sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Detinguda per robar-li el collaret d'una estrebada a una dona gran després de guanyar-se la seva confiança a Tarragona. La joia, valorada en 2.500 euros, ha estat recuperada després de l'arrest. Una dona de 38 anys, veïna de Tarragona, va ser detinguda dilluns pels Mossos d'Esquadra com a presumpta autora d'un delicte de robatori amb violència després de robar-li el collaret a una dona gran d'una estrebada després de guanyar-se la seva confiança. Els fets van tenir lloc al migdia, quan la víctima es trobava a casa seva i van trucar al timbre. La víctima va obrir la porta a una dona a qui coneixia i la va deixar passar. Quan la víctima va acompanyar-la a la porta per acomiadar-se, la detinguda va agafar-li el collaret que portava posat i li va estirar. La cadena es va trencar i va caure a terra però la dona es va endur el penjoll. La joia, valorada en 2.500 euros, s'ha recuperat en el registre policial al domicili de la detinguda. Els mossos es van fer càrrec del cas i van poder identificar i detenir la presumpta autora aquest dilluns a Tarragona, que va reconèixer els fets. Es tractava d'una dona amb 16 antecedents, la majoria per delictes contra el patrimoni. Ha quedat en llibertat a l'espera de ser citada pel jutjat que investiga el cas després de declarar en seu policial.
|
Societat
|
Policial
|
La Generalitat abona 14,3 MEUR en prestacions universals per naixement, adopció, tutela o acolliment del 2010 i 2011. Aquest any s’han destinat 171,6 milions d’euros per donar resposta a 372.554 famílies. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha ordenat el darrer pagament -de 14,3 MEUR- corresponents a les prestacions universals per naixement, adopció, tutela i acolliment que encara quedaven pendents del 2010 i 2011. Al principi de la legislatura, la consellera Dolors Bassa es va comprometre a pagar les famílies afectades abans d’acabar l’any. Així, durant aquest 2016, s’han destinat 171,6 MEUR per donar resposta a les 372.554 famílies que restaven pendents de cobrar la prestació universal. Concretament, durant aquest exercici s’han fet efectius els imports pendents de 2010 a 89.946 famílies i els endarreriments que afectaven 282.608 famílies corresponents al període entre gener i juny de 2011, moment en que es va suspendre aquesta línia d’ajut.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Cinc ferits en l'incendi d'un vaixell al port esportiu d'Aiguadolç de Sitges. Tres persones resulten ferides menys greus i dues lleus. Cinc persones han resultat ferides en l'incendi d'un vaixell al port esportiu d'Aiguadolç de Sitges, segons han informat els Bombers de la Generalitat. El cos ha rebut l'avís cap a les 00.59 hores d'aquest divendres i el foc ha cremat una moto aquàtica, una rentadora i material divers a la bodega. Els ferits han patit intoxicació per fum. Dos d'ells han estat traslladats a l'Hospital Residència Sant Camil –un en estat menys greu i un altre lleu- i tres a l'Hospital Sant Antoni Abad –dos menys greus i un lleu- A més, s'han atès dues persones en el lloc dels fets, segons ha informat el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
|
Societat
|
Successos
|
Catalunya registra un nou rècord històric amb 954 trasplantaments el 2015. Salut apunta que l'augment de la donació de cadàver ha permès assolir aquesta xifra. Els hospitals catalans van batre l'any 2015 el seu rècord en nombre de trasplantaments amb 954, segons dades de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Aquesta activitat segueix situant Catalunya dins els índexs capdavanters d'arreu del món. L'augment de la donació de cadàver ha permès assolir aquesta xifra ja que els 256 donants cadàver vàlids del 2015 representen una taxa de donació de 34,1 donants per milió de població, la millor xifra dels últims sis anys, segons el Departament de Salut. Els trasplantaments que més van augmentar són els cardíacs amb un 17,9%. Concretament, se'n van fer 66, és a dir, deu més que el 2014. Els trasplantaments pancreàtics també van experimentar un augment, concretament del 15,8%, passant dels 19 del 2014 als 22 del 2015. El Clínic és l'hospital de tot l'Estat que més trasplantaments d'aquest tipus ha fet durant el 2015, arribant a la xifra de 21. En tercer lloc, els trasplantaments que més han augmentat han sigut els de ronyó amb un creixement del 7,1%. S'ha passat dels 604 el 2014 als 647 el 2015. Pel que fa als trasplantaments hepàtics, l'activitat s'ha mantingut estable i l'any passat es va fer un trasplantament menys que el 2014. Del total de trasplantaments -161-, deu són de donant viu. En canvi, l'activitat de pulmó ha disminuït lleugerament. L'any 2015 es van fer nou trasplantaments menys que l'any anterior. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron segueix sent el centre de l'Estat que més trasplantaments de pulmó fa. Augment de la donació de cadàver Les xifres rècord de trasplantaments a Catalunya s'han assolit gràcies a l'augment de la donació de cadàver, segons ha apuntat el Departament de Salut. Els 256 donants cadàver vàlids del 2015 representen una taxa de donació de 34,1 donants per milió de població i és la millor xifra dels últims sis anys. Aquesta dada és fins a cinc punts superior a l'obtinguda al 2014, amb una taxa de 29. El departament puntualitza que l'augment de la donació ha estat possible gràcies a tres factors. D'una banda, pel creixement de les autoritzacions de donació per part de familiars -les negatives han baixat un 6% respecte l'any 2014, sent d'un 14% a l'any 2015 (dades provisionals). En segon lloc, per l'obtenció de més donants en mort encefàlica -187, un 2,7% més que al 2014-. Per últim, per l'increment –un 91,7%, equivalent a 69 casos- de la donació en asistòlia controlada (malalts terminals d'algunes patologies ingressats a l'hospital que moren per cessament irreversible de l'activitat cardíaca). El Doctor Jaume Tort, director de l'OCATT, explica que les xifres d'aquest any són "molt bones" i demostren una "motivació i sensibilització més gran" per part de la ciutadania i dels professionals. No obstant, afegeix que Catalunya ha de créixer en donacions perquè avui hi ha 1.335 persones esperant un òrgan. "Són vides que depenen que hagi més donants", ha dit. Els donants vius, en canvi, han estat lleugerament inferiors a l'any anterior: 170 el 2015 i 175 el 2014. Si bé cal destacar que el 41% del trasplantament renal de donant viu de l'Estat es realitza a Catalunya. Pel que fa a teixits hi va haver 929 donants al Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, els quals varen suposar 908 donacions de còrnies, 236 d'ós, 149 de tendons, 169 de pell, 108 d'artèries i 153 de vàlvules cardíaques. També va haver-hi 43 donacions de membrana amniòtica. Aquests teixits han ajudat a 10.000 persones aquest any 2015. El Departament subratlla en aquest sentit que si habitualment es diu que amb cada donant d'òrgans es poden ajudar a salvar sis vides, amb cada donant de teixits podem ajudar a salvar o millorar la vida de més de 100 persones. També s'ha incrementat la donació de medul·la òssia respecte el 2014. En total a Catalunya hi ha 32.257 persones inscrites al Registre de donants de Medul·la Òssia (REDMO), dades que suposen un 16,1% dels donants de l'Estat registrats (200.678). Llistes d'espera "estables" Tot i aquests excel·lents resultats, les llistes d'espera es mantenen estables respecte al 31 de desembre de 2014, segons ha apuntat el Departament de Salut. Així, encara a Catalunya hi ha 1.335 persones que estan a l'espera de rebre un o més òrgans. En concret, 1.081 de ronyó, 167 de fetge, 34 de cor, 60 de pulmó, 7 de pàncrees i un d'intestí. Des de l'OCATT i el Departament de Salut es considera que la important activitat que s'ha fet a Catalunya en donacions i trasplantaments durant l'any 2015 ha estat possible, en primer lloc, gràcies a la generositat de la ciutadania. En aquest sentit, han volgut expressar l'agraïment "més sincer" als donants i a les seves famílies. En segon lloc, també han volgut fer un reconeixement explícit als professionals i als hospitals catalans, ja que, una vegada més, han contribuït de manera "decisiva" en l'assoliment d'aquestes xifres històriques a Catalunya.
|
Societat
|
Salut
|
Puigdemont i Comín defensen una reforma electoral i un codi penal comú a la UE en una carta de presentació. Els eurodiputats de Junts acusen la judicatura espanyola de tenir "una agenda política pròpia" en una missiva als seus companys. Els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín defensen una reforma electoral i la creació d'un codi penal comú a la Unió Europea en la seva carta de presentació a la resta d'eurodiputats. Tots dos aposten per canviar la llei electoral europea com a prioritat política per evitar "experiències" com les que han viscut i també advocar per un codi penal unificat al bloc europeu per "evitar que un estat membre consideri delicte el que en un altre estat no ho és", en referència a la sedició del cas de l'1-O. En la missiva, els dos independentistes acusen la judicatura espanyola de tenir "una agenda política pròpia" amb "reminiscències del franquisme". "És la judicatura la que està interferint en l'activitat política condicionant-la a partir de la seva pròpia agenda i visió retrògrada de com hauria de ser Espanya", critiquen. Dret a l'autodeterminació Puigdemont i Comín asseguren que "com a representants d'una minoria nacional a Espanya" li donaran "veu" i reivindicaran el seu dret a l'autodeterminació. "Els catalans tenen dret a decidir sobre el seu propi futur igual que el poble escocès", reivindiquen, defensant l'organització del referèndum de l'1-O. D'altra banda, tots dos prometen que "ajudaran a consolidar una Europa forta democràtica i unida".
|
Política
|
Unió Europea
|
L'Aeroport de Lleida-Alguaire licita les obres d'ampliació de la plataforma d'estacionament d'aeronaus. Les obres, que es preveu que durin tres mesos, tenen un pressupost de 589.000 euros. L'Aeroport de Lleida-Alguaire ha licitat les obres d'ampliació de la plataforma d'estacionament d'aeronaus. Els treballs consten de la pavimentació de diferents sectors davant de la plataforma i la terminal de l'aeroport i tenen un pressupost de 589.000 euros i una durada prevista de tres mesos. Amb aquestes obres es podrà ampliar l'oferta de l'aeroport lleidatà a les empreses que vulguin aparcar avions per al seu manteniment o altres activitats. L'Aeroport de Lleida-Alguaire ha continuat en funcionament durant l'estat d'alarma i, per això, ha modificat els protocols de seguretat segons les recomanacions de l'European Union Aviation Safety Agency (EASA). L'activitat s'incrementa a l'Aeroport de Lleida-Alguaire. La setmana passada l'empresa Buildair va instal·lar el seu hangar inflable i mòbil de proves a la plataforma de l'aeroport, i aquesta setmana es liciten les obres per allargar la mateixa plataforma per a l'estacionament d'aeronaus. Durant tot el període de confinament l'aeroport lleidatà ha estat obert, amb els serveis preceptius activats, com ara la navegació aèria, la seguretat i el manteniment d'infraestructura i d'instal·lacions, entre altres. A nivell intern, s'ha treballat per implementar un espai de treball segur tant pels treballadors com per a les empreses, seguint totes les recomanacions de l'EASA. Per això, s'han modificat un seguit de protocols interns d'actuació i d'accessos a la infraestructura, expliquen des de l'aeroport. Així, ara Lleida-Alguaire està condicionat a un alt nivell de bioseguretat, amb l'objectiu, d'una banda, de proporcionar un entorn laboral amb els estàndards més elevats de bioseguretat pel personal que treballa a les instal·lacions i pels proveïdors i clients que integren la comunitat aeroportuària. De l'altra, per oferir un entorn biosegur per visitants, passatgers i aerolínies, amb uns nivells d'excel·lència en els procediments. En aquest sentit, la infraestructura aeroportuària s'ha adaptat per reduir el contacte amb totes les superfícies, afavorint el 'contactless', és a dir, que qualsevol treballador propi o extern pot accedir a la terminal, torre de control o zona aire amb un sistema d'automatització de portes i accessos. Això ha implicat també canvis de protocol als controls de seguretat i un seguit de modificacions en la infraestructura. A més s'ofereix la possibilitat de realitzar tests PCR i serològics a treballadors i usuaris en la consulta mèdica ja instal·lada a l'aeroport, afavorint que tant les persones treballadores com les que s'estan formant a l'aeroport no s'hagin de desplaçar per fer-se les proves. La implementació d'aquestes mesures de bioseguretat en la infraestructura ha estat un element decisiu per al retorn a l'activitat de l'escola de pilots BAA Training, segons assenyalen des de l'aeroport lleidatà. Tant la direcció, com els instructors i un primer contingent d'alumnes, que es trobaven dins del territori espanyol, s'han incorporat ja a l'activitat. A partir del 3 de juliol, Air Nostrum reprèn els vols entre Lleida-Alguaire i Palma de Mallorca, els divendres i diumenges. La modificació de protocols de seguretat farà d'aquest un aeroport segur per als passatgers que vulguin anar a Palma de Mallorca aquest estiu, asseguren des de la infraestructura. D'altra banda, el servei de restauració de l'aeroport lleidatà, que ha estat tancat des del 14 de març, ha reobert aquesta primera setmana de juny prenent les mesures de seguretat pel que fa a les distàncies entre les persones i l'aforament del restaurant sota el control de la infraestructura aeroportuària.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Boya creu que "no és una bona notícia" la presó sota fiança per a Forcadell: "No normalitzem la repressió". La fins ara diputada defensa que la presidenta del Parlament només ha permès el debat i que avui serà a la presó. La fins ara presidenta de la CUP al Parlament, Mireia Boya, ha considerat que "no és una bona notícia" que el Tribunal Suprem hagi decretat presó sota fiança de 150.000 euros per a Carme Forcadell. "No normalitzem la repressió. Forcadell només ha permès el debat al Parlament i avui serà a la presó. Decisió per fer-nos mal col·lectivament. I no pararem. Els estem guanyant", ha afegit en el seu compte de Twitter.
|
Política
|
Partits
|
Puigdemont, als Mossos: "Sou servidors públics, no pas al servei d'un govern, sinó dels ciutadans". El president de la Generalitat afirma que el cos s'ha situat "al primer nivell" de la lluita contra el terrorisme i en reivindica "un rol molt més actiu i participatiu". El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha destacat aquest divendres "l'exemple de compromís" dels Mossos d'Esquadra com a "servidors públics" i els ha recordat que no estan "al servei d'un govern, sinó dels ciutadans". En el discurs de clausura del Dia de les Esquadres, Puigdemont ha elogiat els Mossos com un cos "cada vegada més respectat, professionalitzat i en línia del que exigeix la societat, gens llunyà al patiment i els anhels de la gent", així com "rigorós" i "confiable". El president de la Generalitat ha demanat "un rol molt més actiu i participatiu" dels Mossos d'Esquadra en la lluita contra el terrorisme i també l'ha reivindicat com un cos "absolutament preparat i compromès", que ha "guanyat un prestigi merescut" i que s'han situat "al primer nivell" en aquest àmbit.
|
Societat
|
Policial
|
ACTUALIZACIÓ:Un agent de la Guàrdia Urbana fora de servei, ferit amb arma blanca a la plaça Orfila de Barcelona. L'home es troba ingressat a l'hospital amb pronòstic reservat, i el presumpte agressor ha estat detingut. Un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que estava fora de servei ha resultat ferit amb arma blanca aquest dimecres a la tarda en un bar de la plaça Orfila, al districte de Sant Andreu de la capital catalana. Segons ha informat l'Ajuntament, cap a un quart de cinc de la tarda s'ha rebut un avís que hi havia un ferit per arma blanca en aquest indret. Tres patrulles del cos policial barceloní s'hi han adreçat, i quan han arribat s'han adonat que la persona ferida era un company fora de servei. L'home ha estat traslladat a un centre hospitalari, on resta ingressat amb pronòstic reservat. D'altra banda, el presumpte agressor dels fets, un treballador del bar, ha estat detingut. (A l'entrada s'han afegit detalls de l'indret on han tingut lloc els fets, així com del detingut) Des de l'Ajuntament de Barcelona també s'ha informat que la Unitat d'Investigació del cos de policia barceloní s'ha fet càrrec de la investigació dels fets.
|
Societat
|
Successos
|
Detenen el delinqüent del barri del Bon Pastor que va agredir una patrulla dels Mossos durant una baralla familiar. L'home, un multireincident conegut amb l'àlies de 'Polini, ha quedat en llibertat provisional després de passar davant del jutge. Els Mossos d'Esquadra han detingut l'individu que va agredir una patrulla d'agents durant una baralla familiar al barri del Bon Pastor de Figueres. L'arrestat, un multireincident a qui se'l coneix per l'àlies de 'Polini', té 38 anys i és veí del mateix barri. La policia el va detenir aquest mateix dissabte, poc després de la trifulga, quan va anar a l'hospital de Figueres per curar-se de les ferides que li havien fet durant la batussa. L'home, que té 38 anys, va ventar una coça a un dels mossos i va intentar arrabassar l'emissora portàtil a l'altre. A la seva furgoneta, els Mossos d'Esquadra hi van trobar una barra de ferro i dues catanes. Per l'agressió del dissabte, se li imputen els delictes de lesions, danys i atemptat a agents de l'autoritat. Després de passar a disposició al jutjat de guàrdia de Figueres, ha quedat en llibertat provisional. L'agressió als dos policies, que van patir ferides lleus, va tenir lloc aquest dissabte a la tarda. Pels voltants de les quatre, el 112 va rebre una trucada alertant que hi havia una baralla familiar al carrer Doctor Fleming, situat al barri del Bon Pastor de Figueres. Una patrulla dels Mossos d'Esquadra va anar fins al lloc per intentar posar pau. Quan van arribar, van comprovar com l'instigador de la trifulga era un vell conegut de la policia. Es tracta d'un home d'ètnia gitana de 38 anys, un multireincident conegut amb l'àlies de 'Polini' i que és veí del mateix barri. L'individu, quan va veure els agents, s'hi va encarar, els va amenaçar i els va agredir. A un li va intentar estirar l'emissora portàtil i li va causar una contusió al pòmul. A l'altre, li va donar un a puntada de peu. Després, aprofitant l'enrenou –perquè la baralla havia atret més veïns del barri- l'agressor va fugir. Arrestat a l'hospital de Figueres Tot i això, va ser qüestió d'hores que els Mossos d'Esquadra el detinguessin. La policia el va arrestar el mateix dissabte cap a les set del vespre a l'hospital de Figueres, on havia anat a curar-se de les ferides que li havien fet durant la baralla. Se l'acusa d'un delicte de lesions, d'un altre de danys i d'un tercer d'atemptat a agents de l'autoritat. A més, a l'interior de la seva furgoneta –que tenia aparcada al mateix barri- els Mossos d'Esquadra li van localitzar una barra de ferro i dues catanes de diferents mides. El detingut és un vell conegut de la policia i acumula múltiples antecedents. Entre d'altres, per robatori amb força, robatori amb violència o lesions. L'individu va passar la nit als calabossos i aquest diumenge va declarar davant del jutjat de guàrdia de Figueres. Després de prendre-li declaració, el jutge el va deixar en llibertat provisional. Arran de la baralla, i de manera preventiva, els Mossos d'Esquadra han reforçat el patrullatge al barri del Bon Pastor.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:L'urbà de Badalona jutjat per lesions assegura que el menor va caure durant la persecució i va colpejar-se amb la vorera. El noi afirma que es va aturar al segon 'alto!' i que l'agent "va treure la porra" i el va pegar. L'agent de la Guàrdia Urbana de Badalona jutjat per un delicte de lesions a un menor ha assegurat aquest dilluns que el noi va caure a terra i va impactar amb la cara a la vorada durant la persecució que va acabar amb la seva detenció. Els fets es remunten el 21 de gener del 2012, quan l'acusat, juntament amb un altre agent, va ser requerit prop del Passeig de la Salut per un avís de crema de papereres i van començar a perseguir dos joves que es trobaven a la zona. L'urbà ha explicat que, després de cridar l'alto diverses vegades, va aconseguir atrapar el noi i, en estirar-lo de la jaqueta a l'altura de la cintura, els dos van caure a terra. En canvi, el jove, que aleshores era menor d'edat, ha assegurat que després del segon 'alto!', ell i el seu amic van parar-se i que va ser en aquell moment quan l'urbà "va treure la porra" i el va colpejar a la cara; en conseqüència, va caure a terra i l'agent el va continuar pegant, ha afirmat. El noi va patir una contusió ocular dreta amb esquinç de la retina i contusions a les cames i a la nuca. El fiscal demana tres anys de presó per un delicte de lesions per a aquest agent de la Guàrdia Urbana de Badalona, segons l'escrit previ al judici, que ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona. Està previst que la vista conclogui el 24 de novembre amb les proves pericials, ja que un dels metges no ha pogut comparèixer aquest dilluns per una gastroenteritis. L'urbà processat ha assegurat que en la detenció del noi no va utilitzar l'arma de defensa "en cap moment" i no recordava si la portava al damunt durant la persecució. Els agents havien aturat el cotxe amb què patrullaven i n'havien sortit molt ràpid per començar la persecució a peu sense reparar si agafaven les defenses, que es guarden al lateral del vehicle. Segons el seu relat, van cridar l'alto "constantment" però els nois no es van aturar. Ell perseguia un dels joves i el seu company, l'altre, i quan van entrar al carrer de Josep Vicenç Foix, es van separar. De nit i entre els cotxes, van perdre el contacte visual. L'agent ha afirmat que, en la caiguda amb el noi, va patir alguna esgarrinxada, però no lesions d'importància perquè anava protegit amb l'armilla i roba d'hivern. A terra i quan es van alçar, el jove va oposar resistència a la detenció, ha destacat. El company de patrulla, que ha declarat com a testimoni, ha coincidit a relatar que els dos van perseguir els joves cridant-los l'alto i que al carrer de Josep Vicenç Foix es van separar. Segons ha explicat, es va abalançar damunt el jove que perseguia i també van caure. El jove que va detenir també va oposar resistència. Quan es va reunir amb el seu company, l'ara processat, va veure que l'altre noi tenia "una ferida vermella", un "enrogiment" a la zona de l'ull, però "no sang". Preguntat per les porres, el company de patrullatge ha manifestat que el "més normal" és que no les portessin a sobre en el moment de la detenció, ja que van sortir molt ràpid del cotxe. El jove que va denunciar l'urbà, Víctor, ha negat que acabés al terra com a conseqüència de la persecució, sinó que va rebre un cop de porra i, per l'impacte, va caure. El noi, que en el moment dels fets tenia 17 anys, ha puntualitzat que no podia haver-se colpejat amb la vorada perquè estaven al mig de la calçada, on no hi havia vorera. Víctor ha explicat que aquella nit estava amb tres amics i que un d'ells va cremar una paperera. Quan van arribar els agents, va començar la fugida juntament amb un dels amics, perquè tenien "por" de quedar detinguts. Tot i que no van fer cas del primer 'alto!', Víctor va demanar al seu company aturar-se després del segon, en considerar que abandonar la fugida era la millor opció. Van aturar-se i aleshores van començar els cops de porra, segons la seva versió. L'amic amb qui va protagonitzar l'escapada ha explicat que ell corria uns metres més avançat i, en aturar-se amb les mans alçades i girar-se cap als agents, va poder veure com l'urbà processat donava un revés amb la porra a la cara de Víctor. Aquest amic ha assegurat que ell també va rebre una desena de cops de porra a diferents parts del cos per part de l'altre agent, però que va decidir no presentar denúncia per motius econòmics. El seu certificat mèdic recollia contusions a la cama. La denúncia per les lesions es va interposar el maig del 2012 i l'urbà en va tenir coneixement el juny, quan va ser citat per declarar als jutjats. La mare de Víctor ha explicat que es va dedicar a cuidar el fill per les conseqüències "físiques" i "emocionals" d'aquells fets i que no va ser fins quan es va curar que van decidir interposar la denúncia. La mare ha recordat que el "detonant" per denunciar l'agent va ser el comentari d'un metge, que va assenyalar que, malgrat les lesions patides, el noi havia tingut "molta sort" perquè hauria pogut perdre la visió de l'ull.
|
Societat
|
Judicial
|
Sabrià i Albiach topen per un possible Govern d'independentistes i comuns després de les properes eleccions. El president d'ERC al Parlament aposta per "bastir majories" amb el bloc a favor de l'autodeterminació. El president d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, i la presidenta de CatECP, Jéssica Albiach, han topat per la possibilitat de conformar un possible Govern d'independentistes i comuns després de les properes eleccions. En una entrevista a la SER Catalunya, Sabrià ha assegurat després dels comicis volen continuar treballant "al voltant del dret a l'autodeterminació", un bloc que assenyalen que inclou ERC, JxCat, comuns i CUP. "En funció d'això, volem bastir majories", ha explicat Sabrià, que ha afegit que plantegen "acords autodeterministes". Albiach, per la seva banda, ha respost a Sabrià advertint-lo que un Govern amb JxCat i CatECP "no passarà". "Tot per no mullar-se i dir si vol una alternativa de progrés o no", ha retret a ERC. Albiach, a més, ha recriminat als republicans que els "encanti" insistir en un executiu conjunt amb ells i JxCat tot i ja saber que no serà possible i ha augurat que "no serà l'última vegada" que ho plantejaran. A l'entrevista, Sabrià ha insistit que no governaran amb ningú que sigui contrari a l'autodeterminació i ha exclòs al PSC com a soci de govern. "Hauria de canviar molt el PSC, cosa que no es preveu, perquè en aquest àmbit hem vist més passos enrere que endavant", ha criticat. Tot i això, Sabrià ha assegurat que esperaran a veure els resultats després de les eleccions per començar a treballar en les aliances. Aquestes declaracions de Sabrià arriben just l'endemà que es fes pública l'enquesta GESOP d''El Periódico' que dona la victòria electoral als republicans amb 40-41 diputats. JxCat obtindria 25-26 diputats i, per tant, les dues formacions no tindrien majoria absoluta. Valoració de l'enquesta A banda de Sabrià, Eduard Pujol (JxCat), Eva Granados (PSC) i Lorena Roldán (Cs) també han estat preguntats pels seus resultats a l'enquesta a la mateixa entrevista. Pujol ha assenyalat que ara la prioritat és centrar-se en la pandèmia i la crisi econòmica i sanitària, encara que ha assegurat que seguiran "treballant, treballant i treballant" i ha refermat la seva formació com a clarament independentista. Per la seva banda, tant Granados com Roldán han coincidit a constatar que les enquestes "varien molt" en una situació de "volatilitat" per la pandèmia. Encara que Granados valora positivament que l'enquesta els doni un increment d'uns vuit diputats, ha advertit que al sondeig hi ha hagut "un nombre considerable" d'electors que no tenen clar el seu vot, dada que també ha destacat Roldán. "És una enquesta més", ha conclòs Roldán, a qui l'enquesta preveu una davallada de la meitat dels escons, fins als 17-18.
|
Política
|
Partits
|
ICL Iberia inverteix 77 MEUR en una nova terminal al Port de Barcelona. La nova infraestructura permetrà doblar la quantitat de mineral que l'empresa trasllada des de les plantes del Bages . ICL Iberia, la societat holding del Grup ICL amb seu a Catalunya, i l’única companyia productora de sal i potassa a l'Estat, invertirà 77 milions d'euros en un nova terminal al moll Álvarez de la Campa del Port de Barcelona que substituirà l'actual, situada al Moll del Contradic. L'objectiu de la infraestructura és millorar l'eficiència i la productivitat i s'ha tingut en compte la capacitat de manipulació del producte salí. A més, la nova terminal permetrà doblar la quantitat de mineral que l'empresa trasllada des de les plantes del Bages fins al Port, fins on arriben un milió de tones cada any gràcies a l'acord amb FGC per ampliar la freqüència i la capacitat de trens. D'altra banda, la capacitat de càrrega dels vaixells es multiplicarà i passar de les 800.000 tones actuals a unes 4 milions amb la possibilitat de carregar dos vaixells de forma simultània. El moll tindrà una longitud de de 400 metres i 14 metres de calat, a més de dos grues de 52 metres d'alçada. La nova terminal portuària també comptarà amb un edifici d'oficines, dos magatzems amb capacitat per gairebé 22.000 metres quadrats de superfície i capacitat per a 220.000 tones-, 2,7 quilòmetres de cintes transportadores i una terminal ferroviària interior, amb quatre vies de 450 metres en ample mètric. ICL Iberia també ha presentat la rampa de Cabanasses, un projecte complex geològicament a Súria ja que té un 20% de desnivell i 900 metres de profunditat. Es tracta d’un túnel de 5.000 metres de llargada que connectarà la mina amb la planta de tractament. Té un 20% de desnivell i 900 metres de profunditat. Es preveu que durant el quart trimestre del 2020 estigui operativa, el que permetrà consolidar gradualment l’activitat minera de Súria i Sallent. L'empresa ha celebrat aquest dimarts un acte institucional, que ha comptat amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; el secretari general d’Indústria i de la PIME del govern d’Espanya; Raül Blanco; el cinquè tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle; la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; i els 100 màxims directius de la companyia, liderats pel president i CEO, Raviv Zoller, i el president de la filial d’ICL Iberia, Carles Aleman.
|
Economia
|
Logística
|
La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar posa en marxa el recompte del 2016. Entitats i Ajuntament fan una crida a la participació de veïns i veïnes per arribar a les 900 persones voluntàries. La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) farà el pròxim 18 de maig el recompte del 2016 de persones que es troben en aquesta situació a Barcelona. Es tracta d’un recompte que es fa des de l’Ajuntament però amb la participació de voluntariat. En aquest sentit, la tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha convidat la ciutadania a participar-hi. “Per primer cop farem la prospecció en el 100% de la ciutat”, ha assegurat Ortiz. Es calcula que caldrien uns 90 voluntaris per comptabilitzar en una nit les persones que pernocten a la via pública i les que ho fan en equipaments municipals i d’entitats. Els voluntaris es poden inscriure a través d’un web habilitat per a l’ocasió (recompte.barcelona), a través del qual també es pot triar quin barri de la ciutat es vol cobrir. “Hi haurà 260 zones amb equips de 6 a 8 persones fent l’observació entre les 0.00 h i les 2.00 h i, per primer cop, disposarem d’una aplicació mòbil que ens facilitarà disposar de dades en temps real”, ha explicat Tere Bermúdez, de Càritas Diocesana de Barcelona. El web ofereix també informació sobre tots els recomptes que s’han fet a la ciutat i sobre la necessitat de disposar d’aquest instrument de diagnosi. Segons s’hi pot llegir, a Barcelona dormen cada dia entre 700 i 900 persones sense llar. Ortiz ha destacat l’aposta del govern municipal per dotar de continuïtat a aquest instrument i ha explicat que la informació que s’obtingui amb el recompte contribuirà a l’elaboració del Pla de Sensellarisme que es treballa amb la col•laboració de les entitats i també de les persones usuàries dels equipaments. Ha recordat també que “aquest no és un fenomen exclusiu de Barcelona”, per la qual cosa ha exigit implicació a la Generalitat per abordar la qüestió “amb una estratègia de país”.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
La Fira de Titelles de Lleida oferirà de forma virtual l'espectacle que havia d'obrir l'edició d'enguany. El certamen, previst inicialment pels dies 1, 2 i 3 de maig, celebrarà una edició especial el 8 de juliol. La Fira de Titelles de Lleida oferirà de forma virtual l'espectacle 'Monsters' dels holandesos DudaPaiva Company, producció que havia d'obrir l'edició d'enguany del certamen, prevista inicialment pels dies 1, 2 i 3 de maig. D'aquesta manera, petits i grans podran gaudir virtualment divendres i durant tot el cap de setmana de l'espectacle a través del canal de Youtube de la Fira de Titelles. L'emergència sanitària va obligar l'organització a ajornar i reformular l'edició del 2020, que es concentrarà en un sol dia, el 8 de juliol, i en un mateix espai, la Llotja de Lleida. El certamen havia d'acollir l'estrena a la Península de 'Monsters' però DudaPaiva Company no podran ser present en aquesta edició especial que celebrarà enguany la fira. Amb l'objectiu de mantenir viva l'espurna de la Fira de Titelles i com a prèvia a la celebració d'una edició "d'emergència", l'organització ha decidit presentar virtualment l'espectacle que havia d'inaugurar aquest divendres 1 de maig la 31a edició de la Fira de Titelles. La proposta s'adreça tant al públic, que any rere any dona suport al certamen, com als professionals del sector, amb la voluntat de mantenir un dels objectius principals de la fira que és el de ser una plataforma de mercat per a les companyies i professionals del sector de l'art dels titelles. L'estrena de 'Monsters' tindrà lloc divendres a les set de la tarda a través del canal de Youtube de la Fira de Titelles però també estarà disponible durant tot el cap de setmana. Des de la Fira de Titelles, destaquen que l'espectacle dels holandesos DudaPaiva Company és un reflex del que s'està vivint actualment a nivell social, ja que "a través de la manipulació de grans titelles, combinada amb un fort treball corporal, on la dansa agafa també protagonisme, l'espectacle parla, explica i exposa les pors que té cadascú i que, per vèncer-les, cal conèixer-les i compartir-les". Edició especial per l'emergència sanitària La Fira de Titelles de Lleida celebrarà la seva 31a edició el dimecres 8 de juliol. Serà una fira d'"emergència" que, de manera "excepcional", concentrarà la programació en un sol dia i en un espai, el Teatre de la Llotja. L'organització es va resistir a suspendre l'edició del 2020 de la Fira de Titelles, certamen de referència al sector del teatre de titelles i les arts escèniques, amb professionals vinguts d'arreu d'Europa i del món. Per això, ha apostat per redissenyar la fira amb l'objectiu de mantenir els dos pilars fonamentals del certamen, el professional i el de festa popular. L'organització treballa aquests dies a contrarellotge en els preparatius d'aquesta edició especial prevista pel 8 de juliol.
