Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els valencians, tots, sempre, pronunciem io i ia.He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua.Enfí, una més.
Segurament en català antic era amb j, ja que en francès també ho és, però es devia perdre fa molts segles i no crec que fos per culpa del castellà.
Com sempre, només es va conservar a Mallorca.
I a Menorca.
És que allà també heu conservat l'article salat, que això sí que és antic de collons.
L'article salat encara es present a catalunya, a l'Alt Maresme i la zona de La Selva, d'on es originari. Si es conserva a Mallorca es perquè van replorar l'illa amb gent de Blanes, a l'edat mitjana.
Em penso que ho deien a més llocs, si no, com s'expliquen Sant Just des Vern i Sant Joan des Pi, per posar 2 exemples?
Segurament deu ser un altre cas com el de la iodització etimològica: ho feia tothom en català oriental però van guanyar les formes occidentals per prestigi. M'ho estic inventant però no m'estranyaria.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Crescut al Segrià, tot i que fa gairebé 10 anys que visc Barcelona, i dic jo (gairebé sempre) i ja (aquesta darrera no sempre, potser 65-35).
|
Fernando Simón és el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat espanyol des del 2012.Això que ha dit és veritat o no?https://www.elperiodic.com/val/sanitat-mostra-dubtes-sobre-vacunacio-contra-covid-menors-anys_781564https://catalunyadiari.com/actualitat/fernando-simon-reapareix-bona-noticia«Si la letalitat de la Covid-19 ara és de dos morts per cada deu mil habitants en el cas dels nens és de tres de cada cent mil», assegurava l'expert.Si això és veritat, no trobeu que l'OMS (Organització Mafiosa contra la Salut) ha muntat una operació medicoterrorista arreu del món amb finalitats poc clares però gens democràtiques?
Clar, subnormal, la letalitat és ara tant baixa gràcies la vacunació.
Amen!
|
Fernando Simón és el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat espanyol des del 2012.Això que ha dit és veritat o no?https://www.elperiodic.com/val/sanitat-mostra-dubtes-sobre-vacunacio-contra-covid-menors-anys_781564https://catalunyadiari.com/actualitat/fernando-simon-reapareix-bona-noticia«Si la letalitat de la Covid-19 ara és de dos morts per cada deu mil habitants en el cas dels nens és de tres de cada cent mil», assegurava l'expert.Si això és veritat, no trobeu que l'OMS (Organització Mafiosa contra la Salut) ha muntat una operació medicoterrorista arreu del món amb finalitats poc clares però gens democràtiques?
No. El que passa és que la majoria de la població ja hi ha estat exposada al virus, ha baixat molt la letalitat perquè els susceptibles de morir-se ja s'han mort gairebé tots. Això sí no surt una nova mutació que torna a agafar una bona part de la població indefensa i es torna al començament.
|
Fernando Simón és el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat espanyol des del 2012.Això que ha dit és veritat o no?https://www.elperiodic.com/val/sanitat-mostra-dubtes-sobre-vacunacio-contra-covid-menors-anys_781564https://catalunyadiari.com/actualitat/fernando-simon-reapareix-bona-noticia«Si la letalitat de la Covid-19 ara és de dos morts per cada deu mil habitants en el cas dels nens és de tres de cada cent mil», assegurava l'expert.Si això és veritat, no trobeu que l'OMS (Organització Mafiosa contra la Salut) ha muntat una operació medicoterrorista arreu del món amb finalitats poc clares però gens democràtiques?
Pandèmia, pandèmia!!
|
Fernando Simón és el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat espanyol des del 2012.Això que ha dit és veritat o no?https://www.elperiodic.com/val/sanitat-mostra-dubtes-sobre-vacunacio-contra-covid-menors-anys_781564https://catalunyadiari.com/actualitat/fernando-simon-reapareix-bona-noticia«Si la letalitat de la Covid-19 ara és de dos morts per cada deu mil habitants en el cas dels nens és de tres de cada cent mil», assegurava l'expert.Si això és veritat, no trobeu que l'OMS (Organització Mafiosa contra la Salut) ha muntat una operació medicoterrorista arreu del món amb finalitats poc clares però gens democràtiques?
Oh corre vamus a murir todus
|
https://mpr21.info/la-idea-de-que-podemos-detener-el-cambio-climatico-es-absurda-dice-el-nuevo-premio-nobel-de-fisica/
Fa anys vaig llegir no sé a on que l'augment de CO2 era bo per a les plantes.A veure quina una ens preparen ara.
És totalment cert. Creixen més i més ràpid. Segons aquest científic també les fa més resistents a la sequera.Però ens continuen repetint que els deserts avancen per culpa del CO2.
Temps de postveritat.
Per desgràcia, el gruix de la població (i del racó ) és psicològicament incapaç d'admetre que tenia unes idees equivocades i canviar-les, com sí que ha fet aquest autèntic científic. Dic autèntic perquè el gruix del científics són iguals que la resta de la població: unes ovelles menjacigales del poder incapaces de pensar diferent.Per cert, jo abans era un taliban de l'escalfament global.
Els científics depenen del sistema de grants (funding).Diran el que els que els donen els calers volen que diguin.Només cal mirar el funding de tots els temes de gènere.La universitat/ciència ens la mostren com un món neutral, però de neutral no en té res absolutament.
|
https://mpr21.info/la-idea-de-que-podemos-detener-el-cambio-climatico-es-absurda-dice-el-nuevo-premio-nobel-de-fisica/
Tothom que tingui una mínima noció de ciència sap que el CO2 és imprescindible per a la vida a la Terra.L'augment del CO2 als nivells actuals no és el problema greu, n'és un indicador. Com la febre o els estornuts tampoc són un problema, sino que són uns indicadors que estàs malalt. Les emissions de CO2 antropogèniques es correlacionen amb emissions de molts altres gasos i partícules, amb danys al sòl, amb generació de residus sòlids i líquids de tota mena, ...El problema és sempre d'equilibri. L'O2 també és imprescindible avui per a la vida però quan va augmentar la concentració d'O2 a l'atmosfera per primer cop, va provocar una de les grans extincions massives de la història del planeta. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Cat%C3%A0strofe_de_l%27oxigenNo hem de contribuir a generar unes condicions que ens duguin a la nostra pròpia extinció.
Doncs aquest premi Nobel diu que hi hauria d'haver el triple de CO2 a l'atmosfera.
Suposo a que es refereix que durant la major part de la història de la Terra els nivells de CO2 han estat superiors que actualment, i no és cap problema per al planeta.Però NOSALTRES hem evolucionat amb uns nivells de CO2 baixos. Un augment del CO2 podria dificultar la nostra supervivència i la de les espècies de les que depenem directament. El triple de CO2 atmosfèric provocaria, entre d'altres efectes, una acidificació de les masses d'aigua. Ara bé, el problema gros no és el valor de concentració de CO2, sinó que la seva generació antropogènica està relacionada amb un munt més d'impactes ambientals dels quals serveix d'indicador.
No crec que aquest home vulgui que l'espècie himana s'extingeixi.
Els himans són perillossos, gent molt xunga.
|
Molt bon dia a tothom. En les properes setmanes us presentaré llibres que s'han publicat recentment i que m'han cridant l'atenció. Les temàtiques seran variables. En aquest fil us presento el llibre titulat 'Els orígens del miracle econòmic català', una obra escrita per l'historiador Antoni Simon.RESUMA partir de la conceptualització de l’economia com un sistema complex, Antoni Simon Tarrés analitza com el capital social, el capital humà, les estructures de distribució de la propietat i de la riquesa, així com l’arrelament d’una cultura política cívica amb valors de representativitat, deliberació i negociació, van incidir en els canvis tècnics i de productivitat que, d’ençà les darreres dècades del segle XVIII, posaren Catalunya en el camí del capitalisme industrial i del creixement econòmic modern.Aquí el podeu comprar. Preu: 32€.Ara estic llegint aquest llibre i sens dubte val el que costa. Una obra totalment imprescindible.Llista de llibres recomanats en fils anteriors:- (III) Llengua i República. El Manifest Koiné argumentat- (II) Els salaris de la ira- (I) El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització
Aprofite el fil per si algú em pot fer recomanacions sobre:-novela negra escrita o traduïda al català.-Ha de ser relativament recent (posem del segle actual).-M'agrada que siga "forteta", amb emocions intenses, si té violència, morbo i erotisme, millor (no porno, eh). Vaja, de les que es qualificarien per a majors de 18 anys, i que tinguen intriga i/o misteri. De les que "enganxen" vaja.És que últimament m'ha pegat per llegir novela negra i/o d'intriga i voldria fer-ho en la meua llengua. En València, en les llibreries, a excepció de la del Centre Octubre, l'oferta de literatura en català és depriment.
