Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
https://www.apple.com/es/shop/product/MM6F3ZM/A/pa%C3%B1o-de-limpiezaEs la nova estafa d'Apple: un drap blanc, amb els cantons rodonets, que amb màrqueting i tota una manada de fans amb mitja neurona, ha sigut un èxit de vendes fins a esgotar els estocs.Només es un drap que Apple diu que fa meravelles per netejar el monitor, que ha de ser Apple obviament, al preu de 25 euros cada drap.Què en penseu? Sou persones normals normals que veieu això com una gran estafa o sou fans d'Apple?
jo el veig massa barat. Apple es elitista, absurdament elitista, i aquest drap el pot comprar qualsevol mort de gana sense treure's una compra del súper. Hauria de valdre 100€, o millor 300.
|
https://www.apple.com/es/shop/product/MM6F3ZM/A/pa%C3%B1o-de-limpiezaEs la nova estafa d'Apple: un drap blanc, amb els cantons rodonets, que amb màrqueting i tota una manada de fans amb mitja neurona, ha sigut un èxit de vendes fins a esgotar els estocs.Només es un drap que Apple diu que fa meravelles per netejar el monitor, que ha de ser Apple obviament, al preu de 25 euros cada drap.Què en penseu? Sou persones normals normals que veieu això com una gran estafa o sou fans d'Apple?
D'aquí quatre dies internet s'omplirà d'experts en draps. Samsung treurà el seu drap a 15€, Xiaomi el seu a 10€. Un sudamericà t'explicarà a YouTube com utilitzar correctament la teva mopa Apple®, i veurem comparatives entre els draps a internet. I perquè no saben com distingir un vidre brut d'un net, que si no ja tindries mopes amb bluetooth informant del tant per cent de netedat per 90€. Així estem.
|
https://www.apple.com/es/shop/product/MM6F3ZM/A/pa%C3%B1o-de-limpiezaEs la nova estafa d'Apple: un drap blanc, amb els cantons rodonets, que amb màrqueting i tota una manada de fans amb mitja neurona, ha sigut un èxit de vendes fins a esgotar els estocs.Només es un drap que Apple diu que fa meravelles per netejar el monitor, que ha de ser Apple obviament, al preu de 25 euros cada drap.Què en penseu? Sou persones normals normals que veieu això com una gran estafa o sou fans d'Apple?
Jo és que soc molt fan de Vileda... no crec que puga aportar una opinió objectiva.
Per curiositat, a quant va el drap de vileda?
No arriba a 3'50€.
|
https://www.apple.com/es/shop/product/MM6F3ZM/A/pa%C3%B1o-de-limpiezaEs la nova estafa d'Apple: un drap blanc, amb els cantons rodonets, que amb màrqueting i tota una manada de fans amb mitja neurona, ha sigut un èxit de vendes fins a esgotar els estocs.Només es un drap que Apple diu que fa meravelles per netejar el monitor, que ha de ser Apple obviament, al preu de 25 euros cada drap.Què en penseu? Sou persones normals normals que veieu això com una gran estafa o sou fans d'Apple?
Netejar, neteja...la butxaca dels ximples!
|
https://www.apple.com/es/shop/product/MM6F3ZM/A/pa%C3%B1o-de-limpiezaEs la nova estafa d'Apple: un drap blanc, amb els cantons rodonets, que amb màrqueting i tota una manada de fans amb mitja neurona, ha sigut un èxit de vendes fins a esgotar els estocs.Només es un drap que Apple diu que fa meravelles per netejar el monitor, que ha de ser Apple obviament, al preu de 25 euros cada drap.Què en penseu? Sou persones normals normals que veieu això com una gran estafa o sou fans d'Apple?
Sembla estafa sí. Un bon drap de marca made in germany/japan per netejar instruments òptics o microfitxes no costa més de 10€.Sembla que les pantalles nanotexturitzades d'Apple són un imant de merda.
|
https://www.apple.com/es/shop/product/MM6F3ZM/A/pa%C3%B1o-de-limpiezaEs la nova estafa d'Apple: un drap blanc, amb els cantons rodonets, que amb màrqueting i tota una manada de fans amb mitja neurona, ha sigut un èxit de vendes fins a esgotar els estocs.Només es un drap que Apple diu que fa meravelles per netejar el monitor, que ha de ser Apple obviament, al preu de 25 euros cada drap.Què en penseu? Sou persones normals normals que veieu això com una gran estafa o sou fans d'Apple?
És molt car, però no supera les 4 putes rodetes per 849€ https://www.apple.com/es/shop/product/MX572ZM/A/kit-de-ruedas-de-apple-para-el-mac-pro
I el suport de monitor d'alumini de 1099€. Un suport d'alumini simple, sense electrònica ni res més.https://www.apple.com/es/shop/product/MWUG2YP/A/pro-stand
Potser aquestes bogeries de preus per coses trivials, explicaria el perquè de l'èxit del drap de neteja Apple: només val 25 euros! xD
|
https://www.apple.com/es/shop/product/MM6F3ZM/A/pa%C3%B1o-de-limpiezaEs la nova estafa d'Apple: un drap blanc, amb els cantons rodonets, que amb màrqueting i tota una manada de fans amb mitja neurona, ha sigut un èxit de vendes fins a esgotar els estocs.Només es un drap que Apple diu que fa meravelles per netejar el monitor, que ha de ser Apple obviament, al preu de 25 euros cada drap.Què en penseu? Sou persones normals normals que veieu això com una gran estafa o sou fans d'Apple?
Jo és que soc molt fan de Vileda... no crec que puga aportar una opinió objectiva.
Tu sí que en saps! I t'ho diu algú que ha fet d'home de la neteja durant molts anys, que consti.
|
https://www.apple.com/es/shop/product/MM6F3ZM/A/pa%C3%B1o-de-limpiezaEs la nova estafa d'Apple: un drap blanc, amb els cantons rodonets, que amb màrqueting i tota una manada de fans amb mitja neurona, ha sigut un èxit de vendes fins a esgotar els estocs.Només es un drap que Apple diu que fa meravelles per netejar el monitor, que ha de ser Apple obviament, al preu de 25 euros cada drap.Què en penseu? Sou persones normals normals que veieu això com una gran estafa o sou fans d'Apple?
Cal ser molt mermat per gastar-se 25 napos en això. Però molt.
O ser molt ric i suar de tot perquè et sobren els calers.
Conec multimillonaris que tenen un xalet a cada comarca de Catalunya, però no es comprarien merdes d'aquestes. Aquestes merdes se les compren els típics gitanos o gitanos mestissos. Són els tipics que els invites que s'apunten a fer una menjada col·lectiva i que només han de pagar 10 euros i no venen. Jo pensava que no volien quedar amb mi, però una vegada ho vaig fer gratis i vaig tindre que pagar 100 euros per tota la menjada i llavors van vindre. Són agarrats en pagar menjades però es compren un Iphone de 1000 euros cada any, si cada any!
|
https://www.apple.com/es/shop/product/MM6F3ZM/A/pa%C3%B1o-de-limpiezaEs la nova estafa d'Apple: un drap blanc, amb els cantons rodonets, que amb màrqueting i tota una manada de fans amb mitja neurona, ha sigut un èxit de vendes fins a esgotar els estocs.Només es un drap que Apple diu que fa meravelles per netejar el monitor, que ha de ser Apple obviament, al preu de 25 euros cada drap.Què en penseu? Sou persones normals normals que veieu això com una gran estafa o sou fans d'Apple?
Sóc fan dels productes d'Apple, però aquest drap... potser em supera.
|
https://www.apple.com/es/shop/product/MM6F3ZM/A/pa%C3%B1o-de-limpiezaEs la nova estafa d'Apple: un drap blanc, amb els cantons rodonets, que amb màrqueting i tota una manada de fans amb mitja neurona, ha sigut un èxit de vendes fins a esgotar els estocs.Només es un drap que Apple diu que fa meravelles per netejar el monitor, que ha de ser Apple obviament, al preu de 25 euros cada drap.Què en penseu? Sou persones normals normals que veieu això com una gran estafa o sou fans d'Apple?
A mi és una cosa que no m'ofèn per a res (aclareixo que mai he tingut un producte d'apple). No m'ofén en el sentit que per a gustos, colors. La gent no paga 25€ per un drap, paga per un drap apple, és conscient que paga per sobre del seu valor real i ho fa a gust. El valor que donem a una cosa és subjectiu i no té a veure només amb els diners que ha costat produir-la.
|
https://www.naciodigital.cat/noticia/226086/assassinat-trets-atleta-barca-alez-quinonez-equadorDEP Era un atleta del Barça ecuatorià de 32 anys, ha sigut assassinat a trets al seu pais, se'n desconeixen les causes.
Hostia, aquest Alec Baldwin ha fet mes mal que una pedregada
Lo d'aquest no ha sigut un accident pel que sembla. Quina llàstima que hi hagi aquest tipus de violència a Ecuador, un ex company de feina era d'allà i
|
Per qui no conegui la peli:- Hi ha un pla mestre per declarar la independència el dia de la inauguració dels Joc Olímpics del 92. (literalment es diu: "el reconeixement per part de l’ONU de Catalunya com un Estat independent, que les forces d’ocupació espanyola abandonin el nostre país, i la unitat nacional de tot el territori en domini espanyol i una negociació posterior amb el govern francès"- Guió del Vicent Partal (WTF)- Surt la Mònica Huguet (la de TV3) ensenyant les mamelles (WTF a quadrat)
El moment més trist de la pel·lícula és quan t'adones que el President de ficció de la pel·lícula és el millor President de la Generalitat que hem tingut i el que parla més clar.
|
Per qui no conegui la peli:- Hi ha un pla mestre per declarar la independència el dia de la inauguració dels Joc Olímpics del 92. (literalment es diu: "el reconeixement per part de l’ONU de Catalunya com un Estat independent, que les forces d’ocupació espanyola abandonin el nostre país, i la unitat nacional de tot el territori en domini espanyol i una negociació posterior amb el govern francès"- Guió del Vicent Partal (WTF)- Surt la Mònica Huguet (la de TV3) ensenyant les mamelles (WTF a quadrat)
També la teniu a Youtubehttps://www.youtube.com/watch?v=D0mawPkSY1g
|
Per qui no conegui la peli:- Hi ha un pla mestre per declarar la independència el dia de la inauguració dels Joc Olímpics del 92. (literalment es diu: "el reconeixement per part de l’ONU de Catalunya com un Estat independent, que les forces d’ocupació espanyola abandonin el nostre país, i la unitat nacional de tot el territori en domini espanyol i una negociació posterior amb el govern francès"- Guió del Vicent Partal (WTF)- Surt la Mònica Huguet (la de TV3) ensenyant les mamelles (WTF a quadrat)
Doncs al 8tv de casa meva en fan una altra d'antiga i dolenta que no té res a veure amb Catalunya, deu ser l'antena, no sé què coi ha passat.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
Mmm em sona que n'hi havia ja un fil de fa temps...
Potser és arran d'aquest primer fil que hi ha un 1% fet (segurament és un zero coma).
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
M'hi he afegit. No tinc gaire temps, però el poc que pugui aportar-hi serà millor que no res. Gràcies per difondre-ho.
Gràcies!
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
No sé què és això però si no hi és en català que ho facin en anglès que al final si mai arriben a programadors es faran un tip de llegir documentació en anglès i buscar ajuda en anglès.De totes maneres no sé quin sentit té que facin això amb la mainada, tinc bastants dubtes que aprenguin res d'electrònica o programació.
És un projecte de la BBC, un microordinador que està prou ben pensat per introduir alguns conceptes de programació a partir del 10 anys i és relativament econòmic.Aquest tema en concret crec que paga més la pena fer-lo en anglès, que és la llengua en que hi ha la immensa majoria dels recursos i comunitat.
Jo és que no hi crec gens en aquestes coses (em refereixo pedagògicament).
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
No sé què és això però si no hi és en català que ho facin en anglès que al final si mai arriben a programadors es faran un tip de llegir documentació en anglès i buscar ajuda en anglès.De totes maneres no sé quin sentit té que facin això amb la mainada, tinc bastants dubtes que aprenguin res d'electrònica o programació.
Es molt, però molt per dummies el microbit, inclús per un nen potser es un insult a l'intel·ligència, es per fer conceptes bàsics d'electrònica i tecnologia.
No creguis, hi ha força porquería a la ESO.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
Es que el microbit es vergonyós en sí ja, si el compares amb un arduino. Per què no fan servir arduinos? Hi ha algún cunyat amb comisió de microbit o algo així?
El microbit és una merda, però ara és lo que ho peta a totes les escoles i instituts, i es fa exclusivament en castellà. A partir d'aquí, pots ajudar perquè, ja que es fa, que és faci en català, o pots quedar-te de mans plegades i deixar que es faci en castellà.
No es podria passar tota la docu per un google translator i tira milles?
Encara no m'han validat per començar a traduir, així que no ho sé, però sospito que no.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
No sé què és això però si no hi és en català que ho facin en anglès que al final si mai arriben a programadors es faran un tip de llegir documentació en anglès i buscar ajuda en anglès.De totes maneres no sé quin sentit té que facin això amb la mainada, tinc bastants dubtes que aprenguin res d'electrònica o programació.
Es molt, però molt per dummies el microbit, inclús per un nen potser es un insult a l'intel·ligència, es per fer conceptes bàsics d'electrònica i tecnologia.
Que és com la collonada aquella de la pila de petaca la bombeta i l'interruptor?
Sí, però ja ho tens tot fet dins la mateixa placa. Es una placa de circuits integrats que porta llums leds, butons i varis sensors, pots jugar amb ella fent circuits senzills i vàries collonades.
La bombeta i l'intereuptor em referia a la classe magistral d'electrotècnia. És que després d'allò i la classe del commutador ja surts electricista oficial 1a
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
No sé què és això però si no hi és en català que ho facin en anglès que al final si mai arriben a programadors es faran un tip de llegir documentació en anglès i buscar ajuda en anglès.De totes maneres no sé quin sentit té que facin això amb la mainada, tinc bastants dubtes que aprenguin res d'electrònica o programació.
Com ja he dit dos cops al meu post inicial, si et penses que en aquest país algú farà res en anglès podent fer-ho en castellà és que vius en un altre món. És com els que estan en contra del doblatge en català perquè la versió original és millor... sense doblatge en català, la gent ho veu en castellà i punt. Sí fóssim un país normal, fer les coses en anglès no posaria en perill la llengua, com a Islàndia ò els països nòrdics. També et dic que si fóssim un país independent no seríem tant estúpids de dir que si tal cosa no és en català tampoc passa res..
Ja ho sé home.La resposta és més fàcil. Si no hi és en català i la competència sí, doncs utilitza la competència (arduino)
A la gent li és igual això. Ara s'ha posat de moda micro:bit i a Catalunya es fa en castellà.
I per què s'ha posat de moda aquesta ximpleria?
Perquè fa uns anys s'ha posat de posat que els nens han d'aprendre electrònica i programació a l'institut. Com que aprendre electrònica i programació de debó és massa difícil per un nen de la ESO, s'han inventat totes aquestes merderades de Snap, Scratch, Arduino, i ara micro:bit que ensenyen a fer quatre rucades perque sembli que els nens aprenen alguna cosa. La realitat és que això es fa a les escoles i es fa en castellà. Són hores que regalem a la llengua espanyola. Jo no sé com canviar el sistema perquè no es facin aquestes merderades, però sí sé com fer perquè, al menys, es facin en català.
M'has fet recordat quan el meu cosi anava a l'ESO i li vaig fer un treball de Scratch, que consistia en programar un petit videojoc En serio, com collons volen que un nano de 15 anys programi un videojoc bàsic, encara que el Scratch sigui per dummies, si no saben que són les variables o els operadors?
Doncs perquè els pedagogs són gent que ha estudiat una carrera que consisteix en com ensenyar però no ham estudiat res del que pretenen ensenyar i ja posats es pensen que tot és tant fàcil com la seva carrera.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
Es que el microbit es vergonyós en sí ja, si el compares amb un arduino. Per què no fan servir arduinos? Hi ha algún cunyat amb comisió de microbit o algo així?
Hi ha universitats que ensenyen Android fent servir el App Inventor.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
Acabo de fer el registre, vaig col·laborar al seu dia amb la traducció de twitter i ho he fet amb plugins de wordpress per a nivell nivell professional.S'haurà de fer servir la guia de softcatalà, no?
Gràcies! No conec aquesta guia. És una mena de diccionari informàtic anglès-català amb els mots recomanats per fer traduccions?
Més aviat és una guia d'estil per tal que totes les traduccions de programes tinguin cohèrencia. Aquí la pots trobar.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
No sé què és això però si no hi és en català que ho facin en anglès que al final si mai arriben a programadors es faran un tip de llegir documentació en anglès i buscar ajuda en anglès.De totes maneres no sé quin sentit té que facin això amb la mainada, tinc bastants dubtes que aprenguin res d'electrònica o programació.
És un projecte de la BBC, un microordinador que està prou ben pensat per introduir alguns conceptes de programació a partir del 10 anys i és relativament econòmic.Aquest tema en concret crec que paga més la pena fer-lo en anglès, que és la llengua en que hi ha la immensa majoria dels recursos i comunitat.
