text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
Com a primer pas per a la petició d’extradició a Suïssa ACN Madrid.-La Fiscalia del Tribunal Suprem ja ha presentat davant el jutge Parlo Llarena un escrit perquè dicti ordre internacional de detenció contra l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que –tal com ella mateixa va anunciar en una entrevista a un diari suís- no s’ha presentat aquest dimecres a la citació que tenia com a investigada en el marc de la causa contra el procés independentista. El jutge haurà de determinar ara si emet aquesta ordre internacional de detenció com a pas previ a la petició d’extradició, malgrat que un portaveu del ministeri de Justícia Suís va apuntar aquest dimarts que Suïssa “probablement no podrà autoritzar l’extradició” perquè “a priori” els crims de que se l’acusa són de tipus “polític”. Suïssa també podria tancar la porta a altres peticions de la justícia espanyola, com per exemple interrogar-la “com a sospitosa”. Al seu escrit de dues pàgines, la Fiscalia recorda que “és la segona vegada” que Gabriel no compareix a una citació, en referència al fet que la seva defensa va demanar un ajornament –concedit pel jutge- perquè no hagués de declarar el 14 de febrer. El Fiscal també apunta que segons les notícies aparegudes als mitjans de comunicació l’exdiputada de la CUP es troba a Ginebra, a Suïssa. Ordre de presó, detenció internacional i extradició Per aquest motiu li demana que decreti ordre de presó provisional per procedir a la posterior reclamació davant les autoritats competents de Suïssa perquè “es procedeixi a la seva detenció per a ser posada a disposició de l’òrgan judicial” i “impedir que continuï en situació de fuga”. Es tracta, apunta la Fiscalia, d’ordenar la recerca i captura internacional de la investigada i la seva detenció a efectes del Conveni d’Extradició de 1957. La Fiscalia ha actuat després que la secretària judicial del Tribunal Suprem ha aixecat aquest dimecres a les 10.00h (30 minuts després de l’hora en que estava cridada a declarar) una acta d’incompareixença de l’exdiputada de la CUP. Gabriel va anunciar aquest dimarts en una entrevista al diari suís Le Temps que es quedarà a Suïssa pels seus dubtes sobre la possibilitat de tenir un “judici just” a l’Estat. A la cita no hi ha assistit tampoc la seva defensa, ni la Fiscalia, ni tampoc el jutge. Sí que hi ha anat l’Advocacia de l’Estat, que ha anunciat que s’afegirà a la petició que faci la Fiscalia, i els representants de l’acusació popular de Vox, que han demanat que s’obri ja el procediment per aconseguir l’extradició de l’exdiputada de la CUP. Un cop aixecada l’acta d’incompareixença i amb la petició de la Fiscalia, el jutge ha de decidir ara si activa per la via ràpida per demanar l’extradició de Gabriel, que implica convertir ja avui l’ordre de citació en ordre de detenció internacional i, un cop localitzada Gabriel, l’ordre d’extradició. La via lenta implicaria esperar que s’acabi la instrucció del cas, i un cop hi hagi interlocutòria de processament demanar aquesta extradició. Llarena havia citat Gabriel com a investigada juntament amb una nova fornada de líders independentistes als que investiga a la causa contra el procés: Mireia Boya, Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas i Neus Lloveras, als qui situa –com a l’exdiputada de la CUP- com a integrants del suposat ‘comitè estratègic’ del procés que descriu el document Enfocats . Segons el jutge, l’agenda de l’exnúmero dos de la Consellera d’Economia, Josep María Jpvé, apunta que haurien participat en reunions que haurien servit per “idear” el procés independentista, i per tant haurien aportat “suport polític” per a l’execució del referèndum i la declaració d’independència. | La Fiscalia demana a Llarena que dicti ordre internacional de detenció per a Anna Gabriel |
L’incendi que afecta des d’aquest diumenge el Poble Nou de Benitatxell i Xàbia, a la Marina Alta, ha obligat a desallotjar unes 1.400 persones en 16 urbanitzacions, segons que ha informat el delegat del govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Moragues. Al llarg d’aquest dilluns 28 mitjans aeris han estat mobilitzats en les tasques d’extinció de l’incendi, que afecta una zona molt urbanitzada, avançant de manera poc compacta i a través de quatre focus diferents, un fet que dificulta les tasques d’extinció, segons Moragues. Hores d’ara el punt més conflictiu i que concentra més efectius és la zona dels Cims del Sol, on la flama es troba més alta. La Guàrdia Civil continua investigant les causes de l’incendi, cercant possibles testimonis en les zones on s’han iniciat les flames. Moragues ha reclamat la col•laboració ciutadana i ha confirmat que tot fa pensar que l’incendi ha estat intencionat. El delegat ha recordat que les penes del Codi Penal s’han endurit i ha afegit que qui provoca un incendi comet el delicte d’incendi forestal. Moragues ha assenyalat que “caurà tot el pes de la llei” sobre els possibles autors. | El govern espanyol xifra en 1.400 el nombre de persones desallotjades a l’incendi de Benitatxell, a la Marina Alta |
Els veïns dels carrers Roig i Picalquers així com l'Associació de Veïns Illa Robadors han reclamat aquest dijous a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, i al portaveu dels Mossos, Albert Oliva, que vinguin al barri del Raval i es reuneixin amb ells per abordar la proliferació dels 'narcopisos'. Entre les mesures que demanen figura un operatiu especial de seguretat al Raval, especialment a altes hores de la nit, quan s'estan produint "molts delictes i un increment de la violència visible". També volen una actuació més contundent dels Mossos "més enllà de detenir per demanar la documentació i després deixar-los anar". Els veïns han aprofitat per lamentar el silenci de la Generalitat al respecte després de més de dos mesos de queixes veïnals. En un comunicat, han lamentat que en tres mesos encara no s'hagi aprovat cap ordenança o llei per combatre aquest fenomen, i han demanat a l'Ajuntament i a les autoritats policials que responguin amb més rapidesa quan els veïns denuncien ocupacions de pisos per traficar amb drogues, per poder així desallotjar l'immoble abans. Volen més recursos per incrementar dotacions policials i preventives de salut.. Aquest col·lectiu també ha instat el consistori a agilitzar el cens immobiliari al màxim, i així poder denunciar els 'narcopisos' detectats. Així mateix, vol que es facin públiques les sancions que es posaran als propietaris de pisos buits, entitats financeres i fons d'inversió en molts casos. En matèria de salut pública, els veïns també demanen que s'apliqui ja el Pla de tractament i prevenció de drogues 2017-2020, així com saber la data definitiva d'obertura de la Sala Baluard per a drogodependents. Així mateix, insten a incrementar el paper dels educadors de carrer. Com ja van apuntar fa uns dies, alerten que des de fa uns mesos algunes persones i grups de veïns han insinuat que podrien contractar persones violentes per expulsar els traficants de droga, unes actituds que titllen "d'il·legals i abusives". | Veïns del Raval reclamen una reunió amb Colau i un operatiu especial de seguretat al barri |
El tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha posat sobre la taula la possibilitat de fer una consulta sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2026, en la Comissió no permanent d'estudi d'aquest projecte. Jordi Clausell, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), ha demanat "tancar la carpeta" del projecte perquè hi ha altres "prioritats" i ha reptat a consultar els veïns per saber si volen o no els Jocs. Els favorables a la candidatura la defensen com una "oportunitat" i, fins i tot, com l'"excusa per tirar endavant unes infraestructures reivindicades pel territori", en paraules del diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega. Els Jocs tindrien un impacte total sobre l'economia catalana d'uns 7.686 MEUR de producció, 3.589 MEUR de valor afegit i crearien uns 70.000 llocs de treball en set anys, segons un estudi sobre la candidatura del 2022. | Barcelona en Comú obre la porta a una consulta sobre la candidatura dels Jocs d'Hivern del 2026 |
La mesura haurà de comptar amb el vistiplau del president del TSJ o de l'Audiència Nacional i la ratificació del CGPJ ACN Madrid.-La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest dimecres una instrucció que preveu que els jutges puguin suspendre judicis pel risc de coronavirus a les comunitats on s'han establert mesures especials, com Madrid o Catalunya. La decisió haurà de comptar amb l'autorització del tribunal corresponent (Tribunal Superior de Justícia o Audiència Nacional) i la posterior ratificació del CGPJ. D'altra banda, la instrucció inclou recomanacions generals com el foment del teletreball o la possibilitat de prescindir de la toga, en el cas dels advocats. A més, en tots els territoris s'estableix que els assenyalaments judicials s'hauran de fer amb temps "suficient" perquè no hi hagi una gran afluència de persones esperant judicis en un espai comú o la restricció temporal de l'assistència de públic a les vistes. | Els jutges podran suspendre judicis a les comunitats on s'han establert mesures especials pel coronavirus |
L'Audiència de Girona ha confirmat la pena al conductor begut que va envestir mortalment un motorista a Girona el novembre del 2014. El jutjat va condemnar l'acusat, Lluís Busquets, a 3 anys i mig de presó per un delicte d'homicidi imprudent. Tant l'acusació particular, que portava la família de la víctima, com la defensa de Busquets van recórrer la sentència. La primera, per demanar que també s'indemnitzessin les germanes de la víctima; i la segona, perquè es tingués en compte que Busquets patia un trastorn com a conseqüència de la seva addicció a l'alcohol. Ara, la Secció Tercera de l'Audiència de Girona ha desestimat els dos recursos i, en conseqüència, ha confirmat íntegrament la sentència que en el seu dia va imposar el jutjat. La pena també inclou 6 anys de retirada del carnet de conduir. L'accident mortal va tenir el 6 de novembre del 2014 pels volts de dos quarts de set del matí. Lluís Busquets, que conduïa borratxo, va envestir la víctima per darrere mentre el motorista estava aturat en un semàfor de la carretera Barcelona. En concret, a l'encreuament que porta cap a la plaça d'Espanya i l'estació d'autobusos. El xoc va ser tan violent que la víctima, un jove de 27 anys, va sortir projectada fins a 36 metres més enllà (i la moto va arrossegar-se'n 65). El motorista va morir gairebé a l'acte. Després del xoc, l'acusat no va aturar-se, sinó que va continuar circulant amb la part del davant del cotxe completament destrossada. Busquets va arribar fins a la cantonada del carrer Pare Claret i es va amagar darrere la columna d'un supermercat. Allà va ser on la Policia Municipal el va trobar i, quan li van fer la prova d'alcoholèmia, va donar 0,93 mil·ligrams per litre d'aire expirat. Aquest mes de maig passat, el Jutjat Penal Número 5 de Girona va condemnar Busquets a una pena de 3 anys i mig de presó per un delicte d'homicidi per imprudència greu i un altre contra la seguretat viària (per conduir sota els efectes de l'alcohol). Durant el judici, Lluís Busquets, que és veí de Besalú (Garrotxa) va declarar que gairebé no recordava res de l'accident. A més de la pena, la sentència també li estripava el carnet de conduir i li prohibia tornar-se a posar al davant de cap vehicle durant 6 anys. El jutjat, però, no es va pronunciar sobre la responsabilitat civil, perquè l'asseguradora del cotxe ja havia indemnitzat la família de la víctima amb 126.000 euros. Dos recursos a l'Audiència Després que el jutjat dictés sentència, tant l'acusació particular –que exerceix Benet Salellas- com la defensa de Busquets van presentar recurs a l'Audiència. L'acusació demanava que s'indemnitzés les germanes de la víctima amb 10.000 euros, i la defensa, exercida per Carles Monguilod, que es tingués en compte que Lluís Busquets patia un trastorn com a conseqüència de la seva addicció a l'alcohol. La sentència de la Secció Tercera, de la qual ha estat ponent la magistrada Sonia Losada, desestima els dos recursos. En referència a les indemnitzacions, l'Audiència entén que no cal indemnitzar les germanes (entre d'altres, perquè són majors d'edat). I pel què fa a tenir en compte el trastorn derivat de l'addicció a l'alcohol, la sentència també ho desestima. La sala entén que "és obvi" que la defensa vol "obtenir el benefici de suspensió de la pena" i, a l'hora de rebutjar-lo, es remet als arguments que en el seu dia ja va donar el jutjat per no admetre'l. Ja aleshores, el Penal 5 va entendre que no hi havia cap fet objectiu ni tampoc cap document –proves mèdiques- que permetessin provar la dependència. A més, a la jutgessa també li estranyava que l'acusat, que treballava en un hospital com a auxiliar de radiologia, no s'hagués visitat mai per la seva addicció a l'alcohol ni tampoc la direcció li obrís cap expedient per presentar-se begut a la feina. Ara, l'Audiència de Girona reitera aquesta tesi a l'hora de desestimar el recurs. "No existeix documentada incidència a l'àmbit laboral, acadèmic, familiar o criminal que posi de relleu l'existència d'un trastorn per dependència a l'alcohol, més enllà de la mera manifestació de l'acusat i el seu entorn familiar més proper", recull la sentència. En conseqüència, la Secció Tercera de l'Audiència de Girona desestima els dos recursos i confirma íntegrament la pena que en el seu dia va imposar el jutjat. | L'Audiència confirma la pena al conductor begut que va envestir mortalment un motorista a Girona |
La Comissió Europea rebutja "encoratjar" Espanya a obrir una investigació independent sobre la violència policial durant el referèndum de l'1-O. Així ho ha confirmat el comissari d'Interior, Dimitris Avramopoulos, en resposta a una pregunta parlamentària d'un eurodiputat suec del grup liberal que li va demanar què pensava fer davant de les imatges de l'actuació policial, i la "necessitat crucial" d'obrir una investigació "independent". "D'acord amb la llei de la UE, és una qüestió exclusivament dels estats membres garantir que compleixen amb les seves obligacions pel que fa als drets fonamentals derivats dels acords internacionals i de la seva Constitució nacional", assegura la Comissió Europea en resposta a l'eurodiputat Jasenko Selimovic, que és de Suècia, però d'origen bosnià. Segons Brussel·les, una investigació independent és "responsabilitat de l'estat membre implicat". "La Carta de Drets Fonamentals de la UE només s'aplica en la implementació de la llei europea", afegeix el comissari Avramopoulos, que també defensa que és Espanya la "responsable de mantenir la llei i l'odre i protegir la seguretat interior". A la resposta parlamentària, que data de finals de gener, la Comissió Europea també assegura que "més enllà dels aspectes legals" sobre l'1-O, "aquests són temps d'unitat i estabilitat, no divisió i fragmentació". En la seva pregunta parlamentària, datada del 3 d'octubre, l'eurodiputat Selimovic recordava que un un total de 893 persones van resultar ferides l'1-O per l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. "El tema en qüestió, aquí, no és la independència de Catalunya, que és un afer domèstic espanyol, sinó la violència policial", assegurava l'eurodiputat. "Un ús tant desproporcionat de la violència policial s'ha d'investigar com cal, i de forma independent", afegia Selimovic, que instava la Comissió a "encoratjar les autoritats espanyoles a conduir aquesta investigació". | Brussel·les rebutja "encoratjar" Espanya a fer una investigació independent de la violència policial de l'1-O |
Sis dotacions dels Bombers, vuit dels Mossos d'Esquadra i diversos voluntaris de la Creu Roja i veïns de la zona continuen buscant el rastre de la dona de 82 anys amb Alzheimer que va desaparèixer diumenge passat a Tona. Els efectius han reprès l'activitat aquest divendres al matí i el dispositiu torna a pentinar la zona d'Hostalets, Balenyà, Seva i Taradell, de moment, sense èxit. La recerca dels cossos policials i de seguretat va començar diumenge cap a dos quarts de cinc de la tarda quan la dona, que havia marxat de la residència de Tona on viu, ja no va tornar. En el moment de la desaparició, la dona anava vestida amb uns pantalons negres, botines negres, camisa estampada de quadres blancs i negres i ulleres. Des de la Policia Local de Tona han difós a través de les xarxes socials que, en cas que algú vegi la dona, recomanen que es truqui de seguida al 112 o al 639394101. | Continua la recerca de la dona de 82 anys de Tona sis dies després de la seva desaparició |
El diari novaiorquès 'The New York Times' defensa en una editorial aquest divendres que Espanya hauria de permetre un referèndum a Catalunya com a manera de solucionar el conflicte sobre el futur polític de la regió. "El millor resultat" per a Espanya seria "permetre el referèndum", i per als votants catalans "rebutjar la independència -tal com han fet els votants al Quebec i a Escòcia". Si no, alerta el diari, "l'únic que farà la intransigència de Madrid és inflamar les frustracions catalanes". El rotatiu també subratlla que l'actitud "dura" del govern de Mariano Rajoy "probablement només ha fet que incrementar l'entusiasme per una mesura amb un suport qüestionable". L'editorial fa un repàs a la història política recent d'Espanya a partir del procés participatiu del 9-N i de la inhabilitació d'Artur Mas, que "només ha aconseguit galvanitzar els separatistes catalans", i recorda la feblesa parlamentària que suporta l'equip de Mariano Rajoy. En aquest sentit afirma que un govern central "amb més capacitat" podria "rebaixar el fervor independentista" atorgant a la regió "un millor retorn econòmic". El rotatiu recorda, en aquest sentit, que el PIB català representa pràcticament una cinquena part de l'estatal, per bé que "la regió rep només el 9,5% del pressupost nacional espanyol". Després de la raó econòmica afegeix: "Negociar de bona fe amb els líders catalans per trobar una solució política, enlloc de confiar en la interpretació restrictiva judicial de la Constitució per castigar els esforços catalans per a una autonomia major, també ajudaria". L'editorial acaba afirmant que "el millor resultat" per a Espanya seria "permetre el referèndum", i per als votants catalans "rebutjar la independència -tal com han fet els votants al Quebec i a Escòcia". Si no, alerta el diari, "l'únic que farà la intransigència de Madrid és inflamar les frustracions catalanes". | El 'New York Times' defensa que Espanya hauria de permetre un referèndum a Catalunya |
La pel·lícula 'Blue Rai', produïda per ESCAC Films i dirigida per Pedro B. Abreu, arriba aquest divendres als cinemes quan fa un any que va rebre el Premi del Públic Zonazine al Festival de cinema de Màlaga 2017. Aquesta setmana destaquen les estrenes de la belga 'Alma mater', protagonitzada per l'actriu Hiam Abbass; el drama colombià'Matar a Jesús' i la mexicana 'La delgada línea amarilla', en la que hi figura entre els seus productors el mateix Guillermo del Toro, director de la premiada 'La forma del agua'. S'estrena doblada al català el film 'Carinyo, jo soc tu' i la pel·lícula d'animació 'Leo da Vinci, missió Mona Lisa'. La comèdia i thriller espanyol 'Blue Rai' gira al voltant de la vida de Rai, l'amo d'un videoclub que pateix un cop sentimental després que la Lola, la seva companya, el deixi per telèfon just quan li anava a demanar matrimoni. Aquell mateix dia, en Rai és segrestat a la botiga amb set clients més, tot i així, el delinqüent sofreix un atac de cor i el protagonista suplanta la seva identitat per aconseguir de nou l'amor de Lola. 'Carinyo, jo sóc tu' S'estrena doblada al català 'Carinyo, jo sóc tu' de Bruno Chiche. La pel·lícula francesa, protagonitzada per Stephane De Groodt, Louise Bourgoin, Aure Atika i Ginnie Watson, mostra la vida d’una parella que, un bon matí, es desperta amb els cossos intercanviats. 'El Buen Maestro' 'El Buen Maestro' és una altra pel·lícula arribada de França però amb una temàtica ben diferent. El film, d'Olivier Ayache - Vidal i amb Denis Podalydès i Abdoulaye Diallo com a actors protagonistes, explora el canvi que fa la vida d’un professor de col·legi quan es trasllada a un institut conflictiu de l'extraradi de París a donar classes. 'Proyecto Rampage' El director cinematogràfic Brad Peyton presenta la producció estatunidenca del gènere d'acció, 'Proyecto Rampage'. El protagonista, David Okoye (Dwayne Johnson), és un primatòleg que intentarà buscar un antídot després que un experiment genètic converteixi al goril·la George i altres animals en criatures gegants. 'La Delgada Línea Amarilla' El drama mexicà 'La Delgada Línea Amarilla' arriba de la mà del director Celso García i amb Guillermo del Toro entre els seus productors. La trama se centra en la tasca designada a quatre homes de pintar una línia de carretera de 200 quilòmetres. Durant l'activitat, els treballadors canviaran la seva manera de pensar i veure la vida per arribar a la conclusió que hi ha una fina línia entre la vida i la mort, així com el bé i el mal. 'Matar a Jesús' Des de Colòmbia arriba 'Matar a Jesús', de la directora cinematogràfica Laura Mora Ortega. El drama gira en torn l'assassinat d'un professor de la universitat de Medellín i la posterior recerca de l’assassí per part de la seva filla que presencia la tragèdia. 'Alma Mater' Philippe Van Leeuw dirigeix el drama belga 'Alma Mater' que retrata les vivències d'una família que han de viure constantment els bombardejos i el risc dels franctiradors i els lladres de Síria. 'La Casa Torcida' El film 'La Casa Torcida' es tracta d'una adaptació de la novel·la homònima d'Agatha Christie dirigida per Gilles Paquet-Brenner a Gran Bretanya. La pel·lícula té com a punt de partida l'assassinat del multimilionari grec Aristides Leónides. Charles, el company de la neta del difunt, investigarà les circumstàncies en les quals tots els membres de la família són sospitosos. 'Los Hambrientos' La proposta de terror canadenca 'Los Hambrientos' s'estrena a la gran pantalla de la mà del director Robin Aubert. El film exposa una distòpia en la qual els morts vivents tenen el control mundial. Un grup de supervivents hauran d'esquivar els obstacles que se'ls presenten durant un viatge constant per escapar de les criatures i buscar recursos. 'Heartstone' La producció islandesa 'Hearstone' de Guðmundur Arnar Guðmundsson mostra el drama de dos amics, Thor i Christian, que viuen en un petit poble de la illa. Un d'ells descobrirà que sent més atracció per l'amic que per la noia que vol seduir. 'Rabbit School: Los Guardianes del Huevo de Oro' Des d'Alemanya arriba el film d'animació 'Rabbit School: Los Guardianes del Huevo de Oro', una producció dirigida per Ute von Münchow-Pohl. La pel·lícula explica la vida de Max, un conill adolescent que ha de guardar un ou de Pasqua al seu col·legi perquè una família de guineus no li prengui. Durant l’aventura, Max aprendrà l'art de la màgia dels conills de Pasqua i els valors de l'amistat. 'Leo da Vinci, missió Mona Lisa' La segona cinta doblada al català de la setmana és 'Leo da Vinci, missió Mona Lisa' del director Sergio Manfio. La Mona Lisa perd la seva llar a causa d'un incendi. Arran de l'esdeveniment, decidirà anar a buscar un tresor d’un vaixell pirata naufragat a l'illa de Montecristo amb el seu amic Leonardo. Durant el viatge, farà moltes amistat però també algun enemic. | 'Blue Rai', produïda per ESCAC Films, arriba als cinemes un any després de ser premiada a Màlaga |
Ciutadans ha demanat al president del Parlament europeu, David Sassoli, que "revoqui" i "reconsideri" la decisió que reconeix a Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats i tingui en compte l'informe de la JEC que els inhabilita. En un comunicat, el cap de la delegació de Ciutadans al Parlament europeu, Luís Garicano acusa Sassoli d'haver-se "extralimitat" en "ignorar" la JEC i assegura que es tracta d'una situació "sense precedents" en la democràcia europea. "El Parlament europeu ha de respectar l'actuació de la justícia espanyola", remarca. Al text, Garicano es pregunta si la decisió de Sassoli és "un altre gest de Pedro Sánchez als independentistes" per facilitar la seva investidura, i recorda que el president de l'Eurocambra és també socialista. "Ens preguntem si Sassoli ha rebut una trucada de Sánchez per actuar d'aquesta forma tan precipitada i sorprenent. A la Moncloa estan molt nerviosos per la votació de demà i ja s'ha demostrat que estan disposats a agar el preu que sigui necessari", explica Garicano. Ciutadans adverteix que fets com el reconeixement de Puigdemont, Comín i Junqueras com a eurodiputats, que remarca que són "fugits i condemnats", "erosionen la confiança dels espanyols" en el projecte europeu i "animen" al vot als partits populistes i nacionalistes "que volen destruir la UE". En aquest sentit, recorda a Sassoli que com a president de la cambra "ha de defensar la institució" i apunta que amb aquesta decisió "fa just el contrari". "Què pensaran els nostres ciutadans si l'Eurocambra es converteix en un refugi dels que fugen de la justícia a Espanya?", es pregunta. Garicano avisa que la seva formació defensarà "sempre" la UE i explica que la millor forma de fer-ho "és reformar el que no funciona", com creu que és el cas de l'euroordre. Així, argumenta que si funcionés correctament "no ens trobaríem en aquesta situació" i, per això, adverteix que continuaran treballant per aconseguir-ho. | Cs exigeix al president del l'Eurocambra que "revoqui" el reconeixement a Junqueras, Puigdemont i Comín com a eurodiputats |
El nombre d'operacions va retrocedir un 43,6%, fins a les 1.256 ACN Reus.-L'aeroport de Reus va rebre només el passat mes de juny un total de 429 passatgers com a conseqüència de la crisi de la covid-19, xifra que representa un descens del 99,8% respecte el mateix mes de l'any passat, segons dades provisionals publicades aquest dilluns per Aena. Es tracta però d'un lleugeríssim repunt respecte al maig (+203) després que amb la finalització de l'estat d'alarma es reobrissin fronteres amb l'espai Schengen. Pel que fa el nombre d'operacions, va caure un 43,6% en comparació al juny del 2019, fins a les 1.256. D'altra banda, l'aeroport no va registrar trànsit de mercaderies al llarg del mes passat. | L'aeroport de Reus rep 429 passatgers durant el mes de juny, un 99,8% menys |
El vicepresident referma el “compromís per complir el mandat democràtic” de l’1-O i diu que cada cop més actors internacionals volen la mediació ACN Barcelona.-El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha replicat l’Estat aquest dijous al vespre que “el diàleg serà imprescindible en qualsevol circumstància”, i ha recordat que des del Govern han estat “sempre ferms partidaris” de parlar i negociar. En el marc dels premis del Dia Cambra de Comerç, el vicepresident ha aprofitat per contestar així el missatge que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha enviat en la seva carta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i on avisava de l’aplicació de l’article 155. A més, ha assegurat que “cada vegada són més les veus internacionals que expressen la seva voluntat de resoldre el conflicte de forma dialogada i mediada”. De la mateixa manera, però, ha refermat que el Govern pensa aplicar els resultats del referèndum. “Amb modèstia, voluntat i fermesa seguim absolutament compromesos a complir els mandats democràtics que ens encarreguen els ciutadans, ja sigui en eleccions al Parlament o en referèndums com el de l’1 d’octubre”, ha dit. Després d’expresar el seu “optimisme” en l’evolució econòmica de Catalunya, Junqueras ha lamentat que algunes empreses canviïn el seu domicili social o fiscal pel procés. “És evident que partidaris com som de l’estabilitat i la confiança, no estem satisfets amb que hi hagi empreses que senten la necessitat o la preferència de canviar la seva seu social. El que voldríem és que ningú la tingués i, òbviament, és bo recordar que 260.000 empreses no han pres aquesta decisió”, ha dit. | Junqueras replica l’Estat que “el diàleg serà imprescindible en qualsevol circumstància” |
