Datasets:

projecte-aina
/

raco_forums

Dataset card Data Studio Files Files and versions Community

Split (2)

train · 3.95M rows

Search is not available for this dataset

text stringlengths 3 235k
Bon vespre germans usuaris. Ja fa temps que no comento gaire el tema però és que l'acumulació de notícies no deixa de ser curiosa. Països Baixos està amb més casos que mai i tornant als confinaments, Portugal va camí del mateix, Àustria millor que no en parlem. Aquí el darrer que he vist és que grans autoritats científiques com Evaristo Mejide demana que ens confinin als no vaccinats, o sigui el 15% de la població aproximadament. Treient els nens que (gràcies a l'OMS) encara estan sans i estalvis del vaccí, podem quedar un 7% de gent, sense comptar els que ja se suposa que som immunes perque hem passat el covid doncs igual no és ni un 5%. Be, alguns pensen que potser és aquest 5% o menys el que va estenent el virus pels puestos. No han entés encara allò de que se suposa que el vaccí no impedeix que l'agafis i et contagiïs sino que evita que el tinguis en forma greu... Abans creien que amb un 70% de vaccinats s'assoliria la immunitat de grup i ara tenen por d'un 5% o menys. I es pregunta el senyor Mejide ¿Y para qué nos hemos vacunado? Doncs perque ets idiota Evaristo, jo pensava que t'ho havien dit, que t'ho deien cada dia en realitat. També tenim el falangista de Cantabria que ens vol vaccinar "por lo militar". En fi... Com a l'edat mitjana amb les pandèmies que sempre eren culpa dels jueus o de les bruixes. Qualsevol cosa abans que admetre la realitat: que sou vosaltres cony! Que un 5% o menys de la població no pot anar contaminant un 85% de suposats 'immunitzats' perque s'han posat un vaccí experimental. La realitat és prou evident com perque la veiés ja tothom, és pitjor que el procés i tot. Els no vaccinats, en teoria, només ens posem en perill a nosaltres mateixos. En perill d'agafar la malaltia greu com diu aquesta estadística.Que sí, que està clar, que els vaccinats agafem la malaltia de manera pitjor que els no vaccinats, això és el que deia el primer estudi de Pfizer que va ser la única conclusió a que arribava, que el vaccí havia reduit el número de persones amb símptomes. No deia res més ni de contagiar, ni contagiar-se... Ni de morir-se.Perque mireu la xifra de morts... Doncs sí, potser els hospitalitzats són més en proporció els no vaccinats que els que sí, però els morts, doncs és igual. Si t'agafa el covid per matar-te et mata estiguis vaccinat o no. De la meva edat, per cert, no s'ha mort ningú sense vaccinar, els vaccinats doncs sí. O sigui, ja que van demanant que ens confinin als no vaccinats jo, que no sóc un sectari, dic que no, i no perque us han de confinar els vaccinats. Per mi que ens confinin a tots un parell de mesos, que a més ja em va be que és hivern i no surto gaire. I potser aquest cop apreneu ja.La tercera dosi ja us la podeu posar, diuen. Potser això ho arregla tot. Els negacionistes feu una llàstima clamorosa. Tan de bo mesures com les d'Àustria demà mateix a veure si espavileu d'una vegada. Supose que t'has deixat encolomar-inocular-encular un medicament prodigiós (Astrazéneca, Oxford, Pfizer o Moderna, tant se val).Hauries d'estar més content que un gos amb un os perquè estàs immunitzat (això deia la propaganda mafiosa) i deixar que els altres visquem com puguem.
Bon vespre germans usuaris. Ja fa temps que no comento gaire el tema però és que l'acumulació de notícies no deixa de ser curiosa. Països Baixos està amb més casos que mai i tornant als confinaments, Portugal va camí del mateix, Àustria millor que no en parlem. Aquí el darrer que he vist és que grans autoritats científiques com Evaristo Mejide demana que ens confinin als no vaccinats, o sigui el 15% de la població aproximadament. Treient els nens que (gràcies a l'OMS) encara estan sans i estalvis del vaccí, podem quedar un 7% de gent, sense comptar els que ja se suposa que som immunes perque hem passat el covid doncs igual no és ni un 5%. Be, alguns pensen que potser és aquest 5% o menys el que va estenent el virus pels puestos. No han entés encara allò de que se suposa que el vaccí no impedeix que l'agafis i et contagiïs sino que evita que el tinguis en forma greu... Abans creien que amb un 70% de vaccinats s'assoliria la immunitat de grup i ara tenen por d'un 5% o menys. I es pregunta el senyor Mejide ¿Y para qué nos hemos vacunado? Doncs perque ets idiota Evaristo, jo pensava que t'ho havien dit, que t'ho deien cada dia en realitat. També tenim el falangista de Cantabria que ens vol vaccinar "por lo militar". En fi... Com a l'edat mitjana amb les pandèmies que sempre eren culpa dels jueus o de les bruixes. Qualsevol cosa abans que admetre la realitat: que sou vosaltres cony! Que un 5% o menys de la població no pot anar contaminant un 85% de suposats 'immunitzats' perque s'han posat un vaccí experimental. La realitat és prou evident com perque la veiés ja tothom, és pitjor que el procés i tot. Els no vaccinats, en teoria, només ens posem en perill a nosaltres mateixos. En perill d'agafar la malaltia greu com diu aquesta estadística.Que sí, que està clar, que els vaccinats agafem la malaltia de manera pitjor que els no vaccinats, això és el que deia el primer estudi de Pfizer que va ser la única conclusió a que arribava, que el vaccí havia reduit el número de persones amb símptomes. No deia res més ni de contagiar, ni contagiar-se... Ni de morir-se.Perque mireu la xifra de morts... Doncs sí, potser els hospitalitzats són més en proporció els no vaccinats que els que sí, però els morts, doncs és igual. Si t'agafa el covid per matar-te et mata estiguis vaccinat o no. De la meva edat, per cert, no s'ha mort ningú sense vaccinar, els vaccinats doncs sí. O sigui, ja que van demanant que ens confinin als no vaccinats jo, que no sóc un sectari, dic que no, i no perque us han de confinar els vaccinats. Per mi que ens confinin a tots un parell de mesos, que a més ja em va be que és hivern i no surto gaire. I potser aquest cop apreneu ja.La tercera dosi ja us la podeu posar, diuen. Potser això ho arregla tot. https://i.imgur.com/55sVGYu.mp4
Bon vespre germans usuaris. Ja fa temps que no comento gaire el tema però és que l'acumulació de notícies no deixa de ser curiosa. Països Baixos està amb més casos que mai i tornant als confinaments, Portugal va camí del mateix, Àustria millor que no en parlem. Aquí el darrer que he vist és que grans autoritats científiques com Evaristo Mejide demana que ens confinin als no vaccinats, o sigui el 15% de la població aproximadament. Treient els nens que (gràcies a l'OMS) encara estan sans i estalvis del vaccí, podem quedar un 7% de gent, sense comptar els que ja se suposa que som immunes perque hem passat el covid doncs igual no és ni un 5%. Be, alguns pensen que potser és aquest 5% o menys el que va estenent el virus pels puestos. No han entés encara allò de que se suposa que el vaccí no impedeix que l'agafis i et contagiïs sino que evita que el tinguis en forma greu... Abans creien que amb un 70% de vaccinats s'assoliria la immunitat de grup i ara tenen por d'un 5% o menys. I es pregunta el senyor Mejide ¿Y para qué nos hemos vacunado? Doncs perque ets idiota Evaristo, jo pensava que t'ho havien dit, que t'ho deien cada dia en realitat. També tenim el falangista de Cantabria que ens vol vaccinar "por lo militar". En fi... Com a l'edat mitjana amb les pandèmies que sempre eren culpa dels jueus o de les bruixes. Qualsevol cosa abans que admetre la realitat: que sou vosaltres cony! Que un 5% o menys de la població no pot anar contaminant un 85% de suposats 'immunitzats' perque s'han posat un vaccí experimental. La realitat és prou evident com perque la veiés ja tothom, és pitjor que el procés i tot. Els no vaccinats, en teoria, només ens posem en perill a nosaltres mateixos. En perill d'agafar la malaltia greu com diu aquesta estadística.Que sí, que està clar, que els vaccinats agafem la malaltia de manera pitjor que els no vaccinats, això és el que deia el primer estudi de Pfizer que va ser la única conclusió a que arribava, que el vaccí havia reduit el número de persones amb símptomes. No deia res més ni de contagiar, ni contagiar-se... Ni de morir-se.Perque mireu la xifra de morts... Doncs sí, potser els hospitalitzats són més en proporció els no vaccinats que els que sí, però els morts, doncs és igual. Si t'agafa el covid per matar-te et mata estiguis vaccinat o no. De la meva edat, per cert, no s'ha mort ningú sense vaccinar, els vaccinats doncs sí. O sigui, ja que van demanant que ens confinin als no vaccinats jo, que no sóc un sectari, dic que no, i no perque us han de confinar els vaccinats. Per mi que ens confinin a tots un parell de mesos, que a més ja em va be que és hivern i no surto gaire. I potser aquest cop apreneu ja.La tercera dosi ja us la podeu posar, diuen. Potser això ho arregla tot. Parlo una mica per parlar, però podria ser que en ser cada cop una variant més contagiosa la predominant (cada X temps que n'aparegui una acabarà suplantant l'anterior) cada cop la immunitat de grup requereixi un major percentatge de vaccinats, a banda del factor estacionalitat que també hi pot influir. Cunyadejant una mica hom es pregunta si podria ser un perill que dins d'aquestes variants en pogués sorgir una d'extraordinàriament agressiva i diferent fins el punt de convertir el vaccí actual en insuficient fins i tot amb la pràctica totalitat de la població vaccinada fent-nos tornar a març del 2020 o pitjor. Llegint una mica a immunòlegs i viròlegs fa temps, vaig llegir que això de què la Antoni ja està acabada al vacunar-se molta gent no era del tot cert i s'havia d'esperar a veure el comportament de diferents/noves variants sorgides de les mutacions genètiques del virus i que poden sorgir variants més virulentes i que acabin amb la vida de persones que fins i tot estiguin vaccinades. Llavors, el fet d'estar vaccinat no necessàriament evita al 100% que mori el 100% dels vaccinats, però sí una gran part d'ells. Ergo, sí, salva vides, no les de tothom, però salva moltíssimes vides.Una altra història és el nivell d'alarmisme d'alguns països i els seus mitjans de comunicació a l'hora interpretar les dades de contagiats diàriament. S'ha de seguir mirant el nombre de contagiats per cada 100mil habitants, alhora que s'han de mirar quants llits ocupen els infectats per covid als hospitals i les xifres de morts (vaccinats i no vaccinats en tots dos casos), perquè això és el que et donarà un dibuix més real de la situació. Se suposa que quan un virus muta a una variant més contagiosa, al seu torn es redueix la seva mortalitat.En resum, a més facilitat de contagi, la virulència del virus baixa.Això és el que vaig aprendre jo en classe de Biologia, i el que deien els científics el 2020 com bé diu aquesta notícia:https://www.bbc.com/mundo/noticias-54507970.ampClar, ara tenim quasi un 80% de vaccinats, més gent que ha passat el virus i toca donar-li la volta a la realitat per justificar restriccions, confinaments i demés camps de prova de cara a accions futures. Se suposa que quan un virus muta a una variant més contagiosa, al seu torn es redueix la seva mortalitat.No, això no és necessàriament així i ja ho han explicat diversos viròlegs. De fet, una de les coses que s'ha dit de la Trinidad és que combina 2 cosetes poc habituals: és molt contagiosa i potencialment mortal. Cosa que ha facilitat que la Trinidad s'hagi convertit en pandèmia. O sigui, que al 2020 sí que era com un virus comú, i ara s'ha convertit en una vertadera excepció. Quines coses. Aprèn a llegir.
Bon vespre germans usuaris. Ja fa temps que no comento gaire el tema però és que l'acumulació de notícies no deixa de ser curiosa. Països Baixos està amb més casos que mai i tornant als confinaments, Portugal va camí del mateix, Àustria millor que no en parlem. Aquí el darrer que he vist és que grans autoritats científiques com Evaristo Mejide demana que ens confinin als no vaccinats, o sigui el 15% de la població aproximadament. Treient els nens que (gràcies a l'OMS) encara estan sans i estalvis del vaccí, podem quedar un 7% de gent, sense comptar els que ja se suposa que som immunes perque hem passat el covid doncs igual no és ni un 5%. Be, alguns pensen que potser és aquest 5% o menys el que va estenent el virus pels puestos. No han entés encara allò de que se suposa que el vaccí no impedeix que l'agafis i et contagiïs sino que evita que el tinguis en forma greu... Abans creien que amb un 70% de vaccinats s'assoliria la immunitat de grup i ara tenen por d'un 5% o menys. I es pregunta el senyor Mejide ¿Y para qué nos hemos vacunado? Doncs perque ets idiota Evaristo, jo pensava que t'ho havien dit, que t'ho deien cada dia en realitat. També tenim el falangista de Cantabria que ens vol vaccinar "por lo militar". En fi... Com a l'edat mitjana amb les pandèmies que sempre eren culpa dels jueus o de les bruixes. Qualsevol cosa abans que admetre la realitat: que sou vosaltres cony! Que un 5% o menys de la població no pot anar contaminant un 85% de suposats 'immunitzats' perque s'han posat un vaccí experimental. La realitat és prou evident com perque la veiés ja tothom, és pitjor que el procés i tot. Els no vaccinats, en teoria, només ens posem en perill a nosaltres mateixos. En perill d'agafar la malaltia greu com diu aquesta estadística.Que sí, que està clar, que els vaccinats agafem la malaltia de manera pitjor que els no vaccinats, això és el que deia el primer estudi de Pfizer que va ser la única conclusió a que arribava, que el vaccí havia reduit el número de persones amb símptomes. No deia res més ni de contagiar, ni contagiar-se... Ni de morir-se.Perque mireu la xifra de morts... Doncs sí, potser els hospitalitzats són més en proporció els no vaccinats que els que sí, però els morts, doncs és igual. Si t'agafa el covid per matar-te et mata estiguis vaccinat o no. De la meva edat, per cert, no s'ha mort ningú sense vaccinar, els vaccinats doncs sí. O sigui, ja que van demanant que ens confinin als no vaccinats jo, que no sóc un sectari, dic que no, i no perque us han de confinar els vaccinats. Per mi que ens confinin a tots un parell de mesos, que a més ja em va be que és hivern i no surto gaire. I potser aquest cop apreneu ja.La tercera dosi ja us la podeu posar, diuen. Potser això ho arregla tot. Els negacionistes feu una llàstima clamorosa. Tan de bo mesures com les d'Àustria demà mateix a veure si espavileu d'una vegada. A callar, FANÀTIC.
Bon vespre germans usuaris. Ja fa temps que no comento gaire el tema però és que l'acumulació de notícies no deixa de ser curiosa. Països Baixos està amb més casos que mai i tornant als confinaments, Portugal va camí del mateix, Àustria millor que no en parlem. Aquí el darrer que he vist és que grans autoritats científiques com Evaristo Mejide demana que ens confinin als no vaccinats, o sigui el 15% de la població aproximadament. Treient els nens que (gràcies a l'OMS) encara estan sans i estalvis del vaccí, podem quedar un 7% de gent, sense comptar els que ja se suposa que som immunes perque hem passat el covid doncs igual no és ni un 5%. Be, alguns pensen que potser és aquest 5% o menys el que va estenent el virus pels puestos. No han entés encara allò de que se suposa que el vaccí no impedeix que l'agafis i et contagiïs sino que evita que el tinguis en forma greu... Abans creien que amb un 70% de vaccinats s'assoliria la immunitat de grup i ara tenen por d'un 5% o menys. I es pregunta el senyor Mejide ¿Y para qué nos hemos vacunado? Doncs perque ets idiota Evaristo, jo pensava que t'ho havien dit, que t'ho deien cada dia en realitat. També tenim el falangista de Cantabria que ens vol vaccinar "por lo militar". En fi... Com a l'edat mitjana amb les pandèmies que sempre eren culpa dels jueus o de les bruixes. Qualsevol cosa abans que admetre la realitat: que sou vosaltres cony! Que un 5% o menys de la població no pot anar contaminant un 85% de suposats 'immunitzats' perque s'han posat un vaccí experimental. La realitat és prou evident com perque la veiés ja tothom, és pitjor que el procés i tot. Els no vaccinats, en teoria, només ens posem en perill a nosaltres mateixos. En perill d'agafar la malaltia greu com diu aquesta estadística.Que sí, que està clar, que els vaccinats agafem la malaltia de manera pitjor que els no vaccinats, això és el que deia el primer estudi de Pfizer que va ser la única conclusió a que arribava, que el vaccí havia reduit el número de persones amb símptomes. No deia res més ni de contagiar, ni contagiar-se... Ni de morir-se.Perque mireu la xifra de morts... Doncs sí, potser els hospitalitzats són més en proporció els no vaccinats que els que sí, però els morts, doncs és igual. Si t'agafa el covid per matar-te et mata estiguis vaccinat o no. De la meva edat, per cert, no s'ha mort ningú sense vaccinar, els vaccinats doncs sí. O sigui, ja que van demanant que ens confinin als no vaccinats jo, que no sóc un sectari, dic que no, i no perque us han de confinar els vaccinats. Per mi que ens confinin a tots un parell de mesos, que a més ja em va be que és hivern i no surto gaire. I potser aquest cop apreneu ja.La tercera dosi ja us la podeu posar, diuen. Potser això ho arregla tot. Un 25% de no vacunats són gairebé dos milions d'imbècils (exceptuant els nens)... amb això dona per muntar una sisena onada, i tant, potser una setena i tot. Però és que no n'hi ha un 25%.Som el 15% I has de restar els que hem passat el virus. Se suposa que la immunitat de grup arriba amb el 70 o 75%.Llavors el problema és que vosaltres no sou immunes. Us heu de confinar per solidaritat. Ens esteu posant perill.
