Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Ara que es parla tant d aquest tema, aquestes son les grafies de la generació d'energia segons les fonts. La superior es la gràfica de França amb una capacitat que duplica la de la península i on la nuclear es mes del 70% de l'energia.En el segon esquema hi ha la del regne, on el mix mal calculat fa disparar el cost al dependre en excés de la cogeneració que necessita sempre de fons fora de la UE. Tenen una capacitat eòlica enorme amb moltes variacions. La solar encara accentua més el problema al ser puntual, permet rebaixar la seva utilització de la cogeneració i el cost.Per cada 3 MW d'energia eòlica o solar cal construir 1 MW d'hidràulica La conclusió es que falten pantans per emmagatzemar l'energia i donar estabilitat a la xarxa. Cal recordar que la ona que genera la eòlica no es constant i necessita de fons com la nuclear o l hidràulica per ser constant.En les dades franceses separen el pompage, el que serien sistemes hidroelectics reversiblesCatalunyaFrança picture upload site picture upload site
Simplement afegir l'explorador d'índexmundi.com, que està prou bé per visualitzar dades de producció d'electricitat per país. Són dades de 2011, però en general diria que es mantenen bé les proporcions en ple 2021.https://www.indexmundi.com/facts/visualizations/electricity-production/#country=dk:fr:de:it:no:pt:es
|
Ara que es parla tant d aquest tema, aquestes son les grafies de la generació d'energia segons les fonts. La superior es la gràfica de França amb una capacitat que duplica la de la península i on la nuclear es mes del 70% de l'energia.En el segon esquema hi ha la del regne, on el mix mal calculat fa disparar el cost al dependre en excés de la cogeneració que necessita sempre de fons fora de la UE. Tenen una capacitat eòlica enorme amb moltes variacions. La solar encara accentua més el problema al ser puntual, permet rebaixar la seva utilització de la cogeneració i el cost.Per cada 3 MW d'energia eòlica o solar cal construir 1 MW d'hidràulica La conclusió es que falten pantans per emmagatzemar l'energia i donar estabilitat a la xarxa. Cal recordar que la ona que genera la eòlica no es constant i necessita de fons com la nuclear o l hidràulica per ser constant.En les dades franceses separen el pompage, el que serien sistemes hidroelectics reversiblesCatalunyaFrança picture upload site picture upload site
Vaja, que les estables són la nuclear i la hidraulica.Les eoliques depens del vent, i no hi ha cap zona que sigui constant?I les fotovoltaiques? teoricament aquí si que tenim bon clima?
La fotovoltaica genera molta inestabilitat per la senzilla raó que tens produint uns MWatts i de sobte passa un núvol.
|
Ara que es parla tant d aquest tema, aquestes son les grafies de la generació d'energia segons les fonts. La superior es la gràfica de França amb una capacitat que duplica la de la península i on la nuclear es mes del 70% de l'energia.En el segon esquema hi ha la del regne, on el mix mal calculat fa disparar el cost al dependre en excés de la cogeneració que necessita sempre de fons fora de la UE. Tenen una capacitat eòlica enorme amb moltes variacions. La solar encara accentua més el problema al ser puntual, permet rebaixar la seva utilització de la cogeneració i el cost.Per cada 3 MW d'energia eòlica o solar cal construir 1 MW d'hidràulica La conclusió es que falten pantans per emmagatzemar l'energia i donar estabilitat a la xarxa. Cal recordar que la ona que genera la eòlica no es constant i necessita de fons com la nuclear o l hidràulica per ser constant.En les dades franceses separen el pompage, el que serien sistemes hidroelectics reversiblesCatalunyaFrança picture upload site picture upload site
Què faran quan es quedin sense urani?
Hi ha reserves d'urani suficients per garantir la demanda mundial com a mínim els propers 120 anys. Tenen temps per buscar alternatives.
Ja hem passat el pic d'urani i segons en Turiel moltes centrals tiren d'arsenal nuclear.
|
Ara que es parla tant d aquest tema, aquestes son les grafies de la generació d'energia segons les fonts. La superior es la gràfica de França amb una capacitat que duplica la de la península i on la nuclear es mes del 70% de l'energia.En el segon esquema hi ha la del regne, on el mix mal calculat fa disparar el cost al dependre en excés de la cogeneració que necessita sempre de fons fora de la UE. Tenen una capacitat eòlica enorme amb moltes variacions. La solar encara accentua més el problema al ser puntual, permet rebaixar la seva utilització de la cogeneració i el cost.Per cada 3 MW d'energia eòlica o solar cal construir 1 MW d'hidràulica La conclusió es que falten pantans per emmagatzemar l'energia i donar estabilitat a la xarxa. Cal recordar que la ona que genera la eòlica no es constant i necessita de fons com la nuclear o l hidràulica per ser constant.En les dades franceses separen el pompage, el que serien sistemes hidroelectics reversiblesCatalunyaFrança picture upload site picture upload site
Vaja, que les estables són la nuclear i la hidraulica.Les eoliques depens del vent, i no hi ha cap zona que sigui constant?I les fotovoltaiques? teoricament aquí si que tenim bon clima?
Si els rius no porten aigua la hidraulica es igual que la eolica i la fotovoltaica,depenen del temps.
També existeixen el que son centrals reversibles de circuit tancat, en que es reutilitza una vegada i un altre la mateixa aiguahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Central_hidroel%C3%A8ctrica_reversible
Saps quina és la pèrdua aproximada de rendibilitat amb aquest sistema?
|
Ara que es parla tant d aquest tema, aquestes son les grafies de la generació d'energia segons les fonts. La superior es la gràfica de França amb una capacitat que duplica la de la península i on la nuclear es mes del 70% de l'energia.En el segon esquema hi ha la del regne, on el mix mal calculat fa disparar el cost al dependre en excés de la cogeneració que necessita sempre de fons fora de la UE. Tenen una capacitat eòlica enorme amb moltes variacions. La solar encara accentua més el problema al ser puntual, permet rebaixar la seva utilització de la cogeneració i el cost.Per cada 3 MW d'energia eòlica o solar cal construir 1 MW d'hidràulica La conclusió es que falten pantans per emmagatzemar l'energia i donar estabilitat a la xarxa. Cal recordar que la ona que genera la eòlica no es constant i necessita de fons com la nuclear o l hidràulica per ser constant.En les dades franceses separen el pompage, el que serien sistemes hidroelectics reversiblesCatalunyaFrança picture upload site picture upload site
Vaja, que les estables són la nuclear i la hidraulica.Les eoliques depens del vent, i no hi ha cap zona que sigui constant?I les fotovoltaiques? teoricament aquí si que tenim bon clima?
Si els rius no porten aigua la hidraulica es igual que la eolica i la fotovoltaica,depenen del temps.
No és cert. Si no hi ha aigua no genera òbviament però no és intermitent en el sentit de generació i no et genera inestabilitat. Mentres tens aigua pots controlar el cabal perfectament.
|
Avise que el trobe exagerat d'optimisme (d'això sempre peca en Partal), jo hauria posat "La via rupturista podria ser..." però l'argumentari és interessant i l'elecció d'una electa de la CUP com a presidenta de la cambra del Consell va en la línia d'una nova fase "aprovada" per no llançar (encara) la tovallola.Fa temps que parle i escric sobre la bifurcació de l’independentisme. Durant el període 2014-2017 els tres partits principals van anar més o menys de bracet, units en un objectiu que desembocà el Primer d’Octubre en el referèndum i la declaració d’independència. Però immediatament després les divergències entre ells es van fer manifestes i el camí es va bifurcar. Un sector, capitanejat per ERC, va decidir que no hi havia les condicions per a fer la independència i que, per tant, calia mantenir el poder autonòmic i esperar temps millors. I un altre, que semblava que s’articularia entorn de Junts i la CUP, va començar a oscil·lar entre mantenir-se en la proposta unilateral que havia portat a l’octubre del 2017 o afegir-se al retorn de l’autonomisme.Durant un temps va semblar que allò era cosa, efectivament, dels partits, que la bifurcació es traduïa en partits. Però la complexitat de la situació, amb presoners i exiliats tant de l’un grup com de l’altre, era palesa i això va complicar molt l’anàlisi. El president Quim Torra va ser molt contundent quan digué “un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia“, però no ha estat fins a la formació del nou govern, l’actual, que no s’ha posat clarament en relleu, molt clarament, que aquella visió que la bifurcació es traduïa en partits era una visió equivocada, que no és pas una qüestió de partits.Junts es va presentar a les eleccions amb Carles Puigdemont i Laura Borràs com a actius evidentment rupturistes al capdavant del cartell, però tots dos van desaparèixer completament quan les urnes es van tancar. I en va emergir, bàsicament, un Junts continuador de la vella Convergència –fins i tot després del trencament formal amb aquell passat. La pràctica autonomista s’ha imposat en la quotidianitat i la llista de membres del sotagovern convergents recol·locats professionalment en l’actual govern de coalició és tan impressionantment llarga que marca de manera significativa per on van les coses. És cert que hi ha encara outsiders disparant pel seu compte, sobretot Laura Borràs. Però tothom té coll avall que el concert autonomista la deixarà caure quan els jutges vulguen que caiga. Ho sap tothom i és profecia. I quan ja no siga presidenta del parlament tant hi farà què acabe passant amb el seu judici perquè, de fet, haurà estat eliminada de l’equació. Espere que Borràs haja llegit el monumental Il caso Moro de Leonardo Sciascia, perquè el cinisme polític brutal que s’hi retrata és el que ella ja viu.I la CUP es mou desconcertada, fent tombs a dreta i esquerra, atrapada en els seus tòpics i contradiccions. Ells són els qui van fer possible el govern autonomista amb aquell primer pacte amb ERC que els donava permís per a no avançar gens en dos anys. Tanmateix, ara sembla que els reca o que els en fan por les conseqüències i radicalitzen el missatge tot mirant de recuperar la situació perduda. Però amb la pedra del pecat original lligada als peus i la credibilitat, sembla, un poc malmesa.En vista d’aquest panorama, han estat els exiliats amb les seues victòries judicials i polítiques i l’ANC –que ha estat capaç de mantenir-se on era contra les pressions autonomistes– els qui han fet coses que recorden que la via unilateral és viva i té, com es va comprovar en la manifestació de la Diada, un gran predicament entre la gent. Però també, en aquesta situació, i encara més en un país amb tanta tirada a la depressió com és aquest, no és estrany que la via unilateral, l’octubrisme, digueu-ne com vulgueu, semblàs haver quedat colgada i sense recorregut. Fins al punt que molta gent, independentistes i tot, ja diu impúdicament que el procés s’ha acabat, que ja s’ha girat full.Però la cosa no és tan simple.Més enllà de les teories justificatives que s’elaboren per a aparentar que hi ha un pensament, i no la por, darrere el canvi d’estratègia, la bifurcació de l’independentisme es fonamenta en la resposta diferent que es dóna a dues preguntes clau. La primera pregunta és si es pot derrotar Espanya o no. I la segona és si la independència és un projecte a curt termini propulsat per la població catalana i sobre el qual Espanya no té el dret de decidir, o no ho és.L’estratègia dels qui responen, o creuen, que Espanya no es pot derrotar i que, per tant, no tornarem –o no tornarem en molts anys– al 27 d’octubre de 2017 és ben clara. Alguns, amb la millor voluntat del món, diran i rediran que hem de ser més i que ens hem de preparar millor. I mantindran l’ús de la paraula “independentista” durant el temps que els faça servei. Però faran autonomisme i prou –mentre els ho permeten. Un autonomisme prim, perquè ja no queda gairebé autonomia, però que reconec que pot resultar efectista en alguns moments i que, siga com siga, és essencial per a greixar la màquina del partit, dels mitjans, dels opinants i de tota la galàxia que conforma finalment l’opinió pública.Segurament ja ho havíem d’haver vist, això, el 2017. Aquella pressa tan exagerada per a fer un “govern efectiu” just després de les eleccions del desembre no tenia gran cosa a veure amb les raons que ens explicaven aleshores de construir república. I, de fet, la via rupturista segurament hauria consistit a no presentar-se ningú a aquelles eleccions i no col·laborar amb el 155. Segurament la millor sortida hauria estat formar un govern a l’exili i un parlament a l’exili i haver posat Espanya contra les cordes fins que cedís políticament –i qui pense que això era impossible li recordaré només que al cap de quatre anys han tret de la presó nou persones acusades de sedició que havien fet la independència, i resulta que havien estat condemnades a dotze. I les n’han tretes perquè no les hi podien aguantar ni un minut més. O li recordaré també que els exiliats han demostrat de sobres que la posició espanyola és insostenible a Europa perquè en definitiva són ells, els espanyols, que van actuar antidemocràticament i il·legalment, contra els tractats fonamentals de la Unió.Però tant hi fa ara aquesta discussió. El fet és que aquella bifurcació entre exili i interior no va passar en aquell moment i la bifurcació que semblava substitutiva, la que semblava haver-hi entre partits, tampoc no ha acabat de fer-se realitat. Però en qualsevol cas ara m’interessa valorar tot el camí positiu, de clarificació i d’enduriment, que ha fet la via unilateral. I remarcar la gran oportunitat de reescriure aquest passat de quatre anys que s’obre amb la constitució, finalment, de l’Assemblea de Representants.D’ençà del primer minut, el Consell per la República responia, dins la bifurcació independentista, a l’estratègia unilateral. Sens dubte, era el contrari de l’autonomisme. Perquè va nàixer del govern a l’exili, mantenint la legitimitat de la Generalitat de Catalunya contra el colp d’estat del 155 i afirmant que, una vegada proclamada la independència, no es podia tornar al marc anterior. Però després també va romandre atrapat en la teranyina autonomista i va caure en una contradicció: intentar governar l’autonomia al mateix temps que se’n proclamava, tot exiliant-se, la il·legalitat, era una jugada massa complicada, massa impossible. I segurament també tot era massa gros, inclosa la situació personal, per a poder tenir el cap prou clar en tot moment.La realitat, siga com siga, és que quatre persones, el president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí i Puig, han estat capaços de mantenir obert aquest front. Ells no són els únics exiliats, però és evident que els altres han tingut posicions molt diferents i que no menen al mateix lloc. I a l’hora de remarcar la feina que han fet hi ha una dada que, precisament avui, vull remarcar. Puigdemont i Puig eren de Convergència, o del PDECat. Però Comín era d’Esquerra Republicana, i potser encara ho és, no ho sé. I Ponsatí és una independent que, si no vaig errat, no té cap afiliació però que segur que no té ni un pèl de convergent.I per què recorde aquesta obvietat ara? Perquè una de les coses fonamentals que va passar diumenge en la constitució de l’Assemblea de Representants és que aquella maniobra consistent a estigmatitzar la via unilateral presentant-la com una via partidista es va fer miques completament. Però cal mirar enrere per a recordar que d’ençà del primer minut s’havia intentat que fos així i caldrà, per tant, aprendre’n la lliçó. Puigdemont, Puig, Comín i Ponsatí no eren d’un mateix partit. Si de cas, eren d’una mateixa idea i, sobretot, són d’un mateix ímpetu. Que hagen acabat formant part d’una mateixa candidatura, vinculada a un dels partits autonomistes, això són figues d’un altre paner; i els boicots i les agressions també compten per a explicar-ho. Però l’ADN del Consell és la unilateralitat i la defensa del Primer d’Octubre, no pas les sigles. I aquest detall serà clau a l’hora d’aprofitar el salt endavant que significa la constitució de l’Assemblea de Representants.Perquè el Consell per la República té ara una oportunitat única de remarcar aquesta independència –i en això el president Puigdemont, que ha d’aclarir què és i què vol ser, hi té una gran responsabilitat. Diumenge es va veure ben clar, amb els fets, que el Consell no és cap invent de la dreta catalana ni la pota secreta de cap partit, per dir-ho a la manera ridiculitzadora que alguns encara fan servir. El joc aquest d’oposar Junts a Esquerra i tots dos a la CUP o la CUP i ERC a Junts o Junts i la CUP a Esquerra ja els va bé, als autonomistes, per a mantenir el galliner controlat. Però no s’hi val a fer tantes trampes: diumenge a Canet de Rosselló s’hi veié una cosa ben diferent.A Canet la ratlla no es va traçar entre qui era de Junts, qui d’Esquerra i qui de la CUP. A Canet la ratlla es va traçar entre els qui eren allí i els qui no hi eren. I els qui eren allí hi eren –de Blanca Serra a Carles Puigdemont, de Joan Puig a Lluís Puig, d’Àngels Martínez a Laura Borràs, de la presidenta Ona Curto al darrer dels 121 representants presents– perquè coincidien en la resposta a les dues preguntes fonamentals: sí que es pot derrotar Espanya i la independència és un projecte a curt termini propulsat per la població catalana i sobre el qual Espanya no té el dret de decidir. I això no és cap detall menor, ans al contrari. Aquest és el canvi real de dimensió que es va esdevenir diumenge i que clarifica, a parer meu completament, la situació. La via rupturista és al –i de fet és el– Consell per la República. I punt.PS1. No sé si això que explicaré ara té cap relació directa amb el contingut de l’article, però m’ha cridat l’atenció. Mentre el president Puigdemont era a Canet en la constitució de l’Assemblea, Junts feia un gran acte públic a Lleida sense la seua presència, ni tan sols en cap vídeo enregistrat.PS2. A voltes he de fer articles massa llargs per explicar coses que em semblen massa complexes. Aquest n’és un. De manera que, per no atabalar-vos, he deixat per a demà unes quantes prospeccions de futur, relacionades amb allò que podria fer el Consell d’ara endavant, si entén i comparteix que aquesta que acabe de descriure és la peça clau del moment.
