor no en va fer referència?",
"En quin context?",
"Per això, a quina conclusió s’ha arribat?",
"Qui va ser el causant del seu enderrocament?",
"Quan?",
"Es va reconstruir posteriorment?",
"Qui la va conquerir?",
"Què hi havia a la ciutat?",
"Segons qui?",
"Com es diuen les restes de la ciutat?",
"Què n’ha perdurat?"
] |
{
"answer_end": [
70,
130,
187,
298,
341,
382,
438,
518,
531,
558,
596,
813,
813,
854,
935
],
"answer_start": [
0,
50,
132,
264,
319,
319,
319,
482,
482,
535,
560,
680,
680,
815,
897
],
"input_text": [
"Una ciutat de Fòcida.",
"Al peu del mont Parnàs, i a les fonts del riu Cefís.",
"A la Ilíada.",
"No.",
"Heròdot.",
"Entre les ciutats destruïdes pels perses.",
"Que en aquella època pertanyia als doris.",
"Filip II de Macedònia.",
"L'any 346 aC.",
"Sí.",
"Demetri II de Macedònia.",
"Un teatre, l'àgora, uns banys i uns temples d'Apol·lo i Artemisa amb estàtues dels déus de marbre pentèlic.",
"Pausànias.",
"Paleókastro.",
"Les muralles amb algunes torres."
]
}
|
books
|
Era un goig arruixador i barbre el de perseguir aquells volàtils a la carrera, agafar-los amb la mà i sentir-los dintre el puny calents, pantejants. Brollava del cor un clam soberg: «Contra mi no hi val espai, no hi valen ales.»
Ara atrapàvem un passerell de vesta torrada, tan vermell de pit que es diria qué l'hagués esterrejat sobre un bassal de sang, ara un pinsà gaiat de groc i blau, ara un verdum, que es girava amb una actitud d'àliga a becarrejar el dit, que l'oprimia. Encara amb la presa a la mà, ans d'haver pogut dedicar-li tota l'atenció admiradora que es mereixia, alçàvem inquiets la vista cap a l'arbret, i tal volta hi atalaiàvem una raïmada de lluers empolvorats d'or, birbillejant a la llum del sol amb una vagarosa bullícia d'ales esbalandrades, o tal volta una cadernera encimbellada a la palla més alterosa, a faisó d 'una flor virolada i feixuga sobre un bri tendre, que es va vinclant, doblegant, tombant… No ens podíem entretenir un moment. Els lluers, sobretot, s'enamoraven talment del nostre arbret i eren tan innocents, que ni tan sols la nostra presència els espantava, i, mentre estavem empallant-lo, acudien a fer-hi garlanda a l'entorn i, així que ens ajupíem, s'hi abalançaven i queien sobre els nostres clatells.
-Bateiada, bateiada del cel! -exclamava en Lluís.
-Es dia d'entrada. Visca, visca! -exclamava en Xaneta. -Hem estat de sort.
I allà luny, ací, allà i allà d'enllà, entre les calimes de la costa, d'una vinya a l'altra, d'una figuera a l'altra, sonava el tirit-tirit melangiós i fatídic, amb el qual es cridaven els lluers. Es diria que aquells moixons eren uns petits maniàtics, que, avorrits de la vida, haguessin resolt suïcidar-se i s'instessin uns amb altres a realitzar-ho, amb aquell crit melangiós i repetit; tirit, tirit… veniu, veniu…
La passa copiosa durà fins a deu hores, mica més mica menys. Des d'aquella saó anà minvant i les agafades ens concediren intervals de repòs més i més llargs, que prou ens eren beneficiosos, perque estàvem verament afadigats. Però la nostra cobejança no s'era encara assaciada, i glatíem pels pocs ocells que pasaven i pels que ja no venien pas.
|
[
"Era agradable caçar els ocells?",
"Quin van agafar-ne?",
"De quin color era?",
"En van caçar d’altres?",
"Cap a on miraven els personatges?",
"Es podien distreure?",
"Quines aus eren les més confiades?",
"Què cridava en Lluís?",
"I en Xaneta?",
"Han sigut afortunats, segons ell?",
"Què se sentia?",
"Què semblava aquest so?",
"Quanta estona van ser allà els personatges?",
"Es van cansar?",
"Per quin motiu no van marxar, però?"
] |
{
"answer_end": [
147,
272,
292,
403,
620,
965,
1247,
1297,
1352,
1372,
1569,
1790,
1851,
2015,
2067
],
"answer_start": [
0,
229,
229,
229,
580,
931,
967,
1249,
1318,
1355,
1374,
1571,
1792,
1989,
2017
],
"input_text": [
"Sí.",
"Un passerell.",
"Vermell.",
"Sí.",
"Cap a l'arbret.",
"No.",
"Els lluers.",
"Bateiada, bateiada del cel!",
"Visca, visca!",
"Sí.",
"El tirit-tirit melangiós i fatídic, amb el qual es cridaven els lluers.",
"Que aquells moixons eren uns petits maniàtics, que, avorrits de la vida, haguessin resolt suïcidar-se i s'instessin uns amb altres a realitzar-ho.",
"Fins a deu hores, mica més mica menys.",
"Sí.",
"Perquè la seva cobejança no s'era encara assaciada."
]
}
|
books
|
No sé quan de temps vàrem romandre en aquest estat. No gaire; segurament menys que ara pugui semblar-me, perque aquells instants tenien quelcom d'eterns.
A la fi la terror mateixa, que ens paralitzava, esclatà en una impulsió de moviment i ambdós a l'ensems correguérem cap a la galeria. Ens calia veure tot el cel, per monstruoses i terribles que fossin les coses que haguéssim de presenciar. Què hi descobriríem? Tal vegada una lluna sagnant, que s'esquerda i esquartera entre blames… Tal vegada estranys monstres de foc, volant amb immenses ales desoladores… La meva imaginació corria al meu davant i el meu cor estava preparat a escruixir-se.
Però cap de les visions presentides no s'oferí al nostre esguard en arribant a la galeria.. I, amb tot i això, l'espectacle que presenciàrem, no era pas gaire més esperançador. El cel cremava per tot arreu amb una roentor, que aclaria l'aire nocturn d'una manera sinistra i somorta. Els terrats, els balcons i les galeries eren poblats de gent, però d'una gent immòbil i silenciosa, com petrificada. La meva mare era allí, al meu davant, al mig de dues altres senyores emmantellinades: dona Laieta, àvia del senyor Rector del Mercadal, i la senyora Tuies, patrona d'una comuna d'estudiants. Totes tres contemplaven el cel amb posat de consternació i semblava que tremolaven. La senyora del pis immediat, de la banda dreta, plorava recolzada a la barana, i el senyor Pagès, el seu marit, dret al seu costat, no deia res per consolar-la. Els dos germans geperuts, que havitaven el pis immediat de la banda esquerra, també havien sortit al seu balconet. Llurs veus escardalenques foren les primeres que ressonaren a la meva orella en mig del silenci sepulcral d'aquella nit basardosa.
|
[
"Quanta estona es van mantenir igual els personatges?",
"Tenien por?",
"Cap a on van anar?",
"Què havien d’observar?",
"Què hi havia allà potser?",
"Va ser així, finalment?",
"Però com va ser el que van contemplar?",
"Què li passava al firmament?",
"Qui hi havia a les terrasses?",
"Qui hi havia amb el narrador?",
"Amb qui més?",
"On era la seva veïna?",
"El seu espòs parlava?",
"I els veïns de l’altre costat on eren?",
"Què va sentir llavors el narrador?"
] |
{
"answer_end": [
60,
237,
286,
314,
560,
736,
822,
928,
1045,
1083,
1201,
1399,
1481,
1596,
1727
],
"answer_start": [
0,
154,
240,
288,
288,
647,
742,
824,
930,
1047,
1047,
1322,
1322,
1483,
1598
],
"input_text": [
"No gaire.",
"Sí.",
"Cap a la galeria.",
"Tot el cel.",
"Tal vegada una lluna sagnant, que s'esquerda i esquartera entre blames… Tal vegada estranys monstres de foc, volant amb immenses ales desoladores.",
"No.",
"No pas gaire més esperançador.",
"Cremava per tot arreu amb una roentor, que aclaria l'aire nocturn d'una manera sinistra i somorta.",
"Una gent immòbil i silenciosa, com petrificada.",
"La seva mare.",
"Amb dona Laieta, àvia del senyor Rector del Mercadal, i la senyora Tuies.",
"Recolzada a la barana.",
"No.",
"També havien sortit al seu balconet.",
"Llurs veus escardalenques."
]
}
|
vilaweb
|
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha lamentat que la ministra de Foment espanyola, Ana Pastor, hagi vingut a Barcelona ‘sense comunicar-se amb l'ajuntament', per presidir l'acte d'inauguració de les obres del tren-llançadora a el Prat. Colau, que no ha assistit a l'acte, ha informat que va sol·licitar una reunió amb Pastor aprofitant la visita, i que la ministra va declinar la trobada argumentant problemes d'agenda. La batllessa ha insistit que el consistori té ‘interès' en reunir-se amb Pastor per tractar temes ‘urgents' per la ciutat com les obres de la Sagrera, que ha contraposat amb el tren-llançadora a l'aeroport, una inversió que l'ajuntament ‘no hagués fet'. Ada Colau ha subratllat que per a l'ajuntament les obres del tren llançadora que unirà el centre de Barcelona amb la T1 de l'Aeroport d'el Prat ‘no són una prioritat'. L'ajuntament, ha afegit, ‘no les hagués fet' perquè hi ha ‘altres mecanismes de transport i està prevista la propera arribada de la L9'. És més, Colau ha reiterat que la ciutat te ‘altres prioritats que no poden esperar i que es troben estancades', i ha posat com exemples les obres de l'estació i l'accés a La Sagrera, millores a rodalies o els accessos ferroviaris al port de Barcelona. L'Ajuntament no ha enviat cap representant a l'acte de col·locació de la primera pedra de les obres del tren llançadora a l'Aeroport. No obstant això, l'alcadessa ha fet saber que quan van conèixer per la premsa la visita ministerial van contactar amb el gabinet d'Ana Pastor per sol·licitar-li una reunió, coincidint amb el seu viatge a Barcelona. Segons Colau, des del Ministeri van declinar aquesta possibilitat perquè, literalment, Pastor ‘no tenia temps'. La batllessa ha lamentat aquesta situació i ha insistit en l'interès del consistori per reunir-se amb la ministra i abordar aquelles qüestions que sí que considera ‘urgents' i prioritàries. Per això l'ha emplaçat a formalitzar una trobada ‘quan abans millor pel bé de tothom'.
|
[
"Qui és Ada Colau?",
"Què li ha sabut greu?",
"Per què hi ha anat Pastor?",
"I qui no hi ha anat?",
"Què va demanar la batllessa a la ministra?",
"L’altra dona ho va acceptar?",
"Quins assumptes volia comentar Colau?",
"Quina operació no considera important la batllessa?",
"Per quin motiu?",
"Quins aspectes de la ciutat sí que considera rellevants?",
"Algú de l’Ajuntament s’ha personificat a la inauguració de la construcció del tren?",
"Com van saber que Pastor aniria a la capital catalana?",
"Quina excusa va oferir ella per refusar la trobada?",
"Què ha emfatitzat Colau?",
"Quan vol que hi hagi una reunió, doncs?"
] |
{
"answer_end": [
36,
160,
238,
274,
328,
391,
573,
844,
981,
1233,
1367,
1446,
1694,
1884,
1971
],
"answer_start": [
0,
27,
87,
240,
240,
357,
424,
678,
846,
983,
1235,
1386,
1584,
1696,
1886
],
"input_text": [
"La batllessa de Barcelona.",
"Que la ministra de Foment espanyola, Ana Pastor, hagi vingut a Barcelona sense comunicar-se amb l'ajuntament.",
"Per presidir l'acte d'inauguració de les obres del tren-llançadora a el Prat.",
"Colau.",
"Una reunió.",
"No.",
"Temes urgents per la ciutat com les obres de la Sagrera.",
"Les obres del tren llançadora que unirà el centre de Barcelona amb la T1 de l'Aeroport d'el Prat.",
"Perquè hi ha altres mecanismes de transport i està prevista la propera arribada de la L9.",
"Les obres de l'estació i l'accés a La Sagrera, millores a rodalies o els accessos ferroviaris al port de Barcelona.",
"No.",
"Per la premsa.",
"Que no tenia temps.",
"L'interès del consistori per reunir-se amb la ministra i abordar aquelles qüestions que sí que considera urgents i prioritàries.",
"Quan abans millor."
