sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Les comarques de Lleida inicien la recol·lecció del cereal d'hivern en un any en què es preveu menys producció. Les pluges i temperatures de les darreres setmanes permeten salvar una campanya marcada per un hivern sec i càlid. Els productors de cereal d'hivern preveuen una campanya "mediocre" en què esperen menys producció que en un any normal com a conseqüència de la sequera i les altes temperatures de l'hivern i d'inicis de la primavera, que han tingut una afectació més notable sobretot en zones de secà i a la Catalunya Central, segons Unió de Pagesos. Tot i això, les pluges acompanyades per unes temperatures "idònies" durant els mesos d'abril i maig han permès millorar les perspectives inicials i salvar una campanya que fa uns mesos es preveia "catastròfica". La recol·lecció va arrencar fa un parell de setmanes a les zones més primerenques del nord-est de la comarca del Segrià. Les comarques lleidatanes han donat el tret de sortida a la campanya de recol·lecció del cereal d'hivern en què és preveu un descens de la collita, més marcat en unes zones que en unes altres, segons el responsable de cultius herbacis d'Unió de Pagesos, Santi Caudevilla. La campanya va començar amb un excés de pluges durant la tardor passada, fet que va provocar que el cereal s'hagués de plantar més tard del que és habitual. La manca de precipitacions i altes temperatures de l'hivern i de l'inici de la primavera també van perjudicar el correcte desenvolupament de la planta. Tot i això, les pluges de les darreres setmanes, acompanyades per unes temperatures "idònies" d'abril i maig han afavorir al granat de la planta i han permès salvar la campanya. "Això permetrà uns rendiments no tan dolents com pensàvem fa uns mesos", segons Caudevilla. Segons les previsions de collita del Departament d'Agricultura corresponents al mes d'abril, la producció de blat a Catalunya caurà un 18% i se situarà enguany en unes 312.641 tones, respecte les 379.663tones del 2018. En ordi, s'espera una collita de 623.428 tones, un 13% per sota de les 713.100 tones de la campanya passada. D'altra banda, Unió de Pagesos no preveu un increment dels preus del cereal d'hivern a curt termini i adverteix que els productors han de suportar un increment dels costos de producció per l'encariment dels preus dels adobs. En aquest sentit, Caudevilla defensa la necessitat de buscar mecanismes per poder fer un adobat més eficient que permeti al productor reduir costos.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:La Diputació de Girona dóna suport a la desconnexió d'Espanya amb els vots en contra del PSC i l'absència d'Unió. CDC, dos ex-diputats per UDC, ERC i la CUP avalen una moció que insta a pagar els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya. La Diputació de Girona ha aprovat la moció de suport a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya per iniciar la desconnexió d'Espanya. El ple ha donat suport majoritari al text amb 22 vots a favor i tres en contra. La moció ha rebut l'aval dels diputats de Convergència, els dos antics diputats per Unió, els d'ERC i el diputat de la CUP. Hi han votat en contra els tres representants del PSC. Totes les mirades estaven posades en quin seria el pronunciament de l'únic diputat d'Unió que queda, i que forma part de l'equip de govern de CiU. No ha votat perquè no ha assistit al ple per malaltia. Amb el mateix recompte, el ple ha aprovat una moció per pagar impostos a l'Agència Tributària de Catalunya. El ple ha aprovat amb 22 vots a favor i tres en contra –més l'absència d'algun diputat- una moció de suport a la declaració del Parlament de Catalunya d'iniciar el procés democràtic de desconnexió amb l'estat espanyol. "Des del món local volem estar, una vegada més, al costat del Parlament de Catalunya en l'exercici de la voluntat del nostra poble i expressar la nostra total coincidència amb els plantejaments de la cambra catalana", exposa la moció. Així, la Diputació ha acordat donar "ple suport i adhesió" a la resolució 1/XI i trametre aquesta acord a la presidenta i als grups del Parlament de Catalunya, al president de la Generalitat, a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l'Associació Catalana de Municipis (ACM). La moció ha rebut el recolzament dels diputats de Convergència, els dos ex-diputats per Unió que continuen formant part de l'equip de govern, els diputats d'ERC i el representant de la CUP. Tots els grups que han votat a favor de la moció han ressaltat que, sobretot a les comarques gironines, el mandat de les urnes el 27-S va ser clar i a favor de la independència de Catalunya. Hi ha votat en contra els tres diputats del PSC perquè sostenen que un problema polític –com la crisi de relacions entre Catalunya i Espanya- es resol amb diàleg i buscant una nova fórmula d'encaix, no impulsant un procés sobiranista de forma unilateral. A priori, la principal incògnita era saber què votaria l'únic diputat d'Unió que queda l ple i que forma part de l'equip de govern de CiU. El dubte era si recolzaria la moció o, per contra, emetria un vot que poses en evidència la ruptura entre Convergència i Unió, tot i continuar governant plegats. Al final, la incògnita no s'ha esvaït perquè el diputat no ha assistit al ple per malaltia. En el ple d'aquest dimarts ha pres possessió del càrrec el nou diputat Lluís Costabella (Convergència) que substitueix l'exvicepresidenta per Unió, Eva Palau, que va dimitir. Amb la mateixa aritmètica el ple ha donat llum verda a una moció presentada per la CUP que acorda pagar l'IVA i l'IRPF a través de l'Agència Tributària Catalana.