Podria ésser-ho, però els processistes faran tot el possible per a què no ho sigui (i en Partal o bé no ho denunciarà o bé ho farà quan ja sigui massa tard).PD: Per a organitzar i representar internacionalmentla minoria nacional catalana (editorial d'avui) cal un cens nacional, el qual requereix uns criteris estrictes per tal que sigui creïble (i no pas el que fan ara).
|
Avise que el trobe exagerat d'optimisme (d'això sempre peca en Partal), jo hauria posat "La via rupturista podria ser..." però l'argumentari és interessant i l'elecció d'una electa de la CUP com a presidenta de la cambra del Consell va en la línia d'una nova fase "aprovada" per no llançar (encara) la tovallola.Fa temps que parle i escric sobre la bifurcació de l’independentisme. Durant el període 2014-2017 els tres partits principals van anar més o menys de bracet, units en un objectiu que desembocà el Primer d’Octubre en el referèndum i la declaració d’independència. Però immediatament després les divergències entre ells es van fer manifestes i el camí es va bifurcar. Un sector, capitanejat per ERC, va decidir que no hi havia les condicions per a fer la independència i que, per tant, calia mantenir el poder autonòmic i esperar temps millors. I un altre, que semblava que s’articularia entorn de Junts i la CUP, va començar a oscil·lar entre mantenir-se en la proposta unilateral que havia portat a l’octubre del 2017 o afegir-se al retorn de l’autonomisme.Durant un temps va semblar que allò era cosa, efectivament, dels partits, que la bifurcació es traduïa en partits. Però la complexitat de la situació, amb presoners i exiliats tant de l’un grup com de l’altre, era palesa i això va complicar molt l’anàlisi. El president Quim Torra va ser molt contundent quan digué “un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia“, però no ha estat fins a la formació del nou govern, l’actual, que no s’ha posat clarament en relleu, molt clarament, que aquella visió que la bifurcació es traduïa en partits era una visió equivocada, que no és pas una qüestió de partits.Junts es va presentar a les eleccions amb Carles Puigdemont i Laura Borràs com a actius evidentment rupturistes al capdavant del cartell, però tots dos van desaparèixer completament quan les urnes es van tancar. I en va emergir, bàsicament, un Junts continuador de la vella Convergència –fins i tot després del trencament formal amb aquell passat. La pràctica autonomista s’ha imposat en la quotidianitat i la llista de membres del sotagovern convergents recol·locats professionalment en l’actual govern de coalició és tan impressionantment llarga que marca de manera significativa per on van les coses. És cert que hi ha encara outsiders disparant pel seu compte, sobretot Laura Borràs. Però tothom té coll avall que el concert autonomista la deixarà caure quan els jutges vulguen que caiga. Ho sap tothom i és profecia. I quan ja no siga presidenta del parlament tant hi farà què acabe passant amb el seu judici perquè, de fet, haurà estat eliminada de l’equació. Espere que Borràs haja llegit el monumental Il caso Moro de Leonardo Sciascia, perquè el cinisme polític brutal que s’hi retrata és el que ella ja viu.I la CUP es mou desconcertada, fent tombs a dreta i esquerra, atrapada en els seus tòpics i contradiccions. Ells són els qui van fer possible el govern autonomista amb aquell primer pacte amb ERC que els donava permís per a no avançar gens en dos anys. Tanmateix, ara sembla que els reca o que els en fan por les conseqüències i radicalitzen el missatge tot mirant de recuperar la situació perduda. Però amb la pedra del pecat original lligada als peus i la credibilitat, sembla, un poc malmesa.En vista d’aquest panorama, han estat els exiliats amb les seues victòries judicials i polítiques i l’ANC –que ha estat capaç de mantenir-se on era contra les pressions autonomistes– els qui han fet coses que recorden que la via unilateral és viva i té, com es va comprovar en la manifestació de la Diada, un gran predicament entre la gent. Però també, en aquesta situació, i encara més en un país amb tanta tirada a la depressió com és aquest, no és estrany que la via unilateral, l’octubrisme, digueu-ne com vulgueu, semblàs haver quedat colgada i sense recorregut. Fins al punt que molta gent, independentistes i tot, ja diu impúdicament que el procés s’ha acabat, que ja s’ha girat full.Però la cosa no és tan simple.Més enllà de les teories justificatives que s’elaboren per a aparentar que hi ha un pensament, i no la por, darrere el canvi d’estratègia, la bifurcació de l’independentisme es fonamenta en la resposta diferent que es dóna a dues preguntes clau. La primera pregunta és si es pot derrotar Espanya o no. I la segona és si la independència és un projecte a curt termini propulsat per la població catalana i sobre el qual Espanya no té el dret de decidir, o no ho és.L’estratègia dels qui responen, o creuen, que Espanya no es pot derrotar i que, per tant, no tornarem –o no tornarem en molts anys– al 27 d’octubre de 2017 és ben clara. Alguns, amb la millor voluntat del món, diran i rediran que hem de ser més i que ens hem de preparar millor. I mantindran l’ús de la paraula “independentista” durant el temps que els faça servei. Però faran autonomisme i prou –mentre els ho permeten. Un autonomisme prim, perquè ja no queda gairebé autonomia, però que reconec que pot resultar efectista en alguns moments i que, siga com siga, és essencial per a greixar la màquina del partit, dels mitjans, dels opinants i de tota la galàxia que conforma finalment l’opinió pública.Segurament ja ho havíem d’haver vist, això, el 2017. Aquella pressa tan exagerada per a fer un “govern efectiu” just després de les eleccions del desembre no tenia gran cosa a veure amb les raons que ens explicaven aleshores de construir república. I, de fet, la via rupturista segurament hauria consistit a no presentar-se ningú a aquelles eleccions i no col·laborar amb el 155. Segurament la millor sortida hauria estat formar un govern a l’exili i un parlament a l’exili i haver posat Espanya contra les cordes fins que cedís políticament –i qui pense que això era impossible li recordaré només que al cap de quatre anys han tret de la presó nou persones acusades de sedició que havien fet la independència, i resulta que havien estat condemnades a dotze. I les n’han tretes perquè no les hi podien aguantar ni un minut més. O li recordaré també que els exiliats han demostrat de sobres que la posició espanyola és insostenible a Europa perquè en definitiva són ells, els espanyols, que van actuar antidemocràticament i il·legalment, contra els tractats fonamentals de la Unió.Però tant hi fa ara aquesta discussió. El fet és que aquella bifurcació entre exili i interior no va passar en aquell moment i la bifurcació que semblava substitutiva, la que semblava haver-hi entre partits, tampoc no ha acabat de fer-se realitat. Però en qualsevol cas ara m’interessa valorar tot el camí positiu, de clarificació i d’enduriment, que ha fet la via unilateral. I remarcar la gran oportunitat de reescriure aquest passat de quatre anys que s’obre amb la constitució, finalment, de l’Assemblea de Representants.D’ençà del primer minut, el Consell per la República responia, dins la bifurcació independentista, a l’estratègia unilateral. Sens dubte, era el contrari de l’autonomisme. Perquè va nàixer del govern a l’exili, mantenint la legitimitat de la Generalitat de Catalunya contra el colp d’estat del 155 i afirmant que, una vegada proclamada la independència, no es podia tornar al marc anterior. Però després també va romandre atrapat en la teranyina autonomista i va caure en una contradicció: intentar governar l’autonomia al mateix temps que se’n proclamava, tot exiliant-se, la il·legalitat, era una jugada massa complicada, massa impossible. I segurament també tot era massa gros, inclosa la situació personal, per a poder tenir el cap prou clar en tot moment.La realitat, siga com siga, és que quatre persones, el president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí i Puig, han estat capaços de mantenir obert aquest front. Ells no són els únics exiliats, però és evident que els altres han tingut posicions molt diferents i que no menen al mateix lloc. I a l’hora de remarcar la feina que han fet hi ha una dada que, precisament avui, vull remarcar. Puigdemont i Puig eren de Convergència, o del PDECat. Però Comín era d’Esquerra Republicana, i potser encara ho és, no ho sé. I Ponsatí és una independent que, si no vaig errat, no té cap afiliació però que segur que no té ni un pèl de convergent.I per què recorde aquesta obvietat ara? Perquè una de les coses fonamentals que va passar diumenge en la constitució de l’Assemblea de Representants és que aquella maniobra consistent a estigmatitzar la via unilateral presentant-la com una via partidista es va fer miques completament. Però cal mirar enrere per a recordar que d’ençà del primer minut s’havia intentat que fos així i caldrà, per tant, aprendre’n la lliçó. Puigdemont, Puig, Comín i Ponsatí no eren d’un mateix partit. Si de cas, eren d’una mateixa idea i, sobretot, són d’un mateix ímpetu. Que hagen acabat formant part d’una mateixa candidatura, vinculada a un dels partits autonomistes, això són figues d’un altre paner; i els boicots i les agressions també compten per a explicar-ho. Però l’ADN del Consell és la unilateralitat i la defensa del Primer d’Octubre, no pas les sigles. I aquest detall serà clau a l’hora d’aprofitar el salt endavant que significa la constitució de l’Assemblea de Representants.Perquè el Consell per la República té ara una oportunitat única de remarcar aquesta independència –i en això el president Puigdemont, que ha d’aclarir què és i què vol ser, hi té una gran responsabilitat. Diumenge es va veure ben clar, amb els fets, que el Consell no és cap invent de la dreta catalana ni la pota secreta de cap partit, per dir-ho a la manera ridiculitzadora que alguns encara fan servir. El joc aquest d’oposar Junts a Esquerra i tots dos a la CUP o la CUP i ERC a Junts o Junts i la CUP a Esquerra ja els va bé, als autonomistes, per a mantenir el galliner controlat. Però no s’hi val a fer tantes trampes: diumenge a Canet de Rosselló s’hi veié una cosa ben diferent.A Canet la ratlla no es va traçar entre qui era de Junts, qui d’Esquerra i qui de la CUP. A Canet la ratlla es va traçar entre els qui eren allí i els qui no hi eren. I els qui eren allí hi eren –de Blanca Serra a Carles Puigdemont, de Joan Puig a Lluís Puig, d’Àngels Martínez a Laura Borràs, de la presidenta Ona Curto al darrer dels 121 representants presents– perquè coincidien en la resposta a les dues preguntes fonamentals: sí que es pot derrotar Espanya i la independència és un projecte a curt termini propulsat per la població catalana i sobre el qual Espanya no té el dret de decidir. I això no és cap detall menor, ans al contrari. Aquest és el canvi real de dimensió que es va esdevenir diumenge i que clarifica, a parer meu completament, la situació. La via rupturista és al –i de fet és el– Consell per la República. I punt.PS1. No sé si això que explicaré ara té cap relació directa amb el contingut de l’article, però m’ha cridat l’atenció. Mentre el president Puigdemont era a Canet en la constitució de l’Assemblea, Junts feia un gran acte públic a Lleida sense la seua presència, ni tan sols en cap vídeo enregistrat.PS2. A voltes he de fer articles massa llargs per explicar coses que em semblen massa complexes. Aquest n’és un. De manera que, per no atabalar-vos, he deixat per a demà unes quantes prospeccions de futur, relacionades amb allò que podria fer el Consell d’ara endavant, si entén i comparteix que aquesta que acabe de descriure és la peça clau del moment.
Vicenç Partal, aquest no és l´imbécil que va posar en un titular del seu panflet Vilaweb "una regidora ultradretana" referint-se a Silvia Orriols? Oi que si? Doncs que se´n vagi a la merda el gilipollas aquest!!
