Datasets:
projecte-aina
/
raco_forums

Dataset card Data Studio Files Community
Search is not available for this dataset
text
stringlengths
3
235k
La nostra il·lustre consellera d'Exteriors, considera que Glovo és el model d'empresa que Catalunya necessita i explica com ha sigut màrtir del populisme a les Amèriques. https://www.naciodigital.cat/noticia/226580/liberals-ja-no-samaguen- Els liberals, com a bons "venedors de moto" agafen una bici, i te la venen com un ferrari. Observen el que ha funcionat tota la vida humana i animal, la teoria de darwin + el caos + llibertat individual, i te la empaqueten amb un llacet i amb nom maco com "liberalisme", com si estiguessin canviant i aportant alguna cosa a la societat, o aportant una solució inovadora com a nou sistema de convivencia. Al final es tradueix en que tots els liberals que he conegut, el principal interès que em mostren, és el benefici que en pugui treure de tota acció. Tot lo altre, o deixen pel "caos", pel "que es fotin", pel "es el mercat amics".Almenys la teoria del comunisme, es va crear amb la idea de aportar igualtat a la societat, i no va funcionar, per que les persones no som iguals, sóm diferents. Però van donar un pas més a intentar crear un sistema que aportes més a tothom. A Catalunya no hi ha liberals.Els liberals que esmentes els trobaràs al món anglosaxó només. I generalment prediquen amb l'exemple.
La nostra il·lustre consellera d'Exteriors, considera que Glovo és el model d'empresa que Catalunya necessita i explica com ha sigut màrtir del populisme a les Amèriques. https://www.naciodigital.cat/noticia/226580/liberals-ja-no-samaguen- Els liberals, com a bons "venedors de moto" agafen una bici, i te la venen com un ferrari. Observen el que ha funcionat tota la vida humana i animal, la teoria de darwin + el caos + llibertat individual, i te la empaqueten amb un llacet i amb nom maco com "liberalisme", com si estiguessin canviant i aportant alguna cosa a la societat, o aportant una solució inovadora com a nou sistema de convivencia. Al final es tradueix en que tots els liberals que he conegut, el principal interès que em mostren, és el benefici que en pugui treure de tota acció. Tot lo altre, o deixen pel "caos", pel "que es fotin", pel "es el mercat amics".Almenys la teoria del comunisme, es va crear amb la idea de aportar igualtat a la societat, i no va funcionar, per que les persones no som iguals, sóm diferents. Però van donar un pas més a intentar crear un sistema que aportes més a tothom. Els liberals catalans no són liberals.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Jo diria que va ser als 11 anys que ho vaig descobrir però era un tema que no em va interessar fins als 13 anys. Des dels 13 anys sempre he estat independentista i ho he defensat en tots els ambients i en tots els contextos.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Des de que tinc memoria. De petit m'encantava la geografia, m'agradava dibuixar mapamundis, a vegades ho feia de memòria (potser els mapamundis no però altres sí) i sempre dibuixava Catalunya separada d'Espanya. Sí, clar. Tu sempre dibuixaves Catalunya separada d'Espanya abans de que et parlessin de política i nacions. Amb 6 anyets. Au... A casa sempre havia sentit que Catalunya no era Espanya i que som una nació. Però no recordo que jo no en tingués ni idea d'aquest fet, mai em van fer una xerrada o una explicació sobre Catalunya.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Des de que tinc memoria. De petit m'encantava la geografia, m'agradava dibuixar mapamundis, a vegades ho feia de memòria (potser els mapamundis no però altres sí) i sempre dibuixava Catalunya separada d'Espanya. Sí, clar. Tu sempre dibuixaves Catalunya separada d'Espanya abans de que et parlessin de política i nacions. Amb 6 anyets. Au... Va sortir de la xona amb una estelada amb un palet, a la mà. I la enfermera li va dir: ¿de dónde a zacao ezo?, la leshe, por dio.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Com molta gent en aquest país, arran de la sentència de l'estatut l'any 2010, que va iniciar l'arxiconegut procés. Em va agafar a cavall de la infància i de l'adolescència, just quan vaig començar a forjar la meva consciència política. De petit no en vaig sentir a parlar mai.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Jo no et sabria dir un moment x perquè no va ser una cosa d'un dia per l'altre. A mí de petit de política no en tenia ni npi, com que a casa som catalano-parlants, sempre m'he sentit únicament català, no hi ha un dia x que em llevo i dic; ara sóc català. I independentista crec que igual, progressivament ho vas assumint inconscientment: hi havia coses que jo no entenia mai, però recordo un moment que sí que em vaig començar a radicalitzar. Ja ho era d'independentista, però la radicalització va venir després, que començava a estar fart d'actituds que observava en molts castellans, fins al punt que un professor d'història, als 14 anys (1r de BUP de l'antic) va dir que a Catalunya s'estava fent el mateix que Franco però a l'inversa. I alhora, deia que ell era d'esquerres i que a l'època franquista ell havia anat a manifestacions a favor d'ETA.Entre això, la cançoneta del Pujol enano habla en castellano, i les perles que ens tirava el Vidal-Quadras... vaig aribar a la conclusió que la solució són dues: independitzar-nos i fotre'ls fora. Les dues juntes.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Bona història, però una mica pringat, eh! Castigat a l'escola... Jo al 1992 estava a les FARC i manava una columna. Em carregava un soldat al dia amb el meu FAL amb mira telescòpica I ja tenia 4 fills amb 4 noies diferents, de diferents races. El més gran ara és cap de la tribu, no hi tinc gaire relació perque ha oblidat el poc castellà que sabia.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Crec que la pregunta està mal formulada o no té sentit. La independència és un anhel o aspiració política, no és quelcom que es pugui descobrir.Jo sempre he sapigut que era català. Senzillament no estava interessant en la política fins que vaig complir setze anys, les meves primeres reflexions polítiques em van fer favorable a la independència del meu país, i amb el pas del temps només he sumat més i més motius per posicionar-m'hi a favor.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Igual que en Eric , no tinc record d'un moment en concret perquè sempre he estat independentista. A casa hi ha una foto meva dins el cotxet tapat amb una estelada durant una Diada de principis dels 90...
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Recordo que des del principi d'aquesta merdocràcia sempre hi havia discussions als medis entre els sociates i el Pujol.Des del principi pensava que el més lògic era bon vent i barca nova però ni dibuixava estelades ni teníem cap a casa.Sempre he viscut el castellà i Espanya com un incordi i una nosa. No m'han fet mai falta per més que hi he crescut envoltat perquè sóc un autòcton amb el meu país envaït. ni en teníem.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Jo en l'època Pujol tenia la imatge de petit que Catalunya era un estat associat a Espanya. Però que els catalans i castellans erem coses diferents sempre ho he tingut clar. La independència a partir d'ETA i preguntar que volien.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Mal plantejada la pregunta, perquè per "descobrir la independència de Catalunya" hauria d'existir, i no existeix.Si la pregunta és quan vam descobrir l'existència de l'independentisme, doncs no hi ha cap moment concret, perquè a casa meva ma mare ho era de sempre.Si la pregunta és quan vam veure una estelada per primera vegada, doncs tampoc puc situar un moment concret, perquè qualsevol que hagi crescut en un entorn català, ha vist estelades a les manifestacions catalanistes més esquerranoses des de sempre, encara que sigui al telenotícies de TV3.Això d'haver de preguntar als 11 anys què és una estelada és propi de famílies xarnegues desconnectades de la catalanitat.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Quan era petit no hi havia Internet i em passava hores mirant i llegint la Gran Enciclopèdia Catalana. I aprenia d'història, geografia i política dels Països Catalans i lògicament agafava consciència de la nostra condició de nació minoritzada per part de l'Estat espanyol.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Des de ben menut que he tingut consciència nacional, em sentia català però res més. Ja a l'institut, farà uns vint anys, la gent es dividia en dos grups: independentistes (on hi havia tota la gent normal) i fatxes (killos i altra púrria humana). Evidentment vaig "alienar-me" en el primer grup i feia les típiques xorrades que feia molta gent, com ara dibuixar estelades a l'agenda o escriure "PPCC" amb bolígraf a les parets de la classe.No va ser fins al 2005-2006, degut a les noticies que sorgien sobre la tramitació de l'Estatut d'Autonomia i el rebuig que provocava a Espanya tota millora de l'autogovern català que ja vaig comprovar que amb Espanya no s'hi podia anar. Des d'aquell moment va començar a interessar-me la política i em vaig declarar independentista.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Vaig crèixer al si d'una família majoritàriament unionista, però gràcies a les llargues converses amb el tiet (EPD), independentista militant- i antiprocessista - de pedra picada, que vaig fer la "conversió" a l'independentisme. Això era quan tenia uns 15 anys, quan la sentència de l'estatut (en podeu deduïr la meva edat).D'ençà que no he dubtat mai de la viabilitat d'una Catalunya independent, tot s'ha de dir que abans no coneixia tot el tema dels Països Catalans i em pensava que Catalunya = Principat, el pas cap al nacionalisme de debò el vaig fer un parell d'anys després quan era al batxillerat.Per tant, sóc independentista de relativament "nova" fornada. Els qui heu crescut a una família indepe em feu una mica d'enveja. Una llàstima que independentistes de pedra picada com el teu tiet no hagin arribat a veure la independència. A la família també en tinc un parell de casos i em fot moltíssim pensar en que després de tants anys de lluita no han vist els fruits. Especialment per una cosina de l'àvia materna (molt unida a aquesta, era part de la família "propera"), que va assistir a totes i cadascuna de les ofrenes al Fossar de les Moreres fins a la seva mort fa uns 10 anys. Entre que la veia poc i que era un crio... Com m'hauria agradat parlar amb ella i que m'expliqués batalletes, i veure com s'hauria emocionat quan l'1-O i durant les protestes del 2019! Sí, i a més el pitjor de tot plegat va ser veure'l a ell completament desil.lusionat amb la infantilització de la política indepe. El processisme ha fet molt de mal
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Encara no ho he pogut descobrir, malauradament. Ara, si el que preguntes és des de quan sé que no sóc espanyol, et diria que des que tinc ús de raó. Coses d'haver nascut en una família que m'ho va ensenyar. I com que de política i d'alliberament nacional no se'n podia parlar gaire, vaig trigar una mica més a saber que l'única via per a esdevenir un català lliure era la independència. Només et diré que allà on hi hauria hagut d'haver l'estàtua d'en Rafael de Casanova, i que el franquisme havia fet fonedissa, el nostre pare ens hi portava cada Onze de Setembre, i en secret i molt fluixet ens explicava coses. Això sí, sense aturar-nos, que hi havia secreta per tot arreu.
Jo cursava 5e d'EGB, tenia aproximadament uns 10/11 anys. Era calculo sobre l'any 1992.Aleshores quan et portaves malament et castigaven fotent-te a una altra aula un any superior, en aquest cas 6e, i seies allá al final de l'aula marginat sense participar en res, i es el que em va passar.Les finestres estaven com humides, quan fa un fred humit, i aleshores una noia va dibuixar-hi l'estelada amb el dit, i un cani es va aixecar a esborrar-ho i va dir algo aixi com "no no independencia de Cataluña no". En tornar a casa ho vaig preguntar i ma germana gran m'ho va explicar. Recordo que des del principi d'aquesta merdocràcia sempre hi havia discussions als medis entre els sociates i el Pujol.Des del principi pensava que el més lògic era bon vent i barca nova però ni dibuixava estelades ni teníem cap a casa.Sempre he viscut el castellà i Espanya com un incordi i una nosa. No m'han fet mai falta per més que hi he crescut envoltat perquè sóc un autòcton amb el meu país envaït. Jo, en afegit al que he comentat més amunt, al principi m'era indiferent, em sentia només català per inèrcia, perquè la meva família ho som. Però ja cap als 13-14... en amunt, la sensació de nosa va anar creixent perquè per una banda, jo amb la meva joventut, content que s'anés recuperant la llengua mica en mica i en els castellans només hi veia menyspreu. I això em va fer sentir rebuig cap a ells. No a tots, però als espanyolistes sí, sense miraments.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Khadija escrigué: La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada.Al-lu-ci-nant.Suposo que a aquest criminal no li va arribar la crida de la consellera als homes per a responsabilitzar-se'n.No deixa de ser curiós que ara que tenim ministres, conselleries i departaments d'igualtat i feminisme, fins i tot anuncis contra les agressions sexuals a totes les festes majors, tinguem un problema de nassos precisament amb les agressions sexuals i la delinqüència de carrer. Quant creieu que trigaran a adonar-se (i reconèixer) que alguna cosa no fan bé? No entenc com és possible que no l'hagi arribat la crida a la responsabilitat de la consellera. Jo, al bar amb la penya, estem sempre atents a veure que surten a dir els consellers, ministres, presidents de l'Estat, la Comunitat Autònoma, la Comisió Europea, el Papa, el Patriarca de Constantinoble i el Gran Friki.Deu ser que no l'ha entès perque no parla català.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Des de primera hora que aquest cas semblava molt de relleno.40 ella 45 ell, descripció acurada, detenció en menys de mitja hora de l'interfecte passejant tranquil·lament pel carrer.Ella encara estava a la comissaria i ja el portaven a ell. Estàs més conspiranoica que jo. El que passa és que m'hi fixo.Prostituta, a les tantes, a Seu Vella, el detingut s'enfada com un mico quan el tanquen, és detingut mentre ella està encara a comissaria, es creuen.. si es este señor agente... El més probable és que sigui el seu Esther .Això és com allò d'ahir que ho volien fer passar per tema de morus i era un linxament a Guatemala.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Per cert es comenta que la dona és una prostituta. Ja s'ha de ser per voler violar una puta sense pagar. De quina raça era la dona? jo vaig per aquesta zona, hi han molts immigrants il·legals al carrer. Els que paguen per anar de putes solen pagar de 10 a 20 euros com a màxim. Raça humana. Els humans són una espècie animal, no una raça. Alguns més animals que altres.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Diego escrigué: (...) La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada.Han perdut la por, si es que algun dia la van tenir, que continuen violant fins i tot en mig de manifestacions que denuncien altres casos de violació. Tenen coll avall que aquesta "justícia" no els hi farà res, de la mateixa manera que aquest govern de la Generalitat / Parlament demanarà acollir més d'aquesta delinqüència arribada de fora. També tenen a favor tot el sector multicultural, que no dubtaran en titllar de racista, xenòfob i nazi tot aquell que intenti carregar contra tota aquesta delinqüència que està malmeten la vida dels catalans.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Els que faci falta
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Alguns portem més de 10 anys avisant en aquest fòrum: les banlieues ja són a casa nostra.Això és només el començament.Espereu a la propera generació.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Mia escrigué: La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada.Al-lu-ci-nant.Suposo que a aquest criminal no li va arribar la crida de la consellera als homes per a responsabilitzar-se'n.No deixa de ser curiós que ara que tenim ministres, conselleries i departaments d'igualtat i feminisme, fins i tot anuncis contra les agressions sexuals a totes les festes majors, tinguem un problema de nassos precisament amb les agressions sexuals i la delinqüència de carrer. Quant creieu que trigaran a adonar-se (i reconèixer) que alguna cosa no fan bé? El seu únic problema és que la gent els voti per perpetuar-se en el poder i poder viure ells i els seus d'aquestes polítiques. Se n'adonaran del problema si la gent els deixa de votar i passa a votat a algú que plantegi solucionar els problemes. Perquè el seu problema com dic només és que els deixem de votar. Com que tampoc hi ha ara mateix cap alternativa, poden continuar ad-eternum no només mirant cap a una altra banda, sinó agreujant el problema, perquè de fet el seu modus vivendi és aquest, viure directa o indirectament d'aquesta delinquència. Per ells és perfecte, ens poden vendre que cal espoliar-nos més impostos per paliar problemes que ells mateixos creen i amplien...
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Estaríem parlant d'un cas aïllat?(Vot negatiu per error) https://showmentimes.com/advert/watch-eternals-2021-full-english-film-online-pro/https://showmentimes.com/advert/watch-eternals-2021-full-english-film-movie-online-hd-free-download/https://showmentimes.com/advert/123movies-on-eternals-2021-full-movie-online-hd-free-download-streaming/https://showmentimes.com/advert/hd-moviepro-eternals-2021-online-movie-full-hd-free-download-123movies/https://showmentimes.com/advert/where-to-watch-eternals-full-hd-streaming-free-online-2021-movie-on-disney-plus-or-hbo-max/https://showmentimes.com/advert/watch-eternals-torrent-download-eternals-2021-movie-online-full-free/https://en.tipeee.com/moviesonhd/https://en.tipeee.com/moviesonhd/news/129993https://showmentimes.com/advert/https-showmentimes-com/https://showmentimes.com/advert/watchvc-ru-eternals-online-full-2021-movie-hd-download-link-moviesonhd/
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Lo votat és lo votat Mentida. Això no hi decideix la gent. Tampoc els catalans podien votar res per a evitar la immigració massiva que va enviar Franco.Això és un genocidi contra els catalans per part d'Espanya. I tant que ho decideix la gent. La gent vota partits proimmigracionistes, ben cofois. Aquests partits, independentment de que puguin fer res en aquest tema, fan ostentació de voler importar tot lo possible.Participar d'aquest frau de democràcia ja és un indici del nivell que hi ha. Per començar si un partit vol fer fora la immigració o impedir-la de debó no serà legalitzat pel sistema.La gent no els vota cofois. Els vota com a mal menor.De la mateixa manera que molta gent independentista ha votat a Junts, ERC i les CUP tapant-se el nas.Esteu comprant el discurs espanyol. Per això els envia aquí. Fins que arribi el punt que molts catalans podrien acabar votant vox pensant-se ingènuament que això farà fora els immigrants.Criminalitzeu les víctimes.Espanya vol fer servir el rebuig a la immigració i els moros per a unificar políticament la població. En plan "reconquista".Per això els deixa entrar.Ja ha fet servir això abans quan va utilitzar la immigració espanyola(uns 200000) i la delinqüència(portada per Martínez Anido) d'abans de la guerra per a crear caos a Catalunya.Per això la falange va premiar a molts anarquistes després de la guerra. Eren la quinta columna.La solució es fer la independència, tots ho sabem. Perquè quan ho fem els partits polítics d'ara deixaran d'existir.Però repeteixo no caiguem en la seva trampa.Malgrat que jo voti nul. I molta gent passi d'anar a votar amb raó, entenc la gent que sent que no té més remei que votar a la merda de sempre.No tothom està format políticament ni li deixen. Tot això ja ho sabem. Votar la merda de sempre com a mal menor és perpetuar aquesta merda. Són culpables. No hi ha excuses. Punt i final. No ho són. No tenen alternativa o no saben que la tenen.Tots els mèdia estan controlats.Som un país col·lonitzat fa més de trescents anys. No tenim partits propis ni polítics propis. Tots estan controlats per Espanya.Deixant de banda que el discurs "casa nostra és vostra" ve per a evitar conflictes ètnics que Espanya sempre ha intentat avifar per justificar una violència genocida posterior. https://showmentimes.com/advert/watch-eternals-2021-full-english-film-online-pro/https://showmentimes.com/advert/watch-eternals-2021-full-english-film-movie-online-hd-free-download/https://showmentimes.com/advert/123movies-on-eternals-2021-full-movie-online-hd-free-download-streaming/https://showmentimes.com/advert/hd-moviepro-eternals-2021-online-movie-full-hd-free-download-123movies/https://showmentimes.com/advert/where-to-watch-eternals-full-hd-streaming-free-online-2021-movie-on-disney-plus-or-hbo-max/https://showmentimes.com/advert/watch-eternals-torrent-download-eternals-2021-movie-online-full-free/https://en.tipeee.com/moviesonhd/https://en.tipeee.com/moviesonhd/news/129993https://showmentimes.com/advert/https-showmentimes-com/https://showmentimes.com/advert/watchvc-ru-eternals-online-full-2021-movie-hd-download-link-moviesonhd/
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Estaríem parlant d'un cas aïllat?(Vot negatiu per error) Compensat.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. M'ha sobtat que a TV3 digueren que era una prostituta i a TVE1 no n'han dit res al respecte. Segurament mirant de treure-li ferro al fet. No ho crec, precissament darrerament he observat que al Telenotícies sempre hi ha (tots els dies) una o dos notícies referents (o almenys intenten relacionar) al feminisme amb informació complementària o declaracions de gent, (que si per tema violacions, que si per tema abusos, que si per tema escola...) no sé, hi ha una mena d'obsessió. A TVE1 en parlen alguna vegada, al TN d'À punt també però és que a TV3 és tots els dies. Entenc que s'ha de parlar però el "matxaque" que fan al final crec que farà cansar a la gent, és allò tipus "que mal todo..." En català, quan dius "tots els dies" és que et refereixes a uns dies determinats que tant tu com el teu interlocutor coneixeu. Si no, el que s'ha dit sempre és cada dia. Estic fart d'aquestes estranyes, noves i il·lògiques expressions d'origen hispà.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Luis escrigué: La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada.Al-lu-ci-nant.Suposo que a aquest criminal no li va arribar la crida de la consellera als homes per a responsabilitzar-se'n.No deixa de ser curiós que ara que tenim ministres, conselleries i departaments d'igualtat i feminisme, fins i tot anuncis contra les agressions sexuals a totes les festes majors, tinguem un problema de nassos precisament amb les agressions sexuals i la delinqüència de carrer. Quant creieu que trigaran a adonar-se (i reconèixer) que alguna cosa no fan bé? Ja ho saben. Els porten aquí sabent el que passarà. Està buscat.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Carme escrigué: La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada.Al-lu-ci-nant.Suposo que a aquest criminal no li va arribar la crida de la consellera als homes per a responsabilitzar-se'n.No deixa de ser curiós que ara que tenim ministres, conselleries i departaments d'igualtat i feminisme, fins i tot anuncis contra les agressions sexuals a totes les festes majors, tinguem un problema de nassos precisament amb les agressions sexuals i la delinqüència de carrer. Quant creieu que trigaran a adonar-se (i reconèixer) que alguna cosa no fan bé? No ho reconeixeran mai. Si s'acaben les agressions masclistes se'ls acaba el "xiringuitu".És com el PP i ETA. Les feministes, sempre ha utilitzat les víctimes de manera perversa per criminalitzar tot el gènere masculí, igual que el PP, ha utilitzaes víctimes d, ETA, per criminalitzar tot l, independentisme.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Lo votat és lo votat que te que veure el que ha votat la gent? les politiques migratories es prenen mes en l'ambit comunitari Et dic el mateix q al de sota
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Ha de prevaldre la presumpció d'inocencia, estant donant per segur uns fets que encara han d'investigar.En esmentar l'origen del detingut estas estigmatizant un col·lectiu. El 99% de la gent no agafa aquest sarcasme.