]
}
|
bios
|
Anna Punsí i Lladó (Vilafant, 1978) és una periodista catalana especialitzada en successos i tribunals.
Va començar a fer ràdio a Ràdio Vilafant. Professionalment va iniciar la trajectòria professional a Ràdio Girona fent de corresponsal a l'Alt Empordà. Des del 2005 s'especialitzà en la crònica de successos i tribunals. Després passà a treballar a la SER Catalunya des de Barcelona, on és l'encarregada dels assumptes relacionats amb els temes policials i judicials de la capital catalana. Ha col·laborat amb El Periódico i l'Ara, el Setmanari de l'Alt Empordà i Ràdio Vilafant. El 2021 va deixar la SER per incorporar-se a la productora de Carles Porta que fa Crims.
El 2014 va rebre el Premi a la Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit. El 2016 va rebre la Medalla al Mèrit Policial de l'Ajuntament de Barcelona com a coordinadora de la secció de Societat de la Cadena Ser Catalunya "per la seva professionalitat, el seu rigor i la seva imparcialitat" en les informacions. El 2019 va rebre la medalla de bronze amb distintiu blau dels Mossos d'Esquadra juntament amb Mayka Navarro. El 2020 va ser reconeguda amb el Premi al millor professional per Ràdio Associació de Catalunya amb els també periodistes de tribunals Benet Íñigo i Maria Núria Revetlle.
|
[
"Quan va néixer Anna Punsí?",
"A què es dedica?",
"On va fer la seva primera feina?",
"Quins temes va tractar concretament?",
"A quins diaris ha treballat?",
"Quan va acabar el seu període a la SER?",
"Per quin motiu?",
"Ha obtingut algun reconeixement?",
"Quin van donar-li el 2016?",
"Per què?",
"I el 2019?",
"Conjuntament amb qui?",
"Ha tingut algun altre reconeixement?",
"Quin?",
"Amb qui més?"
] |
{
"answer_end": [
35,
53,
144,
321,
532,
606,
669,
747,
894,
983,
1064,
1092,
1189,
1189,
1263
],
"answer_start": [
0,
36,
104,
268,
493,
582,
582,
671,
749,
757,
985,
993,
1094,
1102,
1102
],
"input_text": [
"El 1978.",
"És periodista.",
"A Ràdio Vilafant.",
"La crònica de successos i tribunals.",
"A El Periódico i l'Ara.",
"El 2021.",
"Per incorporar-se a la productora de Carles Porta que fa Crims.",
"Sí.",
"La Medalla al Mèrit Policial de l'Ajuntament de Barcelona om a coordinadora de la secció de Societat de la Cadena Ser Catalunya.",
"Per la seva professionalitat, el seu rigor i la seva imparcialitat en les informacions.",
"Va rebre la medalla de bronze amb distintiu blau dels Mossos d'Esquadra.",
"Amb Mayka Navarro.",
"Sí.",
"El Premi al millor professional per Ràdio Associació de Catalunya.",
"Amb els també periodistes de tribunals Benet Íñigo i Maria Núria Revetlle."
]
}
|
mitologia
|
Un vaixell fantasma és un vaixell que es troba navegant sense cap tripulació. Durant el segle xix, l'abandonament d'una nau al mar no era fet estrany, per exemple, a la regió de l'Atlàntic se'n trobaven una dotzena cada any. Els motius podien ser diversos: abandonament prematur del vaixell per amenaça d'una forta tempesta que l'enfonsés, el resultat d'un acte violent de motí o pirateria, i fins i tot, de segrest, etc. El cas més conegut és el del Mary Celeste, un vaixell mercant estatunidenc trobat a l'Atlàntic Nord sense cap tripulació el desembre de 1872. Avui dia, se'n desconeix el destí de la seva tripulació i les raons del seu abandonament.
Segons Joan Amades, un vaixell fantasma és un veler de casc negre i veles negres. Sempre es pot veure a l'horitzó i està molt lluny de terra. Porta el distintiu d'una senyera negra amb una calavera pintada al mig i també en porta una de pintada a popa. De nit, es pot veure enllumenat per una sinistre claror. Trobar-se amb aquesta nau és sinònim de naufragi i mort abans de vuit dies.
Per altra banda, la tradició explica diversos orígens d'aquesta llegenda:
Segons altres tradicions, el vaixell és condemnat a vagar pels oceans i que està comandat per una tripulació d'esquelets i fantasmes, com L'holandès errant. El terme també pot emprar-se per referir-se a l'aparició espectral d'un vaixell naufragat o desaparegut en circumstàncies particularment tràgiques.
Per extensió, per fer referència a aquestes llegendes també es dona el nom de vaixells fantasma a les restes trobades al mar amb la seva tripulació morts o desapareguts. Un dels darrers vaixells fantasmes localitzats ha estat el Ryon-Un Maru, afectat per tsunami del Japó del 2011 i que va arribar a la deriva fins a la costa d'Alaska.
|
[
"Què és un vaixell fantasma?",
"Era un fet habitual això?",
"Quan?",
"I on, sobretot?",
"Quantes naus d’aquest tipus es descobrien anualment allà?",
"Per quines raons podia succeir?",
"Quin exemple famós hi ha?",
"Com els defineix Joan Amades?",
"Quina bandera hi onejava?",
"Què significava, veure aquesta embarcació?",
"Hi ha diferents versions sobre el naixement del mite?",
"Qui navegava a l’Holandès errant?",
"Què més s’anomena així?",
"Quina va ser l’última embarcació que es va trobar amb aquestes característiques?",
"On havia anat a parar aquesta?"
] |
{
"answer_end": [
76,
149,
149,
188,
223,
415,
463,
734,
866,
1038,
1112,
1269,
1417,
1660,
1753
],
"answer_start": [
0,
78,
78,
78,
164,
225,
422,
654,
796,
964,
1040,
1114,
1271,
1589,
1702
],
"input_text": [
"És un vaixell que es troba navegant sense cap tripulació.",
"Sí.",
"Durant el segle xix.",
"A la regió de l'Atlàntic.",
"Una dotzena.",
"Els motius podien ser diversos: abandonament prematur del vaixell per amenaça d'una forta tempesta que l'enfonsés, el resultat d'un acte violent de motí o pirateria, i fins i tot, de segrest.",
"El del Mary Celeste.",
"Com un veler de casc negre i veles negres.",
"Una senyera negra amb una calavera pintada al mig.",
"Naufragi i mort abans de vuit dies.",
"Sí.",
"Una tripulació d'esquelets i fantasmes.",
"L'aparició espectral d'un vaixell naufragat o desaparegut en circumstàncies particularment tràgiques.",
"El Ryon-Un Maru.",
"A la costa d'Alaska."
]
}
|
vilaweb
|
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha dedicat el seu nou llibre infantil ‘Un bosc ple d'amor' als fills dels presos polítics: ‘És per la generació dels nostres fill. Que la presó es converteix en un altaveu per a denunciar la injustícia', ha dit. ‘Rere cada visita a la presó, són els nostres fills els qui ens donen una autèntica lliçó. I és per la seva generació, també, que avui la presó es converteix en un altaveu per denunciar la injustícia. No deixem que mai res, ni ningú, ens impedeixi lluitar pels nostres somnis'. Cuixart, empresonat a la presó dels Lledoners, ha transmès per carta que en el seu conte ‘no hi ha cap mentida, ni odi, ni tampoc por', sinó que hi ha llibertat i ganes de viure. Aquest missatge s'ha llegit en la presentació del llibre avui al Tradicionarius de Barcelona. ‘Trobar-nos junts i alliberats de qualsevol rancúnia fa que tot valgui la pena. I us prometo que és això el que dóna sentit a cadascuna d'aquestes 761 nits', ha afegit Cuixart sobre el llibre, il·lustrat per Ignasi Blanch. En la presentació també ha participat el vice-president d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha lamentat que ‘les àvies Carme i Dolors injustament no poden explicar contes als seus fills', en referència a la presidenta del parlament Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa, també empresonades. La parella de Cuixart, Txell Bonet, ha explicat que aquest conte és ‘molt important' també perquè aborda l'emergència climàtica. En l'acte s'ha narrat el llibre mentre l'il·lustrador Ignasi Blanch ha dibuixat el conte. Un bosc ple d'amor és un conte infantil protagonitzat per animals que ja es troba a la venda. Editat per Estrella Polar, explica les aventures d'un eriçó malcarat que impedeix que una oreneta faci el seu niu en un bosc frondós i ple de vida. Davant d'aquesta situació injusta, tots els habitants de l'indret es manifestaran pacíficament perquè l'eriçó canviï l'actitud.
|
[
"Qui és Jordi Cuixart?",
"Què ha escrit?",
"Com es titula?",
"Per a qui n’ha fet la dedicatòria?",
"Què esdevé, per a ell, el centre penitenciari?",
"On es troba Cuixart?",
"Què hi ha al seu relat?",
"On s’ha fet l’acte de llançament de l’obra?",
"Quants dies ha estat a la presó Cuixart, de moment?",
"Qui ha fet els dibuixos del conte?",
"Qui ha anat a l’acte?",
"A qui ha mencionat ell també?",
"Quina aportació ha fet Bonet?",
"Qui ha publicat el llibre?",
"De què tracta la història?"
] |
{
"answer_end": [
45,
84,
105,
136,
458,
582,
714,
808,
985,
1031,
1120,
1310,
1459,
1670,
1791
],
"answer_start": [
0,
32,
58,
47,
389,
537,
610,
716,
810,
992,
1033,
1108,
1335,
1645,
1645
],
"input_text": [
"El president d'Òmnium Cultural.",
"Un nou llibre infantil.",
"Un bosc ple d'amor.",
"Per als fills dels presos polítics.",
"Un altaveu per denunciar la injustícia.",
"A la presó dels Lledoners.",
"Llibertat i ganes de viure.",
"Al Tradicionarius de Barcelona.",
"761.",
"Ignasi Blanch.",
"Marcel Mauri.",
"A la presidenta del parlament Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa.",
"Que aquest conte és molt important també perquè aborda l'emergència climàtica.",
"Estrella Polar.",
"Explica les aventures d'un eriçó malcarat que impedeix que una oreneta faci el seu niu en un bosc frondós i ple de vida."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega, Dolon (en grec: Δόλων) va lluitar durant la Guerra de Troia. Fill d'Eumedes amb 5 germanes. Considerat un ràpid corredor, va presentar-se voluntari per espiar els vaixells grecs. A canvi rebria els cavalls del carruatge d'Aquil·les en finalitzar la guerra. Dolon va anar amb una pell de llop. Per casualitat, es va creuar amb Odisseu i Diomedes que anava a espiar els troians. Varen neutralitzar Dolon, encara que va pregar per la seva vida, després de donar tota la informació que volien, Diomedes el va decapitar.
El seu fill Eumedes, amb el nom del seu avi, va sobreviure a la guerra de Troia i va morir a Itàlia sota el comandament d'Enees.
Eurípides (autoria no clara): Rhesus
Homer:La Ilíada, Cant 10
Virgili:L'Eneida, Cant 12
|
[
"A quina tradició pertany Dolon?",
"De quin conflicte va formar part?",
"Qui va ser el seu pare?",
"Va ser fill únic?",
"Quina característica tenia?",
"Què va voler fer?",
"Quina havia de ser la seva compensació per aquesta tasca?",
"Com es va vestir?",
"Amb qui es va trobar?",
"Va demanar clemència Dolon?",
"Però què li va passar?",
"De qui va ser pare?",
"Per què es va anomenar així aquest?",
"El van matar a la guerra?",
"On va ser la seva defunció, doncs?"
