source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
bios
|
Teresa Baena (Tarragona, 1947) és una pintora catalana, activa principalment al segle XX, l'obra de la qual oscil·la entre l'abstracció i la figuració.
Teresa Baena comença els seus estudis d'art als divuit anys a l'Escola d'Art de Tarragona quan aquesta es troba al carrer Santa Anna. Es casa als vint-i-un anys i, com és habitual a l'època, deixa d'estudiar i es dedica a la seva família. Té un fill i dues filles. Als trenta-quatre anys reprèn els estudis; es gradua l'any 1982 en les especialitats de pintura i escultura. Posteriorment va estudia de gravat.
La primera aparició pública del seu treball és l'any 1988 a la II Biennal de Pintura Joan Baptista Plana, organitzada per l'Ajuntament de Tarragona, on obté el primer premi amb l'aquarel·la Muralles. L'any 1990 fa la seva primera exposició individual a la Sala de l'Antic Ajuntament de Tarragona. Aquest mateix any guanya el primer premi del I Concurs de Pintura del Baix Penedès, i el 1991 rep el Premi Busquets de Pintura Santa Tecla a Tarragona. El 1999 presenta "Entre passat i futur" a la Galeria d'Art Contemporani Maria Villalba i Badia, a Sant Feliu de Guíxols. El 1998 és seleccionada per al I Certamen Nacional de Pintura Aitor Urdangarin celebrat a Vitòria. L'any 2000 participa en la mostra col·lectiva "Salou amb ull d'artista", a la Torre Vella, on presenta l'obra Port Esportiu ( 1977). A la Biennal d'Art de Tarragona ha estat seleccionada en dues oportunitats, el 1990 i el 2000. El 2004 presenta a la Sala Julià de Valls amb la seva mostra "Impressions", i el 2005, a la Sala Llac de Tarragona amb "Enigmes". Es presenta al concurs de pintura Melilla Mujer y Arte, el 2003, en el qual va obtenir el segon premi. L'arquitectura té un pes important en la seva producció, present en moltes de les seves obres com la que va merèixer el Premi Joan Baptista Plana. Les dues darreres exposicions “L'espai en l'arquitectura” i “ Els Calls Jueus de Tarragona”, realitzades el 2012 a la sala de l'Ateneu de Tarragona, són una evidència més del seu interès en aquesta temàtica que li permet seguir explorant en la seva línia.
En les seves obres bé podem afirmar, i com ella bé diu, mai ha seguit els ismes ni les tendències del moment, solament ha fet allò que la feia sentir bé. Però sí que podem dir que hi ha un fil conductor en el seu treball: la relació entre abstracció i figuració. Un dels referents en les obres dels seus primers anys és Gonzalo Lindín, que fou un dels metres a l'Escola d'Art. La seva influencia, és present a les obres que va presentar a Art-Tarraco 97, UNICEF Tarragona. Teresa Baena sap treballar molt bé amb els materials, els colors de les valdures, de les superposicions, etc. Cal destacar també les seves obres en el camp de la il·lustració.
|
[
"A on va néixer Teresa Baena?",
"I qui va ser?",
"En quines corrents artístiques s'emmarquen les seves creacions?",
"A on es va formar com a artista?",
"I per què va deixar la seva vocació de banda durant un temps?",
"I amb quina edat hi va tornar?",
"A on es va exposar per primer cop la seva obra?",
"I quin guardó hi va obtenir?",
"En què va participar dos anys després?",
"I quin altre reconeixement va obtenir en aquest període?",
"A continuació, en quines competicions i exhibicions va participar?",
"Quina branca tècnica té presència en les composicions de l'artista?",
"A on s'ha pogut comprovar això?",
"I qui ha explicat que la va influenciar al principi de la seva carrera?",
"En quin altre camp sobresurt Baena?"
] |
{
"answer_end": [
30,
54,
150,
241,
389,
458,
666,
760,
812,
941,
1690,
1747,
2045,
2467,
2742
],
"answer_start": [
0,
0,
90,
152,
286,
417,
562,
620,
762,
859,
1011,
1692,
1839,
2358,
2678
],
"input_text": [
"A Tarragona.",
"Una pintora catalana.",
"Entre l'abstracció i la figuració.",
"A l'Escola d'Art de Tarragona.",
"Per dedicar-se a la seva família després de casar-se.",
"Amb trenta-quatre anys.",
"A la II Biennal de Pintura Joan Baptista Plana.",
"El primer premi.",
"En la seva primera exposició individual.",
"El primer premi del I Concurs de Pintura del Baix Penedès.",
"Entre passat i futur, el I Certamen Nacional de Pintura Aitor Urdangarin, la mostra col·lectiva Salou amb ull d'artista, la Biennal d'Art de Tarragona, les mostres Impressions i Enigmes, i el concurs de pintura Melilla Mujer y Arte.",
"L'arquitectura.",
"En les seves dues darreres exposicions, L'espai en l'arquitectura i Els Calls Jueus de Tarragona.",
"Gonzalo Lindín, un dels mestres a l'Escola d'Art.",
"En la il·lustració."
]
}
|
books
|
El papà està tan concentrat i displicent, que dóna angúnia de veure'l. Passa les hores a l'estudi, a on en Basi l'acaba d'entabanar, tractant de sostenir-li les poques energies que li queden. Li aconsella la resistència a les exigències del Cerdà. Però ¿com ho hem de fer sense més resistència que una dotzena d'homes del veïnat, tenint a tot el poble en contra?
¡Prou en Basi s'ha basquejat per a posar la casa en estat de defensa! Un guaita no perd mai de vista el camí del poble, a posta de sol se barren les portes i de nit tenim sentinelles i retén. Però ¿què en farem d'això, si ens falta la bona voluntat i l'ajuda del comú? No tenim més que enemics o indiferents, i fins els pocs que per obligació o per bondat de cor ens ajuden, de segur que cada un d'ells té un capítol de queixes i recriminacions amagat a dins del pit. Ara les toquem les conseqüències d'un sistema d'aislament i d'egoismes.
* * *
Serra-Bruna, 14 d'octubre.
* * *
Jo no sé pas avenir-m'hi, amb aquesta vida de reclusió forçosa; jo, que ni amb el pensament he fet mal a ningú, no puc concebre que ningú, me n'hagi de fer a mi. Per això avui, diumenge, malgrat les advertències d'en Basi, amb la Loreto i la Mariagna ens hem escapat al poble per a assistir a l'ofici com de costum.
|
[
"Com està el pare?",
"I això què provoca en el narrador?",
"D'on és que no surt l'home?",
"I qui és que l'ha anat a visitar allà?",
"Per quin motiu?",
"I com el va assessorar?",
"Per què aquest no creu ser capaç d’això?",
"I qui són els que no són a favor d’ell?",
"Per aquest motiu, qui s’ha encarregat de preparar la llar enfront de possibles atacs?",
"Tot i això, per què aquestes mesures no seran suficients?",
"I què passa amb la gent que sí que els presta auxili?",
"Per tant, a què s’hauran d’atendre?",
"A on és que han succeït aquests fets?",
"Quan?",
"I per quin motiu el personatge que narra la història escapa a la localitat veïna?"
] |
{
"answer_end": [
40,
69,
97,
131,
190,
246,
362,
361,
431,
632,
830,
902,
921,
935,
1218
],
"answer_start": [
0,
0,
71,
71,
104,
192,
248,
330,
364,
555,
675,
832,
910,
923,
943
],
"input_text": [
"Concentrat i displicent.",
"Angúnia.",
"De l'estudi.",
"En Basi.",
"Per tractar de sostenir-li les poques energies que li queden.",
"Dient-li que resisteixi a les exigències del Cerdà.",
"Perquè només tenen la resistència d'una dotzena d'homes del veïnat.",
"Tot el poble.",
"En Basi.",
"Perquè els falta la bona voluntat i l'ajuda del comú.",
"Que de segur que cada un d'ells té un capítol de queixes i recriminacions amagat a dins del pit.",
"A les conseqüències d'un sistema d'aislament i d'egoismes.",
"A Serra-Bruna.",
"El 14 d'octubre.",
"Perquè no sap pas avenir-s'hi, amb aquesta vida de reclusió forçosa."
]
}
|
bios
|
Custodia Moreno (Granada, 1943) és una infermera, activista i líder veïnal barcelonina. Va arribar a Barcelona l'any 1947, quan era una nena de quatre anys i ho va fer en un tren que es coneixia com el Sevillano, un tren que portava fins a Barcelona persones migrants majoritàriament procedents d'Andalusia i que buscaven feina i una vida millor.
La seva família es va instal·lar a les barraques del Carmel, al Turó de la Rovira. Va ser la primera dona de les barraques que va anar a la universitat i va estudiar infermeria sense tenir electricitat al seu domicili, que aleshores encara era una barraca més de les 550 que hi havia al Carmel i a Can Baró. Va lluitar perquè el seu barri tingués clavegueram, electricitat i aigua. Quan es va casar va anar a viure a una casa d'autoconstrucció que havien fet els seus pares.
Moreno va dirigir durant l'associació de veïns de Can Baró, de la qual formava part des del 1968. A Can Baró i al Carmel hi vivien unes 100 famílies distribuïdes en 550 barraques, algunes de les quals van seguir dempeus fins als anys noranta. Custodia Moreno va estar a primera línia de les reivindicacions pel dret dels barraquistes a obtenir les instal·lacions bàsiques de clavegueram, llum i aigua i un habitatge digne. L'any 1972, quan estava embarassada d'un dels seus dos fills, va liderar les reclamacions per aconseguir contenidors; l'any 74 va aconseguir, amb l'ajuda del veïnat implicat, que el clavegueram arribés a les barraques. També als anys setanta va promoure l'educació sexual i anticonceptiva entre les dones de les barraques del Carmel, i encara avui és un referent veïnal i una feminista convençuda.
Des de les associacions de veïns i la Vocalia de barri Moreno ha treballat per millorar el paviment, les comunicacions en transport públic i l'accés a Centres d'Atenció Primària i escoles. Entre el 1990 i el 1995 Custodia Moreno va ser consellera independent del Districte d'Horta-Guinardó sota el mandat de l'alcalde socialista Pasqual Maragall.
L'any 2009 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
El 2021 fou la pregonera de les Festes de la Mercè.
|
[
"Quan va néixer Custodia Moreno?",
"I qui va ser?",
"Quan es va assentar a la Ciutat Comtal?",
"I com va fer el viatge fins allà?",
"A quin lloc de la localitat es va establir amb els seus pares?",
"I per què va destacar per sobre dels seus veïns?",
"De quina forma va auxiliar la zona en què vivia?",
"I a on es va mudar en contraure matrimoni?",
"Quina organització va liderar?",
"Quanta gent hi havia en aquest districte?",
"I què és el que va assolir amb la seva causa?",
"Quina altra tasca de conscienciació hi va portar a terme?",
"En quins altres punts clau en l'accés al barri va implicar-se?",
"Durant quina legislatura tingué un càrrec institucional?",
"I amb quin reconeixement en l'àmbit local va ser guardonada?"
] |
{
"answer_end": [
31,
86,
121,
212,
431,
501,
730,
793,
883,
973,
1465,
1580,
1784,
1991,
2044
],
"answer_start": [
0,
0,
88,
88,
350,
433,
658,
732,
825,
923,
1366,
1467,
1646,
1835,
1993
],
"input_text": [
"El 1943.",
"Una infermera, activista i líder veïnal barcelonina.",
"L'any 1947.",
"En un tren que es coneixia com el Sevillano.",
"A les barraques del Carmel, al Turó de la Rovira.",
"Perquè va ser la primera dona de les barraques que va anar a la universitat.",
"Lluitant perquè tingués clavegueram, electricitat i aigua.",
"A una casa d'autoconstrucció.",
"L'associació de veïns de Can Baró.",
"Unes 100 famílies.",
"Que el clavegueram arribés a les barraques.",
"Va promoure l'educació sexual i anticonceptiva entre les dones.",
"En la millora del paviment i les comunicacions en transport públic.",
"La de Pasqual Maragall.",
"Amb la Medalla d'Honor de Barcelona."
]
}
|
bios
|
Concepció Pallardó i Guillot (Barcelona, o Cervera, ca. 1848 - Barcelona, 26 de desembre de 1927) fou una actriu catalana.
No hi ha dades sobre la vida privada de Concepció Pallardó, una de les actrius de més renom de finals del XIX. Desconeixem la data de naixement i de mort, si bé sabem que en els seus darrers anys de vida va estar allunyada dels escenaris i va morir en la més completa indigència.
La seva activitat artística comença el 1863 en un petit teatre per aficionats anomenat Mendizábal, acabat de néixer llavors, situat just al costat del Teatre Romea. Durant molts anys, actua en diversos teatres de Barcelona i rodalia, i entra al Romea el 1880 com a primera actriu, i comparteix cartell amb el quadre d'actors catalans format, entre altres, per Carme Parreño, Caterina Mirambell i Caterina Fontova. Hi treballa fins a la temporada 1888-89, i estrena obres de Riera i Bertran, Guimerà, Soler i Hubert, i Ferrer i Codina amb gran èxit: Corona d'espines, Com anell al dit, Judit, Lo dir de la gent, El pubill, El trinc de l'or, Otger.
A l'estiu de 1880 es trasllada al Teatre-Circ de Mallorca amb la companyia de Lleó Fontova, encapçalada llavors per Iscle Soler i Mercè Abella. Hi representa, entre altres, La dida de Pitarra i Dones de J. M. Arnau. El 1893-94 actua al Teatre Granvia (abans Calvo-Vico) i la temporada següent, 1994-95, al Romea. Sota la direcció d'Enric Borràs, treballa al Romea i al Teatre Novetats. Durant l'any còmic de 1905-06 actua al Teatre Bartrina de Reus, i posa en escena obres de Guimerà, Ignasi Iglésias, Echegaray, Suderman, Maeterlinck, etc.
Després de gaudir dels aplaudiments del públic, va deixar els escenaris. La precària situació econòmica dels artistes retirats feia molt difícil la subsistència. L'Ajuntament de Barcelona li va concedir, el 1925, una pensió fins al seu traspàs, succeït el 27 de desembre de 1927. Pallardó va conèixer la glòria a la seva joventut quan encapçalava els cartells del Romea i va conèixer la misèria a la vellesa, quan va morir desemparada i sola.
En nombroses ocasions, el teatre Romea va organitzar funcions en benefici de Concepció Gallardó, entre d'altres, el 1881, amb la 200a representació de La dida, interpretada per ella mateixa en el paper protagonista; el 1885 (amb la representació de La copa del dolor i Coses del oncle) i el 1886 (amb l'estrena de Lo full de paper, de Pere Antoni Torres i representant ella mateixa un paper en l'obra). El 1927, any en què va morir al desembre, va participar encara en una vetllada d'homenatge que se li va fer a Hostalric el 28 d'agost. Amb setanta-nou anys, Gallardó va actuar en l'obra El ferrer de tall, de Joaquim Torrents, fent-hi el paper de la baronessa.
Sabem que va tenir una filla Pilar Comas i Pallardó que n'és l'hereva en el moment de la seva defunció.La seva parella va ser en Francisco Comas i Cortina amb qui es va casar l'any 1875. Segons l'acta de casament era nascuda a Cervera ca.1848, filla d'Antoni Pallardó natural de València i Maria de la Cruz Guillot natural de Valladolid. Era germana de l'autor teatral i periodista Alfred Pallardó i Guillot.
|
[
"A on va néixer Concepció Pallardó?",
"A què es va dedicar?",
"Visqué sempre de forma acomodada?",
"Quan s’inicià en la que es convertí en la seva professió?",
"A on va accedir l’any 1880?",
"En aquell lloc, en quines representacions va actuar?",
"En les sales de quines altres localitats va treballar com a actriu?",
"Quan va abandonar la professió, què és el que li va passar?",
"Quin dia va morir?",
"I com és que va poder subsistir fins a aquell moment?",
"Els seus darrers anys els va passar en companyia d’algú?",
"Quin va ser el darrer esdeveniment a què va anar?",
"Quan?",
"Tingué descendència?",
"Amb qui?"
] |
{
"answer_end": [
97,
112,
401,
446,
661,
1048,
1498,
1751,
1869,
1834,
2032,
2570,
2570,
2748,
2841
],
"answer_start": [
0,
98,
363,
403,
568,
817,
1050,
1591,
1821,
1753,
1961,
2437,
2437,
2697,
2800
],
"input_text": [
"A Barcelona o Cervera.",
"A l'actuació.",
"No.",
"El 1863.",
"Al Teatre Romea.",
"Corona d'espines, Com anell al dit, Judit, Lo dir de la gent, El pubill, El trinc de l'or i Otger.",
"A Mallorca i a Reus.",
"Que va acabar en una precària situació econòmica que li va fer molt difícil la subsistència.",
"El 27 de desembre de 1927.",
"Amb una pensió que li havia concedit dos anys abans l'Ajuntament de Barcelona.",
"No.",
"Una vetllada d'homenatge que se li va fer a Hostalric.",
"El 28 d'agost del 1927.",
"Sí.",
"Amb Francisco Comas."
]
}
|
books
|
-Cap a S'Abanell, a veure si trobo unes aigues que dugun més peix que carn.
-Mal pensament. Amb es temps d'anar d'aquí a S'Abanell, ja tota sa carn de cristià que ara està en remull se serà posada en sec, i, sense moure't d'aquí, podràs pescar amb tantes fiances de sort com en altra part qualsevol… i qui sap si amb més i tot, perquè es llard que deixarà a s'aiga tanta de gent, llamp me matu si no ha d'èsser un bon grumeig per as llobarros, que són tan gola-bruts. Atura't, homo. Sant Cristòfol només té una hora seua. Dóna-l'hi, així et gordu de dolor i de baldament!
-Ja- féu en Temme, somrient amb una punteta de malícia. -Sinó que em sembla que, més que es sant, sou vós qui es vol aprofitar de sa meua hora. I cap mal ès: també em plau, de servir-vos. Sa llàstima ès que vós cerqueu qui us acompanyu à fer petar sa claca, i jo, pobre de mi…
-Ets bec-eixut com tota sa gent de mar: no cal que m'ho digus. Vatua ets homos de mar! Ells són qui m'han fet passar per xerraire, essent així que sóc el més reservat des Ramonedes i que mai ningú no m'havia tingut per llenga-llarg fins que vaig empeltar-me de pescador. Ah, Temme! ¿què deus pensar, de mi? I vas errat. Mira: m'agrada dir ses coses amb s'amaniment de paraules que necessiten, però no xerrar per xerrar, i ara! Si t'hai cridat, ès per proposar- te un negoci.
|
[
"A on anava en Temme?",
"Per què?",
"El segon personatge opina que és una bona idea?",
"Quin és el motiu que dona?",
"Per quina raó considera que seria millor que no se n’anés?",
"De què explica que s’omplirà l’aigua?",
"I a qui atrauria això?",
"Per quina raó?",
"El seu company va assentir?",
"Tot i això, en Temme se'n refiava de l'altre personatge?",
"Per què?",
"A quina persona pensava que buscava aquest?",
"Com li va contestar l'altre?",
"I ell es considerava també poc parlador com en Temme?",
"I què era el que en realitat li volia oferir al primer interventor?"
] |
{
"answer_end": [
16,
74,
90,
203,
298,
364,
442,
466,
589,
714,
714,
828,
887,
1118,
1322
],
"answer_start": [
1,
1,
76,
92,
208,
335,
335,
430,
573,
573,
629,
760,
850,
936,
1276
],
"input_text": [
"A S'Abanell.",
"Per veure si hi trobava unes aigues que duguessin més peix que carn.",
"No.",
"Considera que amb es temps d'anar d'aquí a S'Abanell, ja tota sa carn de cristià que ara estava en remull seria posada en sec.",
"Perquè sense moure's d'aquí, podria pescar amb tantes fiances de sort com en altra part qualsevol.",
"De llard.",
"As llobarros.",
"Perquè són molt gola-bruts.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè li semblava que es volia aprofitar de la seva hora.",
"A qui l'acompanyés à fer petar sa claca.",
"Dient-li que era un bec-eixut com tota sa gent de mar.",
"Sí.",
"Un negoci."
]
}
|
mitologia
|
Filammó, o Filàmon (Philammon, Φιλάμμων) va ser un poeta i músic grec del període pre-homèric. La llegenda el fa fill d'Apol·lo i de la nimfa Quíone o Filonis o Leucone. De vegades la seva mare és Crisòtemis. Com a fill d'Apol·lo era també endeví.
S'explica que el mateix dia, Quíone (o Filonis), s'havia unit a Hermes i a Apol·lo. Va tenir dos fills bessons, Autòlic, del déu Hermes, i Filammó d'Apol·lo. Filammó era molt bell i va ser estimat per una nimfa, Argíope, però al quedar embarassada, Filammó no la va voler amb ell. Argíope va fugir a la Calcídia i va tenir un fill, Tàmiris.
A Filammó se li atribueix la invenció dels cors femenins i la institució dels misteris de Demèter a Lerna, les Lernea. La seva figura és associada al culte a Apol·lo a Delfos, i hauria escrit diversos himnes dèlfics. Pausànias diu que en el primer concurs musical a Delfos, va quedar el segon, darrere de Crisòtemis de Creta (el tercer va ser el seu fill Tàmiris).
Quan els flegies van atacar Delfos, Filammó va anar a ajudar-los al capdavant d'un exèrcit argiu. Va morir durant la batalla.
|
[
"Qui fou Filammó?",
"En quina època?",
"Segons la tradició, qui van ser els seus pares?",
"Altres cops, qui havia estat considerada la seva progenitora?",
"A més, quin altre ofici se li atribuïa?",
"La mare, quanta descendència va tenir?",
"Com s’anomenava l’altre germà?",
"I de qui descendia aquest?",
"El fill d'Apol·lo era un personatge atractiu?",
"Com s'anomenava la seva enamorada?",
"I per què la va rebutjar?",
"A on escapà ella llavors?",
"Segons la tradició, què és el que va crear el poeta?",
"Formà part d’alguna baralla?",
"I com és que es va produir el seu decés?"
] |
{
"answer_end": [
69,
93,
168,
207,
246,
358,
394,
383,
427,
467,
527,
559,
694,
1050,
1078
],
"answer_start": [
0,
41,
95,
170,
209,
250,
332,
360,
406,
406,
460,
529,
589,
954,
954
],
"input_text": [
"Un poeta i músic grec.",
"En el període pre-homèric.",
"Apol·lo i la nimfa Quíone o Filonis o Leucone.",
"Crisòtemis.",
"El d'endeví.",
"Dos fills bessons.",
"Autòlic.",
"Del déu Hermes.",
"Sí.",
"Argíope.",
"Perquè es va quedar embarassada.",
"A la Calcídia.",
"Els cors femenins i la institució dels misteris de Demèter a Lerna.",
"Sí.",
"En la batalla contra els flegies que van atacar Delfos."
]
}
|
books
|
Encara li durava l'excitació, que no bastava a calmar la ruixada d'aigua fresca que li queia damunt escorrent-se per ses espatlles i les anques de la bèstia, quan, al passar per sota el porxo d'una masia de gran presència, sentí que el cridaven per son nom des de dalt. Tirà les regnes i alçant el cap reconegué la casa de Serra-Bruna i veié amb sorpresa que era son oncle, que li deia amb son to de veu entre plorós i rialler.
-Però, fill meu, ¿que t'has tornat boig per marxar amb semblant temps? ¿No havíem quedat en què m'esperaries si seguia la torbonada?
-L'he esperat fins que m'han fet a fora.
-Sants del cel!- exclamà el vell, esfereït com si pressentís algun greu contratemps ocorregut durant sa ausència, -¿I qui pot haver-te tret a fora de casa meva?
-Qui? la mala pua de la seva majordona, aquella que mana més que l'amo, és qui m'ha despatxat en dejú, tractant-me com a un gos foraster. Prou que l'hi explicarà ella afegint-hi que l'hi he dit tot lo que m'ha vingut a la boca, lo que no és cert, perquè moltes més coses m'he engorjades per consideració a vostè, que la protegeix per més que ella el deshonra.
Tals paraules en boca d'en Ramon no es comprenien sinó donat l'estat de sobreexcitació en què es trobava. Son pobre oncle estava aplanat. Apoiant-se de mans sobre la baixa barana del porxo, tenia el cap mig penjant, semblant-se a la coneguda estàtua del gladiador moribond. Son aspecte era tan llastimós, que per fi el jove, el bon cor del qual era evident, se'n condolgué. Enfilant la gran porta mig oberta de l'entrada, saltà del cavall, i, entregant les regnes a un mosso que li sortí al pas, se'n pujà escala amunt, trobant al seu oncle a l'últim replà que l'esperava, fent-lo entrar en el recibidor.
|
[
"Com se sentia el Ramon?",
"Per quin lloc va travessar?",
"Què va escoltar?",
"Qui?",
"Què li va preguntar?",
"Per què?",
"Com va respondre ell?",
"Això sorprengué el seu oncle?",
"Per tant, li va preguntar al noi qui havia estat que l’havia acomiadat?",
"I què li va contestar el protagonista?",
"Creu, a més, que ella s’inventaria els fets quan li fes saber el que havia passat a l’ancià?",
"Quin és el motiu pel qual el Ramon no s'havia desfogat totalment amb la dona?",
"De quina manera afectà això al tiet?",
"Va fer pena al seu nebot?",
"Llavors, com va actuar aquest últim?"
] |
{
"answer_end": [
28,
221,
268,
372,
498,
560,
600,
634,
762,
801,
1008,
1074,
1259,
1495,
1726
],
"answer_start": [
0,
158,
158,
288,
429,
499,
562,
603,
619,
764,
901,
901,
1123,
1397,
1497
],
"input_text": [
"Excitat.",
"Pel porxo d'una masia de gran presència.",
"Que el cridaven per son nom des de dalt.",
"Son oncle.",
"Si s'havia tornat boig per marxar amb semblant temps.",
"Perquè havien quedat en què l'esperaria si seguia la torbonada.",
"Que l'havia esperat fins que l'havien fet fora.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que havia estat la mala puta de la seva majordoma.",
"Sí.",
"Per consideració al seu oncle.",
"Es quedà aplanat.",
"Sí.",
"Va saltar del cavall i se'n pujà escala amunt, on l'esperava el seu oncle."
]
}
|
bios
|
Marta Esteban i Roca (Barcelona, 26 de maig del 1949), més coneguda com a Marta Esteban, és una productora i directora de cinema catalana. Va estudiar ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori de la capital catalana. Fou expedientada a la universitat per la seva tendència política antifranquista.
Esteban va traslladar-se al Perú després de morir Franco i hi va residir entre els anys 1976 i 1982. Allà realitzà un seguit de documentals. L'any 1976 creà la productora "Marxa" amb Alejandro Legaspi i Mario Jacob com a socis. La productora va ser inscrita en el registre espanyol, però va servir a Esteban per dur a terme diferents projectes al país sud-americà on s'havia traslladat. Després de tornar a Catalunya l'any 1985 inicia la seva col·laboració amb Televisió de Catalunya (TVC), esdevenint la realitzadora de programes com Curar-se en salut (1984-1985), El món del cinema (1987-1991) o Cinema 3 (1985-1991). Mentre treballava a TVC va fundar l'empresa "Off Line" a Madrid, encarregada de montatge i producció de videoclips. L'any 1991 abandonà TVC per dedicar-se juntament amb Gerardo Herrero a l'activitat de productora executiva i accionista de la companyia "Messidor Films SL", amb la qual ha produït pel·lícules de directors com Alain Tanner, Ken Loach, Cesc Gay o Joaquim Oristrell. L'any 2001 va crear "Impossible Films", una nova productora amb la qual va promoure films com el curt 150 kg (2002), de Daniel Gimelberg; i els llargs Golpes (2003) d'Elias Quiroga i Excuses! (2003) de Joel Joan. Forma part dels socis dels cinemes Renoir de Barcelona.
|
[
"A on va néixer Marta Esteban?",
"I quina és la seva professió?",
"Quina carrera universitària fe?",
"A on?",
"Compta amb altres estudis?",
"En què?",
"A la facultat, quin fet li va causar problemes?",
"Després del decés del dictador espanyol, a quin lloc es va mudar?",
"Què va fer durant la seva estada en aquell país?",
"Quan va tornar al seu lloc d’origen?",
"I a on començà a treballar?",
"Com s’anomena l’empresa que va crear en aquest temps?",
"Quan va canviar de feina?",
"I a quina entitat entrà en aquell moment?",
"I va fundar cap altra organització posteriorment?"
] |
{
"answer_end": [
53,
128,
171,
201,
249,
249,
330,
388,
510,
759,
821,
1006,
1091,
1223,
1370
],
"answer_start": [
0,
89,
139,
139,
202,
202,
251,
332,
433,
719,
719,
952,
1070,
1068,
1332
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Producció i direcció de cinema.",
"Ciències econòmiques.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Sí.",
"Música.",
"La seva tendència política antifranquista.",
"Al Perú.",
"Va realitzar un seguit de documentals i va crear la productora Marxa.",
"L'any 1985.",
"A la Televisió de Catalunya (TVC).",
"Off Line.",
"L'any 1991.",
"A la companyia Messidor Films SL.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Alejandra Soler Gilabert (València, 8 de juliol de 1913 - València, 1 de març de 2017) fou una militant comunista i mestra republicana valenciana. Pionera en l'associacionisme universitari durant la república.
Alejandra Soler estudià en la Institución de la Enseñanza para Mujer i feu el Batxillerat a l'Institut Lluís Vives, vinculant-se a la Federació Universitària Escolar, moviment d'estudiants que lluitava per un ensenyament més modern, i que participà en les revoltes d'estudiants a la dictadura de Primo de Rivera.
A més, es va distingir pel seu amor a l'esport, sent una de les primeres atletes de la història de l'atletisme valencià. Mentre estudiava Magisteri, es va integrar a la Federació Universitària Escolar (FUE), que comptava amb un grup de dones que practicaven atletisme, en què va participar.
En 1935 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya i un any després es llicencià en Filosofia i Lletres, essent una de les primeres dones de l'Estat que es va llicenciar a la universitat. Fou una lluitadora i defensora de l'escola pública i de la igualtat, i de l'accés universal a l'educació. Va treballar molts anys a l'escola rural i va sofrir el franquisme.
L'any 1939, amb el seu marit, Arnoldo Azzatti, fill del periodista Azzatti, va exiliar-se des de Barcelona a l'URSS, d'on no tornà fins al 1971, per instal·lar-se amb molta penúria primer a Madrid i sis anys després a València. A Moscou feu de mestra de xiquets espanyols que el règim soviètic havia acollit.
Durant la Segona Guerra Mundial va patir la Batalla de Stalingrad, d'on va salvar 14 xiquets, els alumnes que tenia al seu càrrec. La guerra separaria Alejandra de les seues amigues Carmen Solero i Concha Bello, va haver de marxar al sud i després a l'oest de Rússia, fins que, després de moltes peripècies, que relata en el seu llibre La vida es un río caudaloso con peligrosos rápidos, tornà a Moscou amb el seu marit. En 1958 fou designada cap de la càtedra de Llengües Romances de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou, càrrec que va desenvolupar fins que es jubilà l'any 1971.
L'any 2013, als 101 anys, va participar com a activista en el primer aniversari de la primavera valenciana motiu pel qual fou coneguda com l'àvia del 15-M. L'any 2015 fou distingida com a filla predilecta de la Ciutat de València i va rebre, l'any 2016, l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana dins dels Premis 9 d'Octubre.
Poc després de la seua defunció, a un col·legi del barri de Rufassa se li donà com a nom CEIP Alejandra Soler.
|
[
"Quan va néixer Alejandra Soler?",
"I qui va ser?",
"A quines institucions es va formar?",
"I en quines accions socials va participar?",
"Quina va ser una de les seves passions?",
"Quines carreres va fer?",
"Durant aquest període, a què es va afiliar?",
"I en quina formació política va militar?",
"Quina fita va aconseguir en graduar-se?",
"Per quines causes va combatre?",
"A causa de la repressió de la dictadura, a on hagué de traslladar-se?",
"Quan va regressar a Espanya?",
"Quin va ser el primer treball que desenvolupà durant l'exili?",
"Per quina raó en cert període va haver de marxar de la ciutat on s'havia establert?",
"Quina va ser la feina en què es va retirar?",
"Al llarg del temps, de quina forma ha estat reconeguda la seva figura?"
] |
{
"answer_end": [
86,
145,
324,
521,
569,
913,
729,
860,
996,
1102,
1287,
1315,
1479,
1747,
2053,
2505
],
"answer_start": [
0,
87,
210,
326,
530,
644,
644,
814,
863,
998,
1147,
1248,
1400,
1481,
1902,
2222
],
"input_text": [
"El 8 de juliol de 1913.",
"Una militant comunista i mestra republicana valenciana.",
"A la Institución de la Enseñanza para Mujer i a l'Institut Lluís Vives.",
"Es va vincular a la Federació Universitària Escolar i va participar en revoltes d'estudiants a la dictadura de Primo de Rivera.",
"L'esport.",
"Magisteri i Filosofia i Lletres.",
"A la Federació Universitària Escolar (FUE).",
"En el Partit Comunista d'Espanya.",
"Es va convertir en una de les primeres dones de l'Estat que es va llicenciar a la universitat.",
"Per l'escola pública, la igualtat i l'accés universal a l'educació.",
"A l'URSS.",
"El 1971.",
"El de mestra de xiquets espanyols que el règim soviètic havia acollit.",
"A causa de la Segona Guerra Mundial.",
"Amb la de cap de la càtedra de Llengües Romances de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou.",
"Fou distingida com a filla predilecta de la Ciutat de València, va rebre, l'any 2016, l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana i, a més, a un col·legi del barri de Rufassa se li donà el seu nom."
]
}
|
books
|
-Ah, caram! Professor de dibuix!- va fer en Víctor, oblidant l'hora, el despatx i la mala humor.
-Sí, senyor. He llegit l'anunci a La Vanguardia…
-Veurà, senyor Melrosada: jo tinc quatre nois que em sembla que seran quatre Murillus (vull dir que, encara que són molt petits, tenen una gran disposició: se'ls veu); i per començar a ensinistrar-los…
-Comprenc, comprenc. El senyor voldrà, sens dubte, referències meves. Puc dir-li que dono classes al col·legi de Jesús Maria, al col·legi de Loreto…
-Sí, és clar; no es tracta d'encarar-los amb el natural: primer tenen de saber com s'agafa el llapis. Demés els meus nois són entremaliats…
-Un servidor és molt criaturer: sé perfectament com s'ha de tractar la canalla. Compti: fa més de vint anys que dono lliçons! Perquè l'art solament no permet viure. He estat professor en molt bones cases, i algun deixeble meu…
|
[
"Què va exclamar en Víctor?",
"Qui era el mestre?",
"A on havia vist aquest l'avís?",
"Per a qui eren les classes?",
"Per què el Víctor tenia unes expectatives altes amb la capacitat artística dels seus fills?",
"A quins llocs treballa l'ensenyant?",
"Per quina raó li explica això al Víctor?",
"Per on li explica el progenitor que hauran de començar les lliçons?",
"Tot i això, sobre què avisa el Melrosada?",
"Això preocupa al docent?",
"Per quina raó?",
"Quan havia començat en el món de l'ensenyament?",
"Per quina raó?",
"I a quins llocs li explica que havia desenvolupat aquesta tasca?"
] |
{
"answer_end": [
50,
170,
144,
346,
312,
495,
416,
597,
635,
715,
715,
761,
800,
840
],
"answer_start": [
1,
12,
110,
147,
172,
418,
369,
554,
599,
638,
638,
717,
763,
802
],
"input_text": [
"Ah, caram, professor de dibuix.",
"El senyor Melrosada.",
"A La Vanguardia.",
"Per als seus quatre nois.",
"Perquè tenien una gran disposició.",
"Al col·legi de Jesús Maria i al col·legi de Loreto.",
"Perquè entén que ell voldria referències seves.",
"Per saber com s'agafa el llapis.",
"Sobre que els seus nous són entremaliats.",
"No.",
"Perquè és molt criaturer i sap perfectament com s'ha de tractar la canalla.",
"Fa més de vint anys.",
"Perquè l'art solament no li permetia viure.",
"En molt bones cases."
]
}
|
bios
|
María Luisa Merlo Colomina (València, 6 de setembre del 1941) és una actriu valenciana. Filla dels actors Ismael Merlo Piquer i María Luisa Colomina Domingo, va continuar la tradició artística familiar des de molt jove, debutant com a ballarina en l'espectacle Te espero en el Eslava, de Luis Escobar. Va estar casada amb l'actor Carlos Larrañaga durant 16 anys, es van separar en el 1975 i van obtenir el divorci al novembre de 1983. Hi ha tingut tres fills: Amparo, Luis i Pedro. El 1992 es va casar amb el professor d'universitat Michael Kenton, divorciant-se'n cinc anys després.
La seva trajectòria professional està lligada al teatre, on ha treballat tota la vida i en tots els gèneres, tant musical com comèdia i drama. De la seva primera època podem citar obres com La tercera palabra, Los peces rojos, El corto vuelo del gallo, No corran que es peor o Diálogo secreto, actuant en aquesta última al costat del seu pare, Ismael Merlo. A partir de l'any 1986, l'actriu va formar part de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. L'hem vist en els escenaris participant en obres com Los locos de Valencia, de Lope de Vega, Los bellos durmientes d'Antonio Gala, El adefesio de Rafael Alberti o La ratera d'Agatha Christie.
Pel que fa al cinema, mitjà en què no ha treballat gaire, va debutar l'any 1959, participant en el llargmetratge De espaldas a la puerta, dirigit per José María Forqué. Va fer algunes pel·lícules més fins a l'any 1965, en què decideix dedicar-se més al teatre i la televisió. De les pel·lícules en què va intervenir durant aquesta breu etapa podem destacar Siempre es domingo o De cuerpo presente. Al contrari del que passa amb el cinema, a la televisió sí que l'actriu té una important llista de col·laboracions. Ha participat en un gran nombre de representacions teatrals, com les que es feien dins del programa Estudio 1.
Així mateix, ha protagonitzat un gran nombre de sèries i produccions, entre les quals podem esmentar Escuela de maridos, El tercer rombo, Cuentos y leyendas, Media naranja, Luna negra o Mis adorables vecinos. Pel que fa als premis obtinguts, ressaltarem el Premi Antena d'Or de Televisió, que va aconseguir l'any 1967, i el Premi Ercilla de Teatre per la seva trajectòria professional, que li va ser atorgat l'any 2009.
Llista no completa
|
[
"A on va néixer María Luisa Merlo?",
"A què es va dedicar?",
"Qui foren els seus pares?",
"I el seu primer marit?",
"Tingueren descendència?",
"Quin any va contraure matrimoni per segon cop?",
"A quin lloc va desenvolupar la major part de la seva carrera com a artista?",
"En quines representacions va actuar durant els seus primers anys d'actriu?",
"I el 1986, a quina agrupació accedí?",
"En quin altre àmbit va desenvolupar-se com a actora?",
"Quins van ser els films més importants en què va aparèixer?",
"Quan va deixar la pantalla gran?",
"Per què?",
"Pel que fa a la pantalla petita, en quines produccions ha participat?",
"I amb quins guardons va veure reconeguda la seva carrera?"
] |
{
"answer_end": [
61,
75,
156,
346,
458,
547,
639,
876,
1032,
1282,
1622,
1500,
1500,
2058,
2269
],
"answer_start": [
0,
62,
88,
302,
302,
482,
584,
727,
942,
1226,
1502,
1395,
1433,
1665,
2060
],
"input_text": [
"A València.",
"A l'actuació.",
"Els actors Ismael Merlo Piquer i María Luisa Colomina Domingo.",
"Carlos Larrañaga.",
"Sí.",
"El 1992.",
"Al teatre.",
"La tercera palabra, Los peces rojos, El corto vuelo del gallo, No corran que es peor i Diálogo secreto.",
"A la Companyia Nacional de Teatre Clàssic.",
"En el cinema.",
"Siempre es domingo i De cuerpo presente.",
"L'any 1965.",
"Perquè va decidir dedicar-se més al teatre i la televisió.",
"En representacions teatrals, com les que es feien dins del programa Estudio 1 i sèries com ara Escuela de maridos, El tercer rombo, Cuentos y leyendas, Media naranja, Luna negra i Mis adorables vecinos.",
"El Premi Antena d'Or de Televisió, i el Premi Ercilla de Teatre per la seva trajectòria professional, entre altres."
]
}
|
vilaweb
|
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha demanat perdó per haver fet ‘especulacions quasi filosòfiques en campanya electoral que poden desviar l'objectiu del missatge', en referència a l'entrevista al diari basc Berria en què deia que, si el suport a la independència arribava al 65%, l'estat espanyol hauria de trobar una sortida política amb la convocatòria d'un referèndum pactat i vinculant. Unes declaracions que van ser criticades per la dreta espanyola i desautoritzades pel PSOE. En una entrevista a Onda Cero, després que el cap del PSOE, Pedro Sánchez, hagi expressat públicament el seu suport a Iceta en el marc d'un míting a Tarragona, el dirigent el PSC ha dit que no li feia res disculpar-se per les seves declaracions, que les campanyes s'havien convertin en un intercanvi de càpsules preparades i que ell havia de saber aquestes regles del joc. Ha afegit que el sorpren que l'acusessin de ser un ‘independentista perillós'. Iceta també ha dit que els independentistes, en aquests moments, no podien garantir l'estabilitat de cap govern i ha avalat que Pedro Sánchez volgués una ‘majoria molt àmplia per a governar sense hipoteques'. ‘Si no, seríem en un escenari que no és l'òptim ni el desitjable'. Iceta també ha considerat ‘molt difícil' un acord de govern entre PSOE i Ciutadans. Iceta ha recordat que el PSOE va arribar a un acord amb Cs en el passat, però que el partit taronja havia mutat aquests últims anys, passant d'un partit que volia ocupar el centreesquerra, primer, a un que volia ocupar el centredreta, després. Iceta acusa el partit d'Albert Rivera de voler ser frontissa i d'apostar per un acord dels partits de dretes. ‘Se'm fa mot difícil de pensar en un acord amb Cs pensant en la seva evolució i tenint en compte què hem vist a Andalusia', ha afegit. El dirigent del PSC també ha descartat de fer batlle de Barcelona el candidat d'ERC, Ernest Maragall. ‘Un batlle independentista no el farem', ha dit, i ha afegit que al PSC li agradaria que hi hagués un batlle ‘genuïnament socialista' fent referència al passat socialista tant de Maragall com de Manuel Valls.
|
[
"Quin càrrec ocupa Miquel Iceta?",
"Per què s'ha disculpat?",
"Quines havien estat aquestes polèmiques declaracions?",
"Qui s'hi va mostrar en desacord?",
"Li van retreure també aquesta proclama per part de la seva formació política?",
"En quina emissora ha parlat el del PSC?",
"I què és el que hi ha expressat?",
"A més, què indica que li ha sobtat?",
"Com ha valorat el desig del president del PSOE d'obtenir majoria absoluta?",
"Per què?",
"I quin fet ha explicat que seria complicat que es donés?",
"Quin és el motiu pel qual pensa així?",
"Per quin altre motiu ha criticat aquesta organització política?",
"Pel que fa a l'àmbit municipal, a qui ha dit que no nomenaran alcalde de la Ciutat Comtal?",
"Quin seria el candidat idoni per als del partit d'Iceta?"
] |
{
"answer_end": [
41,
171,
399,
464,
491,
678,
864,
943,
1152,
1219,
1303,
1547,
1657,
1894,
2029
],
"answer_start": [
0,
0,
174,
401,
401,
493,
493,
866,
1059,
1059,
1221,
1305,
1549,
1794,
1947
],
"input_text": [
"És el primer secretari del PSC.",
"Per haver fet especulacions quasi filosòfiques en campanya electoral que podien desviar l'objectiu del missatge.",
"Va dir que si el suport a la independència arribava al 65%, l'estat espanyol hauria de trobar una sortida política amb la convocatòria d'un referèndum pactat i vinculant.",
"La dreta espanyola.",
"Sí.",
"Onda Cero.",
"Que no li feia res disculpar-se per les seves declaracions, que les campanyes s'havien convertin en un intercanvi de càpsules preparades i que ell havia de saber aquestes regles del joc.",
"Que l'acusessin de ser un independentista perillós.",
"Ho ha avalat.",
"Perquè explica que així governaria sense hipoteques i que, si no, serien en un escenari que no és l'òptim ni el desitjable.",
"Un acord de govern entre PSOE i Ciutadans.",
"Perquè explica que encara que el PSO va arribar a un acord amb CS en el passat, el partit taronja havia mutat aquests últims anys, passant d'un partit que volia ocupar el centreesquerra a un que volia ocupar el centredreta.",
"Per haver volgut ser frontissa i haver apostat per un acord dels partits de dretes.",
"Al candidat d'ERC, Ernest Maragall.",
"Un genuïnament socialista."
]
}
|
mitologia
|
Radamantis o Radamant (en grec Ῥαδάμανθυς, en llatí Rhădămanthus), en la mitologia grega, és un déu heroi, fill de Zeus i Europa.
Els seus germans són Minos i Sarpèdon. Va ser criat per Asteri. Radamantis va tenir dos fills, Gortis i Eritro. Els tres germans havien estat adoptats per Asterió, rei de Creta, a qui Zeus havia donat Europa en matrimoni. Una altra tradició feia Radamant fill d'Hefest, un fill de Talos.
Radamantis va governar abans que Minos, va fer unes lleis excel·lents per a l'Illa de Creta, però els espartans es pensaven que se les havia copiat. Va ser expulsat pel seu germà Minos, ja que estava gelós d'ell. Com que va ser expulsat va anar-se'n a Baecia on es va casar. Radamant era molt ben considerat per la seva prudència i la seva justícia. Ell havia organitzat el codi civil cretenc, que després havia servit de model a altres ciutats gregues. Va haver d'emigrar de Creta per desavinences amb el seu germà Minos quan aquest ocupà el tron. Passant per les Cíclades, va civilitzar els seus habitants i els va donar lleis. Continuà la seua tasca a la Beòcia, on es casà amb Alcmena. Era tan just, que després de mort formà part, amb Èac, un altre fill de Zeus, i Minos, del tribunal que jutja els esperits dels difunts.
Pausànies el situa als camps Elisis, i cintant a Cinetó de Lacedemònia afirma que és fill d'Hefest.
Homer l'esmenta en el cant VII de l'Odissea quan Alcínous promet a Odisseu el retorn cap a Ítaca, comparant la llunyania de la seva pàtria amb l'illa d'Eubea on Tici i Radamantis foren vistos.
|
[
"Qui era Radamantis?",
"I els seus progenitors?",
"Va ser fill únic?",
"I va créixer amb els seus pares?",
"Doncs, amb qui?",
"Per què?",
"Segons un mite diferent, qui havia estat el pare d’aquesta divinitat?",
"Quan és que va ser el mandat d’aquesta deïtat?",
"Qui el va fer fora de Creta?",
"I a on es va establir?",
"Per quines qualitats era reconegut?",
"Quina fita havia realitzat durant el seu mandat?",
"I als habitants de quines altres localitats va influir?",
"Què és el que no va impedir la seva defunció?",
"I com s’anomena l’obra en què apareix representada la figura d’aquest heroi?"
] |
{
"answer_end": [
105,
128,
167,
192,
192,
292,
398,
456,
602,
676,
766,
870,
1082,
1243,
1388
],
"answer_start": [
0,
107,
130,
169,
169,
242,
352,
418,
418,
631,
693,
768,
967,
1108,
1345
],
"input_text": [
"Un déu heroi.",
"Zeus i Europa.",
"No.",
"No.",
"Amb Asteri.",
"Perquè aquest havia adoptat els tres germans.",
"Hefest.",
"Abans que Minos.",
"El seu germà Minos.",
"A Baecia.",
"La prudència i la justícia.",
"El codi civil cretenc.",
"De les Cíclades i Beòcia.",
"Que formés part del tribunal que jutja els esperits dels difunts.",
"L'Odissea."
]
}
|
bios
|
Francina Díaz Mestre és una maniquí i model publicitària famosa en les dècades de 1960 i 1970, i posteriorment empresària en l'àmbit de la formació i representació de models.