|
Cultura
|
Teatre
|
Torra coincideix amb Mauri en impulsar el dret a l'autodeterminació si el Suprem emet una condemna per l'1-O. El president fa costat al vicepresident d'Òmnium en la seva recepta per a després de la sentència del judici als líders independentistes. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha volgut sumar-se a les tesis que el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha fet en una entrevista a l'ACN, apostant per exercir el dret a l'autodeterminació si el Tribunal Suprem "el condemna" al judici de l'1-O. "Efectivament", ha tuitat Torra enllaçant l'entrevista a Mauri que s'ha publicat aquest dijous al matí. Així, el president fa costat a Mauri que, tot i evitar concretar amb quina fórmula s'hauria d'exercir el dret a l'autodeterminació, ha dit que col·lectivament s'haurà d'estudiar a partir de la "lluita no violenta i la desobediència civil" per transformar les "realitats i lleis injustes". "El dret a votar es guanya votant, si cal votarem els cops que faci falta, l'exercici del dret a l'autodeterminació s'ha de seguir defensant", ha apuntat el vicepresident d'Òmnium, aconseguint així el suport de Torra expressat a Twitter.
|
Política
|
Govern
|
ACTUALIZACIÓ:Cuixart demana a l'Estat el confinament total de la població: "Més hores de discurs no evitaran contagis". L'entitat assegura que ha posat l'estructura de l'organització al servei dels ciutadans i de la sanitat. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat que es confini tota la població per evitar la propagació del coronavirus i ha assenyalat que "més hores de discurs no evitaran contagis". "El patriotisme d'estat ha de deixar pas al coratge polític", ha reclamat en una carta dirigida als socis de l'entitat. L'entitat assegura que des del primer dia ha posat tota l'estructura de l'organització al servei de la ciutadania i de les institucions sanitàries. A més, Cuixart considera "miserable i immoral" el pressupost militar i ha criticat el paper de l'exèrcit des de la declaració de l'estat d'alarma. Cuixart ha lamentat que "la sagrada unitat d'Espanya no s'imposa només a les llibertats col·lectives, sinó també a l'exigència mèdica". "Els únics a qui devem obediència aquests dies són als professionals sanitaris i dels serveis que s'hi deixen la pell en condicions extremes", ha assegurat. A més, ha considerat "miserable i immoral" el pressupost militar de 8.000 milions d'euros anuals. Cuixart també ha llançat un missatge d'optimisme i ha fet una crida a "viure cada moment present com a un moment complaent". "Estigueu ben atents, perquè rere cada contratemps hi ha un aprenentatge i una oportunitat de millora", ha afirmat el líder d'Òmnium, empresonat a Lledoners. També ha apel·lat els socis a sentir-se "vius" com a "un dels millors antídots contra la frustració". Al sector cultural, afectat per la cancel·lació d'esdeveniments i també de la festa de Sant Jordi, els ha traslladat el compromís de l'entitat: "Compteu amb nosaltres en aquesta lluita compartida", ha dit, "perquè la cultura és la quotidianitat dels valors en els quals ens movem per la vida".
|
Política
|
Entitats
|
El govern de Vilanova retira del ple el debat dels pressupostos i els mantindrà prorrogats fins el final del mandat. L’oposició tomba una venda de terrenys que condicionava les inversions d’aquest 2019. El govern de Vilanova i la Geltrú va retirar del ple municipal d’aquest dilluns el debat del nou pressupost i preveu mantenir la pròrroga dels comptes fins que acabi el mandat el proper mes de maig. El motiu de la retirada, segons ha detallat l’executiu en roda de premsa, ha estat el veto de l’oposició a vendre unes parcel•les municipals valorades en 4,1 MEUR. El govern del PDeCAT i ERC incloïa aquests diners a les inversions del 2019, però l’impediment en la venda dels terrenys ha obligat l’executiu a aturar la proposta dels comptes per aquest any. L’alcaldessa Neus Lloveras ha criticat el “bloqueig” per part de l’oposició i ha admès que és “poc probable” presentar un nou pressupost abans que acabi el mandat. La proposta de pressupostos per aquest 2019 era de 83,5 MEUR, un 8,4% més respecte el 2018. Ara, però, l’Ajuntament s’aboca a prorrogar els comptes de l’últim any. “Estem al mes de març i al maig hi ha eleccions. Si els últims quatre mesos no hem tingut aportacions de l’oposició, seria no tocar de peus a terra pretendre que puguem presentar un nou pressupost a l’abril”, ha assegurat Lloveras, mentre ha remarcat que el govern “continuarà treballant per fer els ajustos necessaris per treballar amb normalitat fins les eleccions”. La venda dels quatre terrenys per a la construcció d’habitatges era la via que el govern havia trobat per aconseguir finançament per construir la nova comissaria de la Policia Local i l’equipament juvenil. La regidora d’Hisenda, Olga Arnau, ha culpat l’oposició –només es va abstenir el PP- de frenar els diners per tirar endavant aquestes dues obres. “Hem entrat en pre campanya i això ho paga la ciutat”, ha lamentat Arnau, tot assenyalant que “ara caldrà buscar altres vies de finançament, sempre igual no es condicioni l’endeutament de la ciutat”.
|
Economia
|
Comptes públics
|
Els Ajuntaments de Vic i l'Esquirol i la Generalitat no descarten "reformular" el Festival de Música de Cantonigròs. Les administracions han reconegut la contribució del certamen a la cultura i el patrimoni musical del país durant els seus 35 anys d'existència. Els Ajuntaments de Vic i l'Esquirol, la Fundació Atlàntida de Vic i el Departament de Cultura de la Generalitat han emès un comunicat conjunt per agrair la tasca feta pels organitzadors del Festival Internacional de Música de Cantonigròs al llarg dels seus 35 anys d'existència després de fer-se públic fa una setmana que el certamen deixarà de celebrar-se. Les administracions asseguren que tenen la voluntat de treballar per "reformular" el festival "si les circumstàncies logístiques i de preparació així ho permeten". Els signants del manifest han volgut agrair la tasca "ingent" de Josep Maria Busquets al capdavant del festival durant 35 anys, així com també la "dedicació i tenacitat" dels voluntaris. També han volgut reconèixer la "gran contribució" del festival a la cultura i al patrimoni musical del país, en especial pel "foment de l'intercanvi cultural entre pobles i països tan diversos" i pel "missatge de pau i concòrdia" que transmetia el festival mitjançant la música i la dansa.
|
Cultura
|
Música
|
ACTUALIZACIÓ:La CUP creu que l'aturada de les activitats no essencials "carrega la responsabilitat als treballadors". Els anticapitalistes retreuen a l'Estat que vagi "15 dies tard". La CUP ha assegurat que l'aturada de les activitats econòmiques no essencials anunciada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "carrega la responsabilitat als treballadors". En un missatge a Twitter, els cupaires recorden que, tot i rebre un permís retribuït, els assalariats hauran de recuperar les hores posteriorment. "De nou, posant el mercat per sobre de la vida. De nou, ells guanyen", han sentenciat. A més, al missatge la CUP també retreu al govern espanyol que vagi "15 dies tard" en l'aturada de la producció no essencial. (En l'actualització s'afegeix el comunicat de la CUP enviat aquest diumenge) "És irresponsable equiparar Amazon i Glovo amb les pimes" Segons la CUP, la formula de 'permís retribuït recuperable' utilitzada per l'executiu espanyol situa, de nou, la responsabilitat de l'aturada econòmica sobre els treballadors, que hauran de tornar a posteriori i a través d'hores extres o en dies de vacances, el salari percebut durant el període de confinament. "Mesures no recollides en cap normativa legal i que augmentaran la flexibilitat de la jornada laboral", ha avisat la formació anticapitalista aquest diumenge a través d'un comunicat. "Ens sembla una irresponsabilitat equiparar a través de les mesures a grans empreses com Amazon, Glovo o McDonald's amb petites i mitjanes empreses, així com no condonar la quota a les persones amb règim d'autònoms", ha lamentat la CUP. "Es repeteixen els errors del 2008" "Veiem com es repeteixen els mateixos errors que durant la recessió econòmica del 2008", han criticat els cupaires. "De facto, aquesta mesura significa una transferència de capital de les rendes del treball a les empreses i la vulneració de drets laborals: les treballadores hauran de treballar més hores per un salari que ja els pertoca", ha assenyalat la CUP. Finalment, la formació anticapitalista ha defensat que davant la gravetat de la situació i les "mesures insuficients" aplicades fins al moment, se suspengui "immediatament el pagament de lloguers i de subministres, i s'implementi una renda bàsica d'emergència". "No podem permetre que les classes populars i treballadores paguin aquesta crisi, ni podem permetre una retallada de drets laborals i socials encoberta", ha corroborat la CUP, que ha recordat que als Països Catalans ja hi ha més de 623.581 persones afectades pels ERTOs (407.278 a Catalunya, 145.203 al País Valencià i 71.100 a les Illes) i no hi ha cap mesura que blindi realment els acomiadaments. "Per salvar la vida necessitem pa, sostre i sanitat", han conclòs els cupaires.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:El Govern demana aturar les activitats fora de les escoles on hi participi més d'un centre pel coronavirus. També s'han paralitzat les pràctiques d'estudiants en hospitals i centres de salut. El Govern ha demanat aturar les activitats fora de les escoles en què hi participi més d'un centre pel coronavirus. Aquesta és una de les mesures que el titular d'Educació ha traslladat al consell executiu d'aquest dimarts, on també s'ha donat compte que des de dilluns s'han paralitzat les pràctiques que estudiants de Formació Professional fan en hospitals. Aquesta recomanació també s'ha estès a les universitats que fan pràctiques a centres de salut. L'executiu ha analitzat la situació generada pel coronavirus a Catalunya i, més enllà de les recomanacions en matèria de Salut, no veu necessari prendre més mesures perquè encara es poden "controlar" els contactes dels infectats i la seva "traçabilitat". Aquest dimarts a la tarda està prevista al Palau de la Generalitat una reunió amb els grups parlamentaris per informar-los de l'evolució sobre el coronavirus a Catalunya. En les pròximes hores també hi haurà una trobada amb els operadors de transports per preparar un pla de contingència en cas que hi hagi baixes significatives entre els treballadors i que, així, es pugui garantir que el transport públic continua funcionant. Un cop acabat el consell executiu, on els consellers han repassat els efectes del coronavirus als seus departaments, el Govern s'ha reunit amb el comitè d'emergència per fer seguiment de la gestió. L'executiu considera una prioritat protegir el personal sanitari per a tenir el màxim d'efectius possibles i això significa la no participació en congressos, viatges o cursos de formació. La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha fet notar que la situació ara a Catalunya és molt diferent que la que es viu a Madrid, on hi ha 600 casos positius per la covid-19, mentre que a Catalunya n'hi ha 101 de confirmats. Per tot plegat remarca que a hores d'ara no cal prendre més mesures. Finalment, el Govern analitza la realitat en què es troba "en cada moment" i que s'aborden aquelles situacions que podrien fer preveure cert "descontrol", com esdeveniment massius amb gent vinguda d'arreu. És en aquesta línia en què es prenen mesures, de forma bilateral entre l'executiu i els organitzadors, de celebrar el Barça-Nàpols de la setmana que ve a porta tancada o ajornar la Marató de Barcelona.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Josep Maria Pou, Núria Espert i Sílvia Munt protagonitzen la temporada al Teatre Romea. Clara Segura i Bruno Oro, tàndem destacat del nou curs, a més de Joan Pera i Joel Joan. El Teatre Romea arrenca temporada de la mà de noms propis com Josep Maria Pou, Núria Espert, Julio Manrique i Sílvia Munt. Després de cinquanta anys als escenaris i onze al capdavant del Teatre Goya, Pou agafa ara les regnes del Romea en un curs en el qual també encarnarà la clàssica figura de Ciceró en una obra dirigida per Mario Gas. A part, Clara Segura i Bruno Oro es retrobaran a l'escenari amb una comèdia sobre l'èxit i el fracàs, alhora que Joan Pera arribarà al Teatre Condal sota la batuta de Joel Joan a 'El pare de la núvia'. Tot plegat, en un nou curs teatral que el Grup Focus encara amb una mirada "positiva" arran de l'increment d'espectadors del 7% registrat l'anterior temporada. Josep Maria Pou veu la seva primera temporada al capdavant del Teatre Romea com un "repte" que afronta amb optimisme gràcies a la seva experiència anterior de "posar en marxa" el Teatre Goya, que ha dirigit durant onze anys. Pou serà un dels puntals del nou curs del Grup Focus per partida doble, ja que també pujarà a l'escenari per protagonitzar 'Viejo amigo Cicerón', una producció que arribarà a la tardor i en la qual es posarà en la pell del cèlebre orador. També la tardor serà temps de retorns al Romea. Concretament, el de 'Casa de nines. 20 anys després', l'espectacle més vist del festival Grec d'aquest any. Dirigida per Sílvia Munt a partir del text de Lucas Hnath, que adapta el clàssic d'Henrik Ibsen, la producció comptarà amb Emma Vilarasau i Ramon Madaula. El festival Grec també va deixar veure fa uns mesos 'Jerusalem', obra amb direcció de Julio Manrique que es retrobarà amb el públic de la mà de la interpretació de Pere Arquillué. Al gener, l'actriu Núria Espert tornarà al Romea, on anys enrere va debutar, per donar vida a un 'Romancero gitano' de Federico García Lorca dirigit per Lluís Pasqual. El 2020 també veurà el retrobament de la parella artística de 'Vinagre'. Bruno Oro i Clara Segura capitanejaran 'Cobertura', una comèdia sobre l'èxit i el fracàs que versa entorn de l'addicció a les noves tecnologies. Sílvia Munt trepitjarà de nou el Romea a la primavera per dirigir 'Eva contra Eva', una comèdia inspirada en el clàssic 'Eva al desnudo' de Joseph L. Mankiewicz que protagonitzarà Emma Vilasarau amb Andreu Benito, Eduard Farelo i Nausicaa Bonnín. La Villarroel "Volem que els espectadors s'enduguin l'espectacle a casa". Amb aquesta declaració d'intencions, la directora artística de La Villarroel, Tania Brenlle, ha presentat les novetats del nou curs, que començarà amb 'Vaselina', dirigida per Sergi Belbel, i 'Una història real', amb Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner, sota la batuta de Pau Miró. L'inici del 2020 serà per a 'Aquella nit', una obra de teatre amb cançons interpretada per Ivan Massagué i Marta Bayarri i dirigida per David Selvas. Altres apostes del primer trimestre de l'any: 'La gavina', 'Nenes i nens', 'Ovelles', 'A.K.A.', 'Un dia qualsevol', 'Una Ilíada', 'Calma!', 'Pensem. (Pausa). A la merda!!!' i 'El pequeño poni'. A més, la il•lustradora Paula Bonet farà el salt al teatre al febrer com a coautora i coprotagonista de 'Quema la memoria', amb Ramón Rodríguez. El Teatre Goya més contemporani Els cinc espectacles que vestiran el nou curs del Goya estaran marcats per un denominador comú: l'autoria contemporània. El seu director artístic, Jordi González, ha avançat que hi haurà tres estrenes absolutes d'autors catalans i dos clàssics. 'Cinco horas con Mario' torna un cop més a la programació teatral de la mà de Lola Herrera, que ha protagonitzat aquesta peça de Miguel Delibes durant els últims 40 anys, i direcció de Josefina Molina. A més, a l'inici de temporada també es podrà veure 'La dona del 600', amb Mercè Sampietro i Àngels Gonyalons, dirigida per Pere Riera. Joel Joan seguirà dalt de l'escenari amb 'Escape room' una producció que codirigeix amb Hèctor Claramunt i que mesos enrere li va dur un èxit "que només passa un cop a la vida". '#Puertasabiertas', escrita per la periodista Emma Riverola, i 'Delicades', d'Alfredo Sanzol, tancaran el curs al Goya. El Teatre Condal aposta per la comèdia El públic familiar omplirà el Condal a inicis de temporada per veure 'Lunnis de leyenda superestar. ¡En vivo!', dirigit per Mag Lari i amb Lucrecia. I les campanes de boda d'octubre a febrer per rebre 'El pare de núvia', una producció còmica dirigida per Joel Joan i Hèctor Claramunt que interpreta Joan Pera. El cabaret 'Fins als... Nadals' arribarà al desembre i el gener, mentre que el final de curs serà per a 'Perfectes desconeguts', amb direcció de Daniel Guzman.
|
Cultura
|
Teatre
|
Lleida tanca sis dies de Festa Major amb més participació ciutadana i sense incidents rellevants. Segons la Paeria, unes 130.000 persones han participat als prop de 300 actes festius programats, 10.000 més que l'any passat. Lleida tanca aquest diumenge sis dies de Festa Major amb més participació ciutadana i sense incidents rellevants. Segons l'Ajuntament, unes 130.000 persones han participat als prop de 300 actes festius programats, 10.000 més que l'any passat. Són xifres que ha donat l'alcalde, Àngel Ros, que ha ha fet un balanç "molt positiu" de les Festes de Maig. El temps ha fet patir una mica però finalment no s'ha hagut de cancel·lar cap acte. Ros ha puntualitzat que, tot i que no va suposar cap situació de perill, l'única incidència es va registrar dijous quan la Guàrdia Urbana va sorprendre un nen de 10 anys conduint un tractor durant al Batalla de les Flors. Aquest any també s'han incrementat els controls contra la venda d'alcohol a menors després que el mateix alcalde veiés a les xarxes socials missatges que alertaven de possibles casos a les barres de les revetlles. La XXXIV Trobada Gegantera, la diada castellera i el concurs de sardanes han estat els actes més destacats del programa d'aquest diumenge. A la nit, el castell de focs i el ball dels gegants i el Marraco acomiadaran la festa major fins l'any que ve. D'altra banda, tant l'alcalde com la regidora de Cultura, Montse Parra, han tret ferro a l'estira-i-arronsa que han mantingut amb la plataforma d'entitats La Sirollada, a qui la Guàrdia Urbana va impedir aquest dissabte fer el dinar popular a la plaça Blas Infante perquè no tenien permís per cuinar-hi. També van impedir que venguessin alcohol. Parra s'ha limitat a defensar l'actuació municipal però no pensen prendre cap acció contra el col·lectiu. El paer en cap ha remarcat sobretot l'increment de la participació als actes per als més petits que s'han organitzat al Parc dels Somriures dels Camps Elisis -fins als 6.000 visitants-, també al Correfoc d'aquest dissabte, que aquest any ha augmentat el recorregut, i a la diada castellera. Justament aquest diumenge la colla Vella dels Xiquets de Valls ha descarregat per primera vegada un castell de nou en la Festa Major de Lleida. La ciutat ja havia vist diverses construccions de nou pisos per la Diada de Sant Miquel però mai, fins ara, al maig, en l'inici de la temporada. D'altra banda, una setantena de gegants de 25 colles, vingudes de tot Catalunya, han participat pels carrers de Lleida en la cercavila de la XXXIV Trobada Gegantera, un dels símbols de la cultura catalana i de la ciutat, que un any més ha aplegat centenars de lleidatans en el recorregut. Els populars Gegants del Pi han obert la cercavila que ha sortit de la plaça Blas Infante per finalitzar a plaça Sant Joan, on hi ha hagut la ballada tradicional Aquest any la Festa Major ha comptat amb un pressupost de 450.000 euros repartits en prop de 300 actes. És la mateixa xifra que fa dos anys després que el 2016 els comptes es reduïssin un 30% (300.000 euros). També s'ha recuperat l'escenari de la Glorieta que es va perdre l'any passat, de manera que des de dimecres s'han programat una cinquantena de concerts -amb dotze grups de Lleida- en quatre escenaris dels Camps Elisis. Muchachito, M-Clan, Marc Marzenit, Trau i Gavaldà, Zoo, Dr. Prats o El Petit de Cal Eril han destacat com a plats forts de les revetlles. La pluja va fer la guitza sobretot dimecres a la nit i dijous al migdia, quan l'ofrena floral al patró Sant Anastasi es va haver de traslladar dins de la catedral. En canvi, dijous a la tarda el temps va respectar un dels actes més multitudinaris de la festa, la Batalla de les Flors. "Aquesta festa ha estat un diàleg entre la programació i els núvols, però al final ens hem acabat entenent i no hem hagut de cancel·lar cap acte", ha dit Ros. Precisament a la Batalla de les Flors va tenir lloc un fet que va obligar a intervenir la Guàrdia Urbana. I és que un dels tractors que arrossegava una carrossa el portava un menor de 10 anys. El nen conduïa sol a la cabina mentre un familiar seu de 21 anys caminava al costat del vehicle. La policia local va obrir una acta i el jutjat haurà de decidir si el jove va cometre algun delicte.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Un canvi de mètode dispara les dades de coronavirus a Catalunya: 7.097 morts i 94.832 casos entre positius i sospitosos. Des del principi de la pandèmia hi ha hagut 2.798 persones ingressades greus, ara en són 1.307. Un canvi en la manera de comptar les víctimes de covid-19 ha disparat aquest dimecres la xifra a Catalunya. El Departament de Salut fa ara el recompte amb la informació diària que faciliten les funeràries, que des del principi de la crisi situen les defuncions en 7.097, sumant les persones que han mort en centres sanitaris, en residències, en centres sociosanitaris o als seus domicilis. Hi ha prop d'un miler de víctimes que no es poden classificar en cap grup, probablement de les primeres i per manca de dades, però també se sumen perquè sí se sap que han mort per covid-19. Les xifres oficials, però, les que es continuaran enviant al Ministeri de Salut, són les de morts en centres sanitaris, ahir 3.756 i avui 3.855, 99 més. El Departament de Salut indica que l'objectiu del canvi comptable és fer una fotografia de la situació “amb la màxima transparència possible” i afecta principalment les defuncions. Fins ara es donaven les dades oficials de les persones que havien mort per la pandèmia als centres sanitaris. Però a partir d’avui també es donen les defuncions a residències, a domicilis i a centres sociosanitaris d’arreu de Catalunya. De fet, la dada de persones mortes que vivien en residències ja es donava, però no era possible sumar les dues xifres perquè no se sabia amb exactitud quina part d'aquestes persones havia mort a la mateixa residència i quina en un centre sanitari. Altres novetats que ha comportat el canvi comptable són que a partir d'ara es pot oferir el nombre de casos possibles d’infecció de coronavirus, segons la sospita clínica comunicada per qualsevol professional facultatiu, tant a residències com a fora d’elles. Són 55.457 casos possibles. El nombre de casos positius confirmats és aquest dimecres de 39.375, per la qual cosa, les dues xifres sumen un total de 94.832 casos. D'altra banda, des de l'inici de l'epidèmia fins ara, un total de 2.798 persones han estat ingressades de gravetat, actualment són 1.307. A més, del nombre total de positius arreu del país, 5.712 són professionals sanitaris i 5.755 professionals de residències. També hi ha hagut 17.297 altes hospitalàries de persones diagnosticades amb covid-19. Pel què fa a les residències de gent gran, un total de 5.229 persones han estat confirmades com a positius de coronavirus i 7.069 són casos sospitosos. Salut subratlla que fins ahir, la font utilitzada per comptabilitzar les defuncions era la que es tenia per a situacions d’epidèmia, una eina que “no s’acaba d’ajustar” a les necessitats de la pandèmia actual. Per això s'ha ideat “de forma pionera” una base de dades “específica”. Aquesta base de dades és possible gràcies al fet que les empreses de serveis funeraris de Catalunya han començat a comunicar diàriament les morts que gestionen, de tal manera que Salut pot discriminar les que han tingut lloc a centres sanitaris i les que s'han produït en altres punts. Hi ha prop d'un miler de víctimes del coronavirus de les quals no s'ha pogut concretar el lloc exacte de la mort, probablement persones que van morir al principi de la pandèmia, i de les quals les funeràries no havien recopilat dades prou específiques. Des d'avui, però, les funeràries informen d'aquestes morts “de forma individualitzada i amb total fiabilitat i exhaustivitat”, afirma Salut. La informació inclou, entre d’altres, sexe, edat i data de defunció. A més, això permet al Departament enllaçar cada difunt amb la seva història clínica, de tal manera que també disposa de dades per “elaborar mapes diaris per analitzar la difusió de la malaltia i poder planificar territorialment els recursos sanitaris”. També permet fer anàlisis epidemiològiques, de les quals s’extreuen coneixements que serveixen per millorar l’atenció sanitària, afirma l'executiu català. Per tot plegat Salut subratlla que la modificació en el recompte aplicada des d’aquest dimecres provoca que “qualsevol comparativa amb dades anteriors no serà ajustada a la realitat i qualsevol interpretació en base a elles corre el risc de ser errònia”. En tot cas, sí es pot seguir comparant la dada de morts per coronavirus en centres sanitaris, la dada oficial que s'envia al Ministeri de Salut, que es continua oferint desglossada al costat de la de morts en altres indrets. En concret, si aquest dimarts la xifra era de 3.756 persones, avui ha estat de 3.855, és a dir, 99 defuncions més. Finalment Salut especifica que a partir d’aquest dimecres canvia la font que informava sobre el nombre de positius registrats a residències, de manera que ara passen a ser dades del mateix Departament, quan fins ahir eren dades declarades per les residències.
|
Societat
|
Salut
|
El BEI aporta 50 milions d'euros més al corredor mediterrani. També facilita 155 MEUR per a la compra de quatre trens per fer tasques d'inspecció i 44 locomotores . El Banc Europeu d'Inversions aportarà 50 MEUR més al corredor mediterrani mitjançant un préstec a Adif Alta Velocitat, que se sumen als 650 MEUR ja facilitats per a aquest projecte. Fins ara, el BEI ha destinat 700 MEUR a la construcció de la variant de Vandellós i al tram de Castellbisbal-Barcelona-Almussafes, actualment en execució. Segons les estimacions del BEI, el projecte comportarà la contractació temporal de 7.000 treballadors durant la fase de construcció i la creació d'uns 200 llocs de treball permanents. D'altra banda, el BEI també ha aprovat un finançament de 155 milions d'euros per a la compra de quatre trens dedicats a tasques d'inspecció i 44 locomotores per a operacions de rescat, suport al manteniment i a l'exploració. De moment, el BEI i Adif Alta Velocitat han signat el primer tram d'aquest finançament, que puja a 79 milions d'euros. Els trens i les locomotores operaran arreu de la xarxa ferroviària i segons un comunicat conjunt del BEI i Adif, el projecte permetrà "millorar la fiabilitat i la qualitat del servei ferroviari i contribuirà a potenciar el transport sostenible". La vicepresidenta del BEI, Emma Navarro, ha celebrat "l'estreta col·laboració" entre el banc europeu i Adif Alta Velocitat i ha assegurat que el BEI "manté el seu ferm compromís de donar suport a inversions en aquest sector que són clau per a la transició a una economia baixa en carboni". Per la seva banda, la presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera, ha ressaltat que "en un context marcat per les conseqüències de la crisi de la covid-19, tots els projectes madurs d'Adif estan alineats amb els pilars en què s'ha basat la UE per dotar el seu pla de reconstrucció".
|
Economia
|
Infraestructures
|
El Govern "replantejarà" la proposta de confinament total a la Conca d'Òdena si l'Estat la denega formalment. "Si el govern espanyol desconeix l'efectivitat del confinament total, és que va a cegues", afirma Buch. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat que el Govern no ha rebut formalment la negativa del govern espanyol de la resolució sobre el confinament total a la Conca d'Òdena, però ha avançat que, si l'Estat els ho acaba negant oficialment, el Procicat "replantejarà propostes" i "buscarà altres solucions". Buch ha dit esperar que la posició estatal que s'ha conegut a primera hora del matí "no s'ajusti a la veritat". "Si el govern espanyol desconeix l'efectivitat del confinament total, excepte els serveis bàsics, és que van a cegues. Per això, nosaltres proposem mesures més dràstiques", ha precisat. En aquest sentit, adverteix que es treballa a 14 dies vista i que "no hi ha temps". Buch també s'ha preguntat per què l'Estat no accepta les mesures "més restrictives" que, afirma, "segur que seran més efectives". En el cas que l'Estat traslladés un 'no' definitiu per escrit -"com correspondria", precisa- el Procicat "replantejarà" i "adaptarà" la proposta a la nova "realitat" amb l'objectiu de trobar "altres solucions" i evitar la propagació del coronavirus en aquella zona. "Hem de prendre decisions singulars, concretes", ha afegit. Per la seva banda, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha reclamat al govern espanyol que "validi" la resolució de la Generalitat. "Qui millor coneix la situació de la Conca d'Òdena és el Govern de Catalunya", ha assegurat. Budó ha garantit que el Govern vol "treballar de manera coordinada i cooperar lleialment amb la resta d'institucions" per fer front a la pandèmia. "Però necessitem que el govern espanyol faci cas al que diuen els experts", ha reblat. Els informes del Govern sobre la pandèmia de coronavirus indiquen que a Catalunya es produeixen 6,9 morts per cada 100.000 habitants, una xifra que a l'Estat puja a 7,4 defuncions per 100.000 habitants. A Madrid hi ha 27,9 traspassos per cada 100.000 habitants, mentre quea la Conca d'Òdena s'arriben a les 63,1 morts per 100.000 habitants. A la regió italiana de Llombardia, la regió del país més afectada pel virus, 41 morts per cada 100.000 habitants.