Tot això de que es bo per introduir als nens de 10 anys a programar i es barat, es mentida, es una gran campanya de màrqueting feta per algun cunyat. Amb un arduino a pèl, que val 9 euros, faries coses millors.
Això d'ensenyar als nens de 10 anys a programar és ben bé la típica idea que té un pedagog il·luminat que no en sap, de programar. Seria molt més útil ensenyar bé les matemàtiques, però això no és prou revolucionari.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
No sé què és això però si no hi és en català que ho facin en anglès que al final si mai arriben a programadors es faran un tip de llegir documentació en anglès i buscar ajuda en anglès.De totes maneres no sé quin sentit té que facin això amb la mainada, tinc bastants dubtes que aprenguin res d'electrònica o programació.
És un projecte de la BBC, un microordinador que està prou ben pensat per introduir alguns conceptes de programació a partir del 10 anys i és relativament econòmic.Aquest tema en concret crec que paga més la pena fer-lo en anglès, que és la llengua en que hi ha la immensa majoria dels recursos i comunitat.
Tot això de que es bo per introduir als nens de 10 anys a programar i es barat, es mentida, es una gran campanya de màrqueting feta per algun cunyat. Amb un arduino a pèl, que val 9 euros, faries coses millors.
El micro:bit és bàsicament una joguina perquè els nens facin quatre rucades i sembli que aprenen alguna cosa. El tema és que, sigui com sigui, el micro:bit es fa a les escoles i es fa en castellà.
Doncs sortiran nens tontos i castellans, es el futur que ens espera
Doncs ajudeu a traduir i que surtin nens només ximples.
Això es xantatge emocional xDQuins passos s'han de fer per traduir aquesta merda?
Ja m'hi he apuntat, ara a esperar que diguin algo. Es estrany perquè si es un projecte de codi obert, en principi ja qualsevol persona podria aportar coses, no faria pas falta un formulari i tanta història...https://microbit.org/translate/#get-involved
Suposo que volen portar un control per evitar que qualsevol faci qualsevol merda.
Doncs au, ara a esperar, ja em sembrat la primera llavor per tenir nens tontos, però catalans.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
fatal error = Puta EspanyaSegmentation fault = menja'm el nap.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
No m'ha arribat encara :( quant et va tardar a tu ?
Diria que ho vaig fer unes hores abans d'obrir el fil, el dissabte per la tarda, i em va arribar ahir per la tarda, o sigui que m'ha trigat aproximadament 48 hores.
No m'arriba :(
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
No sé què és això però si no hi és en català que ho facin en anglès que al final si mai arriben a programadors es faran un tip de llegir documentació en anglès i buscar ajuda en anglès.De totes maneres no sé quin sentit té que facin això amb la mainada, tinc bastants dubtes que aprenguin res d'electrònica o programació.
És un projecte de la BBC, un microordinador que està prou ben pensat per introduir alguns conceptes de programació a partir del 10 anys i és relativament econòmic.Aquest tema en concret crec que paga més la pena fer-lo en anglès, que és la llengua en que hi ha la immensa majoria dels recursos i comunitat.
Jo no sé si no em sé explicar o què... A Catalunya, per norma general, si una cosa es pot fer en anglès i en castellà, es fa en castellà. Els quatre que programem en anglès i veiem films en versió original no som la norma. Sí el micro:bit és en castellà i en anglès, a Catalunya es farà en castellà. No entenc que costa tant d'entendre...
És que no puc invertir esforços en que es faci en català una cosa que penso que no s'ha de fer
El cas és que ja que es seguirà fent, millor que es faci en català.
|
Ara s'ha posat de moda a les escoles el Micro:bit [1][2] que, per qui no ho sàpiga, és una plataforma semblant a Arduino per fer projectes electrònics. El tema és que no està en català i els professors de Catalunya es veuen forçats a fer-ho en castellà. Es pot fer en anglès, però tothom sap que a Catalunya ningú es fotrà a fer res en anglès si ho pot fer en castellà.El cas és que m'he interessat a traduir-ho i he anat a petar a una pàgina [3] on et pots unir com a traductor. Tu t'hi apuntes, dius quin idioma vols traduir, obres un compte, verifiques el teu e-mail, i esperes uns set dies que et validin i puguis començar a traduir. Ara mateix jo estic esperant que em validin.Ja hi ha un 1% fet, que m'imagino que deu ser algú que s'hi va apuntar, va traduir quatre coses, i ho va deixar còrrer. Però si ens hi apuntem uns quants, i hi fotem unes hores, ho podem tenir fet en un pim-pam.Es fa de manera totalment desinteressada, i penseu que esteu fent un favor al català. Jo sóc partidari de programar sempre en anglès, però, com deia abans, conec la realitat d'aquest país: tant professors com alumnes no es fotran a programar en anglès si ho poden fer en castellà. Fent-ho en català, encara hi haurà molts alumnes i algun professor que ho faran en castellà perquè estosssespaññññña!, però el que està clar és que si no hi ha l'opció en català, ningú no ho programarà en català.En fi, animeu-vos-hi![1] https://microbit.org/[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Bit[3] https://microbit.org/translate/Edito: Arran d'alguns comentaris, vull aclarir un parell de coses. No sóc un defensor de micro:bit, però fa un parell d'anys que s'ha posat de moda als instituts i a algunes escoles. Particularment, penso que lo que s'ensenya a les escoles tant d'Arduino com de micro:bit és merda i només ho aprofiten quatre alumnes que ho fan a casa i en saben més que el profe. Els altre alumnes no aprenen res. També penso que s'hauria de fer en anglès. Dit això, la realitat és que als instituts i escoles es fa micro:bit i es fa en castellà. Podem deixar que es continuï fent en castellà perquè "micro:bit és una merda" i "s'hauria de programar en anglès" o podem mirar de normalitzar la nostra llengua.Edito: Ja m'ha arribat la credèncial i ja m'he posat a traduïr. Amb una mica menys d'una hora, he pujat la traducció del català d'1% a 2%. Si ens hi fotem entre deu, en deu dies ho tenim fet!
No sé què és això però si no hi és en català que ho facin en anglès que al final si mai arriben a programadors es faran un tip de llegir documentació en anglès i buscar ajuda en anglès.De totes maneres no sé quin sentit té que facin això amb la mainada, tinc bastants dubtes que aprenguin res d'electrònica o programació.
Com ja he dit dos cops al meu post inicial, si et penses que en aquest país algú farà res en anglès podent fer-ho en castellà és que vius en un altre món. És com els que estan en contra del doblatge en català perquè la versió original és millor... sense doblatge en català, la gent ho veu en castellà i punt. Sí fóssim un país normal, fer les coses en anglès no posaria en perill la llengua, com a Islàndia ò els països nòrdics. També et dic que si fóssim un país independent no seríem tant estúpids de dir que si tal cosa no és en català tampoc passa res..
Ja ho sé home.La resposta és més fàcil. Si no hi és en català i la competència sí, doncs utilitza la competència (arduino)
A la gent li és igual això. Ara s'ha posat de moda micro:bit i a Catalunya es fa en castellà.
I per què s'ha posat de moda aquesta ximpleria?
Perquè fa uns anys s'ha posat de posat que els nens han d'aprendre electrònica i programació a l'institut. Com que aprendre electrònica i programació de debó és massa difícil per un nen de la ESO, s'han inventat totes aquestes merderades de Snap, Scratch, Arduino, i ara micro:bit que ensenyen a fer quatre rucades perque sembli que els nens aprenen alguna cosa. La realitat és que això es fa a les escoles i es fa en castellà. Són hores que regalem a la llengua espanyola. Jo no sé com canviar el sistema perquè no es facin aquestes merderades, però sí sé com fer perquè, al menys, es facin en català.
M'has fet recordat quan el meu cosi anava a l'ESO i li vaig fer un treball de Scratch, que consistia en programar un petit videojoc En serio, com collons volen que un nano de 15 anys programi un videojoc bàsic, encara que el Scratch sigui per dummies, si no saben que són les variables o els operadors?
sigui per dummiesDe veritat cal que fotis paraules en anglès a a cada comentari? Serà que no hi ha paraules en català per dir-ho...
Es que sóc modern.https://www.youtube.com/watch?v=mDIrORjf4M0&ab_channel=EstanislauVerdet-Topic
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Com decideixes que un nen és catalanoparlant? Pels cognoms? Si li parlen en català i castellà a casa ja no és catalanoparlant? I català i àrab? Ho marcaran els pares amb una creu? No té sentit. Lo del demos català tampoc té cap sentit. Com decidiràs qui és català o qui no? Basaràs les decisions que afecten a tothom en funció d'un cens que t'has inventat? Aquest text proposa moltes coses que no tenen aplicació pràctica.
Doncs ho decideixen els pares, òbviament, no diguis ximpleries.Tots els països tenen un cens, a cada lloc és diferent per obtenir la nacionalitat; aquí com que som una comunitat autònoma espanyola qualsevol espanyol empadronat a Catalunya es considera català, suposo que a tu ja t'està bé això.
Algú ha de decidir que el 50% dels nens no és catalanoparlant, si els pares l'inscriuen com a catalanoparlant I el nen no ho és, què?Quan dius espanyol empadronat a Catalunya a què et refereixes? A algú que ha nascut fora però viu aquí? A espanyolistes nascuts aquí?
Doncs no serà cap drama si alguns pares fan aquesta trampeta, probablement seran gent que realmemt tindrà voluntat de que el nen sigui catalanoparlant, si no ja em diràs quin sentit tindria que ho fessin. Per altra banda si veus que són una gent que no sap parlar català doncs òbviament estan mentint.Collons, en luisito de malaga del barri de catacumba, 24 anys, fa mig any que viu a Barcelona perquè li agrada la platja, les guiris i la festa i a més té una feina de comercial que li permet viure. En Luisito és un espanyol català com tu i com jo, ho entens o és massa complex?
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Com decideixes que un nen és catalanoparlant? Pels cognoms? Si li parlen en català i castellà a casa ja no és catalanoparlant? I català i àrab? Ho marcaran els pares amb una creu? No té sentit. Lo del demos català tampoc té cap sentit. Com decidiràs qui és català o qui no? Basaràs les decisions que afecten a tothom en funció d'un cens que t'has inventat? Aquest text proposa moltes coses que no tenen aplicació pràctica.
Doncs ho decideixen els pares, òbviament, no diguis ximpleries.Tots els països tenen un cens, a cada lloc és diferent per obtenir la nacionalitat; aquí com que som una comunitat autònoma espanyola qualsevol espanyol empadronat a Catalunya es considera català, suposo que a tu ja t'està bé això.
Algú ha de decidir que el 50% dels nens no és catalanoparlant, si els pares l'inscriuen com a catalanoparlant I el nen no ho és, què?Quan dius espanyol empadronat a Catalunya a què et refereixes? A algú que ha nascut fora però viu aquí? A espanyolistes nascuts aquí?
Potser hauríem de mirar com ho van fer a les repúbliques bàltiques, o sense anar gaire lluny al país Basc mateix tenen censat el mobre d'euskalduns. Per decidir qui és català jo sóc partidari d'un mètode que inclogui més variables que la llengua, no tothom que parla català és català.Altra tema és els nens i l'ensenyament, que la segregació sí que ha de ser únicament per raó de llengua. Però vaja, que en un 80-90% coincidirà que els nens catalanoparlants són de famílies catalanes.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa....Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. M'agradaria saber com reconcilien els dos punts, tenint en compte que la "creació de riquesa" és un dels pilars de la ideologia que ells anomenen globalista.
Amb un sistema de sanitat i una educació pùbliques de qualitat que ells defensen.
D'això és el que se'n diu "criticar però només la punteta", és a dir, et queixes del globalisme però no en critiques la causa, que és el capitalisme. La globalització només es pot entendre com a màxima i grotesca expressió d'això que anomenen "economia de mercat".Ja sé que està de moda criticar la "globalització" des de la dreta, que és el sector que més l'ha volguda. Però alguns ja ens afaitem.Amb un sistema de sanitat i una educació pùbliques de qualitat que ells defensen.Si tu ho dius, d'acord. Tot i que m'agradaria llegir específicament a on ho esmenten. Però en realitat això no canvia res: la majoria de països europeus segueixen un model de creixement capitalista amb l'afegitó de partides social, ves.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
4976
1989
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa....Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. M'agradaria saber com reconcilien els dos punts, tenint en compte que la "creació de riquesa" és un dels pilars de la ideologia que ells anomenen globalista.
El que són incompatibles són aquests dos:10. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. 11. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Deixem l'economia en mans dels empresaris que són precisament els que "volem acuyí" un parell de milions d'immigrants (i si n'arriben tres o quatre no es queixaran). L'empresariat català és ionqui de la mà d'obra barata immigrant. L'empresariat català no vol contractar gent autòctona de més de 45 anys, mentre pugui obtenir joves immigrants. Això és deixar el país en mans dels que el destrueixen per emplenar-se les butxaques.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
88
Diuen que és germà del Julià Babia... se'n pot discrepar, però sincerament, alguns se n'aneu de l'olla, la veritat.Tarjetó de record per a Julià Bàbia, militant independentista mort accidentalment a #CastellódeFarfanya (La Noguera) el febrer del 1987. pic.twitter.com/X7EoCG3678— FDEIP Eduard) October 22, 2016
Com vols que sàpiga qui és la Roderica?
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Aquest manifest deixa algunes coses per aclarir. Anem per parts:-Què es això del "demos català"? En què consisteix i qui té autoritat per definir-lo?-Quins són aquests valors ha destruit la postmodernitat? Abans de definir els valors que no t'agraden aniria bé definir els que sí t'agraden. De fet, això hauria de ser una part imprescindible del teu manifest polític. -Què coi és això de "l'espai civilitzatori occitano-català"? No es pot reivindicar el contacte que ha tingut Catalunya amb Occitània i alhora ignorar aquell de més importància que ha tingut amb Espanya, com a mínim des dels temps de la Corona d'Aragó.-Això de "focalitzar l'economia nacional en la producció de riquesa" què vol dir? Perquè al meu parer és el que porta fent Catalunya des de fa un temps i és precisament la causa número 1 de la seva caiguda. Que ara es dediquin a donar més subvencions (cosa que s'hauria de fer, però més amb gent de casa i menys amb gent acabada d'arribar) que abans és un tema secundari.
Aplica´t a tu mateix el que dius.Com definiries el demos de la "gent de casa" que a de rebre subvencions enfront dels que n´han de rebre menys.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
0.16% Anims.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
El subscric plenament, llevat del punt setè. I de la deducció que el seu marc nacional -a efectes pràctics- es redueix al Principat.Massa païsoscatalanegen només de mapa...
Un apunt. L'autor de l'article és germà d'en Julià Babia i Privat, el nen.
És a dir, que el seu germà va estar en el que possiblement va ser el grup armat més ridícul del món. I?
Trolàs
Podràs dir-me el que vulguis, però saps perfectament que el que he dit és una realitat innegable.
La realitat innegable és que has mancat al respecte als homes i les dones que van patir tortures, presó i mort per alliberar la nostra terra i la nostra classe del jou imperialista. Aquesta i que ets un èsser indesitjable.
Era d'esperar que sortiries a defensar com un energúmen aquests pallassos que no valien ni per posar bombes de manera covarda
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Mai acabe de vore si el FNC són en realitat nacionalistes o regionalistes perquè juguen amb l'ambiguetat del terme Catalunya. Pels seus escrits no sembla que facen un ús del terme Catalunya entés com sinònim de Països Catalans i per a enredar-ho encara més al punt nou parlen de Catalunya com "un país perifèric i petit en un racó d’un altre país" (sic) amb la qual cosa fins i tot dona a entendre que es refereix només a la CAC.I per a acabar-ho d'empastar més parlen de l'"espai civilitzatori occitano-català" (sic), vaja, que al final de la pel·lícula en el fons no vol recuperar el nacionalisme català, el que va de Salses a Guardamar, sinó alguna cosa, això sí, regional, que no acabe d'entendre.
En teoria tenen clar que reivindiquen tota la nació sencera, a la pràctica només són gent del principat de Catalunya i pensen i actuen des del principat de Catalunya.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa....Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. M'agradaria saber com reconcilien els dos punts, tenint en compte que la "creació de riquesa" és un dels pilars de la ideologia que ells anomenen globalista.
Home, crear riquesa ho pretén qualsevol estat i govern del tipus i color que sigui i ja ho pretenien abans de l'existència del capitalisme neoliberal. L'autor de l'article no desenvolupa gota què vol dir, però s'entén que és el discurs més o menys dretà molt sintetitzat i simplificat 'l'esquerra vol gent pobre dependent dels subsidis estatals, nosaltres en canvi volem generar feina'.Sí que tens raó en que és paradoxal que les esquerres facin cas de la demanda empresarial d'importar massivament i permanentment mà d'obra barata forastera que devalua salaris i precaritza condicions laborals i en canvi algunes dretes en teoria van en contra dels interessos dels que representen, almenys pel que fa aquesta qüestió.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
88
Ets un nazi de merda, que sàpigues que he enviat el teu missatge a les autoritats corresponents.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa....Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. M'agradaria saber com reconcilien els dos punts, tenint en compte que la "creació de riquesa" és un dels pilars de la ideologia que ells anomenen globalista.
globalisme ja és una caricatura de tot el que no agrada, com això de feixisme
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Totalment d'acord.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
El subscric plenament, llevat del punt setè. I de la deducció que el seu marc nacional -a efectes pràctics- es redueix al Principat.Massa païsoscatalanegen només de mapa...
Un apunt. L'autor de l'article és germà d'en Julià Babia i Privat, el nen.
És a dir, que el seu germà va estar en el que possiblement va ser el grup armat més ridícul del món. I?
El seu germà no va estar mai a l'exèrcit espanyol.
L'exèrcit espanyol és força patètic, però segueix sent un exèrcit i encara juga en la mateixa lliga que els d'altres països. Mentrestant Terra Lliure com a molt es pot comparar amb un equip de petanca
Què va, són quatre grassos terroristes.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Aquest manifest deixa algunes coses per aclarir. Anem per parts:-Què es això del "demos català"? En què consisteix i qui té autoritat per definir-lo?-Quins són aquests valors ha destruit la postmodernitat? Abans de definir els valors que no t'agraden aniria bé definir els que sí t'agraden. De fet, això hauria de ser una part imprescindible del teu manifest polític. -Què coi és això de "l'espai civilitzatori occitano-català"? No es pot reivindicar el contacte que ha tingut Catalunya amb Occitània i alhora ignorar aquell de més importància que ha tingut amb Espanya, com a mínim des dels temps de la Corona d'Aragó.-Això de "focalitzar l'economia nacional en la producció de riquesa" què vol dir? Perquè al meu parer és el que porta fent Catalunya des de fa un temps i és precisament la causa número 1 de la seva caiguda. Que ara es dediquin a donar més subvencions (cosa que s'hauria de fer, però més amb gent de casa i menys amb gent acabada d'arribar) que abans és un tema secundari.
Gent de casa no son els castellans
Estic d'acord. Per això crec que la meitat de la teva familia s'hauria de quedar a Castella.
La diferència entre un castellà i algu amb cognoms àrabs o anglesos es la mateixa, es a dir que no gaire sentit les vostres politiques i discriminacions a Catalunya .Es el te la globalitzacio que ara als castellans no els agraden els cognoms àrabs.Cal afegir a tot això que les uniques llengues a Catalunya haurien de ser l'angles i el català , l'anglès com a eina de comunicació internacional i el català com a llengua històrica dels catalans
Una pregunta, de vegades tens la sensació de que la gent no entén el que dius?
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Dedueixo que els castellanoparlants farien les clases en castellà?
Jo dedueixo que les farien en castellà si, a Madrid i/o les espanyes.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa....Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. M'agradaria saber com reconcilien els dos punts, tenint en compte que la "creació de riquesa" és un dels pilars de la ideologia que ells anomenen globalista.
Amb un sistema de sanitat i una educació pùbliques de qualitat que ells defensen.
Home, si precisament diu que va en contra de una societat subsidiada, això vol dir de que la gent visqui de diners públics. No crec doncs, que sigui la sanitat i educació públiques la base econòmica proposada, ans al contrari. (tot i així, no queda gaire clara la proposta econòmica)
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Aquest manifest deixa algunes coses per aclarir. Anem per parts:-Què es això del "demos català"? En què consisteix i qui té autoritat per definir-lo?-Quins són aquests valors ha destruit la postmodernitat? Abans de definir els valors que no t'agraden aniria bé definir els que sí t'agraden. De fet, això hauria de ser una part imprescindible del teu manifest polític. -Què coi és això de "l'espai civilitzatori occitano-català"? No es pot reivindicar el contacte que ha tingut Catalunya amb Occitània i alhora ignorar aquell de més importància que ha tingut amb Espanya, com a mínim des dels temps de la Corona d'Aragó.-Això de "focalitzar l'economia nacional en la producció de riquesa" què vol dir? Perquè al meu parer és el que porta fent Catalunya des de fa un temps i és precisament la causa número 1 de la seva caiguda. Que ara es dediquin a donar més subvencions (cosa que s'hauria de fer, però més amb gent de casa i menys amb gent acabada d'arribar) que abans és un tema secundari.
- jo crec que amb el demos català, es refereix a qui és català nacionalment i qui té drets etc, com aconseguir la nacionalitat, qui vota etc. Actualment s'accepta el demos espanyol perquè la nacionalitat es espanyola (un espanyol vingut a Catalunya només li cal registrar-se al poble i ja pot votar aquí i a efectes legals és com si fos un ciutadà català) doncs suposo k amb la nacionalitat catalana no hauria de ser així, i seria extrangers fins que no fes els requisits per tenir-la (com la resta d'estrangers).Dit de manera més fàcil, definir qui té i com s'obté la nacionalitat catalana. - els valors que ha "destruït" la modernitat jo crec que és refereixen als rols tradicionals de família i d'home/dona. Sobretot en el sentit de reculada demogràfica, segons ells degut a la pèrdua de valors familiars que fan més difícil els rols i la maternitat.- crec que és més aviat el seu desig de relacions amb els veïns a nivell cultural i econòmic, per fer pes contra els altres veïns que sempre ens han volgut conquerir i esborrar (Espanya i França). Cal dir que no és res nou, si Tolosa i Barcelona s'haguessin posat d'acord i s'haguessin unit abans de les croades anticatares dels francesos, possiblement s'hagués creat un estat (federat o no) entre Catalunya i Occitània, plantant cara de tu a tu amb Espanya i França (tan a nivell demogràfic com territorial etc).Esta clar que a dia d'avui sembla absurd, però si Occitània fos independent, si crec clarament que la comunicació seria molt més forta entre Catalunya i Occitània que no pas amb els altres. Ara bé, és política ficció, tan de bo Occitània hagués resistir lingüísticament i nacionalment. - Es la part que menys s'entén. Tot i així, diria que és refereix en NO prioritzar les subvencions, i prioritzar el crear empreses nacionals per a que la gent treballi. Alhora prioritzar també cert proteccionisme a les empreses nacionals i invertir recursos en crear-ne de noves que siguin un eix important en l'economia catalana (empreses de comunicació, logística, tecnològiques, energètiques etc)És el que entenc que diu el text
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
El subscric plenament, llevat del punt setè. I de la deducció que el seu marc nacional -a efectes pràctics- es redueix al Principat.Massa païsoscatalanegen només de mapa...
Un apunt. L'autor de l'article és germà d'en Julià Babia i Privat, el nen.
Què fort...
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
100% d'acord
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
100% d'acor, amb obertura de mires per adscriure-hi altres companys
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
4976
Aquest manifest sense que parli de tendes de campanya no val res. Aquesta es per a 6 persones. O sigui, que hi caben tots els usurpadors. Per cert, ja han explicat per quin motiu es va cremar la tenda? Baralla entre bandes rivals ? Algun tema de drogues ?
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
Mai acabe de vore si el FNC són en realitat nacionalistes o regionalistes perquè juguen amb l'ambiguetat del terme Catalunya. Pels seus escrits no sembla que facen un ús del terme Catalunya entés com sinònim de Països Catalans i per a enredar-ho encara més al punt nou parlen de Catalunya com "un país perifèric i petit en un racó d’un altre país" (sic) amb la qual cosa fins i tot dona a entendre que es refereix només a la CAC.I per a acabar-ho d'empastar més parlen de l'"espai civilitzatori occitano-català" (sic), vaja, que al final de la pel·lícula en el fons no vol recuperar el nacionalisme català, el que va de Salses a Guardamar, sinó alguna cosa, això sí, regional, que no acabe d'entendre.
L'FNC defensa la nació catalana de Salses a Guadamar i de Fraga a Maó. Ara bé, l'àmbit territorial és i serà la CAC de moment*. L'FNC és un partit de transició realment, buscar fer la independència com necessita Catalunya. *Ara per ara no hi ha intenció de presentar-se a eleccions fora de la CAC... Més que res perquè tampoc hi ha gaire militància.
L'FNC defensa la nació catalana de Salses a Guadamar i de Fraga a Maó. Ara bé, l'àmbit territorial és i serà la CAC de moment.Wtf? I això com es menja?
Vull dir que ara per ara no hi ha intenció de presentar-se a eleccions fora de la CAC... Més que res perquè tampoc hi ha gaire militància.
|
Us enllaço aquest article del fnc perquè n'opineu.No parlem prou del mal que ha fet i fa l’anomenat independentisme no-nacionalista (ERC, Junts, CUP) a Catalunya i a la seva idea nacional. Sobre la idea d’ampliar la base social per a aconseguir la independència, l’independentisme no-nacionalista ha renunciat a la noció clara de nació que tant ens va costar de bastir a partir de la Renaixença. No és moment de detallar com la idea de Nació Catalana ha estat desconstruïda, estrafeta i violentada durant els darrers vint anys, a partir, sobretot, dels pensadors a l’òrbita d’ERC Marín i Tresserras, i dels primers dirigents del partit que van alinear-se amb el patriotisme social de Habermas i la tesi de la nació com a plebiscit quotidià de Renan. El nacionalisme, una idea clara del “nosaltres”, és la sola arma que manté vius els pobles sotmesos. Un poble pot viure amb un estat en contra, però no pot viure amb un estat en contra i sense un “nosaltres” clar i diàfan. Llavors, la nau s’enfonsa. Aquest és el moment, històric, crucial, en el qual ens trobem actualment: l’independentisme no-nacionalista no tan sols no ens ha portat la independència, sinó que ha dinamitat el “nosaltres” que ens mantenia vius malgrat les adversitats. La recuperació del nacionalisme, d’un “nosaltres” que ens mantingui ferms davant l’ocupant i ens prepari per a un nou embat alliberador —aquest cop definitiu— ha esdevingut una necessitat indiscutible. El nacionalisme català s’ha d’organitzar —ja ha començat a fer-ho— i s’ha de reinventar per tal d’esdevenir l’agent polític de primer ordre que la nostra Nació ha de menester. Actualment, a part del FNC, no hi ha cap partit català que es pugui considerar ni tan sols nacional. El nacionalisme català, com pretén demostrar aquest article, no és el sector hiperventilat i irreductible de l’anomenat processisme. De fet, el nacionalisme català no té pràcticament res en comú —recalco: res en comú— amb els tres partits catalans que ens han dut al desastre. Per això, el seu camp d’actuació és gairebé il·limitat, igual que les seves possibilitats. Si els tres partits catalans majoritaris van per una banda, el nacionalisme català ha d’anar per una altra. El nacionalisme català torna per vèncer l’ocupant, però és molt conscient que, abans, ha de disputar l’hegemonia al no-nacionalisme català. Ha d’esdevenir una alternativa real. A banda de ser fidel al principi “Una llengua, un poble, una nació”, que sempre l’ha inspirat, ¿quins han de ser els aspectes concrets que poden definir i aglutinar el nacionalisme català ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI? Una anàlisi rigorosa de l’actual situació de Catalunya hauria de portar el nacionalisme català a construir una alternativa al no-nacionalisme sobre les 11 bases següents: Oposició a qualsevol referèndum pactat. La independència de Catalunya NO ES VOTA, no s’ha de resoldre a les urnes, i encara menys segons el cens espanyol, que el nacionalisme ha d’impugnar com a font de legitimació democràtica. Tot i que la independència de Catalunya no s’ha de votar, ja vam votar el 2017 i vam guanyar. Establiment d’un demos català. NO SOM UN SOL POBLE. El nacionalisme ha de rebutjar l’actual demos català com a subconjunt que és del demos espanyol. Una nació ocupada no pot acceptar un demos definit per l’ocupant. Per ser nació, cal tenir un demos propi. Exercici d’autoritat nacional. El nacionalisme ha de parlar en nom de la nació ocupada i en nom de l’Estat que vam ser. Ha de denunciar la presència de tropes armades no-catalanes a Catalunya. Ha de posar fi al victimisme, justificat o no. Prou del “si ens deixen”. Cap jove no vol adherir-se a moviments que diuen “si ens deixen”.Impuls d’un nou embat independentista. El nacionalisme ha de maldar perquè aquest cop l’embat es basi en criteris històrico-jurídics i d’identitat nacional, no en una nova república sense identitat. Ha de promoure la idea que és un conflicte entre estats o nacions, no de democràcia.Denúncia de l’oficialitat del castellà i del francès. Les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua nacional dins de la societat catalana ho justifiquen. Atiar la batalla lingüística, en el punt que som, reforça la llengua. Ja no hi tenim res a perdre; ja hem vist on ha portat amagar i eludir aquesta batalla. Segregació dels catalanoparlants en els centres d’estudi on no superin el 50 %. En la resta de centres d’estudi, cal aplicar la immersió sense acceptar quotes de castellà. En condició minoritària, l’escola i l’institut no catalanitzen els joves catalans: els castellanitzen. El nacionalisme ha de fer propostes agosarades, independentment de si van contra els grans consensos, que ja hem vist on ens han dut. Reivindicació i restauració dels valors que la postmodernitat ha destruït. Els valors postmoderns desarmen i inhabiliten els pobles i les nacions, especialment les que no tenen un estat per a protegir-se. El nacionalisme no pot fer veure que aquesta no és la seva guerra. Defensa de les identitats nacionals i de la sobirania de les nacions davant de l’agenda globalista. La causa catalana no ha de restar neutral en el conflicte mundial entre nacionalisme i globalisme, sobretot perquè el globalisme ja ha demostrat que no reserva cap paper a la catalanitat. Definició de Catalunya com a centre de la seva àrea històrica d’influència. El nacionalisme ha de combatre la idea que som un país perifèric i petit en un racó d’un altre país. Fer-nos creure que som petits és part de la guerra psicològica de l’enemic. Catalunya ha de ser centre i capdavantera de l’espai civilitzatori occitano-català, tan gran en superfície com ho eren originàriament els espais castellà i francès. Focalització de l’economia nacional en la creació de riquesa, no en la seva redistribució. La principal “política social” és la creació de riquesa. És feina del nacionalisme construir una societat del benestar d’homes i dones lliures, no una societat subsidiada. I, mentre fem tot això, el més important: fre a la minorització demogràfica dels catalans. Pel dret dels pobles a ser majoritaris a la seva terra, un dret que ja triga a figurar entre els Drets Humans bàsics. Amb ambició, l’ambició que transmeten aquests 11 punts, Catalunya com a nació té alguna possibilitat de reeixir. En mans dels partits catalans no-nacionalistes ens espera més desastre, més suor i més llàgrimes. Només bastir una alternativa nacionalista potent, comandada per un partit d’avantguarda que tingui la Nació clara, pot evitar el que avui ja sembla gairebé inexorable: que els catalans durant les pròximes dècades assistim impotents a un dolorós esllanguiment de la catalanitat sense aturador. Toni Babia-Privat Escriptor
4976
Ja han fet neteja dels nazis que hi ha al partit o és que haurien de marxar tots ?Busqueu per Font Naciona de Catalunya 2013 a la Viquipèdia per saber quina mena de personal constitueix aquest partit: CEDADE, Plataforma x Catalunya. nazis sense adscripció... el millor de cada casa.
|
L'Ajuntament de Son Servera ha esbucat aquest dijous la creu franquista dels caiguts que hi havia a la plaça de la Tercera Edat. El Consistori ho ha fet sense haver fixat dia i hora, tot i que l'obra ja es va anunciar en el projecte de remodelació de la zona.D'aquesta manera, el Consistori ha complit amb la Llei de memòria històrica, amb l'assessorament previ del departament de Patrimoni. La creu dels caiguts de Son Servera forma part del catàleg de monuments franquistes que s'han de retirar. De fet, el vicepresident del Govern de les Illes Balears, Juan Pedro Yllanes, ha traslladat l'enhorabona a través de xarxes socials al Consistori serverí per l'acció. "Ningú entendria una democràcia sana i moderna amb monuments que atempten contra els drets de les víctimes del franquisme", ha dit.La retirada d'aquest monument no està exempt de polèmica al municipi. I és que fa anys un grup de veïns va recollir signatures en contra del seu esbucament.La batlessa de Son Servera, Natàlia Troya, ha explicat a l'ARA Balears que l'obra s'inclou dins el projecte de remodelació de la plaça, que també inclou la reforma de les pistes de petanca, la construcció d'un espai per ballar a l'exterior, a més de zones enjardinades. Tot es connectarà amb un ascensor des de l'edifici del centre de dia i la tercera edat. En total, el pressupost d'aquest projecte és de 270.000 euros d'una subvenció del Consell de Mallorca.https://www.arabalears.cat/partforana/l-ajuntament-son-servera-esbuca-creu-franquista-dels-caiguts_1_4156865.html Avui a Son Servera es tomba un símbol franquista pic.twitter.com/mERQbBW8Qc— Arenas Roberto) October 21, 2021
Aquests elements arquitectònics, no trobeu que faria més profit dur-los a algun museu en lloc de destruir-los?Ho dic perquè el mal ja està fet i la pedra no té culpa de res.Fa olor de rebequeria a deshora.
Jo soc partidari d'enviar tot això a la casa d'Abascal i que el mateix s'encarregui del seu manteniment...si es que vol...
|
L'Ajuntament de Son Servera ha esbucat aquest dijous la creu franquista dels caiguts que hi havia a la plaça de la Tercera Edat. El Consistori ho ha fet sense haver fixat dia i hora, tot i que l'obra ja es va anunciar en el projecte de remodelació de la zona.D'aquesta manera, el Consistori ha complit amb la Llei de memòria històrica, amb l'assessorament previ del departament de Patrimoni. La creu dels caiguts de Son Servera forma part del catàleg de monuments franquistes que s'han de retirar. De fet, el vicepresident del Govern de les Illes Balears, Juan Pedro Yllanes, ha traslladat l'enhorabona a través de xarxes socials al Consistori serverí per l'acció. "Ningú entendria una democràcia sana i moderna amb monuments que atempten contra els drets de les víctimes del franquisme", ha dit.La retirada d'aquest monument no està exempt de polèmica al municipi. I és que fa anys un grup de veïns va recollir signatures en contra del seu esbucament.La batlessa de Son Servera, Natàlia Troya, ha explicat a l'ARA Balears que l'obra s'inclou dins el projecte de remodelació de la plaça, que també inclou la reforma de les pistes de petanca, la construcció d'un espai per ballar a l'exterior, a més de zones enjardinades. Tot es connectarà amb un ascensor des de l'edifici del centre de dia i la tercera edat. En total, el pressupost d'aquest projecte és de 270.000 euros d'una subvenció del Consell de Mallorca.https://www.arabalears.cat/partforana/l-ajuntament-son-servera-esbuca-creu-franquista-dels-caiguts_1_4156865.html Avui a Son Servera es tomba un símbol franquista pic.twitter.com/mERQbBW8Qc— Arenas Vicente) October 21, 2021
Fantàstic.Aprofito per reivindicar que seria ben hora de treure aquest altre que hi ha a Maó:Tifarada franquistaMalauradament, anirà per llarg perquè és a dins d'un recinte militar i no crec que el Govern Balear tingui les competencies (i potser tampoc les ganes) per fer-ho. Si depèn del Ministeri de Defensa ejpañó, malament rai
Ostia puta Però si com dius és dins un recinte militar no hi ha res a fer.Ara, si que poden tomar el monument de Sa Feixina. Que fa anys que s'omplen la boca però allà segueix la merderada aquella. I tota la resta de simbologia franquista que empastifa els nostres carrers.
|
L'Ajuntament de Son Servera ha esbucat aquest dijous la creu franquista dels caiguts que hi havia a la plaça de la Tercera Edat. El Consistori ho ha fet sense haver fixat dia i hora, tot i que l'obra ja es va anunciar en el projecte de remodelació de la zona.D'aquesta manera, el Consistori ha complit amb la Llei de memòria històrica, amb l'assessorament previ del departament de Patrimoni. La creu dels caiguts de Son Servera forma part del catàleg de monuments franquistes que s'han de retirar. De fet, el vicepresident del Govern de les Illes Balears, Juan Pedro Yllanes, ha traslladat l'enhorabona a través de xarxes socials al Consistori serverí per l'acció. "Ningú entendria una democràcia sana i moderna amb monuments que atempten contra els drets de les víctimes del franquisme", ha dit.La retirada d'aquest monument no està exempt de polèmica al municipi. I és que fa anys un grup de veïns va recollir signatures en contra del seu esbucament.La batlessa de Son Servera, Natàlia Troya, ha explicat a l'ARA Balears que l'obra s'inclou dins el projecte de remodelació de la plaça, que també inclou la reforma de les pistes de petanca, la construcció d'un espai per ballar a l'exterior, a més de zones enjardinades. Tot es connectarà amb un ascensor des de l'edifici del centre de dia i la tercera edat. En total, el pressupost d'aquest projecte és de 270.000 euros d'una subvenció del Consell de Mallorca.https://www.arabalears.cat/partforana/l-ajuntament-son-servera-esbuca-creu-franquista-dels-caiguts_1_4156865.html Avui a Son Servera es tomba un símbol franquista pic.twitter.com/mERQbBW8Qc— Arenas Maria Luz) October 21, 2021
Aquests elements arquitectònics, no trobeu que faria més profit dur-los a algun museu en lloc de destruir-los?Ho dic perquè el mal ja està fet i la pedra no té culpa de res.Fa olor de rebequeria a deshora.
Element arquitectònic la tifarada aquesta? Va, home, va.
Una merda de creu de ciment d'un paio com Franco que es va carregar monuments catalans , fa collons amb aquests patriotes que tenim al xat
|
L'Ajuntament de Son Servera ha esbucat aquest dijous la creu franquista dels caiguts que hi havia a la plaça de la Tercera Edat. El Consistori ho ha fet sense haver fixat dia i hora, tot i que l'obra ja es va anunciar en el projecte de remodelació de la zona.D'aquesta manera, el Consistori ha complit amb la Llei de memòria històrica, amb l'assessorament previ del departament de Patrimoni. La creu dels caiguts de Son Servera forma part del catàleg de monuments franquistes que s'han de retirar. De fet, el vicepresident del Govern de les Illes Balears, Juan Pedro Yllanes, ha traslladat l'enhorabona a través de xarxes socials al Consistori serverí per l'acció. "Ningú entendria una democràcia sana i moderna amb monuments que atempten contra els drets de les víctimes del franquisme", ha dit.La retirada d'aquest monument no està exempt de polèmica al municipi. I és que fa anys un grup de veïns va recollir signatures en contra del seu esbucament.La batlessa de Son Servera, Natàlia Troya, ha explicat a l'ARA Balears que l'obra s'inclou dins el projecte de remodelació de la plaça, que també inclou la reforma de les pistes de petanca, la construcció d'un espai per ballar a l'exterior, a més de zones enjardinades. Tot es connectarà amb un ascensor des de l'edifici del centre de dia i la tercera edat. En total, el pressupost d'aquest projecte és de 270.000 euros d'una subvenció del Consell de Mallorca.https://www.arabalears.cat/partforana/l-ajuntament-son-servera-esbuca-creu-franquista-dels-caiguts_1_4156865.html Avui a Son Servera es tomba un símbol franquista pic.twitter.com/mERQbBW8Qc— Arenas Ricard) October 21, 2021
Com a dada, el municipi de Son Servera és un dels que es veié immers en la batalla de Mallorca entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936. El poble va ser a punt de caure en mans de les tropes republicanes (molt majoritàriament catalans, sobretot anarquistes i milicians d'Estat Català), de fet alguns milicians van arribar a entrar-hi. En la mateixa operació es van ocupar Eivissa, Formentera (per valencians) i Cabrera.Si voleu una mica més d'informació us deixo el blog d'Espais de la batalla de Mallorca. https://batallademallorca.com/
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Quin festival Unides Podem es fa enrere: Garzón diu que la querella contra Batet és a títol personal d’Alberto Rodríguez https://t.co/dygBOVhSbd— Vicent Partal Laia) October 23, 2021
Això és caure molt i molt baix. Molt bèstia. Ni als seus propis diputats saben protegir, i després encara et demanen que votis els pressupostos sense tenir en compte l'execució real. Són un frau.
Val a dir que específicament una querella per prevaricació contra Batet no té cap recorregut i no gaire lògica.Que igualment haurien d'haver defensat el seu diputat, però no pas amb això sinó altres accions més lògiques.
Suposo que és el primer pas perquè tot acabi a Estrasburg. Si fos de Rodríguez parlaria amb Boye.
Ja ho pot portar a Estrasburg des del moment que la seva condemna penal és ferma i inapel·lable a Espanya. I si cal denunciar a algú per prevaricació és al Marchena.
Ja no pot denunciar per prevaricació a Marchena , perquè Marchena no aclaraeix la seva sentència contra Rodríguez , nomès va amenaçar a Batet , que va demanar aclaracions i Marchena no va aclarar res , es un pocavergonya aquest home , però pitjor es Podemos i Batet , que no han tingut collons de posar nom i cognoms al responsable de tot això.Es tot esperpentic i digne d'una autèntica màfia
Felicitats, acabes de descobrir que el delicte de prevaricació està fet de manera que mai ningú pugui ser condemnat per això exceptuant els polítics catalans, que són els únics que reben burofax preventius dient-los que si a l'endemà fan tal o qual cosa serà prevaricació.
Si , Marchena podria haver estat conddmnat per prevaricació si Batet haguès forçat mes
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Com pitjor li vagi al govern d'Espanya, millor per nosaltres.
Incorrecte. Com pitjor li vagi a Espanya millor per nosaltres. El govern nyordi ens la sua com també ens la sua les vostres lluites de nazis contra nazis. Allà us mateu entre vosaltres.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Quin festival Unides Podem es fa enrere: Garzón diu que la querella contra Batet és a títol personal d’Alberto Rodríguez https://t.co/dygBOVhSbd— Vicent Partal Mustapha) October 23, 2021
Això és caure molt i molt baix. Molt bèstia. Ni als seus propis diputats saben protegir, i després encara et demanen que votis els pressupostos sense tenir en compte l'execució real. Són un frau.
Val a dir que específicament una querella per prevaricació contra Batet no té cap recorregut i no gaire lògica.Que igualment haurien d'haver defensat el seu diputat, però no pas amb això sinó altres accions més lògiques.
Suposo que és el primer pas perquè tot acabi a Estrasburg. Si fos de Rodríguez parlaria amb Boye.
Sembla que és justament el que ha fet, segons Vilawebhttps://www.vilaweb.cat/noticies/boye-diputat-podem-alberto-rodriguez/
I sembla que no denunciaràn a Batet ,però potser si a l'Estat espanyol , es a dir , que pagarem tots els errors de Marchena
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
CrispetesArticle molt aclaridor d'en Josep Costa
Aci tot rau en que el senyor Marchena s'ha inventat que llevar el "sufragi passiu" a un politic per aquests tipus de delictes vol dir a mes perdua d'un escó, es a dir , si algu diputat dona una puntada a un altre i es condemnat a 1 mes de presó ( multa de 500 euros) tambe han de llevar l'escó a aquest diputat , amb això tot l'hemicle hauria d'estar acollonit perquè podrien perdre el seu escó per qualsevol ximpleria
És més greu fins i tot que tot això...
I espera't, perquè (no sé si se n'ha parlat al xat) a una diputada socialista un jutge li ha picat el crostó per "excedir-se en l'ús de la llibertat d'expressió". N'hi ha per a llogar-hi cadires.
Diputada no, ministra.
Ah, no ho recordava bé.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Quin festival Unides Podem es fa enrere: Garzón diu que la querella contra Batet és a títol personal d’Alberto Rodríguez https://t.co/dygBOVhSbd— Vicent Partal Ana Maria) October 23, 2021
Això és caure molt i molt baix. Molt bèstia. Ni als seus propis diputats saben protegir, i després encara et demanen que votis els pressupostos sense tenir en compte l'execució real. Són un frau.
Val a dir que específicament una querella per prevaricació contra Batet no té cap recorregut i no gaire lògica.Que igualment haurien d'haver defensat el seu diputat, però no pas amb això sinó altres accions més lògiques.
Quines accions mes lògiques?.- Un policia s'inventa una agresió, surt el video on es veu al diputat ben lluny de la seva victima i amb les mans alçades- Marchena fa us de la seva habitual eina de prevaricació i diu que aquest diputat no pot continuar al seu escó- Els advocats de l'hemicle confirmen que pot seguir com a diputat , al haver pagat la seva multaBatet es fa caqueta i fa cas a Marchena ....La pregunta es , tu com collons defensaries tot i des del punt numero 1 un policia s'ha inventat una agresió
Tu ho has dit, aquí qui prevarica és Marchena, no Batet. Evidentment la cosa no tindrà cap recorregut als tribunals espanyols i hauràs d'anar al TEDH (que tampoc farà gran cosa, ni tan sols si guanyes). Però en qualsevol cas té lògica anar contra les actuacions del suprem, que sí que es pot dir que ha prevaricat tot i que ells mateixos mai ho reconeixeran, que no pas contra Batet.La Batet és una personya menyspreable (ja d'abans de tot aquest afer), però la prevaricació requereix que sabent-ne la injustícia, dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu. I si el tribunal suprem t'està exigint que executis una condemna, per molt il·legal que sigui el que fas, no espot dir que ho vas fer sabent que era il·legal. Perquè el propi Tribunal Suprem t'estava dient que ho havies de fer, que és a qui se suposa que li has de fer cas. Així que si després resulta que el TS estava prevaricant i el que et va ordenar que fessis era il·legal, és al TS a qui s'ha de denunciar per prevaricació (els quals se suposa que coneixen la llei) i no pas a gent.Per a veure fins a quin punt arriba això de demostrar que "sabia la injustícia", en el judici contra els membres de la mesa del Parlament hi ha un que es va salvar perquè no li va arribar el burofax "explicant-li" que les lleis de desconnexió eren il·legals i que permetre'n la tramitació seria prevaricació i desobediència.Que no treu que la Batet sigui una persona menyspreable i em faria gràcia veure-la condemnada per alguna cosa. Però justament prevaricació no té gaire sentit perquè ho té molt fàcil per dir "jo no sabia que això fos il·legal perquè el TRIBUNAL SUPREM em va dir que si que era legal".
Anar contra Batet es per posar contra les cordes a una persona , que suposadanent es el teu soci oer covarda, però anem mes enllà.Si llegeixes la sentència de Marchena ,omiteix el que ha fet Batet , que es llevar l'escó a Rodriguez . Es a dir que Marchena s'ha rentat les mans per una possible condemna dels tribunals europeus ... es com dir , si a Europa li donen la raó a Rodríguez jo no soc responsable ....i Batet tampoc si Rodríguez no denuncia a Batet, es a dir no hi ha cap responsable ...be l'Estat, paga la gent...Ara nomès es Rodríguez el que haurà d'anar contra Batet quan tot el grup de Podemos hauria d'anar a favor d'un membre del seu partit.Però que podem dir d'un partit que ha donat la esquena a Valtònyc per fer uns canço contra el Borbó per encarrec del seu exlider Pablo Iglesias i desprès va refusar ajudar al mateix Valtònyc?
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
S'ha de ser miserable per deixar-lo tirat i després omplir el Twitter de imatges de suport.
Així són els Comuns.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Quin festival Unides Podem es fa enrere: Garzón diu que la querella contra Batet és a títol personal d’Alberto Rodríguez https://t.co/dygBOVhSbd— Vicent Partal Paula) October 23, 2021
Això és caure molt i molt baix. Molt bèstia. Ni als seus propis diputats saben protegir, i després encara et demanen que votis els pressupostos sense tenir en compte l'execució real. Són un frau.
Val a dir que específicament una querella per prevaricació contra Batet no té cap recorregut i no gaire lògica.Que igualment haurien d'haver defensat el seu diputat, però no pas amb això sinó altres accions més lògiques.
Quines accions mes lògiques?.- Un policia s'inventa una agresió, surt el video on es veu al diputat ben lluny de la seva victima i amb les mans alçades- Marchena fa us de la seva habitual eina de prevaricació i diu que aquest diputat no pot continuar al seu escó- Els advocats de l'hemicle confirmen que pot seguir com a diputat , al haver pagat la seva multaBatet es fa caqueta i fa cas a Marchena ....La pregunta es , tu com collons defensaries tot i des del punt numero 1 un policia s'ha inventat una agresió
Tu ho has dit, aquí qui prevarica és Marchena, no Batet. Evidentment la cosa no tindrà cap recorregut als tribunals espanyols i hauràs d'anar al TEDH (que tampoc farà gran cosa, ni tan sols si guanyes). Però en qualsevol cas té lògica anar contra les actuacions del suprem, que sí que es pot dir que ha prevaricat tot i que ells mateixos mai ho reconeixeran, que no pas contra Batet.La Batet és una personya menyspreable (ja d'abans de tot aquest afer), però la prevaricació requereix que sabent-ne la injustícia, dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu. I si el tribunal suprem t'està exigint que executis una condemna, per molt il·legal que sigui el que fas, no espot dir que ho vas fer sabent que era il·legal. Perquè el propi Tribunal Suprem t'estava dient que ho havies de fer, que és a qui se suposa que li has de fer cas. Així que si després resulta que el TS estava prevaricant i el que et va ordenar que fessis era il·legal, és al TS a qui s'ha de denunciar per prevaricació (els quals se suposa que coneixen la llei) i no pas a gent.Per a veure fins a quin punt arriba això de demostrar que "sabia la injustícia", en el judici contra els membres de la mesa del Parlament hi ha un que es va salvar perquè no li va arribar el burofax "explicant-li" que les lleis de desconnexió eren il·legals i que permetre'n la tramitació seria prevaricació i desobediència.Que no treu que la Batet sigui una persona menyspreable i em faria gràcia veure-la condemnada per alguna cosa. Però justament prevaricació no té gaire sentit perquè ho té molt fàcil per dir "jo no sabia que això fos il·legal perquè el TRIBUNAL SUPREM em va dir que si que era legal".
i no pas a gent que va complir el que deia el suprem*.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Cap ànima caritativa que s'avingui a resumir l'afer en un parell de línies?
La policia s'inventa una suposada agresió a un policia en una manifestació, surten videos on Rodriguez està lluny de la seva suposada victima i amb les mans a l'aire quan carreguen altres policiesEls jutges fan cas a la versió del policia i demanen presó per Rodríguez , que es soluciona amb una multa de 500 euros al ser una falta lleuTot nornal fins quan Marchena torna a repetir el mateix que va fer contra Torra , va pressionar a Batet per fer fora a Rodríguez però no aclaraix per escrit com ha de fer fora , si llegeixes la sentència no parla realment de fer fora , parla de llevar"el sufragi passiu" .Demanen aclaració a Marchena i Marchena no aclarreix res, probablement per por a Estrasburg, però Batet fa fora a Rodríguez per l'amenaça de Marchena contra ellaPodemos va dir a Rodríguez de signar una denúncia contra Batet per prevaricació , però desprès es fa enrere i deixa tot sol a Rodriguez que decideix abandonar el seu grup
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Vull expressar tot el meu suport a Podemos per talq ue pugui superar aquesta crisi i no li comporti més conseqüències.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Quin festival Unides Podem es fa enrere: Garzón diu que la querella contra Batet és a títol personal d’Alberto Rodríguez https://t.co/dygBOVhSbd— Vicent Partal Francisco) October 23, 2021
Això és caure molt i molt baix. Molt bèstia. Ni als seus propis diputats saben protegir, i després encara et demanen que votis els pressupostos sense tenir en compte l'execució real. Són un frau.
Val a dir que específicament una querella per prevaricació contra Batet no té cap recorregut i no gaire lògica.Que igualment haurien d'haver defensat el seu diputat, però no pas amb això sinó altres accions més lògiques.
Suposo que és el primer pas perquè tot acabi a Estrasburg. Si fos de Rodríguez parlaria amb Boye.
Sembla que és justament el que ha fet, segons Vilawebhttps://www.vilaweb.cat/noticies/boye-diputat-podem-alberto-rodriguez/
Per cert , està en castellà , però es exactament el que jo he dithttps://www.eldiario.es/contracorriente/consulta-anticonstitucional-batet_132_8424526.htmlLa pregunta es perquè collons fica el nas Marchena? i perquè Batet canvia d'opinio desprès de consultar els seus serveis juridics?
Per cert, sembla que el Boye li ha recomanat exactament el que jo deia. No querellar-se contra Batet per prevaricació.https://www.eldiario.es/politica/alberto-rodriguez-no-presentara-querella-batet-retirada-acta-diputado_1_8426717.html
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
CrispetesArticle molt aclaridor d'en Josep Costa
Aci tot rau en que el senyor Marchena s'ha inventat que llevar el "sufragi passiu" a un politic per aquests tipus de delictes vol dir a mes perdua d'un escó, es a dir , si algu diputat dona una puntada a un altre i es condemnat a 1 mes de presó ( multa de 500 euros) tambe han de llevar l'escó a aquest diputat , amb això tot l'hemicle hauria d'estar acollonit perquè podrien perdre el seu escó per qualsevol ximpleria
És més greu fins i tot que tot això...
Es mes greu perquè si llegeixes la llei ,la intenció de la llei pot ser interpretada com a màxim amb la perdua de l'escó pel temps de la presó que com va ser una multa ja va ser complida, es que donen efectes retroactius a aquesta multa de 500 euros i diuen que ja no val el que va triar el poble poble perquè una multa de 500 euros ja pagada tambe equival a mes amb la perdua de l'escó perquè l'article parla de llevar "el sufragi passiu" No te gaire sentit la interpretació que no ha tingut collons d'escriure dins un paper Marchena , que sap perfectament que l 'esperit de aquesta llei no es el grau de condemna que ha imposat Batet , ell no ha tingut collons de explicar com hauria de ser aquesta llei perquè sap que no hauria de ser aixi la condemnaI a mes perquè ja es discutible la versió del policia , que es va demostrar per les xarxes que estava polititzat .
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
S'ha de ser miserable per deixar-lo tirat i després omplir el Twitter de imatges de suport.
Em recorda als jerquis: el seu partit empresona manifestants i ells, amb el tot el cinisme, els donen suport. Repugnant és poc. Dissidència controlada en la seva màxima expressió.
Les milícies armades d'ERC empresonant manifestants ?Hi han militants d'ERC detinguts pels mossos.Esteu fatal.
Més lamentable encara. Acuseu els vostres i tot. Normalitat en el servei.
A veure, des que ERC governa, per primer cop s'està intentant evitar la impunitat dels Mossos, a CIU ja li estava bé.Jo he estat a actes d'ERC on han parlat militants represaliats.Confons Generalitat, govern, partit, lleis...I no sé si ho fas per ignorància o mala fe.Tens uns quants m'agrades d'extrema dreta, com era d'esperar.
A veure si és veritat que canvia la tendència. Si sou al govern les responsabilitats són compartides, ves. No intentis fer un Rachid invers fent veure que cada conselleria de la generalitat és un compartiment estanc i les que administra un partit són independents de les que administra l'altre.Ep! Llei de Godwin. Que alguns dretosos del fòrum donin suport al meu comentari l'invalida, ok.
Més que Godwin era per tocar la pera.Sí, les responsabilitats són compartides, però no pots trencar un govern per cada cosa que no t'agrada que faci el soci.
D'acord, aleshores heu d'assumir les crítiques.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Quin festival Unides Podem es fa enrere: Garzón diu que la querella contra Batet és a títol personal d’Alberto Rodríguez https://t.co/dygBOVhSbd— Vicent Partal Maria Mercedes) October 23, 2021
Això és caure molt i molt baix. Molt bèstia. Ni als seus propis diputats saben protegir, i després encara et demanen que votis els pressupostos sense tenir en compte l'execució real. Són un frau.
Val a dir que específicament una querella per prevaricació contra Batet no té cap recorregut i no gaire lògica.Que igualment haurien d'haver defensat el seu diputat, però no pas amb això sinó altres accions més lògiques.
Suposo que és el primer pas perquè tot acabi a Estrasburg. Si fos de Rodríguez parlaria amb Boye.
Vigileu amb els infiltrats. Tot el que vingui de l'esquerra nyorda, bé de fet de qualsevol partit nyordo, però en especial de l'esquerra nyorda, hauria de ser posat en dubte ja des de bon començament.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Quin festival Unides Podem es fa enrere: Garzón diu que la querella contra Batet és a títol personal d’Alberto Rodríguez https://t.co/dygBOVhSbd— Vicent Partal Sebastian) October 23, 2021
Això és caure molt i molt baix. Molt bèstia. Ni als seus propis diputats saben protegir, i després encara et demanen que votis els pressupostos sense tenir en compte l'execució real. Són un frau.
Val a dir que específicament una querella per prevaricació contra Batet no té cap recorregut i no gaire lògica.Que igualment haurien d'haver defensat el seu diputat, però no pas amb això sinó altres accions més lògiques.
Suposo que és el primer pas perquè tot acabi a Estrasburg. Si fos de Rodríguez parlaria amb Boye.
Sembla que és justament el que ha fet, segons Vilawebhttps://www.vilaweb.cat/noticies/boye-diputat-podem-alberto-rodriguez/
Per cert , està en castellà , però es exactament el que jo he dithttps://www.eldiario.es/contracorriente/consulta-anticonstitucional-batet_132_8424526.htmlLa pregunta es perquè collons fica el nas Marchena? i perquè Batet canvia d'opinio desprès de consultar els seus serveis juridics?
Perquè sap que Espanya no és un estat de dret i si t'enemistes amb el TS et poden fer el que vulguin al marge de la llei, ves.
Per això he dit de denunciar a aquesta tipa , i jo portava la rao que haurien de denunciar a Batet .El que no entenc es perquè Marchena va ficar el nas ,es pot parlar de coacció ? Quan ja condideraven que hi havia complit la sentència
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Però quina broma de mal gust és esta colla
"La izquierdita cobarde"
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Alberto Rodríguez sempre m'ha semblat una de les poques persones íntegres i amb els peus a terra que hi havia a Podemos i a la política espanyola en general,un dels pocs exemples de persona del carrer que arriba a aquell món, ell és operari de fàbrica . Un operari de fàbrica que ha demostrat més dignitat que tota la colla de pijoprogres de la Complutense i altres esssers patètics com Alberto Garzón que vendrien a tota la seua familia per tal de conservar poltrona.
Me'n recorde quan el Garzón era l'ídol de les jovenetes, que el votaven únicament perquè estava bo Superficialitat, cosificació i tal...Un senyor que per cert, ha passat de voler controlar les empreses elèctriques a recomanar-nos que planxem de matinada.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Però quina broma de mal gust és esta colla
Segueixen la mateixa lògica que el PSOE de l'època de Guerra: qui es bellugui no surt a la foto.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Podemos deixa tirat a Alberto Rodríguez
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
S'ha de ser miserable per deixar-lo tirat i després omplir el Twitter de imatges de suport.
Em recorda als jerquis: el seu partit empresona manifestants i ells, amb el tot el cinisme, els donen suport. Repugnant és poc. Dissidència controlada en la seva màxima expressió.
Les milícies armades d'ERC empresonant manifestants ?Hi han militants d'ERC detinguts pels mossos.Esteu fatal.
Més lamentable encara. Acuseu els vostres i tot. Normalitat en el servei.
A veure, des que ERC governa, per primer cop s'està intentant evitar la impunitat dels Mossos, a CIU ja li estava bé.Jo he estat a actes d'ERC on han parlat militants represaliats.Confons Generalitat, govern, partit, lleis...I no sé si ho fas per ignorància o mala fe.Tens uns quants m'agrades d'extrema dreta, com era d'esperar.
Que donen el premi Nobel per "Intent de Química"?
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
La poltrona sempre va davant.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Quin festival Unides Podem es fa enrere: Garzón diu que la querella contra Batet és a títol personal d’Alberto Rodríguez https://t.co/dygBOVhSbd— Vicent Partal Biel) October 23, 2021
Veure an Partal fent servir emojis és d'allò més grotesc que ens ha regalat Twitter.
Se'ns ha modernitzat.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Never forget:Hahaha tota la colla de catalanoespanyolistes tricoloros equihipòcrites plorant per això i quan es van petar un president de la generalitat per una pancarta els hi va suar la polla a litres. De veritat que s'ha de ser pocavergonya. https://t.co/22ZGSgyD5L— Dancs de Castanyada Miquel) October 22, 2021
Per no parlar quan Esperanza Aguirre es va emportar per davant una moto dels municipals amb el seu cotxe i aci no va passar res.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Quin festival Unides Podem es fa enrere: Garzón diu que la querella contra Batet és a títol personal d’Alberto Rodríguez https://t.co/dygBOVhSbd— Vicent Partal Albert) October 23, 2021
Això és caure molt i molt baix. Molt bèstia. Ni als seus propis diputats saben protegir, i després encara et demanen que votis els pressupostos sense tenir en compte l'execució real. Són un frau.
Val a dir que específicament una querella per prevaricació contra Batet no té cap recorregut i no gaire lògica.Que igualment haurien d'haver defensat el seu diputat, però no pas amb això sinó altres accions més lògiques.
Quines accions mes lògiques?.- Un policia s'inventa una agresió, surt el video on es veu al diputat ben lluny de la seva victima i amb les mans alçades- Marchena fa us de la seva habitual eina de prevaricació i diu que aquest diputat no pot continuar al seu escó- Els advocats de l'hemicle confirmen que pot seguir com a diputat , al haver pagat la seva multaBatet es fa caqueta i fa cas a Marchena ....La pregunta es , tu com collons defensaries tot i des del punt numero 1 un policia s'ha inventat una agresió
Tu ho has dit, aquí qui prevarica és Marchena, no Batet. Evidentment la cosa no tindrà cap recorregut als tribunals espanyols i hauràs d'anar al TEDH (que tampoc farà gran cosa, ni tan sols si guanyes). Però en qualsevol cas té lògica anar contra les actuacions del suprem, que sí que es pot dir que ha prevaricat tot i que ells mateixos mai ho reconeixeran, que no pas contra Batet.La Batet és una personya menyspreable (ja d'abans de tot aquest afer), però la prevaricació requereix que sabent-ne la injustícia, dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu. I si el tribunal suprem t'està exigint que executis una condemna, per molt il·legal que sigui el que fas, no espot dir que ho vas fer sabent que era il·legal. Perquè el propi Tribunal Suprem t'estava dient que ho havies de fer, que és a qui se suposa que li has de fer cas. Així que si després resulta que el TS estava prevaricant i el que et va ordenar que fessis era il·legal, és al TS a qui s'ha de denunciar per prevaricació (els quals se suposa que coneixen la llei) i no pas a gent.Per a veure fins a quin punt arriba això de demostrar que "sabia la injustícia", en el judici contra els membres de la mesa del Parlament hi ha un que es va salvar perquè no li va arribar el burofax "explicant-li" que les lleis de desconnexió eren il·legals i que permetre'n la tramitació seria prevaricació i desobediència.Que no treu que la Batet sigui una persona menyspreable i em faria gràcia veure-la condemnada per alguna cosa. Però justament prevaricació no té gaire sentit perquè ho té molt fàcil per dir "jo no sabia que això fos il·legal perquè el TRIBUNAL SUPREM em va dir que si que era legal".
Quin embolic, a on està escrit que
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Alberto Rodríguez sempre m'ha semblat una de les poques persones íntegres i amb els peus a terra que hi havia a Podemos i a la política espanyola en general,un dels pocs exemples de persona del carrer que arriba a aquell món, ell és operari de fàbrica . Un operari de fàbrica que ha demostrat més dignitat que tota la colla de pijoprogres de la Complutense i altres esssers patètics com Alberto Garzón que vendrien a tota la seua familia per tal de conservar poltrona.
És cert. A la dreta espanyola es fiquen molt amb ells perquè porta rastes però precisament té una feina amb cara i ulls fora de la política, molt carrer i suport entre els seus.
Tots els diputats per llei haurien d'haver treballat de veritat abans d'entrar en política.
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/rodriguez-estripa-carnet-acusa-psoe-robar-acta_661040_102.htmlAquesta gent acabarà al grup mixt.Ja va passar amb Valtònyc, ja va passar amb Hàsel i ja li ha passat a Alberto Rodríguez...
Ex-diputat
|
Com es refunda ConvergènciaBernat DedéuBarcelona. Dimecres, 20 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsLa política catalana és un afer molt previsible que ha deixat els futuròlegs de la tribu sense ofici ni glamur. El nostre és un present neoautonòmic al·lèrgic als espòilers i qualsevol dels meus estimats lectors sabia que, tard o d’hora, el centredreta català especularia amb el retorn de Convergència. El manual del bon opinador ens diu que la Catalunya d’ordre no s’acaba de refiar de Junqueras, malgrat la seva contínua genuflexió al PSOE, i malda per ressuscitar un pal de paller encorbatat, business friendly, amb l’aval de Foment i La Vanguardia, que pugui adaptar la decaiguda flama sobiranista al bipartidisme espanyol. Les elits somiarien veure refundada Convergència, en definitiva, anticipant-se a un possible retorn d’un PP radicalitzat amb l’alè de Vox al clatell i així poder pintar de nou la postal d’una trobada al Majestic entre factòtums de la dreta peninsular. L’aposta topa amb dos problemes. El primer, purament circumstancial, es troba en l’actual configuració dels hereus naturals del pujolisme. En primer terme, el grup parlamentari de Junts pel Sou, una amalgama assilvestrada on conviuen Laura Borràs (amb el seu ego catedralici i tots els friquis de Twitter que la veneren), Jordi Sànchez i l’Esperit Sant de la Crida (la dels anys vuitanta, aclareixo) i els puigdemontistes aplegats sense gaire entusiasme pel vicepresident Puigneró. Després tenim el PDeCAT, comandat per Àngels Chacón amb més intel·ligència que els seus antecessors, alliberant-se de l’ombra malastruga d’Artur Mas i amb els ulls posats a les municipals del 2023. Com és comprensible, fins i tot el votant més centrista del país prefereix l’estalinisme organitzatiu d’Esquerra a haver d’apuntar-se a un curs de politologia per aclarir-se en aquest garbuix.Però tota aquesta amanida de noms (finalment algú ha entès que això del PDeCAT, com a estratègia de naming, era una tifa) és un afer menor si elevem la situació a la categoria. Perquè mentre la majoria de polítics passen el temps fent metafísica sobre com ocupar el centre electoral a Catalunya, la majoria d’ells són inconscients que la història no pot repetir-se idènticament, rebobina-i-posa-el-play, i que els ciutadans encaren el nou temps d’autonomia amb una consciència cada dia més apresa de les mentides del procés. El fet ja es va veure a les darreres eleccions al Parlament, on el sobiranisme va perdre més de mig milió de vots, però es certifica molt més en l’esperit individual d’una ciutadania a qui no es podrà fer empassar cap més festa major com el 9-N o un referèndum no aplicat. La història no pot repetir-se igual, car ni el cinisme més gran elimina la memòria de la gent.Refundar Convergència, per tant, no podrà fer-se al voltant d’una taula de politòlegs i venedors de motos, pel simple fet que l’1-O va desballestar tot l’engranatge de la política autonòmica, i aquest és un canvi que no el podrà parar ni l’establishment català ni Junqueras fent de crossa al progressisme encarcarat de Pedro Sánchez. A Convergència encara hi queda algú amb una neurona a la closca que vol adormir el partit perquè sembli que passa alguna cosa al camp. Com sempre, el símptoma per veure-hi clar és Barcelona, la ciutat on els hereus de CiU i el comte de Godó han organitzat una manifa contra Colau per a demà mateix, una concentració que vol aprofitar la tírria a l’alcaldessa per ressuscitar el sobiranisme d’ordre a la capital, però que continua acomplexada de dir que mentre tingui una alcaldessa espanyola la ciutat sofrirà una decadència tan lògica com imparable. Ara s’entén, en definitiva, per què l’esquerrovergència va posar tantes pegues a la celebració de l’1-O i com de militant és l’actual perfil baix del Govern Aragonès. Els mentiders del procés i la seva cort de panxacontents només tenen una sortida per preservar-se; la tàctica, mal dissimulada, consisteix en adormir la penya amb una rutina soporífera per oblidar el fet que la governabilitat d’Espanya no només dependrà de què passi a Catalunya, sinó que, pesi a qui pesi, el conflicte tornarà i la secessió continua essent possible. Fa uns quants anys, Convergència s’hauria refundat amb un simple dinar, fins i tot abans de la irrupció dels puros. Ara demana molts més esforços perquè, malgrat les piruetes dels contorsionistes, som en un país fatigat i mancat de moral, però molt més clarivident.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-refunda-convergencia_659306_102.html
Que hi ha "nostàlgics" que volen que torni CiU per tornar a tenir pagueta o altres prebendes, sí que és cert. Però dubto moltíssim que les elits tinguin cap intenció de refundar un projecte obsolet. Fa uns anys ja van crear Ciutadans (creació de La Caixa i Banc Sabadell) i és molt més probable que creïn una cosa nova que pugui servir millor els seus interessos actuals.
|
Com es refunda ConvergènciaBernat DedéuBarcelona. Dimecres, 20 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsLa política catalana és un afer molt previsible que ha deixat els futuròlegs de la tribu sense ofici ni glamur. El nostre és un present neoautonòmic al·lèrgic als espòilers i qualsevol dels meus estimats lectors sabia que, tard o d’hora, el centredreta català especularia amb el retorn de Convergència. El manual del bon opinador ens diu que la Catalunya d’ordre no s’acaba de refiar de Junqueras, malgrat la seva contínua genuflexió al PSOE, i malda per ressuscitar un pal de paller encorbatat, business friendly, amb l’aval de Foment i La Vanguardia, que pugui adaptar la decaiguda flama sobiranista al bipartidisme espanyol. Les elits somiarien veure refundada Convergència, en definitiva, anticipant-se a un possible retorn d’un PP radicalitzat amb l’alè de Vox al clatell i així poder pintar de nou la postal d’una trobada al Majestic entre factòtums de la dreta peninsular. L’aposta topa amb dos problemes. El primer, purament circumstancial, es troba en l’actual configuració dels hereus naturals del pujolisme. En primer terme, el grup parlamentari de Junts pel Sou, una amalgama assilvestrada on conviuen Laura Borràs (amb el seu ego catedralici i tots els friquis de Twitter que la veneren), Jordi Sànchez i l’Esperit Sant de la Crida (la dels anys vuitanta, aclareixo) i els puigdemontistes aplegats sense gaire entusiasme pel vicepresident Puigneró. Després tenim el PDeCAT, comandat per Àngels Chacón amb més intel·ligència que els seus antecessors, alliberant-se de l’ombra malastruga d’Artur Mas i amb els ulls posats a les municipals del 2023. Com és comprensible, fins i tot el votant més centrista del país prefereix l’estalinisme organitzatiu d’Esquerra a haver d’apuntar-se a un curs de politologia per aclarir-se en aquest garbuix.Però tota aquesta amanida de noms (finalment algú ha entès que això del PDeCAT, com a estratègia de naming, era una tifa) és un afer menor si elevem la situació a la categoria. Perquè mentre la majoria de polítics passen el temps fent metafísica sobre com ocupar el centre electoral a Catalunya, la majoria d’ells són inconscients que la història no pot repetir-se idènticament, rebobina-i-posa-el-play, i que els ciutadans encaren el nou temps d’autonomia amb una consciència cada dia més apresa de les mentides del procés. El fet ja es va veure a les darreres eleccions al Parlament, on el sobiranisme va perdre més de mig milió de vots, però es certifica molt més en l’esperit individual d’una ciutadania a qui no es podrà fer empassar cap més festa major com el 9-N o un referèndum no aplicat. La història no pot repetir-se igual, car ni el cinisme més gran elimina la memòria de la gent.Refundar Convergència, per tant, no podrà fer-se al voltant d’una taula de politòlegs i venedors de motos, pel simple fet que l’1-O va desballestar tot l’engranatge de la política autonòmica, i aquest és un canvi que no el podrà parar ni l’establishment català ni Junqueras fent de crossa al progressisme encarcarat de Pedro Sánchez. A Convergència encara hi queda algú amb una neurona a la closca que vol adormir el partit perquè sembli que passa alguna cosa al camp. Com sempre, el símptoma per veure-hi clar és Barcelona, la ciutat on els hereus de CiU i el comte de Godó han organitzat una manifa contra Colau per a demà mateix, una concentració que vol aprofitar la tírria a l’alcaldessa per ressuscitar el sobiranisme d’ordre a la capital, però que continua acomplexada de dir que mentre tingui una alcaldessa espanyola la ciutat sofrirà una decadència tan lògica com imparable. Ara s’entén, en definitiva, per què l’esquerrovergència va posar tantes pegues a la celebració de l’1-O i com de militant és l’actual perfil baix del Govern Aragonès. Els mentiders del procés i la seva cort de panxacontents només tenen una sortida per preservar-se; la tàctica, mal dissimulada, consisteix en adormir la penya amb una rutina soporífera per oblidar el fet que la governabilitat d’Espanya no només dependrà de què passi a Catalunya, sinó que, pesi a qui pesi, el conflicte tornarà i la secessió continua essent possible. Fa uns quants anys, Convergència s’hauria refundat amb un simple dinar, fins i tot abans de la irrupció dels puros. Ara demana molts més esforços perquè, malgrat les piruetes dels contorsionistes, som en un país fatigat i mancat de moral, però molt més clarivident.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-refunda-convergencia_659306_102.html
Convergència Democràtica va néixer fa quaranta anys:1- Sota la figura d'un líder molt popular i amb actitud messiànica.2- Deixant en un segon, tercer o quart pla l'eix ideològic en el discurs públic. La ideologia no existia.3- Basant tot el seu discurs públic en la defensa de la nació catalana i contra Madrid. Únicament això.Crec que a dia d'avui, aquest partit ja existeix. I té 32 escons al Parlament.
Tu, com sempre, mirant el dit i no la Lluna... (el parany on les esquerres sempre acabeu caient)
ERC té d'esquerra el que jo de nadiu americà.
|
Com es refunda ConvergènciaBernat DedéuBarcelona. Dimecres, 20 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsLa política catalana és un afer molt previsible que ha deixat els futuròlegs de la tribu sense ofici ni glamur. El nostre és un present neoautonòmic al·lèrgic als espòilers i qualsevol dels meus estimats lectors sabia que, tard o d’hora, el centredreta català especularia amb el retorn de Convergència. El manual del bon opinador ens diu que la Catalunya d’ordre no s’acaba de refiar de Junqueras, malgrat la seva contínua genuflexió al PSOE, i malda per ressuscitar un pal de paller encorbatat, business friendly, amb l’aval de Foment i La Vanguardia, que pugui adaptar la decaiguda flama sobiranista al bipartidisme espanyol. Les elits somiarien veure refundada Convergència, en definitiva, anticipant-se a un possible retorn d’un PP radicalitzat amb l’alè de Vox al clatell i així poder pintar de nou la postal d’una trobada al Majestic entre factòtums de la dreta peninsular. L’aposta topa amb dos problemes. El primer, purament circumstancial, es troba en l’actual configuració dels hereus naturals del pujolisme. En primer terme, el grup parlamentari de Junts pel Sou, una amalgama assilvestrada on conviuen Laura Borràs (amb el seu ego catedralici i tots els friquis de Twitter que la veneren), Jordi Sànchez i l’Esperit Sant de la Crida (la dels anys vuitanta, aclareixo) i els puigdemontistes aplegats sense gaire entusiasme pel vicepresident Puigneró. Després tenim el PDeCAT, comandat per Àngels Chacón amb més intel·ligència que els seus antecessors, alliberant-se de l’ombra malastruga d’Artur Mas i amb els ulls posats a les municipals del 2023. Com és comprensible, fins i tot el votant més centrista del país prefereix l’estalinisme organitzatiu d’Esquerra a haver d’apuntar-se a un curs de politologia per aclarir-se en aquest garbuix.Però tota aquesta amanida de noms (finalment algú ha entès que això del PDeCAT, com a estratègia de naming, era una tifa) és un afer menor si elevem la situació a la categoria. Perquè mentre la majoria de polítics passen el temps fent metafísica sobre com ocupar el centre electoral a Catalunya, la majoria d’ells són inconscients que la història no pot repetir-se idènticament, rebobina-i-posa-el-play, i que els ciutadans encaren el nou temps d’autonomia amb una consciència cada dia més apresa de les mentides del procés. El fet ja es va veure a les darreres eleccions al Parlament, on el sobiranisme va perdre més de mig milió de vots, però es certifica molt més en l’esperit individual d’una ciutadania a qui no es podrà fer empassar cap més festa major com el 9-N o un referèndum no aplicat. La història no pot repetir-se igual, car ni el cinisme més gran elimina la memòria de la gent.Refundar Convergència, per tant, no podrà fer-se al voltant d’una taula de politòlegs i venedors de motos, pel simple fet que l’1-O va desballestar tot l’engranatge de la política autonòmica, i aquest és un canvi que no el podrà parar ni l’establishment català ni Junqueras fent de crossa al progressisme encarcarat de Pedro Sánchez. A Convergència encara hi queda algú amb una neurona a la closca que vol adormir el partit perquè sembli que passa alguna cosa al camp. Com sempre, el símptoma per veure-hi clar és Barcelona, la ciutat on els hereus de CiU i el comte de Godó han organitzat una manifa contra Colau per a demà mateix, una concentració que vol aprofitar la tírria a l’alcaldessa per ressuscitar el sobiranisme d’ordre a la capital, però que continua acomplexada de dir que mentre tingui una alcaldessa espanyola la ciutat sofrirà una decadència tan lògica com imparable. Ara s’entén, en definitiva, per què l’esquerrovergència va posar tantes pegues a la celebració de l’1-O i com de militant és l’actual perfil baix del Govern Aragonès. Els mentiders del procés i la seva cort de panxacontents només tenen una sortida per preservar-se; la tàctica, mal dissimulada, consisteix en adormir la penya amb una rutina soporífera per oblidar el fet que la governabilitat d’Espanya no només dependrà de què passi a Catalunya, sinó que, pesi a qui pesi, el conflicte tornarà i la secessió continua essent possible. Fa uns quants anys, Convergència s’hauria refundat amb un simple dinar, fins i tot abans de la irrupció dels puros. Ara demana molts més esforços perquè, malgrat les piruetes dels contorsionistes, som en un país fatigat i mancat de moral, però molt més clarivident.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-refunda-convergencia_659306_102.html
Chacon ja porta 3 intents i encara no ha entens que ja ningú s'empassa això Pujol era una altra epoca amb altres actors , no te gaire sentit tornar a això quan ni ella es Pujol ni els catalans d'aquella epoca son els mateixos
|
Com es refunda ConvergènciaBernat DedéuBarcelona. Dimecres, 20 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsLa política catalana és un afer molt previsible que ha deixat els futuròlegs de la tribu sense ofici ni glamur. El nostre és un present neoautonòmic al·lèrgic als espòilers i qualsevol dels meus estimats lectors sabia que, tard o d’hora, el centredreta català especularia amb el retorn de Convergència. El manual del bon opinador ens diu que la Catalunya d’ordre no s’acaba de refiar de Junqueras, malgrat la seva contínua genuflexió al PSOE, i malda per ressuscitar un pal de paller encorbatat, business friendly, amb l’aval de Foment i La Vanguardia, que pugui adaptar la decaiguda flama sobiranista al bipartidisme espanyol. Les elits somiarien veure refundada Convergència, en definitiva, anticipant-se a un possible retorn d’un PP radicalitzat amb l’alè de Vox al clatell i així poder pintar de nou la postal d’una trobada al Majestic entre factòtums de la dreta peninsular. L’aposta topa amb dos problemes. El primer, purament circumstancial, es troba en l’actual configuració dels hereus naturals del pujolisme. En primer terme, el grup parlamentari de Junts pel Sou, una amalgama assilvestrada on conviuen Laura Borràs (amb el seu ego catedralici i tots els friquis de Twitter que la veneren), Jordi Sànchez i l’Esperit Sant de la Crida (la dels anys vuitanta, aclareixo) i els puigdemontistes aplegats sense gaire entusiasme pel vicepresident Puigneró. Després tenim el PDeCAT, comandat per Àngels Chacón amb més intel·ligència que els seus antecessors, alliberant-se de l’ombra malastruga d’Artur Mas i amb els ulls posats a les municipals del 2023. Com és comprensible, fins i tot el votant més centrista del país prefereix l’estalinisme organitzatiu d’Esquerra a haver d’apuntar-se a un curs de politologia per aclarir-se en aquest garbuix.Però tota aquesta amanida de noms (finalment algú ha entès que això del PDeCAT, com a estratègia de naming, era una tifa) és un afer menor si elevem la situació a la categoria. Perquè mentre la majoria de polítics passen el temps fent metafísica sobre com ocupar el centre electoral a Catalunya, la majoria d’ells són inconscients que la història no pot repetir-se idènticament, rebobina-i-posa-el-play, i que els ciutadans encaren el nou temps d’autonomia amb una consciència cada dia més apresa de les mentides del procés. El fet ja es va veure a les darreres eleccions al Parlament, on el sobiranisme va perdre més de mig milió de vots, però es certifica molt més en l’esperit individual d’una ciutadania a qui no es podrà fer empassar cap més festa major com el 9-N o un referèndum no aplicat. La història no pot repetir-se igual, car ni el cinisme més gran elimina la memòria de la gent.Refundar Convergència, per tant, no podrà fer-se al voltant d’una taula de politòlegs i venedors de motos, pel simple fet que l’1-O va desballestar tot l’engranatge de la política autonòmica, i aquest és un canvi que no el podrà parar ni l’establishment català ni Junqueras fent de crossa al progressisme encarcarat de Pedro Sánchez. A Convergència encara hi queda algú amb una neurona a la closca que vol adormir el partit perquè sembli que passa alguna cosa al camp. Com sempre, el símptoma per veure-hi clar és Barcelona, la ciutat on els hereus de CiU i el comte de Godó han organitzat una manifa contra Colau per a demà mateix, una concentració que vol aprofitar la tírria a l’alcaldessa per ressuscitar el sobiranisme d’ordre a la capital, però que continua acomplexada de dir que mentre tingui una alcaldessa espanyola la ciutat sofrirà una decadència tan lògica com imparable. Ara s’entén, en definitiva, per què l’esquerrovergència va posar tantes pegues a la celebració de l’1-O i com de militant és l’actual perfil baix del Govern Aragonès. Els mentiders del procés i la seva cort de panxacontents només tenen una sortida per preservar-se; la tàctica, mal dissimulada, consisteix en adormir la penya amb una rutina soporífera per oblidar el fet que la governabilitat d’Espanya no només dependrà de què passi a Catalunya, sinó que, pesi a qui pesi, el conflicte tornarà i la secessió continua essent possible. Fa uns quants anys, Convergència s’hauria refundat amb un simple dinar, fins i tot abans de la irrupció dels puros. Ara demana molts més esforços perquè, malgrat les piruetes dels contorsionistes, som en un país fatigat i mancat de moral, però molt més clarivident.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-refunda-convergencia_659306_102.html
Convergència Democràtica va néixer fa quaranta anys:1- Sota la figura d'un líder molt popular i amb actitud messiànica.2- Deixant en un segon, tercer o quart pla l'eix ideològic en el discurs públic. La ideologia no existia.3- Basant tot el seu discurs públic en la defensa de la nació catalana i contra Madrid. Únicament això.Crec que a dia d'avui, aquest partit ja existeix. I té 32 escons al Parlament.
Es diu ERC, tal partit que avui existeix?
|
El medaller de TraperoBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 24 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsCatalunya és aquell indret curiós on, no fa gaire anys, una elit política va prometre al poble que restituiria la condició de president i de consellers a una sèrie d’altíssims representants de la ciutadania que s’havien quedat sense sou i feina per obra i gràcia del 155. Durant un temps, el verb restituir s’escoltava per totes les ciutats, pobles, contrades i marges d’aquest bell país; doncs bé, temps després, immunitzats de la teòrica plaga sorgida de l’article més famós de la Constitució Espanyola, l’únic bípede que té la sort d’haver tornat a la seva trona es diu Josep Lluís Trapero. El nostre, ho sabem, és un país especial, i ho certifica el fet que l’única ànima restituïda després de l’1-O sigui un individu que va admetre la noble intenció de detenir el Molt Honorable 130 en cas d’independència efectiva. Aquest seria un fet prou excepcional com per recordar-lo cada dia, de la mateixa forma en què hom diu el Pare Nostre abans de dormir o mentre es renta les dents. Té gràcia, insisteixo, que l’únic, i quan dic l’únic vull dir l’únic, supervivent d’aquells temps de foc i brases sigui algú que ha gosat dir allò que ni Rajoy, ni Sánchez ni tant sols l’entranyable i tossut jutge Llarena s’han atrevit a insinuar mai; a saber, que tenia un pla per fotre les manilles a la més alta instància del país. Tot això, en un indret normal, seria motiu d’escàndol o d’aquell tipus de ganyota que se’ns escapa al comú dels humans quan no ho veiem gaire clar. Però aquí anem tirant, i qui dia passa any empeny, i fot-li que al final el vent s’ho endú tot; és així com Trapero sobreviu intacte a qualsevol contingència amb vocació d’eternitat.Només aquesta condició angèlica pot explicar que el Major dels Mossos aprofités el darrer acte del Dia de les Esquadres per condecorar tot l’equip jurídic i l’antiga cúpula d’Interior que va acompanyar-lo durant el seu procés judicial (com a col·laboradors externs del cos van rebre una medalla de bronze amb distintiu blau i una abraçada d’en Josep Lluís, diu el web dels Mossos). El primer que sorprèn de l’acte, i aquest columnista reconeix que no en tenia ni fava, és el seu afany condecoratiu omnívor, car s’hi van arribar a entregar “283 medalles i 9 plaques commemoratives a membres de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, d’altres cossos policials, de la judicatura i de la societat civil”. Conciutadans, no perdem l’esperança; si la policia entrega 283 medalles cada any, com passa amb la Creu de Sant Jordi, vol dir que tard o d’hora tindrem un souvenir de la bòfia a casa. La gràcia del tema és comprovar una de les derivades antropològicament més curioses del procés; a saber, la majoria dels nostres administradors confonen les institucions amb el seu jardinet. Trapero té tot el dret del món a guardar un retrat d’Olga Tubau a la tauleta de nit, atès que l’esplèndida defensa de la seva lletrada va estalviar-li més d’una dècada a la garjola. I el Major, només faltaria, pot apreciar la periodista Patrícia Plaja com si fos la seva pròpia filla (aquesta notable professional, i el detall no és menor, resulta ser l’actual portaveu del Govern). Però si l’amic Trapero ja va donar certa nota premiant Pilar Rahola com a Mossa d’Honor per la seva defensa del cos, diria que no és agosarat mirar-se amb certa estranyesa que et dediquis a imposar un guardó a la teva advocadessa i a membres de l’antiga cúpula policial, entre ells el Major instituït... per l’article 155!Fa coseta, insisteixo, comprovar com en una administració que encara gosa dir-se independentista, el cap de la policia és dels pocs espanyols que, amb l’excepció dels diputats de VOX, ha dit que hauria planejat dur Carles Puigdemont al calabós i que, per si això fora poc, aquest mateix prohom li estampa una medalleta a un cap dels Mossos escollit directament pels amics de Mariano Rajoy. Són coses meves, potser, però ja sabeu que servidora és un exemplar d’allò que abans s’anomenava hiperventilat (vaja, allò que de tota la vida n’hem dit un independentista Ricard , un Federico que ho veu tot de color negre i s’agrada posant peròs a les cosis). Potser demà ja se m’haurà passat i, qui sap, si deixo d’escriure articles com aquest d’avui diumenge, tal dia el Major dels Mossos tindrà la bondat d’inscriure’m al seu medaller particular i regalar-me l’escalf d’una bona abraçada.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-medaller-trapero_661055_102.html
A vegades penso que vius al xat Rigel.
I hi dorm
I s'hi toca
I hi fa les seves necessitats
|
El medaller de TraperoBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 24 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsCatalunya és aquell indret curiós on, no fa gaire anys, una elit política va prometre al poble que restituiria la condició de president i de consellers a una sèrie d’altíssims representants de la ciutadania que s’havien quedat sense sou i feina per obra i gràcia del 155. Durant un temps, el verb restituir s’escoltava per totes les ciutats, pobles, contrades i marges d’aquest bell país; doncs bé, temps després, immunitzats de la teòrica plaga sorgida de l’article més famós de la Constitució Espanyola, l’únic bípede que té la sort d’haver tornat a la seva trona es diu Josep Lluís Trapero. El nostre, ho sabem, és un país especial, i ho certifica el fet que l’única ànima restituïda després de l’1-O sigui un individu que va admetre la noble intenció de detenir el Molt Honorable 130 en cas d’independència efectiva. Aquest seria un fet prou excepcional com per recordar-lo cada dia, de la mateixa forma en què hom diu el Pare Nostre abans de dormir o mentre es renta les dents. Té gràcia, insisteixo, que l’únic, i quan dic l’únic vull dir l’únic, supervivent d’aquells temps de foc i brases sigui algú que ha gosat dir allò que ni Rajoy, ni Sánchez ni tant sols l’entranyable i tossut jutge Llarena s’han atrevit a insinuar mai; a saber, que tenia un pla per fotre les manilles a la més alta instància del país. Tot això, en un indret normal, seria motiu d’escàndol o d’aquell tipus de ganyota que se’ns escapa al comú dels humans quan no ho veiem gaire clar. Però aquí anem tirant, i qui dia passa any empeny, i fot-li que al final el vent s’ho endú tot; és així com Trapero sobreviu intacte a qualsevol contingència amb vocació d’eternitat.Només aquesta condició angèlica pot explicar que el Major dels Mossos aprofités el darrer acte del Dia de les Esquadres per condecorar tot l’equip jurídic i l’antiga cúpula d’Interior que va acompanyar-lo durant el seu procés judicial (com a col·laboradors externs del cos van rebre una medalla de bronze amb distintiu blau i una abraçada d’en Josep Lluís, diu el web dels Mossos). El primer que sorprèn de l’acte, i aquest columnista reconeix que no en tenia ni fava, és el seu afany condecoratiu omnívor, car s’hi van arribar a entregar “283 medalles i 9 plaques commemoratives a membres de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, d’altres cossos policials, de la judicatura i de la societat civil”. Conciutadans, no perdem l’esperança; si la policia entrega 283 medalles cada any, com passa amb la Creu de Sant Jordi, vol dir que tard o d’hora tindrem un souvenir de la bòfia a casa. La gràcia del tema és comprovar una de les derivades antropològicament més curioses del procés; a saber, la majoria dels nostres administradors confonen les institucions amb el seu jardinet. Trapero té tot el dret del món a guardar un retrat d’Olga Tubau a la tauleta de nit, atès que l’esplèndida defensa de la seva lletrada va estalviar-li més d’una dècada a la garjola. I el Major, només faltaria, pot apreciar la periodista Patrícia Plaja com si fos la seva pròpia filla (aquesta notable professional, i el detall no és menor, resulta ser l’actual portaveu del Govern). Però si l’amic Trapero ja va donar certa nota premiant Pilar Rahola com a Mossa d’Honor per la seva defensa del cos, diria que no és agosarat mirar-se amb certa estranyesa que et dediquis a imposar un guardó a la teva advocadessa i a membres de l’antiga cúpula policial, entre ells el Major instituït... per l’article 155!Fa coseta, insisteixo, comprovar com en una administració que encara gosa dir-se independentista, el cap de la policia és dels pocs espanyols que, amb l’excepció dels diputats de VOX, ha dit que hauria planejat dur Carles Puigdemont al calabós i que, per si això fora poc, aquest mateix prohom li estampa una medalleta a un cap dels Mossos escollit directament pels amics de Mariano Rajoy. Són coses meves, potser, però ja sabeu que servidora és un exemplar d’allò que abans s’anomenava hiperventilat (vaja, allò que de tota la vida n’hem dit un independentista Inmaculada , un Ana que ho veu tot de color negre i s’agrada posant peròs a les cosis). Potser demà ja se m’haurà passat i, qui sap, si deixo d’escriure articles com aquest d’avui diumenge, tal dia el Major dels Mossos tindrà la bondat d’inscriure’m al seu medaller particular i regalar-me l’escalf d’una bona abraçada.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-medaller-trapero_661055_102.html
A vegades penso que vius al xat Rigel.
I hi dorm
I s'hi toca
Vols dir que hi toca ?
|
El medaller de TraperoBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 24 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsCatalunya és aquell indret curiós on, no fa gaire anys, una elit política va prometre al poble que restituiria la condició de president i de consellers a una sèrie d’altíssims representants de la ciutadania que s’havien quedat sense sou i feina per obra i gràcia del 155. Durant un temps, el verb restituir s’escoltava per totes les ciutats, pobles, contrades i marges d’aquest bell país; doncs bé, temps després, immunitzats de la teòrica plaga sorgida de l’article més famós de la Constitució Espanyola, l’únic bípede que té la sort d’haver tornat a la seva trona es diu Josep Lluís Trapero. El nostre, ho sabem, és un país especial, i ho certifica el fet que l’única ànima restituïda després de l’1-O sigui un individu que va admetre la noble intenció de detenir el Molt Honorable 130 en cas d’independència efectiva. Aquest seria un fet prou excepcional com per recordar-lo cada dia, de la mateixa forma en què hom diu el Pare Nostre abans de dormir o mentre es renta les dents. Té gràcia, insisteixo, que l’únic, i quan dic l’únic vull dir l’únic, supervivent d’aquells temps de foc i brases sigui algú que ha gosat dir allò que ni Rajoy, ni Sánchez ni tant sols l’entranyable i tossut jutge Llarena s’han atrevit a insinuar mai; a saber, que tenia un pla per fotre les manilles a la més alta instància del país. Tot això, en un indret normal, seria motiu d’escàndol o d’aquell tipus de ganyota que se’ns escapa al comú dels humans quan no ho veiem gaire clar. Però aquí anem tirant, i qui dia passa any empeny, i fot-li que al final el vent s’ho endú tot; és així com Trapero sobreviu intacte a qualsevol contingència amb vocació d’eternitat.Només aquesta condició angèlica pot explicar que el Major dels Mossos aprofités el darrer acte del Dia de les Esquadres per condecorar tot l’equip jurídic i l’antiga cúpula d’Interior que va acompanyar-lo durant el seu procés judicial (com a col·laboradors externs del cos van rebre una medalla de bronze amb distintiu blau i una abraçada d’en Josep Lluís, diu el web dels Mossos). El primer que sorprèn de l’acte, i aquest columnista reconeix que no en tenia ni fava, és el seu afany condecoratiu omnívor, car s’hi van arribar a entregar “283 medalles i 9 plaques commemoratives a membres de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, d’altres cossos policials, de la judicatura i de la societat civil”. Conciutadans, no perdem l’esperança; si la policia entrega 283 medalles cada any, com passa amb la Creu de Sant Jordi, vol dir que tard o d’hora tindrem un souvenir de la bòfia a casa. La gràcia del tema és comprovar una de les derivades antropològicament més curioses del procés; a saber, la majoria dels nostres administradors confonen les institucions amb el seu jardinet. Trapero té tot el dret del món a guardar un retrat d’Olga Tubau a la tauleta de nit, atès que l’esplèndida defensa de la seva lletrada va estalviar-li més d’una dècada a la garjola. I el Major, només faltaria, pot apreciar la periodista Patrícia Plaja com si fos la seva pròpia filla (aquesta notable professional, i el detall no és menor, resulta ser l’actual portaveu del Govern). Però si l’amic Trapero ja va donar certa nota premiant Pilar Rahola com a Mossa d’Honor per la seva defensa del cos, diria que no és agosarat mirar-se amb certa estranyesa que et dediquis a imposar un guardó a la teva advocadessa i a membres de l’antiga cúpula policial, entre ells el Major instituït... per l’article 155!Fa coseta, insisteixo, comprovar com en una administració que encara gosa dir-se independentista, el cap de la policia és dels pocs espanyols que, amb l’excepció dels diputats de VOX, ha dit que hauria planejat dur Carles Puigdemont al calabós i que, per si això fora poc, aquest mateix prohom li estampa una medalleta a un cap dels Mossos escollit directament pels amics de Mariano Rajoy. Són coses meves, potser, però ja sabeu que servidora és un exemplar d’allò que abans s’anomenava hiperventilat (vaja, allò que de tota la vida n’hem dit un independentista Maria Elena , un Roberto que ho veu tot de color negre i s’agrada posant peròs a les cosis). Potser demà ja se m’haurà passat i, qui sap, si deixo d’escriure articles com aquest d’avui diumenge, tal dia el Major dels Mossos tindrà la bondat d’inscriure’m al seu medaller particular i regalar-me l’escalf d’una bona abraçada.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-medaller-trapero_661055_102.html
El manteniment del Traperao és un dels molts exemples del cagamandurrisme de la nostra classe política.
|
El medaller de TraperoBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 24 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsCatalunya és aquell indret curiós on, no fa gaire anys, una elit política va prometre al poble que restituiria la condició de president i de consellers a una sèrie d’altíssims representants de la ciutadania que s’havien quedat sense sou i feina per obra i gràcia del 155. Durant un temps, el verb restituir s’escoltava per totes les ciutats, pobles, contrades i marges d’aquest bell país; doncs bé, temps després, immunitzats de la teòrica plaga sorgida de l’article més famós de la Constitució Espanyola, l’únic bípede que té la sort d’haver tornat a la seva trona es diu Josep Lluís Trapero. El nostre, ho sabem, és un país especial, i ho certifica el fet que l’única ànima restituïda després de l’1-O sigui un individu que va admetre la noble intenció de detenir el Molt Honorable 130 en cas d’independència efectiva. Aquest seria un fet prou excepcional com per recordar-lo cada dia, de la mateixa forma en què hom diu el Pare Nostre abans de dormir o mentre es renta les dents. Té gràcia, insisteixo, que l’únic, i quan dic l’únic vull dir l’únic, supervivent d’aquells temps de foc i brases sigui algú que ha gosat dir allò que ni Rajoy, ni Sánchez ni tant sols l’entranyable i tossut jutge Llarena s’han atrevit a insinuar mai; a saber, que tenia un pla per fotre les manilles a la més alta instància del país. Tot això, en un indret normal, seria motiu d’escàndol o d’aquell tipus de ganyota que se’ns escapa al comú dels humans quan no ho veiem gaire clar. Però aquí anem tirant, i qui dia passa any empeny, i fot-li que al final el vent s’ho endú tot; és així com Trapero sobreviu intacte a qualsevol contingència amb vocació d’eternitat.Només aquesta condició angèlica pot explicar que el Major dels Mossos aprofités el darrer acte del Dia de les Esquadres per condecorar tot l’equip jurídic i l’antiga cúpula d’Interior que va acompanyar-lo durant el seu procés judicial (com a col·laboradors externs del cos van rebre una medalla de bronze amb distintiu blau i una abraçada d’en Josep Lluís, diu el web dels Mossos). El primer que sorprèn de l’acte, i aquest columnista reconeix que no en tenia ni fava, és el seu afany condecoratiu omnívor, car s’hi van arribar a entregar “283 medalles i 9 plaques commemoratives a membres de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, d’altres cossos policials, de la judicatura i de la societat civil”. Conciutadans, no perdem l’esperança; si la policia entrega 283 medalles cada any, com passa amb la Creu de Sant Jordi, vol dir que tard o d’hora tindrem un souvenir de la bòfia a casa. La gràcia del tema és comprovar una de les derivades antropològicament més curioses del procés; a saber, la majoria dels nostres administradors confonen les institucions amb el seu jardinet. Trapero té tot el dret del món a guardar un retrat d’Olga Tubau a la tauleta de nit, atès que l’esplèndida defensa de la seva lletrada va estalviar-li més d’una dècada a la garjola. I el Major, només faltaria, pot apreciar la periodista Patrícia Plaja com si fos la seva pròpia filla (aquesta notable professional, i el detall no és menor, resulta ser l’actual portaveu del Govern). Però si l’amic Trapero ja va donar certa nota premiant Pilar Rahola com a Mossa d’Honor per la seva defensa del cos, diria que no és agosarat mirar-se amb certa estranyesa que et dediquis a imposar un guardó a la teva advocadessa i a membres de l’antiga cúpula policial, entre ells el Major instituït... per l’article 155!Fa coseta, insisteixo, comprovar com en una administració que encara gosa dir-se independentista, el cap de la policia és dels pocs espanyols que, amb l’excepció dels diputats de VOX, ha dit que hauria planejat dur Carles Puigdemont al calabós i que, per si això fora poc, aquest mateix prohom li estampa una medalleta a un cap dels Mossos escollit directament pels amics de Mariano Rajoy. Són coses meves, potser, però ja sabeu que servidora és un exemplar d’allò que abans s’anomenava hiperventilat (vaja, allò que de tota la vida n’hem dit un independentista Francisco Javier , un Pere que ho veu tot de color negre i s’agrada posant peròs a les cosis). Potser demà ja se m’haurà passat i, qui sap, si deixo d’escriure articles com aquest d’avui diumenge, tal dia el Major dels Mossos tindrà la bondat d’inscriure’m al seu medaller particular i regalar-me l’escalf d’una bona abraçada.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-medaller-trapero_661055_102.html
Juraria que abans les medalles eren d'aquelles rectangulars i serioses... Segur que no els han obligat des de "dalt" a canviar-les per aquestes de república bananera?
|
Holaa, com que els forums d'anime no em puc registrar perque fallen el seus registres ho pregunto aqui, ja que veig que alguns sou aficionats al anime. Segurament us sona escenes que un protagonista esta a dalt d'un penya-segat reivindicant una cosa i mentre la diu, les onades del mar xoquen contra les roques. És una escena tipica japonesa. Però ara no les trobo aquestes escenes, em recordo de petit d'haver-les vist en animes com Bola de drac, Ranma o ShinChan
Si no té nom, posem-li'in un: al·legat final amb mar de fons.
|
Holaa, com que els forums d'anime no em puc registrar perque fallen el seus registres ho pregunto aqui, ja que veig que alguns sou aficionats al anime. Segurament us sona escenes que un protagonista esta a dalt d'un penya-segat reivindicant una cosa i mentre la diu, les onades del mar xoquen contra les roques. És una escena tipica japonesa. Però ara no les trobo aquestes escenes, em recordo de petit d'haver-les vist en animes com Bola de drac, Ranma o ShinChan
Això té nom propi?PD: et corregeixo el text, que fa una mica de mal als ulls. Holaa, com que als forums d'anime no em puc registrar perquè fallen el seus registres ho pregunto aquí, ja que veig que alguns sou aficionats al anime. Segurament us sonen escenes en que un protagonista és a dalt d'un penya-segat reivindicant (?) una cosa i, mentre la diu, les ones del mar xoquen contra les roques. És una escena típica japonesa. Però ara no les trobo aquestes escenes, recordo de petit d'haver-les vist en animes com Bola de drac, Ranma o ShinChan
Potser no te cap nom propi, però no hi ha manera de trobar-ho en google cap imatge. Lo del penya-segat reivindicant, sempre el protagonista reclamar allò que es creia legítim o volia desfer una injustícia, crec que aquesta escena la feia el Follet Tortuga en Bola de Drac.
|
Holaa, com que els forums d'anime no em puc registrar perque fallen el seus registres ho pregunto aqui, ja que veig que alguns sou aficionats al anime. Segurament us sona escenes que un protagonista esta a dalt d'un penya-segat reivindicant una cosa i mentre la diu, les onades del mar xoquen contra les roques. És una escena tipica japonesa. Però ara no les trobo aquestes escenes, em recordo de petit d'haver-les vist en animes com Bola de drac, Ranma o ShinChan
Si no m'equivoco ve del romanticisme. En concret del romanticisme alemany. David Friedrich va fer l'obra "Caminant sobre un mar de boira", on un home, d'esquena, observa una mar agitada, que representa el seu estat d'agitament interior.https://ca.m.wikipedia.org/wiki/El_caminant_sobre_el_mar_de_boira Crec que deu anar per aquí l'explicació.
|
Holaa, com que els forums d'anime no em puc registrar perque fallen el seus registres ho pregunto aqui, ja que veig que alguns sou aficionats al anime. Segurament us sona escenes que un protagonista esta a dalt d'un penya-segat reivindicant una cosa i mentre la diu, les onades del mar xoquen contra les roques. És una escena tipica japonesa. Però ara no les trobo aquestes escenes, em recordo de petit d'haver-les vist en animes com Bola de drac, Ranma o ShinChan
Sí ja se que vols dir, era un clitxé humorístic dels animes dels 80s-90s, una mena de gag, que ja no apareix als animes moderns, sobretot això apareixia en animes d'humor com Ramna o el dr. slump, sobretot a Ramna, que hi havia un humor força bèstia: constants agressions, nudes, perversions d'espiar, assetjar i magregar noies, robar roba interior, personatges que es travestien en clau d'humor, molt fanservice, etc.Avui en dia fer un anime així no passaria cap mena de censura...Un exemple del dia a dia a Ranma:
En català coi.
Perdó, es que ho he trobat així :(
|
EL BLOC SOBIRANISTA CATALÀ S’INTEGRA A L’ALIANÇA CATALANA DE SÍLVIA ORRIOLSLa dispersió partidista és un dels trets que caracteritza l’independentisme extraparlamentari a Catalunya. Un nombre massa elevat de sigles i programes, sovint equivalents, que els impossibilita reeixir electoralment. Lluny d’entendre’s i establir aliances que poguessin constituir un projecte solvent i amb opcions, la tendència seguida fins ara ha estat la de persistir en la fragmentació.L’esgotament del processisme suposava una situació idònia per a promoure una alternativa als partits que han capitalitzat el vot independentista els darrers deu anys. Una ocasió desaprofitada pel nacionalisme no institucionalitzat, incapaç de treballar plegat, molts cops per desavinences personals. L’elector, en conseqüència, ha percebut la manca d’unitat com un signe d’incompetència gestora i ha penalitzat unes opcions a anys llum d’assolir cap èxit. L’abundància de capelletes genera desconfiança i desencís, al mateix temps que es malbaraten actius humans i materials en inefectives accions aïllades.És per això que resulta noticiable la integració del Bloc Sobiranista Català (BSC) al partit impulsat per la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols. El procés d’integració, consumat públicament entre els representants d’ambdues formacions en un acte celebrat aquest dissabte, implica un trencament amb aquesta deriva disgregadora. A petita escala, Aliança Catalana (AC) es reforça eixamplant les seves files. Caldrà veure, a partir d’ara, si som davant d’un episodi aïllat o de l’inici del necessari canvi de tendència que permeti aquest espai polític sortir de la irrellevància.FONT: https://eldarrerfar.com/2021/10/23/el-bloc-sobiranista-catala-sintegra-a-lalianca-catalana-de-silvia-orriols/https://twitter.com/CatalunyaAC/status/1451879919647170569
Que baix ha caigut el Càstor Bayo, quina llàstima.El conec de fa molts anys i l'apreciava prou, amb els anys el vaig acabar esborrant del facebook perque desvariava i ara ja flota a la claveguera i va de la maneta dels nazis.Total, per fer el ridícul a les eleccions i que els votin 40 tarats, que sembla que viuen al xat i a Twitter.Dit això, va estar molt bé amb el tema Bertomeu, una cosa no treu l'altra.Pobre nano.
De moment tenen un 10% del vot a Ripoll i continuen creixent, de fet per això és normal que als defensors de l'status quo us facin por...
Por ? Vosaltres ?Ens feu llàstima, mandra i fàstic al 99,9% de la població.I a les fotos que se us veu el careto, ens feu riure.Heu crescut tant els fatxes subnormals que encara s'escolta des d'aquí l'hòstia del ridícul que vau fer a les eleccions.Acabareu tots a Vox, de tant catalanets purs que dieu ser.I continuareu sent verges, a menys que l'Abascal us posi mirant a Madrid.
De quina hòstia parles, si la única vegada que l'equip de la Sílvia Orriols s'ha presentat a unes eleccions, a les municipals del 2019, va treure un 10% del vot?
4976
Aviam si encerto...no sabs distinguir entre Ac i Fnc oooo ets 1 trilero , Ac no es va presentar a les darreres eleccions i si el front amb aquets vots que dius, si t has confos...t has confos...i no passe res...
No m'he confós, no. El que passa és que us voleu adjudicar un escó municipal que no és vostre. AC no s'ha presentat encara a cap eleccions. L'escó el va aconseguir amb les sigles del partit que va obtenir aquella xifra insignificant de vots a les darreres catalanes.
Es veritat no et confons...ets reincident,... 1 als comuns o batllies no hi han escons, hi han regidors. 2 Ac, no existia i la regidora es va presentar sota les sigles del Fnc, cert. 3 Fnc si es va presentar a les del gene principat amb aquets 4700 vots i Ac no es va presentar ni Forca cat ni Renaixenca
|
EL BLOC SOBIRANISTA CATALÀ S’INTEGRA A L’ALIANÇA CATALANA DE SÍLVIA ORRIOLSLa dispersió partidista és un dels trets que caracteritza l’independentisme extraparlamentari a Catalunya. Un nombre massa elevat de sigles i programes, sovint equivalents, que els impossibilita reeixir electoralment. Lluny d’entendre’s i establir aliances que poguessin constituir un projecte solvent i amb opcions, la tendència seguida fins ara ha estat la de persistir en la fragmentació.L’esgotament del processisme suposava una situació idònia per a promoure una alternativa als partits que han capitalitzat el vot independentista els darrers deu anys. Una ocasió desaprofitada pel nacionalisme no institucionalitzat, incapaç de treballar plegat, molts cops per desavinences personals. L’elector, en conseqüència, ha percebut la manca d’unitat com un signe d’incompetència gestora i ha penalitzat unes opcions a anys llum d’assolir cap èxit. L’abundància de capelletes genera desconfiança i desencís, al mateix temps que es malbaraten actius humans i materials en inefectives accions aïllades.És per això que resulta noticiable la integració del Bloc Sobiranista Català (BSC) al partit impulsat per la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols. El procés d’integració, consumat públicament entre els representants d’ambdues formacions en un acte celebrat aquest dissabte, implica un trencament amb aquesta deriva disgregadora. A petita escala, Aliança Catalana (AC) es reforça eixamplant les seves files. Caldrà veure, a partir d’ara, si som davant d’un episodi aïllat o de l’inici del necessari canvi de tendència que permeti aquest espai polític sortir de la irrellevància.FONT: https://eldarrerfar.com/2021/10/23/el-bloc-sobiranista-catala-sintegra-a-lalianca-catalana-de-silvia-orriols/https://twitter.com/CatalunyaAC/status/1451879919647170569
Que baix ha caigut el Càstor Bayo, quina llàstima.El conec de fa molts anys i l'apreciava prou, amb els anys el vaig acabar esborrant del facebook perque desvariava i ara ja flota a la claveguera i va de la maneta dels nazis.Total, per fer el ridícul a les eleccions i que els votin 40 tarats, que sembla que viuen al xat i a Twitter.Dit això, va estar molt bé amb el tema Bertomeu, una cosa no treu l'altra.Pobre nano.
Surar de la maneta de l esquerra assassina stalinista...deu ser.molt progre, pero fot fastig...N zis? Son els q van pactar amb ells,comuistes i socialistes i per la teva parla associes ....nomes mentides, Castor el q no es, es de la teva esquerra wampirica...nomes per aixo, ja es molt millor que tu...una cosa no treu l altre
|
EL BLOC SOBIRANISTA CATALÀ S’INTEGRA A L’ALIANÇA CATALANA DE SÍLVIA ORRIOLSLa dispersió partidista és un dels trets que caracteritza l’independentisme extraparlamentari a Catalunya. Un nombre massa elevat de sigles i programes, sovint equivalents, que els impossibilita reeixir electoralment. Lluny d’entendre’s i establir aliances que poguessin constituir un projecte solvent i amb opcions, la tendència seguida fins ara ha estat la de persistir en la fragmentació.L’esgotament del processisme suposava una situació idònia per a promoure una alternativa als partits que han capitalitzat el vot independentista els darrers deu anys. Una ocasió desaprofitada pel nacionalisme no institucionalitzat, incapaç de treballar plegat, molts cops per desavinences personals. L’elector, en conseqüència, ha percebut la manca d’unitat com un signe d’incompetència gestora i ha penalitzat unes opcions a anys llum d’assolir cap èxit. L’abundància de capelletes genera desconfiança i desencís, al mateix temps que es malbaraten actius humans i materials en inefectives accions aïllades.És per això que resulta noticiable la integració del Bloc Sobiranista Català (BSC) al partit impulsat per la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols. El procés d’integració, consumat públicament entre els representants d’ambdues formacions en un acte celebrat aquest dissabte, implica un trencament amb aquesta deriva disgregadora. A petita escala, Aliança Catalana (AC) es reforça eixamplant les seves files. Caldrà veure, a partir d’ara, si som davant d’un episodi aïllat o de l’inici del necessari canvi de tendència que permeti aquest espai polític sortir de la irrellevància.FONT: https://eldarrerfar.com/2021/10/23/el-bloc-sobiranista-catala-sintegra-a-lalianca-catalana-de-silvia-orriols/https://twitter.com/CatalunyaAC/status/1451879919647170569
Té més associats la territorial de l'ANC a Poble Sec que el Bloc Sobiranista Català en tot el país.Una capelleta de 20 persones s'ha integrat a una altra capelleta de 50 persones...
Una suma que multiplica, no creus que cal oferir una alternativa solvent a la partitocràcia processista actual?
En general integrar capelletes de 4 gats amb molta gent problemàtica i friki que no coneix ningú no acostuma a multiplicar res, normalment resta i acaba desestabilitzant.
Per problemàtics ja tenim els líders d'ERC, Junts i la CUP, que porten anys i panys prometent-nos la independència mentre enfonsen el país en la més absoluta de les miseries... Cal foc nou!
Laia escrigué: Per problemàtics ja tenim els líders d'ERC, Junts i la CUP, que porten anys i panys prometent-nos la independència mentre enfonsen el país en la més absoluta de les miseries... Cal foc nou!Com que AC té un potencial del 10% a Ripoll, seria molt util que aquest partit encoratges als pares i mares catalans del municipi amb fills en edat escolar, a agrupar-se i tractar de crear l'embrio d'una futura cooperativa escolar nacional catalana a la ciutat de Ripoll. Ara és urgent tractar de rescatar al maxim nombre possible de mainada catalana de les urpes de la casta satanica-educativa autonomica-estatal espanyola.El verí que sel's hi injecta desde les escoles a la canalla desde ben petits els deixara totalment incapacitats per poder afrontar la seva vida adulta amb un mínim de garanties.Si la Orriols i el seu partit no fomenten ni propaguen la idea aquesta de tractar de associar els pares catalans de Ripoll per tractar de constituir una cooperativa escolar catalana independent de la casta; estaran contribuint, per omisió, amb la destrucció del ja molt minvat relleu generacional catala, i la acceleració de la desaparició del poble catala.Ella sabra el que es fa.
|
EL BLOC SOBIRANISTA CATALÀ S’INTEGRA A L’ALIANÇA CATALANA DE SÍLVIA ORRIOLSLa dispersió partidista és un dels trets que caracteritza l’independentisme extraparlamentari a Catalunya. Un nombre massa elevat de sigles i programes, sovint equivalents, que els impossibilita reeixir electoralment. Lluny d’entendre’s i establir aliances que poguessin constituir un projecte solvent i amb opcions, la tendència seguida fins ara ha estat la de persistir en la fragmentació.L’esgotament del processisme suposava una situació idònia per a promoure una alternativa als partits que han capitalitzat el vot independentista els darrers deu anys. Una ocasió desaprofitada pel nacionalisme no institucionalitzat, incapaç de treballar plegat, molts cops per desavinences personals. L’elector, en conseqüència, ha percebut la manca d’unitat com un signe d’incompetència gestora i ha penalitzat unes opcions a anys llum d’assolir cap èxit. L’abundància de capelletes genera desconfiança i desencís, al mateix temps que es malbaraten actius humans i materials en inefectives accions aïllades.És per això que resulta noticiable la integració del Bloc Sobiranista Català (BSC) al partit impulsat per la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols. El procés d’integració, consumat públicament entre els representants d’ambdues formacions en un acte celebrat aquest dissabte, implica un trencament amb aquesta deriva disgregadora. A petita escala, Aliança Catalana (AC) es reforça eixamplant les seves files. Caldrà veure, a partir d’ara, si som davant d’un episodi aïllat o de l’inici del necessari canvi de tendència que permeti aquest espai polític sortir de la irrellevància.FONT: https://eldarrerfar.com/2021/10/23/el-bloc-sobiranista-catala-sintegra-a-lalianca-catalana-de-silvia-orriols/https://twitter.com/CatalunyaAC/status/1451879919647170569
El Bloc Sobiranista són uns gafes, ho dic com exmilitar de Reagrupament. No se quants partits s'han anat, aquests són uns gafes, sempre que s'ajunten a un partit, tal partit es va a la merda, com va passar amb Reagrupament.
El Bloc mai va estar amb Reagrupament en unes llistes. Et deus confondre amb SI (Solidaritat Catalana per la Independència), on junts van aconseguir 4 diputats al Parlament. Així que informa,t millor abans de parlar i escriure. RCat es va anar solet a la merda perquè es va diluir dins del PDECAT...no ho recordes?Zasca!
Silenci?
Silenci? Zasca en tota la boca que t´han donat! Això si q fa riure desestabilitzador i troll procesista! :)
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.