Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Avui al #OpinaDiumenge de Anna, tertúlia amb@orriolsderipoll, Anna@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Anna pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Anna) November 14, 2021
Tastet del meu pas pel programa Ahmed de Ahmed presentat per Ahmed.Un plaer. #SalvemCatalunya pic.twitter.com/HJalBWTyzm— Sílvia Orriols Ahmed) November 15, 2021
Mira que quan parla d'altres coses encara se la pot escoltar però quan parla de l'Islam se li'n va l'olla completament, aleshores passa a ser frikisme pur.
Una problemàtica molt greu, vols que acabem com les banlieues de París?
|
Avui al #OpinaDiumenge de Juan Antonio, tertúlia amb@orriolsderipoll, Juan Antonio@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Juan Antonio pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Juan Antonio) November 14, 2021
Jo he alucinat, no l'havia vista mai aixi a la televisió
Pero on es el vídeo?
Jo era més de Sonia Sanz.
Qui és?
La meva perdició.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Judit, tertúlia amb@orriolsderipoll, Judit@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Judit pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Judit) November 14, 2021
Jo he alucinat, no l'havia vista mai aixi a la televisió
Pero on es el vídeo?
Jo era més de Sonia Sanz.
Estàs parlant de la grassanyola?
No...
|
Avui al #OpinaDiumenge de Roger, tertúlia amb@orriolsderipoll, Roger@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Roger pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Roger) November 14, 2021
Tastet del meu pas pel programa Ivan de Ivan presentat per Ivan.Un plaer. #SalvemCatalunya pic.twitter.com/HJalBWTyzm— Sílvia Orriols Ivan) November 15, 2021
Mira que quan parla d'altres coses encara se la pot escoltar però quan parla de l'Islam se li'n va l'olla completament, aleshores passa a ser frikisme pur.
Diu cap mentida?
|
Avui al #OpinaDiumenge de Nil, tertúlia amb@orriolsderipoll, Nil@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Nil pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Nil) November 14, 2021
La de punts que està guanyant. Mare de Déu.
Verge santíssima.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Margarita, tertúlia amb@orriolsderipoll, Margarita@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Margarita pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Margarita) November 14, 2021
Divertit, però se li ha de treure més suc...molt més.O acabarà sent un duel de marujes entre la Òrriols i l'espanyolista.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Araceli, tertúlia amb@orriolsderipoll, Araceli@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Araceli pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Araceli) November 14, 2021
Un canal franquista i espanyolista del Conde de Godó promocionant coses nazis, i els pirats de sempre (que diuen ser més catalans que ningú) caient de 4 grapes
Doncs mira, el canal serà el que sigui, però demostra ser més plural i menys sectari que la nostra televisió nacional. Trist però real.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Pablo, tertúlia amb@orriolsderipoll, Pablo@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Pablo pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Pablo) November 14, 2021
Un canal franquista i espanyolista del Conde de Godó promocionant coses nazis, i els pirats de sempre (que diuen ser més catalans que ningú) caient de 4 grapes
Passa't pel fil d'ERC votant en contra de declarar persona non grata a Llarena, va.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Teresa, tertúlia amb@orriolsderipoll, Teresa@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Teresa pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Teresa) November 14, 2021
El sorgiment de l'autodenominat FNC i de l'Orriols, s'ha de dir, té molt a veure amb problemes globals europeus i específicament catalans com el rastre de destrucció que deixa l'esquerra progre o el risc de desaparició de les identitats originàries europees, sobretot les que no tenen un Estat al darrere.Dit això, que un canal espanyolista i groguista porti aquesta gent a fer el pallasso amb espanyolistes tarats, anarquistes embogits i dobermans de partit, hauria de fer reflexionar aquestes indepes de dreta dura sobre què vol 8TV i què hi guanya l'independentisme en tot plegat
No és autodenominat, és el seu nom oficial i legal
|
Avui al #OpinaDiumenge de Aaron, tertúlia amb@orriolsderipoll, Aaron@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Aaron pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Aaron) November 14, 2021
La televisió pública catalana acusa obertament de xenofòbia els polonesos x voler tancar fronteres i impedir el pas de milers d'immigrants il·legals a Europa.La premsa comarcal d'Osona acusa obertament de xenofòbia a ALIANÇA CATALANA.El periodisme ha mort, arriba l'activisme.— Sílvia Orriols Ricard) November 14, 2021
S'hauria de denunciar aquest canal per manipulador i intoxicant que infecta la mentalitat del poble català.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Juan Miguel, tertúlia amb@orriolsderipoll, Juan Miguel@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Juan Miguel pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Juan Miguel) November 14, 2021
La Silvia Orriols a les 18:30 parlant d’immigració.Pass it on https://t.co/2LigfmmPYM— 3324 Carlos) November 14, 2021
|
Avui al #OpinaDiumenge de Paula, tertúlia amb@orriolsderipoll, Paula@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Paula pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Paula) November 14, 2021
Tastet del meu pas pel programa Araceli de Araceli presentat per Araceli.Un plaer. #SalvemCatalunya pic.twitter.com/HJalBWTyzm— Sílvia Orriols Araceli) November 15, 2021
Mira que quan parla d'altres coses encara se la pot escoltar però quan parla de l'Islam se li'n va l'olla completament, aleshores passa a ser frikisme pur.
Dolors escrigué: Mira que quan parla d'altres coses encara se la pot escoltar però quan parla de l'Islam se li'n va l'olla completament, aleshores passa a ser frikisme pur.Tens por d'en Svejk?
T'assegure que si li tinguera por no hauria dit que de la resta té part de raó i per això dic que "se la pot escoltar". Segur que en Svejk no pensa això, el problema és que aquesta xica pateix d'islamofòbia.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Ana, tertúlia amb@orriolsderipoll, Ana@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Ana pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Ana) November 14, 2021
Un immigrant castellà parlant d'immigrants. L'absurd.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Ester, tertúlia amb@orriolsderipoll, Ester@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Ester pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Ester) November 14, 2021
A 8TV ja han penjat l'enllaç del programa http://www.8tv.cat/catalunya-opina/videos/2021-11-14.html
|
Avui al #OpinaDiumenge de Felipe, tertúlia amb@orriolsderipoll, Felipe@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Felipe pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Felipe) November 14, 2021
La televisió pública catalana acusa obertament de xenofòbia els polonesos x voler tancar fronteres i impedir el pas de milers d'immigrants il·legals a Europa.La premsa comarcal d'Osona acusa obertament de xenofòbia a ALIANÇA CATALANA.El periodisme ha mort, arriba l'activisme.— Sílvia Orriols Gregorio) November 14, 2021
Activistes? Hahha Només de lluny, quan no hi arrisquen res i paguen els altres.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Mario, tertúlia amb@orriolsderipoll, Mario@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Mario pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Mario) November 14, 2021
Moltes gràcies per haver-me convidat al programa.És un plaer això d'expressar idees amb llibertat! #SalvemCatalunya https://t.co/F4GSsWuzpN— Sílvia Orriols Bruna) November 14, 2021
|
Avui al #OpinaDiumenge de Isabel, tertúlia amb@orriolsderipoll, Isabel@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Isabel pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Isabel) November 14, 2021
Tastet del meu pas pel programa Carolina de Carolina presentat per Carolina.Un plaer. #SalvemCatalunya pic.twitter.com/HJalBWTyzm— Sílvia Orriols Carolina) November 15, 2021
Mira que quan parla d'altres coses encara se la pot escoltar però quan parla de l'Islam se li'n va l'olla completament, aleshores passa a ser frikisme pur.
En aquesta intervenció tot el que hi diu és veritat. Una altra cosa és si consideres que tot això és un problema o et sembla bé que sigui així.Concessions a la Comisión Islámica de España. Cert. La comissió aquesta entre d'altres coses és la que tria els professors de religió islàmica que són pagats amb diners públics i exerceixen a centres públics i concertats (com els professors de religió catòlica triats pels bisbats). Mira qui presideix l'entitat: https://www.elnacional.cat/ca/politica/policia-dete-maxim-representant-islam-espanya-terrorisme_594806_102.htmlModificació a mida de menús escolars. Cert. Segons aquest informe un 84,48% dels centres escolars de Barcelona ofereixen menú sense porc, més que no pas els que ofereixen menú sense gluten (81,9%) https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2020/05/ASPB-programa-revisio-menus-escolars-curs-2018-2019.pdfPolèmica a Mataró: https://www.elperiodico.cat/ca/mataro/20170918/polemica-a-mataro-per-un-possible-menu-escolar-unic-musulma-6293422Permissivitat del sacrifici halal que vulnera les lleis de benestar animal. Cert.50% dels xais i 40% dels vedells són sacrificats pel ritu halal amb patiment a Catalunya. https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20170513/gairebe-la-meitat-de-la-vedella-i-el-xai-de-catalunya-ja-son-de-sacrifici-halal-6036312Introducció de l'Islam a les aules públiques. Cert. https://www.ccma.cat/324/islam-a-lescola-com-es-el-pla-pilot-de-classes-de-religio-musulmana/noticia/3054240/Permisos il·limitats per l'obertura de centres salafistes. Cert.https://cat.elpais.com/cat/2016/06/18/catalunya/1466267306_699909.html
Res de tot això té a vore amb Estat Islàmic que és el que ella insinua, i per punts t'explique perquè:-Algú se li acudiria dir que els professors de religió catòlica no siguen elegits pel bisbat perquè està ple de pedòfils? Un cas aïllat, o 50, no fa tota una comunitat responsable.-Respecte als menús encara em sembla exagerat que hi haja el mateix número de menús sense porc que sense gluten, la proporció de xiquets i xiquetes celíacs és inmensament inferior a la de musulmans. I no ho veig cap problema, tampoc posen carn de gos, no? segurament a Tailàndia no tindrien cap problema.-En el tema halal si puc estar d'acord, però precissament moltes empreses no musulmanes ni que venen la carn a la comunitat musulmana, fan aquest sacrifici per motius econòmics, més marge de benefici, així ho explica l'enllaç que poses. Per tant no és exactament per culpa dels musulmans això, que molts d'ells a més a més no mengen carn halal, de fet els veus comprar a les grans superfícies a la secció de carn.-L'introducció de l'islam a les aules és tan legítima com l'introducció a les aules del catolicisme, això es podrà criticar quan no hi haja cap tipus d'ensenyança religiosa a l'escola, no abans.-El permís per fer mesquites ha de ser tan legal com el permís de fer esglésies, el que s'ha de demanar és el control de l'autoritat religiosa si alguna mesquita és dirigida per un salafista o alguna església per un pedòfil. El problema és el control, no l'autorització, anirien a un local no autolitzat a fer el mateix i seria més difícil encara de detectar.
No hi hauria d'haver cap professor escollit pel bisbat a l'escola finançada per l'Estat, sigui pedòfil o no.Quan jo anava a primària, com a molt un 10% de la meva classe feia religió. I a secundària, 0%. La religió a l'escola pública anava camí de desaparèixer. I ara amb l'excusa del "multiculturalisme" estan tornant a promocionar i finançar totes aquestes sectes.
Doncs sàpigues que els elegeixen, al 100%, els professors de religió els bisbats catòlics.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Maria Teresa, tertúlia amb@orriolsderipoll, Maria Teresa@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Maria Teresa pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Maria Teresa) November 14, 2021
Un canal franquista i espanyolista del Conde de Godó promocionant coses nazis, i els pirats de sempre (que diuen ser més catalans que ningú) caient de 4 grapes
Però tu no vas anar a la guerra de Croàcia?
