Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Vaig sentir ahir com l'entrevistava en directe À Punt (en el programa de Màxim Huerta). Em va sorprendre com la víctima va voler despolititzar (llevar-li contingut ideològic o com vulguem dir-ho) a l'agressió, tot dient que portava una dessuadora que deia 'Working class', però que era d'una marca de roba, que no tenia cap connotació política. En síntesi, va contar que es trobava tirant mocadors a una paperera, que se li va acostar un nazi tapat demanant-li 'què portes' tot referenint-se a la dessuadora, però ell es pensava que es referia als mocadors i per això li va contestar 'mocadors' (no recorde si ho va pronunciar amb caiguda de la d intervocàlica) i que el fatxa es va allunyar sense dir-li res. Llavors, el xic va sentir com un guirigall per darrere, com si fora una brega entre els mateixos ultres, ell es va girar i un li va dir 'açò no va amb tu' i de sobte li van pegar diferents ultres (crec que el primer va ser el que se li havia acostat inicialment).La veritat és que és molt confús com es va produir l'agressió, però ho entenc perfectament. Jo vaig patir una agressió similar fa ja 12 anys. Casualment (o causalment) a només uns pocs metres d'on van agredir el xic. Per cert, no he volgut mai fer ostentació de la meua condició de víctima de la violència ultraespanyolista, però a mi em van agredir per ser administrador de l'antic portal web Valencianisme.com. En la vespra d'un 9 d'Octubre en el qual des del portal havíem fet una campanya potent per animar l'assistència de gent valencianista a la Processó Cívica (els dos anys anteriors hi havíem participat, però sense cap anunci previ). Ho dic per si ningú té el mal gust d'insinuar connivència amb la violència ultra, la qual no només he patit personalment, sinó que m'he jugat el meu prestigi professional per a combatre-la.
Però tu no dius que ets d'Alcoi? O menteixes com a usuari o contant els fets, perquè jo sempre he entés que van agredir al Fuset i ell no és d'Alcoi.http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/92036-agressio-ultra-a-un-membre-de-lvalencianismecomr.html
PD. De l'exegesi de la notícia que tu mateix has penjat es pot deduir que Pere Fuset conta l'agressió patida per un company, no per ell mateix.
El redactat és pèssim... però bé, et creure.PD. Exegesi, eh! Sense acritud, però que pedant que ets...
Moltes gràcies.
Ok, filòleg!
Veges, en un dia m'has ascendit de Carlos a filòleg i has passat de qüestionar el meu origen alcoià i dir-me Fuset a un 'jo sí que et crec'. No tinc paraules d'agraïment.
Filòleg amb mentalitat de Vanessa , continues igual.Simplement sempre he pensat que era Fuset l'agredit per això em va sobtar, et crec perquè dels neoblaverets del xat pense que ets l'únic potable, tot i repelentet...
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Vaig sentir ahir com l'entrevistava en directe À Punt (en el programa de Màxim Huerta). Em va sorprendre com la víctima va voler despolititzar (llevar-li contingut ideològic o com vulguem dir-ho) a l'agressió, tot dient que portava una dessuadora que deia 'Working class', però que era d'una marca de roba, que no tenia cap connotació política. En síntesi, va contar que es trobava tirant mocadors a una paperera, que se li va acostar un nazi tapat demanant-li 'què portes' tot referenint-se a la dessuadora, però ell es pensava que es referia als mocadors i per això li va contestar 'mocadors' (no recorde si ho va pronunciar amb caiguda de la d intervocàlica) i que el fatxa es va allunyar sense dir-li res. Llavors, el xic va sentir com un guirigall per darrere, com si fora una brega entre els mateixos ultres, ell es va girar i un li va dir 'açò no va amb tu' i de sobte li van pegar diferents ultres (crec que el primer va ser el que se li havia acostat inicialment).La veritat és que és molt confús com es va produir l'agressió, però ho entenc perfectament. Jo vaig patir una agressió similar fa ja 12 anys. Casualment (o causalment) a només uns pocs metres d'on van agredir el xic. Per cert, no he volgut mai fer ostentació de la meua condició de víctima de la violència ultraespanyolista, però a mi em van agredir per ser administrador de l'antic portal web Valencianisme.com. En la vespra d'un 9 d'Octubre en el qual des del portal havíem fet una campanya potent per animar l'assistència de gent valencianista a la Processó Cívica (els dos anys anteriors hi havíem participat, però sense cap anunci previ). Ho dic per si ningú té el mal gust d'insinuar connivència amb la violència ultra, la qual no només he patit personalment, sinó que m'he jugat el meu prestigi professional per a combatre-la.
Però tu no dius que ets d'Alcoi? O menteixes com a usuari o contant els fets, perquè jo sempre he entés que van agredir al Fuset i ell no és d'Alcoi.http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/92036-agressio-ultra-a-un-membre-de-lvalencianismecomr.html
No tindria cap obligació de contestar-te, però ho faig per deferència a la resta de usuaris. M'és igual si em lligen policies, ultres, o incrèduls. Soc d'Alcoi i visc a València des de fa més de quinze anys. Llavors era estudiant universitari i em van seguir des del Campus dels Tarongers fins al meu pis d'estudiants, on em van (intentar) agredir. Fuset aleshores ja es trobava totalment desvinculat del portal. Podràs llegir alguna notícia dels fets (del diari L-EMV, per exemple) on ell feia les declaracions però deixava clar que l'agressió l'havia patida un company. Òbviament en aquell moment vaig mantindre un perfil molt baix als fòrums (al xat i al mateix Valencianisme.com), tant per seguretat com perquè el cas es trobava sota investigació judicial (que malauradament va resultar arxivada).Au, bon vent i barca nova.
Quin mal tràngol devies passar... que malauradament va resultar arxivada"Justícia" colonial.
Quin mal tràngol devies passar... Bé, pel que fa al moment en sí menys del que hom podria pensar. Tin en compte que era de matinada, venia de festa, havia begut (sense anar bufat, eh? ) i va ser tot cosa d'uns segons. Sincerament, no vaig ser conscient del que succeïa. Em vaig limitar a esquivar els colps (recorde uns 7-8 ultres), cobrir-me i pegar punyades i puntades per a defensar-me. Afortunadament, no vaig tindre cap lesió, més enllà d'alguna zona adolorida. Res a veure, però, amb els efectes de la quimioteràpia. Ja t'ho puc ben dir. Els dies posteriors (unes dues setmanes, aproximadament) sí que ho vaig passar molt malament, amb molts nervis i ansietat. El pitjor de tot va ser el que sovint diuen les dones víctimes de violació (no sense raó): que han viscut una revictimització en ser 'jutjats' per la policia o la justícia a l'hora de fer la seua denúncia.Moltes gràcies per la teua empatia!
Sóc jove i no vaig viure aquells temps, que devien ser especialment durs al País Valencià. Fa falta molta valentia per enfrontar-se al feixisme als tribunals que ells mateixos controlen. Jo no sé si hauria pogut, però la teva fermesa mereix reconeixement.Pel que dius de l'empatia, no cal ni que ho esmentis. Abans de qualsevol afiliació política tinc clar que som pobles germans (o cosins, depenent de qui t'ho digui ) i sobretot, persones en aquest fòrum. Hi ha coses que no desitjaria ni tan sols al meu pitjor enemic, i una agressió d'aquestes és una d'elles. Molts no han tingut la sort de rebre unes contusions "i prou". Sé que hem tingut algunes discussions en el passat i he fet comentaris de pati de parvulari, però ho vull deixar enrere i vull que sàpigues que et considero un usuari respectable.
Sóc jove i no vaig viure aquells temps, que devien ser especialment durs al País Valencià. Fa falta molta valentia per enfrontar-se al feixisme als tribunals que ells mateixos controlen. Jo no sé si hauria pogut, però la teva fermesa mereix reconeixement.Bé, jo et parle de l'any 2010, no dels anys més dur de la transició i els 80, els quals no vaig viure perquè no havia nascut.El context polític d'aleshores era d'un PP encara hegemònic al PV, un valencianisme polític restringit a l'àmbit municipal (el BLOC tenia un parell de diputats gràcies a la coalició amb EU, però encara no eren coneguts), un PSOE que governava a Madrid però tenia un governador civil excomunista que deia que les agressions del 9-O eren normalitat democràtica...Bàsicament, una impunitat total de l'extrema dreta espanyolista a casa nostra. Algú que militara activament en el nacionalisme valencià havia d'assumir els riscos en què podia incórrer. Jo no he sigut mai militant de cap partit ni entitat valencianista, però sí que vaig col·laborar amb diversos mitjans valencianistes i això va ser el motiu pel qual vaig patir eixa agressió. Vist amb perspectiva, vaig tindre sort que no portaren cap arma ni objectes contundents. Aleshores vaig pensar (i encara ho pense) que senzillament vaig tindre la mala fortuna de trobar-me una colla d'ultres de festa i que em reconegueren. Però bé...em trobava a la porta de casa i vaig poder minimitzar l'atac i fugir. Salut!
S'agraeix l'esclariment, em pensava que això era f
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Vaig sentir ahir com l'entrevistava en directe À Punt (en el programa de Màxim Huerta). Em va sorprendre com la víctima va voler despolititzar (llevar-li contingut ideològic o com vulguem dir-ho) a l'agressió, tot dient que portava una dessuadora que deia 'Working class', però que era d'una marca de roba, que no tenia cap connotació política. En síntesi, va contar que es trobava tirant mocadors a una paperera, que se li va acostar un nazi tapat demanant-li 'què portes' tot referenint-se a la dessuadora, però ell es pensava que es referia als mocadors i per això li va contestar 'mocadors' (no recorde si ho va pronunciar amb caiguda de la d intervocàlica) i que el fatxa es va allunyar sense dir-li res. Llavors, el xic va sentir com un guirigall per darrere, com si fora una brega entre els mateixos ultres, ell es va girar i un li va dir 'açò no va amb tu' i de sobte li van pegar diferents ultres (crec que el primer va ser el que se li havia acostat inicialment).La veritat és que és molt confús com es va produir l'agressió, però ho entenc perfectament. Jo vaig patir una agressió similar fa ja 12 anys. Casualment (o causalment) a només uns pocs metres d'on van agredir el xic. Per cert, no he volgut mai fer ostentació de la meua condició de víctima de la violència ultraespanyolista, però a mi em van agredir per ser administrador de l'antic portal web Valencianisme.com. En la vespra d'un 9 d'Octubre en el qual des del portal havíem fet una campanya potent per animar l'assistència de gent valencianista a la Processó Cívica (els dos anys anteriors hi havíem participat, però sense cap anunci previ). Ho dic per si ningú té el mal gust d'insinuar connivència amb la violència ultra, la qual no només he patit personalment, sinó que m'he jugat el meu prestigi professional per a combatre-la.
Però tu no dius que ets d'Alcoi? O menteixes com a usuari o contant els fets, perquè jo sempre he entés que van agredir al Fuset i ell no és d'Alcoi.http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/92036-agressio-ultra-a-un-membre-de-lvalencianismecomr.html
No tindria cap obligació de contestar-te, però ho faig per deferència a la resta de usuaris. M'és igual si em lligen policies, ultres, o incrèduls. Soc d'Alcoi i visc a València des de fa més de quinze anys. Llavors era estudiant universitari i em van seguir des del Campus dels Tarongers fins al meu pis d'estudiants, on em van (intentar) agredir. Fuset aleshores ja es trobava totalment desvinculat del portal. Podràs llegir alguna notícia dels fets (del diari L-EMV, per exemple) on ell feia les declaracions però deixava clar que l'agressió l'havia patida un company. Òbviament en aquell moment vaig mantindre un perfil molt baix als fòrums (al xat i al mateix Valencianisme.com), tant per seguretat com perquè el cas es trobava sota investigació judicial (que malauradament va resultar arxivada).Au, bon vent i barca nova.
Quin mal tràngol devies passar... que malauradament va resultar arxivada"Justícia" colonial.
Quin mal tràngol devies passar... Bé, pel que fa al moment en sí menys del que hom podria pensar. Tin en compte que era de matinada, venia de festa, havia begut (sense anar bufat, eh? ) i va ser tot cosa d'uns segons. Sincerament, no vaig ser conscient del que succeïa. Em vaig limitar a esquivar els colps (recorde uns 7-8 ultres), cobrir-me i pegar punyades i puntades per a defensar-me. Afortunadament, no vaig tindre cap lesió, més enllà d'alguna zona adolorida. Res a veure, però, amb els efectes de la quimioteràpia. Ja t'ho puc ben dir. Els dies posteriors (unes dues setmanes, aproximadament) sí que ho vaig passar molt malament, amb molts nervis i ansietat. El pitjor de tot va ser el que sovint diuen les dones víctimes de violació (no sense raó): que han viscut una revictimització en ser 'jutjats' per la policia o la justícia a l'hora de fer la seua denúncia.Moltes gràcies per la teua empatia!
Sóc jove i no vaig viure aquells temps, que devien ser especialment durs al País Valencià. Fa falta molta valentia per enfrontar-se al feixisme als tribunals que ells mateixos controlen. Jo no sé si hauria pogut, però la teva fermesa mereix reconeixement.Pel que dius de l'empatia, no cal ni que ho esmentis. Abans de qualsevol afiliació política tinc clar que som pobles germans (o cosins, depenent de qui t'ho digui ) i sobretot, persones en aquest fòrum. Hi ha coses que no desitjaria ni tan sols al meu pitjor enemic, i una agressió d'aquestes és una d'elles. Molts no han tingut la sort de rebre unes contusions "i prou". Sé que hem tingut algunes discussions en el passat i he fet comentaris de pati de parvulari, però ho vull deixar enrere i vull que sàpigues que et considero un usuari respectable.
