Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Wix? T'ho podies haver currat una mica més, no?
Què té de dolent wix?I com sempre, sorgeix quelcom nou a internet en català, i en comptes de mirar-ne les coses bones, mirem les (tal vegada) dolentes.Molt millor els fòrums en espanyol, que no estan en wix!!!
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Donen pagueta per participar-hi?
Només si aportes més del que reps.
Jo sinó tinc un flux de pageta positiu no em moc. Qui et creus que soc? Un dels teus titelles baixos del PSOE o del govern de vichy o un altre goril·la sense cervell de la policia espanyola que li pots donar 4 croquetes i accepta que el putegis a base de bé, li puguis l'edat de jubilació a 35 anys i li destrossis el sistema sanitari que hauran de fer servir els seus fills i a sobre et crida arriba espanya?
Exacte. I si no ets tu, un altre.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Un dubte que m'ha sorgit a última hora: hi participa el Mingo?
amb en Mingo que no hi compti
Aquest Mingo deu ser també d'E, oi?
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Doncs em sembla que presenteu idees interessants. Encara que no comparteixo del tot això del "racionalisme i empirisme" com a bases ideològiques, és cert que avui dia el discurs polític és cautiu de les emocions i això ens està portant per un mal lloc. Dit això, el nom del fòrum i l'adreça que heu escollit el fan una mica inaccessible.
A més, com a corrents filosòfics el racionalisme i l'empirisme són contradictoris. Pots basar les teves idees en un corrent o en l'altre, però no en tots dos alhora.
No pas, es compenetren.
Desenvolupa la teva resposta.
El racionalisme necessita dades empíriques per a basar els seus arguments. És com una mena de bootstrap: l'empirisme ajuda al racionalisme, i viceversa. No poden ser independents (o és estúpid que ho siguin).
El racionalisme dóna a l'experiència un paper secundari, de simple comprovació d'unes dades construïdes mitjançant el raonament. Són pensaments contraris, complementaris.
Parles d'una versió molt restrictiva del concepte de racionalisme. Deus ser de lletres tu, oi?En ciència, el racionalisme i l'empirisme no és que siguin oposats, és que es necessiten l'un a l'altre. El fet de ser racionalista no exclou les dades empíriques en absolut.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Per cert, potser us interessen els fils de "Retrats sobre polítics", especialment d'en Junki, en Rufi, en Coscu i na Kulau.Si teniu informació sobre aquests, la podeu passar i vaig ampliant els fils corresponents.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Té menys futur que un partit recolzat pel Rigel
Rigel, esperem les teves paraules màgiques.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
mmmm no
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Wix? T'ho podies haver currat una mica més, no?
Julio escrigué: Wix? T'ho podies haver currat una mica més, no?
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Ostres, doncs estèticament em sembla més maco que el xat.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Té menys futur que un partit recolzat pel Rigel
No, si futur cap ni un: escrit en català, i no obert a comentaris (a Twitter sí). És simplement un hobby per a que el meu amic l'antipsycho es desfogui.Pobret, les del PSOE el tenim martiritzat.
no té res a veure amb estar escrit en català o obert a comentaris.. el problema ets tu.
Has pensat que potser ets un psicòpata? Realment, sembles mala persona, i sense necessitat.
He pensar que potser ets ximplet, pero no és assumpte meu.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Doncs em sembla que presenteu idees interessants. Encara que no comparteixo del tot això del "racionalisme i empirisme" com a bases ideològiques, és cert que avui dia el discurs polític és cautiu de les emocions i això ens està portant per un mal lloc. Dit això, el nom del fòrum i l'adreça que heu escollit el fan una mica inaccessible.
El WIX és una prova. Primer cal afegir continguts. Si cal, ja farem un canvi a un fòrum d'aparença més "professional" més endavant. Dit això, el fòrum fa tot allò que cal, de moment, no li he trobat cap defecte (a part del nom llarg).
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
El teu personatge d'intencions còmiques és tan tràgic i fa tal llàstima que el teu fòrum en deu fer més encara.. la cosa, també, és que si et distreus allí potser apareixes menys per aquí. O sigui que endavant.
Quina pena que no sigui a l'inrevés. No te n'adones que ets una persona profundament tòxica? Sembles realment una mala persona.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Avui cap a les 9 del matí he parit una cosa millor.
La puc veure?
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Quina puta merda.
... que va cagar la teva mare quan et va parir.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Ahhh.si...ja et trucarem...
No, tu no cal que em truquis.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
El refugi definitiu de la llibertat a Internet.
Fes conya, però no vas errat.
No faig conya! Però és que ni pensaments! Oi que no hi ha emojis al missatge?
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
10/10, en la línia del patetisme que caracteritza el teu usuari cutreparòdic, usuari que si no has abandonat encara és perquè no ets conscient de les quilotones de vergonya aliena que fa. Quina edat tens?
Ei, molt bé! Nova pagueta d'ERC, te l'has guanyada! quissoquissoquisso!!!!
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Té anuncis?
No (i si en tingués, m'ho dius, perquè no vull que en tingui, a hores d'ara al menys).
Ni del dia de la rosa o la feria d'abril????
No cal. Tenim a totes les teles controlades per a això.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Estava buscant "La calç viva i els psicòpates" i no hi he trobat res de res.
Doncs no has buscat bé:https://antipsycho.wixsite.com/website/forum/retrats-de-politics/retrats-de-politics-felipe-gonzalezCertament, hi haurà una expansió de la temàtica que dius en un futur. Però ja el primer dia d'existència del fòrum n'hem parlat.
|
Sobre la base del plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca realitzat entre 1859 i 1862, agafen diverses fotografies de finals del segle XIX i principis del XX i han fet un video amb efecte de tres dimensions (desconec si això té un altre nom):
Espectacular, gràcies!
|
Sobre la base del plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca realitzat entre 1859 i 1862, agafen diverses fotografies de finals del segle XIX i principis del XX i han fet un video amb efecte de tres dimensions (desconec si això té un altre nom):
Algú coneix el soft que han fet servir?
|
Sobre la base del plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca realitzat entre 1859 i 1862, agafen diverses fotografies de finals del segle XIX i principis del XX i han fet un video amb efecte de tres dimensions (desconec si això té un altre nom):
Per cert la meva rebesàvia va baixar a Barcelona a fer de dida més o menys al 1900 i encara guardem fotos que es va fer així com del senyors amb qui vivia. I estaven fetes a l'estudi de fotografia Napoleón que apareix a la Plaça de l'Àngel.
|
Sobre la base del plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca realitzat entre 1859 i 1862, agafen diverses fotografies de finals del segle XIX i principis del XX i han fet un video amb efecte de tres dimensions (desconec si això té un altre nom):
És espectacular i m'ha provocat una nostàlgia inexplicable, perquè és evident que cap d'aquests escenaris els he viscut mai. Pot ser que m'hagi posat a la pell de la meva àvia, que va viure la desaparició o transformació dels carrers i places que s'hi veuen? Ella, de la Via Laietana, en deia La Reforma.
Quan veig aquestes coses sempre penso en quan mon àvia em va explicar que, de petita, per anar fins la Sagrada Família havia de travessar alguns camps (vivia al Camp de l'Arpa). Realment van veure/han vist un canvi bestial aquestes generacions, també en el mode de vida.Curiós això d'anomenar-la La Reforma. Realment fou una destrossa prou gran del centre històric de la ciutat.
La Via Laietana va arrasar el que havia estat durant segles el centre comercial de la ciutat. Això sí, tota aquella destrossa va servir per a fer aparèixer molts trams de la muralla romana i els afegits medievals posteriors. Alguna cosa bona se'n va treure.La meva àvia anomenava carrers de la seva infantesa que nosaltres no vàrem veure mai. I d'altres, com el carrer de Ponent, que coneixíem com a Joaquin Costa. Molta gent de la seva generació havien conegut uns extrems de l'Eixample on encara hi havia camps i masos. Entre l'Escola Industrial i Les Corts n'hi havia alguns, de masos. I van ser habitats fins ben entrat el segle XX.
|
Sobre la base del plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca realitzat entre 1859 i 1862, agafen diverses fotografies de finals del segle XIX i principis del XX i han fet un video amb efecte de tres dimensions (desconec si això té un altre nom):
No puc entrar a l'enllaç
https://www.youtube.com/watch?v=m6Uguy_0LEE Obre això al YouTube.
Gràcies
|
Sobre la base del plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca realitzat entre 1859 i 1862, agafen diverses fotografies de finals del segle XIX i principis del XX i han fet un video amb efecte de tres dimensions (desconec si això té un altre nom):
Està molt ben parit. Em pregunto si ho hauran fet manualment o emprant visió per computador (IA). Suposo que el primer, però em fascina igualment l'efecte que han aconseguit.
|
Però no, ve de JUGADOR!!Per què el Barça no és capaç de fer un equip de nanos de 18-24 anys en plena forma i amb futur? Segur que seria més econòmic que un equip de velles glòries.
S'està muntant un equip de nanos joves per poder competir d'aquí a un parell d'anys, però mentrestant s'han de salvar els mobles. I tenint en compte que l'Alves ve pràcticament de franc, val la pena provar-ho. Pitjor que Sergi Roberto no ho farà.
|
Però no, ve de JUGADOR!!Per què el Barça no és capaç de fer un equip de nanos de 18-24 anys en plena forma i amb futur? Segur que seria més econòmic que un equip de velles glòries.
Desde que no el van renovar el 2015 el Barça no te lateral dret aixo que n'ha fitxat 6.Lo mateix serveis per el lateral esquerra despres d'Abidal.
|
Però no, ve de JUGADOR!!Per què el Barça no és capaç de fer un equip de nanos de 18-24 anys en plena forma i amb futur? Segur que seria més econòmic que un equip de velles glòries.
Comença malament en Xavi. Collons en Luis Enrique a la selecció fa jugar el nen (no segueixo res, però en parlen a les notícies) i en Xavi fitxa l'Alves? I com ha de fotre canya als veterans si són els seus ex companys??
|
Però no, ve de JUGADOR!!Per què el Barça no és capaç de fer un equip de nanos de 18-24 anys en plena forma i amb futur? Segur que seria més econòmic que un equip de velles glòries.
