text
stringlengths
14
24.3k
summary
stringlengths
1
163
La diputada de JxSí i exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha estat rebuda al ple del Parlament amb aplaudiments per part dels diputats independentistes. Rigau ha decidit assistir a la sessió plenària de la tarda en haver quedat alliberada per aquest dijous després de finalitzar les declaracions del judici del 9-N. Durant el matí i durant el dimecres, l'exconsellera va estar-s'hi al TSJC i no va poder acudir al ple que s'hi celebra al Parlament. En entrar al saló de sessions, els diputats de JxSí i el Govern s'han posat de peu i han aplaudit. Els membres de la CUP també s'han sumat als aplaudiments, i a la diputada de CSQP Hortènsia Grau també se l'ha vist fer-ho. En arribar al seu escó, Rigau ha agafat la petita urna que romania des de dimecres al seu lloc i l'ha aixecada en senyal de agraïment. Després ha estat parlant amigablement amb els seus companys de grup.
Els diputats independentistes reben Rigau amb aplaudiments al ple del Parlament
La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha donat llum verda al pla que ha de permetre la instal·lació a Igualada del Centre Europeu de la Pell de Qualitat al costat de l'actual Museu de la Pell i Comarcal. El nou centre ocuparà dues antigues adoberies que ja han estat rehabilitades i estan situades a la cantonada del Camí del Rec amb el carrer Doctor Joan Mercader. Urbanisme ha aprovat requalificar les dues adoberies que tenien usos industrials com a equipaments públics perquè puguin acollir el nou centre. L'objectiu de l'Ajuntament d'Igualada és recuperar i regenerar el patrimoni industrial del barri del Rec i potenciar la projecció de la indústria adobera del municipi.
Llum verda a la instal·lació del Centre Europeu de la Pell de Qualitat a Igualada
Una cinquantena de persones convocades per Societat Civil Catalana (SCC) ha tallat aquest divendres la Via Augusta de Barcelona a l'accés dels Túnels de Vallvidrera. L'entitat ha impulsat una acció reivindicativa "contundent" per denunciar els prop de 150 dies que grups independentistes tallen la Meridiana. El president de SCC, Fernando Sánchez Costa, ha assegurat que els independentistes que protesten a la Meridiana "entorpeixen" la vida de la ciutadania i que amb l'acció a la Via Augusta volen instar el Govern a actuar. "SCC ha dit que s'ha acabat que l'independentisme faci el que vulgui a Catalunya com si fos de la seva propietat. Nosaltres posem el mirall per posar pàgina i recuperar la convivència", ha argumentat Sánchez Costa. El tall a la Via Augusta ha començat a les 19h i ha acabat puntualment trenta minuts després. La cinquantena de persones que s'han mobilitzat han mostrat una pancarta sota el lema 'Tallem els talls, solidaritat amb els afectats pels talls de la Meridiana'. També hi havia cartells que explicaven que feien l'acció reivindicativa com a conseqüència dels talls dels "separatistes". Durant els prop de 30 minuts que ha durat l'acció reivindicativa agents de la Guàrdia Urbana han derivat el trànsit dels laterals de la Via Augusta i no s'ha produït cap mena d'incident. El president de l'entitat constitucionalista ha retret a les administracions que permetin les mobilitzacions a la Meridiana. "Si la protesta a la Meridiana hagués estat diàriament en una altra zona de Barcelona, fa molt temps que s'hagués dissolt", ha manifestat. Així mateix, Sánchez Costa ha dit que Societat Civil Catalana "planta cara" de forma cívica "per una Catalunya de tots i per a tots. Per això ha dit que han apostat per una "batalla democràtica" al carrer i a les institucions. Finalment, el líder de l'entitat ha criticat la "doble vara de mesurar" de les administracions catalanes per permetre als independentistes "tallar les vies durant 2 hores" i en canvi a SCC "només 30 minuts". Tot i això, Sánchez Costa ha subratllat que no volen "entorpir" i que no creuen que el camí sigui tallar carreteres perquè sinó no hi ha "convivència democràtica". "Demanem igualtat de tracte i que es posi fi als talls de vies a Catalunya", ha apuntat. Societat Civil Catalana ha explicat que després d'aquest tall estudiaran si impulsen altres accions reivindicatives.
Una cinquantena de persones de SCC talla la Via Augusta en protesta per les mobilitzacions a la Meridiana
Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre persones per la seva presumpta relació amb un crim que va tenir lloc el 28 de juny a les immediacions d’una zona d’oci de Cornellà de Llobregat. Entre els arrestats hi ha una dona que seria la presumpta autora material de l’apunyalament mortal. Els Mossos van rebre un avís passades les sis del matí perquè hi havia una dona greument ferida amb signes de criminalitat. La dona va ser traslladada a un centre hospitalari on va morir poc després a causa de les greus ferides sofertes. Al llarg de la investigació, les persones presumptament implicades haurien estat amagades per membres de la seva família, canviant-los repetidament de domicili per dificultar la seva localització, fins al punt de traslladar-se temporalment a un altre país per eludir l’acció de la justícia. Les accions policials emparades en resolucions judicials han conclòs amb la detenció d’un home i una dona, de 30 i 26 anys, el dia 16 de setembre per la seva relació amb els fets. L’endemà els agents van detenir una dona i un home, de 32 i 33 anys. Aquesta dona seria la presumpta autora material de l’assassinat. Tots els arrestats són de nacionalitat espanyola i veïns de Gavà i Viladecans. Els detinguts passen aquest dissabte a disposició judicial.
Detinguda la presumpta homicida d'una dona prop d'una discoteca de Cornellà de Llobregat al juny
Vall aposta perquè les empreses proveïdores deixin de competir i s'uneixin per complementar-se i sobreviure ACN Barcelona.-El Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya (CIAC) calcula que el nombre de vehicles de propietat podria caure un 80% el 2030 pels canvis d'hàbits entre els més joves, que ja no prioritzen la compra d'un cotxe, i també entre la població més adulta. Així ho ha explicat el president de l'entitat, Josep Maria Vall, en la presentació del Pla Estratègic 2020-2024, on ha augurat que el vehicle del futur serà "electrificat, autònom, compartit, connectat, actualitzat, amb menys gasos i soroll i més accessibles". Vall ha apostat per la unió entre empreses proveïdores en el sector i que passin de competir a complementar-se. En cas contrari, ha dit, podrien desaparèixer en els pròxims anys. Vall ha pronosticat que per als vehicles de futur ni tan sols caldrà carnet de conduir i seran els fabricants els responsables que el trajecte es desenvolupi amb normalitat. "Veurem que no necessitem un cotxe per a nosaltres mateixos sinó un modus per a la mobilitat personal", ha assenyalat el president del CIAC, que ha afegit que els concessionaris seran multimarca i passaran a vendre serveis de mobilitat i no vehicles. A més, ha explicat que la tendència s'encamina cap a uns vehicles "hiperconnectats" –tots ells ho estaran entre els anys 2030 i 2035- i ha apuntat que la ciberseguretat serà un element molt important com per exemple ho és ara per a telèfons mòbils o ordinadors. Amb tot, però, ha advertit que a Catalunya i Espanya és "molt deficitària" en infraestructures "no només de 4G sinó de 5G", ha dit. Per tipus d'energia, ha augurat que al 2040 només un 30% dels vehicles del mercat funcionaran amb bateries elèctriques, un 25% seran híbrids, un 23% funcionaran amb hidrogen i un 22% encara es mouran amb motors de combustió. Es tracta d'un escenari que queda lluny dels objectius del govern espanyol, que va plantejar prohibir els vehicles de gasolina i dièsel a partir del mateix any. I és que entre les dificultats per a la implementació del cotxe elèctric Vall ha apuntat, entre d'altres, a la manca de fabricants de bateries a nivell europeu, el reciclatge quan han acabat la vida útil i a la curta autonomia dels vehicles. Un fabricant de bateries a Catalunya "sí o sí" El president del CIAC s'ha mostrat "optimista" de cara a la recerca de nous inversors per a la planta de Nissan i ha subratllat la necessitat que vingui un fabricant de bateries a Catalunya "si o sí" i "independentment" que s'instal·li als terrenys que deixarà la marca nipona. En aquest sentit, no ha tancat la porta que finalment pugui ser un fabricant de vehicles elèctrics però per a això ha insistit que cal un productor de bateries proper per no haver de comprar-les a l'exterior. De moment, però, ha dit que no coneix cap marca a Catalunya o Espanya que pogués assumir aquesta funció, tot i que sí components, com per exemple Ficosa. D'altra banda, el president del CIAC ha explicat que el entre el 90% i el 100% dels treballadors que van ser inclosos en un ERTO com a conseqüència de l'aturada de l'activitat per la pandèmia ja han tornat a la feina i les empreses han pogut recuperar els tres torns. Sobre el Centre de Formació Professional de l'Automoció de Martorell, Vall ha lamentat que després de més de sis o set anys continuï sense cap gestor al capdavant. A més, ha criticat que no hagi tirat endavant "per temes polítics" i s'ha mostrat a l'expectativa sobre una nova licitació. "No sé si arribarà un moment que s'ajuntaran els astres i el centre tirarà endavant", ha comentat. Per ara, ha descartat que el CIAC es postuli per assumir-ne la gestió, tot i que ha admès que ho faria per "ganes per desencallar la situació". En tot cas, ha garantit que el CIAC estarà al costat de qui finalment en resulti adjudicatari. Pel que fa el Pla Estratègic 2020-24, elaborat al llarg de tot l'any passat i que s'havia de presentar al març, el CIAC ha canviat la seva estructura i estarà format per sis àrees: Competitivitat Industrial, Formació i Talent, Innovació de Producte, Logística, Noves Oportunitats de Negoci i Mobilitat i Sostenibilitat”.
El Clúster de l'Automoció calcula que el 2030 pot haver-hi un 80% menys de vehicles de propietat
Hard Rock va presentar a finals de la setmana passada a la Generalitat la documentació necessària per continuar amb la llicència per al projecte de casino que vol instal·lar al Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou. Segons ha pogut saber l'ACN, la multinacional nord-americana va lliurar dins del termini establert el pla de desenvolupament constructiu, la documentació referent a una ampliació de capital i els contractes de finançament d'aquesta ampliació. El proper pas per als inversors serà formalitzar la compra dels terrenys del CRT a l'Incasòl, just després que l'empresa pública els hagi adquirit a La Caixa. Tot plegat s'haurà de fer abans del 5 de maig. El passat 5 de desembre Hard Rock va demanar una pròrroga de tres mesos de la llicència de casino a la Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat, que depèn del Departament d'Economia. La petició es va acceptar i la nova data límit per presentar la documentació de manera presencial era el 5 de març. L'empresa disposava de 24 hores més per fer-ho telemàticament. Des d'Economia han assegurat que la informació es va lliurar dins del període fixat. El Departament també ha apuntat que la documentació detalla terminis de construcció del complex d'oci i turisme, així com de l'ampliació de capital que l'administració requeria a l'empresa per tenir garanties de solvència. El proper pas que haurà de fer la companyia nord-americana és tancar la compra dels terrenys, propietat de La Caixa. Per fer-ho, primer els adquirirà l'Incasòl per, en una operació "d'unitat d'acte", vendre'ls a Hard Rock. El passat 3 de març, el Govern va autoritzar l'Incasòl a iniciar el procés de compra per un import de 120 MEUR. Prèviament, Hard Rock es va comprometre per escrit a adquirir-los a l'empresa pública "no més tard" del 5 de maig. L'executiu va subratllar que, si no s'acabés produint la venda, no es procediria tampoc prèviament a la compra dels terrenys, i va garantir que el tràmit "no suposarà cap cost econòmic per al Govern". Des d'Economia també s'ha informat que Hard Rock haurà de demanar una altra sol·licitud per operar el casino tres mesos abans de l'obertura de l'establiment.
Hard Rock presenta la documentació necessària a la Generalitat per continuar amb el projecte del casino
Els establiments turístics de la Costa Daurada han complert les previsions fetes per Setmana Santa i han arribat a una mitjana d'ocupació hotelera d'entre el 80% i el 85%. Els esdeveniments esportius programats per aquestes dates, que atreuen més de 20.000 nens i joves, acompanyats de les seves famílies, han estat el principal motor de l'ocupació turística. Segons dades de l'Associació Hotelera Cambrils-Salou-La Pineda, enguany han obert 55 hotels, 10 menys que l'any passat, tot tenint en compte que enguany Pasqua ha estat molt primerenca, a diferència de l'any passat, quan va caure a mitjans d'abril, quan la destinació de platja i sol comença a cridar més l'atenció. Les cases rurals de les Terres de l'Ebre han tingut una mitja ocupació fins Dijous Sant i han fregat la plena ocupació en els dies forts de Setmana Santa, entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua. Assegurar l'estabilitat política El president de l'Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, Xavier Roig, ha fet una crida "al seny" i perquè hi hagi estabilitat política i social a Catalunya, tot i que des de l'entitat es nega que la situació estigui afectant les reserves. Segons Roig, tots els turistes que han escollit la Costa Daurada com a destinació per passar uns dies per Setmana Santa "han estat benvinguts i han estat a gust": "ningú recorda si els hem parlat en català, castellà, francès o anglès, i això és positiu", ha afirmat Roig, que ha assegurat que els turistes se'n van "contents" i "sense saber pràcticament on han estat i què ens passa aquí", en referència al context polític actual a Catalunya. A més, ha reclamat que els "conflictes polítics i socials" no facin mal a "la feina feta" els darrers anys en el sector turístic. Un 60% de llits disponibles a la Costa Daurada Enguany, són, aproximadament, uns 55 establiments hotelers que tenen obertes les seves portes durant aquest període, unes 31.500 places, la qual cosa representa el 63% del total de llits disponibles. Entre Divendres Sant i dissabte, els hotels van arribar al 95% d'ocupació. En canvi, pocs turistes van fer entrada Dijous Sant, mentre que aquest diumenge l'ocupació també va a la baixa. Entre els motius que els han portat a obrir les portes aquests dies hi ha la celebració de múltiples tornejos esportius als municipis del centre de la Costa Daurada. Paral·lelament, el turisme sènior, amb el programa de l'IMSERSO, també ha aportat una part important de visitants. Els esdeveniments esportius han estat protagonistes per segona temporada consecutiva, després d'haver desvinculat la Costa Daurada del festival Saloufest, que atreia durant tres setmanes milers d'estudiants britànics. Des del 24 de març, milers d'esportistes de totes les edats han participat en múltiples competicions com el 'Mundialito' de futbol, amb 300 equips; la Mare Nostrum Cup de futbol, amb 232 equips i uns 3.000 participants; la Costa Daurada Cup de futbol amb 148 equips; la Mare Nostrum Cup "Ciutat de Reus" de bàsquet, amb 204 equips i 2.000 participants i el Torneig TGN Bàsquet, amb 66 equips i uns 800 participants. A banda, a Cambrils s'ha disputat la competició internacional de balls de saló "I Iberica Dancesport 2018" i el campionat d'Espanya per a la Classe Internacional Optimist, organitzat pel Club Nàutic Cambrils. El turisme de Setmana Santa, a banda dels participants dels turistes sènior als esdeveniments esportius –vinguts d'arreu, també d'Amèrica o Àsia, i turistes sènior, venen de diferents punts de Catalunya, de l'Aragó, Navarra, el País Basc o França. Cases rurals de les Terres de l'Ebre A les Terres de l'Ebre, s'ha registrat, com és habitual any rere any, una ocupació desigual als dies previs a Divendres Sant. Així, els allotjaments integrats en l'Associació de Turisme Rural de les Terres de l'Ebre (Aturebre) s'han tornat a omplir durant l'última part de la Setmana Santa, entre dijous i dilluns. En canvi, les reserves no han sobrepassat el 30% durant la primera part del període festiu. D'altra banda, alguns dels establiments turístics ubicats dins del delta de l'Ebre han arribat a penjar el cartell de complet, mentre que a les zones de la plana interior del Baix Ebre i el Montsià els ha costat més assegurar reserves. Juanjo Bel, portaveu d'Aturebre, ha explicat que "primer s'omple el delta, però com que hi ha excés de demanda, i s'omple dos mesos abans, a poc a poc es va omplint l'interior".
Els esdeveniments esportius asseguren un 85% d'ocupació als hotels de la Costa Daurada en una Pasqua primerenca
L'Ajuntament de Terrassa comença dimecres les obres per assegurar l'estabilitat de la coberta de l'aparcament del Portal de Sant Roc. L'actuació arriba després que un informe de la UPC hagi alertat sobre la inestabilitat d'algunes parts del pàrquing soterrat. Durarà sis mesos i afectarà les cruïlles del carrer Cisterna i de la Rambla d'Ègara. La tercera tinenta d'alcalde de la ciutat, Lluïsa Melgares, assegura que "les actuacions s'han pensat de manera que tinguin el menor impacte possible per als vianants i els comerciants de la zona, sobre tot durant la campanya de Nadal". En aquest sentit s'ha compromès a donar el màxim recolzament als comerciants dotant l'espai de nous elements ornamentals, música i ambientació. La primera de les actuacions, que es posa en marxa, se centra en les obres de reforç de l'estructura de la coberta a la cantonada del carrer Major i el carrer de la Cisterna. Per facilitar al màxim la circulació dels vianants cap al Portal de Sant Roc, aquestes obres, que seran visibles des de l'exterior, s'executaran en tres fases que no se solaparan. En primer lloc, s'habilitarà un vial per sobre de la vorera per desviar el trànsit dels vehicles que surtin de l'aparcament de la plaça Vella pel carrer Major fent el gir a la dreta cap al carrer de la Cisterna, des d'on fer una ruta cap al carrer d'Iscle Soler i girar cap a la Rambla d'Ègara, des d'on podran girar a la dreta o travessar-la per circular de baixada. La segona actuació es concentrarà a l'interior de la zona central de l'aparcament i consistirà en un reforç de l'apuntalament que garantirà el compliment de la normativa actual per a la càrrega admissible de vianants, fins que es prengui una decisió sobre els futurs usos d'aquest espai. S'està treballant amb la UPC per veure quines són les mesures d'intervenció en l'espai necessàries per a garantir la seguretat. La darrera intervenció es farà a la coberta sota la cruïlla de la Rambla d'Ègara amb el Portal de Sant Roc. Es farà un reforç de l'estructura. La voluntat del consistori és iniciar aquesta fase passada la campanya de Nadal, després que un nou informe específic de la UPC concreti l'actuació necessària.
Comencen les obres per assegurar l'estabilitat de la coberta de l'aparcament del Portal de Sant Roc de Terrassa
El portaveu del Partit Demòcrata (PDeCAT) al Senat, Josep Lluís Cleries, ha valorat la situació a l'Aeroport d'El Prat, després de les noves cues, aquest dilluns al matí. En una entrevista a l'ACN, el senador ha carregat contra la gestió per part de l'Estat, i ha criticat que els "desapareguts" de la situació són el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. "Es veu que són més importants les vacances que allò amb què ens inflen el cap sobre resoldre els problemes reals dels catalans", ha opinat Cleries, que ha constatat que "si pels problemes reals dels catalans no hi vetllem nosaltres, estem absolutament perduts". En aquest sentit, el portaveu del PDeCAT al Senat ha afegit que "els grans protagonistes d'atacs al turisme són el ministre de Foment i AENA". Segons Cleries, el que s'està vivint a l'Aeroport d'El Prat "és el paper que té l'Estat amb Catalunya normalment", després que les llargues cues per passar els vigilants de seguretat hagin tornat de nou, aquest dilluns a la matinada, per la vaga dels treballadors d'Eulen, hores abans de la primera aturada parcial del dia. En aquesta línia, el portaveu del PDeCAT al Senat ha criticat que el secretari d'Estat d'infraestructures, Julio Gómez-Pomar, hagi trigat 14 dies a intervenir en la situació a El Prat. Cleries, d'altra banda, ha defensat l'actuació del Govern i ha recordat que el PDeCAT ja ha demanat que l'executiu espanyol doni explicacions tant al Congrés com al Senat. A més, Cleries ha assegurat que "el gran protagonista en atacs al turisme són el ministre de Foment i AENA, perquè no hi ha hagut cap atac més gran al turisme, i més malestar cap al turisme, que el que ha generat aquests dies l'Estat en la situació de l'Aeroport de Barcelona". El portaveu del PDeCAT s'ha expressat així després de la polèmica per les accions del col·lectiu juvenil de l'esquerra independentista Arran, que va assaltar un bus turístic i va punxar rodes de bicicletes de lloguer. L'organització juvenil va negar que els atacs fossin "turismofòbia" ja que "el problema no és el turisme sinó el model turístic".
Cleries (PDeCAT) sobre l'Aeroport d'El Prat: "Si pels problemes dels catalans no hi vetllem nosaltres estem perduts"
L'Ajuntament de Vilanova de Sixena ha presentat un escrit al Jutjat de primera instància número 1 d'Osca demanant que autoritzi mitjançant una resolució motivada a la Guàrdia Civil –exercint com a policia judicial- l'entrada al Museu de Lleida "en el dia i hora que fixi" i "amb l'ús de la força si fos necessari" per tal d'endur-se la peça de les 44 originàries del Monestir de Sixena que encara resta al museu lleidatà, en concret la pintura de 'la Immaculada'. Així, l'advocat del consistori oscenc, Jorge Español, sol·licita que la Guàrdia Civil pugui entrar de nou al Museu de Lleida, acompanyada de la pèrit judicial i de la resta de pèrits convenients i amb la presència d'advocats i procuradors tant catalans com aragonesos, però "sense la presència de cap càrrec polític" ni al museu lleidatà ni al Monestir de Sixena en el dia que estableixi la jutge, per tal que "no es repeteixi el que va passar l'11 de desembre" passat durant el trasllat de les altres 43 peces a Sixena. En aquest sentit, l'advocat demana al jutjat que avisi els responsables polítics que en cas d'acudir a un o altre espai podrien estar cometent un delicte de desobediència a l'autoritat judicial. L'advocat de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena vol que el Jutjat d'Osca torni a autoritzar a la Guàrdia Civil un nova entrada al Museu de Lleida per tal que el cos, acompanyat per pèrits, procuradors i advocats, pugui endur-se el quadre de 'la Immaculada' que el museu lleidatà no va poder entregar l'11 de desembre passat, quan es va fer efectiu el trasllat a l'Aragó de 43 de les 44 peces procedents del Monestir de Sixena. Aquell dia, el Museu de Lleida no va poder lliurar la peça que faltava en no saber aleshores on es trobava tot i que dies més tard la va localitzar a les dependències del Bisbat de Lleida. Cal recordar que el museu lleidatà va trametre un escrit al Jutjat d'Osca comunicant-li la troballa i posant-se a la seva disposició per tal de fer efectiva l'entrega de la pintura. Així mateix, l'advocat de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, reclama al jutjat que l'entrega de la peça es porti a terme "sense la presència de cap càrrec polític, ni al Museu de Lleida ni al Monestir de Sixena", tal com sí va succeir l'11 de demsebre. D'aquesta manera, vol evitar que "es torni a polititzar" el que era "un acte judicial" amb la "indeguda presència" -aquell dia-, d'entre altres, de l'alcalde de Lleida i del director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat "quan va arribar la policia judicial al Museu de Lleida", de la mateixa manera que va succeir al Monestir de Sixena "quan va arribar el camió escoltat per la policia judicial" i que va ser rebut per la consellera aragonesa d'Educació, Cultura i Esports i pel director de Patrimoni Cultural del govern d'Aragó, a més d'altres autoritats aragoneses. I és que segons Jorge Español, "en àmbits judicials aquella presència de polítics no va agradar gens" i, per tant, "no ha de tornar a repetir-se ja que es tracta d'un assumpte estrictament judicial i no polític". "Els polítics, d'un o altre signe i ja siguin catalans o aragonesos, han de donar exemple i mantenir-se al marge en senyal de respecte a la independència del poder judicial".
Vilanova de Sixena demana que la policia pugui entrar de nou al Museu de Lleida per endur-se la peça que no va lliurar
Una grua s'ha instal·lat aquest dilluns a primera hora del matí davant el número 132 del carrer Saragossa de Barcelona, que va patir un incendi el dia 1 de novembre passat i en el qual van morir dues persones. El trànsit entre el carrer Escipió i la Ronda de General Mitre ha quedat tallat per poder desenvolupar els treballs de desenrunament dels pisos afectats, una situació que s'allargarà uns 4 dies. Segons han explicat els operaris, són tasques d'urgència que es duran a terme per poder fer una avaluació de l'estat de la finca. A dia d'avui, els veïns del bloc, amb un total de 16 pisos, encara no han pogut tornar a casa i els tres negocis, una perruqueria, un bar i una immobiliària, romanen tancats. Segons han explicat fonts dels Mossos d'esquadra, l'informe recull que l'incendi va començar a una estança del sisè però no s'ha pogut concloure una causa clara de l'origen del foc. El succés va tenir lloc el matí del dia 1 de novembre i van morir un home de 93 anys, el mateix dia, i un jove de 18, 5 dies més tard, després d'haver ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron amb cremades a més del 50% del cosa.
Comencen les tasques de desenrunament a l'edifici incendiat al barri del Putxet
L'exjutge i exsenador per ERC Santiago Vidal i l'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) declararan davant del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona el 13 de febrer en lloc del 14, com estava previst. El magistrat que porta el cas ha canviat la data per petició d'un dels advocats dels investigats citats. Així, Vidal declararà el 13 de febrer a les 16.00 h, mentre que Viver-Pi i Sunyer ho farà a les 17.00 h. De moment no s'ha comunicat que hi hagi hagut canvis per a les altres citacions. El diumenge 11 de febrer a la tarda declararan l'excap del gabinet de la Conselleria de Governació, Jordi Cabrafiga (16.00 h); el director de l'àrea de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Generalitat, Luis Domingo (16.20h); el director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI), Valentín Arroyo (16.40h); José María Reig Sevilla (17.00 h), i Antonio Jesús Vargas Castillo, (17.20 h). En tots els casos, ho faran en qualitat d'investigats. El jutjat d'Instrucció número 13 investiga, en total, una trentena de persones pels delictes de revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació, entre d'altres, en relació a la preparació del referèndum de l'1 d'octubre. La causa es va obrir després d'unes manifestacions de l'exsenador i exjutge Santiago Vidal sobre el procés.
Santiago Vidal i Carles Viver-Pi i Sunyer declararan el 13 de febrer en lloc del 14
Les comportes del pantà d'Oliana (Alt Urgell) s'han obert aquest dimecres per alliberar espai en previsió que en els dies propers pugui tornar a ploure al Pirineu. La mesura s'ha pres després que l'embassament hagi arribat, gairebé, al 95 per cent de la seva capacitat; una situació que contrasta amb la del diumenge passat, quan estava al 68 per cent. Concretament, s'estan deixant anar 61,80 metres cúbics per segon d'aigua, els quals van a parar al pantà de Rialb (Noguera), que actualment compta amb unes reserves de prop del 80 per cent. A banda de la quantitat que es desembassa, cal tenir en compte que aquests dies també s'està aprofitant per turbinar aigua "al màxim" amb la finalitat de produir electricitat hidroelèctrica, segons han indicat fonts de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).