] |
{
"answer_end": [
28,
82,
98,
113,
143,
200,
278,
314,
368,
464,
538,
559,
583,
619,
639
],
"answer_start": [
0,
46,
84,
84,
115,
145,
202,
280,
317,
401,
427,
540,
540,
585,
622
],
"input_text": [
"A la grega.",
"De la Guerra de Troia.",
"Eumedes.",
"No.",
"Era un ràpid corredor.",
"Espiar els vaixells grecs.",
"Rebre els cavalls del carruatge d'Aquil·les en finalitzar la guerra.",
"Amb una pell de llop.",
"Amb Odisseu i Diomedes.",
"Sí.",
"Que Diomedes el va decapitar.",
"D'Eumedes.",
"Perquè tenia el nom del seu avi.",
"No.",
"A Itàlia."
]
}
|
vilaweb
|
L'emperador Akihito abandona avui el tron del Crisantem, al qual va accedir el 1989 després de la mort del seu pare, l'emperador Hirohito. D'aquesta manera, es converteix en el primer monarca que abdica des de l'emperador Kokaku, el 1817. Convertit en príncep hereu a divuit anys, es va graduar quatre anys després a la Universitat Gakushuin de Tòquio. El 1959, va trencar la tradició i es va casar amb Michiko Shoda, una plebea filla del president d'una companyia. La parella es va conèixer jugant a tennis a Karuizawa, motiu pel qual la seva història d'amor es va conèixer com el ‘romanç de la pista de tennis'. El matrimoni té dos fills, el príncep hereu Naruhito, que començarà l'era ‘Reiwa', el príncep Akishino i una filla, Sayako Kuroda, que va deixar de ser membre de la família imperial quan es va casar. També tenen quatre néts. Durant la segon meitat del mandat, l'emperador, que ara té 85 anys, va tenir diversos problemes de salut. El 2003, va ser intervingut per un càncer de pròstata, i el 2008, va patir problemes relacionats amb l'estrès. El 2012, es va sotmetre a un bypass. L'estiu del 2016, va expressar el desig d'abdicar en un inusual missatge de vídeo, en què explicava que l'amoïnava que el seu estat de salut l'impedís de complir les seves funcions. Atès que l'emperador no té cap poder polític, no pot discutir directament la seva abdicació, per la qual cosa el parlament nipó va aprovar una llei ad hoc'el juny del 2017 per a permetre-li de deixar el tron.
|
[
"Qui ha abdicat avui?",
"Quan va començar el seu regnat?",
"Què va passar el 1817?",
"On va estudiar Akihito?",
"Qui es va convertir en la seva dona?",
"Com es va anomenar la seva història romàntica?",
"Per què?",
"Van tenir descendència?",
"Quants fills tenen en total?",
"Quina edat té Akihito ara?",
"Ha tingut alguna malaltia?",
"Què va haver de fer el 2012?",
"Quan va decidir deixar el tron?",
"Per què?",
"Com es va acceptar aquesta decisió?"
] |
{
"answer_end": [
55,
83,
237,
351,
416,
612,
612,
639,
743,
905,
943,
1091,
1174,
1273,
1482
],
"answer_start": [
0,
20,
139,
281,
387,
466,
466,
614,
614,
874,
907,
1056,
1093,
1093,
1275
],
"input_text": [
"L'emperador Akihito.",
"El 1989.",
"Va abdicar l'emperador Kokaku.",
"A la Universitat Gakushuin de Tòquio.",
"Michiko Shoda.",
"El romanç de la pista de tennis.",
"Perquè la parella es va conèixer jugant a tennis a Karuizawa.",
"Sí.",
"En tenen tres.",
"85 anys.",
"Sí.",
"Es va sotmetre a un bypass.",
"L'estiu del 2016.",
"Perquè l'amoïnava que el seu estat de salut l'impedís de complir les seves funcions.",
"El parlament nipó va aprovar una llei ad hoc'el juny del 2017 per a permetre-li-ho."
]
}
|
books
|
I la Teresa se sentia inundada de felicitat en veure's tant ben peixada per aquell homenàs il·lusionat com una criatura que espera els Reis.
-Teresa; el nen badalla… deu tenir gana… au! dona-li el pit. Té, primer beu-te aquest ou, que encara és calent!… Passa-te'l pels ulls que això aclareix la vista!…
I en Magí, amb una rialleta sospesa en els llavis, passava l'ou pels parpres de la seva dona, i el trencava contra la paret i li feia pendre.
-Com te trobes ara? Veus dona! ara una mica de vi… i ara que'l golafre mami… i el saviàs del senyor Ramonet que vingui i aprengui,- i tot donant-li el nen, li feia una muixangueta; i la Teresa feia el cor fort i el seu fill mamava com aquells vedells que tot mamant fan ressonar, a cops de cap, el ventre de les vaques.
Un dia que en Magí era fora, la Teresa va sentir-se un defalliment que li anava xuclant la vida; una suor freda va escampar-se-li pel damunt, com una rosada mortal i els pensaments se li allunyaven com enduts per una ventada, i una remor en ses orelles va fer-la caure damunt d'un pilot de blat rentat que estava eixugant-se. Allí va romandre erta i blanca, amb una blancor sinistra. El nen a la seva falda, va adormir-se mamant, vermell i xamós. Semblava que aquell nadó s'havia engolit l'ànima que la seva mare li donava de tot cor, i que ella bo i morta volia servar-lo fins a la fossa…
Les noies van revifar-la fent-li olorar vinagre… La Teresa obrí sos ulls, esbrinà amb una mirada somiosa on era i va dir astorada:
-On és el vostre pare?
-A vila.
|
[
"Estava contenta la Teresa?",
"Quan?",
"Què li donava a menjar el Magí?",
"I a beure?",
"Què feia amb el seu nadó ella?",
"On era l’home en una ocasió?",
"Què va notar ella?",
"Va perdre la consciència?",
"On va anar a parar?",
"De quin color estava?",
"I el seu nadó on era?",
"Quina sensació feia?",
"Qui va ajudar a la Teresa?",
"Què va preguntar ella?",
"Què van respondre-li les joves?"
] |
{
"answer_end": [
43,
102,
444,
495,
676,
793,
861,
990,
1060,
1148,
1172,
1299,
1403,
1509,
1517
],
"answer_start": [
0,
2,
306,
447,
632,
766,
795,
863,
994,
1092,
1150,
1213,
1356,
1405,
1510
],
"input_text": [
"Sí.",
"En veure's tant ben peixada per aquell homenàs il·lusionat.",
"Un ou.",
"Vi.",
"Li donava mamar.",
"Fora.",
"Un defalliment que li anava xuclant la vida.",
"Sí.",
"Damunt d'un pilot de blat.",
"Blanc.",
"A la seva falda.",
"Que aquell nadó s'havia engolit l'ànima que la seva mare li donava de tot cor.",
"Les noies.",
"On és el vostre pare?",
"A vila."
]
}
|
bios
|
Maria del Carme Ponsati Capdevila (Barcelona, 27 de setembre de 1923 - 1 d'agost de 2001) fou una nedadora catalana, que forma part, amb la seva trajectòria, de la història de la natació catalana.
Maria del Carme Ponsati va iniciar-se en l'esport de la natació seguint els passos del seu oncle, Nemesi Ponsati, que també va dedicar tota la seva vida a l'esport i, d'una manera específica, a l'atletisme i a la natació. Amb 11 anys, al 1934, participa, per primera vegada, al Campionat de Catalunya que se celebra a Sabadell i manté llicència federativa durant quinze anys. En aquesta època es proclama campiona infantil de Catalunya. Forma part durant deu anys de la selecció de la Federació Catalana de Natació. Durant aquesta època i, per quatre anys consecutius, és campiona d'Espanya de Relleus 4x100 metres lliures, fent equip amb les germanes Soriano i amb Maria Bernet.
Maria del Carme va ser la primera dona que va travessar el llac de Banyoles (1946). També és la primera àrbitra de natació i jutgessa de salts femenina de Catalunya. Durant quatre anys, és la delegada de l'equip femení d'Espanya, nomenada pel llegendari president de la Federació, el senyor Picornell. Acompanya l'equip estatal a Londres, París, Leipzig, Zuric, Oslo, al Torneig de les Cinc Nacions de Roma i Sant Remo i als Jocs del Mediterrani de Tel-Aviv i Tunísia. El 1995 va ser nomenada membre d'honor del Col·legi Català d'Àrbitres de Natació.
L'any 1946 es casa amb Rudy Schulz, nedador, àrbitre internacional i entrenador. La seva filla Gretel seguirà l'afició de la mare, i serà també campiona de Catalunya i d'Espanya de Relleus 4x100 i en modalitat papallona. Actualment, Gretel és la secretària de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques. El seu fill Rudy també és campió de papallona, jugador de waterpolo i actualment practicant d'activitats subaquàtiques.
Ponsati va ser professora de natació de les escoles Garbí i Pere Vergés des que van ser fundades. Per aquestes escoles han passat molts nedadors però també han sortit molt bons nedadors, entre els quals, els Bertran i Fité, que van representar Espanya als Jocs Olímpics de Moscou. Maria del Carme Ponsati va ser guardonada amb les ensenyes d'honor dels 25 i 50 anys del Club Natació Barcelona i les plaques de bronze i de plata de la Federació Catalana, pels seus més de vint-i-cinc anys d'àrbitra i la seva constant trajectòria esportiva.
|
[
"Quan va néixer Maria del Carme Ponsati?",
"Per què és coneguda?",
"Qui va ser la seva inspiració per començar en aquest esport?",
"Quan va anar al primer torneig ella?",
"Va fer una bona carrera esportiva?",
"De què va ser pionera?",
"I de què més?",
"Qui dirigia la Federació?",
"On va competir fora d’Espanya Ponsati?",
"Qui va ser el seu marit?",
"Van tenir descendència?",
"Quina feina té la seva filla avui en dia?",
"Ha treballat de docent del seu esport Ponsati?",
"A quins esportistes va ensenyar?",
"Ha rebut algun reconeixement per la seva tasca?"
] |
{
"answer_end": [
89,
115,
309,
523,
819,
952,
1041,
1177,
1344,
1462,
1557,
1736,
1894,
2080,
2396
],
"answer_start": [
0,
90,
197,
419,
573,
877,
961,
1107,
1179,
1439,
1509,
1649,
1858,
1956,
2139
],
"input_text": [
"El 27 de setembre de 1923.",
"Perquè fou una nedadora catalana.",
"El seu oncle, Nemesi Ponsati.",
"Amb 11 anys, al 1934.",
"Sí.",
"Va ser la primera dona que va travessar el llac de Banyoles.",
"De ser la primera àrbitra de natació i jutgessa de salts femenina de Catalunya.",
"El senyor Picornell.",
"A Londres, París, Leipzig, Zuric, Oslo, al Torneig de les Cinc Nacions de Roma i Sant Remo i als Jocs del Mediterrani de Tel-Aviv i Tunísia.",
"Rudy Schulz.",
"Sí.",
"És la secretària de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques.",
"Sí.",
"Molt bons nedadors, entre els quals, els Bertran i Fité.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El líder del PP, Mariano Rajoy, ha comparegut aquest diumenge al balcó del carrer Gènova de Madrid per reclamar el ‘dret a governar' de la seva formació després d'aquesta jornada electoral en què el PP ha obtingut 137 escons, 14 més que el 20-D però a 40 de la majoria absoluta. Davant de prop de 2.000 persones, que l'han animat constantment al llarg del discurs, Rajoy ha assegurat que ‘a partir de demà' el PP ‘començarà a parlar amb tothom' amb ‘l'únic horitzó de defensar Espanya i el 100% dels espanyols'. Segons ha assegurat, ‘l'equip directiu' del PP ‘estarà a l'altura de les circumstàncies'. Rajoy ha comparegut al balcó de la seu de Gènova al ritme de la versió raggaeton de l'himne del partit i acompanyat de la seva dona i de la plana major de la formació. L'esperaven de prop de 2.000 persones –majoritàriament joves– amb banderes espanyoles i del PP que l'han fet botar i l'han acollit a crits de ‘president, president', ‘jo sóc espanyol, espanyol, espanyol' i ‘sí que es pot'. Rajoy ha assegurat que el d'aquest diumenge ha estat ‘el discurs és dur de la seva vida' i s'ha dirigit al PP per recordar que porta militant al partit tota la seva vida. Ha admès que aquesta ha estat una etapa ‘molt difícil' i ha atribuït la victòria a les ganes, coratge i determinació de la seva formació. El PP, ha dit, ha guanyat les eleccions perquè ha tingut ‘fe en la victòria“‘ ‘Ha estat dur, difícil, i complicat, però hem donat la batalla per Espanya i sense posar-nos a les ordres de ningú, només en la defensa dels interessos generals dels espanyols', ha dit. També ha asseverat que la seva formació ‘mereix un respecte' i ha fet bandera de l'espanyolitat del PP. ‘A aquest partit som espanyols, i a molta honra'. Un cop obtinguda la victòria, Rajoy ha assegurat que Espanya té en el PP ‘un instrument molt important que mai fallarà', i que ‘per sort' a Espanya ‘han guanyat els demòcrates, la llibertat i els drets de la gent'.
|
[
"Qui és Mariano Rajoy?",
"On ha fet un discurs?",
"Què ha expressat?",
"Per què?",
"Quanta gent l’ha escoltat?",
"Què iniciarà l’endemà el partit, segons ha dit Rajoy?",
"Quina cançó ha sonat de fons?",
"Qui anava amb ell?",
"El públic era gent gran, sobretot?",
"Quins càntics han entonat?",
"Quant temps ha format part del seu partit Rajoy?",
"Per què creu que han sigut molt votats?",
"Ha sigut un període fàcil?",
"Què ha reivindicat?",
"Qui ha triomfat a les eleccions, segons ell?"