La companyia de teatre lleidatana 'Campi Qui Pugui (CQC)', nascuda a Castellserà (Urgell) l'any 2009, farà aquest 2017 una gira internacional que els portarà a fer més de 60 actuacions en 6 països europeus, Israel i per primera vegada a Montreal, a Canadà. És la temporada en què tenen programades més actuacions fora des que fa 3 anys van iniciar un projecte per oferir-se com a companyia de teatre infantil de carrer a l'estranger donades les dificultats que es trobaven aquí per poder actuar. Un dels fundadors de la companyia, Jordi Pedrós, ha reivindicat la qualitat d'aquest gènere que es fa a Lleida i també a Catalunya, ''molt ben valorat de la Jonquera cap amunt'' però encara menystingut aquí. De cara a finals d'any, CQP espera tancar més actuacions internacionals i ja estan negociant amb el mercat asiàtic amb països com la Xina, Corea del Sud i Tailàndia. Campi Qui Pugui és una de les companyies de teatre catalanes que més programació d'actuacions tenen en l'àmbit internacional. Fundada per Jordi Pedrós i Cristina Garcia van iniciar el seu recorregut internacional l'any 2013 després de comprovar les dificultats que tenien per aconseguir actuacions a Catalunya. Actualment tenen en cartera 8 espectacles programables, tant de teatre de carrer com itinerants, a més d'espectacles de sala. L'equip humà arriba fins a la trentena de persones en funció de l'espectacle i disposen d'una mitjana de 4 a 5 actors per fer les obres. 'Rats!' i 'Manneken's Piss' (guardonats amb el Premi Drac d'Or com a Millor espectacle de carrer a la Fira de Titelles de Lleida 2015 i 2016) són els dos espectacles amb els que realitzaran la fira internacional 2017. Aquests es complementen amb els itinerants 'Neenaw! Neenaw!', 'Més enllà del bosc' i 'Clicks Ambulance'. Pel que fa als espectacles de sala, 'La Blancaneus', 'El Gat en botes' i 'La Rateta' complementen el seu catàleg, apte per a tots els públics. La temporada internacional de CQP ja va començar al gener a la Fira de cultura Internationale Kulturbörse de Freiburg (Alemanya) i aquest febrer han estat a Fetén (Gijón). La temporada de la companyia comptarà, de moment, amb 63 actuacions més a França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Portugal, Romania, Israel – on actuen per segon any consecutiu i ho fan en festival que es fa per Setmana Santa i amb públic musulmà – Àustria, i per primer cop a Amèrica del Nord, concretament a Montreal, al Canadà. Segons Jordi Pedrós, el 80% de les actuacions previstes per l'estiu són a l'àmbit internacional però tot i així, els espectadors lleidatans tindran l'oportunitat de veure els seus dos espectacles estrella al juny a Alpicat (Segrià) i a Lleida, on tancaran la temporada del Teatre de l'Escorxador. Reivindicació de teatre infantil de producció catalana Pedrós i Garcia han volgut posar èmfasi durant la presentació de la gira internacional en la qualitat del teatre infantil de producció catalana i sobretot lleidatana. Un gènere que consideren que no està suficientment valorat pels programadors del país perquè aquí es veu ''com un teatre que no és rendible perquè normalment no es fa pagar entrada per veure'l''. Una situació que segons Pedrós, canvia radicalment de ''la Jonquera cap amunt'' on s'organitzen una gran quantitat de festivals de teatre de carrer especialitzats en aquesta temàtica i a les companyies se les tracta i valora molt millor. Pedrós ha fet una defensa de la característica ''democràtica'' i del teatre ''per tothom'' que representa les arts de carrer i ha assegurat que sovint, a l'estranger, es troben amb persones que no han vist mai un espectacle de teatre i ''s'emocionen quan ens veuen''. En aquest sentit, ha destacat la funció ''social indispensable'' del teatre de carrer, un element que CQP sempre incorpora a les seves propostes teatrals ja sigui replantejant els contes de tota la vida i dotant-los de contingut i missatge social o trencant les barreres perquè arribi a tothom. Futur amb més països per visitar i nou espectacle pel 2018 Tot i que la voluntat dels Campi Qui Pugui és poder fer més actuacions per Catalunya sense necessitat d'haver de marxar tant a fora per poder-se guanyar la vida, ja han començat negociacions amb programadors asiàtics en vist de poder fer alguna actuació a la Xina, Corea del Sud i Tailàndia entre finals d'any i principis del que ve. Així mateix, els CQP ja estan treballant en un nou espectacle per al 2018 que girarà al voltant d'una temàtica que anirà lligada amb la reproducció d'un ''accident inter galàctic'' com la caiguda d'un meteorit i que introduirà conceptes socials com el tracte a les persones nouvingudes. | La companyia lleidatana 'Campi Qui Pugui' comença una gira internacional que els portarà a 6 països europeus i Canadà |
Òmnium Cultural, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, l'Associació Irídia-Centre per la Defensa dels Drets Humans, NOVACT-Institut Internacional per l’Acció Noviolenta i la Fundació per la Pau han enviat 500.000 citacions judicials simulades per correu. L'acció s'emmarca a la campanya 'Demà pots ser tu' i, en un comunicat, les entitats asseguren que es pretén denunciar així "l'arbitrarietat de la justícia" i posar el focus en la "indefensió dels centenars de persones" citades per la justícia en una "onada repressiva contra el procés i la dissidència política". Les entitats detallen que, a través d'una reproducció simulada, se cita el receptor a comparèixer en seu judicial, acompanyat d'un advocat, en qualitat de "'denunciat'" i per suposadament haver expressat "aversió a la Monarquia en una manifestació tumultuosa a l'espai públic" i haver dut a terme "calúmnies i injúries a les xarxes socials contra el cap d'estat". En paral·lel, les entitats han elaborat un vídeo de la campanya en què apareix el missatge "Mentre tu t'expresses, l'Estat també ho fa; si aquests dies has rebut una citació, segurament és nostra; si en reps una altra, segurament serà d'ells". Segons les entitats, la campanya 'Demà pots ser tu' és una iniciativa "en defensa dels drets fonamentals i civils" i la promouen conjuntament aquestes cinc entitats. La campanya denuncia que "l'Estat espanyol viola sistemàticament els drets i les llibertats bàsiques en democràcia", en casos com els dels cantants Valtonyc, Pablo Hasél i César Strawberry, de periodistes com Cristina Fallarás i Mercè Alcocer o l’empresonament de Jordi Cuixart. "La persecució de la dissidència va més enllà de la situació política a Catalunya: des de l’aprovació de la llei mordassa, més de 20.000 persones han estat sancionades o investigades a l’Estat per exercir el dret a la lliure expressió", asseguren. | La campanya 'Demà pots ser tu' envia mig milió de citacions simulades per denunciar "l'arbitrarietat de la justícia" |
L'homenatge al gran exponent del folk nord-americà, Pete Seeger, se celebrarà aquest dissabte 16 de març a l'Auditori amb artistes com Quico Pi de la Serra, Gemma Humet, el Grup Coses, Pep Gimeno 'Botifarra' i Joana Gomila. El grup Tren Seeger liderarà la nit amb un repertori de cançons que han adaptat al català i a l'actualitat. El concert 'El poder de la cançó (1919-2019)' farà un repàs a la trajectòria de Seeger com a cantant i activista social i cultural. La recuperació de la música popular, la lluita pels drets civils dels negres a Estats Units o les seves visites a Catalunya són algunes de les línies representatives de la trajectòria del pare de la música folk. El Centre Artesà Tradicionàrius acull, a més, una exposició sobre el músic novaiorquès que es podrà veure fins al 12 d’abril. El festival Tradicionàrius ha donat a conèixer aquest dijous a través d'un comunicat els últims detalls de l'homenatge conjunt amb el Barnasants a la figura d'un músic que va destacar pel seu antibel·licisme acèrrim i les lluites socials. El seu activisme va lligat amb la cançó, ja que va compondre desenes de cançons denunciant injustícies, reclamant solucions per a problemes de col·lectius socials o protestant contra les guerres. Moltes de les seves cançons han estat interpretades per artistes com Joan Baez, Bob Dylan, Tom Paxton o Bruce Springsteen. A Catalunya la seva incidència destaca per noms com Raimon, Xesco Boix, Els 5 dits d'una mà, Toni Giménez, Lluís M. Planella i Noè Rivas. El concert en homenatge a Seeger és idea original d'Artur Gaya, líder del grup Tren Seeger, creat l'any 2014. La formació, formada per Sergi Trenzano, Kike Pellicer i Cati Plana, posa en valor la figura del cantant nord-americà i compta amb el suport de dos festivals "de referència propers a l’estil i al posicionament vital i ideològic de Seeger". "Significa complir un desig i a la vegada un deure amb la persona a través de la qual he après l'immens valor de la cançó per millorar el món", ha assegurat Arturo Gaya a través del comunicat. Un dels participants a l'homenatge, el Grup Coses, actiu del 1972 al 1979, ha apuntat que Seeger va representar "un gran referent tant a nivell musical com també, i sobretot, pel compromís amb la terra i la lluita social i política contra la dictadura franquista que tots patíem". | L'homenatge a Pete Seeger reunirà artistes com Quico Pi de la Serra, Gemma Humet o el Grup Coses a L'Auditori |
21 dotacions dels Bombers de la Generalitat, 2 de les quals aèries, treballen des de dos quarts de cinc de la tarda en un incendi de bales de paper que s'ha declarat al pati de l'empresa Copasa, situada al carrer Pas Blau de la Pobla de Claramunt (Anoia). Segons expliquen des del cos d'extinció d'incendis, el foc està ubicat en un pati exterior de la nau i es confia que no s'escampi d'aquí. Tot i això s'adverteix que el fet que hi hagi una gran quantitat de material inflamable fa que calgui estar molt atents, i farà que el servei d'extinció sigui llarg. Les dues dotacions aèries remullen la zona forestal propera a l'incendi per evitar propagacions, mentre que les 19 terrestres treballen en l'extinció del foc i en la vigilància de l'entorn. | ACTUALIZACIÓ:21 dotacions dels Bombers treballen en un incendi de bales de paper al pati d'una empresa a la Pobla de Claramunt |
El grup municipal d'ERC a Cervelló (Baix Llobregat) ha denunciat a través d'un comunicat que l'Ajuntament, governat pel PSC, ha multat amb 400 euros un mínim de cinc veïns del municipi per penjar llaços grocs a la via pública durant una mobilització per reclamar la llibertat dels presos polítics el passat 8 de novembre. El portaveu dels republicans, Josep Ramon Mut, explica que el dia dels fets la policia local va identificar diversos participants a l'acte que van convocar entitats del municipi i que les sancions van començar a arribar als seus domicilis dijous passat. Mut afegeix que des de l'equip de govern se'ls va assegurar inicialment que el regidor que havia signat les actes, el tercer tinent d'alcalde Juan Santiago, ho havia fet sense llegir-ne el contingut, un extrem que ara neguen, i que estarien disposats a reduir a la meitat la quantia de les multes però no a retirar-les. Davant aquesta situació, ERC reclama que el consistori retiri totes les sancions i la destitució immediata de Juan Santiago "per negligència en l'actuació de les seves funcions al signar de forma arbitrària sancions als seus veïns sense ni tan sols haver-les llegit". En cas que no fos destituït, afegeixen, demanaran la dimissió del l’alcalde del municipi, José Ignacio Aparicio, "com a màxim responsable del govern municipal". | ERC denuncia que l'Ajuntament de Cervelló ha multat amb 400 euros diversos veïns per penjar llaços grocs |
La Mancomunitat Penedès Garraf preveu assolir el tractament de 4.000 tones d'envasos cada any gràcies a la nova planta de selecció automatitzada. Això dóna aire a una instal·lació que estava "col·lapsada", segons ha afirmat la presidenta de la Mancomunitat, Rosa Huguet. A part de l'increment en capacitat, el nou sistema és més eficaç en la separació de materials i garanteix més qualitat en el producte final. El canvi de funcionament ha suposat una inversió d'1,7 milions d'euros, cofinançats per la Mancomunitat, la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Les instal·lacions es troben en ple funcionament des d'aquesta tardor i han estat inaugurades oficialment aquest dimecres. Amb el canvi de funcionament, la producció per hora de la planta s'ha incrementat un 28%: ha passat de poder treballar 2,5 tones a manipular-ne 3,2. Per Rosa Huguet, així es resol una "problemàtica" detectada al Garraf i Alt Penedès, ja que recorda que "era impossible poder continuar endavant amb el procés que s'utilitzava". Tot i que la intenció de la planta és arribar a gestionar 4.000 tones anuals, en aquests moments treballa amb 3.800 tones, fet que ja suposa un increment substancial respecte la capacitat anterior. Davant el marge de creixement de treball que encara tenen les instal·lacions, la Presidenta ha fet una crida als Ajuntaments a fomentar el reciclatge d'envasos. Per la seva part, el Director de l'Agència de Residus de Catalunya també ha demanat als governs municipals més implicació per promoure l'ús dels contenidors grocs. Per Josep Maria Tost, invertir en la presència d'educadors mediambientals a peu de carrer i a les deixalleries mòbils té més "impacte directe" que les campanyes publicitàries que emprèn la Generalitat. Pel que fa al reciclatge que actualment fan els 250.000 habitants de l'Alt Penedès i el Garraf, Tost ha lamentat que hi ha "un nivell baix" en la recollida d'envasos, i ha subratllat que cal fomentar un canvi de tendència, sobretot als municipis turístics. Així, s'ha referit a la necessitat que hotels i càmpings s'acullin al reciclatge perquè són "grans productors" de residus a qui falta sensibilització. Més eficiència en el triatge i aprofitament de materials Quan arriben els envasos a la planta de la Mancomunitat Penedès-Garraf, el nou sistema de treball incorpora un triatge que separa els objectes voluminosos i altres elements que no es poden reciclar –els quals representen el 5% del volum de brossa-. A partir d'aquí, entren en funcionament nous sistemes automàtics que destrien els tipus d'envasos que entren a la planta. Finalment, es realitza una última separació manual, on els operaris enllesteixen la selecció dins la cinta per on ja transcorre cada material de forma diferenciada. Amb aquest pas es comprova que els diferents tipus d'envasos quedin correctament agrupats, de manera que puguin ser premsats i venuts per a elaboració de nous productes. | La Mancomunitat Penedès Garraf espera tractar 4.000 tones d'envasos anuals amb la nova planta de selecció automatitzada |
Els Mossos d'Esquadra han detingut un jove de 21 anys per la seva suposada implicació en l'incendi mortal d'aquest dissabte a Vilanova i la Geltrú (Garraf), segons ha informat el cos policial. Els fets es van produir al voltant de les 13.07 hores, quan es va desencadenar un incendi en un habitatge situat al número 62 de l'avinguda Cubelles del municipi. Fins al lloc s'hi van desplaçar sis dotacions de Bombers per extingir el foc i, un cop apagat, van localitzar a l'interior el cos sense vida d'una persona. Arran d'aquest fet es va obrir una investigació que va portar a la detenció d'un home aquest dissabte a la tarda. La investigació continua oberta i s'ha decretat el secret de sumari. | Detingut un jove de 21 anys per la seva suposada implicació en l'incendi mortal de Vilanova i la Geltrú |
Les denúncies per lesions provocades per la policia espanyola el passat 1 d'octubre ja sumen 218 persones a la ciutat de Barcelona. Divendres passat eren 130, però aquest dimarts al migdia ja havien augmentat considerablement. Els lesionats es trobaven en 26 col·legis electorals. La immensa majoria són lesions lleus, hematomes i erosions, excepte dos casos greus. Dels centres on la policia va intervenir, els més afectats són l'Escola Mediterrània de la Barceloneta, amb 27 ferits, el CEIP Estel, amb 18 ferits i danys a les instal·lacions, el CEIP Ramon Llull, amb 28 ferits, i l'institut Pau Claris, amb 15 ferits, just al costat del TSJC. Els casos estan sent investigats pel Jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona. A banda de la capital, hi ha jutjats per tot Catalunya amb causes obertes per lesions contra la policia espanyola i la Guàrdia Civil, per revelació de secrets contra la Generalitat i per suposada inactivitat dels Mossos d'Esquadra. El jutjat d'instrucció número 7 de Cerdanyola del Vallès ha obert diligències per una causa oberta arran de tres denúncies de particulars contra els Mossos per "inactivitat" en un col·legi obert per votar. Aquesta causa està oberta per un delicte de desobediència i la magistrada ha sol·licitat informació als Mossos. A Santa Coloma de Gramenet, el jutjat d'instrucció número 1 ha obert una investigació per una denúncia d'un particular contra els Mossos d'Esquadra per inactivitat en un col·legi obert per votar. El jutjat d'instrucció número 4 del Prat de Llobregat ha obert diligències després de rebre dues denúncies contra els Mossos per inactivitat en un col·legi. La causa està oberta per desobediència i s'ha demanat informació als Mossos. Per la seva banda, el jutjat d'instrucció número 4 de Granollers ha obert diligències prèvies per una denúncia d'un particular per ús de dades personals i s'ha enviat a repartiment. El jutjat d'instrucció número 4 de Mataró ha obert diligències per revelació de secrets per la denúncia d'un particular per l'ús de les seves dades. També per una denúncia d'un particular contra els Mossos per inactivitat en un col·legi de votació. A més, ha obert vuit diligències per lesions i una altra per atemptat contra un agent de la Guàrdia Civil. Un jutjat de Rubí investiga una causa per desobediència i lesions després d'una detenció. Un jutjat de Gavà té quatre denúncies per inactivitat dels Mossos. A L'Hospitalet de Llobregat el jutjat ha obert diligències per una denúncia per delicte de lesions contra la policia espanyola, però la causa s'ha arxivat per falta d'autor conegut. A Terrassa i Martorell s'investiga l'ús de dades personals, i a Sabadell es va denunciar l'inactivitat dels Mossos. A la Catalunya Central i la vegueria del Penedès, el jutjat de Manresa té una denúncia per lesions contra la Guàrdia Civil i a Berga hi ha dues denúncies per revelació de secrets. A Vilanova i la Geltrú, el jutjat d'instrucció número 2 ha obert diligències per desobediència per inactivitat dels Mossos i per denúncia de dos particulars per existència de l'aplicació per saber on es podia votar. A Girona, el jutjat d'instrucció número 3 de Figueres ha obert diligències per revelació de secret per ús de dades personals i una altra contra l'alcaldessa de Roses per decisions relacionades amb l'1 d'octubre. A Sant Feliu de Guíxols hi havia una denúncia per lesions per les càrregues a Barcelona que ja s'ha remès al jutjat barceloní. Al Camp de Tarragona i l'Ebre, el jutjat d'instrucció número 3 del Vendrell ha obert diligències per una denúncia contra els Mossos d'Esquadra per no actuar en un CAP que va obrir per votar i dues denúncies per votacions il·legals. A Amposta, el jutjat d'instrucció número 4 ha obert una causa per un delicte de lesions per la denúncia d'un particular, a Tarragona hi ha vuit diligències obertes per lesions i a Reus una denúncia per inactivitat dels Mossos. A Ponent i el Pirineu, el jutjat d'instrucció número 2 de la Seu d'Urgell té obertes diligències per desobediència a les mesures acordades pel TSJC per "impedir" l'ús de locals o edificis públics per a la preparació de la celebració del referèndum. El jutge va obrir les diligències per permetre's la votació "almenys" en set punts i va demanar informació als Mossos. En la mateixa línia que el de la Seu d'Urgell ha obert diligències el jutjat d'instrucció número 4 de Lleida, que també ha demanat informació a la policia catalana. Aquest jutjat també ha rebut quatre querelles presentades per particulars per diversos fets durant les actuacions policials. | Les denúncies per lesions de la policia espanyola l'1-O ja arriben a 218 a la ciutat de Barcelona |
Agents de la Guàrdia Civil han detingut a l’aeroport del Prat un programador informàtic rus acusat d’actuar com a hacker. Fonts de la Guàrdia Civil han indicat que la detenció es va produir la setmana passada, concretament el 13 de gener, i que el detingut estava reclamat per les autoritats nord-americanes i també per la Interpol. | Detenen a l’aeroport del Prat un 'hacker' rus reclamat per les autoritats nord-americanes |
Coincidint amb el segon aniversari de la mort de la primera ministra de Defensa, Carme Chacón, s'ha creat una fundació per tractar nens amb cardiopaties congènites, una patologia que va acompanyar la socialista catalana tota la vida. Aquesta organització sense ànim de lucre tindrà per nom Carme Chacón Foundation (CorAll) i la mare de l'exministra formarà part del Patronat, que presidirà l'exsenadora socialista María José Elices. Aquesta fundació neix amb la voluntat d'operar nens amb cardiopaties congènites sense recursos, difondre i conscienciar sobre aquesta patologia, formar metges especialitzats en cooperació amb universitats i hospitals de referència i crear eines i oferir recursos per disminuir els seus efectes en els pacients i millorar la seva qualitat de vida. | Neix la fundació Carme Chacón per lluitar contra les cardiopaties congènites |
Unes 150 persones convocades pel Sindicat de Llogaters –segons la xifra que facilita l'entitat- ocupen des de poc després d'un quart de cinc de la tarda d'aquest dilluns una oficina de la gestora Azzam al carrer Pujades de Barcelona. L'entitat afirma que és la gestora d'un "fons voltor" anomenat Azora que posseeix milers de pisos arreu de l'Estat. Els membres del col·lectiu exigeixen parlar amb algun responsable d'Azora per negociar els lloguers de 250 famílies de Badalona, Terrassa, l'Hospitalet, Barcelona i Granollers, assetjades, segons el sindicat, per augments "de fins al 80%" de les quotes. Un membre del col·lectiu ha explicat a l'ACN que fins ara l'empresa s'ha negat a negociar, i ha alertat que fins que no ho aconsegueixin es quedaran a l'oficina. Les 250 famílies afectades pertanyen a 11 fiques de 6 comunitats de veïns dels 5 municipis esmentats. El Sindicat de Llogaters va començar a rebre denúncies a finals de l'estiu d'augments de lloguer "abusius" a Badalona, i un cop els van fer públics van sorgir casos als altres indrets. L'entitat assegura que tots els afectats tenen en comú que els seus pisos pertanyen a Azora, que qualifiquen com el "tercer fons voltor de l'Estat". Ara el que pretenen és que l'empresa s'assegui a negociar amb ells per aconseguir contractes de lloguer "per un preu just", i afirmen que no marxaran de l'oficina fins que ho aconsegueixin. Els Mossos d'Esquadra tenen constància de l'ocupació, que afirmen que es desenvolupa de manera pacífica, i de moment no tenen ordre de desallotjar-la. En paral·lel el Sindicat de Llogaters reclama al govern estatal que reguli els lloguers per evitar que aquesta situació arribi a afectar les 13.500 persones que viuen a pisos d'Azora. | El Sindicat de Llogaters ocupa l'oficina d'un "fons voltor" i exigeix negociar els lloguers de 250 famílies |
El portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, ha fet una "crida a la ciutadania a participar" en el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent liderat per Lluís Llach. En roda de premsa al Parlament de Catalunya aquest dimarts a la tarda, Pujol ha celebrat la seva creació i s'ha mostrat convençut de què la República "es farà de baix a dalt amb la voluntat del país". En aquest sentit, ha subratllat que valoraran totes les aportacions sense donar importància a la "seva ideologia". D'altra banda, Pujol ha negat a la CUP que la legislatura estigui "tocada de mort". "Està ben viva", ha subratllat tot afegint que el seu objectiu és la república i "seguir treballant" per aconseguir-ho. Eduard Pujol ha assegurat que el Fòrum Constituent "és una eina que ens ha de servir per avançar en la defensa del dret a l'autodeterminació de Catalunya". "Una eina que donarà resposta a la voluntat de la majoria de la ciutadania que vol decidir el seu futur", ha afegit. | JxCat fa "una crida a la ciutadania a participar" en el Fòrum Constituent per avançar en la sobirania |
Els alcaldes de Les Preses, La Vall d'en Bas i d'Olot han signat aquest dilluns el que han anomenat un "acord de mínims" sobre la futura variant de Les Preses, un projecte molt reclamat al territori i que porta anys pendent de definició. Un dels principals esculls ha estat el traçat. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, els ha emplaçat a tenir una proposta consensuada a finals d'any i ha recordat que el soterrament queda descartat pel seu elevat cost. Els alcaldes coincideixen que tingui un sol carril, que es mantinguin les actuals restriccions de camions pesats que ja hi ha al túnel de Bracons i que es preservin els valors ambientals i paisatgístics de la zona. Font també ha anunciat que la variant de Les Preses serà tractat com un sol projecte que inclourà la variant d'Olot i també el desdoblament de la C-66. El projecte de la variant de Les Preses és una obra molt reclamada al territori que ha de permetre connectar amb el túnel de Bracons, donar continuïtat a la C-37 que uneix la Garrotxa amb Osona i completar així l'eix Vic-Olot-Figueres però també fins a Girona a través de la C-66. Aquest dilluns s'ha aconseguit fer un pas endavant després d'anys d'estar encallada. Els alcaldes de tres municipis afectats –Les Preses, Olot i La Vall d'en Bas- han presentat un document amb un "acord de mínims" que ha de permetre avançar en la decisió del traçat. Entre els requisits que han consensuat els tres municipis, destaca que el projecte es tracti com a una sola obra que englobi també la futura variant d'Olot per tal que coincideixin en la seva finalització i posada en servei. També demanen a la Generalitat que la variant preservi els valors ambientals, paisatgístics, naturals i agraris del territori per on haurà de creuar, entenent que el seu punt d'inici serà l'actual rotonda entre les carreteres C-37 i C-63, i que sigui una secció d'un sol carril de circulació de cada sentit. La variant d'Olot, però, mantindrà el doble carril (2+2) com ja estava previst. A més a més, volen que es mantinguin les actuals restriccions de trànsit de pas de camions que ja hi ha al túnel de Bracons –on no poden circular els vehicles de més de 7.500 quilos- i que l'actual rotonda del polígon de la Serra mantingui les dimensions actuals i que no s'ampliï com s'havia plantejat en algun moment. "Han de ser variants, no pas competir amb l'Eix Transversal ni amb l'N-II", ha subratllat l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, que ha defensat la necessitat d'aquestes restriccions de trànsit. L'encarregat de donar a conèixer el document consensuat ha estat l'alcalde de La Vall d'en Bas, Lluís Amat, que ha posat èmfasi en la necessitat de "seguir treballant" per acabar amb un traçat consensuat. Per la seva banda, l'alcalde de Les Preses, Pere Vila, ha destacat la importància que les dues variants es posin en marxa al mateix temps perquè si la d'Olot s'obrís primer, els "problemes de cues, demores i perillositat" que ja hi ha actualment a aquest municipi serien "molt pitjors". Aquest document compta amb el suport del Consell d'Alcaldes de la Garrotxa que també reclama "màxima prioritat" d'una obra que consideren urgent per poder acabar amb els problemes de trànsit que hi ha a les travesseres de la Vall d'en Bas i Les Preses fins al centre d'Olot des que es va posar en servei el túnel de Bracons l'any 2009, i al mateix temps, millorar a nivell de connectivitat i seguretat. Volen que Foment respongui les al·legacions de la part estatal de la variant d'Olot La tercera peça relacionada amb el projecte és el tram estatal de la variant d'Olot que ha de connectar aquesta nova via amb l'N-260 a la Vall de Bianya. Aquest tram ha estat motiu de polèmica per diferents endarreriments. Finalment, l'Estat es va comprometre a assumir aquesta obra sense posar sobre la taula un calendari. El desembre del 2014, el BOE publicava l'estudi informatiu i d'impacte ambiental del "Nou traçat de la carretera N-260: Olot-enllaç amb la carretera C-38". El Consell Comarcal de la Garrotxa, l'Ajuntament de la Vall de Bianya i el d'Olot van consensuar unes al·legacions que a dia d'avui encara no han obtingut resposta. L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, ha reclamat poder saber en "quin punt s'està" ja que consideren que han tingut suficientment temps per respondre les al·legacions. Un sol projecte que inclou el desdoblament de la C-66 i un finançament per fases El secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, ha volgut deixar clar que el Govern concep les dues variants com a un "tot" on s'inclou també el tram pendent de desdoblar de la C-66 fins a Girona –concretament el que va de Besalú fins a l'entrada de Cornellà del Terri-. El conseller de Territori, Josep Rull, ja va expressar aquesta visió de conjunt en una visita que va fer fa dues setmanes a Olot. Segons Font, s'ha de concebre com a un sol projecte tot i que són conscients que a nivell de finançament caldrà fer-ho per fases. "L'itinerari no es pot concebre amb una visió segregada; si fem la variant d'Olot i no tenim fet fins a Bracons, estarem estrangulant La Vall d'en Bas i Les Preses, és evident; i si acabem a Olot i no sabem què passarà amb la variant de Banyoles o entre Serinyà i Besalú, doncs tampoc tindrem l'itinerari complet", ha assenyalat. En la seva intervenció, Font ha reconegut que aquesta és una "obra complexa", que requereix una feina "de cirurgià" per preservar el màxim els valors paisatgístics i ambientals de la zona. Però també ha recordat que és una obra estratègica pel territori que millorarà la comunicació entre Osona, la Garrotxa, Girona, l'Empordà i França. Finalment, ha emplaçat els ajuntaments a treballar conjuntament amb els tècnics en la comissió de treball que es crearà per ser capaços de consensuar un traçat i tenir una proposta a finals d'any. Els alcaldes no s'han pronunciat sobre aquest termini però sí que han expressat la necessitat de desencallar l'obra de forma definitiva. "Volem deixar de parlar de papers per poder preocupar-nos del finançament", ha dit l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas. | El Govern vol tenir el traçat de la variant de Les Preses a finals d'any i el territori acorda que tingui un sol carril |