Obren les comportes del pantà d'Oliana per alliberar part de la seva capacitat per si torna a ploure en els pròxims dies
El veí de Mataró jutjat per matar Piedad Moya, la seva exparella, i fer-ne desaparèixer el cos el 2014 ha negat "rotundament" aquest dilluns en el judici haver-la assassinat. "És la mare de les meves filles", ha afegit Mohamed T. davant el jurat popular. L'acusat, que només ha respost a les preguntes del seu advocat, també ha afirmat que "mai" va pegar la dona ni les filles i ha assegurat que, després de la separació, la relació era "normal". Els familiars, en canvi, han afirmat que la controlava i l'havia maltractat i que, després de la ruptura, la va assetjar. Tant la família de Piedad Moya com la fiscalia demanen 15 anys de presó per a l'acusat per un delicte d'homicidi. Per l'ocultació del cos, l'acusen d'un delicte contra la integritat moral, pel qual el Ministeri Públic demana un any i vuit mesos de presó i l'acusació particular, dos anys. Fins ara ningú ha trobat el cos de Piedad i la família de la víctima sospita que està enterrat en un pou d'una finca familiar de Dosrius (Maresme). "La pregunta és obligada. Va matar Piedad?", ha dit l'advocat de la defensa en mig del seu interrogatori a Mohamed T. en el judici que va arrancar divendres passat a l'Audiència de Barcelona amb l'elecció del jurat popular. "No, rotundament no. És la mare de les meves filles", ha respost l'acusat dels delictes d'homicidi i integritat moral, que va estar en presó provisional per aquests fets del maig del 2014 al setembre del 2016, quan va quedar en llibertat en espera del judici. Mohamed ha explicat que el 4 d'abril del 2014, quan va desaparèixer Piedad Moya, havia anat a treballar a primera hora i, cap a les 10 del matí, va anar a Hisenda, des d'on va conversar per telèfon amb la víctima per parlar sobre les filles i diners. Més tard, van tornar a parlar i, segons li semblava recordar, va tornar a treballar. L'advocat li ha demanat per la freqüència i els motius de les seves visites a la finca de Dosrius. L'acusat ha explicat que hi anava "en qualsevol moment" que tenia lliure, "cada dos o tres dies, per fer-hi feinetes i donar menjar a uns animals que hi tenia". A més, anava a buscar estris de jardineria que hi tenia guardats sempre que els necessitava, com un tallagespa, desbrossadores i tisores. També ha afirmat que no estava molt pendent del telèfon mòbil. Aquestes explicacions són segurament per justificar els diversos viatges el dia que va desaparèixer la víctima a la finca de Dosrius, on hi va passar diverses hores, segons la instrucció del cas. A més, segons la investigació, a la finca no existien els gossos a qui va donar menjar. Precisament, la fiscal tenia previst en el seu interrogatori incidir si era habitual que anés tan sovint a Dosriurs. En la lectura de preguntes que tenia preparades, i que quedaran sense resposta, li volia demanar per les dues vegades que va anar a la finca el 4 d'abril; per què hi era aquella matinada i com és que hi va tornar els dies posteriors en diverses ocasions. Preguntat pel seu advocat per què va mentir quan va ser cridat a la comissaria i va assegurar que feia quinze dies que no parlava amb Piedad, ha explicat que es va "espantar" perquè ella l'havia avisat que, si li continuava trucant o enviant missatges, el denunciaria. Sobre la relació amb les filles, ha reconegut que "xocava" amb la gran "pel tema de l'educació". Mohamed ha admès que havia intentar apartar Piedad de la seva família perquè tenien "problemes". Tot i que la defensa ha intentat furgar en aquesta matèria, la magistrada ha estat taxativa: "No és rellevant, no estem jutjant la família de la senyora". La família afirma que 'Javi' va voler aïllar Piedad i que la maltractava L'entorn familiar de la víctima ha assegurat que l'acusat, que anomenaven 'Javi', tenia una relació possessiva amb Piedad i que la maltractava. L'havien vist amb diverses marques, com un ull de vellut o cops a l'esquena. Segons una germana, l'acusat també havia pegat la seva filla gran, amb qui tenia molts més conflictes que la petita. Sobretot, li molestava com vestia i la insultava. Una de les germanes ha assegurat que l'acusat "va aïllar" Piedad de la família i els havia de visitar d'amagat. En una ocasió, per exemple, quan la van anar a veure a casa, els va demanar que marxessin perquè estava a punt d'arribar Mohamed. Les germanes han explicat que Piedad no s'havia separat abans per "por" de Mohamed i han precisat que temia que "s'endugués les nenes al Marroc o fes mal a la família". Piedad es va esperar que les filles fossin una mica més grans i, quan no va poder més, es va separar, ha assenyalat una de les germanes. Després de la ruptura, Piedad se sentia "assetjada" per Mohamed, amb trucades, missatges, visites i, en una ocasió, li va portar un ram de flors tot i ja estar separats. Diversos familiars han relatat que, després de la separació, Mohamed els va visitar per demanar-los que convencessin Piedad que tornés amb ella. Una de les familiars, fins i tot la va anar a veure al seu lloc de feina. Els familiars han explicat que Piedad estava il·lusionada amb una relació que havia començat amb un amic de la infància que estava complint condemna a França i que va visitar en una ocasió. "Va anar i va tornar el mateix dia", ha recordat una de les germanes. També han apuntat que, després de separar-se, estava "feliç". Mohamed no va ajudar "mai" a buscar la víctima Els familiars han assegurat que Mohamed no va col·laborar "mai" en la recerca de Piedad, ni en les batudes, ni en les enganxades de cartells, ni en cap altra iniciativa. "No es va interessar en cap moment per res", ha afirmat un dels testimonis. Un excunyat ha explicat que va sospitar que Mohamed, o 'Javi', els "l'estava jugant" quan insistia que Piedad havia marxat a França. "Li vaig dir que posava jo el cotxe i que anéssim a buscar-la a França i ell continuava dient que ja vindria. Encara que estigui separat, si la mare de les meves filles desapareix i les meves filles m'ho demanen, me'n vaig on sigui. Aquest home no tenia molt interès", ha argumentat l'excunyat. El germà gran també ha apuntat que no era habitual que desaparegués sense donar explicacions. Els familiars han assegurat que Piedad no marxaria i deixaria desateses les seves filles. El judici continuarà aquest dimarts amb la declaració de més testimonis. Està previst que s'acabi la setmana que ve amb l'objecte del veredicte.
El veí de Mataró jutjat per matar l'exparella i fer-ne desaparèixer el cos nega "rotundament" haver-la assassinat
El dirigent del PP, Pablo Casado, ha avisat que la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern encara és "incerta" i ha apuntat la possibilitat que "arribi a tancar-se de mala manera". Durant l'Escola d'Estiu Miquel Ángel Blanco del PP, Casado ha retret al PSOE i a Podem una "simulació de novetat" després del pas al costat de Pablo Iglesias que desencallaria les negociacions i ha assegurat que s'acabarà fent "allò previsible". Així, i després d'alertar que se segueix "fora de la normalitat política", Casado ha recordat que els socialistes han pactat amb Podem a deu diputacions, a deu capitals de província i a set comunitats autònomes i, per tant, creu que no sorprendria el pacte estatal. El líder del PP també ha reivindicat els "acords satisfactoris" dels populars. En relació als seus pactes, Casado ha remarcat que han tingut acords amb vuit formacions diferents en pocs mesos i ho ha volgut posar en valor com a resposta a l'acusació de ser "un partit que no dialoga i està aïllat". "La fractura i la polarització sembla que ho arrosseguen tot des de fa massa temps", ha lamentat durant l'acte, per afegir després que s'està "molt lluny" de l'estabilitat, la governabilitat i la regeneració institucional que, segons ha retret, "alguns prometien", en referència al PSOE. Canvis en la prescripció de delictes de terrorisme D'altra banda, Casado també ha anunciat una proposició de llei presentada al Congrés dels Diputats per canviar la prescripció dels delictes de terrorisme i, a banda de considerar imprescriptibles els delictes de terrorisme que hagin causat la mort d'una persona com es recull actualment, també s'estengui a qui "col·labori, ajudi, organitzi o financi el terrorisme". Aquesta proposició també busca poder ampliar el delicte ja existent de convocatòria d'actes d'homenatge a persones condemnades per delictes de terrorisme i que inclogui també la recepció publica i la concessió d'honors. Així, segons ha explicat, "qui convoqui o prepari un homenatge a un terrorista, encara que després no s'arribi a celebrar, haurà de tenir el retret de tota la societat".
Casado avisa que la investidura "és incerta" i creu que es pot "arribar a tancar de mala manera"
Un acord entre l'equip de govern de l'Ajuntament de Reus -liderat pel PDeCAT, amb ERC i Ara Reus- i el grup municipal del PSC -a l'oposició- possibilitarà l'execució d'inversions per un valor global de 2,7 milions d'euros. Amb aquesta quantia, provinent del superàvit del 2016, es finançaran quatre projectes, entre els quals destaca la millora del passeig de la Boca de la Mina -amb una injecció econòmica d'1,7 milions d'euros-, així com l'elaboració d'uns pressupostos participatius. Si bé el PSC no va donar suport als pressupostos municipals del 2017, s'ha avingut a acceptar puntualment aquest paquet d'inversions, que es portarà a votació amb diversos expedients de modificació de crèdit. De fet, no és el primer cop que convergents i socialistes arriben a acords durant aquest mandat. "Més enllà de les discrepàncies que hi pugui haver per la situació actual, estem per treballar pels interessos de la ciutat i això és el que ens pertoca fer", ha declarat el regidor d'Hisenda i Recursos Generals, Joaquim Enrech.
Acord entre el govern i el PSC de Reus per possibilitar inversions per valor de 2,7 MEUR
El grup empresarial ha volgut seguir la línia dels petits comerciants com la patronal Retailcat, que tampoc aixecaran la persiana perquè seria "un dia fluix de vendes" ACN Barcelona.-El Corte Inglés no obrirà els seus centres de Barcelona aquest diumenge, 1 d'octubre, tal com tenia previst als seus establiments de plaça Catalunya, Portal de l'Àngel i les Rambles. Segons ha pogut confirmar l'ACN, el grup empresarial espanyol ha volgut seguir la línia dels petits comerciants com la patronal Retail.cat, que tampoc aixecaran la persiana perquè "seria un dia fluix de vendes". Aquest diumenge era un dels cinc diumenges de l'any que l'Ajuntament de Barcelona permet obrir a les grans superfícies comercials ubicades en zones d'interès turístic. Precisament, el president de l'organització comercial Retailcat, Joan Carles Calbet, va enviar una carta a l'Ajuntament de Barcelona per demanar que la jornada de lliure obertura de botigues del diumenge 1-O es traslladés al diumenge 15 d'octubre.
El Corte Inglés no obrirà els seus centres de Barcelona l'1-O
El Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) ha arribat a l'equador de la seva aplicació (2017-2020) amb un compliment pressupostari del 87% i amb la sensació per part del Govern d'haver creat una "estructura sòlida" que li ha permès superar les dificultats dels seus primers dos anys de vigència, en els quals s'ha produït una suspensió de l'autonomia i s'han prorrogat els pressupostos. En una trobada amb periodistes abans de reunir-se amb el Consell Català de l'Empresa, la directora general d'Indústria, Matilde Villarroya ha fet una valoració "positiva" de l'acord programàtic, del qual ja s'han executat 769 milions d'euros dels 1.835 milions pressupostats fins al 2020. Amb tot, Villarroya ha apuntat que la pròrroga pressupostària no ha permès tirar endavant actuacions no previstes al PNI com una oficina per a la transformació d'indústries i pimes a la digitalització o dotacions per incentivar el creixement empresarial, dos aspectes que la conselleria intentarà que s'incloguin en els pròxims pressupostos.
El Pacte Nacional per a la Indústria arriba a l'equador de la seva aplicació amb un compliment pressupostari del 87%
La Generalitat decidirà en els propers dies si accepta que IQOXE reobri la planta d'òxid d'etilè que té a les seves instal·lacions de la Canonja (Tarragonès). Es tracta d'una de les plantes que hi ha a la fàbrica que va patir una explosió el passat 14 de gener, però que va quedar lleument afectada per la deflagració. També és, a més, l'única que produeix aquesta substància, utilitzada com a matèria prima per altres empreses del polígon petroquímic de Tarragona. Segons ha pogut saber l'ACN, en les darreres setmanes companyia i administració han estat en contacte per perfilar que la documentació s'ajustés a les demandes del departament d'Empresa.
La Generalitat decidirà en els propers dies si accepta que IQOXE reobri la planta d'òxid d'etilè
L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) ha estrenat la nova Unitat de Cures Intensives (UCI) per a pacients crítics a l'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès). El Trueta seguirà atenent els malalts de major complexitat (nivell 3) mentre que aquest se centrarà en els que tinguin un nivell menor (nivell 2). A l'any, atendrà uns 350 pacients de tota la Regió Sanitària de Girona als vuit boxs més un altre que hi ha per a cures. A banda de la tecnologia i d'un equip de 40 professionals coordinat pel cap de servei del Trueta, s'ha buscat que el disseny contribueixi al benestar i recuperació del pacient amb llum natural, vistes a l'exterior i horaris flexibles per a familiars. A mitjans de gener estarà en ple funcionament. La construcció i equipament ha costat 3,17 milions d'euros (MEUR).
Entra en funcionament la UCI de pacients crítics a l'hospital Santa Caterina de Salt amb vuit boxs i un cost de 3,1 MEUR
Després d'aprovar la moratòria de l'aplicació de l'exigència del nivell B2 d'una tercera llengua als graduats universitaris catalans, la Secretaria d'Universitats i Recerca ha decidit incorporar aquest requisit entre les bases dels ajuts a la mobilitat internacional, de la convocatòria MOBINT. D'aquesta manera, els estudiants que vulguin optar a aquesta beca, que ajuda a finançar les despeses sobrevingudes pel fet d'estudiar a un altre país, i que està dotada de 200 euros mensuals per un màxim de sis mesos, hauran d'acreditar oficialment aquest nivell. És una de les mesures que Universitats ha posat sobre la taula per reconèixer els estudiants que han assolit el nivell que es requeria inicialment. Amb aquesta mesura, els estudiants que hagin aconseguit per al curs vinent, una estada de mobilitat del programa Erasmus, per exemple, o altres programes de mobilitat internacional, i vulguin sol·licitar un complement de finançament com és la convocatòria MOBINT, que atorga ajuts de fins a 1.200 euros per sis mesos, els estudiants hauran d'acreditar un coneixement d'una tercera llengua estrangera, ja sigui l'anglès, el francès, l'italià o l'alemany, per optar a les beques. És una mesura "compensatòria" per als estudiants que durant els estudis universitaris han estudiat o treballat per assolir el nivell que es demanava per aconseguir el títol i que, en aquests moments, i després que el Consell Interuniversitari de Catalunya aprovés la moratòria de 4 anys, no és necessari. Així ho ha explicat a lACN la secretària del CIC, Mercè Jou, que ho considera una mesura de "discriminació positiva"’ per a tots els estudiants que han fet l'esforç els darrers anys, com ho és també, l'especificació d'aquest nivell en el Suplement Europeu al Tïtol que tindran aquests estudiants quan acabin el grau. Així, per optar als ajuts MOBINT, que es poden demanar entre el 22 de juliol i el 21 d'agost, s'haurà d'haver superat 60 crèdits dels seus estudis, tenir una nota mínima mitjana de 5,70 per als ensenyaments tècnics i de 6,30 per a la resta d'ensenyament, i a més, acreditar aquest nivell de B2; fins l'any passat, només es demanava coneixement d'una tercera llengua. Amb aquests requisits, una comissió de selecció estableix la puntuació de tall mínima que determina si l'estudiant es beneficia finalment de l'ajut. Cada any, les beques MOBINT beneficien aproximadament 2.000 catalans. El curs passat es van donar 1.933 ajuts, de les 5.756 sol·licituds, i per tant, 3.067 estudiants en van quedar exclosos. Gairebé el 60% dels ajuts van anar a parar en mans d'estudiants noies, en totes les modalitats. 1.324 beques van complementar Erasmus i la resta, van complementar altres programes de mobilitat internacional, tant en països de llengua estrangera com a països on la llengua de docència és oficial a Catalunya, que, en aquest cas, va beneficiar 414 estudiants que van anar a estudiar a països com Xile o Argentina. La SUR hi va destinar un total de 1.981.000 euros. Més Parla 3 per assolir l'objectiu Mercè Jou creu que, per tal que d'aquí a 4 anys sigui possible complir l'objectiu de requerir el B3 a tots els graduats, cal, entre altres coses, buscar sinergies amb el Departament d'Ensenyament i potenciar l'aprenentatge de la tercera llengua al Batxillerat. A més, també cal potenciar el programa de la Secretaria d'Universitats, Parla 3, que ajuda als estudiants a finançar els cursos d'idiomes. Segons les dades a què ha tingut accés l’ACN, el curs 2015-2016, la universitat que més ajuts ha demanat ha representat el 32% de les sol·licituds, mentre que les més crítiques amb la mesura, tan sols han demanat entre el 7 i el 9% dels ajuts atorgats.
Universitats requerirà el B2 d'una tercera llengua per sol·licitar les ajudes a la mobilitat internacional
El president de la Generalitat, Quim Torra, secundaria una marxa per Europa si la sentència contra els encausats per l'1-O és condemnatòria, tal com han assegurat a l'ACN fonts de Presidència. Aquest dissabte al vespre l'expresident Carles Puigdemont i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja van fer seva la proposta que va fer l'exconseller republicà Xavier Vendrell al programa 'FAQS' de TV3. En aquesta línia, l'entorn de Torra assevera que el president veuria bé una nova gran mobilització per situar la pressió a escala internacional, sempre i quan la proposta sigui unitària. El propi president ja va proposar, en la seva conferència al TNC a principis de setembre, una "marxa pels drets civils i nacionals" fins abans de la sentència. Diverses veus de partits i entitats independentistes consultades per l'ACN apunten que la marxa podria començar a Barcelona i, a partir de la capital catalana, avançar cap a diverses capitals europees. La proposta, però, encara és molt embrionària i, de fet, no se n'ha fet cap esborrany ferm. Amb un missatge a Twitter, Junqueras ha defensat que toca "mobilitzar-se a Europa, la defensa dels drets i llibertats no té fronteres", mentre que Puigdemont ha assegurat -a la mateixa xarxa social- que "Catalunya és un afer europeu" i que, per tant, la mobilització "ha de ser, també, europea".
Torra secundaria una marxa per Europa en cas de sentència condemnatòria si la proposta és unitària
El president de l'Eurocambra va vetar una iniciativa de Terricabras per permetre l'ús de llengües no oficials pel 25è aniversari de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries ACN Estrasburg.-El català s'ha parlat al plenari del Parlament Europeu per primera vegada. L'independent Francesc Gambús ha estat el primer en desobeir aquest dilluns a la nit el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, i a parlar en català per commemorar el 25è aniversari de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (ECRML). ERC, el PDeCAT i Esquerra Unida també ho han fet. Segons ha pogut saber l'ACN, l'italià va vetar la petició de l'Intergrup de Minories de l'Eurocambra per permetre i oferir interpretació "excepcionalment" de les llengües no oficials en el plenari el dia 12 de juny, en motiu del 25è aniversari de la Carta. De fet, el vicepresident Pavel Telicka ha avisat abans de l'inici que parlar en alguna llengua no oficial estava "prohibit". "Sé que algú ha proposat la possibilitat de parlar en la seva llengua més enllà de les llengües oficials de la UE, no és possible així que seguirem amb les llengües oficials de la UE", ha assegurat el txec abans de donar els torns de paraules, clarament avisat pels serveis del Parlament Europeu de la possibilitat que alguns eurodiputats intentessin parlar en català o basc. L'eurodiputat independent Francesc Gambús ha estat el primer en parlar en català, desafiant el reglament de l'Eurocambra, que només permet la interpretació en una de les 24 llengües oficials. Telicka l'ha aturat en dues ocasions, primer pensant que la interpretació en anglès no funcionava, i després per preguntar-li en quina llengua parlava. "Està parlant en català? Em temo que he d'aplicar el que he dit abans, Tajani no ho ha permès", ha dit el txec. "Entenc que el reglament no prohibeix que utilitzi una altra llengua, simplement diu que no m'interpretaran", ha dit Gambús, que ha insistit en parlar en català i ha defensat poder parlar amb la seva "llengua materna". La iniciativa de permetre parlar en català, promoguda per Josep Maria Terricabras dins de l'Integrup de Minories, havia rebut l'aval de l'assessor sobre ciutadania i llengües de Tajani, Markus Warasin, però finalment l'havia tombat el seu cap de gabinet, l'espanyol Diego Canga. Confós per la insistència de Gambús per parlar en català, Telicka, que presidia en aquell moment la cambra, li ha permès continuar. "Si us plau, segueixi", li ha dit, remarcant que no tindria interpretació. A partir de llavors, el txec ha permès a tots els eurodiputats a parlar en llengües no oficials. El reglament diu que en cas que un eurodiputat parli una llengua no oficial, se li permetrà seguir, però sense traducció simultània. Les intervencions "El president Tajani, abans de ser elegit, es va comprometre a defensar la diversitat lingüística", ha recordat Josep Maria Terricabras en la seva intervenció. "Aquesta era una bona ocasió per complir el seu compromís. Però no hem trobat, en ell, el recolzament que era lògic d'esperar", ha admès el republicà. "Ho lamento", ha afegit, després d'intentar negociar durant mes i mig que el Parlament Europeu s'embarqués en la iniciativa de promoure el multilingüisme pels 25è anys de la Carta Europea de les Llengües. "Confio que en el futur hi hagi més visió i més decisió en defensa del plurilingüisme en la presidència i en aquest parlament", ha remarcat. Terricabras ha parlat en català, desobeint el reglament del Parlament Europeu, que només permet l'ús de les 24 llengües oficials de la Unió Europea. Però com ell, també ho han fet els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (PDeCAT) i Francesc Gambús (Independent) i la valenciana Marina Albiol (Esquerra Unida). El basc Josu Juaristi (Bildu) ha parlat amb euskera i Lidia Senra (Alternativa galega) en gallec. Jordi Solé ha aprofitat la seva intervenció per parlar del referèndum de l'1 d'octubre, però en anglès. "Mentre el català estigui prohibit en aquest parlament i la democràcia europea no pugui imposar-se als vetos dels governs espanyols, la UE s'afebleix i s'allunya dels catalans i catalanes", ha assegurat l'eurodiputat del PDeCAT, Ramon Tremonsa. "Avui hem decidit desobeir. No m'interpretaran o potser em treuen la paraula, però és la nostra forma de denunciar que fa 25 anys que es va signar la Carta de Llengües Regionals i Minoritàries i encara no podem parlar amb la nostra llengua en el parlament que suposadament representa tots els ciutadans i ciutadanes d'Europa", ha assegurat Albiol. El 'no' de Tajani Terricabras, co-president de l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, va proposar en nom del grup al president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, la possibilitat de permetre l'ús de llengües no oficials. En una sèrie de correus electrònics el 3, el 17 i el 30 de maig, Terricabras i els dos altres presidents del grup – l'hongaresa del PP Kinga Gál i el liberal finlandès Nils Torvalds-, van exposar a l'italià que la iniciativa "podria ser un important gest simbòlic d'obertura cap a la diversitat lingüística del Parlament Europeu" i un "homenatge pertinent" per l'aniversari de l'ECRML, que és el proper 25 de juny. En la seva primera carta, Terricabras, Gál i Torvalds van demanar a Tajani que permetés "l'ús excepcional de llengües minoritàries o d'altres llengües diferents de les 24 oficials de la UE" durant el torn d'intervencions dels eurodiputats de la sessió del 12 de juny a Estrasburg. De fet, Markus Warasin, l'assessor de Tajani en les relacions amb els eurodiputats, els ciutadans, les illes, les regions perifèriques i les minories lingüístiques, va veure la proposta amb bons ulls i va "encoratjar" els parlamentaris a plantejar la iniciativa al president de la Cambra per escrit. Però el cap de gabinet del President de l'Eurocambra, l'espanyol Diego Canga, va tombar la iniciativa. En un correu electrònic, va assegurar que "la Unió Europea no és part de la Convenció" que va aprovar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i que "diversos estats membres de la UE, com Bèlgica, Bulgària, Estònia, Grècia, Irlanda, Letònia, Lituània i Portugal, ni han firmat ni han ratificat la Carta". Tot i que els tres eurodiputats van demanar per escrit una reunió formal a Tajani per explicar-li en persona la seva proposta i trobar maneres de permetre que formés part de les activitats oficials del Parlament, el president mai els va rebre i ni tan sols va contestar a la petició. En un correu electrònic que ha pogut veure l'ACN, Canga va dir-los que Tajani "dona suport a la diversitat lingüística com a expressió de la riquesa cultural i de tradicions d'Europa" però que "l'ús de llengües no oficials al plenari no està previst en la norma 158 del reglament del Parlament Europeu". El cap de gabinet de Tajani va assegurar en la seva resposta que l'any 2006 la mesa del Parlament Europeu va decidir "no oferir la possibilitat d'interpretació" a les llengües no oficials "pel plenari i d'altres reunions oficials del Parlament". Canga va explicar que Tajani considera "apropiada" aquesta decisió i que per això "ha decidit no allunyar-se de la línia adoptada per la mesa el 2006" i rebutjar permetre l'ús i la interpretació de les llengües no oficials el 12 de juny, com volien els membres de l'Integrup de Minories. Durant la campanya per assolir la presidència de l'Eurocambra, Tajani es va comprometre per escrit amb els eurodiputats catalans a no posar obstacles a l'ús del català al Parlament Europeu i a donar suport a les iniciatives plantejades que ho permetessin.
Eurodiputats desobeeixen Tajani i parlen català al plenari del Parlament Europeu
L'actriu i directora de Sant Cugat Marta Angelat rebrà el Premi honorífic en la gala dels Butaca, que tindrà lloc al Teatre – Auditori de Sant Cugat del Vallès el 26 de novembre, coincidint amb els seus 25 anys d’història. 'Temps salvatge' (TNC) amb 8 nominacions i 'Sopa de pollastre amb ordi' (LaPerla 29) amb 6 encapçalen les nominacions als guardons, que completen 'Frankenstein' (TNC) i 'Les noies de Mossbank Road' (Bitò Produccions / La Villarroel), aquesta amb una triple nominació per les actrius. Els Butaca posa aquest dilluns a disposició del públic les localitats que l’organització i el Teatre – Auditori han posat a disposició d'espectadors i la ciutadania en general. Actriu de llarg recorregut en teatre, televisió i cinema, i una veu rellevant com a actriu de doblatge, Marta Angelat és una professional compromesa amb l’ofici, que s'ha atrevit també amb èxit en la direcció teatral, des d’'Unes Veus' de Joe Penhall el 2007, fins a 'Escenes d’un matrimoni', de Bergman, el 2010, ja reconeguts tots dos amb diversos premis Butaca. Amant del risc, ha aixecat textos de nous dramaturgs com 'Plastilina', Marta Buchaca i estrenat en escenaris de prestigi com el festival Temporada Alta, en tres ocasions, el TNC, la Villarroel o la Beckett. La seva faceta d’actriu s’inicià el 1972 de la mà d’Antoni Chic amb 'Les alegres casades de Windsor' de Shakespeare, i s’ha desenvolupat en teatres de tot el país i l’estat, amb directors com Pere Planella, Mario Gas, Pierre Romans, JM Flotats, Toni Casares, JM Pou, Sergi Belbel, Julio Manrique, Abel Folk, i més recentment a 'Vilafranca', amb Jordi Casanovas, o Krystian Lupa amb 'Davant la Jubilació'. A més, ha participat en prop de 25 projectes de televisió com a actriu, i és directora de doblatge, a banda de posar veus a Natassja Kinski, Jane Fonda, Angelica Huston o Emma Thompson, entre d’altres.
Marta Angelat rebrà el Premi honorífic dels Butaca
La portaveu creu que la recerca d’una estratègia conjunta en el moviment independentista encaixa amb el projecte del Govern ACN Barcelona.-La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha donat aquest dimarts per “tancada” la crisi que la setmana passada es va obrir com un cisma entre JxCat i ERC pel desacord sobre com aplicar la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que suspenia sis diputats independentistes, entre ells l’expresident Carles Puigdemont. “Es dona per tancada, estem millorant la coordinació”, ha sentenciat, tot i admetre que el cas de les suspensions “encara està pendent al Parlament i s’ha d’acabar d’afinar”. Amb tot, davant les apel·lacions de la Crida Nacional i ERC a establir fulls de ruta i, fins i tot candidatures, unitàries, Artadi ha considerat que aquesta lògica encaixa en el projecte del Govern i no desautoritza els pactes que van acabar fent president a Quim Torra. “El Govern se sent recolzat per les crides a la unitat. Estem tots a favor, i la unitat és l’única manera d’avançar”, ha dit, tot afegint que ara el que cal és “buscar altres consensos en el detall” del seu full de ruta.