El Pardal este és un venedor de fum professional.
|
Avise que el trobe exagerat d'optimisme (d'això sempre peca en Partal), jo hauria posat "La via rupturista podria ser..." però l'argumentari és interessant i l'elecció d'una electa de la CUP com a presidenta de la cambra del Consell va en la línia d'una nova fase "aprovada" per no llançar (encara) la tovallola.Fa temps que parle i escric sobre la bifurcació de l’independentisme. Durant el període 2014-2017 els tres partits principals van anar més o menys de bracet, units en un objectiu que desembocà el Primer d’Octubre en el referèndum i la declaració d’independència. Però immediatament després les divergències entre ells es van fer manifestes i el camí es va bifurcar. Un sector, capitanejat per ERC, va decidir que no hi havia les condicions per a fer la independència i que, per tant, calia mantenir el poder autonòmic i esperar temps millors. I un altre, que semblava que s’articularia entorn de Junts i la CUP, va començar a oscil·lar entre mantenir-se en la proposta unilateral que havia portat a l’octubre del 2017 o afegir-se al retorn de l’autonomisme.Durant un temps va semblar que allò era cosa, efectivament, dels partits, que la bifurcació es traduïa en partits. Però la complexitat de la situació, amb presoners i exiliats tant de l’un grup com de l’altre, era palesa i això va complicar molt l’anàlisi. El president Quim Torra va ser molt contundent quan digué “un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia“, però no ha estat fins a la formació del nou govern, l’actual, que no s’ha posat clarament en relleu, molt clarament, que aquella visió que la bifurcació es traduïa en partits era una visió equivocada, que no és pas una qüestió de partits.Junts es va presentar a les eleccions amb Carles Puigdemont i Laura Borràs com a actius evidentment rupturistes al capdavant del cartell, però tots dos van desaparèixer completament quan les urnes es van tancar. I en va emergir, bàsicament, un Junts continuador de la vella Convergència –fins i tot després del trencament formal amb aquell passat. La pràctica autonomista s’ha imposat en la quotidianitat i la llista de membres del sotagovern convergents recol·locats professionalment en l’actual govern de coalició és tan impressionantment llarga que marca de manera significativa per on van les coses. És cert que hi ha encara outsiders disparant pel seu compte, sobretot Laura Borràs. Però tothom té coll avall que el concert autonomista la deixarà caure quan els jutges vulguen que caiga. Ho sap tothom i és profecia. I quan ja no siga presidenta del parlament tant hi farà què acabe passant amb el seu judici perquè, de fet, haurà estat eliminada de l’equació. Espere que Borràs haja llegit el monumental Il caso Moro de Leonardo Sciascia, perquè el cinisme polític brutal que s’hi retrata és el que ella ja viu.I la CUP es mou desconcertada, fent tombs a dreta i esquerra, atrapada en els seus tòpics i contradiccions. Ells són els qui van fer possible el govern autonomista amb aquell primer pacte amb ERC que els donava permís per a no avançar gens en dos anys. Tanmateix, ara sembla que els reca o que els en fan por les conseqüències i radicalitzen el missatge tot mirant de recuperar la situació perduda. Però amb la pedra del pecat original lligada als peus i la credibilitat, sembla, un poc malmesa.En vista d’aquest panorama, han estat els exiliats amb les seues victòries judicials i polítiques i l’ANC –que ha estat capaç de mantenir-se on era contra les pressions autonomistes– els qui han fet coses que recorden que la via unilateral és viva i té, com es va comprovar en la manifestació de la Diada, un gran predicament entre la gent. Però també, en aquesta situació, i encara més en un país amb tanta tirada a la depressió com és aquest, no és estrany que la via unilateral, l’octubrisme, digueu-ne com vulgueu, semblàs haver quedat colgada i sense recorregut. Fins al punt que molta gent, independentistes i tot, ja diu impúdicament que el procés s’ha acabat, que ja s’ha girat full.Però la cosa no és tan simple.Més enllà de les teories justificatives que s’elaboren per a aparentar que hi ha un pensament, i no la por, darrere el canvi d’estratègia, la bifurcació de l’independentisme es fonamenta en la resposta diferent que es dóna a dues preguntes clau. La primera pregunta és si es pot derrotar Espanya o no. I la segona és si la independència és un projecte a curt termini propulsat per la població catalana i sobre el qual Espanya no té el dret de decidir, o no ho és.L’estratègia dels qui responen, o creuen, que Espanya no es pot derrotar i que, per tant, no tornarem –o no tornarem en molts anys– al 27 d’octubre de 2017 és ben clara. Alguns, amb la millor voluntat del món, diran i rediran que hem de ser més i que ens hem de preparar millor. I mantindran l’ús de la paraula “independentista” durant el temps que els faça servei. Però faran autonomisme i prou –mentre els ho permeten. Un autonomisme prim, perquè ja no queda gairebé autonomia, però que reconec que pot resultar efectista en alguns moments i que, siga com siga, és essencial per a greixar la màquina del partit, dels mitjans, dels opinants i de tota la galàxia que conforma finalment l’opinió pública.Segurament ja ho havíem d’haver vist, això, el 2017. Aquella pressa tan exagerada per a fer un “govern efectiu” just després de les eleccions del desembre no tenia gran cosa a veure amb les raons que ens explicaven aleshores de construir república. I, de fet, la via rupturista segurament hauria consistit a no presentar-se ningú a aquelles eleccions i no col·laborar amb el 155. Segurament la millor sortida hauria estat formar un govern a l’exili i un parlament a l’exili i haver posat Espanya contra les cordes fins que cedís políticament –i qui pense que això era impossible li recordaré només que al cap de quatre anys han tret de la presó nou persones acusades de sedició que havien fet la independència, i resulta que havien estat condemnades a dotze. I les n’han tretes perquè no les hi podien aguantar ni un minut més. O li recordaré també que els exiliats han demostrat de sobres que la posició espanyola és insostenible a Europa perquè en definitiva són ells, els espanyols, que van actuar antidemocràticament i il·legalment, contra els tractats fonamentals de la Unió.Però tant hi fa ara aquesta discussió. El fet és que aquella bifurcació entre exili i interior no va passar en aquell moment i la bifurcació que semblava substitutiva, la que semblava haver-hi entre partits, tampoc no ha acabat de fer-se realitat. Però en qualsevol cas ara m’interessa valorar tot el camí positiu, de clarificació i d’enduriment, que ha fet la via unilateral. I remarcar la gran oportunitat de reescriure aquest passat de quatre anys que s’obre amb la constitució, finalment, de l’Assemblea de Representants.D’ençà del primer minut, el Consell per la República responia, dins la bifurcació independentista, a l’estratègia unilateral. Sens dubte, era el contrari de l’autonomisme. Perquè va nàixer del govern a l’exili, mantenint la legitimitat de la Generalitat de Catalunya contra el colp d’estat del 155 i afirmant que, una vegada proclamada la independència, no es podia tornar al marc anterior. Però després també va romandre atrapat en la teranyina autonomista i va caure en una contradicció: intentar governar l’autonomia al mateix temps que se’n proclamava, tot exiliant-se, la il·legalitat, era una jugada massa complicada, massa impossible. I segurament també tot era massa gros, inclosa la situació personal, per a poder tenir el cap prou clar en tot moment.La realitat, siga com siga, és que quatre persones, el president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí i Puig, han estat capaços de mantenir obert aquest front. Ells no són els únics exiliats, però és evident que els altres han tingut posicions molt diferents i que no menen al mateix lloc. I a l’hora de remarcar la feina que han fet hi ha una dada que, precisament avui, vull remarcar. Puigdemont i Puig eren de Convergència, o del PDECat. Però Comín era d’Esquerra Republicana, i potser encara ho és, no ho sé. I Ponsatí és una independent que, si no vaig errat, no té cap afiliació però que segur que no té ni un pèl de convergent.I per què recorde aquesta obvietat ara? Perquè una de les coses fonamentals que va passar diumenge en la constitució de l’Assemblea de Representants és que aquella maniobra consistent a estigmatitzar la via unilateral presentant-la com una via partidista es va fer miques completament. Però cal mirar enrere per a recordar que d’ençà del primer minut s’havia intentat que fos així i caldrà, per tant, aprendre’n la lliçó. Puigdemont, Puig, Comín i Ponsatí no eren d’un mateix partit. Si de cas, eren d’una mateixa idea i, sobretot, són d’un mateix ímpetu. Que hagen acabat formant part d’una mateixa candidatura, vinculada a un dels partits autonomistes, això són figues d’un altre paner; i els boicots i les agressions també compten per a explicar-ho. Però l’ADN del Consell és la unilateralitat i la defensa del Primer d’Octubre, no pas les sigles. I aquest detall serà clau a l’hora d’aprofitar el salt endavant que significa la constitució de l’Assemblea de Representants.Perquè el Consell per la República té ara una oportunitat única de remarcar aquesta independència –i en això el president Puigdemont, que ha d’aclarir què és i què vol ser, hi té una gran responsabilitat. Diumenge es va veure ben clar, amb els fets, que el Consell no és cap invent de la dreta catalana ni la pota secreta de cap partit, per dir-ho a la manera ridiculitzadora que alguns encara fan servir. El joc aquest d’oposar Junts a Esquerra i tots dos a la CUP o la CUP i ERC a Junts o Junts i la CUP a Esquerra ja els va bé, als autonomistes, per a mantenir el galliner controlat. Però no s’hi val a fer tantes trampes: diumenge a Canet de Rosselló s’hi veié una cosa ben diferent.A Canet la ratlla no es va traçar entre qui era de Junts, qui d’Esquerra i qui de la CUP. A Canet la ratlla es va traçar entre els qui eren allí i els qui no hi eren. I els qui eren allí hi eren –de Blanca Serra a Carles Puigdemont, de Joan Puig a Lluís Puig, d’Àngels Martínez a Laura Borràs, de la presidenta Ona Curto al darrer dels 121 representants presents– perquè coincidien en la resposta a les dues preguntes fonamentals: sí que es pot derrotar Espanya i la independència és un projecte a curt termini propulsat per la població catalana i sobre el qual Espanya no té el dret de decidir. I això no és cap detall menor, ans al contrari. Aquest és el canvi real de dimensió que es va esdevenir diumenge i que clarifica, a parer meu completament, la situació. La via rupturista és al –i de fet és el– Consell per la República. I punt.PS1. No sé si això que explicaré ara té cap relació directa amb el contingut de l’article, però m’ha cridat l’atenció. Mentre el president Puigdemont era a Canet en la constitució de l’Assemblea, Junts feia un gran acte públic a Lleida sense la seua presència, ni tan sols en cap vídeo enregistrat.PS2. A voltes he de fer articles massa llargs per explicar coses que em semblen massa complexes. Aquest n’és un. De manera que, per no atabalar-vos, he deixat per a demà unes quantes prospeccions de futur, relacionades amb allò que podria fer el Consell d’ara endavant, si entén i comparteix que aquesta que acabe de descriure és la peça clau del moment.
Vicenç Partal, aquest no és l´imbécil que va posar en un titular del seu panflet Vilaweb "una regidora ultradretana" referint-se a Silvia Orriols? Oi que si? Doncs que se´n vagi a la merda el gilipollas aquest!!
Que ningú toqui la nostra Marie Le Pen nostrada!
|
Avise que el trobe exagerat d'optimisme (d'això sempre peca en Partal), jo hauria posat "La via rupturista podria ser..." però l'argumentari és interessant i l'elecció d'una electa de la CUP com a presidenta de la cambra del Consell va en la línia d'una nova fase "aprovada" per no llançar (encara) la tovallola.Fa temps que parle i escric sobre la bifurcació de l’independentisme. Durant el període 2014-2017 els tres partits principals van anar més o menys de bracet, units en un objectiu que desembocà el Primer d’Octubre en el referèndum i la declaració d’independència. Però immediatament després les divergències entre ells es van fer manifestes i el camí es va bifurcar. Un sector, capitanejat per ERC, va decidir que no hi havia les condicions per a fer la independència i que, per tant, calia mantenir el poder autonòmic i esperar temps millors. I un altre, que semblava que s’articularia entorn de Junts i la CUP, va començar a oscil·lar entre mantenir-se en la proposta unilateral que havia portat a l’octubre del 2017 o afegir-se al retorn de l’autonomisme.Durant un temps va semblar que allò era cosa, efectivament, dels partits, que la bifurcació es traduïa en partits. Però la complexitat de la situació, amb presoners i exiliats tant de l’un grup com de l’altre, era palesa i això va complicar molt l’anàlisi. El president Quim Torra va ser molt contundent quan digué “un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia“, però no ha estat fins a la formació del nou govern, l’actual, que no s’ha posat clarament en relleu, molt clarament, que aquella visió que la bifurcació es traduïa en partits era una visió equivocada, que no és pas una qüestió de partits.Junts es va presentar a les eleccions amb Carles Puigdemont i Laura Borràs com a actius evidentment rupturistes al capdavant del cartell, però tots dos van desaparèixer completament quan les urnes es van tancar. I en va emergir, bàsicament, un Junts continuador de la vella Convergència –fins i tot després del trencament formal amb aquell passat. La pràctica autonomista s’ha imposat en la quotidianitat i la llista de membres del sotagovern convergents recol·locats professionalment en l’actual govern de coalició és tan impressionantment llarga que marca de manera significativa per on van les coses. És cert que hi ha encara outsiders disparant pel seu compte, sobretot Laura Borràs. Però tothom té coll avall que el concert autonomista la deixarà caure quan els jutges vulguen que caiga. Ho sap tothom i és profecia. I quan ja no siga presidenta del parlament tant hi farà què acabe passant amb el seu judici perquè, de fet, haurà estat eliminada de l’equació. Espere que Borràs haja llegit el monumental Il caso Moro de Leonardo Sciascia, perquè el cinisme polític brutal que s’hi retrata és el que ella ja viu.I la CUP es mou desconcertada, fent tombs a dreta i esquerra, atrapada en els seus tòpics i contradiccions. Ells són els qui van fer possible el govern autonomista amb aquell primer pacte amb ERC que els donava permís per a no avançar gens en dos anys. Tanmateix, ara sembla que els reca o que els en fan por les conseqüències i radicalitzen el missatge tot mirant de recuperar la situació perduda. Però amb la pedra del pecat original lligada als peus i la credibilitat, sembla, un poc malmesa.En vista d’aquest panorama, han estat els exiliats amb les seues victòries judicials i polítiques i l’ANC –que ha estat capaç de mantenir-se on era contra les pressions autonomistes– els qui han fet coses que recorden que la via unilateral és viva i té, com es va comprovar en la manifestació de la Diada, un gran predicament entre la gent. Però també, en aquesta situació, i encara més en un país amb tanta tirada a la depressió com és aquest, no és estrany que la via unilateral, l’octubrisme, digueu-ne com vulgueu, semblàs haver quedat colgada i sense recorregut. Fins al punt que molta gent, independentistes i tot, ja diu impúdicament que el procés s’ha acabat, que ja s’ha girat full.Però la cosa no és tan simple.Més enllà de les teories justificatives que s’elaboren per a aparentar que hi ha un pensament, i no la por, darrere el canvi d’estratègia, la bifurcació de l’independentisme es fonamenta en la resposta diferent que es dóna a dues preguntes clau. La primera pregunta és si es pot derrotar Espanya o no. I la segona és si la independència és un projecte a curt termini propulsat per la població catalana i sobre el qual Espanya no té el dret de decidir, o no ho és.L’estratègia dels qui responen, o creuen, que Espanya no es pot derrotar i que, per tant, no tornarem –o no tornarem en molts anys– al 27 d’octubre de 2017 és ben clara. Alguns, amb la millor voluntat del món, diran i rediran que hem de ser més i que ens hem de preparar millor. I mantindran l’ús de la paraula “independentista” durant el temps que els faça servei. Però faran autonomisme i prou –mentre els ho permeten. Un autonomisme prim, perquè ja no queda gairebé autonomia, però que reconec que pot resultar efectista en alguns moments i que, siga com siga, és essencial per a greixar la màquina del partit, dels mitjans, dels opinants i de tota la galàxia