Esade ha decidit suspendre les classes presencials als campus de Sant Cugat i de Pedralbes fins al 30 de març pel coronavirus, i farà la seva activitat acadèmica en la modalitat en línia. L'escola de negocis ha pres aquesta decisió després que un alumne del centre del Vallès Occidental hagi donat positiu en les proves de coronavirus. El centre informa que aquest alumne no havia estat dins del campus en les últimes setmanes, però que sí ha mantingut contacte amb alguns alumnes fora d'aquestes instal·lacions. A més, Esade també manté la mateixa situació el campus de Madrid seguint les indicacions de la comunitat. En aquest cas, també s'ofereixen classes en la modalitat en línia. Segons ha informat l'escola de negocis, l'alumne del campus de Sant Cugat que ha donat positiu de coronavirus està ingressat en un hospital de Barcelona i feia 12 dies que no anava al campus perquè estava de viatge a l'estranger. Tot i això, sí ha mantingut contactes amb altres alumnes fora del centre durant aquest temps. Així, en els tres campus Esade ha suspès les classes presencials, tot i que les instal·lacions estan obertes per al professorat i el personal acadèmic. A més, l'escola de negocis també ha decidit cancel·lar la participació d'alumnes, professors i personal d'administració i serveis en actes i reunions de més de 150 persones fins al proper 15 d'abril. A més, també ha decidit cancel·lar qualsevol viatge a països i zones considerades d'alt risc pel coronavirus i que qualsevol persona que torni d'un país o regió de risc faci una quarantena de 14 dies. | Esade suspèn les classes presencials als campus de Sant Cugat i de Pedralbes fins el 30 de març pel coronavirus |
Tarragona es podria convertir el 2022 en la primera ciutat catalana amb l’autobús gratuït. Almenys aquest és el compromís que l’actual alcalde i candidat a la reelecció pel PSC, Josep Fèlix Ballesteros, vol materialitzar si torna a aconseguir l’alcaldia. De moment, enguany s’ha aplicat una bonificació del 25% del títols multiviatge per als empadronats a la ciutat, amb la intenció d’arribar al cost zero d’aquí a tres anys. La resta de formacions polítiques creuen que la mesura és electoralista i que abans caldria sanejar l’EMT, millorar les rutes i freqüències de pas, i renovar la flota. L’Associació per a la Promoció del Transport Públic també recela del model i avisa que el nombre d’usuaris de l’autobús no creixerà de forma significativa fins que no es limiti l’ús del vehicle privat. La xarxa de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) va superar els 10 milions de viatgers per primer cop l’any passat. Segons estudis elaborats per la companyia, el reclam de l’autobús gratuït podria fer créixer el padró de la ciutat i el nombre d’usuaris, si es té en compte l’experiència de ciutats com Tallinn, a Estònia, que ja han implementat el sistema. N’hi ha d’altres, com París, que ho estudien i, fins i tot, Luxemburg ha anunciat la gratuïtat al conjunt del país a partir de l’1 de març del 2020. A Tarragona, la gratuïtat no està prevista fins el 2022, segons els plans de l’actual candidatura socialista. De moment, el descompte del 25% s’aplica en la T-Jove, la T-50/45, la T-Tarraco i la T-20/90. El bitllet senzill i la resta de tarifes es mantenen congelades. Per beneficiar-se’n, cal obtenir una targeta personalitzada que costa 3,5 euros. Fins a l’abril, uns 5.500 ciutadans ja l’havien sol·licitada. El gerent de l’EMT, Néstor Cañete, admetia al gener que la gratuïtat total del servei seria inviable sense una renovació de la flota -molt envellida- i millores d’organització de les línies. El 2018, l’aportació de recursos municipals a l’EMT era de 9,2 MEUR, mentre que es recaptaven 5,5 MEUR en bitllets. Amb la gratuïtat, s’estima que el dèficit d’explotació creixi en uns 2 MEUR. L’empresa, però, insisteix que aquest repunt es compensarà amb estalvis del servei -en combustible, per exemple- i amb el fet que ja s’ha liquidat el rènting de fa 20 anys que suposava un cost d’1,8 MEUR anuals. Alhora, el PSC vol impulsar la nova estació central de Battestini, que permetrà reorganitzar les línies, un gran estalvi econòmic i una major agilitat i millora en el servei, segons la candidatura. La reforma de la mobilitat urbana es completarà, segons els seus plans, amb nous aparcaments dissuasius en els accessos a Tarragona, així com amb la creació de carrils exclusius per a autobusos i taxis en vies com l’avinguda Roma. Cap altre partit compra la proposta de Ballesteros Quan va confirmar que tornaria a optar a l’alcaldia, a final de setembre passat, Ballesteros va anunciar la seva promesa estrella: “transport públic totalment gratuït”. Posteriorment, en la conferència sobre l’estat de la ciutat, va detallar que la mesura s’aplicaria de forma progressiva durant el mandat. Al gener el plenari va aprovar el primer descompte d’un 25% amb el suport del PSC, del PP, CS, PDeCAT, UpA i de la regidora no adscrita, Beatriz Pérez. ERC, la CUP i ICV-EUiA van votar-hi en contra. L’alcalde i candidat del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, defensa que el projecte “econòmicament és perfectament assumible i socialment és una gran aposta per l’equitat”. També, diu, convertirà l’autobús en una “eina de cohesió” dels barris amb el centre. A més, l’alcalde diu que moltes ciutats com Màlaga, Santander i algunes de catalanes analitzen el model per intentar-lo copiar. “És una proposta que farà de taca d’oli, com quan vam ser pioners en la gratuïtat per als jubilats o per als infants d’escolarització obligatòria”, afegeix. El candidat de Cs, Rubén Viñuales, creu que la mesura és electoralista i ha estat “poc meditada”. El portaveu del partit creu que “no és el camí” a seguir perquè l’EMT té “entre vuit i nou milions d’euros de dèficit”, els treballadors “fa no massa estaven de vaga” i la flota té una mitjana d’antiguitat de més de quinze anys. Viñuales aposta per renovar-la, per augmentar algunes línies i per mantenir la rebaixa ja aplicada, sense anar més enllà. Alhora, creu que els ciutadans d’Altafulla i la Canonja, que també reben servei de l’EMT, se n’haurien de poder beneficiar. Des d’ERC, el cap de llista, Pau Ricomà, coincideix que la mesura és electoralista i que “ningú no se la creu”. “Tenim una empresa molt deficitària, amb una flota molt envellida, amb una plantilla molt queixosa i amb línies molt surrealistes. Convé que sigui útil més que gratis perquè si no es paga i la gent no el fa servir, anem malament”, reflexiona. Ricomà afegeix que ells també aposten per mantenir el descompte aprovat del 25%, però que els seus plans passen perquè l’empresa sigui eficient i viable, millorar les línies i la flota de vehicles. La candidatura del PP, soci de govern dels socialistes, marca distàncies i assegura que la gratuïtat del bus municipal no és la seva prioritat. Els populars proposen un augment de freqüències i renovar la flota. Des de Junts per Tarragona consideren que la mesura “no dona resposta als problemes reals del transport públic” i que cal millorar el servei, les parades i els vehicles. La formació recorda que el juliol del 2015 van presentar una moció per bonificar l’autobús urbà a les persones amb discapacitat psíquica i, tot i haver-se aprovat per unanimitat, des de l’equip de govern “ens varen dir que no era viable econòmicament”. La CUP tampoc no comparteix la proposta i fa notar que només un 10% de trajectes es fan amb l’autobús mentre el 50% opta pel vehicle privat. Segons els anticapitalistes, primer caldria implementar les millores que fan falta, analitzar-les i, si s’aconsegueix un model més eficient i amb més usuaris, plantejar una reducció del preu. Tot i això, la CUP es desmarca d’una gratuïtat general i aposta per estendre-la als joves d’entre 12 i 18 anys -o a tots els estudiants-, i a les persones amb rendes baixes. “Començar per la rebaixa sense avaluar el sistema pot significar abocar més diners públics en coses que no funcionen o no funcionen bé”, avisa la CUP. La candidatura d’En Comú Podem recela de “polítiques subsidiàries que financin els serveis” i aposta per aquelles que facin “que les persones puguin tenir més oportunitats econòmiques”. Els comuns lamenten que el preu del bitllet senzill de l’autobús a Tarragona, d’un euro i mig, sigui el més car d’entre les principals ciutats mitjanes de Catalunya. “És una mesura que apareix després d’una política reiterada de pujada de preus i en la qual el govern municipal no sembla haver-se preocupat mai per millorar el preu del transport públic”, critiquen. La mesura no atraurà més usuaris sense limitar l’ús del cotxe, segons la PTP L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) adverteix que, si no es regula l’aparcament o la circulació de vehicles al centre, només amb la gratuïtat de l’autobús no s’aconseguirà atreure més usuaris de transport públic ni esponjar la mobilitat. “Si segueix sent fàcil arribar-hi en cotxe, la gent seguirà anant-hi en cotxe. Cal regular i delimitar l’accés al vehicle privat, ja sigui amb zona baixes emissions o amb una regulació dels aparcaments, perquè la gent utilitzi el transport públic”, afirma el vicepresident de la PTP, Manel Ferri. El representant de l’associació considera que la de Ballesteros és una mesura “populista”, perquè "agrada a la gent", però proposa que s’ofereixin “bons serveis, garanties de freqüències i de capacitat perquè la gent no vagi anxovada” abans de modificar el preu.En aquest sentit, Ferri no comparteix una gratuïtat del 100% per tothom i creu que cal prioritzar els col·lectius d’aturats, gent gran i joves. La PTP planteja la integració de modes de transport i que la bicicleta, per exemple, sigui compatible amb l’ús dels autobusos. A més, Ferri considera que la gratuïtat generarà més dèficit de gestió. “Els diners que es deixaran d’ingressar caldria invertir-los en millorar rutes, connectivitat i freqüències. La gent valora sobretot la fiabilitat i la capacitat del servei, i aquesta ha de ser la prioritat de qualsevol municipi”, tanca. | La gratuïtat de l’autobús a Tarragona: una proposta electoralista o un exemple a seguir? |
L'Associació Catalana de 'Vending' (ACV) i les associacions de consumidors més representatives de Catalunya, a instància de l'Agència Catalana de Consum, han signat aquest dimecres el primer codi de bones pràctiques en el sector de la venda automàtica sota la denominació de 'Codi de conducta de les empreses operadores de serveis de venda per mitjà de màquines automàtiques'. L'objectiu d'aquest codi de conducta, el primer que es signa i pioner al sector, és millorar la protecció dels consumidors que realitzen compres a través de màquines automàtiques. Les empreses es comprometen amb la signatura a incloure informació addicional dels productes que es comercialitzen a través d'aquestes màquines i en els casos de productes alimentaris informar si poden provocar al·lèrgies o intoleràncies. En el codi s'estableix que les empreses d'alimentació estaran obligades a lliurar un rebut de compra. Amb aquesta signatura, l’ACC impulsa aquest nou pas en la regulació de la venda automàtica a Catalunya, ja recollida al Codi de Consum de 2010. Les empreses signatàries es comprometen, entre d'altres, a facilitar informació sobre els ingredients que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies o l'obligatorietat d'entregar un comprovant de compra en el cas de les màquines que dispensen aliments; accions orientades a optimitzar la defensa i garantir el ple exercici dels drets de les persones consumidores, així com la disciplina del mercat, en les relacions de consum per mitjà de màquines automàtiques. L'acte de signatura l'ha presidit el secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, i hi han assistit la directora de l'ACC, Montserrat Ribera; el president, el vicepresident i el secretari general de l'ACV, Toni Romero, Giuseppe Cera i Francesc Company, respectivament. Per part dels consumidors, han signat el codi Matilde Torralba de l'Associació de Consumidors de la Província de Barcelona (ACPB); Carme Sabater de la CUS, Salut, Consum i Alimentació; José Luis Nueno de l'Associació de Consumidors en Acció de Catalunya-FACUA; Salvador Domínguez de la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC); Noemí Mascaraque de la Federació Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de Casa de Catalunya (UNAE); Anna Tardà de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) i Jordi Tarruella de l'Associació d'Impositors de Bancs i Caixes d'Estalvi de Catalunya (AICEC- ADICAE). Les empreses signatàries, que podran utilitzar el segell de confiança que recull el codi, es comprometen a millorar la informació que es facilita abans de fer qualsevol despesa i a proporcionar els mitjans necessaris perquè les persones consumidores puguin exercir els seus drets un cop feta la compra. Tot i que la normativa preveu que aquestes màquines lliurin el comprovant a partir del 2020, les empreses que s'hi adhereixin es comprometen a avançar aquest termini al 31 de desembre de 2018. La resta de màquines automàtiques, excepte les recreatives i d'atzar, ja ho han de fer des del passat 31 de desembre de 2016. | Les empreses de 'vending' signen un codi de bones pràctiques per protegir els drets dels consumidors |
Pedro Sánchez ha considerat des de Nova York aquest dilluns que la ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha estat "clara i contundent" en la polèmica sobre les converses que va mantenir amb el comissari de policia José Manuel Villarejo quan ella era fiscal de l'Audiència Nacional. Després de parlar amb la ministra, que avui ha estat al centre de l'ull mediàtic per la filtració d'unes gravacions on se la sent conversant amb el comissari, ara en presó provisional, Sánchez ha donat suport a la decisió de Delgado de no cedir al "xantatge" de Villarejo, i ha recordat que el mateix individu ja va intentar una maniobra similar amb el Rei emèrit. Sánchez també ha aplaudit la decisió de la ministra de comparèixer al Congrés a petició pròpia per donar explicacions sobre l'assumpte. | Sánchez considera que Delgado ha estat "clara i contundent" i que no permetrà el "xantatge" de Villarejo |
L'increment de la compra de menjar i productes de primera necessitat pel coronavirus i la declaració de l'estat de l'alarma ha doblat la quantitat de mercaderia que GM Food distribueix a botigues i supermercats de les comarques gironines, l'àrea de Barcelona, les Illes Balears i Andorra. El director de les plataformes logístiques, Adrià Jiménez, detalla que un dia normal del mes de març surten de la plataforma logística de Vilamalla (Alt Empordà) unes 150.000 caixes i ahir, per exemple, en van ser 330.000. Això es tradueix en un increment de camions de sortida, de 120 a uns 200. Jiménez assegura que l'abastament està "garantit". El magatzem està al 75% i augmenta també l'arribada de productes: de 1.500 a uns 2.700 palets diaris. | GM Food dobla la mercaderia que distribueix a botigues i supermercats i arriba a les 330.000 caixes diàries a Vilamalla |
El Ple de la Diputació de Lleida ha tombat una moció de la CUP que instava les diferents administracions a destinar recursos per al finançament d'albergs i espais d'allotjament per als temporers que arriben per treballar a la fruita, i també sol·licitava incrementar les inspeccions de treball i garantir l'atenció sanitària al col·lectiu. Des del PDeCAT, han justificat el seu vot contrari pel fet que "la majoria dels pagesos estan fent bé les coses" i perquè la moció trasllada "un missatge erroni i injust, que crea un caldo de cultiu innecessari que perjudica la pagesia" i "no aporta solucions" a la problemàtica dels temporers. D'altra banda, el Ple ha donat llum verda al Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de la Diputació de Lleida i els seus organismes autònoms, un document del qual han de disposar les administracions locals, segons preveu la Llei de Transparència. | La Diputació de Lleida defensa la tasca dels pagesos i rebutja que se'ls criminalitzi en la contractació de temporers |
L'escola de Muntanyola, a Osona, deixarà els barracons i serà totalment nova el curs 2022-23. Així ho ha anunciat el conseller d'Educació, Josep Bargalló, qui ha defensat l'entesa i la col•laboració amb els ajuntaments per fer possible, de cara al curs vinent, un "projecte d'escoles obertes, segures i comunitàries". El departament d'Educació finançarà el 85% del cost de la nova escola de Muntanyola, que s'enfila al milió d'euros, i el 15% restant el pagarà l'Ajuntament que, per fer front a aquesta despesa, preveu vendre parcel•les municipals. Aquesta no és la única obra que Bargalló ha anunciat aquest divendres a Osona, també ha explicat que Balenyà tindrà un nou institut escola. L'escola de Muntanyola, que ara acull una quarantena d'alumnes en barracons, es construirà totalment nova en un espai més cèntric del municipi. S'hi invertirà 1 MEUR, dels quals l'Ajuntament en pagarà 150.000 euros i la resta, 850.000, els finançarà el departament d'Ensenyament. El departament d'Educació ha signat aquest divendres el conveni de construcció de la nova escola de Muntanyola, i també el del nou institut escola de Balenyà. El conseller, Josep Bargalló, ha destacat col•laboració amb els ajuntaments. De fet, ha explicat que el departament ja ha reprès les habituals visites territorials després del confinament. | Muntanyola vendrà parcel·les municipals per pagar part de la futura escola del poble |
L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha dit que dimecres declararà davant del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i ha assegurat que "anirà de cara" i no renunciarà ni "una coma" al programa electoral amb que la formació anticapitalista es va presentar al 27-S i al fet que l'1-O "vam fer un referèndum i el vam guanyar". Boya ha manifestat que "no serveix de res adjurar de la ideologia pròpia per evitar la presó" i ha afirmat que tota la causa per la qual està sent investigada pels delictes de rebel·lió i sedició es basa en un atestat de la Guàrdia Civil "parcial i interessat, que crea un relat que no es correspon amb la realitat perquè no hi va haver violència". En cas que acabés entrant a presó, situació que ha qualificat com "el pitjor dels escenaris", s'ha mostrat convençuda que només en sortirà "quan tinguem la República", tot reclamant que ara toca implementar-la. Davant aquesta possibilitat, ha reclamat una "reacció política" que passi per una "estratègia conjunta i coordinada" dels partits i de tots els independentistes. Així mateix, no ha concretat si respondrà a les preguntes de la fiscalia. | Boya assegura que davant Llarena no renunciarà "ni una coma" al programa electoral de la CUP ni al referèndum de l'1-O |
El 32è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, que s'ha celebrat al Teatre L'Amistat de Mollerussa des del 17 d'abril amb l'eix temàtic de 'S'ha escrit un crim', tanca portes aquest dissabte després de rebre la visita de prop de 14.000 persones. Aquesta xifra suposa un increment del 16% respecte als 12.000 de l'edició anterior que va tenir dos dies menys de durada. Així ho ha explicat l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, durant la roda de premsa de valoració dels 14 dies de certamen. Solsona ha explicat que enguany s'han duplicat les activitats programades, que han estat una trentena, i això, juntament amb el fet de comptar amb un dia lectiu i un de festiu de més, ha tingut un efecte crida a l'hora d'atraure més visitants. Segons informa l'Ajuntament de Molerussa en un comunicat, al voltant de 6.000 persones (5.300 l'any passat) han visitat el saló fora de les visites escolars organitzades i 4.500, prop d'un miler més que en l'edició anterior, han participat en les diferents activitats programades. L'alcalde ha indicat que enguany també s'ha potenciat el certamen com a fòrum de debat del sector a través de les trobades professionals de bibliotecaris i de pedagogs, com la que té lloc aquest dissabte amb la participació d'una cinquantena de professionals de Tarragona, Valls, Barcelona o Lleida, entre altres localitats. Solsona ha valorat el paper que fa el saló alhora de "projectar Mollerussa" i la seva "aposta clara per la cultura". Pel que fa a les visites escolars, també s'ha registrat un increment del 16,5% ja que han estat 3.500 els escolars d'arreu de la geografia lleidatana que han participat en les 110 visites organitzades, davant dels 3.000 que van concertar visita l'any passat. En aquest sentit, la directora de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila i coordinadora del saló, Diana Solé, ha destacat l'increment de participació d'alumnes de Secundària, que s'ha duplicat respecte a l'edició anterior. Solé ha qualificat d'"èxit" el fet que a última hora s'hagin afegit grups d'escolars de la ESO perquè els mateixos alumnes han demanat als professors de poder visitar-lo, un fet que ha atribuït al fet que coneixen el certamen perquè han crescut amb ell després de 14 edicions de tenir seu a la capital de Pla d'Urgell. Per la seva part, Marga Mateu, secretària tècnica del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, ens promotor del saló i coorganitzador del mateix conjuntament amb l'Ajuntament, ha qualificat el d'aquest any de "molt bon saló" i n'ha destacat la qualitat de les visites guiades als escolars. Mateu, que ha confirmat que Mollerussa tornarà a ser seu del saló l'any vinent, ha valorat també de forma molt positiva el fet que el certament s'estigui convertint també en un punt de trobada del sector professional amb les diferents trobades que s'han organitzat. En aquesta línia, Josep Miquel Varea, bibliotecari i coordinador també del saló, ha explicat que enguany s'han incrementat també les visites a títol particular de professionals del món del llibre, ja sigui autors, impressors o pedagogs, interessats en passejar-se pel certamen i conèixer tant l'àmplia oferta de material exposat, 4.500 llibres, com l'organització de les exposicions temàtiques. | El 32è Saló del Llibre Infantil i Juvenil tanca portes a Mollerussa després de rebre prop de 14.000 visitants |
La unitat ajuda a trobar feina a persones que es troben en situació de vulnerabilitat ACN Igualada.-El Servei d'Inserció Especialitzat de la Fundació Àuria celebra aquest 2020 el seu desè aniversari. En aquest temps, han ajudat a més de 1.200 persones que es troben en situació de vulnerabilitat a trobar feina a través de formacions especialitzades o facilitant la contractació. De fet, segons dades de la mateixa fundació, durant aquest temps han comptat amb la col·laboració de més de 200 empreses i s'han signat més de 930 contractes. El Servei d'Inserció, que s'oferia inicialment a l'Anoia, ha ampliat la seva xarxa al Baix Llobregat Nord. El Servei va néixer per donar resposta a les necessitats de diferents grups de persones i acompanyar-les en el procés de cerca de feina, en un context socioeconòmicament molt difícil, per culpa de la crisi. Segons la mateixa fundació, ha estat gràcies a la "corresponsabilitat i complicitat del teixit empresarial" que el projecte va poder arrencar i ha assolit aquests bons números. Aquest dijous, amb motiu de l'aniversari, el Museu de la Pell d'lgualada ha celebrat un acte institucional amb representants del món polític, social i empresarial de l'Anoia i el Baix Llobregat. | El Servei d'Inserció Especialitzat d'Àuria fa deu anys superant els 1.200 usuaris |
Els Mossos d'Esquadra han detingut un home, de 37 anys i veí de Mataró, per haver llogat de forma il•legal pisos buits que havia ocupat il•lícitament. L'arrestat, acusat de delictes de coaccions i altres estafes, es dedicava a localitzar habitatges buits, preferentment d'entitats bancàries, els quals ocupava i preparava per a que algú hi pogués entrar a viure. En aquest procés, punxava la llum i canviava el pany, per després demanar un preu d'entre 1500 i 2000 euros a qui volgués accedir-hi. Dues denúncies rebudes des de principis d'any van permetre a la policia identificar el presumpte delinqüent, a qui van detenir el passat 26 de maig. Després de passar a disposició judicial, el magistrat en va decretar la llibertat amb càrrecs. L'origen de la investigació es situa al gener, quan un home va denunciar als Mossos d'Esquadra les condicions en què havia pagat una quantitat de diners a un desconegut a canvi d'un pis a Mataró. L'afectat va denunciar que l'habitatge tenia els serveis de llum i aigua punxats i que, quan feia un mes que s'hi havia instal•lat, algú li havia canviat el pany i s'havia trobat altres persones a l'interior. Segons va relatar, els nous inquilins van assegurar haver llogat el pis al mateix home que prèviament havia fet les gestions amb ell. Amb tot, cap dels dos afectats va saber identificar qui era el presumpte estafador. Més recentment, a mitjans de maig, un altre home va denunciar que havia donat la paga i senyal per comprar el pis d'una entitat bancària a Mataró, i que poc després l'habitatge havia estat ocupat il•legalment. Els inquilins que va trobar dins van dir que un home els havia venut les claus per entrar-hi. Aquestes dues denuncies van permetre als Mossos d'Esquadra localitzar l'autor de les estafes i detenir-lo. | Detenen a Mataró un home que ocupava pisos buits per llogar-los il·legalment |
Efectius de la Guàrdia Civil que realitzaven servei sota la direcció de l'Administrador de la Duana ha comissat aquest dimecres més de 46.000 euros a l'interior del recinte duaner. La primera de les intervencions es va fer quan quatre components de la mateixa família, tots veïns de Barcelona, A.B.D., home, de 85 anys, M.J.G.A, dona de l'anterior, de 79 anys d'edat; E.B.G., filla dels anteriors, de 37 anys d'edat y M.B.G., filla també, de 46 anys, volien introduir, entre tots i sense declara, la quantitat de 40.015 euros, portant cadascun 10.000 euros, excepte una de les filles que portava 10.015 euros. La segona operació es va efectuar el mateix dia quan els agents van registra el conductor de un vehicle marca BMW i veí de Barcelona. L'home, de 56 anys, portava 11.590 euros. | La Guàrdia Civil intervé més de 50.000 euros procedents d'Andorra |
Veïns de Sant Vicenç de Castellet, al Bages, han entrat, aquest dijous el matí, una instància a l'Ajuntament, acompanyada de 1.841 signatures, on exigeixen "solucions immediates" a les ocupacions delinqüencials. Segons ha manifestat la portaveu, Inma Bizarro, la situació s'agreuja dia rere dia i que els veïns viuen "amb por" i pateixen "amenaces constants". També assegura que hi ha veïns que fins i tot "s'han vist obligats a traslladar-se". Des del col·lectiu calculen que hi ha immobles ocupats en fins a 20 vials del municipi, en alguns casos blocs sencers. | Entreguen 1.800 signatures a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet exigint "solucions immediates" a les ocupacions |
La Fundació Privada Hospital de Sant Pau gestionava el 2012 un total de 933 immobles amb un valor de 156 milions d'euros, segons un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya basat en dades d'aquell any. Els 933 immobles estaven vinculats a 90 finques, rústiques o urbanes, de 22 municipis, i eren procedents, majoritàriament, de donacions, herències i llegats. La major part d'aquests immobles estaven arrendats a tercers. El valor que hi donava la sindicatura a finals del 2012, 156 milions, diferia de la darrera taxació encarregada a experts independents l'últim trimestre del mateix any per la Fundació, prop de 181 milions, però la Sindicatura veu aquest segon valor "raonable". L'estudi de la Sindicatura indica que 5 dels 933 immobles acumulaven el 40,3% del valor de mercat total de les finques. En una de les finques en què els informes de la Fundació i els de la Sindicatura presenten més divergències, de 4,81 milions, s'indica que entre les dues valoracions hi ha divergències pel que fa a les superfícies i els usos de la finca. D'altra banda, entre el 2008 i el 2014 la Fundació va destinar part de les rendes obtingudes per la gestió de les finques a finalitats "no vinculades de forma directa" al finançament de l'activitat assistencial. 15,3 milions van servir per rehabilitar el recinte històric de l'hospital, 3,93 per construir el nou hospital, 2,13 per construir el nou edifici de la fundació de recerca i 1,65 per beques i el pla d'acció social. La Sindicatura indica que totes aquestes activitats "formen part dels objectius de la Fundació, d'acord amb els seus Estatuts". Els comptes anuals mostren també que els resultats positius d’exercicis anteriors de la divisió, 73,59 milions, es mantenen en el seu patrimoni i serveixen per pal·liar, en part, el saldo dels resultats negatius acumulats, de 170,56 milions, de la resta d’activitats de la Fundació. | La Fundació Privada Hospital de Sant Pau gestionava 933 immobles valorats en 156 MEUR el 2012 |
