text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre una bé tangible o no-tangible. Això implica que cap persona natural o jurídica, pot utilitzar-la de forma legítima sense que abans la propietat de la mateixa sigui transferida a una altra persona (donació, transacció, etc.), o que l'autoritat competent procedeix a una expropiació. El dret a la propietat privada i la llibertat econòmica no són absoluts.Els jusnaturalistes que consideren la propietat privada com a dret natural, òbviament, neguen l'existència d'una autoritat competent per a la seva derogació. | 2Economia
|
Gustau Muñoz i Veiga (València, 21 de gener de 1951) és un economista, assagista i traductor valencià. | 2Economia
|
Una organització de responsabilitat de productor (ORP) és una organització d'empreses implicades en la fabricació i la distribució per administrar la «fi de vida útil» de productes de consum o d'ús professional, quan esdevenen residus. De vegades es fa servir l'acròstic PRO, de l'anglès producer responsibility organisation.
És un sistema col·lectiu per complir els deures legals de responsabilitat estesa del productor (REP) en la recollida i el tractament dels productes a la fi de vida útil. Sovint són organitzacions sense ànim de lucre o cooperatives, però poden ser igualment empreses normals o agències públiques. Alternativament un productor pot crear el seu propi sistema de gestió de residus, tot i que la recollida individual i ulterior tractament sembla una solució menys eficient. Per exportadors nous o petites i mitjanes empreses, participar en una ORP pot ser l'única solució factible. Segons l'OECD, el risc existeix que es faci servir el procediment administratiu per afiliar-se a una ORP, per tal de crear barreres tècniques al llibre comerç. Per això s'ha de vetllar que qualsevol productor o actor exportador pugui entrar fàcilment en una ORP, igual com un actor nacional.Una ORP pot tenir unes quantes tasques: participar en sistemes de recuperació voluntaris com obligatoris, sistemes de devolució de fiances i programes de taxes anticipades de recollida i tractament. També pot actuar més enllà de la gestió de la recollida, com ara en l'educació i la formació de productors i consumidors, la recaptació de tributs i altres tasques d'un programa de REP. La reglamentació sobre les organitzacions de responsabilitat de productor també ha de preveure qui paga el cost de tractament residus d'importació privada o d'empreses desaparegudes.A Espanya el 2021 hi havia nou organitzacions de responsabilitat de productor. No totes tenen activitats de recollida de les set categories de residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE). Cada any, la Direcció general de Qualitat i Avaluació mediambiental determina els objectius de recollida per a cada organització. El volum mínim depèn del volum de les vendes d'aparells elèctrics i electrònics (AEE) de l'any precedent. | 2Economia
|
Robert B. Cialdini (27 d'abril de 1945) és un psicòleg i escriptor estatunidenc, i professor emèrit de la Universitat Estatal d'Arizona. Va estudiar a la Universitat de Colúmbia i va doctorar per la Universitat de Carolina del Nord.
El seu llibre més conegut és Influence (1984) al qual analitza a partir d'una sèrie d'observacions participatives les tècniques utilitzades per la propaganda i per venedors per convèncer clients o donadors. | 2Economia
|
L'eficiència econòmica és l'obtenció d'una determinada quantitat de producte), utilitzant el mínim de factors de producció per obtenir-lo. Aquesta, s'aconsegueix quan la producció obtinguda és la màxima possible amb les quantitats de factors disponibles. | 2Economia
|
L'economia de bolos, economia de feinetes o, en anglès, gig economy, fa referència a un tipus d'economia basat en un mercat laboral en què prevalen contractes breus o petites feines puntuals, normalment per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.Ha estat classificada per organismes com el Comitè de les Regions Europeu com un tipus d'economia col·laborativa (per tal d'evitar confusions, en anglès, sharing economy). Tot i així, diferents autors argumenten que tindria poc sentit fer èmfasi en la col·laboració que hi pot intervenir per a considerar-la com a tal. Alguns autors també s'hi refereixen com a economia col·laborativa extractiva, en contraposició a aquella comunitària o de procomú.A diferència d'altres tipus de treball temporal ja presents abans, en el context actual s'acostuma a associar a l'ús de plataformes i aplicacions digitals. | 2Economia
|
Un estand, parada o trast és l'espai dins d'una fira o saló en el qual una empresa exposa i presenta els seus productes o serveis. L'estand és un espai identificatiu de cada empresa en què s'acull els visitants i es fan negociacions comercials. La quantitat de superfície triada en el recinte firal depèn molt del pressupost assignat, del producte o servei que es vol exposar i dels objectius marcats per a l'esdeveniment. L'estand ha de constituir l'espai en què l'empresa es presenta davant els seus clients i davant la seva competència per la qual raó ha de reflectir fidelment la seva filosofia i imatge corporativa i constituir un entorn amè i atractiu.
Les entitats organitzadores de fires posen a disposició dels participants estands modulars amb un disseny estàndard tot i que aquestes poden encarregar la fabricació d'un particular, el que és recomanable quan es tracta d'empreses de prestigi o d'espais d'una certa envergadura. | 2Economia
|
La sobreexplotació és la recollida d'un recurs natural fins al punt dels rendiments decreixents. La sobreexplotació sostinguda pot conduir a la desaparició o la destrucció del recurs. El terme aplica per exemple a plantes medicinals, pastures, pesca, boscos, minerals, recursos energètics, aqüífers d'aigua i hidrologia en general.
En ecologia, la sobreexplotació és una de les cinc activitats principals que amenacen la biodiversitat global: les poblacions que es recullen a un ritme que és insostenible, donades les seves taxes naturals de mortalitat i de les capacitats per a la reproducció. Això pot donar lloc a l'extinció d'una població i fins i tot l'extinció d'espècies senceres. En biologia de la conservació, el context sol ser el de l'activitat econòmica humana que implica utilitzar recursos biològics o organismes en major nombre que les seves poblacions poden suportar.
En el context de la pesca, el terme sobrepesca pot utilitzar-se en lloc de la sobreexplotació, com el pasturatge excessiu en la gestió d'estocs, el terme en anglès: overlogging, en la gestió forestal. La sobreexplotació no és una activitat limitada als humans. Els depredadors i herbívors introduïts, per exemple, poden sobreexplotar la flora i fauna nativa. | 2Economia
|
La Rochelle Business School és una escola de negocis europea amb seus a La Rochelle. Fundada l'any 1988. La Rochelle BS se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2012 va ocupar la 79 posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. La Rochelle BS imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 40.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política. | 2Economia
|
Grupo Santander (BMAD SAN,LSE BNC,NYSE STD (ADR),Euronext SANT,BIT SANT} BM&F Bovespa SANB3) és un grup bancari centrat en el Banco Santander, conegut també com «el Santander», és el banc més gran de l'eurozona (en temes de capitalització de mercat), originari de Santander, Cantàbria. Amb la compra de Banco Popular Español en 2017 va superar els 400.000 milions d'euros en actius reforçant la seva posició de líder a Espanya, però en deixar de compatibilitzar en la seva filial espanyola la banca corporativa i d'inversió en 2019, que es van integrar a Resto de Europa, el liderat a Espanya va passar a Caixabank. | 2Economia
|
Els fonaments matemàtics de la programació lineal es deuen en gran part al matemàtic nord-americà d'origen hongarès (Janos) John Von Neumann (1903-1957), que el 1928 va publicar el seu famós treball Teoria dels jocs. Aquesta teoria no estava lligada en principi amb la programació lineal, però més tard es demostrà que anaven relacionades, particularment en el concepte de dualitat.
Una altra aportació a la programació lineal va ser donada el 1932 per Wassily Leontief en què va fer un model industrial per a l'entrada i sortida de l'economia americana. Aquest model consistia en un conjunt de restriccions lineals, però aquest model mancava de funció objectiu a ser optimitzada.
L'enfocament general de la programació lineal es va considerar seriosament a finals dels anys trenta i principis dels quaranta, quan es va formular i resoldre diferents problemes.
Alguns d'aquests problemes de la programació lineal són els de Frank Lauren Hitchcock; especialment important és el que presentà l'any 1941, que seria conegut amb el nom del problema de transport. Posteriorment George Stigler va presentar el 1945 un altre tipus de problema, anomenat problema de la dieta.Durant la Segona Guerra Mundial, a Anglaterra es va crear un grup de científics anomenat Grup d'Investigació d'Operacions Militars, que tenia com a funció trobar solucions als problemes militars tant en el pla tàctic com en l'estratègic. Alguns d'aquests problemes consistien a determinar la dimensió convenient dels combois militars, elaborar plans d'atac per fer més dany a l'enemic, problemes relacionats amb la planificació, etc.
Cal remarcar el nom de George B. Dantzing, ja que va ser una de les persones més importants en l'evolució de la programació lineal, ja que el 1947, va marcar un punt i a part amb el mètode del símplex. Aquest mètode va permetre resoldre problemes més grans i complexes, ja que, en ser possible la seva programació en computadores, es va reduir el temps i la dificultat de la resolució dels problemes més comuns en la indústria. Posteriorment, al generalitzar-se l'ús dels ordinadors personals es van posar a l'abast de tot el món paquets de programes eficients que resolien ràpidament problemes de mitjana complexitat i dimensions.La programació lineal es va especialitzar durant els anys posteriors en problemes de control d'inventaris, assignació de recursos, línies d'espera, etc. | 2Economia
|
L'equació de comptabilitat, o equació comptable, és un dels conceptes fonamentals en comptabilitat, sent la base sobre la qual se sustenta el sistema comptable per partida doble. Es defineix, sota els principis de comptabilitat generalment acceptats, de la següent forma:
Actiu = passiu + capital (o patrimoni, o fons propis).
D'aquesta forma, la suma del valor dels comptes de l'actiu haurà de ser igual a la suma de valor dels comptes del passiu més la suma del valor dels comptes del patrimoni.
A Lucca Pacioli se li reconeix l'ésser el primer a publicar una descripció del mètode de comptabilitat que els mercaders venecians van utilitzar durant el renaixement italià, la comptabilitat per partida doble. | 2Economia
|
Freemium és un model de negocis que funciona oferint serveis bàsics gratuïts, mentre es cobra per uns altres més avançats o especials. La paraula «freemium» és una contracció en anglès de les dues paraules que defineixen el model de negocis: «free» i «premium». Aquest model de negoci ha guanyat popularitat amb el seu ús per part de les companyies relacionades amb la Web 2.0.El capitalista Fred Wilson va popularitzar el model de negoci freemium el 23 de març de 2006:
Després de descriure el seu model de negoci, Wilson va demanar suggeriments sobre com anomenar-lo. En unes hores, ja tenia més de 30 suggeriments de noms dels lectors del seu blog. Un dels suggeriments va ser de Jarid Lukin, d'Alacra, una de les companyies de la cartera de Wilson. Lukin va encunyar el terme "freemium" i Wilson i els seus seguidors ho van adoptar com a nom del seu model comercial. El terme ha aparegut des de llavors relacionat amb el negoci del 2.0 i ha estat utilitzat per bloguers importants com Chris Anderson o Tom Evslin. | 2Economia
|
El deute privat és el qual procedeix dels mercats financers, sobretot de la banca internacional.