] |
{
"answer_end": [
30,
98,
188,
277,
311,
444,
704,
768,
855,
991,
1162,
1300,
1454,
1626,
1933
],
"answer_start": [
0,
17,
99,
99,
279,
365,
602,
602,
770,
885,
1084,
1221,
1381,
1566,
1843
],
"input_text": [
"El líder del PP.",
"Al balcó del carrer Gènova de Madrid.",
"El dret a governar de la seva formació després d'aquesta jornada electoral.",
"Perquè el PP ha obtingut 137 escons, 14 més que el 20-D però a 40 de la majoria absoluta.",
"Prop de 2.000 persones.",
"A parlar amb tothom.",
"La versió raggaeton de l'himne del partit.",
"La seva dona i la plana major de la formació.",
"No.",
"President, president, jo sóc espanyol, espanyol, espanyol i sí que es pot.",
"Tota la seva vida.",
"Per les ganes, coratge i determinació de la seva formació.",
"No.",
"Que la seva formació mereix un respecte.",
"Els demòcrates, la llibertat i els drets de la gent."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general de la direcció espanyola de Podem, Pablo Iglesias, ha reivindicat a Tarragona ‘una alternativa entre progressistes' com a via per a desencallar la situació política a Catalunya. Creu que és més sensat optar per una tercera via que actuï en favor de la reconciliació, el diàleg i la defensa dels drets socials i que rebutgi la unilateralitat. Iglesias ha donat suport al candidat de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, i ha llançat la idea d'aquesta aliança progressista amb una crida a ERC a no fer ‘el següent pas de processisme' i al PSC a no ‘ballar enmig del PP i Ciutadans'. Així mateix, ha acusat l'independentisme de ‘estafar' la ciutadania amb projectes i terminis que no es podien complir. Ha lamentat que els comuns hagin rebut crítiques de tots dos blocs, l'independentista i el constitucionalista. S'ha preguntat quins plans tenen els independentistes després de les eleccions: ‘El 22-D, què? Quina és la proposta política? Qui serà president? Quants mesos perquè entre ERC, PDECat i la CUP negociïn la investidura? Quina serà la següent promesa, el següent referèndum, el següent pas del processisme? La solució és la mateixa exactament que fa dos anys?' Seguint la línia que va apuntar el número cinc dels comuns, Joan Josep Nuet, diumenge a Granollers, que demanà un govern amb partits independentistes i no independentistes, Iglesias ha dit: ‘No té més sentit defensar una aliança progressista? No seria més sensat un govern amb en Xavi que blindés l'autonomia catalana?'
|
[
"Qui és Pablo Iglesias?",
"Quina voluntat ha expressat?",
"Què vol aconseguir així?",
"Quina creu que és la millor opció?",
"De qui s’ha posicionat a favor?",
"De què ha advertit a Esquerra Republicana?",
"Què ha denunciat?",
"I què li ha sabut greu?",
"A qui ha interrogat, retòricament?",
"Quan seran els comicis?",
"Quina ha sigut l’última pregunta que els ha fet?",
"Qui és el cinquè de la llista dels comuns?",
"On va fer unes declaracions?",
"I quan?",
"Què va dir que volia aquest?"
] |
{
"answer_end": [
70,
136,
197,
361,
443,
557,
724,
835,
915,
930,
1193,
1270,
1293,
1293,
1366
],
"answer_start": [
0,
56,
72,
199,
363,
447,
620,
726,
837,
918,
1141,
1195,
1195,
1195,
1299
],
"input_text": [
"El secretari general de la direcció espanyola de Podem.",
"La d'una alternativa entre progressistes.",
"Desencallar la situació política a Catalunya.",
"Una tercera via que actuï en favor de la reconciliació, el diàleg i la defensa dels drets socials i que rebutgi la unilateralitat.",
"Del candidat de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech.",
"Que no faci el següent pas de processisme.",
"Que l'independentisme estafa la ciutadania amb projectes i terminis que no es podien complir.",
"Que els comuns hagin rebut crítiques de tots dos blocs, l'independentista i el constitucionalista.",
"Als independentistes.",
"El 22-D.",
"La solució és la mateixa exactament que fa dos anys?",
"Joan Josep Nuet.",
"A Granollers.",
"Diumenge.",
"Un govern amb partits independentistes i no independentistes."
]
}
|
bios
|
Anna Pagès Santacana (Barcelona, 25 de juliol de 1965), és una filòsofa, escriptora i investigadora en la teoria sobre l'educació, especialment coneguda pel seu llibre Sopar amb Diotima: Filosofia i feminitat (2018) que tracta del paper de les dones al món filosòfic. Des de 2017 és col·laboradora a les pàgines d'opinió dels diaris La Vanguardia i El Periódico.
Va estudiar als anys setanta a l'Institut Tècnic Eulàlia, una escola fundada el 1925 al barri barceloní de Sarrià caracteritzada històricament per l'ensenyament mixt i el laïcisme combinat amb una formació religiosa comprensiva i amb la defensa del catalanisme. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i és doctora en Ciències de l'Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona on també ha estat professora de Filosofia i Teoria de l'Educació.
També ha fet classes a la Universitat Oberta de Catalunya on ha dirigit el programa de psicopedagogia i a la Universitat Ramón Llull on ha estat vicedegana de recerca i relacions institucionals a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport. A l'actualitat és professora titular en la Facultat de Psicologia i Pedagogia Blanquerna de la Universitat Ramón Llull. És membre del Grup de Recerca en Pedagogia Social i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PSITIC) i del Grup Càtedra Ramon Llull «Antropologia i Pedagogia».
Especialista en teoria de l'educació i transmissió del coneixement, considera que el paper de la filosofia, literatura i llengües, les humanitats són prioritàries per a la transmissió del coneixement. Qüestiona l'informe PISA perquè no té en compte el context cultural i no es pot estandarditzar l'educació a tot el món.
Autora de nombrosos articles sobre hermenèutica filosòfica i transmissió cultural. Actualment col·labora amb diaris com La Vanguardia i El Periódico, també escriu per al blog filosofia & co. Entre els llibres de filosofia publicats es troba Al caient del passat: Filosofia hermenèutica i transmissió cultural (2006), Sobre l'oblit (2012) tracta del record i les seves contradiccions, enllaçant a autors com Freud o Gadamer amb el seu propi pensament, però també amb literats com Jorge Semprún o Thomas Mann. i Sopar amb Diotima: Filosofia i feminitat (2018).
El 2015 amb Sobre l'oblit, va participar en la campanya Autors i actuacions Arrenca't a llegir… i pensa! emmarcada en el projecte de «Els llibres, a les fàbriques» organitzat per la Fundació Anastasio de Gracia.
En l'obra Sopar amb Diotima: Filosofia i feminitat (2018) Pagès es basa en l'obra El convit de Plató per donar vida a la filòsofa grega Diotima, invocada per Sòcrates per parlar de l'amor i els seus misteris.
La figura de Diotima en el Banquet de Plató és una cosa excepcional en un món filosòfic d'homes i per a homes. Sòcrates presta la seva veu a Diotima per fer que els homes filòsofs, parapetats en el seu autisme autoreferencial, puguin escoltar què ha de dir sobre l'amo, assenyala el periodista i crític cultural Félix Riera qui considera que Anna Pagès és una de les filòsofes «més interessants de l'actual panorama cultural».
«Amb el temps, la Filosofia feminista recuperarà la figura de Diotima com una metàfora per recordar que dones i saviesa no estan renyides. Les dones poden pensar més enllà de la metafísica tancada i sistemàtica: aconsegueixen donar un gir al discurs filosòfic i impugnar la pretesa totalitat a la qual aspira» assenyala Pagès. «no intenta destriar el mite de la feminitat. Més aviat tracta de construir la feminitat com a mite».
El llibre s'organitza en deu capítols que aborden qüestions relacionades amb la filosofia i la seva relació amb la feminitat i amb la presència de les dones al món del pensament. Els capítols poden ser llegits de manera independent. En tots ells s'aborden diferents qüestions relacionades amb la filosofia i la seva relació amb la feminitat i amb la presència de les dones al món del pensament.
|
[
"Quan va néixer Anna Pagès?",
"A què es dedica?",
"On va formar-se?",
"Quina carrera va fer?",
"Ha treballat de docent?",
"On desenvolupa aquesta tasca avui en dia?",
"Què ha posat en dubte?",
"Redacta per a la premsa escrita?",
"Quina obra va treure el 2006?",
"Què va fer el 2015?",
"Quin llibre va escriure molt influenciada per Plató?",
"Com va definir Félix Riera a Pagès?",
"Per a què serveix el personatge de Diotima al text de Pagès?",
"Quantes parts té l’obra en qüestió?",
"Quins temes s’hi tracten?"
] |
{
"answer_end": [
54,
99,
419,
664,
809,
1190,
1583,
1827,
1994,
2342,
2550,
3084,
3223,
3552,
3692
],
"answer_start": [
0,
56,
363,
625,
754,
1072,
1559,
1762,
1870,
2238,
2450,
2971,
3087,
3515,
3515
],
"input_text": [
"El 25 de juliol de 1965.",
"És filòsofa, escriptora i investigadora.",
"A l'Institut Tècnic Eulàlia.",
"Filosofia i Lletres.",
"Sí.",
"A la Facultat de Psicologia i Pedagogia Blanquerna de la Universitat Ramón Llull.",
"L'informe PISA.",
"Sí.",
"Al caient del passat: Filosofia hermenèutica i transmissió cultural.",
"Va participar en la campanya Autors i actuacions Arrenca't a llegir… i pensa!",
"Sopar amb Diotima: Filosofia i feminitat.",
"Com una de les filòsofes més interessants de l'actual panorama cultural.",
"Com una metàfora per recordar que dones i saviesa no estan renyides.",
"En té deu.",
"Qüestions relacionades amb la filosofia i la seva relació amb la feminitat i amb la presència de les dones al món del pensament."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va arribar a Barcelona dijous, quan feia moltes hores que una furgoneta havia causat una matança a la Rambla. Es va adreçar a la delegació del govern espanyol a Catalunya, on es va reunir amb el delegat, Enric Millo, i amb representants de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Va cridar molt l'atenció que no hi hagués els Mossos, però també el paper poc destacat de Soraya Sáenz, que feia mesos que havia agafat la direcció de l'anomenat ‘dossier català'. Segons que ha pogut saber VilaWeb, dijous a la nit la vice-presidenta del govern espanyol va pressionar el PSOE perquè acceptés d'apujar l'estat d'alerta al nivell cinc, que implicava la presència de l'exèrcit al carrer. La direcció del PSOE es va manifestar contrària al desplegament de militars. Així i tot, hi va haver converses entre alguns dirigents del partit fins a altes hores de la nit per a discutir la proposta. Finalment, els socialistes van confirmar a Soraya Sáenz que no veien bé el desplegament de l'exèrcit –que tenia l'inconvenient afegit de no saber-se si havia de ser a Catalunya o a tot l'estat espanyol– ni d'elevar l'alerta a cinc. Segons fonts coneixedores de les converses, Soraya Sáenz actuava amb molta agressivitat, ‘com si fos la presidenta'. Tanmateix, Mariano Rajoy es va mostrar contrari a aquest desplegament en totes les declaracions i converses de les mateixes hores. Des del moment que arribà a Barcelona, el president del govern espanyol va descartar sempre davant tots els seus interlocutors el pas de l'alerta quatre a cinc. Un dels arguments que adduïa era l'experiència de França, on la presència de l'exèrcit al carrer no ha millorat la situació. Aquest argument, segons les mateixes fonts, l'havia fet servir també el Ministeri de Defensa, poc disposat a fer el pas que proposava Soraya Sáenz.
|
[
"Qui és Mariano Rajoy?",
"On va anar?",
"Quan?",
"Després de quin fet?",
"Amb qui es va trobar allà?",
"Soraya Sáenz va ser protagonista de la trobada?",
"Què havia dut a terme ella?",
"Per quin motiu?",
"Què suposava això?",
"El PSOE hi va estar d’acord?",
"Quins dos elements no creien oportuns els socialistes?",
"Com es va comportar la vicepresidenta?",
"Qui no estava d’acord tampoc amb la presència dels militars a la via pública?",
"Quin motiu va donar-ne?",
"Qui més havia opinat el mateix?"