|
Política
|
Parlament
|
CSIF denuncia que treballadores socials de Barcelona alerten els manters d'intervencions policials. L'Ajuntament assegura que les educadores no tenen accés a informacions sobre els dispositius que es duen a terme. El sindicat CSIF de la Guàrdia Urbana de Barcelona ha denunciat que aquest dimecres dues assistents socials de l'Ajuntament de Barcelona que fan un programa psicosocial amb els manters van alertar els venedors ambulants que hi havia una intervenció policial planificada contra la venda il·legal. Per això els venedors ambulants van marxar abans de l'arribada dels agents dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. Fonts de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que les educadores no tenen accés a informacions sobre dispositius policials, que es decideixen "exclusivament" en taules policials i es concreten en funció de criteris d'oportunitat segons on estan els venedors i la disponibilitat dels agents. El sindicat exposa que dues treballadores socials de nacionalitat espanyola, que van ser identificades per la Guàrdia Urbana, van avisar els manters que estaven a l'intercanviador de Plaça Catalunya. Les mateixes fonts sospiten que unes altres dues dones també van advertir els venedors ambulants a la zona de Colom, i creuen que també són treballadores socials. El sindicat critica l'actuació del govern municipal i insta el Departament d'Interior i la fiscalia "a actuar d'ofici" i si no ho fa "estudia presentar formalment un requeriment". Per aquest motiu CSIF acusa l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de "posar traves al treball policial". Afegeixen que si es confirmés que "tapa un fet delictiu" estaria cometent "un delicte d'obstrucció a la justícia i un possible delicte de participació activa i de suport a aquests fets delictius". El sindicat també denuncia que l'associació Irídia, que indica que porta la defensa jurídica dels manters en les intervencions de la policia, "està subvencionada per l'Ajuntament de Barcelona i dirigida per la mare de Rodrigo Lanza, condemnat el 2006 per deixar a un policia paraplègic i que va matar el 2017 Víctor Laínez a Saragossa". Educadores de carrer des de l'estiu del 2018 El servei d'educadores de carrer està en funcionament des de l'estiu 2018, segons han explicat fonts de l'Ajuntament de Barcelona. Les seves funcions són intervenir específicament amb el col·lectiu de venedors ambulant per derivar-los als serveis d'atenció social i d'inserció sociolaboral, així com parlar amb comerciants i altres afectats. Hi ha altres serveis municipals d'educadors de carrer en altres col·lectius específics que tenen impacte en l'espai públic, com els que estan relacionats amb els menors no acompanyats o MENA, segons han exposat les mateixes fonts.
|
Societat
|
Policial
|
Adif electrifica els accessos ferroviaris de diverses empreses de Tarragona al Corredor Mediterrani. Les companyies podran posar en circulació trens de mercaderies amb tracció elèctrica tant en ample internacional com convencional. L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) posarà en tensió, en els pròxims dies, la nova catenària instal·lada als accessos ferroviaris de diverses empreses de l’entorn de Tarragona al Corredor Mediterrani. El nou sistema d’electrificació s’ha instal·lat en un tram d’1,2 quilòmetres, des dels punts quilomètrics 268/251 i 269/470, com a perllongament de la tercera via de l’estació de Tres Camins cap a les derivacions particulars de diverses empreses amb connexió ferroviària a la xarxa general. L’actuació s’emmarca en el projecte per a la implantació de l’ample estàndard en el Corredor Mediterrani -entre Castellbisbal i Múrcia-, el qual contempla, a més, la instal·lació d’un tercer carril. Un cop enllestit el projecte, les empreses que disposin d’enllaç amb el Corredor podran posar en circulació trens amb tracció elèctrica, tant en ample internacional (1.435mm) com convencional (1.668mm). L’electrificació del nou tram està dotada d’un sistema en corrent contínua de 3.000 volts. L’alimentació d’energia elèctrica a la línia es fa mitjançant les subestacions de tracció, que transformen la tensió de 45.000 volts en corrent alterna subministrada per Red Eléctrica Española (REE) als 3.300 volts en corrent contínua que són necessaris per la catenària. L’Adif demana extremar la precaució a l’entorn d’aquestes instal·lacions, atès que un cop la catenària i els seus sistemes associats estiguin en tensió, qualsevol contacte amb els elements conductors -ja sigui directament o per mitjà de ferros, filferros o d’altres peces metàl·liques- pot provocar la mort per electrocució.
|
Economia
|
Empresa
|
Desencallen la construcció de l’hotel de luxe previst a la plaça del Pòsit de Cambrils. Els promotors preveuen que les obres comencin al setembre i s’allarguin durant un any i mig. L’hotel de luxe projectat a la plaça del Pòsit de Cambrils es començarà a construir a partir del 15 de setembre vinent i les obres duraran un any i mig, segons han anunciat aquest divendres els promotors i l’Ajuntament. El projecte es va anunciar el 2013 però des d’aleshores s’ha mantingut aturat, sobretot per la manca d’acord amb l’empresa gestora del pàrquing subterrani de la plaça per reforçar els pilars que haurien de suportar l’estructura. Finalment, els promotors han decidit modificar el projecte per tal d’alleugerir l’estructura. L’immoble passarà de cinc a quatre pisos d’altura i les botigues projectades a la planta baixa se substituiran per un restaurant. El nou projecte haurà de rebre el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme i, si obté la llicència, es començarà a construir després de l’estiu. L’hotel, de quatre estrelles superior, tindrà poc més de mig centenar d’habitacions. Mentrestant, l’empresa promotora enretirarà uns metres les tanques que delimiten el solar per deixar més espai lliure a la plaça i netejarà i ornamentarà el tancament. L’objectiu, segons el consistori, és “donar una imatge més endreçada i amable d’aquest cèntric emplaçament de la zona del port durant l’estiu”. L’anunci l’han fet aquest dijous en roda de premsa a l’Ajuntament de Cambrils l’alcaldessa, Camí Mendoza; el regidor d’Urbanisme, Joan Maria Artigau, i el propietari de l’empresa Natarent, Antoly Popelyushko.
|
Economia
|
Empresa
|
El Govern i el Cantó de Sarajevo estudien que la ciutat bosniana sigui seu olímpica en uns futurs jocs d'hivern a Barcelona. Les dues administracions s'han trobat aquest divendres per "reforçar els llaços" i impulsar convenis de col·laboració. El conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Alfred Bosch, s'ha reunit amb el primer ministre del cantó de Sarajevo, Edin Forto, per estudiar la possibilitat d'incloure la ciutat bosniana com a seu olímpica en una futura candidatura de Barcelona en els Jocs d'Hivern de 2030. Bosch ha destacat la "bona sintonia" que hi ha entre les dues administracions i assenyala que la trobada ha servit per "reforçar els llaços" que hi ha entre Catalunya i Bòsnia. El conseller ha reconegut que la possibilitat d'incloure Sarajevo encara "s'ha de treballar molt" però confia en què es concretarà en un acord "formal". L'objectiu és impulsar un conveni de col·laboració entre Generalitat i la regió balcànica en matèria cultural, esportiva i de turisme, aprofitant les bones relacions que hi ha entre els dos governs. "Nosaltres vam estar al seu costat quan ens necessitaven i ara ells també volen estar amb nosaltres", ha destacat Bosch.
