Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Cliqueu-hi per accedir al fil sencer, no té desperdici:Ahir estava surfejant aquesta xarxa social en busca de continguts per procrastinar, i vaig topar amb aquest article de Lorenzo a Lorenzo. Interessant, sobre el rol de la mística jueva en l'obra de Leonard Cohen. Em sona d'algo, em vaig dir... https://t.co/qt30CGMO6m— periodista d'investigació Lorenzo) November 12, 2021
Clar cas de la cultura de l'esforç i meritocràcia que ens venen els liberals Quin desastre. Aquest és del club aquell ostrom que no volen que es regulin els lloguers. No sigui que perdin part de la pagueta privada. Es el mercat del plagi amics! Que s'autoregula!
La regulació dels lloguers cerca la concentració de la propietat en poques mans. Que aquest Golovin sigui un trepa no treu que la regulació dels lloguers sigui altament lesiva per als interessos dels catalans.
Aix aix, que ara entenc com pots 'viure al raco' Crec que al reves. Capital que veu que no fina tant rèdit fuig a invertir en altres coses.
Lourdes escrigué: Crec que al reves. Capital que veu que no fina tant rèdit fuig a invertir en altres coses.Veig que ho entens. La gran majoria del parc habitacional és en mans de petits propietaris. La regulació del preu dels lloguers vol forçar que els petits propietaris malvenguin llurs pisos per la manca de rendibilitat pels lloguers baixos? I saps qui els acabarà comprant? No t'ho imagines?
Perquè vols vendre un pis per exemple, que en comptes de treure'n 800 € només en pots treure 600 €? I a part no et devalua els diners que val el pis, que si et devaluarien al banc. Em sembla crear una suposada por per per part del lobby de propietaris, per no perdre el marge de 200 €
Perquè per a una economia familiar (la de la immensa majoria de propietaris) pot significar la diferència entre que pagui o no la pena tot el merder d'haver de posar un pis (que tot sovint té un valor sentimental) en lloguer.Estem parlant que la majoria de propietaris són petits propietaris, no estem pas parlant de les descamisades masses proletàries contra ultra-rics que s'encenen els havans cremant un bitllet de 500 euros. De fet, als grans propietaris ja els va bé que ara es reguli el preu dels lloguers: així podran comprar barat grans quantitats de pisos de petits propietaris que decidiran vendre'ls i estalviar-se problemes.
a part d'especialista en Menas també ets economista..
|
Cliqueu-hi per accedir al fil sencer, no té desperdici:Ahir estava surfejant aquesta xarxa social en busca de continguts per procrastinar, i vaig topar amb aquest article de Juan Luis a Juan Luis. Interessant, sobre el rol de la mística jueva en l'obra de Leonard Cohen. Em sona d'algo, em vaig dir... https://t.co/qt30CGMO6m— periodista d'investigació Juan Luis) November 12, 2021
Clar cas de la cultura de l'esforç i meritocràcia que ens venen els liberals Quin desastre. Aquest és del club aquell ostrom que no volen que es regulin els lloguers. No sigui que perdin part de la pagueta privada. Es el mercat del plagi amics! Que s'autoregula!
Per aquí corre un "liberal" que en el seu moment ga
|
Cliqueu-hi per accedir al fil sencer, no té desperdici:Ahir estava surfejant aquesta xarxa social en busca de continguts per procrastinar, i vaig topar amb aquest article de Leo a Leo. Interessant, sobre el rol de la mística jueva en l'obra de Leonard Cohen. Em sona d'algo, em vaig dir... https://t.co/qt30CGMO6m— periodista d'investigació Leo) November 12, 2021
Clar cas de la cultura de l'esforç i meritocràcia que ens venen els liberals Quin desastre. Aquest és del club aquell ostrom que no volen que es regulin els lloguers. No sigui que perdin part de la pagueta privada. Es el mercat del plagi amics! Que s'autoregula!
La regulació dels lloguers cerca la concentració de la propietat en poques mans. Que aquest Golovin sigui un trepa no treu que la regulació dels lloguers sigui altament lesiva per als interessos dels catalans.
Aix aix, que ara entenc com pots 'viure al raco' Crec que al reves. Capital que veu que no fina tant rèdit fuig a invertir en altres coses.
Maria Montserrat escrigué: Crec que al reves. Capital que veu que no fina tant rèdit fuig a invertir en altres coses.Veig que ho entens. La gran majoria del parc habitacional és en mans de petits propietaris. La regulació del preu dels lloguers vol forçar que els petits propietaris malvenguin llurs pisos per la manca de rendibilitat pels lloguers baixos? I saps qui els acabarà comprant? No t'ho imagines?
Perquè vols vendre un pis per exemple, que en comptes de treure'n 800 € només en pots treure 600 €? I a part no et devalua els diners que val el pis, que si et devaluarien al banc. Em sembla crear una suposada por per per part del lobby de propietaris, per no perdre el marge de 200 €
Perquè per a una economia familiar (la de la immensa majoria de propietaris) pot significar la diferència entre que pagui o no la pena tot el merder d'haver de posar un pis (que tot sovint té un valor sentimental) en lloguer.Estem parlant que la majoria de propietaris són petits propietaris, no estem pas parlant de les descamisades masses proletàries contra ultra-rics que s'encenen els havans cremant un bitllet de 500 euros. De fet, als grans propietaris ja els va bé que ara es reguli el preu dels lloguers: així podran comprar barat grans quantitats de pisos de petits propietaris que decidiran vendre'ls i estalviar-se problemes.
Si no és rendible pel petit propietari, pot ser-ho pel gran? En cas que sí, podem regular-ho perquè tampoc li sigui rendible al gran propietari i que fotin el camp, doncs, a altres països on no hi hagi regulació a fer-hi negoci?
És que la gràcia és que sigui rendible per al petit propietari per tal que en conservi la propietat. Si per al petit no és rendible, acabarà malvenent el pis a qualsevol especulador, i aquests tenen més marge de maniobra per a suportar rendibilitats baixes (al capdavall, és l'únic que els interessa als gran propietaris, no hi ha temes sentimentals ni els suposa cap esforç especial haver de tractar amb tot el que comporta tenir pisos llogats).
500 € al més no és rentable ( i ja estic parlant d'un lloguer molt baix avui en dia, que si el pis és gran, s'en pot treure més)? és dels productes finances més interessants que hi ha d'inversió. El que passa és que no voleu que es redueixi el marge de benefici que teniu actual estil bitcoin. Em sembla que hi ha molt vago financer, fins al punt de delegar-ho a una inmobiliaria per que gestioni la cerca, i que es quedi 2 mensualitats.
|
Cliqueu-hi per accedir al fil sencer, no té desperdici:Ahir estava surfejant aquesta xarxa social en busca de continguts per procrastinar, i vaig topar amb aquest article de Roberto a Roberto. Interessant, sobre el rol de la mística jueva en l'obra de Leonard Cohen. Em sona d'algo, em vaig dir... https://t.co/qt30CGMO6m— periodista d'investigació Roberto) November 12, 2021
Clar cas de la cultura de l'esforç i meritocràcia que ens venen els liberals Quin desastre. Aquest és del club aquell ostrom que no volen que es regulin els lloguers. No sigui que perdin part de la pagueta privada. Es el mercat del plagi amics! Que s'autoregula!
La regulació dels lloguers cerca la concentració de la propietat en poques mans. Que aquest Golovin sigui un trepa no treu que la regulació dels lloguers sigui altament lesiva per als interessos dels catalans.
Aix aix, que ara entenc com pots 'viure al raco' Crec que al reves. Capital que veu que no fina tant rèdit fuig a invertir en altres coses.
Elisabeth escrigué: Crec que al reves. Capital que veu que no fina tant rèdit fuig a invertir en altres coses.Veig que ho entens. La gran majoria del parc habitacional és en mans de petits propietaris. La regulació del preu dels lloguers vol forçar que els petits propietaris malvenguin llurs pisos per la manca de rendibilitat pels lloguers baixos? I saps qui els acabarà comprant? No t'ho imagines?
Perquè vols vendre un pis per exemple, que en comptes de treure'n 800 € només en pots treure 600 €? I a part no et devalua els diners que val el pis, que si et devaluarien al banc. Em sembla crear una suposada por per per part del lobby de propietaris, per no perdre el marge de 200 €
Perquè per a una economia familiar (la de la immensa majoria de propietaris) pot significar la diferència entre que pagui o no la pena tot el merder d'haver de posar un pis (que tot sovint té un valor sentimental) en lloguer.Estem parlant que la majoria de propietaris són petits propietaris, no estem pas parlant de les descamisades masses proletàries contra ultra-rics que s'encenen els havans cremant un bitllet de 500 euros. De fet, als grans propietaris ja els va bé que ara es reguli el preu dels lloguers: així podran comprar barat grans quantitats de pisos de petits propietaris que decidiran vendre'ls i estalviar-se problemes.
La majoria, acaba buscant una imobiliaria, que es quedarà 2 mesos, i tot i així obtindrà un benefici, molt més rentable que qualsevol altre producte financer i a rascar-se els ous. El que passa que alguns viuen d'això, i si se'ls redueix, aix aix que hauran de treballar unes horetes al dia.També aplicaria un impost incremental en anys per pisos buits crònicament a les zones amb alta demanda. I trauria l'impost de successions que castiga molt a la gent que té propietats a pobles buits i que acaben fins al punt d'abandonar la casa.Prefereixo aixo, a que comencin a expropiar cases com a Berlin.
|
Cliqueu-hi per accedir al fil sencer, no té desperdici:Ahir estava surfejant aquesta xarxa social en busca de continguts per procrastinar, i vaig topar amb aquest article de Ana Isabel a Ana Isabel. Interessant, sobre el rol de la mística jueva en l'obra de Leonard Cohen. Em sona d'algo, em vaig dir... https://t.co/qt30CGMO6m— periodista d'investigació Ana Isabel) November 12, 2021
Clar cas de la cultura de l'esforç i meritocràcia que ens venen els liberals Quin desastre. Aquest és del club aquell ostrom que no volen que es regulin els lloguers. No sigui que perdin part de la pagueta privada. Es el mercat del plagi amics! Que s'autoregula!
La regulació dels lloguers cerca la concentració de la propietat en poques mans. Que aquest Golovin sigui un trepa no treu que la regulació dels lloguers sigui altament lesiva per als interessos dels catalans.
Aix aix, que ara entenc com pots 'viure al raco' Crec que al reves. Capital que veu que no fina tant rèdit fuig a invertir en altres coses.
Lorena escrigué: Crec que al reves. Capital que veu que no fina tant rèdit fuig a invertir en altres coses.Veig que ho entens. La gran majoria del parc habitacional és en mans de petits propietaris. La regulació del preu dels lloguers vol forçar que els petits propietaris malvenguin llurs pisos per la manca de rendibilitat pels lloguers baixos? I saps qui els acabarà comprant? No t'ho imagines?
Perquè vols vendre un pis per exemple, que en comptes de treure'n 800 € només en pots treure 600 €? I a part no et devalua els diners que val el pis, que si et devaluarien al banc. Em sembla crear una suposada por per per part del lobby de propietaris, per no perdre el marge de 200 €
posem que és fa, no és compleix ni la regulació de les finances en els lloguers de la gene i faran complir i trobaran la gent que obliga a pagar en negre fora del contracte?. El problema de l'ultraregulacio sempre és el mateix, no podem fer complir normativa bàsica i ens posem a legislar materia supercomplexa.El que acabarà passant és que part d'aquest habitage que hauria d'anar a la població local amb el preu regulat , no anirà pq obligarant pagar en negre una quantitat o trobaran la forma de cobrar-te extres contractuals fora el que marca la llei, quota de serveis, etc...
Osigui extorsionant el llogater més, per que pagui un tant per cent més que falta, en negre, que és il·legal i denunciable un cop tens el contracte fet.Tot el que parles, em sona a imaginacions i estratègies que buscaran els propietaris per treure més benefici. Si no ho fan ara, dubto que ho facin.
que no ho fan ara?? és nota que no has llogat a bcn
Només he llogat a bcn , i he vist llogar sense demanar part en negre. Si t'extorsionen és denunciable un cop ja tens contracte.
habitacions o pisos sencers? A mi m'han arribat a demanar fiances amb aval bancari de 9 mesos.
Pis sencer. Per sort per ara no m'he trobat cas com el teu, però si que he ensumat certes immobiliaries, que tal com tractaven com a possible llogater fugia.Segueix sent il·legal, només poden demanar si no recordo malament 2 fiances, una va a incasol i l'altre a propietari. Però una cosa és la llei, i l'altre la posició de negociació si realment t'interessa molt. Acostumo a fugir de xantatges.
|
Cliqueu-hi per accedir al fil sencer, no té desperdici:Ahir estava surfejant aquesta xarxa social en busca de continguts per procrastinar, i vaig topar amb aquest article de Guillermo a Guillermo. Interessant, sobre el rol de la mística jueva en l'obra de Leonard Cohen. Em sona d'algo, em vaig dir... https://t.co/qt30CGMO6m— periodista d'investigació Guillermo) November 12, 2021
Sembla que algú ja ha intervingut per a protegir-lohttps://twitter.com/DInvestigacio/status/1459334738674655244?s=20
|
pov: estas de festa i veus a la teva amiga parlant amb el seu ex tòxic pic.twitter.com/S8PUEs5Qka— lena farré Carlos) November 11, 2021
Gran fil Apunta a ser un bon fil.
|
pov: estas de festa i veus a la teva amiga parlant amb el seu ex tòxic pic.twitter.com/S8PUEs5Qka— lena farré Erika) November 11, 2021
Ennuegada— Ofèlia Antonio) November 12, 2021
|
pov: estas de festa i veus a la teva amiga parlant amb el seu ex tòxic pic.twitter.com/S8PUEs5Qka— lena farré Hugo) November 11, 2021
les dues catalunyes pic.twitter.com/Tnhy5ldvAd— average mongeta verda enjoyer Gisela) November 10, 2021
|
pov: estas de festa i veus a la teva amiga parlant amb el seu ex tòxic pic.twitter.com/S8PUEs5Qka— lena farré Aaron) November 11, 2021
pic.twitter.com/Ie4WdyAtv3— Roger Compte Carolina) November 12, 2021
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
Ara us escolto. Això del caramel de les infraestructures és per escopir-los a la cara.Sembla una reivindicació simplement autonomista però crec que en l'escala de greuges reduïda a la que ens han (hem) sotmès és una bona notícia
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
Atenem a la premsa en el marc de la conferència a favor dels jocs promoguda per la síndica de la Vall d'Aran. "Tres de les sis capitals i dos consells del Pirineu han dit #StopJJOO.El que havia de ser una mostra de múscul a favor del jocs, ha acabat sent una dosi de realitat" pic.twitter.com/583pHXS3QM— Plataforma #StopJJOO Alexander) November 13, 2021
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
Els jocs de la rendició.
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
França €30.000 milions per l'indústria. Mentrestant, els que diuen estar molt preocupats per la "nostra" economia, Jocs d'Hivern...https://t.co/rSht7PAUTx— Miquel Vila 毕明哲 Aaron) November 15, 2021
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
Amunt
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
Si encara servís per fer arribat el ferrocarril convencional ( ni AVE ni doble via, una via única ja seria molt ) fins a la Seu d'Urgell... però no, les infrestructures es reduiran a autovies perquè els de Barcelona pugin més ràpid destrossant tot el paisatge al seu pas... però això si: sostenibilitat, resilencia i altres merdes similars que no faltin als discursos
No hi ha manera.
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
Si encara servís per fer arribat el ferrocarril convencional ( ni AVE ni doble via, una via única ja seria molt ) fins a la Seu d'Urgell... però no, les infrestructures es reduiran a autovies perquè els de Barcelona pugin més ràpid destrossant tot el paisatge al seu pas... però això si: sostenibilitat, resilencia i altres merdes similars que no faltin als discursos
Per a fer el tren cap a la Seu no calen uns JO. Andorra (la destinació que justificaria una infrastructura així pel moviment que generaria) hi és sempre.
