text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
El PP ha demanat al Parlament europeu que "assumeixi i accepti" l'acord de la JEC que ordena la inhabilitació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras després que la cambra hagi emès aquest dilluns una nota interna on els reconeix als tres com a eurodiputats. En un comunicat, la líder dels populars a l'Eurocambra, Dolors Montserrat, cita la resolució de la JEC que declara la inelegibilitat sobrevinguda dels afectats per haver estat condemnats per Suprem i recorda que la JEC és "l'òrgan legítim i competent" a Espanya per "dirimir les queixes i reclamacions que es plantegen", com creu que és el cas de la que van presentar el PP, Cs i Vox i que va donar pas a la inhabilitació per part de la JEC. En aquest sentit, els populars remarquen "la claredat de la normativa electoral aplicable" en aquest cas i demana a la institució que "consideri" tots els arguments jurídics recollits a l'acord de la JEC i "els assumeixi i accepti". Montserrat demana "una ràpida resposta" que "respecti la justícia i legalitat espanyola". Al comunicat, la líder del PP a Europa avisa que "davant els intents d'instrumentalització" de la cambra per part de Junqueras i "dels responsables dels greus delictes d'octubre del 2017", el PP mantindrà "una oposició ferma de respecte i defensa de la legalitat i justícia espanyola i europea", i afegeix que seguiran "reclamant justícia" per la "greu i irresponsable" actuació dels independentistes "contra la llei, l'ordre democràtic i la convivència a Espanya". "El PP mantindrà obertes totes les vies de denúncia per lluitar contra qui, en frau de llei, pretenen evitar i sortejar totes les seves responsabilitats penals pendents amb la justícia espanyola per fets que van tenir lloc molt abans de les últimes eleccions europees. Immunitat no és impunitat", adverteix Montserrat. | El PP demana a l'Eurocambra que "assumeixi i accepti" l'acord de la JEC d'inhabilitació de Junqueras, Puigdemont i Comín |
Els Bombers de la Generalitat han hagut de fer quatre serveis entre les dotze de la nit i quarts de tres de l matinada a Sant Adrià de Besòs. En la primera sortida, els efectius han apagat el foc a cinc contenidors d'un descampat del carrer Venus, al barri d ela mina. Un parell de cotxes apartats a prop també han estat afectats parcialment. Uns minuts més tard, abans de la una de la matinada, al carrer del mar, a l'alçada del número 20,han cremat tres contenidors més i mitja hora després, un cotxe a tocar del número 130 del carrer Ramon Llull. Quan passaven vint minuts de les dues, al carrer Ponent han cremat sis contenidors més amb un foc que ha afectat també tres vehicles estacionats a la vora. | Cremen catorze contenidors i un vehicle a Sant Adrià de Besòs |
El president de la Generalitat Valenciana i secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, s’ha mostrat partidari aquest dimarts que no s’apliqui “un excessiu reglamentarisme” sobre els diputats del PSC i els del PSOE que varen votar ‘no’ a Mariano Rajoy en el debat d’investidura, trencant així la disciplina de vot. En declaracions als mitjans posteriors a la conferència que la vicepresidenta valenciana Mónica Oltra ha pronunciat al Fòrum Nova Economia, a Madrid, el cap del Consell ha apostat pel “diàleg i l’acceptació de les normes”. Puig ha indicat que “no pot existir un PSOE sense el PSC” i ha afegit que cal buscar una formula de cohesió el més ampla possible. “Més enllà del PSOE el que és important és la relació d’Espanya amb Catalunya. Cal veure com refer els ponts que s’han trencat els darrers anys”, ha assenyalat. El president valencià ha dit que la democràcia “té unes normes que tots hem de complir” i ha manifestat que es mostra partidari de la via del diàleg “sempre”. Preguntat sobre la data del Congrés del PSOE, Ximo Puig ha manifestat que més enllà dels terminis “cal buscar una alternativa de continguts, primer el què i després el qui”. Puig ha incidit en què els socialistes es troben en un moment “de reforçament i renovació del PSOE i del que significa una opció socialdemòcrata per a Espanya”. “Ara s’exigeix reflexió i després acció, és el moment de pensar. Els ciutadans ens han enviat al racó de pensar, doncs pensem una estona” ha dit el líder dels socialistes valencians. | Ximo Puig demana que el PSOE no apliqui “un excessiu reglamentarisme” al PSC i als diputats del ‘no’ a Rajoy |
L'alcaldable del PSC, Jaume Collboni, creu que un cara a cara entre l'alcaldessa i candidata de BComú, Ada Colau, i el candidat d'ERC, Ernest Maragall, seria "una primera cita" prèvia a un pacte, que el socialista ja veu fet. En un acte en què ha presentat les polítiques de cultura, Collboni considera que el PSC té les mateixes opcions que Colau i Maragall: "ho qualificaria gairebé d'un empat tècnic", ha dit Collboni, que creu que al cara a cara, que Colau ha suggerit a l'alcaldable republicà per Twitter, s'escenificaria "el que ja han decidit, que és que pactaran". Collboni ha promès que si és alcalde augmentarà el pressupost en cultura del consistori d'un 5% a un 7%. També ha afirmat que normalitzaran la "bicapitalitat" de Barcelona per a compartir el lideratge cultural amb Madrid. | Collboni creu que un cara a cara entre Colau i Maragall seria "una primera cita" prèvia a un pacte |
El ple extraordinari de l'Ajuntament de Girona ha aprovat per àmplia majoria la nova concessió a 50 anys de l'estadi de Montilivi al Girona FC. Tots els grups hi han votat a favor excepte la CUP, que ho ha fet en contra, i ERC, que s'ha abstingut. Entre d'altres, cupaires i republicans han lamentat que no s'hagi aprofitat el conveni perquè el club de primera sigui "pal de paller" a l'hora d'impulsar l'esport de base o han criticat que el cànon que el Girona FC pagarà anualment es reverteixi "exclusivament" en millores a l'estadi. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha subratllat que la nova concessió, que es traduirà en inversions de 2 milions d'euros (MEUR) aquest any i el vinent, és un "projecte de ciutat". D'altra banda, durant el ple extraordinari, l'oposició en bloc ha mostrat el seu rebuig al nou cartipàs de l'Ajuntament impedint que s'aprovessin les comissions informatives. Una decisió que l'equip de govern ha qualificat de "ridícula i vergonyosa" perquè el cartipàs ja és un fet (ha tirat endavant per decret d'alcaldia) i avui, d'allò que es tractava era de reduir o no el número de reunions que es fan abans de cada ple. | El ple aprova per àmplia majoria la nova concessió a 50 anys de l'estadi de Montilivi per al Girona FC |
Desinfectar mans i sabates, esterilitzar tisores o pintes, portar pantalles protectores i bates d'un sol ús, controlar la temperatura i netejar els espais per a cada client. Són alguns dels protocols dels centres d'estètica que tornen a obrir portes a poc a poc. El 80% de les 8.000 perruqueries i estètiques que hi ha a Catalunya han tornat a la feina a mig gas en els últims deu dies, després d'haver passat una "odissea" per aconseguir Equips de Protecció Individual (EPI) i de fer una inversió que ronda els cinc euros per client i que, en alguns casos, arriba als 4.000 euros per a un sol centre. Un cost que haurà de repercutir en els preus si els negocis volen sobreviure, alerta la Federació Catalana de Perruqueria i Bellesa (FedCat) Els negocis del sector ja van tenir una "mala experiència" amb l'increment del 21% de l'IVA general el 2012, quan alguns establiments van haver d'abaixar la persiana perquè no van augmentar els preus i van haver d'assumir tot l'increment, recorda la presidenta de FedCat, Carme Molas, en una conversa amb l'ACN. "El que no pot ser és que tot el que tu guanyis en un mes ho inverteixis en EPI sense cobrar-los", apunta Molas, que recorda que els marges de beneficis dels centres d'estètica no són grans. Els dubtes sobre els comptes a finals de mes es repetiran en pràcticament tots els establiments després de dos mesos amb la persiana abaixada, reflexiona. Lliçons apreses de l'epidèmia de la sida L'aposta per la seguretat en el sector de l'estètica pot no ser un xoc tan fort com en d'altres, ja que la manera de treballar de les esteticistes es va haver d'adaptar molt a l'epidèmia del VIH-sida, a la por generalitzada al contagi i el desconeixement que es va estendre en els anys noranta, explica Molas. "Els centres d'estètica ho van passar molt malament però es van adaptar", assegura. Des de llavors, les treballadores, que tenen un tracte molt directe amb el client, es van acostumar a fer servir materials d'un sol ús i a desinfectar els estris que fan servir. "Quan les perruqueres veien les esteticistes tan protegides pensaven 'Si hagués d'anar així...' Doncs, sí ara hi haurem d'anar", explica. Tot i aquest "pas endavant" que ja havia fet el sector en comparació amb molts d'altres, la representant de la Federació Catalana de Perruqueria i Bellesa considera que la pandèmia de la covid-19, que ja ha acabat amb la vida de més d'11.000 catalans, exigeix un gran canvi de la manera de treballar. Canvis per combatre la covid-19 Els treballadors han de fer servir mascaretes FPP2 i canviar-les cada dia, utilitzar uns guants i una bata d'un sol ús per clienta i desinfectar l'espai després de cada servei, detalla Aurora Huerga, secretària general de la Federació de Construcció i Serveis de CCOO. Si l'empresa només disposa de mascaretes quirúrgiques, s'hauran de renovar cada tres hores o quan estiguin humides. Huerga també creu que és preferible incrementar el preu final del servei i invertir tot el necessari en proteccions pels 19.000 treballadors del sector a Catalunya. "Estem en una situació molt complicada i la gent va a la feina, no a agafar una malaltia", remarca a l'ACN Huerga, per qui l'excusa del sobrecost que suposa invertir 5 euros per client "no és una solució". "Si s'ha d'invertir que s'inverteixi, els treballadors s'han de protegir", afegeix. Segons la sindicalista, de moment, les mesures de seguretat i prevenció s'estan prenent en l'obertura de negocis. Alguns treballadors asseguren que fins i tot tenen la sensació d'estar "massa segurs". L'Inés, empleada que es dedica a la depilació elèctrica des de fa dècades, diu que el temps que dedica a cada client s'ha incrementat notablement i que a vegades per acabar bé les sessions prefereix sortir més tard de l'hora o fer menys descansos. Quan ha de fer un tractament facial, que no es pot fer amb mascareta, assegura que no pot treballar amb una pantalla perquè utilitza una lupa i necessita tenir molta precisió. En aquests casos, es demana als clients que tanquin completament la boca. En la mateixa línia, la Laura, treballadora d'una franquícia que ofereix tractaments de bellesa, explica que se sent "massa protegida i tot" i que els clients accepten "molt bé" el canvi de rutines. La inversió en material pot arribar als 4.000 euros per centres en empreses com Depiline, segons explica la directora de màrqueting de la companyia, Montse Roma a l'ACN. La trentena d'establiments de la marca, coneguda per la seva atenció sense cita, estan tornant a obrir a diferents ritmes i només accepten clients amb reserva. En aquests dos mesos d'inactivitat, han reconvertit tot el material que han pogut a objectes d'un sol ús. La resta, com podrien ser les tisoretes per fer manicures, s'esterilitza en una màquina especial. Durant la nit, l'espai es desinfecta amb una màquina d'ozó. "Obtenir EPI ha sigut i continua sent una odissea. Tots busquem el mateix als mateixos proveïdors. Tenim coses pagades que encara no hem rebut. És una lluita constant", assegura Roma. Un cop iniciat el desconfinament, les franquícies de la marca han anat obrint els centres a poc a poc i retirant els treballadors gradualment de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERTO) que van presentar a l'inici del confinament de la població. No cobrar els EPI També hi ha altres empreses que compten amb servei de perruqueria i estètica que han començat a obrir només la secció de tallar i rentar cabells, però no la de tractaments de bellesa perquè preferien esperar fins a aconseguir totes les proteccions necessàries. D'altres, com l'Eva González de la Perruqueria Loli de Mataró han optat per a només oferir el servei on hi ha més demanda. En el seu cas, el de pedicura. De moment, no fa depilació, massatge, higiene facial, manicures ni tractaments d'aprimament i anirà fent segons li demanin els clients. L'oferta que veu més difícil de poder donar ara és el massatge, que "no es pot fer amb guants perquè el contacte de les mans és el més important". L'Eva, que està sola al seu local, explica que ara treballa "molt lenta" i només pot atendre un client mentre que abans "podia tenir tres o quatre persones al mateix temps". Aquesta esteticista treballa amb guants, mascareta quirúrgica i una pantalla i diu que fa "el mateix que abans" però amb material "d'un sol ús" i desinfecta "tot el que no es llança". Tot i que de moment ja ha invertit 500 euros en capes de plàstics, guants, tovalloletes de paper i rotllos de paper per depilar, no repercutirà aquesta inversió en el preu. "Tinc clientela de tota la vida i no ho he volgut fer. Sé que alguns ho estan fent però crec que no és moment ara, si després remuntem ja apujaràs el preu un euro o cinquanta cèntims", explica. Preocupació per la relaxació Tot i constatar que en general les mesures de seguretat i higiene s'estan respectant en els centres d'estètica, els sindicats temen que a mesura que s'avanci en el desconfinament es comenci a descuidar la prevenció de riscos a la feina i els protocols es relaxin. "És responsabilitat de tothom, de les empreses, dels treballadors i dels ciutadans. Ens hem d'acostumar a treballar amb aquestes condicions encara que sigui difícil. Treballar amb una mascareta molesta però és necessària i ha de ser una eina més de feina", apunta Huerga. "Prou problemes econòmics i socials tindrem amb aquesta crisi perquè d'aquí a tres mesos comenci un altre confinament", afegeix. | Els centres d'estètica han de cobrar els EPI i apujar preus per sobreviure, alerta la federació de perruqueria i bellesa |
El conseller de la Presidència en funcions, Francesc Homs, s'ha preguntat si la prioritat de la CUP és realment aconseguir la independència atesa la seva "obcecació" a "censurar persones". "Nosaltres no censurem ningú de la CUP i això que hi ha moltes coses que no compartim", ha afirmat en una entrevista que s'emetrà aquest divendres al vespre a El Punt Avui TV. Homs ha garantit que encara que es convoquin noves eleccions no hi ha el risc "en absolut" que el procés se'n vagi "a fer punyetes". D'altra banda, ha dit que el sentit de la votació de la proposta de resolució de JxSí i la CUP hauria de ser "el mateix" que el de la investidura perquè "tot forma part de tirar endavant el procés". A més, ha pronosticat que si tot l'independentisme es mobilitza a les eleccions espanyoles, "arrasarà". "Quan veig que algú està tan obcecat a censurar persones, em pregunto si aquesta [la independència] és la prioritat. Nosaltres no censurem ningú de la CUP, i hi ha moltes coses que no compartim", ha asseverat Homs. Alhora, ha assegurat que ell, personalment, comparteix "poquíssimes coses" del programa electoral de la formació de l'esquerra independentista i, malgrat això, segueix "tenint clara la prioritat". En una entrevista al programa 'L'Illa de Robinson' que s'emet aquest divendres a les 20.15 hores al Punt Avui TV, el conseller en funcions ha garantit que "vagin com vagin les coses", el procés no se n'anirà "a fer punyetes". És més, ha dit que no hi ha risc "en absolut" que la via independentista ensopegui encara que hi hagi noves eleccions. A més, ha indicat que la votació per la proposta de resolució independentista i la investidura hauria de ser "una mateixa cosa" perquè "tot forma part de tirar endavant el procés". En aquest sentit, ha recordat que els aspectes recollits al text no podran dur-se a terme si no hi ha un Govern. Sobre les eleccions del 20-D, Homs ha augurat que si tot l'independentisme acudeix en massa a les urnes, les formacions sobiranistes "arrasaran". Ara bé, ha advertit que "si un per un nap, l'altre per una col i un altre per una ceba aquell dia deixen que només vagin a votar els de Ciutadans, el PSOE i el PP, la fotografia d'aquell dia pot sortir moguda". La llista de CDC inclourà independents provinents del món socialista, que no seran de MES, segons ha explicat. També ha tret pit que a diferència de molts altres candidats, com el ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, ell renunciarà al seu càrrec de conseller si surt escollit com a diputat al Congrés. | Homs es pregunta si la prioritat de la CUP és realment la independència atesa la seva "obcecació" a "censurar" noms |
La ministra de Justícia, Dolores Delgado, recorda que convocar eleccions és competència exclusiva del president del govern espanyol, tot i admetre que els pressupostos "marquen una mica els temps polítics". D'aquesta manera s'ha manifestat a la Sexta, enmig de les informacions de diversos mitjans de comunicació que asseguren que la Moncloa es planteja convocar eleccions el 14 d 'abril. "Estem en una setmana important, demà es debaten els pressupostos i dimecres es voten", ha assenyalat Delgado. D'altra banda, la ministra de Justícia ha defensat que en el marc de la Constitució no es pot parlar d'autodeterminació i considera que la societat catalana majoritàriament vol millorar l'autogovern. | Delgado, sobre eleccions: "Els pressupostos marquen els temps polítics, però és competència exclusiva de Sánchez" |
La portaveu de JxCat demana una "reconstrucció" de la justícia espanyola i, especialment, de la fiscalia ACN Madrid .-La portaveu de JxCat, Laura Borràs, afirma que la suspensió del tercer grau "demostra que en el cas dels presos polítics no s'administra justícia sinó venjança" i diu a Sánchez que "la seva venjança és també la seva vergonya". Durant la seva intervenció al ple del Congrés, ha demanat un pla de "reconstrucció" de la justícia. Especialment, ha dit, de la fiscalia "aquella que vostè diu que ja se sap de qui depèn". Borràs ha defensat la vocació europeista de la seva formació i ha acusat Espanya de pensar només en Europa quan la necessita" i de "demostrar poc respecte cap als drets fonamentals que defensa". Malgrat això, ha dit que l'acord del Consell Europeu és positiu però que les preocupa com els distribuiran els fons i si es farà una "distribució centralista". "Ho decidiran unilateralment?", s'ha preguntat Borràs. "Li demanem que a l'hora de fer el pla de reconstrucció sigui més europeu i tingui el compte els interessos de tots els grups. Europa els ha concedit una nova oportunitat però la seva credibilitat està en entredit", ha afegit. | Borràs, a Sánchez: "La suspensió demostra que no s'administra justícia sinó venjança i també és la seva vergonya" |
Es tracta de ‘Werther!’, ‘António e Cleópatra’ i ‘Acceso’, que s'estrenaran a l'Estat ACN Girona.-El Festival Temporada Alta ha anunciat aquest dijous la incorporació de tres nous espectacles de la programació per a aquesta tardor coincidint amb el 25è aniversari. ‘Werther!’ de J.W. Goethe dirigida per l’alemany Nicolas Stemann, ‘António e Cleópatra’ del portuguès Tiago Rodrigues i ‘Acceso’ del cineasta xilè Pablo Larraín. A més, cap dels tres directors havia actuat mai a Catalunya i també suposarà la seva estrena a l’Estat. Així, ‘Werther!’ es podrà veure el 5 de novembre al Teatre de Salt, ‘António e Cleópatra’ el 26 de novembre al mateix escenari i ‘Acceso’, un monòleg sobre Sandokan, un home obsessionat per tenir ‘accés’ a la societat per deixar de ser marginal i que es podrà veure el 2 de desembre a la sala La Planeta dins del cicle Connexió Iberoamèrica. La programació completa es donarà a conèixer el pròxim 31 d’agost. A ‘Werther!’, el reconegut director alemany Nicolas Stemann reivindica la figura del jove Werther, l’heroi romàntic creat per Goethe a la novel·la ‘Els sofriments del jove Werther’. Philipp Hochmair, actor austríac que igual que Stemann visita per primera vegada el festival, serà l’encarregat de protagonitzar aquesta posada en escena tan personal. Un monòleg traslladat a l’època actual, on el director alemany posa a prova l’obsessió amorosa del romanticisme de Goethe a l’època de les xarxes socials. La producció original de l’espectacle és de Thalia Theater Hamburg d’Alemanya, que ara ha remuntat el Théâtre de Vidy, i que en la seva exhibició a Temporada Alta compta amb la col·laboració de la Fundació Goethe. ‘António e Cleópatra’ és una altra de les produccions que avança Temporada Alta i que es podrà veure aquesta tardor en el marc del Festival i en estrena a l’Estat espanyol. Tiago Rodrigues, director, autor i actor que lidera l’avantguarda escènica portuguesa, presentarà una nova creació a partir del clàssic de Shakespeare. Amb l’esperit transgressor dels protagonistes com a principal referent, l’obra parla de la parella com a centre de totes les dicotomies, des de la mirada dels seus intèrprets, els ballarins i coreògrafs Sofia Dias i Vítor Roriz. Per últim, ‘Acceso’, el xilè Pablo Larraín, premiat a Cannes i Berlín i nominat als Oscar el 2013 per ‘No’), fa el salt de la pantalla als escenaris per presentar un monòleg sobre Sandokan, un home obsessionat per tenir ‘accés’ a la societat, per deixar de ser marginal. És un monòleg cru i amb tocs d’humor, encarnat pel també xilè Roberto Farías. Aquesta producció s’emmarca dins el cicle Connexió Iberoamèrica, proposta que enguany celebra la seva quarta edició consolidada com a porta d’entrada del teatre iberoamericà a Catalunya, presentant algunes de les produccions d’un dels pols creatius més interessants del planeta. Connexió Iberoamèrica, que compta amb el suport del programa Iberescena del govern de l’Estat, tindrà enguany 7 espectacles provinents de 4 països diferents. | Les produccions de Tiago Rodrigues, Micolas Stemann i Pablo Larraín s’afegeixen a la programació de Temporada Alta |
L'Institut Català de Finances (ICF) ha invertit 7,7 milions d'euros en 49 empreses emergents a través de la línia de conversió amb Business Angels que va posar en marxa l’any 2012 a través d’IFEM (Instruments Financers per a Empreses Innovadores) per fomentar la creació i el creixement de micro, petites i mitjanes empreses a Catalunya. Segons ha informat l'ICF en un comunicat, aquesta entitat ha invertit en aquestes 'start'-ups' a través de préstecs participatius de fins a 200.000 euros i ho ha fet amb la col·laboració d'inversors privats que han destinat fons addicionals en aquestes companyies. L'objectiu de l'ICF és facilitar l’accés al finançament a aquestes empreses, diversificar les seves fonts de captació de recursos i actuar com a tractor de més inversió per a aquest tipus de projectes de nova creació. La darrera coinversió que ha dut a terme l’ICF ha estat a Deliberry, una plataforma online de compra i servei de lliurament de productes frescos i de gran consum de diferents supermercats a domicili. L’empresa creada el gener de 2015 ha tancat recentment una ronda de finançament a través de la qual ha captat recursos per a finançar el seu pla d’expansió i el desenvolupament tecnològic de la plataforma. L’ICF ha coinvertit en aquesta 'start-up', conjuntament amb la xarxa d’inversors privats ANTAI. Aquesta és una de les 13 xarxes de Business Angels amb les que treballa l’Institut alhora de coinvertir en aquests tipus d’empreses. L’ICF també ha invertit recentment mitjançant préstecs participatius a Kiddy’s Box, Glovo, Signaturit, Transmural Biotech, Notegraphy, Boat Bureau o Foot Analytics, entre d’altres. El 2015, l’ICF va fer extensiva aquesta modalitat de coinversió amb inversors privats al Programa Indústria del Coneixement, impulsat conjuntament amb la Secretaria d’Universitats de la Generalitat per finançar start-ups de base científica; i al Programa Emprenedoria Corporativa, impulsat conjuntament amb ACCIÓ, per fomentar els projectes d’emprenedoria entre 'start-ups' i grans empreses. A través del Programa Indústria del Coneixement, l’entitat financera catalana ha invertit recentment a Good Gut, Iproteos i a Specipig; i a través del Programa d’Emprenedoria Corporativa a Eolos i a Omniapools. | L'ICF inverteix 7,7 milions d'euros en una cinquantena d'empreses emergents |
Un pres de Brians 2 s'ha passat vint hores enfilat en un mur de centre penitenciari, on ha passat la nit. Segons fonts del Departament de Justícia a les set de la tarda d'aquest dissabte l'intern, de 28 anys, va pujar a un mur de l'interior del centre que separa els mòduls tres i quatre, sense accés a l'exterior. L'home, d'origen dominicà però amb passaport holandès, afronta dues condemnes per robatori, de 6 i 1 any, respectivament, i pateix una "patologia de salut mental". El reclús ha demanat poder parlar amb el cònsol holandès. Finalment ha baixat del mur pel seu propi peu a les tres de la tarda d'aquest diumenge. | ACTUALIZACIÓ:Un pres de Brians 2 passa vint hores enfilat a un mur interior del centre penitenciari |
Margarita Robles, Patxi López, Ángel Gabilondo i Núria Parlon formen part de la quinzena d'experts que han desglossat propostes polítiques per aplicar a partir del 26-J ACN Barcelona.-El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha presentat aquest diumenge a Barcelona l'equip d'experts que ha de constituir el "govern del canvi" a l'Estat després de les eleccions del 26-J. En un acte conduit per la cap de llista del PSC, Meritxell Batet, una quinzena de persones han intervingut breument i sobre temàtiques com la justícia, l'economia, l'educació, la transparència, el model territorial i la sanitat. Així, s'ha sentit la jutgessa Margarita Robles defensar els jutges que combaten la corrupció, i l'exlehendakari Patxi López apostar per la regeneració moral i ètica. El catedràtic de dret constitucional Gregorio Cámara ha parlat d'encaixar la singularitat i els drets històrics de Catalunya a la Constitució, i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon ha demanat que la justícia i l'equitat vagin en paral·lel a l'estabilitat pressupostària. En un acte a Barcelona per presentar el "govern del canvi", Sánchez ha definit el seu equip com a dialogant, solvent, que juga net i progressista. Els ha lloat perquè "algú deia que els equips no són conscients del que són capaços de fer fins que ho intenten". En un discurs ple de símils futbolístics, el dirigent socialista ha citat l'exentrenador blaugrana Pep Guardiola. N'ha defensat la voluntat d'arriscar-se –"el risc més gran és no arriscar-se"- i per això ha erigit el seu equip com el que farà passos endavant on d'altres diuen 'no'. En serien exemples, ha afirmat, les polítiques socials i el model federal. Així, a l'acte hi han intervingut una quinzena d'experts que s'incorporarien a un eventual govern " del canvi" després de les eleccions del 26-J. Amb l'absència destacada de l'exministre Josep Borrell (Europa i Exteriors) per un viatge i del politòleg Sami Naïr (Refugiats), la cap de llista del PSC, Meritxell Batet, que assumiria l'àrea de Federalisme, ha conduit l'acte: un per un han desglossat les seves àrees de treball. En clau territorial ha parlat el catedràtic constitucional Gregorio Cámara que ha defensat un model descentralitzat "sota la tècnica del federalisme", amb la intenció de "resoldre l'assignatura pendent". En aquest sentit, creu que posar fi a la crisi social, econòmica, política i territorial de l'Estat passa per una reforma constitucional que inclogui "la singularitat i els drets històrics". A partir d'aquí un referèndum per validar-ho i un altre referèndum als territoris per "adequar l'Estatut o la Constitució", o la norma bàsica catalana, a la nova Constitució federal. També destaca la incorporació de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón. La socialista catalana assumiria Polítiques socials en un eventual govern "del canvi" després del 26-J. En aquest sentit, l'alcaldessa ha defensat que la justícia i l'equitat socials han d'anar "sempre" en paral·lel a l'estabilitat pressupostària. La jutgessa i número 2 del PSOE per Madrid, Margarita Robles, ha estat contundent amb la lluita contra la corrupció i ha defensat que els jutges tinguin mitjans per combatre-ho: "No tornarà a passar" que un jutge investigant un cas de corrupció hagi demanat informació i el ministeri li hagi denegat. "Això no ho podem acceptar", ha insistit qui es perfila per pilotar l'àrea de Justícia en un futurible govern de Pedro Sánchez. L'exlehendakari i fins ara president del Congrés dels Diputats, Patxi López, ha reivindicat la regeneració moral i ètica i una "lluita sense treva" contra la corrupció: "desterrar corruptes i corruptors de la vida pública, ens hi deixarem la pell", ha afirmat en recordar que molts van entrar en política "arriscant la vida" mentre d'altres optaven per "saquejar l'esforç de la societat". L'exministre Jordi Sevilla ha apostat per "fer tot el contrari del que ha fet el PP els darrers quatre anys" en clau econòmica: un ingrés mínim vital per combatre la pobresa, apujar el salari mínim interprofessional, un pal de xoc contra l'atur de llarga duració i una reforma fiscal perquè també "pagui el que no paga". Tot plegat per ser "més competitius fent les coses bé i no sent barats". També s'ha sentit Jose Enrique Serrano, que en seria el coordinador i que pilotaria administracions públiques, i que ha parlat de canviar el model. L'exministre Ángel Gabilondo ha erigit l'educació en la "pedra angular" de qualsevol govern i ha defensat un pacte educatiu per "transformar la societat". Al seu torn , l'experta en ecologia i la lluita contra el canvi climàtic, Teresa Ribera ha defensat les seves competències com una "garantia de l'equitat a la riquesa comuna, i no una política secundària". I Rafael Bengoa s'ha compromès a tornar a invertir diners a Sanitat, sobretot fent una "transformació" en aquests diners. En aquest "govern del canvi", Pedro Sánchez també hi incorpora el senegalès Luc André Diouf, president de la Federació d'Associacions Africanes a Canàries (FAAC), que portaria Immigració; la gallega Pilar Cancela, experta en el sector primari; la periodista i editora Ana Garcia D'Atri, possible 'ministrable' de Cultura; la bioquímica María González Veracruz, com a possible responsable de Ciència i Carmen Montón per Igualtat. Magdalena Valerio vetllaria pel Pacte de Toledo; Silvina Bacigalupo per Transparencia i Ètica Empresarial i Ángel Ubide per Economia Global. | Pedro Sánchez presenta a Barcelona els noms per al seu "govern del canvi" |