Bon vespre germans usuaris. Ja fa temps que no comento gaire el tema però és que l'acumulació de notícies no deixa de ser curiosa. Països Baixos està amb més casos que mai i tornant als confinaments, Portugal va camí del mateix, Àustria millor que no en parlem. Aquí el darrer que he vist és que grans autoritats científiques com Evaristo Mejide demana que ens confinin als no vaccinats, o sigui el 15% de la població aproximadament. Treient els nens que (gràcies a l'OMS) encara estan sans i estalvis del vaccí, podem quedar un 7% de gent, sense comptar els que ja se suposa que som immunes perque hem passat el covid doncs igual no és ni un 5%. Be, alguns pensen que potser és aquest 5% o menys el que va estenent el virus pels puestos. No han entés encara allò de que se suposa que el vaccí no impedeix que l'agafis i et contagiïs sino que evita que el tinguis en forma greu... Abans creien que amb un 70% de vaccinats s'assoliria la immunitat de grup i ara tenen por d'un 5% o menys. I es pregunta el senyor Mejide ¿Y para qué nos hemos vacunado? Doncs perque ets idiota Evaristo, jo pensava que t'ho havien dit, que t'ho deien cada dia en realitat. També tenim el falangista de Cantabria que ens vol vaccinar "por lo militar". En fi... Com a l'edat mitjana amb les pandèmies que sempre eren culpa dels jueus o de les bruixes. Qualsevol cosa abans que admetre la realitat: que sou vosaltres cony! Que un 5% o menys de la població no pot anar contaminant un 85% de suposats 'immunitzats' perque s'han posat un vaccí experimental. La realitat és prou evident com perque la veiés ja tothom, és pitjor que el procés i tot. Els no vaccinats, en teoria, només ens posem en perill a nosaltres mateixos. En perill d'agafar la malaltia greu com diu aquesta estadística.Que sí, que està clar, que els vaccinats agafem la malaltia de manera pitjor que els no vaccinats, això és el que deia el primer estudi de Pfizer que va ser la única conclusió a que arribava, que el vaccí havia reduit el número de persones amb símptomes. No deia res més ni de contagiar, ni contagiar-se... Ni de morir-se.Perque mireu la xifra de morts... Doncs sí, potser els hospitalitzats són més en proporció els no vaccinats que els que sí, però els morts, doncs és igual. Si t'agafa el covid per matar-te et mata estiguis vaccinat o no. De la meva edat, per cert, no s'ha mort ningú sense vaccinar, els vaccinats doncs sí. O sigui, ja que van demanant que ens confinin als no vaccinats jo, que no sóc un sectari, dic que no, i no perque us han de confinar els vaccinats. Per mi que ens confinin a tots un parell de mesos, que a més ja em va be que és hivern i no surto gaire. I potser aquest cop apreneu ja.La tercera dosi ja us la podeu posar, diuen. Potser això ho arregla tot. Els negacionistes feu una llàstima clamorosa. Tan de bo mesures com les d'Àustria demà mateix a veure si espavileu d'una vegada. Negacionista de què? De les vacunes, de la
Bon vespre germans usuaris. Ja fa temps que no comento gaire el tema però és que l'acumulació de notícies no deixa de ser curiosa. Països Baixos està amb més casos que mai i tornant als confinaments, Portugal va camí del mateix, Àustria millor que no en parlem. Aquí el darrer que he vist és que grans autoritats científiques com Evaristo Mejide demana que ens confinin als no vaccinats, o sigui el 15% de la població aproximadament. Treient els nens que (gràcies a l'OMS) encara estan sans i estalvis del vaccí, podem quedar un 7% de gent, sense comptar els que ja se suposa que som immunes perque hem passat el covid doncs igual no és ni un 5%. Be, alguns pensen que potser és aquest 5% o menys el que va estenent el virus pels puestos. No han entés encara allò de que se suposa que el vaccí no impedeix que l'agafis i et contagiïs sino que evita que el tinguis en forma greu... Abans creien que amb un 70% de vaccinats s'assoliria la immunitat de grup i ara tenen por d'un 5% o menys. I es pregunta el senyor Mejide ¿Y para qué nos hemos vacunado? Doncs perque ets idiota Evaristo, jo pensava que t'ho havien dit, que t'ho deien cada dia en realitat. També tenim el falangista de Cantabria que ens vol vaccinar "por lo militar". En fi... Com a l'edat mitjana amb les pandèmies que sempre eren culpa dels jueus o de les bruixes. Qualsevol cosa abans que admetre la realitat: que sou vosaltres cony! Que un 5% o menys de la població no pot anar contaminant un 85% de suposats 'immunitzats' perque s'han posat un vaccí experimental. La realitat és prou evident com perque la veiés ja tothom, és pitjor que el procés i tot. Els no vaccinats, en teoria, només ens posem en perill a nosaltres mateixos. En perill d'agafar la malaltia greu com diu aquesta estadística.Que sí, que està clar, que els vaccinats agafem la malaltia de manera pitjor que els no vaccinats, això és el que deia el primer estudi de Pfizer que va ser la única conclusió a que arribava, que el vaccí havia reduit el número de persones amb símptomes. No deia res més ni de contagiar, ni contagiar-se... Ni de morir-se.Perque mireu la xifra de morts... Doncs sí, potser els hospitalitzats són més en proporció els no vaccinats que els que sí, però els morts, doncs és igual. Si t'agafa el covid per matar-te et mata estiguis vaccinat o no. De la meva edat, per cert, no s'ha mort ningú sense vaccinar, els vaccinats doncs sí. O sigui, ja que van demanant que ens confinin als no vaccinats jo, que no sóc un sectari, dic que no, i no perque us han de confinar els vaccinats. Per mi que ens confinin a tots un parell de mesos, que a més ja em va be que és hivern i no surto gaire. I potser aquest cop apreneu ja.La tercera dosi ja us la podeu posar, diuen. Potser això ho arregla tot. Un 25% de no vacunats són gairebé dos milions d'imbècils (exceptuant els nens)... amb això dona per muntar una sisena onada, i tant, potser una setena i tot. Pero si amb 70% es creava la suposada "immunitat" ara ja no? paisos amb més d'un 90% ja tenen "onada" Em sembla que encara no hi ha països amb més d'un 90% de vacunats... L'Estat espanyol és dels més avançats i no arriba al 80. Però en qualsevol cas amb les noves variants, que es transmeten més, no hi haurà immunitat de grup (bé, n'hi haurà quan la suma de vacunats i infectats sigui 100). Singapur està ja a la vora del 90% i estan tenint més morts en les últimes setmanes que en tota la pandèmia... Fins i tot un dels propagandistes a favor de la vacunació del règim espanyord, l'ex ministre Miguel Sebastián, se'n feia creus l'altre dia:Empieza a no haber manos para tapar tanto agujero."En Singapur se han multiplicado los casos y las muertes y están más vacunados que en España"Más vacunas, más muertos.Y lo dice LaSecta, ya os lo podéis creer. pic.twitter.com/YgFNg4Sfmg— TormentaPerfecta Esther) November 11, 2021 Les morts que ha tingut Singapur en tota la pandèmia són les mateixes que teníem nosaltres en una sola setmana del març del 2020... "Descontrolat" vol dir que tenen 10 o 12 morts al dia, que són les que tenim nosaltres ara que la cosa està controladíssima.Per cert, no arriben al 90%... estan al 88,2 Gibraltar 99% Gibraltar no és un país: forma part del Regne Unit, i per molts anys encara que us foti als feixistes. Quina excusa tan dolenta.
Bon vespre germans usuaris. Ja fa temps que no comento gaire el tema però és que l'acumulació de notícies no deixa de ser curiosa. Països Baixos està amb més casos que mai i tornant als confinaments, Portugal va camí del mateix, Àustria millor que no en parlem. Aquí el darrer que he vist és que grans autoritats científiques com Evaristo Mejide demana que ens confinin als no vaccinats, o sigui el 15% de la població aproximadament. Treient els nens que (gràcies a l'OMS) encara estan sans i estalvis del vaccí, podem quedar un 7% de gent, sense comptar els que ja se suposa que som immunes perque hem passat el covid doncs igual no és ni un 5%. Be, alguns pensen que potser és aquest 5% o menys el que va estenent el virus pels puestos. No han entés encara allò de que se suposa que el vaccí no impedeix que l'agafis i et contagiïs sino que evita que el tinguis en forma greu... Abans creien que amb un 70% de vaccinats s'assoliria la immunitat de grup i ara tenen por d'un 5% o menys. I es pregunta el senyor Mejide ¿Y para qué nos hemos vacunado? Doncs perque ets idiota Evaristo, jo pensava que t'ho havien dit, que t'ho deien cada dia en realitat. També tenim el falangista de Cantabria que ens vol vaccinar "por lo militar". En fi... Com a l'edat mitjana amb les pandèmies que sempre eren culpa dels jueus o de les bruixes. Qualsevol cosa abans que admetre la realitat: que sou vosaltres cony! Que un 5% o menys de la població no pot anar contaminant un 85% de suposats 'immunitzats' perque s'han posat un vaccí experimental. La realitat és prou evident com perque la veiés ja tothom, és pitjor que el procés i tot. Els no vaccinats, en teoria, només ens posem en perill a nosaltres mateixos. En perill d'agafar la malaltia greu com diu aquesta estadística.Que sí, que està clar, que els vaccinats agafem la malaltia de manera pitjor que els no vaccinats, això és el que deia el primer estudi de Pfizer que va ser la única conclusió a que arribava, que el vaccí havia reduit el número de persones amb símptomes. No deia res més ni de contagiar, ni contagiar-se... Ni de morir-se.Perque mireu la xifra de morts... Doncs sí, potser els hospitalitzats són més en proporció els no vaccinats que els que sí, però els morts, doncs és igual. Si t'agafa el covid per matar-te et mata estiguis vaccinat o no. De la meva edat, per cert, no s'ha mort ningú sense vaccinar, els vaccinats doncs sí. O sigui, ja que van demanant que ens confinin als no vaccinats jo, que no sóc un sectari, dic que no, i no perque us han de confinar els vaccinats. Per mi que ens confinin a tots un parell de mesos, que a més ja em va be que és hivern i no surto gaire. I potser aquest cop apreneu ja.La tercera dosi ja us la podeu posar, diuen. Potser això ho arregla tot. Carrillo mai hagués permès la vaccinació dels camarades, ell sabia que cap virus pot sobreviure el fum dels Ducados i a sobre són espanyols Es veu que no era Ducados el que fumava.
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Devien ser fans de la pajarraca aquesta del Psc que no ha treballat mai, coses que tenen en comú dels nyordos Qui duia la dessuadora era el jove agredit, no l'agressor. Ah ostres, perdó per l'errada! No m'havia quedat clar si els working class hero eren els nazis o els agredits. A tots en passa això de llegir en diagonal O ni això, miro els dibuixets i el primer paràgraf i au xD
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Mamporrers del sistema. Escòria.
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Devien ser fans de la pajarraca aquesta del Psc que no ha treballat mai, coses que tenen en comú dels nyordos I tu parles de cacau mental als altres? Quin nivell. Quina mediocritat. Tant de youtube és el que té al final, que la lectura costa... Va, ja està campió, ja has tingut la teva oportunitat per insultar i provocar, ho has fet molt re bé, ara va menja un sugus i a dormir. Ni cas a aquest eixelebrat.
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Si ho he entès bé, un grup de garrulos espanyolistes han pegat uns xavals que van d'un rotllo que diu ser "antisistema" i "antiespanyol" i aquests últims ara esperen que la justícia espanyola els ajudi. A ningú més li sembla una mica curiós tot plegat? Un altre que no entén la notícia, les tres agressions són independents. Es que poseu notícies molt complicades, esteu sobrevalorant massa
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Devien ser fans de la pajarraca aquesta del Psc que no ha treballat mai, coses que tenen en comú dels nyordos I tu parles de cacau mental als altres? Quin nivell. Quina mediocritat. Tant de youtube és el que té al final, que la lectura costa... Va, ja està campió, ja has tingut la teva oportunitat per insultar i provocar, ho has fet molt re bé, ara va menja un sugus i a dormir. Anomenar a la crítica que cou insult demostra més mediocritat encara. I abans del llit preferisc un vídeo del youtuber random més cool no Mariano que em faça crush, oh yeah, bro. No se que pretens escrivint provocacions i atacs personals... t'he fet res o t'he dirigit mai cap missatge que et fes sentir ofès o algo semblant? fes-m'en memòria si us plau, si més no, entendria el perquè del teu rencor, es que m'has agafat per sorpresa, crack.Sobre llegir de promig vaig a llibre per semana o cada dues setmanes, en el temps lliure, tren, etc. A aquestes hores de la nit ja vaig saturat i el cervell va a mitja neurona, faig errors a vegades, com tothom
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Als altres també els van agredir per no parlar apitxat? Doncs no ho sabem, però el que si sabem és que els van agredir a València. T'ha tocat o t'ha fet aire!PD. Bon intent amb l'enèssim comentari per banalitzar les agressions del feixisme blau, el que crida "Esto es el Reino de Valencia" abans d'agredir-te. Si, ja sabem que només es produeixen agressions en VLC, com exemple Miquel Grao o Guillem Agulló... I totes per no parlar apitxat.Ja sabem que per a tu són més dignes els de "esto es Espanya", com deies l'altre dia. Però que ignorant que ets, al Guillem Agulló el van matar nazis de València, simplement que van anar a Montanejos on estava ell. València és un un niu de rates feixistes afins a la pesta blava des de la batalla de València, per això té eixe nom, no hi ha hagut a cap altra població valenciana tal grau de fanatisme.I jo mai he dit això que insinues mentider i manipulador, ets xusma només a l'insinuar-ho, però vaja, que ara que sabem que ets fan dels missatges islamòfobs d'Aliança Catalana ja sabem de quin pal vas tu. I és que els amics de la pesta blava ja no enganyeu a ningú. Joaquim escrigué: Però que ignorant que ets, al Guillem Agulló el van matar nazis de València, simplement que van anar a Montanejos on estava ell. València és un un niu de rates feixistes afins a la pesta blava des de la batalla de València, per això té eixe nom, no hi ha hagut a cap altra població valenciana tal grau de fanatisme.I jo mai he dit això que insinues mentider i manipulador, ets xusma només a l'insinuar-ho, però vaja, que ara que sabem que ets fan dels missatges islamòfobs d'Aliança Catalana ja sabem de quin pal vas tu. I és que els amics de la pesta blava ja no enganyeu a ningú.Au ves, friki que eres un friki Home! per a friki el teu partit que ara li cau la baba amb un altre partit friki com Aliança Catalana.Ara, de que al Guillem el van matar nazis de València... d'això ni mu, a tragar el ridícul. De VLC, de Xiva, de Burjassot, de Silla...Per a fiki millor el teu, que quin paperet estan fent... Què bo tio, ets boníssim... ja veus... encara m'estic descollonant... vivien al barri de Marxalenes, a València. Que alguns foren eren nascuts a l'Horta, on per cert, la pesta blava també hi arriba, és d'una importància fonamental en el que parlem. En fi... Friki, que ets un friki, a més a més un troll, tu segueix parlant i desviant el tema intentant blanquejar l'agressió. Primer dius que totes les agressions es produixen en VLC, després que tots els agressors son de VLC, mes tard que son de l'Horta incloent Xiva, de l'assassinat de Miquel Grau calles.... en fí, canviant de relat a cada intervenció com sempre...València no és un cau de feixistes com tu intentes fer vore als que no coneixen la ciutat. De fet, a València i voltants feixistes dels que tu dius hi ha 4 i l'apuntador que son el que fan el 90% d'agressions de la zona. València no te un problema de feixisme almenys no mes que altres ciutats similars, el problema que te és d'impunitat del feixisme, per això, els garrulos de sempre agredixen continuament i tu ho aprofites per a tergiversar la realitat i atacar la ciiutat.En el fons el problema que tens és que fa mes de 30 anys et van pegar dos hosties i encara estas plorant i no passa res jo també m'he asustat quan han vingut a per mi, però supera-ho ja home, passa pàgina. Els responsables son els que et van agredir no la ciutat.I respecte a l'Islam, jo no soc islamofob ni cristianofob ni hosties, però la religió és una questió privada de cadascú i pense que hi ha que separar lo civil de lo religiós. A banda de no subvencionar a aquells que separen per sexes, siguen cristians o musulmans, els que fomenten el masclisme ni el maltracte animal, siguen musulmans o toreros...Resumint, que eres un friki i que fas vergonya aliena.Au, a cascar-la. On he dit jo que totes les agressions es produeixen a València, retardat mental? Tu t'investes coses per fer anar el teu relat, amb comentaris imbècils i que res tenen a vore amb el fil.I al final per a no entendre res, que té a vore els meus comentaris amb la ciutat, ninot? Clar que a València són quatre gats els feixistes, però aquests quatre gats en proporció són més que en altres ciutats, a més a més amagats sota la pàtina blavera valencianera com la teua, per això estàs en aquest fil desviant el tema i no et dignes a entrar al de Bastión Frontal a València, bàsicament perquè ets un friki que mira de blanquejar el feixisme negant el component anticatalanista d'aquest a València com miraves de fer l'altre dia. A València hi ha España 2000, el GAV, Yomus i ara aquests i és un niu de feixistes, que seran quatre gats, però ja són molts més que a cap ciutat valenciana. Cap d'aquest quatre grups per exemple existeix a Alacant.Assumeix-ho friki, que no passa res, entenc que et moleste per ser la ciutat d'on ets però són dades inqüestionables, el feixisme està allí ben present, però vaja, que t'he de contar a tu si els acompanyaries al crit de "moro de mierda" o "maleït catalanista"? Només cal llegir els teus comentaris al xat. No tens ni puta idea subnormal. El GAV fa anys que va expulsar als espanyolistes i l'anterior estava ple de Yomus, igual que E-2000 i ara Bastion Frontal. Són sempre els mateixos amb diferents noms panoli.T'ha picat lo de friki?La qüestió, que jo crec que és lo important ací, es que ens digues si als altres agredits també els van agredir per no parlar apitxat... friki que eres un friki i damunt no tens ni puta idea. Ets un crack tio, ara blanquejant al GAV com si blaverisme i espanyolisme no fóra la mateixa merda, per mirar de dir que els blavers no són feixistes i espanyolistes. Clar que estan a tots els llocs, si ho he dit jo en aquest fil, ninot? Fil que no t'atreveixes a entrar a comentar i on es veu el component anticatalanista claríssim d'aquesta gentola? Sí, també si no parles apitxat.No, no m'ha picat lo de friki, és que em descollona que com un friki com tu puga acusar a un altre de ser-ho. Ets militant d'un partit friki que fa el ridícul a les eleccions, que no té cap implantació fóra de l'Horta i per ha acabar-ho d'arrodonir ara li llepa el cul a un altre partit friqui com Aliança Catalana. Però quines lliçons vols donar, blavifriki? El GAV fa una pila d'anys que va expulsar als espanyolistes, indocumentat. De fet, la seua presidenta està amenaçada per l'extrema dreta, que no tens ni puta idea.Però no respons, els han agredit per no parlar apitxat o no? Això sí que és blanquejar...De fet, ho he estat comentant amb gent de l'Horta i els pobles limítrofes de la Ribera i encara s'estan descollonant de tu... fins i tot els culturetes fusterians no donen crèdit. Les paraules més repetides, subnormal i friki. Però si el GAV són espanyolistes, ninot! Quina manera de blanquejar el feixisme blau, que ho camuflen millor no vol dir que no ho siguen.Primer ton pare, ara amics... però quines històries més ridícules que contes, tens més "cuento" que calleja... i a sobre de friki xenòfob no tens ni paraula, dius a "cascar-la" i segueixes fent el ridícul blanquejant al GAV en un fil que no va d'això.En fi, que a mi els intringulis feixistes de València com tu comprendràs me la suen i més des d'Alacant. Adéu friki xenòfob blanquejador dels feixistes del GAV. Adéu friki indocumentat.
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Doncs gràcies a la denuncia inicial del de la dessuadora que ha portat a l'investigació posterior ara es sap que hi van haver dues agressions més sense denunciar (una fins i tot més greu que la denunciada). I ara la meua pregunta, que alguns voldrien amagar, és: quantes agressions hi hauran a València sense denunciar-se al llarg de l'any, i que per tant, no arribem a conèixer? Deuen ser amics de la delegada del govern... Eixos que es manifesten amb el braç en alt
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Si ho he entès bé, un grup de garrulos espanyolistes han pegat uns xavals que van d'un rotllo que diu ser "antisistema" i "antiespanyol" i aquests últims ara esperen que la justícia espanyola els ajudi. A ningú més li sembla una mica curiós tot plegat? Però es que no pots ser més cunyat."Però si eres comunista! Que fas amb un Iphone! I damunt amb Facebook!" No hi veig cap relació amb la frase de l'Iphone. Si els antifes estan tota l'estona amb allò de "els carrers seran sempre nostres" perquè han d'esperar que els salvi un sistema judicial que suposadament és el seu enemic? Per la mateixa raó que quan a un nazi li arreen va a denunciar. Vius en un sistema, voler canviar-lo no t'inhabilita a fer us d'allò fins(si es que) canvie.No es massa complicat d'entendre. Fes una miqueta d'esforç de comprensió lectora. No, si jo entenc perfectament perquè ho fan. El que no entenc és perquè després fan veure que controlen alguna merda. Seria més comprensible si fossin com els etarres, que sí que es prenien la justícia per la seva mà. Però que uns panolis com aquests vulguin anar d'amos del carrer, quan un Mena tirat en una cantonada mana més que ells, és d'una desconnexió amb la realitat brutal. Aquí t'he de donar la raó. Poca gent hi ha amb menys carrer que els militants de l'EI (bé, i de qualsevol altra cosa). Sí, els del PP, PSOE, Ciudadanos Podemos i VOX. Per això el parèntesis.