Artadi dona per “tancada” la crisi entre JxCat i ERC
La demarcació de Lleida porta registrats des de principis d'any 44 incendis forestals, gairebé els mateixos que en tot el 2018, que van ser 50. En concret, han afectat fins el 20 de juny un total de 54,83 hectàrees (40,89 ha forestals i 13,94 ha no forestals). Més de la meitat dels incendis, en concret 24, han estat causats per negligències com ara cremes agrícoles (17) o pel llançament de cigarretes (3). També destaca el fet que vuit han estat intencionats i cinc, s'han originat de forma accidental, segons els Agents Rurals. Des del Govern destaquen que la campanya forestal arriba marcada per uns nivells de precipitacions inferiors als habituals i per les altes temperatures. En aquest sentit, fan un crida per tal que s'eviti fer foc i situacions de risc que es poden generar pel llançament de petards, especialment davant l'onada de calor prevista per a la setmana vinent. La seu de la Regió d'Emergències de Lleida ha acollit aquest divendres la primera reunió de coordinació operativa de la campanya forestal 2019 a la demarcació, amb la participació de responsables de Mossos, Bombers, Agents Rurals i Protecció Civil, entre altres. El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha expressat la "preocupació" davant una campanya forestal que arriba marcada per les poques precipitacions que han caigut des de principis d'any, sumades a unes temperatures elevades. Com cada estiu, des del Govern s'ha posat en marxa el dispositiu de prevenció per evitar l'inici o propagació d'incendis que es puguin generar en el medi. Des dels Agents Rurals han posat de relleu que aquest 2019 es parteix d'una situació de "major risc" que l'estiu passat, ja que s'han comptabilitzat fins al juny gairebé els mateixos incendis forestals que en tot el 2018, més de la meitat dels quals provocats per negligències. Farré ha fet una crida a la ciutadania per tal que s'eviti fer foc o situacions de risc com podria ser el llançament de petards prop de zones de cultiu o amb vegetació, davant la proximitat de la revetlla de Sant Joan. Així, han recordat que està totalment prohibit fer focs d'esbarjo o llençar coets, globus, focs d'artifici o altres artefactes que continguin foc en els terrenys forestals o dins la franja de 500 metres que els envolta. També està totalment prohibit llençar fanalets que continguin foc. Ramon Farré ha remarcat que és "especialment important" la precaució durant l'actual episodi de calor previst per la pròxima setmana, que afavorirà la presència de "perill molt alt" a diversos indrets de la meitat sud del país, entre els quals el pla de Lleida. Això, fa preveure l'activació del nivell 2 del pla Alfa, tot i que no es descarta que s'elevés dins el nivell 3, en cas que durant les nits es registrés una humitat extremadament baixa. Dispositiu per prevenir incendis forestals Els Bombers de la Generalitat reforcen durant els tres mesos d'estiu que dura la campanya forestal el personal dels parcs de bombers funcionaris la Regió d'Emergències de Lleida, i en el cas dels parcs de voluntaris es garanteix que, al menys, dels deu dels tretze estiguin oberts en la franja de més risc, que va de les onze del matí fins a les nou del vespre. A més, en el marc del dispositiu, el cos també vigila als diferents punts de guaita que hi ha repartits arreu del territori. Els Bombers de la Generalitat compten amb dos helicòpters bombarders a la demarcació, ubicats a Balaguer i Tiurana que poden intervenir en qualsevol moment en cas d'incendi. Per la seva banda, els Agents Rurals ha posat en marxa, com cada estiu, el pla operatiu especial de vigilància i de suport al món rural que té per objectiu reduir el nombre d'incendis forestals relacionats amb els treballs de la sega de cereals i minimitzar-ne els danys. L'operatiu ja s'ha posat en marxa a la comarca de la Noguera i el dia 25 es posarà en funcionament a la resta de comarques cerealístiques del país. El cos disposa d'un helicòpter destinat a la vigilància pel que fa als treballs de sega, de la mateixa manera que una patrulla per comarca amb el mateix objectiu. Prèviament a l'operatiu, els Agents Rurals han dut a terme una campanya informativa i formativa amb xerrades i jornades amb l'objectiu de prendre consciència del risc d'incendi que suposa l'activitat agrícola en determinades condicions meteorològiques i reforçar el coneixement de les mesures que la normativa vigent estableix i que cal adoptar per reduir aquest risc d'incendi durant les tasques de recol·lecció del cereal, com també d'altres addicionals que es poden tenir en compte. A més, els Agents Rurals facilitaran als conductors de les màquines de cereal un tríptic amb les mesures de prevenció necessàries i els lliuraran també un adhesiu on s'indiquen aquestes. Aquest any, per primer cop, s'efectuarà una enquesta entre els conductors de màquines de cereal per tal de poder avaluar el grau de compliment de la recomanació de portar sempre instal·lats els quatre extintors d'aigua -obligatoris en cas d'activar-se el Pla Alfa nivell 3-.
La negligència és la principal causa dels 44 incendis forestals registrats enguany a Lleida, mentre 8 han estat intencionats
Oriol Junqueras i Raül Romeva signen aquest dimecres un article conjunt a 'Nació Digital' des de la presó de Lledoners en què consideren que l'empresonament de l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell posa en evidència les "devaluades credencials democràtiques" de l'Estat. Els dos líders defensen l'àgora parlamentària com un espai "on s'ha de poder parlar de tot, sense vetos ni exclusions", inclòs "tot allò que superi el marc jurídic establert". Precisament, subratllen que és això el que va fer Forcadell ara fa un any com a presidenta del Parlament, "no renunciar a la paraula". I per això, afirmen, "tenen engarjolada una dona valenta i compromesa a la que no ens hem de cansar de reivindicar cada dia". Junqueras i Romeva expliquen que Forcadell, "dona, republicana, i amant de la llibertat d'expressió", va fer "que el lliure ús de la paraula fos possible". Una acció a través de la qual "va fer possible que la nostra democràcia seguís funcionant escoltant a tothom i permetent que totes les opcions es poguessin expressar". Els dos líders defensen el Parlament com a espai "on s'ha de poder parlar de tot, sense vetos ni exclusions. Inclòs d'allò que a un li pugui no agradar". I afirmen que l'única limitació ha de ser "el respecte pels drets humans i civils bàsics". Inclouen en aquest tot la qüestió de la independència, "més quan ocupa una posició central en el debat polític". I afirmen que és precisament això el que va fer Forcadell com a presidenta del Parlament, "no renunciar a la paraula. No renunciar a la diversitat. En definitiva, no renunciar a la democràcia". I per això, afegeixen, "tenen engarjolada una dona valenta i compromesa a la que no ens hem de cansar de reivindicar cada dia". Tot plegat els fa opinar que l'empresonament de l'expresidenta del Parlament és "una constatació de les devaluades credencials democràtiques de l'Estat espanyol". I, encara més, afegeixen que és un "intent flagrant de silenciar la paraula lliure". "En comptes d'oferir una alternativa democràtica, les institucions de l'Estat han preferit intentar silenciar-nos. Però no ho aconseguiran. El coratge de la Carme ens ho demostra", clouen l'article els dos líders independentistes.
Junqueras i Romeva veuen en l'empresonament de Forcadell les "devaluades credencials democràtiques" de l'Estat
Mieres, a la Garrotxa, crearà una comissió específica i oberta a tota la ciutadania per extreure una proposta per modificar el POUM amb l’objectiu de poder acollir càmpings dins del municipi. Així ho ha decidit l’equip de govern de la vila (Vivim Mieres-CUP), encapçalat per Enric Domènech, després d’analitzar els resultats de la consulta popular que es va fer el passat 20 de desembre on el 52,75% dels veïns van apostar per replantejar el model turístic de la vila. L’alcalde ha detallat que comptaran amb un consultor ambiental independent per tractar les qüestions paisatgístiques i d’afectació del medi ambient. D’entrada, Domènech ja ha avançat que la modificació del POUM serà un procés llarg perquè un cop s’hagi consolidat la proposta, s’ha de portar al ple i ha de rebre el vistiplau d’Urbanisme. D’altra banda, el batlle assenyala que tenen previst revisar i replantejar tot el POUM l’any vinent i que volen crear un reglament de participació ciutadana perquè els veïns puguin dir més la seva en la gestió municipal. El passat 20 de desembre Mieres va realitzar una consulta popular per saber si els veïns volien o no càmpings al municipi. En total hi van participar 127 de les 270 persones que podien votar, un 47,03%. Un 52,75% van votar a favor de replantejar el model turístic del municipi i obrir-lo a nous projectes com els càmpings, mentre que un 43.20% va votar-hi en contra i la resta, gairebé un 4%, van votar en blanc. Des d'un principi, l'equip de govern del consistori va explicar que el referèndum només seria vinculant si s’arribava al 50% de participació però, finalment, després d’analitzar les dades, l’equip municipal ha assenyalat que actuaran “com si fos vinculant” perquè una gran part dels veïns van apostar per un canvi. “Ens va sorprendre molt la resposta de la ciutadania i valorem molt positivament la participació”, ha explicat Domènech. Per tot això, i després d'analitzar-ho en profunditat durant diverses setmanes, l’equip de govern ha decidit crear una comissió específica i oberta a tot el poble que permetrà extreure una proposta per modificar el POUM i així acollir càmpings a la vila. “Està oberta a tothom que tingui ganes de sumar-s'hi. També som conscients que hi ha molta gent que hi està en contra i, per això, volem que tots els condicionants i qüestions dels que no hi estaven d’acord puguin incloure’s al projecte”, ha comentat l’alcalde. El batlle ha deixat clar que modificar el POUM no significarà “barra lliure” per encabir-hi qualsevol aspecte. Per garantir que es té en compte l'impacte que poden generar els càmpings sobre el medi ambient de la vila - una crítica que mantenien gran part dels veïns que ja van assistir a una primera assemblea per tractar el tema- el procés comptarà amb la presència d’un consultor ambiental independent. “Tothom que vulgui pot formar part de la comissió. Notificarem i publicarem la seva creació ara, a finals de gener, i convidem a tothom que s’hi sumi”, ha assenyalat l’alcalde. Per formar-hi part només cal posar-se en contacte amb la regidoria d’Urbanisme i Medi Ambient de la vila que s’implicarà i gestionarà aquesta comissió específica de treball. “De la comissió s’elaborarà una proposta de modificació del POUM que després ha de passar per ple i anar a Urbanisme”, ha explicat l’alcalde. Per això, Domènech ja ha assenyalat que el procés per modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Múnicipal (POUM) serà un procés llarg. “El resultat no serà immediat, en un mes no tindrem càmpings a la vila. Modificar un POUM en menys de mig any és molt complicat”, ha comentat. D’altra banda, Domènech ha explicat que de cara al pròxim 2017 tenen previst repensar i revisar tot el POUM del municipi. “Es fa cada deu anys i el que tenim nosaltres és del 2006. Com equip de govern tenim ganes i creiem que cal fer una revisió però no volíem fer-ho ara, per no barrejar les coses”, ha explicat l’alcalde. En aquest sentint, per consolidar la modificació general del POUM, l’equip de govern vol fer-ho mitjançant un procés participatiu, seguint l’exemple de Viladamat. Un poble que ha rebut la felicitació de la comissió d’Urbanisme per la gestió del seu propi POUM. “És un model molt vàlid i digne, si sabem que alguna cosa funciona no cal inventar la sopa d’all”, ha comentat l’alcalde de Mieres, qui manté un bon diàleg amb la població de l’Alt Empordà, on també governa la CUP. D’altra banda, Domènech també ha explicat que emmirallant-se amb Viladamat i Capellades tenen previst tirar endavant un reglament de participació ciutadana perquè els veïns puguin tenir més veu en les decisions del dia a dia del municipi. “Fer-los més partícips, habilitar un consell de poble amb entitats de la vila i assemblees de poble”, ha conclòs Domènech.
Mieres crearà una comissió oberta per modificar el POUM i acollir càmpings
C's acatarà la sentència emesa aquest dijous pel Tribunal Constitucional (TC) d'anul·lar la prohibició de les curses de braus a Catalunya. "No som sospitosos de no acatar les sentències dels tribunals, respectarem les decisions judicials, com sempre hem fet", ha deixat clar el portaveu parlamentari adjunt de la formació, Fernando de Páramo. En una atenció als mitjans, el dirigent 'taronja' s'ha queixat que Catalunya hagi volgut convertir els toros en una qüestió identitària. "El marc legal per al tracte animal no és l'autonòmic, és l'estatal. El que mai pot ser és un marc identitari", ha reivindicat. En aquest sentit, ha defensat la necessitat d'abordar el debat al Congrés dels Diputats, amb una participació àmplia dels agents implicats, i d'arribar a "consensos adequats". De Páramo ha recordat que, durant el debat de la prohibició de les corrides de toros a la cambra catalana, el seu grup parlamentari ja va advertir que es tractava d'una competència estatal i no pas autonòmica. Així, ha apostat per circumscriure el debat al si de les Corts Generals espanyoles. "Estem a favor que es debati amb els consensos adequats i posar per davant el tracte als animals i no la qüestió identitària", ha remarcat.
C's acatarà la sentència dels toros i es queixa que Catalunya ho converteixi en una qüestió identitària
La Pedrera i la Sagrada Família de Barcelona i el monestir de Montserrat són alguns dels escenaris on transcorre la nova novel·la de Dan Brown, 'Origen' (Columna Edicions), que arribarà a les llibreries en català i castellà el pròxim 5 d'octubre. A més de Barcelona o Montserrat, les noves aventures de Robert Langdon tenen lloc a Bilbao, Madrid i Sevilla a espais com el Museu Guggenheim, el Palau Reial o la Catedral sevillana. "Sempre he considerat Espanya una terra de boniques paradoxes; un lloc amb una rica tradició i història que, al mateix temps, no deixa de llaurar el futur innovant en ciència i tecnologia. Per això, quan em vaig proposar escriure una novel·la que mesclés l'antic i el modern, vaig saber que només podia escollir un lloc per ambientar-la", ha assenyalat Brown en un comunicat de l'Editorial Planeta. L'escriptor ha destacat que és "una novel·la que celebra la riquesa de les tradicions i història d'Espanya i la seva il·lusionant visió de futur". En la novel·la, Robert Langdon, el conegut professor de simbologia i iconografia de Harvard, viatja al Guggenheim per assistir a un anunci que canviarà la ciència per sempre. L'amfitrió de la vetllada és Edmond Kirsch, un jove multimilionari que ha desenvolupat grans invents tecnològics i que va ser un dels alumnes més brillants del mateix Langdon. Es disposa a revelar un gran descobriment que respondrà a dues preguntes: D'on venim i a on anem. Quan es disposa a fer l'anunci, explota el caos davant la sorpresa dels convidats i de milions d'espectadors de tot el món. Davant l'amenaça que la troballa es perdi, la directora del museu Ambra Vidal i Langdon hauran de fugir desesperadament a Barcelona i iniciar una cursa a contrarellotge per a localitzar la críptica contrasenya que els donarà accés al revolucionari secret de Kirsch, mentre són perseguits per un turmentat i perillós enemic. En el viatge descobriran els episodis més foscs de la Historia i de l'extremisme religiós. El director de l'Àrea Editorial del Grup Planeta, Carlos Revés, ha destacat que durant el treball amb Dan Brown, l'escriptor "s'ha traslladat a Barcelona i s'ha convertit en un més de l'equip de l'Editorial Planeta en la planificació del llançament d''Origen'. Ha reconegut que ha estat "un repte i un gran estímul a nivell creatiu per part de tots els implicats en el projecte". Dan Brown ha recordat la seva vinculació amb Espanya a través del mateix comunicat. "Va ser el primer país que vaig visitar fora d'Estats Units. Ell tenia 16 anys i va estar vivint a Astúries amb una "família meravellosa. Durant la meva visita, em vaig enamorar de la cultura, de la història i sobre tot de la gent i la seva llengua. Després hi he tornat onze vegades, moltes més de les que he visitat cap altre país". Fins i tot ha recordat que va assistir a classes a la Universitat de Sevilla durant un any.
La Pedrera, la Sagrada Família i el monestir de Montserrat, entre els escenaris de la nova novel·la de Dan Brown 'Origen'
La defensa de l'expresident del Barça Sandro Rosell –liderada pel penalista Pau Molins- ha mostrat la seva "sorpresa i estupefacció" per una nota de premsa "insòlita" emesa per la fiscalia de l'Audiència Nacional on anuncia recurs d'apel·lació contra l'absolució de l'expresident del Barça i quatre persones més. En un breu comunicat, consideren que la voluntat del ministeri públic amb les seves manifestacions és la de "perjudicar la seva imatge i bon nom" i creu que està insistint en motius que la sentència "va desmuntar un per un" quan va decidir absoldre'l el passat 24 d'abril. "Resulta com a poc sorprenent que allò que hauria de veure's en seu judicial –i del que aquesta defensa donarà resposta davant la instància processal oportuna- torni a publicitar-se per part de la mateixa Audiència Nacional, faltant a la literalitat del que va disposar la mateixa sentència", valora la defensa. En el comunicat, recorden que Rosell "va passar injustament" 22 mesos en presó preventiva per, finalment, ser absolt. La fiscalia, en canvi, insisteix que en què els negocis de Rosell eren "il·lícits i irregulars" i que cal condemnar-lo. A més, demana que el judici es repeteixi per "una falta en la valoració de la prova" i que ho faci un tribunal de diferent composició. Inicialment, la fiscalia sol·licitava 11 anys de presó i, al final de judici, va modificar rebaixant-los a 6 anys.
La defensa de Rosell sobre la nota de la fiscalia on anuncia el recurs: "Volen perjudicar la seva imatge i bon nom"
L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ja ha estat citada a declarar davant la Fiscalia Provincial de Barcelona en relació al seu suport al referèndum. Sabater està citada per aquest dijous 21 de setembre a les dotze del migdia a la Ciutat de la Justícia, però l'alcaldessa encara no ha aclarit si hi anirà o, per contra, segueix l'opció dels alcaldes de la CUP de no presentar-se. De fet, està previst que Sabater comparegui dimecres davant els mitjans de comunicació per fer públic el seu posicionament. Cal recordar que, a diferència de la majoria d'alcaldes, Sabater no va signar cap decret oficial de suport al referèndum i es va limitar a respondre afirmativament el requeriment del Govern, que demanava la seva col·laboració amb l'1-O.
L'alcaldessa de Badalona està citada a declarar dijous a la Fiscalia pel seu suport al referèndum
L'onzena edició del Gran Recapte d'aliments vol posar en valor la col·laboració que fan les cooperatives, els petites comerços i els mercats en aquesta acció solidària. Òscar Ologaray, portaveu del Banc dels Aliments a la Tarragona i l'Ebre, ha destacat l'alta participació que tenen aquest tipus d'establiments sobretot per la qualitat dels aliments que s'hi recapta. "Cal afegir la bona voluntat dels venedors, que molt sovint ofereixen els productes recomanats a preu de cost i fan les seves pròpies donacions", ha explicat Ologaray. Al Gran Recapte de Tarragona i l'Ebre s'hi ha sumat 4.500 voluntaris i es poden fer aportacions en més de 400 punts de recollida. Òscar Ologaray, portaveu del Banc dels Aliments, ha donat el tret de sortida al Gran Recapte des del Mercat de Tortosa, on ha recordat que els aliments preferents a recollir són l'oli, la llet i les conserves. "En aquestes dates tots farem sopars d'empresa, familiars o amb els amics, però hem de pensar que hi ha persones al nostre entorn que, si no les ajudéssim, no podrien sopar", ha reiterat. També ha agraït la dedicació dels voluntaris. "És un èxit col·lectiu en què participen moltes parts de la nostra societat: les institucions, les entitats solidàries, les empreses, els donants, els mitjans de comunicació, però sobretot, el Gran Recapte és possible gràcies al voluntariat", ha destacat, En aquesta edició del Gran Recapte s'han substituït completament les bosses de plàstic per les reutilitzables, "més respectuoses amb el medi ambient i per tal de reduir la petjada de carboni". A més a més, s'ha obert la plataforma www.granrecapteonline.com on es poden fer donacions d'aliments online. A Tarragona i l'Ebre, l'any passat el Banc dels Aliments va repartir uns 2,75 milions de quilos de menjar, una mitjana de 100 quilos anuals per persona. Des de l'entitat es recorda que encara s'està molt lluny dels 400 quilos per persona anuals que es consideren necessaris per tenir una dieta equilibrada.
El Gran Recapte posa en valor a Tarragona i l'Ebre la col·laboració dels petits comerços i cooperatives
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha demanat a les administracions un "major esforç de coneixement, difusió i formació sobre el dret d'accés a la informació pública" entre els ciutadans. Aquesta és una de les principals mancances que el Síndic ha detectat després d'avaluar el primer any de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que va entrar en vigor l'1 de juliol del 2015, en un informe que ha lliurat aquest dilluns a la tarda a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. "S'equivocaven els que deien que hi hauria un efecte tafaner i cascades de demandes, segurament pel poc coneixement que hi ha d'aquest dret", ha afirmat Ribó. Segons les dades recollides pel Síndic a partir de qüestionaris que han respost les administracions, es van presentar 3.785 sol·licituds d'accés a la informació pública del juliol del 2015 al març del 2016. Només el 48,1% es van acceptar. "Si ara féssim una enquesta, per exemple, a la ciutat de Barcelona, dubto que el percentatge de persones que saben que tenen el dret d'accés universal a la informació pública fos superior a un dígit", ha assenyalat Ribó en la presentació de les conclusions de l'informe als mitjans de comunicació. Per això una de les principals recomanacions que es desprenen del document és la difusió de la Llei de transparència, que el síndic ha qualificat d'"excessivament extensa i complexa". Ribó considera que el nombre de sol·licituds d'accés a la informació durant el període avaluat ha estat "escàs" i ho atribueix a la manca de coneixement i de sensibilització. El Síndic aposta per dotar aquest dret i la difusió d'informació pública d'una regulació pròpia independent, en termes homologables als països de l'entorn i als estàndards del Conveni 205 del Consell d'Europa. L'informe del Síndic recull un nivell de compliment força elevat en els aspectes més genèrics en matèria de transparència i publicitat informativa i, en canvi, més dificultats quan es tracta de donar a conèixer continguts que abans no eren obligatoris, com per exemple cartes de serveis i codis ètics. El Síndic destaca el suport tècnic del Consorci d'Administració Oberta de Catalunya (AOC), sobretot a nivell municipal. Les principals mancances en la informació publicada s'han detectat en l'organització i el format de les dades; unes deficiències que en general es fan més visibles en els ens més petits probablement per disposar de menys recursos. El Síndic recomana que es dediquin esforços perquè la informació sigui reutilitzable i estigui estructurada de manera entenedora, com preveu la llei, en el termini més breu possible. L'informe destaca que la posada en marxa de la llei i la consolidació de tots els canvis que preveu requereix una inversió de recursos significativa. El Síndic demana un termini més breu per lliurar la informació El Síndic de Greuges també demana rebaixar el termini de trenta dies per lliurar la informació i proposa que en siguin deu. També recull la necessitat d'organitzar els arxius administratius i facilitar la identificació dels sol·licitants. Pel que fa al registre de grups d'interès, el Síndic reclama que es facin públiques les activitats i les actuacions d'influència que es duguin a terme. El Síndic ha recordat que està pendent el desplegament reglamentari de la llei per concretar-ne l'abast i les obligacions i demana ampliar la regulació dels canals i els instruments de participació ciutadana. L'informe del Síndic de Greuges ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Carles Pi i Sunyer i de l'equip format pels catedràtics Manuel Villoria, Agustí Cerillo i Juli Ponce. El document és una aproximació al compliment de la Llei de transparència en els primers mesos de vigència amb l'objectiu d'assenyalar les dificultats detectades i de servir de punt de referència i de comparativa per a les futures avaluacions. Pel que fa a la publicitat activa, s'han analitzat més de 2.400 portals web entre administracions i altres ens que hi estan obligats. Quant a la resta d'obligacions de la llei -dret d'accés, registre de grups d'interès, bon govern i govern obert-, s'ha demanat informació a la Generalitat, diputacions, consells comarcals, ajuntaments més grans de 500 habitants, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, universitats públiques i òrgans estatutaris i altres ens de control.
El Síndic demana a les administracions un "major esforç de difusió i formació" del dret d'accés a la informació pública
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha insistit que es deixi d'"estigmatitzar" un sector com l'agrícola "imprescindible per al país". Ho ha dit aquest diumenge a la Ribera d'Ondara (Segarra), després que dimecres des del Palau de la Generalitat demanés que es deixés de "criminalitzar" la pagesia. Pel que fa als casos confirmats per bonÀrea, Jordà ha assegurat que la situació a la Segarra està "controlada" i que "el cas que ocupa de manera més fefaent" al Govern són els brots del Segrià. "L'aïllament és vital per tallar els contagis i la transmissió comunitària, tant a Guissona com a altres municipis del Segrià i de la resta de Catalunya", ha recordat. "Ja n'hi ha prou d'estigmatitzar el pagès i els agricultors d'aquest país en plena campanya de la fruita a Lleida", ha dit Jordà. La consellera ha assegurat que "des del minut zero s'ha treballat en un protocol per detectar de manera precoç i aïllar els casos de covid-19 i això ha donat resultats". Jordà ha destacat que s'ha fet una feina "ingent" de tots, Govern, sindicats i agricultors i ha puntualitzat que "el que està passant al Segrià no té a veure amb la campanya de la fruita". La consellera d'Agricultura ha recordat que actualment hi ha 20.000 persones treballant al camp a la plana de Lleida i ha destacat que "no es necessita més mà d'obra". Jordà ha fet una crida al govern espanyol perquè regularitzi les persones que no tenen papers. "No es pot condemnar a viure en condicions infrahumanes a les persones que venen a treballar", ha dit.
Jordà insisteix que "no s'estigmatitzi" el sector agrícola, "imprescindible per al país"
El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha assegurat aquest dimarts que l'entitat ja ha digitalitzat el 99% dels seus processos. El conseller delegat de l'entitat bancària s'ha mostrat "molt satisfet pel que s'ha fet fins ara" en l'àmbit de la digitalització, però ha remarcat que a l'entitat han de seguir "obsessionats" amb aquesta qüestió en els pròxims anys perquè "el món està canviant molt ràpid". En aquest sentit, Gortázar ha destacat que les entitats bancàries han de ser "més ràpides, àgils i flexibles" per adaptar-se a les noves condicions que introdueix la tecnologia en l'àmbit financer. El conseller delegat de CaixaBank s'ha queixat que la regulació els impedeix actuar de manera ràpida perquè "hi ha molts requisits que s'han de complir". Amb tot, ha assegurat que no creu que cap companyia BigTech "entri plenament en el sistema financer, com a mínim ara mateix". Gortázar ha defensat l'"estructura" de la qual disposa CaixaBank davant els nous agents que s'estan introduint en el sector financer gràcies a la tecnologia. El directiu ha assegurat que l'"estructura suposa un cost" per a l'entitat, però també una "oportunitat" que una nova empresa no té. "No reproduiran una estructura com la nostra", ha dit. En relació amb l'entrada de nous actors en l'àmbit financer a causa de la tecnologia, el conseller delegat de CaixaBank ha afirmat que les entitats bancàries hauran de "fer les coses d'una manera diferent" perquè "els nous actors faran allò que els bancs no fan bé". En aquesta línia, Gortázar ha assenyalat que l'"eficiència és crítica" i que un dels avantatges de les entitats bancàries és que no ofereixen un sol producte, sinó "molts a través d'una mateixa plataforma". Una "oportunitat" per ser "més transparents" Gortázar ha assegurat que la digitalització també és una "oportunitat" perquè les entitats bancàries siguin "més transparents". El conseller delegat de CaixaBank ha assegurat que "els clients els demanen que siguin socialment més responsables" i "més compromesos amb la societat". A més, ha remarcat que les entitats bancàries "parteixen d'una situació de mala reputació" a causa de la crisi i ha defensat la necessitat de "revertir-la". El conseller delegat de CaixaBank ha participat en una conferència sobre els canvis que ha generat la introducció de la tecnologia en el sector financer, juntament amb el director general d'Afi, David Cano, el responsable de PwC a Catalunya, Ignacio Marull, la directora general de Thomson Reuters Iberia, Eduarda Sampaio, i el director de SAP Espanya, Adolfo Pellicer.