En català es poden trobar els llibres del comissari Montalbano, d'en Camilleri, el comissari Kharitoos, d'en Markaris, els d'en Maigret del gran Simenon, alguns llibres de "la" Yasmina Kadra, el comissari Adamsberg, de la Fred Vargas, el comissari Hole, del Jo Nesbo. Ep!, i una bona colla del Manuel de Pedrolo... I tot i no ser el seu genere, també algun del gran Tabucchi.N'hi ha més, però no arriben a la sola de la sabata als que t'esmento.
|
Molt bon dia a tothom. En les properes setmanes us presentaré llibres que s'han publicat recentment i que m'han cridant l'atenció. Les temàtiques seran variables. En aquest fil us presento el llibre titulat 'Els orígens del miracle econòmic català', una obra escrita per l'historiador Antoni Simon.RESUMA partir de la conceptualització de l’economia com un sistema complex, Antoni Simon Tarrés analitza com el capital social, el capital humà, les estructures de distribució de la propietat i de la riquesa, així com l’arrelament d’una cultura política cívica amb valors de representativitat, deliberació i negociació, van incidir en els canvis tècnics i de productivitat que, d’ençà les darreres dècades del segle XVIII, posaren Catalunya en el camí del capitalisme industrial i del creixement econòmic modern.Aquí el podeu comprar. Preu: 32€.Ara estic llegint aquest llibre i sens dubte val el que costa. Una obra totalment imprescindible.Llista de llibres recomanats en fils anteriors:- (III) Llengua i República. El Manifest Koiné argumentat- (II) Els salaris de la ira- (I) El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització
Podria ser que posesis una mica més d'informació dels llibres, com ara l'índex, així com algun comentari més?
En alguns llibres podria, però no trobaria la mateixa info per a tots, així que opto per fer-ho així. Si vols res més sobre aquest llibre en concret digues-ho i jo mateix o algú altre potser et podrà respondre.
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Bernat https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Bernat) November 9, 2021
Però ei, aprovem-los els pressupostos perquè si no vindrà la dreta i... Oh, tindrà exactament la mateixa empatia amb el català que el PSOE!
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Ricard https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Ricard) November 9, 2021
Si bé l'ideal seria que no hi hagués aquesta imposició lingüicida, en el pitjor dels casos jo acceptaria i compraria en castellà els llibres més inútils, lletjos i impopulars que pogués haver-hi per assegurar que n'hi hagi més préstecs en català que no pas en castellà
o comprar-los i a continuació regalar-los a alguna biblioteca de ñordia...
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Alfonso https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Alfonso) November 9, 2021
Donaria un dit del peu per negociar amb ERC el que fos.... desde comprar una barra de pà, al cotxe, una feina amb sou o hipoteca.Es la manera més real de que em toqui la loteria, cosa impossible ja que mai en compro.
NO son burros, son agents escanyols... els burros son els que els segueixen votant...
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Mohamed https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Mohamed) November 9, 2021
Cada cop més, ens aclaparen amb la restricció de llibertats. Puto Iceta i la resta de la cambreta.
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Carlos https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Carlos) November 9, 2021
Gràcies ERC?
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Juan Miguel https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Juan Miguel) November 9, 2021
Això no és supremacista, oi? Ves a pastar fang, malparit.
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Lara https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Lara) November 9, 2021
A propòsit.1. Jo tinc la sensació que a les bibliotèques públiques de Catalunya la majoria de llibres ja són en castellà; no pas ara sinó del primer dia que vaig entrar a una biblioteca ençà.2. El més normal seria que com a mínim la major part de llibres fossin en català, un govern nacionalista engegaria espanya a pastar fang i si cal també a la UE. La condició de renunciar a la pròpia llengua en pro de la llengua de l'enemic no és acceptable.
De fet a Catalunya es publiquen més llibres en castellà que no pas dn català.
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Leonor https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Leonor) November 9, 2021
Puta Espanya i putos catalans per no sortir-ne ja
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Ivan https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Ivan) November 9, 2021
Un altre èxit de la taula de diàleg
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Mohamed https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Mohamed) November 9, 2021
Podem anar a una biblioteca comptar els llibres i si els castellans superen el 50 % cremarlos?
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Gisela https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Gisela) November 9, 2021
Aquesta condició la immensa majoria de les biblioteques catalanes ja la compleixen des de fa molts anys. De fet, si només adquirissin un 50% en castellà ja seria un avenç pel català, perquè actualment la proporció és pitjor. Les biblioteques públiques tenen només un de cada quatre llibres en català https://www.naciodigital.cat/noticia/226212/biblioteques-publiques-tenen-llibres-catala
Christian escrigué: Les biblioteques públiques tenen només un de cada quatre llibres en català https://www.naciodigital.cat/noticia/226212/biblioteques-publiques-tenen-llibres-catalaCosa que es pot comprovar fàcilment visitant una biblioteca... ... com a resultat de la magnitud relativa de l'oferta, de les peticions dels usuaris i de la direcció de les biblioteques, les quals per acomplexament o per convenciment espanyolista afavoreixen el castellà... No sé si això afecta també les biblioteques de la Diputació de Barcelona, que a la "província" són més importants que les de la Generalitat De tota manera els comentaris traspuen el supòsit profundament erroni de que l'administració de la CAC és una administració de l'ètnia catalana, i que el Govern és un govern de i per als catalans... per no parlar del "Parlament" on nazis i jueus practiquen la convivència de les porres...
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Elisenda https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Elisenda) November 9, 2021
Una mostra d'agraïment a ERC per haver permès la tramitació dels pressupostosI un tast de què vindrà un cop votin a favor.#Lluites compartides#Fraternitat republicana#La llengua és nuclear#Mama por, que ve la dreta
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Miguel https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Miguel) November 9, 2021
A propòsit.1. Jo tinc la sensació que a les bibliotèques públiques de Catalunya la majoria de llibres ja són en castellà; no pas ara sinó del primer dia que vaig entrar a una biblioteca ençà.2. El més normal seria que com a mínim la major part de llibres fossin en català, un govern nacionalista engegaria espanya a pastar fang i si cal també a la UE. La condició de renunciar a la pròpia llengua en pro de la llengua de l'enemic no és acceptable.
Confirmo aquesta sensació teva. Hi ha molts més llibres en castellà que en català. Jo ja sé que s'edita més en aquella llengua però és que de vegades m'he trobat que llibres editats en les dues, només els tenen en castellà. Cada cop que m'hi he trobat me n'he queixat. I per escrit, perquè queixar-nos a la persona que ens atén no té gaire recorregut. Ens hem d'adreçar a la direcció.
Sí, jo també, hi ha moltes novel.les que les tenen en castellà i si els demanes que la vols en català te l'han d'encarregar.
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Judith https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Judith) November 9, 2021
Era condició necessaria perquè ERC votés a favor dels pressupostos, penseu que si manés el PP demanaria que fossin el 100%.
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Anna Maria https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Anna Maria) November 9, 2021
Però com és que el ministeri de cultura espanyol, sense competències per altra banda, està repartint fons europeus si ERC va aprovar els pressupostos l'any passat a canvi de que aquests fons els gestionés la Generalitat?
|
I si no, no hi ha calés. Ara el que haurien de fer els polítics presumptament catalans que romanen a Madrid és no aprovar mai els pressupostos mentre aquestes mesures supremacistes existeixin.El Ministeri de Cultura crea una quota del 50% de llibres en castellà per la compra de fons per a les biblioteques. Són les condicions per accedir als fons europeus. Una primícia de l'ARA, de Mohammed https://t.co/JGI96NoVDo— ARA Cultura Mohammed) November 9, 2021
Donaria un dit del peu per negociar amb ERC el que fos.... desde comprar una barra de pà, al cotxe, una feina amb sou o hipoteca.Es la manera més real de que em toqui la loteria, cosa impossible ja que mai en compro.
Semblen el Nobita negociant els contractes dels jugadors.
Hahahah ho anava a dir, faran bo al inútil del Bartomeu i companyia que sortien de casa i els tangaven a tot arreu.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Per fer uns "hahas" els fil està bé, gran veritat això dels pets nuclears de tots aquests ciclats que es pensen que per menjar porqueries seran més wais.
"Ciclats" es refereix només a la gent que es fica esteroides, i enlloc no he dit que jo me'n fiqui. Si et causa inseguretat que la gent parli de coses d'esports i de desenvolupar la musculatura no és el meu problema.
Sí, sempre hi ha algú quan es parla d'estar en forma o de prohibir les drogues es fot molt nerviós.
Per estar en forma només hi ha una manera: fer exercici. Menjar pinso és com fotre's pastilles per aprimar-se.
"Estar en forma" no és un absolut. Depèn del que busquis, no és el mateix un culturista que un matmaratonià.
Evidentment és un dir, igual que fer exercici. Si vols força l'exercici és fer peses.Pel que fa a mi jo faig 1,85m i peso 70kg i no he trepitjat mai un gimnàs. Lo meu és la muntanya.Ara bé, jo no carrego 100kg com el meu avi
Es que sí peses 70 kg fent 1.85 ets un escanyolit. Jo peso 77kg i això que faig molt d'esport.
Més escanyolit és en Kilian Jornet, ja veus tu quin problema xD.
Doncs en Kilian pesa 59 kg o 58 kg per 1.71 no està gaire lluny de tu. I això que ell fa ultraresitència. En Xicoira pesava 70 kg fent 186 cm i ell mateix deia que era un secall i això que és més jove que tu.
Ja, però què intentes dir-me? Que no estic en forma?
La dona no et diu que estàs massa prim?
Sí diu que m'he aprimat, i de fet és cert als 20 i pico pesava 75kg.N'hi ha que quan es casen crien panxa a mi ja ho veus, m'ha passat al revés.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
És allò que es compren els calbs que no volen quedar fora del mercat sexual?
Son calbs perque tenen la testosterona alta.No hi ha cap capat calb.
Te'n faries creus. Jo he vist calbs eunucs a un grapat de llocs, de fet és comú trobar-los als entorns de l'esquerra indepe.
Saben cantar?
Bé, ara se m'acudeixen un parell que canten (si es pot anomenar així) a bandes de música. Perquè ho preguntes, tens algú en concret al cap?