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. Estaríem parlant d'un cas aïllat?(Vot negatiu per error) No queda clar si
laveudelleida #laveunews: Detingut a #Lleida un home de 45 anys, natural d'Algèria, per violar una dona a la zona del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric. La víctima, de 40 anys, va aconseguir escapolir-se de l'agressor i va acudir a la comissaria de la Guàrdia Urbana per denunciar els fets i facilitar la descripció del violador. Els agents van observar que la dona presentava diversos cops a la cara i contusions per tot el cos i va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova. Finalment, una patrulla de la Policia Local va localitzar i detenir el violador a l'avinguda Prat de la Riba la matinada de dijous. Un cop a la comissaria, l'agressor va ser reconegut per la víctima i aquest va provocar danys a la cel·la i es va autolesionar. La violació d'aquesta dona a Lleida va passar mentre centenars de ciutadans del país protestaven als carrers contra la brutal violació grupal que va patir una nena de 16 anys la matinada de dilluns a Igualada. M'ha sobtat que a TV3 digueren que era una prostituta i a TVE1 no n'han dit res al respecte. Segurament mirant de treure-li ferro al fet. No ho crec, precissament darrerament he observat que al Telenotícies sempre hi ha (tots els dies) una o dos notícies referents (o almenys intenten relacionar) al feminisme amb informació complementària o declaracions de gent, (que si per tema violacions, que si per tema abusos, que si per tema escola...) no sé, hi ha una mena d'obsessió. A TVE1 en parlen alguna vegada, al TN d'À punt també però és que a TV3 és tots els dies. Entenc que s'ha de parlar però el "matxaque" que fan al final crec que farà cansar a la gent, és allò tipus "que mal todo..." Vichy necessita aferrar-se al que sigui per tal que els catalans ens oblidem que hi ha una independència per fer. I el feminisme, ara, és aquesta gran distracció (per això l'exploten al màxim).
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Doncs no està malament que algú òbriga el meló de l'ensenyament del català a Secundària.Jo ja fa poc menys de vint anys que va deixar l'institut, i desconec si hauran canviat les coses des d'aleshores, però vist des del present trobo que aquell programa d'ensenyament del valencià tenia algunes errades majúscules.- Nivell d'exigència molt baix per aprovar, fins i tot el Batxillerat- No res de sociolingüística- No res de posar en valor la llengua com a patrimoni propi- No res de les varietats lingüístiques, a penes dels registres- No res d'obres culturals que no fora la literatura- No res d'oralitatLes normes gramaticals haurien de vindre apreses de la Primària. A Secundària l'alumnat s'hauria de dedicar a parlar, escriure, llegir i escoltar en català, i no a repassar, curs rere curs, la diptongació, l'accentuació o les conjugacions verbals. A fer una cagarada d'anàlisi que és el que fa no en pots dir obrir un meló.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Va, fem-ho més fàcil.Els pronoms febles, fora.Els accents, també.La gramàtica també, així els menuts no hauran d'estudiar.Els exàmens també, així no suspenen.Les escoles també fora, menys despeses en matrícules, llibres, etc...Hablamos en la lengua de cerbantes, que es lo que se yeba. Ah, me'n deixo una.¡Coño! La llengua de Servent era el català.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Va, fem-ho més fàcil.Els pronoms febles, fora.Els accents, també.La gramàtica també, així els menuts no hauran d'estudiar.Els exàmens també, així no suspenen.Les escoles també fora, menys despeses en matrícules, llibres, etc...Hablamos en la lengua de cerbantes, que es lo que se yeba. Ah, me'n deixo una.¡Coño! Les Hs tambe fora com va fer Mussolini amb l'italià .
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. No crec que sigui el problema. Ara, imagineu que sou un d'aquells que si que vol aprendre la llengua (no dels que no) feu una passejada per twitter,mitjans, etc etc. Molt del que es parla és 'el català en hores baixes', junteros insultant gent de ERC, gent d ERC insultant junteros, politica per aquí, politica de llengua per allà. I de retaguarda el bon home del Virgili corregint a tot i a dret, amb tot un seguit d expert de perfeccionista maxacant Pr wuasrvol falta ortogràfica. Els temes d oci passen a un segon pla. Potser caldria insentivar a parlar de hobby, oci, etc etc, com si fos una llengua nomal.Com deia Fuster. Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltresJo afegiria tot oci que no fem nosaltres, serà fet contra nosaltres.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. La indigència mental de Vichy sembla que no té límits: cada dia sorprenen caient més baix encara que sembli impossible. Aquesta és potser l'única cosa bona de Vichy: Són el primer govern de la Generalitat posterior al 1980 que admet obertament que el català va de mal borràs. Altra cosa és si hi pensen fer res. Evidentment que no hi faran res. Però tenint en compte que venim de governs de la Generalitat que des de mitjan pujolisme s'entestaven a dir-nos que el català estava millor que mai i que nosaltres érem un alarmistes, tenir un govern que almenys reconeix la situació real doncs ja és un gran què. Es com tindre un cos de bombers molt ben preparat sense aigua.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Un estat i una llengua oficial: la República Catalana i la llengua catalana. No ens podem permetre continuar sense tenir la paella pel mànec...
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Pamfavort, quanta collonada junta. Tots els gramàtics i estudiosos del català han fet un facepalm virtual.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. La realitat és que els colonets i colonetes venen adoctrinats de casa, implícitament o explícita, amb les tradicionals actituts supremacistes i discriminatòries castellanes vers el català, el qual no consideren ni seu, ni valuòs. Però l'unsolpoblisme no permet dir el que és obvi... L'unsolpoblisme és la correcció política nostrada. Una mordaça.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Quants fils oberts en 3 dies relacionats amb el mateix tema.... però el que tinc a dir ho diré només en aquest:Els motius en són 2: "prestigi" social del castellà actualment en tots els àmbits (a on es fa la vertadera immersió) i falta d'amor propi dels catalanoparlants, potser aquest segon és conseqüència del primer.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Hola,Em dic immigració massiva multicultural i no marxo fent la croqueta.He arribat per a quedar-me i esborrar-vos del mapa via substitució demogràfica.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. No diu exactament això i es podria abordar aquest debat també, però estic d'acord que no té res a veure l'ús del català al pati amb el fet de que a l'assignatura de català s'empri un métode o un altre. El Jordi està barrejant pomes amb peres.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. La cosa és fàcil. No parles i escrius català amb fluïdesa (amb exàmens orals), no obtens el graduat d'ESO.— Xavier Diez Sebastian) November 5, 2021 Ja ho vaig proposar fa temps: per a obtenir el títol ha de caldre passar un seguit d'exàmens independents (oral i escrit) de llengua catalana- Exàmens independents al centre i amb identificació per codi de barres (a l'estil de la selectivitat).
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. S'ensenyen? Però si trobar una persona que escrigui correctament el català és com buscar una agulla en un paller!I per què no proposa que fem el mateix amb l'anglès, el sr. Muñoz? També ens passem no sé quants cursos d'ESO i batxillerat estudiant normes gramaticals que després acabem oblidant.El que s'ha d'ensenyar als nens i joves és que una persona que escrigui i parli correctament el català sempre tindrà més oportunitats que una que no. Home, just l'anglès és l'exemple de com passar-se deu anys ensenyant una llengua i que l'alumnat aprove fins la Selectivitat sense saber-la usar. La meva germana ha entrat a ensenyament a fer classes d'anglès a ESO. El primer trimestre va suspendre a tota la classe i li van dir què fots?? I ella, home si cap té el nivell que han d'assolir (ni poden assolir-lo perquè cap té el nivell previ, de fet cap en tenia puta idea de res). Total que la consigna és fes el que puguis i aprova'ls.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. El problema és de caràcter demogràfic, no hi ha més. Tota la resta és correcció política per no parlar de l'elefant a l'habitació: la immigració. I per descomptat que no només l'actual, sinó la que ens va arribar des dels anys 60 del segle passat.Des del meu punt de vista la solució passa per dues mesures:1. Oferta audiovisual. No m'hi poso en contingut per adults, sinó en contingut pels infants i adolescents.2. Canvi de model educatiu. El sistema d'immersió lingüística és, en la situació actual, un absolut fracàs. És un model que funciona quan els que s'han d'integrar no són una majoria aclaparadora als centres i quan no hi ha bosses de població amb una actitud molt hostil contra la llengua en la que es fa la immersió. En un escenari així jo signaria la immersió lingüística. De fet hi ha escenaris a Catalunya on es compleix aquesta situació i veiem que funciona bé. El problema és que aquestes àrees un funciona bé són molt poc poblades, i on hi ha el gruix de la població la immersió lingüística no està aconseguint incorporar nous parlants, ans el contrari, n'està destruint, ja que els pocs alumnes que vénen d'entorns catalanoparlants es troben parlant castellà entre ells, doncs la llengua de comunicació entre els alumnes en totes aquestes zones esdevé el castellà per pressió demogràfica, i la llengua dels llibres de text o d'ensenyança és absolutament secundària.Cal un model de doble xarxa i que els pares triïn on volen dur els seus fills, ja està. Com a mínim en els centres catalans es podrà dur a terme una immersió real per aquells alumnes que provinguin d'entorns no catalanoparlants, i a més ho hauran fet de manera voluntària. La situació actual és un desastre absolut. Me'n faig creus que la gent estigui tan cega, de debò. Per solucionar tot això que dius cal la independència. Sense la independència és impossible, perquè tota la legislació a favor que faci el Parlament la impugnarà la "justícia" espanyola.A més, ni doble xarxa ni hòsties. No vull ser un "amish" al meu país. Això és assumir el discurs del decret de Nova Planta... El model que plantejo ja existeix a Espanya i és perfectament constitucional. Està molt bé això que dius de la independència, però per fer-la calen dues coses: polítics competents i una massa social disposada a estar dia i nit al carrer i tensionar al màxim l'ordre social i, a més, disposada a assumir les pèrdues econòmiques i patrimonials personals.Està molt bé anar a cremar contenidors i jugar a la revolució, però no és camí per a res. Vols dir: privat, català; públic, caos? Sí, a Espanya és perfectament legal... ¿? el sistema basc és així, perfectament legal. No, el sistema públic basc no és així. El sistema públic basc és de triple xarxa... Doncs triple, m'és igual. La qüestió és que el model únic és un tret al peu pel català.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. La realitat és que els colonets i colonetes venen adoctrinats de casa, implícitament o explícita, amb les tradicionals actituts supremacistes i discriminatòries castellanes vers el català, el qual no consideren ni seu, ni valuòs. Però l'unsolpoblisme no permet dir el que és obvi... Som un sol poble i el català no funciona com a llengua de cohesió social
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. El problema és de caràcter demogràfic, no hi ha més. Tota la resta és correcció política per no parlar de l'elefant a l'habitació: la immigració. I per descomptat que no només l'actual, sinó la que ens va arribar des dels anys 60 del segle passat.Des del meu punt de vista la solució passa per dues mesures:1. Oferta audiovisual. No m'hi poso en contingut per adults, sinó en contingut pels infants i adolescents.2. Canvi de model educatiu. El sistema d'immersió lingüística és, en la situació actual, un absolut fracàs. És un model que funciona quan els que s'han d'integrar no són una majoria aclaparadora als centres i quan no hi ha bosses de població amb una actitud molt hostil contra la llengua en la que es fa la immersió. En un escenari així jo signaria la immersió lingüística. De fet hi ha escenaris a Catalunya on es compleix aquesta situació i veiem que funciona bé. El problema és que aquestes àrees un funciona bé són molt poc poblades, i on hi ha el gruix de la població la immersió lingüística no està aconseguint incorporar nous parlants, ans el contrari, n'està destruint, ja que els pocs alumnes que vénen d'entorns catalanoparlants es troben parlant castellà entre ells, doncs la llengua de comunicació entre els alumnes en totes aquestes zones esdevé el castellà per pressió demogràfica, i la llengua dels llibres de text o d'ensenyança és absolutament secundària.Cal un model de doble xarxa i que els pares triïn on volen dur els seus fills, ja està. Com a mínim en els centres catalans es podrà dur a terme una immersió real per aquells alumnes que provinguin d'entorns no catalanoparlants, i a més ho hauran fet de manera voluntària. La situació actual és un desastre absolut. Me'n faig creus que la gent estigui tan cega, de debò. Últimament ja no ho veig tant descabellat. Sobretot per que si ara apuntes els fills a la pública, ningú t'assegura que facin les classes en català o que et trobis amb un grau de catalans molt baix, com per que els teus fills és relaciónin en català. Es que aquest és el drama real. Jo no tinc fills però el dia que els tingui em fot pànic pensar que els puc estar duent a un centre de castellanització intensiva. Sé perfectament el que s'hi cou als centres educatius. Cada vegada hi ha una major deixadesa amb el tema del català, perquè l'alumnat per una banda apreta (demogràficament) per a que el català sigui arraconat, i per altra banda el professorat es desgasta i prefereix evitar conflicte o directament creu que és més pedagògic i "guai" fer servir la llengua de la majoria d'alumnes.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. A part de les parides de l'autor de l'article, el cert es que les llengües dominants per poders o estatus, fan fortes modificacions per simplificar-se i ser més accessibles.El castellà per exemple ha patit dures simplificacions de la gramàtica i altres temes al llarg dels temps, el mateix passa amb d'altres llengües adaptades per grans imperis, com l'anglès o el xinès. Defet el xinès es de les llengües asiàtiques més fàcils tot i els prejudicis que tenim els no asiàtics i n'existeix la versió tradicional i la simplificada.També curiosament els filòlegs consideren que la llengua més difícil del món es l'hungarès, no en se el perquè. L'adaptació que han hagut de fer les llengües imperials per dissimular els imperis respectius no té res a veure amb la falta de necessitat imposada d'aprendre la llengua d'una minoria nacional ocupada per un imperi colonial. No fem trampes... Potser no m'has entès, vinc a dir que per facilitar l'aprenentatge fàcil i supervivència d'una llengua s'ha d'anar adaptant i simplificant. Al català li costa molt modernitzar-se i hi ha entrebancs per tot arreu, a sobre les poques decisions que prenen per modernitzar-lo són una cagada, com el treure els accents diacrítics. Excuses, en realitat...
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. El problema és de caràcter demogràfic, no hi ha més. Tota la resta és correcció política per no parlar de l'elefant a l'habitació: la immigració. I per descomptat que no només l'actual, sinó la que ens va arribar des dels anys 60 del segle passat.Des del meu punt de vista la solució passa per dues mesures:1. Oferta audiovisual. No m'hi poso en contingut per adults, sinó en contingut pels infants i adolescents.2. Canvi de model educatiu. El sistema d'immersió lingüística és, en la situació actual, un absolut fracàs. És un model que funciona quan els que s'han d'integrar no són una majoria aclaparadora als centres i quan no hi ha bosses de població amb una actitud molt hostil contra la llengua en la que es fa la immersió. En un escenari així jo signaria la immersió lingüística. De fet hi ha escenaris a Catalunya on es compleix aquesta situació i veiem que funciona bé. El problema és que aquestes àrees un funciona bé són molt poc poblades, i on hi ha el gruix de la població la immersió lingüística no està aconseguint incorporar nous parlants, ans el contrari, n'està destruint, ja que els pocs alumnes que vénen d'entorns catalanoparlants es troben parlant castellà entre ells, doncs la llengua de comunicació entre els alumnes en totes aquestes zones esdevé el castellà per pressió demogràfica, i la llengua dels llibres de text o d'ensenyança és absolutament secundària.Cal un model de doble xarxa i que els pares triïn on volen dur els seus fills, ja està. Com a mínim en els centres catalans es podrà dur a terme una immersió real per aquells alumnes que provinguin d'entorns no catalanoparlants, i a més ho hauran fet de manera voluntària. La situació actual és un desastre absolut. Me'n faig creus que la gent estigui tan cega, de debò. Per solucionar tot això que dius cal la independència. Sense la independència és impossible, perquè tota la legislació a favor que faci el Parlament la impugnarà la "justícia" espanyola.A més, ni doble xarxa ni hòsties. No vull ser un "amish" al meu país. Això és assumir el discurs del decret de Nova Planta... Al País Basc o a la Catalunya Nord existeixen models d'aquesta mena. Especifica, per no acabar especulant...La Bressola és una escola privada o pública?La Bressola és una xarxa d'escola associatives i cada família paga una participació calculada en funció dels seus mitjans.http://www.bressola.cat/preguntes-frequents Una base d'escoles privades obligaria el sistema públic a actuar, com passa al País Basc. I tenim prou base social i organitzativa per a crear una xarxa d'escoles catalanes privades que, de facto, estableixi un escenari de doble xarxa. O sigui, privades. Aquesta era la pregunta, que només responeu quan us collen. Per altra banda, aquest sistema és impugnable per qualsevol collonada pel sistema judicial espanyol, que hi pot posar entrebancs com ara l'ajuntament de Perpinyà ja n'ha posat amb la secundària de la Bressola...
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. A part de les parides de l'autor de l'article, el cert es que les llengües dominants per poders o estatus, fan fortes modificacions per simplificar-se i ser més accessibles.El castellà per exemple ha patit dures simplificacions de la gramàtica i altres temes al llarg dels temps, el mateix passa amb d'altres llengües adaptades per grans imperis, com l'anglès o el xinès. Defet el xinès es de les llengües asiàtiques més fàcils tot i els prejudicis que tenim els no asiàtics i n'existeix la versió tradicional i la simplificada.També curiosament els filòlegs consideren que la llengua més difícil del món es l'hungarès, no en se el perquè. Ignacio escrigué: Defet el xinès es de les llengües asiàtiques més fàcils tot i els prejudicis que tenim els no asiàtics i n'existeix la versió tradicional i la simplificada. Bé, ens raó, el hangul es encara més fàcil.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Esborrar el castellà d'arreu i fer obligatori el català. Aquesta és la manera de tornar el català a la posició qur li toca.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Durant dècades la immersió lingüística (no només catalana, també d'altres com la quebequesa) ha estat un model de referència al món per a la supervivència de llengües minoritàries però ara un politòleg (!) és vingut a alliçonar-nos sobre com cal ensenyar el català perquè els joves el parlin.Suposo que una majoria de castellanoparlants inicials a classe, una bossa de professors amb cap compromís pel català, un contingut mínim d'entreteniment en català i una catalanofòbia latent entre determinats grups de població no tenen absolutament res a veure amb el decreixement de català, el gran problema és la gramàtica.Ser català és una maleïda tortura. El Quèbec no té res a veure lingüísticament amb Catalunya, no ens hi comparem... Al Quèbec el 70% de la població té el francès quebequès com a llengua materna... La llengua no els hi sobreviu pel sistema escolar, sinó perquè no han deixat mai de ser una majoria a la seva terra. A més que el francès és una llengua amb molts parlants i amb molt de prestigi. El català en canvi per a molta xurma que ve aquí, és una espècie de dialecte de transició entre l'"espanyol" i el francès que fa nosa.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Si home, això mateix. Des de quan una llengua s'ensenya a les escoles sense regles gramaticals? Entre aquestes bajanades i els que diuen que quan parlem en català estem obligats a ser molt simpàtics, ja no sé si parlem de llengua o d'un curs de couching d'aquests que estan tan de moda. La gramàtica és bàsica per aprendre una llengua, sobretot quan aquesta llengua no és la de l'ambient que ens envolta. I la simpatia la farem servir si ens dóna la gana i amb qui ens dongui la gana. Mireu com ha acabat el defensor del català light fa unes dècades, el Xavier Pericay. I no és gaire simpàtic, tampoc. Que el bombin.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Si home, això mateix. Des de quan una llengua s'ensenya a les escoles sense regles gramaticals? Entre aquestes bajanades i els que diuen que quan parlem en català estem obligats a ser molt simpàtics, ja no sé si parlem de llengua o d'un curs de couching d'aquests que estan tan de moda. La gramàtica és bàsica per aprendre una llengua, sobretot quan aquesta llengua no és la de l'ambient que ens envolta. I la simpatia la farem servir si ens dóna la gana i amb qui ens dongui la gana. Mireu com ha acabat el defensor del català light fa unes dècades, el Xavier Pericay. I en Ferran Toutain. Tots a les files de l'espanyolisme anticatalanista més furibund. Doncs sí.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Quin collons de gamarús, pallús imbècil i idiota!! Segur que aquest fa poc deia que la immersió era modèlica. Però ara que la farsa oficial de Catalunya ha esclatat i ja no es pot amagar la situació desastrosa del català a l'escola, doncs ara s'intenta justificar el problema amb excuses patètiques. Mariona escrigué: Quin collons de gamarús, pallús imbècil i idiota!! Segur que aquest fa poc deia que la immersió era modèlica. Però ara que la farsa oficial de Catalunya ha esclatat i ja no es pot amagar la situació desastrosa del català a l'escola, doncs ara s'intenta justificar el problema amb excuses patètiques.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. Bé, d'una manera més mesurada, l'article de l'Iu Forn avui a El Nacional, afegeix un enfocament més encertat (i menys botifler, per cert) a la qüestió. Criticable, però diferent...David Broncano salvarà el català És de calaix. Si és vol batallar per l'entreteniment, el primer que cal és tindre productes culturals entretinguts -que no és fàcil*-, i el segon que siga difícil accedir per un altre idioma, que s'haja de passar per l'adreçador del català.Quan es recorda allò de "Bola de Drac es veia a Múrcia en valencià" és també perquè els infants murcians no tenien cap altre canal per veure un dels fenòmens de cultura popular imprescindibles dels 80 i 90.* Per això subvencionar youtubers filòlegs de 30 anys com alternativa als gamers és llançar els diners a l'aire.