Gortázar assegura que CaixaBank ja ha digitalitzat el 99% dels seus processos
Un total de 62 experts, entre els quals els investigadors Oriol Mitjà, Àlex Arenas i Xavier Rodó, han publicat un article a la prestigiosa revista mèdica 'The Lancet' per demanar al govern espanyol que passi al "confinament total" per aturar el creixement exponencial de casos de coronavirus a l'Estat. Els experts alerten que el model predictiu basat en les mesures preses fins ara, restriccions parcials de la mobilitat, mostra que aquestes decisions seran "insuficients" per evitar que els hospitals es trobin "desbordats" en les properes setmanes i preveuen un "col·lapse" del sistema sanitari. Per això demanen al govern espanyol que "implementi amb urgència mesures més dràstiques per minimitzar l'impacte de la pandèmia".
Oriol Mitjà i una seixantena més d'experts demanen al govern espanyol el confinament total en un article a 'The Lancet'
La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha acusat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, de fer de "blanquejador" del president de la Generalitat, Quim Torra, i d'ajudar-lo a "buidar de contingut" el Parlament. En roda de premsa des de la cambra catalana, Arrimadas ha afirmat que "mai" acceptarà que es facin reunions fora del Parlament en substitució de l'actuació que, segons ella, hauria de tenir el president de la Generalitat a la cambra. D'aquesta manera s'ha referit a l'Espai de Diàleg que Torra ha convocat per aquesta tarda al Palau de la Generalitat, on no aniran Cs, PPC i la CUP. D'altra banda, ha qualificat de "vergonya" i "error" que el bipartidisme i Podem es reparteixin el poder judicial com un "pastís" i no ha volgut entrar en comentar noms. Arrimadas denuncia una "estratègia organitzada" per "buidar de contingut" el Parlament i canviar els debats públics per debats tancats en despatxos perquè els catalans no sàpiguen de què es parla. "Diàleg, sí, al Parlament, donant la cara i responent de manera individualitzada", ha reiterat per després recordar que la Junta de Portaveus va rebutjar la seva petició de celebrar un ple al Parlament en substitució de la reunió d'aquesta tarda. Preguntada per les paraules del líder del PSC, Miquel Iceta, que aquest dijous va carregar contra els grups que no aniran a la reunió amb l'argument que no es pot demanar diàleg si després no s'exerceix, Arrimadas no s'ha mostrat sorpresa pel fet que Iceta faci de "blanquejador" de Torra tenint en compte que el govern de Sánchez depèn del president de la Generalitat. "Per tant, ha de blanquejar la situació i dir que la culpa és de Cs", ha afegit. Arrimadas també s'ha dirigit a Torra per dir-li que no accepta lliçons de diàleg de qui es nega a dialogar al Parlament com, segons ha dit, estableix el Parlament. Amb aquestes paraules, ha retret al president de la Generalitat que no respongués els grups i delegués en el vicepresident, Pere Aragonès, en la seva compareixença davant del ple i l'ha instat a "donar la cara". Segons la cap de l'oposició, qui pot canviar la situació és el propi Torra perquè si es vol amagar els seus grups trobaran "qualsevol excusa" perquè no se celebri el ple. Creixement del "conflicte al carrer" i estratègia per "atacar" servidors públics La líder de Cs ha replicat al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que es refereixi com a "cas aïllat" a les pintades a la casa del jutge Pablo Llarena de Sant Cugat i ha assegurat que hi ha una "estratègia organitzada i de por per atacar els servidors públics". Segons la líder de Cs, el jutge ha rebut dos "atacs" a casa seva, s'ha fet pública informació sobre la seva dona i ha patit un 'escarni' quan estava dinant amb la seva família. Així mateix, ha afegit que s'ha atacat per quarta vegada aquest any una comissaria de la policia espanyola a Terrassa. Per tot plegat, Arrimadas considera que comença a créixer el "conflicte" al carrer i ha demanat a Torra que rectifiqui i deixi de dir als CDR que apretin. "No han d'apretar, sinó que han d'aturar els actes violents", ha afegit. Preguntada pel fet que l'exconsellera del tripartit Mar Serna es perfili com a nova vocal del CGPJ, Arrimadas ha respost que no vol valorar noms concrets i ha denunciat el "joc polític" per repartir-se les cadires. Es tracta, segons la líder de Cs, d'un "error absolut" i una "vergonya" que en un moment com l'actual de distància entre ciutadania i la justícia, el bipartidisme i Podem es reparteixin les cadires com un pastís.
Arrimadas acusa Iceta de ser el "blanquejador" de Torra i d'ajudar-lo a "buidar de contingut" el Parlament
Els Jocs Mediterranis Tarragona 2018 han assolit una xifra rècord de participants, superant les xifres de les darreres edicions. Els Comitès Olímpics han inscrit un total de 3.622 esportistes. Suposen 600 inscrits més que Mersin el 2013, 300 més que a Pescara el 2009 i 400 més que a Almeria el 2005. Les delegacions més nombroses a Tarragona 2018 seran les d’Itàlia (419), Espanya (396), Turquia (356) i França (310). Els Jocs Mediterranis se celebren del 22 de juny a l’1 de juliol a Tarragona i en 15 municipis seu.
Els Jocs Mediterranis de Tarragona assoleixen una xifra rècord d'esportistes inscrits amb més de 3.600 participants
Les bases descarten donar suport a un govern monocolor del PSOE amb suport extern de Podem ACN Madrid.-El 70% de les persones inscrites que han participat a la consulta de Podem ha apostat per un acord itegral de govern de coalició (programàtic i d'equips) amb el PSOE “sense vetos on les forces tinguin una representació raonablement proporcional als seus vots”. Així ho ha apuntat la formació morada a través d’un missatge al seu compte de Twitter on especifica el nombre de persones que hi ha participat: 138.488 . Són un 26,64% de les 519.750 que consten com a inscrites al Portal de la Participació de Podem. El resultat avala la posició de la cúpula del partit, que rebutja el ‘veto’ que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha establert a l’entorn de la figura de Pablo Iglesias, i que aposta per un govern de coalició sense ”imposicions”. Precisament Sánchez ha apuntat aquest dijous en una entrevista a La Sexta que el PSOE accepta ara un govern de coalició amb la incorporació de ministres de Podem, tot i que n’exclou expressament la figura de Pablo Iglesias. La consulta de Podem va ser l’origen de l’últim enfrontament entre els equips de Pedro Sánchez i de Pablo Iglesias en aquesta recta final del compte enrere cap al ple que comença dilluns de la setmana que ve. Els socialistes van acusen el líder de Podem de posar en marxa una consulta “trucada” amb un resultat preestablert per justificar un ‘no’ a la investidura. Per contra, Podem sosté que la consulta és fruit del respecte de la formació pels quatre milions de persones que els van votar a les últimes eleccions i reivindica que l’acord per a la investidura inclogui un govern compartit on el PSOE no designi les persones que han de representar Podem a l’executiu. L’altra opció que hi havia sobre la taula, que ha sortit derrotada, era “fer president Sánchez ja sigui amb el vot a favor o amb l’abstenció i d’acord a la proposta del PSOE d’un govern dissenyat únicament del PSOE amb col·laboració a nivell administratiu subordinat al govern i amb un acord programàtic”. Sánchez ha admès aquest dijous que ara per ara l’únic escull que queda per a l’acord d’investidura és la figura de Pablo Iglesias, que segons fonts del PSOE hauria demanat al líder socialista una vicepresidència social i la designació de ministres de Podem per a les carteres d’Ocupació i Hisenda. “Un govern amb Iglesias dins no funcionaria i estaria paralitzat per les seves pròpies contradiccions”, ha afirmat Sánchez, que ha assegurat que està disposat a fer un “govern de coalició” amb ministres designats per Podem, però no amb Iglesias. Per aquest motiu ha demanat al líder de Podem que faci “un pas enrere”, i l’ha advertit que a setembre no hi haurà possibilitat de construir una aliança en aquest sentit. Les manifestacions de Sánchez han generat dures rèpliques per part de la cúpula de Podem. A través de Twitter la portaveu Irene Montero ha demanat a Sánchez que "rectifiqui" les afirmacions on acusava Iglesias de no defensar la democràcia per dir que hi ha presos polítics. El secretari d'Acció de Govern de Podem, Pablo Echenique, ha afirmat també que vetar Iglesias "és vetar Podem".
El 70% dels inscrits que han participat a la consulta de Podem aposta per un govern de coalició amb el PSOE sense vetos
Els organitzadors del premi 'El lector de l'Odissea' han anunciat aquest dilluns la convocatòria de la 19a edició del certamen, que re formulen després d'haver perdut el suport de l'editorial RBA-La Magrana. Si fa un any anunciaven la fi del concurs literari i avançaven la intenció d'impulsar un nou projecte, finalment han apostat per mantenir el nom històric del premi i del jurat, format per 100 lectors. A diferència de les 18 edicions anteriors, però, el jurat ja no valorarà obres inèdites per premiar la millor amb la seva edició i publicació. A partir d'ara, els 100 lectors hauran d'avaluar 20 obres de narrativa catalana publicades durant el darrer any –en un període que començarà i acabarà per Sant Jordi-. Carmel Carrillo, organitzador del certamen, ha assegurat que "el canvi de format no afecta la filosofia del premi, basada en contribuir en la promoció de la literatura catalana i en convertir-se en un mitjà d'integració de persones nouvingudes que fan cursos de català". Les 20 obres en què es basarà el nou format del premi es coneixeran el proper 7 d'abril, coincidint amb l'habitual Trobada de lectors i escriptors que organitza anualment l'Associació Cultural l'Odissea. Totes han estat seleccionades per un comitè format per persones vinculades a la Llibreria l'Odissea i al món literari. De cara a les properes edicions, però, la previsió és que el comitè el formin experts del sector de la literatura i també lectors. A partir d'aquestes 20 obres, el consell de 100 lectors –format per persones que s'hi inscriuen voluntàriament-, es dividirà en deu grups que llegiran i avaluaran quatre títols entre els mesos d'abril i juny. Seguidament, el concurs entrarà en una segona fase en què els lectors seleccionaran les cinc obres finalistes. Aquestes les hauran de llegir tots els membres del jurat per, finalment, escollir la guanyadora. A grans trets, el concurs segueix l'estructura de fases que tenia fins ara, però Pep Garcia, membre de l'organització, destaca que "s'accentua el caràcter democràtic" perquè la selecció definitiva queda únicament en mans dels lectors que formen el jurat, sense participació de l'editor que fins ara s'encarregava de publicar l'obra guanyadora. Garcia ha subratllat positivament el "canvi de rol" que adopta el premi: "En comptes de descobrir autors nous, potenciem escriptors en actiu amb la força de 100 lectors". "Existeixen premis a obra publicada, però no n'hi ha cap d'aquestes característiques", ha afegit. Pel que fa al premi, l'organització ha descartat la dotació econòmica de 10.000 euros que concedia fins ara, i ha anunciat que ho substitueix per un reconeixement "en forma de proposta artística". Carmel Carrillo ha assegurat que 'El lector de l'Odissea' "és un premi que s'ha guanyat un lloc en el panorama literari i ja no li cal una aportació econòmica". D'altra banda, Carrillo i Garcia han reconegut les dificultats amb què han topat per tirar endavant el projecte que anunciaven fa un any com a substitució del premi 'El lector de l'Odissea'. La idea inicial era convocar un concurs d'àmbit nacional amb el suport d'una pàgina web on lectors d'arreu de Catalunya poguessin votar obra publicada durant l'últim any. La previsió era premiar la més ben valorada amb la seva traducció al castellà, l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià. Amb tot, la complexitat que requerien les traduccions i la negociació amb els agents literaris ha provocat l'aturada del projecte.
'El lector de l'Odissea' es seguirà celebrant amb un canvi de format que premiarà obra ja publicada
Anem x Feina ha fet responsable el govern espanyol de la suspensió del Mobile World Congress (MWC) 2020. "Estar dins Espanya perjudica la nostra economia perquè el govern espanyol no ens defensa", ha acusat aquest dissabte a través d'un comunicat la patronal d'empresaris independents lligada a l'ANC. "Les pèrdues per la cancel·lació del MWC són astronòmiques i el govern d'Espanya ha demostrat la seva feblesa, per això cal que compensi el greuge que suposarà per a l'economia de Catalunya", ha valorat el portaveu d'Anem x Feina, David Fernández. De fet, des de la patronal independentista es considera que si Catalunya fos un estat i tingués un govern fort i influent com el d'Holanda, "el Mobile no s'hagués suspès". "És sorprenent que algunes de les mateixes empreses que han decidit no assistir al MWC de Barcelona hagin confirmat la seva presència a Amsterdam en un congrés de les mateixes característiques", ha mostrat la seva estupefacció Anem x Feina, que finalment ha insistit en la necessitat que l'executiu de Pedro Sánchez respongui per l'anul·lació del Mobile. "És el responsable d'aquesta cancel·lació i cal que es compensin els greuges econòmics provocats per la suspensió", han conclòs de la patronal "desacomplexadament independentista".
Anem x Feina fa responsable el govern espanyol de la cancel·lació del MWC: "No ens defensa"
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà a petició pròpia al Congrés dels Diputats en un ple extraordinari per informar del resultat del Consell Europeu, segons fonts de la Moncloa. El cap de l'executiu ho ha sol·licitat aquest dimarts al matí després de tancar un acord amb els socis europeus per al fons de recuperació. Espanya preveu rebre 72.000 milions d'euros en subsidis i 68.000 en crèdits d'un fons que té una quantia total de 750.000 MEUR amb més de la meitat en subvencions.
Sánchez compareixerà a petició pròpia al Congrés en un ple extraordinari per informar del Consell Europeu
Les companyies aèries europees faran exàmens psicològics als nous pilots abans que comencin a pilotar els seus avions. Aquesta és una de les noves normes de seguretat publicades aquest dimecres per la Unió Europea per a un "millor suport" a la salut mental de la tripulació arran del vol 9525 de Germanwings que es va estavellar als Alps el 2015. Segons un breu comunicat de premsa de l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA), la nova regulació preveu també un programa de suport per als pilots que els ajudarà en "el reconeixement, l'enfrontament i la superació de problemes que puguin afectar negativament la seva capacitat per exercir amb seguretat els privilegis de la seva llicència". Per altra banda, i com a barrera "addicional" de seguretat, s'han afegit proves d'alcohol a pilots i tripulants de cabina per a totes les aerolínies europees i estrangeres que volen als territoris de la Unió Europea. Així, les pràctiques ja establertes en alguns estats membres s'estendran a tota la UE en els pròxims dos anys. El director executiu d'EASA, Patrick Ky, ha explicat que les noves normes europees recullen les propostes de l'agència arran de l'accident de Germanwings i després de consultar l'àmplia comunitat del món de l'aviació. "Amb aquestes regles, Europa introdueix les eines adequades per protegir la salut mental de la tripulació de cabina", ha dit Ky, que ha assegurat que durant el període de transició de dos anys per implementar les noves normes EASA oferirà suport als actors europeus i internacionals implicats. El 2016 un informe de l'Oficina d'Investigacions i Anàlisis per a la Seguretat de l'Aviació Civil a França (BEA) va concloure que el copilot de Germanwings, Andreas Lubitz, va estavellar voluntàriament el vol 9525 al març de 2015, i va matar a 149 persones juntament amb ell mateix. La BEA va recomanar també que es pugui trencar el secret mèdic en casos de pilots amb problemes psicològics. L'alemany de 28 anys Andreas Lubitz tenia la voluntat de destruir l'avió i va aprofitar un moment en què es va quedar sol a la cabina, va bloquejar-hi l'accés perquè ningú més pogués entrar per aturar-lo i va fer que la nau comencés a perdre altitud fins a estavellar l'avió. Es dóna la circumstància que Lubitz estava de baixa i en tractament psicològic, però ho va amagar a l'empresa.
Les companyies aèries europees faran exàmens psicològics als nous pilots arran de l'incident de Germanwings
La companyia nega haver obligat a set vaguistes a treballar i assegura que l'únic que ha fet és notificar-los quins serveis mínims hauran de fer en els propers dies ACN El Prat de Llobregat.-La presidenta del comitè d'empresa de Trablisa, Genoveva Sierra, presentarà aquest divendres una denúncia a l'empresa davant Inspecció de Treball i en un jutjat de guàrdia per presumpta vulneració del dret de vaga i amenaces als vigilants de seguretat. En declaracions a l'ACN, Sierra ha explicat que un grup de set empleats que no tenia la carta de serveis mínims s'han presentat a les quatre del matí al seu lloc de treball per si de cas hi estaven cridats però els han confirmat que no, moment en què s'han acollit al dret de vaga. Segons Sierra, instants després el director corporatiu els ha comentat que havien de treballar igualment i que sinó "haurien d'acatar les conseqüències". La cap de Recursos Humans de la companyia, Pilar Albacete, ha negat aquestes acusacions i ha assegurat que l'únic que han fet és notificar-los quins serveis mínims hauran de fer en els propers dies. Genoveva Sierra s'ha mostrat molt crítica amb la direcció de Trablisa i ha lamentat que la companyia hagi amenaçat set treballadors dient-los que hi hauria "represàlies" si no acataven les ordres de treballar aquest divendres. La cap de Recursos Humans de la concessionària, Pilar Albacete, ha dit que aquestes acusacions són "absolutament falses" i ha advertit que el que ha fet la companyia és notificar-los quins són els serveis mínims que hauran de fer mentre duri aquesta protesta. En aquest sentit ha advertit que aquesta vaga és "abusiva i il·legal" i ha retret al Comitè d'Empresa que l'estigui mantenint. "És una vaga novatòria que vol dir que pretén alterar el que les parts de bona fe van pactar quan van arribat a un acord", ha assenyalat. Albacete ha recordat que va haver un laude d'obligat compliment l'any 2017 i ha indicat que l'actual conveni va actualitzar-se el passat mes de juny. "Quan tu fas una negociació existeix un deure implícit de les pròpies parts de no adoptar cap mesura de conflicte això està en els propis convenis i està regulat en el decret que regula el dret a vaga", ha sentenciat. Sense bosses pels líquids La presidenta del comitè de Trablisa, Genoveva Sierra, també ha denunciat que les bosses que tenen per als passatgers que han de passar líquids pels controls de seguretat van desaparèixer ahir per la nit. "No n'hi ha cap. O parlem de seguretat o parlem de rapidesa, les dues coses són incompatibles", ha afirmat. Segons ha indicat, el protocol estableix que si els passatgers no porten les bossetes s'han d'aturar els escàners i informar-los i que els treballadors així s'hi ha compromès per no tenir una sanció. Sierra també ha lamentat que hi hagi treballadors "afins a l'empresa" que faran hores extres durant la vaga o treballaran en festius.
Els vigilants de seguretat de l'Aeroport del Prat denunciaran l'empresa a Treball per vulneració del dret de vaga
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha aprovat la mesura definitiva per a la regulació dels mercats d'acabament de trucades vocals en la xarxa de telefonia mòbil que rebaixarà el preu d'acabament de trucades en més d'un 40%, segons ha informat aquest regulador. Aquesta mesura suposarà que el valor actual d'acabament de trucada mòbil passarà d'1,09 euros per minut actual fins als 0,64 euros per minut al gener del 2020. La mesura tindrà un efecte immediat a partir de l'1 de febrer pròxim perquè a partir d'aquest dia aquesta tarifa baixarà fins els 0,70 euros per minut, l'1 de gener del 2019 passarà a 0,67 euros i l'1 de gener del 2020 a 0,64 euros. Aquesta reducció de preu de la tarifa d'acabament de trucada mòbil no es carrega en la factura de l'usuari final sinó que es un cost majorista entre companyies de telefonia mòbil i fix. La CNMC assegura que tot i que és una tarifa que no s'imputa directament en l'usuari final si que acaba millorant les condicions competitives del mercat cosa que finalment beneficia al client final al reduir els costos de les empreses. La mesura adoptada per la CNMC fa que els preus d'acabament de trucada mòbil a l'estat espanyol se situïn ''entre el més baixos de la UE'' on la mitjana de preu d'aquesta tarifa és de 0,88 euros per minut. Els preus d'acabament en xarxes de mòbils són una tarifa que cobra un operador mòbil amb xarxa pròpia o un operador mòbil virtual complet (OMV complet) a qualsevol altra operador per acabar les trucades en la seva xarxa. Cada operador ofereix aquest servei majorista a la resta d'operadors i d'aquesta manera tots poden completar les trucades realitzades per els seus clients i els de les altres companyies. La CNMC explica que les retallades d'aquestes tarifes que s'han imposat als operadors en els últims anys ''han tingut un efecte positiu per a la competència que han acabat propiciant un augment del tràfic de veu en les xarxes mòbils, una marcada reducció dels preus de telefonia mòbil i la generalització de tarifes planes''. La CNMC calcula que en els últims 10 anys, els preus de la telefonia mòbil a l'estat espanyol han caigut prop d'un 80%.
La CNMC aprova rebaixar la tarifa d'acabament de les trucades de mòbil en més d'un 40%
Les acusacions particulars van forçar que s’apartés del cas per la seva afinitat ideològica amb el PP ACN Madrid.-El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha nomenat aquest dijous la magistrada Concepción Espejel com a presidenta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, un càrrec que estava vacant des de la finalització del mandat de l’anterior titular, Fernando Grande-Marlaska. Espejel dirigirà durant els pròxims cinc anys la Sala Penal malgrat que només fa dos anys, el 2015, va ser apartada de la causa Gürtel a instància de les acusacions particulars per la seva afinitat ideològica al PP, que l’havia designat vocal del CGPJ. La Sala Penal de l’Audiència Nacional jutja, entre altres, el suposat finançament irregular del PP. El CPGJ també ha nomenat com a president de la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional el magistrat Enrique López, també recusat del cas Gürtel per la seva proximitat amb el PP. Espejel va ser recusada del cas Gürtel a petició de l’Associació d’Advocats Demòcrates d’Europa (ADADE), que va argumentar, entre altres, que havia el govern de Mariano Rajoy li havia concedit el desembre del 2013 la gran creu de San Raimon de Peñafort. Als inicis de la seva carrera, el 1983, Espejel havia estat magistrada a Vinaròs i a Reus, i després, el 1986, va ser jutgessa de primera instància i instrucció a Valls. Posteriorment, el 1987, va ser magistrada de l’Audiència de Tarragona, i el setembre del 1990 va ocupar la presidència de la Secció Segona de l’Audiència de Tarragona. Espejel ha obtingut 11 vots a favor que es corresponen amb tots els vocals del CGPJ proposats pel PP menys un i al vot del president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes. Li han donat suport els vocals Ángeles Carmona, Nuria Díaz, Juan Manuel Fernández, Rafael Fernández Valverde, Fernando Grande-Marlaska, Carmen Llombart, José María Macías, Juan Martínez Moya, Gerardo Martínez Tristán i Wenceslao Olea.
El CGPJ nomena com a presidenta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional Concepció Espejel, recusada en el cas Gürtel
La Universitat de Lleida (UdL) acull aquesta setmana la reunió de llançament del projecte de recerca europeu Innova MicroSolar, de quatre anys de durada, en el qual participa el Grup de recerca en energia i maquinària agroindustrial (GREA) de l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la UdL. La iniciativa, liderada per la Universitat de Northumbria (Newcastle, Regne Unit) compta amb quatre milions d'euros de finançament de la Unió Europea. D'aquests, 511.250 són per a la UdL. El projecte té com a objectiu desenvolupar un sistema elèctric i de calor d'alt rendiment per a l'aplicació en habitatges individuals o petites empreses que permeti, mitjançant energia solar tèrmica, la generació de calor a temperatures de 250-280ºC, segons han informat des de la universitat lleidatana. Segons ha explicat la catedràtica de l'EPS de la UdL i responsable del GREA, Luisa F. Cabeza, "està previst que la tecnologia proposada pugui proporcionar el 60% dels requeriments energètics, amb una reducció en costos del 20% en comparació amb les millors tecnologies disponibles de baixes emissions de diòxid de carboni". El grup de recerca GREA participa en activitats de R+D en sistemes d'emmagatzematge tèrmic (TES) d'alt rendiment sobre la base de materials de canvi de fase (PCM). Dins del projecte Innova MicroSolar, lidera les activitats d'investigació dedicades a la demostració: integració del sistema, avaluació i optimització. A banda de les activitats de recerca pròpiament dites, el GREA també té un rol destacat, en la comunicació i disseminació de resultats, segons informa la UdL. Una vintena d'investigadors dels nou socis del projecte participen en la reunió de llançament que es desenvolupa a la UdL entre dilluns i dimecres d'aquesta setmana. Provenen de la Universitá telematica e-campus, Enogia, Thermacore Europe Ltd, Eliantro S.R.L, S.TRA.TE.G.i.E. SRL, Sinagro Enginyeria, S.L.P i User Feedback Program SL.
Una vintena d'investigadors participen a la UdL en la reunió de llançament del projecte europeu Innova MicroSolar
El Síndic de Greuges proposa regular el dret a l'aturada acadèmica després d'avaluar com es van desenvolupar les protestes en el marc universitari per la sentència del Tribunal Suprem. Alguns estudiants reivindicaven que el seu dret a manifestar-se anés acompanyat d'una flexibilització, i fins i tot modificació, dels criteris d'avaluació de la universitat. També reclamaven l'adhesió de les universitats a la protesta. D'altres estudiants creien que s'estava vulnerant el seu dret a gaudir de l'activitat lectiva amb normalitat. I alguns professors i partits política van denunciar manca de neutralitat política dels centres. El Síndic no considera que s'hagin produït problemes de convivència als centres universitaris per aquesta qüestió. A l’inici de les actuacions, el Síndic va mantenir reunions amb els defensors de cada universitat per coordinar les intervencions sobre aquesta qüestió. Paral·lelament, es va sol·licitar informació a les universitats catalanes i a la Secretaria d'Universitats i Recerca. Un cop analitzada tota la documentació obtinguda, el Síndic conclou que la major part de les universitats no assenyalen greus problemes de convivència arran de les protestes, i que els conflictes generats es van abordar amb negociacions entre les parts mitjançant el diàleg, intentant garantir el dret a gaudir de l'educació universitària amb normalitat i el dret a la llibertat d'expressió i manifestació dels estudiants. Pel que fa a les mesures de flexibilització del sistema d'avaluació que van decidir adoptar els consells de govern de les universitats catalanes, les universitats valoren que es tracta d'una decisió excepcional, amb escassa adhesió (menys de 2.000 estudiants s'hi han acollit), i no condicionada a l'adscripció ideològica de l'estudiant. El Síndic no qüestiona la valoració feta per les universitats i la legitimitat de la decisió presa en el marc de l'autonomia universitària, i també la poca incidència amb la vigència i l’aplicació dels principis del Pla Bolonya en el sistema universitari català. Tot i així, considera que cal estudiar si la normativa vigent garanteix el dret de protesta dels estudiants universitaris i si el dret a manifestació està prou desenvolupat, amb vista a dotar de seguretat jurídica l'exercici d'aquest dret i les seves implicacions en l'àmbit universitari en aspectes com ara el sistema d'avaluació, l'exigència de l'assistència a classe o la realització de pràctiques externes. La majoria d'universitats consultades argüeixen que la universitat gaudeix de prou autonomia per regular i resoldre les diverses situacions que s'han anat produint, també en el cas de la vaga dels estudiants, ja que mitjançant el dret d'associació, manifestació i reunió es faculta cada centre a adoptar les mesures oportunes per garantir el dret a vaga i el dret a estudi en el marc de l'autonomia universitària. El Síndic considera que en qualsevol dels casos, el mal anomenat dret a vaga dels estudiants no està configurat com a tal, tot i que sí que es pot entendre que hi ha l'anomenat dret a l'aturada acadèmica. Algunes universitats arreu de l'Estat espanyol han regulat el dret a l'aturada acadèmica en els estatuts respectius, que com a contingut essencial recull la falta d'assistència a qualsevol tipus d'activitat acadèmica que poden acordar els estudiants amb motiu de la declaració d'aquesta aturada. El dret es configura com a individual, però l'exercici ha de ser col·lectiu, com ho seria el dret a vaga. S'assimila al dret de vaga en el sentit que suposa la suspensió de la relació jurídica que es manté com a mesura de pressió i protesta, en el cas dels estudiants de les obligacions derivades de la prestació del servei públic, sense que se'n puguin derivar sancions. En aquest sentit, el Síndic ha proposat a les universitats i també al Consell Interuniversitari i la Secretaria d'Universitats i Recerca que estudiïn la pertinència i la idoneïtat de regular un possible dret a l'aturada acadèmica. També recomana que es valorin les afectacions que pot tenir l'exercici d'aquest dret per a l'estudiant en pràctiques i el col·lectiu becari en formació.