Tampoc et flipes eh! Aquells anys la cosa ja estava tranquil·la, el problema és que els blavers consideraven als neoblavers uns traïdors (molts d'ells venien del blaverisme i van crear valencianisme.com) i la van tindre esporàdicament amb algun d'ells, fixa't com a més a més ha tingut que dir "intent".El que era perillós era una dècada i sobretot dos abans d'aquesta, ací no hi havia "intents", anaven a pels catalanistes a saco, la famosa batalla de València.
Aquest comentari que faig és una mostra de respecte cap un usuari que, malgrat les diferències que tinc amb ell, fa aportacions originals i li dóna vida al fòrum a part d'haver patit una agressió. Ho escric perquè abans hem tingut segons quines dicussions, no cal que t'hi fiquis, és més entre ell i jo que altra cosa, però ho volia deixar aquí perquè quedés públic.
Ei, tranqui... no m'hi ficava, sé que tot i ser un poc pedant l'usuari aquest no és com els Usuari V, els Furs i Nació o fins i tot el Baeta que només venen a llançar merda contra els catalanistes o Fuster, però aquesta puntualització CALIA FER-LA.
Estic tranquil, no t'amoïnis, el que vull dir és que les vostres rivalitats són cosa vostra i no m'hi vull ficar.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Als de les comarques del nord del País de seguida ens prenen per catalans només sentir-nos quatre paraules.De fet, a la ciutat de València anomenen català a qualsevol que parle bé el valencià.
Jonathan escrigué: De fet, a la ciutat de València anomenen català a qualsevol que parle bé el valencià. Peró ni puta idea! Tu has estat mai a la ciutat de València?
Però no veieu el ridícul que feu? T'ho diu gent del sud, gent del nord i els dos moniatos neoblavis que sou de l'Horta sermonejant sense cap experiència personal al respecte (i parlant de la Ribera Alta com si aquets comarca estiguera a més de 50 quilòmetres de València). Realment sou el més patètic del fòrum i amb un desconeixement total del País Valencià.
M'estàs parlant del pirat este de Encissam?
Jo no veig que siga cap pirat, el que passa que no està per ximpleries de les vostres. Jo és que tinc massa paciència...
Elisabeth escrigué: Abans anava per a fer-me passar per gitano paterner i atracava als migs-ouets com tu.
Ja t'ho he dit, no tots tenen la paciència que tinc jo... està trollejant-te igual que fas tu, de què et queixes?
A mi i a tothom. No sóc el primer que li diu que és un friki i va sempre ratllat.
Però com tu i Furs I Nació manteniu conversa amb estos *********.Passeu d'ells encara que diguen la bestiesa més gran.Indesquerra, Encissam o Xicoria per motius semblants i distints els ignore totalment.
M'ignores perquè un dia vaig insinuar que eres segon usuari de Baeta i no sé per què més.Hi ha molts usuaris no catalanistes que mereixen respecte com Ramon Muntaner o Hanzel. Però Bernat és a les antípodes del meu pensament ideològic (fins i tot així l'he votat positiu en comptades ocasions).Tu i ell sempre aneu fent befa del catalanisme i feu gala de l'antifusterianisme més reaccionari. Els vostres comentaris, no hi ha per on agafar-los.Comprendràs que, com a català, aquestes insinuacions d'imperialisme i brometes de mal gust que recorden tòpics no gaire plaents no mereixin la meva admiració.Ho deixo per escrit no per donar-te corda sinó perquè ningú faci sang del tema.Però no tinc res personal contra tu, que quedi clar.
Però si aquest si és el Baeta!!!!!!!Pense com tu, no tinc res personal, el problema és que ací estan "fóra de joc" i es fan molt pesats amb la seua croada particular contra el catalanisme, Fuster i tot la pesca...
Però si aquest si és el Baeta!!!!!!!No m'havia adonat, com que tenen avatars tan semblants...A Furs i Nació és a qui li he llegit comentaris fent befa i brometa fàcil, he de dir que l'usuari Baeta es modera més sigui pel motiu que sigui.Em pensava que la cosa havia quedat tancada però pel que sembla dec haver fet algun comentari que no li ha sentat bé.
No li tingues en compte, el Baeta és un poc especial, qualsevol que l'ha tingut de company de militància t'ho podrà dir.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Jo no considere VLC una ciutat perillosa on viure. Almenys no més que altres de característiques similars. La plaça Xúquer precisament és un lloc on es fàcil trobar-se amb esta gentola ha tingut mala sort de trobar-se'ls i que estos l'hagen identificat com a esquerrà per la seua indumentària. Respecte a l'accent apitxat... argument patètic que fa riure. Bona part de la meua família es de la Ribera Alta i la Safor i òbviament mai han tingut cap problema.
Ribera Alta? Per favor... si mitja comarca parla apitxat?Doncs han tingut sort, molta gent n'hem tingut de problemes, òbviament no sempre ni de forma generalitzada però tenim alguna experiència. Com es nota que vosaltres parleu apitxat.
No se el percentatge de comarca que parlarà apitxat però amb els meus familiars valencianoparlants de la zona ràpidament sabien que no eren d'allí i cap problema. Per a eixos cavernícoles el fet de parlar en valencià a un desconegut i a més amb una samarreta " working class" es excusa de sobra per a agredir.
No és qüestió de percentatge, del riu Xúquer cap amunt parlen apitxat, i en percentatge deu ser prop del 75% perquè els municipis més poblats són a la banda nord del Xúquer.Clar, però això de "Açò és ell Regne de València" o "catalanista" a un que parla apitxat no li ho diuen i sense samarreta igualment tindria problemes, ací està la diferència.
Lo del Regne de València ho diuen a qualsevol que ells identifiquen com a catalanista independentment de l'accent a vore si et penses que són acadèmics de la llengua i més quan només va dir una paraula... el teu argument no cola no cal insistir.
Sí, però en aquest cas la suadora no posava "Països Catalans" diguem-ne... ho van dir per l'accent al detectar que no era de València, llest!PD. I no va dir només una paraula, en cap moment la notícia diu això.
Erik escrigué: Sí, però en aquest cas la suadora no posava "Països Catalans" diguem-ne... ho van dir per l'accent al detectar que no era de València, llest!PD. I no va dir només una paraula, en cap moment la notícia diu això.
Però qui ha dit que siga per l'accent? L'agressió és per la dessuadora, el comentari "açò és el Regne de València" és per l'accent.Acaba d'eixir en Àpunt i no ha dit res de la dessuadora en anglès, per cert, això sí repeteix i repeteix això de "Esto es el Reino de Valencia" i ell cridant: "què feu! què feu!". El llest ets tu, un llest tan ximple que es veu a anys llum que ets quintacolumnista de l'espanyolisme intentant blanquejar l'agressió deslligant-la del blaverisme claríssim dels agressors.Ací el vídeo
No li pegues més voltes friki, el mateix agredit diu que no va tindre res que vore amb l'accent. Deixa de fer el ridícul
Ni amb l'accent ni amb la dessuadora, Ramona coca! Quin ridícul que fas, moniato.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Mare meva, l'any que ve m'agradaria anar a València entre d'altres llocs del País Valencià i ja pensava que el temps que estigués a València seria més prudent amagar el meu català oriental i occidentalitzar el meu català per fer-me passar de Vinaròs o de qualsevol lloc del del nord del País Valencià per tal d'evitat problemes; però vist això crec que aquesta mesura no seria suficient.
Maria Luz escrigué: Mare meva, l'any que ve m'agradaria anar a València entre d'altres llocs del País Valencià i ja pensava que el temps que estigués a València seria més prudent amagar el meu català oriental i occidentalitzar el meu català per fer-me passar de Vinaròs o de qualsevol lloc del del nord del País Valencià per tal d'evitat problemes; però vist això crec que aquesta mesura no seria suficient.Si eres català i parles Oriental no passa res. Si eres valencià i parles Oriental pensaran que eres un friki. Els problemes que pots tindre vindran dels untranyordos, el batlle de VLC es català i no ha hagut cap revolta blavera espanyola infernal... Tampoc et cregues tot el que és diu per ací.
Negatiu per comentari irreal, neoblaver i provocador. Quin valencià aniria a València parlant oriental?
Joaquim escrigué: Negatiu per comentari irreal, neoblaver i provocador. Quin valencià aniria a València parlant oriental?Joan Fuster, per exemple .
Com et conec Esperanza de merda, sabia que diries aquest mentida calumniadora.Fuster mai ha parlat oriental anant a València, mai. Una altra cosa és que usara paraules orientals en entrevistes a la CAC, per exemple. Sou quintacolumnistes de l'espanyolisme, fa temps que ho sé.
Trinidad escrigué: Com et conec Carmen de merda, sabia que diries aquest mentida calumniadora.Fuster mai ha parlat oriental anant a València, mai. Una altra cosa és que usara paraules orientals en entrevistes a la CAC, per exemple. Sou quintacolumnistes de l'espanyolisme, fa temps que ho sé.Fuster utilitzava l'oriental i això ho sap tothom. Això sí al seu despatx de València posava "Juan Fuster, abogado"
Mentider, només cal posar una prova com aquesta.Torne a repetir, us tinc calats, sou quintacolumnistes de l'espanyolisme. Sempre ho he sabut.
I ho dius tu que votes ERC i el teu gurú vivia de la menjadora sociata?Au ves, amargat. Si li dius a qualsevol valencià que en VLC t'agredixen si no parles apitxat es descollonen de tu.
El teu anifusterianisme ja és patològic, de manual Xavier sector dur fregant el feixisme.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
No entenc perquè Vilaweb obvia que portava una sudadera amb l'inscripció "Working Class" (Classe obrera) com s'informa a la notícia de Levante-EMV perquè en llegir la notícia i a la pregunta d'un dels nazis: "que em portes?" no he entés res.Supose ha contestat en valencià i al detectar que no ho fèia en el dialecte apitxat li han dit "Açò és el Regne de València", xusma espanyolista i blavera segurament de Yomus.PD. Podeu seguir banalitzant el feixisme a la CAC, però l'únic feixisme de veritat és l'espanyolisme, el que agredeix pel carrer, no el que fa proclames politicament incorrectes per twitter.
No entenc això del dialecte apitxat. Hi ha dialectes dolents a ulls dels espanyolistes?
Sí. En realitat, tots.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Vaig sentir ahir com l'entrevistava en directe À Punt (en el programa de Màxim Huerta). Em va sorprendre com la víctima va voler despolititzar (llevar-li contingut ideològic o com vulguem dir-ho) a l'agressió, tot dient que portava una dessuadora que deia 'Working class', però que era d'una marca de roba, que no tenia cap connotació política. En síntesi, va contar que es trobava tirant mocadors a una paperera, que se li va acostar un nazi tapat demanant-li 'què portes' tot referenint-se a la dessuadora, però ell es pensava que es referia als mocadors i per això li va contestar 'mocadors' (no recorde si ho va pronunciar amb caiguda de la d intervocàlica) i que el fatxa es va allunyar sense dir-li res. Llavors, el xic va sentir com un guirigall per darrere, com si fora una brega entre els mateixos ultres, ell es va girar i un li va dir 'açò no va amb tu' i de sobte li van pegar diferents ultres (crec que el primer va ser el que se li havia acostat inicialment).La veritat és que és molt confús com es va produir l'agressió, però ho entenc perfectament. Jo vaig patir una agressió similar fa ja 12 anys. Casualment (o causalment) a només uns pocs metres d'on van agredir el xic. Per cert, no he volgut mai fer ostentació de la meua condició de víctima de la violència ultraespanyolista, però a mi em van agredir per ser administrador de l'antic portal web Valencianisme.com. En la vespra d'un 9 d'Octubre en el qual des del portal havíem fet una campanya potent per animar l'assistència de gent valencianista a la Processó Cívica (els dos anys anteriors hi havíem participat, però sense cap anunci previ). Ho dic per si ningú té el mal gust d'insinuar connivència amb la violència ultra, la qual no només he patit personalment, sinó que m'he jugat el meu prestigi professional per a combatre-la.
Negatiu per error, ja ho deus haver suposat. Escriure amb el móbil no és la meua especialitat.EDITE:Per cert, ja que ix el tema, no podien els administradors habilitar una fòrmula per a corregir/esborrar els vots positius o negatius per error? De la mateixa manera que hi ha un temps per a editar i modificar el missatge, també es podria fer amb la votació.
Sobre els vots negatius, fa temps se'n parlà i jo vaig fer la proposta d'activar una finestra que confirmi si vols realment puntuar negatiu un missatge. Que sí? OK i avall. Que no? Cancel·les i aquí no ha passat res.Seria com la finestra que apareix quan vols esborrar un missatge que has començat a escriure.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Vaig sentir ahir com l'entrevistava en directe À Punt (en el programa de Màxim Huerta). Em va sorprendre com la víctima va voler despolititzar (llevar-li contingut ideològic o com vulguem dir-ho) a l'agressió, tot dient que portava una dessuadora que deia 'Working class', però que era d'una marca de roba, que no tenia cap connotació política. En síntesi, va contar que es trobava tirant mocadors a una paperera, que se li va acostar un nazi tapat demanant-li 'què portes' tot referenint-se a la dessuadora, però ell es pensava que es referia als mocadors i per això li va contestar 'mocadors' (no recorde si ho va pronunciar amb caiguda de la d intervocàlica) i que el fatxa es va allunyar sense dir-li res. Llavors, el xic va sentir com un guirigall per darrere, com si fora una brega entre els mateixos ultres, ell es va girar i un li va dir 'açò no va amb tu' i de sobte li van pegar diferents ultres (crec que el primer va ser el que se li havia acostat inicialment).La veritat és que és molt confús com es va produir l'agressió, però ho entenc perfectament. Jo vaig patir una agressió similar fa ja 12 anys. Casualment (o causalment) a només uns pocs metres d'on van agredir el xic. Per cert, no he volgut mai fer ostentació de la meua condició de víctima de la violència ultraespanyolista, però a mi em van agredir per ser administrador de l'antic portal web Valencianisme.com. En la vespra d'un 9 d'Octubre en el qual des del portal havíem fet una campanya potent per animar l'assistència de gent valencianista a la Processó Cívica (els dos anys anteriors hi havíem participat, però sense cap anunci previ). Ho dic per si ningú té el mal gust d'insinuar connivència amb la violència ultra, la qual no només he patit personalment, sinó que m'he jugat el meu prestigi professional per a combatre-la.