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
........................
Troll a la vista...
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
El Conde de Godó ha donat suport a la candidatura Barcelona-Pirineus 2030 en actes a Foment del Treball i al Círculo Ecuestre. Hi ha molts nervis entre els lobbies pel creixement de la campanya #StopJJOO i ara els mitjans de la seva propietat apreten per falsejar la realitat pic.twitter.com/RaIAB7lLMA— David Bou Aitor) November 14, 2021
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
Per fi una bona notícia.
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
https://www.youtube.com/watch?v=0m4BKkhdk2Y
|
Fracassa l’intent del Consell General d’Aran d’aconseguir suport a l’Alt Pirineu en favor dels jocs d’hivernLa institució volia lliurar al president del COE una declaració en favor dels jocs olímpics · Ajuntaments i consells comarcals han expressat recels pel contingut del document, els terminis i la inclusió de SaragossaEl president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, visitarà aquest dissabte Viella, on farà una conferència –”L’olimpisme com a motor de desenvolupament territorial“– en favor dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Entre els assistents, hi haurà la síndica de la Vall d’Aran, Maria Vergés. Ara, l’acte no servirà per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs, que el Consell va aprovar el 10 de setembre passat. Aquestes darreres setmanes, la institució ha fet arribar aquest document a uns quants ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran amb la voluntat que s’hi adherissin, però hi ha hagut més reticències que no pas signatures. A consultes d’aquest diari, fonts del Consell no han volgut detallar quantes institucions han signat la declaració, però han assenyalat que el lliurament s’atura sine die. “Molts ajuntaments i consells necessiten més temps per passar la declaració pel ple i alguns tenen dubtes“, expliquen. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, han refusat de donar suport a la declaració. Els motius són diversos, però alguns de centrals són la manca de concreció del projecte olímpic i el fet que s’afegeixi Saragossa a la candidatura.En el cas de Tremp, la batllessa, Maria Pilar Cases, ha explicat a VilaWeb que no signarà el text fins que no es facin públics tots els detalls dels jocs. Així mateix, lamenta que el govern vinculi la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu. “No ho acceptem de cap manera perquè són infrastructures bàsiques que han de formar part d’un projecte de país”, ha explicat, i ha indicat que la inclusió de Saragossa a la declaració no ha agradat.Per una altra banda, la batllessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha detallat que el seu municipi no ha signat el document perquè s’oposa a la cita olímpica. Quant al consell, ha dit que la institució no hi ha donat suport atès que no ha tingut temps de portar-lo al ple i debatre’l. De totes maneres, ha indicat que el text ha originat més recels que no pas entusiasme.Del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el president, Josep Maria Mullol, ha indicat que la institució no ha signat el document perquè els jocs els susciten molts dubtes. En aquest sentit, diu que poden ser una oportunitat per al Pirineu, però que no està clar quin suport real tenen i no s’ha informat adequadament del seu abast territorial.Oposició als Jocs Olímpics d’HivernAquesta setmana, la plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat el manifest Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern, que compta amb el suport de diverses personalitats com l’atleta de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra. En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, l’entitat va reclamar la retirada completa del projecte olímpic, atès que aprofundeix en un model econòmic caduc, poc sostenible i que perpetua la dependència del Pirineu del turisme. A més, la plataforma va reclamar al govern que el referèndum sobre els jocs sigui vinculant i inclogui totes les comarques del Pirineu: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.https://www.vilaweb.cat/noticies/fracas-declaracio-jocs-hivern-consell-general-aran-pirineu/
No aporta res a la gent d'allà. Serveix per que des de les metròpolis suquin diners en comstrucció basicament.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Portes el certificat de vacunació imprimit en paper?Com saps l'hora que és quan surts de casa?Com quedes amb els amics sense whatsapp?
Khadija escrigué: Portes el certificat de vacunació imprimit en paper?No en tinc. Encara no m'ho han demanat mai. No sóc client de pubs ni discoteques.Com saps l'hora que és quan surts de casa?Tinc rellotge convencional. Com quedes amb els amics sense whatsapp?No quedo amb ningú.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Per què no tens mòbil?
En el meu cas, no el trobo necessari. Tots els membres del meu cercle familiar més immediat vivim a la mateixa ciutat. A més, em molesta la idea d'anar amb això a la butxaca a tot arreu. M'agrada caminar pel carrer amb quantes menys coses millor.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
ets un paràsit perquè tu no en tens però la persona amb qui vius sí.
No cal ser tant destroier, home, és com viure am algú que té cotxe i tu no. Pots col·laborar amb altres coses.
He sí, però no en fas gala i surts a dir: mai he tingut cotxe perquè em porten sempre gratis. O si algú ho fes, no et quedaria més clar que si que es tracta d'un paràsit?
Bé, vull dir que potser ell és qui paga la gasolina o la compra de menjar a casa, el fil sol no em dóna a malpensar de que és un penques
No és tant el fet de pagar o no pagar, sinó de posar a la gent en un permanent compromís si és una cosa recurrent (com de fet sembla el cas si ja té al cap pensat en donar per defecte el número de telèfon d'un altre). No dic que en un cas concret no es pugui demanar com a favor extraodinari, però no com a opció quasi per defecte. En aquest cas foxa't que l'enricnm diu que no té cotxe, però assumeix que per defecte es busca la vida si necessita moure's... En aquest cas és com que ell dóna per fet que no és un problema estar permanentment derivant la seva necessitat a un tercer, i ja dic, sense pensar en si això és quelcom que a l'altre li incomoda, passant per alt si li paga o li deixa de pagar mitja factura.
D'on treus que faci trucades? Hauries de llegir el fil un altre cop. No faig trucades gairebé mai. Només he dit que esmento el número d'una altra persona quan em demanen les dades. Això no implica cap despesa, oi? Ara demanen les dades a molts esdeveniments.
El poder rebre trucades implica estar donat d'alta d'un servei... Un servei que és el que tu parasites. De fet si no fossis un paràsit fa anys que sabries que es paga més per tenir el servei el qual et permet rebre trucades i que de fet quasi mai en pagues si les fas tu... Coses que sabries si paguessis cap cop. I això és la resposta a la teva subnormalitat de que creus que no es paga per rebre una trucada.. Però qui ho diria oi?
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Em pareix bé no tindre telefonet espia.Es tracta d'una drogodependència perillosa.Jo sí que en tinc, eh?
El xat també i aquí som
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Ei, m'encanta això! No en tens del tot o simplement no és un smartphone? Com ho vas deixar, què et va motivar i com vas gestionar el canvi? O no n'has tingut mai?
Ruth escrigué: No en tens del tot o simplement no és un smartphone?No en tinc, ni vell ni nou.no n'has tingut mai?N'he tingut, per presió adolescent, entre l'estiu del 2006 i la tardor del 2008.Com ho vas deixar, què et va motivarEl primer mòbil que vaig tenir, li va caure a un conegut celtarra a la fossa de Balaídos, que era plena d'aigua i es va espatllar. Una amiga, m'en va proporcionar un altre de franc pocs dies després i el vaig fer servir durant uns mesos. Tanmateix, cada cop rebia menys trucades. No he tingut mai èxit social, potser sóc una mica associal o fins i tot misàntrop. La meva etapa adolescent estava acabant i simplement vaig arribar a la conclusió que preferia estar sense mòbil. Més estalvis, més sentiment de llibertat pel fet de no estar tota l'estona pendent de trucades.i com vas gestionar el canvi? Va ser com un alliberament, de debò. Semblava que no n'havia tingut mai. Estic molt content des de llavors, només tornaria a tenir-ne en l'hipotètic cas que m'anès a viure fora per allò d'una emergència familiar i aquestes coses.
Guillermo escrigué: (...) Tanmateix, cada cop rebia menys trucades. No he tingut mai èxit social, potser sóc una mica associal o fins i tot misàntrop. (...)Home, vist aixi, sense tindre èxit social, és a dir, sol com un mussol i...amb tots els membres del meu cercle familiar més immediat vivim a la mateixa ciutat..." no te res d'estrany ni sorprenen que no vulguis tindre mòbil.Com tampoc, cap necessitat.
Jo fins fa un any tampoc en tenia, ara l'he de tenir per feina.En els descansos del treball llegeixo fragments de llibres en format PDF, la resta del temps roman tancat.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Què fas si tens una emergència i necessites una ambulància o quelcom similar?
Visc amb una persona que en té. No m'ha passat mai d'estar al carrer i necessitar una trucada d'aquest tipus.
Fa mig any anava en bici per una pujada i en sec vaig sentir com baixava un tio a tota píndola. Se li'n va anar la bici de darrera la va intentar redreçar-la però ja no va agafar la curva i va tocar la cuneta amb la qual la bicilcleta li va saltar de davant i ell va picar de cara amb unes roques esmolades de la paret. Amb el qual m'el vaig trobar amb ferides força profundes a la cara i els ulls. Tu que haguéssis fet? O vas a tot arreu amb la teva parella?
Mario escrigué: vas a tot arreu amb la teva parella?Ans al contrari.Fa mig any anava en bici per una pujada i en sec vaig sentir com baixava un tio a tota píndola. Se li'n va anar la bici de darrera la va intentar redreçar-la però ja no va agafar la curva i va tocar la cuneta amb la qual la bicilcleta li va saltar de davant i ell va picar de cara amb unes roques esmolades de la paret. Amb el qual m'el vaig trobar amb ferides força profundes a la cara i els ulls. Tu que haguéssis fet? Sóc un home sense cap mena de formació sanitària. Suposo que intentaria cercar ajuda d'algú sigui com sigui, cercar alguna aldea propera o el que calgui. És a dir, fer el mateix que faria qualsevol ciutadà abans de l'aparició de la telefonia mòbil. Les ferides que ha tingut aquell home em recorden a l'accident protagonitzat pel pilot de trial Gabriel Marcelli. Espero que l'home estigui completament recuperat de les seves ferides.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Com lligues sense mòbil? No te'l demanen per la feina?Com et distreus quan estas avorrit i no tens cap altre estímul a la vora?
Necessites el mòbil per lligar?
Encara diria més: és possible lligar a través del mòbil?/fil
Per a mi no, ja t'ho ben asseguro.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Et deus trobar sovint gent que no entén que no en tinguis i fins i tot qui et mostri una incomprensió que frega l'arrogància. Ho dic perquè vaig ser l'última persona del meu cercle familiar i d'amistat que vaig tenir-ne i m'hi trobava molt, amb aquestes actituds.Haig de dir que quan surto de casa per unes hores mai no el porto. I sempre el tinc en silenci i de nit, apagat. M'emprenyen els qui et recriminen que no l'agafis de seguida, preguntant "on eres?"de manera peremptòria, pregunta impertinent que sempre rep un "i tu què n'has de fer?". Trobo que el mòbil és útil però ens lliga massa a aquesta immediatesa amb que sembla que estem obligats a fer-ho tot.
Ara mateix el meu principal problema és quan (molt sovint) vaig a un esdeveniment esportiu o cultural per allò de que et demanen les dades. Sempre els hi dic el número d'una persona que viu amb mi perquè si no m'ho creuen. Pensarien que és una excusa per tal d'evitar ser identificat de forma acurada.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Vejam és perquè no el necessites i punt.Però encara que no t'agradin les modernitats hi ha vegades que pot fer falta, recordo quan en carretera et trobaves un accident i era la gent que havia d'anar a buscar la GC. les ambulàncies o buscar una cabina.Més d'un la va palmar esperant.El mòbil és un bon invent, però la qüestió és utilitzar-lo adequadament.Personalment no tinc smartfone perquè és totalment innecessari però si un de tecles normal, i si no surto del poble tampoc me l'emporto mai.
Fa un parell de setmanes vaig fer una excursió amb nombrosos coneguts a una multitudinària fira. Pocs moments després de començar la nostra aventura, vaig trobar un mim que em va deixar bocabadat. Quan m'en vaig adonar, havia perdut totalment a la resta de membres de l'expedició. Vaig estar perdut fent voltes per la fira durant potser mitja hora. De sobte, vaig trobar dos dels membres de l'activitat, que estaven preocupats. Jo, ni recordava on haviem estacionat el cotxe ni tenia diners, o sigui, que si no m'arriben a trobar, suposo que hauria d'exercir la mendicitat fins aconseguir els diners de l'autobús de tornada.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
No saps el que et perds.El "hatermisme de twitter"Els grups de wassap de l'escola o els de comunitat de veins perque el veí deixi de fumar marijuana, que puja per l'extractor.No pots jugar al videojoc de la Serp,I per suposat, eina indispensable per entrar al xat
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Què fas si tens una emergència i necessites una ambulància o quelcom similar?
Visc amb una persona que en té. No m'ha passat mai d'estar al carrer i necessitar una trucada d'aquest tipus.
per tant ets un paràsit i t'aprofites del que en té.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Tens compta bancaria? ja que per qualsevol transfarencia bancaria necesito fer servir el móbil, ja que t'envien el codic de seguritat allí. Abans ho podia fer 100% del ordinador i ara necesito el mòbil per qualsevol cosa, fins i tot per fer compres per internet.
Juan Miguel escrigué: Tens compta bancaria? ja que per qualsevol transfarencia bancaria necesito fer servir el móbil, ja que t'envien el codic de seguritat allí. Abans ho podia fer 100% del ordinador i ara necesito el mòbil per qualsevol cosa, fins i tot per fer compres per internet.Ara mateix, no. Fa un parell d'anys que no en tinc. Només n'obro un quan tinc ingressos i quan deixo de tenir-ne, tanco el compte. Si en algun moment em demanen número telefònic esmento el de la persona que viu amb mi i prou.
I també vius de la parella?
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
ets un paràsit perquè tu no en tens però la persona amb qui vius sí.
No cal ser tant destroier, home, és com viure am algú que té cotxe i tu no. Pots col·laborar amb altres coses.
He sí, però no en fas gala i surts a dir: mai he tingut cotxe perquè em porten sempre gratis. O si algú ho fes, no et quedaria més clar que si que es tracta d'un paràsit?
Jo no tinc cotxe i no n'he tingut mai i no parasito pas de ningú. Si vull anar a qualsevol lloc sempre tinc l'opció del transport públic o el transport privat de pagament com ara els taxis.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Com lligues sense mòbil? No te'l demanen per la feina?Com et distreus quan estas avorrit i no tens cap altre estímul a la vora?
Ignasi escrigué: Com lligues sense mòbil?No tiro mai la canya a ningú.No te'l demanen per la feina?En cap activitat que he fet que pugui ser considerada feina me l'han demanat. En molts casos, ni tans sols em van preguntar si en tenia o no.Com et distreus quan estas avorrit i no tens cap altre estímul a la vora?Si no tinc ràdio, llibre, tv...a la vora estic assegut sense més.
Ets un cinèfil empedreït, de fet. Per on consumeixes els films que mires, normalment?
Ordinador o projeccions públiques.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Com lligues sense mòbil? No te'l demanen per la feina?Com et distreus quan estas avorrit i no tens cap altre estímul a la vora?
Lorenzo escrigué: Com lligues sense mòbil?No tiro mai la canya a ningú.No te'l demanen per la feina?En cap activitat que he fet que pugui ser considerada feina me l'han demanat. En molts casos, ni tans sols em van preguntar si en tenia o no.Com et distreus quan estas avorrit i no tens cap altre estímul a la vora?Si no tinc ràdio, llibre, tv...a la vora estic assegut sense més.
Tens telèfon fix a casa?
Aina escrigué: Tens telèfon fix a casa?No, fa set anys que no en tinc.
Treballes al sector públic? Perquè ja em diràs com cerques feina sense telèfon.
Maria Lourdes escrigué: Treballes al sector públic?No.Perquè ja em diràs com cerques feina sense telèfon.Donant el número telefònic d'una persona amb qui visc quan espero una trucada d'una feina.
I si truquen es ella la que agafa el telefon?
