Datasets:

projecte-aina
/

casum

Dataset card Data Studio Files Files and versions Community

Split (3)

train · 198k rows

text stringlengths 14 24.3k	summary stringlengths 1 163
El govern de la Crida ha decidit sotmetre a la consulta dels associats com afrontar les eleccions espanyoles del 28 d'abril. Així ho explica l'organització en un comunicat d'aquest dilluns a la nit, després de la reunió de la direcció. La Crida, que presideix Jordi Sànchez amb Toni Morral com a secretari general, manté l'aposta per lluitar per la "màxima unitat" de l'independentisme, i per això contactarà amb partits i entitats sobiranistes. Així, l'associació posarà en mans dels seus associats, adherits i fundadors com cal encarar el 28-A. Durant els pròxims dies la Crida presentarà el text que sotmetrà a consulta telemàtica.	La Crida consultarà als associats com afrontar les eleccions espanyoles
Més de 200 estudiants de la UAB han intentat tallar l'AP-7 a l'alçada del Campus de Bellaterra coincidint amb la jornada de vaga feminista convocada per aquest dijous. Les participants, que han passat la nit a la Facultat de Filosofia i Lletres, s'han concentrat a primera hora del matí a la plaça Cívica i s'han repartit en piquets per bloquejar alguns dels accessos als centres docents. Després s'han desplaçat per l'eix central fins la rotonda d'accés a l'AP-7. Allà una vintena de Mossos d'Esquadra i vuit furgonetes antiavalots els han barrat el pas amb les seves defenses. S'han viscut moments de tibantor i finalment les estudiants han desistit. Diversos piquets informatius recorreran el campus al llarg del matí per informar els pocs alumnes que s'han desplaçat fins la UAB i convidar-los a sumar-se a la vaga. Les estudiants s'han desplaçat fins la rotonda que dona accés a l'AP-7 des del Campus de la UAB amb pancartes reivindicatives i crits en favor de la igualtat i els drets de les dones com "Visca visca visca la lluita feminista" o "si ens toquen a una ens toquen a totes". Alhora han pronunciat càntics crítics amb el sistema capitalista com "contra el patriarcat acció directa" o "patriarcat i capital aliança criminal". Una vintena de Mossos d'Esquadra han format un cordó policial per barrar el pas a les joves que s'han apropat a menys d'un metre de la policia. S'han viscut diversos moment de tibantor, especialment quan els agents han tret les defenses i han empentat algunes de les participants per evitar que passessin. Finalment la concentració s'ha dissolt i les manifestants han decidit traslladar-se a altres punts del campus. Segons ha explicat la portaveu d'Assemblees de Facultats de la UAB, Mariona Motjé, aquesta vaga està sent secundada per moltes estudiants però també professores, empleades d'administració i serveis i també treballadores de sectors com la neteja o la restauració. "L'objectiu és reivindicar el que posa en relleu el manifest del 8 de març que fa referència a l'escletxa salarial, els sostres de vidre o la precarització de la dona al món laboral", explica Motjé. La portaveu de les estudiants afirma que tot i que aquestes reivindicacions s'han de mantenir presents sempre, s'ha d'aprofitar que la jornada d'aquest dijous és de lluita. "Volem intentar aturar l'activitat a la universitat i mobilitzar-nos totes juntes a la manifestació d'aquesta tarda", apunta. Per fer-ho les 208 estudiants que han passat la nit a la Facultat de Filosofia i Lletres s'han repartit en piquets informatius pels diferents centres docents. "La intenció és explicar que aquesta és una jornada de vaga general feminista i volem que els homes tampoc assisteixin a classe per no boicotejar les seves companyes". Seguiment desigual a la UAB Segons han informat fonts de la UAB el seguiment de la vaga està sent desigual en el Campus de Bellaterra. La màxima incidència de la convocatòria s'ha detectat a les facultats de Traducció i Interpretació, Ciències de la Comunicació, Ciències de l'Educació, Filosofia i Lletres, Psicologia, Ciències Polítiques i Sociologia on el seguiment per part de l'alumnat ha estat "majoritari". A Dret, Economia i Empresa, Veterinària, Ciències, Biociències, Enginyeria i Medicina el percentatge de seguiment oscil·la entre el 14 i el 65%. Pel que fa al professorat i treballadors del Personal d'Administració i Serveis (PAS), encara no s'ha estimat quin volum de professionals ha secundat la protesta.	Més de 200 estudiants de la UAB intenten tallar l'AP-7 a l'alçada de Bellaterra coincidint amb la vaga feminista
Rull adverteix que aquesta disminució de recursos provoca un “sobreesforç” per part dels ens públics del país ACN Barcelona.-L’estat espanyol ha reduït un terç la seva aportació al transport públic de la regió de Barcelona entre 2010 i 2016, segons han denunciat aquest dijous a la tarda en una roda de premsa el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, i el vicepresident de Transports i Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Poveda. Rull ha lamentat que aquest descens “estrident” de les aportacions del govern espanyol ha provocat que la resta d’administracions catalanes hagi hagut de fer un “sobreesforç” per garantir el servei de transport públic i la seva sostenibilitat financera. Com a exemple d’aquest esforç, el conseller ha apuntat que l’aportació dels usuaris al sistema ha passat de més del 50% al 45% entre 2010 i 2016. “L’aportació de l’estat espanyol ha baixat de tal manera que es posa en risc aquest model. El govern central ha abandonat el seus compromisos amb el transport públic a la regió metropolitana de Barcelona”, ha sentenciat Rull. El conseller ha ofert dades com que l’aportació de la Generalitat al transport públic en el període 2010-2016 ha passat dels 279 als 349 milions d’euros, la de l’Ajuntament de Barcelona, dels 73 als 129 milions d’euros, i la de l’AMB, dels 80 als 108 milions d’euros. En el mateix període, l’Estat ha reduït dels 150 als 99 milions la seva aportació en aquesta matèria (la contribució total de l’Estat el 2010 va ser de 200 milions si es compten els recursos extraordinaris de la disposició addicional tercera de l’Estatut). Per posar solució a aquesta situació, el conseller de Territori ha reclamat una reunió amb el govern de l’Estat per demanar “una equiparació entre el tractament que rep Madrid i el que rep Barcelona” i “per tal que l’Estat retorni als nivells d’aportació de 2010”. Com a exemple de la discriminació que pateix la zona de Barcelona, Rull ha apuntat que mentre a Madrid l’Estat calcula el pes de la població de tota la província per determinar l’aportació, a Barcelona només es compten les set comarques de l’entorn de la ciutat de Barcelona, excloent territoris com el Bages, Osona, l’Anoia, el Berguedà o el Ripollès. “Així es computen menys habitants i s’aporten menys recursos”, ha conclòs Rull. D’altra banda, el titular de Territori també ha denunciat que s’ha retallat l’aportació per càpita de 30 euros per habitant el 2010 a 20 euros per habitant el 2016. Per retornar a un nivell de finançament que permeti el manteniment i desenvolupament de la xarxa de transport públic de Barcelona, el conseller ha reclamat que les aportacions de l’Estat passin dels 99 milions d’euros actuals als 165 milions. En aquest sentit, Rull ha considerat que, a més de garantir la mobilitat dels ciutadans, una millora del sistema de transport públic també contribuiria a reduir el nivell de contaminació i a millorar la qualitat de l’aire a la zona metropolitana. L’Ajuntament i l’AMB se sumen a la reclamació de millor finançament Vidal ha recordat que el transport públic és una de les potes principals de l’Estat del Benestar i que, a més, juga un paper prioritari en la millora de la qualitat de l’aire de la regió metropolitana. “La major part els recursos s’han d’utilitzar a finançar els transports que utilitza la majoria de la gent. És una qüestió d’equitat i d’avançar en la lluita contra el canvi climàtic”, ha afirmat la regidora de Mobilitat. Igualment, Vidal també ha coincidit amb Rull en demanar al govern espanyol una trobada per tractar la qüestió del transport públic a l’àrea de Barcelona. Per la seva banda, Poveda ha recordat els “esforços” de les tres administracions en millorar la mobilitat en transport públic i ha posat d’exemple la posada en marxa de la línia 9 o la implantació de la T-Mobilitat. En aquest sentit, el representant de l’AMB ha reclamat que cal saber amb quins recursos compten les administracions catalanes per posar nous serveis de transport públic a disposició dels ciutadans en un futur. Per això, Poveda ha reclamat que es recuperin les aportacions que es feien el 2010 i que es faci una llei de finançament del transport públic a nivell estatal.	Les administracions catalanes denuncien que l’Estat ha reduït un terç l’aportació al transport metropolità en sis anys
ERC ha demanat la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a la comissió d'Interior del Congrés dels Diputats per les detencions de 9 CDR el 23 de setembre en el marc de l'operació Judes. A banda, el portaveu dels republicans a la cambra baixa, Gabriel Rufián, ha registrat una sèrie de preguntes perquè el govern espanyol doni explicacions per escrit del cas. Al text registrat aquest divendres, ERC es fa ressò d'informacions publicades a alguns mitjans que afirmaven que Grande-Marlaska no estava informat al detall de l'operació i hauria demanat explicacions a la Guàrdia Civil. "Quins eren els indicis reals i tangibles que justificaven l'actuació policial en els termes en les quals aquesta es va dur a terme?", pregunta ERC, que també qüestiona si l'institut armat va complir amb la "neutralitat política". "El resultat de l'operació ha estat una acusació sobre delictes gravíssims i un extens oprobi públic i assetjament mediàtic als detinguts que, finalment, han acabat alliberats sota fiança", apunta el document, en el qual ERC també pregunta si el govern espanyol prendrà alguna mesura per evitar "aquest tipus d'operacions de gran enrenou mediàtic amb indicis més que dubtosos". També pregunta com creu el ministeri de l'Interior "que s'ha de reparar el dany infligit tant als detinguts com als seus entorns familiars" i si "pensa establir alguna mesura disciplinària i mecanismes de control sobre les forces de seguretat de l'Estat per evitar futurs errors en la cadena informativa".	ERC demana la compareixença de Grande-Marlaska al Congrés per les detencions dels CDR acusats de terrorisme
El PSC, soci de govern de CiU al municipi, s'alia amb el PP, i el regidor de Podem acaba decantant la balança ACN Reus.-L'Ajuntament de Salou ha tombat la moció presentada pel PP de rebuig a l'1-O en el plenari d'aquest dimecres al migdia. La votació ha quedat molt igualada, amb un resultat de 10 vots a favor dels populars, socialistes -que són a l'equip de govern amb CiU- i C's, i els 11 vots contraris de CiU, ERC i Guanyem Salou-Podem. El vot d'aquesta formació ha fet decantar la balança cap al 'no'. La moció, contrària a la cessió d'espais per al referèndum, ha eclipsat el plenari amb un tens debat entre el portaveu del grup municipal del PP i l'alcalde Pere Granados (CiU). El PP ha retret que els regidors de CiU hagin votat de forma diferenciada -entre els que són del PDeCAT i els de la formació FUPS (Ferran Units per Salou), entre els quals l'alcalde-, però que al final el sentit del vot hagi estat el mateix. Optar pel vot diferenciat feia pensar que els regidors convergents no votarien tots en el mateix sentit, però no ha estat així i, en una votació molt ajustada, la moció dels populars ha quedat rebutjada. Ha estat clau el vot contrari de l'únic regidor de Podem a Salou, formació que ha optat per no argumentar el seu vot durant el debat de la moció. L'altre gran interrogant en aquest debat era el vot del PSC -forma govern amb CiU. Finalment ha decidit aliar-se amb el PP, després de consensuar el text de la moció. Aquest suport ha estat criticat especialment pel grup d'ERC, qui ha retret la "disbauxa" dels socialistes a qui els ha acusat d'oferir posicionaments diferents quan es parla de les urnes i el procés. Antoni Brull, portaveu del PSC, s'ha defensat dels retrets insistint que la posició del seu partit "només passa pel diàleg i la negociació, sota l'ordenament jurídic vigent, en forma d'encaix federal". "Volem votar amb totes les de la llei, i no participarem en res que se situï fora de la llei", ha conclòs Brull, clarament ofès per l'atac directe d'ERC. El PP, però, conscient del pes del vot de l'alcalde, ha demanat explícitament a Granados el seu suport al text. El batlle, però, molt breument i taxativament, ha dit que rebutjava la moció del PP, però que en cap cas això fa que la seva persona no sigui respectuosa amb la legalitat tal com, segons Granados, haurien donat a entendre els populars. "Una mera i simple moció no determina que jo vagi en contra en de la llei, jo estic a favor de la llei i d'acatar el Tribunal Constitucional", ha reiterat Granados en acabar el ple. En la mateixa línia, la portaveu de FUPS, Maria José Rodríguez, ha argumentat el vot contrari de la formació salouenca en considerar que la moció és "totalment innecessària".	Salou tomba la moció del PP de rebuig a l'1-O
Els treballadors de l'ACN, TV3 i Catalunya Ràdio han presentat al ple del Senat un escrit a través del qual sol·liciten que es refaci la proposta del govern espanyol d'intervenir els mitjans de comunicació públics en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. En aquest sentit, consideren que la intervenció suposa una "vulneració del dret" a rebre una informació "veraç, objectiva, plural i equilibrada, un dels drets fonamentals de qualsevol democràcia". El control governamental dels mitjans de comunicació és, segons l'escrit, una ingerència que qualifiquen "d'inacceptable" en un estat de dret democràtic i consideren que vulnera els principis fonamentals de la Unió Europea, reflectits en el tractat de Lisboa, ratificat per l'Estat. Representants dels comitès d'empresa de TV3, Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies (ACN) han presentat aquest divendres al registre del Senat una proposta per "apartar els mitjans públics de comunicació" de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució presentada pel govern espanyol. Els treballadors sol·liciten al ple del Senat, reunit per validar l'activació de l'article, que rebutgi la proposta del govern espanyol d'aplicar el 155 i que aquest no afecti els mitjans de comunicació públics. Durant la concentració s'ha desplegat la pancarta 'Sense mitjans públics no hi ha democràcia', amb els logotips dels tres mitjans. La convocatòria ha comptat amb suport de representants de Telemadrid. A les portes del Senat, la presidenta del comitè d'empresa de TV3, Roser Mercadé, ha indicat que l'actual situació és "molt volàtil" i que hores d'ara no es coneix del cert com evolucionarà l'escenari del 155 i les esmenes que s'han introduït sobre els mitjans públics. El text que s'ha registrat al Senat recorda que TV3 i Catalunya Ràdio varen néixer el 1983 per mandat de totes les forces polítiques del Parlament i que, des de fa 34 anys, "des de Catalunya i en català expliquem el que passa aquí i al món buscant la màxima pluralitat i veracitat, fet que ens ha convertit en referents en l'àmbit informatiu i en l'entreteniment de qualitat".	Els treballadors de l'ACN, TV3 i Catalunya Ràdio demanen al Senat que no s'intervinguin els mitjans públics
El president de la Generalitat demana tornar "a la normalitat política amb contenció i justícia" ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha traslladat aquest dissabte el seu suport al poble turc i a les institucions democràtiques de Turquia després del cop d'estat fallit d'aquest divendres a la nit contra el govern de Recep Tayyip Erdogan. En una piulada a les xarxes socials, Puigdemont ha enviat aquest missatge de suport i ha defensat "tornar a la normalitat política amb contenció i justícia".	Puigdemont dóna suport al poble turc i a les institucions democràtiques de Turquia
La ciutat de Lleida va registrar durant el 2016 un increment de visitants del 12,23% en relació amb el mateix període de l'any anterior, fet que consolida la capital del Segrià com a destinació turística. El resultat és el reflex de l'augment de les persones ateses durant l'any passat a l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament de Lleida, que van arribar a les 34.752, respecte a les 30.695 del 2015. Així mateix, un total de 405.099 persones van gaudir durant el 2016 dels equipaments culturals de la ciutat, un 4% més que l'any anterior. Destaquen les 86.830 persones que van visitar el Turó de la Seu Vella, xifra un 3,95% superior al 2015. Pel que fa a pernoctacions en establiments hotelers lleidatans, entre gener i octubre es van assolir les 213.912, amb una mitjana d'ocupació del 61,1%. L'Ajuntament de Lleida presentarà a la Fira Internacional de Turisme-Fitur de Madrid l'oferta turística de la ciutat i diferents propostes, centrades sobretot en l'àmbit cultural, que acollirà la capital del Segrià aquest 2017 com ara l'Any Granados o l'Any Morera, i també donarà a conèixer les novetats de la candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni Mundial per la Unesco.	Creixen més d'un 12% els visitants a la ciutat de Lleida durant el 2016
Exconsellers de Salut han assenyalat aquest dimecres la necessitat d'integrar l'atenció sanitària i la social davant els reptes que plantegen l'envelliment de la població i la cronicitat d'algunes malalties. Ha estat en una taula que ha reunit sis de les persones que han ocupat la cartera de Salut a Catalunya, Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Marina Geli, Boi Ruiz i Antoni Comín (Xavier Pomés no hi ha pogut assistir), en el marc del primer Fòrum de Salut i Benestar Social, organitzat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). Geli ha afirmat que és una "urgència" anar més enllà de la cooperació i la coordinació entre serveis i oferir de forma conjunta la cura sanitària i la social. Comín, per videoconferència, ha anat més enllà i ha proposat traspassar algunes competències del Departament d'Afers Socials a Salut. Un dels eixos centrals de la taula rodona dels exconsellers de Salut ha estat com el model sanitari s'ha de replantejar davant l'envelliment de la població i la prevalença de malalties cròniques. Han assenyalat la necessitat de treballar de forma conjunta els serveis socials i sanitaris i també han parlat d'integrar-los. Després de la taula rodona, el president del CSC, Manel Ferré, ha resumit que davant d'una societat "molt canviant" i d'"un escenari d'inestabilitat política, social econòmica", "hem d'intentar treure el màxim profit possible a tots els recursos i crear sinergies entre salut i social". Una altra idea en què han coincidit els exconsellers, cadascun amb els seus matisos, és que el model sanitari català funciona, que és un "èxit conjunt" i que ofereix un molt bon nivell assistencial. Ara bé, també hi ha hagut advertències. Trias ha alertat que el sistema està "col·lapsat" perquè "està sotmès a un estrés que no és suportable" i la resta d'exconsellers han assentit quan la conductora de l'acte, la periodista Ariadna Oltra, els ha preguntat si es van trobar amb un sistema col·lapsat. "Però estaves convençut que te'n sortiries", han apuntat. Espasa ha assenyalat que, tot i que el sistema necessita més recursos, més planificació i més coordinació, "no estem tan malament i això és perquè el model és bo". "La salut i el benestar són un valor d'ús i han d'estar fora del mercat. No es poden mercantilitzar", ha subratllat. Trias ha valorat que "cada euro que inverteixes en salut genera riquesa i la gent no n'és conscient". "El que està passant en recerca i start-ups és un èxit absolut i total", ha destacat. Una altra reflexió de consens ha estat que el sistema sanitari és l'estructura a Catalunya que "més rendiment de comptes fa". Boi Ruiz ha recalcat aquest "valor de transparència" que "cap altre servei públic té amb aquesta profunditat" i ha posat com a exemple la publicació de les llistes d'espera en el sistema sanitari. Ruiz ha fet aquesta reflexió sense esquivar al període de crisi que li va tocar governar: "No es podia baixar el cost en personal ni en farmàcia. L'accés a prestacions havia d'ajornar-se, més llistes d'espera". Un altre tema que interessa molt els exconsellers és la integració de les noves tecnologies. Rius ha destacat que han d'aplicar-se perquè aportin "valor" al sistema sanitari i Espasa ha assenyalat que s'han d'incorporar "democràticament, sinó són font de desigualtat". Trias ha afirmat que "el que genera desigualtat és no aplicar-les". Trias carrega contra Colau pel dentista municipal: ""El que no pot ser és que cada boig inventi una cosa" Un altre debat que s'ha posat sobre la taula, en aquest cas per part de Geli, és l'ampliació de la cartera de serveis; si s'ha d'abordar, de quina manera i en quins casos. L'exconsellera ha posat com a exemple el servei bucodental, que marca "la diferència per raó de de classe social" Trias s'ha afanyat a afegir que si es vol ampliar la cartera de serveis "s'ha de fer dins el sistema que tenim" i sense trencar-ne la "planificació". "El que no pot ser és que cada boig inventi una cosa i creure's que fa la gracieta. Tenim dentistes treballant als CAPs i alguns diuen 'Ara farem una empresa municipal'", ha carregat Trias contra el dentista municipal que ha impulsat el govern d'Ada Colau, si bé no ha nomenat explícitament l'alcaldessa ni aquest projecte. "Això és la destrucció del sistema i hi ha gent que es creu que és molt 'progre", ha reblat. Vergés: "No necessitem sistemes paral·lels" La consellera de Salut ha clausurat la jornada de reflexió amb algunes idees en sintonia de les havien sortit a la taula rodona dels extitulars. "Salut no és un departament que gasta, sinó que inverteix", ha afirmat la consellera. D'altra banda, Vergés ha advertit: "No necessitem sistemes paral·lels, sinó el màxim d'integrats i coordinats, cadascú amb els seves competències. Haurem de fer debats profunds del que volem en cartera i per a qui ho necessitem urgentment". Iglesies afirma que serveis socials no poden resoldre els fracassos d'altres sistemes El secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, també ha intervingut en el fòrum i ha indicat que "seguirem fracassant lluitant contra l'exclusió si el sistema de serveis socials es caracteritza com la instància que ha de resoldre els fracassos d'altres sistemes de l'estat del benestar, com el de salut, sistema educatiu, mercat de treball, habitatge o el sistema de justícia". Iglesies ha advertit que si es conceptualitza el sistema de serveis socials "com el cotxe escombra de l'assistencialisme, no arribarem mai enlloc". Toledo i Belgrad El Fòrum de Salut i Benestar Social ha estat organitzat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya, conjuntament amb l'Institut de la Pau de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i la Universidad de Castilla-La Mancha. La trobada, que ha tingut lloc al Recinte Modernista de Sant Pau, també ha comptat amb la intervenció del president de l'Institut de la Pau de l'ONU, Federico Mayor Zaragoza. El fòrum celebrarà cada edició en una ciutat diferent entre les tres seus dels organitzadors i les properes tindran lloc a Toledo i Belgrad. En línia del que s'ha debatut al llarg del fòrum, el president del CSC ha afirmat que el consorci "vol impulsar un nou model sanitari i social a Catalunya que s'adapti a les noves necessitats de la ciutadania i que tingui com a base el consens i el món local".	Exconsellers de Salut veuen una "urgència" integrar l'atenció sanitària i la social davant l'envelliment i la cronicitat
La Seguretat Social va tancar el 2019 amb un dèficit de 16.793,3 milions d'euros, cosa que suposa un 1,34% del PIB i una reducció de l'11,6% en comparació amb el 2018, segons les últimes dades facilitades pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Durant l'exercici anterior va recaptar un rècord d'ingressos fins als 124.161,17 milions d'euros i es va gastar 128.155,88 milions en pensions. Aquestes són les xifres més altes d'ingressos registrades amb un increment del 7,9% i 9.092,59 milions d'euros més recaptats que el 2018. A més, aquest dimarts també s'ha fet públic que la tresoreria estatal ha acabat els dos primers mesos del 2020 amb un superàvit de 1.472,24 milions d'euros. Durant el 2019 es va produir un canvi de criteri pressupostari en determinades despeses meritades el 2018 associats a la recaptació. Per aquest motiu, al llarg de l'any es van imputar 1.324,36 milions d'euros de despeses meritades el novembre i desembre de l'any anterior que corresponen al pagament de la incapacitat temporal i a l'aportació per part de les mútues col·laboradores al sosteniment dels serveis comuns. Per això, el saldo negatiu acumulat dels dotze mesos de l'exercici 2019 es va enfilar fins a 16.991,19 milions d'euros, la diferència entre els drets reconeguts per operacions no financeres de 145.401,29 milions d'euros i unes obligacions ajustades per import de 162.392,48 milions d'euros. Les cotitzacions socials van ascendir a 124.161,97 milions d'euros, una xifra rècord que ve motivada per l'augment de la cotització dels ocupats en un 7,4%, mentre que la cotització dels desocupats va registrar un increment del 15,53%. La xifra d'ingressos és un màxim històric que supera en gairebé 10.000 milions les previsions pressupostàries. Pel que fa a les despeses, es van destinar 152.232,83 milions d'euros a prestacions a famílies i institucions, sent la de les pensions la partida més gran amb 128.155,88 milions d'euros (+5,66%). A les subvencions per naixement i cures de menors es van dedicar 2.638,27 milions (+10,51%) mentre que les incapacitats temporals van suposar una despesa de 9.544,69 milions (+27,52%). Aquest últim creixement pronunciat s'explica per la imputació del pagament delegat dels mesos de novembre i desembre del 2018 per un import de 978,58 milions. Pel que fa a les prestacions i pensions no contributives, van arribar a un import d'11.363,37 milions d'euros, un augment del 2,23%. Superàvit al 2020 La Seguretat Social ha registrat un saldo positiu de 1.472,24 milions d'euros, durant els dos primers mesos de l'any. Aquesta xifra equival al 0,12% del PIB. Al llarg de gener i febrer, les cotitzacions socials han arribat als 21.300,45 milions d'euros, un 6% més que en el mateix període de l'any anterior. La despesa en pensions és de 18.664,36 milions, un 3,03% més que l'any anterior i les prestacions econòmiques a famílies i institucions s'han incrementat un 5,14%. La tresoreria estatal apunta que el 5,7% de l'increment interanual detectat està motivat per un desfasament de la comptabilització de determinades despeses associades a la recaptació dels últims mesos de l'exercici, en concepte de la prestació d'incapacitat temporal, aportació als serveis comuns i quotes de reassegurança de les mútues col·laboradores. El febrer del 2019 encara no s'havien imputat el total d'aquestes obligacions.	La Seguretat Social tanca el 2019 amb un dèficit de 16.793 milions d'euros i registra ingressos rècord
El secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez Pomar, ha assegurat que traspassar la gestió de les vies –tal com reclama la Generalitat- generaria problemes de coordinació entre administracions. El motiu és que els trens que travessarien Catalunya podrien tenir un origen o destí més enllà dels límits de la comunitat autònoma i, per tant, caldria crear una nova xarxa de coordinació entre l'Adif i l'organisme que es creés a Catalunya. "Això planteja problemes tècnics de coordinació majors que si hi ha un únic administrador", ha remarcat el Gómez Pomar, que recorda que a Europa el model que s'imposa és el del "monopoli". A més, ha defensat la inversió de l'Estat en matèria ferroviària. Sobre el corredor mediterrani ha reconegut que hi estan treballant i que és un "prioritat" per a Foment però ha reconegut que hi ha alguns problemes amb contractistes i materials. El secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez Pomar, ha participat en la XXI Trobada d'Economia de s'Agaró (Baix Empordà). A preguntes dels assistents, ha mostrat el seu rebuig a la proposta de la Generalitat que, entre d'altres, reclama que se li traspassi la gestió de les vies. Els seus arguments són tècnics perquè, segons Gómez Pomar, es crearien problemes de coordinació entre administracions. El número 2 del Ministeri de Foment ha explicat que, si es fes el traspàs, hi hauria trens que travessarien Catalunya però que podrien tindrien un origen o un destí més enllà dels límits de la comunitat autònoma. "Això planteja problemes tècnics de coordinació majors que si hi ha un únic administrador", ha remarcat. A més, ha dit que a Europa el model que s'imposa és el del "monopoli" des del punt de vista de la gestió de la xarxa ferroviària. A més, també ha defensat la inversió feta a Catalunya en matèria de trens. De 2012 a 2016, el secretari d'Estat apunta que s'han invertit 6.600 MEUR, dels quals el 55% s'han destinat a la xarxa de ferrocarrils. Preguntat sobre el corredor mediterrani, ha assegurat que és una obra "d'extraordinària complexitat" i que, per això, avança a un ritme lent. Tanmateix, ha assegurat que és un tema "prioritari" per al govern de l'estat i ha subratllat que els recursos assignats hi són. Ara bé, ha reconegut que estan patint alguns problemes amb contractistes i materials. Inauguració de l'ampliació de la sala d'embarcament d'alta velocitat de Sants Julio Gómez-Pomar ha inaugurat aquest dissabte al matí l'ampliació de la sala d'embarcament d'alta velocitat de l'estació de trens de Barcelona-Sants. Segons un comunicat del ministeri de Foment, les obres han consistit en la creació d'una nova zona de 539 metres quadrats en el costat de la plaça Joan Peiró, sota la coberta de l'estació existent, i l'homogeneïtzació dels acabats existents, i ha comptat amb una inversió de més d'un milió d'euros. Amb aquesta actuació, el Ministeri vol optimitzar el flux de viatgers, especialment en hores punta, quan es registren fins a 3.100 usuaris per hora, i atendre a l'increment previst de la demanda a curt termini. A més, les obres han modificat l'entorn de l'estació a la plaça Joan Peiró i han inclòs una marquesina per taxis a la plaça dels Països Catalans, així com una ampliació de les voreres i la creació d'una nova calçada. El secretari d'Estat d'Infraestructures ha recordat que aquest novembre han començat les obres de millora de les estacions de Granollers Centre i de Viladecavalls, que sumen una inversió de 2,2 milions d'euros.	L'Estat assegura que el traspàs de la gestió de les vies generaria "problemes de coordinació" entre administracions