que conforma finalment l’opinió pública.Segurament ja ho havíem d’haver vist, això, el 2017. Aquella pressa tan exagerada per a fer un “govern efectiu” just després de les eleccions del desembre no tenia gran cosa a veure amb les raons que ens explicaven aleshores de construir república. I, de fet, la via rupturista segurament hauria consistit a no presentar-se ningú a aquelles eleccions i no col·laborar amb el 155. Segurament la millor sortida hauria estat formar un govern a l’exili i un parlament a l’exili i haver posat Espanya contra les cordes fins que cedís políticament –i qui pense que això era impossible li recordaré només que al cap de quatre anys han tret de la presó nou persones acusades de sedició que havien fet la independència, i resulta que havien estat condemnades a dotze. I les n’han tretes perquè no les hi podien aguantar ni un minut més. O li recordaré també que els exiliats han demostrat de sobres que la posició espanyola és insostenible a Europa perquè en definitiva són ells, els espanyols, que van actuar antidemocràticament i il·legalment, contra els tractats fonamentals de la Unió.Però tant hi fa ara aquesta discussió. El fet és que aquella bifurcació entre exili i interior no va passar en aquell moment i la bifurcació que semblava substitutiva, la que semblava haver-hi entre partits, tampoc no ha acabat de fer-se realitat. Però en qualsevol cas ara m’interessa valorar tot el camí positiu, de clarificació i d’enduriment, que ha fet la via unilateral. I remarcar la gran oportunitat de reescriure aquest passat de quatre anys que s’obre amb la constitució, finalment, de l’Assemblea de Representants.D’ençà del primer minut, el Consell per la República responia, dins la bifurcació independentista, a l’estratègia unilateral. Sens dubte, era el contrari de l’autonomisme. Perquè va nàixer del govern a l’exili, mantenint la legitimitat de la Generalitat de Catalunya contra el colp d’estat del 155 i afirmant que, una vegada proclamada la independència, no es podia tornar al marc anterior. Però després també va romandre atrapat en la teranyina autonomista i va caure en una contradicció: intentar governar l’autonomia al mateix temps que se’n proclamava, tot exiliant-se, la il·legalitat, era una jugada massa complicada, massa impossible. I segurament també tot era massa gros, inclosa la situació personal, per a poder tenir el cap prou clar en tot moment.La realitat, siga com siga, és que quatre persones, el president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí i Puig, han estat capaços de mantenir obert aquest front. Ells no són els únics exiliats, però és evident que els altres han tingut posicions molt diferents i que no menen al mateix lloc. I a l’hora de remarcar la feina que han fet hi ha una dada que, precisament avui, vull remarcar. Puigdemont i Puig eren de Convergència, o del PDECat. Però Comín era d’Esquerra Republicana, i potser encara ho és, no ho sé. I Ponsatí és una independent que, si no vaig errat, no té cap afiliació però que segur que no té ni un pèl de convergent.I per què recorde aquesta obvietat ara? Perquè una de les coses fonamentals que va passar diumenge en la constitució de l’Assemblea de Representants és que aquella maniobra consistent a estigmatitzar la via unilateral presentant-la com una via partidista es va fer miques completament. Però cal mirar enrere per a recordar que d’ençà del primer minut s’havia intentat que fos així i caldrà, per tant, aprendre’n la lliçó. Puigdemont, Puig, Comín i Ponsatí no eren d’un mateix partit. Si de cas, eren d’una mateixa idea i, sobretot, són d’un mateix ímpetu. Que hagen acabat formant part d’una mateixa candidatura, vinculada a un dels partits autonomistes, això són figues d’un altre paner; i els boicots i les agressions també compten per a explicar-ho. Però l’ADN del Consell és la unilateralitat i la defensa del Primer d’Octubre, no pas les sigles. I aquest detall serà clau a l’hora d’aprofitar el salt endavant que significa la constitució de l’Assemblea de Representants.Perquè el Consell per la República té ara una oportunitat única de remarcar aquesta independència –i en això el president Puigdemont, que ha d’aclarir què és i què vol ser, hi té una gran responsabilitat. Diumenge es va veure ben clar, amb els fets, que el Consell no és cap invent de la dreta catalana ni la pota secreta de cap partit, per dir-ho a la manera ridiculitzadora que alguns encara fan servir. El joc aquest d’oposar Junts a Esquerra i tots dos a la CUP o la CUP i ERC a Junts o Junts i la CUP a Esquerra ja els va bé, als autonomistes, per a mantenir el galliner controlat. Però no s’hi val a fer tantes trampes: diumenge a Canet de Rosselló s’hi veié una cosa ben diferent.A Canet la ratlla no es va traçar entre qui era de Junts, qui d’Esquerra i qui de la CUP. A Canet la ratlla es va traçar entre els qui eren allí i els qui no hi eren. I els qui eren allí hi eren –de Blanca Serra a Carles Puigdemont, de Joan Puig a Lluís Puig, d’Àngels Martínez a Laura Borràs, de la presidenta Ona Curto al darrer dels 121 representants presents– perquè coincidien en la resposta a les dues preguntes fonamentals: sí que es pot derrotar Espanya i la independència és un projecte a curt termini propulsat per la població catalana i sobre el qual Espanya no té el dret de decidir. I això no és cap detall menor, ans al contrari. Aquest és el canvi real de dimensió que es va esdevenir diumenge i que clarifica, a parer meu completament, la situació. La via rupturista és al –i de fet és el– Consell per la República. I punt.PS1. No sé si això que explicaré ara té cap relació directa amb el contingut de l’article, però m’ha cridat l’atenció. Mentre el president Puigdemont era a Canet en la constitució de l’Assemblea, Junts feia un gran acte públic a Lleida sense la seua presència, ni tan sols en cap vídeo enregistrat.PS2. A voltes he de fer articles massa llargs per explicar coses que em semblen massa complexes. Aquest n’és un. De manera que, per no atabalar-vos, he deixat per a demà unes quantes prospeccions de futur, relacionades amb allò que podria fer el Consell d’ara endavant, si entén i comparteix que aquesta que acabe de descriure és la peça clau del moment.
Ui sí
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Youssef) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
La clau és informar amb quina llengua s'impartirà el màster (que suposo que ja es fa), i respectar-ho, sigui en català, castellà, anglès o el que sigui. Si algú es matricula en un màster sense llegir-se en quina llengua es desenvoluparà és el seu problema, no del professor ni dels seus companys.
Sí, però fixeu-vos que en aquest cas hi diuen "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)".Això és trampós, perquè fa semblar que català i castellà són en les mateixes condicions quan realment vol dir que només es fa en català si ningú no ho demana en castellà i ja saben d'abans que volen estudiants internacionals. Cal anar més enllà i fer un canvi complet de paradigma, el castellà només hauria d'estar justificat en circumstàncies molt concretes perquè la llengua internacional és l'anglès. Pel que fa a la resta, qui sap castellà pot entendre català amb esforç en poques setmanes.
Val, sí, és molt trampós perquè el professor queda al descobert si s'hi vol negar i els alumnes també.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Jorge) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Segons el conseller d'educació anterior, Josep Bargalló, no ha estat aprovada mai la immersió lingüística a la ESO. Ningú amb responsabilitat política el va contradir quan ho va dir.Desconec si és veritat o no, però el que és segur és que aquest és el criteri del departament d'educació autonòmic: no hi ha immersió lingüística ni a la ESO ni als nivells superiors a aquesta, únicament hi ha immersió lingüística a la primària.I ni el govern de la Generalitat ni el Parlament han mostrat cap intenció de canviar-ho. Al contrari, han mostrat massa predisposició a acatar el demantellament de la immersió lingüística a primària.
I encara que s'aprovés no s'aplicaria bé, com han mostrat estatístiques recents.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Joaquina) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
El nom del coordinador aquest s'hauria de fer públic.I el dels subnormals que demanen la classe en castellà també. Cagontot, de segur que baixaria el nombre de gilipolles que ho demanen.Al meu màster n'hi havia dos de la Espanya "profunda" i mai se'ls va ocorrer fer una cosa així. Ni se'ls va passar pel cap, per pura lògica i respecte cap els companys. De fet en poc temps van aprendre el català, encara que fos d'aquella manera.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Natividad) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Però que collons passa a les universitats allà dalt? Jo totes les assignatures que he tingut en la Universitat de València si en la guia docent posava que eren en valencià es feien en valencià i no hi havia problemes. Inclús assignatures que es feien en anglès alguns mestres utilitzaven el valencià com a segona llengua. Supose que influeix que era una filologia i que els mestres de la facultat de filologia de la UV la majoria tenen una gran consciència lingüística.
Que, per a certes coses, Barcelona pot arribar a ésser molt pitjor que València.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Khadija) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Estem manats per autèntics goebbeliams que volen exterminar la llengua. Cal dir prou!
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Ian) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Només el Català ha de ser la llengua oficial a Catalunya, pero fins ara, inclòs aquells q ho penseu, generalment heu votat partits q aposten per la cooficialitat quan siguem independents.La defensa de la nostra llengua comença pel vostre vot.Reflexioneu#Seguim sense ells.— Carles Santacruz Maria Dolors) November 16, 2021
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Joaquim) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Jo en 5 anys de carrera, no vaig tenir una sola classe en català, perquè a cada professor nou que arribava i l'emprava, de seguida algú sortia demanant-li si podia parlar en castellà, i ningú s'hi negava, qui vol crear conflicte? Tenint en compte això, és absurd que a la informació posés que les classes s'impartien en castellà i català, quan de l'última res de res.
I els alumnes no vàreu fer res? Perquè a la meva classe quan un va demanar de fer una assignatura en castellà gairebé el fem foa a potades.
Al final això depèn molt de l'ambient que hi ha a cada facultat, que ja sabem com va
I justament és a les dels "pollosos esquerranosos de lletres" on se sol defensar més la llengua.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Jaime) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
La clau és informar amb quina llengua s'impartirà el màster (que suposo que ja es fa), i respectar-ho, sigui en català, castellà, anglès o el que sigui. Si algú es matricula en un màster sense llegir-se en quina llengua es desenvoluparà és el seu problema, no del professor ni dels seus companys.
Tot això ja és fa, el problema és que a tu per fer un màster et cal aconseguir un número d'alumnes, siguin d'on siguin, et cal que paguin una quantitat de matrícula. Després et cal trobar uns determinats professors, parlin el que parlin, a un preu que els hi puguis pagar. Si no, no tens màster, o no és oficial i no et vindrà la gent. La gent es pensa que com que una Universitat és pública aquí està tot pagat i posem les condicions que volem. I això fa 15 anys que no va així. És com voler que el metge t'atengui en català, que no passa perque ni són d'aquí. Es contracta el més barat, es va privatitzar la gestió. Ei, però la gent contenta que és el que van votar. I, a més, són molt indepes, fins i tot la Geli que era sociata.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Maria Soledad) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
El català fa nosa i molts espanyols fan i faran tot el possible perquè es converteixi en una llengua residual. El problema és que les "nostres" institucions miren cap a un altre costat. Volent evitar un conflicte la Generalitat es converteix en còmplice dels catalanòfobs lingüicides.
Cal un xoc frontal i desacomplexat amb tot això.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Adela) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
S'ha de fer fora de la universitat tots aquells que facin classes en castellà.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Encarnacio) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Segons el conseller d'educació anterior, Josep Bargalló, no ha estat aprovada mai la immersió lingüística a la ESO. Ningú amb responsabilitat política el va contradir quan ho va dir.Desconec si és veritat o no, però el que és segur és que aquest és el criteri del departament d'educació autonòmic: no hi ha immersió lingüística ni a la ESO ni als nivells superiors a aquesta, únicament hi ha immersió lingüística a la primària.I ni el govern de la Generalitat ni el Parlament han mostrat cap intenció de canviar-ho. Al contrari, han mostrat massa predisposició a acatar el demantellament de la immersió lingüística a primària.
Tant és això. La immersió lingüística a la ESO no funciona si la demografia és adversa, situació més habitual als centres de les zones on hi viu el 90% de la gent.Fins q n entenguem q la immersió és un sistema caduc no podrem avançar.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Rafael) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
són les universitats públiques catalanes la punta de llança de la castellanització del país... veritat que no tenen ous a fer 50% de l'oferta d'assignatures en anglès i 50% en català, poden fer dos grups i així que la gent trii com ho vol convinant-ho des del 100%anglès fins al 100% català. Mai ho faran ja que la Generalitat porta 20 anys menystenint el català i no per l'anglès precisament.
No sé si saps que l'espanyol és oficial a Catalunya i els seus parlants tenen drets.
No se si saps que el català és la llengua pròpia de Catalunya, no pas el castellà, i que el català també és oficial i s'estan vulnerant els drets des del 1714..
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Juan Ramon) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Segons el conseller d'educació anterior, Josep Bargalló, no ha estat aprovada mai la immersió lingüística a la ESO. Ningú amb responsabilitat política el va contradir quan ho va dir.Desconec si és veritat o no, però el que és segur és que aquest és el criteri del departament d'educació autonòmic: no hi ha immersió lingüística ni a la ESO ni als nivells superiors a aquesta, únicament hi ha immersió lingüística a la primària.I ni el govern de la Generalitat ni el Parlament han mostrat cap intenció de canviar-ho. Al contrari, han mostrat massa predisposició a acatar el demantellament de la immersió lingüística a primària.
És que tampoc no hi ha prou professors per fer una immersió lingüística de qualitat. Les coses costen diners, que aquí tothom és molt catalanista fins que arribem a la despesa pública. No és pot anar 20 anys retallant de tot i pensar que no passarà res. I sort que encara queden molts professionals amb consciència dels dels anys 80. Quan es jubili ja veurem.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Juan Ramon) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Resultat totalment lògic i esperable de portar 15 anys de Bolonya, privatització de la Universitat i convertir els màsters en una eina per recaptar diners. En el mercat el català no pot competir amb el castellà. A gaudir del votat.
I tant que pot, però cal oferir millors productes.
Això és molt fàcil de dir.
Efectivament però és cert.
Doncs molt be, no t'ho quedis per a tu i comença a posar idees en marxa, potser et fas ric.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Magdalena) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
L'autonomia és una puta llosa que ens hem de carregar. Salvar el que es pugui diuen els possibilistes? Al ritme que anem l'autonomia serà un puto adhesiu de la Generalitat a sobre el règim franquista.
Al ritme que anem l'autonomia serà un puto adhesiu de la Generalitat a sobre el règim franquista.Sincerament, et veig molt optimista
Bé sí, ja ho és ara, però vull dir que cada dia empitjora.
Això empitjora al ritme que cada cop els catalans són més minoritaris i millorarà quan aquesta situació es reverteixi. No hi ha volta de full.
No ho crec. Millorarà quan el català deixi de ser tant poruc i submís. Moltes vegades lea pors no són ni reals, són barreres mentals que cal trencar, i en cas de ser-hi doncs contraatacar.
