text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el nou Pla d’Usos del Districte de l’Eixample que limita l’obertura de restaurants, bars, botigues amb degustació, autoserveis, bodegues, locals musicals i de lloguer de vehicles a Sant Antoni. Aquests locals de concurrència pública i establiments comercials queden restringits segons criteris de densitat, i de les distàncies entre uns i altres. El pla s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els grups menys del Cs i PDeCAT que s'han abstingut i del PP, que ha votat en contra. La mesura exclou les finques que donen façana a l’avinguda del Paral·lel, excepte les de l’illa dels carrers Parlament i Viladomat, i les de la Gran Via de les Corts Catalanes. El pla d’usos entra en vigor per tal evitar els efectes col·laterals que podien tenir les dues grans millores que s’han culminat en els darrers mesos al barri: l’obertura del mercat de Sant Antoni remodelat, per una banda, i la implantació de la superilla, per l’altra. El consistori ha defensat que el projecte és la resposta al reclam veïnal per conservar la vida de barri, els negocis i els establiments de proximitat, en una zona "saturada" amb 589 llicències atorgades a establiments de pública concurrència i comerços, entre les quals predominen les 445 relatives a la restauració. Entre les mesures aprovades, es prohibeixen els comerços que tinguin màquines expenedores d'aliments, els espais amb activitats de jocs i atraccions, excepte les ludoteques i els establiments que tot i no ser hotelers, lloguen espais per hores, és a dir, els anomenats 'meublés'. Per tal de regular i limitar la implantació de nous establiments, el pla prohibeix la implantació de bars, també aquells que ofereixen menjar ràpid; restaurants, amb cuina i amb càtering; orxateries, gelateries i salons de banquets en cas que ja s’hagi cobert la densitat de cinc establiments de la mateixa tipologia en un radi de 50 metres. Tampoc es poden obrir aquests tipus d’establiments si en un radi de 100 metres hi ha un total de quinze establiments del mateix tipus i de les categories d’establiments musicals, d’autoserveis, botigues de conveniència, botigues de plats preparats, comerç alimentari amb degustació, i gelateries i orxateries. A més, les activitats esportives en recintes coberts centres gimnàstics, aeròbics i similars, i els establiments de telecomunicacions, també coneguts com “locutoris”, queden limitats pels criteris de distàncies lineals, i d’amplada de carrer. Així doncs, no s’autoritzaran llicències en cas que existeixin altres de la mateixa tipologia a una distància inferior als 200 metres. I només es podran ubicar nous establiments d’activitats esportives en carrers més amples de 20 metres. Les activitats de tipus musical i els supermercats a partir de 150 metres quadrats queden limitats amb una distància mínima de 400 metres amb altres de la mateixa categoria i en funció de l’amplada del carrer. Aquestes condicions també s’imposen a establiments d’exposició i venda o lloguer de motos i complements, i als establiments de reparació i de material de vehicles. Els comerços de venda i lloguer de bicicletes tenen una limitació de 200 metres, i es poden establir també en carrers d’un mínim de 20 metres d’amplada. | Barcelona limita les activitats comercials al barri de Sant Antoni per protegir la singularitat dels seus botiguers |
El conseller en funcions argumenta que l’objectiu és evitar un govern del PP amb l’ajuda de C’s ACN Barcelona.-El conseller de la Presidència en funcions, Francesc Homs, ha confirmat la seva predisposició i voluntat de ser el candidat de CDC a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. A l’espera que l’escullin els òrgans interns del partit, Homs ha explicat que ha decidit donar el pas amb l’objectiu d’evitar que el PP torni a governar Espanya, en aquest cas amb l’ajuda de C’s. Al seu parer, els partits independentistes han d’evitar que “la marca blanca del PP no tingui força perquè pugui fer de falca”, cosa que passa en gran mesura pel resultat que obtingui la llista d’Albert Rivera a Catalunya. A més, ha indicat que cal anar a defensar els interessos dels catalans i el mandat del 27-S. “La política o la fas o te la fan”, ha afegit. Homs ha reconegut la seva predisposició per ser el candidat de CDC a les generals, i ha apuntat que fa dies que ho ha comentat al consell de direcció i a la permanent del partit, però ara cal que internament sigui escollit. El primer test el passarà aquest dijous, quan el voti l’assemblea de l’agrupació comarcal d’Osona. L’encara conseller ha fixat com a objectiu aconseguir que el PP no torni a governar Espanya, cosa que passa perquè els populars no treguin un bon resultat i també perquè C’s no tingui prou força com per fer-li de “falca”. “Si els mals resultats del PP es compensen pels resultats de C’s estarem al cap del carrer igual. Això és negatiu per al conjunt d’Espanya, però sobretot pels interessos de Catalunya”, ha dit. En aquest sentit, ha indicat que l’aportació de diputats de Catalunya és imprescindible, i cal donar força als partits independentistes per evitar que PP i C’s tinguin capacitat de fer govern. | Homs confirma que vol ser el candidat de CDC a les eleccions espanyoles |
La defensa del suposat autor del doble crim de Susqueda ha recorregut a l'Audiència de Girona la interlocutòria del Jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners que denegava que Jordi Magentí sortís en llibertat provisional. A l'escrit, l'advocat Benet Salellas, al·lega els mateixos motius que va argumentar a la petició de llibertat. Per una banda, manté que no hi ha "indicis suficients" per mantenir-lo a presó vuit mesos després que hi ingressés i, per l'altra, afirma que la investigació policial ha intentat "construir" un relat que situés Magentí com a autor de les dues morts sense proves directes. El lletrat diu que és "com a mínim inconsistent" que el detingut pogués matar la parella, traslladar els cossos en caiac i amagar les proves al pantà. A la interlocutòria per desestimar la petició de llibertat, el jutjat va descartar els arguments de la defensa i va concloure que existeixen suficients elements per atribuir-li els fets, encara que de manera "indiciària". A més, considera que hi ha risc de fugida i de reiteració delictiva. | La defensa del suposat autor del doble crim de Susqueda demana a l'Audiència que el deixi en llibertat |
Milers de persones s'han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per mostrar el seu rebuig a la sentència del Suprem. Representants de l'independentisme han llegit un manifest conjunt on han reclamat reclamat "més unió que mai" davant "l'atac sense precedents" que creuen que suposa la sentència. "Cal una resposta política i institucional a l'altura del moment històric", han afegit. De fet, han assegurat que la condemna és "un intent barroer de criminalitzar-los" i creuen que la voluntat d'associar l'independentisme a la violència "de manera indigna i vergonyant" és una mostra "de desesperació". A l'acte hi ha assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, entre altres representants polítics. "Malgrat les mentides tothom sap que el pacifisme i l'actitud cívica sempre han estat bandera del moviment", ha constatat l'actor Jaume Comas, que ha estat l'encarregat de llegir el manifest, per afegir després que rebutgen una sentència que "és un intent d'enviar un missatge de por". Han assegurat que la sentència "només busca venjança" i han destacat que és una condemna als drets fonamentals de tothom. Així, han recordat que els nou acusats són presos "per reivindicar el dret a manifestar-se i la llibertat d'expressió" i han insistit que són "innocents" i que estan patint "la venjança per l'1-O". Sobre el referèndum, l'independentisme ha assegurat que aquell dia l'Estat va ensenyar "la seva cara més fosca" amb la "brutalitat policial" En aquest sentit, han avisat que no tenen "por" i que seguiran sortint al carrer a exigir la llibertat dels presos i els exiliats. "Davant els que ens volen violents, serenor i tranquil·litat", han demanat, seguint amb el missatge no-violent. L'acte, que ha durat poc més de mitja hora, ha transcorregut enmig de càntics com "presos polítics, llibertat", "fora les forces d'ocupació" o "fora, fora, fora la bandera espanyola", en referència a la bandera penjada al Palau de la Generalitat. Ha acabat amb el cant dels Segadors. Alguns dels polítics que han assistit a la concentració han estat el president del Parlament, Roger Torrent, i el president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; els consellers Jordi Puigneró, Damià Calvet, Josep Bargalló, Teresa Jordà i Àngels Chacón; i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie. També hi ha participat Laura Borràs, Josep Costa, Joan de Dalmases, Aurora Madaula, Eduard Pujol, Ernest Maragall, Elisenda Alamany, David Bonvehí, Isidre Gavín i Agustí Serra. | Milers de persones es concentren a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per mostrar el seu rebuig a la sentència |
La Generalitat s’ha compromès a rebaixar a 60 dies els pagaments a les farmàcies de juliol i agost, segons ha comunicat el Col·legi de Farmacèutics als seus associats i han confirmat fonts del Govern. No es pagava amb aquest termini des del 2010. Fins ara s’havia assolit un retard de 80 dies respecte de la data de factura, 47,5 per sobre del que marca el Concert, i el compromís era de no superar els 90 dies. Ahir, el secretari d’Economia del Govern, Pere Aragonès, en una reunió celebrada al Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, va comunicar als farmacèutics que, amb la millora de tresoreria de la Generalitat, els propers mesos de juliol i agost l’endarreriment es reduirà fins als 60 dies (25 respecte la data que marca el Concert). Des del Col·legi de Farmacèutics també s’ha indicat que durant el mes de setembre es confirmarà si es pot mantenir el compromís per al tercer quadrimestre de l’any. De moment, els pagaments previstos a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per al juny del 2016 inclouen tres quartes parts de la factura del març d’aquest any, 91 milions, i tota la factura d’abril del 2016, 117 milions. En total 208 milions. El pagament previst per a finals de juliol del 2016 inclourà tota la factura del maig, l’import de la qual no ha transcendit. El de finals d’agost inclourà tota la factura del juny. Fonts del Col·legi de Farmacèutics han qualificat de "bona notícia" el compromís del Govern perquè permet reduir el temps de cobrament de la factura, però continuen reclamant cobrar el deute acumulat, que xifren en més de 200 milions d’euros. | El Govern es compromet a rebaixar a 60 dies els pagaments a les farmàcies de juliol i agost |
Un home reté una dona al consolat de Mali, al número 126 de l'Avinguda Tarradellas de Barcelona, des de primera hora de la tarda d'aquest dilluns, segons han confirmat els Mossos d'Esquadra. La policia catalana ha rebut l'avís del fet cap a un quart de quatre de la tarda, quan se'ls ha trucat des del mateix consolat per informar-ne, i des d'aleshores treballa per esclarir els fets. De moment, els Mossos han confirmat que tenen identificat l'home que reté la dona, tot i que no han donat detalls sobre la identitat ni d'ell ni de la dona o sobre els motius que l'haurien dut a fer aquesta acció. (S'ha afegit el detall que l'home demana algun tipus de documentació) A un quart de set de la tarda els Mossos han confirmat que l'home que reté la dona dins del consolat és un ciutadà de Mali i han explicat que serveis especialitzats del cos hi estaven mediant. Segons ha pogut saber l'ACN, l'home estaria reclamant que se li donés algun tipus de documentació. L'edifici està acordonat per la policia des del principi de l'incident, però cap a tres quarts de set els Mossos han tallat el tram que va des de l'Avinguda Sarrià fins al carrer Comte Borrell. Diversos curiosos observen l'escena enmig d'un fort desplegament policial, que ha apartat els vianants del davant de l'edifici on hi ha l'home i la dona retinguda. | ACTUALIZACIÓ:Un home reté una dona al consolat de Mali des de primera hora de la tarda |
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha aprovat les bases per a tres convocatòries d'ajuts que ascendeixen a 2,5 milions d'euros. Segons ha informat aquest dilluns el Departament de Territori i Sostenibilitat, una línia d'aquests ajuts anirà destinada al foment de la utilització d'àrid reciclat dels residus de la construcció en obres promogudes pels ajuntaments i empreses públiques municipals, mentre que les altres dues es altres dues línies seran per a executar projectes de prevenció, preparació per a la reutilització i reciclatge de residus industrials i a projectes de foment de l'economia circular per part de les empreses, associacions i agrupacions empresarials. L'objectiu de les subvencions per a la utilització d'àrid reciclat dels residus de la construcció és fomentar la reutilització, el reciclatge i la valorització de les runes i terres procedents de les obres, contribuint alhora a un desenvolupament sostenible de l'activitat de la construcció, segons ha indicat el Departament. Entre les principals aplicacions d'aquest producte en destaquen la construcció de bases de carreteres i altres vies de circulació, la fabricació de formigó i morter, la realització de reblerts de voreres, o el drenatge de murs. L'import assignat és d'1,2 milions d'euros, provinents del fons del cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció, un impost ecològic per gravar els productors d'aquests residus (públics o privats) quan els porten a un dipòsit controlat, i en funció de la quantitat dipositada. La llei estableix que els fons procedents d'aquest cànon s'han de destinar a actuacions de prevenció, valorització i optimització de la gestió dels residus de la construcció i a la promoció i recerca d'aplicacions dels materials recuperats. La convocatòria d'ajuts també estarà destinada a empreses i agrupacions d'empreses que realitzin projectes de prevenció, de preparació per la reutilització i de reciclatge de residus industrials; o bé projectes de recerca industrial i desenvolupament experimental aplicats a aquest àmbit. En aquest cas, l'assignació és d'1,02 milions d'euros, que s'aplicarà la partida pressupostària provinent de fons de gestió del cànon de residus industrials, que grava la destinació d'aquests residus als dipòsits controlats. El retorn de les quantitats recaptades a través d'aquesta figura impositiva tenen com a finalitat principal fomentar les actuacions per minimitzar la quantia de residus que van a l'abocador (més del 50% de l'import recaptat); la realització d'estudis de prevenció i tecnologies innovadores de tractament de residus (10% de l'import); i les actuacions subsidiàries de gestió de residus abandonats (36% de l'import). La tercera convocatòria sobre ajuts per a projectes de foment de l'economia circular pretén ser un instrument posat a l'abast de les empreses per millorar el seu comportament ambiental en matèria de prevenció de residus i accelerar la transició cap a models de producció i consum més circulars, segons ha apuntat el Departament. Els projectes subvencionables seran els d'implementació en el mercat de nous productes o serveis que tinguin en compte l'ecodisseny, la reutilització de productes o la simbiosi industrial per promoure l'eficiència dels recursos materials. També obtindran ajuts els estudis d'obtenció i testeig de prototips o projectes demostratius de nous productes o serveis relacionats amb aquests aspectes. L'import total assignat és de 350.000 euros, que s'aplicarà a la partida pressupostària provinent del fons de gestió del cànon de residus industrials. | El Govern aprova un paquet d'ajuts de 2,5 milions d'euros per impulsar l'ús dels residus com a recursos |
El president espanyol remarca que una autonomia sola no hauria gestionat millor la crisi i avala la "cogovernança" ACN Barcelona.-El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, considera que si es detecten de manera ràpida rebrots com el de Lleida, és gràcies a que el sistema sanitari està "molt més preparat" ara que no pas al març. Sánchez ha tornat a lloar el comportament de la societat enfront a la pandèmia i ha avalat la "cogovernança" amb les comunitats autònomes durant l'estat d'alarma. "Escolto moltes vegades dir que si ho haguéssim fet sols ho hauríem fet millor. No, ho hem superat perquè hem anat junts", ha assenyalat , Sánchez, que recorda que el govern espanyol "no ha fet cap retret" a ningú, tot i que ha reconegut que "potser en podríem haver fet a alguna autonomia". El president espanyol també ha reclamat "responsabilitat" al PP davant la pandèmia. Pedro Sánchez ha assenyalat que el que cal ara és "aprendre a conviure amb el virus" i fer les coses amb responsabilitat, però ha demanat que cal seguir cap a "la nova normalitat", per tal de poder recuperar l'economia. "No podem baixar la guàrdia, s'han de fer les coses amb seguretat, però hem de recuperar els carrers, els comerços i les empreses per poder tornar a mirar endavant", ha remarcat. En un acte acompanyant Idoia Mendía a Bilbao, Sánchez ha tornat a treure pit de la gestió que ha fet el govern espanyol de la pandèmia "conjuntament amb les comunitats autònomes". En aquest sentit, el cap de l'executiu central ha recordat que les mesures adoptades pel seu govern han diferit de les que al seu moment va emprendre Mariano Rajoy en la crisi econòmica passada. Per tot plegat, el president del govern espanyol s'ha mostrat "orgullós" de la societat i considera que el seu executiu "ha estat a l'alçada" del comportament dels ciutadans. "Hem donat resposta. Mai abans s'havien posat tants recursos per sortir de la crisi", ha assenyalat, mentre ha recordat la importància de mesures socials com l'ingrés mínim vital o els 16.000 MEUR no reemborsables que s'han posat a disposició de les comunitats autònomes. Un punt que Sánchez ha aprofitat per carregar contra el PP, ja que considera que ha intentat aprofitar la pandèmia per "desgastar el govern central". Finalment, el president espanyol ha cridat a la participació en les properes eleccions al País Basc i Galícia. | Sánchez diu que rebrots com els de Lleida es detecten "ràpid" perquè el sistema sanitari ara "està molt més preparat" |
Veïns, entitats i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya reivindiquen que la futura ampliació de l'Hospital Clínic es faci "salvant" l'Escola Industrial. La plataforma 'Un nou Clínic és possible' demana a les administracions implicades reconsiderar l'opció d'afegir nous edificis al recinte històric. En cas contrari, asseguren, es desfiguraria un recinte "patrimonial", es perdria una zona verda del barri i s'eliminarien equipaments esportius de referència com els que hi ha ara. Des de la plataforma, consideren "imprescindible" que l'Escola Industrial sigui qualificada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i demanen iniciar un espai de treball conjunt per "esgotar totes les alternatives possibles" de transformació de l'actual Clínic. Entre aquestes alternatives citen "optimitzar" els espais del centre hospitalari o redefinir la seva volumetria en l'actual ubicació. Per altra banda, proposen que es faci un estudi tant de l'Hospital Clínic-Facultat de Medicina com de l'Escola Industrial per trobar opcions que respectin la seva identitat original. Amb tot, demanen preservar el referent "emblemàtic" de la modernitat industrial amb més de 100 anys d'història i que tot el recinte segueix "obert al barri". Actualment, segons la plataforma, hi ha unes 6.500 persones que hi estan vinculades a través dels clubs esportius, l'Escola de Treball, l'Escola de Fotografia IEFC o la residència UB Ramon Llull, entre altres. Plataforma Formen part de la plataforma cívica SOS Monuments, la Coordinadora Esportiva de l'Escola Industrial, les Associacions de Veïnes i Veïns de l'Esquerra i de la Dreta de l'Eixample, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes del COAC i l'Agrupació d'Arquitectes en Defensa del Patrimoni. L'ampliació, un repte encallat L'ampliació de l'Hospital Clínic és un repte encallat des de fa temps a Barcelona. En una entrevista a l'ACN l'estiu passat, la consellera de Salut, Alba Vergés, va afirmar que l'opció de fer-ho a l'Escola Industrial, propietat de la Diputació de Barcelona, "pot ser una opció" però que també n'hi podia haver "altres". Al seu torn, en campanya electoral, BComú va deixar clar que la seva aposta era per l'Escola Industrial perquè permetria al Clínic continuar creixent a l'Eixample i ubicar els centres de recerca al voltant de la universitat. Fa uns mesos, un article publicat per 'La Vanguardia' apuntava que l'acord entre les tres administracions implicades - la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació- es podria tancar aquesta mateixa tardor. D'acord amb la informació publicada en aquest mitjà llavors, l'opció sobre la taula és construir un nou edifici als terrenys de l'Escola Industrial. | Una plataforma reivindica que l'ampliació de l'Hospital Clínic "salvi" l'Escola Industrial |
Els municipis que tenen gorgs es preparen per una temporada de bany excepcional en plena pandèmia de covid-19. Garantir la seguretat dels visitants i veïns i evitar aglomeracions, respectant les distàncies de 2 metres entre persones, són els principals reptes al marge del cost econòmic i les dificultats tècniques. Alguns contractaran un servei de vigilància i habilitaran un aparcament. És el cas dels municipis per on passa la riera de Merlès, on cada estiu rep una "afluència massiva i desordenada" de visitants. S'ha acordat que contractaran un servei de vigilància per fer complir la normativa i no descarten acabar prohibint el bany per evitar contagis. Una decisió dràstica que ja han pres a Campdevànol amb el Torrent de la Cabana. | Prohibir el bany a gorgs o limitar l'aforament, els ajuntaments afronten el repte d'evitar aglomeracions amb la covid-19 |
El nombre de persones inscrites al Servei d'Ocupació de Catalunya al gener a Barcelona s'ha situat en 305.568 persones, cosa que suposa 2.999 aturats més que al desembre, el 0,99% més, per sota del creixement percentual de Catalunya que aquest mes de gener ha vist com la desocupació ha augmentat l'1,16%, segons les dades publicades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Aquest augment de l'atur a Barcelona de 2.999 persones és el més alt en aquest mes des del 2015. En relació amb al gener de l'any passat el nombre de persones sense feina ha disminuït de 24.708 persones, el 7,48% menys que fa un any. Es tracta de la disminució en termes absoluts més baixa en qualsevol mes des del gener del 2014 (-21.826) i la més baixa en termes relatius des del juliol del 2014 (-7,31%). | L'atur puja de 2.999 persones al gener a Barcelona, el major augment en aquest mes des del 2015 |
El sindicat agrari Unió de Pagesos ha demanat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que els escassos recursos dels embassaments de Siurana i Riudecanyes es destinin només a l'agricultura per garantir l'actual campanya de reg. Des d'UP alerten del "perill" que les actuals restriccions suposen per al sector. Actualment La reserva conjunta dels dos embassaments és del 16,52%, uns 17,7 hectòmetres cúbics. Riudecanyes se situa al 21,24% de capacitat (1,13 hectòmetres cúbics dels 5,3 totals) i Siurana al 14,8% de capacitat (1,8 hectòmetres cúbics dels 12,43 totals). La proposta d'UP és que l'abastiment d'aigua per a ús de boca es faci per altres vies, com pot ser el Consorci d'Aigua de Tarragona (CAT), i tal com s'hauria compromès l'ACA en una reunió que van mantenir el passat 7 de març amb responsables del sindicat agrari. En la reunió, UP també va fer una proposta a llarg termini per afrontar situacions com l'actual, com pot ser la implantació del reg de suport al Priorat, concretament a la conca de l'embassament de Siurana, per garantir les collites davant escenaris futurs de sequera u escassedat de pluja. També van plantejar la creació d'un espai de debat sobre la gestió dels recursos hídrics en l'àmbit de Siurana i Riudecanyes per fer front a les necessitats dels diferents usos i per garantir els cabals ecològics vigents. | Els pagesos demanen que l'ACA destini les escasses reserves d'aigua de Siurana i Riudecanyes a l'agricultura |
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha assegurat aquest dimarts que la proposta de la primera ministra britànica, Theresa May, que vincula el Brexit amb la sortida del Regne Unit del mercat únic és “com a mínim més realista” que el plantejat fins ara. En un discurs, May ha admès que continuar al mercat únic seria com seguir “a mitges” dins de la UE. En una piulada, Tusk ha assegurat que el Brexit és un “procés trist” i que Europa viu “temps surrealistes”, però ha remarcat que els 27 estats membres restants estan “units i preparats per negociar” un cop el govern britànic activi l’article 50 dels tractats, que preveu el procés de sortida de la UE. | Tusk veu “més realista” l’actitud de May ara que vincula el Brexit a la sortida britànica del mercat únic |
La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha assegurat que la voluntat del Departament és ''anticipar i prevenir al màxim'' qualsevol efecte de crisi per sobreproducció de fruita i que els preus puguin baixar de cara a la propera campanya fructícola que començarà en breu al pla de Lleida. Serret ha dit que fins a mitjan de mes o al juny no hi haurà dades sobre com seran ''realment'' les produccions però ha fet una aposta pel ''diàleg'' entre tots els agents de la cadena de valor per ''posar en comú informació'' que serveixi per detectar perills i d'aquesta manera poder posar en marxa els mecanismes per prevenir-los. La consellera també ha remarcat que estan posant a disposició del sector eines per generar sinèrgies positives com la taula de bones pràctiques, les circumscripcions econòmiques o l'observatori de preus. Tot plegat amb l'objectiu comú de fidelitzar els consumidors amb la fruita d'aquí. | Serret aposta per ''anticipar i prevenir'' amb diàleg amb el sector possibles crisis de preus a la campanya de la fruita |
El dèficit públic de Catalunya es va situar en el 0,93% del PIB el 2016, amb 1.968 milions d'euros, mentre que un any abans era del 2,88% del PIB fins als 5.879 milions d'euros, gairebé dos punts menys respecte al 2015, segons les dades publicades aquest dijous pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. El conjunt de les comunitats autònomes registren un dèficit del 0,82% fins als 9.155 milions d’euros davant l’1,74% del 2015 fins als 18.687, que suposa una disminució de 0,92 punts percentuals en el darrer any. El govern espanyol atribueix aquest descens a l’increment dels recursos autonòmics derivats de l’aplicació del sistema de finançament, que augmenten en més de 8.200 milions d’euros respecte al 2015. Només sis comunitats autònomes han incomplert l'objectiu de dèficit públic establert per l'any passat, del 0,7% del PIB, de manera que Catalunya ha fregat aquest percentatge. A més de Catalunya, es queden per sobre l’objectiu de dèficit Aragó (1,08%), Cantàbria (1,47%), País Valencià (1,53%), Extremadura (1,61%) i Múrcia (1,7%). Els recursos no financers de les comunitats autònomes han augmentat un 4%, amb un volum de 158.336 milions, un 14,2% del PIB, mentre que les ocupacions no financeres amb 167.491 milions han disminuït un 2% i equivalen al 15% del PIB, una ràtio inferior en 0,85 punts respecte al 2015. El dèficit de l'Estat el 2016 va ser de 29.308 milions, xifra que representa un descens de 0,20 punts percentuals respecte al 2015 i el 2,63% del PIB. L'evolució del dèficit de l'Estat es deu al fet que la despesa no financera ha descendit un 1,3% mentre que els ingressos ho han fet un 0,9%. El Ministeri destaca el descens dels recursos no impositius, que s'han reduït un 5,5%, de 28.543 milions el 2015 a 26.975 milions el 2016, a causa sobretot de la caiguda de transferències rebudes per l'Estat de les comunitats autònomes i els ajuntaments. Així mateix, els recursos de la Seguretat Social van tancar l’exercici amb un dèficit de l’1,62% del PIB. En total, les administracions públiques de l’Estat van registrar durant l’any passat un dèficit de 48.187 milions d’euros, que equival al 4,33% del PIB, complint amb l’objectiu de dèficit públic pactat amb Brussel·les, del 4,6%. Aquest percentatge de dèficit és inferior en set punts a la taxa registrada el 2015, quan el dèficit es va situar en el 5,08% del PIB (54.593 milions). | El dèficit català es redueix fins al 0,93% del PIB el 2016 |