Més de 40 ajuntaments de les comarques gironines treballaran el proper 12 d'octubre. Alguns consistoris funcionaran amb normalitat i s'hi podrà fer tràmits i d'altres ho faran a porta tancada amb els càrrecs electes. En alguns casos, a més, s'ha decidit fer festa l'endemà o, com el cas de Verges o Celrà, es dona la possibilitat als treballadors municipals de canviar el festiu per qualsevol altre dia laborable. Entre les poblacions que convertiran el festiu d'Espanya en dia feiner, hi ha Girona, Salt, Celrà (Gironès), Figueres (Alt Empordà), la Bisbal d'Empordà, Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Santa Coloma de Farners (Selva) o Mieres (Garrotxa). D'altres municipis, encara estan decidint si adopten aquesta mesura pendents dels esdeveniments que es produeixin en el marc de la compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aquesta tarda. Desenes d'ajuntaments gironins preveuen treballar amb més o menys normalitat el proper dijous 12 d'octubre. Més d'una quarantena han anunciat que els regidors hi aniran com ho fan habitualment i d'altres preveuen, fins i tot, que s'hi puguin fer tràmits perquè molts dels treballadors han decidit no fer festa. Les fórmules escollides són diverses. En tots els casos, asseguren els alcaldes, s'ha donat llibertat al personal però alguns ajuntaments han ofert la possibilitat de fer festa just l'endemà (el 13 d'octubre) o bé canviar-la per qualsevol altre dia laborable. És el cas, per exemple, de Celrà o Verges (tots dos amb governs de la CUP). Girona, en canvi, ofereix la possibilitat de treballar com un acte voluntari però els que hi acudeixin no podran compensar el dia. En aquest consistori, es mantindrà la mateixa fórmula de l'any passat. L'alcaldessa, Marta Madrenas, els regidors de l'equip de govern i els altres que ho vulguin hi aniran a treballar. Però la feina es farà a porta tancada perquè no hi haurà atenció al públic. Al Gironès, també Salt ha anunciat que l'Ajuntament obrirà perquè "nosaltres ja estem desconnectats", ha afirmat l'alcalde, Jordi Viñas. Viñas ha concretat, però, que s'ha donat llibertat als treballadors i que, depenent de l'adhesió, podran oferir més o menys serveis. En el cas de Celrà, l'Ajuntament també obrirà tot i que no podrà funcionar al 100% perquè alguns empleats faran festa. A Llagostera, precisament el 12 d'octubre s'hi celebra la Fira del Bolet. L'Ajuntament no estarà obert, però el certamen sí que obliga tant l'alcalde com altres serveis –Turisme o la brigada municipal- a treballar. De totes maneres, el consistori té intenció de traslladar la fira a una altra data, que no sigui la del Pilar, i fer-la coincidir amb el cap de setmana (per allargar-la més temps). Una decisió que, des de l'Ajuntament, admeten que "es precipitarà" arran del procés sobiranista i l'1-O, i que possiblement ja serà una realitat l'any vinent. A la comarca de la Selva, una dotzena d'ajuntament treballaran aquest dijous. En el cas de Santa Coloma de Farners, Amer, Sant Hilari Sacalm, Breda, Riells i Vilobí d'Onyar ho faran amb normalitat i amb tots els treballadors. Vilobí, a més, ha anunciat que faran festa l'endemà "si no hi ha vaga general". Anglès, Maçanet de la Selva, Riudellots, Tossa de Mar, Osor, Lloret de Mar i Vidreres tindran els càrrecs electes treballant amb normalitat i estan pendents dels treballadors que decideixin adherir-s'hi. A l'Alt Empordà, la comarca amb més municipis de la demarcació amb una xifra que s'enfila fins als 68, hi haurà 12 ajuntaments que no faran festa el 12-O. A la majoria, hi haurà almenys l'alcalde i alguns regidors. En funció de l'adhesió dels treballadors, aquests consistoris podran obrir al públic o no. La decisió, en molts casos, s'haurà de prendre a darrera hora perquè la majoria no tenen una llista del personal que hi anirà a treballar. Entre ells, hi ha Figueres, Bàscara, Agullana, Castelló d'Empúries, Cabanes, Fortià, Maçanet de Cabrenys, Palau de Santa Eulàlia, Vilanant o Vilabertran. Preveuen funcionar amb total normalitat, en canvi, els de Lladó i Viladamat, liderats per ERC i la CUP, respectivament. A Verges, decret i festiu alternatiu Almenys cinc ajuntaments més del Baix Empordà convertiran el dijous en un dia laborable més. És el cas de la Bisbal d'Empordà, que té previst obrir amb normalitat. També Torroella de Montgrí ha programat reunions i ha deixat llibertat als empleats per decidir si hi van o no. Pals i Palau-sator també comptaran amb la presència dels regidors a les dependències municipals. En el cas de Verges, l'alcalde ha emès un decret a través del qual anuncia que l'equip de govern (CUP) treballarà perquè no es consideren "concernits per la festivitat anomenada Dia de la Hispanitat, una celebració que commemora la colonització del continent americà i el genocidi dels pobles indígenes". Per això, ofereixen al personal la possibilitat de canviar el dia per un altre de laborable. Al Pla de l'Estany, Camós, Cornellà del Terri i Esponellà treballaran a porta tancada amb els membres dels respectius equips de govern. Pel què fa a la Garrotxa, la Vall d'en Bas preveu obrir amb normalitat i farà festa el dia 13. També seguiran aquesta fórmula Riudaura, Mieres i Sant Jaume de Llierca. A Castellfollit de la Roca, en canvi, el govern municipal treballarà però no s'hi podran fer gestions administratives. Finalment, al Ripollès, Pardines ja ha anunciat que obrirà amb normalitat i Llanars treballarà però a porta tancada. Altres poblacions, com Ripoll o la Jonquera (Alt Empordà), estan acabant d'abordar-ho amb el personal i d'altres estan pendents dels esdeveniments que es puguin produir en les darreres hores, arran de la compareixença de Puigdemont.	Més de 40 ajuntaments de les comarques gironines treballaran el 12 d'octubre
Oques Grasses, Caravan Palace, Ana Tijoux, Mafalda i Despit actuaran el pròxim 20 de juny a l’Estartit (Baix Empordà) al Festival Ítaca Sant Joan. Quatre grups que se sumen als ja anunciats Caravan Palace – referents de la música electro swing - que hi portaran el millor del seu repertori. Tot plegat en el marc d'una nova proposta cultural que porta per nom 'La Petxina' i que està impulsada pel vocal d'Oques Grasses, Josep Montero. El cantant de la banda osonenca ha confeccionat el primer cartell que combina un ampli ventall de gèneres musicals. La nova edició del Festival Ítaca Sant Joan se celebrarà del 19 al 23 de juny amb noms com Els Amics de les Arts, Lágrimas de Sangre, Tremenda Jauría, Balkan Paradise Orchestra o Ítaca Band. A partir d'aquest any el públic del festival Ítaca podrà gaudir d'una nova proposta batejada com 'La Petxina'. L'artista Josep Montero, vocal d'Oques Grasses, ha estat l'encarregat de triar aquelles bandes que més li agraden i agrupar-les en una sola nit perquè els assistents puguin gaudir del seu univers musical. A partir d'aquí s'ha posat sobre la taula una nova fórmula que combina diferents actuacions en una sola nit. És el cas del hip hop i la música d'arrel andina de l'artista xilena Ana Tijoux, considerada una de les raperes internacionals més populars gràcies a la seva fusió de ritmes urbans. Tijoux compartirà escenari amb els francesos Caravan Palace però també amb artistes de casa. El cantant d’Oques Grasses ha programat Mafalda, una de les bandes amb més projecció́ de l’escena contemporània que acaba de celebrar deu anys amb nou disc sota el braç. Amb la intenció́ de donar oportunitats a nous grups emergents, la banda local Despit completa el cartell.Tot i haver-se anunciat, la nit no comptarà amb l’actuació de No Logo que ha suspès la gira prevista per aquest any. El gruix de la programació El Festival Ítaca Sant Joan ja ha tancat el cartell d’aquesta edició. El certamen arrancarà un dia abans de 'La Petxina', el 19 de juny, amb una nit de concerts amb alguns dels grups de referència en els seus estils. El rap combatiu de Lágrimas de Sangre es combinarà amb la música urbana dels madrilenys Tremenda Jauría, l’estil festiu de La Sra. Tomasa i el trap dels The Tyets. També actuaran a l'escenari de la Platja Gran de l'Estartit el 23 de juny, coincidint amb la revetlla de Sant Joan, Els Amics de les Arts, Itaca Band, Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic i les Balkan Paradise Orchestra en una nit festiva i per a un públic intergeneracional. Totes les nits de concerts finalitzaran amb una sessió de DJ per allargar la festa fins a la matinada. 15.000 espectadors de més de 400 municipis Durant la seva darrera edició, el Festival Ítaca Sant Joan va registrar l'assistència de prop de 15.000 persones procedents de més de 400 municipis de Catalunya i de l’estat espanyol. Les poblacions de les comarques barcelonines van aportar el nombre més gran d’espectadors amb el 53,2% del total, seguit dels municipis de les comarques gironines, amb el 41,1%. D'altra banda, més del 80% dels assistents van quedar-se a dormir a Torroella o a l’Empordà, mentre que un 90% van fer com a mínim un àpat a l’Estartit o la seva àrea d’influència per la seva assistència a l’ÍTACA Sant Joan.	Oques Grasses, Ana Tijoux, Mafalda i Despit complementen el cartell del Festival Ítaca Sant Joan
L'Audiència de Girona ha condemnat a 2 anys de presó un home que va clavar una fulla d'afaitar a un altre durant una baralla a Lloret de Mar (Selva). Els fets van tenir lloc la matinada del 4 de setembre del 2014. El processat, Andrés David Arcaya, va enfonsar la ganiveta a l'espatlla de la víctima. S'enfrontava a 3 anys de presó. A les portes del judici, però, fiscal i defensa han arribat a un acord, que ha permès rebaixar-li la condemna a 2 anys i evitar haver d'entrar a presó. L'acusat ha admès els fets i les parts han renunciat a la prova, motiu pel qual la presidenta del tribunal ha dictat sentència de viva veu. Al cas també hi ha acusat el germà d'Arcaya, perquè durant la batussa va escapçar l'orella a un altre home d'una mossegada. Aquest processat, però, que s'enfronta a 4 anys i mig de presó, es troba fugit de la justícia des del mes de juny. Els fets que han arribat avui a judici van tenir lloc la matinada del 4 de setembre del 2014. Aquella nit, pels voltants de dos quarts de cinc, hi va haver una baralla a l'avinguda Amèrica de Lloret de Mar que va enfrontar dos grups. Durant la trifulga, Andrés David Arcaya, que és xilè, va clavar una ganiveta d'afaitar a l'espatlla de l'home amb qui es barallava. I al seu torn, el seu germà, que s'estava esbatussant amb un altre, li va arrencar part de l'orella dreta d'una mossegada. El fiscal acusava Arcaya d'un delicte de lesions amb instrument perillós i demanava que se'l condemnés a 3 anys de presó. Per al seu germà, a qui imputava una falta i un delicte de lesions amb deformitat, li elevava la petició fins als 4 anys i mig. Avui, però, a la banqueta dels acusats només s'hi ha assegut Andrés David Arcaya, perquè l'altre processat es troba en rebel·lia. Des del mes de juny, es desconeix on para. Per això, l'Audiència de Girona ja ha emès una ordre de recerca i detenció contra ell. Abans de començar la vista, el fiscal i la defensa d'Arcaya han arribat a un acord. L'acusat ha admès els fets i les parts han renunciat a la prova, motiu pel qual la magistrada Fátima Ramírez –que presidia el tribunal- ha dictat sentència de viva veu. L'Audiència ha condemnat Arcaya a una pena de 2 anys pel delicte de lesions. A dins la sala mateix, el tribunal li ha suspès l'execució de la pena, cosa que li estalviarà haver d'entrar a presó. Això sí, perquè això sigui ferm, abans de tres mesos el processat haurà d'haver indemnitzat amb 1.329 euros l'home a qui va agredir.	Condemnen a 2 anys de presó un home que va clavar una fulla d'afaitar a un altre durant una baralla a Lloret de Mar
El cinquè festival Milestone Project torna a omplir d'art urbà i contemporani nous espais de Girona. Per primer cop, a més, aquest any el certamen incorpora l'escultura dins el recorregut, amb muntatges a les ribes del Ter. Les pluges d'aquests darrers dies, però, han escapçat aquesta novetat. De les dues propostes escultòriques que s'havien previst, només s'ha pogut aixecar la que porten a terme el francès El tono i la madrilenya Nuria Mora. Es tracta de quinze escultures fetes a partir de canyes i altres materials orgànics, que es van movent en funció del corrent del riu. L'altre muntatge que hi havia previst, una cascada artificial obra de l'artista de Madrid SpY (i que era un dels grans atractius d'aquesta edició) s'ha hagut d'anul·lar a última hora. Hi han obligat motius de seguretat, després que les pluges dels últims dies fessin preveure una pujada del cabal del riu. Tot i aquest imprevist, el codirector del festival, Nacho Montó, assegura que aquesta edició és "molt interessant" perquè per primer cop agermana pintura amb escultura, i creu que això portarà més públic a veure les obres. Torna el festival Milestone Project per portar l'art urbà a diferents racons de la ciutat. La cita, que té lloc del 9 al 17 de setembre, incorpora l'escultura com a novetat d'aquesta cinquena edició. La previsió del festival era aixecar dues instal·lacions a les ribes del Ter però, finalment, una d'elles no es podrà fer a causa de les pluges dels darrers dies. Es tractava de l'escultura d'una cascada artificial, obra de l'artista SpY, que no es podrà exposar per l'augment del cabal del riu Ter. L'altre gran reclam, les 15 escultures que es mouen a través de la corrent del riu, sí que s'ha pogut exposar i són la gran novetat que presenta enguany el festival. Precisament, el codirector del certamen, Nacho Montó, explica que la d'aquest any és la més interessant per la introducció de les escultures. "No tot és pintura en l'art urbà", remarca Montó. A més de les escultures, però, com cada edició destaquen les diverses pintures que es fan es diferents espais i parets de la ciutat i rodalies. Un dels murals més impactants és el de l'artista de Terrassa Anna Taratiel, que estarà en un dels edificis del Parc Científic de la Universitat de Girona. Taratiel juga amb les formes geomètriques i les encaixa en una obra molt vistosa. "M'agrada buscar la forma i l'expressivitat de la geometria", explica l'artista. Una altra pintura destacada és la del gallec Nano 4841, que estarà en una paret del barri de Pont Major. En aquest cas, l'artista també busca sorprendre amb formes rodones i rectes amb una proposta molt visual. Entre tots els muntatges, però, la pintura que desperta més interès és la que guarneix tota l'estructura de la depuradora que hi ha darrere de l'hospital Josep Trueta, a tocar de les ribes del Ter. Allà, l'artista de Galícia 'Pelucas' hi exposa una obra colorista que pinta amb esprai i que també és molt vistosa. Dissabte a sota les vies Una de les activitats que s'estan convertint en un clàssic del Milestone és l'aportació de diferents artistes als pilars del viaducte del tren. En aquesta edició, els organitzadors han deixat aquest acte per l'últim dia del festival. Quatre artistes participants faran murals en diverses parets de sota les vies del tren en l'espectacle que s'ha batejat amb el nom de 'Sotavies Urban Gallery'. Luce a Sarrià de Ter Una activitat que ha aixecat expectació és la de l'artista Luce, que ha treballat a una de les parets del pavelló municipal d'esports de Sarrià de Ter (Gironès). Aquesta activitat suposa l'obertura internacional del festival i és que Luce ha exposat en llocs com França o Marroc, a més de multitud de ciutats de la resta de l'Estat. 30 obres de gran format En aquests cinc anys de festival, ja s'han fet fins a 30 obres de gran format en diversos espais de la ciutat. Una de les més conegudes és la pintura de la cocollona que hi ha al carrer Bonastruch de Porta. Aquest 2016, les diferents exposicions es mantindran obertes al públic fins el dissabte 17 de setembre, tot i que bona part de les instal·lacions i les pintures es mantindran un cop hagi acabat el festival Milestone Project. L'últim dia d'exposició, el festival ha organitzat una conferència de cloenda al Centre Cultural la Mercè, on es debatran diferents aspectes del pensament d'una de les figures homenatjades en aquesta cinquena edició del Milestone Project, Walter Benjamin. Els ponents seran Oriol Leira, Ignacio Castro Rey, Oriol Vergés, Anna Quintana i l'artista i poeta català Perejaume.	El cinquè Milestone omple d'art urbà nous espais de Girona i per primer cop incorpora l'escultura dins el recorregut
El coordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa, Joan Josep Nuet, ha assegurat aquest dissabte que "totes les condicions que ha demanat Podem" per confluir en el nou espai polític "es compleixen", i que per tant, "ara és el moment que respongui, que digui que sí a confluir, que està d'acord". "Els aspectes que li preocupaven es compleixen", ha afirmat Nuet en un comunicat, on ha detallat que "tots els inscrits de Podem poden participar a les votacions, la proposta conté llistes obertes i el codi ètic és una bandera i quedarà rubricat a l'assemblea del 8 d'abril". "Després de les converses que hem estat tenint ja hi ha les condicions", ha insistit Nuet en el marc del Consell Nacional d'EUiA que avui s'ha reunit per tractar el procés de construcció del nou subjecte polític. El coordinador general de la formació ha admès que "potser no en tot moment hem sabut llegir o entendre" les preocupacions de tots els actors que treballen per confluir, però ha manifestat que "ara s'entenen perfectament". "Podem ja té sobre la taula respostes a totes les seves preguntes", ha sentenciat. Nuet ha defensat que "per derrotar la dreta i guanyar l'hegemonia en el procés a Catalunya" cal que aquest nou subjecte polític neixi amb tots els seus components -EUiA, ICV, Barcelona En Comú i Podem-, i que l'entesa s'ha de fer "ara", perquè "és important començar amb força des de l'inici i no posposar qualsevol entesa a pactes i debats posteriors". "Esperem que en els propers dies Podem doni una resposta positiva", ha dit Nuet, que ha expressat el seu desig perquè "el 8 d'abril sigui una festa amb la participació de la militància de totes les organitzacions i de molta gent independent que no és de cap partit i que per primera vegada donarà un pas important per fer política".	Nuet assegura que es compleixen "totes les condicions" que Podem demana per a la confluència
Busquen una menor de 15 anys desapareguda des d'aquest dijous a la tarda a Girona. Els Mossos d'Esquadra i familiars han difós la seva fotografia a través de les xarxes socials i demanen col·laboració per trobar-la. En el moment de desaparèixer, la menor duia pantalons llargs negres, camisa clara de ratlles, dessuadora blanca amb cremallera i bambes fosques amb cordons blancs. La menor va marxar de casa a quarts de set però no va tornar a l'hora de sopar. Els familiars van entrar a l'habitació i van trobar una nota on deia que havia marxat. La policia demana que qualsevol persona que pugui aportar informació sobre la jove truqui al telèfon d'emergències 112.	Busquen una menor de 15 anys desapareguda des de dijous a Girona
La Comissió Europea ha acusat Facebook de donar-li “informació incorrecta o enganyosa” sobre la compra de WhatsApp. En un comunicat, la comissària de la Competència, Margrethe Vestager, ha recordat que les empreses “estan obligades a donar informació acurada durant les investigacions sobre fusions i s’han de prendre aquesta obligació seriosament”. L’any 2014, Facebook va assegurar a la CE que no podria vincular automàticament els comptes dels usuaris de les dues empreses, però aquest agost WhatsApp ha ofert la possibilitat de fer-ho. La CE va autoritzar l’adquisició de WhatsApp per part de Facebook i tot i que diu que no revisarà la decisió, ha demanat explicacions a la companyia de Mark Zuckerberg. “La visió preliminar de la CE és que Facebook ens va donar informació incorrecta o enganyosa durant la investigació sobre la seva compra de WhatsApp”, ha dit Vestager. “Facebook ara té l’oportunitat de respondre”, ha afegit la comissària. La companyia ha de donar explicacions abans del 31 de gener del 2017 i, si es confirma que va enganyar la CE, Brussel·les li pot “imposar una multa de fins a un 1% de la facturació”. La investigació, però, només se centra en una possible vulneració de les “normes de procediment” i no afecta l’aprovació de la fusió, que la CE adverteix que “segueix sent efectiva”. “La investigació tampoc està relacionada amb les altres investigacions sobre privacitat, protecció de dades o protecció dels consumidors”, remarca Brussel·les.	Brussel·les acusa Facebook de donar-li informació “incorrecta o enganyosa” sobre la compra de WhatsApp
'Estat en forma de república' és el concepte que ha anat prenent força al llarg del procés de l'últim any i mig cap a la creació d'una Catalunya independent. La declaració que el Parlament va aprovar el 9 de novembre del 2015 "declara solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república" i la llei de transitorietat defineix Catalunya com una "república de dret, democràtica i social". El PDeCAT, en el marc del congrés de la seva refundació el juliol del 2016, també incorpora aquest concepte i el document ideològic del partit aposta per un model d'estat en forma de república. ERC i la CUP han apostat obertament perquè s'inclogui el concepte república a la pregunta del referèndum i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es decantaria per la fórmula 'estat en forma de república'. La pregunta es farà pública oficialment aquest dimarts després d'una reunió extraordinària del Consell Executiu. L'expressió llatina 'res publica', que significa 'la cosa pública', és l'origen etimològic de la paraula república. Un concepte que ha acompanyat els passos del procés cap a la creació de Catalunya com a estat independent. La consulta del 9 de novembre del 2014 feia referència a un estat independent en una doble pregunta, però just un any després, el Parlament va aprovar la declaració d'inici del procés. Una declaració pactada entre JxSí i la CUP que "declara solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república". Tot i que no s'ha fet públic el contingut de la llei de transitorietat jurídica, el passat desembre es va conèixer que l'anomenada llei de desconnexió defineix Catalunya com una "república de dret, democràtica i social". Així doncs, d'alguna manera també incorpora el concepte de república. En l'àmbit dels partits polítics, el PDeCAT també ha assumit el terme república. De fet, la declaració que va aprovar el passat juliol, en el marc del congrés fundacional, aposta per un model d'estat en forma de república. Es va utilitzar la mateixa terminologia que ara el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aposta per la pregunta del referèndum que es farà pública demà divendres juntament amb la data. ERC i la CUP han plantejat públicament des del primer moment la seva aposta per incloure la paraula república a la pregunta del referèndum. I creuen que es tracta d'un concepte que pot atreure l'espai dels comuns. En el marc del debat sobre aquesta qüestió, el PDeCAT ha expressat les seves reserves. Concretament, fa dos mesos, la coordinadora del Partit Demòcrata, Marta Pascal, va considerar que és millor preguntar als ciutadans si volen que Catalunya sigui un estat independent en comptes d'incloure el terme república. Pascal va argumentar que el concepte república té més càrrega ideològica.	'Estat en forma de república', el concepte que ha pres força durant el procés
Les entrades pel concert que els Rolling Stones faran a l'Estadi Olímpic de Barcelona el 27 de setembre seran nominals per tal de lluitar contra la revenda. Segons un comunicat de la promotora Doctor Music, sortiran a la venda per internet a doctormusic.com i a Ticketmaster.es el pròxim dimarts 16 de març i hauran de figurar a nom d'un dels assistents al concert. El preu oscil·larà entre els 86 i els 290 euros (costos de distribució no inclosos) i el comprador haurà d'indicar el nom i cognom d'un assistent titular, que haurà d'entrar al recinte del concert al mateix temps que tots els seus acompanyants. En cas que aquesta persona no pugui anar a la cita, la resta perdran el seu dret a anar al concert. Per evitar la revenda d'entrades, la promotora Doctor Music ha especificat que no es podrà canviar el nom de l'assistent titular, tot i que ha matisat que és possible adquirir assegurances d'assistència. Paral·lelament, la promotora ha anunciat que hi haurà prevenda d'entrades a través de l'aplicació mòbil The Rolling Stones el 15 de maig, entre les deu del matí i les cinc de la tarda. I també ha informat que hi haurà entrades VIP.	Les entrades pel concert dels Rolling Stones a Barcelona seran nominals per lluitar contra la revenda
Entre les entitats hi ha la Coral de Lledoners en la que participa l'exconseller Jordi Turull ACN Manresa.-Corals i entitats de la comarca del Bages han unit esforços per crear un espectacle nadalenc que busca acostar la cultura a col·lectius que habitualment en són aliens. Segons ha explicat la directora del muntatge, Rosa Maria Ortega, l'objectiu és "reivindicar el dret a la participació cultural" i a viure "unes emocions que haurien d'estar a l'abast de tothom". Entre les entitats participants hi ha la Coral Divertimiento de Lledoners, en la que participa l'exconseller Jordi Turull. El centre penitenciari santjoanenc acollirà, el proper 28 de desembre, l'assaig general de l'espectacle que es podrà veure el dia 3 de gener al teatre Conservatori de Manresa.	Corals i col·lectius socials s'uneixen en un espectacle nadalenc a Manresa que busca acostar la cultura a tothom
El secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, ha avançat que plantejarà la reforma del finançament autonòmic oferint "mà estesa i diàleg permanent fins a l'extenuació". Ara bé, adverteix que aquesta reforma és una "qüestió d'Estat" i, per tant, implica a tots els territoris. "S'obre un gran ventall de possibilitats i estic convençut que almenys els dos grans partits (PP i PSOE) estarem a l'alçada", ha manifestat. Durant la clausura de la XXI Trobada d'Economia de s'Agaró, ha defensat que Catalunya s'ha "beneficiat" de les mesures per injectar liquiditat a les comunitats autònomes. Concretament, ha dit que Catalunya ha rebut el 33% d'aquests recursos fins al moment. De cara a l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat ha dit que negociaran amb tots els grups i ha avançat que no preveuen apujaran ni l'IVA i l'IRPF.	El secretari d'Estat d'Hisenda ofereix "diàleg fins a l'extenuació" per abordar la reforma del finançament autonòmic
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha criticat aquest dimecres "la paràlisi de les institucions" degut a la "pinça de Ciutadans i del PP" després que s'hagin tombat els pressupostos generals de l'Estat al prosperar les esmenes a la totalitat presentades pel PP, Cs, ERC, PDeCAT, CC i Foro Asturias (votades conjuntament) per 191 vots a favor, 158 en contra i una abstenció. Als passadissos del Congrés, Montero ha manifestat que s'ha constatat que "la dreta intenta frenar el progrés social del pressupost i del govern i intenta que el país no avanci". Ha assegurat que el bloc progressista ha donat mostres d'estar en disposició del diàleg. "Seguirem treballant fins al darrer dia", ha manifestat la ministra, qui ha també ha dit que no li correspon a ella convocar eleccions. Ha reiterat com ja va dir en el debat que de no tirar-se endavant s'escurça la legislatura. "La data li correspon en exclusiva al president". Ha destacat que dels pressupostos hi ha qüestions que es troben al Congrés i que han iniciat la seva tramitació com a projectes de llei. "S'ha de culminar la tramitació", ha afegit. Pel que fa la negociació amb ERC i PDeCAT, Montero ha dit que el govern "sempre ha estès la mà, però el diàleg té un límit". Ha tornat ha manifestat que "no es posa en cap ordre del dia el dret a l'autodeterminació i es respecta la separació de poders i la independència de la justícia".	La ministra Montero critica "la paràlisi de les institucions" per la "pinça de Ciutadans i de PP"
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, veu "lògica" la promesa del PSOE per tipificar els referèndums al Codi Penal perquè "hi ha independentistes que diuen que ho tornaran a fer". En una atenció als mitjans aquest dimarts des de Sant Adrià del Besòs, en el marc de la campanya del 10-N, el líder dels socialistes catalans ha argumentat que quan hi va haver el judici de l'1-O "hi havia gent que dubtava que pogués encaixar el delicte de sedició i rebel·lió i, en canvi, és obvi que es va produir un referèndum il·legal". A més, ha defensat que aquest delicte està castigat amb una pena "de tres a cinc anys", mentre que la sedició és d'entre 10 i 15 anys i la rebel·lió, entre 15 i 25. D'altra banda, sobre el compromís que va prendre el líder del PSOE en el debat de dilluns a la nit sobre portar Puigdemont a Espanya perquè rendeixi comptes davant la justícia espanyola, Iceta ha sostingut que també "entra dins la lògica". "És una manera de deixar clara la posició de fermesa, proporcionalitat i unitat" dels socialistes, quan el PP els acusa de "tebiesa".	Iceta veu "lògic" voler tipificar els referèndums al Codi Penal perquè "diuen que ho tornaran a fer"
El programa pioner en 'mSchools' impulsat per la Fundació Mobile World Capital Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i GSMA ha arrencat aquest dimecres la tercera edició del 'Changing Education Together'. Aquesta iniciativa té com objectiu crear un espai dins de MWC on els directors dels centres escolars i representants del sector de l'educació puguin compartir durant un dia iniciatives educatives encaminades a impulsar entre els alumnes l'afició a l'ensenyament tecnològic. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha destacat davant unes 500 persones la ''implicació'' de la comunitat educativa en aquest projecte que vol crear afició per les noves tecnologies entre els alumnes dels centres educatius. El conseller delegat del GSMA, John Hoffman, i la Fundació MWCB van posar en marxa el 2012 el programa pioner 'mSchools' amb la intenció de promoure el treball en les aules amb tecnologies mòbils. El programa busca que els alumnes no només coneguin aquestes tecnologies sinó que siguin capaços de crear noves aplicacions i noves solucions mòbils. En el marc d'aquest programa, el 2012, es va posar en marxa 'App Education', una proposta didàctica per desenvolupar prototips d'aplicacions per a mòbils. Des del 2012, més de 36.000 alumnes de 1.000 centres educatius de Catalunya han cursat 'App Education' i un 30% dels inscrits han optat per fer la branca tecnològica del batxillerat. La necessitat d'incrementar l'afició a les carreres tecnològiques ha estat una de les idees força que ha destacat la conseller Munté en la seva intervenció davant uns 500 representants de la comunitat educativa que han participat en la tercera edició del 'Changing Education Together'. La consellera ha subratllat la ''implicació'' de la comunitat educativa, el Govern, l'Ajuntament de Barcelona, la Fundació MWCB i del mateix MWC en aquest programa educatiu que permet la participació de tota la comunitat educativa en el MWC. Munté ha reconegut que el MWC té un ''enorme'' impacte en la ciutat durant els quatre dies concrets que es celebra a les instal·lacions de Fira de Barcelona a L'Hospitalet, però amb aquest programa la repercussió s'estén als 365 dies de l'any al conjunt de Catalunya. La consellera ha defensat que cal estendre l'afició per les noves tecnologies entre els alumnes dels centre escolars catalans perquè en el curt termini la societat digital exigirà a les noves ocupacions habilitats tecnològiques a les persones que vulguin aspirar a obtenir un lloc de treball. Munté ha qualificat ''d'estratègic'' per el país el programa 'mSchools' que s'impulsa amb col·laboració amb el MWC. El ''Changing Education Together' és l'espai que el programa 'mSchools' va crear per donar veu pròpia als directors dels centres educatius i als mestres per poder compartir iniciatives i posar sobre la taula els dubtes en relació amb l'ús dels mòbils a les aules.	Munté obre la tercera edició del 'Changing Education Together' al MWC