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Devien ser fans de la pajarraca aquesta del Psc que no ha treballat mai, coses que tenen en comú dels nyordos Quin fàstic que fot aquesta indivídua!L' Eva Granados aquesta té una cara de ser la repelent de la classe que espantA!És txarnega oi?Segur . .
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Si ho he entès bé, un grup de garrulos espanyolistes han pegat uns xavals que van d'un rotllo que diu ser "antisistema" i "antiespanyol" i aquests últims ara esperen que la justícia espanyola els ajudi. A ningú més li sembla una mica curiós tot plegat? Pernil, blanquejat de fatxes des de 2018
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Si ho he entès bé, un grup de garrulos espanyolistes han pegat uns xavals que van d'un rotllo que diu ser "antisistema" i "antiespanyol" i aquests últims ara esperen que la justícia espanyola els ajudi. A ningú més li sembla una mica curiós tot plegat? Però es que no pots ser més cunyat."Però si eres comunista! Que fas amb un Iphone! I damunt amb Facebook!" No hi veig cap relació amb la frase de l'Iphone. Si els antifes estan tota l'estona amb allò de "els carrers seran sempre nostres" perquè han d'esperar que els salvi un sistema judicial que suposadament és el seu enemic? Per la mateixa raó que quan a un nazi li arreen va a denunciar. Vius en un sistema, voler canviar-lo no t'inhabilita a fer us d'allò fins(si es que) canvie.No es massa complicat d'entendre. Fes una miqueta d'esforç de comprensió lectora. No, si jo entenc perfectament perquè ho fan. El que no entenc és perquè després fan veure que controlen alguna merda. Seria més comprensible si fossin com els etarres, que sí que es prenien la justícia per la seva mà. Però que uns panolis com aquests vulguin anar d'amos del carrer, quan un Mena tirat en una cantonada mana més que ells, és d'una desconnexió amb la realitat brutal. No sabia que fossis pro&
És responsable d'un atac a un jove que es troba hospitalitzat greu i de dues agressions més en punts diferentsUn jove de 19 anys, d'ideologia neonazi, ha estat detingut aquest passat dimarts a València per l'agressió a tres persones i per un delicte d'odi cap a una d'elles. El detingut va decidir atacar una de les víctimes per portar posada una dessuadora amb la inscripció "Classe Obrera" en anglès. Segons expliquen des del cos policial espanyol, l'agressió es va produir el passat dia 7 a la tarda a la plaça Xuquer de la capital valenciana. Unes 10 persones van atacar aquest jove de la dessuadora.La Fiscalia de Delictes d'Odi va decidir llavors obrir una investigació arran de la denúncia presentada per la víctima. Gràcies a les diligències policials, el cos va poder descobrir que l'autor de la primera agressió també havia estat responsable de dos atacs més a joves valencians. Aquests atacs es van produir en hores diferents i en punts distanciats, determinant que el jove havia fet "una cacera".Una d'aquestes agressions es va produir molt a prop de l'hospital Arnau de Vilanova. La víctima en qüestió va ser ferida greu i va haver de ser hospitalitzada. La policia espanyola ha explicat que el grup de 10 persones responsables de l'última agressió havien participat en la gresca que es va celebrar al voltant de l'estadi de Mestalla, on es va disputar el partit entre el València i l'Atlètic de Madrid.https://www.naciodigital.cat/noticia/227109/detingut-un-neonazi-per-agredir-tres-joves-a-valencia-un-dells-amb-una-dessuadora-on-es-llegia-classe-obrera Als altres també els van agredir per no parlar apitxat? Doncs no ho sabem, però el que si sabem és que els van agredir a València. T'ha tocat o t'ha fet aire!PD. Bon intent amb l'enèssim comentari per banalitzar les agressions del feixisme blau, el que crida "Esto es el Reino de Valencia" abans d'agredir-te. Si, ja sabem que només es produeixen agressions en VLC, com exemple Miquel Grao o Guillem Agulló... I totes per no parlar apitxat.Ja sabem que per a tu són més dignes els de "esto es Espanya", com deies l'altre dia. Però que ignorant que ets, al Guillem Agulló el van matar nazis de València, simplement que van anar a Montanejos on estava ell. València és un un niu de rates feixistes afins a la pesta blava des de la batalla de València, per això té eixe nom, no hi ha hagut a cap altra població valenciana tal grau de fanatisme.I jo mai he dit això que insinues mentider i manipulador, ets xusma només a l'insinuar-ho, però vaja, que ara que sabem que ets fan dels missatges islamòfobs d'Aliança Catalana ja sabem de quin pal vas tu. I és que els amics de la pesta blava ja no enganyeu a ningú. Manuel escrigué: Però que ignorant que ets, al Guillem Agulló el van matar nazis de València, simplement que van anar a Montanejos on estava ell. València és un un niu de rates feixistes afins a la pesta blava des de la batalla de València, per això té eixe nom, no hi ha hagut a cap altra població valenciana tal grau de fanatisme.I jo mai he dit això que insinues mentider i manipulador, ets xusma només a l'insinuar-ho, però vaja, que ara que sabem que ets fan dels missatges islamòfobs d'Aliança Catalana ja sabem de quin pal vas tu. I és que els amics de la pesta blava ja no enganyeu a ningú.Pero anem a vore friki, vas de marxista i li llepes el cul a l'islam? Més tonto i no naixes. I si, tu vas dir que els espanyolistes almenys eren més dignes... La teua comprensió lectora està sota mínims, mai li he llepat el cul a l'Islam simplement no tinc fòbia als moros com tu, això ho deixe als xenòfobs com tu.I sí, els espanyolistes blavers són ideològicament més indignes encara que els no blavers, sempre ho he dit, repetisc ideològicament, mai he dit que siguen més dignes o menys les pallisses d'uns o altres, ninot.Au, vés al teu cau friki, que el ridícul que fas ara que ja sabem que ets un xenòfob declarat, tu i el teu friki-partit, no crec que tinga que perdre ningú ni un segon amb gentola com tu.
https://m.facebook.com/watch/?v=640857560628494&_rdr El que tots sospitàvem, és fill de Messi
No penseu que tant uns com altres, conscient o inconscientment, el que fan és donar-se ales entre sí amb els seus discursos demagògics que només busquen enfrontar i dividir la societat, ja sigui en no immigrants vs. immigrants, blancs vs. negres, dones vs. homes, homosexuals vs. heterosexuals (i viceversa, a més de promoure la hipersexualització i l'individualisme extrems per part de l'«esquerra» progre), etc.? A més, penso que tant uns com altres són les dues cares oposades d'una mateixa moneda i l'únic que fan és el joc brut al sistema neoliberal, que només ens vol enfrontats i dividits. I el més fort de tot és que pensen que lluiten contra aquest, com l'únic que fan és ALIMENTAR-LO. Jo em considero radicalment d'esquerres i soc proimmigració. Penso que la delinqüència i la pobresa són un problema de classes, no de colors de pell ni de nacionalitats i que de bones i males persones n'hi ha de tots els llocs del món i si es comet un delicte contra la integritat física i/o moral s'ha de condemnar a tothom per igual. No es poden instrumentalitzar desgràcies amb la prioritat de difondre el discurs demagògic antiimmigració, de la mateixa manera que tampoc em sembla bé que l'«esquerra» progre sembla que intenti treure ferro quan algun delicte d'aquests el comet una persona immigrant. A més, jo soc cristiana, també admiro i respecto les altres religions igual que la meva i de la mateixa manera que em toca la moral que els progres relacionin el cristianisme i l'Església únicament amb el feixisme i la pedofília com si fos exclusiva dels entorns religiosos, també me la toca que l'extrema dreta relacioni l'islam amb l'ISIS. El fet que al llarg de tota la història hi hagi gentola que comet atrocitats en nom de Déu, d'Al·là i de les religions no ens representa als cristians o musulmans DE VERITAT. De la mateixa manera que no m'empasso el discurs antiimmigració demonitzant als immigrants i l'islam, tampoc el discurs progre. Per començar, sembla que ara estarà malament néixer home i/o ser hetero (i ho dic jo, que soc dona i bisexual). A més, promouen una hipersexualització i individualisme extrems, així com un tipus de relacions cada cop més líquides i el fet de veure a les altres persones com a mers objectes. Bé, des de les «esquerres» s'ha aplaudit la creació d'un sindicat de prostitució (de la mateixa manera que reivindicar el consum de drogues), així que imagineu com anem, és per aquesta raó, entre d'altres, que no ataquen el sistema capitalista de soca-rel, tot el contrari. Ells mateixos són el sistema. La prostitució, la pornografia i les drogues haurien d'estar terminantment prohibides. Sense deixar-me de dir que avui en dia ja sembla que enamorar-se està mal vist i catalogat de «tòxic» (sobretot si es tracta d'una parella hetero, evidentment) i el súmmum de tot això és que es promoguin collonades com el «poliamor», i tot en nom de la «llibertat», terme tan prostituït actualment en nom del llibertinatge. A més, ni parlar de la deriva que està prenent el col·lectiu LGBT, que volen semblar molt moderns però el que realment estan fent és promoure encara més els rols de gènere i aquesta creixent hipersexualitat. Jo, evidentment, respecto a les persones trans, ja que realment no tenen la culpa elles, no se les ha d'atacar a elles sinó aquesta visió que es té. No per seguir uns determinats rols de gènere has «nascut en un cos equivocat» (frase que em treu molt de polleguera). I el més fort de tot és que si no penses com ells ja ets automàticament «masclista», «misògin», «homòfob», «transfob», «terf», «de dretes», «feixista»...I ja ni parlar de l'«ecologisme» actual, que sembla que vol culpar de tot als ciutadans com gran part de la responsabilitat la tenen les grans empreses i la falta de mesures. El que s'ha fet amb la Greta Thunberg no té nom. Per a mi, és un titella més del sistema. Fot por el que arriben a fer amb les criatures. No entenc com gent així es fa dir «d'esquerres». Penso que, conscient o inconscientment, ambdós discursos demagògics es retroalimenten entre sí, com un peix que es mossega la cua, en espiral. I així anem, que no avancem. En fi, aquesta és la meva visió de tot plegat.Què en penseu vosaltres, sobre aquest tema? El que no volem els catalans (com cap altra nació, per altra banda) és sentir-nos estrangers a casa nostra. Per tant, com, entre castellans, moros i sudamèricans, ja hem assumit més immigració de la que seria raonable, no en volem més. Per pura supervivència nacional. Si, a sobre, ve acompanyada d'un increment significatiu de delincuència, més per més. No es tracta, per tant, de cap problema de racisme ni de odi al diferent, és simplement la voluntat de salvar el que en queda de la nació catalana. Gens d'acord amb el que planteges.Bé, jo no et diria «feixista» com molta gent que només sap dir això, sinó que estàs manipulat per un discurs altament demagògic. I és una llàstima. Però en fi. Tant de bo molta gent tant d'una banda com de l'altra recapaciti i s'adoni que l'enemic és el sistema capitalista. Difícilment puc estar manipulat quan tota la informació que m'arriba, ho fa desde el punt de vista contrari, filtrat pel prisma de la ideologia giliprogresista proimmigracio, femellista i anticatalana. Per tant, d'estar manipulat ho estaria en sentit contrari. Simplement, sóc català i m'agradaria poder viure en el meu país en català, com qualsevol ciutadà de qualsevol país normal. I això, amb aquests índexs de immigració es impossible. Amb el tema del postmoprogressime t'he de donar la raó, tot i que no penso que això hagi d'anar lligat amb el tema de la immigració. I com ja he dit, igual que uns instrumentalitzen delictes contra la integritat física, moral i/o sexual per deixar anar el seu discurs antiimigració, l'esquerra progre sembla que hi treu ferro, i això no pot pas ser. L'únic que aconsegueixen és retroalimentar-se. Un delicte així és un delicte, és igual qui el cometi, una mala persona és una mala persona, independentment del color de pell, nacionalitat, sexe, orientació sexual... De la mateixa manera que tampoc em sembla bé que es creïn ghettos entre la gent en males condicions econòmiques, sigui immigrant com d'aquí. Jo penso que la única manera d'aconseguir això és que la política vagi més enfocada a la classe obrera, no a dividir la societat. És que ja ho dic jo, que és igual de manipulador el discurs progre que el discurs antiimmigració. Cap lloc del món perd la seva essència patriòtica a causa de la immigració.
No penseu que tant uns com altres, conscient o inconscientment, el que fan és donar-se ales entre sí amb els seus discursos demagògics que només busquen enfrontar i dividir la societat, ja sigui en no immigrants vs. immigrants, blancs vs. negres, dones vs. homes, homosexuals vs. heterosexuals (i viceversa, a més de promoure la hipersexualització i l'individualisme extrems per part de l'«esquerra» progre), etc.? A més, penso que tant uns com altres són les dues cares oposades d'una mateixa moneda i l'únic que fan és el joc brut al sistema neoliberal, que només ens vol enfrontats i dividits. I el més fort de tot és que pensen que lluiten contra aquest, com l'únic que fan és ALIMENTAR-LO. Jo em considero radicalment d'esquerres i soc proimmigració. Penso que la delinqüència i la pobresa són un problema de classes, no de colors de pell ni de nacionalitats i que de bones i males persones n'hi ha de tots els llocs del món i si es comet un delicte contra la integritat física i/o moral s'ha de condemnar a tothom per igual. No es poden instrumentalitzar desgràcies amb la prioritat de difondre el discurs demagògic antiimmigració, de la mateixa manera que tampoc em sembla bé que l'«esquerra» progre sembla que intenti treure ferro quan algun delicte d'aquests el comet una persona immigrant. A més, jo soc cristiana, també admiro i respecto les altres religions igual que la meva i de la mateixa manera que em toca la moral que els progres relacionin el cristianisme i l'Església únicament amb el feixisme i la pedofília com si fos exclusiva dels entorns religiosos, també me la toca que l'extrema dreta relacioni l'islam amb l'ISIS. El fet que al llarg de tota la història hi hagi gentola que comet atrocitats en nom de Déu, d'Al·là i de les religions no ens representa als cristians o musulmans DE VERITAT. De la mateixa manera que no m'empasso el discurs antiimmigració demonitzant als immigrants i l'islam, tampoc el discurs progre. Per començar, sembla que ara estarà malament néixer home i/o ser hetero (i ho dic jo, que soc dona i bisexual). A més, promouen una hipersexualització i individualisme extrems, així com un tipus de relacions cada cop més líquides i el fet de veure a les altres persones com a mers objectes. Bé, des de les «esquerres» s'ha aplaudit la creació d'un sindicat de prostitució (de la mateixa manera que reivindicar el consum de drogues), així que imagineu com anem, és per aquesta raó, entre d'altres, que no ataquen el sistema capitalista de soca-rel, tot el contrari. Ells mateixos són el sistema. La prostitució, la pornografia i les drogues haurien d'estar terminantment prohibides. Sense deixar-me de dir que avui en dia ja sembla que enamorar-se està mal vist i catalogat de «tòxic» (sobretot si es tracta d'una parella hetero, evidentment) i el súmmum de tot això és que es promoguin collonades com el «poliamor», i tot en nom de la «llibertat», terme tan prostituït actualment en nom del llibertinatge. A més, ni parlar de la deriva que està prenent el col·lectiu LGBT, que volen semblar molt moderns però el que realment estan fent és promoure encara més els rols de gènere i aquesta creixent hipersexualitat. Jo, evidentment, respecto a les persones trans, ja que realment no tenen la culpa elles, no se les ha d'atacar a elles sinó aquesta visió que es té. No per seguir uns determinats rols de gènere has «nascut en un cos equivocat» (frase que em treu molt de polleguera). I el més fort de tot és que si no penses com ells ja ets automàticament «masclista», «misògin», «homòfob», «transfob», «terf», «de dretes», «feixista»...I ja ni parlar de l'«ecologisme» actual, que sembla que vol culpar de tot als ciutadans com gran part de la responsabilitat la tenen les grans empreses i la falta de mesures. El que s'ha fet amb la Greta Thunberg no té nom. Per a mi, és un titella més del sistema. Fot por el que arriben a fer amb les criatures. No entenc com gent així es fa dir «d'esquerres». Penso que, conscient o inconscientment, ambdós discursos demagògics es retroalimenten entre sí, com un peix que es mossega la cua, en espiral. I així anem, que no avancem. En fi, aquesta és la meva visió de tot plegat.Què en penseu vosaltres, sobre aquest tema? 1- Que tot usuari és un home fins que es demostra el contrari.2- Que el factor classe no és l'únic que explica la delinqüència perquè hi ha nacionalitats que multipliquen en empresonats/població a altres nacionalitats que tb arriben sent pobres I bàsicament això, la resta del que dius és una qüestió moral personal i cadascú té la seua Sí, soc dona, si fos home tampoc tindria cap problema en dir-ho. El fet de ser dona no va implícit amb combregar amb la ideologia postmoprogre.Bé, és evident que unes males condicions materials poden conduir a la delinqüència, siguis immigrant com d'aquí, tot i que jo penso que va lligat amb la pobresa i no pas amb la nacionalitat ni la cultura.La veritat és que potser sí que he plantejat qüestions més morals que polítiques, tot i que, vulguem o no, van molt lligades.