|
Política
|
Govern
|
Desallotjats una desena de veïns d'un edifici del carrer Major de Lleida per les grans esquerdes que han aparegut. Han estat reallotjats en un hotel i critiquen que fa anys que es queixen a la propietat de mal estat de l'edifici. Una desena de veïns de tres pisos d'un edifici del carrer Major van ser desallotjats aquest dijous a la tarda per les grans esquerdes que han aparegut a l'interior dels pisos. L'avís el van donar dissabte passat després de sentir sorolls a l'estructura i després d'una primera revisió dels tècnics municipals es va acordar que no hi havia risc, però aquestes esquerdes s'han eixamplat en pocs dies i n'han aparegut de noves per la qual cosa des de la Paeria s'ha adoptat aquesta "mesura preventiva", tal com ha explicat el tinent d'alcalde Toni Postius. Un dels veïns afectats, Albert Torruella, ha explicat que fa dos anys ja van sortir esquerdes i ha lamentat que hagin estat vivint a l'immoble durant tot aquest temps amb "risc d'esfondrament". Postius ha explicat que fa un any la Paeria ja va fer una inspecció "a fons" de l'immoble i que van detectar una sèrie "d'anomalies estructurals" que van motivar que la propietat adoptés mesures correctores de manera que es va poder tancar correctament l'expedient que hi havia obert. Dissabte els veïns van trucar a la Guàrdia Urbana alertant que havien sentit sorolls i es va fer una inspecció de l'edifici on es va comprovar que les esquerdes s'havien eixamplat i n'hi havia de noves però es va considerar que no hi havia risc i es va ordenar a la propietat que es procedís a fer una anàlisis a fons de la situació. Segons Postius, els veïns van tornar a trucar dijous per alertar novament de la situació i es van veure diferències amb dissabte que constataven que les esquerdes s'havien ampliat més encara. Això va motivar que per "prudència" es desallotgés l'edifici preventivament per tal que els tècnics de la propietat analitzin amb profunditat l'estat i la situació estructural. Segons el tinent d'alcalde, "l'edifici no està per caure" però cal veure que la situació sigui reparable i les persones que hi viuen hi puguin tornar. Algunes persones afectades han estat reallotjades per part de la propietat a un hotel del costat de l'edifici i els terminis per a que puguin tornar a casa aniran en funció del moment en què la propietat actuï per subsanar la situació. Segons Postius, la Paeria està en contacte amb tots els veïns afectats i ha recordat que el propietari ha de donar solucions per arreglar la situació el més aviat possible. De moment els veïns que es troben a l'hotel hi tenen tres nits assegurades. L'edifici en qüestió es troba al costat de l'edifici municipal del Casino, que acull el Museu d'Art Jaume Morera i l'Oficina de Turisme, entre d'altres dependències. Segons Postius, els problemes que han sorgit no comporten "cap tipus de risc" per a l'edifici del Casino. "No som turistes, volem una solució perquè això és una estafa" Un dels veïns afectats, Albert Torruella, ha explicat que fa dos anys van llogar el pis i al primer mes ja van notar sorolls i al cap de poc van sortir esquerdes per on "hi entra la mà". Aleshores la propietat va enviar un arquitecte i un paleta i ho van arreglar però durant tot aquest temps, ha criticat que han estat demanant a la immobiliària la inspecció tècnic i el certificat d'habitatge però "no ens ho volen mostrar". Segons aquest veí, després de ser desallotjats aquesta setmana va preguntar a l'Ajuntament sobre la inspecció tècnica i li han dit que des del 2002 no n'hi ha. És per això que s'ha mostrat preocupat perquè considera que han estat vivint dos anys al pis "amb perill d'esfondrament". A més a més, ha afegit que ells no són "turistes" i que no es poden permetre dinar i sopar cada dia de restaurant. Torruella també ha lamentat que no saben ni quan ni com podran agafar les coses que tenen al pis. A banda dels veïns desallotjats, els problemes d'aquest immoble també han provocat el tancament forçat de dos comerços que hi ha als baixos, l'un al carrer Major i l'altre a l'avinguda de Blondel.
|
Societat
|
Successos
|
La Junta de Portaveus fracassa en l’intent d’aconseguir un acord sobre la presència de llaços grocs al ple. Torrent farà una proposta per escrit més detallada amb la intenció d’apropar les posicions, enfrontades respecte dels símbols als escons del Govern. No hi ha acord sobre els llaços grocs al ple del Parlament. La Junta de Portaveus tenia aquest dimarts sobre la taula la proposta del president, Roger Torrent, derivada de la reunió de dilluns, per regular la presència de símbols a l’interior de l’hemicicle. Però tot i els intents per consensuar una postura comuna a tots els grups, la Junta ha acabat sense un acord. Torrent proposava que a cada escó assignat podria haver-hi els símbols que el seu propietari considerés oportú, sempre que fos democràtic. El problema ha vingut quan Cs, PSC i PPC han interpretat que la regulació se circumscrivia als seients de cada grup parlamentari, permetent així que als escons dels diputats a presó o a l’estranger podria haver llaços grocs, però no a la bancada del Govern. Aquests grups consideren que els escons de l’executiu “són de tothom” i no correspondria incloure’ls en el suposat que Torrent proposava. Els independentistes, però, creuen que els consellers i el president també tenen en aquells seients la seva assignació que, per tant, si un dia no hi fossin, podrien exhibir-se allà també els símbols que consideressin oportú. Vist que les postures a la reunió d’aquest dimarts semblaven irreconciliables i que hi havia diverses interpretacions sobre el preacord de dilluns, Torrent s’ha compromès a preparar un document on quedi més detallada i per escrit la seva proposta. De moment, però, per al ple de dimecres el funcionament serà el mateix que hi ha hagut fins ara, i seguirà havent-hi llaços grocs als mateixos escons on ja hi eren. On sembla que tothom està d’acord és en limitar l’espai on ubicar simbologia als escons assignats, quedant exclosos d’aquest permís els seients que no són de cap diputat ni de cap grup parlamentari, i tampoc els que sobren de la bancada del Govern.
|
Política
|
Parlament
|
Les pernoctacions en hotels de la ciutat de Barcelona al juny retrocedeixen un lleuger 0,17% en relació amb l'any passat. El nombre de clients que van passar per la recepció d'algun dels establiments turístics de la capital catalana al juny va registrar la millor xifra històrica en aquest mes. El nombre de pernoctacions en establiments hotelers a la ciutat de Barcelona al juny es van situar en 1.830.631 nits, cosa que va suposar 3.182 nits menys que al juny, amb un molt petit descens del 0,17% en relació amb el mateix mes de l'any passat que va suposar un mes rècord en la sèrie històrica, segons la Conjuntura Turística Hotelera de l'institut d'estadística espanyol. Les pernoctacions de residents a l'Estat al juny es van situar en 254.276 nits, 5.446 menys que al juny del 2017, el 2,19% menys, mentre que els residents estrangers van contractar 1.576.355 nits, 8.628 menys que l'any anterior, un descens percentual del 0,54%. El nombre de clients que van entrar en un hotel de la capital catalana al juny es va situa en 757.168 persones, el 6% més que el juny de l'any passat i la millor xifra històrica en aquest mes. El nombre de viatgers que van entrar en la recepció d'algun dels hotels de la ciutat de Barcelona al juny es van situar en 757.168 persones, 43.965 més que al juny del 2017, el 6,16% més, i la millor xifra en un mes de juny d ela sèrie històrica de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les dades indiquen que si bé el nombre de pernoctacions a la capital catalana van caure al juny un lleuger 0,17%, el nombre de viatgers que van entrar en un establiment hoteler de la capital catalana van augmentar un 6,16%, un 8,7% més els residents espanyols i un 5,6% més els estrangers. Els residents a l'estat espanyol que van entrar en un hotel a la ciutat de Barcelona al juny van sumar 139.686 persones, 11.281 clients més que al juny del 2017, el 8,7% més. En relació amb els clients residents a l'estranger que van passar per la recepció d'algun hotel al juny el nombre es va situar en 617.482 persones, 32.684 clients més que el mateix mes de l'any passat, el 5,59% més.
|
Economia
|
Turisme
|
Es manté activada l’alerta per noves nevades aquest divendres al Pirineu i Prepirineu a partir dels 600 metres. Protecció Civil avisa que es poden produir més afectacions a carreteres que ahir ja van quedar afectades com la N-260 i C-16. Protecció Civil manté activada l’alerta del pla Neucat per la previsió de noves nevades aquest divendres des del matí i intensificant-se al llarg del dia al Pirineu i Prepirineu, especialment a les comarques de Cerdanya, Ripollès i Berguedà, en zones on ha nevat aquest dimecres i dijous, segons les previsions del Servei Meteorològic. La cota de neu començarà al voltant dels 600 metres i pujarà fins als 1.200 on es poden acumular fins a 20 centímetres de neu. A causa del fort vent a les cotes altes es produirà el fenomen del torb, fins a la tarda. Aquest dijous, a partir del migdia, les nevades ja s’han donat per finalitzades i de cara a aquest divendres el Servei Meteorològic de Catalunya preveu que es reactivi l’episodi de nevades, que seran abundants al Pirineu i es podran acumular gruixos a zones on ja va nevar ahir del Ripollès, Berguedà o Cerdanya. Protecció Civil avisa que es poden produir més afectacions des del matí a carreteres que ahir ja van quedar afectades com la N-260 i C-16 incloent el túnel del Cadí. A més, poden generar-se plaques de gel a les vies. Segons el Servei català de Trànsit, en aquests moments només hi ha tallada la BV-4024 de Bagà a Coll de Pal i és obligatori l’ús de cadenes a la B-400 Guardiola de Berguedà a Gósol, B-402 Guardiola de Berguedà a Gombrèn, BP-4131 Espunyola, BV-4241 de Capolat a Guixers, BV-4242 a Berga cap al Santuari de Queralt i BV-4243 Castellar del Riu cap als Rasos de Peguera. Protecció Civil ha indicat a les set d’aquest vespre que no hi ha la previsió que aquest divendres s’hagin de veure afectades línies de transport escolar a causa de la neu. Cal recordar que la nevada de dimecres ha causat que aquest dijous diverses comarques hagin hagut d’alterar els seus serveis, com per exemple el Ripollès, on el transport escolar s’ha suspès completament, Osona, el Berguedà, la Garrotxa o l’Anoia. En total hi ha hagut més de 3.500 alumnes afectats. L’Institut Cartogràfic i Geològic ha indicat que aquest divendres el perill d’allaus augmentarà a fort (4 en l’escala europea de 5) a tot el Pirineu i Prepirineu menys a l’Aran-Franja Nord de la Pallaresa, que es mantindrà marcat (3). Davant d’aquesta situació, Protecció Civil ha activat la prealerta el pla Allaucat i demana extremar les precaucions demà en les activitats de muntanya fora de les zones de pistes i portar el material de seguretat necessari.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Carrizosa titlla de "vergonya" l'indult per a Forcadell que impulsen els expresidents del Parlament. "Prou de presentar com a herois a qui no respecten els ciutadans", critica. El líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha titllat de "vergonya" que els expresidents del Parlament Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol han registrat aquest dilluns al Ministeri de Justícia. "Prou de presentar com a herois als qui no respecten els ciutadans i trepitgen els seus drets i llibertats", ha reclamat a Twitter. Carrizosa ha acusat Forcadell de permetre "un atropellament" a l'Estatut i a la Constitució.
|
Política
|
Partits
|
SAP i Fepol alerten a Aragonès del risc de "col·lapse" dels Mossos d'Esquadra. Les formacions lamenten la "sobrecàrrega" de treball i la "manca endèmica" d'efectius. El secretari general del Sindicat Autònom de Policia (SAP) i el de la Federació de Professionals de la Seguretat Pública de Catalunya (Fepol) s'han reunit aquest dimecres amb el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, i l'han alertat del risc de "col·lapse" dels Mossos d'Esquadra per la "situació de conflicte" actual i per la "percepció d'abandonament polític que impera al col·lectiu". En aquest sentit, ambdós han exposat a la trobada que la "sobrecàrrega" de treball i la "manca endèmica" d'efectius, així com els "fets esdevinguts recentment" a Catalunya, han portat el cos de seguretat "al límit". Per això han reclamat a Aragonès un augment de la inversió en la policia catalana als propers pressupostos. L'augment pressupostari ha de servir, segons SAP-Fepol, per equiparar "realment" els mossos amb la resta de cossos de la Generalitat, i posar fi, així, a uns "greuges comparatius històrics" que els sindicats policials denuncien de fa temps. "Tal i com ha fet el Govern amb altres cossos administratius, cal que ara es faci l'esforç pertinent amb el cos de Mossos d'Esquadra", han indicat. En paral·lel, els dos representants policials també han lamentat davant d'Aragonès el "poc suport" que el cos rep de la Generalitat en relació als "fets esdevinguts a Catalunya darrerament", en una cita implícita als aldarulls postsentència de l'1-O. En concret, SAP-Fepol ha denunciat la manca de suport del president de la Generalitat, Quim Torra, per bé que ha agraït el del conseller d'Interior, Miquel Buch, o el del mateix Aragonès. "Disposats a escoltar" Des de Vicepresidència s'ha volgut puntualitzar que la reunió amb les formacions sindicals dels Mossos, a la qual també ha assistit el secretari general de l'UGT a Catalunya, Camil Ros, ha tingut lloc a petició d'aquestes entitats, i s'hi ha explicat la situació del cos i la necessitat de l'equiparació salarial amb altres cossos com el dels Bombers. Les mateixes fonts han indicat que a Vicepresidència atenen les peticions que reben i que sempre estan "disposats a escoltar", per bé que qui ha de negociar amb els sindicats dels Mossos és el Departament d'Interior, que ha estat informant "en tot moment" del contingut de la trobada d'aquest dimecres.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Prop de 200 passatgers de l’aeroport del Prat amb destí Egipte es queden sense volar després d’esperar més de deu hores. La companyia Nesma Airlines cancel·la el vol per un desperfecte a l’exterior de l’avió. Uns 200 passatgers que aquest dilluns havien de volar des de l’aeroport del Prat cap a Luxor (Egipte) s’han quedat a terra després d’esperar més de deu hores. Segons han fet públic els mateixos afectats a través de les xarxes socials, havien d’enlairar-se a primera hora de la tarda amb un vol xàrter de la companyia Nesma Airlines des de Barcelona, però la sortida es va endarrerir per un desperfecte a l’exterior de l’avió. Els passatgers van ser inicialment compensats amb un xec per menjar mentre eren a l’aeroport a l’espera de novetats, però al vespre el vol va quedar cancel•lat sense cap alternativa. Els afectats havien contractat els seus viatges a través d’agències intermediàries i han lamentat la manca d’informació per part de l’aerolínia, que és qui va suspendre el vol. Una de les passatgeres afectades, Mariola Dinarès, ha relatat a l’ACN que el vol estava previst per aquest dilluns a les 15.45 h, però un treballador responsable de validar l’embarcament ja els va advertir que la sortida s’endarreria per un desperfecte a l’aeronau. Segons els van detallar, l’avió havia rebut un cop d’un dels ‘fingers’ que enllaça la terminal amb les aeronaus, i calia veure si es podia reparar el desperfecte o bé operar el vol amb una nau alternativa. Els passatgers han apuntat que van disposar d’uns xecs restaurant per poder menjar durant les hores d’espera a la Terminal 1, si bé han lamentat que en tot moment “hi va haver falta d’informació sobre l’hora de sortida del vol”. Finalment, passades les 20 h, des del mostrador d’embarcament els van avisar que l’avió no s’enlairaria i que el viatge quedava cancel•lat. “Hi havia molt nerviosisme, amb tots els afectats reclamant una solució”, ha explicat Dinarès, que ha assegurat que la Guàrdia Civil va intervenir al voltant de les 23 h per demanar a tots els passatgers que desallotgessin la zona. Els agents els van exigir que facilitessin l’embarcament d’un altre vol programat a Romania des de la mateixa porta d’on haurien d’haver volat ells a Egipte. “La Guàrdia Civil va venir per fer-nos por”, ha afegit Dinarès, que ha explicat que els van derivar a una cinta de la zona de recollida de maletes per a què tothom recuperés el seu equipatge i comencés els tràmits per reclamar els diners del viatge cancel•lat. Cap contacte directe amb Nesma La mateixa afectada ha relatat que, en el seu cas, el vol a Luxor servia per iniciar un creuer de quatre dies recorrent el Nil, per passar després tres nits a El Caire. Ella havia contractat el viatge a través d’una agència intermediària, sense haver fet cap contacte amb Nesma Airlines. Una situació repetida entre tots els passatgers, ja que tothom havia gestionat la reserva a través de diferents agències. En aquest sentit, Dinarès ha criticat que cap portaveu de la companyia aèria els donés informació, i que totes les dades fossin a través d’un treballador aliè a l’aerolínia. Aquest dimarts, tots els afectats estan tramitant les respectives reclamacions. Algunes agències, segons han relatat els passatgers a les xarxes socials, els han ofert volar a mitja setmana per poder fer tota la ruta a Egipte, tal com tenien previst inicialment. Hi ha afectats, però, que han lamentat que no disposen de dies suficients de vacances per programar un viatge alternatiu, de manera que procuraran recuperar els diners perduts. Alguns testimonis han assegurat a Tv3 que el viatge per a tota quatre membres de la família els havia costat 10.000 euros.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Joves investigadors d'arreu del món participen en el programa 'Young Professionals in Space' creat per la UPC. Un grup de nois i noies de deu a tretze anys aprenen a construir i llançar un coet d'aigua en una activitat dins del programa de l'ETSETB. Una seixantena de joves investigadors procedents d'arreu del món han rebut formació d'una trentena de científics, enginyers, professionals i responsables de la indústria i d'agències del sector espacial al programa 'Young Professionals in Space' (YPInSpace). Aquest curs ha transcorregut entre el 17 i el 21 de juliol a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona (ETSETB) al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els participants del programa han pogut aprendre a construir i llançar petits satèl·lits des de coets reals. En paral·lel a les classes, un grup de 25 nois i noies de deu a tretze anys han experimentat amb coets d'aigua. Els participants del programa són joves investigadors interessats en el sector espacial procedents d'Alemanya, Àustria, Corea, Emirats Àrabs, Espanya, Estats Units, França, Grècia, Hongria, Palestina, el Regne Unit, Suècia i la Xina. "La major part d'ells són enginyers, joves que ja han acabat la carrera", ha explicat un dels directors del programa a Barcelona, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i un dels professors de l'ETSETB, Adriano Camps. Han participat des d'enginyers que ja són del sector espacial a enginyers mecànics especialitzats en robòtica perquè el programa està pensat per a aproximar gent que ja té una formació que no té per què ser al món de l'espai a interessar-se per aquest i saber-ne més, ha afegit Camps. Des del curs de 'Young Professionals in Space' han explicat que des de l'inici de la carrera espacial les missions s'han concentrat en un reduït nombre d'agències espacials però en els darrers anys l'accés als coneixements i les tecnologies actuals han posat les activitats espacials a l'abast d'un nombre creixent de diverses organitzacions i entitats construint doncs un sector econòmic en expansió. Una de les participants del programa i estudiant del màster d'enginyeria aeroespacial, Laura González, ha explicat que tenen conferències de membres d'empreses molt potents com la NASA o l'Agència Espacial Europea (ESA) però també de grups més petits que mostren ser el futur del sector. "Està molt bé tenir aquesta visió de què és el que està passant en aquest món i sobretot estar rodejat de persones amb molt interès i molta passió pel sector", ha explicat González. Entre els ponents que han participat durant tota la setmana hi ha hagut el portaveu de l'ESA, Javier Ventura-Travesset, l'expert sènior en sistemes d'energia fotovoltaica de la companyia Airbus, Claus Zimmermanni, el vicepresident de Virgin Orbit, Stephen Eisele, el director executiu de la divisió de satèl·lits de Deimos, Enrique González Laguna, el cap d'anàlisi de missió i navegació de la divisió espacial de Deimos, Antonio Latorre, i de la Subdivisió de sistemes de detecció del Centre de vol espacial Goddard de la NASA, Sachidananda R. Babu. Aquests i altres professionals han compartit la seva experiència i han mostrat els darrers descobriments i els avenços en tecnologia, enginyeria i oportunitats de negoci a través d'una vintena de sessions, classes teòriques i pràctiques, dinàmiques de grup o reunions de 'networking' entre altres activitats. En aquesta edició, una de les activitats programades ha estat la construcció i el llançament d'un CanSat, un petit aparell o sistema de la mida d'una llauna de refresc que compleix missions concretes i que s'utilitza per impartir docència en satèl·lits. Un cop validats els cinc millors satèl·lits es llançaran aquest dissabte a la tarda fins a un o dos kilòmetres d'altitud mitjançant coets de combustible sòlid des d'Alcolea de Cinca (Osca). Durant el llançament es realitzarà la captura de dades de telemetria dels sistemes i sensors que viatgen a bord que també han sigut desenvolupats al Campus Nord de la UPC. "Estem explicant els diferents sistemes que hi ha en un satèl·lit d'una missió espacial completa i que més tard el ficarem en una llauna de refresc", ha resumit el professor Camps. Coets d'aigua per a nens dins el programa Un grup de 25 nois i noies d'entre 10 i 13 anys han participat en l'activitat de Coets d'aigua dins del programa de 'Young Professionals in Space' que la UPC ha organitzat. "Dins del context del curs que la UPC ha organitzat aquesta setmana ens va semblar oportú fer una activitat dedicada específicament als nens", ha explicat un dels professors de l'ETSETB que també ha participat en el programa, Antoni Broquetas. "És el primer cop que ho fem però veient que ha anat tan bé segur que ho repetirem en la pròxima edició", ha afegit. El taller va començar amb una explicació per part de Broquetas de com són les missions espacials presents i futures, quines oportunitats s'obren amb la tecnologia desenvolupada fins ara i quins són els fonaments de la física de la propulsió i dels coets. A continuació, l'astrònom colombià i divulgador científic, Antonio Bernal, els va proposar participar en la classe teòrica on van poder provar-se un vestit espacial d'astronauta i comentar les curiositats que anava exposant. Després d'explicar com fer un coet d'aigua amb materials tan simples com una ampolla d'aigua, cartró o un suro d'una ampolla de vi, l'astrònom va escollir uns quants nens que l'ajudarien a llançar el projectil a la plaça de la UPC. "Els nens estaven molt animats i no paraven de fer preguntes i voler participar en el que anàvem fent", ha comentat Bernal, "el bo de l'edat que tenen és que si els dius dinosaure o astronauta ja els crides l'atenció". "Mai se sap si s'ha inspirat o no a un nen a seguir la seva vocació però Carl Sagan, un investigador científic molt important dels Estats units, deia que es va fer astrofísic perquè el seu pare el va portar de molt petit al planetari de Nova York i es va adonar de quant li agradava l'espai així que m'agrada pensar que potser a un d'ells aquesta activitat els inspirarà en el seu futur", ha conclòs Bernal.
|
Societat
|
Educació
|
La comunitat educativa fa front comú contra la ''criminalització'' i la ''instrumentalització'' de l'escola catalana. Sindicats, AMPAs i entitats del sector educatiu convoquen una manifestació unitària el 10 de juny a Barcelona. El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que agrupa AMPAs, sindicats i entitats del sector educatiu, han volgut mostrar aquest dimecres el seu suport als professors i docents encausats i assenyalats de Sant Andreu de la Barca i la Seu d'Urgell fent un front comú contra el què consideren una ''criminalització'' de l'escola catalana i una ''instrumentalització i ús partidista'' de l'activitat educativa. Amb el lema ''Deixeu l'educació en pau. Volem educar en llibertat'', el MUCE ha demanat preservar l'escola com un espai de ''convivència i cohesió'' i ha denunciat situacions d'autocensura a les escoles per part de docents que volen evitar possibles conflictes. La comunitat educativa ha organitzat també diverses mobilitzacions, com ara concentracions el 23 de maig a les delegacions del govern espanyol, un acte a Sant Andreu de la Barca el 3 de juny, i una manifestació unitària a Barcelona, el 10 de juny.
|
Societat
|
Educació
|
L'Ajuntament de Barcelona precinta la sala de teatre del Principal perquè "fa de discoteca". El districte de Ciutat Vella també ha precintat els equips musicals de tres terrasses del Front Marítim. El districte de Ciutat Vella va precintar aquest divendres al vespre la sala de teatre del Principal de Barcelona perquè "estava fent de discoteca quan la seva llicència només li permet fer de teatre", segons ha informat l'Ajuntament. La decisió s'ha pres després d'una inspecció de la Guàrdia Urbana a aquest local, el passat 18 d'octubre, en què va constatar que s'utilitzava com a sala de ball i es consumien begudes arreu de la sala, a més de no respectar l'horari de tancament, argumenta en un comunicat. D'altra banda, també s'han precintat els equips de música de les terrasses de tres establiments del Front Marítim en no estar autoritzats a acollir activitat musical als espais exteriors. El precinte de la sala de teatre del Principal, situat a la Rambla, números 25-27, s'ha dut a terme per "l'incompliment d'una ordre prèvia de cessament d'activitats no autoritzades", ja que s'havia detectat que feia activitats no recollides a la llicència, segons l'Ajuntament. En la inspecció del passat 18 d'octubre, la Guàrdia Urbana va constatar que la sala de teatre "continuava fent l'activitat de discoteca, no permesa, i per aquest motiu s'ha procedit a precintar". En aquest sentit, l'Ajuntament recorda que la llicència que té aquest espai és la de teatre i no es permet que hi hagi espai de ball ni a platea ni a escenari; pel que fa a les begudes, se'n poden consumir però només a l'espai delimitat del bar i no arreu de la sala de teatre; i l'horari de tancament fixat per la Generalitat per aquest tipus d'establiments és a la 1.30 hores. Durant la inspecció, que va tenir lloc prop de les 3 de la matinada, "es va constatar que s'incomplien aquestes condicions". D'altra banda, el districte també ha precintat aquesta matinada els equips de reproducció musical de les terrasses de tres locals del Front Marítim: Opium, Shoko i Pachá. Aquesta actuació s'ha dut a terme en constatar-se que en aquestes terrasses es feia activitat musical quan la llicència de l'espai no els hi permet. Els locals poden mantenir les seves terrasses però no poden reproduir música en elles. En aquests tres casos, l'Ajuntament també havia ordenat prèviament el cessament d'aquesta activitat no autoritzada L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona emmarca aquesta decisió en la prioritat de garantir el dret al descans dels veïns del districte de Ciutat Vella.
|
Societat
|
Esports
|
AMPLIACIÓ:Imputen conspiració per cometre robatoris a un exempleat de Jordi Comas. El jutjat ha pres declaració a tres sospitosos més a qui atribueix actes preparatoris o encobriment. El Jutjat d'instrucció número 2 de Sant Feliu de Guíxols ha imputat conspiració per cometre robatoris a un exempleat de l'empresari gironí Jordi Comas. La investigació apunta que entre finals del 2011 i el 2012 Raül M. G., que havia treballat en un dels restaurants de la víctima, va estar buscant còmplices per entrar a robar a casa de l'aleshores president de la FOEG. A més, els investigadors també sospiten que podria haver facilitat informació a la banda que el 18 de novembre del 2012 van acabar assaltant a casa de Jordi Comas i el van assassinar durant el robatori. Aquest dimecres també han passat a disposició judicial tres sospitosos més relacionats amb el crim. A dos d'ells també els hi han imputat la participació en actes preparatoris per cometre els robatoris mentre que al quart l'investiguen per encobriment. L'extreballador de Jordi Comas ja va passar a disposició judicial el 26 de maig, quan el van detenir per la seva presumpta vinculació amb el crim. Aleshores, va sortir en llibertat sense que li atribuïssin cap delicte. Aquest dimecres, el jutjat li ha tornat a prendre declaració perquè considera que hi ha nous indicis per considerar que, entre finals del 2011 i el 2012, va estar buscant còmplices per robar a casa de Jordi Comas. També han passat a disposició judicial dos homes més amb qui, segons la investigació, Raül M. G. va estar conspirant per robar a l'empresari. Són Tarik A. i Ouassim A. Tots han sortit en llibertat però investigats per actes preparatoris dels robatoris. Segons han detallat fonts de la investigació, Raul M. G. va fer una primera proposta a Tarik A. per cometre un robatori amb força a casa de Jordi Comas juntament amb Ouassim A. Aquest primer cop no es va dur a terme perquè es van adonar que a casa de l'aleshores president de la patronal gironina hi havia alarma. Aleshores, el mateix Raül M. G. hauria proposat als dos homes un segon robatori, aquesta vegada dirigit al personal de la neteja de la casa de Platja d'Aro. Aquest robatori també va acabar frustrat perquè qui hauria entrat a l'habitatge va ser el comptable i no la dona de fer feines. El tercer robatori planejat pels ara investigats (el que abans es coneixia com a imputat) ja era un robatori amb violència contra Jordi Comas, que volien perpetrar amb dues persones més. Fonts de la investigació apunten que aquest assalt podria ser el de l'intent de robatori que va patir Comas el 30 d'octubre del 2012. Aquell dia, cap a les nou del vespre, l'empresari estava entrant a casa quan tres individus se li van llançar a sobre. Dos d'ells els van agafar pels braços mentre el tercer el subjectava fortament pel coll i la boca. Un dels assaltants va aconseguir prendre-li les claus però quan va obrir la porta de la casa va saltar l'alarma. Els lladres van fugir però Comas va poder mossegar-ne un d'ells, el que li tapava la boca. Davant d'aquests indicis, i a petició del fiscal Víctor Pillado, la jutgessa considera que hi ha proves suficients per investigar els tres homes per haver participat en actes preparatoris als robatoris o conspirar per assaltar Jordi Comas. No es descarta, a més, que Raül M. G. donés informació als lladres que el 18 de novembre del 2012 van assassinar Comas durant un assalt violent a casa seva. Tots tres s'han acollit al seu dret a no respondre a les preguntes de la jutgessa i del fiscal. El quart investigat que ha declarat aquest dimecres és sospitós d'encobriment. Fins ara hi ha quatre empresonats per la seva implicació en l'assalt mortal a casa de Jordi Comas: Mohamed Yassine, Moussa Alloui, Valentino Gjeloshi i Karim Soso. A tots ells els hi atribueixen delictes d'assassinat, robatori amb violència en casa habitada i pertinença a grup criminal.
|
Societat
|
Judicial
|
Almenys un detingut en una operació contra distribuïdors de material 'top manta'. La Guàrdia Urbana de Barcelona comissa productes en dos pisos del districte de Sant Martí. Almenys una persona ha resultat detinguda en una operació contra distribuïdors de material 'top manta' que té lloc aquest dilluns a Barcelona. L'acció, duta a terme per la Guàrdia Urbana, ha estat ordenada per un jutjat d'instrucció, i és fruit d'una investigació prèvia del cos de seguretat local. En el marc d'aquesta actuació s'han escorcollat dos pisos al districte de Sant Martí, concretament al carrer Catània, a prop de Sant Adrià del Besòs. Es dóna el cas que quan la policia es desplaçava a un d'aquests domicilis una de les persones que hi havia ha vist arribar els cotxes patrulla i ha saltat per la finestra. Era un primer pis i l'home ha patit ferides lleus en un braç, segons l'Ajuntament. El dispositiu ha començat cap a dos quarts d'onze del matí, i a les sis de la tarda encara estava en marxa. Les mateixes fonts municipals han explicat que als dos domicilis s'ha trobat una quantitat important de material falsificat de tot tipus. També s'ha volgut emfatitzar que l'operatiu no actua contra els venedors 'top manta', sinó contra els distribuïdors que els abasteixen de producte per vendre al carrer.
|
Societat
|
Policial
|
Assalten els cinemes de Calafell a punta de pistola. Quatre individus armats i amb passamuntanyes van amenaçar els empleats i es van endur uns 10.000 euros de la recaptació. Quatre homes armats i amb el rostre cobert amb un passamuntanyes van assaltar aquest diumenge a la nit els cinemes de Calafell, segons han confirmat fonts dels Mossos d'Esquadra a l'ACN. Pels volts de les onze de la nit, tres dels assaltants van entrar a l'interior dels cines mentre un quart esperava fora dins un cotxe. Un dels lladres, amb passamuntanyes i el que possiblement era una arma curta, va amenaçar el personal del vestíbul, i dos més, també armats -un amb una arma i l'altre amb un objecte contundent- van entrar a les oficines on van exigir la recaptació a dos empleats. Els atracadors van fugir dels cinemes amb un botí que, segons ha pogut saber l'ACN, podria ascendir als 10.000 euros. En aquell moment encara hi havia clientela al cinema. Segons fonts policials, el vehicle que conduïen els assaltants -un vehicle tipus compacte de color negre- va sortir en direcció a Cunit. Fins al moment no s'ha produït cap detenció d'aquest succés que porta la unitat d'investigació dels Mossos del Vendrell.