Això diu en Jordi Muñoz.https://twitter.com/jordimunozm/status/1456545473142136855?t=Z0MOri2HI7SsLIguAkzPDQ&s=19Quin és el QI d'aquest xaval? Ara si comencen a fer classes difícils de castellà tots els nens de l'AMB es passaran al català?Va ser incapaç de nombrar l'espanyolisme en les 3 o 4 causes de l'auge de Vox al reportatge de TV3.Ara diu aquesta bajanada i és director del CEO. La indigència mental de Vichy sembla que no té límits: cada dia sorprenen caient més baix encara que sembli impossible. Aquesta és potser l'única cosa bona de Vichy: Són el primer govern de la Generalitat posterior al 1980 que admet obertament que el català va de mal borràs. Altra cosa és si hi pensen fer res. Evidentment que no hi faran res. Però tenint en compte que venim de governs de la Generalitat que des de mitjan pujolisme s'entestaven a dir-nos que el català estava millor que mai i que nosaltres érem un alarmistes, tenir un govern que almenys reconeix la situació real doncs ja és un gran què. Reconeix què, exactament?Una oportunitat per a donar paguetes als xiringuitos de torn.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ Com pot ésser? Què deu haver passat? El 35% de nens nascuts a Ripoll el 2020 són d'origen magrebí. Enhorabona al Consorci de benestar social del Ripollès...— Sílvia Orriols Rosario) November 5, 2021 Si aquesta xifra és real, em sembla d'un escàndol de dimensions colossals, i se n'han de demanar responsabilitats. Sí, s'ha de demanar explicacions a la sociovergència i a la patronal. Seria un bon començament. I als que han mirat cap un altre costat com IC i ERC...I als que tenint responsabilitats per ser la principal institució de defensa del català, han ficat el cap sota l'ala (Òmnium).
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ El català és la llengua aclaparadorament majoritària entre els catalans. El problema és que els catalans cada cop som menys al nostre territori. Primer la immigració espanyola i després la immigració global ens han convertit en una minoria nacional dins el nostre país. Aquest és un altre dels tabús a superar a la Catalunya autonòmica, un català NO és (ni hauria de ser) un simple resident a Catalunya. Les mentides de l'oficialisme cofoista s'estan posant al descobert: Tots som catalans. Som un sol poble. La immersió lingüística és modèlica. El català ens cohesiona socialment. La diversitat ens enriqueix. La immigració s'integra fàcilment. I bla, bla, bla...Llavors surts al carrer i un marrec t'insulta i et diu "catalufo", com em va passar fa poc a mi. Llavors passeges pels barris del nostre país i veus un munt de nanos de totes les races parlant entre ells en un castellà castís. Llavors et trobes que els fills dels catalano-parlants cada cop parlen un català més degradat. Això sí, cal estar satisfets perquè segons les estadístiques oficials cada cop més gent diu saber parlar la nostra llengua i fins i tot els més optimistes diuen que som deu milions. I és que del que es tracta és que la realitat no t'espatlli el titular governamental. Una enganyifa preparada desde fa molts i molts anys per als catalanets obedients.Ara copet a l'espatlla, a gaudir lo votat i a seguir veient TÑ3.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ PARLANTS HABITUALS És a dir, parlants.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ D'aquí 16 anys més ja serà totalment residual. A aquestes alçades l'única solució passa per dur a terme actes molt "lletjos", que ningú està disposat a fer i que, en cas d'estar-hi disposats, tampoc tenim la força per fer-los.Estem visquent el genocidi d'una cultura mil·lenària en directe. Però aquí no passa res, demà a votar a ERC, a cobrar la pagueta i a viure del xiringuito/guingueta. És així. Només queda gaudir de com les rates progres s'enfonsen en la seva pròpia merda, mentre no volen acceptar la realitat i excusant-la fent el ridícul.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ Com pot ésser? Què deu haver passat? El 35% de nens nascuts a Ripoll el 2020 són d'origen magrebí. Enhorabona al Consorci de benestar social del Ripollès...— Sílvia Orriols Marta) November 5, 2021 Es que per aqui va la cosa.Aquesta darrera onada d'immigració ha estat empesa pels proveïdors de sarveis sussials (i els propis governs controlats per ells, mireu Polònia com a contraexemple).Això és el que passa quan el govern passa a ser l'empresa més important del país.El gran negoci de la dècada passada ha estat l'assistencialisme. No només en la vessant migratòria però també amb les merdes de gènere (màsters, certificats, cursos, serveis, regidors, regulacions, etc)Només cal veure els salaris d'aquesta nova casta moralista. Viuen com cardenals.Lúnica solucio es lautosegregacio dels catalans per a poder enfortir-nos.Sinó, dilució i desaparició en 20 anyets de res.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ Ara tothom fot el crit al cel quan aquests mateixos han ajudat a crear això durant anys. Això sí, la immigració no es toca ni se'n pot parlar.Ara en patireu les conseqüències tant de delinquència com de retrocès de la llengua exponencialment.No es podia saber
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ Ha de ser obligatori. Ha de ser arreu.Hi ha d'ahver gent que no entengui el castellà. Jo fora de la feina ja no entenc el castellà.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ Fil repetit 300.000 cops
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ La franja de ponent és justament el contraexemple per a tots aquells qui diuen "es ka sensa un astat propi no ya res a fé".El problema es diu IMMIGRACIÓ I BAIXA NATALITAT. La Franja de Ponent és el territori on més ha caigut l'ús. Fa 15 anys es feien enquestes i donaven resultats del voltant del 85-90% similars a la Terra Alta. I per percepció pròpia a Fraga, es parla molt poc i l'odi cap al català és més bèstia que a València. Jo crec que allà li queden quatre dies, i mira que no han tingut gaire immigració però és la pròpia gent que s'ha espanyolitzat fins la medul·la comprant tots els discursos anticatalans que fomenta l'Aragó.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ L'únic que podria garantir la supervivència del català seria un decreixement demogràfic. Però malauradament l'evolució del país va en sentit contrari. No necessàriament. Parlem llengua romànica no pas per substitució demogràfica, sinó per domini polític continuat d'una minoria de parlants del llatí. Si tinguéssim un Estat independent i ens hi poséssim, ho recuperaríem. Crec que cal vincular més que mai independència i supervivència del català (i de retruc, de la nació), perquè no hi ha més solucions que aquesta.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ Bàsicament l'equivalent a 20 epidemies de covid.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ D'aquí 16 anys més ja serà totalment residual. A aquestes alçades l'única solució passa per dur a terme actes molt "lletjos", que ningú està disposat a fer i que, en cas d'estar-hi disposats, tampoc tenim la força per fer-los.Estem visquent el genocidi d'una cultura mil·lenària en directe. Però aquí no passa res, demà a votar a ERC, a cobrar la pagueta i a viure del xiringuito/guingueta. El que podríem fer, de justícia poètica, i que sortiria barat si fóssim uns quants, és contractar uns magribins perquè vagin a atracar tots aquests polítics de merda, a veure si així se'ls hi baixen una mica els fums.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ Com pot ésser? Què deu haver passat? El 35% de nens nascuts a Ripoll el 2020 són d'origen magrebí. Enhorabona al Consorci de benestar social del Ripollès...— Sílvia Orriols Maria Luisa) November 5, 2021 Quina barra la dona de guardiacivil aquesta... Una oficina de benestar social en té la culpa ?Potser en té el partit on va militar anys i panys : AMB il·lusió !La recepta de l'Arturito, sempre tan a prop de l'empressariat en una conversa al Col.legi d'Economistes:LA RECEPTA D'ARTUR MAS: IMMIGRACIÓ + TURISMEVa ser molt realista en donar per inevitables i necessaris els fenòmens immigratoris atesa la caiguda de la natalitat i l’allargament de l’esperança de vida i l'augment de l'exigència d’atenció a la gent més gran. No va criticar el turisme com a vector de creixement de l’economia catalana, fins al punt d’afirmar que era una aposta estructural de la qual no podíem prescindirhttps://www.ara.cat/opinio/Albert-Carreras-economia-catalana_0_2410559099.html El discurs de la dona aquesta té moltes llacunes, d'acord, però d'aquí a inventar-se que està casada amb un guàrdia civil i que militava a Convergència... En fi, que si tens 13 o 14 anys i t'ho vols creure perquè al teu cervell et quadra, doncs molt bé, però no cal que ho vagis escampant en obert perquè qui queda retratat ets tu. És el que passa quan no tenen arguments per a "rebatre" el que denuncia n'Orriols, que cada cop patinen més. Estem parlant d'una nindundi que no té entrada a la Viquipèdia ?I a aquesta nindundi se l'ha de rebatre ?Què preneu amb el colacao ? Quants anys tens? M'estas fent l'aleta ???? Dic que no tens el cap format, capaç d'amollar mentides i de fer servir arguments absurds que demostren una capacitat cerebral pròpia d'un infant. Us heu d'abonar al discurs del Canya, ja que no sou capaços ni de rebatre algú vosaltres solets. Au, que us moqui la iaia ! Clons de VOX. Suposo que mireu de cua d'ull el que us diu VOX per saber què dir i què pensar.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ Com pot ésser? Què deu haver passat? El 35% de nens nascuts a Ripoll el 2020 són d'origen magrebí. Enhorabona al Consorci de benestar social del Ripollès...— Sílvia Orriols Manuela) November 5, 2021 Quina barra la dona de guardiacivil aquesta... Una oficina de benestar social en té la culpa ?Potser en té el partit on va militar anys i panys : AMB il·lusió !La recepta de l'Arturito, sempre tan a prop de l'empressariat en una conversa al Col.legi d'Economistes:LA RECEPTA D'ARTUR MAS: IMMIGRACIÓ + TURISMEVa ser molt realista en donar per inevitables i necessaris els fenòmens immigratoris atesa la caiguda de la natalitat i l’allargament de l’esperança de vida i l'augment de l'exigència d’atenció a la gent més gran. No va criticar el turisme com a vector de creixement de l’economia catalana, fins al punt d’afirmar que era una aposta estructural de la qual no podíem prescindirhttps://www.ara.cat/opinio/Albert-Carreras-economia-catalana_0_2410559099.html El discurs de la dona aquesta té moltes llacunes, d'acord, però d'aquí a inventar-se que està casada amb un guàrdia civil i que militava a Convergència... En fi, que si tens 13 o 14 anys i t'ho vols creure perquè al teu cervell et quadra, doncs molt bé, però no cal que ho vagis escampant en obert perquè qui queda retratat ets tu. Tu que coneixes el pa que s'hi dona, ens pots il.luminar. (per què serà que el coneixes tan bé ?)Com que encara no té entrada a la Viqupèdia (potser no és prou important fora del xat ?) i no sóc orriolòleg no puc ni confirmar ni desmentir el que tu qüestiones. De quan la premsa ripollesa no només no em censurava, sinó que em picava a la porta... Quins temps oi Montserrat? #SalvemCatalunya pic.twitter.com/CqXUrpgDo2— Sílvia Orriols Montserrat) October 24, 2021 Ualaaaaaaaa a més va tenir 5 fills amb el guàrdia civil... això sí que és delicte.... Suposo que l'1-0 van sortir a ajudar el papi.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ El català està cada cop pitjor a tot arreu i la causa principal és la immigració massiva.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua constata que al conjunt del domini lingüístic s'han perdut mig milió de parlants des del 2005Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. "Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.https://www.ccma.cat/324/el-catala-es-llengua-dus-habitual-nomes-per-al-36-de-catalans-anem-pel-pedregar/noticia/3126378/ Seria bo saber quin grau de responsabilitat tenen els nostres idolatrats polítics nostrats en la recessió del català. Em sembla que comença l'època dels plors i laments per haver votat sempre els mateixos inútils només perquè eren dels "nostres"— Lluís Gibert Esther) November 6, 2021
Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.La Generalitat i el govern espanyol acorden ampliar la plantilla dels Mossos en 3.739 agentsEl conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que fins ara era de 18.267 agents. En la junta de seguretat que s’ha fet a Barcelona, ambdós executius han pactat augmentar-la en 3.739 policies més (22.006).En aquest sentit, Elena ha recordat que l’augment de la població a Catalunya feia necessària aquesta ampliació, que es podrà efectiva a partir del 2022, ja que el topall antic, que datava del 2008, havia quedat completament superat. De totes maneres, el conseller ha precisat que l’ampliació es farà de manera progressiva amb promocions anuals de 800 o 900 agents.Font A quina edat es jubilen el Mossos?
Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.La Generalitat i el govern espanyol acorden ampliar la plantilla dels Mossos en 3.739 agentsEl conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que fins ara era de 18.267 agents. En la junta de seguretat que s’ha fet a Barcelona, ambdós executius han pactat augmentar-la en 3.739 policies més (22.006).En aquest sentit, Elena ha recordat que l’augment de la població a Catalunya feia necessària aquesta ampliació, que es podrà efectiva a partir del 2022, ja que el topall antic, que datava del 2008, havia quedat completament superat. De totes maneres, el conseller ha precisat que l’ampliació es farà de manera progressiva amb promocions anuals de 800 o 900 agents.Font La generalitat treballant activament contra Catalunya.
Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.La Generalitat i el govern espanyol acorden ampliar la plantilla dels Mossos en 3.739 agentsEl conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que fins ara era de 18.267 agents. En la junta de seguretat que s’ha fet a Barcelona, ambdós executius han pactat augmentar-la en 3.739 policies més (22.006).En aquest sentit, Elena ha recordat que l’augment de la població a Catalunya feia necessària aquesta ampliació, que es podrà efectiva a partir del 2022, ja que el topall antic, que datava del 2008, havia quedat completament superat. De totes maneres, el conseller ha precisat que l’ampliació es farà de manera progressiva amb promocions anuals de 800 o 900 agents.Font Els números policials poden ser un referent del nombre d'efectius militars republicans necessaris. En aquest cas, uns 20.000, o siga, un 1% dels famosos 2 milions de persones mobilitzades per la independència de la CAC. La independència serà militar o no serà, i cal que sociològicament ens n'anem mentalitzant. Per tant, també, com a possibilitat, caldria que ens anem mentalitzant que simplement no serà...
Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.La Generalitat i el govern espanyol acorden ampliar la plantilla dels Mossos en 3.739 agentsEl conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que fins ara era de 18.267 agents. En la junta de seguretat que s’ha fet a Barcelona, ambdós executius han pactat augmentar-la en 3.739 policies més (22.006).En aquest sentit, Elena ha recordat que l’augment de la població a Catalunya feia necessària aquesta ampliació, que es podrà efectiva a partir del 2022, ja que el topall antic, que datava del 2008, havia quedat completament superat. De totes maneres, el conseller ha precisat que l’ampliació es farà de manera progressiva amb promocions anuals de 800 o 900 agents.Font Cada cop ens apropem més a una societat com l'havien descrit els escriptors de ciència ficció del segle XX. Una societat pobra econòmicament, inculta, més agressiva, més hipersexualitzada, més guettizada", més mestissa / menys homogènia (sense unió, no hi ha força), molta mà d'obra barata, molta policía, i polítics, tertulians, i famosets en un estrat inmediatament superior. La granota que bull a poc a poc.Per cert, el ministre d'espanya ha dit que això es fa "preveient l'augment de població a Catalunya".... Què coi som, una comuna?
Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.La Generalitat i el govern espanyol acorden ampliar la plantilla dels Mossos en 3.739 agentsEl conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que fins ara era de 18.267 agents. En la junta de seguretat que s’ha fet a Barcelona, ambdós executius han pactat augmentar-la en 3.739 policies més (22.006).En aquest sentit, Elena ha recordat que l’augment de la població a Catalunya feia necessària aquesta ampliació, que es podrà efectiva a partir del 2022, ja que el topall antic, que datava del 2008, havia quedat completament superat. De totes maneres, el conseller ha precisat que l’ampliació es farà de manera progressiva amb promocions anuals de 800 o 900 agents.Font Si ERC i Junts no són ni capaços de fer que aquests nous mossos siguin independentistes catalaníssims és que són més idiotes del que sembla. Han de ser l'inici d'un nou cos de mossos 100% anti-espanyol, preparat per empresonar a jutges i polítics terroristes. No m'estranuaria que les proves d'accés fòssin saber-se el cara al sol i no pas el nivell C de català
Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.La Generalitat i el govern espanyol acorden ampliar la plantilla dels Mossos en 3.739 agentsEl conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que fins ara era de 18.267 agents. En la junta de seguretat que s’ha fet a Barcelona, ambdós executius han pactat augmentar-la en 3.739 policies més (22.006).En aquest sentit, Elena ha recordat que l’augment de la població a Catalunya feia necessària aquesta ampliació, que es podrà efectiva a partir del 2022, ja que el topall antic, que datava del 2008, havia quedat completament superat. De totes maneres, el conseller ha precisat que l’ampliació es farà de manera progressiva amb promocions anuals de 800 o 900 agents.Font Que es vinculi l'augment de la plantilla amb l"augment de la població" i no amb l'augment dels delictes diu molt del model policial basat en el control social i no en la seguretat que tenim.
Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.La Generalitat i el govern espanyol acorden ampliar la plantilla dels Mossos en 3.739 agentsEl conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que fins ara era de 18.267 agents. En la junta de seguretat que s’ha fet a Barcelona, ambdós executius han pactat augmentar-la en 3.739 policies més (22.006).En aquest sentit, Elena ha recordat que l’augment de la població a Catalunya feia necessària aquesta ampliació, que es podrà efectiva a partir del 2022, ja que el topall antic, que datava del 2008, havia quedat completament superat. De totes maneres, el conseller ha precisat que l’ampliació es farà de manera progressiva amb promocions anuals de 800 o 900 agents.Font Si ERC i Junts no són ni capaços de fer que aquests nous mossos siguin independentistes catalaníssims és que són més idiotes del que sembla. Han de ser l'inici d'un nou cos de mossos 100% anti-espanyol, preparat per empresonar a jutges i polítics terroristes. La gent es fica en política per a cobrar. Collons, ja ho sé. Jo el que dic és COM HAURIA DE SER. no com és, ni com serà.
Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.La Generalitat i el govern espanyol acorden ampliar la plantilla dels Mossos en 3.739 agentsEl conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que fins ara era de 18.267 agents. En la junta de seguretat que s’ha fet a Barcelona, ambdós executius han pactat augmentar-la en 3.739 policies més (22.006).En aquest sentit, Elena ha recordat que l’augment de la població a Catalunya feia necessària aquesta ampliació, que es podrà efectiva a partir del 2022, ja que el topall antic, que datava del 2008, havia quedat completament superat. De totes maneres, el conseller ha precisat que l’ampliació es farà de manera progressiva amb promocions anuals de 800 o 900 agents.Font Preocupacions segons la ideologia:Independentisme: 4000 enemics armats més de l'alliberament nacional.Catalanisme: ...parlaran català?
Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.La Generalitat i el govern espanyol acorden ampliar la plantilla dels Mossos en 3.739 agentsEl conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que fins ara era de 18.267 agents. En la junta de seguretat que s’ha fet a Barcelona, ambdós executius han pactat augmentar-la en 3.739 policies més (22.006).En aquest sentit, Elena ha recordat que l’augment de la població a Catalunya feia necessària aquesta ampliació, que es podrà efectiva a partir del 2022, ja que el topall antic, que datava del 2008, havia quedat completament superat. De totes maneres, el conseller ha precisat que l’ampliació es farà de manera progressiva amb promocions anuals de 800 o 900 agents.Font Jo darrerament he estat a Bacelona sovint. En general no he tingut problemes per fer vida en català. Un cas destacable d'algú que no m'entenia o no em volia entendre va ser un mosso amb aspecte de ser de l'Espanya profunda (pinta de torero). Al final la seva companya va intervenir amb mala cara i parlant-me en castellà però es veu que ella sí que m'havia entès. Això a mi em va passar al revés, un mosso parlam-me en castellà, i quan va acabar de xerrar li hi vaig dir què no l'avia entes de res i què si volia qué l'entengues amb parlés amb català, la cara li va quedar quadrada Collons, això ja és nivell chad.
Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.La Generalitat i el govern espanyol acorden ampliar la plantilla dels Mossos en 3.739 agentsEl conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que fins ara era de 18.267 agents. En la junta de seguretat que s’ha fet a Barcelona, ambdós executius han pactat augmentar-la en 3.739 policies més (22.006).En aquest sentit, Elena ha recordat que l’augment de la població a Catalunya feia necessària aquesta ampliació, que es podrà efectiva a partir del 2022, ja que el topall antic, que datava del 2008, havia quedat completament superat. De totes maneres, el conseller ha precisat que l’ampliació es farà de manera progressiva amb promocions anuals de 800 o 900 agents.Font Per cert, s'augmentaran les exigències lingüístiques en les oposicions? El que no pot ser que és que cada cop hi hagi més mossos que amb prou feines saben dir "bon dia" en català.Ja pots esperar assegut.
Republicanisme i valencianisme polític no són sinònims. No tot el republicanisme —valencià— fou valencianista. A més, no tot el valencianisme fou d’esquerres. Però, al País Valencià, el republicanisme tenia una sòlida tradició des del segle XIX, com també la tenien les tradicions conservadores entre les classes populars, no en darrer lloc. El republicanisme d’arrel federal va abocar en moviments com el blasquisme a València i el gassetisme a Castelló. Aquest republicanisme mai no va tindre una visió de país i fou sovint obertament antivalencianista polític. Cal recordar que fou, en les primeres dècades del segle XX, quan nasqué el que l’historiador Alfons Cucó va denominar “valencianisme polític”, una fórmula que es pot considerar sinònim de nacionalisme valencià.El valencianisme polític es caracteritzà per defensar dos elements fins al punt del fet que la seua presència o absència pot servir per a establir uns límits. En primer lloc, la centralitat de la llengua com a factor identitari i la demanda del seu reconeixement en l’esfera pública i institucional —la cooficialitat amb el castellà era la seua traducció més directa. En segon lloc, la demanda d’autogovern, que acabaria per plasmar-se en l’obtenció d’un Estatut d’Autonomia —en un marc espanyol habitualment entès en termes federals. El gros del republicanisme de tall blasquista es caracteritzà, però, per defensar un projecte profundament nacionalista espanyol, on el reconeixement de la llengua pròpia fou sempre problemàtic i l’autogovern es va veure amb suspicàcies —de manera que el programa federalista quedava sempre postergat. La paradoxa de tot plegat era que el republicanisme fou, fins als anys trenta del segle XX, la cultura política que recollí el suport de bona part de les classes populars, en especial les urbanes.El valencianisme polític es caracteritzà per defensar dos elements fins al punt del fet que la seua presència o absència pot servir per a establir uns límits. En primer lloc, la centralitat de la llengua com a factor identitari i la demanda del seu reconeixement en l’esfera pública i institucional. En segon lloc, la demanda d’autogovernEl blasquisme o el gassetisme no foren només partits de classe obrera o popular. Precisament, el seu èxit estava en la seua capacitat de convertir-se en forces interclassistes, que captaren vots de sectors de les classes mitjanes o de la burgesia. El vot dels partits republicans era un vot autòcton, de gent nascuda al País Valencià, un territori majoritàriament d’emigració més que no d’immigració fins als anys seixanta del segle XX. Això vol dir que les bases socials dels republicans estaven conformades per valencians i valencianes d’origen i majoritàriament parlaven valencià. En canvi, a l’hora de fer política, els republicans no contemplaven la dimensió valenciana com a prioritària i sí, l’estrictament local i l’espanyola. Sota el lideratge de Vicente Blasco Ibáñez i Fernando Gasset Lacasaña, els republicans de València i Castelló —i les zones d’influència associades— van rebutjar asprament les propostes valencianistes. I amb tot, al si del republicanisme hi havia —almenys com a possibilitat— el desenvolupament d’un vessant valencianista. Un degoteig de noms ho indiquen. La presència al cap del partit de Fèlix Azzati quan Ibáñez marxà fora de València, no ho posà més fàcil, però.En 1931 l’escenari polític canvià. El descrèdit de la dictadura de Primo de Rivera comportà el descrèdit de la monarquia d’Alfonso XIII i obrí la porta a la república. El nou règim hagué de fer front a les demandes que des de feia dècades el catalanisme polític havia plantejat. Unes demandes —cooficialitat de la llengua i autogovern— que eren les mateixes que defensava el valencianisme polític. Amb reticències i dificultats, la constitució republicana reconegué —en el marc d’un estat definit com a “integral”, és a dir, no federal— la possibilitat de l’autonomia, que s’aplicà inicialment només a Catalunya. Fou en aquell moment quan el valencianisme polític pogué ocupar un espai en l’escenari polític que fins aleshores no havia estat viable. En realitat, la seua força social i electoral fou escassa abans i després de 1931. Però en les noves condicions, el valencianisme polític aconseguí posar en l’agenda la qüestió de l’autogovern i l’Estatut. Per primera vegada hi havia valencianistes que eren regidors als ajuntaments i diputats a les corts espanyoles. No és que s’hagués capgirat el fracàs electoral, però ara els valencianistes formaven part de coalicions electorals que els hi donaren una visibilitat inaudita.Al del republicanisme valencià, els blasquistes del Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA) o els membres del Partit Radical, que capitanejava Lerroux o altres republicans, continuava tenint una posició molt ambivalent pel que feia a l’EstatutNo obstant això, al gros del republicanisme valencià, els blasquistes del Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA) o els membres del Partit Radical, que capitanejava Lerroux o altres republicans, continuava tenint una posició molt ambivalent pel que feia a l’Estatut. A més, els socialistes i els anarquistes —tots dos amb una força destacadíssima entre els sectors obrers i jornalers valencians— mantenien una posició encara més dura. Si a aquest escenari, li afegim que el posicionament de la dreta —agrupada en la Dreta Regional Valenciana (DRV)— era sovint incert, s’entén el perquè els avantprojectes d’Estatut no acabaren de quallar. En 1934, s’hi fundà, en gran manera, amb l’escissió d’antics blasquistes, Esquerra Valenciana i, en 1935, el Partit Valencianista d’Esquerres. 1934 fou un any cabdal en la política espanyola i valenciana, i la fractura entre esquerra i dreta s’hi enfonsà de manera definitiva. Aquelles dues forces polítiques que podem situar en el centreesquerra de l’escenari valencià van ser les més importants formacions republicanes del valencianisme d’esquerres que mai havia tingut el País Valencià. Van heretar i actualitzar tant el programa federal com el del valencianisme històric. Les dues formaren part de les candidatures del Front Popular de 1936 i fos quina fos la seua base electoral real continuaren ben presents en la vida política valenciana.Si ho analitzem, però, des del punt de vista de les identitats col·lectives de la població valenciana, el balanç és clar: el gros de la societat valenciana —i amb ella el de les forces polítiques majoritàries: republicans i conservadors així com el moviment obrer— s’identificaven amb el marc regional, que era també el marc nacional espanyol i el qual l’internacionalisme obrerista no posava paradoxalment en qüestió. Un àmpliament difós sentiment de pertinença valenciana no donava com a traducció un fort valencianisme polític. La influència d’aquest fou sempre molt limitada.El colp del 36, un entrebanc més per al valencianismeA l’estiu del 1936, després del triomf del Front Popular al País Valencià i l’enfonsament del blasquisme —que cada cop havia dretanitzat més la seua actuació política—, un nou avantprojecte d’estatut semblava viable. Però el 18 de juliol, el fracàs del colp militar va donar lloc a l’inici d’una guerra letal, també per al valencianisme. Entre 1936 i 1939 l’autonomia valenciana no s’aconseguí. Després, els quaranta anys de dictadura van marcar un tall definitiu. Molts valencianistes hagueren de marxar a l’exili a França o Mèxic, alguns van tornar i molts no ho van fer mai. Alguns s’hi quedaren i amb penes i treballs van mantindre una activitat resistencialista, sobretot cultural.A inicis dels anys seixanta, amb la figura de Joan Fuster com a element cabdal, aparegué un nou valencianisme que acabaria per influir decididament en els anys de la transició a la democràciaA inicis dels anys seixanta, amb la figura de Joan Fuster com a element cabdal, aparegué un nou valencianisme que acabaria per influir decididament en els anys de la transició a la democràcia. Era un nacionalisme valencià antifranquista i d’esquerres. Era, però, un moviment minoritari socialment. La dictadura franquista pogué reaprofitar i instrumentalitzar la identitat regional majoritària, en canvi.Quan en 1975 el dictador Franco mor, el republicanisme no és un moviment social organitzat de cap manera equiparable a com ho estigué en 1931. La seua impotència fou manifesta. A Franco el substituí la monarquia, no la República. L’oposició antifranquista espanyola era formalment republicana. Però, la feblesa i/o el pragmatisme s’hi van imposar.El nou valencianisme polític —que havia empeltat part de l’oposició de propostes sobre el País Valencià— tornà a ser un element clau en la vida política, i la qüestió autonòmica esdevingué obligada. Com en 1931, tots els partits hagueren de pronunciar-se, dir la seua. Amb tot, el nacionalisme valencià continuava sent minoritari socialment. Finalment, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia en 1982 fou el resultat d’un acord bastit entre la UCD i el PSOE, sense els nacionalistes. La via autonòmica valenciana fou entrebancada —no en darrer lloc per la violència anticatalanista. El nou marc autonòmic pogué satisfer parcialment les dues demandes històriques del valencianisme, com eren un cert grau d’autogovern i la cooficialitat de la llengua. Alhora, en els quaranta anys següents el nou marc autonòmic ha reforçat el marc regional i el regionalisme valencià i no ha fet avançar gaire la construcció nacional valenciana.Amb tot, res no està escrit. La crisi de legitimitat oberta a partir de 2008 ha transformat l’escenari social i polític. Una nova embranzida del valencianisme polític ha capgirat les coses. La reacció de l’espanyolisme és també un fet. A l’Estat espanyol, la monarquia trontolla, però no cau. El republicanisme és potser una nova esperança, però encara no un moviment organitzat. Directa Allò característic que va tindre el valencianisme respecte al catalanisme, a grans trets, va ser que ací es va plasmar nominalment la diferència de classe, la lluita de classes, entre un valencianisme burgés i conservador, 'valencianisme de guant', respecte a un altre de petitburgés i més popular, 'valencianisme d'espardenya'. En canvi, a Catalunya, el catalanisme de la burgesia mitjana, de caire industrial, per uns trets més avançats que el valencianisme de guant, va ser més transversal i no es va trencar el fil amb la petita burgesia. Fins i tot aquest valencianisme d'espardenya primigeni va ser imbuït pel catalanisme. La confluència amb la classe obrera als anys 30 va ser truncada per la derrota militar, a banda que la internacional obrera d'aleshores patia d'un viratge cap a posicionaments cada vegada més "nacionalistes soviètics", menys internacionalistes, desvirtuant l'ideari marxista i la visió de la qüestió nacional i el dret d'autodeterminació. Posteriorment, el naixent independentisme polític dels 60 no va consumar el trencament amb el catalanisme, simplement va ser façana. El País Valencià és un centre, no una perifèria, per a l'impuls de l'alliberament nacional català, perquè els posicionaments de classe i les seues lluites han estat més clarificades i antagòniques. L'ideari catalanista, a través orgànicament d'eines d'eixa esquerra independentista, va rebutjar i combatre la visió de classe d'alliberament nacional per una visió etnicista (burgesa i conservadora) amb el seu 'centre-perifèria' psanero com a discurs més explícit. Quan es parla de què el País Valencià mire passivament el que fa Catalunya i ho imite en realitat volen dir que la petita burgesia mire passivament el que fa la burgesia mitjana i alta i que ni se li ocorra confluir amb la classe obrera.Per a tornar a conformar un moviment d'alliberament nacional cal trencar amb tot allò anterior (sobre la base dels seus ensenyaments i desenvolupaments, però), inclòs aquest valencianisme d'esquerres.
Republicanisme i valencianisme polític no són sinònims. No tot el republicanisme —valencià— fou valencianista. A més, no tot el valencianisme fou d’esquerres. Però, al País Valencià, el republicanisme tenia una sòlida tradició des del segle XIX, com també la tenien les tradicions conservadores entre les classes populars, no en darrer lloc. El republicanisme d’arrel federal va abocar en moviments com el blasquisme a València i el gassetisme a Castelló. Aquest republicanisme mai no va tindre una visió de país i fou sovint obertament antivalencianista polític. Cal recordar que fou, en les primeres dècades del segle XX, quan nasqué el que l’historiador Alfons Cucó va denominar “valencianisme polític”, una fórmula que es pot considerar sinònim de nacionalisme valencià.El valencianisme polític es caracteritzà per defensar dos elements fins al punt del fet que la seua presència o absència pot servir per a establir uns límits. En primer lloc, la centralitat de la llengua com a factor identitari i la demanda del seu reconeixement en l’esfera pública i institucional —la cooficialitat amb el castellà era la seua traducció més directa. En segon lloc, la demanda d’autogovern, que acabaria per plasmar-se en l’obtenció d’un Estatut d’Autonomia —en un marc espanyol habitualment entès en termes federals. El gros del republicanisme de tall blasquista es caracteritzà, però, per defensar un projecte profundament nacionalista espanyol, on el reconeixement de la llengua pròpia fou sempre problemàtic i l’autogovern es va veure amb suspicàcies —de manera que el programa federalista quedava sempre postergat. La paradoxa de tot plegat era que el republicanisme fou, fins als anys trenta del segle XX, la cultura política que recollí el suport de bona part de les classes populars, en especial les urbanes.El valencianisme polític es caracteritzà per defensar dos elements fins al punt del fet que la seua presència o absència pot servir per a establir uns límits. En primer lloc, la centralitat de la llengua com a factor identitari i la demanda del seu reconeixement en l’esfera pública i institucional. En segon lloc, la demanda d’autogovernEl blasquisme o el gassetisme no foren només partits de classe obrera o popular. Precisament, el seu èxit estava en la seua capacitat de convertir-se en forces interclassistes, que captaren vots de sectors de les classes mitjanes o de la burgesia. El vot dels partits republicans era un vot autòcton, de gent nascuda al País Valencià, un territori majoritàriament d’emigració més que no d’immigració fins als anys seixanta del segle XX. Això vol dir que les bases socials dels republicans estaven conformades per valencians i valencianes d’origen i majoritàriament parlaven valencià. En canvi, a l’hora de fer política, els republicans no contemplaven la dimensió valenciana com a prioritària i sí, l’estrictament local i l’espanyola. Sota el lideratge de Vicente Blasco Ibáñez i Fernando Gasset Lacasaña, els republicans de València i Castelló —i les zones d’influència associades— van rebutjar asprament les propostes valencianistes. I amb tot, al si del republicanisme hi havia —almenys com a possibilitat— el desenvolupament d’un vessant valencianista. Un degoteig de noms ho indiquen. La presència al cap del partit de Fèlix Azzati quan Ibáñez marxà fora de València, no ho posà més fàcil, però.En 1931 l’escenari polític canvià. El descrèdit de la dictadura de Primo de Rivera comportà el descrèdit de la monarquia d’Alfonso XIII i obrí la porta a la república. El nou règim hagué de fer front a les demandes que des de feia dècades el catalanisme polític havia plantejat. Unes demandes —cooficialitat de la llengua i autogovern— que eren les mateixes que defensava el valencianisme polític. Amb reticències i dificultats, la constitució republicana reconegué —en el marc d’un estat definit com a “integral”, és a dir, no federal— la possibilitat de l’autonomia, que s’aplicà inicialment només a Catalunya. Fou en aquell moment quan el valencianisme polític pogué ocupar un espai en l’escenari polític que fins aleshores no havia estat viable. En realitat, la seua força social i electoral fou escassa abans i després de 1931. Però en les noves condicions, el valencianisme polític aconseguí posar en l’agenda la qüestió de l’autogovern i l’Estatut. Per primera vegada hi havia valencianistes que eren regidors als ajuntaments i diputats a les corts espanyoles. No és que s’hagués capgirat el fracàs electoral, però ara els valencianistes formaven part de coalicions electorals que els hi donaren una visibilitat inaudita.Al del republicanisme valencià, els blasquistes del Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA) o els membres del Partit Radical, que capitanejava Lerroux o altres republicans, continuava tenint una posició molt ambivalent pel que feia a l’EstatutNo obstant això, al gros del republicanisme valencià, els blasquistes del Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA) o els membres del Partit Radical, que capitanejava Lerroux o altres republicans, continuava tenint una posició molt ambivalent pel que feia a l’Estatut. A més, els socialistes i els anarquistes —tots dos amb una força destacadíssima entre els sectors obrers i jornalers valencians— mantenien una posició encara més dura. Si a aquest escenari, li afegim que el posicionament de la dreta —agrupada en la Dreta Regional Valenciana (DRV)— era sovint incert, s’entén el perquè els avantprojectes d’Estatut no acabaren de quallar. En 1934, s’hi fundà, en gran manera, amb l’escissió d’antics blasquistes, Esquerra Valenciana i, en 1935, el Partit Valencianista d’Esquerres. 1934 fou un any cabdal en la política espanyola i valenciana, i la fractura entre esquerra i dreta s’hi enfonsà de manera definitiva. Aquelles dues forces polítiques que podem situar en el centreesquerra de l’escenari valencià van ser les més importants formacions republicanes del valencianisme d’esquerres que mai havia tingut el País Valencià. Van heretar i actualitzar tant el programa federal com el del valencianisme històric. Les dues formaren part de les candidatures del Front Popular de 1936 i fos quina fos la seua base electoral real continuaren ben presents en la vida política valenciana.Si ho analitzem, però, des del punt de vista de les identitats col·lectives de la població valenciana, el balanç és clar: el gros de la societat valenciana —i amb ella el de les forces polítiques majoritàries: republicans i conservadors així com el moviment obrer— s’identificaven amb el marc regional, que era també el marc nacional espanyol i el qual l’internacionalisme obrerista no posava paradoxalment en qüestió. Un àmpliament difós sentiment de pertinença valenciana no donava com a traducció un fort valencianisme polític. La influència d’aquest fou sempre molt limitada.El colp del 36, un entrebanc més per al valencianismeA l’estiu del 1936, després del triomf del Front Popular al País Valencià i l’enfonsament del blasquisme —que cada cop havia dretanitzat més la seua actuació política—, un nou avantprojecte d’estatut semblava viable. Però el 18 de juliol, el fracàs del colp militar va donar lloc a l’inici d’una guerra letal, també per al valencianisme. Entre 1936 i 1939 l’autonomia valenciana no s’aconseguí. Després, els quaranta anys de dictadura van marcar un tall definitiu. Molts valencianistes hagueren de marxar a l’exili a França o Mèxic, alguns van tornar i molts no ho van fer mai. Alguns s’hi quedaren i amb penes i treballs van mantindre una activitat resistencialista, sobretot cultural.A inicis dels anys seixanta, amb la figura de Joan Fuster com a element cabdal, aparegué un nou valencianisme que acabaria per influir decididament en els anys de la transició a la democràciaA inicis dels anys seixanta, amb la figura de Joan Fuster com a element cabdal, aparegué un nou valencianisme que acabaria per influir decididament en els anys de la transició a la democràcia. Era un nacionalisme valencià antifranquista i d’esquerres. Era, però, un moviment minoritari socialment. La dictadura franquista pogué reaprofitar i instrumentalitzar la identitat regional majoritària, en canvi.Quan en 1975 el dictador Franco mor, el republicanisme no és un moviment social organitzat de cap manera equiparable a com ho estigué en 1931. La seua impotència fou manifesta. A Franco el substituí la monarquia, no la República. L’oposició antifranquista espanyola era formalment republicana. Però, la feblesa i/o el pragmatisme s’hi van imposar.El nou valencianisme polític —que havia empeltat part de l’oposició de propostes sobre el País Valencià— tornà a ser un element clau en la vida política, i la qüestió autonòmica esdevingué obligada. Com en 1931, tots els partits hagueren de pronunciar-se, dir la seua. Amb tot, el nacionalisme valencià continuava sent minoritari socialment. Finalment, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia en 1982 fou el resultat d’un acord bastit entre la UCD i el PSOE, sense els nacionalistes. La via autonòmica valenciana fou entrebancada —no en darrer lloc per la violència anticatalanista. El nou marc autonòmic pogué satisfer parcialment les dues demandes històriques del valencianisme, com eren un cert grau d’autogovern i la cooficialitat de la llengua. Alhora, en els quaranta anys següents el nou marc autonòmic ha reforçat el marc regional i el regionalisme valencià i no ha fet avançar gaire la construcció nacional valenciana.Amb tot, res no està escrit. La crisi de legitimitat oberta a partir de 2008 ha transformat l’escenari social i polític. Una nova embranzida del valencianisme polític ha capgirat les coses. La reacció de l’espanyolisme és també un fet. A l’Estat espanyol, la monarquia trontolla, però no cau. El republicanisme és potser una nova esperança, però encara no un moviment organitzat. Directa Republicanisme a jorn d avui, com lliberal son mots contaminats de dificil neteja, cal haver 1 nou mot per enlairar projectes i idees