Em sembla que no va anar amb els croates, sinó amb els serbis o els seus cosins mig moros. Dit això no està clar si hi va veure acció.
|
Avui al #OpinaDiumenge de Magdalena, tertúlia amb@orriolsderipoll, Magdalena@OlgaRuiz, periodista@Escribano_R, historiadorSergi Sol, periodista@AstridBarrio, politòloga@jordicabre, escriptor i periodistaEns explica els temes del dia Magdalena pic.twitter.com/hqlIxtozlI— Catalunya Opina Magdalena) November 14, 2021
Un canal franquista i espanyolista del Conde de Godó promocionant coses nazis, i els pirats de sempre (que diuen ser més catalans que ningú) caient de 4 grapes
Fins i tot els imbècils d'esquerra podeu escoltar-la, que alguna cosa aprendreu
|
"Contra el feixisme, ni un pas enrere!". Així acomiada el grup alacantí Tito Pontet el comunicat que ha emès denunciant la cancel·lació d'un dels seus concerts a Montanejos. La banda de l'Alcoià i el Comtat ha publicat a les seues xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) un escrit explicant que l'alcalde de Montanejos ha suspès la seva actuació programada per al pròxim 27 de novembre -amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista (25N)-, "per cantar en valencià"."Ahir, 11 de novembre, se'ns va comunicar que l'alcalde havia decidit cancel·lar el nostre concert perquè havia sabut que cantem en valencià. L'explicació que vam rebre va ser que, els caps de setmana, pel poble apareixen individus d'extrema dreta i volien evitar possibles aldarulls", conten els cantants al comunicat. Tanmateix, la banda ha explicat a Castellón Plaza que qualsevol persona pot escoltar les seues cançons i vore que n'hi ha en tres llengües i que eixes tres llengües sonen als directes amb el valencià com a llengua vehicular.El grup alcoià, conegut pels seus temes que fusionen música jamaicana i llatina, assegura no dubtar "de què són capaços aquests individus", tanmateix troben molt greu que des de les institucions "se'ls cedisca l'espai per por" i que "un ajuntament els done poder sobre les seves decisions". "No podem deixar de pensar que les que fem un pas enrere som nosaltres i la llengua. Que les manifestacions antifeixistes o en defensa de la nostra llengua i cultura estan hipervigilades per la policia, però després no hi ha recursos per a controlar uns possibles aldarulls en un concert", manifesten.Tal com indiquen al comunicat, la banda alacantina ja ho tenia tot preparat per a poder fer el concert al municipi de l'Alt Millars, un bolo que van tancar al mes de setembre i del qual l'Ajuntament ja tenia el cartell fet. Amb aquestes paraules la banda mostra el seu total rebuig a aquest tipus de censures i asseguren que ells continuaran "cantant i parlant en valencià", a més esperen que en el futur "les institucions que es troben en una situació com esta no cedisquen espais a l'extrema dreta". "Si deixem de fer les coses per por i si poden dir-nos com hem de parlar, han tornat a guanyar", conclouen.Un comunicat 'fake', segons l'alcaldePer altra banda, l'alcalde de Montanejos, Miguel Sandalinas (PSPV-PSOE) assegura que els fets que relata el grup alacantí Tito Pontet "no corresponen amb la realitat". L'alcalde del municipi ha explicat a aquest diari que la banda de música no ha parlat directament amb l'Ajuntament, "sinó amb un representant de l'agència d'igualtat de la comarca que és la que s'encarrega d'organitzar aquest tipus d'esdeveniment". En aquest sentit, l'Ajuntament de Montanejos ha emès un comunicat lamentant "les mentides i falsedats del grup per tal de guanyar protagonisme a costa d'un poble com Montanejos".Segons l'alcalde, es tracta d'un comunicat "fake" perquè des de el consistori se'ls va dir que havien de fer un concert bilingüe, combinant el castellà i el valencià i el grup es va negar. Així mateix, Sandalinas defensa que des de l'Ajuntament "mai s'ha dit que hi haja grups d'extrema dreta". "Eixe mateix dia, al matí, actuarà un grup que també canta en valencià", insisteix l'alcalde de Montanejos.ReaccionsLes reaccions no han tardat a aparèixer després de la polèmica. I un exemple és el tuit del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), qui s'ha fet eco en el seu perfil de Twitter del comunicat de la banda defenent que "la llengua en la qual es canta, siga la que siga, mai és un problema. El problema són els qui no tenen una altra manera de viure que no siga l'odi per bandera. Suspendre la cultura per por de l'extrema dreta no és una opció".Així mateix, la coordinadora de Podem i síndica de Unides Podem a les Corts, Pilar Lima, s'ha pronunciat dient que el feixisme "no pot regir la nostra manera de viure". "Actuacions com la de l'alcalde de Montanejos no es poden tolerar. No podem cedir davant la ultradreta. Davant el feixisme, ni un pas enrere", defensa Lima.https://castellonplaza.com/montanejossuspenelconcertdelsalcoianstitopontetpercantarsolsenvalencia
Feixisme El dia que la gent entengui que el supremacisme castellà no te ré a veure amb el feixisme, avançarem.
|
"Contra el feixisme, ni un pas enrere!". Així acomiada el grup alacantí Tito Pontet el comunicat que ha emès denunciant la cancel·lació d'un dels seus concerts a Montanejos. La banda de l'Alcoià i el Comtat ha publicat a les seues xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) un escrit explicant que l'alcalde de Montanejos ha suspès la seva actuació programada per al pròxim 27 de novembre -amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista (25N)-, "per cantar en valencià"."Ahir, 11 de novembre, se'ns va comunicar que l'alcalde havia decidit cancel·lar el nostre concert perquè havia sabut que cantem en valencià. L'explicació que vam rebre va ser que, els caps de setmana, pel poble apareixen individus d'extrema dreta i volien evitar possibles aldarulls", conten els cantants al comunicat. Tanmateix, la banda ha explicat a Castellón Plaza que qualsevol persona pot escoltar les seues cançons i vore que n'hi ha en tres llengües i que eixes tres llengües sonen als directes amb el valencià com a llengua vehicular.El grup alcoià, conegut pels seus temes que fusionen música jamaicana i llatina, assegura no dubtar "de què són capaços aquests individus", tanmateix troben molt greu que des de les institucions "se'ls cedisca l'espai per por" i que "un ajuntament els done poder sobre les seves decisions". "No podem deixar de pensar que les que fem un pas enrere som nosaltres i la llengua. Que les manifestacions antifeixistes o en defensa de la nostra llengua i cultura estan hipervigilades per la policia, però després no hi ha recursos per a controlar uns possibles aldarulls en un concert", manifesten.Tal com indiquen al comunicat, la banda alacantina ja ho tenia tot preparat per a poder fer el concert al municipi de l'Alt Millars, un bolo que van tancar al mes de setembre i del qual l'Ajuntament ja tenia el cartell fet. Amb aquestes paraules la banda mostra el seu total rebuig a aquest tipus de censures i asseguren que ells continuaran "cantant i parlant en valencià", a més esperen que en el futur "les institucions que es troben en una situació com esta no cedisquen espais a l'extrema dreta". "Si deixem de fer les coses per por i si poden dir-nos com hem de parlar, han tornat a guanyar", conclouen.Un comunicat 'fake', segons l'alcaldePer altra banda, l'alcalde de Montanejos, Miguel Sandalinas (PSPV-PSOE) assegura que els fets que relata el grup alacantí Tito Pontet "no corresponen amb la realitat". L'alcalde del municipi ha explicat a aquest diari que la banda de música no ha parlat directament amb l'Ajuntament, "sinó amb un representant de l'agència d'igualtat de la comarca que és la que s'encarrega d'organitzar aquest tipus d'esdeveniment". En aquest sentit, l'Ajuntament de Montanejos ha emès un comunicat lamentant "les mentides i falsedats del grup per tal de guanyar protagonisme a costa d'un poble com Montanejos".Segons l'alcalde, es tracta d'un comunicat "fake" perquè des de el consistori se'ls va dir que havien de fer un concert bilingüe, combinant el castellà i el valencià i el grup es va negar. Així mateix, Sandalinas defensa que des de l'Ajuntament "mai s'ha dit que hi haja grups d'extrema dreta". "Eixe mateix dia, al matí, actuarà un grup que també canta en valencià", insisteix l'alcalde de Montanejos.ReaccionsLes reaccions no han tardat a aparèixer després de la polèmica. I un exemple és el tuit del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), qui s'ha fet eco en el seu perfil de Twitter del comunicat de la banda defenent que "la llengua en la qual es canta, siga la que siga, mai és un problema. El problema són els qui no tenen una altra manera de viure que no siga l'odi per bandera. Suspendre la cultura per por de l'extrema dreta no és una opció".Així mateix, la coordinadora de Podem i síndica de Unides Podem a les Corts, Pilar Lima, s'ha pronunciat dient que el feixisme "no pot regir la nostra manera de viure". "Actuacions com la de l'alcalde de Montanejos no es poden tolerar. No podem cedir davant la ultradreta. Davant el feixisme, ni un pas enrere", defensa Lima.https://castellonplaza.com/montanejossuspenelconcertdelsalcoianstitopontetpercantarsolsenvalencia
A Montanejos és on va tenir lloc l'assassinat del jove Guillem Agulló. L'alcalde assegura que, els caps de setmana, pel poble apareixen individus d'extrema dreta i volien evitar possibles aldarulls. Realment, n'hi per tant?
No, no n'hi ha per tant. És comprensible que a un país es suspengui una activitat tan radical i potencialment conflictiva com cantar en la llengua del país. Més val callar.
|
"Contra el feixisme, ni un pas enrere!". Així acomiada el grup alacantí Tito Pontet el comunicat que ha emès denunciant la cancel·lació d'un dels seus concerts a Montanejos. La banda de l'Alcoià i el Comtat ha publicat a les seues xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) un escrit explicant que l'alcalde de Montanejos ha suspès la seva actuació programada per al pròxim 27 de novembre -amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista (25N)-, "per cantar en valencià"."Ahir, 11 de novembre, se'ns va comunicar que l'alcalde havia decidit cancel·lar el nostre concert perquè havia sabut que cantem en valencià. L'explicació que vam rebre va ser que, els caps de setmana, pel poble apareixen individus d'extrema dreta i volien evitar possibles aldarulls", conten els cantants al comunicat. Tanmateix, la banda ha explicat a Castellón Plaza que qualsevol persona pot escoltar les seues cançons i vore que n'hi ha en tres llengües i que eixes tres llengües sonen als directes amb el valencià com a llengua vehicular.El grup alcoià, conegut pels seus temes que fusionen música jamaicana i llatina, assegura no dubtar "de què són capaços aquests individus", tanmateix troben molt greu que des de les institucions "se'ls cedisca l'espai per por" i que "un ajuntament els done poder sobre les seves decisions". "No podem deixar de pensar que les que fem un pas enrere som nosaltres i la llengua. Que les manifestacions antifeixistes o en defensa de la nostra llengua i cultura estan hipervigilades per la policia, però després no hi ha recursos per a controlar uns possibles aldarulls en un concert", manifesten.Tal com indiquen al comunicat, la banda alacantina ja ho tenia tot preparat per a poder fer el concert al municipi de l'Alt Millars, un bolo que van tancar al mes de setembre i del qual l'Ajuntament ja tenia el cartell fet. Amb aquestes paraules la banda mostra el seu total rebuig a aquest tipus de censures i asseguren que ells continuaran "cantant i parlant en valencià", a més esperen que en el futur "les institucions que es troben en una situació com esta no cedisquen espais a l'extrema dreta". "Si deixem de fer les coses per por i si poden dir-nos com hem de parlar, han tornat a guanyar", conclouen.Un comunicat 'fake', segons l'alcaldePer altra banda, l'alcalde de Montanejos, Miguel Sandalinas (PSPV-PSOE) assegura que els fets que relata el grup alacantí Tito Pontet "no corresponen amb la realitat". L'alcalde del municipi ha explicat a aquest diari que la banda de música no ha parlat directament amb l'Ajuntament, "sinó amb un representant de l'agència d'igualtat de la comarca que és la que s'encarrega d'organitzar aquest tipus d'esdeveniment". En aquest sentit, l'Ajuntament de Montanejos ha emès un comunicat lamentant "les mentides i falsedats del grup per tal de guanyar protagonisme a costa d'un poble com Montanejos".Segons l'alcalde, es tracta d'un comunicat "fake" perquè des de el consistori se'ls va dir que havien de fer un concert bilingüe, combinant el castellà i el valencià i el grup es va negar. Així mateix, Sandalinas defensa que des de l'Ajuntament "mai s'ha dit que hi haja grups d'extrema dreta". "Eixe mateix dia, al matí, actuarà un grup que també canta en valencià", insisteix l'alcalde de Montanejos.ReaccionsLes reaccions no han tardat a aparèixer després de la polèmica. I un exemple és el tuit del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), qui s'ha fet eco en el seu perfil de Twitter del comunicat de la banda defenent que "la llengua en la qual es canta, siga la que siga, mai és un problema. El problema són els qui no tenen una altra manera de viure que no siga l'odi per bandera. Suspendre la cultura per por de l'extrema dreta no és una opció".Així mateix, la coordinadora de Podem i síndica de Unides Podem a les Corts, Pilar Lima, s'ha pronunciat dient que el feixisme "no pot regir la nostra manera de viure". "Actuacions com la de l'alcalde de Montanejos no es poden tolerar. No podem cedir davant la ultradreta. Davant el feixisme, ni un pas enrere", defensa Lima.https://castellonplaza.com/montanejossuspenelconcertdelsalcoianstitopontetpercantarsolsenvalencia
Pfffffff...