No jugara practicament gens.
|
Però no, ve de JUGADOR!!Per què el Barça no és capaç de fer un equip de nanos de 18-24 anys en plena forma i amb futur? Segur que seria més econòmic que un equip de velles glòries.
Prepareu-vos per a que el Barça de Gaspart faci bo aquest Barça.Lo del Dani Alves es per a manifestar-se. Es una xulejada. Un senyor de 40 anys que está acabat, que no tenia ni equip, juntament amb fitxatges que no s'entenen com Agüero i companyia.I la idea de que Xavi es una especie de Deu que "creu en la possesio de la pilota", i que sembla que Xavi vingui de guanyar tres Champions quan te zero experiencia, i el que te al cap son les tonteries aquestes del sistema tiki.Anem a veure. Que el sistema Tiki Taka val si tens qualitat. No la tens.I per suposat ja es sent a dir que el Depay no li agrada, perque no es un nen bo que va a dormir a les 8 de la tarda com l'Iniesta, resulta que porta tatuatges i li agrada la vida glamurosa, quan el Depay sense ser el millor 9 del mon es de carrer el tío que mes pot ajudar i d'entre els darrers fitxatges es l'unic que te capacitats, i totes les parides aquestes infantils tan instaurades en el sistema polític catala, molt vinculat al Barça.Al final el millor que pot passar es que vingui un xeic arab amb pasta que porti una mentalitat externa allunyada de totes aquestes ximpleries. Bons fitxatges, un bon entrenador pragmatic que importa una merda que mai hagi trepitjat Barcelona. Un Klopp de torn, i a fer fútbol en comptes de viure del passat i fer experiments socialbonistes.
|
Però no, ve de JUGADOR!!Per què el Barça no és capaç de fer un equip de nanos de 18-24 anys en plena forma i amb futur? Segur que seria més econòmic que un equip de velles glòries.
Jo no el trobo mal fitxatge. És clar que en situacions normals, no sembla bon negoci un futbolista de quasi 40. Però el millor de tot, és que veient com està el FCB, pot anar molt bé. Aportarà experiència, i pot portar una mica de l'ADN guanyador de 2009 als joves. I si a sobre ell està motivat, endavant!
|
Però no, ve de JUGADOR!!Per què el Barça no és capaç de fer un equip de nanos de 18-24 anys en plena forma i amb futur? Segur que seria més econòmic que un equip de velles glòries.
Tothom s'ho pensava
|
Però no, ve de JUGADOR!!Per què el Barça no és capaç de fer un equip de nanos de 18-24 anys en plena forma i amb futur? Segur que seria més econòmic que un equip de velles glòries.
Si no ha costat gaire i segueix en bona forma endavant.
Cost 0 i el sou mes baix de tota la plantilla.
|
Però no, ve de JUGADOR!!Per què el Barça no és capaç de fer un equip de nanos de 18-24 anys en plena forma i amb futur? Segur que seria més econòmic que un equip de velles glòries.
No entenc perquè el FCB s'envolta d'aquesta mena de personatges (Eto, Messi, Alves, etc.). Podem d'una puta vegada catalanitzar i europeïtzar el Barça?10 nanos de la masia i un europeu bo però integrat al 100%.Tot en català, tot per Catalunya, i sempre apunt per sortir de la lliga nyola.
|
Però no, ve de JUGADOR!!Per què el Barça no és capaç de fer un equip de nanos de 18-24 anys en plena forma i amb futur? Segur que seria més econòmic que un equip de velles glòries.
Lo Barça està tant arruinat que només pot fitxar jubilats i jugar amb juvenils.
|
Associació Arnas Dezagun: "Demanem que no separin els nens que tinguin com a llengua materna l'eusquera"EITB MEDIA13/11/2021 15:26Un portaveu de l'associació de pares i mares de les zones castellanoparlants denuncia que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és el basc és una política habitual als centres concertats i públics del model D d'aquestes zones i aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat".Mitxel Elortza, portaveu de l'associació Arnas Dezagun que agrupa pares i mares de diverses zones castellanoparlants d'Euskal Herria, ha demanat que els nens que tinguin com a llengua materna el basc "no siguin separats" o repartits en diferents aules d'un centre educatiu perquè, si se separen a classes on la majoria de nens no són euskalduns en origen o des de casa, "el castellà s'imposa i la zona no s'euskaldunitza". Al contrari, denuncien que aquests nens acaben no usant el basc per comunicar-se amb els altres.Elortza ha explicat que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és l'euskera en diferents classes és una política habitual als centres concertats i públics del model D de les zones castellanoparlants" però ha matisat que "aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat ", és a dir, que els nens euskalduns ajudin a euskaldunitzar la resta, sinó que en ser minoria a classe, passa el contrari.Entrevistat al programa Goiz Kronika d'Euskadi Irratia, Elortza ha defensat que els centres educatius haurien de ser "arnasgunes", un terme utilitzat en sociolingüística per definir els llocs que demogràficament reuneixen un gran nombre d'euskalduns o bascoparlants, i per tant, que reunir nens que tinguin com a llengua materna l'euskera fa que l'entorn sigui més euskaldun, facilita que es creï un "arnasgune" i això promou l'euskaldunització dels nens i nenes que tenen com a primera llengua el castellà o el francès. Davant la possibilitat que algú cregui que la seva proposta afavoreix la segregació, el portaveu d'Arnas Dezagun ha defensat que "la segregació també és un obstacle important per a la normalització del basc" i que ells són contraris a aquesta. De fet, proposen "una solució que tingui en compte la inclusió i la diversitat que tingui com a eix l'euskera" per trencar amb la segregació, "prioritzant la inclusió de nens i nenes que tinguin el castellà o el francès com a llengua materna també en aquests arnasgunes". Ha afegit que, precisament, tenint en compte les experiències de les zones bascoparlants, "quan el context funciona en eusquera, els alumnes d'origen estranger s'integren molt millor i se'n potencia enormement l'ús". Volen que aquests nens euskalduns siguin "motors dels arnasgunes" en comptes de ser separats, subratllant que "en aquesta aposta per la integració aquests nens i nenes poden ser cabdals". En aquest sentit, ha subratllat que “els recursos s'han d'adreçar a aquells nens i nenes que tenen el castellà o francès com a primera llengua”. Elortza ha fet saber que s'han reunit amb diversos agents socials i que el 27 de novembre presentaran a Bilbao un manifest a banda del llistat d'adhesions i la campanya que han elaborat.https://amp.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/8449974/asociacion-arnas-dezagun-pedimos-que-no-separen-a-ninos-que-tengan-como-lengua-materna-euskera/
És de pura lògica. Per a preservar una llengua cal que hi hagi espais on aquesta hi sigui la llengua per defecte, la llengua dominant sense que cap altra li faci cap mena de competència.
(Esborro la resposta, havia entès l'article al revés... )
Per un cop que penges una notícia més o menys positiva va i resulta que és perquè l'havies entés al revés? (Facepalm) (Facepalm) (Facepalm)
Al contrari, jo l'havia entès en un sentit encara més positiu: em pensava que l'associació de pares es queixava que l'administració basca separava els nens bascoparlants dels nens castellanoparlants perquè els nens bascos poguessin gaudir d'un entorn euskaldun, i que l'associació de pares volia que els nens bascoparlants no fossin separats dels nens castellanoparlants i carreguessin amb la feixuga llosa d'euskeritzar els nens castellanoparlants.La realitat és molt pitjor, perquè l'administració basca no fa res per preservar els pocs ambients euskalduns que hi podria haver a les escoles, i l'associació de pares demana una cosa que no es farà, perquè tant partits espanyolistes com esquerranosos faran pinça per titllar-los de "segregacionistes".He pecat, doncs, de ser massa optimista envers el seny i la intel·ligència del govern basc, que em pensava que en tenien més que el govern català, i resulta que no.
Vaja, que amb tu sortim a perdre tant si es vol com si no es vol. Bé, ja no ve d'aquí, t'estimem tal com ets.
Què coi heu d'estimar vosaltres...
Al xat tots els germans ens estimem els uns als altres. És per la transició a Aquari
|
Associació Arnas Dezagun: "Demanem que no separin els nens que tinguin com a llengua materna l'eusquera"EITB MEDIA13/11/2021 15:26Un portaveu de l'associació de pares i mares de les zones castellanoparlants denuncia que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és el basc és una política habitual als centres concertats i públics del model D d'aquestes zones i aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat".Mitxel Elortza, portaveu de l'associació Arnas Dezagun que agrupa pares i mares de diverses zones castellanoparlants d'Euskal Herria, ha demanat que els nens que tinguin com a llengua materna el basc "no siguin separats" o repartits en diferents aules d'un centre educatiu perquè, si se separen a classes on la majoria de nens no són euskalduns en origen o des de casa, "el castellà s'imposa i la zona no s'euskaldunitza". Al contrari, denuncien que aquests nens acaben no usant el basc per comunicar-se amb els altres.Elortza ha explicat que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és l'euskera en diferents classes és una política habitual als centres concertats i públics del model D de les zones castellanoparlants" però ha matisat que "aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat ", és a dir, que els nens euskalduns ajudin a euskaldunitzar la resta, sinó que en ser minoria a classe, passa el contrari.Entrevistat al programa Goiz Kronika d'Euskadi Irratia, Elortza ha defensat que els centres educatius haurien de ser "arnasgunes", un terme utilitzat en sociolingüística per definir els llocs que demogràficament reuneixen un gran nombre d'euskalduns o bascoparlants, i per tant, que reunir nens que tinguin com a llengua materna l'euskera fa que l'entorn sigui més euskaldun, facilita que es creï un "arnasgune" i això promou l'euskaldunització dels nens i nenes que tenen com a primera llengua el castellà o el francès. Davant la possibilitat que algú cregui que la seva proposta afavoreix la segregació, el portaveu d'Arnas Dezagun ha defensat que "la segregació també és un obstacle important per a la normalització del basc" i que ells són contraris a aquesta. De fet, proposen "una solució que tingui en compte la inclusió i la diversitat que tingui com a eix l'euskera" per trencar amb la segregació, "prioritzant la inclusió de nens i nenes que tinguin el castellà o el francès com a llengua materna també en aquests arnasgunes". Ha afegit que, precisament, tenint en compte les experiències de les zones bascoparlants, "quan el context funciona en eusquera, els alumnes d'origen estranger s'integren molt millor i se'n potencia enormement l'ús". Volen que aquests nens euskalduns siguin "motors dels arnasgunes" en comptes de ser separats, subratllant que "en aquesta aposta per la integració aquests nens i nenes poden ser cabdals". En aquest sentit, ha subratllat que “els recursos s'han d'adreçar a aquells nens i nenes que tenen el castellà o francès com a primera llengua”. Elortza ha fet saber que s'han reunit amb diversos agents socials i que el 27 de novembre presentaran a Bilbao un manifest a banda del llistat d'adhesions i la campanya que han elaborat.https://amp.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/8449974/asociacion-arnas-dezagun-pedimos-que-no-separen-a-ninos-que-tengan-como-lengua-materna-euskera/
Res, ni cas, aquests són els del 55, uns nazis.