El cas 'Inipro' ha estat el gran protagonista del Ple que l'Ajuntament de Viladecans (Baix Llobregat) ha celebrat aquest vespre. Tres setmanes després de l'escorcoll que la Guàrdia Civil va realitzar a dependències municipals el passat 4 de maig i la detenció del primer tinent d'alcalde, Joaquim Guerrero, actualment en llibertat provisional, el consistori ha donat llum verda a la creació d'una comissió informativa d'estudi, que no d'investigació, com reclamaven alguns grups de l'oposició, per seguir el cas. Donant resposta a la demanda de molts dels grups municipals, la comissió no serà presidida per l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, que la cedirà a la portaveu de Ciutadans, Carol Torres. La comissió tindrà una durada de tres mesos prorrogables a tres més i estarà formada per un membre de cada grup municipal. A més, i amb l'objectiu d'assolir la "màxima transparència", tots els grups han acordat que el dictamen final sigui aprovat en ple municipal i àmpliament difós entre la ciutadania. Durant el ple, el govern municipal també ha donat compte de la modificació del cartipàs municipal després de la renúncia de Joaquim Guerrero. El ple d'aquest dijous a Viladecans ha debatut quatre mocions al voltant de la creació d'una comissió informativa de seguiment del cas 'Inipro', una presentada pel govern municipal, que ha estat aprovada, i tres més presentades pels grups municipals de Ciutadans i Guanyem, que també han prosperat, i la de Viladecans Sí que es Pot (VSP), que ha estat rebutjada amb el vot de qualitat de l'alcalde. La moció de VSP incloïa, entre d'altres propostes, que cap regidor que hagués tingut relació laboral amb l'empresa Inipro, com l'actual tinent d'alcalde, Verónica Arasil, pogués participar en la comissió, que es pogués revisar i modificar durant la seva durada els diferents contractes que el consistori té amb l'empresa Inipro i les seves filials i que se la denominés comissió d'investigació i no informativa i de seguiment. El que totes les mocions dels grups de l'oposició reclamaven és que la comissió no fos presidida per l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz. Com ja van pactar a la Junta de Portaveus celebrada la setmana passada, Ruiz ha accedit a cedir-la "extraordinàriament donada les condicions que s'han produït" a la portaveu del grup municipal de Ciutadans, Carol Torres. En relació al cas 'Inipro' s'han presentat tres mocions més al voltant dels procediments de contractació de l'Ajuntament. En aquest sentit, el ple ha rebutjat la presentada per ERC que plantejava que s'introdueixi una clàusula a tots els nous contractes municipals que expliciti que no es renovaran en el cas que les empreses adjudicatàries siguin declarades culpables per un tribunal. També s'ha rebutjat la presentada pel PP on es reclamava la delegació de competències de l'alcalde al ple municipal. La que sí ha prosperat ha estat la també presentada pel grup popular reclamant la presència de tots els grups municipals a la Mesa de Contractació Pública. | La cap de l'oposició de Viladecans presidirà la comissió informativa de seguiment del cas 'Inipro' |
Municipis com Vilamalla, Sils, Lloret de Mar o Palamós són alguns dels més colpejats pels ERTO a les comarques de Girona. Els expedients s'han concentrat, especialment, en localitats que tenen polígons industrials i a la costa, a més de les capitals de comarca. Un exemple és Vilamalla (Alt Empordà) on s'han presentat 57 ERTO que afecten 1.360 treballadors. El motiu és el polígon que agrupa una gran quantitat d'empreses en aquesta localitat veïna de Figueres. Un altre lloc on la indústria s'ha vist afectada és a Riudellots de la Selva (Gironès). Aquí s'han presentat 55 expedients. A la Costa Brava el cop es concentra en el sector serveis. Així, només entre Blanes i Lloret de Mar acumulen més de 1.000 ERTO que afecten més de 6.000 persones. Dels més de 10.300 Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació que han presentat les empreses gironines afectades per la crisi del coronavirus, bona part es concentren a les capitals de comarca. Girona, lògicament, és la localitat que més en registra, 1.517, seguida de Figueres que en té la meitat. Més lluny queda Olot que on se n'han presentat poc més de 400 que són, això sí, més de la meitat dels que hi ha a tota la Garrotxa. Però l'afectació també es fa notar especialment en pobles petits, que tenen polígons industrials grans com els de Sils o Arbúcies. En aquestes dues localitats selvatanes, el nombre de treballadors afectats s'apropa al miler, ja que hi ha grans empreses que han hagut d'adherir-se a aquesta mesura arran de la crisi sanitària. A Arbúcies, en concret, 890 persones s'han vist afectades per un dels 90 ERTO que s'han presentat. En bona mesura, són empreses del clúster carrosser que té en Europa un dels principals mercats on exportar, però que la pandèmia ha aturat de cop i volta. Altres localitats petites que s'han vist colpejades són Fornells de la Selva, al Gironès, o Sant Jaume de Llierca (Garrotxa). A Fornells, el sector automobilístic ha fet incrementar el nombre de persones afectatdes per ERTO. En concret, són 941, en bona part treballadors dels diferents concessionaris de vehicles que han hagut de tancar temporalment. A la petita localitat garrotxina el nombre d'expedients no és molt elevat (10), però afecten un total de 400 empleats, la majoria de les grans empreses del Polígon Pla de Politger. La Costa Brava, un gran focus On també s'ha notat especialment la crisi del coronavirus ha estat a les localitats de la Costa Brava. En aquest sentit, destaquen les dues grans poblacions de la Selva Marítima, Blanes i Lloret de Mar. Entre totes dues superen els 1.000 expedients i els 6.000 treballadors afectats. En concret, són 2.784 a Blanes i 3.422 a Lloret de Mar. A d'altres poblacions amb menys densitat com Palamós (Baix Empordà) també es nota el pes del turisme i el tancament de bars, restaurants, comerços i espais d'oci. En aquest municipi el nombre de persones que s'han acollit a un ERTO és de 1.724, una xifra similar a localitats veïnes de la comarca com Sant Feliu de Guíxols o Castell-Platja d'Aro. En algunes poblacions que no són de costa l'afectació en el sector serveis també s'ha fet evident. La Jonquera (Alt Empordà) s'ha vist especialment colpejada pel tancament de la frontera. I és que el turisme francès suposa un 95% del total que rep el poble. En aquest municipi, que no arriba als 3.000 habitants, s'han registrat 165 ERTO que vinculen a 1.185 persones. Un altre cas destacat el trobem a Queralbs, al Ripollès, que no arriba als 200 habitants, però que compta amb diverses cases de turisme rural. Aquí s'han fet sis expedients per a 176 treballadors. L'hostaleria al capdavant Val a dir que la majoria d'ERTO presentats són d'empreses d'hostaleria. En total, 3.000 dels 10.300 expedients presentats són d'aquest ram, seguit del comerç a l'engròs on se n'han justificat 2.350. Molt lluny se situa el ram de la indústria manufacturera que n'ha registrat prop de 700, si be proporcionalment l'afectació amb treballadors és més important, ja que les empreses tenen plantilles més àmplies que d'altres sectors. | Municipis gironins com Vilamalla, Riudellots de la Selva, Lloret o Palamós, entre els més colpejats pels ERTO |
La companyia vol "optimitzar la gestió" i "enfortir el valor històric de la marca" ACN Barcelona.-Una de les principals editorials en publicacions de llibres de text, material didàctic i continguts digitals educatius, Vicens Vives, ha fusionat totes les empreses el grup, que estaran sota el nom Editorial Vicens Vives S.A. Així doncs, segons explica l'empresa en un comunicat, Edicions Vicens Vives absorbeix la Distribuïdora Vicens Vives, Vicens Vives Primària i l'Institut Cartogràfic Llatí i recupera el nom amb què es va fundar el 1961. Amb aquest canvi estratègic, la companyia vol "optimitzar la gestió del grup i enfortir el valor històric de la marca". Segons l'administrador de l'editorial, Pere Vicens, aquesta fusió "és un pas més" per a la consolidació de l'empresa i "s'han assentat les bases per poder afrontar els nous reptes que planteja el sector educatiu". Amb aquesta operació, l'Editorial Vicens Vives també consolida la seva seu a Barcelona i disposa de nou delegacions a l'Estat i filials a l'Argentina, Xile, Colòmbia, Mèxic i Perú. Només conservarà la seva personalitat jurídica la planta d'impressió del grup i de tercers, Gràfiques Instar S.A., ubicada a l'Hospitalet de Llobregat. Paral·lelament, l'Editorial inaugurarà el pròxim 1 de febrer el seu nou centre logístic i comercial a Fuenlabrada, que triplicarà la capacitat d'emmagatzematge i permetrà augmentar un 19% la plantilla a Madrid. | Vicens Vives fusiona totes les seves empreses en un sol grup i recupera el nom original |
Ciutadans (Cs) proposa una "modificació" del model d'immersió lingüística a Catalunya si la formació taronja té capacitat de govern a partir del 28-A. Des de Cs no comparteixen el sistema actual i defensen un model "bilingüe" que reflecteixi "el que és natural a la societat". La número 5 de Cs per Barcelona, Carina Mejías, ha reaccionat així a la sentència del Tribunal Constitucional que s'ha conegut aquest dijous i que avala el règim lingüístic de la Llei d'Educació de Catalunya i que el PP va recórrer el 2009. Malgrat la sentència, des de Cs aposten per legislar per tal "d'equilibrar" la presència del català i el castellà a les aules i que totes dues llengües siguin vehiculars. Mejías ha reivindicat la voluntat de Cs d'implantar un model trilingüe a l'escola catalana, amb català, castellà i anglès, i on el català i el castellà tinguin el mateix pes: "La llengua vehicular ha d'estar equilibrada perquè el bilingüisme que es dona al carrer ha d'estar també reflectit a les aules" La candidata de Cs defensa que un model amb tres llengües "en equilibri" és la millor manera per defensar els joves catalans a incorporar-se al món laboral i rebutja l'actual model d'inversió, just el mateix dia que ha rebut l'aval del Tribunal Constitucional, que ha resolt així els recursos presentats pel PP. Tot i això, Mejías reconeix que no ha pogut analitzar encara a fons la sentència en la que el TC declara constitucionals els articles de la llei catalana sobre el règim lingüístic perquè els alumnes que s'incorporen al sistema educatiu sense conèixer el català rebin una atenció personalitzada que els permeti iniciar l'aprenentatge en aquesta llengua. El tribunal també manté l'article de la LEC que preveu que el Govern determini "el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari", perquè entén que es refereix al català, l'aranès i la literatura en aquestes llengües "com a assignatures de lliure configuració autonòmica". | Cs vol "modificar" el model d'immersió per "equilibrar" el català i el castellà a les aules malgrat la sentència del TC |
Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre membres d'una mateixa família que havien ocupat una casa al Catllar (Tarragonès) per cultivar-hi marihuana. La policia catalana va engegar la investigació al maig, però el cas es va precipitar dimarts arran d'un incendi a l'interior de l'immoble. El foc es van iniciar pel mal estat de l'escomesa il·legal del fluid elèctric, segons la policia. Els serveis d'emergències van poder controlar l'incendi i van atendre les quatre persones per inhalació de fum. Una vegada van comprovar que es trobaven bé de salut, però, els Mossos els van detenir per suposats delictes contra la salut pública, usurpació d'immoble i defraudació de fluid elèctric. Dimarts a la tarda la policia va fer una entrada i registre al domicili en la qual va confiscar 400 esqueixos de marihuana, quatre quilograms de cabdells secs, 20 làmpades, 20 transformadors, dos aparells d'aire condicionat, diversos ventiladors i filtres, una arma de foc curta semiautomàtica presumptament detonadora, una pistola elèctrica i diversa documentació. El clan familiar tot just havia fet la collita de la droga i la producció es trobava ara en una fase inicial amb una nova plantació a base d'esqueixos. Els quatre arrestats són tres homes i una dona, d'entre 24 i 36 anys i veïns de Tarragona (Tarragonès), però la investigació continua oberta i no es descarten noves detencions. Tots quatre han quedat en llibertat amb càrrecs aquest dijous després de passar a disposició del jutjat de guàrdia de Tarragona. Un altre incendi posa al descobert una plantació en un habitatge ocupat de Torredembarra D'altra banda, dimecres la Policia Local de Torredembarra (Tarragonès) va localitzar 300 plantes de marihuana a l'interior d'un habitatge ocupat il·legalment al barri de Clarà. Els agents van rebre l'avís d'un possible incendi al voltant de les onze del matí, ja que sortia fum per una finestra. Quan van arribar-hi, van desallotjar els veïns de l'entorn de l'immoble afectat de forma preventiva. Un cop extingit el foc, van trobar la plantació i van comprovar que les connexions al subministrament de llum i aigua eren fraudulentes. Segons el cos policial, tot apunta que l'origen de l'incendi és un curtcircuit en la instal·lació elèctrica. Els Mossos d'Esquadra investiguen els fets i busquen les persones que havien ocupat el domicili, que pertany a una empresa. | Detinguts quatre membres d'una família que havien ocupat una casa al Catllar per plantar-hi marihuana |
La portaveu del grup parlamentari PSC-Units, Eva Granados, ha reiterat que la seva formació veu "desproporcionada" la presó provisional de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart però ha subratllat que no volen "valorar la situació jurídica". "Volem que la justícia faci la seva feina, que deixem tranquils als jutges i als fiscals i que nosaltres ens dediquem a lo nostre", ha explicat Granados, que ha considerat que cal "normalitzar la situació com abans millor". Granados ha criticat durament la decisió de la Mesa de comptabilitzar els vots dels diputats de JxCat processats en cas d'empat a les comissions. La portaveu socialista s'ha preguntat si això tindria "conseqüències legals" en cas que es comptin aquests vots, ja que s'estaria tenint un criteri molt diferent al del Parlament. "Estem en una situació d'inseguretat jurídica", ha afirmat tot destacant que cal que els "lletrats ens diguin el seu criteri" sobre aquesta decisió. Granados ha denunciat que "en aquests moments amb la decisió presa per la mesa, un mateix text que en el ple del Parlament perd el Govern, si el presenten a una comissió, el guanya". "Això és inadmissible", ha reblat. "El sentit comú ens diu que si no tens quatre vots a l'hemicicle, no pots tenir aquests quatre vots computant a les comissions", ha afegit. "No pot ser les decisions que es prenen al Parlament no es tinguin en compte a les comissions", ha considerat Eva Granados tot subratllant que "cal posar seny al Parlament". La socialista ha detallat que mentre no es resolgui aquesta situació a les comissions, la seva formació traslladarà a la mesa els empats que ells no comparteixen. La diputada responsable de justícia del PSC, Rosa Maria Ibarra, ha anunciat que el seu partit presentarà una proposició de llei sobre els menors en cas de violència masclista per tal que puguin rebre assistència psicològica sense tenir el consentiment dels dos progenitors. Aquesta proposició suposaria modificar el codi civil català perquè això s'apliqués en casos de sentència condemnatòria d'un dels dos progenitors. De fet, aquesta és una reforma que ja s'ha fet al codi civil espanyol i els socialistes creuen que el català "no podia quedar-se enrere". | El PSC veu "desproporcionada" la presó de Cuixart i Sànchez però demana que no es barregi la política amb la justícia |
JARC i Unió de Pagesos reclamen que es prohibeixi temporalment el moviment de porcs entre països comunitaris i, així, l'aturada de l'entrada de garrins a l'Estat per evitar un possible contagi de la Pesta Porcina africana (PPA) arran de brot d'aquesta malaltia detectat la setmana passada en senglars a Bèlgica. Ambdues organitzacions agràries demanen a l'Administració extremar els controls en la importació de garrins i en les mesures de bioseguretat de les granges i el transport. La Pesta Porcina africana és una malaltia vírica que té greus conseqüències pels porcs però no afecta les persones. El virus de la PPA té un elevat potencial de difusió de forma extensiva i ràpida, com s'ha vist amb els brots detectats els darrers mesos en porcs senglars a la Xina, Europa de l'Est i ara, a Bèlgica. UP i JARC adverteixen que l'entrada d'algun brot a l'Estat podria suposar "la ruïna" del sector ja que es tancarien les exportacions de porc, que són el principal destí d'aquesta carn. JARC i Unió de Pagesos recorden que, si la Unió Europea va prohibir el 4 de juny passat el moviment de senglars entre estats membres per la mateixa causa, ara podria prohibir el moviment de porcs, arran de la recent aparició d'un brot de Pesta Porcina africana a Bèlgica, el primer que es detecta a la UE. Les organitzacions agràries consideren que el sector porcí "no es pot permetre" l'entrada de la PPA perquè "posaria en risc un dels pilars de l'economia del sector agroalimentari", especialment a zones com ara la demarcació de Lleida. Per això, UP i JARC reclamen la prohibició d'importacions de porcs fins que estiui controlat el focus de Pesta Porcina africana detecta a Bèlgica. En aquest sentit, també plantegen més actuacions com ara extremar les mesures actuals de bioseguretat i fer controls "exhaustius" als camions que transporten bestiar. Des de JARC, però, van més enllà i asseguren que no n'hi ha prou amb aturar les entrades de garrins, sinó que "també cal parar les importacions de carn fresca, pernils, embotits i carn curada de països que en aquest moment tenen la PPA declarada". Aquesta organització també fa una crida perquè es prenguin precaucions per part dels ramaders, integradores i altres agents del sector per prevenir i eradicar la PPA. Així mateix. JARC demana que des del departament i des del Ministeri d'Agricultura es tingui ja preparat un protocol d'actuació per si finalment la PPA acabés entrant a territori català i estatal. Des de JARC asseguren que les mesures de preventives de bioseguretat que s'apliquen a Catalunya "no es donen a la resta d'Europa". Per això, el sindicat reclama que aquesta atenció se centri també en la fauna salvatge, que és d'on han arribat els darrers focus, els dos detectats a porcs senglars dijous passat a Bèlgica. El responsable del porcí de JARC, Jaume Bernis, considera que hi podria haver més estats afectats per la PPA del que se sap actualment. També ha denunciat que tot i la prohibició del moviment de porcs senglars a la UE, JARC té constància que, de manera fraudulenta, s'ha seguit produint. Segons l'organització, "entren cries d'aquests animals a l'Estat amagats als portaequipatges dels cotxes que tenen com a destí vedats de caça". Es tracta d'una espècie més gran que el porc senglar que habita a l'estat espanyol. D'altra banda, aprofitant la situació generada i per tal d'assegurar la qualitat sanitària, des d'Unió de Pagesos aposten per recuperar l'equilibri entre les granges de mares i d'engreix. Des del sindicat remarquen que en els últims anys s'havia aconseguit aquest equilibri i no era necessari importar garrins de fora de l'estat espanyol. "Però aquesta situació està canviant i durant el primer semestre s'observa un fort increment d'importacions de garrins holandesos", segons UP. | JARC i UP reclamen aturar les importacions de porcs arran del brot de pesta porcina africana detectat a Bèlgica |
L'entitat qualifica d'"extraordinària" la xifra de suports recollits entre finals de febrer i Sant Jordi ACN Barcelona.-Unes 400.000 persones s'han adherit al manifest del Pacte Nacional pel Referèndum, des que es va posar en marxa la campanya de suports a finals de febrer i fins a Sant Jordi. Així ho ha xifrat, després de contrastar signatures, el portaveu del comitè executiu de la plataforma, Joan Ignasi Elena, en una atenció als mitjans aquest dimarts. Elena n'ha subratllat la "transversalitat" i que sigui "qualitatiu políticament", però ha destacat sobretot que des del punt de vista quantitatiu és "extraordinari que 400.000 persones hagin fet el pas d'expressar compromís amb el referèndum". Creuen que la dada encara està en "creixement" i de fet anunciaran la xifra de suports globals de la campanya en un acte de balanç a finals de maig. | Unes 400.000 persones s'adhereixen al manifest del Pacte Nacional pel Referèndum |
La millora de l'economia i la consolidació de la recuperació fa que molts propietaris de pisos que no volien vendre el seus habitatges a baix preu en la crisi ara, un cop s'acaben els períodes del contracte de lloguer, decideixen posar a la venda el pis i treure'l del mercat de lloguer per obtenir un bon preu, segons Gonzalo Bernardos, economista i director de l'informe immobiliari Forcadell. Aquesta reducció del mercat de lloguer, acompanyat de la manca de construcció de nou habitatge de lloguer a la ciutat de Barcelona, és el que explica que els preus s'incrementin i no pas l'impacte del turisme que també hi era en el 2013 i en canvi els preus baixaven. El 2017, l'augment serà del 8% a Barcelona. En relació amb les alertes generalitzades d'una nova 'bombolla' immobiliària, Bernardos ha assegurat que ''ni està ni se l'espera''. L'informe immobiliari de finques Forcadell assegura que els preus dels habitatges de propietat s'incrementaran fins a un 20% en aquest any per moderar-se a un augment entre el 12% i el 14% l'any vinent, per l'impacte que pugui tenir en el mercat els primers indicis d'increment de tipus d'interès bancaria a la segona part de l'any, segons ha explicat Bernardos. Aquest economista preveu que més endavant, en el 2019 i el 2020, els preus dels habitatges de compra ja entren en una ''zona pantanosa'' perquè amb uns tipus d'interès bancaris més elevats es registrarà una contracció del mercat de venda. Bernardos ha assegurat que qui vol comprar ara un pis per invertir i posar-lo a lloguer o esperar un increment del seu valor en el curt termini ''ha arribat tard'' perquè hauria d'haver comprat quan ho van fer la major part d'inversors estrangers entre el 2013 i el 2015. Ara, si es vol comprar, s'ha d'anar a les ciutats perifèriques on s'espera uns bons anys de rendibilitats en els pròxims anys. Per tant, segons aquest economista director de l'informe Forcadell, el 2019 per la ciutat de Barcelona en el segment de compra de pisos ''no serà brillant'' però per contra serà un any ''fantàstic'' per a les localitats de la perifèria de la capital. Mercat de lloguer Quan al lloguer, Bernardos assegura que els preus s'estan incrementant no per l'impacte dels turistes sinó per una manca d'una oferta d'habitatge destinat al lloguer. Bernardos assegura que la major part de la transformació de pisos a apartaments turístics es va fer durant els anys de crisi. Es tractava i ho segueix sent ''una inversió segura'' i amb elevades rendibilitats. Tot i això, fins el 2013, l'import dels lloguers no va pujar sinó al contrari, entre el 2008 i el 2013 el preu del lloguer va baixar un 23,2% compartint un escenari molt positiu del sector turístic. Per contra, des del juny del 2013 els preus del lloguer mantenen una tendència a l'alça amb un increment acumulat del 57%. En l'informe s'assegura que el ''culpable'' d l'increment dels preus de lloguer s'explica per la recuperació econòmica i la conversió de la ciutat de Barcelona en una de les ciutats més desitjades per venir a treballar, ja sigui de forma permanent o per una temporada. Si aquest increment de la demanda, de residents de temporada per motius professionals, s'afegeix el fet que tot i la recuperació, amb un entorn de salaris baixos, els joves no poden accedir a la compra d'un habitatge, el resultat final és una sobretensió en el mercat del lloguer que fa que els preus pugin. Si el mercat de lloguer s'encongeix qui es beneficia és la perifèria de la capital catalana, per l'efecte de ''taca d'oli'' que es registra en el mercat immobiliari: si els preus augmenten al centre hi ha un desplaçament demogràfic del centre a la perifèria. És això el que fa preveure que els veïns de Barcelona s'hagin de desplaçar a viure de lloguer a ciutats perifèriques en un futur immediat. Bernardos ha explicat les característiques del mercat de lloguer de la ciutat de Barcelona, que com a terme municipal és sis vegades més petita que la ciutat de Madrid o altres ciutats europees. Tot i la petita dimensió de la capital catalana, els preus de lloguer estan un 62,7% per sota dels que hi ha a Londres, un 57% per sota dels de Zuric, un 39% més baixos que País o u 35,8% per sota de Roma. De la Unió Europea, els preus de lloguer de la ciutat de Barcelona només estan per sobre dels de la ciutat de Lisboa, un 8% més cars. Per tant, amb aquest escenari de preus de lloguer a la capital catalana es pot afirmar que ''no hi ha bombolla de lloguer ni se l'espera'' en els pròxims anys. | L'informe Forcadell exculpa al turisme de la pujada del lloguer i afirma que l'augment s'explica per una manca d'oferta |
La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha alertat que aquesta podria ser la darrera gala dels Gaudí. "I no exagero", ha avisat en el seu discurs a la gala dels desens premis Gaudí. Ho ha manifestat fent referència a la difícil situació que viu l'audiovisual català. Primer, pel fet que s'ha tombat la taxa audiovisual i segon per la reclamació a TV3 per part d'Hisenda de 167 milions d'euros del pagament dels imports per deducció de l'IVA dels darrers anys 2015, 2016 i 2017 i per un canvi de criteri en l'aplicació de la llei. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català ha reclamat als dirigents polítics que creïn una nova taxa similar a la de l'audiovisual o que es cobreixin els recursos que aquesta oferia. "El nostre cinema perilla", ha avisat. Passola ha arrencat el discurs amb una carta d'Antoni Gaudí sobre la seva detenció l'11 de setembre de 1924. Ha indicat que a les edicions anteriors els acompanyava el president de la Generalitat i el conseller de Cultura i fins i tot el passat any va estar presenta a la gala el vicepresident que és el responsable dels mitjans audiovisuals. "Aquest any no hi són i els hi hem deixat les cadires buides. Un és a la presó i els altres dos a l'exili. No crec que la gent del cinema que és demòcrata i té un pensament crític i lliure pensi que aquesta és una bona solució ni que aquesta és una realitat que convenci a la majoria de la població demòcrata. Que tornin aviat a casa fora de la presó i torneu de l'exili". "Europa els governants ajuden al cinema per contribuir a la diversitat cultural europea", ha apuntat Passola. En aquest context, ha recordat que se'ls va escoltar quan van demanar una taxa per l'audiovisual, "una taxa que les operadores van agrair perquè elles es beneficiaven del que produíem". Ha recordat però que aquesta taxa va ser portada pel PP al Tribunal Constitucional i ara "està tombada". Passola ha demanat fer "una taxa semblant o cobrir els recursos que ens donava aquesta taxa de l'audiovisual, sinó el nostre cinema perilla. Us demanem que feu una reserva i que aquests diners segueixin estan aquí pel cinema català". També ha alertat de la difícil situació de TV3 i que això "amenaça" l'audiovisual català, ja que la televisió pública catalana "comprava les produccions per la seva graella. Aquesta multa retroactiva que ha caigut de 167 milions d'euros fa que la televisió estigui amenaçada i que no puguem seguir produint ficció. Aquesta podria ser la darrera gala dels Gaudí i això cap de nosaltres ho vol, perquè tenim els professionals, talent i la industria", ha assenyalat. | Passola: "Aquesta podria ser la última gala dels Gaudí" |