"El debat burocràtic ens perdrà uns dies i segur té a veure amb els pressupostos", critica el líder de C's ACN Barcelona.-El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat aquest dilluns que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, "no diu que vulgui estendre" l'article 155 de la Constitució i "simplement està jugant amb el Butlletí Oficial". Rivera s'ha referit així al fet que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) hagi publicat el decret de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat però no el dels nomenaments. En una entrevista a Antena 3 a 'Un café con Susana' d''Espejo público', el líder de Ciutadans ha recalcat que "més allà de la burocràcia del DOCG i del BOE", s'ha "d'estendre el 155". "El debat burocràtic ens perdrà uns dies i segur té a veure amb els pressupostos", ha criticat, fent referència al suport que necessita el govern espanyol del PNB per tirar endavant els comptes.	Rivera: "Rajoy no diu que vulgui estendre el 155, simplement està jugant amb el Butlletí Oficial"
L'AMB posarà en marxa aquest dissabte 24 de febrer una prova pilot perquè dones i menors d'edat puguin baixar del Nitbus, el servei metropolità de bus nocturn, entre dues parades en zones industrials i de poca densitat de població. La mesura, que ja s'aplica a d'altres ciutats de l'estat, s'implementarà en fase de proves a la línia N1, al seu recorregut pel polígon industrial de la Zona Franca, i a la N9, al seu pas per Montgat i Tiana, i permetrà que aquests usuaris puguin sol·licitar en quin punt baixar de l'autobús per acostar-se al màxim a la seva destinació i, d'aquesta manera, reduir el trajecte que fan sols a peu. També s’intentarà atendre les peticions d’altres persones, en funció de les possibilitats del servei. El sistema de funcionament requerirà avisar al conductor del lloc aproximat on es vol fer la parada encara que no sigui una parada programada en la línia nocturna. A continuació el conductor decidirà el lloc més segur per aturar-se. Per assegurar que es dugui a terme en llocs amb unes característiques mínimes de seguretat per a l’usuari, la baixada a la demanda, fora de parades, només es permetrà per la porta davantera, en trams urbans i quan el vehicle pugui parar adossat a la vorera o sobre passos de vianants (o just abans de la línia de detenció de vehicles prèvia al creuament del pas de vianants amb semàfor en vermell). Aquesta prova pilot permetrà analitzar a l’AMB com afecta la mesura a l’operativa habitual de la línia, a la conducció dels vehicles i a la regularitat del servei. També permetrà estudiar l’impacte del seu desplegament pel que fa a l’increment del temps de viatge i dels recursos addicionals que puguin ser necessaris per estendre la mesura.	L'AMB engega una prova pilot perquè dones i menors puguin baixar del bus a la nit entre dues parades
El grup parlamentari del PSC-Units ha presentat una bateria de preguntes al Govern sobre la gestió de la Covid-19 al món local. Els socialistes s'han interessat per quina coordinació té el Govern amb el món local per "pactar" el desconfinament territorial i per si tenen previsió de fer arribar als ajuntaments el fons de recuperació anunciat pel govern espanyol. Entre les 28 preguntes que s'han presentat, PSC-Units ha qüestionat si l'executiu català dotarà els municipis de material de desinfecció per les escoles públiques de la Generalitat per fer-ne la neteja i si es proporcionaran mampares protectores de cara al procés de preinscripció. També han preguntat si es garantirà el lliure accés al lleure educatiu durant l'estiu. Pel que fa a les residències municipals i aquelles que tenen places públiques on s'han produït baixes, s'han preguntat si el Govern donarà suport en aquells casos on s'hagin produït manca d'ingressos per aquestes baixes. En la mateixa línia, el PSC ha preguntat si es prendran mesures en aquelles residències que han perdut usuaris perquè els familiars se'ls han emportat a casa. El grup parlamentari ha preguntat si malgrat l'estat d'alarma el Govern pot resoldre la convocatòria del PUOSC i quines mesures econòmiques s'impulsaran perquè els ajuntaments puguin impulsar plans d'ocupació durant el procés de reconstrucció social i econòmic. També s'han interessat pel reforç del sistema d'atenció a la dependència al món local, el suport a les taules d’emergència d’habitatge al món local i a les Oficines Locals d’Habitatge o l'eliminació de la bretxa digital. Finalment, han preguntat per l'activació de les tramitacions de llicències ambientals, la reforma de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya en vigor i la reforma de les hisendes locals a Catalunya per adaptar-les a l'Estatut i sobre els préstecs de l'Institut Català de Finances als sectors empresarials i esportius.	PSC pregunta al Govern sobre la coordinació amb el món local per gestionar el desconfinament
Les companyies elèctriques Estabanell Energia i Bassols Energia, amb seus a Granollers i Olot, juntament amb olivoENERGY (Màlaga) han impulsat ENTRA - Energy Transtition, la primera associació agregadora d’energia a l’estat espanyol. El projecte, basat en models estesos a països com Alemanya i Suïssa, vol aconseguir un equilibri entre l’oferta i la demanda d’electricitat per evitar el manteniment de grans centrals energètiques en desús, les quals només s’activen en situacions de necessitats extraordinàries molt puntuals. “Cal flexibilitat en la generació i consum de l’energia”, defensa a l’ACN Santi Martínez, director executiu d’Estabanell Energia, que assegura que la figura de l’agregador permetrà optimitzar el consum d’electricitat, amb els corresponents beneficis mediambientals i econòmics. Per posar en marxa l’associació ENTRA, però, els seus impulsors estan a l’expectativa que l’estat espanyol aprovi la llei que ha de regular aquest sistema de gestió. Confien que la normativa es desencallarà abans que acabi l’any. A través de tecnologia informàtica, ENTRA es proposa equilibrar la generació i consum d’energia entre clients domèstics i el sector industrial. Els seus impulsors asseguren que cada any l’estat espanyol destina 35 milions d’euros (MEUR) a mantenir 12 centrals energètiques que són gairebé en desús, les quals només s’activen quan hi ha una davallada de producció o quan hi ha un pic de demanda puntual. Per evitar el malbaratament, aquestes tres companyies elèctriques s’han aliat per implantar al conjunt de l’estat espanyol un sistema que compensi l’oferta i la demanda a través de l’energia que generin els seus clients. “Cal regular en quin moment entres al sistema per consumir, en quin moment auto consumeixes allò que generes o bé quan estàs donant energia a la xarxa perquè tu no la necessites”, defensa Santi Martínez. En aquest sentit, aposta per un canvi de mentalitat a tot l’estat, “passant d’un model de grans centrals generadores a un altre que estigui format per petits usuaris que poden generar energia per a la xarxa global”. Adverteix que, amb l’auge de les energies renovables, si no es crea una sistema global que es pugui equilibrar, “al final hi haurà molta energia que es perdrà”. “I això no ens ho podem permetre”, apunta. Com a exemples a l’hora d’equilibrar l’oferta i la demanda energètica, ENTRA assegura que, davant un pic de necessitat d’electricitat, pot reduir lleugerament la generació d’energia d’una fàbrica sense que afecti al rendiment, pot aturar els termos dels domicilis sense que es perdi escalfor o aturar els frigorífics d’un escorxador sense malmetre el producte. Aquesta energia sostreta dels diferents clients, afirma, la pot destinar de forma automàtica al client que requereix més energia de la que disposa en aquell moment. Santi Martínez destaca que aquest bescanvi d’electricitat entre els clients que s’adhereixin a ENTRA serà compensat econòmicament, fet que celebra com una altra distinció respecte el sistema actual de consum energètic, ja que “serà la primera vegada que un consumidor domèstic rebrà diners del sector elèctric per deixar fer servir el seu dispositiu generador d’electricitat”. Els impulsors d’ENTRA tot just estan difonent el seu projecte a l’empresariat de l’estat espanyol, i aquest dimarts 24 l’exposaran en una ponència a Màlaga, en el marc de la segona edició del ‘Aggregation and Flexibility Day’. Confien que els propers mesos guanyaran adeptes que se sumin a la iniciativa, mentre el govern espanyol enllesteix la llei que ha de regular el funcionament dels agregadors de demanda energètica. De forma simultània, a més, volen reunir-se amb associacions de consumidors per vèncer les reticències que puguin tenir els usuaris domèstics.	Dues elèctriques catalanes impulsen la primera associació estatal per equilibrar l’oferta i la demanda energètiques
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha respost al portaveu de govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que el Congrés té la carta demanant comparèixer del divendres passat per explicar el referèndum i que els la van fer arribar en format electrònic. "El senyor Méndez de Vigo deu viure a l'era de les cartes i del telègraf perquè hi ha una cosa que es diu correu electrònic i fa una setmana que el tenen", ha insistit. En aquest sentit, Puigdemont ha acusat l'Estat de tenir "un problema de democràcia" i de "confusió de poders" perquè "no és gaire normal que una carta que envio al poder legislatiu la contesti l'executiu". El president ha contestat així al portaveu que ha assegurat aquest divendres que la carta no els havia arribat i que el fet que Puigdemont no hagi trucat per certificar la recepció "demostra manca d'interès". Méndez de Vigo ha emplaçat aquest divendres al president de la Generalitat a tornar a enviar la carta a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, on li demanava comparèixer per explicar el referèndum. El portaveu de l'executiu espanyol ha assegurat que no l'han rebut i, a més, ha acusat Puigdemont de tenir "poc interès" perquè no els ha trucat per certificar la recepció de la missiva. Puigdemont ha respost a les afirmacions de Méndez de Vigo assegurant que la van enviar en format electrònic divendres passat i que els consta que la van rebre. El president ha acusat el govern espanyol de tenir "un problema amb la democràcia " i de confondre els "poders". "No és gaire normal que enviï una carta al poder legislatiu i que qui la respongui sigui l'executiu", ha dit. En aquest sentit, ha afegit que "em sembla, com a mínim insòlit, que sigui el govern qui respongui si han rebut o no una carta que anava adreçada a la presidenta del Congrés". D'altra banda, Puigdemont ha acusat el portaveu espanyol de "viure a l'era de les cartes, del telègraf o de les senyals de fum perquè entre el telèfon i avui hi ha una cosa que es diu correu electrònic". El format amb el qual, assegura, els van fer arribar la missiva de la discòrdia. El president ha assegurat que està disposat a explicar-se al Congrés. "Si volen escoltar el que passa i perquè hem arribat fins aquí nosaltres estarem encantats però que no busquin excuses", ha dit. En relació a la carta, a més, ha afegit que "si no volen donar-hi resposta perquè els incomoda, que ho diguin clarament". Amb tot, el cap de l'executiu ha insistit que vol explicar els objectius que s'ha marcat el Govern català però que no sotmetrà la seva proposta a la votació del Congrés. "El que s'ha de votar i que no s'ha votat mai és una proposta de l'Estat, que fins ara no ha tingut", ha afegit.	Puigdemont respon a Méndez de Vigo que el Congrés té la carta en format electrònic des de divendres passat
El ple de l'Ajuntament de Vic ha aprovat aquest dijous al vespre declarar persona 'non grata' el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i ha demanat la seva dimissió. Es tracta d'una moció que s'ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups municipals amb representació al consistori –PDeCAT, ERC-Som Vic, Capgirem Vic, Vic per a Tots i el fins ara regidor del PSC, Benjamí Dòniga, que ha passat a ser regidor no adscrit en el ple d'aquest dijous-, a excepció de Plataforma Vigatana que s'ha abstingut. El text aprovat condemna la "violència injustificada" de l'Estat contra els catalans que van anar a votar l'1-O i exigeix la retirada de tots els efectius de la Guàrdia Civil i la policia nacional que hi ha a Catalunya. A més, també demana la mediació i el suport de les institucions europees. En el torn de paraules, l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha subratllat que el país ha donat una "gran lliçó de democràcia" i ha apuntat que "davant de la violència, el poble català sempre hi sap posar pau".	Vic declara persona 'non grata' Enric Millo i exigeix la retirada dels cossos policials i militars de l'Estat
La companyia Parking Shakespeare celebra 10 anys amb un programa doble al parc de l'Estació del Nord: recuperaran la primera comèdia de la companyia, 'l'Amansiment de la fúria', ara revisada per Carla Rovira Pitarch amb el títol 'L'amansi(pa)ment de les fúries', i s'endinsaran en la sanguinària 'Titus Andrònic', dirigida per Israel Solà. Aquestes dues produccions es podran veure al Parc de l'Estació del Nord, en dies alterns, de l'1 al 28 de juliol. El 31 de juliol, les interpretaran totes dues com a cloenda del Grec Festival de Barcelona al Teatre Grec. La companyia ha recordat que fa 10 anys que actuen amb l'objectiu "d'apropar el teatre a tothom amb representacions gratuïtes de comèdies de William Shakespeare, sense requeriments escenogràfics ni tècnics, on tot el protagonisme recau en el text i en els actors". Actualment, han assenyalat, el projecte té 7.000 assistents per edició i el comptador global ronda els 46.000 espectadors. Carla Rovira Pitarch revisa a 'L'amansi(pa)ment de les fúries' "una de les obres més masclistes" de Shakespeare, com ha explicat la companyia . En paraules de la directora i dramaturga, "recuperar l''Amansiment de la Fúria' al 2019 és complicat. Totes les obres de Shakespeare destil·len masclisme per tot arreu però aquesta obra, a més, basa la seva tesi en la necessitat de sotmetre les dones". Rovira ha decidit en aquest cas posar el focus en la masculinitat dels personatges i de les seves relacions, "perquè és ridícula". A part de la cloenda del Grec, l'obra es podrà veure al Parc de l'Estació del Nord tots els dies senars de l'1 al 27 de juliol i els diumenges 14 i 28. La segona obra que interpretaran és 'Titus Andrònic'. Parking Shakespeare recorda com acostumats a interpretar comèdies, en aquesta ocasió s'endinsaran en un gran tragèdia. Israel Solà posarà l'accent de l'adaptació "en el despropòsit d'aquesta cultura de la venjança que sembla moure els personatges i que ja és part inherent de la societat". A part de la cloenda del Grec, l'obra es podrà veure al Parc de l'Estació del Nord tots els dies parells del 2 al 28 de juliol i els diumenges 7 i 21. En la cloenda del Grec, a més de la interpretació dels dos muntatges, hi haurà un petit espectacle musical que farà un recorregut pels 10 anys d'història de la companyia a través de es cançons que han anat formant els seus espectacles.	Parking Shakespeare celebra 10 anys amb les obres 'L'amansi(pa)ment de les fúries' i 'Titus Andrònic'
Sànchez reclama passar de la “convicció” a la “responsabilitat” i nega que s’estigui pressionant només una part ACN Barcelona.-L’ANC ha aprovat un document on exigeix a JxSí i la CUP que arribin a un acord de governabilitat abans del 27 de novembre “que se sustenti en totes les sensibilitats de l’independentisme i tots els actius existents per liderar, governar” i portar els catalans a la “república catalana”. “Sense exclusions, amb el convenciment que en aquest procés de transició nacional no hi sobra ningú sinó que cal sumar-hi noves adhesions”, afegeix el document llegit pel president de l’Assemblea, Jordi Sànchez, que ha remarcat que fins ara hi ha hagut “convicció” per part dels actors, però ara cal demostrar “responsabilitat”. També ha negat que l’ANC estigui pressionant només una part, en aquest cas la CUP.	L’ANC exigeix a JxSí i CUP que tanquin un acord abans del 27 de novembre “sense exclusions” i amb tots els actius
L'Agència Catalana de Notícies (ACN) celebra aquest dilluns el debat electoral amb els candidats a l'alcaldia de Girona. S'emmarca dins els actes de celebració del 20è aniversari de l'agència i tindrà lloc a partir de les set de la tarda a l'Auditori Josep Irla de la Delegació del Govern. El de Girona donarà el tret de sortida al cicle de debats que, al llarg d'aquests dies, l'ACN celebrarà arreu del territori. Abans de les eleccions, també n'hi haurà a Tarragona, Lleida i Badalona. Al debat d'aquest dilluns hi participaran l'actual alcaldessa i candidata de JxCat, Marta Madrenas; el cap de llista d'ERC, Quim Ayats; el de Guanyem Girona, Lluc Salellas; la del PSC, Sílvia Paneque; el candidat de Cs, Daniel Pamplona, i la del PPC, Concepció Veray. El moderarà el delegat de l'ACN a Comarques Gironines, Xavier Pi. Els debats seran oberts al públic i a la resta de mitjans de comunicació i formen part dels actes commemoratius que l'ACN organitza per celebrar el 20è aniversari de la seva creació. A Girona, després dels parlaments institucionals i del discurs del director de l'ACN, Marc Colomer, el debat electoral s'estructurarà en tres blocs. El primer se centrarà en com el procés sobiranista ha condicionat –i pot influir encara- en el dia a dia de la ciutat. El segon bloc girarà al voltant d'urbanisme i habitatge. I el tercer, que clourà el debat, estarà dedicat a turisme. Demà serà el torn de Lleida. La Canonja de la Seu Vella acollirà el debat de candidat a partir de les set de la tarda i hi participaran l'alcalde i cap de llista del PSC, Fèlix Larrosa; el candidat de Cs, Àngel Ribes; el de JxCat, Toni Postius; el candidat d'ERC, Miquel Pueyo; el cap de llista del PPC, Xavier Palau; la candidata de la Crida-CUP, Rosa Peñafiel, i el cap de llista del Comú de Lleida, Sergi Talamonte. El debat el moderarà el delegat de l'ACN de l'Alt Pirineu, Aran i Ponent, Oriol Bosch. Dimecres, ja a les portes de l'inici de la campanya electoral, es farà el debat a Tarragona, amb els candidats a l'alcaldia de la ciutat. Hi seran l'alcalde i candidat del PSC, Josep Fèlix Ballesteros; el cap de files de Cs, Rubén Viñuales; el candidat d'ERC, Pau Ricomà; el cap de llista del PP, José Luis Martín; el candidat de Junts per Tarragona, Dídac Nadal; la candidata de la CUP, Laia Estrada, i la d'En Comú Podem, Carla Aguilar. El debat es farà a les set de la tarda al Saló d'Actes del Col·legi d'Advocats de Tarragona i el moderarà el delegat de l'ACN al Camp de Tarragona, Roger Segura. Finalment, i ja ben entrada la campanya electoral, tindrà lloc el debat de candidats a l'alcaldia de Badalona. Serà dimarts 14 i, com la resta, també a les set de la tarda. Hi participaran el candidat del PPC, Xavier Garcia Albiol; la cap de files de la confluència Badalona Valenta, Dolors Sabater; l'actual alcalde i candidat del PSC, Àlex Pastor; la cap de llista d'En Comú Podem, Aïda Llauradó; el candidat de JxCat, David Torrents, i el de Cs, Juan Miguel López. El debat el moderarà el delegat de l'ACN a l'Àrea Metropolitana, Jordi Pujolar. Un cop passades les eleccions i constituïts els ajuntaments, l'ACN també organitzarà dos debats postelectorals més a la Catalunya Central i Terres de l'Ebre. El cicle de debats forma part dels actes commemoratius del 20è aniversari de l'ACN, que se celebra aquest 2019. També els pròxims mesos, l'Agència Catalana de Notícies preveu anunciar nous esdeveniments per celebrar l'efemèride.	L'ACN celebra el debat electoral amb els candidats a l'alcaldia de Girona en el marc dels actes del 20è aniversari
Els tres jutges del tribunal de Ragusa, a Sicília, han decidit desestimar el recurs de la fiscalia que acusava el capità i la cap de missió de Proactiva Open Arms de fomentar la immigració il·legal. Així ho ha anunciat l'entitat a través de Twitter, on s'ha mostrat satisfeta perquè "finalment la justícia posa una mica de cordura". Cal recordar que el 16 d'abril el jutge instructor de Ragusa ordenava alliberar el vaixell de l'ONG immobilitzat al port de Pozzallo durant un mes. El jutge rebutjava així la petició de la fiscalia, que va anunciar que recorreria la decisió. Ara, el tribunal que ha vist el recurs ha decidit desestimar-lo.	Desestimat el recurs de la fiscalia contra els dos membres d'Open Arms acusats de fomentar la immigració il·legal
Passejar abraçat per la natura, compartir un pícnic amb la família i conèixer la història d'un jaciment romà són tres activitats que a partir d'aquest cap de setmana es podran realitzar en un mateix indret, a l'assentament de Puig Ciutat, a Oristà. Els arbres i les planes que cobreixen aquest espai elevat en ple Lluçanès s'integren perfectament amb les restes del que van ser un parell de cases de pedra de legionaris romans i el fragment d'una muralla que protegia una embrionària ciutat del segle I aC. S'ha excavat molt poc d'aquest jaciment, però la gran majoria de prospeccions que s'han realitzat s'han tornat a cobrir per evitar-ne l'erosió. Ara, aprofitant l'ús de les noves tecnologies, a través de codis QR, la història mil·lenària que s'amaga a Puig Ciutat quedarà al descobert en un pioner museu a l'aire lliure. A semblança d'alguns jaciments nòrdics o anglosaxons, el jaciment de Puig Ciutat s'ha ideat des de l'inici a l'estil dels museus a l'aire lliure que es poden trobar en aquests països. El codirector de l'excavació, Roger Sala, ha explicat a l'ACN que la combinació entre l'optimització de recursos humans i econòmics ha portat els arqueòlegs d'aquest jaciment del Lluçanès, flanquejat per la riera Gavarresa, a mostrar en línia tota la informació que el jaciment de cinc hectàrees va generant dia a dia. A través de codis QR repartits per tot l'enclavament històric que condueixen a una ambiciosa pàgina web, el visitant es pot fer una idea rigorosa sobre Puig Ciutat i els fets que hi van tenir lloc ara fa 2000 anys. Segons Sala, la idea general de com explotar un jaciment com Puig Ciutat a nivell turístic i cultural és "molt controvertit". En un primer moment, la idea de com ha de ser un jaciment arqueològic convencional porta a pensar en una museïtzació de les troballes i la col·locació de panells que en donin informació. A Puig Ciutat, però, "per qüestions econòmiques, científiques, però també pràctiques", l'equip directiu format per Roger Sala, Àngels López i Carles Padrós, van decidir optar per una via "més actual". Els anomenats museus a l'aire lliure són espais oberts que tenen més d'un ús. "Aquí s'hi pot fer des d'una costellada popular fins a un concurs de bitlles, si no es malmet l'entorn", ha relatat Sala. En aquest sentit, l'objectiu és que l'espai a l'aire lliure permeti al públic veure parts del jaciment excavades i que ara s'han cobert, "però que també permeti, gaudir d'altres informacions del jaciment que normalment es troben en museus o centres d'interpretació". D'aquesta manera, quan el visitant ha acabat de gaudir de l'espai natural a través dels seus diferents usos, les "còpies virtuals" del jaciment es poden consultar des dels diferents dispositius mòbils dels visitants. A tall d'exemple, el suport digital permet visitar diverses de les cases dels habitants de Puig Ciutat gràcies a tècniques d'aixecament tridimensional o apreciar el detall de peces que s'hi ha trobat com la muralla defensiva est, ara mateix coberta a l'espera de poder-la consolidar. Roger Sala ha explicat que per donar a conèixer Puig Ciutat a nivell turístic, cal que l'assentament "s'arreli" primer al territori com una infraestructura cultural. "Ens interessa que els habitants d'Osona i el Lluçanès se'l sentin com a propi, el visitin, el coneguin i que el puguin donar a conèixer a altres visitants que venen a la zona", ha assenyalat. Què hi feien els romans al Lluçanès ara fa 2000 anys? La primera hipòtesi de treball de l'equip d'arqueòlegs de Puig Ciutat és que el jaciment era un assentament de tipus militar que es va destruir durant un enfrontament armat i que molt probablement es pot situar en el context de la segona guerra civil romana entre les tropes de Cèsar i les tropes de Pompeu, entre els anys 40 i 50 aC. Els indicis que sostenen aquesta afirmació són la gran quantitat d'armament que s'ha trobat i que fan pensar que l'assentament, a més, es va destruir de forma violenta a causa d'un incendi. Segons Roger Sala, ara el Lluçanès pot semblar una zona geogràficament aïllada, però un estudi ampli del territori explica que probablement l'assentament servia per controlar les vies de connexió entre el Ter i el Llobregat. D'altra banda, per fer-se una idea de la quantitat de legionaris que podien viure en aquest emplaçament de cinc hectàrees, sense poder concretar, Sala ha explicat que la ciutat romana de Barcino, en el moment de la seva creació només tenia quatre hectàrees. Un jaciment en molt bon estat de conservació Un dels trets excepcionals del jaciment és el fet que després de la seva destrucció al voltant de l'any 50 o 60 aC, no hi va haver cap civilització que hi construís al damunt i, per tant, les estructures que hi havia van quedar "com una mena de ciutat fallida", ha apuntat Roger Sala. Segons l'arqueòleg, si s'hi hagués continuat vivint, l'enclavament hauria evolucionat fins a convertir-se en un petit poblet o una ciutat medieval. Amb el temps, el bosc i els camps de cultiu medievals s'han encarregat de protegir les restes que hi havia sota. De fet, no es van trobar indicis que a Puig Ciutat hi havia restes arqueològiques fins als anys 80. Des de la seva descoberta, l'indret ha a patit alguns saquejos. Sala calcula que els lladres s'han pogut endur peces que es trobaven a un màxim de 30 centímetres per sota el nivell del sòl, que és la distància que permet a les màquines detectores trobar metalls. De les cinc hectàrees que ocupa el jaciment, els arqueòlegs en coneixen bé dues. Les tres hectàrees restants corresponen a àrees boscoses i són un terreny verge encara per explorar. Actualment, Puig Ciutat serveis als científics com a camp experimental on provar tot tipus de noves metodologies en arqueologia. "Aquí fem ciència bàsica", ha explicat Roger Sala, per entendre com un jaciment d'aquestes característiques es pot estudiar de manera no destructiva mitjançant sistemes d'imatge del subsòl, o intentar investigar com es pot ser més efectiu quan s'excava utilitzant els sistemes de topografia més avançats. L'ús de sistemes d'aixecament tridimensional o l'ús de drones també són trets característics de les seves investigacions. Línies de treball futures a Puig Ciutat En els darrers cinc anys de campanyes d'excavació s'ha extret una gran quantitat de peces destacades, "algunes sabem què són, d'altres no". La gran majoria de troballes es relacionen amb el món militar, com restes d'armament, projectils de màquines de guerra que es van utilitzar durant l'enfrontament, fones o restes del mànec d'un punyal reglamentari d'un legionari romà. D'altra banda, Sala ha assenyalat un altre conjunt de peces molt interessants que ajuden els científics a posar en context per conèixer com vivien els habitants de Puig Ciutat. És el cas de plats, àmfores o recipients ceràmics luxosos, alguns únics a la península i que se sap que provenien d'Itàlia. L'incendi també va permetre que s'hagin trobat esquelets de grans animals que estaven en estables o fins i tot animals domèstics que hi van quedar atrapats. Ara l'objectiu serà obrir nous espais, fent ús de les noves tecnologies en prospeccions, per intentar entendre com era l'estructura d'aquesta població, ha explicat Sala. Una altra de les línies de treball s'encaminarà a localitzar les restes de la muralla de la banda sud, "que encara no coneixem". Xocolatada popular per inaugurar Puig Ciutat Aquest dissabte a les 10 del matí tindrà lloc la inauguració de les obres de museïtzació del jaciment arqueològic de Puig Ciutat. Durant l'acte, els responsables de les intervencions realitzaran una visita comentada a l'assentament i hi haurà parlaments per part de les autoritats. La jornada finalitzarà amb una xocolatada popular per a tots es assistents. La intervenció, promoguda per l'Ajuntament d'Oristà, s'ha finançat amb un Fons Europeu de Desenvolupament Regional i també ha comptat amb el suport de l'1% cultural de l'empresa Cedinsa.	L'assentament romà de Puig Ciutat a Oristà s'obre al públic convertit en un pioner museu "a l'aire lliure"
Poble Lliure, organització independentista que forma part de la CUP, ha criticat l'estratègia d'ERC d'arribar a un acord amb el PSOE sobre una taula de negociació entre governs a canvi de permetre la investidura de Pedro Sánchez. "Ni entenem ni compartim la proposta tàctica d'ERC: donar estabilitat al Regne d'Espanya i donar aire a un dels seus pilars fonamentals, el PSOE", han afirmat a través d'un comunicat. I és que per a Poble Lliure l'estratègia dels republicans està destinada al "fracàs" i el que cal és construir les condicions per al següent "embat" amb l'Estat. Poble Lliure afirma que el PSOE és un dels pares del règim del '78 i, per tant, "una de les eines que ha fet possible totes les regressions en drets socials i nacionals dels darrers anys". "No és malgrat el PSOE que ens trobem en la situació en la qual estem, sinó que és gràcies a la seva constant col·laboració", han insistit. En aquest context, han assegurat que l'error no és només d'ERC sinó també dels comuns i el seu entorn social i polític. Poble Lliure considera que d'aquesta correlació de forces "no en pot sortir cap canvi estructural". A més, l'organització independentista augura que després de la investidura de Pedro Sánchez, ERC i l'independentisme en general és trobaran "fora de joc" i amb un independentisme popular "esgotat, dividit i desorientat". "Aquest és el pitjor error que ens podem permetre: el replegament i la disminució de la mobilització popular per haver generat falses expectatives i frustració al conjunt del poble català sobre un enèsim i hipotètic intent de reforma d’una estructura caducada i corcada", han conclòs. Per a Poble Lliure la via a seguir és la de la "confrontació democràtica" a tots nivells per forçar una negociació "vertadera" i generar les condicions per tal que el proper "embat" amb l'Estat sigui més exitós.	Poble Lliure veu en l'estratègia d'ERC una "aposta destinada al fracàs" i critica que doni aire al PSOE