|
Associació Arnas Dezagun: "Demanem que no separin els nens que tinguin com a llengua materna l'eusquera"EITB MEDIA13/11/2021 15:26Un portaveu de l'associació de pares i mares de les zones castellanoparlants denuncia que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és el basc és una política habitual als centres concertats i públics del model D d'aquestes zones i aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat".Mitxel Elortza, portaveu de l'associació Arnas Dezagun que agrupa pares i mares de diverses zones castellanoparlants d'Euskal Herria, ha demanat que els nens que tinguin com a llengua materna el basc "no siguin separats" o repartits en diferents aules d'un centre educatiu perquè, si se separen a classes on la majoria de nens no són euskalduns en origen o des de casa, "el castellà s'imposa i la zona no s'euskaldunitza". Al contrari, denuncien que aquests nens acaben no usant el basc per comunicar-se amb els altres.Elortza ha explicat que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és l'euskera en diferents classes és una política habitual als centres concertats i públics del model D de les zones castellanoparlants" però ha matisat que "aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat ", és a dir, que els nens euskalduns ajudin a euskaldunitzar la resta, sinó que en ser minoria a classe, passa el contrari.Entrevistat al programa Goiz Kronika d'Euskadi Irratia, Elortza ha defensat que els centres educatius haurien de ser "arnasgunes", un terme utilitzat en sociolingüística per definir els llocs que demogràficament reuneixen un gran nombre d'euskalduns o bascoparlants, i per tant, que reunir nens que tinguin com a llengua materna l'euskera fa que l'entorn sigui més euskaldun, facilita que es creï un "arnasgune" i això promou l'euskaldunització dels nens i nenes que tenen com a primera llengua el castellà o el francès. Davant la possibilitat que algú cregui que la seva proposta afavoreix la segregació, el portaveu d'Arnas Dezagun ha defensat que "la segregació també és un obstacle important per a la normalització del basc" i que ells són contraris a aquesta. De fet, proposen "una solució que tingui en compte la inclusió i la diversitat que tingui com a eix l'euskera" per trencar amb la segregació, "prioritzant la inclusió de nens i nenes que tinguin el castellà o el francès com a llengua materna també en aquests arnasgunes". Ha afegit que, precisament, tenint en compte les experiències de les zones bascoparlants, "quan el context funciona en eusquera, els alumnes d'origen estranger s'integren molt millor i se'n potencia enormement l'ús". Volen que aquests nens euskalduns siguin "motors dels arnasgunes" en comptes de ser separats, subratllant que "en aquesta aposta per la integració aquests nens i nenes poden ser cabdals". En aquest sentit, ha subratllat que “els recursos s'han d'adreçar a aquells nens i nenes que tenen el castellà o francès com a primera llengua”. Elortza ha fet saber que s'han reunit amb diversos agents socials i que el 27 de novembre presentaran a Bilbao un manifest a banda del llistat d'adhesions i la campanya que han elaborat.https://amp.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/8449974/asociacion-arnas-dezagun-pedimos-que-no-separen-a-ninos-que-tengan-como-lengua-materna-euskera/
Un sol popla!
Ells ho tenen ben clar, molt més que nosaltres. I espero que, amb notícies com la del nen a qui volien agredir per parlar català al grup de WhatsApp, alguns d'aquí ho comencin a entendre.
|
Associació Arnas Dezagun: "Demanem que no separin els nens que tinguin com a llengua materna l'eusquera"EITB MEDIA13/11/2021 15:26Un portaveu de l'associació de pares i mares de les zones castellanoparlants denuncia que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és el basc és una política habitual als centres concertats i públics del model D d'aquestes zones i aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat".Mitxel Elortza, portaveu de l'associació Arnas Dezagun que agrupa pares i mares de diverses zones castellanoparlants d'Euskal Herria, ha demanat que els nens que tinguin com a llengua materna el basc "no siguin separats" o repartits en diferents aules d'un centre educatiu perquè, si se separen a classes on la majoria de nens no són euskalduns en origen o des de casa, "el castellà s'imposa i la zona no s'euskaldunitza". Al contrari, denuncien que aquests nens acaben no usant el basc per comunicar-se amb els altres.Elortza ha explicat que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és l'euskera en diferents classes és una política habitual als centres concertats i públics del model D de les zones castellanoparlants" però ha matisat que "aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat ", és a dir, que els nens euskalduns ajudin a euskaldunitzar la resta, sinó que en ser minoria a classe, passa el contrari.Entrevistat al programa Goiz Kronika d'Euskadi Irratia, Elortza ha defensat que els centres educatius haurien de ser "arnasgunes", un terme utilitzat en sociolingüística per definir els llocs que demogràficament reuneixen un gran nombre d'euskalduns o bascoparlants, i per tant, que reunir nens que tinguin com a llengua materna l'euskera fa que l'entorn sigui més euskaldun, facilita que es creï un "arnasgune" i això promou l'euskaldunització dels nens i nenes que tenen com a primera llengua el castellà o el francès. Davant la possibilitat que algú cregui que la seva proposta afavoreix la segregació, el portaveu d'Arnas Dezagun ha defensat que "la segregació també és un obstacle important per a la normalització del basc" i que ells són contraris a aquesta. De fet, proposen "una solució que tingui en compte la inclusió i la diversitat que tingui com a eix l'euskera" per trencar amb la segregació, "prioritzant la inclusió de nens i nenes que tinguin el castellà o el francès com a llengua materna també en aquests arnasgunes". Ha afegit que, precisament, tenint en compte les experiències de les zones bascoparlants, "quan el context funciona en eusquera, els alumnes d'origen estranger s'integren molt millor i se'n potencia enormement l'ús". Volen que aquests nens euskalduns siguin "motors dels arnasgunes" en comptes de ser separats, subratllant que "en aquesta aposta per la integració aquests nens i nenes poden ser cabdals". En aquest sentit, ha subratllat que “els recursos s'han d'adreçar a aquells nens i nenes que tenen el castellà o francès com a primera llengua”. Elortza ha fet saber que s'han reunit amb diversos agents socials i que el 27 de novembre presentaran a Bilbao un manifest a banda del llistat d'adhesions i la campanya que han elaborat.https://amp.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/8449974/asociacion-arnas-dezagun-pedimos-que-no-separen-a-ninos-que-tengan-como-lengua-materna-euskera/
És de pura lògica. Per a preservar una llengua cal que hi hagi espais on aquesta hi sigui la llengua per defecte, la llengua dominant sense que cap altra li faci cap mena de competència.
La lògica no és cosa dels polítics.
|
Associació Arnas Dezagun: "Demanem que no separin els nens que tinguin com a llengua materna l'eusquera"EITB MEDIA13/11/2021 15:26Un portaveu de l'associació de pares i mares de les zones castellanoparlants denuncia que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és el basc és una política habitual als centres concertats i públics del model D d'aquestes zones i aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat".Mitxel Elortza, portaveu de l'associació Arnas Dezagun que agrupa pares i mares de diverses zones castellanoparlants d'Euskal Herria, ha demanat que els nens que tinguin com a llengua materna el basc "no siguin separats" o repartits en diferents aules d'un centre educatiu perquè, si se separen a classes on la majoria de nens no són euskalduns en origen o des de casa, "el castellà s'imposa i la zona no s'euskaldunitza". Al contrari, denuncien que aquests nens acaben no usant el basc per comunicar-se amb els altres.Elortza ha explicat que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és l'euskera en diferents classes és una política habitual als centres concertats i públics del model D de les zones castellanoparlants" però ha matisat que "aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat ", és a dir, que els nens euskalduns ajudin a euskaldunitzar la resta, sinó que en ser minoria a classe, passa el contrari.Entrevistat al programa Goiz Kronika d'Euskadi Irratia, Elortza ha defensat que els centres educatius haurien de ser "arnasgunes", un terme utilitzat en sociolingüística per definir els llocs que demogràficament reuneixen un gran nombre d'euskalduns o bascoparlants, i per tant, que reunir nens que tinguin com a llengua materna l'euskera fa que l'entorn sigui més euskaldun, facilita que es creï un "arnasgune" i això promou l'euskaldunització dels nens i nenes que tenen com a primera llengua el castellà o el francès. Davant la possibilitat que algú cregui que la seva proposta afavoreix la segregació, el portaveu d'Arnas Dezagun ha defensat que "la segregació també és un obstacle important per a la normalització del basc" i que ells són contraris a aquesta. De fet, proposen "una solució que tingui en compte la inclusió i la diversitat que tingui com a eix l'euskera" per trencar amb la segregació, "prioritzant la inclusió de nens i nenes que tinguin el castellà o el francès com a llengua materna també en aquests arnasgunes". Ha afegit que, precisament, tenint en compte les experiències de les zones bascoparlants, "quan el context funciona en eusquera, els alumnes d'origen estranger s'integren molt millor i se'n potencia enormement l'ús". Volen que aquests nens euskalduns siguin "motors dels arnasgunes" en comptes de ser separats, subratllant que "en aquesta aposta per la integració aquests nens i nenes poden ser cabdals". En aquest sentit, ha subratllat que “els recursos s'han d'adreçar a aquells nens i nenes que tenen el castellà o francès com a primera llengua”. Elortza ha fet saber que s'han reunit amb diversos agents socials i que el 27 de novembre presentaran a Bilbao un manifest a banda del llistat d'adhesions i la campanya que han elaborat.https://amp.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/8449974/asociacion-arnas-dezagun-pedimos-que-no-separen-a-ninos-que-tengan-como-lengua-materna-euskera/
No s'ha tractat mai dels drets castellanoparlants sinó de suprimir les llengües no castellanes.