Doncs m'hi poso jo o li donen el recat.
Què és un recat? No ho sé però molt empreses tenen números on no pots retrucar i no és gaire normal que una altra persona contesti el telèfon.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Com lligues sense mòbil? No te'l demanen per la feina?Com et distreus quan estas avorrit i no tens cap altre estímul a la vora?
Milagros escrigué: Com lligues sense mòbil?No tiro mai la canya a ningú.No te'l demanen per la feina?En cap activitat que he fet que pugui ser considerada feina me l'han demanat. En molts casos, ni tans sols em van preguntar si en tenia o no.Com et distreus quan estas avorrit i no tens cap altre estímul a la vora?Si no tinc ràdio, llibre, tv...a la vora estic assegut sense més.
Tens telèfon fix a casa?
Carme escrigué: Tens telèfon fix a casa?No, fa set anys que no en tinc.
Treballes al sector públic? Perquè ja em diràs com cerques feina sense telèfon.
Khadija escrigué: Treballes al sector públic?No.Perquè ja em diràs com cerques feina sense telèfon.Donant el número telefònic d'una persona amb qui visc quan espero una trucada d'una feina.
I si truquen es ella la que agafa el telefon?
Doncs m'hi poso jo o li donen el recat.
Encàrrec.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
No tinc cap pregunta però tens el meu respecte.#respectpralija
El meu pare feia el mateix que ell i mai tenia mòbil, i el mòbil de l'empresa sempre el deixava a casa. El seu jefe sempre em preguntava per ell, ja que mai el trobava i em deia que es penges el mòbil al nas. El meu pare em feia la vida impossible de petit, em tallava la llum, el internet(que el pagava jo, ja que ell no volia pagar ADSL, i tots els meus amics els seus pares els hi pagaven), fins i tot em amenaçava en tirar-me l'ordenador al canal. Ara ell esta enganxat al mòbil, ni saluda, si el saludo, ell segueix amb el mòbil i ni fa cas de la seva dona quan la crida per una cosa, la seva dona esta cega. Avegades em donen ganes de agafar el mòbil i rebentar-lo a la paret. Totes les putades que em feia de petit per certes raons, ara ell les fa multiplicat per 1000 i estant jubilat. Espero que el Jordi no sigui com el meu pare. Aquestes persones canvien de cara a creu de manera radical.
Explicaré part del meu passat amb una anecdota. Jo de petit insistentment tenia curiositat i motivació per les coses electroniques i en especial els ordinadors. En un primer moment el què van fer va ser comprar-me la nintendo NES( devia tenir 6 o 7 anys), perquè va suposar que el via per jugar i allò era millor... Obviament poc més tard sí me'n van comprar d'ordinadors. Les màquines més cares del moment perquè s'ho podien permetre. El cas és que a mi realment m'agradava trastejar amb aquelles màquines i peovar d'entendre-les, però això però duia aparellat el problema que de tant en tant, se'm colava algun virus cutre dels anys 90 i l'ordinador acabava a la botiga d'informàtica arreglant-lo. Primer a rravés de compartir disquets i encara pitjor al començament de tenir internet... El meu pare ja em fotia bronques perquè s'estaba gastant una bona pasta amb les ximpleries awuestes... Però també que llavors va ser quan vaig començar realment a consumir massivament informació i a aprendre a velocitat exponencial. Quan tenia 16 anys ja tenia clar el meu futur i al què m'acabaria dedicant, tot i que encara la professió com a tal no existia, o era una cosa molt reduida del què és avui, seguretat informàtica. Llavors jo ja era avançat em coneixements. Va arribar un dia, deu fer doncs 22 anys, el meu pare em va dir que havien tenien un problema acollonant, l'ordinador de gestió de l'empresa no arrancava, l'havien portat a la botiga ( la nostra de confiança) i no podien fer res, si jo tenia alguna idea. El problema era greu perquè hi havia unes dades neceesaries pel pagament d' impostos.. Li vaig dir que em portés el disc. Vaig connectar el disc dur, vaig descarregar i instalar una debian, vaig fer una imatge del disc i passar-la a un tercer disc. Vaig fer usar certs programes de recuperació i vaig aconseguir recuperar totes les dades. En total crec que vaig trigar 3 hores.Llavors li vaig preguntar al meu pare que quant els hi anava a costar la multa.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Portes el certificat de vacunació imprimit en paper?Com saps l'hora que és quan surts de casa?Com quedes amb els amics sense whatsapp?
Hi ha una cosa que es diu
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Jo sóc un terme mig. No tinc número de mòbil però si que en tinc un (l'aparell físic). Abans tenia una tauleta però se'm va trencar i faig servir el mòbil vell de ma mare com a tauleta.Llavors, com no tinc número no puc fer cap gestió per internet que faci falta un mòbil per validar coses, per tant per exemple per fer coses del meu compte bancari m'he de personar a l'oficina bancària. Però per exemple per signar contractes en línia de l'empresa, si que puc, donat que l'aparell té Android i em puc descarregar aplicacions.Però per l'altre costat puc tenir Telegram i WhatsApp (associats al fix de casa) i si tinc connexió wifi, els puc utilitzar des del mòbil. Em serveix també com a càmera per fer fotografies i vídeos (de fet els vídeos que gravo pel meu canal de youtube ho faig amb ell) ja que la meva càmera se m'ha va fotre ja fa temps. També l'utilitzo per entrenar, donat que hi tinc instal·lada una aplicació d'aquestes que pots programar-li temps d'exercici i temps de descans i quantes voltes vols fer.En el meu cas no tinc número perquè no em fa falta i evito una despesa innecessària, donat que amb el sistema actual no gasto res.
Quin és el teu canal de youtube?
És aquest: https://www.youtube.com/channel/UC7y1RPtKZMMKE7d6ov8ahlQVaig obrir un fil al respecte: https://www.racocatala.cat/forums/fil/234213/nou-canal-de-youtube-en-catala
Enhorabona!
Gràcies.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Tens compta bancaria? ja que per qualsevol transfarencia bancaria necesito fer servir el móbil, ja que t'envien el codic de seguritat allí. Abans ho podia fer 100% del ordinador i ara necesito el mòbil per qualsevol cosa, fins i tot per fer compres per internet.
Merda, no t'havia llegit, he fet la mateixa pregunta xD
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Es viu millor sense la fastigosa tirania del Whatsapp? Els amics i familiars no t'atossiguen perquè tinguis mòbil? Has sigut fidel a la vella tradició de "Crema el teu mòbil!"?
Juan Francisco escrigué: Els amics i familiars no t'atossiguen perquè tinguis mòbil? No.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Què fas si tens una emergència i necessites una ambulància o quelcom similar?
Visc amb una persona que en té. No m'ha passat mai d'estar al carrer i necessitar una trucada d'aquest tipus.
Fa mig any anava en bici per una pujada i en sec vaig sentir com baixava un tio a tota píndola. Se li'n va anar la bici de darrera la va intentar redreçar-la però ja no va agafar la curva i va tocar la cuneta amb la qual la bicilcleta li va saltar de davant i ell va picar de cara amb unes roques esmolades de la paret. Amb el qual m'el vaig trobar amb ferides força profundes a la cara i els ulls. Tu que haguéssis fet? O vas a tot arreu amb la teva parella?
... a tota PÍNDOLA ?Molt de pressa, a tota velocitat, a tota castanya, a tota hòstia, a tota merda.
És un castellanisme?
En castellà és "a toda pastilla" i n'has fet una traducció del mot castellà "píldora" que en català és píndola. Si de cas havies d'haver escrit "a tota pastilla" que si és correcte. N'he trobat això i segur que t'aclarirà el tema:En català, tenim una gran riquesa pel que fa a les expressions col·loquials que signifiquen ‘anar molt de pressa, a gran velocitat’ o ‘amb gran abundància o intensitat’: a tot vent, a tot drap, a tota castanya, a tota màquina, a tota llet, a tota hòstia, a tota merda, a tota vela, a tota velocitat, a tot volum, a tot gas, etc. Aquest darrer exemple no és l’únic que prové del món del motor. En el cas que ens ocupa, en català també trobem el sintagma a tota pastilla, en el qual s’ha agafat com a símil la pastilla del motor perquè n’augmenta el rendiment i permet accelerar amb força. Això no obstant, és molt probable que aquesta locució ens hagi arribat a la nostra llengua a través del castellà, llengua en la qual aquesta expressió ja apareix recollida als diccionaris.
A tota pastilla sí es correcte malgrat ser un calc del castellà
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Què fas si tens una emergència i necessites una ambulància o quelcom similar?
Visc amb una persona que en té. No m'ha passat mai d'estar al carrer i necessitar una trucada d'aquest tipus.
Fa mig any anava en bici per una pujada i en sec vaig sentir com baixava un tio a tota píndola. Se li'n va anar la bici de darrera la va intentar redreçar-la però ja no va agafar la curva i va tocar la cuneta amb la qual la bicilcleta li va saltar de davant i ell va picar de cara amb unes roques esmolades de la paret. Amb el qual m'el vaig trobar amb ferides força profundes a la cara i els ulls. Tu que haguéssis fet? O vas a tot arreu amb la teva parella?
Fa 20 anys esperar que passi algú. No es cap drama no portar tef.
Hi ha llocs on poden passar hores...
i el telèfon del ciclista?
Bóna pensada. De fet, el que hauria de portar telèfon és el ciclista.I pot ser que es pugui trucar al 112 sense necessitar de desbloquejar el telèfon?
Jo el problema que vaig tenir es per fer entendre a l'operadora on érem. Es veu que hi ha una app que et geolocalitza però poca gent la deu tindre descarregada.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Jo en tinc però quasi l'utilitzo com un fixe. Quan surto només el porto a sobre si estaré quasi tot el dia fora de casa. A la feina el deixo en silenci dins la maleta i el reviso en els descansos. I si en algun cas m'han dit porto dues hores trucan-te, jo contesto literalment: el tenia en silenci perquè estic ocupat amb una altra cosa. No donc més explicacions. Quan veig la gent que està tot el dia amb el mòbil a l'orella, que caminen pel carrer jugant amb el mòbil o una taula de cinc persones en una terrassa i tots com zombies en silenci amb el mòbil a la mà... és un reflexe de com ens estan idiotitzant, però en el fons és la societat que volen construïr: un món individualista, fred, amb distàncies socials, la gent que molesti poc, i això sí, però que siguin competitius.
I si en algun cas m'han dit porto dues hores trucan-te, jo contesto literalment: el tenia en silenci perquè estic ocupat amb una altra cosa. No donc més explicacions. Brutal.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Què fas si tens una emergència i necessites una ambulància o quelcom similar?
Visc amb una persona que en té. No m'ha passat mai d'estar al carrer i necessitar una trucada d'aquest tipus.
Fa mig any anava en bici per una pujada i en sec vaig sentir com baixava un tio a tota píndola. Se li'n va anar la bici de darrera la va intentar redreçar-la però ja no va agafar la curva i va tocar la cuneta amb la qual la bicilcleta li va saltar de davant i ell va picar de cara amb unes roques esmolades de la paret. Amb el qual m'el vaig trobar amb ferides força profundes a la cara i els ulls. Tu que haguéssis fet? O vas a tot arreu amb la teva parella?
a Collserola?
No.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Com lligues sense mòbil? No te'l demanen per la feina?Com et distreus quan estas avorrit i no tens cap altre estímul a la vora?
Alan escrigué: Com lligues sense mòbil?No tiro mai la canya a ningú.No te'l demanen per la feina?En cap activitat que he fet que pugui ser considerada feina me l'han demanat. En molts casos, ni tans sols em van preguntar si en tenia o no.Com et distreus quan estas avorrit i no tens cap altre estímul a la vora?Si no tinc ràdio, llibre, tv...a la vora estic assegut sense més.
Ets un cinèfil empedreït, de fet. Per on consumeixes els films que mires, normalment?
També prèstecs de biblioteca, me n'havia oblidat.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Jo sí que en tinc, em va costar 22€ i la bateria em dura una setmana, només el duc quan surto sol i a l’agenda només hi tinc el telèfon de casa i el mòbil de la parella. Em sembla que enguany, i és novembre, no l’he arribat a fer servir. De fet, la vegada que el vaig necessitar per a una petita emergència… no hi havia cobertura. Sí que l’he emprat algun cop per localitzar algú al carrer, per fer-me obrir quan no funcionava un intèrfon i temes similars.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Com ho fas per fer alguna gestió amb el compte bancari? Avui en dia s'utilitza la validació del mòbil en fins hi tot gastar 7 euros per una entrada del cinema... o per fer transaccions o compres més grosses, el banc et fa validar a través de apps o sms.
Resposta just amunt adreçada al participant Àlex77.
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
ets un paràsit perquè tu no en tens però la persona amb qui vius sí.
No cal ser tant destroier, home, és com viure am algú que té cotxe i tu no. Pots col·laborar amb altres coses.
He sí, però no en fas gala i surts a dir: mai he tingut cotxe perquè em porten sempre gratis. O si algú ho fes, no et quedaria més clar que si que es tracta d'un paràsit?
Bé, vull dir que potser ell és qui paga la gasolina o la compra de menjar a casa, el fil sol no em dóna a malpensar de que és un penques
No és tant el fet de pagar o no pagar, sinó de posar a la gent en un permanent compromís si és una cosa recurrent (com de fet sembla el cas si ja té al cap pensat en donar per defecte el número de telèfon d'un altre). No dic que en un cas concret no es pugui demanar com a favor extraodinari, però no com a opció quasi per defecte. En aquest cas foxa't que l'enricnm diu que no té cotxe, però assumeix que per defecte es busca la vida si necessita moure's... En aquest cas és com que ell dóna per fet que no és un problema estar permanentment derivant la seva necessitat a un tercer, i ja dic, sense pensar en si això és quelcom que a l'altre li incomoda, passant per alt si li paga o li deixa de pagar mitja factura.
D'on treus que faci trucades? Hauries de llegir el fil un altre cop. No faig trucades gairebé mai. Només he dit que esmento el número d'una altra persona quan em demanen les dades. Això no implica cap despesa, oi? Ara demanen les dades a molts esdeveniments.
No entens absolutament res del què et diuen... No entens que la qüestió principal no és si pagues o no pagues per fer una trucada, la questió és que per alguna raó parasites ni que sigui per a rebre una trucada... Si ant poc costa, perquè no agafes un telefon quasi de les escombraries i tens una sim de recarrega a la qual li fotis 5€ si cal? I dones aquest número quan et cal.Jo del què esperaria d'algú que obri un fil dient: no tinc electricitat, responc preguntes? Seria d'algú que no en vol saber res i explica com sobreviu al món sense elctricitat, no pas que m'expliqui que ja té una persona a la qual li'n demana a la mínima de canvi usar electrodomèstics (menys que la gent comú, però en el fons un ús)...T'han fotut mil exemples de necessitat. I en cap cas la teva resposta no és pas que vius de forma que no ho necessitis, sinó que tu personalment creus que ho uses poc i que per això et sembla bé demanar als altres el servei... Això no deixa de ser parasitisme, i paguis la trucada en concret o no ho facis...
|
No tinc telèfon mòbil i responc preguntes.
Jo tampoc tinc telefon mòbil propi, realment des de fa 20 anys que no en tinc. Tampoc tinc cotxe, ni tant sols linia telefonica ni fibra. No tinc televisor des de fa 5 anys. Ni asegurances, i formalment no tinc cap propietat. Tampoc tinc ni gos ni gat. Tampoc consto en cap expedient academic, vagi aconseguir tots els meus registresSi algu un dia em mira el meu expedient no trobara practicament res. I si es molt interesant
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
I encara hi ha imbècils que diuen que ERC és independentista... amb aquest criteri també ea pot considerar independentista a VOX que diu que la independència de Catalunya serà l'any 30000...