En 1999 se situava en 1.189.248 milions de dòlars. El deute privat ha anat guanyant pes relatiu en els últims anys, sent el mateix, en 1999, el 57% del deute a llarg termini. En l'actualitat existeix una progressiva translació del deute privat de la banca als mercats financers, mitjançant la venda de deute extern en el mercat borsari. Així, en 1995 en els mercats financers havia bons de deute per valor de 133.000 milions de dòlars, xifra que representava el 38% del deute privat. | 2Economia
|
La col·laboració publicoprivada és tipus de contracte mitjançant el qual una empresa presta un servei públic i és finançada o organitzada a través d'una associació econòmica entre l'Estat (o qualsevol altra administració pública) i una o més empreses, ja sigui privades o socials. Aquests esquemes són de vegades abreujats (en anglès) com PPP o P3.
En alguns tipus de PPP el govern utilitza els ingressos dels impostos a fi de proveir el capital necessari per a la inversió, encara que les operacions siguin dirigides en forma conjunta amb els socis no governamentals. En altres tipus, la inversió l'efectua el sector privat sobre les bases d'un contracte amb l'Estat a fi de proveir els serveis determinats. La contribució estatal pot ser en béns, especialment la transferència de béns públics) o elements d'infraestructura. En projectes que tenen com a objecte la creació de tals béns públics, l'Estat pot proveir un subsidi, ja sigui a través d'una beca per a les despeses de capital o per als ingressos (que pot consistir en l'eliminació de règims especials d'impostos o en la garantia d'ingressos mínims per un cert període). | 2Economia
|
Toshiba (Tōshiba, , 東芝?) (TYO 6502,LSE TOS) és una companyia japonesa dedicada a la manufactura d'aparells elèctrics i electrònics amb seu a Tòquio. Ocupa el 7è lloc en la llista de grans companyies mundials del seu camp.
Durant l'any comercial 2000-01 l'empresa va facturar per 5.951.357 milions de iens i va obtenir un benefici net de 96.168.000.000 ¥. Treballen per a Toshiba 188.042 empleats (2001). | 2Economia
|
Aquest article inclou una llista de països del món ordenats pel seu producte interior brut (PIB), la valoració a preu de mercat de tots els béns i serveis finals d'una nació en un any determinat.
Les estimacions del PIB en dòlars que aquí es presenten són calculades en el mercat o mitjançant els tipus de canvi oficials del govern.
Diverses economies que no es consideren països (món, la Unió Europea, i alguns territoris dependents) s'inclouen a la llista, ja que apareixen a les fonts. Aquestes economies no es classifiquen en els gràfics, però s'enumeren en ordre pel PIB per a la comparació. | 2Economia
|
El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència. Aquest corrent es va fer servir durant el Crac del 29 als EUA per tal d'intentar restaurar l'economia del país.
Alguns exemples històrics de proteccionisme es troben al règim autàrquic durant el primer franquisme, amb un aïllament internacional polític i econòmic o en les polítiques agrícoles de la Unió Europea, que privilegien els productes dels seus països membres en detriment dels estats del Tercer Món. | 2Economia
|
El capital flotant (en anglès: Public Float o Free Float) és la part del capital social -el nombre d'accions- d'una empresa que es negocia lliurement al mercat de valors i no inclou les accions restringides, aquelles que estan en mans dels directius de la companyia i els inversors que controlen l'empresa. Per exemple una companyia pot mantenir 2 milions d'accions restringides del total de 10 milions, de manera que el capital flotant serien 8 milions d'accions. Les companyies amb un capital flotant petit tendeixen a presentar una major volatilitat en les seves cotitzacions donat una sola gran operació pot alterar significativament la seva cotització, mentre que les companyies amb un capital flotant gran presenten una cotització de l'acció menys volàtil. | 2Economia
|
Els països menys desenvolupats (LCDs, per les seves sigles en anglès), a vegades anomenats Tercer Món, són països en vies de desenvolupament o subdesenvolupats que, segons les Nacions Unides tenen els indicadors socioeconòmics més baixos del món, així com els índexs de desenvolupament humà més baixos. Un país pot ser classificat com a país menys desenvolupat si compleix amb tres criteris:
renda baixa (una mitjana de tres anys de la Renda Nacional Bruta de menys de US$750; més de US$900 per sortir de la llista);
recursos humans dèbils (segons els indicadors de nutrició, sanitat, educació i alfabetisme adult); i
vulnerabilitat econòmica (basada en la inestabilitat de la producció agrícola, la inestabilitat en l'exportació de béns i serveis, en la importància econòmica de les activitats no tradicionals, en la concentració de l'exportació de mercaderies, el percentatge de la població desplaçada a causa dels desastres naturals, etc.)La classificació més recent, del 16 d'abril, 2008, inclou quaranta-nou països. Els únics dos països que han estat eliminats d'aquest llistat en augmentar llurs indicadors socials i econòmics són Cap Verd i Botswana | 2Economia
|
L'IESE Business School (antigament Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa) és un centre d'estudis fundat el 1958 a Barcelona com a escola postgrau de la Universitat de Navarra. Fou una iniciativa dels professors Antonio Valero, Rafael Termes, Fernando Pereira, Josep Faus i Pascuchi i Carles Cavallé Pinós per a l'educació i el perfeccionament d'empresaris i directius. Els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa són confiats a l'Opus Dei. El mateix 1958 posà en marxa el programa avançat de direcció i el 1959 el de desenvolupament d'executius i el de formació contínua. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.
El 1964 inicià el seu programa màster en direcció d'empreses (MBA), reconegut internacionalment. El 1974 obrí un campus a Madrid, on el 1981 començà a impartir el MBA executiu. Des de la seva fundació, més de 15.000 consellers delegats, alts directius i presidents de les principals companyies establertes a Espanya han assistit als seus programes formatius, considerats entre els millors dels que es fan a les escoles de negocis del món. Una de les característiques del seu sistema educatiu és l'ensenyament pel mètode del cas, similar al que utilitza l'americana Harvard Business School. Actualment al voltant d'uns 41.000 d'antics alumnes de l'IESE treballen en 120 països de tot el món.A més de Barcelona i Madrid l'IESE té seus a Nova York, São Paulo i Munic.L'actual director general és Franz Heukamp.
El cost acadèmic depèn del nivell d'estudis, sent d'uns 40.000€ aproximadament als màsters i superant els 90.000€ al cas dels MBA.
| 2Economia
|
Una microempresa es defineix generalment com una petita i mitjana empresa que dona feina a nou persones o menys, i que té un balanç o facturació de menys d'una certa quantitat. En un context més anglosaxó i d'empresa social, també pot fer referència a una petita empresa finançada pel microcrèdit. A nivell internacional, la majoria de microempreses són empreses familiars que donen feina a una o dues persones. La majoria dels propietaris de microempreses estan principalment interessats a guanyar-se la vida per mantenir-se a si mateixos i a les seves famílies. Només fan créixer el negoci quan canvia alguna cosa de la seva vida i necessiten generar ingressos més grans. Segons la informació que es troba al lloc web Census.gov, les microempreses representen el 95% dels 28 milions d’empreses estatunidenques seguides pel cens. Tanmateix és habitual també l'abordatge dins d'aquesta tipologia d'empreses dels conceptes d'emprenedoria i empreses emergents, atès que durant els primers anys de vida acostumen a tenir una petita dimensió.
En concret podem veure la seva importància pel seu nombre, i és que a Espanya les microempreses representaven el 2020 un 89,7% del total de 1.492.418 empreses amb assalariats (1.338.650 microempreses), a Catalunya un 88,7% (234.459), a les Illes Balears un 89,8% (39.379) i al País Valencià un 89,9% (150.219), sumant els tres territoris un total de 424.057 microempreses (un 31,7% del total d'Espanya). Respecte a Andorra el 2018 les microempreses representaven un 90% d'un total de 8.774 empreses censades (7.897 microempreses). | 2Economia
|
La Resolució 253 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada per unanimitat el 29 de maig de 1968, després de reafirmar les resolucions anteriors, el Consell va observar amb preocupació que les mesures adoptades fins ara no han aconseguit posar fi a la rebel·lió a Rhodèsia del Sud i va condemnar les recents "execucions inhumanes dutes a terme pel règim il·legal a colònia de Rhodèsia del Sud que ha afrontat flagrantment la consciència de la humanitat". Després de condemnar el règim i demanar al Regne Unit que posés fi a la rebel·lió a Rhodèsia del Sud, el Consell va decidir que tots els estats membres haurien de:
(a) -evitar importar productes originaris de Rhodèsia del Sud després de la data d'aquesta resolució independentment del caràcter legal d'aquests productes
(b) - suspendre qualsevol activitat dels seus nacionals als territoris dels estats membres de les Nacions Unides dissenyats per promoure l'exportació de mercaderies de productes procedents de Rhodèsia del Sud
(c) - prohibir l'enviament de vaixells o avions registrats a Rhodèsia Meridional o per rhodesians d'entrar al seu territori.
(d): impedir la venda o subministrament per part dels seus nacionals o dels seus territoris de qualsevol producte o producte (excepte aquells estrictament destinats a finalitats mèdiques, educació, publicacions, notícies i en circumstàncies especials humanitàries, aliments)
(e): prohibir l'enviament de mercaderies per vaixells, avions o transport terrestre a través del seu territori destinats a Rhodèsia del SudEl Consell també va decidir que els estats membres no haurien de posar a disposició del règim cap empresa d'utilitat comercial, industrial o pública, incloses les empreses turístiques, a Rhodèsia del Sud qualsevol fons per a la inversió o qualsevol altre finançament de recursos econòmics i evitar que els seus nacionals o qualsevol persona amb propietats als territoris de posar a disposició aquests recursos o recursos i remetre qualsevol altre fons a persones o organismes de Rhodèsia, excepte per a pensions, medis, humanitaris, educació, notícies i, en alguns casos, productes alimentaris. El Consell també va decidir que els estats membres impedirien l'entrada al seu territori de qualsevol persona que viatgi amb passaport de Rhodèsia, així com persones que es tinguin motius per creure que normalment són residents a Rhodèsia del Sud i que hi hagi raons per creure que han fomentat o encoratjat, o que sigui probable que afavoreixin o fomentin les accions fora de la llei del règim il·legal.