Republicanisme i valencianisme polític no són sinònims. No tot el republicanisme —valencià— fou valencianista. A més, no tot el valencianisme fou d’esquerres. Però, al País Valencià, el republicanisme tenia una sòlida tradició des del segle XIX, com també la tenien les tradicions conservadores entre les classes populars, no en darrer lloc. El republicanisme d’arrel federal va abocar en moviments com el blasquisme a València i el gassetisme a Castelló. Aquest republicanisme mai no va tindre una visió de país i fou sovint obertament antivalencianista polític. Cal recordar que fou, en les primeres dècades del segle XX, quan nasqué el que l’historiador Alfons Cucó va denominar “valencianisme polític”, una fórmula que es pot considerar sinònim de nacionalisme valencià.El valencianisme polític es caracteritzà per defensar dos elements fins al punt del fet que la seua presència o absència pot servir per a establir uns límits. En primer lloc, la centralitat de la llengua com a factor identitari i la demanda del seu reconeixement en l’esfera pública i institucional —la cooficialitat amb el castellà era la seua traducció més directa. En segon lloc, la demanda d’autogovern, que acabaria per plasmar-se en l’obtenció d’un Estatut d’Autonomia —en un marc espanyol habitualment entès en termes federals. El gros del republicanisme de tall blasquista es caracteritzà, però, per defensar un projecte profundament nacionalista espanyol, on el reconeixement de la llengua pròpia fou sempre problemàtic i l’autogovern es va veure amb suspicàcies —de manera que el programa federalista quedava sempre postergat. La paradoxa de tot plegat era que el republicanisme fou, fins als anys trenta del segle XX, la cultura política que recollí el suport de bona part de les classes populars, en especial les urbanes.El valencianisme polític es caracteritzà per defensar dos elements fins al punt del fet que la seua presència o absència pot servir per a establir uns límits. En primer lloc, la centralitat de la llengua com a factor identitari i la demanda del seu reconeixement en l’esfera pública i institucional. En segon lloc, la demanda d’autogovernEl blasquisme o el gassetisme no foren només partits de classe obrera o popular. Precisament, el seu èxit estava en la seua capacitat de convertir-se en forces interclassistes, que captaren vots de sectors de les classes mitjanes o de la burgesia. El vot dels partits republicans era un vot autòcton, de gent nascuda al País Valencià, un territori majoritàriament d’emigració més que no d’immigració fins als anys seixanta del segle XX. Això vol dir que les bases socials dels republicans estaven conformades per valencians i valencianes d’origen i majoritàriament parlaven valencià. En canvi, a l’hora de fer política, els republicans no contemplaven la dimensió valenciana com a prioritària i sí, l’estrictament local i l’espanyola. Sota el lideratge de Vicente Blasco Ibáñez i Fernando Gasset Lacasaña, els republicans de València i Castelló —i les zones d’influència associades— van rebutjar asprament les propostes valencianistes. I amb tot, al si del republicanisme hi havia —almenys com a possibilitat— el desenvolupament d’un vessant valencianista. Un degoteig de noms ho indiquen. La presència al cap del partit de Fèlix Azzati quan Ibáñez marxà fora de València, no ho posà més fàcil, però.En 1931 l’escenari polític canvià. El descrèdit de la dictadura de Primo de Rivera comportà el descrèdit de la monarquia d’Alfonso XIII i obrí la porta a la república. El nou règim hagué de fer front a les demandes que des de feia dècades el catalanisme polític havia plantejat. Unes demandes —cooficialitat de la llengua i autogovern— que eren les mateixes que defensava el valencianisme polític. Amb reticències i dificultats, la constitució republicana reconegué —en el marc d’un estat definit com a “integral”, és a dir, no federal— la possibilitat de l’autonomia, que s’aplicà inicialment només a Catalunya. Fou en aquell moment quan el valencianisme polític pogué ocupar un espai en l’escenari polític que fins aleshores no havia estat viable. En realitat, la seua força social i electoral fou escassa abans i després de 1931. Però en les noves condicions, el valencianisme polític aconseguí posar en l’agenda la qüestió de l’autogovern i l’Estatut. Per primera vegada hi havia valencianistes que eren regidors als ajuntaments i diputats a les corts espanyoles. No és que s’hagués capgirat el fracàs electoral, però ara els valencianistes formaven part de coalicions electorals que els hi donaren una visibilitat inaudita.Al del republicanisme valencià, els blasquistes del Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA) o els membres del Partit Radical, que capitanejava Lerroux o altres republicans, continuava tenint una posició molt ambivalent pel que feia a l’EstatutNo obstant això, al gros del republicanisme valencià, els blasquistes del Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA) o els membres del Partit Radical, que capitanejava Lerroux o altres republicans, continuava tenint una posició molt ambivalent pel que feia a l’Estatut. A més, els socialistes i els anarquistes —tots dos amb una força destacadíssima entre els sectors obrers i jornalers valencians— mantenien una posició encara més dura. Si a aquest escenari, li afegim que el posicionament de la dreta —agrupada en la Dreta Regional Valenciana (DRV)— era sovint incert, s’entén el perquè els avantprojectes d’Estatut no acabaren de quallar. En 1934, s’hi fundà, en gran manera, amb l’escissió d’antics blasquistes, Esquerra Valenciana i, en 1935, el Partit Valencianista d’Esquerres. 1934 fou un any cabdal en la política espanyola i valenciana, i la fractura entre esquerra i dreta s’hi enfonsà de manera definitiva. Aquelles dues forces polítiques que podem situar en el centreesquerra de l’escenari valencià van ser les més importants formacions republicanes del valencianisme d’esquerres que mai havia tingut el País Valencià. Van heretar i actualitzar tant el programa federal com el del valencianisme històric. Les dues formaren part de les candidatures del Front Popular de 1936 i fos quina fos la seua base electoral real continuaren ben presents en la vida política valenciana.Si ho analitzem, però, des del punt de vista de les identitats col·lectives de la població valenciana, el balanç és clar: el gros de la societat valenciana —i amb ella el de les forces polítiques majoritàries: republicans i conservadors així com el moviment obrer— s’identificaven amb el marc regional, que era també el marc nacional espanyol i el qual l’internacionalisme obrerista no posava paradoxalment en qüestió. Un àmpliament difós sentiment de pertinença valenciana no donava com a traducció un fort valencianisme polític. La influència d’aquest fou sempre molt limitada.El colp del 36, un entrebanc més per al valencianismeA l’estiu del 1936, després del triomf del Front Popular al País Valencià i l’enfonsament del blasquisme —que cada cop havia dretanitzat més la seua actuació política—, un nou avantprojecte d’estatut semblava viable. Però el 18 de juliol, el fracàs del colp militar va donar lloc a l’inici d’una guerra letal, també per al valencianisme. Entre 1936 i 1939 l’autonomia valenciana no s’aconseguí. Després, els quaranta anys de dictadura van marcar un tall definitiu. Molts valencianistes hagueren de marxar a l’exili a França o Mèxic, alguns van tornar i molts no ho van fer mai. Alguns s’hi quedaren i amb penes i treballs van mantindre una activitat resistencialista, sobretot cultural.A inicis dels anys seixanta, amb la figura de Joan Fuster com a element cabdal, aparegué un nou valencianisme que acabaria per influir decididament en els anys de la transició a la democràciaA inicis dels anys seixanta, amb la figura de Joan Fuster com a element cabdal, aparegué un nou valencianisme que acabaria per influir decididament en els anys de la transició a la democràcia. Era un nacionalisme valencià antifranquista i d’esquerres. Era, però, un moviment minoritari socialment. La dictadura franquista pogué reaprofitar i instrumentalitzar la identitat regional majoritària, en canvi.Quan en 1975 el dictador Franco mor, el republicanisme no és un moviment social organitzat de cap manera equiparable a com ho estigué en 1931. La seua impotència fou manifesta. A Franco el substituí la monarquia, no la República. L’oposició antifranquista espanyola era formalment republicana. Però, la feblesa i/o el pragmatisme s’hi van imposar.El nou valencianisme polític —que havia empeltat part de l’oposició de propostes sobre el País Valencià— tornà a ser un element clau en la vida política, i la qüestió autonòmica esdevingué obligada. Com en 1931, tots els partits hagueren de pronunciar-se, dir la seua. Amb tot, el nacionalisme valencià continuava sent minoritari socialment. Finalment, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia en 1982 fou el resultat d’un acord bastit entre la UCD i el PSOE, sense els nacionalistes. La via autonòmica valenciana fou entrebancada —no en darrer lloc per la violència anticatalanista. El nou marc autonòmic pogué satisfer parcialment les dues demandes històriques del valencianisme, com eren un cert grau d’autogovern i la cooficialitat de la llengua. Alhora, en els quaranta anys següents el nou marc autonòmic ha reforçat el marc regional i el regionalisme valencià i no ha fet avançar gaire la construcció nacional valenciana.Amb tot, res no està escrit. La crisi de legitimitat oberta a partir de 2008 ha transformat l’escenari social i polític. Una nova embranzida del valencianisme polític ha capgirat les coses. La reacció de l’espanyolisme és també un fet. A l’Estat espanyol, la monarquia trontolla, però no cau. El republicanisme és potser una nova esperança, però encara no un moviment organitzat. Directa I com la Directa dona veu a un autor neoblaver?
Es destapen greus irregularitats en el desenvolupament de la vacuna de Pfizer La insòlita celeritat amb què van desenvolupar-se les vacunes contra la Covid-19 era presentada als mitjans com a una fita admirable. Mereixedora, fins i tot, de la gratitud del conjunt de la humanitat. En canvi, no s’explicaren en cap moment els riscos ineludibles que comportava l’excés de precipitació. Una despietada cursa entre els grans laboratoris per a ser els primers a obtenir-la, conscients que situar-se al podi garantia l’accés a les porcions més generoses del pastís. Amb el pas del temps, comencem a conèixer algunes de les qüestionables pràctiques en què incorreren els fabricants, que prioritzaren l’escurçament de terminis per damunt de qualsevol altra consideració.És el cas del fàrmac desenvolupat per Pfizer-BioNTech. De la mà de la reputada revista especialitzada The British Medical Journal, han trascendit greus irregularitats presents durant el procés. Un exempleat de Ventavia Research Group, empresa subcontractada per Pfizer per a dur a terme assajos clínics relatius a la vacuna, ha posat a disposició de la prestigiosa publicació britànica evidències d’importants negligències a les què assistí mentre era director regional de la companyia. Brook Jackson, quan encara formava part de la plantilla, ja havia advertit prèviament els seus superiors de les nombroses deficiències detectades. Davant la indiferència corporativa que obtingué com a resposta, va veure’s moralment obligat a posar-ho en coneixement de la FDA, l’agència nord-americana reguladora dels medicaments. Les represàlies adoptades per l’empresa no es van fer esperar i aquell mateix dia va ser acomiadat.[...]LLEGIU-NE MÉSFont On són tots els pro vacunes? Segurament creuant els dits i intentant que no contesti ningú en aquest fil perquè així desapareixi el més aviat possible Però els efectes secundaris no desapareixeran Ok, no ric
Es destapen greus irregularitats en el desenvolupament de la vacuna de Pfizer La insòlita celeritat amb què van desenvolupar-se les vacunes contra la Covid-19 era presentada als mitjans com a una fita admirable. Mereixedora, fins i tot, de la gratitud del conjunt de la humanitat. En canvi, no s’explicaren en cap moment els riscos ineludibles que comportava l’excés de precipitació. Una despietada cursa entre els grans laboratoris per a ser els primers a obtenir-la, conscients que situar-se al podi garantia l’accés a les porcions més generoses del pastís. Amb el pas del temps, comencem a conèixer algunes de les qüestionables pràctiques en què incorreren els fabricants, que prioritzaren l’escurçament de terminis per damunt de qualsevol altra consideració.És el cas del fàrmac desenvolupat per Pfizer-BioNTech. De la mà de la reputada revista especialitzada The British Medical Journal, han trascendit greus irregularitats presents durant el procés. Un exempleat de Ventavia Research Group, empresa subcontractada per Pfizer per a dur a terme assajos clínics relatius a la vacuna, ha posat a disposició de la prestigiosa publicació britànica evidències d’importants negligències a les què assistí mentre era director regional de la companyia. Brook Jackson, quan encara formava part de la plantilla, ja havia advertit prèviament els seus superiors de les nombroses deficiències detectades. Davant la indiferència corporativa que obtingué com a resposta, va veure’s moralment obligat a posar-ho en coneixement de la FDA, l’agència nord-americana reguladora dels medicaments. Les represàlies adoptades per l’empresa no es van fer esperar i aquell mateix dia va ser acomiadat.[...]LLEGIU-NE MÉSFont El paper col·laboracionista, submís i desentès de l'esquerra davant la dictadura nazi que ens han tirat a sobre va contra els principis teòrics més bàsics de l'esquerra: defensa dels drets i les llibertats, defensa dels treballadors, defensa dels pobres... Estan coaccionant i acomiadant la gent de les seves feines per no voler inocular-se la metzina experimental. On és l'esquerra per defensar els drets dels treballadors en aquests casos? La crisi provocada per les restriccions deixarà més de 350 milions de persones en la pobresa extrema, segons càlculs de l'ONU. On és l'esquerra per defensar els pobres? La dictadura ha arrabassat els drets fonamentals de centenars de milions de persones? On és l'esquerra per defensar els drets i les llibertats? L'esquerra està okupada defensant les dretes i els drets de totis lis veïnis i totis lis gallinis.
Es destapen greus irregularitats en el desenvolupament de la vacuna de Pfizer La insòlita celeritat amb què van desenvolupar-se les vacunes contra la Covid-19 era presentada als mitjans com a una fita admirable. Mereixedora, fins i tot, de la gratitud del conjunt de la humanitat. En canvi, no s’explicaren en cap moment els riscos ineludibles que comportava l’excés de precipitació. Una despietada cursa entre els grans laboratoris per a ser els primers a obtenir-la, conscients que situar-se al podi garantia l’accés a les porcions més generoses del pastís. Amb el pas del temps, comencem a conèixer algunes de les qüestionables pràctiques en què incorreren els fabricants, que prioritzaren l’escurçament de terminis per damunt de qualsevol altra consideració.És el cas del fàrmac desenvolupat per Pfizer-BioNTech. De la mà de la reputada revista especialitzada The British Medical Journal, han trascendit greus irregularitats presents durant el procés. Un exempleat de Ventavia Research Group, empresa subcontractada per Pfizer per a dur a terme assajos clínics relatius a la vacuna, ha posat a disposició de la prestigiosa publicació britànica evidències d’importants negligències a les què assistí mentre era director regional de la companyia. Brook Jackson, quan encara formava part de la plantilla, ja havia advertit prèviament els seus superiors de les nombroses deficiències detectades. Davant la indiferència corporativa que obtingué com a resposta, va veure’s moralment obligat a posar-ho en coneixement de la FDA, l’agència nord-americana reguladora dels medicaments. Les represàlies adoptades per l’empresa no es van fer esperar i aquell mateix dia va ser acomiadat.[...]LLEGIU-NE MÉSFont Ja està? Els científics del racó no tenen res més a dir-hi? Qui calla atorga i toca la pandorga.Això que he dit no m'ho crec, però m'agrada dir-ho i escriure-ho perquè és graciós.D'ací a 20 anys algun tribunal dirà que que no n'hi havia per a tant o que el coronacirc es va basar en PCR més falses que un duro sevillà. Però ja no hi haurà res a fer. Potser és que no volen ni veure-ho, ara que ja és tard.
Es destapen greus irregularitats en el desenvolupament de la vacuna de Pfizer La insòlita celeritat amb què van desenvolupar-se les vacunes contra la Covid-19 era presentada als mitjans com a una fita admirable. Mereixedora, fins i tot, de la gratitud del conjunt de la humanitat. En canvi, no s’explicaren en cap moment els riscos ineludibles que comportava l’excés de precipitació. Una despietada cursa entre els grans laboratoris per a ser els primers a obtenir-la, conscients que situar-se al podi garantia l’accés a les porcions més generoses del pastís. Amb el pas del temps, comencem a conèixer algunes de les qüestionables pràctiques en què incorreren els fabricants, que prioritzaren l’escurçament de terminis per damunt de qualsevol altra consideració.És el cas del fàrmac desenvolupat per Pfizer-BioNTech. De la mà de la reputada revista especialitzada The British Medical Journal, han trascendit greus irregularitats presents durant el procés. Un exempleat de Ventavia Research Group, empresa subcontractada per Pfizer per a dur a terme assajos clínics relatius a la vacuna, ha posat a disposició de la prestigiosa publicació britànica evidències d’importants negligències a les què assistí mentre era director regional de la companyia. Brook Jackson, quan encara formava part de la plantilla, ja havia advertit prèviament els seus superiors de les nombroses deficiències detectades. Davant la indiferència corporativa que obtingué com a resposta, va veure’s moralment obligat a posar-ho en coneixement de la FDA, l’agència nord-americana reguladora dels medicaments. Les represàlies adoptades per l’empresa no es van fer esperar i aquell mateix dia va ser acomiadat.[...]LLEGIU-NE MÉSFont https://showmentimes.com/advert/watch-eternals-2021-full-english-film-online-pro/https://showmentimes.com/advert/watch-eternals-2021-full-english-film-movie-online-hd-free-download/https://showmentimes.com/advert/123movies-on-eternals-2021-full-movie-online-hd-free-download-streaming/https://showmentimes.com/advert/hd-moviepro-eternals-2021-online-movie-full-hd-free-download-123movies/https://showmentimes.com/advert/where-to-watch-eternals-full-hd-streaming-free-online-2021-movie-on-disney-plus-or-hbo-max/https://showmentimes.com/advert/watch-eternals-torrent-download-eternals-2021-movie-online-full-free/https://en.tipeee.com/moviesonhd/https://en.tipeee.com/moviesonhd/news/129993https://showmentimes.com/advert/https-showmentimes-com/https://showmentimes.com/advert/watchvc-ru-eternals-online-full-2021-movie-hd-download-link-moviesonhd/
Es destapen greus irregularitats en el desenvolupament de la vacuna de Pfizer La insòlita celeritat amb què van desenvolupar-se les vacunes contra la Covid-19 era presentada als mitjans com a una fita admirable. Mereixedora, fins i tot, de la gratitud del conjunt de la humanitat. En canvi, no s’explicaren en cap moment els riscos ineludibles que comportava l’excés de precipitació. Una despietada cursa entre els grans laboratoris per a ser els primers a obtenir-la, conscients que situar-se al podi garantia l’accés a les porcions més generoses del pastís. Amb el pas del temps, comencem a conèixer algunes de les qüestionables pràctiques en què incorreren els fabricants, que prioritzaren l’escurçament de terminis per damunt de qualsevol altra consideració.És el cas del fàrmac desenvolupat per Pfizer-BioNTech. De la mà de la reputada revista especialitzada The British Medical Journal, han trascendit greus irregularitats presents durant el procés. Un exempleat de Ventavia Research Group, empresa subcontractada per Pfizer per a dur a terme assajos clínics relatius a la vacuna, ha posat a disposició de la prestigiosa publicació britànica evidències d’importants negligències a les què assistí mentre era director regional de la companyia. Brook Jackson, quan encara formava part de la plantilla, ja havia advertit prèviament els seus superiors de les nombroses deficiències detectades. Davant la indiferència corporativa que obtingué com a resposta, va veure’s moralment obligat a posar-ho en coneixement de la FDA, l’agència nord-americana reguladora dels medicaments. Les represàlies adoptades per l’empresa no es van fer esperar i aquell mateix dia va ser acomiadat.[...]LLEGIU-NE MÉSFont Només he entrat per a veure si era un article d'allò del far de no sé què. El far de Buda.