Estic segur que en Pujol als anys 80 devia pensar que la independència seria abans d'aquest any, però no per això gestionar l'autogovernet el convertia en independentista, malgrat que de fet mai com llavors es van aconseguir progressos semblants... Absolutament demencial que algú s'anomeni independntista mentre no té cap pla per aconseguir-lo, però és que de fet cada cop perden el temps en reclamar engrunes més minses. Mai en la puta vida la convergència autonomista dels 80 s'haurien venut a aprovar pressupostos a canvi de ni tant sols coses tant simples com la llei audiovisual que tampoc servirà de res. Jo crec que els dirigents tampoc tenen la culpa que els seus votants siguin profunds retardats mentals.
Es que és flipant, com un partit com Convergència, no independentista ha aconseguit més per Catalunya que ERCI en general, el mateix per Euskadi... els partits de dretes de tots dos territoria, que eren autonomistes, han aconseguit més avenços per l'autogovern que tots els partits d'esquerres que es consideren independentistes ... encara rai que la CUP manté certa coherència i votarà en contra, cosa que ni Bildu es planteja.
L'únic que em sap greu del País Basc és que tot el cost (especialment de vides) que ha suposat la lluita armada al final no ha servit per a res. L'Esquerra abertzale ha optat per rendir-se i això ha desperta
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
Al ritme actual, el 2050 no hi haurà cap nació catalana.
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
Romeva, botifler nacional.
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
a) Cap sorpresa. Els dirigents actuals han demostrat no tenir cap intenció d'avançar cap a la independència. El marró que se'l mengi qui vingui darrere un cop ells estiguin jubilats.b) Els corrents interns ja poden dir el que vulguin si el gruix dels que voten -que no la militància- tenen assignació i cadira amb l'actual direcció.c) L'autèntic repte nacional és passar per sobre d'aquells que fan de tap a les aspiracions de la majoria dels catalans a la independència del seu país.
Estic d'acord amb tu. Això demostra que en Tena tenia raó des del 2012, malgrat que discrepo de les seves formes. I sí, ara l'objectiu dels que sí que som independentistes és passar-los davant, fotre'ls fora i renovar els lideratges actuals D'ERC i dels altres, de tots.
Aprofitaria la desgràcia per fer net de botiflers... cap dels militants que quedi dins d'ERC pot ser confiable de cara a futur, ens la tornarien a fotre.
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
I encara hi ha imbècils que diuen que ERC és independentista... amb aquest criteri també ea pot considerar independentista a VOX que diu que la independència de Catalunya serà l'any 30000...
Estic segur que en Pujol als anys 80 devia pensar que la independència seria abans d'aquest any, però no per això gestionar l'autogovernet el convertia en independentista, malgrat que de fet mai com llavors es van aconseguir progressos semblants... Absolutament demencial que algú s'anomeni independntista mentre no té cap pla per aconseguir-lo, però és que de fet cada cop perden el temps en reclamar engrunes més minses. Mai en la puta vida la convergència autonomista dels 80 s'haurien venut a aprovar pressupostos a canvi de ni tant sols coses tant simples com la llei audiovisual que tampoc servirà de res. Jo crec que els dirigents tampoc tenen la culpa que els seus votants siguin profunds retardats mentals.
Aquest és el sarcasme de tot plegat, l'espanyol del año ha aconseguit més que els nostrats, ens volia dins d'espanya però sempre obtenia quelcom a canvi. Els que hi ha ara, ni això. I que consti que sóc anticonvergent, no els votaria mai... Però que una família de corruptes hagi fet més que els de les mans netes, té la seva singularitat.
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
I encara hi ha imbècils que diuen que ERC és independentista... amb aquest criteri també ea pot considerar independentista a VOX que diu que la independència de Catalunya serà l'any 30000...
De facto PP i Vox són independentistes involuntaris, aquests dos partits fabriquen més independentistes que els nostrats, el problema és que nosaltres també esperem que la DUI ens la facin ells...
Home, són els únics que poden volar pels aires l'aliança d'Erc amb el Psoe, aliança secundada passivament per Junts i la Cup. És la nostra darrera esperança de capgirar el guió
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
El problema principal no és l'horitzó. Cal tenir objectius a curt termini i a llarg termini. El que és urgent no pot fer oblidar el que és important.El problema principal és que no hi cap pla real. Només xuten la pilota endavant i qui vingui després d'ells ja s'ho farà. Si aquest termini anés acompanyat d'un missatge del tipus: "Catalans tingueu molts fills i adoctrineu-los bé que mentrestant nosaltres farem el català obligatori a Catalunya i farem tot el que puguem per enfonsar Espanya i fer-la ingovernable, i el 2050 serem una majoria demogràfica inqüestionable" podria tenir un mínim de sentit (no és la meva opció tampoc aquesta, cal actuar abans).Però el missatge que acompanya és "catalans no tingueu fills que hem de salvar el planeta, hem d'acollir tots els txarmils que el Marroc es vulgui treure de sobre, hem d'abandonar el nacionalisme provincià i hem de tenir vocació global, ...". No va enlloc.
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
ho tenim a tocar
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
El Col•lectiu Primer d'Octubre no existeix. Són quatre gats que acaben fent creure que allà dins hi ha cap esperança.
Exacte. Són el còmplice necessari.
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
Al més pur estil Artur Mas.
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
En Romeva, el que fa pocs dies va dir que la DUI havia sigut una cosa només d'en Puigdemont (en Lluís Llach li recriminà la mentida), el que no va voler veure a la Marcela Topor, quan visità als presos (igual que el mesquí Junqueras), ara fa les ponencies d'ERC, el partit que va matar tota possibiltat que Europa intervingués en negar-se a investir Puigdemont. El partit que té com a soci preferent el PSOE, i per això, fet el teatre de la indignació, passa de la Llei de l'audiovisual. El partit que ha promogut la nova llei d'energies renovables, que les impedeix, I causa que s'hagi de dur energia dels nous parcs de l'Aragó (socialista)...
...d'acord amb tot excepte el tema renovables... des de l'època Pujol que conveniència i unió detura les renovables tant com pot.
Em referia a això https://www.vilaweb.cat/noticies/de-veritat-volem-independencia-energetica-pindola-jordi-goula/
totalment d'acord. Mira que seria fàcil ser una mica més seriós que els escanyols i no afegir inseguretat jurídica al nostre país colonitzat. Doncs no, fan la traveta a les renovables mentre tenen cura del turisme depredador, per posar un exemple.
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
En Romeva, el que fa pocs dies va dir que la DUI havia sigut una cosa només d'en Puigdemont (en Lluís Llach li recriminà la mentida), el que no va voler veure a la Marcela Topor, quan visità als presos (igual que el mesquí Junqueras), ara fa les ponencies d'ERC, el partit que va matar tota possibiltat que Europa intervingués en negar-se a investir Puigdemont. El partit que té com a soci preferent el PSOE, i per això, fet el teatre de la indignació, passa de la Llei de l'audiovisual. El partit que ha promogut la nova llei d'energies renovables, que les impedeix, I causa que s'hagi de dur energia dels nous parcs de l'Aragó (socialista)...
Em fa gràcia en Junqueras, que es creu molt bona persona i diu estimar tothom però a l'hora de la veritat humilia els que no són de la seva corda com els presidents Puigdemont i Pujol.
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
Ara els #putaerc han de recórrer a les intoxicacions de la extrema dreta extrema espanyola ?Sabeu qui ho signa ? https://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_F%C3%A0bregas
Ok, pots explicar-me aixó?Els republicans posen fil a l’agulla per projectar el partit cap al futur, incloent la situació política actual, les línies prioritàries de l’Agenda 2030 i posant l’horitzó al 2040 i 2050Font:https://www.esquerra.cat/ca/esquerra-erc-arrenca-projecte-conferencia-nacional-2022-agenda-2030
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
a) Cap sorpresa. Els dirigents actuals han demostrat no tenir cap intenció d'avançar cap a la independència. El marró que se'l mengi qui vingui darrere un cop ells estiguin jubilats.b) Els corrents interns ja poden dir el que vulguin si el gruix dels que voten -que no la militància- tenen assignació i cadira amb l'actual direcció.c) L'autèntic repte nacional és passar per sobre d'aquells que fan de tap a les aspiracions de la majoria dels catalans a la independència del seu país.
És el propi poble fent de tap. Cal no oblidar que els polítics surten d'aquest poble, i són votats per aquest mateix poble.No ens fem trampes.
|
Un document intern d'ERC ajorna la independència a l'any 2050font: The ObjectiveOriginal en castellàPer: Laura FàbregasPolítica i conflictes12 de novembre de 2021La direcció d'ERC ha encarregat a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors condemnat per la seva implicació en el procés, la redacció del document de la seva ponència política per al proper Congrés Nacional, que se celebrarà el març del 2022. En aquest primer esborrany, segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, es fixen els «reptes nacionals» per a la dècada del 2040 al 2050.Es tracta d'un document de partida, les bases del qual podran modificar presentant esmenes i que serà subjecte a debat. Tot i això, els plantejaments a tan llarg termini ja han generat un terratrèmol intern entre les bases. Segons expliquen les fonts consultades, l'esborrany consta de tres capítols: la situació «circumstancial» actual, que engloba la taula de diàleg entre governs; les línies mestres de l'Agenda 2030, relativa a la transició cap a models de producció més sostenibles, i, finalment, aquest “horitzó 2040-2050” amb la perspectiva de “situar el país” en aquesta “vocació global”.A l'espera de conèixer íntegrament la proposta de Romeva, l'ambigüitat que es fa servir per parlar de «reptes nacionals» en lloc d'independència ha despertat els recels de part de la militància. Sobretot perquè la ponència política vigent, que es va aprovar a l'últim congrés de desembre de 2019, va preservar la referència al «mandat de l'1 d'octubre» així com la menció a la unilateralitat com una de les vies possibles per assolir la secessió.Per anar consolidant la seva estratègia, Romeva, membre de l'executiva d'ERC, ha posat l'accent en el «per què» volen la independència per abundar en tots aquells aspectes que contribueixin a «ampliar la base» del moviment independentista més enllà d'aspirar a convèncer els ja convençuts. Aquesta pedagogia adreçada als que dubten entre l'independentisme o la pertinença a Espanya s'interpreta, per part d'aquestes bases més crítiques amb la cúpula, com una manera de dilapidar el recorregut des del 2017.Hegemonia culturalPerò la direcció d'ERC fa temps que està entossudida a portar a la pràctica aquest concepte gramscià de guanyar «l'hegemonia cultural», amb l'ajuda d'unes noves elits catalanes favorables a la secessió, per exhibir més múscul social de cara a un pols nou contra l'Estat. Aquesta demora de facto, que preveuen entre el 2040 i el 2050, és la seva principal diferència amb els de Carles Puigdemont, que creuen que el moment és ara i que cal mantenir la tensió amb el Govern central.Amb aquest horitzó a més de 20 anys vista, la carta més gran a favor dels d'Oriol Junqueras és la taula de diàleg amb l'Executiu de Pedro Sánchez i la promesa que s'acabi celebrant algun tipus de votació a Catalunya sobre l'estatut jurídic de la regió. En aquest sentit, ERC apel·la a l'anomenada «via escocesa» com a ham cap als seus sobre un hipotètic referèndum acordat, però aquesta possibilitat requeriria una reforma constitucional i un període llarg de deliberació i negociació política.Les bases es mobilitzen en contraAlgunes de les bases, com les organitzades sota el Col·lectiu Primer d´Octubre, no volen esperar a veure la proposta de Romeva i ja han començat a treballar en una alternativa. Segons ha pogut saber THE OBJECTIVE, s'han obert canals de Telegram sobre cadascuna de les qüestions que cal abordar.«Hem començat a treballar sobre les nostres propostes que, quan arribi el moment, introduirem el text presentat per la direcció del partit», afegeixen en un comunicat.Aquests díscols de la militància també busquen aprofundir en «els mecanismes de democràcia interna i participació» perquè el partit, de base assembleària, continuï consultant qualsevol gir polític amb tota la militància. Si la direcció va preguntar a la seva militància sobre la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels Pressupostos, ara també volen tenir veu pròpia sobre els tempos en què aspiren a complir la secessió.
a) Cap sorpresa. Els dirigents actuals han demostrat no tenir cap intenció d'avançar cap a la independència. El marró que se'l mengi qui vingui darrere un cop ells estiguin jubilats.b) Els corrents interns ja poden dir el que vulguin si el gruix dels que voten -que no la militància- tenen assignació i cadira amb l'actual direcció.c) L'autèntic repte nacional és passar per sobre d'aquells que fan de tap a les aspiracions de la majoria dels catalans a la independència del seu país.
Estic d'acord amb tu. Això demostra que en Tena tenia raó des del 2012, malgrat que discrepo de les seves formes. I sí, ara l'objectiu dels que sí que som independentistes és passar-los davant, fotre'ls fora i renovar els lideratges actuals D'ERC i dels altres, de tots.
És que ALT (i molts d'altres) ja vam veure que allò no aniria enlloc.
|
Sospito que molts trobareu interessant aquesta notícia. Tenim un fil relacionat amb assumptes gallecs però crec que aquesta iniciativa pretén ser suficientment espectacular com per a tenir fil propi, oi? El col·lectiu Projeto Estreleira va anunciar fa un mes l'esdeveniment Adiante Galiza. Somos umha naçom. La idea és fer una cadena humana d'estreleires amb tanta gent que pugui rodejar tota la muralla de Lugo, bimil·lenari monument de 2225 metres, és a dir, són necessàries, com a mínim, mil ciutadans per a rodejar-la. Entre cadascuna d'aquestes persones hi haurà una estreleira. Des de ben d'hora hi haurà activitats musicals sota el monument, que tindrà, a més, quatre banderes gegants: l'estreleira, la bandera del regne sueu, la sirena de Castelao, i una bandera de l'Antic Regne. Quan la cadena estigui definitivament formada, tindrà lloc un discurs d'un embaixador de la cultura gallega i un concert a una plaça dintre muralles. Ens cal la col·laboració de quanta més gent millor. Després de l'esdeveniment, tindrà lloc un dinar a un conegut centre social local. En resum: 21 de novembre a les 12:30 h. a la muralla romana de Lugo.
Acció irrellevant i, a més, amb bandera equivocada.
L'independentisme gallec és encara més d'esquerres que el català. Que la bandera et sembli malament sí que és irrellevant.
L'independentisme gallec no existeix.
Doncs fes el favor d'explicar-s'ho als espanyols, que veig que no ho tenen tant clar com tu. https://www.vilaweb.cat/noticies/laudiencia-espanyola-demana-102-anys-de-preso-per-dotze-independentistes-gallecs/
Efectivament els espanyols es van arribar a inventar un munt de coses per reprimir aquesta gent que no té cap mena de pes a la vida publica.
|
Sospito que molts trobareu interessant aquesta notícia. Tenim un fil relacionat amb assumptes gallecs però crec que aquesta iniciativa pretén ser suficientment espectacular com per a tenir fil propi, oi? El col·lectiu Projeto Estreleira va anunciar fa un mes l'esdeveniment Adiante Galiza. Somos umha naçom. La idea és fer una cadena humana d'estreleires amb tanta gent que pugui rodejar tota la muralla de Lugo, bimil·lenari monument de 2225 metres, és a dir, són necessàries, com a mínim, mil ciutadans per a rodejar-la. Entre cadascuna d'aquestes persones hi haurà una estreleira. Des de ben d'hora hi haurà activitats musicals sota el monument, que tindrà, a més, quatre banderes gegants: l'estreleira, la bandera del regne sueu, la sirena de Castelao, i una bandera de l'Antic Regne. Quan la cadena estigui definitivament formada, tindrà lloc un discurs d'un embaixador de la cultura gallega i un concert a una plaça dintre muralles. Ens cal la col·laboració de quanta més gent millor. Després de l'esdeveniment, tindrà lloc un dinar a un conegut centre social local. En resum: 21 de novembre a les 12:30 h. a la muralla romana de Lugo.
Acció irrellevant i, a més, amb bandera equivocada.
L'independentisme gallec és encara més d'esquerres que el català. Que la bandera et sembli malament sí que és irrellevant.