|
Societat
|
Successos
|
El 85% de la plantilla de Girona + Neta ratifica el preacord i es desconvoca la vaga d'escombriaires. El pacte entre direcció i comitè inclou un augment de sou del 5% en dos anys i un plus específic per als operaris. La plantilla de Girona + Neta ha ratificat el preacord al qual han arribat direcció i comitè, cosa que desconvoca oficialment la vaga en la recollida d'escombraries a la ciutat. El pacte ha rebut l'aval d'una àmplia majoria dels treballadors que han assistit a l'assemblea; en concret, el 85%. Dels 141 empleats de Girona + Neta que han votat, 121 ho han fet a favor de desconvocar l'aturada i tan sols disset hi han votat en contra. També hi ha hagut dos vots nuls i una abstenció. L'acord entre la direcció i el comitè (format per la UGT, CCOO i la CGT) inclou un augment de sou lineal del 5% en dos anys per a tota la plantilla. A més, també contempla un plus de l'1,8% per als operaris que netegen els carrers (la meitat del qual s'aplicarà quan es tanqui el nou conveni). Demà a les sis del matí s'hauran retirat les deixalles i cartrons que hi ha acumulats en algunes voreres i al voltant de contenidors. Just poques hores abans que comenci la mostra 'Girona, Temps de Flors', que cada any atrau milers de visitants a la ciutat.
|
Economia
|
Treball
|
La 'cuina' dels museus ebrencs, i tarragonins. El Museu de les Terres de l'Ebre gestiona i presta serveis a una vintena de centres de la província al mateix temps que continua incrementant la seva oferta expositiva. És una de les poques entitats públiques que, des de les Terres de l'Ebre, presta serveis a tota la província, segons recorda el seu director, Àlex Farnós. El Museu de les Terres de l'Ebre, antic Museu Comarcal del Montsià, continua fonamentant bona part de la seva activitat en la gestió mancomunada de centres i serveis de suport a espais museístics que no disposen del personal o dels mitjans necessaris per garantir el seu funcionament estable. És el que Farnós anomena la "cuina", l'espai no visible al públic però essencial per a la producció del que després s'exposarà a les sales, o els "menjadors". El centre, al mateix temps, segueix treballant per ampliar i eixamplar la seva pròpia oferta expositiva: enguany, de fet, tenen previst 89 activitats públiques –una quinzena més que l'any passat-, entre les quals 39 exposicions, a més de conferències, cursos o jornades. A partir de la seva transformació el 2011 com a Museu de les Terres de l'Ebre, l'entitat ha assumit, a banda del propi centre d'Amposta, la gestió mancomunada d'una desena d'equipaments museístics i patrimonials que formen part de la denominada Xarxa Ebre, Natura & Cultura, escampats per vuit poblacions de la comarca del Montsià –els ajuntaments de les quals formen part del consorci, al costat del Consell del Montsià-. Són, en molts de casos, museus de municipis de petites dimensions, amb dificultats pressupostàries per produir continguts propis: des d'obrir i tancar les portes del centre a efectuar visites guiades o crear productes turístics. "En l'àmbit del patrimoni, on és més difícil mancomunar serveis perquè, a diferència dels residus, que ningú vol i és molt fàcil mancomunar, en el patrimoni tothom vol tenir la gestió d'allò que és la seva identitat i la seva història. El model del Museu de les Terres de l'Ebre és d'èxit perquè ha aconseguit superar les visions localistes i fer viable una gestió del patrimoni més enllà del terme municipal de cada població", reflexiona. Un model que creix i guanya adeptes entre diversos ajuntaments, no només de les Terres de l'Ebre, en la línia de prestar més serveis i reduir les despeses, assegura. A més, el reconeixement del centre com a Servei d'Atenció Museística (SAM) per part del Departament de Cultura li ha permès també, a més d'atendre els municipis consorciats, prestar serveis a museus i centres d'interpretació de les Terres de l'Ebre que ja disposen de tècnics –com el Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre, el Centre d'Interpretació de les Pintures Rupestres d'Ulldecona o el Museu de Tortosa, entre d'altres- però també a d'altres equipaments registrats al Camp de Tarragona –Valls, Cambrils, el Vendrell o Alcover-. Concretament, el consorci ebrenc s'encarrega de coordinar, assessorar i donar suport tècnic en la gestió del patrimoni i les col·leccions, préstec d'infraestructura, programes de comunicació, creació de productes turístics, coordinació d'exposicions i activitats de gran format. Al llarg d'enguany, i en el marc d'aquest contracte, s'està treballant en catorze programes. Per a totes aquestes tasques, i per a l'organització de les pròpies activitats i produccions, el Museu de les Terres de l'Ebre disposa d'un pressupost aproximat d'uns 450.000 euros, dels quals gairebé la meitat procedeixen de l'Ajuntament d'Amposta i una quarta part de la Generalitat. Compta amb una plantilla d'una desena de persones a jornada complerta en total a la seu central-més d'una quinzena si se sumen les que ho fan a temps parcial als diversos centres consorciats-. A banda dels contractes per a la prestació d'assistència a altres centres de la xarxa que li encarrega la Generalitat a través dels contractes del SAM, el Museu també té oberta, tot i que en menor mesura, la via d'obtenció d'ingressos a partir de l'execució de projectes concrets per a entitats privades. És el cas, per exemple, de la producció de l'exposició sobre el projecte Life Migratoebre, que es farà itinerant per sis o set dotzena de poblacions del territori, per encàrrec de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre i la Fundació Catalunya-La Pedrera. Producció i itinerància de continguts En total, el programa d'activitats per enguany del Museu de les Terres de l'Ebre preveu l'organització total de 39 exposicions, no només a l'equipament central ubicat a Amposta, sinó escampades per diverses poblacions ebrenques. Entre d'altres, la mostra sobre els 120 anys de cine a les Terres de l'Ebre, la Col·lectivitat General d'Amposta del 1937, els pastors de l'Ebre i el Maestrat o el centenari de la Unió Filharmònica d'Amposta, així com també una exposició dedicada al paper moneda a la comarca del Montsià durant la Guerra Civil o l'arribada de la llum elèctrica a Amposta. "El Museu s'ha convertit en un ens que pot produir continguts d'interès per al territori i fer que arribin a les diferents poblacions", subratlla Farnós. Així doncs, i sigui des del punt de vista de gestió, tècnic o expositiu, el centre ha assumit el seu rol de "cuina" per a d'altres equipaments del territori a partir de la mancomunicació de serveis o de convenis. "No podem tenir un museu gran a cada municipi", recorda el director. Una asseveració que cobra especialment importància després que durant els últims temps les Terres de l'Ebre hagin viscut una autèntica eclosió d'equipaments culturals, molts dels quals romanen tancats al públic i pràcticament sense utilitat. O projectes amb vocació turística que poden acabar llastant el potencial econòmic del patrimoni al territori. És el que Farnós defineix com la "ceguesa de la gallina dels ous d'or". "Els projectes en els quals participem el Museu hem d'assegurar la viabilitat. No tant aconseguir els diners per a la inversió invers, sinó quan els tenim que sigui viable i sostenible", afirma. Durant l'any passat, la xarxa Ebre, Natura & Cultura va registrar 32.550 visitants –dels quals més de 19.254 únicament al Museu Terres de l'Ebre-, xifra que suposa un 10% més respecte l'any anterior. Paral·lelament, 6.512 persones fan ver ús del Servei Educatiu i Turístic, 1.500 més que al 2015. El Museu va acollir una vintena d'activitats culturals organitzades per altres entitats i va signar una dotzena de convenis de col·laboració. Les activitats tècniques, enguany 31 de previstes, van créixer fins les 27. Els tècnics de l'entitat també es van fer càrrec de documentar 1.670 béns culturals i restaurar-ne 80.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Els promotors turístics de la Costa Daurada signen el conveni Corner per més de 340.000 euros. Una trentena d'ens públics i privats del territori participaran en la fira FITUR de Madrid. Diversos organismes públics i privats de la Costa Daurada han signat aquest divendres a la Diputació de Tarragona una nova edició del conveni Corner, que està adreçat a la promoció turística conjunta de la destinació. L’acord té un pressupost de 345.000 euros -un 20% més que l’anterior- i inclou la presència dels 25 ens implicats en diversos certàmens firals i en campanyes de promoció. Els patronats municipals de turisme, les associacions i les empreses del sector turístic de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre es promocionaran a FITUR la setmana que ve i tindran un espai propi dins l'estand de l'Agència Catalana de Turisme. El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha encapçalat per setzè any consecutiu la signatura del conveni Corner que enguany inclou 25 ens públics i privats de la Costa Daurada. Entre les accions de l'acord es preveu l'assistència a fires internacionals com l'ITB a Berlín, Vakantiebeurs a Utrecht, WTM a Londres i a la MITT de Moscou. A la vegada, també inclou la seva participació en fires i promocions estatals i nacionals. Entre elles, FITUR a Madrid la propera setmana, Navartur a Pamplona, B-TRAVEL a Barcelona o una acció promocional amb Logitravel també a Madrid. La Fira Internacional de Turisme, FITUR, que se celebrarà del 23 al 27 de gener a Madrid, tindrà una presència destacada de les marques turístiques Costa Daurada i Terres de l'Ebre. Sota el paraigua del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, 30 ens públics i privats del territori participaran del certamen i tindran un espai propi dins l'estand de l'Agència Catalana de Turisme. Durant aquests dies, el Patronat de Turisme de la Diputació té previst mantenir una cinquantena de reunions amb touroperadors, agències de viatge i companyies aèries. A banda, el conveni també contempla una campanya de publicitat a la ciutat francesa de Bordeus i a la seva àrea metropolitana, i una altra al mercat andorrà. També està previst fer accions de comunicació en una revista especialitzada en el sector turístic del mercat català i en un portal on-line de prescripció i reserves de viatges espanyol.
|
Economia
|
Turisme
|
L'actor Keanu Reeves es torna a posar a la pell de l'assassí John Wick. Arriba als cinemes 'Els supherois' doblada al català i el drama històric 'Stefan Zweig: adiós a Europa'. L'actor Keanu Reeves, que va destacar per la seva actuació com a protagonista a la saga Matrix, torna a repetir en aquesta ocasió el seu paper de l'assassí John Wick, en una setmana on s'estrena la segona part: 'John Wick: Pacto de Sangre' dirigida per Chad Stahelski i amb un guió de Derek Kolstad. Així mateix, arriba a la gran pantalla doblada al català la pel·lícula d'animació 'Els superherois', una setmana en la qual també s'estrena el drama històric 'Stefan Zweig: adiós a Europa', que narra la biografia de l'austríac Stefan Zweig; 'La alta sociedad', un film realitzat entre França i Alemanya, dirigit per Bruno Dumont que combina els gèneres de comèdia, drama i fantasia, i el film del director madrileny Esteban Crespo 'Amar'. 'John Wick: Pacto de Sangre' és una pel·lícula dirigida per Chad Stahelski i compta amb un guió de Derek Kolstad. Al repartiment de personatges hi ha artistes com Keanu Reeves, qui serà el protagonista principal, Riccardo Scamarcio, Laurence Fishburne, Ruby Rose, Bridget Moynahan, Ian McShane i John Leguizamo. El film d'acció, cínic i violent, narra la història del llegendari assassí John Wick (Keanu Reeves) el qual es veu obligat a sortir del seu retir a causa d'un antic soci que vol obtenir el control d'un misteriós grup internacional d'assassins. Obligat per un pacte de sang, John viatja a Roma ple d'adrenalina per a enfrontar-se contra els assassins més perillosos del món. Els sudcoreans Kyung Hp Lee i Wonjae Lee porten a la gran pantalla la pel·lícula d'animació 'Els superherois', que arriba als cinemes en català. El guió ha estat escrit per Chris Denk i el film tracta sobre un modest mecànic d'un parc d'atraccions que passa el seu temps amb els seus amics robots que tenen súper poders. Sam, el mecànic, i els seus amics robots s'han d'enfrontar a un veí malvat, l'Oscar, que vol destrossar la ciutat. Amb aquestes accions Sam vol aconseguir conquerir l'amor de la seva vida. Després de set curtmetratges, Esteban Crespo debuta amb el llargmetratge 'Amar'. Aquest drama està protagonitzat per María Pedraza, Pol Monen, Antonio Valero, Nacho Fresneda, Gustavo Salmerón, Natalia Tena, Sonia Almarcha i Greta Fernández. La pel·lícula narra l'intens primer amor que viuen els personatges principals, la Laura (María Pedraza) i el Carlos (Pol Monen), una intensitat que precisament serà el que els separarà un any després. La directora austríaca Maria Schrader presenta un drama històric escrit per ella mateixa i presentat amb el títol 'Stefan Zweig: adiós a Europa'. El film està interpretat per Tomás Lemarquis, Barbara Sukowa, Nicolau Breyner, Charly Hübner, Lenn Kudrjawizki i Ivan Shvedoff. La pel·lícula narra la biografia d'un dels personatges més irrepetibles del segle XX, la de l'austríac Stefan Zweig. El protagonista va ser un important escriptor, biògraf i activista social. L'intel·lectual jueu, de classe acomodada, escriu una obra que es caracteritza pel seu caràcter pacifista i antibel·licista. Al esclatar la Segona Guerra Mundial, Zweig es veu obligat a escapar del seu país degut a les intervencions del règim nazi i es refugia a París, després a Londres i finalment a Brasil, junt amb la seva esposa, on acaben suïcidant-se l'any 1942, al creure que el nazisme acabaria governant el món sencer. 'The neighbor' és un film, que es mou entre el terror i el thriller, dirigit per Marcus Dunstan. El guió ha estat realitzat per Patrick Melton i el mateix Marcus Dunstan amb un repartiment format per Josh Stewart, Ronnie Gane Blevins, Luke Edwards, Jaqueline Fleming o Alex Essoe entre d'altres. Situada en Nou Mèxic, la cinta tracta sobre un home (Josh Stewart) que es dedica a fer encàrrecs pel seu tiet, un mafiós local. La seva tasca és canviar matrícules de cotxes que transporten droga. Un dia, buscant a la seva parella desapareguda s'introdueix a la casa del seu veí i descobreix el terrible secret que aquest amaga al seu soterrani. Intentar sortir d'aquella casa amb vida no li resultarà gens fàcil. 'La alta sociedad' és un film francès-alemany realitzat i dirigit per Bruno Dumont, que combina la comèdia, el drama i la fantasia. La pel·lícula se situa a l'estiu del 1910 a la badia de Slack, al nord de França. Aude Van Peteghem (Juliette Binoche) una gran burgesa de l'Ille està passant les vacances a la badia de Slack amb la seva família i queda atrapada per la bellesa d'aquell lloc. Per contra, el seu germà, André (Fabrice Luchini), aparentment està irritat per les vacances familiars i per la presència de la seva dona Isabelle (Valeria Bruni Tedeschi). De cop, misterioses desaparicions de turistes arriben a la regió. Els inspectors Machin i Malfon investigaran aquests fets i posaran la màxima atenció en la comunitat de pescadors d'ostres que viu a la badia Slack i l'extravagant família Brufort. 'La excepción a la regla' El director nord-americà Warren Beatty presenta una pel·lícula dramàtica titulada 'La excepción a la regla'. L'argument de la cinta narra una història d'amor entre una jove baptista, Marla Marey (Lily Collins), que arriba a Los Ángeles per a treballar com actriu pel magnat i milionari Howard Hughes (Warren Beatty). A l'aeroport, la jove coneix al xofer de Hughes, de nom Frank Forbes (Alden Ehrenreich) que només porta dues setmanes treballant i resulta que també és una persona molt religiosa. Ambdós s'enamoren trencant així una de les regles més important de l'empresa: la plantilla de treballadors té prohibit intimar amb les actrius. El drama s'ubica a Hollywood l'any 1958. 'Kalo Pothi un pueblo de Nepal' és una cinta dramàtica que combina les nacionalitats alemanya-francesa-suïssa-nepalesa dirigida pel nepalès Min Bahadur Bham i amb un guió escrit pel mateix director junt amb Abinash Bikram Shah. El cessament de la violència porta la tranquil·litat necessària a un poble del nord del Nepal devastat per la guerra. Allí hi viuen Prakash i Kiran (Khadka Raj Nepali i Sukra Raj Rokaya), dos amics inseparables a pesar de pertànyer a castes diferents, decideixen criar una gallina per a guanyar diners venent els seus ous. Però un dia, la gallina s'escapa. Per a trobar-la, comencen un viatge sense adonar-se'n dels perills als que s'enfronten al mig d'una fràgil treva en la guerra civil. El director espanyol Rodrigo Rivas presenta un thriller titulat 'Garantía personal'. La pel·lícula extremenya, òpera primera de Rivas, ha estat premiada amb el guardó Cristal-Premi del Públic del dècim Festival Internacional de Cine Policíac de Lieja (Bèlgica). El guió ha estat escrit pel mateix Rodrigo Rivas i per Julio Rivas. 'Garantía Personal' és un thriller neo-noir protagonitzat per Belén López, Roberto Enríquez, Valentín Paredes, a més de Raquel Infante, i Carlos Tristancho, Juan Carlos Tirado, Pablo Bigeriego. El film té com a context un món de províncies amb una crisi econòmica i social devastadora i una banca inoperant. Cada personatge portarà fins el límit la defensa dels seus interessos particulars. La protagonista és Mara (Belén López), una dona madura que tindrà que defensar-se dels seus creditors i salvaguardar allò pel que ha lluitat tota la seva vida. El director txec Jan Hrebejk ambienta la seva última pel·lícula, 'La profesora', a la Txecoslovàquia de principis dels 80. Aquest drama té un guió escrit per Petr Jarchovsky. Maria Drazdechova (Zuzana Mauréry) és la nova professora d'un col·legi situat als suburbis de Bratislava. La seva arribada l'any 1983 alterarà el funcionament del centre escolar, tant que un dels estudiants intentarà suïcidar-se. Aquest fet, sumat al baix rendiment dels estudiants i als particulars mètodes pedagògics de la professora, faran que el director convoqui una reunió amb els pares sol·licitat el trasllat de la senyora Drazdechova. Però lluny d'aconseguir el seu objectiu, es veuran amenaçats per les bones relacions que la professora té amb les altes esferes del Partit Comunista txecoslovac.
|
Cultura
|
Cinema
|
AMPLIACIÓ:La igualtat de gènere es fa un lloc a l'examen de selectivitat de llengua castellana. La comprensió lectora s'ha posat a prova amb Federico García Lorca i Yuval Noah Harari. La igualtat efectiva enter homes i dones a l'actualitat ha estat una de les opcions que els alumnes que aquest dimarts han començat les proves de selectivitat han pogut escollir per demostrar la seva expressió escrita. La prova demanava com a mínim tres arguments per elaborar un text d'entre 100 i 150 paraules. Els qui han escollit aquesta opció, han hagut de comentar un text de l'historiador israelià Yuval Noah Harari, on tractava precisament les diferències entre homes i dones. L'altra opció ha comptat amb un diàleg de 'La casa de Bernarda Alba', de Federico García Lorca, i els estudiants han hagut d'escriure sobre els trets lingüístics dels textos dialogats. A la sortida, diversitat d'opinions entre els alumnes, però en general, i sobretot entre els qui han acabat abans d'esgotar el temps, la percepció és que l'examen ha estat fàcil i anaven ben preparats. Entre els alumnes que han fet l'examen a la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, majoritàriament han escollit l'opció B, on es feia comentar un fragment de l'assaig 'De animales a dioses' de l'historiador israelià Yuval Noah Harari, en què es reflexiona sobre la diferència biològica i cultural entre homes i dones en diverses civilitzacions i la seva preservació al llarg de la història de la humanitat. D'aquest fragment s'ha demanat identificar la tesi i resumir-la, argumentar breument el caràcter divulgatiu del text i aspectes lingüístics com identificar dues figures retòriques a la frase ''La biologia ho permet, la cultura ho prohibeix''. Aquest text ha servit de pretext per poder demanar una redacció sobre ''la igualtat efectiva entre homes i dones'' en l'actualitat. Aquesta opció ha agradat en general als alumnes, que han reconegut que el fet que sigui un tema ''en auge'' els darrers mesos, els ha permès tenir prou arguments per defensar. Així, la Ivone, creu que les campanyes feministes que s'han dut a terme darrerament li ha permès aportar ''més arguments'', un criteri que ha compartit la Gemma Curto, que ha reconegut com un tema ''bastant actual'' que li ha facilitat l'expressió. En Pau Conesa ha valorat que s'hagi demanat aquesta redacció només una setmana després del nomenament del govern espanyol que ha tornat a posar la igualtat entre homes i dones, sobre la taula. La igualtat també ha estat present a l'opció A amb un fragment d'un diàleg de 'La casa de Bernarda Alba', de Federico García Lorca on de rerefons es tractava l'alliberació sexual de la dona. És el que ha escollit en Guillem Zapata que ha trobat molt més fàcil l'examen del que s'esperava. En aquesta prova, es demanava buscar una referència metafòrica del text relacionada amb l'alliberació sexual que encarna una de les protagonistes. Els qui com ell han escollit aquesta opció, han hagut de desenvolupar un text expositiu amb els principals trets lingüístics dels textos dialogats. També han hagut de conjugar algunes formes verbals. En els dos exàmens, els estudiants també han hagut de respondre sobre 'Novelas ejemplares' de Miguel de Cervantes, mentre que en la part comuna s'han hagut d'enumerar els diferents graus de l'adjectiu en espanyol, diferències interpretatives entre dues oracions puntuades diferents i altres qüestions de gramàtica i sintaxis.
|
Societat
|
Educació
|
La Pletera, una "victòria de la natura" contra una urbanització projectada als anys 80 a L'Estartit. El conseller de Territori i Sostenibilitat assegura que la revisió dels projectes pendents a la Costa Brava permetrà impedir noves construccions. Ni rastre de la urbanització projectada als anys 80 i que preveia aixecar fins a 1.350 habitatges a la Pletera, a L'Estartit (Baix Empordà). Aquest diumenge, les administracions han posat punt final oficialment al projecte de desurbanització que s'ha desenvolupat durant els darrers quatre anys i que ha servit per eliminar elements construïts i abandonats durant els anys 90 i per restaurar els aiguamolls creant un sistema de llacunes. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat que es tracta d'una "victòria de la natura" que marca la línia a seguir a nivell urbanístic durant els pròxims anys. Calvet ha assegurat que, de fet, el nou pla director que revisa les urbanitzacions pendents a la Costa Brava permetrà impedir noves construccions.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Més de 900 conductors s'examinen per obtenir el certificat per al transport de mercaderies i viatgers. Les proves se celebren sis cops a l'any a les quatre demarcacions i a les Terres de l'Ebre. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha convocat per aquest divendres les proves per obtenir el Certificat d'Aptitud Professional (CAP), títol necessari per la transport de mercaderies i viatgers a les vies públiques de la UE. Concretament, seran 909 persones, 673 de les quals opten a l'obtenció del títol de mercaderies i 236 per al transport de viatgers. Les proves se celebren sis cops l'any a les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Terres de l'Ebre. Tots els candidats han rebut prèviament una formació obligatòria en alguns dels 489 centres autoritzats per la Direcció General de Transports i Mobilitat a tot Catalunya. La majoria dels cursos de formació inicial s'han fet en la modalitat inicial accelerada (140 hores). Amb el CAP, que és complementari al permís de conducció de la classe que correspongui, es pretén donar una formació adequada a l'exercici professional, fent especial èmfasi en la conducció segura i racional, la prevenció de riscos laborals i el coneixement de la reglamentació del transport per carretera. El certificat d'aptitud professional és per a cinc anys i per renovar-lo els conductors hauran de fer un curs de formació contínua de 35 hores.
|
Economia
|
Mobilitat
|
El festival Revela’t torna amb Alberto García-Alix i Bruce Gilden com a fotògrafs destacats. Vilassar de Dalt segueix sent l’epicentre del certamen amb una cinquantena d’exposicions. Les obres d’Alberto García-Alix i el fotògraf de l’agència Magnum Bruce Gilden seran protagonistes del setè festival Revela’t, dedicat exclusivament a la fotografia analògica. El certamen se celebrarà del 7 al 16 de juny amb epicentre a Vilassar de Mar i novament a Barcelona (OFF Revela’t), on segueix ampliant la seva presència fins a 15 espais expositius. A Vilassar el Revela’t presenta 35 exposicions en espais emblemàtics (la Fàbrica de Can Garbat o l’Espai l’Estrella, entre altres), així com tallers, presentacions i projeccions, com el film de García-Alix ‘De donde no se vuelve’, protagonista de l’acte inaugural. El festival pretén exhibir i estimular projectes fotogràfics que reflecteixin la relació de l’ésser humà amb el planeta i enguany té per leitmotiv “Klaatu Barada Nikto”, mítiques paraules del film ‘Ultimàtum a la Tierra’ (Robert Wise, 1951) que pronunciades in extremis, salven la humanitat i amb ella la Terra. La setena edició del festival Revela’t 2019 oferirà tant a Vilassar de Dalt com a Barcelona desenes d’activitats: tallers, presentacions i projeccions al voltant d’aquesta disciplina artística així com una cinquantena d’exposicions, entre les que hi haurà grans autors com Bruce Gilden (Magnum Photos) o Alberto García-Alix. García-Alix, retratista de la Movida madrilenya, és un dels exponents de la fotografia contemporània europea. Pel davant del seu objectiu han passat personalitats com Camarón, Almodóvar, Rossy de Palma i centenars de persones anònimes i paisatges urbans i remots que s’han exposat al Museu Reina Sofia fins a la Xina, Mèxic, Estats Units o Japó, fent-lo mereixedor, l’any 1999, del Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura. García-Alix inaugurarà el certamen, el dia 7 de juny al Teatre La Massa de Vilassar de Dalt, projectant ‘De donde no se vuelve’, vídeo de 40 minuts que recorre la seva vida a través de reflexions i evocadores imatges en blanc i negre realitzades, sempre, en format analògic. També el nord-americà Bruce Gilden, que des de 1998 forma part de l’agència Magnum, serà present a través de les seves imatges al festival. La seva sèrie de fotografies i retrats Syracuse, 1981, realitzada fa 38 anys a la ciutat novaiorquesa, ha romàs inèdita fins l’actualitat i es podrà veure íntegra, per primera vegada, al Revela’t 2019. Els espais del Revela’t 2019 El festival Revela’t neix l’any 2013 a Vilassar de Dalt, i quatre anys més tard, mantenint l’epicentre a la població del Maresme, s’expandeix a Barcelona sota el nom d’OFF Revela’t convertint-la en segona seu, així com a Madrid, on el desembre de 2018 s’hi celebra la primera edició hivernal. Per a l’edició d’enguany la seu principal segueix sent Vilassar de Dalt, que acollirà 35 exposicions en espais emblemàtics del municipi: la Fàbrica de Can Garbat, l’Espai L’Estrella, el Museu, la Sala Rajolers i el Teatre de la Massa, així com els carrers i la Plaça de la Vila. Com cada any, també a Vilassar hi tindrà lloc l’acte d’inauguració. La presència de Revela’t a Barcelona creix fins als 15 espais expositius. Galeries i espais com Valid Foto BCN, Fifty Dots Gallery, Mecànic, Pati Llimona o Can Basté en seran algunes de les subseus.
|
Cultura
|
Arts
|
Els Mossos detenen un conductor per anar begut i xocar contra la tanca d'un peatge de la C-33 a La Llagosta. L'home, que conduïa un camió, va donar una taxa d’alcoholèmia de 0,76 mg/l. Els Mossos d'Esquadra van detenir la matinada de dissabte passat el conductor d'un camió que anava begut i va xocar contra la tanca d'un peatge a la C-33 a La Llagosta (Vallès Oriental). L'home, de 45 anys i d’origen polonès, va donar una taxa d’alcoholèmia de 0,76 mg/l i va quedar detingut per un delicte contra la seguretat del trànsit per conduir sota els efectes de l’alcohol. Els fets es van produir poc després de les dues de la matinada del passat dissabte quan els Mossos van saber que s’havia produït un accident al peatge situat a la C-33, al punt quilomètric 84,5 en sentit nord, al seu pas per La Llagosta. Els agents que es van adreçar al lloc de l’accident van observar com un camió havia xocat contra la tanca del peatge i l'havia trencat. A l'interior del vehicle hi havia el conductor, adormit amb el cap recolzat sobre el volant i amb evidents símptomes d’anar sota els efectes de l’alcohol. Els testimonis van explicar que l’home s’havia adormit al volant tot just davant la tanca i que en adonar-se’n el van intentar despertar picant el vidre de la finestra, moment en què l’home va reaccionar posant el vehicle en marxa i xocant contra la tanca. Els agents li van realitzar la prova d’alcoholèmia pertinent i va donar un resultat de 0,76 mg/l d’aire espirat. Davant aquest resultat el conductor va ser detingut i el vehicle va quedar immobilitzat. L'autor dels fets va declarar que no havia begut alcohol aquella nit i que l’únic que havia consumit eren dues dosis d’esbandida bucal. El detingut va passar a disposició judicial l’endemà dels fets davant el jutjat en funcions de guàrdia de Mollet del Vallès, que va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Successos
|
Els usuaris dels busos a les comarques gironines cauen un 75% després de la pandèmia. L'Asetrans recorda a la ciutadania que és un dels mitjans de transport més segur. El nombre d'usuaris que agafa els autobusos de transport públic a les comarques gironines ha caigut un 75% després de la pandèmia. El principal motiu és que ara hi ha més gent que fa teletreball i les escoles encara no estan a ple rendiment. Des de l'Associació de Transport de Girona (Asetrans) han demanat a la ciutadania que no tingui "por" d'utilitzar el transport públic per carretera, ja que és "un espai molt segur" perquè l'ús de la mascareta és obligatori. Actualment només hi ha activat un 65% de tots els vehicles que habitualment funcionen a causa de les restriccions imposades per la fase 3. Tot i així, des de l'Asetrans veuen difícil recuperar l'activitat anterior si la gent no torna a utilitzar els busos. Per això demanen a la ciutadania que torni a utilitzar el transport públic com a mitjà de transport. Des de l'Asetrans han incidit en què un autocar pot reduir la contaminació que generen 50 cotxes privats. En paral·lel, des de l'associació també han demanat ajuda a les administracions. Consideren que cal impulsar campanyes per fomentar el transport públic per carretera. De moment, ja han aconseguit la promesa del Departament de Territori i Sostenibilitat d'estudiar la proposta. Una altra de les demandes que fan és la construcció de nous carrils bus a les entrades de la ciutat de Girona. Consideren que el nombre de carrils actual és "testimonial" i per això cal augmentar-ne el nombre sobretot en punts d'alta concentració de busos, com ara el carrer de Barcelona, el carrer d'Emili Grahit o el carrer del riu Güell.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Les aplicacions per la salut agafen protagonisme en el Movile World Congress. La tecnologia 5G multiplicarà encara més les solucions que aposten per la prevenció i la connexió dels pacients amb els centres de diagnosi. Les aplicacions per a la telefonia mòbil irrompen cada cop amb més protagonisme en les innovacions que els emprenedors presenten en el Mobile World Congress (MWC). Aquest és el cas del centre tecnològic Eurecat, adscrit a la Generalitat, que en aquesta edició presenta tres innovacions relacionades amb la salut. Una aplicació que permet fer un aparell que permet fer electrocardiogrames sense fils i que és el més petit del món, un adhesiu que permet prendre la temperatura del cos en només un segon i una espàtula intel·ligent que mesura el grau de salinitat dels aliments a través del mòbil. Totes aquestes iniciatives innovadores es podrien multiplicar en un mig termini amb el desenvolupament de la tecnologia 5G, que és el focus innovador principal de les empreses que participen en aquesta edició del MWC. Joan Garcia, cap de l'àrea de Smart Devices d'Eurecat, preveu que amb el 5G el nombre d'aplicacions es podrà multiplicar perquè el la tecnologia 5G no només aporta més velocitat sinó que ve acompanya d'una major capacitat per sumar freqüències, és a dir número de dispositius connectats a la vegada. Amb la 5G, diu Garcia, entre d'altres factors favorables l'acompanyen, es podrà donar una resposta més immediata en casos d'emergència i això sens dubte serà un catalitzador per multiplicar les innovacions en el camp de les aplicacions per a mòbils i en especial per les aplicacions del camp de la salut. 'SkinTemp' Un d'aquests productes que es presenten per primera vegada en el MWC és de l'empresa 'SkinTemp' que amb la col·laboració del centre tecnològic Eurecat presenten un apòsit adhesiu que es posa sobre la pell i que permet controlar la temperatura corporal a través d'un mòbil amb tecnologia NFC en menys d'un segon. Ignacio Faura, cofundador de 'SkinTemp' i un dels tres socis de la companyia, explica que aquest aparell senzill ofereix una alternativa als termòmetres tradicionals per mesurar la febre d'una manera més còmode per al pacient, més ràpida i fiable. Faura explica a l'ACN que amb aquest apòsit no es molesta al pacient, fas una lectura ràpida de la temperatura, és còmode perquè no té bateria i a la vegada que pren la temperatura ja la incorpora amb una taula de dades que es pot enviar a l'instant al centre de diagnosi o al metge que supervisa el pacient. El funcionament és senzill. Un cop col·locat l'apòsit amb l'adhesiu en el pacient s'aproxima el telèfon mòbil a l'adhesiu i immediatament, en un segon, ja tens la temperatura del cos, amb una taula d'evolució del pacient. La idea del producte és el resultat d'una feina de prop d'un any i mig, un període que ha ajudat a desenvolupar el producte i donar-li vida amb les aportacions de les enginyeries del centre Eurecat. 'ICardio' L'altra aplicació per la salut porta el nom d''ICardio', que és l'electrocardiògraf professional més petit del món. L'aparell permet fer electrocardiogrames sense fils en menys de dos minuts i sense acudir a un centre sanitari i disposar de l'informe preceptiu en només deu minuts. L'objectiu d'aquest nou producte és detectar preventivament cardiopaties, una de les primeres causes de mort a nivell mundial, que posteriorment es tractaran en un centre especialitzat. L'ICardio està composat per tres elements, el primer dels quals és la unitat de captació 'ICardio', un electrocardiògraf digital professional, amb una resolució de 2000 sps, que permet fer un electrocardiograma en menys de dos minuts sense necessitat d'estirar-se al llit, ni usar cap mena de ventoses, fils o gel, segons explica a l'ACN Joan Garcia, del centre Eurecat de Mataró. Espàtula per detectar el nivell de sal dels aliments Finalment, en l'estand d'Eurecat i en l'àmbit de la salut es presenta una espàtula intel·ligent per mesurar la salinitat dels aliments a través del mòbil. L'espàtula, sota el nom de 'CooKit', forma part del projecte europeu 'Do Change' que ha destacat entre 20 propostes dels premis 'Innovation Radar Forum' patrocinats per la Comissió Europea. Eurecat, que ha participat en el projecte, ha desenvolupat la tecnologia d'aquest estri que fa un seguiment de l concentració de sodi i que està especialment inidcat per a persones amb problemes cardíacs, segons explica Daniel Blanco, director de projectes en desenvolupament d'Eurecat.