Francina neix a Albi (França) i als nou mesos arriba a Barcelona, la seva ciutat per convicció. Als 16 anys, una clienta de la seva mare, modista de professió, li fa adonar-se que pot aprofitar la seva bellesa per treballar en el món de la moda. S'inicia treballant de maniquí amb el prestigiós creador Pedro Rodríguez. Als 18 anys accedeix als tallers d'alta costura Santa Eulàlia de Barcelona, on treballa durant quatre anys com maniquí professional. Als 20 anys s'instal·la a París prestant la seva imatge a la firma Lanvin durant un any. Fou escollida per la Càmara de la Moda (entitat que vetllava pels interessos industrials i creadors d'Espanya) per representar-la a països com Japó, Bèlgica i França. Més tard entrà en el món de la publicitat com a freelance.
Marçal Moliner la va descobrir com a model publicitària. La imatge de Francina va arribar a totes les llars d'Espanya en campanyes i spots publicitaris en televisió i revistes de moda. Treballà amb experts publicitaris com Leopold Pomés, Estudis Moro, Tessi, Xavier Miserachs, Gianni Ruggiero i Toni Bernad. Realitzà campanyes per Risk d'Andrés Sardá i spots com La Lechera, Gallina Blanca, Camises IKE, Tergal, Henkel, Playtex, Loewe, etc. El 1976 Francina finalitza la seva carrera activa com a model i es trasllada a Itàlia.
De tornada a Barcelona, el 1982 Francina crea la seva agència Francina Internacional Modeling Agency i decideix transmetre la seva experiència professional a futures models del país creant l'escola Francina New Modeling School, que forma models com Judit Mascó, Mar Saura, Marta Español, Tammy, Estel, Monica Van Campen o Carla Collado. L'any 2004 l'escola s'integrà a l'agència, formant únicament a les models representades per l'agència.
El 1997 Francina decideix crear Options by Francina Models Agency i actualment realitza tasques de gestió i representació de models a les seves dues agències, Francina i Options.
L'any 2005 Francina rep el reconeixement a una vida dedicada al món de la moda en l'Edició dels Premis Abanico atorgats per AME (Associació d'Agències de Models d'España) essent guardonada com a Millor Model Espanyola dels anys 70.
|
[
"Qui és Francina Díaz?",
"Quina és la seva localitat d’origen?",
"Quan va traslladar-se a la capital catalana?",
"Amb quina edat va advertir que es podria dedicar al modelatge?",
"I amb qui començà aquesta carrera?",
"A quin lloc es va mudar per continuar amb el seu camí professional?",
"De què treballà allà?",
"Va tenir ressò a escala internacional?",
"A continuació, quin canvi laboral va donar?",
"Amb l’ajuda de qui?",
"Què va aconseguir d’aquesta manera?",
"Quan va deixar la feina com a icona de la moda?",
"Tot i això, quines entitats va fundar posteriorment?",
"I quina feina hi desenvolupa avui dia?",
"Per acabar, amb quins guardons ha estat reconeguda la seva carrera?"
] |
{
"answer_end": [
173,
195,
239,
419,
493,
701,
701,
882,
941,
998,
1126,
1445,
1976,
2088,
2320
],
"answer_start": [
0,
175,
207,
271,
421,
628,
640,
717,
884,
943,
1000,
1384,
1471,
1979,
2090
],
"input_text": [
"Una maniquí i model publicitària famosa en les dècades de 1960 i 1970, i posteriorment empresària en l'àmbit de la formació i representació de models.",
"Albi.",
"Als nou mesos.",
"Als 16 anys.",
"Amb el prestigiós creador Pedro Rodríguez.",
"A París.",
"Va prestar la seva imatge a la firma Lanvin.",
"Sí.",
"Va entrar en el món de la publicitat com a freelance.",
"De Marçal Moliner.",
"Que la seva imatge arribés a totes les llars d'Espanya en campanyes i spots publicitaris en televisió i revistes de moda.",
"El 1976.",
"L'agència Francina International Modeling Agency i Options by Francina Models Agency.",
"Tasques de gestió i representació de models.",
"Amb el reconeixement com a Millor Model Espanyola dels anys 70 en l'Edició dels Premis Abanico."
]
}
|
mitologia
|
Rusla, anomenada la donzella vermella, fou una guerrera skjaldmö de la Noruega del segle x que apareix esmentada en la Gesta Danorum de Saxo Grammaticus i en els annals irlandesos. Rusla era filla d'un rei viking de Telemark anomenat Rieg i germana de Tesandus (Thrond), que va perdre el tron desposseït per un rei danès anomenat Omund. Rusla va reunir formar una flota vikinga per atacar a totes les naus daneses com a venjança per l'afront al seu germà. Anava sempre acompanyada d'una altra dona (algunes fonts la citen com a germana), Stikla, que era la seva lloctinent en totes les incursions. El nom de Stikla és l'origen de la població noruega de Stiklestad, i es deia d'ella que «preferia l'ambient de la guerra que el matrimoni».
Va atacar indistintament tant naus com ciutats costaneres a Islàndia, Dinamarca i les Illes Britàniques. No obstant això Omund va ser un rei engalipador que va convèncer a Tesandus a prendre partit pels danesos, el va fer fill adoptiu seu i va aconseguir que capturés a la seva germana Rusla, agafant-la per les trenes mentre la seva tripulació la va matar a cops de rem.
Segons la crònica irlandesa Cogad Gáedel re Gallaib el seu sobrenom «donzella vermella» procedeix del gaèlic irlandès Ingean Ruagh, ja que tenia fama de sanguinària i el costum de «no prendre presoners». Els annals irlandesos també citen la seva participació en la batalla de Clontarf (1014) com a part del cos de mercenaris contractats pels vikings que van lluitar contra Brian Boru, i on va perdre als seus fills en el camp de batalla. Rusla va passar a la història com la més cruel de totes les dones nòrdiques guerreres.
|
[
"Com era coneguda Rusla?",
"I qui va ser?",
"En quines obres surt representada?",
"Quin càrrec ocupava el seu pare?",
"I com s'anomenava?",
"Qui va ser l'altra filla que tingué aquest monarca?",
"Pel que fa a la combatent, a qui es va enfrontar?",
"I per què?",
"Com ho va fer?",
"Qui era que estava en tot moment al seu costat?",
"Qui va manar arrestar-la?",
"Va ser ell mateix que ho va fer?",
"I com és que va ser assassinada ella?",
"D'on prové l'àlies amb què és coneguda?",
"I de quina forma és recordada?"
] |
{
"answer_end": [
37,
90,
179,
224,
238,
260,
413,
454,
413,
544,
1029,
1029,
1108,
1240,
1635
],
"answer_start": [
0,
39,
95,
181,
181,
181,
337,
337,
337,
456,
859,
859,
979,
1162,
1550
],
"input_text": [
"Com la donzella vermella.",
"Una guerrera skjaldmö de la Noruega del segle x.",
"En la Gesta Danorum de Saxo Grammaticus i en els annals irlandesos.",
"Era un rei viking de Telemark.",
"Rieg.",
"Tesandus.",
"A totes les naus daneses.",
"Per venjar-se de l'afront al seu germà.",
"Formant una flota vikinga.",
"Una altra dona, Stikla.",
"Osmund.",
"No.",
"A cops de rem.",
"Del gaèlic irlandès Ingean Ruagh.",
"Com la més cruel de totes les dones nòrdiques guerreres."
]
}
|
books
|
Allò fou el presagi de posteriors tempestes: es reproduïren tots els dies les escenes desagradables, quasi sempre provocades per una estranyesa de Paulina; fins que a la fi, Paulina, molt seriosament, parlà al seu cunyat i li proposà la forma de sortir de casa i anar a viure sola amb una minyona, sense que això signifiqués renyina de cap mena: solament que una incompatibilitat de caràcters i una diferent apreciació de la vida l'obligaven a fer aquell pas, que ella creia que seria beneficiós per a tots.
El seu cunyat, fredament, intentà dissuadir-la sense insistir gaire, perquè no desitjava altra cosa. Elisa simulà un disgust. Però al cap i a la fi, la separació es dugué a terme, i la tia Paulina pogué respirar una somiada independència, mirant les estrelles des del balcó d'un tercer pis del carrer del Bruch.
Aleshores començaren uns nous treballs. Paulina entrà en la plena administració dels seus béns. Ella no sabia el que era sumar ni restar, ni sabia tampoc com es duia una casa, ni com es revisava una compra, ni quanta estona tenia de bullir tal cosa o tal altra. Perquè, encara que Paulina s'havia fet la víctima i s'havia atribuït tot el pes de la casa quan encara vivia la seva mare, el fet és que, fora de cuidar-se de la seva roba, Paulina no feia res, ni entenia de res; i, mentre va viure a casa dels seus germans, no cal dir que aquesta feina administrativa no li pertocava. Però, en la situació que es trobà aleshores Paulina, era més greu el seu paper: no es tractava solament de distribuir la renda, sinó de vetllar pel capital. Paulina s'informà d'unes coses que en deien accions i obligacions, de les quals no havia sentit a parlar mai; i el que l'esverà més era que aquestes accions i obligacions pujaven i baixaven. Tot això li va explicar un felipó que n'estava informadíssim. Ella coneixia també un agent de canvi, amic de la família, i un advocat mallorquí que no tenia cap assumpte i es donava importància. I, entre el felipó, l'agent i l'advocat, la posaren al corrent i en condicions de fer produir d'una manera segura i honrada la seva petita fortuna.
|
[
"Què augurava el que va passar?",
"Per què se succeïen aquests fets diàriament?",
"Per tant, com va decidir ella posar-li remei?",
"Ell la va fer canviar d'opinió?",
"I qui més fou que mostrà una falsa tristesa per la seva marxa?",
"A on va establir-se finalment la Paulina?",
"Llavors, per quina raó va haver d'adoptar noves tasques?",
"Què era el que no havia après mai?",
"Anteriorment, quines eren les càrregues que tenia a la seva llar?",
"A més d'això, s'encarregava d'alguna altra cosa?",
"I ara de quines funcions s'havia de fer càrrec?",
"Sobre què es va documentar?",
"I qui és que també la va ajudar sobre el tema?",
"Va ser l’únic?"
] |
{
"answer_end": [
43,
154,
296,
607,
632,
818,
914,
1080,
1253,
1399,
1556,
1623,
1809,
2090
],
"answer_start": [
0,
45,
156,
508,
609,
639,
820,
916,
1090,
1205,
1401,
1558,
1749,
1811
],
"input_text": [
"Posteriors tempestes.",
"Per una estranyesa de Paulina.",
"Parlant amb el seu cunyat i proposant-li la forma de sortir de casa i anar a viure sola amb una minyona.",
"No.",
"L'Elisa.",
"A un tercer pis del carrer del Bruch.",
"Perquè entrà en la plena administració dels seus béns.",
"Sumar ni restar, com es duia una casa, com es revisava una compra, ni quanta estona tenia de bullir tal cosa o tal altra.",
"Cuidar-se de la seva roba.",
"No.",
"De distribuir la renda i de vetllar pel capital.",
"Sobre unes coses que en deien accions i obligacions.",
"Un felipó.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
Pas enrere, fre a la reindustrialització o decret insòlit al món occidental. La patronal Pimec no ha estalviat qualificatius contra la normativa que regula l'autoconsum elèctric, a la qual el consell de ministres va donar llum verd divendres. Per a la patronal, el decret ‘bloqueja' que les petites i mitjanes empreses puguin abaratir costos produint la seva pròpia energia i els resta competitivitat, també de cara a l'exterior. ‘En un moment on tothom demana reindustrialització és una incongruència que s'encareixin els costos energètics', diu el president de Pimec, Josep González. La patronal també critica que l'aprovació de la norma, a dos mesos de les generals, evidencia ‘un pacte encobert' del PP amb les elèctriques. Per al vice-president de la Comissió d'Energia de Pimec, Joan Vila, la normativa no ajuda a impulsar les renovables, sinó que les pot ‘penalitzar'. I com a exemple, hi posa el fet que l'estat obligui a pagar els costos del sistema elèctric i la distribució de l'energia, en especial, per a les instal·lacions de més de 100 kW. Des de Pimec critiquen que, apart, el nou marc regulatori sobre l'autoconsum resta competitivitat a les empreses. Sobretot, a l'hora de sortir a l'exterior. ‘No pot ser que tinguem els costos energètics més alts que els nostres veïns, amb qui competim o bé hi exportem', diu Joan Vila, en referència a França. Per a l'expert en energia de Pimec, amb el decret sobre autoconsum elèctric, l'estat espanyol torna a fer un altre pas enrere i tanca la porta al desenvolupament de les renovables. ‘No és intel·ligent posar traves a l'evolució, perquè el futur passa per aquestes energies', explica Vila. En la mateixa línia també es mostra el president de la patronal, Josep González. ‘L'estat espanyol no ha fet res més que enganyar-nos durant tot aquests anys, quan ens deia que les renovables eren cares i les causants del preu del kilowatt; en realitat, el que ha fet és carregar-se tot un sector productiu que aposta per la sostenibilitat', ha assegurat el president de Pimec. Fre a la reindustrialització El president de Pimec també ha criticat que l'Estat s'ompli la boca demanant reindustrialització quan, per una altra banda, ‘comet una clara incongruència encarint encara més els costos energètics'. En aquest sentit, des de la patronal han recordat que hi ha sectors, com en el cas de la indústria o els serveis hotelers, on els costos energètics es poden arribar a enfilar fins al 20% del global. Per això, Josep González assegura que el reial decret és un error. ‘Tenim l'energia més cara d'Europa, i el govern limita a les empreses i als particulars poder accedir a l'electricitat reduint costos', ha dit el president.
|
[
"Què ha valorat la patronal Pimec?",
"I què han dit sobre això?",
"De quina manera expliquen que afectarà això les PIME?",
"Quin membre de la patronal ha fet unes declaracions?",
"I què han criticat amb duresa?",
"A més, de què acusen els populars?",
"Quin càrrec ocupa Joan Vila?",
"I com ha valorat aquesta resolució?",
"Com ho ha explicat?",
"L’organització a què pertany Vila, què més ha desacreditat?",
"Per quina raó?",
"Creu que el reglament és una oportunitat perquè avancin les energies alternatives a Espanya?",
"Qui més comparteix aquest punt de vista?",
"Considera que el govern central ha estat sincer en aquest cas?",
"Per què creu que les autoritats han optat per un camí equivocat?"
] |
{
"answer_end": [
241,
177,
428,
584,
584,
726,
794,
874,
1054,
1167,
1339,
1544,
1732,
2029,
2659
],
"answer_start": [
77,
0,
243,
430,
430,
586,
728,
728,
876,
1055,
1212,
1365,
1653,
1734,
2468
],
"input_text": [
"La normativa que regula l'autoconsum elèctric a la qual el consell de ministres va donar llum verd divendres.",
"Que és un pas enrere, un fre a la reindustrialització i un decret insòlit al món occidental.",
"Els bloquejarà que puguin abaratir costos produint la seva pròpia energia i els restarà competitivitat, també de cara a l'exterior.",
"El president, Josep González.",
"Que en un moment on tothom demana reindustrialització és una incongruència que s'encareixin els costos energètics.",
"D'haver fet un pacte encobert amb les elèctriques.",
"És el vice-president de la Comissió d'Energia de Pimec.",
"Dient que no ajuda a impulsar les renovables, sinó que les pot penalitzar.",
"Ho ha exemplificat amb el fet que l'estat obligui a pagar els costos del sistema elèctric i la distribució de l'energia, en especial, per a les instal·lacions de més de 100 kW.",
"El nou marc regulatori sobre l'autoconsum resta competitivitat a les empreses.",
"Perquè expliquen que no pot ser que tinguem els costos energètics més alts que els nostres veïns, amb qui competim o bé hi exportem.",
"No.",
"El president de la patronal, Josep González.",
"No.",
"Perquè assegura que tenim l'energia més cara d'Europa, i el govern el que ha fet és limitar a les empreses i als particulars a què puguin accedir a l'electricitat reduint costos."
]
}
|
vilaweb
|
«Quan parlem de ciència amb perspectiva de gènere el que estem pensant és que qualsevol investigació ha de contemplar les dones en tot el procés: en el disseny de la investigació, en la mateixa investigació i fins i tot en la difusió dels resultats», explica Capitolina Díaz. La ciència amb perspectiva de gènere és la protagonista del nou número de Mètode i, també, d'aquesta conversa entre la sociòloga i coordinadora del monogràfic, el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, i la vicerectora d'Investigació i Política Científica, Pilar Campins. És masclista la ciència? Antonio Ariño afirma que sí, «tant en la seua execució, perquè predominantment ha estat feta per homes, com en els continguts». Quins són els exemples més clars de sexisme en la recerca? Per a Pilar Campins es poden destacar els estudis clínics, ja que «fins fa alguns anys la població que es triava no incloïa dones, eren tot homes.» Capitolina Díaz cita les malalties del cor i els errors de diagnòstic i explica que «aquest és un exemple bastant cruel de que la ciència és sexista i com el sexisme pot costar vides». Com s'aborden les desigualtats des de la Universitat? Què són els micromasclismes? De tot això en parlen les tres persones convidades a participar en aquesta conversa. També pot interessar-vos la sèrie Ciència amb veu de dona. Què és Mètode?
|
[
"Quin càrrec ocupa Capitolina Díaz?",
"I quin tema introdueix?",
"I què indica que és el que significa això?",
"A on s'aprofundeix sobre aquesta matèria?",
"I amb què es complementarà l'article?",
"Qui afirma que no existeix igualtat en l'àmbit científic?",
"En quin cas?",
"D'altra banda, qui és l'encarregada de demostrar aquesta situació de desigualtat en la investigació?",
"I en quines ocasions creu que el masclisme és més present?",
"Per quina raó?",
"Qui esmenta un altre exemple?",
"Quins?",
"I per què explica que es tracta d'un cas greu?",
"Sobre quins altres temes es debatrà en aquesta revista?",
"Tot i això, quina altra producció similar és recomanada?"
] |
{
"answer_end": [
434,
274,
144,
356,
586,
640,
739,
819,
857,
947,
1131,
1131,
1131,
1299,
1358
],
"answer_start": [
251,
0,
1,
276,
276,
588,
588,
741,
800,
800,
948,
948,
969,
1133,
1301
],
"input_text": [
"El de sociòloga i coordinadora del monogràfic.",
"La ciència amb perspectiva de gènere.",
"Que qualsevol investigació ha de contemplar les dones en tot el procés.",
"Al nou número de Mètode.",
"Amb la conversa entre la sociòloga i coordinadora del monogràfic, el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, i la vicerectora d'Investigació i Política Científica, Pilar Campins.",
"Antonio Ariño.",
"En l'execució.",
"Pilar Campins.",
"En els estudis clínics.",
"Perquè fins fa alguns anys la població que es triava no incloïa dones, eren tot homes.",
"Capitolina Díaz.",
"Les malalties del cor i els errors de diagnòstic.",
"Perquè és un exemple de com el sexisme pot costar vides.",
"Sobre com s'aborden les desigualtats des de la Universitat i sobre què són els micromasclismes.",
"La sèrie Ciència amb veu de dona."
]
}
|
mitologia
|
Cíane (en grec antic Κυάνη, nom que evoca el color blau de l'aigua de mar, i en llatí Cyane) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Líparos, un rei antic dels ausonis, els avantpassats dels italians. El nom de Cíane té a veure amb el color Cian.
El seu pare Líparos va ser expulsat d'Itàlia (Ausònia en aquella època) pels seus germans i es va establir a les illes Lipari, que porten el seu nom. Quan Èol va fer cap al seu reialme, Líparos el va casar amb la seva filla Cíane i va compartir amb ell el poder.
Una altra Cíane era una font de Siracusa que abans havia estat una nimfa. Va voler evitar el rapte de Persèfone per part d'Hades, però aquest, enfurismat, la va transformar en un estany de color blau fosc, semblant al color del mar.
Una altra llegenda de Siracusa diu que una noia jove anomenada Cíane va ser violada pel seu pare que anava borratxo. Era de nit, i el pare, anomenat Cianip, va pensar que ella no el reconeixeria, però en el moment de la violació la noia li va robar un anell i en veure'l amb la llum del dia va saber qui era el culpable. En aquell moment va arribar una pesta a la ciutat i l'oracle va explicar que perquè s'acabés s'havia de sacrificar una víctima humana, algú que hagués comès un incest. Cíane i el seu pare es van suïcidar per expiar el seu crim.
|
[
"Qui fou Cíane?",
"En quina cultura?",
"Amb què es relaciona el seu pseudònim?",
"D'on havia estat acomiadat el seu progenitor?",
"Per part de qui?",
"Per tant, a on es van acabar traslladant?",
"Amb qui es va casar Cíane?",
"Què va suposar aquesta unió?",
"Segons altres tradicions, què va ser ella?",
"Com havia acabat en aquesta situació?",
"I què explica sobre ella un mite diferent?",
"En quin moment del dia va passar?",
"I per què el seu progenitor ho va fer?",
"Com el va descobrir?",
"I per quin motiu tots dos van acabar morint?"
] |
{
"answer_end": [
148,
126,
253,
299,
344,
380,
484,
516,
590,
722,
866,
878,
945,
1070,
1298
],
"answer_start": [
0,
0,
209,
255,
255,
255,
405,
405,
518,
592,
751,
868,
882,
952,
1240
],
"input_text": [
"Una filla de Líparos.",
"La grega.",
"Amb el color Cian.",
"D'Itàlia.",
"Dels seus germans.",
"A les illes Lipari.",
"Amb Èol.",
"Que Èol i Líparos compartissin el poder.",
"Una font de Siracusa que abans havia estat una nimfa.",
"Perquè havia volgut evitar el rapte de Persèfone per part d'Hades, i aquest, enfurismat, l'havia transformat en un estany de color blau fosc.",
"Que era una noia jove que va ser violada pel seu pare que anava borratxo.",
"A la nit.",
"Perquè va pensar que ella no el reconeixeria.",
"Perquè en el moment de la violació ella li va robar un anell i en veure'l a la llum del dia va saber qui era.",
"Perquè es van suïcidar per expiar el seu crim."
]
}
|
books
|
-Serà una mania, però em neguiteja atroçment. T'agrairia molt que deixessis la clau a casa, penjada amb les altres, darrera la porta.
-Però… Adelaida !… :
-Em negaràs la primera cosa que et demano?
-Jo sóc incapaç de negar-te res.
La clau resta penjada, amb les altres darrera la porta.
-No t'he volgut dir res fins que la cosa fos certa del tot. Ara ja està fet. Sàpigues que el teu espòs ha estat elegit degà del Col·legi de Procuradors.
-De debò?
-Aquest vespre ho portaran tots els diaris.
-Et felicito. Ja que tens una professió tan secundària, almenys que hi figuris en primer terme.
|
[
"Què era el que tenia l'Adelaida?",
"I això quina cosa li provocava?",
"Què li va demanar al seu marit?",
"I a on li va dir que l'havia de col·locar?",
"Ell li va replicar?",
"I la dona què li va preguntar aleshores?",
"Com va contestar l'home?",
"I què li va anunciar a continuació?",
"Per quina raó no li havia volgut dir abans?",
"Ella es mostrà incrèdula?",
"No obstant això, a on li va dir ell que s'anunciaria la notícia?",
"Quan?",
"Ella el va congratular?",
"I què va afegir?"
] |
{
"answer_end": [
149,
44,
90,
132,
149,
197,
229,
438,
438,
449,
492,
492,
506,
588
],
"answer_start": [
1,
1,
46,
46,
135,
156,
199,
364,
288,
441,
451,
451,
495,
508
],
"input_text": [
"Una mania.",
"Un neguit atroç.",
"Que deixés la clau a casa.",
"Penjada amb les altres, darrera la porta.",
"Sí.",
"Si li negaria la primera cosa que li demanava.",
"Que ell era incapaç de negar-li res.",
"Que havia estat elegit degà del Col·legi de Procuradors.",
"Perquè no li volia dir res fins que la cosa fos certa del tot.",
"Sí.",
"A tots els diaris.",
"Aquell vespre.",
"Sí.",
"Que ja que tenia una professió tan secundària, almenys que hi figurés en primer terme."
]
}
|
bios
|
Maria Lluïsa de Borbó-Orleans (París 1662 - Madrid 1689) fou una princesa francesa pertanyent a la Casa de Borbó-Orleans. Esdevingué monarca consort d'Espanya pel seu casament amb el rei Carles II de Castella el 1679. Morí jove sense descendència.
Nasqué el 27 de març de 1662 al Palau Reial de París. Filla del duc Felip d'Orleans, germà petit del rei Lluís XIV de França, i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra. Era neta per línia paterna del rei Lluís XIII de França i de la infanta Anna d'Espanya, i per línia materna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta Maria de França.
Quan es signà la Pau de Nimega el 1678 entre França i Espanya, ambdues corones van formalitzar un matrimoni entre el rei Carles II de Castella i Maria Lluïsa. L'encarregat de les negociacions fou Pablo Spínolla Doria, enviat a París des de Brussel·les com a ambaixador extraordinari, rebut a la cort francesa el 7 de juny de 1679. Ben aviat s'anuncià la notícia de l'acord matrimonial, que arribà a Madrid el 15 de juliol. A Madrid es realitzaren celebracions per la notícia; es tenien grans esperances pel matrimoni pel fet de la seva joventut i llur fama de pietosa, de formosa i gràcil en els moviments.
La parella es casà de presència el 19 de novembre de 1679 a Quintanapalla (Burgos).
Maria Lluïsa no fou ben rebuda a Madrid, primerament a causa de qui era neboda, i segon per llur impossibilitat de quedar-se embarassada. El retard en l'arribada d'hereus provocà la desesperació dels membres de la cort, que la varen sotmetre a uns mètodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat i ho feren a través de pocions i beuratges preparats per metges, astròlegs i nigromants. Durant segles es va considerar que l'esterilitat no era cosa d'homes sinó ben al contrari, la culpa requeia en les reines i en resultà aquesta situació. D'altra banda, també corria una cobla per la ciutat:
Finalment, la reina morí el 12 de febrer de 1689 sense haver proporcionat descendència a la monarquia. S'afirma que a causa d'una apendicitis, encara que no es descarta tampoc que morís d'indigestió a causa de tots els beuratges que li arribaren a subministrar per tal que aconseguís quedar-se embarassada.
|
[
"Quan va néixer Maria Lluïsa de Borbó-Orleans?",
"I qui va ser?",
"Amb quin rei va contreure matrimoni?",
"Tingueren fills?",
"I qui foren els avis de la sobirana?",
"A on s’arranjà el seu casament amb el monarca espanyol?",
"A càrrec de qui estigué la gestió d’aquesta unió?",
"A quin lloc el van fer anar per començar amb aquest procés?",
"Van tardar molt en arribar a un acord?",
"En quina localitat van aplaudir aquesta decisió?",
"Quan es va produïr finalment el casori?",
"Tot i això, per què a ella no la van rebre amb els braços oberts al regne del seu espòs?",
"Com s’intentà revertir aquesta situació d'esterilitat?",
"Van aconseguir que es quedés embarassada?",
"Finalment, per quin motiu es va produir el seu decés?"
] |
{
"answer_end": [
56,
120,
208,
246,
596,
755,
814,
880,
982,
1072,
1262,
1425,
1699,
1993,
2212
],
"answer_start": [
0,
0,
122,
218,
416,
598,
757,
757,
929,
1021,
1205,
1289,
1427,
1918,
1918
],
"input_text": [
"El 1662.",
"Una princesa francesa pertanyent a la Casa de Borbó-Orleans.",
"Amb el rei Carles II de Castella.",
"No.",
"Per línia paterna el rei Lluís XIII de França i la infanta Anna d'Espanya, i per línia materna el rei Carles I d'Anglaterra i la princesa Enriqueta Maria de França.",
"A la Pau de Nimega.",
"Pablo Spínolla Doria.",
"A París.",
"No.",
"A Madrid.",
"El 19 de novembre de 1679.",
"Primerament, a causa de qui era neboda, i segon per llur impossibilitat de quedar-se embarassada.",
"Amb uns mètodes molt perillosos, a través de pocions i beuratges preparats per metges, astròlegs i nigromants.",
"No.",
"Per una apendicitis o d'indigestió a casa de tots els beuratges que li arribaren a subministrar per tal que aconseguís quedar-se embarassada."
]
}
|
books
|
-Si serà ella? Si no ho serà?
Passa una hora, passa una hora i mitja…
L'home, tot passejant, passa ben arrimat per la parella, s'hi frega perquè s'adonin d'ell, i tan fort ho fa, que la més prima aixeca el cap.
-Jo ho sabré.
Elles s'estan a sota d'un palco. Si? Ell que lloga el palco i se n'hi entra sense fer remor, i escolta per darrera, a veure si la coneix per la veu.
Mentres sona la música, no pot sentir-la; mes, així que para, posa l'orella i sent una veu esquerdada que diu:
-Jo hi poso escalunyes i moixarnons, i cregui'm que és cosa d'aferrussar-s'hi.
-Malvinatge la vella!- diu l'home.
Ell se pensava que era una pèrfida voluble, i es troba amb una dona inhibida, pel tribunal dels anys, de tota infidelitat.
Una pastora tota plena de penjarelles retenyides s'acosta a un dels que encara van al ball per a tenir una excusa per portar guants blancs, una volta a l'any.
|
[
"Sobre què no està segur l’home?",
"Quanta estona porta esperant?",
"I què és el que està fent?",
"A la vora de qui camina?",
"S’hi atraca molt?",
"Per què?",
"Què aconsegueix?",
"A on són les dues dones?",
"I què fa a continuació l’home?",
"Per què no ho pot fer?",
"Tot i això, què aconsegueix sentir finalment?",
"Aleshores, ell què exclama?",
"Per quina raó?",
"I, llavors, quina altra persona entra en escena?",
"I què és el que fa?"
] |
{
"answer_end": [
29,
68,
91,
125,
159,
159,
209,
256,
368,
414,
562,
597,
720,
779,
860
],
"answer_start": [
1,
30,
70,
70,
93,
93,
93,
225,
262,
374,
421,
565,
599,
722,
722
],
"input_text": [
"Sobre si anava a ser ella o si no.",
"Una hora i mitja.",
"Passejar.",
"De la parella.",
"Sí.",
"Perquè s'adonin d'ell.",
"Que la més prima aixequi el cap.",
"A sota d'un palco.",
"Entrar al palco sense fer remor, i escoltar per darrera a veure si la coneix per la veu.",
"Perquè està sonant la música.",
"Que diu que ella hi posa escalunyes i moixarnons, i que és cosa d'aferrussar-s'hi.",
"Malvinatge la vella.",
"Perquè ell se pensava que era una pèrfida voluble, i es troba amb una dona inhibida, pel tribunal dels anys, de tota infidelitat.",
"Una pastora.",
"Acostar-se a un dels que encara van al ball per a tenir una excusa per portar guants blancs."
]
}
|
bios
|
María Dolores Torres Manzanera, més coneguda com a Maruja Torres (Barcelona, 16 de març de 1943) és una periodista i escriptora catalana. Començà la carrera periodística en el diari La Prensa, de Barcelona. Posteriorment, treballà per a mitjans com Garbo, Fotogramas, Mundo Diario, Tele/eXpres, El Papus, Por Favor i La Calle.
Nascuda al barri barceloní del Raval i de família murciana, es dedica al periodisme des dels dinou anys, tot i no tenir formació acadèmica en aquest camp. Va començar la seva carrera periodística sota el guiatge de l'escriptora Carmen Kurtz com a secretària de redacció al diari La Prensa, després de realitzar un curs de taquigrafia i mecanografia. Més endavant, va col·laborar en diverses publicacions, com les revistes Garbo, Fotogramas, Por Favor i el diari Tele/eXpres, entre d'altres.
Es traslladà a Madrid el 1981, any en què va començar a treballar amb El País, al dominical Color, sota la direcció de Rosa Montero. El febrer de l'any següent, va ingressar a la secció de Cultura del mateix diari fins al juny de 1984, quan va passar a treballar a Cambio 16 i, a partir del 1985, també com a columnista al Diario 16. El 1986 va tornar a El País.
La seva incursió en la literatura comença el 1986, amb la publicació de ¡Oh, es él! Viaje fantástico hacia Julio Iglesias, seguida el 1991 per Ceguera de amor. Dos anys després, va publicar Amor América: un viaje sentimental por América Latina. Maruja Torres és també coautora, amb Carles Mira, del guió de la pel·lícula d'aquest director El rey del mambo (1989). El 1999, va escriure un llibre de memòries titulat Mujer en guerra, amb el qual va vendre prop de 100.000 en poques setmanes, en què relata la seva experiència periodística a Barcelona i Madrid, i també com a corresponsal al Líban, Xile, Israel-Palestina i Haití.
Maruja Torres va rebre el Premi Víctor de la Serna de 1986, concedit per l'Asociación de la Prensa de Madrid; el Premi Francisco Cerecedo de Periodisme i l'any 2000 el Premi Ernest Hemingway de l'Associació de Corresponsals Estrangers. Va guanyar el Premi Planeta (2000) per la seva novel·la Mientras vivimos, traduïda al català, i l'octubre de 2004 va rebre per la seva tasca al diari El País el Premi Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme, concedit ex aequo amb la russa Anna Politkóvskaia. El 2001 li fou atorgada la Medalla Gabriela Mistral; el 2004, la Creu de Sant Jordi i el 2006, Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts. Després de la guerra entre Hesbol·là i Israel, que va cobrir des del Líban, es va instal·lar a Beirut, i allí va escriure Esperadme en el cielo, guanyadora del Nadal 2009.
El maig de 2013 va abandonar El País arran del seu cessament de la secció d'Opinió del diari després de treballar-hi durant 32 anys: «Sóc més pobra i estic millor», va afirmar després d'aquest afer. Des del 25 d'octubre de 2013, escriu la seva columna d'opinió en eldiario.es i també té una secció titulada «Cuéntaselo a Maruja» en la revista Mongolia i col·labora amb Alternativas Económicas. Al final de 2015, va publicar un llibre sobre la nova alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena. Actualment està confeccionant la segona part de Mujer en guerra.
|
[
"A què es dedica María Dolores Torres?",
"En aquest àmbit, a on va ser la seva primera feina?",
"A continuació, en quins altres llocs va laborar?",
"Els seus pares eren catalans?",
"I va anar a la universitat?",
"Per tant, quina va ser la seva formació?",
"A on es va establir a principis dels anys vuitanta?",
"I quan és que va començar a donar a conèixer les seves obres literàries?",
"Quin és el títol de les seves dues primeres publicacions?",
"Quina va ser la seva relació professional amb el cinema?",
"Com s'anomena?",
"Amb quins guardons l'han premiat al llarg de la seva carrera?",
"En quin conflicte bèl·lic va actuar com a corresponsal?",
"Per què va deixar temps després la redacció del periòdic en què treballava des de feia molt temps?",
"Des d'aquell moment, a què s'ha dedicat?"
] |
{
"answer_end": [
127,
191,
325,
385,
480,
675,
847,
1230,
1339,
1519,
1536,
2438,
2514,
2743,
3004
],
"answer_start": [
0,
138,
207,
366,
432,
482,
818,
1181,
1181,
1426,
1426,
1809,
2440,
2628,
2811
],
"input_text": [
"Al periodisme i l'escriptura.",
"Al diari La Prensa.",
"En mitjans com Garbo, Fotogramas, Mundo Diario, Tele/eXpres, El Papus, Por Favor i La Calle.",
"No.",
"No.",
"Un curs de taquigrafia i mecanografia.",
"A Madrid.",
"El 1986.",
"¡Oh, es él! Viaje fantástico hacia Julio Iglesias i Ceguera de amor.",
"Va ser coautora del guió d'una pel·lícula de Carles Mira.",
"El rey del mambo.",
"El Premi Víctor de la Serna de 1986, el Premi Francisco Cerecedo de Periodisme, el Premi Ernest Hemingway de l'Associació de Corresponsals Estrangers, el Premi Planeta, el Premi Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme, la Medalla Gabriela Mistral; la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.",
"En la guerra entre Hesbol·là i Israel.",
"Perquè la van cessar de la secció d'Opinió.",
"A escriure la seva columna d'opinió en eldiario.es, una secció titulada Cuéntaselo a Maruja a la revista Mongolia, i a col·laborar amb Alternativas Económicas."
]
}
|
books
|
-Foc! Santa paraula! -exclamà en Xaneta, plantant-se d'un bot entre nosaltres dos. -Teniu mistos?
En Lluís se tragué de la butxaca una capsa rebregada, i, maldant, ne féu sortir el calaixet. No hi havia sinó dues candeletes i encara la una d'elles sense lluc, ni rastre de mixtura.
-Poca cosa és -va dir en Xaneta, palpant-les i mostrant-nos-les. - Però el certus és que amb una sola d'aquestes busques tan petites se podria assolar sa vila. Aquesta no val res -féu, llençant-la. -Es una pobrica, que ha perdut sa bossa dets diners. De contra, aquesta altra és de primera classe, sencera de cama i ben plena de potències! Oi, quina pirrosseta de mixtura, ninets? Sembla mentida, ai có! que d'un ou tan petit pugu néixer un drac capaç d'engollir tot un bosc. I ell és ací dedins, caretons. Ordi! Gorda'l bé, Lluís. I anem a preparar-li establada per a quan naixerà.
|
[
"Què va cridar en Xaneta?",
"I a on es va situar?",
"Què va demanar?",
"Qui en tenia?",
"A on els guardava?",
"I què hi tenia a dins?",
"Això a qui va desil·lusionar?",
"Per quina raó?",
"Però, si més no, què va dir que es podria arribar a fer amb algun d'aquells llumins?",
"I sobre l'altre, què opinava?",
"Per què?",
"I com va descriure la primera cerilla?",
"Què era el que el fascinava?",
"A on estava la bèstia, segons ell?",
"A qui li va encomanar que guardés aquella peça?"
] |
{
"answer_end": [
40,
82,
98,
151,
190,
224,
314,
314,
441,
479,
532,
621,
757,
778,
813
],
"answer_start": [
1,
31,
85,
99,
99,
192,
284,
284,
350,
443,
443,
534,
664,
759,
796
],
"input_text": [
"Foc, santa paraula.",
"Entre els altres dos.",
"Si tenien mistos.",
"En Lluís.",
"A una capsa rebregada a la butxaca.",
"Dues candeletes.",
"A Xaneta.",
"Perquè era poca cosa.",
"Assolar sa vila.",
"Que no valia per res.",
"Perquè era una pobrica que havia perdut sa bossa dets diners.",
"De primera classe, sencera de cama i ben plena de potències.",
"Que d'un ou tan petit pugu néixer un drac capaç d'engollir tot un bosc.",
"Allí dedins.",
"Al Lluís."
]
}
|
books
|
Les nobles tristeses aporten al cor un dolç , repòs, una mena d'aprovació celestial, de la qual cal gaudir en silenci. La meva ànima va eixamplar-se per l'espai. ¡Que bé em trobava, entre aquelles blavors puríssimes! La brisa brunzia en l'aparell com en una gran arpa, espargint sordes harmonies. Les ones s'escorrien, garlant inarticuladament com infants que gatxegen. ¡Enllà, enllà!… Tot era bell, però s'hi enyoraven encara certes belleses pressentides. Enllà, enllà!…
En això va ressonar en l'aire una cantarella, en la qual vaig reconèixer la veu flautosa d'en Vadô Set-trossos. No obstant, no veia ningú enlloc.
-I ara!- vaig exclamar. -Sento la passada, i no veig l'aucell en part del món.
-Ès que sa vela el tapa- me va dir l'avi Mauva. -S'aucell ès a dalt de tot de s'abre mestre. Hi ha pujat a endegar no sé què d'una corona, i treballa sota sa galeta, abraçat a sa espiga per damunt des calcés. Té, mira-te'l com baixa.
|
[
"Què explica el narrador?",
"I això és per entristir-se?",
"Aleshores, què és el que se li va engrandir?",
"Se sentia malament?",
"A on era?",
"Quina cosa està creant melodies?",
"A quin instrument evocava aquell so?",
"I què semblaven les onades?",
"Cap a on estava apuntant el protagonista?",
"Hi veia alguna cosa que no fos bonica?",
"Però, què hi faltava?",
"De sobte, a qui va escoltar?",
"I a on era?",
"Per què no el podia veure?",
"I qui és que li va explicar on estava?"
] |
{
"answer_end": [
83,
117,
160,
180,
215,
295,
267,
368,
383,
398,
455,
582,
616,
743,
788
],
"answer_start": [
0,
53,
119,
163,
163,
217,
217,
297,
371,
386,
405,
472,
584,
698,
722
],
"input_text": [
"Que les nobles tristeses aporten al cor un dolç, repòs, una mena d'aprovació celestial.",
"No.",
"La seva ànima.",
"No.",
"Entre blavors puríssimes.",
"La brisa.",
"A una arpa.",
"Infants que gatxegaven.",
"Cap enllà.",
"No.",
"Certes belleses pressentides.",
"A en Vadô Set-trossos.",
"Enlloc.",
"Perquè el tapava sa vela.",
"L'avi Mauva."
]
}
|
bios
|
Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez (València, 1963) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes, consellera de la Generalitat Valenciana i diputada al Congrés dels Diputats.
Es llicencià en dret per la Universitat de València i fou professora de valencià a Lo Rat Penat. El 1982 es va afiliar a Unió Valenciana, on va ser Secretària General de les Joventuts d'UV des del seu primer congrés, celebrat en gener de 1984 fins a abril de 1987, quan en el tercer congrés seria elegida Presidenta. Ramón-Llin seria presidenta de les joventuts fins al cinqué congrés del 7 de juliol de 1991, quan seria substituïda per Josep Vicent Rioja. Ramón-Llin fou també membre del Consell Nacional d'Unió Valenciana fins al 1999, quan abandona la formació.
Fou diputada per UV a les eleccions a les Corts Valencianes de 1987, 1991 i 1995. Aquest any, és nomenada Consellera d'Agricultura i Medi ambient i després d'Agricultura, Pesca i Alimentació pel president Eduardo Zaplana arran del Pacte del Pollastre que havia signat Unió Valenciana amb el Partit Popular. Després d'abandonar UV pocs mesos abans de les eleccions autonòmiques de 1999, dimiteix com a consellera i ingressa a les files del PP. Amb la victòria popular a les eleccions autonòmiques, el president Zaplana nomena de nou a Ramón-Llin Consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, càrrec que ocuparia en aquesta segona etapa fins al 2003.
Maria Àngels Ramón-Llin és un dels casos més sonats de polítics que, a finals de la dècada dels 90 abandonarien Unió Valenciana per a passar al Partit Popular. És el cas també de polítics com Rafael Ferraro, Fernando Giner o Josep Maria Chiquillo.
Al PP fou membre del comitè provincial i amb el qual es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2004. Des de les eleccions municipals espanyoles de 2007 és regidora de Cicle Integral de l'Aigua, Qualitat Mediambiental, Energies Renovables i Canvi Climàtic al govern municipal de València, amb l'alcaldessa Rita Barberà.
|
[
"A on va néixer Maria Àngels Ramón-Llin?",
"A quines professions es dedica?",
"A quins organismes públics ha treballat?",
"Quina carrera va estudiar?",
"A on?",
"Quan és que va començar el seu camí en la política?",
"Quins càrrecs hi desenvolupà en aquella formació?",
"I quan hi va deixar la direcció?",
"Qui va ocupar aquesta posició?",
"Quin escó aconseguí durant tres comicis diferents amb aquest partit?",
"I a on va accedir el 1995?",
"En anar-se'n d'aquesta formació política, a on s'introduí?",
"Quin títol va recuperar, llavors?",
"Quines altres personalitats van passar a militar en el partit dels populars després d'haver estat a UV?",
"Finalment, amb quin càrrec es va fer l'any 2007?"
] |
{
"answer_end": [
51,
78,
200,
222,
253,
338,
517,
610,
657,
847,
912,
1208,
1357,
1663,
1964
],
"answer_start": [
0,
52,
91,
202,
202,
299,
299,
519,
519,
767,
843,
1074,
1210,
1417,
1779
],
"input_text": [
"A València.",
"A l'advocacia i la política.",
"A les Corts Valencianes, la Generalitat Valenciana i el Congrés dels Diputats.",
"Dret.",
"A la Universitat de València.",
"El 1982.",
"El de Secretària i Presidenta General de les Joventuts.",
"El 7 de juliol de 1991.",
"Josep Vicent Rioja.",
"El de diputada.",
"A la Conselleria d'Agricultura i Medi ambient.",
"A les files del PP.",
"El de Consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació.",
"Rafael Ferraro, Fernando Giner i Josep Maria Chiquillo.",
"Amb el de regidora de Cicle Integral de l'Aigua, Qualitat Mediambiental, Energies Renovables i Canvi Climàtic al govern municipal de València."
]
}
|
vilaweb
|
Ricardo Costa, ex-secretari general del PP valencià, va declarar ahir al jutjat número 17 de València pel cas de la Fórmula 1, en el qual va implicar encara més a l'ex-president de la Generalitat Francisco Camps. Costa va explicar que l'empresari José Mayor Oreja, germà de l'ex-ministre d'Aznar, li va pagar 150.000 euros en negre per a ‘la campanya de Mariano '. Mayor Oreja, era representant de la constructora FCC, que va rebre l'adjudicació d'una de les obres del circuit de Fórmula 1. El jutjat investiga si aquest pagament, fet en bitllets de 500 euros, era una comissió per aconseguir l'obra. Costa ha relatat que va rebre a Mayor Oreja el 2008, mesos abans que es fes el primer gran premi. Segons l'ex-secretari general, fou Vicente Rambla, ex-vice-president de la Generalitat, qui li va demanar que es reunís amb l'empresari. Durant la trobada, Mayor Oreja es va treure els diners de la jaqueta i els va donar a David Serra, vice-secretari del PP valencià, condemnat pel cas Gürtel. Els diners van servir per a finançar part dels actes de Rajoy durant la campanya electoral de 2008. L'empresari, que fou acomiadat de FCC el 2013. El seu nom va aparèixer als papers de Bárcenas en dues donacions a la caixa b del PP que sumaven 165.000 euros. Segons Costa, Mayor Oreja també li va dir durant la reunió que era a València ‘per un tema de la Formula 1'. La causa de la Formula 1 està dividida en dos jutjats. El número 2, que investiga la malversació de diners públics i la prevaricació en la contractació del gran premi. En aquesta peça, la fiscalia ja ha demanat de processar Camps pels dos delictes. En la segona peça, que porta el número 17, s'investiga la construcció del circuit i les possibles comissions que se'n van derivar, així com l'estafa en les adjudicacions dels contractes de consultoria i imatge. Les investigacions apunten a Camps i el seu equip, però la instrucció continua en marxa.
|
[
"Quin càrrec polític ocupava Ricardo Costa?",
"I a on és que va acudir?",
"Per què?",
"I a qui va inculpar?",
"Qui explica que li va donar una quantitat de diners de manera il·legal?",
"I a on li va indicar que anaven destinats aquests diners?",
"Per tant, què s'està intentant esbrinar?",
"Quan explica el del partit popular que es reuní amb el representant?",
"Quant temps faltava perquè se celebrés la carrera?",
"A petició de qui diu que es va fer aquesta assemblea?",
"Què indica que va passar en la reunió?",
"I per a què es va usar aquesta fortuna?",
"Mayor Oreja què més li havia contat al secretari del PP en aquell moment?",
"Com s'està estudiant el cas de l'F1?",
"I per quina raó volen imputar el que fora president de la Generalitat en aquell moment?"
] |
{
"answer_end": [
51,
101,
125,
211,
331,
363,
599,
652,
697,
834,
965,
1091,
1359,
1414,
1870
],
"answer_start": [
0,
0,
53,
127,
213,
213,
365,
601,
601,
699,
836,
993,
1252,
1361,
1361
],
"input_text": [
"El de secretari general del PP valencià.",
"Al jutjat número 17 de València.",
"Pel cas de la Fórmula 1.",
"A l'ex-president de la Generalitat Francisco Camps.",
"L'empresari José Mayor Oreja.",
"A la campanya de Mariano.",
"Si aquest pagament era una comissió per aconseguir l'obra del circuit de Fórmula 1.",
"El 2008.",
"Mesos.",
"De Vicente Rambla, ex-vice-president de la Generalitat.",
"Que Mayor Oreja es va treure els diners de la jaqueta i els va donar a David Serra, vice-secretari del PP valencià.",
"Per a finançar part dels actes de Rajoy durant la campanya electoral de 2008.",
"Que era a València per un tema de la Formula 1.",
"En dos jutjats.",
"Per malversació de diners públics i prevaricació en la contractació del gran premi, i per les possibles comissions que se'n van derivar de la construcció i l'estafa en les adjudicacions dels contractes de consultoria."
]
}
|
books
|
Isabel era una dona d'aquelles a qui un marit vulgar, quasi bestial, egoista i sense gens d'esperit va assecar-li amb uns quants mesos de matrimoni aquella floreta dels divuit anys.