Una parella va passar un cap de setmana en un hotel d'Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà) i va marxar sense pagar la factura, que pujava a uns 400 euros. L'establiment, que forma part de la xarxa Petits Grans Hotels de Catalunya, ha alertat les associacions per evitar que es trobin en una situació semblant. El gerent del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià, ha afirmat que "no és una situació nova" i cada any hi ha "algunes incidències" per clients que marxen sense pagar. Tot i això, lamenta que la parella abusés de la confiança de l'establiment per "fer la festa i que la paguin els altres". Sobretot, apunta Sabrià, en un any difícil per la covid-19. Segons l'avís enviat a les associacions hoteleres de la demarcació, la parella va fer una reserva per al cap de setmana passat. Després de passar la nit a l'hotel d'Avinyonet de Puigventós, van baixar a esmorzar i van demanar indicacions per anar a una visita que tenien programada. La parella, segons els serveis reservats, havia de tornar a dinar a l'establiment. No ho van fer i van marxar deixant un deute que quasi 400 euros. Els suposats clients tampoc van respondre les trucades i la targeta que havien entregat no va permetre carregar-los la factura. L'hotel forma part de la xarxa Petits Grans Hotels de Catalunya. El gerent del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià, ha afirmat que "no és una situació nova". "Sempre hi ha a qui li agrada fer la festa i que la paguin els altres", ha lamentat. La majoria dels clients actuen correctament però cada any registren incidències per persones que fan l'estada i marxen sense pagar. Sabrià remarca que enguany "cada euro compta" per a uns allotjaments que han estat tancats durant mesos per la crisi sanitària. "Fa mal i sap greu que hi hagi gent que s'aprofiti de la bona fe", ha conclòs. Per ara, als Mossos d'Esquadra no els consta cap denúncia. | Alerten d'una parella que va marxar d'un hotel d'Avinyonet de Puigventós sense pagar la factura d'uns 400 euros |
El Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana (Pla d'Urgell) ha acordat demanar Turisme de la Generalitat una pròrroga del pla de foment per poder acabar amb ''tranquil·litat'' els treballs d'adequació de Cal Sinén, el centre d'acollida que actua com a ''punt de referència'' a l'hora de rebre els visitants. El president del consorci i també de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que fins al maig de 2018 es destinaran 116.000 euros per posar un punt wifi i completar la sala d'audiovisuals, la planta soterrada, la il·luminació, la climatització, el camí d'accés així com la compra de material divers com telescopis. Paral·lelament i amb diners del Projecte Ponent de la Diputació, està previst fer un aparcament i zona d'autocaravanes a l'entorn de Cal Sinén, un equipament que l'any passat va rebre 4.000 visitants i on s'espera que aquest 2017 se superin els 8.000. Joan Reñé ha explicat que una de les valoracions ''importants'' que s'ha tractat aquest dilluns a la reunió del consorci ha estat el capital pendent d'executar del pla de foment 2015 amb el qual es partia de 371.000 euros i ja se n'han gastat 255.000 a Cal Sinén. A aquesta antiga masia reformada que actua com a punt neuràlgic i centre de recepció a l'estany d'Ivars i Vila-sana encara li manquen diverses actuacions per tal de poder donar un servei amb condicions i per això s'ha decidit demanar la pròrroga del pla a Turisme. D'altra banda, s'ha parlat novament de la necessitat de replantejar el Pla d'usos i gestió de l'estany, que data del 2007 i del qual se n'ha conclòs el 85% dels 53 projectes que s'hi van concretar quan va començar a entrar l'aigua en aquest espai natural ja recuperat. Reñé ha remarcat la necessitat de continuar amb ''l'exigència plantejada'' en relació a la gestió ecològica i ambiental però que caldrà fer ''un pas endavant per atendre noves necessitats'' tot i que no vol dir que s'hagi de modificar per poder proposar activitats econòmiques a l'estany. Sí que davant la gran quantitat de visitants que passen per aquest espai natural cada any, el consorci vol adaptar l'espai a les necessitats actuals ja que segons Reñé, ''no és el mateix l'estany del maig de 2007 al del maig de 2017''. Finalment i després que així ho hagi demandat el sector, s'ha acordat destinar una partida del Projecte Ponent de la Diputació per adequar una finca de l'accés de Cal Sinén per establir-hi un aparcament i una zona d'autocaravanes per poder fer parada i que disposin de serveis. Aquesta zona està previst que entri en funcionament l'any que ve. | El consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana demana una pròrroga per poder finalitzar els treballs de Cal Sinén |
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest dimarts una addenda al conveni entre el ministeri de Foment i l’Ajuntament de Torredembarra (Tarragonès) per tal que el consistori tingui dos anys més de marge, fins l’octubre del 2021, per fer les obres de millora del tram urbà de cinc quilòmetres de l’N-340 que creua el municipi. Aquest tram va ser transferit al municipi l’any 2005 i l’acord incloïa una partida de 765.000 euros del ministeri per tal que s’arrangés abans de l’octubre d’enguany. Les obres però, les havia d’executar el consistori, i fins fa uns mesos el projecte havia estat aturat. En cas que no es fessin els treballs en el termini establert, l’Ajuntament perdria l’aportació estatal. | Torredembarra tindrà dos anys més de marge per arreglar el tram urbà de l’N-340 |
Nou persones han resultat ferides lleus, dues d'elles bombers, en l'incendi d'un edifici de set plantes a la carretera del Pont de Vilomara a Manresa. Tots ells han estat traslladats a l'Hospital de Manresa. Dels set afectats, una dona ha patit una crisi d'ansietat i sis veïns més han inhalat fum. Fins a 9 dotacions dels Bombers han treballat per apagar el foc i ara estan inspeccionant els pisos més afectats per remullar i apagar punts calents, i així evitar revifades. Dos veïns, un d'ells amb mobilitat reduïda, s'han confinat al terrat de l'immoble i ja han estat evacuats. Una tercera persona hi ha pujat voluntàriament alertant els veïns del foc. Els Bombers han revisat els catorze pisos i han comprovat que no hi havia cap persona a l'interior. (Aquesta notícia actualitza l'anterior sobre el mateix tema afegint dos ferits més) El foc hauria començat a les 10 del matí a la tercera planta i s'hauria propagat pel celobert cap a la segona i la cinquena. En aquell moment no hi havia ningú al pis. Quan els Bombers han accedit a l'edifici, ja han comprovat que l'escala estava bastant neta de fum i les portes tancades. El SEM hi ha desplaçat tres ambulàncies. El llogater del tercer pis, Morkeba Djitte, que hi viu amb la seva dona, el seu germà i els seus tres fills, ha explicat que se n'ha assabentat quan estava treballant, i ha patit molt fins que ha trucat la seva dona i s'ha assegurat que no hi havia ningú al domicili. De moment es desconeixen les causes de l'incendi. El cap de la regió dels Bombers a la Catalunya Central, Francesc Boya, ha explicat que el principal problema que han tingut en l'extinció del foc és que l'incendi s'ha propagat pel celobert cap a la segona i la cinquena planta "per l'efecte xemeneia". Dos bombers han resultat ferits molt lleus amb petites cremades. Tots dos s'han hagut de traslladar a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Per altra banda, dos veïns, un d'ells amb mobilitat reduïda, s'han confinat al terrat de l'immoble fins que els Bombers els han evacuat. També s'hi ha confinat una tercera persona, que voluntàriament ha entrat a l'edifici en veure el fum i ha pujat fins a l'àtic cridant i donant cops a les portes perquè els veïns marxessin. Ara s'està avaluant si l'estructura de l'edifici ha quedat danyada per saber si els veïns podran tornar a casa. De moment, ja és segur que entre tres i quatre famílies no hi podran accedir aquest dimecres, i l'Ajuntament ja els ha ofert allotjament temporal. | ACTUALIZACIÓ:Nou ferits lleus, dos d'ells bombers, en l'incendi d'un edifici de set plantes a Manresa |
Les acusacions faran públiques a finals d'aquesta setmana les conclusions definitives en el judici del procés. Serà el moment de conèixer si fiscalia i acusació popular mantenen el delicte de rebel·lió o si, per contra, rebaixen la petició de presó per als líders independentistes. En el cas de l'advocacia de l'Estat, només acusava per sedició i descartava ja en les conclusions provisionals que els fets que s'enjudicien siguin constitutius d'un delicte de rebel·lió. Totes les acusacions també demanen penes de presó per malversació per als exmembres del Govern, però no per als 'Jordis' ni Forcadell. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha demanat a les parts que presentin les conclusions per escrit i ha avançat que el tràmit es farà immediatament després que acabi la fase documental (la dels vídeos). Això es produirà, previsiblement, a finals d'aquesta setmana. | Les acusacions determinaran aquesta setmana si mantenen o modifiquen el delicte de rebel·lió |
El govern de Barcelona ha prohibit durant un any obrir nous locals de joc i apostes mentre inicia la redacció d'un pla d'usos per regular aquesta qüestió. L'objectiu és preservar la salut i evitar addiccions. La suspensió afecta també les llicències d'obres d'ampliació o d'obertura. A Barcelona hi ha 53 locals d'aquest tipus: 35 salons de joc, 17 bingos i 1 casino. El nou pla apostarà pel decreixement: quan se'n tanqui un no se'n podrà obrir un altre. S'evitarà que estiguin a prop d'equipaments sensibles, com centres docents i sanitaris. La comissió de govern també ha aprovat prohibir la publicitat o patrocini d'aquests negocis a la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona, la via pública o les activitats que es facin a la ciutat. També s'han acordat altres mesures, com ara impedir l'accés a pàgines de joc online des de les dependències municipals. S'introduiran clàusules específiques en els contractes i les convocatòries de subvencions perquè les entitats i les empreses tinguin plans o mesures per combatre les addicions que poden comportar riscos per a la salut i pèrdua de professionalització dels treballadors. Entre aquestes mesures s'inclouran la inhibició de la connexió a pàgines de cases de joc online o bé actuacions de sensibilització per a la prevenció de les addiccions. L'Ajuntament també ha aprovat crear programes de prevenció dirigits específicament a totes les escoles, interpel·lant el conjunt de la comunitat educativa: infants, adolescents i pares i mares. El consistori demana a la resta d'administracions que la publicitat del joc tingui el mateix tractament que l'alcohol i el tabac, prohibint-la en horaris de protecció infantil a la ràdio i a la televisió. Segons estudis del Ministeri de Sanitat, un 60,2% de la població espanyola entre 15 i 64 anys va jugar a jocs amb diners durant l'any 2017, ja fos presencialment (59,5%) o bé online (3,5%). Més concretament, el 0,4% de la població entre aquestes franges d’edat va desenvolupar un joc problemàtic (el 0,8% en el cas dels homes i un 0,1% en el cas de les dones), la qual cosa equival a unes 20.000 persones en el cas de Catalunya. El joc en línia és més freqüent entre els joves, amb una important diferència per sexes. En concret, el 6,4% de la població entre 14 i 18 anys afirma que juga diners a través d’Internet (un 10,2% en el cas del nois i un 2,5% en les noies). Aquesta taxa d’apostar diners s’amplia fins al 13,6% en jocs fora d’Internet (21,6% de nois i 5,4% de noies). Així doncs, els homes joves són els que es troben en una posició de major risc de desenvolupar un trastorn del joc, atès que aquesta problemàtica és entre dues i quatre vegades més freqüent entre joves de 12 a 17 anys que entre la població adulta. Segons les dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc, que pertany al Ministeri d’Hisenda, el nombre de persones registrades per jugar online a l’Estat ha augmentat exponencialment, en passar de 637.000 persones l’any 2013 fins a les 1,47 milions de persones registrades l’any passat. El desenvolupament d’un trastorn del joc comporta una major probabilitat de desenvolupar quadres psicopatològics com ara depressió i ansietat, així com també consum de substàncies (tabac, alcohol i altres drogues), i especialment en edats adultes es relaciona amb problemes econòmics i interpersonals, tant familiars com laborals. | Barcelona prohibeix durant un any obrir nous locals de joc i apostes per preservar la salut i evitar addiccions |
La Unió Europea (UE) ha admès la petició dels membres de l'Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana sobre els incompliments de l'estat espanyol en la protecció, conservació i promoció de la llengua occitana – aranès a l'Aran – a que obliguen les lleis i els compromisos adquirits pel govern espanyol, més tenint en compte que l'occità és llengua oficial a Catalunya i per extensió a l'Estat. Segons l'Institut, la UE no sol atendre aquesta mena de peticions, però en canvi sí que ha acceptat l'admissió que han presentat amb l'objectiu principal que l'Estat promogui l'occità com ho fan la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran així com que se subvencioni l'Acadèmia aranesa. En aquest sentit s'ha celebrat una reunió a la seu de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat en la que han participat Jusèp Loís Sans, president de l'IEA-AALO, Rosa Maria Salgueiro, secretària de la institució, i el president de la Secció Aranesa de l'Acadèmia, Jèp de Montoya, amb la Comissió Tècnica d'Experts del Consell de Ministres del Consell d'Europa per valorar l'informe presentat per l'IEA sobre els incompliments de l'estat espanyol. Els acadèmics aranesos també han mantingut una trobada amb la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa. L'Institut recorda que l'any 2001 van entrar en vigor els compromisos signats pel govern espanyol en relació a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En el document de compromís, de 2001, el govern espanyol assenyalava dos tipus de protecció a què es comprometia. Un més feble que afectava a les llengües que no eren oficials, com ara l'amazic a Melilla, l'aragonès a Aragó, l'asturleonés a Astúries o l'aranès a la Val d'Aran i Catalunya. I una segona protecció més potent que s'havia d'aplicar a les llengües declarades oficials pels diversos estatuts d'autonomia, sense que fes cap tipus de relació de quines llengües es tractava. En el moment en que l'occità va ser declarada llengua oficial a Catalunya per l'Estatut d'Autonomia aquesta llengua va passar de l'estadi de protecció més dèbil a l'estadi més potent, de major protecció. No obstant això, el Comitè d'Experts del Consell de Ministres del Consell d'Europa és l'encarregat de valorar els informes presentats per l'estat espanyol. El passat 14 de setembre el president de l'IEA, Jusèp Loís Sans acompanyat de Rosa Maria Salgueiro i Jèp de Montoya van comparèixer davant l'intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu a Estrasburg, on van exposar la situació de la llengua occitana, aranès a l'Aran, a l'estat espanyol. En aquella compareixença els acadèmics aranesos van exposar que la Generalitat i el Conselh Generau protegeixen i emparen la conservació i normalització social de la llengua occitana a l'Aran i que el 2006 amb la reforma de l'Estatut la llengua occitana va ser declarada oficial a tot Catalunya juntament amb el català i el castellà, pel Parlament, i que aquest reconeixement es va fer d'acord amb la Constitució Espanyola, que diu que seran llengües oficials aquelles que siguin declarades com a tals per l'estatut d'autonomia. Segons l'Institut, tant la Generalitat com el Conselh realitzen múltiples accions en la línia de la protecció i promoció de la llengua occitana com cursos per adults, implantació en l'educació obligatòria, utilització en l'administració, promoció en mitjans de comunicació, creació de l'Acadèmia de la llengua com autoritat lingüística, la utilització en cambres parlamentàries, traducció o publicació de lleis, entre d'altres. En el procés de protecció de l'occità, el Parlament va aprovar al 2010 la Llei 35/2010 d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran, que indica els drets i deures lingüístics dels ciutadans respecte a l'occità. Contràriament, segons l'Institut, l'Estat no realitza cap acció en favor de l'occità. Com signant de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, l'Estat incompleix amb l'occità tots els compromisos adquirits excepte els que són realitzats per la Generalitat i el Conselh Generau. L'Estat realitza accions en favor de la resta de llengües oficials com el català, el gallec o l'euskera, excepte per l'occità. Intervenció de la UE En la seva petició l'IEA reclama la intervenció de la Unió Europea per aconseguir que l'Estat destini alguna partida pressupostària a l'organització de cursos d'occità per a funcionaris que exerceixen a la Val d'Aran, a la incorporació de la llengua occitana en algunes pàgines web en les pròpies de cada ministeri, a la traducció e lleis a l'occità, a facilitar impresos i publicitat institucional en llengua occitana, i a subvencionar l'Acadèmia aranesa tal com subvenciona les altres acadèmies lingüístiques de l'Estat. A la petició també es fa esment al fet que el govern espanyol va acordar al juliol de 2011 presentar un recurs d'inconstitucionalitat a la qualitat de llengua ''preferent'' que la Llei atorga a l'occità, amb la intenció de protegir-lo davant de les altres llengües. El recurs ha tingut la decisió del Tribunal Constitucional al febrer de 2018 anul·lant la preferència lingüística. | La Unió Europea admet els incompliments de l'estat espanyol en la protecció de la llengua occitana |
La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha iniciat aquest dilluns el nou curs acadèmic, adaptat a la pandèmia de la covid-19. Al Campus Catalunya de Tarragona, la jornada d'acollida als alumnes de primer s'ha fet a l'aire lliure, amb distància i mascareta. La universitat ha reduït la presencialitat als campus per minimitzar el risc de contagi i ha establert que tots els ensenyaments s'imparteixin en la modalitat de docència mixta –presencial i virtual. Els grups estan limitats a 30 alumnes per aula i s'han instal·lat càmeres perquè les classes es puguin enregistrar o seguir en línia. Els alumnes han d'acceptar una declaració responsable on es comprometen a complir les mesures d'autoprotecció establertes en el pla de contingència de la URV. El curs 2020-2021 ha arrencat oficialment a la URV amb el principal objectiu de minimitzar el risc de contagi dels 14.000 estudiants i més de 2.000 treballadors. De moment, durant el primer quadrimestre es dona prioritat a la presencialitat en el primer curs de grau per tal d'afavorir l'adaptació dels estudiants de nou accés i a les activitats més difícils de fer de forma virtual, com ara pràctiques clíniques, pràctiques de camp, laboratoris o algunes avaluacions. Per als estudiants de primer curs i per a assignatures d'altres cursos es poden fer classes teòriques en grups reduïts -amb un màxim de 30 estudiants-, si es pot mantenir la distancia de seguretat d'un metre i mig i l'espai permet ventilació. També es poden fer activitats lectives a l'aire lliure si es manté la distància de seguretat, sempre que el nombre d'estudiants convocats simultàniament al campus no sigui superior a 300. Tots els ensenyaments dels diferents cicles -grau, màster i doctorat, així com la formació continuada i els ensenyaments conduents a títols no oficials- s'han d'impartir en la modalitat de docència mixta. Amb aquest objectiu s'han instal·lat càmeres i micròfons en 172 aules de les dotze facultats i escoles que permetran enregistrar les classes i ser emeses per als estudiants que hagin de seguir-les des de casa. En paral·lel, cada estudiant ha d'acceptar una declaració responsable on es compromet a conèixer el pla de contingència aprovat pel Consell de Govern i a complir les mesures d'autoprotecció. El document estableix que els positius per covid-19, així com els contactes estrets de positius i sospitosos, i aquells als quals els han prescrit una PCR, no podran assistir a la universitat i hauran de seguir les classes o la feina a distància. Les persones que sí que puguin anar-hi han de dur la mascareta, que és obligatòria en tots els espais del campus. A més, tots els estudiants i personal s'han de comprometre a portar un registre de totes les persones amb qui han tingut contacte als campus durant més de quinze minuts, a menys de dos metres i sense mascareta -el que es considera un contacte estret-, i la universitat registrarà les entrades dels estudiants a les aules -mitjançant la lectura d'uns codis QR- per rastrejar els possibles casos. Un primer dia atípic Mentre els alumnes de segon, tercer i quart curs ja han començat amb el nou format docent, els estudiants de nou accés tenen aquests dies les tradicionals jornades d'acollida. Al Campus Catalunya, la Facultat de Lletres n'ha fet tres durant el matí de dilluns –un per a cada programa formatiu de grau. Les sessions s'han programat a la plaça de la Concòrdia, on s'han instal·lat cadires amb distància de seguretat. En conjunt hi han anat uns 250 alumnes amb inscripció prèvia. La degana de la Facultat de Lletres de la URV, Iolanda Tortajada, ha explicat que no volien renunciar-hi i que els semblava important convocar presencialment l'alumnat de primer. "A partir d'ara treballaran en grups dividits, però han tingut un moment per a conèixer-se com a grup", ha apuntat. A més, el professorat ha intervingut per aclarir dubtes i explicar quina serà la dinàmica de cada assignatura, els continguts i el sistema d'avaluació durant els propers mesos. Segons Tortajada, malgrat que han hagut d'adaptar les interaccions entre la comunitat educativa i la manera d'ensenyar, han aconseguit mantenir els mateixos continguts i la mateixa qualitat docent. "Tots estem posant molta creativitat a l'hora d'organitzar les assignatures i ens n'estem sortint", ha subratllat. | La URV enceta el curs amb un format de docència mixta i un màxim de 30 alumnes per aula |
El president del PPC al Parlament, Xavier Garcia Albiol, ha assegurat que li produeix pena que s’obri la via penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, però ha recordat que els populars la van avisar. “S’ho ha buscat, la vam advertir que no podia prendre decisions al marge de la legalitat”, ha afirmat en declaracions als periodistes des del Parlament després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi demanat a la Fiscalia que obri la penal contra Forcadell per haver permès la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent. A més, Albiol li ha demanat que rectifiqui i que actuï com a presidenta de la cambra catalana i no com una “activista” o com si fos presidenta de l’ANC. Segons Albiol, la decisió del TC demostra que, a Espanya, “la justícia funciona” perquè actua davant qui no s’ajusta a la legalitat, sigui una persona anònima o sigui la presidenta d’un parlament. El president dels populars catalans al Parlament ha recordat que els grups no independentistes la van advertir de les conseqüències. I ha lamentat que, malgrat els advertiments, Forcadell hagi tirant endavant “saltant-se la legalitat i convertint el Parlament en propi d’una república d’un país perdut”. “Han de ser conseqüents i assumir les responsabilitats que els tocaran, però no poden dir que no els hem avisat”, ha conclòs just abans de començar la segona jornada del debat de política general. | Albiol, sobre Forcadell: “S’ho ha buscat, la vam advertir que no podia prendre decisions al marge de la legalitat” |
La cineasta Carla Simón ha guanyat aquest diumenge el Gaudí a millor guió per 'Estiu 1993'. En aquesta categoria estaven nominats Carlos Marques-Marcet i Jules Nurrish per 'Tierra firme'; Agustí Villaronga i Coral Cruz per 'Incerta glòria' i Isabel Coixet per 'La llibreria'. 'Estiu 1993' explica la història de la Frida, una nena de sis anys que afronta el primer estiu amb la nova família adoptiva després de morir la seva mare. El film, basat en la infància i els records de la directora, està protagonitzada per l'actriu Laia Artigas en el paper de Frida, i al repartiment també hi apareixen Bruna Cusí o David Verdaguer, entre altres actors. 'Estiu 1993' és una de les favorites en aquests guardons al partir amb 14 nominacions, mentre que 'Incerta glòria' de Villaronga partia amb 16, igualant així les que el 2012 va tenir 'Eva'. Simón ha assenyalat que escriure un guió és "molt solitari, però en aquest cas no ho ha estat perquè molta gent m'ha acompanyat en aquest procés". Ho ha agraït també "molt especialment" al seu pare ja que va tirar unes fotografies "que van ser una gran inspiració per la pel·lícula" i a la seva mare perquè és la millor script editor que existeix al planeta". | Carla Simón guanya el Gaudí al millor guió per 'Estiu 1993' |
El líder del PP i senador Xavier García Abiol ha qualificat aquest dimarts d’”ocurrència” la petició del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de poder celebrar una conferència sobre el referèndum d’autodeterminació al Senat, i l’ha reptat a convocar la comissió general de les Comunitats Autònomes per obrir el debat a tots els grups. Un criteri compartit pel senador del PSOE, Vicente Álvarez Areces, que ha afirmat que el diàleg no ha de ser “unilateral”, sinó “multilateral”. A diferència de qualsevol altre tràmit parlamentari al Senat, la convocatòria de la comissió general de les Comunitats Autònomes s’aprova de manera automàtica i no depèn d’una decisió de la Mesa del Senat. En roda de premsa al Senat, Albiol ha assegurat que després de no assistir a la Conferència de Presidents “ara de manera gairebé fosca, silenciosa i des de la soledat, Puigdemont fa arribar aquesta proposta per venir a explicar la seva proposta rupturista no sabem a qui a través d'un’ conferència que podria fer a qualsevol hotel o centre cívic de Madrid”. Per aquest motiu ha emplaçat el president de la Generalitat a comparèixer al Senat “amb els honors i distincions que li corresponen com a màxima autoritat de Catalunya”. “No pot comparèixer al Senat a fer una conferència, sinó que té un instrument a l’alçada de la seva representació institucional, que és poder convocar la comissió de les Comunitats Autònomes, on els representants de tots els partits polítics podrem assistir, escoltar i donar la nostra opinió”. Preguntat pel fet que una comissió de les Comunitats Autònomes al Senat implicaria un debat parlamentari sobre el dret a l’autodeterminació, Albiol ha assegurat que Puigdemont pot demanar que es reuneixi “per parlar del que li sembli oportú”. “Si ho demana des d’un punt de vista formal, adequat i d’acord als honors que li corresponen com a president de la Generalitat, nosaltres estarem allà com és la nostra obligació”, però “si el que pretén és tancar-se a una sala amb els seus per organitzar un xou, això és una ocurrència”. | Albiol qualifica “d’ocurrència” la petició de Puigdemont i el repta a convocar la comissió de les Comunitats Autònomes |