|
Economia
|
Empresa
|
El Govern s'adhereix al compromís mundial contra el plàstic d'un sol ús. Més de 350 empreses i governs de tot el món treballaran per eliminar envasos innecessaris o d'un sol ús i innovar per augmentar la reutilització o reciclatge. La Generalitat s’ha adherit a l'anomenat New plastics economy global commitment, un compromís impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur, en col·laboració amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, per ajudar a eliminar la contaminació per plàstics a escala global. Un compromís que han signat, a hores d’ara, més de 350 empreses i governs de tot el món per eliminar els envasos innecessaris o d’un sol ús i per innovar per garantir-ne la reutilització o el reciclat. Les empreses de béns de consum i minoristes que s’han adherit al compromís global de la Fundació Ellen Mac Arthur es comprometen a augmentar el material reciclat que contenen els envasos que posen al mercat fins al 25% l’any 2025, mentre que la mitjana global actual és de només el 2%. Un fet de gran importància si es té en compte que entre les signants s’inclouen les companyies que posen al mercat el 20% de tots els envasos plàstics produïts a nivell mundial. A més, tots els signants es comprometen a eliminar els envasos de plàstic innecessaris i els d’un sol ús per models destinats a la reutilització. També a innovar per garantir que el 100% d’aquests envasos es puguin reutilitzar, reciclar o compostar fàcilment i de forma segura el 2025, a més d’augmentar significativament els volums de plàstic reutilitzat o reciclat en nous envasos. El Govern desenvolupa accions destinades a promoure canvis en els patrons de producció i consum que resulten, entre d'altres, de l'eliminació del sobreenvasat. Algunes d’aquestes accions, emmarcades en l’Estratègia catalana d’ecodisseny i el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20), són: les línies de subvenció per promoure l’economia circular a les empreses, l’organització del Premi Catalunya d’Ecodisseny, la publicació del Catàleg ecodisseny Catalunya, o diferents activitats de difusió i formació per a empreses. A més, l’ecoetiqueta catalana, el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, inclou criteris circulars, sobre l’ús eficient dels recursos a cada grup de productes, sobre l’ús de plàstics reutilitzables, reciclables, compostables o reciclats en productes i envasos, i té grups de productes específics sobre productes de plàstic reciclats i sobre productes compostables. El juliol passat el Departament de Territori i Sostenibilitat va publicar una circular que restringeix l'ús de plàstics d’un sol ús a les seves instal·lacions. Actualment s'està ultimant un acord governamental que estén la limitació a totes les instal·lacions i esdeveniments públics de tots els governs i organismes del sector públic. Pel que fa a la demanda, s’està estimulant la contractació pública verda de productes i envasos de plàstic reutilitzables, reciclables, reciclats o compostables, a través d’acords governamentals; la inclusió de clàusules específiques en licitacions públiques; acords marc per a activitats de compra centralitzades i guies de contractació pública verda. Un ús eficient dels recursos En els propers mesos està previst promoure una nova Llei de prevenció i gestió de residus i un ús eficient dels recursos, que tractarà, entre d'altres, aspectes relacionats amb la prevenció, abans de la introducció de productes al mercat, i la reducció d’embalatges superflus o innecessaris; l’eliminació de determinats productes de plàstic d'un sol ús; la promoció d’envasos reutilitzables i, sempre que sigui possible, la substitució de materials d’embalatge per altres més respectuosos amb el medi ambient. El Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Associació Catalana d'Envasadors d'Aigua estan preparant la signatura d’un acord voluntari amb objectius i iniciatives ambicioses per fer un ús eficient dels recursos i promoure la transició d'aquest sector cap a una economia circular. El PRECAT20, actualment en vigor, inclou objectius com reduir un 15% en pes de la generació total de residus primaris a Catalunya respecte el 2010; disminuir en un 90% en pes el consum de bosses de plàstic no compostables respecte al 2007; augmentar la recollida bruta separada fins al 60% dels residus municipals generats; i incrementar la preparació per a la reutilització i la recuperació de materials fins al 55% en pes dels residus municipals generats, per a fraccions de paper, vidre, metall, plàstic, residus biològics i altres fraccions reciclables. L’antecedent del ‘Pacte per la bossa’ Finalment, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha establert línies específiques de subvencions per ajudar la indústria a augmentar el consum de materials reciclats a través de projectes de recerca o projectes de demostració i proves pilot. Una part important dels fons que doten aquestes actuacions provenen del cànon sobre abocadors i incineració establert a Catalunya des del 2004 per a residus municipals i des de 2014 per a residus industrials. Catalunya compta amb una àmplia experiència en acords amb el sector privat per a la reducció del plàstic d’un sol ús. En concret, el 2009 es va signar el primer acord del 'Pacte per la bossa' amb totes les associacions representatives de minoristes de Catalunya i empreses fabricants de bosses de plàstic. Aquest pacte va permetre reduir dràsticament --més del 50% de reducció entre 2007 i 2012-- el consum de bosses de plàstic d'un sol ús a Catalunya.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El Servei Català de Trànsit coordina una campanya contra l'alcohol i les drogues durant les festes prèvies al Nadal. El 46,2% dels conductors morts en accidents de trànsit a Catalunya el 2016 van donar positiu en el consum d'aquestes substàncies o de psicofàrmacs. El Servei Català de Trànsit (SCT) ha engegat aquest dimecres una campanya de control del consum d'alcohol i drogues en carreteres i zones urbanes amb l'objectiu de vetllar per la seguretat en la mobilitat i controlar els desplaçaments que es faran per les festes prèvies al Nadal, com són, per exemple, els sopars d'empresa. La campanya que coordina el SCT amb Mossos d'Esquadra i les policies locals finalitzarà el divendres 22 de desembre. El 46,2% dels conductors morts en accidents de trànsit a Catalunya van donar positiu en consum d'alcohol, drogues o psicofàrmacs el 2016, segons dades de l'Institut de Medicina Legal. El consum d'aquestes substàncies és un dels principals factors concurrents en la sinistralitat viària i agreujant de la lesivitat. Les celebracions prèvies al Nadal comporten un nombre elevat de desplaçaments a les carreteres catalanes i el Servei Català de Trànsit insisteix que el consum d'alcohol i drogues i la conducció són totalment incompatibles. En la darrera campanya intensiva de control de drogues i alcohol, que es va realitzar el juny passat, es van detectar 1.030 positius en alcohol, dels quals 174 van ser penals i 856 administratius, i 283 positius indiciaris en drogues. 0.0% és l'única taxa segura El SCT recorda que, tot i que se circuli amb una taxa d'alcoholèmia dins dels marges legals permesos, el risc d'accident pot incrementar, ja que l'única taxa segura és 0.0%. El consum de substàncies psicoactives també altera les condicions físiques i psíquiques i comporta un risc greu per a la seguretat. El consum d'alcohol provoca en la conducció un augment del temps de reacció; problemes de percepció, atenció, control i coordinació i un increment de la somnolència. Les drogues causen alteracions de la memòria i de la percepció del moviment; de l'estat d'ànim i l'atenció i del control de moviments, entre altres efectes. Conduir begut pot comportar sancions administratives de 500 euros i pèrdua de quatre punts o de 1.000 euros i pèrdua de sis punts i, fer-ho drogat, de 1.000 euros i detracció de sis punts. El conductor s'enfronta a penes de presó, multes o treballs en benefici de la comunitat i la privació del dret a conduir durant almenys un any si la taxa d'alcoholèmia és superior a 0,60 mg/l en aire espirat i a 1,20 g/l en sang. Aquestes penes també es poden imposar si es condueix drogat, segons el Codi Penal. La campanya que s'inicia aquest dimecres és la quinzena preventiva i integral que coordina aquest any Trànsit per incidir en els principals factors de sinistralitat després de les de seguretat passiva, drogoalcoholèmia, camions, distraccions i respecte pels semàfors, velocitat, motocicletes i transport escolar i de viatgers.
|
Societat
|
Trànsit
|
AMPLIACIÓ:Una vintena d'artistes participen a les proves de selecció que el Cirque du Soleil fa al Festival de Circ de Girona. S'hi havien presentat més de 400 persones i el prestigiós circ en triarà per als seus espectacles i per tenir-los en cantera. Un total de 22 artistes participen aquest dilluns a les proves de selecció que el Cirque du Soleil està realitzant a la carpa del Festival Internacional de Circ Elefant d'Or de Girona. S'hi havia presentat més de 400 persones i el jurat ha triat als finalistes. La companyia realitza anualment aquestes audicions en grans ciutats d'Europa com París o Berlín però mai abans s'havien fet coincidir amb un esdeveniment com el que aquests dies té lloc a la capital gironina. L'objectiu és, segons el director de càsting Cirque Du Soleil, Pavel Kotov, que alguns d'ells puguin participar en els diferents espectacles que la companyia està realizant però també incloure'ls en una mena de "borsa" per a futures ocasions. "Els que siguin més afortunats podran aconseguir una feina en els propers dos o tres mesos", remarca Kotov. "En aquestes audicions busquen els millors per a cada tasca", insisteix. La carpa del Festival Internacional del Circ Elefant d'Or ha acollit aquest matí les proves de càsting a 22 artistes seleccionats per la direcció del Cirque de Soleil. Es tracta de la primera vegada que aquestes proves es fan en una ciutat mitjana com Girona (fins ara només s'havien fet a capitals com Berlín, París o Madrid) i també és el primer cop que la companyia canadenca, una de les més prestigioses del món, celebra aquestes audicions sota unes instal·lacions de circ que no siguin les seves pròpies. La celebració ha estat possible gràcies a un conveni signat entre la companyia i el festival de Girona. El director de càsting, Pavel Kotov, ha remarcat que és un privilegi per a ells poder utilitzar aquest espai i ha insistit que el certamen gironí és un dels més rellevant a nivell internacional. S'hi havien presentat més de 400 persones però el jurat només ha seleccionat la vintena d'actuacions, que durant aquest matí s'han pogut veure sobre la pista. Els interessats a format part de la família del Cirque du Soleil s'hi havia d'inscriure aportant un vídeo amb les seves habilitats acrobàtiques. Hi optaven artistes vinguts d'arreu d'Europa. Els més afortunats, ha dit Kotov, podrien aconseguir feina en els propers dos o tres mesos. D'altres d'aquí a un any o bé mai. De fet, ha insistit, "escollim els millors per a la feina". I és que l'objectiu de les proves és seleccionar artistes per a alguns dels espectacles que tenen en marxa però també per a incloure's a la seva cantera. Per als participants és un autèntica "oportunitat". Així ho ha explicat un d'ells, el cubà Darian Cobas. Amb només 27 anys, ha participat en alguns festivals prestigiosos com el de l'Havana o el de Budapest però diu que per a ell és un "orgull" haver estat seleccionat entre els centenars de persones que hi optaven. De fet, ha explicat aquesta és las seva primera "audició" i no s'esperava que triessin el número de Pole Aeri que va enviar. "Jo normalment faig trapezi". "He treballat com he dit en diversos circs però això és una altra sensació. Per a mi, personalment, és el més gran que m'ha passat", insisteix. Una estreta relació entre els dos circs La relació entre el Cirque du Soleil i el Festival Elefant d'Or ve de lluny. Durant la primera edició del certamen –que es va celebrar a Figueres- de l'any 2012, l'aleshores cap de càsting, Line Giason, va ser membre del Jurat Oficial i, l'any passat, ho va ser Pavel Kotov. D’altra banda, des de 2014 Cirque du Soleil forma part de les empreses que donen suport a la celebració d’Elefant d’Or integrant el seu club de mecenatge.
|
Cultura
|
Teatre
|
Riba diu que Puigdemont i Comín no estan "en absolut" fora del grup Verds/ALE. L'eurodiputada d'ERC assegura que forçaran una votació entre els membres del grup en cas que rebutgin la incorporació dels dos eurodiputats. L'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha assegurat aquest dimarts que Carles Puigdemont i Toni Comín no estan "en absolut" fora del grup Verds/ALE a l'Eurocambra, del qual forma part ERC. Poques hores després que el co-president dels Verds a l'Eurocambra, Philippe Lamberts, considerés que la petició d'incorporació de Puigdemont i Comín al grup és un "problema" per la seva proximitat als flamencs de l'N-VA, Riba ha assegurat que continuen la negociació amb els Verds. "Estem a l'inici. En absolut tenim un 'no' dels Verds", ha remarcat l'eurodiputada d'ERC, que ha subratllat que, en cas que els Verds rebutgin la incorporació de Puigdemont i Comín, forçarien una votació entre els membres sobre la petició dels dos eurodiputats.
|
Política
|
Unió Europea
|
Clausuren un club cannàbic de l'Hospitalet de Llobregat per ordre judicial. La Guàrdia Urbana constata que s'hi traficava amb drogues i havia detectat la presència d'un menor. Un jutjat de l’Hospitalet de Llobregat ha ordenat la suspensió de les activitats de l’Associació Cannàbica d’Autoconsum Cannabis Palace i la clausura temporal del local on desenvolupa les seves activitats, al carrer de Pujós, 61, al barri de Collblanc. L’ordre s'ha produït arran d’una actuació de la Guàrdia Urbana, després de rebre queixes veïnals per les activitats que es duien a terme al local que ara s'ha precintat. Durant la investigació policial, agents de paisà van constatar que al local es venia droga a persones no registrades com a sòcies de l’entitat, alhora que va comprovar que dins les instal•lacions hi havia un jove menor d’edat. Segons ha informat l'Ajuntament de l'Hospitalet, l'acte judicial assenyala que hi ha indicis racionals que, sota l'aparença de legalitat d'associació cannàbica, el club Cannabis Palace estava desenvolupant una activitat il•lícita de distribució i consum de marihuana amb ànim de lucre. Arran de la inspecció policial feta al local del carrer Pujós, la Guàrdia Urbana va detenir el responsable de l'associaicó, acusat d’un delicte contra la salut pública per tràfic de drogues. També es van intervenir 20 caixes amb diferents varietats de marihuana, 14 bosses d’aquest estupefaent sense especificar i una bossa amb oli sòlid de marihuana.
|
Societat
|
Judicial
|
Dos propietaris forestals de la Fatarella reben ajuts per començar replantar i produir tòfona negra. El projecte naix d'un pla d'aprofitament d'espais forestals que es va aprovar el 2016. La Fatarella, a la Terra Alta, comença a plantar tòfona negra. Dos propietaris forestals han rebut al 2017 un ajut dels fons Gestió Forestal Sostenible del Departament d'Agricultura i han començat amb els primers treballs per replantar els terrenys amb carrasques. Cinc sol·licituds fetes per a fer reforestacions i neteja de boscos s'han denegat però s'han atorgat aquestes dues subvencions per a la producció de tòfona negra, que poden arribar als 4.000 euros per hectàrea en dues anualitats. L'associació de propietaris forestals del municipi recorda que hi haurà aviat una nova convocatòria d'ajuts. Els poden sol·licitar els propietaris forestals que es s'han adherit al pla, aprovat a finals de 2016 a la Fatarella, per aprofitar els espais forestals i produir biomassa, recuperar l'apicultura i cultivar tòfona. Òscar Descarrega, un dels dos propietaris de la Fatarella que ha rebut l'ajut, ha assegurat que s'ha animat a diversificar el seus cultius –reconvertirà un dels tres terrenys que té- perquè la resta de produccions estan amb els preus "rebentats". "Tot el que tenim per aquí, l'ametlla, l'avellana, l'oliva, un any té bon preu i penses que et salvaràs i l'any següent a terra. Acabes desmoralitzat i amb això es parla de preus molt elevats, que poden arribar al 600 euros per quilo", ha explicat. El negoci però requereix paciència. L'Òscar s'ha conscienciat que fins d'aquí 5 o 6 anys no trobarà res. "Va per a llarg tot i que també et diuen que s'estan rebaixant els anys de tardança per començar-ne a trobar però es una cosa nova i estem una mica a l'expectativa", ha apuntat. Aquest temps li servirà per instruir gossos o porcs, animals amb flat capaços de detectar les tòfones. Amb el primer ajut, que li ha concedir el fons de Gestió Forestal Sostenible del Departament d'Agricultura, ha començat a arrencar els arbres que tenia a la finca, l'arranjarà i preveu tenir plantades abans de l'estiu les noves carrasques. La producció de tòfona negra es pot fer també amb la plantació de roures, però Descarrega ha optat per la carrasca perquè és de fulla perenne. Aquest 2018 hi haurà una nova convocatòria d'ajuts, a la qual també optarà per rebre la segona part de la subvenció per fer el tancat de la finca i protegir-la dels animals salvatges. A la Fatarella hi ha, segons el pla tècnic de gestió i millora forestal de la Fatarella, 800 hectàrees aptes per produir tòfona negra i des de l'associació e propietaris confien que seran altres emprenedors qui puguin seguir l'exemple de l'Òscar i l'altre sol·licitant que van rebre en la convocatòria de 2017, 2.000 euros per hectàrea i 1.760 euros per hectàrea, respectivament. Els ajuts es convoquen per dur a terme actuacions silvícoles diverses, com la construcció i arranjaments de camins, aclarides, podes, tallades de selecció, estassades de sotaboscs. Cinc peticions que es van fer al 2017 van ser, però, denegades.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La història de superació 'Alegria Tristeza', dirigida per Ibon Cormenzana i amb producció catalana, arriba als cinemes. Destaca l'estrena en català de 'Bèsties fantàstiques. Els crims de Grindelwald' i 'Malos tiempos en El Royale'. 'Alegría Tristeza' dirigida per Ibon Cormenzana i amb producció catalana, és una història sobre la superació i l'amor a la teva parella, als teus fills, als teus amics...'Alegría Tristeza' significa la tornada a la direcció d'Ibon Cormenzana, qui va guanyar el Goya al millor productor per 'Blancanieves', en una pel·lícula protagonitzada per Roberto Álamo, Manuela Vellés, Claudia Placer, Pedro Casablanc, Carlos Bardem i Maggie Civantos. Aquesta setmana també destaca l'estrena en català de 'Bèsties fantàstiques. Els crims de Grindelwald' dirigida per David Yates i 'Malos tiempos en El Royale', del director Drew Goddard, que va clausurar la 66a edició del Festival de cinema de Sant Sebastià. A 'Alegría Tristeza', Marcos (Roberto Álamo), Sandra (Maggie Civantos) i la seva filla Lola (Claudia Placer) formen una família vital i carismàtica. Marcos és un bomber de professió, que està acostumat a viure situacions límit, rebrà un cop molt dur que li girarà completament la vida. A partir d'aquell moment, sofrirà un bloqueig que no li permetrà reconèixer les emocions dels altres ni tenir empatia amb ells. Amb l'ajuda dels seus començarà un tractament per a superar aquest cop. La cinta està produïda per Arcadia Motion Pictures, Samarcanda Films AIE en coproducció amb Noodles Production (França), amb la participació de Movistar + i TVC. 'Bèsties fantàstiques. Els crims de Grindelwald' La seqüela de 'Animales fantásticos y dónde encontrar-los' (2016) arriba als cinemes el divendres i en català, i segueix amb la història del llibre homònim de l’escriptora britànica J. K. Rowling. Bèsties fantàstiques. Els crims de Grindelwald té lloc uns mesos després de la primera pel·lícula. En aquest film el mag Grindelwald, que havia estat capturat pel Congrés Màfic dels Estats Units amb l'ajuda de Newt Scammander, aconsegueix escapar i comença a reclutar seguidors perquè els mags purasang puguin regnar sobre les criatures no màgiques. David Yates dirigeix el llargmetratge d'aventura i fantasia, que torna a comptar amb l'escriptora anglesa com a guionista. Entre el repartiment hi ha Eddie Redmayne, Johnny Depp, Jude Law, Zoë Kravitz i Ezra Miller, entre d'altres. 'Colette' El film 'Colette', que el director i guionista Wash Westmoreland ja va escriure el 2001, s'estrena aquesta setmana. Keira Knightley protagonitza aquest biopic, que narra la història de Gabrielle Sidonie Colette, una dona que ha crescut en l'àmbit rural i que es casa amb un intel·lectual parisenc, que aprofita el seu talent perquè li escrigui novel·les i les firmi sota el seu nom. Autora de les novel·les 'Claudine' i 'Gigi', que van revolucionar a la societat parisenca d'inicis del segle XX, Colette comença a sentir-se utilitzada i lluita per demostrar el seu talent com escriptora i per sortir del seu matrimoni, ja que també se sent atreta per altres dones. 'Malos tiempos en El Royale' El thriller 'Malos tiempos en El Royale' arriba a les sales per explicar la història de set desconeguts, cadascun amb un secret, que es reuneixen a l’hotel abandonat Royale i que durant una nit tindran la seva darrera oportunitat per a redimir-se. La cinta, protagonitzada per Chris Hemsworth, Jeff Bridges, Cynthia Erivo, Dakota Johnson, Jon Hamm i Cailee Spaeny, és la segona col·laboració entre el director i guionista, Drew Goddard, i l'actor Chris Hemsworth, que ja van treballar prèviament en 'La cabaña del bosque' (2012). 'Mi obra maestra' La comèdia de producció espanyola 'Mi obra maestra', dirigida per Gastón Duprat i protagonitzada per Raúl Arévalo i Guillermo Francella, s'estrena als cinemes. El film tracta sobre dos vells amics -Arturo, propietari d'una galeria d'art, i Renzo, pintor en decadència- que sempre estan discutint i que tenen una idea esbojarrada per fer reflotar la carrera de l'artista. 'La educación del rey' L'argentí Santiago Esteves estrena 'La educación del rey'. Reynaldo Galíndez, àlies 'Rey', és un adolescent que després d'escapar-se va fer cap al pati de la casa de Carlos Vargas, un guàrdia de seguretat retirat. Vargas li va oferir un tracte: el jove arreglarà els danys que va provocar a casa a canvi que no l'entreguin a la policia. A partir d'allí les lliçons que el vell guarda i dona a l'adolescent són la base d'una relació que remet a les velles llegendes de formació d'un sobirà. 'El desentierro' 'El desentierro' és un thriller dirigit per Nacho Ruipérez que narra la història del Jordi que cerca el seu pare. L'aparició sobtada d'una dona d'origen albanès, Vera, provoca que en Jordi, que acaba d'arribar d'Argentina a l'enterrament del seu tiet, decideixi investigar la desaparició del seu pare fa 20 anys. Amb l'ajut del seu cosí, començarà un viatge amb el temps limitat per trobar-lo i es veuran envoltats en una trama en la qual hauran de fer front a criminals. Els actors Michel Noher i Jan Cornet són els protagonistes d'aquest film. 'Ni distintos ni diferentes: Campeones' Menys d'un any després de l'estrena de 'Campeones' de Javier Fresser, arriba als cinemes el documental 'Ni distintos ni diferentes: Campeones', que narra la vida dels protagonistes del film més enllà de la pel·lícula. El director Álvaro Longoria pretén amb aquest llargmetratge trencar amb el que significa ser normal o capacitat a través del retrat d'aquestes nou persones, amb diferents discapacitats, però que no els van impedir fer la seva vida i formar part de la cinta que representa l'estat espanyol als Òscar. 'Condorito' L'estrena d'animació de la setmana en català és 'Condorito', la història d'un jove còndor que s'embarcarà en una gran aventura per salvar el planeta i als seus amics d'un grup d'alienígenes que han segrestat a Tremebunda, la mare de Yayita, la noia de la qual està enamorat. 'Shut up and play the piano' El film documental 'Shut up and play the piano' retrata el músic Chilly Gonzales. Aquesta òpera prima del director Philipp Jedicke explica la història del talentós pianista des dels seus inicis en el seu Canadà natal, fins a la seva arribada a les orquestres filharmòniques. 'Matangi/Maya/M.I.A.' Un altre documental és el de 'Matangi/Maya/M.I.A.' de Steve Loveridge, que ha rodat un retrat molt íntim de l'artista i activista de Sri Lanka coneguda amb el nom de M.I.A.
|
Cultura
|
Cinema
|
Salut projecta "a llarg termini" un nou hospital per al Clínic a l'Escola Industrial. El conseller Toni Comín creu que si marxés de l'Eixample, ''el Clínic deixaria de ser el Clínic''. El nou Hospital Clínic es construirà en el recinte de l'Escola Industrial. Així ho ha avançat el conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a l'ACN. Les instal·lacions de l'actual hospital Clínic han quedat petites i s'han de remodelar i ampliar si es vol mantenir la qualitat i l'excel·lència actual. Per aquest motiu, el Departament de Salut ha buscat un espai per poder-ho ubicar sense marxar de l'Eixample perquè, segons Comín, ''deixaria de ser el Clínic''. Comín també ha recalcat que és un projecte d'una ''magnitud immensa'' i per tant, un projecte a llarg termini com també ho és el projecte d'ampliació i remodelació de l'Hospital Vall d'Hebron, necessari pels mateixos motius. El Departament de Salut projecta ''a llarg termini'' el nou Hospital Clínic al recinte de l'Escola Industrial per solucionar així el problema d'espai que té aquest equipament. Així ho ha explicat el conseller Toni Comín, en una entrevista a l'ACN. Comín ha recordat que l'Hospital Clínic no cap a les instal·lacions actuals i que per mantenir el nivell de qualitat i excel·lència actuals cal un canvi d'ubicació. Tot i que en algun moment s'havia parlat de l'antiga caserna de bombers, Comín ha assegurat que, per qüestions d'espai, s'ha descartat. Per Comín, ''el Clínic no ha de marxar de l'Eixample'' perquè ''deixaria de ser el Clínic'' i per això considera una ''sort'' que a pocs metres hi hagi el recinte de l'Escola Industrial. El conseller ha qualificat de projecte ''de magnitud immensa'' aquesta inversió i per això la situa a uns quants anys vista. Comín assegura que s'ha de treballar un pla funcional, que posi sobre la taula les necessitats del Clínic i decidir també què es pot quedar en l'edifici vell, que seguirà sent del Clínic però donant-li un nou ús. A més, cal tenir en compte l'activitat actual del recinte de l'escola Industrial i fer-ho compatible. Comín també ha explicat que l'Hospital Vall d'Hebron es troba en una situació similar i necessita una remodelació i adequació d'espais per respondre a les seves necessitats i continuar sent una referència a nivell espanyol i europeu. Per Comín, però, són projectes molt grans que s'han de treballar amb ''realisme''. Separar l'activitat privada per evitar confusions El conseller Toni Comín no s'ha oposat a l'ús de les instal·lacions públiques per a activitat privada de salut, com passa amb Barnaclínic, però considera que és una pràctica que s'ha de regular bé per evitar confusions. Per Comín, segons les experiències que hi ha en altres llocs, la separació física dels espais públics i privats generen ''menys inconvenients'' , ja que per exemple, la separació de llistes ''és viscuda'' des de fora com a ''més efectiva'' hagi o no, la mateixa separació i el mateix rigor.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Les morts diàries per coronavirus a Espanya baixen a 179 les últimes 24 hores i els nous positius també cauen a 604. Des de l'inici de la pandèmia s'han registrat 26.478 morts i 223.578 contagis. Les morts diàries per coronavirus a Espanya han baixat significativament en les últimes 24 hores i són 179, segons ha informat aquest dissabte el Ministeri de Sanitat. Es tracta de mig centenar de finats menys que els registrats ahir divendres (229) i una xifra també menor a les de dijous (213) i dimecres (244). La caiguda del nombre de positius confirmats per PCR en un dia també ha estat rellevant i són 604, amb un increment de només el 0,27% i lluny dels 1.095 positius de fa 24 hores. En total, des de l'inici de la pandèmia per la covid-19 s'han registrat 26.478 morts i 223.578 contagis arreu de l'estat espanyol. Pel que fa a les hospitalitzacions, hi ha hagut 489 nous ingressos -762 ahir- i 70 entrades a l'UCI, 15 menys que fa 24 hores. Madrid (132), Catalunya (79) i el País Basc (47) són les tres comunitats amb més ingressats per coronavirus en aquesta darrera jornada, mentre que Catalunya (34) i Madrid (15) són les que acumulen més nous casos a la Unitat de Cures Intensives. En total, 11.292 persones han passat per la UCI per mirar de superar el coronavirus i ja hi ha hagut fins a 122.265 pacients hospitalitzats en tota la pandèmia. "Tenim bones dades en aquesta tendència descendent de la pandèmia", ha valorat el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, que ha recordat que les xifres corresponen a divendres "i encara sense l'efecte cap de setmana". 10 comunitats amb menys de 10 nous positius "Hi ha 10 comunitats que ens han notificat menys de 10 casos nous de coronavirus", ha continuat Simón, que també ha posat sobre la taula altres dades favorables com el fet que set comunitats autònomes hagin tingut dos o menys morts per la covid-19 en les últimes 24 hores. "I els 70 nous ingressos de l'UCI es concentren en dues comunitats –Catalunya i Madrid-, ja que 13 han tingut dos o menys d'aquests ingressos", ha puntualitzat el coordinador del Ministeri de Sanitat, que ha afegit que són 47.481 els sanitaris afectats pel coronavirus des del principi de la pandèmia. "La gran majoria d'ells han estat donats d'alta i l'augment de casos és perquè s'estan incrementant les proves al col·lectiu", ha volgut precisar Simón. Finalment, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries ha repassat les dades a nivell internacional i ha posat la lupa sobre les xifres dels Estats Units i Brasil, amb un augment superior al 8% de contagis diaris. "Diversos països de l'Amèrica Llatina estant tenint increments importants, mentre que a Europa els que ara experimenten més casos estan concentrats a l'est", ha continuat Simón. "I pel que fa a Àfrica, Nigèria presenta avui un augment molt important de més del 12%, mentre que a Àsia i Oceania tenim dos països com Qatar i Bahrain amb pujades del 6 i 7% dels casos", ha avisat el coordinador del Ministeri de Sanitat. "A nivell global, l'epidèmia segueix progressant clarament i el risc internacional segueix", ha assenyalat Simón, que ha recordat la importància de la responsabilitat personal a tots els nivells socials i d'edat. "Si garantim la bona aplicació de les mesures de prevenció, això evolucionarà ràpid", ha conclòs el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries.