El magistrat demana tota la informació mèdica respecte la salut de la menor ACN La Seu d'Urgell.-El jutjat d’Instrucció número 1 de La Seu d’Urgell ha ordenat aquest dilluns la immobilització dels comptes on s’han rebut les donacions pel ‘cas Nadia’ amb l’objectiu d’investigar presumptes irregularitats en la gestió d’aquests fons davant les informacions que apunten a un engany sobre el tractament experimental de la malaltia de la petita, una Tricotiodistrofia, i el seu cost, així com la identitat dels especialistes als quals hauria recorregut la família. Segons han informat fonts judicials, el magistrat també ha demanat informació mèdica sobre la salut de la menor perquè sigui examinada per un forense i acreditar l’existència de la malaltia. Fins ara, però, no consta cap persona com a investigada en aquest procés ni s’ha citat a declarar ningú en relació al cas. El jutge ha pres aquestes mesures a petició dels Mossos d’Esquadra. D’altra banda, els pares hauran de requerir expressament poder disposar dels diners destinats a la salut de la nena. La sospita d'un possible engany s'ha encès després que diversos mitjans hagin explicat que el relat de viatges constants, la recerca de tractaments experimentals i contactes amb metges i científics experts era total o parcialment fals. El pare ha defensat a les xarxes socials la veracitat de la història i assegura que està disposat a tornar els diners a tothom que li requereixi amb el comprovant de la transferència feta a la família. Mentrestant, aquest cap de setmana, els Mossos d’Esquadra han que investigaven l’origen i destinació de les donacions rebudes de les diferents campanyes endegades els últims anys. Algunes informacions apunten que la xifra recaptada en total pujaria als 1,5 milions d'euros. La Tricotiodistrofia és una malaltia genètica sense cura del que se'n coneixen poc més d'un centenar de casos arreu del món i que comporta trastorns com un envelliment prematur, retard en el desenvolupament físic i mental i problemes a la pell i oculars, entre d'altres. La menor va ser diagnosticada de la malaltia l'any 2006. | Un jutge de La Seu d’Urgell ordena la immobilització dels comptes on s’han rebut donacions pel ‘cas Nadia’ |
El procés participatiu sobre la segregació del nucli les Botigues de Sitges i la seva annexió a Castelldefels (Baix Llobregat) encara la recta final amb una participació que se situa en l’11,1% amb 208 vots emesos, segons dades recopilades aquest divendres a les 17 h. Des de dilluns, la consulta s’ha celebrat de forma telemàtica i ara enfila els dos últims dies de votacions marcats per l’inici del vot presencial a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC). El govern municipal confia que la participació anirà a més durant la darrera jornada prevista per aquest dissabte, i recorda que el resultat es considerarà “vàlid” si es supera el 35% de participació. En total, estan cridats a votar els 1.858 veïns majors de 16 anys que viuen en aquesta zona separada del nucli urbà de Sitges pels 14 quilòmetres que ressegueixen el Massís del Garraf. Des de dilluns està en marxa el vot telemàtic a través del portal web wwww.sitges.cat/lesbotiguesparticipa, en un sistema informàtic que aquest divendres i dissabte està instal•lat a dues tauletes a l’OAC de les Botigues. En tots dos casos, els veïns han de fer una inscripció prèvia per poder respondre ‘sí’ o ‘no’ a la pregunta “Esteu d’acord que el nucli de les Botigues se segregui del municipi de Sitges i es proposi la seva annexió al municipi de Castelldefels?”. La inscripció prèvia i el vot on-line són les novetats principals de la reformulació de la consulta que l’Ajuntament de Sitges ha hagut de fer per tirar endavant el sondeig, després que la Delegació del Govern espanyol vetés la convocatòria anunciada al maig en què es preveia l’ús del cens municipal. Malgrat el veto de l’Estat, el govern municipal ha persistit en trobar la manera de fer el sondeig “perquè aquest és un debat que existeix de fa anys a les Botigues de Sitges”, ha remarcat aquest divendres a l’ACN l’alcalde, Miquel Forns. Forns ha insistit que “molts veïns” d’aquest nucli “fan vida pràctica a Castelldefels”, tant pel que fa al comerç, com les escoles o els metges. “Aquest debat s’ha expressat en reunions veïnals i audiències públiques i volem donar veu als veïns per a què puguin decidir el seu futur”, ha afegit, tot admetent que les Botigues de Sitges és un nucli que des dels anys 60 “ha crescut més ràpid a nivell residencial que no pas en serveis públics i equipaments”. Precisament, la Federació d’Associacions de Veïns de les Botigues expressava aquesta setmana a l’ACN la seva disconformitat amb la consulta sobre la segregació, reclamant més inversions al nucli en comptes de plantejar una annexió a Castelldefels. Sobre aquesta qüestió, Miquel Forns ha reconegut que es tracta d’un nucli que va néixer amb finalitats turístiques i que va convertir-se en zona de primeres residències a partir dels anys 60 i, especialment, a partir dels 90, quan es van inaugurar els túnels de l’autopista del Garraf. “És cert que hi ha un deute històric en infraestructures i serveis que mai han arribat del tot a les Botigues de Sitges”, ha admès l’alcalde, que ha xifrat les inversions en “molts milions d’euros”, assegurant que “a cada mandat s’ha intentat invertir”. En aquest sentit, ha assegurat que les inversions continuaran executant-se a la zona durant els propers anys fins que no es materialitzi la segregació en el cas que així ho decideixin els veïns que voten aquests dies. “Estem una mica abandonats” Entre els veïns consultats per l’ACN aquest divendres a la tarda al punt de votacions presencials, la majoria ha assegurat que prefereixen que les Botigues de Sitges passi a formar part del terme municipal de Castelldefels. “Estem una mica abandonats”, ha assegurat Enrique Jiménez, que ha senyalat el transport públic d’enllaç amb Sitges i les deficiències en el manteniment dels carrers com a mancances principals, així com també la falta d’escoles o atenció mèdica dins el nucli. “Esperem que si anem a Castelldefels puguem tenir millors serveis”, ha afegit. En la mateixa línia s’ha expressat Cynthia Marollea, que ha reconegut que fa més vida a Castelldefels que no pas a Sitges. “Jo vaig a Sitges a passejar els caps de setmana, però tota la meva vida la faig a Castelldefels, bé sigui anar a comprar, a l’escola o a Correus”, ha explicat, destacant que el futur del nucli “és un tema important pel qual s’ha de votar”. A aquests arguments s’hi ha sumat un altre veí consultat, Francesc Xavier Adami, que ha garantit que “la majoria de la població de les Botigues de Sitges s’estimaria més estar a Castelldefels”. Segons aquest votant, gairebé tots els veïns de la zona són gent que residia a la zona del poble de Castelldefels i va preferir traslladar-se cap a la costa, i ha assegurat “no entendre” per quin motiu aquest nucli pertany a Sitges, que està molt més allunyat físicament. Entre els votants entrevistats, només un d’ells, Antonio Fernández, ha explicat que ha votat en contra de la segregació. En el seu cas, ha assegurat que “hi ha algunes coses a millorar, però a les Botigues s’hi està bé formant part de Sitges”, mentre ha explicat que no fa ús dels serveis ni de Sitges ni de Castelldefels perquè centra bona part del seu dia en fer vida a Barcelona. | La consulta sobre la segregació de les Botigues de Sitges encara la recta final amb un 11% de participació |
Afirma que es va incorporar a la llista de Puigdemont per "l'excepcionalitat del moment polític" ACN Barcelona.-El número 2 de Junts per Catalunya i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, rebutja aquest dilluns en una entrevista a 'El Punt Avui' que el jutge del tribunal Suprem, Pablo Llarena, li atribueixi una "explosió violenta" i que decidís mantenir-lo a la presó, junt amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart; el vicepresident del Govern destituït, Oriol Junqueras, i el conseller d'Interior del govern Puigdemont, Joaquim Forn. Per això, Sànchez no creu que "aquesta situació es pugui allargar gaire més" i pugui sortir aviat del centre penitenciari tot i que admet que "no depèn de mi ni de la meva defensa legal". D'altra banda, l'expresident de l'ANC també explica que va decidir acompanyar Puigdemont a la llista de Junts per Catalunya per "l'excepcionalitat del moment polític" i ha apuntat que "evidentment" assumirà l'acta de diputat. | Jordi Sànchez rebutja que el jutge li atribueixi una "explosió violenta" i confia en sortir aviat de la presó |
Una delegació de vint alcaldes polonesos ha iniciat aquest dilluns a Figueres una visita de tres dies per les comarques gironines per conèixer en profunditat el model turístic i agrícola local. Ho fan interessats sobretot en casos d'èxit del turisme d'interior, tant en les vessants cultural i esportiva com enològica o gastronòmica. Provenen de municipis d'entre 10.000 i 40.000 habitants de la regió de la Gran Polònia, al centre-oest del país, i busquen poder aplicar experiències similars a les que troben a Catalunya. La patronal gironina FOEG els durà al celler altempordanès La Vinyeta, a Santa Pau (La Garrotxa) perquè coneguin la producció de fesolets i el càmping ecològic la Lava i, finalment, al Pla de l'Estany per explicar-los les diferents propostes esportives vinculades a les Vies Verdes. | Una vintena d'alcaldes polonesos visiten les comarques gironines per conèixer el model turístic i agrícola local |
La secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha aprofitat la seva participació aquest dimarts a la Junta Directiva del PPC per llençar un clar missatge al PSOE. Just el dia abans que el líder dels populars, Mariano Rajoy, es reuneixi amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per demanar-li suport a la seva investidura, Cospedal ha recordat als socialistes que "el poble espanyol no perdonaria que els interessos personals dels polítics o els interessos del partit estiguessin per sobre dels interessos de país", fent així referència a la possibilitat que el PSOE rebutgi un acord amb el PP per decisió de Sánchez. A més, ha volgut retreure als socialistes que creuen que no poden arribar a un pacte amb els populars pel que representen políticament cada partit que "la ideologia no pot ser una frontera infranquejable" i que les conviccions "són una manera d'arribar a acords i no un mur". | Cospedal al PSOE: "El poble no perdonaria que els interessos dels polítics o del partit estiguin per sobre dels de país" |
La policia del Brasil ha detingut aquest divendres l’expresident Lula da Silva per interrogar-lo per presumpta corrupció i blanqueig de capitals en el marc de les investigacions per l’escàndol de Petrobras. La fiscalia de Paraná, l’estat on es porta el cas, ha confirmat en un comunicat que “hi ha proves que l’expresident Lula va rebre quantitats derivades de Petrobras” a través de la reforma d’un apartament i d’una casa de camp a Atibaia. En el text, la fiscalia assegura que no fa un “judici de valors” sobre Lula ni la seva “importància històrica” sinó que es basa en “fets i actes que estan sota sospita”. La fiscalia també assegura que Lula, com a president i líder del partit, era el “responsable” en el nomenament dels directius de Petrobras i es va beneficiar dels suposats suborns. A més, també indica que hi ha “evidències” que la trama va ajudar a finançar campanyes electorals i el Partit dels Treballadors. A més de l’interrogatori, la policia també ha registrat el domicili de Lula a Sao Paulo i l’Institut Lula. Aquest darrer organisme ha publicat un comunicat en què condemna “la violència practicada contra l’expresident Lula i la seva família”. “És una agressió a l’Estat de dret que afecta tota la societat”, ha assegurat l’Institut Lula, que també està sent investigat per si va ser utilitzat per a blanquejar capitals. L’Institut Lula reitera que “l’expresident Lula mai va participar, directa o indirectament, de cap il·legalitat durant o després del seu govern”. Segons l’organització, es tracta “d’acusacions sense proves i denúncies sense fonaments”. Lula va rebre el Premi Internacional Catalunya l’any 2012. | Detenen Lula da Silvia per interrogar-lo per presumpta corrupció en l’escàndol Petrobras |
El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, han coincidit per primer cop en públic després de la desconvocatòria del ple d'aquesta setmana en una jornada de discrepàncies al Parlament entre JxCat i ERC sobre l’aplicació de la suspensió de diputats decretada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Tot i que ha transcendit que dijous van dinar junts per abordar la qüestió i intentar rebaixar la tensió, la primera imatge pública s'ha produït durant l'acte de presa de possessió dels nous delegat territorials del Govern, inclosa la nova delegació del Penedès, que es posa en marxa ara. "Donem compliment a l'organització territorial de Catalunya que ens és pròpia, la de els vegueries, feta amb la mentalitat republicana dels que ens han precedit, que imaginaven el mateix país que nosaltres també somiem", ha assegurat Torra. També ho ha destacat Aragonès. El vicepresident considera que la nova seu del Penedès respon a una "una reivindicació d'ampli consens territorial" però també "enllaça" amb l'organització territorial que havia "pensat la Generalitat republicana". "És el fil històric de l'autogovern que tornem a posar en valor", ha resolt durant l'acte al Saló de Sant Jordi de la Generalitat. Torra i Aragonès, que han encaixat les mans en acabar els discursos, han defensat també les delegacions territorials del Govern per ser "la primera porta" de l'executiu davant de la ciutadania i els han animat a treballar conjuntament. "Que hi hagi unitat, és a dir, no volem una separació de la Catalunya urbana i rural, del litoral i la muntanya, del centre i la perifèria; tot el país formem part del país i tothom ho ha de concebre i percebre així", ha afirmat Torra en una crida a "l'equilibri territorial". Aragonès també ha insistit en definir els delegats com una "enllaç" institucional del territori i en aquest sentit ha afirmat que aquests càrrecs van ser "un dels més importants cessats en aplicació de 155". Amb normalitat institucional, a l'acte d'aquest divendres han pres possessió del càrrec, doncs, Juli Fernàndez com a delegat del Govern a Barcelona; Pere Vila, a Girona; Ramon Farré, a Lleida; Òscar Peris a Tarragona; Alba Camps, a la Catalunya Central; Xavier Pallarès, a les Terres de l'Ebre; Rosa Amorós, a l'Alt Pirineu i Aran; i Pere Regull, que estrena la delegació al Penedès. En la seva intervenció, Regull ha assegurat que la figura del delegat ha de respondre a la "descentralització" del Govern per tal de tenir també "esquelet de país". En aquest context ha demanat a l'executiu "el desplegament real de les vegueries". | Torra i Aragonès apel·len a la "mentalitat republicana" en el primer acte conjunt després de la polèmica al Parlament |
El president del govern en funcions deixa la resposta a mans de Sáenz de Santamaría i Catalá ACN Madrid.-L'entorn del líder del PP, Mariano Rajoy, considera que l'escalada de declaracions sobre Catalunya té com a últim beneficiari els partits i entitats sobiranistes, i per aquest motiu el president del govern espanyol en funcions ha obviat la qüestió al seu discurs en obert davant el grup parlamentari del PP al Congrés dels Diputats. El líder dels populars ha deixat el pes de la resposta a mans del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i la vicepresidenta del seu executiu, Soraya Sáenz de Santamaría. Tots dos han insistit que el referèndum acordat que el president Puigdemont va plantejar aquest diumenge en el marc dels actes reivindicatius de la Duada no té cap possibilitat de prosperar. Ni Rajoy ni els portaveus del seu equip van voler fer cap mena de reacció aquest diumenge després que les entitats sobiranistes reunissin a diversos punts de Catalunya centenars de milers de persones. Rajoy únicament va fer públic un tuit en què felicitava els catalans per la Diada i apostava per una commemoració "de seny, llibertat i respecte" que fons la de "tots els catalans". No hi va haver –com havia passat en ocasions anteriors- veus de La Moncloa valorant la manifestació ni opinant sobre les paraules dels dirigents de formacions polítiques i cíviques. Rajoy ha volgut deixar també aquest dilluns la resposta a la Diada a Sáenz de Santamaría i Catalá. El ministre de Justícia –que ha ofert una entrevista a RNE- ha tancat la porta a un referèndum acordat com el que va plantejar el president de la Generalitat: "No és possible avançar en aquesta direcció", ha afirmat abans d'assegurar que Puigdemont "no té capacitat per fer el que ell consideri" perquè "tots estem sotmesos a les regles del joc" i una consulta acordada "és quelcom que no existeix en el nostre ordenament jurídic". Des de Bilbao, Sáenz de Santamaría ha afirmat que la proposta del president de la Generalitat és "rupturista, il·legal i oportunista". "Quan algú presenta iniciatives com aquesta, el que fa és tibar i fer patir la societat que governa que és l'última aspiració que ha de tenir un governant", ha dit. Com Catalá, ha assegurat que un referèndum sobre la independència de Catalunya seria "il·legal" i ha recordat a Puigdemont que "els governants han de regir-se pel respecte a la Llei". | Rajoy obvia Catalunya al discurs davant el grup del PP l'endemà de la Diada |
Lal vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha instat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a comparèixer aquesta setmana al Senat per presentar al·legacions al 155. En entrevistes a Onda Cero i Tele 5, la número 2 de l'executiu espanyol ha considerat que, en la situació actual, és millor que les coses es diguin "públicament i obertament". Així mateix, ha assenyalat que fins divendres, quan el ple del Senat votarà de manera definitiva el 155, la cambra alta permet que s'adaptin les mesures a "qualsevol canvi que es produeixi al llarg de la setmana". Preguntada per si hi haurà un comandament únic que coordini l'aplicació del 155, Santamaría ha admès que és una possibilitat però ha apuntat que serà una decisió de Rajoy i que s'ha d'anar "pas a pas". La vicepresidenta del govern espanyol ha afirmat que el Senat és "una cambra democràtica" i ha animat a Puigdemont a anar-hi per "expressar el que vulgui" mitjançant les al·legacions. Sáenz de Santamaría recorda que el president té l'opció d'anar-hi personalment o designar un representant en el seu lloc. "Fins ara el senyor Puigdemont s'ha autoexclòs de tots els àmbits de diàleg, però encara té el tràmit del Senat", ha manifestat. Preguntada pels diferents escenaris que s'obririen si el president declara la independència o convoca eleccions, la número 2 de l'executiu espanyol ha refusat entrar a valorar hipòtesis i s'ha limitat a clarificar que l'acord aprovat pel Consell de Ministres el dissabte "es podrà adaptar a les circumstàncies que passin fins a l'últim moment". És a dir, confirma que l'aplicació del 155 es podria canviar si abans del divendres, quan s'ha convocat el ple al Senat, hi ha algun canvi important en l'escenari polític. Sáenz de Santamaría recorda que, un cop l'acord estigui aprovat al Senat i publicat, un dels primers passos serà destituir Puigdemont i el seu Govern, així com prendre el control de l'economia, agafar les regnes dels Mossos i també desmuntar "l'estructura d'estat" de la Generalitat a l'exterior, a través de les diferents delegacions a l'estranger. "Han creat una estructura d'estat que no té cabuda a la Constitució", ha manifestat. En cas de desobediència per part d'alts càrrecs o funcionaris, apunta que l'aplicació del 155 és "gradual i progressiva" i que, per tant, s'aniran destituint tots els càrrecs que no acatin les decisions que imposa el govern espanyol. "Dependrà de cada cas, si es va complint serà una aplicació estrictament necessària", remarca Sáez de Santamaría, que defensa que el 155 s'aplica per "preservar la llei i l'estatut i garantir la neutralitat institucional i la normalitat en la convivència dels catalans". Sense diàleg La vicepresidenta reconeix que no hi ha hagut cap mena de diàleg des de dissabte amb representants del Govern de la Generalitat i reconeix, en canvi, que Rajoy sí va parlar amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, el mateix dissabte. "No existeix cap mena d'interlocució", reconeix. També s'ha mostrat "sorpresa" per les informacions que apunten que el Govern estaria preparant recursos per portar davant el TC l'aplicació del 155. "No deixa de crida l'atenció que els que s'han situat obertament contra les sentències i resolucions d'aquest tribunal ara hi vulguin recórrer, tot i que aquesta és la fórmula que han de seguir si tenen algun dubte de la constitucionalitat de la norma", reflexiona Sáenz de Santamaría, que subratlla que el 155 és un article constitucional i que, per tant, s'ajusta a llei. La vicepresidenta ha declinat dir obertament si destituirà el director de TV3 i ha tornat a insistir que el control dels mitjans públics es fa per " garantir una informació neutral, veraç i contrastada". Sobre la destitució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, s'ha limitat a confirmar que el primer que serà cessat serà el conseller d'Interior, Joaquim Forn, i que les competències en seguretat aniran a parar al Ministeri de l'Interior. Sáenz de Santamaría tampoc tanca la porta a que hi hagi un comandament únic que coordini l'aplicació del 155 des de Catalunya i ha afirmat que és una possibilitat que està sobre la taula però no ha volgut avançar quin és l'escenari que escolliran des de la Moncloa. Ha manifestat que, abans, cal que l'acord compti amb el vistiplau del Senat i que serà el president espanyol, Mariano Rajoy, qui decidirà qui i com es supervisa l'aplicació de l'article. També ha recordat que el període de sis mesos és una estimació i que tant el temps d'aplicació com el contingut de les mesures es pot modificar sempre que passi els tràmits del Senat. | Santamaría insta Puigdemont a anar al Senat a fer al·legacions i admet que es podria designar un comandament únic |
El festival Empúries-Concerts que des del 2014 es fa al Fòrum Romà ha donat a conèixer els primers noms de la propera edició. Els Catarres i Els Pets són els caps de cartell que actuaran a aquest espai del jaciment arqueològic els dies 10 i 12 d'agost. Els primers presentaran el seu disc 'Tots els meus principis' mentre que Els Pets tornen als escenaris amb 'Som', després de cinc anys del darrer disc d'estudi. El festival continua apostant per artistes emergents i també ha programat Suu (10 d'agost) i Pavvla (12 d'agost). S'organitza des de TEM productions i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries. En les anteriors edicions s'han fet 21 concerts amb més de 20.000 assistents en el seu conjunt. Les entrades del festival es poden comprar a concertsempuries.com. La dels concerts d'Els Catarres + Suu es venen a 10 euros mentre que Els Pets + Pavvla, a 30 euros. Ambdós es faran a les deu del vespre al Fòrum Romà d'Empúries el 10 i 12 d'agost respectivament. | Els Catarres i Els Pets actuaran al Fòrum Romà d'Empúries a l'estiu |
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha descartat convocar eleccions amb l'argument que seria una "gravíssima irresponsabilitat" en aquests moments. En el marc de la sessió de control al ple del Parlament, Torra ha defensat que el Govern està treballant amb "rigor" davant la demanda de la presidenta dels comuns, Jéssica Albiach, que li ha reclamat que convoqui eleccions perquè la "irresponsabilitat és no governar". "Tota l'oposició està d'acord que el Govern no governa i no té projecte de país. No som nosaltres el problema de Catalunya sinó vostès", ha afegit. Torra ha recordat que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat reprovada set vegades, un "rècord històric", i li ha retret falta de valentia i fermesa en retirar el llaç groc just després que li ordenés la Junta Electoral Central. El president català ha argumentat que no convocarà eleccions perquè el Govern té la "majoria suficient" per tirar endavant el programa de govern i ha suggerit als comuns que parlin amb altres partits de l'oposició com Cs i PP per buscar una majoria alternativa i fer president un membre de l'oposició. El dia abans que el ple del Parlament voti, en el marc d'una moció de PSC-Units, sobre si el president de la Generalitat, Quim Torra, ha de sotmetre's a una qüestió de confiança o convocar eleccions, la presidenta dels comuns ha volgut centrar la seva intervenció de control en aquesta qüestió. "En una situació d'excepcionalitat es necessita governar i un govern fort. El resum de la legislatura és inacció social, bandades i gesticulació. La gesticulació que no falti i Catalunya està aturada", ha conclòs per després recordar que el Govern no té els suports suficients per tirar endavant els pressupostos. El president Torra li ha replicat que li hagués agradat veure des de l'Ajuntament de Barcelona la "mateixa fermesa" que s'ha tingut al Palau de la Generalitat amb la polèmica de les pancartes i els llaços grocs. El president ha afegit que els drets a l'autodeterminació i a la llibertat d'expressió es defensen i que no són un permís que es concedeix. Pel que fa als pressupostos, Torra ha replicat que els comuns no han acceptat "cap de les propostes" del Govern i ha defensat que tot i així l'executiu català no renuncia a governar "per responsabilitat" i perquè té un pla de govern. Per la seva banda, al presidenta de Cs al Parlament, Inés Arrimadas, ha acusat el Govern de tenir un "forat negre" pel qual desapareixen diners que es "malgasten" amb el procés mentre continuen creixent les llistes d'espera per operacions i de dependència. "No li fa vergonya? Què els diu a les famílies catalanes? Que Espanya ens roba? Com els corruptes o com Oriol Pujol que ja està a casa seva amb la seva família perquè li han donat el tercer grau", ha afegit. Torra ha replicat la cap de l'oposició esperant que amb la marxa d'Arrimadas al Congrés, els nous dirigents de Cs "estiguin al costat dels acords de país" i no segueixin amb la línia del discurs d'Arrimadas que ha qualificat de "política de trencament i de discòrdia". | Torra defensa que seria una "gravíssima irresponsabilitat" convocar eleccions en aquests moments |