Però tu no dius que ets d'Alcoi? O menteixes com a usuari o contant els fets, perquè jo sempre he entés que van agredir al Fuset i ell no és d'Alcoi.http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/92036-agressio-ultra-a-un-membre-de-lvalencianismecomr.html
No tindria cap obligació de contestar-te, però ho faig per deferència a la resta de usuaris. M'és igual si em lligen policies, ultres, o incrèduls. Soc d'Alcoi i visc a València des de fa més de quinze anys. Llavors era estudiant universitari i em van seguir des del Campus dels Tarongers fins al meu pis d'estudiants, on em van (intentar) agredir. Fuset aleshores ja es trobava totalment desvinculat del portal. Podràs llegir alguna notícia dels fets (del diari L-EMV, per exemple) on ell feia les declaracions però deixava clar que l'agressió l'havia patida un company. Òbviament en aquell moment vaig mantindre un perfil molt baix als fòrums (al xat i al mateix Valencianisme.com), tant per seguretat com perquè el cas es trobava sota investigació judicial (que malauradament va resultar arxivada).Au, bon vent i barca nova.
No havia llegit aquest comentari i si el PD. que no entenia a que venia... però vaja, vist lo desagradable que ets, millor no haver-lo llegit. No sé quin problema tens però ja t'ho faràs...
Collons, doncs he sigut ben educat. Més encara després del teu comentari bròfec, que era per a enviar-te directament a pastar fang...
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Dia de futbol, dia d'osties res ha canviat en 15 anys. I encara hi ha gent que vol que tornen els yomus.Li fotreren d'osties per la sudadora. Dir que perque parlava apitxat o no em sembla d'un ridícul que no val la pena comentar mes.Anims al xic, que es passa mal quan no t'ho esperes.
Probablement, però crec que el no parlar apitxat també pot haver estat un agreujant als ulls d'aquests orangutans sense cervell. Si no, com diu Juan Manuel , no s'entén el comentari "d'això és el regne de Valencià".
El testimoni falla per algun costat o està incomplet. Este paràgraf:"Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”....no té cap sentit si no hi ha una discusió prèvia de referència. Només perquè l'agredit no parla apitxat o duu una samarreta amb l'eslogan "Working Class" és incomprensible.No ens cansarem de repetir-ho, l'apitxat no és un dialecte amb un conjunt de normes léxiques, gramàticals i fonètiques reconeixibles, "apitxar" és simplement fer dos fenònems fonètics consistents en fer totes les s sordes i pronunciat g, j, tg i tj com a tx.Apitxar o no apitxar no té cap connotació entre valencians, de fet, la majoria ni ho perceben.
què és incomprensible? que per respondre en català s'enfadin?
Si és en català valencià (apitxat o no), sí. Incomprensible.De tota manera, segons el relat de l'agredit, no hi hagué més diàleg per part seua que la paraula: "mocadors".
Però m'estàs dient seriosament que el feixisme espanyolista no reacciona davant d'un interlocutor que, enlloc de respondre en espanyol, ho fa en català-valencià? Això és completament fals. A València, Barcelona, Palma o qualsevol ciutat petita o poble.si hagués dit "pañuelos" segurament no hauria patit cap agressió.
Sí, però no té res a vore amb l'apitxat.A vore, que ací no està defensant ningú els feixistes ni neguem que hi haja un problema de violència feixista en qualsevol de les nostres ciutats.Ací el que es critica és la dèria absolutament paranoica de l'usuari Ainara contra la ciutat de València presentant-la contínuament com un paradís del feixisme i de tot lo pitjor del ser humà.Odia la capital del seu país, senzillament perquè odia el país.
A vore, BLAVER MERDÓS ja estic fins els collons de tu. No odie la segona ciutat del país i menys encara el PV, et recorde entre altres coses que sóc del Llevant, i cada vegada que dius això demostres ser un Isidro gastant els mateixos arguments i calificatius que ells, t'he de recordar que això és el que dèien de Fuster o Sanchis Guarner, que odiaven València o el PV, i posaven en safata agressions posteriors dels més ultres. No m'agrada l'idiosincràcia de determinada gent d'aquella ciutat que són els Isidro s, no explicaré les meues batalletes com fan altres però a mi amb 18 anys i acabat d'arribar a València em van agredir uns neonazis Isidro s en baixar de l'autobus perquè portava a la carpeta d'estudiant unes enganxines de Maulets (jo sempre fèia el mateix recorregut amb el mateix bus). I amb aquella carpeta jo m'havia passejat per la meua ciutat natal durant anys i no havia tingut cap problema, ho entens ja o què, retardat mental? Sí, vaig pecar d'ingenuïtat, és el que té la joventut i desconèixer el personal que hi ha a aquella ciutat, que òbviament sé que són una inmensa minoria però que també sóc concient que els alenta una "no tan minoria". I a més a més, et dic que estic segur que això no m'hauria passat mai si haguera anat a estudiar a Alacant.
Veus? em dones la raó. Parles de València com la segona ciutat del país, perquè per a tu allò que anomenes País Valencià no és cap país, sinó una marca política tàctica. Negues el teu país que és una manera d'odiar-lo, negues la condició valenciana perquè per a tu els valencians no són res en conjunt i com a poble, sinó el nom dels catalans al sud del Sénia. Respecte a la resta, lo de sempre, insultar i abusar del concepte Pilar , paraula fetitxe que et serveix per a fugir de qualsevol discusió seriosa i de profit.Enfí, una més.
Això no és raó de res. València és la segona ciutat dels Països Catalans i dir això no em fa menys valencià, ni odiar València, ni cap xuminada. El País Valencià per mi si existeix, no patisques, és un país català que té València com a capital. A vore si ho entens i et traus la merda blavera que portes damunt, ja et dic, i ací està el quid de la qüestió, aquella ciutat on tu vius té una "no tant minoria" que contamina a gent com tu. Aquest és el problema.
El País Valencià existeix per a tu només com un concepte polític instrumental. Dius País Valencià però no el consideres un país, perquè no consideres als valencians un poble. I això, jo ho considere autoodi, el mateix que tenen la majoria de valencians respecte a Espanya.Ni més ni menys.
Però què collons de "concepte polític instrumental"? No saps ni el que dius.Comparar els valencians que volen estar a Espanya amb els valencians que volen estar als Països Catalans és una de les imbecilitats més grans que només feu que repetir. La llengua dels valencians no té futur a Espanya i té el futur assegurat als Països Catalans, sou realment patètics i aquesta comparació demostra el vostre quintacolumnisme.A vore si t'entra en el cap, la gent de Podemos no odia el PV simplement li la sua la llengua, i jo no odie el PV però si que m'interessa la llengua. I torne a repetir per molt que et moleste, cada vegada que dius que odie el PV, antivalencià i totes les xuminades que dius demostres ser un Rafaela , i no és cap insult és el que diuen els teus arguments, perquè els Rafaela s fan això, diuen que odien el PV o són antivalencians a qualsevol que no pense com ells. Exactament igual que tu.
La qüestió és que tu no creus que el País Valencià siga un país. Per a mi és suficient per a confirmar que negues i odies la condició valenciana. Punt.
Però si precissament el terme "País Valencià" l'hem usat més que ningú els catalanistes, com no anem a voler ser un país?Tu confons país amb estat. Doncs sí, jo vull un País Valencià dins un Estat Català i això no em fa odiar el País Valencià, ni negar el País Valencià ni xuminades varies més que en una ment BLAVERA. Ja li pots pegar voltes, estàs contaminat pel blaverisme fins a la medul·la.
Tu dius i repetixes que el país són els Països Catalans. No pot haver un país dins d'un altre país. Així de senzill.
Estats Units, Països Baixos... sempre amb les mateixes xuminades.I passe deu tu, ets un troll, un Lluc que ve al xat a passar l'estona i vomitar sempre el mateix. Mira, m'han esborrat un missatge només per dir-te el que ets i han esborrat el perquè m'he posat així contant la meua agressió a València, però mira, encara millor, a ningú l'importa el que em va passar però ja saps perquè odie als Lluc s i tot allò que s'hi sembla, com tots vosaltres.A mamar-la.
Sempre m'estàs tirant en cara lo de Països Baixos i els Estats Units. Qué té a vore això amb lo que parlem?La qüestió és que tu no creus que el País Valencià siga un país, sinó part d'un país, que tu anomenes "Països" provisionalment perquè lo que t'agradaria que s'anomenara simplement pel seu nom: Catalunya, com sospirava el teu adorat Fuster.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Vaig sentir ahir com l'entrevistava en directe À Punt (en el programa de Màxim Huerta). Em va sorprendre com la víctima va voler despolititzar (llevar-li contingut ideològic o com vulguem dir-ho) a l'agressió, tot dient que portava una dessuadora que deia 'Working class', però que era d'una marca de roba, que no tenia cap connotació política. En síntesi, va contar que es trobava tirant mocadors a una paperera, que se li va acostar un nazi tapat demanant-li 'què portes' tot referenint-se a la dessuadora, però ell es pensava que es referia als mocadors i per això li va contestar 'mocadors' (no recorde si ho va pronunciar amb caiguda de la d intervocàlica) i que el fatxa es va allunyar sense dir-li res. Llavors, el xic va sentir com un guirigall per darrere, com si fora una brega entre els mateixos ultres, ell es va girar i un li va dir 'açò no va amb tu' i de sobte li van pegar diferents ultres (crec que el primer va ser el que se li havia acostat inicialment).La veritat és que és molt confús com es va produir l'agressió, però ho entenc perfectament. Jo vaig patir una agressió similar fa ja 12 anys. Casualment (o causalment) a només uns pocs metres d'on van agredir el xic. Per cert, no he volgut mai fer ostentació de la meua condició de víctima de la violència ultraespanyolista, però a mi em van agredir per ser administrador de l'antic portal web Valencianisme.com. En la vespra d'un 9 d'Octubre en el qual des del portal havíem fet una campanya potent per animar l'assistència de gent valencianista a la Processó Cívica (els dos anys anteriors hi havíem participat, però sense cap anunci previ). Ho dic per si ningú té el mal gust d'insinuar connivència amb la violència ultra, la qual no només he patit personalment, sinó que m'he jugat el meu prestigi professional per a combatre-la.
Però tu no dius que ets d'Alcoi? O menteixes com a usuari o contant els fets, perquè jo sempre he entés que van agredir al Fuset i ell no és d'Alcoi.http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/92036-agressio-ultra-a-un-membre-de-lvalencianismecomr.html
No tindria cap obligació de contestar-te, però ho faig per deferència a la resta de usuaris. M'és igual si em lligen policies, ultres, o incrèduls. Soc d'Alcoi i visc a València des de fa més de quinze anys. Llavors era estudiant universitari i em van seguir des del Campus dels Tarongers fins al meu pis d'estudiants, on em van (intentar) agredir. Fuset aleshores ja es trobava totalment desvinculat del portal. Podràs llegir alguna notícia dels fets (del diari L-EMV, per exemple) on ell feia les declaracions però deixava clar que l'agressió l'havia patida un company. Òbviament en aquell moment vaig mantindre un perfil molt baix als fòrums (al xat i al mateix Valencianisme.com), tant per seguretat com perquè el cas es trobava sota investigació judicial (que malauradament va resultar arxivada).Au, bon vent i barca nova.
Quin mal tràngol devies passar... que malauradament va resultar arxivada"Justícia" colonial.
Quin mal tràngol devies passar... Bé, pel que fa al moment en sí menys del que hom podria pensar. Tin en compte que era de matinada, venia de festa, havia begut (sense anar bufat, eh? ) i va ser tot cosa d'uns segons. Sincerament, no vaig ser conscient del que succeïa. Em vaig limitar a esquivar els colps (recorde uns 7-8 ultres), cobrir-me i pegar punyades i puntades per a defensar-me. Afortunadament, no vaig tindre cap lesió, més enllà d'alguna zona adolorida. Res a veure, però, amb els efectes de la quimioteràpia. Ja t'ho puc ben dir. Els dies posteriors (unes dues setmanes, aproximadament) sí que ho vaig passar molt malament, amb molts nervis i ansietat. El pitjor de tot va ser el que sovint diuen les dones víctimes de violació (no sense raó): que han viscut una revictimització en ser 'jutjats' per la policia o la justícia a l'hora de fer la seua denúncia.Moltes gràcies per la teua empatia!
Sóc jove i no vaig viure aquells temps, que devien ser especialment durs al País Valencià. Fa falta molta valentia per enfrontar-se al feixisme als tribunals que ells mateixos controlen. Jo no sé si hauria pogut, però la teva fermesa mereix reconeixement.Pel que dius de l'empatia, no cal ni que ho esmentis. Abans de qualsevol afiliació política tinc clar que som pobles germans (o cosins, depenent de qui t'ho digui ) i sobretot, persones en aquest fòrum. Hi ha coses que no desitjaria ni tan sols al meu pitjor enemic, i una agressió d'aquestes és una d'elles. Molts no han tingut la sort de rebre unes contusions "i prou". Sé que hem tingut algunes discussions en el passat i he fet comentaris de pati de parvulari, però ho vull deixar enrere i vull que sàpigues que et considero un usuari respectable.