|
Societat
|
Salut
|
El Govern es personarà com a acusació popular en les causes obertes contra l'independentisme i la llibertat d'expressió. Torra afirma que no es pot permetre que es persegueixin ciutadans i representants polítics per "defensar la democràcia". La Generalitat es personarà com a acusació popular en les causes judicials obertes en la "persecució" contra l'independentisme i la llibertat d'expressió. Així ho ha anunciat el president del Govern, Quim Torra, durant la seva intervenció inicial en el debat de política general al Parlament, aquest dimarts a la tarda. El president va donar instruccions sobre aquesta decisió durant el Consell Executiu d'ahir a Sant Julià de Ramis (Girona), en el primer aniversari de l'1-O. En aquest sentit, Torra ha afirmat que no es pot permetre que es persegueixin ciutadans i representants polítics per "defensar la democràcia", el dret a vot o per pensar com "la majoria de la societat".
|
Política
|
Govern
|
El PPC posa els diputats a disposició de "desbloquejar" la situació i posar les urnes "quan abans millor". Alejandro Fernández ironitza sobre la pensió vitalícia a Torra i demana ser represaliat de la mateixa manera. El president del PPC, Alejandro Fernández, ha posat els quatre diputats populars a disposició de "desbloquejar" la situació després de la inhabilitació de Quim Torra. En la seva intervenció en el marc del ple sobre la inhabilitació de Torra, el president dels populars catalans ha avisat que "s'ha de fer amb generositat i sense permetre que es converteixi en un míting electoral per a ningú". "Tot el que sigui avançar per donar la veu als catalans a les urnes com abans millor, tindrà el nostre suport", ha reblat. També ironitzat sobre la pensió vitalícia a Torra i ha reclamat ser "represaliat" de la mateixa manera. De fet, els populars han tornat a registrar una proposició de llei per sumprimir-la per als condemnats per sentència ferma. Fernández ha carregat contra el fet que Torra cobri 92.000 euros a l'any de manera vitalícia i ha afegit que l'estat espanyol té una "curiosa manera de represaliar". "Exigeixo solemnement a l'estat espanyol ser represaliat igual que Torra. És més, anuncio que si em posa una pensió vitalícia de 92.000 euros, entrego l'acte parlamentària i em dedico a la 'dolce vita' ", ha dit amb ironia el president dels populars. El president del PPC ha criticat que el PSC no participi aquest dimecres del ple sobre la inhabilitació de Torra i ha dit que li sembla "malament". Segons Fernández, Miquel Iceta se sent "incòmode" perquè ha venut que amb la seva teoria de la distenció la política catalana es convertiria en un "balneari de pau i amor". Davant d'aquest plantejament, Fernández ha apostat per la concòrdia i ha rebutjat tant el "guerracivilisme com l'apaivagament". "Aquesta és la nostra oferta als catalans: concòrdia i bon govern
|
Política
|
Parlament
|
Els examinadors de trànsit tornen a cridar a la vaga perquè encara no se'ls paga l'increment de sou pactat el 2017. Convoquen deu dies d'aturades que complicaran la situació en especial a Barcelona, on encara hi ha retards per la vaga de l'any passat. Els examinadors de trànsit tornen a cridar a la vaga per denunciar que encara no cobren l'increment de sou pactat a finals de l'any passat, en un acord que va permetre desconvocar unes altres mobilitzacions que van durar cinc mesos. En aquell moment els examinadors van aconseguir que el govern espanyol es comprometés a equiparar-los el sou amb altres col·lectius de Trànsit amb un complement de 250 euros mensuals. A hores d'ara, però, encara no s'ha fet efectiu aquest increment, que, en teoria, estava inclòs als pressupostos generals de l'Estat del 2018, segons fonts dels examinadors. La vaga que es convoca ara està prevista per a deu dies, concretament des del 10 fins al 21 de desembre. Montse Casal, delegada a Barcelona de l'Associació d'Examinadors de Trànsit (Asextra) ha explicat a l'ACN que des del govern se'ls ha dit que aquest any no es podrà pagar la quantitat acordada com un complement de la nòmina, i que, en tot cas, si és que es paga s'haurà de fer com un plus de productivitat. Els examinadors no estan conformes amb una fórmula que, segons Casal, "es pot eliminar en qualsevol moment". En tot cas, podrien acceptar, diu, que aquest any es pagués d'aquesta manera, però per a l'any vinent exigeixen que l'increment de sou aparegui computat com a complement. A l'espera que des de l'executiu estatal se'ls torni a citar per intentar desencallar la situació, Casal ha explicat que s'han convocat deu dies de vaga, des del 10 de desembre fins al 21, durant els quals no es faran exàmens. Hi ha prevista una concentració davant la Prefectura de Trànsit de Barcelona el primer dia de vaga a les 12 del migdia, alhora que una manifestació a Madrid el mateix dia. Casal ha explicat que després dels cinc mesos de vaga de l'any passat, a Barcelona hi ha acumulacions d'exàmens per fer, una situació que es complicarà amb la nova tongada d'aturades. La representant d'Asextra ha subratllat, de fet, que el cas de la capital catalana és especialment complicat per la manca d'examinadors. Segons ha explicat, està previst que entre gener i febrer s'incorporin setze persones a la plantilla, fet que contribuirà a rebaixar la llista d'espera.
|
Economia
|
Treball
|
La filòloga Teresa Tort fa valer paraules genuïnes de l'Ebre a partir d'anècdotes i situacions reals. Tort presenta un recull a '100 Paraules Ebrenques' dels mots que explica al blog 'Agafada al Vol'. La filòloga Teresa Tort Videllet, de Benifallet (Baix Ebre), converteix anècdotes i escenes de vida en petites històries que donen vàlua a paraules genuïnament ebrenques. Ho fa mensualment a través del blog 'Agada al vol', on es recullen més de 300 entrades, més de 300 paraules del dialecte tortosí. Un centenar les ha recopilat al llibre que publica Cossetània Edicions, '100 paraules ebrenques'. Tracalet, melitxa, fato o calcigar són exemples de paraules que donen riquesa al parlar ebrenc, molt agermanat amb el valencià o el balear. L'autora defensa que són mots que cal preservar per evitar l'anivellament inevitable que fan les llengües quan s'estandarditza el seu aprenentatge.
|
Cultura
|
Llengua
|
Salut efectuarà proves de coronavirus als agents de la Guàrdia Urbana de Lleida que presentin símptomes. L'alcalde Pueyo agraeix als efectius del cos l'esforç suplementari que estan fent aquests dies. El Departament de Salut començarà aquest dimecres a efectuar proves de detecció de coronavirus a tots aquells agents de la Guàrdia Urbana de Lleida amb símptomes als quals encara no se'ls han efectuat les proves. Així ho ha anunciat l'alcalde Miquel Pueyo durant una trobada aquest matí amb els comandaments i agents de servei per traslladar-los l'agraïment de la ciutat i de la Paeria pel "servei que estan prestant, la seguretat que projecten sobre la ciutat i l'esforç suplementari" que estan duent a terme en la lluita contra la covid-19. Pueyo els ha explicat que la major part del material de protecció amb què compta el s'ha aconseguit "gràcies a la generositat d'empreses i consultoris de Lleida". L'alcalde de Lleida ha destacat "la professionalitat, la proximitat, el seny, la responsabilitat i el coratge" dels agents de la Guàrdia Urbana, i també ha posat en valor "el risc a què s'exposen en les actuals circumstàncies".
|
Societat
|
Policial
|
Hotelers de tot el món reclamen fiscalitat similar per a hotels i allotjaments turístics: "És un problema global". Una trentena d'associacions hoteleres demanen a la cimera ReformBnB que es limiti l'activitat dels pisos i que s'obligui tots els amfitrions a registrar-los. Associacions hoteleres de tot el món han demanat a les administracions que regulin els allotjaments turístics il·legals, i han proposat mesures per acabar amb aquest "problema global", com un registre obligatori i una fiscalitat similar a la dels hotels. Són dues de les mesures que han reclamat més de 30 associacions hoteleres de Barcelona, Nova York, París, Buenos Aires, Londres o Tòquio reunides a la capital catalana durant dos dies a la cimera ReformBnb. Aquesta trobada internacional s'ha plasmat en set peticions del sector a les administracions, entre les quals, definir "clarament" les responsabilitats legals de plataformes i amfitrions, obligar les plataformes a publicar el número de registre dels pisos, limitar l'activitat d'aquests allotjaments per reduir els impactes negatius o assegurar-se que no operen en edificis sense el consentiment dels veïns.
|
Economia
|
Turisme
|
ACTUALIZACIÓ:Manso preveu que Foment pugui iniciar la segona rotonda de l'N-240 entre Lleida i les Borges abans de finals d'any. Aquest dilluns han començat les obres de la de Margalef, al terme de Torregrossa, la primera de les quatre previstes en aquest tram. El Ministeri de Foment ha iniciat la construcció de la rotonda de Margalef, al terme municipal de Torregrossa (Pla d'Urgell), una de les quatre rotondes previstes en el tram de l'N-240 entre Lleida i les Borges Blanques. Els treballs, amb un pressupost de 619.399 euros, tenen un termini d'execució de sis mesos. La subdelegada del govern de l'Estat a Lleida, Inma Manso, ha explicat ja hi ha diners pressupostats per les tres rotondes pendents i que una de les quals es podria començar a construir abans de finals d'any. Així mateix, Manso ha explicat que els pressupostos de l'Estat per al 2016 també inclouen una partida d'uns 500.000 per a l'inici de la redacció del projecte de desdoblament d'aquest mateix tram –actuació que reclamen els alcaldes de la zona-, així com 56 milions d'euros per als anys 2017, 2018 i 2018, amb la previsió d'iniciar les obres al 2018. Foment ha donat el tret de sortida aquest dilluns a les obres de construcció de la rotonda de l'N-240 de Margalef, actuació pressuposta en prop de 620.000 euros i amb un termini d'execució de sis mesos. El projecte preveu la substitució de la intersecció existent que té forma de rotonda partida i en la qual el tràfic que circula per l'N-240 té prioritat, per una rotonda sencera que reduirà la velocitat de pas dels vehicles, amb l'objectiu de reduir la sinistralitat en el tram entre Lleida i les Borges Blanques. La carretera N-240, que va de Tarragona a Osca, es caracteritza en el tram entre les Borges Blanques i Lleida per les múltiples interseccions a nivell, amb accessos directes o bé a través de rotondes partides, i nombrosos accessos a les parcel·les confrontants. El punt quilomètric 78,950, a Margalef, compta amb una intersecció en forma de rotonda partida que permet accedir a la carretera local LV-7022 que es dirigeix a Puigverd de Lleida (Segrià) i a la carretera municipal d'accés a Torregrossa (Pla d'Urgell). La calçada té 7 metres d'ample amb vorals entre 0,8 i 1,2 metres i una limitació de velocitat de 80 quilòmetres/hora en el tram d'aproximació a la intersecció. El projecte preveu transformar la intersecció actual en una rotonda sencera i tancada, que tindrà un radi interior de 15 metres, un ample de calçada anul·lar de 10 metres -amb dos carrils de 5 metres cadascun-, vorals de 0,5 metres i voreres d'1,5 metres. Els vials que connecten amb la rotonda tindran 4 metres d'ample de calçada en les entrades i 5 metres en les sortides. Comptaran amb vorals de 0,5 metres si existeixen voreres confrontants o amb 1,5 metres on no hi hagi voreres. A més, es rectificarà el traçat de la carretera LV-7022 amb la finalitat de millorar l'angle d'accés a la rotonda. El tram reposat comptarà amb una calçada de 2 carrils, cadascun amb 3 metres d'ample, i vorals d'1 metre. La rotonda i els vials que permetran accedir-hi comptaran amb un nou enllumenat que substituirà a l'existent. L'actuació es completarà amb la instal·lació de nova senyalització, abalisament i barreres de seguretat. Afectació "mínima" en el trànsit Durant una visita a l'inici de les obres acompanyada pels alcaldes de Torregrossa i Puigverd de Lleida, Josep Maria Puig i Benjamí Bosch, respectivament, la subdelegada del govern de l'Estat a Lleida en funcions, Inma Manso, ha explicat que mentre durin els treballs no serà necessari desviar el trànsit que circula per l'N-240. Manso ha explicat que s'ha començat a treballar en l'accés a la carretera a Puigverd de Lleida i que el que és farà "al més aviat possible" serà tancar la rotonda "perquè els conductors es comencin a acostumar a haver-la de fer, reduint la velocitat, i això farà que l'afectació sigui mínima". Tot i això, ha dit que s'hauran de fer talls al trànsit durant els 4 o 5 dies que duri la pavimentació de la rotonda. Les obres de la segona rotonda podrien començar abans de finals d'any i el desdoblament, al 2018 La subdelegada del govern espanyol també ha explicat que la voluntat de Foment passa per poder iniciar abans de finals d'any la construcció d'una de altres tres rotondes previstes al terme municipal de Juneda. En aquest sentit ha explicat que ja hi ha prop de 5 milions d'euros destinats per a la construcció d'aquestes altres tres rotondes, que s'aniran fent de forma successiva. Tot i això, Inma Manso ha recordat que la construcció de quatre rotondes entre Lleida i les Borges era la reclamació que s'havia fet inicialment des del territori, malgrat que ara la demanda dels alcaldes de la zona se centra en el desdoblament d'aquest tram per convertir-lo en autovia, tal com reclamen els ajuntaments que formen part de la plataforma 'Prou morts a l'N-240'. Sobre aquesta demanda, Manso ha dit que els pressupostos generals de l'Estat ja preveuen destinar aquest 2016 uns 500.000 euros per a l'inici dels estudis del desdoblament i que per als anys 2017, 2018 i 2019 hi ha previstos 56 milions d'euros per a l'execució de l'obra, la previsió per a la qual és que s'iniciï durant el 2018. Des de la Plataforma 'Prou morts a l'N-240', Josep Maria Puig ha valorat positivament com a mesura provisional la construcció de la rotonda de Margalef, així com de les altres tres previstes a Juneda, però ha insistit en reclamar la necessitat del desdoblament per tal de millorar la seguretat i reduir la sinistralitat en aquest tram de carretera. L'Ateneu Garriguenc i Conca22 demanen que s'obri el peatge mentre durin les obres de la rotonda de Margalef Al marge de les reivindicacions dels alcaldes, l'Ateneu Popular Garriguenc i el Col·lectiu Conca 22 defensen l'alliberament del peatge de l'autopista AP-2 entre Lleida i Montblanc com la solució "més sostenible, econòmica i garantista" per tal de reduir a curt termini la sinistralitat en el tram de l'N-240 que uneix aquestes dues localitats. Ambdues entitats defensen que assumir el cost d'anticipar el rescat de la concessió de l'AP-2 seria més econòmic que construir l'autovia. L'Ateneu Garriguenc i Conca 22 demanen que s'obri el peatge mentre durin les obres de la rotonda de Margalef. D'aquesta manera, consideren que es podria donar una alternativa de pas als conductors "per evitar les molèsties causades pels talls a la carretera i els problemes de circulació que derivaran de les obres". Cal recordar que el tram de l'N-240 entre les Borges Blanques i Lleida suporta uns 10.000 vehicles diaris de mitjans, dels quals un 20% són pesants.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Detingut un home per apunyalar una dona en una plaça a Salt. La víctima, que presentava una ferida a l'abdomen, ha ingressat a l'UCI del Trueta amb pronòstic reservat. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 38 anys per apunyalar una dona a la plaça Sant Cugat de Salt (Gironès) Els fets han passat pels volts de dos quarts de dues de la tarda, quan la policia ha rebut l'avís que una dona acabava de patir una agressió amb arma blanca quan caminava acompanyada d'una altra persona en aquest punt de la població. Quan hi ha arribat les patrulles, la víctima es trobava al terra amb una ferida oberta a l'abdomen. En un primer moment ha estat traslladada a l'hospital Trueta, on ha ingressat a l'UCI amb pronòstic reservat. Després de parlar amb diversos testimonis, els mossos han iniciat una recerca i, una hora més tard, han localitzat i arrestat l'agressor. El detingut, de nacionalitat marroquina i amb antecedents, passarà properament a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Girona. Fonts policials han descartat que la víctima i el detingut tinguessin o haguessin tingut cap relació sentimental i investiguen si es coneixien.
|
Societat
|
Judicial
|
Jutgen un acusat per fer tocaments a una menor de 12 anys durant una revetlla familiar de Sant Joan a Riudarenes. El processat ha negat els fets i una amiga de la denunciant també assegura que no hi va haver abusos. L'Audiència de Girona ha jutjat un acusat de fer tocaments a una menor de 12 anys durant una revetlla familiar de Sant Joan a Riudarenes (Selva). Els fets es remunten al 2012, quan segons la denunciant, el processat la va magrejar, tant a la piscina de la casa com durant la nit, mentre tiraven petards. La nena, a més, assegura que aquest no era el primer cop que l'acusat abusava d'ella, perquè ja feia uns dos anys que li feia tocaments. La versió de la menor, que ha declarat a porta tancada, contrasta però amb la del mateix acusat i la d'una amiga de la nena. El processat ha negat els fets. L'amiga, per la seva banda, ha assegurat que aquell dia no es va separar de la menor, i que en cap moment va veure que el seu oncle li posés la mà al damunt. La fiscal demana 4,5 anys de presó per un delicte d'abusos continuats. La defensa sol·licita l'absolució i, com a alternativa en cas que se'l condemni, demana que s'apliqui al seu client un atenuant de dilacions indegudes.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:La Coordinadora de Colles Castelleres cedeix les retransmissions de les diades al grup Som. La productora assumeix els drets d’emissió de trenta actuacions per a un període de quatre anys prorrogables, en substitució de La Xarxa. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha anunciat aquest dimarts que el grup Som s’encarregarà de les retransmissions de les diades castelleres. Així, la CCCC tanca carpeta i cedeix els drets televisius de les principals actuacions a una productora externa, que pren el relleu a la Xarxa de Comunicació Local. El grup cooperatiu difondrà les imatges en directe -per ‘streaming’- d’una trentena d’exhibicions arreu del país, encara per determinar. Es dona ja per fet, però, que l’arrencada d’aquestes emissions coincidirà amb la diada de Sant Joan a Valls. Precisament a la plaça del Blat s’ha fet públic aquest acord entre ambdues parts, per a un període de quatre anys prorrogables. Hi treballarà un equip fix que també oferirà un programa televisiu de mitja hora i més continguts a través d'un portal web. Pel que fa a les tarifes, es fixaran en funció de les “dimensions” de les televisions interessades. Ara s’obrirà una etapa de negociació amb els canals de televisió, en especial TVC, per tancar acords. “Negociarem cada cas”, ha afirmat el director de Som, Oriol Soler. La productora audiovisual del grup cooperatiu s’ha compromès amb la CCCC a oferir les retransmissions de trenta actuacions en directe i en obert, un programa televisiu setmanal de mitja hora amb un o més presentadors, i resums d’una hora en cas de jornades especials, a més de disposar d’una plataforma -Castells.tv- on es penjaran vídeos i altres continguts amb l'objectiu d'arribar al públic internacional, així com també eines de participació. El responsable del projecte, Marc Roma, garanteix que apostaran fort en tècniques i grafisme durant les retransmissions i que milloraran tant en contingut com en audiències. “Volem actualitzar un programa que es feia, en alguns casos, amb recursos limitats o amb rèmores del passat”, ha manifestat Roma. Des de la CCCC s’ha volgut tancar carpeta a la guerra oberta pels drets de les emissions de les actuacions castelleres i que va desencadenar una forta polèmica i gran preocupació entre les colles i en el si de la pròpia coordinadora. Fins i tot es va haver de crear un grup de treball dedicat a aquesta qüestió. Fins ara els drets d’emissió els tenia La Xarxa. L’elecció de Som, vinculat als mitjans de comunicació i a la indústria editorial, en detriment d’altres televisions o productores, es deu, segons el president de la CCCC, Roger Gispert, al fet que que era la proposta que més els encaixava i complia una premissa bàsica. “Garanteix la difusió gratuïta d’actuacions d’arreu del territori i també ens agrada el portal que plantegen per consolidar la comunitat castellera”, ha argumentat Gispert. Properament es farà públic el llistat d’actuacions que es retransmetran. L’acord ja s’ha donat a conèixer a totes les colles castelleres.
|
Cultura
|
Castells
|
Comença l'acte convocat pel Tsunami Democràtic a la plaça Universitat de Barcelona. Músics per la Llibertat obre els concerts previstos fins a les deu de la nit. L'acte convocat pel Tsunami Democràtic a la plaça Universitat ha començat a les quatre de la tarda, com estava previst. A aquella hora, hi havia a la zona alguns centenars de persones, que han pogut sentir l'actuació de Músics per la Llibertat. Aquest col·lectiu ha tocat cançons com 'L'estaca' o bé l'himne nacional de Catalunya, 'Els segadors'. Està previst que l'acte del Tsunami sota el lema 'El 9-N, fem-los reflexionar', compti també amb l'actuació dels Amics de les Arts, All Foll, Companyia Elèctrica Dharma, Doctor Prats, Ebri Knight, Els Catarres, Gertrudis, Joan Rovira, La Folie, Miquel del Rogi, Montse Castellà, Pepet i Marieta, Porto Bello, Salva Racero i Zebras. Segons el Tsunami, coincidint amb el dia de reflexió, estan previstos actes a més de 300 municipis catalans. Es preveu que aquest dissabte el Tsunami utilitzi per primera vegada la seva aplicació, segons van informar en un comunicat, amb l'objectiu de "fer petites comunicacions que seran essencials per provar-la tècnicament i que tothom se la faci seva". Per això, asseguren que la jornada d'aquest dissabte serà un "test" de cara a les jornades de protestes convocades de l'11 al 13 de novembre, on preveuen fer la seva acció "més ambiciosa".
|
Política
|
Entitats
|
Desarticulada una organització criminal que enviava objectes robats en domicilis a l'estranger. La policia espanyola deté nou persones i escorcolla domicilis i empreses a Barcelona, l'Hospitalet, Manresa i Còrdova. La policia espanyola ha desmantellat un entramat criminal dedicat a facilitar l'enviament a l'estranger d'articles robats amb força a domicilis. En l'operació s'han detingut nou persones d'origen georgià i armeni i han realitzat registres en cinc domicilis i una empresa de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Manresa i Còrdova. S'han aclarit deu robatoris i s'han intervingut més de 80 rellotges de gamma alta, nombroses joies i més de 25 dispositius electrònics. La investigació va començar quan els agents van sospitar de l'ús d'una empresa de paqueteria ubicada principalment a Barcelona per enviar els objectes robats i poder-los vendre al país d'origen. Els agents han intervingut fins a 2.500 quilos de paqueteria i han localitzat nombrosos efectes que possiblement provenien de fets il·lícits contra el patrimoni. Es van trobar més de 80 rellotges de gamma alta, alguns dels quals poden superar els 1.000 euros de valor al mercat, moltes peces de joieria, metalls preciosos i més de 25 dispositius electrònics com ara telèfons mòbils, ordinadors i sis tauletes. Alguns d'aquests articles estaven embalats amb una gran quantitat de cintes i embolcalls i amagats entre peces de roba per dificultar la seva detecció. La investigació també va posar de manifest que els detinguts assessoraven a membres de la comunitat georgiana per aconseguir que el contingut dels paquets que volien enviar a Geòrgia sense que poguessin ser detectats per les autoritats duaneres.
|
Societat
|
Successos
|
Sis municipis del Ripollès reben un ajut europeu d'uns 0,9 MEUR per impulsar un projecte transfronterer sobre patrimoni. Es crearà una xarxa de centres d'interpretació a banda i banda dels Pirineus i es restaurarà patrimoni històric. El projecte Patrimc@t preveu la creació d'una xarxa de centres d'interpretació del patrimoni a banda i banda dels Pirineus i la restauració de patrimoni. Aquest dimarts s'ha presentat a Prats de Molló (Catalunya del Nord) amb la presència de regidors i alcaldes. Compta amb la participació de 24 municipis del Vallespir i 7 municipis del Ripollès juntament amb la Mancomunitat de la Vall de Camprodon i té un cost total d'uns 4,5 milions d'euros i un total de 15 actuacions. Del total de socis catalans, sis han aconseguit un ajut europeu de més de 891.000 euros –el 65% del cost- que els permetrà dur a terme la seva part. El projecte transfronterer es gestiona des de l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) 'País d'Art i d'Història Transfronterer-Les Valls Catalanes del Tec i del Ter' que va començar el 2010 amb la idea d'impulsar el desenvolupament territorial, social i econòmic de la zona a través del patrimoni. Era la primera vegada que es concedia amb socis que no eren francesos i inclou una població de prop de 39.000 habitants
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Els ingressos per covid-19 a les comarques gironines es mantenen estables després del cap de setmana amb 86 pacients. Hi ha vuit malalts en estat greu i 29 sanitaris afectats per la pandèmia. El nombre de pacients ingressats als hospitals de les comarques gironines per la covid-19 es manté estable després del cap de setmana. Segons les dades del Departament de Salut, aquest dilluns hi ha 86 malalts hospitalitzats, el mateix nombre de divendres. Les mateixes xifres indiquen que actualment hi ha vuit pacients en estat greu, també el mateix nombre que divendres. Hi ha hagut un descens, en canvi, del nombre de professionals sanitaris afectats. Aquest dilluns hi ha 29 treballadors afectats per la pandèmia, dos menys que divendres. Durant la setmana passada es va registrar una tendència a la baixa en el nombre de pacients amb coronavirus ingressats als hospitals de la regió sanitària de Girona. El dilluns 25 de maig hi havia 108 pacients hospitalitzats, i la xifra es va anar reduint diàriament fins al divendres 29, quan hi havia 86 persones ingressades per la covid-19. Salut ja no informa sobre el nombre d'ingressos durant el cap de setmana. Segons les dades d'aquest dilluns, s'ha estabilitzat el nombre d'hospitalitzacions. Actualment hi ha ingressats 86 pacients, exactament la mateixa xifra que divendres. Una xifra que s'allunya molt dels 654 ingressats que es van registrar el 5 d'abril, quan es va produir el pic d'hospitalitzacions a la regió sanitària Gironina des de l'inici de la pandèmia. Pel que fa a pacients en estat greu, les mateixes dades indiquen que actualment n'hi ha vuit. També el mateix nombre que divendres passat. Fa una setmana, dilluns passat, hi havia dotze pacients de gravetat pel coronavirus. Després del cap de setmana, s'ha reduït el nombre de sanitaris confirmats per coronavirus amb 29 professionals, dos menys que divendres. El pic en el nombre de sanitaris contagiats va ser el 9 d'abril, amb 548 professionals afectats.