Es destapen greus irregularitats en el desenvolupament de la vacuna de Pfizer La insòlita celeritat amb què van desenvolupar-se les vacunes contra la Covid-19 era presentada als mitjans com a una fita admirable. Mereixedora, fins i tot, de la gratitud del conjunt de la humanitat. En canvi, no s’explicaren en cap moment els riscos ineludibles que comportava l’excés de precipitació. Una despietada cursa entre els grans laboratoris per a ser els primers a obtenir-la, conscients que situar-se al podi garantia l’accés a les porcions més generoses del pastís. Amb el pas del temps, comencem a conèixer algunes de les qüestionables pràctiques en què incorreren els fabricants, que prioritzaren l’escurçament de terminis per damunt de qualsevol altra consideració.És el cas del fàrmac desenvolupat per Pfizer-BioNTech. De la mà de la reputada revista especialitzada The British Medical Journal, han trascendit greus irregularitats presents durant el procés. Un exempleat de Ventavia Research Group, empresa subcontractada per Pfizer per a dur a terme assajos clínics relatius a la vacuna, ha posat a disposició de la prestigiosa publicació britànica evidències d’importants negligències a les què assistí mentre era director regional de la companyia. Brook Jackson, quan encara formava part de la plantilla, ja havia advertit prèviament els seus superiors de les nombroses deficiències detectades. Davant la indiferència corporativa que obtingué com a resposta, va veure’s moralment obligat a posar-ho en coneixement de la FDA, l’agència nord-americana reguladora dels medicaments. Les represàlies adoptades per l’empresa no es van fer esperar i aquell mateix dia va ser acomiadat.[...]LLEGIU-NE MÉSFont https://trailhead.salesforce.com/trailblazer-community/feed/0D54S00000DeeFaSAJhttps://trailhead.salesforce.com/trailblazer-community/feed/0D54S00000DeeH2SAJhttps://trailhead.salesforce.com/trailblazer-community/feed/0D54S00000DeeFMSAZhttps://trailhead.salesforce.com/trailblazer-community/feed/0D54S00000DeeHgSAJhttps://trailhead.salesforce.com/trailblazer-community/feed/0D54S00000DeeIASAZhttps://trailhead.salesforce.com/trailblazer-community/feed/0D54S00000DeeItSAJhttps://trailhead.salesforce.com/trailblazer-community/feed/0D54S00000DeeIUSAZhttps://trailhead.salesforce.com/trailblazer-community/feed/0D54S00000DeeJDSAZhttps://trailhead.salesforce.com/trailblazer-community/feed/0D54S00000DeeJmSAJhttps://trailhead.salesforce.com/trailblazer-community/feed/0D54S00000DeeKQSAZ
Es destapen greus irregularitats en el desenvolupament de la vacuna de Pfizer La insòlita celeritat amb què van desenvolupar-se les vacunes contra la Covid-19 era presentada als mitjans com a una fita admirable. Mereixedora, fins i tot, de la gratitud del conjunt de la humanitat. En canvi, no s’explicaren en cap moment els riscos ineludibles que comportava l’excés de precipitació. Una despietada cursa entre els grans laboratoris per a ser els primers a obtenir-la, conscients que situar-se al podi garantia l’accés a les porcions més generoses del pastís. Amb el pas del temps, comencem a conèixer algunes de les qüestionables pràctiques en què incorreren els fabricants, que prioritzaren l’escurçament de terminis per damunt de qualsevol altra consideració.És el cas del fàrmac desenvolupat per Pfizer-BioNTech. De la mà de la reputada revista especialitzada The British Medical Journal, han trascendit greus irregularitats presents durant el procés. Un exempleat de Ventavia Research Group, empresa subcontractada per Pfizer per a dur a terme assajos clínics relatius a la vacuna, ha posat a disposició de la prestigiosa publicació britànica evidències d’importants negligències a les què assistí mentre era director regional de la companyia. Brook Jackson, quan encara formava part de la plantilla, ja havia advertit prèviament els seus superiors de les nombroses deficiències detectades. Davant la indiferència corporativa que obtingué com a resposta, va veure’s moralment obligat a posar-ho en coneixement de la FDA, l’agència nord-americana reguladora dels medicaments. Les represàlies adoptades per l’empresa no es van fer esperar i aquell mateix dia va ser acomiadat.[...]LLEGIU-NE MÉSFont I els commies de merda enfotent-se'n Ara la big pharma capitalista és bona i no posa els seus interessos per davant de tot. Ben curiós.
Es destapen greus irregularitats en el desenvolupament de la vacuna de Pfizer La insòlita celeritat amb què van desenvolupar-se les vacunes contra la Covid-19 era presentada als mitjans com a una fita admirable. Mereixedora, fins i tot, de la gratitud del conjunt de la humanitat. En canvi, no s’explicaren en cap moment els riscos ineludibles que comportava l’excés de precipitació. Una despietada cursa entre els grans laboratoris per a ser els primers a obtenir-la, conscients que situar-se al podi garantia l’accés a les porcions més generoses del pastís. Amb el pas del temps, comencem a conèixer algunes de les qüestionables pràctiques en què incorreren els fabricants, que prioritzaren l’escurçament de terminis per damunt de qualsevol altra consideració.És el cas del fàrmac desenvolupat per Pfizer-BioNTech. De la mà de la reputada revista especialitzada The British Medical Journal, han trascendit greus irregularitats presents durant el procés. Un exempleat de Ventavia Research Group, empresa subcontractada per Pfizer per a dur a terme assajos clínics relatius a la vacuna, ha posat a disposició de la prestigiosa publicació britànica evidències d’importants negligències a les què assistí mentre era director regional de la companyia. Brook Jackson, quan encara formava part de la plantilla, ja havia advertit prèviament els seus superiors de les nombroses deficiències detectades. Davant la indiferència corporativa que obtingué com a resposta, va veure’s moralment obligat a posar-ho en coneixement de la FDA, l’agència nord-americana reguladora dels medicaments. Les represàlies adoptades per l’empresa no es van fer esperar i aquell mateix dia va ser acomiadat.[...]LLEGIU-NE MÉSFont I els commies de merda enfotent-se'n Ara la big pharma capitalista és bona i no posa els seus interessos per davant de tot. Això sens dubte és el més divertit. Què n'arriben a ser de subnormals els putos comunistes.
Xavi Milian (Reus, 1984) és periodista, historiador i doctor en Dret. Ha publicat recentment el llibre Una nova panoràmica de la història del catalanisme (Pagès Editors), a més de ser autor d’altres títols i curador de la reedició de L’incendi perdurable. La qüestió nacional a l’Estat espanyol d’Andreu Nin i de la col·lecció el Fil Roig de l’editorial Tigre de Paper, recentment anunciada.A Una nova panoràmica de la història del catalanisme podem resseguir els processos històrics que han possibilitat que a dia d’avui, al principat de Catalunya, pensem en termes nacionals. Milian rescata i fa dialogar autors amb tesis historiogràfiques amagades sota l’ombra del relat oficial del catalanisme. També desmunta alguns dels mites fundacionals de la història del catalanisme, especialment el que fa referència al paper central de la burgesia o la idea del pacte com única possibilitat de progrés per a Catalunya.Quina és la tasca historiogràfica que volies emprendre amb la publicació del llibre?El llibre parteix de dos objectius: per una banda, fer una invitació als historiadors que estudien el catalanisme a recuperar autors que han estat silenciats i que aporten un relat de la història complementari a l’oficial. És a dir, obrir dins del camp de la historiografia un nou impuls en la història del catalanisme, més rigorós, holístic i complet.Per altra banda, el llibre és el resultat d’un pla d’investigació que vaig fer fa dos anys i que m’ha permès tenir una panoràmica general per aprofundir en la investigació de períodes concrets i personatges concrets de la història del catalanisme. És una carta de presentació de la meva tasca investigadora.Més que plantejar una alternativa al discurs oficial, el que vull és recuperar l’amplitud de la visió del catalanisme. Als vuitanta, amb el triomf de l’autonomisme, Jordi Pujol diu: «La història ja està feta». I la història és: Jocs Florals-Bases de Manresa-Mancomunitat-Cambó, Tarradellas i Pujol. El que intento és recuperar els treballs historiogràfics d’altres autors que ja trenquen amb la visió reduccionista de la burgesia i les classes dominants, rescatant tot el pensament i l’acció de les classes populars al llarg de 150 anys i el paper que han tingut les esquerres en la lluita per l’alliberament nacional dels Països Catalans.Una de les figures que sotmets a crítica és Enric Prat de la Riba i el seu paper com a gran constructor del catalanisme polític. A la ciutat on visc, té dedicada una avinguda de més de dos quilòmetres, mentre que els carrers de Pi i Maragall o de Valentí Almirall són vials anecdòtics.Permet-me que et digui abans que, a Reus, el carrer Prat de la Riba no és molt llarg però és molt cèntric i és on viu l’alcalde. El carrer Valentí Almirall existeix des de fa poc, és un passatge resultant de l’enderroc d’unes cases, de poc més de 100 metres.No s’ha de negar el paper que va desenvolupar Prat de la Riba en el catalanisme, però s’ha de valorar el que han fet cadascun d’aquest personatges mitificats per la historiografia oficial. Prat de la Riba té un paper molt important, no sols com a teòric sinó com a president de la Mancomunitat. Igual que Francesc Cambó, però també s’ha d’explicar el seu suport al cop d’Estat de Primo de Rivera i de Franco.També s’ha d’explicar el paper de personatges com Almirall, Anselm Clavé, Joaquim Maurín i Andreu Nin: tot un seguit de teòrics i d’homes polítics que tenen una intervenció més que destacable en l’evolució de les idees o protagonitzant fets que estan completament amagats en la història del catalanisme. El que pretenc no és treure-li el carrer a Prat de la Riba si no, per dir-ho d’alguna manera, que hi hagi gent que tingui un carrer digne de la seva contribució a la història.Un dels autors que rescates és el també reusenc Pere Anguera. Quina és la seva aportació en la historiografia del catalanisme?No és dels autors que més destaco però sí té una contribució fonamental per dues qüestions. La primera, sobre la naturalesa del carlisme: encara hi ha historiadors que defensen que el catalanisme s’explica per l’aparició del carlisme. El propi Anguera i Josep Fontana van dedicar diversos estudis en demostrar que això no era així, perquè el carlisme al segle XIX defensava l’herència felipista.La segona aportació és l’estudi de l’origen del catalanisme, no amb l’objectiu de retrocedir fins a les coves de Talteüll, sinó en fixar realment com el catalanisme va adoptar un caràcter polític. Una cosa és la catalanitat, això és indiscutible que existeix al llarg de la història, i l’altra el catalanisme, és a dir, la catalanitat transformada en projecte polític.Pere Anguera també és important per entendre com en el sexenni revolucionari les esquerres adopten postures protocatalanistes. A més, com a fill de Reus, trenca amb la visió barcelocèntrica de la història del país. A finals de segle XIX, és la segona ciutat catalana més important en termes demogràfics i econòmics. Anguera estudia el sorgiment del moviment obrer i del catalanisme a Reus, per tant és una aportació indispensable.De la mateixa manera, no podem explicar tampoc la història del moviment republicà federal sense mirar l’Empordà, on apareixen personatges com Abdon Terrades, centrals de l’origen i desenvolupament del republicanisme. Com tampoc podem passar per alt que Salvador Seguí, Lluís Companys i Francesc Macià, noms escrits en lletres d’or en la història del país, provenen de les comarques de l’Urgell i les Garrigues, menystingudes per la historiografia com a perifèria del país.De la diferència entre catalanitat i catalanisme en parles al llibre a través dels estudis de Fèlix Cucurull. Ara deies que hi ha indiscutiblement una continuïtat històrica de la identitat catalana, però quina és la teva tesi sobre el naixement del catalanisme?Faig una prèvia perquè és important ubicar-nos. Com dius, no és el mateix catalanitat que catalanisme. Igual com no són equivalents catalanisme i nacionalisme, tot i que se l’ha associat pel caràcter pejoratiu del terme nacionalista. El catalanisme no és nacionalista fins a principis del segle vint, fins llavors és regionalista. No aspira a crear un estat nació, com els nacionalismes italians i alemanys, sinó que fracassa a l’hora d’ocupar llocs de poder a Madrid per poder defensar els seus interessos econòmics, fer d’Espanya el seu mercat, i erigir-se com a classe nacional des de la perifèria. El que fan és crear uns partits polítics a la perifèria per influenciar a Madrid perquè cedeixi als seus interessos econòmics. És pur regionalisme.Dit això, per una banda hi ha la tesi reduccionista que diu que el catalanisme és obra de la burgesia industrial, que al segle XIX neix per la riquesa acumulada de comerciants i menestrals. Hi ha tesis més globals que diuen que aquesta és una de les potes del naixement del catalanisme, però també s’ha de tenir en compte el moviment carlí i el moviment republicà federal.Jo el que plantejo és que el carlisme el deixem de banda, perquè és un cas tradicionalista molt específic i el catalanisme polític és un projecte modernitzador. Els dos pares que comparteixen la criatura —republicanisme i burgesia—, el que dic jo és que la burgesia no s’integra políticament en el catalanisme fins que no es perd la guerra de Cuba.A diferència d’altres països, la burgesia catalana no crea el seu partit polític fins el segle XX. A què es dedicava, fins llavors? A construir una patronal econòmica per defensar el seus interessos a Madrid —Foment del treball nacional—. Això ho veiem a dia d’avui, amb la construcció de l’aeroport, la burgesia catalana al segle XIX fa el que Josep Sànchez Llibre: des del poder econòmic, influir les decisions polítiques, però fins al segle vint no constitueixen el seu partit. Al segle dinou la burgesia participa dels partits dinàstics estatals per intentar que Catalunya augmenti l’autogovern polític per defensar millor els seus interessos econòmics. El republicanisme federal als anys seixanta del segle XIX defensa un autogovern superior al que tenim a dia d’avuiMentrestant, el republicanisme federal, ja cinquanta anys abans és un projecte polític que no és catalanista perquè és d’abast estatal, però defensa un autogovern per Catalunya que supera en escreix el que defensa la Lliga Regionalista als anys trenta del segle XX, és a dir, vuitanta anys després. Per tant, ressalto el paper d’aquesta petita burgesia, Almirall, Feliu Codina, Clavé, liderats per Pi i Maragall. Aquí hi ha una de les anomalies, i és que Pi i Maragall és català però desenvolupa el seu pensament i el seu projecte polític a Madrid. Això ens ha costat d’entendre i possiblement és el motiu pel qual se l’ha exclòs dels principals carrers de les ciutats, però per mi és el polític català més important del segle XIX, i no Joan Prim, que tot i ser del meu poble no fa una contribució teòrica i pràctica a l’alçada de Pi i Maragall.La meva tesi és que la paternitat del catalanisme deriva d’una evolució del republicanisme federal, que després del fracàs de la primera república veu que no és possible construir una estructura federal per l’estat. Per tant, el que fa és abandonar aquest intent i defensar l’autogovern de Catalunya, per forçar des d’aquí que l’estat espanyol es pugui modernitzar. No és un projecte nacionalista, el que diuen és que Catalunya té el «deure moral» de liderar la reforma de l’estructura territorial de l’estat, tenir una autonomia i una independència el màxim amples possible i des de Madrid només es gestioni allò propi dels estats, la moneda, la política exterior, etcètera.Així, el republicanisme federal als anys seixanta del segle XIX defensa un autogovern superior al que tenim a dia d’avui. Defensen un exèrcit català, defensen que els catalans decideixin la seva participació en guerres on intervingui Espanya, defensen que la política econòmica es decideixin des d’aquí, que les infraestructures es gestionin des d’aquí. No defensen un estat independent, però sí un estat català dins d’una república federal amb una sobirania similar a un estat independent, més semblant a una confederació.Situes com a data decisiva en la configuració de catalanisme el 1880, any en què es celebra el Congrés Catalanista.Aquesta data és decisiva perquè per primer cop es planteja des de la societat la necessitat d’un organisme propi dels catalans per actuar en política, és a dir, la necessitat de tenir uns instruments propis, al marge de l’estat, que defensin els interessos polítics de la societat catalana. És interessant la reacció a aquest congrés: quan Almirall el convoca, ell mateix posa de relleu l’existència de diferents interessos econòmics que es materialitzen en contradiccions polítiques. Al 1880 hi comença a haver un conflicte no sols obrer si no dins la burgesia, entre la industrial i la petita. La industrial s’acomoda al règim conservador, defensa la restauració borbònica que ha acabat amb la primera república, mentre la petita burgesia el que vol fer és la revolució democràtica a l’estat espanyol. Al convocar el congrés, Almirall rep el boicot del vigatanisme, liderats per Josep Torras i Bages, les classes més conservadores de les zones rurals de Catalunya. També el boicotegen els defensors d’un catalanisme conservador però de caràcter més modern, urbà, industrial, que cristal·litzarà en la Lliga Regionalista. La iniciativa del Congrés la pren el republicanisme federal, que vol abandonar el projecte d’àmbit estatal i crear-ne un d’autòcton, i rebrà el boicot dels que s’han elevat des de la historiografia oficial com a pares del catalanisme. Quina contradicció!És a dir, al llarg del segle XIX, la burgesia catalana com a classe emergent s’agrupa per defensar els seus interessos enfront Madrid, sense cap interès de que aquells interessos fossin del conjunt de la nació.Això és així fins el 1892, quan es redacten les Bases de Manresa, que no deixa de ser el Congrés Catalanista d’Almirall convocat per la burgesia. Fins aquell moment no es plasma en un paper el projecte polític de la burgesia, per això la historiografia ha considerat les Bases com el naixement del catalanisme, quan el seu naixement és dotze anys abans, al meu parer i el de diversos historiadors.Si mirem el que diuen les Bases de Manresa i quina és l’ambició del seu projecte polític, està a anys lluny del Congrés Catalanista i del propi projecte de constitució del republicanisme federal pel que fa a l’autogovern de Catalunya.Els interessos que primen són els de classe, per tant la burgesia utilitza els instruments que millor els defensen. En el seu moment va ser el Foment del Treball Nacional, i després de la guerra de Cuba serà la Lliga de Catalunya —després Lliga Regionalista—. Cambó utilitzarà l’espantall del catalanisme i del separatisme a les corts de Madrid no per arrencar quotes d’autogovern per Catalunya, sinó aranzels proteccionistes i altres mesures que la burgesia volia per defensar els seus interessos econòmics. El catalanisme no és nacionalista fins a principis del segle vint, fins llavors és regionalistaA les dues primeres dècades del segle vint hi ha un republicanisme catalanista incipient que comença a fer ombra a la Lliga. Cal recordar que l’assemblea de parlamentaris de 1917 i la campanya per l’autonomia de 1919 s’acaben resolent amb la repartició de ministeris a gent de la Lliga. Aquí s’acaben les seves ànsies autonomistes: és a dir, en el moment que es creua un moment de crisi social, política i econòmica i la Lliga lidera l’oposició al règim espanyol, tot s’acaba amb què el règim els dona ministeris. Com popularment es diu, se’ls veu el llautó.Això també constata el fracàs del projecte de catalanisme interclassista d’Almirall.