|
Política
|
Unió Europea
|
L'Ajuntament de Santpedor presenta una denúncia contra la meitat de la plantilla policial "per una vaga encoberta". El consistori diu que s'està produint "un degoteig" de baixes laborals. L'Ajuntament de Santpedor, al Bages, ha denunciat davant del Jutjat de Guàrdia de Manresa diversos agents de la Policia Local per presumpta comissió d'activitats delictives. La denúncia es basa en un informe emès per la Prefectura de la Policia Local, que detalla indicis que apunten a una vaga encoberta derivada d'un degoteig de baixes laborals de fins a la meitat de la plantilla. Les baixes es van produir en només dues setmanes a principis de desembre, i encara continuen. La situació podria constituir una actuació delictiva, ja que la policia no té reconegut el dret de vaga. A més, les baixes es van produir després que la plantilla plantegés reivindicacions laborals al govern municipal, i això ha fet relacionar una cosa amb l'altra. En un comunicat, l'Ajuntament lamenta haver de dur a terme accions com aquesta, però considera que, "a més de l'obligació legal de denunciar uns fets que poden constituir delicte, ha de defensar amb prioritat absoluta la seguretat dels veïns i la garantia de l'ordre públic al municipi". Des de principis de desembre, l'Ajuntament de Santpedor ha contractat dos agents interins per cobrir les baixes, i els agents que segueixen en actiu han augmentat t les hores extraordinàries. A més, en molts casos han de fer les patrulles agents sols amb els risc que suposa per a la població i per a l'agent.
|
Societat
|
Judicial
|
Aragonès creu que la posició de Dastis sobre Escòcia prova que a la UE "s'imposarà el pragmatisme" davant el cas català. El secretari d'Economia avisa que cal esperar a veure els pressupostos de l'Estat per valorar l'anunci de les inversions d'infraestructures de Rajoy. El secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, creu que la nova posició d'Espanya sobre el cas escocès "demostra" que "en el dret internacional i en la pràctica a la UE s'imposa el pragmatisme". En una entrevista al 3/24 Aragonès s'ha referit així a la posició expressada pel ministre d'Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, que ha assegurat que "d'entrada" Espanya no vetaria l'accés d'una Escòcia independent a la UE, en l'escenari del Brexit. Segons Aragonès, "han canviat les circumstàncies" i aquest "pragmatisme amb Escòcia es produirà també" en el cas de la independència de Catalunya. Amb tot, el secretari d'Economia ha insistit que s'ha de "treballar fins al final" per assolir un referèndum pactat amb l'estat. Aragonès s'ha mostrat convençut que el recurs del govern espanyol als pressupostos de la Generalitat "serà acceptat" pel Tribunal Constitucional. Ha insistit que s'ha d'"intentar fins al final un referèndum pactat amb l'estat" però que "si això no és possible farem com el govern escocès". El secretari d'Economia també s'ha referit a les inversions en infraestructures anunciades dimarts passat pel president Rajoy. En aquest sentit, ha recordat que "els fets els veurem en els pressupostos" de l'estat, que és on es veurà si aquestes inversions "tenen coherència amb la propaganda" de l'anunci, i després s'haurà de veure "que s'executi". D'altra banda Aragonès ha explicat que la Generalitat rebrà aquest 1.600 milions d'euros de la liquidació amb l'estat que corresponen a l'any 2015 però que el departament de Montoro no va trametre. Segons Aragonès aquest és un exemple de com el govern espanyol utilitza la recaptació d'impostos "a favor dels seus interessos, per finançar-se a cost zero a costa de les autonomies" i per això "és tan important tenir la clau de la caixa i recaptar tots els impostos".
|
Política
|
Govern
|
Ingressa a presó un home presumptament relacionat amb tres agressions sexuals a Barcelona. L'arrestat està acusat de seguir tres dones fins al portal del seu domicili i assaltar-les amb violència. Un home de 36 anys ha ingressat a presó acusat d'agredir sexualment tres dones a Barcelona. Els Mossos d'Esquadra van detenir-lo el passat 21 d'octubre després d'una investigació policial que li atribuïa les agressions. L'arrestat havia assaltat presumptament tres dones aquest any per agredir-les sexualment. Segons la policia, l'autor actuava seguint un mateix patró: triava les víctimes al metro, generalment a primera hora del matí, i les seguia fins que arribaven al portal del seu domicili, on les abordava per darrere quan estaven desprevingudes. L'autor va consumar l'agressió que va tenir lloc el 18 d’agost, mentre que en les altres dues ocasions va acabar fugint. La investigació per esclarir els fets ha anat a càrrec del Grup d’Agressions Sexuals de Barcelona de la DIC, juntament amb la Unitat d’Investigació d’Hospitalet de Llobregat.
|
Societat
|
Policial
|
Unió de Pagesos reclama a les formacions polítiques que defensin a Europa els interessos de l'agricultura familiar. El sindicat considera que les eleccions europees "posen en joc el model agrari". Unió de Pagesos ha instat aquest dijous a les forces polítiques que concorren a les eleccions europees del 26-M a defensar interessos de l'agricultura familiar. L'organització agrària considera que les eleccions europees "posen en joc el model agrari" i, per això, reclama una Política Agrària Comuna (PAC) "adreçada als professionals", un "reforç de la presència dels productes agroalimentaris de la Unió Europea a través de l'etiquetatge" i "una revisió dels acords comercials per lluitar contra la competència deslleial". Unió de Pagesos aposta per una política comercial "que preservi el model productiu europeu a través dels principis de la preferència comunitària, la reciprocitat i la precaució". El sindicat defensa que la PAC reservi els pagaments directes "per a l'agricultor genuí", és a dir, els ingressos agraris del qual suposen almenys un 25% del total de la seva activitat econòmica, amb l'excepció d'aquells perceptors de 1.250 euros o menys anuals. El sindicat també defensa que els estats membres estableixin un pagament complementari per als agricultors i ramaders les rendes dels quals depenguin més d'un 50% de l'activitat agrària. Així mateix, UP vol que les referències històriques per fer els pagaments siguin substituïdes pel potencial agroeconòmic. A més, Unió de Pagesos reclama que la condicionalitat de la futura PAC "sigui ajustada a les actuals pràctiques beneficioses per al medi ambient" i que "les