La Setmana Internacional de Cine de Valladolid, la Seminci, ha premiat aquest dissabte dos documentals catalans coproduïts per TV3: 'La granja del pas' i 'Filosofia a la presó'. Segons la cadena catalana, totes dues cintes s'emetran al programa 'Sense Ficció' "pròximament". 'La granja del pas', de la directora Sílvia Munt, s'ha endut el primer premi de la secció 'Tiempo de Historia'. Es tracta d'una pel·lícula que dóna veu als afectats pels desnonaments i recull els testimonis de les assemblees de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Sabadell. Per la seva banda, 'Filosofia a la presó', de Gilbert Arroyo i Marc Parramon, ha guanyat el premi de la secció 'DOC. España' amb un documental que posa cara a cara presos del Centre Penitenciari Lledoners i estudiants de Dret. El jurat de la Seminci ha premiat 'La granja de pas' "per la sobrietat expressiva i la qualitat narrativa amb què aconsegueix transmetre una informació d'alt contingut emocional, sobre un tema de tanta transcendència com és el problema dels desnonaments". Per la seva banda, 'Filosofia a la presó' ha estat guardonada pel jurat perquè ha "aconseguit convertir un debat d'idees en una història plena d'emoció". 'Hrútar' guanya l'Espiga d'Or La pel·lícula islandesa 'Hrútar (El valle de los carneros)', de Grímur Hákonarson, ha guanyat l'Espiga d'Or, el màxim guardó de la Seminci. La cinta narra les desavinences de dos germans grangers. | La Seminci premia els documentals catalans 'La granja del pas' i 'Filosofia a la presó' |
El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, considera que el comunicat d'ETA, en què demana perdó a les víctimes i reconeix el dany causat, "és simplement l'últim acte de propaganda" de l'organització terrorista. Maroto avisa que el seu partit no l'importa quines són les intencions d'ETA i que no comptin amb ells si pretén treure "algun rèdit polític" del comunicat perquè "l'única cosa" que importa als populars, segons ha subratllat, "és acabar de resoldre tots els casos pendents dels assassinats que va cometre durant 40 anys" l'organització terrorista. El dirigent del PP ha dit que avui el partit només l'interessa traslladar el missatge sobre la importància de mantenir "la memòria, la dignitat i la veritat per a totes les víctimes del terrorisme". "Tot el demés no ens importa en aquest moment perquè tot el demés hauria d'haver succeït fa molt de temps, és més mai hauria d'haver succeït", ha assenyalat. També, preguntat per si el comunicat d'ETA podria suposar l'acostament de presos o algun tipus de política penitenciària diferent, Maroto ha estat molt clar: "si ETA amb aquest últim acte de propaganda pretén del PP o del govern espanyol algun benefici polític, la porten clara perquè no hi ha cap possibilitat". "Que es quedin amb aquest acte de propaganda, nosaltres ens quedem amb la protecció de la memòria de les víctimes perquè és l'única herència que desgraciadament han deixat a Espanya", ha sentenciat. El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP ha fet aquestes declaracions als periodistes a les portes de l'esmorzar informatiu del portaveu de la Comissió Europea, Margatiris Schinas. | Maroto avisa ETA que no compti amb el PP si vol treure "algun rèdit polític" del comunicat |
ERC ha guanyat a totes les comarques excepte al Ripollès, que ho ha fet CDC, i a la Selva, on En Comú Podem ha estat la força més votada. Els republicans s'imposen així a nivell de demarcació i per primer cop guanyen les eleccions estatals aconseguint uns resultats històrics, si bé la distribució de diputats s'ha mantingut igual als resultats del desembre del 2015. Pel que fa a les capitals, on hi ha hagut més canvis ha estat a Girona i Olot, on els republicans han passat de ser la segona força a la primera, desbancant CDC que queda en segon lloc, mentre que a altres punts com ara Banyoles, la Bisbal d'Empordà i Santa Coloma de Farners els resultats són molt similars a fa mig any i ERC es manté com a més votada seguit de CDC. Ripoll és l'única capital gironina on CDC ha repetit la victòria i a Figueres, En Comú Podem ha passat a ser segona força. | ERC guanya a totes les capitals gironines excepte al Ripollès i a la Selva |
El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha anunciat aquest diumenge que la divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra portarà a la fiscalia les conslusions de la investigació del cas Esther Quintana per "depurar responsabilitats". En una entrevista al 3/24 Jané ha explicat que la investigació interna que Mossos va posar en marxa per esbrinar qui va disparar el projectil que li va fer perdre un ull "no s'ha tancat" encara que hi hagués un judici i una indemnització, i ha recordat que "aquesta reparació encara està pendent". D'altra banda, el conseller també ha donat a conèixer que els Mossos estaven investigant el presumpte terrorista jihadista detingut aquest dissabte a Rosa de Ter (Osona) perquè havien detectat el "perfil perillós". Mossos va posar-ho en coneixement de l'Audiència Nacional, que va deixar el desenllaç de l'operació en mans de la policia estatal. J | Jané assegura que el cas Esther Quintana "no està tancat" i que Afers Interns portarà la investigació a la fiscalia |
Edicions de 1984 publicarà el pròxim 20 de març 'Les trifulgues de l’Arthur Less', de Andrew Sean Greer, que va guanyar el premi Pulitzer 2018. El protagonista de la història és Arthur Less, que està a punt de fer 50 anys i té una vida millorable. Segons ell mateix, deu ser el primer homosexual de la història que es fa vell. És escriptor, però la seva carrera literària ha sigut un autèntic fracàs i la parella que va tenir durant nou anys l'acaba de convidar al seu casament. L'Arthur decideix acceptar totes les invitacions als saraus literaris més improbables d'arreu del món. Comença així un periple que el portarà a viure situacions extravagants i d'altres de fascinants a llocs com Nova York, París, Berlín, el Marroc i Kyoto. Com ha explicat l'editorial catalana, 'Les trifulgues de l’Arthur Less', traduït per Marc Rubió, és "una història brillant, escrita amb un humor intel·ligent i protagonitzada per un personatge que es fa estimar". L'autor, Andrew Sean Greer, és fill de pares científics, va néixer el 1970 a Washington D. C. Mentre estudiava escriptura creativa a la universitat, va treballar de xofer, de guionista de televisió, de 'maître' d’un restaurant freqüentat per grans figures del món de la moda o, fins i tot, d’inventor de noms de joguines. Als 29 anys va publicar un recull de relats, 'How it was for me', que va ser molt elogiat per la crítica. Les novel·les 'The path of minor planets' i 'The confessions of Max Tivoli' el van confirmar, pocs anys després, com una de les veus més interessants de la seva generació, i, juntament amb 'The story of a marriage', es van convertir en grans èxits de vendes internacionals i van ser reconegudes amb premis tan prestigiosos com el California Book Award o el New York Public Library’s Young Lions Award. | Edicions de 1984 publicarà 'Les trifulgues de l'Arthur Less', premi Pulitzer 2018 |
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha advertit aquest dijous en una entrevista a Onda Cero que "si calgués arribar-hi" l'executiu espanyol "hauria d'aplicar" l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia de Catalunya. Catalá ha recordat que el 155 és "un article vigent" que "està a la Constitució" i que fins ara "no ha calgut" aplicar perquè "no s'han produït els supòsits que preveu" que són "incompliments greus d'obligacions per part de les institucions". Amb tot ha apuntat que hi ha "mecanismes anteriors" que permeten "el normal funcionament de les institucions". En una entrevista a 'La Brújola' d'Onda Cero, Catalá ha fet referència també a les concentracions de suport a Mas i ha assegurat que malgrat que "alguns pretenguin generar influència, pressió i setge físic fins i tot en alguna ocasió" la Justícia actua de manera independent. Segons el ministre el fet que Mas declari com a imputat davant un tribunal és quelcom que "entra dins de les regles del joc". "Ningú està per sobre la llei" i per tant si es produeix la inhabilitació d'Artur Mas seria "la conseqüència d'una condemna per haver comès un acte il·lícit" i es posaria de manifest que "ha actuat al marge de la llei", i que "la democràcia funciona a Espanya", ha dit. Justifica la reforma exprés del TC El ministre també ha justificat la reforma de la Llei del TC i el fet que el govern espanyol dugués a terme aquests canvis en solitari. "Era molt necessari perquè en els últimes temps estàvem constatant com algunes normes del Tribunal Constitucional no s'estaven aplicant i perquè s'ha trencat l'equilibri constitucional que dicta que quan aquest dicta una resolució s'aplica", ha dit. Amb tot, ha negat que aquesta sigui una reforma pensada exclusivament per a Artur Mas, tot i que ha admès que "la Generalitat està deixant de complir algunes resolucions", com per exemple, ha dit, la que suspèn la creació del Comissionat per a la Transició. El ministre també ha advertit que si es produís una ruptura unilateral per part de Catalunya l'Estat actuaria. "Si el nou Parlament que es constitueixi o el nou Govern prengués alguna iniciativa al marge de la Constitució el govern té eines i instruments per impedir que això tiri endavant", ha afirmat. Ha citat el Tribunal Constitucional i els tribunals. "Els ciutadans han de saber que el govern espanyol estarà sempre del costat de la legalitat i complirà la seva obligació", ha dit. "Torres-Dulce va dimitir adduint raons personals" El ministre ha respost una pregunta sobre els motius pels què el que era fiscal general de l'Estat en el moment en què la Fiscalia va interposar la querella contra Artur Mas, Eduardo Torres-Dulce, va presentar la seva dimissió. "Eduardo Torres-Dulce va presentar la seva dimissió adduint raons personals, i jo li he de respectar aquest plantejament", ha dit, i "no crec que aquest fos el motiu". | Catalá no descarta aplicar a Catalunya l'article 155 de la Constitució "si calgués arribar-hi" |
L'ajornament dels Jocs Mediterranis del 2017 al 2018 ha eclipsat part de la sessió plenària ordinària d'aquest divendres al matí a l'Ajuntament de Tarragona. En les aproximadament dues hores de debat monotemàtic, la picabaralla política ha girat entorn les diverses mocions presentades en relació als jocs. La primera d'aquestes, de la CUP, que proposava la renúncia definitiva a la cita esportiva, ha quedat tombada per 19 vots en contra d'equip de govern -PSC, PP i UDC-, CiU i C's, 3 a favor -CUP i ICV- i 4 abstencions -ERC. Tampoc s'ha aprovat la consulta popular per prendre el pols a la societat sobre aquest afer, plantejada per ERC. De fet, eren idees que ja s'havien presentat -i rebutjat- en anteriors plens. D'altra banda, s'ha donat llum verda a la creació d'una comissió de seguiment per garantir la màxima informació, en una moció presentada per C's. El gran interrogant que segueix sense resoldre's és el sobrecost per haver de posposar els jocs. "Amb els 12 famosos milions d'euros fem curt, cal comptar un any més de despesa organitzativa, eren 5 milions segons el pressupost de la Fundació Tarragona 2017, faltarà afegir-hi els costos d'indemnització, etc.; cal facilitar el cost econòmic real auditat que suposa ajornar els Jocs, i també el d'abandonar", ha exposat el portaveu del grup municipal d'ERC, Pau Ricomà. Els republicans han esgarrapat més suport per fer una consulta ciutadana sobre els Jocs -vot favorable del grup de CiU i abstenció de C's-, si bé la proposta també ha acabat tombada. Ricomà ha acusat l'alcalde de pretendre ser el "Pasqual Maragall tarragoní" i deixar un "forat " a la ciutat per culpa del seu "optimisme temerari". "Quan a vostè des de Madrid li deien una vegada i una altra que no hi havia diners, i ens deia a nosaltres que tot anava com estava previst i que tindríem les inversions a temps, quina part de la frase de què no hi havia diners pels Jocs no va entendre?", li ha preguntat. "Vostè ens ha enganyat moltes vegades i ara té un problema de credibilitat, li passa com en aquell del conte del llop, i les mitges mentides ofeguen la veritat", ha etzibat. La CUP també ha carregat contra Ballesteros per la manca de credibilitat i per fer volar coloms d'un projecte que mai ha tingut la dotació pressupostària necessària. La regidora cupaire Laia Estrada ha desgranat una extensa cronologia, des del 2012, per posar en evidencia la "incapacitat" del govern de tirar-ho endavant, de no retirar-se quan tocava i de agafar-se al govern provisional de l'Estat com a única carta de justificació. "No podem confiar en vostès, el seu projecte estrella ha fet aigües per incapacitat del govern, igual com va passar amb el pàrquing Jaume I", ha afirmat Estrada. Més moderats, els convergents han preferit no llançar la tovallola dels Jocs a l'espera de si finalment s'obté el finançament, mentre el grup de Ciutadans ha reiterat que "desistir és pitjor que continuar". "La manca d'informació ha estat el gran problema, no som nens petits, cal més sinceritat, val més un 'no' justificat que dir 'sí', sabent que no ho podràs complir", ha afirmat el portaveu de C's, Ruben Viñuales, coincidint amb l'opinió d'ICV. La moció de C's ha estat aprovada per tots els grups, excepte ERC i la CUP. "És la moció més factible i la més constructiva", ha opinat el portaveu convergent Albert Abelló. Per la seva banda, el regidor socialista Javier Villamayor, que també és coordinador generals dels Jocs, ha reconegut que no han estat uns dies fàcils, si bé des de l'ajornament han rebut el suport de quatre ajuntaments "importants", interessats també en ser subseus. "Mentre va aquest ple, ara mateix hi ha 175 persones treballant a l'Anella Meditèrrania", ha afirmat Villamayor, com a demostració que l'esdeveniment segueix viu. "És la millor opció per a la ciutat, estic absolutament convençut i no he deixat ni un mil·límetre de creure-hi", ha sentenciat l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Demanen dimissions pels Jocs i Inipro En el torn de precs i preguntes, la CUP ha aprofitat per demanar la dimissió de Javier Villamayor, per l'ajornament dels Jocs, i també de la regidora Begoña Floria, arran la seva recent imputació en el cas Inipro, així com també de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. El grup d'ERC també ha exigit que Floria dimiteixi, per la "gravetat" del cas Inipro. Ballesteros els ha demanat que deixin de "judicialitzar" la política. La regidora cupaire Laia Estrada ha preguntat al batlle si era coneixedor de l'equip de 'ciberactivistes' que treballaven per a la seva campanya. "L'esfera privada és l'esfera privada", ha respost Ballesteros, que s'ha limitat a afegir que "una campanya és molt extensa". El ple de Tarragona d'aquest divendres ha començat pocs minuts després de les nou del matí i ha acabat cap a dos quarts de quatre de la tarda. | Picabaralla política al ple de Tarragona per l'ajornament dels Jocs Mediterranis |
La Generalitat, les administracions locals i el tercer sector volen que les companyies subministradores paguin la totalitat del deute acumulat en pobresa energètica i aportin el 60% de la despesa futura. Aquest és un dels principals punts de la proposta de conveni que han assolit administracions i entitats i que ara presentaran a les companyies per tal d'arribar a la signatura final. El 40% restant del Fons d'Atenció Solidària que es crearà l'assumiran a parts iguals, meitat i meitat, la Generalitat i les administracions locals i supralocals. El conseller de Treball, Chakir el Homrani, s'ha mostrat optimista amb que les companyies acabin signant el conveni però ha assegurat que ara el que faran és "seure i escoltar". El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller de Treball s'han reunit amb les entitats aquest dimecres al migdia abans de presentar el document acordat. Aquest arriba després de diverses trobades arran de les cartes que Endesa va enviar a l'agost reclamant el deute a famílies en situació de vulnerabilitat acreditada. La proposta s'ha treballat entre la Generalitat, les quatre diputacions, l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Taula del Tercer Sector i l'Aliança Contra la Pobresa Energètica. La proposta de conveni estableix que siguin les companyies d'energia elèctrica i gas les que assumeixin el deute acumulat fins el moment en que se signi el document definitiu. Pel que fa al fons, el document contempla que l'aportació de les companyies sigui de "com a mínim" el 60% i "com a màxim" del 40% per part de les administracions. Falta per concretar però la part que hauran d'assumir les entitats locals i supralocals, dins del 50% que els hi pertoca, tenint en compte la realitat de cada territori. A més, l'acord contempla que les companyies aportaran una quantitat addicional en concepte de costos associats a la gestió, informació, atenció directa i formació. En concret, proposa una aportació addicional al Fons d'Atenció Solidària equivalent al 50% dels costos associats a la gestió, informació, atenció directa i formació dels consumidors vulnerables. Aquesta despesa serà calculada anualment per la Generalitat i es concretarà amb cadascuna de les empreses segons la seva quota de mercat. D'altra banda, es constituirà un òrgan gestor que centralitzarà la comunicació amb les empreses subministradores i que determinarà, coordinarà i congestionarà els ajuts per a les persones que tinguin acreditada la situació de vulnerabilitat a través de la Llei 24/2015, amb la cooperació dels ens locals. També es busca una promoció activa del bo social i una adaptació d'aquest a la situació econòmica de Catalunya, indexant-lo a l'Indicador de Renda de Suficiència (IRSC), amb la conseqüent reducció i optimització de la potència de consum. Compromís de les subministradores La proposta de conveni estableix que les empreses no poden fer talls de subministrament a cap família en situació de vulnerabilitat econòmica o risc d'exclusió residencial tal com estableix la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Davant d'un avís d'impagament i abans de fer qualsevol tall, l'empresa s'ha d'adreçar als ens locals per sol·licitar un informe a serveis socials que acrediti o no la seva situació de vulnerabilitat o exclusió. A més, les subministradores hauran de facilitar informació a les administracions sobre les famílies que podrien veure's afectades per aquestes situacions. En aquest sentit, les companyies no podran facilitar les dades de les persones amb un informe de serveis socials a empreses especialitzades en el recobrament del deute i hauran de retirar totes les demandes de reclamació de quantitat interposades a aquestes famílies. També caldrà que paralitzin els procediments judicials en fase d'execució i comptin amb embargaments sobre famílies protegides per la llei. Consens amb algunes diferències La proposta de conveni és fruit de l'acord de totes les administracions i els entitats, tot i que els representants de totes elles han mostrat certes diferències en alguns punts. Un d'aquests és sobre si el document és un punt de partida per negociar o una proposta de mínims. En aquest sentit, el conseller ha destacat que l'important era tenir una "visió única" per part de les administracions davant de les companyies i a partir d'aquí "començar a negociar" amb les subministradores. "Estem disposats a escoltar i entre tots anirem acabant de decidir com ho quadrem", ha declarat. El Homrani ha assegurat que no acceptaran el pagament del deute acumulat perquè ha considerat que la situació actual és el resultat que les empreses es neguessin el 2017 a seure a negociar i signar la proposta feta llavors, així com que hi ha una llei que els impedeix reclamar el deute que a les famílies vulnerables. El conseller ha apel·lat a la "responsabilitat" de les empreses i ha assegurat que es donen "bones condicions" per aconseguir la signatura perquè elles també volen "unes regles del joc clar". En canvi, la tinent d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, ha assegurat que el consistori "no acceptarà cap rebaixa ni cap cessió". "No és un punt de partida per començar a parlar, entenem que és una proposta mínim", ha asseverat. Per això, Pérez ha demanat a la Generalitat que la faci efectiva i a les empreses que "comencin a acceptar la seva necessària coresponsabilitat". En el cas de Barcelona, Endesa reclamava el deute a 3.790 llars per un import global que ascendia gairebé als 3 MEUR. Una altra de les diferències expressades ha estat la del percentatge a reclamar a les companyies en el Fons d'Atenció Solidària ja que des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica defensen que mentre es mantingui l'actual model haurien de ser les companyies les que assumissin el 100% de la despesa. Tot i això, la seva portaveu, Maria Campuzano, ha explicat que han acceptat que "com a mínim" siguin les subministradores les que aportin la major part a aquest fons. Campuzano ha lamentat que la negociació s'ha allargat en el temps i que, de fet, encara no s'ha assolit la signatura del conveni amb les empreses, tot i que ha reconegut el "punt d'inflexió" del document consensuat presentat aquest dimecres. "Ara la pilota està a la teulada d'Endesa que no pot menystenir que la ciutadania de Catalunya i totes les administracions li estem exigint la condonació del deute", ha declarat. La diputada de Cohesió Social de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha reconegut que la negociació amb les companyies "no serà fàcil" però ha posat en valor el "front comú" de totes les administracions. De la seva banda, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina, ha destacat la importància d'arribar a un acord i ha afegit que "a partir d'ara" aniran valorant el procés de negociació d'aquest "primer pas". | Administracions i entitats volen que les empreses paguin el deute en pobresa energètica i el 60% de la despesa futura |
El Museu Picasso ha rebut 954.895 visitants durant aquest 2016. D'aquests, un 50% van adquirir l'entrada anticipada, cosa que, segons el museu, consolida aquest sistema de venda d'entrades després de la seva posada en funcionament. Gràcies a aquesta aplicació, el temps d'espera per entrar al centre del carrer Montcada de Barcelona s'ha reduït fins als quatre minuts de mitjana. De fet, el 70% dels visitants afirmen no haver esperat gens i un 15% diu haver esperat menys de 10 minuts. Les deu nacionalitats que van visitar més el Picasso l'any passat són, en aquest ordre, estatunidenca, francesa, italiana, alemanya, britànica, coreana, xinesa, japonesa, russa i canadenca. En l'àmbit digital i de xarxes socials, el Picasso ha rebut 1.094.065 visites a la seva pàgina web i ha incrementat en un 38% els fans de Facebook, arribant als 228.595. A Twitter ha aconseguit 6.142 seguidors nous, fins a arribar als 59.852, i a Instagram n'ha guanyat 4.087 i ja compta amb 4.427 seguidors. El Museu Picasso també ha informat, a través d'un comunicat, que la mostra 'Cubisme i guerra. El cristall dins la flama' –que es clausurarà el 29 de gener- ha rebut 72.083 visitants. Si es compara amb el tercer trimestre de l'any 2015, hi ha hagut un increment de 4.621 visitants procedents de tot Catalunya, cosa que, segons el Picasso, "prova de l'èxit d'aquesta exposició entre el públic local". El Museu també ha presentat durant el 2016 cinc mostres temporals més: 'Últimes donacions i adquisicions 2010-2016' (del 25 de febrer al 15 de maig de 2016), '156 Gravats' (del 26 de maig al 4 de setembre de 2016), 'Jacqueline' (del 9 de juny al 4 de setembre de 2016), 'Picasso, Fotografia i Ceràmica' (del 23 de juny al 30 d'octubre de 2016) i 'Mitologies. Obra gràfica a la col·lecció del Museu' (del 24 de novembre de 2016 al 19 de març de 2017). També destaca l'èxit de convocatòria de la setena edició del Big Draw, la Festa del Dibuix. Més de 16.000 persones van participar el 30 d'octubre als 20 tallers gratuïts que van presentar el Museu i les entitats col·laboradores. Durant el 2016, el Museu ha atès més de 20.000 alumnes de Primària fins a formació universitària; adults i grups en risc d'exclusió social. A més, s'han rebut 962 grups tant de centres nacionals com internacionals. L'any passat també es van completar els itineraris de la col·lecció, afegint al servei els idiomes xinès mandarí i sud-coreà. D'aquesta manera, el museu ofereix a les 10 nacionalitats que més vénen al Museu el servei de suport a la visita en el seu idioma. | El Museu Picasso frega el milió de visitants durant el 2016 |
La Policia Nacional ha detingut almenys 10 persones a Barcelona en el marc dels disturbis que han començat a la Via Laietana i que s'han estès per altres zones de la ciutat, com la plaça Urquinaona i la Ronda Sant Pere. Segons fonts del Ministeri de l'Interior, són dades de les sis de la tarda, de manera que amb tota probabilitat la xifra serà més alta. | Almenys 10 detinguts per la Policia Nacional als disturbis al centre de Barcelona |