|
"Contra el feixisme, ni un pas enrere!". Així acomiada el grup alacantí Tito Pontet el comunicat que ha emès denunciant la cancel·lació d'un dels seus concerts a Montanejos. La banda de l'Alcoià i el Comtat ha publicat a les seues xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) un escrit explicant que l'alcalde de Montanejos ha suspès la seva actuació programada per al pròxim 27 de novembre -amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista (25N)-, "per cantar en valencià"."Ahir, 11 de novembre, se'ns va comunicar que l'alcalde havia decidit cancel·lar el nostre concert perquè havia sabut que cantem en valencià. L'explicació que vam rebre va ser que, els caps de setmana, pel poble apareixen individus d'extrema dreta i volien evitar possibles aldarulls", conten els cantants al comunicat. Tanmateix, la banda ha explicat a Castellón Plaza que qualsevol persona pot escoltar les seues cançons i vore que n'hi ha en tres llengües i que eixes tres llengües sonen als directes amb el valencià com a llengua vehicular.El grup alcoià, conegut pels seus temes que fusionen música jamaicana i llatina, assegura no dubtar "de què són capaços aquests individus", tanmateix troben molt greu que des de les institucions "se'ls cedisca l'espai per por" i que "un ajuntament els done poder sobre les seves decisions". "No podem deixar de pensar que les que fem un pas enrere som nosaltres i la llengua. Que les manifestacions antifeixistes o en defensa de la nostra llengua i cultura estan hipervigilades per la policia, però després no hi ha recursos per a controlar uns possibles aldarulls en un concert", manifesten.Tal com indiquen al comunicat, la banda alacantina ja ho tenia tot preparat per a poder fer el concert al municipi de l'Alt Millars, un bolo que van tancar al mes de setembre i del qual l'Ajuntament ja tenia el cartell fet. Amb aquestes paraules la banda mostra el seu total rebuig a aquest tipus de censures i asseguren que ells continuaran "cantant i parlant en valencià", a més esperen que en el futur "les institucions que es troben en una situació com esta no cedisquen espais a l'extrema dreta". "Si deixem de fer les coses per por i si poden dir-nos com hem de parlar, han tornat a guanyar", conclouen.Un comunicat 'fake', segons l'alcaldePer altra banda, l'alcalde de Montanejos, Miguel Sandalinas (PSPV-PSOE) assegura que els fets que relata el grup alacantí Tito Pontet "no corresponen amb la realitat". L'alcalde del municipi ha explicat a aquest diari que la banda de música no ha parlat directament amb l'Ajuntament, "sinó amb un representant de l'agència d'igualtat de la comarca que és la que s'encarrega d'organitzar aquest tipus d'esdeveniment". En aquest sentit, l'Ajuntament de Montanejos ha emès un comunicat lamentant "les mentides i falsedats del grup per tal de guanyar protagonisme a costa d'un poble com Montanejos".Segons l'alcalde, es tracta d'un comunicat "fake" perquè des de el consistori se'ls va dir que havien de fer un concert bilingüe, combinant el castellà i el valencià i el grup es va negar. Així mateix, Sandalinas defensa que des de l'Ajuntament "mai s'ha dit que hi haja grups d'extrema dreta". "Eixe mateix dia, al matí, actuarà un grup que també canta en valencià", insisteix l'alcalde de Montanejos.ReaccionsLes reaccions no han tardat a aparèixer després de la polèmica. I un exemple és el tuit del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), qui s'ha fet eco en el seu perfil de Twitter del comunicat de la banda defenent que "la llengua en la qual es canta, siga la que siga, mai és un problema. El problema són els qui no tenen una altra manera de viure que no siga l'odi per bandera. Suspendre la cultura per por de l'extrema dreta no és una opció".Així mateix, la coordinadora de Podem i síndica de Unides Podem a les Corts, Pilar Lima, s'ha pronunciat dient que el feixisme "no pot regir la nostra manera de viure". "Actuacions com la de l'alcalde de Montanejos no es poden tolerar. No podem cedir davant la ultradreta. Davant el feixisme, ni un pas enrere", defensa Lima.https://castellonplaza.com/montanejossuspenelconcertdelsalcoianstitopontetpercantarsolsenvalencia
És poble castellanoparlant?
Sí, és un poble xurro.
És un poble del País Valencià...
Home, sí, però és de la part coneguda popularment com a xurra. Una altra cosa és si eixe terme serveix per a fer país en eixes comarques.
|
"Contra el feixisme, ni un pas enrere!". Així acomiada el grup alacantí Tito Pontet el comunicat que ha emès denunciant la cancel·lació d'un dels seus concerts a Montanejos. La banda de l'Alcoià i el Comtat ha publicat a les seues xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) un escrit explicant que l'alcalde de Montanejos ha suspès la seva actuació programada per al pròxim 27 de novembre -amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista (25N)-, "per cantar en valencià"."Ahir, 11 de novembre, se'ns va comunicar que l'alcalde havia decidit cancel·lar el nostre concert perquè havia sabut que cantem en valencià. L'explicació que vam rebre va ser que, els caps de setmana, pel poble apareixen individus d'extrema dreta i volien evitar possibles aldarulls", conten els cantants al comunicat. Tanmateix, la banda ha explicat a Castellón Plaza que qualsevol persona pot escoltar les seues cançons i vore que n'hi ha en tres llengües i que eixes tres llengües sonen als directes amb el valencià com a llengua vehicular.El grup alcoià, conegut pels seus temes que fusionen música jamaicana i llatina, assegura no dubtar "de què són capaços aquests individus", tanmateix troben molt greu que des de les institucions "se'ls cedisca l'espai per por" i que "un ajuntament els done poder sobre les seves decisions". "No podem deixar de pensar que les que fem un pas enrere som nosaltres i la llengua. Que les manifestacions antifeixistes o en defensa de la nostra llengua i cultura estan hipervigilades per la policia, però després no hi ha recursos per a controlar uns possibles aldarulls en un concert", manifesten.Tal com indiquen al comunicat, la banda alacantina ja ho tenia tot preparat per a poder fer el concert al municipi de l'Alt Millars, un bolo que van tancar al mes de setembre i del qual l'Ajuntament ja tenia el cartell fet. Amb aquestes paraules la banda mostra el seu total rebuig a aquest tipus de censures i asseguren que ells continuaran "cantant i parlant en valencià", a més esperen que en el futur "les institucions que es troben en una situació com esta no cedisquen espais a l'extrema dreta". "Si deixem de fer les coses per por i si poden dir-nos com hem de parlar, han tornat a guanyar", conclouen.Un comunicat 'fake', segons l'alcaldePer altra banda, l'alcalde de Montanejos, Miguel Sandalinas (PSPV-PSOE) assegura que els fets que relata el grup alacantí Tito Pontet "no corresponen amb la realitat". L'alcalde del municipi ha explicat a aquest diari que la banda de música no ha parlat directament amb l'Ajuntament, "sinó amb un representant de l'agència d'igualtat de la comarca que és la que s'encarrega d'organitzar aquest tipus d'esdeveniment". En aquest sentit, l'Ajuntament de Montanejos ha emès un comunicat lamentant "les mentides i falsedats del grup per tal de guanyar protagonisme a costa d'un poble com Montanejos".Segons l'alcalde, es tracta d'un comunicat "fake" perquè des de el consistori se'ls va dir que havien de fer un concert bilingüe, combinant el castellà i el valencià i el grup es va negar. Així mateix, Sandalinas defensa que des de l'Ajuntament "mai s'ha dit que hi haja grups d'extrema dreta". "Eixe mateix dia, al matí, actuarà un grup que també canta en valencià", insisteix l'alcalde de Montanejos.ReaccionsLes reaccions no han tardat a aparèixer després de la polèmica. I un exemple és el tuit del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), qui s'ha fet eco en el seu perfil de Twitter del comunicat de la banda defenent que "la llengua en la qual es canta, siga la que siga, mai és un problema. El problema són els qui no tenen una altra manera de viure que no siga l'odi per bandera. Suspendre la cultura per por de l'extrema dreta no és una opció".Així mateix, la coordinadora de Podem i síndica de Unides Podem a les Corts, Pilar Lima, s'ha pronunciat dient que el feixisme "no pot regir la nostra manera de viure". "Actuacions com la de l'alcalde de Montanejos no es poden tolerar. No podem cedir davant la ultradreta. Davant el feixisme, ni un pas enrere", defensa Lima.https://castellonplaza.com/montanejossuspenelconcertdelsalcoianstitopontetpercantarsolsenvalencia
Montantells* té fama de ser poble amb un panorama de dreta espanyola (PP-Vox, vaja) malgrat que ara està governat per un advocat valencià en representació del PSPV. Coses d'eleccions a pobles menuts, on es vota a la persona i no al partit.Hi ha un context previ. La premsa espanyolista ja havia posat en el punt de mira el col·legi del poble per posar, en els canvis de classe dels dijous, música en català. Per això em crec la versió de Tito Pontet: l'ajuntament demana un grup bilingüe i l'empresa d'esdeveniments els en proporciona un, i ho programen i en fan difusió. Em crec que els regidors van rebre insinuacions de que podien haver aldarulls, només cal que pugen quatre ultres castelloners o onders i la lien.Fins ací ho trobo comprensible. Els polítics, i més del PSPV, són de fugir de conflictes. Però on falla és en el comunicat -per cert, bilingüe-, primer perquè dóna raons estúpides com que no poden contractar grups que canten sols en valencià -que Tito Pontet no ho és- perquè el poble és castellanoparlant. I segon perquè una excusa tan maldestra només pot significar que les pressions ultres són reals. Hauria d'haver-les denunciat i exigir a la delegació del Govern que enviara efectius per previndre qualsevol aldarull.Ara bé, sense ànim de disculpar el senyor alcalde i la seua pèssima gestió de crisi, també és cert que si fa el concert i els feixistes la volen liar, entrarien, la muntarien i se'n tornarien a casa sense problema perquè d'exemples de la seua impunitat i connivència amb l'Estat tenim a manta. I cap govern progressista de cap racó de l'Estat ha fet res per canviar això.*L'etimologia de Montanejos és un diminutiu del poble del costat, Montán. Si al valencià aquest és Montant, l'altre hauria de ser Montantells, imagino.
Montanells no?
|
"Contra el feixisme, ni un pas enrere!". Així acomiada el grup alacantí Tito Pontet el comunicat que ha emès denunciant la cancel·lació d'un dels seus concerts a Montanejos. La banda de l'Alcoià i el Comtat ha publicat a les seues xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) un escrit explicant que l'alcalde de Montanejos ha suspès la seva actuació programada per al pròxim 27 de novembre -amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista (25N)-, "per cantar en valencià"."Ahir, 11 de novembre, se'ns va comunicar que l'alcalde havia decidit cancel·lar el nostre concert perquè havia sabut que cantem en valencià. L'explicació que vam rebre va ser que, els caps de setmana, pel poble apareixen individus d'extrema dreta i volien evitar possibles aldarulls", conten els cantants al comunicat. Tanmateix, la banda ha explicat a Castellón Plaza que qualsevol persona pot escoltar les seues cançons i vore que n'hi ha en tres llengües i que eixes tres llengües sonen als directes amb el valencià com a llengua vehicular.El grup alcoià, conegut pels seus temes que fusionen música jamaicana i llatina, assegura no dubtar "de què són capaços aquests individus", tanmateix troben molt greu que des de les institucions "se'ls cedisca l'espai per por" i que "un ajuntament els done poder sobre les seves decisions". "No podem deixar de pensar que les que fem un pas enrere som nosaltres i la llengua. Que les manifestacions antifeixistes o en defensa de la nostra llengua i cultura estan hipervigilades per la policia, però després no hi ha recursos per a controlar uns possibles aldarulls en un concert", manifesten.Tal com indiquen al comunicat, la banda alacantina ja ho tenia tot preparat per a poder fer el concert al municipi de l'Alt Millars, un bolo que van tancar al mes de setembre i del qual l'Ajuntament ja tenia el cartell fet. Amb aquestes paraules la banda mostra el seu total rebuig a aquest tipus de censures i asseguren que ells continuaran "cantant i parlant en valencià", a més esperen que en el futur "les institucions que es troben en una situació com esta no cedisquen espais a l'extrema dreta". "Si deixem de fer les coses per por i si poden dir-nos com hem de parlar, han tornat a guanyar", conclouen.Un comunicat 'fake', segons l'alcaldePer altra banda, l'alcalde de Montanejos, Miguel Sandalinas (PSPV-PSOE) assegura que els fets que relata el grup alacantí Tito Pontet "no corresponen amb la realitat". L'alcalde del municipi ha explicat a aquest diari que la banda de música no ha parlat directament amb l'Ajuntament, "sinó amb un representant de l'agència d'igualtat de la comarca que és la que s'encarrega d'organitzar aquest tipus d'esdeveniment". En aquest sentit, l'Ajuntament de Montanejos ha emès un comunicat lamentant "les mentides i falsedats del grup per tal de guanyar protagonisme a costa d'un poble com Montanejos".Segons l'alcalde, es tracta d'un comunicat "fake" perquè des de el consistori se'ls va dir que havien de fer un concert bilingüe, combinant el castellà i el valencià i el grup es va negar. Així mateix, Sandalinas defensa que des de l'Ajuntament "mai s'ha dit que hi haja grups d'extrema dreta". "Eixe mateix dia, al matí, actuarà un grup que també canta en valencià", insisteix l'alcalde de Montanejos.ReaccionsLes reaccions no han tardat a aparèixer després de la polèmica. I un exemple és el tuit del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), qui s'ha fet eco en el seu perfil de Twitter del comunicat de la banda defenent que "la llengua en la qual es canta, siga la que siga, mai és un problema. El problema són els qui no tenen una altra manera de viure que no siga l'odi per bandera. Suspendre la cultura per por de l'extrema dreta no és una opció".Així mateix, la coordinadora de Podem i síndica de Unides Podem a les Corts, Pilar Lima, s'ha pronunciat dient que el feixisme "no pot regir la nostra manera de viure". "Actuacions com la de l'alcalde de Montanejos no es poden tolerar. No podem cedir davant la ultradreta. Davant el feixisme, ni un pas enrere", defensa Lima.https://castellonplaza.com/montanejossuspenelconcertdelsalcoianstitopontetpercantarsolsenvalencia
Montantells* té fama de ser poble amb un panorama de dreta espanyola (PP-Vox, vaja) malgrat que ara està governat per un advocat valencià en representació del PSPV. Coses d'eleccions a pobles menuts, on es vota a la persona i no al partit.Hi ha un context previ. La premsa espanyolista ja havia posat en el punt de mira el col·legi del poble per posar, en els canvis de classe dels dijous, música en català. Per això em crec la versió de Tito Pontet: l'ajuntament demana un grup bilingüe i l'empresa d'esdeveniments els en proporciona un, i ho programen i en fan difusió. Em crec que els regidors van rebre insinuacions de que podien haver aldarulls, només cal que pugen quatre ultres castelloners o onders i la lien.Fins ací ho trobo comprensible. Els polítics, i més del PSPV, són de fugir de conflictes. Però on falla és en el comunicat -per cert, bilingüe-, primer perquè dóna raons estúpides com que no poden contractar grups que canten sols en valencià -que Tito Pontet no ho és- perquè el poble és castellanoparlant. I segon perquè una excusa tan maldestra només pot significar que les pressions ultres són reals. Hauria d'haver-les denunciat i exigir a la delegació del Govern que enviara efectius per previndre qualsevol aldarull.Ara bé, sense ànim de disculpar el senyor alcalde i la seua pèssima gestió de crisi, també és cert que si fa el concert i els feixistes la volen liar, entrarien, la muntarien i se'n tornarien a casa sense problema perquè d'exemples de la seua impunitat i connivència amb l'Estat tenim a manta. I cap govern progressista de cap racó de l'Estat ha fet res per canviar això.*L'etimologia de Montanejos és un diminutiu del poble del costat, Montán. Si al valencià aquest és Montant, l'altre hauria de ser Montantells, imagino.