Castrati.Els primers músics de la història que van assolir la categoria d’estrelles van ser els castrats, en les veus dels quals es basava l’òpera italiana del s. XVIII. Un castrat era una meravella vocal, un instruments musical viu i preciós, d’una bellesa i una extensió sorprenents.
Bé, jo em referia a gent com el que t'enllaço a sota. La veu de castrati la té, tu pots jutjar per tu mateix si et sembla una "Meravella vocal" o no: https://www.youtube.com/watch?v=Bpt49R1O-Sg
Inadaptats, es fan dir...No aniria a veure'ls per res del mon.Cames, ajudeu-me.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
És allò que es compren els calbs que no volen quedar fora del mercat sexual?
Avui dia un percentatge força considerable d'homes es troba fora del mercat sexual, calbs o no.
Avui dia i des de sempre.
Això no és cert. A les societats monògames els homes solen tenir moltes més possibilitats que a la nostra de trobar una dona.
Òstia, no et segueixo. A la nostra societat la major part dels homes tenen fills amb només 1 dona, per la qual cosa som essencialmemt monògams, no?
Bé, dic monògames per diferenciar-nos de les societats que no tenien ni divorci exprés, ni Tinder, ni s'acumulaven rotllets fins a trobar "la persona adequada" etc. Anomena-ho com vulguis però no ens pots comparar a quan la gent es casava amb 20 anys i es quedava amb la parella fins que la mort els separés.
Tu creus que fa unes dècades, quen la gent es casava amb 20 anys, els tius lletjos i/o gordos follaven més?
Sí, fa no tant podies ser lleig o gordo i ho tenies més fàcil per trobar una dona. Això de que només follin els "guapos" i la gent amb molta pasta és cosa d'ara. Pensa que una dona ho tenia difícil per sortir del poble o tenir un estatus social superior al dels homes del seu entorn, tampoc tenia 1000 tios donant-li corda a les xarxes socials, etc. I s'havia casar abans d'una certa edat perquè després ja no hi havia ningú solter. Després no podies canviar la teva parella per una millor, evidentment. Tot plegat causava que tinguessin unes expectatives molt més baixes que les d'ara.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
No té cap inconvenient, apart dels pets apocalíptics que causen.
I de la pudor de boca què me'n dius?
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
https://www.amazon.com/-/es/Polvo-nabo-ZIN-521969/dp/B078NHQ328
Què és això
Coi, ho diu: pols de nap.
No gràcies, nai.
No és d'en Florenci.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Esteu d'unes ximpleries de collons.El meu avi mai va trepitar un gimnàs i era alt i sec i als 12 anys va pujar a dalt a casa el seu primer sac de farina de 100kg i la seva dieta era pa, cansalades, mongetes seques, patates i verdures, llet crua i ous
No estan pas parlant de carregar sacs de 100 kg.
De què, doncs? Músculs decoratius?
Crec que va per aquí.CAL el col.lapse.
Només sobreviurem els secs
Els secs no vaccinats.
Els secalls et dic jo que no ho tindran més fàcil pel fet de ser-ho. Potser sobreviuran, però aquells que es quedaran amb tot seran els més cabrons.
Es pot ser prim i cabron.
Mira en Daniel , baixet, sec, lleig i sense un ou
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Esteu d'unes ximpleries de collons.El meu avi mai va trepitar un gimnàs i era alt i sec i als 12 anys va pujar a dalt a casa el seu primer sac de farina de 100kg i la seva dieta era pa, cansalades, mongetes seques, patates i verdures, llet crua i ous
No estan pas parlant de carregar sacs de 100 kg.
De què, doncs? Músculs decoratius?
Crec que va per aquí.CAL el col.lapse.
Només sobreviurem els secs
Els secs no vaccinats.
Els secalls et dic jo que no ho tindran més fàcil pel fet de ser-ho. Potser sobreviuran, però aquells que es quedaran amb tot seran els més cabrons.
Es pot ser prim i cabron.
Per això he dit que els prims no se salvaran "pel fet de ser-ho".
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Es pot demanar per Amazon?
Sí.
Què t'hi jugues a que aquest també és el Tarat?
Sí, jo també ho he dit a un altre fil. O tornen els usuaris de 14 anys com el racó antic o sinó és molt fàcil identificar-lo.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Hola, Personalement estic ingerint substitutius en pols alts en proteines, concretament:https://eu.huel.com/products/huel-black-editionSi, el recomano amb seguiment de endocrinoleg i analitiques.
Què vols dir amb substitutius? Que prens això en comptes de menjar carn per exemple?
Si. però en comptes de carn evito apats complets. no tots, 2 al dia.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
És allò que es compren els calbs que no volen quedar fora del mercat sexual?
Son calbs perque tenen la testosterona alta.No hi ha cap capat calb.
Te'n faries creus. Jo he vist calbs eunucs a un grapat de llocs, de fet és comú trobar-los als entorns de l'esquerra indepe.
Saben cantar?
Bé, ara se m'acudeixen un parell que canten (si es pot anomenar així) a bandes de música. Perquè ho preguntes, tens algú en concret al cap?
Castrati.Els primers músics de la història que van assolir la categoria d’estrelles van ser els castrats, en les veus dels quals es basava l’òpera italiana del s. XVIII. Un castrat era una meravella vocal, un instruments musical viu i preciós, d’una bellesa i una extensió sorprenents.
Bé, jo em referia a gent com el que t'enllaço a sota. La veu de castrati la té, tu pots jutjar per tu mateix si et sembla una "Meravella vocal" o no: https://www.youtube.com/watch?v=Bpt49R1O-Sg
La gent que parla xava no hauria de cantar.Ni parlar. Si més no en públic.
Aquest no és xava, és de Lleide.
Ah sí, nonm'hi havia fixat bé. Però diu "comunistas" no "comunistes". Per això m'ha semblat que parlava xava.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Per fer uns "hahas" els fil està bé, gran veritat això dels pets nuclears de tots aquests ciclats que es pensen que per menjar porqueries seran més wais.
Jo n'he vist més d'un amb una pudor a la boca totalment insuportable que se sent des de 5 metres.
Quan els antivacunes feu orgies de beure lleixiu no us fa pudor la boca també?
Un cop te l'empasses ja no fa pudor.
Això li dic jo a la meva parella.(Anava a posar "això li dic jo a la teva mare" però m'ha semblat lleig.)
Per què hairies de dir això de ma mare? Vols ofendre'm? Per?
He vist una oportunitat de comèdia i volia aprofitar-la.
Ah bé. Has fet bé de rectificar a temps.Altrament t'hauria vingut a buscar a casa teva
Tu mateix, tinc un mecanisme que deixa anar vaccí letal cada cop que detecta un intrús. Hauries sortit ple de nanoxips per sintonitzar el 5G.
Per què injecta xips si et mata?
Perquè el teu cadàver serveixi com a repetidor de 5G. Un petit sacrifici perquè tothom tingui ample de banda.
Ah llavors bé.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Per fer uns "hahas" els fil està bé, gran veritat això dels pets nuclears de tots aquests ciclats que es pensen que per menjar porqueries seran més wais.
Jo n'he vist més d'un amb una pudor a la boca totalment insuportable que se sent des de 5 metres.
Això passa després de fer un rimming.
M'ho has fet buscar.No parlo de pudor de merda.És pitjor.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
És allò que es compren els calbs que no volen quedar fora del mercat sexual?
Avui dia un percentatge força considerable d'homes es troba fora del mercat sexual, calbs o no.
Què vols dir? Expliqui's.
És llarg d'explicar, però per a resumir-ho et dic que les dones tenen les expectatives cada cop més altes mentre els homes normals cada cop tenen menys estatus social i econòmic de cara a les dones.
Bé, suposo que això passa per no saber anar a la nostra. Com ho fan les dones per tenir expectatives altes? Preferint no follar que follar-se algú per sota de la seva expectativa. Això és el que hem d'aprendre els homes del segle XXI. Empoderar-nos i fer-nos valdre.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Sí. Es una proteïna barata i serveix per a construïr múscul.El seu consum és de baix risc.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
És allò que es compren els calbs que no volen quedar fora del mercat sexual?
Son calbs perque tenen la testosterona alta.No hi ha cap capat calb.
Te'n faries creus. Jo he vist calbs eunucs a un grapat de llocs, de fet és comú trobar-los als entorns de l'esquerra indepe.
Saben cantar?
Bé, ara se m'acudeixen un parell que canten (si es pot anomenar així) a bandes de música. Perquè ho preguntes, tens algú en concret al cap?
Castrati.Els primers músics de la història que van assolir la categoria d’estrelles van ser els castrats, en les veus dels quals es basava l’òpera italiana del s. XVIII. Un castrat era una meravella vocal, un instruments musical viu i preciós, d’una bellesa i una extensió sorprenents.
Bé, jo em referia a gent com el que t'enllaço a sota. La veu de castrati la té, tu pots jutjar per tu mateix si et sembla una "Meravella vocal" o no: https://www.youtube.com/watch?v=Bpt49R1O-Sg
La gent que parla xava no hauria de cantar.Ni parlar. Si més no en públic.
Aquest no és xava, és de Lleide.
No és de Lleida, és de Vilafranca.https://www.eltemps.cat/article/2533/alex-vendrell-les-cup-i-altres-organitzacions-aporten-el-granet-de-sorra-embrionari-perque
Vols dir que al Penedès parlen així?
És xava, el que parla. No fa l'essa sonora, no neutralitza a i e en posició àtona*... *El xava no diu sempre /a/, hi ha casos paradigmàtics com el que conjunció, no es diu mai /a/ de manera sistemàtica).