|
Societat
|
Salut
|
Torra, sobre la darrera decisió del Suprem: "No ha canviat res i no ens farem enrere". Defensa que és diputat del Parlament i president de la Generalitat. El president de la Generalitat, Quim Torra, considera que "no ha canviat res" després que el Tribunal Suprem (TS) hagi rebutjat les mesures cautelars contra la decisió "irregular" de la Junta Electoral central (JEC) de retirar-li l'escó. En una compareixença des de Girona, Torra ha assegurat que no es farà enrere i ha refermat que és diputat del Parlament i president de la Generalitat. "Així ho va decidir la ciutadania de Catalunya", ha afegit. En aquest context ha recordat que el passat 4 de gener el Parlament el va ratificar com a president i que també ho va fer posteriorment la Mesa de la cambra catalana. El Suprem manté de moment la inhabilitació de Torra dictada per la JEC però encara no ha resolt sobre el fons de la qüestió i, per tant, no hi ha sentència ferma. Tot plegat després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnés Torra a un any i mig d'inhabilitació per desobediència pel cas de la pancarta del Palau de la Generalitat.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:El Sismògaf aposta pels coreògrafs i ballarins "millennials" nascuts els anys 90 en la pròxima edició. El festival estratègic de dansa d'Olot es farà del 25 al 29 d'abril amb prop de cinquanta propostes. La pròxima edició del festival Sismògraf d'Olot aposta pel talent "millennial" i dedica bona part de la programació als coreògrafs i ballarins nascuts els anys 90. Són un col·lectiu amb propostes "sòlides" que busca consolidar-se al sector i arribar a un públic més ampli. Raquel Gualtero, que protagonitzarà l'espectacle inaugural 'Nuà', Clàudia Mirambell, Ana Borrosa i Janet Novás són alguns dels noms escollits. El festival estratègic de dansa a Catalunya, que es farà del 25 al 29 d'abril, també inclou muntatges internacionals de companyies com les franceses Un Loup Pour l'Homme i La Débordante Cie. Enguany, també seguiran les "rèpliques" amb muntatges a altres punts de la comarca i com a novetat, s'ha creat un itinerari amb bicicleta. "Empènyer" la generació "millennial" de coreògrafs i ballarins. Aquest és un dels propòsits que s'ha marxat el festival Sismògraf d'Olot en la pròxima edició que es farà del 25 al 29 d'abril. Són paraules de la seva directora artística, Tena Busquets, que ha subratllat la importància de donar visibilitat a propostes "sòlides" de creadors que encara no han consolidat la seva carrera ni arribat a un públic més ampli. Alguns dels noms escollits són Raquel Gualtero que obrirà el festival amb 'Nuà', un espectacle que es veurà al Museu dels Sants inspirat en peces musicals medievals composades per dones i on s'uneix el cos i la veu (amb Anaïs Oliveras). D'altres creadors d'aquesta generació, els #FF90, són Clàudia Mirambell que estrenarà 'Servei de desubicacions 24H', Anna Borrosa amb 'Pinkfish' inspirat en les coreografies de la natació sincronitzada i la ballarina i coreògrafa Janet Novás amb 'Mercedes Mais Eu'. L'onzena edició del festival també està marcat per la idea del "present" amb creacions contemporànies que es basen en la tradició i el passat com a inspiració. Entre els temes que s'hi tractaran hi ha el de rituals tradicionals, la formació de la terra o les tradicions gallegues i hongareses, entre d'altres. D'altra banda, aquesta és una programació amb accent femení per la gran presència de dones. "No és buscat, és la naturalesa dels temps; busquem els espectacles excel·lents", ha afirmat Busquets tot dient que els temes i conflictes de la societat també "afecten" els creadors que després queden reflectits en muntatges. En aquest sentit, ha posat l' exemple 'D-Construction' de la Compagnie Dyptik (Països Baixos), un espectacle sobre les revoltes i el poder de les masses que compta una tanca metàl·lica de barrera. Pel que fa a la mirada femenina, aquesta es podrà veure en muntatges com 'Picnic on the moon', una producció belga de les catalanes Alexa Moya i Júlia Godino; '360 grams de bellesa' d'Ada Vilaró o 'La bugada' de Labuena Compañía, on es recorda la tradició i l'"espai de llibertat" de les dones quan rentaven la roba als safaretjos públics. El binomi dansa i paisatge Una de les novetats serà la creació de l'Itinerari amb bicicleta per fer arribar la dansa a espais on no arriba habitualment. Es farà una ruta guiada amb tres parades (els llocs seran una sorpresa) per veure tres propostes: 'JINX103' dels suïssos József Trefeli i Gábor Varga (que també interpretaran 'Creature' durant el festival); 'Meeting point' dels bascs Ertza i 'Pinkfish' de la jove andalusa Ana Borrosa, que es podrà veure de nou al centre de la ciutat. La natura i el paisatge, un element característic en aquest festival, estarà molt present amb 'Erritu' amb la participació d'un cor de dones d'Olot que es farà al cràter del volcà Montsacopa així com a 'Loin' dels francesos Débordante Cie amb cinc ballarins i un muntatge pensat per gaudir-lo de lluny. L'itinerari de dansa al parc nou mostrarà la preformance de la canadenca Caroline Laurin-Beaucage, 'Habiter sa mémoire' , de quatre hores de durada que es repetirà el dilluns 29 amb motiu del Dia Internacional de la Dansa. També s'ha programat una trobada de dansa urbana, el Sismohop, que acollirà les propostes de The Jokerz (A Risas), David Vento (Indala), Julien Rossini (Perception), Aina Lanas (Mawu), així com una variada oferta d'espectacles al carrer, com ara el circ corografiat 'Rare Birds' dels francesos Un Loup pour l'homme. Aquesta nova edició també tindrà "rèpliques" fora dels dies del festival amb 'Dancing with frogs' de Sol Picó a Olot i la representació de 'Brots' a la Vall de Bianya i 'La Bugada' a Les Planes d'Hostoles i La Pinya. Una jornada per als professionals En el 5è any com a festival estratègic de la dansa a Catalunya, el Sismògraf proposa una jornada professional per al sector amb el títol 'Com ens posem en dansa. Visibilització, mobilitat i presència'. El certamen compta amb un pressupost de més de 350.000 euros i està organitzat pel Departament de Cultura i l'Ajuntament d'Olot amb el suport de la Diputació de Girona i altres organismes. Tant l'Ajuntament com la Generalitat han destacat el model "d'èxit" del certamen que ha acabat essent estratègic pel sector. La directora dels serveis territorials de Cultura a Girona, Carme Renedo, ho ha exemplificat amb una dada d'un estudi del 2017 per saber l'impacte del certamen: el 53,7% del negoci anual dels programadors enquestats eren propostes vistes al Sismògraf.
|
Cultura
|
Teatre
|
La Plataforma per la Llengua reparteix 10.000 llibres-disc de cançons infantils en català a nens de l'Alguer. La iniciativa busca "remarcar el valor de l'alguerès, com a patrimoni cultural i lingüístic català i universal". La Plataforma per la Llengua ha començat a repartir 10.000 llibres-disc de cançons infantils català a nens de l'Alguer. La iniciativa forma part del projecte 'Mans manetes. L'Alguer: paraules, cançons i veus de minyons', i inclou temes cantats per nens de la ciutat italiana acompanyats d'artistes de tots els territoris de parla catalana. Des de l'entitat se subratlla que l'objectiu del projecte és oferir a les noves generacions d'algueresos, "que no gaudeixen de gairebé cap tipus d'ensenyament en llengua catalana a l'escola, però que coneixen la llengua", un producte "d'homenatge a la seva cultura". El repartiment dels llibres ha anat a càrrec de la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana; de la delegada de l'entitat a l'Alguer, Irene Coghene; del director del festival Barnasants, Pere Camps, i de la regidora de Polítiques Culturals i Educatives de l'Alguer, Gabriella Esposito. Plana ha explicat que la iniciativa busca "remarcar el valor de l'alguerès, com a patrimoni cultural i lingüístic català i universal, des d'una òptica moderna" i vol ser una "eina pedagògica i educativa". També ha recordat que el català és una llengua parlada "per més de 10 milions d'europeus en quatre estats diferents" i que es vol arribar a aquestes persones i "treballar per garantir els seus drets lingüístics". El projecte de la Plataforma per la Llengua compta amb la col·laboració de Barnasants, el suport de la Generalitat i el patrocini del Municipi de l'Alguer i de la Fondazione Meta. De la seva banda, Gabriella Esposito ha considerat el llibre-disc un instrument "preciós i valuós" perquè els infants "coneguin i aprenguin la llengua algueresa".
|
Cultura
|
Llengua
|
AMPLIACIÓ:Els Premis de la Crítica reconeixen 'L'ànec salvatge' i a les actrius de 'Les noies de Mossbank Road'. La gala, amb un to reivindicatiu per la situació política del país, també premia els actors Xicu Masó, Teresa Vallicrosa i Oriol Pla. Els XX Premis de la Crítica de les Arts Escèniques han reconegut aquest dilluns l'espectacle 'L'ànec salvatge', dirigit per Julio Manrique, com la funció més destacada de 2017 amb el premi a l'espectacle, a la direcció d'escena, a l'espai escènic i a l'espai sonor. Així, la producció del Teatre Lliure s'ha emportat quatre dels vuit premis a què competia. Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura s'han emportat 'ex aequo' el reconeixement com a actriu principal per 'Les noies de Mossbank Road'. La companyia debutant 'José y sus Hermanas' s'ha imposat en les categories de Revelació i Premi de la Crítica Jove per 'Los bancos regalan sandwicheras y chorizos'. La gala, que ha tingut un to reivindicatiu per la situació cultural, política i social que viu el país, també ha premiat els actors Xicu Masó per 'El Metge de Lampedusa', Teresa Vallicrosa per 'Els nens desagraïts' i Oriol Pla per 'La calavera de Connemara'. Els XX Premis de la Crítica de les Arts Escèniques han guardonat a Iago Pericot amb el premi Gonzalo Pérez de Olaguer, Lita Claver 'La Maña' amb el premi especial i 'The Winter's Tale' amb el premi internacional. Xicu Masó s'ha emportat el premi a l'actor principal i Teresa Vallicrosa i Oriol Pla a l'actriu i actor de repartiment. Durant la gala, presentada pels periodistes Toni Puntí i Anna Pérez Pagès, s'ha premiat el text de Llàtzer Garcia 'Els nens desagraïts', el musical 'Casi normales', l'adaptació d'Àlex Rigola d''Ivànov', la il·luminació de 'Boscos', la música de 'Bodas de sangre' i la sala Tarantana Teatre. En el capítol de noves tendències s'ha reconegut la producció 'Rebota, rebota y en tu cara explota' i l'espectacle de petit format de la companyia La Calòrica 'Fairfly'. L'avantsala del Dia Mundial del Teatre, pel que fa a la dansa, ha premiat en la categoria d'espectacle 'Bach' de Mal Pelo i creació de María Muñoz, a la ballarina Federica Porello, el ballarí Junyi Sun i el solo de 'Perra de nadie' de Marta Carrasco. Una gala carregada de referències a l'actualitat El president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, Àlex Casanovas, ha explicat que davant de l'empresonament i la detenció dels líders polítics catalans dels últims dies s'han plantejat suspendre les activitats del Dia Mundial del Teatre. Tot i això, han apostat per no fer-ho perquè el teatre "és un mirall de la naturalesa humana" i permet "ser crítics". "En un moment en què els drets fonamentals com la llibertat d'expressió es veuen greument vulnerats, el teatre és més necessari que mai", ha afirmat Casanovas. Jordi Llovet i Carla Rovira, del col·lectiu de companyies adherides a la plataforma 'No callarem', han llegit el manifest de les arts escèniques per la llibertat d'expressió. El col·lectiu ha mostrat la seva solidaritat cap als artistes que han estat encausats "en aplicació de la llei mordassa" com Valtonyc o Pablo Hassel. "Treballem i creem a les fronteres del pensament, ara que la repressió de l'Estat es mostra sense complexes no podem no dir res", ha manifestat Llovet. En aquest sentit, Rovira ha dit que "aixecaran la veu davant la violència esgotadora" perquè la llibertat d'expressió "és irrenunciable". L'actriu Marta Marco ha explicat que quan l'equip de 'Les noies de Mossbank Road' va començar a treballar amb la producció acabaven de succeir els fets de l'1 d'octubre. Des de llavors, ha lamentat, la situació del país "ha empitjorat". "Al llarg de les funcions van venir Raül Romeva i Marta Rovira, ara ja no podrien venir", ha criticat. Marco ha expressat que "no pot ser que s'ataqui a la llibertat d'expressió, de pensament". L'actriu ha dedicat el premi als "presos polítics", els polítics "exiliats" i a les seves famílies així com als artistes que han estat "censurats". En la mateixa línia, l'actor i director d'escena Julio Manrique s'ha sumat al "clam de llibertat, contra la injustícia, contra els empresonaments injustos i contra la censura repugnant que s'ha verbalitzat durant la gala". "Mai intentar fer les coses per collons surt bé perquè no s'aprèn res, no s'estima res i no s'entén res", ha dit Manrique.
|
Cultura
|
Teatre
|
Les persones amb esquizofrènia tenen el triple de possibilitats de consumir cànnabis, segons un estudi. El treball, participat per la Vall d'Hebron, desvetlla noves regions genètiques relacionades amb el consum de cànnabis i el risc de patir esquizofrènia. Les persones amb esquizofrènia tenen el triple de possibilitats d'acabar consumint cànnabis. Aquest és una de les principals conclusions d'un estudi internacional que ha comptat amb la participació de professionals del Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari i que ha inclòs a 184.765 pacients. El treball també ha desvetllat 16 noves regions genètiques que predisposen al consum de cànnabis al llarg de la vida. Segons l'informe, que ha publicat la revista 'Nature Neuroscience', també s'ha demostrat que un 24% de la base genètica que predisposa a consumir cànnabis és compartida amb la base genètica de l'esquizofrènia i són aquestes regions dels genomes les que fan que les persones amb esquizofrènia tinguin més predisposició i tendència a consumir. El treball quintuplica el nombre de persones participants respecte a l'anterior estudi més gran realitzat sobre la relació entre el consum de cànnabis i patologies mentals com l'esquizofrènia, ja que es tracta d'una investigació internacional en la qual s'han analitzat mostres de 184.765 pacients, segons han explicat a la roda de premsa d'aquest dijous. Una de les investigadores principals del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), la doctora Marta Ribasés, ha explicat que l'estudi ha desvetllat 16 noves regions genètiques implicades en la vulnerabilitat a consumir cànnabis, un fet que ha qualificat de "molt important per conèixer les bases genètiques de l'ús d'aquesta substància". Segons ha explicat Ribasés, les regions genètiques serien "llocs dels genomes concrets on hi ha molts gens i es mira què és el que no funciona en cadascun d'ells". "El treball ha confirmat que hi ha un component genètic implicat en el fet de consumir cànnabis al llarg de la vida", ha afegit Ribasés. Segons el grup que ha fet l'estudi, fins ara només es coneixien dues regions genètiques relacionades amb el consum de cànnabis així que "el fet que aquest nou treball aporta 16 noves regions és un pas endavant molt important". Relació entre el cànnabis i l'esquizofrènia Una altra derivada rellevant de l'estudi és que els experts han estudiat la correlació entre la càrrega genètica que predisposa al consum de cànnabis al llarg de la vida i l'esquizofrènia. La principal conclusió segons la doctora Ribasés, "és que es confirma que la relació entre el consum de cànnabis i l'esquizofrènia està en part determinada per una base genètica compartida. Un 24% de la base genètica que predisposa a consumir cànnabis és compartida amb la base genètica de l'esquizofrènia. L'estudi indica que les persones que pateixen esquizofrènia presenten més risc de consumir cànnabis". D'altra banda, l'estudi també mostra una correlació genètica entre la vulnerabilitat al consum de cànnabis al llarg de la vida i el consum d'alcohol o tabac i el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). El cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i un dels investigadors principals del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR, el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, explica que"aquests descobriments "ajudaran a conèixer millor" la relació entre el consum de cànnabis i patologies mentals tan greus com l'esquizofrènia i, per tant, a desenvolupar tractaments individualitzats. Un dels pacients que han participat en l'estudi, el Jose, explica que ell portava consumint aquesta droga des dels 14 anys i que ell notava que l'afectava al cap en el dia a dia. "Hi va haver un moment que vaig començar a escoltar veus que em parlaven però quan vaig deixar de consumir, ara ja fa sis mesos, he millorat molt, també gràcies a seguir el tractament", ha expressat el pacient que fa menys d'un any que se li va detectar l'esquizofrènia.
|
Societat
|
Salut
|
El Centre Sanitari del Solsonès posa a l’abast dels pacients tauletes digitals perquè puguin parlar amb els familiars. A hores d’ara s’han diagnosticat quatre positius en coronavirus a la comarca. El Centre Sanitari del Solsonès ha posat a l'abast dels pacients ingressats a l'hospital tauletes digitals perquè puguin fer videotrucades. La idea, expliquen fonts dels centres, és permetre a les persones ingressades mantenir el contacte amb els seus familiars. Hi haurà dues tauletes, una per planta, i intentaran administrar el seu ús perquè tots els pacients en puguin fer ús i sempre garantint les mesures higièniques. Cal recordar que, s'han restringit les visites a l'hospital per minimitzar el risc de contagi. A hores d'ara les darreres xifres indiquen que al Solsonès s'han registrat quatre positius en coronavirus, tots ells lleus. Des del Consell Comarcal, però, recorden que els casos més greus es deriven a hospitals de referència.
|
Societat
|
Salut
|
Figueres implanta un pla de xoc amb 30 mesures per reactivar l'economia. El consistori preveu que l'impacte econòmic de la crisi a la ciutat sigui d'entre 64 i 104 milions d'euros. L'Ajuntament de Figueres ha activat un pla de xoc format per 30 mesures amb l'objectiu de reactivar l'economia de la ciutat. Aquest paquet d'ajudes i accions està dividit en tres fases diferents per tal de recuperar els nivell d'activitat anteriors a l'estat d'alarma. Segons ha assenyalat el regidor de Promoció Econòmica, Jesús Qurioga, l'impacte econòmic d'aquesta crisi podria ser de 64 milions d'euros en el millor dels casos o de 104 milions en el pitjor dels escenaris. Davant d'aquesta previsió, el consistori ha anunciat que vol aprofitar la crisi per canviar el model econòmic i potenciar les feines de logística i industrials a canvi de disminuir la "dependència" del turisme.
|
Política
|
Política municipal
|
Terricabras denuncia la "catàstrofe judicial" a Espanya al plenari del Parlament Europeu. Solé recorda que "hi ha jutges que denuncien les ingerències del govern de Rajoy sobre el poder judicial". L'eurodiputat per ERC Josep Maria Terricabras ha denunciat aquest dilluns la "catàstrofe judicial" a Espanya que suposen es 100 dies "d'exili forçós" del govern "legítim" de Catalunya o els empresonaments de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Terricabras ho ha dit en el marc de la sessió plenària del Parlament Europeu, que s'ha celebrat a Estrasburg. El republicà ha afirmat que tots quatre són a la presó "sense judici i amb acusacions ideològiques", i ha lamentat que Espanya "abandona la democràcia" a Catalunya. A banda, Terricabras ha fet una comparació entre l'estat de la democràcia d'Espanya i el de la de Mèxic. El també eurodiputat republicà Jordi Solé, de la seva banda, ha recriminat al vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, que "mentre la Comissió nega que hi hagi cap problema amb la separació de poders a l'Estat espanyol, hi ha jutges que denuncien les ingerències del govern de Rajoy sobre el poder judicial". Solé s'ha referit, concretament, a les denúncies efectuades pel grup Jutges per a la democràcia. El republicà ha subratllat que "és del tot anormal el fet que un ministre de Justícia avanci als mitjans de comunicació algunes decisions la competència de les quals és exclusivament del poder judicial o que diversos ministres truquin als magistrats del Tribunal Constitucional amb la finalitat d'influir en les seves decisions". Finalment ha denunciat que "les mateixes interlocutòries del jutge reconeixen que mantenen en presó preventiva a membres del Govern català simplement per la seva ideologia independentista". Solé ha exigit a Timmermans que "com a comissari responsable del Dret i dels Drets Fonamentals, no només està obligat a veure, sinó també a mirar, i a fer-ho sense una doble moral".
|
Política
|
Govern
|
Condemnat a 30 anys de presó el monitor d'arts marcials de Salt per abusar de sis alumnes menors d'edat. La sentència conclou que va fer tocaments a nenes d'entre 5 i 10 anys amb l'excusa de fer massatges per "afavorir l'elasticitat". L'Audiència de Girona ha condemnat a 30 anys de presó el monitor d'arts marcials de Salt (Gironès) per abusar sexualment de sis alumnes menors d'edat. Segons recull la sentència, a partir de la primavera del 2016 l'acusat "s'aprofitava d'un exercici d'estiraments" per "fer massatges als genitals" a les víctimes, que aleshores tenien entre 5 i 10 anys. A més, el tribunal subratlla que, a l'hora de perpetrar els abusos, Narciso Pérez es va prevaler de "tenir una força molt superior a la de les menors" –ell tenia 41 anys- i de "la càrrega d'autoritat i disciplina" que tenia sobre les víctimes per ser el seu "sensei". Inicialment, el monitor s'enfrontava a 46 anys de presó per abusar de vuit menors. L'Audiència considera que no ha quedat provat que fes tocaments a dues de les víctimes, que en el moment dels fets tenien 15 anys. El condemnen per sis delictes continuats d'abús sexual a menor de 16 anys amb prevalença.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Un mort i tres ferits en un xoc frontal entre dos turismes a Alcanar. L'N-340 està tallada en els dos sentits de la marxa. Una persona ha mort i tres més han resultat ferides de diversa consideració aquest dissabte al matí en un xoc frontal entre dos turismes a l'N-340 a l'altura d'Alcanar (Montsià). Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), l'accident s'ha produït quan passaven pocs minuts de dos quarts de dotze, al punt quilomètric 1.065 de la nacional per causes que s'estan investigant. A causa de l'impacte ha mort el conductor d'un dels dos turismes implicats. Fins al lloc del sinistre s'hi han desplaçat quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra, tres ambulàncies del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) i sis dotacions dels Bombers de la Generalitat que estan treballant per excarcerar les persones sinistrades. La circulació de l'N-340 està tallada en els dos sentits de la marxa i en aquest punt es fan desviaments senyalitzats. En el vehicle del conductor que ha mort hi anaven una passatgera davantera i una posterior, totes dues han resultat ferides lleus i han estat traslladades a l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa i a l'hospital d'Amposta, respectivament. El conductor de l'altre turismes ha resultat ferit de poca gravetat i també ha estat evacuat a l'hospital de Tortosa. Amb aquesta víctima, són 47 les persones que han mort en accidents de trànsit aquest 2019 a la xarxa interurbana de Catalunya.
|
Societat
|
Successos
|
ACTUALIZACIÓ:Junqueras marxa de la conselleria d'Economia i Vicepresidència 37 minuts després d'entrar-hi. El vicepresident ha entrat al seu despatx i ha saludat empleats de la consellera d'Economia. El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha marxat del seu departament de la Rambla Catalunya a les 16:48 hores, és a dir, 37 minuts després d'haver-hi entrat. Fonts properes a Junqueras han explicat a l'ACN que el també president d'ERC ha entrat al seu despatx i que ha saludat empleats de la conselleria, sense confirmar si hi ha anat a recollir les seves pertinences. El vicepresident, que ha entrat i marxat a peu, no s'ha endut cap caixa. Junqueras ha estat el segon conseller a entrar al seu despatx, després que aquest dilluns al matí ho fes el titular de Territori, Josep Rull. Tant a l'entrada com a la sortida, Junqueras no ha fet declaracions a la premsa. A fora de la conselleria hi havia dos cotxes dels Mossos d'Esquadra.
|
Política
|
Govern
|
Carrizosa dóna per feta la inhabilitació de Torra i emplaça l'oposició a vigilar que "no se surti amb la seva". El líder de Cs al Parlament veu Catalunya "paralitzada" mentre JxCat i ERC discuteixen per la data de les eleccions. El líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha donat per feta la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, i ha emplaçat la resta de grups de l'oposició a "explorar fórmules" per tal que el cap del Govern "no se surti amb la seva". Ho ha dit al debat de política general d'aquest dimecres, dia abans que Torra vagi al Tribunal Suprem, que ha de decidir si l'inhabilita. Carrizosa ha avisat que el ple d'aquesta setmana "és possible que sigui l'últim" de Torra com a president i ha avançat que parlarà amb la resta de grups per afrontar aquest escenari. Cs vol una resposta dels partits no independentistes en cas que el president no vulgui renunciar al seu càrrec. Carrizosa ha carregat contra la gestió del Govern i els "cops de colze" entre JxCat i ERC per la data de les futures eleccions, que han provocat que Catalunya estigui "paralitzada". "No hi ha futur amb vostès al capdavant de la Generalitat", ha assegurat, i ha acusat Torra de centrar la seva intervenció en donar les culpes "a Madrid" dels problemes dels catalans. "Quan més necessitaven els catalans gestió, han trobat un president que ha prioritzat tot el que no era gestió, perquè ja va dir que no venia a gestionar", ha criticat. Per al dirigent taronja, la gestió de la pandèmia de covid-19 per part del Govern ha estat "pitjor" que en altres comunitats autònomes perquè "han pensat més en els vots de la seva parròquia que en les persones". "Han utilitzat la pandèmia pel procés", els ha retret. Davant de la insistència de Torra en reclamar al govern espanyolun subsidi per als pares que hagin de cuidar fills en quarantena durant el curs escolar, Carrizosa ha instat el president a donar suport al permís retribuït que impulsa Cs perquè hi hagi una única solució al conjunt de l'Estat: "Digui al seu grup dividit a Madrid que voti a favor d'aquesta mesura de Cs. Facin política a la resta d'Espanya".
|
Política
|
Parlament
|
La síndica de Barcelona lamenta que Escoles Griselda no hagi tancat abans del període de preinscripció. El Consorci Educatiu ja treballa en la reubicació dels 174 alumnes afectats. La síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha lamentat que Escoles Griselda hagi tancat després del període de preinscripció per al curs vinent. La síndica opina que si el centre "valorava" cessar l'activitat i el Consorci Educatiu de Barcelona (CEB) "en tenia constància", la decisió final "s'hauria d'haver pres abans del període de preinscripció", per tal que les famílies poguessin exercir el seu dret d'elecció d'escola "en igualtat de condicions" amb la resta de famílies de la ciutat. Ara, el CEB treballa per reubicar els 174 alumnes afectats pel tancament. Escoles Griselda, situada al districte de l'Eixample, tanca per la "precarietat econòmica" de la cooperativa de mestres titular del centre. A través d'un comunicat, la direcció d'Escoles Griselda explica que el CEB ha estat "al corrent" de la situació del centre durant el curs que ara acaba, i ha fet "acompanyament" en la recerca de solucions. Per exemple, s'ha descartat que l'escola es pugui acollir al nou decret llei que permet el pas d'escola concertada a pública, "ja que no disposa de l'equipament adequat" per iniciar el proper curs. L'escola, d'una sola línia, té actualment nou cursos repartits entre infantil i primària. Pel que fa als 174 alumnes afectats, el CEB "respectarà" la preinscripció per al curs 2019-20 i assignarà les places "d'acord amb les segones o successives opcions" a les famílies que han participat en aquest procés. Així, s'han rebut 21 sol·licituds de canvi de centre "que s'atendran segons criteris establerts", mentre que per als 153 alumnes restants, se'ls donarà opció a escollir entre les places vacants de la ciutat.
|
Societat
|
Educació
|
El cap de la Unitat de Radicalitzacions de Mossos: "El 17-A reforça la convicció que cal treballar des de la prevenció". El cos policial avisa que les conductes "islamòfobes" són un "caldo de cultiu" per a la captació dels jihadistes. Tot i que la radicalització dels terroristes de Barcelona i Cambrils no va encendre cap alarma en el seu entorn, els atemptats del 17 d'agost no van significar un "trencament" en la feina de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, sinó que els van mostrar que cal continuar treballant "des de la prevenció i la detecció". El 17-A reforça la "convicció" que l'"atac als extremismes violents ha de ser interdisciplinari i coordinat amb tots els serveis que intervenen en la ciutadania". Així ho explica el cap de la Unitat de Radicalitzacions dels Mossos d'Esquadra. El cos policial treballa des del 2011 en procediments sistematitzats per prevenir i detectar processos de radicalització i per com intervenir-hi. Són els anomenats PRODERAE i s'han enfocat en tres àmbits: el de les policies locals i els agents de seguretat ciutadana dels Mossos; en l'educatiu i el penitenciari. En una entrevista amb l'ACN, el cap de la Unitat de Radicalitzacions assenyala que també els preocupen les "conductes islamòfobes i xenòfobes" per la "dimensió futura que poden tenir" i perquè, precisament, són un "caldo de cultiu" per a la captació dels jihadistes. "Tenim molt clar que són dues tendències que comparteixen l'objectiu de polaritzar la societat i en certa manera es retroalimenten", afirma. Després del 17 d'agost de l'any passat, els Mossos van treballar "molt intensament" en la revisió dels perfils personals dels membres de la cèl·lula terrorista i van observar "alguns components que fins ara s'havien apreciat en menor mesura" en autors d'altres atemptats, com una influència prèvia d'ideologia o religiositat "molt menys marcada que en altres casos". El cap de la Unitat de Radicalitzacions, que prefereix que no es publiqui el seu nom, puntualitza que tot i que es tracta de persones que es trobaven en un mateix lloc i en un mateix moment i cometent els mateixos atemptats, "no vol dir que internament patissin el mateix procés de radicalització violenta". "Alguns es podien trobar allà per convenciment i altres per dinàmiques grupals. Es poden donar processos de radicalització molt diferents en una mateixa cèl·lula", afirma aquest membre de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, que destaca les relacions de germans i de veïnatge que tenien: "Hi ha relacions heretades prèvies a la pertinença al grup terrorista". El cap de la Unitat de Radicalitzacions afirma que s'ha d'obrir "el punt de mira" per prevenir les radicalitzacions i en aquest sentit destaca que les detencions no representen el final d'aquests processos que impliquen acabar assumint la violència. Des del punt de vista de la detecció, els Mossos treballen en els PRODERAE, enfocats a professionals que estan "en contacte permanent amb la ciutadania" i que "poden detectar canvis que indiquin processos de radicalització". Els primers passos d'aquests plans es remunten el 2008 però els procediments es van sistematitzar a partir del 2011. "Com a extensió del model de proximitat dels Mossos, la intenció és atacar els extremismes violents d'una manera preventiva des del punt de vista de la detecció", diu. Aquest responsable de la Comissaria General d'Informació afirma que el fenomen terrorista d'arrel jihadista és "altament preocupant " però destaca que treballen amb un enfocament "obert" per detectar qualsevol tipus d'extremisme violent, com són també les conductes islamòfobes. "Hi ha una connexió bastant ràpida entre un atemptat terrorista i el ressorgiment d'aquestes conductes, que fan augmentar les possibilitats d'èxit en la captació per part dels jihadistes", subratlla, per insistir: "Quan un col·lectiu se sent atacat injustament, és un bon caldo col·lectiu perquè els captadors portin aquestes persones cap a l'ús de la violència". A les comissaries i a les escoles Els PRODERAE s'han desenvolupat en l'àmbit policial, en l'educatiu i en el penitenciari. Consten d'una etapa de formació dels professionals, per capacitar-los i sensibilitzar-los sobre els extremismes violents, i posteriorment, es creen òrgans conjunts de treball per avaluar possibles casos de radicalització i coordinar-ne les intervencions. L'actuació policial és l'últim graó; la prioritat és la intervenció des d'una vessant més social. "La detecció primerenca de casos permet un ventall d'intervenció molt àmplia", valora el cap de la Unitat de Radicalitzacions. "El que és rellevant és l'evolució dels casos que seguim al llarg del temps", afegeix. Pel que fa als àmbits d'execució dels PRODERAE, els Mossos d'Esquadra han format 6.000 policies locals i 11.000 agents del propi cos a les comissaries. L'objectiu és donar-los eines per a la detecció de possibles casos de processos de radicalització. Les Oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC) tenen una importància "cabdal" en aquest àmbit. En les escoles, en coordinació amb el Departament d'Ensenyament, s'han format unes 5.000 persones dels equip directius dels centres i personal especialitzat en l'àmbit psicopedagògic i intercultural perquè transmetessin els coneixements en els claustres. Si es detecta algun possible cas, ja hi ha establerts els òrgans de treball adequats per coordinar les intervencions. En aquest àmbit de les escoles, també es treballa per prevenir la "irrupció de conductes que pugin desembocar en extremismes violents", de tall jihadista o bé islamòfob, especialment els dies posteriors d'un atemptat. Àmbit penitenciari El director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó, explica en una entrevista amb l'ACN que hi ha tres vies per començar a fer el seguiment d'un intern: els preventius o condemnats per terrorisme, que a Catalunya són pocs perquè són competència de l'Audiència Nacional i se solen quedar en presons de la resta de l'estat; els que ja són seguits pels cossos policials i ingressen per delictes comuns, i els que detecten directament els funcionaris de presons. Aquest seguiment es fa de forma "discreta" i sense que l'intern el pugui detectar. A més, el seguiment "no ha d'implicar cap alteració en el règim penitenciari de l'intern, ni cap estigmatització ni cap etiqueta", afirma. El primer protocol es va fer el 2011 i el 2015, arran dels atemptats a París contra 'Charlie Hebdo' es va convertir en el PRODERAI. Després, s'ha acabat anomenant PRODERAE, amb referència a processos de radicalització 'extremistes' i no només d'arrel 'islamista'. Segons els Mossos, s'han format uns 2.000 funcionaris de Justícia. A partir d'aquí hi ha una avaluació de risc, i en funció de l'avaluació hi ha tres nivells de seguiment: el primer nivell són casos amb informació força general; el segon s'activa quan hi ha algun indicador concret de radicalització; i el tercer implica que hi ha diversos indicadors de radicalització o una condemna per terrorisme, i comporta un seguiment "més intensiu". No obstant això, admet que en algun cas s'han tingut falses sospites d'algú i se l'ha deixat de seguir quan s'ha constatat que no s'estava radicalitzant. A les persones sota seguiment, se'ls apliquen programes d'intervenció, com a la resta de presos. Calderó destaca la importància d'aquest protocol en el cas dels més joves, que són els més vulnerables, i que s'inclouen en el programa Arrel. En canvi, diu que hi ha molt poques dones radicalitzades. Tot i que actualment Justícia ja té un conveni amb el Consell Islàmic de Catalunya per supervisar l'acció dels imams que entren a les presons, el fet que la Direcció General d'Afers Religiosos hagi passat a formar part de la Conselleria de Justícia podrà facilitar aquests contactes. Per a Calderó, també és molt important el seguiment que es fa d'aquests presos un cop comencen a sortir de la presó amb permisos o en llibertat condicional, tant per part dels Mossos d'Esquadra com de les entitats culturals i serveis socials. De fet, les entitats també formen els mediadors comunitaris i culturals per detectar possibles radicalitzacions. El director general remarca que la formació dels professionals penitenciaris és "fonamental" perquè coneguin els protocols i els indicadors de radicalització als quals han d'estar amatents. El departament va formar inicialment uns 500 treballadors, tant de l'àmbit de seguretat com el de rehabilitació, i ara la formació s'està ampliant a la resta. De fet, tots els nous treballadors de les presons ja tenen aquesta formació. A més, vol oferir una formació més específica als psicòlegs i educadors. Sobre la col·laboració amb altres administracions, diu que la relació amb el Ministeri de l'Interior espanyol és "molt professional" i comparteixen informació i estratègies de treball. A nivell europeu, es comparteixen coneixements i la Generalitat participa en diversos programes continentals. En concret, participa en el programa Local Institutions Against Extremism (LIAISE) que es fa en col·laboració amb el Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS) i amb la Confederation of European Probation (CEP). Aquest programa té com a objectius prevenir la vulnerabilitat a la radicalització a través de les famílies, un pla de formació per a treballadors socials penitenciaris, i l'elaboració de la guia de prevenció de la radicalització. També participa en el programa Prepare (Preventing radicalisations thoug probation and release), que també es fa en col·laboració amb EFUS. Aquest programa té com a principals missions treballar la transició presó-comunitat en interns vulnerables o amb indicis de radicalització i fer un pla de formació per a personal de rehabilitació amb un programa de desradicalització i de mentors.