El Síndic proposa regular el dret a l'aturada acadèmica
Telefónica ha detectat entre gener i juliol d'aquest any un increment del 21% del trànsit mòbil a la demarcació de Lleida, quan en el mateix període del 2019 pràcticament no va registrar augments en el consum de dades en les xarxes mòbils de la companyia. Telefónica atribueix aquest creixement "inusual" a la nova situació generada per la covid-19. Des de la companyia assenyalen que "el turisme estatal d'interior bolcat en segons habitatges està generant nous pics abans poc habituals en províncies no costaneres". L'apogeu aquest estiu del turisme estatal d'interior explicaria aquest fenomen, segons la companyia, atès que "les províncies limítrofes amb grans ciutats com Madrid o Barcelona, com és el cas de Lleida, estan experimentant forts creixements de trànsit, molt per sobre dels habituals en aquestes dates". Des de Telefònics assenyalen que, enguany, "part del turisme estatal s'està bolcant en segons habitatges", i "els creixements majors de trànsit s'han produït en municipis distribuïts per tot Espanya, sense concentrar-se, com altres anys, en les zones costaneres".
Telefónica registra entre gener i juliol a la demarcació de Lleida un increment del 21% del trànsit mòbil
Els Mossos d'Esquadra han denunciat una empresa de Saidí (Baix Cinca) acusada d'abocar llots de depuradora sense tractar en una finca de Torre-serona (Segrià). Als terrenys s'hi van localitzar fins a mil tones de producte. L'Agència de Residus de Catalunya ha obert un procés sancionador contra la firma per subministrar residus de forma irregular. Els llots s'han retirat i retornat a la planta d'origen. Segons informen els Mossos, l'abocament el va descobrir dilluns una patrulla destinada a tasques de medi ambient. El propietari de la finca va explicar que havia sol·licitat a l'empresa de Saidí el compost acabat però els agents es van adonar que el producte contenia restes de matèria orgànica no tractada i molts cucs, per tant, en un estat que no es podia subministrar. La firma és una empresa gestora de residus no perillosos i ha estat denunciada per la policia catalana per incomplir la llicència ambiental.
Denuncien una empresa de Saidí per abocar llots de depuradora sense tractar en una finca de Torre-serona
Després de 20 anys de reivindicació a les Terres de l'Ebre, un tren Euromed procedent de Barcelona ha fet aturada aquest dissabte a l'estació de l'Aldea, al Baix Ebre. La Generalitat ha invertit 1,6 MEUR a aconseguir que aquests Euromeds facin parada a l'Ebre i 200.000 euros més per impulsar busos llançadora. El conseller de Territori, Josep Rull, que aquest dissabte ha fet el trajecte des de Barcelona fins a l'Aldea, ha assenyalat que aquesta és "una mesura de xoc per millorar la connectivitat entre les Terres de l'Ebre i Barcelona", tenint en compte les deficiències que pateixen línies del territori, com l'R16. Gràcies a les bonificacions, els usuaris podran viatjar des de Barcelona a l'Aldea –o en el sentit invers- a preu de regional en 1 hora i 40 minuts, 45 minuts menys del que és habitual.
L'Ebre celebra l'arribada del primer Euromed amb aturada a l'Aldea després de 20 anys de reivindicacions
L'inspector del CNP (número 88.279) ha afirmat que l'exconsellera d'Ensenyament Clara Ponsatí "portava la veu cantant" l'1-O a la seu del departament i que estava agafada de braços amb el seu escorta i amb una altra persona. "La seva actitud era de completa resistència a la intervenció, cridava i no es deixava anar, no era agressiva però va posar dificultats", ha explicat. Segons l'agent, Ponsatí (actualment a Escòcia) deia en castellà i en català que estava "a casa seva" i que no pensava marxar. A més, ha dit que quan van intentar aixecar l'home amb el que estava agafada, ell va treure una placa de Mossos i va dir que era "company". El mateix inspector ha situat el lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, a l'escola Dolors Monserdà de Barcelona. Ha dit que es va identificar com a lletrat i va demanar veure l'ordre judicial. Segons relata, va seguir demanant explicacions després de llegir l'ordre a d'altres companys. "Els vaig dir que el lletrat ja tenia totes les explicacions i que allà no pintava res", ha explicat. La presència de Van den Eynde en aquest centre ja va sortir en la sessió de dimarts, quan un inspector li va retreure al lletrat que li fes preguntes sobre això. "Permeti'm senyor lletrat, vostè va estar al col·legi Dolors Monserdà i sap perfectament com es produïen les intervencions, de fet vostè va fer de mediador", li va dir. Aquest dimecres, però, aquest inspector no ha dit obertament el seu nom i s'ha limitat a assenyalar "un advocat de la defensa". Aquest inspector també ha explicat que van iniciar una actuació a l'escola Infant però es van retirar perquè van fer comprovacions i van veure que era privat. La interlocutòria del TSJC de Catalunya de 27 de setembre ordenava els cossos policials actuar en centres de titularitat pública. A l'Escola Projecte ha dit que van trobar-se molta gent gran situada al davant dels concentrats.
Un policia espanyol diu que Ponsatí era "la veu cantant" l'1-O a Ensenyament i tenia actitud "de completa resistència"
El quart dia de recerca a la llera del Francolí ha començat ampliant els efectius fins a les 200 persones i situant el radi d'inspecció des de l'origen del desbordament fins a la desembocadura del Gaia. El dispositiu es concentra en les grans acumulacions de runa de les zones ja pentinades i en altres trams del riu més oberts que es poden fer a peu. Concretament, segons ha explicat a l'ACN Guillem Guinjoan, cap de guàrdia de Bombers, de Valls fins a la zona sud el cos treballa de manera coordinada amb voluntaris de Protecció Civil i la Creu Roja i a la zona de la desembocadura –on s'ha localitzat el primer cos- hi ha també unitats de Grae aquàtiques. En el mapa hi tenen marcades zones d'acumulació de matèria, on no hi poden entrar directament sinó que són espais per a les unitats canines o la matèria pesada. Segons Guinjoan, són "punts probables" però amb l'evidència que va aparèixer un cos al port el ventall és "més ampli". El tercer dia de recerca a la llera del Francolí es van tancar sense que s'hagués localitzat cap de les quatre persones que continuen desaparegudes. Amb tot, segons informaven els Bombers, es va localitzat roba de la mare i el fill desapareguts a Vilaverd, però les unitats canina i subaquàtica dels Mossos van descartar que els seus cossos estiguessin en aquest punt. Segons Guinjoan, aquests indicis són "relatius" perquè el fort moviment del riu podia generar "molta dispersió de material". "Ho tenim en compte però treballem amb un ventall de possibilitats", ha reblat.
El dispositiu de recerca dels quatre desapareguts a la llera del Francolí s'incrementa fins als 200 efectius
ERC entra a formar part del govern municipal de CDC a Manresa després del bon balanç que han fet les dues formacions del pacte de governabilitat a la ciutat que van signar el mes de juny passat. En una roda de premsa al carrer del Balç, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i la presidenta del grup municipal d'ERC, Mireia Estefanell, han presentat els detalls del pacte de govern, que inclou Estefanell com a número dos. En total, hi haurà 15 regidors, tot i que un no tindrà cap cartera assignada, que es faran càrrec de 22 regidories. Junyent ha expressat que en la història de la democràcia local a Manresa "no hi ha cap precedent" d'una coalició entre CDC i ERC i, per això, considera que l'acord té una "transcendència històrica". Amb una posada en escena similar a la del mes de juny de 2015 quan CiU i ERC van signar l'Acord d'Investidura i Governabilitat, aquest divendres els dos grups han signat un nou acord. En aquesta ocasió, però, els republicans han decidit entrar al govern després del bon balanç que fan dels sis mesos del pacte de governabilitat. D'aquesta manera, el govern municipal quedarà format per quinze regidors, tot i que un no tindrà cap cartera assignada. Amb aquest nou pacte també s'escenifica el trencament del grup de CiU, ja que no formarà part del nou govern el fins ara regidor d'Unió, Miquel Davins. Segons ha detallat el batlle de Manresa, Valentí Junyent, en total hi haurà 22 regidories, que estaran repartides en quatre grans àrees: Promoció de la Ciutat; Drets i Serveis a les Persones; Hisenda i Governació; i Territori. Cadascuna d'aquestes quatre àrees tindrà un president i un vicepresident de cadascun dels dos partits. A més, hi haurà vuit tinents d'alcalde (quatre de cada partit) i la republicana Mireia Estefanell serà la número 2 del govern municipal. L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha volgut recordar els precedents d'aquest acord, que són el pacte de governabilitat signat entre ERC i CiU el passat mes de juny, i també el Pacte de Ciutat i el suport d'ERC als pressupostos de 2016. Segons Junyent, en la història de la democràcia local a Manresa "no hi ha cap precedent" d'una coalició entre Convergència i ERC i, per això, creu que el pacte té una "transcendència històrica". També ha volgut valorar la "bona entesa" entre tots els regidors que conformaran el nou govern. El batlle creu que l'acord "reforça l'estabilitat" del govern i creu que el pacte entre Convergència i ERC permetrà fer un "govern fort perquè la ciutat pugui fer un salt endavant en els 3 anys i mig que queden de mandat". Junyent també ha presentat els cinc eixos programàtics del govern municipal, que són: les polítiques socials i per a la igualtat; la participació ciutadana i la transparència; les polítiques de promoció econòmica i foment de l'ocupació; l'impuls del centre històric; i la millora de la mobilitat i l'espai públic. De la seva banda, Mireia Estefanell, presidenta del grup municipal d'ERC, ha exposat que durant el temps que ha durat l'acord d'investidura "ha crescut la confiança i la complicitat" entre les dues forces polítiques i creu que "la suma dels dos equips multiplica, ja que eixampla la manera d'entendre la ciutat". Per Estefanell, el pacte aporta "més talent a un govern ampli, en el qual tots els membres hi abocaran les seves capacitats". La nova tinent d'alcalde del govern municipal ha expressat que seguiran les premisses que ja es van establir al mes de juny com ara la "justícia social, el bé comú, la participació, la cura de l'espai públic, el desenvolupament econòmic, o el suport al procés nacional".
ERC entra al govern municipal de CDC a Manresa amb Mireia Estefanell com a primera tinent d'alcalde
La CUP Capgirem Barcelona ha exigit aquest dimecres la dimissió "immediata" del conseller delegat i del director de TMB així com dels màxims responsables de metro i bus en considerar que han "sabotejat" les negociacions i han dut el conflicte a l'"enrocament". Josep Garganté ha rebutjat les paraules de l'alcaldessa, Ada Colau, i de la regidora Mercedes Vidal quan es refereixen a la vaga com una mesura "desproporcionada". La resta de l'oposició ha evitat demanar cessaments però sí que ha instat el govern municipal a donar explicacions sobre les negociacions i a seguir dialogant per evitar que es reprodueixin les aturades als transports. Acusen Colau de no haver fet prou per evitar la vaga i avisen que es posa en risc la celebració del Mobile World Congress a Barcelona. La CUP ha fet seves les peticions del comitès de vaga i ha reclamat el cessament del conseller delegat de TMB, Enric Cañas; el director de l'empresa, Jaume Tintoré; el director de Metro, Marc Grau; i la directora de Bus, Marta Labata. Considera que son els "màxims responsables" de l'"enrocament" del conflicte laboral. El regidor Josep Garganté ha carregat amb duresa contra l'alcaldessa Colau i la responsable de Mobilitat, Mercedes Vidal. D'una banda, per haver dit que la vaga coincidit amb el Mobile World Congress era "desproporcionada". De l'altra, per haver intentat "de manera roïna, com la pitjor dreta, enfrontar els treballadors de TMB amb la resta de la classe treballadora" a través de la publicació dels seus sous. Aquestes dades ja eren públiques perquè, ha recordat, consten al departament de Treball, i ha animat el govern municipal a donar a conèixer les retribucions dels directius de l'empresa. També ha criticat els serveis mínims decretats per la Generalitat tant durant la jornada de dilluns com per la d'aquest dimecres, del 65% en hores punta i 45% la resta de franges. Garganté creu que són "abusius" i que no han permès l'exercici del dret a la vaga per part dels empleats. La resta de grups de l'oposició ha evitat sol·licitar dimissions i ha apostat per reclamar explicacions a l'executiu d'Ada Colau sobre com han anat les negociacions i com pensa evitar noves convocatòries de vaga. C's, ERC, el PSC i el PPC han coincidit a retreure a Colau haver-se implicat a darrera hora en les converses amb els treballadors i sense una estratègia definida. Per al regidor de C's Santiago Alonso, la "ingerència" de Colau en les negociacions va provocar "la radicalització" dels comitès de vaga i "cap avenç". "No entenem el paper a què juga l'alcaldessa. Està incòmoda perquè tots donem per fet que si estigués a l'oposició seria la primera en donar suport a la reivindicació i ara es troba al lloc contrari d'on voldria ser", ha dit en roda de premsa. La formació taronja veu amb "preocupació" la coincidència de les vagues als transports amb la celebració del MWC i adverteix que el "posa en risc" perquè s'està donant "una imatge pèssima" de la ciutat. Alonso ha afegit que a Colau "se li ha escapat tant de les mans" el conflicte que agents tercers, com la pròpia GSMA –organitzadora del congrés- ha hagut d'intervenir-hi. Pel president del grup municipal d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, la situació és "trista" i decebedora", especialment pel fet que l'Ajuntament no hagi accedit a negociar "seriosament" fins a l'últim minut, i no setmanes abans, com hauria pertocat. També ha criticat que l'equip de Colau donés per pèrdues les negociacions massa d'hora: "mai s'ha de tirar la tovallola, i menys en un tema tan important com aquest". Bosch ha acusat el govern municipal de "falta d'intel·ligència" en donar a conèixer les escales salarials dels treballadors de TMB: "oferir el contrari del que et demanen no és la millor manera de seduir i buscar complicitats en un comitè d'empresa que té molt clares les seves reivindicacions", ha detallat. "Abans de demanar algun cessament, hem de saber què ha passat. Aquesta és la mínima responsabilitat política que s'ha d'assumir", ha afegit. Des del PSC, la seva portaveu municipal, Carmen Andrés, s'ha mostrat prudent. Ha evitat criticar la gestió de l'executiu de BComú i demanar responsabilitats polítiques per "evitar danys majors" a la ciutat. "Qui primer ha de valorar les responsabilitats ha de ser el govern. Som respectuosos i expectants amb l gestió", ha afirmat. La regidora socialista ha reconegut que "es podria haver treballat d'una altra manera" per evitar la vaga i ha confiat que la situació es redreçarà "ràpidament". Igualment, ha volgut refermar el suport total del seu grup al manteniment del Mobile World Congress a la ciutat de Barcelona, que veu com una font d'ingressos econòmics molt important. El líder del PP a la capital catalana, Alberto Fernández, ha criticat la carta que Colau ha publicat aquest dimecres al seu perfil de Facebook per defensar que l'Ajuntament ha fet "tot el possible" per evitar la vaga. Creu que l'alcaldessa està més preocupada de les crítiques que li arriben de certs sectors socials que per resoldre el conflicte laboral i evitar "els embussos" i els problemes de mobilitat. "'Quién te ha visto y quién te ve? Estaves darrera la pancarta i ara a l'administració", ha dit amb ironia. Fernández ha volgut restar importància a les declaracions de la seva companya de partit a la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que ha advocat per traslladar el Mobile de la capital catalana a l'espanyola. "Cadascú escombra cap a casa defensant la seva pròpia ciutat. Jo sempre defensaré Barcelona i que el congrés es quedi aquí", ha argumentat. Per això, ha demanat que es facin "les coses bé" per evitar que altres indrets puguin disputar-li a Barcelona la celebració. A més, ha recordat que el govern espanyol del PP va aprovar un tracte fiscal favorable perquè el MWC tingués lloc a la ciutat.
La CUP demana dimissions a TMB i la resta de l'oposició acusa Colau de no haver fet prou per evitar la vaga
El Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el REC, presenta la seva edició més internacional. En aquesta 16a edició del certamen, es presentaran més de vint pel·lícules, de les quals onze aniran a competició en aquest festival que promou els directors novells d'arreu del món. D'aquests onze títols, nou són internacionals, provinents d'una desena de països, i només dos són espanyols. Destaquen les pel·lícules que ja estan a la carrera dels Oscar, com la cinta animada suïssa 'My Life as a Courgette' o la finlandesa 'The Happiest Day in the Life of Olli Mäki', de Juho Kuosmanen. Cinc dels films s'estrenaran per primer cop a tot l'estat espanyol, com 'Distancias cortas' (Mèxic), amb banda sonora de la formació catalana Hidrogenesse. El festival, que tindrà lloc del 30 de novembre al 6 de desembre, posa el focus en la situació actual a Europa.
Tarragona presenta el Festival REC més internacional
La Policia Nacional ha detingut tretze persones i ha desarticulat una organització que presumptament es dedicava al cultiu i distribució de marihuana a les demarcacions de València i Barcelona, amb l'objectiu de distribuir-se a altres països europeus, com ara Holanda i Dinamarca. Els agents van fer l'escorcoll simultani de set immobles, entre els quals un a Rubí, i van desmantellar tres plantacions de marihuana i dos naus que es feien servir com a magatzem. S'han intervingut unes 3.000 plantes amb un pes superior als 200 quilos, cabdells de marihuana en procés de secat, set pistoles elèctriques i gairebé 24.000 euros en efectiu. Segons ha informat la policia espanyola en un comunicat, les investigacions van començar el passat agost mentre es feien gestions per localitzar a Espanya un fugitiu que semblava que es trobava a València. Durant aquesta investigació es va localitzar un immoble llogat per un entramat criminal d'origen servi en un municipi de la demarcació de València, on se sospitava que hi podia haver instal·lada una plantació de marihuana. Segons els investigadors, l'immoble estava relacionat amb una empresa que actuava com a societat pantalla per a l'adquisició d'elements relacionats amb el cultiu de marihuana al major i van descobrir que aquests es distribuïen per altres propietats ubicades a municipis valencians i barcelonins que funcionaven com a plantacions, i on s'instal·laven cuidadors servis i búlgars que l'organització hi desplaçava. L'organització disposava de dues naus a la localitat valenciana de Quart de Poblet que utilitzaven com a magatzem de l'empresa, tres xalets que feien servir com a plantacions, dos dels quals a Riba-roja de Túria i un altre a Rubí, un xalet a Requena i un pis a la ciutat de València on vivien els suposats caps de l'organització. Els detinguts són de nacionalitat sèrbia, búlgara i espanyola i la policia els acusa dels delictes d'organització criminal, tràfic de drogues, blanqueig de capitals, tinença il·lícita d'armes, frau elèctric i falsedat documental.
Desarticulada una organització que cultivava marihuana a València i Rubí per distribuir-la a Holanda i Dinamarca
El conductor d'una motocicleta ha mort aquest dijous a la tarda en un xoc amb dos turismes a la carretera L-702 al terme municipal d'Artesa de Lleida (Segrià), segons ha informat el Servei Català de Trànsit. L'accident s'ha produït poc abans de les tres del migdia a l'altura del quilòmetre 6,5 on, per causes que s'estan investigant, s'ha produït una col·lisió per encalç en què s'han vist implicats dos turismes i la motocicleta. Com a conseqüència del xoc, el motorista ha resultat mort. La via ha quedat tallada en els dos sentits de la marxa arran del sinistre. Fins al lloc dels fets s'hi ha desplaçat dues patrulles dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i tres ambulàncies del SEM.
Mor un motorista en un xoc amb dos turismes a Artesa de Lleida
Margarita Robles, Patxi López, Ángel Gabilondo i Núria Parlon formen part de la quinzena d'experts que han desglossat propostes polítiques per aplicar a partir del 26-J ACN Barcelona.-El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha presentat aquest diumenge a Barcelona l'equip d'experts que ha de constituir el "govern del canvi" a l'Estat després de les eleccions del 26-J. En un acte conduit per la cap de llista del PSC, Meritxell Batet, una quinzena de persones han intervingut breument i sobre temàtiques com la justícia, l'economia, l'educació, la transparència, el model territorial i la sanitat. Així, s'ha sentit la jutgessa Margarita Robles defensar els jutges que combaten la corrupció, i l'exlehendakari Patxi López apostar per la regeneració moral i ètica. El catedràtic de dret constitucional Gregorio Camara ha parlat d'encaixar la singularitat i els drets històrics de Catalunya a la Constitució, i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon ha demanat que la justícia i l'equitat vagin en paral·lel a l'estabilitat pressupostària.
Pedro Sánchez presenta a Barcelona els noms per al seu "govern del canvi"
Cs ha registrat aquest dimecres una petició perquè la Mesa analitzi si les fórmules de jurament o promesa d'acatament de la Constitució dels 350 diputats del Congrés són vàlides per adquirir la condició de diputat. En primer lloc, els deu diputats de Cs també demanen que es transcrigui completament la sessió de constitució de la cambra baixa, incloent les paraules pronunciades pels diputats per jurar la Constitució que fan a peu dret des de l'escó i sense micròfon. Així mateix, volen que la transcripció s'incorpori al Diari de Sessions de la cambra baixa. Cs ha impulsat aquesta petició després que PP hagi anunciat que portarà al TC les fórmules de prometatge dels diputats independentistes en considerar-les inconstitucionals.
Cs demana a la Mesa que analitzi si les fórmules de prometatge dels diputats són vàlides
L'Institut Català d'Energia (ICAEN) ha assolit el milió de certificacions energètiques d'edificis tramitades, el 82% de les quals obtenen una qualificació E, F o G, les menys eficients. El total de certificacions suposa el 25% del parc d'edificis de Catalunya, volum que permet començar a elaborar un perfil significatiu del comportament energètic dels immobles del país. Davant dels resultats, l'ICAEN ha conclòs que "s'evidencia la necessitat d'apostar per la rehabilitació energètica per tal de reduir el consum d'energia i millorar l'habitabilitat en els immobles". Els edificis consumeixen el 26,4% de l'energia final a Catalunya i són responsables del 10,6% de les emissions de CO2. Del milió de certificacions emeses, 992.381 són d'edificis existents. Gairebé un 52% han obtingut una certificació E, un 13,1% la F i un 16,9% la G. Aquesta situació ve donada per l'envelliment del parc d'habitatges, ja que més del 40% dels habitatges construïts a Catalunya són anteriors a 1980. D'altra banda, 7.619 dels edificis certificats són de nova construcció, dels quals 36,1% han assolit la qualificació energètica A i un 41,4% la B. Segons dades de l'ICAEN, un immoble amb la qualificació energètica A té un estalvien el consum mitjà d'energia de fins al 89% respecte un d'igual amb la qualificació G, i del 78% en relació amb un d'E. Aquestes dades s'han donat a conèixer en el marc de les jornades tècniques i ciutadanes al voltant d ela rehabilitació i el manteniment d'edificis Rehabilita, que s'ha celebrat entre el 7 i l'11 d'octubre. L'anàlisi de les certificacions energètiques revela que un 48,8% de les certificacions s'han tramitat per tal de llogar l'immoble i que el 47% ho ha fet per tal de vendre'l, mentre que només un 4% ho ha fet per una millora voluntària de l'eficiència energètica de l'edifici.
El 82% de les certificacions energètiques d'edificis obtenen les qualificacions menys eficients
"Que aquesta humiliació que ens pretenen encolomar serveixi de lliçó i el 21-D fotem-los aquesta vergonya a la cara amb vots a les urnes". Així s'ha expressat el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà a les portes del Museu de Lleida mentre un dispositiu embala les 44 obres en litigi per traslladar-les a Sixena. Tardà ha considerat una "veritable vergonya" que l'Estat aprofiti que el govern està "a la presó o a l'exili", i que no esperi la fi del procés judicial per executar el que ha titllat de "perversitat". "Som davant d'un altre exemple de quan preval la raó de la força per damunt de la intel·ligència, i és una altra demostració del que passarà si les forces que donen suport al 155 acabessin governant aquest país", ha conclòs. Tardà ha dit que confia que aquest intent "d'humiliar" els catalans serveixi perquè molts s'adonin "del que pot acabar passant si aquesta gent acaba governant". "No ens podem permetre el luxe com a ciutadans lliures del segle XXI aguantar tanta misèria", ha continuat el republicà, que ha rebutjat qualsevol intent de governar Catalunya des de Madrid.
Tardà sobre Sixena: "Que aquesta humiliació que ens pretenen encolomar serveixi de lliçó a l'hora de votar el 21-D"
La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana també reconeix Toni Albà, Llengua Nacional i la Coral Pau Casals ACN Barcelona.-La XVI edició dels Premis Nacionals Joan Coromines guardonarà el compromís per la llengua d'El Punt Avui TV, el col·lectiu blanc-i-blau Roger de Llúria, Toni Albà, l’Associació Llengua Nacional, la Coral Pau Casals i Jordi Carbonell a títol pòstum, segons ha anunciat aquest dimecres. El lliurament de Premis tindrà lloc dissabte 20 de maig, a les set del vespre, a la Sala Pal·làdius de Pallejà. En l'acte, presentat per Meritxell Massegur, comptarà amb el parlament de l’escriptor Víctor Alexandre i l’actuació de la Coral Pau Casals. També es presentarà el manifest del Correllengua 2017, escrit per l’escriptora i periodista Núria Cadenes, i el cartell, adaptat i dissenyat per Anna Fenoy, organitzadora del Correllengua d’Hostalets de Pierola durant molts anys. La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana ha destacat d'El Punt Avui TV que sempre ha optat "per fer una programació de temes informatius en profunditat i d'anàlisi de l'actualitat"; i del col·lectiu d'aficionats de l'Espanyol Roger de Llúria, que reclama que el seu equip s'impliqui d'una "manera més clara amb la llengua i cultura catalanes" i afirma que a vegades són víctimes de la "incomprensió", tant des dels seguidors "més espanyolista" del club com dels més catalanistes que no comprenen com defensen un club amb el nom d'"Espanyol". Sobre l'actor Toni Albà assenyala que a banda de la seva carrera com a actor, s'ha distingit "pels seus posicionaments independentistes participant en actes de l'ANC i de manera molt activa a les xarxes socials". La CAL també premia l'Associació Llengua Nacional, entitat que va defensar el català com a única llengua oficial davant altres opinions que aposten per la cooficialitat; la Coral Pau Casals, que enguany commemora el seu 40è aniversari, durant els quals ha interpretat unes 500 obres de temàtica diversa; i a títol pòstum Jordi Carbonell per la "llarga vida del compromís per la independència, la llengua i la cultura dels Països Catalans".