No penseu que tant uns com altres, conscient o inconscientment, el que fan és donar-se ales entre sí amb els seus discursos demagògics que només busquen enfrontar i dividir la societat, ja sigui en no immigrants vs. immigrants, blancs vs. negres, dones vs. homes, homosexuals vs. heterosexuals (i viceversa, a més de promoure la hipersexualització i l'individualisme extrems per part de l'«esquerra» progre), etc.? A més, penso que tant uns com altres són les dues cares oposades d'una mateixa moneda i l'únic que fan és el joc brut al sistema neoliberal, que només ens vol enfrontats i dividits. I el més fort de tot és que pensen que lluiten contra aquest, com l'únic que fan és ALIMENTAR-LO. Jo em considero radicalment d'esquerres i soc proimmigració. Penso que la delinqüència i la pobresa són un problema de classes, no de colors de pell ni de nacionalitats i que de bones i males persones n'hi ha de tots els llocs del món i si es comet un delicte contra la integritat física i/o moral s'ha de condemnar a tothom per igual. No es poden instrumentalitzar desgràcies amb la prioritat de difondre el discurs demagògic antiimmigració, de la mateixa manera que tampoc em sembla bé que l'«esquerra» progre sembla que intenti treure ferro quan algun delicte d'aquests el comet una persona immigrant. A més, jo soc cristiana, també admiro i respecto les altres religions igual que la meva i de la mateixa manera que em toca la moral que els progres relacionin el cristianisme i l'Església únicament amb el feixisme i la pedofília com si fos exclusiva dels entorns religiosos, també me la toca que l'extrema dreta relacioni l'islam amb l'ISIS. El fet que al llarg de tota la història hi hagi gentola que comet atrocitats en nom de Déu, d'Al·là i de les religions no ens representa als cristians o musulmans DE VERITAT. De la mateixa manera que no m'empasso el discurs antiimmigració demonitzant als immigrants i l'islam, tampoc el discurs progre. Per començar, sembla que ara estarà malament néixer home i/o ser hetero (i ho dic jo, que soc dona i bisexual). A més, promouen una hipersexualització i individualisme extrems, així com un tipus de relacions cada cop més líquides i el fet de veure a les altres persones com a mers objectes. Bé, des de les «esquerres» s'ha aplaudit la creació d'un sindicat de prostitució (de la mateixa manera que reivindicar el consum de drogues), així que imagineu com anem, és per aquesta raó, entre d'altres, que no ataquen el sistema capitalista de soca-rel, tot el contrari. Ells mateixos són el sistema. La prostitució, la pornografia i les drogues haurien d'estar terminantment prohibides. Sense deixar-me de dir que avui en dia ja sembla que enamorar-se està mal vist i catalogat de «tòxic» (sobretot si es tracta d'una parella hetero, evidentment) i el súmmum de tot això és que es promoguin collonades com el «poliamor», i tot en nom de la «llibertat», terme tan prostituït actualment en nom del llibertinatge. A més, ni parlar de la deriva que està prenent el col·lectiu LGBT, que volen semblar molt moderns però el que realment estan fent és promoure encara més els rols de gènere i aquesta creixent hipersexualitat. Jo, evidentment, respecto a les persones trans, ja que realment no tenen la culpa elles, no se les ha d'atacar a elles sinó aquesta visió que es té. No per seguir uns determinats rols de gènere has «nascut en un cos equivocat» (frase que em treu molt de polleguera). I el més fort de tot és que si no penses com ells ja ets automàticament «masclista», «misògin», «homòfob», «transfob», «terf», «de dretes», «feixista»...I ja ni parlar de l'«ecologisme» actual, que sembla que vol culpar de tot als ciutadans com gran part de la responsabilitat la tenen les grans empreses i la falta de mesures. El que s'ha fet amb la Greta Thunberg no té nom. Per a mi, és un titella més del sistema. Fot por el que arriben a fer amb les criatures. No entenc com gent així es fa dir «d'esquerres». Penso que, conscient o inconscientment, ambdós discursos demagògics es retroalimenten entre sí, com un peix que es mossega la cua, en espiral. I així anem, que no avancem. En fi, aquesta és la meva visió de tot plegat.Què en penseu vosaltres, sobre aquest tema? relacions cada cop més líquides Molt dolent, però
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. El que alguns haurieu de saber és que el català de Pompeu Fabra no és el català "de tota la vida" ni molt menys. Abans d'en Pompeu Fabra la gent parlava un català infinitament millor del que es parla ara, malauradament. I això que l'home va fer una gran tasca, però les darreres dècades no només se n'ha anat en orris gran part de la seva feina sinó que a més en àmplies zones del domini lingüístic s'ha perdut el parlar genuí de tota la vida. Malgrat això el català continua ben viu. No et dubto que es parlés millor que ara, jo només et dic que el pre-fabrià s'assemblava més al castellà. Doncs no, això que dius és mentida. Doncs no. Tu llegeix-te un poema del Jacint Verdaguer: Tens "los" en comptes de "els", "eixí" i no "va eixir", "jo mire" i no "jo miri", "se fa" i no "es fa", "te" i no "et", i un llarg etcètera. Això és el que era considerat català correcte aleshores, sense entrar en els dialectes on encara es parla així avui dia. Que l'occità és més proper al català t'ho compro, doncs els dos han estat al costat de l'altre des del començament. Tot i així, no em pots negar que entre les llengües "oficials" el castellà és la que més s'hi assembla. Home es que els textos d'abans de la normativa fabriana que empraven la llengua de manera pretesament culta, sovint era en una grafia basada en la llengua antiga i barrejada amb manlleus ortogràfics de l'espanyol. I això que dius del Verdaguer, l'ús del passat simple és el mateix avui en dia, només es fa servir en contextos literaris. I amb el subjunctiu clàssic tres quarts del mateix, era la moda d'aleshores a l'hora d'escriure. En català corrent parlava igual que nosaltres amb el passat perifràstic i el subjunctiu habitual nostre. Per llenguatge més planer i sense pretensions veiem per exemple un article de Joan Maragall de 1893:Aqui hi veus una grafia mig acastellanada, però res més. Català ben normal i corrent. Deixa de dir ximpleries. A molts indrets de Catalunya occidental i València encara es parla de la manera que he dit jo, sense necessitat d'anar a l'època de Jacint Verdaguer. Qui ha anat a l'època de Jacint Verdaguer a trobar evidència per una tesi absurda has estat tu, estimat.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Anècdota positiva d'ahir.Ahir a la tarda vaig ser al centre de Barcelona, al Raval, i vaig sentir enraonar a una parelleta d'un noi i noia d'uns 17-19 anys, que entraven a la típica botigueta d'un paquistanès. Em va sorprendre positivament no només que parlessin en català sinó que a més el noi li va dir a la noia; tens calés? i no pas tens pasta? com diuen la major part de joves catalanoparlants d'avui dia. Hauria de ser quelcom ben normal, ja ho sé, però malauradament avui dia al raval de Barcelona és difícil sentir parlar català i encara més a joves d'aquesta edat, i encara més parlant-lo bé d'aquesta manera. I van parlar català al paquistanès? Mira si està fotuda la situació que esperem que salvin la llengua uns morenos que han vingut a guanyar pasta treballant i blanquejant vés a saber què.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Anècdota positiva d'ahir.Ahir a la tarda vaig ser al centre de Barcelona, al Raval, i vaig sentir enraonar a una parelleta d'un noi i noia d'uns 17-19 anys, que entraven a la típica botigueta d'un paquistanès. Em va sorprendre positivament no només que parlessin en català sinó que a més el noi li va dir a la noia; tens calés? i no pas tens pasta? com diuen la major part de joves catalanoparlants d'avui dia. Hauria de ser quelcom ben normal, ja ho sé, però malauradament avui dia al raval de Barcelona és difícil sentir parlar català i encara més a joves d'aquesta edat, i encara més parlant-lo bé d'aquesta manera. I van parlar català al paquistanès? No ho sé pas, jo no era dins, era al carrer.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. No sé si algú haurà fet l'experiment: agafar un català de la Catalunya Nord, que no sàpiga ni un borrall de castellà ni italià, i parlar-li en castellà i italià, i veure què entén més.Jo diria que entendria un xic més d'italià. A la Catalunya Nord parlen català amb un accent gavatxo que ni el de l'anunci dels formatges "Président". No serveixen precisament per donar exemple de puresa. Depèn de qui. He escoltat accents gravats amb un accent català preciós, i gens francès.Però inclús així, amb accent francès, l'experiment seria interessant. Crec que entendria més l'italià. Doncs jo he anat a la Catalunya Nord més d'un cop, i quan m'he trobat gent parlant català (cosa ja de per si molt rara) m'he trobat amb que el seu parlar feia tanta pena com el xava barceloní.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. El castellà és de les llengües que més s'hi assembla, sí. I tampoc cal emparanoiar-se. I és que és normal, les llengües romàniques segueixen un continum dialectal i l'aragonès mostra clars signes de transició entre el català i el castellà. Potser si Castella i Catalunya no s'haguessin unit mai avui en dia el català s'assemblaria una mica més al italià que al castellà, sobretot gramaticalment, però el castellà no deixaria de ser una de les llengües romàniques que més s'hi assembla, i no passa res per dir-ho. De fet, segurament el català és la llengua més útil per aprendre altres llengües romàniques, va bé per passar al castellà, portuguès, italià i fins i tot al francès.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. El que alguns haurieu de saber és que el català de Pompeu Fabra no és el català "de tota la vida" ni molt menys. A la transició van apostar pel català light pele pobrets immigrants...
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. El castellà és de les llengües que més s'hi assembla, sí. I tampoc cal emparanoiar-se. Sí, juntament amb totes les llengües romàniques, però no és pas la que més.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Fa un parell d'anys vaig anar al País Basc i la mestressa de la casa rural on vaig hostatjar-me em va dir i a la meva parella que no ens entenia gens quan parlàvem entre nosaltres en català, a diferència dels barcelonins que deia que no parlaven un català tan tancat i els entenia molt més. I això que el meu accent no és el d'Olot. No cal pas ser d'Olot, el català de qualsevol lloc parlat mínimament bé no te l'entendrà pas un castellanoparlant.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Com es diu en castellà "no s'hi havia fet pas gaire mai prou"? gandul
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Poc que xerres pas gaire com els d'allà dalt. També, però en sobra
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. He llegit a molts "puestus" que la llengua que més s'assembla al català es l'italià, per davant del castellà. Defet hi ha una pila de mots italians que són idèntics, sobretot de mobiliari... Occità i aragonès són les més semblants al català, amb diferència. Després ja venen llengües del nord d'Itàlia, l'italià i el castellà. En aquest ordre. Sí, no me'n recordava de l'aragonès
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Quanta raó.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. El castellà és de les llengües que més s'hi assembla, sí. I tampoc cal emparanoiar-se. Amb un 25 % de psrales Arabs ho entens perque ho has estudiat. De fet no cal posar-hi imaginació: ells no ens entén pràcticament en el llenguatge oral si no hi tenen la oïda acostumada.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Anècdota positiva d'ahir.Ahir a la tarda vaig ser al centre de Barcelona, al Raval, i vaig sentir enraonar a una parelleta d'un noi i noia d'uns 17-19 anys, que entraven a la típica botigueta d'un paquistanès. Em va sorprendre positivament no només que parlessin en català sinó que a més el noi li va dir a la noia; tens calés? i no pas tens pasta? com diuen la major part de joves catalanoparlants d'avui dia. Hauria de ser quelcom ben normal, ja ho sé, però malauradament avui dia al raval de Barcelona és difícil sentir parlar català i encara més a joves d'aquesta edat, i encara més parlant-lo bé d'aquesta manera. Guauuuuu. Et vas correr de gust?
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. A nivell oral segurament ho sigui. O és que un bon grapat de les expressions i mots més comuns no són ja directament castellà (bueno, algo, vale...)? A més a molt llocs la fonètica també està tocada. El procés de dialectització ja està força avançat. És que això no és pas català. Doncs em sembla que menys de l'1% de la població parla català. Això és mentida, hi ha molta gent que continua parlant un català molt ben parlat, malgrat puguin dir alguna petita castellanada com algo o bueno. El que heu de fer és mimetitzar aquesta gent i enraonar bé en comptes de vindre a plorar i sabotejar-me el fil. Cony, només t'estic explicant la realitat. Si vols a la propera m'ho callo i així no tindràs aquesta impressió de sabotatge (que també tens raó que potser no calia en un entorn com al xat, on la gent més o menys sap que s'hi cou). És que no és pas la realitat, no és cert que menys de l'1% de la població parli català, i dir això és com afirmar que el català és una llengua morta. No sé on vius, però jo no conec absolutament ningú del meu entorn proper que no parli catanyol, i això incloent llocs on el català sempre ha sigut dominant. Sí que esporàdicament em trobo algú que parla català correcte. Això sí, em relaciono amb gent eminentment jove. Doncs em sap greu que no coneguis gent que enraoni un català més o menys normal, fes amics d'altres contrades.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. La majoria de gent diu que ho són el castellà o l'italià perquè desconeixen l'existència de l'occità i/o de l'aragonès. Si haguessin vist uns quants vídeos de gent xerrant aquestes llengües canviarien d'opinió.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Com es diu en castellà "no s'hi havia fet pas gaire mai prou"? Google translateCastellà:no se había hecho mucho nunca lo suficienteFrancès:pas grand chose n'a jamais été fait à ce sujetItalià:non era mai stato fatto molto al riguardo
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Si tu li dius No parlas molt com als d'allà dalt. a un castellà que no sàpigui català no pateixis que tampoc t'entendrà. Cert, però un un espanyol que hagi tingut un xic de contacte superficial amb el català potser sí que t'entendrà; en tot cas volia dir que el català genuí que encara es parla és molt diferent del castellà, molt més que el català que sembla castellà passat pel google translate. El castellà és força més proper al portuguès que no pas al català.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. És ben evident que el català no és com el basc, i que és una llengua gairebé calcada al castellà. I cada vegada s'assemblen més pel contacte diari entre els seus parlants. Coi, doncs si és "gairebé calcada", com és que hi ha castellanoparlants que tenen grans dificultats per parlar-lo després d'haver viscut aquí 40 anys?
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Occità i aragonès. És que és absurdament evident. I el portuguès també té força punts en comú amb el català. +10! Tot i que jo voto per l'occità.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. El castellà és de les llengües que més s'hi assembla, sí. I tampoc cal emparanoiar-se. Amb un 25 % de psrales Arabs ho entens perque ho has estudiat. Suposo que ho dius de broma. XD
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Aquests fils ens importarien ben poc si fóssim monolingües catalans com a punt de partida. Quina obsessió! Obsessió que mostra complex de bilingües...
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. El que alguns haurieu de saber és que el català de Pompeu Fabra no és el català "de tota la vida" ni molt menys. Abans d'en Pompeu Fabra la gent parlava un català infinitament millor del que es parla ara, malauradament. I això que l'home va fer una gran tasca, però les darreres dècades no només se n'ha anat en orris gran part de la seva feina sinó que a més en àmplies zones del domini lingüístic s'ha perdut el parlar genuí de tota la vida. Malgrat això el català continua ben viu. No et dubto que es parlés millor que ara, jo només et dic que el pre-fabrià s'assemblava més al castellà. Doncs no, això que dius és mentida. Doncs no. Tu llegeix-te un poema del Jacint Verdaguer: Tens "los" en comptes de "els", "eixí" i no "va eixir", "jo mire" i no "jo miri", "se fa" i no "es fa", "te" i no "et", i un llarg etcètera. Això és el que era considerat català correcte aleshores, sense entrar en els dialectes on encara es parla així avui dia. Que l'occità és més proper al català t'ho compro, doncs els dos han estat al costat de l'altre des del començament. Tot i així, no em pots negar que entre les llengües "oficials" el castellà és la que més s'hi assembla. Home es que els textos d'abans de la normativa fabriana que empraven la llengua de manera pretesament culta, sovint era en una grafia basada en la llengua antiga i barrejada amb manlleus ortogràfics de l'espanyol. I això que dius del Verdaguer, l'ús del passat simple és el mateix avui en dia, només es fa servir en contextos literaris. I amb el subjunctiu clàssic tres quarts del mateix, era la moda d'aleshores a l'hora d'escriure. En català corrent parlava igual que nosaltres amb el passat perifràstic i el subjunctiu habitual nostre. Per llenguatge més planer i sense pretensions veiem per exemple un article de Joan Maragall de 1893:Aqui hi veus una grafia mig acastellanada, però res més. Català ben normal i corrent. Deixa de dir ximpleries. A molts indrets de Catalunya occidental i València encara es parla de la manera que he dit jo, sense necessitat d'anar a l'època de Jacint Verdaguer. La manera que has dit tu no té res de castellà.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Com es diu en castellà "no s'hi havia fet pas gaire mai prou"? no se havia relacionado muxo con el o con eso El que ho va dir parlava de l'esforç a la vida que havia fet un seu conegut Ah, també, depèn de què parlis.No puso suficientes ganas en la labor
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. L'occità primer i l'aragonès segon.Fins i tot el català més castellanitzat s'assembla més a l'aragonès que al castellà.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. He llegit a molts "puestus" que la llengua que més s'assembla al català es l'italià, per davant del castellà. Defet hi ha una pila de mots italians que són idèntics, sobretot de mobiliari... De llengües grosses d'avui dia, sí.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Un bon fil per recordar això:https://www.youtube.com/watch?v=WRRnuFARDkk&ab_channel=LaTrinca No, aquesta cançó és un simple enfilall de frases fetes per fer riure una estona. La semblança entre llengües no és la diferència entre frases fetes...
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. He llegit a molts "puestus" que la llengua que més s'assembla al català es l'italià, per davant del castellà. Defet hi ha una pila de mots italians que són idèntics, sobretot de mobiliari... Catalans i italians anem a les mateixes botigues de mobles... Doncs haurien de ser noms suecs... És que potser ja ho són. Conec gent que ja em diu models de mobles amb el nom de l'Ikea...
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. El que alguns haurieu de saber és que el català de Pompeu Fabra no és el català "de tota la vida" ni molt menys. Abans d'en Pompeu Fabra la gent parlava un català infinitament millor del que es parla ara, malauradament. I això que l'home va fer una gran tasca, però les darreres dècades no només se n'ha anat en orris gran part de la seva feina sinó que a més en àmplies zones del domini lingüístic s'ha perdut el parlar genuí de tota la vida. Malgrat això el català continua ben viu. No et dubto que es parlés millor que ara, jo només et dic que el pre-fabrià s'assemblava més al castellà. Doncs no, això que dius és mentida. Doncs no. Tu llegeix-te un poema del Jacint Verdaguer: Tens "los" en comptes de "els", "eixí" i no "va eixir", "jo mire" i no "jo miri", "se fa" i no "es fa", "te" i no "et", i un llarg etcètera. Això és el que era considerat català correcte aleshores, sense entrar en els dialectes on encara es parla així avui dia. Que l'occità és més proper al català t'ho compro, doncs els dos han estat al costat de l'altre des del començament. Tot i així, no em pots negar que entre les llengües "oficials" el castellà és la que més s'hi assembla. És que això continua sent català ben correcte i genuí, amb alguna falta d'ortografia perquè encara no hi havia normativa ortogràfica com ara, però ja m'explicaràs què té de castellà això.El lo s'emprava diferent de la manera castellana, i encara es fa servir per terres de l'Ebre, lleida o la franja. Els castellans diuen el perro i no pas lo perro; hom diu lo gos, lo préssec, lo camí etc.A d'altres llocs feien servir l'article salat, i encara es fa servir.Si parlem de la fonètica pre-fabriana, era radicalment diferent de la castellana. Les frases idiomàtiques eren totalment diferents, les expresions també; és normal si tenim en compte que la gent no sabia parlar castellà ni tampoc no tenia cap contacte amb aquesta llenga.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Depèn del dialecte. Al Rosselló, m'imagino que s'assembla més al francès, i a l'Alguer, a l'italià. El català parlat dins del territori espanyol podria assemblar-se més en molts d'aspectes al castellà per raons òbvies: subordinació lingüística i pressió cultural, política i social constants des de fa almenys tres segles. El gallec també s'assembla més al castellà que el portuguès per aquests motius, i l'occità probablement té una influència molt gran del francès que no té el català (excepte l'occità aranès, que, al mateix temps, té una forta influència del català i del castellà). Pel que fa a la gramàtica, fonètica i vocabulari "no castellanitzats", el català trobo que s'assembla molt més a l'occità, sobretot el llenguadocià, que al castellà. Òbviament que a cada territori hi ha més interferències de la llengua dominant, però el rosselloní s'assembla més a l'occità, el lleidatà també a l'occità, el valencià també a l'occità i l'alguerès també a l'occità. I a propòsit; el rossellonès genuí era la mateixa llengua que també es parlava en zones de l'Alt Empordà.El gallec fins fa molt poc era portuguès; recentment l'han castellanitzat molt i ja quasi es pot dir que és un dialecte del castellà. Amb el català hem de procurar que no passi el mateix.És un fil de rebuig al catanyol i per animar a que parleu bé.
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Poc que xerres pas gaire com els d'allà dalt. Al Rosselló també dieu "xerrar" en comptes de "parlar"?
Fa pocs dies que m'ho va dir un amic, jo discrepo; la més semblant és l'occità i després encara en trobaríem diverses que s'hi assemblen més que el castellà.Però també hi ha diverses maneres de parlar català; posem d'exemple una frase dita de dues maneres diferents; una és un català autèntic, ben parlat, l'altra és catanyol. Una és ben diferent de l'espanyol, s'assemblen com un ou i una castanya, l'altra en canvi és una mica semblant.No parles molt com els d'allà dalt. No parlas molt com als d'allà dalt.Poc que enraones pas gaire com els d'allà dalt. Poc enrones pa gaire com els d'allà dalt. (he posat el pas a la garrotxina, sense s; pa)Li podeu dir a un espanyol: poc enrones pa gaire com els d'allà dalt; vejam si té pebrots d'entendre res.És clar que això és el parlar d'una regió força específica del domini lingüistic, tot i que ho podrieu sentir a diverses comarques nord-orientals, pronunciat de manera lleugerament diferent depenent de cada lloc. En un català més estàndard seria; no parles gaire com els d'allà dalt o no enraones gaire com els d'allà dalt. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula, com a mínim a la major part del domini lingüistic en aquest cas s'empra gaire, i no pas el molt de traducció literal de la llengua espanyola. Els occitanòfons no hi estem d'acord. No? I quina diries que és la llengua més semblant al català? L'occità. Ah coi, si és el que vaig dir, pensava que deies que no estaves d'acord en que fos l'occità xD No, no; jo em referia al títol.