Tampoc et flipes eh! Aquells anys la cosa ja estava tranquil·la, el problema és que els blavers consideraven als neoblavers uns traïdors (molts d'ells venien del blaverisme i van crear valencianisme.com) i la van tindre esporàdicament amb algun d'ells, fixa't com a més a més ha tingut que dir "intent".El que era perillós era una dècada i sobretot dos abans d'aquesta, ací no hi havia "intents", anaven a pels catalanistes a saco, la famosa batalla de València.
Vejam, només per al·lusions. Quan he dit 'intent' em referia bàsicament que com que em vaig defensar vaig poder contindre l'atac, evitar les lesions i clavar-me dins de casa (em van enganxar d'esquena just quan rodava la clau del portal). El fet d'atacar una persona d'eixa forma, amb nocturnitat i traïdoria, demostra que l'agressió va ser conscientment executada. Per tant, obviaré que pretengues rebaixar la seua gravetat només pel fet que jo no siga de la teua corda.
No sigues paranoic tu ara... que no sé que t'ha agafat darrerament.Jo no tinc els detalls, tampoc ho dèia a la notícia que posaves i si tu dius "intent" doncs no sóc incrèdul com tu creus, et crec.Ara, estaràs amb mi que les agressions dels anys 90 i sobretot 80 eren molt més grans en nombre i "intensitat", no vulgues comparar.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Aprofite el fil, ja que ha eixit el tema de l'apitxat de manera tangencial, per a explicar una vegada més, qué és l'apitxat i, pel que he pogut comprovar, resoldre els molts dubtes que es té en Catalunya sobre este subdialecte concentrat en l'Horta i part de comarques adjacents.1) L'apitxat és un fenòmen exclusivament fonètic. Per tant, no li busqueu característiques de lèxic o gramaticals perquè no n'hi ha.2) L'apitxat és exclusiu de l'Horta i comarques adjacents, en fase d'expansió, pel que, al meu entendre, que això ja és discutible, és un fenòmen producte de castellanització i no un (sub)dialecte genuí.3) Només consta de dos característiques fonètiques, i reproduisc les paraules de Ramon Muntaner que ho expresa perfectament:". L'apitxat al remat es caracteritza per pronunciar com una tx les g i les j i per l'ensordiment de l'essa sonora. Res més. La resta ja són les manies i fòbies de cadascú."
Què no hi ha lèxic? Tu digues-li a algú de la meua comarca que pose garrofó a la paella i és capaç de tirar una garrofa dins el caldero. No digues ximpleries, troll.
Eres capaç d'afirmar que la paraula garrofó només es fa servir exactament en el mateix territori en el que es parla apitxat?Ni una característica lèxica ni gramatical. Dos fenòmens fonètics i prou. Això és l'apitxat valencià.
A Alcoi es diu garrofó. "En fi, una més"...
Pots posar una font d'això? Jo crec que t'has passat massa temps amb i entre apitxats...
Font? El parlar que he rebut dels meus pares i avis. Jo crec que t'has passat massa temps amb i entre apitxats...Doncs tenint en compte el teu origen, potser tu més...
Això no vol dir res, potser ni te'n recordes. És tan fàcil com posar una font.Els meus origens no estaven al costat d'apitxats i ja et dic jo que des de fa més de dos dècades menys encara.
Com que no me'n recorde? Els meus iaios ja no viuen (llei de vida) i mon pare tampoc (una mort prematura), però ma mare sí i parle amb ella cada dia. A més, tinc amics, cosins, oncles, etc., d'allà, amb els quals parle i m'ajunte de tant en tant. De fet, la setmana passada vam menjar una paella i jo em vaig encarregar de comprar el garrofó. Com pots arribar a ser tan tio collons?
Sóc tan tio collons com tu. Respon, tu "com a filòleg" ho sabràs, hi ha vocables i lèxic que siga exclussiu de l'apitxat, sí o no? Doncs jo no sé quines són, perquè no conec a ningú que parle apitxat actualment, però hi han, com té l'alacantí que si en conec actualment que el parlen.
Respon, tu "com a filòleg" ho sabràs, hi ha vocables i lèxic que siga exclussiu de l'apitxat, sí o no? Doncs no t'ho podria dir. Segurament hi ha paraules que són més pròpies o més comunes en el valencià central, però és difícil que siguen exclusives d'eixe parlar. De la mateixa manera que a Alcoi i comarca hom anomena bajoques les pebreres, pebrots o pimentons o cocotets les empanades, paraules que una vegada travesses el Port d'Albaida desapareixen.Amb eixa opció per assenyalar i estigmatitzar el valencià apitxat em recordes als blavers quan feien llistes de paraules catalanes.
Jo no he estigmatitzat res, no vingues tu ara usant arguments de la meua collita per contrarestar els que li faig jo al Usuari V, precissament hi ha lèxic diferent i si en tenen jo mai els estigmatitzaria, no vingues amb ximpleries.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Mare meva, l'any que ve m'agradaria anar a València entre d'altres llocs del País Valencià i ja pensava que el temps que estigués a València seria més prudent amagar el meu català oriental i occidentalitzar el meu català per fer-me passar de Vinaròs o de qualsevol lloc del del nord del País Valencià per tal d'evitat problemes; però vist això crec que aquesta mesura no seria suficient.
Javier escrigué: Mare meva, l'any que ve m'agradaria anar a València entre d'altres llocs del País Valencià i ja pensava que el temps que estigués a València seria més prudent amagar el meu català oriental i occidentalitzar el meu català per fer-me passar de Vinaròs o de qualsevol lloc del del nord del País Valencià per tal d'evitat problemes; però vist això crec que aquesta mesura no seria suficient.Si eres català i parles Oriental no passa res. Si eres valencià i parles Oriental pensaran que eres un friki. Els problemes que pots tindre vindran dels untranyordos, el batlle de VLC es català i no ha hagut cap revolta blavera espanyola infernal... Tampoc et cregues tot el que és diu per ací.
Negatiu per comentari irreal, neoblaver i provocador. Quin valencià aniria a València parlant oriental?
Ascension escrigué: Negatiu per comentari irreal, neoblaver i provocador. Quin valencià aniria a València parlant oriental?Joan Fuster, per exemple .
Com et conec Tamara de merda, sabia que diries aquest mentida calumniadora.Fuster mai ha parlat oriental anant a València, mai. Una altra cosa és que usara paraules orientals en entrevistes a la CAC, per exemple. Sou quintacolumnistes de l'espanyolisme, fa temps que ho sé.
Gisela escrigué: Com et conec Catalina de merda, sabia que diries aquest mentida calumniadora.Fuster mai ha parlat oriental anant a València, mai. Una altra cosa és que usara paraules orientals en entrevistes a la CAC, per exemple. Sou quintacolumnistes de l'espanyolisme, fa temps que ho sé.Fuster utilitzava l'oriental i això ho sap tothom. Això sí al seu despatx de València posava "Juan Fuster, abogado"
Escrivia de vegades en oriental però parlava en occidental.(...)Jo barrege l'oriental i l'occidental sovint.Encara que tant en Barcelona com a València intente fer-ho sempre en occidental.De fet mon pare i els veïns del meu carrer Agullers quan anava a Barcelona em deien que ja no parlava català.Resta clar que no eren fusterians
Supose que quan vas arribar de BCN a VLC al no parlar apitxat anaves d'agressió en agressió...
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Cal vore quina és la capacitat dels usuaris neoblavers de desviar un fil sobre una agressió feixista per (mal)parlar de Fuster, els dialectes del valencià o qualsevol xuminada que res té a vore en el fil per blanquejar l'agressió feixista al crit de "Esto es el Reino de València". Quintacolumnistes de manual, res més.
És lo que passa quan es manipula un desgraciat incident d'agresió feixista per a satisfer les teues dèries personals.
Jo no he manipulat res: els crits nazis de "Esto es el Reino de Valencia" em sembla que poc té a vore amb la dessuadora que portava en anglès.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Aprofite el fil, ja que ha eixit el tema de l'apitxat de manera tangencial, per a explicar una vegada més, qué és l'apitxat i, pel que he pogut comprovar, resoldre els molts dubtes que es té en Catalunya sobre este subdialecte concentrat en l'Horta i part de comarques adjacents.1) L'apitxat és un fenòmen exclusivament fonètic. Per tant, no li busqueu característiques de lèxic o gramaticals perquè no n'hi ha.2) L'apitxat és exclusiu de l'Horta i comarques adjacents, en fase d'expansió, pel que, al meu entendre, que això ja és discutible, és un fenòmen producte de castellanització i no un (sub)dialecte genuí.3) Només consta de dos característiques fonètiques, i reproduisc les paraules de Ramon Muntaner que ho expresa perfectament:". L'apitxat al remat es caracteritza per pronunciar com una tx les g i les j i per l'ensordiment de l'essa sonora. Res més. La resta ja són les manies i fòbies de cadascú."
Què no hi ha lèxic? Tu digues-li a algú de la meua comarca que pose garrofó a la paella i és capaç de tirar una garrofa dins el caldero. No digues ximpleries, troll.
Eres capaç d'afirmar que la paraula garrofó només es fa servir exactament en el mateix territori en el que es parla apitxat?Ni una característica lèxica ni gramatical. Dos fenòmens fonètics i prou. Això és l'apitxat valencià.
Hi ha moltes paraules que només les gasta l'apitxat, no sé si aquesta, però n'hi ha. El teu acientifisme lingüístic és exactament el mateix que el Maria Elena , perquè no m'estranya?
Tu no saps fer un comentari sense utilitzar l'expressió "blaver", "neoblaver" o similar?Eres un paranoic.
És que els teus comentaris són absolutament trolls i Gonzalo s, ací el paranoic ets tu que a cada comentari que faig que no t'agrada només saps que dir antivalencià, i això és pur Gonzalo isme. Ja tenim experiència de qui usava tals qualificatius i tu fas exactament el mateix... ...i a sobre tens la barra de dir que sóc jo el que insulte. No et fa menys Gonzalo no anant agredint persones catalanistes, et fa Gonzalo usar els mateixos insults i arguments que els Gonzalo s.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Als de les comarques del nord del País de seguida ens prenen per catalans només sentir-nos quatre paraules.De fet, a la ciutat de València anomenen català a qualsevol que parle bé el valencià.
Elisabet escrigué: De fet, a la ciutat de València anomenen català a qualsevol que parle bé el valencià. Peró ni puta idea! Tu has estat mai a la ciutat de València?
Ho vaig descobrir amb set anys en una excursió del col.legi. Abans anava per a fer-me passar per gitano paterner i atracava als migs-ouets com tu.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Als de les comarques del nord del País de seguida ens prenen per catalans només sentir-nos quatre paraules.De fet, a la ciutat de València anomenen català a qualsevol que parle bé el valencià.
Vaja, hauré de canviar de plans. He après el català nord-occidental gràcies a una companya de feina, i em pensava que emprant -lo a València podria passar com a valencià del nord o com a mínim no com a català a la primera tot just obrint la boca; ara necessito aprendre el valencià apitxat per passar desapercebut a València.
Supose que ho diràs de conya. L'últim que has escrit és una xorrada. Amb perdó.
El que hauria d'eixir de l'Horta ets tu, Rachid de capital.Si tots forem com vosaltres ja farie dècades que semblaríem murcians.
Jo m'he patejat el país de punta a punta i més d'una vegada. Tinc més de seixanta anys. Així que no m'has de donar lliçons de res.
Has d'apendre ètica i baixar els fums.
I tu no fumar tant.
Fa 2 anys que no fume canuts, me'ls vaig deixar gràcies al ''bullyng'' del racó.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Havía llegit que la gent vagi amb el cura.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Conec personalment a la víctima i la noticia no està 100% acorde amb el que ell ha dit als mitjans. Anem per parts: el motiu principal de l'agressió era la dessuadora de 'Working Class' que portava que l'identificava com a antifeixista, no que els haguera contestat en català ni pel dialecte que parla, li hagueren pegat igual si haguera contestat en castellà. Segon ell els ha dit als mitjans que podrien ser Yomus però que no ho tenia clar, el que si tenia clar era que era un grupuscle d'extrema dreta. A més cal recordar que justament a la zona de Plaça Xúquer es on està la seu d'España 2000, o siga que podrien ser aquests també.
No hi estic d'acord. Contestar en català o en espanyol no te res de neutral. Si contestes en espanyol pots arribar a establir un diàleg on dius que ets un tipu que viu aquí i que ni saps que vol dir la samarreta i provocar que marxin. Si respons en català (i més en català d'una comarca valenciana on es parla correctament i amb un accent més genuí que a València ciutat) has begut oli d'entrada. Els nazis espanyolistes de Barcelona també odien l'accent de comarques.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Stop feixistes aels paissoss catalans.Valansia lliura de nazis,franco y Abascal.Vulem un país feministe, LGTB friendly ,vegano y progresiste.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Cal vore quina és la capacitat dels usuaris neoblavers de desviar un fil sobre una agressió feixista per (mal)parlar de Fuster, els dialectes del valencià o qualsevol xuminada que res té a vore en el fil per blanquejar l'agressió feixista al crit de "Esto es el Reino de València". Quintacolumnistes de manual, res més.
És lo que passa quan es manipula un desgraciat incident d'agresió feixista per a satisfer les teues dèries personals.
https://directa.cat/quaranta-anys-datemptats-atacs-i-impunitat-de-lextrema-dreta-al-pais-valencia/
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Mare meva, l'any que ve m'agradaria anar a València entre d'altres llocs del País Valencià i ja pensava que el temps que estigués a València seria més prudent amagar el meu català oriental i occidentalitzar el meu català per fer-me passar de Vinaròs o de qualsevol lloc del del nord del País Valencià per tal d'evitat problemes; però vist això crec que aquesta mesura no seria suficient.