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Res com la cansalada
Home, això és greix més que cap altra cosa. Potser et dona energia momentània però en cap cas t'ajuda a llarg plaç.
TERMINI
Em sap molt de greu, m'he equivocat. No tornarà a passar.
Gràcies, rei.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Amazon té una marca pròpia amb bona relació qualitat-preu. PBN nutrition es diu. Jo la faig servir per substituir el ColaCao, millor aminoàcids de qualitat que sucres.
Jo d'Amazon no me'n fio una merda, la veritat. És com menjar "pollastre" a un restaurant xinès amb menú de 5 euros.
els d'Amazon la produeixen a base de treballadors, es proteïna humana de primer nivell
Com el Soylent Green! Mira, un producte per a culturistes cinèfils.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Res com la cansalada
Home, això és greix més que cap altra cosa. Potser et dona energia momentània però en cap cas t'ajuda a llarg plaç.
Això és un llarg plaç:
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Amunt. M'interessa.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
N'hi ha de colombiana?
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Sóc pobre però encara em puc pagar els entrecots
Home, se suposa que això de la proteïna va a part de la carn. És un suplement, no pas un substitut.
Jo no menjo pinso
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
si vas al gimnàs sí, a més ara la venen amb mescles d'aminoàcid, creatina i coses així. Cal menjar molta carn i peix al dia, massa, per aribar al consum de proteïnes necessàries per fer creixer el múscul sense batuts de protes (entre 1-2g de proteïna per kg de massa corporal)
La creatina no era pel cabell?
No deus voler dir queratina?
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Esteu d'unes ximpleries de collons.El meu avi mai va trepitar un gimnàs i era alt i sec i als 12 anys va pujar a dalt a casa el seu primer sac de farina de 100kg i la seva dieta era pa, cansalades, mongetes seques, patates i verdures, llet crua i ous
No estan pas parlant de carregar sacs de 100 kg.
De què, doncs? Músculs decoratius?
Crec que va per aquí.CAL el col.lapse.
Només sobreviurem els secs
Els secs no vaccinats.
Els secalls et dic jo que no ho tindran més fàcil pel fet de ser-ho. Potser sobreviuran, però aquells que es quedaran amb tot seran els més cabrons.
Jo crec que seria capaç d'alimentar-me de nens petits i fruco.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Esteu d'unes ximpleries de collons.El meu avi mai va trepitar un gimnàs i era alt i sec i als 12 anys va pujar a dalt a casa el seu primer sac de farina de 100kg i la seva dieta era pa, cansalades, mongetes seques, patates i verdures, llet crua i ous
això era la vella masculinitat, ara som noumascles
Amb mi ja som 10.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Esteu d'unes ximpleries de collons.El meu avi mai va trepitar un gimnàs i era alt i sec i als 12 anys va pujar a dalt a casa el seu primer sac de farina de 100kg i la seva dieta era pa, cansalades, mongetes seques, patates i verdures, llet crua i ous
Els esclaus i camperols de Grècia tampoc es preocupaven de fer múscul o lluites esportives, però això no treia que els que tinguessin un cert nivell de vida sí ho fessin.
Tranquil que amb el col•lapse ja veuràs on va el teu nivell de vida.
Amb el col·lapse de poca cosa et servirà saber treballar la terra i tenir com a molt una escopeta per defensar-te.Pensa que per tot arreu hi haurà bandes armades famolenques que aniran saquejant a tort i a dret...
Tu mires moltes pelis, lo més probable és que vingui l'Estat i em requisi la producció o directament m'expropii la terra.No sé si et sona el servi nacional del blat
Bé, ets tu qui ha començat parlant de col·lapse. I si a l'imperi romà va passar el que dic no veig perquè aquí no pot ser.
Ja veuràs quan et vingui el prolapse.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Per fer uns "hahas" els fil està bé, gran veritat això dels pets nuclears de tots aquests ciclats que es pensen que per menjar porqueries seran més wais.
"Ciclats" es refereix només a la gent que es fica esteroides, i enlloc no he dit que jo me'n fiqui. Si et causa inseguretat que la gent parli de coses d'esports i de desenvolupar la musculatura no és el meu problema.
Sí, sempre hi ha algú quan es parla d'estar en forma o de prohibir les drogues es fot molt nerviós.
Totalment d'acord
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
No té cap inconvenient, apart dels pets apocalíptics que causen.
Ara entenc perque un company de feina és llufava descaradament. Li mola a tot aquest món de croisants.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Amazon té una marca pròpia amb bona relació qualitat-preu. PBN nutrition es diu. Jo la faig servir per substituir el ColaCao, millor aminoàcids de qualitat que sucres.
Jo d'Amazon no me'n fio una merda, la veritat. És com menjar "pollastre" a un restaurant xinès amb menú de 5 euros.
els d'Amazon la produeixen a base de treballadors, es proteïna humana de primer nivell
Com les mandonguilles de l'ikea, de gent que s'ha perdut a dins.
|
Fa pocs anys m'hauria semblat una ximpleria pròpia de matats que volen semblar culturistes. Tot i així, he anat augmentant poc a poc l'exercici que faig i això m'ha fet canviar de parer. Ara mateix vaig al gimnàs gairebé cada dia per fer múscul o per Muay thai, i em penso que m'aniria bé una ajuda extra per a augmentar-ne el rendiment i el profit que en trec. La meva pregunta és la següent: val la pena comprar proteïna en pols? En cas afirmatiu, quines marques i quines quantitats recomaneu?
Per fer uns "hahas" els fil està bé, gran veritat això dels pets nuclears de tots aquests ciclats que es pensen que per menjar porqueries seran més wais.
"Ciclats" es refereix només a la gent que es fica esteroides, i enlloc no he dit que jo me'n fiqui. Si et causa inseguretat que la gent parli de coses d'esports i de desenvolupar la musculatura no és el meu problema.
Sí, sempre hi ha algú quan es parla d'estar en forma o de prohibir les drogues es fot molt nerviós.
Per estar en forma només hi ha una manera: fer exercici. Menjar pinso és com fotre's pastilles per aprimar-se.
Jo sempre ho he vist així. Tenir un cos equilibrat que em permeti córrer, anar en bici, fer tenis, escalar, fotre alguna hòstia i aixecar alguns quilos. I si a més ets bell estèticament, ja és collonut. Però prefereixo estar fort que pas estar botit, que a més, ja no es duu.
Quant peses?
70/75 i faig cap a 1'75
Això és estar bastant normalet, jo tampoc no et consideraria un tio gaire fort.
Si guanyo pes llavors perdo resistència i passo. Vull poder córrer 25/30 quilòmetres o fer-ne 150 en bici un dia normal d'entrenament.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
A Polònia hi ha immigració, però majoritàriament són ucraïnesos, és a dir, eslaus com ells. Fins fa pocs anys no era un país amb una economia prou forta però ha millorat moltíssim els darrers anys. De totes maneres ni se'ls passaria pel cap obrir portes a milers de persones d'Orient Mitjà o Àfrica. S'estimen el seu país i no estan pas sonats.
Però com és que la UE no els força a obrir fronteres?I com gestionen els qui entren d'amagat?
Ja els poden forçar el que vulguin que ells s’hi negaran o n’agafaran el mínim. Després venen les sancions i els discursos de Brusel·les però..
Ja en podríem aprendre els catalans.
Primer cal ser independents i si ni d’això som capaços..
Exacte, però alguns parlen aquí com si ho fossim. Són els que van de purs.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Amunt el fil coi!. On són els experts en geopolítica del xat? Aquest fil hauria d'estar bullint. L’enviament de personal militar britànic a la frontera poloneso-bielorussa no pot passar desapercebut…
I què me'n dius dels bombarders russos sobrevolant la zona?
Tensió al màxim: russos i britànics per la zona.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Però aquests 2 no estaven al mateix bàndol anti-UE?
Sí, però els britànics no estan gaire contents amb els russos arran del Cas Litvinenko i l'assassinat d'altres exilitats russos al Regne Unit.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
En Lukaixenko té uns pebrots descomunals. Posa mil·lers d'immigrants a la frontera amb Polònia així perquè sí i després té la cara d'afirmar coses com aquestes:"Perseguint migrants amb Leopards... ja em disculparà. Tots dos tenim experiència militar," ha dit Lukaixenko, molt crític amb el govern polonès.”"Estar en guerra amb tota aquesta pobra gent a la frontera entre Polònia i Bielorússia i movent columnes de tancs és una amenaça i una intimidació."https://www.ccma.cat/324/la-ue-acusa-bielorussia-dactuar-com-un-gangster-en-la-crisi-migratoria-amb-polonia/noticia/3128900/Aquest paio (admirat per gent tan freak com aquell en Santín, el nano que es creu un burócrata soviètic dels anys 50) acabarà malament. Mira que sóc russòfil, però en Putin aquí l'ha cagada molt donant-li suport. Aquest cop ja es veu que la UE anirà a una amb Polònia (com ha de ser, es tracta d’un atac fronterer premeditat) tot i les discrepàncies per altres coses. En Lukaixenko s'haurà de menjar amb patates aquests immigrants o embarcar-los de nou cap a Orient Mitjà. Deurà fer aixó últim, no crec que els deixi sueltos per la Bielorússia de postal que diu tenir...