El Punt Avui TV, el col·lectiu blanc-i-blau Roger de Llúria i Jordi Carbonell, Premis Nacionals Joan Coromines 2017
Barcelona ha donat el tret de sortida a l'elaboració del nou pla de màrqueting turístic de la ciutat que té com a objectiu garantir la "sostenibilitat" de la destinació. L'Estratègia de Màrqueting Turístic de la capital catalana es desplegarà a partir del primer trimestre de 2019 a través de l'acció de Turisme de Barcelona. El full de ruta de màrqueting prioritzarà propostes que assegurin el màxim retorn social i econòmic de l'activitat, minimitzin els efectes negatius al resident i generin riquesa al conjunt de la destinació. A més, per primer cop, incorpora la gestió integrada de la marca Barcelona més enllà de les fronteres geogràfiques i administratives de la ciutat. En un acte aquest dilluns al vespre a la Llotja de Mar, que ha comptat amb més de dos-cents assistents, entre representants institucionals i empresarials d'arreu del territori, s'ha iniciat oficialment el procés d'elaboració de l'Estratègia de Màrqueting Turístic. Una unió temporal d'empreses constituïda per ALS i la Fundació EURECAT serà l'encarregada de dissenyar-la entre aquest mes d'octubre i principis de 2019. El pla de màrqueting s'emmarca en el Pla Estratègic de Turisme 2020 i l'empresa adjudicatària el desplegarà durant mig any durant l'any que ve. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat que el pla ha de ser una "eina per al futur del turisme a la ciutat i ha de servir per reorientar els objectius del sector i donar resposta a les noves realitats". Colau ha assegurat que cal implicar tots els actors públics i privats perquè Barcelona sigui una "destinació sostenible", on el turisme tingui "retorn social", i continuï sent "un sector clau" que "atengui les necessitats dels visitants però també les del territori i els seus veïns i veïnes". D'aquí a principis de 2019, es farà una diagnosi de la realitat turística de la destinació i es concretaran les accions a desenvolupar per a gestionar i promocionar la marca. El pla, que s'hauria de començar a implementar d'aquí uns sis mesos, implica l'Ajuntamenti la Cambra de Comerç a través de Turisme de Barcelona així com la Diputació. També comptarà amb la col·laboració d'altres actors com institucions acadèmiques. El director general de Turisme de Barcelona, Joan Torroella, en el que ha estat el seu primer acte públic des del seu nomenament, ha considerat que "el repte ja no és la gestió del turisme sinó la gestió de la ciutat amb el turisme". "No podem seguir imaginant la promoció desvinculada de la gestió, hem de ser més a taula", ha indicat Torroella.
Barcelona comença el disseny del nou pla de màrqueting turístic de la ciutat per fer-la una destinació "sostenible"
Segons les primeres estimacions, la superfície afectada ha estat de 4 hectàrees ACN Montferrer i Castellbò.-Els Bombers de la Generalitat han donat per controlat aquest dimarts al voltant de les tres de la matinada l’incendi forestal de Vilamitjana, a Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Segons les primeres informacions, el foc es va originar després que s’incendiés una màquina agrícola i s’hauria propagat cap a la zona de les Deveses, on hi ha superfície forestal. D’acord amb les estimacions provisionals del cos d’Agents Rurals, les flames han calcinat quatre hectàrees de vegetació. D’altra banda, no va ser necessari el desallotjament cap masia propera a la zona de l’incendi, que va començar a un quart de sis de la tarda. En les tasques d’extinció, hi continuen treballant una quinzena de dotacions i a partir de les vuit del matí hi ha prevista la incorporació de dos helicòpters bombarders. A banda d’aquest incendi, els Bombers també han treballat en altres incendis arreu de Catalunya, entre els quals destaquen el de Riudoms (Baix Camp) i el de Boadella i les Escaules, a l'Alt Empordà. El primer va començar poc després de les cinc de la tarda i va afectar matolls i arbres al solar d’una masia situada prop de la T-310, a l’alçada del quilòmetre 7. Com a conseqüència de l’incendi, segons el Servei Català de Trànsit, es va haver de tallar la via. L'incendi, que va cremar prop d’1,5 hectàrees, es va extingir cap a les onze de la nit i la circulació ja està totalment restablerta. Per últim, al voltant de les set de la tarda, un altre incendi va cremar matolls al marge de la carretera L-504 a l’altura del quilòmetre 6, al terme municipal de Boadella i les Escaules. Segons dades provisionals haurà afectat 1,6 hectàrees. El foc també es troba controlat.
Controlat l’incendi forestal de Vilamitjana
El nou conseller de Justícia, Carles Mundó, ha assegurat aquest dijous, durant l'acte de traspàs de cartera amb l'exconseller Germà Gordó, que el Govern i el seu departament en concret treballarà per fer que la denominada transició nacional es faci amb seguretat jurídica. L'acte protocol·lari i de cortesia ha estat breu i Gordó ha instat Mundó a aprofitar la feina feta per ell i els seus predecessors. A més, Gordó ha fet un balanç positiu dels seus tres anys de legislatura perquè tots els operadors jurídics estan satisfets amb la gestió del departament.
El nou conseller de Justícia diu que treballarà perquè la transició nacional es faci amb seguretat jurídica
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha atribuït la querella contra el 9-N a la “ràbia” de l’Estat per l’èxit del procés participatiu, i ha preguntat als jutges si “comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent”. En la seva compareixença després de declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mas s’ha declarat “màxim responsable” d’haver ideat i planificat el 9-N, però ha insistit que el van executar els voluntaris. Sobre el suport que ha rebut, el president ha donat les gràcies i ha considerat que “és bo que el país reaccioni, que faci notar que està unit”. “Desitjo que aquesta màxima no s’espatlli en aquests propers temps”, ha afegit.
Mas atribueix la querella a la "ràbia" de l'Estat i pregunta si comportar-se com a demòcrata és actuar com a delinqüent
Tenen 25, 29 i 31 anys i són de nacionalitat pakistanesa ACN Lleida.-La Guàrdia Civil ha detingut aquest divendres a la matinada tres germans a Lleida acusades d'enaltir el terrorisme jihadista a través d'Internet. Es tracta de tres individus de 25,29 i 31 anys que gestionaven diferents comptes en diverses xarxes socials i plataformes digitals des d'on difonien la propaganda jihadista arribant a justificar i enaltir activitats concretes d'alguns grups. Segons ha informat el Ministeri de l'Interior, entre els continguts que difonien, hi hauria abundant propaganda a favor del DAESH, dels talibans i altres grups de nacionalitat pakistanesa. Entre ells, vídeos que justificaven les execucions de l'Estat Islàmic, crides a l'aplicació de la 'sharia' o comentaris en contra de la comunitat xiïta. L'operació, que ha començat a les quatre de la matinada, ha estat dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 1 i la Fiscalia de l'Audiència Nacional. D'acord amb les investigacions, els detinguts havien aconseguit que cada vegada un major nombre de persones del seu entorn s'involucressin en l'enaltiment dels grups terroristes i justificació de les accions violentes, segons el Ministeri de l'Interior. La Guàrdia Civil duen a terme aquest divendres un registre amb l'objectiu de trobar documentació i material informàtic que permeti determinar fins on van arribar les tasques de difusió propagandística a través d'Internet i si formaven part d'una xarxa més gran, a més de l'origen dels continguts audiovisuals.
La Guàrdia Civil deté tres germans a Lleida acusats d'enaltir el terrorisme jihadista a través d'Internet
Els estibadors han arribat a un acord amb la patronal Anesco per a la subrogació del 100% dels treballadors –la petició que mantenien des de l'inici de les negociacions– , de manera que han desconvocat totes les jornades de vaga que tenien previstes per als dies 30 de juny, 3, 4, 6 i 7 de juliol. Així ho han acordat en una reunió que han mantingut les parts aquest dijous a Madrid. D'aquesta manera, es tanca un conflicte que es va originar amb el decret llei aprovat pel govern espanyol per liberalitzar el mercat laboral de l'estiba, una norma a la qual es va donar llum verd després d'una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obligava a fer canvis per permetre que els potencials empleats de fora el sector tinguessin lliure competència amb els treballadors de l'estiba de sempre.
Els estibadors arriben a un acord amb la patronal i desconvoquen les vagues previstes
Maria de Mar Carreras, Alba Català, Iker Hernández, màsters en Gestió de Sòls i Aigües de la Universitat de Lleida (UdL), i Alberto Lázaro, actualment doctorand a la Universitat de Burgos, van obtenir la tercera plaça en el tercer concurs internacional de valoració de sòls (International Soil Judding Competition), celebrat a Brasil. L'equip, entrenat per la catedràtica d'Edafologia i Química Agrícola de la UdL, Rosa M. Poch, representava la Societat espanyola de la ciència del sòl (SECS) en aquesta competició, on hi van participar un total de 12 equips de tot el món. Els universitaris van aconseguir la tercera posició en les tres categories del concurs: individual (Alberto Lázaro), per equips i general, només superats pels Estats Units que presentaven dos equips. A més, Iker Hernández va ser quart en la classificació individual. ''Aquests resultats evidencien a nivell internacional la gran qualitat i formació dels joves del nostre país i de la nostra universitat en ciència del sòl'', afirma Rosa M. Poch. La competició va consistir en la caracterització, en un temps màxim d'una hora, de diversos perfils de sòls, amb la identificació i la descripció dels seus horitzons, la classificació segons el sistema de la FAO (Base de Referència Mundial) o segons el sistema americà (Soil Taxonomy) i la seva avaluació per a tres usos: producció agrícola, ús forestal i construcció de carreteres. En l'anterior International Soil Judding Competition, celebrat al 2015 a Hongria, l'equip de la Societat espanyola de ciència del sòl, liderat també per la professora, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la UdL, Rosa Poch, va obtenir la segona plaça en la classificació general, la quarta en la d'equips, i un dels seus integrants, Andrés Garcia (Màster en Gestió de Sòls i Aigües per la UdL), va ser el segon millor del món. En aquesta edició l'equip de la SECS, ha comptat amb el patrocini de les universitats de Lleida, Miguel Hernández d'Elx, Pública de Navarra i Politècnica de Madrid, l'IRTA, la Fundació Premi Arce, Therrae i Ford Movilsa.
Un equip liderat per la UdL, tercer millor del món en sòls
La tortuga careta que fa 15 dies va fer niu a la platja de la Pineda de Vila-seca ha tornat a pondre ara a la zona del Cargol, a prop de la zona humida dels Prats de la Pineda. Se n’ha detectat la presència cap a dos quarts de quatre de la matinada i ha tornat a mar cap a les set del matí, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat. El niu es trobava en una àrea inundable, inclosa dins la Xarxa Natura 2000, amb perill de desaparèixer en cas de llevantada. També la presència estable a la zona d’una parella de guineus feia perillar la posta. Així doncs s’ha decidit obrir el niu i traslladar els 74 ous que hi havia cap a l’altra banda de la platja, prop del cap de Salou, on es troba el primer niu, que en conté 141. L'exemplar de tortuga careta que ha post dues vegades a Vila-seca porta instal·lat un dispositiu de seguiment per satèl·lit que permet saber on és en tot moment. Es va detectar per primer cop a la platja de Castelldefels l’any 2016, va marxar a Algèria, i després s’ha anat movent pel Mediterrani fins que ha tornat enguany a Catalunya. Es tracta de la primera tortuga careta que torna per fer el niu al país i, a més, dos cops a la mateixa platja. Representants de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat no descarten que torni a intentar-ho d’aquí a mig mes. Aquesta és la tercera posta de tortugues de l’estiu a Catalunya. A més dels dos nius de Vila-seca, es té constància d’un tercer a Barcelona, a la platja de la Mar Bella.
La tortuga careta que va pondre fa 15 dies a Vila-seca torna a la mateixa platja i hi deixa 74 ous més
L'arribada a Barcelona de la gran fira anual de la indústria dels videojocs a l'Estat, la Barcelona Games World, vol fer possible que l'esdeveniment adquireixi rellevància internacional. Així ho ha explicat el director general de l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), José María Moreno, en una entrevista amb l'ACN, que considera que la ciutat esdevé un "bon punt de partida". "No és que Madrid no tingui una bona projecció internacional, sinó que fins ara l'estratègia se centrava en el territori espanyol i aquest any el nostre interès és que ens coneguin a la resta d'Europa i el món", ha precisat. Moreno ha avançat que l'objectiu és aconseguir fer el 2016 la millor fira de l'Estat que desplegarà les bases "del que ha de ser en un futur". L'Associació Espanyola de Videojocs i Fira de Barcelona van anunciar aquesta setmana un acord per celebrar el gran esdeveniment anual de la indústria dels videojocs a Barcelona, després que les edicions anteriors tinguessin lloc a Madrid. El conveni, que té vigència per un any, portarà fins a la capital catalana les principals novetats de la indústria en vistes a la campanya de Nadal. "Catalunya és punta de llança en el consum i en el desenvolupament de videojocs i crèiem que tenia sentit aquest any aproximar-nos al públic català", ha especificat el director general de l'AEVI. En aquest sentit, és partidari de prendre decisions "any a any" i creu que, en aquesta edició, la millor opció era Barcelona, que considera que en el futur té "moltes possibilitats" de continuar acollint l'esdeveniment. Preguntat sobre si a l'Estat hi ha espai per a dues fires, Moreno considera que sí, però que des de l'associació actualment només es plantegem donar suport a una fira. Concretament, Catalunya és dels territoris amb un major consum a l'Estat i disposa del 40% dels estudis de desenvolupament de videojocs, el mateix percentatge que Madrid. El 20% restant es reparteix entre la resta de comunitats espanyoles. Només a l'Estat, hi ha 15 milions de videojugadors i és la primera opció d'entreteniment audiovisual. L'edició d'aquest any del certamen espera aconseguir un "rècord" d'assistents i de companyies participants i fer que la fira uneixi tots els agents del món del videojocs esdevenint una referència internacional.
La Barcelona Games World vol adquirir "rellevància internacional" amb la seva arribada a la ciutat
L'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva han defensat en dues entrevistes als diaris 'The Times' i 'Le Monde' que són "presos polítics" i que no se'n penedeixen del que van fer la tardor de l'any passat per fer possible el referèndum. "Sóc innocent, estic aquí perquè sóc un pres polític", assegura Romeva al diari britànic. A l'entrevista, Junqueras es mostra "obert al diàleg amb tots els demòcrates" però avisa que "mai" es podrà tenir una "relació normal" amb el govern espanyol "mentre hi hagi presos polítics i exiliats". El diari francès 'Le Monde' també publica les paraules de Romeva. "La presó podia ser part de la nostra lluita, i ho sabíem", indica l'exconseller. L'article a 'Le Monde' explica que Junqueras es presentarà a les eleccions europees per ERC "per denunciar la reculada democràtica i la repressió a l'Estat espanyol". "Els sondejos situen ERC, actualment, com a primera força política a Catalunya", diu la periodista Sandrine Morel. Al text, Romeva assegura que no ha comès cap delicte perquè "organitzar un referèndum no és un crim". "No reconeixeré una sentència condemnatòria", admet Romeva a 'Le Monde'. "Vaig defensar la democràcia", remarca l'exconseller. 'The Times' recorda que els líders independentistes empresonats "fan front a condemnes de 30 anys de presó" i assegura que el resultat del judici "podria provocar més enrenou". "El tema dels polítics catalans empresonats segueix al centre de la pitjor crisi política al país en una generació", indica el corresponsal britànic Graham Keeley. Al diari, Romeva parla d'iniciar "una negociació sobre un referèndum" amb el govern espanyol, però remarca que cal "precisar si hi ha una proposta concreta sobre la taula" de l'executiu de Pedro Sánchez.
Junqueras a 'The Times': "Amb presos polítics i exiliats mai hi haurà una relació normal entre els governs"
El Museu Darder de Banyoles, un dels més antics de les comarques gironines, celebra aquest 2016 el seu centenari. I ho fa tornant a obrir portes entre setmana, una visita que es va deixar d'oferir ara fa cinc anys en compliment d'un pla de sanejament de l'Ajuntament per corregir l'endeutament del consistori. Els actes es concentraran sobretot durant el segon semestre de l'any, donat que el museu va obrir portes l'octubre del 1916, i també s'ha avançat que la ciutat tindrà un 'gegantó' amb la imatge del seu fundador, Francesc Darder. Aquest espai municipal es va reconvertir en Museu Darder Espai d'Interpretació de l'Estany quan va reobrir l'any 2007 després de ser remodelat i incorporant una part dedicada a explicar el fenomen hidrogeològic de la conca lacustre de l'Estany de Banyoles. Ara l'Ajuntament ha encarregat la redacció d'un avantprojecte de museïtzació que es desenvoluparà el 2017. Aquest document permetrà decidir, entre altres coses, si es fa esment al boiximà dissecat que va ser retirat després d'una gran polèmica. El Museu Darder es va inaugurar el 22 d'octubre del 1916, després que el barceloní Francesc Darder donés a la ciutat les col·leccions d'història natural. En aquella època a la demarcació només hi havia dos museus més. Aquest any farà 100 anys que va obrir portes i l'Ajuntament té previst un programa d'activitats que s'aniran donant a conèixer. Aquest dimarts s'ha avançat que Banyoles tindrà un "gegantó" amb la imatge del seu fundador com a homenatge que es donarà a conèixer per les festes d'agost. El director de Museus de Banyoles, Lluís Figueras, també ha anunciat que des d'aquest gener el Darder torna a obrir portes entre setmana. "És una fita molt important", afirmava aquest matí tot recordant que porta des del juny del 2010 tancat entre setmana en compliment del pla de sanejament de l'Ajuntament de Banyoles –dirigit per l'actual equip de govern- per reduir l'elevat endeutament del consistori. Figueras ha admès que aquesta era una "lluita" de feia temps i que el centenari "hi ha ajudat" a fer-ho possible. Entre els esdeveniments previstos, hi ha una trobada de tècnics de museus de ciències naturals de Catalunya i la celebració de les Jornades d'Arqueologia de les comarques gironines que es fan cada dos any i que es farà per primer cop a Banyoles. Entre les quatre exposicions temporals previstes, destaca la dedicada a les matemàtiques que ha tingut una gran expectació fins i tot abans de ser muntada. A falta de dues setmanes de la inauguració, ja hi ha un miler d'estudiants inscrits, repartits en 70 grups escolars, que ha obligat a penjar el cartell de complet i ja no s'accepten més grups. Amb la mirada posada a una gran remodelació El centenari arriba amb la previsió de reformular a fons el projecte museístic del Museu Darder. El regidor de Cultura, Jordi Bosch, ha explicat que ja s'ha encarregat la redacció d'un avantprojecte que ha d'estar acabat d'aquí a tres o quatre mesos. La idea és portar-lo a la pràctica el 2017. Tot i encara no es pot parlar de les principals línies d'actuació, sí que l'Ajuntament i els tècnics parteixen d'una idea clara. "La intenció és donar-li un canvi important al museu i que hi hagi un fil conductor ben articulat amb tots els espais museístics de la ciutat", ha explicat Bosch, tot subratllant el seu caràcter pedagògic. Les dades demostren que on menys afluència de públic hi ha és precisament a l'espai permanent on hi ha una selecció de la col·lecció Darder d'història natural a la planta de baix i el discurs hidrològic i geològic de la zona lacustre de l'Estany de Banyoles. Les dades del 2015 a nivell de públic als museus banyolins són positives. Hi ha hagut un total de 43.615 assistents als dos museus i a la resta d'espais museístics, com ara la Draga, Vilauba i el Monestir de Sant Esteve, on s'inclouen també les activitats paral·leles que s'hi ha fet. En total s'han fet 12 exposicions temporals i més de 780 activitats. Un ajust en el càlcul de visitants que es venia fent fins ara –per recomanació de la Xarxa territorial de Museus de les comarques gironines- ha xifrat un augment de 9.000 usuaris respecte l'any anterior que no s'haurien comptabilitzat amb el sistema anterior. Per separat, el Museu Darder ha tingut 4.047 visites i el Museu Arqueològic, 4.089. No està decidit si es recordarà el boiximà dissecat L'Ajuntament no ha decidit encara si en la nova museïtzació es farà referència al boiximà dissecat, una de les peces de la col·lecció Darder més polèmiques per tot el que va passar arran de la denúncia d'un metge de Cambrils que en reclamava la seva retirada l'any 1991. La denúncia va saltar als mitjans i va generar-se una gran polèmica a nivell internacional que va acabar amb la retirada del boiximà, conegut com 'El negre de Banyoles', l'any 1997 juntament amb la resta de peces humanes exposades a la Sala de l'Home, i la repatriació a Botswana de les poques restes humanes que contenia la peça. S'està pendent del document del projecte de museïtzació per veure com es pot enfocar i si és necessari tornar a parlar-ne. Des que el museu va reobrir portes el 2007 –portava quatre anys tancat per reformes-, no hi ha cap referència al boiximà en tot el museu. Pel que fa al centenari, el director de Museus de Banyoles explicava que aquell fet "ja està superat" i que no hi ha intenció de dedicar-li més importància que a la resta de peces de la col·lecció durant aquest centenari. Segons ha dit, "no està decidit; és possible que se'n parli però com un fet històric com també ho són les inundacions que va patir el museu". I subratlla que el boiximà "era una peça més". El motlle del boiximà no és d'interès, segons l'Ajuntament El mes de novembre passat, els artistes Jordi Bosch ('Barraca') i Xicu Cabanyes van treure a la llum l'existència d'un motlle del boiximà que van fer per encàrrec del llavors alcalde Joan Solana abans que s'enviés a Madrid. Segons va informar TV3, denunciaven que s'estava deteriorant i reivindicaven la possibilitat de fer-ne una rèplica amb forma d'estàtua. La seva existència es va mantenir en secret tot aquest temps. L'Ajuntament de Banyoles, que fins ara s'havia mantingut al marge d'aquesta qüestió, avui ha explicat que no pensen fer res al respecte perquè els tècnics del museu consideren que no té valor. Segons el regidor de Cultura, Jordi Bosch, la conservadora del museu creu que no té la qualitat adequada per la forma amb què es va fer i que s'hauria de "destruir". Per això, conclou Bosch, "no en farem res". El motlle de silicona està guardat als magatzems del museu.
El Museu Darder de Banyoles celebrarà enguany el centenari amb la previsió d'una nova museïtzació el 2017
La nova comissaria de la Policia Local de Manlleu s’instal·larà a la zona del Poquí, concretament al costat de l’Institut Antoni Pous. Així ho ha anunciat aquest dimarts a la tarda la regidora Marta Moreta durant la roda de premsa de valoració de mig mandat a l’Ajuntament de Manlleu. Moreta ha explicat que la construcció serà possible gràcies a un acord amb Mercadona perquè hi faci un centre comercial i amb qui es compartirà espai. De fet, l’Ajuntament de Manlleu utilitzarà el 15% de l’aprofitament urbanístic que l’empresa està obligada a cedir al consistori per construir l’estructura de la comissaria. La previsió és que les obres durin uns set mesos. El canvi d’emplaçament es veu amb molt bons ulls des de l’àrea de Seguretat Ciutadana, ja que es podrà abandonar el petit espai dels baixos del consistori a la Plaça Fra Bernadí. Moreta també ha avançat que s’està en converses amb el Departament d’Interior perquè l’espai també pugui acollir una futura comissaria de Mossos d’Esquadra. La nova comissaria, d’uns 1.000 metres quadrats, es començaria a construir a finals d’aquest mandat amb el 15% de l’aprofitament urbanístic que l’empresa està obligada a cedir a l’Ajuntament. Paral·lelament, al costat també s’anirà construint el centre comercial de l’empresa Mercadona. La regidora de Territori, Marta Moreta, ha explicat que s’ha descartat definitivament que a l’àrea s’hi construeixin pisos, ja que a l’avanç del POUM es recull que la ciutat no requereix més habitatges. Pel que fa a la possibilitat que la nova comissaria de la Policia Local comparteixi espai amb els Mossos d’Esquadra, com ja fan altres poblacions com Banyoles o Moià, Marta Moreta ha explicat que el consistori mantindrà una reunió amb el conseller Jordi Jané per discutir la qüestió. Per Moreta, “Manlleu no es pot quedar parat perquè no té POUM”. De fet, per la regidora és important que es “focalitzin” tots els esforços en intentar dinamitzar tots els projecte que, com el de l’àrea del Poquí, vagin sorgint. Valoració positiva dels dos anys de mandat L’alcalde de Manlleu, el republicà Àlex Garrido, ha fet una valoració molt positiva dels dos anys que porta al capdavant de la batllia, primer governant només amb MES i des de fa nou mesos també amb la incorporació dels regidors del PSC. “Quan inicies un repte tan majúscul com aquest es fa amb una il·lusió desbordant”, ha destacat. I s’ha mostrat molt satisfet pel fet que el 85% de les accions que s’havien proposat com a equip de govern i que estan recollides al Pla d’Acció Municipal ja estiguin acabades o s’estiguin duent a terme. “Quan algú ens acusa de no tenir rumb, d’improvisar, les xifres parlen per si soles i encara queden dos anys”, ha assenyalat. Àlex Garrido, acompanyat dels regidors del consistori que ocupen cartera, ha anat desgranant els principals projectes de cada àrea. Entre les accions més importants, Garrido ha destacat el projecte de la nova biblioteca com “un projecte importantíssim i de primera magnitud per a la ciutat”. En l’apartat econòmic, també s’ha destacat la capacitat del consistori manlleuenc per reduir l’endeutament, el qual s’ha aconseguit rebaixar gairebé al 72%. L’alcalde també ha fet especial atenció a la reducció de l’atur, que en dos anys ha passat del 21 al 15%, “tot i que encara queda molta feina per fer”. Un dels projectes estratègics que s’ha començat a tirar endavant aquesta legislatura és la reforma del Teatre Centre, un equipament llargament reclamat pels manlleuencs, i que es preveu enllestir a finals del 2018. Entre els reptes, el batlle també ha destacat la voluntat de dinamitzar “encara més” tot el Passeig del Ter. En aquest sentit, ja hi ha encarregat un projecte per estudiar com generar oferta d’oci i gastronòmica a tota la zona. En la vessant urbanística, el regidor Enric Vilaregut ha assenyalat que en aquests dos anys ja s’ha executat obra per valor de 2 MEUR. Sens dubte, l’ampliació del Pont de Can Molas serà un dels reptes d’aquí fins a la fi del mandat, com també ho serà l’enderroc definitiu dels pisos de Can Garcia, amb el que ja s’està treballant per reubicar una quarantena de famílies. D’altra banda, Vilaregut també ha destacat que un dels objectius de futur és que els camions de gran tonatge no passin per dins el municipi, sinó per la zona del Verdaguer, el Mas i la zona de la carretera de l’eix Vic-Olot. Àlex Garrido també ha assenyalat que Manlleu es troba en una “dinàmica positiva” de creixement poblacional. Si bé l’any passat el padró va tancar oficialment al llindar dels 20.007 habitants, el batlle ha explicat que en els últims dos mesos i mig s’ha crescut en 80 habitants.
Manlleu obrirà la nova comissaria de la Policia Local a la zona del Poquí, al costat de l’Institut Antoni Pous
L'artista holandès Edwin van der Heide, un habitual del Sónar, ha inaugurat aquest dimarts la 25a edició del certamen ocupant el pati interior de l'Ajuntament de Barcelona amb 'Chiasm', un audiovisual immersiu creat expressament per a l'ocasió. L'espectacle, d'accés gratuït i que es podrà visitar fins dijous, juga amb la llum i el so per abordar les interrelacions íntimes entre cossos i l'espai en el que cohabiten. Per amplificar la sensació de tridimensionalitat, utilitzant una fina cap de fum, la llum de múltiples làsers es torna visible i tangible, creant superfícies i formes projectades dins de l'espai. Abans de gaudir de l'espectacle, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha celebrat que el Sónar hagi escollit les antigues cotxeres del consistori barceloní per arrencar una edició tant especial com la d'aquest any. "Estem molt contents que el Sónar hagi portat el seu caràcter explorador al cor de l'ajuntament", ha destacat Colau.
Edwin van der Heide dóna el tret de sortida al Sónar ocupant l'Ajuntament de Barcelona amb un audiovisual immersiu
La Guàrdia Civil ha decomissat aquest diumenge 1.550 paquets de tabac de contraban i gairebé 1.700 grams de picadura de tabac valorats, en total, en 7.643,20 euros. Els efectius policials els van localitzar a l'interior del maleter de dos vehicles en dos controls duts a terme a les carreteres N-145 a La Seu d'Urgell i a la C-14 al seu pas per Oliana (Alt Urgell). En el primer dels casos, els agents van identificar a l'N-145, a tres quarts de sis de la tarda, a un conductor de 51 anys i veí de la capital alturgellenca que duia un miler de paquets, valorats en 4.850 euros, amagats en dues caixes tapades amb bosses de plàstic de color negre. Mentre, quatre hores més tard i en el control dut a terme a Oliana, van identificar un home de 53 anys de nacionalitat romanesa i veí de Castelló que portava 550 paquets de tabac dins una caixa de grans dimensions, a més de diverses bosses on es van localitzar fins a 1.692 grams de picadura de tabac, valorat, tot plegat, en 2.793,20 euros.