Hi ha un article que paga molt de llegir "Per a què voleu estudiar, rucs?", del Galves, al Nacional, no per la crítica a les modificacions legislatives a l'ensenyament, sinó per exposar la degradació social que patim i que té com a resultat una societat edonista i sense esperit crític, sense moral ni ètica. Pot semblar una opinió conservadora però la meritocràcia i el progrés no té ideologia, tot i el que diguin els autoanomenats progressistes.Passí alguns anys a França com a lector de Llengua Catalana i, encabat, com a professor ocasional de Literatura a la Universitat Fabra i d’Història a l’Autònoma de Barcelona. De nou a Catalunya, cada dia em feia més vergonya, però, haver retornat i estar vivint, amb millor perspectiva, la docència a l’espanyola. Sobretot perquè en aquell moment ja podia comparar amb l’experiència francesa. Sobretot perquè la meva discrepància amb el que passava i passa a les aules de Catalunya anà evolucionant de crítica i decidida a total i recalcitrant. Experimentava cada cop una repugnància moral més viva amb la grotesca comèdia en la que estava participant, amb aquella estafa a la societat del coneixement. Les condicions laborals d’aquí no només són les pròpies de les activitats supèrflues i socialment irrellevants i prescindibles, el comportament dels meus companys de feina i dels directius universitaris és, a sobre, el de les sectes més opaques i replegades sobre elles mateixes. Tendents al mínim esforç, a l’accídia monàstica, a la vida contemplativa, a les lluites recreatives per un ínfim poder i a les repetitives baixes laborals per depressió. Només cal donar un cop d’ull a les principals llibreries del planeta en qualsevol àmbit de les Humanitats. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat ⸺ja no demano interès⸺ internacional. Anglosaxons, francesos, alemanys i italians són tots els únics noms acadèmics de consens que es poden citar amb solvència. La nostra cultura acadèmica, catalana i, avui per tant, subsidiària de l’espanyola, és cent per cent importadora de coneixement i zero per cent exportadora. La nostra societat sembla que s’hagi decidit a especialitzar-se, més enllà de les falses proclames dels polítics a ser la d’un país de cambrers, futbolistes i treballadors veneris. No ho podem negar. Tenim un Centre d’Alt Rendiment Esportiu i absolutament cap centre equiparable en l’àmbit de les Lletres.Catalunya ha arribat a aquest punt crític de no retorn. Quan, per decisió governativa, ja no cal aprovar totes les assignatures per obtenir una determinada titulació. Quan la producció industrial de títols universitaris és prioritària a tot, quan ha esdevingut sobretot un negoci i una activitat dubtosa, com demostren els graus universitaris i doctorats de tants polítics espanyols en actiu. Polítics silvestres i purament verges en lectures. Quan els títols espanyols d’estudis es devaluen cada dia més, com constaten els nostres estudiants que han d’emigrar fora per estudiar com cal i tenir una feina que es correspongui, encara que sigui una mica, amb els estudis realitzats. Un important directiu del Departament d’Educació ⸺ perquè ara diuen que eduquen i que, per això, no ensenyen ⸺ em va intentar convèncer fa pocs anys perquè tornés a l’ensenyament secundari, perquè pogués ensenyar una mica a llegir i escriure, les dues coses que miro de fer cada dia. “Però no t’equivoquis, Galves, no t’equivoquis. En saps molt i això és un inconvenient. No volen filòlegs, no volen estudiosos, volen pedagogs teòrics, volen que recitis com un papagai aquest nou catecisme, la xerrameca de la poció màgica, la ciència que pretén ensenyar-te a aprendre.” Ensenyar a aprendre és com ensenyar a volar als ocells, que sempre en sabran, encara que els ho impedim.Hi ha gent que no aconsegueix sobreviure a les bones intencions de la família, però afortunadament alguns dels nostres joves estan sobrevivint a la catàstrofe de l’ensenyament públic català estudiant a l’estranger. Estudiar sempre fou un privilegi dels rics i poderosos i la destrucció del nostre sistema escolar universal només es pot entendre com una rotunda victòria del classisme més ranci, com un retorn de la desigualtat més salvatge, com una pana de l’ascensor social, com un símptoma que la Catalunya del demà s’assemblarà més a l’Argentina, Colòmbia o Mèxic que a Finlàndia. La nostra societat cada cop és més com la que va dibuixar Aldous Huxley a Un món feliç, la novel·la de 1932 que s’anticipa i contradiu les tesis de George Orwell a 1984 (1948). No cal cap Germà Gran que ens vigili perquè nosaltres ja estem exhibint les nostres vides. Estimarem l’opressió com feien els franquistes. Adorarem encara més les noves tecnologies que ens enterboleixen el pensament independent. Ni cal que cap dictadura prohibeixi els llibres com pronosticà l’autor d’Homenatge a Catalunya ni Ray Bradbury a Fahrenheit 451. Huxley va pronosticar que no caldrà arribar fins a aquest punt. El que passaria ⸺potser ja hi hem arribat⸺ és que no hi haurà prohibició dels llibres perquè ningú en voldrà llegir cap. Lliurement. No tindrem temps de llegir perquè estarem ben entretinguts en altres coses. Llegir no serveix per a res. No ens privaran d’informació, ens en donaran tanta que ens reduiran a la passivitat i a l’egoisme més íntims. La dictadura que es prepara no és la dels dictadors amb cara de gos sinó amb l’angèlica cara dels déus. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància. Ens divertirem a morir.Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada. Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada.Sempre he dit que saber castellà és un desavantatge molt greu. Simplement perquè ens apropa a la hispanosfera, un món lluny de l'avantguarda cultural, tecnològica, científica i de coneixement en general. Per això l'únic bilingüisme que hauríem de perseguir és el català-anglès. La meva filla començarà l'escola el curs vinent. Com puc aconseguir que no aprengui castellà? Millor no haver d'anar a l'escola. Si s'hi ha d'anar per força s'aprén el que calgui i sobretot es DESAPRÉN el la mentalitat castellana.
Hi ha un article que paga molt de llegir "Per a què voleu estudiar, rucs?", del Galves, al Nacional, no per la crítica a les modificacions legislatives a l'ensenyament, sinó per exposar la degradació social que patim i que té com a resultat una societat edonista i sense esperit crític, sense moral ni ètica. Pot semblar una opinió conservadora però la meritocràcia i el progrés no té ideologia, tot i el que diguin els autoanomenats progressistes.Passí alguns anys a França com a lector de Llengua Catalana i, encabat, com a professor ocasional de Literatura a la Universitat Fabra i d’Història a l’Autònoma de Barcelona. De nou a Catalunya, cada dia em feia més vergonya, però, haver retornat i estar vivint, amb millor perspectiva, la docència a l’espanyola. Sobretot perquè en aquell moment ja podia comparar amb l’experiència francesa. Sobretot perquè la meva discrepància amb el que passava i passa a les aules de Catalunya anà evolucionant de crítica i decidida a total i recalcitrant. Experimentava cada cop una repugnància moral més viva amb la grotesca comèdia en la que estava participant, amb aquella estafa a la societat del coneixement. Les condicions laborals d’aquí no només són les pròpies de les activitats supèrflues i socialment irrellevants i prescindibles, el comportament dels meus companys de feina i dels directius universitaris és, a sobre, el de les sectes més opaques i replegades sobre elles mateixes. Tendents al mínim esforç, a l’accídia monàstica, a la vida contemplativa, a les lluites recreatives per un ínfim poder i a les repetitives baixes laborals per depressió. Només cal donar un cop d’ull a les principals llibreries del planeta en qualsevol àmbit de les Humanitats. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat ⸺ja no demano interès⸺ internacional. Anglosaxons, francesos, alemanys i italians són tots els únics noms acadèmics de consens que es poden citar amb solvència. La nostra cultura acadèmica, catalana i, avui per tant, subsidiària de l’espanyola, és cent per cent importadora de coneixement i zero per cent exportadora. La nostra societat sembla que s’hagi decidit a especialitzar-se, més enllà de les falses proclames dels polítics a ser la d’un país de cambrers, futbolistes i treballadors veneris. No ho podem negar. Tenim un Centre d’Alt Rendiment Esportiu i absolutament cap centre equiparable en l’àmbit de les Lletres.Catalunya ha arribat a aquest punt crític de no retorn. Quan, per decisió governativa, ja no cal aprovar totes les assignatures per obtenir una determinada titulació. Quan la producció industrial de títols universitaris és prioritària a tot, quan ha esdevingut sobretot un negoci i una activitat dubtosa, com demostren els graus universitaris i doctorats de tants polítics espanyols en actiu. Polítics silvestres i purament verges en lectures. Quan els títols espanyols d’estudis es devaluen cada dia més, com constaten els nostres estudiants que han d’emigrar fora per estudiar com cal i tenir una feina que es correspongui, encara que sigui una mica, amb els estudis realitzats. Un important directiu del Departament d’Educació ⸺ perquè ara diuen que eduquen i que, per això, no ensenyen ⸺ em va intentar convèncer fa pocs anys perquè tornés a l’ensenyament secundari, perquè pogués ensenyar una mica a llegir i escriure, les dues coses que miro de fer cada dia. “Però no t’equivoquis, Galves, no t’equivoquis. En saps molt i això és un inconvenient. No volen filòlegs, no volen estudiosos, volen pedagogs teòrics, volen que recitis com un papagai aquest nou catecisme, la xerrameca de la poció màgica, la ciència que pretén ensenyar-te a aprendre.” Ensenyar a aprendre és com ensenyar a volar als ocells, que sempre en sabran, encara que els ho impedim.Hi ha gent que no aconsegueix sobreviure a les bones intencions de la família, però afortunadament alguns dels nostres joves estan sobrevivint a la catàstrofe de l’ensenyament públic català estudiant a l’estranger. Estudiar sempre fou un privilegi dels rics i poderosos i la destrucció del nostre sistema escolar universal només es pot entendre com una rotunda victòria del classisme més ranci, com un retorn de la desigualtat més salvatge, com una pana de l’ascensor social, com un símptoma que la Catalunya del demà s’assemblarà més a l’Argentina, Colòmbia o Mèxic que a Finlàndia. La nostra societat cada cop és més com la que va dibuixar Aldous Huxley a Un món feliç, la novel·la de 1932 que s’anticipa i contradiu les tesis de George Orwell a 1984 (1948). No cal cap Germà Gran que ens vigili perquè nosaltres ja estem exhibint les nostres vides. Estimarem l’opressió com feien els franquistes. Adorarem encara més les noves tecnologies que ens enterboleixen el pensament independent. Ni cal que cap dictadura prohibeixi els llibres com pronosticà l’autor d’Homenatge a Catalunya ni Ray Bradbury a Fahrenheit 451. Huxley va pronosticar que no caldrà arribar fins a aquest punt. El que passaria ⸺potser ja hi hem arribat⸺ és que no hi haurà prohibició dels llibres perquè ningú en voldrà llegir cap. Lliurement. No tindrem temps de llegir perquè estarem ben entretinguts en altres coses. Llegir no serveix per a res. No ens privaran d’informació, ens en donaran tanta que ens reduiran a la passivitat i a l’egoisme més íntims. La dictadura que es prepara no és la dels dictadors amb cara de gos sinó amb l’angèlica cara dels déus. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància. Ens divertirem a morir.Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada. Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada.Sempre he dit que saber castellà és un desavantatge molt greu. Simplement perquè ens apropa a la hispanosfera, un món lluny de l'avantguarda cultural, tecnològica, científica i de coneixement en general. Per això l'únic bilingüisme que hauríem de perseguir és el català-anglès. La meva filla començarà l'escola el curs vinent. Com puc aconseguir que no aprengui castellà? M'ho preguntes a mi? XDEn tot cas et diré el que penso fer amb els meus nens. Primer, criar-los en l'entorn (poble, escola, etc) més catalanoparlant possible. En llocs ben catalanoparlants el castellà només el sentirà a l'assignatura de castellà. Mentre la seva dicció i coneixement no sigui prou segura, el nen no l'usarà mai. Paraŀlelament ensenyar-li tant anglès com pugui, perquè sigui la llengua que pugui usar per a les coses que no estan en català. Jo vull que continui sent monolingüe catalana monolingue catalana amb un bon nivell d'anglés.Tampoc cal inventar res, és el que fan societats amb llengües similars a la nostra en nombre de parlants: finesos, suecs, danesos...
Hi ha un article que paga molt de llegir "Per a què voleu estudiar, rucs?", del Galves, al Nacional, no per la crítica a les modificacions legislatives a l'ensenyament, sinó per exposar la degradació social que patim i que té com a resultat una societat edonista i sense esperit crític, sense moral ni ètica. Pot semblar una opinió conservadora però la meritocràcia i el progrés no té ideologia, tot i el que diguin els autoanomenats progressistes.Passí alguns anys a França com a lector de Llengua Catalana i, encabat, com a professor ocasional de Literatura a la Universitat Fabra i d’Història a l’Autònoma de Barcelona. De nou a Catalunya, cada dia em feia més vergonya, però, haver retornat i estar vivint, amb millor perspectiva, la docència a l’espanyola. Sobretot perquè en aquell moment ja podia comparar amb l’experiència francesa. Sobretot perquè la meva discrepància amb el que passava i passa a les aules de Catalunya anà evolucionant de crítica i decidida a total i recalcitrant. Experimentava cada cop una repugnància moral més viva amb la grotesca comèdia en la que estava participant, amb aquella estafa a la societat del coneixement. Les condicions laborals d’aquí no només són les pròpies de les activitats supèrflues i socialment irrellevants i prescindibles, el comportament dels meus companys de feina i dels directius universitaris és, a sobre, el de les sectes més opaques i replegades sobre elles mateixes. Tendents al mínim esforç, a l’accídia monàstica, a la vida contemplativa, a les lluites recreatives per un ínfim poder i a les repetitives baixes laborals per depressió. Només cal donar un cop d’ull a les principals llibreries del planeta en qualsevol àmbit de les Humanitats. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat ⸺ja no demano interès⸺ internacional. Anglosaxons, francesos, alemanys i italians són tots els únics noms acadèmics de consens que es poden citar amb solvència. La nostra cultura acadèmica, catalana i, avui per tant, subsidiària de l’espanyola, és cent per cent importadora de coneixement i zero per cent exportadora. La nostra societat sembla que s’hagi decidit a especialitzar-se, més enllà de les falses proclames dels polítics a ser la d’un país de cambrers, futbolistes i treballadors veneris. No ho podem negar. Tenim un Centre d’Alt Rendiment Esportiu i absolutament cap centre equiparable en l’àmbit de les Lletres.Catalunya ha arribat a aquest punt crític de no retorn. Quan, per decisió governativa, ja no cal aprovar totes les assignatures per obtenir una determinada titulació. Quan la producció industrial de títols universitaris és prioritària a tot, quan ha esdevingut sobretot un negoci i una activitat dubtosa, com demostren els graus universitaris i doctorats de tants polítics espanyols en actiu. Polítics silvestres i purament verges en lectures. Quan els títols espanyols d’estudis es devaluen cada dia més, com constaten els nostres estudiants que han d’emigrar fora per estudiar com cal i tenir una feina que es correspongui, encara que sigui una mica, amb els estudis realitzats. Un important directiu del Departament d’Educació ⸺ perquè ara diuen que eduquen i que, per això, no ensenyen ⸺ em va intentar convèncer fa pocs anys perquè tornés a l’ensenyament secundari, perquè pogués ensenyar una mica a llegir i escriure, les dues coses que miro de fer cada dia. “Però no t’equivoquis, Galves, no t’equivoquis. En saps molt i això és un inconvenient. No volen filòlegs, no volen estudiosos, volen pedagogs teòrics, volen que recitis com un papagai aquest nou catecisme, la xerrameca de la poció màgica, la ciència que pretén ensenyar-te a aprendre.” Ensenyar a aprendre és com ensenyar a volar als ocells, que sempre en sabran, encara que els ho impedim.Hi ha gent que no aconsegueix sobreviure a les bones intencions de la família, però afortunadament alguns dels nostres joves estan sobrevivint a la catàstrofe de l’ensenyament públic català estudiant a l’estranger. Estudiar sempre fou un privilegi dels rics i poderosos i la destrucció del nostre sistema escolar universal només es pot entendre com una rotunda victòria del classisme més ranci, com un retorn de la desigualtat més salvatge, com una pana de l’ascensor social, com un símptoma que la Catalunya del demà s’assemblarà més a l’Argentina, Colòmbia o Mèxic que a Finlàndia. La nostra societat cada cop és més com la que va dibuixar Aldous Huxley a Un món feliç, la novel·la de 1932 que s’anticipa i contradiu les tesis de George Orwell a 1984 (1948). No cal cap Germà Gran que ens vigili perquè nosaltres ja estem exhibint les nostres vides. Estimarem l’opressió com feien els franquistes. Adorarem encara més les noves tecnologies que ens enterboleixen el pensament independent. Ni cal que cap dictadura prohibeixi els llibres com pronosticà l’autor d’Homenatge a Catalunya ni Ray Bradbury a Fahrenheit 451. Huxley va pronosticar que no caldrà arribar fins a aquest punt. El que passaria ⸺potser ja hi hem arribat⸺ és que no hi haurà prohibició dels llibres perquè ningú en voldrà llegir cap. Lliurement. No tindrem temps de llegir perquè estarem ben entretinguts en altres coses. Llegir no serveix per a res. No ens privaran d’informació, ens en donaran tanta que ens reduiran a la passivitat i a l’egoisme més íntims. La dictadura que es prepara no és la dels dictadors amb cara de gos sinó amb l’angèlica cara dels déus. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància. Ens divertirem a morir.Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada. Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada.Sempre he dit que saber castellà és un desavantatge molt greu. Simplement perquè ens apropa a la hispanosfera, un món lluny de l'avantguarda cultural, tecnològica, científica i de coneixement en general. Per això l'únic bilingüisme que hauríem de perseguir és el català-anglès. La meva filla començarà l'escola el curs vinent. Com puc aconseguir que no aprengui castellà? M'ho preguntes a mi? XDEn tot cas et diré el que penso fer amb els meus nens. Primer, criar-los en l'entorn (poble, escola, etc) més catalanoparlant possible. En llocs ben catalanoparlants el castellà només el sentirà a l'assignatura de castellà. Mentre la seva dicció i coneixement no sigui prou segura, el nen no l'usarà mai. Paraŀlelament ensenyar-li tant anglès com pugui, perquè sigui la llengua que pugui usar per a les coses que no estan en català. Jo vull que continui sent monolingüe catalana En Juan Miguel hi està treballant, a veure si hi diu la seva. El meu gran al gener fa els 6 anys i de moment no en sap. Amb 1 any i escaig va començar a aprendre anglès. L'he intentat aïllar del castellà al màxim, tot i que el meu entorn no ho entengués. Ara mateix sap dir frases i paraules que veu dels putos anuncis de tele3. Mira que només posem els dibuixos en català, però la majoria de propaganda de joguines és en llengua bàrbara. A la seva classe no hi ha ni un sol castellanoparlant, tot i que molts altrescosesparlants, i sabeu d'on aprèn les ruqueries en castellà? De dos nens amb noms i cognoms catalans. Que no vull dir que parlin castellà entre ells, però si que repeteixen les cançons estúpides i frases curtes que els de la nostra generació també dèiem a la seva edat. No n'estic segur d'haver-me explicat gaire bé. Exceŀlentment, la veritat.Per cert, com porta l'anglès?