Això ajudaria, però quan tot i així hi hagi més gent de fidelitat ètnica castellana que catalana que uns pocs bramin sempre tindrà un impacte limitat (i serà contrarestat pels altres en major o menor mesura). Cal treballar en la conscienciació? Sí sempre, però encara més en la natalitat. Ens hem d'ajudar entre tots, fer pinya, fer-nos tots els favors que calguin, treballar dur, estalviar, fer els sacrificis necessaris i tirar endavant tanta canalla com es pugui.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Ramon) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Quan les UNIS són maquines de facturar, per donar-te titulacions que la majoria no t'asseguren feina. Es van inventar tot el sistema de masters per que passis per caixa.Les UNis, almenys les publiques haurien de ser un lloc que es promociones l'aprenentatge, independentment de si té sortida o no. I elminiar tots aquests pseudomasters mig privats que genera la Universitat PUBLICA!
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Laia) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Segons el conseller d'educació anterior, Josep Bargalló, no ha estat aprovada mai la immersió lingüística a la ESO. Ningú amb responsabilitat política el va contradir quan ho va dir.Desconec si és veritat o no, però el que és segur és que aquest és el criteri del departament d'educació autonòmic: no hi ha immersió lingüística ni a la ESO ni als nivells superiors a aquesta, únicament hi ha immersió lingüística a la primària.I ni el govern de la Generalitat ni el Parlament han mostrat cap intenció de canviar-ho. Al contrari, han mostrat massa predisposició a acatar el demantellament de la immersió lingüística a primària.
L'autonomia és paper maixé i tots els partits que l'apuntalen s'han d'abatre (Junts, ERC i CUP).
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Maria Montserrat) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
La clau és informar amb quina llengua s'impartirà el màster (que suposo que ja es fa), i respectar-ho, sigui en català, castellà, anglès o el que sigui. Si algú es matricula en un màster sense llegir-se en quina llengua es desenvoluparà és el seu problema, no del professor ni dels seus companys.
Sí, però fixeu-vos que en aquest cas hi diuen "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)".Això és trampós, perquè fa semblar que català i castellà són en les mateixes condicions quan realment vol dir que només es fa en català si ningú no ho demana en castellà i ja saben d'abans que volen estudiants internacionals. Cal anar més enllà i fer un canvi complet de paradigma, el castellà només hauria d'estar justificat en circumstàncies molt concretes perquè la llengua internacional és l'anglès. Pel que fa a la resta, qui sap castellà pot entendre català amb esforç en poques setmanes.
A Catalunya tothom entén l'espanyol, però no tothom entén el català, per tant no té cap mena de lògica el que dius. L'únic motiu per veure amb mals ulls les classes en espanyol és per prejudicis ètnics.
Et
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Araceli) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Però que collons passa a les universitats allà dalt? Jo totes les assignatures que he tingut en la Universitat de València si en la guia docent posava que eren en valencià es feien en valencià i no hi havia problemes. Inclús assignatures que es feien en anglès alguns mestres utilitzaven el valencià com a segona llengua. Supose que influeix que era una filologia i que els mestres de la facultat de filologia de la UV la majoria tenen una gran consciència lingüística.
l'ensenyament en català actualment a Catalunya està pitjor que al País Valencià de 2005. De la situació del valencià a l'educació al 2021.. millor no comentar ja que està pitjor que a Rosselló. Molt curiós que el govern del Botànic estigui sent més lingüicida que antics governs del PP
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Maria Rosario) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Potser us interessa:https://antipsycho.wixsite.com/website/forum/nacionalisme-espanyolista/repressio-nacionalista-espanyola-a-la-universitat-de-barcelona
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Francesc Xavier) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Fins que la gent no s'adoni que fa 40 anys que han votat els enemics de Catalunya (CDC, ERC, CUP), aquest país està condemnat.O hi ha una reacció a temps i la gent desperta de cop i s'adona de l'error que ha estat posar al capdavant de la Generalitat uns partits que sempre han treballat per Espanya, o la sentència de mort serà inevitable i sense marxa enrere.Que cadascú faci una profunda reflexió sobre en quines mans pensa confiar el futur polític de Catalunya a partir d'ara. I després que cadascú assumeixi la responsabilitat dels seus vots passats i, sobretot, futurs.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Max) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
El català fa nosa i molts espanyols fan i faran tot el possible perquè es converteixi en una llengua residual. El problema és que les "nostres" institucions miren cap a un altre costat. Volent evitar un conflicte la Generalitat es converteix en còmplice dels catalanòfobs lingüicides.
No volen evitar un conflicte. Treballen per a Espanya.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Maria Luisa) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Segons el conseller d'educació anterior, Josep Bargalló, no ha estat aprovada mai la immersió lingüística a la ESO. Ningú amb responsabilitat política el va contradir quan ho va dir.Desconec si és veritat o no, però el que és segur és que aquest és el criteri del departament d'educació autonòmic: no hi ha immersió lingüística ni a la ESO ni als nivells superiors a aquesta, únicament hi ha immersió lingüística a la primària.I ni el govern de la Generalitat ni el Parlament han mostrat cap intenció de canviar-ho. Al contrari, han mostrat massa predisposició a acatar el demantellament de la immersió lingüística a primària.
Teòricament la immersió només és obligatòria fins a sisé de primària, i després escolleix cada centre. Teòricament, la majoria escolleixen seguir amb la immersió.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Soledad) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Jo en 5 anys de carrera, no vaig tenir una sola classe en català, perquè a cada professor nou que arribava i l'emprava, de seguida algú sortia demanant-li si podia parlar en castellà, i ningú s'hi negava, qui vol crear conflicte? Tenint en compte això, és absurd que a la informació posés que les classes s'impartien en castellà i català, quan de l'última res de res.
Jo en tota la carrera no vaig haver de presenciar cap canvi d'idioma del professor (sempre en català o anglès)
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Antoni) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
Però que collons passa a les universitats allà dalt? Jo totes les assignatures que he tingut en la Universitat de València si en la guia docent posava que eren en valencià es feien en valencià i no hi havia problemes. Inclús assignatures que es feien en anglès alguns mestres utilitzaven el valencià com a segona llengua. Supose que influeix que era una filologia i que els mestres de la facultat de filologia de la UV la majoria tenen una gran consciència lingüística.
Que els valencians els teniu molt més ben posats. Ho hem pogut comprovar amb el Sirera aquests dies.
|
En aquest enfilall s'explica. 1/ Un altre màster. Una altra universitat. La mateixa discriminació a la llengua catalana. Us ho explico:— Lluís Pujadas Rosa Maria) November 16, 2021Us en faré un resum de les piulades:Fa 2 setmanes vaig demanar ampara i intervenció de la UB per un fet discriminatori que afecta a un màster oficial interuniversitari (implica també UPF, URV, UdL). Em consta que hi estan treballant, sense més detalls.En un correu a tot el professorat responsable d'assignatures, la persona coordinadora del màster manifesta: "només que hi hagi un estudiant que no entén el català, s’HA de donar la classe en castellà" (les majúscules són seves)i demana una purga: "Si teniu professors que es neguen a donar les classes en castellà, us demanaria si us plau, que els substituïu, si no saben entendre el problema que causa aquest fet."les raons argumentades són d'internacionalització i d'excel·lència i planteja un futur en anglès com a "forma definitiva d’acabar amb el problema de l’idioma" (sic) alhora que en prohibeix l'ús actual no regulat (l'anglès no pot substituir el català si no està anunciat prèviament, però el castellà es veu que sí).(El català és, per suposat, un problema)També aclareix:la llengua publicada d'impartició del màster és: "català o espanyol (segons necessitats dels estudiants) i anglès (30% de l'ensenyament)"Tanmateix, un cop més ens trobem que alguns tenen més drets que d'altres i que a Catalunya mana tothom menys els catalans.
són les universitats públiques catalanes la punta de llança de la castellanització del país... veritat que no tenen ous a fer 50% de l'oferta d'assignatures en anglès i 50% en català, poden fer dos grups i així que la gent trii com ho vol convinant-ho des del 100%anglès fins al 100% català. Mai ho faran ja que la Generalitat porta 20 anys menystenint el català i no per l'anglès precisament.
No sé si saps que l'espanyol és oficial a Catalunya i els seus parlants tenen drets.
Fins que el coneixement del castellà sigui obligatori a Espanya, no ens impo
|
Carine Montaner, el flagell andorrà contra la dictadura sanitària Acostumats a casa nostra a uns representants polítics que han claudicat en la defensa dels drets de la ciutadania, sorprèn descobrir intervencions parlamentàries compromeses amb la llibertat i formulades en la nostra llengua. Cal, això sí, anar-les a cercar al país dels Pirineus. És el cas de la consellera general andorrana Carine Montaner.Defugint d’estridències, Montaner desenvolupa la seva activitat parlamentària fent gala d’un decor i d’una correcció impecables. Un estil que no li resta ni un xic de contundència i compromís al seu missatge. Davant la greu amenaça de retrocés de les llibertats dels andorrans, reivindica en solitari però amb fèrria determinació el valor dels drets fonamentals.[...]LLEGIU-NE MÉSVÍDEO
Té l'origen a Catalunya nord? M'ha sorprès el seu fort accent francès i el seu cognom català.
He fet recerca i és de Tolosa de Llenguadoc.Montaner podria ser un cognom occità. Existeix un Montaner al Solsonès i un a la Gascunya.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Estefania) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Segons el conseller d'educació anterior, Josep Bargalló, no ha estat aprovada mai la immersió lingüística a la ESO. Ningú amb responsabilitat política el va contradir quan ho va dir.Desconec si és veritat o no, però el que és segur és que aquest és el criteri del departament d'educació autonòmic: no hi ha immersió lingüística ni a la ESO ni als nivells superiors a aquesta, únicament hi ha immersió lingüística a la primària.I ni el govern de la Generalitat ni el Parlament han mostrat cap intenció de canviar-ho. Al contrari, han mostrat massa predisposició a acatar el demantellament de la immersió lingüística a primària (només fan recursos a les sentències que imposen el castellà, no es posen ferms).
Quan es va aprovar la immersió lingüística era per tota l'EGB, fins 8è.Amb el canvi d'EGB a ESO crèiem que la immersió s'ampliava dos cursos més, però ens van treure dos anys d'immersió sense ni que ens n'adonèssim i els "nostres polítics catalanistes" van callar com putes.
Vet-ho aquí
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Marta) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Segons el conseller d'educació anterior, Josep Bargalló, no ha estat aprovada mai la immersió lingüística a la ESO. Ningú amb responsabilitat política el va contradir quan ho va dir.Desconec si és veritat o no, però el que és segur és que aquest és el criteri del departament d'educació autonòmic: no hi ha immersió lingüística ni a la ESO ni als nivells superiors a aquesta, únicament hi ha immersió lingüística a la primària.I ni el govern de la Generalitat ni el Parlament han mostrat cap intenció de canviar-ho. Al contrari, han mostrat massa predisposició a acatar el demantellament de la immersió lingüística a primària (només fan recursos a les sentències que imposen el castellà, no es posen ferms).
Quan es va aprovar la immersió lingüística era per tota l'EGB, fins 8è.Amb el canvi d'EGB a ESO crèiem que la immersió s'ampliava dos cursos més, però ens van treure dos anys d'immersió sense ni que ens n'adonèssim i els "nostres polítics catalanistes" van callar com putes.
Suposant que tot és com has explicat, entenc que la interpretació que fas hauria d'estar suportada per una sentència judicial. Si no, sempre pots tirar pel dret i fer la interpretació més àmplia, que és que la immersió tamble inclou l'ESO.
És la interpretació d'un CONSELLER D'EDUCACIÓ.
Bé, no és tan greu en el sentit que se'l pot fer fora i posar algú ferm en algun moment (si és que ho votem, si no ja tal).
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Hugo) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Només el Català ha de ser la llengua oficial a Catalunya, pero fins ara, inclòs aquells q ho penseu, generalment heu votat partits q aposten per la cooficialitat quan siguem independents.La defensa de la nostra llengua comença pel vostre vot.Reflexioneu#Seguim sense ells.— Carles Santacruz Maria Elena) November 16, 2021
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Carme) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
No som un sol poble i els nostres fills viuen una guerra ètnico-lingüística diaria a l'escola. Pensem fer res?El model de xarxa únic de subnormalització lingüística mata la nostra llengua. Doble o triple xarxa per a poder realitzar una IMMERSIÓ REAL en aquells centres catalans que hagin escollit VOLUNTÀRIAMENT els pares. Aleshores NO hi hauran excuses.Mentre volguem continuar fingint que som un sol poble continuaran passant aquestes coses, perdent dia a dia parlants i quedant a sobre nosaltres com els dolents, ploramiques i rondinaires.Perquè no ho oblideu: el problema el tenim nosaltres, no pas ells.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Bruna) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
La Generalitat ha permès que es vulnerin els drets dels estudiants catalans amb la contractació de professors que no imparteixen les classes en la llengua natural i pròpia de Catalunya.Això s'ha d'acabar.#SalvemCatalunya amb ALIANÇA CATALANA pic.twitter.com/RevGdEBegs— Sílvia Orriols Francisca) November 18, 2021
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Alba) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
O sigui que un professor de 4t d'ESO pot fer les classes en castellà sense cap problema, sempre i quan reparteixi l'examen i 4 papers en català. Quina vergonya, i sort que tenim el govern independentisa que encara es capaç d'enganyar a la majoria de gent...
Eixa és la realitat a la meitat de les classes a l'AMB, castellà massiu i bullying als nens catalanoparlants. El més greu és que la gent no mou un dit i acaben pagant-ho els fills com a Tarragona. El sistema educatiu a Catalunya és pura merda anticalana i controlada per la Generalitat Catalana per tal que el català estigui arraconat
Ho sé, la meva mare era professora d'un Institut del barri de San Ildefonso de Cornellà... Ella es mantenia ferma sempre i amb tohom en català, però ja et pots imaginar quin era el panorama...
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Sheila) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Com dèiem alguns, el problema no és la immersió sinó que no s'aplica. Vet aquí el drama.I, em pregunto jo, no es fan inspeccions de Treball per sorpresa per a enxampar professors que no parlin català a les classes? De què serveix que la llei digui una cosa si després hi ha professors que fan el que els rota?
Que de vegades n s'apliqui la immersió no vol dir que aplicant-se se solucionaria el problema.De fet q no s'apliqui és sovint conseqüència de la realitat demogràfica del centre q du als professors colons a passar-se el català pel forro, pq se senten recolzats per altres professors i per l'alumnat.Et recomano q t'apropis a qualsevol institut de l'AMB. Tot i q si no ho has viscut en primera persona difícil q ho entenguis.
El problema de fons el coneixem tots: la manca d'una necessitat real de fer servir el català (i la solució també sabem tots ja quina és). La immersió lingüística no canviarà la situació per si sola.Però si s'aplica i s'aplica bé, almenys el coneixement del català serà més generalitzat, tindrem més seguretat de ser atesos en català arreu del territori i és deixarà de regalar el nivell C a alumnes que no hi arriben ni de lluny. I només que s'aconseguís això ja representaria una millora.