L'Audiència de Barcelona ha jutjat aquest dijous dos mossos d'Esquadra per unes lesions i insults homòfobs i xenòfobs a tres joves a la Rambla de Barcelona fa més de vuit anys. La fiscalia demana dos anys i dos mesos de presó per a cadascun, a més de dos anys i mig d'inhabilitació per a treball públic i 3.700 euros d'indemnització i multa. Els acusats han negat rotundament els fets, assegurant que eren els joves els que els van insultar, mentre que dues de les tres víctimes han assegurat que els van insultar per la seva condició d'homosexuals, van fer referència a l'origen colombià d'un d'ells i van donar dos cops de puny i una puntada de peu a aquest últim jove abans de detenir-lo. El judici ha començat amb quatre acusats, els dos mossos i dos dels tres joves, perquè el tercer està desaparegut. Als dos joves se'ls acusava de faltes de desordres públics, però amb el nou Codi Penal ja no existeix com a falta penal i és només administrativa, i per això han quedat absolts. Han sortit de la sala de vistes i només hi han tornat a entrar per declarar com a testimonis. Els dos agents formaven part d'un furgó de l'ARRO, la unitat d'ordre públic, que treballava al centre de Barcelona la nit del 14 d'abril del 2007. Cap a les 5 de la matinada es van situar a la plaça del Teatre, a la part baixa de la Rambla, ben a prop de la sortida d'algunes discoteques. En un moment determinat, un dels agents de la unitat va sentir molta olor a fum d'haixix i van veure un jove que fumava ben a prop. El van identificar, el van escorcollar, li van dir que no podia fumar i li van fer llençar el porro, tot i que no el van denunciar. Aquest és l'únic implicat que no ha assistit al judici. A partir d'aquí les versions divergeixen molt. Segons els mossos que han declarat, els dos acusats i dos membres més de la unitat, al cap d'una estona, dos joves, el que havien identificat, d'origen brasiler, i un altre, d'origen colombià, estaven "jugant" fent-se petons i mossegades al coll. Un tercer jove va venir per darrere i va tocar els genitals al colombià, cosa que aquest li va recriminar. Aquí va començar el que podia semblar una petita discussió i baralla entre ells, amb crits. El jove colombià va anar cap als agents, sempre segons la versió policial, i els va dir que volia denunciar els abusos sexuals de l'altre noi. Els policies van detectar que tots tres anaven beguts i potser drogats i li van dir al colombià que pensés bé què volia fer i si volia denunciar anés a la comissaria dels Mossos que hi ha ben a prop, al carrer Nou de la Rambla. Mentrestant, el jove que hauria abusat d'ell deia que tot era una broma, que eren amics i que anaven ebris. Els agents els van voler identificar a tots tres, i va ser aleshores quan els tres joves, segons els policies, es van posar nerviosos i agressius. A més, amb actitud "xulesca i prepotent", els haurien insultat dient-los que els policies no eren res i que Espanya és un país "de merda". Inicialment no volien identificar-se, i el noi colombià, el que aparentment estava més nerviós, va arribar a dir que la seva mare era diplomàtica i que la volia trucar. Els agents li van deixar fer la trucada, que va ser breu. Tot seguit, el noi, ja més calmat, va entregar la documentació al caporal que li demanava, ara acusat, i va ser acompanyat al lateral del furgó per ser escorcollat, malgrat alguna resistència inicial. Quan era de cara a la paret i d'esquena al caporal, va aprofitar un breu descuit d'aquest per donar un cop de cap cap enrere al pit del policia, que es va desequilibrar. El noi va voler sortir de l'espai on era, entre la paret i el furgó, i va donar un cop de puny a la mandíbula de la mossa que li barrava el pas, també acusada. El jove portava el seu telèfon mòbil a la mà amb la qual va colpejar l'agent i l'aparell va acabar anant per terra als peus d'un altre agent. Tot i així, el caporal el va atrapar i el va emmanillar. Va ser aleshores quan el caporal diu que va veure que el noi tenia una gota de sang al llavi. En tot cas, ha negat que en cap moment li donés cops de puny o l'insultés, com asseguren les acusacions. La mossa acusada ha ratificat fil per randa la versió del seu superior jeràrquic d'aleshores, i ha afegit que a ella els nois la van insultar dient-li 'lesbiana de merda'. També ha admès que el fet que el jove detingut quedés en llibertat aquella mateixa tarda no és gaire habitual, i tampoc que els pares del jove poguessin parlar amb un mosso a la comissaria de Les Corts. La versió dels joves, però, és ben diferent. El noi colombià ha dit que poc després de ser identificat el seu amic brasiler per fumar un porro, els agents van tornar cap a ells i els van demanar la identificació sense cap motiu aparent. Ells els la van donar sense problema. Va ser aleshores quan els agents, segons la versió de les víctimes, els van insultar dient-los que sent colombià segurament era narcotraficant, que podien tornar al seu país i "calla, maricón", entre altres referències al seu origen i preferències sexuals. El noi colombià ha explicat que el caporal el va escorcollar de manera violenta i fent-li mal. Ell no entenia res, es queixava i plorava, i li va donar un cop de puny a la cara. Per això va demanar trucar a la seva mare, malgrat que ha negat que digués que era diplomàtica. La dona va voler parlar amb la mossa d'Esquadra, però aquesta s'hi va negar, segons la versió del noi. El jove ha negat que anés drogat o begut, assegurant que des de l'hora de sopar fins a les 5 de la matinada només havia begut una cervesa. També ha negat que donés cap cop de cap al caporal, ja que estava completament "immobilitzat". Finalment, quan ja estava emmanillat, ha dit que la mossa li va donar una puntada de peu a la cama. A més, ha desmentit que s'estigués barallant amb els seus amics, que un d'aquests li toqués els genitals i tampoc que el volgués denunciar. L'altre jove implicat que ha declarat, ha admès que estaven fumant i bevent al carrer, però ha negat que insultessin els mossos. Ha explicat que va veure com els agents forcejaven amb el seu amic colombià i que va veure un mosso netejant-se sang de la mà amb un mocador. Aquest noi ha dit que també va trucar a la mare del seu amic colombià per explicar-li el que estava passant. Finalment, la mare del jove colombià ha explicat que quan va rebre la trucada de l'amic del seu fill i poc després d'aquest mateix. Quan anava cap a la Rambla li van dir que anés a Les Corts, on el portarien detingut. Allà va poder parlar amb un mosso que es va posar "nerviós i tremolós" quan ella li va dir el que li havia explicat el seu fill per telèfon. Malgrat que l'agent li hauria dit que deixés córrer l'assumpte perquè eren "coses de nens" ella no ho va fer. La dona ha explicat que és advocada i que té amics diplomàtics. Per tot això, la fiscalia demanava l'absolució dels joves i dos anys i dos mesos de presó i dos anys i mig d'inhabilitació per als mossos per dos delictes contra la integritat moral, una falta de lesions i una falta de maltractament. Inicialment reclamava 30.000 euros d'indemnització, però finalment l'ha rebaixat a 3.000. | Jutjats vuit anys després dos mossos per lesions i insults homòfobs i xenòfobs a tres joves a la Rambla de Barcelona |
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha qualificat de “burda bola” aquest divendres les manifestacions de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que en una entrevista a Rac 1 ha acusat l’Estat d’amenaçar el Govern amb “violència extrema”, “sang” i “morts al carrer” si no aturava el procés. Segons Méndez de Vigo, són “mentides” com les que els dirigents independentistes –ha dit- han llançat al llarg del procés respecte a l’impacte econòmic i els suports internacionals que havia de tenir la declaració d’independència. Malgrat les preguntes dels periodistes respecte a possibles accions judicials en resposta a Rovira, Méndez de Vigo ha apuntat que es tracta de declaracions “polítiques” que el seu executiu respon també des de l’àmbit polític. | El govern espanyol qualifica les manifestacions de Rovira de “burda bola” |
La pròxima presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, presentarà el 10 de setembre el nou equip de comissaris que l'acompanyarà en la nova legislatura a partir de l'1 de novembre. Després d'aconseguir l'aval de l'Eurocambra per la mínima com a successora de Jean-Claude Juncker, l'exministra de Defensa alemanya ha confirmat a través d'una piulada que tots els estats membres ja l'han presentat els seus candidats. A més, ha insistit en la voluntat de formar un equip paritari, cosa que sembla possible, ja que els estats membres han presentat 11 candidates. Així, l'executiu liderat per Von der Leyen podria ser el més igualitari en qüestió de gènere de la història de la Comissió Europea. Després de rebre els candidats per part dels estats membres, és Von der Leyen qui els ha d'acceptar i donar-los una cartera. Després, els comissaris se sotmetran a l'examen de l'Eurocambra, que a l'octubre s'haurà de pronunciar sobre el conjunt dels comissaris. | Von der Leyen presentarà la nova Comissió Europea el 10 de setembre |
Fins a set candidatures d'àmbit nacional concorreran a les eleccions generals d'Andorra, les quals tindran lloc el pròxim 7 d'abril. Aquest dimarts, les llistes han estat validades, amb la comprovació dels noms i les signatures de tots els candidats, a mesura que les persones encarregades de presentar-les han anat arribant a l'edifici administratiu del Govern del Principat andorrà. Així doncs, es disputaran els catorze consellers generals entre Demòcrates per Andorra (DA), Partit Socialdemòcrata (PS), Liberals d'Andorra (L'A), Progressistes-SDP, Terceravia UL+Independents, Andorra Sobirana (AS) i Units pel Progrés d'Andorra (UPA), sent així el primer cop que més candidatures s'han presentat en unes eleccions generals a circumscripció nacional. El més matiners en passar per l'edifici administratiu de l'executiu andorrà han estat els presentadors d'SDP. "Una llista progressista, paritària amb set homes i set dones, cinc de les quals entre les set primeres posicions, i tres joves entre els catorze candidats", així ha definit la candidatura un dels presentadors, Josep Lluís Donsión, que ha vaticinat que la campanya serà "mogudeta i el vot estarà molt repartit però que anem "a fer el millor resultat possible". Els segons en presentar han estat els Liberals i, a part dels presentadors, també s'han desplaçat fins al Govern andorrà els candidats Jordi Gallardo, Ferran Costa i Judith Pallarés. "És una candidatura treballada i representativa de la societat i estem contents del que hem presentat perquè Andorra necessita un canvi", ha expressat al sortir de l'entrega el presentador Jordi Cerqueda. El liberal ha valorat que la multiplicitat de candidatures demostra "un desconcert i molts neguits entre la ciutadania andorrana". Qui finalment ha donat la sorpresa i ha aconseguit presentar llista ha estat la nova formació liderada per Alfons Clavera sota el nom d'Units pel Progrés d'Andorra (UPA). Tot i això, els presentadors, Maria Carme Torcuatro i Jordi Camp, no han volgut fer declaracions i el candidat tampoc els ha acompanyat a la presentació de la llista. Darrere de la sorpresa del matí han arribat els presentadors de la Terceravia, l'excap de Govern Albert Pintat i l'exsíndic general Joan Gabriel. "Les eleccions d'Andorra són una gran festa, la Terceravia vol encarnar el millor de cada cantó", ha exposat Pintat, que ha recordat que fa quatre anys ja va ser el presentador de la candidatura, en aquell moment però Liberal. L'excap de Govern també ha apuntat que només s'han deixat de presentar llista a Canillo, per la qual cosa també ha recordat que la Terceravia se sent representada a la Massana amb la llista de Ciutadans Compromesos i per això han estat "generosos" al no formar llista pròpia. Els presentadors del PS, Ferran Goya i David Rios, han estat acompanyats pel número u i dos dels socialdemòcrates, Pere López i Susanna Vela. En aquest cas, López ha estat l'encarregat de fer la valoració i ha estat la més política, ja amb la mirada posada a la campanya. "Les eleccions van de continuïtat de DA o d'opció de canvi i l'única opció passa per les llistes de PS+L'A a les parròquies", ha apuntat, qui ha titllat de "tret plural" la proliferació de candidatures. Com a penúltims han arribat les presentadores de DA, les cònsols Conxita Marsol i Trini Marín, que han anat acompanyades del president del partit, Eric Jover, i el candidat Xavier Espot. "Molt il·lusionats i amb ganes de treballar i de les llistes que hem tancat, res és fàcil però tenim opcions importants", ha resumit Marsol. "És positiu que hi hagi tantes candidatures, són moltes pel país que som, però hi ha molts projectes de país". L'última llista en arribar, a mitja hora de tancar el termini, ha estat la liderada per Eusebi Nomen, Andorra Sobirana (AS), que ha necessitat gairebé una hora per validar els candidats presentats. Malgrat aquest llarg temps d'espera la presentadora, Mari Carme Moreno, s'ha excusat pel nombre de signatures i ha negat qualsevol problema. "És una llista paritària i amb moltes ganes de treballar no vinculada directament amb el món polític, ens espera una època amb molta feina per endavant", ha valorat. Fins a 24 llistes a les territorials Pel que fa a les llistes territorials, se'n presentaran 24 a les eleccions generals del 7 d'abril per ocupar catorze escons del Consell General. La coalició de Liberals d'Andorra i el Partit Socialdemòcrata, d'Acord, serà present a les set parròquies andorranes. Mentre, Demòcrates per Andorra, tal com ja va avançar, no es presenta a la Massana i la Terceravia compta amb candidatura a cinc parròquies: Ordino, Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Progressistes-SDP estarà a les parròquies d'Encamp, Ordino, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i Andorra Sobirana ha presentat només una llista territorial a Canillo. A la Massana, també s'ha presentat la candidatura de Ciutadans Compromesos. | Set llistes competiran a les eleccions generals d'Andorra del pròxim 7 d'abril |
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assegura que la situació en el control de passaports a l'aeroport del Prat està del tot "normalitzada", amb temps d'espera de 20 minuts a la sortida i 40 minuts a l'entrada, per sota de la mitjana europea. Després dels greus incidents de principis de maig, la situació s'ha pogut revertir, explica Millo, gràcies a l'aplicació de les primeres mesures de reforç anunciades fa tres setmanes. Dels 144 nous agents de policia compromesos ja s'han incorporat 86 i la previsió és que s'incorporin 44 més a principis de juliol, així com una vintena més durant l'estiu com a reforç puntual. També s'han adquirit ja 20 nous verificadors de passaports dels 50 que s'havien compromès. | L'Estat considera que la situació en el control de passaports al Prat ja està "normalitzada" |
Són les onze del matí i no hi ha pràcticament ningú banyant-se a la riera de Merlès. Una imatge gairebé insòlita un 1 de juliol, ja que aquesta és una de les rieres més massificades del país. Enguany, la covid-19 ha fet que els nou ajuntaments per on passa la riera, un tram de 20 quilòmetres al llarg de quatre comarques, s'hagin posat d'acord per prohibir-ne el bany. Amb el seu pressupost, han pagat guardes rurals privats que, des d'aquest dimecres, multaran amb sancions que van dels 700 als 3.000 euros tot aquell qui se salti la prohibició del bany. És una mesura "dràstica" que alguns lamenten, però que entenen necessària per garantir la seguretat i evitar la desaparició d'espècies en perill d'extinció com el cranc autòcton. Milers de banyistes es concentren cada any a la riera de Merlès, una de les més freqüentades del país. Alguns no respecten la normativa vigent i hi acampen, fan barbacoes o, fins i tot, aparquen el vehicle dins la riera amb la música ben alta. Això fa enfadar els veïns de la zona, que veuen amb preocupació la massificació de la riera per la brutícia que sovint s'hi acumula i pel perill d'incendis. Aquest any, a més, també s'hi suma la covid-19 i el perill de contagi. Per això, els nou ajuntaments per on passa la riera han decidit unir esforços i prohibir el bany. Per fer-ho, han contractat seguretat privada amb diners de la seva butxaca i es multarà tot aquell qui faci cas omís de la prohibició. "Això és una zona d'interès natural i hauria de ser la Generalitat qui se'n fes càrrec, però preveient que no és així, els ajuntaments i els consells comarcals hem decidit actuar", ha explicat el vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà, Jesús Calderer. La mesura, de moment, serà vigent fins que duri la covid-19 i el perill de contagi, però des del territori no descarten que, d'ara endavant, se sigui més estricte a l'hora de fer complir la normativa. La fauna i flora, en perill per la massificació De fet, la massificació de la riera també posa en perill espècies com el cranc autòcton. Des de l'Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora, la biòloga Núria Valls, reclama mesures per protegir la fauna. "Hi ha una introducció molt important de peixos invasors, i el cranc autòcton ha desaparegut. És imprescindible fer algun tipus de conservació si es vol protegir les espècies autòctones i s'ha de lluitar perquè així sigui", ha afegit | Guardes rurals privats comencen a patrullar per evitar el bany a la riera de Merlès |
Sis grups de treball desenvoluparan el contingut del futur acord d’ara fins al novembre ACN Barcelona.-La Generalitat, les patronals Foment del Treball, Pimec i Fepime, i els sindicats UGT i CCOO han donat aquest divendres el tret de sortida al Pacte Nacional per la Indústria durant una reunió del Consell Català de l’Empresa (CCE). Un cop fet aquest formalisme, es crearà una taula encarregada de desenvolupar el pacte, que estarà integrada per sis grups de treball: Competitivitat empresarial (Internacionalització, transferència tecnològica, emprenedoria); dimensió empresarial i finançament; indústria 4.0 i digitalització; formació; infraestructures i energia; i economia circular. Els treballs d’aquests grups, que es perllongaran presumiblement fins el mes de novembre, seran la base per configurar el contingut definitiu del Pacte Nacional per la Indústria. | Generalitat, patronals i sindicats formalitzen el seu compromís amb el Pacte Nacional per la Indústria |
Un equip d'investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha capturat tres exemplars de ratpenat de bigotis ('Myotis mystacinus') al Parc Natural del Cadí-Moixeró, dins dels treballs de seguiment de quiròpters que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat per controlar l'evolució d'aquestes espècies i la seva presència en els ecosistemes forestals. Segons informa la Generalitat, és el primer cop que es troba aquesta espècie amenaçada al parc i, amb aquesta, ja són 22 les espècies de quiròpters identificades en aquest àmbit territorial. Aquesta és una troballa important, ja que, segons informa el Departament de Territori i Sostenibilitat, els ratpenats són "autèntics bioindicadors de la salut d'alguns boscos". En concret, el ratpenat de bigotis està vinculat a boscos madurs pirinencs amb presència de fusta morta i abundants cavitats en arbres vells de diàmetres grans, on troben refugi. Mentre que al centre i nord d'Europa aquest ratpenat és força abundant, a la Mediterrània és una espècie rara. Segons els models predictius de canvi climàtic, les poblacions de Catalunya es podrien acabar desplaçant cap al nord i extingir-se als boscos del país. Aquesta troballa, juntament amb un estudi fet recentment al Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, posa en alerta els gestors dels espais naturals protegits "per la manca de boscos madurs on puguin viure els ratpenats de bigotis i altres espècies forestals estrictes". L'equip d'investigadors de la troballa i de l'estudi està format per Carles Flaquer, Xavier Puig-Montserrat, Adrià López-Baucells, Maria Mas i Alba Coronado. Aquests experts remarquen la necessitat de deixar taques de bosc sense gestionar que permetin un elevat grau de biodiversitat pel seu efecte mosaic en el paisatge. | Troben per primer cop ratpenat de bigotis al Parc Natural del Cadí-Moixeró |
El president estatal de Ciutadans (Cs), Albert Rivera, ha donat les gràcies al president del Govern, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i la CUP, que "hagin unit tots els espanyols". En un contacte amb la premsa des de Via Laietana, durant la manifestació espanyolista convocada per Societat Civil Catalana (SCC) aquest diumenge al migdia, Rivera ha assegurat que el Govern i els cupaires no passaran a la història per trencar Espanya -ja que, segons ell, no ho aconseguiran-, sinó per haver fet adonar a tots els espanyols que el nacionalisme es podria "carregar" l'Estat. Al seu torn, el líder del PPC, Xavier García Albiol, ha assegurat que si Puigdemont declara la independència dimarts que ve, la resposta del president espanyol, Mariano Rajoy, estarà "a l'altura" de la situació. Finalment, el vicepresident de SCC José Domingo ha demanat al Govern que faci "marxa enrere" perquè "res no l'empara" per a declarar la independència. | Rivera agraeix a Puigdemont, Junqueras i la CUP que "hagin unit tots els espanyols" |
Els violoncel·listes Marie-Elisabeth Hecker, Jean-Guihen Queyras i Michal Kanka són els caps de cartell del 36è Festival Internacional de Música Pau Casals (FIMPC), que ha estat presentat aquest dimarts al migdia al Vendrell. Des del 16 de juliol i fins 27 d'agost, el festival oferirà una quinzena de concerts a l'Auditori Pau Casals. A diferència d'edicions anteriors, però, s'avançarà l'horari de les actuacions: tots els concerts començaran a les 20.30 h, en lloc de les 22 h. Els organitzadors han senyalat que l'avançament respon a la voluntat d'adequar els horaris a la dinàmica europea, però també han anunciat que es tracta d'un "primer canvi" en previsió d'una reformulació del festival de cara a l'any vinent. Per al 2017, la intenció és "condensar" la programació en menys dies per aconseguir ser "referents internacionals", segons ha explicat el gerent del FIMPC, Oriol Toldrà. | Marie-Elisabeth Hecker, Jean-Guihen Queyras i Michal Kanka encapçalen el 36è Festival Internacional de Música Pau Casals |
El Palau dels Marquesos de la Floresta de Tàrrega ha acollit aquest dimecres la presentació de la Guia de Recursos de Salut Mental de l'Urgell i la Segarra. Es tracta d'una iniciativa pionera a Catalunya que recull tots els recursos i serveis existents en matèria de salut mental a les dues comarques classificats en tres àmbits: serveis sanitaris, serveis socials i entitats socials. La guia està escrita de forma pràctica i propera i pretén donar unes pautes i itineraris clars de quins serveis utilitzar segons cada cas i com s'ha de fer per accedir-hi. En aquest sentit, hi ha una vintena de serveis ordenats i està pensada tant perquè pugui ser utilitzada per les persones que pateixen alguna patologia com també pels seus familiars i entorn. La president a de la Taula de Salut Mental Urgell-Segarra, Montse Pont, ha explicat que des d'aquest ens van veure que hi havia un factor coincident entre les persones amb problemes de salut mental que s'atenien: que la majoria havien passat molt temps perduts i sense saber ''a qui acudir i on anar''. Per aquest motiu es va veure necessari la creació de la guia, que no compta amb cap referent almenys a la demarcació de Lleida. Després de fer una presentació oficial aquest dimecres al matí davant de representants de l'administració, tècnics de serveis socials i de salut, entitats i diferents agents del territori implicat, l'objectiu serà a partir d'ara presentar la guia als centres d'atenció primària, centres educatius, treballadors socials, tècnics d'ajuntament, equips de treball dels Consells Comarcals, entitats socials i a tots aquells agents que puguin ajudar a difondre i fer-la arribar a tota la població. La Taula de Salut Mental Urgell-Segarra va néixer l'any 2006 sota l'aixopluc de la Federació Salut Mental Catalunya amb l'objectiu de ser un espai d'intercanvi d'informació, reflexió, coordinació i recerca per trobar solucions a les problemàtiques en matèria de salut mental de cada territori i facilitar l'accés als recursos i serveis existents a través de polítiques i accions de proximitat. El treball en xarxa s'estructura a partir de la coordinació dels diferents agents en salut mental del territori que actualment són 12. Hi participen representants polítics i tècnics del Consell Comarcal de la Segarra, el Consell Comarcal de l'Urgell, l'Ajuntament de Cervera i el de Tàrrega. En l'àmbit de la salut, hi assisteixen tècnics de sanitat de l'Institut Català de la Salut i de l'Hospital Universitari de Santa Maria. Finalment, també hi col·laboren representants d'entitats socials i de salut del territori com l'Associació Alba, l'Associació Mental Ondara Sió, Aspid, Càritas i Creu Roja. | L'Urgell i la Segarra disposen de la primera Guia de Recursos de Salut Mental de les dues comarques |
El director general de la Policia, Albert Batlle, ha defensat aquest dimecres que l'eventual ús de les pistoles elèctriques per part dels Mossos d'Esquadra es faria de manera "restringida" a "un nombre molt limitat d'efectius, que serien comandaments formats". En el Grup de treball sobre la utilització per la policia de les pistoles elèctriques al Parlament, Batlle també ha apostat perquè aquests dispositius s'utilitzin de manera "progressiva" segons la situació i ha assegurat que "mai seran el primer recurs en una actuació policial". El comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha afirmat que assumeixen totes les recomanacions del Síndic de Greuges –que va comparèixer en la sessió anterior- excepte la de no fer servir aquestes pistoles en persones amb alienació mental. Batlle ha estat clar: "Defensarem a peu i a cavall poder utilitzar-les en persones amb un greu estat d'alteració". Albert Batlle ha mostrat el "convenciment" que l'ús de les pistoles elèctriques per part dels Mossos d'Esquadra comportaria "una millora en l'actuació policial i per a la ciutadania". "Per als policies, per disposar d'una eina que cobreixi un espai entre els mitjans de contenció personal i les armes de foc", ha argumentat el director general de la Policia, que ha assegurat que els elements "més idonis" per cobrir aquest "espai buit" són les pistoles elèctriques –conegudes com a Taser per una de les marques que les comercialitzen-. "I la ciutadania té el dret que la Policia tingui el catàleg més ampli de mitjans que els permeti resoldre amb una gradació de recursos les situacions que han d'afrontar", ha continuat. Batlle ha recordat que la previsió el 2015 era adquirir 134 pistoles elèctriques i que, per tant, no se'n contempla una utilització "massiva" ni una "dotació individual" per a tot el cos. La voluntat és que les tinguin els caps de torn de les unitats de Seguretat Ciutadana; Custòdia de Detinguts; de la Brigada Mòbil (Brimo); de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i dels Grups Especials d'Intervenció (GEI). Segons han assenyalat els responsables dels Mossos, els comandaments que podrien fer servir les pistoles elèctriques rebrien una formació específica per part de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i necessitarien una autorització expressa. El procés per adquirir aquests dispositius es va ajornar després que el conseller d'Interior, Jordi Jané, acceptés una proposta de la CUP per debatre l'ús de les Taser al Parlament i amb aquesta finalitat es va crear el grup de treball, que haurà d'enllestir les conclusions abans de l'estiu. El Departament d'Interior va adquirir el 2007 set pistoles elèctriques que no s'han arribat a utilitzar mai. Els responsables dels Mossos han explicat que en els darrers anys situacions amb "resultats no volguts" els han portat a determinar que necessitaven les pistoles elèctriques. Trapero ha assegurat que "el risc de fer un mal irreparable és realment baix" i que els Mossos assumeixen els perills "inherents" com per exemple la caiguda de la persona". En casos d'alienació mental, també Batlle ha remarcat que aposten per utilitzar les pistoles elèctriques davant "un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física dels policies, de terceres persones o dels mateixos agressors i per a la seguretat ciutadana". Aquesta utilització s'haurà de protocol·litzar com a mínim amb una instrucció. Tot i això, una de les qüestions que ha suscitat més neguit entre els diputats que integren el grup de treball és en quins supòsits es farien servir les pistoles elèctriques. Trapero ha apuntat que seria en aquelles situacions en què la persona que s'ha de reduir es troba en un "elevat estat d'agitació", es mostra "molt agressiva" i, també, en casos d'"intents de suïcidi i autolesió". Els Mossos volen que l'alienació mental pugui ser precisament "una condició" per utilitzar-les, ha afirmat Batlle. "Potser sigui l'eina més benigna ", ha dit Trapero, sobre situacions en què han de reduir persones amb alienació mental. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va alertar fa dues setmanes al grup de treball que les pistoles elèctriques no s'haurien d'utilitzar contra persones que estiguin amb una alienació mental, encara que fos transitòria, perquè els podrien causar danys importants, o fins i tot la mort, i seria injust per a una persona que en un moment determinat no comprèn una ordre policial. Els responsables dels Mossos són partidaris de no utilitzar-les amb menors i dones embarassades. Aquest seria un punt que s'hauria d'aclarir amb totes les garanties. "Què una dona embarassada? Una dona amb signes evidents de gestació o una dona que diu que està embarassada?", és una de les preguntes que ha sorgit. "Qualsevol eina pot tenir elements de letalitat" Batlle ha defensat que qualsevol eina "pot tenir elements de letalitat" i ha afirmat que "es tracta de posar elements perquè no ho sigui". Per al director general de la Policia, l'"ús excepcional per a circumstàncies excepcionals permetrà que no sigui letal". El comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, hi ha coincidit: "No és un problema de letalitat, perquè letal ho pot ser qualsevol cosa". "Són unes armes "menys letals, però no són unes armes no letals", ha insistit Recasens, que ha deixat clar que compareixia com a expert al grup de treball i que la Guàrdia Urbana de Barcelona no té previst ara com ara adquirir pistoles elèctriques" ."No tenim perquè pressuposar-ne un mal ús. En tot cas ja se sancionarà. El focus està en la possibilitat del control, l'autocontrol i la bona praxi", ha reblat Recasens. Càmeres personals per complementar-ne la traçabilitat Una de les qüestions que més neguit causa és com evitar un mal ús i abús d'aquestes pistoles. Per als responsables policials, la limitació dels dispositius als caps de torn evitaria aquest abús. En tot cas, el sotscap de la divisió tècnica de planificació de seguretat dels Mossos d'Esquadra, Josep Antoni Saumell, ha explicat que es tracta d'uns dispositius equipats amb elements que en garanteixen la traçabilitat. D'entrada, quan s'utilitzen, es desprenen dels dispositius una sèrie de 'numerets' o 'confetis' que "marquen exactament la posició", ha explicat Saumell. A més, el dispositiu va equipat amb una pila per enregistrar-ne les dades digitals de l'ús. Els Mossos volen incorporar un "element complementari de traçabilitat" i les pistoles elèctriques anirien acompanyades de càmeres de gravació personals. Per a Saumell, aquest és un "estàndard molt exigent i garantista". Una descàrrega màxima de cinc segons Saumell ha estat l'encarregat de donar la informació més tècnica de les pistoles elèctriques, que ha definit com "conductors d'energia, d'alt voltatge i baix amperatge que, a través de polsos elèctrics, aconsegueixen interferir en la resposta motora d'una persona". Els dispositius tenen forma de pistola, amb un gallet, un fiador i un element de punteria com un làser. La pistola elèctrica té un cartutx que projecta dos hams i que es pot fer servir a una distància de fins a 7 metres aproximadament. Les pistoles elèctriques permeten una descàrrega màxima de cinc segons. Aleshores, encara que el policia continués prement el gallet, la descàrrega s'aturaria. Per repetir-la, hauria de posar el fiador, treure'l i tornar a prémer. | Els responsables dels Mossos aposten per un ús de les pistoles elèctriques "limitat" i "progressiu" segons la situació |