Hi ha un article que paga molt de llegir "Per a què voleu estudiar, rucs?", del Galves, al Nacional, no per la crítica a les modificacions legislatives a l'ensenyament, sinó per exposar la degradació social que patim i que té com a resultat una societat edonista i sense esperit crític, sense moral ni ètica. Pot semblar una opinió conservadora però la meritocràcia i el progrés no té ideologia, tot i el que diguin els autoanomenats progressistes.Passí alguns anys a França com a lector de Llengua Catalana i, encabat, com a professor ocasional de Literatura a la Universitat Fabra i d’Història a l’Autònoma de Barcelona. De nou a Catalunya, cada dia em feia més vergonya, però, haver retornat i estar vivint, amb millor perspectiva, la docència a l’espanyola. Sobretot perquè en aquell moment ja podia comparar amb l’experiència francesa. Sobretot perquè la meva discrepància amb el que passava i passa a les aules de Catalunya anà evolucionant de crítica i decidida a total i recalcitrant. Experimentava cada cop una repugnància moral més viva amb la grotesca comèdia en la que estava participant, amb aquella estafa a la societat del coneixement. Les condicions laborals d’aquí no només són les pròpies de les activitats supèrflues i socialment irrellevants i prescindibles, el comportament dels meus companys de feina i dels directius universitaris és, a sobre, el de les sectes més opaques i replegades sobre elles mateixes. Tendents al mínim esforç, a l’accídia monàstica, a la vida contemplativa, a les lluites recreatives per un ínfim poder i a les repetitives baixes laborals per depressió. Només cal donar un cop d’ull a les principals llibreries del planeta en qualsevol àmbit de les Humanitats. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat ⸺ja no demano interès⸺ internacional. Anglosaxons, francesos, alemanys i italians són tots els únics noms acadèmics de consens que es poden citar amb solvència. La nostra cultura acadèmica, catalana i, avui per tant, subsidiària de l’espanyola, és cent per cent importadora de coneixement i zero per cent exportadora. La nostra societat sembla que s’hagi decidit a especialitzar-se, més enllà de les falses proclames dels polítics a ser la d’un país de cambrers, futbolistes i treballadors veneris. No ho podem negar. Tenim un Centre d’Alt Rendiment Esportiu i absolutament cap centre equiparable en l’àmbit de les Lletres.Catalunya ha arribat a aquest punt crític de no retorn. Quan, per decisió governativa, ja no cal aprovar totes les assignatures per obtenir una determinada titulació. Quan la producció industrial de títols universitaris és prioritària a tot, quan ha esdevingut sobretot un negoci i una activitat dubtosa, com demostren els graus universitaris i doctorats de tants polítics espanyols en actiu. Polítics silvestres i purament verges en lectures. Quan els títols espanyols d’estudis es devaluen cada dia més, com constaten els nostres estudiants que han d’emigrar fora per estudiar com cal i tenir una feina que es correspongui, encara que sigui una mica, amb els estudis realitzats. Un important directiu del Departament d’Educació ⸺ perquè ara diuen que eduquen i que, per això, no ensenyen ⸺ em va intentar convèncer fa pocs anys perquè tornés a l’ensenyament secundari, perquè pogués ensenyar una mica a llegir i escriure, les dues coses que miro de fer cada dia. “Però no t’equivoquis, Galves, no t’equivoquis. En saps molt i això és un inconvenient. No volen filòlegs, no volen estudiosos, volen pedagogs teòrics, volen que recitis com un papagai aquest nou catecisme, la xerrameca de la poció màgica, la ciència que pretén ensenyar-te a aprendre.” Ensenyar a aprendre és com ensenyar a volar als ocells, que sempre en sabran, encara que els ho impedim.Hi ha gent que no aconsegueix sobreviure a les bones intencions de la família, però afortunadament alguns dels nostres joves estan sobrevivint a la catàstrofe de l’ensenyament públic català estudiant a l’estranger. Estudiar sempre fou un privilegi dels rics i poderosos i la destrucció del nostre sistema escolar universal només es pot entendre com una rotunda victòria del classisme més ranci, com un retorn de la desigualtat més salvatge, com una pana de l’ascensor social, com un símptoma que la Catalunya del demà s’assemblarà més a l’Argentina, Colòmbia o Mèxic que a Finlàndia. La nostra societat cada cop és més com la que va dibuixar Aldous Huxley a Un món feliç, la novel·la de 1932 que s’anticipa i contradiu les tesis de George Orwell a 1984 (1948). No cal cap Germà Gran que ens vigili perquè nosaltres ja estem exhibint les nostres vides. Estimarem l’opressió com feien els franquistes. Adorarem encara més les noves tecnologies que ens enterboleixen el pensament independent. Ni cal que cap dictadura prohibeixi els llibres com pronosticà l’autor d’Homenatge a Catalunya ni Ray Bradbury a Fahrenheit 451. Huxley va pronosticar que no caldrà arribar fins a aquest punt. El que passaria ⸺potser ja hi hem arribat⸺ és que no hi haurà prohibició dels llibres perquè ningú en voldrà llegir cap. Lliurement. No tindrem temps de llegir perquè estarem ben entretinguts en altres coses. Llegir no serveix per a res. No ens privaran d’informació, ens en donaran tanta que ens reduiran a la passivitat i a l’egoisme més íntims. La dictadura que es prepara no és la dels dictadors amb cara de gos sinó amb l’angèlica cara dels déus. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància. Ens divertirem a morir.Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada. Que "per a què volem estudiar"? Doncs, per exemple, per a saber que hedonista s'escriu amb h. I es que hi ha gent que no té coneixement de res, hescolti
Hi ha un article que paga molt de llegir "Per a què voleu estudiar, rucs?", del Galves, al Nacional, no per la crítica a les modificacions legislatives a l'ensenyament, sinó per exposar la degradació social que patim i que té com a resultat una societat edonista i sense esperit crític, sense moral ni ètica. Pot semblar una opinió conservadora però la meritocràcia i el progrés no té ideologia, tot i el que diguin els autoanomenats progressistes.Passí alguns anys a França com a lector de Llengua Catalana i, encabat, com a professor ocasional de Literatura a la Universitat Fabra i d’Història a l’Autònoma de Barcelona. De nou a Catalunya, cada dia em feia més vergonya, però, haver retornat i estar vivint, amb millor perspectiva, la docència a l’espanyola. Sobretot perquè en aquell moment ja podia comparar amb l’experiència francesa. Sobretot perquè la meva discrepància amb el que passava i passa a les aules de Catalunya anà evolucionant de crítica i decidida a total i recalcitrant. Experimentava cada cop una repugnància moral més viva amb la grotesca comèdia en la que estava participant, amb aquella estafa a la societat del coneixement. Les condicions laborals d’aquí no només són les pròpies de les activitats supèrflues i socialment irrellevants i prescindibles, el comportament dels meus companys de feina i dels directius universitaris és, a sobre, el de les sectes més opaques i replegades sobre elles mateixes. Tendents al mínim esforç, a l’accídia monàstica, a la vida contemplativa, a les lluites recreatives per un ínfim poder i a les repetitives baixes laborals per depressió. Només cal donar un cop d’ull a les principals llibreries del planeta en qualsevol àmbit de les Humanitats. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat ⸺ja no demano interès⸺ internacional. Anglosaxons, francesos, alemanys i italians són tots els únics noms acadèmics de consens que es poden citar amb solvència. La nostra cultura acadèmica, catalana i, avui per tant, subsidiària de l’espanyola, és cent per cent importadora de coneixement i zero per cent exportadora. La nostra societat sembla que s’hagi decidit a especialitzar-se, més enllà de les falses proclames dels polítics a ser la d’un país de cambrers, futbolistes i treballadors veneris. No ho podem negar. Tenim un Centre d’Alt Rendiment Esportiu i absolutament cap centre equiparable en l’àmbit de les Lletres.Catalunya ha arribat a aquest punt crític de no retorn. Quan, per decisió governativa, ja no cal aprovar totes les assignatures per obtenir una determinada titulació. Quan la producció industrial de títols universitaris és prioritària a tot, quan ha esdevingut sobretot un negoci i una activitat dubtosa, com demostren els graus universitaris i doctorats de tants polítics espanyols en actiu. Polítics silvestres i purament verges en lectures. Quan els títols espanyols d’estudis es devaluen cada dia més, com constaten els nostres estudiants que han d’emigrar fora per estudiar com cal i tenir una feina que es correspongui, encara que sigui una mica, amb els estudis realitzats. Un important directiu del Departament d’Educació ⸺ perquè ara diuen que eduquen i que, per això, no ensenyen ⸺ em va intentar convèncer fa pocs anys perquè tornés a l’ensenyament secundari, perquè pogués ensenyar una mica a llegir i escriure, les dues coses que miro de fer cada dia. “Però no t’equivoquis, Galves, no t’equivoquis. En saps molt i això és un inconvenient. No volen filòlegs, no volen estudiosos, volen pedagogs teòrics, volen que recitis com un papagai aquest nou catecisme, la xerrameca de la poció màgica, la ciència que pretén ensenyar-te a aprendre.” Ensenyar a aprendre és com ensenyar a volar als ocells, que sempre en sabran, encara que els ho impedim.Hi ha gent que no aconsegueix sobreviure a les bones intencions de la família, però afortunadament alguns dels nostres joves estan sobrevivint a la catàstrofe de l’ensenyament públic català estudiant a l’estranger. Estudiar sempre fou un privilegi dels rics i poderosos i la destrucció del nostre sistema escolar universal només es pot entendre com una rotunda victòria del classisme més ranci, com un retorn de la desigualtat més salvatge, com una pana de l’ascensor social, com un símptoma que la Catalunya del demà s’assemblarà més a l’Argentina, Colòmbia o Mèxic que a Finlàndia. La nostra societat cada cop és més com la que va dibuixar Aldous Huxley a Un món feliç, la novel·la de 1932 que s’anticipa i contradiu les tesis de George Orwell a 1984 (1948). No cal cap Germà Gran que ens vigili perquè nosaltres ja estem exhibint les nostres vides. Estimarem l’opressió com feien els franquistes. Adorarem encara més les noves tecnologies que ens enterboleixen el pensament independent. Ni cal que cap dictadura prohibeixi els llibres com pronosticà l’autor d’Homenatge a Catalunya ni Ray Bradbury a Fahrenheit 451. Huxley va pronosticar que no caldrà arribar fins a aquest punt. El que passaria ⸺potser ja hi hem arribat⸺ és que no hi haurà prohibició dels llibres perquè ningú en voldrà llegir cap. Lliurement. No tindrem temps de llegir perquè estarem ben entretinguts en altres coses. Llegir no serveix per a res. No ens privaran d’informació, ens en donaran tanta que ens reduiran a la passivitat i a l’egoisme més íntims. La dictadura que es prepara no és la dels dictadors amb cara de gos sinó amb l’angèlica cara dels déus. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància. Ens divertirem a morir.Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada. Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada.Sempre he dit que saber castellà és un desavantatge molt greu. Simplement perquè ens apropa a la hispanosfera, un món lluny de l'avantguarda cultural, tecnològica, científica i de coneixement en general. Per això l'únic bilingüisme que hauríem de perseguir és el català-anglès. La meva filla començarà l'escola el curs vinent. Com puc aconseguir que no aprengui castellà? és impossible
Hi ha un article que paga molt de llegir "Per a què voleu estudiar, rucs?", del Galves, al Nacional, no per la crítica a les modificacions legislatives a l'ensenyament, sinó per exposar la degradació social que patim i que té com a resultat una societat edonista i sense esperit crític, sense moral ni ètica. Pot semblar una opinió conservadora però la meritocràcia i el progrés no té ideologia, tot i el que diguin els autoanomenats progressistes.Passí alguns anys a França com a lector de Llengua Catalana i, encabat, com a professor ocasional de Literatura a la Universitat Fabra i d’Història a l’Autònoma de Barcelona. De nou a Catalunya, cada dia em feia més vergonya, però, haver retornat i estar vivint, amb millor perspectiva, la docència a l’espanyola. Sobretot perquè en aquell moment ja podia comparar amb l’experiència francesa. Sobretot perquè la meva discrepància amb el que passava i passa a les aules de Catalunya anà evolucionant de crítica i decidida a total i recalcitrant. Experimentava cada cop una repugnància moral més viva amb la grotesca comèdia en la que estava participant, amb aquella estafa a la societat del coneixement. Les condicions laborals d’aquí no només són les pròpies de les activitats supèrflues i socialment irrellevants i prescindibles, el comportament dels meus companys de feina i dels directius universitaris és, a sobre, el de les sectes més opaques i replegades sobre elles mateixes. Tendents al mínim esforç, a l’accídia monàstica, a la vida contemplativa, a les lluites recreatives per un ínfim poder i a les repetitives baixes laborals per depressió. Només cal donar un cop d’ull a les principals llibreries del planeta en qualsevol àmbit de les Humanitats. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat ⸺ja no demano interès⸺ internacional. Anglosaxons, francesos, alemanys i italians són tots els únics noms acadèmics de consens que es poden citar amb solvència. La nostra cultura acadèmica, catalana i, avui per tant, subsidiària de l’espanyola, és cent per cent importadora de coneixement i zero per cent exportadora. La nostra societat sembla que s’hagi decidit a especialitzar-se, més enllà de les falses proclames dels polítics a ser la d’un país de cambrers, futbolistes i treballadors veneris. No ho podem negar. Tenim un Centre d’Alt Rendiment Esportiu i absolutament cap centre equiparable en l’àmbit de les Lletres.Catalunya ha arribat a aquest punt crític de no retorn. Quan, per decisió governativa, ja no cal aprovar totes les assignatures per obtenir una determinada titulació. Quan la producció industrial de títols universitaris és prioritària a tot, quan ha esdevingut sobretot un negoci i una activitat dubtosa, com demostren els graus universitaris i doctorats de tants polítics espanyols en actiu. Polítics silvestres i purament verges en lectures. Quan els títols espanyols d’estudis es devaluen cada dia més, com constaten els nostres estudiants que han d’emigrar fora per estudiar com cal i tenir una feina que es correspongui, encara que sigui una mica, amb els estudis realitzats. Un important directiu del Departament d’Educació ⸺ perquè ara diuen que eduquen i que, per això, no ensenyen ⸺ em va intentar convèncer fa pocs anys perquè tornés a l’ensenyament secundari, perquè pogués ensenyar una mica a llegir i escriure, les dues coses que miro de fer cada dia. “Però no t’equivoquis, Galves, no t’equivoquis. En saps molt i això és un inconvenient. No volen filòlegs, no volen estudiosos, volen pedagogs teòrics, volen que recitis com un papagai aquest nou catecisme, la xerrameca de la poció màgica, la ciència que pretén ensenyar-te a aprendre.” Ensenyar a aprendre és com ensenyar a volar als ocells, que sempre en sabran, encara que els ho impedim.Hi ha gent que no aconsegueix sobreviure a les bones intencions de la família, però afortunadament alguns dels nostres joves estan sobrevivint a la catàstrofe de l’ensenyament públic català estudiant a l’estranger. Estudiar sempre fou un privilegi dels rics i poderosos i la destrucció del nostre sistema escolar universal només es pot entendre com una rotunda victòria del classisme més ranci, com un retorn de la desigualtat més salvatge, com una pana de l’ascensor social, com un símptoma que la Catalunya del demà s’assemblarà més a l’Argentina, Colòmbia o Mèxic que a Finlàndia. La nostra societat cada cop és més com la que va dibuixar Aldous Huxley a Un món feliç, la novel·la de 1932 que s’anticipa i contradiu les tesis de George Orwell a 1984 (1948). No cal cap Germà Gran que ens vigili perquè nosaltres ja estem exhibint les nostres vides. Estimarem l’opressió com feien els franquistes. Adorarem encara més les noves tecnologies que ens enterboleixen el pensament independent. Ni cal que cap dictadura prohibeixi els llibres com pronosticà l’autor d’Homenatge a Catalunya ni Ray Bradbury a Fahrenheit 451. Huxley va pronosticar que no caldrà arribar fins a aquest punt. El que passaria ⸺potser ja hi hem arribat⸺ és que no hi haurà prohibició dels llibres perquè ningú en voldrà llegir cap. Lliurement. No tindrem temps de llegir perquè estarem ben entretinguts en altres coses. Llegir no serveix per a res. No ens privaran d’informació, ens en donaran tanta que ens reduiran a la passivitat i a l’egoisme més íntims. La dictadura que es prepara no és la dels dictadors amb cara de gos sinó amb l’angèlica cara dels déus. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància. Ens divertirem a morir.Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat Això ho he sentit a dir més d'un.
Hi ha un article que paga molt de llegir "Per a què voleu estudiar, rucs?", del Galves, al Nacional, no per la crítica a les modificacions legislatives a l'ensenyament, sinó per exposar la degradació social que patim i que té com a resultat una societat edonista i sense esperit crític, sense moral ni ètica. Pot semblar una opinió conservadora però la meritocràcia i el progrés no té ideologia, tot i el que diguin els autoanomenats progressistes.Passí alguns anys a França com a lector de Llengua Catalana i, encabat, com a professor ocasional de Literatura a la Universitat Fabra i d’Història a l’Autònoma de Barcelona. De nou a Catalunya, cada dia em feia més vergonya, però, haver retornat i estar vivint, amb millor perspectiva, la docència a l’espanyola. Sobretot perquè en aquell moment ja podia comparar amb l’experiència francesa. Sobretot perquè la meva discrepància amb el que passava i passa a les aules de Catalunya anà evolucionant de crítica i decidida a total i recalcitrant. Experimentava cada cop una repugnància moral més viva amb la grotesca comèdia en la que estava participant, amb aquella estafa a la societat del coneixement. Les condicions laborals d’aquí no només són les pròpies de les activitats supèrflues i socialment irrellevants i prescindibles, el comportament dels meus companys de feina i dels directius universitaris és, a sobre, el de les sectes més opaques i replegades sobre elles mateixes. Tendents al mínim esforç, a l’accídia monàstica, a la vida contemplativa, a les lluites recreatives per un ínfim poder i a les repetitives baixes laborals per depressió. Només cal donar un cop d’ull a les principals llibreries del planeta en qualsevol àmbit de les Humanitats. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat ⸺ja no demano interès⸺ internacional. Anglosaxons, francesos, alemanys i italians són tots els únics noms acadèmics de consens que es poden citar amb solvència. La nostra cultura acadèmica, catalana i, avui per tant, subsidiària de l’espanyola, és cent per cent importadora de coneixement i zero per cent exportadora. La nostra societat sembla que s’hagi decidit a especialitzar-se, més enllà de les falses proclames dels polítics a ser la d’un país de cambrers, futbolistes i treballadors veneris. No ho podem negar. Tenim un Centre d’Alt Rendiment Esportiu i absolutament cap centre equiparable en l’àmbit de les Lletres.Catalunya ha arribat a aquest punt crític de no retorn. Quan, per decisió governativa, ja no cal aprovar totes les assignatures per obtenir una determinada titulació. Quan la producció industrial de títols universitaris és prioritària a tot, quan ha esdevingut sobretot un negoci i una activitat dubtosa, com demostren els graus universitaris i doctorats de tants polítics espanyols en actiu. Polítics silvestres i purament verges en lectures. Quan els títols espanyols d’estudis es devaluen cada dia més, com constaten els nostres estudiants que han d’emigrar fora per estudiar com cal i tenir una feina que es correspongui, encara que sigui una mica, amb els estudis realitzats. Un important directiu del Departament d’Educació ⸺ perquè ara diuen que eduquen i que, per això, no ensenyen ⸺ em va intentar convèncer fa pocs anys perquè tornés a l’ensenyament secundari, perquè pogués ensenyar una mica a llegir i escriure, les dues coses que miro de fer cada dia. “Però no t’equivoquis, Galves, no t’equivoquis. En saps molt i això és un inconvenient. No volen filòlegs, no volen estudiosos, volen pedagogs teòrics, volen que recitis com un papagai aquest nou catecisme, la xerrameca de la poció màgica, la ciència que pretén ensenyar-te a aprendre.” Ensenyar a aprendre és com ensenyar a volar als ocells, que sempre en sabran, encara que els ho impedim.Hi ha gent que no aconsegueix sobreviure a les bones intencions de la família, però afortunadament alguns dels nostres joves estan sobrevivint a la catàstrofe de l’ensenyament públic català estudiant a l’estranger. Estudiar sempre fou un privilegi dels rics i poderosos i la destrucció del nostre sistema escolar universal només es pot entendre com una rotunda victòria del classisme més ranci, com un retorn de la desigualtat més salvatge, com una pana de l’ascensor social, com un símptoma que la Catalunya del demà s’assemblarà més a l’Argentina, Colòmbia o Mèxic que a Finlàndia. La nostra societat cada cop és més com la que va dibuixar Aldous Huxley a Un món feliç, la novel·la de 1932 que s’anticipa i contradiu les tesis de George Orwell a 1984 (1948). No cal cap Germà Gran que ens vigili perquè nosaltres ja estem exhibint les nostres vides. Estimarem l’opressió com feien els franquistes. Adorarem encara més les noves tecnologies que ens enterboleixen el pensament independent. Ni cal que cap dictadura prohibeixi els llibres com pronosticà l’autor d’Homenatge a Catalunya ni Ray Bradbury a Fahrenheit 451. Huxley va pronosticar que no caldrà arribar fins a aquest punt. El que passaria ⸺potser ja hi hem arribat⸺ és que no hi haurà prohibició dels llibres perquè ningú en voldrà llegir cap. Lliurement. No tindrem temps de llegir perquè estarem ben entretinguts en altres coses. Llegir no serveix per a res. No ens privaran d’informació, ens en donaran tanta que ens reduiran a la passivitat i a l’egoisme més íntims. La dictadura que es prepara no és la dels dictadors amb cara de gos sinó amb l’angèlica cara dels déus. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància. Ens divertirem a morir.Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada. La veritat és que l'article em sembla una colla de bajanades, però força en l'esperit apocalíptic del xat un cop ha esclatat la bombolla de la independència a tocar. Sí penso que el sistema educatiu no pot ser inclusiu a base d'abaixar el nivell, per tant tindria que presentar un pla clar per aconseguir-ho, o ser honest i discriminar més. És obvi que també ha d'estar més connectat a les necessitats del sistema productiu. De la carrera funcionarial a l'escola pública penso el mateix que de la carrera funcionarial en general, que és innecessari i contraproduent en la majoria de casos.