Molt interessant (alhora que trist i indignant) tot el que dius.
|
"Contra el feixisme, ni un pas enrere!". Així acomiada el grup alacantí Tito Pontet el comunicat que ha emès denunciant la cancel·lació d'un dels seus concerts a Montanejos. La banda de l'Alcoià i el Comtat ha publicat a les seues xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) un escrit explicant que l'alcalde de Montanejos ha suspès la seva actuació programada per al pròxim 27 de novembre -amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista (25N)-, "per cantar en valencià"."Ahir, 11 de novembre, se'ns va comunicar que l'alcalde havia decidit cancel·lar el nostre concert perquè havia sabut que cantem en valencià. L'explicació que vam rebre va ser que, els caps de setmana, pel poble apareixen individus d'extrema dreta i volien evitar possibles aldarulls", conten els cantants al comunicat. Tanmateix, la banda ha explicat a Castellón Plaza que qualsevol persona pot escoltar les seues cançons i vore que n'hi ha en tres llengües i que eixes tres llengües sonen als directes amb el valencià com a llengua vehicular.El grup alcoià, conegut pels seus temes que fusionen música jamaicana i llatina, assegura no dubtar "de què són capaços aquests individus", tanmateix troben molt greu que des de les institucions "se'ls cedisca l'espai per por" i que "un ajuntament els done poder sobre les seves decisions". "No podem deixar de pensar que les que fem un pas enrere som nosaltres i la llengua. Que les manifestacions antifeixistes o en defensa de la nostra llengua i cultura estan hipervigilades per la policia, però després no hi ha recursos per a controlar uns possibles aldarulls en un concert", manifesten.Tal com indiquen al comunicat, la banda alacantina ja ho tenia tot preparat per a poder fer el concert al municipi de l'Alt Millars, un bolo que van tancar al mes de setembre i del qual l'Ajuntament ja tenia el cartell fet. Amb aquestes paraules la banda mostra el seu total rebuig a aquest tipus de censures i asseguren que ells continuaran "cantant i parlant en valencià", a més esperen que en el futur "les institucions que es troben en una situació com esta no cedisquen espais a l'extrema dreta". "Si deixem de fer les coses per por i si poden dir-nos com hem de parlar, han tornat a guanyar", conclouen.Un comunicat 'fake', segons l'alcaldePer altra banda, l'alcalde de Montanejos, Miguel Sandalinas (PSPV-PSOE) assegura que els fets que relata el grup alacantí Tito Pontet "no corresponen amb la realitat". L'alcalde del municipi ha explicat a aquest diari que la banda de música no ha parlat directament amb l'Ajuntament, "sinó amb un representant de l'agència d'igualtat de la comarca que és la que s'encarrega d'organitzar aquest tipus d'esdeveniment". En aquest sentit, l'Ajuntament de Montanejos ha emès un comunicat lamentant "les mentides i falsedats del grup per tal de guanyar protagonisme a costa d'un poble com Montanejos".Segons l'alcalde, es tracta d'un comunicat "fake" perquè des de el consistori se'ls va dir que havien de fer un concert bilingüe, combinant el castellà i el valencià i el grup es va negar. Així mateix, Sandalinas defensa que des de l'Ajuntament "mai s'ha dit que hi haja grups d'extrema dreta". "Eixe mateix dia, al matí, actuarà un grup que també canta en valencià", insisteix l'alcalde de Montanejos.ReaccionsLes reaccions no han tardat a aparèixer després de la polèmica. I un exemple és el tuit del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), qui s'ha fet eco en el seu perfil de Twitter del comunicat de la banda defenent que "la llengua en la qual es canta, siga la que siga, mai és un problema. El problema són els qui no tenen una altra manera de viure que no siga l'odi per bandera. Suspendre la cultura per por de l'extrema dreta no és una opció".Així mateix, la coordinadora de Podem i síndica de Unides Podem a les Corts, Pilar Lima, s'ha pronunciat dient que el feixisme "no pot regir la nostra manera de viure". "Actuacions com la de l'alcalde de Montanejos no es poden tolerar. No podem cedir davant la ultradreta. Davant el feixisme, ni un pas enrere", defensa Lima.https://castellonplaza.com/montanejossuspenelconcertdelsalcoianstitopontetpercantarsolsenvalencia
És poble castellanoparlant?
Sí, és un poble xurro.
És un poble del País Valencià...
És un poble de la Comunitat Valenciana.
|
"Contra el feixisme, ni un pas enrere!". Així acomiada el grup alacantí Tito Pontet el comunicat que ha emès denunciant la cancel·lació d'un dels seus concerts a Montanejos. La banda de l'Alcoià i el Comtat ha publicat a les seues xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) un escrit explicant que l'alcalde de Montanejos ha suspès la seva actuació programada per al pròxim 27 de novembre -amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista (25N)-, "per cantar en valencià"."Ahir, 11 de novembre, se'ns va comunicar que l'alcalde havia decidit cancel·lar el nostre concert perquè havia sabut que cantem en valencià. L'explicació que vam rebre va ser que, els caps de setmana, pel poble apareixen individus d'extrema dreta i volien evitar possibles aldarulls", conten els cantants al comunicat. Tanmateix, la banda ha explicat a Castellón Plaza que qualsevol persona pot escoltar les seues cançons i vore que n'hi ha en tres llengües i que eixes tres llengües sonen als directes amb el valencià com a llengua vehicular.El grup alcoià, conegut pels seus temes que fusionen música jamaicana i llatina, assegura no dubtar "de què són capaços aquests individus", tanmateix troben molt greu que des de les institucions "se'ls cedisca l'espai per por" i que "un ajuntament els done poder sobre les seves decisions". "No podem deixar de pensar que les que fem un pas enrere som nosaltres i la llengua. Que les manifestacions antifeixistes o en defensa de la nostra llengua i cultura estan hipervigilades per la policia, però després no hi ha recursos per a controlar uns possibles aldarulls en un concert", manifesten.Tal com indiquen al comunicat, la banda alacantina ja ho tenia tot preparat per a poder fer el concert al municipi de l'Alt Millars, un bolo que van tancar al mes de setembre i del qual l'Ajuntament ja tenia el cartell fet. Amb aquestes paraules la banda mostra el seu total rebuig a aquest tipus de censures i asseguren que ells continuaran "cantant i parlant en valencià", a més esperen que en el futur "les institucions que es troben en una situació com esta no cedisquen espais a l'extrema dreta". "Si deixem de fer les coses per por i si poden dir-nos com hem de parlar, han tornat a guanyar", conclouen.Un comunicat 'fake', segons l'alcaldePer altra banda, l'alcalde de Montanejos, Miguel Sandalinas (PSPV-PSOE) assegura que els fets que relata el grup alacantí Tito Pontet "no corresponen amb la realitat". L'alcalde del municipi ha explicat a aquest diari que la banda de música no ha parlat directament amb l'Ajuntament, "sinó amb un representant de l'agència d'igualtat de la comarca que és la que s'encarrega d'organitzar aquest tipus d'esdeveniment". En aquest sentit, l'Ajuntament de Montanejos ha emès un comunicat lamentant "les mentides i falsedats del grup per tal de guanyar protagonisme a costa d'un poble com Montanejos".Segons l'alcalde, es tracta d'un comunicat "fake" perquè des de el consistori se'ls va dir que havien de fer un concert bilingüe, combinant el castellà i el valencià i el grup es va negar. Així mateix, Sandalinas defensa que des de l'Ajuntament "mai s'ha dit que hi haja grups d'extrema dreta". "Eixe mateix dia, al matí, actuarà un grup que també canta en valencià", insisteix l'alcalde de Montanejos.ReaccionsLes reaccions no han tardat a aparèixer després de la polèmica. I un exemple és el tuit del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), qui s'ha fet eco en el seu perfil de Twitter del comunicat de la banda defenent que "la llengua en la qual es canta, siga la que siga, mai és un problema. El problema són els qui no tenen una altra manera de viure que no siga l'odi per bandera. Suspendre la cultura per por de l'extrema dreta no és una opció".Així mateix, la coordinadora de Podem i síndica de Unides Podem a les Corts, Pilar Lima, s'ha pronunciat dient que el feixisme "no pot regir la nostra manera de viure". "Actuacions com la de l'alcalde de Montanejos no es poden tolerar. No podem cedir davant la ultradreta. Davant el feixisme, ni un pas enrere", defensa Lima.https://castellonplaza.com/montanejossuspenelconcertdelsalcoianstitopontetpercantarsolsenvalencia
Montantells* té fama de ser poble amb un panorama de dreta espanyola (PP-Vox, vaja) malgrat que ara està governat per un advocat valencià en representació del PSPV. Coses d'eleccions a pobles menuts, on es vota a la persona i no al partit.Hi ha un context previ. La premsa espanyolista ja havia posat en el punt de mira el col·legi del poble per posar, en els canvis de classe dels dijous, música en català. Per això em crec la versió de Tito Pontet: l'ajuntament demana un grup bilingüe i l'empresa d'esdeveniments els en proporciona un, i ho programen i en fan difusió. Em crec que els regidors van rebre insinuacions de que podien haver aldarulls, només cal que pugen quatre ultres castelloners o onders i la lien.Fins ací ho trobo comprensible. Els polítics, i més del PSPV, són de fugir de conflictes. Però on falla és en el comunicat -per cert, bilingüe-, primer perquè dóna raons estúpides com que no poden contractar grups que canten sols en valencià -que Tito Pontet no ho és- perquè el poble és castellanoparlant. I segon perquè una excusa tan maldestra només pot significar que les pressions ultres són reals. Hauria d'haver-les denunciat i exigir a la delegació del Govern que enviara efectius per previndre qualsevol aldarull.Ara bé, sense ànim de disculpar el senyor alcalde i la seua pèssima gestió de crisi, també és cert que si fa el concert i els feixistes la volen liar, entrarien, la muntarien i se'n tornarien a casa sense problema perquè d'exemples de la seua impunitat i connivència amb l'Estat tenim a manta. I cap govern progressista de cap racó de l'Estat ha fet res per canviar això.*L'etimologia de Montanejos és un diminutiu del poble del costat, Montán. Si al valencià aquest és Montant, l'altre hauria de ser Montantells, imagino.
els feixistes la volen liar, entrarien, la muntarien i se'n tornarien a casa sense problema perquè d'exemples de la seua impunitat i connivència amb l'Estat tenim a manta.I justament en aquest poble ja va quedar més que demostrat. El nom del poble no el canvio a no ser que realment tingui un topònim en català.
|
"Contra el feixisme, ni un pas enrere!". Així acomiada el grup alacantí Tito Pontet el comunicat que ha emès denunciant la cancel·lació d'un dels seus concerts a Montanejos. La banda de l'Alcoià i el Comtat ha publicat a les seues xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) un escrit explicant que l'alcalde de Montanejos ha suspès la seva actuació programada per al pròxim 27 de novembre -amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista (25N)-, "per cantar en valencià"."Ahir, 11 de novembre, se'ns va comunicar que l'alcalde havia decidit cancel·lar el nostre concert perquè havia sabut que cantem en valencià. L'explicació que vam rebre va ser que, els caps de setmana, pel poble apareixen individus d'extrema dreta i volien evitar possibles aldarulls", conten els cantants al comunicat. Tanmateix, la banda ha explicat a Castellón Plaza que qualsevol persona pot escoltar les seues cançons i vore que n'hi ha en tres llengües i que eixes tres llengües sonen als directes amb el valencià com a llengua vehicular.El grup alcoià, conegut pels seus temes que fusionen música jamaicana i llatina, assegura no dubtar "de què són capaços aquests individus", tanmateix troben molt greu que des de les institucions "se'ls cedisca l'espai per por" i que "un ajuntament els done poder sobre les seves decisions". "No podem deixar de pensar que les que fem un pas enrere som nosaltres i la llengua. Que les manifestacions antifeixistes o en defensa de la nostra llengua i cultura estan hipervigilades per la policia, però després no hi ha recursos per a controlar uns possibles aldarulls en un concert", manifesten.Tal com indiquen al comunicat, la banda alacantina ja ho tenia tot preparat per a poder fer el concert al municipi de l'Alt Millars, un bolo que van tancar al mes de setembre i del qual l'Ajuntament ja tenia el cartell fet. Amb aquestes paraules la banda mostra el seu total rebuig a aquest tipus de censures i asseguren que ells continuaran "cantant i parlant en valencià", a més esperen que en el futur "les institucions que es troben en una situació com esta no cedisquen espais a l'extrema dreta". "Si deixem de fer les coses per por i si poden dir-nos com hem de parlar, han tornat a guanyar", conclouen.Un comunicat 'fake', segons l'alcaldePer altra banda, l'alcalde de Montanejos, Miguel Sandalinas (PSPV-PSOE) assegura que els fets que relata el grup alacantí Tito Pontet "no corresponen amb la realitat". L'alcalde del municipi ha explicat a aquest diari que la banda de música no ha parlat directament amb l'Ajuntament, "sinó amb un representant de l'agència d'igualtat de la comarca que és la que s'encarrega d'organitzar aquest tipus d'esdeveniment". En aquest sentit, l'Ajuntament de Montanejos ha emès un comunicat lamentant "les mentides i falsedats del grup per tal de guanyar protagonisme a costa d'un poble com Montanejos".Segons l'alcalde, es tracta d'un comunicat "fake" perquè des de el consistori se'ls va dir que havien de fer un concert bilingüe, combinant el castellà i el valencià i el grup es va negar. Així mateix, Sandalinas defensa que des de l'Ajuntament "mai s'ha dit que hi haja grups d'extrema dreta". "Eixe mateix dia, al matí, actuarà un grup que també canta en valencià", insisteix l'alcalde de Montanejos.ReaccionsLes reaccions no han tardat a aparèixer després de la polèmica. I un exemple és el tuit del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), qui s'ha fet eco en el seu perfil de Twitter del comunicat de la banda defenent que "la llengua en la qual es canta, siga la que siga, mai és un problema. El problema són els qui no tenen una altra manera de viure que no siga l'odi per bandera. Suspendre la cultura per por de l'extrema dreta no és una opció".Així mateix, la coordinadora de Podem i síndica de Unides Podem a les Corts, Pilar Lima, s'ha pronunciat dient que el feixisme "no pot regir la nostra manera de viure". "Actuacions com la de l'alcalde de Montanejos no es poden tolerar. No podem cedir davant la ultradreta. Davant el feixisme, ni un pas enrere", defensa Lima.https://castellonplaza.com/montanejossuspenelconcertdelsalcoianstitopontetpercantarsolsenvalencia
Si fos en espanyol també demanaríen que es fes en "bilingüe"? Ah no, que l'espanyol de per si ja inclou l'etiqueta "bilingüe".El fort és que es defensen amb aquest argument, com si fos menys greu. Espanyols als PPCC, mala peça al teler, se'ls ha de desterrar.