A continuació, el Consell va decidir que tots els estats membres impedirien que les companyies aèries que es constitueixin als seus territoris, així com aeronaus de la seva inscripció o en règim de xàrter, als seus nacionals d'operar a Rhodèsia del Sud o que s'uneixin a qualsevol companyia aèria constituïda o avió registrada a Rhodèsia del Sud. Es va demanar a les agències especialitzades de l'ONU que adoptessin totes les mesures possibles per evitar activitats que promoguessin, ajudessin o fomentessin l'emigració a Rhodèsia del Sud. El Consell també va demanar als estats membres i als organismes de les Nacions Unides que ajudessin Zàmbia com a prioritat, ja que la realització d'aquesta resolució probablement generaria problemes econòmics en aquest país. Finalment, el Consell va decidir establir un Comitè per informar sobre l'aplicació d'aquesta resolució. | 2Economia
|
Carol B. Tomé és una executiva empresarial estatunidenca. És l'executiva en cap d'United Parcel Service (UPS). Va formar part de The Home Depot, on va treballar del 1995 al 2019, exercint de vicepresidenta i tresorera i, més tard, de vicepresidenta executiva i directora financera. Va ser membre de la junta d’UPS des del 2003.Tomé ha estat nomenada dues vegades a la llista Forbes de les 100 dones més poderoses del món. El 2012, apareix en segon lloc en la llista dels millors directors financers de The Wall Street Journal. Tomé va ser seleccionada per a la primera edició del 2021 de Forbes 50 Over 50; format per empresaris, líders, científics i creadors majors de 50 anys. | 2Economia
|
Application Lifecycle Management (ALM) és un procés continu de gestió de la vida d'una aplicació a través de la direcció, el desenvolupament i el manteniment. Neix com a combinació entre la Gestió i l'enginyeria del programari, possible gràcies a eines que faciliten integrar la gestió de requisits, l'arquitectura de programari, la programació d'ordinadors, les proves de programari, seguiment (Issue Tracking System) i gestió de versions (release management). | 2Economia
|
La quota de mercat d'una empresa és el percentatge d'un segment de la xarxa de mercat que va a ser per la mateixa empresa. Es pot expressar com els ingressos generats per les vendes de la companyia en comparació amb el total d'ingressos generats a partir de totes les vendes en el mercat en qüestió, o el nombre de productes venuts per la companyia (en aquest mercat) dividit per tots els productes venuts al mercat sota consideració.
En general, és determinat per estudis de mercat específics, sovint per encàrrec de les mateixes empreses.
L'augment de la quota de mercat és un dels principals objectius d'empresa. | 2Economia
|
Les fusions i adquisicions d'empreses conegudes també pel seu acrònim en anglès "M&A" es refereixen a un aspecte de l'estratègia corporativa de la gerència general que s'ocupa de la combinació i adquisició d'altres companyies així com altres actius. La decisió de realitzar una fusió o una adquisició, és una decisió de tipus econòmic, específicament consisteix en una decisió d'inversió, entenent com a tal, l'assignació de recursos amb l'esperança d'obtenir ingressos futurs que permetin recuperar els fons invertits i aconseguir un cert benefici. Per tant una fusió o una adquisició serà bona si el preu de compra és inferior al valor actual (VA) del flux efectiu (EP) incremental associat a l'operació. Si això és així, aquesta decisió d'inversió crea valor pels accionistes i es pot considerar bona, en cas contrari es diu que destrueix valor i és considerada com un fracàs.
Fusió: Una fusió és la unió de dues o més persones jurídicament independents que decideixen ajuntar els seus patrimonis i formar una nova societat. Si una de les societats que es fusionen, absorbeix el patrimoni de les restants, estem davant d'una fusió per absorció.Adquisició: Una adquisició consisteix en la compra per part d'una persona jurídica del paquet accionariat de control d'una altra societat, sense realitzar la fusió dels seus patrimonis. | 2Economia
|
Un deute és la quantitat de diners o béns que una persona, empresa o país deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.Es pot classificar pel seu origen:
deute intern
deute externi pel seu destí:
deute públic
deute privat. | 2Economia
|
El mètode Atlas és un mètode utilitzat pel Banc Mundial des del 1993 per estimar la mida de les economies en termes de renda nacional bruta (RNB) en dòlars dels Estats Units.
La RNB d'un país en moneda local (nacional) es converteix en dòlars nord-americans mitjançant el factor de conversió Atlas, que utilitza una mitjana de tres anys dels tipus de canvi per suavitzar els efectes de les fluctuacions transitòries dels tipus de canvi, ajustades a la diferència entre la taxa de inflació del país (utilitzant el deflactor del producte interior brut del país) i la dels països desenvolupats (calculada utilitzant la mitjana ponderada dels drets especials de gir d'aquests països).
El rendiment resultant de dòlars nord-americans es divideix per la població mitjana d'anys del país per obtenir el RNB per capita.El Banc Mundial afavoreix el mètode Atlas per comparar la mida relativa de les economies i l'utilitza per classificar els països en categories de rendes baixes, mitjanes i altes i així establir els requisits dels préstecs, reduint les fluctuacions a curt termini en la classificació del país. | 2Economia
|
La Zona Franca de Jebel Ali, també conegut com a JAFZ per les seves sigles en anglès (en àrab: المنطقة الحرّة لجبل علي, al-Munṭaqa al-Ḥurra le Jabal ʿAlī) és una zona econòmica de Dubai, als Emirats Àrabs Units, que es va fundar el 1985 a una part del port de Jebel Ali i va esdevenir el principal centre de desenvolupament de l'emirat amb milers d'empreses establertes i una intensa activitat industrial i comercial iniciada per les indústries del gas, de l'alumini i del ciment, avui generalitzades a totes les branques de l'economia. Les taxes són molt baixes i els capitals es poden repatriar sense restriccions; també hi ha llibertat total per a la contractació de personal estranger.Està dirigida per la JAFZA (Jebel Ali Free Zone Authority). Inicialment estava formada per 70.000 m² de magatzems i 850.000 m² d'àrees cobertes, tot i que avui ja ocupa més del triple de superfície. Tres anys han passat fins que una gran zona de desert ha esdevingut una àrea dinàmica de 100.000 m². La JAFZA fou establerta per decret de l'emir el maig de 1980. D'aleshores ençà dels 100.000 m² inicials s'ha arribat als 30.000.000 de m² actuals. | 2Economia
|
L'arbitrisme és el nom genèric que es dona a un corrent de pensament polític i econòmic desenvolupat en la Monarquia Hispànica, fonamentalment en la Corona de Castella, durant la segona meitat del segle xvi i el segle xvii, relacionada intel·lectualment amb l'anomenada Escola de Salamanca. L'arbitrisme es pot considerar com la primera literatura econòmica digna de tal nom, simultània i en bona part precedent del mercantilisme d'altres nacions europees, com França i Anglaterra. | 2Economia
|
S'anomena commodity frontiers (literalment, fronteres de mercaderies) a aquells espais limítrofs que separen zones geogràfiques on es duen a terme activitats econòmiques diferenciades: l'un, caracteritzat per la lògica i pràctiques capitalistes i, l'altre, en el que aquestes han deixat de ser-hi presents o que encara no s'hi han desenvolupat. Utilitzat com a concepte d'anàlisi en diverses disciplines de ciències socials com l'Ecologia Política o l'Economia Ambiental, permet pensar sobre les maneres en què el sistema socio-econòmic capitalista mobilitza i transforma recursos encarats a l'acumulació de capital i a la creació de plusvàlua, ja siguin matèries primeres, força de treball o formes no hegemòniques de producció de coneixement i capital cultural. | 2Economia
|
Un assentament comptable és l'anotació o registre que es fa en cadascun dels llibres de comptabilitat, amb la finalitat de registrar un fet econòmic que provoca una modificació en el patrimoni de l'empresa i, per tant, un moviment en els comptes d'una societat o persona física.
Un assentament comptable ha de tenir una sèrie de dades mínimes: data, quantitat que s'ha mogut, comptes als que ha afectat i concepte de l'assentament. | 2Economia
|
El passiu, en la comptabilitat de partida doble recull les obligacions de la societat. El contraposat és l'actiu que recull tots els béns i drets que té la societat.
La idea fonamental és que la suma de l'actiu ha de ser igual a la del passiu: o sigui, la suma dels béns i drets ha de ser igual a la suma d'obligacions que la societat va contreure per a obtenir-los.
El passiu es divideix en dos grans grups:
Fons propis, és la part del passiu que correspon als socis, i està format principalment pel capital social i els beneficis no repartits.
Fons externs, és la part que es deu a entitats externes, està formada principalment pel saldo pendent de pagament als proveïdors i creditors, els imports rebuts en préstec dels bancs, els imports pendents de pagament a organismes públics (seguretat social i hisenda). Aquest apartat al mateix temps se separa en dos grups: a llarg termini, que compren tots els deutes de venciment superior a un any; i a curt termini, que engloba la resta de deutes. | 2Economia
|
Un mont de pietat (de l'italià monte di pietà) és un establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic.
El primer fou creat pels franciscans Bernardino da Feltre i Barnaba da Terni el 1462 a Perusa (Itàlia), per evitar que la gent humil caigués en mans d'usurers. A partir del segle xvi floriren els monts de pietat a Savona, Màntua, Florència, Bruges i Lilla.
Els monts de pietat atenien les demandes de les classes socials més necessitades de protecció, a través de la concessió de préstecs gratuïts sense interès, garantits amb joies o robes, i intentant amb això suavitzar els abusos de la usura. Per aconseguir la seva finalitat, el Mont de Pietat necessitava recursos, que obtenia sobretot de la captació de dipòsits en metàl·lic. També obtenia fons provinents d'almoines, d'ajudes de la Corona i de celebracions religioses. Amb això es formava un fons comú.