El Jutjat de menors número 2 de Barcelona ha condemnat a quatre anys d'internament a un centre de menors i tres anys de llibertat vigilada a un dels autors de l'agressió homòfoba de Sitges en què la víctima va caure inconscient a les vies del tren. La jutgessa considera provat que el noi va participar a la pallissa que va rebre un jove a l'estació de Renfe de Sitges a principis d'octubre, a qui van insultar i apedregar per ser homosexual, fent-lo caure a la via després de prendre-li el telèfon mòbil i la cartera. La magistrada l'ha condemnat per un delicte de temptativa d'homicidi amb agreujant d'orientació sexual i per robatori amb violència amb l'ús d'instrument perillós, i l'obliga a pagar 10.537 euros a la víctima. Durant el judici, el condemnat va arribar a un acord amb la Fiscalia, reconeixent els fets i acceptant la pena. Mentrestant, la justícia manté oberta la instrucció entorn l'altre noi major d'edat que també va participar a l'agressió. Segons recull la sentència, la jutgessa considera provat que, al voltant de la mitjanit de l'1 d'octubre, el jove condemnat i diversos amics van estar increpant un noi a la porta d'un local d'ambient homosexual del carrer Bonaire de Sitges, fent befa de la seva condició sexual. Hores més tard, ja de matinada, el grup de joves es va tornar a creuar amb el noi a qui havien intimidat, de manera que aquest últim va preferir anar cap a l'estació de Renfe per tornar cap a Barcelona. Passades les cinc del matí, relata la jutgessa, el menor ara condemnat i un amic major d'edat van increpar de nou el jove amb qui s'havien creuat hores abans, i li van etzibar frases com "t'assaltarem! Dona'm la bossa o, si no, et llançarem pedres, 'maricón'". La sentència també recull que el menor va accedir a les vies del tren per agafar pedres i llençar-les contra la víctima, mentre que l'altre individu l'assaltava per darrere amb una pedra "de grans dimensions". El cop del roc va deixar la víctima estabornida, moment en què el menor condemnat i l'amic van propinar-li puntades de peu, mentre li van robar el telèfon mòbil, el carregador, la cartera i els diners i bitllets de tren que duia a l'interior. Afectat per la commoció, explica la jutgessa, la víctima va caure a la via del tren i els agressors van fugir. Amb tot, els agressors anaven amb un tercer noi que es va desvincular de la pallissa i va saltar a la via a socórrer la víctima. La sentència detalla que el noi va ser rescatat a les 5.26h i just a les 5.27h passava un comboi a gran velocitat, de manera que "van salvar-li la vida". La jutgessa recorda que, a conseqüència de la pallissa, la víctima va patir ferides de diversa consideració i va haver de ser ingressada a l'hospital. Entre les lesions, el jove va patir una hemorràgia cerebral interna "que li hagués pogut provocar la mort de forma immediata si no se li haguessin aplicat mesures terapèutiques precoces", assegura la magistrada. Finalment, la recorda que la pallissa ha deixat al jove tres cicatrius al cap. El cas va arribar a judici a finals de març, quan el menor i la Fiscalia van arribar a un pacte. L'acusat va reconèixer els fets i va acceptar una condemna de quatre anys d'internament a un centre de menors en règim tancat, més tres anys de llibertat vigilada. El jove, que des del 6 d'octubre ja està ingressat en un centre de menors com a mesura cautelar, també haurà de pagar 10.537 euros en concepte de solidaritat a la víctima i a la seva família. Continua la instrucció de l'altre agressor Mentre el jutge ha dictat sentència pel menor involucrat en aquesta pallissa homòfoba, continua en marxa la instrucció de l'altre jove partícip dels fets, el qual és major d'edat. Fonts judicials han garantit que la investigació "està a punt de concloure". A finals del mes d'abril, l'Ajuntament de Sitges va aprovar personar-se com acusació popular en aquest cas, per tal de condemnar la "brutalitat" dels fets, segons va relatar a l'ACN l'alcalde Miquel Forns. | Condemnen un menor a quatre anys d'internament per haver participat en una agressió homòfoba a Sitges |
El festival Anòlia d'Igualada –el més antic del país de pop-rock- arriba a la seva 28a edició del 8 al 24 de juliol amb una dotzena de concerts. Seguint la línia dels darrers anys, el certamen combinarà les actuacions de grups consolidats amb artistes emergents i locals. Els caps de cartell d'enguany són Manel, Albert Pla i Oques Grasses, juntament amb l'actuació d'Elèctrica Dharma, que tancarà la gira dels seus 40 anys acompanyats a l'escenari per Comediants. Els concerts centrals tindran lloc als jardins de la Sala, mentre que les actuacions de grups locals es faran a la Cotonera i repetirà el cicle de l'Anòlia Xics. El director artístic, Lluís Gendrau, ha destacat que la programació busca "personalitat musical, transversalitat, exclusives i presència igualadina". El festival Anòlia arriba enguany a la seva 28a edició i es consolida com un festival de referència a la Catalunya Central i un dels més antics de pop-rock del país. Així ho ha constatat aquest dimarts el director de la revista Enderrock i encarregat de la direcció artística del festival, Lluís Gendrau, qui ha ressaltat que el seu objectiu és situar el certamen "al mapa dels festivals" del país. Gendrau ha explicat que enguany es compleixen 25 anys del mític concert al Palau Sant Jordi, el juny de 1991, que va reunir els 'grans' del rock català. "Segurament va ser el moment en què va eclosionar el rock català, però a Igualada des de l'any 1988 ja s'havia creat l'Anòlia". Per tant, ha dit Gendrau, el festival "podria explicar les tres dècades de música del país". En total, l'Anòlia comptarà amb 12 concerts que tindran lloc del 8 al 24 de juliol a diferents espais de la ciutat. El cartell té tres línies artístiques –rock, fusió i pop- i inclou dos cicles complementaris, l'Anòlia a la Fàbrica (on tindran lloc els concerts de músics locals) i l'Anòlia Xics (amb un concert per a públic familiar que enguany anirà a càrrec del grup The Pinker Tones). Gendrau ha explicat que per elaborar la programació s'han seguit quatre línies: que tingui una gran personalitat musical, la transversalitat, les exclusives i la presència d'igualadins i anoiencs. La Dharma i Comediants, la "cirereta" del festival Com ja és tradició, el concert inaugural de l'Anòlia coincidirà amb el punt final de l'European Balloon Festival, que des de fa anys programa el 'Night Glow', una encesa nocturna de tots els globus aerostàtics participants al festival acompanyats d'un piromusical. Així doncs, el dia 9 de juliol la mítica companyia Elèctrica Dharma i el grup de teatre Comediants pujaran a l'escenari que se situarà a l'Avinguda de Catalunya per oferir un concert únic i singular. Segons ha avançat Gendrau, amb aquesta actuació, que ha definit com la "cirereta" del festival, la Dharma posarà fi a la gira de celebració dels seus 40 anys que va engegar en el marc del festival Canet Rock de l'any passat i també servirà per dir un adéu definitiu als escenaris. Amb tot, Gendrau ha ironitzat: "Potser passarà com els Stones, que sempre diuen que pleguen i després tornen". Els caps de cartell als Jardins de la Sala Juntament amb la Dharma, les altres actuacions destacades de l'Anòlia seran les de Manel (el 21 de juliol), el Petit de Cal Eril i Albert Pla (el 22 de juliol), i Animal i Oques Grasses (el 23 de juliol). Totes elles tindran lloc als Jardins de la Sala a uns preus que van des dels 7 euros fins els 15. A més, als Jardins de la Sala també tindrà lloc l'actuació, el 24 de juliol, de la banda The Pinker Tones en el marc de l'Anòlia Xics. Una oportunitat pels músics igualadins Des de fa uns anys, l'Anòlia també vol apostar pels grups emergents locals i, per això, enguany torna a programar l'Anòlia a la Fàbrica, amb cinc actuacions que tindran lloc al pati de l'antic complex fabril de la Cotonera. Algunes de les actuacions que tindran lloc aniran a càrrec del jove músic igualadí Enric Verdaguer; de Quico Tretze, que presentarà el seu primer disc en solitari, 'Perdut e Amat'; de Red Pèrill, que portarà el seu segon disc 'Enemics de l'anar fent'; i també s'hi podran veure els concerts d'Obeses i El Niño de la Hipoteca. Un dels músics que ha estat present a la roda de premsa de presentació de la programació, Quico Tretze, s'ha mostrat molt content de poder participar a l'Anòlia per primer cop. "Personalment actuar a l'Anòlia suposa sanar una petita ferida que tenim els músics d'Igualada, ja que durant molts anys no s'ha apostat per la música de casa i trobàvem a faltar una aposta clara", ha relatat el músic. De la seva banda, el batlle d'Igualada, Marc Castells, també ha destacat l'aposta per les formacions locals que, segons ell, "ens aporten un punt d'autoestima musical". D'altra banda, Castells ha destacat que enguany l'Anòlia serà un festival molt variat i ha volgut subratllar la importància que una ciutat de la mida d'Igualada pugui comptar amb un certamen amb gairebé 30 anys d'història. L'alcalde ha avançat que l'Ajuntament mantindrà la seva aportació al certamen que suma uns 60.000 euros. | Manel, Albert Pla i Oques Grasses, caps de cartell de la 28a edició del festival Anòlia d'Igualada |
La Casa del Rei ha emès un comunicat en què afirma que tenia permís dels pares per enregistrar i difondre la visita del Felip VI als menors d'edat ferits en l'atemptat de les Rambles de Barcelona. Surt així al pas de les crítiques que ha rebut des del Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat, que ha demanat que es retirin les fotografies on es veuen menors del web de la institució. La Casa del Rei ha assegurat que el dia anterior a la visita dels monarques als hospitals, els serveis de protocol van sol·licitar permís exprés "a cada hospital, pacient i família" en el cas de menors per visitar i fer imatges per després difondre-les als mitjans. "Exclusivament en aquells casos en què es va concedir permís exprés" van entrar les càmeres a la visita que van fer els reis, acompanyats de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, del conseller de Salut, Antoni Comín, i de la direcció i l'equip mèdic de l'hospital corresponent, segons ha afirmat la Casa del Rei. "Per consegüent –continua el comunicat- l'ús de les imatges de menors en aquesta visita es va fer amb l'autorització dels respectius pares". D'altra banda, cal destacar que pel que fa a la carta que el Govern assegura que ha enviat a Felip VI amb la petició de retirar les fotografies de menors, des de la Casa del Rei s'indica que, fins al moment, la missiva no s'ha rebut. | La Casa del Rei afirma que tenia permís dels pares per difondre la visita de Felip VI als menors ferits en l'atemptat |
La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha assegurat aquest divendres a Mollerussa que no és ''incompatible'' l'oposició que ha manifestat el Govern contra el Pla hidrològic de la conca de l'Ebre i la defensa dels regants de Lleida que sí que hi estan a favor. Serret ha remarcat que ''mai'' han manifestat estar en contra dels regants però assegura que el Pla els fa un ''flac favor'' a les seves necessitats d'aigua ja que cal tirar endavant un ''regadiu sostenible que a llarg termini permeti regar el màxim possible''. En aquest sentit, la consellera ha apostat per la modernització del regadiu i a la vegada la ''solidaritat i el compromís'' dels regants. Serret ha afegit que ''en la mesura del que sigui possible'' el Govern ajudarà a impulsar aquesta modernització per a la qual calen ''projectes i demandes'' dels regants. La consellera Meritxell Serret ha volgut deixar clar abans de clausurar la 15a edició de la jornada 'Reg i Futur' dels canals d'Urgell que el Govern s'oposa i és contrari al Pla hidrològic que va aprovar el mes passat el govern espanyol. Serret considera, a més, que fa un ''flac favor'' a les pròpies necessitat dels regants catalans ja que a Catalunya fa falta un ''regadiu sostenible que a llarg termini permeti regar el màxim possible d'una manera eficient''. Una premissa, que segons Serret l'actual pla no prioritza. A més a més, la consellera ha qualificat ''d'irresponsabilitat'' el fet de plantejar ampliacions de regadiu a la conca de l'Ebre sense tenir assegurada la capacitat del regadiu. Serret però ha volgut deixar clar el suport de Govern als regants de Lleida i Catalunya en general, apostant, això si, per la modernització i la solidaritat pel que fa a la gestió i ús de l'aigua. En aquest sentit, ha garantit suport del Govern, en la mesura del que sigui possible i tenint en compte la limitació pressupostària, a l'hora de tirar endavant la modernització del regadiu en comunitats com la del Canal d'Urgell. La consellera ha instat també a altres administracions a sumar-se a aquest esforç per tirar endavant aquesta modernització a la que no ha pogut fixar en una data al calendari ja que ha dit que primer cal parlar amb els regants, veure els projectes i la demanda que hi ha al respecte. En un marc plenament favorable al Pla hidrològic, com és el de la jornada 'Reg i futur' organitzada per una comunitat que va votar favorablement al pla, Serret ha admès que és evident que en el debat de l'aigua ''ningú vol anar a perdre'', ni els del Delta de l'Ebre ni els regants. És per això que ha considerat més necessari que mai el plantejament de la modernització del regadiu per tal de garantir el futur i la sostenibilitat tant del medi del Delta com del regadiu agrícola. | Meritxell Serret no veu ''incompatible'' l'oposició al pla hidrològic i la defensa dels regants de Lleida |
Francesc Homs, candidat de Democràcia i Llibertat de cara al 20-D, ha demanat al govern espanyol "una rectificació" sobre la investigació dels 1.300 MEUR que, asseguren, la Generalitat no va comptabilitzar correctament. Homs ha reclamat al PP que "es llegeixin els papers", ja que "ho tenen tot documentat des de fa anys", i ha qualificat la situació de despropòsit "de rècord Guinness". Aquests diners, ha detallat, "varen ser gastats pel tripartit" i inclosos en el pla d'ajust del 2013. En referència a les declaracions del ministre Montoro sobre el FLA, el cap de llista ha replicat que "a Catalunya complim i aguantem els seus incompliments", a la vegada que ha manifestat que és "immoral jugar amb allò que és de tots". Per Homs, respecte els 1.300 MEUR , l'única cosa que ha passat, "que és molt greu", ha dit, és que el govern espanyol no va comunicar a Eurostat, a les institucions europees, aquestes despeses. "És un error seu i ara ens el volen fer pagar a tots", ha expressat, a la vegada que ha assegurat que això "simplement acredita la incapacitat per gestionar un govern i una administració" per part del Partit Popular. Així, ha acusat el govern espanyol de "no dominar els criteris comptables europeus" perquè "no em puc inventar" que els 1.300 MEUR són despeses compromeses a l'època del tripartit i que constaven en el pla d'ajust de l'any 2013, ha sentenciat. "És de les circumstàncies més greus que he vist mai", ha indicat, "com a expressió de desconeixement de com funcionen les coses més elementals en la comptabilitat pública". El cap de llista de Democràcia i Llibertat s'ha esplaiat amb els qualificatius, i ha dit que la situació és "exòtica", "un error monstruós, majúscul i d'aprenent", o un despropòsit "de rècord Guinness". I és que "no s'ha d'investigar res", ha afirmat, "simplement han de mirar-se els seus propis papers perquè ho tenen tot documentat". Així, Homs ha lamentat que la investigació només es pot engegar "des de la ignorància o la mala fe". Pel que fa al FLA i a les paraules del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, assenyalant que la Generalitat tindrà accés als diners quan "compleixi" les noves condicions que l'Estat li va imposar el passat divendres, el candidat de la coalició ha contestat que "a Catalunya no només complim sinó que, a més, aguantem els incompliments del senyor Montoro". "Ells no compleixen sentències ni lleis i ara vénen amb amenaces", ha observat, "que jo les situo en un context electoral perquè no tenen cap tipus de fonament". L'article 2 de la Constitució espanyola va ser "imposat" Francesc Homs també ha denunciat que l'article 2 de la Constitució, que estableix la "indissoluble unitat de la nació espanyola", "es va imposar". "Es va redactar en un context on la junta d'estat major de l'exèrcit espanyol, plagat d'oficials franquistes", ha explicat, i "ho van imposar, si no, no hi havia ni Constitució ni transició a la democràcia". Senzillament, ha etzibat, "és la constatació d'una evidència". El cap de llista de Democràcia i Llibertat –la coalició formada per CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament– per a les eleccions del 20-D ha visitat aquest dilluns diversos municipis del Camp de Tarragona. Acompanyat dels candidats territorials al Congrés dels Diputats i al Senat, Ferran Bel i Carles Pellicer, s'ha reunit amb la Confraria de Pescadors i Armadors de Tarragona, on s'ha posicionat al costat del sector. A la tarda es desplaçarà a Valls (Alt Camp) per conèixer de primera mà la situació de la seva Cambra de Comerç. Tot plegat, ha finalitzat Homs, per "prendre la temperatura" al territori i acabar de configurar, així, el programa de la formació de cara als propers comicis. | Homs demana que el govern espanyol rectifiqui sobre els 1.300 MEUR i ho titlla de despropòsit "de rècord Guinness" |
L'Ajuntament de Mollerussa ha conegut aquest dimecres oficialment que el coronavirus ha fet la primera víctima mortal a la ciutat d'una dona de 87 anys que es trobava ingressada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Per aquest motiu, l'alcalde Marc Solsona ha lamentat públicament aquest desenllaç i ha instat a la solidaritat i l'empatia per acompanyar a familiars i amics en el seu dolor. Així mateix, ha aprofitat la comunicació per fer una crida a la ciutadania perquè sigui conscient de la gravetat de la situació, eviti sortir de casa en la mesura del possible i extremi les mesures de protecció per tal d'aplanar la corba de contagis. Fins ara s'han registrat 13 persones que han donat positiu amb covid-19 a la ciutat. Aquest ha estat també el missatge que l'alcalde ha reforçat en la reunió periòdica del comitè d'emergència del Pla de Protecció Civil de Mollerussa on s'han actualitzat les dades per part de Salut. En aquest sentit, ara com ara hi ha 13 persones que han donat positiu, de les quals 6 es troben ingressades a l'Hospital Arnau de Vilanova mentre que la resta es troben confinats a domicili controlats des dels serveis mèdics del CAP. En la reunió també s'ha posat en relleu una reducció de les actes aixecades per part de la Policia Local per incompliment de les mesures de confinament decretades. Així, si fins dilluns se n'havia aixecat un total de 61, 51 d'elles entre divendres i dilluns al migdia, des de llavors i fins aquest matí només se n'han aixecat 4. Per aquest motiu, des de l'Ajuntament s'agraeix la col·laboració ciutadana en aquest sentit però es demana no abaixar la guàrdia i només sortir en aquells casos en què està permès com és anar a treballar, adquirir aliments i medicaments, rebre assistència als centre sanitaris, desplaçar-se a entitats financeres i atendre o tenir cura de menors d'edat, gent gran o persones vulnerables i animals domèstics. Creixen les demandes a través de l'Ajude(M)ollerussa D'altra banda, a la reunió també s'ha constatat l'increment de sol·licituds a través del servei Ajude(M)ollerussa que es va activar el passat 14 de març i en el qual s'han inscrit fins avui un total de 45 voluntaris. Així, el telèfon d'atenció directa ha doblat des de dilluns les demandes rebudes de manera que ja són 103 les trucades sol·licitant ajuda de diferent tipus i s'han dut a terme 66 accions directes d'atenció a domicili com poden ser portar aliments o medicaments. També s'està en permanent contacte via telefònica amb la gent gran que viu sola i també amb els responsables de les residències, on no s'ha detectat fins ara cap cas positiu. | Mollerussa registra la primera víctima mortal per coronavirus |
La Cambra de Comerç de Barcelona ha rebaixat la previsió de creixement del PIB català per al 2018 del 2,7% al 2,5% a causa de la situació "d'incertesa política" actual. Pel que fa al 2017, l'entitat cameral manté la previsió de creixement interanual de l'economia catalana en un 3,1%, tot i que estima "una important reducció" de l'increment trimestral del PIB, que passaria del 0,8% al tercer trimestre al 0,5% al quart trimestre. En una roda de premsa aquest dimarts al matí, el president de la Cambra, Miquel Valls, ha afirmat que "l'economia arrossega una forta inèrcia positiva que explica el manteniment de la previsió interanual, però el descens en la taxa intertrimestral pot marcar un punt d'inflexió de cara al futur". Valls ha advertit que l'economia catalana ja va mostrar senyals de desacceleració durant el tercer trimestre de 2017, a causa de "l'esgotament" dels anomenats vents de cua que han afavorit el creixement en els darrers trimestres (com els tipus de canvi o el preu del petroli) i "sobretot de la incertesa que en aquests moments viu l'economia catalana degut a la situació política". Segons el president de la Cambra, encara "ens queda la política del BCE, que ja veurem com evoluciona després del resultats de les eleccions alemanyes". L'informe de conjuntura de la Cambra mostra també que es modera l'indicador de confiança empresarial de cara al quart trimestre de 2017, en una intensitat més gran a Catalunya que a la resta de l'Estat. L'estudi apunta que la desacceleració s'estén a altres àmbits de l'economia catalana, com el consum privat, la inversió estrangera o el turisme, afectat també pel Brexit i la recuperació d'altres mercats turístics competidors. En termes d'ocupació, continua la "bona marxa" del mercat laboral, tot i que s'ha moderat respecte als mesos anteriors. "La desacceleració de l'economia és anterior a l'1-O i ja es va deixar entreveure en la disminució del consum durant el tercer trimestre", ha afirmat el president de la Cambra. Tanmateix, Valls ha admès que "empresaris del comerç representats a la Cambra han advertit d'una baixada del consum en les darreres setmanes, especialment als eixos comercials més cèntrics de Barcelona". Valls ha afirmat que les previsions de la Cambra són "una revisió prudent" de les estimacions de creixement econòmic, condicionada al futur immediat de la situació política del país. L'informe de conjuntura ha fet aquestes previsions treballant en "l'escenari menys negatiu" i suposant que "l'actual crisi política entri en vies de solució durant els primers mesos de 2018, permetent la recuperació gradual de la confiança dels agents". "El segon escenari, el més negatiu, es produiria si 'actual clima d'incertesa derivat de la situació política s'agreuja i s'allarga i la confiança es deteriora encara més", ha apuntat Valls. En aquest cas, la Cambra revisarà "significativament a la baixa" les actuals previsions per a 2018, tenint especialment en compte l'impacte de les condicions financeres i creditícies i la càrrega de l'endeutament públic i privat "que es pugui derivar d'una situació d'inestabilitat intensa i duradora en el temps". | La Cambra de Comerç rebaixa la previsió de creixement del PIB per al 2018 del 2,7% al 2,5% per la "incertesa política" |
El judici a l'Audiència Nacional contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i l'excúpula d'Interior viurà aquesta setmana unes sessions inusuals. Inicialment no hi havia d'haver judici des del dijous passat, 20 de febrer, fins el dilluns 2 de març, però l'endarreriment en alguns testimonis ha obligat la magistrada presidenta Concepción Espejel a habilitar almenys dilluns i dimarts per acabar d'interrogar tots els testimonis pendents, bàsicament mossos d'Esquadra que van participar en els fets del 20-S i l'1-O, a més del coronel de la Guàrdia Civil Mariano Martínez Luna, un dels interlocutors amb els Mossos. Són testimonis endarrerits, alguns de la fiscalia i d'altres de les defenses, que hauran de continuar concretant l'actuació de la policia catalana aquells dies, i si es va actuar amb suficient convicció per evitar el referèndum o permetre les entrades i sortides de les comitives judicials el 20-S. La defensa de Trapero ha renunciat a quatre d'aquests mossos en considerar que no poden aportar novetats al que ja s'ha dit fins ara. Aquesta setmana passada s'han viscut algunes de les declaracions de testimonis més importants, amb els comissaris dels Mossos Joan Carles Molinero i Manel Castellví, a més de l'exdirector general dels Mossos Albert Batlle. Molinero va fer una aferrissada defensa de l'actuació dels Mossos davant dels atacs del fiscal Miguel Ángel Carballo. Va assegurar que el major Trapero no estava alineat amb les tesis independentistes del Govern, que els escortes no van facilitar el vot als membres del Govern i va confirmar que ell i el comissari superior Ferran López van elaborar un pla secret per detenir l'Executiu si el TSJC ho ordenava, pla que es va destruir quan va ser innecessari amb l'aplicació del 155. També era molt esperada la declaració de Manel Castellví, excomissari general d'Informació, que al Tribunal Suprem va patir en alguns moments per justificar l'actuació dels Mossos. En aquesta ocasió va argumentar sòlidament els informes d'intel·ligència i els anàlisis de riscos que van fer els seus subordinats, on s'assegurava a finals de setembre que durant l'1-O hi podia haver tensió però que no es preveien grups violents organitzats a les escoles el dia del referèndum, com així va ser. El predecessor de Pere Soler en el càrrec va dir que quan va dimitir com a director general dels Mossos va demanar a Trapero i a l'aleshores secretari general d'Interior Cèsar Puig, també acusat, que no deixessin el càrrec, perquè li "preocupava" la deriva que pogués prendre la policia catalana. També va explicar que Trapero no era ben vist per molts polítics independentistes i que el major ja havia tingut tensions amb Diego Pérez de los Cobos abans de la Junta de Seguretat del juliol del 2017. Dilluns passat es va acabar la declaració del cap d'Informació de la Policia Nacional a Barcelona l'1-O, que va dir que els Mossos els van donar "esperances" en dir-los que no es preveia resistència violenta als col·legis electorals. Acció "coordinada" Dijous va ser el torn de diversos comandaments del cos que van actuar el 20-S a Economia, Exteriors i altres escorcolls al Vallès. Tots van explicar que van col·laborar amb la Guàrdia Civil, que la mediació va evitar utilitzar la força en diversos casos, tot i que en altres sí que es va fer servir per deixar sortir les comitives judicials, i que era inviable desallotjar la Rambla de Catalunya, davant d'Economia, per la manca d'efectius i la gran concentració de persones pacífiques que hi havia. | El judici a Trapero segueix amb testimonis endarrerits de mossos que van viure el 20-S |
El dirigent socialista, membre del Comitè Federal del PSOE i que ha tancat files amb Pedro Sánchez fins ara, José Antonio Pérez Tapias, ha assegurat en declaracions als mitjans que el partit socialista "està trencat". En abandonar la reunió de Ferraz, Pérez Tapias, que és membre del corrent crític Esquerra Socialista i que havia rivalitzat amb Sánchez a les primàries del 2014, veu "impossible" desfer el bloqueig per les dues bandes. "No es pot donar la raó a qui ens critica, arriba un moment que la posició és inviable. Potser altres companys que tenen càrrecs orgànics i pes específic determinat poden recompondre la situació, alguns hem lluitat fins on hem pogut", ha afegit Pérez Tápias, que ha parlat de situació "anòmala" per no haver acordat el procediment de la votació. | Pérez Tapias: "El partit s'ha trencat" |