La presó Model de Barcelona tancarà abans d'aquest estiu, segons ha confirmat aquest dilluns el Departament de Justícia. Està previst que la presó més antiga de Catalunya deixi d'ingressar nous reclusos d'aquí a 15 dies i que l'últim pres en surti el mes de juny. A partir del 7 de març, la presó Brians 1, situada a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), es convertirà en el centre de preventius de Barcelona, mentre que el centre penitenciari de Mas d'Enric, al Catllar (Tarragonès), acollirà 450 nous interns i obrirà quatre mòduls pendents d'estrenar. Amb aquest tancament, la mitjana d'ocupació dels centres penitenciaris passarà del 67,4% al 72,9%, i la Generalitat disposarà de 2.656 places lliures. El Departament de Justícia ha fet públic aquest dilluns el calendari de tancament de la Model, un centre penitenciari que va obrir portes el 1904 i que, per tant, acumula 113 anys en funcionament. Justícia assegura que, si no s'hagués decidit tancar, les instal·lacions de la Model necessitarien una inversió d'almenys 25 MEUR per resoldre riscos imminents vinculats a l'estructura i a les normes de seguretat de l'edifici. A més, la Conselleria remarca que la decisió s'ha pres després d'un "rigorós estudi de viabilitat” i amb l'aval del Parlament. El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha dit en roda de premsa que s'ha solucionat un "puzle de moltes peces" que ha trigat mesos a encaixar. En tot cas, ha recordat que ja fa 40 anys l'expresident del govern espanyol Adolfo Suárez va expressar la voluntat de tancar la Model i els repetits anuncis de tancament han retardat algunes inversions de manteniment i millora. Finalment, però, amb les inversions previstes a les noves presons de la Zona Franca, que comporten tancar les tres actuals i antigues presons de la ciutat, i Tarragona i les millores en altres centres, el departament ha remodelat bona part del sistema penitenciari català. Justícia també destaca que la decisió de tancar la Model respon a quatre dècades de reivindicació de les entitats veïnals de l'Eixample Esquerre i que farà possible un nou espai per a usos cívics i socials. El Departament lliurarà les claus de l'edifici a l'Ajuntament durant aquest 2017, després d'haver-la buidat de presos i haver retirat part del mobiliari i maquinària de l'edifici. El 6 de març serà l'últim dia en què arribaran nous presos a la Model. A partir de l'endemà, tots els preventius ingressaran directament a Brians 1, que serà el nou centre especialitzat per a persones pendents de judici o de sentència de tota la demarcació de Barcelona. Aquest tancament implica tres grans operacions de trasllat de presos. Les dues primeres començaran a partir d'aquest mateix dimarts. El primer moviment consistirà en el trasllat d'interns de Brians 1 i Brians 2 cap a altres presons, tenint en compte el domicili i l'arrelament territorial dels penats. Les seves destinacions seran fonamentalment els centres de Mas d'Enric, Ponent, Lledoners i Quatre Camins. El segon moviment consistirà en el buidatge de Brians 1 amb el trasllat dels seus intern cap a Brians 2. L'objectiu és deixar Brians 1 a punt per a rebre els presos preventius a partir del 7 de març. I el tercer moviment consisteix en l'inici del buidatge de la Model. Els primers que abandonaran l'edifici de l'Eixample són 127 interns en tercer grau del Centre Obert 1, que comparteix recinte però que funciona amb independència de la resta de l'edifici. Aquests interns es traslladaran al Centre Obert 2, més conegut com la presó de Trinitat. Aquest traspàs començarà el 20 d'abril i es farà progressivament. Justícia preveu que la reubicació dels interns en règim obert acabi la primera setmana de maig i que aleshores comenci el buidatge de la resta de reclusos. En aquell moment, ja farà dos mesos que els preventius ingressen directament a Brians 1 i a la Model només hi quedarà la meitat de la població actual, al voltant de 500 persones. D'aquesta manera, el Departament remarca que la presó s'haurà començat a buidar sense fer-hi cap trasllat, ja que el 80% dels preventius només hi passen 47,6 dies de mitjana. Els interns que encara estiguin en presó preventiva a la Model es desplaçaran esglaonadament cap a Brians 1. Els penats acabaran a l'equipament penitenciari de la demarcació de Barcelona que sigui més proper al seu lloc de residència, amb Brians 2, Quatre Camins i Joves, i Lledoners com a possibles destinacions. Està previst que els últims interns abandonin l'edifici durant el mes de juny. Així, Brians 1 es quedarà com a presó de preventius i un mòdul per a dones, mentre que Brians 2 acollirà els presos que ja compleixen condemna. Mas d'Enric obrirà quatre mòduls Una altra presó que jugarà un paper clau en el tancament de la Model és la de Mas d'Enric. Aquest centre penitenciari es va inaugurar ara fa 15 mesos i l'equipament està infrautilitzat. Disposa de 618 cel·les i d'una capacitat total de 1.022 reclusos. Ara, a la presó hi ha 379 interns, el 37,1% de la seva ocupació. D'un total de 9 mòduls, fins ara només se n'han obert 5 i els altres 4 estan pendents d'estrenar. Justícia preveu que, entre abril i setembre, mentre l'operació de buidatge de la Model està en marxa, Mas d'Enric obri progressivament els 4 mòduls ara tancats. Els ocuparan 449 interns procedents fonamentalment de Ponent i Brians 1. La presó del Catllar reforçarà la plantilla amb 160 treballadors provinents de diversos centres. Justícia garanteix que, amb aquests moviments, 210 persones privades de llibertat estiguin internes més a prop de casa seva. Amb aquest calendari, les instal·lacions arribaran al nivell òptim de funcionament el mes de setembre, amb una població penitenciària estabilitzada a l'entorn de 800 reclusos. Abans de l'arribada dels reclusos procedents d'altres centres, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) posarà en marxa una depuradora d'aigües residuals que prestarà servei tant a Mas d'Enric com al municipi del Catllar. La nova depuradora farà possible que el centre es posi al nivell òptim de funcionament. Ocupació al 72,9% Amb el tancament de la Model, els seus 732 preventius i 197 penats quedaran reubicats fent augmentar l'ocupació del conjunt d'equipaments penitenciaris un 5,5%. De fet, es passarà del 67,4% al 72,9%. La Generalitat disposarà de 2.656 places lliures, una quantitat superior a la suma dels llits dels centres de Lledoners, Joves i Puig de les Basses. Mas d'Enric serà la presó amb més increment de població penitenciària. Amb l'arribada de 449 nous reclusos, se situarà en el 81% d'ocupació. Brians 2 incorporarà 221 reclusos, 100 arribaran a Ponent i 76 menors de 24 anys a Joves. A la resta d'equipaments, la població penitenciària creixerà un màxim del 8%. A més, el tancament de la Model no tindrà cap efecte a Puig de les Basses. Decisió comunicada als sindicats La Conselleria ja ha comunicat la decisió de tancar la Model a tots els sindicats amb representació en l'àmbit dels serveis penitenciaris, a qui ha proposat un calendari de reunions per a la negociació de les condicions dels trasllats dels professionals de la Model, que s'aprovaran en les pròximes setmanes en una reunió del Consell Executiu. A més, també ha proposat la creació d'un grup de treball amb els representants dels treballadors que es reuneixi cada setmana per avaluar específicament tot el procés de tancament de la presó. El Departament ha insistit en el compromís que el tancament de la Model no comportarà acomiadaments i que, tots els funcionaris i interins de tots els centres tenen assegurat el seu lloc de treball. D'aquesta manera, Justícia remarca que hi haurà un increment general de la plantilla a tots els equipaments de règim ordinari i als centres oberts. El centre que tindrà un major increment de personal serà Mas d'Enric (160), seguida de Brians 2 (55), Puig de les Basses (53), Lledoners (51) i Brians 1 (50). Això permetrà a molts empleats públics treballar més a prop de casa seva, tot i que alguns de la Model potser treballaran més lluny. El secretari general de Justícia, Adrià Comella, ha reiterat que no hi haurà cap acomiadament i que la reordenació penitenciària permetrà reforçar la flexibilitat laboral i les mesures de tractament als interns. Així mateix, major ocupació dels centres i més plantilla permetran optimitzar el funcionament d'alguns tallers. A partir de l'abril, els empleats públics podran triar a quin centre prefereixen anar, segons un barem que aprovarà el Govern, i al maig se'ls comunicarà la decisió. Comella ha destacat que com a màxim els treballadors actuals de la Model aniran a treballar a 37 quilòmetres de distància, que és la que separa Barcelona de Sant Esteve Sesrovires o La Roca del Vallès. Tres de cada quatre preventius són de fora de Barcelona El director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, ha explicat que només el 25% dels preventius de la Model tenen domicili a Barcelona. La resta són veïns de l'àrea metropolitana i d'altres comarques de la demarcació. La Direcció General de Serveis Penitenciaris incrementarà el pressupost dedicat als ajuts econòmics al transport per als familiars d'interns, que passaran de 18.000 a 36.000 euros. Aquests ajuts es vehiculen a través dels serveis socials d'execució penal, subordinats a criteris públics i iguals per a tothom. L'accés a Brians 1, el que serà el nou centre de preventius, està garantit amb transport públic, però tot i això el Departament garantirà més mitjans de transport en cas que la demanda ho requereixi. A més, s'instal·laran 8 noves sales de videoconferència a Brians 1 per continuar garantint l'assistència jurídica gratuïta dels interns. Tindran capacitat per a 16.000 comunicacions l'any entre advocats i clients. Justícia recorda, que del total de 18.293 advocats de la demarcació de Barcelona, només n'hi ha 1.234 que s'hagin comunicat algun cop amb clients en presó preventiva durant el 2016, i la meitat d'aquests només han visitat la presó una o dues vegades en tot l'any. No obstant això, Mundó ha admès que el més "òptim i desitjable" és tenir els presos preventius de Barcelona dins de la ciutat, per facilitar els trasllats i les comunicacions. Per això, ha recordat que el 2025 la Zona Franca inaugurarà una presó mixta de dones i presos preventius, amb capacitat per a 300 reclusos d'aquesta última categoria. També ha recordat que el 30% dels reclusos catalans no ha tingut cap comunicació amb l'exterior en l'últim any i per tant no haurien de tenir cap problema per anar a una presó o altra. En tot cas, Calderó ha assegurat que el pla individual de tractament de cada reclús no es veurà afectat pels trasllats. Mundó també ha explicat que l'increment de costos dels trasllats dels preventius de Brians a Barcelona, que assumiran els Mossos, es pot veure compensat amb escreix per la reducció de costos en altres àmbits, com el manteniment de les tres velles presons de Barcelona. | ACTUALIZACIÓ:La presó Model tancarà al juny |
Les obres de la Sagrada Família ja estan regularitzades davant l'Ajuntament de Barcelona, i la Comissió de Govern ha concedit la llicència d’obres a la Junta Constructora de la basílica, que estableix les condicions per a la construcció de l'emblemàtic edifici de l'Eixample. Aquest permís culmina el procés que el Govern municipal ha dut a terme al llarg del mandat per regularitzar un assumpte pendent des que es va sol·licitar la llicència a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals el 1885, fa més de 130 anys. La llicència costarà 4,6 milions d'euros, i la junta constructora pagarà 36 milions més en deu anys per millorar la mobilitat i el manteniment de l'entorn. La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha dit que "per fi" s'ha acabat amb una "anomalia històrica" que farà que el temple pagui "com tothom, sense cap privilegi". El cost inicial de la llicència d'obres era de 12 MEUR, però, en ser un equipament públic i una entitat sense ànim de lucre, la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família ha tingut una bonificació del 65%, fet que ha reduït el preu de la llicència a 4,6 MEUR. Es tracta de la llicència d'obres més cara de la història democràtica de la ciutat. La més cara, fins ara, va ser la de la reforma de l'Hospital de Sant Pau, per la qual es van pagar 1,9 MEUR. La segona llicència d'obres més cara fins ara havia estat la de Diagonal Mar, que va tenir un cost de 1,8 MEUR. La llicència és fruit de l’acord històric signat entre l’Ajuntament i la Junta Constructora l’octubre passat segons el qual la Sagrada Família es compromet a aportar 36 milions d’euros per finançar les despeses municipals que generen les seves activitats. El pacte es va formalitzar després de dos anys de feina conjunta entre les dues institucions, en la qual també es va avançar en la redacció dels dos instruments urbanístics necessaris –una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) i un Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI)– per regularitzar les obres. Els dos plans es van aprovar el febrer passat en el marc del plenari municipal. Seguidament, el patronat va sol·licitar el permís d’obres que s’ha concedit ara i que s’ha tramitat a partir dels paràmetres dels documents urbanístics. En concret, la llicència preveu una gran rehabilitació amb augment de volum i l’execució de les obres d’edificació del temple, que consta de l’edifici principal, diverses torres d’alçades diferents i dues plantes soterrani. El sostre màxim edificable a la parcel·la és de 53.495,61 metres quadrats, si bé la superfície construïda sobre rasant és inferior, de 41.026,69 metres quadrats. L'alçada màxima serà de 172 metres, corresponent a la torre principal, la de Jesucrist. Pel que fa a les dues plantes soterrani, la -2 ocupa parcialment els xamfrans de Mallorca amb Sardenya i Marina, i conté magatzems i instal·lacions de l’edifici. A la planta -1 hi consta la cripta, galeries sota la nau principal i instal·lacions. La llicència també descriu una construcció del temple per etapes, i preveu un termini d’execució total que finalitzarà l’any 2026 i un pressupost de 374 milions d'euros. Per obtenir la llicència d’obres, la Junta Constructora haurà de pagar a l’Ajuntament un total de 4.627.074,03 euros. Aquest import surt de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), que suposa 4.385.341,94 euros, i la taxa de llicència d’obres, que són 241.732,09 euros. En paral·lel a la llicència d’obres, l’Ajuntament també ha tramitat els permisos d’activitat pel que fa als usos de la basílica. Així, l’activitat principal de l’edifici és de centre de culte visitable, obert al públic més enllà de l’horari dels actes litúrgics. I inclou una part de museu, per la qual cosa l’ús és religiós i cultural. S’hi inclouen, a més, usos compatibles relacionats amb el funcionament i l’administració del centre, com la sagristia, oficines o tallers de manteniment. Alhora, s’hi fa constar l’ús comercial com a complementari, ubicat a les plantes soterrani. Aquest últim estarà restringit a la categoria de petit establiment de venda al detall de productes relacionats amb el temple, amb una superfície màxima de 378 metres quadrats, una mica menys que ara, i tindrà accés només des de l’interior de la pròpia basílica. Tant la llicència d’obres com els plans urbanístics aprovats estableixen l’ordenació urbanística de la parcel·la que ocupa actualment el temple, delimitada pels carrers Provença, Sardenya, Marina i Mallorca. Així doncs, no s’hi aborda la possibilitat de la continuïtat del projecte amb l’escalinata d’accés a la façana de la Glòria pel carrer de Mallorca. No obstant, ara que ja s’han tramitat i concedit les llicències corresponents, el proper pas un cop constituït el nou govern municipal serà promoure una comissió de treball per estudiar i obrir el debat sobre les possibles solucions per resoldre l’afectació urbanística. Aquesta comissió tindrà participació del patronat, veïns i entitats de la ciutat. Coresponsabilitat del temple en la millora de serveis i manteniment de l’espai públic Els permisos d’obres i d’activitat s’integren en l’acord que estableix que la Sagrada Família aportarà 36 milions d’euros en els propers deu anys per millorar aspectes vinculats a la urbanització, la mobilitat, el transport públic i el manteniment de l’espai públic de l’entorn. Es tracta d’un pas inèdit des de l’inici de la construcció de la basílica, ara fa més de 130 anys. Ara en fa dos, el govern municipal i el patronat van crear una comissió de treball per trobar el millor encaix de les obres del temple i del seu funcionament en el seu entorn immediat, tenint en compte la singularitat de l’edifici i, alhora, els efectes que es deriven de la seva activitat sobre la mobilitat urbana i l’espai públic. La Sagrada Família és un dels edificis més concorreguts de Barcelona, amb 4,5 milions de visites anuals a l’interior i al voltant de 20 milions que l’observen des de fora. Aquesta intensitat d’ús de l’espai públic que envolta el temple i també del transport públic de l’entorn ha portat a rubricar uns compromisos enfocats a millorar els serveis ciutadans i el manteniment de l’espai. Pels visitants que rep, la Sagrada Família genera una important mobilitat en transport públic. A partir d’ara, el patronat n’assumirà part del cost i aportarà 22 milions d’euros durant 10 anys, a raó de 2,2 milions per any, que es destinaran a la millora del transport públic. La xifra s’ha calculat en funció del número de visitants que té el temple cada any, al voltant de 4,5 milions. A més d’això, la Sagrada Família invertirà 7 milions d’euros en la millora de l’accessibilitat amb Metro. Per decidir com es concretarà, l’Ajuntament i el patronat crearan una comissió de treball que estudiarà les mesures més adequades per millorar l’accessibilitat del temple des del Metro, a fi de disminuir el nombre de visitants que utilitzen els actuals accessos de l’estació de Sagrada Família. Les solucions podran consistir a crear un accés directe al temple; un nou accés a l’exterior; millorar i ampliar els accessos existents, o qualsevol altra actuació que la comissió de treball i els organismes implicats considerin adequada. El condicionament dels entorns de la Sagrada Família és clau per millorar la qualitat de vida del veïnat i per facilitar una millor gestió de l’afluència turística. Per això, la Junta Constructora contribuirà amb 4 milions d’euros a reurbanitzar els carrers que envolten el temple. Els trams d’actuació, els projectes específics i el seu desenvolupament es definiran a través d’un procés participatiu amb el veïnat. I per contribuir a les despeses municipals derivades de l’activitat del temple, el patronat aportarà 3 milions d’euros durant 10 anys –300.000 cada any–. Es destinaran al manteniment de serveis com la neteja, la vigilància i els agents cívics. | Aprovada la llicència d'obres de 4,6 MEUR de la Sagrada Família, 134 anys després d'iniciar-se |
Un 24,4% dels residents de Barcelona es troben en situació de risc de pobresa, segons els resultats de la primera Enquesta Sociodemogràfica elaborada per l'Ajuntament de Barcelona. Aquest indicador inclou les persones que viuen per sota el llindar de pobresa (actualment, 11.520 euros nets anuals), amb privació material severa o en llars amb una baixa intensitat laboral. L'última referència era la de l'Enquesta de Condicions de Vida del 2016, que la situava en un 16,9% a la capital catalana. Pel que fa al mercat de l'habitatge, l'estudi mostra que un 70% dels lloguers són temporals, fet que provoca una "situació d'indefensió respecte el mercat", segons el director de Planificació i Innovació de l'Àrea de Drets Socials, Lluís Torrents. L'estudi constata l'augment dels preus del lloguer, que de mitjana se situen en els 659 euros mensuals. Tot i això, la xifra puja entre els temporals, que arriben als 744 euros al mes. Màrius Boada, director de l'Oficina Municipal de Dades, ha explicat que la diferència de preu entre els lloguers amb contracte temporal i indefinit és de "gairebé el doble". En aquest sentit, des del consistori alerten que aquesta tendència va a l'alça, ja que molts contractes de renda antiga estan finalitzant. Amb tot, la majoria dels barcelonins (57,6%) segueix residint en habitatges de propietat, si bé prop del 60% encara paga hipoteca, amb un cost mitjà de 672€. Ciutat Vella és l'únic districte en què els lloguers són clarament superiors. Les condicions de l'habitatge són un dels elements que explica la situació de vulnerabilitat de les llars. El director de Planificació i Innovació de l'Àrea de Drets Socials ha posat èmfasi en el cas de les persones jubilades, que estan perdent la propietat com a "xarxa de protecció", mentre les pensions són més baixes. En aquesta línia, l'estudi servirà per analitzar la situació de col·lectius específics en futurs informes. Habitatges multi-llar L'estudi també ha identificat el fenomen dels habitatges multi-llar, que es dóna quan diferents persones viuen conjuntament i comparteixen l'alimentació i altres despeses importants. Aquest fet es produeix en un 2,9%, i és especialment elevat a Ciutat Vella (7%). Diferències entre districtes La fotografia de l'enquesta també permet constatar algunes diferències importants entre districtes, tant en el nivell de renda, d'estudis o en la taxa d'atur. Així, a Sarrià-Sant Gervasi hi ha un 7,4% de persones per sota el llindar de pobresa, mentre que a Nou Barris la xifra arriba fins a un 38,7% dels residents. A la zona nord d'aquest districte, més de la meitat de la població està en risc de pobresa. L'enquesta s'ha elaborat amb qüestionaris a 10.400 persones i 4.500 llars, i és inèdita perquè és la primera d'aquesta magnitud que es fa a la ciutat de Barcelona. Com que no s'ha basat en els registres administratius, els tècnics municipals han detectat algunes diferències respecte el padró municipal. Així, han pogut estimar la població real de la ciutat en 1.700.000 persones, de les quals 90.000 no estan empadronades. Alhora, s'ha pogut veure que el nombre d'estrangers empadronats està sobreestimat en més de 90.000 persones, mentre que en la franja de 16 a 24 anys la xifra està subestimada. | Un 24,4% dels barcelonins es troben en situació de risc de pobresa segons una enquesta municipal |
Un total de 1.030 famílies del Bages van rebre un avís de tall per part d'alguna empresa subministradora durant l'any passat. Una realitat que, segons el conseller d'Acció Social i Ciutadania, Albert Marañón, confirma que, malgrat que les xifres macroeconòmiques parlin de fi de la crisi econòmica, la situació encara és molt greu per a moltes famílies. Per tal de lluitar contra aquesta realitat, el Consell Comarcal del Bages, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, ha impulsat una oficina comarcal d'assessorament energètic i atenció a la pobresa energètica pionera a Catalunya ja que, per primer cop, serà itinerant i donarà servei als habitants dels 29 municipis del Bages, a excepció de Manresa –que té competència pròpia en serveis socials-. L'oficina tindrà sis punts d'assessorament a la comarca (Navàs, Sallent, Artés, Sant Joan de Vilatorrada, Cardona i Sant Vicenç de Castellet). Més enllà de donar consells, el servei també preveu actuar i repartirà 100 kits d'eficiència energètica entre les famílies més vulnerables per tal que puguin reduir la seva factura d'aigua, llum i gas. "La pobresa energètica és una màxima prioritat per al Consell Comarcal del Bages". Així de contundent s'ha expressat el conseller d'Acció Social i Ciutadania, Albert Marañón, durant la roda de premsa de presentació de la nova oficina itinerant d'assessorament energètic. Es tracta d'un servei pioner en l'àmbit comarcal de Catalunya que neix amb el triple objectiu d'impulsar noves mesures urgents per fer front a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, contribuir a la millora de la qualitat de vida dels bagencs i acomplir amb el dret d'accés als subministraments bàsics de llum, aigua i gas. En definitiva, el què es busca, segons Marañón, és apoderar les persones per tal que es puguin prevenir situacions de vulnerabilitat. De fet, durant el 2017, hi van haver 1.030 avisos de tall de subministrament a famílies del Bages. Aquesta oficina, impulsada per les Àrees de de Medi Ambient i Acció i Ciutadania, actuarà de forma itinerant en els 29 municipis del Bages, a excepció de Manresa –que té competència pròpia en serveis socials-. El servei s’oferirà presencialment a sis municipis, però en tots s'atendran usuaris de qualsevol dels municipis de l'ABSS. 100 kits d'eficiència energètica L'oficina no només oferirà assessorament, sinó que també preveu passar a l'acció i, en aquest sentit, es repartiran 100 kits entre les famílies més vulnerables per tal que puguin reduir la seva factura d'aigua, llum i gas. Aquests paquets inclouen llums leds, paquets de protecció per a les finestres i les portes, programadors analògics d'endolls, i regletes d'endolls, entre d'altres estris. La lluita contra la pobresa energètica és una responsabilitat compartida Durant la seva intervenció, Marañón ha estat molt crític amb les companyies subministradores –especialment les més grans- i s'ha dirigit a elles per tal que "es deixin estar d'excuses" i compleixin la llei 24/2015 "per garantir la dignitat de les persones". "La lluita contra la pobresa energètica és un responsabilitat compartida entre les famílies, els poders públics i les empreses subministradores", ha subratllat. | El Bages tindrà un servei pioner a Catalunya d'assessorament itinerant per lluitar contra la pobresa energètica |
Germà Gordó no es planteja formar un partit nou, almenys a curt termini. Tal i com han explicat a l'ACN fonts properes al diputat parlamentari no adscrit, la possibilitat de crear una formació nova que ocupi l'espai del centre catalanista és només "una opció entre d'altres". Gordó prefereix, per ara, conèixer l'opinió dels dirigents de Nova Convergència, el corrent intern del Partit Demòcrata (PDeCAT) que ell mateix lidera. D'altra banda, Gordó ha assegurat que garantirà la unitat de l'eix nacional que formen els 72 diputats de la coalició independentista i la CUP. Tot i això, l'exconseller intentarà marcar "perfil propi" en l'eix social al Parlament i aprofitar els espais que li pertoquen. D'aquesta manera, l'exconseller de Justícia esperarà a la reunió executiva que Nova Convergència té previst celebrar aquest divendres, i a l'assemblea del 17 de juny -on hi poden assistir els prop de 300 membres de la plataforma- per decidir el futur del corrent intern. Si d'aquestes trobades se'n desprèn que l'aposta és la creació d'un nou partit, Gordó no té previst que la futura formació es creï a curt termini. Així, des del que encara és un corrent intern del PDeCAT esperarien uns quants mesos per saber, d'una banda, com avança (i si es culmina) el procés sobiranista, i d'altra banda quin resultat obté el Partit Demòcrata en les properes eleccions al Parlament. Aquests indicadors faran que Nova Convergència tingui un mapa més real a l'hora de donar forma a aquest hipotètic nou partit. Tot i això, les fonts consultades han remarcat que una altra opció podria ser que la plataforma es mantingués com a corrent intern del PDeCAT, per aportar-hi "sentit comú i moderació". Cal recordar que Nova Convergència també la formen membres que no estan inscrits al Partit Demòcrata. Perfil propi al Parlament Pel que fa a l'acció parlamentària que durà a terme Gordó com a diputat no adscrit -després d'anunciar dilluns que deixava la militància del PDeCAT i el grup parlamentari de Junts pel Sí-, el seu entorn ha explicat a l'ACN que garantirà la unitat dels 72 electes independentistes. "El procés té molts perills, però Gordó no n'és un", han argumentat les fonts consultades. D'altra banda, l'exconseller aprofitarà el seu espai parlamentari per "donar visibilitat" a reivindicacions pròpies de l'antiga Convergència, que ara el PDeCAT no pot assumir per estar "lligat" a la CUP. Gordó vol ser "la veu" que reivindiqui tot allò que el Partit Demòcrata hauria de defensar "però que no pot perquè la CUP el frena", segons han explicat les mateixes font consultades. Per exemple, Gordó defensaria l'èxit del sistema educatiu privat, al costat de l'escola concertada i també la pública. A més, el cap de Nova Convergència vol situar-se al centre polític, i no a la centre-dreta. Finalment, l'entorn de Gordó ha insistit que el diputat no ha pressionat cap membre de Nova Convergència perquè abandoni el PDeCAT, i que tampoc no ho farà en el futur. L'exconseller, que tampoc no vol "fer mal" al Partit Demòcrata, reivindica el seu escó perquè li consta que hi ha gent que va votar la llista de JxSí per donar-li suport a ell. Degoteig de baixes Aquest dijous Teresa Pitarch, mà dreta de Gordó, ha estat destituïda com a directora de l'Institut Català de les Dones, òrgan que pertany al Departament de la Presidència, després que dimecres anunciés la seva marxa del PDeCAT. Pitarch va decidir seguir les passes de l'exconseller després que aquest anunciés, dimarts, la seva baixa del partit i del grup parlamentari de JxSí arran que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi obert una investigació contra ell en el 'cas del 3%'. Pitarch ocupava el càrrec de directora de l'Institut Català de les Dones des del febrer del 2016 i ha tingut diverses responsabilitats a l'administració. D'altra banda, l'actual director general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Jordi Miró, pròxim a Gordó i membre de la Plataforma Nova Convergència, també ha deixat la militància del PDeCAT. | Gordó no es planteja formar un partit nou a curt termini |
Catalunya en Comú Podem (CatECP) ha registrat aquest dijous una proposta de resolució en què insta el Departament d'Interior a augmentar el nombre d'agents de Mossos d'Esquadra destinats a la ciutat de Barcelona, especialment al districte de Ciutat Vella. El partit ho fa després que ens les darreres setmanes veïns de la zona i sindicats policials hagin denunciat problemes de seguretat a la zona. A més, el grup parlamentari ha sol·licitat la compareixença parlamentària del conseller d'Interior, Miquel Buch, perquè doni explicacions sobre la manca d'efectius. Els sindicats policials han reclamat un augment dels efectius per a les funcions de patrullatge més enllà del Pla d'Estiu activat el mes de juny. Des del partit s'explica que aquest pla consisteix en mantenir una bossa d'hores extra per allargar la jornada laboral. CatECP ha fet seva aquesta demanda i ha reclamat que es destinin més agents a funcions de patrullatge. | Catalunya en Comú Podem reclama a Interior que augmenti la dotació de Mossos a Ciutat Vella |