noves exigències siguin voluntàries i compensades". També vol que la PAC "estabilitzi els mercats i contempli reserves estratègiques, així com que desencadeni de manera objectiva les pertorbacions de mercat". D'altra banda, el sindicat reclama que els estats puguin diferenciar els pagaments per a les explotacions en zones amb limitacions naturals. També demana "respecte" a la governança del desenvolupament rural, que és competència de les comunitats autònomes a l'estat espanyol. Per reforçar la posició dels productors agraris a la cadena alimentària, l'organització agrària persevera en què cal establir un percentatge del 8% de la quota de mercat a la indústria agroalimentària, la distribució i el comerç minorista per sobre del qual sigui considerada la posició de domini. "Un cop aquesta sigui regulada, es podrien perseguir i sancionar les pràctiques abusives", segons UP. En la mateixa línia, el sindicat malda perquè la Unió Europea reguli la prohibició de la venda a pèrdues tenint en compte tots els costos directes i indirectes, "per determinar un ús il·lícit dels productes agraris com a reclam comercial". Unió de Pagesos també reclama "universalitzar" l'etiquetatge d'origen dels productes alimentaris, fet que "permetria oferir als consumidors una informació comprensible perquè puguin apostar per un consum responsable que posi en relleu el model productiu i la tasca dels agricultors i ramaders europeus". D'altra banda, el sindicat llança la proposta per tal que la Unió Europea creï observatoris de preus i de costos de producció i promogui estudis sobre la cadena de valor dels productes agraris. Així mateix, Unió de Pagesos reclama una política comercial que preservi el model productiu europeu a través de tres principis: la preferència comunitària, la reciprocitat i la precaució. En primer lloc, "en la lluita contra la caiguda de preus a causa de la competència deslleial de productes de països tercers", el sindicat reclama a la Unió Europea que "recuperi el principi de preferència comunitària en les negociacions comercials amb països tercers en matèria agroalimentària". En segon lloc, demana la consolidació del principi de reciprocitat. "Els acords haurien d'abastar tota la cadena alimentària i incloure el respecte a les normes tècniques europees i la identificació geogràfica". En aquest sentit, "caldria universalitzar l'etiquetatge d'origen" i "caldria regular l'obligació d'informar els consumidors de l'origen i dels processos de producció dels països tercers i les matèries actives no autoritzades emprades a la UE", segons Unió de Pagesos. Finalment, l'organització agrària voldria que la UE adoptés el principi de precaució en la política de tractats comercials internacionals, de tal manera que "abans de signar-ne cap compti amb l'anàlisi d'impacte sobre els sectors afectats i la disposició d'instruments compensatoris quan els acords assumeixin impactes negatius per interessos més generals".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Una empresa especialitzada en marxa nòrdica guanya la vuitena Mostra d'Emprenedors de Girona. Organitza caminades arreu de la demarcació i des de l'any passat disposa d'una agència de viatges pròpia que treballa a nivell internacional. Una empresa especialitzada en organitzar marxes nòrdiques arreu de la demarcació –i ara, també a l'estranger- ha guanyat la vuitena Mostra d'Emprenedors de Girona. La firma, Nordic Walking Girona, va néixer ara fa cinc anys com un hobby i al 2014 va fer el salt al món empresarial. Dirigida per la gironina Cristina Borràs, organitza caminades arreu de la demarcació i, des de l'any passat, també disposa d'una agència de viatges pròpia que treballa a nivell internacional. A més de premiar Nordic Walking Girona, la Mostra d'Emprenedors també ha seleccionat tres projectes més com a finalistes: Suppacaps (brou en càpsules), Redecora'm (que explora noves tendències en màrqueting immobiliari) i Raketea (una app que uneix els aficionats al món de la raqueta). Nordic Walking Girona va néixer el 2012 inicialment com un hobby. La seva artífex és la gironina Cristina Borràs, instructora de la Federació Espanyola de l'Associació Catalana de Marxa Nòrdica. Dos anys més tard, al 2014, la idea es va convertir en empresa. La firma organitza marxes nòrdiques, el 90% de les quals es fan a les comarques gironines. L'objectiu és que el clients descobreixin el territori a través d'aquesta modalitat esportiva (on es fan marxes impulsant-se amb bastons, a l'estil de l'esquí de fons). Entre les caminades que Nordic Walking Girona organitza n'hi ha cursos d'iniciació i caminades per la Vall de Sant Daniel, Quart i Fontajau. Totes les activitats estan cardioprotegides, perquè l'empresa disposa d'un desfibril·lador propi. L'any passat, a més, Nordic Walking Girona va posar en marxa una agència de viatges a nivell internacional. Entre d'altres, organitza marxes nòrdiques per països com Malta, França, Anglaterra, Finlàndia i Irlanda (centre i nord). Una vintena de projectes Ara, Nordic Walking Girona s'ha convertit en la guanyadora de la vuitena edició de la Mostra d'Emprenedors de Girona, que organitza l'Assessoria Codina i el seu servei d'estratègia digital (ElGiroscopi). El guardó, escollit per votació del públic, es va entregar ahir a la nit al Parc Científic i Tecnològic de Girona. En aquesta edició, hi han pres part una vintena de projectes. A més de Nordic Walking Girona, la mostra també va seleccionar tres iniciatives emprenedores més com a finalistes: Suppacaps (brou en càpsules), Redecora'm (que explora noves tendències en màrqueting immobiliari) i Raketea (una app que uneix els aficionats al món de la raqueta). La mostra reparteix 3.000 euros entre els quatre projectes seleccionats. D'aquests, una part són en metàl·lic i la resta, en serveis d'assessoria.
|
Economia
|
Empresa
|
Nou dotacions dels Bombers treballen en un incendi forestal a Rubí. El foc se situa a la zona de Sant Muç i ha començat en uns matolls cap a dos quarts de set de la tarda. Nou dotacions dels Bombers de la Generalitat, tres de les quals aèries, treballen des de dos quarts de set de la tarda en un incendi forestal a Rubí (Vallès Occidental), a la zona de Sant Muç. Segons han explicat els Bombers, el foc hauria començat en una zona de matolls a prop de massa forestal i s'hauria escampat cap allà. A dos quarts de vuit del vespre el foc seguia actiu i es desconeixia encara l'afectació de superfície.