Amb el temps els monts de pietat començaren a treballar amb els diners produïts pels interessos. Al segle xviii tingueren greus dificultats. Als Països Catalans les principals institucions d'aquest tipus van ser el Mont de Pietat de Nostra Senyora de l'Esperança, de Barcelona, al segle xviii, i, al segle xix, la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i la seva homònima de València. Actualment han aconseguit sobreviure gràcies al fet d'unir-se amb caixes d'estalvi. | 2Economia
|
Una cambra de comerç és una corporació de dret públic, creada per propietaris de comerços i empreses per protegir els seus propis interessos.Les primeres cambres de comerç van ser fundades el 1599 a l'Europa continental a Marsella i el 1665 a Bruges. Hi ha proves històriques que en l'antiguitat van existir formes primitives d'organització comercial, especialment a l'Orient Mitjà. Al nord i l'oest d'Europa, els despatxos de la Lliga hanseàtica també van forma embrions de futures cambres de comerç. | 2Economia
|
Tesaurus (del grec antic, θησαυρός, Thesaurus) o casa del tresor és, a l'antiga Grècia, un edifici on es dipositen objectes de valor. El terme s'utilitza en particular per designar petits edificis religiosos on s'emmagatzemaven ofrenes a una deïtat. Sovint es troba en un santuari panel·lènic i té la forma d'un petit temple, amb vestíbul i sala principal. | 2Economia
|
La identitat sonora és aquell component de la identitat d'un espai físic, un producte, una marca, i una empresa o corporació que s’expressa i transmet mitjançant el so, identificant-la unívocament.
La identitat sonora està composta per les músiques, veus, efectes sonors i paràmetres de tractament del so en el disseny sonor d'un espai físic, un producte, una marca, i una empresa o corporació.
La planificació, definició i composició de la identitat sonora per tal de comunicar-la al públic és el que es coneix com a audio branding, sound branding, sonic branding, acoustic branding, music branding o so corporatiu. | 2Economia
|
La neteja de dades (en anglès data cleansing o data scrubbing) és l'acte de descobriment, correcció i/o eliminació de registres de dades errònies d'una taula o una base de dades. El procés de neteja de dades permet identificar dades incompletes, incorrectes, inexactes, no pertinents, etc. i després substituir, modificar o eliminar aquestes dades brutes ("data duty").
Aquest procés és una part crucial de l'anàlisi de dades, especialment quan es recopilen dades quantitatives.
Després de la neteja, la base de dades podrà ser compatible amb altres bases de dades similars al sistema.
Les inconsistències descobertes, modificades o eliminades en un conjunt de dades poden haver estat causades per: les definicions de diccionari de dades diferents d'entitats similars, errors d'entrada de l'usuari i corrupció a la transmissió, o l'emmagatzematge.
La neteja de dades es diferencia de la validació de dades en que gairebé sempre compleix la funció de rebutjar els registres erronis durant l'entrada al sistema, i no en lots de data. El procés de neteja de dades inclou la validació i, a més, la correcció de dades per assolir dades de qualitat. | 2Economia
|
Al Japó, el terme zaibatsu (財閥) defineix un gran grup d'empreses que estan presents a gairebé tots els sectors de l'economia. Les empreses que formen un zaibatsu solen formar part de l'accionariat d'altres empreses del grup amb participacions creuades.
Els Estats Units van voler desmantellar-los degut a l'actiu paper que van tenir durant la Segona Guerra Mundial. Els zaibatsu no van desaparèixer sinó que es van transformar, amb una estructura diferent que actualment rep el nom de keiretsu.
Alguns dels principals zaibatsu són: Mitsubishi, Mitsui, Sumitomo, Itochu, Marubeni, Nichimen, o Kanematsu. | 2Economia
|
El Ministeri d'Economia de Letònia (en letó: Latvijas Republikas Ekonomikas ministrija) és la institució administrativa estatal responsable de la política econòmica a Letònia. El ministeri també representa els interessos econòmics de Letònia a la Unió Europea.El Ministeri d'Economia es va establir el 1918 com el «Ministeri de Comerç i Indústria». Va ser dissolt després de la incorporació de Letònia en l'URSS. El 1991 va ser restaurat com el «Ministeri de Reformes Econòmiques» i l'any 1993 es va adoptar el nom actual. L'actual ministra d'Economia és Dana Reizniece-Ozola, nomenada el 5 de novembre de 2014. | 2Economia
|
Marilyn Joy Waring (7 d'octubre de 1952) és una política i intel·lectual feminista neozelandesa, professora del Centre de Polítiques Públiques de la Universitat Tecnològica d'Auckland. Fou diputada del Parlament de Nova Zelanda de 1975 a 1984. Hom la considera fundadora de l'economia feminista.
El seu llibre If Women Counted és una anàlisi de l'economia moderna. L'obra sosté que l'economia dominant ignora el treball no remunerat de les dones, i que l'economia mundial passa per alt el valor de la naturalesa. Nogensmenys, ha criticat el concepte del PIB, la mesura econòmica que va esdevenir la base del Sistema de Comptes Nacionals de les Nacions Unides després de la Segona Guerra Mundial, atès que «comptbilitza els vessaments de petroli i les guerres com a contribuents al creixement econòmic, mentre que la criança i la cura dels infants es consideren sense valor». La seva tasca ha influït en acadèmics, en la comptabilitat governamental de diversos països i en polítiques de les Nacions Unides.
L'any 1995, Terre Nash va fer una pel·lícula documental sobre Waring titulada Who's Counting? Marilyn Waring on Sex, Lies and Global Economics. | 2Economia
|
El teorema de Fisher postula que l'objectiu de l'empresari és maximitzar la seva taxa de rendiment sobre costos i per aconseguir per tant el major valor present de la seva inversió. La taxa de Fisher és la taxa de rendiment que iguala en valor present tots els costos amb tots els ingressos, el que equival a la taxa interna de retorn o la taxa de rendiment que iguala els valors presents dels fluxos en efectiu de tots els projectes que s'estiguin considerant. El teorema de la separabilitat estableix que una signatura pot assegurar-se que els seus propietaris aconsegueixin la seva posició òptima en termes d'oportunitats del mercat, finançant la seva inversió amb una determinada proporció de crèdit i fons propis obtinguts internament. | 2Economia
|
L'acumulació originària és un terme emprat per Karl Marx en la seva obra Das Kapital, inspirat en l'economia clàssica, en particular en la d’Adam Smith. Es tracta d’una acumulació precedida per l’acumulació capitalista, que pressuposa la presència de dos grups de propietaris de mercaderies (d’una banda, propietaris de diners, producció i menjar, que exploten comprant mà d’obra assalariada i, de l’altra, treballadors assalariats, que venen la seva mà d’obra a la primera). No és altra cosa que "el procés de divorci històric del productor i dels mitjans de producció. El procés va ser "originari" perquè va formar la prehistòria del capital i el seu mode de producció corresponent. " Al contrari del que deia l'economia política clàssica, no es basa principalment en l'economia i en la diligència d’individus que tenen igual dret, i gràcies al treball propi acumulaven les seves propietats. Més aviat, el procés es basa en una expropiació forçada dels mitjans de treball imposat pels mitjans polítics i econòmics dels propietaris reals. | 2Economia
|
S'anomena ofimàtica l'equipament maquinari i programari usat per crear, col·leccionar, emmagatzemar, manipular i transmetre digitalment la informació necessària en una oficina per realitzar tasques i assolir objectius bàsics. Les activitats bàsiques d'un sistema ofimàtic comprenen l'emmagatzematge de dades en brut, la seva transferència electrònica i la gestió d'informació electrònica relativa al negoci. L'ofimàtica ajuda a optimitzar o automatitzar els procediments existents.
També s'anomena ofimàtica l'estudi dels mètodes utilitzats per a resoldre tasques de les oficines mitjançant l'ús d'ordinadors.L'ofimàtica amb xarxa d'àrea local (LAN) permet els usuaris de transmetre dades, correu electrònic i fins i tot veu per la xarxa. Totes les funcions pròpies del treball en oficina, incloent dictats, mecanografia, arxiu, còpies, fax, tèlex, microfilmat i gestió de fitxers, operació dels telèfons i la centraleta, cauen en aquesta categoria. L'ofimàtica va ser un concepte molt popular en les dècades del 1970 i 1980, quan els ordinadors de sobretaula es van popularitzar.No cal la xarxa per treballar amb un paquet ofimàtic. | 2Economia
|
Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.
La moneda va existir des del segle xii a l'Iraq, amb els seljúcides, i el nom fou utilitzat per la primera moneda encunyada per Orhan el 1327 (es va dir Akçe otomà). Al segle xiv i XV les peces otomanes eren anomenades normalment othmanis però sota Selim I es va adoptar el nom únic d'akče
Es va encunyar fins al regne de Mahmut II però el seu valor s'havia reduït sensiblement al final del segle xvii i de fet ja només era una unitat comptable. | 2Economia
|
El sector privat és la part de l'economia integrada pels agents econòmics (economies domèstiques i empreses) que prenen decisions sense interferències formals de l'autoritat política, sense més limitacions que les lleis vigents que regulen les activitats. En contraposició al “primer sector” o sector públic (governamental i no lucratiu), el “segon sector” o sector de l'empresa privada té un afany lucratiu. | 2Economia
|
El centre de documentació és una unitat d'informació que reuneix, gestiona i difon la documentació d'una àrea del coneixement determinat, o la produïda per un organisme o institució en la qual es circumscriu. Sorgeix per fer front a l'explosió documental, principalment de contingut cientificotècnic. Té similituds amb la biblioteca especialitzada i es caracteritza per aprofundir en algunes de les seves funcions, especialment l'anàlisi documental de contingut, amb l'objectiu d'aconseguir una millor recuperació de la informació utilitzant les noves tecnologies de la informació.En resum, es tracta d'una unitat d'informació especialitzada adscrita a un organisme (propietari d'aquest centre), on es troben conservats i emmagatzemats els documents necessaris per al funcionament d'un servei o una activitat de la institució o empresa. La finalitat del centre és la de servir de referència i ajut als professionals o investigadors. | 2Economia
|
La proletarització es refereix al procés social mitjançant el qual persones autoocupades o ocupadores (i fins i tot aturades que no necessitaven treballar) passen a ser mà d'obra assalariada per part d'un ocupador. Per a la teoria marxista, la proletarització ha estat una de les formes més importants de mobilitat social descendent. | 2Economia
|
CISPR 32 és una normativa internacional sobre compatibilitat electromagnètica creada per l'organisme CISPR. Aplica a equipaments del sector multimèdia (relatius a imatge, so i informació). El subjecte de la norma són les interferències radioelèctriques, concretament els mètodes i límits de les mesures a realitzar. | 2Economia
|
TSG Group, prèviament conegut com a SCO Group i abans com "Caldera Systems" i "Caldera International", és una corporació que associada en els seus orígens a Linux i el moviment programari lliure, desenvolupava distribucions Linux per a servidors i estacions de treball. Després d'adquirir alguns drets sobre UNIX, SCO UNIX (actualment Openserver) i UnixWare, va iniciar un judici legal contra IBM el 2003, al·legant que IBM havia introduït en el nucli Linux codi pertanyent a SCO Group. | 2Economia
|
Un carretó de supermercat, o simplement carretó, també dit carret de supermercat, és un vehicle de càrrega empès a mà que es pot trobar principalment en supermercats o grans superfícies perquè els clients puguin transportar les seves compres abans de pagar; en alguns casos, el manillar porta muntat una calculadora per servir al client en els seus comptes.