Els altres del cartell només canten en castellà, per suposat.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Tal és
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Com a fill de lampista, que m'ha tocat pringar moltes vegades tot i que tinc una altra professió, et diria que hi ha de tot, però el patró que més es repeteix es de gent que truca a qualsevol hora i qualsevol dia per una averia super urgentíssima que no pot esperar però després per pagar poden arribar a tardar mesos.
No cobres deseguida?
Parlo pel meu pare, pocs clients li paguen de seguida. La majoria de vegades paguen la meitat o una part inferior, i el que falta ho van allargant setmanes o mesos.
Dons la majoria cobren el material abans d'instalar i la meitat del jornal.Avui en dia no es pot fer de banc.Enganxes un parell que no et paguin i ja tens el mes sense beneficis.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
M'he sentit identificat i assenyalat amb el teu missatge ...però he llegit millor el missatge i no anava per mi ...jo tinc la mania de dutxar-me si o si abans d'anar a treballar. Jo m'he dutxat amb 5 graus, perquè les dutxes de casa no teníem aigua. Però trucar un lampista urgentment perquè arregli la caldera perquè no es pot dutxar amb aigua freda, això no he fet mai ...una vegada li vaig enviar un whatsapp a un lampista que quan pugues, em mires perquè no surt aigua calenta a la dutxa, que només surt aigua tèbia. Un dia quedem i em diu, com que aigua tèbia? si esta geladaaa!Sobre el tema de les claus de casa, jo et explicaré la meva mala experiència. Una vegada vaig deixar les claus a un lampista, ja que era una casa nova i no havia casi mobles, ni teles, no vaig tindre cap problema en deixar-li les claus per que fes la instal·lació de l'aigua del garatge. Però un dia em va liar-la parda i va convertir el meu garatge en una piscina, i em va costar 150 euros la factura de l'aigua. Per sort el parquet per montar que tenia el garatge, una setmana abans, el vaig pujar a les esgolfes. El vaig pillar intentant traient l'aigua del garatge i em va dir que "Ja estava així quant ell va arribar", li vaig dir perquè no m'has trucat? que lo normal es trucar al propietari si hi ha un desastre quant entres a una casa. I li dic però enlloc això t'enxampo traient aigua del garatge i el meu vei em diu que fa més de mitja hora que estàs traient aigua. Li pregunto, d'on surt l'aigua? i em contesta que no ho sap. Li vaig preguntar com 5 vegades. Li vaig dir, no surt l'aigua del diposit d'aigua que tu has instal·lat? i em diu, per allí no surt(Em menteix com 3 vegades) ...decideixo canviar els panys de la casa i el proxim dia em truca: Ei, no puc entrar a casa teva... ...i jo li contesto: si vols entrar a casa meva, serà quant estigui jo present, acabaràs lo que tinguis que fer i fot el camp, digam la hora i estaré aquí o un familiar meu.A cap d'un mes quan ell ha acabat la seva feina, s'omple el meu garatge una altra vegada com una piscina i l'aigua sortia del lloc on deia al principi, del dipòsit de l'aigua que ell havia instal·lat.Des de llavors, no deixo les claus de casa meva a ningú. Una casa no es un cotxe. Si algun lampista o electricista o el que sigui vol arreglar una cosa, jo haig d'estar present.Amb la broma del lampista, em va costar al final 300 euros la factura d'aigua. Vaig tindre que contractar un altre lampista, perquè em montes un dipòsit d'aigua.
Si algun lampista o electricista o el que sigui vol arreglar una cosa, jo haig d'estar present.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Bé, jo en diria que "estem massa ben acostumats i no valorem el que tenim". Som una societat segurament massa infantil que no valorem que vivim molt bé, en general...
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Sí, definitivament. Però això no durarà sempre. El futur no massa llunyà estarà marcat per fam, sequeres, escassetat i terror. Fins i tot la gent rica ho notarà. Els que sàpiguin cultivar la terra no ho passaran millor, perquè els altres aniran a per ells. Tot i així, potser tot plegat sigui una oportunitat per un canvi positiu. Els plaers de la carn i la vanitat ja no ens cegaran com ara, i ens serà més fàcil veure Déu.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
No crec que sigui un tema de viure ni massa bé ni massa malament (és obvi que no "vivim massa bé" si tenim un 20% de pobresa). Crec que el que passa és que estem perdent l'empatia amb l'altre. I t'ha passat a tu com a lampista, a mi com a informàtic i a molta més gent. És, al meu parer, una de les raons per les quals sobreviuen Glovos, Gorillas i demés merdes: la gent vol una cosa i la vol ja perquè no es para a pensar mai què hi ha darrera, i en molts casos ni els importa perquè no hauran de rendir comptes mai amb les seves opcions de consum. Precisament, creure que la gent viu massa bé també crec que és falta d'empatia per part teva. I no és un atac, a mi també em passa i em cago en Déu quan em demanen obvietats i em fan perdre el temps per tonteries.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Preneu dutxes fredes de tan en quant. Van bé per fer caràcter i per quan arribi el colapse
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
A mi em fa gràcia quan se'n va la llum a algun lloc per un dia o dos i el drama que es munta per les televisions, de veritat que mels miro amb una estupefacció i alhora atac de riure.No cal que tothom sigui manetes i sàpiga fer de tot, però home escalfar una olla d'aigua per rentar-te encara que l'hagis d'anar a buscar a la font tampoc és cap drama. Bé això de dutxar-se cada dia també és una bajanada moderna i alhora perjudicial.Però és clar si tot ho tenen elèctric tampoc és que pensin massa.Han nascut amb la flor al cul i pensen que tenen tots els drets del món.Realment si arriben temps diferents serà una hecatombe per molta gent.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plansTambé s'ha de dir que ara les reformes les fan molt pitjor que abans. Per tant si fa anys deies fes el que vulguis, la feina en general era ben feta, en canvi si avui dia no estàs pendent et connecten malament tubs o el que sigui perquè la penya que treballa d'això, la majoria joves i sense idea del què fan. Tot allò que són sanitaris els de l'any de la picor funcionen millor que els nous. Tot dura menys a hores d'ara.
Abans tota família tenia un paleta un lampista i un fuster
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Supermamis Quin món de merda, el de ser pares a Catalunya el 2021...
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Lol si és el contrari, els jubilats tenen una qualitat de vida que els joves no poden ni somiar.
I tot i així són els joves els que s'estan amb pijades i manies.
Pijades? Tens pis propi i cotxe?
No i sí. Però això no són pijades, són necessitats. Pijades són el rumba aquell per no haver d'agranar o demanar que et portin la compra a domicili.
Els electrodomèstics es van introduir precisament a la generació dels avis. La gent sabia qui havia sigut el primer en comprar televisor o el primer en tenir rentadora.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
I tant que si. Tenim totes les comoditats que volem (o ens podem permetre) i a damunt ho tenim tot a l'instant si ens ve de gust. Com a exemple els tarats del supermercat aquell que promet entregar la compra feta online en 10 minuts.Pel que dius de les claus ho vaig patir quan feia feina de manobre en una empresa de reformes. Un matrimoni que no ens deixava ser a casa per fer feina a no ser que almenys un d'ells fos present. Amb el marit encara que es ficava a l'habitació i au, però la dona era un corcó i tota l'estona per enmig i demanant subnormalitats. I encara ens fotien pressa els desgraciats! Per no parlar dels problemes que van posar a l'hora de pagar... i això que tenien duros.El que dius de cridar d'urgències a un lampista per no tenir aigua calenta... Coi, per un diad'aigua freda no moriràs! Espera't a l'endemà toca-pilotes. per tenir manies s'han de tenir calersUna veritat com una casa de pagès.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Com a fill de lampista, que m'ha tocat pringar moltes vegades tot i que tinc una altra professió, et diria que hi ha de tot, però el patró que més es repeteix es de gent que truca a qualsevol hora i qualsevol dia per una averia super urgentíssima que no pot esperar però després per pagar poden arribar a tardar mesos.
Però aquest seria un altre tema, el de la cara que t
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
I per això intento evitar treballar de cara el públic. Cada cop hi ha menys paciencia. El tema de "El client té la raó" no ha ajudat, la gent creu que paga per un esclau.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Lol si és el contrari, els jubilats tenen una qualitat de vida que els joves no poden ni somiar.
I tot i així són els joves els que s'estan amb pijades i manies.
Pijades? Tens pis propi i cotxe?
No i sí. Però això no són pijades, són necessitats. Pijades són el rumba aquell per no haver d'agranar o demanar que et portin la compra a domicili.
Pijada es la rentadora.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
M'he sentit identificat i assenyalat amb el teu missatge ...però he llegit millor el missatge i no anava per mi ...jo tinc la mania de dutxar-me si o si abans d'anar a treballar. Jo m'he dutxat amb 5 graus, perquè les dutxes de casa no teníem aigua. Però trucar un lampista urgentment perquè arregli la caldera perquè no es pot dutxar amb aigua freda, això no he fet mai ...una vegada li vaig enviar un whatsapp a un lampista que quan pugues, em mires perquè no surt aigua calenta a la dutxa, que només surt aigua tèbia. Un dia quedem i em diu, com que aigua tèbia? si esta geladaaa!Sobre el tema de les claus de casa, jo et explicaré la meva mala experiència. Una vegada vaig deixar les claus a un lampista, ja que era una casa nova i no havia casi mobles, ni teles, no vaig tindre cap problema en deixar-li les claus per que fes la instal·lació de l'aigua del garatge. Però un dia em va liar-la parda i va convertir el meu garatge en una piscina, i em va costar 150 euros la factura de l'aigua. Per sort el parquet per montar que tenia el garatge, una setmana abans, el vaig pujar a les esgolfes. El vaig pillar intentant traient l'aigua del garatge i em va dir que "Ja estava així quant ell va arribar", li vaig dir perquè no m'has trucat? que lo normal es trucar al propietari si hi ha un desastre quant entres a una casa. I li dic però enlloc això t'enxampo traient aigua del garatge i el meu vei em diu que fa més de mitja hora que estàs traient aigua. Li pregunto, d'on surt l'aigua? i em contesta que no ho sap. Li vaig preguntar com 5 vegades. Li vaig dir, no surt l'aigua del diposit d'aigua que tu has instal·lat? i em diu, per allí no surt(Em menteix com 3 vegades) ...decideixo canviar els panys de la casa i el proxim dia em truca: Ei, no puc entrar a casa teva... ...i jo li contesto: si vols entrar a casa meva, serà quant estigui jo present, acabaràs lo que tinguis que fer i fot el camp, digam la hora i estaré aquí o un familiar meu.A cap d'un mes quan ell ha acabat la seva feina, s'omple el meu garatge una altra vegada com una piscina i l'aigua sortia del lloc on deia al principi, del dipòsit de l'aigua que ell havia instal·lat.Des de llavors, no deixo les claus de casa meva a ningú. Una casa no es un cotxe. Si algun lampista o electricista o el que sigui vol arreglar una cosa, jo haig d'estar present.Amb la broma del lampista, em va costar al final 300 euros la factura d'aigua. Vaig tindre que contractar un altre lampista, perquè em montes un dipòsit d'aigua.