La fiscalia demana 5.040 euros de multa per a cadascun dels cinc estudiants jutjats per protestar contra un acte de Telefònica a la Universitat de Lleida (UdL) el 3 de maig de 2017. Segons el ministeri públic, els joves van cometre un delicte contra el dret de reunió i, alternativament, un delicte de desordres públics amb coaccions. El fiscal ha introduït aquesta alternativa perquè l'Audiència de Lleida va absoldre un menor acusat pels mateixos fets contra el dret de reunió. Les defenses demanen l'absolució en entendre que ha de prevaldre el dret a la llibertat d'expressió i que es va tractar d'una protesta pacífica contra la privatització de la universitat. Han afegit que va ser decisió del llavors rector de la UdL, Roberto Fernández, suspendre l'acte i que en cap cas va ser l'objectiu dels participants a la protesta. El 3 de maig de 2017 estava prevista a la Sala Víctor Siurana del Rectorat de la UdL la conferència 'Temes per debatre en una Universitat', a càrrec del president de la Fundació Telefònica, Luis Solana. Tot seguit estava previst presentar l'estudi 'La relació de la Universitat de Lleida amb les empreses'. Els joves es van reunir fora de la sala amb una pancarta on s'hi podia llegir 'Fora empreses privades de la Universitat. No sou benvinguts' i van accedir dins la sala convidats, segons han declarat, pel rector d'aleshores Roberto Fernández. Finalment el rector va decidir suspendre l'acte. Durant el judici als cinc joves (dues noies i tres nois) celebrat aquest dilluns al matí al jutjat penal 2 de Lleida, els acusats han defensat que van participar, juntament amb d'altres persones, en un acte de protesta contra la mercantilització de la universitat. Han explicat que tot i que la protesta es va fer en una de les entrades a la sala, s'hi podia entrar per una altra i que en cap moment van impedir l'accés a la sala. Tampoc van actuar amb violència, ni van insultar ningú ni trencar res, han assegurat. "Va ser una protesta pacífica", han insistit. Tots ells han recordat que protestes d'aquest tipus se n'han fet diverses a la UdL i que fins i tot alguna vegada s'ha requerit la presència de seguretat privada o pública. En aquest cas la universitat no va requerir cap presència policial ni de seguretat privada ni va obrir cap expedient als joves. El llavors rector de la UdL, Roberto Fernández, ha reconegut en la seva declaració que no era el primer acte de protesta que els estudiants feien a la universitat però que, en aquell cas, va tenir una sensació de "tensió alta" i va decidir suspendre l'acte. "No sabré mai si haguessin acabat marxant si no l'hagués suspès", ha dit, però "vaig pensar que si s'allargava, donaria lloc a una situació més incòmoda del normal", ha declarat. "Col·lisió" de drets fonamentals En els seus informes, la fiscalia ha defensat que el comportament dels joves va causar una "col·lisió" entre dos drets fonamentals com són la llibertat d'expressió i el dret de reunió. Segons el fiscal, els acusats van "sobrepassar els límits" de la llibertat d'expressió quan van aconseguir "suspendre l'acte". El representant del ministeri públic entén que l'objectiu dels joves era "boicotejar" l'acte i que van intentar "imposar" el seu punt de vista, "impedint" un acte contrari al seu punt de vista. Per tot això considera que es van "excedir" en el seu dret a la llibertat d'expressió. Per la seva banda, les defenses entenen que no es va vulnerar el dret de reunió ja que l'acte no es pot considerar una reunió i que, per tant, no existeix cap "col·lisió" de drets fonamentals. Tampoc ha quedat provat, diuen, que la finalitat de l'actuació fos la d'impedir l'acte ja que l'objectiu era només reivindicatiu, fent ús de la seva llibertat d'expressió. Pel que fa als delictes alternatius que demana la fiscalia, les defenses entenen que un acte de protesta no reuneix la "gravetat" requerida en el delicte de desordres públics i que perquè existeixin coaccions ha d'haver violència o intimidació i que, en aquest cas, no existeixen, ja que el mateix rector ha reconegut que no van actuar amb violència i que no es va sentir intimidat. Finalment, les defenses han mostrat la seva "preocupació" per la posició "immobilista" de la fiscalia, tot i l'absolució de l'altre implicat, menor d'edat, per part de l'Audiència de Lleida. "Ens sorprèn que per cinc minuts de protesta pacífica, estiguem aquí en un procediment penal", ha dit l'advocada de tres dels cinc acusats, Mercè Jordana, qui s'ha preguntat que si tan greus eren els desordres públics, com és que no es va demanar la intervenció de cap cos de seguretat. | Demanen 5.000 euros de multa a cinc estudiants per protestar contra un acte de Telefònica a la UdL |
El Parlament ha aprovat una moció de Cs que insta el Govern a desplegar el dispositiu d'estiu sanitari a Catalunya per tal de reforçar la dotació de professionals de l'atenció primària i hospitalària, així com els dispositius del SEM, especialment a les zones costaneres. La cambra ha donat llum verda al text del grup majoritari, després de transaccionar esmenes de JxCat, ERC i CatECP. La moció aprovada -per àmplia majoria- també insta l'Institut Català de la Salut i a les entitats públiques adscrites al CatSalut que abordin abans de dinal d'any la revisió dels criteris de les Direccions per Objectius. El text també concreta que el Parlament insta l'executiu a publicar de forma "més transparent i mensualment" la informació de les llistes d'espera del sistema sanitari públic de manera desagregada per centre, tipus d'intervenció, prova o especialitat, i sexe. El Parlament ha aprovat per àmplia majoria els tres primers punts de la moció, transaccionat amb les esmenes conjuntes de JxCat i ERC. Tots els grups hi han votat a favor, menys el subgrup de la CUP-CC, que s'hi ha abstingut. Finalment, el quart punt subratlla que el Parlament insta el Govern a elaborar una nova disposició reglamentària d'accessibilitat al sistema de salut que derogui l'Ordre STL 102/2015 i que estableixi terminis màxims d'accés garantit per a les prestacions sanitàries que són a càrrec del Servei Català de la Salut. Aquest punt ha estat aprovat amb els 62 vots a favor de Cs, PSC-Units, CatECP i el PPC. JxCat, ERC i la CUP (68) s'hi han abstingut. | El Parlament insta el Govern a desplegar el dispositiu d'estiu del sistema sanitari per reforçar l'atenció primària |
Els trens de la línia R11 circulen per via única entre Figueres i Portbou aquest diumenge al vespre per l'atropellament mortal d'una persona. Segons ha informat Renfe, l'accident ha passat prop de l'estació de Figueres i s'hi ha vist implicat un tren que feia el recorregut de Barcelona a Cervera de la Marenda, a la Catalunya Nord. Els passatgers que anaven en aquest comboi, que havia d'arribar al seu destí a les 19.57, han estat transbordats a un altre tren. L'atropellament s'ha produït a les 19.37 hores i Protecció Civil ha activat la prealerta del Ferrocat com a mesura preventiva. | Els de trens de la línia R11 circulen per via única entre Figueres i Portbou per un atropellament |
Tres persones han resultat ferides de caràcter lleu a causa d’una deflagració de gas butà que hi ha hagut a la cuina d’un pis de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) aquest dilluns, cap a tres quarts de tres de la tarda. L’immoble està situat al número 7 de la carretera de Torroella, en un edifici de quatre plantes. Els Bombers, que han enviat al lloc dels fets quatre dotacions, han evacuat per precaució les deu persones que hi havia en aquell moment a la resta de pisos, que en menys d’una hora han pogut tornar a les seves llars, un cop els efectius del cos d’extinció d’incendis han ventilat l’edifici. Pel que fa als tres ferits, han estat traslladats en ambulància al CAP del municipi. | Tres ferits lleus a causa d’una deflagració de butà en un pis de Torroella de Montgrí |
El Departament de Salut ha decidit no demanar que l'àrea metropolitana de Barcelona i la regió sanitària de Lleida entrin en fase 3 dilluns, 15 de juny, però podria reclamar-ho per a abans del cap de setmana vinent. Fonts de Salut argumenten que necessiten uns dies més per veure com evoluciona l'epidèmia. Si l'evolució és l'esperada, sí que proposaran que el canvi de fase es produeixi abans del cap de setmana vinent en lloc de fer-ho directament el dilluns 22 de juny. D'altra banda, Salut també ha informat que la mobilitat estarà permesa a partir del 15 de juny entre les regions que estiguin en fase 3. S'ha acordat amb el Ministeri de Sanitat i ara només falta fer la petició formal. | Barcelona i Lleida no entraran en fase 3 dilluns però Salut podria reclamar-ho per a abans del cap de setmana vinent |
La cantautora empordanesa Rusó Sala ha publicat el seu quart disc 'Desirem' i el presentarà oficialment en un concert al festival Barnasants el 22 de març. "Estic molt contenta, aquest any m'han donat el Luz de Gas", diu. Després d'una dècada dedicada a la música, Sala ha "parit" aquest nou disc, que ha estat gestant durant pràcticament dos anys, on plasma una part "personal" dels moments que ha anat vivint "a nivell íntim" però on també fa una reflexió sobre la creativitat "en un món ple de contradiccions". "HI ha moltes metàfores, molta emoció, molta càrrega, molta passió i moltes ganes d'emocionar", assegura. Finançat en part a través de la plataforma Verkami, el nou disc s'ha fet a tres mans amb els músics Aleix Tobias i Miriam Encinas, que hi han posat "l'expertesa" en la percussió i les melodies. Empordanesa de naixement (Roses, 1982), Rusó Sala celebra els seus deu anys de carrera musical amb la sortida del seu quart disc, 'Desirem'. Un nom que, com ella mateixa explica, s'inspira en un dels textos del 'Llibre d'Amic e Amat' de Ramon Llull. "Quan vaig començar a treballar les cançons d'estil àrab andalusí, trobava que faltava algun element més d'aquí i vaig pensar que Llull era una figura molt potent que va intentar barrejar les tradicions que hi havia en el temps que li va tocar viure", explica la cantautora. L'experiment, tal i com ella el qualifica, ha donat un resultat "molt curiós". Des de cançons de collita pròpia a textos musicats com 'Il·luminà amor', una adaptació d’una melodia àrab andalusí argelina, o 'Desirà l’amic', composada per ella mateixa i font d'inspiració del títol del disc. Però al disc també hi ha altres peces com la cançó sefardita 'Morenika' i una més desconeguda 'Na Maria', on el canadenc Seán Dagher posa música a un text amorós de la trobairitz Bieris de Roman dedicat a una altra dona. Reinvidicació i territori També hi ha cançons reivindicatives com 'Fruits verds', on parla del flux d'immigrants al Mediterrani, i d'altres més "locals" com 'La dona del Montgrí'. "La tradició sempre ha vist aquesta figura com un bisbe i jo sempre l'he vist com una dona embarassada i parlo d'això: una dona que farta del que li està passant, s'alça i balla ", detalla. "És com una metàfora de la destrucció-construcció", afegeix. Sala assegura que el disc té una part "molt personal" del que ha anat vivint en els darrers anys però també una "reflexió sobre la creativitat i com es possible fer-ho en un món ple de contradiccions". "Tot molt metafòric", insisteix. Presentació al Barnasants El disc, que s'ha finançat en part través de la plataforma Verkami, està a la venda des de divendres però es presentarà oficialment el 22 de març en un concert al Barnasants. Sala fa anys que participa en aquest festival de cantautors. "Ja som com una família i, poc a poc, et vas guanyant el teu lloc. Aquest any estic molt contenta perquè m'han donat el Luz de Gas', explica. Sobre el procés de la creació d'aquest nou disc, la cantautora diu que s'ha fet de manera diferent a l'anterior (Fil de Coure, 2015). Aleshores es va enregistrar en directe i el d'ara s'ha gravat per separat, amb una cura "més detallada de cada instrument". De fet, el disc s'ha fet a trio amb Aleix Tobias (percussió) i Miriam Encinas (dilruba, viola, flautes i percussió). "És un mètode que no havia utilitzat mai i que es fa servir més en bandes de rock. Crec que s'ha perdut l'essència del directe però s'ha guanyat en un so molt més contundent", assegura. La cantautora assegura que durant aquests deu anys de trajectòria no ha canviat la seva manera de crear música. "Les ganes d'expressar i d'emocionar-te a tu mateixa són les mateixes", assegura. Però admet que ha estat una dècada "d'aprenentatge" on les influències que marquen la seva música han anat evolucionant. "He passat de la influència més anglosaxona a enfocar-me més aquí i al so de casa", diu. La il·lusió, però, es manté intacta. "M'agraden totes les parts del procés", assegura. "De de l'instant inicial fins que escoltes el que has creat. És com la peça que falta", remarca. Sobre el futur, diu que de moment necessita "agafar aire" i "respirar" però que vol continuar en "la mateixa línia". "Seguir nodrint-me com a persona i com a cantant, això és el que busco", insisteix. Deu anys de carrera i quatre discs A banda de 'Fil de Coure' i 'Desirem', Sala té publicats dos discs més: 'Ciutat Imaginària' (2009) i 'Mar Endins' (2013). Durant la seva trajectòria, ha rebut el reconeixement en diversos certàmens nacionals com el del Concurs d'Horta-Guinardó 2010, el Certamen de la cançó de Salitja 2010) i internacionals com el Premi Pino Piras 2013 i Premi Andrea Parodi 2013. A part de la seva carrera com a cantautora, també col·labora amb altres artistes com Rosa Zaragoza, Clara Peya, Bente Kahan, Giulia Valle o Tànit Navarro. A més, forma part de l'orquestra de percussió ibèrica Coetus, on canta des del 2017. | Rusó Sala, sobre el nou disc: "Hi ha una part íntima i una reflexió sobre la creativitat en un món ple de contradiccions" |
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per descobrir qui ha cremat el cotxe del portaveu de Vox a l'Ajuntament de Salt (Gironès) aquest dilluns a la matinada. El regidor, Sergi Fabri, ha denunciat els fets a la Policia Local del municipi el mateix dilluns al matí, però la investigació ha passat a mans dels Mossos. L'incendi s'ha produït a les tres de la matinada al carrer de Pep Ventura i els Bombers han enviat dues dotacions per apagar-lo, tot i que el cotxe ha quedat totalment calcinat. Fabri ha denunciat per Twitter que li han cremat el cotxe "perquè deixi de defensar el poble humil i treballador". Tot i així, les investigacions dels Mossos es centrarien en hipòtesis que descarten els motius polítics. | ACTUALIZACIÓ:Els Mossos d'Esquadra obren una investigació per la crema del cotxe del portaveu de Vox a Salt |
El Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat els recursos de súplica dels membres de la Mesa del Parlament Josep Costa i Eusebi Campdepadrós i 32 diputats més de Junts per Catalunya contra l'anul·lació dels acords del màxim òrgan de la cambra que admetien a tràmit una resolució sobre la monarquia i la independència. El TC considera que la deducció de testimoni de particulars no vulnera la inviolabilitat parlamentària dels membres de la Mesa, que han de garantir el compliment de les resolucions de l'alt tribunal. Diu que els acords de la Mesa del 22 i 29 d'octubre del 2019 incompleixen els pronunciaments del TC, perquè no haurien d'haver admès a tràmit la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem sobre l'1-O. | El TC rebutja els recursos de JxCat contra l'anul·lació dels acords de la Mesa sobre la monarquia i la independència |
El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha dit aquest divendres en resposta als escrits d'acusació que es tracta d'un procés "vergonyós que no és altra cosa que un judici a la democràcia". Davant els delictes que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat acusen al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i pel que demanen 17 anys de presó i 8 anys, respectivament, Mauri ha qualificat "d'atac sense precedents" al sistema de drets i llibertats de tota la ciutadania, i ha afirmat que els escrits suposen una "criminalització de la mobilització popular transformadora". Mauri ha acusat el govern de Pedro Sánchez d'agreujar el conflicte i no presentar una solució política, i ha demanat una resposta "majoritària i unitària" del conjunt de la societat en el moment "més greu" de la democràcia espanyola. | Òmnium considera que l'Estat fa "un judici a la democràcia" i insisteix en una resposta "unitària" |
Les Corts Valencianes han aprovat aquest dijous per unanimitat una declaracion institucional en la qual insten el govern espanyol al manteniment de l’horari estival. La declaració institucional, llegida pel president de les CortsValencianes Enric Morera al ple, se suma a la proposta de mantenir l’horari d’estiu aprovada pel Parlament de les Illes Balears amb l’objectiu de tenir més claredat quan s’acaba la jornada laboral i un fus horari “que promogui activitats a l’aire lliure” alhora que aporta un impacte econòmic positiu i un augment de vendes al petit i mitjà comerç. El text remarca així mateix els beneficis per al consum energètic i la desestacionalització del turisme. “La nostra ubicació geogràfica ho demana per aprofitar més les hores de sol a les tardes durant els dies d’hivern”, diu el text, que insta a obrir un debat social i prendre les mesures corresponents respecte del fus horari, tenint en compte els criteris socials i econòmics que exposa la declaració. | Les Corts Valencianes insten per unanimitat el govern espanyol al manteniment de l’horari d’estiu |
La Generalitat ha reclamat a l'Estat que inclogui l'estesa de l'ample internacional entre Vilamalla i Portbou dins l'agenda del corredor mediterrani i n'enllesteixi el projecte abans del 2020. El secretari d'Infraestructures, Ricard Font, critica que la Moncloa "mai hagi apostat" per aquesta obra, que el Govern considera clau. No només per poder esponjar trànsits de mercaderies a la línia del TAV, sinó també per revitalitzar l'activitat a Portbou i la terminal intermodal de Vilamalla. "A més, permetria que tant el port de Tarragona com el de Barcelona disposessin d'una alternativa més a l'hora de moure mercaderies cap a Europa", ha subratllat Font. En relació al corredor mediterrani, el secretari també ha instat el nou ministre de Foment a moure fitxa per poder tirar endavant el baixador del TAV a l'aeroport de Girona. Per això, li reclama que signi el protocol que ha de fer possible que la Generalitat iniciï –i pagui- l'obra. A la via convencional que creua les comarques gironines, l'ample europeu només arriba fins a Vilamalla (Alt Empordà). L'estesa del tercer rail va ser la solució que va trobar l'Estat per l'endarreriment que arrossegaven les obres del TAV, i la necessitat de començar a fer circular combois pel tram internacional que va executar TP Ferro (i que, aquest sí, va complir terminis). Més enllà d'això, però, no s'ha fet res més. I tot malgrat que la Generalitat sempre ha defensat la necessitat que l'ample europeu –l'UIC, com es coneix en l'argot ferroviari- arribi fins a Portbou (Alt Empordà). "La realitat és que l'Estat mai ha apostat per aquesta obra, ni l'ha inclosa a cap document que fes referència al corredor mediterrani", ha criticat el secretari d'Infraestructures. Ricard Font, però, defensa la necessitat d'estendre el tercer fil fins a la terminal de mercaderies de Portbou. I per això, aquest divendres ha instat l'Estat a prioritzar l'obra i a tenir-ne el projecte damunt la taula abans del 2020. El secretari ha recordat que, amb l'ample UIC estès a la línia convencional, Catalunya disposaria de dos corredors per a mercaderies; un, el de la línia del TAV i l'altre, el de Portbou. "Això ens permetria millorar les connexions amb Europa, impulsar la terminal intermodal del Far-Vilamalla i permetre que tant el port de Tarragona com el de Barcelona disposessin d'una alternativa per al transport de mercaderies amb Europa", ha subratllat Ricard Font. Desencallar el protocol En referència al corredor mediterrani, i als projectes que hi ha pendents a la demarcació Font també ha fet una altra petició a l'Estat: desencallar el baixador del TAV a Girona. El secretari d'Infraestructures ha recordat que la Generalitat ja ha fet els deures i que, des del 2013, s'està a l'espera que Foment signi el protocol que permeti tirar endavant l'obra. Un projecte, el del baixador a l'aeroport, que té un cost d'entre 9 i 11 MEUR, i que pagaria íntegrament la Generalitat. L'escull és, doncs, administratiu. "Com que la via del TAV és titularitat d'Adif, són ells els qui han de tramitar el projecte; i ja fa quatre anys que esperem que es desencalli aquest tràmit, que ens ha de permetre executar, finançar i pagar el baixador", ha criticat Ricard Font. "És un projecte que forma part del llistat de petites infraestructures que donarien sentit a l'aeroport Girona-Costa Brava i en millorarien la connectivitat", ha afegit el secretari del Govern. Per això, Font ha instat el nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, a estampar la seva rúbrica al document que ha de fer possible engegar els treballs. | Territori reclama a l'Estat prioritzar l'estesa del tercer rail fins a Portbou i enllestir-ne el projecte abans del 2020 |
El Pacte Nacional per a la Reforma Horària es signarà al juliol per tal que els canvis d'horari en àmbits com el treball, l'educació, el comerç siguin una realitat al 2025. Ho ha anunciat aquest dilluns la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, en la presentació de la 4a Setmana dels Horaris –que se celebra des d'avui i fins divendres-, i la Memòria 2016 del Consell Assessor per a la Reforma Horària. L'acte ha servit per exposar la necessitat de fer canvis en els horaris per tal que els ciutadans puguin gestionar millor el seu temps. Una mesura arrel de la iniciativa ciutadana i que ara fa un nou pas amb el Pacte, al que seguirà un pla de transició per valorar els costos i com s'aplica la reforma en els diversos sectors implicats. Un dels promotors, el diputat Fabian Mohedano, reconeix que hi ha conflictes competencials amb l'Estat en àmbits com el dels horaris comercials i també hi veu "confusió" pel que fa a la "integralitat" de la mesura. Mohedano ha esmentat el fet que la Llei del Comerç de Catalunya tombada pel Tribunal Constitucional (TC), marcava una horari d'obertura de 72 hores setmanals, quan a nivell de l'estat espanyol es permet que els comerços obrin fins a 90 hores a la setmana. També ha posat com a exemple la franja de "màxima audiència" a les televisions, que en el cas de la catalana s'ha fixat que s'acabi a la mitjanit mentre que a les televisions privades "tanquen a les dues de la matinada". Tot i que el canvi no és fàcil, el promotor del corrent ciutadà per a la reforma horària valora els reptes i el fet que "per sort, en matèria laboral els agents socials treballen per al pacte". "I la Generalitat ha d'ajudar a aquests agents a desplegar l'acord i d'inundar d'eines les meses negociadores de les empreses", destaca. Pel que fa a l'estat espanyol, Fabian Mohedano afirma que els "consta" que l'executiu de Rajoy es planteja fer un "pacte similar". "Però crec que el que els hi costa és entendre això de les franges horàries", afegeix. "Es diu que s'ha de sortir de la feina a les sis per afavorir la conciliació laboral i familiar, però no es limita l'hora de tancament de comerços que la televisió acabi de matinada", explica. "Pel que fa a la integralitat, queda molt per fer a Madrid", constata. Per la seva banda, Munté ha recordat que la reforma horària no és un fenomen nou sinó que es porta "molt de temps cuinant-se". La iniciativa es va presentar el gener del 2014 i al juliol del 2015 es va crear el Consell Assessor per a la Reforma Horària. El passat 10 de març es va validar el document 'Bases per a l'Impuls del Pacte per a la Reforma Horària' i el Consell va presentar a finals d'aquell mes les seves propostes després de tres anys de treballs i d'un procés participatiu a partir de taules quadrangulars que generessin debat i acords entres diversos agents. El Consell articulava la mesura onze eixos: teixit productiu; administració; mobilitat; salut; comerç i consum; educació de menors 18 anys; educació per a majors d'edat; esport; sector audiovisual; associacionisme i indústria cultural. Compactar i flexibilitzar les jornades laborals, fomentar el 'teletreball' i evitar els desplaçaments al lloc de treball, tancar els comerços més d'hora i acomodar els horaris tant de treball com de les escoles per poder fer els àpats a hores més saludables són algunes de les propostes destacades sorgides del Consell, que va passar el testimoni al Govern per posar fil a l'agulla al Pacte Nacional per a la Reforma Horària. L'acord ha de ser la base a l'aplicació de l'anomenat 'Moment Zero', en la que s'haurien d'aplicar plenament els nous horaris per tal que la ciutadania n'aprofiti de ple els seus avantatges. Neus Munté ha assenyalat que entre la signatura del Pacte Nacional per la Reforma Horària i la immersió en aquest nou horari, cal un període de transició que hauria de seguir un pla específic. "Un pla que ens servirà per analitzar les necessitats de tipus econòmic i incorporar-ho al Pla de Govern", ha afegit. La importància del temps propi El Museu d'Història de Barcelona ha acollit l'acte de presentació de la quarta edició de la Setmana Horària, amb tot un seguit d'accions de sensibilització. Hi ha estat present també l'escriptor i autor del llibre 'D'on trec el temps', Màrius Serra; qui ha començat la seva intervenció assegurant ser un "'fan' declarat" de la reforma horària. Serra ha explicat que els avantatges de fer tot més d'hora els va descobrir mentre vivia al Regne Unit. De tornada a Catalunya, va constatar que "el fer tard està sobrevalorat". "Perdre el temps és dedicar-lo a coses insubstancials", ha prosseguit. "I és bo, i cal ser sobirà amb el temps, perquè en la teva vida, és el més important", ha assegurat. Serra també ha volgut desmitificar idees com que el fet de sopar més enllà de les deu és una cosa pròpia del "caràcter mediterrani". "Però a Itàlia, si a la una no has anat a dinar no dines", apunta. El sociòleg i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Salvador Cardús, ha indicat que per a molts, l'ideal seria "tenir els sous dels suecs amb l'horari dels mediterranis"; sempre i quan aquest horari sigui com el que segueixen italians, marroquins o grecs. I és que un dels objectius de la reforma és salvar les dues hores de desfasament horari que hi ha actualment. Pel que fa a l'anuari del Consell, Cardús ha destacat que, a banda dels avenços que han portat a la rúbrica del Pacte Nacional per a la Reforma Horària, s'han celebrat durant el 2016 gairebé 150 conferències sobre el tema, 300 reunions amb agents relacionats, un total de 70 programes de televisió han parlat de la reforma i s'han produït 400 impactes a la premsa. Fabian Mohedano ha tingut paraules de reconeixement per el recentment desaparegut Carles Capdevila. Com a director del diari 'Ara', Capdevila va ser el primer en situar en primera plana un tema, el de la reforma horària, que cada vegada compta amb més persones que hi donen suport. | El Pacte Nacional per a la Reforma Horària se signarà al juliol per tal que es pugui aplicar al 2025 |