Eixuta per a sentir l'amor, s'havia encongit dins una viduesa arreglada i honesta. Les pràctiques religioses, les regles de societat, i sobretot el que dirà la gent, l'havien lliurada sempre de qualsevol relliscada. Com que tenia una figureta graciosa, procurava no descuidar el físic, i estava molt satisfeta que de tant en tant li arribés una d'aquelles paraules que enllamineixen les animetes femenines.
Per la situació del seu marit, fins per la seva posició econòmica, Isabel no havia pogut fer mai el paper que hauria desitjat, ni havia alternat mai amb la gent que fóra del seu gust. Això era causa que sempre volgués afectar una gran distinció, sobretot davant de les porteres i de la gent humil. Encara que no tenia l'edat de renunciar a les roses, Isabel estava una mica passadeta i havia perdut l'humor; però com que era una dona insensible, i no hi veia més enllà del vestit de la temporada que li feia una modista anònima, i s'arreglava a casa, ajudada d'una Carmeta qualsevol; com que no tenia altres idees, ni altres preocupacions espirituals, que el quedar bé amb la cosina tal i el fer un paper fred a la tia fulana, i la seva felicitat consistia que li diguessin -Quin goig que fas!- Isabel no podia queixar-se de la vida. Demés estava convençuda que era una elegant, i parlava amb despreci de totes les dames que anaven en automòbil, considerant-les unes pervingudes i unes ordinàries.
Paulina, innocent i plena de bones intencions, estimava Isabel com a la millor amiga. Isabel sentia per Paulina una absoluta indiferència, però fingia una gran amistat, perquè Paulina estava molt més ben relacionada que ella, i per mitjà de Paulina havia arribat a formar part de la Junta d'alguna Gota de Llet, i havia pogut menjar pastes (que ella sucava al te) en alguna d'aquelles cases en què l'amo està ficat en Comanditeries i Anònimes.
Per altra banda Paulina era una desenfeinada, i ella, que també tenia totes les feines fetes, trobava gust xerrant, retallant i comentant.
La proposició matrimonial semblà. a Isabel una cosa absurda, no impossible. No sentia necessitat d'estimar ningú ni de tenir un home a la vora; però si el pretendent li hagués caigut en gràcia potser s'hi hauria casat. En el cas del professor en Melrosada li semblà indigne d'ella des del primer moment; però, com que Paulina s'ho havia pres d'una manera tan seriosa, no volgué desenganyar-la. I, en el fons de tot, una repulsió absoluta no la sentia, tampoc: al que estava decidida, Isabel, era a no consentir a casar-se, purament i exclusiva, per donar gust a Paulina. Aquell senyor Melrosada li semblava una bona persona: fins no el trobà gaire lleig; però no era per a ella: estava mancat de distinció, no era una persona fina; i, al costat seu, no podia fer-hi un paper que li millorés la situació present.
|
[
"Com s'anomena la protagonista?",
"I què li va fer el seu espòs?",
"Això que li va provocar?",
"En què basava el seu comportament?",
"D'aquesta manera, què havia aconseguit?",
"Li agradava que li tiressin floretes?",
"Per quina raó se sentia oprimida?",
"Com se la caracteritzava?",
"Quines eren les seves inquietuds?",
"I què era el que l'alegrava?",
"Ja que vivia en una realitat tan utòpica, què no li estava permès?",
"A qui criticava?",
"I a qui feia veure que estimava per interès?",
"A quin home va rebutjar?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
6,
180,
263,
396,
396,
587,
885,
1033,
1314,
1381,
1421,
1585,
1754,
2472,
2980
],
"answer_start": [
0,
0,
182,
265,
265,
470,
589,
940,
1173,
1318,
1173,
1470,
1673,
2170,
2741
],
"input_text": [
"Isabel.",
"Li va assecar aquella floreta dels divuit anys.",
"Que estigués eixuta per a sentir amor, que s'hagués encongit dins una viduesa arreglada i honesta.",
"En les pràctiques religioses, les regles de societat, i sobretot el que dirà la gent.",
"Lliurar-se sempre de qualsevol relliscada.",
"Sí.",
"Per la situació del seu marit i la seva posició econòmica.",
"Com una dona una mica passadeta, sense humor i insensible.",
"Quedar bé amb la cosina tal i fer un paper fred a la tia fulana.",
"Que li diguessin que feia goig.",
"Queixar-se de la vida.",
"A les dames que anaven en automòbil.",
"A Paulina.",
"A Melrosada.",
"Perquè no era per a ella: estava mancat de distinció, no era una persona fina; i, al costat seu, no podia fer-hi un paper que li millorés la situació present."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha perdut la primera votació del debat d'investidura perquè no ha obtingut els vots favorables necessaris per a ser investit president en la primera volta. Hi han votat a favor el PSOE, Unides Podem, el PNB, Més País, Compromís, Terol Existeix, BNG i Nova Canàries, el que no és suficient per a obtenir la majoria absoluta. S'hi han abstingut ERC i EH Bildu, mentre que JxCat, la CUP, el PP, Vox, Ciutadans, Fòrum Astúries, Navarra Suma, el Partit Regionalista de Cantàbria i Coalició Canària hi han votat en contra. Malgrat no haver obtingut la majoria absoluta avui, Sánchez té assegurada una majoria simple i ajustada de 167 vots a la segona volta dimarts, si ningú canvia el sentit del seu vot. De totes maneres, hi ha certa tensió perquè si un vot del ‘sí' passa al ‘no' o dos diputats a favor del ‘sí' no poden votar, això faria descarrilar la investidura. De fet, avui mateix una diputada, Aina Vidal, d'En Comú Podem, no ha pogut votar perquè està malalta i no ha demanat el vot telemàtic. Davant d'aquests riscos el PSOE ha organitzat un operatiu per assegurar-se que ningú no votarà de manera imprevista i ha demanat als seus diputats que passin a Madrid la nit prèvia a la segona votació per a evitar absències en el ple. La intransigència de Sánchez, la gran derrotada en la seva primera investidura reeixida La sessió d'avui al congrés espanyol ha estat molt tensa, marcada pels crits dels diputats de la dreta contra el discurs de la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, per la seva crítica al rei espanyol Felipe VI. Els crits han continuat contra els discursos de la portaveu de la CUP, Mireia Vehí, i la portaveu del PSOE, Adriana Lastra. La presidenta del congrés, Meritxell Batet, ha hagut de cridar a l'ordre en diverses ocasions i ha defensat la llibertat d'expressió a la cambra. La dreta intenta rebentar la intervenció de la portaveu d'EH Bildu Podeu recuperar el minut-a-minut del debat d'investidura i el vídeo sencer ací:
|
[
"Qui és Pedro Sánchez?",
"Què és el que no ha guanyat?",
"Per quina raó?",
"Qui li ha donat suport?",
"Qui no?",
"Per tant, què és el que no ha aconseguit?",
"No obstant això, què és el que obtindrà per descomptat?",
"Amb quina quantitat de paperetes a favor?",
"Si més no, l'ambient és tranquil?",
"Per què?",
"Quin fet s'ha succeït que podria fer canviar el dia vinent els resultats?",
"En conseqüència, què han fet els socialistes enfront d'això?",
"Com?",
"Com ha transcorregut la jornada en què Sánchez ha pres possessió del càrrec?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
63,
117,
219,
329,
580,
632,
715,
697,
800,
926,
1061,
1178,
1296,
1442,
1720
],
"answer_start": [
0,
50,
65,
221,
389,
582,
634,
634,
764,
782,
936,
1063,
1087,
1386,
1386
],
"input_text": [
"El candidat a la presidència del govern espanyol.",
"La primera votació del debat d'investidura.",
"Perquè no ha obtingut els vots favorables necessaris per a ser investit president en la primera volta.",
"El PSOE, Unides Podem, el PNB, Més País, Compromís, Terol Existeix, BNG i Nova Canàries.",
"ERC, EH Bildu, JxCat, la CUP, el PP, Vox, Ciutadans, Fòrum Astúries, Navarra Suma, el Partit Regionalista de Cantàbria i Coalició Canària.",
"La majoria absoluta.",
"Una majoria simple i ajustada a la segona volta.",
"167.",
"No.",
"Perquè si un vot del sí passa al no o dos diputats a favor del sí no poden votar, això faria descarrilar la investidura.",
"Que una diputada, Aina Vidal, d'En Comú Podem, no ha pogut votar perquè està malalta i no ha demanat el vot telemàtic.",
"Han organitzat un operatiu per assegurar-se que ningú no votarà de manera imprevista.",
"Demanant als seus diputats que passin a Madrid la nit prèvia a la segona votació per a evitar absències en el ple.",
"De forma molt tensa.",
"Perquè els diputats de la dreta han cridat contra el discurs de la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, el de la portaveu de la CUP, Mireia Vehí, i el de la portaveu del PSOE, Adriana Lastra."
]
}
|
vilaweb
|
Islàndia es troba en un moment econòmic complicat. Després d'anys recuperant-se de la crisi, el país nòrdic torna a recular arran de la bancarrota de la línia aèria Wow Air. ‘Estem preparats per a la possibilitat d'una recessió més profunda. Les xifres de turistes que rebem ho indiquen', ha declarat el governador del Banc Central islandès. L'horitzó, doncs, és fosc, però no tot és resignació. L'arquitecta Hjordis Sigurdardottir té una proposta, certament esbojarrada, per a evitar que el sector turístic caigui en un pou sense fons: convertir Islàndia en una mena de paradís tropical. Sona impossible si es té present que, situada al nord de l'Atlàntic, té un hivern etern que combina la negror de la nit i les temperatures negatives. Així i tot, Sigurdardottir vol utilitzar l'energia geotèrmica de l'illa per escalfar unes cúpules de vidre, anomenades biodomes, per crear-hi un clima tropical i plantar-hi fruites exòtiques o simplement gaudir de les temperatures càlides. Segons que explica a Bloomberg, preveu de construir-ne tres, de les quals la més gran tindria la llargada d'un camp de futbol i l'alçada d'un edifici de sis pisos. El conjunt, que ocuparà 48.000 metres quadrats, s'anomenarà ALDIN i serà situat a Reykjavík. La cúpula més petita, segons que explica l'arquitecta, serà enfocada a l'alimentació i incorporarà un mercat on es vendrà el menjar que s'hi cultivi. Les altres dues tindran un ús més ociós i seran ressorts turístics. Segons el pla de negoci, es preveu que entre 300.000 i 400.000 persones visitin ALDIN anualment. ‘No som conscients de les riqueses que tenim i de les possibilitats que ens donen. Podem fer molt més amb aquesta energia', assegura Sigurdardottir. Tot i que el projecte té un cost elevat, uns trenta-tres milions d'euros, ja té dos aliats potents: Arion, el principal banc d'Islàndia, i WilkinsonEyre, un estudi d'arquitectura de fama mundial. L'arquitecta espera obrir el complex el 2021.
|
[
"Quin país està passant per una crisi important?",
"Feia un temps que estava millorant aquesta situació?",
"I què és el que ha provocat una nova davallada?",
"Qui ha fet declaracions sobre aquest tema?",
"I què ha dit?",
"Qui ha aportat una idea de millora?",
"En què se centra?",
"Què esdevindria el país?",
"Per què sembla una idea amb poc fondament?",
"Tot i això, com explica la dona que es portaria a terme?",
"Quantes se n'edificarien?",
"Quines mesures tindria la principal?",
"Com s'anomenarien aquestes edificacions?",
"I què s'hi faria en la de menor mida?",
"Quin seria el cost d'aquest projecte?"
] |
{
"answer_end": [
49,
91,
172,
340,
340,
535,
535,
587,
737,
977,
1038,
1141,
1208,
1384,
1772
],
"answer_start": [
0,
51,
93,
174,
174,
396,
396,
537,
589,
751,
979,
1011,
1143,
1236,
1710
],
"input_text": [
"Islàndia.",
"Sí.",
"La bancarrota de la línia aèria Wow Air.",
"El governador del Banc Central islandès.",
"Que estan preparats per a la possibilitat d'una recessió més profunda, ja que les xifres de turistes que reben ho indiquen.",
"L'arquitecta Hjordis Sigurdardottir.",
"En evitar que el sector turístic caigui en un pou sense fons.",
"Una mena de paradís tropical.",
"Perquè Islàndia està situada al nord de l'Atlàntic i té un hivern etern que combina la negror de la nit i les temperatures negatives.",
"Utilitzant l'energia geotèrmica de l'illa per escalfar unes cúpules de vidre, anomenades biodomes, per crear-hi un clima tropical i plantar-hi fruites exòtiques o simplement gaudir de les temperatures càlides.",
"Tres.",
"La llargada d'un camp de futbol i l'alçada d'un edifici de sis pisos.",
"ALDIN.",
"Un mercat on es vendria el menjar que s'hi cultivés.",
"Uns trenta-tres milions d'euros."
]
}
|
vilaweb
|
Poc abans de les sis del matí s'ha confirmat que els partidaris del Brexit guanyaven el referèndum al Regne Unit. Les previsions fetes pel govern britànic indiquen que ara demanarà l'aplicació de l'article 50 del Tractat de Lisboa per abandonar la Unió Europea. Amb això la Unió Europea perdrà un dels seus estats més importants i farà un pas enrere d'un valor incalculable. Mai cap estat havia abandonat les institucions europees i el pas fet anit per les quatre nacions del Regne Unit podria provocar el col·lapse de la Unió Europea, tal i com ha estat coneguda fins ara. L'article 50 del Tractat regula com un estat membre es pot retirar de la Unió Europea i defineix un període de negociacions de dos anys per desconnectar el país que abandona la Unió. La victòria dels partidaris de la Unió Europea, per un 52% dels vots contra un 48%, s'ha basat en l'obtenció de molts bons resultats sobretot en el nord d'Anglaterra i en una mobilització menor de l'esperada dels partidaris de romandre en la Unió Europea. Escòcia vota a favor de romandre a la UE El vot a favor de restar dins la Unió Europea s'ha imposat només a Escòcia, la ciutat de Londres, les zones republicanes d'Irlanda i Gibraltar. A Escòcia el sí a la UE ha obtingut un 62% i el no un 38%. Al nord d'Irlanda, el ‘remain' ha guanyat amb un 55,8%, i a Londres ho ha fet per un 59,3%. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha descrit els resultats a Escòcia com “un vot fort i unívoc” a favor de la permanència dins la UE. Precisament aquesta diferència en el sentit del vot respecte del que ha decidit el conjunt del Regne Unit podria accelerar la celebració d'un segon referèndum d'independència a Escòcia. El programa electoral de l'SNP, el partit independentista escocès, ja assegurava el mes de maig, just abans de les eleccions escoceses, que si Escòcia es veia forçada a abandonar la UE, “les circumstàncies” haurien canviat de forma prou “significant” per a tornar a consultar els escocesos sobre la seva relació amb la resta del Regne Unit. Caiguda de la lliura Abans de saber-se el resultat, però quan ja semblava clar que el Brexit anava a guanyar, la turbulència en les borses ha estat molt alta, amb la Lliura en caiguda lliure, situant-se en el nivell més baix des del 1985. Els mercats financers han començat a caure, i la moneda britànica ha perdut 10 punts. De fet, després de tancar en un alt 1,5 respecte al dòlar, la lliura ha caigut fortament fins a canviar-se per 1,3 dòlars. En comparació amb l'euro, la lliura ha caigut un 7% i es canvia per 1,2 euros. La moneda de l'Eurozona, de fet, també ha caigut en els mercats respecte al dòlar, més d'un 3,5%. A la borsa de Tòquio, ja oberta, el Nikkei cau un 7,1%. Editorial de Vicent Partal: El Brexit és també una revolta contra un sistema que no funciona Més informació: David Cameron dimiteix després de la victòria del Brèxit El president del Consell Europeu diu que no hi haurà cap buit legal pel ‘Brèxit'
|
[
"Què és el que s’ha anunciat?",
"Quan?",
"Què és el que han anticipat les institucions britàniques?",
"Quines seran les conseqüències per a la comunitat de països?",
"Per què?",
"Tot i això, en les bases de l’entitat geopolítica, com indica que s’hauria de produir la sortida d’una nació?",
"A quina zona han triat romandre en aquesta organització?",
"Amb quins resultats?",
"I aquest desenllaç s’ha donat també en altres llocs del territori?",
"I en quin d’aquests s’ha produït una victòria bastant àmplia del vot favorable a la Unió?",
"Aquesta situació, què és possible que acabés provocant?",
"I en quin altre cas explicaven que també s’haurien vist abocats a celebrar de nou el referèndum?",
"La sortida de la Unió Europea, què ha provocat en la moneda britànica?",
"Com s’ha situat enfront d’altres divises?",
"I quins altres mercats s’han vist també afectats negativament?"
] |
{
"answer_end": [
112,
112,
260,
373,
373,
755,
922,
922,
1196,
1255,
1680,
2021,
2260,
2522,
2702
],
"answer_start": [
30,
0,
114,
262,
262,
574,
757,
757,
1013,
1198,
1349,
1682,
2133,
2356,
2550
],
"input_text": [
"Que els partidaris del Brexit guanyaven el referèndum al Regne Unit.",
"Poc abans de les sis del matí.",
"Que ara demanaran l'aplicació de l'article 50 del Tractat de Lisboa per abandonar la Unió Europea.",
"Que farà un pas enrere d'un valor incalculable.",
"Perquè perdrà un dels seus estats més importants.",
"Amb un període de negociacions de dos anys.",
"Al nord d'Anglaterra.",
"Amb un 52% dels vots a favor i un 48% en contra.",
"Sí.",
"A Escòcia.",
"Un segon referèndum d'independència.",
"En cas que es veiessin forçats a abandonar la UE.",
"Que hagi caigut i s'hagi situat en el nivell més baix des del 1985.",
"S'ha canviat per 1,3 dòlars i en comparació a l'euro ha caigut un 7%.",
"L'Eurozona i la borsa de Tòquio."
]
}
|
books
|
* * *
Havia arribat l'hora de fer el nostre retorn. Com que ja no teníem la pressa de l'anada, seguíem la cresta de la serra per un viarany de traginers més pla i apressat que el millor camí ral.
El sol batia de ple a ple els flancs de les muntanyes més altes. Sa llum reflectida produïa angoixa als ulls i certa aprehensió de xafogor a l'esperit. Els boscos s'arroentaven a poc a poc. La calda de les rigoroses diades estiuenques es pressentia ja per una mena de bleix ardorós i las que ens embolcallava.
En els espais sense vegetació i en les crestes dels soleis, en els gatosars eixarreïts, en les nafres dels pendissos coberts de fullaraca, i, sobre tot, en les apartades esqueieres de l'ermita, l'aire hi vibrava el mateix que en les parets d'una fornal. Només, de tard en tard, una rauxa de marinada venia a refrescar-nos i ens donava delít de caminar.
Finida la carena, empreniem al dret per un camí joliu i arenós que anguílejava discretament pel vessant de l'obac.
Jo, en arríbar allí, experimentava sempre infantines avarícies. I, amb els dits ansiosos de frescors i suavitats, escapçava, tot passant, els tanys dels arbrissons; abastava les mores i cireres d'arboç, encara verdes; eixonava els brucs: les flors dels tomanyins, aspirant a grans nassades l'aroma llur.
La visió de la meva caseta blanca ombrejada per un plàtan ufanós sorgia a cada giragonsa del viarany, prometedora de repòs i benaurança.
|
[
"Què anunciava el narrador?",
"Havien d'anar-se'n corrents?",
"Per tant, per on van anar?",
"Estava plovent?",
"Què era el que provocava aquella claredat?",
"I què s'anava abrasint lentament?",
"En quina estació estaven?",
"Se sentia la xafogor?",
"Què es pressentia en els llocs on no creixien plantes ni arbres?",
"I a on més?",
"I com es desfeien en certs moments de la calor?",
"En arribar al cim, cap a on anaven?",
"El protagonista, què era el que sentia allà?",
"Quins fruits agafava?",
"I com era què observava la seva llar?"
] |
{
"answer_end": [
50,
93,
194,
221,
346,
384,
430,
447,
758,
758,
827,
972,
1036,
1236,
1413
],
"answer_start": [
6,
52,
52,
196,
261,
348,
386,
386,
506,
506,
760,
859,
974,
1038,
1278
],
"input_text": [
"Que havia arribat l'hora de fer el seu retorn.",
"No.",
"Per un viarany de traginers més pla i apressat que el millor camí ral a la cresta de la serra.",
"No.",
"Angoixa als ulls i certa aprehensió de xafogor a l'esperit.",
"Els boscos.",
"A l'estiu.",
"Sí.",
"L'aire, que hi vibrava el mateix que en les parets d'un fornal.",
"En les crestes dels soleis, en els gatosars eixarreïts, en les nafres dels pendissos coberts de fullaraca, i, sobre tot, en les apartades esqueieres de l'ermita.",
"Amb una rauxa de marinada.",
"Cap a un camí joliu i arenós que anguílejava discretament pel vessant de l'obac.",
"Infantines avarícies.",
"Mores i cireres, i les flors dels tomanyins.",
"Ombrejada per un plàtan ufanós que sorgia a cada giragonsa del viarany, i prometedora de repòs i benaurança."
]
}
|
vilaweb
|
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no creu que la independència de Catalunya sigui impossible, però diu que haurien de passar entre deu anys i quinze abans de poder fer un referèndum acordat. Ho ha dit en una entrevista al diari Berria, en què ha defensat que, ara per ara, això no era possible perquè no hi havia a l'estat espanyol una majoria partidària d'incloure el dret d'autodeterminació a la constitució. En comptes d'això, diu, els partits poden oferir més espanyols més finançament i autogovern, tot i que admet que PP i Ciutadans volen anar en una direcció oposada. Així i tot, i a la pregunta del periodista si la independència tampoc no es podria fer en cas que el 65% dels catalans hi fossin favorables, Iceta contesta que, si la vol el 65%, ‘s'haurà de trobar el mecanisme perquè la democràcia ho possibiliti'. Però creu que aquest 65% no podria ser conjuntural, sinó que hauria de ser una majoria mantinguda durant anys. ‘No es podria decidir en l'últim penal; no pot ser amb el 47%, ni tampoc amb el 51%.' A l'entrevista, Iceta també parla del vot del PSOE a favor de l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola, diu que va posar com a condició convocar eleccions de manera immediata i no intervenir els mitjans públics. Iceta diu que la informació sobre el procés d'independència ‘pren massa espai a la programació, generalment a favor dels independentistes'. Alhora, recorda que els mitjans públics són en català i que ‘cal tenir en compte que el 80% dels catalanoparlants són independentistes.' Així mateix, nega de ple que a l'escola catalana s'adoctrini els alumnes a favor de la independència. ‘Si fos el cas, com s'entendrien els votants de Ciutadans?'
|
[
"Quin càrrec ocupa Miquel Iceta?",
"Què és el que diu que es podria fer realitat?",
"No obstant això, quant temps s'hauria d'esperar per celebrar una nova consulta?",
"A on ha fet aquestes declaracions?",
"I per què creu que en aquests moments no es podrien celebrar aquestes votacions?",
"Què proposa que facin des de les formacions polítiques estatals?",
"Qui hi està totalment en contra?",
"El redactor que entrevista el polític, quina qüestió li planteja sobre la possibilitat que es declari l'estat independent?",
"I què en respon el secretari socialista?",
"Tot i això, quina puntualització fa?",
"Creu que la victòria podria ser ajustada?",
"Quin altre tema ha comentat el polític català?",
"I què és el que explica?",
"Considera que el temps que es dona a l'autodeterminació en mitjans de comunicació és excessiu?",
"Finalment, què és el que refuta rotundament?"
] |
{
"answer_end": [
41,
101,
198,
243,
418,
511,
582,
723,
831,
942,
1027,
1148,
1256,
1396,
1635
],
"answer_start": [
0,
29,
103,
200,
252,
420,
523,
584,
725,
833,
945,
1030,
1046,
1258,
1535
],
"input_text": [
"És el primer secretari del PSC.",
"La independència de Catalunya.",
"Entre deu anys i quinze.",
"En una entrevista al diari Berria.",
"Perquè no hi havia a l'estat espanyol una majoria partidària d'incloure el dret d'autodeterminació a la constitució.",
"Que ofereixin més finançament i autogovern.",
"PP i Ciutadans.",
"Si la independència tampoc es podria fer en cas que el 65% dels catalans hi fossin favorables.",
"Que si la volgués el 65% s'hauria de trobar el mecanisme perquè la democràcia ho possibilités.",
"Que aquest 65% no podria ser conjuntural, sinó que hauria de ser una majoria mantinguda durant anys.",
"No.",
"El vot del PSOE a favor de l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola.",
"Que ell va posar com a condició convocar eleccions de manera immediata i no intervenir els mitjans públics.",
"Sí.",
"Que a l'escola catalana s'adoctrini els alumnes a favor de la independència."
]
}
|
vilaweb
|
Els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont han agraït la solidaritat i fraternitat de Perpinyà i han afegit que es tracta d'una penyora que el sud retornarà amb escreix quan ho necessiti. ‘Gràcies a vosaltres sabem que hi ha llum', ha afegit Puigdemont. Per la seva banda, Torra ha dit que es tracta d'un dia d'esperança i d'un retrobament entre dues Catalunyes. El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha explicat que ha acollit la delegació catalana perquè és en favor de la llibertat d'expressió i ha recordat que Perpinyà és terra d'exili. La recepció s'ha fet poc abans de l'acte organitzat pel Consell per la República, que preveu d'aplegar vora cent mil persones. EN DIRECTE: L'acte de Perpinyà amb Puigdemont, Comín i Ponsatí Puigdemont ha agraït la decisió de Perpinyà d'acollir-los com un ‘gest de fraternitat amb valors republicans' i ha afegit que són una ‘braços oberts' no únicament als polítics sinó també a milers de persones que ‘tornen a veure en Perpinyà aquell nom que només de pronunciar-lo evoca els millors valors d'una societat'. En la mateixa línia, Torra ha pres la paraula per assegurar que avui és ‘un dia d'esperança per a milers de catalans'. ‘Esperança en els valors que el president, els consellers i els companys a l'exili representen en la lluita dels catalans pels seus drets i per l'aspiració de constituir-se en una Catalunya independent', ha afegit. ‘Aquest sí que ha estat un retrobament entre les dues Catalunyes', ha dit en referència a l'anomenada agenda per al retrobament que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li va proposar amb 44 qüestions pendents. El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha recordat d'entrada que Perpinyà és terra d'exili i que ja va permetre de ‘refugiar moltes persones perseguides' durant la guera del 1936-1939 i la retirada. I ha destacat que li sembla ‘important' de rebre, precisament, Carles Puigdemont ‘per remarcar la solidaritat del poble cap a la terra catalana'. ‘Per nosaltres no hi ha frontera en la llibertat d'expressió, que és un dels elements més importants de l'estructura de l'Europa que estimem; ser lliure, protegir aquells qui es troben en dificultats i estar al costat dels qui són perseguits és un element de llibertat, del qual Perpinyà s'enorgullirà sempre', ha subratllat Jean-Marc Pujol. ‘Fem un gest simple d'humanitat i solidaritat', ha conclòs.
|
[
"Quines personalitats polítiques encapçalen aquest text?",
"I a què han donat les gràcies?",
"Per quina raó?",
"Com han definit aquesta jornada?",
"I qui és que ha indicat la raó de la visita dels polítics catalans?",
"Per què ha estat?",
"Què ha reconegut Puigdemont sobre la benvinguda a aquesta ciutat francesa?",
"A qui explica que han acollit d'aquesta forma?",
"I què és el que ha expressat el seu company de partit?",
"I en què explica que se centra aquest sentiment d'il·lusió?",
"Com ha qualificat aquest acte?",
"L'alcalde de la localitat que els ha acollit, com ha definit aquesta ciutat?",
"I què és el que ha posat en relleu?",
"Per quin motiu?",
"I com ha resumit la benvinguda a aquestes personalitats?"
] |
{
"answer_end": [
45,
97,
97,
364,
501,
545,
845,
1055,
1174,
1377,
1455,
1705,
1894,
1958,
2360
],
"answer_start": [
0,
0,
46,
276,
366,
389,
737,
849,
1057,
1177,
1392,
1614,
1814,
1832,
2271
],
"input_text": [
"Els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont.",
"A la ciutat de Perpinyà.",
"Per la seva solidaritat i fraternitat.",
"Com un dia d'esperança i retrobament entre dues Catalunyes.",
"El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol.",
"Perquè Perpinyà és en favor de la llibertat d'expressió i és terra d'exili.",
"Que ha estat un gest de fraternitat amb valors republicans.",
"Als polítics i a milers de persones que tornen a veure en Perpinyà aquell nom que només de pronunciar-lo evoca els millors valors d'una societat.",
"Que es tractava d'un dia d'esperança per a milers de catalans.",
"En els valors que el president, els consellers i els companys a l'exili representen en la lluita dels catalans pels seus drets i per l'aspiració de constituir-se en una Catalunya independent.",
"Com un retrobament entre les dues Catalunyes.",
"Com terra d'exili.",
"Que li sembla important de rebre Carles Puigdemont.",
"Perquè d'aquesta manera remarca la solidaritat del poble cap a la terra catalana.",
"Com un gest simple d'humanitat i solidaritat."
]
}
|
bios
|
Neus Ballús i Montserrat (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 20 de febrer de 1980) és directora i guionista de cinema i productora audiovisual. Llicenciada en Comunicació Audiovisual i Màster en Documental de Creació per la Universitat Pompeu Fabra, té experiència com a realitzadora i muntadora de documentals. Ha estat editora i presentadora dels informatius de 8tv i City TV. Ballús es defineix com una lectora voraç que juga amb la realitat i la ficció.
El 2011 va ser seleccionada per participar en el Talent Campus de la Berlinale. És cofundadora, amb Pau Subirós, de la productora El Kinògraf. El seu primer llargmetratge fou La plaga.
El maig de 2018, Neus Ballús acabà el rodatge del seu primer film de ficció Staff Only (El viatge de la Marta). La pel·lícula es rodà durant sis setmanes al Senegal amb la producció associada de Televisió de Catalunya. Staff Only s'estrenà a la Berlinale, en la secció Panorama, i aprofundeix en les relacions i diferències socials.
L'agost de 2021 va estrenar Sis dies corrents al Festival Internacional de Cinema de Locarno, un film híbrid entre documental i ficció rodat amb actors no professionals, que segueix un equip de tres lampistes durant una setmana.
|
[
"A on va néixer Neus Ballús?",
"Quan?",
"I a què es dedica?",
"Quins estudis superiors té?",
"A quina institució educativa va obtenir aquests títols?",
"I en quins camps ha treballat?",
"Li agrada llegir?",
"En quins gèneres literaris s'emmarca?",
"Què li va passar l'any 2011?",
"Ha creat cap empresa?",
"Com s'anomena?",
"I de quina forma va titular el film amb què es va estrenar en aquest àmbit?",
"Quina pel·lícula va gravar a un país africà?",
"Sobre què tracta?",
"Finalment, a quin altre esdeveniment de cinema va acudir amb una de les seves produccions?"
] |
{
"answer_end": [
83,
83,
143,
217,
249,
361,
420,
457,
537,
600,
600,
642,
808,
975,
1069
],
"answer_start": [
0,
0,
84,
145,
145,
251,
380,
425,
459,
539,
539,
602,
661,
863,
977
],
"input_text": [
"A Mollet del Vallès.",
"El 20 de febrer de 1980.",
"A la direcció i guionatge de pel·lícules, i a la producció audiovisual.",
"Llicenciatura en Comunicació Audiovisual i Màster en Documental de Creació.",
"A la Universitat Pompeu Fabra.",
"En la realització i el muntatge de documentals, i l'edició i la presentació d'informatius.",
"Sí.",
"En la realitat i la ficció.",
"Que va ser seleccionada per participar en el Talent Campus de la Berlinale.",
"Sí.",
"El Kinògraf.",
"La plaga.",
"Staff Only.",
"Sobre les relacions i les diferències socials.",
"Al Festival Internacional de Cinema de Locarno."
]
}
|
vilaweb
|
Les cendres de Fidel Castro comencen avui un recorregut d'uns mil quilòmetres per Cuba fins a arribar a Santiago, on va començar la revolució l'any 1959. Dissabte, en aquesta ciutat es farà un nou acte a la plaça Antonio Maceo i l'endemà, diumenge, les despulles de Castro seran enterrades al cementiri de Santa Ifigenia, al costat dels ‘herois' de la independència i la revolució. L'acte de comiat de diumenge tancarà els nou dies de dol nacional decretats pel govern en record de l'ex-president. Anit, l'Havana va acomiadar-lo en un gran acte a la plaça de la Revolució. Desenes de milers de persones i dirigents de tot el món es van arribar al memorial José Martí per dir l'últim adéu a Castro. Els presidents de Veneçuela, Nicolás Maduro, i Bolívia, Evo Morales, van ser els primers de retre-li homenatge, hores abans de començar l'acte oficial. Tots dos dirigents, aliats de la Cuba castrista, van observar en silenci el retrat de Castro, les condecoracions militars i les corones de flors que l'envoltaven, abans de signar el llibre de condol. ‘Aquest és un moment dolorós per la pèrdua del germà, el company, l'amic Fidel Castro. Vinc en nom del poble bolivià a agrair el seu ajut incondicional i solidaritat amb Bolívia', va dir Morales. Al seu torn, Maduro va reivindicar la revolució bolivariana: ‘Continuem drets, continuem junts, avui més que mai', va dir quan va arribar a l'illa. Molts més dirigents han anat a Cuba: el president de Zimbabwe, Robert Mugabe, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, el rei emèrit espanyol, Juan Carlos I, i també el president de Nicaragua, Daniel Ortega. L'equatorià Rafael Correa i el mexicà Enrique Peña Nieto també van acomiadar ahir Castro, juntament amb representants de més països de l'Amèrica Llatina com ara Xile, Colòmbia, l'Argentina i l'Uruguai. Els discursos s'han succeït mentre els rostres del Che Guevara i Camilo Cienfuegos observaven l'escena. Nicolás Maduro ha estat el més aplaudit. L'acte ha durat unes quatre hores i l'ha tancat Raül Castro, que ha parlat per primera vegada des de la mort del seu germà. ‘Ens comprometem davant de les seves restes a continuar el seu exemple immortal', ha dit. Castro ha volgut demostrar que el règim persistirà i ha repassat tots els moments històrics que van superar amb Fidel.
|
[
"Què és el que iniciarà avui un llarg camí?",
"Quina serà la distància del trajecte?",
"Fins a on arribaran?",
"I quin dia li donaran sepultura?",
"A on?",
"D'aquesta forma, què és que s'acabarà?",
"I quan és que li van fer un comiat multitudinari a la capital del país?",
"Hi van assistir personalitats d'altres indrets del món?",
"I qui és que li va dir adeu abans d'aquesta cerimònia?",
"El mandatari colombià, què va expressar?",
"I el de Veneçuela?",
"Quins altres líders hi han acudit?",
"Qui ha estat l'encarregat de fer la clausura?",
"I què és el que s'ha encarregat d'assegurar?"
] |
{
"answer_end": [
77,
77,
112,
302,
320,
496,
544,
696,
848,
1244,
1359,
1690,
2008,
2213
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
154,
249,
382,
498,
573,
698,
1050,
1246,
1394,
1951,
2163
],
"input_text": [
"Les cendres de Fidel Castro.",
"Uns mil quilòmetres.",
"A Santiago.",
"El diumenge.",
"Al cementiri de Santa Ifigenia.",
"Els nou dies de dol nacional decretats pel govern en record de l'ex-president.",
"La nit anterior.",
"Sí.",
"Els presidents de Veneçuela, Nicolás Maduro, i Bolívia, Evo Morales.",
"Que aquell era un moment dolorós per la pèrdua del germà, el company, l'amic Fidel Castro, i que venia en nom del poble bolivià a agrair el seu ajut incondicional i solidaritat amb Bolívia.",
"Que continuaven drets i junts, aquell dia més que mai.",
"El president de Zimbabwe, Robert Mugabe, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, el rei emèrit espanyol, Juan Carlos I, el president de Nicaragua, Daniel Ortega, l'equatorià Rafael Correa, i el mexicà Enrique Peña Nieto.",
"Raül Castro.",
"Que el règim persistirà."
]
}
|
vilaweb
|
Barcelona en Comú vol ‘obrir converses' amb ERC i el PSC per ‘escoltar' el resultat de les eleccions municipals. Ho ha dit la batllessa de Barcelona en funcions, Ada Colau, qui ha reivindicat la victòria dels comuns en sis districtes de Barcelona i el fet d'haver empatat a regidors amb ERC. A més, ha criticat el discurs d'ahir a la nit d'Ernest Maragall, que ha qualificat de ‘francament decebedor'. Colau ha rebutjat negociar pactes amb JxCat o amb la candidatura de Manuel Valls, que té el suport de Cs. En una compareixença davant els mitjans l'endemà de perdre per la mínima en vots davant Maragall, Colau ha considerat ‘un grandíssim error' plantejar aquesta nova legislatura a l'Ajuntament de Barcelona ‘en clau independentista' o ‘antiindependentista'. Maragall voldria pactar amb JxCat i BComú però assumeix que governarà en solitari Per Colau, és un error fer una lectura del resultat de les eleccions en clau independentista i cal parlar dels problemes de la ciutat. També ha dit que l'independentisme tenia menys pes a l'ajuntament ara que no pas feia quatre anys. Colau ha destacat la majoria progressista històrica –ERC, BeC i PSC– i ha defensat que calia deixar de banda els interessos de partit. ‘La prioritat són les polítiques que necessita la ciutat de Barcelona i això s'ha de fer amb les forces d'esquerres', ha dit. Ha afegit que els comuns no tenien pressa i que volien discreció en les converses amb els altres partits. Avui, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha criticat Maragall i s'ha obert a negociar per trobar un batlle alternatiu. Ha dit que els socialistes estaven disposats a tot per evitar que la ciutat tingués un batlle independentista.
|
[
"Quina formació desitja iniciar un diàleg?",
"Amb qui?",
"Amb quin motiu?",
"Qui ho ha comunicat?",
"I què és el que ha realçat?",
"Amb les paraules de quin altre polític explica que no ha estat d'acord l'encara alcaldessa?",
"Què s'ha negat a fer?",
"I amb qui més?",
"Qui ha estat el vencedor de les eleccions a la batllia de la capital catalana?",
"Quina errada creu l'anterior alcaldessa que s'està portant a terme a la ciutat?",
"El nou batlle buscarà formar coalició amb cap altra formació política?",
"En què creu la batllessa en funcions que s'haurien de centrar les institucions?",
"I quin fet ha remarcat?",
"Qui més ha advertit la necessitat de buscar un nou dirigent?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
39,
56,
111,
171,
290,
355,
445,
482,
604,
760,
843,
977,
1129,
1570,
1681
],
"answer_start": [
0,
0,
57,
113,
162,
299,
402,
402,
511,
606,
762,
844,
1078,
1451,
1572
],
"input_text": [
"Barcelona en Comú.",
"ERC i el PSC.",
"Escoltar el resultat de les eleccions municipals.",
"La batllessa de Barcelona en funcions, Ada Colau.",
"La victòria dels comuns en sis districtes de Barcelona i el fet d'haver empatat a regidors amb ERC.",
"Amb les d'Ernest Maragall.",
"Negociar pactes amb JxCat.",
"Amb la candidatura de Manuel Valls.",
"Maragall.",
"Que es plantegi aquesta nova legislatura a l'Ajuntament de Barcelona en clau independentista o antiindependentista.",
"No.",
"En parlar dels problemes de la ciutat.",
"La majoria progressista històrica.",
"El secretari del PSC, Miquel Iceta.",
"Per evitar que la ciutat tingués un batlle independentista."
]
}
|
vilaweb
|
Compromís ha proposat que les competències de la Rodalia passin a la Generalitat amb un pla de finançament per a gestionar el servei de manera eficaç, atès que alguns trajectes ‘triguen més que fa vint anys'. La candidata a la Generalitat de Compromís, Mónica Oltra, ha denunciat la manca d'inversions en el servei de la Rodalia de Renfe, ‘el que més ha patit les últimes dècades', i ha defensat que es garanteixi el dret a la mobilitat i un títol de transport únic per al ferrocarril, l'autobús urbà i interurbà i el metro. En un acte davant l'Estació del Nord de València, al qual han assistit els batlles de Catarroja, Puçol, Sueca i la Font de la Figuera, Oltra ha dit que el Consell havia demostrat que sabia ‘gestionar bé' l'educació, la sanitat, la dependència, els serveis socials, l'ocupació i la lluita contra el canvi climàtic. ‘Reivindiquem el transport públic, que és el que més utilitza la gent, sobretot en la comunicació entre municipis, per anar a treballar, a estudiar o per a oci', ha reclamat Oltra. El candidat de Compromís al congrés espanyol Joan Baldoví ha denunciat que València era a la cua en puntualitat, un problema com més va més greu, i que les inversions fetes s'havien destinat, majoritàriament, al tren d'alta velocitat. Segons les dades que ha donat, el 71% de les inversions van a l'alta velocitat, que la utilitza el 4% de la població, i només el 29% es destina a la Rodalia, un servei que utilitza el 96%. Baldoví ha reclamat un pla d'inversió ‘clar' en el pressupost de l'estat espanyol i ‘menys visites i anuncis' de ministres de Foment espanyols, com José Blanco, Íñigo de la Serna, Ana Pastor o José Luis Ábalos. Ha dit que les línies 2 i 6 havien estat ‘especialment castigades' i, com a usuari del servei de la Rodalia, havia vist gent plorant perquè feia tard a un examen per culpa dels retards del tren. ‘És una qüestió de recursos, de personal i, sobretot, de voluntat política.' Per la seva banda, el batlle de València, Joan Ribó, ha recordat que Compromís havia presentat una moció en un ple municipal al març en què demanava al pròxim Govern que mantingués el projecte de pressupost que preveu una partida de 174 milions per a la Rodalia de València i prioritzés la inversió en la millora d'aquestes línies. També demanava una reducció de preus de tots els títols de transport, que els bons de deu viatges tinguessin una vigència anual en lloc de mensual i que s'oferissin altres modalitats de bitllets per als treballadors i estudiants. Així mateix, s'instava a una bona coordinació entre Renfe i Adif, necessària per al compliment dels horaris i per a informar de les eventuals incidències.
|
[
"Quina ha estat la iniciativa de Compromís?",
"Per quin motiu?",
"Quin membre de la formació política ha criticat aquesta situació?",
"Concretament, què és el que ha advertit?",
"Quins elements ha posat sobre la taula per a millorar-ho?",
"A quin lloc ha fet aquestes declaracions?",
"Qui més hi ha anat?",
"I quines accions ha defensat la candidata de Compromís?",
"Per tant, què opina que és el que faltaria ara per intervenir?",
"Es tracta d'un element bàsic per a la població?",
"Quin company d'Oltra ha posat sobre la taula també la poca eficiència del transport a la capital de la comunitat?",
"Segons el que s'explica, en què s'havia centrat el pressupost en aquest cas?",
"I quins casos concrets ha explicat que eren els que necessitaven una intervenció més ràpida?",
"Tot i això, què és el que havien demanat amb anterioritat des del partit d'Oltra amb relació a aquest tema?",
"A més, a quines empreses s'havia demanat col·laboració?"
] |
{
"answer_end": [
149,
207,
337,
380,
523,
672,
658,
837,
872,
998,
1131,
1253,
1762,
2487,
2553
],
"answer_start": [
0,
22,
209,
253,
382,
525,
525,
660,
840,
853,
1020,
1065,
1655,
1996,
2489
],
"input_text": [
"Que les competències de la Rodalia passin a la Generalitat per a gestionar el servei de manera eficaç.",
"Perquè alguns trajectes triguen més que fa vint anys.",
"Mónica Oltra.",
"Que el servei de la Rodalia de Renfe és el que més ha patit les últimes dècades.",
"Que es garanteixi el dret a la mobilitat i un títol de transport únic per al ferrocarril, l'autobús urbà i interurbà i el metro.",
"En un acte davant l'Estació del Nord de València.",
"Els batlles de Catarroja, Puçol, Sueca i la Font de la Figuera.",
"La gestió que el Consell havia fet en l'educació, la sanitat, la dependència, els serveis socials, l'ocupació i la lluita contra el canvi climàtic.",
"El transport públic.",
"Sí.",
"Joan Baldoví.",
"Al tren d'alta velocitat.",
"Les línies 2 i 6 de la Rodalia.",
"Que es mantingués el projecte de pressupost que preveu una partida de 174 milions per a la Rodalia de València i prioritzés la inversió en la millora d'aquestes línies, i també que hi hagués una reducció de preus de tots els títols de transport, que els bons de deu viatges tinguessin una vigència anual en lloc de mensual i que s'oferissin altres modalitats de bitllets per als treballadors i estudiants.",
"A Renfe i Adif."
]
}
|
books
|
-Pit i ronyons, que el llop és nostre!- va esclafir en Jan.
I, al davant del parell de galifardeus que acabava d'eixorivir, va dirigir-se al lloc on el pobre Biel es retorcia, bregant per desempallegar-se de les dents de ferro amb què una ballesta de caçar llops se li havia aferrat a la cama.
Malgrat els seus intents, en veure's fermat de tal manera i en sentir la presència dels tres homes que se li anaven a tirar al damunt, va disposar-se a la defensa; i, foragitant de si el maleït enginy, va plantar-se a l'entrada de la palanca com si volgués barrar-ne el pas.
Esperonat per la dolor, sentia un regirament de tripes que li llevava el seny, fent nàixer dintre seu instints de fera.
Amb tot, va posar-se al mateix instant sobre si, va beneir la pensada que havia tingut de deixar a casa tota mena d'eines, i va fer interiorment la promesa de no fer mal si no l'hi obligaven.
Per això, amb el desig d'allunyar-los per sa saó, va cridar, amb fermesa:
-El que provi de tocar-me va daltabaix de la gorga!
I va fer acció de giravoltar i emprendre la palanca. Però en Jan, més lleuger, se li va penjar al coll, sense fer cas del perill d'estimbar-se.
Varen bregar un instant, traient en Bartra forces de flaquesa per llançar en Biel al fons del córrec, i forcejant en Biel per fer-lo enrera. En l'un s'hi veien pel clar les ganes de fer mal; en l'altre el desig de lliurar-se'n sense arribar a un estropici.
De sobte en Biel va posar un peu en fals, va perdre la testa, i hauria caigut a plom ribàs avall si no arriben a ser unes garrigues a les quals va arrapar-se.
Les espines escorxant-li la pell de les mans, i el tomballó llevant-li el seny, varen enardir-lo. I veus aquí que, redreçant-se tot d'una peça, va fer un bot, va agafar en Bartra per la cintura, i el va llançar a baix com una pilota.
|
[
"Què va exclamar en Jan?",
"A qui va revifar amb aquestes paraules?",
"A continuació, cap a on se'n va anar?",
"Què li havia passat a aquest últim?",
"Va aconseguir desfer-se'n?",
"Per tant, què va decidir?",
"Li estava fent mal?",
"Què notava?",
"Això què va provocar?",
"Quina cosa es va jurar a si mateix?",
"Ell no volia que el toquessin, doncs, quina cosa va dir-los?",
"No obstant això, qui se li va tirar a sobre?",
"Qui més va anar a ajudar aquest últim?",
"Què li va acabar passant al noi que estava atrapat en aquella trampa?",
"I lluny d'aturar-se, què és el que va fer a continuació?"
] |
{
"answer_end": [
58,
122,
174,
292,
456,
456,
591,
646,
687,
879,
1005,
1149,
1251,
1565,
1799
],
"answer_start": [
1,
60,
124,
149,
294,
294,
569,
593,
593,
814,
881,
1060,
1151,
1408,
1682
],
"input_text": [
"Pit i ronyons, que el llop és nostre.",
"A un parell de galifardeus.",
"Cap al lloc on el pobre Biel es retorcia.",
"Que una ballesta de caçar llops se li havia aferrat a la cama.",
"No.",
"Disposar-se a la defensa.",
"Sí.",
"Un regirament de tripes que li llevava el seny.",
"Que naixessin dintre seu instints de fera.",
"No fer mal si no l'hi obligaven.",
"Que el que provés de tocar-lo aniria daltabaix de la gorga.",
"En Jan.",
"En Bartra.",
"Que va posar un peu en fals i es va quedar arrapat en unes garrigues.",
"Va agafar en Bartra per la cintura i el va llançar a baix com una pilota."