L'altre opció que té en Luikaixenko, en cas que els inmigrants no pugui entrar a Polònia, és animar-los que se'n vagin a Ucraïna; no sé si en Lukaixenko manté o no bones relacions amb el govern ucraïnès de torn, segurament que no perquè el govern ucraïnès té una orientació occidental, en aquest cas també els hi toca els collons. Bielorrússia i Ucraïna comparteixen un llarg tram de frontera i a més hi ha un sector fronterer pantanós que potser deu ser difícil de controlar. Un cop a Ucraïna, els inmigrants poden seguir intentant entrar a la UE pels Càrpats (Romania, Eslovàquia), que sent zona muntanyosa tambe deu ser més difícil de controlar.
Ucraïna és un país en guerra, no crec que sigui una opció per tota aquesta gent.
Guerra al Donbass i encara. A la resta es viu amb normalitat. Fa poc llegia un article d’un periodista que va anar a la zona del conflicte fa un parell de mesos i deia que, en contrast, a Kiev es viu com si no passes res de res. Imagina’t a la part occidental, la que toca a Polònia o Hongria…
A Kiev no esclaten bombes, però han hagut de demanar un crèdit per no col·lapsar. És un país desfet i en guerra.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
https://twitter.com/mblaszczak/status/1459122300578680835?s=20El ministre de Defensa polonès anuncia que els enginyers reials de l'exèrcit britànic donaran suport a les tropes poloneses en l'enfortiment de la tanca fronterera. Ha afegit que es revelaran més detalls quan s'acabi el reconeixement.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
A Polònia hi ha immigració, però majoritàriament són ucraïnesos, és a dir, eslaus com ells. Fins fa pocs anys no era un país amb una economia prou forta però ha millorat moltíssim els darrers anys. De totes maneres ni se'ls passaria pel cap obrir portes a milers de persones d'Orient Mitjà o Àfrica. S'estimen el seu país i no estan pas sonats.
Però com és que la UE no els força a obrir fronteres?I com gestionen els qui entren d'amagat?
Ja els poden forçar el que vulguin que ells s’hi negaran o n’agafaran el mínim. Després venen les sancions i els discursos de Brusel·les però..
Ja en podríem aprendre els catalans.
Primer cal ser independents i si ni d’això som capaços..
Només que la Generalitat ordenés no empadtonar cap sense papers ni donar-los cap ajuda ja faríem molt.
I llavors el TC o el TS tombarien aquesta mesura perquè patates i perquè vivaspaña.
Espanya no tomba les pagues als MENAs i ex-MENAs que no més es donen a Catalunya.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Però aquests 2 no estaven al mateix bàndol anti-UE?
Polònia no és anti-UE així a l’engròs. Cobra moltes ajudes i difícilment es podria permetre viure fora de la UE. Altra cosa és que sigui un estat amb personalitat forta i vagi en contra de moltes decisions de Brusel·les.
Ho és menys que els hongaresos?
Orban tampoc te intenció de sortir o destruïr la UE. És un cas semblant a Polònia.
Quina decepció per uns quants aqui.
Es nota massa qui ets
Se suposa que aqui hi ha cap mena d'ocultació?
No necessàriament. I menys tu
Llavors no entenc el comentari.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
https://twitter.com/descifraguerra/status/1459490850338127879?s=20Putin assenyala que si Lukaixenko decidís tallar el subministrament de gas a Europa incorreria en una violació del contracte de trànsit amb Rússia i espera que no s'arribi a aquest punt. Tot i que "teòricament", afirma el president rus, Lukaixenko podria fer-ho.En Lukaixenko que vagi al tanto, que si el tiet Vlad es cabreja, no sabrà on amagar-se...
N'Alexandr Grigorivitx no sap què és que el contradiguin (com a mínim a casa seva):Сердечная тема раскрыта полностью pic.twitter.com/cQG8jXp7j6— Пул Первого Enric) November 5, 2021
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Tropes bielorrusses tallen el filferro espinós instal.lat per Polònia en territori polonès i enlluernen les tropes poloneses amb làsers.Porres de quan serà el primer tret i qui el dispararà?
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
El Putin porta dies amassant tropes a la frontera amb Ucraina. Lobjectiu real es annexionar terres, i el boig del lukashenko nomes es una distraccioPutin ja va pressionar pel tema del nord stream 2. Esta fixat amb Ucraina, doncs es el pais mes feble dels seus enemics
El veig annexionant-se el Donbass (per a alegria dels seus habitants) però ja està.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
En Lukaixenko té uns pebrots descomunals. Posa mil·lers d'immigrants a la frontera amb Polònia així perquè sí i després té la cara d'afirmar coses com aquestes:"Perseguint migrants amb Leopards... ja em disculparà. Tots dos tenim experiència militar," ha dit Lukaixenko, molt crític amb el govern polonès.”"Estar en guerra amb tota aquesta pobra gent a la frontera entre Polònia i Bielorússia i movent columnes de tancs és una amenaça i una intimidació."https://www.ccma.cat/324/la-ue-acusa-bielorussia-dactuar-com-un-gangster-en-la-crisi-migratoria-amb-polonia/noticia/3128900/Aquest paio (admirat per gent tan freak com aquell en Santín, el nano que es creu un burócrata soviètic dels anys 50) acabarà malament. Mira que sóc russòfil, però en Putin aquí l'ha cagada molt donant-li suport. Aquest cop ja es veu que la UE anirà a una amb Polònia (com ha de ser, es tracta d’un atac fronterer premeditat) tot i les discrepàncies per altres coses. En Lukaixenko s'haurà de menjar amb patates aquests immigrants o embarcar-los de nou cap a Orient Mitjà. Deurà fer aixó últim, no crec que els deixi sueltos per la Bielorússia de postal que diu tenir...
L'altre opció que té en Luikaixenko, en cas que els inmigrants no pugui entrar a Polònia, és animar-los que se'n vagin a Ucraïna; no sé si en Lukaixenko manté o no bones relacions amb el govern ucraïnès de torn, segurament que no perquè el govern ucraïnès té una orientació occidental, en aquest cas també els hi toca els collons. Bielorrússia i Ucraïna comparteixen un llarg tram de frontera i a més hi ha un sector fronterer pantanós que potser deu ser difícil de controlar. Un cop a Ucraïna, els inmigrants poden seguir intentant entrar a la UE pels Càrpats (Romania, Eslovàquia), que sent zona muntanyosa tambe deu ser més difícil de controlar.
Ucraïna és un país en guerra, no crec que sigui una opció per tota aquesta gent.
Si anéssin a Ucraïna seria com a país de trànsit cap a la UE, no com a destinació final. La zona d'Ucraïna fronterera amb Bielorrússia no hi ha guerra (de moment).
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
A Polònia hi ha immigració, però majoritàriament són ucraïnesos, és a dir, eslaus com ells. Fins fa pocs anys no era un país amb una economia prou forta però ha millorat moltíssim els darrers anys. De totes maneres ni se'ls passaria pel cap obrir portes a milers de persones d'Orient Mitjà o Àfrica. S'estimen el seu país i no estan pas sonats.
Però com és que la UE no els força a obrir fronteres?I com gestionen els qui entren d'amagat?
Ja els poden forçar el que vulguin que ells s’hi negaran o n’agafaran el mínim. Després venen les sancions i els discursos de Brusel·les però..
Ja en podríem aprendre els catalans.
Primer cal ser independents i si ni d’això som capaços..
Només que la Generalitat ordenés no empadtonar cap sense papers ni donar-los cap ajuda ja faríem molt.
I llavors el TC o el TS tombarien aquesta mesura perquè patates i perquè vivaspaña.
Independentment de l'estat, la yene no hauria de fer ostentació de bulé acuyí ni de res que se li assembli.
Exacte.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Que els deixin passar no sigueu xenòfobs.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
A Polònia hi ha immigració, però majoritàriament són ucraïnesos, és a dir, eslaus com ells. Fins fa pocs anys no era un país amb una economia prou forta però ha millorat moltíssim els darrers anys. De totes maneres ni se'ls passaria pel cap obrir portes a milers de persones d'Orient Mitjà o Àfrica. S'estimen el seu país i no estan pas sonats.
Ucarïnans i polonesos serien com catalans i occitans, tot queda a casa..
Exactament iguals, tu. Només hi ha la petitoníssima diferència que fa 80 anys es van genocidar i netejar ètnicament els territoris. Però a part d'això, res, com catalans i occitans, tot queda a casa.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Els soldats bielorrussos són delinqüents trets de la presó?No m'imagino soldats normals actuant amb aquest nivell de filldeputisme. Vull dir que estic segur que ells mateixos veuen que això que fan no està bé.
Són soldats, ja saps que responen ordres i prou. I pot ser que molts d'ells ho trobin justificat: des del punt de vista bielorus, Polònia ha estat acollint i esperonant l'oposició bielorussa, i contribuint a la desestabilització política que viuen, i ara ells han trobat la manera de pagar-los amb la mateixa moneda, perquè les imatges del cacau fronterer està causant molta pressió interna a la ja dividida societat polonesa.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Ni uns ni altres volen acollir. Que els enviïn a qui va crear l'efecte crida. Quan els pobres i desgraciat migrants ultilitzats i enganyats enviïn males noticies als seus països de sortida es frenaran les emigracions.
La paraula correcta és inmigrant.Migrant és un verb.Si parles de persones els hi poses adjectius.
Migrar és els que es mouent i estan de pas. Els ocells migratoris. Inmigrar és les persones els venen cap aquí a establir-se. Inmigració africana a Catalunya. Emigrar és el que van cap un altre lloc a viure. Emigrants catalans que treballen a Londres. És respecte al lloc o país de qui es diu la noticia. O així ho entenc jo. Mira diccionari.
Migrant és el gerundi de migrar, és a dir un verb, és a dir, no és un substantiu.