|
Societat
|
Successos
|
ERC i Sitges Grup Independent tanquen un preacord de govern mentre perfilen els detalls per sumar-hi Guanyem i Comuns Verds. L’entesa a quatre bandes englobaria 9 dels 21 membres del consistori. Els quatre regidors d’ERC han tancat un preacord de govern amb els dos representants de Sitges Grup Independent per a la propera legislatura. Les dues formacions concreten ara les propostes del nou mandat, mentre negocien amb Guanyem Sitges (2 regidors) i Comuns Verds de Sitges (1) per sumar-los a l’acord. Amb els primers hi ha una “entesa global” i el cap de files de la formació, Xavier Salmerón, ha anunciat a les xarxes socials la voluntat d’afegir-s’hi si s’accepten les seves propostes de govern. En canvi, els Comuns són cautelosos i emplacen la decisió final a l’assemblea interna d’aquest dimarts. Si es confirmés el pacte a quatre bandes, sumarien 9 dels 21 membres del Ple amb la republicana Aurora Carbonell –guanyadora de les eleccions- com a alcaldessa. En un comunicat conjunt emès aquest dimarts per Esquerra i Sitges Grup Independent, els dos partits destaquen que els resultats del 26-M desprenen que “els sitgetans demanen un mandat on l’agenda social i les polítiques propers al ciutadà tinguin un paper destacat”. “La preferència de la majoria dels veïns reflectida a les urnes ha estat un dels factors claus a l’hora de voler unir esforços”, afegeixen, mentre remarquen que treballen amb altres formacions per ampliar el pacte. Si finalment s’hi sumen Guanyem Sitges i Comuns Verds de Sitges, la republicana Aurora Carbonell seria investida alcaldessa el proper dissabte amb 9 dels 21 membres del ple, de manera que no assoliria la majoria absoluta i arribaria al càrrec com a cap de llista de la formació guanyadora de les eleccions. Govern “progressista, republicà i el més ampli possible” L’entesa a quatre bandes certificaria les declaracions que Carbonell feia a l’ACN poc després de les eleccions, quan avançava que la intenció d’ERC era buscar socis de governs alternatius a l’acord de l’últim mandat, en què els republicans han estat governant amb CiU –ara, Junts per Sitges sota el paraigües de Junts per Catalunya-. L’alcaldable d’Esquerra remarcava aleshores que volia treballar per formar un govern “progressista, republicà i el més ampli possible”. Les declaracions de Carbonell han causat malestar a les files de JxCat, que també van obtenir 4 regidors el passat 26-M. La cap de llista dels post convergents, Mònica Gallardo, ha criticat a l’ACN que l’alcaldable dels republicans no s’hagi acostat a ella, “ni que sigui per cortesia política”. A parer de Gallardo, “Sitges s’enfronta a un mandat de molts canvis urbanístics que requeriran decisions molt importants que requereixen un govern fort i seriós” i ha lamenta que Esquerra els tanqués la porta l’endemà de les eleccions. A hores d’ara, l’única alternativa de govern que podria liderar Junts per Sitges és un acord entre els seus 4 regidors, els PSC (3 regidors), Ciutadans (3), Nou Horitzó (1), el Margalló (1) i quedaria veure què decideix Comuns Verds (1). La cap de llista de JxCat, però, ha assegurat que a hores d’ara no treballen amb cap pacte d’investidura amb Ciutadans, fet que fa inviable qualsevol alternativa -els tres regidors taronges serien clau per superar el llindar de la majoria absoluta-. L’alcaldable de JxCat insisteix que mantenen converses amb tots els grups municipalistes.
|
Política
|
Política municipal
|
Carrizosa: "Al costat de la democràcia i la llibertat i contra la violència hi esperem a tots els demòcrates". Ciutadans carrega contra Torra per ser "el màxim artífex, executor i responsable" del "trencament de la convivència" i li retreu "aplaudir la violència". El president parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha fet una crida a "tots els demòcrates" a votar a favor de la moció de censura que presenten aquest dilluns al president de la Generalitat, Quim Torra. "A l'hora de posar-se al costat de la democràcia i la llibertat hi esperem a tots els demòcrates", ha explicat, dirigint-se especialment al PSC, que ja ha anunciat la seva abstenció, i a qui ha preguntat perquè "no poden ser al costat de la convivència" però sí al de "qui aplaudeix la violència". Durant la seva intervenció, Carrizosa ha carregat durament contra Torra i l'ha acusat de ser "el màxim artífex, executor i responsable del trencament de la convivència". Segons el líder de Cs al Parlament, amb la moció volen demanar "responsabilitats polítiques" i "censurar-lo pels aplaudiments, el suport als CDR i per no respectar la democràcia".
|
Política
|
Parlament
|
Carrizosa diu que el Govern impulsa la "violència" i Aragonès li exigeix que rectifiqui. El portaveu de Cs retreu a l'executiu que no s'hagin detingut els membres d'Arran que han atacat seus de partits. El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha acusat el Govern d'impulsar la violència i ha reclamat que no es destinin diners públics als partits que "utilitzen la violència per imposar les seves idees". Unes paraules que en el marc de la sessió de control als consellers ha respost el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, demanant una rectificació. "Diu que el Govern impulsa la violència, no acceptem aquesta expressió", ha afegit. Carrizosa ha retret a l'executiu català que no s'hagin detingut els membres d'Arran que van atacar les seus de Cs i del PP i Aragonès li ha respost expressant "confiança" en els Mossos i ha insistit que el Govern rebutja "tot atac violent sobre qualsevol persona i partit tingui la ideologia que tingui". Carrizosa ha lamentat que la seva pregunta hagi estat resposta pel vicepresident Aragonès i ha acusat el conseller de l'Interior, Miquel Buch, "d'amargar-se darrere el vicepresident" per no respondre sobre la "inoperància" en la "neutralitat" de l'espai públic. "Exigim com a demòcrates al punt de mira dels radicals violents que ens defensin. Nosaltres farem alguna cosa davant la inoperància del Govern que impulsa aquest tipus de violència", ha afegit. Aragonès ha explicat que el dia de l'atac a la seu de Cs d'aquest març va trucar la presidenta del grup, Inés Arrimadas, per expressar el seu rebuig i posar-se a disposició. Finalment, el vicepresident ha proposat un "acord de tots els grups parlamentaris per condemnar automàticament qualsevol atac violent a qualsevol seu de qualsevol partit" i ha defensat que el Govern actua, i que té confiança en els Mossos i en la justícia.