‘Campeones’, de Javier Fesser, no ha passat el tall de l’Acadèmia de Hollywood per optar a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. De fet, la cinta escollida per representar el cinema espanyol i nominada a 11 premis Goya no ha passat a al semifinal de nou candidates, anunciades aquesta matinada de dimarts per l’Acadèmia. D’aquí en sortiran les cinc candidatures definitives. Les nou pel·lícules que segueixen optant a l’Oscar són l’aplaudida ‘Roma’, d’Alfonso Cuarón, les premiades ‘Un asunto de família (Hirokazu Koreeda) i ‘Cold War’ (Pawel Pawlikowski), així com ‘Pájaros de verano’, ‘The Guilty’, ‘Obra sin autor’, ‘Akya’ i ‘Burning’. Al costat de ‘Campeones’ han quedat fora pel·lícules com la uruguaiana ‘La noche de 12 anyos’, la mexicana ‘El ángel’ o la belga ‘Girl’. 'Campeones' té com a protagonista al Marco (Javier Gutiérrez), un entrenador professional de bàsquet, que comença a treballar amb un equip de nois amb discapacitat intel·lectual. Tot i que a l'inici es resisteix a fer-ho, al final acabarà rebent una llicó de vida. Fesser va dir que 'Campeones' aborda "el fascinant món de les persones amb discapacitat intel·lectual amb la mateixa sinceritat i naturalitat amb la que ells afronten les seves vides". ‘Campeones’ va arrassar a la taquilla amb més de 17 milions d’euros recaptats i es va convertir en la millor estrena de cinema espanyol de l’any amb més de tres milions d’espectadors. L’èxit de públic va anar acompanyat del reconeixement de l’Acadèmia del cinema espanyol, que la va escollir per representar el cinema estatal als Oscar 2019, per davant de les pel·lícules també aspirants ‘Handia’, de Jon Garaño i Aitor Arregi, i ‘Todos lo saben’, d’Asghar Farhadi. Malgrat això, i malgrat ser una de les grans aspirants dels propers premis Goya amb 11 nominacions, la cinta de Javier Fesser ha quedat desbancada de la cursa per arribar a ser candidata a Millor pel·lícula de parla no anglesa als Oscars i no ha passat el tall de les primeres 9 preseleccionades. En aquesta cursa, la cinta espanyola competia amb pel·lícules tan aplaudides com la mexicana ‘Roma’ (Lleó d’Or a Venècia i èxit de públic als cinemes i la plataforma Netflix, que n’és la productora), ‘Cold War’ (la cinta polonesa que acaba d’arrasar als Premis del Cinema Europeu), o la japonesa ‘Un asunto de família’ (Palma d’Or a Cannes i Premi Donostia del Festival de Sant Sebastià). ‘El silencio de los otros’ i ‘Madre’, precandidates Amb tot, la cinematografia estatal continua amb opcions de ser present a la gala dels Oscars, a través del documental ‘El silencio de los otros’, que ha passat el tall juntament amb altres 14 documentals, i del curtmetrarge de Rodrigo Sorogoyen ‘Madre’, al costat de nou curts més de diversos països. Les nominacions finals per als Oscars es donaran a conèixer el proper 22 de gener. La gala dels premis de l'Acadèmia de Hollywood se celebrarà el 24 de febrer.	‘Campeones’ queda fora de la cursa per l’Oscar
Casa Nostra Casa Vostra impulsa un cicle de converses entre representants del món de la cultura i del periodisme i persones que es troben en situació irregular a l'Estat. La iniciativa s'emmarca en la campanya per reclamar al govern espanyol que faci una regularització extraordinària perquè ningú no quedi enrere en la crisi social i econòmica provocada pel coronavirus. Les entrevistes s'emetran a través d'Instagram i Youtube. Hi participaran persones com l'actor Paco León; les cantants Bad Gyal i Rozalén; el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri; les periodistes Samanta Villar i Gemma Nierga, i l'actriu i guionista Leticia Dolera, entre altres. De l'altra banda hi participaran Dolores Jacinto, de l'Associació Intercultural de Professionals de la Llar i de les Cures; Lamine Sarr, Aziz Faye i Lamine Bathily, de Top Manta; Edith Espinola, del Servei Domèstic Actiu; Kenya García, del Col·lectiu de Prostitutes de Sevilla, i Serigne Mamadou i Yacouba Bagayoko, treballadors del camp.	Casa Nostra Casa Vostra impulsa un cicle de converses entre representants del món de la cultura i persones sense papers
El saló immobiliari Barcelona Meeting Point (BMP) reunirà 280 en la 19a edició, que se celebrarà del 21 al 25 d'octubre al recinte de Montjuïc. El saló, organitzat pel Consorci de la Zona Franca, es dividirà entre la part professional, fins el 23, i la dirigida al gran públic, els cinc dies. El president del Comitè Organitzador del BMP, Enrique Lacalle, ha assenyalat que fa tres anys que la cita "se supera" i ha augurat un BMP "molt bo i important per a l'economia", després d'uns "anys difícils" que han canviat "absolutament" el sector, "més petit", "prudent" i "preparat". Lacalle ha apuntat que els hotels i les naus industrials i logístiques són els productes que més interessen ara als inversors.	El saló immobiliari Barcelona Meeting Point reunirà 280 empreses i es preveu "molt important per a l'economia"
L'escola de Muntanyola, a Osona, deixarà els barracons i serà totalment nova el curs 2022-23. Així ho ha anunciat el conseller d'Educació, Josep Bargalló, qui ha defensat l'entesa i la col•laboració amb els ajuntaments per fer possible, de cara al curs vinent, un "projecte d'escoles obertes, segures i comunitàries". El departament d'Educació finançarà el 85% del cost de la nova escola de Muntanyola, que s'enfila al milió d'euros, i el 15% restant el pagarà l'Ajuntament que, per fer front a aquesta despesa, preveu vendre parcel•les municipals. Aquesta no és la única obra que Bargalló ha anunciat aquest divendres a Osona, també ha explicat que Balenyà tindrà un nou institut escola.	Muntanyola vendrà parcel·les municipals per pagar part de la futura escola del poble
Les Falles de València commemoren aquest dijous el primer aniversari del reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. Un any després, les institucions públiques valencianes es preparen per millorar la festa i adaptar-la a les exigències d'aquesta distinció. L'Ajuntament de València, la Diputació i la conselleria de Medi Ambient impulsen un pla estratègic conjunt que, amb el nom 'Per unes falles sostenibles', treballa en una triple vessant de sostenibilitat econòmica, ambiental i social. El reconeixement, rebut com una responsabilitat i alhora una oportunitat per caminar cap a l'excel•lència, també té per objectiu implicar totes les persones i col·lectius relacionats amb el món faller. En aquest sentit, el consistori ha elaborat un estudi sociològic per conèixer com viu la festa el col•lectiu faller i n'ha encarregat un altre per a saber la part de la festa que més agrada els turistes. Així mateix, s'estudiarà l'impacte econòmic de les falles per poder quantificar el retorn al sector serveis de cada euro que s'inverteix als actes fallers com la 'Mascletà' o quin és l'impacte ambiental de la 'Cremà'. Després d'una edició 2017 amb un dels majors registres de visitants en la seva història, la ciutat de València es prepara per encara unes noves Falles que l'any vinent coincideixen en cap de setmana i preveuen noves xifres positives per al turisme. A l'altra cara de la moneda, l'edició passada va provocar les massificacions en molts dels actes i les crítiques per la brutícia, els sorolls i els actes incívics. L’Ajuntament de València xifra en més d’un milió d’euros el cost del pressupost de neteja durant el mes de març, un 25% més que en mesos anteriors. La nit de la Cremà, el passat 19 de març, els serveis de neteja varen recollir 2,3 milions de quilos de cendra, un 4,7% més que l’any passat. En canvi, el nombre de desperfectes en papereres i va descendir en relació amb l’any anterior, un 1,89% menys. Amb tot, 1.299 papereres i 12 contenidors varen patir actes incívics. El nombre de denúncies tramitades per la Policia Local de València en les Falles 2017 ha estat de 5.874, amb un increment de 1.250 davant de les 4.611 de l’any passat. D'aquestes, 264 van ser a llocs d'alimentació de carrer, 372 per venda ambulant (188 en 2016), 15 denúncies a terrasses, 10 a xurreries, 6 a revetles i 4 a barres de venda de begudes. Quant a objectes decomissats, van ser 20.956 llaunes de begudes, 138 quilos d'aliments peribles i 4.639 articles retirats de llocs de venda en el carrer. També es van requisar 24 carros de venda ambulant. En l'apartat de trànsit es van dur a terme 3.514 inspeccions de vehicles; van ser retirats per la grua 724 i denunciats un total de 523. Els controls d'alcoholèmia, d'altra banda, van registrar 105 casos de resultat positiu. Les denúncies amb confiscació de material pirotècnic van ser 33, davant de les 54 de l’any passat. No obstant això, el nombre d'unitats confiscades ha ascendit de 1.625 a 21.569. Les atencions per casos d'intoxicació etílica han disminuït de 326 el passat any a 242 el 2017. La 'plantà' d'una falla al tomb commemorarà dissabte l'aniversari L'aniversari del reconeixement de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco se celebrarà aquest dissabte a la Ciutat de l'Artista Faller de València amb la ''plantà' d'una falla amb la tècnica tradicional del tomb. La celebració coincidirà amb la inauguració de l’exposició ‘El llibret de falla. Explicació i relació de la festa’ i també hi haurà visites al Museu del Gremi d’Artistes Fallers, que estarà obert durant tota la tarda. Així mateix l'Ajuntament de València ha programat l'acte ‘Una estoreta per al patrimoni’, on representants de cada comissió infantil (falleres majors i presidents infantils) portaran el seu dibuix que s’incorporarà a la falla commemorativa. I cada comissió participant rebrà una còpia del títol de la UNESCO que declara les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat perquè el puguin penjar als seus casals. Hi haurà una desfilada d’indumentària tradicional, centrada en peces de la ciutat de València i la comarca de l’Horta, així com un concert del grup Bajoqueta Rock, intèrprets de la nova versió de 'València, en Falles', que calfaran l’ambient previ a la cremà. Moments abans de la 'Cremà' de la Falla es presentarà el llibre ‘La festa dels sentits’, un repàs fotogràfic de la festa de les Falles a partir de la idea del cartell de 2017 i que compta amb la participació ciutadana i finalment es dispararà una mascletà prèvia a la crema de la falla commemorativa.	València treballa per unes falles més sostenibles en el primer aniversari de la declaració Patrimoni de la Humanitat
El líder de Cs, Albert Rivera ha reclamat al govern de Sánchez que “actuï d’una vegada” i “apliqui el 155” a Catalunya per “reprendre el control” i evitar que continuï essent un “territori sense llei”. Segons Rivera, mentre el govern de Sánchez “no fa res” els policies “es juguen la vida a Catalunya”. Ha fet aquestes manifestacions a la manifestació del sindicat policial Jusapol a Catalunya, on ha donat suport als policies ferits aquests dies. “Sánchez està absent, Marlaska no ha trepitjat Catalunya i diu que no passa res”, ha dit Rivera, fet que demostra –segons el líder de Cs- que “aquest govern no està a l’alçada” de les circumstàncies. “Cal que trenquin amb els nacionalistes que són delinqüents i arribar a acords amb constitucionalistes”, ha afirmat en declaracions als mitjans.	Rivera acusa el govern de Sánchez de “no fer res” mentre els policies “es juguen la vida” a Catalunya
L'Ajuntament de Berga aprofitarà la Patum de 2018 per analitzar, mitjançant diferents indicadors socioeconòmics, l'afluència de visitants a la festa i, per tant, quin és el "sostre d'absorció de gent que té la ciutat", segons ha avançat a l'ACN el regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Berga, Francesc Ribera. Malgrat que es calcula que l'acumulat de la festa podria ser tres vegades la població de Berga, l'edil explica que no existeixen xifres reals més enllà "d'estimacions". Per aquesta raó, s'han marcat l'objectiu de poder-ho calcular amb un seguit d'indicadors que s'iniciaran aquesta campanya i tindran continuïtat de cara als anys següents. "L'objectiu és veure l'evolució de la festa i que ens puguem marcar un sostre", ha dit. Entre els exemples que ha posat hi ha el de fer el càlcul a partir de les xifres dels aparcaments, però també d'acord amb l'anàlisi d'altres paràmetres més concrets com l'augment del consum dels serveis bàsics de la ciutat "que facin evident aquest creixement puntual", ha afegit. Segons Ribera, l'única xifra "real" que es té de la Patum són les 6.000 persones que poden arribar a concentrar-se a la plaça de Sant Pere durant el salt de Plens. Resulta, però, impossible traslladar-ho a la resta de la ciutat, així com veure quin podria arribar a ser l'acumulat de visitants. A més, afegeix Ribera, hi ha tot un seguit de paràmetres de la festa –des de les persones que s'hi desplacen unes hores fins als allotjaments fora del circuit convencional- que suposen traves per poder tenir una estimació més estricta. D'aquí sorgeix la voluntat del consistori de posar-hi solució. El regidor ha explicat que la posada en marxa d'aquest nou anàlisi –que tot apunta que es farà de forma externa- arrencarà aquesta Patum però no acabarà aquí, sinó que la intenció és que a patir de d'altres aspectes es pugui continuar analitzant en les properes edicions per tal de poder acabar tenint la xifra real. Una dada que permetrà saber al consistori, a banda de com evoluciona la festa –dies de màxima afluència o hores-, quin és el màxim de gent que pot absorbir la capital del Berguedà.	Berga aprofitarà la Patum per analitzar el "sostre" de visitants que pot absorbir la ciutat
El programa ‘El foraster’, presentat per Quim Masferrer, acabarà dimecres que ve la temporada amb un programa especial. Amb tot, la seva continuïtat futura a la graella de TV3 està en risc per la reclamació d’Hisenda de l’IVA de les subvencions, que està comprometent les finances de la CCMA. En aquests moments, segons ha pogut saber l’ACN, la Corporació està buscant patrocinadors o finançament publicitari per poder iniciar la producció de noves temporades del programa, en antena des del 2013.	‘El foraster’ acaba temporada dimecres que ve i la seva continuïtat a la graella de TV3 està en risc
El regidor de Participació, Drets i Innovació Democràtica de l'Ajuntament de València Jordi Peris ha presentat aquest dimarts la seva renúncia a l'acta i la dimissió com a portaveu de València en Comú, soci del govern municipal de Compromís i PSPV-PSOE. La dimissió de Peris es produeix una setmana després que el patronat la Fundació del centre cultural Les Naus de València, dependent de l'àrea de gestió del regidor, destituís el gerent Rafael Monterde després de les informacions que el vinculen al cas 'Cooperació', la trama de corrupció que va desviar fons destinats al Tercer Món i per la qual es troba empresonat l'exconseller de Solidaritat Rafael Blasco, del PP. Amb la seva dimissió, la nova portaveu i regidora serà Neus Fabregat, que ocupava la quarta plaça en la llista electoral. En roda de premsa, el regidor ha atribuït la seva renúncia a les disputes internes en el sí de la formació València en Comú, de la que ha dit que "ha fracassat" com a projecte polític nascut com "una plataforma ciutadana i espai de confluència de l'esquerra". Així mateix, ha atribuït a les lluites internes al sí de València en Comú i a motius personals la renúncia al càrrec. Peris ha manifestat que no entrava en els seus plans deixar el càrrec en els dos anys de legislatura que resten però que "la posició política en la qual em trobo" fa que "no es donin les circumstàncies necessàries per desenvolupar el programa polític pel qual vaig ser escollit". El ja exportaveu de València en Comú ha assenyalat que la seva idea no és la d'aferrar-se a cap càrrec i que el seu compromís polític és amb la gent que el va escollir. Peris s'ha mostrat "orgullós" d'haver pertanyut al govern municipal i ha volgut fer una defensa de la política en moments de "crisi i desprestigi que només és funcional en un model o impera l'economia i l'individualisme polític". Així mateix, ha defensat el govern de coalició a València del qual ha dit que ha canviat profundament la situació de la ciutat, "amb les dificultats pròpies de ser un govern tripartit".	El regidor de l'Ajuntament de València Jordi Peris presenta la seva dimissió
El jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona ha notificat una nova sentència favorable a l'Ajuntament de Terrassa per la imposició de multes coercitives a entitats bancàries amb habitatges buits durant més de dos anys, segons ha informat el Consistori. La sentència desestima el recurs contenciós-administratiu interposat per Criteria CaixaHolding SA davant l'expedient sancionar que el consistori li va interposar el 23 de gener de 2015 per forçar que s'ocupés un dels habitatges buits de la seva propietat. El Consistori ha destacat que "es tracta de la setena sentència favorable a l'Ajuntametn des que el passat juliol el jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona notifiqués la primera sentència que donava la raó al Consistori". En total, de les deu sentències notificades, set són favorables a l'Ajuntament de Terrassa, dues d'estimació parcial i una desfavorable. Per al govern municipal, la nova resolució "referma" el procediment seguit per fonamentar la seva actuació i, a més, imposa el cost del recurs a l'entitat bancària. El jutge, segons ha explicat l'Ajuntament, ha considerat que la incoació de l'expedient per part de l'Ajuntament "s'ajusta a dret en haver-se comprovat per l'administració que l'habitatge es trobava en situació anòmala, havent estat desocupat durant més de dos anys" i constant que l'entitat financera havia desatès els requeriments realitzats amb anterioritat des del Consistori i els oferiments de cedir-lo al seu favor per gestionar-lo en règim de lloguer social. L'Ajuntament ha qualificat la sentència de "victòria legal" i ha afirmat que reconeixen que la desocupació injustificada dels habitatges "constitueix un clar incompliment de la finalitat de l'immoble i de la seva funció social". Ha afegit que les sentències suposen un pas endavant molt importat per a les persones que reclamen el dret a l'habitatge i "esperona" a tots els ajuntaments que vulguin seguir l'exemple de Terrassa. Actualment, l'Ajuntament de Terrassa té 802 expedients oberts a diverses entitats en aplicació de la Llei de l'habitatge de Catalunya. A més d'aquest darrer contenciós, n'hi ha 56 més en curs per part de les entitats bancàries sancionades que el Consistori espera que es resolguin en els propers mesos.	Una nova sentència dóna la raó a l'Ajuntament de Terrassa per una multa a una entitat financera amb pisos buits
Els grups critiquen que el govern municipal tiri pel dret amb l'opció de la Diagonal i que actuï "a cop de titulars" ACN Barcelona.-Els grups municipals de CiU, C's, ERC, el PSC i el PP de Barcelona han escenificat aquest dimarts un acord per refermar la necessitat d'impulsar la unió dels tramvies, sense descartar l'alternativa del bus elèctric, però esperant a les conclusions dels estudis tècnics. Així, han emplaçat el govern municipal a estudiar el projecte "amb rigor" i sense "precipitació", i és que creuen que Ada Colau i el seu equip actuen "a cop de titular". Xavier Trias (CiU), Carina Mejías (C's) i Alberto Fernández (PP) han criticat que l'alcaldessa tiri pel dret amb la idea de connectar les dues xarxes de tramvia a través de la Diagonal. Per la seva part, Alfred Bosch (ERC) i Daniel Mòdol (PSC) han defensat aquesta opció tot i que volen concreció. Tots han coincidit a situar com a prioritat la posada en funcionament del ramal de la L10 del metro a la Zona Franca. Els cinc grups, que sumen 27 dels 41 regidors municipals, han signat un manifest per ratificar el seu compromís amb la unió del Trambaix i el Trambesòs sense descartar l'opció del bus elèctric. La decisió de com connectar les dues xarxes tramviàries és "transcendent" i de "gran impacte" en termes econòmics, mediambientals i de circulació sobre la ciutat, asseguren. Per això, demanen a l'executiu d'Ada Colau que estudiï totes les opcions "sense apriorismes". Estudis amb "rigor" i impacte econòmic En aquest sentit, tots han reclamat "rigor" i "solvència" en l'estudi de l'operació, tot i que han evitat posar en dubte la seriositat dels informes tècnics encarregats per l'administració municipal. Per tal de garantir la viabilitat tècnica i financera del projecte, volen que es tingui en consideració l'impacte econòmic que podria suposar per a TMB "per la pèrdua de l'explotació de l'eix de la Diagonal". El metro, prioritat Finalment, en l'escrit conjunt tots els grups de l'oposició, excepte la CUP, consideren que la inversió "prioritària" per a l'Ajuntament ha de ser l'arribada de la línia 10 del metro a la Marina del Port, la Marina del Prat i la Zona Franca. Sense "prejudicis" El president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, ha rebutjat les iniciatives que parteixen de visions amb un biaix "ideològic" i que es fonamenten en "prejudicis" i "posicions partidistes": "creiem en un debat eminentment tècnic, en què totes les decisions siguin possibles", ha dit tot reivindicant l'opció del bus elèctric. Decisió fruit del consens Carina Mejías, líder de Ciutadans, s'ha pronunciat en la mateixa línia i ha demanat a Colau que no adopti decisions de manera "unilateral" i que escolti tant els professionals com la resta de grups, ja que un projecte d'aquesta envergadura ha de ser fruit del consens. Com a exemple, ha posat la capacitat de les forces de l'oposició per presentar conjuntament l'escrit sobre el tramvia. A més, ha recalcat la necessitat que l'Ajuntament estudiï amb deteniment alternatives a la unió per la Diagonal i que doni "transparència" al debat. Bosch: "Volem tramvia, però també seny" Per la seva part, el líder dels republicans, Alfred Bosch, ha dit que comparteix amb l'Ajuntament que la millor opció es connectar els dos tramvies per la Diagonal. Amb tot, ha criticat la "precipitació" de l'executiu d'anunciar el projecte i el seu traçat sense tenir encara les conclusions dels informes tècnics. "Volem tramvia, però també volem seny. La pròxima foto hauria de ser la de tots els grups i el govern municipal per anunciar el calendari i el projecte", ha dit en to conciliador. Alhora, Bosch ha recordat que des d'ERC supediten el suport als pressupostos a la inclusió d'una partida econòmica per fer arribar el metro a la Zona Franca. "Realisme" pressupostari Jaume Collboni ha estat l'únic líder que no ha assistit a la roda de premsa. En el seu nom ho ha fet el regidor Daniel Mòdol, que ha reivindicat el projecte de la unió tramviària per la Diagonal, alhora que l'impuls a la L9. Ara bé, ha advertit que l'Ajuntament no pot fer de "banc bo" de la Generalitat. A parer seu, no és "realista" voler sufragar les obres del subterrani alhora que el tramvia i el Pla de Barris. "No s'arribarà a tot", ha vaticinat tot assegurant que en les negociacions pels pressupostos la qüestió del tramvia encara no ha estat tractada. El PP no vol una "hipoteca" per a Barcelona El número u del PP al consistori barceloní, Alberto Fernández, ha reclamat que no es prengui cap decisió que pugui "hipotecar" el futur de Barcelona i sense haver aclarit abans aspectes clau del projecte. Sota el seu punt de vista, el govern de Colau opta per les polítiques "de fets consumats". Ha recordat que la unió del tramvia per la Diagonal era un dels punts del programa electoral de BComú. La CUP acusa els grups de voler "desgastar" La CUP-Capgirem Barcelona no ha subscrit el text, però és que segons Josep Garganté, ni tan sols els han convidat a sumar-s'hi. En roda de premsa, el regidor ha criticat la unió dels tramvies per la Diagonal. Ha augurat que implicarà la "privatització del transport públic", ja que actualment, TMB només té un 2,5% de control sobre la gestió del Tram.	CiU, C's, ERC, PSC i PP escenifiquen un acord per la unió dels tramvies i reclamen a Colau estudis tècnics "rigorosos"
El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret de reestructuració del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) amb el qual es crea la nova direcció del cos dels agents rurals, que deixa de ser una subdirecció de la Direcció General de Forests, i es potencien les polítiques forestals i cinegètiques que depenen d’aquesta Direcció General, que passa a anomenar-se Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi. A resultes d'aquest canvi organitzatiu, es crea la figura de director general del cos d'agents rurals, càrrec que ocuparà Marc Costa, llicenciat en Dret i Ciències Polítiques, diplomat en Ciències Empresarials i especialitzat en polítiques públiques de seguretat. Professionalment ha treballat com a advocat i per la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra. La creació de la Direcció General del Cos d’Agents Rurals respon a la voluntat de reestructurar i enfortir l’organització d’aquest cos, que el Govern considera "fonamental per al país", que s’encarrega de la vigilància i control en la gestió del medi natural, de la protecció i prevenció integrals del medi ambient i actua de policia administrativa especial. La creació d’aquesta nova Direcció General del CAR és una de els mesures contemplades en el Pla Estratègic del Cos d’Agents Rural, que el Govern aprovarà en les properes setmanes, i que és resultat del debat intern promogut per la direcció del DARP des del setembre de l’any passat. L'objectiu del canvi de denominació de la Direcció General de Forests és potenciar línies estratègiques com són la gestió forestal sostenible, la prevenció d’incendis forestals, la bioeconomia i el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica. Marc Costa i Trachsel, director general dels Agents Rurals Nascut a Vic l’any 1969, Marc Costa és llicenciat en Dret i en Ciències polítiques i de l’Administració i diplomat en ciències empresarials per la Universitat Oberta de Catalunya. Especialitzat en polítiques públiques de seguretat, ha cursat un màster universitari en seguretat i un altre sobre polítiques públiques de seguretat a la UNED i a la Universitat Oberta de Catalunya, respectivament, així com també un postgrau en governabilitat de la seguretat ciutadana en aquesta darrera universitat. Professionalment, ha treballat principalment dins la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, llevat del període 2002 al 2008, en què ha treballat com a advocat en un despatx d’advocats de Vic, on també va compaginar aquesta tasca professional amb la docència en matèria de dret administratiu a l’Escola de Policia de Catalunya, de Mollet del Vallès, per als cursos de Formació Bàsica. Dins la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra ha estat instructor policial del curs de Formació Bàsica de l’Escola de Policia de Catalunya durant dos anys, però principalment ha realitzat tasques en la instrucció, elaboració i confecció dels atestats policials de les diferents Àrees Bàsiques Policials de les quals ha format part. Actualment, era el responsable de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Àrea Bàsica Policial del Ripollès. Finalment, ha estat durant els anys 2013 i 2015 responsable de la comissió jurídica i de seguretat de l’Assemblea Nacional Catalana i membre de la Junta Directiva de la campanya Ara és l’hora de l’any 2014 en representació d’aquesta entitat. El Decret també inclou, entre d’altres canvis, la reestructuració de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, per enfortir la política marítima del país, i la creació del Servei d’Estadística i Preus Agroalimentaris. Es desplega, també, i es reforça l’estructura dels Serveis Territorials del DARP a la Catalunya Central. Impuls a la política marítima del país El Decret aprovat aquest dimarts inclou també la reestructuració i potenciació de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims amb l’objectiu de bastir una política marítima que doni resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible i harmònica, a través d’una gestió integrada de les activitats sectorials que impacten sobre l’espai marítim català, incloent-ne la pesca i l’aqüicultura. A partir d’ara, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims comptarà amb la Subdirecció General de Pesca i Aqüicultura i la nova Subdirecció General de Política Marítima, Control i Formació, a la qual s’adscriu l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya, juntament amb un nou Servei de Control i Acció Marítima. Aquesta reestructuració és un pas més en el desenvolupament del Programa de l’acció marítima de la Generalitat, aprovat recentment pel Govern, que preveu el desplegament d’una proposta d’estratègia marítima per a Catalunya. El primer pas va ser la creació del Consell Català de Cogestió Marítima (CCCM) el passat mes de març, el qual -un cop plenament desenvolupat- vetllarà per l’aplicació de la nova estratègia i en farà el reajustament adaptatiu. Paral·lelament, el Govern també ha aprovat aquest dimarts la creació de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, adscrit a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims. Aquest òrgan serà un dels puntals del model de gestió pesquera que s’està implantant a Catalunya basat en la cogestió per part de tots els agents implicats, científics, sector pesquer, Administració i organismes vinculats a la protecció del medi ambient, i que parteix d’un principi de coresponsabilitat de tots els actors. L’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar canalitzarà els seguiments i treballs científics i la recollida de dades que serveixin de base per a la gestió, i que faci un assessorament global quant a contingut per permetre la gestió sostenible de les activitats pesqueres i marítimes, a semblança d’altres països i territoris de l’entorn europeu. Creació del Servei d’Estadística i Preus Agroalimentaris Amb l’objectiu d’impulsar l’Observatori Agroalimentari de Preus, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació crea el Servei d’Estadística i Preus Agroalimentaris, que formarà part del Gabinet Tècnic del DARP i s’encarregarà de coordinar i desenvolupar estadístiques. L’impuls a l’Observatori Agroalimentari dels Preus és una de les prioritats del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i un compromís amb el sector, per oferir més transparència als mercats. El gener passat, el Govern va aprovar el Decret sobre les produccions considerades d’interès estadístic, la qual cosa permetrà conèixer l’evolució dels preus al llarg de tota la cadena i donarà també més transparència al mercat, tal com ha informat el Govern a través d'un comunicat. Desplegament dels serveis territorials a la Catalunya Central El Decret aprovat aquest dimarts preveu també el desplegament dels Serveis Territorials del DARP a la Catalunya Central que fins ara estaven assumits pels Serveis Territorials de Barcelona. Concretament, es despleguen tres noves seccions: la de ramaderia i sanitat animal, la de gestió d’ajuts i desenvolupament rural, i la de boscos i recursos forestals. Amb aquest desplegament s’aconseguirà apropar l’Administració als ciutadans d’aquestes comarques i millorar-ne l’atenció i els serveis que se’ls ofereix.	El Govern nomena un advocat vinculat als Mossos d'Esquadra com a nou director general del cos d'agents rurals