Tres repetidors situen el telèfon mòbil de l'acusat de violar una dona a Mollerussa, la nit del 3 de setembre de 2014, al lloc dels fets, tot i que l'home és veí de Lleida i té una ordre d'allunyament per la qual no es pot acostar a la capital del Pla d'Urgell. Així ho ha declarat l'inspector encarregat de la investigació al judici que ha tingut lloc aquest dimecres a l'Audiència de Lleida. La víctima ha declarat que aquell dia va anar a caminar per la zona del parc de la Serra, on la gent acostuma a fer esport, i que quan estava sola, l'agressor la va abordar per darrera i, tot i que es va intentar escapar forcejant amb ell, "era més fort que jo i em va posar una navalla al coll". Llavors la va dur a un lloc apartat entre els fruiters i la va violar. Després li va dir que no ho expliqués a ningú perquè sabia qui era i coneixia la seva família. "Sóc d'una banda i sóc el més bo de tots", va afegir abans de marxar del lloc. L'acusat, que té antecedents per delictes sexuals, ha negat els fets i ha justificat la seva presència a la zona perquè va anar a Miralcamp a buscar recanvis de cotxe. La víctima va reconèixer l'acusat fotogràficament quan, dos mesos després dels fets, els Mossos d'Esquadra li van mostrar vuit fotografies. "El vaig reconèixer per la mirada", ha declarat al judici, ja que l'home duia un passamuntanyes quan la va abordar i només se li veien els ulls, ha explicat. El mateix va passar en una roda de reconeixement posterior al Centre Penitenciari de Ponent. Primer el va reconèixer entre diversos homes amb passamuntanyes i després amb la cara descoberta; també per la mirada i per la fisonomia, ja que quan la va abordar va veure que era "una mica més alt" que ella, jove i fibrat, ha dit. El veí propietari dels terrenys on va tenir lloc l'agressió sexual també ha declarat aquest dimecres al judici. Ha dit que cap a dos quarts de deu de la nit va veure una furgoneta blanca aparcada entre els arbres però que no li va donar més importància. Després del seguiment efectuat pels Mossos d'Esquadra es va comprovar que l'acusat tenia una Peugeot Partner de color blanc. A més, segons tres repetidors, el telèfon mòbil de l'acusat va estar a Mollerussa des de les 20h a les 22h d'aquella nit i concretament de 21:34 a 21:41, el situa al lloc dels fets. Els Mossos d'Esquadra que li van fer el seguiment han declarat que l'acusat és un mentider compulsiu i un usuari assidu de prostitució. També han declarat dues exnòvies seves, amb qui sortia al mateix temps. Una d'elles ha dit que va dormir amb ella aquell dia després de discutir però no ha sabut concretar quin dia era ni a quina hora va arribar. L'acusat té diversos antecedents per delictes sexuals i una condemna del febrer de 2015 per un assetjament sexual que va tenir lloc el 20 de gener de 2013 i que li impedia acostar-se a la població de Mollerussa. El jove vivia a Lleida amb la seva parella llavors i en el seu pis els Mossos van trobar una navalla i tres passamuntanyes que coincidien amb la descripció que havia fet la víctima. Tant la fiscalia com l'acusació particular demanen 15 anys de presó, 60.000 euros d'indemnització pels danys morals patits i una multa de 9.720 euros pel trencament de l'ordre d'allunyament perquè entenen que els fets han quedat demostrats per diverses raons. Consideren que la versió de la dona és creïble i que tant la furgoneta blanca com la localització del mòbil de l'acusat el situen al lloc dels fets. A més, destaquen que es va trobar a casa seva una navalla i tres passamuntanyes i que la versió de la seva llavors parella està plena de contradiccions. La defensa en canvi, demana l'absolució perquè considera la declaració de la víctima incongruent i perquè no es van trobar restes biològiques de l'acusat ni al lloc dels fets ni a la víctima. A més, afegeix, la localització del mòbil del seu client per part dels repetidors, diu, no és exacta. La defensa també es basa en la declaració d'una altra noia que, la primera setmana d'agost, va sortir a caminar per la mateixa zona i ha explicat que un home en una furgoneta la va estar seguint i proposant dur-la a casa i que el va aconseguir deixar enrere. Ha declarat que tenia els ulls blaus (l'acusat els té foscos) i ha negat que fos l'acusat. Subsidiàriament, demana que es condemni el seu client només pel delicte de trencament de condemna. L'home va ingressar el 21 de febrer de 2015 a la presó de manera provisional, on encara hi és, acusat d'un delicte d'agressió sexual per aquests fets, després de passar a disposició judicial al Jutjat de guàrdia de Lleida. Els Mossos el va detenir quan sortia d'un altre judici en un dels jutjats penals de Lleida. L'agressió sexual de Mollerussa va tenir lloc a la zona del camí del parc de la Serra, davant de l'antic escorxador, prop de l'actual empresa Càrniques Solà, un àmbit molt utilitzat per practicar-hi esport. Precisament la víctima estava caminant quan un home encaputxat la va assaltar i la va obligar a anar fins un lloc apartat, on va tenir lloc l'agressió sexual. La dona va haver de ser atesa pels serveis d'atenció dels Mossos i també en un centre hospitalari. | Tres repetidors situen el telèfon de l'acusat de violar una dona a Mollerussa al lloc dels fets |
El candidat número tres d’Unides Podem a les eleccions europees, Ernest Urtasun, ha proposat reduir fins al 55% les emissions contaminants a la Unió Europea l’any 2030, enlloc del 45% que s’ha marcat com a objectiu des d’Europa. Urtasun ha explicat que la fita a aconseguir és tenir “una economia totalment descarbonitzada el 2050” i que els terminis fixats actualment són “totalment insuficients”. El candidat a les europees també ha lamentat que la Generalitat no hagi aplicat “pràcticament res” de la llei contra el canvi climàtic que va aprovar el Parlament. Urtasun ho ha expressat durant una visita a Tarragona, en la qual ha donat suport a la candidatura d’En Comú Podem, encapçalada per Carla Aguilar, a les eleccions municipals. Urtasun ha considerat que tan sols s’arribarà a la descarbonització de l’economia europea si es desenvolupa “una gran transició econòmica i ecològica”, que des de la seva formació han batejat com a “Green New Deal”. Segons ha explicat, “és un gran programa d’inversions en energies renovables, eficiència energètica, i creació de nous segments d’economia verda que generen nous llocs de treball”. Per tant, ha apuntat que la lluita contra el canvi climàtic ha de ser una “prioritat absoluta” en el proper mandat del Parlament europeu. En aquesta línia ha demanat que la Unió Europea impulsi polítiques ambientals més contundents. Urtasun ha recordat que les directives europees són d’obligat compliment pels estats membres, raó per la qual si Europa marca el camí en aspectes com l’ús d’energies renovables, els països hauran de ser més ambiciosos a l’hora d’aplicar-les. A més ha criticat el paper que està tenint la Generalitat en la lluita contra el canvi climàtic i ha apuntat que en aquest àmbit “està totalment aturada”. “Malgrat recentment han declarat l’emergència climàtica, de la llei de canvi climàtic no s’ha desenvolupat pràcticament res, i no s’ha posat en marxa l’impost als vehicles contaminants que s’havia promès”, ha detallat Urtasun. “Tenim un problema d’inacció” del Govern, ha etzibat. El candidat dels comuns ha posat en valor la tasca que es pot fer des dels ajuntaments en defensa del medi ambient i ha assenyalat que la veu dels regidors de la seva formació serà “imprescindible” a Catalunya. La candidata d’En Comú Podem a l’alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona, Carla Aguilar, ha apuntat que “la sostenibilitat és un compte pendent que s’està treballant a nivell europeu” i que també cal fer-ho “a nivell municipal”. “Oferim una candidatura que volem que tiri endavant la revolució verda a Tarragona”, ha manifestat. A més, ha acusat l’actual consistori d’immobilista en polítiques mediambientals. | Urtasun proposa reduir fins al 55% les emissions contaminants a la Unió Europea l’any 2030 |
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha convocat formalment per dilluns que ve els Plens sobre la resolució independentista i sobre la investidura del president de la Generalitat. El Primer començarà a les 10 del matí i debatrà de forma conjunta la proposta sobre l'inici del procés d'independència presentada per Junts Pel Sí i la CUP i la de la reclamació d'un referèndum vinculant de Catalunya Sí Que Es Pot. Pel que fa al debat d'investidura, començarà a les 17h amb la intervenció de l'únic candidat proposat per la presidenta del Parlament, Artur Mas. Sense límit de tems exposarà el seu programa de govern abans que dimarts s'obri el debat amb els presidents dels grups parlamentaris. La votació es farà dimarts i, en cas de no aconseguir majoria absoluta, el Ple sobre la investidura es reprendria dijous a les 10h. El vicepresident primer del Parlament, Lluís Corominas, ha recordat en roda de premsa que en la segona votació, Artur Mas hauria d'aconseguir la majoria simple dels vots per ser investit president. En cas que tampoc l'aconsegueixi, Forcadell disposaria fins el 9 de gener per tornar a proposar-lo a ell com a candidat o proposar una altra persona. Pel que fa al sistema de votacions, Corominas ha explicat que, fins ara, cap grup ha demanat la votació secreta. Si no hi ha cap canvi en aquest sentit, dimarts es votaria de forma ordinària. El Ple sobre la resolució independentista es debatrà, com volien Junts Pel Sí i la CUP, abans del debat d'investidura. Serà dilluns a partir de les 10 del matí i es farà de forma conjunta amb la proposta de resolució presentada per Catalunya Sí Que Es Pot. El PPC és l'únic grup parlamentari que ha presentat una esmena (de supressió) de la resolució de Junts Pel Sí i la CUP i presenta un text alternatiu. | Forcadell convoca dilluns a les 10h el Ple sobre la resolució independentista i a les 17h el debat d'investidura |
L’alcalde de Montblanc, Josep Andreu (ERC), també ha decidit acabar la vaga de fam que va iniciar dijous passat després que Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn hagin decidit posar fi a la protesta. En un vídeo difós a través de les xarxes socials, Andreu ha mostrat “gratitud” i “admiració” amb els presos en la defensa de les llibertats i els ha enviat “una abraçada molt càlida” després que hagin estat sense ingerir aliments fins a 20 dies. El batlle de Montblanc ha demanat que la de divendres sigui una jornada “de protesta i de lluita contundent”, però no violenta i pacífica. Andreu ha subratllat que tallar carreteres i protestar és un dret que tenen els ciutadans. “Hem de demostrar a Espanya, a Europa i al món que no estem d’acord en absolut amb aquests empresonaments, ni amb aquest judici tan monstruós que es prepara, ni amb tots els abusos del sistema judicial espanyol per impedir que puguem accedir a la justícia europea”, ha conclòs l’alcalde republicà. | L’alcalde de Montblanc també acaba la vaga de fam |
L'entitat Iaeden-Salvem l'Empordà ha entregat aquest dimarts 1.500 signatures en contra del projecte d'aeròdrom a l'Escala (Alt Empordà) a l'Ajuntament del municipi perquè les facin arribar a la Generalitat. Els ecologistes recorden que el projecte se situa en una àrea de sòl no urbanitzable d'interès agrari i paisatgístic. A més, l'entitat també apunta que el municipi forma part del Parc Natural del Montgrí, Baix Ter i les Illes Medes i per això cal conservar els espais protegits. Per altra banda, des de Iaeden lamenten que en plena crisi climàtica es plantegi una infraestructura com un aeròdrom en comptes d'apostar per projectes que mitiguin els gasos d'efecte hivernacle. A més, consideren que hi ha un aeròdrom a Viladamat, a només 4 km. Davant d'aquest posicionament, l'Ajuntament de l'Escala ha recordat que va emetre un informe desfavorable del projecte. Fonts municipals asseguren que en l'apartat mediambiental es desaconsellava la construcció d'aquesta infraestructura perquè era una zona compresa entre el Parc Natural del Montgrí i també el dels Aiguamolls de l'Empordà. A més, el consistori també creu que cal preservar l'interès agrari i paisatgístic dels terrenys. L'informe es va emetre a principis del mes de juliol. A més, l'aeròdrom tampoc s'ajustaria al planejament urbanístic. | ACTUALIZACIÓ:Iaeden-Salvem l'Empordà entreguen 1.500 signatures en contra de l'aeròdrom a l'Escala |
El Tribunal de Comptes ha posat en dubte la comptabilitat que Ciutadans ha presentat del 2015. Tampoc han rebut l'aval d'aquest organisme formacions com Convergència, Esquerra Unida, Compromís, Aralar, EH Bildu, Eusko Alkartasuna i el Partit Aragonès. En el cas de la formació taronja, l'informe del Tribunal de Comptes veu nombroses deficiències en els seus comptes, que exclouen ingressos dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes, les Corts de Castellà i Lleó i l'Assemblea d'Extremadura, i que tampoc inclouen l'activitat econòmico-financera dels grups polítics de 574 entitats locals. Els comptes de Cs també reflecteixen pagaments irregulars de despesa electoral que no han estat comptabilitzats, com 161.000 euros de les campanyes d'Andalusia i Múrcia. El Tribunal de Comptes ha emès una opinió desfavorable sobre set formacions el 2014: Esquerra Unida, Compromís, Aralar, Coalició EH Bildu, CDC, Eusko Alkartasuna i Partit Aragonès. I puja fins a nou el 2015, any en què s'hi afegeixen Ciutadans i la federació EH Bildu. L'organisme, que fiscalitza l'activitat econòmica dels partits, ho atribueix a les limitacions "d'abast o a la importància qualitativa de les excepcions posades de manifest". El Tribunal de Comptes ha emès una opinió favorable de 20 formacions polítiques respecte al 2014 i de 29 respecte a l'exercici del 2015, que inclouen el PP, el PSOE i Podem. En canvi, no s'ha emès una opinió sobre els estats comptables d'Unió Democràtica ni tampoc d'UPyD. El deute amb entitats de crèdit del conjunt de formacions polítiques va pujar a finals del 2015 a 233,3 milions, el 2014 era de 193,9 milions. Sis formacions polítiques tenien un patrimoni net negatiu, com ara ICV, Unió Democràtica i CiU. | El Tribunal de Comptes no dona el vistiplau a la comptabilitat de Ciutadans |
Que el govern espanyol actuï de forma decidida per preservar la línia costanera del delta de l'Ebre i que permeti les administracions territorials, Ajuntament de Deltebre i Generalitat, prendre la iniciativa contra la regressió. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, s'ha compromès a traslladar al Ministeri de Medi Ambient aquestes reivindicacions després de visitar la zona de l'hemidelta nord afectada pels temporals del passat mes de desembre. Rull ha donat suport a l'actuació d'emergència aprovada amb un decret pel propi consistori i ha reclamat que no se li retregui haver pres una decisió en un espai d'actuació de competència estatal. Precisament, l'Ajuntament de Deltebre ha finalitzat aquest dimarts les obres de reconstrucció del mur a la zona de la platja de la Marquesa, amb l'aportació de 3.000 tones en blocs de pedra i una despesa de 70.000 euros. | La Generalitat vol que l'Estat prengui mesures i deixi actuar el territori per frenar la regressió del delta de l'Ebre |
El sindicat de maquinistes havia exigit la millora després del sinistre a Castellgalí ACN Manresa.-El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres licitar la instal·lació del sistema de seguretat ERTMS a les línies R4 i R2 de Rodalies. Cal recordar que aquest sistema havia estat exigit pel sindicat de maquinistes com a condició per tornar a reprendre la circulació de l'R4 després del darrer sinistre a Castellgalí, on va perdre la vida la maquinista pel xoc de dos trens. El valor estimat del contracte ascendeix a 98.113.183,27 euros (sense IVA) i el termini d'execució estimat és de 72 mesos, dels quals 24 mesos corresponen a l'execució de les obres i els altres 48 mesos al manteniment de les futures instal·lacions. Segons Foment ,l'actuació permetrà modernitzar la xarxa, ja que el sistema ERTMS (Sistema de Gestió de Trànsit Ferroviari Europeu), l'utilitzat en les línies d'alta velocitat, millora de forma significativa les prestacions d'explotació i les condicions de fiabilitat, qualitat i eficàcia global del servei. A més, permet augmentar substancialment la capacitat de transport del sistema en reduir-se els intervals entre els trens en circulació i la disminució dels costos d'explotació. Aquest sistema ja s'està instal·lant en el tram L'Hospitalet de Llobregat-Mataró. Aquesta millora permet utilitzar la xarxa d'ample convencional pels serveis de Rodalies, la qual cosa pot fer augmentar el nivell de qualitat de l'actual sistema d'explotació sobre el conjunt de la xarxa. Entre les millores que inclou la inversió hi ha enclavaments electrònics, sistemes de bloqueig, circuits de via, telecomandament centralitzat, el propi equipament ERTMS i les telecomunicacions fixes. El projecte es durà a terme a les línies R4 nord i R2 sud i, de les obres, destaca la implantació d'un nou programa d'explotació, que inclou millores en els sistemes de seguretat mitjançant la instal·lació de bloquejos automàtics en via doble banalitzada. També es farà una modernització "integral" de les instal·lacions de senyalització i de protecció del tren amb la implantació d'enclavaments electrònics a les estacions i trajectes del tram Manresa-Terrassa (Manresa, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat), i en la R2 sud (Garraf, Sitges, Vilanova i la Geltrú i Cunit). De forma paral·lela, s'actualitzaran els actuals enclavaments electrònics de les estacions de Terrassa, Sabadell Sud, Cerdanyola del Vallès, Montcada Bifurcació, Barcelona-Sant Andreu Arenal, Bellvitge, el Prat de Llobregat, Gavà i Castelldefels per adaptar-los al nou esquema d'explotació i al sistema ERTMS. Altres actuacions previstes consistiran en la renovació dels sistemes de detecció de tren mitjançant circuits de via d'audiofreqüència d'última generació, la instal·lació de nous senyals tipus LED, l'actualització de la senyalització existent i la implantació de l'ASFA (Anunci de Senyals i Frenat Automàtic) digital, així com el propi ERTMS. Paral·lelament es modernitzarà la xarxa de cablejat de senyalització, s'implementaran noves xarxes de comunicacions fixes de fibra òptica que permetin l'operació dels futurs sistemes, es reformarà la xarxa d'alimentació d'energia mitjançant equips d'alimentació redundants i es construiran nous edificis tècnics. El projecte preveu que en una primera fase s'actuarà en els enclavaments. En aquesta, es preveu desplegar els nous circuits de via d'audiofreqüència, les noves senyals laterals i balises ERTMS. | El Consell de Ministres aprova la instal·lació del sistema ERTMS a les línies R4 i R2 de Rodalies |
La policia espanyola, en col·laboració amb l'Europol, ha posat en marxa aquest dimarts una operació contra una organització criminal d'origen vietnamita que presumptament es dedicava al tràfic i l'explotació laboral de dones. Segons han indicat a l'ACN fonts pròximes al cas, l'operació té lloc en diversos punts de l'Estat, però el gruix de l'operació es fa a l'àmbit metropolità de Barcelona, on va començar la investigació, i on hi ha desenes de detinguts. Es desconeix el número de dones alliberades, algunes de les quals són menors d'edat. Alguns dels municipis on hi ha escorcolls són Abrera, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Ripollet i Sant Vicenç dels Horts. Segons les mateixes fonts, aquesta organització criminal portava dones de la zona del Vietnam i les explotaven laboralment, sense cap remuneració econòmica i només donant-los menjar, amb l'argument que els havien de pagar el deute del trasllat. Segons la investigació, les dones arribaven enganyades i eren obligades a treballar en centres d'estètica. En el dispositiu hi participen agents de la Unitat Central de Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsedats Documentals de la policia espanyola, tant de Barcelona com de la unitat central, en col·laboració amb l'Europol. En aquests moments, l'operació continua oberta i el jutge ha decretat secret de sumari. | Operació policial a l'àmbit metropolità contra una organització dedicada a l'explotació laboral de dones vietnamites |
El Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat ha expressat la seva "sorpresa" pel registre al despatx del director general d'Infraestructures.cat per part de la Guàrdia Civil en el marc de la tercera fase de la investigació del cas 'Petrum'. En un comunicat, el Departament liderat per Andreu Mas-Colell expressa la seva voluntat i la de l'ens investigat de "col·laborar al màxim" amb la justícia i ha assegurat ser "el primer interessat" que no es dubti dels procediments de contractació pública. A banda del registre, els agents han detingut el director general de l'ens, Josep Antoni Rosell. Infraestructures.cat disposa d'autonomia pròpia però depèn orgànicament del Departament d'Economia. La conselleria també ha explicat en el comunicat que en els darrers cinc anys ha reforçat els instruments per vetllar per la transparència en la contractació pública i ha "endurit el control" dels seus procediments "més enllà dels requisits legals". | Economia manifesta la seva "sorpresa" pels registres de la Guàrdia Civil a Infraestructures.cat |
El Jutjat penal número 1 de Girona ha condemnat els vuit activistes acusats de provocar aldarulls a la Cambra de Comerç de Girona durant la vaga general del 14 de novembre del 2012. La sentència imposa penes que van des dels 6 mesos fins a l'any i mig de presó per desordres públics, atemptat a agent a l'autoritat, danys i lesions. El jutjat aplica una atenuant de dilacions indegudes perquè el cas va trigar més de 3 anys a arribar a judici. La sentència considera provat que, durant la manifestació, els acusats van provocar una situació que "va alterar greument l'ordre públic" quan van "envair" la Cambra de Comerç. "No només es va posar això en perill, sinó que van arribar a lesionar persones i a danyar béns", ressalta la sentència. La jutgessa conclou que alguns dels condemnats van colpejar dos agents dels Mossos d'Esquadra i van provocar desperfectes a l'edifici. La sentència no és ferma i es pot recórrer. | Condemnen els vuit activistes que van provocar aldarulls a la Cambra de Comerç de Girona durant la vaga general del 2012 |
Els Mossos d'Esquadra van detenir la tarda de dilluns un ciutadà de nacionalitat romanesa de 32 anys com a presumpte autor d'un delicte contra la seguretat viària. Una patrulla del cos, que circulava per la carretera Ll-12 dins del terme municipal de Lleida, va observar un camió que s'incorporava a la carretera C-13 envaint una illeta, exclosa a la circulació, i que continuava a velocitat anormalment reduïda i fent ziga-zagues a banda i banda dels dos carrils de la marxa. Els mossos, que van fer aturar el vehicle al voral de la carretera, es van adonar que el conductor presentava símptomes evidents de trobar-se sota els efectes de les begudes alcohòliques. L'home va donar un resultat positiu d'1,32 mil·ligrams d'alcohol per litre d'aire expirat, multiplicant per vuit el límit màxim permès per als conductors professionals. Davant els fets els agents van detenir el conductor com a presumpte autor d'un delicte contra la seguretat viària per circular sota la influència de les begudes alcohòliques i realitzar una conducció negligent. A més, també el van denunciar administrativament per tres infraccions en el marc de la normativa de transports pel que fa als descansos en la conducció. El camió va quedar immobilitzat en un polígon proper a la capital del Segrià. El detingut va passar dimarts a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Lleida. | Detingut un camioner a Lleida conduint amb una taxa d'alcohol vuit cops superior a la permesa |
El grup Manel ha anunciat aquest dijous que publicarà el seu cinquè disc, 'Per la bona gent', el 4 d'octubre. L'àlbum, amb una portada de disseny minimalista i colors càlids, sortirà en format CD, vinil i digital i presentarà un conjunt de 12 cançons, entre les quals hi ha 'Per la bona gent', single que el grup ja va avançar a principis de setembre. Els altres temes que sonaran al nou treball de Manel són 'Canvi de paradigma', 'Formigues', 'Aquí tens el meu braç', 'L'Adela i el marge', 'Els entusiasmats', 'Amb un ram de clamídies', 'Les restes', 'Tubs de ventilació', 'Boy Band', 'Les estrelles' i 'El vell músic', aquest últim amb la col·laboració de Jaume Sisa. La pròxima gira del quartet ja ha penjat el cartell d'entrades exhaurides als concerts de Barcelona i Girona. La nova gira arrencarà el 9 de novembre a València (Deleste Festival) i seguirà al Cruïlla de Tardor de Barcelona, el 16 de novembre. El grup també ha anunciat concerts a Tarragona, Girona, Palma, Lleida, Madrid i Saragossa. El primer avançament, 'Per la bona gent', acumula 130.000 escoltes a Spotify i prop de 400.000 visites del videoclip a Youtube. A més, Manel són els únics artistes de la història que han entrat al número 1 de les llistes de vendes espanyoles amb tres discos consecutius cantats en català. 'Per la bona gent' és el primer àlbum que el grup estrena al seu propi segell, Ceràmiques Guzmán. | Manel publica el disc 'Per la bona gent' el 4 d'octubre |
El ple de l'Ajuntament de Banyoles ha aprovat les mocions per defensar l'autogovern de Catalunya i per exigir la llibertat dels líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, empresonats a Soto del Real. El primer text, contra l'aplicació de l'article 155, s'ha aprovat amb els vots a favor de l'equip de govern de CiU i dels cinc regidors de Junts per Banyoles-ERC-AM i els dos de la CUP. Només s'ha abstingut el representant d'ICV. L'altra moció, per reclamar l'alliberament de Sánchez i Cuixart, s'ha aprovat per unanimitat. En el cas de la capital del Pla de l'Estany, les dues mocions s'han votat al final del ple ordinari celebrat aquest dimarts. | Banyoles aprova les mocions per defensar l'autogovern de Catalunya i exigir la llibertat de Sánchez i Cuixart |
La coordinadora general del PDeCAT ha visitat els presos amb Munté i Bonvehí, i assegura que “estan bé” i reclamen “serenitat i fermesa” ACN Barcelona.-La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha visitat aquest dimarts els seus companys de partit Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, tots ells tancats preventivament a la presó d’Estremera. Pascal, que ha acudit amb els també dirigents de la formació Neus Munté i David Bonvehí, ha explicat a Twitter que els tres presos han demanat que “s’intenti de totes totes que Catalunya tingui Govern”, i que reclamen “fermesa i serenitat”. A més, ha assegurat que Turull, Rull i Forn “estan bé malgrat el que suposa ser a la presó”. | Pascal: “Turull, Rull i Forn ens demanen que intentem de totes totes que Catalunya tingui Govern” |
La Federació Nacional de Treballadors Autònoms (ATA) ha demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que suspengui la quota d'autònoms del març. El president de l'entitat, Lorenzo Amor ha anunciat a través de Twitter que aquest dissabte va enviar una carta a Sánchez explicant-li que han rebut una "allau" de sol•licituds de la nova prestació per cessament d'activitat i que no hi ha temps perquè es resolguin abans que acabi el mes. "Els autònoms confien en no haver de pagar la quota de març i molts s'emportaran una sorpresa que generarà una profunda frustració quan la vegin carregada als seus comptes el pròxim 31 de març", adverteix. ATA recorda que el termini per demanar la prestació extraordinària per cessament d'activitat és des del 15 de març fins al 14 d'abril però adverteix que queda molt poc perquè s'hagi de fer efectiu el pagament de la quota d'autònoms i que algunes de les sol·licituds presentades tinguin errors formals i que siguin denegades. Segons el president de l'ATA, a tot això s'afegeix el fet que els autònoms estan "en situació d'aïllament", seguint les indicacions sanitàries, i que els negocis on tenen la documentació estan tancats. Critica que aquesta situació es produeix quan la majoria d'autònoms s'han vist abocats a tancar i han de fer front a les quotes de la Seguretat Social tot i les promeses del govern espanyol. Per tot plegat, Lorenzo Amor "suplica" que se suspengui el cobrament de les quotes dels autònoms el pròxim 31 de març. | L'ATA demana a Sánchez que suprimeixi la quota d'autònoms del març |
Vilanova del Camí ha estrenat un nou vial de connexió entre l'enllaç de Vilanova Nord a la ronda sud d'Igualada. Aquest permet millorar la connectivitat de la trama urbana dels barris de la Pau i de Santa Llúcia, tant amb la ronda sud com amb Barcelona. L'obra s'emmarca en un conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Ajuntament de Vilanova del Camí, ha comptat amb un pressupost de 390.000 euros. S'inclou en les actuacions engegades per Territori per optimitzar la ronda sud d'Igualada, millorar-hi l'accessibilitat i afavorir la mobilitat en els municipis de l'entorn. Els treballs han consistit en la construcció d'un nou vial a partir del perllongament del carrer dels Fusters de Vilanova del Camí, que connectarà amb una de les rotondes que formen l'enllaç Vilanova Nord de la ronda Sud d'Igualada. El nou vial té una longitud de 175 metres i una amplada de 10 metres, amb dos carrils de circulació de 3,5 metres i vorals d'1,5 metres cadascun. | Vilanova del Camí estrena nova connexió amb la ronda sud d'Igualada |