El portaveu parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha acusat el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, de presentar un informe "parcial" sobre l'1-O i els efectes del 155 i d'estar "al servei del Govern". El Síndic ha comparegut al Parlament aquest dimecres per repassar les claus de l'informe 'La vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la relació penal a l'1-O i l'aplicació de l'article 155' -presentat al maig- i ha demanat a Torra que governi amb el "màxim diàleg". La diputada del PPC, Andrea Levy, ha fet una crida a Cs i PSC a demanar el cessament de Ribó per "negligència" i "incompliment de deures". D'altra banda, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ha carregat amb duresa contra els grups de Cs i PPC: "El general Franco i la seva tropa estarien orgullosos de tots vostès". Durant la seva intervenció inicial el Síndic ha asseverat que l'1-O hi va haver "brutalitat" per part de les forces d'ordre públic de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. Així mateix, Ribó ha afirmat que la presó provisional és la "pena més greu" que pot patir una persona, "tret de treure-li la vida". En aquest sentit, ha assegurat que els dirigents empresonats són "presos polítics". El discurs més contundent ha estat el de Pujol, que ha demanat "coherència" a la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, a qui ha instat a visitar els "presos polítics" als centres penitenciaris. "No tenen coratge per anar a la presó i mirar els ulls dels diputats?", ha preguntat. Així mateix, el portaveu adjunt de JxCat ha afirmat que els catalans no renunciaran "mai" a l'exercici del dret a l'autodeterminació, i ha constatat que amb la "repressió" del 155 l'Estat i el rei espanyol van quedar "nus" davant Europa i el món. Durant la seva intervenció, el portaveu parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha avisat al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que farà arribar als 82 membres del l'Institut Internacional Ombudsman, del qual precisament Ribó va ser membre de la junta directiva, les opinions que Cs té del Síndic. Després de la compareixença de Ribó, Carrizosa l'ha qualificat de síndic "del procés" i "del Govern". Per això, no s'ha estranyat que "cada vegada més ciutadans prefereixin apostar pel Defensor del poble espanyol". Carrizosa ha constatat que els informes presentats pel Síndic estan plantejats "per donar recolzament a les tesis de Torra i d'una part de la societat catalana". Així, l'ha acusat de ser "parcial" i de carregar contra la policia espanyola i els jutges però no contra els qui van "trencar la democràcia". Finalment, des de Cs han apostat per impulsar una llei perquè un Síndic no pugui mantenir-se en el càrrec durant 15 anys en no haver-hi consens per substituir-lo. Per la seva banda, la diputada del PSC-Units Marta Moreta ha asseverat que l'article 155 es va aplicar per "restablir les institucions" que els independentistes es van "carregar". Així, segons la dirigent socialista, barrejar el 155 amb qüestions penals no és cap "bona idea", ja que es tracta d'àmbits "separats". Així mateix, Moreta ha criticat que Ribó no hagi inclòs a l'informe cap referència al ple dels dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van aprovar les lleis de la desconnexió: "Obviar-ho impedeix l'anàlisi rigorós, i hem de ser crítics amb aquesta visió parcial i esbiaixada de l'informe". D'altra banda, la portaveu del grup republicà, Anna Caula, ha subratllat que l'informe del Síndic té un llistat d'afectacions dels drets fonamentals que és "tristament extens". En aquest sentit, Caula ha opinat que l'aplicació del 155 hauria d'haver estat "específicament contemplat" a la Constitució per poder-lo aplicar i ha dit que en realitat des de l'Estat s'hagués volgut aplicar l'estat d'excepció per "suspendre els drets fonamentals". Així, Caula ha celebrat que el Síndic també hagi constatat la manca de fonaments en les acusacions de rebel·lió i sedició als presos. "L'acusació dels tribunals ha estat caracteritzada per una parcialitat flagrant", ha dit. Finalment des del grup d'ERC han retret a la líder de Cs, Inés Arrimadas, haver demanat més humanitat als independentistes i l'ha convidat a visitar els presos a Lledoners. També li ha recriminat que Cs transmeti "confrontació" i "manca" d'humanitat. Davant d'aquestes afirmacions, Arrimadas, ha demanat la paraula per al·lusions i li ha dit a Caula que no admeten lliçons d'humanitat d'uns partits que "els han comparat amb animals". També ha recordat que ella mateixa va avisar als presos dels delictes que estaven a punt de cometre. "Potser ells haurien de demanar explicacions als seus assessors", ha subratllat Arrimadas. El diputat de CatECP Joan Josep Nuet ha afirmat que el Síndic és "independent del Govern" i que els grups el poden "criticar i reprovar". Així, ha destacat que "no està al servei de ningú" i que presenta informes que a vegades agraden, o no, als diferents grups. "Hem d'estar a les dures i les madures", ha reclamat a la resta de diputats. Pel que fa als informes que ha presentat, Nuet ha sostingut que recullen fets "greus" i ha criticat que l'acció penal de l'Estat s'estigui "menjant la política". Una vegada més, Nuet ha lamentat que s'apliqués el 155 i ha dit que hi havia altres instruments que es podien haver impulsat per garantir el respecte de la legalitat. Per això, ha considerat que el govern Rajoy va ser una "caricatura democràtica" pel que fa al conflicte amb Catalunya. Al seu torn, el diputat del subgrup de la CUP-CC Vidal Aragonès ha remarcat que el 155 no hauria ni d'existir, i ha apuntat que la seva aplicació respon al model polític del "franquista [Manuel] Fraga Iribarne", fundador d'Alianza Popular, l'organització embrionària del PP. | Cs i PPC acusen el Síndic de Greuges de presentar un informe "parcial" sobre l'1-O i el 155 |
El Departament d'Educació només contractarà professors sense el màster de formació didàctica com a última opció i sempre que estiguin matriculats al màster, segons han indicat fons de la conselleria a l'ACN. Educació ha valorat així l'anunci fet per la ministra d'Educació, Isabel Celaá, de permetre de manera "excepcional" aquesta contractació, sempre i quan compleixin els requisits i com a "reforç" del professorat. Per a Educació es tracta d'una mesura "extrema" que farà servir si no hi ha més opcions. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, i la de Salut, Alba Vergés, han tornat a demanar al govern espanyol una solució per facilitar la conciliació de les famílies amb infants confinats. Bargalló i Vergés han participat en la reunió del Ple del Consell Interterritorial de Salut, que s'ha celebrat aquest dijous cojuntament amb la Conferència Sectorial d'Educació Segons fonts de les dues conselleries catalanes, la trobada ha servit per repassar l'inici del curs escolar, les mesures preses a tots els territoris i el funcionament dels protocols. Durant les seves intervencions, els consellers han reiterat la petició de trobar una solució al problema de conciliació, petició que "no ha obtingut resposta per part dels ministres". | Educació només contractarà professors sense el màster com a última opció i sempre que hi estiguin matriculats |
La Basílica de la Sagrada Família ha emès un comunicat aquest dimarts per expressar la seva ''consternació'' per l'incendi que ha cremat una de les catedrals ''més emblemàtiques'' d'Europa, per la qual cosa han enviat tot el suport a Notre-Dame de paris. Pels responsables de la Sagrada Família, és un ''dia trist'' . Des de la Basílica s'ha especificat que es disposa d'un pla d'autoprotecció d'acord amb la normativa vigent, amb l'aprovació de Protecció Civil i l'informe favorable de Bombers de Barcelona. El pla d'autoprotecció recull totes les activitats desenvolupades a la basílica i inclou la construcció, els actes de culte i les visites. | La Sagrada Família es mostra consternada per l'incendi de Notre-Dame |
Els alcaldes del Pacte de Berà celebren els bons resultats del desviament dels camions de l’N-340 cap a l’AP-7, però avisen que estaran amatents als efectes colaterals de la mesura, que va entrar en vigor el 2 de setembre. Després de reunir-se aquest dijous a Roda de Berà (Tarragonès), els batlles del Camp i el Penedès han confirmat que el grup es mantindrà actiu en defensa de les infraestructures del territori. Segons els alcaldes, l’N-340 encara suposa un problema perquè travessa nuclis urbans i es col·lapsa els dies de més afluència de vehicles. A l’espera de conèixer les decisions que es prendran quan venci la concessió de l’AP-7, l’any 2021, el Pacte de Berà insisteix que el perllongament de l’autovia A-7 s’ha de fer en paral·lel a l’autopista per “trinxar el territori el mínim possible”. En aquest sentit, els alcaldes aposten per la “capil·laritat” de les infraestructures perquè la zona no quedi com un simple espai “de pas” entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Els integrants del Pacte de Berà s’han mostrat satisfets per la consecució d’un dels seus principals objectius: treure els vehicles pesants de l’N-340 entre Altafulla i Vilafranca. Després de quatre anys de treball, però, el grup assegura que continuarà treballant en la defensa dels interessos del territori. D’entrada, els alcaldes es donaran unes setmanes per comprovar el funcionament de la mesura. L’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, ha assenyalat que els punts més sensibles són l’accés al peatge d’Altafulla-Torredembarra i l’enllaç de Vilafranca sud, on es produeix una gran afluència de camions amb origen i destinació a l’autopista. Malgrat això, Rovira ha insistit que “l’N-340 no està solucionada” del tot i que caldrà seguir treballant en el futur de l’AP-7 “amb una gratuïtat o la vinyeta, que és l’aposta de futur que fem i que s’ha de treballar”. L’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, ha recordat que continuen reclamant el perllongament de l’A-7 fins a Vilafranca i que es faci en paral·lel a l’autopista de manera “que trinxi el mínim possible el territori”. Carnicer ha posat en valor que el desviament de camions s’ha aconseguit gràcies al front comú dels ens locals i de la ciutadania, i amb la col·laboració de la Generalitat i del govern espanyol. A banda de la saturació de l’N-340 durant els caps de setmana i els períodes de vacances, la carretera encara creua pel bell mig dels nuclis de l’Arboç (Baix Penedès) i de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Els veïns de l’Arboç, per exemple, ja han mostrat la seva satisfacció pel desviament de camions. Diuen que hi ha menys soroll, menys contaminació i que poden dormir més còmodament, segons ha assenyalat l’alcalde, Joan Sans. L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha afegit que la fluïdesa a la via ha millorat “moltíssim”, però que el més important de tot és combatre la sinistralitat. El batlle ha recordat que enguany l’N-340 ha sumat onze víctimes mortals -cap des de l’entrada en vigor de les restriccions, el 2 de setembre-. Alonso ha subratllat també que en el tram entre Altafulla i Vilafranca “s’estalvien” uns 2.000 camions diaris que ara circulen per l’AP-7. “Les xifres parlen per si soles”, ha valorat, satisfet. Per la seva banda, la presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, ha assenyalat que el territori comparteix interessos comuns en infraestructures, com a indret de “frontissa” entre les àrees de Barcelona i Tarragona. El ‘lobby’, ha afegit Serramià, continuarà unit per reivindicar millores en infraestructures com les rodalies i els accessos a polígons, entre d’altres. “No volem que aquest sigui un territori de pas, sinó que hi hagi una capil·laritat de les infraestructures que millori el benestar de les persones que viuen aquí”, ha conclòs Serramià. A més dels alcaldes del Vendrell, Altafulla, Torredembarra i l’Arboç, i de la presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, la trobada del Pacte de Berà també ha aplegat els alcaldes i alcaldesses de Calafell, Cunit, Creixell, Roda de Berà, Castellet i la Gornal, Bellvei i Santa Margarida i els Monjos. | El Pacte de Berà mantindrà la lluita per les infraestructures del territori un cop assolit l’objectiu de l’N-340 |
El projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2020 presentat aquest dimecres pel Govern preveu una inversió de 58,1 milions d'euros per a les comarques de l'àmbit territorial de Ponent, respecte els 40,7 milions dels comptes del 2017, els darrers aprovats pel Parlament. Bona part de la inversió prevista es destina al canal Segarra-Garrigues i a actuacions de conservació i millora en carreteres. També cal destacar les partides per a diverses depuradores i col·lectors a la comarca del Segrià, per a la modernització del canal de Pinyana i diferents actuacions a la línia de FGC Lleida-la Pobla de Segur. Altres partides importants són per a la construcció de l'institut de Torrefarrera, l'ampliació del de Guissona, per a la nova escola d'Almenar, l'escola de Pinyana de Lleida o l'ampliació de l'escola Ramon Faus Esteve de Guissona, entre altres. El projecte de pressupostos destina a les Garrigues 2,9 milions d'euros. En aquesta comarca s'han consignat 1.377.804,69 euros a les obres de la xarxa de distribució del sector 9.1 del Segarra-Garrigues, a les Borges Blanques, i 1.123.949,05 euros per a actuacions de conservació i millora de carreteres a la comarca. Altres partides són els 220.000 euros per a la residència i centre de dia per a la gent gran de les Borges Blanques i 134.552,34 per a la nova estació d'autobusos de Juneda. Pel que fa a la Noguera, els comptes hi preveuen destinar gairebé 8,7 milions d'euros. Destaquen els prop de 2,5 milions d'euros per diferents actuacions a la línia ferroviària de FGC Lleida-la Pobla de Segur; més de 2,3 milions d'euros per a diferents actuacions de conservació i millora de carreteres de la comarca; 1.657.095,28 euros per a la concentració parcel·lària a Balaguer; 859.453,04 euros per a obres al parc de Bombers de Balaguer, i 217.872,70 euros per al condicionament d'un tram de quatre quilòmetres de l'LP-3322 entre Linyola i Bellcaire. A la comarca del Pla d'Urgell, la inversió prevista se situa en 2,6 milions d'euros. Destaquen els 1.125.195,97 euros que s'invertiran al polígon Vinyes del Mig de Bell-lloc d'Urgell, mitjançant diferents actuacions, a banda d'actuacions de millora en carreteres de la comarca. També es preveuen destinar 217.872,69 euros al condicionament d'un tram de la carretera LP-332, entre Bellcaire d'Urgell i Linyola (217.872,69 euros), i 150.000 euros a l'enderroc dels habitatges del grup Sant Isidori de Mollerussa. Els pressupostos preveuen destinar 31,1 milions d'euros a la comarca del Segrià. Cal remarcar els 5.069.741,90 euros per a la construcció l'estació depuradora d'aigües residuals i col·lectors en alta de Torre-serona i Torrefarrera; els 4.363.739,75 euros per a l'EDAR i col·lectors de Vilanova de Segrià; i els 1.736.600 euros per a l'execució de l'EDAR i col·lectors d'Artesa i Puigverd de Lleida. Altres partides importants són els 2.275.395,18 euros pressupostats per a la construcció de l'institut Joan Solà de Torrefarrera, 1.223.200,55 euros per a la construcció de la nova escola d'Almenar, i 767.458,44 euros per a la nova escola de Pinyana de Lleida. El projecte de pressupostos també destinen 2.272.287,52 euros a la modernització del canal de Pinyana i 535.204,45 euros per a l'ampliació del regadiu del Segrià Sud als termes municipals d'Almatret, Maials, Riba-Roja d'Ebre i Seròs. Altrament, els comptes preveuen partides de 2.148.886,62 euros per a l'Hospital Santa Maria, de 459.994,59 euros per a obres al CAP de Cappont i de 117.701,69 euros per a l'ampliació i reforma del bloc quirúrgic de l'Arnau de Vilanova. També consignen 730.300,10 euros per a les obres de restauració de la Seu Vella. Actuacions a la línia de FGC Lleida-la Pobla, millores en carreteres, l'Aeroport de Lleida-Alguaire i el Segarra-Garrigues, entre altres, també s'emporten una part de la inversió al Segrià. Els comptes preveuen una inversió a la Segarra de 2,9 milions d'euros. Entre les actuacions previstes, destaquen l'ampliació i adequació de l'institut de Guissona (829.825,54 euros), l'ampliació de l'escola Ramon Faus Esteve de Guissona (617.336,93 euros). La conservació de carreteres (1.099.346,27 euros) i el Segarra-Garrigues (207.810,20 euros), també s'enduen una part important de la inversió. A l'Urgell, el projecte de pressupostos 2020 hi destina més de 7,8 milions d'euros. Gran part de la inversió prevista és per a les obres de la xarxa de regadiu del Segarra-Garrigues, així com el manteniment de carreteres. Altres actuacions destacades a la comarca són la nova estació d'autobusos de Tàrrega (810.607,08 euros), l'ampliació de l'institut Alfons Costrafreda (202.905,24 euros) o la rehabilitació de la coberta de l'església de Sant Pere de Puigverd d'Agramunt (59.308,81 euros). 113,7 MEUR per al conjunt de la demarcació de Lleida El projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2020 preveu destinar en total 113,7 milions d'euros al conjunt de la demarcació de Lleida, respecte els 69,5 milions del 2017. Aquesta xifra s'obté de sumar a la inversió pressupostada per a l'àmbit territorial de Ponent, a les inversions previstes per a les comarques del Pirineu de Lleida i el Solsonès, a més de les inversions no territorialitzables atribuïbles a la demarcació de Lleida (9,5 milions d'euros). Pel que fa a l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran, els comptes preveuen destinar-hi 41,6 milions d'euros. Cal tenir present, però, que aquesta xifra inclou també els municipis de la Cerdanya gironina, mentre no comptabilitza la localitat lleidatana de Gósol, al Berguedà. | El projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2020 preveu invertir 58,1 MEUR a Ponent |
El justícia escocesa ha ajornat la decisió sobre la petició d'extradició de la consellera Clara Ponsatí, destituïda pel 155, i ha convocat dues noves vistes preliminars de caire procedimental pel maig i primers de juliol i la vista d'extradició pel 30 de juliol, segons han informat fonts de la fiscalia a l'ACN. A la vista preliminar d'aquest dijous, la defensa de Ponsatí, encapçalada per l'advocat Aamer Anwar, ha assegurat davant del jutge que les autoritats espanyoles "abusen" del mecanisme de l'euroordre i promouen una persecució "política" contra els líders independentistes. Davant de la complexitat del cas, el jutge ha acceptat donar més temps a la fiscalia i a la defensa per preparar els seus arguments i ha convocat noves vistes preliminars pel 15 de maig i el 5 de juliol, i ha marcat la data oficial de l'inici del cas pel 30 de juliol. Llavors, les compareixences i declaracions es poden allargar fins a 8 dies. | La justícia escocesa dona més temps per decidir sobre l'euroordre de Ponsatí |
El síndic d'Aran ha recordat que dins el nou model hi té cabuda el col·lectiu de voluntaris ACN Vielha.-El Ple del Conselh Generau d'Aran ha aprovat iniciar l'expedient per a la modificació en règim de gestió del servei d'emergències, prevenció i extinció d'incendis, rescats de muntanya i protecció civil. El sindic d'Aran Carlos Barrera, ha assenyalat que ''la societat actual és cada cop més exigent pel que fa a la demanda de prestació dels serveis d'emergències i la Val d'Aran no és una excepció, per això cal una nova estructura per a la gestió i la prestació del servei d'emergències''. L'aprovació de la nova Llei d'Aran, permet iniciar el procés cap al model únic de gestió integral del servei d'emergències amb el que hi està d'acord el 99% del col·lectiu que actualment presta aquest servei, ha sentenciat Barrera. El síndic ha recordat que dins el nou model, hi té cabuda el col·lectiu de voluntaris, que continua essent la columna vertebral del component humà de la gestió de les emergències. El Ple del Conselh Generau d'Aran aprova inicialment la modificació del règim de gestió del servei d'emergències El síndic d'Aran ha recordat que dins el nou model hi té cabuda el col·lectiu de voluntaris El Ple del Conselh Generau d'Aran ha aprovat iniciar l'expedient per a la modificació en règim de gestió del servei d'emergències, prevenció i extinció d'incendis, rescats de muntanya i protecció civil. El sindic d'Aran Carlos Barrera, ha assenyalat que ''la societat actual és cada cop més exigent pel que fa a la demanda de prestació dels serveis d'emergències i la Val d'Aran no és una excepció, per això cal una nova estructura per a la gestió i la prestació del servei d'emergències''. L'aprovació de la nova Llei d'Aran, permet iniciar el procés cap al model únic de gestió integral del servei d'emergències amb el que hi està d'acord el 99% del col·lectiu que actualment presta aquest servei, ha sentenciat Barrera. El síndic ha recordat que dins el nou model, hi té cabuda el col·lectiu de voluntaris, que continua essent la columna vertebral del component humà de la gestió de les emergències. Carlos Barrera, ha afegit que ''s'estudiaran fórmules per activar i promoure entre els joves de la Val d'Aran, l'esperit de pertànyer a l'estructura d'emergències de l'Aran''. El sindic d'Aran, també ha explicat que aquest nou model és compatible amb l'esperit de voluntariat de la resta d'estructura d'emergències, ja que cal recordar que a la Val d'Aran, fins que el Conselh Generau d'Aran va assolir el traspàs de competències en transport sanitari, la resposta de les emergències les assumia l'estructura de voluntaris dels parcs de bombers de Les, Bossòst i Vielha e Mijaran. El Ple celebrat aquest dilluns a la Casa deth Senhor d'Arròs, també ha aprovat el padró de cobrament de la taxa del servei de recollida d'escombraries i el seu tractament per a l'any 2016; i l'aplicació del increment retributiu d'un 1% per al personal del sector públic del Conselh Generau d'Aran. El grup d'Unitat d'Aran, amb el grup del PRAG, s'ha abstingut en l'aprovació inicial de modificació de la gestió del servei d'emergències de la Vall d'Aran, ja que aprecia ''incertesa amb l'estatut dels bombers voluntaris'' i ''ha mancat participació política i institucional'' per posar en marxa aquest procés, segons ha declarat el portaveu Paco Boya. El conselhèr ha reclamat al govern aranès que ''promogui un model que, a més d'integrar i donar garanties als seus serveis, preservi i incentivi el paper dels bombers voluntaris com a definidor del model aranès d'emergències''. Així mateix, UA ha proposat la creació de protocols de col·laboració entre els ajuntaments aranesos i el Conselh Generau d'Aran en matèria de serveis socials per millorar la coordinació de les administracions a l'hora d'atendre els ciutadans en aquestes matèries i serveis i que són prestats per la màxima institució aranesa. | El Ple del Conselh Generau d'Aran aprova inicialment la modificació del règim de gestió del servei d'emergències |
CCOO amenaça amb una vaga a principis de novembre a les empreses del sector carni de Vall Companys per exigir al grup la "regularització" dels "falsos autònoms" que presten servei a les seves filials a través de "cooperatives de treball fictícies" per tal que passin a formar part de la plantilla. A Catalunya, la Inspecció de Treball reclama uns 4 milions d'euros a l'escorxador Avidel –antiga Milsa-, filial lleidatana de Vall Companys, en concepte de les quotes de la Seguretat Social dels darrers anys de 180 treballadors que treballaven per aquesta empresa com a "falsos autònoms" a través de la cooperativa Servicarne. Segons CCOO, altres afectats per aquestes pràctiques "fraudulentes" són els treballadors de Patel, a Vic, que en el seu cas operen a través de Copergo. CCOO planteja l'aturada per als treballadors de les dinou empreses càrnies que el grup té arreu de l'Estat i, també, per aquells que treballen per Vall Companys a través de "falses" cooperatives com ara Servicarne. CCOO exigeix al Grup Vall Companys que acati el requeriment de la Inspecció de Treball i incorpori "immediatament" a la plantilla d'alguna de les seves empreses del sector carni els treballadors que presten servei a aquestes però que ho fan com a "falsos autònoms" a través de cooperatives de treball "fictícies" i, per tant, puguin beneficiar-se de les condicions laborals que els pertocarien pel fet de cotitzar al règim general de la Seguretat Social. Davant aquesta situació de "frau i explotació laboral" que denuncia el sindicat, CCOO prepara una vaga a totes les empreses càrnies d'aquest grup agroalimentari per a principis de novembre. L'aturada, la convocatòria de la qual CCOO està estudiant a través dels seus serveis jurídics, s'adreçar als treballadors de les dinou filials del sector carni que Vall Companys té distribuïdes arreu de l'Estat, especialment a Castella-la Manxa, Aragó i Catalunya, així com també als treballadors de les "falses cooperatives" que presten els serveis al grup de forma "fraudulenta", segons ha assenyalat el responsable sectorial de la Indústria Alimentària de CCOO, Vicente Canet. D'altra banda, el sindicat també ha posat en marxa la campanya 'el semàfor', amb l'objectiu de sensibilitzar i informar a la societat sobre quines empreses i quins productes compleixen amb els criteris de seguretat alimentària i "justícia social". Així, les empreses que no subcontractin tindran el color verd, mentre que aquelles que treballin amb falses cooperatives com seria el cas de Vall Companys obtindran el color vermell. La idea és que el consumidor conegui aquesta qualificació quan vagi al supermercat i, a la vegada, conscienciar la gran distribució a no treballar amb empreses que rebin el color vermell, segons ha explicat Canet. L'organització sindical critica l'actuació de Vall Companys tenint en compte que és el grup líder en el sector carni a l'Estat, amb una facturació superior als 1.500 milions d'euros. "El grup creix a costa del seu personal ja que compta amb una plantilla molt reduïda pel que suposa tota la seva activitat i se sustenta a partir de la subcontractació", ha manifestat Vicente Canet. Des de CCOO remarquen que les despeses de personal del grup el 2016 van ser de 100,2 milions d'euros, mentre les despeses de subcontractació per dur a terme tota l'activitat productiva es van situar en els 239 milions d'euros. Així mateix, el sindicat xifra en un 33% l'increment de la subcontractació en les empreses càrnies del grup en els darrers cinc anys. CCOO considera que Vall Companys és el grup que "major frau comet" en el sector carni amb l'ús de "falsos autònoms". En el cas de Catalunya, una de les empreses afectades és l'escorxador Avidel, de Lleida antiga Milsa-. Des de CCOO han explicat que la Inspecció de Treball va aixecar fa uns mesos una acta de liquidació amb què aquesta filial de Vall Companys haurà d'abonar uns 4 milions d'euros a la Seguretat Social en concepte de les cotitzacions dels 180 treballadors que prestaven els seus serveis a Avidel però que ho feien com a "falsos autònoms" a través de Servicarne. Només 44 constaven com a plantilla de l'empresa lleidatana. Segons els càlculs de CCOO, a tot l'estat espanyol, el "frau" de Servicarne amb els anomenats falsos autònoms superaria els 50 milions d'euros a la Seguretat Social. Amb aquella actuació i per tal de donar compliment a la nova legislació contra les falses cooperatives, la Inspecció de Treball va inscriure d'ofici tots els 180 treballadors al règim general de la Seguretat Social com a treballadors d'Avidel, tot i que la firma s'oposa a aquella decisió i a pagar-los les cotitzacions pertinents i ja l'ha recorreguda. L'empresa va optar per donar de baixa als 180 treballadors provinents de Servicarne, tot i que a una seixantena els registrar a través de l'empresa de multiserveis TQ, mentre la resta es troben en una situació "estranya", segons CCOO, ja que continuen donats d'alta com autònoms i, a la vegada, estan inscrits al règim general arran de l'actuació d'ofici de la Inspecció de Treball. A banda d'Avidel, l'altra empresa catalana on Vall Companys també estaria treballant amb "falsos autònoms" seria l'escorxador Patel de Vic, però en aquest cas no ho faria a través de la cooperativa de treball Servircane sinó de Copergo. | CCOO amenaça amb una vaga a Vall Companys si el grup no regularitza tots els "falsos autònoms" i els posa en plantilla |
El Biocat, entitat que coordina i promou el sector de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya tindrà a partir de gener nou director. Es tracta del fins ara director de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGi), el doctor Albert Barberà, que s'incorpora al càrrec a partir del mes de gener substituint Montserrat Vendrell, que ha assumit la direcció del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). Biocat va néixer el 2006 sota l'impuls de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, per oferir un pla estratègic comú per a les biociències catalanes com a base de la nova economia basada en el coneixement i la innovació. La missió de l'entitat és dinamitzar i donar suport als agents públics i privats que formen part de la BioRegió, el clúster de les biociències de Catalunya, que integra empreses, entitats i grups de recerca, hospitals, universitats, administracions i estructures de suport a la transferència de coneixement i la innovació́. Per portar a terme aquesta missió, Biocat impulsa iniciatives que reforcin la recerca, la innovació i el creixement empresarial, amb l'objectiu que el sector esdevingui un motor econòmic de Catalunya i sigui reconegut internacionalment. "Per a mi és un privilegi i un gran repte professional assumir la direcció de Biocat, liderant projectes que contribueixin a enfortir tot l'ecosistema de salut de la BioRegió de Catalunya", ha destacat Albert Barberà en declaracions recollides en un comunicat emès per Biocat. Nascut a Barcelona l'any 1969, Barberà és llicenciat en Química i Farmàcia i doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de Barcelona (UB), formació científica que ha complementat amb un postgrau en Direcció Financera i un màster en Gestió i Lideratge de la Ciència. Després de la seva estada postdoctoral a Mount Sinai School of Medicine i a la Rockefeller University de Nova York, Barberà es va incorporar a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), primer com a investigador i posteriorment assumint la gestió de projectes nacionals i internacionals. Des del 2008 ha ocupat diversos càrrecs relacionats amb la gestió de la ciència, primer com a gerent del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) de l'Instituto de Salud Carlos III, després com a Coordinador Científic de l'IDIBAPS i finalment com a director de l'IDIBGi, càrrec que ocupava actualment. En el comunicat, Biocat destaca que la trajectòria professional del nou director combina els àmbits de la recerca amb la gestió del coneixement i innovació en l'entorn de recerca biomèdica i en salut. Constituïda com a fundació publico-privada, Biocat aplega en els seus òrgans de govern representants de tots els estaments que configuren la BioRegió de Catalunya, des d'empreses biotecnològiques, farmacèutiques, tecnologies mèdiques i de serveis, l'administració, universitats, hospitals, centres i instituts de recerca, parcs científics i entitats de suport al sector. | El Patronat del Biocat nomena Albert Barberà nou director de l'entitat |
L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat la implantació de la policia de barri començant pel districte de Nou Barris. Es tracta d'agents de la Guàrdia Urbana formats específicament que faran d'interlocutors del cos de policia barceloní amb el teixit associatiu i veïnal. L'objectiu és prevenir i anticipar-se a possibles problemes de seguretat però sobretot de convivència, que són els més comuns. La policia de barri aportarà el coneixement que tindrà de cada zona, proposarà solucions i implicarà la ciutadania. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat que aquesta és una gran demanda veïnal i ha considerat "clau" que una ciutat "global i complexa" com Barcelona tingui una policia que detecti problemes abans que es facin grans corresponsabilitzant també la ciutadania. | Barcelona inicia la implantació de la policia de barri començant pel districte de Nou Barris |