Dos diputats del parlament de Suïssa comprenen que Catalunya opti per convocar un referèndum de forma unilateral si Espanya segueix amb el seu “bloqueig”. En una entrevista amb l’ACN, el socialista Mathias Reynard i el cristianodemòcrata Yannick Buttet avisen que el rebuig del govern espanyol a dialogar “empeny” Catalunya cap al RUI i que és “lògic” que la majoria parlamentària pro-independència compleixi el seu mandat democràtic. “No dic que sigui la solució òptima però entenc el posicionament del govern”, diu Reynard. “El que serà essencial, vist des de l’exterior, serà la participació, saber quants catalans voten si el referèndum s’organitza de forma unilateral”, afegeix Buttet. Reynard i Buttet, co-presidents de l’Integrup d’amistat amb Catalunya del parlament suís, formen part de la delegació de diputats d’aquest país que aquesta setmana s’ha entrevistat amb representants del Parlament de Catalunya i de la Generalitat, inclosos el president Carles Puigdemont, la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, o el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. “Vist des de Suïssa costa d’entendre que no es permeti a una població expressar-se”, lamenta Reynard, que recorda que al seu país voten “quatre vegades l’any per tota mena de temes”. “Quan hi ha un conflicte i un desacord, el més simple és debatre i votar”, reitera, criticant “l’obstrucció” al desig de la població catalana de celebrar un referèndum. “Podem entendre que Espanya no vulgui la independència de Catalunya, és comprensible. Però que s'impedeixi votar no”, destaca aquest socialista. “Comparteixo aquesta visió”, afegeix el cristianodemòcrata Buttet, que recorda que és precisament “l’hàbit de votar regularment” a Suïssa el que ha permès “l’estabilitat i la pau” al país i el “respecte a les diferents sensibilitats” ideològiques i nacionals que hi conviuen. Per Buttet, la situació a Catalunya ja és “de crisi” i els propers mesos seran “decisius” pel seu futur i també pel “d’Espanya i Europa”. “Tinc la impressió que el bloqueig ve d’Espanya”, admet Reynard, que afirma que ha mantingut reunions amb l’ambaixador espanyol que sempre acaben en un debat constitucionalista. “Cal una certa intel·ligència política, estar obert al diàleg i a la discussió”, defensa el diputat suís, que critica els processos judicials oberts contra els polítics independentistes, que veu com una “intimidació”. “A Suïssa seria inimaginable”, diu. “Ens sorprèn”, afegeix Buttet, advertint que no es pot perseguir “penalment persones per, com en el cas de la presidenta del Parlament, organitzar un debat”. Tots dos diputats lamenten la situació actual de “bloqueig” i veuen possible que s’acabi convocant un referèndum unilateral a Catalunya. Segons recorda Reynard, les eleccions del 27-S van donar “una majoria parlamentària per la independència” i la gent espera que els seus diputats “s’impliquin” en fer complir el seu mandat democràtic. Per ell, és “lògic” que el parlament vulgui organitzar un referèndum i la negativa del govern espanyol a pactar-lo “empeny avui el govern català cap a la via unilateral”. “No dic que sigui la solució òptima, però entenc el posicionament del govern”, afegeix. En un context d’unilateralitat, Buttett veu “essencial” la “participació” per aconseguir reconeixement tant a nivell domèstic com internacional. Tot i això, diu que no li correspon marcar el límit necessari, assenyalant que s’hauria de negociar “prèviament”. El diputat conservador es mostra sorprès perquè durant la seva estada a Barcelona alguns contraris a la independència li han dit que “guanyaran si hi ha un referèndum”. “Llavors, per què no volen fer la pregunta a la gent?”, destaca. Els co-presidents de l’Integrup sobre Catalunya al parlament suís recorden que van preguntar al govern federal si estaria disposat a fer de mediador entre el govern català i l’espanyol per resoldre la situació, especialment tenint en compte la seva llarga tradició en la matèria. “La resposta va ser que hi ha la possibilitat de fer-ho, però ha de ser una demanda de Catalunya i Espanya, i no és el cas. Per tant, Suïssa no s’hi implicarà sense una petició de totes dues parts”, explica Reynard. Els dos parlamentaris suïssos han estat a Catalunya juntament amb dues diputades més en un viatge organitzat en el programa de visites internacionals que el Diplocat va posar en marxa el 2013. El mes passat també van visitar Barcelona un grup de diputats danesos i un altre de diputats francesos.	Dos diputats suïssos avisen que el “bloqueig” de l’Estat “empeny” Catalunya cap al referèndum unilateral
Els carrers del Centre Històric de Lleida han acollit aquest migdia la tradicional Cursa de Llits amb una dotzena d'andròmines que han fet el recorregut entre l'església de Sant Llorenç i la plaça Sant Joan. És una de les activitats més peculiars de la festa del Carnestoltes a la capital del Segrià. Flamencs, paradisos fiscals, Disney, la platja de Lleida, la injustícia o les 'fake news', són alguns dels motius que han escollit els participants per ambientar els seus llits. Durant el recorregut, els equips han hagut de superar una sèrie de proves. La cursa és cronometrada però també es puntuen aspectes com ara l'originalitat del llit i de les disfresses, a més del disseny de l'andròmina. La Cursa de Llits és, juntament amb la Rua de dissabte, una de les activitats més esperades i esbojarrades del carnaval a Lleida perquè el principal objectiu és passar-bo d'allò més bé. En aquesta edició, han estat dotze els equips que hi ha pres part, que han dedicat les seves andròmines a motius tan diversos com ara Disney, flamencs, cowboys, les 'fake news', la suposada platja de Lleida, els paradisos fiscals, la problemàtica sobre el transport de viatgers entre el sector del taxi i les VTC o la "injustícia", fent en aquest cas una clara al·lusió al judici als líders independentistes. De forma esglaonada, els participants de la prova han arrencat de davant l'església de Sant Llorenç, quan Pau Pi, acompanyat de la tinenta d'alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, els han donat la sortida. Han continuat el recorregut pels carrers dels Descalços i Lluís Besa, la plaça de Sant Antoni Maria Claret, els carrers de la Palma i l'Almodí Vell, la plaça de la Catedral, el carrer de la Vila de Foix, l'avinguda de Blondel, el pati de les Comèdies, el carrer Major, la plaça de la Paeria, fins arribar a la plaça de Sant Joan. Pel camí, els participants han hagut de superar algunes proves, alguns amb més problemes que altres. Nombrosos lleidatans s'han aplegat durant tot el recorregut seguir la cursa. El premi per al llit guanyador consisteix en un viatge per a quatre persones. La Cursa de Llits, coordinada pels Castellers de Lleida, és, juntament amb la Rua de dissabte, una de les activitats més esperades i esbojarrades del carnaval a Lleida. Els actes es reprendran dimecres per posar el punt final al Carnestoltes amb la vetlla de les despulles de Pau Pi, el seguici fúnebre i el tradicional enterro de la Sardina.	L'esbojarrada Cursa dels Llits de Lleida reuneix una dotzena d'andròmines
La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Neus Munté, ha carregat aquest divendres contra l'executiu espanyol i el seu ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per establir un nou impost a les begudes ensucrades que invalidaria el que preveuen els pressupostos catalans, i amb el que l'Estat preveu recaptar 200 MEUR. Munté ha valorat "molt negativament" aquest nou tribut, sobretot perquè, com ja va passar amb el de dipòsits bancaris, anul·laria les intencions de la Generalitat d'instaurar aquest impost com tenia anunciat. "Quan el Govern va anunciar que hi treballava, el PP va qualificar el tribut d'exòtic, i ara grava les begudes ensucrades perquè vol impedir que ho pugui fer la Generalitat i no vol deixar espai fiscal a Catalunya per ocupar-ho tot ell", ha sentenciat la portaveu. De la mateixa manera, Neus Munté ha volgut retreure al govern espanyol que hagi anunciat aquest nou tribut i que preveu ingressar un total de 7.500 MEUR amb les modificacions fiscals que aquest divendres el Consell de Ministres ha posat en marxa. "En campanya electoral, el PP prometia que no s'apujarien els impostos sinó que, al contrari, s'abaixarien. Però, un cop al poder, novament descobrim que pretenen incrementar els impostos i incorporar el de begudes ensucrades", ha criticat la portaveu, en ser preguntada per la qüestió en la roda de premsa posterior a la reunió entre Enric Millo i Carles Puigdemont. I és que, tal i com s'ha explicat després del Consell de Ministres, la majoria d’aquesta recaptació anunciada per Montoro vindrà de les noves mesures sobre l’impost de societats amb un impacte de 4.600 MEUR, i altres tributs que es modifiquen com els especials al tabac i l’alcohol.	El Govern acusa Montoro de "no deixar espai fiscal" a Catalunya per l'impost a les begudes ensucrades
Barcelona en Comú tornaria a guanyar les eleccions a la capital catalana amb un 16,2% dels vots, seguida d’ERC amb un 12,4%. Ho recull el baròmetre municipal presentat aquest dilluns, el qual constata que els republicans perden la primera posició obtinguda al sondeig del mes de desembre. En concret, el partit d’Alfred Bosch perd quatre punts respecte l’últim baròmetre, mentre que la formació d’Ada Colau passa del 16,3% al 16,2%. Pel que fa a la resta de forces, el tercer partit més votat si ara se celebressin eleccions seria el PSC, amb un 6,1% dels vots (-3,2%), seguit del PDeCAT amb el 5,6% (-0,2%) i de Ciutadans amb el 5,2% (-1,2%). Finalment, la CUP manté el 3,6% de la intenció de vot ja assolit al darrer baròmetre i el PP obté un 0,6% (-0,4%), mentre que un 35% dels veïns afirma que no sabria a qui votar si ara es celebressin eleccions. D’altra banda, el sondeig recull que un 55% dels barcelonins creu que la gestió d’Ada Colau al capdavant de l’ajuntament és bona o molt bona.	Colau tornaria a guanyar les eleccions a Barcelona i ERC quedaria en segona posició, segons el baròmetre municipal
La companyia farmacèutica Grifols ampliarà les seves instal·lacions productives al Vallès Oriental amb 48.716 metres quadrats d’una parcel·la que ha adquirit al terme municipal de Lliça de Vall, al costat del Polígon Llevant Industrial de Parets del Vallès on ja hi té una planta de producció. La compra, anunciada per la multinacional aquest divendres, forma part del pla d’inversions del grup per al període 2016-2020 que està dotat amb 1.200 milions d’euros. Segons un comunicat de Grifols, amb aquesta operació “la companyia vol garantir la seva capacitat de creixement futur” i assegurar-se “a llarg termini” que disposa d’espai suficient per ampliar les seves instal·lacions industrials. La previsió de la companyia és començar a urbanitzar els nous terrenys entre els anys 2018 i 2019. Grífols funciona des de fa més de 75 anys i està especialitzada en tractaments terapèutics amb proteïnes plasmàtiques, tecnologia per al diagnòstic clínic i farmacologia per a ús hospitalari. Té la seu central a Barcelona i presència a més de 100 països. És una de les companyies líders en la producció de medicaments derivats del plasma i en l’obtenció del plasma, amb 160 centres de donació als Estats Units. L’any 2015 les vendes del grup Grifols van superar els 3.934 milions. Hi treballen, arreu del món, unes 14.700 persones.	Grifols ampliarà les seves instal·lacions productives amb 48.716 metres quadrats més a Lliçà de Vall
L'Audiència de Lleida ha ordenat que declarin com a investigats cinc agents més de la policia espanyola per l'agressió a un veí de Lleida que va patir un atac de cor durant les càrregues policials per l'1-O al col·legi electoral de la Mariola, tal com ha avançat el diari Segre. Segons ha explicat l'advocada de la família de la víctima, Anna Llauradó, a l'ACN, l'Audiència ha rebutjat els recursos presentats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat que pretenien evitar aquestes declaracions. Està pendent doncs que el jutjat d'instrucció 4 de Lleida citi tots cinc a declarar. De moment, dimecres declararà el sisè policia investigat, a qui la víctima, Enric Sirvent va identificar com l'autor d'haver-li propinat diverses puntades. En total hi ha sis policies investigats per l'agressió a Enric Sirvent, que va morir l'abril d'aquest 2020 a causa del coronavirus. Sirvent va declarar en fase d'instrucció dimecres 20 de febrer de 2019 pels fets de l'1-O i va reconèixer dos dels agents que el van agredir. Un d'ells declararà aquest dimecres a les 11 del matí. El centre cívic de la Mariola va ser un dels centres de votació on es van produir càrregues policials l'1-O i va ser on Sirvent va patir un atac de cor i va haver de ser traslladat a l'hospital. La víctima va patir trencament de costelles, contusions i hematomes diversos. Els advocats de la família de la víctima acusen els policies de lesions i d'omissió del deure de socors ja que, asseguren, "ni van atendre ni van permetre atendre" Enric Sirvent quan va patir una aturada cardiorespiratòria.	Investigats cinc policies més per l'agressió al veí de Lleida que va patir un atac de cor durant les càrregues de l'1-O
Valls s'ha proposat estrenar d'aquí a tres anys l'orgue sense moble més alt d'Europa. Tindrà 15 metres i prop de 1.300 tubs. També tindrà tres grans torres inspirades en el campanar de Sant Joan i les dues colles dels Xiquets de Valls. El disseny del mestre orguener Gerhard Grenzing recull sonoritats barroques i romàntiques i incorpora com a singularitat un registre de gralla. La comissió ciutadana per a la recuperació de l'orgue de Valls ha presentat aquest divendres el projecte en un acte al Teatre Principal que ha servit per obrir la campanya de mecenatge amb l'horitzó posat a les Decennals de 2021. La iniciativa l'impulsa una comissió ciutadana formada per entitats, associacions i agents culturals i musicals (corals, escoles de música i l'Associació Amics de la Música), juntament amb la Parròquia de Sant Joan, la Fundació Ciutat de Valls i els Vallencs de Fora Vila, amb el suport de l'Ajuntament i de la Diputació de Tarragona. Aquesta comissió s'ha marcat com objectiu que l'orgue serveixi a la ciutat en l'activitat cultural, musical i litúrgica, així com en l'ensenyament d'aquest instrument especialment valuós per la cultura i el patrimoni locals.	Valls estrenarà l'orgue sense moble més alt d'Europa amb prop de quinze metres
L'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha habilitat el gimnàs del centre amb llits per acollir malalts amb coronavirus en cas que sigui necessari. Els hospitals de Lleida també compten amb la possibilitat de derivar pacients lleus a centres sanitaris privats i a hotels i de moment ja s'han derivat alguns malalts des de l'Hospital Arnau de Vilanova i el Santa Maria cap a clíniques privades com la Perpetuo Socorro o la Montserrat, totes dues a la capital del Segrià. A més, hotels com el Nastasi s'han ofert per acollir pacients amb covid-19 i Salut ho està estudiant. La demarcació de Lleida ja compta amb més de 300 casos positius confirmats de coronavirus i vint morts.	L'Hospital Arnau de Lleida habilita el gimnàs amb llits per a malalts amb coronavirus
Més de 200 alumnes dels instituts Màrius Torres, Joan Oró i Samuel Gili Gaya de Lleida, s'han manifestat aquest dimecres al Camp Escolar per rebutjar les paraules d'un professor de filosofia del Gili Gaya que durant la seva classe de dilluns hauria qualificat d'"antinaturals" les relacions entre persones del mateix sexe. La directora de l'institut, Carme Panadès, ha assegurat que des del claustre es defensa la tolerància zero a l'homofòbia i entén la reacció dels alumnes, la majoria dels quals van abandonar l'aula per mostrar el seu desacord amb aquestes paraules. Panadès ha explicat que tant ella com el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, han parlat amb el professor i que aquest els ha assegurat que escriurà una carta als alumnes demanant-los perdó perquè no volia ofendre ningú. El mestre no ha assistit aquest dimecres a l'institut perquè, segons Panadès, pateix del cor i estava molt afectat pels fets. Té 64 anys, fa més de quaranta que exerceix de mestre i segons la directora, mai havia rebut queixes d'ell en aquest sentit. Alguns alumnes, però, han explicat que el mestre alguna vegada havia fet comentaris que ells consideraven masclistes. (S'afegeix valoració d'Ensenyament) El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de Secundària de Lleida també ha participat a la concentració, durant la qual s'ha llegit un manifest en què s'ha qualificat les paraules del professor de filosofia de "pròpies de segles passats". Consideren que aquests comentaris són "intolerables" dins les aules, "irrespectuosos" i que vulneren els drets i la llibertat de les persones. La concentració també ha comptat amb pancartes, banderes, missatges i gestos contra la LGTBIfòbia i a favor de l'amor lliure. El representant de l'alumnat del Consell Escolar, Josep Màrius Faideia, ha reivindicat que cal rebutjar actituds homòfobes i ha qualificat de "molt greu" el que ha succeït. Faideia ha explicat que el mestre va dir que l'amor entre dues persones del mateix sexe era amistat, no amor i també que les persones homosexuals eren "antinaturals". En el mateix sentit s'ha referit l'alumna de quart d'ESO que estava a classe en el moment del fets, Berta Puig. Ha explicat que el professor va dir que l'amor entre era un home i una dona i que l'homosexualitat era una patologia, "una malaltia". "Vam decidir que no volíem escoltar això. Un dels alumnes es va aixecar per marxar de la classe i el professor li va dir que el suspendria. D'altres vam fer el mateix i vam sortir de l'aula". La representant del SEPC a Lleida, Mar Vicente, demana que el professor retiri l'amenaça de suspendre els alumnes que van marxar de classe i demani perdó. Per la seva banda, la directora de l'IES Samuel Gili Gaya, Carme Panadès, ha explicat que el professor farà un comunicat de disculpa als alumnes perquè "no tenia intenció d'ofendre ningú" i que li va reconèixer que "no hauria d'haver fet aquest comentari". "Nosaltres intentem educar en el respecte, la tolerància i la igualtat i els alumnes han reaccionat perquè cada vegada hi ha més sensibilitat", ha dit. Panadès ha afegit que es va avisar a Ensenyament, que ha enviat un inspector per analitzar els fets i que per tant, l'assumpte està en mans del departament. Ensenyament reprova les paraules del professor i espera que demani perdó als alumnes El departament d'Ensenyament ha reprovat les paraules del professor de filosofia i ha considerat encertada la reacció dels alumnes que demostra que als centres s'educa amb sentit crític. Expliquen que el director dels serveis territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, va parlar dimarts personalment amb el mestre, que va lamentar la situació, es va disculpar i va assegurar que ell respecta tots els col·lectius. Des del departament lamenten la situació "no desitjable" i informen que dos mediadors han anat aquest dimecres al matí al centre per fer tasques de mediació. Esperen que quan el professor s'incorpori es disculpi amb els alumnes per poder tornar a la normalitat. Si la mediació funciona, Ensenyament descarta obrir cap expedient al mestre.	ACTUALIZACIÓ:Més de 200 alumnes es manifesten contra les paraules homòfobes d'un mestre de filosofia d'un institut de Lleida
El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha demanat al president del Parlament, Roger Torrent, que desconvoqui el ple d'investidura en segona volta de demà a les 11:30 hores. Després que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi enviat a la presó, de nou, al candidat, Jordi Turull, així com a Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Carme Forcadell, Carrizosa ha atès la premsa als faristols del Parlament per informar que Cs entrarà a registre demà a les 9:00 una petició perquè Torrent desconvoqui la sessió. El portaveu de Cs, a més, exigeix que Torrent proposi "ja" un candidat sense "greus càrregues judicials". A més, Carrizosa ha dit que el seu partit respecta la decisió de Llarena: "Els actes dels processats van ser d'extrema gravetat".	Cs demana a Torrent que desconvoqui el ple i que proposi "ja" un candidat sense "greus càrregues judicials"
El Director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font Mañez, ha estat elegit aquest dimarts al matí com a nou president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). La seu de la Cambra de Comerç ha acollit l’Assemblea General Extraordinària de l’entitat, on els representants de les empreses del sector químic tarragoní han escollit Font per encapçalar la Junta Directiva de l’Associació. El màxim responsable de Repsol a Tarragona substitueix en el càrrec Kepa Díaz de Mendíbil, de Dow Chemical.	Josep Francesc Font, elegit president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona
Fa un any, l'aleshores president Carles Puigdemont i part del seu govern s'exilien a Bèlgica. Tot i un primer intent de la jutgessa Carmen Lamela a l'Audiència Nacional per extradir-los, el jutge Pablo Llarena retira les euroordres dictades per por que la justícia belga les tombi i n’emet de noves coincidint amb un viatge de Puigdemont a Finlàndia a finals de març. L'expresident és detingut a Alemanya i passa dues setmanes a la presó. Després de quatre mesos al país germànic, el tribunal d'Schleswig-Holstein rebutja definitivament la rebel·lió i Llarena retira per segona vegada les euroordres. El retorn de Puigdemont a Bèlgica reactiva la posada en marxa del Consell de la República, tot i que els advocats de l’expresident i la resta d’exconsellers no descarten haver de lluitar contra una tercera euroordre en qualsevol moment. L'ACN revisa els primers 12 mesos del nou exili català a Europa. La UE i diversos països rebutgen la DI 27 d’octubre: El Parlament declara la República catalana independent. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, demana a Espanya que "afavoreixi la força dels arguments, i no l'argument de la força" i diu que per a la UE "no canvia res" i que l'Estat és el seu "interlocutor". El president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, diu que "ningú a la UE reconeixerà" la declaració d'independència. França, Itàlia, Noruega, el Regne Unit, Estònia, Alemanya o Xipre diuen que no reconeixen la independència de Catalunya. Una part del govern Puigdemont s’exilia a Bèlgica 28-29 d’octubre: Els membres del Govern fan una reunió per parlar de l'estratègia a seguir un cop declarada la independència i acorden que, a títol personal, decidiran si seguir a Catalunya o marxar a l'estranger. 30 d’octubre: El vicepresident Oriol Junqueras assisteix a la reunió de la permanent nacional d'ERC a la seu del partit mentre s’especula sobre són Puigdemont i alguns dels membres del Govern. ‘El Periódico’ publica que el president i alguns dels consellers són a Brussel·les. 31 d’octubre: Puigdemont reapareix públicament al Press Club Brussels, en una sala plena a vessar i amb una expectació internacional màxima. L'acompanyen els consellers Toni Comín, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret. 1 de novembre: En un comunicat el govern "legítim" confirma que una part de l'executiu anirà a declarar a Madrid i l'altre es quedarà a la capital belga per emplaçar Europa a buscar una solució dialogada al conflicte. 2 de novembre: Puigdemont, Ponsatí, Serret, Comín i Puig es queden a Brussel·les i no van a l’Audiència Nacional. Els consellers Joaquim Forn, Dolors Bassa i Meritxell Borràs sí que viatgen a Madrid. La fiscalia espanyola demana que s'emeti una ordre europea de detenció contra Puigdemont i els quatre consellers que s'han quedat a Bèlgica. Tots el que han anat a la capital espanyola entren a presó. Emissió de la primera euroordre 3 de novembre: Bèlgica rep l'ordre de detenció europea contra Puigdemont emesa per la jutge Lamela i diu que l'examinarà en els propers dies. Mentrestant, la Comissió Europea diu que no té "res" a dir sobre l'empresonament dels consellers i respecta la "independència judicial". 5 de novembre: La fiscalia general belga remet les euroordres al fiscal de Brussel·les. Puigdemont i els quatre consellers es lliuren a la policia i declaren davant del jutge durant hores. A mitjanit, queden en llibertat provisional amb mesures cautelars: no poden sortir de Bèlgica sense permís i han de fixar una residència al país. Viatge dels alcaldes a Brussel·les 7 de novembre: Prop de 200 alcaldes protesten davant de les institucions europees i fan un gran acte al centre d’arts Bozar amb Puigdemont i la resta de consellers cessats. 10-11 de novembre: Primera entrevista en vídeo de Puigdemont a un mitjà català. Puigdemont diu a l'ACN que està "disposat" a encapçalar la llista unitària de l'agrupació d'electors per "deure moral" i que si el 21-D hi ha "majoria clara de vots i escons" per la independència és "imperatiu que es respecti". 17 de novembre: Primera audiència sobre l'extradició de Puigdemont i la resta de consellers cessats. El jutge belga torna a citar-los pel 4 de desembre. Acte de campanya de JXCat a Bruges 25 de novembre: Junts per Catalunya (JxCat) presenta la seva candidatura per les eleccions del 21-D en un acte a Bèlgica. Puigdemont l'encapaçala, i Puig i Ponsatí també hi participen. 29 de novembre: Es presenta a l’Eurocambra la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya. 4 de desembre: El jutge belga fixa la seva decisió sobre l’extradició pel 14 de desembre. Retirada de l’euroordre 5 de desembre: El jutge Pablo Llarena desactiva l’euroordre emesa per Lamela. Bèlgica aixeca les mesures cautelars imposades al president i els consellers cessats. ‘Desperta, Europa’: Una gran manifestació de catalans omple Brussel·les 7 de desembre: Unes 45.000 persones participen a la multitudinària manifestació ‘Desperta, Europa’ convocada per l’ANC i Òmnium a Brussel·les. L’independentisme manté la majoria el 21-D 21 de desembre: Puigdemont i els quatre consellers cessats a Brussel·les segueixen plegats la nit electoral. Puigdemont reivindica, un cop anunciats els resultats, que "el govern legítim ha de tornar al Palau i s'han d'alliberar els presos". 22 de desembre: Puigdemont ofereix a Rajoy una reunió fora de l'estat espanyol "sense condicions" per abordar una "nova etapa política". Primer viatge fora de Bèlgica 22 de gener: Puigdemont participa en una conferència a Dinamarca però el jutge Pablo Llarena descarta emetre una euroordre. 24 de gener: El govern espanyol tanca la delegació del Govern a Brussel·les fins a "nova ordre" i Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent, es veuen forçats a reunir-se en una localització alternativa. Investidura frustrada de Puigdemont 30 de gener: S'ajorna el ple d’investidura del president Puigdemont al Parlament. El mateix dia, el president destituït suspèn la seva participació en un acte de l'N-VA a Lovaina i admet que "són dies complicats". Comín diu que "materialitzar el resultat del 21-D és que s'investeixi Puigdemont". L'endemà, el programa d’Ana Rosa de Telecinco publica una conversa privada entre Puigdemont i Comín filmada en aquell acte en què el primer admet: "El pla de Moncloa triomfa. Això s'ha acabat. Els nostres ens han sacrificat, almenys a mi". 20 de febrer: L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel marxa a l'exili i s'instal·la a Suïssa. El govern suís assegura que no admet extradicions per "crims polítics". Petició individual contra Espanya, a l’ONU 1 de març: Petició individual de Carles Puigdemont contra Espanya al Comitè de Drets Humans de l’ONU per la violació de la Declaració Universal dels Drets Humans i el Conveni Internacional pels drets civils i polítics. Viatge a Suïssa i trobada amb Gabriel 18-21de març: Puigdemont participa al Festival de Cinema i Fòrum de DDHH de Ginebra davant d’unes 900 persones. Durant el seu viatge també visita les Nacions Unides i es reuneix amb Anna Gabriel. Segona euroordre durant l’estada a Finlàndia 22-23 de març: Puigdemont visita el parlament de Finlàndia, a Hèlsinki. Davant la imminent emissió d’una segona euroordre opta per avançar la seva tornada cap a Bèlgica amb cotxe. Divendres 23 de març: Pablo Llarena ordena el reingrés a presó de Jordi Turull, en aquells moments candidat a la presidència, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, marxa a l’exili i s'instal·la a Suïssa. El Suprem dicta noves ordres europees i internacionals de detenció contra Puigdemont, Rovira, Serret, Comín, Puig i Ponsatí. 24 de març: La policia finlandesa confirma que ha rebut una petició per extradir Puigdemont però admet que no sap on és Puigdemont. Detenció de Puigdemont a Alemanya 25 de març: El cotxe de Puigdemont és interceptat a Alemanya i l'expresident és detingut. Ingressa a la presó de Neumünster, on passarà 12 dies. 27 de març: L'ONU admet a tràmit la demanda de Puigdemont per protegir els seus drets polítics. 28 de març: Ponsatí s'entrega a la policia d'Escòcia i declara davant del jutge. 29 de març: Puigdemont i Comín es querellen contra el programa d'Ana Rosa per la publicació dels seus missatges privats 3 d’abril: La fiscalia alemanya demana que es tramiti l'extradició de Puigdemont per "alta traïció" i "malversació". La justícia alemanya descarta la rebel·lió 5 d’abril: El Tribunal alemany d’Schleswig-Holstein ordena la llibertat de Puigdemont sota fiança i descarta el delicte de rebel·lió per manca de violència. Hores després, el jutge belga deixa en llibertat sense fiança Comín, Serret i Puig. Bèlgica investiga el geolocalitzador al cotxe de Puigdemont a través de la fiscalia del Brabant Való. Puigdemont surt de Neumünster 6 d’abril: La fiscalia d'Schleswig-Holstein rep els 75.000 euros de la fiança i Puigdemont surt de la presó. En sortir, l'expresident diu: "És una vergonya per Europa que hi hagi presos polítics". El mateix dia, el relator especial de l'ONU per a la llibertat d'expressió insta Espanya a retirar les acusacions de rebel·lió. David Kaye es mostra “preocupat” per l’ús d’aquests càrrecs quan “no involucren violència” i demana a l’Estat trobar “eines de diàleg i reconciliació”. 7 d’abril: Puigdemont fixa la seva residència a Berlín mentre segueix el procés judicial a Alemanya. En la seva primera roda de premsa des d'allà, reclama a l’Estat que deixi treballar el Parlament. 13 de maig: Quim Torra és investit president. Dos dies després es reuneix a Berlín amb Puigdemont. Bèlgica rebutja l’extradició de Comín, Serret i Puig 16 de maig: Bèlgica rebutja l'extradició de Comín, Serret i Puig per "irregularitats" en l'euroordre. L'endemà, Llarena diu a Alemanya que l'euroordre està ben tramitada i reclama "evitar els errors d'interpretació" de Bèlgica. 1 de juny: La fiscalia alemanya demana l’extradició de Puigdemont per rebel·lió i malversació. Demanda contra Llarena a Bèlgica 5 de juny: Puigdemont i els consellers destituïts a l'estranger demanden Llarena a Bèlgica i reclamen al Suprem la seva recusació. La justícia cita el magistrat del Suprem el 4 de setembre. Llarena no admet la recusació per "frau processal". El mateix dia, les conselleres Alba Vergés, Laura Borràs i Teresa Jordà agafen el relleu dels consellers "exiliats" a la delegació del Govern a Brussel·les. 26 de juny: Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica, és nomenada delegada del Govern davant la UE. El tribunal alemany accepta l’extradició de Puigdemont per malversació 12 de juliol: El tribunal alemany accepta extradir Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons públics però descarta fer-ho per rebel·lió. 19 de juliol: El Tribunal Suprem decideix retirar en bloc les euroordres contra l'expresident Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. 20 de juliol: La fiscalia d'Schleswig-Hosltein anuncia la fi del procés d'extradició contra Puigdemont i la justícia alemanya aixeca les cautelars. Tres dies més tard la justícia escocesa fa el mateix amb Ponsatí. Retorn de Puigdemont a Waterloo després de 4 mesos a Alemanya 28 de juliol: L’expresident Puigdemont aterra a Brussel·les. Puigdemont reprèn les seves activitats polítiques amb una reunió amb el president Quim Torra, una delegació de consellers de l'actual govern, la delegada Meritxell Serret i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí a la delegació del govern davant de la UE, on entra per primera vegada des que va marxar de Catalunya. En un discurs des del balcó de la 'Casa de la República', a Waterloo, a la tarda, Puigdemont diu que "no és qüestió de com de llarg, curt, fàcil o complex és el camí, sinó que hi ha camí, i té un final bo". L’Estat fa front a la demanda contra Llarena a Bèlgica 4 de setembre: La justícia belga ajorna fins al 25 de setembre la vista preliminar per la demanda contra Llarena. L'advocat de Llarena, Hakim Boularbah, demana que el cas sigui analitzat per tres jutges, i no només un, tenint en compte la seva magnitud. 25 de setembre: La defensa de Llarena demana que Bèlgica dictamini si és competent per jutjar el magistrat espanyol abans d'entrar en el fons de la demanda contra ell. La fiscalia espanyola arxiva la investigació contra els alcaldes independentistes que van anar a Brussel·les el novembre. Conflicte diplomàtic entre Espanya i Flandes 16 d’octubre: Borrell retira l'estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya. El ministre d'Exteriors espanyol es queixa de les declaracions "inacceptables i impròpies" del president del parlament flamenc. Data de constitució formal del Consell de la República 22 d’octubre: Després d’una reunió a Waterloo amb presència dels partits independentistes -a excepció de la CUP-, l’ANC i Òmnium, Quim Torra, Carles Puigdemont i Toni Comín anuncien que el Consell de la República es presentarà oficialment el 30 d'octubre al Palau de la Generalitat.	CRONOLOGIA: Un any d'exili: la internacionalització del procés i el xoc de la justícia espanyola amb Europa