Estàs absolutament equivocat, en vàries coses.La primera: creure que una bona aplicació de la immersió lingüística garanteix més coneixedors. Això no té pq ser necessàriament així, jo vaig anar a un centre on s'aplicava
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Anna Maria) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Vist que ni ERC, ni Junts ni la CUP, ni ANC, ni Òmnium vetllen per nosaltres caldrà una organització civil que ens aglutini i defensi els nostres interessos I ASSENYA-LI AQUESTS POCAVERGONYES que es fan dir els nostres representants.
els asenyalats serem nosaltres per ser indigenes
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Aya) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Com dèiem alguns, el problema no és la immersió sinó que no s'aplica. Vet aquí el drama.I, em pregunto jo, no es fan inspeccions de Treball per sorpresa per a enxampar professors que no parlin català a les classes? De què serveix que la llei digui una cosa si després hi ha professors que fan el que els rota?
no es fan inspeccions de Treball per sorpresa No. Delegació d'Educació no es mou molts cops ni per un cas d'abús sexual infantil, o sigui que imagina't pel català.
Vivim a un món meravellós.
Per això em Lucas l'expectativa de la gent quan es tracta de la gestió de la covid per part dels polítics. Amb la societat que tenim, amb com és l'humà, què collons esperem. Això afegit al tarannà de cada comunitat, doncs tens una mescla de 'jo si no m'afecta a mi o no m'obliguen, no em moc'. Llavors quan una cosa és de vital importància que es faci perquè és en benefici de tothom, però requereix d'un mínim esforç o canvi (del tipus que sigui), al final, s'ha d'obligar, i ja arriben les parauletes 'dictadura', 'dictatorial', etc.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Enriqueta) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Els colons actuen impunement perquè saben que no seran sancionats.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Pol) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Tristament, el que passa després NO ens sorprendrà gens.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Ana Maria) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
si aquest professoret està vacil-lant al pare això es solucionaria sapiguent qui és i un dia anar a parlar amb ell uns quants de nosaltres, segur que si le baixarien els fums que téfins que no es començi a actuar per compte nostre ens seguiran pixant a la cara pq creuen que tenen impunitat total
Anar-hi a parlar? Només que es trobés el cotxe amb les rodes punxades ja entendria el missatge.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Juan) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
La Intersindical ha obert un portal de queixes sobre el tema. No dubteu en usar-lo si en coneixeu algun cas.Una mare s’ha queixat al tutor (no al meu institut, sí al d’una amiga) que un professor fa la classe en castellà. Queixeu-vos. I més ara que teniu el formulari de l’intersindical. https://t.co/CyocPlH9QD— Dallonsis Joel) November 18, 2021
Quines conseqüències tindrien les queixes?
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Manuel) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
"L'ús del castellà per part de l'esmentat professor no respon a un menyspreu per la llengua catalana sinó a una situació de major seguretat professional".Si el profe de matemàtiques se sent més segur professionalment fent socials en lloc de matemàtiques que facin socials (i a l'hora de socials, socials una altre vegada).
"L'ús del castellà per part de l'esmentat professor no respon a un menyspreu per la llengua catalana sinó a una situació de major seguretat professional".Quantes vegades vaig sentir eixa frase durant la meua carrera universitària per a justificar els professors que no volien fer les seues classes en valencià. Si el profe de matemàtiques se sent més segur professionalment fent socials en lloc de matemàtiques que facin socials (i a l'hora de socials, socials una altre vegada).El mateix símil solia fer jo. Recorde que feia gràcia entre els valencianoparlants conscienciats, però els valencianoparlants bledes i els castellanoparlants no ho entenien.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Noa) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Acomiadament de tots els professors que no facin les classes en català. A Catalunya el castellà hi sobra, n'és el càncer.
Classes de 50-60 alumnes incoming.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Anna Maria) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
se N'han desentès totalment
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Juan Manuel) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
La conseqüència gèlida de passar de subjecte polític a sparring institucional de fireta és terrorífica.Aquells serveis mínims que, O bé per conveniència, o bé com una forma d'entendre la singularitat de Catalunya dins espanya, feien que els residents castellanoparlants empressin el català que podien en uns quants espais.La treballada i ridiculitzant metamorfosi en què el fet diferencial català-independentista s'ha vist tenyit des del malson de 2017 ha fet esvair bon gruix de la deferència dels espanyols residents i els filoespanyols nascuts a Catalunya.És com si aquell qui representava una certa personalitat apareix despullat, amb panxa i la gota al nas. Dificilment se li retrà res més enllà que enfotre-sen, i amb la mala pasta que comporta l acumulació i la retroactivitat.Coneixedors, uns quants, de la nula vigència del que emana de la Generalitat, ignoraran qualsevol aspecte que provingui d'aquesta font..No hi ha llei que valgui. Cap n'és aplicable per si sola.Només el perjudici dels béns i les persones anticatalanes pot corregir, redreçar o almenys contestar tots els greuges.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Muhammad) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Com dèiem alguns, el problema no és la immersió sinó que no s'aplica. Vet aquí el drama.I, em pregunto jo, no es fan inspeccions de Treball per sorpresa per a enxampar professors que no parlin català a les classes? De què serveix que la llei digui una cosa si després hi ha professors que fan el que els rota?
Els inspectors avisen el dia i l'hora que van a un centre per veure com fa aquell mestre la classe i en el 99% de les vegades és fa a mestres que tot just comencen o que tot just s'han tret les oposicions, després ja no tenen pràcticament cap control.
Doncs la gràcia de les inspeccions és precisament que es facin per sorpresa, per a enxampar els infractors in fraganti i sense deixar-los cap possibilitat per a inventar-se excuses.I que als professors, diguem-ne, consolidats no se'ls faci cap inspecció tampoc no ho entenc. O sigui que a partir d'una certa experiència ja pots fer les classes com et roti? No té cap sentit.
La gràcia de les inspeccions, com bé dius, es que haurien de ser per sorpresa, però no ho fan així al departament, almenys en el 99% dels casos. No crec que l'objectiu sigui enxampar a algú in fraganti, l'objectiu real és poder dir que tot funciona molt bé.Els professors definitius, poden estar 15, 20 o més anys exercint la docència i no rebre mai la visita de cap inspector.
Esplèndid.
Per sort tenim un col·lectiu de mestres, on la gran majoria, està molt implicat i dedicat a la canalla i fan molt bona feina.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Maria Dolors) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
no li faran ni cas, la Generalitat és totalment còmplice. El 1r seria apartar a eixe professor del grup on està l'alumna que vol que es respectin els seus drets. Que li endossin el professor espanyolista a un altre grup o a un altre institut... però no es pot estar vulnerant els drets de l'alumna en qüestió per una mala tasca del professor.
Suspes de sou i feina que no pugui excercir mai mes de professor a Catalunya .
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Catalina) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
no li faran ni cas, la Generalitat és totalment còmplice. El 1r seria apartar a eixe professor del grup on està l'alumna que vol que es respectin els seus drets. Que li endossin el professor espanyolista a un altre grup o a un altre institut... però no es pot estar vulnerant els drets de l'alumna en qüestió per una mala tasca del professor.
El que no es pot permetre és exercir de professor a Catalunya sense usar el català, de la mateixa manera que no es pot ser professor a Madrid sense usar el castellà o a París sense usar el francès. Tot el que no sigui això és discriminatori envers els catalans.
Doncs no vegis la que hi ha muntada al voltant de les escoles bilingües a tot Madrid i a les comunitats que l'envolten.
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Erika) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
El que és al·lucinant és que gent així arribi a un institut públic i s'hi mantingui...
|
Doncs que tant el centre com el Consorci d'Educació de Barcelona se n'han desentès totalment. En aquest enfilall podeu consultar tot el cas:Continuo amb el cas d'incompliment de la immersió lingüística que vaig exposar fa un mes https://t.co/OWplwx5bUO— Stereokino Elisa) November 16, 2021Us en faré un resum:La meva filla fa 4t d'ESO a un institut públic de BCN. Des de l'any passat, té de professor i tutor un noi nascut a Cat. que es nega a parlar en català en qualsevol circumstància: classes, reunions de pares i mares...No és l'únic cas d'incompliment de la immersió que hi ha al centre, però és el que he copsat en 1a persona i del que n'he rebut un menyspreu absolutament descarat i desacomplexat Així que va escriure al centre. A la resposta del centre reconeixen que usa el castellà i queda clar que no faran res (de fet, l'únic que teòricament han fet és recordar al professor el que diu la LEC sobre el català).Posteriorment redactà una queixa (una mica massa exaltada, tot sigui dit) al Consorci d'Educació de Barcelona que, un mes després, encara no ha respost.
Vist que ni ERC, ni Junts ni la CUP, ni ANC, ni Òmnium vetllen per nosaltres caldrà una organització civil que ens aglutini i defensi els nostres interessos I ASSENYA-LI AQUESTS POCAVERGONYES que es fan dir els nostres representants.
caldria fer una manifestació davant d'aquest institut o una vaga de fam dins del Departament d'Ensenyament per fer fora aquests espanyolistes de Junts i ERC
|
Malgrat estar en anglès queda molt clara l'agenda política dels mèdia. No és ideologia. És narrativa.
Project Veritas es un grup d'ultradreta. Compte amb el que enllaceu. Sobre la decadència del periodisme i els mass media hi ha molts altres documents més adients.
Se me'n refot si és d'ultradreta. És cert el que diu el vídeo? Això és el que importa.
Cal tenir presents dues coses: qui ho diu i el què diu. Quan ho diuen uns putos feixistes, encara que sigui raonable, es millor no fer-los publicitat perquè al darrera d'alguna bona intenció d'aquesta xusma sempre hi ha un doble joc.
+1. Per defecte, de la ultradreta sempre se n'ha de desconfiar.
Això no és així. Si sortís un partit obertament independentista i obertament d'extrema dreta que trenqués amb tota la merda postmoderna que portem anys acumulant tindrien, com a mínim, el meu vot assegurat
Això sí que seria una conspiració com l'alçada d'un campanar.
|
Malgrat estar en anglès queda molt clara l'agenda política dels mèdia. No és ideologia. És narrativa.
Per adonar-se d'això només cal mirar qualsevol telenotícies espanyol (incloent l'autonomista de TV3), no cal que quatre mònguers ens expliquin el redescobriment de la sopa d'all.
|
Malgrat estar en anglès queda molt clara l'agenda política dels mèdia. No és ideologia. És narrativa.
Project Veritas es un grup d'ultradreta. Compte amb el que enllaceu. Sobre la decadència del periodisme i els mass media hi ha molts altres documents més adients.
Se me'n refot si és d'ultradreta. És cert el que diu el vídeo? Això és el que importa.
Cal tenir presents dues coses: qui ho diu i el què diu. Quan ho diuen uns putos feixistes, encara que sigui raonable, es millor no fer-los publicitat perquè al darrera d'alguna bona intenció d'aquesta xusma sempre hi ha un doble joc.
+1. Per defecte, de la ultradreta sempre se n'ha de desconfiar.
Això no és així. Si sortís un partit obertament independentista i obertament d'extrema dreta que trenqués amb tota la merda postmoderna que portem anys acumulant tindrien, com a mínim, el meu vot assegurat
Això no passarà. Només si Catalunya esdevé un país independent apareixerà una ultradreta catalana, no abans. Si algú et diu que és independentista i d'ultradreta, o no és independentista o no és d'ultradreta.
Canviem la perspectiva. Si sorgís un partit d'extrema esquerra obertament independentista que trenqués amb tota la merda postmoderna que portem anys acumulant tindrien, també, com a mínim, el meu vot assegurat.Això diries que podria passar? Segurament part del catalanam creu que aquesta segona opció és possible però la primera no. Absurd. Com absurda i esclava és la ment del catalanam.Obviament tampoc passarà, evidentment. No succeirà ni una cosa ni l'altre perque el catalanam té mentalitat d'esclau. Les dues opcions són possible quan es té un estat. D'altra manera seria molt poc probable que succeís una cosa o l'altre. Poden sorgir , però no durar en el temps. La ment esclava i autodestructora del catalanam ja se n'encarregaria de torpedinar-ho.
|
Malgrat estar en anglès queda molt clara l'agenda política dels mèdia. No és ideologia. És narrativa.
Project Veritas es un grup d'ultradreta. Compte amb el que enllaceu. Sobre la decadència del periodisme i els mass media hi ha molts altres documents més adients.
Se me'n refot si és d'ultradreta. És cert el que diu el vídeo? Això és el que importa.
No és tant que sigui d'ultradreta sinó que aquest paio es dedica a escampar notícies falses i s'alimenta de la por de la gent. Construccions dignes d'estudi per provocar reaccions i ad revenue a base de clics.A sobre el molt cínic li diu "Projecte Veritat" en llatí Tot això ho pots trobar fent una mica de recerca i tenint un mínim d'actitut crítica, no costa gaire.
Es com els diaris fatxes espanyols, que tots es diuen: razón, libertad, mundo, pais...
|
Malgrat estar en anglès queda molt clara l'agenda política dels mèdia. No és ideologia. És narrativa.
Project Veritas es un grup d'ultradreta. Compte amb el que enllaceu. Sobre la decadència del periodisme i els mass media hi ha molts altres documents més adients.
Per què mai teniu el mateix rebuig cap a l'ultraesquerra que és igual de sinistre?
El que tu consideres extrema esquerra són els pijos de la cup i erc, que són més aviat uns cagamandurries de centre esquerra molt suaus, o podemos-psoe que fan vergonya.A l'ultraesquerra hi ha molts matissos i varietat: des d'anarquisme, comunisme, antiglobalització, antiamericanisme, moviments ocupes, etc. Hi ha molts pocs partits d'extrema esquerra i tenen poquíssima representació en vots.
De matisos i varietats, n'hi ha per tot arreu.Que el sol calfa és una veritat i tant se val la ideologia de qui la diga.
|
Malgrat estar en anglès queda molt clara l'agenda política dels mèdia. No és ideologia. És narrativa.
Project Veritas es un grup d'ultradreta. Compte amb el que enllaceu. Sobre la decadència del periodisme i els mass media hi ha molts altres documents més adients.
Per què mai teniu el mateix rebuig cap a l'ultraesquerra que és igual de sinistre?
El que tu consideres extrema esquerra són els pijos de la cup i erc, que són més aviat uns cagamandurries de centre esquerra molt suaus, o podemos-psoe que fan vergonya.A l'ultraesquerra hi ha molts matissos i varietat: des d'anarquisme, comunisme, antiglobalització, antiamericanisme, moviments ocupes, etc. Hi ha molts pocs partits d'extrema esquerra i tenen poquíssima representació en vots.
Tens una opinió molt esbiaixada de la política. És a dir per tu la CUP no és extrema esquerra, són uns pijos de "centre-esquerra" malgrat simpatitzar amb règims comunistes/socialistes. En canvi l'FNC que l'únic de diferent que demana d'ERC o Junts és que Catalunya tingui un control de migrants demogràficament i lingüísticament assumible, és nazi i ultradreta perillosa. Però tu què fumes? FNC és centre i CUP és esquerra radical i populista (no diria que antisistema tampoc) per molt que us foti. Em fa ràbia que tothom es cregui amb el dret de fer judicis polítics... a veure el teu títol de politòleg, i em creuré el teu criteri.