Ni cas. Quan vingues al País Valencià parla en el teu català nadiu. En general no tindràs problemes per fer-ho. No més que qualsevol valencianoparlant en un entorn castellanitzat, vull dir.
De fet si visito el País Valencià tinc la intenció de parlar en el meu català oriental amb normalitat, tal com ha de ser, però a València i rodalies em fa por, ho confesso. El més probable és el que m'has comentat, que no tingui cap problema. De fet tinc per costum mantenir un perfil baix quan viatjo (tant pel físic, roba i actitud), però em fa por que si parlo amb el meu accent en què es nota que sóc català d'una hora lluny i això podria fer que pugui, no rebre una pallissa, però sí aixecar suspicàcies (males ,mirades, comentaris, etc...) Segurament són paranoies meves i topar-se amb fatxes d'aquests és més perillòs per determinats valencians, com en el teu cas i el del protagonista d'aquest fil que no pas per un turista català que s'hi estarà per un temps molt limitat.També em feia una mica de por abans d'anar a Mallorca, sobretot a Palma, de trobar-me gonelles i espanyolistes i tenir problemes i finalment no en vaig tenir ni un parlant sempre el meu català nadiu
Jo els (pocs) cops que he anat al PV he emprat el català central fora cap problema. Tret de l'última visita, que vaig voler veure si la gent reaccionava diferent davant l'accent mallorquí (pista: no).
Això m'interessa: on vas anar?
Res, una aturada a una benzinera prop de València, a un bar de per Blasco Ibáñez i a les oficines de Balearia. Hi vaig ser de pas només aquella vegada, he de repetir l'experiment quan torni.
|
El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a ValènciaAlfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.Impotència, ràbia i por“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.Una violència extremaPerò quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.L’ombra allargada dels YomusUnes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”https://www.vilaweb.cat/noticies/alfredo-soler-que-la-gent-vaja-amb-cura-perque-a-valencia-et-poden-pegar-una-pallissa/
Als de les comarques del nord del País de seguida ens prenen per catalans només sentir-nos quatre paraules.De fet, a la ciutat de València anomenen català a qualsevol que parle bé el valencià.
Vaja, hauré de canviar de plans. He après el català nord-occidental gràcies a una companya de feina, i em pensava que emprant -lo a València podria passar com a valencià del nord o com a mínim no com a català a la primera tot just obrint la boca; ara necessito aprendre el valencià apitxat per passar desapercebut a València.
Supose que ho diràs de conya. L'últim que has escrit és una xorrada. Amb perdó.
El que hauria d'eixir de l'Horta ets tu, Manuel de capital.Si tots forem com vosaltres ja farie dècades que semblaríem murcians.
Jo m'he patejat el país de punta a punta i més d'una vegada. Tinc més de seixanta anys. Així que no m'has de donar lliçons de res.
Passa...!!!
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Tant de bo tinguessim una paraula en català per a dir coach...
N'hi ha alguna?
Sofà.
Les úniques que conec són mister i trainer.
Va, deixa de fer el primo i explica'ns perquè no vols dir "entrenador". Segur que la raó és super interessant.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
La decadència del Barça té relació directa amb la decadència de Catalunya?
I quan no ha estat així?
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Un cop en Xavier sigui president ho guanyarem tot, serà el nou Guardiola. Aquest any es guanyarà la lliga i la Copa d'Europa.
*entrenador
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
El cruyffismo es la mayor catetada del fútbol. Una ideología basada en la filia por los efebos futbolística y físicamente escleróticos, propios de un campo de trabajos forzados. A esto, sumado de un discurso sentimental low-cost propio de tutoriales de filosofía para selectividad— Sieyés Pol) November 9, 2021El cruyffisme és la catetada més gran del futbol. Una ideologia basada en la fília pels efebs futbolísticament i físicament escleròtics, propis d'un camp de treballs forçats. A això, sumat d'un discurs sentimental low-cost propi de tutorials de filosofia per a selectivitat
Si, si, però gràcies al Cruyfismo Espanya te un MundialSi la selecció espanyola hagués seguit sent una continuació del Real Madrid, encara hi haurien plors cada vegada a quarts de final i demanarieu que Raúl tornés a la Selección.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Penso que si arriba a final de temporada ja serà un èxit.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Aquest any i tres més.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
La decadència del Barça té relació directa amb la decadència de Catalunya?
Tots els equips importants porten propaganda de paisos suposat dictadures.Qatar era un patrocinador del Barça i no es va volguer sense mesurar les conseqüències que ens ha portat fins aqui declaran la guerra al PSG (equip Qatarià ) volguen fitxar Thiago,VerratiRabiot...... fins que el xeic es va emprenyar i compra Neymar i Messi.Costara minim 10 anys tornar guanyar una Champions suposant que es faci la feina ben feta.Dons SI, un pais pobre repercuteix a tindre equips pobres.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Eliminats de la Champions. Gràcies.
És una tàctica per anar a la Champions la temporada vinent, home.
Jugada mestra.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Resultats, resultats i resultats.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
He encertat l'autor del fil.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Doncs aquesta temporada ja es difícil d'arreglar, ja tot està a mig fer, si les coses van mal dades com a molt pot durar 1 any o un 1 any i mig, es a dir, el que queda d'aquesta temporada més mitja de la següent, després d'haver fet pretemporada i algun fitxatge si a mitja temporada vinent la cosa no s'arregla, s'el petaran.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Fins quan o quant. Dit això, t'he votat negatiu per enredrador.
Molt ben fet.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
No entenc la pregunta. O falla el verb o falla l'adverbi per mancar-li una lletra, però aquí hi ha un error.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Doncs com tothom. Fins el col-lapse.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
La decadència del Barça té relació directa amb la decadència de Catalunya?
N'és una part.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Bastant, no hi ha alternatives que engresquin l'afició, i excepte els fanboys del Grupo Godó, els barcelonistes sensats ja veuen que aquest any res de res ( a priori, que si aona la flauta encara pot caure la Copa ), per la qual cosa se li deixa molt de marge per treballar
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Fins el proper ridícul a la champions.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Un cop en Xavier sigui president ho guanyarem tot, serà el nou Guardiola. Aquest any es guanyarà la lliga i la Copa d'Europa.
No dius de que!de petanca pobrie!
Dèieu el mateix quan va començar en Guardiola. Res, no teniu credibilitat els pessimistes.
No confonguis credibilitat amb realitathttps://players.fcbarcelona.com/es/cronologia/2008compara i tria Tots els jugadors actuals serien suplents.
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Gener 2023
|
Opinions sobre el nou coach de l'equip de futbol del barcelona.
Tant de bo tinguessim una paraula en català per a dir coach...
N'hi ha alguna?
Sofà.
Les úniques que conec són mister i trainer.
|
Malgrat la censura: més fort que mai. https://twitter.com/WokeCatalunya
El perfil de twitter que Catalunya necessitava.
|
Malgrat la censura: més fort que mai. https://twitter.com/WokeCatalunya
Amunt!
Sí, pujo el fil.
|
Discutible, però interessant.La CUP ja és l’Esquerra d’Esquerra"Evitant de protegir una posició de resistència per por de cansar la gent i per tal de créixer, la CUP s’ha condemnat a ser l’opció menys dolenta"Per: Ot Bou CostaAmb l’estira-i-arronsa pel pressupost, la CUP s’ha endinsat en la recta final del seu camí cap a la irrellevància estratègica. Ara que començaran els laments perquè deixarà de ser el soci preferent d’Esquerra i Junts, és important de recordar que això és exactament allò que la CUP ha volgut, i que s’ho ha fet tota sola, quan s’ha estimat més que el seu poder depengués tan sols de la inèrcia i del demèrit dels altres, i quan ha refusat alternatives tàctiques per mandra i per càlcul electoralista. “Ho has volgut tu, t’ho has buscat tu, de nit, quan dormies només per despertar-te.” El cap de setmana vinent, els militants de la CUP poden decidir que avalen el pressupost del conseller Jaume Giró o que no l’avalen. La prova que l’espai polític és pràcticament amortitzat és que hi té molt més a perdre si el refusen. El PSC i els comuns ja sobrevolen el govern sense complexos, Giró hi podria pactar en una sola tarda, i les explicacions que hauria de donar ja no tindrien cap cost –”Ha estat culpa de la CUP”.Si la CUP decideix ara que s’oposa frontalment al pressupost i torna a fer el vell paper de mur, contravindrà tot el tomb cap al fals pragmatisme, la col·laboració i la mà estesa que ha estat escenificant d’ençà del 14 de febrer, i que es va consumar amb l’acord per a investir el president Aragonès. Potser la CUP decideix de fer veure igualment que planta cara i que l’han feta fora de l’equació perquè els altres han incomplert el pacte. Si fa això, serà tan sols perquè es veu acorralada, perquè s’ha adonat que és qüestió de temps que sigui apartada del centre decisiu de la política parlamentària on va arribar el 2015, i que és més còmode dir que els n’han fet fora. En algun moment, després del 2017, la CUP devia calibrar –encertadament– que si el procés es desinflava, ella es desinflaria. No tant perquè siguin un partit nacionalista, sinó perquè la influència d’un espai que vol transformar les coses va més associada a la probabilitat real de ruptura que no pas al programa i a les declaracions, i durant el procés, la CUP va ser una eina per a empènyer. Era un pes que la gent posava a la seva banda de la balança per mitigar la força dels grans partits.Quan la CUP va tenir por de tornar a ser insignificant, a poc a poc va anar prenent decisions que no tenien coherència interna, com la d’investir el president Torra. Van pensar que l’espai per on havien de créixer era el sobiranisme flonjo, aliant-se amb “organitzacions sobiranistes compromeses amb el dret d’autodeterminació, però que creuen que la sobirania s’ha d’articular d’una perspectiva federalista”, per exemple, en paraules de Dolors Sabater. Van creure que havien de rescatar dels comuns els votants no independentistes que se’n podien decebre –van voler eixamplar la base, diguem-ne–, i no devien adonar-se que si els comuns no tenen poder, si no són res, políticament, en aquest país, és perquè no poden canviar les coses. Per la mateixa raó per la qual els comuns mai no podran aspirar a canviar res si no es fan independentistes, la CUP no té cap mena de recorregut en la política autonòmica institucional si no s’arrapa a l’escletxa del rupturisme per a tenir la influència màxima. Quan més àlgid era el procés, quan més inevitable i exclusiu era l’eix nacional, després del setembre del 2015, més poder i capacitat d’imposició tingué la CUP; i en canvi s’ha anat afeblint com més s’ha destensat tot.Les declaracions que aquests darrers dies ha fet Eulàlia Reguant (vegeu-ne aquesta entrevista d’Odei A.-Etxearte) semblen, argumentalment, declaracions de Gabriel Rufián sobre el PSOE. De la mateixa manera que Esquerra no té incentius amb què pressionar el PSOE perquè els ha destruïts ella mateixa, la CUP no té incentius per a posar Esquerra entre l’espasa i la paret perquè la CUP mateixa ha contribuït a relegar l’eix nacional a un segon pla. Primer, investint Torra, i després, investint Aragonès adduint un tomb a l’esquerra, a canvi de promeses sobre qüestions legislatives que ja sabien que Espanya tombaria. “És una mica pervers que negociem sobre coses ja negociades i acordades, perquè s’haurien de donar per suposades o haurien de ser un punt de partida.” Qui ho ha dit, això, Rufián sobre els incompliments del PSOE amb el pressupost de l’any passat? O Reguant sobre els incompliments d’Esquerra sobre l’acord d’investidura? Reguant. Reguant critica “la dinàmica d’estabilització de les tres principals institucions –Ajuntament de Barcelona, govern de la Generalitat i govern de l’estat–”, però no sé si podria dir-me qui ha estabilitzat la Generalitat, per exemple.Evitant de protegir una posició de resistència per por de cansar la gent i per tal de créixer, la CUP s’ha condemnat a ser l’opció menys dolenta. Canalitzarà els anys vinents la frustració dels independentistes que preferiran consolar-se creient que almenys voten un partit que està en contra dels desnonaments. Però una volta emblanquit el PSC, una volta desfeta la dinàmica de blocs que ells mateixos, amb el tomb social, han contribuït a desfer, el poder que els restarà serà tan sols mediàtic. I això és no tenir capacitat de transformació, tampoc en l’eix social. Això és ser un actor polític mort, molt més mort amb deu diputats que no pas amb quatre que haguessin fet servir la posició d’avantatge que tenien, quan encara era car per a Esquerra i Junts d’organitzar la renúncia.