El Ministeri de Salut andorrà ha confirmat aquest divendres dos casos de nens afectats per enterovirus. Els dos nens, de 2 i 3 anys, han estat tractats a l'hospital i ja han estat donats d'alta, amb seguiment ambulatori, segons el Ministeri. Un dels casos presentava un quadre de meningoencefalitis i l'altre, un diagnòstic d'atàxia. Segons el protocol, en el primer cas és obligatori informar-ne a les autoritats sanitàries i en el segon cas, que és una afecció més comuna, no cal comunicar-ho obligatòriament.	Andorra confirma dos casos de nens afectats per enterovirus
La policia espanyola ha detingut aquest dimecres a la matinada dos presumptes jihadistes a Barcelona que formaven part d'una cèl.lula organitzada a les ordres d'Estat Islàmic, segons ha informat el Ministeri de l'Interior. En l'operació, s'han arrestat tres persones més a Melilla, a Brussel.les i a Wuppertal, a Alemanya. Segons el Ministeri, els cinc presumptes membres de DAESH, actuaven a través de diversos canals a Internet i confluïen en una pàgina de Favebook denominada "Islam en español", que compta amb 32.500 seguidors. Segons el Ministeri, el grup tenia com a objectiu incitar a cometre atemptats, posar en pràctica la tàctica coneguda com el terror informatiu, seleccionar els radicals per adoctrinar-los i servir com a aparell de propaganda, entre d'altres. L'operació continua oberta. D'altra banda, a la pàgina de Facebook s'intercalaven missatges radicals -majoritàriament en castellà- enaltint els combatents jihadistes i els atemptats del DAESH amb missatges religiosos. L'operació segueix oberta i s'està duent a terme sota la tutela del Jutjat d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional.	Detinguts a Barcelona dos presumptes membres d'una cèl·lula jihadista a les ordres d'Estat Islàmic
L'obra 'Leda atòmica' de Salvador Dalí ha viatjat de manera excepcional al CaixaForum de Sevilla. A 'Confessions inconfessables', el geni de Figueres ja explicava la por que va experimentar quan es va assabentar de les explosions atòmiques de l'agost de 1945 al Japó, uns episodis que van influir més tard en la seva obra. L'exposició 'Dalí atòmic' analitza l'oli 'Leda atòmica', que ses pot veure sol en una sala circular amb cortines de vellut, imitant la ubicació original a la Sala del Tresor del Teatre Museu Dalí de Figueres. La comissària, Carme Ruiz, ha explicat que l'obra és un punt d'inflexió en la trajectòria de Salvador Dalí i representa la incorporació de la ciència i la física al seu imaginari genuïnament surrealista. Una trentena més de peces originals ajuden a explicar la història que s'amaga darrere del quadre. L'exposició es podrà veure al Caixaforum de Sevilla des d'aquest dimecres fins el 3 de febrer. Les bombes atòmiques que l'any 1945 van caure a Hiroshima i Nagasaki van impactar en Salvador Dalí de tal manera que van acabar influenciant la seva obra. La comissària de l'exposició 'Dalí Atòmic', Carme Ruiz, ha explicat aquest dimarts des del Caixaforum de Sevilla que, a partir d'aquell moment, el geni va començar a investigar i estudiar els àtoms. El 1947 Dalí mostra per primera vegada en públic l'obra 'Leda atómica', que no està acabada amb la voluntat que sigui "una gran obra mestra". Ruiz ha assenyalat que Salvador Dalí vol mostrar al públic la seva tècnica pictòrica que es plasma en un manual, "a la manera dels tractats renaixentistes", que expliquen als joves artistes "què han de fer per ser uns bons pintors i excel·lir en aquest camp". Des d'aquest punt de vista, la Leda de Dalí n'és l'exponent. Del quadre, en destaca que tots els elements es troben en suspensió. De fet, si els elements fossin un àtom, ha explicat Ruiz, també flotarien. "Cap element en toca cap altre", ha assenyalat la comissària . Tot i que se sap que el quadre es va pintar a Monterrey (Califòrnia), la Ruiz ha explicat que el paisatge pot recordar a la Costa Brava catalana. Un altre dels elements que destaquen és un llibre vermell que es creu que pot ser com un tribut a Matila Ghyka, el matemàtic que el va ajudar a desenvolupar i traslladar el concepte d'harmonia al seu treball. Carme Ruiz ha destacat que a 'Leda atòmica' es recullen tots els elements que interessaven en aquell moment a Dalí. La ciència, i la física atòmica en particular, però també el moviment del Renaixement i la seva musa, Gala, que apareix al bell mig de l'obra. Segons la comissària, en el conjunt de la seva trajectòria, la pintura de 'Leda atòmica' representa la transició entre les anomenades època atòmica i l'etapa mística nuclear, en què passa a abraçar la física atòmica –el futur-, però a la vegada retorna la mirada cap al Renaixement –el passat-. Concretament, el passat es representa en el tema triat, el mite de Leda i el cigne, però també per l'ús de la perspectiva àuria i les composicions armòniques, que a partir de llavors, i gràcies a les investigacions del seu amic i matemàtic Matila Ghyka, pot traslladar als seus quadres. Un recorregut per la biografia, el procés creatiu, Gala i la física nuclear Carme Ruiz ha explicat que l'exposició es divideix en quatre grans àmbits. Primer es contextualitza històricament l'obra i s'aporten dades biogràfiques de Dalí. "Ens remuntem al passat perquè volem explicar que Dalí ja era algú conegut als Estats Units i estava molt relacionat amb la cultura de masses", ha assenyalat. Un segon àmbit, amb fotografies, documents i esbossos, entre d'altres, intenta explicar on pinta el quadre, com ho fa i quan. En una altra secció de l'exposició, es desgranen els diferents temes del quadre amb Gala com a tema central, però a la vegada també es parla de mitologia. El recorregut, abans d'arribar a una projecció final, passa per la vessant més científica de l'exposició i l'interès de Salvador Dalí per la física nuclear. En alguns dels treballs que es mostren, es pot veure algunes de les proves que Dalí va fer situant la figura de Gala amb proporció àuria perquè tota la pintura quedés en harmonia. Un nou format d'exposicions La directora general adjunta de la Fundació Bancària 'la Caixa', Elisa Durán, ha destacat que amb aquesta exposició, Caixaforum inaugura un no format d'exposició en què, a partir d'una obra capital, com és 'Leda Atòmica', s'han creat interrelacions amb altres obres i, a partir de les quals, també es pot entendre la principal. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, ha afegit que la tria d'aquesta obra també ha estat perquè va molt bé per entendre el procés de creació de Dalí. El projecte ha estat fruit de la col·laboració entre l’Obra Social 'la Caixa' i la Fundació Dalí. Després de Sevilla, l'exposició es podrà veure al Caixaforum de Saragossa.	'Leda atòmica' centra una exposició que explica el moment en què Dalí incorpora la ciència i la física a la seva obra
El programa 'Reempresa' ha evitat el tancament de 113 empreses de les comarques gironines, que han generat una inversió induïda de 4,5 MEUR. El projecte, que s'està implementant a la demarcació des de l'any 2013, posa en contacte empresaris que volen vendre el seu negoci amb emprenedors disposats a comprar-lo. Des que es va posar en marxa, el Centre de Reempresa de Catalunya ja ha atès, només en aquesta zona, més de 475 empreses cedents i 734 emprenedores interessades a agafar el relleu. L'Ajuntament de Banyoles s'ha afegit ara a la iniciativa, que s'oferirà a tota la comarca del Pla de l'Estany. Ho farà a través d'un punt ubicat al Banyoles Espai Empresa, on tècnics especialitzats assessoraran a les persones interessades. El programa 'Reempresa' es va engegar per garantir la continuïtat d'aquelles empreses viables que, sigui per un motiu o altre, podien veure's abocades a la liquidació. Bé fos perquè el propietari es jubila bé fos perquè l'amo marxava a viure a un altre lloc o -fins i tot- per desavinences entre socis. A les comarques gironines, aquesta iniciativa impulsada per la CECOT i en col·laboració amb la Diputació de Girona, va arribar l'any 2013. Des d'aleshores, s'ha anat implementant a la demarcació. En total, el Centre Reempresa de Catalunya a atès, només a les comarques gironines, més de 475 empreses cedents i 734 persones emprenedores interessades a prendre el relleu. Això ha permès 'salvar' un total de 113 empreses, que han generat una inversió induïda de més de 4,5 MEUR. Per àmbits, aquesta xifra es tradueix en un 32% d'empreses dedicades a l'hostaleria, un 31% del sector del comerç i un 30% del sector serveis. El 7% restant s'ha centrat en empreses industrials i de la construcció, entre d'altres. A la iniciativa s'hi han anat sumant progressivament diverses poblacions. Entre elles, Girona. Ara, l'Ajuntament de Banyoles s'hi ha adherit i posarà en marxa un punt de servei que oferirà assessorament a tota la comarca. S'ubicarà al Banyoles Espai Empresa, del barri de la Vila Olímpica. El consistori fa temps que treballa en l'àmbit de l'emprenedoria. Des del 2009 ha hagut a obrir 280 negocis, 35 dels quals s'han concentrat en aquest darrer any. Durant el 2016, a més, han acompanyat a nou emprenedors en el traspàs del seu negoci. Un mercat de "compravenda" d'empreses El 'Reempresa' és un mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya. Es tracta d'un model d'emprenedoria i creixement empresarial segons el qual un emprenedor assumeix la gestió d'una empresa ja existent i la salva del tancament. La iniciativa compta amb un centre que ofereix assessorament i formació a tots dos col·lectius (tant a les empreses cedents com als nous empresaris). El projecte, a més, té la col·laboració de Caixabank. L’entitat ofereix als emprenedors un equip de gestors especialitzats que els assessoren i ofereixen productes a mida de les seves necessitats.	El programa 'Reempresa' evita el tancament de 113 negocis a les comarques gironines
Els economistes asseguren que la fiscalitat immobiliària és "excessiva" i provoca un encariment de l'habitatge. De fet, el 17% del preu d'un immoble correspon als impostos, segons el 'Manual pràctic de fiscalitat de la propietat immobiliària', editat per la Cambra de Propietat Urbana. En l'acte de presentació de l'informe, el president del Consell General d'Economistes, Valentín Pich, ha assegurat que actualment existeix una "sobreimposició" als habitatges i fa que un mateix bé sigui objecte de gravamen per diversos tributs. A més, el sector ha reclamat una política d'habitatge a llarg termini, dotada pressupostàriament, i una aposta per la rehabilitació urbana per "allargar la vida útil" dels habitatges i fomentar l'ocupació en el sector. L'autor del manual, Jaume Menéndez, ha assegurat que la fiscalitat immobiliària incorpora un "impost a la inflació com a element subjacent". Menéndez ha explicat que l'última reforma sobre l'impost de la renda va provocar l'eliminació dels coeficients de correcció monetària, que pretenien tenir en compte la inflació. D'aquesta manera, la plusvàlua resultant de la transmissió d'un bé subjecte a tributació ja no és "exclusivament real", sinó que té en compte el valor monetari. El president de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols, ha assegurat que les modificacions en matèria de fiscalitat tenen com a "únic" objectiu incrementar la recaptació, "sense tenir en compte", les incidències en els mercats, l'assignació de recursos o la mateixa equitat fiscal. Ràfols ha recordat que la majoria de la població de l'Estat viu en un habitatge de propietat i ha afirmat que aquest factor no pot ser gravat "indiscriminadament" sense mantenir uns "principis coherents". Per la seva banda, el president del Consell General d'Economistes ha assegurat que actualment hi ha una "sobreimposició" amb relació als béns immobles. "Quan es transmeten els immobles es grava de nou amb diferents figures impositives, que són objecte de recaptació per les diferents administracions públiques", ha lamentat. En aquest context, el membre del Grup de Treball d'Urbanisme i Ordenació del Territori del Consell General d'Economistes, Miquel Morell, s'ha referit a la rehabilitació urbana i a l'increment d'un parc públic d'habitatge assequible com una "prioritat clau" en matèria d'habitatge. "Cal avaluar el disseny impositiu en aquestes dues línies d'actuació per intentar impulsar-les", ha assegurat. En el debat posterior a la presentació del manual, el president de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona ha destacat també la importància de la rehabilitació com un "important focus d'ocupació". El 2008, el sector de la construcció tenia 2,5 milions d'empleats, una xifra que ha caigut fins a 1,3 milions en l'actualitat. "Tenim camí per recórrer", ha resumit. Així mateix, Ràfols s'ha referit a la rehabilitació com una via per allargar la vida útil dels habitatges. El president de la Cambra de la Propietat Urbana ha recordat que la nova construcció representa prop d'un 1% del parc d'habitatges i ha afirmat que caldrien cent anys per renovar el parc existent. Per mantenir el mercat de l'habitatge en termes d'oferta i demanda, Morell ha ressaltat que és "clau" sostenir la renda bruta familiar disponible i el mercat de treball. Així mateix, ha lamentat que les polítiques d'habitatge no s'hagin reflectit en els pressupostos públics i ha assegurat que, en comparació amb la despesa pública en educació o sanitat, la inversió en habitatge és "ridícula". Amb tot, els actors del sector immobiliari han defensat la importància de disposar d'una política d'habitatge a llarg termini amb una dotació pressupostària adequada. El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Anton Gasol, ha fet èmfasi en la necessitat d'incloure l'habitatge dins els components de l'Estat del Benestar. "En un escenari econòmic de tipus d'interès baixos, les administracions públiques haurien de plantejar-se seriosament tenir un paper més actiu en la promoció directa d'habitatge assequible, amb la finalitat d'augmentar el parc públic d'habitatge", ha assegurat.	Els economistes asseguren que la fiscalitat immobiliària és "excessiva" i provoca un encariment de l'habitatge
L'Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquest dimarts tres joves que van agredir un home al Metro el 2016 i el van deixar pràcticament tetraplègic. Els acusats han dit que no recorden gairebé res perquè anaven drogats i beguts, però asseguren que la víctima va començar l'agressió cap a un d'ells i s'hi van tornar. Tres amics dels acusats han relatat una versió similar, mentre la víctima ha negat cap tipus d'agressió. La fiscalia demana 12 anys de presó per lesions amb abús de superioritat. Els fets van tenir lloc a partir de les 5.20 hores del 26 de juny del 2016. La víctima havia agafat la Línia 4 del Metro cap a La Pau després de passar la nit en una discoteca del Born. Els acusats, tres nois més i les parelles de dos dels acusats, vuit joves en total, van entrar a l'estació de Bogatell, després d'haver passat hores bevent alcohol i fumant haixix a la zona de bars i discoteques de Marina i Poblenou. Els joves van entrar a l'estació trencant coses i sense pagar. Van pujar al vagó i es van asseure al costat i davant de la víctima, que anava amb un amic. Aquest segon home va baixar al cap de poques parades en veure els ànims dels joves. Els joves estaven esvalotats i anaven "tocats", han admès, i alguns es tiraven un encenedor entre ells. La víctima els va avisar que li podien fer mal amb l'objecte i es va iniciar una discussió. Els acusats diuen que l'home va agafar pel coll un d'ells, cosa que la víctima nega. Va ser aleshores quan es va voler aixecar per baixar a la parada de Besòs Mar i els tres acusats ho van impedir rodejant-lo i colpejant-lo repetidament per tot el cos, especialment al cap i l'esquena, mentre la víctima estava agenollada a terra. Fins i tot li van arribar a subjectar el cap amb una mà per assegurar l'impacte de la puntada de peu a la cara. Dues exparelles dels acusats i un altre amic, tots tres al mateix vagó, han coincidit en admetre que anaven beguts i drogats, que la víctima va agafar pel coll un dels acusats i que el van rodejar fent "moviments", però sense admetre cap agressió. La víctima va poder baixar a la parada de Besòs i, amb penes i treballs, pujar al vestíbul amb ascensor, on va caure estès. Allà el va trobar el cap d'estació, que va activar els serveis d'emergències. A conseqüència de l'agressió, l'home, cuiner que aleshores tenia 46 anys, va estar quatre mesos i mig ingressat a l'hospital, on va ser operat de diverses lesions, va perdre un 40% de visió d'un ull, va tenir dues fractures vertebrals que l'obliguen a caminar amb caminador per casa i amb cadira de rodes autopropulsada pel carrer, i té dificultats per moure els braços i les mans. Això li suposa una discapacitat del 76%, depressió i l'impedeix treballar. Té reconegut el segon grau de dependència. Els acusats van seguir fins a l'estació de La Pau, on van baixar cap a les 6.16 hores. Dos vigilants de seguretat van identificar alguns dels joves com els autors dels desperfectes a l'estació de Bogatell, però els acusats van poder marxar tranquil·lament sense ser interceptats. Setmanes més tard, a l'agost, van ser empresonats preventivament. Per tot això, la fiscalia acusa els tres joves, que tenen 23 i 24 anys, d'un delicte de lesions amb l'agreujant de superioritat, i demana 12 anys de presó i dos anys d'allunyament respecte la víctima. També els demana 871.000 euros d'indemnització per a la víctima, que subsidiàriament haurà de pagar la companyia asseguradora del Metro, ja que la fiscalia considera que no disposaven de prou mesures de seguretat. Aquest dimecres es preveu la declaració dels Mossos d'Esquadra que van analitzar les imatges de les càmeres de seguretat per identificar els autors i els mòbils dels sospitosos, on dies després dels fets van admetre'ls en converses entre ells.	Tres joves s'enfronten a 12 anys de presó per deixar en cadira de rodes un passatger del Metro
La cavalcada de Reis 2016 a la ciutat Lleida repartirà unes 2,5 tones de caramels, la majoria dels quals es lliuraran en mà com a mesura de seguretat, tot i que també se'n llençaran des de les 14 carrosses que desfilaran, a banda del bus turístic. La cavalcada, que comptarà amb uns 600 col·laboradors, seguirà l'itinerari iniciat fa dos anys, des de l'estació de Renfe, passant per la Rambla Ferran, creuant el pont Vell i després el pont de la Universitat, fins arribar davant de la Paeria on es farà la recepció oficial a Ses Majestats d'Orient. La Federació d'Associacions de Veïns de Lleida ha posat en marxa enguany una campanya de recollida d'alimentació infantil, coincidint amb les visites que el Gran Camarlenc farà a les entitats veïnals a partir d'aquest dimecres per recollir les cartes dels nens lleidatans. Melcior, Gaspar i Baltasar arribaran, com és tradició, el 5 de gener a les 17.30 hores a l'estació Lleida-Pirineus en un tren històric. Un cop allà, s'enfilaran a les carrosses per iniciar el recorregut que els portarà pels diferents barris de la ciutat, creuant dos cops el riu Segre. A més de les 14 carrosses i el bus turístic, a la cavalcada hi participaran grups d'animació, bandes de música, els Armats, els gegants de la ciutat o el Marraco, a més dels camions carregats de regals i personal de seguretat. Els caramels es tornaran a repartir, majoritàriament, donats en mà per evitar qualsevol tipus d'accident. La tinenta d'alcalde i regidora de les Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l'Educació i els Esports, Montse Parra, ha destacat que es posarà especial atenció en aquest tema per tal de garantir la màxima seguretat de petits i grans i el bon desenvolupament de la desfilada. Cal tenir en compte que la cavalcada de Lleida aplega cada any unes 25.000 persones, esdevenint una de les festes populars amb més participació a la capital del Segrià, segons ha remarcat Parra. El recorregut de la comitiva reial s'iniciarà a les 18 hores a la plaça Ramon Berenguer, seguirà per Rambla de Ferran, avinguda Francesc Macià, pont Vell, avinguda de les Garrigues, avinguda de València, pont Universitat, avinguda Madrid, avinguda Blondel, fins arribar a davant del palau de la Paeria, on els Reis Mags baixaran de les carrosses i pujaran a l'escenari preparat per a rebre als nens i nenes que els vulguin saludar. El Parc de la Infància i la Joventut de Lleida, Cucalòcum, exhibeix durant aquests dies algunes de les carrosses que prendran part en la cavalcada. Recollida solidària d'aliments infantils Una de les novetats d'enguany, prèvia a la celebració de la cavalcada de Reis, és la iniciativa solidària que ha posat en marxa la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Lleida, amb el suport del Banc dels Aliments, i que consistirà en la recollida d'alimentació infantil per poder atendre les necessitats de les famílies amb problemes econòmics, segons ha explicat el vicepresident de la FAV, Francesc Rosselló. Així, la federació vol aprofitar les visites que el Gran Camarlenc iniciarà aquest dimecres a les diferents entitats veïnals per recollir les cartes dels nens lleidatans per dur a terme una recollida d'aliments infantils. D'aquesta manera, les persones que vulguin col·laborar podran fer les seves aportacions en les caixes que hi haurà en la majoria d'associacions de veïns de la ciutat, coincidint amb la visita del Gran Camarlenc. També es podran fer a la Paeria i al Cucalòcum.	Catorze carrosses desfilaran en la cavalcada de Reis 2016 de Lleida, en què es repartiran 2,5 tones de caramels
Sis agents de la Policia Local de l'Escala (Alt Empordà) s'han infectat per coronavirus. Representen una cinquena part de la plantilla, que formen 32 policies. La presència del virus se'ls ha detectat arran de les proves ràpides que s'estan fent a tota la demarcació, després que la Diputació repartís 1.350 tests a les diferents policies locals. Tots els policies que han donat positiu són asimptomàtics i es troben confinats a casa seva. La situació, però, com també ha passat en altres policies locals, ha obligat a reestructurar quadrants i horaris per poder continuar cobrint el servei. La comissaria de l'Escala és una de les que comparteixen Policia Local i Mossos. La Trisindical (SPC, CAT i SME) reclama fer les proves PCR als Mossos. Els tests ràpids a tota la plantilla de la Policia Local de l'Escala s'han fet entre ahir i avui al CAP de la població. Formen part del paquet de 1.350 que la Diputació de Girona va distribuir entre els diferents cossos del territori, que estan revelant desenes de positius entre els efectius. A Salt (Gironès), on també s'han fet les proves ràpides, dotze dels 53 agents van donar positiu per coronavirus. O a Roses (Alt Empordà) tenen deu agents aïllats. Quatre van donar positiu per la covid-19 i sis més són sospitosos d'haver-se infectat. A l'Escala, com també passa a Salt, Policia Local i Mossos comparteixen comissaria. Després que les proves hagin detectat els sis positius entre els agents del cos municipal, l'Ajuntament els ha aïllat a casa seva i ha reorganitzat els quadrants per poder continuar cobrint el servei. Proves PCR a "tots els mossos" Els sindicats dels Mossos critiquen que a ells, però, no se'ls estiguin fent tests. En un comunicat, la coneguda com a Trisindical –que formen l'SPC, el CAT i l'SME- reclama a la Generalitat que faci proves PCR "a tots els mossos, per aïllar els focus de contagi i evitar la propagació del virus". Critiquen que, en el cas de Salt, d'ençà que va començar el confinament, hi ha una "ordre expressa" per fer patrullatge mixt. És a dir, un policia local i un mosso. "Quina garantia donen els Mossos, desconeixent si són asimptomàtics, als companys de la Policia Local que sí que han fet el test i el resultat és negatiu?", es pregunta la Trisindical. En un comunicat, a més, subratllen que hi ha comissaries com la de Vistalegre de Girona on s'intenta que sempre siguin els mateixos agents els qui surten junts a patrullar. Però que a la de Salt, això no passa. "Per què ni tan sols s'ho han plantejat?", es pregunta la Trisindical. Per últim, tant l'SPC, com el CAT i l'SME denuncien que la manca de material de protecció contra la covid-19 continua essent evident. "Per què les mascaretes que duren quatre hores se solen reutilitzar fins a tres jornades seguides?", conclouen.	Sis agents de la Policia Local de l'Escala s'infecten per coronavirus, una cinquena part de la plantilla
JxCat manté viva la candidatura de Carles Puigdemont. El grup independentista majoritari insisteix en la legitimitat del seu líder per a sotmetre's a una investidura, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) hagi suspès la seva candidatura, i que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) hagi dictaminat que la investidura a distància és inconstitucional. Així ho ha expressat el portaveu adjunt de la formació Eduard Pujol en una roda de premsa al Parlament aquest dijous al vespre: "La millor garantia estatutària és respectar les urnes". A més, Pujol ha opinat que el dictamen del CGE "no s'aguanta per enlloc" i que la reforma de la llei de Presidència és "correcta". D'aquesta manera, JxCat confia que la reforma es pugui debatre i votar en el ple que el president del Parlament, Roger Torrent, ja ha convocat per als dies 3 i 4 de maig. Pujol ha constatat que la "realitat" és que la majoria del país vol que Puigdemont sigui el president de la Generalitat i que JxCat "no es mourà d'aquest principi". Així, la formació que encapçala Elsa Artadi al Parlament considera que el dictamen del CGE "no respon massa bé a cap lògica", en paraules de Pujol. D'altra banda, i pel que fa a la decisió del TC, el portaveu adjunt ha insistit que JxCat no renunciarà "de bones a primeres" a la investidura de Puigdemont, tal i com "vol" el tribunal espanyol: "Ens mantenim fidels al nostre compromís electoral", ha fet notar. En aquesta línia, Pujol ha reiterat que "per desgràcia no hi ha sorpresa" amb el TC, i que la suspensió de la candidatura del president destituït és una "prova més" de la "manca de separació absoluta de poders" que hi ha a Espanya. El TC continua "entossudit" per alterar la majoria parlamentària, segons ha rematat el diputat independentista. Finalment, i preguntat sobre si JxCat tem que ERC faci caure el debat i votació de la reforma de la llei de Presidència de l'ordre del dia del ple del 3 i de maig, Pujol ha asseverat que no han parlat encara amb els republicans: "Mantindrem les converses que calgui amb Esquerra, no ens fa patir, hem d'aixecar el telèfon" i "no hi veig problema", ha conclòs.	JxCat manté la candidatura de Puigdemont: "La millor garantia estatutària és respectar les urnes"
El president del Partit Popular de Catalunya (PPC), Alejandro Fernández, ha rebutjat el diàleg entre Catalunya i l'Estat mentre els interlocutors siguin el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'expresident Carles Puigdemont. "Mentre la política catalana segueixi dirigida des de Waterloo no hi haurà diàleg possible", ha afirmat Fernández aquest dilluns al matí a Madrid a un esmorzar informatiu organitzat per Nueva Economía Fórum, acompanyat de dirigents del partit. Segons el president dels populars catalans és "imprescindible" la "intervenció de l'autonomia catalana", en referència a l'aplicació del 155, mentre la política al Principat estigui dirigida pel "moviment nacional populista". "Qui cregui que no hi haurà cap altre intent de primavera catalana llançant a les masses a les institucions, s'autoenganya. Si Waterloo dirigeix la festa, tornaran a intentar-ho", ha alertat Fernández. El líder del PPC ha afirmat que, en aquest context, l'aplicació del 155 per "desactivar" l'independentisme dirigit per Puigdemont "no és una opció o un desig; és una responsabilitat i una obligació". Fernández ha dit, dirigint-se a a aquells "bonistes de tot signe", que confiaven en ERC per "tallar el cordó umbilical de Waterloo" i "desactivar el moviment [nacional populista] des de dins", que els republicans no poden fer-ho. "Estan provant la medicina del moviment", que "no perdona", segons el líder del PPC, i converteix en "traïdor" a qui fa alguna passa en aquest sentit. Sobre les enquestes publicades a 'La Vanguardia' i 'El Periódico' segons les quals una majoria d'espanyols aposta pel diàleg, el líder del PPC ha remarcat que "no hi ha diàleg possible" mentre els interlocutors siguin Puigdemont i Torra. Fernández ha assegurat que els sondejos "autoafirmatius" que "pretenen influir en la política" no el condicionen. "No es tracta de triar entre diàleg o 155", ha defensat Fernández, que ha insistit que abans de dialogar cal "retornar l'ordre constitucional" a Catalunya per a la qual cosa el "pas imprescindible" és la intervenció de l'autonomia catalana. En aquest sentit, Fernández ha defensat que el líder del PP, Pablo Casado, és el "president que Espanya necessita" de cara a les eleccions espanyoles del 28 d'abril: "Mai deixarà a l'estacada el 53% de catalans per pactar amb el 47% separatista", ha afirmat. Tanmateix, el president dels populars catalans ha argumentat que l'aplicació de l'article 155 és "insuficient per tornar la normalitat a Catalunya", ja que segons Fernández, també cal "reconstruir el centre dreta liberal". El líder del PPC també ha alertat que la resposta al "populisme" català no pot ser més populisme a l'Estat. El líder dels populars catalans ha argumentat que ha de ser el PP qui lideri la resposta a l'independentisme i ha afirmat que Ciutadans "no ha estat a l'alçada de les circumstàncies", tot i que ha opinat que la líder del partit taronja a Catalunya, Inés Arrimadas, "ha fet una bona feina". El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha introduït Fernández a l'esmorzar informatiu al qual també hi ha assistit la presidenta del Congrés, Ana Pastor, la portaveu dels populars a la cambra espanyola, Dolors Montserrat, o el president de la Comunitat de Madrid, Ángel Garrido, entre d'altres.	Fernández (PPC) veta Torra i Puigdemont per establir qualsevol diàleg amb Catalunya