|
Associació Arnas Dezagun: "Demanem que no separin els nens que tinguin com a llengua materna l'eusquera"EITB MEDIA13/11/2021 15:26Un portaveu de l'associació de pares i mares de les zones castellanoparlants denuncia que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és el basc és una política habitual als centres concertats i públics del model D d'aquestes zones i aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat".Mitxel Elortza, portaveu de l'associació Arnas Dezagun que agrupa pares i mares de diverses zones castellanoparlants d'Euskal Herria, ha demanat que els nens que tinguin com a llengua materna el basc "no siguin separats" o repartits en diferents aules d'un centre educatiu perquè, si se separen a classes on la majoria de nens no són euskalduns en origen o des de casa, "el castellà s'imposa i la zona no s'euskaldunitza". Al contrari, denuncien que aquests nens acaben no usant el basc per comunicar-se amb els altres.Elortza ha explicat que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és l'euskera en diferents classes és una política habitual als centres concertats i públics del model D de les zones castellanoparlants" però ha matisat que "aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat ", és a dir, que els nens euskalduns ajudin a euskaldunitzar la resta, sinó que en ser minoria a classe, passa el contrari.Entrevistat al programa Goiz Kronika d'Euskadi Irratia, Elortza ha defensat que els centres educatius haurien de ser "arnasgunes", un terme utilitzat en sociolingüística per definir els llocs que demogràficament reuneixen un gran nombre d'euskalduns o bascoparlants, i per tant, que reunir nens que tinguin com a llengua materna l'euskera fa que l'entorn sigui més euskaldun, facilita que es creï un "arnasgune" i això promou l'euskaldunització dels nens i nenes que tenen com a primera llengua el castellà o el francès. Davant la possibilitat que algú cregui que la seva proposta afavoreix la segregació, el portaveu d'Arnas Dezagun ha defensat que "la segregació també és un obstacle important per a la normalització del basc" i que ells són contraris a aquesta. De fet, proposen "una solució que tingui en compte la inclusió i la diversitat que tingui com a eix l'euskera" per trencar amb la segregació, "prioritzant la inclusió de nens i nenes que tinguin el castellà o el francès com a llengua materna també en aquests arnasgunes". Ha afegit que, precisament, tenint en compte les experiències de les zones bascoparlants, "quan el context funciona en eusquera, els alumnes d'origen estranger s'integren molt millor i se'n potencia enormement l'ús". Volen que aquests nens euskalduns siguin "motors dels arnasgunes" en comptes de ser separats, subratllant que "en aquesta aposta per la integració aquests nens i nenes poden ser cabdals". En aquest sentit, ha subratllat que “els recursos s'han d'adreçar a aquells nens i nenes que tenen el castellà o francès com a primera llengua”. Elortza ha fet saber que s'han reunit amb diversos agents socials i que el 27 de novembre presentaran a Bilbao un manifest a banda del llistat d'adhesions i la campanya que han elaborat.https://amp.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/8449974/asociacion-arnas-dezagun-pedimos-que-no-separen-a-ninos-que-tengan-como-lengua-materna-euskera/
S'ha de prohibir el castellà d'arreu, tal i com fan els madrilenys amb el català o el gallec.
|
Associació Arnas Dezagun: "Demanem que no separin els nens que tinguin com a llengua materna l'eusquera"EITB MEDIA13/11/2021 15:26Un portaveu de l'associació de pares i mares de les zones castellanoparlants denuncia que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és el basc és una política habitual als centres concertats i públics del model D d'aquestes zones i aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat".Mitxel Elortza, portaveu de l'associació Arnas Dezagun que agrupa pares i mares de diverses zones castellanoparlants d'Euskal Herria, ha demanat que els nens que tinguin com a llengua materna el basc "no siguin separats" o repartits en diferents aules d'un centre educatiu perquè, si se separen a classes on la majoria de nens no són euskalduns en origen o des de casa, "el castellà s'imposa i la zona no s'euskaldunitza". Al contrari, denuncien que aquests nens acaben no usant el basc per comunicar-se amb els altres.Elortza ha explicat que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és l'euskera en diferents classes és una política habitual als centres concertats i públics del model D de les zones castellanoparlants" però ha matisat que "aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat ", és a dir, que els nens euskalduns ajudin a euskaldunitzar la resta, sinó que en ser minoria a classe, passa el contrari.Entrevistat al programa Goiz Kronika d'Euskadi Irratia, Elortza ha defensat que els centres educatius haurien de ser "arnasgunes", un terme utilitzat en sociolingüística per definir els llocs que demogràficament reuneixen un gran nombre d'euskalduns o bascoparlants, i per tant, que reunir nens que tinguin com a llengua materna l'euskera fa que l'entorn sigui més euskaldun, facilita que es creï un "arnasgune" i això promou l'euskaldunització dels nens i nenes que tenen com a primera llengua el castellà o el francès. Davant la possibilitat que algú cregui que la seva proposta afavoreix la segregació, el portaveu d'Arnas Dezagun ha defensat que "la segregació també és un obstacle important per a la normalització del basc" i que ells són contraris a aquesta. De fet, proposen "una solució que tingui en compte la inclusió i la diversitat que tingui com a eix l'euskera" per trencar amb la segregació, "prioritzant la inclusió de nens i nenes que tinguin el castellà o el francès com a llengua materna també en aquests arnasgunes". Ha afegit que, precisament, tenint en compte les experiències de les zones bascoparlants, "quan el context funciona en eusquera, els alumnes d'origen estranger s'integren molt millor i se'n potencia enormement l'ús". Volen que aquests nens euskalduns siguin "motors dels arnasgunes" en comptes de ser separats, subratllant que "en aquesta aposta per la integració aquests nens i nenes poden ser cabdals". En aquest sentit, ha subratllat que “els recursos s'han d'adreçar a aquells nens i nenes que tenen el castellà o francès com a primera llengua”. Elortza ha fet saber que s'han reunit amb diversos agents socials i que el 27 de novembre presentaran a Bilbao un manifest a banda del llistat d'adhesions i la campanya que han elaborat.https://amp.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/8449974/asociacion-arnas-dezagun-pedimos-que-no-separen-a-ninos-que-tengan-como-lengua-materna-euskera/
El titol del fil no correspon amb la noticia.
Suposo que ho deu haver posar per això:Un portaveu de l'associació de pares i mares de les zones castellanoparlants Tot i que necessàriament el fet que una associació de pares estigui establerta en una zona castellanoparlant no necessàriament implica que sigui castellanoparlant. S'hauria de veure quina proporció de pares empra el basc dintre d'aquesta associació. Ara si l'associació no està establerta com a associació estrictament com a basco parlants i a falta d'informació addicional, el mes verosimil és pensar que aquesta associació majoritàriament és castellanoparlant, ja que idealment representaria la mateixa realitat lingüística de la zona a on està establerta.
|
Associació Arnas Dezagun: "Demanem que no separin els nens que tinguin com a llengua materna l'eusquera"EITB MEDIA13/11/2021 15:26Un portaveu de l'associació de pares i mares de les zones castellanoparlants denuncia que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és el basc és una política habitual als centres concertats i públics del model D d'aquestes zones i aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat".Mitxel Elortza, portaveu de l'associació Arnas Dezagun que agrupa pares i mares de diverses zones castellanoparlants d'Euskal Herria, ha demanat que els nens que tinguin com a llengua materna el basc "no siguin separats" o repartits en diferents aules d'un centre educatiu perquè, si se separen a classes on la majoria de nens no són euskalduns en origen o des de casa, "el castellà s'imposa i la zona no s'euskaldunitza". Al contrari, denuncien que aquests nens acaben no usant el basc per comunicar-se amb els altres.Elortza ha explicat que "la separació de nens i nenes el primer idioma del qual és l'euskera en diferents classes és una política habitual als centres concertats i públics del model D de les zones castellanoparlants" però ha matisat que "aquesta decisió no condueix a l'efecte desitjat ", és a dir, que els nens euskalduns ajudin a euskaldunitzar la resta, sinó que en ser minoria a classe, passa el contrari.Entrevistat al programa Goiz Kronika d'Euskadi Irratia, Elortza ha defensat que els centres educatius haurien de ser "arnasgunes", un terme utilitzat en sociolingüística per definir els llocs que demogràficament reuneixen un gran nombre d'euskalduns o bascoparlants, i per tant, que reunir nens que tinguin com a llengua materna l'euskera fa que l'entorn sigui més euskaldun, facilita que es creï un "arnasgune" i això promou l'euskaldunització dels nens i nenes que tenen com a primera llengua el castellà o el francès. Davant la possibilitat que algú cregui que la seva proposta afavoreix la segregació, el portaveu d'Arnas Dezagun ha defensat que "la segregació també és un obstacle important per a la normalització del basc" i que ells són contraris a aquesta. De fet, proposen "una solució que tingui en compte la inclusió i la diversitat que tingui com a eix l'euskera" per trencar amb la segregació, "prioritzant la inclusió de nens i nenes que tinguin el castellà o el francès com a llengua materna també en aquests arnasgunes". Ha afegit que, precisament, tenint en compte les experiències de les zones bascoparlants, "quan el context funciona en eusquera, els alumnes d'origen estranger s'integren molt millor i se'n potencia enormement l'ús". Volen que aquests nens euskalduns siguin "motors dels arnasgunes" en comptes de ser separats, subratllant que "en aquesta aposta per la integració aquests nens i nenes poden ser cabdals". En aquest sentit, ha subratllat que “els recursos s'han d'adreçar a aquells nens i nenes que tenen el castellà o francès com a primera llengua”. Elortza ha fet saber que s'han reunit amb diversos agents socials i que el 27 de novembre presentaran a Bilbao un manifest a banda del llistat d'adhesions i la campanya que han elaborat.https://amp.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/8449974/asociacion-arnas-dezagun-pedimos-que-no-separen-a-ninos-que-tengan-como-lengua-materna-euskera/
Costa un ou i mig d'entendre aquesta notícia. O això o sóc mig retardat.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Trobo una mica banal que l'atracció o l'estima per una persona depengui del nom que tingui, sincerament.