La Guàrdia Civil decomissa 1.500 paquets de tabac en dos controls, un a l'N-145 a La Seu i l'altre a la C-14 a Oliana
José Creuheras apel·la als polítics a seguir la via del "diàleg" però "amb respecte de la llei" i aposta perquè prosperi la comissió per reformar la Constitució ACN Barcelona.-El president del Grup Planeta, José Creuheras, assegura que la decisió de traslladar la seu social de Barcelona a Madrid ha estat "dolorosa". "Hem posat el nostre granet de sorra perquè Barcelona sigui la capital mundial de l'edició en llengua espanyola", ha declarat aquest dissabte en la roda de premsa de presentació del Premi Planeta 2017 posant com a arguments per al trasllat la situació "d'inseguretat jurídica" derivada del ple del Parlament del passat 10 d'Octubre. Creuheras ha assenyalat que la via de solució ha de passar per el "diàleg" entre els mandataris polítics, però sempre amb "respecte de la llei". A més, veu amb bons ulls opcions com una comissió per a la reforma de la Constitució per a "resoldre el conflicte". El president de Planeta ha indicat, a més, que es mantenen on estan els centres de treball. Sobre una de les incògnites de l'any –si la pròxima gala es farà a Barcelona o Madrid -, Creuheras ha assegurat que la intenció és seguir fent l'entrega de premis a la capital catalana. L'altra incògnita -qui presidirà la gala-, encara no està resolta. A falta de confirmació, no està clar que es repeteixi la foto d'autoritats de l'any passat on van figurar els Reis d'Espanya, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Fins al moment estan confirmats la presidenta del Congrés, Ana Pastor i, des de l'executiu català, s'assegura la presència del conseller de Cultura, Lluís Puig, i la del seu predecessor en el càrrec i actual conseller d'Empresa, Santi Vila. En l'àmbit literari, s'ha destacat que s'ha batut un nou rècord d'obres presentades, amb un total de 634 novel·les. Pel que fa a les deu obres finalistes, hi ha de tots els gèneres però amb predomini de la novel·la històrica i la novel·la social contemporània.
El president del Grup Planeta assegura que ha estat "dolorosa" la decisió de traslladar la seu social a Madrid
Asens presenta l'informe sobre el model cultural de l'equip de govern que ha rebut les crítiques de tota l'oposició ACN Barcelona.-El govern municipal de Barcelona ha deixat ben clar, pel que fa "el mapa d'equipaments culturals de la ciutat, que el repte dels propers anys no passa per construir-ne de nous, sinó per desenvolupar conceptes com consolidar, connectar, compartir, democratitzar, impulsar l'autonomia, la transparència i la gestió ètica". Així ha quedat per escrit en l'informe 'Cap a un canvi de model: cultures de Barcelona', tot i que era una idea que ja havia anunciat el mateix equip de govern anteriorment. Un informe que ha presentat aquest dijous el tinent de Participació i Ciutadans, Jaume Asens, a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports i que ha aconseguit la crítica i el rebuig unànime dels grups de l'oposició. Asens ha dit que aquest model cultural no és una impugnació del que s'ha fet fins ara perquè "s'ha fet molt bona feina". Tot i això, ha apuntat que "tenen l'obligació de millorar aquest llegat" i per això volen fer un canvi de rumb en sintonia al canvi d'època que es viu. "No volem fer grans obres faraòniques sinó cosir les desigualtats que hi ha a la ciutat i això té una traducció a la cultura evidents". Asens ha apostat per l'excel·lència, baixar la cultura als barris i ha defensat "despolititzar-la. No mirar només què passa al Liceu, sinó a l'Ateneu de Nou Barris". També ha reivindicat la ciutat de Barcelona "com un espai de llibertat cultural". El document assenyala que estan "implementant els instruments per garantir la participació democràtica de ciutadans en la presa de decisions, el disseny i l'execució de les polítiques públiques de cultura". També destaca que una de les prioritats de l'actual equip de govern és "la democratització dels equipaments culturals de la ciutat, a través de l'elecció dels càrrecs directius per concurs públic, i l'adopció de mecanismes de transparència i rendició de comptes". Asens ha dit que hi ha una xarxa importants d'equipaments a la ciutat que es pot ampliar, però que "costa mantenir-la perquè hi ha hagut una abandonament per part del govern de la Generalitat i de l'Estat". Per tant, ha apostat per consolidar els equipaments existents. De fet, des de l'oposició, el PSC ha manifestat que no compartia aquesta idea. L'equip de govern també veu com una prioritat "intensificar i augmentar l'activitat cultural a tots els districtes i barris de la ciutat. Volem donar un major suport als seus equipaments i als agents culturals i col·lectius que desenvolupen projectes culturals en tot el territori de la ciutat i l'àrea metropolitana". Defensa en l'informe la creació d'un Comissionat de Programes de Memòria, que "s'emmarca en la voluntat de recuperar, mantenir i difondre els fenòmens memorials contemporanis, i d'estimular el dret civil dels ciutadans a construir la imatge del passat". Per això, es vol desplegar un Pla de Memòria i Història amb mesures com desplegar estratègies territorials per reconèixer la memòria democràtica de Barcelona, celebrar actes commemoratius d'evocació i reivindicar la memòria democràtica i els seus valors i expressar la memòria democràtica en l'àmbit escolar. El text també aposta per impulsar des de l'ICUB, amb el Consell de Cultura, un canvi en la formulació dels criteris a partir dels quals es du a terme la concessió de subvencions. Entre d'altres, se cita la descentralització territorial, diversitat de tipologies i foment de la interdisciplinarietat, treball cooperatiu entre agents de sectors plurals i diversitat d'institucions implicades, així com mediació i circulació del coneixement en àmbits plurals i bones pràctiques davant les condicions laborals de les persones participants en el projecte. També ha recalcat que l'Ajuntament s'està elaborant "un codi ètic per evitar la contractació en condicions precàries de creadors, que haurà de ser aplicat per totes aquelles institucions i entitats que rebin aportació municipal". El BAM, el Sonar i el Primavera Sound En un apartat dedicat a la música, s'indica que "el BAM-Barcelona Acció Musical ha estat, fins ara, un apartat de les festes de la Mercè. El nou BAM es constituirà com un espai des del qual es desenvoluparan i desplegaran les polítiques musicals de l'Ajuntament, amb la voluntat d'estendre temporal i geogràficament la música en viu a tota la ciutat". Així mateix, apunta que "s'estan refent els convenis amb Sonar i Primavera Sound per tal que esdevinguin programes descentralitzats en el territori i el temps i contribueixin a les polítiques en matèria de proximitat". Així mateix, l'Ajuntament està elaborant el Pla estratègic de Cultures de Barcelona 2016-2026, "amb la voluntat que esdevingui un pla consensuat amb la ciutadania, els sectors i les forces polítiques, i que permeti garantir una mirada a llarg termini en les polítiques públiques en l'àmbit cultural". Un pla que pren com a principi "el dret a la cultura i la cultura com a bé comú". Les crítiques de l'oposició Els partits de l'oposició han coincidit en atacar i criticar el model proposat per l'equip de govern en cultura i majoritàriament han lamentat la seva inconcreció i que sigui incomplet. Jaume Ciurana, de CiU, ha indicat que el document és "una barreja de descobrir la sopa d'all amb projectes de futur que fa anys que es fan. El document que ens presenten és una aproximació matussera a un programa electoral, que no és ni un programa de govern", ha apuntat, al temps que ha assenyalat que el document "està ple de vaguetats, sense mesures pressupostària, és desequilibrat, parcial, amb moltes absències i contradictori". Marilén Barceló, de Ciutadans, ha criticat que fan un ús ideològic de la cultura, mentre que, Juanjo Puigcorbé, d'ERC, ha lamentat que l'àrea de cultura d'aquest equip de govern "és erràtica i anecdòtica". Daniel Mòdol, del PSC, ha recalcat que el document parla molt de participació i ha considerat que darrera d'aquesta paraula hi ha "un pel d'indecisió i manca d'iniciativa". Maria Rovira, de la CUP, ha fet èmfasi en que no es faci "una nova proposta a la que hi ha hagut durant 30 anys" a Barcelona. Per la seva part, Àngels Esteller, del PP, ha dit que el document presentat pel govern és "opac, ambigu i era més propi que es presentés la setmana després d'haver pres possessió que als vuit mesos".
El govern municipal de Barcelona no preveu construir nous equipaments
Mínguez remarca que no es va arribar a detenir el caporal de la Guàrdia Urbana i que aquest "va col·laborar en tot moment" amb la policia de l'Estat ACN Lleida.-L'Ajuntament de Lleida ha reiterat aquest dimecres que no existeix cap contracte que el vinculi a l'empresa Aplicacions Gespol -integrada al grup Valoriza Serveis Medioambientals-, que està sent investigada per presumptes irregularitats en la contractació d'aplicacions informàtiques instal·lades en els semàfors de diversos municipis. La tinenta d'alcalde Montse Mínguez ha recordat que l'adjudicatària del contracte de semàfors i radars de la capital del Segrià es és una altra empresa, en concret a la UTE ARNÓ-SICE, "que res té a veure amb la investigada". En el marc de l'operació duta a terme per la UDEF aquest dimarts en diferents poblacions catalanes i d'arreu de l'Estat, Mínguez ha assenyalat que es va registrar l'ordinador i es va prendre declaració al caporal de la Guàrdia Urbana responsable dels serveis informàtics, qui "va col·laborar en tot moment" amb la policia de l'Estat. Així mateix, la tinenta d'alcalde ha tornat a negar que el caporal quedés detingut durant una estona, tal com va informar la policia espanyola. Montse Mínguez ha assegurat que l'Ajuntament de Lleida funciona aquest dimecres amb "normalitat absoluta", després de l'operació policial que va dur a terme aquest dimarts la policia de l'Estat en el marc d'una investigació per presumptes irregularitats en la contractació d'aplicacions informàtiques instal·lades en els semàfors de diversos municipis. Mínguez ha explicat que en el marc d'aquesta investigació agents de la UDEF van prendre declaració al caporal de la Urbana responsables de temes informàtics, després de registrar-li l'ordinador. La tinenta d'alcalde ha reiterat que l'adjudicatària del contacte de radars i semàfors a la ciutat és una altra firma "que res té a veure" amb Gespol , tot i que ha concretat que la Guàrdia Urbana de Lleida, de la mateixa manera que la resta de policies locals de Catalunya, utilitzen una versió de demostració d'una aplicació basada en una tecnologia desenvolupada fa anys per l'empresa que està sent investigada. Però, "no hi ha cap contracte que vinculi l'Ajuntament de Lleida amb aquesta empresa", sentenciat Mínguez. La responsable municipal ha explicat que "la Paeria va prestar tota la col·laboració durant el dia d'ahir en tot allò que se li va requerir" i ha lamentat que "a les xarxes socials es van dir moltes coses". En aquest sentit, ha reclamat que abans de publicar qualsevol cosa, és tingui una mica més de paciència i es contractin abans les dades i la veracitat de les mateixes". Així, ha tornar a negar que el caporal de la Urbana fos detingut durant una estona i posteriorment quedés en llibertat amb càrrecs, tal com van apuntar des la policia de l'Estat. Cinc agents de la policia espanyola es van personar aquest dimarts a primera hora del matí a les dependències de la Guàrdia Urbana de Lleida en el marc de l'operació a nivell de tot l'Estat i en què també es van fer entrades a Mollet del Vallès i Tiana i es va requerir informació a ajuntaments d'altres localitats del Maresme. La policia de l'Estat va informar que s'haurien detingut quatre persones a Catalunya en l'operació a nivell estatal per ordre del Jutjat d'Instrucció número 2 de Badalona i la Fiscalia Anticorrupció i en què s'investiga presumptes irregularitats en la contractació d'aplicacions informàtiques instal·lades en els semàfors per gestionar el trànsit en diversos municipis. Dos dels detinguts pertanyen a l'empresa Aplicacions Gespol, un responsable de l'àrea d'Informàtica de l'Ajuntament de Mollet del Vallès i el cap de la Policia Local de Tiana i exregidor de Montgat. En l'operatiu, es van mobilitzar prop de 600 agents per dur a terme registres i requeriments d'informació a diversos municipis espanyols i catalans. A la resta de l'Estat, es van arrestar onze persones més, que passaran a disposició del jutge de Badalona en els pròxims dies juntament amb els quatre detinguts a Catalunya.
L'Ajuntament de Lleida reitera que no té cap contracte que el vinculi amb l'empresa investigada Gespol
El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha assenyalat aquest divendres que "els escenaris més adversos sobre la crisi del coronavirus són cada cop més plausibles" i que les dades econòmiques fan palès un xoc "de gran magnitud". Durant la seva presentació a la Junta General d'Accionistes de l'entitat, Gual ha comentat que, en el millor dels casos, l'economia espanyola patirà un descens de l'activitat pitjor que durant l'última recessió. En els escenaris més complicats, però, el directiu ha apuntat que el PIB espanyol registrarà una caiguda interanual de doble dígit el 2020 i la recuperació serà "més lenta del previst". "Tot dependrà de la capacitat de contenció del virus i d'una vacuna, però també de les polítiques econòmiques", ha afegit. En aquest sentit, el president de CaixaBank ha reclamat "més coordinació fiscal en l'àmbit europeu" per evitar "una resposta desigual entre països que distorsioni el mercat únic" de la Unió Europea. Les declaracions de Gual van en línia amb el que va manifestar aquest dijous durant una xerrada telemàtica organitzada pel Cercle d'Economia. En l'acte, el banquer va assenyalar que diversos sectors "trigaran mesos a operar en situacions normals" i va alertar que l'aturada econòmica en alguns àmbits podria prolongar-se "fins a 24 mesos". Malgrat la situació actual, Gual ha remarcat que CaixaBank ha arribat a la crisi "amb molta fortalesa" i amb una "alta capacitat per créixer a Portugal", país on controla el banc BPI. L'entitat, a més, ha recordat que la seva ràtio de morositat s'ha reduït fins al 3,6% i que el seu volum de líquid frega els 100.000 MEUR. Tot i els resultats, Gual ha tornat a informar que CaixaBank reduirà el dividend del 2019, tenint en compte els suggeriments del Banc Central Europeu (BCE). Enguany, els accionistes rebran set cèntims per cada acció –abans que esclatés la crisi del coronavirus s'havia fixat un pagament de 15 cèntims per títol-, que equival a un pay-out del 24,6%. De cara a 2020, l'entitat ha informat que el pay-out serà inferior al 30%.
Jordi Gual (CaixaBank): "Els escenaris més adversos sobre la crisi del coronavirus són cada cop més plausibles"
La CUP de Reus denuncia una “manca d’ètica” en la recent contractació de dos càrrecs de confiança a l’Ajuntament. Els cupaires no qüestionen la legalitat dels contractes i tampoc veuen irregularitat en les seves funcions, però consideren que èticament són reprovables. El grup relaciona directament la contractació d’aquests dos nous assessors de govern al fet que l’actual cap de gabinet d’alcaldia, Marc Just, ha de compaginar el seu càrrec amb el de director de la campanya electoral del PDeCAT, a la qual l'alcalde Carles Pellicer es presenta a la reelecció. A partir d’aquí, la CUP vol que es justifiqui la relació de tasques i hores dels nous assessors. “Quan es tracta de diner públic aquests nomenaments s’han de justificar”, ha dit Marta Llorens, portaveu de la formació. Fonts de l’Ajuntament han respost que eren places vacants que s’havien de cobrir i que tot el procediment s'ha fet legalment.
La CUP de Reus denuncia “manca d’ètica” en la contractació de dos nous càrrecs de confiança del govern
El candidat del PP, Mariano Rajoy, ha insinuat aquest dilluns que PSOE, C's i Podem podrien estar tancant acords per governar després de les eleccions del pròxim 20 de desembre. "Els espanyols han de ser conscients d'allò que altres poden estar pactant", ha alertat Rajoy durant un míting a la localitat malaguenya d'Estepona, tot afegint que amb els populars "no hi haurà sorpreses" en aquest sentit: "El PP vol pactar amb els espanyols, aquest és l'únic pacte que ens interessa". Mariano Rajoy també ha assenyalat que la seva formació garantirà "la unitat d'Espanya i la sobirania nacional" i ha avisat que "espanya serà allò que els espanyols vulguin que sigui, visquin a Pontevedra o a qualsevol altre lloc" Rajoy ha insistit des d'Estepona que ha de governar "la força més votada" ja que, segons ell, aquest és el millor exemple de "democràcia i de justícia". Durant la seva intervenció ha criticat que la resta de candidats parlin més de possibles pactes postelectorals que dels seus programes de govern: "Altres no se sap què ofereixen ni tampoc què volen perquè mai han fet res. De l'única cosa quer saben parlar és de pactes". És per això que el candidat popular ha presentat la seva formació com la millor opció de govern i ha garantit "treball, dedicació i esforç" durant la pròxima legislatura. "Si perseverem en les polítiques que hem portat a terme fins ara, aquest país té un futur molt", ha assegurat, per afegir que no es pot defallir en "les polítiques de reformes" que han portat a "la recuperació". Mariano Rajoy no ha perdut l'oportunitat de criticar la gestió del govern de José Luis Rodríguez Zapatero assegurant que quan el Partit Popular va arribar al poder es va trobar amb "desequilibris econòmics, inflació i recessió", i ha tret pit assegurant que la seva formació va ser capaç de capgirar la situació i de blindar "el sistema públic de pensions, de mantenir els grans serveis públics i de prioritzar i d'atendre les necessitats socials". També ha explicat que la seva gestió de futur se centra en quatre grans eixos com la creació d'ocupació, la millora del sistema de pensions i dels serveis públics, la defensa de la unitat d'Espanya i la lluita contra el terrorisme. Pel que fa a la qüestió territorial, Rajoy ha assenyalat que el Partit Popular no acceptarà el "trencament" de l'estat espanyol. "Som el país d'Europa que porta vivint més anys junt i que fa més temps va aconseguir la unitat nacional", ha assenyalat el candidat del PP, per afegir que "Espanya és una nació indisoluble i que així ho seguirà sent durant molts segles". "Espanya serà allò que els espanyols volen que sigui i no el que vulgui una part vulgui sigui a Pontevedra o a qualsevol altres lloc", ha manifestat. Finalment, ha fet una crida al compliment de la legalitat: "Els espanyols som iguals i ho seguirem sent en dret, deures i obligacions. No renunciarem a la igualtat dels espanyols per molt que els pesi a alguns". Rajoy ha conclòs exigint el compliment de la legalitat en clara referència a Artur Mas: "El compliment de la llei afecta tothom, també els governants, començant pel president del govern, pels de les comunitats i també pel de Catalunya, que el que ha de fer es complir la llei".
Rajoy alerta que PSOE, C's i Podem "poden estar preparant" pactes electorals per governar
L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha reivindicat aquest dimecres la professionalitat dels Mossos d'Esquadra i dels seus comandaments després dels testimonis al Tribunal Suprem de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar l'actuació policial l'1-O. "Després d'escoltar ahir Millo i Pérez de los Cobos només em venen ganes de destacar i reconèixer la professionalitat i el rigor del cos de Mossos i dels seus comandaments", ha apuntat Forn a través de Twitter, on ha destacat l'"orgull" que sent d'haver estat el seu responsable polític. "Gràcies Mossos", ha afegit.
Forn reivindica la professionalitat dels Mossos i dels seus comandaments després d'escoltar Millo i Pérez de los Cobos
Les vendes de motocicletes i ciclomotors han augmentat a Catalunya un 10,3% durant l'abril fins a les 3.844 unitats respecte al mateix mes de l'any passat, segons dades de l'Associació Nacional d'Empreses del Sector de Dues Rodes (Anesdor). Concretament, les matriculacions de motocicletes han pujat un 16,3% (3.671) i, en canvi, les de ciclomotors han davallat un 47% (173). El secretari general de l'entitat, José María Riaño, creu que la mesura de l'Ajuntament de Barcelona sobre la restricció en la circulació de motos i ciclomotors més contaminants a partir del desembre no tindrà impacte en les vendes fins al 2019. Per demarcacions, a Barcelona les vendes de motocicletes i ciclomotors a l'abril van experimentar un ascens de l'11,7% fins a les 3.102 unitats -un 17,8% les motos i un -44,8% els ciclomotors-, a Girona se'n van vendre un 6,3% més -un 11,5% les motos i un -51,5% els ciclomotors-, a Lleida es van comercialitzar a l'abril un 4,6% més de motocicletes i ciclomotors –un 15,5% i un -80%, respectivament- i, finalment, a la demarcació de Tarragona les vendes van augmentar un 2,2% -un 7,6% les motocicletes i un -68% els ciclomotors-. Riaño ha relacionat els descensos en les vendes de ciclomotors amb els canvis normatius a nivell europeu sobre els estàndards d'emissions de gasos contaminants. En aquest sentit, els fabricants de ciclomotors han hagut d'adaptar-se a la normativa de l'Euro 4, que ha entrat en vigor des del gener del 2018, i durant el 2017 es van "afanyar" a vendre els estocs de ciclomotors que tenien aplicada la regulació de l'Euro 3. Això, segons ha apuntat el secretari general d'Anesdor, està provocant aquest any una alteració "important" en el nombre de matriculacions. Precisament, el cas dels ciclomotors és el mateix que va experimentar el 2017 el sector de les motocicletes. L'any passat, aquest sector va patir una caiguda de vendes justament quan va entrar en vigor la normativa de l'Euro 4 per les motocicletes. En canvi, aquest 2018 s'observa un notable increment en les matriculacions de motocicletes perquè el sector ja ha "digerit" l'efecte de la regulació europea i ha tornat als nivells de vendes "habituals" com el registrat a l'abril, segons ha indicat Riaño. D'altra banda, Riaño considera que la mesura de l'Ajuntament de Barcelona sobre la restricció en la circulació de motos i ciclomotors més contaminants a partir del desembre no tindrà impacte en les vendes fins al 2019. El secretari general d'Anesdor ha recordat que es tracta de restriccions "puntuals" que s'aplicaran només quan es disparin les alarmes pels protocols d'episodis d'alta contaminació, és a dir, "a la pràctica tindran lloc molts pocs dies a l'any".
Les vendes de motos i ciclomotors creixen un 10,3% a Catalunya durant l'abril
El lladre tenia una ordre d'arrest pendent per un altre robatori a l'Hospitalet de Llobregat ACN Olot.-Els Mossos d'Esquadra van detenir dijous un home, de 26 anys i de nacionalitat romanesa, a Sant Esteve d'en Bas (Garrotxa) per furtar en dos supermercats de Les Preses. El detingut, a més, tenia una ordre judicial d'arrest pendent per un altre robatori a l'Hospitalet de Llobregat. Els fets es remunten al mateix dijous quan una patrulla de la policia feia un control a la rotonda de la C-152 va veure un turisme que duia la ITV caducada i el va aturar. En identificar el conductor, van veure que li constava un requeriment judicial de detenció per un delicte contra el patrimoni. Al maleter, hi van localitzar una gran quantitat de productes d'alimentació i de neteja. Entre ells, 80 caixes de 10 càpsules de cafè; quatre ampolles de whisky; cinc de cava; cinc caixes amb sis ampolles de licor; 61 pots de desodorant de diferents marques i 14 torrons, entre d'altres. L'home ni va donar cap resposta coherent sobre el seu origen i, quan els agents el van escorcollar, li van trobar a sobre un aparell per desactivar alarmes de productes. També van veure que sota els pantalons, duia una peça de roba tipus 'coulotte' de ciclista per poder ocultar els objectes que robava. Els Mossos el van detenir pel l'ordre d'arrest que tenia pendent i, posteriorment, van esbrinar que els objectes els havia furta en dos supermercats de les Preses. Per això, també se li imputa un delicte de furt. El detingut, amb nombrosos antecedents, va quedar en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial.
Detenen un home per furtar en dos supermercats de Les Preses
Les exportacions catalanes han crescut un 13,8% durant l'agost respecte al mateix mes de l'any passat fins als 4.518,8 milions d'euros, la xifra més elevada de la sèrie històrica en un mes d'agost, segons ha informat aquest dijous el Ministeri d'Economia i Competitivitat. Les vendes de mercaderies a l'exterior van representar a l'agost el 25,6% del total de l'estat espanyol. Les exportacions a nivell espanyol també han pujat un 8,9% i ha assolit un import de 17.646 milions d'euros, que també és una xifra de rècord en un agost. Segons indica el Ministeri d'Economia i Competitivitat, els sectors que han contribuït a aquest augment de les vendes a l'exterior de Catalunya a l'agost han estat sobretot els béns d'equip, que s'han incrementat un 28,6% fins als 860,1 milions, i també l'alimentació, begudes i tabac que ha experimentat un creixement del 13,8% i ha assolit els 813 milions d'euros i el sector químic amb un ascens del 9,3% situant-se en els 1.198,6 milions d'euros. L'increment de les exportacions catalanes ha estat superior al de la mitjana de la Unió Europea (12%) i molt per sobre al de països com França (2,3%) o al del Regne Unit (1,2%). No obstant, aquest augment s'ha situat per sota al de països com Alemanya (14,2%) o al d'Itàlia (29,4%). Per demarcacions, les exportacions a l'agost han crescut a totes les demarcacions, a Barcelona ho han fet un 13,% (3.423,5 milions), Girona un 12,2% (321,7 milions), Lleida un 7,7% (219,7 milions) i Tarragona un 19,8% (553,8 milions). Pel que fa a les importacions, a Catalunya han assolit a l'agost els 5.558,2 milions d'euros, que suposa una pujada del 5,5% en relació al mateix mes del 2015. Les importacions catalanes concentren el 27,5% de les compres a l'exterior de tot l'Estat. Tenint en compte aquestes dades, el saldo comercial de Catalunya amb l'estranger va registrar un dèficit de 1.039,3 milions d'euros durant l'agost, un 19,8% inferior en relació al mateix mes del 2015. Per demarcacions, les importacions durant l'agost a Barcelona han pujat un 9,5% fins als 4.607,0 milions d'euros, a Girona també han augmentat un 13,7% (166,5 milions) i a Lleida han crescut un 9,9% (69,5 milions), mentre que a la demarcació de Tarragona han patit una davallada del 16% fins als 715,1 milions d'euros. En relació al període acumulat entre gener i agost, les exportacions catalanes han pujat un 2,1% respecte al mateix període de l'any passat, fins als 42.836,6 milions d'euros. Durant els primers vuit mesos de l'any, les vendes de mercaderies van concentrar el 25,6% del conjunt de les exportacions de l'Estat. Les importacions també van créixer un 1,9% de gener a agost fins als 50.977,1 milions d'euros. Així, el saldo comercial s'ha situat en -8.140,5 milions d'euros, amb un augment del dèficit del 0,9% en relació al mateix període del 2015. En el conjunt de l'estat espanyol, les exportacions també han pujat a l'agost un 8,9% i ha assolit un import de 17.646 milions d'euros, la millor xifra de tota la sèrie històrica en un mes d'agost. Per la seva banda, les importacions també van créixer un 4,2% fins als 20.206,2 milions d'euros. Així, el saldo comercial de l'agost va registrar -2.560,2 milions d'euros, que suposa una reducció del dèficit del 19,9% en relació a l'any passat. En el període acumulat de gener a agost, les exportacions a nivell estatal han crescut un 1,3% fins als 167.053,6 milions d'euros, una xifra que també suposa un rècord històric per l'acumulat en aquest període. En canvi, les importacions van caure un 1,6% fins als 178.049,9 milions d'euros. D'aquesta manera, el saldo comercial de gener a agost es va situar en -10.996,3 milions d'euros, que representa una reducció del dèficit del 31,6% respecte al 2015.