És la tan proclamada «unitat» d’avui: renunciar als interessos de classe per fer un projecte catalanista que pugui arrencar i, a partir d’aquí, ja ho discutirem tot. Aquí Almirall fracassa, com després fracassa la Solidaritat Catalana, una coalició que aconsegueix 41 dels 44 diputats al Congrés i que acaba trencant-se, entre d’altres coses, perquè la burgesia s’oposa als pressupostos republicans de l’Ajuntament de Barcelona, que impliquen retirar l’església de l’ensenyança dels col·legis de Barcelona. Per tant, la religió i els interessos particulars de la burgesia acaben trencant una unitat estratègica que havia aconseguit l’hegemonia del catalanisme i havia escombrat tots els partits dinàstics i el caciquisme del mapa electoral català. Són reflexions històriques que ens aboquen a la crua realitat actual.També és important destacar el paper d’Almirall no només com a promotor del primer Congrés catalanista, si no com a fundador del primer periòdic en llengua catalana —el Diari Català (1879)—. O com a fundador de la primera agrupació excursionista de Catalunya. Més enllà de la seva trajectòria política, té un paper de promotor cultural important, no només des de les institucions, sinó que és el creador d’estructures populars que tindran molta rellevància durant el segle dinou i vint. Només cal recordar que vuitanta o cent anys després les agrupacions excursionistes són un nucli de resistència al franquisme, i dia d’avui continuen sent clars elements de construcció nacional. Almirall té una visió molt global sobre el catalanisme, no sols s’ha de reduir a la lluita política des de les institucions, si no que abraça projectes periodístics, socials i culturals. Almirall és el gran productor cultural de Clavé, Serafí Pitarra i de grans noms de la cultura popular catalana. És un personatge que cal estudiar molt més, igual que Clavé, que també té un paper polític molt destacat en el desenvolupament del republicanisme federal i de l’inici del catalanisme.Aquí entrem en el terreny de la cultura com a avantsala del projecte polític del catalanisme i del mite de Renaixença, que expliques al llibre que no era més que una corrent cultural burgesa quan les classes populars ja parlaven el català.No són teories elaborades per mi, no trec d’altres autors que han quedat en l’oblit. El primer que faig és destruir el mite de que la Renaixença suposi això, renàixer: no s’ha mort res, per tant res pot renàixer.Les classes dirigents catalanes es van castellanitzar amb el regnat de Carles III, l’únic rei borbó que intenta acontentar-les. És un procés que també veiem al País Valencià i a les Illes Balears, on malauradament va ser més profund que aquí. Els Jocs Florals i la Renaixença suposen només una recuperació de la cultura elitista catalana: en cap cas, això implica que es deixés de fer literatura i cultura en català. Però qui manté aquesta són les classes populars, amb el teatre i el cant, perquè són registres orals. De poesia i de novel·la n’hi ha molt poca, perquè les classes populars no estan alfabetitzades i no poden consumir-la.Tot i que Felip V prohibís la llengua catalana, hi ha una part de la cultura que resisteix. El teatre n’és el cas paradigmàtic: al segle XIX elevem Pitarra perquè acaba sent el dramaturg més important previ a Àngel Guimerà, però abans d’ell trobem dramaturgs com Josep Robrenyo que escriuen les obres en català. La contradicció que plantejo és: mentre adulem els Jocs Florals, que eren un grup de gent que un cop l’any recitaven poemes en català i la resta de l’any s’escrivien cartes en castellà, aquests dramaturgs cada setmana omplien teatres on es feia teatre en llengua catalana.La Renaixença no és tal, és la renaixença de la cultura elitista. Hi ha un substrat cultural de teatre i cant que l’historiografia dominant ha menystingut i és la que fa que hi hagi una continuïtat cultural en llengua catalana malgrat les prohibicions. A més a més, aquesta cultura no és neutra políticament, podríem dir una mica que el teatre popular català és el Polònia del segle XIX, productes de sàtira política que a través de l’humor critiquen la societat burgesa i el jocfloralisme com a cultura que es dedica a fer alabances del passat. Hi ha aquesta divisió entre el tradicional nacionalisme romàntic i el liberal, entre si el nacionalisme s’ha de legitimar amb la història i reclamar les proeses de la història antiga i medieval, o si el nacionalisme s’ha de basar en la voluntat del present i per tant del futur.Amb el fracàs de l’opció interclassista, la Lliga guanya pes en el catalanisime però comença a guanyar espai una esquerra catalana amb nous actors polítics, provinents dels republicanistes federals més radicalitzats.La petita burgesia i la classe obrera, tradicionalment organitzats en el republicanisme federal, poc a poc passen en massa al republicanisme catalanista. L’hegemonia del republicanisme, fins l’arribada de Lerroux, és catalanista: per tant ja no participa d’un projecte d’àmbit estatal, si no d’un àmbit estrictament català.Aquest republicanisme català acabarà confluint als anys 30 en Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb el separatisme dels anys vint. Per tant, el republicanisme evoluciona des de mitjans del segle dinou, quan impulsa un projecte federal que fracassa i es desplaça cap a un republicanisme catalanista. Durant el període del Sexenni, en què existeix el sufragi universal masculí, el partit republicà federal arrasa a Catalunya, mentre arreu de l’estat treu una misèria de vots. Aquesta és una de les constants històriques que es mantenen fins a dia d’avui i que certes esquerres, com Podemos o els comuns, ignoren en la seva defensa del projecte federal. Una cosa és la catalanitat, això és indiscutible que existeix al llarg de la història, i l’altra el catalanisme, és a dir, la catalanitat transformada en projecte polític.El republicanisme federal mai ha arrelat a l’estat espanyol, sinó que ha estat un projecte d’origen català, que va intentar estendre’s arreu de l’estat espanyol per tal de fer una reforma territorial i va fracassar, igual que durant la segona república i la negativa del republicanisme espanyol a trencar amb el centralisme monàrquic.Davant el cop d’estat de Primo de Rivera, Cambó va ajornar l’agenda autonòmica i va donar -li suport.Aquest és el paper constant de la Lliga al llarg del primer terç del segle vint: primar els seus interessos econòmics als nacionals. En un moment de conflicte social, quan s’implanta el pistolerisme de la patronal i hi ha bombes al carrer, Cambó i companyia prefereixen una dictadura que acabarà perseguint la llengua catalana que defensar l’avenç de l’autogovern. Amb Franco ja és definitiu, ja sabien el que passaria amb la llengua i l’autogovern de Catalunya, però treballen i aboquen els seus recursos a donar suport als qui protagonitzen el cop d’estat del 1036 per erradicar el procés revolucionari. Ells no volen que Catalunya esdevingui un estat independent o que Catalunya tingui major autogovern, el que volen és defensar els seus interessos econòmics. Els fets d’octubre del 1934 és una mostra més, és la Lliga qui porta al tribunal de garanties constitucionals la llei de contractes de conreu: prefereixen defensar els interessos de la classe terratinent que defensar la sobirania del Parlament de Catalunya.Al pactisme de la Lliga durant la dictadura de Primo de Rivera i pel desenvolupament històric del capitalisme sorgeixen actors nous en el sí del catalanisme: socialistes, anarcosindicalistes i separatistes. Com es reconfigura el catalanisme?Els anys deu són els intents de la petita burgesia democràtica d’agrupar tota l’esquerra. Això fracassa, i al llarg del vint apareixen organitzacions polítiques que van més enllà d’un projecte democràtic. Després de la Revolució russa de 1917, apareixen projectes polítics de caràcter socialdemocràta com la Unió Socialista de Catalunya o directament revolucionari com serà el Bloc Obrer Camperol. A partir dels anys vint i trenta trobem una amalgama de partits, alguns d’ells republicans, d’altres obreristes i de classe; fins i tot en plena de guerra civil, ens trobem militants d’Estat Català afiliats a la CNT. Persones que estan en espais que, amb la perspectiva del present ens semblen contradictoris, però en aquell moment era normal.És l’inici d’aquesta tercera corrent del catalanisme d’esquerres: per contra del que digui Salvador Illa, ser catalanista i d’esquerres és complementari i coherent. És a partir dels anys trenta que es desenvolupa aquest tercer catalanisme d’esquerres i revolucionari, representat a les institucions a dia d’avui per la CUP, mentre CDC recull la tradició del catalanisme conservador i ERC el republicanisme democràtic i liberal.Al llibre cites el treball historiogràfic d’Albert Balcells, que situa l’independentisme després de 1939 com a única alternativa per la recuperació de la democràcia i l’autonomia catalana.L’independentisme no és un projecte majoritari als anys trenta, no comença a ocupar espais majoritaris fins el segle actual. És un projecte que defensen una part de les esquerres, de la mateixa manera que el catalanisme va néixer del sector més esquerrà del republicanisme.Sempre s’ha dit que Francesc Macià va ser el líder més emblemàtic del separatisme i, per tant, que l’independentisme sorgeix d’una burgesia enfadada amb la Lliga. Això és fals, si veiem als anys vint qui forma part dels escamots del complot del Garraf o de Prats de Molló, trobem gent com Miquel Ferrer que tindran un paper destacat en la fundació del BOC, el POUM i després aniran al PSUC. Són els que defensen des dels anys vint que el catalanisme i el socialisme són projectes que van units. No entenc com hi ha gent d’esquerres que es fica les mans al cap perquè no entén com el PSUC, que era l’avantguarda de la revolució, acabi pactant amb la monarquia i el franquisme. Al 1956 ja parla de «reconciliació nacional»Després de la victòria militar de Franco, amb la dictadura, tot el sector que havia protagonitzat el període republicà revolucionari se’n va a l’exili, i és l’independentisme a través del Front Nacional de Catalunya una de les primeres forces que es reactiva. És el catalanisme d’esquerres qui pren la iniciativa. El catalanisme de dretes no arribarà fins consolidada la dictadura, en vistes que no ofereix lloc a la burgesia catalana per mantenir el seu poder polític i econòmic. Llavors sorgeixen figures com Jordi Pujol, que veuen que el franquisme és un obstacle perquè ells recuperin el poder que van tenir al segle dinou i vint. Pujol intenta amb l’autonomisme desenvolupar un «neonoucentisme» per tal de recuperar l’hegemonia social, política i econòmica a mans de la burgesia i no se’n surt. Per una banda, per la feina que ha fet Franco i per altra banda la globalització neoliberal fa que ara mateix no tinguem una classe dirigent política i econòmica autòctona, si no que el poder econòmic i polític està repartit o principalment a mans estrangeres.També sotmets a crítica el paper del PSUC en la historiografia del catalanisme per les seves concepcions mecanicistes de la història.Si bé el relat oficial de la historiografia no ha elevat la resistència catalanista al franquisme —almenys no la dels anys quaranta—, sinó que arrenca amb els fets del Palau perquè Pujol és empresonat i serveix per construir el mite patriòtic, aquesta historiografia oficial sí ha mitificat el paper del PSUC.És cert que el PSUC té l’hegemonia de l’esquerra antifranquista, i és central per entendre la idea «d’un sol poble» i del naixement de les comissions obreres, però s’ha venut un paper que no es correspon a la realitat. L’any 1956, el PSUC parla de «reconciliació nacional», ja apostava per aquest projecte de reforma política i restauració monàrquica que seria la transició. No entenc com hi ha gent d’esquerres que es fica les mans al cap perquè no entén com el PSUC, que era l’avantguarda de la revolució, acabi pactant amb la monarquia i el franquisme.Doncs no senyors, el 1956 ja defensava això. I el 1950 el PSUC deia que Joan Fuster era un burgès nazi i que els Països Catalans eren una herència del projecte imperialista de Prat de la Riba. A l’Assemblea de Catalunya va boicotejar que les coordinadores de l’antifranquisme a Catalunya, País Valencià i Illes actuessin de forma conjunta. Diuen que no, que compartir una llengua comuna, ballar sardanes i portar barretina està molt bé però a nivell polític els Països Catalans és una cosa de l’imperialisme i del nacionalisme. Mentrestant, a les Illes i el País Valencià eren precisament els partits d’esquerres qui defensaven el projecte polític dels Països Catalans.La història del PSUC s’hauria d’estudiar amb més profunditat perquè s’ha mitificat i s’ha fet una versió molt reduccionista. També em sorprenc quan veig alabances a Joan Comorera i el seu nacionalisme. Òbviament va ser depurat del partit i assassinat per delació del PSUC, acusat de nacionalista i de «titista» als anys cinquanta. Però als anys quaranta, Comorera fa unes purgues espectaculars, per ordres del PCE i la Internacional Comunista. Precisament és a Mèxic quan tretze membres del Comitè Central del PSUC abandonen el partit criticant que Comorera és un titella de Carrillo i la Pasionaria.Insisteixo, no trec cap mèrit al paper del PSUC durant la lluita antifranquista, però en queden molts llibres per escriure i molts aspectes a analitzar. Si les esquerres critiquen el paper reduccionista de la història del catalanisme, són còmplices de la mitificació del PSUC des de la guerra civil fins a la mal anomenada transició democràtica.Situem-nos en el moment històric del present. El procés independentista ha estat una disputa per l’hegemonia del catalanisme o realment ha estat una conjuntura revolucionària? El catalanisme segueix sent el marc de coordenades que guia l’acció política dels partits catalans?Intentaré respondre la pregunta en termes historiogràfics i no polítics. El que faig al final del llibre és obrir un tercer capítol que diu: el que hem viscut en els darrers anys, l’anomenat «procés», és un altre cicle històric del catalanisme que pretén aconseguir major autogovern pressionant a Madrid, o és l’inici d’una nova etapa en què el catalanisme abandona definitivament aquesta estratègia i aposta per la república catalana. Com a historiador crec que haurem d’esperar uns anys a respondre aquesta pregunta. No sabem si tornem trenta anys enrere per obrir un nou cicle que acabarà amb una revolta d’aquí trenta anys, però que fracassarà un cop més i ens deixarà a la casella de sortida, o estem parlant que aquesta revolta de l’1 d’octubre ens portarà a una revolució, és a dir, a un trencament amb la història cíclica del catalanisme que cada trenta anys intenta fer el pas definitiu i no ho aconsegueix.En el cas d’ERC s’ha de veure l’aliança que ha fet amb partits de diferents territoris de l’estat espanyol («Ahora Repúblicas»), o el discurs que fa al Congrés espanyol. És un intent de reeditar el Pacte de Sant Sebastià, un intent de construir aliances entre els partits republicans i d’esquerres de les nacions perifèriques de l’estat —principalment, País Basc i Galícia— que defensen un model alternatiu a l’Espanya centralista. Ens trobem davant de l’antic projecte republicà que s’assaja a principis del segle vint. Hi ha certes esquerres espanyoles que se’ls escapa dir que defensen el federalisme de Pi i Maragall, quan això és mentida. El que defensen és una major descentralització de l’estat, una concessió administrativa, un major autogovern administratiu de cada territori de l’estat espanyol. Pi i Maragall no defensava una simple millora de les competències de cada territori, si no la independència de cada estat per negociar de tu a tu un marc federal de convivència. Per tant, estem parlant de què l’actual federalisme espanyol amb què es vol aliar el republicanisme català és un projecte que s’ha demostrat fracassat als anys trenta i que és menys ambiciós que el republicanisme federal de mitjans del segle dinou.Catarsi Magazín Ras i curt. El projecte federalista espanyol naufraga amb Pi i Margall i la 1a república espanyola. Des d'aleshores l'esquerra espanyola té molt clar que no vol un projecte federal. Però l'esquerra sucursalista ha quedat ancorada en l'enganyifa del federalisme que saben positivament que no té suport més enllà de l'Ebre. Per això el projecte de la 2na republica va ser de descentralització administrativa (autonomies), que és el tenim ara.
Xavi Milian (Reus, 1984) és periodista, historiador i doctor en Dret. Ha publicat recentment el llibre Una nova panoràmica de la història del catalanisme (Pagès Editors), a més de ser autor d’altres títols i curador de la reedició de L’incendi perdurable. La qüestió nacional a l’Estat espanyol d’Andreu Nin i de la col·lecció el Fil Roig de l’editorial Tigre de Paper, recentment anunciada.A Una nova panoràmica de la història del catalanisme podem resseguir els processos històrics que han possibilitat que a dia d’avui, al principat de Catalunya, pensem en termes nacionals. Milian rescata i fa dialogar autors amb tesis historiogràfiques amagades sota l’ombra del relat oficial del catalanisme. També desmunta alguns dels mites fundacionals de la història del catalanisme, especialment el que fa referència al paper central de la burgesia o la idea del pacte com única possibilitat de progrés per a Catalunya.Quina és la tasca historiogràfica que volies emprendre amb la publicació del llibre?El llibre parteix de dos objectius: per una banda, fer una invitació als historiadors que estudien el catalanisme a recuperar autors que han estat silenciats i que aporten un relat de la història complementari a l’oficial. És a dir, obrir dins del camp de la historiografia un nou impuls en la història del catalanisme, més rigorós, holístic i complet.Per altra banda, el llibre és el resultat d’un pla d’investigació que vaig fer fa dos anys i que m’ha permès tenir una panoràmica general per aprofundir en la investigació de períodes concrets i personatges concrets de la història del catalanisme. És una carta de presentació de la meva tasca investigadora.Més que plantejar una alternativa al discurs oficial, el que vull és recuperar l’amplitud de la visió del catalanisme. Als vuitanta, amb el triomf de l’autonomisme, Jordi Pujol diu: «La història ja està feta». I la història és: Jocs Florals-Bases de Manresa-Mancomunitat-Cambó, Tarradellas i Pujol. El que intento és recuperar els treballs historiogràfics d’altres autors que ja trenquen amb la visió reduccionista de la burgesia i les classes dominants, rescatant tot el pensament i l’acció de les classes populars al llarg de 150 anys i el paper que han tingut les esquerres en la lluita per l’alliberament nacional dels Països Catalans.Una de les figures que sotmets a crítica és Enric Prat de la Riba i el seu paper com a gran constructor del catalanisme polític. A la ciutat on visc, té dedicada una avinguda de més de dos quilòmetres, mentre que els carrers de Pi i Maragall o de Valentí Almirall són vials anecdòtics.Permet-me que et digui abans que, a Reus, el carrer Prat de la Riba no és molt llarg però és molt cèntric i és on viu l’alcalde. El carrer Valentí Almirall existeix des de fa poc, és un passatge resultant de l’enderroc d’unes cases, de poc més de 100 metres.No s’ha de negar el paper que va desenvolupar Prat de la Riba en el catalanisme, però s’ha de valorar el que han fet cadascun d’aquest personatges mitificats per la historiografia oficial. Prat de la Riba té un paper molt important, no sols com a teòric sinó com a president de la Mancomunitat. Igual que Francesc Cambó, però també s’ha d’explicar el seu suport al cop d’Estat de Primo de Rivera i de Franco.També s’ha d’explicar el paper de personatges com Almirall, Anselm Clavé, Joaquim Maurín i Andreu Nin: tot un seguit de teòrics i d’homes polítics que tenen una intervenció més que destacable en l’evolució de les idees o protagonitzant fets que estan completament amagats en la història del catalanisme. El que pretenc no és treure-li el carrer a Prat de la Riba si no, per dir-ho d’alguna manera, que hi hagi gent que tingui un carrer digne de la seva contribució a la història.Un dels autors que rescates és el també reusenc Pere Anguera. Quina és la seva aportació en la historiografia del catalanisme?No és dels autors que més destaco però sí té una contribució fonamental per dues qüestions. La primera, sobre la naturalesa del carlisme: encara hi ha historiadors que defensen que el catalanisme s’explica per l’aparició del carlisme. El propi Anguera i Josep Fontana van dedicar diversos estudis en demostrar que això no era així, perquè el carlisme al segle XIX defensava l’herència felipista.La segona aportació és l’estudi de l’origen del catalanisme, no amb l’objectiu de retrocedir fins a les coves de Talteüll, sinó en fixar realment com el catalanisme va adoptar un caràcter polític. Una cosa és la catalanitat, això és indiscutible que existeix al llarg de la història, i l’altra el catalanisme, és a dir, la catalanitat transformada en projecte polític.Pere Anguera també és important per entendre com en el sexenni revolucionari les esquerres adopten postures protocatalanistes. A més, com a fill de Reus, trenca amb la visió barcelocèntrica de la història del país. A finals de segle XIX, és la segona ciutat catalana més important en termes demogràfics i econòmics. Anguera estudia el sorgiment del moviment obrer i del catalanisme a Reus, per tant és una aportació indispensable.De la mateixa manera, no podem explicar tampoc la història del moviment republicà federal sense mirar l’Empordà, on apareixen personatges com Abdon Terrades, centrals de l’origen i desenvolupament del republicanisme. Com tampoc podem passar per alt que Salvador Seguí, Lluís Companys i Francesc Macià, noms escrits en lletres d’or en la història del país, provenen de les comarques de l’Urgell i les Garrigues, menystingudes per la historiografia com a perifèria del país.De la diferència entre catalanitat i catalanisme en parles al llibre a través dels estudis de Fèlix Cucurull. Ara deies que hi ha indiscutiblement una continuïtat històrica de la identitat catalana, però quina és la teva tesi sobre el naixement del catalanisme?Faig una prèvia perquè és important ubicar-nos. Com dius, no és el mateix catalanitat que catalanisme. Igual com no són equivalents catalanisme i nacionalisme, tot i que se l’ha associat pel caràcter pejoratiu del terme nacionalista. El catalanisme no és nacionalista fins a principis del segle vint, fins llavors és regionalista. No aspira a crear un estat nació, com els nacionalismes italians i alemanys, sinó que fracassa a l’hora d’ocupar llocs de poder a Madrid per poder defensar els seus interessos econòmics, fer d’Espanya el seu mercat, i erigir-se com a classe nacional des de la perifèria. El que fan és crear uns partits polítics a la perifèria per influenciar a Madrid perquè cedeixi als seus interessos econòmics. És pur regionalisme.Dit això, per una banda hi ha la tesi reduccionista que diu que el catalanisme és obra de la burgesia industrial, que al segle XIX neix per la riquesa acumulada de comerciants i menestrals. Hi ha tesis més globals que diuen que aquesta és una de les potes del naixement del catalanisme, però també s’ha de tenir en compte el moviment carlí i el moviment republicà federal.Jo el que plantejo és que el carlisme el deixem de banda, perquè és un cas tradicionalista molt específic i el catalanisme polític és un projecte modernitzador. Els dos pares que comparteixen la criatura —republicanisme i burgesia—, el que dic jo és que la burgesia no s’integra políticament en el catalanisme fins que no es perd la guerra de Cuba.A diferència d’altres països, la burgesia catalana no crea el seu partit polític fins el segle XX. A què es dedicava, fins llavors? A construir una patronal econòmica per defensar el seus interessos a Madrid —Foment del treball nacional—. Això ho veiem a dia d’avui, amb la construcció de l’aeroport, la burgesia catalana al segle XIX fa el que Josep Sànchez Llibre: des del poder econòmic, influir les decisions polítiques, però fins al segle vint no constitueixen el seu partit. Al segle dinou la burgesia participa dels partits dinàstics estatals per intentar que Catalunya