No es el mateix, però jo m'he trobat noies que teníem química, i finalment em pregunten per la meva edat i es queden sorpreses i em tracten de vell i em diuen que pensaven que tenia 25 anys com elles. I jo els dic, quina importància te que posi el meu DNI? si pensaves que tenia 25 i que era jove com tu, llavors no hi ha cap problema? ...i a partir de que em pregunten la edat, es desploma tot.
En tens 44 i pots passar per 25?
Tinc 35 i avegades puc passar per 25. Avegades he fet això que m'ha dit en Leire , de mentir sobre l'edat, però de manera dissimulant. El últim cas, va ser a l'agost, si la noia te 23 anys li dic que tinc 30, tot així quan ens coneixem en persona em diu: si sembla que tinguis 25 anys! ...em vaig treure 5 anys, i ella encara em treia encara 5 anys més +çPer si de cas, no em molesteu perquè les busco tant jovenetes, perquè les de la meva edat no em volen i em diuen: però quina edat tens? semblo un crio al costat d'elles, per temes físics.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
No, la gent que té noms antics o estrambòtics ja s'encarreguen d'amagar-los mitjançant hipocorístics, els quals sonaran més originals que qualsevol nom comú. Per una altra banda si t'agrada una persona qualsevol nom et semblarà bonic.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Dels noms catalans crec que cap em molesta.Però dels espanyols n'hi ha uns quants que déu-n'hi-do... Urraca, Ursula, Patrocinio... Diguem que són noms que et fan perdre punts. Per això les dones que he conegut amb aquests noms els amaguen tant com poden.
Segur que ella perdria punts per dir-se Úrsula, segur:
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
A mi m'agradava un temps un noi que es deia Ned i era yankee i me'n reia força, tant de Ned com d'Edward perquè són noms que em fan gràcia pels referents anteriors que en tinc, que em perdoni el pobre Ned. Jo el perdonava perquè tocava el banjo i s'hi podien tenir bones converses Diguem que al final és la persona que el porta pel món que ens normalitza o dignifica el nom... O que ens l'acaba de destrossar
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Hi ha noms que sonen, diguem-ne, estranys: Milagros, Purificación, Hortensia... cadascu decidira si li agraden o no.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Dels noms catalans crec que cap em molesta.Però dels espanyols n'hi ha uns quants que déu-n'hi-do... Urraca, Ursula, Patrocinio... Diguem que són noms que et fan perdre punts. Per això les dones que he conegut amb aquests noms els amaguen tant com poden.
A mi m'agrada Úrsula
Úrsula és tan lleig que no s'ho diuen ni a Valls.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Dels noms catalans crec que cap em molesta.Però dels espanyols n'hi ha uns quants que déu-n'hi-do... Urraca, Ursula, Patrocinio... Diguem que són noms que et fan perdre punts. Per això les dones que he conegut amb aquests noms els amaguen tant com poden.
Úrsula és el mateix en català que en castellà. Ara, si realment volies dir Ursula callo.
Jo no ho he sentit mai com a nom català, però no m'importa. No m'agrada i punt.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Duigue-li Aleunam !
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
No!Montse
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Què és un nom lleig? Quins requisits ha d'acomplir, per a ser-ne?
Hi ha certs noms que estan vinculats a una edat més avançada, o que corresponen a una altra època. Avui dia no trobaràs cap dona jove que es digui Pepita, Puri o Conxita, per exemple. En l'imaginari col·lectiu són noms de padrina.
D'acord. Són noms que es vinculen immediatament a persones grans i que, a la gent més jove, els semblen estranys. I ho són perquè ja no es posen. De la mateixa manera que molts dels noms de moda avui deixaran de ser-ne d'aquí un temps. El que jo em pregunto és si l'estranyesa davant la raresa converteix aquells noms en lletjos. La moda fa els noms més bonics?
Més que de lletjor, jo parlaria d'adequació. Durant el franquisme la tendència a posar noms amb referències molt explícites al cristianisme era ben acusada, i amb el pas del temps s'ha deixat de fer. Tot i així, n'hi ha que continuen agradant i no es perceben com a antics. Alguns noms medievals encara són prou reeixits, per exemple. Pel que fa als noms de moda, suposo que n'hi ha de diversos tipus, però vaja, segurament en diríem de diferents si ens en fessin dir un parell. Val a dir que a mi m'agraden els noms originals o poc comuns.
Elisenda. Un nom preciós.
I que segueix viu entre el jovent. En conec un parell que el duen pel Camp de Tarragona.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Dels noms catalans crec que cap em molesta.Però dels espanyols n'hi ha uns quants que déu-n'hi-do... Urraca, Ursula, Patrocinio... Diguem que són noms que et fan perdre punts. Per això les dones que he conegut amb aquests noms els amaguen tant com poden.
A mi m'agrada Úrsula
A mi també.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Garsenda
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Aurembiaix o indiferència.
Valldeflors.
A Tremp es posa encara.
I amb raó. N'és la patrona.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Dels noms catalans crec que cap em molesta.Però dels espanyols n'hi ha uns quants que déu-n'hi-do... Urraca, Ursula, Patrocinio... Diguem que són noms que et fan perdre punts. Per això les dones que he conegut amb aquests noms els amaguen tant com poden.
Úrsula no és castellà. És internacional.Si en vols un de heavy: Martirio.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
El nom ho és absolutament tot. En l'amor i en tota la resta. Si et canvies el nom a Max Powers ja veuràs que tot t'anirà millor.
Maria Umpakhote.
Marissa Elparrús.
Un pèl forçat, però entra... Loli Doliva m'agrada, tambéI Anaís Delmono reconec que és un dels meus preferits.
Anaís del Mono? Conyes a banda, a la versió en català de l'Austin Powers hi havia el personatge que he escrit.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Com el color de la pell, el lloc de naixement o l'estatus econòmic, se me'n recarda el nom de la gent. Totes aquestes són qüestions que hom no tria; prou més em preocupa allò que la gent tria.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Manela sona guai. La cosa és que en pesnsaria, la Manela, de Martin Pareja Obregon. Segurament li soni aristocratic i es faci enrrera. O potser li agrada i li sona simpatic però és lesbiana. Molt complexe, això dels noms.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Trobo una mica banal que l'atracció o l'estima per una persona depengui del nom que tingui, sincerament.
No es el mateix, però jo m'he trobat noies que teníem química, i finalment em pregunten per la meva edat i es queden sorpreses i em tracten de vell i em diuen que pensaven que tenia 25 anys com elles. I jo els dic, quina importància te que posi el meu DNI? si pensaves que tenia 25 i que era jove com tu, llavors no hi ha cap problema? ...i a partir de que em pregunten la edat, es desploma tot.
Això té una molt fàcil solució: dir que en tens 25 i avall, tu
Això es pot fer amb noies que coneixes per internet, però a la feina
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Trobo una mica banal que l'atracció o l'estima per una persona depengui del nom que tingui, sincerament.
No es el mateix, però jo m'he trobat noies que teníem química, i finalment em pregunten per la meva edat i es queden sorpreses i em tracten de vell i em diuen que pensaven que tenia 25 anys com elles. I jo els dic, quina importància te que posi el meu DNI? si pensaves que tenia 25 i que era jove com tu, llavors no hi ha cap problema? ...i a partir de que em pregunten la edat, es desploma tot.
En tens 44 i pots passar per 25?
El Jordi Hurtado del xat!
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Aurembiaix o indiferència.
Aurembiaix mola molt!
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Més originals que Marc, o Maria, ho seràn segur.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
El nom no fa la cosa, o no necessàriament. Pot haver-hi gent amb noms bonics i que siguin molt antipàtics i al contrari.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Si t'atrau una noia, t'agradarà el seu nom, la seva olor i tot el que ella et faci et semblarà excitant. També les seves coses tindran un valor simbòlic perquè et recordaran a ella.
Si es diu Viva España també?
Em refereixo a estar enamorat o que t'agradi molt la noia, la qual cosa suposa que la coneixes personalment i que hi has tingut bastanta relació. Amb una noia espanyolista dificilment pot sorgir res, si és intolerant i etc, bromes a banda.
I si té penis?No deus pas ser transfòbic, oi?
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Què és un nom lleig? Quins requisits ha d'acomplir, per a ser-ne?
Que estigui de moda o no, bàsicament. També que tingui una sonoritat agradable, o que recordi a la natura.
Això són requisits perquè sigui bonic, en realitat.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Doncs jo tinc els meus dubtes... Imagina que coneixes algú que et mola i es presenta com a Pancracio o Hortènsia, no em digueu que no us faria una mica enrere
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
si està bona com si es diu Filomena o Ataulfa
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Hola ManelaNo ho crec perque la gent te diferents gustos per els noms... quan un nom es lleig o maco no ho es per tothom. A mi no m'agrada el meu nom gaire, pero es un nom que tothom el troba maco...Cuida'tMontse
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
alsa.
Ara que, escrit així, sembla que vulguis mirar els horaris d'alguna línia d'autobusos
És el primer que he pensat jo...
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Què és un nom lleig? Quins requisits ha d'acomplir, per a ser-ne?
Hi ha certs noms que estan vinculats a una edat més avançada, o que corresponen a una altra època. Avui dia no trobaràs cap dona jove que es digui Pepita, Puri o Conxita, per exemple. En l'imaginari col·lectiu són noms de padrina.
Uf, encara queda gent de vint anyets amb noms que recorden al segle XIX, fins i tot noms que no sabia ni que seguien existint.
Catalans o castellans?
Castella, encara que amb algun hipocorístic queden millor que els típics noms comuns compostos, dels quals encara n'hi ha molts.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
Dels noms catalans crec que cap em molesta.Però dels espanyols n'hi ha uns quants que déu-n'hi-do... Urraca, Ursula, Patrocinio... Diguem que són noms que et fan perdre punts. Per això les dones que he conegut amb aquests noms els amaguen tant com poden.
O Remigia . I dic jo, abans d'amagar-lo, no seria més fàcil canviar-se'l?