També és un participi actiu que pot fer-se servir com a nom. És el mateix cas de mots com estudiant, practicant, trepant...
Negatiu involuntari.Però no tens raó. Totes les paraules que has dit apareixen al diccionari com a noms. Migrant, no. És un invent dels mitjans en el context de la neollengua políticament correcta. Intenten donar la idea que els immigrants no es fiquen a casa nostra, sinó que només estan de pas, alhora que demanen acollir.Esquizofrènia típica de l'esquerra.
Que una paraula aparegui o no als diccionaris és a voltes una qüestió de temps. El que volia dir és que el procés de creació i assimilació de migrant (com també el d'emigrant o immigrant) és el mateix que el dels exemples mencionats.
Sí, entenc què vols dir, però és una paraula que no existeix, i no existeix perquè és una paraula sense cap significat real ni cap utilitat. L'única raó de ser que té és rentar el cervell al ciutadà.
Els ocells migran.
Què vols dir? Jo no dic que el verb "migrar" no existeixi. Jo només dic que el substantiu "migrant" no existeix.Agafa un diccionari, fes el favor.
Als diccionaris em surt de migrant : persona, ocell que migra.
http://www.diccionari.cat/Aquí no hi és. Depèn d'on ho busquis ho han afegit fa poc a partir de l'ús totalment artificial i ideològic que en fan els mitjans.
Emigració, immigració, migrar, m'ho van ensenyar a l'escola. Als principis de la dècada ada de 1970. El que no m'agrada és el disfraç de dir migrants quan en realitat són immigrants. Els migrants estan de pas. Els immigrants són els que és queden aquí.
T'ho torno a dir: migrar és una paraula, migrant com a gerundi també, migrant com a substantiu, no.Fes el favor de llegir-t'ho amb atenció, perquè portem hores en un diàleg de sords. O cecs.
https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/187/fitxa/MzMxNDM3Ng%3D%3D
Aquí al termcat aviat hi veuràs "totis lis gallinis".
Migrant.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
En Lukashenko diu que els immigrants estan agafant armes del Donbass. És clar, és clar.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
A Polònia hi ha immigració, però majoritàriament són ucraïnesos, és a dir, eslaus com ells. Fins fa pocs anys no era un país amb una economia prou forta però ha millorat moltíssim els darrers anys. De totes maneres ni se'ls passaria pel cap obrir portes a milers de persones d'Orient Mitjà o Àfrica. S'estimen el seu país i no estan pas sonats.
Però com és que la UE no els força a obrir fronteres?I com gestionen els qui entren d'amagat?
Perquè la UE no vol obrir fronteres. Et sona Frontex? La UE prefereix pagar a Líbia, Turqía o Marroc o que els immigrants morin al mar a obrir fronteres.
Em sona un vídeo que corria d'un vaixell de Frontex ajudant immigrants a entrar.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Ni uns ni altres volen acollir. Que els enviïn a qui va crear l'efecte crida. Quan els pobres i desgraciat migrants ultilitzats i enganyats enviïn males noticies als seus països de sortida es frenaran les emigracions.
La paraula correcta és inmigrant.Migrant és un verb.Si parles de persones els hi poses adjectius.
Migrar és els que es mouent i estan de pas. Els ocells migratoris. Inmigrar és les persones els venen cap aquí a establir-se. Inmigració africana a Catalunya. Emigrar és el que van cap un altre lloc a viure. Emigrants catalans que treballen a Londres. És respecte al lloc o país de qui es diu la noticia. O així ho entenc jo. Mira diccionari.
Migrant és el gerundi de migrar, és a dir un verb, és a dir, no és un substantiu.
També és un participi actiu que pot fer-se servir com a nom. És el mateix cas de mots com estudiant, practicant, trepant...
Negatiu involuntari.Però no tens raó. Totes les paraules que has dit apareixen al diccionari com a noms. Migrant, no. És un invent dels mitjans en el context de la neollengua políticament correcta. Intenten donar la idea que els immigrants no es fiquen a casa nostra, sinó que només estan de pas, alhora que demanen acollir.Esquizofrènia típica de l'esquerra.
Que una paraula aparegui o no als diccionaris és a voltes una qüestió de temps. El que volia dir és que el procés de creació i assimilació de migrant (com també el d'emigrant o immigrant) és el mateix que el dels exemples mencionats.
Sí, entenc què vols dir, però és una paraula que no existeix, i no existeix perquè és una paraula sense cap significat real ni cap utilitat. L'única raó de ser que té és rentar el cervell al ciutadà.
Els ocells migran.
Què vols dir? Jo no dic que el verb "migrar" no existeixi. Jo només dic que el substantiu "migrant" no existeix.Agafa un diccionari, fes el favor.
Als diccionaris em surt de migrant : persona, ocell que migra.
http://www.diccionari.cat/Aquí no hi és. Depèn d'on ho busquis ho han afegit fa poc a partir de l'ús totalment artificial i ideològic que en fan els mitjans.
Emigració, immigració, migrar, m'ho van ensenyar a l'escola. Als principis de la dècada ada de 1970. El que no m'agrada és el disfraç de dir migrants quan en realitat són immigrants. Els migrants estan de pas. Els immigrants són els que és queden aquí.
T'ho torno a dir: migrar és una paraula, migrant com a gerundi també, migrant com a substantiu, no.Fes el favor de llegir-t'ho amb atenció, perquè portem hores en un diàleg de sords. O cecs.
https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/187/fitxa/MzMxNDM3Ng%3D%3D
Sí, home, ja m'ho havies dit.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Són devots de Déu, allí el 95% es declara creient.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Fan el que fan els països normals, acceptar només la immigració que els beneficia i mai massiva.A Catalunya som uns genis, els catalanoparlants amb skills els desperdiguem per Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, etc...A TV3 promocionen catalufos amb ecoansietat que no tenen fills per salvar el planeta però el Chakir diu que tant si com no, tocar una allau de menas (classe mitjana de Marroc segons ell ) per fer el sistema sostenible.PD: el Chakir Homrani és un racista de merda com l'alcalde de Londres que fan la feina bruta per quan els seus siguin majoria.https://twitter.com/Cernovich/status/1450584663840284672?s=20Un delinqüent és assassinat perquè a la poli se li'n va la mà: brutal killingUn blanquet de dretes és brutalment assassinat: passed away
Que tens 15 anys? Si no és el cas, fes el favor d'escriure com una persona adulta, no com un pajillero del Fortnite i les cryptos.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
En Lukaixenko té uns pebrots descomunals. Posa mil·lers d'immigrants a la frontera amb Polònia així perquè sí i després té la cara d'afirmar coses com aquestes:"Perseguint migrants amb Leopards... ja em disculparà. Tots dos tenim experiència militar," ha dit Lukaixenko, molt crític amb el govern polonès.”"Estar en guerra amb tota aquesta pobra gent a la frontera entre Polònia i Bielorússia i movent columnes de tancs és una amenaça i una intimidació."https://www.ccma.cat/324/la-ue-acusa-bielorussia-dactuar-com-un-gangster-en-la-crisi-migratoria-amb-polonia/noticia/3128900/Aquest paio (admirat per gent tan freak com aquell en Santín, el nano que es creu un burócrata soviètic dels anys 50) acabarà malament. Mira que sóc russòfil, però en Putin aquí l'ha cagada molt donant-li suport. Aquest cop ja es veu que la UE anirà a una amb Polònia (com ha de ser, es tracta d’un atac fronterer premeditat) tot i les discrepàncies per altres coses. En Lukaixenko s'haurà de menjar amb patates aquests immigrants o embarcar-los de nou cap a Orient Mitjà. Deurà fer aixó últim, no crec que els deixi sueltos per la Bielorússia de postal que diu tenir...
L'altre opció que té en Luikaixenko, en cas que els inmigrants no pugui entrar a Polònia, és animar-los que se'n vagin a Ucraïna; no sé si en Lukaixenko manté o no bones relacions amb el govern ucraïnès de torn, segurament que no perquè el govern ucraïnès té una orientació occidental, en aquest cas també els hi toca els collons. Bielorrússia i Ucraïna comparteixen un llarg tram de frontera i a més hi ha un sector fronterer pantanós que potser deu ser difícil de controlar. Un cop a Ucraïna, els inmigrants poden seguir intentant entrar a la UE pels Càrpats (Romania, Eslovàquia), que sent zona muntanyosa tambe deu ser més difícil de controlar.
Doncs potser si, ben capaç de fer-ho…
Ucraïna desplegarà tropes i guàrdies fronterers a la frontera amb Bielorrússia. Se les veuen a venir i no volen que passi el que t'he comentat abans, que en Lukaixenko envïi els migrants a Ucraïna. (ho sento, l'enllaç és en castellà, ho he cercat en català, però no n'he trobat).https://udgtv.com/noticias/ucrania-desplegara-tropas-frontera-bielorrusia-crisis-migrantes/
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
A Polònia hi ha immigració, però majoritàriament són ucraïnesos, és a dir, eslaus com ells. Fins fa pocs anys no era un país amb una economia prou forta però ha millorat moltíssim els darrers anys. De totes maneres ni se'ls passaria pel cap obrir portes a milers de persones d'Orient Mitjà o Àfrica. S'estimen el seu país i no estan pas sonats.
Però com és que la UE no els força a obrir fronteres?I com gestionen els qui entren d'amagat?
Ja els poden forçar el que vulguin que ells s’hi negaran o n’agafaran el mínim. Després venen les sancions i els discursos de Brusel·les però..
Ja en podríem aprendre els catalans.