Doncs jo hi estic d'acord.Cada vegada tinc més clar que Solidaritat Catalana, que tenia com a únic eix el nacional, va encendre l'espurna del procés a les institucions i després va fracassar perquè la CUP va entrar per això que diu l'article, les seues propostes socials, ara que la flama s'apaga la CUP no té res a fer, sense procés d'alliberament nacional les seus propostes són irrealitzables. Són paper mullat.La CUP mai serà qui torne a encendre l'espurna d'un nou embat a l'estat, només vindrà d'algú que pose l'eix nacional com a prioritari, després potser de nou torne a "aprofitar-se'n" però mentre això no passe seran un zero a l'esquerra (d'Esquerra).
|
Discutible, però interessant.La CUP ja és l’Esquerra d’Esquerra"Evitant de protegir una posició de resistència per por de cansar la gent i per tal de créixer, la CUP s’ha condemnat a ser l’opció menys dolenta"Per: Ot Bou CostaAmb l’estira-i-arronsa pel pressupost, la CUP s’ha endinsat en la recta final del seu camí cap a la irrellevància estratègica. Ara que començaran els laments perquè deixarà de ser el soci preferent d’Esquerra i Junts, és important de recordar que això és exactament allò que la CUP ha volgut, i que s’ho ha fet tota sola, quan s’ha estimat més que el seu poder depengués tan sols de la inèrcia i del demèrit dels altres, i quan ha refusat alternatives tàctiques per mandra i per càlcul electoralista. “Ho has volgut tu, t’ho has buscat tu, de nit, quan dormies només per despertar-te.” El cap de setmana vinent, els militants de la CUP poden decidir que avalen el pressupost del conseller Jaume Giró o que no l’avalen. La prova que l’espai polític és pràcticament amortitzat és que hi té molt més a perdre si el refusen. El PSC i els comuns ja sobrevolen el govern sense complexos, Giró hi podria pactar en una sola tarda, i les explicacions que hauria de donar ja no tindrien cap cost –”Ha estat culpa de la CUP”.Si la CUP decideix ara que s’oposa frontalment al pressupost i torna a fer el vell paper de mur, contravindrà tot el tomb cap al fals pragmatisme, la col·laboració i la mà estesa que ha estat escenificant d’ençà del 14 de febrer, i que es va consumar amb l’acord per a investir el president Aragonès. Potser la CUP decideix de fer veure igualment que planta cara i que l’han feta fora de l’equació perquè els altres han incomplert el pacte. Si fa això, serà tan sols perquè es veu acorralada, perquè s’ha adonat que és qüestió de temps que sigui apartada del centre decisiu de la política parlamentària on va arribar el 2015, i que és més còmode dir que els n’han fet fora. En algun moment, després del 2017, la CUP devia calibrar –encertadament– que si el procés es desinflava, ella es desinflaria. No tant perquè siguin un partit nacionalista, sinó perquè la influència d’un espai que vol transformar les coses va més associada a la probabilitat real de ruptura que no pas al programa i a les declaracions, i durant el procés, la CUP va ser una eina per a empènyer. Era un pes que la gent posava a la seva banda de la balança per mitigar la força dels grans partits.Quan la CUP va tenir por de tornar a ser insignificant, a poc a poc va anar prenent decisions que no tenien coherència interna, com la d’investir el president Torra. Van pensar que l’espai per on havien de créixer era el sobiranisme flonjo, aliant-se amb “organitzacions sobiranistes compromeses amb el dret d’autodeterminació, però que creuen que la sobirania s’ha d’articular d’una perspectiva federalista”, per exemple, en paraules de Dolors Sabater. Van creure que havien de rescatar dels comuns els votants no independentistes que se’n podien decebre –van voler eixamplar la base, diguem-ne–, i no devien adonar-se que si els comuns no tenen poder, si no són res, políticament, en aquest país, és perquè no poden canviar les coses. Per la mateixa raó per la qual els comuns mai no podran aspirar a canviar res si no es fan independentistes, la CUP no té cap mena de recorregut en la política autonòmica institucional si no s’arrapa a l’escletxa del rupturisme per a tenir la influència màxima. Quan més àlgid era el procés, quan més inevitable i exclusiu era l’eix nacional, després del setembre del 2015, més poder i capacitat d’imposició tingué la CUP; i en canvi s’ha anat afeblint com més s’ha destensat tot.Les declaracions que aquests darrers dies ha fet Eulàlia Reguant (vegeu-ne aquesta entrevista d’Odei A.-Etxearte) semblen, argumentalment, declaracions de Gabriel Rufián sobre el PSOE. De la mateixa manera que Esquerra no té incentius amb què pressionar el PSOE perquè els ha destruïts ella mateixa, la CUP no té incentius per a posar Esquerra entre l’espasa i la paret perquè la CUP mateixa ha contribuït a relegar l’eix nacional a un segon pla. Primer, investint Torra, i després, investint Aragonès adduint un tomb a l’esquerra, a canvi de promeses sobre qüestions legislatives que ja sabien que Espanya tombaria. “És una mica pervers que negociem sobre coses ja negociades i acordades, perquè s’haurien de donar per suposades o haurien de ser un punt de partida.” Qui ho ha dit, això, Rufián sobre els incompliments del PSOE amb el pressupost de l’any passat? O Reguant sobre els incompliments d’Esquerra sobre l’acord d’investidura? Reguant. Reguant critica “la dinàmica d’estabilització de les tres principals institucions –Ajuntament de Barcelona, govern de la Generalitat i govern de l’estat–”, però no sé si podria dir-me qui ha estabilitzat la Generalitat, per exemple.Evitant de protegir una posició de resistència per por de cansar la gent i per tal de créixer, la CUP s’ha condemnat a ser l’opció menys dolenta. Canalitzarà els anys vinents la frustració dels independentistes que preferiran consolar-se creient que almenys voten un partit que està en contra dels desnonaments. Però una volta emblanquit el PSC, una volta desfeta la dinàmica de blocs que ells mateixos, amb el tomb social, han contribuït a desfer, el poder que els restarà serà tan sols mediàtic. I això és no tenir capacitat de transformació, tampoc en l’eix social. Això és ser un actor polític mort, molt més mort amb deu diputats que no pas amb quatre que haguessin fet servir la posició d’avantatge que tenien, quan encara era car per a Esquerra i Junts d’organitzar la renúncia.
Pero aquest home critica a tots i tothom sense fer absolutament cap proposta.
|
Nou vídeo d'en Miquel Vila a Com funciona el món.Els estats-nació i canvi climàtic: #cop26 podem parlar de processisme climàtic?
El govern de Vichy és clarament globalista, amb tota l'accepció negativa d'aquesta paraula.
|
Nou vídeo d'en Miquel Vila a Com funciona el món.Els estats-nació i canvi climàtic: #cop26 podem parlar de processisme climàtic?
https://www.racocatala.cat/forums/fil/239252/syukuro-manabe-dels-pioners-teoria-lescalfament-global-premi-nobel-diu-dioxid-carboni-bo?pag=1Negatiu per error.
|
Nou vídeo d'en Miquel Vila a Com funciona el món.Els estats-nació i canvi climàtic: #cop26 podem parlar de processisme climàtic?
Sempre culpen l'ultim de la fila.Si no volen bosses , envasos..... de plastic que prohibeixin fabricar-ne i no culpin a qui ho compra.Que no fabriquin cotxes i promocionin tornar anar amb cavalls i tartana.Prohibit transportar verdures fruites i peix amb avió. Si els governs fan tot aixo despres els escoltaré.
Però és que tampoc no ho vol quasi ningú que els governs facin això que dius.
|
Nou vídeo d'en Miquel Vila a Com funciona el món.Els estats-nació i canvi climàtic: #cop26 podem parlar de processisme climàtic?
Negatiu per error.
|
Nou vídeo d'en Miquel Vila a Com funciona el món.Els estats-nació i canvi climàtic: #cop26 podem parlar de processisme climàtic?
"Aquells que esperin que la comunitat internacional els acabi salvant seran els primers a caure, per a no tornar a aixecar-se mai més" (minut 18:21)
|
Nou vídeo d'en Miquel Vila a Com funciona el món.Els estats-nació i canvi climàtic: #cop26 podem parlar de processisme climàtic?
Positiu per encert.
Basat?
|
Nou vídeo d'en Miquel Vila a Com funciona el món.Els estats-nació i canvi climàtic: #cop26 podem parlar de processisme climàtic?
Tenim a tot el govern allà.
|
...de com està d'infiltrat el castellà dins del català... https://youtu.be/6IqeBcjK_fkCatalà: xicletPortuguès: pastilha elásticaCatalà: subhastaPortuguès: leilãoCatalà: còmic (llibre amb vinyetes i dibuixos)Portuguès: banda desenhadaCatalà: caramels.Portuguès: rebuçados.És a dir, en teoria el portuguès és una llengua ibero-romànica originàriament més propera al castellà que no pas el català al castellà, però en aquesta mena de paraules es nota que el seu lèxic s'ha anat forjant de manera independent a l'espanyol.Per cert, m'han fet gràcia les paraules del dialecte de les Açores procedents de l'anglès... Sobretot la vaca miquelina = vacuum cleaner... Em recorda al que passa amb el menorquí i les seves paraules d'origen anglès.
El portuguès també té els seus castellanismes, obviament no tan invasius i presents com els de les llengües que hem tingut la mala sort de viure sota imposició del castellà però encara els te.Per exemple, repolho és un castelhanisme per referir-se a una mena de col,que ve del castellà repollo. O hediondo es fa servir per a parlar de quelcom o qualcú repulsiu o quelcom depravat d'un punt de vista moral. Les paraules originals gallec-portugueses estan conservades en gallec: repolo i fedorento, respectivament. Tot i aixi que fedorento no es fa servir en el sentit portugues de hediondo sino en el sentit d'alguna cosa o persona que fa pudor (i amb aquest sentit es fa servir a Portugal també).
Trecho, cavalheiro, castelhano...
|
...de com està d'infiltrat el castellà dins del català... https://youtu.be/6IqeBcjK_fkCatalà: xicletPortuguès: pastilha elásticaCatalà: subhastaPortuguès: leilãoCatalà: còmic (llibre amb vinyetes i dibuixos)Portuguès: banda desenhadaCatalà: caramels.Portuguès: rebuçados.És a dir, en teoria el portuguès és una llengua ibero-romànica originàriament més propera al castellà que no pas el català al castellà, però en aquesta mena de paraules es nota que el seu lèxic s'ha anat forjant de manera independent a l'espanyol.Per cert, m'han fet gràcia les paraules del dialecte de les Açores procedents de l'anglès... Sobretot la vaca miquelina = vacuum cleaner... Em recorda al que passa amb el menorquí i les seves paraules d'origen anglès.
Per fer una comparativa més real de les llengües, s'acostuma a utilitzar paraules "antigues", es a dir, mots sobre animals i natura que hi són presents des de l'origen de l'idioma, o inclús el colors.Si fas aquestes comparacions trobaras que per exemple en plantes i animals castellà i català no tenen res a veure.El català es semblant al portuguès, francès i italià, inclús a l'anglès en forces mots.El castellà en canvi... te moltes paraules que no tenen cap mena de sentit, totalment diferents a les llengües del seu entorn.Exemples:camamilla (català)chamomile (anglès)camomille (francès)camomila (portuguès)camomilla (italià)....manzanilla (castellà)
Home, si tries mots "antics", el normal és que trobis similituds entre totes les llengües indoeuropees, no només entre les llatines. Per exemple la paraula tro és trueno en castellà, thunder en anglès, Donner en alemany, tor en suec etc, etc, etc.
|
...de com està d'infiltrat el castellà dins del català... https://youtu.be/6IqeBcjK_fkCatalà: xicletPortuguès: pastilha elásticaCatalà: subhastaPortuguès: leilãoCatalà: còmic (llibre amb vinyetes i dibuixos)Portuguès: banda desenhadaCatalà: caramels.Portuguès: rebuçados.És a dir, en teoria el portuguès és una llengua ibero-romànica originàriament més propera al castellà que no pas el català al castellà, però en aquesta mena de paraules es nota que el seu lèxic s'ha anat forjant de manera independent a l'espanyol.Per cert, m'han fet gràcia les paraules del dialecte de les Açores procedents de l'anglès... Sobretot la vaca miquelina = vacuum cleaner... Em recorda al que passa amb el menorquí i les seves paraules d'origen anglès.
Per això cal sempre emprar les formes més diferenciades del castellà.
Aquest criteri mostra clarament inseguretat en la llengua pròpia...
|
...de com està d'infiltrat el castellà dins del català... https://youtu.be/6IqeBcjK_fkCatalà: xicletPortuguès: pastilha elásticaCatalà: subhastaPortuguès: leilãoCatalà: còmic (llibre amb vinyetes i dibuixos)Portuguès: banda desenhadaCatalà: caramels.Portuguès: rebuçados.És a dir, en teoria el portuguès és una llengua ibero-romànica originàriament més propera al castellà que no pas el català al castellà, però en aquesta mena de paraules es nota que el seu lèxic s'ha anat forjant de manera independent a l'espanyol.Per cert, m'han fet gràcia les paraules del dialecte de les Açores procedents de l'anglès... Sobretot la vaca miquelina = vacuum cleaner... Em recorda al que passa amb el menorquí i les seves paraules d'origen anglès.
Per això cal sempre emprar les formes més diferenciades del castellà.
No cal que sigui aquest el criteri, perquè aleshores fas servir el castellà com a referència. Encara que sigui en sentit negatiu.
Ja li tenim de referència el castellà, tant per tant que sigui per quelcom bo. Allunyar-nos-en.
El que hem de fer és parlar amb correcció, i si amb aquest objectiu i finalitat cal fer servir un mot similar a l'equivalent en castellà (que, a més, possiblement sigui similar a l'equivalent en d'altres llengües), per què no?
Dic que com a norma, si tens dos mots i sempre intentes emprar el que és diferent del castellà, en general, t'equivocaràs poc.
Molt en general, em penso.
|
...de com està d'infiltrat el castellà dins del català... https://youtu.be/6IqeBcjK_fkCatalà: xicletPortuguès: pastilha elásticaCatalà: subhastaPortuguès: leilãoCatalà: còmic (llibre amb vinyetes i dibuixos)Portuguès: banda desenhadaCatalà: caramels.Portuguès: rebuçados.És a dir, en teoria el portuguès és una llengua ibero-romànica originàriament més propera al castellà que no pas el català al castellà, però en aquesta mena de paraules es nota que el seu lèxic s'ha anat forjant de manera independent a l'espanyol.Per cert, m'han fet gràcia les paraules del dialecte de les Açores procedents de l'anglès... Sobretot la vaca miquelina = vacuum cleaner... Em recorda al que passa amb el menorquí i les seves paraules d'origen anglès.