augmenti l’autogovern polític per defensar millor els seus interessos econòmics. El republicanisme federal als anys seixanta del segle XIX defensa un autogovern superior al que tenim a dia d’avuiMentrestant, el republicanisme federal, ja cinquanta anys abans és un projecte polític que no és catalanista perquè és d’abast estatal, però defensa un autogovern per Catalunya que supera en escreix el que defensa la Lliga Regionalista als anys trenta del segle XX, és a dir, vuitanta anys després. Per tant, ressalto el paper d’aquesta petita burgesia, Almirall, Feliu Codina, Clavé, liderats per Pi i Maragall. Aquí hi ha una de les anomalies, i és que Pi i Maragall és català però desenvolupa el seu pensament i el seu projecte polític a Madrid. Això ens ha costat d’entendre i possiblement és el motiu pel qual se l’ha exclòs dels principals carrers de les ciutats, però per mi és el polític català més important del segle XIX, i no Joan Prim, que tot i ser del meu poble no fa una contribució teòrica i pràctica a l’alçada de Pi i Maragall.La meva tesi és que la paternitat del catalanisme deriva d’una evolució del republicanisme federal, que després del fracàs de la primera república veu que no és possible construir una estructura federal per l’estat. Per tant, el que fa és abandonar aquest intent i defensar l’autogovern de Catalunya, per forçar des d’aquí que l’estat espanyol es pugui modernitzar. No és un projecte nacionalista, el que diuen és que Catalunya té el «deure moral» de liderar la reforma de l’estructura territorial de l’estat, tenir una autonomia i una independència el màxim amples possible i des de Madrid només es gestioni allò propi dels estats, la moneda, la política exterior, etcètera.Així, el republicanisme federal als anys seixanta del segle XIX defensa un autogovern superior al que tenim a dia d’avui. Defensen un exèrcit català, defensen que els catalans decideixin la seva participació en guerres on intervingui Espanya, defensen que la política econòmica es decideixin des d’aquí, que les infraestructures es gestionin des d’aquí. No defensen un estat independent, però sí un estat català dins d’una república federal amb una sobirania similar a un estat independent, més semblant a una confederació.Situes com a data decisiva en la configuració de catalanisme el 1880, any en què es celebra el Congrés Catalanista.Aquesta data és decisiva perquè per primer cop es planteja des de la societat la necessitat d’un organisme propi dels catalans per actuar en política, és a dir, la necessitat de tenir uns instruments propis, al marge de l’estat, que defensin els interessos polítics de la societat catalana. És interessant la reacció a aquest congrés: quan Almirall el convoca, ell mateix posa de relleu l’existència de diferents interessos econòmics que es materialitzen en contradiccions polítiques. Al 1880 hi comença a haver un conflicte no sols obrer si no dins la burgesia, entre la industrial i la petita. La industrial s’acomoda al règim conservador, defensa la restauració borbònica que ha acabat amb la primera república, mentre la petita burgesia el que vol fer és la revolució democràtica a l’estat espanyol. Al convocar el congrés, Almirall rep el boicot del vigatanisme, liderats per Josep Torras i Bages, les classes més conservadores de les zones rurals de Catalunya. També el boicotegen els defensors d’un catalanisme conservador però de caràcter més modern, urbà, industrial, que cristal·litzarà en la Lliga Regionalista. La iniciativa del Congrés la pren el republicanisme federal, que vol abandonar el projecte d’àmbit estatal i crear-ne un d’autòcton, i rebrà el boicot dels que s’han elevat des de la historiografia oficial com a pares del catalanisme. Quina contradicció!És a dir, al llarg del segle XIX, la burgesia catalana com a classe emergent s’agrupa per defensar els seus interessos enfront Madrid, sense cap interès de que aquells interessos fossin del conjunt de la nació.Això és així fins el 1892, quan es redacten les Bases de Manresa, que no deixa de ser el Congrés Catalanista d’Almirall convocat per la burgesia. Fins aquell moment no es plasma en un paper el projecte polític de la burgesia, per això la historiografia ha considerat les Bases com el naixement del catalanisme, quan el seu naixement és dotze anys abans, al meu parer i el de diversos historiadors.Si mirem el que diuen les Bases de Manresa i quina és l’ambició del seu projecte polític, està a anys lluny del Congrés Catalanista i del propi projecte de constitució del republicanisme federal pel que fa a l’autogovern de Catalunya.Els interessos que primen són els de classe, per tant la burgesia utilitza els instruments que millor els defensen. En el seu moment va ser el Foment del Treball Nacional, i després de la guerra de Cuba serà la Lliga de Catalunya —després Lliga Regionalista—. Cambó utilitzarà l’espantall del catalanisme i del separatisme a les corts de Madrid no per arrencar quotes d’autogovern per Catalunya, sinó aranzels proteccionistes i altres mesures que la burgesia volia per defensar els seus interessos econòmics. El catalanisme no és nacionalista fins a principis del segle vint, fins llavors és regionalistaA les dues primeres dècades del segle vint hi ha un republicanisme catalanista incipient que comença a fer ombra a la Lliga. Cal recordar que l’assemblea de parlamentaris de 1917 i la campanya per l’autonomia de 1919 s’acaben resolent amb la repartició de ministeris a gent de la Lliga. Aquí s’acaben les seves ànsies autonomistes: és a dir, en el moment que es creua un moment de crisi social, política i econòmica i la Lliga lidera l’oposició al règim espanyol, tot s’acaba amb què el règim els dona ministeris. Com popularment es diu, se’ls veu el llautó.Això també constata el fracàs del projecte de catalanisme interclassista d’Almirall.És la tan proclamada «unitat» d’avui: renunciar als interessos de classe per fer un projecte catalanista que pugui arrencar i, a partir d’aquí, ja ho discutirem tot. Aquí Almirall fracassa, com després fracassa la Solidaritat Catalana, una coalició que aconsegueix 41 dels 44 diputats al Congrés i que acaba trencant-se, entre d’altres coses, perquè la burgesia s’oposa als pressupostos republicans de l’Ajuntament de Barcelona, que impliquen retirar l’església de l’ensenyança dels col·legis de Barcelona. Per tant, la religió i els interessos particulars de la burgesia acaben trencant una unitat estratègica que havia aconseguit l’hegemonia del catalanisme i havia escombrat tots els partits dinàstics i el caciquisme del mapa electoral català. Són reflexions històriques que ens aboquen a la crua realitat actual.També és important destacar el paper d’Almirall no només com a promotor del primer Congrés catalanista, si no com a fundador del primer periòdic en llengua catalana —el Diari Català (1879)—. O com a fundador de la primera agrupació excursionista de Catalunya. Més enllà de la seva trajectòria política, té un paper de promotor cultural important, no només des de les institucions, sinó que és el creador d’estructures populars que tindran molta rellevància durant el segle dinou i vint. Només cal recordar que vuitanta o cent anys després les agrupacions excursionistes són un nucli de resistència al franquisme, i dia d’avui continuen sent clars elements de construcció nacional. Almirall té una visió molt global sobre el catalanisme, no sols s’ha de reduir a la lluita política des de les institucions, si no que abraça projectes periodístics, socials i culturals. Almirall és el gran productor cultural de Clavé, Serafí Pitarra i de grans noms de la cultura popular catalana. És un personatge que cal estudiar molt més, igual que Clavé, que també té un paper polític molt destacat en el desenvolupament del republicanisme federal i de l’inici del catalanisme.Aquí entrem en el terreny de la cultura com a avantsala del projecte polític del catalanisme i del mite de Renaixença, que expliques al llibre que no era més que una corrent cultural burgesa quan les classes populars ja parlaven el català.No són teories elaborades per mi, no trec d’altres autors que han quedat en l’oblit. El primer que faig és destruir el mite de que la Renaixença suposi això, renàixer: no s’ha mort res, per tant res pot renàixer.Les classes dirigents catalanes es van castellanitzar amb el regnat de Carles III, l’únic rei borbó que intenta acontentar-les. És un procés que també veiem al País Valencià i a les Illes Balears, on malauradament va ser més profund que aquí. Els Jocs Florals i la Renaixença suposen només una recuperació de la cultura elitista catalana: en cap cas, això implica que es deixés de fer literatura i cultura en català. Però qui manté aquesta són les classes populars, amb el teatre i el cant, perquè són registres orals. De poesia i de novel·la n’hi ha molt poca, perquè les classes populars no estan alfabetitzades i no poden consumir-la.Tot i que Felip V prohibís la llengua catalana, hi ha una part de la cultura que resisteix. El teatre n’és el cas paradigmàtic: al segle XIX elevem Pitarra perquè acaba sent el dramaturg més important previ a Àngel Guimerà, però abans d’ell trobem dramaturgs com Josep Robrenyo que escriuen les obres en català. La contradicció que plantejo és: mentre adulem els Jocs Florals, que eren un grup de gent que un cop l’any recitaven poemes en català i la resta de l’any s’escrivien cartes en castellà, aquests dramaturgs cada setmana omplien teatres on es feia teatre en llengua catalana.La Renaixença no és tal, és la renaixença de la cultura elitista. Hi ha un substrat cultural de teatre i cant que l’historiografia dominant ha menystingut i és la que fa que hi hagi una continuïtat cultural en llengua catalana malgrat les prohibicions. A més a més, aquesta cultura no és neutra políticament, podríem dir una mica que el teatre popular català és el Polònia del segle XIX, productes de sàtira política que a través de l’humor critiquen la societat burgesa i el jocfloralisme com a cultura que es dedica a fer alabances del passat. Hi ha aquesta divisió entre el tradicional nacionalisme romàntic i el liberal, entre si el nacionalisme s’ha de legitimar amb la història i reclamar les proeses de la història antiga i medieval, o si el nacionalisme s’ha de basar en la voluntat del present i per tant del futur.Amb el fracàs de l’opció interclassista, la Lliga guanya pes en el catalanisime però comença a guanyar espai una esquerra catalana amb nous actors polítics, provinents dels republicanistes federals més radicalitzats.La petita burgesia i la classe obrera, tradicionalment organitzats en el republicanisme federal, poc a poc passen en massa al republicanisme catalanista. L’hegemonia del republicanisme, fins l’arribada de Lerroux, és catalanista: per tant ja no participa d’un projecte d’àmbit estatal, si no d’un àmbit estrictament català.Aquest republicanisme català acabarà confluint als anys 30 en Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb el separatisme dels anys vint. Per tant, el republicanisme evoluciona des de mitjans del segle dinou, quan impulsa un projecte federal que fracassa i es desplaça cap a un republicanisme catalanista. Durant el període del Sexenni, en què existeix el sufragi universal masculí, el partit republicà federal arrasa a Catalunya, mentre arreu de l’estat treu una misèria de vots. Aquesta és una de les constants històriques que es mantenen fins a dia d’avui i que certes esquerres, com Podemos o els comuns, ignoren en la seva defensa del projecte federal. Una cosa és la catalanitat, això és indiscutible que existeix al llarg de la història, i l’altra el catalanisme, és a dir, la catalanitat transformada en projecte polític.El republicanisme federal mai ha arrelat a l’estat espanyol, sinó que ha estat un projecte d’origen català, que va intentar estendre’s arreu de l’estat espanyol per tal de fer una reforma territorial i va fracassar, igual que durant la segona república i la negativa del republicanisme espanyol a trencar amb el centralisme monàrquic.Davant el cop d’estat de Primo de Rivera, Cambó va ajornar l’agenda autonòmica i va donar -li suport.Aquest és el paper constant de la Lliga al llarg del primer terç del segle vint: primar els seus interessos econòmics als nacionals. En un moment de conflicte social, quan s’implanta el pistolerisme de la patronal i hi ha bombes al carrer, Cambó i companyia prefereixen una dictadura que acabarà perseguint la llengua catalana que defensar l’avenç de l’autogovern. Amb Franco ja és definitiu, ja sabien el que passaria amb la llengua i l’autogovern de Catalunya, però treballen i aboquen els seus recursos a donar suport als qui protagonitzen el cop d’estat del 1036 per erradicar el procés revolucionari. Ells no volen que Catalunya esdevingui un estat independent o que Catalunya tingui major autogovern, el que volen és defensar els seus interessos econòmics. Els fets d’octubre del 1934 és una mostra més, és la Lliga qui porta al tribunal de garanties constitucionals la llei de contractes de conreu: prefereixen defensar els interessos de la classe terratinent que defensar la sobirania del Parlament de Catalunya.Al pactisme de la Lliga durant la dictadura de Primo de Rivera i pel desenvolupament històric del capitalisme sorgeixen actors nous en el sí del catalanisme: socialistes, anarcosindicalistes i separatistes. Com es reconfigura el catalanisme?Els anys deu són els intents de la petita burgesia democràtica d’agrupar tota l’esquerra. Això fracassa, i al llarg del vint apareixen organitzacions polítiques que van més enllà d’un projecte democràtic. Després de la Revolució russa de 1917, apareixen projectes polítics de caràcter socialdemocràta com la Unió Socialista de Catalunya o directament revolucionari com serà el Bloc Obrer Camperol. A partir dels anys vint i trenta trobem una amalgama de partits, alguns d’ells republicans, d’altres obreristes i de classe; fins i tot en plena de guerra civil, ens trobem militants d’Estat Català afiliats a la CNT. Persones que estan en espais que, amb la perspectiva del present ens semblen contradictoris, però en aquell moment era normal.És l’inici d’aquesta tercera corrent del catalanisme d’esquerres: per contra del que digui Salvador Illa, ser catalanista i d’esquerres és complementari i coherent. És a partir dels anys trenta que es desenvolupa aquest tercer catalanisme d’esquerres i revolucionari, representat a les institucions a dia d’avui per la CUP, mentre CDC recull la tradició del catalanisme conservador i ERC el republicanisme democràtic i liberal.Al llibre cites el treball historiogràfic d’Albert Balcells, que situa l’independentisme després de 1939 com a única alternativa per la recuperació de la democràcia i l’autonomia catalana.L’independentisme no és un projecte majoritari als anys trenta, no comença a ocupar espais majoritaris fins el segle actual. És un projecte que defensen una part de les esquerres, de la mateixa manera que el catalanisme va néixer del sector més esquerrà del republicanisme.Sempre s’ha dit que Francesc Macià va ser el líder més emblemàtic del separatisme i, per tant, que l’independentisme sorgeix d’una burgesia enfadada amb la Lliga. Això és fals, si veiem als anys vint qui forma part dels escamots del complot del Garraf o de Prats de Molló, trobem gent com Miquel Ferrer que tindran un paper destacat en la fundació del BOC, el POUM i després aniran al PSUC. Són els que defensen des dels anys vint que el catalanisme i el socialisme són projectes que van units. No entenc com hi ha gent d’esquerres que es fica les mans al cap perquè no entén com el PSUC, que era l’avantguarda de la revolució, acabi pactant amb la monarquia i el franquisme. Al 1956 ja parla de «reconciliació nacional»Després de la victòria militar de Franco, amb la dictadura, tot el sector que havia protagonitzat el període republicà revolucionari se’n va a l’exili, i és l’independentisme a través del Front Nacional de Catalunya una de les primeres forces que es reactiva. És el catalanisme d’esquerres qui pren la iniciativa. El catalanisme de dretes no arribarà fins consolidada la dictadura, en vistes que no ofereix lloc a la burgesia catalana per mantenir el seu poder polític i econòmic. Llavors sorgeixen figures com Jordi Pujol, que veuen que el franquisme és un obstacle perquè ells recuperin el poder que van tenir al segle dinou i vint. Pujol intenta amb l’autonomisme desenvolupar un «neonoucentisme» per tal de recuperar l’hegemonia social, política i econòmica a mans de la burgesia i no se’n surt. Per una banda, per la feina que ha fet Franco i per altra banda la globalització neoliberal fa que ara mateix no tinguem una classe dirigent política i econòmica autòctona, si no que el poder econòmic i polític està repartit o principalment a mans estrangeres.També sotmets a crítica el paper del PSUC en la historiografia del catalanisme per les seves concepcions mecanicistes de la història.Si bé el relat oficial de la historiografia no ha elevat la resistència catalanista al franquisme —almenys no la dels anys quaranta—, sinó que arrenca amb els fets del Palau perquè Pujol és empresonat i serveix per construir el mite patriòtic, aquesta historiografia oficial sí ha mitificat el paper del PSUC.És cert que el PSUC té l’hegemonia de l’esquerra antifranquista, i és central per entendre la idea «d’un sol poble» i del naixement de les comissions obreres, però s’ha venut un paper que no es correspon a la realitat. L’any 1956, el PSUC parla de «reconciliació nacional», ja apostava per aquest projecte de reforma política i restauració monàrquica que seria la transició. No entenc com hi ha gent d’esquerres que es fica les mans al cap perquè no entén com el PSUC, que era l’avantguarda de la revolució, acabi pactant amb la monarquia i el franquisme.Doncs no senyors, el 1956 ja defensava això. I el 1950 el PSUC deia que Joan Fuster era un burgès nazi i que els Països Catalans eren una herència del projecte imperialista de Prat de la Riba. A l’Assemblea de Catalunya va boicotejar que les coordinadores de l’antifranquisme a Catalunya, País Valencià i Illes actuessin de forma conjunta. Diuen que no, que compartir una llengua comuna, ballar sardanes i portar barretina està molt bé però a nivell polític els Països Catalans és una cosa de l’imperialisme i del nacionalisme. Mentrestant, a les Illes i el País Valencià eren precisament els partits d’esquerres qui defensaven el projecte polític dels Països Catalans.La història del PSUC s’hauria d’estudiar amb més profunditat perquè s’ha mitificat i s’ha fet una versió molt reduccionista. També em sorprenc quan veig alabances a Joan Comorera i el seu nacionalisme. Òbviament va ser depurat del partit i assassinat per delació del PSUC, acusat de nacionalista i de «titista» als anys cinquanta. Però als anys quaranta, Comorera fa unes purgues espectaculars, per ordres del PCE i la Internacional Comunista. Precisament és a Mèxic quan tretze membres del Comitè Central del PSUC abandonen el partit criticant que Comorera és un titella de Carrillo i la Pasionaria.Insisteixo, no trec cap mèrit al paper del PSUC durant la lluita antifranquista, però en queden molts llibres per escriure i molts aspectes a analitzar. Si les esquerres critiquen el paper reduccionista de la història del catalanisme, són còmplices de la mitificació del PSUC des de la guerra civil fins a la mal anomenada transició democràtica.Situem-nos en el moment històric del present. El procés independentista ha estat una disputa per l’hegemonia del catalanisme o realment ha estat una conjuntura revolucionària? El catalanisme segueix sent el marc de coordenades que guia l’acció política dels partits catalans?Intentaré respondre la pregunta en termes historiogràfics i no polítics. El que faig al final del llibre és obrir un tercer capítol que diu: el que hem viscut en els darrers anys, l’anomenat «procés», és un altre cicle històric del catalanisme que pretén aconseguir major autogovern pressionant a Madrid, o és l’inici d’una nova etapa en què el catalanisme abandona definitivament aquesta estratègia i aposta per la república catalana. Com a historiador crec que haurem d’esperar uns anys a respondre aquesta pregunta. No sabem si tornem trenta anys enrere per obrir un nou cicle que acabarà amb una revolta d’aquí trenta anys, però que fracassarà un cop més i ens deixarà a la casella de sortida, o estem parlant que aquesta revolta de l’1 d’octubre ens portarà a una revolució, és a dir, a un trencament amb la història cíclica del catalanisme que cada trenta anys intenta fer el pas definitiu i no ho aconsegueix.En el cas d’ERC s’ha de veure l’aliança que ha fet amb partits de diferents territoris de l’estat espanyol («Ahora Repúblicas»), o el discurs que fa al Congrés espanyol. És un intent de reeditar el Pacte de Sant Sebastià, un intent de construir aliances entre els partits republicans i d’esquerres de les nacions perifèriques de l’estat —principalment, País Basc i Galícia— que defensen un model alternatiu a l’Espanya centralista. Ens trobem davant de l’antic projecte republicà que s’assaja a principis del segle vint. Hi ha certes esquerres espanyoles que se’ls escapa dir que defensen el federalisme de Pi i Maragall, quan això és mentida. El que defensen és una major descentralització de l’estat, una concessió administrativa, un major autogovern administratiu de cada territori de l’estat espanyol. Pi i Maragall no defensava una simple millora de les competències de cada territori, si no la independència de cada estat per negociar de tu a tu un marc federal de convivència. Per tant, estem parlant de què l’actual federalisme espanyol amb què es vol aliar el republicanisme català és un projecte que s’ha demostrat fracassat als anys trenta i que és menys ambiciós que el republicanisme federal de mitjans del segle dinou.Catarsi Magazín Destaque la repasada que li fa al PSUC, cosa que m'ha sorprès vist el relat general que fa. Sincerament no crec que el republicanisme federal fóra diferent del pensament del PSUC, aquells eren tan regionalistes com aquest i mereixerien la mateixa crítica..