L'independentisme gallec no existeix.
Pots desenvolupar una mica la teva reflexió?
Quin partit amb representació política a Galícia ho és?Quins càrrecs electes son independentistes, ho diuen i actuen perquè Galicia esdevingui independent?
Si ens posem així a Catalunya pràcticament tampoc no existeix l'independentisme...
|
Sospito que molts trobareu interessant aquesta notícia. Tenim un fil relacionat amb assumptes gallecs però crec que aquesta iniciativa pretén ser suficientment espectacular com per a tenir fil propi, oi? El col·lectiu Projeto Estreleira va anunciar fa un mes l'esdeveniment Adiante Galiza. Somos umha naçom. La idea és fer una cadena humana d'estreleires amb tanta gent que pugui rodejar tota la muralla de Lugo, bimil·lenari monument de 2225 metres, és a dir, són necessàries, com a mínim, mil ciutadans per a rodejar-la. Entre cadascuna d'aquestes persones hi haurà una estreleira. Des de ben d'hora hi haurà activitats musicals sota el monument, que tindrà, a més, quatre banderes gegants: l'estreleira, la bandera del regne sueu, la sirena de Castelao, i una bandera de l'Antic Regne. Quan la cadena estigui definitivament formada, tindrà lloc un discurs d'un embaixador de la cultura gallega i un concert a una plaça dintre muralles. Ens cal la col·laboració de quanta més gent millor. Després de l'esdeveniment, tindrà lloc un dinar a un conegut centre social local. En resum: 21 de novembre a les 12:30 h. a la muralla romana de Lugo.
Com es pronuncia "umha"?
En aquest vídeo (0:26) també ho diuen.
|
Sospito que molts trobareu interessant aquesta notícia. Tenim un fil relacionat amb assumptes gallecs però crec que aquesta iniciativa pretén ser suficientment espectacular com per a tenir fil propi, oi? El col·lectiu Projeto Estreleira va anunciar fa un mes l'esdeveniment Adiante Galiza. Somos umha naçom. La idea és fer una cadena humana d'estreleires amb tanta gent que pugui rodejar tota la muralla de Lugo, bimil·lenari monument de 2225 metres, és a dir, són necessàries, com a mínim, mil ciutadans per a rodejar-la. Entre cadascuna d'aquestes persones hi haurà una estreleira. Des de ben d'hora hi haurà activitats musicals sota el monument, que tindrà, a més, quatre banderes gegants: l'estreleira, la bandera del regne sueu, la sirena de Castelao, i una bandera de l'Antic Regne. Quan la cadena estigui definitivament formada, tindrà lloc un discurs d'un embaixador de la cultura gallega i un concert a una plaça dintre muralles. Ens cal la col·laboració de quanta més gent millor. Després de l'esdeveniment, tindrà lloc un dinar a un conegut centre social local. En resum: 21 de novembre a les 12:30 h. a la muralla romana de Lugo.
Com es pronuncia "umha"?
Això es diu ene velar i es difícil de pronunciar per gent forana. Aquí en tens un breu vídeo explicatiu.
Ah collons, però al cartell hi diu uMha. És un error, entenc.
Resumint: gallec rag-ilg → somos unha nación.normativa agal → somos umha naçom.padrão português → somos uma nação.
|
Sospito que molts trobareu interessant aquesta notícia. Tenim un fil relacionat amb assumptes gallecs però crec que aquesta iniciativa pretén ser suficientment espectacular com per a tenir fil propi, oi? El col·lectiu Projeto Estreleira va anunciar fa un mes l'esdeveniment Adiante Galiza. Somos umha naçom. La idea és fer una cadena humana d'estreleires amb tanta gent que pugui rodejar tota la muralla de Lugo, bimil·lenari monument de 2225 metres, és a dir, són necessàries, com a mínim, mil ciutadans per a rodejar-la. Entre cadascuna d'aquestes persones hi haurà una estreleira. Des de ben d'hora hi haurà activitats musicals sota el monument, que tindrà, a més, quatre banderes gegants: l'estreleira, la bandera del regne sueu, la sirena de Castelao, i una bandera de l'Antic Regne. Quan la cadena estigui definitivament formada, tindrà lloc un discurs d'un embaixador de la cultura gallega i un concert a una plaça dintre muralles. Ens cal la col·laboració de quanta més gent millor. Després de l'esdeveniment, tindrà lloc un dinar a un conegut centre social local. En resum: 21 de novembre a les 12:30 h. a la muralla romana de Lugo.
Acció irrellevant i, a més, amb bandera equivocada.
L'independentisme gallec és encara més d'esquerres que el català. Que la bandera et sembli malament sí que és irrellevant.
L'independentisme gallec no existeix.
Lel.
|
Sospito que molts trobareu interessant aquesta notícia. Tenim un fil relacionat amb assumptes gallecs però crec que aquesta iniciativa pretén ser suficientment espectacular com per a tenir fil propi, oi? El col·lectiu Projeto Estreleira va anunciar fa un mes l'esdeveniment Adiante Galiza. Somos umha naçom. La idea és fer una cadena humana d'estreleires amb tanta gent que pugui rodejar tota la muralla de Lugo, bimil·lenari monument de 2225 metres, és a dir, són necessàries, com a mínim, mil ciutadans per a rodejar-la. Entre cadascuna d'aquestes persones hi haurà una estreleira. Des de ben d'hora hi haurà activitats musicals sota el monument, que tindrà, a més, quatre banderes gegants: l'estreleira, la bandera del regne sueu, la sirena de Castelao, i una bandera de l'Antic Regne. Quan la cadena estigui definitivament formada, tindrà lloc un discurs d'un embaixador de la cultura gallega i un concert a una plaça dintre muralles. Ens cal la col·laboració de quanta més gent millor. Després de l'esdeveniment, tindrà lloc un dinar a un conegut centre social local. En resum: 21 de novembre a les 12:30 h. a la muralla romana de Lugo.
Acció irrellevant i, a més, amb bandera equivocada.
Juliana Canet, Carlos Palomino, aquesta acció...darrerament fas servir molt el terme irrellevant. A mi em sembla visualment espectacular. Ja sabia que diries això de la bandera.
|
Sospito que molts trobareu interessant aquesta notícia. Tenim un fil relacionat amb assumptes gallecs però crec que aquesta iniciativa pretén ser suficientment espectacular com per a tenir fil propi, oi? El col·lectiu Projeto Estreleira va anunciar fa un mes l'esdeveniment Adiante Galiza. Somos umha naçom. La idea és fer una cadena humana d'estreleires amb tanta gent que pugui rodejar tota la muralla de Lugo, bimil·lenari monument de 2225 metres, és a dir, són necessàries, com a mínim, mil ciutadans per a rodejar-la. Entre cadascuna d'aquestes persones hi haurà una estreleira. Des de ben d'hora hi haurà activitats musicals sota el monument, que tindrà, a més, quatre banderes gegants: l'estreleira, la bandera del regne sueu, la sirena de Castelao, i una bandera de l'Antic Regne. Quan la cadena estigui definitivament formada, tindrà lloc un discurs d'un embaixador de la cultura gallega i un concert a una plaça dintre muralles. Ens cal la col·laboració de quanta més gent millor. Després de l'esdeveniment, tindrà lloc un dinar a un conegut centre social local. En resum: 21 de novembre a les 12:30 h. a la muralla romana de Lugo.
Com es pronuncia "umha"?
Això es diu ene velar i es difícil de pronunciar per gent forana. Aquí en tens un breu vídeo explicatiu.
Ah collons, però al cartell hi diu uMha. És un error, entenc.
No. És per mor de l'ortografia. En gallec normatiu s'escriu unha, però en reintegrat s'ecriu umha. La raó és molt simple, unha en ortografia internacional vol dir ungla. Així les diferenciem. Els portuguesos no tenen aquest so i simplement diuen i escriuen uma. Espero que no et facis un embolic amb tot això.
Crec que ho he entès.Però trobo aquesta solució una mica heavy.
Entre els reintegracionistes hi ha dues tendències: 1.- els que fan servir formes verbals pròpies, algun lèxic o fraseologia que només tingui presència a Galícia, acaben les paraules en çom en comptes de ção...2.- els que escriuen directament en padrão português, escrivint tot amb solucions internacionals, acaben les paraules en ção en comptes de çom...
Però per què escriuen el so ng amb nh? No escriuen el so ny també amb nh?
Crec que t'has fet un embolic amb allò del terme ungla. És normal, massa informació confosa en pocs minuts. Gallec rag-ilgNormativa agalPadrão portuguêscatalàñnhnhnylllhlhllciónçomçãocióunllaUnha (pronunciat com la vostra ny)Unha (pronunciat com la vostra ny)ungla
Però aquell vídeo no diu que unha, algunha, etc. es pronunciï com la nostra ny sinó com la nostra ng (no a "ungla" sinó a "sang").
Aviam, en gallec reintegrat, umha [pronom indeterminat] es pronuncia com has dit i com diu el vídeo. Però, en gallec reintegrat també existeix unha, que vol dir ungla i es pronuncia com la vostra ny.
Deixem el cas de "unha" perquè confon.El vídeo diu que "algunha" es pronuncia com la nostra ng.Per això dic que és un embolic, ja wue de vegades nh és ng i de vegades ny.
Erik escrigué: Per això dic que és un embolic, ja wue de vegades nh és ng i de vegades ny.Això és perquè tenim dues ortografies diferents, igual que Noruega. Gallec normatiu [totes pronunciades com la vostra ny]Gallec reintegrat [totes pronunciades com la vostra ny]CataluñaCatalunhaCoruñaCorunhaEspañaEspanhaSoñoSonhoPirañaPiranhaBañoBanhoBretañaBretanhaGallec normatiu [totes pronunciades com la vostra ll]Gallec reintegrat [totes pronunciades com la vostra ll]FollaFolhaCaralloCaralhoBatallaBatalhaTalloTalhoGuerrillaGuerrilhaAlloAlhoMelillaMelilha
Sí home, això m'ha quedat clar, però només deia que podien haver fet servir una altra grafia. Vull dir una que no fos un altre so en l'altra ortografia, si no és un embolic de cal déu
|
Sospito que molts trobareu interessant aquesta notícia. Tenim un fil relacionat amb assumptes gallecs però crec que aquesta iniciativa pretén ser suficientment espectacular com per a tenir fil propi, oi? El col·lectiu Projeto Estreleira va anunciar fa un mes l'esdeveniment Adiante Galiza. Somos umha naçom. La idea és fer una cadena humana d'estreleires amb tanta gent que pugui rodejar tota la muralla de Lugo, bimil·lenari monument de 2225 metres, és a dir, són necessàries, com a mínim, mil ciutadans per a rodejar-la. Entre cadascuna d'aquestes persones hi haurà una estreleira. Des de ben d'hora hi haurà activitats musicals sota el monument, que tindrà, a més, quatre banderes gegants: l'estreleira, la bandera del regne sueu, la sirena de Castelao, i una bandera de l'Antic Regne. Quan la cadena estigui definitivament formada, tindrà lloc un discurs d'un embaixador de la cultura gallega i un concert a una plaça dintre muralles. Ens cal la col·laboració de quanta més gent millor. Després de l'esdeveniment, tindrà lloc un dinar a un conegut centre social local. En resum: 21 de novembre a les 12:30 h. a la muralla romana de Lugo.
Acció irrellevant i, a més, amb bandera equivocada.
L'independentisme gallec és encara més d'esquerres que el català. Que la bandera et sembli malament sí que és irrellevant.
L'independentisme gallec no existeix.
Ara com ara, si no existir és ser el 0,0_% de la població, estic d´acord.
Clar
Com podeu dir que no hi ha ni un 0,x% d'independentistes gallecs? Perque no esta organitzat? Perque el BNG no actua com a tal?A veure, si dema es fes un referendem per la independencia de Galicia tirant molt baix hi hauria un 5% de Sis, i en funcio de les circumstancies podria ser el doble o el triple.No tinc accents.
Ho puc dir perque sóc independentista, gallec i visc a Galícia; i perquè conec "personalment" la militància, a més veig la introducció social del nacionalisme que en vots, no supera el 12% de la població (i no tots aquest vots són nacionalistes com ho pot entendre algú al Principat).(No cal confondre el percentatge de població a favor d´alguna cosa amb el percentatge de votants d´això mateix).Pel que fa al BNG ho deixem per un altre moment.
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
Sí que va haver-hi sarau el dia de les Oltras Políticas!Molt grans les nostres companyes hui en #OtrasPolíticas ,denunciant la inestabilitat laboral que patim a més de la conciliació familiar. Mariona Mariona Mariona Mariona Mariona Mariona Mariona Mariona Mariona https://t.co/h5aoLsCV9v pic.twitter.com/0jLhGNdgKS— BBFF en frau de llei Mariona) November 13, 2021
Sempre ha d'haver-hi la mora tapada de torn que ningú coneix pel mig.
I es fan dir "feministes".
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
Dubto que qualcú se'n sorprengui, d'això. Na Colau és una poca-vergonya oportunista a qui només li interessa romandre al poder, i com sap que la via de menys resistència és la espanyolista, s'hi ha unit amb tot el cinisme imaginable; per no dir, és clar, que una bona part de la seva base electoral són immigrants del col·lectiu woke pseudo-esquerrà als qui el català fa sentir amenaçats.Na Oltra ha construït la seva identitat política al voltant d'un valencianisme molt tancat al qual horroritza la sola esmenta de Catalunya, i la seva por a que els blavers la titllin d'independentista o catalanista l'ha feta anar cada cop més vers l'hispanisme més radical. La única diferència és que, contràriament a la truja immoral de na Colau, na Mònica Oltra sembla més o menys honesta i benintencionada.Cal recordar, malgrat això, que Espanya va enviar un missatge molt clar amb l'empresonament d'en Junqueres, Romeva, Turull, etc: qui no es mostri completament d'acord amb l'unionisme i rebutgi qualsevol indici de catalanitat, per petit que sigui, ho pagarà car. Suposo que aquestes només es posen l'alforja al coll, per evitar que les ataquin i facin fora dels seus càrrecs per ordres del govern central. Què hi farem? No tothom neix per ésser-ne un, d'heroi... És clar que els alguments que fan servir per atacar la catalanitat són fastigosos, però imagino que els hi sembla molt més important restar on són que unir-se al poble.
qui no es mostri completament d'acord amb l'unionisme i rebutgi qualsevol indici de catalanitat, per petit que sigui, ho pagarà car2012 ençà la gent va perdre la por a ser català (o potser com Rufián pujant-se al cavall guanyador en aquells moments). L'empresonament és l'eina d'espenya per tornar a la casella inicial i demarcar què és políticament correcte i què no. No és cap error de càlcul ni cap "anada de mà", tot és premeditat,
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
Al segon 00:16 una dona interromp el discurs de la Yolanda Díaz i diu que les dones no són un col·lectiu homogeni i que tenen més en comú amb un home sense feina que no pas amb (tatxan, tatxan) "reaccionàries com elles".#EnDirecto | Una asistente interrumpe el acto diciendo que "las mujeres no somos una clase homogénea, tenemos más en común con un hombre que está en paro que con reaccionarias como vosotras" pic.twitter.com/gneLzRMcRI— Europa Press Iris) November 13, 2021
Ho ha reivindicat un tal Frente Obrero...ESCRACHE A YOLANDA DÍAZ en #OtrasPolíticas Carmen del Frente Obrero frente a Yolanda Díaz. “Ser mujer no es una ideología, las mujeres no somos una clase homógenea, nosotras tenemos más en común con un hombre que esta en paro que con reaccionarias como vosotras". pic.twitter.com/UJgeo7fQTy— Frente Obrero España Carolina) November 13, 2021
El Frente Obrero dient reaccionàries a les "Oltras Políticas"? Val més agafar-s'ho en conya (no perquè no ho siguin, sinó perquè ells també).