]
}
|
vilaweb
|
Els ‘papers de Panamà' també revelen que l'ex-president del Futbol Club Barcelona Josep Lluís Núñez, la seva dona i els seus dos fills van ser beneficiaris de dues societats a les Illes Verges. Aquestes dues societats portaven per nom Marlur Limited i Thelway Investments i es van fundar el 2 de febrer de 1999 amb un capital de 50.000 euros cadascuna. Les dues eren vinculades a dos comptes del banc suís UBS, dels quals no se sap el saldo. Al final del 2004, el bufet panamenc Mossack Fonseca va liquidar les dues societats sense que es pogués determinar quina era la seva activitat real. Durant aquell mateix any, la família va constituir una sicav, que es va convertir en una de les més importants de l'estat espanyol, amb més de 76 milions el 2011. Segons ‘El Confidencial', que ha analitzat els papers filtrats de Panamà, les dues societats tenien ‘vides paral·leles', amb uns estatuts quasi idèntics i destinades a la gestió d'uns actius que es desconeixen. Ambdues estaven vinculades a dos comptes d'UBS a Suïssa, tot i que no se sap quins fons tenien ni si aquests van ser regularitzats durant l'amnistia fiscal. En aquest sentit, el bufet que representa Núñez, Martell Advocats, ha assegurat que ‘l'estructura societària internacional que en el passat va tenir el grup, avui extingida, va quedar al corrent de les seves obligacions formals i materials davant la hisenda pública'. A banda la família de Núñez, en la societat Marlur també va constar com a apoderat l'advocat Josep Maria Brugueras, que és soci del mateix bufet que defensa Iñaki Urdangarin. La liquidació el 2004 d'aquestes dues societats ha fet que no es pugui atribuir un presumpte delicte fiscal als beneficiaris, perquè ja hauria prescrit. A partir d'aleshores, Núñez va constituir una sicav, NN 2003 Inversions, que es va convertir en una de les més importants de l'estat espanyol, amb 76 milions d'euros, tot i que al final del 2015 va quedar reduïda a cinc milions d'euros. En els ‘papers de Panamà' no consta, amb tot, si els fons que va arribar a tenir aquesta sicav són els que Núñez hauria traspassat des dels comptes de les dues societats fictícies.
|
[
"Què és el que s'ha comprovat amb els papers de Panamà?",
"A on estaven registrades?",
"I com s'anomenaven respectivament?",
"En quina data es van crear?",
"I quants diners hi havia invertits allà?",
"A quin lloc estava el banc a què pertanyien?",
"Se sabia la finalitat amb què s'usava aquest capital?",
"I quin any és que van ser dissoltes ambdues?",
"Què més va passar en aquell temps?",
"Aquestes corporacions eren totalment diferents entre elles?",
"Quin despatx treballa amb l'exdirectiu del club barceloní?",
"I què explicen sobre les entitats de què parla el text?",
"Qui més formà part d'aquestes entitats?",
"I què és el que ha provocat que aquestes es dissolguessin l'any 2004?",
"En aquell moment, quan van desaparèixer, què és el que va fer l'expresident del Barça?"
] |
{
"answer_end": [
173,
192,
271,
310,
351,
409,
589,
525,
721,
906,
1187,
1388,
1504,
1689,
1769
],
"answer_start": [
0,
159,
194,
194,
274,
353,
442,
442,
591,
754,
1140,
1140,
1390,
1565,
1718
],
"input_text": [
"Que l'ex-president del Futbol Club Barcelona Josep Lluís Núñez, la seva dona i els seus dos fills van ser beneficiaris de dues societats.",
"A les Illes Verges.",
"Marlur Limited i Thelway Investments.",
"El 2 de febrer de 1999.",
"50.000 euros a cadascuna.",
"A Suïssa.",
"No.",
"El 2004.",
"Que la família va constituir una sicav, que es va convertir en una de les més importants de l'estat espanyol.",
"No.",
"Martell Advocats.",
"Que l'estructura societària internacional que en el passat va tenir el grup, avui extingida, va quedar al corrent de les seves obligacions formals i materials davant la hisenda pública.",
"L'advocat Josep Maria Brugueras.",
"Que no es pugui atribuir un presumpte delicte fiscal als beneficiaris.",
"Constituir la sicav."
]
}
|
mitologia
|
Iwan Rheon (Carmarthen, Gal·les, 13 de maig de 1985) és un actor britànic de teatre, cinema i televisió, a més de cantant i compositor. Es va fer conegut a partir dels seus papers de Simon Bellamy a la sèrie Misfits i de Ramsay Bolton a la sèrie Game of Thrones.
És fill d'Einir i de Rheon Tomos, i té un germà gran anomenat Aled. La seva família es traslladà a Cardiff quan ell tenia cinc anys, i amb 17 començà als escenaris en produccions de l'escola dramàtica i més tard debutà a la National Eisteddfod of Wales, abans d'anar-se'n a estudiar a la LAMDA.
La seva primera gran actuació fou a Eight Miles High el 2008 amb la Royal Court Theatre de Liverpool. Després fou escollit per interpretar el paper de Moritz Steifel a la producció londinenca del rock-musical guanyador d'un Premi Tony Spring Awakening. Iwan continuà interpretant aquest paper durant el gener del 2009 a la Lyric Hammersmith, i continuà quan l'espectacle fou transferit al Novello Theatre, que fou tancat el maig del 2009 (cinc mesos abans del que estava planejat). Amb aquest paper Iwan obtingué una nominació com a Millor Actor Secundari en un musical als What's On Stage Awards i guanyà el Premi Laurence Olivier el 2010 a la mateixa categoria.
Immediatament després de Spring Awakening, Rheon aconseguí un paper a la sèrie de televisió Misfits, on donà vida al nerviós i tímid Simon, qui obtingué el superpoder de la invisibilitat. La sèrie, transmesa per la cadena E4, fou descrita com «una mescla entre Skins i Heroes». El 20 de desembre del 2011, Rheon anuncià a través de twitter que havia deixat la sèrie, juntament amb la seva companya de repartiment Antonia Thomas.
Després d'acabar la primera temporada de Misfits, Rheon aconseguí el paper principal de la nova obra de John Osborne, The Devil Inside Him, al New Theatre Cardiff.
El juliol del 2012 se'n confirmà la participació en la tercera temporada de la sèrie Game of Thrones, on interpreta el paper d'en Ramsay Bolton.
|
[
"A on va néixer Iwan Rheon?",
"Quina és la seva professió?",
"Amb quines actuacions va obtenir la fama?",
"És fill únic?",
"Quina edat tenia quan s'endinsà per primer cop en aquest món?",
"Quin va ser el seu primer gran paper?",
"En quina companyia era?",
"I, a continuació, en quin projecte guardonat va participar?",
"Amb quin personatge?",
"Fins quan va treballar en aquest musical?",
"I quin reconeixement aconseguí gràcies a aquest espectacle?",
"En acabar aquesta etapa, estigué un temps sense actuar?",
"A quin lloc el van agafar?",
"Fins quan hi va estar?",
"Per quina raó?"
] |
{
"answer_end": [
52,
134,
261,
315,
463,
610,
658,
809,
809,
995,
1220,
1321,
1321,
1587,
1789
],
"answer_start": [
0,
53,
136,
299,
398,
558,
594,
660,
660,
811,
1040,
1222,
1222,
1290,
1500
],
"input_text": [
"A Carmarthen, Gal·les.",
"Actor de teatre, cinema i televisió, i cantat i compositor.",
"Amb la de Simon Bellamy a la sèrie Misfits i la de Ramsay Bolton a la sèrie Game of Thrones.",
"No.",
"17 anys.",
"El que va tenir a Eight Miles High.",
"La Royal Court Theatre de Liverpool.",
"En Spring Awakening.",
"El de Moritz Steifel.",
"Fins al maig del 2009.",
"El Premi Laurence Olivier.",
"No.",
"A la sèrie de televisió Misfits.",
"Fins al 20 de desembre del 2011.",
"Perquè va aconseguir el paper principal de la nova obra de John Osborne, The Devil Inside Him."
]
}
|
vilaweb
|
Aquest cap de setmana, el Consell ha fet a Montanejos el primer seminari de govern per a preparar els objectius dels primers sis mesos de la segona legislatura. En la reunió, s'ha analitzat la situació actual i s'ha signat un document que recull els cinc grans eixos de cada conselleria. En total, seixanta propostes que es publicaran de manera oberta per a la ciutadania la setmana vinent. El president Ximo Puig, acompanyat de tots els membres del govern, ha anunciat la convocatòria, aquest mes, de la mesa del diàleg social i l'actualització de la seva estructura amb una quarta mesa sectorial sobre medi i emergència climàtica que dirigirà el vice-president segon de la Generalitat Valenciana i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau. Des de Presidència, el Consell s'ha fixat consolidar i ampliar la influència valenciana a Europa. Per a això, es reforçaran els recursos humans i materials de l'oficina del País Valencià a Brussel·les i es facilitarà la incorporació de representants dels sectors més directament implicats en la normativa i les decisions polítiques de les institucions europees. D'altra banda, en matèria d'Igualtat, en aquests primers sis mesos de legislatura s'impulsarà la figura de l'assistent personal per a l'assistència terapèutica amb la finalitat de contribuir a una major autonomia i independència del pacient, amb especial dedicació a la població infantil. A més, es crearà un grup de treball que definirà les necessitats terapèutiques dels nens. A la Vice-presidència segona i Conselleria d'Habitatge, el desafiament implica ampliar el parc públic d'habitatges i activar un primer pla de resposta a emergències d'habitatge. En aquest sentit, es farà compra directa d'habitatge en municipis on el concurs del Pla d'Adquisició d'Habitatge va quedar desert.
|
[
"Què s’ha celebrat a Montanejos?",
"Quan?",
"Qui ho ha organitzat?",
"Amb quin propòsit?",
"En què s'ha centrat l’assemblea?",
"Quantes iniciatives n’han sorgit?",
"I quan seran presentades a la població general?",
"Què ha comunicat el cap de la Generalitat Valenciana?",
"Qui hi estirà a càrrec?",
"Quin objectiu s’ha proposat el govern autonòmic?",
"Com ho faran?",
"A quines altres mesures s’ha fet referència?",
"I en aquest àmbit, què és el que es portarà a terme?",
"Pel que fa a aquest darrer col·lectiu, quina és la proposta concreta?",
"Finalment, sobre què més s’ha debatut?"
] |
{
"answer_end": [
82,
82,
82,
159,
286,
316,
389,
567,
772,
870,
1134,
1172,
1423,
1513,
1691
],
"answer_start": [
23,
0,
23,
54,
161,
288,
298,
391,
502,
774,
872,
1136,
1136,
1432,
1515
],
"input_text": [
"El primer seminari de govern.",
"El cap de setmana.",
"El Consell.",
"Preparar els objectius dels primers sis mesos de la segona legislatura.",
"En analitzar la situació actual i en signar un document que recull els cinc grans eixos de cada conselleria.",
"Seixanta.",
"La setmana vinent.",
"La convocatòria de la mesa de diàleg social i l'actualització de la seva estructura.",
"El vice-president segon de la Generalitat Valenciana i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau.",
"Consolidar i ampliar la influència valenciana a Europa.",
"Reforçant els recursos humans i materials de l'oficina del País Valencià a Brussel·les i facilitant la incorporació de representants dels sectors més directament implicats en la normativa i les decisions polítiques de les institucions europees.",
"A les d'Igualtat.",
"L'impuls de la figura de l'assistent personal per a l'assistència terapèutica amb la finalitat de contribuir a una major autonomia i independència del pacient, amb especial dedicació a la població infantil.",
"Crear un grup de treball que definirà les necessitats terapèutiques dels nens.",
"Sobre el desafiament que implica ampliar el parc públic d'habitatges i activar un primer pla de resposta a emergències d'habitatge."
]
}
|
bios
|
Elena María Bastidas Bono (Alzira, 1969) és una advocada i política del País Valencià. Fou alcaldessa d'Alzira (Ribera Alta) entre 2003 i 2015 i diputada al Congrés dels Diputats en la XI i XII legislatures.
Advocada especialitzada en dret de la propietat intel·lectual, Elena Bastidas milita al Partit Popular (PP) on començà sent representant de NNGG del PP al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana. És regidora a l'ajuntament d'Alzira des de 1995 i portaveu del grup municipal. Guanyà per primera vegada les eleccions locals el 1999 però no aconseguí la majoria suficient per a ser alcaldessa i el socialista Pedro Grande fou investit amb el suport dels regidors del BLOC, UV i EUPV. Bastidas tornà a guanyar a les eleccions de 2003 i aquesta vegada sí que fou proclamada alcaldessa de la ciutat amb els vots dels regidors del PP i del Partit Socialdemòcrata Independent (PSICV) de l'exregidor socialista Francisco Blasco. A les eleccions següents (2007 i 2011) guanyà per majoria absoluta.
El 2013 la seua gestió al capdavant de l'ajuntament d'Alzira fou notícia per les expropiacions de les cases buides del barri de l'Alquerieta, tant a propietaris particulars com a entitats bancàries, per a destinar-les a habitatges socials per a desnonats. El pla també comportava la rehabilitació de les cases i un pla d'ocupació.
Elena Bastidas ha estat també diputada provincial encarregada de l'àrea d'Acció Social de la Diputació de València i és presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies des de 2007 a l'actualitat. Ha estat escollida diputada per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016.
|
[
"Qui és Elena María Bastidas?",
"Quina batllia va ocupar?",
"En quines dates?",
"Pel que fa a l'àmbit de la jurisprudència, quina és la branca que domina?",
"De quina formació política forma part?",
"Quin va ser el seu primer càrrec en aquesta organització?",
"En quins comicis va vèncer per primer cop?",
"Llavors, per quina raó no va ser nomenada batllessa?",
"Qui ho va ser?",
"Amb els vots a favor de qui?",
"Quin any va aconseguir aquest títol Bastidas?",
"Amb quin suport?",
"Fou l'única legislatura en què va sortir vencedora?",
"Què li va passar l'any 2013?",
"I quin càrrec va ocupar en l'àmbit nacional?"
] |
{
"answer_end": [
85,
110,
142,
269,
310,
412,
547,
607,
649,
697,
810,
936,
1004,
1146,
1656
],
"answer_start": [
0,
87,
87,
208,
271,
286,
493,
493,
610,
610,
699,
699,
938,
1006,
1549
],
"input_text": [
"Una advocada i política del País Valencià.",
"La d'Alzira.",
"Entre 2003 i 2015.",
"El dret de la propietat intel·lectual.",
"Del Partit Popular.",
"El de representant de NNGG del PP al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.",
"En els de 1999.",
"Perquè no aconseguí la majoria suficient.",
"El socialista Pedro Grande.",
"El dels regidors del BLOC, UV i EUPV.",
"El 2003.",
"El dels regidors del PP i del Partit Socialdemòcrata Independent (PSICV) de l'exregidor socialista Francisco Blasco.",
"No.",
"Que la seua gestió al capdavant de l'ajuntament d'Alzira fou notícia per les expropiacions de les cases buides del barri de l'Alquerieta.",
"El de diputada per la província de València."
]
}
|
books
|
Quan el sopar ha finit, la dispesera emprén en Melrosada privadament.
-Don Gaspar, vostè sap que la meva casa és una casa seriosa: hi ha dos sacerdots i hi ha la senyoreta Gertrudis, i… francament… don Gaspar, una servidora no voldria molestar-lo (vostè és el més vell de la casa… jo no més li dec que favor); però… don Gaspar… vostè comprèn…
En Melrosada està tan emocionat i tan fora de si, que no sap si saltar al coll de la dispesera i estrangular-la com un gall d'indi. Això ja és massa! Aquesta broma no es pot tolerar! Imaginar-se semblant cosa d'ell!
Per altra banda veu en Melrosada que tota protesta fóra inútil, i adopta un aire de víctima sacrificada, i pensa: -Tot això ho pateixo per la Isabel! per ella! Tot sigui per ella!
Quan la dispesera ha finit el sermó, en Melrosada contesta, amb gran humilitat: -Està bé, Teresina: ho tindré present.
-Per Déu, don Gaspar! Jo no voldria ofendre'l!… En Melrosada entra a la cambra d'en Salvador Puntí. El seu amic té un bromerot de mil dimonis dintre la closca: el constipat està en el període àlgid.
En Melrosada, caritativament, amablement, agafa una novel·la que és damunt la tauleta de nit, i comença la lectura.
|
[
"Què és el que ha acabat?",
"I amb qui s'ha posat a parlar la Teresina?",
"Què és el que li explica la dona?",
"Per què?",
"Què és que el no li agradaria que passés?",
"Per quina raó explica que li han de tenir respecte a l'home?",
"Tot i haver deixat clares les seves intencions, ella encara insisteix?",
"I don Gaspar com se sent davant d'això?",
"I què és el que li vindria de gust fer?",
"Per quina raó?",
"Quina postura pren l'arrendatària?",
"A qui culpa dels seus mals?",
"L'home li respon de forma amable?",
"I a on és que aquest accedeix a continuació?",
"I què hi fa allà?"
] |
{
"answer_end": [
22,
68,
129,
181,
246,
308,
341,
391,
473,
557,
662,
707,
856,
956,
1171
],
"answer_start": [
0,
24,
71,
97,
198,
210,
310,
343,
393,
493,
559,
664,
739,
906,
1057
],
"input_text": [
"El sopar.",
"Amb en Melrosada.",
"Que la seva casa és una casa seriosa.",
"Perquè hi ha dos sacerdots i hi ha la senyoreta Gertrudis.",
"Que molestés a don Gaspar.",
"Perquè és el més vell de la casa.",
"Sí.",
"Emocionat i fora de si.",
"Saltar al coll de la dispesera i estrangular-la com un gall d'indi.",
"Perquè imaginar-se semblant cosa d'ell és una broma que no es pot tolerar.",
"La de víctima sacrificada.",
"A la Isabel.",
"Sí.",
"A la cambra d'en Salvador Puntí.",
"Agafa una novel·la que és damunt la tauleta de nit, i comença la lectura."
]
}
|
books
|
-Ara, a tornar a estudi! Anar en rengle, explicant mentides boniques de l'estiu, als altres nois; veient les botigues totes plenes de coses noves, i portant uns llibres nous, que encara fan una olor tota crua. Menjarem castanyes, i, petant la guardiola, comprarem un ganivetet per fer tallades al pupitre de la classe nova. -
D'un vell
-…?
-Mor molta de gent. S'ha d'anar molt amb compte. Però, vaja, ara és el temps que la gent no trigarà a venir amb mi, a reconèixer que pendre el sol és una cosa agradosa. I és que, ho tinc reparat, en aquest trist Barcelona, cada any hi fa més fred. -
D'un pollanc
-…?
-Vaig quedant-me calb; però ningú pot negar-me que continuo tan ben plantat com sempre. La frescoreta m'inspira idees ascètiques, en les quals sóc més sincer que no pas el xiprer, perquè jo em despullo de tot abillament i de tota murmuració. A més, ara que hi ha aquests nuvolets prims i llargs, moltes vegades puc fer-hi una creu perfecta, en reflectir-me damunt l'aiguadís que tinc a mos peus. -
|
[
"A hores d’ara, de què ha arribat l’hora?",
"I què és el que es contarà als amics?",
"Les tendes estaran ara buides?",
"I què és el que estrenaran els nens?",
"Pel que fa a la gastronomia, quina temporada és la que comença aleshores?",
"I què és el que s'adquirirà per anar a l'escola?",
"Segons l'ancià, què és el que passa?",
"Per tant, quines precaucions s'han de prendre?",
"Tot i això, què explica que passarà a continuació?",
"I a on explica que la temperatura va baixant cada cop més amb el pas del temps?",
"I qui és que diu que s'està quedant sense cabell?",
"No obstant això, segueix tenint una bona presència?",
"I per què li agrada el temps en què fa un poc de fred?",
"Així mateix, què és el que li agrada dels núvols?",
"Com?"
] |
{
"answer_end": [
23,
96,
145,
173,
228,
322,
358,
387,
507,
586,
628,
693,
735,
946,
1001
],
"answer_start": [
1,
41,
98,
149,
210,
254,
326,
360,
401,
536,
590,
630,
695,
849,
903
],
"input_text": [
"De tornar a estudi.",
"Mentides boniques de l'estiu.",
"No.",
"Llibres.",
"La de castanyes.",
"Un ganivetet per fer tallades al pupitre de la classe nova.",
"Que mor molta gent.",
"Anar molt en compte.",
"Que la gent anirà a ell a reconèixer que prendre el sol és una cosa agradosa.",
"A Barcelona.",
"Un pollanc.",
"Sí.",
"Perquè l'inspira idees ascètiques.",
"Que moltes vegades hi pot fer una creu perfecta.",
"Reflectint-se damunt l'aiguadís que té a sos peus."
]
}
|
vilaweb
|
La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha demanat als set magistrats que deliberen per elaborar la sentència contra el procés que convoquin la vista per a revisar la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Dimecres vinent, dia 16, farà dos anys de la presó preventiva que permet la llei, que estableix que s'ha de revisar una vegada s'hagi complert aquest termini. Hi ha incertesa sobre la data de publicació de la sentència, i davant la possibilitat que no arribi abans de dimecres, la fiscalia s'ha avançat als esdeveniments demanant que es faci la vista. Sànchez i Cuixart podrien ser traslladats a Madrid per assistir-hi, però també hi ha la possibilitat que ho evitin i compareguin davant el tribunal per videoconferència. En la petició, que podeu llegir tot seguit, la fiscalia espanyola demana que es prorrogui l'empresonament provisional dels dos dirigents socials. La prolongació de la presó de Sànchez i Cuixart pot donar uns dies més de marge al Suprem per a dictar sentència. Mauri critica la fiscalia i el Suprem El vice-president d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha criticat la decisió de la fiscalia. Ha dit que es una prova més d'aquesta situació vergonyosa, una mostra que a l'estat espanyol tant li fa emetre la sentència ara com després. ‘La fiscalia i el Suprem haurien de fer allò que han dit les organitzacions internacionals i les Nacions Unides, que és deixar en llibertat Jordi Cuixart i la resta de presos. Això direm si ens convoquen per a prorrogar la presó preventiva.' Mauri ha dit que la decisió de la fiscalia demostra que tant els fa la situació dels presoners i de la família. No ha parlat amb Cuixart sobre aquesta petició de la fiscalia, però assenyala: ‘Res d' això no minva l'actitud d'en Jordi de defensar dels drets fonamentals.' També explica que no tenen cap indici de quan es publicarà la sentència. ‘No tenim cap mena d'informació i tot ho acabem sabent segons els ritmes de la justícia espanyola. No busquen justícia, busquen venjança i escarment a una societat que va sortir a defensar els seus drets', ha dit.
|
[
"Què ha exigit la fiscalia del Tribunal Suprem?",
"A qui?",
"Quant temps fa que van ser empresonats els dos polítics catalans?",
"I què és el que s’haurà de fer quan es compleixi aquesta data?",
"Què és el que no està clar?",
"Existeix la possibilitat que ambdós presoners acudissin a la capital?",
"Llavors, en cas que no hi anessin, com els podrien prendre declaració?",
"Des de l’òrgan institucional espanyol, què és el que reclamen?",
"Si això es complís, què permetria?",
"Qui no està d’acord amb aquest judici?",
"Com l'ha qualificat?",
"De quina manera explica que haurien d’actuar per fer-ho correctament?",
"Des d'on diu que han donat aquestes directrius?",
"Comenta, llavors, que aquesta situació està afectant negativament Cuixart?",
"Per últim, sap quan es publicarà la resolució?"
] |
{
"answer_end": [
217,
127,
299,
376,
437,
637,
739,
885,
999,
1127,
1268,
1444,
1444,
1780,
1854
],
"answer_start": [
0,
0,
219,
244,
378,
571,
639,
741,
887,
1039,
1129,
1271,
1271,
1704,
1783
],
"input_text": [
"Que es convoqui la vista per a revisar la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.",
"Als set magistrats que deliberen per elaborar la sentència contra el procés.",
"Dimecres vinent, dia 16, farà dos anys.",
"S'haurà de revisar.",
"La data de publicació de la sentència.",
"Sí.",
"Per videoconferència.",
"Que es prorrogui l'empresonament provisional dels dos dirigents socials.",
"Que el Suprem tingués uns dies més de marge per a dictar sentència.",
"El vice-president d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri.",
"Com una prova més d'aquesta situació vergonyosa i una mostra que a l'estat espanyol tant li fa emetre la sentència ara com després.",
"Deixant en llibertat Jordi Cuixart i la resta de presos.",
"Des de les organitzacions internacionals i les Nacions Unides.",
"No.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Hermes Trismegist (Hermes Trismegistus, Ἑρμῆς i Ἑρμῆς Τρισμέγιστος, 'tres cops gran') va ser un filòsof neoplatònic grec, autor de moltes obres, algunes de les quals es conserven en grec o en traducció llatina. Comparava les religions grega i egípcia: el déu Hermes s'identificava amb l'egipci Thoth, i aquesta barreja es va accentuar durant l'expansió del cristianisme.
Hermes Trismegist és esmentat primordialment en la literatura ocultista com un savi alquimista i va desenvolupar un sistema de creences metafísiques que avui és conegut com a hermètica. Per a alguns pensadors medievals, Hermes Trimegistus va ser un profeta pagà que va anunciar l'adveniment del cristianisme. Se li han atribuït estudis d'alquímia com la Taula de Maragda, que va ser traduïda del llatí a l'anglès per Isaac Newton, i de filosofia, com el Corpus Hermeticum. A causa de la manca de proves de la seva existència, el personatge històric s'ha anat construint fictíciament des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, sobretot a partir del ressorgiment de l'esoterisme.
Antoine Faivre ha dit que Hermes Trismegist té un lloc en la tradició islàmica, encara que el nom d'Hermes no apareix en l'Alcorà. Hagiògrafs i cronistes dels primers segles de l'hègira islàmica van identificar Hermes Trismegist amb Idris, el Nabi de les sures 19, 57, 21, 85, i també l'identifiquen amb Henoc.
Segons Antoine Faivre, es diu Hermes Trismegist perquè va ser triple: el primer, comparable a Thoth, era un "heroi civilitzador", un iniciador als misteris de la ciència divina i la saviesa que anima el món, que va gravar els principis d'aquesta ciència sagrada en jeroglífics. El segon Hermes, el de Babilònia, va ser l'iniciador de Pitàgores. El tercer Hermes va ser el primer mestre de l'alquímia. "Un profeta sense cara", escriu l'islamista Pierre Lory, "Hermes no té característiques concretes, o diferents de la majoria de les grans figures de la Bíblia i l'Alcorà."
Se li atribueixen milers d'obres (Iàmblic en diu vint mil i Manetó més de 36.000). Es conserven alguns llibres de naturalesa filosòfica, astrològica i religiosa. Probablement, el gran nombre d'obres esmentades (encara que menys de vint mil) foren obra no del mateix Hermes sinó d'autors neoplatònics. Les obres principals són:
|
[
"Qui fou Hermes Trismegist?",
"Cap dels seus escrits s'han conservat en la llengua original?",
"En la seva obra, quin tema tractava?",
"De quina forma és definit?",
"I per què és conegut?",
"En l'edat mitjana, què va ser considerat?",
"Què es creu que va portar a terme?",
"I qui va adaptar aquesta obra a la llengua de Shakespeare?",
"Tot i això, se sap amb precisió si va ser un personatge real?",
"I com s'ha creat aquesta figura, per tant?",
"I qui va explicar que formava part de la cultura musulmana?",
"Qui més l'inclou en aquest vessant?",
"I qui va explicar l'origen del seu nom?",
"Quants escrits va fer?",
"I tots els que li són atribuïts van ser obra seva?"
] |
{
"answer_end": [
120,
209,
250,
465,
555,
678,
741,
800,
895,
1047,
1127,
1358,
1428,
1965,
2232
],
"answer_start": [
0,
122,
211,
371,
468,
557,
680,
680,
844,
897,
1049,
1180,
1360,
1933,
2095
],
"input_text": [
"Un filòsof neoplatònic grec.",
"Sí.",
"La comparació entre les religions grega i egípcia.",
"Com un savi alquimista.",
"Per haver desenvolupat un sistema de creences metafísiques que avui és conegut com a hermètica.",
"Un profeta pagà que va anunciar l'adveniment del cristianisme.",
"La Taula de Maragda, un estudi d'alquímia.",
"Isaac Newton.",
"No.",
"Fictíciament des de l'edat mitjana dins a l'actualitat, sobretot a partir del ressorgiment de l'esoterisme.",
"Antoine Faivre.",
"Hagiògrafs i cronistes dels primers segles de l'hègira islàmica.",
"Antoine Faivre.",
"Milers.",
"No."
]
}
|
bios
|
Francesca Torrent (Agullana, Alt Empordà, 18 d'abril de 1881 - Barcelona, 15 d'abril de 1958) fou una escriptora catalana.
Va néixer al mas Can Genís d'Agullana en el si d'una família de propietaris rurals. Rebé una completa formació religiosa i moral i més tard es va traslladar a Girona per estudiar Magisteri, encara que no va exercir mai. De molt jove, influïda per l'exemple del seu avi patern, el poeta Joaquim Torrent, va començar a publicar poesia i prosa de tema rural i costumista a publicacions com Lo Geronés, Gent Nova, El Deber i El Tradicionalista. Coincidint amb l'aparició de les primers revistes en català per a dones, Torrent va iniciar les seves col·laboracions per a Or y Grana i Feminal. Al llarg de la seva carrera va obtenir diversos premis: la novel·la Ànimes pariones (Girona 1910), per exemple, fou guardonada als Jocs Florals de Banyoles. El 1907 es casà amb el propietari rural Jeroni Figa Sala, amb qui tingué 10 fills. La parella, que es traslladà a Banyoles i posteriorment a Girona, va patir dificultats econòmiques a mesura que la família augmentava. Als anys 20 i 30, malgrat les feixugues tasques familiars, Francesca va continuar escrivint tenaçment poemes de circumstàncies per celebrar esdeveniments familiars i publicant amb certa regularitat a diaris i revistes com Avant, Joventut Obrera, El Eco de Gerona i El Nord de Girona, entre altres.
La posició social i la ideologia conservadora de l'autora entrà en conflicte amb els ideals de la Segona República, cosa que va afectar la seva producció literària, que amb els anys anà prenent un caire cada vegada més religiós. Durant la Guerra Civil, dos fills allistats al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat van morir al front. La tragèdia familiar, seguida per la prohibició de les publicacions en català, va provocar un silenci que no es trencà fins al 1953, quan Torrent va acceptar escriure el pregó de la Festa Major d'Agullana, que inclou quatre estrofes en la seva llengua materna. El 1955 obtingué un premi de la Diputació de Girona al Certamen Marià de Figueres amb l'obra Sonets marians.
Francesca Torrent va morir a Barcelona el 15 d'abril de 1958, deixant cinc filles i dos fills. Restà inèdita una voluminosa obra en prosa i diversos reculls de poesia que són testimoni de la fecunda creativitat de l'autora. Els escrits inèdits es troben dipositats a l'Arxiu Històric Comarcal de Figueres. Amb l'excepció d'un article de Narcís-Jordi Aragó i l'antologia de poesia de dones Les cinc branques (1975), que inclou una biografia i un poema de l'autora, la seva obra gairebé no ha tingut repercussió entre la crítica. La prosa i la poesia de Torrent, majoritàriament de tema rural, costumista i religiós es va mantenir al marge dels corrents culturals del segle xx, ja que la inspiració principal prové de la Renaixença i de la poesia popular.
|
[
"Quan va néixer Francesca Torrent?",
"I a què es va dedicar?",
"A quina ciutat va residir durant la seva formació com a professora?",
"Treballà mai d'això?",
"Per què es va introduir en el món de la literatura?",
"I com va iniciar aquest camí?",
"Quin premi li van atorgar?",
"Com s'anomenava el seu marit?",
"I per quina raó tingueren problemes de diners?",
"Quin fet va influir en la seva obra?",
"En què va anar derivant?",
"Per quina raó va deixar d'escriure un temps?",
"Amb quin escrit va acabar amb aquest temps de silenci?",
"Aleshores, quin reconeixement va rebre?",
"A on va traspassar?",
"Finalment, pel que fa a la seva obra, en què es va basar?"
] |
{
"answer_end": [
93,
112,
311,
341,
463,
562,
865,
923,
1083,
1546,
1610,
1829,
1932,
2096,
2136,
2850
],
"answer_start": [
0,
94,
263,
289,
343,
426,
710,
875,
950,
1383,
1519,
1612,
1807,
1989,
2098,
2626
],
"input_text": [
"El 18 d'abril de 1881.",
"A l'escriptura.",
"A Girona.",
"No.",
"Per la influència del seu avi patern, el poeta Joaquim Torrent.",
"Publicant poesia i prosa de tema rural i costumista a publicacions com Lo Geronés, Gent Nova, El Deber i El Tradicionalista.",
"El dels Jocs Florals de Banyoles.",
"Jeroni Figa Sala.",
"Perquè la família va augmentar molt.",
"El fet que la seva posició social i la seva ideologia van entrar en conflicte amb els ideals de la Segona República.",
"En una producció literària amb un caire cada vegada més religiós.",
"Perquè durant la Guerra Civil dos dels seus fills van morir al front, i es van prohibir les publicacions en català.",
"Amb el pregó de la Festa Major d'Agullana.",
"Un premi de la Diputació de Girona al Certamen Marià de Figueres.",
"A Barcelona.",
"En la Renaixença i la poesia popular."
]
}
|
books
|
Arribava un moment que les gleves, les pirroces de bruc, les llenques de molsa i els matolls arrabassats formaven un munt, soterrant les cames del bosquerol; i, en aquella catastròfica confusió, ningú hauria sigut capaç de trobar la seguida del catau.
Llavors compreníeu la servitud del ramàs. En trobar-lo esgratunyant, en Quimet tornava a ajaçar-se, tornava a empènyer fins que la boca de la cavorca era un buidat exacte del seu tors, un contramotllo de mènsula grotesca.
El moment solemnial esdevenia més tard, després de repetir diverses vegades aqueixa maniobra i d'esventrar, a cops de magall, mitja muntanya.
Dins el fossar, en Quimet furgava amb un estaquirot. Així que treia pèl, una resquícia de pèl com fil de teranyina, llançava un crit de victòria.
Desenganyeu-vos; les excavacions mai deixaran de ser emocionants. Tant li fa que es tracti d'un conill ple de vida com d'un egipci mort i embalsamat: el misteri i el dubte hi són, i la troballa us exalta.
Per això el bosquerol, aconseguit el pèl, pegava les darreres magallades amb un braó de trenta mil diables. De seguida, braç nu, les dents apretades, boca terrosa, el vèieu maldar per punyir la víctima. El Caiman, oblidant ressentiment, pretenia ajudar l'amo. Encirada la cua, dretes les orelles, allargassat també, introduïa el morro pel sotaixella d'en Quimet. Els gemecs de l'home es barrejaven amb els grinyols del ca. En les profunditats del cau repercutia un trepeig violent.
|
[
"Què era el que s’acabava acumulant?",
"I què tapaven?",
"Això què provocava?",
"D’aquesta forma, què era el que no sabien ubicar?",
"En aquest punt, què era el que s'entenia?",
"Aleshores, qui apareix en escena?",
"I què és el que feia?",
"Més d'un cop?",
"Què és el que acabava gratant?",
"Amb què?",
"Què trobava allà dintre de vegades?",
"Li agradava aquesta tasca?",
"Per quina raó?",
"I qui era que volia donar un cop de mà al seu cap?",
"I com ho feia?"
] |
{
"answer_end": [
121,
156,
193,
250,
292,
330,
330,
566,
614,
667,
730,
826,
965,
1225,
1328
],
"answer_start": [
0,
123,
161,
195,
252,
294,
294,
294,
474,
616,
669,
779,
828,
1170,
1170
],
"input_text": [
"Les gleves, les pirroces de bruc, les llenques de molsa i els matolls arrabassats.",
"Les cames del bosquerol.",
"Una catastròfica confusió.",
"La seguida del catau.",
"La servitud del ramàs.",
"En Quimet.",
"Esgratunyar.",
"Sí.",
"Mitja muntanya.",
"Amb un estaquirot.",
"Una resquícia de pèl.",
"Sí.",
"Perquè el misteri i el dubte sempre hi són i la troballa l'exaltava.",
"El Caiman.",
"Introduint el morro pel sotaixella d'en Quimet."
]
}
|
mitologia
|
Nekhbet (Nxbt, també escrit Nekhebit) va ser una de les primeres deesses locals predinàstiques de la mitologia egípcia. Era la patrona de la ciutat de Nekheb (el seu nom significa "de Nekheb"). Finalment, es va convertir en la patrona de l'Alt Egipte i una de les dues deïtats patrones de tot l'Antic Egipte quan es va unificar.
Un dels temples més antics d'Egipte va ser el santuari de Nekhbet a Nekheb (conegut avui com a El-Kab). Va ser la ciutat companya de Nekhen, la capital religiosa i política de l'Alt Egipte al final del període predinàstic (c. 3200–3100 aC) i probablement, també durant el període dinàstic primerenc (c. 3100–2686 aC). L'assentament original al jaciment de Nekhen data del període Naqada I o de les cultures badarianes tardanes. En el seu apogeu, a partir del 3400 aC, Nekhen tenia almenys 5.000 habitants, i possiblement va arribar fins als 10.000.
Nekhbet era la deïtat tutelar de l'Alt Egipte. Ella i la seva homòloga del Baix Egipte, Ouadjet, apareixien sovint juntes com a les "Dues dames". Un dels títols dels governant era el nom de Nebty, que començava amb els jeroglífics per a [ella] de les Dues Dames...
En l'art, Nekhbet va ser representada com a un voltor. Alan Gardiner va identificar l'espècie que s'utilitzava en la iconografia divina com a un voltor lleonat. Arielle P. Kozloff, però, argumenta que els voltors de l'art de l'Imperi Nou, amb els seus becs de punta blava i la pell solta, s'assemblarien més aviat al voltor orellut.
A l'època del Nou Imperi, el voltor apareixia al costat de l'ureu als tocats amb què s'enterraven els reis. L'ureu i el voltor s'interpreten tradicionalment com a Ouadjet i Nekhbet, tot i que Edna R. Russmann ha suggerit que en aquest context representen Isis i Neftis, dues deesses funeràries principals.
En general, Nekhbet es representava flotant, amb les ales desplegades per sobre de la imatge reial, agafant un símbol xen (que representa la protecció circumdant eterna), sovint entre les seves urpes.
|
[
"Qui fou Nekhbet?",
"A quina ciutat representava?",
"I què va acabar esdevenint?",
"Això últim, en quin moment?",
"Com s'anomenava la ciutat on és l'ermita en què es rendia culte a aquesta divinitat?",
"I quin és el seu nom actual?",
"A la vora de quina localitat estava?",
"Per què era important aquesta?",
"I en quina època es va fundar?",
"Quants ciutadans hi van viure en el seu moment de màxima esplendor?",
"Pel que fa a la deessa, amb quina altra divinitat era representada amb assiduïtat?",
"I de quina forma se la dibuixava en obres artístiques?",
"Pel que fa a l'espècie concreta d'aquest ésser, es va crear debat entre diferents experts?",
"Per què?",
"De tota manera, en els casos en què es dibuixava com solia aparèixer?"
] |
{
"answer_end": [
118,
157,
307,
327,
404,
432,
469,
628,
756,
877,
974,
1197,
1475,
1475,
1982
],
"answer_start": [
0,
120,
194,
253,
330,
398,
434,
463,
648,
758,
879,
1144,
1199,
1199,
1783
],
"input_text": [
"Una de les primeres deesses locals predinàstiques de la mitologia egípcia.",
"Nekheb.",
"La patrona de l'Alt Egipte i una de les deïtats patrones de tot l'Antic Egipte.",
"Quan es va unificar.",
"Nekheb.",
"El-Kab.",
"De Nekhen.",
"Perquè va ser la capital religiosa i política de l'Alt Egipte al final del període predinàstic i probablement, també durant el període dinàstic primerenc.",
"En el període Naqada I o de les cultures badarianes tardanes.",
"10.000.",
"Amb Ouadjet.",
"Com a un voltor.",
"Sí.",
"Perquè Alan Gardiner va identificar l'espècie que s'utilitzava en la iconografia divina com a un voltor lleonat i Arielle P. Kozloff, però, argumenta que els voltors de l'art de l'Imperi Nou, amb els seus becs de punta blava i la pell solta, s'assemblarien més aviat al voltor orellut.",
"Flotant, amb les ales desplegades per sobre de la imatge reial, agafant un símbol xen, sovint entre les seves urpes."
]
}
|
bios
|
Mònica Weisz Romero (Sabadell, Vallès occidental, 18 d'abril de 1969) és una jugadora de tennis de taula catalana amb arrels familiars a Hongria. Ha estat cinc vegades als Campionats del Món, dues vegades als d'Europa sènior, deu vegades als de Catalunya, divuit als d'Espanya i guanyadora de sis Lligues. El 2016 fundà el Club Tennis Taula Sabadell, entitat amb la qual competeix.
El 2016 va disputar el Mundial de veterans de tennis taula, una prova oficial en què participen molts palistes d'arreu del món, celebrat a Alacant i Elx amb una samarreta amb l'estelada.
Es va formar a la Societat Cultural i Recreativa El Ciervo de Sabadell i també competí amb l'EPIC de Terrassa, el Cartagena i el Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu (1983-99). Va guanyar sis Lligues tres amb l'EPIC (1987, 1990, 1991), dues amb el Cartagena (1993, 1995) i una amb el Vic (1998). Fou divuit vegades campiona d'Espanya, un cop individual (1995), set de dobles (1987-90, 1993, 1995, 1998), quatre de dobles mixtos (1986, 1993, 1998, 1999) i sis per equips (1987, 1990, 1991, 1992, 1994, 1995). En els Campionats de Catalunya fou un cop campiona individual, sis de dobles i tres per equips. Ha sigut quatre vegades campiona d'Europa juvenil, ha guanyat un Mundial Universitari i uns Jocs Iberoamericans.
Membre d'una nissaga de jugadors, amb la seva germana bessona Montse fou sis cops campiona d'Espanya i cinc de Catalunya de dobles, i amb el seu germà Pere, dos cops campiona d'Espanya de dobles mixtos. Participà en cinc Campionats del Món i dos d'Europa. Retirada el 1999, el 2009 tornà per jugar amb els Falcons de Sabadell a la primera divisió.
|
[
"Qui és Mònica Weisz Romero?",
"On ha participat?",
"Ha quedat en primera posició alguna vegada?",
"Què va crear el 2016?",
"On va participar aquell mateix any?",
"On té lloc?",
"Quina vestimenta porta?",
"Quina va ser la seva formació?",
"A quines competicions d'Espanya va quedar en primera posició?",
"I en l'àmbit internacional?",
"De què forma part?",
"A quines competicions va quedar en primera posició jugant amb la seva germana?",
"I amb el seu germà?",
"En quantes competicions internacionals va participar?",
"Quan va deixar l'esport?",
"I quan el va reprendre?"
] |
{
"answer_end": [
144,
276,
304,
381,
441,
535,
568,
745,
1172,
1285,
1319,
1417,
1488,
1541,
1559,
1633
],
"answer_start": [
0,
146,
279,
307,
383,
511,
536,
570,
747,
1174,
1287,
1321,
1421,
1490,
1543,
1561
],
"input_text": [
"Una jugadora de tennis de taula catalana amb arrels familiars a Hongria.",
"Ha estat cinc vegades als Campionats del Món, dues vegades als d'Europa sènior, deu vegades als de Catalunya i divuit als d'Espanya.",
"Sí.",
"El Club Tennis Taula Sabadell, entitat amb la qual competeix.",
"Al Mundial de veterans de tennis taula.",
"A Alacant i Elx.",
"Una samarreta amb l'estelada.",
"Es va formar a la Societat Cultural i Recreativa El Ciervo de Sabadell i també competí amb l'EPIC de Terrassa, el Cartagena i el Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu (1983-99).",
"Va guanyar sis Lligues tres amb l'EPIC (1987, 1990, 1991), dues amb el Cartagena (1993, 1995) i una amb el Vic (1998), va ser divuit vegades campiona d'Espanya, un cop individual (1995), set de dobles (1987-90, 1993, 1995, 1998), quatre de dobles mixtos (1986, 1993, 1998, 1999), sis per equips (1987, 1990, 1991, 1992, 1994, 1995) i en els Campionats de Catalunya fou un cop campiona individual, sis de dobles i tres per equips.",
"Ha sigut quatre vegades campiona d'Europa juvenil, ha guanyat un Mundial Universitari i uns Jocs Iberoamericans.",
"D'una nissaga de jugadors.",
"Fou sis cops campiona d'Espanya i cinc de Catalunya de dobles.",
"Va ser dos cops campiona d'Espanya de dobles mixtos.",
"En cinc Campionats del Món i dos d'Europa.",
"El 1999.",
"El 2009."
]
}
|
vilaweb
|
Algunes plantes que han passat pel nostre territori no han tingut la sort de quedar-se en casa com a cultius habituals. Els factors d'èxit són a la vegada biològics i socioeconòmics: el cultiu ha de ser productiu i tindre tolerància a l'ecologia local, i també el maneig ha de ser compatible amb les pràctiques de camp habituals. A més, ha de ser acceptat quant a preparació i consum pels usuaris. Si cap d'aquests requisits es compleix, l'èxit del cultiu és improbable. Aquest és el cas del flamenc, una lleguminosa que creix bé amb el clima local i és productiva, però quasi desconeguda als camps, tal vegada perquè els tipus de flamenc coneguts necessiten una estructura per a créixer, ja que són enfiladissos, com en el cas del garrofó. Quant a l'acceptació dels consumidors, simplement es desconeix la seua existència, i així no es poden valorar les seues virtuts. La comparació amb el garrofó és adequada, ja que el nostre fesol per excel·lència té un cultiu complex, i sols es manté gràcies a la paella. El flamenc, tan difícil de trobar ací, és molt cultivat en altres parts del món. Hi ha subespècies i tipus de creixement diferents, d'uns que no alcen més d'un metre de terra i d'altres d'enfiladissos que ocupen molts metres quadrats. És un cultiu multiús que s'aprofita com a vegetal de consum humà, farratge animal i millorant del sòl, ja que fixa molt de nitrogen atmosfèric. Pot ser cultivat com a planta de jardí, ja que algunes varietats tenen colors bonics, i també se cita el seu ús medicinal. «Les beines del flamenc s'assemblen molt a les dels pèsols tirabecs i es cullen quan els tirabecs de debò són un record de la primavera» Els que hem trobat a les nostres comarques, com a planta aïllada al camp o cobrint una tanca, són plantes enfiladisses i de flor blanca, que s'aprofiten per la seua collita de beines verdes, amples i mengívoles, i molt abundants. Aquestes arriben a la tardor, quasi a les portes de l'hivern, ja que floreixen amb nit llarga, quan minven les hores de llum. Les beines s'assemblen molt a les dels pèsols tirabecs i aquest és el gran interès d'aquest llegum, que es cull quan ja quasi no queden bajoques, i quan els tirabecs de debò són un record de la primavera. Els flamencs serien els tirabecs de la tardor. Llig l'article complet al web de Mètode Josep Roselló Oltra és tècnic agrícola en l'estació Experimental Agrícola de Carcaixent. Què és Mètode?
|
[
"Què els ha passat a certs tipus de vegetació que s’han intentat introduir a la nostra terra?",
"Quines poden ser les causes?",
"Quin altre factor és important?",
"Quan es conclou que sigui favorable el conreu?",
"Com és el flamenc?",
"És popular en l’àmbit del conreu?",
"És conegut per la població?",
"Quin altre aliment similar es sosté principalment per aparèixer a un plat reconegut?",
"De quines maneres es pot cultivar?",
"Per què és bo per la terra?",
"Pot tenir-se com a element decoratiu?",
"Quin altre vegetal és similar?",
"En quina època de l’any es cultiva el flamenc?",
"Quan es recull?",
"De quina altra manera es podrien descriure els flamencs?"