El foc de Marganell (Bages) que ha començat poc després de les set d’aquest dimecres a la tarda està controlat des d’un quart de deu de la nit, segons han informat els Bombers. L’incendi ha afectat quatre hectàrees de superfície forestal. Ha començat als afores de la urbanització El Casot. Ha pujat muntanya amunt, allunyant-se de la trama urbana, i un cop dalt de la carena ha començat a obrir-se a banda i banda, cremant a mitjana intensitat. Hi han actuat 18 dotacions terrestres i 7 mitjans aeris, a banda de dotacions d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de diverses demarcacions. | Controlat el foc de Marganell, que ha cremat quatre hectàrees de superfície forestal |
L'avió d'una escola de vol que ha patit una avaria al tren d'aterratge quan feia la maniobra de descens ha quedat al mig d'una pista i ha obligat a desviar el trànsit de l'Aeroport de Girona aquest diumenge a la tarda. En el sinistre cap persona ha resultat ferida. Segons ha informat AENA i l'aeroport gironí, aquesta incidència s'ha produït a les 15.38 hores de la tarda a la pista d'aterratge i ha obligat a desviar almenys tres vols a l'Aeroport de Barcelona i dos al de Perpinyà. Quatre dels avions afectats per aquesta avaria són de l'empresa Ryanair i el cinquè feia un vol privat. La incidència també ha comportat que s'hagin anul·lat dos vols, un que a havia d'anar Poznan, a Polònia, que finalment ha sortit de l'aeroport de Barcelona, i un que havia de fer el trajecte Girona – Karlsruhe (Alemanya). Fins al lloc s'hi ha desplaçat una grua de gran tonatge que ha retirat l'aeronau de petites dimensions de la pista d'aterratge, que està operativa des de les 18.27 hores . Amb tot, aquesta incidència ha comportat que molts dels vols programats per aquesta tarda circulin amb retard. | L'avaria d'un avió d'una escola de vol obliga a desviar el trànsit aeri de l'Aeroport de Girona |
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha comparegut aquest dijous al matí davant la fiscalia de Tarragona per declarar com a investigat pel referèndum de l’1 d’octubre. Segons ha explicat, el batlle reusenc s’ha acollit al seu dret de no declarar adduint que ja hi ha un procediment obert pel TSJC en aquesta causa. Pellicer, que ha estat aclamat per més d’un centenar de persones a les portes de l’Audiència, ha defensat la llibertat d’expressió i el fet de poder atendre “les peticions dels ciutadans i els anhels del poble”. “No crec que hagi comès cap delicte, però em sento criminalitzat en el sentit que no es pot dur als alcaldes d’aquesta manera -davant la fiscalia- per coses que no hem fet”, s’ha queixat. L’alcalde també ha reconegut l’atenció “molt correcta” de la fiscalia i s’ha manifestat “tranquil” i “serè” perquè, diu, no ha fet “res malament”. L’alcalde de Reus ha estat el primer alcalde de la demarcació que ha comparegut a la fiscalia de Tarragona. Pellicer ha accedit a l’edifici de l’Audiència poc després d’un quart de deu del matí, acompanyat de regidors, alcaldes del territori i representants polítics sobiranistes. “Entraré amb tota la dignitat i diré el que he de dir, que és zero”, ha avançat en la seva arribada. Més d’un centenar de persones, algunes vingudes en un autocar noliejat pel PDeCAT de Reus, s’han aplegat a les portes de l’edifici judicial amb pancartes a favor de la democràcia i clamant per la democràcia. Les persones concentrades han rebut Pellicer amb crits de “no estàs sol”, “ni un pas enrere” i “votarem”. Pels volts de les deu del matí, Pellicer ha sortit de l’Audiència de Tarragona i ha cridat a seguir endavant. Els assistents han entonat els Segadors i l’alcalde ha rebut nombrosos suports dels representants polítics -entre ells el de l’exalcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal- i de la ciutadania aplegada a la zona. En declaracions als mitjans, Carles Pellicer ha detallat que s’ha acollit al seu dret de no declarar i que ha signat l’acta de la compareixença, en què se l’acusa de “possible participació en actes organitzatius del referèndum”. “M’he pogut explicar i el tracte ha estat molt correcte”, ha remarcat el batlle. L’alcalde s’ha sentit “reconfortat” per l’escalf ciutadà i ha denunciat que “posar els alcaldes en aquesta tessitura no és correcte ni considero que sigui el més adequat”. Aquest dijous també està previst que compareguin a la fiscalia de Tarragona l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, i el d’Amposta, Adam Tomàs. | Pellicer no declara davant la fiscalia i afirma que se sent “criminalitzat” perquè no ha comès “cap delicte” |
Els serveis jurídics de les Corts Valencianes han enviat un informe al Senat en el qual comuniquen que s’han de mantenir els sis senadors territorials designats pel parlament valencià fins el final de la legislatura autonòmica. L’informe, fet públic per les Corts Valencianes, defensa que el seu mandat no s’extingeix amb la celebració de les noves eleccions perquè està vinculat a la duració de la legislatura autonòmica. El document respon a la petició del Senat en la qual sol·licita l’opinió dels serveis jurídics sobre quan s’hauria d’aplicar i fer efectiva la revisió del nombre de senadors, passant dels sis actuals a cinc, a causa de la revisió del padró, atès que el País Valencià ha passat dels 5.004.844 milions d’habitants als 4.980.689. Els serveis jurídics recorden que el mandat dels senadors designats pels parlaments autonòmics coincideix amb la legislatura autonòmica. El parlament valencià conclou, al llarg d’un informe de 68 pàgines, que una vegada finalitzi l’actual legislatura de les Corts Valencianes s’haurà de fer una nova designació, aquesta vegada ja de 5 senadors. Així mateix exposa que la proposta d’acord de la Diputació permanent del Senat no pot comportar la pèrdua de la consideració de senador de cap dels designats el 22 de juliol del 2015. Els serveis jurídics adverteixen que una decisió contrària al que s’ha exposat “podria comportar una lesió del dret fonamental reconegut per la Constitució als senadors designats per les Corts Valencianes”. En aquest sentit, consideren que la revisió del nombre de senadors haurà de ser efectiva un cop que es dissolguin les Corts Valencianes, se celebrin noves eleccions autonòmiques i la nova cambra valenciana hagi de procedir a designar els nous senadors. Les Corts Valencianes varen designar el passat mes de juliol els sis senadors territorials a proposta dels diversos grups. L’expresident de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra i l’exalcadessa de València Rita Barberá varen ser designats a proposta del PP; l’expresident del govern valencià Joan Lerma a proposta del PSPV-PSOE, mentre que Carles Mulet va ser designat a proposta de Compromís, Luis Crisol de Ciudadanos i Pilar Lima de Podemos. | Les Corts Valencianes comuniquen al Senat que els 6 senadors s’han de mantenir fins el final de legislatura autonòmica |
Els Bombers han localitzat cap a dos quarts de deu del matí d'aquest divendres un cos sense vida al fons d'un barranc pròxim a la localitat d'Espot (Pallars Sobirà). A l'espera de la identificació, tot apunta que podria tractar-se del nen de 14 anys, de nacionalitat holandesa, que va desaparèixer aquest dijous a la tarda d'un càmping de la localitat. A la recerca han participat quatre dotacions terrestres dels Bombers i un helicòpter, a més d'efectius dels Mossos d'Esquadra. El mitjà aeri ha estat el que ha localitzat des de l'aire el cos. Els pares del nen van sortir d'excursió al pantà de la Torrassa, pròxim a Espot, i el nen no va voler anar-hi. Quan els pares van tornar al càmping no van trobar el seu fill i van avisar a Emergències, que van iniciar la recerca. | Localitzen un cos sense vida que podria ser el d'un menor desaparegut d'un càmping d'Espot |
El líder de C's creu que la seva formació és l'única que garanteix un canvi en positiu a l'Estat ACN Madrid.-El líder de C's, Albert Rivera, ha respost aquest dilluns a les crides al "vot útil" del candidat del PP, Mariano Rajoy, que ha demanat als votants de C's que apostin per donar suport al PP per evitar que els "extremistes" arribin al poder. En un acte a Vigo, Rivera ha assegurat que "amb un 1% més de vots" per a C's la seva formació hauria aconseguit entre 8 i 10 escons més, i per tant ara "hi hauria govern" sense Podem. "El vot útil ha és canviar les coses", ha dit, i "votar el PSOE o el PP no les canvia". També ha apuntat que si depèn de la seva formació "no hi haurà terceres eleccions", i ha advertit que "qui pensi que direm als electors que per la seva cadira repetirem les eleccions que s'ha plantegi", perquè els ciutadans demanen "humilitat i generositat". | Rivera rebutja les crides al "vot útil" de Rajoy i assegura que amb un 1% més de vot per a C's ara "hi hauria govern" |
El Departament de Salut porta a Fiscalia fins a cinc expedients relacionats amb la difusió de tractaments no provats científicament, ja siguin conferències, xerrades, congressos o pàgines web. Ho ha explicat la secretària general del Departament, Laura Pelay, que ha insistit que la capacitat d'obrar és ''molt limitada''. Per poder actuar de forma més contundent, Salut posarà en marxa un consell assessor al voltant d'aquesta problemàtica. De la seva banda, i per lluita contra aquest tipus e continguts, el Consell Audiovisual de Catalunya, ha demanat a Youtube la retirada de 14 vídeos amb més de 25 milions de visualitzacions amb discursos solucions ''miraculoses'' i contraris als tractaments convencionals. | Salut trasllada a Fiscalia cinc expedients relacionats amb la difusió de tractaments no provats científicament |
Ports de la Generalitat invertirà 9,5 milions d'euros a la zona portuària ebrenca. Així ho preveu el Pla d'Inversions 2019-2022 que ha presentat, aquest dimarts, el gerent Joan Pere Gómez. Ports iniciarà contactes per buscar promotors i empreses interessades en les dàrsenes comercials de les Cases d'Alcanar i Sant Carles de la Ràpita (Montsià), on es pressuposta la construcció de noves naus per desenvolupar activitats d'I+D, construcció naval o hivernació i manteniment d'embarcacions. Un 36% de la inversió es destinarà al port de la Ràpita on es preveu un dragatge, la millora del port pesquer i del passeig marítim i una passarel·la d'accés a la dàrsena est, entre d'altres. Gómez ha anunciat que els creuers tornaran al port rapitenc l'any 2020 després d'aconseguir acords amb Sea Cloud Cruises i FTI Cruises, totes dues amb seu a Hamburg (Alemanya). Les inversions per a la Zona Portuària Sud, amb 11 instal·lacions, incloent el port de Cambrils (Baix Camp), rebrà el proper quadrienni 10,7 milions d'euros de fons públics de Ports de la Generalitat, 9,5 milions per als ports ebrencs. La previsió d'inversió del sector privat és de 33,8 milions d'euros, que farà créixer la inversió final fins als 44,5 milions d'euros. Els principals objectius del pla són la protecció i l'abric dels ports, la mitigació del canvi climàtic, l'impuls del sector pesquer, nàutic, comercial, industrial i tècnic, i la millora de la connexió entre els ports i els municipis. Al port de Sant Carles de la Ràpita, que registra el major valor de venda de peix dels ports catalans - més de 13 milions d'euros-, s'hi destinarà el 36% de la inversió territorial, amb 3,57 milions d'euros. Entre les actuacions previstes, destaca l'adequació de la zona tècnica industrial de llevant, on es faran obres marítimes, d'estructura i de pavimentació per preparar l'espai per al desenvolupament d'activitats lligades a la indústria nàutica. També s'ha pressupostat la segona fase del passeig marítim, la reordenació del moll comercial i la neteja del fons marí per garantir la correcta operativitat del port. Amb col·laboració publico-privada, i de la mà de l'Ajuntament, es construirà una Escola de Vela per centralitzar tota l'activitat nàutica de base del port rapitenc, s'urbanitzarà l'entorn i es proposarà la gestió externa d'aquest nou equipament. El gerent de Ports ha destacat les immillorables condicions de la Badia dels Alfacs per incentivar els esports nàutics. Finalment, s'ampliarà la vorera del vial d'accés a la dàrsena est del port mitjançant la creació d'una passarel·la volada sobre l'escullera existent, sobre el canal Carles III. Potenciar les dàrsenes comercials Gómez ha remarcat que els ports han de continuar sent centres de dinamització socioeconòmica per al territori, generant activitat i ocupació i creant riquesa. Un cop instal·lades les Drassanes Nicolau, que van perdre les seves instal·lacions en un incendi a l'estiu, a la dàrsena comercial de la Ràpita, Gómez ha destacat que s'ha de treballar per incentivar en aquest espai activitats I+D, la construcció naval, així com la hivernació i el manteniment d'embarcacions -un mercat saturat en ports com els balears o el de Barcelona. En aquest sentit, es preveu una inversió d'1,2 milions d'euros a la zona tècnica industrial de llevant del port rapitenc. "Si ho potenciem, pot ser una àrea tècnica important dels ports de Catalunya", ha defensat Gómez. La setmana que ve s'ha convidat al Clúster Barcelona per mostrar les possibilitats d'aquestes instal·lacions portuàries a empresaris. "Que s'adonin que hi ha molt potencial i que es posaran totes les facilitats perquè les hectàrees lliures que tenim aquí no estan en un altre lloc. Per ganes i per tenir pressupost i idees, no ens guanyaran i hem de ser prou atractius per atreure inversions", ha defensat el gerent de Ports. També al port industrial d'Alcanar, amb una dàrsena comercial alliberada després del dragatge del port que es va pactar amb la cimentera Cemex, s'ha pressupostat la construcció d'una nau, amb 900.000 euros, mentre es busquen empreses interessades en operar-hi. Al port de les Cases d'Alcanar també s'estudien accions que mitiguin els efectes de les llevantades. La bocana està orientada al nord-est, en sentit contrari a la majoria de bocanes dels ports catalans - que s'obren al sud-, i els temporals provoquen importants problemes de seguretat per a les embarcacions. Per corregir l'orientació de la bocana caldria una inversió de més de 15 milions d'euros però és un port petit – amb una dotzena d'embarcacions pesqueres i 140 punts d'amarratge- i s'invertiran 2,115 milions d'euros amb actuacions que ajudin a frenar els efectes dels temporals. El port de Deltebre triplica la capacitat També al port de Deltebre el Pla d'Inversions preveu un important creixement. Es preveu ampliar la capacitat actual, de 163 embarcacions - 146 d'esportives i 17 de pesca-, a 358 embarcacions, de les quals 321 seran esportives i 37 de pesca. La dàrsena pesquera es reordenarà amb diferents espais destinats a activitats vinculades a la pesca professional, i es milloraran les xarxes de subministrament d'aigua potable, energia elèctrica i evacuació d'aigües residuals per tal de garantir el serveis amb l'ampliació. La inversió prevista és de 200.000 euros. Altres inversions A Cambrils s'invertirà 1,2 milions d'euros en un dragat general, la millora de l'espigó de la bocana i la millora de la mobilitat a la dàrsena pesquera. A l'Ampolla s'invertiran 685.000 euros per millorar el dic de recer i les xarxes de servei de la tercera alineació. Finalment a l'Ametlla de Mar el pla preveu d'1,3 milions d'euros, dels quals 650.000 euros destinats a l'edifici de sector serveis que va quedar fora de l'anterior pla d'inversions perquè l'Ajuntament va rebutjar el projecte que s'havia previst. El gerent confia que en aquest nou període s'arribarà a un consens, també per la demanda que hi ha dels promotors d'activitats nàutiques que ja operen al port calero. "Ha de ser sostenible, funcionalment i socialment, i esperem arribar aviat a un acord. Si no és així, la inversió s'haurà de destinar a altres municipis", ha advertit. "La bona fe de Ports és absoluta. Ho hem incorporat al nou Pla d'Inversions i esperem arribar a acords perquè si no es fa, qui perdrà serà la ciutadania, el port i el turisme de l'Ametlla de Mar", ha afegit. Al port de la Cala també està previst el reforç del mantell de la tercera alineació del dic, la millora del passeig del dic i la urbanització del front portuari. Els creuers tornen Joan Pere Gómez ha reconegut que només el 6% dels creuers de les companyies de tot el món encaixen en les característiques del port de Sant Carles de la Ràpita, amb un calat de 6,5 metres i un moll d'amarratge de 140 metres. "Es podria fondejar com a Roses però és una reserva natural i està limitat i les companyies tant lluny del port, no volen ni poden, mentre que la tendència és que cada vegada els creuers són més grans i això va en contra nostra, a més amb la competència ferotge que suposa el port de Tarragona, que també ofereix paquets turístics de les Terres de l'Ebre", ha detallat. "Ara bé gràcies a la tenacitat i la feina feta, hem anat a buscar el 6% d'aquestes empreses per animar-les a venir aquí", ha afegit. De fet, el 29 d'abril de 2020 arribarà a la Ràpita el Sea Cloud II, amb creueristes nord-americans, i a l'octubre de 2020, l'MSBerlín de FTI Cruises, amb 500 creueristes, sobretot del mercat francès i amb qui també s'han tancat paquets turístics a l'Ebre. "Estem contents de tenir tancades dos escales i el següent pas és treballar per tenir escales regulars i que no estem el 2021 com el 2019", ha apuntat Gómez. | Ports invertirà 9,5 MEUR als ports ebrencs el propers quatre anys |
El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha assegurat aquest dimecres que "no hi ha una necessitat urgent" de construir una de les dues presons previstes a la Zona Franca de Barcelona, la destinada a presos preventius, encara que s'acabi prenent la decisió de tancar la presó Model al llarg d'aquest 2017. En una entrevista a TV3, el conseller ha recordat que hi ha 3.000 places lliures als altres centres penitenciaris de Catalunya, tot i que ha afegit que el de la Zona Franca s'acabarà fent. Mundó ha prioritzat la construcció a la Zona Franca del centre de règim obert, del qual "s'encarregarà el projecte constructiu els propers mesos" amb l'objectiu de tancar el centre de Trinitat Vella un cop el nou ja estigui construït. Mundó ha reiterat que el Departament de Justícia està estudiant l'opció de tancar la presó Model el 2017. "Hi ha molts motius per fer-ho", ha dit, tot i remarcar que la decisió definitiva es prendrà "les properes setmanes". "Però si finalment prenem aquesta decisió, i hi ha moltes elements que ens conviden a prendre-la, s'executarà de forma immediata". El conseller ha afegit que actualment hi ha 3.000 places als centres penitenciaris que no s'estan utilitzant, fet que equival a tota la capacitat sumada de les presons de Tarragona, Lleida i Figueres. En el cas del tancament de la Model, el Departament preveu redistribuir els seus interns a altres centres i, segons el conseller, el sistema penitenciari té "la capacitat més que suficient". En aquest sentit, Mundó ha dit que "no hi ha la necessitat urgent" de construir una presó de preventius a la Zona Franca, tot i remarcar que s'acabarà fent. "És evident que necessitarem un centre penitenciari nou a Barcelona que substitueixi centres que estan obsolets", ha dit, tant en referència a la Model, que està en una "situació decrèpita", com a la presó de dones de Wad-Ras. Pel que fa al nou centre de règim obert de la Zona Franca, Mundó ha explicat que aquest equipament "ja està en procés d'execució" i que ja hi ha un "programa funcional elaborat". "S'encarregarà el projecte constructiu els propers mesos i un cop adjudicades les obres, es començaran", ha dit, amb l'objectiu de tancar el centre de Trinitat Vella i que l'ajuntament pugui fer habitatge social en aquest espai. Mundó també ha reiterat el compromís que tots els treballadors de la Model continuaran prestant serveis al Departament de Justícia en altres centres penitenciaris, un fet que "permetrà reforçar millor les plantilles". El conseller ha dit que aquests treballadors s'hauran de desplaçar a altres presons, tot recordant que hi ha centres al Baix Llobregat o al Vallès, "un desplaçament que fan molts ciutadans en molts àmbits". Sobre els desplaçaments que hauran de fer els familiars dels presos que ara hi ha a la Model en cas de tancament, Mundó ha remarcat que el 80% dels interns tenen una estada inferior als 50 dies. Per tant, "el nombre de visites que facin els familiars en 50 dies són escasses". | Mundó assegura que "no hi ha una necessitat urgent" de construir una presó de preventius a la Zona Franca |
L'atur va pujar en 1.205 persones a Catalunya al setembre respecte al mes anterior i va situar la xifra total de desocupats en 372.623, segons ha informat el Ministeri de Treball aquest dimecres. En comparació amb fa un any, hi ha 7.721 aturats menys, és a dir, una reducció dle 2,03%. Al conjunt de l'Estat, el nombre de desocupats va créixer un 0,45%, sumant 13.907 nous aturats i fins als 3.079.711, la xifra més baixa en un mes de setembre des del 2008. En relació amb el mateix mes del 2018, l'atur es va reduir en 122.798 persones, un 3,83% menys. (Aquesta notícia anul·la l'anterior amb el mateix titular per una errada al primer paràgraf. En concret, s'ha eliminat la frase 'Es tracta de la primera pujada de l'atur en un mes de setembre des del 2012, quan ho va fer un 5%' perquè on és correcte) Per demarcacions, l'atur puja a totes a excepció de les comarques de Barcelona, on es registra un descens del 0,80% (2.240) fins als 277.267 desocupats. A Girona, la xifra de desocupats va pujar un 5,36%, el que es tradueix en 1.721 aturats més fins als 33.827. A Lleida l'increment va ser del 3,32%, amb 582 nous aturats fis al 18.354. Per últim, a Tarragona es va registrar un augment del 2,70%, 1.135 nous desocupats fins als 43.175 totals. Per sexes, del total de 372.623 aturats, 159.065 eren homes i 213.558 dones. Per edats, 27.668 eren menors de 25 anys. D'aquests, 14.425 eren homes i 13.243 dones. Per sectors d'activitat, tots registren na pujada, a excepció de la construcció, on l'atur va baixar en 866 persones fins a les 30.516. Tot i això, el sector que acumula més aturats és el serveis amb 266.767, 237 més que el mes anterior. La indústria acumula 42.325 desocupats, 129 més que a l'agost; i l'agricultura 7.153, 294 més. Per últim, el col·lectiu de persones sense feina anterior suma 25.862 aturats, 1.411 més que el mes anterior. En relació amb la contractació, al setembre es van registrar 307.928 contractes, un 41,39% més que el mes anterior (90.135 en xifres absolutes). En comparació amb el mateix mes del 2018, es van registrar un 10% més de contractes. Lleuger augment de l'afiliació a la Seguretat Social L'afiliació a la Seguretat Social va pujar un 0,13% respecte al mes anterior, amb 4.483 afiliats més fins a un total de 3.459.929. Respecte a fa un any l'afiliació va pujar un 2,21%, amb un total de 74.765 afiliats més. Aquesta pujada només es manté a les comarques de Barcelona, on és de l'1,23%, sumant 31.645 afiliats fins als 2.606.347. En canvi, a la resta de demarcacions baixa: un 4,21% a Girona, un2,98% a Lleida i un 1,93% a Tarragona. Per règims, 2.813.596 pertanyien al general, en el qual s'inclouen 29.408 del sistema agrari, 60.557 de la llar, 7.124 del mar i un del carbó. A més, hi havia 549.243 al règim d'autònoms. Al conjunt de l'Estat, l'afiliació es va mantenir pràcticament igual que a l'agost, amb un 0,02% de pujada, que es tradueix en 3.224 nous afiliats fins als 19.323.451. En comparació amb el setembre del 2018, els afiliats van pujar un 2,44%, el que es tradueix en 460.739 persones. | ANUL·LA L'ANTERIOR:L'atur puja en 1.205 persones a Catalunya al setembre i la xifra de desocupats se situa en 372.623 |
Òmnium Cultural ha celebrat que el líder de Podem, Pablo Iglesias, hagi defensat la llibertat dels presos polítics després d'haver visitat Jordi Cuixart a la presó de Soto del Real. El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha recordat que la visita d'Iglesias a Cuixart és la primera que els presos polítics catalans reben d’un líder d’un partit polític espanyol i considera "molt positiu" aquest posicionament públic del líder de Podem, que, segons ha dit, “assenyala el camí a seguir” a la resta de partits polítics espanyols. Després de la visita d’Iglesias a Cuixart, Mauri ha constatat que "hi ha una part de les forces polítiques que aposten pel diàleg i per trobar una sortida política a un conflicte que és polític”. “Ni els tribunals injustos ni les presons vergonyants no són el lloc on solucionar els conflictes polítics en una democràcia”, ha reiterat Mauri, que ha recordat que els presos polítics són "la constatació de la manca de drets fonamentals i llibertats que patim". “Cuixart és a la presó per ser president d’Òmnium i per defensar drets fonamentals com el dret a manifestació, la llibertat d’expressió i el dret a l’autodeterminació, drets als quals no renunciarem mai”, ha sentenciat Mauri. | Òmnium veu "molt positiu" que Iglesias defensi la llibertat dels presos polítics |
L'Ajuntament de Tona (Osona) no aturarà la consulta popular que s'ha de dur a terme aquesta setmana –des de dilluns i fins dissabte- perquè els veïns del municipi escullin la bandera del poble entre cinc opcions. Així ho ha fet públic aquest dimarts a la tarda el batlle de la població, Josep Salom (PDeCAT), que ha defensat que en cap moment l'Ajuntament ha volgut saltar-se la legalitat davant del contenciós administratiu que ha interposat la delegació del govern espanyol a Barcelona contra el consistori. De fet, el jutge ha donat un termini de deu dies al consistori perquè presenti al·legacions, de manera que, tal com ha constatat el batlle, "en el moment que contestem al jutge la consulta ja estarà feta". Salom també ha deixat clar que "el resultat que surti de la consulta s'aplicarà". La consulta popular per escollir la bandera de Tona seguirà el calendari previst i els veïns de la localitat podran votar fins dissabte a l'Oficina d'Atenció Ciutadana, malgrat el contenciós administratiu que ha interposat la subdelegació del govern espanyol a Barcelona perquè es paralitzi la consulta. El consistori va rebre aquest dilluns –el dia en què s'iniciaven les votacions- el requeriment de l'Estat, que ha estat acceptat a tràmit pel jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona. Tot i això, l'escrit judicial dona un termini de 10 dies al consistori per presentar al·legacions a la mesura cautelar de suspensió de la consulta, de manera que, tal com ha expressat l'alcalde Josep Salom "en el moment que responguem al jutge, que serà a finals d'aquesta setmana o principis de la que ve, la consulta ja estarà feta". Segons l'escrit del contenciós administratiu que signa l'advocat de l'Estat i al qual ha tingut accés l'ACN la consulta que ha convocat l'Ajuntament de Tona no té una "cobertura legal clara" al mateix temps que "atribueix la decisió a la voluntat col·lectiva sense imposar un percentatge del cens que hi participi". A més, consideren que la consulta que impulsa l'Ajuntament de Tona "és un referèndum o consulta referendària general i no una consulta popular referendària". L'alcalde de Tona ha mostrat la seva incredulitat davant del que considera un "simple exercici democràtic de participació" i ha quedat "atònit" pel fet que l'advocat de l'Estat consideri que es tracta d'un "referèndum encobert". De fet, Salom ha deixat clar que el consistori "mai ha tingut cap pretensió de saltar-se la legalitat establerta" i considera que la consulta popular per escollir la bandera se sustenta "en una qüestió de gustos i estètica". "Tot allò que soni a consulta, democràcia o participació genera urticària a tots els mitjans de l'Estat", ha lamentat el batlle del PDeCAT. De fet, Salom ha explicat que en tot moment el consistori ha volgut fer "les coses ben fetes" i "cenyint-se a la normativa". En aquest sentit, el batlle ha explicat que la consulta se sustenta en els articles de la Llei de consultes populars no referendàries "que no van ser impugnats pel govern espanyol i ha aclarit que es tracta d'una votació que afecta una competència "exclusiva" del municipi. "La llei catalana ens empara i el sentit comú també", ha aclarit el batlle. El batlle ha aclarit que el consistori respondrà a la petició del jutge i presentarà al·legacions en el termini de deu dies que ha fixat el jutge, però ha explicat que "en el moment que contestem al jutge la consulta ja estarà feta". En aquest sentit Salom ha dit que no tenen cap obligació de paralitzar les votacions i ha lamentat que faran gastar diners al consistori de manera innecessària perquè "un contenciós no és barat". "Han volgut buscar un problema on no hi era perquè estem parlant d'un simple exercici democràtic de voler consultar la gent sobre una costa tan simple i de sentit comú", ha expressat Salom. El batlle ha rebut el suport de tots els grups amb representació al consistori –PDeCAT, ERC, Som Tona-ICV i el regidor no adscrit-. De fet, tots ells han coincidit a afirmar que la posició del govern espanyol és "incoherent" i "surrealista". | L'Ajuntament de Tona defensa la legalitat de la consulta popular per escollir la bandera del poble i no la paralitza |