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
Aquests són els que estan al govern gràcies a l'extrema dreta i els qui voten jutges corruptes i franquistes que proposen la dreta i l'extrema dreta espanyola oi?Altres polítiques Altres polítiques que són iguals que els anteriors.
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
Ningú no comenta que al metro de Barna fan anuncis per megafonia únicament en castellà... I ERC què fa ?
Jo m'hi vaig queixar i em van dir que en d'altres parades tenien els mateixos en català (que a saber si és cert). Bé, un cop més l'excusa del 'bilingüisme'.
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
https://annanoticies.com/2021/11/la-trobada-per-perpetrar-la-propera-estafa/Amb una enquesta
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
Oltra al congrés dels comuns, ja és tan evident que aquell acte no era una cosa puntual...
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
És que Oltra és qui és, sabem com pensa i no sorprén en absolut.La culpa no la té ella, sinó l'artista abans conegut com el Bloc de ser incapaç de produir cap cara visible amb la seua intel·ligència política.El pitjor és el que del desenllaç de tot plegat ja el sabem: l'enfonsament de l'esquerra espanyola arrossegant el valencianisme parlamentari mentre el PSPV ni ho notarà.
Ho has clavat...
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
El carro català continua pel pedregar.
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
L'abandonariensi l'haguessin abraçat sincerament enalgun moment, però mai ha estat el cas. Gràcies Fada Colau!
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
Ep! que son dones i feministes escolti !
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
"...Les dones no són un col·lectiu homogeni i que tenen més en comú amb un home sense feina que no pas amb reaccionàries com elles"Absolutament.Ja sé que en els temps que corren qüestionar aquesta línia de pensament "feminista" és impopular, políticament incorrecte i implica ser acusat de masclista, reaccionari. Etc. però simplement crec que això ha anat massa lluny.Pensar en el gènere com a element diferenciador en la política sí que és tremendament reaccionari i sexista. Pensar en el gènere femení com si fossin éssers de llum que pel fet de ser dones implementaran polítiques millors per a la població és un pensament màgic i d'un infantilisme preocupant per a qui té vocació de servei públic.Tinc males notícies pels que defensen aquesta nova política. Aquí la senyora de Ceuta defensant la policia espanyola quan ens apallissava a l'aeroport el 2019 en la moguda del Tsunami.Curiositats de l'hemeroteca: tuit del 2019, durant les protestes del Tsunami Democràtic a #Catalunya, de Laia, partit que forma part de "Otras políticas", que avui Laia, Laia, Laia i Laia han presentat a #Valencia. https://t.co/QHlECVC8bU pic.twitter.com/E2qUz2E32u— Àngel Ferrero Laia) November 13, 2021Per la mateixa regla de tres, suposo que la Cunillera seria benvinguda en aquesta trobada.
|
Avui la Colau, Oltra i altres espanyolistes d'esquerres, s'han reunit a la ciutat de València a presentar la seva nova plataforma amb la que estan treballant. Tot en castellà... la ciutadania catalanoparlant ja no importa per aquesta gent. Empoderats com a braç executor de l'espanyolisme esquerrà per anihilar a la minoria catalana.Gaudiu del votat valencians i catalans.
L'any 78 l'eslògan multicolor d'aquest psripé hauria estat tetralingüeBon diaBos díasBuenos díasEgun onAra aquestes "Otristes" consideren que ja no cal lluir diversitat lingüística. A cada burrada perdem un llençol.Bon profit els faci. pic.twitter.com/RNGGaSrz4Y— Màrius Serra Elisabeth) November 13, 2021
|
Feia mesos que volia tractar aquest tema. Ho he parlat amb un home que conec i ens crida l'atenció. Especialment durant els últims anys, Eslovènia produeix molts esportistes d'altíssim nivell. Alguns casos realment mediàtics de bàsquet, ciclisme o futbol però també més esportistes que practiquen disciplines menys conegudes a casa nostra. Tot plegat, esdevé més espectacular perquè estem parlant d'un país de només dos milions d'habitants. El document només parla d'esportistes actuals o recentment retirats deixant de banda glòries del passat per a fer-ho més accesible. Paradigmàtic és el cas de l'encara jove Luka Dončić, un dels millors jugadors de l'NBA, però Eslovènia és el vigent campió de l'Eurobasket. Tenen altres jugadors de básquet coneguts a tot arreu com el també NBA Goran Dragić. Com ja sabeu, el ciclisme avui dia està dominat per dos homes nascuts al petit país balcànic, Primož Roglič i Tadej Pogačar. Dos homes que són sempre favorits a guanyar el Tour, el Giro i la resta de competicions considerades importants. També tenim el cas del gegant porter Oblak. Considerat un dels millors del vell continent en la seva posició. El motocròs és menys conegut a casa nostra i, per aquest motiu, potser el campió Tim Gajser no és pas tan famós entre els membres d'aquesta comunitat virtual. Tanmateix, Gajser demostra any rere any que és un dels millors del món en la seva especialitat. Dues vegades campió del món en la màxima categoria (2019 i 2020). Malauradament, l'escalada encara no ha assolit aquí un alt greu de popularitat, i potser aquests esportistes no els coneixeu pas si encara en sou neòfits. L'eslovena Janja Garnbret és l'or olímpica dels jocs olímpics de Tòquio 2020. Maja Vidmar, Domen Škofic, Jernej Kruder, Mia Krampl i Mina Markovič també són escaladors que participen sovint en cites mundialistes. L'esquí el segueixo menys, però conec el nom d'una eslovena que es diu Tina Maze que és una referència mundial de l'especialitat. També altres, com la medallista olímpica Petra Majdič o Peter Prevc. El combinat eslové d'hockei gel normalment no obté resultats especialment positius, però ha produit un jugador NHL, aquest és el cas d'un home que es diu Anže Kopitar. Un home que es diu Primož Kozmus fou campió olímpic de llançament de martell. Tina Trstenjak és el nom d'una jove de Celje que ha obtingut excel·lents resultats mundials i olímpics en judo.
Tim Gajser, campió del món de motocross.ara llegeixo que l'has posat
|
Feia mesos que volia tractar aquest tema. Ho he parlat amb un home que conec i ens crida l'atenció. Especialment durant els últims anys, Eslovènia produeix molts esportistes d'altíssim nivell. Alguns casos realment mediàtics de bàsquet, ciclisme o futbol però també més esportistes que practiquen disciplines menys conegudes a casa nostra. Tot plegat, esdevé més espectacular perquè estem parlant d'un país de només dos milions d'habitants. El document només parla d'esportistes actuals o recentment retirats deixant de banda glòries del passat per a fer-ho més accesible. Paradigmàtic és el cas de l'encara jove Luka Dončić, un dels millors jugadors de l'NBA, però Eslovènia és el vigent campió de l'Eurobasket. Tenen altres jugadors de básquet coneguts a tot arreu com el també NBA Goran Dragić. Com ja sabeu, el ciclisme avui dia està dominat per dos homes nascuts al petit país balcànic, Primož Roglič i Tadej Pogačar. Dos homes que són sempre favorits a guanyar el Tour, el Giro i la resta de competicions considerades importants. També tenim el cas del gegant porter Oblak. Considerat un dels millors del vell continent en la seva posició. El motocròs és menys conegut a casa nostra i, per aquest motiu, potser el campió Tim Gajser no és pas tan famós entre els membres d'aquesta comunitat virtual. Tanmateix, Gajser demostra any rere any que és un dels millors del món en la seva especialitat. Dues vegades campió del món en la màxima categoria (2019 i 2020). Malauradament, l'escalada encara no ha assolit aquí un alt greu de popularitat, i potser aquests esportistes no els coneixeu pas si encara en sou neòfits. L'eslovena Janja Garnbret és l'or olímpica dels jocs olímpics de Tòquio 2020. Maja Vidmar, Domen Škofic, Jernej Kruder, Mia Krampl i Mina Markovič també són escaladors que participen sovint en cites mundialistes. L'esquí el segueixo menys, però conec el nom d'una eslovena que es diu Tina Maze que és una referència mundial de l'especialitat. També altres, com la medallista olímpica Petra Majdič o Peter Prevc. El combinat eslové d'hockei gel normalment no obté resultats especialment positius, però ha produit un jugador NHL, aquest és el cas d'un home que es diu Anže Kopitar. Un home que es diu Primož Kozmus fou campió olímpic de llançament de martell. Tina Trstenjak és el nom d'una jove de Celje que ha obtingut excel·lents resultats mundials i olímpics en judo.
Esloveniate esportistes d'alt nivell i visibilitat perque es un estatCatalunya si comptem que soms 3 mil. superem a Eslovenia en esportistes pero soms invisibles mundialmentper no poguer lluir la senyera.
Catalunya té set milions de habitants, Eslovènia en té dos. Una hipotètica unió de tots els territoris de parla catalana tindria 14 milions d'habitants, més que Portugal o Grècia.
Dic Catalans!No gent que viu per aqui.
|
Feia mesos que volia tractar aquest tema. Ho he parlat amb un home que conec i ens crida l'atenció. Especialment durant els últims anys, Eslovènia produeix molts esportistes d'altíssim nivell. Alguns casos realment mediàtics de bàsquet, ciclisme o futbol però també més esportistes que practiquen disciplines menys conegudes a casa nostra. Tot plegat, esdevé més espectacular perquè estem parlant d'un país de només dos milions d'habitants. El document només parla d'esportistes actuals o recentment retirats deixant de banda glòries del passat per a fer-ho més accesible. Paradigmàtic és el cas de l'encara jove Luka Dončić, un dels millors jugadors de l'NBA, però Eslovènia és el vigent campió de l'Eurobasket. Tenen altres jugadors de básquet coneguts a tot arreu com el també NBA Goran Dragić. Com ja sabeu, el ciclisme avui dia està dominat per dos homes nascuts al petit país balcànic, Primož Roglič i Tadej Pogačar. Dos homes que són sempre favorits a guanyar el Tour, el Giro i la resta de competicions considerades importants. També tenim el cas del gegant porter Oblak. Considerat un dels millors del vell continent en la seva posició. El motocròs és menys conegut a casa nostra i, per aquest motiu, potser el campió Tim Gajser no és pas tan famós entre els membres d'aquesta comunitat virtual. Tanmateix, Gajser demostra any rere any que és un dels millors del món en la seva especialitat. Dues vegades campió del món en la màxima categoria (2019 i 2020). Malauradament, l'escalada encara no ha assolit aquí un alt greu de popularitat, i potser aquests esportistes no els coneixeu pas si encara en sou neòfits. L'eslovena Janja Garnbret és l'or olímpica dels jocs olímpics de Tòquio 2020. Maja Vidmar, Domen Škofic, Jernej Kruder, Mia Krampl i Mina Markovič també són escaladors que participen sovint en cites mundialistes. L'esquí el segueixo menys, però conec el nom d'una eslovena que es diu Tina Maze que és una referència mundial de l'especialitat. També altres, com la medallista olímpica Petra Majdič o Peter Prevc. El combinat eslové d'hockei gel normalment no obté resultats especialment positius, però ha produit un jugador NHL, aquest és el cas d'un home que es diu Anže Kopitar. Un home que es diu Primož Kozmus fou campió olímpic de llançament de martell. Tina Trstenjak és el nom d'una jove de Celje que ha obtingut excel·lents resultats mundials i olímpics en judo.
Jo sempre m'he preguntat per què Catalunya té tants campions del món de trial.
Som un país que va sobre rodes.
Anava, millor dit. Actualment hem perdut pistonada en tots els aspectes.
La teva metàfora també té a veure amb els motors!
|
Feia mesos que volia tractar aquest tema. Ho he parlat amb un home que conec i ens crida l'atenció. Especialment durant els últims anys, Eslovènia produeix molts esportistes d'altíssim nivell. Alguns casos realment mediàtics de bàsquet, ciclisme o futbol però també més esportistes que practiquen disciplines menys conegudes a casa nostra. Tot plegat, esdevé més espectacular perquè estem parlant d'un país de només dos milions d'habitants. El document només parla d'esportistes actuals o recentment retirats deixant de banda glòries del passat per a fer-ho més accesible. Paradigmàtic és el cas de l'encara jove Luka Dončić, un dels millors jugadors de l'NBA, però Eslovènia és el vigent campió de l'Eurobasket. Tenen altres jugadors de básquet coneguts a tot arreu com el també NBA Goran Dragić. Com ja sabeu, el ciclisme avui dia està dominat per dos homes nascuts al petit país balcànic, Primož Roglič i Tadej Pogačar. Dos homes que són sempre favorits a guanyar el Tour, el Giro i la resta de competicions considerades importants. També tenim el cas del gegant porter Oblak. Considerat un dels millors del vell continent en la seva posició. El motocròs és menys conegut a casa nostra i, per aquest motiu, potser el campió Tim Gajser no és pas tan famós entre els membres d'aquesta comunitat virtual. Tanmateix, Gajser demostra any rere any que és un dels millors del món en la seva especialitat. Dues vegades campió del món en la màxima categoria (2019 i 2020). Malauradament, l'escalada encara no ha assolit aquí un alt greu de popularitat, i potser aquests esportistes no els coneixeu pas si encara en sou neòfits. L'eslovena Janja Garnbret és l'or olímpica dels jocs olímpics de Tòquio 2020. Maja Vidmar, Domen Škofic, Jernej Kruder, Mia Krampl i Mina Markovič també són escaladors que participen sovint en cites mundialistes. L'esquí el segueixo menys, però conec el nom d'una eslovena que es diu Tina Maze que és una referència mundial de l'especialitat. També altres, com la medallista olímpica Petra Majdič o Peter Prevc. El combinat eslové d'hockei gel normalment no obté resultats especialment positius, però ha produit un jugador NHL, aquest és el cas d'un home que es diu Anže Kopitar. Un home que es diu Primož Kozmus fou campió olímpic de llançament de martell. Tina Trstenjak és el nom d'una jove de Celje que ha obtingut excel·lents resultats mundials i olímpics en judo.
D'això se'n diu dòping.
|
Feia mesos que volia tractar aquest tema. Ho he parlat amb un home que conec i ens crida l'atenció. Especialment durant els últims anys, Eslovènia produeix molts esportistes d'altíssim nivell. Alguns casos realment mediàtics de bàsquet, ciclisme o futbol però també més esportistes que practiquen disciplines menys conegudes a casa nostra. Tot plegat, esdevé més espectacular perquè estem parlant d'un país de només dos milions d'habitants. El document només parla d'esportistes actuals o recentment retirats deixant de banda glòries del passat per a fer-ho més accesible. Paradigmàtic és el cas de l'encara jove Luka Dončić, un dels millors jugadors de l'NBA, però Eslovènia és el vigent campió de l'Eurobasket. Tenen altres jugadors de básquet coneguts a tot arreu com el també NBA Goran Dragić. Com ja sabeu, el ciclisme avui dia està dominat per dos homes nascuts al petit país balcànic, Primož Roglič i Tadej Pogačar. Dos homes que són sempre favorits a guanyar el Tour, el Giro i la resta de competicions considerades importants. També tenim el cas del gegant porter Oblak. Considerat un dels millors del vell continent en la seva posició. El motocròs és menys conegut a casa nostra i, per aquest motiu, potser el campió Tim Gajser no és pas tan famós entre els membres d'aquesta comunitat virtual. Tanmateix, Gajser demostra any rere any que és un dels millors del món en la seva especialitat. Dues vegades campió del món en la màxima categoria (2019 i 2020). Malauradament, l'escalada encara no ha assolit aquí un alt greu de popularitat, i potser aquests esportistes no els coneixeu pas si encara en sou neòfits. L'eslovena Janja Garnbret és l'or olímpica dels jocs olímpics de Tòquio 2020. Maja Vidmar, Domen Škofic, Jernej Kruder, Mia Krampl i Mina Markovič també són escaladors que participen sovint en cites mundialistes. L'esquí el segueixo menys, però conec el nom d'una eslovena que es diu Tina Maze que és una referència mundial de l'especialitat. També altres, com la medallista olímpica Petra Majdič o Peter Prevc. El combinat eslové d'hockei gel normalment no obté resultats especialment positius, però ha produit un jugador NHL, aquest és el cas d'un home que es diu Anže Kopitar. Un home que es diu Primož Kozmus fou campió olímpic de llançament de martell. Tina Trstenjak és el nom d'una jove de Celje que ha obtingut excel·lents resultats mundials i olímpics en judo.