L'empresa Biometagás la Galera ultima la posada en marxa d'una planta de producció de biogàs i biometà al municipi del Montsià, on preveu valoritzar 50.000 tones anuals d'aliments caducats i residus orgànics per generar biogàs i biometà comercialitzables. Amb una inversió superior als sis milions d'euros, la iniciativa és fruit de la unió de 35 socis, entre els quals pagesos i ramaders del territori que volen donar sortida a residus ambientalment problemàtics com la sansa o els purins. Fent ús d'una nova tecnologia que multiplica per cinc el volum de gas obtingut en la fermentació, el biometà es vendrà, principalment, com a combustible net per a vehicles de motor. Actualment en fase de proves, la planta començarà a produir al setembre. La producció prevista quan la instal·lació estigui a ple rendiment és d'uns 500 metres cúbics de biometà per hora, equivalent al potencial energètic que el mateix volum de gas natural però sense les emissions afegides que genera. De moment, i pendents encara d'instal·lar la planta de depuració que permet obtenir el biometà, els promotors confien iniciar la producció de biogàs –d'inferior qualitat- a partir del pròxim mes de setembre. Amb un potencial elèctric equivalent de 2,2 MW, té una capacitat de procés potencial total d'unes 170 tones de residus diàries, però inicialment s'arrencarà amb un centenar. La meitat d'aquests residus, aproximadament, seran aliments caducats dels supermercats provinents d'una empresa de Barcelona que s'encarrega de desenvasar-los i retirar els elements inerts. Un 20 per cent seran altres residus industrials orgànics i un altre 15 per cent sansa, gallinassa o purí que aportaran alguns dels socis. Fins i tot, el president de Biometagás la Galera, Fernando Selva, no descarta en el futur poder, fins i tot, incorporar els residus orgànics urbans de la zona. "Quan l'Agència de Residus de Catalunya ens ho permeti i els ajuntaments es posin les piles a l'hora de separar bé la brossa orgànica que va als abocadors, amb el gran poder contaminant que té", apunta. En el projecte hi participen 35 socis –entre els quals les cooperatives de la Galera i Mas de Barberans-, que han aportat la meitat de la inversió –la part restant prové de finançament bancari-. "El fet d'ajuntar-nos era per donar una solució als residus, però sense adonar-nos-en hem tancat el cercle i fem economia circular: des del tractament dels residus, la valorització i com a valor afegit, la generació d'una energia que ens surt neta, el biometà. Un gas vehicular que gastarem nosaltres mateixos que gastarem als nostres tractors i vehicles, domèstics o industrials", descriu el gerent de l'empresa, Albert Martínez. Sansa i purins "Intentem unir el rendiment econòmic de la instal·lació amb beneficis socioeconòmics per a la comarca, amb la utilització de sansa i purins per fer biogàs", subratlla. La planta només donarà feina directament a tres persones però el seu impacte indirecte serà molt superior. Si les previsions es compleixen, podrien amortitzar la planta en uns tres o quatre anys d'activitat, precisa Martínez. L'empresa ja està negociant amb possibles compradors, com Transports Metropolitans de Barcelona, la compra del biometà per propulsar la flota de transport públic sense generar emissions. També mostren interès indústries que volen utilitzar aquest gas renovable a preus competitius respecte el gas natural. El canvi d'escenari normatiu des del moment que es va gestar el projecte, asseguren els promotors, no han aconseguit frenar-lo. Treballen en la idea des de 2008 i l'autorització ambiental de la Generalitat ha requerit una tramitació de vuit anys. En aquell moment inicial, explica Selva, el govern espanyol oferia abundants primes per a la producció d'energies renovables que, amb el temps, han acabat desapareixent. Però l'expansió recent de l'ús de renovables i concretament de biometà com a combustible net de propulsió de vehicles arreu d'Europa, unida a la millora tecnològica, en garanteixen la rendibilitat, segons Selva, soci de diversos projectes similars a diferents punts de l'estat espanyol. "Estómac industrial" "El que fem és aplicar de forma controlada, a nivell industrial, la solució que la natura ha generat per al tractament de residus. És com un estómac de vaca industrial, on convertim els residus en gas", relata didàcticament i assenyalant la cúpula d'un dels grans digestors Francisco Guzmán, responsable de l'empresa AGF-Ingeniería de Procesos, l'encarregada de la instal·lació. "Tanquem el cicle del carboni, convertint compostos complexos en gasos elementals, CO2 principalment, que és el gas que agafa la planta", afegeix. A través d'un procés de fermentació anaeròbic –sense presència d'oxigen- induït a l'interior dels digestors amb bacteris pasteuritzadors i altes temperatures, els residus produïts en la indústria alimentària o orgànics emeten gasos com el metà i CO2 de cicle curt, aquest últim incorporat durant el procés de producció. Es tracta d'un gas que ja prèviament existia a l'atmosfera i que no té origen fòssil, a diferència del gas natural. "En el balanç general, no contamina", aclareix Guzmán. L'enginyer assegura haver ideat una millora tecnològica que ha permès multiplicar per cinc el rendiment habitual d'aquestes instal·lacions, fent-la rendible. Així, explica, un metre cúbic de capacitat del tanc digestor pot arribar a produir cinc o sis cops més de volum de gas en un procés "d'alta eficiència". Això, remarca, permet que el negoci pugui funcionar sense la necessitat de primes. En camions o directe a la xarxa Per obtenir el biometà, això sí, s'han de separar i netejar els gasos del biogàs inicial, de menor qualitat. El projecte, de moment, no disposa encara de la planta instal·lada que ha de fer esta funció per, posteriorment, comprimir el gas i transportar-lo comprimit amb camions cisterna o bé injectar-lo a la xarxa general d'Enagás, d'on els consumidors el podran adquirir amb un certificat de gas renovable. La previsió és tenir operativa aquesta planta entre març i abril. Fins llavors, funcionarà a mitja capacitat i el biogàs produït es cremarà principalment per la torxa. Guzmán remarca que la tecnologia implantada no té capacitat de generar perill d'accident rellevant perquè el gas treballa per tots els espais "a molt baixa pressió" i en un circuit tancat sense entrada d'aire que pugui produir deflagracions.. Reconeix, però, que com a planta de gestió de residus, la seva concentració en el moment de la descàrrega podria generar olors, fet pel qual es destinarà un nau industrial per mitigar aquest problema. El subproducte resultant de tot el procés és, principalment, l'aigua que arriba amb el material d'entrada. Bona part del teixit anima i de les plantes és aigua, un 70 per cent mínim. El 30 per cent de material restant, segons Guzmán, és el que s'acaba convertint en gas. L'eliminació de nitrogen de l'aigua romanent permet donar-li sortida per a usos com el regadiu, un cop ha passat la depuradora, també pendent de finalitzar. "Tanquem el cicle del carbó i del nitrogen", apunta, tot remarcant que aquesta depuració pot permetre aconseguir fertilitzants a mida que es podran comercialitzar. | Una planta instal·lada a la Galera produirà biometà a partir d'aliments caducats i residus orgànics |
Unes 150 persones han tallat aquest diumenge l'N-420 a l'altura de Riudecols (Baix Camp) per rebutjar la instal·lació del parc eòlic Lo Vedat del Pany. La central tindrà deu molins, sis s'ubicaran al terme municipal de Riudecols i quatre a Riudecanyes, d'uns 180 metres d'alçada cadascun i amb una potència total d'uns 26 MW. L'Associació per la Defensa del Territori i Patrimoni de Riudecols (DELTERPA) i Xarxa-Sud, organitzadors de la protesta, han denunciat que la central tindrà un impacte "molt sever" per a l'ecosistema del Baix Camp. Els grups ecologistes també han reclamat al Govern que hi hagi un debat sobre el model de transició energètica. Les entitats avisen que convocaran noves mobilitzacions per oposar-se al parc eòlic. | Unes 150 persones tallen l'N-420 per rebutjar el parc eòlic Lo Vedat del Pany entre Riudecols i Duesaigües |
El Jutjat d'Instrucció Número 4 de la Bisbal d'Empordà ha jutjat aquest dijous un veí de Palamós (Baix Empordà) acusat de disparar un balí que va impactar contra un home durant una cassolada de protesta per l'empresonament dels 'Jordis' i els escorcolls a la seu del Departament d'Economia. Els fets els va denunciar un altre veí que assegura que l'acusat el va insultar i va veure com treia l'arma al balcó. La víctima va denunciar les lesions l'endemà perquè ha explicat que inicialment no va identificar l'impacte i pensava que li havien llençat una pedra. El denunciat ha admès que el dia dels fets, el 16 d'octubre, va arribar a casa seva al voltant de les deu de la nit i que havia begut. En sentir el soroll de la cassolada, va sortir al balcó i va demanar que "callessin". "Llavors em van insultar i potser no vaig fer ben fet però vaig agafar l'escopeta de balins i vaig llençar dos trets a l'aire", ha dit. La fiscal demana una multa de 60 euros per un delicte lleu de lesions. El cas ha quedat vist per sentència. El cas que s'ha jutjat avui es remunta al 16 d'octubre de l'any passat. Aquella nit, pels volts de les deu, a Palamós es va celebrar una cassolada per protestar per l'empresonament de l'aleshores president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, així com pels escorcolls que es van produir a la seu del Departament d'Economia. Un dels denunciants ha relatat durant el judici que va sortir al balcó i en un edifici perpendicular al seu va veure la silueta d'un home que el va començar a insultar proferint frases en castellà com "català de merda". No li va poder veure la cara però ha explicat que poc després va veure com entrava a l'interior del pis i en sortia amb una escopeta i començava a disparar. "Em vaig espantar i vaig entrar a dins", ha relatat l'home que va presentar denúncia davant dels Mossos per amenaces. La víctima del tret ha explicat durant la seva declaració que ell havia sortit al balcó per acompanyar a la seva dona, que participava a la cassolada des de casa. De sobte, va rebre un "impacte molt fort". En un primer moment, va pensar que havia estat una pedra. De fet, ha dit que fins i tot va dirigir-se a uns joves que passaven al carrer pensant que havien estat ells però que aquests ho van negar. Quan va entrar dins de l'habitatge, va veure com l'impacte li havia deixar una lesió important i un forat d'uns 5 mil·límetres al jersei que duia posat. L'endemà dels fets, es va trobar amb uns mossos al carrer i els va explicar el que li havia passat. Segons ha relatat, els agents que eren al carrer de casa seva tenien constància dels fets arran de la denúncia de l'altre veí i el van emplaçar a anar a un centre mèdic perquè li fessin un reconeixement i a presentar denúncia. Ha assegurat que no va veure qui l'havia disparat, que no coneixia al presumpte agressor i que no volia reclamar cap indemnització pels fets. "Vaig disparar dos trets a l'aire" L'acusat, per la seva banda, ha declarat que la nit dels fets va arribar a casa pels volts de les deu i que havia estat bevent. Ha explicat que va sortir al balcó i que va demanar als que participaven a la cassolada que "callessin" però que alguns li van proferir insults i que es va "enfadar". Aleshores, ha detallat, va entrar a dins i va treure l'escopeta de balins. Segons ha explicat, va llençar dos trets a l'aire. La fiscal li ha preguntat si creia que el fet d'haver begut podria haver propiciat que errés i toqués algú amb els balins i l'acusat ha insistit que els va disparar a l'aire però que desconeixia si podia haver tocat algú. Per tot plegat, el ministeri fiscal demana per a l'acusat una multa de 60 euros (a raó de dos euros per dia durant un mes), la pena mínima per un delicte lleu de lesions. La fiscal, en canvi, no ha formulat cap acusació per la denúncia d'amenaces i vexacions que va formular l'altre veí. El denunciat ha fet ús del darrer torn de paraula per remarcar que no té ingressos, que només fa feines un dia a la setmana i que no sabia com podria pagar-ho. El cas ha quedat vist per a sentència. Concentració de suport a la víctima A l'exterior dels jutjats, una vintena de persones s'han concentrat per donar suport a la víctima amb una pancarta amb el lema 'Cap agressió sense resposta'. Es tracta d'integrats dels CDR de Palamós i la Bisbal. "Creiem que tothom pot expressar les seves opinions però el que no estem disposats és que s'empri la violència", ha assegurat un dels seus membres. A la sortida del judici, la víctima, Evarist Puig, també ha condemnat els fets i els ha qualificat de "lamentables". Puig ha dit que hagués "desitjat" que "hagués mostrat més penediment" i que "la gent pot tenir idees diferents però mai s'ha d'obrar amb violència". | Jutgen un veí de Palamós que va disparar un balí a un home durant una cassolada de protesta per l'empresonament dels 'Jordis' |
Fer la compra a persones grans o fer de cangur dels fills del veí són algunes de les tasques dels grups de col·laboració comunitària que estant aflorant arreu de Catalunya pel coronavirus. Des de dijous i durant aquests dies d'aïllament domiciliari barris barcelonins com el Raval, el Poble Sec, Gràcia o Sarrià, i localitats com Sant Cugat o Tarragona, entre altres, han vist néixer noves xarxes d'ajuda entre escales de veïns i carrers. En pocs dies, la Xarxa de Suport Mutu Raval ja suma més de 200 participants al canal de Telegram. La Lola Ferré, de 28 anys, és una de les persones que està mirant d'organitzar-ho: "Ho vèiem necessari", explica a l'ACN. La majoria de les persones que s'ofereixen per ajudar, diu la Lola, són dones. Ara, diu, és el moment "d'organitzar-se i anar detectant gent que necessiti suport de diferent tipus". Per això, volen fer una "bona difusió" a peu de carrer i potenciar que a cada escala la gent s'organitzi. El proper pas, diu, és que dues persones puguin penjar cartells a punts estratègics del barri com ara supermercats, a més d'organitzar-se a nivell d'escala. De moment, només han rebut la petició d'una veïna però la Lola confia que en els propers dies, i a mesura que hi hagi més difusió, augmentin. "Mirada llarga" A banda del suport directe durant el confinament, el grup també té una "mirada llarga" i per això més enllà d'oferir ajuda durant la quarantena en tasques com ara la compra, s'està potenciant el "coneixement" entre trams de veïns. "Creiem cabdal recuperar les veïnes, saber qui són, què necessiten [...] perquè haurem de fer front a una crisi que possiblement superi els nivells de patiment material i emocional de la població que la de l'any 2008". "Tenim molt clar que això no és voluntariat, sinó suport mutu, tornar-nos a conèixer com a iguals", conclou la Lola, per fer front "a tots els embats" que vinguin passada la pandèmia de la covid-19. Iniciatives Igual que la iniciativa del Raval, també s'ha creat el Grup d'Ajuda de Sarrià, que a través d'un formulari permet, en primer lloc, dir si necessites ajuda o l'ofereixes i en aquest cas quina és la teva disponibilitat. "Si necessites abastiment (farmacològic, alimentari...) ens comunicarem a través del whatsapp i de la porta de casa, sense arribar a tenir contacte físic en cap moment i desinfectant prèviament els productes", afirmen. Des del grup, diferencien col·lectius. "Si necessites que tinguem cura d'infants no et preocupis, la persona que estigui amb ells només tindrà cura d'aquests i no participarà d'altres activitats del grup de suport per tal d'evitar possibles contagis". En una línia similar treballen a la Xarxa de Suport Sant Sant Cugat. L'Amanda Bernal explica a l'ACN que la majoria de peticions que els arriben són per fer compres de gent gran que pel fet de ser un col·lectiu vulnerable té recomanat no sortir de casa. En funció de la localització o el cas, s'estudia quin dels voluntaris pot fer-ho. Això sí, remarca, "no es permet la col·laboració en més d'una comissió". És a dir, que si fas de cangur no pots participar alhora ajudant persones grans. En qualsevol cas, diu l'Amanda, un cop entres a la xarxa de suport t'instrueixen amb un seguit de mesures de seguretat. "El protocol és anar amb guants i mascareta, fas la compra i ho deixes al replà del veí o la veïna, mai es contempla l'entrada al domicili", assegura. L'Amanda és al grup i concretament a la comissió d'ajuda a gent gran. Amb tot, encara espera el seu torn per actuar ja que són força persones voluntàries i on hi ha més peticions és a Valldoreix i la Floresta. A Tarragona una de les iniciatives surt del Casal Popular Sageta de Foc. Ja des de dijous es van començar a moure fils per conèixer si hi havia veïns que necessitaven compres bàsiques. Després de diverses ofertes es va decidir organitzar-se per barris i hi ha persones que ho estan coordinant. "Algú ha anat ja a fer alguna compra, si la gent ho necessita, o a passejar el gos d'una altra persona, per exemple", comenten des del casal. En paral·lel, iniciatives similars es couen a El Vendrell, Lleida, Mataró o més barris de Barcelona, com El Poblenou. Tots amb una mateixa premissa: establir una xarxa "segura" de suport mutu. | Fer la compra a persones grans o cuidar els fills del veí: l'autoorganització solidària davant el coronavirus |
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha rebut al departament d'Interior al tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle. En la primera reunió de Buch i Batlle després de la celebració de la Junta Local de Seguretat del 19 de juliol han analitzat l'increment de delictes dels últims mesos, sobretot pel que fa a la reincidència en furts, robatoris i delictes contra les persones. Han constatat "la necessitat de modificació del Codi Penal per combatre la multireincidència en els furts i l'agilització dels processos judicials" i també han "refermat el compromís" de seguir treballant conjuntament, "cada un des del seu àmbit competencial, per avançar en la lluita contra la delinqüència a Barcelona", segons un comunicat conjunt. La trobada s'ha celebrat tres dies abans que el proper dijous es celebri una reunió per impulsar el pla 'Barcelona Ciutat Segura'. El 'Pla Estratègic Barcelona Ciutat Segura' és un dels vuits compromisos presentats per la conselleria d'Interior, aprovats en la passada Junta de Local de Seguretat i que es preveu estigui enllestit en tres mesos. A la trobada Buch ha estat acompanyat del secretari general, Brauli Duart, el director de la Policia, Andreu Martínez i el comissari en cap, Eduard Sallent. | Buch i Batlle constaten la "necessitat" de modificar el Codi Penal per combatre la multireincidència en els furts |
Durant l'acte que ha posat el punt final a la manifestació per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha respost al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que "les institucions d'aquest país no ens les podran perdre mai" i ha assegurat que "cap govern pot suspendre la sobirania popular". Mauri ha afirmat que "amb el cop d'avui s'acaba la democràcia a Espanya", ha recordat que el poble català "només ha volgut decidir el seu futur en llibertat" i ha criticat que el govern espanyol ha respost a cada oferta de diàleg "amb més repressió". "Ja n'hi ha prou", ha reblat. Per la seva banda el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ha considerat que "l'escalada repressiva de l'estat espanyol ha fet avui un nou pas amb la decisió d'aplicar el 155", davant d'això, Alcoberro ha dit que el poble català no permetrà que "es liquidi Catalunya com a nació". | Òmnium i l'ANC responen a Rajoy que "cap govern pot suspendre la sobirania popular" |
PortAventura World obrirà l’1 de juny el sisè hotel del complex turístic i d’oci, el Colorado Creek. El nou equipament que es construeix a la zona temàtica del Far West tindrà una categoria de quatre estrelles superior i suposarà una inversió de 25 milions d’euros. L’hotel tindrà 150 habitacions i reforçarà l’oferta del complex, que supera les 2.200 habitacions. El Colorado Creek tindrà una forta càrrega temàtica inspirada en l’època de la febre de l’or del llunyà Oest. D’altra banda, PortAventura obrirà la nova temporada el 6 d’abril. La gran novetat serà una nova atracció protagonitzada pels personatges de Barri Sèsam -la primera de tipus ‘Dark ride’ del complex- que costarà 15 milions d’euros. Segons informa PortAventura, el Colorado Creek serà el primer hotel del complex amb emissions zero. Aquesta iniciativa arrenca calculant la petjada de carboni de l’activitat i compensant les emissions GEI associades, convertint-se així en el primer hotel “carboni neutre” de PortAventura. Mitjançant la certificació Clean CO2, PortAventura compensarà les emissions amb la compra de crèdits de carboni VER (Verified Emission Reductions) en projectes per a la millora del medi ambient i l’entorn social. Enguany, invertirà en un projecte de rehabilitació de pous en comunitats de Malawi per a subministrar aigua potable a 450.000 persones. La iniciativa s’estendrà a d’altres establiments del complex per minimitzar la seva petjada mediambiental. La companyia apunta que, actualment, el 100% d’electricitat que consumeix prové exclusivament de fonts d’energia renovables sense emissions de CO2. A més, avança que preveu implementar la iniciativa “plàstic zero” el 2020. | PortAventura obrirà l’1 de juny el sisè hotel del complex |
Un home ha mort aquest dissabte en bolcar la màquina segadora amb què treballava en una empresa de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès). Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís d'aquest accident laboral cap a tres quarts de quatre de la tarda. La segadora ha atrapat l'home, que no ha pogut sortir i ha mort. La víctima té 51 anys, és de nacionalitat ucraïnesa i és veí de la Múnia, població de Castellví de la Marca (Alt Penedès). A més dels Mossos també s'han desplaçat al lloc Bombers de la Generalitat, Policia Local i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Els fets s’han posat en coneixement del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia i del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. | Un home mor en bolcar la màquina segadora amb què treballava a Santa Margarida i els Monjos |
ERC vol que el govern espanyol anul·li la modificació 'exprés' dels límits marítims que va aprovar i rectificar poc després l'any 2008, excloent l'àrea de la concessió del projecte Castor d'aigües administratives catalanes per passar-les a les del País Valencià. Els diputats republicans que han participat en la comissió d'investigació del cas al Parlament, Lluís Salvadó i Irene Fornós han inclòs en el seu document de conclusions aquesta demanda que, segons argumenten, permetria el Govern control i fiscalitzar el futur desmantellament de les instal·lacions. Han recordat que el fallit magatzem de gas submarí i els seus promotors acumulen ja cinc sentències judicials contràries. Reclamen que es depurin responsabilitats i que sigui la mateixa promotora, ACS, la que assumeixi un cost superior, de moment, als 2.000 milions d'euros. Salvadó ha recordat que la modificació dels límits marítims, que va tenir lloc poques setmanes després de la seva aprovació amb una correcció d'errors al BOE el març de 2008, volia impedir que la Generalitat podés incidir en el desenvolupament i tramitació del projecte. Per contra, la seva anul·lació hauria de permetre, malgrat les escasses competències de la Generalitat en projectes d'hidrocarburs en aigües territorials, una "major capacitat de participació" -també de l'administració local- i que se la consideri "part afectada". "Quan el govern espanyol ho canvia és per dificultar-ho. Volem que un mecanisme per a generar opacitat s'acabi derogant", ha sentenciat, tot recordant que, tradicionalment, l'executiu català ha estat més estricta en aquests aspectes que el valencià. Un desmantellament, recentment anunciat, però que continua pendent des de fa sis anys i que, segons recorden, encareix amb el temps el cost de manteniment i els recursos que s'hi ha de destinar. Aquesta és una de les conclusions que els republicans registraran al Parlament perquè sigui inclosa en el dictamen final de la comissió d'investigació que s'ha allargat, pràcticament, durant un any i que ha tingut sonores absències -com la de l'exministre d'Indústria del PP, Juan Manel Soria, o la de l'actual titular del Ministeri per la Transició Ecològica, Teresa Ribera-. Unes disposicions que, malgrat no tinguin valor vinculant, puguin contribuir, des de l'àmbit polític, a dirimir responsabilitats sobre un cas que encara no està tancat, ni de lluny, sobretot en el front judicial, amb el cas encara obert als jutjats de Vinaròs i els recursos contra la decisió de suspendre els pagaments. En aquest document, els republicans analitzen una quinzena d'àmbits del projecte Castor i plantegen fins a 33 conclusions. Al marge de la qüestió dels límits marítims, ERC assenyala com una de les prioritats que sigui la mateixa societat que controlava el projecte i va construir les instal·lacions, ACS, la que assumeixi el multimilionari cost de la seva execució i intent de posada en marxa. Salvadó ha recordat les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem tombant el mecanisme de finançament i exigint el retorn de les quantitats cobrades, tant pels bancs com pel gestor tècnic del sistema Enagás, encarregat de la hibernació i el manteniment de les instal·lacions des de finals de 2014. Va ser just després que el govern espanyol acceptés la renúncia d'ACS i va pagar amb un crèdit de 1.350 milions que havia de recaure sobre els consumidors al llarg de 30 anys i van tornar a participar-hi pràcticament els mateixos bancs que, des d'un principi, havien finançat en el finançament del magatzem de gas submarí. Ara, i arran les sentències judicials, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència els ha obligat a retornar els diners cobrats. Un retorn que ja ha estat recorregut judicialment per les entitat financeres. Per als republicans, va ser la "concertació" entre les diferents administracions responsables, sobretot en el període entre 2002 i 2014, la que va fer possible no només que el Castor seguís endavant sinó que ho fes amb les màximes facilitats des del punt de vista del feixuc procediment administratiu i, en aquest cas també, d'una gran complexitat. "Prenen, sovint, decisions il·legals, irregulars, arbitràries i injustes, posant en perill la salut pública i els interessos de la promotora per sobre dels generals", ha subratllat en aquest sentit Salvadó. La batejada com a "clàusula Florentino" en la concessió de maig de 2018, que li garantia el retorn de la inversió fins i tot en el cas d'haver actuar amb dol o negligència ocupa un lloc central aquesta llista de decisions. També les denúncies d'organismes oficials de sobrecostos, comissions, adjudicacions o manca de concurrència pública, així com la decisió d'allargar, sense fer massa soroll, el període per renunciar a la concessió de cinc a 25 anys l'any 2012, fet que hauria impedit ACS haver retornat les instal·lacions. Per a Salvadó, a més, les investigacions obertes pel Parlament sobre el cas, més enllà de les seves implicacions econòmiques i ambientals, contenen també un "element de dignitat territorial", en referència a la ubicació del projecte a les Terres del Sénia, un lloc allunyat i amb baixa població. "Si ho hagués estat al costat de Tarragona, Barcelona o Madrid estaríem davant d'un procediment més desenvolupat", s'ha queixat. La diputada Irene Fornós, per la seva banda, ha demanat que les diferents institucions implicades, des del Govern, el Síndic de Greuges o les administracions locals, facin un seguiment acurat del projecte i el seu desmantellament. Recorda Fornós que la del Castor és encara una història "inacabada", amb "infinitat" de recursos judicials pendents de resoldre. El Consell d'Estat demana que es pagui els bancs i Enagás En aquest context, aquest dilluns s'ha conegut que el Consell d'Estat, màxim organisme consultiu del govern espanyol, li ha demanat que pagui el deute pendent amb els bancs i Enagás al més aviat possible. Ho diu des de l'argument segons el qual, no fer-ho podria suposar encara costos més elevats en el futur. El Consell d'Estat, en cinc dictàmens de juny de 2019, insta l'executiu estatal a promoure amb celeritat una iniciativa legislativa per "evitar perjudicis econòmics pel seu retard" –pagament d'interessos- i evitar "efectes indesitjables". | ERC vol anul·lar la modificació dels límits marítims perquè el Govern pugui controlar el desmantellament del Castor |
L'ANC vol que tots els partits independentistes i les forces sobiranistes, contràries al 155, es presentin a les eleccions del 21-D amb una llista conjunta i que s'hi incloguin els presidents de l'Assemblea i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -respectivament-, empresonats a Soto del Real. Així ho ha expressat el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, en un contacte amb la premsa des de davant del MACBA, just després de la roda de premsa del president Carles Puigdemont a Brussel·les, aquest dimarts al migdia. A més, Alcoberro ha donat tot el suport a l'estratègia dissenyada pel cap de l'executiu -cessat per l'Estat amb l'aplicació del 155-, i ha celebrat que tant ell com els consellers que l'acompanyen estiguin "sans i estalvis". | L'ANC demana una llista conjunta de totes les forces sobiranistes i contràries al 155 que inclogui Sànchez i Cuixart |