Les exportacions catalanes pugen un 13,8% a l'agost fins als 4.518 milions, la xifra més alta de la serie en aquest mes
El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna de 18 anys i 9 mesos de presó per a Bernard Andrighetto, l'empresari francès que va assassinar la dona crivellant-la a trets a la seva casa del barri de Palau de Girona. L'alt tribunal, en la seva resolució, no només s'alinea amb la pena que ja va imposar l'Audiència de Girona, sinó també amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va tombar un primer recurs interposat per la defensa d'Andrighetto. La sentència considera "il·lògic" i "inversemblant" que l'empresari volgués encolomar el crim a un pretès amant de la víctima. No només perquè al bany de l'habitatge, on va tenir lloc el crim, no es va trobar cap pista que portés a concloure que un tercer hagués intervingut en l'assassinat, sinó també perquè Andrighetto no va explicar aquesta versió dels fets fins que es va trobar davant del jurat popular. El crim al qual fa referència el cas es remunta a la matinada del 17 d'octubre del 2011. Aquella nit, l'empresari francès va acorralar la seva dona al lavabo i la va matar d'una rajada de trets. Andrighetto, de fet, va buidar els carregadors de les dues armes que tenia (una pistola i un revòlver) contra la víctima. La dona va rebre l'impacte de deu bales i va morir poques hores després a l'hospital. Quan es trobava davant del jurat popular, Andrighetto va explicar que el crim l'havia comès un tercer. Ho va fer allà per primera vegada, perquè durant tota la instrucció del cas no havia esmentat res d'aquesta pretesa versió exculpatòria. Segons va sostenir, la seva dona tenia un amant i entre ells dos havien planificat matar-lo. La intenció era fer passar el crim per un suïcidi i així, poder cobrar l'herència. Andrighetto va explicar que s'havia trobat amb el sicari al lavabo, que els dos havien forcejat i que va ser aleshores quan les armes es van disparar. El jurat, però, no es va creure res d'aquesta història. De fet, no era la primera vegada que l'empresari francès canviava la versió sobre com havien anat els fets. El tribunal popular el va declarar culpable i l'Audiència el va condemnar a 18 anys i 9 mesos de presó per assassinat i tinença il·lícita d'armes. La defensa d'Andrighetto va presentar aleshores recurs davant del TSJC, que el va rebutjar i va confirmar íntegrament la pena imposada per l'Audiència. El cas es va elevar aleshores al Suprem i ara, l'alt tribunal ha tancat el cercle. La sentència del TS va en la mateixa línia que la del TSJC; és a dir, referma la condemna. "Il·lògic i inversemblant" L'escrit recull que el relat que va explicar Andrighetto és "il·lògic", "inversemblant" i que, a més, l'empresari francès el va farcir d'elements "irrellevants" i fins i tot "incomprensibles". El Suprem ja s'estranya d'entrada que l'empresari amagués l'existència del suposat amant fins al judici. A més, també conclou que no hi ha cap pista (com ara empremtes) que permeti concloure que la nit del crim hi havia algú més a l'interior del bany que no fossin l'acusat i la víctima. "Des d'una perspectiva criminalista, aquesta tesi no concorda", recull la sentència. Per últim, la sala també rebutja aplicar a Andrighetto una atenuant de toxicomania. El Suprem diu que, tot i que Andrighetto consumia cocaïna, no hi ha res que permeti saber si en va prendre abans del crim, i si això estava sota els efectes de la droga en el moment de prémer el gallet.
El Suprem confirma la pena de 18 anys i 9 mesos de presó per a l'empresari que va assassinar la dona a trets a Girona
La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha criticat que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat hagin demanat investigar una desena de ciutadans que van participar al referèndum. "Fins on arribarem? Als 2,3 de votants de l'1-O?", ha exclamat la portaveu, durant la roda de premsa d'aquest dimarts al migdia, posterior al Consell Executiu, al Palau de la Generalitat. Budó ha reiterat que el Govern s'anirà personant com a acusació particular en els diversos processos oberts de la causa -oberta i general- i en les seves derivades. El president, Quim Torra, va dir ahir que l'executiu s'oposarà a la petició de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat d'investigar votants per l’1-O. La Generalitat presentarà un escrit en contra del recurs de Fiscalia i Advocacia de l’Estat, que volen investigar ciutadans per participar al referèndum del 2017. El Govern, que ja s’havia personat com a acusació en desenes de causes judicials obertes contra la Guàrdies Civils i la Policia Nacional per l’1-O en diversos jutjats de Catalunya, s’oposa així a la petició de Fiscalia i Advocacia de l’Estat d’investigar els ciutadans que van participar al referèndum. La Fiscalia s'ha adherit parcialment al recurs que el Sindicat Unificat de la Policia (SUP) ha presentat a l'Audiència de Barcelona perquè es reobri la investigació contra 36 persones que l'1 d'octubre del 2017 van votar a quatre col·legis electorals de Barcelona. El SUP considera que aquestes persones, que al seu torn han denunciat l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat durant el referèndum, van obstaculitzar la tasca de la policia. L'advocacia de l'Estat també s'ha adherit al recurs del sindicat, però a diferència d'aquest estament, la Fiscalia només demana que s'investiguin nou persones, totes votants de l'escola Pau Claris.
Budó, sobre la petició de la Fiscalia d'investigar ciutadans per l'1-O: "Fins on arribarem? Als 2,3 milions de votants?"
Professionals vinculats al sector de la construcció s'ha unit i han creat una comissió d'afectats per Endesa, que té com a objectiu solucionar problemes i millorar el servei que la companyia ofereix a les comarques gironines. L'entitat representa a més de 2.000 enginyers, 800 arquitectes i 900 aparelladors agrupats a través de la Taula d'Enginyeria de Girona (TEG); el gremi d'instal·ladors de Girona; la Unió d'Empresaris de la Construcció de Girona; la Cambra de Girona; la PIMEC; la FOEG; el Col·legi d'Arquitectes; el d'aparelladors i arquitectes tècnics i el gremi de Promotors i Constructors de Girona. Consideren que gran part de les incidències que es registren es podrien resoldre si la companyia elèctrica destinés més recursos humans i tecnològics i asseguren que els problemes amb els que es troben els fan perdre competitivitat i els suposen costos importants. Canals de comunicació poc eficients, falta d'atenció personalitzada i manca de coordinació. Aquests són alguns dels problemes habituals amb els quals es troben empreses i professionals del sector de la construcció. Per unir esforços i resoldre'ls han decidir unir-se a través d'una comissió d'afectats per Endesa a través de la qual volen vehicular-se amb una única veu que els permeti resoldre de manera ràpida les incidències. "Volem fer d'altaveu de la pèrdua de competitivitat i dels costos que representen per a la societat en general i, particularment, a empreses autònoms i professionals", insisteixen. També denuncien que hi ha "poca professionalitat i que, en moltes ocasions, detecten problemes per donar serveis en zones ja urbanitzades o a l'hora de fer un polígon industrial on se superen els 10000 kw. "La distribuïdora fa canviar tots els seccionadors de la línia de MT de manuals a automàtics. Els polígons pateixen talls o interrupcions de subministrament elèctric", remarquen a través d'un comunicat. Amb tot, reclamen interlocutors àgils que permetin donar resposta als problemes en un màxim de 48 hores . "Creiem que gran part d'aquestes incidències es podrien resoldre si Endesa destinés més recursos humans i tecnològics, que ajudarien a millorar la comunicació i la tramitació", insisteixen. La comissió representa a més de 2.000 enginyers, 800 arquitectes, 900 aparelladors i arquitectes tècnics. En total, agrupa més de 16.700 empreses/autònoms, 32 associacions i 15 entitats.
Les patronals gironines, la Cambra i les associacions d'enginyers i arquitectes creen una comissió d'afectats per Endesa
Els serveis secrets espanyols seguien la pista de Carles Puigdemont des de Finlàndia i han alertat les autoritats alemanyes per interceptar-lo només creuar la frontera, segons ha desvetllat aquest diumenge la revista Focus. El cotxe de l'expresident ha estat aturat a l'autopista A7 a la localitat alemanya de Schuby, a uns 35 quilòmetres del confí amb Dinamarca, a l'estat de Schleswig-Holstein. Una patrulla pertanyent a la Policia Federal Criminal (BKA) ha estat l'encarregada de fer l'operació que ha permès la retenció de Puigdemont. Cal recordar que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va suspendre un viatge oficial a Angola previst per aquest cap de setmana per tal de seguir "els esdeveniments" i la situació política a Catalunya. Segons ha detallat el portaveu policial del land, Uwe Keller, l'arrest s'ha fet a les 11.19 hores i s'ha produït perquè sobre Puigdemont hi havia una euroordre de detenció cursada per la justícia espanyola. "El senyor Puigdemont és actualment en custòdia policial", ha afirmat la policia alemanya.
Els serveis secrets espanyols han alertat la policia alemanya per interceptar Puigdemont a la frontera, segons Focus
L'Observatori de la Creu Roja posa de manifest que la pobresa crònica, és a dir, de més de 3 anys, afecta el 40,6% de les persones que atenen, una xifra que s'eleva al 62,34% en el cas de les persones de 60 anys. Tot i que un 41% dels atesos tenen feina, els ingressos que els proporciona no són suficient per sortir de la situació de pobresa. Per aquest motiu des de l'ONG s'alerta que l'atur de llarga durada, més present entre els adults de més de 50 anys, i els salaris baixos estan posant en risc el cobrament de les jubilacions en un futur. El coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, ho ha qualificat de ''tempesta perfecta'' i ha demanat no invisibilitzar totes aquestes persones. La millora de la situació econòmica encara no ha arribat a les persones més vulnerables. Així ho constata la darrera edició de L'Observatori de la Creu Roja, un informe que en l'edició d'enguany, para especial atenció a la cronificació de la pobresa, és a dir, a les conseqüències per a les persones que han patit pobresa més de 3 anys i les dificultats que travessen per superar-la. Des de l'ONG, s'alerta que un dels perills d'aquesta cronificació es troba en les persones majors de 50 anys que d'aquí uns 10 o 15 anys, haurien e cobrar jubilació però que en canvi, és molt provable que no ho puguin fer. L'informe de Creu Roja posa de manifest que un 16,6% de les persones que atén l'ONG no han cotitzat mai a la seguretat social i un 12,1 no ho sap. Anna Sabater ha explica que les condicions per cobrar aquesta prestació faran que molta de la gent que ara té entre 40 o 50 anys, i està a l'atur de fa temps, no cobrarà la jubilació complerta perquè no arribarà a cotitzar els 38 anys necessaris. Entre els que tenen 50 i 59 anys, molts aturats de llarga durada, també es repetirà aquesta mateixa situació, amb l'agreujant que, en el cas que puguin treballar en algun moment, les salaris són baixos i per tant, les pensions també ho seran. Sabater ha manifestat que la combinació ''letal'' de ser gran i pobre, es convertirà en un problema immediat. La cronificació de la pobresa doncs, afecta el 62% de les persones ateses per l'ONG de més de 60 anys, i per aquest motiu, el coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, ha alertat que si no es posen sobre la taula mesures urgents es donarà la ''tempesta perfecta'' i ha recordat que malgrat la incipient recuperació econòmica, hi ha moltes persones ''que no se'n surten''. Ha demanat no invisibilitzar aquest problema per evitar que es converteixi en una situació humanitària i ha recordat que això se sap ara i per tant ''no ens podrem sorprendre'' quan d'aquí uns anys, trobem més gent gran pobra. Morist també alerta de les conseqüències sobre les famílies, ja que durant la crisi, els pensionistes han pogut ajudar a fills i nets, cosa que d'aquí a uns anys, no serà possible. Una de les solucions que demana la Creu Roja a les administracions és la renda mínima de ciutadania que permeti, entre altres coses, deixar de ''demanar'' a les persones amb més problemes econòmics. Morist assegura que aquesta condició fa minvar la salut emocional i també física de les persones i que ja són el 100% d'aquests pobres crònics que reconeixen que la situació econòmica els afecta. Morist també ha volgut desmentir el que qualifica de ''mantra'' en negar que una renda garantida d'uns 600 euros per persona, pugui propiciar que les persones no vulguin treballar. Per Morist, ningú vol viure amb només 600 euros i els que així ho manifesten ''tenen altres problemes''. Per Morist, aquest ingrés mínim hauria de concentrar totes les ajudes actuals i evitar el que considera un ''atemptat a la dignitat''. L'Observatori de la Creu Roja xifra en un 40% les persones en situació de pobresa crònica, i alerta que 8 de cada 10 persones ateses pateixen pobresa severa, és a dir, que en llars de 4 persones s'ingressen menys de 1.193. Per primera vegada des de 2011 però, la principal font d'ingressos d'un 33,9% dels atesos és la feina. Tot i que a priori, podria semblar una bona notícia, Anna Sabater ha recalcat que no ho és perquè només evidencia que actualment, les condicions laborals, no ajuden a sortir d ela situació de pobresa. En aquest sentit des de la Creu Roja també han donat un toc d'alerta a empresaris i ocupadors, per evitar perpetuar aquestes limitacions que provoca que, el 41,3% dels treballadors enquestats tenen dificultats per cobrir les necessitats bàsiques. Els subministraments són una d'aquestes necessitats i en aquest aspecte, l'estudi constata que les persones que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada han crescut en 40 punts en 6 anys, passant del 42% dels enquestats el 2001, al 81% el 2017. A més, els responsables de l'estudi han recordat que les enquestes es realitzen als mesos de setembre i octubre i per això consideren que, si es fessin en els mesos de més fred, encara es donarien xifres més alarmants. La feminització de la pobresa es confirma La desocupació és una de les causes més flagrants de la pobresa, i afecta molt més a les dones que als homes. Tot i que fons als 50 anys, els homes estan temporades més llargues sense feina, a partir d'aquesta edat, les dones dupliquen els períodes de desocupació enfront els homes. Es calcula que, de mitjana, poden estar 48 mesos, mentre que un home, tan sols 24. Anna Sabater ha explicat que ser dona, a partir dels 50 anys, a més de ser gran i pobra, és un factor de ''vulnerabilitat més'' que no se solucionarà fins que canviïn determinats ''estereotips''
Creu Roja alerta que la cronificació de la pobresa posa en perill les jubilacions de les persones que la pateixen
La companyia energètica Factor Energia ha incorporat un nou accionista, un fons de pensions públic canadenc, que amb la compra del 50% de les accions de l'empresa es converteix en el seu soci majoritari. L'inversor canadenc pren el lloc de JZ Capital Partners com a accionista majoritari, segons ha informat la societat, aquest dilluns, en un comunicat a la Borsa de Londres. JZ Capital Partners posseïa el 65% de l'accionariat. Tot i que n'ha venut el 40% al nou inversor -per 69,7 milions d’euros amb una taxa interna de rendibilitat del 42,3%- manté el 25% de l'accionariat a través de JZ International. L'altre soci inversor i també fundador i director general de l'empresa, Emili Rousaud, n'ha venut el 10% -del 35% que posseïa- i manté la mateixa quota que JZI. Amb la incorporació del fons canadenc, l’empresa energètica superarà els 400 MEUR en recursos financers i capacitat inversora. La comercialitzadora elèctrica, fundada el 1999, ha explicat aquest dilluns en un comunicat que la nova incorporació a l'accionariat serveix per “impulsar un ambiciós projecte de creixement en el sector energètic”. L'empresa vol “fer el salt a altres activitats com la generació d’energia i la comercialització de gas”. Factor Energia té una facturació de més de 373,5 d’euros -dades del 2016- i compta amb 70.000 clients de llars espanyoles.
Un inversor canadenc es converteix en el soci majoritari de Factor Energia
L’Ajuntament de Subirats (Alt Penedès) ha precintat una gran nau industrial abandonada al polígon Can Bas per haver acollit una festa ‘rave’ amb més de mil persones durant el cap de setmana. Tant el consistori com els propietaris d’altres establiments de la zona han lamentat la brutícia acumulada i les pintades que han aparegut a nombroses parets. Els Mossos d’Esquadra han assegurat que no han desallotjat el local perquè el propietari no ha presentat cap denúncia en relació a l’ocupació. Sí que han actuat, però, als carrers del voltant, interposant un centenar de denúncies a assistents a la ‘rave’ per infraccions de trànsit i comportaments incívics. La previsió era que la festa s’allargués fins demà però els organitzadors l’han donat per acabada aquest dilluns a primera hora. Els primers assistents a la festa –convocada a través de les xarxes socials i del boca orella- van arribar divendres al vespre, si bé el gruix de públic es va agrupar dissabte, amb nombroses furgonetes arribades d’arreu de l’estat espanyol, França i Itàlia. “Hi havia centenars de cotxes aparcats damunt les voreres i, fins i tot, dins les vinyes”, ha relatat aquest dilluns Antoni Casanovas, veí d’una masia del polígon Can Bas, que ha lamentat que va tenir dificultats per sortir de casa perquè tenia vehicles aparcats a la porta. “Diumenge vaig haver de demanar-los permís per passar, perquè ells estaven esmorzant al mig del carrer”, ha afegit. Casanovas ha assegurat que ha estat la primera vegada que una festa ‘rave’ s’ha celebrat en aquest polígon, però ha recordat que anteriorment n’hi havia hagut diverses a Can Cortei, una zona propera a Subirats on hi ha una masia abandonada que fa poques setmanes ha estat precintada per ordre judicial. L’alcalde de Subirats, Pere Pons, ha apuntat que els Mossos d’Esquadra van fer un control divendres per evitar l’entrada a Can Cortei, “però la situació es va convertir en el joc del gat i la rata, i la ‘rave’ va acabar ocupant aquesta nau industrial abandonada”. Segons Pons, la policia “va intentar dissuadir” la festa de Subirats però no va poder fer-hi res “perquè eren dins i no hi havia motiu penal per desallotjar-los”. Pons s’ha mostrat “preocupat” per la situació, i ha senyalat especialment la voluntat que no es repeteixi, tot i admetre que és “complex evitar futures ocupacions. De moment, l’Ajuntament ha obert un expedient administratiu i ha contactat amb la propietat de la nau –una entitat bancària- per demanar-li que tapiï les entrades. Mentre aquest banc no es pronunciï, l’alcalde ha avançat que l’Ajuntament col•locarà tanques tipus New Jersey per bloquejar els accessos. Els veïns i empresaris denuncien la festa als Mossos Aquest dilluns, a Can Bas quedaven una vintena de joves que havien assistit a la festa, però les restes de brossa s’acumulaven a tots els carrers, amb pintades a nombroses parets. Una situació que els veïns volen utilitzar com a argument en la denúncia que preveuen interposar tots els veïns i empresaris davant els Mossos d’Esquadra. Judit Plazas, propietària de bona part de les naus de Can Bas, ha dit que amb la denúncia volen “evitar que es torni a celebrar una festa com aquesta”, assegurant que tenen “por” que es tornin a produir desperfectes. Segons Plazas, els assistents a la ‘rave’ “són gent que no controlen què fan perquè van borratxos i drogats”. Es dona la circumstància que la nau on s’ha celebrat la festa està situada just al davant d’unes caves amb servei de restaurant. Teresa Canals, responsable de l’establiment, ha reconegut que la convivència amb la festa ha estat complexa, tant pel soroll com per l’anar i venir d’assistents. Canals ha assegurat que eren “nois pacífics”, la majoria dels quals recollia la brossa que generava, si bé ha admès que hi ha hagut casos en què “han defecat i vomitat enmig del carrer”. En aquest sentit, ha lamentat que els clients que han anat al restaurant el cap de setmana han criticat la imatge que s’ha ofert de la zona. “Estem en un lloc molt turístic, amb moltes caves i restaurants, i és cert que els ha sorprès trobar-se amb aquesta situació”, ha apuntat, mentre ha agraït que en tot el cap de setmana tant sols hi ha hagut cinc clients que han anul•lat la reserva. En relació a les molèsties, els assistents consultats aquest dilluns defensaven l’auto organització per netejar l’espai i recollir la brutícia generada. Antonio ‘Botellon’-pseudònim d’un ciutadà del nord de França que havia vingut sol a Subirats- ha defensat que les molèsties de soroll es compensaven amb el fet que dins el local hi havia “molta felicitat”. Segons aquest testimoni, la majoria d’assistents s’han assabentat que es celebrava la festa perquè els han enviat les coordenades de GPS a través de missatges de telèfon mòbil. Aitana, una altra de les poques assistents que aquest dilluns quedava a la zona, ha insistit que les festes ‘rave’ “es basen en el bon ambient i sempre es garanteix que no hi haurà gent problemàtica”. La mateixa noia, sorpresa per la multitudinària assistència de la festa de Subirats, ha assegurat que aquest tipus de festes també reivindiquen l’entrada a espais buits amb l’objectiu de “reciclar les energies de l’interior dels locals”.
Precinten una nau industrial abandonada a Subirats per haver acollit una ‘rave’ amb més de mil persones
El grup ebrenc Subirats Berenguer Hotels ha invertit recentment 4 milions d'euros en la reforma de l'hotel SB Icaria de Barcelona (4*superior) i l'SB Corona de Tortosa (4*), una actualització, la de l'hotel ebrenc, que es va presentar la setmana passada. A l'Icaria, a la capital catalana, s'han redissenyat les zones comuns i les 180 habitacions, també amb ambients més càlids i elegants i amb un mobiliari que emfatitza el concepte "urbà i mediterrani" que la cadena pren com a distintiu. L'hotel barceloní ha incorporat dues places de càrrega per a vehicles elèctrics, un servei de lloguer de bicicletes i bicis elèctriques, i estrena un espai gastronòmic, LO Restaurant, amb accés directe a la terrassa i la piscina. L'actualització li ha permès a l'hotel SB Corona de Tortosa incorporar una quarta estrella als seus estàndards de qualitat. A la capital ebrenca s'han actualitzat les 102 habitacions i apartaments, s'ha incorporat un gimnàs amb sortida a la terrassa i també s'ha reformulat el restaurant, amb el SOM Restaurant especialitzat en la cuina mediterrània. A Tortosa, per la proximitat a les vies verdes i l'impuls territorial dels cicloturisme, l'SB Corona ha creat instal·lacions i serveis "de primer nivell" destinats al públic ciclista, familiar, amateur o professional. Entre altres, l'hotel compta amb un taller de reparació, un guarda-bicis vigilat per videocàmeres o espais per a fisioterapeutes.
Subirats Berenguer Hotels inverteix 4 milions d'euros per actualitzar l'Icaria de Barcelona i el Corona de Tortosa
Els Mossos d'Esquadra van aturar aquest dilluns a Tremp un camioner que duplicava la taxa d'alcohol permesa i que va donar positiu en drogues. Va ser en un control de trànsit al quilòmetre 6 de la C-1412B, a les 15.30h. L'home va donar un resultat positiu de 0,33 en la prova d'alcoholèmia (el màxim permès per camioners és de 0,15) i també va donar positiu en la prova indiciària de detecció de drogues, concretament en marihuana i cocaïna. L'infractor és un home de 59 anys i nacionalitat espanyola que haurà de presentar-se al jutjat de Tremp quan sigui requerit. Està denunciat per un delicte contra la seguretat viària per conduir sota els efectes de l'alcohol i les drogues. Es Mossos van immobilitzar el vehicle i a més, van aixecar acta al conductor per tinença de drogues.
Enxampen a Tremp el conductor d'un camió que duplicava la taxa d'alcohol permesa i que va donar positiu en drogues
La detecció d'un primer focus de 'Xylella fastidiosa' –la plaga coneguda com l'èbola de l'olivera- a la península Ibèrica ha posat en guàrdia les administracions i els pagesos. La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha anunciat que el seu Departament ha redoblat els esforços de control i els requeriments de seguretat sanitària, conjuntament amb el sector agrari, després que es donés a conèixer l'existència d'un camp d'ametllers afectat per aquesta bactèria a la província d'Alacant, fa una setmana. "Podem certificar que Catalunya està lliure de la plaga", ha assegurat Serret, tot apuntant que Agricultura treballa també de forma coordinada amb la Generalitat Valenciana per contenir la seva expansió. En aquest sentit, ha recordat la importància d'aconseguir mantenir els conreus catalans lliures d'aquest risc davant l'efecte catastròfic que tindria sobre les rendes agràries. La 'Xylella fastidiosa', contra la qual encara no existeix remei, pot arribar a matar els arbres afectats –oliveres, ametllers o vinya, principalment, però també té incidència sobre els cítrics o flors i plantes ornamentals- i provocar quantioses pèrdues. Després de ser detectada cap el 2010 al sud d'Itàlia –on ha causat autèntics estralls entre les poblacions d'oliveres- i a principis d'aquest 2017 a Mallorca, el bacteri –que, possiblement, es transmet a través d'insectes i acaba assecant els vasos de la planta- ha acabat aterrant al territori peninsular. Un problema més per al sector agrari que, en aquest cas, s'enfronta a una de les plagues més amenaçadores per als seus arbres mai coneguda. "El nostre màxim neguit , el màxim objectiu és que no es propagui, que ho puguem acotar i mantenir Catalunya lliure de 'Xylella'", ha assegurat la consellera Serret des d'Amposta. Des de fa mesos, el Departament ha "augmentat les prospeccions i analítiques" per fer front a la infecció. Però el cercle es va estrenyent i les conseqüències en el cas de la seva propagació podrien resulta incalculables. "És un risc important per als cultius i totes les rendes que depenen de els produccions d'olivera, vinya, ametller o flors i plantes ornamentals", ha indicat Serret. De moment, i sobre el terreny, el Departament extrema la cautela amb l'exigència de "rigor en el moviment de materials vegetals", el requeriment de certificacions per a les plantes i una major atenció sobre l'evolució dels arbres, de forma que quan es detecti algun indici d'anomalia, els pagesos donin avís als serveis de protecció vegetals i els experts. "Treballem conjuntament amb el sector, assumim la coresponsabilitat de l'administració. A tots ens importa que no arribi la plaga", ha tancat. Nou Campus Empresarial Agrari Serret ha fet aquestes declaracions des d'Amposta, on ha assistit a la cloenda de la 33a Escola d'Estiu de les Escoles Agràries del Departament d'Agricultura. Aquest curs, pels centres dedicats a la formació agrària han passat més de 13.300 alumnes, dels quals 822 ho han fet matriculats en cicles formatius. La consellera ha avançat que, de cara el curs vinent, es posarà en funcionament el Campus Empresarial Agrari, un projecte formatiu en xarxa que vol connectar, de forma presencial o a distància, les catorze escoles de Catalunya dins de la dinàmica de "treball en xarxa" per "facilitar i integrar la formació empresarial dels professionals d'ara i el futur". Entre les novetats del pròxim curs 2017-2018, en el cas de l'Escola de Capacitació Agrària d'Amposta, també figura la conversió del cicle formatiu de grau mitjà de floristeria i jardineria, que a partir d'ara passarà a ser de producció agroecològica, un canvi que s'efectua a petició del mateix sector agrari davant la creixent demanda per aquest tipus de produccions més sostenibles.
Agricultura intensifica els controls per evitar l'arribada de la 'Xylella fastidiosa' a Catalunya
La Fundació Altarriba ha denunciat al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil l'aparició la setmana passada d'un dofí mort amb l'aleta amputada i un gran tall al ventre a la Cala Montjoi de Roses (Alt Empordà). L'entitat ecologista diu que el dia que es va descobrir l'animal, el 10 de novembre, tècnics del Departament de Medi Ambient i agents rurals van desplaçar-se a la zona però "van considerar que era un residu i els serveis municipals el van retirar sense que s'ordenés una necròpsia per determinar les causes de la mort". Per això, demanen a la Generalitat que revisi l'expedient i detalli quin protocol se segueix per decidir que un animal que presenta aquestes ferides no s'ha d'estudiar. L'advocada de la fundació, Yolanda Valbuena, diu que el cas és especialment greu tenint en compte que la zona on va aparèixer està protegida pel pas de cetacis.
Denuncien al Seprona l'aparició d'un dofí mort amb l'aleta amputada i un tall al ventre a Roses
La Junta Electoral Central (JEC) ha acordat ampliar fins al 26 d'abril a les dues del migdia el termini de vot per correu per a les eleccions estatals del 28 d'abril i per a les autonòmiques al País Valencià, que se celebren el mateix dia. La JEC estableix que per complir aquest extrem, la Societat Estatal de Correus i Telègrafs "haurà d'extremar la diligència" per assegurar que els sobres amb el vot es poden entregar el dia de la votació en les respectives meses electorals, dins dels terminis legalment establerts.
La JEC amplia el termini del vot per correu fins al 26 d'abril a les dues del migdia