|
Societat
|
Policial
|
El ministre Luis de Guindos assumeix les funcions de Soria. El fins ara ministre d’Indústria ha deixat les funcions involucrat en els anomenats papers de Panamà. El president en funcions del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha aprovat un Reial Decret en virtut del qual es disposa que el ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, assumeixi el despatx ordinari dels assumptes del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, que fins ara encapçalava José Manuel Soria. Cal recordar que Soria ha renunciat a aquestes funcions després que s’hagi fet públic que fa vint anys havia estat vinculat a empreses situades a paradisos fiscals en el marc dels anomenats Papers de Panamà.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Creu Roja adverteix de l'increment d'atencions a persones que sol·liciten asil a la ciutat de Lleida. El 2017 van ser 196 les ateses per l'entitat en aquesta situació, mentre en el que portem de 2018 ja en comptabilitza prop d'un centenar. Creu Roja Lleida va atendre durant el 2017 un total de 196 sol·licitants d'asil a la capital del Segrià (136 homes i 60 dones), que es van beneficiar dels diferents serveis del programa d'atenció integral que ofereix l'entitat i que consta d'atenció psicológica, jurídica, social i residencial. En aquest sentit, des de Creu Roja Lleida expressen la seva preocupació perquè en el que portem del 2018 ja són 96 les persones sol·licitants d'asil ateses (58 homes i 38 dones), dada que suposa haver doblat les atencions prestades per l'entitat respecte al 2017 en aquestes mateixes dates. Principalment, les persones que sol·liciten asil a Lleida procedeixen de Veneçuela, Ucraïna, Rússia, Colòmbia i Geòrgia. En el marc del programa d'atenció a persones refugiades, les dificultats amb què principalment es troba Creu Roja Lleida són les denegacions d'asil i poder trobar habitatges en el mercat privat. Ara ja fa gairebé dos anys de l'arribada de les primeres persones refugiades a la ciutat de Lleida en el marc del programa d'acollida a aquest col·lectiu. Aquest programa consta de quatre fases: primera acollida, acollida residencial, integració social i autonomia. En aquesta primera acollida es tracta de facilitar cobertura de les necessitats bàsiques socials de les persones recent arribades al territori. En aquest 2018 l'entitat porta ateses 44 persones (de les quals 8 són menors), principalment de Colòmbia i Geòrgia. En la segona fase o també anomenada d'acollida residencial Creu Roja disposa de 28 places i ha atès 34 persones durant aquest any. Pel que fa a la tercera fase, l'entitat té a 25 persones. Els adults disposen tots ells de permís de treball, i 5 ja han trobat una feina. Aquí el que es busca és que les persones acollides surtin del recurs residencial i iniciïn la fase d'autonomia, en pisos de lloguer del mercat privat. Les principals dificultats amb què es troba Creu Roja Lleida en tot aquest programa són principalment les denegacions d'asil, la recerca d'un habitatge digne en el mercat privat i el desconeixement per part dels empresaris de la documentació dels refugiats a l'hora de contractar-los. The Real Pursuit, un joc per posar-se a la pell de les persones refugiades Des de Creu Roja Lleida impulsen un nou projecte que vol sensibilitzar sobre l'experiència que viuen les persones refugiades quan han de marxar dels seus països. The Real Pursuit és un joc de simulació basat en un seguit d’històries reals de famílies migrants tant de països en conflicte com de llocs on es respecten els drets humans. "El joc et posa a la pell d'una família de Síria, Hondures, Nigèria o Ucraïna", explica la coordinadora de cooperació internacional a Lleida, Cristina Figueras. Aquesta iniciativa va néixer a Elx de Mans de la Creu Roja del País Valencià i el seu èxit ha fet que altres delegacions com la lleidatana hagin agafat aquesta idea i la difonguin al territori. Un grup de voluntaris de l'entitat ha realitzat una formació que els permet exposar i fer jugar a aquest joc joves de més de setze anys. També es pot utilitzar com a recurs educatiu en diferents centres de la ciutat com per exemple als alumnes dels cicles formatius socials.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
JxCat alerta d'una "important càrrega fiscal" en el pressupost de Barcelona però estén la mà a negociar. Munté adverteix que el consistori preveu ingressos que no depenen de l'Ajuntament. La regidora de Junts per Catalunya (JxCat) a l'Ajuntament de Barcelona Neus Munté ha alertat que les línies mestres del pressupost per al 2020 presentades aquest divendres pel govern municipal preveuen una "important càrrega fiscal". Munté, però, ha estès la mà a negociar els comptes amb el govern de Colau, tot i dir que ho fan des de "l'escepticisme". En declaracions als mitjans, ha advertit que "els increments més importants del pressupost es basen en ingressos que no depenen de l'Ajuntament de Barcelona", ja sigui amb les previsions dels pressupostos generals de l'Estat o amb l'increment de la taxa turística que es va aprovar en l'últim ple demanar a la Generalitat. La regidora de JxCat s'ha mostrat preocupada pel fet que la "important càrrega fiscal" que denuncia que es preveu en les línies generals del pressupost sigui per "reconduir a corre cuita" la "mala gestió" i les "retallades" que atribueix a l'anterior mandat. Per això, ha demanat que els ciutadans no en "paguin les conseqüències" amb "aquesta càrrega fiscal que s'incrementa". A més, Munté ha posat en dubte que els ingressos previstos per l'increment de la taxa turística a la ciutat estiguin en marxa l'1 de gener del 2020, ja que falta que sigui aprovat pel Parlament. Tot i això, la regidora ha mostrat la "predisposició" del grup a treballar amb el govern municipal per pactar els comptes.
|
Política
|
Política municipal
|
Investigadors de la UAB troben una proteïna que millora la mobilitat després de lesions medul·lars. El descobriment implica una nova estratègia terapèutica per al seu tractament. Un equip internacional de científics coordinat per l’investigador de la UAB Rubèn López Vales, ha identificat una proteïna anomenada interleucina-37 (IL-37) que promou la recuperació locomotora en lesions agudes de la medul·la espinal. Aquestes lesions poden comportar paraplegia o tetraplegia per la degeneració de les vies espinals. Durant els darrers anys, diferents estudis han demostrat que la resposta inflamatòria que es desenvolupa després de la lesió contribueix a la degeneració d’aquestes vies. Ara, el nou estudi demostra per primera vegada que la IL-37 suprimeix la resposta inflamatòria i minimitza la degeneració del teixit medul·lar. Tot i que aquesta proteïna es va identificar 15 anys enrere, l’estudi de la seva funció ha estat dificultosa donat que la IL-37 no es sintetitza en ratolins. L'equip de López ha superat aquesta dificultat amb un ratolí modificat genèticament que produeix la forma humana de la IL-37. Els científics mostren que si la IL-37 s’administra immediatament després de la lesió els ratolins recuperen cert grau de mobilitat. Aquest treball suposa, per tant, la troballa d’una nova estratègia terapèutica per al tractament de les lesions medul·lars agudes, que actualment no tenen cap tractament efectiu d’ús clínic. La descoberta pot obrir les portes també al tractament de malalties neurodegeneratives, atès que la resposta inflamatòria juga un paper clau en el transcurs d’aquestes patologies. L’estudi, publicat aquesta setmana en la versió online de la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS), s’ha realitzat a la UAB, amb col·laboracions del Radboud University Medical Center (Holanda), University of Colorado (EUA) i Maximilian University of Munich (Alemanya), i ha estat finançat majoritàriament per la Fundació La Marató, pel Ministeri d'Economia i Competitivitat i per la fundació International Foundation for Research in Paraplegia.
|
Societat
|
Salut
|
Aragonès considera que a Sánchez "se li han acabat les excuses" per trobar una sortida "dialogada" al conflicte català. El vicepresident del Govern recorda al president espanyol que té la "predisposició de l'independentisme" i li reclama "anar per feina". El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha afirmat aquest diumenge que al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "se li han acabat les excuses" per trobar una "sortida dialogada i democràtica" al conflicte català i "començar un diàleg que és inevitable". En declaracions des de l'Aplec del Cargol, el vicepresident ha reaccionat així al fet que en la clausura de la 35a edició de les jornades del Cercle d'Economia de Sitges no es referís a la situació política catalana ni respongués a la proposta que havia fet el vicepresident català el dia abans davant el mateix auditori de recuperar el Pacte de Pedralbes. Aragonès ha assenyalat que Sánchez té la "predisposició de l'independentisme català" i les "majories al Congrés" i li ha reclamat "anar per feina". Aragonès ha recordat que en la seva intervenció de divendres al Cercle d'Economia va proposar recuperar el document signat al desembre al Palau de Pedralbes i que "dona marge per començar un diàleg que és inevitable". "Evidentment ens hem de seure a la taula i parlar", ha insistit el vicepresident, que al mateix ha deixat clar que el Govern no renunciarà a l'objectiu final de la independència perquè "és el projecte de futur per a aquest país". El vicepresident també ha comentat que haurà de ser el president espanyol "qui gestioni la decepció" dels empresaris després que Sánchez no es referís a la situació política catalana.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Iceta acusa Puigdemont d'atiar l'amenaça i l'insult contra alcaldes i regidors socialistes. El PSC fa públic un manifest que retreu al Govern que vulgui "traspassar" al món local la responsabilitat de l'1-O. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha acusat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, d'atiar l'amenaça, l'insult i la intimidació contra alcaldes i regidors socialistes, així com els atacs a diverses seus del partit, després que divendres passat Puigdemont demanes als ciutadans que interpel·lessin directament als alcaldes que no permetessin l'obertura de col·legis electorals l'1-O. "Les paraules irresponsables donen peu a actituds irresponsables que no són acceptables en una democràcia", ha etzibat Iceta. "Res de tot el que està passant justifica l'amenaça i menys si està atiada pel president de la Generalitat", assegura. El líder del PSC n'ha parlat al Consell Municipal Obert que el partit ha celebrat a Santa Coloma de Gramenet, on s'ha presentat un manifest d'alcaldes socialistes que retreuen al Govern que vulgui "traspassar" al món local la responsabilitat d'organització del referèndum "il·legal". Parafrasejant l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, Iceta ha demanat al Govern que "deixi en pau" els alcaldes i l'ha acusat d'irresponsable, per voler "saltar-se la llei" i demanar als altres que se la saltin: "És encara més penós". Iceta ha recordat que la Generalitat té prou equipaments per fer possible l'1-O, que ha titllat de "gimcana". Durant el seu discurs, Iceta ha fet una repassada d'alguns dels atacs a seus territorials del PSC, així com d'insults i amenaces que han rebut electes del PSC. Un d'ells, adreçat a l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, present a l'acte El líder socialista acusa Puigdemont de "temerari" i "inconscient" per atiar aquesta "col·lecció d'amenaces". El primer secretari del PSC ha fet aquestes declaracions durant la clausura del Consell Municipal Obert del PSC, on s'ha fet públic un manifest d'alcalde del PSC que acusa el Govern de "traspassar" al món local part dels preparatius del referèndum de l'1-O i "culpabilitzar hipòcritament aquells ajuntaments que han decidit complir la llei". Asseguren que el Govern està "radicalitzat, hiperexcitat i a la deriva". "Davant d'aquest clima polític i social, estimulat des de diverses formacions i entitats, ni podem ni volem callar, ni molt menys amagar-nos", diuen. Per això, el text critica el camí "extremista i de radicalització" del 'bloc independentista'. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha obert el Consell Municipal defensant que ha estat el món municipal qui més ha treballat per mantenir Catalunya cohesionada en els pitjors moments de la crisi econòmica i considera que ara "no és de rebut" que es pressioni els alcaldes per a la cessió d'espais municipals per fer possible l'1-O. En el manifest, on s'especifica que signen alcaldes i regidors de més de 350 ciutats i pobles, afirmen parlar en nom de les desenes de milers de persones que van votar el PSC directament, del partit, d'ells mateixos i de tota la gent que, els voti o no, confia en ells com una formació política "catalanista, federalista, responsable, profundament democràtica i oberta al diàleg". El primer secretari del PSOE, Pedro Sánchez, ha aprofitat la seva visita d'aquest dimarts a Barcelona per presidir el Consell Municipal, on ha reiterat la voluntat del PSOE de cercar una solució política al conflicte territorial amb Catalunya perquè, assegura, la via independentista "unilateral" és un retrocés per la democràcia. Com ja ha repetit en diverses ocasions, Sánchez s'ha compromès a "atendre la demanda de Catalunya de tenir un major autogovern, però dins la legalitat". "No som responsables del problema, però serem responsables de trobar una solució política", conclou Els cinc punts del municipalisme socialista El document consta de cinc punts, el primer dels quals explica que estan al costat del país i de la democràcia i que es neguen "a acceptar que hi hagi una única visió de Catalunya o una única visió d'Espanya". En segon lloc, reivindiquen el dret a la "plena llibertat d'expressió, sense cap mena d'intimidació, discriminació o amenaça, vingui d'on vingui". El tercer punt recorda que són "exclusivament" el Govern i les formacions polítiques i entitats que li donen suport els que impulsen el "referèndum il·legal", les mobilitzacions que l'acompanyen i "la desobediència a les lleis, a la justícia i als fonaments i valors de les democràcies europees i occidentals". És en aquest punt on acusen els independentistes de voler "arrossegar" tothom cap aquesta direcció i "culpabilitzar" els que han dit que no cediran locals. Parlon afirma que "votar en segons quines condicions i de segons quina manera no és defensar la democràcia" i assegura que les urnes de l'1-O "no estan al servei d'un projecte col·lectiu". En quart lloc, acusen tant els partits com les entitats independentistes d'estar més pendents de preparar les properes eleccions que de buscar una sortida "democràtica, raonable, justa i digna" a les aspiracions dels independentistes. "Pretenen atribuir-se falsament la representació única de Catalunya i aspiren a fer entrar en crisi totes les institucions possibles i fer callar tots els catalans que no se senten representats per un Govern radicalitzat, hiperexcitat i a la deriva", asseveren. Per últim, defensen la sortida al conflicte per la vida del diàleg, la negociació i el pacte i garantint "la seguretat i la llibertat" als municipis, amb "responsabilitat i rigor" al servei de les institucions i la ciutadania. Els alcaldes socialistes defensen que "paga la pena lluitar dins de les institucions i la democràcia per canviar les lleis, fer fora democràticament el PP del govern d'Espanya i per transformar-la en un Estat federal que reconegui la seva plurinacionalitat". El secretari de Política Municipal i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, s'hi ha referit durant la presentació del manifest, acusant el Rajoy de ser un president "sord, cec i mut que reacciona tard i reacciona fatal". Collboni ha fet una crida a no deixar-se empènyer per aquesta dinàmica perquè "el PP no és Espanya".
|
Política
|
Partits
|
El Govern escull l'1 d'octubre i la pregunta: 'Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’. Puigdemont i Junqueras anuncien els primers detalls del referèndum flanquejats per la resta del Govern i els diputats independentistes . El referèndum sobre la independència de Catalunya ja té data i pregunta. El Consell Executiu s’ha reunit aquest divendres al matí de forma extraordinària per donar el vistiplau a l’elecció, que han fet pública el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras. Així, el Govern ha fixat en l’1 d’octubre la celebració del referèndum d’autodeterminació i ha escollit preguntar als catalans si volen “que Catalunya sigui un estat independent en forma de república”. Puigdemont i Junqueras ho han revelat en una declaració institucional des del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, flanquejats per la resta de l’executiu català i pels diputats independentistes de JxSí i la CUP.
|
Política
|
Govern
|
Una exposició busca identificar 199 solsonins de principis del segle XX vestits de primera comunió. La mostra 'Saps qui són?' es pot veure al Consell Comarcal del Solsonès fins el pròxim 23 de juny. 199 nens vestits de primera comunió i sense identificar. Aquest és el recull de retrats que va realitzar durant els anys 30, 40 i 50 el fotògraf solsoní Josep Maria Vicens i que ara s'exposa al Consell Comarcal del Solsonès fins el pròxim 23 de juny. Sota el títol 'Saps qui són?', la mostra repta la memòria dels solsonins de més edat per tal d'aconseguir la identificació del major nombre de retratats. La seva comissària, Rosa Vila, ha explicat a l'ACN que l'exposició també pretén ajudar a entendre el significat, no només espiritual sinó també social, de l'acte de la primera comunió. Així, s'hi poden veure detalls que expliquen el moment social i també el nivell econòmic del retratat. Per exemple, aquell qui era de família més adinerada duia una banda bordada, mentre que els fills de famílies més humils duien un simple llaç al braç. "Són fotos que cada família guardava en el seu record i veure-les ara és com endinsar-se en la seva història". Així ho ha explicat la Maria Lourdes Villaró, una de les persones que aquests dies ha visitat l'exposició 'Saps qui són?' al Consell Comarcal del Solsonès acompanyada d'una desena més d'avis. Entre ells, fins i tot, hi ha qui s'ha reconegut a ell mateix, com és el cas de la Teresa, que tenia d'altres fotos d'ella vestida de comunió, però no la que s'exposa ara a la mostra. "M'ha fet molta il·lusió trobar-me, crec que aquí tinc uns 8 anys", ha explicat. La gent que visita l'exposició té un llistat buit amb números que corresponen a les fotos i que, en cas d'identificar, pot omplir amb el nom de la persona que creu que és la retratada. A banda de les fotografies, l'exposició també pretén ser una mostra de la moda i els costums del passat, ja que inclou objectes significatius de la primera comunió com gots, copes, vestits o estampes, entre d'altres. Canvis segons la història Les fotos del retratista Josep Maria Vicens varien segons l'època en la qual estan fetes. Les més antigues tenen un fons molt més carregat, amb flors i motius religiosos mentre que les més modernes no. Les nenes de les fotos més velles van vestides amb un vel molt més llarg i amb pentinats més rocambolescos, i els nens de casa bona duien una banda mentre que els de casa més humil un simple llaç al braç. Totes les fotografies però, formen part de la història recent de Solsona i exposar-les ara és recuperar una part d'aquest passat. En marxar de l'exposició, com si d'una comunió es tractés, cada visitant s'endú de detall una bossa amb confits.
|
Cultura
|
Arts
|
El consum d'electricitat a Catalunya cau un 10,3% durant el segon dia feiner en estat d'alerta. Al conjunt de l'estat espanyol, el descens ha estat del 6,6%. El consum d'electricitat a Catalunya fins a les cinc de la tarda d'aquest dimarts 16 de març ha estat un 10,3% inferior respecte al dimarts de la setmana passada, segons dades facilitades per Endesa –l'empresa que controla el 95% del mercat energètic al territori-. El descens és força més accentuat respecte a dilluns, quan el consum d'energia elèctrica va caure un 4,6%. Fonts de la companyia distribuïdora apunten que la davallada és més notable perquè els dimarts sempre hi ha més consum que els dilluns. Al conjunt de l'estat espanyol, en canvi, el descens en el consum fins a les cinc de la tarda ha estat del 6,6%. Pel que fa al consum de gas, els efectes de l'estat d'alerta també s'han començat a notar. La companyia de transport de gas natural Enagás apunta que les variacions més accentuades entre aquest dilluns 16 de març i el passat dilluns 9 de març -últimes dades disponibles- s'han registrat en el consum industrial. A les grans empreses catalanes, el descens en el consum de gas ha estat del 3%, mentre que en les petites i mitjanes empreses i les superfícies comercials la caiguda ha estat del 15%. Pel que fa al consum domèstic, les xifres s'han mantingut estables.
|
Economia
|
Energia
|
Detenen un home a Campdevànol per robar un mòbil a Puigcerdà quatre mesos abans. Els Mossos d'Esquadra troben el terminal quan volia furtar begudes en un supermercat. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 38 anys de nacionalitat espanyola i veí de Campdevànol (Ripollès) per haver robat un mòbil quatre mesos abans en un bar de Puigcerdà. El dilluns 7 d'octubre al vespre, una patrulla dels Mossos van rebre l'avís que un home estava intentant sostreure unes begudes d'un supermercat. En veure'l, van apreciar com amagava alguns objectes a sota dels pantalons, entre el peu i el genoll de la cama dreta. El van identificar i escorcollar i li van trobar tres llaunes de cervesa i un mòbil. Després de comprovar les dades del telèfon van confirmar que es tractava d'un terminal robat en un bar quatre mesos abans a Puigcerdà. El detingut, que tenia múltiples antecedents, va passar a disposició judicial i el jutjat d'instrucció de guàrdia el va deixar en llibertat amb càrrecs. El robatori del mòbil es remunta al dia 11 de juny, quan el propietari es trobava en un bar del carrer de Ramon Cosp de Puigcerdà i portava el telèfon a la butxaca de la camisa. El lladre va fer veure que s'entrebancava i va aprofitar per agafar-li el mòbil i quedar-se'l. L'aparell està valorat en més de 500 euros.
|
Societat
|
Policial
|
El conseller Baiget es compromet a potenciar la industrialització de les comarques de Lleida. El titular d'Empresa i Coneixement assegura que el Govern farà tot el possible perquè la paperera Alier de Rosselló superi el concurs de creditors. El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, s'ha compromès a potenciar la instal·lació d'indústria a les comarques de Lleida, una de les principals reivindicacions del territori i que els sindicats tornaran a fer sentir aquest diumenge coincidint amb l'1 de Maig. Baiget n'ha parlat des de Balaguer, on ha inaugurat la Fira Q, el certamen multisectorial de la capital de la Noguera. Baiget també s'ha reunit aquest dissabte al matí amb representants de l'empresa paperera Alier de Rosselló, al Segrià. El conseller ha dit que el Govern farà tot el possible per ajudar la firma a acabar de superar el concurs de creditors i garantir la seva continuïtat al municipi. Els sindicats exigeixen polítiques actives d'industrialització de les terres de Lleida, on encara hi ha una economia molt basada en l'agricultura i els serveis. A més, hi ha moltes hectàrees de sòl industrial disponible pendents d'ocupar. El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, assegura que "la política del Govern és una política absolutament pro-industrial, la indústria -juntament amb els serveis- és el sector que crea més ocupació i de major qualitat; nosaltres tenim la sort que tenim la indústria estesa a tot el territori de Catalunya i també ho volem a les terres de Lleida, que hi hagi projectes industrials que creïn ocupació i que creïn nova activitat econòmica al seu voltant". En aquest sentit, ha afegit que "el que hem de fer és buscar gent que vulgui venir i que vulgui invertir, i tant des dels governs locals com des del Govern de la Generalitat ajudar-los i facilitar-los les coses perquè puguin implantar-se el més eficientment possible, el més barat possible i de la manera més ràpida possible". Aquest dissabte el conseller s'ha reunit amb membres de l'Ajuntament de Rosselló i representants de la paperera Alier. "Després d'un gran sacrifici i d'un llarg esforç de reestructuració estan a punt de sortir del concurs de creditors i han demanat el suport de la Generalitat", ha explicat Baiget, que ha assegurat que el Govern ajudarà l'empresa a sortir d'aquesta situació perquè pugui mantenir-se en aquest municipi del Segrià. I ho farà "fent tots els informes pertinents i contribuint en la negociació amb tots els creditors i els bancs". Cal recordar que ara farà dos anys que Alier va presentar concurs de creditors i la seva continuïtat penjava d'un fil. Actualment té uns 140 treballadors i més de 500 d'indirectes, segons l'alcalde de Rosselló, Josep Abad, que s'ha mostrat molt satisfet del compromís assumit pel conseller d'Empresa. La voluntat de la direcció de la firma és que al juny pugui aixecar el concurs, segons ha comunicat als mateixos treballadors. El president del comitè d'empresa, Josep Maria Bonilla, ha confirmat que la plantilla està molt esperançada i que el volum de feina que tenen a la planta és molt important. Abad també ha afegit que el pla de viabilitat que hi ha en marxa està funcionant i que l'empresa ja ha aconseguit beneficis en aquest primer trimestre de l'any. La "cimera" contra el recurs i la suspensió de la llei d'emergència social, una reacció "lògica" D'altra banda, el conseller d'Empresa i Coneixement ha afirmat que la "cimera" contra el recurs i la suspensió de la llei d'emergència social que ha convocat per dimarts el president Puigdemont és una "reacció lògica a una decisió de l'Estat que perjudica moltes famílies del nostre país i el que vol demostrar és que a Catalunya la gran majoria de les forces polítiques estan d'acord i tenen ganes de continuar ajudant i donant suport a aquelles famílies que passen per necessitats ja sigui habitacionals o energètiques". "No ens aturarem perquè aquesta és la decisió majoritària del Parlament de Catalunya i és la voluntat de la majoria de partits polítics del país, i per això buscarem tots els mitjans possibles per complir aquest objectiu", ha conclòs.
|
Economia
|
Empresa
|
Una fuita de gas en un dipòsit soterrat a Verges obliga a tallar tres carreteres i a desallotjar 26 persones. L'incident ha causat ferides a les mans a una persona i tècnics de la companyia són al lloc per resoldre l'avaria. Una fuita en un dipòsit de gas propà soterrat al costat d'un restaurant a Verges (Baix Empordà) ha obligat a tallar les tres carreteres pròximes a l'indret dels fets, la C-31, la C-252 i la Gi-634. L'incident ha tingut lloc cap a un quart de sis de la tarda i segons els Bombers una persona ha hagut de ser atesa pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) per ferides a les mans. També s'ha ordenat el desallotjament dels immobles que se situen a la zona on es pot desplaçar el gas empès pel vent. La mesura ha afectat 26 persones que han estat confinades en una zona segura de la població. Tècnics de Gas Natural s'han desplaçat també al lloc dels fets per solucionar l'avaria. Segons sembla, el ferit és un operari que treballava a la zona del dipòsit. Probablement, la fuita s'ha produït per una manipulació de l'equip que hi treballava. Sis dotacions dels Mossos d'Esquadra, quatre dels Bombers de la Generalitat i tres ambulàncies del SEM s'han desplaçat al lloc. El jove ferit no ha hagut de ser evacuat a cap centre hospitalari.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:La nova edició del festival ‘Una Tona de Màgia’ reivindica el paper de la dona. El mag Juan Tamariz és un dels principals caps de cartell, on també destaca la colombiana Consuelo Lorgia, Giselle o l’alemanya Alana Magicien. La nova edició del festival ‘Una Tona de Màgia’ incorpora enguany moltes més magues, ha destacat el director artístic del festival, el mag Jordi Pota. “Van molt buscades perquè n’hi ha poques i volem que n’hi hagi més”, ha afegit. Segons Pota, la dona aporta una mirada “diferent” a la màgia i la nodreix de molta més sensibilitat. El festival comptarà amb les actuacions de referents mundials com la colombiana Consuelo Lorgia, Giselle o l’alemanya Alana Magicien. Un dels principals caps de cartell també serà el mag Juan Tamariz. Per primera vegada, la padrina del festival serà una dona, l’actriu Marta Marco. El certamen tindrà lloc a Tona del 2 al 5 de maig. “Concebem la programació perquè el públic que vingui s’enamori de la màgia”. Amb aquesta declaració d’intencions el director artístic del festival ‘Una Tona de Màgia’, Jordi Pota, ha començat la seva intervenció. Precisament, el tema sobre el qual gira engany la quarta edició del festival és l’energia, entesa com aquella passió que impulsa els mags i les magues a sorprendre el públic amb els seus jocs. Segons Pota, a més, la màgia és concebuda com un “gran art”, que s’interrelaciona al certamen amb altres arts com el clown, la dansa o el teatre. La inauguració del festival serà el 2 de maig a les 8 del vespre a la Plaça Major. Pota ha explicat que es tracta d’una espectacle i treball visual que va a càrrec del pintor Toni Ortiz. Segons ha avançat, l’artista deixarà “l’empremta màgica” del festival al poble de manera permanent. A les 9, al Prat Verd de Malla, hi haurà el tradicional Sopar Màgic que dona el tret de sortida al festival i que enguany comptarà amb una novetat i és que el Xocolater de Taradell n’elaborarà “unes postres màgiques”. A partir de divendres i durant tres dies la màgia anirà fent acte de presència pels diferents racons de Tona, amb exhibicions, tallers i espectacles de gran i petit format, i també amb espectacles itinerants. Un dels grans reclams del festival serà el mag Juan Tamariz, un dels més reconeguts a tot l’Estat, que diumenge a la tarda farà un espectacle per a tota la família. Dissabte, en una doble sessió, hi haurà les gales internacionals. En aquesta edició, els artistes que hi desfilaran seran Miguel Muñoz – Gran Premi Mundial i actor a la pel·lícula ‘Dumbo’-, Sergi Buka – Gran Premi Nacional-, Giselle – Premi Nacional, Perú- Alana Magicien –Premi Europeu, Alemanya- i Manolo Costa i Mindanguillo – Premi Nacional en màgia còmica. L’acte estarà presentat per Jandro, del programa d’Antena 3 ‘El Hormiguero’. La presència femenina al festival també comptarà amb l’espectacle de divendres a la tarda de Consuelo Lorgia, una de les magues més famoses i conegudes de Colòmbia i el món. Pota ha destacat que la gran majoria dels espectacles i funcions del festival tindran presència de dones. Sobre el paper de la dona dins el món de la màgia, el director ha explicat que ja sigui per culpa del propi sistema o de l’hegemonia masculina entre les figures més rellevants, “potser les noies mai han percebut que també podien ser magues i el problema ha estat que han volgut copiar els mags”. El director artístic ha animat les joves a buscar “una visió pròpia” de la màgia. De fet, segons Jordi Pota, en contraposició als espectacles que es veuen normalment, els espectacles de moltes magues ja consolidades són espectacles “amb molta més sensibilitat i un treball més fi i acurat pel detall”. De la seva banda, l’alcalde de Tona, Josep Salom, ha destacat el festival ‘Una Tona de Màgia’ com un referent entre els millors festivals de màgia del país. Salom ha emfatitzat l’aposta i el compromís del consistori amb el certamen “perquè els valors que transmet són molt positius”. “Volem ser coneguts com un municipi de valors i arrels familiars”, ha assenyalat. A més, també ha destacat que el festival de màgia els ajuda a posicionar Tona dins el mapa d’esdeveniments culturals de tot el país.
|
Cultura
|
Teatre
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.