Sovint després d'acabar la compra i sortir de la botiga, el client pot portar la mercaderia dins el carretó fins a l'aparcament, si s'hi ha anat en cotxe. També hi ha establiments on es poden deixar a l'aparcament, ja que personal de l'establiment s'encarrega de portar-los de nou als punts de sortida.
Els carretons també es poden trobar, en un altre format adequat a l'ús, en aeroports, perquè els passatgers puguin transportar el seu equipatge des de la parada d'autobús, el tren, o l'aparcament fins al taulell de facturació. S'anomenen «carretons d'equipatge».Als Països Catalans i a molts altres llocs, la gent també utilitza un «carretó d'anar a plaça», o «carretó d'anar a comprar», que porten des de casa per transportar les compres fins a casa a peu (o en transport públic, si de cas). | 2Economia
|
L'adroguer era l'amo o el dependent d'una drogueria. Aquest establiment estava especialitzat a vendre al detall els productes típics d'ultramar i les colònies com ara les espècies (pebre, canyella, safrà, etc.), el sucre o el cacau. Tots aquests tenien en comú que eren fàcils de transportar per la seva mida petita i manejable i que eren molt cobejats per la societat europea, la qual en pagava uns preus que en feien molt rendible el transport intercontinental.
La referència més antiga del terme en català és del segle xiv com a "mercaders de drogues", i no seria fins al XVI que es normalitzaria el nom "adroguer", tot i que també foren coneguts per "aromatarii".Durant l'edat mitjana i, en alguns llocs de Catalunya, durant l'edat moderna, aquest ofici sovint conformava el gremi amb els candelers. Al segle XVI ambdós oficis començaren a ser classificats a l'estament dels artistes en comptes del dels menestrals. A Barcelona se separaren ja durant la baixa edat mitjana; el 1562 els adroguers aconseguiren unes ordinacions per ells; i al segle xvii es constituïren en un col·legi propi. | 2Economia
|
En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari. Les activitats del sector primari són l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça, la silvicultura i l'explotació forestal, i la mineria (extracció de minerals i combustibles fòssils), tot i que aquesta última categoria se sol tractar per separat, com a indústria energètica o sector energètic, o el sector industrial, és a dir, s'agrupa sovint amb el sector secundari.
Les indústries manufactureres -i principalment les agroalimentàries- que agrupen, empaquen, purifiquen o processen la primera matèria a prop dels productors primaris es consideren part d'aquest sector, especialment si la primera matèria necessita aquest procés per a vendre's o transportar-se a les indústries que en faran ús.
El sector primari és, sovint, la base de l'economia de la majoria dels països no industrialitzats, i hi ocupa un percentatge molt elevat de la població. Als països industrialitzats, tanmateix, el sector primari es desenvolupa més amb la indústria de l'alta tecnologia, com ara la mecanització de l'agricultura; per exemple, l'ús de sistemes de reg mecanitzats que requereixen menys mà d'obra.
El sector primari comprèn totes les activitats relacionades amb l'extracció i producció d'aliments i matèries primeres directament del medi natural per a la indústria. El repte actual per al sector primari és produir aliments de manera sostenible. Les activitats productives (que s'obtenen del medi natural per mitjà de l'home) del sector primari són l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura, mentres que les activitats extractives (que s'obtenen directament de la natura sense la intervenció de l'home) són la recol·lecció, la mineria, l'explotació forestal, la caça i la piscifactoria. | 2Economia
|
El llibre major o llibre mestre recull els moviments que ha sofert especialment cada compte de forma ordenada. El llibre major en estar format per tots els comptes de la comptabilitat de l'empresa, proporciona informació sobre les variacions dels elements i sobre el seu valor. | 2Economia
|
La conspiració per fixar el preu de la lisina va ser un intent empresarial organitzat durant la meitat de la dècada de 1990 per a fer pujar el preu d'un dels components principals del pinso animal: l'aminoàcid lisina. En aquesta operació il·legal hi van estar involucrades empreses com Archer Daniels Midland (ADM); Ajinomoto i Kyowa Hakko Kogyo (aquestes dues del Japó); i Sewon America Inc. (de Corea). Una investigació criminal donà lloc a multes i a sentències de tres anys de presó per a executius d'ADM en connivència amb altres companyies per a fixar preus. Les companyies estrangeres arribaren a un acord amb el Departament de Justícia-Divisió antitrust el setembre de 1996. El càrtel aconseguí elevar el preu de la lisina un 70% en els primers nou mesos de cooperació.Amb aquesta investigació el govern dels Estats Units varen recaptar prop de 100 milions de dòlars en multes, un rècord en la penalització antitrust d'aquella època. a més l'empresa ADM va haver de pagar una multa addicional de 30 milions de dòlars per la seva participació en una conspiració separada pel que fa al mercat de l'àcid cítric. | 2Economia
|
El treball productiu es refereix a aquell treball que té la capacitat de modificar el valor d'ús de les mercaderies o de proporcionar serveis, generant la riquesa material i no material que sosté a la societat. En un sistema socioeconòmic capitalista, a més, els capitalistes poden apropiar-se de part d'aquesta riquesa en forma de plusvalor.En contraposició, el treball improductiu és aquell orientat al manteniment de l'ordre social basat en classes socials i que no genera riquesa per si mateix (com el govern, les forces armades, el manteniment de la propietat privada o les operacions financeres entre altres).Tant el treball productiu com l'improductiu poden ser assalariats, sent la riquesa generada pel productiu la responsable del manteniment tant dels treballadors productius com dels improductius, així com de la classe capitalista.Es tracta de conceptes centrals en economia política clàssica. La seva concreció ha anat variant al llarg del temps. Van ser plantejats primerament per l'escola fisiocrática, per, més tard, tenir importants aportacions d'Adam Smith i ser finalment precisats per la crítica de Karl Marx i el posterior desenvolupament de la teoria marxista. | 2Economia
|
L'antropologia econòmica és un camp d’estudi multidisciplinari entre les ciències econòmiques i les antropològiques. L'antropologia econòmica és una part de l'antropologia sociocultural que, si bé és inseparable de les altres parts, a causa de la consideració global o holística que per l'antropologia tenen les maneres de vida o les cultures, presenta unes característiques pròpies que permeten la seva anàlisi individualitzada.
L'antropologia econòmica, de manera especial des de mitjans del segle xx, s'ha consolidat com una part de l'antropologia dedicada a l'estudi dels processos de producció, distribució i intercanvi de les societats humanes, amb metodologia pròpiament antropològica. Aquesta apreciació no amaga la importància que ha tingut en el desenvolupament de l'antropologia econòmica la seva interacció amb l'economia.
L'antropologia econòmica ha estat concebuda des de diferents corrents, dels quals els quatre més importants són:
El Formalisme pel qual l'objecte de l'antropologiaeconòmica és l'estudi de la conducta humana en relació a l'ús alternatiu d'uns béns escassos, l'interès se centra en les transaccions, més que no pas en la producció.
El substantivisme entén que la teoria econòmica neoclàssica fou pensada per a un tipus especial d'economia, la de mercat. Aquest tipus d'economia es basa en l'anàlisi dels preus, la qual cosa la fa inaplicable a les societats sense mercats generadors de preus. Els autors d'aquest corrent elaboren models descriptius que relacionen les unitats de producció amb realitats sociopolítiques, tant del passat com del present i s'ocupen fonamentalment de l'organització de la producció i de les formes de circulació.
El materialisme cultural posa l'èmfasi en la determinació tecnicoambiental, la superioritat del medi i la pressió reproductora en els processos socials.
El marxisme basa l'anàlisi de les formes i les estructures dels processos materials de cada societat en els conceptes de mode de producció i formació economicosocial, en l'anàlisi de les relacions socials que actuen sobre la producció. | 2Economia
|
Grexit és un neologisme que es refereix a la retirada de Grècia de la Zona Euro per retornar a la Dracma. El mot prové de la paraula composta anglesa Greece (Grècia) i "exit" (eixida o sortida). Un terme similar és Spexit i que es refereix a la sortida d'Espanya de la Zona Euro. Grexit va ser utilitzat per primera vegada el 6 de febrer del 2012 pels analistes del Citigroup, Willem Buiter i H. Rahbari Ebrahim. Feien referència a un grup de treball creat per països de la zona euro que treballava ja per la possible sortida de Grècia, mirant de preparar la Zona Euro. | 2Economia
|
La factura és el document emès pel venedor quan es produeix la venda de mercaderies o la prestació de serveis, en el qual s'especifiquen els productes o serveis, les seves característiques i l'import de l'operació. | 2Economia
|
Una entrevista de feina és una entrevista que es fa en el marc d'una sol·licitud de feina. Hi participen el candidat i un o diversos representants de l'empresa que ofereix el lloc de treball. A les empreses grans sol assistir-hi algú del departament de recursos humans.
El mètode d'entrevista STAR (situació, tasca, acció, resultat) es fa servir sovint en entrevistes de feina i cada vegada més en entrevistes d'avaluació del rendiment. L'objectiu del mètode és donar a l'entrevistador la imatge més fiable possible del candidat. | 2Economia
|
El percentatge de rebot (bounce rate en anglès) en analítica web és una de les mesures que es fa servir per avaluar el trànsit a una pàgina d'aterratge (landing page) d'un lloc web. Representa el percentatge d'internautes que entren al web i se'n van («reboten») en menys de 10 a 15 segons, en lloc de continuar mirant altres pàgines dins el mateix lloc web. El terme prové del moviment de la pilota que rebot en una altra direcció tantost com ha tocat el terra. Es calcula segons el temps que una persona es queda dins un lloc web. És un indicador per saber si l'usuari hi troba fàcilment el que cerca o ans al contrari, se'n va frustrat.El percentatge de rebot és un dels indicadors de la capacitat d'una pàgina per ullprendre i acaparar l'atenció prolongada dels visitants. Normalment, ha de ser baix. Això vol dir els internautes hi miren més pàgines i passen més temps navegant dins la web. En canvi, quan és alt, això vol dir que molts visitants només hi miren poc i no emprenen cap mena d'acció. El màrqueting fa servir aquesta mesura per a avaluar la qualitat d'un web: si moltes persones se'n van tot seguit, pot ser un senyal de baixa eficàcia. És una de les poques mesures que en la majoria dels casos val més disminuir el percentatge que augmentar-lo.Hi ha dues situacions on el percentatge no té gaire sentit: una lloc web d'una sola pàgina o una pàgina web tan clara que les persones obtenen la informació que fa menester en una sola pàgina i se'n van, com ara un diccionari. | 2Economia
|
Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats. S'estableix per protegir la indústria nacional d'un estat de la competència externa i per aconseguir superàvit en la balança comercial. | 2Economia
|
L’economia matemàtica és l’aplicació de mètodes matemàtics per representar teories i analitzar problemes en l’economia els quals van més enllà de la geometria simple, per exemple, el càlcul diferencial i integral, les equacions diferencials, l’àlgebra de matrius, la programació matemàtica i altres mètodes computacionals.Aquests mètodes proporcionen maneres de formular relacions teòriques amb rigor, generalitat i simplicitat. Un exemple d’això és com les matemàtiques donen la possibilitat de formar proposicions significatives i comprovables sobre fenòmens econòmics complexos i de gran abast, els quals serien difícil d’explicar d’una manera menys formal; o la facilitat del llenguatge matemàtic de generar arguments específics i positius sobre tòpics irresolubles sense les matemàtiques.