Debia ser un "lampista" amb cometes
Dons es el lampista amb més bona fama de cert poble i fins i tot la competència em parlava bé d'ell ...jo em vaig enfadar no per xapusero, sino perquè em va mentir com un nen de 5 anys. I a causa de la mentida vaig pagar 2 factures fortes d'aigua. Si el lampista s'hagués dit que era un error seu, les factures d'aigua tant altes no les hagués tingut que pagar. Ja que si hi ha un desastre per temes de lampistes, les factures a la companyies d'aigua, t'ho resten i no t'ho compten.
|
Jo com a lampista sovint em faig aquesta pregunta fruit de l'actitud de la clientela.Recordo una anècdota d'un pagès que em va explicar el jefe jubilat. Un dia la seva dona li va dir que avisés de seguida el lampista que no tenien aigua. Ell li va preguntar "a casa o al camp?" A casa! li va dir ella. "Ah, així rai, si tenim aigua al camp no cal patir".D'exemples de pagesos preocupats perquè el bestiar tingui de tot i que "als de casa que els bombin" si no tenien x, n'he viscut uns quants.L'exemple invers, que és a lo que anem era una dona que se li va espatllar el termo i ens va dir que hi havíem d'anar JA, perquè sense aigua calenta no es podia dutxar i si no es dutxava no podia anar a treballar.Bé, ara qualsevol merda com una cisterna de wc que perd aigua és un drama urgentíssim. Ja no en parlem de quedar-se sense tele o sense wifi.Abans les cases o les reformes eren una mica com a la granja de porcs "necessito això, fes lo que vulguis". Ara no, la gent passa hores i dies tirant plans i capgirant qualsevol merda de detall insignificant... i a més sense calers. Que ja ho deia el jubilat: per tenir manies s'han de tenir calers. És que no teniu altra feina???A la guarderia també Déu n'hi do les supermamis. Ja sé que sovint a les "feines d'homes" fotem moltes hores i és un punt patriarcal, de fet abans encara en feien més i tot, 11h quina animalada! Però aquells homenots no feien cap feina de la llar ni de pare: treballar, menjar i dormir.Com deia, les supermamis de la guarderia, us ho dic de veritat, l'horari infantil no us prova, deixeu la reducció de jornada i feu alguna hora extra. De debò em van fer plegar 2h abans de la feina per debatre si per postres han de menjar fruita o iogurt? Que si pels aniversaris no portin coca perquè cuiden molt el seu nen que no mengi sucre? Aneu a la merda. Poca feina i moltes manies. Viviu massa bé.Tornant al meu ofici. Si em quedo sense llum un diumenge em faria vergonya telefonar el lampista. De veritat no et pots esperar a dilluns a les 8h?? Ni que tinguessis un restaurant obert o una granja. Ja no et dic els idiotes que no et volen deixar la clau. Plego a les 8 de treballar et diu algun xD. Doncs deixa'm una clau o fes festa de la feina, cretí. Què vols que et robi? La merda tele vella que tens al moble barato de l'ikea? O et fa por que et remeni el calaix de les calces?I sigueu més humils collons, les velles sempre diuen "i gràcies de venir, nen".Com a conclusió, que quan arribi el col•lapse la penya les passarà molt putes. Només resistiran els vells, que ja saben què és viure quan no hi havia res.
Temps difícils creen homes fortsHomes forts creen temps bonsTemps bons creen homes feblesHomes febles creen temps difícils Aquest és el millor mem que he trobat de la famosa frase. PS: Segueix en peu l'habiatació al mas per a un enginyer amb coneixements de lampisteria i horticultura quan arribi el col·lapse?
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
El SEM, els que contesten aquesta mena d'enquestes i els que valoren els resultats, tots plegats una colla d'anormals de nivell Déu.Debatre sobre fum en lloc de debatre com aconseguir la independència, és la màxima expressió d'aquesta anormalitat palmària. Rigel, segueixes com un llum de ganxo i em quedo curt, cap novetat.Però és que a més ho broden, més del 50% dels independentistes simbòlics estan a favor d'integrar-se a una aliança militar i criminal al servei de l'imperialisme com és l'OTAN; de traca.A la MERDA, botiflerots, y a la MERDA el vostre vassallatge al màxim exponent colonial i imperial com ho són els EUA!
En el SEM hi ha diversitat d'opinió pel que fa a la pertinença a la OTAN o no.
I?En lo que no hi ha diversitat d'opinió és en fer preguntes de distracció sobre qüestions que importen una merda si no som independents i que per tant son de taverna; fer perdre el temps i les energies en qüestions que ens desvien de l'objectiu principal, és una tècnica molt suada i intencionada que ja van practicar abans i després de l'1-O.Clar que necessitaríem un exèrcit en el context global actual, i més tenint fronteres amb España, i més tenint un estat; i segons la nova correlació de forces que es podria donar, fins i tot necessitaríem unes milícies populars que defensin el país d'aquests que munten taules de diàleg màgiques o simbolismes com el consell per la república, però que a la pràctica són els grans col·laboradors d'una més gran recentralització de l'Estat espanyol amb el seu neoautonomisme i col·laboracionisme que l'únic que salva són els seus privilegis, els personals i els de classe social.
Doncs fes com jo que els he apel.lat diversos cops a twitter i a d'altres llocs dient ' la qüestió no ha de ser si una Catalunya independent necessitarà o no exèrcit, que és obvi que sí, la qüestió és; necessitem exèrcit abans de la independència per a poder-nos independitzar?'Però si lo teu és la conspiranoia i vomitar ràbia contra aquesta gent, ves atabalar a un altre, a mi no m'emprenyis.
Atabalar? ...dic el que penso a contestar la teva resposta a un post meu, xD!El que han fet i fan aquesta gent és evident, si vols negar la realitat, tu mateix. Pots seguir a les ordres dels que ens van trair decidint per nosaltres.Tornant al tema, no pots construir oficialment cap exèrcit per a fer la independència, lo que caldria fer i no es fa, és organitzar-nos NOSALTRES de manera visible i invisible o clandestina, i aquí és evident el que cal fer.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
O sigui que entre pacifistes hippis independentistes i espanyolistes no arriben ni al 50%. Anem bé.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Martell trenca-vidresTrenqueu el vidre per agafar el martell
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Em sembla una xifra bastant baixa
No m'ho crec que et sembli baixa. Inclou tots els espanyolistes com tu i part dels independentistes ""pacifistes"".
I cupaires.
Sí, els cupaires que hi estan en contra ja els incloc dins del grup d'independentistes ""pacifistes"".
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Si els militars fossin catalans, sí. Si s'ha de farcir de mercenaris colons, com passa amb els Mossos de Quadra, doncs no voldria destinar-hi ni un ral - òbviament.
Home si realment som independents és evident que la púrria més espanyolista no hi voldria ser. Serien catalans o com a molt passotes.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Doncs és clar. Només poden no voler-ho els annexionistes, per poder-nos tornar a ocupar sense resistència...
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Sense encreuament amb estar a favor o en contra de la independència aquestes dades no tenen cap interès.
De fet, caldria exigir que qualsevol dada a Catalunya fos creuada per aquesta variable... Sinó és com fer una enquesta sobre la situació a un camp de concentració i no preguntar si ets guardià o intern...És com fer una enquesta a un camp de concentració i no preguntar si
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
El SEM, els que contesten aquesta mena d'enquestes i els que valoren els resultats, tots plegats una colla d'anormals de nivell Déu.Debatre sobre fum en lloc de debatre com aconseguir la independència, és la màxima expressió d'aquesta anormalitat palmària. Rigel, segueixes com un llum de ganxo i em quedo curt, cap novetat.Però és que a més ho broden, més del 50% dels independentistes simbòlics estan a favor d'integrar-se a una aliança militar i criminal al servei de l'imperialisme com és l'OTAN; de traca.A la MERDA, botiflerots, y a la MERDA el vostre vassallatge al màxim exponent colonial i imperial com ho són els EUA!
Ets retardat. Què tindrà que
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Una molt bona notícia, tot i que no hauria de sorprendre.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
El SEM, els que contesten aquesta mena d'enquestes i els que valoren els resultats, tots plegats una colla d'anormals de nivell Déu.Debatre sobre fum en lloc de debatre com aconseguir la independència, és la màxima expressió d'aquesta anormalitat palmària. Rigel, segueixes com un llum de ganxo i em quedo curt, cap novetat.Però és que a més ho broden, més del 50% dels independentistes simbòlics estan a favor d'integrar-se a una aliança militar i criminal al servei de l'imperialisme com és l'OTAN; de traca.A la MERDA, botiflerots, y a la MERDA el vostre vassallatge al màxim exponent colonial i imperial com ho són els EUA!
El que em sorprèn és que pensin en debats post-independència quan encara som on som.I ho sabem, alguns voldrien una espanya B, versió catalana. Els mateixos subnormals però que parlin en català. Un Pau Casat amb Masters comprats i una Caietana que sembli que tingui una polla adosada en el coll. I Tele-Cinc, evidentment!! Sense el Salva'm, no hi ha independència.
Més debats postindependència que per la independència i sense saber quina seria la nova correlació de forces. Brutal.Com els que es van posar a dissenyar una nova constitució catalana mentre no fotien brot per la independència, aquests ara practiquen el neoautonomisme, però també s'apunten a aquestes merdes.I els que tant parlen dels colons, resulta que no tenen reputa idea ni de colonitzadors ni del que és l'OTAN ...o la UE. Puto frenopàtic que han muntat aquells que esdevingueren indepes per Conveniència i Pensió i els altres escolans aguantacigales.I aquests bocamolls alletats per España i voluntàriament, són també actius de l'independentisme? Quin fàstic, hòsties. Que vagin a fer la mà.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Em sembla una xifra bastant baixa
Tenint en compte que també pregunten als annexionistes, no. És el preu de l'ocupació...
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
El 49% no el volen perquè voldrien que espanya ens pogués tornar annexionar tranquilament de facto sense haver ni de vessar sang.
No oblidis tot el pacifisme independentista.
Aquests són uns ignorants que no saben res de res; evidentment en el naixement de l'estat català independent no hi pintarien gaire res, i seria qüestió de que des dels mitjans de comunicació se'ls expliqués quatre coses bàsiques perquè canviessin d'opinió.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Si els militars fossin catalans, sí. Si s'ha de farcir de mercenaris colons, com passa amb els Mossos de Quadra, doncs no voldria destinar-hi ni un ral - òbviament.
Ja farem la purga prèvia.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Notícia que, anomenant "catalans" als residents a Catalunya, es poden esbiaixar el sentit de les enquestes. És el que té l'ocupació, ara legalitzada per l'estat espanyol...
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Com ja han dit, aquesta enquesta sense desglossar per posicionament sobre la independència perd prou valor.
La dada segur que la tenen si l'enquesta ha preguntat també pel sentit del vot (diuen que els més favorables són els votants de Junts) i altres qüestions. Però per alguna raó no han volgut difondre aquesta informació.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Si pregunten a tots, independentistes i no independentistes, els resultats no tenen valor.M'agradaria que només preguntaren a independentistes, a vore quants imbècils dirien que no.
Som gent da pau, et regalo un lliri
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Em sembla una xifra bastant baixa
Al títol del fil he fet servir una expressió més correcta: residents a Catalunya. Si, com sembla evident, els espanyols s'hi oposen en boc, això vol dir que entre els catalans la preferència per què Catalunya tingui exèrcit és majoritària.
Llàstima de la correcció del títol. Perd la força que pretenies, perquè, a més, no es correspon amb el títol de la notícia que enllaces...
La correcció aclareix el sentit amb què fan servir el concepte "catalans".
Això pretén, però confon l'enllaç de la notícia, que sí que diu que un 51% de catalans voldrien un exèrcit. I precisament no és aquest el sentit de "catalans" que fas servir i que corregeixes al títol...
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Si pregunten a tots, independentistes i no independentistes, els resultats no tenen valor.M'agradaria que només preguntaren a independentistes, a vore quants imbècils dirien que no.
Suposo que, entre nosaltres, el posicionament a favor de tenir el nostre propi exèrcit és àmpliament majoritari.
És que jo no puc concebre un independentista que no vullga exércit, perquè no m'entra en el cap un país independent que no tinga exércit. Es pot discutir quin model d'excèrcit o el nivell de despesa militar ideal i en funció de quines condicions, però no tindre un excèrcit propi? això no és ni discutible, al meu parer.
Te'n faries creus... I segurament entre independentistes valencians també n'hi hagi que pensin així, ja que compartim la mentalitat "pacifista" i autodestructiva.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
El SEM, els que contesten aquesta mena d'enquestes i els que valoren els resultats, tots plegats una colla d'anormals de nivell Déu.Debatre sobre fum en lloc de debatre com aconseguir la independència, és la màxima expressió d'aquesta anormalitat palmària. Rigel, segueixes com un llum de ganxo i em quedo curt, cap novetat.Però és que a més ho broden, més del 50% dels independentistes simbòlics estan a favor d'integrar-se a una aliança militar i criminal al servei de l'imperialisme com és l'OTAN; de traca.A la MERDA, botiflerots, y a la MERDA el vostre vassallatge al màxim exponent colonial i imperial com ho són els EUA!
En el SEM hi ha diversitat d'opinió pel que fa a la pertinença a la OTAN o no.
I?En lo que no hi ha diversitat d'opinió és en fer preguntes de distracció sobre qüestions que importen una merda si no som independents i que per tant son de taverna; fer perdre el temps i les energies en qüestions que ens desvien de l'objectiu principal, és una tècnica molt suada i intencionada que ja van practicar abans i després de l'1-O.Clar que necessitaríem un exèrcit en el context global actual, i més tenint fronteres amb España, i més tenint un estat; i segons la nova correlació de forces que es podria donar, fins i tot necessitaríem unes milícies populars que defensin el país d'aquests que munten taules de diàleg màgiques o simbolismes com el consell per la república, però que a la pràctica són els grans col·laboradors d'una més gran recentralització de l'Estat espanyol amb el seu neoautonomisme i col·laboracionisme que l'únic que salva són els seus privilegis, els personals i els de classe social.