Per mi Eslovènia és un país que un es podria enmirallar si un fos d'un país nomal.Jo hi sumaria, tot i no ser una potència, és que te bon nivell també en esports d'hivern. Tot i així, on és espectacular és en bàsquet, pq encara que tinguis un jugador top mundial, si la resta no acompanya poc es pot fer, i Eslovènia sempre te bon nivell.Bon apunt recordar a Tim Gasjer, ja que aquí (a les espanyes) molt parlar de motociclisme com si només existís MotoGP, Trial i el Dakar, quan el motocross després del motociclisme de velocitat és el més important, però com no ha hagut mai un campió català (ni espanyol), no se sap quasi ni que existeix.
Rosa escrigué: Bon apunt recordar a Tim Gasjer, ja que aquí (a les espanyes) molt parlar de motociclisme com si només existís MotoGP, Trial i el Dakar, quan el motocross després del motociclisme de velocitat és el més important, però com no ha hagut mai un campió català (ni espanyol), no se sap quasi ni que existeix.Bé, tenim el cas del jove Jorge Prado (dues vegades campió d'MX2) i seriós aspirant a guanyar tard o d'hora en la màxima categoria. Sembla que l'encara més jove Rubén Fernández pot ser una alternativa seriosa ben aviat, atès el fet que va debutar de convidat fa set dies amb una quarta posició en la primera manga. Abans de l'irrupció aquestes dos homes, Espanya només havia tingut representació mitjançant pilots de perfil més baix com ara Javi Vico o el xipioner José Butrón.
Si, Jorge Prado, el qual el vaig començar a seguir per que me'l vas fer conèixer, és l'excepció, aquest anys va acabar 5è del Mundial i va guanyar un GP diria, cosa que ningú havia fet mai. Però si et fixes, als mitjans "nacionals" ni se'n parla.
Joan escrigué: Si, Jorge Prado, el qual el vaig començar a seguir per que me'l vas fer conèixer, és l'excepció, aquest anys va acabar 5è del Mundial i va guanyar un GP diria, cosa que ningú havia fet mai. Però si et fixes, als mitjans "nacionals" ni se'n parla.Molt poquet. Tanmateix, als locals i als d'àmbit gallec sí. La TVG va començar l'any passat a oferir les proves del mundial de motocròs. És entrevistat sovint, per exemple aquí i les notícies parlen sovint d'ell, comprova-ho. L'encara més jove Rubén Fernández té una progresió excel·lent també, durant la primera manga del diumenge passat ens va deixar bocabadats a molts el dia que debutava en mx1. El veterà Herlings va trigar dues voltes senceres en passar-lo. Recorda que Herlings va caure juntament amb Seewer poc després de començar la prova i va haver de protagonitzar una remuntada de les que ens té acostumats. Finalment, el de Brabant va fer moltes vegades la volta ràpida i va acabar a només un segon del guanyador Febvre. Si no fos pel fet de perdre molt de temps amb el debutant Rubén Fernández potser guanyava la manga, oi? Qui sap. Un fet fàcilment contrastable és que en Jorge Prado és el pilot que millor surt de la graella, ha fet 16 holeshots enguany per sis d'en Febvre. El problema és que després sempre perd alguna posició per motius de físic i que ha tingut algunes lesions darrerament.
|
Feia mesos que volia tractar aquest tema. Ho he parlat amb un home que conec i ens crida l'atenció. Especialment durant els últims anys, Eslovènia produeix molts esportistes d'altíssim nivell. Alguns casos realment mediàtics de bàsquet, ciclisme o futbol però també més esportistes que practiquen disciplines menys conegudes a casa nostra. Tot plegat, esdevé més espectacular perquè estem parlant d'un país de només dos milions d'habitants. El document només parla d'esportistes actuals o recentment retirats deixant de banda glòries del passat per a fer-ho més accesible. Paradigmàtic és el cas de l'encara jove Luka Dončić, un dels millors jugadors de l'NBA, però Eslovènia és el vigent campió de l'Eurobasket. Tenen altres jugadors de básquet coneguts a tot arreu com el també NBA Goran Dragić. Com ja sabeu, el ciclisme avui dia està dominat per dos homes nascuts al petit país balcànic, Primož Roglič i Tadej Pogačar. Dos homes que són sempre favorits a guanyar el Tour, el Giro i la resta de competicions considerades importants. També tenim el cas del gegant porter Oblak. Considerat un dels millors del vell continent en la seva posició. El motocròs és menys conegut a casa nostra i, per aquest motiu, potser el campió Tim Gajser no és pas tan famós entre els membres d'aquesta comunitat virtual. Tanmateix, Gajser demostra any rere any que és un dels millors del món en la seva especialitat. Dues vegades campió del món en la màxima categoria (2019 i 2020). Malauradament, l'escalada encara no ha assolit aquí un alt greu de popularitat, i potser aquests esportistes no els coneixeu pas si encara en sou neòfits. L'eslovena Janja Garnbret és l'or olímpica dels jocs olímpics de Tòquio 2020. Maja Vidmar, Domen Škofic, Jernej Kruder, Mia Krampl i Mina Markovič també són escaladors que participen sovint en cites mundialistes. L'esquí el segueixo menys, però conec el nom d'una eslovena que es diu Tina Maze que és una referència mundial de l'especialitat. També altres, com la medallista olímpica Petra Majdič o Peter Prevc. El combinat eslové d'hockei gel normalment no obté resultats especialment positius, però ha produit un jugador NHL, aquest és el cas d'un home que es diu Anže Kopitar. Un home que es diu Primož Kozmus fou campió olímpic de llançament de martell. Tina Trstenjak és el nom d'una jove de Celje que ha obtingut excel·lents resultats mundials i olímpics en judo.
croats, bosniacs i eslovens són les nacions amb habitants més alts. Per tant, destaquen en esports on això és determinant.
|
Feia mesos que volia tractar aquest tema. Ho he parlat amb un home que conec i ens crida l'atenció. Especialment durant els últims anys, Eslovènia produeix molts esportistes d'altíssim nivell. Alguns casos realment mediàtics de bàsquet, ciclisme o futbol però també més esportistes que practiquen disciplines menys conegudes a casa nostra. Tot plegat, esdevé més espectacular perquè estem parlant d'un país de només dos milions d'habitants. El document només parla d'esportistes actuals o recentment retirats deixant de banda glòries del passat per a fer-ho més accesible. Paradigmàtic és el cas de l'encara jove Luka Dončić, un dels millors jugadors de l'NBA, però Eslovènia és el vigent campió de l'Eurobasket. Tenen altres jugadors de básquet coneguts a tot arreu com el també NBA Goran Dragić. Com ja sabeu, el ciclisme avui dia està dominat per dos homes nascuts al petit país balcànic, Primož Roglič i Tadej Pogačar. Dos homes que són sempre favorits a guanyar el Tour, el Giro i la resta de competicions considerades importants. També tenim el cas del gegant porter Oblak. Considerat un dels millors del vell continent en la seva posició. El motocròs és menys conegut a casa nostra i, per aquest motiu, potser el campió Tim Gajser no és pas tan famós entre els membres d'aquesta comunitat virtual. Tanmateix, Gajser demostra any rere any que és un dels millors del món en la seva especialitat. Dues vegades campió del món en la màxima categoria (2019 i 2020). Malauradament, l'escalada encara no ha assolit aquí un alt greu de popularitat, i potser aquests esportistes no els coneixeu pas si encara en sou neòfits. L'eslovena Janja Garnbret és l'or olímpica dels jocs olímpics de Tòquio 2020. Maja Vidmar, Domen Škofic, Jernej Kruder, Mia Krampl i Mina Markovič també són escaladors que participen sovint en cites mundialistes. L'esquí el segueixo menys, però conec el nom d'una eslovena que es diu Tina Maze que és una referència mundial de l'especialitat. També altres, com la medallista olímpica Petra Majdič o Peter Prevc. El combinat eslové d'hockei gel normalment no obté resultats especialment positius, però ha produit un jugador NHL, aquest és el cas d'un home que es diu Anže Kopitar. Un home que es diu Primož Kozmus fou campió olímpic de llançament de martell. Tina Trstenjak és el nom d'una jove de Celje que ha obtingut excel·lents resultats mundials i olímpics en judo.
Jo sempre m'he preguntat per què Catalunya té tants campions del món de trial.
Sí, Toni Bou, Adam Raga, Laia Sanz, Jordi Tarrés...el jove Gabriel Marcelli ha hagut de treslladar-se a Catalunya per a esdevenir una referència del trial. També de motociclisme en general (Crivillé, Sete, els Márquez, Pedrosa, Garriga, Isidre Esteve, Nani Roma, Espargaró, Sito Pons, Alzamora, Rabat, Checa...). Fils relacionats: En quins esports esdevindria Catalunya una potència mundial? i Esportistes dels PPCC que destaquin en disciplines minoritàries.
Tenint en compte aquest magnífic historial de campions, sembla mentida que tv3 no hagi emès mai cap temporada de motos. La tradició motociclista a Catalunya està ben arrelada, res a veure amb l'automobilisme.
Una llàstima que tv3 no hagi fet mai retrasmisions de motogp. De trial tampoc? Tanmateix, emeten el mundial de Superbikes. La TVG va començar l'any passat a oferir les proves del mundial de motocròs perquè n'hi ha un representant de Lugo (Jorge Prado i sembla que darrerament el viguès Rubén Fernández) que és un seriós aspirant a esdevenir campió en la màxima categoria. De fet, ja és bicampió mundial d'MX2. El jove pilot de Lugo Jorge Prado es va treslladar amb els pares i la germana a Lommel per a poder desenvolupar la seva habilitat. Des de fa 1 any o 2 viu a Santa Marinella amb el pare i elles segueixen vivint a Lommel. La veritat és que des de que protagonitza aquests èxits, la premsa d'aquí parla continuament d'ell.
|
Feia mesos que volia tractar aquest tema. Ho he parlat amb un home que conec i ens crida l'atenció. Especialment durant els últims anys, Eslovènia produeix molts esportistes d'altíssim nivell. Alguns casos realment mediàtics de bàsquet, ciclisme o futbol però també més esportistes que practiquen disciplines menys conegudes a casa nostra. Tot plegat, esdevé més espectacular perquè estem parlant d'un país de només dos milions d'habitants. El document només parla d'esportistes actuals o recentment retirats deixant de banda glòries del passat per a fer-ho més accesible. Paradigmàtic és el cas de l'encara jove Luka Dončić, un dels millors jugadors de l'NBA, però Eslovènia és el vigent campió de l'Eurobasket. Tenen altres jugadors de básquet coneguts a tot arreu com el també NBA Goran Dragić. Com ja sabeu, el ciclisme avui dia està dominat per dos homes nascuts al petit país balcànic, Primož Roglič i Tadej Pogačar. Dos homes que són sempre favorits a guanyar el Tour, el Giro i la resta de competicions considerades importants. També tenim el cas del gegant porter Oblak. Considerat un dels millors del vell continent en la seva posició. El motocròs és menys conegut a casa nostra i, per aquest motiu, potser el campió Tim Gajser no és pas tan famós entre els membres d'aquesta comunitat virtual. Tanmateix, Gajser demostra any rere any que és un dels millors del món en la seva especialitat. Dues vegades campió del món en la màxima categoria (2019 i 2020). Malauradament, l'escalada encara no ha assolit aquí un alt greu de popularitat, i potser aquests esportistes no els coneixeu pas si encara en sou neòfits. L'eslovena Janja Garnbret és l'or olímpica dels jocs olímpics de Tòquio 2020. Maja Vidmar, Domen Škofic, Jernej Kruder, Mia Krampl i Mina Markovič també són escaladors que participen sovint en cites mundialistes. L'esquí el segueixo menys, però conec el nom d'una eslovena que es diu Tina Maze que és una referència mundial de l'especialitat. També altres, com la medallista olímpica Petra Majdič o Peter Prevc. El combinat eslové d'hockei gel normalment no obté resultats especialment positius, però ha produit un jugador NHL, aquest és el cas d'un home que es diu Anže Kopitar. Un home que es diu Primož Kozmus fou campió olímpic de llançament de martell. Tina Trstenjak és el nom d'una jove de Celje que ha obtingut excel·lents resultats mundials i olímpics en judo.
Jo sempre m'he preguntat per què Catalunya té tants campions del món de trial.
Sí, Toni Bou, Adam Raga, Laia Sanz, Jordi Tarrés...el jove Gabriel Marcelli ha hagut de treslladar-se a Catalunya per a esdevenir una referència del trial. També de motociclisme en general (Crivillé, Sete, els Márquez, Pedrosa, Garriga, Isidre Esteve, Nani Roma, Espargaró, Sito Pons, Alzamora, Rabat, Checa...). Fils relacionats: En quins esports esdevindria Catalunya una potència mundial? i Esportistes dels PPCC que destaquin en disciplines minoritàries.
Tenint en compte aquest magnífic historial de campions, sembla mentida que tv3 no hagi emès mai cap temporada de motos. La tradició motociclista a Catalunya està ben arrelada, res a veure amb l'automobilisme.
el rally de cotxes també està arrelat, tot i que es més difícil i més car.
Pensava en la F1, que sí que es va emetre durant uns anys a tv3.
És cert, m'en recordo.
|
Feia mesos que volia tractar aquest tema. Ho he parlat amb un home que conec i ens crida l'atenció. Especialment durant els últims anys, Eslovènia produeix molts esportistes d'altíssim nivell. Alguns casos realment mediàtics de bàsquet, ciclisme o futbol però també més esportistes que practiquen disciplines menys conegudes a casa nostra. Tot plegat, esdevé més espectacular perquè estem parlant d'un país de només dos milions d'habitants. El document només parla d'esportistes actuals o recentment retirats deixant de banda glòries del passat per a fer-ho més accesible. Paradigmàtic és el cas de l'encara jove Luka Dončić, un dels millors jugadors de l'NBA, però Eslovènia és el vigent campió de l'Eurobasket. Tenen altres jugadors de básquet coneguts a tot arreu com el també NBA Goran Dragić. Com ja sabeu, el ciclisme avui dia està dominat per dos homes nascuts al petit país balcànic, Primož Roglič i Tadej Pogačar. Dos homes que són sempre favorits a guanyar el Tour, el Giro i la resta de competicions considerades importants. També tenim el cas del gegant porter Oblak. Considerat un dels millors del vell continent en la seva posició. El motocròs és menys conegut a casa nostra i, per aquest motiu, potser el campió Tim Gajser no és pas tan famós entre els membres d'aquesta comunitat virtual. Tanmateix, Gajser demostra any rere any que és un dels millors del món en la seva especialitat. Dues vegades campió del món en la màxima categoria (2019 i 2020). Malauradament, l'escalada encara no ha assolit aquí un alt greu de popularitat, i potser aquests esportistes no els coneixeu pas si encara en sou neòfits. L'eslovena Janja Garnbret és l'or olímpica dels jocs olímpics de Tòquio 2020. Maja Vidmar, Domen Škofic, Jernej Kruder, Mia Krampl i Mina Markovič també són escaladors que participen sovint en cites mundialistes. L'esquí el segueixo menys, però conec el nom d'una eslovena que es diu Tina Maze que és una referència mundial de l'especialitat. També altres, com la medallista olímpica Petra Majdič o Peter Prevc. El combinat eslové d'hockei gel normalment no obté resultats especialment positius, però ha produit un jugador NHL, aquest és el cas d'un home que es diu Anže Kopitar. Un home que es diu Primož Kozmus fou campió olímpic de llançament de martell. Tina Trstenjak és el nom d'una jove de Celje que ha obtingut excel·lents resultats mundials i olímpics en judo.