Al llarg del 2017 es van produir a Sabadell 9.731 delictes, un 8,9% menys que al 2016. D'aquests, el 82% eren delictes contra el patrimoni, com ara furts o robatoris a vehicles, domicilis, i establiments. Aquesta tipologia d'actuacions també va experimentar una davallada significativa d’un 10% respecte a l’any anterior, passant de 8.897 el 2016 a 8.010 el 2017. El 18% restant, fa referència al delictes contra les persones (1.002), contra la seguretat viària (407), o contra la salut pública (851). Aquestes dades s'han donat a conèixer aquest dijous en el marc de la reunió del Consell Local de Seguretat de Sabadell (CLS). | Els delictes a Sabadell es van reduir un 9% durant el 2017 situant-se en els 9.731 |
El PP de Barcelona ha demanat a l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que retirin la campanya d'Òmnium a favor dels presos del procés sobiranista del transport públic. El portaveu dels populars, Óscar Ramírez, ha assegurat que s'està incomplint la normativa de TMB del 2009 que prohibeix de forma específica la publicitat de missatges 'ideològics'. Ramírez considera que la campanya 'Amnistía Ara' té com a única finalitat provocar un debat social i acusa Colau de seguir "exercint d'altaveu del separatisme". El regidor del PP acusa l'alcaldessa, també presidenta de TMB, de permetre una publicitat que "falta el respecte de molts ciutadans" i de convertir l'Ajuntament en un "apèndix separatista de la Generalitat de Torra". | El PP de Barcelona reclama a Colau i a TMB que retirin del transport públic els cartells d'Òmnium a favor dels presos |
La nova coordinadora general de Podem Catalunya, Conchi Abellán, emprèn el lideratge de la formació amb la meta d'assolir una coalició "més estable" amb Catalunya en Comú i construir "un Podem fort, cohesionat i arrelat al territori que sumi forces per guanyar a Catalunya". Abellán s'ha expressat així en una roda de premsa aquest dissabte, després que divendres a la nit es conegués que havia guanyat les primàries en imposar-se a l'exsecretària general, Noelia Bail. En un partit que agrupa diverses sensibilitats, Abellán ha garantit que treballarà amb un programa de reconstrucció de majories, de la mà dels moviments socials i de tota la militància, a més de les forces del canvi, com els comuns. Abellán, diputada al Parlament amb CatECP i pròxima a Pablo Iglesias, ha aconseguit 2.961 vots en els comicis que la formació ha celebrat per escollir el càrrec de coordinadora autonòmica de la formació, gairebé el triple dels que ha aconseguit Bail, concretament 1.089. Bail, i Antonio Barbará, que també anava a la candidatura de Bail, estaran en el consell ciutadà. En tercer i quart lloc han quedat Manuel Galiñanes i Albert Bastida amb 323 i 222 vots respectivament. Per a Abellán, aquests resultats demostren "la voluntat de canvi entre la militància de Podem davant l'anterior gestió". La coordinadora general ha reiterat la seva aposta per la "unitat amb les forces germanes per a encarar juntes el repte de guanyar un Govern al servei de les majories", fet que creu que l'actual executiu no ha sabut assolir. Per això contemplen una taula de coordinació estable des d'on treballar la comunicació, l'argumentari i la intenció d'anar a una coalició "més estable" de la que mantenen ara. Els objectius que Abellán posa al centre són "el reforç dels serveis públics, desfer les privatitzacions i legislar per a la majoria". Amb aquest procés acabat -amb retard per culpa de la covid-19-, la formació morada tanca una etapa d'inestabilitat. El partit ha estat fins ara pilotat per una gestora, encapçalada per Rosa Cañadell, que es va posar en funcionament després que més de la meitat de l'executiva de Podem Catalunya reclamés un relleu a la direcció del partit, encapçalada des de finals del 2018 per Noelia Bail. | Abellán emprèn el lideratge de Podem Catalunya amb la meta d'assolir una coalició "més estable" amb els comuns |
ERC obtindria el 2,5% dels vots mentre que DiL es quedaria amb l’1,9% ACN Madrid.-El PP tornaria a guanyar les eleccions al Congrés dels Diputats amb el 27,4% dels vots, seguit del PSOE, amb el 21,6%, segons el baròmetre del CIS del mes d'abril. Els dos partits registren una intenció de vot inferior a les eleccions del passat 20 de desembre, quan aleshores van obtenir un 28,7% i un 22% dels sufragis, respectivament. Pel que fa Podem i les seves confluències, obtindria un 17,7% dels vots, però si se li sumés Izquierda Unida (amb una intenció de vot del 5,4%) superaria el PSOE en sumar el 23,1% dels suports. Per la seva banda, Ciutadans se situaria com a quarta força amb el 15,6%, el que suposa 1,7 punts més que en els anteriors comicis. Pel que fa les forces catalanes, ERC obtindria una intenció de vot del 2,5% i Democràcia i Llibertat l'1,9%. Si finalment es concretés un acord entre Podem i Izquierda Unida, la coalició passaria a ser la segona força del Congrés i superaria el PSOE si ara es fessin eleccions, en sumar el 23,1% dels vots davant el 21,6% de la formació socialista. Pel que fa Podem en solitari, aconseguiria el 12% dels vots i sumant-hi les seves confluències el 17,7%. En concret, En Comú Podem aconseguiria el 3,8% dels vots, una dècima més que el 20-S; Compromís el 0,4%, amb un descens de 2,2 punts en intenció de vot, i En Marea un 1,5%, davant l'1,63% del 20-D. Pel que fa els partits catalans, ERC aconseguiria una intenció de vot del 2,5%, el que suposa 1,1 dècimes més que en les eleccions del 20 de desembre, i Democràcia i Llibertat cauria tres dècimes i passaria del 2,25% de les darreres eleccions fins a l'1,9%. L'enquesta del CIS es va dur a terme entre l'1 i el 10 d'abril mitjançant prop de 2.500 entrevistes d'arreu de l'Estat. Interès en les negociacions per formar govern Del baròmetre del Centre d'investigacions Sociològiques (CIS), també es desprèn que quasi la meitat de la població espanyola (48%) ha seguit amb molt d'interès (16,5%) o bastant interès (31,5%) les negociacions entre les diferents forces polítiques per poder formar govern mentre que un 24,2% assegura que és un assumpte que li ha interessat poc i un 14,4% reconeix que no li ha interessat gens. D'altra banda, cap dels dirigents d'aquesta breu legislatura aprova. El que obté la millor nota és el líder d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, amb un 4,69; seguit de Xavier Domènech (En Comú Podem), amb un 4,19; Albert Rivera (Ciutadans), amb un 3,99; Joan Baldoví (Compromís), amb un 3,86 i Pedro Sánchez (PSOE), amb un 3,74. Per la seva banda, Pablo Iglesias (Podem) aconsegueix un 3,16 i Mariano Rajoy (PP) un 2,89, mentre que els líders catalans assoleixen un 3,28 en el cas de Joan Tardà (ERC) i un 3,35 en el cas de Francesc Homs (Democràcia i Llibertat). Pel que fa el model d'Estat, un 37,3% dels enquestats es mostra partidari de mantenir l'organització actual, mentre que un 9,7% és favorable a què les comunitats tinguin la possibilitat de convertir-se en estats independents i un 19,7% un estat amb un únic govern sense autonomies. | El PP tornaria a guanyar les eleccions del 26-J i la suma de Podem i IU desbancaria el PSOE, segons el CIS |
Catalunya en Comú ha acordat per unanimitat exigir a Elisenda Alamany la renuncia al seu escó per permetre l'entrada com a diputat de Marc Parés. En comunicat després de la comissió executiva del partit celebrada aquest dilluns, la formació ha acusat Alamany d'"intentar erosionar en benefici personal" un espai "divers i plural" i li ha recordat que "desprestigia" la política i "allunya" Catalunya en Comú del conjunt de la ciutadania. L'executiva també ha recordat que els votants dels comuns es mereixen estar representats pels 8 diputats que comparteixen projecte polític sorgits de les darreres eleccions. "Tothom té dret a canviar la seva posició política, però no és acceptable que una persona fruit d'un projecte personal, alteri les majories que van sorgir", han lamentat. Precisament aquest dimecres la ja diputada no adscrita Elisenda Alamany s'ha assegut per primer cop fora del grup de CatECP. En concret, s'ha assegut de forma encara provisional en un escó de la bancada esquerra de l'hemicicle, al costat dels diputats de la CUP. | L'executiva de Catalunya en Comú exigeix a Alamany que renunciï al seu escó al Parlament |
Un home ha mort aquest dilluns en caure des d'una altura d'uns tres metres mentre podava un arbre a Llançà, segons han confirmat a l'ACN fonts del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i dels Mossos d'Esquadra. Els fets han passat pels volts d'una quart de quatre de la tarda en un domicili de la Urbanització Fener de Baix, a Llançà. Fonts municipals han detallat que la víctima, un home de 67 anys i veí de Montcada i Reixac, ha caigut de l'escala d'on estava pujat mentre podava un llimoner. S'ha precipitat al terra i ha rebut un fort impacte al cap. Un helicòpter medicalitzat del SEM s'ha traslladat fins al lloc de l'accident i personal sanitari ha intentat reanimar 'in situ' la víctima sense èxit. Al lloc dels fets també s'hi han desplaçat efectius de la Policia Local de Llançà i dels Mossos d'Esquadra, que han hagut de tallar per uns moments la carretera que uneix Llançà i Port de la Selva per facilitar les tasques d'aterratge i enlairament de l'helicòpter. | Un home mor en caure d'una escala mentre podava un arbre a Llançà |
Aquest dimecres a la tarda han localitzat la dona de 84 anys que s'havia perdut al municipi de Mont-ras (Baix Empordà). La dona estava en un marge proper al seu domicili. Ahir hi va caure, però en principi tan sols es va fer ferides superficials. En el moment en què l'han trobat, la dona estava plenament conscient. La dona va desaparèixer el dimarts a la tarda. Des de primera hora d'aquest dimecres s'ha organitzat un dispositiu de recerca conjunt entre els Mossos d'Esquadra, la Policia Local, els Bombers i Protecció Civil. Per part dels Mossos, hi ha participat un helicòpter, dues unitats canines i cinc dotacions més per a la recerca. Després que la rescatessin del marge on havia caigut, els serveis d'emergències l'han traslladat fins a l'Hospital de Palamós per fer-li un reconeixement mèdic. | ACTUALIZACIÓ:Localitzen la dona de 84 anys que s'havia perdut a Mont-ras en bon estat de salut |
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat que la "major garantia d'unió" a Espanya serà la "regeneració democràtica". Des de Madrid, on ha assistit als actes commemoratius del 12-O, Rivera ha admès que a l'Estat hi ha "una crisi institucional, territorial i de confiança política". El president de C's aposta per "obrir una nova etapa" que implicaria "reformes de totes les institucions de la Constitució". En una entrevista a un mitjà de comunicació, Rivera ha fixat en quatre els eixos de la seva proposta de reforma constitucional. Entre aquests, ha assenyalat la separació de competències, el blindatge de la igualtat de drets dels espanyols, i una profunda reforma institucional. El líder de Ciutadans ha explicat que ha anat a la recepció que ha ofert Felip VI amb motiu del 12 d'octubre "per representar les persones que ens han votat" i ha afegit que "si Ciutadans guanya les eleccions", es farà una celebració civil i no només institucional.Rivera també ha qualificat com a "inexistent" el lideratge del president espanyol, Mariano Rajoy, i ha assegurat que C's representa un "projecte alternatiu". A més, ha advertit que la nova etapa "no està feta per a gent que no vulgui dialogar". | Rivera aposta per "reformes" de totes les institucions i de la Constitució |
Viure en grans ciutats, experimentar abús físic o sexual, consumir cànnabis o abusar de l'alcohol durant la infància o l'adolescència són alguns factors que poden determinar el risc de desenvolupar un comportament agressiu o violent en l'edat adulta. Així ho determina un estudi realitzat per investigadors de les Universitats de Lleida (UdL), Barcelona (UB) i Jaume I de Castelló (UJI) vinculats al CIBERSAM de l'Institut Carlos III, que acaba de publicar la revista Molecular Psychiatry del grup Nature. També ha col·laborat en la recerca l'Institut Max Planck de Medicina Experimental d'Alemanya. Segons informa la UdL, la recerca està basada en l'anàlisi de més de 1.500 persones diagnosticades d'esquizofrènia -pertanyents a la Göttingen Research Association for Schizophrenia, GRAS-, juntament amb una mostra de més de 550 persones de la població general espanyola. Els autors, entre els que es troba el professor de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) de la UdL Jorge Moya, afirmen que l'expressió de l'agressivitat en l'edat adulta està relacionada amb l'exposició a múltiples factors de risc en la infantesa o l'adolescència. A més, i de manera important, aquest risc seria independent a l'existència d'un trastorn mental previ en l'individu. La recerca es basa en l'anàlisi de més de 1.500 persones diagnosticades d'esquizofrènia, juntament amb una mostra de més de 550 persones de la població general. En els primers, la presència de conducta violenta s'ha establert sobre l'existència de condemnes per crims violents (abús sexual, homicidi involuntari, agressió o assassinat). En els segons s'han utilitzat indicadors relacionats amb les conductes d'agressió violenta com la presència d'aspectes antisocials psicopàtics així com trets de personalitat relacionats amb agressió o hostilitat. Segons l'estudi, la probabilitat de convertir-se en un adult violent i agressiu s'incrementa de forma significativa en tots els grups analitzats que mostraven un factor d'alt risc com a mínim. A mesura que s'afegien factors de risc, la probabilitat augmenta de manera esglaonada. En els individus que presentaven tres o més factors de risc, el perill de presentar actituds agressives i violentes en l'edat adulta es multiplicava fins a deu vegades, segons expliquen des la UdL. Els investigadors també han identificat en un subgrup seleccionat de 142 individus que els caracteritzats com d'alt risc ambiental presentaven nivells més elevats d'un mediador de processos epigenètics, el RNAm de la histona-deacetilasa1 (HDAC1). Aquest descobriment obre noves interrogants sobre el possible efecte de la petjada epigenètica -els efectes de les condicions ambientals sobre l'expressió dels gens- en el desenvolupament de perfils violents en l'edat adulta. Finalment, subratllen la necessitat d'impulsar mesures de tipus psicosocial que millorin les polítiques de prevenció contra la violència en tota la societat. Davant aquest repte, aposten per desenvolupar estratègies d'intervenció psicosocial des d'edats primerenques que impliquen la participació i el compromís de famílies i dels agents socials (educadors). | Un estudi amb la participació d'investigadors de la UdL i la UB relaciona els entorns d'alt risc amb actituds violentes |
La Fiscalia General de l'Estat ha lamentat a través d'un comunicat difós aquest diumenge la mort del titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona que investigava l'1-O, Juan Antonio Ramírez Sunyer. El ministeri fiscal espanyol ha lloat la seva "extraordinària capacitat de treball, defensa de la legalitat i de l'ordre constitucional", ja que "constitueixen un llegat" per tots els que treballen en justícia. La fiscalia ha traslladat el condol als familiars, amics i companys del jutge per aquesta "pèrdua irreparable". | La Fiscalia lamenta la mort de Ramírez Sunyer i en destaca la seva "defensa de la legalitat i de l'ordre constitucional" |
El Ministeri de Sanitat ha registrat 1.358 nous positius per la covid-19 a Espanya en relació al total de casos confirmats de dilluns. Segons l’últim informe, des que va començar la pandèmia hi ha hagut 266.194 casos confirmats per proves diagnòstiques davant dels 264.836 d’ahir. D’aquests, 529 s’han diagnosticat el dia anterior. De nou, la comunitat que més casos acumula el dia previ és l’Aragó (187), seguida de Navarra (82) i Catalunya (63). Pel que fa a les defuncions, Sanitat xifra en 28.424 el total de morts per coronavirus a tot l’estat espanyol, dos més que aquest dilluns. Segons el darrer informe, hi ha hagut nou defuncions en l’última setmana, tres de les quals a Madrid, dues a Castella-la Manxa i dues més a Castella i Lleó. En l’última setmana hi ha hagut 268 hospitalitzacions i 13 ingressos en UCI. Segons l'últim informe de Sanitat, hi ha hagut 13.836 casos diagnosticats en els últims 14 dies i 8.754 en l’última setmana a tot Espanya. Per inici de símptomes, s’han diagnosticat 4.717 casos en els darrers 14 dies i 1.481 en els últims set. L’Aragó és la comunitat amb més casos diagnosticats el dia previ (187), seguida de Navarra (82), Catalunya (63), Madrid (48) i Andalusia (42). Ni Ceuta ni Melilla han registrat cap nou positiu el dia previ. Des de l'inici de la pandèmia, a Catalunya s'han confirmat 69.906 casos per proves diagnòstiques, 63 el dia previ, 6.833 en els últims 14 dies i 3.961 en els darrers set. Per inici de símptomes, s’han confirmat 2.528 casos en els darrers 14 dies i 579 en l’última setmana. En el total de defuncions, n'hi ha dues més que al total d’aquest dilluns. Tres s’han produït a Madrid, dues a Castella-la Manxa i dues més a Castella i Lleó. Navarra i el País Valencià n’han registrat una cadascuna. La resta de comunitats –inclosa Catalunya- no han tingut cap mort en l’última setmana. Des que va començar la pandèmia, hi ha hagut 126.113 hospitalitzacions, 268 en els últims set dies. D’aquestes, 69 s’han produït a l’Aragó, 57 a Madrid, 30 a Andalusia, 21 a Castella-la Manxa i 17 a Catalunya. Ni Ceuta ni la Rioja han registrat cap ingrés en la darrera setmana. En relació a les UCI, des que va començar l'epidèmia hi ha hagut 11.733 entrades, 13 en els últims set dies. D’aquestes, a l’Aragó i a Madrid n’hi ha hagut tres i a Catalunya i a Andalusia dues. Hi ha dotze comunitats sense cap ingrés en Unitats de Cures Intensives en la darrera setmana. | Sanitat registra 1.358 nous positius per covid-19 a Espanya i 28.424 morts, dos més que dilluns |
Una dona de 84 anys i nacionalitat espanyola ha mort ofegada aquest dilluns al matí a la platja de la Mota de Sant Pere de Cubelles, al Garraf. Un testimoni ha alertat a les dotze del migdia que el servei de socorrisme de la platja havia tret de l'aigua una dona inconscient i l'estaven reanimant a la sorra. Tres unitats del SEM han estat fent maniobres de reanimació a la dona, però han resultat infructuoses. En aquest incident també ha treballat quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra. La platja de la Mora de Sant Pere de Cubelles disposa de servei de socorrisme i en el moment de l'ofegament onejava la bandera verda. En el que portem d'estiu han mort 21 persones a les platges catalanes. | Una dona de 84 anys mor ofegada a la platja de la Mota de Sant Pere de Cubelles |
Els Mossos d'Esquadra ha enxampat un motorista que triplicava la taxa d'alcohol i va tenir un accident a la GI-682 prop de Lloret de Mar (Selva). Els agents van rebre l'avís de la sortida de via mentre feien un dispositiu específic de prevenció d'accidents de trànsit de motocicletes aquest cap de setmana passat. Quan li van fer la prova d'alcoholèmia, el conductor va donar un resultat de 0,83 mg d'alcohol per litre d'aire expirat, el triple del permès. Per això, el van denunciar per la via penal. El balanç del dispositiu Premot s'ha saldat amb un total de 42 motoristes denunciats per diverses infraccions. Els Mossos d'Esquadra de Trànsit del sector de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) han fet els dies 23 i 24 de febrer un dispositiu especial per prevenir els accidents de trànsit de motocicletes. El dispositiu Premot es va fer a les carreteres GI-681 i GI-682, entre els termes municipals de Lloret i Tossa de Mar, on en total van denunciar per la via administrativa 41 conductors per infraccions. A més de les denúncies administratives, els Mossos van denunciar penalment un motorista de 46 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Badalona, que va sortir de la via a la GI-682, prop de Lloret de Mar i triplicava la taxa d'alcohol permesa. Aquests controls són una estratègia operativa de vigilància als motoristes que poden ser infractors, però també com a víctimes d'infraccions de tercers, amb la voluntat de reduir la sinistralitat dels vehicles a motor de dues rodes. | Enxampen un motorista que triplicava la taxa d'alcohol i va tenir un accident a Lloret de Mar |
L'Associació Passeig de Gràcia ha xifrat entre un 20 i un 30% la caiguda de vendes del comerç no quotidià a l'octubre al centre de Barcelona. El seu president, Lluís Sans, ha explicat que ha estat un mes "complicat" per la incertesa política i les mobilitzacions. Segons Sans, la baixada de vendes s'ha notat sobretot entre els "clients locals" mentre que els turistes que ja tenien previst viatjar a Barcelona "han vingut i han comprat" igualment. Encara que també ha dit notar una "desacceleració de la demanda turística" pels propers mesos. Ho ha explicat aquest dimecres a la presentació de la vuitena edició de la Barcelona Shopping Night. El president de l'Associació Passeig de Gràcia, promotora de l'esdeveniment, ha confessat que l'edició d'enguany "ha penjat d'un fil" perquè no trobaven patrocinadors. | L'Associació Passeig de Gràcia xifra entre un 20 i un 30% la caiguda del comerç no quotidià a l'octubre |
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat aquest dimarts que si el cas de sabotatge del TGV es troba a mans de l'Audiència Nacional és perquè se'l pot considerar com un cas d'"estralls terroristes" i ha avançat que "en funció de com avanci la investigació policial i judicial, si es produeix un conflicte competencial" entre els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional, que tenen obertes dues investigacions en paral·lel, el resoldran "els òrgans jurisdiccionals". Segons el ministre a hores d'ara ja està clar "que no va ser un intent de robatori de coure, sinó un sabotatge". En una entrevista a 'Los Desayunos' de TVE, Fernández Díaz ha recordat que el tall del cable de fibra òptica del TGV va provocar "una alteració greu" d'una infraestructura que presta "un servei bàsic per a la comunitat". A més, ha dit, el sabotatge va afectar "milers de persones" i "va alterar l'ordre públic i la pau social". "Això és el que defineix els estralls terroristes en l'actual tipificació que fa el Codi Penal", ha sentenciat. En aquest marc ha recordat que tan la Policia Nacional com els Mossos d'Esquadra han obert diligències per aquests fets i "en funció de com avanci la investigació policial i judicial, si es produeix un conflicte competencial ho resoldran els òrgans jurisdiccionals". En tot cas, ha conclòs, "la Comissaria General d'Informació té judicialitzada a l'Audiència Nacional la investigació" i "s'està treballant intensament" per "localitzar, detenir i posar a disposició judicial" els qui el van fer. | Fernández Díaz diu que el tall de la línia del TGV va ser "un sabotatge" que es pot considerar "terrorisme" |
L'Ajuntament de Figueres calcula que la ciutat té uns 800 pisos buits, 250 dels quals estarien ocupats il·legalment. Tot i que el consistori diu que es tracta de dades orientatives, admet que les ocupacions són una problemàtica greu sobretot perquè, en molts dels casos, es fan sense necessitats reals sinó amb finalitats "delictives". Durant aquest any, la Guàrdia Urbana ha fet 40 intervencions que han permès evitar noves entrades en domicilis de diferents barris. Els edificis que més preocupen, però, són els que pateixen ocupacions massives i que estan repartits per tota la ciutat. Entre ells, un bloc del carrer Albera, un del Cuixà o el del Caserna amb Barceloneta. L'alcalde, Jordi Masquef, diu que seguiran lluitant contra els fraus de subministraments però alerta que la prevenció és clau per poder actuar "en calent" i denuncia que els falten mitjans. Les ocupacions de pisos són una de les principals problemàtiques que pateix Figueres. Tant és així que la exalcaldessa, Marta Felip, va referir-s'hi durant el seu discurs de comiat. I és que dels aproximadament 800 pisos que la ciutat calcula que té buits, uns 250 estarien ocupats de manera il·legal. Igual que Felip, l'actual alcalde, Jordi Masquef, diu que estan lligats "de peus i mans" perquè la legislació és molt restrictiva i un cop entren els ocupes, és molt difícil poder-los fer fora. En aquest sentit, Masquef insisteix que cal diferenciar entre les ocupacions que es fan per "necessitat" i les que tenen finalitats "delictives". Pel que fa a les primeres, l'alcalde diu que les situacions d'emergència estan cobertes a través dels Serveis Socials i que, per tant, les que es produeixen sense seguir aquests circuits no responen a necessitats habitacionals reals. Masquef assegura que hi ha autèntiques xarxes que es dediquen a obrir pisos per rellogar-los als inquilins que vulguin entrar-hi. "Jo diria, fins i tot, immobiliàries", afegeix. Així ho corroborava un testimoni anònim a l'ACN el mes de novembre, que assegurava que hi ha persones que es obren els pisos buits a persones sense recursos a canvi d'entre 300 i 500 euros. L'alcalde insisteix que les primeres hores són clau per combatre-ho. "La Guàrdia Urbana només pot actuar en calent, quan acaben d'entrar", afegeix. Per això, diu que cal prevenir i que els veïns avisin el més aviat possible. També reitera que recomanen adoptar mesures de seguretat com el blindatge de comptadors, de portes o la instal·lació de càmeres de videovigilància. I és que, segons Masquef, aquestes ocupacions porten associats altres problemes com la degradació de la zona, la devaluació dels pisos i problemes de convivència. Per conscienciar els propietaris, el consistori ja va posar en marxa l'any 2016 una campanya per demanar la implicació de les comunitats de propietaris alertant de la importància d'avisar la policia quan es detecta una ocupació. El problema està repartit per tota la ciutat però els edificis més conflictius a hores d'ara es troben al carrer Alberes, al Cuixà i al Casernes amb Barceloneta. En tots aquests casos, hi ha ocupacions massives. La Guàrdia Urbana, però, ha fet una quarantena d'actuacions aquest any que han impedit noves entrades a domicilis. Masquef diu que continuaran aplicant "mà dura" i fent controls contra els fraus en els subministraments però que la prevenció és, ara per ara, l'eina més eficaç. Casos "d'èxit" al Ramon Mandri i Tutau A banda dels problemes en els blocs que pateixen ocupacions massives, Figueres ha aconseguit actuar i recuperar diversos habitatges. Entre ells, els dels blocs de protecció oficial de la plaça Joan Tutau però també van aconseguir desallotjar el del carrer Ramon Mandri, que es va tapiar. | Figueres calcula que té uns 250 pisos ocupats il·legalment |
Les associacions ACTAS i AMMFEINA alerten del risc que es dispari l'atur de persones amb discapacitat intel·lectual o amb problemes de salut mental arran del coronavirus. Les federatives, que representen una cinquantena d’entitats, recorden que l’ocupació és un factor protector de l’exclusió social. Segons un observatori elaborat per les dues associacions, un 10,4% dels casos de pèrdua d’ocupació entre l’1 de març i l’1 d’abril de les persones ateses es corresponia a destrucció de l’ocupació i, per tant, a persones que o bé van ser acomiadades o bé no se’ls va renovar el contracte laboral. Tanmateix el sector tem que aquesta xifra sigui només la punta de l’iceberg. Argumenten que caldria sumar les persones a qui arran d’aquesta situació se’ls han anul·lat pràctiques laborals que havien de desembocar en contractacions, o persones amb feines estacionals que ja saben que enguany no podran incorporar-se als seus llocs de treball. En general, les associacions han constatat que en una situació de recessió econòmica com la que s’albira, qui més acarnissadament en pateix les conseqüències són les persones amb especials dificultats. Representants d’ACTAS i AMMFEINA s’han reunit amb membres del Govern per traslladar-los la seva preocupació i presentar una bateria de propostes encaminades a garantir el manteniment dels llocs de treball a l’empresa ordinària d’aquestes persones. El president d’AMMFEINA, Francisco Villegas, demana al Govern que actuï en consonància amb el paper que han jugat les entitats durant aquests mesos, que han redoblat esforços per no deixar ningú enrere. "Ara és el moment que l’administració actuï en conseqüència i posi tot de la seva part per garantir que les persones amb especials dificultats disposin de les oportunitats i els suports necessaris i adients per mantenir el seu lloc de feina a l’empresa ordinària", ha dit. | Alerten del risc que es dispari l’atur de persones amb discapacitat intel·lectual o amb problemes de salut mental |