Jo aquest encara no l'havia escoltat mai.La persona que coneixia que es deia "Patrocinio" es feia anomenar "Patro", i tothom es pensava que es deia Patricia.
|
Imagineu que us agrada una noia. Us hi decidiu a conversar amb ella, li pregunteu el nom, i us respon:- Em dic Manela.Aixo influiria o us agradaria menys que abans?
alsa.
Alsa, nom molt bonic
alsa manela.
Alça, Manela!
, tens raó
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
per culpa de qui? dels politicastres que podent usar el català als judicis dels madrilenys no ho fan... tanmateix esperem millors caràcters dels catalans com cal
Cauríem en un error si ens penséssim q la patacada que ve és lq el
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Gairebé ningú per part de l'independentisme fa autocrítica ni s'adona del mal que li ha fet a la llengua catalana polititzant-la.
Però a veure pallús, si fins i tot s'ha dit que en una Catalunya independent que el castellà serà oficial, per part d'erc. L'únic que sou tant Nazionalistes que ja us va bé que 8% de l'economia se'n vagi cada any de Catalunya. Això si que és ser polititzat, incapaç de tenir amor per la teva terra.
8% diu.Clar home, aquí sense la resta d'Espanya creixeríem més que enlloc del món. De l'ordre del 10-11% anual. Amb el superàvit més gran i sense deute.Pq és el que implica que ens treguin el 8%. Empassarse les troles dels càlculs per fluxe monetari no enganya a tothom, i creure que no hi haurien repercussions negatives amb el comerç i el circulant, quan per dir un exemple venem més a 1,3 milions d'aragonesos que a 67 milions de francesos quan els tenim a tots dos a la "frontera", tampoc.
eii, doncs res a regalar diners. Viviu aquí i no enteneu el perjudici econòmic que reperesenta.El que m'impedeix ser espanyol sobretot, és que si assumim l'espanyolitat estarem igual que ara cap a un llarg drenatge de recursos com li passa a València, ofrenant glories a Espanya, amb un Pib per capita inferior a la mitjana , però amb deficit fiscal.El drenatge de recursos cap el hinterland de Madrid us perjudica i passeu de tot.
Primer de tot, si de cas és el PIB de de Barcelona el que ajuda a la resta de províncies com deu mana, i no pas el de Lleida.Però és que és normal. Un Lleidatà o un de Vigo compren SEATs o fan servir Gas Natural, i no tenen els treballadors a les seves províncies.A mi m'és igual si s'ha de sufragar les pistes d'esquí de Camprodon o de Sierra Nevada per a que visquin millor, com trobo normal que s'asfaltin pobles de merda quan el cost per habitant és molt més alt allà que a ple carrer Balmes.
però és que no va a un poblet de sierra nevada, va alimentar el monstre madrileny. És com si els barça li hagués de pagar al Madrid un tant al any.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Gairebé ningú per part de l'independentisme fa autocrítica ni s'adona del mal que li ha fet a la llengua catalana polititzant-la.
Però a veure pallús, si fins i tot s'ha dit que en una Catalunya independent que el castellà serà oficial, per part d'erc. L'únic que sou tant Nazionalistes que ja us va bé que 8% de l'economia se'n vagi cada any de Catalunya. Això si que és ser polititzat, incapaç de tenir amor per la teva terra.
8% diu.Clar home, aquí sense la resta d'Espanya creixeríem més que enlloc del món. De l'ordre del 10-11% anual. Amb el superàvit més gran i sense deute.Pq és el que implica que ens treguin el 8%. Empassarse les troles dels càlculs per fluxe monetari no enganya a tothom, i creure que no hi haurien repercussions negatives amb el comerç i el circulant, quan per dir un exemple venem més a 1,3 milions d'aragonesos que a 67 milions de francesos quan els tenim a tots dos a la "frontera", tampoc.
El port de Saragossa és bcn, et penses que poden fer boicot tant fàcilment? Bocotejaran productes de consum, que molts ja s'han mogut fora de les fronteres de Cat, tipus pizza terradelles, etc..., però els seients de cotxe que és fabriquen a Martorell seguirant comprant-se.
No és boicot noi, ha passat a tots els paissos amb noves fronteres, mira't estudis a eslovàquia i la rep Txeca.L'efecte frontera hi és, és la raó per la qual venem més a Aragó que a França.Els mercat de cotxes que esmentes és un bon exemple, normalment les administracions compren cotxes fabricats al seu país. No veuries Saragossa amb policies fent servir SEATs.
És un risc que has d'assumir és comprarà internament més, disposarem de menys recursos de la balança comercial positiva de la resta d'Espanya, però en canvi tindràs llibertat política per marcar les teves prioritats i el deficit fiscal compensarà amb escreix la balança positiva amb la resta del estat. No fer res, implica que les prioritats se segueixin marcant des de Madrid, res de corredor connectant port amb la resta d'Europa, res de tenir un sistema de rodalies que descongestioni Bcn, res de tenir un aeroport amb conexions directes a Àsia(de facto pel conveni amb Russia només és pot creuar l'espai aeri Rus en origen i destinació a Madrid, casualitats de la vida)Però, eii, pots buscar les excuses que vulguis, per mi els greuges són evidents segur en el teu dia dia, però eii seguim enganxats amb un pavos que per sobre del dèficit fiscal prenent decisions per perjudicar l'econòmia catalana, ergo el teu i el meu benestar, per beneficiar la idea del super-Madrid, que fins i tot podríem dir que perjudica el conjunt dels Espanyols.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
En part és culpa de la mania de canviar al castellà a la mínima.L'altre dia una mare del grup de whatsapp de classe va dir que no havia dit res perquè no entenia el català (¿?). I llavors no entèn les comunicacions de l'escola? Ràpidament vaig respondre amb un text íntegrament en català sobre qüestions escolars que pertocaven, dins del grup però responent-la a ella, què s'ha cregut?
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
La majoria d'adolescents d'avui en dia tenen addicció al mòbil, i no poden viure sense estar les 24 hores connectats. A l'aula, al pati, al carrer... sempre porten el mòbil al damunt. Crec que els mestres i els pares haurien de restringir l'ús d'aquests aparells. No pot ser bo de cap manera estar tota l'estona pendent d'un xat i responent missatges. I parlo de "nens" de 12-14 anys. Òbviament, això repercuteix negativament en el seu rendiment escolar. I el pitjor de tot és que els temes que els interessen són d'allò més absurds i banals. Molts es pregunten que per què cal estudiar, quan surt més a compte fer-se milionari penjant vídeos de cares i posats estranys al Youtube.Per descomptat, ells volen utilitzar llengües "atractives" en aquest món de l'oci banal i absurd, on el català no hi té gaire cabuda.
Veig massa superficialitat, individualisme i set de competitivitat en les noves generacions, per no fer esment de l'insuportable caràcter sorneguer i burleta estès en la generació Z. Potser exagero i són coses de l'edat, i la resta de generacions també compartíem a la nostra adolescència gran part d'aquestes característiques, però ho veig més intensificat, de tota manera, a la meva generació de vint-i-llargs, que conec millor, ja hi copso gran part d'aquestes "noves" inèrcies, que duen a una manca de principis. Deixant de banda la superficialitat i les banalitats tinc la sensació que cada cop impera més individualisme amb el que pot calar molt marc mental "neoliberal salvatge" dels EUA, potenciat també pel món streamer, aquest marc mental en el qual l'objectiu obsessiu i poc probable és assolir "l'èxit i l'abundància econòmica" a través d'inversions (sigui sent streamer, inversor de criptomonedes, inversor de borsa etc.) i l'estat del benestar a través d'impostos es veu com si fos a fons perdut i com un impediment per assolir l'objectiu individual sense valorar quanta gent cauria en desgràcia i que en el fons pocs serien els afortunats de sortir-ne amb un balanç clarament positiu, i d'aquest marc mental tinc la sensació que hi ve acompanyada una manca de principis que duen a menysprear qualsevol causa (inclosa la de la llengua o de la independència) que no sigui el "que hay de lo mío", això és el que comporta la superficialitat i l'individualisme sense cap mena de profunditat o inquietud, un neocunyadisme zoomer i millennial.I com bé sabreu sóc bastant crític amb el progressisme flanders amb dosis de sectarisme i poca tolerància a la discrepància, però encara m'agrada menys aquest nou marc mental dretós mancat de cap més principi que l'egoisme i la inexistència d'empatia per altri que molts joves i adolescents estan absorvint acríticament amb els seus giliyoutubers de referència, i ja no parlo de la banalitat dels youtubers generalistes, sinó també del món de la política, gent com el Roma Gallardo, el Ruben Gisbert o el Libertad y lo que Surja, és trist que aquests cunyats pel fet d'haver tingut la sort d'aconseguir un altaveu potent tinguin tanta influència en l'estat d'opinió de certs sectors de la societat sense tenir més mèrits que el cervesero del bar.
Visc a Catalunya i ni idea dels youtubers de que parles, potser que netegis el teu algoritme de castellanades.
Potser el meu algoritme és ple de castellanades, però m'informo sobre com està l'ambient perquè em preocupa el meu país. A més a més, amb un algoritme neutre ja t'apareixen castellanades a dojo.
si prems no m'interessa o no em recomanis el canal pots netejar el timeline. Jo he aconseguit tenir-ho ben netet, poques vegades em recomana alguna cosa Espanyola i si ho fa , "no em recomanis el canal" i llestos
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
No vull ser pessimista. Però ara ja al 2021 a les zones més poblades de Catalunya ja no hi ha pràcticament cap nen que parli en català; la majoria parlen castellà o altres llengües i els que diuen parlar en català en realitat parlen un híbrid entre el castellà i el català autòcton.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.És de lògica, però no demanis lògica als polítics. El que cal és començar a omplir Catalunya de bressoles. Escoles privades on només hi vagin catalanoparlants nadius, o com a molt 1-2% d'hispanoparlants que es vulguin catalanitzar. S'han de crear espais on els infants facin vida 100% en català des de petits.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.Mentre Catalunya no sigui un Estat (i si ho fos segurament tampoc no tindria prou força, siguem realistes), la seva manera de comunicar-se amb el món hauria de ser amb l'anglès, tal com fan els escandinaus, els alemanys i un enorme etcètera. Això desactiva l'argument hispà de "sense l'espanyol no sou més que pagesos de poble aïllats del món i de la civilització". Catalunya es podria comunicar amb el món en anglès i això faria innecessari l'espanyol, cosa que enfortiria enormement el català. Per això, la solució és increïblement senzilla: des de ben petits (1-2 anys) han de mirar a la tablet (YouTube Kids) vídeos en anglès: Ryan, Blippi, etc. Serà un costum que no abandonaran. En català també, és clar, però mirant de descartar el xava.