Bernat Solé, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, ha lamentat aquest divendres que la “causa general” contra l'independentisme “no s'atura”, després que s'hagi sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li ha obert judici oral per desobediència per la seva participació en el referèndum de l'1-O mentre era alcalde d'Agramunt. El conseller ha subratllat que aquesta “causa general” es produeix “des de fa molt temps” amb la imputació de persones per “defensar la democràcia”. Ha opinat que la causa de l'independentisme és “plenament legítima i pacífica” i per això ha afirmat que el seu compromís amb “les persones i el país” és “més ferm que mai”. “No hi renunciarem, no renunciarem mai a la defensa de la democràcia i els drets fonamentals. Perquè l'1 d'octubre va ser la màxima expressió de democràcia i de participació ciutadana. No va ser patrimoni de cap partit ni institució, sinó de la gent, de tot el país”, ha afirmat el titular de la cartera d'Exterior de la Generalitat. Solé també ha advertit que “l'anhel de la gent” continua essent “decidir el seu futur”, i ha apostat per “la democràcia i la negociació com a úniques solucions d'aquest conflicte polític”. Una solució que, segons ha dit, “només passa per l'exercici del dret a decidir a través d'un referèndum i l'amnistia dels nostres presos i exiliats polítics”.	Solé lamenta que la “causa general” contra l'independentisme “no s'atura”
El grup català J.Juan, segon fabricant europeu de frens per a motos amb seu a Gavà (Baix Llobregat), ha supervisat i assessorat tècnicament la multinacional holandesa CBI que el pròxim 29 d'agost inaugurarà una nova fàbrica de sistemes de frens per a motocicletes a la ciutat índia de Jalgaon. La planta, que té tots els processos de fabricació integrats –fundició, mecanització i muntatge- permetrà que els productes desenvolupats al centre tècnic de J.Juan a Gavà entrin al mercat indi de la motocicleta, el més competitiu del món amb una producció anual de 15 milions d'unitats. La multinacional holandesa comercialitzarà els productes sota les marques Kalyani Brakes (una marca històrica a la Índia) i J.Juan. Juan Antonio Cuadrado, cap de negoci de la unitat de frens del fabricant català, assegura que J.Juan ha aportat al projecte la seva expertesa i 'now how' de manera que la nova factoria "funcioni com qualsevol altre de les plantes que J.Juan té al món".	Una multinacional holandesa fabricarà a l'Índia frens per a motos desenvolupats pel grup català J.Juan
Emplaça independentistes i constitucionalistes a "parlar" i "reconèixer que hi ha un conflicte polític a Catalunya" ACN Madrid.-La portaveu de Podem, Noelia Vera, ha afirmat aquest dilluns que el president de la Generalitat, Quim Torra, "està actuant a vegades sense pensar" i ha demanat "responsabilitat" a totes les parts per poder fer possible que el govern espanyol comenci a caminar. "Crec que ja hauríem de ser tots responsables, també els que es diuen constitucionalistes per unes coses i unes altres no, de seure, per parlar i reconèixer que hi ha un conflicte polític a Catalunya" perquè "parlant s'entén la gent, i més quan som polítics i ens paguen per això", ha sentenciat. Vera ha evitat valorar la posició d'ERC per a la investidura de Pedro Sánchez, però s'ha mostrat esperançada que "tan aviat com sigui possible" hi haurà "un govern que estigui funcionant". "Això no va de confiança, ni de comoditat, ni que dormim bé o no, sinó de que el govern progressista comenci a caminar i hi hagi uns pressupostos", ha afirmat.	Podem creu que Torra "està actuant a vegades sense pensar" i demana "responsabilitat" a totes les parts
Els estudiants de la UdG asseguren que la Generalitat s'ha compromès a retirar-se com a acusació particular, en el judici per les càrregues policials durant els actes de protesta del 2011, quan l'expresident de la Generalitat Artur Mas participava en una sessió a l'Aula Magna. L'anunci l'ha fet la portaveu de 'Caputxinada UdG', Carla Costa, després de la visita que el cap de l'executiu català, Quim Torra, ha fet aquest diumenge al centre on estan tancats. Costa considera "coherent" la decisió de la Generalitat i ha lamentat que no s'hagués fet abans. "No té sentit que ens vingui a donar suport en les detencions del passat dimecres i que, en canvi, segueixi demanant presó pels fets de 2011", ha reblat. Amb tot, Costa dona per fet que la Fiscalia no es retirarà de la causa. Ara fa set anys de les càrregues policials a la UdG. Aquell dia, la universitat celebrava el 20è aniversari, amb un acte a l'Aula Magna encapçalat per l'expresident de la Generalitat Artur Mas. Els estudiants van protestar contra les retallades i l'aleshores rectora, Anna Maria Geli, va autoritzar que els mossos actuessin. Els antiavalots van fer càrregues a la facultat i al claustre de Lletres, hi va haver diversos ferits i tres detinguts. Les càrregues van arribar als jutjats en dues causes separades. A la primera, hi ha catorze encausats. Deu són estudiants i dos més personal d'administració i serveis (PAS), a qui s'acusa d'atemptat contra agents de l'autoritat. Els altres són dos mossos de paisà, a qui es va imputar un delicte contra la integritat moral i un altre de lesions, per haver-se excedit en l'ús de la força en el moment de fer les detencions. Aquesta causa, cinc anys després dels fets, encara continua instruint-se. El fiscal ha demanat dur a judici els estudiants i el personal del PAS, i s'està pendent que el jutge resolgui. Però al seu escrit, el ministeri públic no hi diu res sobre si també vol obrir procés oral o no contra els dos policies. Per això, i tement-se que ells sí que acabaran a la banqueta, els dotze encausats reclamen a la fiscalia que també clarifiqui la seva postura amb els agents. I més, tenint en compte, com ha confirmat la defensa, que la causa és comuna. "Ens sobta que no s'hagi pronunciat sobre ells, perquè considerem que van maltractar, amenaçar i coaccionar els detinguts, i a un d'ells li van fer un trau al darrere el genoll", explica Miquel Toll, un dels estudiants encausats.	Els estudiants de la UdG asseguren que la Generalitat s'ha compromès a retirar-se com a acusació per les càrregues del 2011
Casado critica la taula de diàleg i afirma que no és diàleg sinó "humiliació" ACN Madrid.-El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat al president del PP, Pablo Casado, que tingui "una mica d'empatia" i de "coresponsabilitat" a l'hora d'abordar el conflicte català. "Lliçons les justes del PP pel que fa a la defensa de la integritat territorial", ha dit Sánchez en resposta a Casado a la sessió de control al Congrés aquest dimecres al matí. Sánchez ha afirmat que l'actual executiu ha heretat el "fiasco" de la gestió del PP dels últims set anys quan hi va haver "dos referèndums il·legals", una DUI i es va "multiplicar per quatre el nombre d'independentistes, del 10 al 40%". Casado ha criticat la reunió de la taula de diàleg amb la Generalitat i ha afirmat que no és diàleg sinó que és "humiliació". Sánchez ha dit que del PP de Casado és que "confon igualtat amb uniformitat". "No es pot defensar Espanya si no se l'accepta en la seva diversitat", ha dit el president del govern espanyol, que ha recordat la dimissió d'Alfonso Alonso com a president del PP del País Basc. Sánchez ha defensat el diàleg no només amb Catalunya sinó també amb la resta de grups parlamentaris i els agents socials. Casado ha dit que Sánchez vol "'resetejar' la democràcia sortejant la Constitució" i d'apostar per un "Estat asimètric" en el qual els "nacionalistes tenen tots els privilegis". El líder del PP ha criticat que la taula de diàleg té "aparença d'una cimera d'Estat", "amb molts llaços grocs i sense línies vermelles" i s'hi obre "el focus a l'autodeterminació i a l'indult a delinqüents". El líder del PP ha criticat que hi sigui fins i tot al ministre de Sanitat, Salvador Illa, "per negociar amb el virus independentista en lloc d'estar posant mesures per pal·liar els efectes del coronavirus". "Gaudeixi posant a la foto", ha dit, que serà "un retrat" de la "gran deslleialtat a Espanya" que haurà comès el govern espanyol.	Sánchez demana "corresponsabilitat" a Casado i retreu la gestió del PP del conflicte català: "Lliçons les justes"
La directora seleccionarà fragments per a la seva nova pel·lícula, que s'estrenarà al Festival de Cine de Sant Sebastià ACN Barcelona.-El projecte de la directora catalana Isabel Coixet 'Spain in a day', que vol retratar les 24 hores del dia a l'Estat a partir dels testimonis dels seus ciutadans, ha rebut 22.600 vídeos després que aquest diumenge s'acabés el termini per enviar-los, segons ha informat Ràdio Televisió Espanyola, que coproduirà el film amb Mediapro. Ara, Coixet haurà de seleccionar entre tot el material, en què hi han participat des de nens fins a gent gran de tots els indrets de l'Estat en castellà, català i gallec, per fer-ne una pel·lícula que es presentarà al Festival de Sant Sebastià. També hi participen espanyols residents en països com Alemanya, Japó, el Sàhara o inclús des d'aigües internacionals. Entre les escenes més comuns, hi ha trobades familiars, el despertar dels nens, esports, festes populars i moments de la vida quotidiana. Tampoc hi falten vídeos de caire reivindicatiu, social i solidari; aturats que expliquen la seva situació, persones malaltes i ONG que expliquen la seva tasca, entre d'altres. També, moltes persones que se sinceren davant de la càmera i revelen els seus amors, fòbies, somnis i creences, entre d'altres. La pel·lícula, basada en 'Life in a day', es presentarà al Festival de Cinema de Sant Sebastià i posteriorment s'exhibirà en les sales de cinema i a RTVE.	El projecte d'Isabel Coixet 'Spain in a day' rep 22.600 vídeos
Els jardins del Recinte de la Maternitat de Barcelona han acollit aquest dijous la festa de benvinguda de La Xarxa Televisions a Movistar +, que el divendres 24 de juny començarà a emetre pel dial 159 de la plataforma. L’acte ha estat capitanejat per l'equip del programa ‘Adolescents.cat’, els presentadors del qual han descobert que al canal es podrà veure una selecció de les millors creacions audiovisuals de les televisions locals en els camps de l’entreteniment i la divulgació. El grup Teràpia de Shock, autor de la cançó ‘A prop’, ha estat la banda sonora que ha acompanyat el llançament de La Xarxa Televisions. Continguts inspirats en la cultura i l’esport de proximitat seran els eixos del canal, i en són exemples les retransmissions castelleres o la cobertura de disciplines i categories esportives locals i comarcals. Les emissions començaran el 24 de juny amb la retransmissió de la diada castellera de Sant Joan, a Valls. Durant l’estiu, La Xarxa Televisions també emetrà programes en directe des de diferents punts del territori, oferint així un seguiment de les cites culturals i les festes populars més destacades.	La Xarxa Televisions celebra amb festa l'inici d'emissions a Movistar +
La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha admès que va coincidir tres vegades amb el comissari José Manuel Villarejo, que ara es troba en presó provisional, durant l'etapa de 25 anys en què va exercir de fiscal a l'Audiència Nacional. En un comunicat, la ministra anuncia que compareixerà al Congrés a petició pròpia per donar explicacions. Afirma que l'estratègia processal de Villarejo és "atacar l'Estat i les seves institucions". "Primer va carregar contra la Jefatura de l'Estat amb gravacions relacionades amb el rei emèrit. Ara ataca l'executiu en la persona de la ministra de Justícia", afegeix després que el digital 'Moncloa.com' hagi fet públic un àudio d'un dinar que es va celebrar el 2009 amb ella mateixa, el comissari Villarejo, el jutge Baltasar Garzón i alts dirigents de la policia espanyola. Segons Delgado, ella no estava convidada al dinar però hi va anar acompanyant el magistrat Garzón, a petició d'aquest. Segons la Ministra, el dinar va ser convocat per llavors director adjunt operatiu de la policia Miguel Ángel Fernández Chico per celebrar que el ministeri de l'Interior havia atorgat una medalla al comissari Villarejo. Delgado assegura que hi va anar acompanyant el magistrat Garzón, a qui coneix des de fa 19 anys i amb qui comparteix una amistat "pública i notòria". Tots dos, segons afegeix la ministra, van participar en la desarticulació de comandos d'ETA, entre d'altres. Així mateix, la ministra afirma que les informacions que la relacionaven amb suposats favors a un client del comissari Villarejo en un procediment d'extradició a l'Audiència Nacional durant la seva etapa de fiscal van ser desmentides tant per la fiscalia d'aquest tribunal com per la Comissió Internacional Contra la Impunitat de Guatemala (CICIG), l'organisme que reclamava aquesta persona. Delgado assegura que durant la seva etapa de fiscal també va treballar en varies ocasions juntament amb el comissari principal Enrique García Castaño, "igual que altres jutges i fiscals de l'Audiència Nacional", afegeix. I ha destacat que Castaño és un dels principals experts espanyols en matèria de terrorista jihadista i d'ETA. La ministra acaba el comunicat assegurant que seguirà treballant com fins ara per millorar la qualitat de la justícia com a servei públic i anuncia que compareixerà al Congrés dels Diputats a petició pròpia.	Delgado admet que va coincidir amb Villarejo tres vegades quan era fiscal i anuncia que compareixerà al Congrés
La Mesa i la Junta validaran ara la petició que ja ha estat entrada a registre per part dels grups independentistes ACN Barcelona.-JxSí i la CUP han registrat una petició de compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, un ple del proper dilluns 9 d’octubre. Literalment, la petició demana a Puigdemont que comparegui “per valorar els resultats del referèndum del dia 1 d’octubre i els seus efectes, d’acord amb l’article 4 de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació. Justament aquest punt de la Llei és el que diu que “si el recompte dels vots vàlidament emesos dóna com a resultat que n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, implica la independència de Catalunya” i que per això “el Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura Electoral celebrarà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent”. Aquests termes ja havien estat plantejats pels grups independentistes en la reunió extraordinària de la Junta d'aquest dimecres al Parlament. Malgrat la reunió, l'ordre del dia encara no s'havia fixat a l'espera que JxSí i la CUP entressin al registre la petició. Ara que ja s’ha fet, la Mesa i la Junta ho validaran i es marcarà l’ordre del dia en una nova reunió.	ACTUALIZACIÓ:JxSí i la CUP proposen que Puigdemont comparegui dilluns al Parlament sobre les conseqüències de l'1-O
El CoMB està gestionant els oferiments de facultatius, inclosos alguns de graduats fa poc, per fer front al covid-19 ACN Barcelona.-El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB) ha començat a seleccionar metges que s'acabin de jubilar davant de la pandèmia de covid-19 i, especialment, per les necessitats concretes del brot declarat al municipi d'Igualada i altres municipis de la Conca d'Òdena, que ha obligat al confinament de la població. La direcció de l'Hospital d'Igualada ha traslladat al CoMB les necessitats que sobretot se centren, ara com ara, en les especialitats de Medicina de Família i Comunitària i Medicina Interna. D'altra banda, el CoMB està gestionant els oferiments de professionals, inclosos alguns que s'acaben de graduar en Medicina, que s'avaluaran per seleccionar perfils adequats a les necessitats immediates del sistema en cada moment. L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, havia demanat aquest matí, en declaracions a Catalunya Ràdio, que metges de vacances, amb dies lliures i jubilats anessin a ajudar l'hospital, que es troba "al límit de les seves forces", ha dit, i que es posessin en contacte amb el Col·legi de Metges de Barcelona per articular aquesta ajuda. El CoMB també està donant suport logístic i econòmic al Consell d'Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT), que està coordinant iniciatives sorgides dels estudiants de diferents universitats per col·laborar en tasques que són molt necessàries en aquests moments. Així, tasques assistencials de seguiment de pacients; suport a les línies d'atenció al ciutadà per alliberar el 061; serveis de cangur a metges i metgesses que estan treballant i que necessitin suport per a la cura dels fills i suport administratiu per resoldre tasques burocràtiques. Una altra mesura que el CoMB ha activat de forma urgent és el suport psicològic específic a metges que es troben en aïllament domiciliari, ja sigui de manera preventiva o amb diagnòstic positiu de covid-19, a través del servei de Suport Emocional als Professionals de la Salut (SEPS) de la Fundació Galatea. Aquest servei ofereix atenció telemàtica per part de professionals de la psicologia davant l'elevat risc de patiment emocional i proporciona eines per gestionar aspectes com l'estrès i la incertesa, així com consells per mantenir hàbits saludables.	El Col·legi de Metges comença a seleccionar professionals acabats de jubilar pel brot de coronavirus a Igualada
El projecte va quedar aturat el 2011 per falta de finançament després de tenir 200 exemplars registrats de la meitat dels municipis ACN Olot.-El projecte 'Busquem arbres amb història de la Garrotxa', que es va quedar aturat des del 2011 per falta de finançament, torna a agafar embranzida. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i les empreses Tosca i Noel Alimentària han unit esforços per rellançar el projecte que busca realitzar un inventari dels arbres singulars amb història de la comarca a través d'un procés participatiu amb la població. També pretén informar els diferents municipis implicats i particulars dels resultats obtinguts i activar mesures de protecció, custòdia i divulgació. Aquest darrer punt es farà a través de la publicació d'un llibre amb una selecció dels principals arbres inventariats. Aquest dilluns el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha participat en la presentació del projecte. El projecte, batejat amb el nom de 'Busquem arbres amb història de la Garrotxa', es va iniciar l'any 2009 i, durant els dos primers anys es va activar el procés participatiu per inventariar els arbres singulars de 10 municipis dels 21 de la comarca a través de xerrades informatives, una exposició itinerant i sortides divulgatives. Durant aquest període es van aconseguir inventariar uns 200 exemplars. La falta de finançament, però, va provocar la seva aturada. Ara, però, el projecte s'ha pogut reprendre amb el suport de l'empresa Noel Alimentària, que s'afegeix a la feina que havia començat el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l'empresa Tosca. En aquesta segona edició es busca inventariar els arbres singulars dels 11 municipis on encara no s'han impulsat els processos participatius. Es tracta d'Argelaguer, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Mieres, Les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol, Sant Ferriol, i Tortellà. A partir d’aquí, es recopilarà tota la informació recollida, es validaran les dades obtingudes, es farà una retorn als municipis i s'escolliran els arbres més representatius de cada població per editar-ne un llibre. La darrera fase consistirà en impulsar mesures de conservació i protecció amb els ajuntaments i particulars. Com a tret de sortida, s'inclouran a la base de dades del projecte els dos roures significatius que Noel Alimentària té a les instal·lacions de Sant Joan les Fonts i que han estat trasplantats amb èxit arran de l'inici de les obres de construcció d'una nova nau a finals de l'any passat. El projecte busca la implicació de la població local. Tothom pot aportar i compartir els seus coneixements en la localització i identificació d'arbres singulars, o en la cerca d'històries, fets o anècdotes relacionades. Les aportacions es podran consultar al blog o bé es podran fer a través de l’adreça electrònica: [email protected]. Els arbres singulars d'una comarca formen part del patrimoni natural i cultural i la seva conservació i coneixement són vitals en el context dels grans canvis que es produeixen a la societat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha participat aquesta tarda en la presentació de la segona fase del projecte.	Nou impuls per inventariar els arbres singulars de la Garrotxa
El portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot admet que la situació és "complexa" i lamenta que l'independentisme no valori la seva proposta com un "avenç" ACN Barcelona.-El portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, Albano Dante Fachin, considera que hi ha "molta gent interessada en demostrar, creuant els dits perquè es confirmi la tesi, que Podem no ho diu de veritat, que mai acceptarà res Espanya". Ho ha dit en parlar del referèndum que la formació morada defensa com "la millor solució" per a Catalunya. En una entrevista aquest dissabte a Catalunya Ràdio, Fachin no l'ha qualificat de línia vermella, en plenes negociacions per la investidura al govern espanyol, però ha admès que és "complexa" de tirar endavant. En qualsevol cas, considera que seria un "avenç per a tothom" i per això s'ha queixat que l'independentisme no ho valori com "un fet positiu". Per Albano Dante Fachin té "molt" valor la defensa del referèndum que duien al programa electoral tant de Catalunya Sí que es Pot, el 27-S, com d'En Comú Podem, a les eleccions al Congrés del 20-D. Ho manté perquè creu que és la millor opció. En aquest sentit s'ha lamentat que "sembla que molta gent està interessada en demostrar, creuant els dits perquè es confirmi la tesi, que Podem no ho diu de veritat, que Espanya mai acceptarà res ", ha dit a Catalunya Ràdio. Ha evitat qualificar-ho de línia vermella "innegociable" de cara la investidura de Pedro Sánchez, i de fet ha volgut subratllar que "dia rere dia" Pablo Iglesias ho posi sobre la taula. "És un avenç per a tothom", ha dit. De fet, ha lamentat –li sembla "estrany"- que els partits independentistes s no ho valorin com un "fet positiu": no només que ho defensi Podem sinó que "molta gent a Espanya" comenci a entendre que el debat sobiranista no es pot afrontar des de l'"immobilisme". De fet, ha apuntat que no aplaudeixen el referèndum que vol promoure la seva formació perquè "potser els trenca els esquemes de la visió que ha servit electoralment". És a dir, "que a Espanya són tots guàrdies civils i del TC, quan veiem que no és veritat, que hi ha una sensibilitat, que potser hauria de ser més". El dirigent de la formació morada ha lamentat que se'ls vulgui posar a "examen" per si mantenen o no la seva aposta de referèndum a Catalunya en plenes negociacions amb el PSOE. Ara bé, ha admès que la "millor solució" per als catalans és "una cosa complexa de fer". El primer pas però, per Fachín, passa per posar-ho sobre la taula. BComú i aliança d'esquerres catalana Fachín també ha assegurat que la proposta de crear una aliança catalana d'esquerres que va presentar Ada Colau "sens dubte" s'ha d'intentar. "Ningú pot mirar cap a un altre costat", ni pels resultats obtinguts en les eleccions del 2015 ni perquè al carrer "fa anys que es diu que cal trobar la manera" que l'esquerra "s'uneixi i guanyi les eleccions". Per Fachin, seria un "fracàs" que tot plegat es reduís a un repartiment proporcional entre organitzacions ja existents. Creu que la clau és en construir "un espai obert ciutadà". Aquest dissabte a la tarda se celebra el primer plenari de BComú, després de la proposta de Colau. D'altra banda, no ha descartat que pugui optar a la secretaria general de Podem. Per al portaveu parlamentari és fonamental que el debat de la formació morada a Catalunya passi per com afrontar-ho amb BComú i a partir d'aquí s'ha mostrat disposat a treballar des de qualsevol rol: "secretaria general, enganxar cartells o enterrat al Parlament entre informes", ha bromejat. "Si és per fer realitat la necessària reflexió de l'esquerra catalana, és un deure", ha resolt.	Albano Dante Fachin apunta que hi ha gent "interessada" en demostrar que Podem no parla del referèndum "de veritat"
Partits polítics, sindicats, entitats socials i una nodrida representació d'alcaldes del Baix Llobregat s'han acostat un any més a la tomba de Rafael Casanova a l'església de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) per retre homenatge a la seva figura amb la tradicional ofrena floral. L'acte principal, que ha estat presidit per l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller de Cultura, Santi Vila, ha començat amb la hissada de la senyera a la plaça Mossèn Jaume Oliveres per, tot seguit, entrar al temple a fer l'ofrena floral on han participat una setantena d'organitzacions polítiques, econòmiques i socials. Abans de l'ofrena floral, el conseller de Cultura, Santi Vila, ha pronosticat una gran participació als actes reivindicatius de la Diada i ha dit confiar que aquest 11 de Setembre sigui l'últim amb un caràcter reivindicatiu perquè això voldrà dir que "haurem aconseguit la culminació del procés".	Institucions, partits polítics i entitats reten homenatge a Rafael Casanova amb una ofrena floral a la seva tomba
Hi han participat uns 5.000 taxis, segons els organitzadors ACN Barcelona.-La protesta dels taxistes aquest dilluns al migdia contra l’Ajuntament de Barcelona per no complir, segons denuncien, els compromisos adquirits l’estiu passat ha acabat col·lapsant diversos trams de les vies d’accés a la capital catalana, especialment les Rondes. Així, segons el Servei Català de Trànsit, al voltant de dos quarts de quatre de la tarda, s’han acumulat 17 quilòmetres de retencions a la Ronda Litoral en sentit Trinitat i 12 quilòmetres a la Ronda de Dalt a Barcelona en sentit, també en sentit Trinitat, i tres més a Cornellà de Llobregat cap al Nus del Llobregat. En menor mesura, la C-32 continua registrant alguna congestió, com els tres quilòmetres d’Esplugues de Llobregat cap a Barcelona i l’enllaç de la Ronda de Dalt i 1,5 quilòmetres a Sant Boi cap a l’enllaç amb la Ronda de Dalt. En total, a la protesta hi han participat 5.000 taxis, segons els organitzadors. (En aquesta informació, s’han actualitzat les retencions, que s’han desplaçat cap a les Rondes) La marxa lenta ha començat a la T-1 de l’Aeroport i s’ha anat repartint per les dues Rondes en funció de si la llicència era parell o imparell; a més d’altres vies com la C-31. La protesta ha començat a les onze del matí però els efectes sobre el trànsit no s’han començat a notar fins ben entrat al migdia, a dos quarts de dues del migdia. Una mica abans, el grup capdavanter de la marxa lenta s’ha aturat a la sortida 13 de la Ronda de Dalt, on ha esperat la resta de taxistes i la protesta s’ha compactat. Amb la protesta –batejada amb el nom d’Operació Cargol- el col·lectiu vol denunciar “els incompliments” dels compromisos per part del consistori liderat per Ada Colau contra la intrusió professional al sector. “Estem farts que no es respectin els compromisos i que donin prioritat a tot menys a les necessitats dels taxistes, quan obeïm escrupolosament les nostres obligacions”, han criticat des de l’Associació Professional Elite Taxi BCN, una de les organitzadores.	ACTUALIZACIÓ:La protesta dels taxistes col·lapsa les Rondes de Dalt i Litoral
Els voluntaris del projecte Boscos de Muntanya han recuperat un antic camí del municipi de Rialp, al Pallars Sobirà, que porta al til·ler més gran de Catalunya. Amb aquesta actuació els visitants que vulguin veure aquest arbre monumental, anomenat dels Reguerals, ho podran fer per un corriol amb passarel·les i escales de nova construcció en algun dels trams. Aquest arbre està dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu qui ja el va senyalitzar en el moment de la seva declaració. L'Associació Boscos de Muntanya aquest any compleix 10 anys i es presenta com un projecte plenament consolidat. Aquest estiu participaran en la neteja i recuperació de boscos del Pallars un total de 220 voluntaris i durant els 10 anys ja n'hi ha col·laborat uns 1.500. Entre les tasques que desenvolupen hi ha la millora de l'hàbitat del gall fer amb aclarides al bosc de pi negre amb eines manuals. D'aquesta manera recuperen l'hàbitat de pastura subalpina que s'estava perdent. A més, els voluntaris col·laboren en el cens de productivitat del gall fer. Les aclarides afavoreixen el creixement del nabiu, el principal aliment d'aquesta au. La fusta que es treu de les aclarides als boscos pròxims a Port Ainé se selecciona per aprofitament de fusta, estella o pellets. Andreu González, de Projecte Boscos de Muntanya, ha explicat que d'aquesta manera realitzen tot el cicle de la fusta, des de la selecció dels arbres a taller per part d'un enginyer a la venda de la fusta per reaprofitament posterior. Pel que fa al til·ler, que ara el camí recuperat ha fet accessible a tothom, mesura 10 metres d'alt i 5 metres de volta de canó. L'arbre monumental es troba en una tartera a la zona a pocs metres sobre la carretera de Port-Ainé, passada l'àrea de lleure de Sant Miquel. Aquest any els voluntaris han seguit també amb tasques de millora del barranc de Port Ainé, on fan obres de bioconstrucció en fusta i pedra per reduir l'erosió i evitar les constants esllavissades a la carretera quan hi ha avingudes torrencials. Projecte Boscos de Muntanya és una entitat sense ànim de lucre que preserva i millora els boscos i paisatges tradicionals de muntanya als Pirineus catalans, mitjançant l'organització d'estades de voluntariat per a adults. El seu objectiu és el manteniment, la cura i protecció del bosc i del paisatge en l'àmbit de muntanya amb actuacions de silvicultura i gestió forestal, i la difusió pública per a la millora del bosc i la seva conservació. Enguany el voluntariat als boscos del Pallars durarà tres mesos (sis setmanes al Pic de l'Orri i 6 setmanes a la Vall Cardós).	Voluntaris del projecte Boscos de Muntanya recuperen un camí de Rialp que porta al til·ler més gran de Catalunya
La policia espanyola i la policia de fronteres francesa han intensificat la presència al pas fronterer de la Jonquera (Alt Empordà) després de l'atemptat terrorista d'aquest dijous a Niça que ha causat 84 morts després que un camió envestís les víctimes quan celebraven el 14 de juliol. Aquest divendres al matí, els dos cossos policials han muntat controls a les principals connexions viàries, l'N-II i l'AP-7. Els agents de la policia espanyola controlen els vehicles i els aturen aleatòriament per demanar-los documentació i escorcollar els maleters. Aquests controls no són fixes i, de fet, durant el matí s'han anat alternant tant a la nacional com a l'autopista. La frontera no està blindada, però això no ha estalviat llargues cues a la part francesa de l'AP-7. Els controls policials que es fan un cop superada la frontera, provoquen retencions tant en sentit nord com sud de l'autopista. L'estat espanyol manté el nivell d'alerta 4 sobre 5. Els Mossos d'Esquadra també preveuen intensificar els controls al país.	Reforç policial al pas fronterer de la Jonquera després de l'atemptat de Niça