Hi ha un article que paga molt de llegir "Per a què voleu estudiar, rucs?", del Galves, al Nacional, no per la crítica a les modificacions legislatives a l'ensenyament, sinó per exposar la degradació social que patim i que té com a resultat una societat edonista i sense esperit crític, sense moral ni ètica. Pot semblar una opinió conservadora però la meritocràcia i el progrés no té ideologia, tot i el que diguin els autoanomenats progressistes.Passí alguns anys a França com a lector de Llengua Catalana i, encabat, com a professor ocasional de Literatura a la Universitat Fabra i d’Història a l’Autònoma de Barcelona. De nou a Catalunya, cada dia em feia més vergonya, però, haver retornat i estar vivint, amb millor perspectiva, la docència a l’espanyola. Sobretot perquè en aquell moment ja podia comparar amb l’experiència francesa. Sobretot perquè la meva discrepància amb el que passava i passa a les aules de Catalunya anà evolucionant de crítica i decidida a total i recalcitrant. Experimentava cada cop una repugnància moral més viva amb la grotesca comèdia en la que estava participant, amb aquella estafa a la societat del coneixement. Les condicions laborals d’aquí no només són les pròpies de les activitats supèrflues i socialment irrellevants i prescindibles, el comportament dels meus companys de feina i dels directius universitaris és, a sobre, el de les sectes més opaques i replegades sobre elles mateixes. Tendents al mínim esforç, a l’accídia monàstica, a la vida contemplativa, a les lluites recreatives per un ínfim poder i a les repetitives baixes laborals per depressió. Només cal donar un cop d’ull a les principals llibreries del planeta en qualsevol àmbit de les Humanitats. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat ⸺ja no demano interès⸺ internacional. Anglosaxons, francesos, alemanys i italians són tots els únics noms acadèmics de consens que es poden citar amb solvència. La nostra cultura acadèmica, catalana i, avui per tant, subsidiària de l’espanyola, és cent per cent importadora de coneixement i zero per cent exportadora. La nostra societat sembla que s’hagi decidit a especialitzar-se, més enllà de les falses proclames dels polítics a ser la d’un país de cambrers, futbolistes i treballadors veneris. No ho podem negar. Tenim un Centre d’Alt Rendiment Esportiu i absolutament cap centre equiparable en l’àmbit de les Lletres.Catalunya ha arribat a aquest punt crític de no retorn. Quan, per decisió governativa, ja no cal aprovar totes les assignatures per obtenir una determinada titulació. Quan la producció industrial de títols universitaris és prioritària a tot, quan ha esdevingut sobretot un negoci i una activitat dubtosa, com demostren els graus universitaris i doctorats de tants polítics espanyols en actiu. Polítics silvestres i purament verges en lectures. Quan els títols espanyols d’estudis es devaluen cada dia més, com constaten els nostres estudiants que han d’emigrar fora per estudiar com cal i tenir una feina que es correspongui, encara que sigui una mica, amb els estudis realitzats. Un important directiu del Departament d’Educació ⸺ perquè ara diuen que eduquen i que, per això, no ensenyen ⸺ em va intentar convèncer fa pocs anys perquè tornés a l’ensenyament secundari, perquè pogués ensenyar una mica a llegir i escriure, les dues coses que miro de fer cada dia. “Però no t’equivoquis, Galves, no t’equivoquis. En saps molt i això és un inconvenient. No volen filòlegs, no volen estudiosos, volen pedagogs teòrics, volen que recitis com un papagai aquest nou catecisme, la xerrameca de la poció màgica, la ciència que pretén ensenyar-te a aprendre.” Ensenyar a aprendre és com ensenyar a volar als ocells, que sempre en sabran, encara que els ho impedim.Hi ha gent que no aconsegueix sobreviure a les bones intencions de la família, però afortunadament alguns dels nostres joves estan sobrevivint a la catàstrofe de l’ensenyament públic català estudiant a l’estranger. Estudiar sempre fou un privilegi dels rics i poderosos i la destrucció del nostre sistema escolar universal només es pot entendre com una rotunda victòria del classisme més ranci, com un retorn de la desigualtat més salvatge, com una pana de l’ascensor social, com un símptoma que la Catalunya del demà s’assemblarà més a l’Argentina, Colòmbia o Mèxic que a Finlàndia. La nostra societat cada cop és més com la que va dibuixar Aldous Huxley a Un món feliç, la novel·la de 1932 que s’anticipa i contradiu les tesis de George Orwell a 1984 (1948). No cal cap Germà Gran que ens vigili perquè nosaltres ja estem exhibint les nostres vides. Estimarem l’opressió com feien els franquistes. Adorarem encara més les noves tecnologies que ens enterboleixen el pensament independent. Ni cal que cap dictadura prohibeixi els llibres com pronosticà l’autor d’Homenatge a Catalunya ni Ray Bradbury a Fahrenheit 451. Huxley va pronosticar que no caldrà arribar fins a aquest punt. El que passaria ⸺potser ja hi hem arribat⸺ és que no hi haurà prohibició dels llibres perquè ningú en voldrà llegir cap. Lliurement. No tindrem temps de llegir perquè estarem ben entretinguts en altres coses. Llegir no serveix per a res. No ens privaran d’informació, ens en donaran tanta que ens reduiran a la passivitat i a l’egoisme més íntims. La dictadura que es prepara no és la dels dictadors amb cara de gos sinó amb l’angèlica cara dels déus. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància. Ens divertirem a morir.Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada. Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada.Sempre he dit que saber castellà és un desavantatge molt greu. Simplement perquè ens apropa a la hispanosfera, un món lluny de l'avantguarda cultural, tecnològica, científica i de coneixement en general. Per això l'únic bilingüisme que hauríem de perseguir és el català-anglès. La meva filla començarà l'escola el curs vinent. Com puc aconseguir que no aprengui castellà? M'ho preguntes a mi? XDEn tot cas et diré el que penso fer amb els meus nens. Primer, criar-los en l'entorn (poble, escola, etc) més catalanoparlant possible. En llocs ben catalanoparlants el castellà només el sentirà a l'assignatura de castellà. Mentre la seva dicció i coneixement no sigui prou segura, el nen no l'usarà mai. Paraŀlelament ensenyar-li tant anglès com pugui, perquè sigui la llengua que pugui usar per a les coses que no estan en català. Però tu ets bilingüe?
Hi ha un article que paga molt de llegir "Per a què voleu estudiar, rucs?", del Galves, al Nacional, no per la crítica a les modificacions legislatives a l'ensenyament, sinó per exposar la degradació social que patim i que té com a resultat una societat edonista i sense esperit crític, sense moral ni ètica. Pot semblar una opinió conservadora però la meritocràcia i el progrés no té ideologia, tot i el que diguin els autoanomenats progressistes.Passí alguns anys a França com a lector de Llengua Catalana i, encabat, com a professor ocasional de Literatura a la Universitat Fabra i d’Història a l’Autònoma de Barcelona. De nou a Catalunya, cada dia em feia més vergonya, però, haver retornat i estar vivint, amb millor perspectiva, la docència a l’espanyola. Sobretot perquè en aquell moment ja podia comparar amb l’experiència francesa. Sobretot perquè la meva discrepància amb el que passava i passa a les aules de Catalunya anà evolucionant de crítica i decidida a total i recalcitrant. Experimentava cada cop una repugnància moral més viva amb la grotesca comèdia en la que estava participant, amb aquella estafa a la societat del coneixement. Les condicions laborals d’aquí no només són les pròpies de les activitats supèrflues i socialment irrellevants i prescindibles, el comportament dels meus companys de feina i dels directius universitaris és, a sobre, el de les sectes més opaques i replegades sobre elles mateixes. Tendents al mínim esforç, a l’accídia monàstica, a la vida contemplativa, a les lluites recreatives per un ínfim poder i a les repetitives baixes laborals per depressió. Només cal donar un cop d’ull a les principals llibreries del planeta en qualsevol àmbit de les Humanitats. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat ⸺ja no demano interès⸺ internacional. Anglosaxons, francesos, alemanys i italians són tots els únics noms acadèmics de consens que es poden citar amb solvència. La nostra cultura acadèmica, catalana i, avui per tant, subsidiària de l’espanyola, és cent per cent importadora de coneixement i zero per cent exportadora. La nostra societat sembla que s’hagi decidit a especialitzar-se, més enllà de les falses proclames dels polítics a ser la d’un país de cambrers, futbolistes i treballadors veneris. No ho podem negar. Tenim un Centre d’Alt Rendiment Esportiu i absolutament cap centre equiparable en l’àmbit de les Lletres.Catalunya ha arribat a aquest punt crític de no retorn. Quan, per decisió governativa, ja no cal aprovar totes les assignatures per obtenir una determinada titulació. Quan la producció industrial de títols universitaris és prioritària a tot, quan ha esdevingut sobretot un negoci i una activitat dubtosa, com demostren els graus universitaris i doctorats de tants polítics espanyols en actiu. Polítics silvestres i purament verges en lectures. Quan els títols espanyols d’estudis es devaluen cada dia més, com constaten els nostres estudiants que han d’emigrar fora per estudiar com cal i tenir una feina que es correspongui, encara que sigui una mica, amb els estudis realitzats. Un important directiu del Departament d’Educació ⸺ perquè ara diuen que eduquen i que, per això, no ensenyen ⸺ em va intentar convèncer fa pocs anys perquè tornés a l’ensenyament secundari, perquè pogués ensenyar una mica a llegir i escriure, les dues coses que miro de fer cada dia. “Però no t’equivoquis, Galves, no t’equivoquis. En saps molt i això és un inconvenient. No volen filòlegs, no volen estudiosos, volen pedagogs teòrics, volen que recitis com un papagai aquest nou catecisme, la xerrameca de la poció màgica, la ciència que pretén ensenyar-te a aprendre.” Ensenyar a aprendre és com ensenyar a volar als ocells, que sempre en sabran, encara que els ho impedim.Hi ha gent que no aconsegueix sobreviure a les bones intencions de la família, però afortunadament alguns dels nostres joves estan sobrevivint a la catàstrofe de l’ensenyament públic català estudiant a l’estranger. Estudiar sempre fou un privilegi dels rics i poderosos i la destrucció del nostre sistema escolar universal només es pot entendre com una rotunda victòria del classisme més ranci, com un retorn de la desigualtat més salvatge, com una pana de l’ascensor social, com un símptoma que la Catalunya del demà s’assemblarà més a l’Argentina, Colòmbia o Mèxic que a Finlàndia. La nostra societat cada cop és més com la que va dibuixar Aldous Huxley a Un món feliç, la novel·la de 1932 que s’anticipa i contradiu les tesis de George Orwell a 1984 (1948). No cal cap Germà Gran que ens vigili perquè nosaltres ja estem exhibint les nostres vides. Estimarem l’opressió com feien els franquistes. Adorarem encara més les noves tecnologies que ens enterboleixen el pensament independent. Ni cal que cap dictadura prohibeixi els llibres com pronosticà l’autor d’Homenatge a Catalunya ni Ray Bradbury a Fahrenheit 451. Huxley va pronosticar que no caldrà arribar fins a aquest punt. El que passaria ⸺potser ja hi hem arribat⸺ és que no hi haurà prohibició dels llibres perquè ningú en voldrà llegir cap. Lliurement. No tindrem temps de llegir perquè estarem ben entretinguts en altres coses. Llegir no serveix per a res. No ens privaran d’informació, ens en donaran tanta que ens reduiran a la passivitat i a l’egoisme més íntims. La dictadura que es prepara no és la dels dictadors amb cara de gos sinó amb l’angèlica cara dels déus. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància. Ens divertirem a morir.Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada. Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada.Sempre he dit que saber castellà és un desavantatge molt greu. Simplement perquè ens apropa a la hispanosfera, un món lluny de l'avantguarda cultural, tecnològica, científica i de coneixement en general. Per això l'únic bilingüisme que hauríem de perseguir és el català-anglès. La meva filla començarà l'escola el curs vinent. Com puc aconseguir que no aprengui castellà? Tranquil que a p3 encara no l'ensenyen. Preocupa't més aviat si a la seva classe hi han gaires castellans o sudamericans.
Hi ha un article que paga molt de llegir "Per a què voleu estudiar, rucs?", del Galves, al Nacional, no per la crítica a les modificacions legislatives a l'ensenyament, sinó per exposar la degradació social que patim i que té com a resultat una societat edonista i sense esperit crític, sense moral ni ètica. Pot semblar una opinió conservadora però la meritocràcia i el progrés no té ideologia, tot i el que diguin els autoanomenats progressistes.Passí alguns anys a França com a lector de Llengua Catalana i, encabat, com a professor ocasional de Literatura a la Universitat Fabra i d’Història a l’Autònoma de Barcelona. De nou a Catalunya, cada dia em feia més vergonya, però, haver retornat i estar vivint, amb millor perspectiva, la docència a l’espanyola. Sobretot perquè en aquell moment ja podia comparar amb l’experiència francesa. Sobretot perquè la meva discrepància amb el que passava i passa a les aules de Catalunya anà evolucionant de crítica i decidida a total i recalcitrant. Experimentava cada cop una repugnància moral més viva amb la grotesca comèdia en la que estava participant, amb aquella estafa a la societat del coneixement. Les condicions laborals d’aquí no només són les pròpies de les activitats supèrflues i socialment irrellevants i prescindibles, el comportament dels meus companys de feina i dels directius universitaris és, a sobre, el de les sectes més opaques i replegades sobre elles mateixes. Tendents al mínim esforç, a l’accídia monàstica, a la vida contemplativa, a les lluites recreatives per un ínfim poder i a les repetitives baixes laborals per depressió. Només cal donar un cop d’ull a les principals llibreries del planeta en qualsevol àmbit de les Humanitats. Catalunya i els seus acadèmics duen anys i panys sense produir ni un sol llibre, ni un sol estudi, ni una sola aportació que mereixi curiositat ⸺ja no demano interès⸺ internacional. Anglosaxons, francesos, alemanys i italians són tots els únics noms acadèmics de consens que es poden citar amb solvència. La nostra cultura acadèmica, catalana i, avui per tant, subsidiària de l’espanyola, és cent per cent importadora de coneixement i zero per cent exportadora. La nostra societat sembla que s’hagi decidit a especialitzar-se, més enllà de les falses proclames dels polítics a ser la d’un país de cambrers, futbolistes i treballadors veneris. No ho podem negar. Tenim un Centre d’Alt Rendiment Esportiu i absolutament cap centre equiparable en l’àmbit de les Lletres.Catalunya ha arribat a aquest punt crític de no retorn. Quan, per decisió governativa, ja no cal aprovar totes les assignatures per obtenir una determinada titulació. Quan la producció industrial de títols universitaris és prioritària a tot, quan ha esdevingut sobretot un negoci i una activitat dubtosa, com demostren els graus universitaris i doctorats de tants polítics espanyols en actiu. Polítics silvestres i purament verges en lectures. Quan els títols espanyols d’estudis es devaluen cada dia més, com constaten els nostres estudiants que han d’emigrar fora per estudiar com cal i tenir una feina que es correspongui, encara que sigui una mica, amb els estudis realitzats. Un important directiu del Departament d’Educació ⸺ perquè ara diuen que eduquen i que, per això, no ensenyen ⸺ em va intentar convèncer fa pocs anys perquè tornés a l’ensenyament secundari, perquè pogués ensenyar una mica a llegir i escriure, les dues coses que miro de fer cada dia. “Però no t’equivoquis, Galves, no t’equivoquis. En saps molt i això és un inconvenient. No volen filòlegs, no volen estudiosos, volen pedagogs teòrics, volen que recitis com un papagai aquest nou catecisme, la xerrameca de la poció màgica, la ciència que pretén ensenyar-te a aprendre.” Ensenyar a aprendre és com ensenyar a volar als ocells, que sempre en sabran, encara que els ho impedim.Hi ha gent que no aconsegueix sobreviure a les bones intencions de la família, però afortunadament alguns dels nostres joves estan sobrevivint a la catàstrofe de l’ensenyament públic català estudiant a l’estranger. Estudiar sempre fou un privilegi dels rics i poderosos i la destrucció del nostre sistema escolar universal només es pot entendre com una rotunda victòria del classisme més ranci, com un retorn de la desigualtat més salvatge, com una pana de l’ascensor social, com un símptoma que la Catalunya del demà s’assemblarà més a l’Argentina, Colòmbia o Mèxic que a Finlàndia. La nostra societat cada cop és més com la que va dibuixar Aldous Huxley a Un món feliç, la novel·la de 1932 que s’anticipa i contradiu les tesis de George Orwell a 1984 (1948). No cal cap Germà Gran que ens vigili perquè nosaltres ja estem exhibint les nostres vides. Estimarem l’opressió com feien els franquistes. Adorarem encara més les noves tecnologies que ens enterboleixen el pensament independent. Ni cal que cap dictadura prohibeixi els llibres com pronosticà l’autor d’Homenatge a Catalunya ni Ray Bradbury a Fahrenheit 451. Huxley va pronosticar que no caldrà arribar fins a aquest punt. El que passaria ⸺potser ja hi hem arribat⸺ és que no hi haurà prohibició dels llibres perquè ningú en voldrà llegir cap. Lliurement. No tindrem temps de llegir perquè estarem ben entretinguts en altres coses. Llegir no serveix per a res. No ens privaran d’informació, ens en donaran tanta que ens reduiran a la passivitat i a l’egoisme més íntims. La dictadura que es prepara no és la dels dictadors amb cara de gos sinó amb l’angèlica cara dels déus. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància. Ens divertirem a morir.Un apunt propi és que com més ens espanyolitzem (en el sentit polític del terme, amb tot el respecte pels espanyols), la degradació intelectual i social és més acusada. Viurem aviat en una societat totalitària on tothom estarà encantat de ser-hi i de badar, on es confiarà cegament en els governants benèfics i on la societat exhibirà, satisfeta, la seva repugnància per l’esforç i la seva colossal ignorància.És que això es Espanya. Sempre ho ha estat així. No fa falta fer servir les noves tecnologies.Com molt bé intueixes bàsicament el que passa és que la catalanitat està retrocedint i esta sent emplaçada per l'espanyolitat. El que aquest senyor observa a les aules és precisament això. L'espanyolització de la societat Catalana.