Primer cal ser independents i si ni d’això som capaços..
Només que la Generalitat ordenés no empadtonar cap sense papers ni donar-los cap ajuda ja faríem molt.
Ja saps que aquesta colla faran justament tot el contrari! Cal dir prou!
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
https://twitter.com/DefenceHQPress/status/1459158907809669120?s=20Un petit equip de personal de les Forces Armades del Regne Unit s'ha desplegat després d'un acord amb el govern polonès per explorar com podem oferir suport d'enginyeria per abordar la situació actual a la frontera amb Bielorússia.Embolica que fa fort. Interessant. El Regne Unit s'ofereix a ajudar a Polònia amb personal militar. El país del Brexit dóna la cara per als polonesos. Estem davant de la consolidació d'una mena d'aliança anglosaxona-polonesa? Des de fa temps que es diu que Polònia prefereix entendre's amb els angloamericans que no pas amb la resta de potències europees. La traïció angloamericana de Ialta a Polònia ja és aigua passada…
Els polonesos sempre han tingut bona relació amb els americans, sobretot a conseqüència de la guerra freda i el perill rus. Amb el regne Unit hi tenen una relació més d'amor-odi però en general si hi ha bona sintonia amb els governs com ara, cap problema. Polònia s'hauria integrat abans als EUA que a la Unió Europea, si hagués tingut la opció.
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Si això segueix així el dia menys pensat soldats polonesos podrien acabar obrint foc. La incògnita, és per legítima que sigui la posició de mantenir-se ferm davant Lukashenko, fins a quin punt els altres països europeus estan disposats a involucrar-se en una escalada? https://t.co/5cfHNFba4F— Miquel Vila 毕明哲 Esperanza) November 13, 2021
|
Aprofito per preguntar com s'ho fa Polònia per mantenir la immigració a nivells baixos malgrat ser a la UE, i imagino que a l'espai Schengen.
Amunt el fil coi!. On són els experts en geopolítica del xat? Aquest fil hauria d'estar bullint. L’enviament de personal militar britànic a la frontera poloneso-bielorussa no pot passar desapercebut…
Què hi diu el zar?
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Santiago Espot, l'inútil més nostrat. Després de treure un 1.12% a les municipals de Barcelona del 2011, segueix sense entendre res.
Sense conèixer gaire a aquest personatge, però què és el que no "entén"? Que la vostra màfia l'aturarà abans de tenir qualsevol repercussió? Que no li deixarà ni un pessic del pastís?Funcioneu com una màfia, compte.
No sé de quina màfia em parles. Jo no sóc de cap partit polític, no cobro diners de la Generalitat, ni res de tot això. Santiago Espot és un inútil, i dic això independentment de que pensi que altres líders independentistes també ho són.
Val, ara ja sé qui és el tal Espot aquest: un inútil. Ara bé, m'agradaria saber com d'útils són els del teu partit si són incapaços de:- Mantenir el ja de per sí pobre nivell de parlants catalans- Remar cap a la independència, en comptes de defendre al Rei d'Espanya- Mantenir una mica de dignitat desrpés d'uns anys històrics- Tenir llibres a les biblioteques en català, sinó més aviat espanyolitzar-les- Mantenir una certa inestabilitat i tensió a l'estat, ni aconseguir-ne res a canvi, només aprovar-los tot el que diuen, a pesar d'haver sigut els seus carcellers i maltractadors- Desplaçar la criminalitat de Barcelona cap a les ciutats secundàries, en comptes de disminuïr-la (la inseguretat) a tot arreuI em dius què el tal Espot és inútil?En fi, sempre he pensat que els bots de partit són creuats, així que no crec que tingui gaire sentit dir tot això.
A veure, subnormal fill d'una relació incestuosa, jo no sóc de cap partit, ho entens?
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
No entenc com encara hi han independentistes ("suposats") que fan mofa de persones tant dignes com el Santiago Espot o la Silvia Orriols, essent dels pocs líders independentistes que no s´han venut a Escanya com han fet Erc, Cup o Junts.Bé, si que ho entenc, son perfils de treballadors d´aquests partits ia les xarxes intentant desacreditar als liders o partits que podrien arribar a fer moure les seves cadiretes i bons sous a canvi de no proclamar la independència.Com ha proposat un altre usuari, jo també recolozo la idea que Santiago Espot i Força Catalunya s´integrin a Aliança Catalana (com generosament i molt bé ha fet el Bloc Sobiranista Català i després s´ha disolt) per fer una gran alternativa independentista de base i que realment defensi als catalans/es (no com la merda del bonisme i llirisme)!!
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Té raó el que diu, però jo ja estic fart de líders "durs" de perfil dretanós (Laportes en el seu moment, Santiagos Spots,...) ja m'agradaria algú de perfil marxista però no demane tant, no és possible un líder dur d'esquerres que arrossegue gent d'un especte ample?
Doncs de moment sembla que no és possible, per tant t'hauràs de conformar amb els de perfil dretanós
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
L'Espot s'hauria d'unir a l'Aliança Catalana de la Sílvia Orriols...
El problema és que si s'ajunta amb la Sílvia Orriols se'l carregaran tal com han fet amb l'Anthony Corey, sap greu però aquest país és així
Jo crec que de la polèmica l'Anthony, i també la Sílvia, n'han sortit reforçats... Si ens hem de refiar del què diran els processistes, no farem pas res!
A l'Anthony l'han fet fora d'on militava i ja no el deixen entrar a segons quins locals, no sé si n'ha sortit gaire reforçat, a la Sílvia Orriols tot plegat li ha servit per a sortir cinc minuts més a la premsa, crec que tot plegat no ha servit per a gaire res més
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Quanta raó. Cal posar fanàtics, joves, pobres, sense família ni connexions emocionals ni futur. Algú que sigui capaç no només de matar als enemics sinó de menjar-se'ls. Així haurien de ser els 100 primers homes de la nació
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Santiago Espot, l'inútil més nostrat. Després de treure un 1.12% a les municipals de Barcelona del 2011, segueix sense entendre res.
Sense conèixer gaire a aquest personatge, però què és el que no "entén"? Que la vostra màfia l'aturarà abans de tenir qualsevol repercussió? Que no li deixarà ni un pessic del pastís?Funcioneu com una màfia, compte.
No sé de quina màfia em parles. Jo no sóc de cap partit polític, no cobro diners de la Generalitat, ni res de tot això. Santiago Espot és un inútil, i dic això independentment de que pensi que altres líders independentistes també ho són.
Val, ara ja sé qui és el tal Espot aquest: un inútil. Ara bé, m'agradaria saber com d'útils són els del teu partit si són incapaços de:- Mantenir el ja de per sí pobre nivell de parlants catalans- Remar cap a la independència, en comptes de defendre al Rei d'Espanya- Mantenir una mica de dignitat desrpés d'uns anys històrics- Tenir llibres a les biblioteques en català, sinó més aviat espanyolitzar-les- Mantenir una certa inestabilitat i tensió a l'estat, ni aconseguir-ne res a canvi, només aprovar-los tot el que diuen, a pesar d'haver sigut els seus carcellers i maltractadors- Desplaçar la criminalitat de Barcelona cap a les ciutats secundàries, en comptes de disminuïr-la (la inseguretat) a tot arreuI em dius què el tal Espot és inútil?En fi, sempre he pensat que els bots de partit són creuats, així que no crec que tingui gaire sentit dir tot això.
T'ho torno a posar sense fer cap referència explícita la co-sanguinitat dels teus pares: NO FORMO PART DE CAP PARTIT POLÍTIC. NO CAL SER DE CAP MÀFIA PER DIR QUE UN PAIO QUE PORTA 20 ANYS DIENT EL MATEIX SENSE ACONSEGUIR RES DE RES I PARASITANT ALTRES MOVIMENTS POLÍTICS ÉS UN INÚTIL.
T'has confós de fil, el d'en Junqueras està a frikonaires
Sí, tu també t'has confós: Per demanar hora a la narcosala de Drassanes no és aquesta web.
Desconeixia això de la narcosala i que es pogués demanar hora mitjançant una web, en canvi veig que tu ho coneixes molt bé, deus ser-ne usuari habitual i per això t'has confós de fil, el de l'inútil d'en Junqueras, el qual porta vint anys dient el mateix sense aconseguir res tot parasitant moviments polítics, el trobaràs a frikonaires
No et preocupis per si no pots desplaçar-te narcosala, que la metadona te la seguiran subministrant.
Menys mal, em preocupava que amb aquesta pluja t'haguessis de desplaçar
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
També, tal com bé diu en Miquel Aguilar, membre de l'executiva de Força Catalunya, 'el gran terror dels castellans és que els catalans deixem l'altitud d'esclau, despertem i ens fem lliures. Per això s'emprenyen amb en Santiago Espot, perquè el seu missatge fa canviar actituds i ens acosta a la llibertat'El gran terror dels castellans és que els catalans deixem l'altitud d'esclau, despertem i ens fem lliures.Per això s'emprenyen amb Vicente perquè el seu missatge fa canviar actituds i ens acosta a la llibertat. https://t.co/zP3Lipi1cC pic.twitter.com/3MLkTgLKgG— Gladius Vicente) November 11, 2021
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
En Santiago Espot pot agradar més o menys, però quan diu que a casa nostra hem d'actuar com a amos i no com a esclaus té tota la raó, i més quan fent-ho aconseguim plantar cara als espanyols que ens volen submissos i capcots, fixeu-vos sinó com s'emprenya aquell escriptor caspós, en Pérez Reverte, davant d'un vídeo de l'Espot dient justament això:https://twitter.com/santiagoespot/status/1458544080133185542?s=20Ja n'hi ha prou de bonisme, llirisme, junquerisme i cuixartisme, comencem a plantar cara i a dir-los el nom del porc o aquesta gentola espanyolista se'ns acabarà menjant i serà culpa nostra.