El Teatre-Museu Dalí inaugura aquest dilluns una exposició que analitza la influència que Rafael va tenir en l'obra daliniana. La mostra 'Dalí-Rafael, un somieig prolongat' s'estrena amb motiu de la cessió en préstec temporal de l'obra de l'artista renaixentista 'Verge de la Rosa', provinent del Museo del Prado. La Fundació Gala-Salvador Dalí fa realitat així "un somni" del geni, que volia que un dia la seva obra s'exposés al costat de la de Rafael. Per això, l'exposició compta també amb un oli de l'època-místico-nuclear de Dalí, 'L'Ascensió de Santa Cecília', a més de diversos dibuixos i material documental, amb algunes peces inèdites. La inauguració es complementa amb un col·loqui amb el pintor Antonio López i diverses activitats complementàries com una publicació divulgativa o un itinerari educatiu.	El Museu Dalí fa realitat "un somni" del geni amb una exposició amb una obra de Rafael
El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret de reestructuració del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) amb el qual es crea la nova direcció del cos dels agents rurals, que deixa de ser una subdirecció de la Direcció General de Forests. També es potencien les polítiques forestals i cinegètiques que depenen d’aquesta Direcció General, que passa a anomenar-se Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi. A resultes d'aquest canvi organitzatiu, es crea la figura de director general del cos d'agents rurals, càrrec que ocuparà el vigatà Marc Costa, llicenciat en Dret i Ciències Polítiques, diplomat en Ciències Empresarials i especialitzat en polítiques públiques de seguretat. És membre del cos de mossos d'esquadra i ha treballat també com a advocat. (En aquest teletip es concreta que Marc Costa és membre del cos de mossos d'esquadra) La creació de la Direcció General del Cos d’Agents Rurals respon a la voluntat de reestructurar i enfortir l’organització d’aquest cos, que el Govern considera "fonamental per al país", que s’encarrega de la vigilància i control en la gestió del medi natural, de la protecció i prevenció integrals del medi ambient i actua de policia administrativa especial. La creació d’aquesta nova Direcció General del CAR és una de els mesures contemplades en el Pla Estratègic del Cos d’Agents Rural, que el Govern aprovarà en les properes setmanes, i que és resultat del debat intern promogut per la direcció del DARP des del setembre de l’any passat. D'altra banda, l'objectiu del canvi de denominació de la Direcció General de Forests és potenciar línies estratègiques com són la gestió forestal sostenible, la prevenció d’incendis forestals, la bioeconomia i el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica. Marc Costa i Trachsel, director general dels Agents Rurals Nascut a Vic l’any 1969, Marc Costa és llicenciat en Dret i en Ciències polítiques i de l’Administració i diplomat en ciències empresarials per la Universitat Oberta de Catalunya. Especialitzat en polítiques públiques de seguretat, ha cursat un màster universitari en seguretat i un altre sobre polítiques públiques de seguretat a la UNED i a la Universitat Oberta de Catalunya, respectivament, així com també un postgrau en governabilitat de la seguretat ciutadana en aquesta darrera universitat. Professionalment, ha treballat principalment dins la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, llevat del període 2002 al 2008, en què ha treballat com a advocat en un despatx d’advocats de Vic, on també va compaginar aquesta tasca professional amb la docència en matèria de dret administratiu a l’Escola de Policia de Catalunya, de Mollet del Vallès, per als cursos de Formació Bàsica. Dins la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra ha estat instructor policial del curs de Formació Bàsica de l’Escola de Policia de Catalunya durant dos anys, però principalment ha realitzat tasques en la instrucció, elaboració i confecció dels atestats policials de les diferents Àrees Bàsiques Policials de les quals ha format part. Actualment, era el responsable de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Àrea Bàsica Policial del Ripollès. Finalment, ha estat durant els anys 2013 i 2015 responsable de la comissió jurídica i de seguretat de l’Assemblea Nacional Catalana i membre de la Junta Directiva de la campanya Ara és l’hora de l’any 2014 en representació d’aquesta entitat. El Decret aprovat aquest dimarts també inclou, entre d’altres canvis, la reestructuració de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, per enfortir la política marítima del país, i la creació del Servei d’Estadística i Preus Agroalimentaris. Es desplega, també, i es reforça l’estructura dels Serveis Territorials del DARP a la Catalunya Central. Impuls a la política marítima del país El Decret aprovat aquest dimarts inclou també la reestructuració i potenciació de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims amb l’objectiu de bastir una política marítima que doni resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible i harmònica, a través d’una gestió integrada de les activitats sectorials que impacten sobre l’espai marítim català, incloent-ne la pesca i l’aqüicultura. A partir d’ara, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims comptarà amb la Subdirecció General de Pesca i Aqüicultura i la nova Subdirecció General de Política Marítima, Control i Formació, a la qual s’adscriu l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya, juntament amb un nou Servei de Control i Acció Marítima. Aquesta reestructuració és un pas més en el desenvolupament del Programa de l’acció marítima de la Generalitat, aprovat recentment pel Govern, que preveu el desplegament d’una proposta d’estratègia marítima per a Catalunya. El primer pas va ser la creació del Consell Català de Cogestió Marítima (CCCM) el passat mes de març, el qual -un cop plenament desenvolupat- vetllarà per l’aplicació de la nova estratègia i en farà el reajustament adaptatiu. Paral·lelament, el Govern també ha aprovat aquest dimarts la creació de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, adscrit a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims. Aquest òrgan serà un dels puntals del model de gestió pesquera que s’està implantant a Catalunya basat en la cogestió per part de tots els agents implicats, científics, sector pesquer, Administració i organismes vinculats a la protecció del medi ambient, i que parteix d’un principi de coresponsabilitat de tots els actors. L’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar canalitzarà els seguiments i treballs científics i la recollida de dades que serveixin de base per a la gestió, i que faci un assessorament global quant a contingut per permetre la gestió sostenible de les activitats pesqueres i marítimes, a semblança d’altres països i territoris de l’entorn europeu. Creació del Servei d’Estadística i Preus Agroalimentaris Amb l’objectiu d’impulsar l’Observatori Agroalimentari de Preus, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació crea el Servei d’Estadística i Preus Agroalimentaris, que formarà part del Gabinet Tècnic del DARP i s’encarregarà de coordinar i desenvolupar estadístiques. L’impuls a l’Observatori Agroalimentari dels Preus és una de les prioritats del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i un compromís amb el sector, per oferir més transparència als mercats. El gener passat, el Govern va aprovar el Decret sobre les produccions considerades d’interès estadístic, la qual cosa permetrà conèixer l’evolució dels preus al llarg de tota la cadena i donarà també més transparència al mercat. Desplegament dels serveis territorials a la Catalunya Central El Decret aprovat aquest dimarts preveu també el desplegament dels Serveis Territorials del DARP a la Catalunya Central que fins ara estaven assumits pels Serveis Territorials de Barcelona. Concretament, es despleguen tres noves seccions: la de ramaderia i sanitat animal, la de gestió d’ajuts i desenvolupament rural, i la de boscos i recursos forestals. Amb aquest desplegament s’aconseguirà apropar l’Administració als ciutadans d’aquestes comarques i millorar-ne l’atenció i els serveis que se’ls ofereix.	ACTUALIZACIÓ:El Govern nomena un mosso especialitzat en polítiques de seguretat com a nou director general del cos d'agents rurals
Protecció Civil de la Generalitat ha activat l'alerta del pla Inuncat per l'episodi de fort onatge previst pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a partir de la propera matinada i fins a la mitjanit de divendres a dissabte. Hi poden haver onades de fins a quatre metres que provoquin afectacions al front marítim de la meitat nord del litoral i de Terres de l'Ebre. A més, també hi haurà fortes ratxes de vent de component est i nord, provocant mar creuada al Delta de l'Ebre i afectacions a la meitat nord del litoral català. Protecció Civil demana precaució a espigons i esculleres i no apropar-se al mar per evitar ser arrossegats per les onades. També reclama no col·locar-se al costat d'arbres i estructures que puguin caure quan hi hagi ventades. Així, recomana tenir molta cura a les zones portuàries, espigons i en les activitats que es facin prop de la costa. Protecció Civil ha recomanat als ajuntaments costaners el tancament dels accessos als espigons, esculleres i altres punts perillosos. Demana respectar aquestes mesures i evitar apropar-se al mar per fer fotografies o mirar com trenquen les onades. A més, el pla Ventcat està en estat de prealerta per la previsió de fortes ventades a partir del vespre. Hi haurà ratxes que poden superar el llindar els 90 quilòmetres per hora a les comarques del litoral de Girona i del nord de Barcelona. El fort vent també podrà afectar el terç sud de Catalunya, especialment les Terres de l'Ebre (a la zona dels Ports) i el Baix Camp, a més de les cotes altes del Pirineu. Protecció Civil demana precaució en els desplaçaments i en les activitats de lleure a l'exterior per la possible caiguda de branques, arbres i altres elements estructurals. En el moment de les ratxes més forts cal evitar aturar-se a prop de murs de tancament o objectes que puguin caure. Cal fixar bé o retirar tot allò que pugui caure de balcons i terrasses i tenir especial cura amb els elements de decoració nadalenca. En aquest sentit, Protecció Civil ha sol·licitat als ajuntaments on es preveuen més afectacions que reforcin les decoracions i altres elements del mobiliari.	Activada l'alerta del pla Inuncat per l'episodi de mala mar i fort vent que comença aquesta matinada
568.000 catalans d'entre 12 i 30 anys, el 36% d'aquesta franja de població, disposa de Carnet Jove, un percentatge que a la franja d'entre 18 i 25 anys ascendeix fins al 48%. És la xifra màxima de titulars que ha tingut la tarja en els seus 33 anys d'història, segons ha indicat el director de l'Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch. Ell i la directora general de Joventut, Laia Girós, han ofert aquestes xifres durant l'acte de valoració de dades del Carnet Jove pel que fa a l'edició del 2019, que alhora ha servit pe presentar la campanya per al 2020. Poch ha remarcat que l'objectiu dels responsables de la iniciativa és "que n'augmenti l'ús quotidià" i sigui "més útil". L'esdeveniment s'ha celebrat al cine Phenomena de Barcelona. Girós ha explicat que el futur del Carnet Jove passa per assumir els "reptes" de la digitalització, la proximitat i "més experiències i activitats per als joves". També han indicat que 211.979 usuaris van prendre part l'any passat del programa participatiu del Carnet Jove, anomenat 'Connecta't', a través de propostes com les Beques Carnet Jove. L'any 2019 es va incrementar la dotació econòmica de cadascuna de les beques fins als 7.000 euros. També s'han ampliat el nombre de les activitats exclusives dirigides als titulars, anomenades 'Experiències'. A més, s'ha donat continuïtat a l'impuls social del Carnet Jove, amb l'objectiu de convertir-lo en una eina més activa en l'emancipació i la participació juvenil i de contribuir, així, a la integració, la cohesió social i la construcció d'identitat i ciutadania, s'ha afegit des del Govern. Durant l'acte s'ha presentat la nova campanya publicitària per a l'exercici del 2020, titulada 'I tu, per a què fas servir el Carnet Jove?'. L'objectiu, indiquen els seus responsables, és transmetre als usuaris que són ells els qui trien i defineixen els avantatges i els descomptes de la targeta. Carnet Jove Municipal En paral·lel, Girós ha destacat que l'any passat va començar el projectes pilot del Carnet Jove municipal, que vincula el Carnet Jove de la Generalitat i el Carnet Jove local. "Ha estat un èxit amb creixement de titulars i d'avantatges, des de la proximitat territorial", ha indicat Girós. L'any passat es va aplicar a Agramunt, Amposta, Cambrils, la Seu d'Urgell, Manlleu, l'Hospitalet de Llobregat i Palamós.	El 36% de la població catalana d'entre 12 i 30 anys té Carnet Jove, el màxim dels seus 33 anys d'història
Els veïns de Vall-llobrega (Baix Empordà) han tallat aquest divendres la carretera C-31 al seu pas pel municipi per reclamar que es construeixi una nova escola. Asseguren que se senten "enganyats" per l'administració i recorden que des de 2010 el projecte va quedar aturat, malgrat que el Govern reconeix que la construcció del nou centre és una qüestió prioritària. La presidenta de l'AMPA de l'escola, Carla Montoto, diu que és "inadmissible" continuar en barracons, 12 anys després que s'instal·lessin de manera provisional. Montoto diu que no pararan de reclamar fins que la Generalitat "posi una data" per la construcció del nou centre. Per tot plegat un centenar de cotxes de pares, professors i personal de l'escola han tallat la C-31 en direcció Girona.	Els veïns de Vall-llobrega tallen la C-31 per reclamar a la Generalitat una nova escola al municipi
Una desena de persones que aquest dissabte a la tarda anaven a la barca de Banyoles (Pla de l'Estany) han hagut de ser rescatades pels Bombers de la Generalitat perquè hèlix de l'embarcació s'ha enganxat a una boia, segons ha informat a l'ACN l'alcalde del municipi, Miquel Noguer. El batlle ha subratllat que aquest ha estat un incident menor i que cap dels passatgers ha resultat ferit. Els fets han passat cap a les set del vespre, quan s'estava disputant una de les tres competicions de triatló que Banyoles acull aquest cap de setmana. Per aquesta raó, a l'aigua hi havia una embarcació dels Bombers que ha pogut evacuar les persones que eren a la barca fins a la bora de l'estany.	Evacuats 10 passatgers de la barca de Banyoles després que hèlix s'enganxés a una boia
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha licitat les obres de manteniment dels camins generals a la zona regable del Canal d'Aragó i Catalunya, a Lleida i Osca. Entre les actuacions previstes, els treballs permetran millorar l'actual xarxa de camins que són titularitat de la CHE que connecten Alcarràs, Gimenells i el Pla de la Font, Almacelles, Sucs i Raïmat, una actuació llargament reivindicada per aquestes poblacions del Segrià. Amb un pressupost de 3 milions d'euros i un termini d'execució de 24 mesos, les obres inclouen millores del ferm, drenatge i senyalització viària per a garantir la seguretat viària en aquesta extensa xarxa de camins generals. Les obres s'emmarquen en el servei 2n d'Explotació, que gestiona una extensa xarxa de camins entorn dels embassaments de Barassona, Santa Anna, Rialb, Oliana i Guiamets i la zona regable del Canal d'Aragó i Catalunya. Els treballs, que tenen com a objectiu garantir la seguretat viària, inclouen actuacions sobre els elements funcionals d'aquests camins (com ara la neteja de cunetes i desguassos, desbrossaments i tales en els marges, escombratges del ferm i condicionament d'obres de fàbrica i drenatges); obres de millora (reforços o rehabilitació de ferm, segellat de fissures en el paviment, millora de les interseccions i travessies), i senyalització vertical i horitzontal i actuacions no programades (per accidents, tempestes o despreniments). Les obres de conservació que ara es liciten s'integren en les accions de manteniment d'infraestructures de titularitat estatal que porta a terme la CHE per facilitar les tasques d'explotació, el bon estat del patrimoni hidràulic i l'estalvi en l'ús de l'aigua. Aquest projecte respon als principals eixos d'acció de la CHE definits per a un Ebre Sostenible. L'eix 2 recull totes les millores de la gestió, incrementant l'eficiència dels sistemes. Els altres quatre eixos que també guien els objectius de la gestió de la Confederació, són la millora del coneixement, les accions per al bon estat de les masses d'aigua, renovar la visió de la dinàmica fluvial i garantir els usos essencials.	La CHE licita per 3 MEUR les obres de manteniment de camins a la zona regable del Canal d'Aragó i Catalunya
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha demanat que la ''pressió'' que es fa al grup d'ERC al Congrés dels Diputats al voltant de la investidura passi al candidat. ''Sempre ens intenten posar la pressió a nosaltres i que siguem responsables i fem el que hem de fer'', ha dit Vergés. Tot i això considera que cal que el govern espanyol pugui demostrar que és ''responsable'' i poder ''seure a una taula. Per Vergés, ''una cosa és no posar límits ni condicions'' i una altra és ''exigir que s'asseguin a solucionar un conflicte polític''. Vergés ha fet aquestes declaracions en una conferència on s'ha mostrat també confiada que aquesta legislatura s'aprovarà la despenalització de l'eutanàsia. Vergés no s'ha volgut posicionar sobre la postura que han de prendre els diputats independentistes com tampoc no ha volgut aventurar-se sobre la sentència del TS al judici del Suprem. ''Hi ha dies que penses dues coses diferents'', ha afegit Vergés. Per la consellera de Salut és una ''vergonya'' que el 2019 s'hagi jutjat una cosa ''tan bàsica i simple'' com urnes i paperetes. Per això, ha dit que creu que la societat està responent bé i que hi haurà una resposta ''contundent'' perquè considera que el país ja ha demostrat ''la seva indignació'' des de moltes vessants. La consellera de Salut, que s'ha emocionat parlant dels polítics presos i a l'estranger, ha recordat el compromís que ''la repressió no impedirà treballar pel país''. Pel que fa al debat de l'eutanàsia, Vergés s'ha mostrat confiada que aquesta legislatura la despenalització sigui una realitat. Considera que ha canviat amb el pas dels anys la majoria social, a Catalunya però també a l'estat espanyol i per això espera no trobar-se amb un Congrés ''que sempre impedeix que s'avanci en drets''. ''Una mínima esperança sí que la tinc'', ha conclòs Vergés,. Per qui l'eutanàsia és un ''tema cabdal'' per donar garanties a les persones que podran ''exercir la seva lliure voluntat''. Vergés també ha repassat l'acció de govern al capdavant del departament que considera ''clau'' per la via diària de la gent. Ha destacat l'impuls que es vol donar a la Primària, un àmbit on ha destacat els acords per a l'augment de professionals, però també a les Urgències i a la reducció de les llistes d'espera. Vergés ha reconegut que el sistema pateix un infrafinançametn ''crònic i injust'' i malgrat tenir tota la responsabilitat cap a la ciutadania, ha afegit, el Govern no pot decidir el finançament propi. A més, Vergés creu que els sistema s'ha de modernitzar per poder donar resposta a les noves necessitats de la població, més diversa i amb un envelliment evident'' perquè ''més enllà de salvar vides'' es puguin cuidar les persones. Vergés també ha reconegut els professionals sanitaris i la tasca duta a terme durant la crisi i l'època de les retallades i ha assegurat que es destinen més de 600 MEUR a millorar les seves condicions laborals. Després d'un any al capdavant de la cartera de Salut, Vergés ha recordat que s'ha aconseguit la retirada del recurs d'inconstitucionalitat per l'accés universal a la salut, i s'ha continuat treballant per millorar les urgències, l'accés a les intervencions quirúrgiques, proves i especialistes. Vergés	Vergés creu que la ''pressió'' de la investidura l'hauria de tenir Pedro Sánchez i no ERC
El Ministeri de Foment començarà a construir a partir del 20 de gener les noves rotondes de l’N-340 al seu pas per les Terres de l’Ebre, segons ha anunciat aquest dilluns el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté. Es construiran cinc rotondes en els trams d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Camarles, l’Ametlla de Mar i l’Hospitalet de l’Infant. Encara no s’ha concretat quina es començarà a executar primer. Aquestes rotondes han d’articular l’accés de l’N-340 als municipis i “contribuir a la rebaixa de la sinistralitat”, segons Sabaté. El pressupost de les obres és d'1,75 milions d’euros. D’altra banda, el subdelegat de l'Estat a Tarragona ha explicat que el Ministeri de Foment vol encarregar la revisió del projecte ambiental de l’A-7 al tram sud, entre La Jana i l’Hospitalet de l’Infant, el 2019. “Malauradament, l’aturada del projecte de l’anterior govern ha fet que fins i tot hagi caducat l’estudi d’impacte ambiental”, ha apuntat el subdelegat de l’Estat a Tarragona. Aquest és un “tema pendent de fa anys” i, segons Sabaté, el director general de Carreteres ha mostrat la seva voluntat perquè al llarg del pròxim exercici s’encarregui l’actualització del projecte d’impacte ambiental. Així, es podrà “anar plantejant la redacció del projecte d’obra i, finalment, quan es pugui, l’execució d’aquest tram tan necessari”, ha dit Sabaté.	Les noves rotondes de l’N-340 a l’Ebre es començaran a construir el 20 de gener
El convergent demana a l'esquerra anticapitalista que retiri l'esmena a la totalitat i creu que si prospera un 'no' a tramitar els comptes, els cupaires no seran un actor "fiable" ACN Barcelona.-El cap de llista de CDC a les eleccions del 26-J, Francesc Homs, ha afirmat que el veto de la CUP als pressupostos, si manté l'esmena a la totalitat, "no serà neutre" i per tant tindrà "conseqüències". "L'abast ja es veurà", ha afirmat el candidat dels convergents en roda de premsa aquest dilluns. Homs, que ha demanat als anticapitalistes que retirin l'esmena a la totalitat de cara al debat de dimecres, ha instat els cupaires a ser "coherents amb ells mateixos" i els compromisos adquirits per l'acord d'investidura. Si no és així, creu que el procés "tirarà endavant malgrat la CUP". Ara bé: "Sabrem que és un actor que no te'n pot fiar perquè ella mateixa no compleix amb allò que diu comprometre's complir, el procés necessita gent fiable", ha advertit Homs després de la reunió del Comitè Executiu Nacional. Els convergents no entenen l'esmena a la totalitat de la CUP perquè consideren que alinea els cupaires amb C's, PSC, PPC i Sí que es Pot de manera que és "un incompliment flagrant de l'acord subscrit" per desencallar la investidura al gener. Per això Francesc Homs els ha demanat que rectifiquen el seu veto, que per ara mantenen i sotmetran a deliberació aquest dimarts al Consell Polític i al Grup d'Acció Parlamentària. "Que faci honor al compromís". De fet, Homs ha assegurat que els convergents es veuen amb cor "d'exigir" a la CUP que compleixi perquè "si algú ha pagat per avançat és CDC". Precisament per això, en aquest context, Homs ha afegit que si prospera l'esmena a la totalitat amb l'aval de tots els grups parlamentaris excepte Junts pel Sí "això no serà neutre, tindrà conseqüències". El cap de files convergent però no ha concretat fins a quin punt: "L'abast ja es veurà". En qualsevol cas s'ha queixat de qui es pensi que el tràmit pressupostari és indiferent perquè "vol dir que no té constància de l'acord que hi havia i del que representa no tirar endavant els pressupostos". Segons Homs, si es consolida el veto de la CUP, l'esquerra anticapitalista haurà d'explicar-ne les raons. "Ells es van comprometre a no votar al costat de les forces contràries del procés, podria no haver-s'hi compromès; han de ser coherents amb si mateixos". En aquest sentit, ha seguit Homs, si no ho són i prospera l'esmena a la totalitat, "el procés tirarà endavant malgrat la CUP": "però sabrem que és un actor que no te'n fots fiar perquè ell mateix no compleix amb allò que diu comprometre's a complir, el procés necessita gent fiable". "No serà neutre però el nostre compromís serà inalterable", ha seguit. "Hi ha gent que és de fiar i hi ha gent que els compromisos els compleix en funció de com bufa el vent", ha etzibat als cuparies el cap de llista de CDC a les eleccions del 26-J. A més, Homs ha tret ferro però al debat sobre si un veto parlamentari a la tramitació pressupostària conduiria a noves eleccions. "No és necessari". Ha apostat però per esperar les properes hores per si la CUP "és conseqüent", ha afegit avalant la tesi del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. "Ningú s'imaginava que estaríem encallats en discutir els pressupostos autonòmics millors que els anteriors" en un mes de juny que s'ha convertit "en cruïlla" també en clau de política espanyola. En clau electoral, Homs ha reafirmat que CDC té la voluntat de ser decisiva a Madrid per defensar els "interessos concrets" que afectin Catalunya. "En el mentrestant s'hi ha de ser", ha resolt el convergent Condemna a l'agressió D'altra banda, Francesc Homs ha condemnat les agressions a dues membres de la plataforma Barcelona amb la Selecció Espanyola. "Tota la meva solidaritat i la condemna més rotunda", ha assegurat. De fet, ha defensat que tothom pugui escollir a quina activitat esportiva s'aficiona i ha apostat perquè a Catalunya la gent s'hi senti també "lliure".	Homs augura que el veto de la CUP als pressupostos "no serà neutre" i tindrà "conseqüències"
En les negociacions encara no s'han tractat qüestions com la reversió de les privatitzacions o del projecte BCN World ACN Barcelona.-La CUP valora "molt positivament" que Junts pel Sí s'hagi obert a dissenyar conjuntament una estratègia per maximitzar la base social independentista dins del marc de la taula negociadora única encetada la setmana passada. "Si les dues parts partim d'aquest punt de vista, serà molt més fàcil poder entendre'ns. Aquest enfocament fa que les converses puguin ser més fluïdes", ha destacat el portaveu parlamentari, Albert Botran, que ha reconegut que ara per ara no s'ha tancat cap detall al respecte, però que contribueix al clima d'entesa. En roda de premsa, l'esquerra anticapitalista ha explicat que encara no han tractat amb JxSí qüestions espinoses com la reversió de les privatitzacions o del projecte BCN World i que les trobades avancen segons el calendari preestablert. Des de mitjans d'aquesta setmana i fins al dia 22, Junts pel Sí i la CUP encararan la segona –i última- ronda negociadora. Fins al moment, "no hi ha massa qüestions tancades, però és on havíem de ser", segons ha recalcat Botran a preguntes dels periodistes. Sense gaire detalls, ha explicat que totes dues formacions han abordat l'estratègia per eixamplar la base social independentista –i que això contribueix a unes converses "més fluïdes- i a qüestions emmarcades en l'àmbit de la sanitat. Altres temes com la reversió de la privatització d'ATLL –que ascendiria a 326 MEUR- o el projecte de BCN World no s'han posat encara sobre la taula. Amb tot, el portaveu parlamentari cupaire ha dit que així constava al calendari previst. També ha indicat que el programa de Junts pel Sí no és el de Democràcia i Llibertat ni el d'ERC al 20-D. Ha volgut treure ferro, així, a les afirmacions de Francesc Homs sobre el futur dels concerts a les escoles que segreguen per sexe. La CUP reunirà aquest cap de setmana el seu consell polític per començar a validar les qüestions prepactades i per organitzar el conclave del diumenge 27 a Esparraguera. Un cop celebrada l'última reunió negociadora el mati del dia 22, desplegaran reunions territorials a porta tancada per explicar el contingut de l'oferta de Junts pel Sí.	ACTUALIZACIÓ:La CUP valora "molt positivament" que JxSí comenci a abordar l'estratègia per eixamplar la base social independentista
CCOO ha demanat la "immediata" convocatòria de reunió de la comissió paritària de salut per tractar els protocols d'inici del curs 2020-2021 "davant les alarmants mostres de descoordinació" entre el Departament d'Educació i de Salut. En una petició formal el sindicat també demana conèixer el protocol sanitari per la primera prova d'oposicions a cossos docents, amb més de 16.000 persones inscrites, que està prevista pel proper 4 de setembre. Exigeixen grups reduïts amb el personal docent i d'atenció educativa necessari, l'acompanyament en l'elaboració dels plans d'actuació, la incorporació de personal d'infermeria a cada centre i un marc d'interolcució amb la representació dels treballadors de tots els sectors afectats, entre d'altres. També reclamen espais alternatius si calen, l'ús d'equips de protecció individual, més pressupost per la neteja i desinfecció i garantir la ventilació, a través d'un comunicat.	CCOO demana la "convocatòria urgent" de la comissió paritària "davant la descoordinació" d'Educació i Salut
El Port de Barcelona ha admès a tràmit la sol·licitud del Museu Hermitage per instal·lar-se a la Nova Bocana (Port Vell), segons publica el Boletín Oficial del Estado (BOE) aquest dimecres. S’inicia així el procediment administratiu previ a l’atorgament de la concessió, que dependrà en tot cas del Consell d’Administració del Port “previ acord” amb l’Ajuntament de Barcelona, segons ha informat el Port en un comunicat. El projecte arquitectònic del Museu Hermitage és obra de l’arquitecte japonès Toyo Ito, guanyador del premi Pritzker l’any 2013, i la inversió privada prevista pels impulsors de l’equipament cultural és superior als 50 milions d’euros. Des d’avui, i en un termini de 20 dies, la societat Museo Hermitage SL (assumint una sol·licitud prèvia de Varia Hermitage Barcelona, SA i Cultural Developement) ha de realitzar l’exposició pública del projecte. Durant aquest període el Port admetrà altres projectes amb “diferent objecte” al de la sol3licitud formulada, sempre que s’ajustin també a la Tercera Modificació del Pla Especial de la Nova Bocana del Port de Barcelona, aprovat pel Consistori la primavera del 2018. Amb l’inci d’aquest procediment es desencalla només parcialment l’arribada d’aquesta franquícia del Museu Hermitage de Sant Petersburg. I és que, segons ha remarcat el Port de Barcelona en un comunicat, “l’atorgament de la concessió per construir i gestionar la instal·lació cultural correspon al Consell d’Administració de Port de Barcelona, previ acord amb l’Ajuntament de Barcelona a través d’un acord específic”. L’Ajuntament, doncs, seguiria tenint l’última paraula sobre el futur del projecte museístic.	El Port de Barcelona admet a tràmit la sol·licitud del Museu Hermitage per instal·lar-se a la Nova Bocana

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.