Escoles bressol privades. Gran idea, ja has fundat alguna? Quant et treus a l'any? S'hi treballa gaire? És que estic buscant en què invertir.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.M'ho podeu pintar a l'oli si voleu, però això és purament culpa dels pares, són una merda de pares i de mares.
És un tema de l´entorn mediàtic i sobretot les migracions massives alienades de la llengua: massa castellanoparlants exclusius. La meva cosina sempre parla en català amb sa filla de 6, però el pare és andalús. En un barri de l´AMB no té amics catalanoparlants i a sobre tenen el puto Disney+. Resultat, de moment la nena no és capaç de mantenir una conversa en català.Mentrestant les meves nenes de la mateixa edat cada cop parlen més en castellà amb les noves amigues, moltes d´elles de pares forans, i evidentment parlen perfectament una llengua que senten molt poc, ja me n´ocupo () a casa.
Si la filla de la teva cosina anés a un centre on la demografia fos favorable pels catalanoparlants aleshores podria mantenir converses en català amb companys d classe i si q existiria immersió per part dels pocs alumnes d'entorns n castellanoparlants q haguéssin escollit el centre.El cas q comentes és un exemple (un més) de com un alumne amb arrels catalanes perd la llengua malgrat anar a una escola amb el sistema de subnormalització lingüística. La llengua dels llibres de text i dels professors té un impacte ridícul tant en la interiorització de la llengua (sentir-la com a pròpia) com en el seu domini, pq al final el q és rellevant és la llengua q fa servir l'alumne habitualment. I amb qui parla habitualment l'alumne a l'escola? Amb els companys de classe! I què passa si els companys de classe són en majoria monolingües en castellà? Doncs que parlaran en castellà! Però el pitjor no és aquest escenari. El pitjor escenari és quan (i es dóna molt) la minoria demogràfica que prové d'entorns catalanoparlants empra el castellà. I la raó no és altre que l'alumne, en un ambient tan castellanitzat, interpreta que tots parlen castellà.I és així com es perden els parlants naturals del català.És un desastre majúscul ignorat sistemàticament pels polítics i les diferents organitzacions que acríticament i com a religiosos fanàtics defensen el sistema d'immersió lingüística, com si d'un dogma de fe es tractés.És un despropòsit. Per aquí morirem lingüísticament. La llengua només podrà sobreviure entre el jovent si som capaços de crear espais on el català esdevingui llengua habitual ENTRE l'alumnat, i això només s'aconsegueix a través d'aules i centres amb una majoria de nanos catalanoparlants, i això només s'aconsegueix trencant amb el model únic per passar a un model de doble o triple xarxa.
Ben dit. Tenim l´exemple de les generacions educades sota el monolingïsme franquista i en com van conservar el català, en contrast amb la situació actual, agreujada els darrers 20 anys per la digitalització i l´arribada de 2 milions de persones. Només des del cinisme més irresponsable es pot ignorar la realitat; vull pensar que com més va més som els que veiem que hem de ser tots més ferms d´una puta vegada.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.M'ho podeu pintar a l'oli si voleu, però això és purament culpa dels pares, són una merda de pares i de mares.
sí, correcte , és desídia dels pares.
Sumes la laxitud o manca de consciència nacional del conjunt dels catalans, amb
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.M'ho podeu pintar a l'oli si voleu, però això és purament culpa dels pares, són una merda de pares i de mares.
Exacte, a mi si la meva filla em respon en castellà ja me n'ocuparé que no ho torni a fer, de la mateixa manera que me n'ocupo que no vegi mai cap dibuixos en castellà. Sempre en català, i quan no és possible versió original en anglès. I si no existeix l'opció doncs no hi ha dibuixos, mala sort. Entenc que amb un adolsescent és més compliat però amb un nen de 5-8 anys s'ha de gestionar.Una cosa és que diguin alguna paraula de tant en tant, l'altre cosa és que ho faci sistemàticament. I darrerament n'he vist uns quants de casos com aquests.
i si l'has educat a quan no troba alguna cosa en català tira de l'anglès, ho seguirà fent a l'adolescència. La quantitat de material en anglès és infinitament més gran i de més qualitat.
Això a banda de ser cert és molt important, i no només els joves, s´han d´acostumar a fer-ho.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Gairebé ningú per part de l'independentisme fa autocrítica ni s'adona del mal que li ha fet a la llengua catalana polititzant-la.
Però a veure pallús, si fins i tot s'ha dit que en una Catalunya independent que el castellà serà oficial, per part d'erc. L'únic que sou tant Nazionalistes que ja us va bé que 8% de l'economia se'n vagi cada any de Catalunya. Això si que és ser polititzat, incapaç de tenir amor per la teva terra.
8% diu.Clar home, aquí sense la resta d'Espanya creixeríem més que enlloc del món. De l'ordre del 10-11% anual. Amb el superàvit més gran i sense deute.Pq és el que implica que ens treguin el 8%. Empassarse les troles dels càlculs per fluxe monetari no enganya a tothom, i creure que no hi haurien repercussions negatives amb el comerç i el circulant, quan per dir un exemple venem més a 1,3 milions d'aragonesos que a 67 milions de francesos quan els tenim a tots dos a la "frontera", tampoc.
Ja quan he llegit 'resta d'Espanya' m'he petat el cul de riure i no he pogut seguir llegint LEL
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Això és el que passarà si no canviem el que estem fent. Toca reacciona amb la independència i totes les mesures possibles.Semblava que sent cuques de llum la gent s'havia d'integrar eh, doncs no, al final la gent aprèn la llengua dels que roben, violen, maten i assasinen als catalans. Per tant, resum, com més antipàtics i maleducats siguem, més gent aprendrà català. Mai canvieu de llengua, sigueu agressius i desagradables. Que els follin.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Jo crec que no és cert.Cada cop es parla més el català i va pujant la proporció d’indepes per augment de sentimental tribal exclusivament català.Qui vegi el contrari te sobredosi de propaganda i d’empassarse informació sempre de la mateixa gent.Només podria canviar la tendència l’europeisme per aconseguir un “gran estat europeu”, però els polítics locals no volen perdre poder, nepotisme i escollir contractes, subvencions i compres, o sigui que complicat.L’altra cosa que podria canviar la tendència seria un partit amb prou vots que guanyès al PP o PSOE i que pugui pactar amb tots dos, per no haver de pactar dretes o esquerres amb el nacionalisme regional, però ja veus com ha anat amb upyd o ciutadans. VOX o Podemos, no canvien aquest fet, o sigui que l’augment paulatiu del poder regional no te aturador per simple aritmètica parlamentària quan no hagi majoria d’esquerres o dretes amb només partits d’àmbit estatal.
I tu tens cap estudi que demostri que l'ús del català està augmentant?
Les pròpies enquestes de la Gencat dels usos lingüístics a Catalunya si vols llegir més a fons.Aquí tens gràfiques simplificades si no vols llegir-te més de 40 pàgines.https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/dades_i_estudis/sil/poblacio/poblacio-coneixements-linguistics/Els percentatges augmenten ligerament, i la població ha augmentat en més d'1.5 milions de persones des de l'any 2000, o sigui que tu diràs si la gent que parla el català ha augmentat o no, i ja no diguem des dels anys 80, on menys de 2 milions el podien escriure.
"ligeramente", si, si ja ho veiem amb tu.
és el que hi ha, després de la sele fa ja 20 anys, no he tornat pas a escriure en Català fins que em vaig enregistrar al racó.No vol dir que no entengui o no sàpiga que m'he colat un cop vist que l'he escrit malament, i parlant dic lleuger pq dir liger no surt ni aposta, és cosa de pensar en castellà mentres escric.
és el que hi ha, després de la sele fa ja 20 anys, no he tornat pas a escriure en CatalàI et faràs dir català PS: torna a la teva estimada Castalla, supremacista castellà.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Tranquils, que Erc diu que estem ampliant la base.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.És de lògica, però no demanis lògica als polítics. El que cal és començar a omplir Catalunya de bressoles. Escoles privades on només hi vagin catalanoparlants nadius, o com a molt 1-2% d'hispanoparlants que es vulguin catalanitzar. S'han de crear espais on els infants facin vida 100% en català des de petits.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.Mentre Catalunya no sigui un Estat (i si ho fos segurament tampoc no tindria prou força, siguem realistes), la seva manera de comunicar-se amb el món hauria de ser amb l'anglès, tal com fan els escandinaus, els alemanys i un enorme etcètera. Això desactiva l'argument hispà de "sense l'espanyol no sou més que pagesos de poble aïllats del món i de la civilització". Catalunya es podria comunicar amb el món en anglès i això faria innecessari l'espanyol, cosa que enfortiria enormement el català. Per això, la solució és increïblement senzilla: des de ben petits (1-2 anys) han de mirar a la tablet (YouTube Kids) vídeos en anglès: Ryan, Blippi, etc. Serà un costum que no abandonaran. En català també, és clar, però mirant de descartar el xava.
Juan Luis escrigué: És de lògica, però no demanis lògica als polítics.Amb això es resumeix tot l'assumpte. Pel que fa a les escoles, per exemple, què han fet tots els governs colonials (el Japó amb Corea, el Canadà o Austràlia amb els pobles indígenes)? Controlar el sistema educatiu per a assimilar la població culturalment. Què fotem aquí? Professors que no defensen el català, el currículum sota pressió constant dels mitjans i els polítics espanyols, la xarxa privada amenaçada pels mateixos partits catalans, inclusió intencional del plurilingüisme i la multiculturalitat, etc. Més efectiu que l'educació franquista perquè ara té una legitimitat que no tenia pas abans i són els mateixos catalans que voluntàriament renuncien a defensar la llengua, cultura, història i valors catalans.Tot això ha estat gràcies i no pas malgrat l'acció de moltíssims polítics i personalitats suposadament catalanistes. No n'hi ha millor exemple que Òmnium Cultural, que ha passat de defensar la llengua durant el franquisme a deixar-la perdre durant la "democràcia".