El Govern ha aprovat aquest dimarts ajornar l'entrada en vigor de l'increment de la taxa turística fins a l'1 de gener de 2021 per "acompanyar" el sector davant l'impacte del coronavirus. Segons ha informat el vicepresident, Pere Aragonès, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el Govern ha aprovat també un ajornament del pagament dels impostos. En el cas de la taxa als habitatges buits, s'ampliarà el termini en set dies, mentre que, en el cas de l'impost de successions s'allargarà dos mesos. El també conseller d'Economia i Hisenda ha assegurat que l'objectiu de les mesures és donar "oxigen" al teixit empresarial i "fer costat" a l'economia productiva, especialment als sectors més afectats per les restriccions de la mobilitat. | El Govern ajorna l'augment de la taxa turística fins al 2021 i allarga dos mesos el pagament de l'impost de successions |
Els veïns han decorat les façanes i els balcons amb motius florals, el primer any que havien de participar a la mostra ACN Girona.-El barri de Sant Narcís de Girona recordarà durant tota la setmana vinent el Festival Temps de Flors. Aquest dissabte estava previst que comencés la 65a edició, que ha quedat suspesa pel coronavirus. Per això, els veïns d'aquest barri han decidit decorar els balcons i les façanes de les cases amb motius florals per "donar vida" a aquesta zona de la ciutat, característica per les seves cases baixes de color blanc, enmig d'edificis alts. I és que aquesta era la primera vegada que el barri de Sant Narcís tenia l'aprovació de l'Ajuntament per participar a la mostra. La presidenta de l'Associació de Veïns, Carme Castel, destaca "la implicació de tothom" i creu que era "molt important mantenir viu" Temps de Flors. La suspensió de la 65a edició de Girona Temps de Flors no ha impedit que els veïns del barri de Sant Narcís celebressin l'esdeveniment, el dia que hauria d'haver donat el tret de sortida el festival. Aquest dissabte, a les deu del matí les escales de la catedral de Girona estaven buides, així com els banys àrabs o els diferents espais on s'exposa la mostra, però aquest popular barri gironí de cases baixes i blanques que es combinen amb edificis alts ha guarnit les seves façanes amb motius típics fets pels veïns. I és que a més, aquest any era el primer que Sant Narcís participava oficialment de la mostra, ja que el 2019 van arribar tard a la convocatòria que fa l'ajuntament. En aquesta edició, havien preparat diversos espais ambientats en la biodiversitat. "Volíem mostrar la naturalesa del barri i estàvem molt il·lusionats. A la tercera va la vençuda i esperem que el 2021 hi podem ser", assenyala la veïna i membre de l'AAVV de Sant Narcís, Montse Jiménez. Des de l'associació, però, deixen clar que per a ells no "no és un dia trist" i per això han reivindicat la importància de celebrar Temps de Flors, encara que el coronavirus hagi obligat a suspendre l'edició, un fet que no s'havia produït mai – només va deixar-se de fer el 1991 quan només era una mostra -. D'aquesta manera, el barri s'ha omplert de flors de paper i decoració que els veïns han fet al llarg de la setmana. Jiménez destaca "el mèrit que té" perquè el confinament no ha permès anar a comprar segons quines coses en botigues especialitzades. La presidenta de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, Carme Castel, es mostra "orgullosa" del barri i diu que la gran majoria de cases i blocs de pisos han participat en la iniciativa que està previst que duri tota la setmana. "Fa molt de temps que diem que Temps de Flors no és el Barri Vell i prou, i això demostra que els que estem una mica més allunyats del centre de Girona tenim moltes coses a dir", remarca. Participació de tots Des de l'Associació de Veïns de Sant Narcís expliquen que el més els ha sobtat ha estat la gran participació per part d'aquells ciutadans que viuen en les populars cases blanques del barri, com també de les diferents comunitats amb grans blocs de pisos que s'han animat a guarnir els balcons. "Hi ha comunitats on hi viu molta gent com la Francesc Artau o el carrer Zamora. Això per nosaltres és molt important, perquè vincula directament aquests veïns amb el teixit social i cultural del barri", explica Castel. A més de la iniciativa que han dut a terme des de Sant Narcís, l'Ajuntament de Girona, conjuntament amb els organitzadors de Temps de Flors, han difós un vídeo a través de les xarxes socials on s'anima als amants de la mostra a tornar el 2021. | El barri de Sant Narcís de Girona recorda Temps de Flors el dia que s'hauria d'haver inaugurat la 65a edició |
Un grup d'eurodiputats liberals de Renovar Europa ha exigit a l'Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell, que aclareixi si va suavitzar un informe sobre desinformació per pressions de la Xina. Després que The New York Times publiqués que el Servei d'Acció Exterior de la UE (SEAE) va reeditar una anàlisi sobre notícies falses del covid-19 a petició de Beijing, alguns eurodiputats liberals han demanat explicacions a Borrell com a cap del SEAE. "Si és cert, tenim un problema seriós", ha alertat Bart Groothuis, un dels signants de la carta enviada a Borrell. Segons The New York Times, el SEAE va rebaixar les crítiques a la Xina per la seva política comunicativa sobre la pandèmia després que un diplomàtic alertés de les pressions de les autoritats xineses. Per exemple, l'informe original assegurava que "la Xina ha dirigit una campanya mundial de desinformació per desviar la culpa de l'esclat de la pandèmia i millorar la seva imatge internacional". Una frase que no apareix en el text publicat. L'informe diu que Rússia ha dirigit "narratives de conspiració i desinformació", però en el cas de la Xina només diu que ho ha fet "en menor mesura". | Els liberals exigeixen a Borrell que aclareixi si va suavitzar un informe sobre desinformació per pressions de la Xina |
El govern de Barcelona ha aprovat un paquet de 35 mesures concretes amb un pressupost de 4,7 MEUR per tal de fomentar l'envelliment actiu a la ciutat, tenint en compte que el 21,5% de la població és major de 65 anys, amb un percentatge major de dones. En aquest marc, el consistori està actuant en onze casals de gent gran: s'obriran sis de nous i se substituiran tres d'antics. A més, s'introdueixen i amplien programes per reduir la "bretxa digital" i també lluitar contra la solitud que pateix aquest col·lectiu. Així, ses posarà en marxa un projecte perquè la comunitat de gent gran escrigui un blog. Creixerà també el programa 'Vincles', que ara mateix té 335 usuaris de dos districtes que es relacionen a través d'una aplicació del mòbil i que també organitzen sortides. En un any s'ampliarà a tota la ciutat. La mesura de govern aprovada per l'Ajuntament té tres eixos. El primer és el dret a envellir, on es recullen mesures per empoderar les persones grans, amb especial èmfasi en les dones. En aquest context s'emmarca el programa 'Sóc blogger', per familiaritzar la gent gran amb Internet i les xarxes socials. El segon eix és el de ciutadania activa, que busca combatre la solitud i fomentar les relacions. Aquí s'inscriu l'ampliació del programa 'Vincles' i també la creació de 'Viatjar per créixer', un projecte perquè la gent gran visqui els viatges que fa a través de l'Imserso i l'Ajuntament com una experiència vital. El tercer àmbit de la mesura de govern aposta per una ciutat com a espai compartit i amigable, treballant en l'accessibilitat en transport públic, equipaments, habitatges i també en el comerç. | El govern de Barcelona destina 4,7 MEUR a fomentar l'envelliment actiu |
La víctima va rebre un cop de peu al lateral a l’abdomen ACN Barcelona.-La Guàrdia Urbana de Barcelona va detenir dilluns a la nit dos homes per agredir una dona embarassada i la seva parella a Ciutat Vella. Les dues víctimes de l’agressió anaven acompanyades dels seus fuills quan segons els testimonis els dos individus van increpar la dona perquè portava un ‘nicab’. La seva parella va retreure els comentaris ofensius i els dos detinguts el van empènyer en diverses ocasions fins a agredir-lo. En aquest moment, la dona es va posar enmig del seu marit i els agressors, un dels quals li va etzibar un cop de peu lateral a l’abdomen. Els testimonis es van interposar entre la família i els seus agressors fins que van arribar els agents. Pel que fa la dona, va ser sotmesa a una revisió ginecològica, que va descartar lesions en el fetus. Els detinguts tenen antecedents per pertinença a grups radicals d’extrema dreta dins de l’àmbit esportiu. Els agents van sol·licitar ajuda mèdica urgent després de l’agressió i van detenir un dels agressors i van identificat l’altre, que també va acabar arrestat després de valorar les declaracions dels testimonis per un presumpte delicte d’odi, discriminació i delictes de lesions. Posteriorment, van passar a disposició judicial. D’altra banda, els fets es van posar en coneixement del Fiscal coordinador de la Fiscalia Provincial de Barcelona de Delictes d’Odi i Discriminació, que s’ha personat en la causa. | Detinguts dos individus d’extrema dreta per agredir una dona embarassada que portava ‘nicab’ a Ciutat Vella |
L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha assegurat que no es podia imaginar "mai" les imatges que es van produir l'1-O. "Mai em podria imaginar que les forces i cossos de seguretat de l'Estat desplegarien el nivell de violència que van desplegar davant de gent pacífica, joves i avis, que defensaven pacíficament uns ideals amb una dignitat extraordinària", ha respost a la fiscal Consuelo Madrigal, que li demanava si havia tingut "por" del que els pogués passar. Rull ha dit que el precedent que tenien era el del 9-N i que llavors no es va produir violència. I sobre l'1-O, ha afegit que a les escoles que van tancar els Mossos no hi ha haver "cap problema" ni cap "indici" de violència. Com ja va fer Turull, ha afirmat que no sap d'on van sortir les urnes però que tenia la "confiança íntima" que n'hi hauria. Rull ha assegurat que tenia la "confiança íntima" que l'1-O hi hauria urnes. "Era una confiança en el meu país", ha dit després que la fiscal Consuelo Madrigal li preguntés per una entrevista en al qual havia afirmat que hi hauria urnes. "Estava convençut que n'hi hauria, perquè va ser una iniciativa extraordinària que va comprometre a molta gent", ha dit. Seguint les tesis de la declaració de Jordi Turull, Rull s'ha desvinculat de qualsevol organització operativa del referèndum. Ni sabia on es van construir les urnes, ni on estaven, ni tampoc on es van imprimir les paperetes que es van utilitzar el dia del referèndum, ha dit. Madrigal s'ha preguntat si esperava que apareixerien "espontàniament". "El compromís per la democràcia, els valors cívics i la força de l'esperança és increïble, i creia que apareixerien l'1-O", ha dit. Rull, per tant, ha dit confiar en la "gent" per "poder articular finalment l'1-O i es pogués canalitzar aquesta expressió democràtica". Rull destaca l'impacte internacional de l'1-O Durant l'interrogatori, Rull ha destacat el ressò internacional que va tenir l'1-O i ha destacat que alguns mitjans parlaven de 'Shame' (vergonya, en anglès) per les "imatges que s'havien produït, amb gent amb les mans alçades a l'aire i colpejades per les forces de seguretat de l'Estat". Preguntat sobre els "escratxes" a hotels on s'allotjaven policies, Rull ho ha condemnat i ha dit que sempre estarà en contra d'aquest tipus de manifestacions "ja siguin de persones que estaven en contra o a favor de la independència". "Usar la pressió en aquests termes és inacceptable", ha manifestat l'exconseller, que remarca que el seu compromís polític és "insubornablement pacifista". | Rull sobre l'1-O: "Mai m'hauria imaginat que la policia desplegaria aquell nivell de violència contra gent pacífica" |
Un cotxe s'ha incendiat aquest dimarts a la tarda al Passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal de Barcelona, concretament a davant del Palau Rober i al costat mar. L'incendi s'ha produït cap a tres quarts de quatre de la tarda i ha generat una espectacular columna de fum. Fonts de l'Ajuntament, han indicat que es desconeixen les causes de l'incendi, que ha obligat a tallar el trànsit el lateral mar de la Diagonal i el Passeig de Gràcia amb Diagonal en sentit nord. Fins al lloc s'hi ha desplaçat efectius dels Bombers de Barcelona per poder extingir les flames. | Un cotxe s'incendia al Passeig de Gràcia de Barcelona i provoca una espectacular fumera |
L'Ajuntament dicta el precinte de 8 locals i vol evitar que la ciutat sigui un "aparador" per a turistes ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha fet un pas més aquest dimarts i ha dictat que es precintin botigues que incompleixen la nova normativa d'establiments comercials que venen articles de record. Segons ha detallat la regidora d'Urbanisme, Janet Sanz, el consistori ha dictat vuit precintes de l'Eixample, és a dir, n'ha ordenat el tancament provisional. Des de principis d'any i arran dels canvis en la normativa, un equip d'inspectors municipals ha visitat en els darrers mesos 257 locals ubicats a l'Eixample (126), Gràcia (55), Horta-Guinardó (2) i Ciutat Vella (74) per informar-los dels canvis i vetllar pel bon compliment de la nova norma, en vigor des de fa un any. De tots els locals visitats, gairebé el 60% s'estaven saltant la regulació. "Volem que quedi molt clar que Barcelona no és ni pot ser un souvenir i hem de garantir que no es converteixi en un aparador per a turistes", ha remarcat Sanz en roda de premsa. Segons el consistori, cal "garantir el caràcter de la ciutat i el comerç de proximitat". La majoria d'incompliments ho són per tenir els souvenirs visibles des de la via pública, per no disposar del producte agrupat i diferenciat a dins de la botiga o per ocupar més del 20% de l'espai comercial destinat als productes en venda. A l'Eixample, de les 126 visites a emplaçaments s'ha incoat procediments de sanció a 32, i d'aquests s'ha ordenat el precinte de vuit. D'aquests una part s'han precintat aquest mateix dimarts mentre que la resta s'executarà en els pròxims dies. A Gràcia, a 21 botigues se'ls ha obert un total de 30 procediments sancionadors i de restitució de la legalitat. A Horta-Guinardó, no n'hi ha cap d'obert, i a Ciutat Vella properament s'iniciaran les inspeccions per verificar si els comerços que incomplien ja han fet els canvis pertinents. Normativa vigent L'Ajuntament va modificar fa un any (desembre 2018) el "Pla especial d'ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d'articles de record o souvenirs a la ciutat de Barcelona". Entre els canvis afegits hi ha la prohibició d'obrir noves botigues de records als entorns de la Sagrada Família, al barri de Sant Antoni i a les zones del voltant del Camp Nou, el Park Güell i de la Casa Vicens. A banda, el nou pla també inclou una modificació amb relació a la normativa per aquells comerços que tenen fins a un 20% de la seva superfície destinada a articles de record. En aquests casos, se'ls requereix agrupar aquests productes en un espai determinat i clarament diferenciat de la resta, i que aquest espai estigui retolat i no sigui visible des de la via pública. A més, s'estableix que l'espai d'aparador d'aquests establiments s'haurà de destinar exclusivament a l'exhibició del producte principal, per tal d'evitar l'impacte que l'exposició de productes de souvenirs acostuma a tenir. Els comerços existents disposaven d'un termini de 3 mesos des de l'entrada en vigor del pla per adaptar-se a la normativa. Els expedients sancionadors poden arribar als 500 euros per tenir productes a l'aparador, no estar agrupats o ser visibles des de via pública; als 3.000 per exposar i/o vendre productes sense llicència; i 6.000 euros per fer-ho sense llicència en un establiment o local no legalitzable. | Barcelona comença a precintar botigues que incompleixen la normativa de venda de souvenirs |
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha anunciat que iniciarà una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per explicar les xifres dels pressupostos del 2019, i espera que la setmana que ve ja comencin les reunions. Així ho ha anunciat des del ple del Parlament en resposta a una interpel·lació de la diputada del PSC Alícia Romero. Aragonès s'ha mostrat obert a revisar la política fiscal, també l'impost de successions, però ha avisat que el recorregut està "molt esgotat" i que Catalunya és el tercer territori de l'Estat amb la pressió fiscal més elevada. Els pressupostos per a l'any que ve suposaran 1.600 MEUR més per a despesa. | Aragonès iniciarà una ronda de contactes amb els grups sobre els pressupostos |
El Jutjat d'Instrucció número 41 de Madrid investiga periodistes dels mitjans 'El Mundo', 'El País', 'ABC', 'El Confidencial', 'La Vanguardia', 'El Español', 'SER' i 'RTVE' per informar sobre el sumari dels CDR acusats de terrorisme abans que se n'aixequés el secret. L'instructor ha citat alguns dels periodistes el 29 de novembre com a investigats per un delicte de revelació de secrets. Les defenses dels membres dels CDR empresonats de forma preventiva per ordre de l'Audiència Nacional havien demanat, precisament, que s'investiguessin les filtracions. Des d'Alerta Solidària, col·lectiu que coordina la defensa dels CDR, es denuncia, a més, que les filtracions pretenien "instaurar" la idea que a Catalunya hi havia "un clima prebèl·lic". Les defenses van demanar a l'Audiència Nacional que s'investiguessin les filtracions que, al seu parer, només podien venir del Ministeri de l'Interior o de l'Administració de Justícia, i que es prenguessin les mesures necessàries per aturar-les. En paral·lel, l'equip d'advocats va continuar investigant i les perquisicions van apuntar a un membre de l'Administració de Justícia, motiu pel qual s'ha ampliat la denúncia, que l'Audiència Nacional va traslladar al jutjat que ara investiga el cas, perquè es determini si aquesta persona va ser la responsable de les filtracions. | Un jutge de Madrid imputa periodistes de vuit mitjans per informar sobre el sumari dels CDR abans d'aixecar-se el secret |
La Marea Blanca de Catalunya ha volgut aquest dilluns el seu suport a la vaga dels MIR convocada per als propers tres dies i convida la ciutadania a fer costat aquests treballadors. En un comunicat, el moviment aposta per la unitat d'acció per millorar les condicions de tots els professionals. "Entenem que només des de la col·laboració de treballadors i ciutadania units en els objectius i reivindicacions es podran millorar tant les condicions laborals com arribar a un veritable servei de salut públic sense exclusions de cap mena", defensa la Marea Blanca. | Marea Blanca dona suport a la vaga dels MIR |
El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, participa des de les 16:30 de la tarda al Consell de Política Fiscal i Financera que previsiblement flexibilitzarà els objectius de dèficit de les Comunitats Autònomes per al 2017 fins al 0,6%. És una dècima més del que l'executiu espanyol va comunicar a les comunitats autònomes al mes d'abril i del que consta als pressupostos de la Generalitat per al 2017. Junqueras, que ha assistit a la reunió amb un exemplar dels pressupostos, ja va avançar el passat dimecres que reclamarà per a Catalunya un dèficit de l'1,18%, una xifra que segons el conseller correspondria a Catalunya en funció de la despesa efectiva de cada administració. L'executiu espanyol arriba a la reunió després d'acostar posicions amb el PSOE per a aquest 0,6% de dèficit. La vicepresidenta d'Adminsitracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, es va reunir aquest dimecres al Congrés amb els portaveus de la majoria de les formacions parlamentàries per preparar el terreny d'aquesta cita. El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, s'ha mostrat aquest dijous "optimista" sobre el resultat de la reunió, i ha apuntat que assisteix a la cita amb voluntat de "convèncer i de ser convençut". La reunió ha de servir per confirmar els objectius de dèficit del 2016, que quedarà al 0,7%, i també del 2017, així com del 2018 i 2019. La decisió no depèn del resultat de la votació perquè el Ministeri ostenta més del 50% dels vots al Consell, i per tant sempre aplica el seu criteri. L'executiu espanyol donarà més marge en base als nous límits establerts per la Comissió Europea, que flexibilitza el sostre fins el 4,6% al 2016 i 3,1% al 2017. El Consell podria servir també per abordar amb caràcter preliminar el nou model de finançament autonòmic que el govern espanyol vol aprovar aquest any. Junqueras ja ha avançat que la Generalitat no liderarà aquesta negociació ni tampoc plantejarà opcions "per no perjudicar la capacitat negociadora" de la resta d'autonomies. | Junqueras participa al Consell de Política Fiscal i Financera on l'Estat podria flexibilitzar el dèficit al 0,6% al 2017 |
Un de cada dos pacients atesos a la Unitat de Tabaquisme de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, gestionat per l'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, han deixat de fumar amb l'ajuda de les teràpies que hi apliquen, entre les quals es troben les tradicionals com ara la consulta amb l'especialista, teràpia de grup amb pacient expert i les més innovadores, basades en les noves tecnologies (enviament d'SMS, aplicació per al mòbil, grup de Whatsapp i correu electrònic) i les xarxes socials (perfil de Facebook) per aconseguir una major adherència al tractament. En el seus deu anys de funcionament, la Unitat de Tabaquisme ha realitzat 2.362 primeres visites en la deshabituació del tabac. L'edat mitjana dels pacients que han acudit a la primera visita és de 46,04 anys en el cas dels homes i de 43,33 anys en el cas de les dones, que fumaven de mitjana 27 i 22 cigarretes al dia, respectivament. El coordinador de la Unitat de Tabaquisme del Santa Maria, el Dr. Francesc Abella, ha fet balanç aquest dijous dels resultats aconseguits en aquests primers deu anys de funcionament de la Unitat, tot destacant-te els resultats assolits, ja que un de cada dos pacients atesos ha deixat de fumar. La Unitat de Tabaquisme ha realitzat un estudi per mesurar l'eficàcia de la teràpia per deixar de fumar amb el suport d'SMS. Els resultats de l'estudi mostren que els pacients del grup que rebien els SMS tenen una taxa d'abstinència millor que els del grup que no els rebia (57,1% enfront del 42,9%). Abella ha destacat la importància de l'entrada en vigor de la Llei Antitabac l'1 de gener del 2011, que prohibia fumar als restaurants i bars, com un "punt d'inflexió" en el consum de tabac i un augment en les peticions per visitar-se a la Unitat per deixar de fumar. Del 2011 al 2015 la Unitat han atès un 28,6% més de primeres visites a l'any, passant d'una mitjana de 137 en el període de 2005 a 2010, a una mitjana de 248 visites entre 2011 i 2015. El consum de tabac dels pacients vinguts a la consulta després de la llei també mostra una disminució respecte als anys anteriors, passant d'una mitjana de 27,56 cigarretes al dia (abans de la llei antitabac) a 23,16 (després de la llei antitabac). El coordinador de la Unitat ha explicat que el motiu per deixar de fumar de la majoria dels pacients que van a la consulta és per millorar la seva salut i ha destacat la importància del suport de la família en aquest procés de deshabituació. | Un de cada dos pacients atesos a la Unitat de Tabaquisme de l'Hospital Santa Maria de Lleida deixa de fumar |
El candidat d'En Comú Podem el 26-J, Xavier Domènech, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han donat el tret de sortida a la cursa dels 'comuns' per "fer fora a Rajoy i el PP" i "iniciar el govern del canvi". "La por està canviant de bàndol des de fa molt de temps. Nosaltres ara somriem, perque sabem que tenim raó, justícia i perquè sabem que guanyarem", ha exclamat Domènech. En un acte amb l'exministre de finances grec, Yanis Varoufakis, Colau ha afirmat que després de la victòria d'En Comú Podem el 20-D, ara es presenta amb l'objectiu d'"arrasar". Varoufakis, de la seva banda, ha assegurat que els ciutadans espanyols tenen una "oportunitat d'or per salvar Europa" i iniciar el camí per "democratitzar Europa des de baix". Sota el nom 'Pensem Europa en Comú', les Cotxeres de Sants ha quedat petita -no ha pogut entrat tothom- per rebre Yanis Varoufakis, que ha visitat de nou Barcelona per explicitar el seu suport a la candidatura d'En Comú Podem de cara al 26-J. El polític grec ha assenyalat la capital catalana com una ciutat "rebel" que ha de ser punt de partida de la "recuperació de l'espai públic" i llavor s'una "nova Europa que planti cara" a l'austeritat i la troica. Varoufakis ha reivindicat la capacitat de la ciutadania per forjar canvis que "democratitizin" Europa. "Ningú pot despertar-se i dir "avui vaig a democratitzar Europa". El que sí que es pot pensar és com reivindicar el meu barri, el meu espai públic, els hospitals i les escoles", ha explicat. Per això, ha expressat la importància d'"entendre que per actuar als barris cal fer-ho a nivell europeu i també que per actuar a nivell europeu cal fer-ho als barris". Varoufakis ha assegurat que els ciutadans espanyols estan "preparats per un govern progressista i de canvi" i que la seva missió és assegurar-se que els polítics també ho estiguin. " La gent té el deure de garantir que els nous líders tinguin la mateixa determinació que el seu poble. A Grècia vam fracassar perquè no vam ser prou dignes", ha manifestat. L'encarregada d'iniciar el torn d'intervencions ha estat Ada Colau, qui ha assegurat sentir la "mateixa il·lusió" que ara fa un any quan la ciutadania va fer molts "esforços" per ajudar a la seva candidatura a arribar a l'alcaldia. "És la mateixa il·lusió que sentirem quan encetem una nova campanya electoral on no només anirem a guanyar a Catalunya sinó que ajuntarem totes les forces per fer fora el PP", ha dit. En referència a Europa, Colau ha afirmat que milers de persones "arriben al continent a recordar-nos quins són els valors fundacionals del somni europeu". L'alcaldessa ha recordat les 2.510 morts per ofegament a la Mediterrània que fugen de la "misèria i la barbàrie". "Vergonya; un cop més, vergonya", ha lamentat gairebé entre llàgrimes. Al seu torn, Xavier Domènech ha iniciat el seu discurs assenyalant una Europa que "negocia d'esquenes als ciutadans que s'oposen al TTIP". "No al TTIP!", ha cridat amb força. Domènech, també, s'ha dirigit contundentment al PP: "Sempre han sigut dèbils davant dels forts i s'han volgut mostrat forts davant dels humils. Però ara els humils guanyarem les eleccions del 26-J". El candidat d'En Comú Podem, a més, ha assegurat que després del 26-J, "Rajoy serà història". "La por ha canviat de bàndol; ara tenen el gest crispat i ens ataquen els que abans somreien", ha reblat Domènech. El cap de llista d'En Comú Podem s'ha mostrat optimista i ha augurat una victòria de la seva candidatura a la comtesa electoral del 26-J, una victòria que, ha conclòs, serà la de "Catalunya; la dels pobles de l'estat; la dels germans i germanes de Grècia; la dels francesos que avui estan al carrer lluitant pel mateix que nosaltres; la dels 'I partigiani' italians i la del somni europeu". També han intervingut a l'acte el primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, i la diputada d'En Comú Podem al Congrés la passada legislatura, Lucía Martín. | Els 'comuns' uneixen forces amb Varoufakis per "fer fora Mariano Rajoy" i iniciar el "govern del canvi" |
El nombre de cotxes venuts al febrer a Catalunya s’ha situat en 13.132 vehicles, cosa que suposa un 8,4% més que el febrer de l’any passat, segons ha informat la patronal dels fabricants d’automòbils Anfac. Amb aquesta xifra positiva, Catalunya encadena dos anys i mig de creixements interanuals en vendes de cotxes, amb idèntic comportament que el conjunt de l’estat espanyol. Les vendes d’aquest febrer, són les més importants que s’observen a Catalunya en aquest mes des de l’any 2008. En l’acumulat dels dos primers mesos de l’any, s’han venut 24.741 vehicles, un 7,7% més que el mateix període de l’any passat. En el conjunt de l’Estat, s’han venut 97.650 cotxes, un 12,6% més que el febrer del 2015. La patronal Anfac valora positivament el resultat d’aquest mes de febrer que s’explica per la situació de recuperació de la demanda interna que viu l’economia espanyola, segons la patronal. Un dels segments que més ha impulsat a l’alça la venda de cotxes aquest febrer, ha estat el mercat d’empresa i lloguer d’automòbils, gràcies a les bones condicions de finançament i accés a crèdit que facilita la renovació de les flotes de vehicles. D’altra banda, el segment de particulars també registra un bon comportament davant les ofertes comercials de les principals marques i la vigència del pla PIVE. Anfac preveu que tots aquests bons comportaments dels diferents segments de mercat el primer trimestre d’aquest anys serà el millor en vendes des de l’any 2008. Per marques, Opel ha obtingut el primer lloc en vendes aquest mes de febrer, seguit de Volkswagen i Seat que ha quedat en tercera posició. | Les vendes de cotxes augmenten al febrer un 8% i encadena dos anys i mig d’increments |