El conseller valencià d’Educació Vicent Marzà ha assenyalat aquest dimecres que el govern espanyol trobarà al mateix decret de plurilingüisme la “solució directa” als aclariments demanats a la carta de col•laboració enviada després de l’informe de l’alta inspecció educativa. Marzà s’ha pronunciat d’aquesta manera als passadissos de les Corts Valencianes en ser preguntat sobre les declaracions efectuades pel ministre d’Educació Ínigo Méndez de Vigo al Congrés dels Diputats advertint que durà la Generalitat Valenciana a la justícia si no rectifica aquest decret. El conseller ha situat aquestes declaracions en el marc d’una resposta parlamentària en la qual el ministre ha explicat els procediments en el cas que no hi hagi contestació per part del govern valencià. Marzà ha confirmat que el seu departament ja té redactada la carta de resposta amb aclariments que remeten a articles del mateix decret i s’ha mostrat convençut que “només la llegiran veuran que els seus dubtes estan resolts”. El conseller ha remarcat la relació institucional “cordial i fluida” amb el ministeri d’Educació i ha matisat que en aquesta carta no es requereix que es modifiqui cap article del decret sinó que es resolguin els dubtes del govern espanyol sobre la seva aplicació. Marzà ha explicat que aquest dubtes són sobre quina persona ha de decidir el projecte lingüístic del centre i com s’aplicaran els diferents nivells. “No tenen complicació de respondre, hem redactat la resposta i estem convençuts que la valoraran de manera positiva”, ha manifestat, confiant que el govern espanyol “no anirà més enllà”. Marzà ha explicat que el decret de plurilingüisme compta amb un informe favorable de l’advocacia de la Generalitat Valenciana i del Consell Jurídic Consultiu i que s’ha d’aplicar de manera normalitzada, fent-lo possible amb més programes i més formació del professorat. En aquest sentit, ha avançat que durant la conferència d’Educació traslladarà al ministre la necessitat de col•laboració per impulsar un programa d’intercanvi de professors valencians amb Canadà, els Estats Units, Regne Unit, Irlanda, Austràlia i Nova Zelanda. | El govern valencià respon Méndez de Vigo que al decret de plurilingüisme hi ha la “solució directa” als seus dubtes |
La pluja que ha caigut aquesta matinada a la zona ha ajudat a sufocar els punts calents ACN Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.-Sis dotacions dels Bombers de la Generalitat han remullat tota la nit els punts calents de la superfície afectada per l’incendi de Cruïlles (Baix Empordà), que va calcinar 53 hectàrees, de les quals quasi un 90% pertany a vegetació agrícola i la resta a massa forestal. La pluja que ha caigut aquesta matinada a la zona ha ajudat els Bombers en les tasques d’extinció de l’incendi, que encara no s’ha donat oficialment per controlat. Aquest dijous, es van arribar a activar una cinquantena de dotacions terrestres i 13 mitjans aeris, a més d’efectius de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de la zona i diversos pagesos van llaurar els camps amb els seus tractors. L’origen del foc podria haver estat una negligència. Així ho va explicar aquest dijous la directora dels serveis territorials d’Agricultura, Elisenda Guillaumes. "L'inici ha estat al costat d'una carretera, semblaria per una guspira que podria provenir d'una burilla; falta acabar d'investigar però estem parlant d'una negligència clara", va comentar. D’altra banda, es van haver de desallotjar vuit persones, concretament dues del mas Sisot, tres del mas La Torre i les tres restants, de l'hípica propera; i es va haver de tallar La carretera GI-664, entre Cruïlles i Sant Sadurní de L’Heura i les carreteres que van cap a Monells. L'incendi es va originar pels volts de dos quarts de quatre en un marge d'una carretera i ha avançat ràpidament camps a través, empès per la marinada (vent del sud) que bufava a la zona. Al voltant de les vuit del vespre es va poder donar per estabilitzat. | Sis dotacions dels Bombers de la Generalitat remullen la superfície afectada per l’incendi de Cruïlles |
Un aparatós incendi ha calcinat aquest dissabte pneumàtics i deixalles en una nau industrial abandonada a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), segons han informat els Bombers de la Generalitat. L'avís del foc s'ha rebut a les 12.41 hores d'aquest dissabte al pati d'una fàbrica en desús situada a la cruïlla del carrer de Rosalía de Castro amb la Carretera del Mig, al barri del Gornal. La columna de fum negra s'ha pogut veure des de diferents punts del Barcelonès. 8 vehicles dels Bombers han treballat en les tasques d'extinció de l'incendi, que no ha obligat a evacuar cap persona ni tampoc ha fet cap ferit. El foc ha pogut ser estabilitzat ràpidament i a partir de les 17 hores ja només quedava una dotació de Bombers per acabar de remullar la zona i evitar noves revifades. | Aparatós incendi en una nau industrial abandonada de l'Hospitalet de Llobregat |
El Ministeri d'Exteriors té previst reobrir aquest dijous la seu de la delegació del Govern a Brussel·les després que avui hagi ordenat el seu tancament i hagi enviat els seus treballadors a casa a través d'un burofax. Fonts del ministeri consultades per l'ACN han justificat la decisió per "evitar possibles aglomeracions" tenint en compte que s'havia fet una convocatòria "sense autorització ni informació", en referència a la reunió del president del Parlament, Roger Torrent, amb el candidat de JxCat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els diputats a Brussel·les. El govern espanyol ha prohibit que la reunió se celebri a la seu del Govern i la trobada s'ha traslladat al centre Maurits Coppieters de la capital belga. | El Ministeri d'Exteriors obrirà demà la delegació a Brussel·les i justifica el tancament per "evitar aglomeracions" |
El tram de l'AP-7 entre Girona Oest i Girona Sud és, des d'aquest dijous i fins al diumenge, l'escenari de les proves per preparar la infraestructura per a la futura "convivència" de cotxes autònoms i convencionals. Es tracta del projecte europeu INFRAMIX en el qual participen onze empreses i institucions que lideren el desenvolupament de tecnologia per a la conducció autònoma. Les proves plantegen tres escenaris diferents per comprovar com es comunica la infraestructura amb els vehicles o amb els dispositius de navegació. Aquesta setmana, testaran la reacció a assignacions de carril específics per a aquests vehicles, la presència d'obres a la carretera o l'aparició d'embussos. "Ens apropem una mica més a conduir de forma autònoma", ha afirmat la directora general d'Autopistes, Anna Bonet. | L'AP-7, escenari de les proves per preparar la infraestructura per a la "convivència" de cotxes autònoms i convencionals |
Les empreses enoturístiques del Penedès han creat una Comissió Sectorial per reforçar la seva veu i promocionar millor el territori. El president del Consorci de Promoció Turística, Sergi Vallès, ha definit el sector privat com a "motor" del turisme a la zona, i per això volen que tingui més pes en la redacció del Pla anual d'actuacions. Amb la nova Sectorial, els tres subsectors de l'enoturisme -cellers i caves, hostaleria, i comerços i serveis- tenen nous portaveus que traslladaran al Consorci les prioritats de cada àmbit. Segons Vallès, si les empreses fan aportacions concretes es podrà "arribar més lluny" en promoció. Aquest dilluns els portaveus s'han reunit per primer cop amb les empreses. Fins ara, el Consorci de Promoció Turística –que engloba 200 empreses privades, la DO Penedès, diversos Ajuntaments, Patronats de Turisme i Consells Comarcals de la zona vitivincíola - recollia les aportacions del sector privat a títol individual. Segons el president del Consorci, això generava que els plans d'actuació no recollissin les preferències dels subsectors amb suficient exactitud, i aquesta és una situació que es vol revertir amb la nova Comissió Sectorial. Eric Anguita, portaveu del subsector de les caves i cellers, ha explicat que confien en què ara les propostes per als imminents plans d'actuacions siguin "més afinades". En la mateixa línia, Jordi Bertran, portaveu del comerç i serveis, ha apuntat que ara el seu subsector pot fer aportacions més directes i consensuades per aconseguir que els visitants tinguin una visió "més àmplia" del Penedès com a destí turístic, fent que l'estada sigui "una jornada de divertiment ple". Aquest dilluns, en la primera reunió de treball conjunta dels participants del Consorci , hi ha hagut la participació d'una setantena d'empreses. La previsió és que aquestes jornades es celebrin periòdicament amb més representants de les 200 companyies de la zona per concretar les propostes que posteriorment avaluarà la presidència del Consorci, per dur finalment a aprovació de l'Assemblea de l'organisme. | Les empreses d'enoturisme del Penedès creen una Comissió Sectorial per "arribar més lluny" en la promoció del territori |
La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, creu que des del PSOE "no hi ha interès" per aprovar els pressupostos, motiu pel qual, ha dit, des de fa una setmana que no s'ha avançat en les negociacions sobre el diàleg amb Catalunya. "En algun moment es decideix que aquells que van donar la majoria per fer president a Sánchez no són prou bons per tramitar-los", ha criticat Artadi. En aquest sentit, ha lamentat des de la Seu d'Urgell que s'hagi imposat l'entorn dels socialistes més afí a un govern amb Ciutadans i el "del 155" per impedir una negociació "sobre com dialogaríem". Sobre un possible avançament electoral, la consellera s'ha mostrat expectant sobre quin tipus de govern "succeeix" a l'actual i "amb quin tarannà i amb quina força" ho fa. | Artadi considera que el PSOE no té "interès" en tramitar els pressupostos |
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha criticat que la dreta doni "lliçons dient que els partits constitucionalistes són altres i que el PSOE no ho és" i ha reivindicat que el seu partit "va posar dempeus la Constitució espanyola ara fa 40 anys". En un acte de campanya a Santander el president espanyol en funcions ha criticat que la dreta el PP i Cs posin "cordons sanitaris" al seu partit i ha recordat l'obra de l'exvicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba, que va morir el passat 10 de maig, per dir que "la Constitució no és patrimoni de ningú, és la pàtria de tots els espanyols i totes les espanyoles". Ha recordat que Rubalcaba va viure "moments molt durs i difícils de la política espanyola, perquè amb el tema català i l'independentisme" porten "lidiant més de deu anys". El president espanyol en funcions ha afegit que l'exvicepresident "sempre va defensar l'Estatut d'autonomia a Catalunya, l'estat de les autonomies a Espanya, la integritat territorial, la sobirania nacional, i la Constitució espanyola". Sánchez ha tornat a demanar el vot indicant que les urnes "estan buides" i que no poden deixar "la feina a mitges". El líder socialista considera que han de donar un missatge "a la dreta i a les seves tres sigles de manera ultra clara que Espanya i els espanyols volen justícia social, convivència, neteja i regeneració democràtica". "Fem del 28 de maig un nou 26 d'abril perquè avancem al futur i no retrocedim 40 anys com volen la dreta i les seves tres sigles", ha indicat. | Sánchez critica que la dreta posi "cordons sanitaris" al PSOE i reivindica el seu paper en la Constitució espanyola |
El Síndic de Greuges de Catalunya ha obert una investigació de les converses entre el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i el fins ara director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, que ha estat cessat aquest dimecres al matí pel Parlament arran d'aquest cas. El síndic, Rafael Ribó, considera que les converses conegudes a través del diari 'Público' revelen "un greu atac a l'estat de dret" i una "fatal administració i praxis de política pública". Ribó ha retret a Fernández Díaz "actes preparatoris contra adversaris polítics per destruir opcions democràtiques". El Síndic s'ha adreçat a la Defensora del Poble, al Congrés dels Diputats i al Parlament perquè exigeixin responsabilitats al govern espanyol i també portarà als fets a la Fiscalia del Tribunal Suprem. | El Síndic de Greuges investiga les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso com un "greu atac a l'estat de dret" |
Les tempestes han deixat aquesta nit a Badalona 15,5 litres en deu minuts. Aquesta intensitat de precipitació s'ha iniciat poc abans de tres quarts de dues de la matinada. Així mateix, l'estació meteorològica situada al Museu de Badalona ha registrat cops de vent que han arribat als 122 km/h. Segons ha indicat l'Ajuntament de la ciutat, aquestes ratxes de vents són unes de les més intenses que s'han registrat mai al Museu. Aquest matí, totes les platges de la zona presenten la bandera vermella i s'ha tancat el parc de Ca l'Arnús i de Can Solei. Les fortes pluges han inundat alguns passos subterranis i han fet caure arbres i branques en diferents punts de la ciutat. Badalona ha patit aquesta passada matinada un episodi de temps sever amb pluges intenses acompanyades d'aparell elèctric, calamarsa i fortes ratxes de vent. A més dels 15,5 litres en deu minuts, destaquen els 4 litres que han caigut en un minut, segons el Servei Meteorològic. Així mateix, la ratxa de vent que s'ha produït no és gens habitual en aquesta zona i el cop de 122 km/h és un dels cops de vents més elevats que s'ha registrat mai a l'estació meteorològica del Museu, segons ha indicat l'Ajuntament. El consistori també ha indicat que la tempesta ha provocat diverses incidències a la via pública. Després de la feina que han portat a terme durant la nit els serveis d'emergències, durant aquest matí les brigades municipals estan treballant per resoldre incidències puntuals relatives a caigudes d'arbres, la inundació del pas soterrat de la Barca Maria, alguns baixos inundats, alguns semàfors que no funcionen i un parell de fanals. Les afectacions han estat més importants a la part baixa del municipi. El dipòsit d'aigües pluvials de l'Estrella ha funcionat sense incidències. Una altra conseqüència d'aquest fort temporal és que avui s'han hissat les banderes vermelles a totes les platges de Badalona per l'empitjorament de la qualitat de l'aigua de bany i també s'ha tancat provisionalment al públic el parc de Ca l'Arnús i Can Solei pel risc de caiguda de branques dels arbres. | Les tempestes deixen 15,5 litres en deu minuts i cops de vent de 122 km/h a Badalona |
El president d'ERC i candidat a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha subratllat aquest dissabte que quan prengui possessió de l'acta de diputat del Parlament Europeu aspira a rebre "solidaritat" per part de les institucions europees i les democràcies del continent. En una roda de premsa a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), en connexió des de Soto del Real, Junqueras ha dit que espera rebre solidaritat i denunciar que a l'estat espanyol hi ha persones empresonades "sense haver comès cap delicte present al codi penal". El republicà ha dit que també amb la seva condició com a candidat a presidir la Comissió Europea per l'Aliança Lliure Europea, treballarà per posar l'estat espanyol "davant del mirall" i que els estats reflexionin sobre quina ha estat la seva actuació fins ara i quina ha de ser en el futur pel que fa al conflicte polític català. Al llarg de la roda de premsa, Junqueras ha destacat que els comicis europeus serviran per situar un "pres polític" de l'estat espanyol al Parlament Europeu i que això ERC ho utilitzarà per fer sentir la seva veu, no pel seu cas en particular sinó per denunciar la "repressió injusta" que té la màxima expressió "en l'empresonament de persones innocents". Ha dit, a més, que donaran veu al poble escocès, als gal·lesos, al País Basc i els gallecs "que confien en la candidatura per donar veu a tots els demòcrates". El líder dels republicans ha dit que ERC ha demostrat una capacitat de treball i un compromís "inqüestionable" i que encara té més mèrit "fent-ho des d'una presó". Junqueras ha denunciat així que la seva situació d'empresonament complica la seva acció política . "Tothom es deu imaginar el que significa fer una roda de premsa en una presó", ha opinat quan se li ha preguntat per la competència que pot exercir el cap de llista de JxCat Carles Puigdemont. Junqueras, que ha mostrat tot el seu respecte cap a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ha evitat respondre si obre la porta a la presència de JxCat al grup ALE de l'Eurocambra. | Junqueras aspira a rebre la "solidaritat" de la UE quan prengui possessió com a diputat del Parlament Europeu |
El foc ja s'ha extingit i no hi ha ferits ACN Girona.-Els Bombers han evacuat preventivament els veïns d'un edifici de Girona per un incendi al garatge comunitari, que ja ha estat extingit. Cinc dotacions s'han activat després de rebre l'avís quan quedaven sis minuts per a les set del matí. El foc s'ha declarat a la Ronda del Fort Roig i no hi ha hagut ferits. Ha cremat el quadre elèctric i el fum ha passat a l'escala de l'edifici. Els Bombers encara hi treballen per ventilar. | Evacuats els veïns d'un edifici de Girona per un incendi al garatge comunitari |
Un estudi internacional revela que la salut mental d'un 46% dels espanyols està en risc per la crisi del coronavirus. La recerca, liderada per Open Evidence -vinculada a la Universitat Oberta de Catalunya-, mostra que 6 de cada 10 espanyols s'ha sentit en algun moment trist, deprimit o desesperat pel futur. Gairebé el 60% necessita que el govern no se centri només a prevenir el contagi, sinó també a evitar una important crisi econòmica. L'enquesta s'ha fet a 10.551 persones, 3.524 a l'Estat. Hi han col·laborat investigadors de la Universitat de Milà, de Trento, de Gasglow, de Tillburg i de Colòmbia. Les enquestes s'han fet a ciutadans d'Espanya, Itàlia i Regne Unit en tres setmanes consecutives, entre el 24 d'abril i el 17 de maig. Durant l'enquesta s'avaluen els canvis de comportament vinculats a l'estrès, el trauma, i l'opinió sobre la resposta que està donant el govern. Les dades recollides en la primera setmana, entre el 24 d'abril i l'1 de maig, mostren que la majoria de la població s'ha sentit en algun moment trista, deprimida o desesperada pel futur durant aquest període: un 67% a Espanya. D'entre aquests, un 13% s'ha sentit així durant 5 o 7 dies, un 22 durant 3 o 4 i un 32% durant 1 o 2 dies. S'han analitzat aquestes dades juntament amb altres factors, com el tipus d'habitatge (de propietat completament pagat, de propietat amb hipoteca, de lloguer), condicions de vida (metres quadrats de l'habitatge, nombre de persones que hi viuen, presència de nens en edat escolar), situació laboral i els ingressos de la llar o estalvis. Tot plegat ha permès obtenir un indicador general de l'estat de la salut mental dels ciutadans. Els resultats revelen que la salut mental del 46% dels espanyols està en risc. En el cas d’Itàlia i el Regne Unit, un 42% i un 41% de la seva població, respectivament. Als tres països, una gran majoria de participants coincideix amb l'afirmació que "el govern no s'ha de centrar només a prevenir el contagi, sinó també a evitar una important crisi econòmica": gairebé un 60 % a Espanya i al Regne Unit. A Itàlia, el suport a aquesta afirmació és una mica més elevat, al voltant d'un 65%. Els ciutadans també han opinat sobre les mesures de desescalada. Al voltant d'un 70% dels espanyols i anglesos, i gairebé un 65% dels italians, estan d'acord amb la declaració que diu que el govern no només ha de comunicar als ciutadans què cal fer per complir les mesures de seguretat, sinó també explicar clarament com s'està planificant la sortida. L'estudi preveu tres onades consecutives d'enquesta als mateixos ciutadans dels tres països. Ara s'ha publicat la primera tongada de resultats corresponent a l'enquesta que es va fer del 24 d'abril a l'1 de maig. El segon sondeig, que analitza l'impacte de la situació en la capacitat cognitiva, la percepció de risc, la confiança i l'altruisme dels participants, s'acaba de fer entre el 2 i el 9 de maig i es preveu tenir-ne els resultats durant la setmana del 18 de maig. Pel que fa a la tercera enquesta, que es farà del 10 al 17 de maig, posarà el focus en la incertesa i els conflictes relacionats amb la privacitat i el bé comú, i els interessos individuals i col·lectius relacionats amb la distribució dels recursos. Els resultats es publicaran durant la setmana del 25 de maig. | La salut mental del 46% dels espanyols està en risc per la crisi del coronavirus, segons un estudi |
L'alberg humanitari que cada any habilita l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès junt amb la Creu Roja per acollir temporers de la verema sense contracte ha estat utilitzat aquesta temporada per una seixantena de persones. En total, entre el 21 d'agost i el 13 de setembre l'equipament ha registrat una vintena de pernoctacions diàries quan la seva capacitat era d'una cinquantena. De les proves PCR fetes a tots els temporers, s'han registrat dos positius que van ser traslladats a un hotel habilitat a l'Hospitalet de Llobregat. Un segon alberg preparat per acollir treballadors en quarantena, que estarà operatiu fins el dia 30 de setembre, encara no s'ha hagut d'utilitzar. En declaracions a l'ACN, l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha fet una valoració "molt positiva" del dispositiu habilitat per acollir tots aquests temporers sense contracte de feina que han arribat a la ciutat per la verema en plena pandèmia. "Veient el que havia passat a Lleida teníem por que aquí també es pogués descontrolar la situació i no ha estat així", ha destacat. | L'alberg humanitari de Vilafranca ha acollit una seixantena de temporers i ha registrat dos positius per covid-19 |
Una balena d'uns vuit metres es troba des d'aquest dimarts davant del litoral de Barcelona, tot i que es desconeix si està malalta o només s'ha desorientat. Fonts del Departament d'Agricultura han explicat que es tracta d'un exemplar rorqual comú petit i jove. Segons han detallat, no és habitual el seu albirament tan a prop de la costa ja que els molesta els sorolls i els motors de les embarcacions. De moment, els Agents Rurals només fan tasques d'observació a l'espera si han d'intervenir per ajudar l'animal. La balena es va detectar primer a la Platja de Sant Sebastià i davant de l'Hotel Vela i es té constància que durant la nit s'ha mogut per davant de la costa del Baix Llobregat. Quan aquest matí s'anava a donar l'episodi per tancat, ha tornat a aparèixer, aquest cop, davant de la terminal de creuers, des d'on aquest dimecres al migdia els Agents Rurals controlen els seus moviments. | Detecten la presència d'una balena d'uns vuit metres davant el litoral de Barcelona |
Un grup de set eurodiputats de quatre grups del Parlament Europeu s'han desplaçat fins a la presó d'Estremera per denunciar que no els permeten visitar Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Afirmen que fa un mes que estan fent gestions, que el director d'Institucions Penitenciàries no els agafa el telèfon i que els estan posant traves per no permetre'ls l'accés. Aquest mateix dimarts, el director de la presó no els ha volgut rebre i s'han quedat a les portes del centre penitenciari (on estan interns Junqueras i Forn). Denuncien que s'estan vulnerant drets fonamentals perquè, en condició d'eurodiputats, tenen dret a visitar qualsevol pres arreu d'Europa i que la situació que s'estan trobant a l'Estat no és habitual. Els europarlamentaris representen els verds, els liberals, els conservadors britànics i els comunistes i formen part de la plataforma de diàleg UE-Catalunya. Tots s'han fotografiat a les portes de la presó mostrant les seves credencials com a eurodiputats. Una delegació formada per set eurodiputats ha denunciat a les portes d'Estremera els problemes que els ha posat l'administració per poder visitar Oriol Junqueras i Joaquim Forn –reclosos a aquest centre penitenciari- i també Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, interns a Soto del Real. Es tracta d'una delegació formada per diverses forces de l'Eurocambra: del grup dels Verds/ALE han estat presents els diputats d'Esquerra Jordi Solé i Josep-Maria Terricabras, el francès José Bové i la letona Tatjana Zdanoka. També s'han desplaçat a Madrid, per part dels liberals l'eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa, també el flamenc Mark Demesmaeker (ECR, conservadors i reformistes britànics) i la francesa Marie-Pierre Vieu (GUE/NGL, comunistes). A les portes del centre, Solé ha denunciat que fa un mes que estan fent gestions amb la presó i també amb Institucions Penitenciaries per aconseguir l'autorització per visitar els presos i que sempre els l'han denegat. "Hem trucat fins a sis vegades a la secretaris d'Institucions Penitenciaries i no ens han tornat la resposta", ha lamentat. A més, ha criticat que no han rebut "el tracte que es mereix" un parlamentari europeu. Terricabres ha denunciat que els han posat "excuses ridícules" com tornar-los el formulari perquè no apareixen el nom dels seus pares. "Ells que ens fan el DNI ara ens posen excuses ridícules, és la negació absoluta", ha declarat. També s'ha queixat del tracte rebut l'eurodiputat Ramon Tremosa, que diu que els han "marejat" durant setmanes amb correus electrònics i trucades per, al final, no deixar-los accedir. De fet, ho han intentat de nou des de les portes de la presó demanant que els rebés el director del centre, que tampoc ho ha fet. "Espero que el poble de Catalunya no accepti aquestes condicions com la normalitat que el PP i els seus aliats voldrien", ha declarat Tremosa. Dret de tot eurodiputat En les crítiques dels eurodiputats hi havia un denominador comú. Tots ells han posat de manifest que, com a parlamentaris europeus, tenen dret a accedir a qualsevol presó de la Unió Europea per visitar presos. Així ho acredita el francès José Bové, que diu que és "habitual" a França, on no tenen cap problema per accedir. Per això, ha denunciat que l'Estat està "vulnerant drets fonamentals" dels parlamentaris europeus. El flamenc Mark Demesmaeker ha destacat que són parlamentaris de forces molt diverses però que tots tenen en comú la defensa dels drets europeus. De fet, tots ells formen part de la plataforma de diàleg UE-Catalunya que demana que s'aixequin les mesures del 155, que surtin de la presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart i que Europa inici un diàleg amb Catalunya per resoldre la situació. Aquesta última petició l'ha verbalitzat des de les portes de la presó l'eurodiputada francesa Marie-Pierre Vieu, que ha demanat a la UE que "intercedeixi" i busqui una "solució política a la petició d'autodeterminació de Catalunya". Tots ells han recordat que tant Oriol Junqueras com Raül Romeva havien estat companys a l'Eurocambra i, fins i tot, havien coincidit personalment. Segons acte en poques hores a Estremera L'acte s'ha fet poques hores després que ERC hagi fet el penúltim acte de campanya també a les portes d'aquesta presó. Entre els representants de la candidatura dels republicans ha viatjat fins a Estremera la número 2 de la candidatura, Marta Rovira, el número 3 Raül Romeva (que va estar empresonat un mes en aquest centre) i la número 4, Carme Forcadell, que també va passar una nit a Alcalá-Meco. Un grup d'una desena de persones de la formació d'ultra-dreta Hogar Social Madrid ha intentat boicotejar l'acte. | Eurodiputats de quatre grups denuncien des d'Estremera que els impedeixen visitar Junqueras i la resta de presos |
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs presentat per la Generalitat Valenciana contra la Llei 48/2015, de 29 d'octubre, per la qual s'aproven els Pressupostos Generals de l'Estat per a l'exercici pressupostari de 2016, segons que han confirmat fonts de l’executiu valencià i del mateix Constitucional. En concret, la iniciativa reclama al TC l'anul·lació de les previsions de saldo del Fons de Suficiència regulat en el títol VII, capítol II, articles 111 i 112, que es despleguen en diverses seccions i programes annexos. El Constitucional ha acordat donar trasllat de la demanda i dels documents al Congrés i al Senat, així com al govern a través del Ministeri de Justícia, perquè en el termini de quinze dies es puguin personar al procés i formular les al·legacions que considerin. | El Consitucional admet a tràmit el recurs del govern valencià contra la Llei de pressupostos de l’Estat 2016 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.