El Parlament ha rebutjat amb els vots de JxSí i la CUP que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, comparegui al ple del Parlament per donar explicacions sobre el ‘cas Vidal’. La petició l’han fet els grups parlamentaris de C’s i PPC mentre que PSC i CSQP també hi han votat a favor. El portaveu adjunt de C’s, Fernando de Páramo, ha defensat que Puigdemont ha de donar la cara perquè “no pot ser que només parli del que li interessa”. Per la seva banda, la portaveu de JxSí, Marta Rovira, ha argumentat que Puigdemont ja va donar resposta “a totes les preguntes” a la sessió de control de l’últim ple i la portaveu de la CUP, Anna Gabriel, ha donat el ‘cas Vidal’ per tancat. Tot i que C’s, PPC i PSC han forçat la creació d’una comissió d’investigació al Parlament arran les polèmiques declaracions de l’exsenador Santi Vidal, en l’inici del ple d’aquest dimecres C’s ha proposat sotmetre a votació la compareixença de Puigdemont per aquest cas en el ple de la cambra. El PPC s’ha sumat a la petició i, com que ho han demanat dos grups de la cambra, s’ha votat. Segons ha explicat De Páramo, la iniciativa del seu grup respon a la voluntat de donar una oportunitat al president de la Generalitat per donar explicacions en seu parlamentaria i davant dels catalans. “El que no pot ser és que només parli del que li interessa i no d’un tema tan greu com son les afirmacions de Vidal, que acusa el Govern de cometre delictes”, ha afegit per després concloure que “en democràcia el primer que ha de rendir comptes és el president de la Generalitat”. El portaveu adjunt del PPC, Santi Rodríguez, ha donat suport a la compareixença argumentant que és “imprescindible” que Puigdemont doni explicacions davant unes acusacions “que afecten una part important del Govern”. També ha apuntat que el seu grup està alarmat no només per les afirmacions de Vidal sinó també pel contingut de conferències del secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, i del diputat d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián. El PSC, que ha signat juntament amb C’s i PPC la comissió d’investigació pel ‘cas Vidal’, ha donat suport a la compareixença de Puigdemont. El portaveu adjunt dels socialistes, Ferran Pedret, ha aclarit que en cas que el president de la Generalitat comparegués al ple de la cambra no caldria que ho fes en el marc de la comissió d’investigació. El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha considerat que el ‘cas Vidal’ “està de tot menys tancat” i ha defensat que calen més explicacions. “Una hipòtesi és que el que va dir Vidal és veritat i llavors seria delicte, i l’altra hipòtesi és que va cometre una estafa política. O és veritat i és delicte o és mentida i és una estafa política”, ha afegit per després afirmar que Vidal “no és un llop solitari” i estava executant un guió escrit. La portaveu de JxSí, Marta Rovira, ha defensat que tant el vicepresident, Oriol Junqueras, com el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, van contestar “totes les preguntes” en les seves compareixences “de mutu propi” en comissions. Mentre que Puigdemont també va donar resposta a totes les preguntes en la sessió de control de l’últim ple quan diversos grups parlamentaris li van preguntar sobre aquesta qüestió. A més, Rovira ha retret a l’oposició que s’estigui quedant encallada en un “monotema”. “Vidal ja ha assumit responsabilitats i ha explicat que d’hipòtesi només n’hi ha una”, ha replicat a Coscubiela. Per la seva banda, la portaveu de la CUP, Anna Gabriel, ha donat la qüestió per tancada després de les explicacions de Junqueras la setmana passada a la Comissió d’Afers Institucionals (CAI). I ha criticat que l’oposició es dediqui només a parlar del procés quan ells mateixos retreuen als partits independentistes que es parli d’aquesta qüestió. | JxSí i CUP rebutgen la compareixença de Puigdemont al ple del Parlament pel ‘cas Vidal’ |
El sindicat CSIF ha presentat una denúncia a la fiscalia per dos gags de TV3 sobre els Mossos d'Esquadra per un delicte d'odi. Es refereix a un esquetx del programa 'Està passant' i a un altre del 'Polònia'. El primer ja va ser denunciat per tres sindicats de Mossos, i la fiscalia ja ha obert una investigació per injúries. El gag del programa dirigit per Toni Soler carrega contra l'actuació policial dels últims dies a Catalunya i inclou imatges de gossos amb cascs de policia o amb projectils de foam. Pel que fa al 'Polònia', a l'esquetx hi surt un grup que simula ser Manel interpretant una cançó i un ball sota el títol 'Poli band'. Segons CSIF, comparen la policia amb una "banda d'analfabets, assetjadors morals, agressius i violents que causen lesions a la ciutadania indiscriminadament". A més, el CSIF, com ja va apuntar la denúncia dels altres tres sindicats, remarca que la idea de dir gossos als policies "no és nova, sinó que ja va ser utilitzada pels cercles paral·lels a ETA" al País Basc. Al seu parer, cap d'aquests gags es pot emparar en la llibertat d'expressió. | El sindicat CSIF denuncia a la fiscalia dos gags de TV3 sobre els Mossos per un delicte d'odi |
La Locomotora Negra ha celebrat aquest divendres els 50 anys del Festival de Jazz de Barcelona amb un concert especial al Palau de la Música on ha repassat les fites que han marcat el certamen des dels seus inicis. La banda, lligada al festival des de les seves primeres passes, ha reivindicat el jazz més clàssic, popular i d'arrel negre que ha caracteritzat la banda, enfront d'altres estils que cada vegada es fan més lloc als festivals actuals de jazz. "Tots ells molt bons i amb molt bons intèrprets, però enyorem aquells festivals 100% jazz", ha dit el líder de la banda, Ricard Gili. Gili ha anunciat que plantegen el comiat de la Locomotora Negra per d'aquí tres anys. "La idea és fer un final quan fem 50 anys, encara amb el cap alt", ha assegurat a l'ACN el trompetista de l'agrupació. "D'aquí tres anys potser ja pensarem en deixar-ho córrer, per fer-ho amb plenitud de forma, no anar ranquejant", ha assegurat Gili abans del concert. Malgrat assegura que 50 anys "són molts anys", la banda està "estabilitzada", i "sembla que poden aguantar". D'aquell quintet inicial que va fer el primer concert el 1971 al local barceloní la Cova del Drac, encara hi són quatre, fins arribar als 17 músics que composen actualment el grup. Tots ells amb professions paral·leles, alguns ja jubilats. | La Locomotora Negra repassa 50 anys d'història del Festival de Jazz de Barcelona amb un concert al Palau de la Música |
El despatx Miàs Arquitectes de l'arquitecte banyolí Josep Miàs dissenyarà la reforma del passeig de la Indústria de la ciutat després de guanyar el concurs on es van presentar 31 projectes més. La seva proposta se centra en donar prioritat als vianants en l'espai públic i en millorar la connexió amb el barri vell, un espai que també ha remodelat aquest despatx d'arquitectes. El projecte inclou tres fases tot i que de moment l'Ajuntament només preveu tirar endavant la primera amb un cost de 375.000 euros. Es preveu la creació d'una plaça davant de l'ajuntament, incloent l'espai que hi ha davant l'Oficina d'Atenció al Ciutadà just al costat del consistori i la millora del tram del carrer Pere Alsius que va fins al Teatre Municipal. Està previst que les obres comencin a principis de l'any vinent. | Miàs Arquitectes dissenyarà la reforma del passeig de la Indústria de Banyoles amb una nova plaça davant de l'ajuntament |
El president de l'Associació de Marxants de la Província de Tarragona, Josep Gómez, ha denunciat un "greuge comparatiu" respecte les grans superfícies comercials després que alguns ajuntaments, com el de Tarragona, hagin suspès els mercats ambulants. En declaracions a l'ACN, Gómez ha assegurat que el risc de contagi "pot ser superior" en grans establiments perquè hi ha "més concentració de gent" i estan en llocs tancats, en contraposició amb els mercadets, que tenen "menys gent de la que sembla". "Si ens tanquen a nosaltres, s'hauria de tancar tot", ha apuntat Gómez. D'altra banda, els paradistes del Mercat Central de Tarragona han rebut aquest matí indicacions per incrementar les mesures de seguretat per evitar contagis. Gómez ha comentat que hi ha entre 800 i 1.000 marxants a la demarcació i que diferents municipis com Tarragona, Vila-seca o Valls ja han anunciat la suspensió dels mercats les properes setmanes. A hores d'ara encara se'ls fa difícil quantificar l'impacte econòmic i les pèrdues que poden tenir, però Gómez ha avançat que parlaran amb PIMEC, patronal a la qual estan adherits, per veure si poden acollir-se a algunes ajudes per pal·liar els efectes. A banda, també ha demanat als diferents ajuntaments que durant el temps que no puguin fer els mercadets, no se'ls cobrin les taxes. Més prevenció al Mercat Central El que continua funcionant a ple rendiment, almenys per ara, és el Mercat Central de Tarragona. Aquest dijous al matí, l'empresa pública que gestiona els mercats municipals, Espimsa, ha donat indicacions als paradistes per tal de prevenir els contagis. "És un protocol que hem de seguir. Ens han fet retirar els productes dels taulells perquè la gent no hi pugui accedir, tothom ha de portar guants i hem de tenir molta cura amb els datàfons i els diners. Cada vegada que els fem servir, els hem de netejar amb desinfectant", ha concretat Montse Bertran, presidenta de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona. Bertran ha reconegut que estan tenint alguns clients més dels habituals: "La gent té una mica de por", ha argumentat. També ha comentat que espera que no s'hagi de tancar el mercat, i ha fet una crida a tots els paradistes perquè compleixin les mesures de seguretat. Tot i això, no ha descartat que des d'Espimsa es decreti "un control d'afluència de gent" per evitar aglomeracions i ha reconegut que li "sap greu" que els marxants no puguin treballar. Equipaments municipals, tancats A Tarragona, però també a Valls, Montblanc o Altafulla, s'han tancat preventivament les llars de jubilats i casals de la gent gran. A la llar de Tarragona Centre, hi ha un cartell a la porta que informa que estarà fora de servei entre el 12 i el 27 de març. Tot i això, hi ha gent que ho desconeix i s'acosta fins a la porta, on s'adona de la clausura. "Entre setmana hi vinc cada dia i no sabia que havien tancat. Però no hi ha altre remei. La cosa s'ha posat com s'ha posat, i si han de tancar, que tanquin. Enlloc de venir aquí a jugar, anirem a caminar", ha comentat resignat un dels usuaris, Ramon Cosials, tot observant el cartell de la porta. Segons el consistori tarragoní, a la ciutat cada dia unes 2.500 persones passen per alguna de les deu llars. Aquest dijous, diferents ajuntaments de la demarcació també han decidit tancar les instal·lacions esportives municipals durant quinze dies. El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona informarà de les novetats via xarxes socials i ha demanat "comprensió, responsabilitat i col·laboració davant d'aquestes mesures preventives, que es prenen en benefici de la salut pública". | Els marxants de Tarragona denuncien un "greuge comparatiu" amb les grans superfícies per la suspensió dels mercadets |
La contractació caurà un 9% durant el tercer trimestre de 2020 a Catalunya, la pitjor dada des de 2013, segons les últimes previsions de l'empresa de recursos humans ManpowerGroup, que ha elaborat una enquesta amb directius. D'acord amb l'informe, a Catalunya i a les Illes Balears les perspectives de contractació dels directius retrocedeixen a nivells del 2013. Les reduccions d'ocupació són especialment severes en hostaleria (-26%) i comerç (-25%). Tot i que són en negatiu, les perspectives més favorables són pel sector de les finances (-2%). En l'àmbit europeu, Alemanya i Croàcia són els únics països del continent que preveuen un lleuger augment de l'ocupació. L'estudi analitza la intenció dels directius d'incrementar o reduir els equips trimestralment. Del total dels empresaris enquestats, només el 6% preveu augmentar els seus equips, mentre que el 16% creu que els disminuirà i la gran majoria (64%) assegura que no farà canvis. Les dades de l'últim estudi de projecció d'ocupació pel tercer trimestre del 2020. Totes les comunitats autònomes mostren previsions de contractació negatives. El descens de la contractació a Catalunya i a les Illes Balears és del 9%, la caiguda més baixa de l'Estat. Tot i això, aquest indicador cauria 18 punts. L'estudi revela que el 60% dels empresaris catalans i balears no espera cap canvi en els seus equips i que el 9% preveu augmentar el nombre d'empleats. A tot l'Estat, només el 6% dels directius pronostiquen un increment de personal, davant del 16% que creuen que el disminuiran i el 63% que no faran canvis. Un cop aplicats els ajustaments estacionals, la projecció pel territori estatal és d'un descens del 12%, les perspectives més desfavorables en 11 anys, i una disminució de 18 punts percentuals, si es compara amb el trimestre anterior, i de 16 punts en relació amb el mateix període de l'any passat. Els directius de set sectors d'activitat preveuen reduir el nombre de treballadors durant el pròxim trimestre. S'espera que els sectors que registren la menor activitat de contractació siguin el d'hostaleria (-26%), comerç (-25%) i assoleixi els nivells més baixos en 17 anys. En el sector de mineria, indústries extractives, agricultura, energia elèctrica, gas i aigua es preveu una caiguda del 15% mentre que l'activitat de la construcció pot disminuir un 14%. La indústria manufacturera també preveu un descens del 6% de la contractació, i el sector del transport i la logística d'un 4%. Les perspectives més favorables són pel sector de les finances (-2%). Les previsions són negatives per totes les empreses, independentment del nombre de treballadors que formin la plantilla, tot i això, la caiguda de la contractació es notarà més en les microempreses (15%) i menys en les grans companyies (-4%). Les petites i mitjanes empreses creuen que contractaran un 13% i un 12% menys, respectivament. | La contractació pot caure un 9% a Catalunya a l'estiu, segons un estudi de Manpower |
El Centre de Prediccions d'Allaus del Conselh Generau d'Aran va provocar aquest dijous de forma preventiva allaus al Port de la Bonaigua i a Val de Ruda per tal d'evitar que aquestes poguessin afectar la carretera i, així, als vehicles que hi circulessin. Aprofitant una lleugera pujada de les temperatures, es van desencadenar 14 petites allaus controlades per assegurar que no arribessin a la carretera, que va restar tallada mentre van durar els treballs, segons informa el Consell Generau d'Aran. El sistema que s'utilitza des del 2004 és l'aparell Daisy Bell. Aquest aparell es transporta amb l'helicòpter a la zona amb risc d'allaus i provoca una explosió d'hidrogen i oxigen que causa l'allau. Amb aquesta mesura, intenten mantenir les carreteres obertes el màxim de temps possible durant l'hivern, així com garantir-ne la seguretat dels usuaris. El Conselh Generau d'Aran ha difós unes imatges enregistrades des de l'aire en què es poden veure algunes de les explosions i de les allaus provocades de forma preventiva. | El Conselh d'Aran provoca allaus controlades al Port de la Bonaigua i a Val de Ruda perquè no afectin a la carretera |
ARTS d'Estiu Costa Barcelona ha programat per l'edició d'enguany les actuacions de la banda nord-americana de blues The Original Blues Brothers Band -la primera actuació internacional en la història del festival-, formada pels actors John Belushi i Dan Aykroy; Rosario presentarà el seu nou treball, 'Gloria a ti'; Jarabe de Palo, que celebrarà els seus 20 anys de carrera en una gira d'aniversari; el quartet barceloní Els Amics de les Arts, el cantant Ramon Mirabet i la mítica banda de rock català Gossos, que interpretaran els seus nous àlbums. Els humoristes Faemino y Cansado portaran a l'escenari el seu nou muntatge '¡Quien tuvo retuvo!', i el popular Il·lusionista Jorge Blass presentarà 'El arte de la magia'. Pineda de Mar acull, del 21 de juliol al 26 d'agost, la setena edició d'aquest festival d'estiu. Com a novetat d'aquesta edició, el festival canvia la seva ubicació al Nou Espai ARTS d'Estiu, un recinte de prop de 4.500 metres quadrats de fàcil accés situat al costat de la N-II, artèria de la població. Amb aquest canvi d'ubicació, ARTS d'Estiu "amplia la seva capacitat i millora la comoditat i visibilitat de l'espectador amb una graderia per a 600 persones i més espai a platea". Com han recalcat, ARTS d'Estiu Costa Barcelona inclou per primera vegada una actuació d'un grup internacional com és el cas de The Original Blues Brothers Band. A més, ha afegit, "fidel a la voluntat de ser un festival multidisciplinari i per a tots els públics, programa un espectacle de màgia i un show d'humor". The Original Blues Brothers Band, la mítica banda de blues nord-americana formada pels actors John Belushi i Dan Aykroyd, actuarà el 18 d'agost a Pineda de Mar. Rosario tornarà a Pineda de Mar per presentar el 21 de juliol el seu nou treball, 'Gloria a ti', un àlbum que barreja flamenc amb ritmes caribenys, balades, funk i rock i que, entre altres temes, inclou un tribut a la seva mare, Lola Flores, en clau de rumba, i 'Hace tiempo', un tema inèdit d'Antonio Flores que l'artista canta a duet amb el seu desaparegut germà gràcies als avenços tècnics. Jarabe de Palo, la banda capitanejada per Pau Donés fa 20 anys i ho celebrarà amb una gira amb la formació al complet. Jarabe de Palo repassarà les cançons més populars del seu repertori el 26 d'agost a Pineda de Mar dins la gira '20 años'. El 15 d'agost, ARTS d'Estiu oferirà un doble concert: Els Amics de les Arts i Gossos. Els Amics de les Arts, una de les bandes clau del pop-rock català, presentarà el seu nou àlbum, 'Un estrany poder'. Gossos, la mítica banda de rock català, presentarà 'Zènit', un treball que combina totes les etapes de la banda viscudes al llarg de 23 anys de carrera. A més, el 28 de juliol el cantant Ramón Mirabet presentarà el seu nou tercer àlbum, 'Home is Where the Heart is'. Per altra banda, Faemino y Cansado presentarà a ARTS d'Estiu el seu nou espectacle '¡Quien tuvo retuvo!', un show d’humor i tocs irònics marca de la casa, el 4 d'agost. El popular il·lusionista Jorge Blass interpretarà, el 25 d'agost, 'El arte de la magia', una proposta moderna amb aparicions i desaparicions, levitacions i màgia interactiva en la que el públic en serà el protagonista. | The Original Blues Brothers Band, Jarabe de Palo, Rosario, Gossos i Els Amics de les Arts, protagonistes d'ARTS d'Estiu |
El comissari Joan Carles Molinero ha negat "connivència" de Trapero amb el procés independentista. Durant la seva declaració a l'Audiència Nacional i a preguntes de la defensa del major, ha dit que no només no el veia alineat amb el procés sinó que, per contra, "el que notava era un allunyament de l'entorn polític que hi havia al Govern". Molinero també ha afirmat que a l'expresident Puigdemont "no li podia quedar cap dubte" que els Mossos complirien amb els manaments judicials. "No només en les reunions mantingudes sinó també en algunes actuacions públiques del cos", ha insistit. El comissari, a més, ha confirmat el pla de detenció de Puigdemont, que ha qualificat "d'altament sensible", i ha dit que la poca documentació que es va elaborar per escrit, es va "destruir" quan el dispositiu ja no va ser necessari. A preguntes de l'advocada de Trapero i Laplana sobre la possible "connivència" del major amb el procés independentista, Molinero s'ha mostrat contundent: "En cap moment i m'atreviria a dir que el que notava més aviat era un allunyament de Trapero i de la prefectura de l'entorn polític que hi havia al Govern". El comissari també ha dit que a Puigdemont "no li podia quedar cap dubte" que els Mossos no acompanyarien el procés "de ruptura". "Ni en les reunions mantingudes ni en algunes de les actuacions públiques". Molinero ha insistit també que en les dues trobades que van tenir amb l'expresident, Joaquim Forn i Oriol Junqueras els dies 26 i 28 de desembre es va deixar clar aquest posicionament. A més, ha dit que en la primera trobada ja se li va manifestar a Puigdemont la seva "preocupació" però que la segona es va demanar "ampliant" el nombre de persones que hi havia d'assistir –entre elles, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que no hi va acudir- perquè creien que si "ampliàvem la inquietud, podríem tenir més capacitat d'influència". Un extrem que, segons ha dit, no va passar. En aquest sentit, ha dit que la reunió va acabar quan Trapero li va manifestar a Puigdemont que "esperava que l'1-O no li hagués cap desgracia" i que l'expresident li va respondre que, si això passava, "declararia la independència". També ha dit que Ferran López, que va assistir a les dues trobades, va comunicar-li les reunions al coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos. El "pla" per detenir l'expresident El comissari Molinero ha ratificat la versió donada pel major Josep Lluís Trapero i l'altre excomissari superior, Ferran López, sobre el pla per detenir els membres del Govern. Ha explicat que es va elaborar de forma discreta pels tres més alts membres de la cúpula policial, sense comunicar-ho a la resta de la Prefectura ni al director general dels Mossos, Pere Soler. Es va emmarcar dins d'un pla més genèric de possible actuació policial el 27 d'octubre en cas d'aprovació de la DUI que sí que es va parlar amb més comandaments i les autoritats judicials. Per això es van activar unitats especialitzades com l'helicòpter, la canina, els Tedax o el GEI i es van tenir en compte tots els escenaris possibles per detenir Carles Puigdemont: plaça Sant Jaume, parc de la Ciutadella o el seu domicili particular. També es va parlar amb els comandaments d'algunes unitats necessàries pel dispositiu. Ell i López ho van fer tot per via oral excepte un Excel amb el llistat de membres del Govern, la seva adreça personal i professional, i el telèfon de l'escorta, amb el TIP del comissari i intendent que farien la detenció de cada membre de l'Executiu. Aquest full va ser destruït quan ja no va ser "necessari", i per això ha justificat que no es pugui aportar a la causa. El comissari ha admès que fins el 24 d'octubre no es van plantejar cap pla de detenció. "Cap ordre" de seguiments a cossos de seguretat Molinero ha explicat que al Cecor central no arribaven directament els missatges per emissora l'1-O, que es filtraven a través dels Cecor regionals. Així, ha dit que no va tenir constància de cap missatge sobre suposats seguiments o identificacions a policies nacionals o guàrdies civils. Ha assegurat que no es va donar cap ordre en aquest sentit, i que si va passar va ser per l'acció individual d'algun agent, que podria ser investigat per la Divisió d'Afers Interns (DAI), tot i que també ha dit que en algun cas era per assegurar que els cossos estatals poguessin sortir dels seus allotjaments, ja que hi havia convocatòries independentistes per dificultar-ho. "No van facilitar el vot" Respecte els escortes dels membres del Govern, el comissari ha dit que com cada dia de l'any aquest agents van protegir els consellers i el president, i no van facilitar el seu vot. Així, ha argumentat que l'interès del Cecor central era saber on era cada membre del Govern en tot moment, com sempre. De fet, ha recordat que el vicepresident Oriol Junqueras no va poder votar perquè hi havia un cordó de Mossos davant del seu col·legi electoral. També ha explicat que quan es va demanar ajuda a primera hora del matí als antiavalots estatals en 233 centres, alguns d'aquests ja havien estat reoberts després que els cossos espanyols hi actuessin. Durant el dia, el comissari Ferran López va ordenar als Cecor regionals que gestionessin directament les seves unitats d'ordre públic sense passar pel Cecor central. A més, ha defensat el sistema de comunicacions utilitzat el dia del referèndum i ha dit que és "l'habitual" que es fa servir en casos de grans esdeveniments. En aquest sentit, ha dit que "és àgil" i el cos el "coneix". D'altra banda, ha detallat una conversa que el 20-S Trapero va mantenir amb Jordi Sànchez de la qual va ser "testimoni". "És una conversa que tots vam comprovar que era pujada de to", ha dit. Segons ha detallat, Trapero els va explicat que Sànchez no volia que la Brimo intervingués i pretenia que es fes un passadís amb voluntaris. "Ell li va dir que el responsable de la policia era ell i que ell decidia i no un membre d'una organització", ha remarcat. | Molinero nega "connivència" de Trapero amb el procés: "El que es notava era un allunyament amb el Govern" |
L'exconsellera Dolors Bassa ha afirmat que continua sent una presa política "sigui amb el grau que sigui" després que les juntes de tractament de les presons hagin proposat el tercer grau per als líders independentistes empresonats per l'1-O. "Ara falta la decisió d'institucions penitenciàries. Pot ser un nou bri d'aire fresc, però no és definitiu. Jo vull, necessito i espero la llibertat", ha afegit Bassa a través del seu compte de Twitter. El règim de semillibertat haurà de ser confirmat pel Departament de Justícia en un termini màxim de dos mesos. Tot i que la decisió podria acabar en mans de la justícia. | Bassa: "Continuo sent una presa política sigui amb el grau que sigui" |
Ciutadans ha denunciat un atac a la seu del partit a Vila-seca (Tarragonès), que ha aparegut amb els vidres plens de pintades amb paraules com 'feixistes' o 'gossos'. "Una vegada més els que volen trencar Espanya demostren la seva intolerància", ha denunciat el partit a través del seu compte a Twitter. El president del partit, Albert Rivera, lamenta que "l'odi del nacionalisme no descansi mai" i acusa els "radicals separatistes" d'assenyalar els "demòcrates" amb "atacs al primer partit de Catalunya". | Cs denuncia pintades a la seu del partit a Vila-seca |
L'Ajuntament de Figueres ha aprovat l'acord per augmentar el sou del personal de la Guàrdia Urbana, el del servei de neteja i el dels treballadors amb sous més baixos. L'acord inclou encarregar un informe jurídic que avali que el complement específic que es vol aplicar al personal per incrementar-los el sou s'ajusta a llei i que justifiqui que els treballadors estan executant més tasques de les que figuren a les seves fitxes de treball. La mesura s'ha adoptat arran de l'informe negatiu de la interventora, que alertava que no s'havia justificat prou la mesura i que es pretenia aplicar parcialment la catalogació de llocs de treball de 2012 suspesa. Tots els grups excepte C's que s'ha abstingut, han donat suport a la mesura llargament reivindicada. L'alcaldessa, Marta Felip, ha celebrat l'aprovació de l'acord que posa punt i final a un llarg període de negociació. "Durant aquest temps hem vist com s'incrementava la feina i les funcions dels treballadors però teníem un decret que et deia que no podies augmentar el sou", ha dit. I és que l'Ajuntament va aprovar l'any 2012 una catalogació de llocs de treball però va suspendre la seva aplicació en termes econòmics perquè la Llei d'Estabilitat Pressupostària ho impedia. Malgrat això, els treballadors feia anys que reclamaven que s'apliqués i aquest estiu la tensió va derivar en una vaga de la Guàrdia Urbana (a la qual es va adherir la resta del personal afectat) que va consistir en no fer hores extra. La mesa de negociació va tancar un acord el mes de setembre, que establia aplicar l'increment a través de complements específics per a la policia, el personal de neteja i els treballadors amb els sous més baixos. Segons ha explicat Felip i el regidor de Recursos Humans, Jordi Masquef, en el cas de la Guàrdia Urbana el cos havia assumit com a "estructurals" les hores extra que havien de fer per manca d'efectius i "aquesta situació s'havia de resoldre". També el personal de neteja i el que té sous més baixos havia assumit nomes tasques no remunerades, segons han explicat. La interventora municipal va emetre un informe negatiu en relació a aquest acord perquè considera que topa amb la Llei d'Estabilitat Pressupostària i amb la Constitució, pel què fa al principi d'igualtat amb la resta del personal municipal. A més, argumenta que no s'hauria justificat suficientment que els treballadors als que es vol aplicar l'increment hagin vist modificades les seves funcions. Per això, el ple ha aprovat incloure esmenes als acords per encarregar un informe jurídic que avali que es compleix la llei i que justifiqui els canvis que han experimentat els diferents llocs de treball. Tots els grups han celebrat la mesura i hi ha donat suport, excepte C's que s'ha abstingut al·legat que no hi podia votar a favor perquè hi havia informes negatius. Felip ha dit que aquest ha de ser el primer pas per poder acabar aplicant la catalogació de llocs de treball a tot el personal municipal. | Figueres aprova augmentar el sou de part de la plantilla municipal |