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
D'aquí a 5 o 10 anys aquesta no serà la nostra màxima preocupació.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
En uns anys? Deu ser un acudit.
Jo pensava que era un fil del 2010.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
En 5 o 10 anys dius que veurem un retrocés? El que viurem d'aquí a 5 o 10 anys, si res no atura el retrocés que ja patim, serà l'occitanització definitiva de Catalunya.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Jo crec que no és cert.Cada cop es parla més el català i va pujant la proporció d’indepes per augment de sentimental tribal exclusivament català.Qui vegi el contrari te sobredosi de propaganda i d’empassarse informació sempre de la mateixa gent.Només podria canviar la tendència l’europeisme per aconseguir un “gran estat europeu”, però els polítics locals no volen perdre poder, nepotisme i escollir contractes, subvencions i compres, o sigui que complicat.L’altra cosa que podria canviar la tendència seria un partit amb prou vots que guanyès al PP o PSOE i que pugui pactar amb tots dos, per no haver de pactar dretes o esquerres amb el nacionalisme regional, però ja veus com ha anat amb upyd o ciutadans. VOX o Podemos, no canvien aquest fet, o sigui que l’augment paulatiu del poder regional no te aturador per simple aritmètica parlamentària quan no hagi majoria d’esquerres o dretes amb només partits d’àmbit estatal.
I tu tens cap estudi que demostri que l'ús del català està augmentant?
Les pròpies enquestes de la Gencat dels usos lingüístics a Catalunya si vols llegir més a fons.Aquí tens gràfiques simplificades si no vols llegir-te més de 40 pàgines.https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/dades_i_estudis/sil/poblacio/poblacio-coneixements-linguistics/Els percentatges augmenten ligerament, i la població ha augmentat en més d'1.5 milions de persones des de l'any 2000, o sigui que tu diràs si la gent que parla el català ha augmentat o no, i ja no diguem des dels anys 80, on menys de 2 milions el podien escriure.
De res serveix el coneixement si no es tradueix en ús. És com si ara ens poséssim a estudiar tots llatí. Absolutament inútil.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
a més de la baixa natalitat catalana... que tampoc ajuda, però voler ser un ciutadà del món no deixa temps per a criar-los.
|
En uns 5-10 anys ho començarem a veure més evident q mai. Ja ha esdevingut una cosa habitual veure mares parlant català els fills (5-8 anys) i q aquests responguin en castellà.Dos factors són determinants:- el model d'immersió lingüística, al ser un model únic, agrupa tota la demografia a l'aula, i l'alumne q prové d'entorn catalanoparlant esdevé minoria, imposant-se el castellà com a llengua de comunicació entre els alumnes. Per tant en aquest sentit poca o cap habituació a l'ús del català amb gent de la mateixa edat.- oferta audiovisual: cada cop més els pares endinyen la tablet i la canalla es distreu amb els youtubers espanyols de torn. És a dir la quantitat de vocabulari q reben en castellà és molt més gran q la q reben en català, esdevenint la primera una llengua més fàcil per ells. No cal dir q els catalans ni hi estem ni se'ns espera.El primer fenomen ve de lluny i és el responsable q hi hagi hagut pèrdua en nombres absoluts de parlants. Però el segon fenomen és nou i contribueix a reforçar el distànciament amb el català.Ja queda poc nois, 20 o 30 anyets més i ja tindrem la susiatat multiculti ka vulem totas!
Jo crec que no és cert.Cada cop es parla més el català i va pujant la proporció d’indepes per augment de sentimental tribal exclusivament català.Qui vegi el contrari te sobredosi de propaganda i d’empassarse informació sempre de la mateixa gent.Només podria canviar la tendència l’europeisme per aconseguir un “gran estat europeu”, però els polítics locals no volen perdre poder, nepotisme i escollir contractes, subvencions i compres, o sigui que complicat.L’altra cosa que podria canviar la tendència seria un partit amb prou vots que guanyès al PP o PSOE i que pugui pactar amb tots dos, per no haver de pactar dretes o esquerres amb el nacionalisme regional, però ja veus com ha anat amb upyd o ciutadans. VOX o Podemos, no canvien aquest fet, o sigui que l’augment paulatiu del poder regional no te aturador per simple aritmètica parlamentària quan no hagi majoria d’esquerres o dretes amb només partits d’àmbit estatal.
I tu tens cap estudi que demostri que l'ús del català està augmentant?
Les pròpies enquestes de la Gencat dels usos lingüístics a Catalunya si vols llegir més a fons.Aquí tens gràfiques simplificades si no vols llegir-te més de 40 pàgines.https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/dades_i_estudis/sil/poblacio/poblacio-coneixements-linguistics/Els percentatges augmenten ligerament, i la població ha augmentat en més d'1.5 milions de persones des de l'any 2000, o sigui que tu diràs si la gent que parla el català ha augmentat o no, i ja no diguem des dels anys 80, on menys de 2 milions el podien escriure.
.
|
Carnisseries islàmiques mohamed --en castellà-- com la de la Plaça Magdalena en molt barris (el carrer del Nord). L'ordenança de la Paeria no té potestat per fer que la retolació sigui en català tant per als musulmans com per als sudaques o xinesos?
Tatiana escrigué: Carnisseries islàmiques mohamed --en castellà-- com la de la Plaça Magdalena en molt barris (el carrer del Nord). L'ordenança de la Paeria no té potestat per fer que la retolació sigui en català tant per als musulmans com per als sudaques o xinesos? Com que no té cap potestat?... De que cony serveix tindre un govern de la Generalitat i després veure que "no poden fer res, davant de casos, greus, com aquests"?.........res tu. Som un país d'acollida i ho hem de respectar, tot i que anem directe pel camí de l'oblit. Governs i polítics de fireta.
Doncs si la Paeria té l'obligació de fer retolar en català no ho està complint pas. Ha d'enviar els inspectors a fer complir l'ordenança municipal. El Paer en cap no ho té gaire controlat, no es veu la diferència com si governessin els c's...
|
Carnisseries islàmiques mohamed --en castellà-- com la de la Plaça Magdalena en molt barris (el carrer del Nord). L'ordenança de la Paeria no té potestat per fer que la retolació sigui en català tant per als musulmans com per als sudaques o xinesos?
Això és el que et preocupa? Que retolin en català?
És un dels aspectes més evidents de la mena de gent que hi ha al darrere.
|
Carnisseries islàmiques mohamed --en castellà-- com la de la Plaça Magdalena en molt barris (el carrer del Nord). L'ordenança de la Paeria no té potestat per fer que la retolació sigui en català tant per als musulmans com per als sudaques o xinesos?
Sí, ara mateix Lleida està a un pas de semblar l'Alger del 1995.
Ara, no del tot, però... veien aquestes imatges, no es per començar a rumiar?Pell de gallina, bonic i molt emotiu, escoltar la crida al Ramadà des del Baluard de la Reina. Aquest any, el viuran des del confinament, sense poder fer els precs comunitaris. A tota la comunitat islàmica de Lleida, #RamadanMubarak Marcel Marcel pic.twitter.com/f8QyZfKUVN— Sandra Castro Marcel) April 24, 2020
No sé d'on ets, però hi ha coses que jo crec que del Llobregat per amunt no enteneu...Molts catalans tenim sang sarraïna també (com romana o íbera), tampoc cal agafar-s'ho a la tremenda...
Què té a veure l'Emirat de Còrdova amb musulmans fent una crida a la pregària a la Lleida del segle XXI?
Té a vore que a Lleida ja es fèia això abans, que no cal posar-se histèric.
No, no té res a veure la pregària musulmana de fa mil anys a Lleida amb la d'ara. Bàsicament perquè hi ha uns 8 segles entremig en la que no n'hi ha hagut.
|
Carnisseries islàmiques mohamed --en castellà-- com la de la Plaça Magdalena en molt barris (el carrer del Nord). L'ordenança de la Paeria no té potestat per fer que la retolació sigui en català tant per als musulmans com per als sudaques o xinesos?
Només a Lleida?? Obriu els ulls i fem algo perquè ens estan menjant la cultura.. passegeu per Olot, Vic, Mollerussa, Igualada... Segueixo?
Ismael escrigué: Només a Lleida?? Obriu els ulls i fem algo perquè ens estan menjant la cultura.. passegeu per Olot, Vic, Mollerussa, Igualada... Segueixo? Ja segueixo jo: Balaguer, Tortosa, El Vendrell... poques capitals de comarca se'n lliuren. I l'AMB sembla una república bananera sudamericana.
|
Carnisseries islàmiques mohamed --en castellà-- com la de la Plaça Magdalena en molt barris (el carrer del Nord). L'ordenança de la Paeria no té potestat per fer que la retolació sigui en català tant per als musulmans com per als sudaques o xinesos?
Sí, ara mateix Lleida està a un pas de semblar l'Alger del 1995.
Ara, no del tot, però... veien aquestes imatges, no es per començar a rumiar?Pell de gallina, bonic i molt emotiu, escoltar la crida al Ramadà des del Baluard de la Reina. Aquest any, el viuran des del confinament, sense poder fer els precs comunitaris. A tota la comunitat islàmica de Lleida, #RamadanMubarak Mireia Mireia pic.twitter.com/f8QyZfKUVN— Sandra Castro Mireia) April 24, 2020
No sé d'on ets, però hi ha coses que jo crec que del Llobregat per amunt no enteneu...Molts catalans tenim sang sarraïna també (com romana o íbera), tampoc cal agafar-s'ho a la tremenda...
Encara rai que no som a l'Aràbia Saudí.
Encara sort que no hi ha inquisició.Mira que sou ignorants, això del vídeo en versió catòlica, només vol dir això...UN ESCALADOR ACONSEGUEIX QUE PUGUIN SONAR LES CAMPANES DE L'ESGLÉSIA,DESPRÉS QUE EL CAPELLÀ HAGI PERDUT LES CLAUS DE LA PORTA PRINCIPAL,CAMPANADES DE CAP D’ANY GARANTITZADES.#SantEsteveDelesRoures #cdr #Catalonia #bonany2019 #més324 pic.twitter.com/tFWqQMGLKS— Televisió St Esteve de les Roures Rosa Maria) December 28, 2018
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.