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Als processistes se'ls detecta ràpid en aquests tipus de fils
Ja t'ho ben asseguro, per alguns tot el que no sigui petonejar el cul d'en Junqueras, en Cuixart o el de qualsevol altre venut a l'estat espanyol és quelcom que s'ha de fer callar o que s'ha de menystenir, el maleït llirisme és el principal problema de Catalunya i és que no ens permet avançar cap a l'estat propi
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Jo cada dia faig servir la seva plataforma de música, l'Espotifai.
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Quantes parides
Parides? Per què?
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Que s'uneixin tots en un partit i res de xiringuitos
Qui són tots? I a quin partit? ERC, CUP o Junts?
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Està clar que els liders i partits que han fracassat en la proclamació de la Independència haurien de fer un pas al costat i donar ara l´oportunitat a nous lideratges i a nous partits independentistes per a que es posin al capdavant. Aliança Catalana (AC), amb la força que està agafant, és un molt bon exemple i te liders molt bons a dins.
"amb la força que està agafant" diu.... jo es que me desorinohttps://acdisaster.com/img/ac-logo.png
Doncs si indi espanyolista, la propaganda que heu intentat fer en contra d´Aliança Catalana us ha sortit "el tiro por la culata": ha provocat que més persones realment independentistes hagin conegut AC i en pocs dies hagin augmentat molt el nombre d´adherits/des! Cada vegada estan a més poblacions catalanes, i no m´estranya, quanta més xusma hi hagi per pobles i ciutats més pujarà el número de votants a AC.Jo si que em pixaré de riure en veure la cara dels bonistes i traïdors quan vegin com van aconseguint regidors/es a les properes municipals..jajaja
Em diu espanyolista un malalt mental que acabarà fent de puteta de Vox en uns mesos.La de regidors que aconseguireu, entre 0'1 i 0,3 a Vilacovards de la Rata Morta.
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Té raó el que diu, però jo ja estic fart de líders "durs" de perfil dretanós (Laportes en el seu moment, Santiagos Spots,...) ja m'agradaria algú de perfil marxista però no demane tant, no és possible un líder dur d'esquerres que arrossegue gent d'un especte ample?
Els d'esquerres tenen feina rescatant gossos abandonats.
No parle d'aquests, aquests l'Stalin els enviava al Gulag.
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Santiago Espot, l'inútil més nostrat. Després de treure un 1.12% a les municipals de Barcelona del 2011, segueix sense entendre res.
Doncs aquest 'inútil' almenys va tenir la decència de declarar en català davant de l'Audiència Nacional, en canvi la colla de botiflerots autoanomenats 'presos polítics' es van passar al castellà automàticament quan els hi va tocar declarar i això que comptaven amb un gran suport popular, prefereixo mil vegades un 'inútil' que es comporta amb dignitat quan pertoca que no pas una trepa d'aprofitats i venedors de fum que es venen a l'estat espanyol per a no perdre els seus privilegis i que han prostituït tot el procés independentista
Llàstima que la seva suposada fermesa no li hagi servit de res des del punt de vista polític.Realment, si les coses estan tant clares, per què no presenta el seu Front Espinaltià a les eleccions, les guanya, proclama la independència i acabem amb tot això?
Doncs potser no seria tan mala idea, total, pitjor que els titafredes que tenim ara a la Generalitat no ho pot pas fer
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Santiago Espot, l'inútil més nostrat. Després de treure un 1.12% a les municipals de Barcelona del 2011, segueix sense entendre res.
"Espot; inútil..."..." Sílvia Orriols; racista...". FNC; nancis i feixistes.."Mentre, Catalunya i tot el seu referent català, població inclosa, continua pel camí de l'extermini, degut a la traïció dels principals partits polítics de er, cup i jxtal De debò, creieu, tu i tots vosaltres que heu vingut a ficar aquell ..."granet de sorra", que tenim aquell privilegi de continuar esperant més anys?. ...El temps se'ns menja. O fem un canvi o no sobreviurem.
Sílvia Orriols i Santiago Espot són símptomes dels problemes de Catalunya, no solucions.
FNC, Orriols o Espot estan posant damunt de la taula solucions i veritats com temples.Diferent d'er, cup i jxtal, tve3 o Diec. que ens han enganyat, estafat, manipulat...tants cops han volgutQuina o quines solucions proposes?Compte, cada cop estem sent una minoria. No tenim temps.
Veritats, potser alguna, encara que presentades d'una manera interessada i esbiaixada. Solucions, "zero patatero".
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Santiago Espot, l'inútil més nostrat. Després de treure un 1.12% a les municipals de Barcelona del 2011, segueix sense entendre res.
"Espot; inútil..."..." Sílvia Orriols; racista...". FNC; nancis i feixistes.."Mentre, Catalunya i tot el seu referent català, població inclosa, continua pel camí de l'extermini, degut a la traïció dels principals partits polítics de er, cup i jxtal De debò, creieu, tu i tots vosaltres que heu vingut a ficar aquell ..."granet de sorra", que tenim aquell privilegi de continuar esperant més anys?. ...El temps se'ns menja. O fem un canvi o no sobreviurem.
Sílvia Orriols i Santiago Espot són símptomes dels problemes de Catalunya, no solucions.
I quins problemes són els de Catalunya? La mala gestió d'ERC, CUP i Junts?
La puta decadència intel·lectual tant de les élits com de les capes mitjanes i treballadores.
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
Està clar que els liders i partits que han fracassat en la proclamació de la Independència haurien de fer un pas al costat i donar ara l´oportunitat a nous lideratges i a nous partits independentistes per a que es posin al capdavant. Aliança Catalana (AC), amb la força que està agafant, és un molt bon exemple i te liders molt bons a dins.
"amb la força que està agafant" diu.... jo es que me desorinohttps://acdisaster.com/img/ac-logo.png
líders molt bons..
|
“Ens calen nous lideratges amb actituds diferents”. Aquesta és la frase més destacada de l’entrevista que li feien a Clara Ponsatí aquest dissabte passat al FAQS de TV3. Amb tot, el més significatiu, no és pas la necessitat de cares noves que reclama l’exconsellera. Perquè aquesta és una demanda que faria qualsevol català amb dos dits de front davant la inoperància i el fracàs dels actuals capitostos d’Esquerra, Junts i la CUP. El fet important és començar a parlar d’”actituds diferents”, que és el mateix que dir que cal un capteniment allunyat del procedir melindrós, pusil.lànime i mentider que ha caracteritzat l’independentisme oficial. Un altre estil polític, en definitiva.Fa anys que patim per aquesta banda i sembla que ara comencem a veure-ho clar. No podem continuar tenint al capdavant de la Nació uns representants amb un to de veu i un posat que semblen derrotats abans d’iniciar cap batalla. L’any 1977 ja ho advertia el professor Carles M. Espinalt en un article al diari Avui quan explicava que, davant la demanda de consells que li feien molts aspirants a dirigent polític per poder augmentar el seu poder de persuasió, una de les primeres receptes que els hi donava era que agafessin un posat que no semblés de vençut abans de començar.No sembla que li hagin fet cas, malgrat que ha quedat demostrat pel dret i pel revés que no convenç mai aquell que no demostra una seguretat en la victòria. Recordeu les cares pansides dels diputats a les escales del Parlament el 27 d’octubre del 2017?Els actuals responsables polítics de l’independentisme no tenen cap confiança ni en les seves possibilitats ni en les de Catalunya. Que la seva impotència els impedeixi tenir una mentalitat d’”atac” en lloc d’estar sempre a la defensiva, és un problema que els afecta a ells. No tots els catalans claudiquen davant una simple citació judicial d’un tribunal espanyol.En els partits actuals, “nous lideratges” vol dir posar de número u el que abans anava de número dos a la llista electoral. És clar, no fos cas que entrés gent nova i posés en evidència i en perill la mediocritat i la menjadora dels seus quadres, respectivament. La por els paralitza i tot es redueix en anar fent, sempre tenint com a prioritat mantenir ben remunerades les estructures internes per tal d’evitar la figura del discrepant.Sense un altre estil polític, mai no farem res. Fins que no entenguem que l’objectiu que perseguim no és compatible amb fer cara de bons minyons i dir sempre les coses a mitges, anirem rodolant pel pendent de la desmoralització i la desorientació. On ha quedat el parlar “clar i català”? Resulta impossible remuntar un clima de derrota (no ens enganyen, és el que percep una majoria de la nostra gent) dient que fas el que pots perquè l’enemic és més poderós que tu. Ni tampoc passant-se el dia parlant de repressió. Si tanta repressió hi ha i ningú la pot aturar, com diantre volem que algú se la jugui? Podem tenir vocació de lluitadors, però no de suïcides.Treure la por del cos de la teva gent, ha de ser la primera premissa d’un veritable líder. Com fer-ho? Recordem aquelles paraules de Napoleó: “si construeixes un exèrcit de 100 lleons i el seu líder és un gos, a qualsevol baralla, els lleons moriran com un gos. Però si construeixes un exèrcit de 100 gossos i el seu líder és un lleó, tots els gossos lluitaran com un lleó”.Santiago Espot, 08/11/2021Enllaç
No podríem crear un partit islamista-independentista? Potser té més base social.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.