Els models matemàtics ajuden a representar gran part de la teoria econòmica. Algunes aplicacions de les matemàtiques en l'economia inclouen:
Problemes d’optimització amb l’equilibri com a objectiu.
Anàlisi estàtica (o d’equilibri).
Comparació estàtica.
Anàlisi dinàmica. | 2Economia
|
En l'àmbit de la comptabilitat i l'economia, el terme depreciació es refereix a una disminució periòdica del valor d'un bé material o immaterial. Aquesta depreciació pot derivar-se de tres raons principals: el desgast a causa de l'ús, el pas del temps i la vellesa. | 2Economia
|
Un procés de negoci (o empresarial), un mètode de negoci o una funció de negoci és un recull d'activitats o tasques relacionades i estructurades per persones o equips en què una seqüència específica produeix un servei o producte (serveix per a un objectiu comercial concret) per a un client o clients particulars. Els processos de negoci es produeixen a tots els nivells organitzatius i poden o no ser visibles pels clients. Un procés empresarial sovint es pot visualitzar (modelar) com un diagrama de flux d'una seqüència d'activitats amb punts de decisió intercalats o com una matriu de processos d'una seqüència d'activitats amb regles de rellevància basades en les dades del procés. Els avantatges d'utilitzar processos empresarials inclouen una millora de la satisfacció del client i una agilitat millorada per reaccionar davant dels canvis ràpids del mercat. Les organitzacions orientades a processos trenquen les barreres dels departaments estructurals i intenten evitar compartiments estancs d'informació. | 2Economia
|
La planificació del turisme és una eina per a la gestió de destinacions, es va centrar en la percepció de la situació actual en què el turisme es trobaria en l'escenari d'un futur possible. La construcció metodològicament d'un canal que permet guiar el destí de les actuals perspectives o el futur desitjat utilitzant eficientment els recursos disponibles per a aquest propòsit.
Assabentar-se del turisme en una localitat visionant els seus efectes negatius i positius. En un intent de maximitzar els impactes positius i minimitzar els impactes negatius es planteja una planificació basada en la sostenibilitat. Utilitzant el trípode enganxat en el patrimoni d''equitat social, prudència ecològica i impuls de l'economia local. | 2Economia
|
La gestió de contingut empresarial o ECM (de l'anglès Enterprise Content Management) és un conjunt de tecnologies amb la finalitat de capturar, emmagatzemar, preservar i processar continguts i documents relacionats amb els processos organitzatius. Les eines i estratègies ECM permeten la gestió de la informació no estructurada d'una organització. | 2Economia
|
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball. Concretament això inclou: màquines, eines, la terra, les matèries primeres, les unitats de producció de béns (fàbriques) i en general tot allò que hi ha entre el treball humà en l'acte de transformació de la naturalesa i la naturalesa mateixa. | 2Economia
|
Jidoka (o autonomation en anglès) terme utilitzat en sistemes de producció ajustada. Significa "automatització amb un toc humà". Jidoka conté la detecció automàtica dels errors o defectes durant la producció. En sistemes de producció ajustada sempre es busquen objectius per a la millora continua, buscant i eliminant les causes dels problemes. Quan un defecte és detectat, el fet de parar la producció fa que l'organització focalitzi els esforços en resoldre el problema i evita la propagació de males pràctiques. Per models de producció just a temps (en anglès, Just-in-time, JIT) pot ser interessant produir amb zero defectes, sinó els defectes poden causar problemes al procés industrial. | 2Economia
|
La Comissió de Borsa i Valors (en anglès Securities and Exchange Commission o SEC) dels Estats Units és una agència independent federal dels Estats Units que té la responsabilitat principal de fer complir les lleis federals dels valors i regular la indústria dels valors, les borses de valors, els mercats d'opcions i altres mercats de valors electrònics.
La SEC va ser creada per la secció 4 de la Securities Exchange Act de 1934 (ara codificada com 15 USC § 78d i comunament anomenada Acta 1934). A més de l'Acta 1934 que la va crear, la SEC fa complir la Securities Act de 1933, la Trust Indenture Act de 1939, la Investment Company Act de 1940, la Investment Advisers Act de 1940, la Sarbanes - Oxley Act de 2002 i altres lleis. | 2Economia
|
El preu de referència és la quantitat econòmica que l'Estat estableix com a preu màxim que està disposada a pagar per un determinat grup de medicaments, en l'àmbit de la regulació farmacèutica pública del Sistema Nacional de Salut (SNS).
Aquests preus són definits a partir del seu principi actiu i d'una determinada via d'administració i són calculats de manera estandarditzada a partir de la seva dosi diària definida. La relació de grups amb preu de referència s'actualitza anualment i s'hi van incorporant grups de medicaments que comptin com a mínim amb una especialitat farmacèutica genèrica (EFG), la qual necessàriament ha de ser igual o inferior en cost al preu de referència. El valor del preu de referència l'estableix l'administració mitjançant la mitjana aritmètica de les tres presentacions amb el preu més baix. | 2Economia
|
Aquesta és una llista dels bancs comercials a Guinea Equatorial
BGFIBank Equatorial Guinea (BGFIBank-EG)
Commercial Bank Guinee Equatoriale (CBGE)
Caisse Commune d'Epargne et d'Investissement Guinée Equatoriale (CCEI)
Ecobank
Banco Nacional de Guinea Ecuatorial (BANGE) | 2Economia
|
La neuroeconomia és la combinació de la neurociència, l'economia i la psicologia per a estudiar el procés d'elecció dels individus. Analitza el paper del cervell quan els individus avaluen decisions, categoritzen els riscos i les recompenses i com interaccionen els uns amb els altres. | 2Economia
|
La venda directa és la comercialització fora d'un establiment comercial de béns i serveis directament al consumidor. Pot ser venent els seus productes en establiments del productor, molt emprat per les cooperatives agropecuàries, (p. e. la Cooperativa Lletera del Cadí), o bé mitjançant la demostració personalitzada per part d'un representant de l'empresa venedora. Aquest últim aspecte distingeix aquest tipus de venda directa de les anomenades vendes a distància, en les quals no arriba a existir un contacte personal entre l'empresa venedora i el comprador. | 2Economia
|
El marxandatge, fa referència als mètodes, pràctiques i operacions que es fan en un punt de venda per tal d'augmentar l'atractiu dels productes exposats i afavorir-ne la venda.
Segons el diccionari normatiu, el marxandatge es refereix a la relació comercial establerta entre un marxant d'art i un artista per a difondre, promocionar i vendre les obres produïdes per l'artista. A causa de la influència del terme anglès merchandising (referent a mercaderia), aquest terme ha adquirit un nou significat.
El marxandatge representa l'aplicació del màrqueting al punt de venda i fa referència als estudis i tècniques comercials que permeten presentar el producte o servei en les millors condicions al consumidor final. En contraposició amb la presentació passiva, es realitza una presentació activa del producte o servei utilitzant una àmplia varietat de mecanismes que el facin més atractiu, com ara la col·locació o la presentació. El marxandatge es recolza generalment en la imatge de marca corporativa del producte o del seu productor, i passa sobretot per l'adopció d'un empaquetatge personalitzat.
Els objectius principals del marxandatge són: cridar l'atenció, portar al client fins al producte i facilitar l'acció de compra.
En el món de l'espectacle i dels mass media, el marxandatge fa referència al conjunt d'accions d'explotació d'una marca o d'algun dels seus elements característics, com ara els seus logotips, personatges o altres elements. En aquest context, el marxandatge és una pràctica de màrqueting en la qual la marca o imatge d'un producte o servei s'utilitza per a vendre'n un altre. Això és especialment rellevant en relació amb pel·lícules i amb programes de televisió orientats als infants i adolescentsExemples de Marxandatge relacionats amb Viquipèdia | 2Economia
|
XMOS és una empresa del sector dels semiconductors del tipus fabless (sense fabricació pròpia) que desenvolupa solucions de veu, productes d'àudio, DSP i múltiples microprocessadors amb execució de tasques concurrents o en paral·lel.XMOS va ser fundada el juliol del 2005 per Ali Dixon, James Foster , Noel Hurley, David May i Hitesh Mehta. Va rebre capital inicial de la Universitat de Bristol i de l'empresa Wyvern. L'any 2006 rep finançament de les empreses Amadeus Capital Partners, DFJ Esprit, i Foundation Capital. El juliol del 2017, adquireix l'empresa SETEM especialitzada en algorismes d'àudio. | 2Economia
|
Escola d'Alta Direcció i Administració (EADA) és un centre de desenvolupament directiu independent amb seu a Barcelona fundat el 1957 per Irene Vázquez Mier i Arturo Alsina per tal de formar els futurs directius de les empreses.
L'any 2011 les publicacions Financial Times i The Economist posicionen EADA entre les 4 millors escoles de negocis d'Espanya i entre les 100 millors del món, quan n'existeixen unes 7.000 a nivell internacional.EADA també compta amb dos de les tres acreditacions internacionals més importants, conegudes com la Triple corona (acreditació escoles de negocis), en aquest sector: EQUIS i AMBA.Destaquen especialment l'any 2011 els programes in company, de formació "a mida" també coneguts com a Open Programmes. Per a això, EADA disposa d'un Centre de Formació Residencial, el Campus EADA Collbató. | 2Economia
|
La gestió o administració, en totes les activitats comercials i d'organització, és l'acte de reunir persones per assolir les metes i objectius desitjats amb els recursos disponibles, de manera eficient i eficaç. La gestió comprèn planificació, organització, dotació de personal, lideratge o direcció, i control d'una organització (un grup d'una o més persones o entitats) o l'esforç per tal d'acomplir un objectiu. Inclou el desplegament i la manipulació dels recursos humans, financers, tecnològics i naturals.