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Les policies locals gironines posen 1.900 denúncies només per Setmana Santa, un 7% de les quals per segones residències. A Sant Feliu de Guíxols les actes augmenten fins a un 40% i a Calella sorprenen una família fent una paella a la platja. Les policies locals gironines han posat fins a 1.912 denúncies per saltar-se el confinament aquesta Setmana Santa. Un 7% han estat a gent de segones residències que, malgrat tot, van voler anar a l'apartament. Durant els dispositius també s'han detingut 24 persones. A la Costa Brava destaca el cas de Sant Feliu de Guíxols. Aquí es van blindar els accessos i només en quatre dies, entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua, els agents van posar un 40% més de denúncies. En concret van ser-ne 103, i gairebé la meitat a gent de segones residències. Com a casos curiosos, a Calella de Palafrugell van sorprendre una família fent una paella a la platja o a Roses un home va dir als agents que havia sortit perquè estava fart de conviure amb la germana. Amb drons per controlar platges i camins de ronda a vista d'ocell, entravessant tanques de formigó –les New Jersey- en camins secundaris i carreteres, fent controls també a supermercats i zones comercials... Els pobles de la Costa Brava i la muntanya gironina han intensificat la vigilància aquesta Setmana Santa. Per una banda, per evitar que la gent es relaxés i se saltés el confinament. I per l'altra, per donar un missatge clar als qui hi tenen segones residències: això no eren unes vacances. Per evitar sortides sense motiu, fins i tot els agents han controlat les zones comunes dels blocs d'apartaments. També les piscines i les pistes de tennis, entre d'altres. El cap de l'Associació de les Policies Locals Gironines, l'inspector David Puertas, explica que entre els dies 9 i 13 d'abril, els diferents cossos de la demarcació han dut a terme una feina "molt intensa". I com a prova, en treu xifres. Només entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua, s'han dut a terme més de 1.600 serveis, s'han identificat 22.090 persones, s'han fet 24 detencions i s'han interposat 1.912 denúncies per no respectar l'estat d'alarma per la covid-19. Del 7% al 50%: el cas de Sant Feliu D'aquestes més de 1.900 actes, aproximadament un 7% se les han emportades persones que intentaven anar a la seva segona residència. Malgrat els advertiments, les policies han continuat denunciant aquells que intenten –fins i tot de matinada- arribar al seu apartament en ple estat d'alarma. L'inspector David Puertas diu que, sortosament, aquest percentatge de denúncies no és massa alt i que, si fa no fa, es manté "de manera uniforme" arreu del territori. Però hi ha una excepció: Sant Feliu de Guíxols. Aquí, el regidor de la Policia Local, Ernest Asurmendi, explica que durant la Setmana Santa els agents han arribat a interposar fins a un 40% més de denúncies en comparació amb altres dies. En concret, entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua, se'n van posar 103. I a diferència d'altres municipis, gairebé el 50% d'aquestes –una quarantena llarga- van ser per segones residències. Asurmendi admet que la policia va fer "un ferri control" per lluitar contra aquesta problemàtica, blindant literalment les diferents entrades i sortides i fent que tots els vehicles, sí o sí, haguessin de passar per allà on hi havia els agents. I fins i tot, com també va passar a Santa Cristina d'Aro, van detectar gent de Tarragona que intentava entrar al municipi, i que havia arribat a fer fins a 200 quilòmetres sense topar-se amb cap altre control policial. Paella a la platja i fart de la germana Sigui com sigui, però, el gran gruix de denúncies que les policies locals gironines han interposat aquesta Setmana Santa van ser per haver sortit al carrer sense motiu. I aquí, hi ha tant casuístiques curioses com incompliments clarament flagrants. El cap de l'associació explica que, per exemple, a Roses (Alt Empordà) els agents van denunciar un home que havia sortit al carrer perquè estava "fart" de conviure amb la seva germana ja que "manava molt". O també van trobar-ne un altre que va posar com a excusa que tornava de comprar, però que no duia cap tiquet ni cap bossa al damunt. I que va arribar a dir a la policia que era perquè allò que havia adquirit li portaven amb taxi. A Blanes (Selva), l'inspector David Puertas explica que els agents rurals van veure un banyista des de l'helicòpter a la zona de la punta de Santa Anna. Després d'alertar la Policia Local, quan la patrulla va arribar a lloc, es va trobar amb un avi de més de 80 anys que va explicar que cada dia es banyava al mar, i que havia decidit continuar fent-ho. També va acabar denunciat. I a Palafrugell (Baix Empordà), on Puertas és el cap de la Policia Local, els agents van denunciar una família que havia decidit celebrar una festa amb altres persones a casa seva, o una altra família que viu just davant de la platja, a la zona de Calella, i que com que feia bo va decidir fer una paella i treure taules i cadires al mig de la sorra per menjar-se-la. 9.200 denúncies i 65 detinguts L'inspector també explica que, de totes maneres, hi ha molta gent que sí que compleix el confinament i no se salta l'estat d'alarma. I agraeix també el "control social" que la mateixa ciutadania fa, i que permet detectar aquells qui surten al carrer sense motiu. A Palafrugell, per exemple, això va permetre atrapar un home que feia més de dues hores que rondava. La Policia Local, després de rebre l'avís dels veïns, el va detectar pels voltants de les dues de la matinada. "Va explicar que estava buscant un supermercat obert les 24 hores, quan fa molts anys que viu al municipi i sap perfectament que no n'hi ha cap", concreta l'inspector David Puertas. D'ençà que es va decretar l'estat d'alarma pel coronavirus, les policies locals gironines ja han dut a terme 10.282 serveis i han identificat més de 101.000 persones. Han dut a terme 65 detencions i han interposat més de 9.200 denúncies per saltar-se el confinament.
|
Societat
|
Policial
|
El primer premi de la Grossa de Sant Jordi és el 46023 i s'ha venut al Palau d'Anglesola i Balaguer. Cada bitllet està premiat amb 100.000 euros. El primer premi de la segona edició del sorteig de la Grossa de Sant Jordi ha estat pel número 46023 i s'ha venut al Palau d'Anglesola (Pla d'Urgell) i Balaguer. Cada bitllet està premiat amb 100.000 euros. En concret, s'han venut 19 tiquets al bar S'Abril Espai Alternatiu, del Palau d'Anglesola, i tres més en un estanc del carrer Sanahuja de Balaguer.
|
Societat
|
Esports
|
L'AMI creu que “les proves de guerra bruta de l'Estat contra el procés” reforcen l’independentisme. Segons l’entitat els fets destapats en les darreres hores “corroboren la manca de confiança que una gran part de la població de Catalunya té en les institucions espanyoles”. L’Associació de Municipis per la Indeèndència (AMI) ha fet públic un comunicat on valora la difusió de les converses del ministre de l’Interior en funcions i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya com a “fets molt greus que posen de relleu que l’Estat espanyol no només no entén ni accepta la divergència política sinó que, a més a més actua contra aquesta fabricant proves”. En el comunicat l’AMI afirma que els fets destapats en les darreres hores “corroboren la manca de confiança que una gran part de la població de Catalunya té en les institucions espanyoles i la manca de respecte de l’Estat amb la pluralitat”. L’Associació de Municipis per la Independència manifesta que, com a institució que agrupa el món local independentista “segueix patint persecució política” per part de l’Estat, en referència als procediments judicials oberts contra diversos ajuntaments catalans que han aprovat mocions de suport al procés sobiranista. L’AMI és una de les entitats sobiranistes que han convocat aquest dimecres al vespre una concentració davant la seu de la Delegació del govern espanyol a Barcelona, juntament amb l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.