Molt bon dia a tothom. En les properes setmanes us presentaré llibres que s'han publicat recentment i que m'han cridant l'atenció. Les temàtiques seran variables. En aquest fil us presento el llibre titulat 'Decàleg irreverent per a la defensa del català', una obra escrita pel professor de llengua catalana Gerard Furest.RESUM«Un país petit, una cultura sense estat, a la intempèrie, no són aptes per a la supervivència si estan mancats d’un sentit comunitari fort», diu Gerard Furest en aquest manifest, que ve a sacsejar amb propostes positives els catalanoparlants que es dobleguen davant dels paladins del bilingüisme harmònic, s’encongeixen davant de la catalanofòbia descarada o es rendeixen davant la inèrcia colonitzadora del món global.Aquí el podeu comprar. Preu: 15€.El Decàleg toca tots els temes que amenacen la llengua i encoratja a tothom per lluitar per ella. Molt recomanat com a regal de Nadal per a la gent que vulgueu conscienciar sobre el tema.Aquí el podeu llegir íntegre online.Llista de llibres recomanats en fils anteriors:- (IV) Els orígens del miracle econòmic català- (III) Llengua i República. El Manifest Koiné argumentat- (II) Els salaris de la ira- (I) El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització El català és una llengua desprestigiada a causa del fet que ni propis ni estranys no veuen res etiquetat en català... si s'han de traure el carnet de conduir no ho poden fer en català, o hi posen totes les traves possibles perquè no sigui normal de fer-ho en català... si s'ha d'anar a algun judici, Déu ens-mos en guard, no se sentirà ni s'escriurà ni un mot en català... etc, etc, etc
Molt bon dia a tothom. En les properes setmanes us presentaré llibres que s'han publicat recentment i que m'han cridant l'atenció. Les temàtiques seran variables. En aquest fil us presento el llibre titulat 'Decàleg irreverent per a la defensa del català', una obra escrita pel professor de llengua catalana Gerard Furest.RESUM«Un país petit, una cultura sense estat, a la intempèrie, no són aptes per a la supervivència si estan mancats d’un sentit comunitari fort», diu Gerard Furest en aquest manifest, que ve a sacsejar amb propostes positives els catalanoparlants que es dobleguen davant dels paladins del bilingüisme harmònic, s’encongeixen davant de la catalanofòbia descarada o es rendeixen davant la inèrcia colonitzadora del món global.Aquí el podeu comprar. Preu: 15€.El Decàleg toca tots els temes que amenacen la llengua i encoratja a tothom per lluitar per ella. Molt recomanat com a regal de Nadal per a la gent que vulgueu conscienciar sobre el tema.Aquí el podeu llegir íntegre online.Llista de llibres recomanats en fils anteriors:- (IV) Els orígens del miracle econòmic català- (III) Llengua i República. El Manifest Koiné argumentat- (II) Els salaris de la ira- (I) El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització De ben segur que és un llibre molt interessant i ben escrit, però arriva en un mal moment. El voluntarisme és en hores baixes, hom està desenganyat/esgotat desprès de l'enorme esforç col·lectiu vers el sobiranisme, malmenat desprès per uns polítics porucs i acomodaticis, sense esma ni empenta, merdosos en part.Per tot plegat, demanar més voluntarisme es fa feixuc. Ara bé, si quelcom tenim els catalans és la persistència a prova de bombes. No és un llibre per demanar voluntarisme (o al menys no l'entenc com a tal), sinó que és per a conscienciar. Per això el recomano regalar, jo en tinc un parell de llestos pel Nadal.
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Negatiu per publicitar el desgraciat aquest. Un magufaire de la vella escola aristotèlica
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Els catalans com ell els compta devem de ser més de 100 milions.... ... però i Xesc Pi ? Que no hi collons, Bilbeny, oi ? Bèèèèèèèèè`, que se'n va el ramat! T'has fet pastor?
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Fa temps que l'espanyolisme aprofita les frikades d'aquest senyor i el seu grup per desprestigiar tota la historiografia catalana. Voluntàriament o involuntàriament està col·laborant amb el relat dels guanyadors del 1714. Imagino que s'endú algunes propines. 400 € + despeses per conferència, el bandit del Maresme.https://www.inh.cat/conferencies/Jordi-Bilbeny/La-descoberta-catalana-d'America-cronica-d'una-falsificacio.- I alguna cosa més
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ L'entrevista sencerahttps://youtu.be/6BRqx3xCg-0
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ El dia que es revel·li que Otger Cataló és un personatge real i està enterrat en una piràmide gegantesca dins d'una muntanya del Pirineu, començarà l'autèntic Despertar de Catalunya. No t'has assabentat?
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Els catalans com ell els compta devem de ser més de 100 milions.... ... però i Xesc Pi ? Que no hi collons, Bilbeny, oi ? Bèèèèèèèèè`, que se'n va el ramat! Aquí l’únic ramat són els jubilats que li compren les tesis a en Bilbeny (només cal veure en fotos i vídeos la mitjana d’edat de gent que va als seus actes). Es pot entendre i sap molt greu, perquè es tracta en molts casos de gent que no va poder estudiar com cal durant el franquisme. Curiosament el mateix perfil de gent que a Espanya segueixen a Pio Moa o altres desferres pseudohistòriques.L’INH i la pseudohistòria espanyolista no només es retroalimenten sinó que son les dues cares d’una mateixa moneda. Sebastian escrigué: Aquí l’únic ramat són els jubilats que li compren les tesis a en Bilbeny (només cal veure en fotos i vídeos la mitjana d’edat de gent que va als seus actes). Es pot entendre i sap molt greu, perquè es tracta en molts casos de gent que no va poder estudiar com cal durant el franquisme. Curiosament el mateix perfil de gent que a Espanya segueixen a Pio Moa o altres desferres pseudohistòriques.L’INH i la pseudohistòria espanyolista no només es retroalimenten sinó que son les dues cares d’una mateixa moneda. I si pot, els fa pagar, perquè l'escoltin.
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ No és aquell que va dir que en Francisco Franco en realitat es deia Francesc Fran i era nat a Son Ferriol i no a El Ferrol? Es veu que les altes esferes espanyoles no volien un dictador feixista dels Països Catalans i van censurar el seu orígen, amb el benaplàcit d'en Quico Franc. Sant Quico de Son Ferriol, honor i glòria!! De fet ell va dir, entre altres coses, que no prohibiria la llengua catalana. Potser sí que volia catalanitzar espanya, però els castellans, cago'n déu, com sempre tocant els collons. O potser sí que fins a Madrid es parlava català però el NoDo ho ocultava per a vés a saber quins motius. I és clar, va promocionar el Reial Madrit, un club fundat pels catalans Joan i Carles Padrós, i no el Barça, fundat pel suïs Gamper... Ho deixo aquí, que no vull que escrigui un altre llibre a costa meva Fa anys a Madriz es parlava el català.... ens ho han ocultat metòdicament... El districte de Xamartí era el nostre feu
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Com a mínim el que diu el titular és cert. El més trist és que ni això és cert. El que ens oculta el Bilbeny és que ja som una minoria en el nostre propi país. Encara que volem recuperar la independència no podrem. En això penso en la teoria López-Tena, el problema que teniim no és ni que som minoria, ni els murcianos ni els andalusos, el problema que tenim és que la majoria de nostrats, la independència la desitgen però no la volen. A tu, com a mí, si et pregunten si t'agradaria tenir un milió d'euros, no contestaràs que no. Un altre tema és que consideris fer quelcom per a guanyar-los. La independència per a molts és com una mena de Nirvana utòpic, estaria bé però....
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Si gent com ell desaparegués potser ho tindriem més fàcil. Puto sonat Resulta que fou un dels impulsors del referèndum d'Arenys de Munt del 13 de setembre del 2009. I Junqueras fou un dels impulsors de l'1-O De fet, no. Se me'n ben refot què hagin impulsat.
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Babilonia es deia, realment, Bilvenyonia del mespotanès, i na Cleupatra del baix nil i el montsià caberoenc, no era ben bé egipciana sinó catalanesca de la vall de l'eufratà. Així doncs l'orígen de l'escriptura és català i, segles més tard, quan exiliaren a la rebesneta petita de na Cleo a Ripoll, es fundà el bell catalanesc en una terra que, oríginàriament, era de la tribu dels Menas. En Riguel tot això ho sap i també sap que na sílvia orriols és descendent directa de na Cleupatra i mare de tots els catalans però el nostre drama és que els Menas són els propietaris legítims dels Països Catalans i volen barrejar la shària amb disolvents i lidocaína i Ivan i clorotilo chemirosa... això es va embolicar quan n'otger cataló va decidir deixar el cristianisme a canvi de sexe marranot amb un califa Mena que era molt trempat però parlava un català més aviat salat per un problema al llavi inferior. De tot això va nèixer Mallorca, que és on en Bilveny va trobar el fòsil que acredita la història censurada i demostra la veritat. Sembla un cargol bover però és un fòsil que testifica la creació. Na sílvia orriols i el moisès font tenen una piga idèntica a la marca FiloMena del fòsil. Al genital superior, amagat al pèl moixí. Això és el que et passa quan intentes escriure un comentari "enginyós" i acabes desbarrant amb els teus deliris propis d'algú trastocat per les drogues psicodèliques Un tonto útil, en diuen.
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Com a mínim el que diu el titular és cert. Demà sortirà el Sol. Un titular.
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Si gent com ell desaparegués potser ho tindriem més fàcil. Puto sonat Enreda jubilats i cunyats, com mai.
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ El dia que es revel·li que Otger Cataló és un personatge real i està enterrat en una piràmide gegantesca dins d'una muntanya del Pirineu, començarà l'autèntic Despertar de Catalunya. Cert!
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Si gent com ell desaparegués potser ho tindriem més fàcil. Puto sonat És de la CUP que vols? Es d'on bufa el vent...
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Però el friki de l'INH no es deia Norbert Bilbeny? O és que aquest s'ha canviat el cognom per vendre més llibres entre el segment de la població que reclama històries inventades de Catalunya? O potser és que són pare i fill? De fet es diu Jordi Alzina Bilbeny.
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Si gent com ell desaparegués potser ho tindriem més fàcil. Puto sonat És de la CUP que vols? No ho sabia. Però tampoc no em sorprèn gaire considerant que gent com el Rodefreak existeix.A l'institut coneixia a un cupire que es comprava tot allò que deia en Bilbeny. Que feliços eren...http://cup.cat/noticia/berga-jordi-bilbeny-presenta-el-dit-de-colom-aquest-22-doctubre
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Si gent com ell desaparegués potser ho tindriem més fàcil. Puto sonat I és per culpa de retardats com tu que es creuen el que els posen al davant que Catalunya està així de cardada. Tenir a un malalt com a referent intelectual, us descriu com a losers i amargats. No us cansa plorar sempre?
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Sempre s'agraeix el patriotisme, però en el seu cas la millor manera de fer país seria callar la boca d'una puta vegada. Curiosament qui més patriotisme ha fet és l'espanyol, rient les gràcies d'aquest magufaire. Has creat un fil dedicat a aquest deliri... ets patriota espanyol? Un experiment de camp. Fixa't qui dóna bombo aquesta gent els últims mesos. Dolça Catalunya, OKDiario, El Confidencial, etc.Bilbeny es un Gladio, una operació de combat.
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Negatiu per publicitar el desgraciat aquest. "El meu esperit s'alçarà de la tomba i el món sabrà que jo tenia raó" - Jordi Bilbeny. Això ho ha dit realment? Roc tarat.
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ No és aquell que va dir que en Francisco Franco en realitat es deia Francesc Fran i era nat a Son Ferriol i no a El Ferrol? Es veu que les altes esferes espanyoles no volien un dictador feixista dels Països Catalans i van censurar el seu orígen, amb el benaplàcit d'en Quico Franc. Tot és obra de la paranoia bilbenyana
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ El dia que es revel·li que Otger Cataló és un personatge real i està enterrat en una piràmide gegantesca dins d'una muntanya del Pirineu, començarà l'autèntic Despertar de Catalunya. Les famílies dels 9 barons de la fama sí que són reals
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Si gent com ell desaparegués potser ho tindriem més fàcil. Puto sonat I és per culpa de retardats com tu que es creuen el que els posen al davant que Catalunya està així de cardada. Que sí, que sí, que Da Vinci era català i Wagner també. Au, desfila...
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Negatiu per publicitar el desgraciat aquest. Estàs insultant una de les ments més brillants catalanes. Vergonya de comentari has fet. Si en Bilbeny és una de les ments més brillants aleshores estàs dient que el CI del català mitjà deu ser més o menys 70.
L'investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenL’investigador ens parla de Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzenA l’avinentesa de la 39a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta i ben a prop del monument a Colom (qui vulgui saber per què senyala cap a on ho fa i un munt de fets interessantíssims més, faria molt bé d’inscriure’s a les visites guiades, com la que es farà el 23 d’octubre vinent), tenim la sort de poder entrevistar en Jordi Bilbeny.-------------Llegir més:https://catdavant.cat/jordi-bilbeny-entrevista/ Denunciem la pseudohistòria i la mentida històricaLa pseudohistòria genera fanatismePer Històries d'Europa - febr. 17, 2020La pseudohistòria, o història inventada, ha estat i és un mal de la nostra societat. Règims totalitaris es van fer ressò de teories esotèriques i místiques basades únicament en especulacions i tècniques acientífiques portades a terme normalment per personatges il·luminats els quals, autoproclamant-se “investigadors”, obtenien del poder polític suport necessari per vendre les seves faules. En són exemples pseudohistòrics les teories dels homes aris, la parafernàlia pseudohistòrica del medievalisme nazi, els mites de resistència a la romanització per part de pobles primigenis utilitzades per alguns nacionalismes, els suposats orígens místics o revolucionaris de tradicions o llengües o creure’s una línia històrica que, al millor estil de predestinació, ens hauria de dur a alguna situació política que corregís “errors històrics”.Com actua la pseudohistòria?La pseudohistòria afecta directament al coneixement que pot tenir una societat sobre el seu passat, que de retruc afecta directament la percepció que se’n té del present i per tant, a les expectatives de futur.En qualsevol cas, la pseudohistòria mai aporta res de bo. Igual que altres pseudociències, des de curar amb les mans o cercar la pedra filosofal, els seus seguidors actuen quasi com una secta de forma semblant a com ho fan els antivacunes, els terraplanistes, els negacionistes de l’holocaust o els creacionistes. Hi ha uns paràmetres generals per detectar la pseudohistòria:El constant esment a conxorxes, confabulacions i conspiracions per part de poders fàctics totpoderosos.El discurs victimista, de suposat heroi que lluita contra aquestes conxorxes, per part dels principals líders o líder, d’aquestes teories, mentre que per contra passegen per arreu exposant les seves teories.La utilització de la història com a arma llancívola contra l’adversari polític i no com a acumulació de coneixement humanístic.En el redactat, l’ús d’expressions i termes místics o esotèrics com misteri, conspiració, casualitat, la veritat, etc. A més de fer servir un estil groller i sovint desqualificador cap als qui consideren adversaris. Per acabar-ho d’embolicar, tergiversen el significat dels termes.Jutgen la història, i ho fan en termes absoluts, aplicant termes de moralitat.Eleven l’anècdota o l’excepció a la categoria de fet generalitzat.Fan servir tècniques acientífiques com el cherry picking, la prova indemostrable, i tècniques de clickbait per atreure l’atenció del públic.-------Llegir més:https://www.historiesdeuropa.cat/2020/02/17/denunciem-la-pseudohistoria-i-la-mentida-historica/
Bàsicament es van inventar unes pérdues per poder recuperar l'aval que han deixat el club sense poder fitxar. I al final Tebas va dir no s'ho empassava i han hagut de prorrogar-lo. Ni recuperen l'aval i per culpa d'invertar-se els comptes el club sense poder fitxar a ningú. Aprèn a escriure
Bàsicament es van inventar unes pérdues per poder recuperar l'aval que han deixat el club sense poder fitxar. I al final Tebas va dir no s'ho empassava i han hagut de prorrogar-lo. Ni recuperen l'aval i per culpa d'invertar-se els comptes el club sense poder fitxar a ningú. El fil m'importa més aviat poc, però en català s'apostrofa.
Bàsicament es van inventar unes pérdues per poder recuperar l'aval que han deixat el club sense poder fitxar. I al final Tebas va dir no s'ho empassava i han hagut de prorrogar-lo. Ni recuperen l'aval i per culpa d'invertar-se els comptes el club sense poder fitxar a ningú. Pèrdues per recuperar l'aval? Au, torna al taller de discapacitats.
Bàsicament es van inventar unes pérdues per poder recuperar l'aval que han deixat el club sense poder fitxar. I al final Tebas va dir no s'ho empassava i han hagut de prorrogar-lo. Ni recuperen l'aval i per culpa d'invertar-se els comptes el club sense poder fitxar a ningú. En Jan sap ballar!
Bàsicament es van inventar unes pérdues per poder recuperar l'aval que han deixat el club sense poder fitxar. I al final Tebas va dir no s'ho empassava i han hagut de prorrogar-lo. Ni recuperen l'aval i per culpa d'invertar-se els comptes el club sense poder fitxar a ningú. No diguis aixo. Menteixes. El Laporta es Deu! El millor esser que ha existit mai a la Historia!!
Bàsicament es van inventar unes pérdues per poder recuperar l'aval que han deixat el club sense poder fitxar. I al final Tebas va dir no s'ho empassava i han hagut de prorrogar-lo. Ni recuperen l'aval i per culpa d'invertar-se els comptes el club sense poder fitxar a ningú. En Tebas es un geni.Va sortir elegit president de la LFP quant ocupava els 2°lloc de les lligues mes importants del mon i ara ja es la 5° i miran cap avall.
Un referent intel·lectual. Josep Pla. Un referent polític. Prat de la Riba. Un llibre. La rebel·lió, de Menachem Begin. La idea política més sobrevalorada i la més infravalorada. El Comunisme i el Liberalisme. Llibertat o igualtat? Llibertat. Una ciutat. Jerusalem. La pitjor amenaça per a la democràcia liberal. El paternalisme. Una beguda. El vi. Què vols que et digui Déu, si existeix, quan arribis al cel? Tranquil. Com serà Catalunya l’any 2050? Millor que ara. Un lema vital. Massada no tornarà a caure. Per què ElTribú.Cat? Perquè algú ha de fer la guerra cultural a l’esquerra.--------------https://www.eltribu.cat/el-questionari-de-toni-florido/ Un lema vital.Massada no tornarà a caure.LEL. D'on han tret aquest friki? Bastant mediocre.
Un referent intel·lectual. Josep Pla. Un referent polític. Prat de la Riba. Un llibre. La rebel·lió, de Menachem Begin. La idea política més sobrevalorada i la més infravalorada. El Comunisme i el Liberalisme. Llibertat o igualtat? Llibertat. Una ciutat. Jerusalem. La pitjor amenaça per a la democràcia liberal. El paternalisme. Una beguda. El vi. Què vols que et digui Déu, si existeix, quan arribis al cel? Tranquil. Com serà Catalunya l’any 2050? Millor que ara. Un lema vital. Massada no tornarà a caure. Per què ElTribú.Cat? Perquè algú ha de fer la guerra cultural a l’esquerra.--------------https://www.eltribu.cat/el-questionari-de-toni-florido/ Si és indepe convençut benvingut; i si creu que el seu projecte extrem-centrista, atlantista i ultraliberal per a la futura Catalunya independent val la pena, que crei un partit i es presenti a les eleccions. Em feu gràcia amb això de titllar d'"atlantista" a algú quan, les nostres aliances militars, no les triarem nosaltres com qui tria si compra suc de llimona o suc de taronja, ens vindran donades pel context geo-polític, el context de com haurem accedit a la independència, i les nostres pròpies forces.

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.