I si muntem unes milícies però no pel que dius tu sinó per defensar el país de la colla de perroflautes que ara mateix li esteu pixant a sobre?
Si l'hi vols fotre el "Premi Anormal de l'Any" a l'Usuari V, t'has d'esforçar més.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Si pregunten a tots, independentistes i no independentistes, els resultats no tenen valor.M'agradaria que només preguntaren a independentistes, a vore quants imbècils dirien que no.
Especulant dic que almenys un 25% d'independentistes s'hi han mostrat contraris per pacifisme llirista i vora un 30% d'unionistes favorables pensant més en com creuen que s'ha d'estructurar un estat que en votar no a tot el que s'associï a la independència.
Malfie jo de l'independentisme d'eixe 25%. En general són revolucionaris il.lusos que realment no desitgen veure convertit el seu país en un estat sobirà més del món i, únicament volen aprofitar la capacitat de ruptura política i social que té l'independentisme i l'inevitable conseqüent trencament de l'estat espanyol per a instaurar el seu món idil.lic i fantasiós on no caben les classes socials ni existeix la maldat de la gent, fent inecesaris, per tant, justícia, policia i exércit.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Amb veïns poderosos i ressentits com Espanya o França, per a un hipotètic estat català tenir exèrcit seria primordial per a sobreviure.
Una gran reflexió que porta a preguntar-se perquè veïns poderosos i ressentits com Espanya o França haurien de permetre que hi hagués un estat català, ara que no té exèrcit...
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
El SEM, els que contesten aquesta mena d'enquestes i els que valoren els resultats, tots plegats una colla d'anormals de nivell Déu.Debatre sobre fum en lloc de debatre com aconseguir la independència, és la màxima expressió d'aquesta anormalitat palmària. Rigel, segueixes com un llum de ganxo i em quedo curt, cap novetat.Però és que a més ho broden, més del 50% dels independentistes simbòlics estan a favor d'integrar-se a una aliança militar i criminal al servei de l'imperialisme com és l'OTAN; de traca.A la MERDA, botiflerots, y a la MERDA el vostre vassallatge al màxim exponent colonial i imperial com ho són els EUA!
En el SEM hi ha diversitat d'opinió pel que fa a la pertinença a la OTAN o no.
I?En lo que no hi ha diversitat d'opinió és en fer preguntes de distracció sobre qüestions que importen una merda si no som independents i que per tant son de taverna; fer perdre el temps i les energies en qüestions que ens desvien de l'objectiu principal, és una tècnica molt suada i intencionada que ja van practicar abans i després de l'1-O.Clar que necessitaríem un exèrcit en el context global actual, i més tenint fronteres amb España, i més tenint un estat; i segons la nova correlació de forces que es podria donar, fins i tot necessitaríem unes milícies populars que defensin el país d'aquests que munten taules de diàleg màgiques o simbolismes com el consell per la república, però que a la pràctica són els grans col·laboradors d'una més gran recentralització de l'Estat espanyol amb el seu neoautonomisme i col·laboracionisme que l'únic que salva són els seus privilegis, els personals i els de classe social.
Jonatan escrigué: i segons la nova correlació de forces que es podria donar, fins i tot necessitaríem unes milícies populars que defensin el país d'aquests que munten taules de diàleg màgiques o simbolismes com el consell per la república, Milícies populars diu! T'estàs referint a escamots armats de gent de la teua corda comandats per comisaris polítics, no?Si Catalunya fora independent no necesitaria vigilar cap "taula de diàleg" ni cap organisme simbòlic.
Disculpa, procuro no debatre amb les mules espatllades.Au, a fer la mà.
Sí, ja sé que vosaltres no sou molt de discutir. Més prompte sou d'afusellar.
Si l'hi vols fotre el "Premi Anormal de l'Any" al Ahmed , t'has d'esforçar més.
Tanmateix tu, el Premi d'Insultador de l'any el tens guanyat sobradament.I això que la competència es dura.
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
Subscric el que diu Resilient sobtre aquests barretinaires radicalitzats i afegir-hi que si s'arribara a un hipotètic escenari de conformació d'un moviment republicà i la seua consegüent militarització per a expulsar els estats espanyol i francés, aquests classemitjanes guardians de l'ordre otano-borbònic serien una avançada en la confrontació contra els independentistes..."Però què volen aquests rojus terroristes que ataquen als catalans? Que vinguen els cascos blaus i els G.I. Joe per a retornar l'ordre!"
Hahahaha, que graciós!Sou molt "ocorrents" els perroflautes després del vostre porret matutí, eh?
Val més un porret matiner que ser membre permanent d'honor de Mamats Coneguts, com tu.
Una mica d'alcohol a l'any no fa dany. Però a tu es veu que aquell tripi que et vas prendre sí que et va passar factura...
|
Un 51% dels catalans voldrien exèrcit en una Catalunya independentEnquesta del GESOP amb 1.600 entrevistes per a la Societat d'Estudis MilitarsBarcelona/Manresa Quico Sallés 09/11/2021 7:01 pm Més de la meitat dels catalans és partidari de tenir forces de defensa en cas d’esdevenir un país independent. A més, són aclaparadorament majoritaris a integrar una virtual república catalana a l’OTAN i, sobretot, a favor de participar en missions de pau internacionals. Així ho certifica l’enquesta anual de la Societat d’Estudis Militars (SEM) en el Baròmetre de la Defensa de Catalunya que fa l’empresa GESOP des de l’any 2017 i a la qual ha tingut accés El Món. Un estudi del think tank militar català que pregunta els catalans sobre unes forces de defensa pròpies en un futur estat català independent. De fet, és la primera vegada que més del 50% dels enquestats responen afirmativament sobre dotar-se d’unes forces de defensa equivalents a les d’altres estats europeus. Un resultat que satisfà amb escreix el president de la SEM, Pol Molas, que mostra l’enquesta com una prova que “som un país normal”.Concretament, l’enquesta, realitzada entre el 15 i el 27 d’octubre, amb 1.600 entrevistes telefòniques a majors de 16 anys residents a Catalunya, conclou que un 51% dels enquestats volen que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa, mentre que un 40,4% s’hi oposen i un 8,6% no tenen opinió o no responen. La diferència de més de deu punts percentuals entre el sí i el no mostra l’evolució a l’alça dels partidaris de mantenir una estructura d’estat en cas que Catalunya esdevingui independent. És el nivell més alt des del 2017. El resultat de l’any passat del baròmetre n’és un exemple, quan el 42,8% dels enquestats eren partidaris de tenir un exèrcit, davant els 45,4% que no n’eren i un 11,8% que no tenien posició. Les persones de menys de 30 anys i votants de Junts per Catalunya són les més favorables a tenir forces de defensa.L’evolució dels resultats dels darrers quatre anys de l’enquesta de la Societat d’Estudis Militars/Quico Sallés L’enquesta també reflecteix que el suport a les missions de pau de l’ONU segueix essent àmpliament majoritari amb 70,06% dels enquestats a favor, un 21% en contra i un 8,4% no ho sabem o no volen contestar. També es manté estable respecte de les enquestes dels altres anys el suport a romandre en l’estructura militar de l’OTAN, amb un 50,8% dels enquestats a favor, un 32,5% en contra i un 16,7% no ho saben o no contesten. “El resultats de l’enquesta i el fet que, per primera vegada, més de la meitat dels enquestats apostin per tenir exèrcit és una molt bona notícia per al SEM”, assegura Molas en declaracions a El Món. “Des del think tank ens complau comprovar com la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa va obtenint resultats”, afegeix. De fet, les darreres activitats de l’entitat d’anàlisi de geoestratègia i defensa han assolit èxits de participació que, fins i tot, han aixecat certa polèmica i intervencions polítiques parlamentàrieshttps://elmon.cat/politica/exercit-catalunya-independent-enquesta-327264/
El SEM, els que contesten aquesta mena d'enquestes i els que valoren els resultats, tots plegats una colla d'anormals de nivell Déu.Debatre sobre fum en lloc de debatre com aconseguir la independència, és la màxima expressió d'aquesta anormalitat palmària. Rigel, segueixes com un llum de ganxo i em quedo curt, cap novetat.Però és que a més ho broden, més del 50% dels independentistes simbòlics estan a favor d'integrar-se a una aliança militar i criminal al servei de l'imperialisme com és l'OTAN; de traca.A la MERDA, botiflerots, y a la MERDA el vostre vassallatge al màxim exponent colonial i imperial com ho són els EUA!
El que em sorprèn és que pensin en debats post-independència quan encara som on som.I ho sabem, alguns voldrien una espanya B, versió catalana. Els mateixos subnormals però que parlin en català. Un Pau Casat amb Masters comprats i una Caietana que sembli que tingui una polla adosada en el coll. I Tele-Cinc, evidentment!! Sense el Salva'm, no hi ha independència.
Sembles en Partal. La defensa és una funció essencial de tot estat.
Ell no diu que no. Ell és dels que pensen que Catalunya ha d'estar fora de l'OTAN i de la UE, una mena d'Albania de l'época d'Enver Hoxa o de la Corea del Nord actual.
Albània, Corea del Nord... Quins exemples que poses, els has triat amb cura, oi? Noruega també és una dictadura com Venezuela? El Regne Unit també és Corea del Nord? (d'acord que el Johnson tampoc el posaria com a model). Suïssa també és Enver Hoxa?
Noruega i el Regne Unit pertanyen a l'OTAN i, a més a més, són societats capitalistes.Pregunta-li al RESILIENT si eixe és model de país i societat que vol per a la Catalunya independent.
No pertanyen a la UE. Ara no em facis mirar els països que no pertanyen a l'OTAN perquè em fa mandra. Però, consideres que els països que no pertanyen a l'OTAN són països de tercera fila, dictadures, etc...?Sobre el model de país, una cosa és el que al Resilient o a mí ens agradaria, però tots els països tenen les seves singularitats, no en conec cap amb un govern amb el lliri i uns caps que siguin gaire simpàtics? en saps un? Veneçuela és un estat socialista però té d'aliats països com l'Iran, i els teus amics d'EUA tenen d'amics els saudistes, com els espanyols. Per tant, les teves comparacions no em serveixen.
No pertanyen a la UE (El Regne Unit sí, fins fa un any) però són estats capitalistes i orbiten en l'àrea econòmica del capitalisme, que és on el Resilient no vol que la hipotètica Catalunya independent s'ubique. Més encara, ell creu, i pel que veig tu també, que si s'hi ubica, la independència no paga la pena, amb exèrcit propi o sense. Això és el que volia dir en el meu comentari.Ah, i Veneçuela, encara no és un estat socialista.
|
...personalment el trobo patetic i em pregunto si cal la seva presencia al mon.Ho dic en serio.https://m.youtube.com/watch?v=982Ek7JPQpY
Que era conya... M'ha caigut be.Fa com jo: segueix el seu cami.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Allà no hi ha mediambientalistes? La Greta no hi té res a dir?
Li queda molt lluny (sobretot si no fa servir avions).
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Ja ho han provat molts cops i al final sempre tornen al cap del delta del Nil.Per cert heu sentit a parlar del projecte de La Línia del príncep Salmanet?
El millor que es pot fer en un país completament desèrtic és seguir construint grans ciutats. Si no hi ha cap població a la zona és perquè no hi deu d'haver fonts d'aigua... Aquests es pensen que a base d'injectar milions poden fer el que els rota.
En d'altres paisos àrabs han fet coses semblants, portant aigua amb canals des de molts quilòmetres, inclús es posen a sembrar enciams i arbres al mig del desert, però després el cost de producció d'un sol enciam es de mil euros o porai. Són capritxos d'àrabs amb diners infinits.
Són atemptats contra el medi ambient.
No fan mal a ningú ni al medi ambient crec jo, total portar aigua al desert es una cosa bona, el que passa que es una cosa insostenible pels diners i esforç, ja només per la calor gran part de l'aigua s'evapora. Es com la anada d'olla de Qatar de fer estadis de futbol al mig del desert per fer el mundial i que després a l'estiu fa tanta calor que no poden jugar i han de jugar a l'hivern.
ja només per la calor gran part de l'aigua s'evapora.Idò. Tu mateix ho dius.Dur aigua al desert és tudar-la, no en té res de bo. Aquesta gent vol tudar milions de litres d'aigua potable per pur caprici.
Se la fan ells mateixos amb aigua de mar, amb dessaladores, no malgasten pas res, però els costos de depurar i transportar-la quilòmetres amb aqüeductes són brutals. En alguns d'aquests paisos, el cost real de la producció i transport d'un litre d'agua a través del desert, cap a aquestes ciutats fetes al mig del no res, es de cap a 100 euros...
De veritat t'ho creus això? Només per la quantitat d'energia gastada en les dessaladores i la quantitat d'aigua perduda en el transport ja és una bogeria. A més, creus que beuran aigua dessalada els habitants?
L'aigua bona i de qualitat no la transporten pas per un aqüeducte enmig d'un desert, em fas recordar aquelles ampolles d'aigua Voss de Noruega, que venen als supermercats, que valen 5 euros mig litre, inclús un dia en vaig comprar una per provar-la xD
I com vols que la transportin si no? A base de camions?