|
Política
|
Govern espanyol
|
JxCat, ERC i la CUP intensifiquen les reunions a tres bandes per ultimar l’acord en una setmana clau per a la investidura. Els independentistes volen enllestir el pacte “global” abans del ple de dijous. El Parlament ha estat l’escenari, aquest dilluns a la tarda, de les reunions entre els independentistes per ultimar l’acord “global” que ha de permetre una investidura i la formació d’un Govern. Dirigents i diputats de JxCat, Esquerra i la CUP s’han tornat a trobar als despatxos de la cambra en reunions tripartides per intentar avançar en els “serrells” que encara resten per acordar. La intenció que han manifestat tant JxCat com ERC és que el pacte complet pugui estar enllestit i presentat entre dimarts i dimecres, de manera que el ple de dijous es pugui celebrar amb un document signat i la proposta de resolució sobre la legitimitat del Govern i el reconeixement a Carles Puigdemont es pugui aprovar sense esculls. Per arribar a aquest calendari, els tres partits asseguren que les converses s’estan intensificant i que les darreres pantalles de la negociació estan “acordant-se a bon ritme”. Des de la CUP, però, recorden que el seu suport anirà sempre condicionat a l’aval dels seus òrgans assemblearis o territorials. En el seguit de reunions que s’han celebrat aquest dilluns al Parlament han anat passant pels despatxos diferents dirigents dels tres partits per ultimar el full de ruta, els elements de la investidura amb el paper que se li reserva a Carles Puigdemont, i la composició del futur Govern amb el repartiment d’atribucions. Així, s’ha vist passar per les sales on s’estava negociant als membres de JxCat i el PDeCAT Elsa Artadi, Eduard Pujol, David Bonvehí, Francesc Sánchez, Pep Riera i Eusebi Campdepadrós. Per part de la CUP, hi ha passat els diputats Carles Riera, Natàlia Sánchez i Maria Sirvent. Des d’Esquerra, han estat a les diferents reunions Alba Vergés, Gerard Gómez, Sergi Sabrià, i en un moment puntual també s’ha deixat caure el president del Parlament, Roger Torrent.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Un centenar de visitants s’endinsen en el llegat del president Tarradellas dipositat al Monestir de Poblet. L'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià obre les portes en una jornada amb visites guiades amb motiu del Dia Internacional dels Arxius. L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha obert les portes a la ciutadania aquest dissabte al Palau de l'Abat del Monestir de Poblet a través de quatre sessions emmarcades dins del Dia Internacional dels Arxius. Un centenar de persones han descobert l'immens llegat del president Josep Tarradellas -donat a l'arxiu monasterial-, el qual compta amb més de 140.000 cartes, 9.000 d'elles de l'època de l'exili, 30.000 fotografies, 11.000 volums de la seva biblioteca personal i un fons d'hemeroteca de més de 500 publicacions. "El president ho guardava tot, no llençava res, fins i tot tenim justificants de cartes enviades" ha constatat Núria Gavarró directora de l'arxiu. D'aquí l'"enorme importància" d'aquest fons documental atès que permet conèixer els seus pensaments i a més a més també es conserven documents inèdits i de gran valor històric com la documentació de les milícies antifeixistes o del retorn de la Generalitat restaurada. És la segona vegada que es realitzen portes obertes tot i que des de 2016 l'arxiu resta obert a tothom que ho sol·liciti, ja que fins fa dos anys no s'havien complert els quinze anys de la mort de la dona de Tarradellas i, fins, llavors l'accés era restringit per petició escrita del president. El llegat històric del qui va ser president de la Generalitat entre 1954 i 1980 Josep Tarradellas i Joan és més accessible pels investigadors i historiadors. De fet, un miler de persones ja han consultat la documentació digitalitzada al llarg dels últims anys i preservada des de fa 30 anys a l'arxiu ubicat al Palau de l'Abat del Monestir de Poblet. Els fons es va obrir a la ciutadania el 2016 i entrar-hi és una oportunitat única. "El president va deixar escrit que fins al cap de 15 anys de la seva mort o la de la seva dona, l'arxiu no estaria totalment obert al públic", ha recordat Gavarró. Per això, des del setembre d'ara fa dos anys, van creure "convenient" realitzar visites guiades i jornades de portes obertes, les d'aquest dissabte són les segones. D'aquesta manera, segons la directora, es donen a "conèixer els secrets de l'arxiu Tarradellas". L'arxiu llegat al país pel president és un testimoniatge "imprescindible" per a l'estudi dels últims vuitanta anys de la història de Catalunya. De fet, conté tant documents polítics sobre els càrrecs que va exercir com a conseller durant els governs del president Macià i Companys com documentació personal. "Hi podem trobar 2 milions de pàgines, fins i tot tenim justificants de les cartes que enviava o reculls de premsa" ha explicat Gavarró, que ha detallat que Tarradellas "no llençava res" i que "ho guardava tot". La responsable de l'arxiu ha destacat que entre les joies de la corona del fons documental hi ha el volum de cartes que el president es va intercanviar durant l'època de l'exili. "Es cartejava amb els exiliats d'Europa, d'Amèrica i els que van resistir a Catalunya", cosa que "li va servir moltíssim per mantenir units a tots els exiliats", ha asseverat Gavarró. La responsable de l'arxiu ha assegurat que és de gran "importància conèixer quines eren les seves impressions" i ha destacat la rellevància dels documents inèdits que tan sols es conserven al monestir com el fons de les milícies antifeixistes o la del retorn a Generalitat restaurada. Un centenar de persones han visitat l'arxiu Tarradellas Durant la jornada de portes obertes s'han organitzat quatre visites que han aplegat un centenar de visitants. Els cartells de propaganda penjats en una de les estances del Palau de l'Abat han emocionat a l'Araceli Herrera. "He rememorat aquella guerra civil tan cruel i tan difícil", ha afirmat. Herrera ha qualificat "d'interessantíssima" la visita i ha assegurat que s'hi passaria hores en aquest arxiu. En la mateixa línia, s'ha mostrat la Núria Giné. A ella l'ha sorprès que l'arxiu compti amb el mobiliari del president i ha admès que desconeixia l'anècdota del cor de Macià. Giné ha destacat que és un arxiu ampli i extens, ja que també preserva obres d'altres autors i polítics. De fet, hi ha 32 fons documentals, la majoria són de personalitats coetànies al president Tarradellas i també hi ha 13 col·leccions documentals cedides. Entre elles, destaquen la de Lluís Gausachs, secretari personal de Tarradellas durant 22 anys, la dels periodistes Carles Sentís i Ramon Barnils, la dels polítics Carles Andreu Abelló, Josep M. Bricall, i Manuel Ortínez, que van desenvolupar un paper important durant la Generalitat restaurada ,o el fons del comissari de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil, Jaume Miravitlles. També conté els fons de Joan Antoni Samaranch, el de l'historiador Paul Preston, autor de diverses obres sobre la història contemporània d'Espanya o del general Domènec Batet, afusellat per Franco.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