] |
{
"answer_end": [
118,
328,
396,
469,
564,
598,
822,
1009,
1347,
1388,
1474,
1580,
1973,
2150,
2256
],
"answer_start": [
0,
120,
337,
120,
492,
492,
741,
870,
1246,
1330,
1390,
1514,
1889,
2110,
2211
],
"input_text": [
"No han tingut la sort de quedar-se com a cultius habituals.",
"Biològiques i socioeconòmiques, ja que el cultiu ha de ser productiu i tindre tolerància a l'ecologia local, i també el maneig ha de ser compatible amb les pràctiques de camp habituals.",
"Ha de ser acceptat quant a preparació i consum pels usuaris.",
"Si no es compleixen els requisits biològics i socioeconòmics.",
"Una lleguminosa que creix bé amb el clima local i és productiva.",
"No.",
"No.",
"El garrofó.",
"S'aprofita com a vegetal de consum humà, farratge animal i millorant del sòl.",
"Perquè fixa molt de nitrogen atmosfèric.",
"Sí.",
"Els pèsols tirabecs.",
"A la tardor, quasi a les portes de l'hivern.",
"Quan ja quasi no queden bajoques.",
"Com els tirabecs de la tardor."
]
}
|
bios
|
Laura Campos Ferrer (Montcada i Reixac, 1977) és alcaldessa de Montcada i Reixac des de les eleccions municipals del 2015. Veïna de Montcada Centre, el seu pare, Josep Maria Campos, va ser el primer alcalde de la democràcia pel PSUC i es va mantenir al càrrec fins al 1999. Va estudiar a l'escola pública de Montcada. Llicenciada en traducció i interpretació d'anglès i de francès. Ha treballat com a secretària de direcció en un consorci científic. És membre de la comissió política local d'ICV i consellera nacional d'ICV. Laura Campos ha estat simpatitzant d'ICV des de fa més d'una dècada, tot i que es va fer militant recentment. És regidora des del 2008 en substitució de Ramon Sànchez, que va dimitir per motius personal. Ha treballat des de l'oposició en temes de l'Àrea Interna. Va ser elegida per unanimitat com a cap de llista d'Iniciativa. La seva candidatura va aconseguir l'alcaldia gràcies a un sorteig que va decantar del costat d'ICV un regidor més, ja que estaven empatats a vots amb la candidatura de Carme Romero per Ciutadans. Ha estat nomenada alcaldessa amb els 4 vots de la seva coalició, els 3 d'ERC, els 3 de Círculo Montcada i el vot del representant de la CUP.
|
[
"Qui és Laura Campos Ferrer?",
"D’on és?",
"De qui és filla?",
"Quina va ser la seva formació?",
"En quin àmbit ha feinejat, no relacionat amb la política?",
"A quina organització pertany?",
"Quan es va unir?",
"Havia sentit afinitat anys abans amb ICV?",
"A qui reemplaça en el càrrec de regidora?",
"Per què va deixar aquesta posició?",
"En quin àmbit ha estat centrant-se Laura Campos?",
"Tothom va votar a favor seu?",
"Quin altre aspirant va obtenir el mateix nombre de vots per l’alcaldia?",
"Quina és la xifra total de vots de la seva aliança?",
"A quins partits pertanyen la resta de vots?"
] |
{
"answer_end": [
121,
147,
232,
380,
448,
495,
633,
592,
691,
727,
786,
850,
1046,
1111,
1187
],
"answer_start": [
0,
123,
149,
318,
382,
450,
525,
525,
635,
678,
729,
788,
974,
1048,
1085
],
"input_text": [
"L'alcaldessa de Montcada i Reixac des de les eleccions municipals del 2015.",
"De Montcada Centre.",
"Josep Maria Campos, el primer alcalde de la democràcia pel PSUC.",
"Es va llicenciar en traducció i interpretació d'anglès i de francès.",
"Ha treballat com a secretària de direcció en un consorci científic.",
"És membre de la comissió política local d'ICV.",
"Es va fer militant recentment.",
"Sí.",
"A Ramon Sànchez.",
"Per motius personals.",
"En temes de l'Àrea Interna.",
"Sí.",
"Carme Romero, de Ciutadans.",
"4.",
"A ERC, al Círculo Montcada i a la CUP."
]
}
|
books
|
Qualsevol que hagi visitat un d'aquests monuments que, com velles carcasses, jauen ací i allà en diferents indrets de nostra terra, haurà sentit l'opressió de cor que causa al contemplar venerables runes que testimonien ensems la grandesa d'un temps no llunyà i la inconcebible estupidesa i salvatgisme d'una generació que es toca amb la nostra.
Se comprèn que, en nom d'idees noves, se tractés d'aniquilar idees antigues i, amb elles, els homes que les personificaven. S'explica fins que, en nom de la llibertat, se perseguís i assassinés el pròxim, que aberracions d'aqueixa mena no són rares, puix quan l'home ha perdut el fre de ses passions, aquestes l'empenyen convertint-lo en una bèstia. Però, així i tot, encara no es comprèn ni s'explica la sanya manifestada per nostres passats contra aquests inofensius monuments dels quals res tenien que dir-ne, ja que ni eren fortaleses que deguessin fer-los por, ni immobles tan inútils que no poguessin rendir altres serveis en substitució dels que anteriorment havien prestat.
¿Com no s'ocorregué, doncs, als revolucionaris, conservar, per a aplicar-los a altres usos, uns monuments que, àdhuc no apreciant-ne el mèrit artistic, no podien deixar de considerar-los aptes, per sa solidesa i grandiositat, per a subvenir a moltes de ses pròpies necessitats? ¿Estaven tan sobrats d'edificis sòlids i espaiosos, o era aquella generació capaça de produir-ne de millors? Ben lluny d'això, perquè difícilment se trobarà en la història altra època més xorca per a les concepcions d'ordre monumental, que aquella que veié desaparèixer lo millor que s'havia construït en anteriors centúries.
I no és encara això lo que més sorprèn, sinó la passivitat amb què aquella generació veié arrunar lo que era incapaç de construir: passivitat que es demostra amb la vergonyosa indiferència amb què contemplà la catàstrofe. L'empenta fou terrible, i l'huracà revolucionari desféu i esmicolà tresors immensos. El saqueig, seguit del foc i del picot, produí danys incalculables. Amb tot, ja podríem donar gràcies a Déu de què haguessin arribat a nostres mans, els monuments, tal com quedaren passada la riuada de salvatgisme desenfrenat. Les grans masses arquitectòniques no eren combustible; moltes d'aquelles belleses no tenien cap valor per als revolucionaris de sac i corda, i la febre de destrucció no bastà a sostenir el picot en mans dels exaltats tot el temps necessari per a destruir l'obra de tantes generacions. Si la reacció hagués vingut, avui dia podrien trobar-se els monuments, si fa no fa, com abans de la crema.
|
[
"Quin objecte es menciona com a punt de visita?",
"Com els descriu?",
"Quina reacció provoca quan s’observa?",
"Quina altra sensació genera sobre temps anteriors a l’actual?",
"Quines accions tenien lloc per eliminar pensaments passats?",
"Quins altres actes esbojarrats es feien?",
"Quan es diu que l’ésser humà esdevé un monstre?",
"Què continua sent inexplicable?",
"Què es pregunta sobre les persones a favor de la revolució?",
"Com qualifica les construccions de temps passats?",
"Quina actitud sorprèn de la societat del passat vers la destrucció dels monuments?",
"Quin nivell de perjudici van tenir les destruccions?",
"Hi ha alguna cosa per la qual podem estar agraïts?",
"Tenien importància pels que feien revolucions?",
"Què hauria passat si s’hagués reaccionat abans?"
] |
{
"answer_end": [
49,
130,
203,
344,
468,
594,
694,
857,
1305,
1630,
1852,
2005,
2164,
2305,
2556
],
"answer_start": [
0,
27,
132,
262,
362,
490,
601,
714,
1028,
1546,
1632,
1939,
2007,
2221,
2451
],
"input_text": [
"Un monument.",
"Com velles carcasses que jauen ací i allà en diferents indrets de la terra.",
"Opressió de cor al contemplar venerables runes.",
"La inconcebible estupidesa i salvatgisme d'una generació propera a la nostra.",
"En nom d'idees noves s'intentava aniquilar idees antigues i, amb elles, els homes que les personificaven.",
"Que en nom de la llibertat se perseguís i assassinés el pròxim.",
"Quan l'home ha perdut el fre de ses passions, aquestes l'empenyen convertint-lo en una bèstia.",
"La sanya manifestada per nostres passats contra aquests inofensius monuments.",
"Com no se'ls va ocòrrer conservar els monuments per a altres usos i necessitats, i alhora apreciar-ne el mèrit artístic, ja que són aptes per sa solidesa i grandiositat.",
"Com lo millor que s'havia construït en anteriors centúries.",
"La passivitat amb què aquella generació veié arrunar lo que era incapaç de construir.",
"Van produir danys incalculables.",
"Sí.",
"No.",
"Que avui encara es podrien trobar els monuments com eren abans."
]
}
|
vilaweb
|
La ponència conjunta que debat la reforma del reglament del Parlament de Catalunya ha reforçat les garanties d'inviolabilitat i d'integritat de la cambra. Un acord entre JxCat i ERC ha permès introduir, a la proposta de nou articulat, un títol preliminar que no existeix al reglament actual i que estableix que el parlament només pot ser dissolt anticipadament pel president de la Generalitat ‘d'acord amb la llei', en un intent de protegir-lo millor davant d'una eventual aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola. La iniciativa també estableix que s'infringeix la inviolabilitat si arriba a la cambra qualsevol ordre o instrucció ‘que pretengui coartar' l'exercici de les seves funcions o el compliment d'acords. Cs i el PSC, segons fonts de la comissió, han expressat la seva oposició a la proposta d'articulat, que parteix de la iniciativa de JxCat i que, paradoxalment, s'inspira en el reglament de l'assemblea d'Extremadura. La proposta de JxCat també pretén assegurar la integritat del parlament amb un article que fixa que ‘adoptarà totes les accions necessàries per a mantenir la seva integritat' com a assemblea democràtica i per a garantir la independència dels diputats. Aquest article s'inspira en el reglament del Parlament Europeu. Els grups sospesen que el reglament també consagri mecanismes per a garantir la inviolabilitat i la immunitat dels diputats. I és que la comissió ha començat a debatre aquest matí l'estatut dels diputats, que quedarà recollit al títol segon del text de la ponència, i que en recull les prerrogatives, els drets i deures. La inviolabilitat protegeix els càrrecs electes per les opinions i vots emesos en exercici de les seves funcions. Sobre aquest punt, JxCat ha presentat als grups una proposta d'articulat, a què ha tingut accés VilaWeb, que estableix que els membres del parlament no podran ser detinguts, investigats, processats ni sotmesos a cap procediment judicial per les seves opinions, actuacions o vots emesos i hi afegeix que ‘només estaran subjectes' al poder disciplinari del propi parlament. La immunitat, regulada a l'estatut, es basa en el fet que els diputats no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. L'estatut també fixa que les causes judicials on se'ls investigui corresponen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l'àmbit català o, fora d'aquest, a la sala penal del Tribunal Suprem. La proposta de JxCat hi afegeix que, si un diputat és detingut, el president del parlament ha de ser notificat i ha d'adoptar les mesures que calgui per a salvaguardar-ne els drets i les prerrogatives. A més, JxCat planteja que els diputats que siguin objecte d'alguna vulneració puguin denunciar-ho i demanar empara al propi parlament. La sol·licitud obriria un procediment que implicaria la comissió de l'estatut del diputats i, en cas de ser concedida l'empara, el parlament podria iniciar ‘accions legals' contra les actuacions que han provocat les ingerències. El procés de constitució del parlament, regulat al títol primer de l'actual reglament, no serà modificat. La ponència encara no ha abordat el que es preveu que sigui el punt clau de la reforma: la investidura a distància. JxCat pretén habilitar la possibilitat que el president de la Generalitat sigui investit sense ser present a l'hemicicle, en la mateixa línia de la reforma de la llei de la presidència que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional.
|
[
"Quin acte ha tingut lloc?",
"Quin tema s’ha tractat?",
"Qui ha fet un pacte?",
"Què ha habilitat?",
"Qui ha mostrat disconformitat?",
"Quin document han pres com a referència JxCat i ERC?",
"Què vol protegir la iniciativa de JxCat?",
"Què han pres de referència per elaborar la proposta?",
"Què s'ha debatit sobre els diputats?",
"Què ha proposat JxCat en relació a aquest tema?",
"Què s’estableix segons l’estatut sobre la investigació de causes judicials?",
"Què ha proposat JxCat sobre les detencions?",
"Quina solució proposa per qui rebés algun tipus de vulneració de drets?",
"Quin tema no s’ha tractat encara en el report?",
"Quina intenció mostra JxCat en relació amb aquest tema?"
] |
{
"answer_end": [
20,
82,
181,
726,
826,
942,
1194,
1258,
1383,
2065,
2393,
2595,
2959,
3181,
3303
],
"answer_start": [
0,
0,
155,
297,
728,
803,
944,
1196,
1260,
1695,
2198,
2395,
2604,
3067,
3183
],
"input_text": [
"Una ponència conjunta.",
"La reforma del reglament del Parlament de Catalunya.",
"JxCat i ERC.",
"Que el parlament només pot ser dissolt anticipadament pel president de la Generalitat per intentar protegir-lo contra una possible aplicació de l'article 155, i també s'estableix que s'infringeix la inviolabilitat si arriba a la cambra qualsevol ordre o instrucció que pretengui coartar l'exercici de les seves funcions o el compliment d'acords.",
"Cs i el PSC.",
"El reglament de l'assemblea d'Extremadura.",
"La integritat del parlament i la independència dels diputats.",
"El reglament del Parlament Europeu.",
"Han considerat que el reglament també consagri mecanismes per a garantir la seva inviolabilitat i la immunitat.",
"Que els membres del parlament no podran ser detinguts, investigats, processats ni sotmesos a cap procediment judicial per les seves opinions, actuacions o vots emesos i només estaran subjectes al poder disciplinari del propi parlament.",
"Que corresponen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l'àmbit català o, fora d'aquest, a la sala penal del Tribunal Suprem.",
"Que si un diputat és detingut, el president del parlament ha de ser notificat i ha d'adoptar les mesures que calgui per a salvaguardar-ne els drets i les prerrogatives.",
"Que podrien denunciar-ho i demanar empara al propi parlament, la qual cosa obriria un procediment que implicaria la comissió de l'estatut del diputats i, en cas de ser concedida l'empara, el parlament podria iniciar accions legals contra les actuacions que han provocat les ingerències.",
"La investidura a distància.",
"Pretén habilitar la possibilitat que el president de la Generalitat sigui investit sense ser present a l'hemicicle."
]
}
|
books
|
Àdhuc la mateixa naturalesa participava de la nostra expectació. Els pinsans emmudien en les branques, el Montseny nevat s'aguantava l'alè, el sol empal·lidia, i el cor de la terra panteixava.
Una immobilitat absoluta del caçador i uns tremolins en les anques de l'ajudant precedien el desenllaç.
De sobte, una estremitud, una bursada, un xoc subterrani, uns mots amorosos d'infinita tendresa, com -¡Vina'm aquí, pobric, estimat de la mare!, i el corbo es redreçava d'un salt. L'instint satisfet li birbillejava en les nines, xiques i cruels com les d'un aligot. Alzinant el braç pel cim de la tanyada del brucater, ens mostrava la presa. El conill era un remolí, d'espeternecs i revinclades, cabdellant-se i descabdellant-se. La seva gràcia elàstica i el seu pelatge suau, fi, llustrós, net, immaculat, contrastaven amb la figura massotera del caçador, tenyida de fang roig, amb pegats de terra a les genolleres, sobre el pit, pels cabells i celles. Veritablement el desencauat, segons apariència, era en Quimet.
Glapint i claquejant les dents, el Caiman feia bots formidables amb la pretensió d'abastar el conill.
-Marxa! marcha, dic!… Llamp te parteixi! marxa!
El càstig a tanta impertinència no es feia esperar. Un ahuc horripilant somovia l'afrau. El gos, amb el ventre ensorrat, la cua tocant-li el llombrígol, amb cara de basqueig, eixancarrant-se, es perdia bosc endins. Alhora, la manassa d'en Quimet queia de cantell, a l'esbiaixalla, entre cap i orelles del conill: un cop sec, violent, escruixidor, que hauria esnucat un gegant. I mai havia de repetir-lo.
|
[
"Què més semblava compartir els seus sentiments?",
"De quina manera es descriu?",
"Com es trobaven el caçador i el seu company?",
"Quines paraules afectuoses es van escoltar?",
"Va ser de forma sobtada?",
"Com es defineixen els ulls del corbo?",
"Què van poder obsevar que duia?",
"Com descriu a la presa?",
"I al corbo?",
"A qui li recorda l’animal que ha sigut tret del cau?",
"Què feia el Caiman?",
"Què li va ordenar en Quimet?",
"Què va provocar això?",
"Com va reaccionar el gos?",
"En Quimet va matar al conill?"
] |
{
"answer_end": [
63,
191,
295,
440,
392,
561,
662,
802,
949,
1012,
1114,
1163,
1251,
1377,
1539
],
"answer_start": [
0,
65,
193,
297,
297,
444,
616,
639,
804,
951,
1014,
1117,
1216,
1253,
1387
],
"input_text": [
"La naturalesa.",
"Els pinsans emmudien en les branques, el Montseny nevat s'aguantava l'alè, el sol empal·lidia, i el cor de la terra panteixava.",
"El caçador estava immòbil i l'ajudant tremolava.",
"¡Vina'm aquí, pobric, estimat de la mare!",
"Sí.",
"L'instint satisfet li birbillejava en les nines, xiques i cruels com les d'un aligot.",
"Un conill com a presa.",
"No parava de moure's amb una gràcia elàstica, tenia el seu pelatge suau, fi, llustrós, net i immaculat.",
"Tenia la figura tenyida de fang roig, amb pegats de terra a les genolleres, sobre el pit, pels cabells i celles.",
"A en Quimet.",
"Glapia i claquejava les dents fent bots amb la pretensió d'abastar el conill.",
"Que marxés.",
"Un ahuc horripilant somovia l'afrau.",
"Va escapar-se bosc endins amb la cua entre les cames i cara de basqueig.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
El Mite d'Etana era un mite mesopotàmic molt antic, on Etana, un rei de Sumer que no tenia fills, va demanar ajuda al déus per poder obtenir un hereu. El déu solar Xamaix li va enviar una àliga i amb la seva ajuda va intentar arribar al cel per obtenir una planta anomenada "de la fertilitat". Va pujar a les espatlles de l'au, però potser cansat, va caure a terra i va morir, segons una versió, encara que aquest desenllaç no queda clar. El final de la història en la seva versió més antiga s'ha perdut, però altres versions posteriors donen desenllaços diferents.
Una altra versió explicava que Etana realment no va morir, i va seguir governant sense tenir hereus. Altres versions diuen que el va succeir el seu fill Balih, i que el viatge al cel va tenir èxit. Una variant de la tràgica història explica que demanava cada dia al déu Xamaix que l'ajudés a tenir un fill, i el déu el va enviar a un lloc on hi havia una àguila i una serp que vivien al mateix arbre i disputaven pel menjar. L'àliga es menjava els fills de la serp, i els déus l'havien castigada ficant-la dins d'un pou d'on la serp no la deixava sortir. Etana va alliberar l'àliga que estava ferida, la va curar i alimentar, i l'au agraïda, el va pujar cap al cel. Allà Etana va ser portat davant del tron d'An i d'Ixtar on va suplicar a la deessa que li donés un fill, ja que la seva reina era estèril. La deessa li va donar la "planta de la fertilitat" que havia de menjar junt amb la seva dona, i així van tenir el fill esperat.
|
[
"Qui és el protagonista del mite d'Etana?",
"Quin problema tenia?",
"A qui va recórrer?",
"Quin déu li va respondre?",
"Com el va ajudar?",
"Com va anar Etana amb l'àliga?",
"Què li va passar?",
"Aquest final és l'oficial?",
"Què diu un altre final diferent?",
"I altres adaptacions?",
"Com va respondre el déu Xamaix a Etana en una altra versió de la història?",
"Per què havien condemnat els déus a l'au?",
"Quin era el càstig?",
"Per què l'au va decidir ajudar Etana i el va portar a veure a An d'Ixtar?",
"Quina sol·lució li va donar la deesa?"
] |
{
"answer_end": [
149,
149,
149,
193,
292,
326,
375,
564,
665,
762,
989,
1061,
1119,
1230,
1497
],
"answer_start": [
55,
55,
98,
151,
151,
294,
294,
439,
566,
667,
875,
991,
991,
1121,
1371
],
"input_text": [
"Etana, un rei de Sumer.",
"No tenia fills.",
"Als déus.",
"El déu solar Xamaix.",
"Li va enviar una àliga i amb la seva ajuda va intentar arribar al cel per obtenir la planta de la fertilitat.",
"Va pujar a les seves espatlles.",
"Va caure a terra i va morir.",
"No.",
"Que Etana realment no va morir i va seguir governant sense tenir hereus.",
"Que el va succeir el seu fill Balih i que el viatge al cel va tenir èxit.",
"El va enviar a un lloc on hi havia una àguila i una serp que vivien al mateix arbre i disputaven pel menjar.",
"Perquè es menjava els fills de la serp.",
"Estava dins d'un pou d'on la serp no la deixava sortir.",
"Perquè la va alliberar, la va curar i la va alimentar.",
"Li va donar la planta de la fertilitat que havia de menjar junt amb la seva dona, i així van tenir el fill esperat."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Erígone (en grec antic Ἠριγόνη) va ser una donzella atenenca, filla d'Icari.
Icari havia ofert hospitalitat a Dionís quan el déu viatjava per la terra portant als homes la vinya i el vi. El déu es va enamorar d'Erígone, amb la que va tenir un fill, Estàfil. Dionís va obsequiar Icari amb un bot de vi, i va dir-li que el fes tastar als seus veïns. Quan el va compartir amb uns pastors, aquests es van emborratxar i van pensar que Icari els enverinava. El van matar a cops de bastó i van abandonar el cadàver. El gos d'Icari, anomenat Mera, amb els seus lladrucs va indicar a Erígone on era el cos del seu pare. La noia quan va veure el cadàver sota un arbre, es va penjar d'aquell mateix arbre. Dionís, desolat per la mort d'Icari i d'Erígone, va enviar una pesta a Atenes, i les noies de la ciutat, embogides, es penjaven. Consultat l'oracle de Delfos, va respondre que el déu volia venjar així la mort d'Icari i d'Erígone, que havia quedat sense castigar. Els atenesos van trobar els pastors i els van castigar, i van instituir una festa en honor d'Erígone durant la qual unes noies es penjaven dels arbres. Després les joves van ser substituïdes per uns discs que portaven dibuixats rostres humans. Aquest és l'origen dels oscilla que també es practicaven a Roma i a tot Itàlia durant diverses festivitats.
Segons alguns, els déus la van pujar al cel, transformada en la constel·lació de la Verge.
|
[
"Qui va ser Erígone?",
"A quina mitologia pertany?",
"Qui era el seu pare?",
"A qui va allotjar?",
"Per qui va tenir sentiments romàntics?",
"Quina va ser la seva descendència?",
"Quin present va entregar Dionís a Icari que volia que fes provar als veïns?",
"Per què els pastors van matar Icari després de tastar el vi?",
"Qui va trobar el cadàver d’Icari?",
"Com va reaccionar Erígone quan el va veure en aquell estat?",
"Què va fer Dionís en assabentar-se del succés?",
"Qui va amonestar els pastors?",
"Què van fundar?",
"Quines modificacions va tenir aquesta tradició?",
"Quin és el nom d’aquesta tradició celebrada a Roma i per Itàlia?"
] |
{
"answer_end": [
92,
39,
107,
217,
250,
288,
378,
539,
641,
725,
854,
1044,
1140,
1232,
1312
],
"answer_start": [
32,
0,
94,
109,
219,
219,
290,
380,
541,
643,
727,
990,
1048,
1142,
1234
],
"input_text": [
"Una donzella atenenca.",
"A la grega.",
"Icari.",
"A Dionís.",
"Per Erígone.",
"Estàfil.",
"Un bot de vi.",
"Perquè es van emborratxar i van pensar que Icari els enverinava.",
"Mera, el gos d'Icari.",
"Es va penjar d'aquell mateix arbre.",
"Va enviar una pesta a Atenes i les noies de la ciutat, embogides, es penjaven.",
"Els atenesos.",
"Una festa en honor d'Erígone durant la qual unes noies es penjaven dels arbres.",
"Les joves van ser substituïdes per uns discs que portaven dibuixats rostres humans.",
"Oscilla."
]
}
|
vilaweb
|
El govern català ha aprovat els estatuts de la nova Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que desenvoluparà el servei públic de ciberseguretat i vetllarà per garantir i augmentar el nivell de seguretat de les xarxes i sistemes d'informació en l'àmbit de les competències de la Generalitat. L'agència es posarà en marxa el primer de gener del 2020 assumint tots els actius materials, personal i recursos pressupostaris assignats al Cesicat, que fins ara eren 7,5 milions d'euros i amb l'aprovació dels pressupostos pel 2020 passarien a ser 14 milions d'euros. En una trobada amb periodistes, el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha explicat que el que hi ha no és suficient. L'agència es crea per ‘defensar el país' de les ciberamenaces en ‘l'àmbit global i més local'. Puigneró ha indicat que el 2018 Catalunya va patir 350 milions de ciberatacs. Si bé la majoria van ser de baixa intensitat, 1.136 van produir un incident greu de ciberseguretat que va requerir la intervenció de persones o analistes de sistemes informàtics. Aquestes xifres, que han estat creixents, demostren que cal ‘una eina robusta com serà l'Agència de Ciberseguretat', ha indicat Puigneró. El punt d'inflexió va ser durant la consulta del 9 de novembre del 2014, ha exposat el conseller. ‘Catalunya va patir un dels majors ciberatacs de la història de la humanitat en l'àmbit dels ciberincidents que es produeixen en el món', ha dit. Durant sis hores diferents sistemes bàsics del país es van veure paralitzats afectant el programa de la recepta electrònica, el servei d'urgències mèdiques o les centraletes de telefonia dels Mossos d'Esquadra. ‘Allà vam convindre que era imprescindible l'Agència', ha reblat Puigneró. Entre les tasques d'aquest organisme hi ha la prevenció i detecció d'incidents de ciberseguretat i la seva resposta, la protecció dels actors del territori d'amenaces, garantir la ciberseguretat de l'administració i el seu sector públic, donar resposta a emergències, minimitzar els danys i els temps de recuperació, investigar els ciberatacs i recollir dades en un baròmetre sobre l'estat de la seguretat de la informació. L'Agència s'encarregarà de desplegar l'Estratègia de Ciberseguretat de la Generalitat 2019-2022. ‘No neix com un bolet', ha dit Puigneró, que ha explicat que la idea va sorgir després del ciberatac del 9 de novembre 2014 que va posar Catalunya contra les cordes. Amb un ampli consens de dos terceres parts dels diputats es va aprovar la Llei de l'agència, que el PP va portar al Tribunal Constitucional ‘el mateix dia que s'aplicava el 155″‘, ha recordat el conseller. ‘N'hem sortit molt ben parats', ha afegit. Escollirà el director el Consell d'administració de l'ens, una elecció que haurà de confirmar el govern. El consell està presidit pel mateix conseller amb dues vicepresidències pel secretari general resposable de la ciberseguretat i del departament d'Interior, així com vocalies pel secretari del govern i responsables de Societat Digital, Administració Local i Seguretat Pública.
|
[
"Quina legislació ha validat el govern de Catalunya?",
"En què consistirà?",
"Quan començarà a funcionar aquest organisme?",
"De quina manera?",
"Quina és la xifra acordada?",
"Qui és Jordi Puigneró?",
"Què ha comunicat?",
"Quin diu que és l’objectiu de la fundació de l’organisme?",
"Quants atacs cibernètics va dir que van ser greus?",
"És una xifra a l’alça?",
"Quin va ser el moment clau que va fer que es prenés la decisió?",
"Què va passar?",
"De què s’encarregarà l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya?",
"Quina proporció d’acord hi va haver en les votacions de la Llei de l’agència?",
"Qui forma part de la comissió?"
] |
{
"answer_end": [
90,
290,
348,
440,
559,
644,
690,
785,
963,
1084,
1253,
1635,
2134,
2490,
3027
],
"answer_start": [
0,
44,
292,
292,
446,
593,
630,
692,
911,
1044,
1182,
1426,
1712,
2399,
2753
],
"input_text": [
"La referent a la nova Agència de Ciberseguretat de Catalunya.",
"Vetllarà per garantir i augmentar el nivell de seguretat de les xarxes i sistemes d'informació en l'àmbit de les competències de la Generalitat.",
"El primer de gener del 2020.",
"Assumint tots els actius materials, personal i recursos pressupostaris assignats al Cesicat.",
"Fins ara eren 7,5 milions d'euros i amb l'aprovació dels pressupostos pel 2020 passarien a ser 14 milions d'euros.",
"El conseller de Polítiques Digitals.",
"Que el que hi ha no és suficient.",
"Defensar el país de les ciberamenaces en l'àmbit global i més local.",
"1.136.",
"Sí.",
"La consulta del 9 de novembre del 2014.",
"Durant sis hores diferents sistemes bàsics del país es van veure paralitzats afectant el programa de la recepta electrònica, el servei d'urgències mèdiques o les centraletes de telefonia dels Mossos d'Esquadra.",
"De la prevenció i detecció d'incidents de ciberseguretat i la seva resposta, la protecció dels actors del territori d'amenaces, de garantir la ciberseguretat de l'administració i el seu sector públic, de donar resposta a emergències, de minimitzar els danys i els temps de recuperació, d'investigar els ciberatacs i de recollir dades en un baròmetre sobre l'estat de la seguretat de la informació.",
"Hi va haver un ampli consens de dos terceres parts dels diputats.",
"El presideix el mateix conseller amb dues vicepresidències pel secretari general resposable de la ciberseguretat i del departament d'Interior, així com vocalies pel secretari del govern i responsables de Societat Digital, Administració Local i Seguretat Pública"
]
}
|
vilaweb
|
Durant aquestes darreres setmanes molts usuaris de la xarxa s'han preguntat per què la grafia de la campanya de la CUP i Junts pel Sí s'assemblen tant. Concretament parlem de l'eslògan ‘Governem-nos' i del nom de Junts pel Sí, que utilitzen un disseny molt semblant. Alguns ho atribuïen a una còpia, a un mateix ús de tipografia o, fins i tot, a un mateix dissenyador gràfic. Res de tot això. La raó és el ‘lettering', una tècnica per a crear les lletres a mà. ‘La tipografia és mecànica i es fa amb blocs de metall o amb ordinador. En canvi, el “lettering” es fa amb pinzell. No són lletres mecanitzades sinó fetes a mà', explica Josep Patau, tipògraf de l'empresa de disseny Antaviana. D'aquesta manera, si s'utilitza aquest estil gairebé no veurem mai lletres idèntiques, perquè és molt complicat de reproduir de manera exacta un traç manual. Altra cosa és que l'estil pugui menar a semblances, com és el cas de la CUP i Junts pel Sí. Aquest estil no és pas cap novetat, sinó una tendència transversal que és moda en el món del disseny gràfic i que s'ha fet servir força en la publicitat. Heus-ne ací uns quants exemples: Tres cartells publicitaris: CDC, Estrella Damm i la campanya d'estiu de TV3 ‘Són modes i modismes. Quan van venir els ordinadors, la grafia havia de ser complexa, idèntica. Amb l'avenç de la informàtica i quan les tipografies han estat a l'abast de tothom, es valora allò que és diferent i on no hi ha intervingut un ordinador', diu Patay sobre la tendència a utilitzar com més va més la tècnica del ‘lettering'. Tampoc no creu que sigui un estancament del món del disseny: ‘És una revolució lògica. Quan tot és fred i és mecànic, una lletra a mà hi aporta frescor. Però quan tot sigui fresc, la gent se'n cansarà i buscarà coses més geomètriques.'
|
[
"Quin tema s’ha comentat molt a Internet?",
"A quin element específic fan referència?",
"Quines teories hi ha?",
"Quin és el motiu real?",
"Com funciona aquesta tècnica?",
"Qui ho comenta?",
"Què permet aquesta grafia?",
"S’utilitza molt?",
"En quin àmbit en concret?",
"Quins casos de grafies similars es mencionen?",
"En quin moment s’esperava que la lletra fos complicada i molt semblant?",
"Quan va canviar això?",
"Qui ho comenta?",
"Ho veu com un inconvenient?",
"Com ho defineix?"
] |
{
"answer_end": [
150,
265,
374,
459,
620,
686,
844,
1045,
1090,
1200,
1296,
1451,
1536,
1597,
1771
],
"answer_start": [
0,
152,
267,
393,
543,
623,
706,
938,
1009,
1104,
1224,
1298,
1454,
1538,
1600
],
"input_text": [
"Per què la grafia de la campanya de la CUP i Junts pel Sí s'assemblen tant.",
"A l'eslògan que diu Governem-nos i del nom de Junts pel Sí, que utilitzen un disseny molt semblant.",
"Alguns ho atribuïen a una còpia, a un mateix ús de tipografia o, fins i tot, a un mateix dissenyador gràfic.",
"El lettering, una tècnica per a crear les lletres a mà.",
"Es fa amb pinzell, no són lletres mecanitzades sinó fetes a mà.",
"Josep Patau, tipògraf de l'empresa de disseny Antaviana.",
"Si s'utilitza aquest estil gairebé no veurem mai lletres idèntiques, perquè és molt complicat de reproduir de manera exacta un traç manual.",
"Sí.",
"En la publicitat.",
"Els de tres cartells publicitaris: de CDC, Estrella Damm i la campanya d'estiu de TV3.",
"Quan van venir els ordinadors.",
"Amb l'avenç de la informàtica i quan les tipografies han estat a l'abast de tothom.",
"Patay.",
"No.",
"Dient que és una revolució lògica i quequ an tot és fred i és mecànic, una lletra a mà hi aporta frescor. Però quan tot sigui fresc, la gent se'n cansarà i buscarà coses més geomètriques."
]
}
|
vilaweb
|
Els candidats de Podem, Pablo Iglesias, i de Ciutadans, Albert Rivera, van protagonitzar ahir al vespre un debat ple de retrets i d'acusacions i amb molt poques propostes damunt la taula. Fou al programa ‘Salvados' de Jordi Évole, a la Sexta. Rivera acusava el dirigent de Podem d'intransigent i demagog, recordant-li repetidament la referència a la calç viva que Iglesias va fer al congrés, al debat d'investidura de Pedro Sánchez. I Iglesias acusava reiteradament el dirigent de Ciutadans de ser una filial del PP i un nou Manos Limpias. ‘No facis demagògia amb la mort. M'indignes jugant amb el dolor de la gent', va arribar a dir Rivera a Iglesias quan discutien sobre la crisi de refugiats. I també el va atacar per Veneçuela: ‘M'han demanat que vagis a Veneçuela a donar compte dels diners que et van donar. Hi aniràs?' Per replicar, Iglesias li va etzibar: ‘Alguns us penseu que parlar de Veneçuela us afavoreix electoralment, i us preocupen els drets humans però segons on.' Ací podeu veure alguns dels moments més tensos del debat:
|
[
"Qui va participar en un col·loqui?",
"Va haver-hi bon ambient?",
"Es van proposar moltes iniciatives?",
"A quin espai televisiu va tenir lloc el debat?",
"Qui el presentava?",
"A quin canal pertany?",
"Quins retrets feia Rivera?",
"Quin fet li va fer venir a la memòria?",
"Quins fets retreia Iglesias a Rivera?",
"Quin fet deia Rivera que li molestava d’Iglesias?",
"De quin tema parlaven?",
"Per quin altre tema va acusar Rivera a Iglesias?",
"Quina pregunta li va fer?",
"Amb quin tema va dir Iglesias que el partit de Rivera intentava guanyar vots?",
"Què va afegir sobre els drets de les persones?"
] |
{
"answer_end": [
112,
142,
186,
214,
229,
241,
303,
431,
538,
640,
694,
730,
825,
932,
980
],
"answer_start": [
0,
104,
145,
188,
192,
231,
243,
305,
435,
540,
617,
698,
732,
865,
936
],
"input_text": [
"Els candidats de Podem, Pablo Iglesias, i de Ciutadans, Albert Rivera.",
"No.",
"No.",
"A Salvados.",
"Jordi Évole.",
"A la Sexta.",
"Acusava el dirigent de Podem d'intransigent i demagog.",
"La referència a la calç viva que Iglesias va fer al congrés, al debat d'investidura de Pedro Sánchez.",
"L'acusava reiteradament de ser una filial del PP i un nou Manos Limpias.",
"Deia que no volia que fes demagògia amb la mort i que l'indignava que jugués amb el dolor de la gent.",
"La crisi de refugiats.",
"Per Veneçuela.",
"Si aniria a donar comptes a Veneçuela dels diners que li van donar.",
"Amb el de Veneçuela.",
"Que només els preocupen segons on."
]
}
|
bios
|
Helle Kettner i Høeberg (Roskilde, Dinamarca, 14 de juliol de 1984) és una periodista danesa i instal·lada a Catalunya des del 2004. Fou candidata a les eleccions al Parlament Europeu a la llista Ara Repúbliques per ERC. Des del maig de 2019 és assessora de comunicació exterior del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya.
La danesa Helle Kettner va venir a Tarragona el 2004, amb vint anys, per fer una estada d'aprenentatge de la llengua castellana. Al cap d'un temps, i havent après català i castellà, va cursar els estudis de Grau en Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili. Posteriorment va fer el màster de Comunicació estratègica a la mateixa universitat i va iniciar un doctorat.
Com a periodista ha treballat de redactora a l'Agència Catalana de Notícies en anglès a Catalan News i també a Ràdio Ciutat de Tarragona amb el programa Trójkat, un magazine cultural i musical en què entrevista artistes que venen a tocar a la ciutat. També ha col·laborat en les retransmissions dels partits de futbol del Nàstic al costat de Carles Cortés, Quim Pons i Joan Alfons López.
En l'àmbit polític, ha format part del Diplocat fins a l'aplicació de l'article 155, i es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 per Esquerra Republicana de Catalunya com a dissetena de la llista Ara Repúbliques, coalició formada per ERC, EH-Bildu i BNG, entre altres formacions. Com a freelance, treballa actualment en un projecte internacional d'Òmnium Cultural, de la qual és sòcia. També està associada a l'ONG HOPE Project Denmark.
Helle Kettner se sent molt lligada a la ciutat de Tarragona i es considera una tarragonina de tota la vida. Ha manifestat una especial afecció a l'esport del ciclisme.
|
[
"Qui és Helle Kettner i Høeberg?",
"De què va ser aspirant?",
"A què es dedica des de l’any 2019?",
"Quan va venir a Catalunya per primer cop?",
"Amb quin objectiu?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Va tenir algun càrrec a la ràdio?",
"A quin programa?",
"En què consistia?",
"Quin altre càrrec periodístic va tenir?",
"On es va presentar dins l’àmbit de la política?",
"Amb quin partit?",
"Quina altra feina té de forma independent?",
"De quines organitzacions forma part?",
"Quina relació té amb Tarragona?"
] |
{
"answer_end": [
131,
219,
384,
438,
513,
754,
892,
916,
1005,
1084,
1291,
1329,
1526,
1598,
1706
],
"answer_start": [
0,
133,
221,
386,
386,
568,
756,
859,
909,
1007,
1231,
1231,
1443,
1483,
1600
],
"input_text": [
"Una periodista danesa i instal·lada a Catalunya des del 2004.",
"Fou candidata a les eleccions al Parlament Europeu a la llista Ara Repúbliques per ERC.",
"És assessora de comunicació exterior del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya.",
"El 2004.",
"Per fer una estada d'aprenentatge de la llengua castellana.",
"Va cursar els estudis de Grau en Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili i posteriorment va fer el màster de Comunicació estratègica a la mateixa universitat i va iniciar un doctorat.",
"Sí.",
"Trójkat.",
"Era un magazine cultural i musical en què entrevista artistes que venen a tocar a la ciutat.",
"Ha col·laborat en les retransmissions dels partits de futbol del Nàstic.",
"Es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu de 2019.",
"Esquerra Republicana de Catalunya.",
"Treballa actualment en un projecte internacional d'Òmnium Cultural.",
"D'Òmnium Cultural i de l'ONG HOPE Project Denmark.",
"Se sent molt lligada a la ciutat de Tarragona i es considera una tarragonina de tota la vida."
]
}
|
bios
|
María Abradelo (Madrid, 10 d'octubre de 1969) és el nom artístic de María Emilia Abradelo Patton, una presentadora de televisió, actriu i cantant madrilenya. Criada al si d'una família d'artistes, és filla de la cantant Isabel Patton. i del cap de Programació de RTVE, Ángel Abradelo.
María Abradelo comença la seua carrera artística a la televisió andalusa Canal Sur com a presentadora del programa "Para que veas" amb la seua germana Romy Abradelo. Després passa per sèries de TVE com "Cine por un tubo" o "Tango". En 1991 és contractada com hostessa en el programa "Un, dos, tres... responda otra vez" de Chicho Ibáñez Serrador, on roman dues etapes. En l'estiu de 1993 és fitxada per Telecinco per a presentar el programa karaoke "Ven a cantar" i després s'incorpora com presentadora fixa a la cadena en diversos espais.
El gènere televisiu del karaoke li valdria per a arribar a la televisió valenciana Canal 9 on presentaria durant tres anys (1996-1998) el programa "Canta canta" que viatjava pels pobles valencians convidant als seus veïns a participar en el karaoke. El programa d'emissió diària, amb 500 programes, li valgué a Abradelo per guanyar popularitat i consolidar-se com presentadora de TVV amb espais com el concurs "Manà manà" (1998-1999), un nou karaoke "Calor-Calor" (1999-2000), el programa infantil "Babalà Club" (1997-2004), el concurs musical d'emissió diària "El Picú" (2008) o diversos programes especials de Falles, gales de cap d'any, etc.
El 2005 participà com a concursant al reality de Telecinco "La Isla de los famosos".
Des del 2007 ha presentat diversos programes del productor José Luis Moreno per a televisions autonòmiques.
Com a actriu, Abradelo ha intervingut en sèries de TV com: "Hermanos de leche" (1994-1995) d'Antena 3, "Carmen y familia" o "La revista" de José Luis Moreno en TVE. També ha intervingut en espectacles com "Cinco minutos nada menos", amb Loreto Valverde i Jesús Cisneros, "El águila de fuego", amb María José Cantudo i Alberto Closas Jr. o "Cómo están las mujeres", amb Loreto Valverde i Carlos Lozano.
En cinema, ha intervingut en una coproducció mexicana de títol "La nena quiere irse a Londres" i ha participat en el film "Freedomless" de Xoel Pamos. En teatre ha protagonitzat "Yola" al costat de la seua germana Romy Abradelo i "Pantaleón y las visitadoras" al costat de Fernando Guillén i Carmen Grey.
Ha protagonitzat els musicals "La Magia de la Navidad" i "La Cenicienta Rockera".
|
[
"Qui és María Emilia Abradelo Patton?",
"Quin és el seu nom artístic?",
"Quin és el seu context familiar?",
"Quins van ser els seus inicis televisius?",
"Amb qui més participava?",
"A quina programació televisiva va aparèixer més endavant?",
"Quin càrrec va obtenir al 1991?",
"Quant de temps es queda?",
"A quin canal comença a treballar el 1993?",
"A quin canal va estar treballant del 1996 al 1998?",
"En què consistia el programa que presentava allà?",
"Li va donar visibilitat?",
"A quin programa va anar com a participant?",
"A quines altres produccions televisives ha aparegut?",
"Ha aparegut en pel·lícules?"
] |
{
"answer_end": [
156,
96,
283,
415,
449,
515,
604,
652,
697,
959,
1073,
1168,
1553,
2063,
2214
],
"answer_start": [
68,
0,
158,
285,
368,
451,
517,
568,
654,
882,
960,
1075,
1470,
1663,
2065
],
"input_text": [
"Una presentadora de televisió, actriu i cantant madrilenya.",
"María Abradelo.",
"És la filla de la cantant Isabel Patton i del cap de programació de TVE, Ángel Abradelo.",
"A la televisió andalusa Canal Sur com a presentadora del programa Para que veas.",
"Amb la seua germana Romy Abradelo.",
"A sèries de TVE com Cine por un tubo o Tango.",
"És contractada com hostessa en el programa Un, dos, tres... responda otra vez.",
"Dues etapes.",
"A Telecinco.",
"Al Canal 9 de la televisió valenciana.",
"Viatjava pels pobles valencians convidant als seus veïns a participar en el karaoke.",
"Sí.",
"Al reality de Telecinco La Isla de los famosos.",
"En sèries com Hermanos de leche, Carmen y familia o La revista.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Núria Espert i Romero (l'Hospitalet de Llobregat, 11 de juny de 1935), és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.
Núria Espert va debutar damunt els escenaris quan tenia 6 anys. La seva primera interpretació fou a l'obra Terra baixa, on donà vida a Nuri. A finals dels anys quaranta entrà a l'Institut del Teatre de Barcelona per estudiar la disciplina de dansa. També va estudiar a l'Institut Maragall de Barcelona. Amb 16 anys actuava ja en representacions escèniques, mentre estudiava música i idiomes. Va interrompre els estudis de dansa per formar part de la secció infantil del Teatre Romea. Als 17 anys, va obtenir el seu primer èxit amb Medea. Amb 19 anys es va casar amb l'actor Armando Moreno, qui més tard es convertiria en el seu manager. Ha actuat en obres de teatre de renom com Gigi (Colette); La puta respectuosa (Sartre); Las criades (Gênet); Yerma i Doña Rosita la Soltera (García Lorca); Divinas palabras (Valle Inclán); El deseo bajo los Olmos (O'Neill); Una altra Fedra, si us plau (Espriu); entre moltes d'altres. El 1954 va iniciar-se en el cinema. Una de les seves interpretacions cinematogràfiques més rellevants ha estat a Actrius (1996) de Ventura Pons. En comptades ocasions ha treballat com a actriu de doblatge. El 1959, va fundar una companyia que va fer la seva première al Teatro Recoletos de Madrid. Ha codirigit títols com Medea amb Irene Papas i La casa de Bernarda Alba amb Glenda Jackson i Joan Plowright; entre d'altres. És mare de l'empresària teatral i política Alícia Moreno Espert. Durant la decada dels setanta va protagonitzar diversos projectes televisius. Entre els anys 1979 i 1981 va estar al costat de José Luis Gómez i Ramón Tamayo en la direcció del Centre Nacional d'Art Dramàtic. L'any 1986 a Londres va estrenar de l'obra La casa de Bernarda Alba, amb Glenda Jackson de protagonista. A partir de la década dels noranta va iniciar-se en el món de la direcció operística. El 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura «com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària».
L'any 1999 el municipi de Fuenlabrada va inaugurar la "Sala Municipal de Teatre Núria Espert", en homenatge a aquesta actriu. El novembre de 2010 es va inaugurar el Teatre Núria Espert situat a Sant Andreu de la Barca.
|
[
"Qui és Núria Espert i Romero?",
"Quan va començar la seva trajectòria teatral?",
"Quina va ser la seva obra debut?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Què feia a l’edat de 16 anys?",
"Amb quina edat va ser exitosa per primera vegada?",
"A quines produccions teatrals reconegudes ha participat?",
"Quan va començar dins l’àmbit cinematogràfic?",
"Què va crear el 1959?",
"Qui és la seva filla?",
"Amb qui va dirigir el Centre Nacional d’Art Dramàtic des de l’any 1979 fins al 1981?",
"Quina representació va fer fora d’Espanya?",
"Per quin motiu va ser premiada el 2015?",
"Com va ser honorada el 1999?",
"I el 2010?"
] |
{
"answer_end": [
123,
187,
243,
426,
515,
661,
1045,
1081,
1343,
1534,
1744,
1813,
2114,
2240,
2333
],
"answer_start": [
0,
125,
189,
266,
428,
609,
762,
1047,
1253,
1471,
1614,
1746,
1937,
2116,
2242
],
"input_text": [
"Una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.",
"Quan tenia 6 anys.",
"Terra baixa.",
"Entrà a l'Institut del Teatre de Barcelona per estudiar la disciplina de dansa i també va estudiar a l'Institut Maragall de Barcelona.",
"Actuava ja en representacions escèniques, mentre estudiava música i idiomes.",
"Amb 17 anys.",
"Gigi, La puta respectuosa, Las criades, Yerma i Doña Rosita la Soltera, Divinas palabras, El deseo bajo los Olmos, Una altra Fedra, si us plau.",
"El 1954.",
"Una companyia que va fer la seva première al Teatro Recoletos de Madrid.",
"L'empresària teatral i política Alícia Moreno Espert.",
"Amb José Luis Gómez i Ramón Tamayo.",
"La casa de Bernarda Alba.",
"Com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària.",
"El municipi de Fuenlabrada va inaugurar la Sala Municipal de Teatre Núria Espert.",
"Es va inaugurar el Teatre Núria Espert situat a Sant Andreu de la Barca."