Els pares, l'avi matern i diversos mossos d'esquadra han explicat aquest dimarts que la noia que va llençar el seu nadó acabat de néixer per la finestra a Barcelona el juny del 2018 no semblava que hagués acabat de parir. També ho van dir diversos veïns a la policia. De fet, segons han explicat durant el judici amb jurat popular a l'Audiència de Barcelona, ningú va notar que la noia, d'uns 53 quilos i talla 38 de pantaló, estava embarassada de gairebé nou mesos. Fins quatre dies després del part, quan ella mateixa va admetre els fets, ningú va sospitar que hauria parit. Quan va ser arrestada, la jove, de 18 anys, semblava "calmada" i com si "hagués assumit" el que havia fet. Fins i tot, va admetre que aniria a presó, cosa que va sorprendre els agents. En la segona jornada del judici amb jurat han declarat les tres persones que convivien amb la noia al mateix cinquè pis del carrer Roger de Flor 229: els seus pares i l'avi matern. La mare ha explicat que quan es va quedar embarassada de l'acusada s'estava divorciant del seu marit i per no decebre a la seva mare li va posar a la nena el cognom de l'exmarit, tot i que sabia que el pare biològic era un altre home, amb qui ha conviscut des d'aleshores. La dona i la seva filla no han parlat mai d'aquesta qüestió i tampoc de temes sexuals o ginecològics. La noia passava moltes hores amb la seva àvia materna, perquè els seus pares treballaven els caps de setmana, i això la va unir molt a ella. Quan l'àvia va morir el desembre del 2016 tant la noia acusada com la seva mare, i filla de la morta, ho van passar molt malament, però no van acudir a psicoteràpia. Segons la mare, la seva filla "és una bona persona" i no havia donat mai problemes a l'escola ni amb els amics. Ni ella ni el pare de la noia van sospitar que s'havia quedat embarassada, ja que fins i tot la noia anava per casa amb roba interior i no li van veure panxa. Tampoc van veure que canviés de roba per dissimular-la. De fet, la mare ha explicat que durant els últims mesos la noia li havia anat mostrant compreses amb sang de la menstruació. Aquell diumenge 10 de juny tots tres van dinar fora de casa amb l'avi matern i els avis paterns. Els pares van deixar l'avi matern i la noia a casa seva i van dur els altres avis al seu domicili. Mentrestant la noia es va dutxar, moment en el qual potser va tenir el part. Va demanar ajuda a la seva mare per missatge de telèfon, i la mare va pensar que era pels dolors d'esquena habituals de la seva filla. Quan van arribar els pares a casa, la noia es trobava millor, però va dir que estava una mica marejada i va tornar a la dutxa. Va ser aleshores, al cap de pocs minuts, quan els pares van sentir un fort cop al lavabo, i van trobar la noia a terra, mig desmaiada i amb sang a les cames, però es va recuperar fàcilment. Segons els pares, la sang era l'habitual d'una menstruació, però la mare ha admès que va netejar el terra amb una tovallola que després va llençar. En canvi, els forenses de la policia científica han explicat que les restes de sang eren importants i hi havia esquitxades per la part baixa de les parets, la dutxa i altres zones. Tots els testimonis han afirmat que no van trobar més restes orgàniques. L'endemà, dilluns 11, la noia va estar tranquil·la i normal. El dimarts 12 al matí una veïna del bloc del costat va veure el que semblava un nadó mort al fons del celobert. La policia hi va acudir, va confirmar la macabra troballa, el nadó amb el cordó umbilical però sense la placenta, i va començar a investigar totes les dones en edat fèrtil de tots els pisos que tenien accés al celobert, que pertanyien a dos blocs diferents. La noia va atendre sola quatre agents a casa, que no van sospitar res, i semblava un punt nerviosa però l'habitual en una visita policial a domicili. En cap moment va semblar que amagués res i va col·laborar plenament. La noia va parlar de la qüestió amb la seva mare, però no li van donar més importància. El dijous 14 al matí, la noia, plorant, va trucar la seva mare a la feina i li va dir que creia que havia estat ella l'autora del crim. "No sé què ha passat, no sé què he fet, tinc por", li va dir la noia a la seva mare. La dona va sortir de la feina, va anar cap a casa i mentrestant va trucar els Mossos. Quan la policia va arribar, la mare estava molt nerviosa i recriminant els fets a la noia. Quan els mossos van poder parlar a soles amb l'acusada, aquesta va admetre els fets i va explicar que ho havia fet per "por" a que els seus pares sabessin que havia estat embarassada. En tot cas, "no estava inquieta, era com si hagués assumit els fets", ha explicat l'agent que la va detenir. La mossa es va sorprendre per aquesta reacció i pel fet que admetés que probablement aniria a presó. Preguntats pels seus telèfons mòbils, els pares han dit que ells no van esborrar ni missatges ni fotos dels seus aparells ni dels de la seva filla, però no han pogut explicar com és que es van trobar sense molts arxius. La mare sí que ha reconegut que van trobar-hi molts contactes de nois. Preguntada per la defensa, la mare ha admès que s'havia equivocat en no parlar amb la seva filla del cognom canviat o de temes ginecològics, de no acudir a psicoteràpia amb ella quan va morir l'àvia i sobretot ha lamentat no haver detectat l'embaràs de la noia. En tot cas, creu que la noia abans dels fets "vivia en el seu món" i estava un punt sobreprotegida. Ara, després dels fets i de més d'un any de presó preventiva, creu que ha "madurat" i "és més conscient" del món on viu. | Familiars, veïns i mossos diuen que no semblava que la infanticida de Gràcia hagués parit |
Els preus a Girona van augmentar a l'abril en vuit dècimes en relació amb al març i van situar la inflació anual en l'1,5%, la mateixa taxa que l'IPC que es va registrar en aquesta demarcació al març i la taxa més alta de tot l'Estat, segons les dades publicades per l'institut d'estadística espanyol. Tot i l'increment dels preus de les gasolines aquest abril, la inflació anual a Girona s'ha mantingut plana en relació amb al març per l'impacte de l'efecte calendari de la Setmana Santa que aquest any ha caigut al març, contràriament a l'any passat que va caure a mitjans d'abril. L'efecte calendari ha provocat que aquest any els preus de les cistelles de l'oci i cultura i dels hotels, cafès i restaurants han estat molt més baixos que a l'abril de l'any passat en plena ocupació turística de Setmana Santa. | Els preus pugen vuit dècimes a Girona i deixen una inflació anual de l'1,5%, la més alta de l'Estat |
El líder de C's, Albert Rivera, ha obert a la mitjanit d'aquest dijous la campanya electoral en un acte a la Plaza de la Villa de Madrid on ha apel·lat al vot dels indecisos i ha reivindicat el seu projecte de "canvi tranquil" davant els "intransigents" i els "mandrosos", perquè "és temps per a gent d'acció que vol canviar les coses sense trencar el seu país". Ha promès una campanya en positiu i ha demanat suport perquè C's sigui "decisiva" en la conformació d'un nou govern després del 26-J. "No és moment de disbarats i ocurrències", ha dit, i per això ha demanat als ciutadans que "en comptes d'escollir venedors de fum elegeixin bons economistes", i en comptes de "l'odi" apostin per formacions que volen "donar la mà" per "aixecar el país". Després dels resultats del baròmetre electoral del CIS, que mantenen C's en quarta posició amb un o dos escons menys que el 20-D, Rivera s'ha volgut dirigir especialment al 30% dels electors que segons el baròmetre no tenen decidit el vot. "Que pensin on anem i on volem anar, i que pensin que abstenir-se és una manera que altres facin la política per tu", ha dit. També ha apel·lat als antics votants del PP i el PSOE que "tenen ganes de canvi" i els ha demanat que "facin un esforç" perquè "els que han tingut la gran idea que Espanya no es posi en marxa ho paguin a les urnes". "El nou centre polític a Espanya ha vingut per quedar-se", ha dit. El líder de Cs ha demanat als seus que facin una campanya "constructiva" i "carregada d'il·lusió" per destacar que cal "fer les coses" davant els que no volen "tocar ni una coma". "Hi ha qui vol que ens resignem, ens carreguem de por, d'odi i que no ens tornem a aixecar, però ens aixecarem perquè Espanya val la pena", ha dit. En aquest marc ha reivindicat la "regeneració" i la lluita contra la corrupció, perquè "el millor antídot per al populisme i el separatisme és un govern amb les mans lliures i netes". Rivera ha assegurat que al contrari del PP, PSOE i Podem, ell "no promet xecs ni quimeres", sinó "feina" i sevir "a tots els espanyols" perquè "no vull veure aquest país dividit en bàndols". Ha contraposat especialment el tarannà de C's al de Podem. "Nosaltres no hem volgut fer un catàleg d'Ikea, sinó una memòria econòmica, perquè Espanya és un país seriós i cal un govern que no faci slogans, sinó que governi i que quadri els comptes". | Rivera apel·la als indecisos i reivindica el "canvi tranquil" davant els "intransigents" i els "mandrosos" |
El líder de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, demana al president espanyol, Pedro Sánchez, que "desautoritzi les veus del seu govern que han atacat el Rei". "Que no guardi més silenci, és necessari que els desautoritzi", ha instat en una atenció als mitjans de comunicació aquest diumenge sobre la polèmica per l'absència de Felip VI en l'acte d'entrega dels despatxos als nous jutges, que va tenir lloc divendres a Barcelona. Sobre la situació de la covid-19 a Madrid, s'ha sumat a les paraules del vicepresident de la comunitat, Ignacio Aguado, que reclama un "alto el foc polític". "No és viable una lluita entre institucions. Els ciutadans volen unió i coordinació entre les autoritats autonòmiques i de l'Estat", ha afirmat Carrizosa. Carrizosa ha carregat contra el que considera "atacs" al Rei per part de membres del govern espanyol, com el vicepresident segon, Pablo Iglesias, i el ministre de Consum, Alberto Garzón, que han criticat Felip VI per la trucada al president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, per expressar que li hauria agradat ser a l'acte de Barcelona. Lesmes havia lamentat en el seu discurs a l'acte l'absència del Rei després que el govern espanyol al·legués motius de seguretat. El cap de l'oposició a Catalunya creu que el "separatisme" busca "treure profit" de la situació i ha mencionat Esquerra Republicana i Bildu, que "pretenen condicionar el govern espanyol", ha dit. Carrizosa ha recordat que Cs ha presentat una petició de compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, al Congrés perquè expliqui les raons de seguretat que van desaconsellar la visita del Rei a Barcelona i que també demanen la compareixença dels ministres que han "atacat" Felip VI. Sobre la situació del coronavirus a la Comunitat de Madrid, amb les taxes de contagi més altes d'Europa i una situació molt preocupant als centres sanitaris, Carrizosa s'ha remès a les paraules del vicepresident a la Comunitat de Madrid, de Cs. "Aguado ha cridat a la calma i a la treva política per aturar qualsevol lluita entre administracions", ha destacat. Cs adverteix d'eventuals disturbis per la possible inhabilitació de Torra Carrizosa ha volgut parlar també de l'eventual inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. S'espera que el Tribunal Suprem comuniqui la seva decisió en els propers dies. Segons el dirigent de Cs, l'eventual inhabilitació "està generant ja crides als disturbis" i és un "nou contratemps possible als estímuls al turisme i al creixement econòmic". "A la mala imatge d'Espanya per la pandèmia no s'hi pot unir una imatge d'inseguretat als carrers", ha advertit sobre aquesta hipotètica situació. En el Dia Mundial del Turisme, el cap de l'oposició ha mostrat la seva preocupació per les pèrdues del sector a causa de la pandèmia del coronavirus i ha demanat a les administracions que "s'impliquin" en el que és, ha recalcat, una "gran font de riquesa". Carrizosa ha retret al Govern la "paràlisi" i també el cessament de la consellera d'Empresa Àngels Chacón "en plena purga política". Carrizosa i altres membres de la formació han visitat aquest diumenge l'Hotel Condal Mar del grup Melià, convertit en hotel salut per allotjar persones amb covid-19 amb símptomes lleus però que no poden fer un aïllament adequat a casa. | Carrizosa demana a Sánchez que "desautoritzi" els ministres que han "atacat" el Rei |
El secretari general del Grup Planeta, Lluís Elías, ha admès aquest dimecres que el seu cap de seguretat, Antonio López López, excomandament de la policia espanyola, es va reunir amb l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso, i que aquest últim li va demanar fer una investigació sobre possible corrupció d'ERC i CDC, però que López s'hi va negar totalment. En una compareixença al Parlament per les gravacions de De Alfonso amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, Elías ha dit que mai han fet ni faran cap investigació sobre persones, i menys per encàrrec d'algú extern. Tampoc indueixen investigacions periodístiques als mitjans de comunicació de la seva propietat, com diaris, televisions o ràdios. Elías ha dit que Planeta només es dedica als seus negocis, a posar en contacte "aquells que volen dir alguna cosa i aquells que volen escoltar", i es preocupa dels seus clients i els seus treballadors. "Mai hem col·laborat amb De Alfonso" ni el Ministeri o cap institució similar, ha dit. "Ni ho farem", ha afegit. Tot i així, ha explicat que López i De Alfonso es coneixien de l'època en que el primer era policia i el segon magistrat de l'Audiència. El director d'Antifrau va trucar a López per reunir-se i li va demanar que el grup de comunicació investigués algunes qüestions de possible corrupció que Antifrau no podia. López s'hi va negar, ha dit Elías, i De Alfonso ja no va insistir més. Segons Elías, el departament de seguretat de Planeta protegeix persones i edificis del grup i ha reconegut que "no són habituals aquest tipus de peticions". Sobre l'escàndol, ha dit que no han investigat res internament perquè no era necessari. També ha dit que desconeixia l'existència de l'anomenada 'Operació Catalunya'. | El Grup Planeta assegura que no va acceptar fer la investigació que li va demanar De Alfonso |
La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha destacat que el model d’immersió lingüística de Catalunya “sorprèn” a nivell europeu com un “exemple de cohesió i integració”, i per això ha demanat als responsables del govern espanyol que el “deixin de malmetre”. La consellera Ruiz s’ha reunit aquest dijous a Brussel·les amb la ministra de la federació Valònia-Brussel·les, Marie-Martine Schyns, amb qui ha signat un acord de col·laboració per promoure l’intercanvi d’estudiants i professors de formació professional, i amb qui també ha intercanviat opinions sobre el model educatiu català, els resultats de l’informe PISA i els programes catalans d’FP com InnovaFP. Ruiz ha destacat que Catalunya té un model lingüístic a les escoles molt diferent al que es veu a Bèlgica, on sí que se separen els alumnes per llengües i hi ha, de facto, diferents comunitats lingüístiques sense lligams educatius. “Una de les coses que més sorprenen a nivell europeu i internacional és el sistema d’immersió lingüística”, ha assegurat la consellera, remarcant que el model català “ha estat un gran exemple de cohesió i integració”. “Quan expliques l’evolució del percentatge d’immigració que hi ha hagut a Catalunya en els darrers anys i com s’ha integrat en el sistema educatiu, realment a fora sorprèn aquesta capacitat que ha tingut el país d’acollir els alumnes i donar-los una oportunitat de formació de cara al futur”, ha destacat. Ruiz ha indicat que precisament per això a la Generalitat li ha “sabut molt greu” l’actitud del govern espanyol en els darrers anys pel que fa a l’escola catalana. “Esperem que ara la voluntat de diàleg no només sigui voluntat, sinó que sigui diàleg de debò, que deixin de malmetre el nostre model lingüístic”, ha dit, remarcant que a Catalunya l’escola és “l’instrument d’integració, de cohesió i d’ascensor social més important”. La consellera d’Ensenyament ha recordat que ja li va demanar al seu homòleg espanyol que “fes algun gest” cap a la llengua catalana. “De moment no n’ha volgut fer cap, com per exemple suspendre la previsió dels 6.000 euros” pels qui estudiïn en castellà, ha dit. “Si volen parlem de tècniques de millores en l’aprenentatge en la competència lingüística. El que no estem disposats és, com ha passat fins ara, a que es carreguin un sistema que està funcionant. A l’estranger pregunten com ho estem fent per integrar tota la gent que ve de fora amb l’èxit actual”, ha afegit. Acord de col·laboració amb Valònia-Brussel·les La consellera Meritxell Ruiz ha fet aquestes declaracions després de signar l’acord de col·laboració en matèria educativa entre Catalunya i la federació Valònia-Brussel·les amb la ministra Marie-Martine Schyns. La signatura del conveni és un dels principals actes del viatge de dos dies de Ruiz a Brussel·les, que s’emmarca en la Primera Setmana Europea de la Formació Professional, i implica la participació de la Generalitat en diversos esdeveniments organitzats per la Comissió Europea. Ruiz ha remarcat que l’FP és “una de les apostes d’aquest govern” perquè a Catalunya “calen més tècnics” i se’ls ha de poder oferir una “visió internacional” com la que permetrà el conveni amb Valònia-Brussel·les. A més, ha indicat que Catalunya també participa en programes com els d’Erasmus per FP que impulsa la Comissió Europea. Ruiz també ha explicat que la seva homòloga de la federació Valònia-Brussel·les s’ha interessat pel programa InnovaFP, que fomenta “la transferència de coneixement i recerca” entre els instituts de formació i les empreses. El model, ha dit Ruiz, “ha generat molt d’interès”. D’altra banda, Ruiz i Schyns han intercanviat opinions sobre els darrers resultats de l’informe PISA, en què Catalunya per primera vegada s’ha situat per damunt de la mitjana espanyola i de la UE. Ruiz ha explicat a la seva homòloga que Catalunya en els darrers anys ha anat incorporant en el model educatiu “les recomanacions que s’han fet des de la Unió Europea” i ara està veient com sorgeixen “resultats positius”. A Brussel·les, la consellera també ha visitat l’escola Ferrer i Guàrdia i ha homenatjat el pedagog català. | Ruiz destaca que la immersió a Catalunya és un “exemple de cohesió i integració” que “a fora sorprèn” |
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s’ha reunit aquest dimecres amb els líders del PSOE i de Cs, Pedro Sánchez i Albert Rivera, per abordar la situació a Catalunya. Les dues reunions han tingut lloc per separat i coincidint amb l’escalada de la tensió per les detencions d’almenys 13 càrrecs del Govern. Rivera ja ha expressat públicament el seu suport a les detencions, mentre que el PSOE –que anteriorment ha expressat que dona suport al govern en les seves actuacions- manté de moment un perfil baix i sense valoracions polítiques. Tot plegat té lloc l’endemà que el Congrés rebutgés una iniciativa de Cs “en defensa de l’Estat de dret a Catalunya” que no va obtenir el suport del Grup Socialista per la manca d’acord sobre una esmena presentada pel PSOE que apostava pel diàleg com a sortida al conflicte. Fonts del PSOE han expressat el seu malestar per la deriva que consideren autoritària de l’executiu espanyol i davant les detencions. | ACTUALIZACIÓ:Rajoy es reuneix amb Rivera a La Moncloa per abordar la situació a Catalunya |
Finalment, la Vella de Valls ha portat a plaça un dels castells més esperats d'aquesta jornada, el 3 de 9 sense folre. Es tracta d'una construcció inèdita i de màxima dificultat, ja que cap colla l'ha aconseguit carregar mai. Els de la camisa rosada han desmuntat el castell quan encara no hi havia els sisens col·locats, de manera que s'ho juga tot en la cinquena i última ronda. De la seva banda, els Castellers de Vilafranca han optat en la quarta ronda per repetir la torre de 8, que ja havien carregat en la segona ronda. Els de la camisa verda, però, tampoc han aconseguit descarregar aquest castell en la quarta ronda. Tot i això, els Castellers de Vilafranca es mantenen en la primera posició del Concurs de Castells amb 7.080 punts. La quarta ronda del Concurs de Castells de Tarragona ha arrencat amb l'aixecada de dos castells al mateix temps, el 4 de 9 dels Nens del Vendrell i la torre de 8 amb folre de la Vila de Gràcia. Totes dues construccions s'han aconseguit descarregar amb facilitat. Tot seguit, els Xiquets de Reus han fet un intent desmuntat, per segona ronda consecutiva, del 4 de 9 amb folre. De la seva banda, la Jove de Valls ha aconseguit descarregar amb seguretat el 3 de 9 amb folre en la quarta ronda del Concurs. La cinquena colla a sortir a plaça han estat els Capgrossos de Mataró, que han aconseguit descarregar el 4 de 9 amb folre. Amb aquest últim castell al Concurs de Tarragona, els Capgrossos han igualat la millor actuació de la seva història amb el 3 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles i el 4 de 9 amb folre, tots ells descarregats. Tot seguit, la Tàrraco Arena Plaça ha vist dos peus desmuntats. El primer ha estat dels Castellers de Vilafranca, que han provat de portar a plaça la torre de 8 sense folre, però s'ha quedat amb un peu desmuntat, moment en què a la plaça s'han sentit diversos xiulets. En el segon intent dins de la mateixa ronda, els de la camisa verda han aconseguit carregar la torre de 8 –com ja havien fet en segona ronda- però no descarregar-la. La Jove de Tarragona també ha fet un peu desmuntat d'un 9 de 8, un castell que la colla ja ha descarregat en diverses ocasions, en concret, vuit cops aquesta temporada. La Jove, però, ho ha tornat a intentar en la quarta ronda i ha aconseguit descarregar-lo. El vuitè de la temporada. Finalment, la Vella de Valls ha portat a plaça un castell inèdit i de màxima dificultat, el 3 de 9 sense folre. Es tracta d'una construcció que s'ha intentat en quatre ocasions per la Vella de Valls, els Castellers de Vilafranca i la Joves de Valls, però que no s'ha carregat mai. La construcció s'ha quedat amb un intent desmuntat quan encara no hi havia els sisens col·locats. Amb aquest intent desmuntat, la Vella s'ho juga tot en la cinquena ronda. Un cop finalitzada la quarta ronda, els Castellers de Vilafranca es mantenen en la primera posició del Concurs de Castells amb 7.080 punts. Amb el 9 de 8 descarregat, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona s’ha enfilat fins el segon lloc amb 4.985 punts. La tercera posició és per a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que no suma cap punt després de deixar en intent el 3 de 9 sense folre i es queda amb 4.530 punts. | La Vella de Valls fa un intent desmuntat de l'inèdit 3 de 9 sense folre a la quarta ronda del Concurs de Castells |
La portaveu de Cs al Congrés dels Diputats, Inés Arrimadas, ha acusat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de voler "donar privilegis als govern nacionalistes". Ho ha dit aquest diumenge en un acte del partit a Màlaga en què ha retret al PSOE que "es posa sempre al cantó equivocat". "No vol fer acords constitucionalistes, però sí que fa acords amb Podem i els separatistes; no vol protegir la Guàrdia Civil a Navarra, però pacta pressupostos amb EH Bildu; no vol rebre Guaidó, però està desitjant reunir-se amb Torra", ha deplorat. Arrimadas ha aprofitat per assegurar que el cap del Govern "és un senyor condemnat, inhabilitat i ja no és diputat ni president de la Generalitat". La dirigent taronja ha advertit de la possibilitat que l'executiu espanyol "bloquegi el sistema de finançament" a les autonomies "liberals", és a dir, a les que governen el PP o Cs. "No podem esperar polítiques sensates ni que tractin bé els governs lleials", ha lamentat, per la qual cosa ha erigit el seu partit com a "l'oposició que doni una alternativa moderada i sensata" al govern de Sánchez. | Arrimadas acusa Sánchez de voler "donar privilegis als governs nacionalistes" |
La fiscalia ha acabat renunciant a una pericial que havia demanat sobre l'anàlisi dels documents que la Guàrdia Civil va comissar als despatxos de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Estaven citats un tinent de la Guàrdia Civil (TIP C57393S) i un sergent (R9256OQ), però diverses defenses han alertat que el tinent ja havia comparegut com a testimoni, ja que era el responsable de la comitiva judicial el 20-S i l'havia citat la fiscalia i l'advocada de l'Estat. Després de deliberar, Marchena els ha donat la raó i l'ha fet sortir de la sala. Ha advertit al sergent que s'ha quedat que compareixia com a "testimoni expert" i no com a "pèrit en sentit estricte" i que no podia fer valoracions. El fiscal Javier Zaragoza ha intentat interrogar-lo però les defenses han protestat perquè considerava que donava opinió. "Davant de les dificultats renuncio", ha dit. "No són dificultats, sinó obstacles conceptuals", ha replicat Marchena. A l'inici de les sessions de la tarda, el lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, ha demanat la paraula per advertir al tribunal que tenia un recurs sobre una pericial que la sala no havia respost. Les defenses de Junqueras i Romeva, la de Cuixart i la de Forcadell han impugnat la citació d'un dels pèrits que havien de comparèixer aquesta tarda -citat per la fiscalia- per exposar un informe sobre l'anàlisi de documents comissats a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó als seus despatxos. Es tracta del tinent de la Guàrdia Civil que era responsable de la comitiva judicial (TIP C57393S) i que ja va comparèixer com a testimoni. Les defenses han recorregut la prova perquè, per una banda, ja ha comparegut davant del tribunal i perquè va ser admès com a testimoni i no com a pèrit. Les acusacions, en canvi, sostenen que s'ha de mantenir la pericial i que ha de poder donar les explicacions, juntament amb un altre agent que estava citat (R92560Q). El president del tribunal, Manuel Marchena, ha demanat deu minuts per deliberar i ha decidit que aquest tinent no podia declarar perquè ja havia vingut com a testimoni i que, per tant, ja ha estat interrogat i provocaria una "situació de desequilibri que podria erosionar el principi d'igualtat d'armes". Per això, Marchena l'ha convidat a abandonar la sala perquè ja havia testificat abans. "Testimoni expert, però no pèrit en sentit estricte" En canvi, ha considerat que l'altre sergent citat sí es podia quedar. Però Marchena ha recordat allò que ja va establir quan va admetre aquesta prova proposada per la fiscalia. I ha dit que compareixia no en condició de pèrit estrictament dit sinó com a "testimoni expert". Per tant, li ha reiterat que no podia fer "consideracions valoratives" i s'havia de limitar a allò que va veure. Les defenses de Junqueras i Romeva i de Cuixart han protestat per considerar que ja s'havia conclòs la fase de testimonis (aquest matí) i que, a més, era un testimoni de l'acusació que compareix després que ho facin els de la defensa. El fiscal Javier Zaragoza ha començat a interrogar el sergent però les defenses –i també el mateix Marchena- l'han aturar perquè consideraven que estava demanant al sergent que donés la seva opinió. En una de les ocasions, el sergent s'ha referit a unes anotacions manuscrites que es van trobar al despatx de Jové que feien referències a la mobilització popular i ciutadana. I ha afegit que és "interessant dir" que va ser una mobilització "coordinada des del Govern". Després d'això, la lletrada de Cuixart, Marina Roig, s'ha tornat a queixar i Marchena li ha donat la raó. Finalment, Zaragoza ha acabat renunciat per les "dificultats" que es trobava i ha assenyalat que l'informe que van fer en el seu moment els dos policies està incorporat a la causa. "No són dificultats sinó obstacles conceptuals", ha replicat Marchena. Fonts judicials, però, han confirmat que aquest informe no s'incorporarà i el tribunal només valorarà els documents en brut que la Guàrdia Civil va comissar, però no les valoracions que feien els dos guàrdies civils en l'informe que la fiscalia volia presentar com a prova pericial. | La fiscalia renuncia a una pericial sobre documents comissats a Jové i Salvadó després de les protestes de les defenses |
El presumpte autor de l'agressió ha fugit i s'ha llençat des del pont entre Avinguda General Mitre i Via Augusta, on posteriorment l'ha atropellat un bus ACN Barcelona.-Una dona ha resultat ferida molt greu aquest dimarts a última hora del matí després de rebre una ferida per arma blanca a la sucursal d'una entitat bancària del carrer Ganduxer de Barcelona. Segons han informat els Mossos d'Esquadra, els fets s'han produït a tres quarts de dotze del migdia quan l'home ha agredit la dona, que es troba molt greu i es tem per la seva vida, i a continuació ha fugit. Quan el presumpte agressor ha arribat al pont situat entre Generat Mitre i Via Augusta, s'ha llençat al buit i l'ha atropellat un autobús. El seu estat també és molt greu, segons la policia catalana. Els Mossos d'Esquadra investiguen els fets i si l'home ha entrat al local amb la intenció de cometre un atracament o bé ja coneixia prèviament la dona. | Ferida molt greu per arma blanca una dona a l'interior d'una sucursal bancària del carrer Ganduxer |
L’aerolínia irlandesa Ryanair ha anunciat aquest dimarts que la temporada d’estiu de l’any que ve oferirà dues noves rutes a l’Aeroport de Reus amb els aeroports britànics d’East Midlands i Birmingham que operaran dos cops per setmana. A més, oferirà més freqüències a Dublín –dotze vols setmanals- i a Liverpool -dos vols setmanals-. La companyia de baix cost oferirà l’any que ve un total d’onze rutes des de l’aeroport reusenc i hi preveu transportar 375.000 passatgers anuals -75.000 més que enguany-. Això permetrà, segons Ryanair, assolir un creixement de tràfic de l’11% i mantenir 280 llocs de treball a l’aeroport. L’operativa de la companyia irlandesa per l’any vinent a Reus es completarà amb vols a Londres, Bristol, Glasgow, Brussel·les, Frankfurt, Eindhoven i Cork. | Ryanair preveu créixer fins els 375.000 passatgers a l’Aeroport de Reus l’any vinent amb onze rutes |