AMPLIACIÓ:Casado anuncia a Badalona una proposició de llei per desallotjar ocupes en un termini de 24 hores. El líder del PP posa d'exemple el mandat d'Albiol i en destaca la "priorització de la seguretat dels veïns". El president del Partit Popular, Pablo Casado, ha anunciat aquest dijous que el seu grup al Congrés presentarà una proposició de llei per combatre l'ocupació il·legal d'habitatges. La mesura pretén "garantir" el dret a la propietat, la seguretat de les persones i la convivència. La iniciativa aposta perquè els agents policials puguin desallotjar immobles ocupats en 24 hores i incrementar a pena de presó d'entre un a tres anys el delicte d'usurpació, que actualment comporta multa. Casado ha reclamat el suport de la resta de grups del Congrés i ha dit que el candidat del PP a Badalona, Xavier García Albiol, representa el que el partit "vol pels seus alcaldes". En concret, ha destacat la "priorització de la seguretat dels veïns" que va fer Albiol mentre va ser alcalde. En concret, Casado ha detallat que la iniciativa que portaran al Congrés vol que els immobles ocupats no puguin tenir condició de domicili i que, per tant, els qui els ocupen no s'hi puguin empadronar. També de donar l'oportunitat a les comunitats de propietaris a personar-se i prendre mesures legals davant d'ocupacions a la seva finca quan el propietari legal no actua. En aquest sentit ha reivindicat "fer compatible" el dret a la propietat amb el dret a la propietat privada i ha subratllat que els ocupes "no poden tenir la protecció de la Constitució". El líder del PP ha aprofitat per carregar contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la de Madrid, Manuela Carmena. Les ha acusat d'haver-se presentat com la solució als problemes d'habitatge i d'un cop al poder haver donat "impunitat a les ocupacions". Per això, ha assegurat que amb la normativa que impulsen, si s'aprova al Congrés, s'obligarà als "mals alcaldes" a complir la llei "si no volen prevaricar". Iniciativa per "perseguir els que generen problemes de convivència" Després de tenir un record per les persones que van morir en un incendi a Badalona "a causa d'uns ocupes que tenien punxada la llum", Albiol ha posat de manifest el nombre de pisos ocupats que hi ha a la ciutat, i els ha xifrat en prop d'un miler. Amb tot, ha recordat que la iniciativa parlamentària del grup popular no vol perseguir a les persones que ocupen "perquè no tenen recursos" sinó a aquells que creen "problemes de convivència" amb els veïns. "Aconseguir que les màfies que es dediquen a utilitzar l'ocupació com un negoci, el vegin limitat", ha indicat. Albiol ha explicat que l'actual llei representa la "impunitat" i que, al seu parer, no dona resposta a la situació que pateixen molts veïns. "Avui ocupar un pis a Badalona o a qualsevol altra ciutat surt gratis perquè la llei empara a qui ocupa davant dels veïns que pateixen les conseqüències de l'incivisme", ha criticat. En aquest punt, ha fet una crida a aprovar la iniciativa del PP i ha dit que és de les lleis "més socials que s'ha aprovat darrerament".
|
Política
|
Partits
|
Els Mossos descarten el mòbil masclista en el crim del bar de l'avinguda Mistral de Barcelona. L'amo del local hauria refugiat la menor perquè s'estava discutint amb el seu xicot i després l'hauria apunyalat. Els Mossos d'Esquadra que investiguen la mort violenta d'una menor d'edat en un bar de l'avinguda Mistral de Barcelona aquest dimarts a la tarda descarten de moment el mòbil masclista. Segons els investigadors, el detingut pel crim i la víctima no tenien cap relació, i el xicot de la noia no estaria implicat. Per això, de moment no s'investiga el crim com un acte de violència de gènere, tot i que cal aclarir els motius exactes de l'homicidi, segons fonts policials. Els fets van tenir lloc a primera hora de la tarda al barri de Sant Antoni, quan la menor discutia al carrer amb el seu xicot, segons alguns testimonis. L'amo del bar va dir-li a la noia que entrés al local per calmar-se i, no se sap perquè, l'hauria apunyalat mortalment al cap d'una estona. El xicot va ser qui va sentir els crits de la víctima i va descobrir el cos de la noia ja agonitzant, segons alguns mitjans. La Guàrdia Urbana va detenir l'amo del bar al barri del Raval, ben a prop del local, al cap d'una estona anant en bicicleta, brut de sang i en estat de xoc. Passarà a disposició judicial probablement divendres al matí.
|
Societat
|
Policial
|
Boya assegura que la CUP no descarta anar a eleccions "per confrontar de nou amb l'Estat". L'exdiputada opina que el procés constituent s'ha de fer a Catalunya i no a Brussel·les com vol Puigdemont. Mireia Boya ha assegurat en una entrevista a 'Nació Digital' que la CUP no descarta anar a eleccions "per confrontar de nou amb l'Estat". La formació celebra aquest dissabte el seu Consell Polític, on haurà de valorar la proposta de Junts per Catalunya i ERC per formar Govern en un moment en què el pacte no està ben tancat entre les dues formacions, com ho posa de manifest la polèmica a l'entorn de la candidatura un cop Carles Puigdemont ha decidit renunciar provisionalment a la presidència de la Generalitat. L'exdiputada dels anticapitalistes ha lamentat, en aquest sentit, que Puigdemont no ha respectat els tempos del debat intern de la CUP proposant Jordi Sànchez. Que, de retruc, alerta, ha fet perdre el discurs de la restitució del Govern legítim cessat pel 155. L'exdiputada també té retrets per a ERC, de qui critica que hagi anunciat el nom del seu candidat fora de la via negociadora seguida fins ara. Més enllà de la qüestió del nom que sembla enfrontar ara JxCat i ERC, Boya alerta que també cal assegurar un pla de govern "encaminat" a la República i a l'obtenció de més drets socials. Això, puntualitza, "si és que surt un Govern", perquè una de les opcions que vota la militància de la CUP aquest dissabte és considerar que la proposta de JxCat i ERC "no és la República que hem de defensar de l'1-O i el 27-O" i que "cal anar a unes altres eleccions per tirar endavant la confrontació amb l'Estat d'una altra manera i no com es proposa fer ara". