Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Com a víctima de la repressió espanyola i de la repressió autonomista que ets, et tinc el màxim respecte.Però assimilar immigrants (que és quelcom que fan tots els països del món) no té res a veure amb colonitzar pobles veïns, Roger.RES a veure... https://t.co/vqS25m5E7Q— Sílvia Orriols Isaac) November 3, 2021
Aquí na Sílvia té raó.I el Roger no pot estar més equivocat.
|
Com a víctima de la repressió espanyola i de la repressió autonomista que ets, et tinc el màxim respecte.Però assimilar immigrants (que és quelcom que fan tots els països del món) no té res a veure amb colonitzar pobles veïns, Roger.RES a veure... https://t.co/vqS25m5E7Q— Sílvia Orriols Leo) November 3, 2021
No cal forçar el llenguatge per dir el mateix i que sone bé. A més a més hauria d'explicar que entén per catalanitzar, que aprenguen la llengua o que vagen a missa de dotze?
A aquestes alçades ja ha quedat clar què és estar catalanitzat. Això d'anar a missa no ho ha demanat ningú mai.
Això d'anar a missa no ho ha demanat ningú mai.Això és inexacte. Aquí mateix hi ha hagut usuaris que defensaven que professar qualsevol religió que no sigui la catòlica és incompatible amb ser català.
Em refereixo des de la política.
|
Com a víctima de la repressió espanyola i de la repressió autonomista que ets, et tinc el màxim respecte.Però assimilar immigrants (que és quelcom que fan tots els països del món) no té res a veure amb colonitzar pobles veïns, Roger.RES a veure... https://t.co/vqS25m5E7Q— Sílvia Orriols Maria Dolors) November 3, 2021
No cal forçar el llenguatge per dir el mateix i que sone bé. A més a més hauria d'explicar que entén per catalanitzar, que aprenguen la llengua o que vagen a missa de dotze?
Fer-los indestriables dels autòctons.
Doncs com no pintem els negres de blanc no sé com t'ho faràs per catalanitzar-los a la teua manera.
Indestriables nacional i culturalment, no pas racialment. És curiós que només parlin de diferències racials els suposats "antiracistes". O som iguals tots, i ens adaptem tots a la cultura autòctona, o s'adapten a la cultura del país colonitzador espanyol.
|
Com a víctima de la repressió espanyola i de la repressió autonomista que ets, et tinc el màxim respecte.Però assimilar immigrants (que és quelcom que fan tots els països del món) no té res a veure amb colonitzar pobles veïns, Roger.RES a veure... https://t.co/vqS25m5E7Q— Sílvia Orriols Mariana) November 3, 2021
Que gran és! Tant debò la pugui votar algun dia, ja que no sóc de Ripoll..
Igual penso! Jo crec que si, que el partit Aliança Catalana a l´unir-se amb el Bloc Sobiranista Català ha guanyat molta força i gent i que s´està expandint a més llocs que Ripoll i podrien fer més llistes municipals. I a les próximes catalanes hi haurien d´estar! Si no Catalunya se,n va a la me..
|
Com a víctima de la repressió espanyola i de la repressió autonomista que ets, et tinc el màxim respecte.Però assimilar immigrants (que és quelcom que fan tots els països del món) no té res a veure amb colonitzar pobles veïns, Roger.RES a veure... https://t.co/vqS25m5E7Q— Sílvia Orriols Bruna) November 3, 2021
No cal forçar el llenguatge per dir el mateix i que sone bé. A més a més hauria d'explicar que entén per catalanitzar, que aprenguen la llengua o que vagen a missa de dotze?
A aquestes alçades ja ha quedat clar què és estar catalanitzat. Això d'anar a missa no ho ha demanat ningú mai.
Però traurès el hijab si s'ha demanat, fèia sarcasme.
És que el hijab no en té res de català. Ni tant sols el nom.Ens estàs trollejant?
|
Interessantíssim article de l'historiador Xavier Díez que explica el miratge de la suposada recuperació de la llengua catalana durant la darreria del segle passat.____________________________________________________________________El català no depèn de tuEl pujolisme, com la Transició, posseïen un important component de simulació. L’estabilitat política derivada del domini convergent durant les darreres dècades del XX es fonamenta a simular la recuperació nacional de Catalunya, amb alguns èxits, uns quants fracassos, i vist, en retrospectiva, una sensació d’esterilitat, de la frustració permanent de quedar-se a mig camí. En certa mesura, era com la Transició, mitjançant la qual, Espanya simulava ser una democràcia. Amb les millors intencions, la Catalunya autònoma tractava de redreçar-se del franquisme. Amb algunes bones intencions, la monarquia constitucional tractava d’aparentar una modernització sense renunciar a un franquisme, més que profund, tel·lúric, que a la pràctica, aniria preparant la involució d’aquest darrer quart de segle.Els intents per recuperar la salut malmesa del català resulta una clara exemplificació d’aquesta mena de joc d’aparences. Per recuperar-se de prohibicions, d’una diglòssia fonamentada en el bandejament de l’ús públic, i en un moment en què, a Catalunya, a mitjans dels anys setanta, la majoria de residents havien nascut a fora de l’àmbit lingüístic català, hi va haver un esforç descomunal i lloable per a la seva recuperació. Va ser un període en què el català tenia aquesta càrrega antifranquista i de voluntat de construir una nova societat allunyada de la misèria moral i material de la dictadura. Hi havia, tanmateix, també, una esperança d’ascens social per part de milions de manobres, treballadors de fàbrica, fugits de la pobresa rural espanyola (i el seu terrible caciquisme) que explica com va ser a llocs com Santa Coloma, en què va sorgir el moviment a favor de la immersió lingüística. El català semblava obrir portes a les classes mitjanes i a nous horitzons de prosperitat material i modernitat social.Tanmateix, no ens enganyem. Es van fer lleis que no hi havia voluntat de fer complir. La resurrecció pública de la llengua es va produir entremig de gran hostilitat de l’Estat, que es resistia a allò que, a principis de la dècada de 1980, es deia la “normalització”. Va haver-hi una gran resistència en el món econòmic. Les passes endavant no es van fer, en termes generals, gràcies a l’acció governamental (amb l’excepció, via pacte, de l’educació i TV3), sinó a l’acció social d’entitats com la Crida, a còpia de boicots, sabotatges, resistències, actes al més pur estil Greenpeace, i un punt d’agressivitat. En altres espais, com ara l’administració pública de l’estat, i sobretot una justícia que, a la pràctica, no és altra cosa que un aparell repressiu franquista, va acabar essent impermeable a les demandes socials. En realitat, el pujolisme, va fer campanyes en positiu, sense obligar a res, apel·lant als bons sentiments, evitant no molestar ningú. De fet, el mateix Pujol, un dels polítics europeus més intel·ligents i realistes, coneixia els límits d’una Espanya de naturalesa autoritària i anticatalana. En qualsevol cas, les polítiques lingüístiques es van centrar massa especialment en campanyes propagandístiques de conscienciació: “el català, cosa de tots”, va ser un dels lemes més recordats d’aquella època. “Depèn de tu”, resaven alguns anuncis als mitjans de comunicació, com a una subtil fórmula d’externalització de responsabilitats mentre que, paral·lelament, la Generalitat era incapaç d’imposar quotes de pantalla als cinemes, ni retolació comercial, ni obligar a parlar català als servidors públics, ni obligar a les empreses a què els catalans poguessin ser atesos en la seva llengua, ni tan sols preservar la unitat de la llengua o, en els pactes amb el govern, que es pogués parlar català al Congrés, el senat o qualsevol altra institució.Si hem de definir quin ha estat el principi de la política lingüística de la Generalitat restaurada en una sola paraula, ja la tenim: voluntarisme. A fi d’evitar incomoditat a les clavegueres de l’Estat profund, tot tenia a veure amb la voluntat. Malauradament, un país no es construeix amb l’amateurisme voluntarista. Servidor de vostès, que com a membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i que, des de fa molts anys, formaria part de les constel·lacions culturals del país, sap perfectament que els excessos de voluntarisme ha permès construir una cultura de segona divisió, sense estructures sòlides, sense possibilitats econòmiques, fonamentada en la precarietat que ha fet de la llengua, la literatura, i altres àmbits afins, en un espai de fragilitat.No és cert que el català hagi reculat en aquests darrers anys. El que ha succeït, ras i curt, és que l’aparença de normalitat, el decorat democràtic han caigut davant els nostres ulls, que ens hem adonat que tot era mentida, que vivíem en un autoengany voluntarista. Que, a mesura que el règim del 78 s’ha anat degradant en una onada de corrupció i autoritarisme, s’ha anat mostrant la naturalesa profunda d’una Espanya que persegueix les minories nacionals i les seves expressions culturals, que no accepta un tracte igualitari amb les llengües i les cultures que coexisteixen dins la península Ibèrica (de fet, fins i tot Portugal, un estat independent, és constantment ignorat i menystingut per l’establishment cultural hispànic). No és que el català hagi reculat. És que les agressions jurídiques i polítiques dels darrers anys han evidenciat la seva fragilitat. I a tot això, s’afegeix una globalització que empeny la creativitat del país, a optar, no pas a un mercat espanyol esquifit i poc interessant, sinó a l’important mercat llatinoamericà (amb centenars de milions de parlants) i també l’anglosaxó. Cada vegada és més freqüent, i ho anirem veient, com creadors catalanoparlants faran servir l’anglès com a llengua d’expressió. Atès que, sense altra política cultural que el voluntarisme gratis, sense una política de protecció i subvenció, el talent no té altre remei que remenar la cua en un mercat global.Catalunya fa una despesa pública en cultura de 30€ anuals. Portugal en gasta 178€. França, 478€. Traduït en altres termes, la professionalització dels creadors catalans (i en català) és anecdòtica. Per contra, a tan sols 60 km des d’on escric aquí, la inversió cultural multiplica per setze la que es fa en el nostre sector. En altres paraules, els escriptors, dramaturgs, músics en català, ho fem per amor a l’art. Una nació, una cultura, una llengua, no es defensa des de l’amateurisme, sinó des de les estructures, la planificació, la professionalització, la constància. L’amor a la llengua no la salvarà, sinó la conveniència i l’interès, i si m’ho permeteu, amb les dosis justes de mala llet, tot parafrasejant la vaca suïssa de Pere Quart. En altres paraules, bona part de la literatura voluntarista i de bona qualitat que es publica en els darrers anys, caldria convertir-la en productes de consum audiovisual i posar milions d’euros per promocionar-la arreu del món.Potser és cert que convé certa sacsejada a Netflix i altres plataformes que configuren el consum cultural contemporani. Tanmateix, en comptes de tant de catastrofisme, lamentació i un cert derrotisme creixent en aquesta mena de pessimisme esterilitzador que corre pel nostre país, potser caldria un canvi d’orientació radical. Potser ja va essent hora que ens plantegem l’obligatorietat del català en determinats àmbits, especialment en el laboral, acadèmic, públic, comercial i empresarial. Potser convindria, una vegada han caigut les màscares d’aparença democràtica d’Espanya, que ens plantegem, com ja va fer el Quebec, l’oficialitat única. I pactar pressupostos, o fer veure que existeix una Espanya fraterna, haurien de ser ja pantalles superades. El català no depèn de tu, ni del voluntarisme, ni les bones paraules, sinó d’assumir que som una nació que es va proclamar Estat fa quatre anys, i que valdria la pena assumir-ho col·lectivament.Xavier Díez
Resum:Potser ja va essent hora que ens plantegem l’obligatorietat del català en determinats àmbits, especialment en el laboral, acadèmic, públic, comercial i empresarial.El català no depèn de tu, ni del voluntarisme, ni les bones paraules, sinó d’assumir que som una nació que es va proclamar Estat fa quatre anys, i que valdria la pena assumir-ho col·lectivament.
Però per a aconseguir aquesta obligatorietat ja saps el que necessitem, oi?
La república.
|
Interessantíssim article de l'historiador Xavier Díez que explica el miratge de la suposada recuperació de la llengua catalana durant la darreria del segle passat.____________________________________________________________________El català no depèn de tuEl pujolisme, com la Transició, posseïen un important component de simulació. L’estabilitat política derivada del domini convergent durant les darreres dècades del XX es fonamenta a simular la recuperació nacional de Catalunya, amb alguns èxits, uns quants fracassos, i vist, en retrospectiva, una sensació d’esterilitat, de la frustració permanent de quedar-se a mig camí. En certa mesura, era com la Transició, mitjançant la qual, Espanya simulava ser una democràcia. Amb les millors intencions, la Catalunya autònoma tractava de redreçar-se del franquisme. Amb algunes bones intencions, la monarquia constitucional tractava d’aparentar una modernització sense renunciar a un franquisme, més que profund, tel·lúric, que a la pràctica, aniria preparant la involució d’aquest darrer quart de segle.Els intents per recuperar la salut malmesa del català resulta una clara exemplificació d’aquesta mena de joc d’aparences. Per recuperar-se de prohibicions, d’una diglòssia fonamentada en el bandejament de l’ús públic, i en un moment en què, a Catalunya, a mitjans dels anys setanta, la majoria de residents havien nascut a fora de l’àmbit lingüístic català, hi va haver un esforç descomunal i lloable per a la seva recuperació. Va ser un període en què el català tenia aquesta càrrega antifranquista i de voluntat de construir una nova societat allunyada de la misèria moral i material de la dictadura. Hi havia, tanmateix, també, una esperança d’ascens social per part de milions de manobres, treballadors de fàbrica, fugits de la pobresa rural espanyola (i el seu terrible caciquisme) que explica com va ser a llocs com Santa Coloma, en què va sorgir el moviment a favor de la immersió lingüística. El català semblava obrir portes a les classes mitjanes i a nous horitzons de prosperitat material i modernitat social.Tanmateix, no ens enganyem. Es van fer lleis que no hi havia voluntat de fer complir. La resurrecció pública de la llengua es va produir entremig de gran hostilitat de l’Estat, que es resistia a allò que, a principis de la dècada de 1980, es deia la “normalització”. Va haver-hi una gran resistència en el món econòmic. Les passes endavant no es van fer, en termes generals, gràcies a l’acció governamental (amb l’excepció, via pacte, de l’educació i TV3), sinó a l’acció social d’entitats com la Crida, a còpia de boicots, sabotatges, resistències, actes al més pur estil Greenpeace, i un punt d’agressivitat. En altres espais, com ara l’administració pública de l’estat, i sobretot una justícia que, a la pràctica, no és altra cosa que un aparell repressiu franquista, va acabar essent impermeable a les demandes socials. En realitat, el pujolisme, va fer campanyes en positiu, sense obligar a res, apel·lant als bons sentiments, evitant no molestar ningú. De fet, el mateix Pujol, un dels polítics europeus més intel·ligents i realistes, coneixia els límits d’una Espanya de naturalesa autoritària i anticatalana. En qualsevol cas, les polítiques lingüístiques es van centrar massa especialment en campanyes propagandístiques de conscienciació: “el català, cosa de tots”, va ser un dels lemes més recordats d’aquella època. “Depèn de tu”, resaven alguns anuncis als mitjans de comunicació, com a una subtil fórmula d’externalització de responsabilitats mentre que, paral·lelament, la Generalitat era incapaç d’imposar quotes de pantalla als cinemes, ni retolació comercial, ni obligar a parlar català als servidors públics, ni obligar a les empreses a què els catalans poguessin ser atesos en la seva llengua, ni tan sols preservar la unitat de la llengua o, en els pactes amb el govern, que es pogués parlar català al Congrés, el senat o qualsevol altra institució.Si hem de definir quin ha estat el principi de la política lingüística de la Generalitat restaurada en una sola paraula, ja la tenim: voluntarisme. A fi d’evitar incomoditat a les clavegueres de l’Estat profund, tot tenia a veure amb la voluntat. Malauradament, un país no es construeix amb l’amateurisme voluntarista. Servidor de vostès, que com a membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i que, des de fa molts anys, formaria part de les constel·lacions culturals del país, sap perfectament que els excessos de voluntarisme ha permès construir una cultura de segona divisió, sense estructures sòlides, sense possibilitats econòmiques, fonamentada en la precarietat que ha fet de la llengua, la literatura, i altres àmbits afins, en un espai de fragilitat.No és cert que el català hagi reculat en aquests darrers anys. El que ha succeït, ras i curt, és que l’aparença de normalitat, el decorat democràtic han caigut davant els nostres ulls, que ens hem adonat que tot era mentida, que vivíem en un autoengany voluntarista. Que, a mesura que el règim del 78 s’ha anat degradant en una onada de corrupció i autoritarisme, s’ha anat mostrant la naturalesa profunda d’una Espanya que persegueix les minories nacionals i les seves expressions culturals, que no accepta un tracte igualitari amb les llengües i les cultures que coexisteixen dins la península Ibèrica (de fet, fins i tot Portugal, un estat independent, és constantment ignorat i menystingut per l’establishment cultural hispànic). No és que el català hagi reculat. És que les agressions jurídiques i polítiques dels darrers anys han evidenciat la seva fragilitat. I a tot això, s’afegeix una globalització que empeny la creativitat del país, a optar, no pas a un mercat espanyol esquifit i poc interessant, sinó a l’important mercat llatinoamericà (amb centenars de milions de parlants) i també l’anglosaxó. Cada vegada és més freqüent, i ho anirem veient, com creadors catalanoparlants faran servir l’anglès com a llengua d’expressió. Atès que, sense altra política cultural que el voluntarisme gratis, sense una política de protecció i subvenció, el talent no té altre remei que remenar la cua en un mercat global.Catalunya fa una despesa pública en cultura de 30€ anuals. Portugal en gasta 178€. França, 478€. Traduït en altres termes, la professionalització dels creadors catalans (i en català) és anecdòtica. Per contra, a tan sols 60 km des d’on escric aquí, la inversió cultural multiplica per setze la que es fa en el nostre sector. En altres paraules, els escriptors, dramaturgs, músics en català, ho fem per amor a l’art. Una nació, una cultura, una llengua, no es defensa des de l’amateurisme, sinó des de les estructures, la planificació, la professionalització, la constància. L’amor a la llengua no la salvarà, sinó la conveniència i l’interès, i si m’ho permeteu, amb les dosis justes de mala llet, tot parafrasejant la vaca suïssa de Pere Quart. En altres paraules, bona part de la literatura voluntarista i de bona qualitat que es publica en els darrers anys, caldria convertir-la en productes de consum audiovisual i posar milions d’euros per promocionar-la arreu del món.Potser és cert que convé certa sacsejada a Netflix i altres plataformes que configuren el consum cultural contemporani. Tanmateix, en comptes de tant de catastrofisme, lamentació i un cert derrotisme creixent en aquesta mena de pessimisme esterilitzador que corre pel nostre país, potser caldria un canvi d’orientació radical. Potser ja va essent hora que ens plantegem l’obligatorietat del català en determinats àmbits, especialment en el laboral, acadèmic, públic, comercial i empresarial. Potser convindria, una vegada han caigut les màscares d’aparença democràtica d’Espanya, que ens plantegem, com ja va fer el Quebec, l’oficialitat única. I pactar pressupostos, o fer veure que existeix una Espanya fraterna, haurien de ser ja pantalles superades. El català no depèn de tu, ni del voluntarisme, ni les bones paraules, sinó d’assumir que som una nació que es va proclamar Estat fa quatre anys, i que valdria la pena assumir-ho col·lectivament.Xavier Díez
Maria Luz escrigué: No és cert que el català hagi reculat en aquests darrers anys. El que ha succeït, ras i curt, és que l’aparença de normalitat, el decorat democràtic han caigut davant els nostres ulls, que ens hem adonat que tot era mentidaSí que ha reculat, i ho ha fet en gran part per culpa de la immigració massiva del 2000 ençà. Que el règim espanyol (i el subrègim autonòmic) s'ha tret la careta no és l'explicació d'aquest canvi de percepció col·lectiva que estem vivint darrerament: és la forta degradació de la situació lingüística a Barcelona la que ha començat a somoure els esperits. Ara tots ens escandalitzem de la magra situació del català, però fins fa dos o tres anys es menyspreava la gent que mostrava preocupació per situacions quotidianes viscudes tractant-la poc menys que d'idiota per gosar contradir les dades (que, en ésser encarregades per l'administració autonòmica, insistien en mostrar una situació falsament tromfalista).
Esperava aquesta resposta obsessiva. La realitat és que la immigració massiva només ha fet palesa la fragilitat del sistema, que és el que diu en Xavier Díez...
Certament, però no només. També ha estat un factor decisiu en la reculada de la nostra llengua. Dit d'una altra manera: amb la fragilitat del sistema, sense immigració ara el català seria àmpliament majoritari a Catalunya. Així que no podem fer veure com si la immigració no fos un problema de primera magnitud per a la supervivència de la nostra llengua.
Justament el que diu aquest article és que el pujolisme va crear una falsa zona de comfort que s'aguantava per la quietud...
S'aguantava perquè, entre el 1980 i finals dels 90, la població de Catalunya es va mantenir estable. Em fan gràcia tots aquests que es caguen en en Pujol però que, lluny de millorar la seva obra, l'únic que fan és destruir-la (i, amb ella, tot allò positiu que va aportar al país) sense substituir-la per res que sigui millor.
S'aguantava per la quietud. Però les societats han de ser capaces de resisitir els canvis...
Però sense un estat no tenim eines per a canalitzar els canvis i els efectes que provoquen.I d'aquí plora la criatura.
Efectivament. Aquest article una de les coses que diu és que el pujolisme ens va fer creure, en connivència amb l'estat hereu del franquisme, que sense estat era possible mantenir la llengua. I la majoria de la gent aquí s'ho creia...
Potser perquè el pujolisme no va viure (o va viure molt poc) l'anada migratòria més recent, passat l'any 2000. Si Pujol hagués arribat al poder al segle XXI no tinc clar que hagués formulat el mateix discurs.
Al principi del segle XXI, tots els qui dèiem que la nova immigració era un perill perquè suposaria una espanyolització lingüística érem titllats indefectiblement de racistes. Efectivament, la nova immigració s'ha integrat en espanyol i ha fet entrar la llengua en l'espiral d'extinció on és ara.I encara hi ha qui no veu que això passa perquè no tenim un estat i dóna la culpa exclusivament a la immigració en si...
Guillermo escrigué: I encara hi ha qui no veu que això passa perquè no tenim un estat i dóna la culpa exclusivament a la immigració en si...Ambdues causes són importants. És absurd tractar-ne i no fer-ho amb l'altra.
Si tota la immigració s'integrés perfectament en català perquè tinguéssim un estat quin problema hi hauria?...
Jo t'estic parlant del món real, i el motiu de la presència de la immigració a Catalunya fa molt difícil que s'integrin quan siguem independents. No han vingut per a això, precisament. És molt més factible que, arribats al punt, se'n vagin.
Ja. Se't veu el llauto...
|
Interessantíssim article de l'historiador Xavier Díez que explica el miratge de la suposada recuperació de la llengua catalana durant la darreria del segle passat.____________________________________________________________________El català no depèn de tuEl pujolisme, com la Transició, posseïen un important component de simulació. L’estabilitat política derivada del domini convergent durant les darreres dècades del XX es fonamenta a simular la recuperació nacional de Catalunya, amb alguns èxits, uns quants fracassos, i vist, en retrospectiva, una sensació d’esterilitat, de la frustració permanent de quedar-se a mig camí. En certa mesura, era com la Transició, mitjançant la qual, Espanya simulava ser una democràcia. Amb les millors intencions, la Catalunya autònoma tractava de redreçar-se del franquisme. Amb algunes bones intencions, la monarquia constitucional tractava d’aparentar una modernització sense renunciar a un franquisme, més que profund, tel·lúric, que a la pràctica, aniria preparant la involució d’aquest darrer quart de segle.Els intents per recuperar la salut malmesa del català resulta una clara exemplificació d’aquesta mena de joc d’aparences. Per recuperar-se de prohibicions, d’una diglòssia fonamentada en el bandejament de l’ús públic, i en un moment en què, a Catalunya, a mitjans dels anys setanta, la majoria de residents havien nascut a fora de l’àmbit lingüístic català, hi va haver un esforç descomunal i lloable per a la seva recuperació. Va ser un període en què el català tenia aquesta càrrega antifranquista i de voluntat de construir una nova societat allunyada de la misèria moral i material de la dictadura. Hi havia, tanmateix, també, una esperança d’ascens social per part de milions de manobres, treballadors de fàbrica, fugits de la pobresa rural espanyola (i el seu terrible caciquisme) que explica com va ser a llocs com Santa Coloma, en què va sorgir el moviment a favor de la immersió lingüística. El català semblava obrir portes a les classes mitjanes i a nous horitzons de prosperitat material i modernitat social.Tanmateix, no ens enganyem. Es van fer lleis que no hi havia voluntat de fer complir. La resurrecció pública de la llengua es va produir entremig de gran hostilitat de l’Estat, que es resistia a allò que, a principis de la dècada de 1980, es deia la “normalització”. Va haver-hi una gran resistència en el món econòmic. Les passes endavant no es van fer, en termes generals, gràcies a l’acció governamental (amb l’excepció, via pacte, de l’educació i TV3), sinó a l’acció social d’entitats com la Crida, a còpia de boicots, sabotatges, resistències, actes al més pur estil Greenpeace, i un punt d’agressivitat. En altres espais, com ara l’administració pública de l’estat, i sobretot una justícia que, a la pràctica, no és altra cosa que un aparell repressiu franquista, va acabar essent impermeable a les demandes socials. En realitat, el pujolisme, va fer campanyes en positiu, sense obligar a res, apel·lant als bons sentiments, evitant no molestar ningú. De fet, el mateix Pujol, un dels polítics europeus més intel·ligents i realistes, coneixia els límits d’una Espanya de naturalesa autoritària i anticatalana. En qualsevol cas, les polítiques lingüístiques es van centrar massa especialment en campanyes propagandístiques de conscienciació: “el català, cosa de tots”, va ser un dels lemes més recordats d’aquella època. “Depèn de tu”, resaven alguns anuncis als mitjans de comunicació, com a una subtil fórmula d’externalització de responsabilitats mentre que, paral·lelament, la Generalitat era incapaç d’imposar quotes de pantalla als cinemes, ni retolació comercial, ni obligar a parlar català als servidors públics, ni obligar a les empreses a què els catalans poguessin ser atesos en la seva llengua, ni tan sols preservar la unitat de la llengua o, en els pactes amb el govern, que es pogués parlar català al Congrés, el senat o qualsevol altra institució.Si hem de definir quin ha estat el principi de la política lingüística de la Generalitat restaurada en una sola paraula, ja la tenim: voluntarisme. A fi d’evitar incomoditat a les clavegueres de l’Estat profund, tot tenia a veure amb la voluntat. Malauradament, un país no es construeix amb l’amateurisme voluntarista. Servidor de vostès, que com a membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i que, des de fa molts anys, formaria part de les constel·lacions culturals del país, sap perfectament que els excessos de voluntarisme ha permès construir una cultura de segona divisió, sense estructures sòlides, sense possibilitats econòmiques, fonamentada en la precarietat que ha fet de la llengua, la literatura, i altres àmbits afins, en un espai de fragilitat.No és cert que el català hagi reculat en aquests darrers anys. El que ha succeït, ras i curt, és que l’aparença de normalitat, el decorat democràtic han caigut davant els nostres ulls, que ens hem adonat que tot era mentida, que vivíem en un autoengany voluntarista. Que, a mesura que el règim del 78 s’ha anat degradant en una onada de corrupció i autoritarisme, s’ha anat mostrant la naturalesa profunda d’una Espanya que persegueix les minories nacionals i les seves expressions culturals, que no accepta un tracte igualitari amb les llengües i les cultures que coexisteixen dins la península Ibèrica (de fet, fins i tot Portugal, un estat independent, és constantment ignorat i menystingut per l’establishment cultural hispànic). No és que el català hagi reculat. És que les agressions jurídiques i polítiques dels darrers anys han evidenciat la seva fragilitat. I a tot això, s’afegeix una globalització que empeny la creativitat del país, a optar, no pas a un mercat espanyol esquifit i poc interessant, sinó a l’important mercat llatinoamericà (amb centenars de milions de parlants) i també l’anglosaxó. Cada vegada és més freqüent, i ho anirem veient, com creadors catalanoparlants faran servir l’anglès com a llengua d’expressió. Atès que, sense altra política cultural que el voluntarisme gratis, sense una política de protecció i subvenció, el talent no té altre remei que remenar la cua en un mercat global.Catalunya fa una despesa pública en cultura de 30€ anuals. Portugal en gasta 178€. França, 478€. Traduït en altres termes, la professionalització dels creadors catalans (i en català) és anecdòtica. Per contra, a tan sols 60 km des d’on escric aquí, la inversió cultural multiplica per setze la que es fa en el nostre sector. En altres paraules, els escriptors, dramaturgs, músics en català, ho fem per amor a l’art. Una nació, una cultura, una llengua, no es defensa des de l’amateurisme, sinó des de les estructures, la planificació, la professionalització, la constància. L’amor a la llengua no la salvarà, sinó la conveniència i l’interès, i si m’ho permeteu, amb les dosis justes de mala llet, tot parafrasejant la vaca suïssa de Pere Quart. En altres paraules, bona part de la literatura voluntarista i de bona qualitat que es publica en els darrers anys, caldria convertir-la en productes de consum audiovisual i posar milions d’euros per promocionar-la arreu del món.Potser és cert que convé certa sacsejada a Netflix i altres plataformes que configuren el consum cultural contemporani. Tanmateix, en comptes de tant de catastrofisme, lamentació i un cert derrotisme creixent en aquesta mena de pessimisme esterilitzador que corre pel nostre país, potser caldria un canvi d’orientació radical. Potser ja va essent hora que ens plantegem l’obligatorietat del català en determinats àmbits, especialment en el laboral, acadèmic, públic, comercial i empresarial. Potser convindria, una vegada han caigut les màscares d’aparença democràtica d’Espanya, que ens plantegem, com ja va fer el Quebec, l’oficialitat única. I pactar pressupostos, o fer veure que existeix una Espanya fraterna, haurien de ser ja pantalles superades. El català no depèn de tu, ni del voluntarisme, ni les bones paraules, sinó d’assumir que som una nació que es va proclamar Estat fa quatre anys, i que valdria la pena assumir-ho col·lectivament.Xavier Díez
Resum:Potser ja va essent hora que ens plantegem l’obligatorietat del català en determinats àmbits, especialment en el laboral, acadèmic, públic, comercial i empresarial.El català no depèn de tu, ni del voluntarisme, ni les bones paraules, sinó d’assumir que som una nació que es va proclamar Estat fa quatre anys, i que valdria la pena assumir-ho col·lectivament.
Efectivament...
|
Interessantíssim article de l'historiador Xavier Díez que explica el miratge de la suposada recuperació de la llengua catalana durant la darreria del segle passat.____________________________________________________________________El català no depèn de tuEl pujolisme, com la Transició, posseïen un important component de simulació. L’estabilitat política derivada del domini convergent durant les darreres dècades del XX es fonamenta a simular la recuperació nacional de Catalunya, amb alguns èxits, uns quants fracassos, i vist, en retrospectiva, una sensació d’esterilitat, de la frustració permanent de quedar-se a mig camí. En certa mesura, era com la Transició, mitjançant la qual, Espanya simulava ser una democràcia. Amb les millors intencions, la Catalunya autònoma tractava de redreçar-se del franquisme. Amb algunes bones intencions, la monarquia constitucional tractava d’aparentar una modernització sense renunciar a un franquisme, més que profund, tel·lúric, que a la pràctica, aniria preparant la involució d’aquest darrer quart de segle.Els intents per recuperar la salut malmesa del català resulta una clara exemplificació d’aquesta mena de joc d’aparences. Per recuperar-se de prohibicions, d’una diglòssia fonamentada en el bandejament de l’ús públic, i en un moment en què, a Catalunya, a mitjans dels anys setanta, la majoria de residents havien nascut a fora de l’àmbit lingüístic català, hi va haver un esforç descomunal i lloable per a la seva recuperació. Va ser un període en què el català tenia aquesta càrrega antifranquista i de voluntat de construir una nova societat allunyada de la misèria moral i material de la dictadura. Hi havia, tanmateix, també, una esperança d’ascens social per part de milions de manobres, treballadors de fàbrica, fugits de la pobresa rural espanyola (i el seu terrible caciquisme) que explica com va ser a llocs com Santa Coloma, en què va sorgir el moviment a favor de la immersió lingüística. El català semblava obrir portes a les classes mitjanes i a nous horitzons de prosperitat material i modernitat social.Tanmateix, no ens enganyem. Es van fer lleis que no hi havia voluntat de fer complir. La resurrecció pública de la llengua es va produir entremig de gran hostilitat de l’Estat, que es resistia a allò que, a principis de la dècada de 1980, es deia la “normalització”. Va haver-hi una gran resistència en el món econòmic. Les passes endavant no es van fer, en termes generals, gràcies a l’acció governamental (amb l’excepció, via pacte, de l’educació i TV3), sinó a l’acció social d’entitats com la Crida, a còpia de boicots, sabotatges, resistències, actes al més pur estil Greenpeace, i un punt d’agressivitat. En altres espais, com ara l’administració pública de l’estat, i sobretot una justícia que, a la pràctica, no és altra cosa que un aparell repressiu franquista, va acabar essent impermeable a les demandes socials. En realitat, el pujolisme, va fer campanyes en positiu, sense obligar a res, apel·lant als bons sentiments, evitant no molestar ningú. De fet, el mateix Pujol, un dels polítics europeus més intel·ligents i realistes, coneixia els límits d’una Espanya de naturalesa autoritària i anticatalana. En qualsevol cas, les polítiques lingüístiques es van centrar massa especialment en campanyes propagandístiques de conscienciació: “el català, cosa de tots”, va ser un dels lemes més recordats d’aquella època. “Depèn de tu”, resaven alguns anuncis als mitjans de comunicació, com a una subtil fórmula d’externalització de responsabilitats mentre que, paral·lelament, la Generalitat era incapaç d’imposar quotes de pantalla als cinemes, ni retolació comercial, ni obligar a parlar català als servidors públics, ni obligar a les empreses a què els catalans poguessin ser atesos en la seva llengua, ni tan sols preservar la unitat de la llengua o, en els pactes amb el govern, que es pogués parlar català al Congrés, el senat o qualsevol altra institució.Si hem de definir quin ha estat el principi de la política lingüística de la Generalitat restaurada en una sola paraula, ja la tenim: voluntarisme. A fi d’evitar incomoditat a les clavegueres de l’Estat profund, tot tenia a veure amb la voluntat. Malauradament, un país no es construeix amb l’amateurisme voluntarista. Servidor de vostès, que com a membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i que, des de fa molts anys, formaria part de les constel·lacions culturals del país, sap perfectament que els excessos de voluntarisme ha permès construir una cultura de segona divisió, sense estructures sòlides, sense possibilitats econòmiques, fonamentada en la precarietat que ha fet de la llengua, la literatura, i altres àmbits afins, en un espai de fragilitat.No és cert que el català hagi reculat en aquests darrers anys. El que ha succeït, ras i curt, és que l’aparença de normalitat, el decorat democràtic han caigut davant els nostres ulls, que ens hem adonat que tot era mentida, que vivíem en un autoengany voluntarista. Que, a mesura que el règim del 78 s’ha anat degradant en una onada de corrupció i autoritarisme, s’ha anat mostrant la naturalesa profunda d’una Espanya que persegueix les minories nacionals i les seves expressions culturals, que no accepta un tracte igualitari amb les llengües i les cultures que coexisteixen dins la península Ibèrica (de fet, fins i tot Portugal, un estat independent, és constantment ignorat i menystingut per l’establishment cultural hispànic). No és que el català hagi reculat. És que les agressions jurídiques i polítiques dels darrers anys han evidenciat la seva fragilitat. I a tot això, s’afegeix una globalització que empeny la creativitat del país, a optar, no pas a un mercat espanyol esquifit i poc interessant, sinó a l’important mercat llatinoamericà (amb centenars de milions de parlants) i també l’anglosaxó. Cada vegada és més freqüent, i ho anirem veient, com creadors catalanoparlants faran servir l’anglès com a llengua d’expressió. Atès que, sense altra política cultural que el voluntarisme gratis, sense una política de protecció i subvenció, el talent no té altre remei que remenar la cua en un mercat global.Catalunya fa una despesa pública en cultura de 30€ anuals. Portugal en gasta 178€. França, 478€. Traduït en altres termes, la professionalització dels creadors catalans (i en català) és anecdòtica. Per contra, a tan sols 60 km des d’on escric aquí, la inversió cultural multiplica per setze la que es fa en el nostre sector. En altres paraules, els escriptors, dramaturgs, músics en català, ho fem per amor a l’art. Una nació, una cultura, una llengua, no es defensa des de l’amateurisme, sinó des de les estructures, la planificació, la professionalització, la constància. L’amor a la llengua no la salvarà, sinó la conveniència i l’interès, i si m’ho permeteu, amb les dosis justes de mala llet, tot parafrasejant la vaca suïssa de Pere Quart. En altres paraules, bona part de la literatura voluntarista i de bona qualitat que es publica en els darrers anys, caldria convertir-la en productes de consum audiovisual i posar milions d’euros per promocionar-la arreu del món.Potser és cert que convé certa sacsejada a Netflix i altres plataformes que configuren el consum cultural contemporani. Tanmateix, en comptes de tant de catastrofisme, lamentació i un cert derrotisme creixent en aquesta mena de pessimisme esterilitzador que corre pel nostre país, potser caldria un canvi d’orientació radical. Potser ja va essent hora que ens plantegem l’obligatorietat del català en determinats àmbits, especialment en el laboral, acadèmic, públic, comercial i empresarial. Potser convindria, una vegada han caigut les màscares d’aparença democràtica d’Espanya, que ens plantegem, com ja va fer el Quebec, l’oficialitat única. I pactar pressupostos, o fer veure que existeix una Espanya fraterna, haurien de ser ja pantalles superades. El català no depèn de tu, ni del voluntarisme, ni les bones paraules, sinó d’assumir que som una nació que es va proclamar Estat fa quatre anys, i que valdria la pena assumir-ho col·lectivament.Xavier Díez
Sergio escrigué: No és cert que el català hagi reculat en aquests darrers anys. El que ha succeït, ras i curt, és que l’aparença de normalitat, el decorat democràtic han caigut davant els nostres ulls, que ens hem adonat que tot era mentidaSí que ha reculat, i ho ha fet en gran part per culpa de la immigració massiva del 2000 ençà. Que el règim espanyol (i el subrègim autonòmic) s'ha tret la careta no és l'explicació d'aquest canvi de percepció col·lectiva que estem vivint darrerament: és la forta degradació de la situació lingüística a Barcelona la que ha començat a somoure els esperits. Ara tots ens escandalitzem de la magra situació del català, però fins fa dos o tres anys es menyspreava la gent que mostrava preocupació per situacions quotidianes viscudes tractant-la poc menys que d'idiota per gosar contradir les dades (que, en ésser encarregades per l'administració autonòmica, insistien en mostrar una situació falsament tromfalista).
Esperava aquesta resposta obsessiva. La realitat és que la immigració massiva només ha fet palesa la fragilitat del sistema, que és el que diu en Xavier Díez...
Certament, però no només. També ha estat un factor decisiu en la reculada de la nostra llengua. Dit d'una altra manera: amb la fragilitat del sistema, sense immigració ara el català seria àmpliament majoritari a Catalunya. Així que no podem fer veure com si la immigració no fos un problema de primera magnitud per a la supervivència de la nostra llengua.
Justament el que diu aquest article és que el pujolisme va crear una falsa zona de comfort que s'aguantava per la quietud...
S'aguantava perquè, entre el 1980 i finals dels 90, la població de Catalunya es va mantenir estable. Em fan gràcia tots aquests que es caguen en en Pujol però que, lluny de millorar la seva obra, l'únic que fan és destruir-la (i, amb ella, tot allò positiu que va aportar al país) sense substituir-la per res que sigui millor.
S'aguantava per la quietud. Però les societats han de ser capaces de resisitir els canvis...
Però sense un estat no tenim eines per a canalitzar els canvis i els efectes que provoquen.I d'aquí plora la criatura.
Efectivament. Aquest article una de les coses que diu és que el pujolisme ens va fer creure, en connivència amb l'estat hereu del franquisme, que sense estat era possible mantenir la llengua. I la majoria de la gent aquí s'ho creia...
Potser perquè el pujolisme no va viure (o va viure molt poc) l'anada migratòria més recent, passat l'any 2000. Si Pujol hagués arribat al poder al segle XXI no tinc clar que hagués formulat el mateix discurs.
Al principi del segle XXI, tots els qui dèiem que la nova immigració era un perill perquè suposaria una espanyolització lingüística érem titllats indefectiblement de racistes. Efectivament, la nova immigració s'ha integrat en espanyol i ha fet entrar la llengua en l'espiral d'extinció on és ara.I encara hi ha qui no veu que això passa perquè no tenim un estat i dóna la culpa exclusivament a la immigració en si...
Perquè és el més fàcil.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
I anem a bingo...
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
L'asturià és com l'aragonès però a l'occident peninsular, una llengua a "mig camí" del castellà i el gallec.El que si tens raó és que a la part occidental d'Astúries es parla gallec igual que a la part oriental d'Aragó es parla català i l'actitud dels asturianistes en aquest tema no és honesta, s'imagineu que els aragonesistes digueren que a Fraga es parla aragonès?
L'asturià és com l'aragonès però a l'occident peninsular, una llengua a "mig camí" del castellà i el gallec.De veritat que és fastigosa l'actitud d'alguns cap a altres llengües minoritàries. Que passa, que si no és oficial a l'estat espanyol és menys?
On he dit jo això? És una realitat lingüística que aragonès i asturià, por motius geopolítics històrics, i degut a gallec, castellà i català ja des de temps medievals van quedar en llengües minoritzades fins i tot amb el seu desenvolupament cap al sud. Simplement constate una realitat.
Això de "llengua a mig camí"... Són llengües amb tots els ets i els uts, al mateix nivell que el català, el castellà o l'anglès.
Amb llengua "a mig camí" (no "llengua a mig camí") vull dir que s'assembla al castellà i al gallec perquè està enmig de totes dues, igual que l'aragonès s'assembla al castellà i el català. Tens la pell massa fina... les cometes estan per alguna cosa.
Més que la pell fina és l'estar fins als ous de la superioritat i de l'hipocresia de molts amb aquest tema. Aquest fil n'és un exemple ben clar.
T'entenc, però també t'he de dir tres coses:1r Al final sembla que vulguen que l'asturià siga oficial perquè l'aragonès ho és a l'Aragó, i "el seu" no, i no volen ser menys.2n Volen fer de l'asturià una llengua autonòmica, quan a l'orient asturià parlen gallec (i reivindiquen com a asturià) i a Lleó parlen asturià (i no la reivindiquen, com a astur-lleonés).3r Igual que jo sóc conscient que el català no està "al nivell" de l'anglès o xinès, aquesta gent deuria ser conscient que no està "al nivell" del català o gallec.
L'aragonès no és oficial enlloc i va prou per darrere de l'asturià en el camí de ser-ho.Que a Astúries també es parli gallec i a Lleó astur-lleonès no veig quin problema implica per a l'oficialitat de l'astur-lleonès a Astúries. És com dir que el valencià no pot ser oficial al PV perquè també hi ha zones castellanoparlants i a més es parla la mateixa llengua a les Pitiüses. El nombre de parlants d'una llengua no li fa tenir més o menys "nivell" com a llengua.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Si l'asturià fos una llengua, també ho serien l'andalús, l'argentí, el valencià, el mallorquí i el portuguès del Brasil. Veig l'asturià com un dialecte graciós del castellà i res més. És interessant perquè conserva alguns trets arcaics i té una certa influència gallega, cosa que li pot donar un lleuger aspecte de llengua, però ni de bon tros penso que ho sigui. Passa igual amb el castúo d'Extremadura.
Tu saps que a extremadura es parla un dialecte del portugués (a fala) i portugués propiament dit?
A banda d'un dialecte de l'astur-lleonès, que és del que aquest en fa befa.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Que consti que a mi m'agrada l'asturià, és un dialecte molt graciós i amb una certa tradició literària que ha donat lloc a títols tan curiosos com aquests:
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Per aclarir i simplificar les coses, jo diria que a Espanya només es parlen les següents llengües:- Castellà, comú a tot el territori per raons històriques i polítiques que tots coneixem.- Català.- Basc.- Gallec / portuguès. El gallec no és sinó una variant del portuguès (o el portuguès una variant del gallec, si ho preferiu), que també es parla en zones d'Astúries (Eo-Navia), Lleó i Extremadura (Vall de Xàlima).Després caldria aclarir si el català i l'occità són el mateix idioma, perquè si no ho són, llavors es parla una cinquena llengua a la Vall d'Aran: l'occità en la seva variant aranesa o aranès; però si el català és un dialecte del català, llavors la cosa es quedaria així:- Castellà, comú a tot el territori per raons històriques i polítiques que tots coneixem.- Occità, dividit en diferents dialectes i subdialectes: català, aranès, valencià, mallorquí...- Basc.- Gallec / portuguès.Tota la resta (extremeny, asturià, lleonès, quirosà, aragonès, aranès, andalús, canari, manxec, murcià, càntabre, valencià, mallorquí, alsotà, guipuscoà, eonaviego, valego...) no serien més que dialectes de les diferents llengües.Ja em podeu posar el negatiu.
Corregeixo: Volia dir "si el català és un dialecte de l'occità".
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Sort que en saps tu més que tots els lingüistes junts.
Ni cal ser lingüista, n'hi ha prou amb escoltar aquest vídeo. De fet estava escoltant-lo i no m'he adonat que estava en "asturià" fins que han passat vuit minuts.
Es clar que si, un video que de ben segur has triat a "l'atzar" és prova irrefutable de que l'asturià no és una llengua.
Jo no l'he buscat, me l'ha recomanat Youtube.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Gallec és portuguès.
Cert. Però no sé què té a veure això amb aquest fil.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Cal observar que aquestes discussions sobre "si existeix..." no afecten mai les llengues imperials, sinó les que estan a punt de "deixar d'existir" a causa d'aquelles... La variabilitat idiomàtica i les dificultats per distingir "un" idioma d'un "altre" serien molt més grans si el poder polític des d'antuvi no hagués treballat per homogeneitzar la parla dels seus súbdits, tot donant suport a un cos d'erudits i intel·lectuals que en fixen les formes "correctes" (particularment mitjançant l'escriptura) i n'assenyalen les "desviacions"... i fent aprendre i acomplir aquesta "legislació lingüística" que dona unitat i estabilitat a "la" llengua. És quan aquest treball manca, que l'existència de "la" llengua esdevé dubtosa i, no cal dir-ho, es posarà en dubte...
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Estic prou d'acord amb tu però a què ens duu cardar-nos en eix afer?
No m'agrada que s'inventin tantes "llengües". Ni asturià, ni extremeny, ni càntabre, ni andalús... Amb tot això sembla que facin paròdia del català i no volguessin ser menys.
No són pas "llengües inventades".
És que no són llengües, són dialectes.
Del llatí, efectivament.
Del castellà.
Si parles de l'andalús t'ho podria admetre, però no en el cas de l'astur-lleonès ni en el de l'aragonès. Del càntabre no en sé tant, o sigui que no te'n puc dir amb seguretat de què és dialecte.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
L'asturià és com l'aragonès però a l'occident peninsular, una llengua a "mig camí" del castellà i el gallec.El que si tens raó és que a la part occidental d'Astúries es parla gallec igual que a la part oriental d'Aragó es parla català i l'actitud dels asturianistes en aquest tema no és honesta, s'imagineu que els aragonesistes digueren que a Fraga es parla aragonès?
Fins i tot l'Academia de la Llingua Asturiana es vol apropiar de l'asturià. Perquè clar, si traiem l'Eo-Navia del mapa de l'asturià, què en queda? Coses com el que parlen aquestes velles i això no dóna per a molt.
Gallec, es diu gallec.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
L'asturià és com l'aragonès però a l'occident peninsular, una llengua a "mig camí" del castellà i el gallec.El que si tens raó és que a la part occidental d'Astúries es parla gallec igual que a la part oriental d'Aragó es parla català i l'actitud dels asturianistes en aquest tema no és honesta, s'imagineu que els aragonesistes digueren que a Fraga es parla aragonès?
L'asturià és com l'aragonès però a l'occident peninsular, una llengua a "mig camí" del castellà i el gallec.De veritat que és fastigosa l'actitud d'alguns cap a altres llengües minoritàries. Que passa, que si no és oficial a l'estat espanyol és menys?
On he dit jo això? És una realitat lingüística que aragonès i asturià, por motius geopolítics històrics, i degut a gallec, castellà i català ja des de temps medievals van quedar en llengües minoritzades fins i tot amb el seu desenvolupament cap al sud. Simplement constate una realitat.
Això de "llengua a mig camí"... Són llengües amb tots els ets i els uts, al mateix nivell que el català, el castellà o l'anglès.
Amb llengua "a mig camí" (no "llengua a mig camí") vull dir que s'assembla al castellà i al gallec perquè està enmig de totes dues, igual que l'aragonès s'assembla al castellà i el català. Tens la pell massa fina... les cometes estan per alguna cosa.
Més que la pell fina és l'estar fins als ous de la superioritat i de l'hipocresia de molts amb aquest tema. Aquest fil n'és un exemple ben clar.
Per cert, com sembla que tens les coses tan clares, perquè el Cantabru no és un idioma
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Occità és català?
Veus? Això sí que és més discutible. Avui dia són quatre gats els qui diuen que el català és occità, però fins a les primeres dècades del XX era una idea bastant estesa i acceptada. Jo no sé què pensar-hi. Quan llegeixo textos en occità o l'escolto parlar, tinc la sensació que és el mateix, encara que de vegades no sigui fàcil d'entendre.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Estic prou d'acord amb tu però a què ens duu cardar-nos en eix afer?
No m'agrada que s'inventin tantes "llengües". Ni asturià, ni extremeny, ni càntabre, ni andalús... Amb tot això sembla que facin paròdia del català i no volguessin ser menys.
Càntabre i extremeny no d'acord, però hi han zones de cantàbria on sí que es bable, i no és cap dialecte.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Si l'asturià fos una llengua, també ho serien l'andalús, l'argentí, el valencià, el mallorquí i el portuguès del Brasil. Veig l'asturià com un dialecte graciós del castellà i res més. És interessant perquè conserva alguns trets arcaics i té una certa influència gallega, cosa que li pot donar un lleuger aspecte de llengua, però ni de bon tros penso que ho sigui. Passa igual amb el castúo d'Extremadura.
Per sort, el que sigui o deixi de ser l'asturià no depèn del que tu en pensis.
Tampoc depèn del que pensin altres, si estan equivocats.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Fil creat expressament per poder ser enllaçat o ensenyat des d'altres llocs i dir: "mireu el què pensen aquests lazis supremacistas catalufos de la llengua asturiana".Ni és el primer fil obert amb aquesta intenció, ni en serà pas l'últim. Amb tot tipus de temàtiques.
I després em diuen conspiranoic a mi.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Si l'asturià fos una llengua, també ho serien l'andalús, l'argentí, el valencià, el mallorquí i el portuguès del Brasil. Veig l'asturià com un dialecte graciós del castellà i res més. És interessant perquè conserva alguns trets arcaics i té una certa influència gallega, cosa que li pot donar un lleuger aspecte de llengua, però ni de bon tros penso que ho sigui. Passa igual amb el castúo d'Extremadura.
Tu saps que a extremadura es parla un dialecte del portugués (a fala) i portugués propiament dit?
Sí, la fala de Xàlima, o el "valego", com alguns l'anomenen. Això és una altra cosa, és un dialecte del gallec. Res a veure amb el castúo.
més aviat del portugués. Valego?
Del portuguès, si vols.
Això no és més gallec que el portuguès fronterer d'espanya.
Gallec o portuguès, tant hi fa, és el mateix idioma. El que es parla a la Vall el Xàlima s'assembla molt més al que parlen a Galícia que al que parlen a Lisboa.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
L'asturià és com l'aragonès però a l'occident peninsular, una llengua a "mig camí" del castellà i el gallec.El que si tens raó és que a la part occidental d'Astúries es parla gallec igual que a la part oriental d'Aragó es parla català i l'actitud dels asturianistes en aquest tema no és honesta, s'imagineu que els aragonesistes digueren que a Fraga es parla aragonès?
Els aragonesos diuen que a Fraga s'hi parla lengua aragonesa propia del área oriental (LAPAO) o chapurriau.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Estic prou d'acord amb tu però a què ens duu cardar-nos en eix afer?
És un trol castellà, simplement. Què esperis que digui?
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Sabíeu que també hi ha una traducció d'"El Petit Príncep" en manxec?
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
L'asturià és com l'aragonès però a l'occident peninsular, una llengua a "mig camí" del castellà i el gallec.El que si tens raó és que a la part occidental d'Astúries es parla gallec igual que a la part oriental d'Aragó es parla català i l'actitud dels asturianistes en aquest tema no és honesta, s'imagineu que els aragonesistes digueren que a Fraga es parla aragonès?
L'asturià és com l'aragonès però a l'occident peninsular, una llengua a "mig camí" del castellà i el gallec.De veritat que és fastigosa l'actitud d'alguns cap a altres llengües minoritàries. Que passa, que si no és oficial a l'estat espanyol és menys?
On he dit jo això? És una realitat lingüística que aragonès i asturià, por motius geopolítics històrics, i degut a gallec, castellà i català ja des de temps medievals van quedar en llengües minoritzades fins i tot amb el seu desenvolupament cap al sud. Simplement constate una realitat.
Això de "llengua a mig camí"... Són llengües amb tots els ets i els uts, al mateix nivell que el català, el castellà o l'anglès.
Amb llengua "a mig camí" (no "llengua a mig camí") vull dir que s'assembla al castellà i al gallec perquè està enmig de totes dues, igual que l'aragonès s'assembla al castellà i el català. Tens la pell massa fina... les cometes estan per alguna cosa.
D'acord, però de la mateixa manera el català és a mig camí entre aragonès i occità.
L'occità és una família de llengües de la qual el català n'és una. Si més no n'era el català antic.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Estic prou d'acord amb tu però a què ens duu cardar-nos en eix afer?
No m'agrada que s'inventin tantes "llengües". Ni asturià, ni extremeny, ni càntabre, ni andalús... Amb tot això sembla que facin paròdia del català i no volguessin ser menys.
Comparteixo aquest sentiment... Si fos conspiranoic fins i tot pensaria que això de la oficialidá de l'asturianu està orquestrat pel CNI i les cloaques de l'estat per crear a Espanya un sentiment generalitzat de mofa i befa envers les llengües cooficials, i de retruc malmetre l'estatus de les llengües realment perilloses per la unitat d'Espanya, com el català.Sortosament, no hi ha ningú prou intel·ligent i maquiavèl·lic a les cloaques nyordes com per parir un pla tan diabòlic.
L'oficialitat de l'asturià fot dècades que es demana. Deixeu de creure-us el melic del món.
És un quintacolumnista de ca l'ample. ÉLSC.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Estic prou d'acord amb tu però a què ens duu cardar-nos en eix afer?
No m'agrada que s'inventin tantes "llengües". Ni asturià, ni extremeny, ni càntabre, ni andalús... Amb tot això sembla que facin paròdia del català i no volguessin ser menys.
Comparteixo aquest sentiment... Si fos conspiranoic fins i tot pensaria que això de la oficialidá de l'asturianu està orquestrat pel CNI i les cloaques de l'estat per crear a Espanya un sentiment generalitzat de mofa i befa envers les llengües cooficials, i de retruc malmetre l'estatus de les llengües realment perilloses per la unitat d'Espanya, com el català.Sortosament, no hi ha ningú prou intel·ligent i maquiavèl·lic a les cloaques nyordes com per parir un pla tan diabòlic.
L'oficialitat de l'asturià fot dècades que es demana. Deixeu de creure-us el melic del món.
I ara també es demana l'oficialitat del càntabre
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
L'astur-lleonès és una llengua com qualsevol altra, com el català, el castellà, l'anglès, el rus o el japonès. En concret és una llengua romànica que es troba entre el gallec-portuguès i el castellà, com l'aragonès es troba entre el català i el castellà.El problema és que la llengua va quedar arraconada per aquestes dues ja al segle XIII i es troba en una situació diglòsica des d'ençà. Per això la majoria dels parlants, en la pràctica, parlen una llengua molt castellanitzada que molts anomenen amestau, una barreja d'asturià/lleonès i castellà, que és la llengua que va ser la dominant en els territoris de parla asturiana tradicional. Però totes les formes patrimonials de la llengua estàn documentades.L'asturià no és cap dialecte del castellà, això és nomès l'estatus que els espanyolistes desitjarieu pels idiomes dels que no parlem castellà i hem tingut la mala sort de compartir passaport amb vosaltres.
Que en origen era una llengua romànica diferent, és innegable; el que ens ha arribat avui dia però sí que és difícilment diferenciable del castellà o del gallec, segons en quina varietat et fixis. Jo no diria que es tracta encara d'una llengua, des del punt de vista filològic. La mateixa situació la tens a molts altres estats-nació: a l'edat mitjana existien diferents principats, regnes o estats, on s'hi parlaven diversos idiomes; un d'aquests idiomes (dialectes) es va convertir després en la "llengua" de l'estat nacional corresponent (alemany, francès, italià) i a la resta se'ls va reservar la designació de dialecte, patuès o altres termes emprats en un sentit pejoratiu, perquè no tenien ja poder polític darrera i es volia expressar així la diferència d'estatus entre unes llengües i les altres. A Catalunya i al País Basc però va haver-hi un moviment nacionalista fort històricament que va impedir que això succeís i va portar a que avui bona part de la població parli català i euskera sense interferències significatives del castellà. Per què no va passar això a Itàlia o a Alemanya amb altres llengües mal anomenades dialectes com el Plattdeutsch i avui en dia pràcticament no en queda res? Ni idea. Jo penso que s'ha de conservar i protegir l'asturià, tot sigui dit.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
L'asturià és com l'aragonès però a l'occident peninsular, una llengua a "mig camí" del castellà i el gallec.El que si tens raó és que a la part occidental d'Astúries es parla gallec igual que a la part oriental d'Aragó es parla català i l'actitud dels asturianistes en aquest tema no és honesta, s'imagineu que els aragonesistes digueren que a Fraga es parla aragonès?
L'asturià és com l'aragonès però a l'occident peninsular, una llengua a "mig camí" del castellà i el gallec.De veritat que és fastigosa l'actitud d'alguns cap a altres llengües minoritàries. Que passa, que si no és oficial a l'estat espanyol és menys?
On he dit jo això? És una realitat lingüística que aragonès i asturià, por motius geopolítics històrics, i degut a gallec, castellà i català ja des de temps medievals van quedar en llengües minoritzades fins i tot amb el seu desenvolupament cap al sud. Simplement constate una realitat.
Això de "llengua a mig camí"... Són llengües amb tots els ets i els uts, al mateix nivell que el català, el castellà o l'anglès.
Amb llengua "a mig camí" (no "llengua a mig camí") vull dir que s'assembla al castellà i al gallec perquè està enmig de totes dues, igual que l'aragonès s'assembla al castellà i el català. Tens la pell massa fina... les cometes estan per alguna cosa.
Més que la pell fina és l'estar fins als ous de la superioritat i de l'hipocresia de molts amb aquest tema. Aquest fil n'és un exemple ben clar.
T'entenc, però també t'he de dir tres coses:1r Al final sembla que vulguen que l'asturià siga oficial perquè l'aragonès ho és a l'Aragó, i "el seu" no, i no volen ser menys.2n Volen fer de l'asturià una llengua autonòmica, quan a l'orient asturià parlen gallec (i reivindiquen com a asturià) i a Lleó parlen asturià (i no la reivindiquen, com a astur-lleonés).3r Igual que jo sóc conscient que el català no està "al nivell" de l'anglès o xinès, aquesta gent deuria ser conscient que no està "al nivell" del català o gallec.
No t'entenc quan dius que el català no és al nivell de l'anglès o el xinès. Que tingui menys parlants que ells no fa que el català sigui "menys llengua".
Doncs dic exactament el que tu dius, per tant si m'has entès.
Llavors tal i com ho has escrit sona ambigu.
És que està posat ambigu expressament. Jo la pregunta que em faig és, si en compte de l'asturià parlarem del cantabru us posarieu tan "exquisits"?
Doncs obre'n un sobre el càntabre i ho comprovem.
T'agafe la paraula.
Per mi, endavant.
|
I com a prova, deixo aquesta entrevista a dues velles que parlen "asturià", tot i que elles en diuen "quirosà": https://www.youtube.com/watch?v=ER8iUxW7zqs Qui pot dir que això és una llengua distinta del castellà? Per cert, cal aclarir que el que es parla a la franja occidental d'Astúries (Eo-Navia) és gallec i no "asturià", com pretenen alguns.
Estic prou d'acord amb tu però a què ens duu cardar-nos en eix afer?
No m'agrada que s'inventin tantes "llengües". Ni asturià, ni extremeny, ni càntabre, ni andalús... Amb tot això sembla que facin paròdia del català i no volguessin ser menys.
Comparteixo aquest sentiment... Si fos conspiranoic fins i tot pensaria que això de la oficialidá de l'asturianu està orquestrat pel CNI i les cloaques de l'estat per crear a Espanya un sentiment generalitzat de mofa i befa envers les llengües cooficials, i de retruc malmetre l'estatus de les llengües realment perilloses per la unitat d'Espanya, com el català.Sortosament, no hi ha ningú prou intel·ligent i maquiavèl·lic a les cloaques nyordes com per parir un pla tan diabòlic.
L'oficialitat de l'asturià fot dècades que es demana. Deixeu de creure-us el melic del món.
He dit "si fos conspiranoic"... El dia que la gent al xat aprengui a llegir en català i a captar ironies, haurem avançat molt com a poble i potser serem més a prop de la independència.De moment, ens toca seguir xumant cigala espanyola mentre acusem els nostres de traïdors i ens votem negatiu entre nosaltres.El Manolo del CNI que tenen assignat per espiar "foros y redes sociales catalufas" es deu estar pixant de riure veient-nos.
|
Fem el primer viatge en cotxe al túnel de Glòries | VÍDEOEl túnel de les Glòries s'inaugurarà aquest dissabte, però a betevé ja hem circulat en cotxe per dinshttps://beteve.cat/mobilitat/primer-viatge-cotxe-tunel-glories-video/
És maco.De totes maneres a mi el donut de Glòries ja m'agradava, no sé per què se'l van haver de carregar.
No és tant el què com el quant.
|
Fem el primer viatge en cotxe al túnel de Glòries | VÍDEOEl túnel de les Glòries s'inaugurarà aquest dissabte, però a betevé ja hem circulat en cotxe per dinshttps://beteve.cat/mobilitat/primer-viatge-cotxe-tunel-glories-video/
Glories Catalanes, el que havia de ser el centre de Barcelona, que porta més de 40 anys amb models diferents per cada alcalde que ha governat.
|
Fem el primer viatge en cotxe al túnel de Glòries | VÍDEOEl túnel de les Glòries s'inaugurarà aquest dissabte, però a betevé ja hem circulat en cotxe per dinshttps://beteve.cat/mobilitat/primer-viatge-cotxe-tunel-glories-video/
És maco.De totes maneres a mi el donut de Glòries ja m'agradava, no sé per què se'l van haver de carregar.
Per que el parc que hi havia al mig ningú hi anava, era territori latin
Ja vam fer sort, així ens estalviem la vergonya que consideressin com una de les glòries catalanes l'estatut del 1979.
|
"Només el PSC treu profit de l'estratègia pretesament negociadora d'Esquerra"Salvador Illa ha retret avui al president Pere Aragonès que la Generalitat no faci complir –no compleixi, per tant– la llei del cinema català, que obliga que un 25% de l’oferta sigui doblada en la nostra llengua. “Amb prou feines arribem al 3%.” Ho ha fet molt bé, Illa. No tan sols ha abanderat la defensa del català amb uns arguments formalment molt sensats, sinó que s’ha basat en un informe de Plataforma per la Llengua. Els socialistes han naturalitzat aquests últims anys les tesis lingüístiques de Ciutadans; la Plataforma fa anys que alerta que la salut del català empitjora, cosa que Illa nega; i el problema essencial de l’incompliment de la llei és que la Generalitat, que certament ha estat incompetent i mandrosa, no té capacitat coercitiva contra les grans empreses. En té el govern espanyol, que mai no les pressionarà per a defensar el català. Però això per a Illa tant se val: ho diu perquè sap que desplaçar la defensa del català al terreny de la gestió l’enforteix.Com que Esquerra, per fugir, ha dut el debat a “la gestió del mentrestant” –així s’hi ha referit encara avui Gabriel Rufián–, ara haurà de demostrar que sap governar bé, i no en sap. Illa, en canvi, és conscient que discutir les coses en termes dels interessos pràctics dels catalans facilita que el PSC pugui vendre’s com una alternativa de govern amb vots que vinguin de més enllà de l’unionisme. Perquè, una volta l’eix nacional és expulsat de l’equació, és com més va més fàcil que la gent prioritzi que el govern es limiti a no molestar i a vendre un miratge d’eficàcia una mica més ben traçat. Per això Illa ha retret a Aragonès: “Durant els últims deu anys no s’ha fet res per fer complir aquesta llei; deu anys de governs dels quals vostè ha format part.” I encara: “Tindrà sempre el meu suport quan exigeixi a altres òrgans de govern a Espanya que respectin i compleixin les competències de Catalunya. Però tindria més credibilitat que tingués criteris d’autoexigència per al seu govern.” Com que han desertat de tot el poc poder a què podrien aspirar, a Illa només li cal assenyalar-ne la impotència.Resulta francament divertit que Illa pugui refer tan plàcidament el retorn del PSC a la centralitat i situar-se com una opció moderada capaç de trencar la dinàmica de blocs. Perquè un dels principals arguments dels independentistes que els últims anys han avalat i alimentat el canvi d’Esquerra ha estat que, si no, aquest espai d’estabilització l’ocuparia el PSC. Era mentida. En la política de les reunions i dels petits acords, a Esquerra li serà cada vegada més complicat. No aconseguirà mai res perquè ja ha donat tot allò que podia donar en canvi, i els socialistes, que són més a prop del poder –i, per tant, dels resultats–, podran dir com abans que serveixen els interessos de Catalunya davant Madrid, però que és la garantia que això es farà amb seguretat jurídica i estabilitat. Una volta reabsorbit Ciutadans, al PSC només ha d’escenificar un tomb una mica catalanista.És la mateixa trampa en què el PSOE ha atrapat Esquerra en la negociació del pressupost espanyol. Les quotes de català en la producció audiovisual són millors que no pas no tenir-ne, però resolen ben poca cosa i els socialistes ho saben. A banda les quotes, falta pel cap baix tot allò que Illa ha retret avui mateix a Aragonès. “La inversió de la CCMA en producció de cinema en català ha passat del 7% del pressupost al 0,3%. I en àmbit audiovisual, el català necessita doblatge, subtitulació i creació.” Tot allò que no hem pactat és cosa teva, li ha vingut a dir. I fins i tot si el PSOE compleix aquest acord que no li cal complir, i que Esquerra ja ha assumit obertament que no té cap garantia que es compleixi, passarà com amb la llei del cinema. Si les empreses no fan cas de la llei, serà el govern espanyol que tindrà a les mans la força de perseguir-ho. I no ho farà.Només el PSC treu profit de l’estratègia pretesament negociadora d’Esquerra. Ni Esquerra n’obté res més que una il·lusió d’hegemonia, ni el català no en treu protecció i promoció. Tot el camí de virregnat que Esquerra fa veure que recorre no porta sinó a una destinació final, que és el PSC dient: “Si Esquerra tan sols us pot oferir d’esgarrapar coses en canvi de no fer soroll, tant per tant, voteu-nos a nosaltres, que ja treballem obertament per Espanya.”https://www.vilaweb.cat/noticies/bots-barrals-peix-cove-manera-cuinar-lo-erc-catala-pressupost/
Perquè, una volta l’eix nacional és expulsat de l’equacióI va i es casca tot l´article parlant del català, el que fan els polítics amb el català, el que cal fer amb el català, que si el català a les plataformes... i aixó és eix nacional, no ?No sembla que l´eix nacional s´hagi expulsat d´enlloc si el català és el tema estrella els darrers dies.
|
"Només el PSC treu profit de l'estratègia pretesament negociadora d'Esquerra"Salvador Illa ha retret avui al president Pere Aragonès que la Generalitat no faci complir –no compleixi, per tant– la llei del cinema català, que obliga que un 25% de l’oferta sigui doblada en la nostra llengua. “Amb prou feines arribem al 3%.” Ho ha fet molt bé, Illa. No tan sols ha abanderat la defensa del català amb uns arguments formalment molt sensats, sinó que s’ha basat en un informe de Plataforma per la Llengua. Els socialistes han naturalitzat aquests últims anys les tesis lingüístiques de Ciutadans; la Plataforma fa anys que alerta que la salut del català empitjora, cosa que Illa nega; i el problema essencial de l’incompliment de la llei és que la Generalitat, que certament ha estat incompetent i mandrosa, no té capacitat coercitiva contra les grans empreses. En té el govern espanyol, que mai no les pressionarà per a defensar el català. Però això per a Illa tant se val: ho diu perquè sap que desplaçar la defensa del català al terreny de la gestió l’enforteix.Com que Esquerra, per fugir, ha dut el debat a “la gestió del mentrestant” –així s’hi ha referit encara avui Gabriel Rufián–, ara haurà de demostrar que sap governar bé, i no en sap. Illa, en canvi, és conscient que discutir les coses en termes dels interessos pràctics dels catalans facilita que el PSC pugui vendre’s com una alternativa de govern amb vots que vinguin de més enllà de l’unionisme. Perquè, una volta l’eix nacional és expulsat de l’equació, és com més va més fàcil que la gent prioritzi que el govern es limiti a no molestar i a vendre un miratge d’eficàcia una mica més ben traçat. Per això Illa ha retret a Aragonès: “Durant els últims deu anys no s’ha fet res per fer complir aquesta llei; deu anys de governs dels quals vostè ha format part.” I encara: “Tindrà sempre el meu suport quan exigeixi a altres òrgans de govern a Espanya que respectin i compleixin les competències de Catalunya. Però tindria més credibilitat que tingués criteris d’autoexigència per al seu govern.” Com que han desertat de tot el poc poder a què podrien aspirar, a Illa només li cal assenyalar-ne la impotència.Resulta francament divertit que Illa pugui refer tan plàcidament el retorn del PSC a la centralitat i situar-se com una opció moderada capaç de trencar la dinàmica de blocs. Perquè un dels principals arguments dels independentistes que els últims anys han avalat i alimentat el canvi d’Esquerra ha estat que, si no, aquest espai d’estabilització l’ocuparia el PSC. Era mentida. En la política de les reunions i dels petits acords, a Esquerra li serà cada vegada més complicat. No aconseguirà mai res perquè ja ha donat tot allò que podia donar en canvi, i els socialistes, que són més a prop del poder –i, per tant, dels resultats–, podran dir com abans que serveixen els interessos de Catalunya davant Madrid, però que és la garantia que això es farà amb seguretat jurídica i estabilitat. Una volta reabsorbit Ciutadans, al PSC només ha d’escenificar un tomb una mica catalanista.És la mateixa trampa en què el PSOE ha atrapat Esquerra en la negociació del pressupost espanyol. Les quotes de català en la producció audiovisual són millors que no pas no tenir-ne, però resolen ben poca cosa i els socialistes ho saben. A banda les quotes, falta pel cap baix tot allò que Illa ha retret avui mateix a Aragonès. “La inversió de la CCMA en producció de cinema en català ha passat del 7% del pressupost al 0,3%. I en àmbit audiovisual, el català necessita doblatge, subtitulació i creació.” Tot allò que no hem pactat és cosa teva, li ha vingut a dir. I fins i tot si el PSOE compleix aquest acord que no li cal complir, i que Esquerra ja ha assumit obertament que no té cap garantia que es compleixi, passarà com amb la llei del cinema. Si les empreses no fan cas de la llei, serà el govern espanyol que tindrà a les mans la força de perseguir-ho. I no ho farà.Només el PSC treu profit de l’estratègia pretesament negociadora d’Esquerra. Ni Esquerra n’obté res més que una il·lusió d’hegemonia, ni el català no en treu protecció i promoció. Tot el camí de virregnat que Esquerra fa veure que recorre no porta sinó a una destinació final, que és el PSC dient: “Si Esquerra tan sols us pot oferir d’esgarrapar coses en canvi de no fer soroll, tant per tant, voteu-nos a nosaltres, que ja treballem obertament per Espanya.”https://www.vilaweb.cat/noticies/bots-barrals-peix-cove-manera-cuinar-lo-erc-catala-pressupost/
Semblem idiotes amb aquests articles. No s'ha de deixar mai bé el PSC en un article perquè hi ha idiotes catalans que llavors el voten. A cada article cal recordar que el PSC és una entitat terroristes que va apallissar votants el dia 1 d'octubre, segrestar a pobre gent, fer un cop d'estat que no permet encara desplegar la república i robar a milers de persones. És d'això del que hem de parlar i no de les covardies d'ERC, Junts i la CUP. Hem de preparar l'entrada d'un nou partit que parli i faci el que vol la gent.I la única crítica que han de rebre els processistes és aquesta, la de ser processites, covards i venuts. No cal entrar a comprar els processites amb els terroristes.
|
"Només el PSC treu profit de l'estratègia pretesament negociadora d'Esquerra"Salvador Illa ha retret avui al president Pere Aragonès que la Generalitat no faci complir –no compleixi, per tant– la llei del cinema català, que obliga que un 25% de l’oferta sigui doblada en la nostra llengua. “Amb prou feines arribem al 3%.” Ho ha fet molt bé, Illa. No tan sols ha abanderat la defensa del català amb uns arguments formalment molt sensats, sinó que s’ha basat en un informe de Plataforma per la Llengua. Els socialistes han naturalitzat aquests últims anys les tesis lingüístiques de Ciutadans; la Plataforma fa anys que alerta que la salut del català empitjora, cosa que Illa nega; i el problema essencial de l’incompliment de la llei és que la Generalitat, que certament ha estat incompetent i mandrosa, no té capacitat coercitiva contra les grans empreses. En té el govern espanyol, que mai no les pressionarà per a defensar el català. Però això per a Illa tant se val: ho diu perquè sap que desplaçar la defensa del català al terreny de la gestió l’enforteix.Com que Esquerra, per fugir, ha dut el debat a “la gestió del mentrestant” –així s’hi ha referit encara avui Gabriel Rufián–, ara haurà de demostrar que sap governar bé, i no en sap. Illa, en canvi, és conscient que discutir les coses en termes dels interessos pràctics dels catalans facilita que el PSC pugui vendre’s com una alternativa de govern amb vots que vinguin de més enllà de l’unionisme. Perquè, una volta l’eix nacional és expulsat de l’equació, és com més va més fàcil que la gent prioritzi que el govern es limiti a no molestar i a vendre un miratge d’eficàcia una mica més ben traçat. Per això Illa ha retret a Aragonès: “Durant els últims deu anys no s’ha fet res per fer complir aquesta llei; deu anys de governs dels quals vostè ha format part.” I encara: “Tindrà sempre el meu suport quan exigeixi a altres òrgans de govern a Espanya que respectin i compleixin les competències de Catalunya. Però tindria més credibilitat que tingués criteris d’autoexigència per al seu govern.” Com que han desertat de tot el poc poder a què podrien aspirar, a Illa només li cal assenyalar-ne la impotència.Resulta francament divertit que Illa pugui refer tan plàcidament el retorn del PSC a la centralitat i situar-se com una opció moderada capaç de trencar la dinàmica de blocs. Perquè un dels principals arguments dels independentistes que els últims anys han avalat i alimentat el canvi d’Esquerra ha estat que, si no, aquest espai d’estabilització l’ocuparia el PSC. Era mentida. En la política de les reunions i dels petits acords, a Esquerra li serà cada vegada més complicat. No aconseguirà mai res perquè ja ha donat tot allò que podia donar en canvi, i els socialistes, que són més a prop del poder –i, per tant, dels resultats–, podran dir com abans que serveixen els interessos de Catalunya davant Madrid, però que és la garantia que això es farà amb seguretat jurídica i estabilitat. Una volta reabsorbit Ciutadans, al PSC només ha d’escenificar un tomb una mica catalanista.És la mateixa trampa en què el PSOE ha atrapat Esquerra en la negociació del pressupost espanyol. Les quotes de català en la producció audiovisual són millors que no pas no tenir-ne, però resolen ben poca cosa i els socialistes ho saben. A banda les quotes, falta pel cap baix tot allò que Illa ha retret avui mateix a Aragonès. “La inversió de la CCMA en producció de cinema en català ha passat del 7% del pressupost al 0,3%. I en àmbit audiovisual, el català necessita doblatge, subtitulació i creació.” Tot allò que no hem pactat és cosa teva, li ha vingut a dir. I fins i tot si el PSOE compleix aquest acord que no li cal complir, i que Esquerra ja ha assumit obertament que no té cap garantia que es compleixi, passarà com amb la llei del cinema. Si les empreses no fan cas de la llei, serà el govern espanyol que tindrà a les mans la força de perseguir-ho. I no ho farà.Només el PSC treu profit de l’estratègia pretesament negociadora d’Esquerra. Ni Esquerra n’obté res més que una il·lusió d’hegemonia, ni el català no en treu protecció i promoció. Tot el camí de virregnat que Esquerra fa veure que recorre no porta sinó a una destinació final, que és el PSC dient: “Si Esquerra tan sols us pot oferir d’esgarrapar coses en canvi de no fer soroll, tant per tant, voteu-nos a nosaltres, que ja treballem obertament per Espanya.”https://www.vilaweb.cat/noticies/bots-barrals-peix-cove-manera-cuinar-lo-erc-catala-pressupost/
A ERC estan encegats en l'odi anti-convergent i per aquí ho acabaran perdent tot. Han oblidat el motiu profund pel qual la gent els vota.
|
"Només el PSC treu profit de l'estratègia pretesament negociadora d'Esquerra"Salvador Illa ha retret avui al president Pere Aragonès que la Generalitat no faci complir –no compleixi, per tant– la llei del cinema català, que obliga que un 25% de l’oferta sigui doblada en la nostra llengua. “Amb prou feines arribem al 3%.” Ho ha fet molt bé, Illa. No tan sols ha abanderat la defensa del català amb uns arguments formalment molt sensats, sinó que s’ha basat en un informe de Plataforma per la Llengua. Els socialistes han naturalitzat aquests últims anys les tesis lingüístiques de Ciutadans; la Plataforma fa anys que alerta que la salut del català empitjora, cosa que Illa nega; i el problema essencial de l’incompliment de la llei és que la Generalitat, que certament ha estat incompetent i mandrosa, no té capacitat coercitiva contra les grans empreses. En té el govern espanyol, que mai no les pressionarà per a defensar el català. Però això per a Illa tant se val: ho diu perquè sap que desplaçar la defensa del català al terreny de la gestió l’enforteix.Com que Esquerra, per fugir, ha dut el debat a “la gestió del mentrestant” –així s’hi ha referit encara avui Gabriel Rufián–, ara haurà de demostrar que sap governar bé, i no en sap. Illa, en canvi, és conscient que discutir les coses en termes dels interessos pràctics dels catalans facilita que el PSC pugui vendre’s com una alternativa de govern amb vots que vinguin de més enllà de l’unionisme. Perquè, una volta l’eix nacional és expulsat de l’equació, és com més va més fàcil que la gent prioritzi que el govern es limiti a no molestar i a vendre un miratge d’eficàcia una mica més ben traçat. Per això Illa ha retret a Aragonès: “Durant els últims deu anys no s’ha fet res per fer complir aquesta llei; deu anys de governs dels quals vostè ha format part.” I encara: “Tindrà sempre el meu suport quan exigeixi a altres òrgans de govern a Espanya que respectin i compleixin les competències de Catalunya. Però tindria més credibilitat que tingués criteris d’autoexigència per al seu govern.” Com que han desertat de tot el poc poder a què podrien aspirar, a Illa només li cal assenyalar-ne la impotència.Resulta francament divertit que Illa pugui refer tan plàcidament el retorn del PSC a la centralitat i situar-se com una opció moderada capaç de trencar la dinàmica de blocs. Perquè un dels principals arguments dels independentistes que els últims anys han avalat i alimentat el canvi d’Esquerra ha estat que, si no, aquest espai d’estabilització l’ocuparia el PSC. Era mentida. En la política de les reunions i dels petits acords, a Esquerra li serà cada vegada més complicat. No aconseguirà mai res perquè ja ha donat tot allò que podia donar en canvi, i els socialistes, que són més a prop del poder –i, per tant, dels resultats–, podran dir com abans que serveixen els interessos de Catalunya davant Madrid, però que és la garantia que això es farà amb seguretat jurídica i estabilitat. Una volta reabsorbit Ciutadans, al PSC només ha d’escenificar un tomb una mica catalanista.És la mateixa trampa en què el PSOE ha atrapat Esquerra en la negociació del pressupost espanyol. Les quotes de català en la producció audiovisual són millors que no pas no tenir-ne, però resolen ben poca cosa i els socialistes ho saben. A banda les quotes, falta pel cap baix tot allò que Illa ha retret avui mateix a Aragonès. “La inversió de la CCMA en producció de cinema en català ha passat del 7% del pressupost al 0,3%. I en àmbit audiovisual, el català necessita doblatge, subtitulació i creació.” Tot allò que no hem pactat és cosa teva, li ha vingut a dir. I fins i tot si el PSOE compleix aquest acord que no li cal complir, i que Esquerra ja ha assumit obertament que no té cap garantia que es compleixi, passarà com amb la llei del cinema. Si les empreses no fan cas de la llei, serà el govern espanyol que tindrà a les mans la força de perseguir-ho. I no ho farà.Només el PSC treu profit de l’estratègia pretesament negociadora d’Esquerra. Ni Esquerra n’obté res més que una il·lusió d’hegemonia, ni el català no en treu protecció i promoció. Tot el camí de virregnat que Esquerra fa veure que recorre no porta sinó a una destinació final, que és el PSC dient: “Si Esquerra tan sols us pot oferir d’esgarrapar coses en canvi de no fer soroll, tant per tant, voteu-nos a nosaltres, que ja treballem obertament per Espanya.”https://www.vilaweb.cat/noticies/bots-barrals-peix-cove-manera-cuinar-lo-erc-catala-pressupost/
Resumint: Molt encertada i sorneguera na Elena:En Romà també l'encerta. X És el que té l'obsessió per esdevenir un catch-all party empaitant la punyetera hegemonia: "Una política de pèndol que tant li pot facilitar la centralitat com treure-li suports de totes dues ànimes."Servidor de vostès ho va explicar emprant una rondalla.PD. Com traduiríem ni chicha ni limoná?
|
El xantatgeÉs aquesta piulada. Helena: "No tenim cap garantia que el PSOE compleixi el que promet. Però, quina és l'alternativa?"https://t.co/w0LvDYOpNv— El matí de Catalunya Ràdio Helena) November 3, 2021Primer de tot aquest fil no és per a omplir d'intervencions puta Rufian o puta ERC. Més enllà de com de perjudicial penso que és la seva política de pactes amb el gobierno d'espanya i de la seva maldestra estratègia (com pots negociar amb el psoe i dir públicament que no hi ha altra alternativa? A can psoe encara riuen, suposo). Però no, no perdem el temps insultant i cagant-nos en la botiflerada. Ells estan molt tranquils, perquè ja compten amb això, mentre no vagi a més -l'11 de setembre si van tastar una mica la por i se'ls notava a les cares-. Per cert, els del Pdcat també s'hi han lluït avui al Congreso.La qüestió és si més enllà de tàctiques i estratègies partidistes, hi ha alternativa. Més encara, si l'alternativa passa pels partits polítics tradicionals. No ens enganyem, avui Junts juga el paper de més abrandat, confrontació intel·ligent, etc. però no ha plantejat ni una sola proposta política ruptura o de desobediència (l'actuació de la consellera Geis, tan propera a Puigdemont, diuen, ha estat vergonyosa amb el tema de la selectivitat en castellà) i la CUP... bé la CUP està desapareguda tant al Parlament com al carrer (no vull menystenir la feina antirepressiva a través d'Alerta Solidària, però això malauradament no va molt més enllà del consum intern). L'exili? L'exili és innegable que és on hem tingut més victòries, pesi a qui pesi, una altra cosa és si els protagonistes d'aquestes victòries judicials, Puigdemont parlem clar, està disposat a traduir-les en victòries polítiques i si està disposat a plantejar un pols a l'estat sobre el terreny, a Catalunya. Només hi ha una manera acompanyat de la mobilització popular massiva que crearia disturbis i potser morts. Però ara mateix això em sembla que és lluny, molt lluny.L'alternativa és la mobilització al carrer i la desobediència, d'acord. Desbordar el sistema partidista a través de la mobilització popular, molt bé. La gran pregunta és, com ho fem? Pressionar els partits? Assetjar-los a les seus? Una vaga general indefinida, paralitzar el país? Conec el món sindical i sé com costa arrossegar a la gent a una vaga, a perdre un dia de sou en el millor dels casos, o a ser despatxat sense contemplacions si participes. És factible una vaga general indefinida? Mirem-nos cadascú de nosaltres i preguntem-nos fins a on estem disposats a arribar.En aquest país hi ha dos milions llargs d'independentistes -sí, oblideu-vos qui vota a qui, el gruix independentista hi és, desorientat i cabrejat però hi és- i això dóna per molt. El que cal és portar la iniciativa. Sincerament crec que la tàctica ha de ser no començar la casa pel terrat. Ja arribaríem a la vaga general indefinida. Però abans cal fer feina de formiga a les AMPES, a les associacions de veïns, als SINDICATS NACIONALS -com volem aturar res si els sindicats majoritaris són una pota més del règim que ens escanya-, als gremis, als col·legis professionals, als ajuntaments on hi hagi alcaldes i regidors que vulguin arriscar... però sobretot l'esforç i compromís de cadascú de nosaltres per anar construint el moment.Acabo, com a eslògan està molt bé, però de debò hom pensa que no necessitem líders?. Jo no. Ah, que no els tenim. Entenc que amb el paper que han fet uns quants estiguem cremats amb el tema, però jo crec que necessitem líders, bregats i carismàtics. I ara mateix la cosa està verda, tot i que, qui sap, els líders no surten com bolets, surten producte d'un estat d'insatisfacció i malestar de la població. Estem prou cabrejats, per construir l'alternativa que els polítics professionals ens diuen que no n'hi ha?
Primer de tot aquest fil no és per a omplir d'intervencions puta Rufian o puta ERCPuta RufianPuta ERCPuta RufianPuta ERCPuta RufianPuta ERCPuta RufianPuta ERCPuta RufianPuta ERCPuta RufianPuta ERCPuta RufianPuta ERCHaha adéu
|
El xantatgeÉs aquesta piulada. Elena: "No tenim cap garantia que el PSOE compleixi el que promet. Però, quina és l'alternativa?"https://t.co/w0LvDYOpNv— El matí de Catalunya Ràdio Elena) November 3, 2021Primer de tot aquest fil no és per a omplir d'intervencions puta Rufian o puta ERC. Més enllà de com de perjudicial penso que és la seva política de pactes amb el gobierno d'espanya i de la seva maldestra estratègia (com pots negociar amb el psoe i dir públicament que no hi ha altra alternativa? A can psoe encara riuen, suposo). Però no, no perdem el temps insultant i cagant-nos en la botiflerada. Ells estan molt tranquils, perquè ja compten amb això, mentre no vagi a més -l'11 de setembre si van tastar una mica la por i se'ls notava a les cares-. Per cert, els del Pdcat també s'hi han lluït avui al Congreso.La qüestió és si més enllà de tàctiques i estratègies partidistes, hi ha alternativa. Més encara, si l'alternativa passa pels partits polítics tradicionals. No ens enganyem, avui Junts juga el paper de més abrandat, confrontació intel·ligent, etc. però no ha plantejat ni una sola proposta política ruptura o de desobediència (l'actuació de la consellera Geis, tan propera a Puigdemont, diuen, ha estat vergonyosa amb el tema de la selectivitat en castellà) i la CUP... bé la CUP està desapareguda tant al Parlament com al carrer (no vull menystenir la feina antirepressiva a través d'Alerta Solidària, però això malauradament no va molt més enllà del consum intern). L'exili? L'exili és innegable que és on hem tingut més victòries, pesi a qui pesi, una altra cosa és si els protagonistes d'aquestes victòries judicials, Puigdemont parlem clar, està disposat a traduir-les en victòries polítiques i si està disposat a plantejar un pols a l'estat sobre el terreny, a Catalunya. Només hi ha una manera acompanyat de la mobilització popular massiva que crearia disturbis i potser morts. Però ara mateix això em sembla que és lluny, molt lluny.L'alternativa és la mobilització al carrer i la desobediència, d'acord. Desbordar el sistema partidista a través de la mobilització popular, molt bé. La gran pregunta és, com ho fem? Pressionar els partits? Assetjar-los a les seus? Una vaga general indefinida, paralitzar el país? Conec el món sindical i sé com costa arrossegar a la gent a una vaga, a perdre un dia de sou en el millor dels casos, o a ser despatxat sense contemplacions si participes. És factible una vaga general indefinida? Mirem-nos cadascú de nosaltres i preguntem-nos fins a on estem disposats a arribar.En aquest país hi ha dos milions llargs d'independentistes -sí, oblideu-vos qui vota a qui, el gruix independentista hi és, desorientat i cabrejat però hi és- i això dóna per molt. El que cal és portar la iniciativa. Sincerament crec que la tàctica ha de ser no començar la casa pel terrat. Ja arribaríem a la vaga general indefinida. Però abans cal fer feina de formiga a les AMPES, a les associacions de veïns, als SINDICATS NACIONALS -com volem aturar res si els sindicats majoritaris són una pota més del règim que ens escanya-, als gremis, als col·legis professionals, als ajuntaments on hi hagi alcaldes i regidors que vulguin arriscar... però sobretot l'esforç i compromís de cadascú de nosaltres per anar construint el moment.Acabo, com a eslògan està molt bé, però de debò hom pensa que no necessitem líders?. Jo no. Ah, que no els tenim. Entenc que amb el paper que han fet uns quants estiguem cremats amb el tema, però jo crec que necessitem líders, bregats i carismàtics. I ara mateix la cosa està verda, tot i que, qui sap, els líders no surten com bolets, surten producte d'un estat d'insatisfacció i malestar de la població. Estem prou cabrejats, per construir l'alternativa que els polítics professionals ens diuen que no n'hi ha?
ERC no és ni mica conscient que sense l'eix nacional estan posant la catifa vermella a retorn del PSC. El Rufian és llestot en el regat curt, i la resposta enginyosa, però inútil pel que fa a visió a mitjà i llarg termini.ERC no pot governar sense eines, i l'Estat i els jutges no permeten que tingui eines. En conseqüència, hi ha aquest panorama en que no es nota cap acció de govern de la Generalitat. Cap conseller destaca en res, potser una mica els de Jxcat Puigneró i Giró es nota que treballen, els altres es rasquen els ous/la figa. Per incompetència pròpia i pel setge de l'Estat, s'aconsegueix que la Generalitat sigui una institució supèrflua i prescindible, que no serveix als ciutadans.Eliminat l'eix d'alliberament, el govern Aragonés sense demostrar ser bon gestor, el PSC com a empoderat del PSOE es pot presentar com algú que governarà molt millor (l'Illa, l'impresentable de l'Illa !!). I si no hi ha un canvi de rumb d'ERC, el PSC i la seva sangonera els Comuns, governaran el proper govern autonomista de la Comunidad catalana.Ni que sigui per egoïsme, per amor al càrrec i sou públic, a la menjadora en que hi té no pocs càrrecs, ERC hauria d'espabilar. L'assumpció de l'1-O com una derrota en comptes d'una brillant victòria els du a un futur irrellevant.
|
El xantatgeÉs aquesta piulada. Enrique: "No tenim cap garantia que el PSOE compleixi el que promet. Però, quina és l'alternativa?"https://t.co/w0LvDYOpNv— El matí de Catalunya Ràdio Enrique) November 3, 2021Primer de tot aquest fil no és per a omplir d'intervencions puta Rufian o puta ERC. Més enllà de com de perjudicial penso que és la seva política de pactes amb el gobierno d'espanya i de la seva maldestra estratègia (com pots negociar amb el psoe i dir públicament que no hi ha altra alternativa? A can psoe encara riuen, suposo). Però no, no perdem el temps insultant i cagant-nos en la botiflerada. Ells estan molt tranquils, perquè ja compten amb això, mentre no vagi a més -l'11 de setembre si van tastar una mica la por i se'ls notava a les cares-. Per cert, els del Pdcat també s'hi han lluït avui al Congreso.La qüestió és si més enllà de tàctiques i estratègies partidistes, hi ha alternativa. Més encara, si l'alternativa passa pels partits polítics tradicionals. No ens enganyem, avui Junts juga el paper de més abrandat, confrontació intel·ligent, etc. però no ha plantejat ni una sola proposta política ruptura o de desobediència (l'actuació de la consellera Geis, tan propera a Puigdemont, diuen, ha estat vergonyosa amb el tema de la selectivitat en castellà) i la CUP... bé la CUP està desapareguda tant al Parlament com al carrer (no vull menystenir la feina antirepressiva a través d'Alerta Solidària, però això malauradament no va molt més enllà del consum intern). L'exili? L'exili és innegable que és on hem tingut més victòries, pesi a qui pesi, una altra cosa és si els protagonistes d'aquestes victòries judicials, Puigdemont parlem clar, està disposat a traduir-les en victòries polítiques i si està disposat a plantejar un pols a l'estat sobre el terreny, a Catalunya. Només hi ha una manera acompanyat de la mobilització popular massiva que crearia disturbis i potser morts. Però ara mateix això em sembla que és lluny, molt lluny.L'alternativa és la mobilització al carrer i la desobediència, d'acord. Desbordar el sistema partidista a través de la mobilització popular, molt bé. La gran pregunta és, com ho fem? Pressionar els partits? Assetjar-los a les seus? Una vaga general indefinida, paralitzar el país? Conec el món sindical i sé com costa arrossegar a la gent a una vaga, a perdre un dia de sou en el millor dels casos, o a ser despatxat sense contemplacions si participes. És factible una vaga general indefinida? Mirem-nos cadascú de nosaltres i preguntem-nos fins a on estem disposats a arribar.En aquest país hi ha dos milions llargs d'independentistes -sí, oblideu-vos qui vota a qui, el gruix independentista hi és, desorientat i cabrejat però hi és- i això dóna per molt. El que cal és portar la iniciativa. Sincerament crec que la tàctica ha de ser no començar la casa pel terrat. Ja arribaríem a la vaga general indefinida. Però abans cal fer feina de formiga a les AMPES, a les associacions de veïns, als SINDICATS NACIONALS -com volem aturar res si els sindicats majoritaris són una pota més del règim que ens escanya-, als gremis, als col·legis professionals, als ajuntaments on hi hagi alcaldes i regidors que vulguin arriscar... però sobretot l'esforç i compromís de cadascú de nosaltres per anar construint el moment.Acabo, com a eslògan està molt bé, però de debò hom pensa que no necessitem líders?. Jo no. Ah, que no els tenim. Entenc que amb el paper que han fet uns quants estiguem cremats amb el tema, però jo crec que necessitem líders, bregats i carismàtics. I ara mateix la cosa està verda, tot i que, qui sap, els líders no surten com bolets, surten producte d'un estat d'insatisfacció i malestar de la població. Estem prou cabrejats, per construir l'alternativa que els polítics professionals ens diuen que no n'hi ha?
Llegint el títol del fil em pensava que anava sobre el xantatge que estan fent a la gent perquè accepti la vacuna.
|
El xantatgeÉs aquesta piulada. Elvira: "No tenim cap garantia que el PSOE compleixi el que promet. Però, quina és l'alternativa?"https://t.co/w0LvDYOpNv— El matí de Catalunya Ràdio Elvira) November 3, 2021Primer de tot aquest fil no és per a omplir d'intervencions puta Rufian o puta ERC. Més enllà de com de perjudicial penso que és la seva política de pactes amb el gobierno d'espanya i de la seva maldestra estratègia (com pots negociar amb el psoe i dir públicament que no hi ha altra alternativa? A can psoe encara riuen, suposo). Però no, no perdem el temps insultant i cagant-nos en la botiflerada. Ells estan molt tranquils, perquè ja compten amb això, mentre no vagi a més -l'11 de setembre si van tastar una mica la por i se'ls notava a les cares-. Per cert, els del Pdcat també s'hi han lluït avui al Congreso.La qüestió és si més enllà de tàctiques i estratègies partidistes, hi ha alternativa. Més encara, si l'alternativa passa pels partits polítics tradicionals. No ens enganyem, avui Junts juga el paper de més abrandat, confrontació intel·ligent, etc. però no ha plantejat ni una sola proposta política ruptura o de desobediència (l'actuació de la consellera Geis, tan propera a Puigdemont, diuen, ha estat vergonyosa amb el tema de la selectivitat en castellà) i la CUP... bé la CUP està desapareguda tant al Parlament com al carrer (no vull menystenir la feina antirepressiva a través d'Alerta Solidària, però això malauradament no va molt més enllà del consum intern). L'exili? L'exili és innegable que és on hem tingut més victòries, pesi a qui pesi, una altra cosa és si els protagonistes d'aquestes victòries judicials, Puigdemont parlem clar, està disposat a traduir-les en victòries polítiques i si està disposat a plantejar un pols a l'estat sobre el terreny, a Catalunya. Només hi ha una manera acompanyat de la mobilització popular massiva que crearia disturbis i potser morts. Però ara mateix això em sembla que és lluny, molt lluny.L'alternativa és la mobilització al carrer i la desobediència, d'acord. Desbordar el sistema partidista a través de la mobilització popular, molt bé. La gran pregunta és, com ho fem? Pressionar els partits? Assetjar-los a les seus? Una vaga general indefinida, paralitzar el país? Conec el món sindical i sé com costa arrossegar a la gent a una vaga, a perdre un dia de sou en el millor dels casos, o a ser despatxat sense contemplacions si participes. És factible una vaga general indefinida? Mirem-nos cadascú de nosaltres i preguntem-nos fins a on estem disposats a arribar.En aquest país hi ha dos milions llargs d'independentistes -sí, oblideu-vos qui vota a qui, el gruix independentista hi és, desorientat i cabrejat però hi és- i això dóna per molt. El que cal és portar la iniciativa. Sincerament crec que la tàctica ha de ser no començar la casa pel terrat. Ja arribaríem a la vaga general indefinida. Però abans cal fer feina de formiga a les AMPES, a les associacions de veïns, als SINDICATS NACIONALS -com volem aturar res si els sindicats majoritaris són una pota més del règim que ens escanya-, als gremis, als col·legis professionals, als ajuntaments on hi hagi alcaldes i regidors que vulguin arriscar... però sobretot l'esforç i compromís de cadascú de nosaltres per anar construint el moment.Acabo, com a eslògan està molt bé, però de debò hom pensa que no necessitem líders?. Jo no. Ah, que no els tenim. Entenc que amb el paper que han fet uns quants estiguem cremats amb el tema, però jo crec que necessitem líders, bregats i carismàtics. I ara mateix la cosa està verda, tot i que, qui sap, els líders no surten com bolets, surten producte d'un estat d'insatisfacció i malestar de la població. Estem prou cabrejats, per construir l'alternativa que els polítics professionals ens diuen que no n'hi ha?
Caldrà esperar a què PP+VOX prenguin el poder a Espanya. Esperem que, aleshores, el processisme estigui prou degradat i l'anti-feixisme de saló (que és amb el que ens intentaran sortir per tal d'evitar encarar el conflicte nacional) prou desrestigiat com per a què el país generi una alternativa patriota a tots aquests bandarres i estafadors processistes."El tema" no revifarà fins que tota aquesta penya no acabi a la paperera (al marge que el PP torni a manar). Al marge de les victòries judicials de KRLS, la resta aporten 0 credibilitat i 0 unitat de poder real. https://t.co/PJmSL4RwuL— Tian Baena Salvador) November 2, 2021
|
El xantatgeÉs aquesta piulada. Elvira: "No tenim cap garantia que el PSOE compleixi el que promet. Però, quina és l'alternativa?"https://t.co/w0LvDYOpNv— El matí de Catalunya Ràdio Elvira) November 3, 2021Primer de tot aquest fil no és per a omplir d'intervencions puta Rufian o puta ERC. Més enllà de com de perjudicial penso que és la seva política de pactes amb el gobierno d'espanya i de la seva maldestra estratègia (com pots negociar amb el psoe i dir públicament que no hi ha altra alternativa? A can psoe encara riuen, suposo). Però no, no perdem el temps insultant i cagant-nos en la botiflerada. Ells estan molt tranquils, perquè ja compten amb això, mentre no vagi a més -l'11 de setembre si van tastar una mica la por i se'ls notava a les cares-. Per cert, els del Pdcat també s'hi han lluït avui al Congreso.La qüestió és si més enllà de tàctiques i estratègies partidistes, hi ha alternativa. Més encara, si l'alternativa passa pels partits polítics tradicionals. No ens enganyem, avui Junts juga el paper de més abrandat, confrontació intel·ligent, etc. però no ha plantejat ni una sola proposta política ruptura o de desobediència (l'actuació de la consellera Geis, tan propera a Puigdemont, diuen, ha estat vergonyosa amb el tema de la selectivitat en castellà) i la CUP... bé la CUP està desapareguda tant al Parlament com al carrer (no vull menystenir la feina antirepressiva a través d'Alerta Solidària, però això malauradament no va molt més enllà del consum intern). L'exili? L'exili és innegable que és on hem tingut més victòries, pesi a qui pesi, una altra cosa és si els protagonistes d'aquestes victòries judicials, Puigdemont parlem clar, està disposat a traduir-les en victòries polítiques i si està disposat a plantejar un pols a l'estat sobre el terreny, a Catalunya. Només hi ha una manera acompanyat de la mobilització popular massiva que crearia disturbis i potser morts. Però ara mateix això em sembla que és lluny, molt lluny.L'alternativa és la mobilització al carrer i la desobediència, d'acord. Desbordar el sistema partidista a través de la mobilització popular, molt bé. La gran pregunta és, com ho fem? Pressionar els partits? Assetjar-los a les seus? Una vaga general indefinida, paralitzar el país? Conec el món sindical i sé com costa arrossegar a la gent a una vaga, a perdre un dia de sou en el millor dels casos, o a ser despatxat sense contemplacions si participes. És factible una vaga general indefinida? Mirem-nos cadascú de nosaltres i preguntem-nos fins a on estem disposats a arribar.En aquest país hi ha dos milions llargs d'independentistes -sí, oblideu-vos qui vota a qui, el gruix independentista hi és, desorientat i cabrejat però hi és- i això dóna per molt. El que cal és portar la iniciativa. Sincerament crec que la tàctica ha de ser no començar la casa pel terrat. Ja arribaríem a la vaga general indefinida. Però abans cal fer feina de formiga a les AMPES, a les associacions de veïns, als SINDICATS NACIONALS -com volem aturar res si els sindicats majoritaris són una pota més del règim que ens escanya-, als gremis, als col·legis professionals, als ajuntaments on hi hagi alcaldes i regidors que vulguin arriscar... però sobretot l'esforç i compromís de cadascú de nosaltres per anar construint el moment.Acabo, com a eslògan està molt bé, però de debò hom pensa que no necessitem líders?. Jo no. Ah, que no els tenim. Entenc que amb el paper que han fet uns quants estiguem cremats amb el tema, però jo crec que necessitem líders, bregats i carismàtics. I ara mateix la cosa està verda, tot i que, qui sap, els líders no surten com bolets, surten producte d'un estat d'insatisfacció i malestar de la població. Estem prou cabrejats, per construir l'alternativa que els polítics professionals ens diuen que no n'hi ha?
Això de Psoe i Erc em recorda els temps de PP i Ciu fent "la puta i la ramoneta", espero que Erc acabin igual: desapareixent.
|
El xantatgeÉs aquesta piulada. Aina: "No tenim cap garantia que el PSOE compleixi el que promet. Però, quina és l'alternativa?"https://t.co/w0LvDYOpNv— El matí de Catalunya Ràdio Aina) November 3, 2021Primer de tot aquest fil no és per a omplir d'intervencions puta Rufian o puta ERC. Més enllà de com de perjudicial penso que és la seva política de pactes amb el gobierno d'espanya i de la seva maldestra estratègia (com pots negociar amb el psoe i dir públicament que no hi ha altra alternativa? A can psoe encara riuen, suposo). Però no, no perdem el temps insultant i cagant-nos en la botiflerada. Ells estan molt tranquils, perquè ja compten amb això, mentre no vagi a més -l'11 de setembre si van tastar una mica la por i se'ls notava a les cares-. Per cert, els del Pdcat també s'hi han lluït avui al Congreso.La qüestió és si més enllà de tàctiques i estratègies partidistes, hi ha alternativa. Més encara, si l'alternativa passa pels partits polítics tradicionals. No ens enganyem, avui Junts juga el paper de més abrandat, confrontació intel·ligent, etc. però no ha plantejat ni una sola proposta política ruptura o de desobediència (l'actuació de la consellera Geis, tan propera a Puigdemont, diuen, ha estat vergonyosa amb el tema de la selectivitat en castellà) i la CUP... bé la CUP està desapareguda tant al Parlament com al carrer (no vull menystenir la feina antirepressiva a través d'Alerta Solidària, però això malauradament no va molt més enllà del consum intern). L'exili? L'exili és innegable que és on hem tingut més victòries, pesi a qui pesi, una altra cosa és si els protagonistes d'aquestes victòries judicials, Puigdemont parlem clar, està disposat a traduir-les en victòries polítiques i si està disposat a plantejar un pols a l'estat sobre el terreny, a Catalunya. Només hi ha una manera acompanyat de la mobilització popular massiva que crearia disturbis i potser morts. Però ara mateix això em sembla que és lluny, molt lluny.L'alternativa és la mobilització al carrer i la desobediència, d'acord. Desbordar el sistema partidista a través de la mobilització popular, molt bé. La gran pregunta és, com ho fem? Pressionar els partits? Assetjar-los a les seus? Una vaga general indefinida, paralitzar el país? Conec el món sindical i sé com costa arrossegar a la gent a una vaga, a perdre un dia de sou en el millor dels casos, o a ser despatxat sense contemplacions si participes. És factible una vaga general indefinida? Mirem-nos cadascú de nosaltres i preguntem-nos fins a on estem disposats a arribar.En aquest país hi ha dos milions llargs d'independentistes -sí, oblideu-vos qui vota a qui, el gruix independentista hi és, desorientat i cabrejat però hi és- i això dóna per molt. El que cal és portar la iniciativa. Sincerament crec que la tàctica ha de ser no començar la casa pel terrat. Ja arribaríem a la vaga general indefinida. Però abans cal fer feina de formiga a les AMPES, a les associacions de veïns, als SINDICATS NACIONALS -com volem aturar res si els sindicats majoritaris són una pota més del règim que ens escanya-, als gremis, als col·legis professionals, als ajuntaments on hi hagi alcaldes i regidors que vulguin arriscar... però sobretot l'esforç i compromís de cadascú de nosaltres per anar construint el moment.Acabo, com a eslògan està molt bé, però de debò hom pensa que no necessitem líders?. Jo no. Ah, que no els tenim. Entenc que amb el paper que han fet uns quants estiguem cremats amb el tema, però jo crec que necessitem líders, bregats i carismàtics. I ara mateix la cosa està verda, tot i que, qui sap, els líders no surten com bolets, surten producte d'un estat d'insatisfacció i malestar de la població. Estem prou cabrejats, per construir l'alternativa que els polítics professionals ens diuen que no n'hi ha?
Escrius "com pots negociar amb el psoe i dir públicament que no hi ha altra alternativa?" Ho vaig explicar al meu darrer missatge (és curtet). Si hi afegeixes un altre fet inevitable com és la fallida econòmica i llegeixes el darrer article de Salvador Cot a elpuntavui tanquem el cercle. (Afegitó al que diu en Cot). Efectivament; "no hi ha altra alternativa": continuar jugant a la democràcia dels Sims fins que peti tot.Acabes dient "... de debò hom pensa que no necessitem líders? Jo no. Ah, que no els tenim. Entenc que amb el paper que han fet uns quants estiguem cremats amb el tema, però jo crec que necessitem líders, bregats i carismàtics".Enganxaré un missatge del passat 5 de març:"... sempre he defensat que aquí anem cap al model "caiguda del Mur" o la Revolució de Vellut.És a dir, la pèrdua de legitimitat del règim colonial i del règim masover és tan absoluta que això caurà molt ràpidament. Urquinaona, l'aeroport i els darrers aldarulls són l'escalfament. La RDA va caure sense líders opositors i sense cap grup d'oposició organitzat perquè en aquell context totalitari, senzillament, no podien existir. La única figura que podem catalogar com a "líder" va ser Christoph Wonneberger (info traduïda) un pastor protestant que organitzava els Dilluns de protesta pels DD.HH. Llegiu els articles, si us plau. A Txecoslovàquia sí que hi havia líders, en un context una miiiiica menys autoritari, però la protagonista va ser la gent. Sobre la Revolució de Vellut us recomano MOLT aquest enllaç.El Mur va caure sense oposició organitzada; el que passarà aquí. No calen líders. Saltarà la guspira et voilà. ---------------------------------------------------------------------------------(Al mateix fil, més avall, ho amplio). Poc després, el dia 10, en Partal escrivia al seu editorial:"I potser, per més contradictori que puga semblar, ho haurem de fer al marge de la política. Que potser passa justament això. Potser en realitat a Catalunya passa –i no ho sabem explicar prou bé– que la política se’n va de les institucions, fuig de les institucions i dels professionals, precisament a conseqüència de l’exemple colossal del Primer d’Octubre. Que ha rebentat totes les creences establertes i tots els formalismes que semblaven perennes. Això podria explicar les manifestacions, tan valentes i decidides, que ja ningú no sap encarrilar i que tant descol·loquen la classe política autonòmica. O la desconnexió mental de bona part del país, que viu en territoris on el 70% o el 80% del vot és independentista i on per tant el debat ja ha finit. {...}{...} Però em vénen al cap les manifestacions sense cap mena de control polític ni organització, a l’antiga RDA, just els mesos abans de la caiguda del mur de Berlín, en què la gent cridava solament, i durant hores, “Wir sind das Volk!” (“Nosaltres som el poble”). I com el mur va caure en bona part gràcies a aquestes manifestacions espontànies i sense control polític. Sens dubte, molt més que no gràcies a la pressió d’occident ni a l’acció –error del cap de premsa a banda– del govern de la RDA.Són unes imatges que ja em van venir al cap novament la tardor del 2019, quan vaig constatar el pànic descontrolat d’alguns dirigents independentistes per Urquinaona i per les conseqüències d’aquell Tsunami que s’havien pensat que podrien controlar però que se’ls escolava. Al Berlín del 1989 recorde haver discutit intensament que la política, el parlament, les negociacions, els diàlegs i tot allò eren poca cosa al costat de la rotunditat d’un conflicte tan difícil de resoldre sense que passàs una revolució pel mig, que va haver de passar una revolució per a resoldre.Potser, per tant, la clau de tot plegat és creure més en nosaltres mateixos, “Wir sind das Volk!”, no confondre mai l’aritmètica amb la política –ja s’ho faran els tres partits amb els seus pactes, que nosaltres tenim faena per a fer– i reivindicar amb passió la bellesa de la democràcia que, com que la vam exercir en aquell referèndum, sabem que és possible i que ens agrada molt." -----------------------------------------------------------------Ara fa un parell d'anys ho vaig explicitar: (ho enganxo)Espanyistan està fent la seva autèntica Transició: de República de Weimar a Alemanya nazi. L'Espanyistan sense Catalunya serà la la Corea del Nord-oest. Catalunya està repetint fil per randa la fi de la RDA, i acabarà igual: dimecres 8 de novembre a les onze de la nit creuar el Mur legalment era impossible i creuar-lo il·legalment era suïcidar-te.L'endemà dijous, 24 hores després, el van creuar centenars de milers de persones i no només el van creuar sinó que s'hi van enfilar per enderrocar-lo a cops de mall.Aqui passarà el mateix. Per moltes anàlisis saberudes que vulguin fer uns i altres, a Catalunya la pèrdua de legitimitat del règim colonial espanyistanès i del seu règim masover és tan aclaparadora que es repetirà la seqüència que va fer caure el Mur. Un fet fortuït ho desllorigarà tot. Pot passar en qualsevol moment.A la caiguda del Mur, per exemple, hi ha un fet important que també es repeteix aquí: la inacció dels partidaris del règim, perquè ni ells se'l creien. On són les contramanis dels uniòpates? La del 12O? Si us plau !!! No s'ho creuen ni ells !!!Per posar un altre exemple: allà no hi va haver cap lideratge; la gent actuava pel seu compte.Dimecres 8 de novembre creuar el Mur era impossible, però aquell mateix cap de setmana...
Això caurà d'un dia per l'altre, com allà, però haig de fer un matís important. Pot ser d'un dia per l'altre, és a dir, que en 24 hores o poc més ho tinguem fet (estic fumant, però tabac normal, eh) o pot ser com va passar a la RDA.L'endemà del 9 de novembre quan sortí el Sol la RDA continuava intacta; la censura de premsa continuava essent absoluta, l'exèrcit restava incòlume (vídeo del 6 d'octubre, 33 dies abans de la caiguda del Mur), l'Stasi continuava sent el sistema policial més malèvol i invasor de la intimitat mai conegut i absolutament tots els organigrames socials i polítics restaven sota el control dictatorial del Partit Comunista.No va ser fins el 2 de desembre que el Partit no va renunciar al monopoli del poder i anuncià que permetria l'existència d'altres formacions polítiques i no va ser fins el 15 de desembre que van anunciar eleccions. És a dir, la dictadura va durar encara uns 40 dies més.Aquí passarà una d'aquestes dues coses; serà d'un dia per l'altre o el que va passar allà; l'endemà de la revolta tot continuarà igual, en aparença, però no s'ho creurà ningú (ni els mateixos dependentistes) i s'autodissoldrà poc després.Consti que faig un símil, la multitud de vicissituds i vectors que hi intervindran ara mateix no podem imaginar-los, tot es pot desenvolupar d'una altra manera, però trobo que com a referent a l'hora de fer una analogia és molt vàlid.PD. He enllaçat manta vegades el vídeo de la desfilada militar, però aquest enllaç és nou i només té un comentari. Veient-lo ara i sabent què va passar immediatament després... tota la raó: quin acudit.Sóc optimista de mena i tot el que explico cada dia ho tinc més clar. Segurament nosaltres, un cop tinguem la feina feta, recordant aquests anys de decepcions i trasbalsos exclamarem: quin acudit! Tant de bo !!!PD bis. La nit del 20 de setembre del 17 (la nit del cop d'estat dalt d'un Patrol) vaig penjar un fil que es deia:Així cauen els imperis... No ha de caure una colònia? El vaig enllestir a correcuita aquella matinada perquè les similituds entre el nostre prusés i el que passà a la RDA ja eren òbvies. El fil consistia en desenes de captures de notícies de LV que il·lustraven com un règim perd la seva legitimitat i cau. Les imatges en espòiler que trobeu més amunt provenen d'allà. (El web on vaig penjar totes les imatges que he inserit al xat va canviar d'adreça el març del 18 i totes les imatges anteriors s'han perdut. Tinc la carpeta amb el fil complet però no l'he ressuscitat per mandra).Vull dir, simplement, que conec força bé el tema. PD tris. Hores d'ara... algú dubta que els masovers es van encarregar d'evitar que caigués el Mur a casa nostra les nits de l'1dO i del 3dO? D'oportunitats perfectes... en van / vam tenir dues !!! Caguntot !!!
|
El xantatgeÉs aquesta piulada. Maria Elena: "No tenim cap garantia que el PSOE compleixi el que promet. Però, quina és l'alternativa?"https://t.co/w0LvDYOpNv— El matí de Catalunya Ràdio Maria Elena) November 3, 2021Primer de tot aquest fil no és per a omplir d'intervencions puta Rufian o puta ERC. Més enllà de com de perjudicial penso que és la seva política de pactes amb el gobierno d'espanya i de la seva maldestra estratègia (com pots negociar amb el psoe i dir públicament que no hi ha altra alternativa? A can psoe encara riuen, suposo). Però no, no perdem el temps insultant i cagant-nos en la botiflerada. Ells estan molt tranquils, perquè ja compten amb això, mentre no vagi a més -l'11 de setembre si van tastar una mica la por i se'ls notava a les cares-. Per cert, els del Pdcat també s'hi han lluït avui al Congreso.La qüestió és si més enllà de tàctiques i estratègies partidistes, hi ha alternativa. Més encara, si l'alternativa passa pels partits polítics tradicionals. No ens enganyem, avui Junts juga el paper de més abrandat, confrontació intel·ligent, etc. però no ha plantejat ni una sola proposta política ruptura o de desobediència (l'actuació de la consellera Geis, tan propera a Puigdemont, diuen, ha estat vergonyosa amb el tema de la selectivitat en castellà) i la CUP... bé la CUP està desapareguda tant al Parlament com al carrer (no vull menystenir la feina antirepressiva a través d'Alerta Solidària, però això malauradament no va molt més enllà del consum intern). L'exili? L'exili és innegable que és on hem tingut més victòries, pesi a qui pesi, una altra cosa és si els protagonistes d'aquestes victòries judicials, Puigdemont parlem clar, està disposat a traduir-les en victòries polítiques i si està disposat a plantejar un pols a l'estat sobre el terreny, a Catalunya. Només hi ha una manera acompanyat de la mobilització popular massiva que crearia disturbis i potser morts. Però ara mateix això em sembla que és lluny, molt lluny.L'alternativa és la mobilització al carrer i la desobediència, d'acord. Desbordar el sistema partidista a través de la mobilització popular, molt bé. La gran pregunta és, com ho fem? Pressionar els partits? Assetjar-los a les seus? Una vaga general indefinida, paralitzar el país? Conec el món sindical i sé com costa arrossegar a la gent a una vaga, a perdre un dia de sou en el millor dels casos, o a ser despatxat sense contemplacions si participes. És factible una vaga general indefinida? Mirem-nos cadascú de nosaltres i preguntem-nos fins a on estem disposats a arribar.En aquest país hi ha dos milions llargs d'independentistes -sí, oblideu-vos qui vota a qui, el gruix independentista hi és, desorientat i cabrejat però hi és- i això dóna per molt. El que cal és portar la iniciativa. Sincerament crec que la tàctica ha de ser no començar la casa pel terrat. Ja arribaríem a la vaga general indefinida. Però abans cal fer feina de formiga a les AMPES, a les associacions de veïns, als SINDICATS NACIONALS -com volem aturar res si els sindicats majoritaris són una pota més del règim que ens escanya-, als gremis, als col·legis professionals, als ajuntaments on hi hagi alcaldes i regidors que vulguin arriscar... però sobretot l'esforç i compromís de cadascú de nosaltres per anar construint el moment.Acabo, com a eslògan està molt bé, però de debò hom pensa que no necessitem líders?. Jo no. Ah, que no els tenim. Entenc que amb el paper que han fet uns quants estiguem cremats amb el tema, però jo crec que necessitem líders, bregats i carismàtics. I ara mateix la cosa està verda, tot i que, qui sap, els líders no surten com bolets, surten producte d'un estat d'insatisfacció i malestar de la població. Estem prou cabrejats, per construir l'alternativa que els polítics professionals ens diuen que no n'hi ha?
Escrius "com pots negociar amb el psoe i dir públicament que no hi ha altra alternativa?" Ho vaig explicar al meu darrer missatge (és curtet). Si hi afegeixes un altre fet inevitable com és la fallida econòmica i llegeixes el darrer article de Salvador Cot a elpuntavui tanquem el cercle. (Afegitó al que diu en Cot). Efectivament; "no hi ha altra alternativa": continuar jugant a la democràcia dels Sims fins que peti tot.Acabes dient "... de debò hom pensa que no necessitem líders? Jo no. Ah, que no els tenim. Entenc que amb el paper que han fet uns quants estiguem cremats amb el tema, però jo crec que necessitem líders, bregats i carismàtics".Enganxaré un missatge del passat 5 de març:"... sempre he defensat que aquí anem cap al model "caiguda del Mur" o la Revolució de Vellut.És a dir, la pèrdua de legitimitat del règim colonial i del règim masover és tan absoluta que això caurà molt ràpidament. Urquinaona, l'aeroport i els darrers aldarulls són l'escalfament. La RDA va caure sense líders opositors i sense cap grup d'oposició organitzat perquè en aquell context totalitari, senzillament, no podien existir. La única figura que podem catalogar com a "líder" va ser Christoph Wonneberger (info traduïda) un pastor protestant que organitzava els Dilluns de protesta pels DD.HH. Llegiu els articles, si us plau. A Txecoslovàquia sí que hi havia líders, en un context una miiiiica menys autoritari, però la protagonista va ser la gent. Sobre la Revolució de Vellut us recomano MOLT aquest enllaç.El Mur va caure sense oposició organitzada; el que passarà aquí. No calen líders. Saltarà la guspira et voilà. ---------------------------------------------------------------------------------(Al mateix fil, més avall, ho amplio). Poc després, el dia 10, en Partal escrivia al seu editorial:"I potser, per més contradictori que puga semblar, ho haurem de fer al marge de la política. Que potser passa justament això. Potser en realitat a Catalunya passa –i no ho sabem explicar prou bé– que la política se’n va de les institucions, fuig de les institucions i dels professionals, precisament a conseqüència de l’exemple colossal del Primer d’Octubre. Que ha rebentat totes les creences establertes i tots els formalismes que semblaven perennes. Això podria explicar les manifestacions, tan valentes i decidides, que ja ningú no sap encarrilar i que tant descol·loquen la classe política autonòmica. O la desconnexió mental de bona part del país, que viu en territoris on el 70% o el 80% del vot és independentista i on per tant el debat ja ha finit. {...}{...} Però em vénen al cap les manifestacions sense cap mena de control polític ni organització, a l’antiga RDA, just els mesos abans de la caiguda del mur de Berlín, en què la gent cridava solament, i durant hores, “Wir sind das Volk!” (“Nosaltres som el poble”). I com el mur va caure en bona part gràcies a aquestes manifestacions espontànies i sense control polític. Sens dubte, molt més que no gràcies a la pressió d’occident ni a l’acció –error del cap de premsa a banda– del govern de la RDA.Són unes imatges que ja em van venir al cap novament la tardor del 2019, quan vaig constatar el pànic descontrolat d’alguns dirigents independentistes per Urquinaona i per les conseqüències d’aquell Tsunami que s’havien pensat que podrien controlar però que se’ls escolava. Al Berlín del 1989 recorde haver discutit intensament que la política, el parlament, les negociacions, els diàlegs i tot allò eren poca cosa al costat de la rotunditat d’un conflicte tan difícil de resoldre sense que passàs una revolució pel mig, que va haver de passar una revolució per a resoldre.Potser, per tant, la clau de tot plegat és creure més en nosaltres mateixos, “Wir sind das Volk!”, no confondre mai l’aritmètica amb la política –ja s’ho faran els tres partits amb els seus pactes, que nosaltres tenim faena per a fer– i reivindicar amb passió la bellesa de la democràcia que, com que la vam exercir en aquell referèndum, sabem que és possible i que ens agrada molt." -----------------------------------------------------------------Ara fa un parell d'anys ho vaig explicitar: (ho enganxo)Espanyistan està fent la seva autèntica Transició: de República de Weimar a Alemanya nazi. L'Espanyistan sense Catalunya serà la la Corea del Nord-oest. Catalunya està repetint fil per randa la fi de la RDA, i acabarà igual: dimecres 8 de novembre a les onze de la nit creuar el Mur legalment era impossible i creuar-lo il·legalment era suïcidar-te.L'endemà dijous, 24 hores després, el van creuar centenars de milers de persones i no només el van creuar sinó que s'hi van enfilar per enderrocar-lo a cops de mall.Aqui passarà el mateix. Per moltes anàlisis saberudes que vulguin fer uns i altres, a Catalunya la pèrdua de legitimitat del règim colonial espanyistanès i del seu règim masover és tan aclaparadora que es repetirà la seqüència que va fer caure el Mur. Un fet fortuït ho desllorigarà tot. Pot passar en qualsevol moment.A la caiguda del Mur, per exemple, hi ha un fet important que també es repeteix aquí: la inacció dels partidaris del règim, perquè ni ells se'l creien. On són les contramanis dels uniòpates? La del 12O? Si us plau !!! No s'ho creuen ni ells !!!Per posar un altre exemple: allà no hi va haver cap lideratge; la gent actuava pel seu compte.Dimecres 8 de novembre creuar el Mur era impossible, però aquell mateix cap de setmana...
Enllaç
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
En la teoria el criteri per a determinar si dos parlar son llengües diferents o variants d'una mateixa llengua hauria de ser la mútua intercomprensió entre el parlants.En la pràctica, si apliquem això, l'italià deixaria de ser una llengua i passaria a ser una subfamilia lingüística.
I, també d'acord amb aquest criteri, molts parlars que es consideren llengües diferents serien en realitat una sola llengua.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
Segons alguns autors el càntabre és un dialecte de l'astur-lleonès (la UNESCO també ho diu), segons d'altres una llengua de transició entre aquesta llengua i el castellà (com el benasquès entre català i aragonès). O sigui que segons el que deies a l'altre fil no deu de tenir prou nivell per a ser considerat una llengua.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
En la teoria el criteri per a determinar si dos parlar son llengües diferents o variants d'una mateixa llengua hauria de ser la mútua intercomprensió entre el parlants.En la pràctica, si apliquem això, l'italià deixaria de ser una llengua i passaria a ser una subfamilia lingüística.
De fet l'italià modern és l'evolució del toscà, fora del domini lingüístic d'aquest s'hi parlen un fotimer de llengües diferents per molt que oficialment s'anomenin dialetto.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
Els lingüistes no tenen un criteri per establir quan és una llengua o un dialecte. De fet molts parlen de variants sense més. El criteri és social.
Socialment, ningú ha reconegut mai una llengua càntabra. Els lingüistes tampoc. Tanmateix, ara hi ha qui vol fins i tot que el càntabre sigui cooficial. Tot plegat sembla una paròdia.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
Primera notícia que tinc d'aquesta suposada llengua càntabra.
I del manxec, ja n'has sentit parlar?Estic desitjant que tradueixin el Quixot al manxec.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
Sempre he sentit que és un parlar de transició o un dialecte del grup Astur-Lleonès, igual que l'extremeny. És normal que entre llengües de la mateixa família hi hagi un continum amb fronteres difuses.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
A Cantàbria s'hi parla castellà excepte en una comarca on hi ha parlants d'asturià/lleonès/montañés.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
Hi ha casos a on ser llengua o dialecte depèn de tenir un exèrcit. El debat seriós el deixo en mans dels filòlegs.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
En la teoria el criteri per a determinar si dos parlar son llengües diferents o variants d'una mateixa llengua hauria de ser la mútua intercomprensió entre el parlants.En la pràctica, si apliquem això, l'italià deixaria de ser una llengua i passaria a ser una subfamilia lingüística.
Seguint aquesta definició el gallec i el castellà podrien ser el mateix idioma, pràcticament.
El gallec ha sofert un procés de castellanització molt fort, per això de vegades sembla castellà. Però si sents parlar els vells de les aldees, veuràs que no és igual que el que parlen a la TVG o que el que parla Feijó. Per més que el gallec s'assembli al castellà i per més castellanitzat que estigui, és clarament una llengua distinta.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
Hi ha fins i tot cursos de càntabre, presencials i a distància.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
Si a tota la costa cantàbrica s'hi parlen idiomes diferents al castellà, d'on va sorgir aquesta llengua?
En principi l'origen del castellà es troba entre Burgos, La Rioja i el sud de Cantàbria.
|
Arrel d'un fil obert sobre l'asturià i la recomanació d'un usuari, m'agradaria saber quin és el criteri per considerar un parlar llengua o no. Doncs l'asturià és considerat llengua i el càntabre no.Ací teniu un vídeo per poder escoltar aquest parlar, s'entén sí, però força igual que l'asturià.https://www.youtube.com/watch?v=sYPXRCvJdI0PD. El títol pot semblar provocador per copiar el d'un altre, però pretèn ser un fil seriós.
Cert. S'entén perfectament. Segons pel que veig als comentaris del youtube, sembla que hagin elevat un dialecte a pseudo-llengua emprentant de l'asturià.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Ara mateix estàs en la llista de més buscats de tota Catalunya. Agafa les maletes i corre abans de que arriben amb el vaccí letal! . Els millors llocs on et pots exiliar són Groenlàndia o Sibèria, allà segur que no et troben.
Jo vaig veure una ministra dient per tv que els que s'hi neguessin serien apuntats en una llista estatal.Pots entendre la meva preocupació.
Com els jueus.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
A mi no m'han trucat. Una llàstima, perquè em quedo amb les ganes d'engegar-los a la merda.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Fes-te un blog on puguis comentar les teves angoixes amb el tema dels vaccins, va
Això no és un simple comentari: és una pregunta.Un fòrum és el lloc apropiat.
Més que una pregunta en un fòrum, series com una mena de stripper i el fòrum es com el teu escenari,
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Deus estar registrat a mil forums i webs de conspiranoies on "regalen premis" si poses les teves dades d'enviament, i et preocupa això
No, només al racó, però no em preocupa gens. Crec que ens ignoren totalment. Em preocupa més Whatsapp.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Sembla que no siguis antivacuna ...tots els antivacuna els hi donen llargues, i els diuen frases com "Gracies per la informació", "Ja aniré quant tingui temps", etc, etc.Jo per exemple vaig caure el error de dir que sóc "antifarmac" a un metge del meu poble i em van posar a la llista negra ....ho dic perque un metge d'una Mutua em va fer un interrogatori extrem, com si sabes que fos "antifarmac", i vaig descubrir que el metge del meu poble l'hi ho va dir.
Em volia inventar algina excusa rara o dir que m'havia vaccinat en un altre país però no m'ho tenia preparat i simplement vaig dir que no.
Potser tu no cridaràs atenció, però una família com la meva potser pot cridar la atencióElls mai et donen hora de quedar, només t'informen. Al meu germà l'hi van trucar no se quantes vegades, un dia em vaig cansar i li vaig dir, però si fa 2 hores m'ha trucat un company vostre(cosa que era veritat)... ...i em van contestar: "Però esta aquí?" ...jo li vaig contestar: "Que tot el dia esta fora i sempre arriba de nit, ja l'informaré", i em contesten: "Disculpi'ns, ja no trucarem més" ...i ja no m'han trucat més. A casa meva els 4 no ens em vacunat i uns quants familiars meus tampoc.
A la meva família la gran majoria tampoc, però vivim tots a pobles diferents o sigui que no devem cridar l'atenció tampoc.Em penso que demà aniré al CAP a preguntar 4 coses.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
No, home, el que has de dir és que has mort a resultes del vaccí i que t'apuntin a la llista corresponent. Així segur que no et tornen a trucar.
Roderic, centra't. Es nota que no et creus tot el tema plandèmic però alhora no vols que et relacionin amb els conspiranoics, trumpistes i d'extrema dreta com ara jo mateix (que no sóc cap d'aquestes 3 coses, per cert, bé, en Trump mil vegades abans que els demòcrates, això sí).De debò, hauries de centrar-te i deixar clar què defenses sobre aquest tema.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Segurament hi tens dret, però només et servirà perquè et tornin a trucar d'aquí uns dies.
Bé, els puc dir que s'ho apuntin en un post-it. És un poble petit.
Quan et tornen a telefonar els dius açò que has dit ací..
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Segurament hi tens dret, però només et servirà perquè et tornin a trucar d'aquí uns dies.
Bé, els puc dir que s'ho apuntin en un post-it. És un poble petit.
En el cas que s'apuntés a una base de dades, què més et dóna? No et trucaran més. En el cas que no, que és el més probable, què més et dóna? Quedarà apuntat en un Excel i ja està. Si teniu CAP tant petit no serà, el poble. En tot cas, pensar que s'ho apuntin un post-it és d'una innocència...
La ministra no em va inspirar confiança quan va dir que es faria una base de dades estatal per apuntar-hi els negacionistes.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Mmm... Xocolata. D'oh!Mmm... Xocolata. D'oh!Mmm... Xocolata. D'oh!Marge, hem de comprar més gelat de maduixa, nata i xocolata!
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Diuen que som 84 milions de no vacunats a Europa i els governs estan imposant mesures discriminatòries de tipus nazi per als qui no acceptem entrar en el joc: confinaments només per als no vacunats, acomodiamanets de la feina, prohibició d'entrar a bars, restaurants i edificis públics... No sé com els tribunals permeten aquestes coses.
Esteu més perseguits que els jueus a l'alemanya nazi.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Ets un dels pocs afortunats, que t'hagin trucat.Portem temps que els catalans estem sent ignorats per aquest centre d'atenció primaria, i que tots continuem pagant amb els nostres impostos.
Collons i jo que pensava "quina putada" Si vols que et vaccinin no crec que ningú et posi traves. Es veu que se'ls feien malbé les potingues per falta de conillets voluntaris
Ja no parlo d'una qüestió de vaccins...Conec de gent que, tot i haver patit dos càncers, te visita concertada al CAP d'aquí a 3 mesos, per un tumor que l'hi ha aparegut no fa gaire....
Lesttatt, la sanitat pública perd molt el temps amb el tema del Inmaculada i donen prioritat al Inmaculada que altres coses molt més importants. A mi m'han trucat 1 vegada(a una casa que ni visc), al meu germà com més de 5 vegades, al meu pare 3 vegades i a la meva mare igual. La meva mare esta molt malalta i no pel tema Inmaculada , i els metges li engeguen a la merda, però quan va tindre Inmaculada , collons, no li paraven de trucar-li com 3 vegades al dia, que amables que eren en aquell moment.
Ho sé, ho sé.A més a més, ja no et visita el doctor de sempre, que ja et coneix i te el teu historial.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
No patisques i tira avant, que encara hem de remar molt.
Jo ara ja només miro per mi i els meus. Tot i que reconec que m'agrada emprenyar una mica els covidians. Mare meva, són tan curtets.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Jo et recomano que et punxis, bàsicament per les possibles seqüeles que pot deixar la Covid segons com agafis el virus.Però sou ximples, si voleu augmentar les probabilitats que no us apuntin a cap llista el que heu de fer és dir que us concertin hora i després anular-la, i així sistemàticament, i no fer-vos tant els gallets.
Bona idea. Ho havia pensat però aquestes coses em costen perquè sóc bona persona i no m'agrada complicar la vida a la gent, sobretot tractant-se del CAP del poble, però és molt possible que ho acabi fent si em tornen a trucar.Seqüeles del covid, dius?Què me'n dius de les seqüeles del vaccí?
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Egoista
Tens por que el vaccí no et protegeixi d'insolidaris com jo?
Ets egoista per no voler que t'injectin un producte inefectiu.
Un producte inefectiu per un mal inexistent.Món de bojos.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
He anat al CAP a preguntar on m'havien apuntat i m'han dit que només apunten qui es vaccina però no els que s'hi neguen.S'han pres la pregunta amb interès i m'han deixat molt tranquil ja que no m'ha semblat que volguessin amagar res.Això suposo que vol dir que em tornaran a trucar.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
El més probable és que la llista quedi a un calaix. I que en uns mesos ningú et torni a trucar per a que et vaccinis.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
En Marcos pensa: "Cap cap del CAP té cap".
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Per primer cop? Tan tard? A mi em van trucar en juliol.
Havia rebut 2 SMS però no trucades. Crec que el problema és que no tenia cap CAP assignat. 2 o 3 dies abans que em truquessin em vaig fer del CAP del meu poble perquè em vaig voler fer la targeta sanitària i voilà, em van trucar.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
A mi em varen trucar fa uns mesos i en dir que no, em respongueren "tomo nota" (en prenc nota).No m'han tornat a insistir però em varen enviar un missatge recordant-me la vacuna de la grip.Per cert, fins ara et manca el vot negatiu de'n pont de ferro i de na Turanga Leela, si més no.
En pont ja ha fitxat. Na Turanga no entra gaire, darrerament.
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Sembla que no siguis antivacuna ...tots els antivacuna els hi donen llargues, i els diuen frases com "Gracies per la informació", "Ja aniré quant tingui temps", etc, etc.Jo per exemple vaig caure el error de dir que sóc "antifarmac" a un metge del meu poble i em van posar a la llista negra ....ho dic perque un metge d'una Mutua em va fer un interrogatori extrem, com si sabes que fos "antifarmac", i vaig descubrir que el metge del meu poble l'hi ho va dir.
Com ho vas descobrir?
Recalco que encara que hagués 30km de distancia entre els dos metges, els dos metges eren de la mateixa Mutua, i li van passar els informes a la Mutua de la capital, però els informes per sort els van arribar tard, ja que em van donar la baixa laboral(que em mereixia, ja que el metge del poble no em volia fer la ressonància ni a tirós i deia que no tenia res). Ho vaig saber per certa doctora de la Mutua, casi em fa fora de la sala.Explico el meu cas, jo tinc problemes greus de fetge i no puc prendrem fàrmacs i certs metges no els entren el cap això. Si puc curar-me amb certs exercicis i certa dieta, perquè diantres m'han de trinxar el fetge amb pastilles molt fortes durant 2 setmanes per ocultar el dolor? clar, donant-me pastilles molt fortes, m'oculten el dolor i així em donarien l'alta ràpid, molt espavilats.
Si són de la mateixa mútua deuen tenir un sistema informàtic compartit. Simplement un ho devia apuntar i l'altre ho devia veure. Quanta paranoia que teniu.
Es que indirectament deia això que tu dius. No es normal que quant no acceptis fàrmacs al teu historial mèdic et posin que ets "antifarmac", i quant la metgessa ho va veure va voler-me fer-me fora de la sala si o si, fins i tot els pacients que estaven fora van sentir els crits de la doctora. A la Mutua de la ciutat, vaig tindre que mentir o sino em feien fora. Fer-te fora per no prendre fàrmacs? Fins i tot em van preguntar els efectes secundaris de les pastilles. Que serà el pròxim fer-te fora del CAP perquè no t'has vacunat del Francesc ?
|
Obviament he dit que no gràcies i han dit que m'apuntaven com que m'hi he negat (no recordo quines paraules exactes van dir). Tinc dret a preguntar on m'han apuntat i quin ús faran de les dades i tinc dret a dir que m'esborrin d'allà on m'hagin apuntat?Una altra pregunta: amb qui hauria de parlar d'aquest tema? El meu metge? O simplement em presento a recepció i els ho dic?
Sembla que no siguis antivacuna ...tots els antivacuna els hi donen llargues, i els diuen frases com "Gracies per la informació", "Ja aniré quant tingui temps", etc, etc.Jo per exemple vaig caure el error de dir que sóc "antifarmac" a un metge del meu poble i em van posar a la llista negra ....ho dic perque un metge d'una Mutua em va fer un interrogatori extrem, com si sabes que fos "antifarmac", i vaig descubrir que el metge del meu poble l'hi ho va dir.
Com ho vas descobrir?
Recalco que encara que hagués 30km de distancia entre els dos metges, els dos metges eren de la mateixa Mutua, i li van passar els informes a la Mutua de la capital, però els informes per sort els van arribar tard, ja que em van donar la baixa laboral(que em mereixia, ja que el metge del poble no em volia fer la ressonància ni a tirós i deia que no tenia res). Ho vaig saber per certa doctora de la Mutua, casi em fa fora de la sala.Explico el meu cas, jo tinc problemes greus de fetge i no puc prendrem fàrmacs i certs metges no els entren el cap això. Si puc curar-me amb certs exercicis i certa dieta, perquè diantres m'han de trinxar el fetge amb pastilles molt fortes durant 2 setmanes per ocultar el dolor? clar, donant-me pastilles molt fortes, m'oculten el dolor i així em donarien l'alta ràpid, molt espavilats.
Els calmants del dolor dificulten la curació.Jo vaig patir un accident greu fa poc i a l'ambulància mateix ja em van oferir calmants. Vaig refusar. I durant les 2 setmanes ingressat també vaig refusar els calmants. L'únic calmant que no vaig refusar va ser l'anestèsia general.
El meu padrí, quant li van fer l'anestèsia general, a cap d'uns dies ja no es recordava de qui era.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Si l'ANC i Òmnium enlloc de ploriquejar fessin una campanya forta per la demografia i la intransigència.
Company, què i qui li demanes?Toquem de peus a terra i deixem la frustració galopant de delegar en altri el que ni la son li treu.El que aturaria força el flux de castellanoparlants immigrats és que ells mateixos en ser preguntats per compatriota si paga la pena venir a Catalunya a divagar el resident l'advertis que, si vols viure aquí, si o si hauràs d 'apendre una altre llengua.Les avantatges de practicar el que anhelen ens estalviaria molta d aquesta merda. Fet i fet hi ha 15 CCAA on no tindran tal circumstància..
Jo en el meu dia a dia, no fallo mai. De ben segur però que puc fer més i m'hi escarrassaré.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Vaig tenir una experiència similar fa poc, mateixa edat la nena. A urgències gairebé totes les metges són sudamericanes i/o castellanes. I pocs canvien al català. Les nenes petites doncs lògicament no els entenen.El problema és que passa el mateix vagis on vaigs, i sigui públic o privat, una puta vergonya i últimament sempre acabo de mala llet per temes com aquests.
Doncs sense fotre's de mala llet, dir-los a la cara que són racistes. Que la llengua de Catalunya és el català i que estan fent com els colonitzadors espanyols. A més, no cedir ni un pam lingüísticament, sempre en català i demanar-los atenció en català.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
quants fills tens?
2
fes un verkami i t'apadrinem el 3r que cal més catalans
Jo ja fa temps que parl de fer un verkami massiu i mensual.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Com pot ser que contractin facultatius que no saben la llengua del país?
En un article de no sé quin diari, l'articulista explicava que va preguntar a un alt càrrec del Departament de Sanitat com adaptarien els pressupostos retallats a l'atenció sanitària, i aquest li va contestar: Doncs contractant metges sudamericans, que cobren menys.
Al sector públic no es cobra diferent per nacionalitat.
No però si els d'aquí se'n van perquè cobren poc. Els.sudamericans ho accepten.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Al meu fill igual, al fer-li el DNI, la dona se n'adonava però li seguia parlant en castellà amb sadisme.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Hi ha també una part positiva de tractar amb sudamericans: quan et truquen per telèfon per a que canviis d'operadora telefónica o de subministradora de la llum, si se'ls parla en català la conversa pot ser un gaudi i a més se'ls pot tallar quan es vulgui, atès que evidentment no hi ha comunicació viable.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Si un gruix gran de catalans optés per una educada intransigència, moltes coses canviarien.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
No tenim la bossa de catalans monolingües però la podríem tenir de catalans que actuen com si ho fossin o, dit altrament, catalans transformats en monolingües. Una transformació ben simple sense cirurgia ni hormones, a l’abast de tothom o gairebé perquè no cal fer res, només cal deixar de fer, deixar de parlar, escriure, llegir, escoltar el cony de llengua que ens volen imposar
Segregació o desaparició.Catalunya CATALANA!
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Ben cert.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Els metges i el personal sanitari no entenen que per tractar el pacient adequadament és tan important entendre-hi de medicina com parlar-li en el seu idioma. Imagineu-vos algú que té problemes per parlar i/o pensar, com un pacient a qui li queden pocs mesos de vida, i el metge no és ni capaç d'entendre'l. Quina vergonya...
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Les bosses de catalanoparlants monolingües no estan aconseguint omplir-se.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Catalunya només la pot salvar una debacle al nivell de la caiguda de l'imperi romà o pitjor.Vull dir que pot ser que se salvi
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
100% d'acord. Però diria que és inviable per l'actitud del govern escanyol, que dirigiria els mozos i vichy contra aquestes organitzacions. Trobo més viable actuar com els jueus...
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
parlem només català, i anglès a l'estranger
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Necessitem un estat en què el primer requisit per poder treballar en ell sigui saber parlar català.Ras i curt.
Home això per descomptat.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Necessitem un estat en què el primer requisit per poder treballar en ell sigui saber parlar català.Ras i curt.
Tenint això la resta estarà garantida. Però els nostres estan més preocupats a salvar el govern espanyol de torn perquè si hi ha eleccions podria guanyar la dreta.
Els nostres són nosaltres.
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Una bossa de catalans?Quan entendreu que aquest mal-govern de la Generalitat i Parlament tombaran qualsevol proposta per incentivar la llengua catalana, omplint, un cop mes, el país d'immigrants amb nul sentiment d'integració?La solució no és portar metges de països amb una formació inferior que la nostra mentre els nostres metges formats aquí marxen a altres països per la precarització a la que els sotmeten! Algú pensa fer alguna cosa?! Serà que no hem avisat fa temps que aquest desastre arribaria! pic.twitter.com/suqyMLGKCa— Duc de Màntua Iker) January 21, 2020
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Com pot ser que contractin facultatius que no saben la llengua del país?
Primer pq se'ls en fot i segon perquè són baratos
|
Ahir la meva dona va portar la nena de gairebé 3 anys a visita. La doctora i la infermera no parlaven català, diria que eren sudamericanes.Li parlaven en castellà, li deien que obrís la boca i com que no l'obria a l'infermera no se li acut altra cosa que dir "que hago le tapo la nariz?" En aquest punt la meva dona ea va emprenyar i els hi va dir la nena és monolingüe, no us entén i l'esteu espantant.Van fer cara d'incredulitat, ni els hi havia passat pel cap que algú no parlés castellà.No parla castellà amb ningú a casa, no?No.I a la guarderia tampoc?No.La infermera se'n va donar vergonya i es va passar al "català", un catanyol macarrònic ple de paraules en castellà. La doctora va continuar en castellà.Ens cal població monolingüe catalana i entornals sanejats exclusivament catalanoparlants.
Tant debò estiguéssim en aquest punt. Totalment cert que calen monolingües catalanoparlants. Seria un senyal de normalitat lingüística. La llengua que cal per viure a Catalunya hauria de ser el català, no pas cap altre. A partir d'aquí, aprenentatge d'altres llengües optatiu.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.