Ja que es poden veure les organitzacions com sistemes, la gestió també es pot definir com l'acció humana, incloent-hi el disseny, per facilitar la producció de resultats útils d'un sistema. Aquest punt de vista obre la possibilitat de «gestionar» a si mateix, un prerequisit per intentar dirigir a altres. | 2Economia
|
Els instruments de renda variable són especialment aquells que són part d'un cabal, com les accions de les companyies anònimes.
La denominació «variable» es relaciona amb la variació que pot haver en les sumes percebudes per concepte de dividends. En tant, els dividends poden ser en efectiu o en accions.
En general, els instruments de renda variable reporten als seus tenidors guanys o rendiment en el llarg termini, en canvi d'un major risc.
Les accions són representatives del capital d'una empresa. Per tant, els accionistes són copropietaris i per tant solidaris amb la responsabilitat de la companyia, exercint el seu paper en les assemblees generals ordinàries i extraordinàries, que trien a les autoritats i decideixen sobre els canvis i expansió d'activitats que els proposa la junta directiva.
En el mercat borsari, els accionistes poden resultar beneficiats o perjudicats. D'aquesta manera, si una empresa és conduïda amb eficiència i açò és benvolgut pel mercat, els accionistes rebran majors dividends i l'o els títols que emeta aqueixa societat tendiran a augmentar de preu. Si, en canvi, l'acompliment és erroni, disminuiran els dividends i la cotització de l'acció d'aqueixa signatura en la Borsa.
A l'Estat els mercats operen en euros des del 4 de gener de 1999. | 2Economia
|
Business-to-business (B2B o BtoB, i que es pot traduir en català com comerç "d'empresa a empresa") és una situació on una empresa o negoci fa transaccions comercials amb altres empreses o negocis. Això típicament ocorre quan:
Una empresa proveeix materials per al seu procés de producció a una altra (per exemple, un fabricant d'aliments que compra sal com a matèria primera).
Una empresa necessita els serveis d'una altra per raons operatives (per exemple, un fabricant d'aliments que contracti una empresa de comptabilitat per auditar les seves finances).
Una empresa revèn béns i serveis produïts per altres (per exemple, un minorista que compra el producte final al fabricant d'aliments).El B2B sovint es defineix per contrast amb la venda al consumidor final (B2C). En el comerç B2B, sovint es dona el cas que les parts de la relació tenen un poder de negociació comparable i, fins i tot quan no és així, cada part acostuma a comptar amb personal professional i assessorament legal en la negociació de les condicions contractuals, mentre que el B2C es configura en un grau molt més extens i massiu amb les seves implicacions econòmiques d'informació asimètrica. No obstant això, dins d'un context B2B, les grans empreses poden tenir molts avantatges comercials, de recursos i d'informació respecte a les empreses més petites. El govern del Regne Unit, per exemple, va crear el càrrec de comissari de petites empreses en virtut de la Enterprise Act 2016 per "permetre a les pimes resoldre disputes" i "considerar les queixes dels proveïdors de petites i mitjanes empreses sobre condicions de pagament amb empreses més grans a qui subministren".En molts casos, el volum global de transaccions B2B (empresa a empresa) és molt superior al volum de transaccions B2C. La raó principal d'això és que en una cadena de subministrament típica hi haurà moltes transaccions B2B que impliquin subcomponents o matèries primeres, i només una transacció B2C, concretament la venda del producte acabat al client final. Per exemple, un fabricant d'automòbils fa diverses transaccions B2B, com ara comprar pneumàtics, vidres per a finestres i mànegues de goma per als seus vehicles. La transacció final, un vehicle acabat venut al consumidor, és una transacció única (B2C). | 2Economia
|
El Col·legi d'Economistes de Catalunya és una corporació de dret públic de caràcter professional, que compta amb més de 7.800 col·legiats i col·legiades i 1.500 societats i despatxos vinculats (2022) dedicats a els diferents vessants de l'economia i l'empresa. | 2Economia
|
El Consens de Monterrey (en anglès: Monterrey Consensus) va ser el resultat d'una de les conferències més importants sobre l'ajuda externa, la Conferència de Monterrey de 2002, la Conferència Internacional de les Nacions Unides sobre el Finançament per al Desenvolupament, celebrada en Monterrey (el Mèxic). Va ser adoptat pels caps d'Estat i de govern el 22 de març de 2002. Més de cinquanta caps d'Estat i dos-cents ministres de Finances, Afers exteriors, Desenvolupament i Comerç van participar en l'esdeveniment. Als governs es van unir els dirigents de les Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i l'Organització Mundial del Comerç (OMC), destacats líders empresarials i de la societat civil i altres parts interessades. En la conferència es van assumir nous compromisos d'ajuda al desenvolupament per part dels Estats Units i la Unió Europea, així com d'altres països. Els països també van aconseguir acords sobre altres temes, com l'alleujament del deute, la lluita contra la corrupció i la coherència política. | 2Economia
|
La II Cimera Amèrica del Sud-Països Àrabs (ASPA) va ser inaugurada oficialment per l'emir de l'Estat de Qatar, Hamad bin Khalifa Al-Thani el 31 de març de 2009. En l'esdeveniment van participar els 22 països de la Lliga Àrab i 12 de la Unasur, per tractar temes d'interès per a ambdós blocs regionals.
Un dels esdeveniments de la cimera va ser la proposta del president de Veneçuela Hugo Chávez per crear una moneda anomenada el petro per a reemplaçar el dòlar com a moneda de reserva internacional. Chávez també va criticar al Tribunal Penal Internacional per dictar ordre de captura contra el president del Sudan, Omar al-Bashir, en lloc de fer-ho contra l'expresident nord-americà George Bush. | 2Economia
|
Arman Manukyan (Fatih, İstanbul, 21 de març de 1931 - 28 de desembre de 2012) va ser un catedràtic turc, professor del Robert College i la Universitat del Bòsfor a Istanbul per més de mig segle. Pertanyia a la comunitat dels Armenis de Turquia. Va ser professor de Tansu Çiller, ex Primera Ministra de Turquia. Entre els seus alumnes va tenir figures conegudes a la societat turca, com les famoses dones de negocis Güler Sabancı i Suna Kıraç. Els seus alumnes el coneixien com a «Efsane Papyon» (Corbatí llegendari). L'escriptora turca Nuran Çakmakçı va escriure un llibre en la seva memòria, amb el títol «Efsane Papyon: Arman Manukyan Kitabı» (Corbatí llegendari: El llibre d'Arman Manukyan, en turc).Manukyan diu que ha fet treballs de lobby contra ASALA com a part d'un "task force". | 2Economia
|
El problema del viatjant de comerç és el problema d'optimització de trajectòries donat per l'enunciat següent: donat un conjunt de nodes, es tracta de trobar l'ordre de visites a seguir per tal de definir una trajectòria que passi un sol cop per a cada node i de manera que la distància total recorreguda sigui la més curta possible. S'usa en el sector públic per al disseny de xarxes de serveis i de transports i la planificació logística pública i privada. Es pot resoldre a mà amb la teoria de grafs i algunes matrius, però és més ràpid, sobretot si intervenen molts nodes o punts de pas, fer-ho amb un senzill programa informàtic. Es va plantejar, com el seu nom indica, per a planificar la millor ruta que hauria de fer un comerciant que volgués passar a veure una llista de clients. A més d'en l'enginyeria, s'estudia com a exemple també, tot i que sense aplicar-lo a la vida real, en altres camps que no hi tenen res a veure, com per exemple, a teoria de la informàtica.El problema del viatjant de comerç es presenta en moltes aplicacions pràctiques, per exemple en el disseny d'una línia de metro, en logística o en el disseny del circuit integrat de microxips. Encara apareix més sovint com a subproblema, per exemple en el problema de la distribució de mercaderia, en el problema de la planificació de la ruta per donar servei als clients o per donar servei en una avaria o en la seqüenciació del genoma. Els termes de "ciutat" i "distància" no s'han d'agafar al peu de la lletra. Per exemple, el concepte "ciutats" pot representar les ciutats dels clients a visitar o les cadenes d'ADN, mentre que la "distància" pot significar tant el temps que es triga a fer el viatge, els costos o el grau de concordança entre dues cadenes d'ADN. En moltes aplicacions pràctiques primer s'ha de tenir en les restriccions com les dels marges de temps o recursos restringits cosa que complica considerablement la solució del problema.
El problema del viatjant de comerç pertany a la classe de problemes NP-complets de la teoria de complexitat computacional. Per tant es creu que el temps de computació que cada algorisme determinista dona com a solució òptima per aquest problema, en el millor dels casos té un creixement exponencial encara que depèn del nombre de ciutats. Per a poques ciutats, la quantitat que cal l'algorisme pot fer que el càlcul ja sigui impracticable degut a l'enormitat del temps de computació. | 2Economia
|
Un rebut o constància de pagament és el reconeixement escrit sobre que s'ha rebut un article especificat o una suma de diners. Un rebut registra la compra de béns o serveis obtinguts en un intercanvi.
Dit d'una altra manera, és una constància que serveix per certificar que s'ha pagat per un servei o producte. De vegades també té la funció de control fiscal.
N'hi ha de diversos tipus segons el format, si queda registrat i altres característiques.
Els rebuts, generalment, s'estenen per duplicat. L'original es lliura a qui va fer el pagament i el duplicat resta amb qui el rep. | 2Economia
|
La municipalització és el conjunt de disposicions i operacions mitjançant les quals el municipi, en forma variada, passa a ser gestor de serveis (municipalització de serveis públics, la forma més habitual d'entendre el terme), béns o propietats.
Aquesta transferència és des de serveis, bens o propietats de:
Titularitat privada; i és per tant oposat a la privatització (ja sigui per venda o concessió).
Nivells de govern supramunicipal (com la comarca o l'Estat). A nivell d'estat un terme semblant és el de la nacionalització.Durant la segona meitat de la dècada de 2010 diversos municipis catalans van iniciar processos per a municipalitzar alguns dels seus serveis, com les escombraries o l'aigua. | 2Economia
|
El sector quaternari és el sector econòmic que inclou els serveis altament intel·lectuals tals com la recerca científica, el desenvolupament tecnològic, les tecnologies de la informació i les finances.