]
}
|
mitologia
|
Timoteu de Tebes va ser un flautista, nascut a Beòcia al voltant del 380 aC que va viure almenys 60 anys. Va formar part dels més grans músics de l'escola tebana d'aulètica al costat de Càpsies de Tebes i Diofant de Tebes. Durant molt de temps se l'ha confós amb un altre músic famós, Timoteu de Milet. Tots dos es descriuen correctament al Suïda, però Timoteu de Tebes està absent del Realencyclopdie que conté setanta-set Timoteus.
Dotze documents descriuen la seva vida, la font més antiga és del segle I aC. Cap de les seves obres és coneguda. Segons Pitaule, que va ser jugador d'aulos als Jocs Pítics i un membre de cor que era com un director d'orquestra, Timoteu de Tebes podria haver tingut Antigènides de Tebes com a mestre. La seva carrera va començar a Atenes el 360 aC a Dionísia, on va guanyar brillantment un concurs de ditirambe mentre tocava l'Ajax furiós, una peça escrita per Timoteu de Milet, amb el cor de la tribu àtica Pandionis.
A la primavera del 354 aC el rei Felip II de Macedònia va organitzar un concurs musical on es van enfrontar tres grans flautistes de l'època, Antigènides, Chrisogonos i Timoteu de Tebes. Antigènides va guanyar. A la primavera del 334 aC Timoteu va tocar per Alexandre el Gran i el seu exèrcit abans de la travessa pels Dardanels que marca el començament de la seva expedició a Àsia. Al febrer del 324 aC va participar amb altres músics i quatre flautistes més (Phrinicós, Càpsies de Tebes, Diofant de Tebes i Eviós de Calcís), a les noces d'Alexandre a Susa. Timoteu era el millor flautista, i va fer la part més difícil, el Nom picià, que és un solo d'aulos acompanyat d'un cor. Va ser proper a Filip II de Macedònia i Alexandre el Gran.
|
[
"Qui va ser Timoteu de Tebes?",
"On va néixer?",
"Va viure més de 70 anys?",
"De què era membre?",
"Amb quin altre artista musical se l’ha confós?",
"A quin escrit no apareix Timoteu de Tebes?",
"Quants amb el seu mateix nom hi apareixen?",
"Quants textos fan una descripció de la seva trajectòria?",
"Les seves creacions són famoses?",
"Qui era Pitaule?",
"Què va dir sobre Timoteu de Tebes?",
"Quins van ser els seus inicis com a professor?",
"Qui va ser el guanyador de la competició de música que va organitzar el rei Felip II de Macedònia?",
"Per qui va tocar Timoteu l’any 334 aC?",
"A quin event va tocar amb Phrinicós, Càpsies de Tebes, Diofant de Tebes i Eviós de Calcís?"
] |
{
"answer_end": [
36,
53,
104,
172,
301,
401,
432,
472,
546,
661,
733,
872,
1162,
1245,
1510
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
106,
223,
353,
353,
434,
512,
555,
663,
735,
1140,
1164,
1357
],
"input_text": [
"Un flautista.",
"A Beòcia.",
"No.",
"Va formar part dels més grans músics de l'escola tebana d'aulètica.",
"Amb Timoteu de Milet.",
"Al Realencyclopdie.",
"Setanta-set.",
"Dotze.",
"No.",
"Va ser jugador d'aulos als Jocs Pítics i un membre de cor que era com un director d'orquestra.",
"Que podria haver tingut Antigènides de Tebes com a mestre.",
"La seva carrera va començar a Atenes el 360 aC a Dionísia, on va guanyar brillantment un concurs de ditirambe mentre tocava l'Ajax furiós.",
"Antigènides.",
"Per Alexandre el Gran i el seu exèrcit.",
"A les noces d'Alexandre a Susa."
]
}
|
vilaweb
|
El govern d'Ada Colau vetarà els cotxes un cop al mes en vies principals com Via Laietana o carrer Aragó. Així ho ha anunciat durant un acte al Col·legi de Periodistes, on ha explicat que una de les mesures de l'executiu serà la de pacificar carrers que actualment són ‘grans autopistes urbanes' per obrir-les als ciutadans. Replicant l'èxit de Gran de Gràcia –on ja s'aplica– el tall en carrers principals començarà al febrer amb Via Laietana, al març s'hi sumaran carrer de Sants, Creu Coberta i Aragó, i així de forma progressiva en els pròxims mesos fins a arribar a deu vies de tots els districtes. El vet als cotxes en aquests carrers serà sempre durant el primer dissabte de cada mes a la tarda, excepte en el cas d'Aragó, on només es tallarà durant el matí del primer diumenge del mes. ‘Creiem que serà una experiència positiva', ha defensat Colau, argumentant que cal canviar la mirada sobre la ciutat. ‘Ara estem en una ciutat que es va dissenyar amb una centralitat del cotxe', ha explicat, recordant que el vehicle ocupa un 60% de l'espai públic. Per això, ha dit, el canvi de model més important passa perquè la centralitat la tinguin les persones, els veïns, ‘per salut i qualitat de vida però també per seguretat'. Sobre seguretat, també ha anunciat que entre febrer i març una altra mesura que l'executiu començarà a aplicar és la de reduir la velocitat de la ciutat també per reduir la mortalitat dels atropellaments. ‘Reduir la velocitat fa la ciutat menys hostil', ha dit. L'objectiu, ha dit, és que en dos anys les vies amb un límit de velocitat de 30 passin del 50% actual al 75%. O dit d'una altra manera, que es redueixin les vies en què el límit de velocitat és de 50.
|
[
"Què farà Barcelona en Comú?",
"On ho ha comunicat?",
"Quins detalls ha donat al respecte?",
"A quin cas s’assembla?",
"Quan s’iniciarà?",
"Com anirà avançant?",
"Quants carrers es volen aconseguir?",
"Quin dia de la setmana s’efectuarà aquesta mesura?",
"Hi ha alguna excepció?",
"Com valora Colau aquesta mesura?",
"Com descriu Barcelona?",
"Què creu que és el que ha de tenir prioritat a la ciutat?",
"Quina altra iniciativa posarà en marxa en relació amb la seguretat?",
"Per què?",
"Quina és la meta?"
] |
{
"answer_end": [
104,
167,
323,
359,
426,
553,
602,
701,
792,
855,
1057,
1171,
1388,
1433,
1600
],
"answer_start": [
0,
106,
172,
325,
377,
445,
554,
604,
703,
794,
912,
1077,
1230,
1350,
1492
],
"input_text": [
"Vetarà els cotxes un cop al mes en vies principals com Via Laietana o carrer Aragó.",
"En un acte al Col·legi de Periodistes.",
"Ha dit que una de les mesures de l'executiu serà la de pacificar carrers que actualment són grans autopistes urbanes per obrir-les als ciutadans.",
"Al del carrer Gran de Gràcia.",
"Al febrer.",
"Al març s'hi sumaran carrer de Sants, Creu Coberta i Aragó, i així de forma progressiva en els pròxims mesos.",
"Deu vies de tots els districtes.",
"El primer dissabte de cada mes a la tarda.",
"Sí.",
"Com a una experiència positiva.",
"Dient que és una ciutat que es va dissenyar amb una centralitat del cotxe on el vehicle ocupa un 60% de l'espai públic.",
"Les persones, els veïns.",
"La de reduir la velocitat de la ciutat.",
"Per reduir la mortalitat dels atropellaments.",
"Que en dos anys les vies amb un límit de velocitat de 30 passin del 50% actual al 75%."
]
}
|
bios
|
Anna Rosselló i Elias (Flix, 3 de desembre de 1923 - 21 d'abril de 2020) va ser una escriptora catalana i esperantista compromesa amb els drets de les nacions sense estat, especialment de les que va visitar a l'Amèrica del Sud i Centreamèrica i la seva pròpia, els Països Catalans.
Nascuda a Flix l'any 1923, Anna Rosselló va viure en un entorn molt polititzat. Els seus dos germans lluitaren al bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola i acabaren condemnats per consells de guerra franquistes. Un d'ells a set anys de presó i l'altre aconseguí exiliar-se a la Catalunya Nord. Les autoritats franquistes en forçaren el retorn amb un xantatge familiar empresonant-ne el pare, el qual morí el 1940 a la presó segons la versió oficial perquè "havia caigut per unes escales".
Rosselló coneixeria a Josep Travesset, un parent llunyà de Balaguer que trobà a Andorra i que li serví d'enllaç per fer arribar correspondència al germà exiliat llavors a Perpinyà. Josep havia arribat a Andorra a finals de la Segona Guerra Mundial també fruit de l'exili republicà, passant de les trinxeres de la guerra al camp de concentració d'Argelers. Els nazis l'havien obligat a treballar en una fàbrica d'Alemanya de la qual escaparia al final de la guerra. Anna i Josep s'acabaren enamorant, es casaren i se n'anaren a viure a Barcelona. El marit seria empresonat pel seu passat republicà, però l'any 1956 en sortiria i marxaren a l'exili, amb la seva filla Carme Travesset.
El 1956 Anna Rosselló va viatjar al Brasil amb el seu marit Josep Travesset i la seva filla Carme de dos anys i mig, fugint de la repressió franquista i també a causa de la misèria de l'estat espanyol en aquella època. Després de residir a São Paulo un temps, van iniciar un viatge a través de tot el con sud per conèixer de pròpia mà les nacions ameríndies que havien estat esclavitzades pels colonitzadors espanyols. També assistiren a diversos col·loquis i congressos organitzats per les universitats o les entitats amb les quals contactaven. El viatge el van fer en un carruatge tirat a cavall que anomenaven cotxellar, amb el qual viatjaren pels estats del Brasil, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala, quedant-se a les portes de Mèxic on no els deixaren entrar. D'allí giraren cua vers Panamà i després de vuit anys al continent americà retornaren a Barcelona el 1965. El recorregut havia estat de 26.000 km. Tots aquells anys dugueren una vida senzilla i precària, combinant els ingressos que treien de conferències i exposicions de pintura amb l'ajuda econòmica de la gent que anaven coneixent.
El llibre L'Amèrica marginada, publicat el 1978, serviria de testimoni d'aquells anys de recerca i convivència amb nadius americans. Però l'obra d'Anna Rosselló acabaria sent més extensa, havent escrit vint-i-dos llibres on explica les aventures i coneixences dels amerindis d'Abya Yala, assajos diversos sobre els catalans i les seves memòries, on hi relata la repressió franquista que va patir ella i la seva família.
La filla Carme l'any 1975 també s'implicaria políticament entrant a l'organització del PSAN provisional i sent empresonada diverses vegades, arribant a ser torturada durant cinc dies a la Comissaria de la Via Laietana.
|
[
"Qui va ser Anna Rosselló i Elias?",
"Des de quan va sentir aquest compromís?",
"Com va ser el context on va créixer?",
"Els seus germans i el seu pare van ser arrestats per les autoritats franquistes?",
"Com va comunicar-se Rosselló amb el seu germà que es trobava a l’exili?",
"D’on havia escapat Josep?",
"Quina relació va acabar tenint amb Rosselló?",
"Van haver de marxar a l’exili ja un cop havíen format una família?",
"On van anar?",
"Què van fer després d’un temps a São Paulo?",
"Quin va ser el seu mitjà de transport?",
"Quan van retornar a Barcelona?",
"On queda reflectida vida d’aquesta família?",
"Quines altres obres va escriure Rosselló?",
"Quina vinculació política va tenir la seva filla?"
] |
{
"answer_end": [
170,
242,
360,
677,
955,
1239,
1286,
1457,
1556,
1876,
2081,
2394,
2755,
3042,
3147
],
"answer_start": [
0,
73,
282,
362,
776,
1132,
1241,
1379,
1459,
1678,
2005,
2364,
2624,
2762,
3044
],
"input_text": [
"Una escriptora catalana i esperantista compromesa amb els drets de les nacions sense estat.",
"Des de que va visitar a l'Amèrica del Sud i Centreamèrica.",
"Va viure a Flix en un entorn molt polititzat.",
"Sí.",
"A través de Josep Travesset, un parent llunyà de Balaguer que trobà a Andorra i que li serví d'enllaç per fer arribar correspondència al germà exiliat.",
"D'una fàbrica d'Alemanya.",
"S'acabaren enamorant i es casaren.",
"Sí.",
"Al Brasil.",
"Van iniciar un viatge a través de tot el con sud per conèixer de pròpia mà les nacions ameríndies que havien estat esclavitzades pels colonitzadors espanyols.",
"Un carruatge tirat a cavall que anomenaven cotxellar.",
"El 1965.",
"Al llibre L'Amèrica marginada, publicat el 1978.",
"Va escriure vint-i-dos llibres on explica les aventures i coneixences dels amerindis d'Abya Yala, assajos diversos sobre els catalans i les seves memòries, on hi relata la repressió franquista que va patir ella i la seva família.",
"Va entrar a l'organització del PSAN provisional."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Glauc (en grec antic Γλαῦκος Glaukos) fou un rei de Corint, fill de Sísif i de Mèrope. Va succeir el seu pare al tron d'Èfira, ciutat que aquell havia fundat, la futura Corint.
Casat amb Eurímede, fou pare de Bel·lerofont.
És conegut, sobretot per la seva mort. Va participar amb la seva quadriga als jocs fúnebres en honor de Pèlias. Iolau, fill d'Íficles, el va vèncer. Segons es diu, va portar els seus cavalls a beure en una font les aigües màgiques de la qual feien embogir, o també que va provocar la còlera d'Afrodita, ja que Glauc, per tal que les eugues fossin més ràpides, va impedir que copulessin, i això va ofendre a la deessa. Els animals, furiosos, el van destrossar i el van devorar.
Una altra llegenda diu que Glauc, el fill de Sísif, havia begut d'una font que conferia la immortalitat, però ningú no volia creure en la seva transformació, i per persuadir els homes, Glauc es llençà al mar i es va convertir en un déu marí que errava per les onades. Els mariners que topaven amb ell estaven segurs que moririen aviat.
Viccionari
|
[
"Qui va ser Glauc?",
"Quins eren els seus pares?",
"Va ser rei?",
"De quina ciutat?",
"Com es diria més tard?",
"Qui va ser la seva esposa?",
"I el seu fill?",
"Per quin fet és famós Glauc?",
"On havia portat els seus cavalls abans dels jocs?",
"I què va fer per augmentar la velocitat de les eugues?",
"Qui es va enfadar per aquest fet?",
"Com van reaccionar les bèsties?",
"Què va beure Glauc en una altra història sobre la seva mort?",
"Com va intentar demostrar el poder de la font?",
"Què pensaven els mariners quan es creuaven amb ell?"
] |
{
"answer_end": [
85,
112,
152,
152,
202,
222,
248,
287,
505,
635,
666,
725,
830,
993,
1061
],
"answer_start": [
0,
87,
114,
114,
147,
204,
224,
250,
414,
567,
519,
668,
754,
887,
995
],
"input_text": [
"Un rei de Corint.",
"Sísif i de Mèrope.",
"Sí.",
"Èfira.",
"Corint.",
"Eurímede.",
"Bel·lerofont.",
"Per la seva mort.",
"A beure en una font les aigües màgiques de la qual feien embogir.",
"Va impedir que copulessin.",
"La deesa Afrodita.",
"Els animals, furiosos, el van destrossar i el van devorar.",
"L'aigua d'una font que conferia la immortalitat.",
"Es llençà al mar i es va convertir en un déu marí que errava per les onades.",
"Estaven segurs que moririen aviat."
]
}
|
bios
|
Daniela Grau i Humbert (Elna, 1948) és una militant associativa, social i política nord-catalana, professora d'alemany i de català jubilada.
Va néixer a Elna en una família catalana on no s'havia parlat mai francès fins després de la Segona Guerra Mundial, quan van entrar mullers forasteres a la família. És filla de Gilbert Grau i Salvat i de Reina Grau i Humbert. Els avantpassats Grau ja s'estaven a Elna fa segles, i els Salvat provenen de la Garrotxa, on se'n troben rastres a partir del segle xiii.
El seu pare, en Gilbert Grau, un precursor de la lluita per a obtenir un estat independent internacionalment reconegut, era un nacionalista català i federalista europeu: defensava a principi dels anys 1970 amb el Partit Federalista Europeu de Catalunya el projecte d'uns Països Catalans independents dins del marc d'una Europa federal i denunciava el colonialisme francès. Va transmetre a la seva muller i a les filles la voluntat de defensar el país i de recuperar l'ús del català i de parlar-lo a les noves generacions.
Després del liceu, Daniela Grau va estudiar a la Universitat de Montpeller i a la de Heidelberg. A Alemanya es va adonar que el català, menyspreat a l'Estat francès, s'ensenyava i s'estudiava a les universitats estrangeres. Després d'haver tornat a Perpinyà a la fi de 1972 va començar a ensenyar-hi alemany al liceu privat Bon Socors. Un xic més tard, va engegar-hi cursos de català, el nombre d'hores dels quals anà augmentant gràcies a la seva passió. Des del 1976 fa cursos també a la Universitat de Perpinyà: durant deu anys, d'alemany, i després, de català.
Daniela Grau és casada amb un filòleg hongarès, Károly Morvay, professor de la Universitat de Budapest i coautor dels diccionaris català-hongarès, hongarès-català. Molts pensen que en Carles va aprendre la llengua del país després del casament, però ho va fer a Budapest, a la seva universitat, on s'ensenya català des de fa més de trenta-cinc anys.
Des del 1992, el 23 de juny Daniela Grau duu al Principat la Flama del Canigó fent la ruta de Vic i Manlleu alternativament, però ja com a adolescent acompanyava els seus pares i els patriarques dels Focs de Sant Joan quan l'any 1966 Gilbert Grau i Josep Deloncle van fer arribar per primera vegada la Flama del Canigó al Coll d'Ares. L'any 1973 va acompanyar els seus pares al Priorat i pels 1980 van portar la Flama també al País Valencià. D'ençà d'uns anys es dedica a explicar en el marc de conferències què significa el símbol de la Flama i quina és la seua història.
Al costat de les activitats lligades als Focs de Sant Joan, Daniela Grau des de molt jove va participar activament en les lluites per la llengua i la nació catalanes a l'Estat francès: amb altres companys van fundar l'associació Arrels, que fins avui fa funcionar una ràdio i una escola catalanes. Com a portaveu del Partit per Catalunya a les eleccions regionals del 1998, va corredactar amb Mité Pull el programa polític, tot introduint-hi per primera vegada a la Catalunya del Nord el concepte de desenvolupament sostenible.
El 2004, amb Jaume Deloncle i Pere Mateu, tots tres membres de l'associació Flama dels Països Catalans van aviar la lluita en contra de la decisió del President del Consell Regional, Georges Frêche, de denominar el país Septimanie, que es clogué en una gran manifestació que motivà Frêche a suprimir l'apel·lació.
Feu part del col·lectiu «No a Vauban a la Unesco», per mor de denunciar la colonització francesa i la mitificació de Sébastien Le Prestre de Vauban, enginyer militar en cap, responsable de les fortificacions de Lluís XIV de França, l'aparell militar repressiu erigit en contra el poble català. El Consell General, en digne successor del Conseil Souverain instaurat per Lluís XIV, orquestrà la manipulació històrica amb l'ajut de persones i institucions, víctimes de la propaganda oficial o atretes per subvencions i honors segons la més pura tradició colonialista.
Grau és membre del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana.
El 2007 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.
|
[
"Qui és Daniela Grau i Humbert?",
"Qui era el seu pare?",
"A quin partit pertanyia?",
"Què defensava?",
"Quines idees va abocar en la seva família?",
"Quina va ser la formació de Daniela Grau?",
"Què va iniciar més endavant moguda per una gran motivació?",
"De què va ser coautor el seu marit?",
"On va aprendre català?",
"Quan va portar la Flama de Canigó Daniela Grau per primer cop?",
"Què fa des de fa uns anys relacionat amb la Flama?",
"Què va fer a França?",
"Quina tasca va realitzar mentre formava part del Partit per Catalunya el 1998?",
"Juntament amb Jaume Deloncle i Pere Mateu va estar a favor d’anomenar el país Septimanie?",
"Quin guardó va obtenir Daniela Grau el 2007?"
] |
{
"answer_end": [
139,
534,
758,
877,
1026,
1123,
1481,
1754,
1885,
2019,
2513,
2698,
3041,
3273,
4068
],
"answer_start": [
0,
506,
506,
712,
879,
1028,
1364,
1592,
1756,
1942,
2384,
2575,
2813,
3052,
3996
],
"input_text": [
"Una militant associativa, social i política nord-catalana, professora d'alemany i de català jubilada.",
"Gilbert Grau.",
"Al Partit Federalista Europeu de Catalunya.",
"El projecte d'uns Països Catalans independents dins del marc d'una Europa federal i denunciava el colonialisme francès.",
"La voluntat de defensar el país i de recuperar l'ús del català i de parlar-lo a les noves generacions.",
"Després del liceu, Daniela Grau va estudiar a la Universitat de Montpeller i a la de Heidelberg.",
"Cursos de català, el nombre d'hores dels quals anà augmentant gràcies a la seva passió.",
"Dels diccionaris català-hongarès, hongarès-català.",
"A Budapest, a la seva universitat.",
"El 1992.",
"Es dedica a explicar en el marc de conferències què significa el símbol de la Flama i quina és la seua història.",
"Va participar activament en les lluites per la llengua i la nació catalanes a l'Estat francès.",
"Va corredactar amb Mité Pull el programa polític, tot introduint-hi per primera vegada a la Catalunya del Nord el concepte de desenvolupament sostenible.",
"No.",
"El Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla."
]
}
|
mitologia
|
Enòmau (grec antic: Οἰνόμαος; llatí: Oenomaus) va ser, d'acord amb la mitologia grega, un rei de Pisa (Èlide), fill d'Ares i d'una de les filles del déu riu Àsop, Harpinna.
Casat amb Estèrope, o amb Evàrete, germana de Leucip, tingué una filla, Hipodamia, molt bella, i que estava molt sol·licitada.
El seu pare es negava a donar-la en matrimoni, potser perquè estava enamorat d'ella o potser perquè l'oracle li va predir que moriria per causa del seu gendre. Per això, desafiava tots els pretendents a una cursa de carros amb ell: si guanyaven obtindrien la mà d'Hipodamia i si perdien serien morts. Abans de muntar el seu carro, Enòmau oferia un moltó a Zeus, i mentrestant el pretendent començava a córrer. La meta era a l'altar de Posidó, a Corint. Acabat el sacrifici Enòmau es posava en marxa i no trigava a atrapar el seu rival, al qual matava. Enòmau corria amb uns cavalls prodigiosos, donats pel seu pare Ares, i així arribà a vèncer dotze vegades, i havia clavat a la porta del seu palau els dotze caps dels pretendents, fins que es presentà Pèlops. Hipodamia es va enamorar d'ell i l'ajudà a subornar el cotxer Mirtil, l'auriga del seu pare. Mirtil, durant la cursa, va aconseguir que el carro d'Enòmau perdés una roda o se li trenqués l'eix. Enòmau, enredat amb les regnes, va ser arrossegat pels cavalls. O potser va morir sota l'espasa de Pèlops. No va sobreviure a la seva derrota.
Els mitògrafs anomenen els dotze (o tretze) pretendents morts per Enòmau: Mermnos, Hipòtous, Euríloc, Automedont, Pèlops d'Opunt, Acarnà, Eurímac, Lasi, Calcó, Tricoró, Alcàtous, fill de Portàon, Aristòmac i Cròtal.
|
[
"Qui va ser Enòmau?",
"A quina mitologia pertany?",
"Quins eren els seus pares?",
"Quina va ser la seva esposa?",
"Qui va ser la seva filla?",
"Què la caracteritzava?",
"Per què Enòmau feia que els pretendents de la seva filla fessin una cursa?",
"Quin ritual feia abans de pujar al carro?",
"On es trobava el final de la cursa?",
"Per què Enòmau va guanyar moltes vegades?",
"Què va fer amb els pretendents que van perdre?",
"De qui va caure enamorada Hipodamia?",
"Com li va donar un cop de mà?",
"Què li va passar a Enòmau?",
"Com són els noms dels dotze pretendents que van morir?"
] |
{
"answer_end": [
109,
85,
171,
191,
254,
298,
530,
660,
751,
957,
1030,
1091,
1152,
1360,
1612
],
"answer_start": [
0,
0,
111,
173,
227,
245,
300,
601,
710,
852,
961,
1053,
1061,
1255,
1398
],
"input_text": [
"Un rei de Pisa.",
"A la grega.",
"D'Ares i d'una de les filles del déu riu Àsop, Harpinna.",
"Estèrope.",
"Hipodamia.",
"Era molt bella i estava molt sol·licitada",
"Perquè es negava a donar la seva filla en matrimoni.",
"Oferia un moltó a Zeus.",
"A l'altar de Posidó, a Corint.",
"Perquè corria amb uns cavalls prodigiosos, donats pel seu pare Ares.",
"Va clavar a la porta del seu palau els seus caps.",
"De Pèlops.",
"L'ajudà a subornar el cotxer Mirtil, l'auriga del seu pare.",
"Enredat amb les regnes, va ser arrossegat pels cavalls o potser va morir sota l'espasa de Pèlops.",
"Mermnos, Hipòtous, Euríloc, Automedont, Pèlops d'Opunt, Acarnà, Eurímac, Lasi, Calcó, Tricoró, Alcàtous, fill de Portàon, Aristòmac i Cròtal."
]
}
|
mitologia
|
Joan de Nàpols, també Joan d'Aragó (en italià Giovanni d'Aragona), (Nàpols 25 de juny de 1456-17 d'octubre de 1485) fou un cardenal i abat italià, fill del rei Ferran I de Nàpols i lloctinent general del Regne de Nàpols a la Terra di Lavoro.
Quart fill del rei Ferran I de Nàpols i de la seva primera muller, Isabel de Chiaramonte, Joan d'Aragó era net d'Alfons el Magnànim. Fou destinat a la carrera eclesiàstica a fi de representar els interessos aragonesos a la cúria papal; per aquesta raó la seva educació religiosa i literària fou confiada al dominicà i prestigiós humanista Pietro Ranzano, que esdevindria el seu confessor i secretari particular.
Malgrat la seva breu vida, Joan d'Aragó acumulà un nombre considerable de dignitats eclesiàstiques. El 1465, amb només nou anys era lloctinent general del Regne de Nàpols al territori de Terra di Lavoro, que cobria les actuals províncies de Campània i Caserta i part de les de Latina, Frosinone i Isernia), i abat comendatari de l'abadia de la Santíssima Trinitat de La Cava; el 1467 esdevingué igualment comendatari de l'abadia de Montevergine.
El 1471 les avantdites comandes foren confirmades pel papa Sixt IV, que li confia igualment l'Abadia de Montecassino; i l'any següent, el 1472, esdevindria igualment comendatari de l'abadia cistercenca de Montearagón, a Osca. El 1473, amb disset anys, rebé el diaconat de mans del cardinal Roderic Llançol i de Borja; dos anys més tard, el 10 de març de 1475 obtenia el càrrec d'abat de San Benedetto de Salern, al qual s'afegiria poc després el d'abat comendatari de Mileto, al qual renuncià a inicis de 1481.
El 10 de novembre de 1477, beneficiant d'una dispensa d'edat, fou nominat administrador perpetu de l'arquebisbat de Taranto, i se li concedí el privilegi de dur la porpra, com símbol de la seva predestinació a la dignitat cardenalícia, exemple únic en la història de l'església d'un tal privilegi. Un mes després, en el consistori del 10 de desembre de 1477, fou creat cardenal diacre pel papa Sixt IV amb el títol de Sant'Adriano al Foro. El 25 de gener de 1478, Giovanni Paolo vassallo, bisbe d'Aversa i llegat pontifici, li imposava el capell cardenalici al Duomo de Nàpols; dos anys després, el 14 de gener de 1480, esdevindria cardenal prevere amb el mateix títol de Sant Adrià.
Als 22 anys, entre el 20 de gener i el 14 de maig de 1479, fou administrador de la seu de Badajoz. El 19 d'abril del mateix any fou nomenat protonotari apostòlic i legat pontifici a Hongria, amb la intenció de promoure una creuada contra els turcs. Partí de Roma el 31 d'agost per ser acollit a la cort del seu cunyat, Maties Corví, espòs de la seva germana Beatriu d'Aragó; Corví li conferí l'administració de l'arquebisbat d'Esztergom.
La seva carrera meteòrica no s'aturà. El 1483 esdevenia arquebisbe de Salerno, i el mateix any adquirí el títol de cardenal de Santa Sabina i, a partir de 1484, el de San Lorenzo in Lucina com a comendatari.
A principis de 1485, el rei Ferran I, tenint en compte les despeses contretes durant la guerra per alliberar Otranto dels turcs, havia imposat taxes al clergat del Regne de Nàpols, alhora que refusava de pagar els censos deguts al papat; aquestes decisions el feren entrar en conflicte amb el papa Innocenci VIII. Ferran, per reconciliar-se amb el papa, envià a Roma el seu propi fill, el cardenal Joan. Malauradament el cardenal, tot just arribat a Roma, fou contagiat per la pesta, que atacava amb fúria la ciutat, i que provocà la seva mort el 17 d'octubre de 1485. Fou enterrat a l'altar major de la basílica de Santa Sabina, d'on era cardenal titular.
|
[
"Qui va ser Joan de Nàpols?",
"Qui era el seu pare?",
"Qui era el seu avi?",
"Per què se li va assignar la carrera eclesiàstica?",
"Qui va ser el seu mestre?",
"Què va aconseguir el 1465?",
"I el 1467?",
"Quin altre fet va tenir lloc aquell mateix any?",
"I el 1472?",
"Amb quina edat va convertir-se en diaca?",
"Quins abats obtingué més endavant?",
"Quin acte d’honor va tenir el 1477?",
"Quin càrrec va obtenir el 19 d’abril de 1479?",
"Per què el rei Ferran I va enviar Joan de Nàpols a Roma?",
"Què va passar un cop va ser a Roma?"
] |
{
"answer_end": [
145,
178,
373,
476,
595,
1028,
1098,
1216,
1324,
1416,
1574,
1781,
2484,
3343,
3508
],
"answer_start": [
0,
147,
332,
375,
494,
754,
1030,
1100,
1235,
1326,
1418,
1611,
2394,
3255,
3359
],
"input_text": [
"Un cardenal i abat italià.",
"Ferran I de Nàpols.",
"Alfons el Magnànim.",
"A fi de representar els interessos aragonesos a la cúria papal.",
"Pietro Ranzano.",
"Era lloctinent general del Regne de Nàpols al territori de Terra di Lavoro, i abat comendatari de l'abadia de la Santíssima Trinitat de La Cava.",
"Esdevingué comendatari de l'abadia de Montevergine.",
"Les avantdites comandes foren confirmades pel papa Sixt IV, que li confia igualment l'Abadia de Montecassino.",
"Esdevindria igualment comendatari de l'abadia cistercenca de Montearagón, a Osca.",
"Amb disset anys.",
"El de San Benedetto de Salern, al qual s'afegiria poc després el d'abat comendatari de Mileto.",
"Fou nominat administrador perpetu de l'arquebisbat de Taranto i se li concedí el privilegi de dur la porpra, com símbol de la seva predestinació a la dignitat cardenalícia.",
"Fou nomenat protonotari apostòlic i legat pontifici a Hongria.",
"Per reconciliar el rei Ferran I amb el papa.",
"Fou contagiat per la pesta que provocà la seva mort el 17 d'octubre de 1485."
]
}
|
books
|
-I bé: pocs o molts… ès igual, si han volat.
-I per què han d'haver volat?
-Homo de Déu, perquè sa vida ès cara.
-Doncs… no han volat, Temme!- declarà el vell amb fermesa, després d'una breu vacil·lació. -Para ment qui t'ho diu: no han volat.
-Llamps! Això ès saber molt. ¿Que sou bruixot, vós?
-Res de males arts, Temme! Però… amb s'oreia sorda hi sento més fi que s'atra gent amb les dues bones. Ets aucells des cel, entre dos llustres, vénen a contar-me secrets. Res: te dic que es diners no han volat; i, quan ho dic, ho sé.- Aquí l'avi Mundet féu una pausa, i, després, abaixant la veu, afegí: -Es guanys de sa teua mare basten per as passament de ca vostra, i sa dona no vol tocar es teus. Els posa de banda. Jo sé qui els hi guarda: una persona de tota confiança. Ho sé, Temme. Es muntant no el conec; però, si tu vols podem afinar-lo leri-leri. Ara ho veuràs. ¿Què et sembla que has vingut guanyant, uns dies amb atros d'ençà que pesques amb enteniment?
|
[
"Quina quantitat de coses que han desaparegut no li fa res a Temme?",
"Què li pregunta l'avi Mundet?",
"Què li respon ella?",
"Com li contradiu l'avi Mundet?",
"Amb quina actitud pronuncia aquestes paraules?",
"Quina resposta li dona Temme?",
"Quina pregunta li fa, a continuació?",
"Ell respon que sí?",
"Quina habilitat diu que té, però?",
"Qui diu que ve a explicar-li secrets?",
"Quina idea reitera?",
"Què afegeix com a argument?",
"Què diu que fa la dona amb els diners?",
"L'avi Mundet sap qui custodia els diners?",
"Què diu que no sap, però?",
"Quina pregunta li fa a Temme relacionat amb els guanys?"
] |
{
"answer_end": [
43,
74,
111,
241,
170,
270,
294,
321,
396,
464,
504,
662,
714,
739,
808,
962
],
"answer_start": [
1,
46,
76,
114,
114,
244,
272,
296,
322,
398,
466,
600,
666,
716,
786,
869
],
"input_text": [
"Tant si són pocs com si són molts.",
"Per què han d'haver volat.",
"Diu que sa vida ès cara.",
"Diu que no han volat.",
"Amb fermesa.",
"Diu que això és saber molt.",
"Si és bruixot.",
"No.",
"Amb s'oreia sorda hi sent més fi que s'atra gent amb les dues bones.",
"Ets aucells des cel.",
"Que es diners no han volat.",
"Dient que es guanys de la mare de Temme basten per as passament de casa seva.",
"No vol tocar els de Temme, els posa de banda.",
"Sí.",
"Es muntant.",
"¿Què et sembla que has vingut guanyant, uns dies amb atros d'ençà que pesques amb enteniment?"
]
}
|
mitologia
|
Temisto (en grec antic Θεμιστώ), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipseu, fill al seu torn del déu-riu Peneu i de Creüsa.
Va ser la tercera dona d'Atamant, un dels fills d'Èol i Enàrete. Amb ell va tenir quatre fills, Leucó, Eritri, Esqueneu i Ptous. Higí, seguint una obra perduda d'Eurípides, diu que només va tenir dos fills, Orcomen i Esfingi. Una tradició beòcia la fa mare d'Atalanta.
Eurípides, en una tragèdia perduda, Ino, tractava del tercer casament d'Atamant, amb Temisto, la filla d'Hipseu. En aquesta obra, Ino havia marxat a la muntanya, després del fracàs del sacrifici de Frixos. Allà va trobar les bacants que estaven al servei de Dionís, i s'hi uní. Atamant, pensant que era morta, es va casar amb Temisto. Però Ino va tornar en secret i es va donar a conèixer a Atamant, que la va fer entrar al palau com a serventa. Temisto va saber que la seva rival no era morta, però no va poder.la trobar. Va voler matar els fills d'Ino i va ordenar a la nova serventa que vestís de negre els fills de l'anterior muller d'Atamant i de blanc els seus dos fills, Orcomen i Esfingi, per poder-los distingir a la nit. La falsa esclava va canviar els vestits, i Temisto va matar els seus propis fills i els d'Ino es van salvar. Temisto es va suïcidar.
|
[
"Qui va ser Temisto?",
"A quina mitologia pertany?",
"De qui va ser muller?",
"Quina va ser la seva descendència?",
"Quina va ser la descendència d’Higí?",
"Qui era segons una història tradicional beòcia?",
"Què és Ino?",
"Per què Ino va anar a la muntanya?",
"Amb qui es va trobar?",
"Va marxar sense interactuar?",
"Per què Atamant es va unir en matrimoni amb Temisto?",
"Què va passar després?",
"Quin càrrec va tenir a palau?",
"Per què Temisto va demanar a la serventa que els seus fillastres duguessin roba de diferent color als seus fills?",
"Què va provocar que la serventa canviés els colors?"
] |
{
"answer_end": [
86,
66,
168,
263,
360,
403,
444,
609,
669,
681,
738,
803,
849,
1134,
1267
],
"answer_start": [
0,
0,
136,
201,
265,
362,
405,
535,
611,
673,
683,
745,
771,
961,
1136
],
"input_text": [
"Una filla d'Hipseu.",
"A la grega.",
"Va ser la tercera dona d'Atamant.",
"Leucó, Eritri, Esqueneu i Ptous.",
"Va tenir dos fills, Orcomen i Esfingi.",
"La mare d'Atalanta.",
"Una tragèdia perduda d'Eurípides.",
"Pel fracàs del sacrifici de Frixos.",
"A les bacants que estaven al servei de Dionís.",
"No.",
"Perquè pensava que Ino era morta.",
"Ino va tornar en secret i es va donar a conèixer a Atamant.",
"El de serventa.",
"Per poder-los distingir a la nit.",
"Temisto va matar els seus propis fills i els d'Ino es van salvar, la qual cosa va fer que després Temisto es suïcidés."
]
}
|
vilaweb
|
El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha advocat perquè l'economia catalana s'encamini cap a un creixement sostingut, integrador i vertebrat, basaten un full de ruta ordenat, compartit i socialment sòlid i alineat amb Europa. En la roda d'aquest dimarts de presentació de la Jornada dels Economistes 2016, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, ha destacat que l'economia catalana ha sabut adaptar-se als canvis des de la revolució industrial fins a la integració al mercat comú europeu, i que ho seguirà fent davant els reptes de l'economia global, tot i les ‘limitacions de política pressupostària i fiscal'. Per això, el CEC conclou que Catalunya es pot adaptar als reptes de la nova economia global si reforça la seva indústria, millora la seva productivitat, potencia l'excel·lència empresarial i defineix un model d'infraestructures integrat. Casas ha apuntat que els reptes del país són de gran envergadura i que, tot i no poder estar en contra estar en contra de la intensificació del comerç i de la globalització, el col·legi és conscient que la manca d'una governança global provoquen ‘a curt termini' desigualtats que fan trontollar els equilibris mundials. En aquest sentit ha destacat que cal definir un model de governança fonamentat en una ètica a escala global que permeti afrontar aquests desequilibris que genera la globalització. Així mateix, ha afirmat que un dels reptes que té Europa és ser capaç d'exportar el millor que té i importar el millor dels altres en base als tractats de comerç mundial que es defineixen actualment fruit de la intensificació del comerç. ‘Ens preocupa la manca real d'informació que té la societat, que impedeix formar-se un judici raonat sobre avantatges i inconvenients d'aquests tractats', ha afegit. Finalment, ha destacat que Catalunya està experimentant un canvi estructural profund que afecta les bases del seu model productiu, social i polític, però compta, també, amb una capacitat contrastada i amb actius suficients per adaptar-se al nou escenari. I és que, segons Casas, el país és ‘fort comparativament i té una gran capacitat d'adaptació'. També ha volgut recordar que històricament Catalunya s'ha adaptat a tot i, malgrat que actualment existeixen ‘limits polítics importants a l'hora de prendre decisions', serà possible, de nou, adaptar-se a aquest nou ordre.
|
[
"Què ha proposat el Col·legi d’Economistes de Catalunya?",
"Qui és Joan B. Casas?",
"On va fer un comunicat?",
"Què va dir?",
"El Col·legi creu que Catalunya podrà adaptar-se a la nova economia mundial?",
"Quines condicions es mencionen?",
"Què tenen present que causa diferències que desestabilitzen l’equilibri global?",
"Què proposa Joan B. Casas per fer front a aquestes dificultats?",
"I quina acció considera que Europa hauria de poder dur endavant?",
"Què diu que li causa preocupació?",
"En quin moment diu que es troba Catalunya?",
"Quines esperances diu que té, però?",
"Com defineix Catalunya?",
"Què ha portat a la memòria?",
"Quins obstacles considera que hi ha en el present?"
] |
{
"answer_end": [
225,
369,
369,
635,
728,
873,
1193,
1373,
1611,
1765,
1926,
2032,
2127,
2200,
2296
],
"answer_start": [
0,
307,
227,
356,
647,
666,
1049,
1212,
1388,
1614,
1790,
1933,
2058,
2129,
2204
],
"input_text": [
"Que l'economia catalana s'encamini cap a un creixement sostingut, integrador i vertebrat, basaten un full de ruta ordenat, compartit i socialment sòlid i alineat amb Europa.",
"El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya.",
"En la roda de presentació de la Jornada dels Economistes 2016.",
"Que l'economia catalana ha sabut adaptar-se als canvis des de la revolució industrial fins a la integració al mercat comú europeu, i que ho seguirà fent davant els reptes de l'economia global, tot i les limitacions de política pressupostària i fiscal.",
"Sí.",
"Si reforça la seva indústria, millora la seva productivitat, potencia l'excel·lència empresarial i defineix un model d'infraestructures integrat.",
"Que la manca d'una governança global provoquen a curt termini desigualtats que fan trontollar els equilibris mundials.",
"La definició d'un model de governança fonamentat en una ètica a escala global que permeti afrontar aquests desequilibris que genera la globalització.",
"Ser capaç d'exportar el millor que té i importar el millor dels altres en base als tractats de comerç mundial que es defineixen actualment fruit de la intensificació del comerç.",
"La manca real d'informació que té la societat, que impedeix formar-se un judici raonat sobre avantatges i inconvenients d'aquests tractats.",
"Està experimentant un canvi estructural profund que afecta les bases del seu model productiu, social i polític.",
"Creu que compta amb una capacitat contrastada i amb actius suficients per adaptar-se al nou escenari.",
"Com a fort comparativament i amb una gran capacitat d'adaptació.",
"Que històricament Catalunya s'ha adaptat a tot.",
"Alguns limits polítics importants a l'hora de prendre decisions."
]
}
|
bios
|
Asha Maria Miró Vega (Saha, Índia, 1967), més coneguda com a Asha Miró, és una escriptora i presentadora de televisió catalana d'ascendència índia.
Nascuda a Saha, prop de Nasik, a la India, originalment amb el nom de Usha Ghoderao, el seu pare l'hi va canviar per Asha (Esperança) en lliurar-la a les religioses d'un orfenat; aquest era també el nom de la seva germana gran, Asha Meherkhamb. La seva primera infància va transcórrer en orfenats a Mumbai. El 1974, va ser adoptada per una família catalana i des de llavors ha viscut a Barcelona. Es diplomà en Ciències de l'Educació a la Blanquerna - Universitat Ramon Llull de Barcelona i cursà la carrera musical i de piano al Conservatori Municipal de Barcelona. Després d'estudiar a la capital catalana, es dedicà a l'ensenyament a diverses escoles de música des de 1989 a 2001. Ha treballat en diversos projectes de voluntariat a l'Índia, Ruanda i Mèxic i s'ha compromès a la comprensió intercultural i una experta en adopcions. També ha organitzat programes infantils a la televisió i ha estat presentadora de Televisió.
L'adopció i els seus dos primers viatges a l'Índia els ha descrit en dos llibres, que van ser filmats com un documental de televisió. Les seves experiències van inspirar Miró també a publicar llibres infantils. Tots ells han passat a convertir-se en els més venuts, traduïts del català a molts altres idiomes. El 2015 la versió cinematogràfica de Rastres de sàndal, va arribar a guanyar el Premi Gaudí a la millor pel·lícula en llengua catalana.
Asha Miró, que ha estat considerada com una icona de la interculturalitat, ha treballat al Departament de Comunicació del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004, i col·labora amb diverses ONG.
|
[
"Qui és Asha Maria Miró Vega?",
"On va néixer?",
"Quin era el seu nom inicial?",
"Què significa Asha?",
"Què va passar el 1974?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quina va ser la seva feina fins al 2001?",
"On ha sigut voluntària?",
"Ha treballat en la televisió?",
"De què tracta els llibres que ha publicat?",
"Què se’n va fer d’ells més endavant?",
"Quin impacte van tenir les seves vivències?",
"Han sigut reconeguts?",
"Alguna de les obres d’Asha ha sigut premiada?",
"Quin càrrec destacat va tenir Asha l’any 2004?"
] |
{
"answer_end": [
146,
189,
231,
281,
543,
713,
830,
907,
1074,
1156,
1208,
1285,
1340,
1520,
1693
],
"answer_start": [
0,
148,
191,
265,
455,
545,
757,
832,
983,
1076,
1162,
1210,
1287,
1386,
1522
],
"input_text": [
"Una escriptora i presentadora de televisió catalana d'ascendència índia.",
"A Saha, prop de Nasik, a la India.",
"Usha Ghoderao.",
"Esperança.",
"Va ser adoptada per una família catalana i des de llavors ha viscut a Barcelona.",
"Es diplomà en Ciències de l'Educació a la Blanquerna - Universitat Ramon Llull de Barcelona i cursà la carrera musical i de piano al Conservatori Municipal de Barcelona.",
"Va ser professora a diverses escoles de música.",
"En diversos projectes de voluntariat a l'Índia, Ruanda i Mèxic.",
"Sí.",
"De l'adopció i els seus dos primers viatges a l'Índia.",
"Van ser filmats com un documental de televisió.",
"Les seves experiències van inspirar Miró també a publicar llibres infantils.",
"Sí.",
"Sí.",
"Va treballar al Departament de Comunicació del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004."
]
}
|
mitologia
|
El rapte d'Europa és una obra del pintor i escultor català Joan Tuset i Suau. Les seves figures són característiques del seu estil. Va crear un estil propi dins de l'art figuratiu, recognoscible per les seves deformacions del cos i la seva ambigüitat. Aquesta obra està realitzada a l'oli sobre llenç, i va ser pintada a 1999. Mesura 60 cm d'alt i 60 cm d'ample. Joan Tuset interpreta com abans d'ell, molts artistes aquest episodi mitològic, donant una imatge contemporània i diferent de l'escena). El rapte d'Europa és un quadre a l'oli de Joan Tuset pintat en el estudi de Barcelona el 1999. El periodista Josep Maria Cadena, va dir d'aquesta obra: és d'una figuració en certa manera hieràtica, destinada a conduir-nos a la reflexió sobre el que significa aquesta faula. Es va exposar en la ja desapareguda Galeria Magdalena Baxeras de (Barcelona) el mateix any.
Aquest quadre i els de la seva sèrie, marquen el començament d'un nou període en l'obra de Joan Tuset, és la referència clau per parlar de la seva transformació en l'art figuratiu, del qual aquest artista català, n'és un bon exponent. Marca un nou punt de partida on transforma cada vegada més les seves figures, els cànons de profunditat espacial i l'ideal existent dels seus cossos.
El rostre de la deessa, sorpresa, nua i en moviment, sembla oposar resistència i gairebé està relliscant del llom del toro, té influències de l'art clàssic, que Tuset va estudia en la seva estada a París, la cara de la deessa de front presenta un perfil que recorda les màscares teatrals gregues. El rapte d'Europa de Joan Tuset és una obra pertanyent a la nova pintura del segle xx. Les bases d'aquesta obra estan influenciades per una reinterpretació de les figures de Michelangelo, també rememora Les grans banyistes (Cézanne, Londres) i les escenes d'El Bany Turc (Ingres) o El rapte de les filles de Leucip de Peter Paul Rubens.
|
[
"Quin quadre es menciona de Joan Tuset i Suau?",
"A què es dedica?",
"Com es defineix la seva forma de pintar?",
"Quina tècnica té el quadre mencionat?",
"Quina és la seva grandària?",
"Quina variació aporta Joan Tuset a l’escena representada al quadre?",
"On el va fer?",
"Com el descriu el periodista Josep Maria Cadena?",
"Quin pes té aquesta obra dins la trajectòria de Joan Tuset?",
"De quin estil és expert Joan Tuset?",
"De quina manera inicia un nou començament en el seu art?",
"On va formar-se Tuset en art clàssic?",
"A quina corrent artística pertany el quadre de Tuset?",
"En què s’inspira?",
"Quines altres obres menciona?"