El número 2 per Girona d'En Comú Podem (ECP), Joan Luengo, ha denunciat que "grans empreses càrniques gironines" estan obligant els seus treballadors a donar-se d'alta com a autònoms o a constituir-se en cooperatives "falses" per evitar pagar-los la Seguretat Social. Segons Luengo, aquesta situació fa que els empleats "siguin molt precaris" i que acabin cobrant només 300 euros al mes, un cop descomptades les despeses d'autònoms i material per treballar. El candidat s'ha reunit aquest divendres amb CCOO i dilluns ho farà amb UGT i es compromet a portar aquesta situació als Congrés dels Diputats. En paral·lel, ha desgranat el programa electoral d'ECP als sindicats, que inclou derogar les dues darreres reformes laborals, augmentar el salari mínim interprofessional i millorar les inspeccions de treball. | Luengo (ECP) denuncia els "falsos autònoms" i les cooperatives fictícies vinculades a grans empreses càrniques gironines |
Un accident de trànsit múltiple a Lleida ha provocat diversos ferits i cues d'almenys dos quilòmetres i mig a l'autovia A-2, segons ha explicat el Servei Català de Trànsit (SCT). Les primeres informacions apunten que hi hauria diversos cotxes i almenys un camió implicats, tot i que en podria ser algun més. Els Bombers han informat que el camió no porta mercaderies perilloses. L'accident obliga a tallar un carril en sentit Barcelona de l'autovia, fet que provoca les retencions. Sis dotacions dels Bombers, almenys tres dels Mossos d'Esquadra i quatre unitats i l'helicòpter del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) actuen a l'indret des de les sis de la tarda. | Un accident múltiple a Lleida provoca diversos ferits i cues a l'autovia A-2 |
Les malles quirúrgiques són element clau per a la recuperació de cirurgies de teixits danyats, especialment en el cas de les hèrnies, però els implants en el cos d'un pacient comporten riscos de contaminació bacteriana durant la cirurgia i la posterior formació d'un biofilm infecciós sobre la malla, que pot impedir l'acció dels antibiòtics. Això provoca que les teràpies amb antibiòtics a vegades fallin, i el pacient hagi de tornar al quiròfan o pugui posar en risc la seva vida. Ara, un estudi dels investigadors de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), en col·laboració amb Prieto i la companyia de dispositius mèdics i farmacèutics B. Braun ha ideat una nova malla mèdica amb una superfície modificada químicament per ancorar milions de nanopartícules d'or, que "millora dràsticament el rendiment de les malles mèdiques als implants quirúrgics". Segons l'estudi, que s'ha publicat recentment a Nano Letters i ha estat destacat a Nature Photonics, les nanopartícules d'or converteixen de manera eficient la llum en calor en regions molt localitzades. Els investigadors, en un experiment in vitro, van cobrir la malla amb milions de nanopartícules d'or i van garantir-me l'estabilitat a llarg termini, la no degradació i el no despreniment de les partícules. Llavors van exposar la malla modificada al bacteri S. Aureus durant 24 hores, fins a observar que es formés un biofilm a la superfície. Llavors van exposar la malla a polsos curts i intensos de llum infraroja en diverses ocasions i vam descobrir que la llum es convertia en calor, gràcies a les nanopartícules de l'or, i cremava, així, els bacteris de la superfície. Els investigadors, amb un microscopi confocal de fluorescència, van poder veure quants bacteris havien mort i quants eren encara vius, i van veure que els que havien aguantat s'havien convertit en cèl·lules planctòniques, de manera que podien combatre's amb antibiòtics i el propi sistema immunològic. Pel que fa als bacteris morts, perdien la seva adherència i es desprenien de la superfície de la malla. Els investigadors també van confirmar que la tècnica probablement no danyaria el teixit sa circumdant. "Encara hi ha diverses qüestions que s'han d'abordar, però és important emfatitzar que aquesta tècnica significarà un canvi radical en els procediments quirúrgics i la posterior recuperació del pacient", ha assegurat el professor ICREA a l'ICFO, el doctor Romain Quidant. Per la seva banda, el Director de Recerca i Desenvolupament de B. Braun Surgical, S.A., el doctor Pau Turon confirma el seu interès en desenvolupar noves estratègies per combatre els bacteris i els biofilms, i assenyala que els investigadors també exploren "les possibilitats d'estendre aquesta tecnologia a altres sectors en els quals els biofilms haurien de ser evitats". Els investigadors de l'ICFO encarregats del projecte són el doctor Ignacio de Miguel i Arantxa Barnús, dirigits pel professor ICREA a l'ICFO doctor Romain Quidant, en col·laboració amb els investigadors Irene Prieto, la doctora Vanesa Sanz, la doctora Christine Weis i el doctor Pau Turon, de la companyia de dispositius mèdics i farmacèutics B. Braun. | La llum i la nanotecnologia prevenen les infeccions bacterianes en implants mèdics |
La Intervenció d'Armes de la Guàrdia Civil de Tarragona ha fos 2.463 armes de foc que es trobaven dipositades per a ferralla per diferents motius, com la mort del titular, la caducitat de la llicència d'armes, l'entrega voluntària, subhastes que han quedat desertes o armes que havien estat intervingudes per la comissió de delictes o altres tipus d'infraccions administratives. Del total destaca un canyó d'artilleria d'imitació de 125 mm que havia estat dipositat voluntàriament per la seva destrucció. 1.908 es corresponen a armes de foc llargues, 349 a pistoles i revòlvers, 110 d'aire comprimit i 96 armes blanques. Totes han estat reduïdes a ferralla en una fàbrica de laminats a Barcelona. La reducció a ferralla de les armes està regulada al Reglament d'Armes del 1993 i les posteriors normes complementàries. L'import obtingut, un cop descomptades les despeses de manipulació, és ingressat al Tresor Públic. El procés de destrucció es va fer amb el personal d'Intervenció d'Armes i Explosius de la Guàrdia Civil, que té la competència exclusiva en la matèria. | La Guàrdia Civil destrueix 2.463 armes dipositades per a ferralla a Tarragona |
Un home de 27 anys ha resultat ferit crític aquest dissabte a la tarda per una arma de foc en un habitatge de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Els fets han passat cap a les 18.02 hores al carrer Blai Net i fins al lloc s'hi han desplaçat tres ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que l'han evacuat a l'Hospital de Bellvitge amb un tret al tòrax. Els Mossos d'Esquadra estan investigant els fets però la principal hipòtesi és que es tracta d'un fet accidental. De fet, la policia descarta que aquests fets tinguin relació amb bandes de delinqüents. | Un ferit crític per arma de foc a Sant Boi de Llobregat |
JxCat i ERC estan ultimant el text d’una proposta de resolució per tal que sigui votada al ple del Parlament i “restituir” Carles Puigdemont políticament, atorgar-li el reconeixement de la majoria independentista com a president malgrat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i posar el valor el paper polític que pugui tenir. Els dos grups estan acabant de negociar la literalitat d’aquest document, que podria també reclamar la “legitimitat” dels consellers cessats per l’Estat i del Govern de Puigdemont. Fonts de les formacions sobiranistes asseguren que la proposta de resolució està gairebé enllestida i que podria entrar-se al registre del Parlament aquest mateix dijous o el divendres. Els dos grups parlamentaris han decidit en els darrers dies impulsar una proposta de resolució al Parlament en considerar que aquesta formula permet atorgar al seu contingut tot el valor polític possible, però implicaria escasses repercussions legals i penals per al Parlament i per als diputats impulsors. De fet, el reglament del Parlament defineix les propostes de resolució com els textos que serveixen “per a impulsar l’acció política i de govern” i que “es poden adreçar al Govern de la Generalitat o als ciutadans”. Si s’impulsa finalment aquest text, haurà de ser la Mesa del Parlament la que decideixi si admet a tràmit o no la proposta de resolució i, un cop escoltada la Junta de Portaveus, acordaria portar-la al ple o a alguna comissió. Tant JxCat com ERC consideren que una proposta de resolució convenientment redactada podria intentar ser suspesa pel Tribunal Constitucional si algú la recorre, però com que es considera que el seu valor és polític i no legislatiu, no implicaria repercussions legals ni penals. En canvi, suposaria una manera perquè els independentistes reconeguessin pública i institucionalment el paper i el valor “legítim” de Puigdemont. Aquesta fórmula, però, no és incompatible en buscar formes per intentar atorgar a Carles Puigdemont una categoria institucional o fins i tot investir-lo president. De fet, JxCat i ERC insisteixen que segueixen negociant i parlant de propostes per tal de poder tirar endavant els seus plans per al futur Govern i per a la investidura. La setmana passada, en una entrevista a l’ACN, la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, ja va avisar que volia que JxCat li presentés la fórmula que garantís que després de la investidura la presidència i el Govern serien “efectius”, i igualment va demanar que aquest pas no impliqués conseqüències penals si no havia de tenir recorregut polític real. Dimecres al vespre mateix, el diputat de JxCat Josep Rull admetia també que s'està discutint una proposta de resolució "per denunciar el 155 i demanar-ne l'aixecament; per denunciar la deriva autoritària que hi ha a l'Estat, el frau de llei, l'ús no adequat del TC, la no separació de poders o les interlocutòries on es defensa l'empresonament de les idees; i on es defensi la restitució del Govern”. Aquesta resolució, prèvia a una investidura, serviria, segons Rull, per començar la legislatura situant-la en un context de no normalitat. En altres ocasions ja s’ha utilitzar la fórmula de la proposta de resolució per atorgar valor i pes polític a un posicionament del ple. La més destacada en els darrers anys va ser l’aprovada el 9 de novembre de 2015, quan es va aprovar una declaració d’inici del procés d’independència. El text va ser tombat pel Tribunal Constitucional, però els independentistes encara ara fan seu el valor polític d’aquest document. | JxCat i ERC ultimen una proposta de resolució per restituir la “legitimitat” de Puigdemont |
L'administració autonòmica catalana pagava els proveïdors en un termini de 48,2 dies de mitjana el mes d'abril, segons la informació que ha fet pública el Ministeri d'Hisenda del govern espanyol. La xifra supera els períodes mitjos de pagament a proveïdors tant de la resta de Comunitats Autònomes, que va ser, durant el mateix mes, de 34,18 dies (0,80 menys que el març), com de l'administració estatal, que va ser de 27,61 dies (2,59 més). En canvi es queda a la meitat del que va suposar aquesta magnitud a les entitats locals, que va arribar als 82,7 dies. En el cas dels Fons de la Seguretat Social, el període mig de pagament a proveïdors de l'abril va ser de 9,98 dies, 0,75 dies menys que el mes anterior. D'altra banda, el Ministeri d'Hisenda ha explicat que l'import del deute comercial de l'administració espanyola ascendeix a 4.110,34 milions d'euros, xifra que equival al 0,37% del Producte Interior Brut de l'Estat. La xifra suposa una reducció de 465,22 milions, un 10,17% menys que el mes anterior. Pel que fa a les ciutats principals, Barcelona és la que té el període mig de pagament a proveïdors més baix, concretament en 14,18 dies. | L'administració catalana pagava els proveïdors en un termini de 48,2 dies de mitjana el mes d'abril |
El nou Pla d'Usos de Ciutat Vella establirà carrer per carrer i edifici per edifici quines activitats econòmiques s'hi poden instal·lar. Ara bé, la regidora del districte, Gala Pin, ha reconegut que aquest és un pla "a futur", i per tant no es podran retirar negocis ja existents, però sí limitar que se n'obrin de nous, especialment d'oci nocturn. També pot definir noves zones acústiques de regulació especial com la que ja existeix a la plaça Reial. No permetrà el trasllat de llicències que s'havia plantejat en mandats anteriors, ja que hi ha una resolució judicial que el prohibeix. Pin ha presentat aquest dimecres un atles cartogràfic que servirà per elaborar el pla, que el govern vol aprovar a finals d'any. | El nou Pla d'Usos de Ciutat Vella regularà edifici per edifici i no permetrà el trasllat de llicències |
La marea blanca sanitària s'ha tornat a concentrar aquest dissabte a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar "més recursos i menys externalitzacions". Unes 300 persones –segons xifres de la Guàrdia Urbana- s'han aplegat davant el Palau de la Generalitat per denunciar la "fragilitat" del sistema sanitari públic, agreujada per la crisi del coronavirus. "No som invisibles" ha estat un dels crits que s'han escoltat per part de treballadors del servei d'atenció domiciliària de Catalunya. "Estem externalitzades, som les kellys dels ajuntaments. De fet, no tenim dret a la paga d'agost i hem treballat sense equips de protecció adequats ni protocols", ha denunciat en declaracions a TV3 Pilar Nogués, del col·lectiu d'atenció domiciliària. "Ens sentim completament oblidades", ha continuat Nogués. Els auxiliars d'infermeria també han estat presents a la concentració de la marea blanca –la primera després de l'aixecament de l'estat d'alarma- i també han reclamat "unes condicions de treball dignes2. "Hem estat sobrecarregats de feina i sobresaturats perquè no hi ha hagut tots els llits que es necessiten. El que volem és que tot això es reverteixi", ha manifestat Jaume Santangel, auxiliar d'infermeria. "No volem més negoci amb la sanitat. Particularment no he vist mai tant esgotats els treballadors del sector sanitari com aquests mesos de març i abril. Estaven desfets", ha apuntat el responsable de comunicació de Marea Blanca de Catalunya, Enric Feliu. "L'objectiu de la concentració d'avui és revertir el procés privatitzador que suposa treure recursos a la sanitat pública per donar-los a la privada. Fa falta reforçar l'atenció primària, que ha estat la gran protagonista amagada d'aquesta pandèmia", ha finalitzat Feliu. | La marea blanca sanitària torna a la plaça de Sant Jaume per reclamar "més recursos i menys externalitzacions" |
Continuen les propostes culturals online per amenitzar el confinament domiciliari arran de la crisi de coronavirus. Virus Popular organitza aquest diumenge un concurs online sobre cultura popular, a través de la plataforma Kahoot, mentre es gaudeix de les actuacions musicals i artístiques. Altres propostes online per al cap de setmana són part de la programació d'aquesta edició de la Mostra d'Igualada que es podrà veure a Youtube; Teatralnet emetrà l'espectacle ‘Nit de musicals: Flor de nit en concert’ i diversos museus posen en marxa el concurs en línia #MuseumQuizACasa. Virus Popular organitza aquest diumenge un concurs online sobre cultura popular, a través de la plataforma Kahoot, mentre es gaudeix de les actuacions musicals i artístiques de Manu Sabaté; Marçal Cakvet i Clara Poch, duet de la companyia de circ contemporani Mumusic Circus i la companyia de pallassos la Tête, que representarà un número del seu primer espectacle 'Tempus Fugit', nominat als premis de circ Zirkolika, adaptat a l’experiència del confinament. S'iniciarà el concurs fent la presentació de la iniciativa Virus Popular i es faran deu preguntes generals sobre cultura popular, dividides en dos blocs de tres preguntes i un tercer bloc de quatre. Entre bloc i bloc, tindran lloc actuacions. Després de la darrera es donarà el nom de la persona guanyadora i es farà un brindis per felicitar-lo. La persona guanyadora s’endurà una #VirusPanera amb regals cedits per empreses i entitats col·laboradores. El Teatre Lliure continua amb la seva iniciativa d'oferir els seus espectacles a la xarxa. Al canal de Youtube del Lliure, es podrà tornar a veure 'Jane Eyre: una biografia' dirigida per Carme Portaceli aquest dissabte a les vuit de la tarda i diumenge a les sis de la tarda. Ariadna Gil protagonitza la versió teatral de la novel·la de Charlotte Brontë, 'Jane Eyre: una biografia' dirigida per Carme Portaceli i per la qual es va endur el Premi Butaca a la Millor actriu el 2017. Completen el repartiment d'aquesta producció els intèrprets Jordi Collet, Gabriela Flores, Pepa López, Joan Negrié, Magda Puig i Abel Folk, que va rebre també un Premi Butaca, en aquest cas, al millor Actor de repartiment (2017). Teatralnet emetrà, a través de Youtube, l’espectacle ‘Nit de musicals: Flor de nit en concert’ aquest cap de setmana, un muntatge que que es va representar l’11 de febrer de 2011 al Teatre Condal de Barcelona. En el projecte hi van participar més de 30 artistes de renom del panorama musical català, una gran orquestra i un cor amb 20 cantants i una coral amb 40 cantaires. La Mostra d'Igualada, obligada a suspendre la seva 31a edició a causa del coronavirus, traslladarà part de la seva programació a YouTube. 'La Mostra a casa' és una proposta que consisteix en poder gaudir de 17 espectacles, 2 espectacles resumits i 24 clips o entrevistes de produccions familiars que estaven previstes a la fira d'aquest any. Els continguts s'aniran publicant durant aquest cap de setmana, del 27 al 29 de març, dies en què la capital de l'Anoia havia d'acollir la seva cita amb el teatre infantil i juvenil. Els vídeos estaran disponibles durant una setmana més, per tal de contribuir al confinament a casa. Cirque du Soleil La companyia Cirque du Soleil va anunciar la creació d'un nou espai web de contingut digital anomenat 'CirqueConnect', que inclou contingut audiovisual provinent de les seves diferents propostes multimèdia. "En aquests moments en què les mesures per a combatre el coronavirus han suspès la possibilitat d'experimentar en viu, el Cirque du Soleil ha volgut apropar els seus continguts per a que els seus seguidors puguin gaudir-lo des de la comoditat de les seves llars", han explicat en un comunicat. CinemaLliurealaBiblioteca recupera fins al 3 d'abril a través de Filmin diversos documentals que han passat per la mostra gratuïta de documentals a les biblioteques al llarg dels últims anys com per exemple 'Els ulls s'aturen de crèixer' de Javier G. Lerín, 'Shotball' de Fèlix Colomer i 'City for sale' de Laura Álvarez. Museus Una quinzena de museus catalans posen en marxa el concurs en línia #MuseumQuizACasa durant els dies de confinament, una edició virtual del concurs 'Museum Quiz', amb "l'objectiu de proporcionar una alternativa cultural i de lleure mentre duri el confinament social". El concurs és accessible a través de l’adreça web www.museumquizacasa.org i inclou una versió per adults i una altre per a famílies. De dilluns a divendres s'adreça a Famílies amb un concurs cada dia dedicat a un dels museus participants, i els dissabtes a públic general amb preguntes de tots els museus en un únic concurs. Estarà construït sobre la plataforma gratuïta 'Kahoot'. Per la seva part, la Fundació Mies van der Rohe proposa un seguit de recursos online per visitar i saber més sobre el Pavelló Mies van der Rohe, el seu arquitecte, que divendres hagués fet 134 anys, o les més de 3.600 obres nominades a l’EU Mies Award que permetran al públic perdre's virtualment per Europa a través de diferents arxius i aplicacions. La Fundació Dalí ofereix des d'aquest dimecres passejar pels passadissos i sales del Teatre-Museu de l'artista empordanès a Figueres a partir d'una visita virtual. La novetat és que l'usuari pot crear el seu itinerari com vulgui donant la sensació que "passeja" per l'equipament cultural que, des de fa més d'una setmana, està tancat. Aquest recurs virtual està disponible a la pàgina web del museu i es pot obrir des de qualsevol ordinador i dispositiu mòbil. Aquesta visita s'ha fet a partir de la plataforma nord-americana Matterport, una nova tecnologia que digitalitza els espais en 3D i una resolució de 4K. A més, la visita incorpora enllaços i continguts addicionals relacionats amb les obres d'art. Casa Blackie presenta 'Videollamada 3G sorpresa' amb l'humorista i dibuixant Miguel Noguera aquest dissabte per la tarda en directe des de l'Instagram de Blackie Books. Música David Bisbal, Alejandro Sanz, Aitana, Antonio Carmona, Antonio Orozco, Ainhoa Arteta, David Bisbal, José Mercé, Juanes, Luis Fonsi, Pablo Alborán, Manuel Carrasco i Rosario, entre d'altres participaran aquest dissabte a partir de les sis de la tarda a La Liga Santander Fest. La fàbrica de cervesa C-13, de la Pobla de Segur, al Pallars Sobirà, programava cada setmana un concert de música en directe a la seva sala. Ara, amb la crisi del coronavirus s'ha vist obligada a posposar tota la programació d'aquesta primavera i com a alternativa ofereix els concerts que ja s'havien celebrat a la sala en directe pel seu canal de YouTube. Per aquest dissabte amb el lema #joemquedoacasa emetrà música de deu artistes que han passat per la sala a tocar. A les vuit de la tarda la C-13 oferirà música de Delafe, La Terrasseta de Preixens, Strombers, A Contrablues, Pirat's Sound Sistema, Maruja Limón, Sr. Oca, A Sound of Thunder, The Targarians i Portobello. Alguns dels artistes interactuaran durant l'emissió amb els seus seguidors. Per la seva part, la cantant i compositora Dácil s’ha volgut sumar a les iniciatives d’enregistrar un tema des del seu confinament per alleugerir i animar en aquests dies complicats. En aquesta ocasió, des del seu propi refugi i acompanyada per la guitarra acústica i la seva imponent veu, ha escollit un tema propi acord a la situació actual: 'A Place to Hide' del disc 'Mamma Shark' (Rocket Music, 2018) que va ser produït per Marc Parrot. Pel que fa l'Esperanzah! Fest dissabte serà el torn de Leo, un dels components del grup Che Sudaka, i diumenge s'ha programat una classe de dansa del ventre a càrrec de Montse Romera i acabarà amb Canciones de Nadie. | Concursos de museus i cultura popular, concerts i teatre omplen la xarxa d'ofertes per al cap de setmana |
L'Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Tortosa ha donat a conèixer aquest dilluns els detalls del programa d'actes d'enguany. Una de les novetats d'enguany és que el Teatre Auditori Felip Pedrell acollirà per primer cop, el 18 de març, una representació de La Passió d'Ulldecona. La presidenta de l'Agrupació de Confraries, Cinta Fontanet, ha destacat que és una de les poques vegades que aquest espectacle es representa fora del seu teatre al municipi del Montsià. Tot i que el tret de sortida als actes de la Setmana Santa es va donar el passat dissabte amb l'actuació de la Moixiganga de Valls a la Catedral, el gruix d'activitats comença aquest dimarts al vespre amb la presentació de l'Opuscle. L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, el primer tinent d'alcalde i regidor de Turisme, Josep Felip Monclús, i la presidenta de l'Agrupació de Confraries, Cinta Fontanet, han presentat aquest dilluns el programa 2018 al Centre d'Interpretació de la Setmana Santa. El programa també inclou les tres tradicionals processons que se celebren a Tortosa, particularment la de Diumenge de Rams, la més matinera de Catalunya i una de les més multitudinàries. I també la del Silenci, que es fa a les dotze de la nit de Dijous Sant, i que enguany té com a novetat que la Confraria de les Cinc Llagues interpretarà una peça musical quan la processó passi per la plaça de l'Absis i quan el Crist arribi a l'església de la Puríssima. També cal destacar el 14è Festival de Música Sacra, que enguany comptarà amb dos concerts: un a càrrec del Cor de Cambra Tyrichae el 23 de març a l'església de Remolins, i l'altre a càrrec de la soprano Cecília Aymí i l'Orquestra Simfònica de les Terres de l'Ebre el dilluns 26 de març a l'església de Sant Blai. L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, que enguany serà la pregonera de la Setmana Santa, ha fet una crida a la ciutadania a participar de les activitats programades i a visitar el Centre d'Interpretació on s'exposen els onze misteris de les deu confraries. Per la seva part, el regidor de Turisme, Josep Felip Monclús, ha recordat que la Setmana Santa és una de les temporades vacacionals en la qual més turistes aprofiten per conèixer la ciutat. | El Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa acollirà per primer cop una representació de La Passió d'Ulldecona |
Unió de Pagesos ha advertit aquest dijous que la collita de poma i pera aquesta temporada serà inferior a la que es preveia inicialment. En un comunicat, l'associació ha assenyalat que el descens s'accentuarà per "la proliferació de fongs difícils de controlar", un factor que se suma a altres problemes com les pluges persistents de principis d'any o les pedregades del juny. Segons va anunciar el Departament d'Agricultura el passat mes de juliol, les previsions indicaven una caiguda de la producció del 16% interanual en poma i del 7% en pera. Ara, però, Unió de Pagesos pronostica que la producció acabarà sent "força inferior" i apunta que, en zones com les comarques de Girona, la producció de poma serà un 50% inferior a la que s'esperava. En altres punts com Lleida, l'afectació també és generalitzada. Segons els càlculs de l'associació, la producció de poma caurà entre un 15% i un 20%. Alhora, assenyala que part de la collita no es podrà destinar al consum fresc, fet que es traduirà en "importants sobrecossos" pels tractaments que s'han hagut de realitzar després de cada període de pluges. Pel que fa a la pera, l'abast de les malalties fúngiques ha sigut menor, tot i que també ha provocat danys en la collita. Davant aquesta situació, Unió de Pagesos ha demanat al Departament d'Agricultura que tingui en compte les pèrdues d'enguany i que garanteixi "una fiscalitat justa" per als fructicultors que tributen en el sistema de mòduls de l'IRPF. Per altra banda, l'associació sol·licita que s'habiliti una línia d'ajuts directes per aquells productors que vegin perillar la viabilitat de les seves explotacions. | Unió de Pagesos adverteix que la collita de poma i pera serà inferior al previst per "fongs difícils de controlar" |
Els Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central impulsen un cicle de conferències de cara a Sant Jordi que buscar posar l’accent en autors poc coneguts del territori. Sota el títol ‘Plomes que ens han precedit’, el director de Cultura al territori, Lluís Cerarols, ha explicat que s’ha programat una sèrie de xerrades de sis autors reconeguts de la literatura catalana que “descobriran” l’obra d’escriptors de les comarques centrals “que per alguna raó o altra han quedat en l’oblit”. Cada conferència es farà en una de les sis capitals de la Catalunya Central. La primera serà aquest divendres a Berga. L’editor i escriptor Jaume Huch glossarà el poeta berguedà Josep Fornell. | Un cicle de conferències per posar el focus en autors poc coneguts centrarà els actes de Sant Jordi a la Catalunya Central |
Un home d'uns 42 anys ha mort aquest dissabte al vespre atropellat per un tren de l'R4 a l'estació de Sant Andreu Arenal de Barcelona, segons el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). L'Ajuntament de Barcelona ha informat que el sinistre ha passat cap a un quart de vuit de la tarda, quan la víctima ha caigut accidentalment a la via i ha quedat atrapat entre l'andana i el comboi. De fet, segons alguns testimonis, l'home anava amb una bicicleta. Fins a l'estació s'hi han desplaçat efectius dels Mossos d'esquadra, la Guàrdia Urbana, els Bombers de Barcelona i efectius del SEM, que no han pogut fer res per salvar-li la vida Lluís Albert Seuba ha estat un dels testimonis dels fets i ha explicat, en declaracions a l'ACN, que en baixar del vagó ha vist com dos ciclistes "picaven a terra, desesperats" i es posaven "les mans al cap, com plorant". L'usuari, que ha agafat el tren a Sabadell i viatjava al mateix vagó que la víctima, ha detallat que en mirar avall ha vist "una persona tirada a la via". "M'imagino que el tren l'ha enganxat, l'ha atropellat", ha dit Seuba. Per la seva banda, Albert Gaspart, cap de sector dels Bombers de Barcelona, ha informat que "per causes desconegudes una persona ha relliscat, ha caigut des de l'andana a la via en el moment que arrencava el tren". Fins a l'entrada de l'estació de Sant Andreu Arenal s'hi han acostat amics i familiars de la víctima. En el sinistre s'hi ha vist involucrat un tren que havia sortit a les 17.38 hores de Manresa i havia d'arribar Sant Vicenç de Calders a les 20.39 hores. Segons Renfe, els viatgers d'aquest comboi han baixat en aquesta estació i han pogut agafar un altre tren que els ha portat a la seva destinació. A causa del sinistre els trens de l'R3 i l'R4 han circulat durant hores amb almenys 30 minuts de retard i alguns combois s'han desviat per l'estació del Clot-Aragó. | Mor un home de 42 anys atropellat pel tren a Sant Andreu Arenal |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.