] |
{
"answer_end": [
47,
71,
78,
157,
264,
435,
624,
681,
732,
809,
1166,
1255,
1414,
1700,
1794
],
"answer_start": [
0,
34,
49,
49,
159,
333,
564,
564,
603,
734,
947,
1212,
1296,
1577,
1702
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol.",
"A Barcelona.",
"Dijous.",
"Després que una furgoneta havia causat una matança a la Rambla.",
"Amb Enric Millo.",
"No.",
"Havia pressionat el PSOE.",
"Perquè acceptés d'apujar l'estat d'alerta al nivell cinc.",
"La presència de l'exèrcit al carrer.",
"No.",
"Ni el desplegament de l'exèrcit ni elevar l'alerta a cinc.",
"Amb molta agressivitat.",
"Mariano Rajoy.",
"L'experiència de França, on la presència de l'exèrcit al carrer no ha millorat la situació.",
"El Ministeri de Defensa."
]
}
|
mitologia
|
Meti Curci (llatí: Mettius Curtius) va ser un heroi semillegendari d'origen sabí que va viure en temps del rei de Roma, Ròmul. Comandava les forces sabines a les ordres de Titus Taci. La gens Cúrcia afirmava que descendia d'aquest personatge.
Durant la guerra entre els romans i els sabins, derivada del rapte de les sabines, els sabins van ocupar una part de Roma entre els turons Palatí i Capitolí. Dos caps militars, Meti Curci pels sabins, i Host Hostili pels romans, es van enfrontar en combat singular i Curci va matar a Hostili. Mentre el sabí presumia d'aquesta victòria, una banda de romans dirigida per Ròmul, els va atacar per sorpresa i els va expulsar. Meti Curci, que anava a cavall, va entrar en una llacuna a la vall que més tard va ocupar el fòrum, d'on en va poder sortir amb dificultat. Per aquest fet, el lloc va rebre el nom de Lacus Curtius
Poc després es va fer la pau entre romans i sabins. Aquesta és la història més freqüent sobre l'origen del nom del Lacus Curtius, però n'existeixen d'altres. Una diu que va ser per un fet miraculós que va tenir lloc l'any 362 aC, i per protagonista un Curtius, segurament Marc Curci. Una altra explicació diu que va caure un llamp al fòrum i va posar al descobert el llac. El cònsol Gai Curci Filó que va exercir l'any 445 aC, va protegir el lloc i va manar un sacrifici anual a l'altar que hi va fer col·locar.
|
[
"Qui és Meti Curci?",
"De quina època?",
"Qui era el seu superior de l’exèrcit?",
"Quins dos bàndols es van enfrontar llavors?",
"Per quin motiu?",
"A qui dirigia Meti Curci?",
"I als seus opositors?",
"Qui va perdre-hi la vida?",
"On va anar a parar Meti Curci?",
"Quina conseqüència va tenir aquest episodi?",
"Van pactar l’amnistia els dos grups?",
"Hi ha una altra versió sobre l’etimologia de Lacus Curtius?",
"Què n'explica una?",
"I la següent?",
"Quan s'hi van començar a fer rituals?"
] |
{
"answer_end": [
80,
125,
182,
289,
324,
442,
470,
534,
732,
862,
913,
1019,
1145,
1234,
1373
],
"answer_start": [
0,
85,
127,
243,
243,
401,
401,
472,
666,
806,
863,
915,
1021,
1147,
1236
],
"input_text": [
"Un heroi semillegendari d'origen sabí.",
"Del temps del rei de Roma, Ròmul.",
"Titus Taci.",
"Els romans i els sabins.",
"Pel rapte de les sabines.",
"Els sabins.",
"Host Hostili.",
"Hostili.",
"En una llacuna a la vall.",
"Que el lloc va rebre el nom de Lacus Curtius.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que va ser per un fet miraculós que va tenir lloc l'any 362 aC, i per protagonista un Curtius, segurament Marc Curci.",
"Que va caure un llamp al fòrum i va posar al descobert el llac.",
"L'any 445 aC."
]
}
|
bios
|
Sonia Sierra Infante (Terrassa, Vallès Occidental, 22 d'abril de 1973) és una docent, articulista i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura.
En 1996 es llicencià en filologia hispànica en la Universitat Autònoma de Barcelona, on s'hi doctorà el 2008. També té un Postgrau en Didàctica de la Llengua Estrangera i un Màster en Literatura Espanyola per aquesta mateixa universitat. Ha estat professora de llengua i literatura espanyola per a estrangers i per a ensenyament secundari de 1996 a 2015, i de 2009 a 2015 ha estat professora associada a la UAB.
És col·laboradora habitual al Huffington Post, Economía Digital i Crónica Global. També és fundadora i membre destacada del col·lectiu Puerta de Brandenburgo, format per un grup de professors que pretenen "desmuntar els arguments de l'independentisme català". També ha escrit poesia.
Va ser una de les sòcies fundacionals de Societat Civil Catalana (SCC).
No se li coneix militància política abans del seu ingrés a Ciutadans - Partit de la Ciutadania, amb el qual a les eleccions municipals espanyoles de 2015 fou elegida regidora de l'Ajuntament de Barcelona. Poc després fou nomenada vocal de la Comissió Informativa i de Seguiment de Cultura, Educació i Esports i portaveu del grup C's a la Diputació de Barcelona. Posteriorment fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou reescollida, sent la llista més votada.
|
[
"On va néixer Sonia Sierra?",
"A què es dedica?",
"Quan es va graduar?",
"Quin títol universitari té?",
"Ha treballat de docent?",
"De quins àmbits?",
"A quins diaris escriu?",
"Què va crear?",
"Per què va sorgir aquesta associació?",
"Quin grup va ajudar a crear?",
"De quin partit polític forma part?",
"Quin càrrec va obtenir?",
"Quan?",
"I finalment?",
"Què va succeir el 2017?"
] |
{
"answer_end": [
70,
108,
219,
276,
433,
586,
668,
745,
846,
936,
1012,
1147,
1147,
1392,
1459
],
"answer_start": [
0,
71,
176,
176,
414,
414,
588,
670,
670,
872,
944,
1040,
1040,
1306,
1394
],
"input_text": [
"A Terrassa.",
"És docent, articulista i política.",
"En 1996.",
"És doctora.",
"Sí.",
"De llengua i literatura espanyola per a estrangers i per a ensenyament secundari i professora associada a la UAB.",
"Al Huffington Post, Economía Digital i Crónica Global.",
"El col·lectiu Puerta de Brandenburgo.",
"Per desmuntar els arguments de l'independentisme català.",
"Societat Civil Catalana.",
"De Ciutadans.",
"El de regidora de l'Ajuntament de Barcelona.",
"El 2015.",
"Fou escollida diputada.",
"Que fou reescollida a les eleccions al Parlament de Catalunya."
]
}
|
books
|
Semblava que complissin un deure i no pas que fessin una eixera nadalenca.
El foc s'apagava, i determinaren anarse'n a dormir.
En Patllari, com cada vetlla, obrí la porta forana i desaparegué. Retornà tot seguit ajustant-se la faixa. Estava núvol i feia un temps dolç, un temps de neu. Expressà a la seva muller la recança de no tenir la barraca del Cerdà més a la vora. Aniria a donar-hi un cop d'ull. ¡Pobra gent!
* * *
Seria mitja nit, seria la una… Déu sabés quina hora seria, quan la Tereseta es desvetllà. El pregon silenci de la muntanya semblava poblat d'una vaga remor vellutada, com d'aleteigs misteriosos. Les orelles de la masovera ho destriaven clarament. Va aixecar-se i mig obrí el finestronet de la cambra. Per l'escletxa passà un hàlit de gebre i una llum somorta més blanca que la de la celístia, més corprenedora també. Cel i terra es confonien en una mateixa mortalla grisenca, lleument atzurada, i espessos borrallons de neu davallaven remolinats, a penes obiradors, com flocs de cendra, en aquella resquícia de besllums estel·lars transparentant-se en la llisor dels núvols.
|
[
"Quina sensació feia?",
"I quina no?",
"Quina decisió van prendre els personatges?",
"Què va fer en Patllari?",
"Ho feia sempre?",
"Quan va tornar?",
"Era un dia assolellat?",
"A qui va dirigir-se?",
"On volia anar?",
"Qui es va despertar?",
"Quan?",
"Què se sentia?",
"Per on va contemplar l’exterior ella?",
"De quin color era el paisatge?",
"Què semblava cendra?"
] |
{
"answer_end": [
32,
73,
125,
191,
191,
211,
246,
345,
401,
510,
510,
615,
813,
896,
1007
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
130,
127,
193,
234,
286,
286,
453,
422,
512,
669,
839,
919
],
"input_text": [
"Que complissin un deure.",
"Que fessin una eixera nadalenca.",
"Anarse'n a dormir.",
"Obrí la porta forana i desaparegué.",
"Sí.",
"Tot seguit.",
"No.",
"A la seva muller.",
"A la barraca del Cerdà.",
"La Tereseta.",
"Seria mitja nit, seria la una.",
"Una vaga remor vellutada, com d'aleteigs misteriosos.",
"Per l'escletxa del finestronet de la cambra.",
"Gris.",
"Espessos borrallons de neu."
]
}
|
mitologia
|
El llop (en grec antic Λύκος) va ser, segons la mitologia grega, un animal ferotge enviat per Psàmate, filla de Nereu, a delmar els ramats de Peleu, perquè aquest havia mort el seu fill Focos.