] |
{
"answer_end": [
76,
76,
250,
300,
362,
498,
596,
775,
1048,
1102,
1252,
1457,
1636,
1737,
1886
],
"answer_start": [
0,
30,
132,
252,
327,
375,
503,
598,
869,
1033,
1104,
1378,
1551,
1638,
1745
],
"input_text": [
"El rapte d'Europa.",
"És pintor i escultor.",
"Com un estil propi dins de l'art figuratiu, recognoscible per les seves deformacions del cos i la seva ambigüitat.",
"Oli sobre llenç.",
"Mesura 60 cm d'alt i 60 cm d'ample.",
"Dona una imatge contemporània i diferent de l'escena.",
"En el estudi de Barcelona.",
"Dient que és d'una figuració en certa manera hieràtica, destinada a conduir-nos a la reflexió sobre el que significa aquesta faula.",
"Marca juntament amb els de la seva sèrie el començament d'un nou període en la seva obra i és la referència clau per parlar de la seva transformació en l'art figuratiu.",
"De l'art figuratiu.",
"Transforma cada vegada més les seves figures, els cànons de profunditat espacial i l'ideal existent dels seus cossos.",
"A París.",
"A la nova pintura del segle xx.",
"En una reinterpretació de les figures de Michelangelo.",
"Les grans banyistes (Cézanne, Londres) i les escenes d'El Bany Turc (Ingres) o El rapte de les filles de Leucip de Peter Paul Rubens."
]
}
|
bios
|
Verònica Cantó Domènech (Cocentaina, 1964) és una editora, filòloga i professora valenciana, acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Llicenciada en Filosofia i Lletres (secció de filologia catalana) a la Universitat d'Alacant l'any 1987. Ha estat directora de publicacions de l'editorial alcoiana Marfil des del 1989 i presidenta de l'Associació d'Editors del País Valencià des del 1999 fins al 2002.
Pel que fa a la divulgació del valencià al País Valencià, ha sigut membre dels equips de treball Arc Mediterrani i Cultura Popular del CEP de Torrent entre el 1995 i 1998. També fou col·laboradora del diari Levante-EMV en els cursos de valencià publicats en el suplement "Aula" entre el 1999 i 2001.
Verònica Cantó ha estat professora de valencià als instituts de Torrent, de Novelda, Miguel Hernández, i Jaume II d'Alacant durant el curs 1988-1989. També de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat d'Alacant durant el curs 1987/1988. Entre el 1989 i 1990 fou arxivera de l'Arxiu Patrimonial de la Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina.
Des del 2006 és secretària de l'AVL.
El gener de 2018 participà en el cicle de conferències organitzat per la Universitat de València i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a l'entorn de l'aportació de les dones al llarg de la història en la literatura, la història, l'educació i el dret, entre d'altres disciplines.
Guardonada amb el Premi Joan Valls i Jordà per l'ús i promoció del valencià 2003, que atorga l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi.
|
[
"Qui és Verònica Cantó Domènech?",
"On va néixer?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quins càrrecs importants va tenir fins al 2002?",
"De quines associacions ha format part que estiguin relacionades amb la llengua valenciana?",
"Ha participat en publicacions de diaris?",
"A quines escoles va ensenyar llengua valenciana del 1988 al 1989?",
"I a quina universitat?",
"Quin càrrec va ocupar entre el 1989 i 1990?",
"Quin càrrec té dins l’AVL?",
"Quin any va ser conferenciant?",
"Qui en va ser l’organitzador?",
"Quin tema es va tractar?",
"Ha rebut cap premi?",
"De part de qui?"
] |
{
"answer_end": [
147,
42,
241,
415,
566,
715,
865,
940,
1080,
1117,
1173,
1259,
1402,
1484,
1554
],
"answer_start": [
0,
0,
149,
254,
417,
595,
717,
867,
967,
1082,
1119,
1149,
1260,
1404,
1404
],
"input_text": [
"Una editora, filòloga i professora valenciana, acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).",
"A Cocentaina.",
"És llicenciada en Filosofia i Lletres (secció de filologia catalana) per la Universitat d'Alacant.",
"Ha estat directora de publicacions de l'editorial alcoiana Marfil des del 1989 i presidenta de l'Associació d'Editors del País Valencià.",
"Ha sigut membre dels equips de treball Arc Mediterrani i Cultura Popular del CEP de Torrent.",
"Sí.",
"Al de Torrent, de Novelda, Miguel Hernández, i Jaume II d'Alacant.",
"La d'Alacant.",
"Fou arxivera de l'Arxiu Patrimonial de la Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina.",
"És secretària.",
"El 2018.",
"La Universitat de València i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).",
"L'aportació de les dones al llarg de la història en la literatura, la història, l'educació i el dret, entre d'altres disciplines.",
"Sí.",
"L'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi."
]
}
|
books
|
Tothom fa senyal d'aprovació. Aquells empordanesos no s'estranyen pas de que els morts, per bé que estiguin llurs ànimes al cel i per freds que hagin de trobar llurs cossos soterrats, vulguin, amb permis de Déu, gaudir-se un cop l'any puntejant la sardana, el ball de llurs dolços records, el ball sagrat de la terra.
Estic a la vora del mar, assegut en una roca i amb les cames nues ficades dintre l'aigua. La penya em fa de respatller, m'hi recalco còmodament i, tot amarant-me de les frescors de la marinada, que minva per moments, passejo les mirades pel cel.
El sol ja és post; però ha deixat ratxes de llum ressagades, que pugnen encara per conservar en l'aire llur senyoriu: s'emparen de les bromes i dels núvols, s'hi vessen, regalimant-hi per damunt, a filets d'or, hi encenen flames insegures, i, compenetrant-los, els impregnen de resplendents coloracions. Mes enlloc troben estabilitat, i aquí s'apaga una flama, allí s'escola un regalim, tot s'esmortueix per instants: els vapors atmosfèrics canvien llur color de porpra per la de lilà, i la de lilà per una grisor moradenca; i la llum foragitada dels baixos salta als de més amunt, i encara allí fulgura, i s'hi esparpella, i prova d'agafar-s'hi, assajant totes ses meravelloses transformacions. ¡Ah, com m'agrada, seguir d'una a l'altra broma, d'un a l'altre núvol, aquesta llum moridora que es va retirant amb tanta de recança! Els meus ulls la segueixen, la segueixen… No em dol pas, perdre les hores així. Aquests moments són els millors de la vida.
Mentrestant les platges properes han restat desertes. Els banyistes que prenien la fresca aplegats en el sorral, se'n són anats cap al poble. En les cales, ni un nedador, ni una barqueta. Amb la soledat s'exhala de la naturalesa un encant sols comparable al d'una declaració d'amor feta amb els ulls per una verge silenciosa. Sembla que em digui: -Tota per a tu: ningú ens destorba, ja.- No em cansaria mai d'aquesta conversa muda. I van davallant del cel les tristeses dolces de la vesprada serena. El vent manca: ara una bufada, ara un alè, després res… la calma. La mar no es mou, i sa remoreta fonda i acompassada és una nota que, en compte de destorbar el silenci, el fa ressaltar i li dóna una mena de majestat. Veig una estrella que lluu sordament, palpitant per encendre's. Ja és nit.
|
[
"Quina reacció té la gent?",
"D’on és la població que es descriu?",
"De què no se sorprenen?",
"Com defineix la sardana?",
"On es troba el narrador?",
"Quina postura té?",
"Cap on mira?",
"Com defineix la llum d’aquells moments?",
"Com explica que van canviant les tonalitats?",
"Com descriu el seu moviment?",
"Què diu que gaudeix?",
"Com defineix aquestes estones?",
"Hi ha gent a la platja?",
"Com descriu els moments on no hi ha ningú?",
"Regna el silenci?"
] |
{
"answer_end": [
28,
50,
255,
316,
362,
461,
562,
802,
1087,
1258,
1393,
1516,
1704,
1903,
2234
],
"answer_start": [
0,
30,
30,
245,
318,
365,
535,
564,
982,
1091,
1260,
1474,
1530,
1706,
2018
],
"input_text": [
"Tothom fa senyal d'aprovació.",
"De l'Empordà.",
"De que els morts vulguin amb permis de Déu gaudir-se un cop l'any ballant la sardana.",
"Com el ball de llurs dolços records, el ball sagrat de la terra.",
"A la vora del mar, assegut en una roca.",
"Amb les cames nues ficades dintre l'aigua recolzant-se còmodament sobre una penya.",
"Cap el cel.",
"El sol deixat ha ratxes de llum ressagades, que pugnen encara per conservar en l'aire llur senyoriu: s'emparen de les bromes i dels núvols, s'hi vessen, regalimant-hi per damunt, a filets d'or i hi encenen flames insegures.",
"Els vapors atmosfèrics canvien llur color de porpra per la de lilà, i la de lilà per una grisor moradenca.",
"La llum foragitada dels baixos salta als de més amunt, i encara allí fulgura, i s'hi esparpella, i prova d'agafar-s'hi, assajant totes ses meravelloses transformacions.",
"Seguir d'una a l'altra broma, d'un a l'altre núvol, aquella llum moridora que es va retirant amb tanta de recança.",
"Com les millors de la vida.",
"No.",
"S'exhala de la naturalesa un encant sols comparable al d'una declaració d'amor feta amb els ulls per una verge silenciosa que digui que tot és per a tu, que ningú ens destorba, ja.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Dolors Orriols i Monset (Vic, 25 de gener de 1914 – Barcelona, 23 d'agost de 2008) fou una escriptora catalana.
Va iniciar la seva trajectòria literària l'any 1949 com a contista i, a partir dels cinquanta, va escriure novel·les com Retorn a la vall (1950), Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Petjades sota l'aigua (1984), Molts dies i una sola nit o Una altra sonata a Kreutzer (1985), Una por submergida (1992) i El riu i els inconscients. Aquesta darrera obra, escrita el 1950 però publicada l'any 1990, és un dels documents més esfereïdors de la postguerra al nostre país. El 1960 va participar activament en la creació del primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona i en fou la primera sots-directora. Membre fundadora del Club de Divulgació Literària, fou la principal editora de la revista cultural en català Aplec, frustrada per les autoritats franquistes. Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'any 2003 va publicar Escampar la boira, una obra de caràcter autobiogràfic. Traduí del francès, amb Alberta Font, la novel·la El món fantàstic de Ti Jean L'horizon de l'escriptora antillana Simone Schwartz-Bart.
Morí el dissabte 23 d'agost de 2008 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de 94 anys. El funeral se celebrà el dilluns 25 al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona per a posteriorment ser traslladada al cementiri de Cabrils.
El seu fill, Antoni Lloret i Orriols, és un escriptor i científic especialitzat en el camp de l'energia. L'any 2018, en condició d'hereu, va cedir a la Biblioteca de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, un fons documental procedent de l'activitat de l'escriptora (actualment, pendent de tractament).
Declarada vigatana Il·lustre per l'Ajuntament de Vic, el 25 de gener de 2022, data en què es commemoraven 107 anys del seu naixement. És la tercera dona reconeguda amb aquesta distinció.
|
[
"Qui és Maria Dolors Orriols i Monset?",
"Quan va començar a escriure?",
"Quines obres va publicar dels anys cinquanta en endavant?",
"Quan va redactar El riu dels inconscients?",
"De què tracta?",
"En què va col·laborar el 1960?",
"Quin càrrec hi va ocupar?",
"Quin paper va tenir a Aplec?",
"Què va passar a aquesta revista?",
"De què va ser membre?",
"Quin és el nom de la seva autobiografia?",
"Ha exercit com a traductora?",
"A què es dedica el fill de Maria Dolors Orriols i Monset?",
"Què va fer el 2018?",
"Quin honor va rebre Maria Dolors Orriols i Montset l’any 2022?"
] |
{
"answer_end": [
116,
184,
452,
491,
587,
684,
719,
835,
877,
945,
1024,
1160,
1485,
1663,
1777
],
"answer_start": [
0,
118,
188,
427,
427,
589,
589,
772,
830,
879,
948,
1026,
1382,
1487,
1701
],
"input_text": [
"Una escriptora catalana.",
"L'any 1949.",
"Retorn a la vall (1950), Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Petjades sota l'aigua (1984), Molts dies i una sola nit o Una altra sonata a Kreutzer (1985), Una por submergida (1992) i El riu i els inconscients.",
"El 1950.",
"És un dels documents més esfereïdors de la postguerra al nostre país.",
"En la creació del primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona.",
"En fou la primera sots-directora.",
"Fou la principal editora.",
"Va ser frustrada per les autoritats franquistes.",
"Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.",
"Escampar la boira.",
"Sí.",
"És un escriptor i científic especialitzat en el camp de l'energia.",
"Va cedir a la Biblioteca de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, un fons documental procedent de l'activitat de l'escriptora.",
"Va ser declarada vigatana Il·lustre per l'Ajuntament de Vic."
]
}
|
mitologia
|
(1865) Cerberus és un asteroide que forma part dels asteroides Apol·lo i va ser descobert per Luboš Kohoutek el 26 d'octubre de 1971 des de l'Observatori d'Hamburg-Bergedorf, a Alemanya.
Inicialment va ser designat i com 1971 ua. Més endavant es va anomenar per Cèrber, el gos guardià de l'inframón en la mitologia grega.
Cerberus està situat a una distància mitjana del Sol de 1,08 ua, podent allunyar-se'n fins a 1,584 ua i acostar-s'hi fins a 0,5757 ua. La seva inclinació orbital és 16,09 graus i l'excentricitat 0,4669. Empra 410 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.
Cerberus és un asteroide proper a la Terra. Durant els segles xx i xxi passarà set vegades a menys de 0,2 ua de la Terra. L'alta excentricitat de la seva òrbita li permet aproximar-se també a Venus —a unes 0,076 ua el 15 de novembre de 1950— i a Mart —a unes 0,06 ua el 9 de maig de 1949.
Pel que fa a les característiques físiques, la magnitud absoluta de Cerberus és 16,84. Té un diàmetre de 1,2 km i un període de rotació de 6,804 hores. El seu albedo s'estima en 0,22. Està classificat en el tipus espectral S.
Un estudi de 1989 va determinar que estava compost per un 65 % de plagiòclasi i un 35 % de piroxens, composició típica dels meteorits eucrítics.
|
[
"Què és Cerberus?",
"Qui el va trobar?",
"Quan?",
"On ho va veure?",
"Quin era el primer nom de l’asteroide?",
"Quina és la seva ubicació?",
"Quant de temps triga en donar una volta al sol?",
"És llunyà a la Terra?",
"A quins altres planetes s’apropa?",
"Quin fet ho permet?",
"Quina és la seva magnitud absoluta?",
"I el seu diàmetre?",
"Quin tipus espectral té?",
"Quins elements el componen?",
"De què és habitual aquesta combinació?"
] |
{
"answer_end": [
70,
108,
132,
185,
228,
455,
581,
625,
833,
743,
957,
983,
1097,
1197,
1241
],
"answer_start": [
7,
73,
73,
73,
187,
322,
525,
583,
705,
705,
916,
959,
1056,
1098,
1199
],
"input_text": [
"Un asteroide que forma part dels asteroides Apol·lo.",
"Luboš Kohoutek.",
"El 26 d'octubre de 1971.",
"Des de l'Observatori d'Hamburg-Bergedorf, a Alemanya.",
"1971 ua.",
"Està situat a una distància mitjana del Sol de 1,08 ua, podent allunyar-se'n fins a 1,584 ua i acostar-s'hi fins a 0,5757 ua.",
"410 dies.",
"No.",
"A Venus i a Mart.",
"L'alta excentricitat de la seva òrbita.",
"16,84.",
"1,2 km.",
"El tipus S.",
"Un 65 % de plagiòclasi i un 35 % de piroxens.",
"Dels meteorits eucrítics."
]
}
|
bios
|
Alba Cros (Palafrugell, 1991) és una directora de cinema catalana. La seva òpera primera Les amigues de l'Àgata va ser nominada el 2016 als premi Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català.
Alba Cros va realitzar la llicenciatura en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona en la promoció de 2014. En els seus primers treballs, Alba Cros va formar part dels equips tècnics de la pel·lícula Barcelona, nit d'estiu (2013) i del curtmetratge A perro flaco (2014). Posteriorment, juntament amb un grup de deu creadores, Cros va codirigir la pel·lícula Akerman, un record amb la qual van homenatjar a la cineasta belga Chantal Akerman.
Com a treball de fi de grau va realitzar la pel·lícula Les amigues de l'Àgata juntament amb les seves companyes Laura Rius, Laia Alabart i Marta Verheyen. El guió, la direcció d'actrius, càmeres i muntatges va ser dut a terme també per les quatre directores.
Les amigues de l'Àgata va ser presentada en diversos certàmens com el Festival Abycine d'Albacete el 2014, el Festival de Cinema d'Autor de Barcelona el 2015 i el Festival de Cinema de Tarragona en 2015. Va ser nominada a millor pel·lícula en els premis Gaudí de l'Acadèmia de Cinema en Català.
Des del juny de 2021 forma part de la nova Junta de l'Acadèmia del Cinema Català, presidida per la directora Judith Colell i Pallarès.
|
[
"Qui és Alba Cros?",
"On va néixer?",
"Quina de les seves creacions va rebre una nominació?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quines van ser les primeres col·laboracions cinematogràfiques?",
"De quina producció cinematogràfica va ser codirectora?",
"De què tracta?",
"Quin va ser el seu TFG?",
"Amb qui ho va realitzar?",
"De què es van encarregar les quatre?",
"A quins premis es va presentar Les amigues de l’Àgata?",
"Va rebre alguna nominació?",
"Quina?",
"De què és membre Alba Cros?",
"Qui ho dirigeix?"
] |
{
"answer_end": [
65,
29,
183,
319,
482,
578,
652,
731,
807,
911,
1115,
1206,
1206,
1288,
1341
],
"answer_start": [
0,
0,
67,
185,
321,
499,
571,
654,
654,
809,
913,
1117,
1117,
1208,
1251
],
"input_text": [
"Una directora de cinema catalana.",
"A Palafrugell.",
"La seva òpera primera Les amigues de l'Àgataà.",
"Va realitzar la llicenciatura en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona en la promoció de 2014.",
"Va formar part dels equips tècnics de la pel·lícula Barcelona, nit d'estiu (2013) i del curtmetratge A perro flaco (2014).",
"De la pel·lícula Akerman.",
"És un record amb la qual van homenatjar a la cineasta belga Chantal Akerman.",
"La pel·lícula Les amigues de l'Àgata.",
"Amb les seves companyes Laura Rius, Laia Alabart i Marta Verheyen.",
"Del guió, la direcció d'actrius, càmeres i muntatges.",
"Al Festival Abycine d'Albacete el 2014, el Festival de Cinema d'Autor de Barcelona el 2015 i el Festival de Cinema de Tarragona en 2015.",
"Sí.",
"La nominació com a millor pel·lícula en els premis Gaudí de l'Acadèmia de Cinema en Català.",
"De la nova Junta de l'Acadèmia del Cinema Català.",
"Judith Colell i Pallarès."
]
}
|
mitologia
|
El cicle de l'Ulster, conegut anteriorment com a cicle de la branca vermella, és un gran conjunt d'escrits en prosa i vers centrats en els herois tradicionals dels Ulaid, els pobladors de l'est la província irlandesa moderna de l'Ulster, que pren el seu nom d'ells. Aquest és un de quatre grans cicles de la mitologia irlandesa, juntament amb el cicle mitològic, el cicle fenià i el cicle històric.
El cicle explica la història del Regne de Conchobar mac Nessa, rei de l'Ulster suposadament contemporani amb Jesucrist. El seu mandat s'estenia des d'Emain Macha (l'actual Navan Fort, a la vora d'Armagh), i era un fort rival de la reina Medb i el rei Ailill de Connacht i del seu aliat Fergus mac Róich, anterior rei de l'Ulster. L'heroi principal del cicle és el nebot de Conchobar, Cú Chulainn.
La societat descrita en els contes del cicle de l'Ulster sembla en gran part de l'edat precristiana del ferro (encara que vista a través de l'òptica dels seus redactors cristians medievals) i conté nombrosos paral·lelismes amb la societat cèltica europea, tal com la descriuen els autors clàssics. Els guerrers lluiten des de carros, prenen com a trofeu els caps dels seus rivals, competeixen per les preferències a les festes, es deixen aconsellar per druides i lluiten cos a cos a les vores dels rius. Als poetes, se'ls atribueixen grans poders i privilegis i la riquesa es comptabilitza pel bestiar.
El cicle consisteix en aproximadament vuitanta històries, el centre de les quals és la de La Tain Bo Cuailnge, en la qual Medb, encapçalant un exèrcit enorme, envaeix l'Ulster per robar el Bou Pard de Cooley, i es troba amb Cú Chulainn com a única oposició.
|
[
"Què és el cicle de l’Ulster?",
"Quin era el seu nom previ?",
"Qui són els Ulaid?",
"Quina importància té dins la mitologia d’Irlanda?",
"De què tracta?",
"Quin territori dominava el rei de l’Ulster?",
"Quins eren els seus enemics?",
"Qui és l’heroi més destacat del cicle?",
"A quina época pertany la població que hi apareix?",
"Amb què té simil·lituds?",
"Com es descriuen els guerrers?",
"I els poetes?",
"Quantes narracions hi ha en total al cicle?",
"Quina és la central?",
"De què tracta?"
] |
{
"answer_end": [
169,
76,
264,
397,
517,
560,
728,
795,
906,
1093,
1299,
1356,
1456,
1509,
1656
],
"answer_start": [
0,
0,
164,
266,
399,
519,
606,
730,
797,
989,
1095,
1301,
1400,
1458,
1490
],
"input_text": [
"Un gran conjunt d'escrits en prosa i vers centrats en els herois tradicionals dels Ulaid.",
"El cicle de la branca vermella.",
"Els pobladors de l'est la província irlandesa moderna de l'Ulster, que pren el seu nom d'ells.",
"És un de quatre grans cicles de la mitologia irlandesa, juntament amb el cicle mitològic, el cicle fenià i el cicle històric.",
"Explica la història del Regne de Conchobar mac Nessa, rei de l'Ulster suposadament contemporani amb Jesucrist.",
"S'estenia des d'Emain Macha.",
"De la reina Medb i el rei Ailill de Connacht i del seu aliat Fergus mac Róich, anterior rei de l'Ulster.",
"El nebot de Conchobar, Cú Chulainn.",
"Sembla en gran part de l'edat precristiana del ferro.",
"Amb la societat cèltica europea, tal com la descriuen els autors clàssics.",
"Lluiten des de carros, prenen com a trofeu els caps dels seus rivals, competeixen per les preferències a les festes, es deixen aconsellar per druides i lluiten cos a cos a les vores dels rius.",
"Se'ls atribueixen grans poders i privilegis.",
"Vuitanta.",
"La de La Tain Bo Cuailnge.",
"Medb, encapçalant un exèrcit enorme, envaeix l'Ulster per robar el Bou Pard de Cooley, i es troba amb Cú Chulainn com a única oposició."
]
}
|
vilaweb
|
El cercle de Podem a les Terres de Lleida ha anunciat que es dissolia perquè no se sentien identificats amb la ‘manera de fer política i amb el projecte actual de Podemos'. En un comunicat, diuen de la formació: ‘Ha deixat de ser aquella eina que molts pensàvem que faria possible posar fi al règim del 78, amb la qual podríem capgirar el tauler i eliminar la corrupció i la desigualtat social.' Al·leguen que Podemos ‘ja no és una organització transversal' i acusen Pablo Iglesias i Pablo Echenique de tenir una ‘actitud autoritària' en la línia de la ‘deriva impositiva' de la direcció del partit a Madrid. Posen com a exemples d'aquesta actitud la destitució del comitè de garanties per a denunciar l'incompliment dels acords de Vistalegre II o, en el cas de Catalunya, la consulta per a fer dimitir Albano-Dante Fachin, ara ja ex-secretari general de Podem Catalunya. Consideren que es va fer ‘sense les mínimes garanties legals' i que ‘incompleix els estatuts i els documents interns'. En el comunicat, que es va publicar ahir a la nit al compte de Facebook de Podem Terres de Lleida, els integrants també mostren l'enuig pel fet que s'han assabentat que ‘les llistes per a concórrer a les eleccions del 21-D ja estan confeccionades, la qual cosa suposa una greu irregularitat'. Com recorden, els estatuts de Podemos fixen que cal fer unes primàries prèvies per a elegir els candidats. ‘Entenem que aquesta ingerència és totalment inacceptable per a un partit que vol construir les seves estructures i prendre les decisions de baix a dalt donant el protagonisme a les bases', diuen. Per últim, critiquen ‘la imposició d'una gestora des de Madrid per a dirigir Podem Catalunya sense tenir en compte els inscrits catalans'. Consideren que aquest fet ‘és una altra prova que les formes d'organització i presa de decisions no es diferencien de la resta de partits, amb una dinàmica opaca i manca total de transparència'. ‘El Cercle de Podem Terres de Lleida lamenta profundament aquesta situació i hem acordat entre totes que l'única sortida raonable és dissoldre definitivament el cercle i tramitar la baixa com a inscrites a Podemos', conclouen. ‘Avui, Podemos no és per a nosaltres el partit al qual ens vàrem integrar l'agost del 2014 i, per tant, no té cap sentit continuar representant-lo'.
|
[
"Quin organisme ha tancat?",
"Per què?",
"Quins arguments donen?",
"A qui culpen?",
"De què?",
"Quins casos utilitzen com a referència?",
"On va aparèixer aquesta publicació informativa?",
"Quin altre tema exposen amb indignació?",
"Com qualifican aquest fet?",
"Què porten a la memòria?",
"Quin altre aspecte denuncien?",
"Com valoren aquest fet?",
"Veuen la dissolució del cercle com l’única solució?",
"Quan s’havien unit al partit?",
"Senten que ha canviat des de llavors?"
] |
{
"answer_end": [
69,
171,
393,
499,
607,
822,
1088,
1237,
1281,
1389,
1725,
1920,
2135,
2239,
2239
],
"answer_start": [
0,
0,
190,
460,
460,
609,
991,
1090,
1161,
1284,
1599,
1727,
1999,
2204,
2150
],
"input_text": [
"El cercle de Podem a les Terres de Lleida.",
"Perquè no se sentien identificats amb la manera de fer política i amb el projecte actual de Podemos.",
"Diuen que la formació ha deixat de ser aquella eina que molts creien que faria possible posar fi al règim del 78, amb la qual podrien capgirar el tauler i eliminar la corrupció i la desigualtat social.",
"A Pablo Iglesias i Pablo Echenique.",
"De tenir una actitud autoritària en la línia de la deriva impositiva de la direcció del partit a Madrid.",
"La destitució del comitè de garanties per a denunciar l'incompliment dels acords de Vistalegre II o, en el cas de Catalunya, la consulta per a fer dimitir Albano-Dante Fachin.",
"Al compte de Facebook de Podem Terres de Lleida.",
"El fet que s'han assabentat que les llistes per a concórrer a les eleccions del 21-D ja estan confeccionades.",
"Com a una greu irregularitat.",
"Que els estatuts de Podemos fixen que cal fer unes primàries prèvies per a elegir els candidats.",
"La imposició d'una gestora des de Madrid per a dirigir Podem Catalunya sense tenir en compte els inscrits catalans.",
"Consideren que és una altra prova que les formes d'organització i presa de decisions no es diferencien de la resta de partits, amb una dinàmica opaca i manca total de transparència.",
"Sí.",
"A l'agost del 2014.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Mónica Oltra, portaveu de Compromís i vice-presidenta i consellera d'Igualtat de la Generalitat Valenciana, continua defensant una plataforma electoral àmplia que inclogui Podem per a les eleccions espanyoles. Ho ha dit durant el Fòrum Nova Economia, en què ha valorat el possible pacte, tenint en compte els resultats de Catalunya Sí que es Pot a les eleccions de diumenge al Principat i també la posició contrària a l'acord manifestada per les bases dels altres membres de la coalició: el Bloc Nacionalista Valencià i els independents de Gent de Compromís. Segons Oltra, s'han de generar ‘sinergies' perquè el canvi a les municipals i autonòmiques es traslladi a les espanyoles. Per ella, l'Acord del Botànic serà de mal aplicar si no hi ha un canvi al govern espanyol. Diu que és beneficiós de pactar ‘quan hi ha molts àmbits compartits' per tenir més més força i obtenir més bon resultat tenint en compte la llei electoral. Del pacte, ha dit, n'ha de sortir un grup parlamentari valencià potent. ‘No hem de resignar-nos a ser el benjamí de la família a qui no fa cas ningú', ha reblat. Compromís –ha dit– ha de tenir una ‘visibilitat determinant' dins la coalició. A més, creu que si hi ha un canvi polític a l'estat espanyol com el que hi ha hagut al País Valencià s'enfortirà el lligam dins el govern, integrat per Compromís i PSPV. Morera respon Enric Morera, secretari general del Bloc, després d'assistir a la conferència d'Oltra ha dit: ‘Compromís no se subordinarà a cap plataforma estatal.' I ha afegit que calia que el centre de decisió fos valencià. Amb tot, pensa que la coalició amb Podem no és pas una aliança electoral, sinó una mena de ‘cooperativa' o ‘onada taronja' amb base valenciana perquè els valencians influeixin ‘en la segona transició espanyola'.
|
[
"Qui és Mónica Oltra?",
"Què promou?",
"Quan ho ha comunicat?",
"Quins aspectes ha agafat com a referència?",
"Qui forma part de l’anomenada coalició?",
"Què creu Oltra que és necessari?",
"Què no serà útil si el govern d’Espanya no varia?",
"Què creu que seria positiu?",
"Com voldria que sortís la representació valenciana després de l’acord?",
"De quina manera ha de percebre’s en la coalició?",
"Quin fet considera que reforçarà el vincle integrat per Compromís i PSPV?",
"Qui és Enric Morera?",
"Què ha comunicat?",
"De quina manera no veu la unió amb Podem?",
"Com la defineix?"
] |
{
"answer_end": [
106,
208,
249,
486,
557,
679,
770,
926,
998,
1167,
1337,
1393,
1500,
1636,
1774
],
"answer_start": [
0,
108,
210,
288,
442,
559,
681,
772,
928,
1090,
1176,
1353,
1353,
1573,
1573
],
"input_text": [
"La portaveu de Compromís i la vice-presidenta i consellera d'Igualtat de la Generalitat Valenciana.",
"Una plataforma electoral àmplia que inclogui Podem per a les eleccions espanyoles.",
"Durant el Fòrum Nova Economia.",
"Els resultats de Catalunya Sí que es Pot a les eleccions de diumenge al Principat i també la posició contrària a l'acord manifestada per les bases dels altres membres de la coalició.",
"El Bloc Nacionalista Valencià i els independents de Gent de Compromís.",
"Generar sinergies perquè el canvi a les municipals i autonòmiques es traslladi a les espanyoles.",
"L'Acord del Botànic.",
"Pactar quan hi ha molts àmbits compartits per tenir més més força i obtenir més bon resultat tenint en compte la llei electoral.",
"Com a un grup parlamentari valencià potent.",
"Ha de tenir una visibilitat determinant.",
"Si hi ha un canvi polític a l'estat espanyol com el que hi ha hagut al País Valencià.",
"El secretari general del Bloc.",
"Que Compromís no se subordinarà a cap plataforma estatal.",
"No la veu com a una aliança electoral.",
"Com una mena de cooperativa o onada taronja amb base valenciana perquè els valencians influeixin en la segona transició espanyola."
]
}
|
mitologia
|
Eurístenes (en llatí Eurysthenes, en grec antic Εὐρυσθένης), fou un rei espartà llegendari, germà bessó de Procles i fill d'Aristodem. El pare va morir després del naixement dels bessons i no va poder decidir quin l'havia de succeir i la mare, Àrgia, no podia determinar quin havia nascut primer.
Els espartans van demanar consell a l'oracle de Delfos que va dictaminar els dos fossin reis, però que donessin més autoritat al gran. Com que això no era conegut, es va decidir que el que la mare hagués rentat i alimentat primer seria el gran. Així se li va donar la preeminència Eurístenes, que seria conservada pels seus descendents, segons diu Heròdot. La mare Àrgia i el seu germà Teras van ser nomenats regents. Els reis es van casar amb dues germanes bessones, filles de Tersandre rei de Cleones, que portaven per noms Làtria i Anaxandra. Pausànies va veure les seves tombes segles després, quan va visitar Esparta.
Els dos reis i Temen es van unir per restaurar a Èpit, fill de Cresfontes, a Messènia, però en general, segons Heròdot, els dos germans van estar quasi sempre enfrontats. Segons Poliè, Eurístenes es va emparar del poder en una batalla contra el seu germà on el ritme marcat per la flauta travessera va pautar el bon ordre dels soldats, però Temen va imposar altre cop la dualitat. Ciceró diu que va morir un any després que el seu germà i que era el més famós pels seus èxits. El seu fill, Agis I, va ser el fundador de la dinastia dels agíades.
|
[
"Qui va ser Eurístenes?",
"Qui era Procles?",
"Qui era el seu pare?",
"Per què no van poder determinar un successor?",
"A qui van consultar els ciutadans d’Esparta?",
"Quina va ser la solució?",
"Què van fer en comptes d’això?",
"Qui va acabar sent el successor?",
"Quins càrrecs van obtenir Àrgia i Teras?",
"Amb qui van contraure matrimoni els germans?",
"De qui eren descendents?",
"Què van aconseguir els dos germans juntament amb Temen?",
"Tenien una bona relació entre ells dos?",
"Qui era el més reconegut dels dos germans segons Ciceró?",
"Què va fer Agis I?"
] |
{
"answer_end": [
90,
114,
133,
295,
351,
430,
540,
588,
713,
841,
799,
993,
1089,
1395,
1464
],
"answer_start": [
0,
92,
117,
135,
297,
345,
432,
542,
662,
715,
741,
920,
1040,
1105,
1410
],
"input_text": [
"Un rei espartà llegendari.",
"El seu germà bessó.",
"Aristodem.",
"Perquè el pare va morir després del naixement dels bessons i la mare no podia determinar quin havia nascut primer.",
"A l'oracle de Delfos.",
"Va dictaminar que els dos fossin reis, però que donessin més autoritat al gran.",
"Es va decidir que el que la mare hagués rentat i alimentat primer seria el gran.",
"Eurístenes.",
"Van ser nomenats regents.",
"Amb dues germanes bessones, filles de Tersandre rei de Cleones, que portaven per noms Làtria i Anaxandra.",
"De Tersandre rei de Cleones.",
"Es van unir per restaurar a Èpit, fill de Cresfontes.",
"No.",
"Eurístenes.",
"Va ser el fundador de la dinastia dels agíades."
]
}
|
bios
|
Montse Gomis (Valls, 1954) és una artista i pintora catalana.
Llicenciada en Belles Arts, especialitzant-se en Pintura, per la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, realitza la seva primera mostra individual a la Caixa d'Estalvis de la Diputació Provincial al Vendrell.
El 1982 presenta “Trilogia d'amor” a la Galeria Lleonart, de Barcelona, i en una obra aquest any, Joc de boixets. Tres anys més tard, 1985 la trobem a la Sala Moncada de la Fundació Caixa de Pensions a Barcelona, on presenta “La dentellière”.– “La puntaire”- “Camí de Roses” és el títol de la mostra que presenta a la Sala d'Art Fundació Caixa de Balears- Sa Nostra Eivissa. Entre els anys 1991 i 1993 va exposar primer a Munic, “Raise zum Nordem”, a la Galeria Hermans, i després al Marroc, concretament a Essaouira. Cap al 1994 torna a Barcelona, a la Galeria Ignacio de Lassaletta, amb la mostra “Castilloencantadodeconocerte”. “Vestiga” és el títol de la mostra que va realitzar al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, entre els anys 1999 i 2000. El 2002 torna a Alemanya, concretament a Berlín, amb la seva mostra “Die Akrobatin” a la Galeria Lichtblick. L'any següent retorna a la seva ciutat, exposa a la Capella de Sant Roc, de Valls, la mostra "Trestríptics”.
Des d'un començament la seva pintura se sustenta en dos components essencials: la relació amb el seu món interior, el dels record, el de les seves vivències, i el referent al món de la poesia.
El 2016 el Museu d'Art Modern de Tarragona dedica una exposició a l'obra de 21 pintores de Tarragona i l'Ebre nascudes entre els anys 1951 i 1975, entre les quals es troba Montse Gomis.
|
[
"Qui és Montse Gomis?",
"Quina és la seva formació?",
"On duu a terme la seva primera exposició individual?",
"Què fa el 1982?",
"I el 1985?",
"Quina obra exposa a la Sala d'Art Fundació Caixa de Balears- Sa Nostra Eivissa?",
"On va exposar fora d’Espanya?",
"Quan arriba de nou a Barcelona?",
"Què presenta allà?",
"Quina obra va fer entre els anys 1999 i 2000?",
"Què fa el 2002?",
"On mostra una altra obra seva un any més tard?",
"Com es descriu el seu estil artístic?",
"Què exposa el Museu d’Art Modern de Tarragona el 2016?",
"Hi està inclosa Montse Gomis?"
] |
{
"answer_end": [
60,
177,
282,
396,
525,
657,
800,
831,
913,
1045,
1154,
1237,
1456,
1643,
1642
],
"answer_start": [
0,
62,
179,
284,
418,
543,
659,
802,
814,
915,
1047,
1156,
1286,
1458,
1458
],
"input_text": [
"Una artista i pintora catalana.",
"Es va llicenciar en Belles Arts, especialitzant-se en Pintura, per la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.",
"A la Caixa d'Estalvis de la Diputació Provincial al Vendrell.",
"Presenta Trilogia d'amor a la Galeria Lleonart, de Barcelona, i en una obra aquest any, Joc de boixets.",
"Apareix a la Sala Moncada de la Fundació Caixa de Pensions a Barcelona, on presenta La dentellière.",
"Camí de Roses.",
"A Munic i després al Marroc, concretament a Essaouira.",
"Cap al 1994.",
"La mostra Castilloencantadodeconocerte.",
"Vestiga.",
"Torna a Alemanya, concretament a Berlín, amb la seva mostra Die Akrobatin a la Galeria Lichtblick.",
"A la seva ciutat, a la Capella de Sant Roc, de Valls.",
"La seva pintura se sustenta en dos components essencials: la relació amb el seu món interior, el dels record, el de les seves vivències, i el referent al món de la poesia.",
"L'obra de 21 pintores de Tarragona i l'Ebre nascudes entre els anys 1951 i 1975.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Rius i Camps (Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès, 1938) és una il·lustradora catalana. Fundadora de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, va formar part del grup d'il·lustradors del Congrés de Cultura Catalana. Ha treballat activament per normalitzat la feina dels il·lustradors i les il·lustradores. Alguns dels seus llibres han estat publicats a més de vint-i-cinc països i els seus dibuixos han estat exposats en mostres individuals i col·lectives, i en diverses ciutats.
Estudià a l'escola de la Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dibuix i pintura. Cursà estudis de grafisme a la Kunstwerkschule de Münster (Alemanya), i de disseny gràfic a la Kunstgewerberschule de Berna (Suïssa).
Alternava la il·lustració infantil amb la producció d'imatges per a llibres de coneixement o de caràcter instructiu, on l'artista donava mostres del seu estil marcat per la delicadesa i la ingenuïtat als rostres i figures infantils, completat amb una clara orientació realista imposada pel caràcter d'aquests textos, amb traços fins, figures ben definides i suaus tractaments cromàtics. Tècnicament té preferència pels acrílics i per la tècnica del collage.
A més de fundar l'APIC (Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya), formà part del grup d'il·lustradors del Congrés de Cultura Catalana. Ha treballat activament per normalitzat la feina de l'il·lustrador.
Maria Rius és de les artistes que ens explica moltes coses a través dels seus dibuixos. De fet, entén la il·lustració com un treball narratiu, el que assumeix uns antecedents, previs a la lectura del text, i ho fa utilitzant la tècnica que més s'adequa al conte que interpretarà. Té il·lustrats més de tres-cents setanta llibres, entre els quals destaquen:
Ha col·laborat entre altres amb les revistes Cavall Fort, Tretzevents, Dúnia, i els diaris Avui, Diari de Barcelona, La Vanguardia, etc. Ha dissenyat trencaclosques i jocs per a la firma Educa. Ha il·lustrat i dissenyat diferents cartells per al Parc de Collserola, i per a l'Ajuntament de Barcelona. Alguns llibres han estat publicats a més de vint-i-cinc països; com La Biblia, Els Cinc Sentits, Les Quatre Estacions, Els 100 millors Jocs, etc. Els seus dibuixos han estat exposats a Catalunya, tant en mostres individuals com col·lectives, i en diverses ciutats espanyoles i estrangeres. Té publicats alguns articles i ponències sobre il·lustració infantil i juvenil, entre els quals destaquen:
També ha col·laborat amb Unicef, Caritas, i altres organitzacions sense ànim de lucre.
L'any 2019 la Biblioteca de Catalunya va ingressar una part important dels dibuixos originals de diferents contes.
|
[
"Qui és Maria Rius i Camps?",
"Quina associació va crear?",
"De què va ser membre?",
"Què ha promogut?",
"Les seves obres han tingut reconeixement a l’estranger?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Va fer alguna formació fora d’Espanya?",
"Quines feines combinava?",
"Com es podria definir la forma de dibuixar?",
"Per quins estils sol decantar-se?",
"Què representa en les seves creacions?",
"Com defineix ella la il·lustració?",
"En quants llibres ha treballat?",
"En quins altres àmbits ha aportat il·lustracions?",
"Amb quines ONG ha treballat?"
] |
{
"answer_end": [
95,
164,
237,
327,
401,
653,
787,
904,
1174,
1245,
1549,
1741,
1791,
2119,
2603
],
"answer_start": [
0,
97,
166,
239,
329,
503,
655,
789,
909,
1176,
1463,
1559,
1743,
1820,
2524
],
"input_text": [
"Una il·lustradora catalana.",
"L'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya.",
"Del grup d'il·lustradors del Congrés de Cultura Catalana.",
"Normalitzar la feina dels il·lustradors i les il·lustradores.",
"Sí.",
"Estudià a l'escola de la Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dibuix i pintura.",
"Cursà estudis de grafisme a la Kunstwerkschule de Münster (Alemanya), i de disseny gràfic a la Kunstgewerberschule de Berna (Suïssa).",
"La il·lustració infantil amb la producció d'imatges per a llibres de coneixement o de caràcter instructiu.",
"El seu estil està marcat per la delicadesa i la ingenuïtat als rostres i figures infantils, completat amb una clara orientació realista imposada pel caràcter d'aquests textos, amb traços fins, figures ben definides i suaus tractaments cromàtics.",
"Pels acrílics i per la tècnica del collage.",
"És de les artistes que ens explica moltes coses a través dels seus dibuixos.",
"Com un treball narratiu, el que assumeix uns antecedents, previs a la lectura del text, i ho fa utilitzant la tècnica que més s'adequa al conte que interpretarà.",
"En més de tres-cents setanta.",
"Il·lustrant revistes, cartells i per l'Ajuntament de Barcelona.",
"Amb Unicef, Caritas, i altres organitzacions sense ànim de lucre."
]
}
|
bios
|
Maria Consuelo Reyna Doménech, nascuda el 1944, és una periodista valenciana. Membre de la família Doménech, accionista minoritària del diari Las Provincias, el 1978 en fou nomenada directora, càrrec que ocupà fins al 1999. Va ser una de les periodistes amb més influència des de la darreria del franquisme al 1972 fins a la seva destitució al cap del diari. Era, temuda i seguida, a parts iguals, per persones del món polític, social i cultural.
Inicialment coquetejà amb el catalanisme, i fins i tot el 1978 fou jurat dels Premis Octubre. No obstant això, poc després decidí variar la línia editorial del periòdic cap a postures anticatalanistes, d'acord amb la línia política de la UCD valenciana dirigida per Emilio Attard Alonso. Va ser una persona clau en pujar Zaplana a la presidència. El seu diari fou un dels actors clau en l'anomenada Batalla de València, que va convertir la llengua en principal argument polític de les campanyes electorals de la ciutat fins als anys 1990. Els principals actors en contra del nacionalisme valencià d'esquerres van usar aquest diari per a difondre el seu ideari reaccionari. Las Provincias va començar a atacar amb els editorials de Reyna el PSPV-PSOE.
A la fi dels 90 després d'una ostensible caiguda de vendes una part dels accionistes del diari (agrupada entorn de la família Zarranz Doménech) posà en dubte la seva continuïtat i el 14 de setembre de 1999 el consell d'administració de Federico Doménech S.A., editora del diari, la va destituir del seu càrrec. El 2000 va crear un nou diari que va adoptar el nom de l'antic Diario de Valencia, propietat del seu exmarit, Jesús Sánchez Carrascosa. Hi continua la seva columna incendiària «La Gota». El 2007 Diario de Valencia deixà d'editar-se per manca de lectors. Participa en tertúlies a la Cadena SER i a Canal 9 i continua «La gota» a la secció valenciana del diari El Mundo. Tot i això, va perdre influència fins a desaparèixer dels mitjans valencians. Va ser accionista de la gestora que va rebre la concessió del centre cultural La Rambleta a la ciutat de València.
|
[
"Qui és Maria Consuelo Reyna Doménech?",
"A quina família pertany?",
"Quin càrrec va tenir al diari Las Provincias?",
"Va ser rellevant dins el periodisme?",
"Amb quina ideologia va simpatitzar inicialment?",
"Com va variar més endavant?",
"Amb quina influència?",
"En quin fet va tenir importància Maria Consuelo Reyna Doménech?",
"En què va consistir la Batalla de València?",
"Qui va utilitzar el diari de Reyna per estendre la seva cosmovisió reaccionària?",
"Per què es va qüestionar la continuació del diari?",
"Qui va cessar el càrrec de Reyna?",
"Què va fer llavors l’any 2000?",
"Per què va acabar de publicar-se Diario de Valencia?",
"Ha participat Reyna a la ràdio?"
] |
{
"answer_end": [
76,
156,
191,
357,
487,
647,
733,
792,
984,
1118,
1375,
1507,
1590,
1761,
1813
],
"answer_start": [
0,
78,
158,
224,
447,
558,
649,
735,
846,
986,
1198,
1404,
1509,
1696,
1763
],
"input_text": [
"Una periodista valenciana.",
"A la família Doménech, accionista minoritària del diari Las Provincias.",
"El 1978 en fou nomenada directora.",
"Sí.",
"Amb el catalanisme.",
"Va variar cap a postures anticatalanistes.",
"D'acord amb la línia política de la UCD valenciana dirigida per Emilio Attard Alonso.",
"Va ser una persona clau en pujar Zaplana a la presidència.",
"Va convertir la llengua en principal argument polític de les campanyes electorals de la ciutat fins als anys 1990.",
"Els principals actors en contra del nacionalisme valencià d'esquerres.",
"Per una ostensible caiguda de vendes a la fi dels 90.",
"El consell d'administració de Federico Doménech S.A., editora del diari.",
"Va crear un nou diari que va adoptar el nom de l'antic Diario de Valencia.",
"Per manca de lectors.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La Comissió Europea retreu a l'estat espanyol no haver fet cap progrés per a garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. Aquesta és una de les conclusions del paquet d'hivern del Semestre Europeu, l'informe de l'executiu europeu que avalua les economies dels estats membres. En el seu informe, la Comissió torna a advertir a l'estat espanyol pels desequilibris en deute públic i privat i dèficit públic i hi veu ‘vulnerabilitats relacionades amb l'elevat deute privat, governamental i exterior'. La Comissió també alerta a Espanya que no ha fet cap progrés per reforçar el marc fiscal i que només ha fet algun progrés per millorar l'eficiència energètica i la capacitat dels serveis d'ocupació i socials. Pel que fa a les pensions, la Comissió avisa que vincular-les a la inflació farà que augmenti la despesa en aquest àmbit sobre el 4% del PIB l'any 2050. En aquest sentit, Brussel·les adverteix que calen compensacions per a garantir la sostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini tenint en compte l'envelliment de la població i l'elevat deute. ‘Hi ha el risc que es beneficiï els pensionistes d'ara a esquenes de les generacions futures', indica l'informe. Brussel·les manté sota vigilància l'estat espanyol i dotze estats més pels desequilibris econòmics. Malgrat ‘les condicions econòmiques i financeres favorables dels últims anys', Brussel·les apunta que ni l'estat espanyol, ni Itàlia, ni l'estat francès ni Bèlgica han disminuït els índexs d'endeutament. La Comissió apunta que el deute públic i privat continua sent massa elevat, així com la desocupació. ‘L'ampli ús de contractes temporals afecta la productivitat i provoca desigualtat i pobresa en el treball', indica l'informe, que també afegeix que la productivitat en el treball ha estat relativament dèbil en els últims anys. Sobre les diferències territorials, la Comissió constata que la majoria de les comunitats autònomes estan per sota de l'índex de competitivitat de la UE i que no hi ha hagut diferències substantives respecte al 2016. ‘Les regions espanyoles tenen bona puntuació en serveis sanitaris, però tenen una gran escletxa respecte a la mitjana europea principalment en termes d'eficiència del mercat de treball, educació superior i aprenentatge al llarg de la vida', apunta l'informe. D'altra banda, la Comissió alerta que Espanya és un dels estats més exposats al canvi climàtic. ‘La localització geogràfica i topogràfica fa que Espanya sigui particularment vulnerable als efectes del canvi climàtic', apunta l'informe, que també assenyala que Espanya és ‘un dels estats de la Unió Europea que es poden beneficiar més dels guanys d'ocupació que sorgeixen de l'acció climàtica'.
|
[
"Què critica la Comissió Europea a Espanya?",
"A quin document pertany aquesta resolució?",
"Per què fa arribar un avís a Espanya la Comissió?",
"Què critica també?",
"Què diuen de les pensions?",
"Què creuen que és necessari?",
"Quins factors consideren importants?",
"Qui pot sortir-ne perjudicat?",
"Per què la Comissió té a Espanya sota supervisió juntament amb altres estats?",
"Quins països tenen un alt nivell de deute?",
"Quin altre factor està elevat?",
"Què diu Brussel·les sobre els contrastos territorials?",
"En quin àmbit destaca positivament l’estat espanyol?",
"Quins factors provoquen que l’estat espanyol sigui més propens a notar els efectes del canvi climàtic?",
"De quina forma pot treure profit l’estat espanyol?"