Eslovènia, un país petit, però amb esportistes de gran nivell i en moltes disciplines diferents. Jo afegiria l'handbol on també tenen molts bons jugadors.Hi ha en Domen Makuc, que l'any passat va fitxar per la secció d'handbol del Barça, juga de central, és molt jove, té uns 20 anys i serà un dels grans jugadors europeus si tot va bé.Penso que tenen una mentalitat o uns gens, molt competitius, característica compartida amb els seus veïns croats i amb la resta de pobles balcànics, on surten grandíssims esportistes.Croàcia són 4,5 milions i déu n'hi do del seu nivell també, en futbol, bàsquet, handbol, waterpolo
Judith escrigué: afegiria l'handbol Tens raó. Me n'havia oblidat.
|
En la història recent d'Occident hi ha dos casos que tenen similituds amb el Consell per la República i que van ser un èxit, i que van dur els seus països a la independència.Israel El cas més conegut és l'Agència Jueva, denominada Sojnut, que es va crear l'any 1929 al marge del mandat britànic al Pròxim Orient. El Congrés sionista va començar a idear l'Agència el 1908 encara durant l'ocupació otomana, però no començaria a funcionar fins vint anys després davant els britànics. L'Agència es va dedicar a crear institucions paral·leles a les britàniques, i sovint amb confrontació contra elles, com la creació d'assentaments per l'arribada de jueus de la diàspora, una representació internacional, la creació de la xarxa educativa dels kibbutz, ensenyament de l'hebreu, i més endavant va ser la comandància de les entitats "d'autodefensa" com la Haganà, que era la més important al costat del Palmaj, i també l'Irgun, que era la segona en potencial. El 1946 el governador britànic va ordenar la detenció de destacats membres de la Sojnut, en la denominada operació Agatha, que va fer 2.700 detinguts, però no va aconseguir desactivar-la i va seguir operant. Segons explica el professor d'història jueva Ariel Kaniewsky, l'Agència Jueva va crear una mena de govern jueu provisional (el Consell Nacional) al marge del mandat britànic, abans de la proclamació de la independència el 1948. La Sojnut treballava a partir de donacions, i es comenta que els jueus van arribar a pagar impostos per duplicat: als britànics, i per sufragar l’Agència. . "En què se semblen la Sojnut i el Consell per la República? En tot La Sojnut, com el Consell per la República, funcionava exclusivament gràcies a donacions. L'objectiu era clar: la conquesta del dret a l'autodeterminació i el reconeixement internacional", considera Kaniewsky, que té un fil de Twitter sobre aquesta qüestió. David Ben Gurion va ser el president de la Sojnut des del 1935 i fins a la independència. Després del fracàs de la partició aprovada a l'ONU, perquè els àrabs no la van acceptar, el Consell Nacional va aprovar anar a la independència i va redactar la declaració de la DUI. Com que no hi havia cap Parlament autonòmic, Ben Gurion va llegir-la al Museu de Tel Aviv a les 4 de la tarda del 14 de maig del 1948. Abans va triar el nom del país entre les quatre opcions que tenia sobre la taula: Judea, País de Sió, Palestina (el nom inventat pels romans que havien recuperat els britànics) i Israel. Va optar per aquest darrer.Estònia El cas d'Estònia també manté similituds amb el cas català, perquè allà ja hi havia també un Parlament autonòmic preexistent, en aquest cas el soviètic. I els independentistes estonians van crear el 1989 el denominat Congrés d'Estònia, al marge de les normes soviètiques. El Congrés es va centrar a crear un registre de ciutadà estonià, d’inscripció voluntària. I un any després, en plena efervescència política a l'URSS, s’hi havien apuntat 790.000 persones, que representaven el 60% de la població del país. El Congrés d’Estònia va fer el pas decisiu convocant unes eleccions unilaterals el febrer del 1990, al marge del Soviet Suprem d’Estònia, que era el Parlament federal d’aquella època i que també tenia previstos comicis. A causa de la popularitat del Parlament llavors fake, la majoria dels partits van decidir presentar-se a les eleccions dels dos legislatius alhora el 1990, les primeres en les quals es podien presentar partits en el món soviètic. Però el Parlament independentista a més va anar a forçar les costures soviètiques i va permetre la votació dels estonians residents a l’exterior. El Congrés d'Estònia reivindicava la continuïtat amb la República estoniana del 1918, que va ser esclafada pels russos després de la revolució. El govern de l’URSS va intentar impedir els comicis del Congrés d’Estònia, però no ho va aconseguir, i això va resultar decisiu. Ensorrant-se per moments, la Unió Soviètica va haver d’assumir la legitimitat del nou Parlament estonià, i alhora va mantenir el soviètic, en una situació contradictòria. El 3 de març del 1991 Estònia va celebrar un referèndum sobre la independència, i la DUI es va declarar el 20 d'agost d'aquell any. El problema de legitimitat que suposava l'existència de dos parlaments es va resoldre el setembre de 1991, quan es va formar una assemblea amb un nombre de membres igual del Soviet Suprem i del Congrés d'Estònia, per a redactar una nova constitució per a la República. La nova Constitució va ser aprovada per referèndum el juny del 1992 i tant el Congrés d'Estònia com el Soviet Suprem es van dissoldre l'octubre d'aquell any, amb la presa de possessió del primer Parlament sota la nova carta magna.https://www.elnacional.cat/ca/politica/dos-precedents-consell-republica-exit_669614_102.html
Ona Curto: “Hem de recuperar la força de la gent, la il·lusió i l’esperança”Entrevista a la regidora de la CUP a Arenys de Mar i membre electe de l'Assemblea de Representants del Consell per la República · Amb 7.693 vots, ha estat un dels candidats més votats de l'urna de càrrecs electeshttps://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-ona-curto-consell-per-la-republica/PS M'he equivocat i he votat un positiu al soldat aquest... Què hi farem..
|
En la història recent d'Occident hi ha dos casos que tenen similituds amb el Consell per la República i que van ser un èxit, i que van dur els seus països a la independència.Israel El cas més conegut és l'Agència Jueva, denominada Sojnut, que es va crear l'any 1929 al marge del mandat britànic al Pròxim Orient. El Congrés sionista va començar a idear l'Agència el 1908 encara durant l'ocupació otomana, però no començaria a funcionar fins vint anys després davant els britànics. L'Agència es va dedicar a crear institucions paral·leles a les britàniques, i sovint amb confrontació contra elles, com la creació d'assentaments per l'arribada de jueus de la diàspora, una representació internacional, la creació de la xarxa educativa dels kibbutz, ensenyament de l'hebreu, i més endavant va ser la comandància de les entitats "d'autodefensa" com la Haganà, que era la més important al costat del Palmaj, i també l'Irgun, que era la segona en potencial. El 1946 el governador britànic va ordenar la detenció de destacats membres de la Sojnut, en la denominada operació Agatha, que va fer 2.700 detinguts, però no va aconseguir desactivar-la i va seguir operant. Segons explica el professor d'història jueva Ariel Kaniewsky, l'Agència Jueva va crear una mena de govern jueu provisional (el Consell Nacional) al marge del mandat britànic, abans de la proclamació de la independència el 1948. La Sojnut treballava a partir de donacions, i es comenta que els jueus van arribar a pagar impostos per duplicat: als britànics, i per sufragar l’Agència. . "En què se semblen la Sojnut i el Consell per la República? En tot La Sojnut, com el Consell per la República, funcionava exclusivament gràcies a donacions. L'objectiu era clar: la conquesta del dret a l'autodeterminació i el reconeixement internacional", considera Kaniewsky, que té un fil de Twitter sobre aquesta qüestió. David Ben Gurion va ser el president de la Sojnut des del 1935 i fins a la independència. Després del fracàs de la partició aprovada a l'ONU, perquè els àrabs no la van acceptar, el Consell Nacional va aprovar anar a la independència i va redactar la declaració de la DUI. Com que no hi havia cap Parlament autonòmic, Ben Gurion va llegir-la al Museu de Tel Aviv a les 4 de la tarda del 14 de maig del 1948. Abans va triar el nom del país entre les quatre opcions que tenia sobre la taula: Judea, País de Sió, Palestina (el nom inventat pels romans que havien recuperat els britànics) i Israel. Va optar per aquest darrer.Estònia El cas d'Estònia també manté similituds amb el cas català, perquè allà ja hi havia també un Parlament autonòmic preexistent, en aquest cas el soviètic. I els independentistes estonians van crear el 1989 el denominat Congrés d'Estònia, al marge de les normes soviètiques. El Congrés es va centrar a crear un registre de ciutadà estonià, d’inscripció voluntària. I un any després, en plena efervescència política a l'URSS, s’hi havien apuntat 790.000 persones, que representaven el 60% de la població del país. El Congrés d’Estònia va fer el pas decisiu convocant unes eleccions unilaterals el febrer del 1990, al marge del Soviet Suprem d’Estònia, que era el Parlament federal d’aquella època i que també tenia previstos comicis. A causa de la popularitat del Parlament llavors fake, la majoria dels partits van decidir presentar-se a les eleccions dels dos legislatius alhora el 1990, les primeres en les quals es podien presentar partits en el món soviètic. Però el Parlament independentista a més va anar a forçar les costures soviètiques i va permetre la votació dels estonians residents a l’exterior. El Congrés d'Estònia reivindicava la continuïtat amb la República estoniana del 1918, que va ser esclafada pels russos després de la revolució. El govern de l’URSS va intentar impedir els comicis del Congrés d’Estònia, però no ho va aconseguir, i això va resultar decisiu. Ensorrant-se per moments, la Unió Soviètica va haver d’assumir la legitimitat del nou Parlament estonià, i alhora va mantenir el soviètic, en una situació contradictòria. El 3 de març del 1991 Estònia va celebrar un referèndum sobre la independència, i la DUI es va declarar el 20 d'agost d'aquell any. El problema de legitimitat que suposava l'existència de dos parlaments es va resoldre el setembre de 1991, quan es va formar una assemblea amb un nombre de membres igual del Soviet Suprem i del Congrés d'Estònia, per a redactar una nova constitució per a la República. La nova Constitució va ser aprovada per referèndum el juny del 1992 i tant el Congrés d'Estònia com el Soviet Suprem es van dissoldre l'octubre d'aquell any, amb la presa de possessió del primer Parlament sota la nova carta magna.https://www.elnacional.cat/ca/politica/dos-precedents-consell-republica-exit_669614_102.html
Malaruadament no s'assembla a cap d'aquests dos exemples pel fet que mentre aquests anaven de debò, el consell de Waterloo no és res més que una andròmina processista feta per a enredar la gent. M'agradaria molt equivocar-me, però tot el que ha fet aquest consell fins ara deixa ben clar que no tenen res a veure amb el Congrés d'Estònia ni amb l'Agència Jueva.
primer em votes negatiu i, després, dius el mateix que he dit.això de que israel és occident no ho he dit pas jo..
|
En la història recent d'Occident hi ha dos casos que tenen similituds amb el Consell per la República i que van ser un èxit, i que van dur els seus països a la independència.Israel El cas més conegut és l'Agència Jueva, denominada Sojnut, que es va crear l'any 1929 al marge del mandat britànic al Pròxim Orient. El Congrés sionista va començar a idear l'Agència el 1908 encara durant l'ocupació otomana, però no començaria a funcionar fins vint anys després davant els britànics. L'Agència es va dedicar a crear institucions paral·leles a les britàniques, i sovint amb confrontació contra elles, com la creació d'assentaments per l'arribada de jueus de la diàspora, una representació internacional, la creació de la xarxa educativa dels kibbutz, ensenyament de l'hebreu, i més endavant va ser la comandància de les entitats "d'autodefensa" com la Haganà, que era la més important al costat del Palmaj, i també l'Irgun, que era la segona en potencial. El 1946 el governador britànic va ordenar la detenció de destacats membres de la Sojnut, en la denominada operació Agatha, que va fer 2.700 detinguts, però no va aconseguir desactivar-la i va seguir operant. Segons explica el professor d'història jueva Ariel Kaniewsky, l'Agència Jueva va crear una mena de govern jueu provisional (el Consell Nacional) al marge del mandat britànic, abans de la proclamació de la independència el 1948. La Sojnut treballava a partir de donacions, i es comenta que els jueus van arribar a pagar impostos per duplicat: als britànics, i per sufragar l’Agència. . "En què se semblen la Sojnut i el Consell per la República? En tot La Sojnut, com el Consell per la República, funcionava exclusivament gràcies a donacions. L'objectiu era clar: la conquesta del dret a l'autodeterminació i el reconeixement internacional", considera Kaniewsky, que té un fil de Twitter sobre aquesta qüestió. David Ben Gurion va ser el president de la Sojnut des del 1935 i fins a la independència. Després del fracàs de la partició aprovada a l'ONU, perquè els àrabs no la van acceptar, el Consell Nacional va aprovar anar a la independència i va redactar la declaració de la DUI. Com que no hi havia cap Parlament autonòmic, Ben Gurion va llegir-la al Museu de Tel Aviv a les 4 de la tarda del 14 de maig del 1948. Abans va triar el nom del país entre les quatre opcions que tenia sobre la taula: Judea, País de Sió, Palestina (el nom inventat pels romans que havien recuperat els britànics) i Israel. Va optar per aquest darrer.Estònia El cas d'Estònia també manté similituds amb el cas català, perquè allà ja hi havia també un Parlament autonòmic preexistent, en aquest cas el soviètic. I els independentistes estonians van crear el 1989 el denominat Congrés d'Estònia, al marge de les normes soviètiques. El Congrés es va centrar a crear un registre de ciutadà estonià, d’inscripció voluntària. I un any després, en plena efervescència política a l'URSS, s’hi havien apuntat 790.000 persones, que representaven el 60% de la població del país. El Congrés d’Estònia va fer el pas decisiu convocant unes eleccions unilaterals el febrer del 1990, al marge del Soviet Suprem d’Estònia, que era el Parlament federal d’aquella època i que també tenia previstos comicis. A causa de la popularitat del Parlament llavors fake, la majoria dels partits van decidir presentar-se a les eleccions dels dos legislatius alhora el 1990, les primeres en les quals es podien presentar partits en el món soviètic. Però el Parlament independentista a més va anar a forçar les costures soviètiques i va permetre la votació dels estonians residents a l’exterior. El Congrés d'Estònia reivindicava la continuïtat amb la República estoniana del 1918, que va ser esclafada pels russos després de la revolució. El govern de l’URSS va intentar impedir els comicis del Congrés d’Estònia, però no ho va aconseguir, i això va resultar decisiu. Ensorrant-se per moments, la Unió Soviètica va haver d’assumir la legitimitat del nou Parlament estonià, i alhora va mantenir el soviètic, en una situació contradictòria. El 3 de març del 1991 Estònia va celebrar un referèndum sobre la independència, i la DUI es va declarar el 20 d'agost d'aquell any. El problema de legitimitat que suposava l'existència de dos parlaments es va resoldre el setembre de 1991, quan es va formar una assemblea amb un nombre de membres igual del Soviet Suprem i del Congrés d'Estònia, per a redactar una nova constitució per a la República. La nova Constitució va ser aprovada per referèndum el juny del 1992 i tant el Congrés d'Estònia com el Soviet Suprem es van dissoldre l'octubre d'aquell any, amb la presa de possessió del primer Parlament sota la nova carta magna.https://www.elnacional.cat/ca/politica/dos-precedents-consell-republica-exit_669614_102.html
Israel és Occident? Potser si.. Sembla una afirmació de que el sinonisme és purament colonialisme occidental. L'andròmina postconvergent aquesta del CxR és un engany més entre moltíssims altres. Qualsevol pas en favor de la nostra independència el farà el poble des de la base.. el mateix poble que va desbordar l'1 d'octubre que ells volien que nasqués mort i el mateix poble que els va fer tremolar el 3 d'octubre. Prou ja de vendre motos, sisplau.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.