Èac, fill de Zeus i de la nimfa Egina, va tenir amb Endeis, dos fills, Peleu i Telamó, i un altre fill, Focos, aquest amb Psàmate, filla de Nereu. A Focos, Èac se l'estimava molt, perquè era un home decent. Però Peleu i Telamó, per gelosia i potser induïts per la seva mare Egina, el van matar d'amagat, fingint un accident. Èac els va desterrar i van abandonar l'illa d'Egina. Telamó se'n va anar a Salamina i Peleu va anar a veure Eurició, fill d'Àctor, per tal de ser purificat per l'homicidi. Però més endavant, durant la cacera del senglar de Calidó, Peleu, volent disparar al senglar, matà per accident Eurició. Va ser proscrit i es va presentar davant d'Acastos, però la dona d'aquest va acusar Peleu de voler-la seduir. Acastos el va expulsar i va ser abandonat vora el mont Pelió. Allà va trobar el centaure Quiró, que el va atendre i el va acollir a la seva cova. Peleu va aconseguir un gran ramat de bous i els portà a Iros, el fill d'Eurició, com a ofrena pel seu homicidi, però Iros no els acceptà. Peleu s'emportà el bestiar i el deixà lliure, segons li va dir un oracle. Els bous, sense pastor, van anar errants i un llop els anava devorant. Aquest llop, per voluntat dels déus, va ser transformat en roca, i durant molt de temps va marcar la separació entre la Lòcrida i el país dels foceus.
|
[
"Què és el llop, segons la tradició grega?",
"Per quin motiu?",
"Qui eren els pares d’Èac?",
"I de qui va ser pare?",
"Qui va matar a Focos?",
"Com els va castigar el seu pare?",
"On va marxar Telamó?",
"I Peleu?",
"Amb quin objectiu?",
"Com van castigar a Peleu?",
"Qui el va salvar?",
"Com va voler demanar perdó Peleu?",
"Què els va passar als animals?",
"En què es va convertir l’animal depredador?",
"Què va indicar aquesta pedra?"
] |
{
"answer_end": [
147,
191,
230,
302,
495,
538,
601,
633,
688,
981,
1065,
1177,
1348,
1413,
1499
],
"answer_start": [
0,
119,
193,
232,
340,
518,
571,
604,
604,
921,
983,
1067,
1279,
1350,
1387
],
"input_text": [
"Un animal ferotge enviat per Psàmate, filla de Nereu, a delmar els ramats de Peleu.",
"Perquè aquest havia mort el seu fill Focos.",
"Zeus i la nimfa Egina.",
"De Peleu, Telamó i Focos.",
"Peleu i Telamó.",
"Els va desterrar.",
"A Salamina.",
"Va anar a veure Eurició.",
"Per tal de ser purificat per l'homicidi.",
"Acastos el va expulsar i va ser abandonat vora el mont Pelió.",
"El centaure Quiró.",
"Va aconseguir un gran ramat de bous i els portà a Iros, el fill d'Eurició.",
"Van anar errants i un llop els anava devorant.",
"En roca.",
"La separació entre la Lòcrida i el país dels foceus."
]
}
|
bios
|
Ivana Miño és una actriu catalana de cinema, teatre i televisió.
Ivana Judith Miño Moncunill va estudiar al Liceu Francès de Barcelona, on va descobrir la seva passió pel ball i el teatre, encara que en acabar el col·legi va ingressar a la Facultat de Biologia fins que es va llicenciar, deixant de costat les seves ganes d'actuar. Mentrestant, va seguir prenent classes de dansa i perfeccionant el seu domini de l'anglès. Va obtenir el Proficiency a l'edat de 17 anys.
Durant alguns anys va combinar el seu treball com a professora de dansa a diverses escoles amb el de traductora científica de la Universitat de Barcelona. Després va passar una temporada a Londres, on va tornar a despertar-se el seu interès pel món del teatre. En tornar, es va presentar a les proves d'accés de l'escola d'art dramàtic Nancy Tuñón de Barcelona, on va cursar els tres anys de la carrera, que va compaginar amb la seva participació en curtmetratges, anuncis i obres de teatre de petit format.
En acabar l'any 2007, va fer la seva primera pel·lícula a Mèxic, Guadalupe, compartint cartell amb l'Angélica Aragon, José Carlos Ruiz i Pedro Armendáriz Jr. Just després va entrar a formar part d'una sèrie de gran èxit de la televisió catalana, Ventdelplà, on va interpretar durant diverses temporades a Nicole, una grangera australiana. Va ser el seu primer paper com a estrangera. L'any següent, la van seleccionar per a l'obra de teatre Carta d'una desconeguda, de Stefan Zweig, dirigida per Fernando Bernués.
A partir de l'any 2008 ha realitzat diverses pel·lícules de parla anglesa, treballant de la mà de directors com Rodrigo Cortés (Buried), al costat d'actors com Timothy Hutton (Reflections), Robert Englund (The Night of the Sinner) i Michael Ironside (Transgression).
Des d'aleshores ha seguit formant-se en diversos àmbits artístics com la lluita escènica (Rosa Nicolás), teatre de Shakespeare (Will Keen), teatre físic (Thomas Prattki), tècnica Meisner (Javier Galitó) i recerca teatral (Andrés Lima i Sol Picó), entre d'altres.
També ha seguit alternant treballs en cinema, televisió, teatre, videoclips, alguna gran campanya publicitària i dansa. Des del 2012 col·labora amb la companyia de dansa Els Filles Föllen, premi 2012 de Nous talents de l'Associació de professionals de la dansa de Catalunya, amb l'espectacle Escena simultània, una col·laboració en directe amb Argentina.
Durant l'any 2015 presenta el programa de TV3 Catalunya Experience, on acompanya diverses persones estrangeres a conèixer racons de Catalunya, del qual se n'estan rodant els episodis de la segona temporada.
|
[
"A què es dedica Ivana Miño?",
"On va formar-se?",
"Quina carrera va fer?",
"Què estudiava alhora?",
"Va dedicar-se a la docència?",
"On va anar a viure un temps?",
"Què va estudiar en retornar?",
"Ha sortit a algun film?",
"Quina sèrie va gravar?",
"I a quina obra dramàtica va sortir un any després?",
"En quina llengua ha rodat molts llargmetratges?",
"Ha continuat estudiant?",
"En quins àmbits diferents ha col·laborat en total?",
"Què va iniciar el 2012?",
"I el 2015?"
] |
{
"answer_end": [
63,
134,
286,
421,
623,
666,
872,
1041,
1234,
1442,
1565,
1824,
2140,
2209,
2443
],
"answer_start": [
0,
65,
222,
332,
470,
625,
731,
978,
1136,
1362,
1492,
1759,
2022,
2142,
2377
],
"input_text": [
"És actriu de cinema, teatre i televisió.",
"Al Liceu Francès de Barcelona.",
"Biologia.",
"Dansa i anglès.",
"Sí.",
"A Londres.",
"Art dramàtic.",
"Sí.",
"Ventdelplà.",
"Carta d'una desconeguda.",
"En anglès.",
"Sí.",
"En cinema, televisió, teatre, videoclips, alguna gran campanya publicitària i dansa.",
"A col·laborar amb la companyia de dansa Els Filles Föllen.",
"A presentar el programa de TV3 Catalunya Experience."
]
}
|
books
|
Jo estava perplex. ¿Com, aquella bona dona, havia anat a retreure els versos del bisbe? No hi havia dubte que jo estava en presència d'un ésser essencialment pintoresc, de l'individu més curiós de la família. A la tia Paulina, estic cert que l'havia pressentida, que l'havia olorada en alguna paraula que en Víctor Buxareu em digué el passat estiu: La tia Paulina necessàriament devia existir i jo devia conèixer-la i l'instant de la presentació fou un moment felicíssim, revelatori. Jo em trobava davant d'ella sense saber a què atenir-me, completament desarmat. És clar que ella sentia per mi una admiració sincera; però quina llei d'admiració!
La tia Paulina ¿era un ésser despreciable? Ben segur que no: una ràpida consulta a les mirades femenines i als ulls mateixos d'en Víctor m'hauria fet veure que a la tia Paulina se la respectava, se li donava una certa valor, se la tenia per alguna cosa. -Llegeix molt- és tot el que en Víctor havia dit d'ella, però prou sabreu el que en certes ocasions i en certs llavis té de valuosa una afirmació com aquesta.
Tot el prestigi que es concedia a la tia Paulina era pel fet de llegir, i llegir molt. I ¿què és el que llegia, aquella dolça dama? Aquests i altres consideracions se'm rebolcaren pel cervell durant el curt silenci que precedí el comentari d'en Víctor.
S'ha de dir que no vaig encaparrar-me-hi gaire, i vaig decidir guardar una prudent reserva i deixar la tia Paulina que s'expansionés. La Lluïseta callà tota l'estona que durà la visita; i la Maria de la Mercè, només de tant en tant digué alguna d'aquelles coses buides per les quals ella es pensava tocar amb el dit el cel. En Víctor, una mica resignat, però no absolutament desproveït de respecte, va deixar que la tia Paulina s'engegués amb tots els cavalls de la seva fantasia.
|
[
"Com es trobava el narrador?",
"Com era l’altra persona?",
"De què li sonava la dona?",
"Què va notar, quan va saber que era ella?",
"Quina opinió tenia la Paulina del narrador?",
"Quina pregunta es va fer el protagonista sobre ella?",
"Ho creia així?",
"Per què?",
"Què feia la Paulina sovint?",
"Què significava aquest fet?",
"Però el narrador sabia quin tipus de lectures li agradaven?",
"Es va preocupar gaire per aquesta qüestió ell?",
"Va parlar la Lluïseta?",
"Qui ho va fer, doncs?",
"Quina emoció sentia el Víctor?"
] |
{
"answer_end": [
17,
167,
347,
470,
616,
689,
706,
840,
956,
1145,
1190,
1359,
1497,
1581,
1665
],
"answer_start": [
0,
88,
211,
395,
564,
647,
647,
690,
902,
1060,
1150,
1313,
1447,
1501,
1637
],
"input_text": [
"Perplex.",
"Un ésser essencialment pintoresc.",
"D'alguna paraula que en Víctor Buxareu li digué el passat estiu.",
"Felicitat.",
"Sentia per ell una admiració sincera.",
"Era un ésser despreciable?",
"No.",
"Perquè una ràpida consulta a les mirades femenines i als ulls mateixos d'en Víctor li hauria fet veure que a la tia Paulina se la respectava.",
"Llegir.",
"Li concedia prestigi.",
"No.",
"No.",
"No.",
"La Maria de la Mercè.",
"Resignació."
]
}
|
books
|
-Per tu, maleït, he mort el fill!…- cridava exaltat En Guim.
L'ós va apartar-se com si ho hagués entès.
A la fi, el pobre Guim veient que tornava a nevar i que era tan lluny i que si deixava el seu fill potser l'ós se'l menjaria, s'alçà d'una revolada com si un pensament l'esperonés, va llançar les escopetes al riu, agafà el seu fill, se'l carregà al muscle i va dir plorant sense conhort.
-Adéu, muntanyes, mai més no em veureu!…
L'arma d'En Joanín tocà a una pedra i va disparar-se com si volgués retre homenatge al mort que se'n duien hores i hores per les muntanyes pels mateixos viaranys on havia passat no feia gaire, jove, ple de vida i tendrament enamorat.
Sols la temença que la neu colgués el cadàver d'En Joanín o que l'ós se'l mengés, podia fer que En Guim apesarat i retut pogués dur a coll el seu fill que sentia refredar-se al damunt mentre s'enrampava.
En Guim corria muntanyes avall i fins saltava com si el perseguissin els gendarmes com quan duia frau.
En arribar a la pendent d'un prat tot nevat, En Guim va abraçar-se al seu fill i es deixà anar rodolant fins a baix. -No tinguis por, fill meu!… així anirem més de pressa!…
Quan En Guim arribà al fons tenia la cara plena de la sang del seu fill. Va alçar-se, tornà a carregar el seu fill i com un boig, tornà a córrer per damunt la neu que queia més espessa.
De tant en tant En Guim s'aturava exhaurit, suant, respirava de pressa, s'espolsava els borrallons i netejava la faç del seu fill amb una mica de neu.
Ja toquen a missa matinal. El sol ha sortit. Quina alegria. La neu s'ha fos. Quina ventura!… El foc de la llar és petit com a l'estiu. Els vells van a missa i miren el cel.
|
[
"Què va exclamar el Guim?",
"Quin animal hi havia?",
"Quin temps feia?",
"A qui va pujar a coll?",
"De què es va acomiadar?",
"A qui semblava que volia honorar l'escopeta?",
"Quan havia caminat per aquella zona el difunt?",
"Per quin motiu el pare va carregar el seu fill?",
"Com va descendir la muntanya?",
"Per què diu que ho fa d'aquesta manera?",
"On va anar a parar?",
"Què tenia al rostre?",
"Què feia el Guim en alguna ocasió?",
"Quina hora va arribar després?",
"On es dirigeixen els ancians?"