] |
{
"answer_end": [
127,
203,
410,
711,
864,
1002,
1065,
1159,
1278,
1482,
1583,
2027,
2094,
2503,
2679
],
"answer_start": [
0,
129,
302,
504,
713,
884,
1003,
1068,
1180,
1359,
1484,
1812,
2030,
2385,
2548
],
"input_text": [
"No haver fet cap progrés per a garantir la sostenibilitat del sistema de pensions.",
"Al paquet d'hivern del Semestre Europeu.",
"Pels desequilibris en deute públic i privat i dèficit públic.",
"Que Espanya no ha fet cap progrés per reforçar el marc fiscal i que només ha fet algun progrés per millorar l'eficiència energètica i la capacitat dels serveis d'ocupació i socials.",
"Avisen que vincular-les a la inflació farà que augmenti la despesa en aquest àmbit sobre el 4% del PIB l'any 2050.",
"Que hi hagi compensacions per a garantir la sostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini.",
"L'envelliment de la població i l'elevat deute.",
"Les generacions futures.",
"Pels desequilibris econòmics.",
"Espanya, Itàlia, França i Bèlgica.",
"La desocupació.",
"Constata que la majoria de les comunitats autònomes estan per sota de l'índex de competitivitat de la UE i que no hi ha hagut diferències substantives respecte al 2016.",
"En serveis sanitaris.",
"La localització geogràfica i topogràfica.",
"Dels guanys d'ocupació que sorgeixen de l'acció climàtica."
]
}
|
vilaweb
|
Dijous passat, poques hores després de la publicació de la sentència del TJUE que avala la immunitat d'Oriol Junqueras, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, va dirigir-se a les autoritats espanyoles des de la tribuna de l'hemicicle per exigir-los que complissin la sentència. Així mateix, va demanar públicament als serveis jurídics de la cambra que analitzessin la situació de Carles Puigdemont i de Toni Comín. Sassoli compareixia amb trenta minuts de retard, que va excusar dient que havien estudiat atentament la sentència. Però a més d'estudiar la sentència, Sassoli va haver de discutir-se amb la presidenta del grup socialista europeu, l'espanyola Iratxe García, que va pressionar-lo perquè no fes allò que exigia la justícia. Ho explica el periodista especialitzat en política europea Jean Quatremer al diari Libération. Diu que durant la reunió amb els presidents dels grups parlamentaris Sassoli va defensar que el tribunal havia estat clar i que, a més, això era una bona notícia per al Parlament Europeu, perquè els eurodiputats veuen reconeguda la seva condició. García va demanar-li de trobar-se abans de la represa de la sessió plenària i es van reunir en una sala del parlament on hi havia nombrosos funcionaris europeus. Quan, després de continuar la conversa, va veure que Sassoli no canviaria de parer, García va perdre els estreps i va començar a bramar: ‘No ho pots fer, això, a Espanya! T'adones de què ets a punt de fer?' De la ràbia que tenia, escriu Quatremer, García va llançar els papers que duia a terra. ‘Entrar en mode pànic': la significativa reacció d'una funcionària espanyola del Parlament Europeu L'endemà mateix de la declaració de Sassoli, Puigdemont i Comín van obtenir l'acreditació com a eurodiputats. Quatremer diu que llavors van continuar les maniobres d'Espanya per a impedir de reconèixer els drets polítics dels independentistes. Essent conscients de la dimensió mediàtica que implicava l'acreditació de Puigdemont i Comín com a eurodiputats, l'administració del Parlament Europeu, la mateixa que el juny havia refusat d'acreditar-los sota instrucció de Madrid, va decidir d'expedir-los una acreditació provisional, d'un dia i prou, per a guanyar temps mentre estudien la nova situació jurídica. Tanmateix, a causa dels nervis per la situació, els funcionaris es van equivocar i els van expedir una acreditació provisional per un període d'un any.
|
[
"Qui és David Sassoli?",
"Quan va comunicar-se amb les autoritats de l’estat espanyol?",
"Per què?",
"Quina altra cosa va exigir?",
"Qui és Iratxe García?",
"Què va reclamar a Sassoli?",
"Qui narra els fets?",
"Què va dir Sassoli quan es va reunir amb els dirigents dels grups del Parlament?",
"Per què va dir que era una notícia positiva?",
"Amb qui es va reunir a una de les sales del parlament?",
"Com va reaccionar García quan veia que Sassoli seguia sense canviar d’opinió?",
"Com va reaccionar dominada per la ira?",
"Què van aconseguir Puigdemont i Comín el dia següent?",
"Per què el Parlament Europeu va concedir un permís provisional d’un dia a Puigdemont i Comín?",
"Què els hi van donar per error en comptes d’això?"
] |
{
"answer_end": [
169,
212,
288,
425,
682,
746,
821,
964,
1088,
1207,
1458,
1545,
1754,
2254,
2406
],
"answer_start": [
120,
0,
156,
303,
614,
657,
748,
851,
972,
1090,
1252,
1459,
1646,
1890,
2267
],
"input_text": [
"El president del Parlament Europeu.",
"Dijous passat, poques hores després de la publicació de la sentència del TJUE que avala la immunitat d'Oriol Junqueras.",
"Per exigir-los que complissin la sentència.",
"Va demanar públicament als serveis jurídics de la cambra que analitzessin la situació de Carles Puigdemont i de Toni Comín.",
"La presidenta del grup socialista europeu.",
"Va pressionar-lo perquè no fes allò que exigia la justícia.",
"El periodista especialitzat en política europea Jean Quatremer.",
"Va defensar que el tribunal havia estat clar.",
"Perquè els eurodiputats veuen reconeguda la seva condició.",
"Amb García.",
"Va perdre els estreps i va començar a bramar que no podia fer, això, a Espanya, i que si s'adonava del que estava a punt de fer.",
"Va llançar els papers que duia a terra.",
"Van obtenir l'acreditació com a eurodiputats.",
"Per a guanyar temps mentre estudien la nova situació jurídica i perquè eren conscients de la dimensió mediàtica que implicava.",
"Una acreditació provisional per un període d'un any."
]
}
|
bios
|
Macarena Santos i Torres, més coneguda amb el nom de ploma de Care Santos (Mataró, 8 d'abril de 1970), és una escriptora catalana en llengua catalana i castellana.
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment Filologia Hispànica. Va començar la carrera periodística al Diari de Barcelona, i més endavant a diaris com ABC o El Mundo.
El 1995 es va donar a conèixer amb un primer llibre de relats, Cuentos cítricos. Després van seguir altres llibres (novel·les i relats). Entre els més importants figuren la novel·la Trigal con cuervos, que va guanyar el premi Ateneo de Sevilla, o Los ojos del lobo, novel·la juvenil que va guanyar el premi Gran Angular.
El 2007 va quedar finalista del Premio Primavera de Novela amb La muerte de Venus. Ha estat traduïda a diversos idiomes. El 2013 va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per No em preguntis qui sóc. El 30 de gener de 2014 fou guardonada amb el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull arran de la novel·la Desig de xocolata. Col·labora en diversos mitjans, com El suplement de Catalunya Ràdio.
Actualment, és socia d'honor de Nocte, l'Associació Espanyola d'Escriptors de Terror.
El seu llibre Habitacions tancades s'ha adaptat a pel·lícula per a televisió, guanyant el Premi Zoom al millor guió l'any 2015.
El 2017 guanya el Premi Nadal de novel·la amb Media vida, una obra sobre la culpa i el perdó.
|
[
"Qui és Macarena Santos i Torres?",
"Quin és el seu nom artístic?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quins van ser els seus inicis com a periodista?",
"Quina obra la va fer coneguda?",
"Va escriure més relats?",
"Quins van ser els més destacats?",
"Van ser guardonats?",
"Quina obra va estar nominada al Premio Primavera de Novela?",
"Quin premi va guanyar el 2014 amb Desig de xocolata?",
"En quins mitjans participa?",
"De què és membre?",
"Quina de les seves obres ha sigut adaptada cinematogràficament?",
"Va ser guardonada?",
"De què tracta Media Vida?"
] |
{
"answer_end": [
162,
73,
246,
349,
430,
486,
670,
670,
753,
1011,
1080,
1166,
1244,
1294,
1388
],
"answer_start": [
0,
0,
164,
248,
351,
432,
488,
488,
672,
885,
1013,
1094,
1168,
1168,
1342
],
"input_text": [
"Una escriptora catalana en llengua catalana i castellana.",
"Care Santos.",
"Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment Filologia Hispànica.",
"Va començar al Diari de Barcelona, i més endavant a diaris com ABC o El Mundo.",
"Cuentos cítricos.",
"Sí.",
"Trigal con cuervos i Los ojos del lobo.",
"Sí.",
"La muerte de Venus.",
"El Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.",
"En diversos, com El suplement de Catalunya Ràdio.",
"De Nocte, l'Associació Espanyola d'Escriptors de Terror.",
"Habitacions tancades.",
"Sí.",
"De la culpa i el perdó."
]
}
|
books
|
Parlem de l'Africana?…
Ja està dit. Però, això sí, només ne direm quatre cosetes, perquè, si us ho havia de dir tot, per avui ja es podien consolar de menjar l'arròs covat.
Ara no es pensin que els vulgui dir res de la música ni dels cantants, perquè això sí que… pobre de mi!… vaig apendre dos anys de solfa amb el senyor Ribes i amb prou feines sé endevinar un jeroglífic quan hi ha alguna nota.
Ca! Ca! ¿Estan desocupats, que darem una volteta pel teatre?… ¡Ne sentiran, de parers i enraonaments, que els donarà gust! Si de cas encara no ho sabien, ara trobaran que és veritat allò de cada home és un món.
Som-hi?… Doncs arriba!
-Hola, Federico!… ¿A on vas, ximplet, amb americana?
-Què!… encar està ben decent…
-Fuig, home! ¡D'americanes ja no se n'ha de parlar més!… Ara tot han de ser africanes.
|
[
"De què vol parlar?",
"Té intenció de comentar moltes coses?",
"Amb què diu que es poden contentar?",
"Vol parlar sobre la música i els cantants?",
"Qui li va ensenyar solfa?",
"Té traça?",
"Què pregunta?",
"Què diu que s’escoltarà?",
"Quina afirmació diu que és certa?",
"Què exclama a continuació?",
"A qui saluda?",
"Què li pregunta?",
"Què li respon ell?",
"Què exclama com a resposta?",
"Quina explicació afegeix?"
] |
{
"answer_end": [
21,
80,
171,
242,
328,
396,
458,
519,
607,
631,
648,
684,
713,
727,
800
],
"answer_start": [
0,
51,
117,
173,
278,
278,
406,
461,
552,
618,
632,
650,
692,
716,
729
],
"input_text": [
"De l'Africana.",
"No.",
"Amb poder menjar l'arròs covat.",
"No.",
"El senyor Ribes.",
"No.",
"Si estan desocupats perquè volen donar una volteta pel teatre.",
"Parers i enraonaments.",
"Allò de cada home és un món.",
"Doncs arriba!",
"A en Federico.",
"On va amb americana.",
"Que encar està ben decent.",
"Fuig, home!",
"Que d'americanes ja no se n'ha de parlar més i que ara tot han de ser africanes."
]
}
|
books
|
Ara és el bon temps, ara!
La riallera aurora ens brinda amb mil delícies; cel serè, ombretes fresques, aire suau…
¡Ai, que n'és de plànyer l'home insensible als exquisits presents de la naturalesa!
El sol rogenc alça, pausat i magestuós, son disc per darrera del mar, que li balla l'aigua davant dels ulls.
Les onades, encara joves i ajogassadetes s'entretenen en fotografiar-lo.
Tot és gust i calma… ¿Què me'n diu d'assentar-se en el llit amb rebolada i trobar-se ja al costat el xocolata i l'aigua fresca, eh?
Tira peixet!
En mig de l'alegre silenci considera un home les meravelles de l'univers, i sense adonar-se'n, arriba al fons de la xicra, i si té criatures es complau de goig paternal en veure com s'enginyen per a escurar-la.
Mentrestant, glop a glop s'acaba l'aigua, que regaladament li va apagant la set, i si per sort sent piular a prop els aucellets del cel, procura tornar-se a jaure sense fer remor, per no esporuguir-los i no perdre'n una nota.
L'ocasió no pot ser més a propòsit per a rumiar sobre els perfectes instints de què la Providència dotà a aquells fràgils organismes. ¿Qui no fixa el pensament en els delicats colors i en les valentes picades del lloro? ¿Qui no se sent inclinat a penetrar el misteriós atractiu del pardal que, essent el volàtil que més put és el que gosa de mes simpaties entre els pàrvuls? I tot cavilant com diantre s'ho deuen manegar per fer les coses que tan ens costen a nosaltres, entra sútil i de puntetes una son tan dolça i carinyosa, que a mitges escuses s'hi deixa caure tot home imparcial, que no tracti de fer-li una oposició sistemàtica.
|
[
"Què diu que hi ha en aquests moments?",
"Com es descriu?",
"Com descriu el sol?",
"I les onades?",
"Com està l’ambient?",
"Quin fet descriu que sorprèn per a bé?",
"Diu que mentre es pensa en l’univers s’acaba la xocolata calenta sense ser conscient?",
"Quin fet conseqüent li dona felicitat com a pare?",
"Com intenta tornar a dormir després de beure aigua?",
"En què pensa en aquells moments?",
"Quins ocells menciona en concret?",
"Què passa mentre pensa en aquestes coses?",
"De quina manera respon l'home?",
"A qui afecta?"
] |
{
"answer_end": [
24,
112,
305,
378,
399,
524,
646,
734,
960,
1094,
1336,
1488,
1527,
1596
],
"answer_start": [
0,
26,
198,
307,
380,
401,
525,
650,
736,
962,
1096,
1339,
1433,
1511
],
"input_text": [
"Bon temps.",
"La riallera aurora brinda mil delícies i el cel serè, ombretes fresques, aire suau.",
"El sol rogenc alça, pausat i magestuós, son disc per darrera del mar, que li balla l'aigua davant dels ulls.",
"Encara joves i ajogassadetes s'entretenen en fotografiar el sol.",
"Tot és gust i calma.",
"Assentar-se en el llit amb rebolada i trobar-se ja al costat el xocolata i l'aigua fresca.",
"Sí.",
"Es complau de goig paternal en veure com s'enginyen per a escurar la xocolata de la xicra.",
"Si per sort sent piular a prop els aucellets del cel, procura tornar-se a jaure sense fer remor, per no esporuguir-los i no perdre'n una nota.",
"En els perfectes instints de què la Providència dotà els ocells.",
"El lloro i el pardal.",
"Entra sútil i de puntetes una son dolça i carinyosa.",
"A mitges escuses.",
"A tot home imparcial, que no tracti de fer-li una oposició sistemàtica."
]
}
|
mitologia
|
El Valhalla (Valhöll en antic nòrdic, 'Mansió dels morts') és, en la mitologia escandinava, la fortalesa on viuen els guerrers morts que serveixen a Odin després d'haver mort en la batalla, els einherjar. Aquests reben la benvinguda de Bragi un cop arriben al Valhalla, escortats per les valquíries des del camp de batalla. En el Valhalla, hi ha 540 portes per les quals hi passen 80 persones alhora; les parets estan fetes de llances i el sostre amb els escuts dels guerrers. Es diu que sempre hi haurà habitacions suficients per a tots aquells escollits per Odin.
El Valhalla rep altres noms. D'aquests, els més usats són Walhalla i el nom que rep en el poema anglosaxó Beowulf, que és The shining citadel ('la fortalesa brillant').
Al Valhalla, hi ha una rutina que es repeteix cada dia entre els seus habitants: els einherjar, les valquíries, el cuiner Anðrimnir i els animals Gullinkambi, Sahrimnir i Heiðrún.
Els einherjar es desperten cada dia pel cant del gall Gullinkambi i es dirigeixen al camp de batalla d'Idavoll a lluitar en una gran batalla. Quan arriba l'ocàs, els guerrers que han mort durant la batalla ressusciten i tots se'n tornen al Valhalla. Allà els espera un banquet que Anðrimnir els ha preparat amb la carn de Sahrimnir i la hidromel d'Heiðrún. Al banquet, també hi assisteix Odin, el qual només pren hidromel.
Segons la versió evemerista que ha deixat Snorri Sturluson, Odin, durant el banquet, només pren vi. Però, cal tenir en compte que Snorri pretenia explicar una versió de la mitologia escandinava en la qual es poguessin veure elements cristians per fer creure que els pagans intuïen l'existència del déu cristià.
La importància del Valhalla rau en el fet que aquest existeix per a servir de llar dels einherjar, els guerrers que lluitaran amb els déus al Ragnarök, la batalla en la qual els déus trobaran el seu destí. Aquests han de servir per a destruir les forces del Muspellheim, el Niflheim i l'Helheim. Aquells que no van al Valhalla i han mort durant la batalla van a parar a Sessrúmnir, la fortalesa de Freya. Aquells que no han mort en una batalla van a parar a l'Helheim.
|
[
"Què és el Valhalla?",
"A quina mitologia pertany?",
"Qui rep els guerrers quan hi arriben?",
"Qui els acompanya?",
"Quantes entrades hi ha al Valhalla?",
"Quanta gent pot passar al mateix temps?",
"Qui podrà obtenir una habitació?",
"De quines altres formes es denomina a Valhalla?",
"Qui viu al Valhalla?",
"Com es diu el gall?",
"On van els guerrers que moren lluitant?",
"Quin acte hi ha un cop arriben?",
"Quin objectiu tenia Snorri amb els canvis que va fer en la seva variació de la història?",
"Què és el Ragnarök?",
"On arriben els que moren en la lluita i no poden anar al Valhalla?"
] |
{
"answer_end": [
188,
90,
268,
322,
356,
399,
564,
733,
913,
980,
1163,
1270,
1647,
1853,
2052
],
"answer_start": [
0,
0,
205,
270,
324,
346,
477,
566,
735,
929,
1077,
1165,
1468,
1748,
1945
],
"input_text": [
"La fortalesa on viuen els guerrers morts que serveixen a Odin després d'haver mort en la batalla.",
"A l'escandinava.",
"Bragi.",
"Les valquíries.",
"540.",
"80.",
"Tots aquells escollits per Odin.",
"Walhalla i The shining citadel ('la fortalesa brillant').",
"Els einherjar, les valquíries, el cuiner Anðrimnir i els animals Gullinkambi, Sahrimnir i Heiðrún.",
"Gullinkambi.",
"Ressusciten i tots se'n tornen al Valhalla.",
"Un banquet que Anðrimnir els ha preparat amb la carn de Sahrimnir i la hidromel d'Heiðrún.",
"Pretenia explicar una versió de la mitologia escandinava en la qual es poguessin veure elements cristians per fer creure que els pagans intuïen l'existència del déu cristià.",
"La batalla en la qual els déus trobaran el seu destí.",
"A Sessrúmnir, la fortalesa de Freya."
]
}
|
bios
|
Àngels Pascual de Sans (Barcelona, 3 de desembre de 1938) és una sociòloga catalana. Catedràtica Emèrita de Geografia Humana de la UAB. És licenciada en química per la Universitat de Barcelona i en sociologia per la per l'Institut des Sciences Sociales du Travail (Universitat de París. Es va doctorar en economia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1982, on és catedràtica emèrita de Geografia Humana i on va treballar durant professora diverses dècades. Fou coordinadora del Grup de Recerca sobre Migracions del 2005 al 2008 i coordinadora emèrita des del 2009 fins a la seva jubilació el 2013. Durant la seva etapa laboral, va fer estades a França, els Estats Units i Itàlia, amb l'objectiu de fer diversos estudis i recerques, basades principalment en les qüestions urbanes i la població, centrant-se especialment en l'estudi de la mobilitat i l'assentament. Fou cofundadora de l'Associació Catalana de Sociologia. Ha rebut la Medalla de la UAB (1991) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2005). Des de 2011 és tresorera de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l 'Institut d'Estudis Catalans. Destaquen les seves publicacions Movimientos migratorios y organización social (1979) i Migració i història personal (1989), escrites conjuntament amb Jordi Cardelús. Una altra de les seves obres més destacades és Estudi de la mobilitat de tècnics en empreses multinacionals de Catalunya (1992).
|
[
"Qui és Àngels Pascual de Sans?",
"On va néixer?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quin rol té a la UAB?",
"Va exercir com a professora allà?",
"Què va fer del 2005 al 2008?",
"I l’any 2009?",
"Quan es va retirar?",
"A quins altres països va treballar?",
"Amb quin propòsit?",
"Què va crear?",
"Quins guardons ha obtingut?",
"Quin càrrec ocupa des de l’any 2011?",
"Quins dels seus treballs publicats són els més notoris?",
"Quina altra publicació és digna de menció?"
] |
{
"answer_end": [
83,
57,
362,
409,
462,
534,
570,
603,
685,
869,
925,
1063,
1168,
1293,
1464
],
"answer_start": [
0,
0,
136,
287,
287,
464,
537,
537,
605,
605,
871,
927,
1065,
1170,
1337
],
"input_text": [
"Una sociòloga catalana.",
"A Barcelona.",
"És licenciada en química per la Universitat de Barcelona, en sociologia per la per l'Institut des Sciences Sociales du Travail i es va doctorar en economia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1982.",
"És catedràtica emèrita de Geografia Humana.",
"Sí.",
"Fou coordinadora del Grup de Recerca sobre Migracions del 2005 al 2008.",
"Va ser coordinadora emèrita des del 2009.",
"El 2013.",
"A França, els Estats Units i Itàlia.",
"Fer diversos estudis i recerques, basades principalment en les qüestions urbanes i la població, centrant-se especialment en l'estudi de la mobilitat i l'assentament.",
"L'Associació Catalana de Sociologia.",
"La Medalla de la UAB (1991) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2005).",
"És tresorera de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l 'Institut d'Estudis Catalans.",
"Movimientos migratorios y organización social (1979) i Migració i història personal (1989).",
"Estudi de la mobilitat de tècnics en empreses multinacionals de Catalunya (1992)."
]
}
|
bios
|
Emília Carles i Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915) fou la primera marquesa de Castellar del Vallès.
Nascuda a la Santa Creu de Cabrils, Emília Carles i Tolrà era filla de Tomàs Carles i Margarida Tolrà, una família benestant de la burgesia catalana. Els seus oncles,el metge Josep Tolrà i Avellà i Antònia Prims vivien a Castellar del Vallès (aleshores, Sant Esteve de Castellar) quan els seus fills, cosins de d'Emília moriren. Per evitar la solitud de la família, Emília deixà el seu Cabrils natal per fer companyia als seus tiets, on els Tolrà tenien una empresa dedicada a la producció tèxtil, la Casa Tolrà. Poc després, amb la mort de la seva tia política el 16 de març de 1878, Emília es convertí en l'únic referent de Josep Tolrà i va accedir a casar-s'hi en segones núpcies, el 16 de març de l'any 1882. Però el 21 de juliol d'aquest mateix any Josep Tolrà moria, deixant Emília com a viuda i hereva del poder tèxtil dels Tolrà a Castellar del Vallès. La importància d'aquesta empresa familiar va arribar més lluny del seu factor econòmic, ja que molts dels drets que el moviment obrer reclamava al tombant del segle xix al xx ja havien estat concedits als treballadors castellarencs, com per exemple, una caixa de pensions i retirs i una mútua laboral.
Donya Emília, com ja era coneguda en aquella època, posà al capdavant de la fàbrica el seu nebot Emili Carles i Amat i es dedicà especialment al mecenatge social. Entre els diferents projectes socials de la vila en els quals es va involucrar, destaca la remodelació de l'església parroquial de Sant Esteve de Castellar del Vallès (1885-1892), que fou consagrada el 26 de juny de 1892 i que, a partir d'aleshores, s'ha conegut com la Catedral del Vallès. La marquesa, devota confessa de la Mare de Déu de Montserrat va encarregar el projecte a l'arquitecte Joan Martorell i Montells i les obres foren dirigides per l'arquitecte Emili Sala i Cortés. Més enllà de l'església, el mecenatge social de la marquesa també va permetre a Castellar, tenir el Palau Tolrà (actual casa de la vila), les Escoles Tolrà inaugurades el 3 d'agost de 1895 (actualment l'escola Immaculada), els safareigs públics de Cal Calissó, les escoles Pies (que més tard foren caserna de la Guàrdia Civil) i l'antic ajuntament de Castellar (actualment seu de l'arxiu municipal).
Aquell any de 1895 l'Ajuntament va nomenar Emília filla adoptiva de Sant Esteve de Castellar i a petició popular, el consistori sol·licità al govern espanyol la concessió del títol de Marquesa, títol que li és concedit per la reina regent Maria Cristina d'Àustria, per Reial Decret de 22 de juliol de 1896 i Reial Despatx de 28 de setembre de 1896.
L'empresa, ja amb el nom de Vídua de Josep Tolrà,en aquest temps havia progressat molt i comptava amb quatre-cents vint-i-vuit telers, moguts per tres rodes d'aigua i una instal·lació de vapor. En aquella època donya Emília vivia a Barcelona al carrer de Bergara, 9-11 i va comprar un solar als números 13-15 on va construir un edifici d'estil modernista de planta i quatre pisos, un altre cop obra d'Emili Salas, que va convertir en el seu domicili.
El 28 de juliol de 1900, Emília Carles va cedir a l'Ajuntament de Castellar del Vallès, davant de notari, un edifici del carrer Major que havia comprat on hi havia emplaçat un café per tal de transformar-lo en la casa consistorial, però les obres es van allargar fins al 1918. També, per tal d'ampliar l'activitat industrial de l'empresa, Emília va comprar uns terrenys a dos quilòmetres d'Artesa de Segre, per instal·lar-hi una petita central elèctrica que alimentés una fàbrica. La fàbrica, que en realitat era un gran complex format per,a part de la fàbrica en sí, cases per els encarregats, quaranta-vuit habitatges per els treballadors, economat, escola i església dedicada a la Mare de Déu del Roser, va rebre el nom de Colònia de la Fàbrica i va entrar en funcionament entre 1905 i 1906. Després de passar per diverses mans, va tancar el 1967.
Les seves obres benèfiques també van arribar a la seva ciutat natal, Cabrils, on va fundar les escoles Tolrà, actualment escola de música municipal i casal per a la gent gran, i va finançar la construcció de la capella del Santíssim Sagrament, beneïda pel cardenal Casañas el 1905. Així mateix va crear beques per seminaristes i va col·laborar amb el Patronat de Santa Madrona, va ajudar financerament a dues publicacions carlistes catòliques, El Correo Catalán i la revista La Hormiga de Oro i va finançar la construcció dels orgues de l'església de Castellar i el del santuari de Montserrat.
Morí a causa d'una pneumònia, el 24 de febrer de 1915 a la seva localitat natal de Cabrils i va ser enterrada tres dies més tard al panteó familiar del cementiri vell de Castellar del Vallès.
El Marquesat ha continuat des d'aleshores amb els seus descendents:
|
[
"Qui va ser Emília Carles i Tolrà?",
"Qui eren els seus pares?",
"Per què Emília va marxar de Cabrils?",
"Quin fet va tenir lloc quan va morir la seva tia política?",
"Va durar molt de temps l’enllaç matrimonial?",
"Quins drets demanats pel moviment obrer tenien ja els treballadors de Castellar del Vallès?",
"A qui va fer encarregat de la fàbrica Emília?",
"Quina tasca es va dedicar a fer ella?",
"Dels plans que va portar endavant quin és digne de menció?",
"Quines altres construccions van ser possibles gràcies a Emília?",
"Com va obtenir el títol de Marquesa?",
"Què va donar a l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’any 1900?",
"Quina construcció tenia el nom de Colònia de la Fàbrica?",
"Va dur a terme algun projecte benèfic a Cabrils?",
"Quins?"
] |
{
"answer_end": [
133,
236,
567,
817,
934,
1296,
1414,
1459,
1627,
2344,
2693,
3297,
3893,
4073,
4589
],
"answer_start": [
0,
171,
415,
661,
853,
1091,
1298,
1417,
1461,
2012,
2460,
3146,
3627,
3997,
4078
],
"input_text": [
"La primera marquesa de Castellar del Vallès.",
"Tomàs Carles i Margarida Tolrà.",
"Per fer companyia als seus tiets, ja que els seus cosin moriren.",
"Emília es convertí en l'únic referent de Josep Tolrà i va accedir a casar-s'hi en segones núpcies.",
"No.",
"Una caixa de pensions i retirs i una mútua laboral.",
"Al seu nebot Emili Carles i Amat.",
"Es dedicà especialment al mecenatge social.",
"La remodelació de l'església parroquial de Sant Esteve de Castellar del Vallès.",
"El Palau Tolrà (actual casa de la vila), les Escoles Tolrà inaugurades el 3 d'agost de 1895 (actualment l'escola Immaculada), els safareigs públics de Cal Calissó, les escoles Pies (que més tard foren caserna de la Guàrdia Civil) i l'antic ajuntament de Castellar (actualment seu de l'arxiu municipal).",
"El consistori sol·licità al govern espanyol la concessió del títol de Marquesa i li va ser concedit per la reina regent Maria Cristina d'Àustria, per Reial Decret de 22 de juliol de 1896 i Reial Despatx de 28 de setembre de 1896.",
"Un edifici del carrer Major que havia comprat.",
"Una fàbrica que en realitat era un gran complex format per,a part de la fàbrica en sí, cases per els encarregats, quaranta-vuit habitatges per els treballadors, economat, escola i església dedicada a la Mare de Déu del Roser.",
"Sí.",
"Va fundar les escoles Tolrà, actualment escola de música municipal i casal per a la gent gran, i va finançar la construcció de la capella del Santíssim Sagrament, beneïda pel cardenal Casañas el 1905. Així mateix va crear beques per seminaristes i va col·laborar amb el Patronat de Santa Madrona, va ajudar financerament a dues publicacions carlistes catòliques, El Correo Catalán i la revista La Hormiga de Oro i va finançar la construcció dels orgues de l'església de Castellar i el del santuari de Montserrat."
]
}
|
books
|
Res d'actituds provocatives, res de glasses transparents i cames en l'aire, res d'abraçades i tòrcer el cos…
I això que hi surt dona Cuana Torrellas. Vaya!
Dona Cuana!
¿Que es pensen que era alguna d'aquestes marcolfes totes plenes de blanquet i carmí que van pel món sense pare ni mare, fent més mal que la pedra?
No. Era un gambirot de disset anys, amb cada mà que en feia dues, ple d'enfarfecs postissos davant i darrera, vestint amb faldilles i gipó, tirabuixons i barret amb plomes. I ¡bona cara tenia el bordegàs, perquè el poguessen pendre per femella! com hi ha món!… Vamos, els dic que ningú hi pendrà mal.
Portava el braços ben separats del cos, com tot mascle, i, al fer la relació, els bellugava com hem fet tots quan dèiem faules de cor.
En Serrallonga era un minyonàs espigat, ben segur el millor mosso del seu poble; caminava amb garbo xuteyant-s'hi a estil de festa major, i feia planta de veres.
Entre els molts comparses hi havia cada guimbarro com un Sant Pau. Tots portaven barba llarga, qui natural, qui postissa. Els que la duien afegida, no se la tocaven mai, donant prova de prudència; els que la tenien pròpia, se la refilaven de tant en tant, fent-ne gala bissarrament.
|
[
"Quins fets no s’admeten?",
"Com defineix les marcolfes?",
"Creu que dona Cuana n’és una?",
"Qui diu que era en realitat?",
"Com defineix les seves mans?",
"I la seva vestimenta?",
"Duia el cabell llis?",
"I algun complement al cap?",
"Per què podia passar per una dona?",
"Quina postura tenia que era típica dels homes?",
"Com posava els braços quan feia la relació?",
"Quin és el nom d’aquest noi?",
"Com el descriu?",
"Era considerat atractiu?",
"Com eren alguns dels que pertanyien a les comparses?"
] |
{
"answer_end": [
107,
313,
317,
349,
379,
453,
466,
486,
558,
670,
749,
789,
887,
911,
1194
],
"answer_start": [
0,
187,
156,
319,
351,
381,
455,
469,
491,
616,
675,
751,
751,
891,
913
],
"input_text": [
"Actituds provocatives, glasses transparents i cames en l'aire, abraçades i tòrcer el cos.",
"Totes plenes de blanquet i carmí que van pel món sense pare ni mare, fent més mal que la pedra.",
"No.",
"Un gambirot de disset anys.",
"Cada mà que en feia dues.",
"Plena d'enfarfecs postissos davant i darrera, vestint amb faldilles i gipó.",
"No.",
"Sí.",
"Perquè tenia bona cara.",
"Portava el braços ben separats del cos.",
"Els bellugava com han fet tots quan deien faules de cor.",
"Serrallonga.",
"Com a un minyonàs espigat, ben segur el millor mosso del seu poble que caminava amb garbo xuteyant-s'hi a estil de festa major.",
"Sí.",
"Tots portaven barba llarga natural o postissa, la qual no es tocava mai si era afegida i si era pròpia els homes se la refilaven de tant en tant fent-ne gala bissarrament."
]
}
|
bios
|
María Dolores Marco Seseras (Barcelona, 10 de setembre de 1935 - Madrid, 9 d'octubre de 2005) va ser la primera directora d'orquestra espanyola i l'única dona de l'època que es va dedicar en exclusiva a la direcció orquestral en la història de la Sarsuela. Va dirigir més de 160 obres entre òperes, operetes, sarsueles i comèdies musicals en més de 40 països. A més, va exercir com a pianista acompanyant a solistes, i com a mestra de cant i repertori.
El seu primer contacte amb música el va fer de la mà del seu pare, el tenor Mario Marco. El 1946, als onze anys, Marco va començar a estudiar solfeig, piano, harmonia, fuga, instrumentació i direcció d'orquestra amb el mestre català José Font Sabaté, que més tard es va convertir en el seu marit. El 1953, als 17 anys, va debutar en la direcció amb la sarsuela de Jacinto Guerrero "Els esparvers", a Ostalfrach a Barcelona.
El 1956, va realitzar una gira per tota Llatinoamèrica amb la companyia de Faustino García. Va ser la directora, al costat del director d'escena Ángel Fernández Montesinos, de la companyia lírica Isaac Albéniz, amb la qual va recórrer tota Espanya, dins del marc dels Festivals d'Espanya, promoguts pel llavors Ministeri d'Informació i Turisme.
Marco va debutar en el Teatre de la Zarzuela eL 1975 amb l'opereta "La vídua alegre", de Franz Lehár. Posteriorment, també va dirigir "Donya Francisquita", "<i id="mwKA">La rosa del safrà</i>" i "La cort del faraó". A més de la direcció de les orquestres de les Companyies Líriques de Francisco Bosch, María Francisca Caballer i Antonio Amengual, es va fer càrrec durant quatre temporades consecutives de les produccions de sarsuela dels “Amics de l'Opera” de Las Palmas de Gran Canaria.
El 1991, va participar en l'Antologia de la Sarsuela de la Companyia Lírica Amadeo Vives, del director i empresari teatral José Tamayo. Un any després, el maig de 1992, va estrenar a l'Exposició Universal de Sevilla l'Antologia de la Sarsuela Andalusa, amb les actuacions de Montserrat Caballé, Alfredo Kraus, Plácido Domingo, Pedro Lavirgen i José Carreras, entre d'altres.
A causa de la seva extensa trajectòria, va ser convidada a dirigir i impartir classes magistrals tant en diversos països de Llatinoamèrica com als Estats Units.
Va ser germana del també director d'orquestra Eugenio Mario Marco.
Els seus descendents han continuat treballant al món de la lírica. Les seves filles Amelia Font, com tiple còmica, Montserrat Font, com a directora d'orquestra, Graciela Moncloa, com a cantant en el cor del Teatre de la Zarzuela. I els seus fills, el tenor Lorenzo i, el baríton Marco Moncloa, com a cantants d'òpera i sarsuela. El 5 d'abril de 2006, alguns d'ells van crear la Companyia Lírica Mestra Dolores Marco, que porta el seu nom.
Com a professora, va donar formació a moltes persones vinculades amb el món de l'òpera i la sarsuela com la reconeguda soprano Milagros Martín.
El 2 de juny de 2010, l'Ajuntament de Madrid li va assignar un carrer en el districte de Hortaleza que va passar a denominar-se "Mestra Dolores Marco".
|
[
"Qui és María Dolores Marco Seseras?",
"De quantes creacions en va ser directora?",
"A on?",
"Quines altres feines relacionades amb la música va dur a terme?",
"De quina manera va conèixer de prop la música?",
"Qui va ser el professor del seu pare?",
"En què es convertiria més endavant?",
"Quina obra va dirigir per primera vegada María Dolores?",
"Va recórrer diferents ciutats actuant fora d’Espanya?",
"I a Espanya?",
"Amb qui?",
"Quina va ser la seva obra debut com a actriu?",
"Què va fer entre els anys 1991 i 1992?",
"Quins càrrecs han tingut els seus fills relacionats amb el món de la lírica?",
"De quina manera va ser honorada María Dolores a Madrid?"
] |
{
"answer_end": [
255,
338,
358,
451,
540,
702,
748,
849,
931,
1124,
1124,
1322,
2083,
2640,
3046
],
"answer_start": [
0,
257,
257,
367,
453,
566,
708,
772,
886,
1050,
969,
1222,
1710,
2380,
2896
],
"input_text": [
"La primera directora d'orquestra espanyola i l'única dona de l'època que es va dedicar en exclusiva a la direcció orquestral en la història de la Sarsuela.",
"De més de 160 obres entre òperes, operetes, sarsueles i comèdies musicals.",
"En més de 40 països.",
"Va exercir com a pianista acompanyant a solistes, i com a mestra de cant i repertori.",
"De la mà del seu pare, el tenor Mario Marco.",
"El mestre català José Font Sabaté.",
"En el marit de María Dolores Marco Seseras.",
"Els esparvers.",
"Sí.",
"També.",
"Amb Ángel Fernández Montesinos, de la companyia lírica Isaac Albéniz.",
"Amb l'opereta La vídua alegre, de Franz Lehár.",
"El 1991, va participar en l'Antologia de la Sarsuela de la Companyia Lírica Amadeo Vives, del director i empresari teatral José Tamayo, i un any després, el maig de 1992, va estrenar a l'Exposició Universal de Sevilla l'Antologia de la Sarsuela Andalusa, amb les actuacions de Montserrat Caballé, Alfredo Kraus, Plácido Domingo, Pedro Lavirgen i José Carreras, entre d'altres.",
"La seva filla Amelia Font treballa com tiple còmica, Montserrat Font, com a directora d'orquestra, Graciela Moncloa, com a cantant en el cor del Teatre de la Zarzuela, i els seus fills, el tenor Lorenzo i, el baríton Marco Moncloa, com a cantants d'òpera i sarsuela.",
"El 2 de juny de 2010, l'Ajuntament de Madrid li va assignar un carrer en el districte de Hortaleza que va passar a denominar-se Mestra Dolores Marco."
]
}
|
vilaweb
|
El ple del Parlament de Catalunya que ha de votar les resolucions del debat de política general es reprèn quan ERC i el PSC han vetat els vots delegats de Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez en la línia del dictamen dels lletrats de la cambra, que van dir que no serien vàlids. Els quatre diputats de JxCat, en una carta escrita per Rull, han renunciat a exercir el seu dret de vot. Ciutadans ha aconseguit d'aprovar diverses propostes d'àmbit social contra el criteri de JxCat i ERC perquè els socis de govern no tenen majoria absoluta. A més, la proposta del pacte de claredat dels comuns també ha estat refusada perquè JxCat s'ha abstingut, mentre que ERC hi ha votat a favor. JxCat i ERC també han perdut cinc votacions per falta de majoria. Respecte del referèndum, JxCat, ERC i els comuns han instat el govern a negociar un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment amb l'estat espanyol, sense fixar terminis. La CUP s'ha abstingut en aquesta proposta de resolució que, a més, aposta per impulsar el diàleg i la negociació bilateral amb l'estat ‘sense condicions ni renúncies a les voluntats de la ciutadania'. La proposta també exigeix al govern espanyol que retiri els recursos contra lleis catalanes al Tribunal Constitucional i l'insta a flexibilitzar els objectius de dèficit i la regla de despesa. La proposta de la CUP que defensava el dret ‘imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació tal com es va manifestar en les disposicions aprovades en aquesta cambra per poder exercir aquest dret' també ha estat refusada per falta de majoria absoluta independentista. Aquesta votació és especialment important: el parlament s'ha oposat a reconèixer l'autodeterminació. Per a evitar aquest mateix cas, JxCat ha retirat abans de començar a votar la proposta de resolució referent al debat cívic. Tampoc no ha reeixit la proposta de resolució que demanava la reprovació de Felipe VI pel discurs del 3 d'octubre. En aquesta votació també s'ha evidenciat la pèrdua de la majoria absoluta independentista: JxCat, ERC i la CUP hi han votat a favor, però Cs, el PSC, el PP i els comuns, en contra. El ple també ha refusat de reprovar el conseller d'Interior, Miquel Buch, per les càrregues dels Mossos d'Esquadra aquestes últimes setmanes. JxCat, ERC, Cs, el PSC i el PP hi han votat en contra, mentre que els comuns i la CUP hi han votat a favor.
|
[
"Per quin tema ha de realitzar votacions el ple del Parlament de Catalunya?",
"Quan s'ha tornat a posar en marxa?",
"Què han expressat en una carta els quatre diputats de JxCat?",
"L’iniciativa del pacte de claredat dels comuns ha estat aprovada?",
"Per què?",
"Quin fet ha exigit el partit dels comuns?",
"Com es defineix la proposta de resolució?",
"Quina altra iniciativa ha sigut descartada?",
"Per què la votació té importància?",
"Com ha actuat JxCat?",
"Quina altra iniciativa tampoc s’ha tornat a mencionar?",
"Quin fet ha quedat palès en relació amb el moviment independentista?",
"Per quin motiu no han condemnat finalment a Miquel Buch?",
"Quins partits han votat en oposició?",
"Quins han votat a favor?"
] |
{
"answer_end": [
95,
300,
405,
638,
666,
956,
1157,
1588,
1735,
1860,
1975,
2066,
2298,
2353,
2406
],
"answer_start": [
0,
96,
302,
569,
569,
808,
983,
1352,
1636,
1737,
1862,
1977,
2158,
2300,
2366
],
"input_text": [
"Per votar les resolucions del debat de política general.",
"Quan ERC i el PSC han vetat els vots delegats de Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez en la línia del dictamen dels lletrats de la cambra, que van dir que no serien vàlids.",
"Que renuncien al seu vot.",
"No.",
"Perquè JxCat s'ha abstingut.",
"Negociar un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment amb l'estat espanyol, sense fixar terminis.",
"Aquesta proposta de resolució que, a més, Com una que aposta per impulsar el diàleg i la negociació bilateral amb l'estat sense condicions ni renúncies a les voluntats de la ciutadania.",
"La proposta de la CUP que defensava el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació tal com es va manifestar en les disposicions aprovades en aquesta cambra per poder exercir aquest dret.",
"Perquè el parlament s'ha oposat a reconèixer l'autodeterminació.",
"Ha retirat abans de començar a votar la proposta de resolució referent al debat cívic.",
"La proposta de resolució que demanava la reprovació de Felipe VI pel discurs del 3 d'octubre.",
"La pèrdua de la majoria absoluta independentista.",
"Per les càrregues dels Mossos d'Esquadra aquestes últimes setmanes.",
"JxCat, ERC, Cs, el PSC i el PP.",
"Els comuns i la CUP."
]
}
|
mitologia
|
Els Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana, sovint coneguts tan sols com els Contes inacabats, és una col·lecció de relats inacabats de J.R.R. Tolkien, publicats pòstumament pel seu fill Christopher Tolkien l'any 1980.
Contràriament a El Silmaríl·lion, en què els fragments incomplets van ser reescrits i algunes parts van ser reescrites per deixar una obra consistent i internament coherent, els Contes inacabats es van publicar tal com Tolkien va deixar-los, incloent tan sols algunes petites edicions per homogeneitzar la nomenclatura (l'autor tenia el costum d'anar provant diferents noms pels personatges mentre escrivia els esborranys).
Tot i que es tracta d'històries per acabar, en general el lector ja coneix el desenllaç de la trama a través de les altres obres de Tolkien. L'interès de l'obra se centra doncs en la publicació de versions inèdites de les històries que apareixen a El Silmaríl·lion, i en l'aportació de noves dades sobre la Terra Mitjana.
L'èxit comercial que van tenir els Contes inacabats va demostrar que encara hi havia interès per l'obra de Tolkien. Encoratjat pels resultats, Christopher Tolkien es va embrancar en el projecte més ambiciós d'escriure La Història de la Terra Mitjana, que analitza el procés creatiu de Tolkien en la totalitat dels seus escrits sobre la Terra Mitjana.
Les històries del llibre estan estructurades per l'edat d'Arda en la que transcorren:
Primera part: La Primera Edat:
Segona part: La Segona Edat:
Tercera part: La Tercera Edat:
Quarta part:
|
[
"Què són els Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana?",
"De quina altra forma s’anomenen?",
"Qui en va fer la publicació?",
"Com es va escriure El Silmaríl·lion?",
"En què es diferència dels Contes inacabats?",
"Per què van decidir fer aquests canvis?",
"Quin tipus de relats són?",
"Com sap el consumidor com acaben?",
"Quins aspectes fan que aquest producte cridi l’atenció?",
"Es considera encara exitós el conjunt de publicacions de Tolkien?",
"Com es descriu el treball que va fer Christopher Tolkien?",
"Què el va motivar?",
"De què tracta l’obra de Christopher Tolkien?",
"Quin factor en marca l’estructura?",
"Quantes parts hi ha?"
] |
{
"answer_end": [
214,
101,
225,
399,
511,
649,
693,
790,
971,
1087,
1222,
1179,
1322,
1386,
1513
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
241,
401,
469,
661,
706,
792,
973,
1116,
1089,
1116,
1324,
1410
],
"input_text": [
"Una col·lecció de relats inacabats de J.R.R. Tolkien.",
"Contes inacabats.",
"Christopher Tolkien, el fill de J.R.R. Tolkien.",
"Els fragments incomplets van ser reescrits i algunes parts van ser reescrites per deixar una obra consistent i internament coherent.",
"Els Contes inacabats es van publicar tal com Tolkien va deixar-los, incloent tan sols algunes petites edicions.",
"Per homogeneitzar la nomenclatura (l'autor tenia el costum d'anar provant diferents noms pels personatges mentre escrivia els esborranys).",
"Històries per acabar.",
"A través de les altres obres de Tolkien.",
"La publicació de versions inèdites de les històries que apareixen a El Silmaríl·lion, i l'aportació de noves dades sobre la Terra Mitjana.",
"Sí.",
"Com el projecte més ambiciós d'escriure La Història de la Terra Mitjana.",
"Els bons resultats amb l'obra de Tolkien.",
"Analitza el procés creatiu de Tolkien en la totalitat dels seus escrits sobre la Terra Mitjana.",
"Les històries del llibre estan estructurades per l'edat d'Arda.",
"Quatre."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.