Tradicionalment es considera englobat dins del sector terciari, però la seva importància creixent ha comportat que es formés un sector especialitzat. Engloba la indústria d'alta tecnologia, tecnologies de la informació i les telecomunicacions i algunes formes de recerca científica, així com l'educació i la consultòria i la indústria de la informació. S'hi vol invertir per assegurar-ne futures expansions.
El Japó és un gran productor d'aquest sector econòmic. | 2Economia
|
LifeScan Inc. és un fabricant de sistemes de diagnòstic amb productes centrats en el mercat de la diabetis, específicament en sistemes de monitorització de glucosa en sang. | 2Economia
|
Mike Blackman, és el director general de l'exposició Integrated Systems Europe, sobre sistemes audiovisuals i d'integració.Blackman té una trajectòria de més de 35 anys en el sector tecnològic i en l'organització d'esdeveniments internacionals. En els últims 17 anys s'ha centrat en el sector audiovisual i en l'exposició Integrated Systems Europe, la qual va començar en una única sala d'exposicions a Ginebra l'any 2004. L'any 2018, l'esdeveniment es va decidir traslladar d'Amsterdam a Barcelona, al complex d'exposicions Fira de Barcelona. L'any 2020, Installation International Magazine va reconèixer a Mike Blackman com la persona més influent de la indústria audiovisual. | 2Economia
|
El guany net, també conegut com el resultat final, l'ingrés net o els guanys nets és una mesura de la rendibilitat d'una empresa després de comptabilitzar tots els costos i impostos. És el benefici real i inclou les despeses operatives que estan excloses del benefici brut.
Un sinònim comú de guany net quan s'analitzen els estats financers (que inclouen un balanç general i un estat de resultats) és el resultat final. Aquest terme es deu a l'aparença tradicional d'un estat de resultats que mostra tots els ingressos i les despeses assignats durant un període de temps específic amb la suma resultant a la línia inferior de l'informe.
En termes simplistes, el guany net són els diners que queden després de pagar totes les despeses d'una empresa. A la pràctica, això pot ser molt complex en grans organitzacions o esforços. El comptador o comptador públic ha de detallar i assignar els ingressos i les despeses de manera adequada a l'àmbit de treball específic i al context en què s'aplica el terme.
Les definicions del terme poden, però, variar entre el Regne Unit i els Estats Units. Als EE.UU., el guany net sovint s'associa amb la utilitat net o el guany després d'impostos (consulteu la taula a continuació).
El percentatge de marge de benefici net és una relació relacionada. Aquesta xifra es calcula dividint el guany net per l'ingrés o la facturació, i representa la rendibilitat com a percentatge. | 2Economia
|
El departament comercial té com a funció desenvolupar tot el conjunt d'activitats destinades a fer arribar al consumidor els béns i serveis produïts per l'empresa. Aquestes activitats consisteixen en: Planificació i control, estudi de mercat, promoció, publicitat del producte, distribució. Aquest departament ha de mantenir relacions amb altres departaments: Departament de producció, departament de financer, departament de recursos humans. | 2Economia
|
La següent llista presenta els països del món ordenats segons el seu Salari Mínim Interprofessional (SMI), sempre que hi figuri en la seva legislació.
No surten en aquesta llista els següents països, per no tenir actualment legislació sobre Salari mínim: Alemanya, Àustria, Croàcia, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, Macedònia del Nord, Montenegro i Suècia. (any 2009) | 2Economia
|
Market town o market right (literalment: ciutat de mercat o, amb dret de mercat ≈ vila) és un terme legal utilitzat durant el període medieval a Anglaterra per a designar un assentament amb dret a hostatjar un mercat, diferenciant-lo d'un poble (village) o una ciutat (city). És similar al terme vila en català. Un town es pot descriure correctament com un "market town" o que disposa de "market rights", fins i tot si ja no manté un mercat (market). | 2Economia
|
Un supermercat és una botiga a la qual es venen productes variats, que solen incloure menjar (ultramarins, fruita i verdura fresca, congelats, carn, peix, etc.), productes d'higiene i de neteja i de vegades fins i tot electrodomèstics o roba. Es diferencia d'una botiga de queviures o d'ultramarins sobretot en la seva mida, que sol ser més gran, i d'un mercat en què els diferents tipus de productes els ven el mateix establiment i es paguen tots junts al final. Alguns formen part de franquícies. Els supermercats són als pobles i a les ciutats mentre que els hipermercats són de dimensions molt més grans i solen ser a les carreteres (o a les autopistes i autovies), o actualment sovint en grans centres comercials en els quals també sol haver-hi locals restauració i cinemes, per exemple, que sovint també es troben en carreteres o autovies, als afores dels municipis.
Els clients que entren a un supermercat generalment el recorren amb un carret o cistella, en el qual van guardant els productes que volen comprar. Els productes estan distribuïts per seccions: ultramarins, aliments frescos, aliments congelats, begudes, etc. Aquestes seccions, al seu torn, s'organitzen en passadissos classificats per la seva naturalesa:galetes, cereals, fruites, carns, etc. El client o la clienta fa el pagament de la compra a la caixa que estiga situada a les sortides de l'establiment.
La distribució de seccions és molt similar en tots els supermercats. La intenció és que el client hi faci el recorregut més ampli possible de manera que els productes de primera necessitat s’hi col·loquen en diferents punts i, generalment, allunyats de l'entrada: carn, peix, fruita i llegums, joguines, pa, llet, aigua, etc.
Els mobles amb prestatges on s'exposen els productes es denominen góndola i el seu lateral, capçalera de góndola. Per la seva banda, els productes congelats i lactis s'exposen en arcons frigorífics. La part del màrqueting que s'ocupa de les tècniques d'optimització de venda de productes en una superfície d'autoservei es denomina marxandatge.
El setembre de 2012, Sorli Discau instal·là el primer supermercat virtual d'Europa a l'estació de Sarrià dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona. | 2Economia
|
L'eficiència econòmica és l'obtenció d'una determinada quantitat de producte), utilitzant el mínim de factors de producció per obtenir-lo. Aquesta, s'aconsegueix quan la producció obtinguda és la màxima possible amb les quantitats de factors disponibles. | 2Economia
|
Randstad Holding N.V. és una societat activa a nivell internacional dins del domini del treball temporal i dels serveis en recursos humans. Fundada el 1960 als Països Baixos, per Fritz Goldschmeding, Randstad opera en una quarantena de països. En 2010, la seva xifra de negocis s'elevava a 14.200 milions d'euros i el seu benefici a 288,5 milions d'euros. El personal permanent de l'empresa era de prop de 26.000 persones. Cada dia, més de 500.000 treballadors temporals treballen per intermediació de Randstad. A tot el món, Randstad disposa de 3.085 agències i 1.110 sucursals on Randstad treballa per a un sol client.A nivell mundial, Randstad en 2018 es va transformar en el primer gran grup de serveis de recursos humans. La segona plaça és ocupada per l'empresa suïssa Adecco. Randstad opera també sota el nom comercial
Randstad Holding N.V. cotitza en l'índex AEX d'Euronext Àmsterdam, sota l'abreujament RAND. El seu fundador Frits Goldschmeding, és encara el principal accionista. La seu social de la societat es troba a Diemen, als Països Baixos. | 2Economia
|
La Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV) és una entitat nascuda en el context del reformisme il·lustrat europeu. És un club d'estudi i debat sobre la situació del país i les possibilitats de fomentar-ne el desenvolupament econòmic a partir de les idees de la Il·lustració.
Amb el nom complet de Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia y su Reino fou fundada el 1776 pel monarca Carles III d'Espanya, seguint a altres Societats d'Amics del País que la van precedir, com la Societat Bascongada d'Amics del País (1765) i la Reial Societat Econòmica Matritense d'Amics del País. En els primers anys, els membres pertanyien als estaments nobiliari i eclesiàstic.L'any 1777 es van redactar unes primeres constitucions o regles internes de la Societat. En 1778 s'envià l'esborrany dels estatuts al Consell de Castella. En 1785 s'aprovaren i publicaren els estatuts.
La societat protagonitzà la difusió del coneixement agronòmic al País Valencià a principis del segle xix. A mitjans del segle xix destacaren els seus esforços per impulsar la indústria sedera, així com per introduir nous cultius a l'agricultura, molts provinents d'Amèrica. Pel que fa la citricultura, va començar a impulsar-la a partir de 1845, quan el Comte de Ripalda introdueix uns empelts de mandarí, i a partir de 1849 se centra en assumptes referents a l'exportació de fruita i a l'aclimatació de noves varietats. Tot i el paper secundari de la societat en la consolidació del cultiu de la Taronja al País Valencià, l'impuls o la participació en determinades activitats de foment va repercutir positivament en la consolidació de l'agricultura al País Valencià.Els fets més rellevants de la Societat són la creació de la primera càtedra d'Agricultura en 1818; la participació a través del Marquès de Campo de la primera línia de ferrocarril a València en 1850; la creació en 1878 de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València, (posteriorment Bancaixa), la del Jardí Botànic de València, la creació de l'Institut Taquigràfic en 1881 i l'organització de l'Exposició Regional Valenciana en 1867 i 1883. També publicaren un butlletí enciclopèdic amb informes sobre els premis i exposicions anuals, i es feia un balanç agrícola.El primer director de la RSEAPV va ser el Comte de Castrillo i Orgaz, i el director actual és Francisco Oltra Climent.
Alguns personatges il·lustres que van formar part de la Societat foren Vicent Boix, Ciril Amorós, José Campo Pérez (Marquès de Campo), Antoni Josep Cavanilles, Juan Navarro Reverter, Mariano de Cabrerizo, Gregori Maians i Francesc Pérez Bayer.
Les activitats més destacables de la Societat són les conferències, homenatges i publicacions. Han impartit conferències Juan Luis Cebrián, Ignacio Ramonet, Manuel Marín, Fernando Morán López, Marcelino Oreja Aguirre, Eduard Punset, Victoria Prego i moltes altres persones il·lustres.
La Biblioteca i l'Arxiu de la Societat tenen una important col·lecció d'obres i documents del segle xviii, destacant els fons de la Il·lustració valenciana. Alguns d'aquests documents han estat digitalitzats per la Universitat Politècnica de València i estan disponibles en xarxa. | 2Economia
|
Els papers de treball de l'auditor són el conjunt de documents elaborats per aquest que li permeten obtenir una opinió sobre la raonabilitat en què els estats financers de l'empresa auditada responen a la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera d'aquesta. Són la base per emetre l'informe d'auditoria. | 2Economia
|