] |
{
"answer_end": [
59,
102,
153,
359,
430,
524,
624,
817,
1089,
1144,
1174,
1218,
1375,
1509,
1640
],
"answer_start": [
0,
61,
127,
318,
393,
433,
517,
667,
974,
1092,
1147,
1175,
1333,
1484,
1619
],
"input_text": [
"Per tu, maleït, he mort el fill!",
"Un ós.",
"Nevava.",
"El seu fill.",
"De les muntanyes.",
"Al mort.",
"No feia gaire.",
"Per la temença que la neu colgués el cadàver o que l'ós se'l mengés.",
"Va abraçar-se al seu fill i es deixà anar rodolant fins a baix.",
"Perquè així aniran més de pressa.",
"Al fons.",
"La sang del seu fill.",
"S'aturava exhaurit.",
"La de missa matinal.",
"A missa."
]
}
|
books
|
-Veu en temps de salut sempre hi cauen quatre costipats, un tisiquet per aquí, un pletòric per allí… i tot ajuda. Però ara…
-Sí, ara… Jo amb una trentena de casos ne tindria prou per a experimentar les virtuts del meu preparat.
-Home, no s'amoini; seguexi l'antic.
-Sí; però com l'antic no cura…
-Al menos tranquilitza la consciència. ¡Nada, nada! dieta, sudorífics i fregues; jo no em moc del que em varen ensenyar.
De fora. -«Com esteu?»
De dins. -«Noi gran, molt alt; noia gran, Horta; demés, aquí bons.»
La família de fora rep un despatx que diu: «El noi gran malalt, la noia gran morta…» i surten pels carrers del poble escandalitzant que a Barcelona a cada casa se'n moren dos. De fora arriben despatxos a centenars cada dia, dient: -¿Notícies? -Puja? -Baixa? -Quants avui? -Puc venir? -Heu tancat?
De dins ne surten altres tants responent: -Tau, tau. -Un xiquet. -No gaire. -Vint-i-tres. -Sí. -No.
Mai havia estat tan fecunda i insípida la correspondència telegràfica.
|
[
"Què passa, quan no hi ha malalties, segons un personatge?",
"Quants episodis serien suficients, segons l'altre personatge?",
"Per a fer què?",
"S'ha de preocupar, segons el primer?",
"Quin n'hauria d'utilitzar?",
"Però per què no vol fer servir el vell, el seu interlocutor?",
"Tot i això, què fa el preparat anterior, segons el primer personatge?",
"Ell ha canviat de metodologia?",
"Què pregunten des de l'exterior després?",
"I què responen des de l'interior?",
"Quina informació donen a una família?",
"On van aquests?",
"Què expliquen?",
"D'on provenen les respostes?",
"Quin tipus de comunicació estan fent servir?"
] |
{
"answer_end": [
99,
178,
226,
246,
263,
294,
333,
415,
439,
507,
592,
624,
682,
904,
976
],
"answer_start": [
0,
134,
134,
228,
229,
265,
296,
297,
417,
440,
508,
595,
595,
805,
907
],
"input_text": [
"Sempre hi cauen quatre costipats, un tisiquet per aquí, un pletòric per allí.",
"Una trentena.",
"Per a experimentar les virtuts del seu preparat.",
"No.",
"L'antic.",
"Perquè no cura.",
"Tranquilitza la consciència.",
"No.",
"Com esteu?",
"Noi gran, molt alt; noia gran, Horta; demés, aquí bons.",
"El noi gran malalt, la noia gran morta.",
"Pels carrers del poble.",
"Que a Barcelona a cada casa se'n moren dos.",
"De dins.",
"La correspondència telegràfica."
]
}
|
vilaweb
|
Pablo Iglesias ha estat el primer dirigent d'un partit espanyol que ha visitat els presos polítics catalans. Ha estat avui al matí, quan el dirigent de Podem ha anat a la presó de Soto del Real a visitar el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. I ho ha fet acompanyat del tinent de batlle de l'ajuntament de Barcelona i advocat, Jaume Asens. Allà també ha pogut saludar el diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez, que rebia al mateix temps la visita de la coordinadora del PDECat, Marta Pascal. ‘No haurien de ser a la presó', ha dit Iglesias en declaracions a TV3 després de la visita. ‘És bo que d'aquí a poc se'l pugui acostar a presons catalanes però crec que tots els demòcrates han de demanar-ne l'alliberament'. Ha repetit que té constància que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té intenció d'acostar els presos a presos catalanes. ‘Això seria positiu per a superar l'escenari d'excepcionalitat. S'ha de dialogar amb Catalunya i no aplicar-hi mesures excepcionals'. Segons el dirigent de Podem, Cuixart representa quelcom molt especial perquè mai ha tingut cap vincle orgànic amb partits polítics i el considera un interlocutor vàlid. ‘Ha tingut una sensibilitat molt important a l'hora de valorar el que passava al govern espanyol', ha dit.
|
[
"De què ha sigut pioner Pablo Iglesias?",
"Quan ho ha fet?",
"On s'ha dirigit, concretament?",
"Qui hi ha anat juntament amb Iglesias?",
"Qui hi havia al centre penitenciari a més a més?",
"Qui s’havia reunit amb ell?",
"Iglesias creu que és adient el seu empresonament?",
"On ho ha comentat?",
"Què cal que facin els altres polítics, segons ell?",
"Quina voluntat té el president?",
"Iglesias creu que aquesta és una bona mesura?",
"Què diu que cal fer amb el territori català?",
"Què simbolitza Cuixart, segons ell?",
"Per quin motiu?",
"Com l’ha definit?"
] |
{
"answer_end": [
107,
130,
193,
337,
414,
495,
544,
566,
718,
854,
918,
950,
1059,
1120,
1157
],
"answer_start": [
0,
109,
158,
244,
339,
401,
497,
529,
657,
721,
857,
920,
990,
1019,
1123
],
"input_text": [
"Ha estat el primer dirigent d'un partit espanyol que ha visitat els presos polítics catalans.",
"Avui al matí.",
"A la presó de Soto del Real.",
"El tinent de batlle de l'ajuntament de Barcelona i advocat, Jaume Asens.",
"El diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez.",
"La coordinadora del PDECat, Marta Pascal.",
"No.",
"A TV3.",
"Demanar-ne l'alliberament.",
"Acostar els presos a presos catalanes.",
"Sí.",
"Dialogar-hi.",
"Quelcom molt especial.",
"Perquè mai ha tingut cap vincle orgànic amb partits polítics.",
"Com a un interlocutor vàlid."
]
}
|
bios
|
Amparo Acker-Palmer (Sueca, 10 de setembre de 1968) és una neurocientífica i biòloga molecular, professora de la Universitat Johann Wolfgang Goethe.
El 1986 Acker-Palmer va estudiar biologia i bioquímica a la Universitat de València i va obtenir un doctorat. Va fer el seu postgrau al Laboratori Europeu de Biologia Molecular a Heidelberg (Alemanya) en el Departament de Biologia Progressiva, dirigit per Angel Nebreda i Rüdiger Klein, amb els qui va continuar com a part del grup de recerca de l'Institut Max Planck de Neurobiologia a Munic el 2001.
És professora a Frankfurt del Main des del 2007. També és directora del Departament de Neurobiologia Molecular i Cel·lular a l'Institut de Biologia Cel·lular i Neurociència, i investigadora de la Xarxa de Neurociència del Rin-Main des del 2012.
Acker-Palmer estudia la base molecular de la plasticitat sinàptica i el desenvolupament del sistema nerviós. Examina els receptors del gen efrina B i ha trobat relacions entre el desenvolupament estructural del sistema nerviós i els vasos sanguinis (angiogènesis). Aquesta última pot aplicar-se en l'estudi de les metàstasis dels tumors. També va descobrir que el sistema nerviós i el sistema vascular utilitzen molècules similars i tenen gens comuns.
El 2010 va rebre el Premi Paul Ehrlich i Ludwig Darmstaedter per a científics novells. El 2012 va ser reconeguda com a membre de la Leopoldina. El 2014 va ser triada membre de l'Acadèmia Europæa.
|
[
"Quan va néixer Amparo Acker-Palmer?",
"I on?",
"A què es dedica?",
"On va estudiar un postgrau?",
"Treballa de docent?",
"Des de quan?",
"On?",
"Què dirigeix?",
"En què consisteix la seva recerca?",
"Què ha descobert?",
"Per a quina malaltia és importat aquesta troballa?",
"Què més ha aportat a la ciència?",
"Quan va ser guardonada?",
"Amb quin guardó?",
"Què va esdevenir el 2014?"
] |
{
"answer_end": [
51,
50,
94,
349,
564,
598,
585,
723,
903,
1044,
1132,
1246,
1308,
1333,
1442
],
"answer_start": [
0,
0,
52,
259,
551,
551,
551,
600,
796,
946,
1061,
1134,
1248,
1248,
1392
],
"input_text": [
"El 10 de setembre de 1968.",
"A Sueca.",
"És neurocientífica i biòloga molecular.",
"Al Laboratori Europeu de Biologia Molecular a Heidelberg (Alemanya).",
"Sí.",
"Des del 2007.",
"A Frankfurt del Main.",
"El Departament de Neurobiologia Molecular i Cel·lular a l'Institut de Biologia Cel·lular i Neurociència.",
"Estudia la base molecular de la plasticitat sinàptica i el desenvolupament del sistema nerviós.",
"Relacions entre el desenvolupament estructural del sistema nerviós i els vasos sanguinis.",
"Per les metàstasis dels tumors.",
"Que el sistema nerviós i el sistema vascular utilitzen molècules similars i tenen gens comuns.",
"El 2010.",
"El Premi Paul Ehrlich i Ludwig Darmstaedter per a científics novells.",
"Membre de l'Acadèmia Europæa."
]
}
|
books
|
I atansant-s'hi més, a mida que ells reculaven, vençuts, esdernegats i aglanats per aquell torrent desbordat d'improperis, per aquell davassall d'audàcia i pel no sé què de terriblement suggestionador que tenien sa veu, son accionat i ses mirades llampegants, començà a reptar-los personalment, un a un, anomenant-los per llurs noms, fitant-los als ulls, frec a frec, fins a espurnejà'ls-hi les cares amb sa bilis encesa, apagant-els-hi sucessivament les gallardies, com les flames dels ciris de l'altar s'apaguen una a una al buf del sagristà.
I ningú piulava, igual que si se'ls haguessin paralitzat les llengües i glaçat les mans sobre les armes que empunyaven.
Sols el Sastret, que, potser per raó de l'uniforme que vestia, es cregué obligat a intervenir com a autoritat superior, s'avançà, no amb posat de desafio, sinó amb aire d'agent de l'Autoritat que vol complir amb son dever, o millor, a tall de soci de club, amb veu i vot, que surt en defensa del reglament trepitjat, i alçant l'espasa crida:
-Companys; això és un delicte de lesa autoritat, i jo en protesto, en nom del país!…
-Vostè, senyor oficial,- exclamà en Montbrió regirant-s'hi i canviant de registre, amb aquella ductilitat meravellosa que el feia amo de totes les situacions. -¿Vostè voldria tacar els seus galons defensant a un escapat de presidi, a un brètol com aquest? No! Això no és possible. Vostè, com a militar, és el defensor nato de l'honor i de la justícia! Amb vostè ens entendrem de seguida. Entri.
I, prenent-lo ràpidament pel braç, se l'emmenà cap a dintre, deixant-se ell conduir, de segur encantat de veure's tractat amb tanta cortesia.
Seguidament tornà a aparèixer en Montbrió fet un argent viu, i, mentre feia intoduir també el pobre Cerdà, estabornit encara i glopejant sang, cridà al sargents del piquet:
-Sargento: prengui dos números i entri.
|
[
"Com estaven molts dels personatges?",
"Per quin motiu?",
"Què va iniciar un d’ells?",
"Com els mirava?",
"Els altres parlaven?",
"Qui va ser l’únic que es va atrevir a protestar?",
"Què va exclamar?",
"Qui va respondre-li?",
"Quina pregunta li va fer?",
"Podran arribar a un acord en Montbrió i el Sastret?",
"On va portar-lo el Montbrió?",
"El Sastret va estar content del tracte rebut?",
"Què va succeir just després?",
"Com es trobava el Cerdà?",
"Què va ordenar en Montbrió?"