La fiscalia de Duisburg, a Alemanya, s'ha mostrat partidària aquest divendres de suspendre el judici per l'allau humana al festival de música techno 'Loveparade' el 2010 que va provocar la mort de 21 persones, entre les quals les tarragonines Marta Acosta i Clara Zapater. El procediment va començar el desembre del 2017 i, després de 183 sessions, es va interrompre el 4 de març en plena crisi del coronavirus. La vista, però, feia més d'un any que es dirigia només contra tres dels deu acusats inicials. Els altres set -sis funcionaris municipals i un treballador de l'organització- van quedar apartats del procediment el febrer de l'any passat després d'arribar a un acord amb el fiscal. En el comunicat fet públic aquest divendres, la fiscalia de Duisburg coincideix amb l'Audiència Provincial que la culpabilitat dels tres acusats -treballadors de la promotora Lovapent- es pot considerar "limitada" i que continuar amb el judici "ja no és proporcional", tenint en compte "el càstig" que es podria esperar en cas de condemna. Els tres processats van rebutjar l'any passat la proposta de conformitat del fiscal –una multa de 10.000 euros. "Ateses les greus conseqüències de la tragèdia -21 morts i més de 650 ferits- i el patiment ocasionat, aquesta decisió no ha resultat fàcil per a nosaltres. Però tenint en compte les circumstàncies generals, trobem justificada la suspensió del procediment", afirma el ministeri públic. La setmana passada el tribunal ja va proposar suspendre el procediment, entre d'altres motius per la dificultat de celebrar les sessions degut al perill de contagi de covid-19. La fiscalia subratlla que, en cas que es volgués continuar, seria impossible dictar sentència abans del 27 de juliol d'aquest any, que és quan prescriurà el delicte. La fiscalia admet que els acusats eren "en gran mesura els responsables" dels fets perquè el recinte no era idoni, es va fer una gestió errònia del flux de visitants i mancava "un concepte" per a un esdeveniment tan massiu com aquell. Tot i això, demana tenir en compte l'informe tècnic que conclou que la tragèdia era "difícil" de preveure i que es va deure a un cúmul de negligències. A més, el ministeri públic recorda que els processats no tenen antecedents. Un llarg procés judicial El 2016 el tribunal de districte de Duisburg va decidir tancar el cas adduint que no existien proves suficients per obrir un procés penal. Els familiars de les víctimes van engegar una campanya a les xarxes per reobrir-lo i van recollir més de 367.000 signatures a tota Europa. L'Audiència Territorial de l'estat alemany de Renania del Nord-Westfalia, amb seu a Düsseldorf, va acabar donant la raó a la fiscalia i als familiars de les víctimes, que havien recorregut la primera resolució judicial i va ordenar l'obertura de judici oral. El judici va començar el 8 de desembre del 2017 a Düsseldorf (Alemanya) i es preveia que acabés el desembre del 2018. Els processats van ser quatre treballadors de l'organització de la Loveparade i sis funcionaris municipals als quals s'acusava d’homicidi imprudent i danys corporals. L'alcalde de Duisburg en el moment de la tragèdia, el propietari de l'empresa organitzadora del concert i el cap de policia responsable de la seguretat no figuren entre els processats. Els familiars de les víctimes sempre han defensat que es va produir una imprudència temerària en l'organització i gestió de la Loveparade perquè es va superar de molt la capacitat de l'espai on se celebrava l'esdeveniment. Entre 100.000 i 200.000 persones per hora entraven per un túnel de 20 metres d'ample, que era l'única via d'entrada i sortida del recinte. Finalment, una allau humana va causar 21 víctimes mortals, entre elles la tarragonina Clara Zapater, de 22 anys, i la cambrilenca Marta Acosta, de 21. | La fiscalia s'inclina per suspendre el judici de la tragèdia de la Loveparade on van morir dues tarragonines |
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'han reunit aquest dilluns al migdia en la seva primera trobada institucional després del nomenament de Forcadell al capdavant de la cambra catalana el passat 26 d'octubre. En la reunió, de mitja hora de durada, s'han abordat aspectes com les problemàtiques socials. L'audiència ha tingut lloc al Saló de la Ciutat de l'ajuntament de la capital catalana. | Colau rep la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell |
El foc es va donar per controlat aquest diumenge i ha calcinat 76 hectàrees de vegetació forestal i conreus ACN Saus, Camallera i Llampaies.-Cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat continuen treballant per extingir l’incendi de Saus, que aquest cap de setmana ha calcinat 76 hectàrees de vegetació forestal (60%) i de conreus. L’incendi ja es va donar per controlat aquest diumenge al migdia. El foc, intencionat, es va originar la matinada de dissabte entre Camallera i Vilopriu, entre l’Alt i el Baix Empordà, en un punt d’un camí rural situat a uns 200 metres de la carretera que uneix el nucli de Saus amb l’Escala i va avançar amb força durant hores empès per la tramuntana. Al llarg de dissabte, hi van arribar a treballar una desena de mitjans aeris i una quarantena de terrestres i ahir en van ser unes deu les que seguien repassant els punts calents sobre el terreny. D'altra banda, els Bombers ja van donar per extingits aquest cap de setmana els altres tres focs que es van declarar entre dijous i dissabte a Cruïlles, el de la muntanya de Rocamaura a l'Estartit i el de la Jonquera. | Cinc dotacions de bombers continuen treballant per extingir l’incendi de Saus |
El candidat reivindica una estratègia conjunta "sense precedents" ACN Barcelona.-El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha tret ferro aquest dijous a l'absència d'un acte conjunt de la seva candidatura i la d'ERC en la campanya del 20-D, i ha reivindicat que ambdós partits han exhibit una "estratègia conjunta" que ha arribat fins al punt de demanar el vot creuat. Un fet, ha continuat, "sense precedents" en altres campanyes. "Si el judici el situem en el fet de fer un acte, voldrà dir que tot el que hem fet, que és veritablement extraordinari, no tenia valor. Ara resultarà que havent-ho portat tan bé com ho hem portat, el judici penjarà d'un acte", ha afegit. Homs ha dit, en tot cas, que ell farà el que decideixin els equips de campanya però ha remarcat que queda molt poc temps. En roda de premsa després que Oriol Junqueras hagi demanat un acte conjunt, Homs ha indicat que l'estratègia d'actuació de DL i ERC en aquesta campanya va ser pactada des d'un inici pels dos equips, i ha posat en valor la unitat d'acció que s'ha demostrat. "Per a nosaltres, és més important fer una estratègia conjunta que fer actes, i és el que hem estat fent", ha dit. Ha remarcat que es podia haver celebrat un acte conjunt i "després cadascú fer una campanya d'uns contra els altres", però ha passat tot el contrari, fins i tot demanant el vot creuat. Sobre la CUP: "Si dic una cosa em critiquen i si dic una altra també" Pel que fa a l'últim comunicat de la CUP on avisa que no hi ha pacte i lamenta algunes declaracions de membres de JxSí donant-lo per fet, Homs ha preferit no fer gaires comentaris. "Tinc la sensació que si dic una cosa em critiquen, i si dic una altra també em critiquen", ha constatat. Homs ha apostat per deixar treballar els negociadors, i ha remarcat que la gent de JxSí està treballant per assolir-lo, perquè és l'obligació que tenen tots plegats. Ha dit que espera que hi haurà pacte perquè "és el que ha mandatat el poble de Catalunya". | Homs treu ferro a l'absència d'un acte conjunt de DL i ERC i remarca que fins i tot han arribat a demanar el vot creuat |
Els CDR continuen tallant l'AP-7 a Figueres i l'N-340 a Alcanar en els dos sentits i l'A-2 a Soses en direcció a Barcelona. Segons indica el Servei Català de Trànsit, a l'AP-7 es fan desviaments en sentit sud per la sortida 2 a la Jonquera i en sentit nord per la sortida 4 a Figueres sud, on es registren tres quilòmetres de cues. També hi ha retencions puntuals a l'autopista en sentit Barcelona. A l'N-340 es fan desviaments senyalitzats per l'N-238 i TP-3318 i es produeixen retencions puntuals en el punt del desviament. En el cas de l'A-2 es fan desviaments per la sortida 444 i es registren entre un i dos quilòmetres de cues en sentit Barcelona, segons el Servei català de Trànsit. | Continuen tallades l'AP-7 a Figueres i l'N-340 a Alcanar en els dos sentits i l'A-2 a Soses en direcció a Barcelona |
L'expresident de Bankia ha estat dos anys a presó pel cas de les targetes 'black' ACN Madrid.-El jutjat de vigilància penitenciària de l'Audiència Nacional ha concedit el tercer grau a l'expresident de Bankia i del govern espanyol Rodrigo Rato. Ho fa després que la pròpia Audiència l'absolgués –a ell i a 33 directius més- pel cas Bankia. Rato, que compleix condemna de 4 anys i 6 mesos de presó pel cas de les targetes 'black', i va ingressar a la presó de Soto del real ara fa dos anys, l'octubre del 2018. Rato podrà abandonar el centre penitenciari amb control telemàtic, d'acord a l'article 86.4 del Reglament Penitenciari. A la seva interlocutòria, el jutge de l'Audiència Nacional José Luis Castro justifica la decisió pel fet que la Junta de tractament de la presó ha proposat que passi a règim de semillibertat. Segons el jutge, en el cas de Rato es donen les circumstànices i variables "que el fan mereixedor del tercer grau". Argumenta que Rato ja té 71 anys i malalties coronàries. A més recorda que Rato ha gaudit de permisos de sortida sense cap incidència negativa i "ha assumit la responsabilitat pecuniària derivada de la seva condemna pel cas de les targetes 'black'". | El jutjat de vigilància penitenciària de l'Audiència Nacional concedeix el tercer grau a Rodrigo Rato |
El Memorial Democràtic posarà tres peces 'stolpersteine' a Cardona en record de les víctimes del nazisme d'aquesta població. Les llambordes es col·loquen a la vorera de davant de l'última residència que va tenir la persona en llibertat. Les llambordes es col·locaran aquest dissabte en record dels deportats Filomeno González, Ramon Gassó i Antonio Simón. Amb aquestes noves tres peces, ja hi haurà 219 llambordes 'stolpersteine' arreu del territori català. Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera peça l'any 1996. Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o Argentina. 'Stolpersteine' és un terme alemany que vol dir 'pedres que ens fan ensopegar'. | El Memorial Democràtic col·loca tres llambordes a Cardona en record de les víctimes del nazisme |
El grup tonyinaire Balfegó, de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) garanteix que podrà abastir de tonyina roja a tots els seus clients, a partir d'aquest dilluns, un cop superada la incertesa i establert un gabinet de crisis, després que divendres perdessin la major part de la seva nau de manufactura del peix en un incendi. Després de valorar diverses noves localitzacions on traslladar les seves operacions, el grup ha decidit instal·lar-se a una nau propera a la que es va veure afectada pel foc. En un comunicat, Balfegó ratifica que no es perdrà "ni un lloc de treball, ja que tenen molta feina per fer", s'ha disculpat amb els clients i ha apel·lat a la seva "paciència i comprensió" "pels possibles retards que es puguin produir en l'abastiment els propers dies". L'incendi, que va cremar el 80% de les instal·lacions de la companyia tonyinaire, encara no es dona per extingit. (En aquesta actualització es corregeixen les dades sobre l'estat de l'incendi ja que els Bombers, de moment, no donen l'incendi encara per extingit) Com han informat els Bombers, a les instal·lacions afectades pel foc, de moment se segueixen fent tasques de revisió i remullades per evitar que algun material amagat pugui reprendre. L'incendi es va iniciar la tarda de divendres i es va desenvolupar de forma molt virulenta i ràpida. Només es va poder salvar la zona d'oficines, dipòsits i contenidors preparats per a l'expedició. | ACTUALIZACIÓ:El Grup Balfegó garanteix que podrà abastir a tots els seus clients després de l'incendi de divendres |
La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha enviat una carta als 350 diputats el dia abans que aquest dijous la cambra baixa voti el suplicatori per decidir si el Tribunal Suprem la investiga per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En la carta, Borràs lamenta la "vulneració de terminis processals" ja que, segons Borràs, el Suprem no va respectar el decret d'estat d'alarma, que va suspendre els terminis processals. A més, la portaveu de JxCat dona informació als diputats sobre el seu cas abans que aquests facin un "vot preconcebut". I lamenta que, per la situació de la pandèmia, tant el dictamen de la Comissió de l'Estatut del Diputat com el debat i votació al ple siguin a porta tancada. Borràs assegura que a dia d'avui el Tribunal Suprem no ha notificat ni ella ni als seus advocats la tramitació del suplicatori. I ha recordat que quan el suplicatori va arribar a la cambra baixa, va presentar una sol·licitud de reconsideració sobre la seva admissió a tràmit en considerar que el Suprem no havia respectat el decret d'estat d'alarma i que, segons el reglament del Congrés, no es poden admetre el suplicatoris "que no siguin cursats i documentats en la forma exigida per les lleis processals vigents". Borràs lamenta que la Mesa desestimés la seva petició tenint en compte que "la vulneració de terminis processals és una vulneració de garanties". Borràs també es queixa que, pel context de la pandèmia, el dictamen de la Comissió de l'Estatut dels Diputats i les seves al·legacions en aquesta comissió es van fer a porta tancada. I que, el debat i votació del suplicatori en el ple d'aquest dijous també seran a porta tancada i amb la limitació presencial del 50% dels diputats. Davant d'aquesta situació, Borràs envia per correu electrònic als diputats informació sobre el seu cas abans que facin un "vot preconcebut". "Em sento en l'obligació d'adjuntar la reconsideració presentada a la Mesa així com l'enllaç de la roda de premsa que vaig fer just després de la meva compareixença en la comissió", afegeix. | Borràs envia una carta a tots els diputats del Congrés el dia abans que facin un "vot preconcebut" sobre el suplicatori |
L'Ajuntament d'Olot continua endavant amb la reclamació de pisos buits per poder-los oferir de lloguer social davant una emergència habitacional. Si fa uns dies anunciaven que a la ciutat hi ha 270 pisos que reuneixen els requisits avui s'ha sabut que ja s'han tramitat sis informes de famílies que necessiten allotjament de forma urgent i que estan a l'espera que la Generalitat els comuniqui quins habitatges són els que podran utilitzar a partir del 21 de març. "És un procés molt complex i estem anant molt endavant", admetia el primer tinent d'alcalde d'Olot, Josep Berga. Durant el 2015, l'Oficina Local d'Habitatge ha rebut un 55% més de consultes respecte l'any anterior –s'han fet 17.478 gestions- relacionades sobretot amb els ajuts de lloguer i l'assessorament jurídic. | Olot ha reclamat sis pisos buits per a famílies que tenen una emergència habitacional |
El primer Fòrum Global sobre Pneumònia Infantil reuneix a Barcelona des d'aquest dimecres i fins divendres uns 300 participants d'arreu del món, entre representants de governs i institucions, com UNICEF i Save the Children, i especialistes en malalties respiratòries. En el fòrum s'anunciarà una nova vacuna del pneumococ més assequible, de l'Institut Serum de l'Índia, i que ha d'ajudar a "arribar en aquells llocs que no tenen cobertures àmplies", ha apuntat el president del comitè directiu del fòrum, Quique Bassat. Aquest pediatra i investigador ha posat de relleu que les morts per pneumònia, que es concentren als països més pobres del món, són "absolutament" oblidades i ho ha contraposat a la crisi del nou coronavirus. El principal repte del congrés és reduir les morts per pneumònies almenys a la meitat en els propers deu anys. La pneumònia és la primera causa de mortalitat infantil al món. La causen bacteris, virus o fongs i produeix en els infants dificultats per respirar perquè els pulmons són plens de pus i líquid. L'any passat van morir 800.000 infants al món per pneumònia, un cada 39 segons. Si no s'actua, nou milions d'infants podrien morir en la propera dècada. Tot i que alguns tipus de pneumònia es poden prevenir amb vacunes i tractar fàcilment amb antibiòtics de baix cost si es diagnostiquen correctament, desenes de milions d'infants continuen sense estar vacunats. Un de cada tres infants al món amb símptomes de la malaltia no rep atenció mèdica essencial. La desnutrició, la contaminació de l'aire i la falta d'accés a les vacunes i els antibiòtics són algunes de les causes de les morts prevenibles per pneumònia. Bassat, que ha treballat com a pediatre en països on la pneumònia és un problema greu, ha afirmat que la rutina clínica dels metges que han de respondre a les necessitats de salut en aquests entorns és "absolutament frustrant". "Sabem que són malalties prevenibles, fàcilment diagnosticables i curables i, tot i això, se'ns continuen escapant moltes vides perquè no arribem a temps", ha lamentat. El president del comitè directiu del fòrum ha comparat la crisi del coronavirus amb les morts per pneumònia per posar "perspectiva" entre aquestes dues situacions. Bassat ha contraposat que, mentre que el nou virus amb origen a la ciutat xinesa de Wuhan "és primera pàgina de tots els diaris del món" -"és un problema del que ens hem de preocupar tots", ha deixat clar-, els infants que moren per pneumònia són "absolutament oblidats". "Ningú parla d'ells. I és gran part del problema", ha constatat. Aquest congrés és el primer fòrum internacional sobre pneumònia infantil i l'organitzen l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal); Save the Children; UNICEF; Every Breath Counts; la Fundació La Caixa; la Fundación Bill i Melinda Gates; USAID, Unitaid i Gavi, the Vaccine Alliance. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha assistit en l'arrancada del congrés. També hi han confirmat la participació catorze ministres de salut de diversos països africans i asiàtics. A més de la nova vacuna de més baix cost, en el fòrum també s'anunciaran compromisos polítics per part dels països més afectats per desenvolupar estratègies nacionals amb l'objectiu de reduir les morts per pneumònia. La Universitat Johns Hopkins, als Estats Units, ha desenvolupat un model segons el qual, si augmentessin els serveis de prevenció i tractament de la pneumònia, es podrien salvar les vides de 3,2 milions d'infants menors de cinc anys. A més, això crearia un 'efecte dominó' que permetria prevenir, al seu torn, 5,7 milions de morts infantils més a causa d'altres malalties, un factor que subratlla la necessitat de disposar de serveis de salut integrats. Les morts infantils a causa de la pneumònia es concentren als països més pobres del món i els qui la pateixen més són els infants que viuen en situacions de vulnerabilitat. Si es mantenen les tendències actuals, 3 milions d'infants menors de cinc anys podrien morir per pneumònia entre aquest any i el 2030. Es calcula que en la propera dècada el més probable és que el nombre de morts sigui més gran a Nigèria (1,4 milions); la Índia (880.000); la República Democràtica del Congo (350.000) i Etiòpia (280.000). Les intervencions sanitàries encaminades a millorar la nutrició, proporcionar antibiòtics, augmentar la cobertura de vacunació i impulsar la lactància materna —mesures que són claus per reduir el risc de morts infantils per pneumònia— podrien també prevenir milions de morts d'infants a causa de malalties com la diarrea (2,1 milions), la sèpsia (1,3 milions) i el xarampió (280.000). | Un fòrum internacional sobre pneumònia infantil anuncia a Barcelona una nova vacuna més assequible |
Un operatiu policial està en marxa a Barcelona per desarticular una organització criminal que es dedicava a cometre delictes contra el patrimoni. Serien els responsables d'uns 70 robatoris amb força en pisos de la capital catalana i de l'entorn metropolità, segons han confirmat a l'ACN fonts policials. Ja hi ha almenys set detinguts. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional estan actuant conjuntament en aquest dispositiu des de les 9 hores, amb més de 200 agents desplegats i desenes de furgons. Els policies registren un institut abandonat al barri de Vall d'Hebron, on es va rodar la sèrie 'Merlí'. L'edifici està ocupat per desenes de persones, activistes però també famílies georgianes, entre les quals hi ha els membres del grup criminal. L'operació, de fet, porta per nom "Merlí". S'esperen una vintena de detinguts. (Aquesta notícia actualitza l'anterior amb el mateix titular amb més dades sobre el dispositiu) Les actuacions estan sota secret de sumari. El cas el porta el jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona. L'operatiu serà llarg per l'elevat nombre de persones que ocupen l'institut. | ACTUALIZACIÓ:En marxa un operatiu policial a Barcelona contra un grup de lladres de pisos responsable d'uns 70 robatoris |
La nova taxa turística i l'adequació de l'IBI a la revisió cadastral, entre els impostos que haurien de propiciar més ingressos ACN Barcelona.-El govern municipal de Barcelona ha presentat aquest divendres les grans línies de la seva proposta de pressupost per al 2020, uns comptes que creixen, respecte a la pròrroga pressupostària actual, un 9,2% ens els ingressos i un 9,5% en les despeses, i se situen en 2.898 MEUR. El recàrrec sobre la taxa turística, que depèn d'una modificació legislativa que s'hauria d'aprovar al Parlament, i l'adequació de l'impost de Bens Immobles (IBI) a la revisió cadastral, que tot i fer reduir el tipus incrementarà la recaptació anual per la supressió dels topalls, són alguns dels factors que contribuiran a fer créixer el pressupost, a banda d'un augment de transferències de l'Estat, la modificació de l'impost de vehicles, la taxa de clavegueram o la introducció d'una nova taxa de residus. L'actual equip de govern preveu un augment del 9,2% en la partida d'ingressos provinents, en part, de la transferència de l'Estat, fins als 83,5 MEUR més, que seria efectiva si hi hagués pressupost al govern espanyol, i per una adequació als nous valors cadastrals després de la revisió del 2015. La regidora de Comerç i Mercats, Règim Intern i Hisenda, Montserrat Ballarín, ha explicat que s'ha reduït el tipus impositiu, del 0,75% al 0,66% però que amb la supressió dels topalls existents es podran ingressar 43 MEUR més, un 5,46% més que la mitjana de l'any passat. Per posar un exemple, Ballarín ha especificat que un pis de 85 metres quadrats amb un valor cadastral de 57.000 euros podia pagar 40 euros més d'IBI a l'any que un pis de 103 metres quadrats i 70.000 euros de valor cadastral. Ballarín ha assegurat que a ''molts, baixarà'' però que a alguns, l'impost els augmentarà. Des del govern municipal també plantegen l'eliminació de la bonificació per domiciliació bancària però mantindran els ajuts a les rendes baixes, viduïtat o famílies monoparentals que cada any té un impacte de més de 2 MEUR beneficiant a més de 10.000 famílies. En aquest àmbit, el govern municipal també pretén desplegar un recàrrec de l'IBI als pisos buits, una aplicació possible de regular per ordenança municipal després del reial decret en matèria d'habitatge que tenia en compte aquesta opció. Ballarín però, no ha especificat com seria aquest recàrrec. En el capítol d'ingressos, el govern municipal preveu també créixer en 57,2 MEUR per impostos en l'ocupació de l'espai públic, la modificació del funcionament de l'àrea verda i blava i per l'aplicació del recàrrec sobre la taxa turística. L'equip proposa introduir una nova taxa per regular l'estacionament de vehicles a l'àrea verda i blava en funció del nivell de contaminació dels vehicles amb un sistema de tarifes que tindrà un component fix i un component variable en funció del tipus de vehicles. En matèria de turisme, el govern municipal preveu recaptar un recàrrec a la taxa turística tot i que aquest canvi depèn del Parlament de Catalunya. Jordi Martí, regidor de Presidència, Pressupost i Pla de Barris, ha assegurat que amb el pressupost, i tenint en compte que aquests ingressos no depenen pròpiament del consistori, han estat ''molt curosos'' i han introduït una xifra ''raonable'' per evitar ''enganxar-se els dits''. Ha reconegut que cal un debat amb el sector i els operadors i que no es començarà a recaptar ni invertir fins que el Parlament no aprovi el canvi legislatiu necessari per tirar-ho endavant. Pel que fa a les inversions, l'ajuntament preveu un augment de la inversió fins als 549,8 MEUR amb un impuls de la transformació urbanística i espai públic de 169,5 MEUR i 121 MEUR destinats a habitatge. En aquest sentit, Martí ha destacat que són diners que es destinaran principalment ta la construcció d'habitatge públic, a més d'invertir 25 MEUR més destinats a l'adquisició de sol o immobles, una política que segons el regidor, va ser molt activa al darrer mandat. Martí ha destacat que també comença a cobrar importància la partida de manteniment per a infraestructures ja construïdes anys enrere que requereixen inversió. S'ha calculat destinar-ne 78,2 MEUR. Negociacions Jordi Martí ha explicat que els objectius dels pressupostos són els ''objectius del mandat'' i malgrat reconèixer que hi ha indicadors que apunten ''al fre'' s'ha apostat per un pressupost expansiu per ''posar tota la carn a la graella'' per lluitar contra les desigualtats i donar resposta a l'emergència climàtica. Martí ha explicat que el proper tràmit serà plantejar els comptes als grups per començar-ho a negociar per la qual cosa preveu ''diferents escenaris''. Martí però, ha volgut desvincular l'aprovació del pressupost del consistori barceloní a l'aprovació dels comptes del govern català, malgrat reconèixer que el recàrrec de la taxa turística podria dependre també de la llei d'acompanyament de pressupostos. Martí ha recalcat que els pressupostos municipals i de la Generalitat són ''totalment diferents'' i que s'han de negociar ''en termes de ciutat i de país'', malgrat aquests petits vincles. Per això, ha assegurat que el govern farà ''tot l'esforç possible'' perquè tots els debats arribin ''a bon port''. Destaca l'avantatge que suposa aprovar pressupostos però en canvi, assegura que ''en cap cas'' es barrejarà la negociació d'un i altre, un tema pel qual creu que hi ha ''acord unànime'' per part dels grups polítics implicats. Terminis El govern municipal preveu presentar les ordenances fiscals aquest mes d'octubre, i també aprovar-les provisionalment al ple d'aquest mateix mes. L'aprovació definitiva la preveu pel desembre. Els pressupostos confia en aprovar-los en comissió al novembre perquè surtin aprovats pel ple del mes de desembre. | El govern de Barcelona planteja un pressupost per al 2020 amb un increment del 9,5% respecte a la pròrroga |
Un motorista ha mort aquest dimecres al matí en una sortida de via a l'A-2 al Bruc (Anoia), segons ha informat el Servei Català de Trànsit. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís a les 6.50 hores. L'accident ha estat al quilòmetre 569 de la carretera, en sentit Barcelona. Amb aquesta ja són 27 les persones que han mort aquest any a la xarxa viària interurbana. S'han activat quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra i dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Hi ha restriccions a l'A-2 al Bruc a causa de l'accident i es fan desviaments per una via lateral. | Mor un motorista en una sortida de via a l'A-2 al Bruc |
El concert del saxofonista nord-americà Kamasi Washington, acompanyat de la seva banda, previst per aquest dimarts al Teatre Coliseum ha estat cancel·lat, segons ha informat Clipper's Live, promotora del Room Festival. L'organització del festival ha anunciat que procedirà a la devolució automàtica de les entrades ja adquirides. El concert, que tenia lloc en el marc del Room Festival, servia per presentar el disc 'Heaven and Earth', publicat al juny'. Nascut a Los Angeles el 1981, Kamasi va estudiar etnomusicologia a UCLA i després va col·laborar amb icones del jazz (McCoy Turner, Stanley Clarke) i d'altres gèneres de la música negra (Snopp Dogg, Quincy Jones ...). | Kamasi Washington cancel·la el concert d'aquest dimarts al Teatre Coliseum de Barcelona |
Subsets and Splits