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Collons, he vist el títol del fil i creia que algú havia reflotat un fil del 1346 aC.
xat tarraconesis?
Iber!
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
La idea no és nova. Washington D.C., Brasília, Abuja o Madrid van ser creades de forma semblant.https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_purpose-built_national_capitals
Moscou i Ankara també.
Vols dir que no t'has confòs amb Sant Petersburg?
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Per què no gasten els diners per ajudar als seus germans musulmans?Són tant o més hipòcrites que els cristians...
Els hi envien pregaries als seus "germans" i au
Com a ca n'opus, molt resar pels altres, però les virolles a la butxaca.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Las Vegas.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Espero que facin una obra faraònica i que continuïn amb les seves tradicions.
Tinc entès que els constructors de piràmides i palaus de l'egipte faraònic no eren esclaus, sinó treballadors tots amb contracte i sou, no es conya... defet l'estratègia de molts faraons perquè el poble no es revoltés en èpoques de crisi, era encarregar grans obres públiques per tenir tota la gent ocupada amb feina i sou i així no protestessin.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
I d'on pensen treure l'aigua per mantenir a 6 milions de persones, una construcció que esta feta en mig del desert...?
Del Nil.
Obvi.Tot i que estem parlant el de mantenir una població de 6 milions de persones.Estaríem davant d'un altre atemptat contra el medi ambient, a nivells catastròfics com el del Mar Mort.
Pitjor es el mar d'Aral que ha quedat sec.Aqui se suposa que despres la depuraran i tornara al riu.
Cert. El mar d'Aral, un altre cas d'atemptat, i els que queden per dir.Però, dubto que un riu pugui tornar a la normalitat quan se l'hi ha extret aigua per mantenir 6 milions de persones.
Si Barcelona viu de quatre rius que no són ni un cèntessima part que el Nil.
Barcelona roba l'aigua del Ter.
I de l'Ebre.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Per mantenir això també els hi vindria bé reforestar com puguin ni que sigui la part que envolta aquesta ciutat. Sense aigua no crec que els hi vagi bé.
Reforestar un desert potser es feina i esforç mil·lionaris de vàries dècades, i aquests àrabs rics volen les coses d'un dia per l'altre a base de diners... jo tampoc entenc com algú es pot plantejar fer ciutats enmig d'un desert, sense arbres ni aigua ni res
JA, és un esforç gegantí i necessita temps, però paga la pena perquè és la manera de recuperar terreny i vida.
No, l'ecosistema propi de la zona és el desert. No és que fossin boscos que s'han desertitzat els darrers anys com passa al Sahel o el nord de la Xina. "Recuperar" aquest territori a base de plantar arbres també és un atemptat contra el medi ambient, a banda d'un malbaratament de recursos.
Ja però també edificar-hi una ciutat
Evidentment.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Per mantenir això també els hi vindria bé reforestar com puguin ni que sigui la part que envolta aquesta ciutat. Sense aigua no crec que els hi vagi bé.
Reforestar un desert potser es feina i esforç mil·lionaris de vàries dècades, i aquests àrabs rics volen les coses d'un dia per l'altre a base de diners... jo tampoc entenc com algú es pot plantejar fer ciutats enmig d'un desert, sense arbres ni aigua ni res
jo tampoc entenc com algú es pot plantejar fer ciutats enmig d'un desert, sense arbres ni aigua ni resLiteralment totes les ciutats de l'Aràbia Saudita són així. I bé que hi viuen.
Les ciutats que han crescut sobre nuclis de tota la vida tenen fonts d'aigua, subterrania sobretot.
Sí clar, d'aigua se n'ha de treure d'alguna banda. Encara que ara no els cal i bona part de l'aigua de boca ve de desalinitzadores.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
La idea no és nova. Washington D.C., Brasília, Abuja o Madrid van ser creades de forma semblant.https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_purpose-built_national_capitals
Madrid ja era una ciutat abans de ser la capital d'Espanya. Aquestes ciutats que cites es van fundar expressament per a ser capitals d'estat.
Per què se'm vota negatiu per dir una veritat? xD
Te votat negatiu per error, però dir que ja era una ciutat és mitja veritat, la realitat és que amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població passà de 7.500 a 33.000 habitants entre 1561 i 1571, en canvi en la mateixa època Toledo tenia al voltant de 70000 habitants. Perquè s'escull Madrid doncs, per un tema de vedats de caça segons algunes fonts, d'altres diuen per la centralitat geogràfica respecta la Península, qui sap , el que està clar és que és una "ciutat" que fins l'establiment de capitalitat havia sigut una ciutat com a molt secundaria i que la capitalitat converteix a una ciutat situada a 600 metres d'altura, i 300 km de qualsevol mar o riu navegable, en unes dimensions que les seves limitacions geogràfiques no ho haguessin permès. L'artificialitat de Madrid rau en la seva dimensió, sense la inversió constant de l'estat, com demostra Germà Bel a "Espanya capital París", Madrid no seria la que és.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Els sostenibles què hi tenen a dir?
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
La idea no és nova. Washington D.C., Brasília, Abuja o Madrid van ser creades de forma semblant.https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_purpose-built_national_capitals
Madrid ja era una ciutat abans de ser la capital d'Espanya. Aquestes ciutats que cites es van fundar expressament per a ser capitals d'estat.
això no es veritat, era un poblet fins que van moure la capital al centre geogràfic de la península.
Tampoc era un poblet, abans ja tenia representació a les Corts de Castella.
Bé, equivalent a Tortosa de la època i segurament de moltes ciutats secundaries de la Península. S'escull per raons que és desconeixen, perquè la cort era itinerant, un vedat de caça, un rei fugint d'alguna situació que se'ns escapa, sigui com sigui, Madrid, sense la capitalitat, ara mateix no seria ni capital de província. Geogràficament és un desastre, rodejat de muntanyes, lluny del mar i de qualsevol riu navegable, l'únic que la fet el que ha sigut és la inversió desmesurada de l'estat.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Tenint en compte que a Egipte viuen 100 milions de persones amb un increment poblacional superior al 2% anual i que quasi tot el seu país és un desert excepte l'estreta vall del Nil i el seu delta on viuen la immensa majoria d'egipcis hipermegaconcentrats, té lògica voler deixar de consumir més terreny fèrtil per construir ciutats i fer-ho en les seues immediacions. La "nova" capital es troba situada molt propet del Caire i just pel mig ja hi ha nous desenvolupaments urbans consolidats.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
La idea no és nova. Washington D.C., Brasília, Abuja o Madrid van ser creades de forma semblant.https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_purpose-built_national_capitals
Això anava a dir jo. Una capital construïda enmig del desert? Em pensava que parlàvem de Madrid.
"Vaya Vaya! Aquí no hay playa!"
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
No s'han esforçat gaire escollint el nom de la ciutat
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
La idea no és nova. Washington D.C., Brasília, Abuja o Madrid van ser creades de forma semblant.https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_purpose-built_national_capitals
Madrid ja era una ciutat abans de ser la capital d'Espanya. Aquestes ciutats que cites es van fundar expressament per a ser capitals d'estat.
ven bé, ciutat, segons tinc entès, madrid encara no té el titol de ciutat? és només villa?
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Per mantenir això també els hi vindria bé reforestar com puguin ni que sigui la part que envolta aquesta ciutat. Sense aigua no crec que els hi vagi bé.
Reforestar un desert potser es feina i esforç mil·lionaris de vàries dècades, i aquests àrabs rics volen les coses d'un dia per l'altre a base de diners... jo tampoc entenc com algú es pot plantejar fer ciutats enmig d'un desert, sense arbres ni aigua ni res
jo tampoc entenc com algú es pot plantejar fer ciutats enmig d'un desert, sense arbres ni aigua ni resLiteralment totes les ciutats de l'Aràbia Saudita són així. I bé que hi viuen.
Viuen sota terra pràcticament, i perquè ara per ara el petroli els ha dotat de diners per fer infraestructures ràpidament per viure així, però això no és etern i ho saben, que bé que s'estan espavilant amb l'energia fotovoltaica i estan investigant maneres de sobreviure un cop se'ls acabi el tema del cru.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Collons, he vist el títol del fil i creia que algú havia reflotat un fil del 1346 aC.
xat tarraconesis?
Això de racó tarraconesis sona massa romà! T'hem pillat, cap a la llista de trolls romans ! aquest es un fòrum només per íbers
Al gulagum!
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Per mantenir això també els hi vindria bé reforestar com puguin ni que sigui la part que envolta aquesta ciutat. Sense aigua no crec que els hi vagi bé.
Reforestar un desert potser es feina i esforç mil·lionaris de vàries dècades, i aquests àrabs rics volen les coses d'un dia per l'altre a base de diners... jo tampoc entenc com algú es pot plantejar fer ciutats enmig d'un desert, sense arbres ni aigua ni res
jo tampoc entenc com algú es pot plantejar fer ciutats enmig d'un desert, sense arbres ni aigua ni resLiteralment totes les ciutats de l'Aràbia Saudita són així. I bé que hi viuen.
I en general les ciutats de Paula també són construides al mig d'un desert... a part de tot el voraviu del nord a la resta del territori les muntanyes estan pelades. Per mi seria impossible viure sense un bosc i arbres aprop.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Ho fa un altre país, i n'estarien parlant cada dia.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Collons, he vist el títol del fil i creia que algú havia reflotat un fil del 1346 aC.
Amarna: part 2
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Normal, El Caire fa tota la pinta de ser un femer.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Ja ho han provat molts cops i al final sempre tornen al cap del delta del Nil.Per cert heu sentit a parlar del projecte de La Línia del príncep Salmanet?
El millor que es pot fer en un país completament desèrtic és seguir construint grans ciutats. Si no hi ha cap població a la zona és perquè no hi deu d'haver fonts d'aigua... Aquests es pensen que a base d'injectar milions poden fer el que els rota.
No crec que es faci finalment però és una bogeria que seria curiosa de veure
Aixó de fer una ciutat lineal és una idea castellana de prop de 150 anys. Les conexions amb el borbó estan donant els seus fruïts sembla
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
La idea no és nova. Washington D.C., Brasília, Abuja o Madrid van ser creades de forma semblant.https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_purpose-built_national_capitals
Moscou i Ankara també.
Ni de conya.Moscou és del segle XII i és la capital del Gran ducat de Moscou des del segle XIII. Ankara té 4000 anys
ataturk mou la capital de Istambul a Ankara.
Això ja ho sé, però no va crear la ciutat.Canviar la capital no és el mateix que construir una ciutat nova per fer de capital.
era un apunt
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Un amic va ser a Egipte no fa gaire i justament per aquella zona, pel que va veure i el que li van explicar el projecte està més que aturat ara mateix.
Jo vaig anar a Egipte fa uns 20 anys i es un país que vivia del turisme. M'imagino que amb la pandèmia la cosa deu estar ben cardada.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
Normal amb la natalitat que tenen.
|
Tal com ho heu llegit, des de 2015 estan construint una nova capital del pais a base de gratacels i altres megaconstruccions on fins ara hi havia un desert, la seva idea es fer la ciutat més moderna del món pensada per 6 mil·lions d'habitants. Seria la capital administrativa del pais i la capital política seguiria siguent El Caire. De moment es una ciutat fantasma a mig construir amb unes estructures i costos brutals.Em recorda a les bogeries que va fer el faraó Akenaton, que va construir una nova capital al mig del desert, Amarna, i després tot va acabar com el rosari de l'Aurora Què en penseu, estariem parlant d'obra faraònica?https://en.wikipedia.org/wiki/New_Administrative_Capitalhttps://www.arabnews.com/node/1770786/middle-east
no sé, no sé, un pais amb el PIB/càpita d'egipte i sense petroli ni gas no està gens clar que això pugui acabar bé. Si no és que compten amb un increment dels ingressos del canal.
A veure, no en tenen tant com altres països, però els combustibles fóssils són una quarta part del seu PIB.
ah, no era conscient de que egipte tingués pous de petroli.
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Avui a ANTI-PSICÒPATES, analitzem el dèficit fiscal de Catalunya, i la situació del català, com a accions fonamentades en la psicopatia, i no pas en cap tipus de racionalitat. https://t.co/UN5dHuGxo2
|
Avui s'ha creat un nou fòrum d'internet en català: ANTI-PSICÒPATES.https://antipsycho.wixsite.com/website/forumAquest fòrum acabarà amb vosaltres! (degut que no hi ha més espai a internet en català, només hi cap un).Sobre tot: no el visiteu! És perillós per a la vostra salut mental!
Donen pagueta per participar-hi?
Només si aportes més del que reps.
Jo sinó tinc un flux de pageta positiu no em moc. Qui et creus que soc? Un dels teus titelles baixos del PSOE o del govern de vichy o un altre goril·la sense cervell de la policia espanyola que li pots donar 4 croquetes i accepta que el putegis a base de bé, li puguis l'edat de jubilació a 35 anys i li destrossis el sistema sanitari que hauran de fer servir els seus fills i a sobre et crida arriba espanya?
Espera que ara un nacionalista català, ideologia caracteritzada entre altres coses per les brutals retallades sanitàries i educatives, ens parlarà de drets socials
Els "drets susials" no existeixen. Drets susials és un eufemisme per a descriure la opressió dels pijo-progres espanyolistes sobre la població catalana.Els drets són sempre socials. I els drets sempre han de ser negatius, mai positius.Els que proposeu drets susials sou uns totalitaris. Si llegeixes el fòrum, veuràs descrit el concepte de psicòpata, psicòpata après i indefensió apresa.Esteu actuant com a psicòpates.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.