El castellà medieval s'assemblava més al portuguès medieval que al castellà, però òbviament la geopolítica ha afectat les llengües. També ha afectat en les diferències entre el portuguès de Portugal i el del Brasil.Els teus exemples no són ideals perquè has agafat paraules polisèmiques.Leilão és la que s'apropa més al que vols demostrar, s'utilitza gairebé sempre.Comic es pot dir de moltes maneres, una de les quals és historieta que també es fa servir en català.Rebuçados és llaminadures en català, golosinas en castellà i balas en portuguès del Brasil. Totes ben diferents.Els xiclets es poden dir de moltes maneres en portuguès, la més habitual és chicletes, un calc del castellà.
|
...de com està d'infiltrat el castellà dins del català... https://youtu.be/6IqeBcjK_fkCatalà: xicletPortuguès: pastilha elásticaCatalà: subhastaPortuguès: leilãoCatalà: còmic (llibre amb vinyetes i dibuixos)Portuguès: banda desenhadaCatalà: caramels.Portuguès: rebuçados.És a dir, en teoria el portuguès és una llengua ibero-romànica originàriament més propera al castellà que no pas el català al castellà, però en aquesta mena de paraules es nota que el seu lèxic s'ha anat forjant de manera independent a l'espanyol.Per cert, m'han fet gràcia les paraules del dialecte de les Açores procedents de l'anglès... Sobretot la vaca miquelina = vacuum cleaner... Em recorda al que passa amb el menorquí i les seves paraules d'origen anglès.
Per fer una comparativa més real de les llengües, s'acostuma a utilitzar paraules "antigues", es a dir, mots sobre animals i natura que hi són presents des de l'origen de l'idioma, o inclús el colors.Si fas aquestes comparacions trobaras que per exemple en plantes i animals castellà i català no tenen res a veure.El català es semblant al portuguès, francès i italià, inclús a l'anglès en forces mots.El castellà en canvi... te moltes paraules que no tenen cap mena de sentit, totalment diferents a les llengües del seu entorn.Exemples:camamilla (català)chamomile (anglès)camomille (francès)camomila (portuguès)camomilla (italià)....manzanilla (castellà)
No és per res, però en castellà també es diu camomila. Mira que hi ha on triar i agafeu sempre exemples xerecs.
Ni idea com es diu en castellà, als pots que compro del condis hi posa: manzanilla xD
|
...de com està d'infiltrat el castellà dins del català... https://youtu.be/6IqeBcjK_fkCatalà: xicletPortuguès: pastilha elásticaCatalà: subhastaPortuguès: leilãoCatalà: còmic (llibre amb vinyetes i dibuixos)Portuguès: banda desenhadaCatalà: caramels.Portuguès: rebuçados.És a dir, en teoria el portuguès és una llengua ibero-romànica originàriament més propera al castellà que no pas el català al castellà, però en aquesta mena de paraules es nota que el seu lèxic s'ha anat forjant de manera independent a l'espanyol.Per cert, m'han fet gràcia les paraules del dialecte de les Açores procedents de l'anglès... Sobretot la vaca miquelina = vacuum cleaner... Em recorda al que passa amb el menorquí i les seves paraules d'origen anglès.
Per fer una comparativa més real de les llengües, s'acostuma a utilitzar paraules "antigues", es a dir, mots sobre animals i natura que hi són presents des de l'origen de l'idioma, o inclús el colors.Si fas aquestes comparacions trobaras que per exemple en plantes i animals castellà i català no tenen res a veure.El català es semblant al portuguès, francès i italià, inclús a l'anglès en forces mots.El castellà en canvi... te moltes paraules que no tenen cap mena de sentit, totalment diferents a les llengües del seu entorn.Exemples:camamilla (català)chamomile (anglès)camomille (francès)camomila (portuguès)camomilla (italià)....manzanilla (castellà)
Mira que podies haver posat exemples que recolzessin la teva afirmació, però precisament n'has posat un que no.
Es la primera que se m'ha passat pel cap, una altra molt famosa que fan servir es papallona, i un gran etc. Les paraules del castellà són força diferents de la majoria d'idiomes llatins.
|
...de com està d'infiltrat el castellà dins del català... https://youtu.be/6IqeBcjK_fkCatalà: xicletPortuguès: pastilha elásticaCatalà: subhastaPortuguès: leilãoCatalà: còmic (llibre amb vinyetes i dibuixos)Portuguès: banda desenhadaCatalà: caramels.Portuguès: rebuçados.És a dir, en teoria el portuguès és una llengua ibero-romànica originàriament més propera al castellà que no pas el català al castellà, però en aquesta mena de paraules es nota que el seu lèxic s'ha anat forjant de manera independent a l'espanyol.Per cert, m'han fet gràcia les paraules del dialecte de les Açores procedents de l'anglès... Sobretot la vaca miquelina = vacuum cleaner... Em recorda al que passa amb el menorquí i les seves paraules d'origen anglès.
No sé si és molt representatiu el portuguès de les Açores. Pel que m'han comentat, concretament el de la illa de Sao Miguel (com la noia del vídeo) és bastant especialet, i té influència francesa fins i tot.
L'altre dia una portuguesa em va dir que el portuguès de les Açores és especialment diferent i que no l'entén oralment.
|
...de com està d'infiltrat el castellà dins del català... https://youtu.be/6IqeBcjK_fkCatalà: xicletPortuguès: pastilha elásticaCatalà: subhastaPortuguès: leilãoCatalà: còmic (llibre amb vinyetes i dibuixos)Portuguès: banda desenhadaCatalà: caramels.Portuguès: rebuçados.És a dir, en teoria el portuguès és una llengua ibero-romànica originàriament més propera al castellà que no pas el català al castellà, però en aquesta mena de paraules es nota que el seu lèxic s'ha anat forjant de manera independent a l'espanyol.Per cert, m'han fet gràcia les paraules del dialecte de les Açores procedents de l'anglès... Sobretot la vaca miquelina = vacuum cleaner... Em recorda al que passa amb el menorquí i les seves paraules d'origen anglès.
En francès, còmic = bande dessinée, de manera que "banda desenhada" no és una forma única del portuguès.
Còmic és un anglicisme i banda desenhada un gal·licisme. No ha triat el millor exemple, no.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Io i ia, barcelonès, quan parlo de manera relaxada. Com tothom per aquestes rodalies.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
De forma natural: io, ia. De forma habitual (depurada): jo, ja. Soc valencià, d'Alcoi.
Amb jota valenciana? No recordo haver sentit mai un valencià pronunciar sistemàticament "jo" i "ja" amb jota. Potser la teva paisana Isabel-Clara Simó ho feia, ho hauria de mirar.
Sí. Amb la jota que pronunciem fins Peníscola, més o menys (deixant de banda els parlars apitxats, clar). En el cas de la Isabel-Clara, et diria que pronunciava la jota catalana perquè el seu parlar s'havia empeltat amb el propi del seu lloc de residència, a Catalunya. Ara que ho dius, et diria que l'Ovidi Montllor sí que pronunciava les jotes a la valenciana en jo i ja. Raimon també.
En aquesta entrevista a Isabel-Clara Simó es veu com pronunciava "jo" amb "i" en repetides ocasions a partir del minut 2:45:https://youtu.be/0ttqFgwlo3YAl començament del vídeo sembla que diu "vaja" amb jota valenciana, però en altres paraules la seva jota certament "catalaneja".
Sí, és que tenia un cert cacau dialectal. Com la ballarina Sol Picó, alcoiana resident a Barcelona des de fa dècades, que des de fa cosa d'uns 10 anys ha orientalitzat moltíssim el seu parlar.Mira, el que et deia de l'Ovidi Montllor:https://www.youtube.com/watch?v=EqGUWzN-d54Al minut 0:58 podràs sentir un jo pronunciat a la manera de València, com haguera dit ell mateix.Salut!
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Jo les pronuncio totes dues amb 'i', coses del ieisme vigatà, també pronúncio 'tai' i no tall, 'iet' i no llet entre altres
No vull donar-te lliçons sobre el vigatà perquè no el conec, però com a parlant d'una varietat amb iodització etimològica (això que anomenes ieisme) t'he de dir que això m'estranya moltíssim. La iodització es produeix NOMÉS a certs llocs per motius etimològics, i no MAI a principi de paraula.
No en tinc ni idea, però a casa s'ha dit sempre i ho he sentit a altres persones que no són de la família
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Jo les pronuncio totes dues amb 'i', coses del ieisme vigatà, també pronúncio 'tai' i no tall, 'iet' i no llet entre altres
No vull donar-te lliçons sobre el vigatà perquè no el conec, però com a parlant d'una varietat amb iodització etimològica (això que anomenes ieisme) t'he de dir que això m'estranya moltíssim. La iodització es produeix NOMÉS a certs llocs per motius etimològics, i no MAI a principi de paraula.
Esta clar que en aquest cas es interferencia, iet i iit sonen fatal.
Això de iit no ho diu ningú crec, d'on ho has tret?
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Jo dic io iaSóc de València.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Dic io i ja (Barcelona)
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Ara mateix no em ve al cap ningú que conegui que ho digui amb j.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Com que et veig molt desconeixedor d'aquests temes lngüístics et recomano la compra d'aquest llibre, on teòricament en Pau Vidal els esclareix.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
I l'enquesta?Enfí, una més.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
De vegades em surt amb I i d'altres amb J (ambdues paralues)
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els blanencs, tots, sempre, pronunciem io i ia. He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua. Enfí, una més.
I a Tossa i Cadaqués?
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Normalment amb J, a vegades se m'escapa la i ( després )
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Amb jota, soc de Girona però la meva família és de la Garrotxa
ia ha vingut io, ia, ia, jo/io, Ja ho crec, io, ia hi era, vaia, ia ho crec! io no hi via pas natexpresion garrotxines
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els blanencs, tots, sempre, pronunciem io i ia. He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua. Enfí, una més.
Ves a espai, que pots haver creat un nou missatge mític usuari. Com aquell de vaig viure molts anys a Barcelona i conec la seva àrea metropolitana.
Nah, s'hauria d'haver seguit el rotllo i ningú ha continuat amb la conya.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Tal i com es pronuncien: JJJJo i JJJJA.Mireu de parlar bé, que no costa res.Us penseu que a mi no em va costar aprendre a dir bé 'elit' enlloc 'd'èlit'? Va, entre tots ens en podem sortir.Apa, putesanya,
Ens dius que parlem bé i acte seguit dius "es penseu"?
És errada tipogràfica.
Ah bé, ho deia perquè hi ha gent que ho diu.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els blanencs, tots, sempre, pronunciem io i ia. He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua. Enfí, una més.
I també iacme per jaume. Evolució de la llengua es diu...
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Tal i com es pronuncien: JJJJo i JJJJA.Mireu de parlar bé, que no costa res.Us penseu que a mi no em va costar aprendre a dir bé 'elit' enlloc 'd'èlit'? Va, entre tots ens en podem sortir.Apa, putesanya,
Ens dius que parlem bé i acte seguit dius "es penseu"?
I jo diria que cal dir "no costa gens" en comptes de "no costa res".
No necessàriament. Volen dir coses diferents. En aquest cas pots dir les dues.
Exacte, les dos hi caben, però em sona millor "gens", em sona millor una referència purament quantitativa més que no una referència a alguna cosa concreta.
Però això de "no costa res" és una expressió popular. És com dir que no costa diners.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Tal i com es pronuncien: JJJJo i JJJJA.Mireu de parlar bé, que no costa res.Us penseu que a mi no em va costar aprendre a dir bé 'elit' enlloc 'd'èlit'? Va, entre tots ens en podem sortir.Apa, putesanya,
Jo no he tingut mai cap dubte pel que fa a la pronúncia de "jo" i "ja": seguiré pronunciant-les amb "i" sense complexos."Jo" amb jota encara podria adoptar-la si m'ho proposés, però "ja" amb jota? És físicament i mentalment impossible donat el panorama sociolingüístic del meu entorn.Per cert, em sembla recordar que el Guillem Gisbert dels Manel pronuncia la jota de "ja" (ho hauria de mirar ara) malgrat ser barceloní, però és que aquell paio té una supèrbia lingüística acollonant... Encara que segurament només ho fa quan parla als mitjans de comunicació.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Jo i ja. Barceloní. Visc a la Garrotxa des de fa molt.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els valencians, tots, sempre, pronunciem io i ia.He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua.Enfí, una més.
Jo sóc valencià i dic llo i lla com els meus iaios.
Ho dius amb ll? O no diferencies la ll de la i?
Sí que la diferencie de la i consonàntica. Quan parle en castellà no sé com s'ha de dir, ho pronuncie igual que en valencià (llo i lla).
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Jo les pronuncio totes dues amb 'i', coses del ieisme vigatà, també pronúncio 'tai' i no tall, 'iet' i no llet entre altres
Ets dels qui tenen la paia a l'ui, doncs?
de moment pronuncio palla tal qual, però per ull sí que dic 'ui' XD
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Totes dues amb el fonema fricatiu postalveolar sonor [3]. Barceloní.Fonema imposat per la normativització, car a Barcelona des de fa anys i panys aquestes dues paraules es pronuncien io i ia.En fi, una més.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Sho i ya.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els valencians, tots, sempre, pronunciem io i ia.He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua.Enfí, una més.
Jo sóc valencià i dic llo i lla com els meus iaios.
Volies dir llallos
No, iaios, com iogurt. Nasquí en una zona on la ll està molt reforçada, en especial en les terminacions en -ll.
Gràcies. Es que tenia el dubte
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els valencians, tots, sempre, pronunciem io i ia.He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua.Enfí, una més.
Segurament en català antic era amb j, ja que en francès també ho és, però es devia perdre fa molts segles i no crec que fos per culpa del castellà.
Com sempre, només es va conservar a Mallorca.
I a Menorca.
És que allà també heu conservat l'article salat, que això sí que és antic de collons.
L'article salat encara es present a catalunya, a l'Alt Maresme i la zona de La Selva, d'on es originari. Si es conserva a Mallorca es perquè van replorar l'illa amb gent de Blanes, a l'edat mitjana.