Si veus a la cup com extrema esquerra verdadera, ja dona a entendre la teva percepció xD no passa res per tenir punts de vista diferents, això passa perquè et creus els relats de tota aquesta gent i no ho contrastes amb el que fan. El Psoe i Podemos també diuen ser d'esquerres i plurals, i després es comporten com catalanòfobs de dretes, tot es obrir els ulls company, els de vox també diuen ser moderats quan son super feixistes, i un gran etc. El mateix pel Fnc que es una continuació de Pxc i porqueries similars per molt postureig i relat que facin.Per molt que la cup s'ompli la boqueta de que són antisistema o comunistes, i facin postureig, es comporten com un partidet d'esquerreta super moderat.
|
Malgrat estar en anglès queda molt clara l'agenda política dels mèdia. No és ideologia. És narrativa.
Project Veritas es un grup d'ultradreta. Compte amb el que enllaceu. Sobre la decadència del periodisme i els mass media hi ha molts altres documents més adients.
Se me'n refot si és d'ultradreta. És cert el que diu el vídeo? Això és el que importa.
Cal tenir presents dues coses: qui ho diu i el què diu. Quan ho diuen uns putos feixistes, encara que sigui raonable, es millor no fer-los publicitat perquè al darrera d'alguna bona intenció d'aquesta xusma sempre hi ha un doble joc.
+1. Per defecte, de la ultradreta sempre se n'ha de desconfiar.
La ultradreta són trolls i utilitzen (i exageren) qualsevol preocupació social per imposar la seva dictadura desitjada.
Oportunistes, en definitiva. A més de demagogs, populistes i encara més coses.
|
Malgrat estar en anglès queda molt clara l'agenda política dels mèdia. No és ideologia. És narrativa.
Project Veritas es un grup d'ultradreta. Compte amb el que enllaceu. Sobre la decadència del periodisme i els mass media hi ha molts altres documents més adients.
Aquí es creuen el
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Albert ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Albert) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Albert) November 16, 2021
"Estem a les portes d’una situació molt similar a la que es va viure a França el 2005 amb la revolta a les ‘banlieues’. Hem de combatre el fracàs escolar i donar alternatives d’inserció laboral als joves." Alex Garrido, Alcalde Manlleu....I encara te els sants collons de generalitzar a tot el jovent català i d'un suposat "fracas escolar", com a causants de la delinqüència que pateix aquesta ciutat (i de tantes altres) quan tothom sap, ell també, que aquesta delinqüència prove de fora de les nostres terres.Quin cony d'alternatives hem de donar, ineptes dels collons??? Deixeu d'exportar delinqüència d'una puta vegada.
Deixeu d'importar voldràs dir. Exportar si que ho fem, però exportem el talent, els delinqüents ens els quedem tots.
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Maria Dolores ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Maria Dolores) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Maria Dolores) November 16, 2021
A qui li importa Manlleu?
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Alejandra ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Alejandra) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Alejandra) November 16, 2021
A Sant Quirze de Besora no hi passava mai re...Fins que un grup d'estrangers (russos i magrebins) va decidir animar el poble amb robatoris i incendis.I com ja deveu suposar, ningú no hi fa res... #SalvemCatalunya amb ALIANÇA CATALANA pic.twitter.com/wYuUY1YoqS— Sílvia Orriols Eduardo) November 17, 2021Consellera Eduardo, sembla que al mercat de Torelló hi ha una onada de masclisme... #SalvemCatalunya pic.twitter.com/W9FGSErEm6— Sílvia Orriols Eduardo) November 17, 2021
Això es Torelló. Però sembla qualsevol poble del Magrib.No es nomes aquesta vila qui esta patint una substitució tant demogràfica com cultural. El país sencer va pel mateix camí.Ja ho vam fer els espanyols pels anys 60-70. Avui son uns altres forasters que s'estan apropiant del nostre país, i a viles on representava part del centre del catalanisme.Ens estem -estan- extingit. Qui no ho vulgui veure...
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Sergio ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Sergio) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Sergio) November 16, 2021
Ei, que bé! I s'hi pot anar? Fan excursions o alguna cosa per veure el motí en directe?
Si és com va passar a l'Estat francès, no et preocupis que s'estendrà a moltes ciutats i viles, possiblement on visquem tu i jo. De totes maneres, aquestes coses són impossibles de predir.
la terra plana també és difícil de predir, com el racisme.
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Bernat ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Bernat) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Bernat) November 16, 2021
Ei, que bé! I s'hi pot anar? Fan excursions o alguna cosa per veure el motí en directe?
T'agrada el risc, oi?
Que va. No passarà res. Ara mateix deu ser dels llocs més segurs del planeta. És com quan Von Braun provava els primers coets i es posaven a observar des del blanc.
Des del blanc?
Sí, es veu que era el lloc més segur, era a una illa del Bàltic que ja no recordo, un cop va caure el prototip a Suècia.
Peenemünde, a l'illa bàltica d'Usedom. M'agrada aprendre i me n'he anat de pet a buscar-ho.
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Eva Maria ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Eva Maria) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Eva Maria) November 16, 2021
Ei, que bé! I s'hi pot anar? Fan excursions o alguna cosa per veure el motí en directe?
Si és com va passar a l'Estat francès, no et preocupis que s'estendrà a moltes ciutats i viles, possiblement on visquem tu i jo. De totes maneres, aquestes coses són impossibles de predir.
Aquell dia que els hi passi a ells, llavors si que vindran foten el crit al cel.Com no els hi cau aprop, ara tot són rialles i acudits fàcils. Tant se'ls hi en fot veure aquesta Catalunya degradada. El seu interes esta en el benestar de tota aquesta delinqüència que continua pixant-se damunt de tots nosaltres.
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Sergio ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Sergio) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Sergio) November 16, 2021
Espero amb candeletes la participació d'en FuRTi en aquest fil.
He fet l'exercici de resumir i simplificar en una simple anècdota d'allò més quotidiana, per a exemplificar el problema. Botiga d'ultra-marins, a BCN pakis, a Manlleu obviament moros. Passes per totes i cadascuna i ja no parlo ni de birra ni de vi, cap derivat de porc ni en forma de frankfurt.Per tant, una gent que ni relació purament comercial amb els locals volen tenir. De fet ben estranyats estaven que entrés a la seva botiga, com si m'hagués perdut. Ara agafa el llumeneres i parla de banlieus… Si sóc cínic et diria que no se de què collons se sorprenien tant amb els jihadistes de Ripoll, que ningú s'ho esperava perquè estaven tant integrats al poble... Els recomanaria que per a dissimular pel pròxim cop que vulguin atemptar, no provin de semblar que tenen cap mena d'integració. Seria molt menys sospitós de ser terrorista algú que entra dins la mitjana, algú que et pugui dir que queda lleig treure drets als homosexuals, perquè haurien de treure els mateixos drets als gossos, que un que et digui que ha anat a parar a Manlleu perquè hi ha molts dels seus però que veu que semblen mala gent i no s'hi vol relacionar gaire xD
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Lucas ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Lucas) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Lucas) November 16, 2021
Dubto molt que la gent s'avingui a votar Aliança Catalana, donats els nivells d'hipocresia i posturisme pseudo-progressista que impera a la societat catalana (bé, també a nivell global, car s'associa una tolerància deliberadament actuada a pertànyer a una sofisticada classe mitjana que amb prou feines i existeix, després del 2008). En tot cas, hi hauran certs sectors vinculats a Junts qui adoptaran un discurs lleugerament més conservador, per tal d'atreure el contingent electoral que demana incrementar els controls sobre la immigració... El qual és una ximpleria, si tenim en compte que no hi ha pas cap control sobre les polítiques migratòries internes dins Espanya, i és l'estat central qui decideix on van a parar els immigrants captats a l'estret de Gibraltar. Mentre no hi hagi plena independència, és impossible que la Generalitat imposi limitacions de cap mena.D'altra banda, creu na Sílvia Orriols que si AC pogues arribar al poder, el partit no seria pas declarat il·legal pel govern central espanyol? Qui li guaranteix que la resta de partits, amenaçats per l'ascens d'un partit que no depèn pas dels suborns de Madrid, no s'uniran per evitar la seva puixança electoral? Estic d'acord amb diverses de les seves propostes, mes és impossible no considerar-la pas ingènua i mancada d'experiència política.També diré que l'influx d'immigrants amb un nivell educatiu molt baix i que, en la majoria de casos, ja són criminals de carrera als seus països d'origen, és un exercici d'enginyeria social completament calculat, el propòsit del qual és mantenir la societat catalana en conflicte perpetu, aïllar a la població autòctona i crear una classe traballadora desunida, aterroritzada i enemistada, doncs saben que és la classe treballadora de qui depenen els canvis que calen per poder formar un Estat Català independent.Conglutinar les classes treballadores i forçar la independència contra els desigs de les elits econòmiques i polítiques, és l'únic camí al succés. En parlar només dels immigrants i la llengua (temes sens dubte molt importants), na Orriols comet una errada greu: si volem una veritable independència, cal insistir en la traició dels partits polítics establerts al poble en general, i implementar un programa electoral que tingui, al seu cor, un sistema econòmic i social que vetlli pels interessos de les classes productives. Sense això, no s'aconseguirà mai res.
així que a Junts de Ripoll li han robat 500 vots.. en Riguel ha fet el mateix.
I ara? No entenc res del què has dit...
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Juan Carlos ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Juan Carlos) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Juan Carlos) November 16, 2021
Alternatives d'expulsió és que heu de donarLa iInserció laboral per als que se ja mereixen, els NOSTRES fills amb un 40% d'aturFins els kllons de pagar per a que ens prenguin el pèl Delinquents nacionalitat estrangera EXPULSATSJa!!Punt— Alberto Diaz Joaquim) November 16, 2021
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Josefa ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Josefa) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Josefa) November 16, 2021
Avui tampoc parlem de les nacionalitats dels que roben ? Ais no , això mai millor tapar-ho— JOAN Maria Rosario) November 16, 2021
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Vanessa ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Vanessa) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Vanessa) November 16, 2021
A aquest pas quan arribin les eleccions municipals veig, sens dubte, a multitut de catalanes i catalans votant a Aliança Catalana (AC) (jo en seré una, després de la dictadura de Vic, adéu Junts!) , i treient molts regidors/es!!
veig, sens dubte, a multitut de catalanes i catalans votant a Aliança Catalana
Ui, sí, una marabunta
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Ivan ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Ivan) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Ivan) November 16, 2021
Si el vostre argument més sòlid és dir-me "racista" o "xenòfoba", us recomano que reflexioneu i traceu un nou pla.Us en faríeu creus del pilot de catalans que al menjador de casa, orriolegen... #SalvemCatalunya — Sílvia Orriols Maria Dolores) November 17, 2021
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Eva ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Eva) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Eva) November 16, 2021
Y los/las que quedan por venir! Bienvenidos y bienvenidas todos y todas https://t.co/dm6IvYnVLj— أيمن David) November 17, 2021I els que resten per venir. Benvinguts tots!
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Elisabeth ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Elisabeth) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Elisabeth) November 16, 2021
És diu evolució, un poble més fort acaba aniquilant el més dèbil.
La teoria de l'evolució no diu que sobreviuen els més forts, sinó els més adaptats. Per altra banda, l'evolució aplica a les espècies i no pas a les cultures humanes, que per altra banda són força variables i circumstancials, malgrat els essencialismes reaccionaris vulguin remuntar Espanya o Catalunya al temps dels dinosaures... medievals -però afortunadament hi tenim ben poc a veure
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Maria Del Mar ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Maria Del Mar) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Maria Del Mar) November 16, 2021
A aquest pas quan arribin les eleccions municipals veig, sens dubte, a multitut de catalanes i catalans votant a Aliança Catalana (AC) (jo en seré una, després de la dictadura de Vic, adéu Junts!) , i treient molts regidors/es!!
veig, sens dubte, a multitut de catalanes i catalans votant a Aliança Catalana
Diuen que l´últim que riu és qui riu millor...Ves rient ves, que més riuré jo de la cara que posaras quan vegis a Aliança Catalana aconseguint regidores/es per Catalunya. I després et preguntaràs tu i els hipòcrites bonistes: però, que ha passat? que ha passat? I per quèee?
|
Sembla que la pressió que la plataforma ciutadana Joan ha fet sobre la casta política, obté els seus primers fruits: el reconeixement que la situació és insostenible. #SalvemCatalunya https://t.co/g4buCvHFgL— Sílvia Orriols Joan) November 16, 2021La "riquesa cultural" ha derivat en un desastre de proporcions bíbliques.I tots els que m'heu dit racista i m'heu assenyalat, tard o d'hora, votareu ALIANÇA CATALANA. #SalvemCatalunya https://t.co/dDY4RPjwl5— Sílvia Orriols Joan) November 16, 2021
Compañeros d'Erc, on sooooou?
|
“ERC és pràcticament una federació del PSOE a Catalunya.” Cristina #PlantaBaixaTV3https://t.co/HmW4iCg4W5 pic.twitter.com/5tpVmwaqnh— Planta baixa TV3 Cristina) November 16, 2021
I tant! Molt ben dit! Això és avui Esquerra Renegada i Covarda (ERC).
|
“ERC és pràcticament una federació del PSOE a Catalunya.” Jana #PlantaBaixaTV3https://t.co/HmW4iCg4W5 pic.twitter.com/5tpVmwaqnh— Planta baixa TV3 Jana) November 16, 2021
Puc entendre que des dels seus postulats ho vegi així. (Postulats que els votants independentistes no compren)
|
“ERC és pràcticament una federació del PSOE a Catalunya.” Joana #PlantaBaixaTV3https://t.co/HmW4iCg4W5 pic.twitter.com/5tpVmwaqnh— Planta baixa TV3 Joana) November 16, 2021
Menys vots que Recortes Zero.
I ERC té menys dignitat que l'Alfonso Guerra.
Ok bro
|
“ERC és pràcticament una federació del PSOE a Catalunya.” Gisela #PlantaBaixaTV3https://t.co/HmW4iCg4W5 pic.twitter.com/5tpVmwaqnh— Planta baixa TV3 Gisela) November 16, 2021
Menys vots que Recortes Zero.
I ERC té menys dignitat que l'Alfonso Guerra.
Però ells no pensen que la dignitat sigui virtud
|
“ERC és pràcticament una federació del PSOE a Catalunya.” Jaume #PlantaBaixaTV3https://t.co/HmW4iCg4W5 pic.twitter.com/5tpVmwaqnh— Planta baixa TV3 Jaume) November 16, 2021
Hi ha gent que és una mica lenta en comprendre les coses.
|
Em considero una persona profundament intel•ligent, per això crec que m'hauríeu de fer més cas. Especialment amb el tema de la subnormalització lingüística.Una de les meves aportacions més rellevants a aquest fòrum és la de que un usuari pugui acunular vots negatius. Amb aquest sistema, proposat per mi insisteixo, som capaços d'identificar de seguida els trolls espanyols.Aquest tema no és trivial, doncs ens serveix per poder llegir els comentaris de les rates essent conscients del seu ratisme, evitant així caure en paranys ratiquics.Què més voleu que inventi?