] |
{
"answer_end": [
79,
121,
302,
366,
614,
886,
1090,
1136,
1347,
1478,
1546,
1627,
1670,
1770,
1840
],
"answer_start": [
32,
48,
260,
334,
545,
665,
984,
1092,
1252,
1373,
1487,
1490,
1629,
1693,
1772
],
"input_text": [
"Vençuts, esdernegats i aglanats.",
"Per aquell torrent desbordat d'improperis.",
"A reptar-los personalment, un a un.",
"Els fitava als ulls, frec a frec.",
"No.",
"El Sastret.",
"Companys; això és un delicte de lesa autoritat, i jo en protesto, en nom del país!",
"En Montbrió.",
"Vostè voldria tacar els seus galons defensant a un escapat de presidi, a un brètol com aquest?",
"Sí.",
"Cap a dintre.",
"Sí.",
"Tornà a aparèixer en Montbrió.",
"Estabornit encara i glopejant sang.",
"Sargento: prengui dos números i entri."
]
}
|
vilaweb
|
La falta d'entesa entre el PSOE i Ciutadans per la moció de censura contra Mariano Rajoy pot acabar beneficiant-lo. Els socialistes volen governar en solitari durant uns mesos abans de no convocar eleccions, mentre que Cs ha demanat que es retiri la moció i que se'n pacti una de nova amb un candidat independent i ‘instrumental' que tingui com a únic objectiu la dissolució de les corts i la convocatòria electoral. Aquest torcebraç pot fer fracassar la moció contra Rajoy, que llavors tornaria a sobreviure i continuaria al capdavant de govern espanyol. Els socialistes han descartat cap acord amb els partits independentistes i cerquen el suport de Ciutadans, però els d'Albert Rivera són els més interessats en unes eleccions anticipades com més aviat millor atesa la possibilitat de créixer i d'ocupar el lloc del PP. Per la seva banda, Pedro Sánchez necessita guanyar temps. El paper discret dels darrers mesos, donant suport a l'aplicació del 155 a Catalunya i mantenint-se en un segon pla, pot perjudicar-lo en unes eleccions immediates. Sánchez vol governar un temps per ser vist com un president creïble per a l'electorat i intentar desgastar Podem i Rivera. Rajoy només pot esperar. El president espanyol no té la facultat de convocar eleccions anticipades mentre la moció de censura sigui vigent. Mentrestant, els dirigents del PP ataquen Sánchez i el PSOE acusant-los de fer el joc a l'independentisme català i d'haver provocat una crisi política que perjudica l'estabilitat i el creixement econòmic. Segons que va explicar ahir La Vanguardia, Rajoy avalua la possibilitat de convocar eleccions generals espanyoles el març, dos mesos abans de les municipals, les autonòmiques i les europees, una idea amb la qual pot cercar l'aval tàcit de Ciutadans. D'aquesta manera, si Rivera justifica la negativa a la moció de censura de Sánchez i el PSOE no la retira, els socialistes només podran guanyar-la amb el suport d'ERC, el PDECat i el PNB, ara que Podem ja n'ha anunciat el vot favorable sense condicions. L'alternativa és que fracassi, que Rajoy continuï i convoqui eleccions l'any vinent, fet que també permetrà al PP de guanyar temps i, fins i tot, promoure un candidat alternatiu. En tot cas, el futur del president espanyol depèn en gran mesura del pacte al qual puguin arribar el PSOE i Cs.
|
[
"Han arribat a un acord els socialistes i Cs?",
"En quina qüestió?",
"Quina intenció té el PSOE?",
"I Ciutadans?",
"Quina conseqüència pot tenir la falta d’entesa?",
"Amb qui no volen pactar els del PSOE?",
"Què vol el seu líder, a més?",
"Què pot fer el president actual únicament?",
"Quina crítica ha fet el PP als socialistes?",
"Quan hi haurà comicis, potser?",
"Qui n’ha informat?",
"Quines altres eleccions hi ha previstes?",
"Com podria tirar endavant la moció?",
"Què passarà si no triomfa aquesta?",
"En mans de qui està el destí del govern, doncs?"
] |
{
"answer_end": [
114,
88,
206,
312,
554,
628,
879,
1192,
1421,
1635,
1635,
1703,
1950,
2101,
2307
],
"answer_start": [
0,
0,
116,
208,
417,
556,
823,
1169,
1322,
1557,
1514,
1637,
1764,
2018,
2197
],
"input_text": [
"No.",
"En la moció de censura contra Mariano Rajoy.",
"Governar en solitari durant uns mesos abans de no convocar eleccions.",
"Que es retiri la moció i que se'n pacti una de nova amb un candidat independent.",
"Que Rajoy tornaria a sobreviure i continuaria al capdavant de govern espanyol.",
"Amb els partits independentistes.",
"Guanyar temps.",
"Esperar.",
"Que han fet el joc a l'independentisme català.",
"El març.",
"La Vanguardia.",
"Les municipals, les autonòmiques i les europees.",
"Amb el suport d'ERC, el PDECat i el PNB.",
"Que Rajoy continuï i convoqui eleccions l'any vinent.",
"De PSOE i Cs."
]
}
|
bios
|
Carme Freixa Zurita (Barcelona) és una psicòloga, periodista i activista feminista espanyola. De 2010 a 2012 va presidir l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Freixa és llicenciada en psicologia clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona especialista en sexualitat. Va ser impulsora dels Serveis de Planificació Familiar i durant dues dècades va treballar en l'àmbit sanitari en programes de salut sexual i reproductiva de joves i dones. Des dels anys 80 treballa en mitjans de comunicació. A la fi dels 90 i principis del 2000 es va fer especialment coneguda per les seves col·laboracions sobre temes de sexualitat humana publicant Ellos y nosotros, Tratado contra la mutilación cerebral femenina (1998), dirigint i presentat el programa de ràdio per a joves "El asiento de atrás" a Onda Cero Música i col·laborant en "El Gabinete" de Julia en la Onda. Posteriorment ha continuat les seves col·laboracions amb columnes d'opinió sobre gènere i feminisme a 20 minutos amb "Ull de gènere" (2007) També va crear el blog Cicatrices Transgénicas (2000) d'anàlisi feminista al costat de Susana Koska pel qual el 2009, van rebre el premi T-Incluye. El 2010 va assumir la presidència de la Associació de Dones Periodistes de Catalunya En l'actualitat forma part del Consell Editorial de Catalunya Press.
Especialista en polítiques públiques usos socials del temps, programes de salut sexual i reproductiva polítiques de joventut i de gènere, Freixa forma part de diverses organitzacions que lluiten pels drets de les dones denunciant l'explotació de les dones, entre elles la RECAV (Red Estatal Contra el Alquiler de Vientres), la plataforma abolicionista de la prostitució i l'Alianza contra el borrado de las mujeres.
En 2020 va participar en el projecte col·lectiu Nietas de la memoria un llibre que recull la història les dones que van quedar invisibilizades durant l'època franquista i que després dels avanços assolits en la II República, van veure minvats els seus drets i van passar a ser "ciutadanes de segona" sense possibilitat de ser independents econòmicament veient la seva vida relegada "a servir i obeir als seus marits".
|
[
"On va néixer Carme Freixa?",
"A què es dedica?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Quant temps va treballar en sanitat?",
"I quan va canviar d’àmbit?",
"Va guanyar notorietat?",
"Què va treure a la llum a la dècada dels noranta?",
"Sobre quin àmbit va parlar als mitjans?",
"A quin diari escrivia?",
"Amb qui portava un blog?",
"De què és experta?",
"De quins grups activistes forma part?",
"Què va dur a terme el 2020?",
"De què tractava aquesta obra?",
"Com van ser considerades aquestes dones després de la Guerra Civil?"
] |
{
"answer_end": [
31,
82,
253,
391,
505,
575,
720,
631,
982,
1109,
1448,
1726,
1796,
1896,
2027
],
"answer_start": [
0,
32,
169,
339,
454,
544,
507,
544,
870,
1010,
1312,
1450,
1728,
1776,
1844
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És psicòloga, periodista i activista feminista.",
"Psicologia clínica.",
"Durant dues dècades.",
"Als anys 80.",
"Sí.",
"Ellos y nosotros, Tratado contra la mutilación cerebral femenina.",
"Sobre sexualitat.",
"A 20 minutos.",
"Amb Susana Koska.",
"De polítiques públiques usos socials del temps, programes de salut sexual i reproductiva polítiques de joventut i de gènere.",
"De la RECAV (Red Estatal Contra el Alquiler de Vientres), la plataforma abolicionista de la prostitució i l'Alianza contra el borrado de las mujeres.",
"Va participar en el projecte col·lectiu Nietas de la memoria.",
"De la història les dones que van quedar invisibilizades durant l'època franquista.",
"Com a ciutadanes de segona."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia gal·lesa, Hychtwn o Hychddwn (del gal·lès hwch, «porc» ; hir, «llarg, alt») apareix en la quarta branca de les Quatre Branques del Mabinogi, i és un dels tres fills de Gwydion i Gilfaethwy. Com a càstig per la violació de Goewin, Math fab Mathonwy va desterrar els seus nebots, convertint-los en una parella de cérvols durant un any, després en porcs senglars i finalment en llops. Van tenir tres fills al llarg dels tres anys d'encanteri: Hyddwn (cervatell), Hychtwn (porquet) i Bleiddwn (llobató). Hychtwn és fill dels porcs senglars. Finalment, Math el va transformar en humà i el va anomenar Hychtwn («porquet»).
Dôn, filla de Mathonwy, era la matriarca d'una família. El seu marit mai es designa específicament.
Math fab Mathonwy és un mag i governant de Gwynedd (el nord de Gal·les). Els seus peus han de ser cuidats per una verge, excepte quan està en la guerra. Gilfaethwy, el nebot de Math, s'enamora de Goewin, l'encarregada de cuidar els peus de Math, i el germà de Gilfaethwy, Gwydion, enganya a Math per anar a la guerra contra Pryderi perquè Gilfaethwy pugui tenir accés a ella. Gwydion mata a Pryderi en un combat individual, i Gilfaethwy viola a Goewin.
Math es casa amb Goewin per salvar-la de la vergonya i encanta a Gwydion i Gilfaethwy, transformant-los en una parella de cérvols durant un any, i els obliga a tenir un fill (Hyddwn, «cervatell»). Abans de recuperar de nou la forma humana, experimenten dues transformacions més, en parella de porcs senglars durant un any i en parella de llops durant un altre any. Durant aquest temps, van tenir dos fills més, Hychtwn (porquet) i Bleiddwn (llobató).
Math transforma en humans els fills dels seus nebots, que es convertiran en fidels campions.
|
[
"Qui és Hychtwn?",
"En quina tradició?",
"Què eren els seus pares, segons la llegenda?",
"Qui el va convertir en una persona?",
"Què vol dir el seu nom?",
"Com es diu el bruixot del mite?",
"On regnava?",
"Quina característica especial tenen els seus peus?",
"Qui és l’oncle de Math?",
"Qui va prendre la vida de Pryderi?",
"Qui va unir-se en matrimoni posteriorment?",
"En què van convertir-se Gwydion i Gilfaethwy?",
"En quin altre animal van metamorfosejar-se?",
"I per acabar?",
"Quanta descendència van tenir en total?"
] |
{
"answer_end": [
204,
44,
551,
594,
631,
760,
783,
884,
914,
1131,
1209,
1329,
1493,
1549,
1635
],
"answer_start": [
26,
0,
516,
553,
597,
733,
763,
806,
886,
1109,
1186,
1241,
1383,
1465,
1333
],
"input_text": [
"És un dels tres fills de Gwydion i Gilfaethwy.",
"La gal·lesa.",
"Porcs senglars.",
"Math.",
"Porquet.",
"Math fab Mathonwy.",
"A Gwynedd.",
"Que han de ser cuidats per una verge, excepte quan està en la guerra.",
"Gilfaethwy.",
"Gwydion.",
"Math i Goewin.",
"En cérvols.",
"En porcs senglars.",
"En llops.",
"Van tenir tres fills."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.