Ja molaria que l'haguessin repoblat amb gent de Blanes, però se salava a tota la Costa Brava. De fet a Tossa o Cadaqués encara és possible trobar algú gran parlar genuïnament salat. A Blanes s'ha perdut totalment, excepte algun avi i algun jove que s'hi engresca per conservar la tradició. Ara, la toponímia en va plena, de salat, i últimament s'ha posat de moda posar noms en salat als bars (amb algunes aberracions com "Sa Lola" o "Sa Clàssic").
Ei que a Malgrat trobes gent que parlen salat, no cal anar a un poble on de la merda en fan campanes o a la costa brava eh, per parlar salat :P Es molt típic al meu poble parlar de sa mare o sa pare, per exemple.Els de "Sa Clàssic" són uns empresaris de Malgrat que han obert un restaurant a Blanes xD
Dir "sa mare" no és salar, és un possessiu..."sa pare" no ho he sentit mai de la vida Em costa de creure, que algú sali a Malgrat, sincerament! I sí, ja m'havien dit que són de Malgrat i que es diu "Sa Clàssic" perquè la de Malgrat es diu "La Clàssic" però fa mal d'ulls igual! I una mica de respecte a la vostra capital de facto, per favort.
Si just a allà on hi ha Sa Clàssic, hi havia un kebab molt popular, quan hi vaig passar fa no massa vaig dir "hòstia!" xD sí, es literalment la sucursal a Blanes de "La Clàssic" de Malgrat, canta molt.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
'jo' i 'ja', Mallorca.
No hi ha cap poble de Mallorca on diguin "ja" amb "i"?
No. Això és cosa de pitiüsos i peninsulars.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Jo les pronuncio totes dues amb 'i', coses del ieisme vigatà, també pronúncio 'tai' i no tall, 'iet' i no llet entre altres
No vull donar-te lliçons sobre el vigatà perquè no el conec, però com a parlant d'una varietat amb iodització etimològica (això que anomenes ieisme) t'he de dir que això m'estranya moltíssim. La iodització es produeix NOMÉS a certs llocs per motius etimològics, i no MAI a principi de paraula.
Esta clar que en aquest cas es interferencia, iet i iit sonen fatal.
Que facin això només conec el cas del Carme , suposadament per la gran influència francesa que tengueren.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Jo les pronuncio totes dues amb 'i', coses del ieisme vigatà, també pronúncio 'tai' i no tall, 'iet' i no llet entre altres
No vull donar-te lliçons sobre el vigatà perquè no el conec, però com a parlant d'una varietat amb iodització etimològica (això que anomenes ieisme) t'he de dir que això m'estranya moltíssim. La iodització es produeix NOMÉS a certs llocs per motius etimològics, i no MAI a principi de paraula.
No soc osonenc però hi treballo i hi he viscut i no he sentit mai iet. Tai, vei, I d'altres sí, però sempre a final de paraula.
No és que hagi de ser a final de paraula. És per temes d'etimologia. Normalment sol coincidir quan en castellà és una j.
No en tenia ni idea, però quadra.
Tenc entès que fa un munt de segles era una mena de "yll": coniyll, fiyll, paylla, oreylla, uylls, aylls, etc. Però en català oriental va evolucionar a "y" (iodització etimològica) i en occidental va romandre només "ll". I com que el català de prestigi era el de València, la forma "ll" es va imposar i per això ara fora de Balears la iodització gairebé ha desaparegut del català oriental. Sembla, però, que qualque cas s'ha salvat: llenti(i)es, que els occidentals diuen llentilles.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Gairebé sempre amb i, alguna vegada amb j sobretot quan en sóc més conscient i fora d'una frase.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els valencians, tots, sempre, pronunciem io i ia.He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua.Enfí, una més.
Segurament en català antic era amb j, ja que en francès també ho és, però es devia perdre fa molts segles i no crec que fos per culpa del castellà.
Com sempre, només es va conservar a Mallorca.
I a Menorca.
És que allà també heu conservat l'article salat, que això sí que és antic de collons.
I l'article salat masculí en forma plena (so, sos) després de "amb". I l'ordre "dóna-la-me" en lloc de "dóna-me-la", que tenc entès que és molt medieval, i la desinència zero (cant, pens, agaf, deman), i les formes -am- au (cantam, cantau), i 'pus' ('més', en interrogacions i condicionals) i cercar, bolla, ca, demanar en lloc de preguntar, darrer en lloc d'últim, etc.
El "so" només es fa servir després de dir "amb"? No es pot dir per exemple "vaig a sa cuina a collir so pastís"? Només casos com "vaig a sa platja amb so cotxo"?PD: Sempre m'ha entusiasmat la paraula "bolla".
Només després de amb/en: hi anirem amb so cotxo. Jugarem amb sos nins. Es pot dir que és una forma fossilitzada. Crec que els pitiüsos també la fan (pronunciant-la su, sus, com els sollerics). Els menorquins no la fan, i certs joves mallorquins castellanitzats comencen a parlar una neo-llengua que tampoc la fa. A més, sembla que informalment es comença a fer servir una mena de "mallorquí salat estàndard", impulsat per gent com Antònia Font o n'Àngel Aguiló, que tampoc la fa. Segur que antigament la forma es devia emprar-se només després de vocal (bàsicament com fan actualment certes parles com l'ebrenca però en versió salada).Bolla és la paraula catalana normal, amb o tancada. Bola (amb o oberta) és, etimològicament, una anomalia. Ben possiblement és agafat del castellà. També em resulta un misteri el vostre forquilla.
Confirmo que els menorquins no la fem.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Jo i ja. Menorquí.Curiosament, després de viure forces anys a Barcelona, em vaig trobar fent el canvi cap a io i ia de manera inconscient. Quan me'n vaig adonar però, m'hi vaig resistir. Prou cardat està el català allà com per negar-los la joia de sentir-ne parlar una versió fonèticament decent.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els valencians, tots, sempre, pronunciem io i ia.He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua.Enfí, una més.
Segurament en català antic era amb j, ja que en francès també ho és, però es devia perdre fa molts segles i no crec que fos per culpa del castellà.
Com sempre, només es va conservar a Mallorca.
I a Menorca.
És que allà també heu conservat l'article salat, que això sí que és antic de collons.
L'article salat encara es present a catalunya, a l'Alt Maresme i la zona de La Selva, d'on es originari. Si es conserva a Mallorca es perquè van replorar l'illa amb gent de Blanes, a l'edat mitjana.
Ja molaria que l'haguessin repoblat amb gent de Blanes, però se salava a tota la Costa Brava. De fet a Tossa o Cadaqués encara és possible trobar algú gran parlar genuïnament salat. A Blanes s'ha perdut totalment, excepte algun avi i algun jove que s'hi engresca per conservar la tradició. Ara, la toponímia en va plena, de salat, i últimament s'ha posat de moda posar noms en salat als bars (amb algunes aberracions com "Sa Lola" o "Sa Clàssic").
Es salava fins passat Barcelona pel sud.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
'jo' i 'ja', Mallorca.
Excepte els especialets com jo que diem "io" i "ja". Tot i que he de dir que els darrers anys he aconseguit corregir-ho i ja dic "jo" com toca. Curiosament qui més m'ho va fer notar fou una amiga del Penedès.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els valencians, tots, sempre, pronunciem io i ia.He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua.Enfí, una més.
Segurament en català antic era amb j, ja que en francès també ho és, però es devia perdre fa molts segles i no crec que fos per culpa del castellà.
Com sempre, només es va conservar a Mallorca.
I a Menorca.
És que allà també heu conservat l'article salat, que això sí que és antic de collons.
L'article salat encara es present a catalunya, a l'Alt Maresme i la zona de La Selva, d'on es originari. Si es conserva a Mallorca es perquè van replorar l'illa amb gent de Blanes, a l'edat mitjana.
Ja molaria que l'haguessin repoblat amb gent de Blanes, però se salava a tota la Costa Brava. De fet a Tossa o Cadaqués encara és possible trobar algú gran parlar genuïnament salat. A Blanes s'ha perdut totalment, excepte algun avi i algun jove que s'hi engresca per conservar la tradició. Ara, la toponímia en va plena, de salat, i últimament s'ha posat de moda posar noms en salat als bars (amb algunes aberracions com "Sa Lola" o "Sa Clàssic").
Ei que a Malgrat trobes gent que parlen salat, no cal anar a un poble on de la merda en fan campanes o a la costa brava eh, per parlar salat :P Es molt típic al meu poble parlar de sa mare o sa pare, per exemple.Els de "Sa Clàssic" són uns empresaris de Malgrat que han obert un restaurant a Blanes xD
Això de "Sa Clàssic" no té cap mena de sentit, barreja masculí i femení.
Es perquè no coneixes el context, t'en faig un resum:Es per un restaurant famós que hi ha a Malgrat que es diu "La Clàssic", es el nom que en deia la gent, originariament es dia "Clàssic Pizza", però com que tothom en deia "la clàssic", al final els amos li van canviar el nom acceptant el nom popular. Va evolucionar de ser un petit restaurant que cuinava la iaia d'una familia fins ser un restaurant més gran, amb aire romàntic i bona decoració, que també fa menjars per emportar, amb bona fama i bona qualitat.El mateixos amos fa poc, en van obrir un a Blanes que es una còpia, i li van posar Sa Clàssic, una mica per fer la gràcia.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Io, ia. Iau.Sóc de Tavernes.
|
Fil-enquesta per saber com pronuncieu aquestes dues paraules.Recordem que tot i que en teoria la pronúncia correcta és amb jota, la pronúncia amb "i" està molt extesa fins i tot a comarques de la Catalunya central on el català se suposa que ha rebut menys influència del castellà.En el meu cas (Baix Llobregat), les dues les pronuncio amb "i", i no és cosa de castellanització recent, perquè els meus avis també ho feien.Bé, menys la meva àvia lleidatana del Segrià, que diu "jo" amb jota, però "ja" amb "i". De tota manera, la meva àvia ha viscut a Barcelona d'ençà de molt jove, així que tampoc no estic segur que això representi acuradament el Segrià.I vosaltres? Sigueu sincers i poseu la comarca (o illa) de la qual sou.
Els valencians, tots, sempre, pronunciem io i ia.He llegit textos medievals amb i, així que no sé d'on es van traure la j els normativitzadors de la llengua.Enfí, una més.
Segurament en català antic era amb j, ja que en francès també ho és, però es devia perdre fa molts segles i no crec que fos per culpa del castellà.
Com sempre, només es va conservar a Mallorca.
I a Menorca.
És que allà també heu conservat l'article salat, que això sí que és antic de collons.
I l'article salat masculí en forma plena (so, sos) després de "amb". I l'ordre "dóna-la-me" en lloc de "dóna-me-la", que tenc entès que és molt medieval, i la desinència zero (cant, pens, agaf, deman), i les formes -am- au (cantam, cantau), i 'pus' ('més', en interrogacions i condicionals) i cercar, bolla, ca, demanar en lloc de preguntar, darrer en lloc d'últim, etc.
El "so" només es fa servir després de dir "amb"? No es pot dir per exemple "vaig a sa cuina a collir so pastís"? Només casos com "vaig a sa platja amb so cotxo"?PD: Sempre m'ha entusiasmat la paraula "bolla".
Només després de amb/en: hi anirem amb so cotxo. Jugarem amb sos nins. Es pot dir que és una forma fossilitzada. Crec que els pitiüsos també la fan (pronunciant-la su, sus, com els sollerics). Els menorquins no la fan, i certs joves mallorquins castellanitzats comencen a parlar una neo-llengua que tampoc la fa. A més, sembla que informalment es comença a fer servir una mena de "mallorquí salat estàndard", impulsat per gent com Antònia Font o n'Àngel Aguiló, que tampoc la fa. Segur que antigament la forma es devia emprar-se només després de vocal (bàsicament com fan actualment certes parles com l'ebrenca però en versió salada).Bolla és la paraula catalana normal, amb o tancada. Bola (amb o oberta) és, etimològicament, una anomalia. Ben possiblement és agafat del castellà. També em resulta un misteri el vostre forquilla.
Noltros menjam amb forquetes, això de forquilla pareix una barreja amb s'andalús des putes catalans.Per cert, els mallorquins de vegades es mengen les 'll' entre paraula, per exemple pronuncien cuera, en comptes de cullera, o ueres (ulleres) o fins i tot coons (collons), alguna vegada m'ha semblat veure alguna crítica que això no és genuï sinó per influència de no sé què, o igual ho he llegit amb paraules amb el dígraf (penso que no seria un dígraf però no sé com s'hauria d'anomenar) 'dr' precedit de consonant, on de vegades es mengen la lletra 'd', com amb la paraula cendrer.
És complicat i no tenc prou coneixements per a explicar-ho amb paraules tècniques. Però, bàsicament, és per la iodització etimològica. Collir seria "coyí" i cullera seria "cuyera", però no és així. I no és així perquè aquesta i consonàntica (o com es digui) és especial en mallorquí. "Coions" (collons) en mallorquí no sona realment "coyons", sinó més aviat com una mena de "coeons". Això fa que abans de e aquest so consonàntic sigui inviable i directament no es digui. Imagina't haver de dir "cueera" o "ueeres". Impossible. Per això es diu "cuera" i "ueres". I llavors què passa? Que certs pobles varen anar més enllà i varen eliminar totalment aquest so consonàntic de la seva parla. D'aquí ve que hagis sentit coses com "coons", "despuat", "hi has de muar es pa", etc. Això per als palmesans, per exemple, és parla pagesa / de poble graciosa/rural. I, curiosament, així és com parlen els menorquins (que ens ho confirmi n'illot). Avís que tot això és fruit de les meves pròpies deduccions.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.