Doncs estaria bé una font d'energia inesgotable i barata i que bo deixi residus
Prenc nota.
|
Em considero una persona profundament intel•ligent, per això crec que m'hauríeu de fer més cas. Especialment amb el tema de la subnormalització lingüística.Una de les meves aportacions més rellevants a aquest fòrum és la de que un usuari pugui acunular vots negatius. Amb aquest sistema, proposat per mi insisteixo, som capaços d'identificar de seguida els trolls espanyols.Aquest tema no és trivial, doncs ens serveix per poder llegir els comentaris de les rates essent conscients del seu ratisme, evitant així caure en paranys ratiquics.Què més voleu que inventi?
Em considero una persona profundament intel•ligent
|
Em considero una persona profundament intel•ligent, per això crec que m'hauríeu de fer més cas. Especialment amb el tema de la subnormalització lingüística.Una de les meves aportacions més rellevants a aquest fòrum és la de que un usuari pugui acunular vots negatius. Amb aquest sistema, proposat per mi insisteixo, som capaços d'identificar de seguida els trolls espanyols.Aquest tema no és trivial, doncs ens serveix per poder llegir els comentaris de les rates essent conscients del seu ratisme, evitant així caure en paranys ratiquics.Què més voleu que inventi?
Pensava que era un fil del germà Cristi.
|
Em considero una persona profundament intel•ligent, per això crec que m'hauríeu de fer més cas. Especialment amb el tema de la subnormalització lingüística.Una de les meves aportacions més rellevants a aquest fòrum és la de que un usuari pugui acunular vots negatius. Amb aquest sistema, proposat per mi insisteixo, som capaços d'identificar de seguida els trolls espanyols.Aquest tema no és trivial, doncs ens serveix per poder llegir els comentaris de les rates essent conscients del seu ratisme, evitant així caure en paranys ratiquics.Què més voleu que inventi?
Un sistema per eliminar tots els hispanoparlants monolingües del món.
|
Em considero una persona profundament intel•ligent, per això crec que m'hauríeu de fer més cas. Especialment amb el tema de la subnormalització lingüística.Una de les meves aportacions més rellevants a aquest fòrum és la de que un usuari pugui acunular vots negatius. Amb aquest sistema, proposat per mi insisteixo, som capaços d'identificar de seguida els trolls espanyols.Aquest tema no és trivial, doncs ens serveix per poder llegir els comentaris de les rates essent conscients del seu ratisme, evitant així caure en paranys ratiquics.Què més voleu que inventi?
Més idees:- ús del terme "colons".- ús del terme "anticatalans" i no "anticatalanistes"El llenguatge és molt important i aquí abans n es parlava mai ni de colons ni d'anticatalans.
Es parlava de xarnegos,bé ho deia un unic usuari però ho deia tantes vegades...
|
La pregunta que tot català que es preocupi per l'esdevenir del seu poble s'ha fet algun cop.Tots coneixem aquell vell company d'escola o aquell nebot de no sé quí que es va quedar extraviat per les drogues, o que es va embolicar en els baixos fons i no en va poder sortir. El que jo em pregunto és si es pot trobar algun tipus de tendència o de grup social que realment es pugui qualificar de "Lumpen català". A algú li consta que això existeix a la vida real? Si és així, ho pot recolzar amb evidència?
Sí. Un percentatge petit del lumpen que hi ha a casa nostra però existir existeix. I com més lluny de Barcelona/Palma/València/Alacant més proporció en trobaràs.
És cert que a l'interior et trobes gent més aspra que els catalanets de ciutat, però vols dir que això és prou per a qualificar-la de lumpen?PD: Pensava que se sobreentenia que només parlo de la Catalunya autonòmica. Ja sé que a Perpinyà hi ha gitanos que parlen català i tal, però no és el que pretenia constatar amb aquest fil.
A gracia hi ha prous gitanos que parlen català.El més conegutde tots el marit de la Lola Flores, ara hi ha els de "sabor de gràcia" per exemple.Antonio González, El Pescaílla - 1987 - YouTubePero aquest lumpen no seria que estaba forrat de pasta.
Home, no cal que et digui que no estem parlant de l'any 87.
Pero encara ni ha bastants que parlen català. Els mateixos sabor de gràcia estan ben vius, són de gràcia i catalanoparlants.
D'aquests en deuen quedar 4 o 5, perquè a Gràcia els únics lumpens autèntics que he vist darrerament han sigut pakis dels que venen cervesa i algun Mena despistat.
|
La pregunta que tot català que es preocupi per l'esdevenir del seu poble s'ha fet algun cop.Tots coneixem aquell vell company d'escola o aquell nebot de no sé quí que es va quedar extraviat per les drogues, o que es va embolicar en els baixos fons i no en va poder sortir. El que jo em pregunto és si es pot trobar algun tipus de tendència o de grup social que realment es pugui qualificar de "Lumpen català". A algú li consta que això existeix a la vida real? Si és així, ho pot recolzar amb evidència?
No amb el gruix que en genera la cosa castellana, però en té alguns. Jo sóc d'un poble proper a Girona i allí n'hi havia bastants de paios que es dedicaven a barallar-se, drogar-se, follar amb quilles, sortir de festa i traficar una mica si podien o fins i tot pispar quelcom.Algun ha mort, algun de reciclat i alguns miseriejant. En conec un que treballar de segurata. De petit anava amb estrelles ninges, als 15 era boix noi, feina anar l'speed, la maria i la coca, era bastant racista, es passava el dia sobre la moto tenint accidents cada cop pitjors i si li deies quelcom que no li agradava responia a cops.
Dius -fins i tot- pispar, i de la llista de d'il.licits que has esmentat, no trobo que fora aquesta la més greu.
Sí, tot depèn del punt de vista.
|
La pregunta que tot català que es preocupi per l'esdevenir del seu poble s'ha fet algun cop.Tots coneixem aquell vell company d'escola o aquell nebot de no sé quí que es va quedar extraviat per les drogues, o que es va embolicar en els baixos fons i no en va poder sortir. El que jo em pregunto és si es pot trobar algun tipus de tendència o de grup social que realment es pugui qualificar de "Lumpen català". A algú li consta que això existeix a la vida real? Si és així, ho pot recolzar amb evidència?
Els tenim governant.
Bromes a banda, la classe alta catalana és lo més burgès i diferent a lo lumpen que se'm podria acudir a mi.
Es nota que tens pocs món i no els coneixes gaire.
Ho dius perquè roben molt, no? Perquè si no no ho pillo, són com els pijos espanyols però amb una mica més de cultura i menys sang a les venes.
|
La pregunta que tot català que es preocupi per l'esdevenir del seu poble s'ha fet algun cop.Tots coneixem aquell vell company d'escola o aquell nebot de no sé quí que es va quedar extraviat per les drogues, o que es va embolicar en els baixos fons i no en va poder sortir. El que jo em pregunto és si es pot trobar algun tipus de tendència o de grup social que realment es pugui qualificar de "Lumpen català". A algú li consta que això existeix a la vida real? Si és així, ho pot recolzar amb evidència?
Sí. Un percentatge petit del lumpen que hi ha a casa nostra però existir existeix. I com més lluny de Barcelona/Palma/València/Alacant més proporció en trobaràs.
És cert que a l'interior et trobes gent més aspra que els catalanets de ciutat, però vols dir que això és prou per a qualificar-la de lumpen?PD: Pensava que se sobreentenia que només parlo de la Catalunya autonòmica. Ja sé que a Perpinyà hi ha gitanos que parlen català i tal, però no és el que pretenia constatar amb aquest fil.
Només hi pot haver lumpen a les grans ciutats? Ves a les Terres de l'Ebre o a la plana de Lleida i voràs com n'hi ha de lumpen català.
Jo m'ho crec, però aniria bé que ho recolzessis amb imatges per a veure de què parlem exactament.
Sí, ara mateix et passo el reportatge que vaig fer a la darrera rave a la que vaig assistir.
No, si jo ho deia per animar una mica el fil. Als que vivim en la metròpoli ens sembla una curiositat antropològica en tota regla trobar-nos amb especimens d'aquesta mena, talment com qui fa una ullada a una tribu de Massais o de Papua Nova Guinea.
|
La pregunta que tot català que es preocupi per l'esdevenir del seu poble s'ha fet algun cop.Tots coneixem aquell vell company d'escola o aquell nebot de no sé quí que es va quedar extraviat per les drogues, o que es va embolicar en els baixos fons i no en va poder sortir. El que jo em pregunto és si es pot trobar algun tipus de tendència o de grup social que realment es pugui qualificar de "Lumpen català". A algú li consta que això existeix a la vida real? Si és així, ho pot recolzar amb evidència?
Depen del que entenguis per lumpen, si ens ajustem al significat estricte es aquest:https://ca.wikipedia.org/wiki/SubproletariatEl subproletariat o lumpenproletariat és un terme encunyat per Karl Marx per referir-se a la classe social més baixa de la societat. Aquesta classe agrupa tota aquella població que es troba en la misèria i que no pot (o no vol) vendre la seva força de treball. Dins aquest grup, segons Marx, hi trobem lladres, prostitutes, criminals, estafadors, aturats crònics, incapacitats, desarrelats, captaires, rodamons, etc. En èpoques de crisi, un gran nombre de joves nodreix el subproletariat, ja que no poden trobar la possibilitat d'entrar en el procés productiu [...]Si "lumpen" agrupa un espectre tant ampli que va des de lladres, prostitutes, criminals, aturats, discapacitats... i altre gent que no pot o no vol treballar, aleshores hi ha lumpen per donar i per vendre, sobretot ara que hi ha un 30% d'atur jovenil i un 15% d'atur global, doncs Catalunya deu tenir mínim cap a 1 mil·lió de lumpens, catalans, castellans i de totes les nacionalitats possibles.
Una mica de criteri, per favor. No és el mateix un tio amb batxillerat o fins i tot títol universitari, que està a l'atur però de tant en tant pot trobar feina de cambrer, que un paio que només pot viure de subvencions o que es dedica a robar i vendre droga. Segur que trobes molts catalans que encaixen al primer perfil, però pel que fa al segon pots estar temporades llargues sense veure'n un que sigui català de soca-rel.
T'he explicat el significat real del terme: es algú que no vol o no pot treballar de manera formal per les causes que siguin, després el llenguatge de carrer li donen altres significats més viscerals com: ser pobre, tenir pocs estudis, etc.Tant l'aturat amb títols universitaris que no troba feina, com el camellet de barri, encaixarien com a lumpen si t'agafes la definició original, ja que cap dels dos produeix.
Segur que quan Marx va escriure sobre el lumpen s'estava referint a la gent amb estudis que es trobava entre feines. Segur
A l'època d'en Marx, com a totes les èpoques, es van menjar unes crisis econòmiques brutals amb patates, i una burrada de gent, tant amb estudis o potencial, com sense, es van veure sense feina i sense diners, i no produien res: eren lumpen.
Deixem-ho estar, que ja es veu que el teu cervell que ho interpreta tot de manera literal no dona per més.
Sempre fas igual, insultar i provocar quan vols tenir raó, ei molt bé crack xD
No és la meva culpa que tu t'exposis a ser ridiculitzat d'aquesta manera.
|
La pregunta que tot català que es preocupi per l'esdevenir del seu poble s'ha fet algun cop.Tots coneixem aquell vell company d'escola o aquell nebot de no sé quí que es va quedar extraviat per les drogues, o que es va embolicar en els baixos fons i no en va poder sortir. El que jo em pregunto és si es pot trobar algun tipus de tendència o de grup social que realment es pugui qualificar de "Lumpen català". A algú li consta que això existeix a la vida real? Si és així, ho pot recolzar amb evidència?
Depen del que entenguis per lumpen, si ens ajustem al significat estricte es aquest:https://ca.wikipedia.org/wiki/SubproletariatEl subproletariat o lumpenproletariat és un terme encunyat per Karl Marx per referir-se a la classe social més baixa de la societat. Aquesta classe agrupa tota aquella població que es troba en la misèria i que no pot (o no vol) vendre la seva força de treball. Dins aquest grup, segons Marx, hi trobem lladres, prostitutes, criminals, estafadors, aturats crònics, incapacitats, desarrelats, captaires, rodamons, etc. En èpoques de crisi, un gran nombre de joves nodreix el subproletariat, ja que no poden trobar la possibilitat d'entrar en el procés productiu [...]Si "lumpen" agrupa un espectre tant ampli que va des de lladres, prostitutes, criminals, aturats, discapacitats... i altre gent que no pot o no vol treballar, aleshores hi ha lumpen per donar i per vendre, sobretot ara que hi ha un 30% d'atur jovenil i un 15% d'atur global, doncs Catalunya deu tenir mínim cap a 1 mil·lió de lumpens, catalans, castellans i de totes les nacionalitats possibles.
Una mica de criteri, per favor. No és el mateix un tio amb batxillerat o fins i tot títol universitari, que està a l'atur però de tant en tant pot trobar feina de cambrer, que un paio que només pot viure de subvencions o que es dedica a robar i vendre droga. Segur que trobes molts catalans que encaixen al primer perfil, però pel que fa al segon pots estar temporades llargues sense veure'n un que sigui català de soca-rel.
Estás parlant amb un tio que no té mai puta idea del que parla.I a mes el trobes a tots els fils demostrant tota l'estona que no sap del que parla.Jo ja ni el llegeixo.
|
La pregunta que tot català que es preocupi per l'esdevenir del seu poble s'ha fet algun cop.Tots coneixem aquell vell company d'escola o aquell nebot de no sé quí que es va quedar extraviat per les drogues, o que es va embolicar en els baixos fons i no en va poder sortir. El que jo em pregunto és si es pot trobar algun tipus de tendència o de grup social que realment es pugui qualificar de "Lumpen català". A algú li consta que això existeix a la vida real? Si és així, ho pot recolzar amb evidència?
Si, definitivament. No pots llegir-te un comentari caòtic d'un RESILIENT o un Juan Francisco i pensar que tots els catalans som membres funcionals d'aquesta societat.
Com he dit, no parlo pas d'individus sinó del que podriem qualificar de tendència o estament social, com el que podrien ser els quillos castellanoparlants de l'AMB o els MENAs.
|
La pregunta que tot català que es preocupi per l'esdevenir del seu poble s'ha fet algun cop.Tots coneixem aquell vell company d'escola o aquell nebot de no sé quí que es va quedar extraviat per les drogues, o que es va embolicar en els baixos fons i no en va poder sortir. El que jo em pregunto és si es pot trobar algun tipus de tendència o de grup social que realment es pugui qualificar de "Lumpen català". A algú li consta que això existeix a la vida real? Si és així, ho pot recolzar amb evidència?
El problema és que empreu lumpen únicament com un insult i no com una classe social.En qualsevol cas hi ha catalans de qualsevol classe social i el mateixa passa amb les altres nacionalitats, el que canvia és el percentatge.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.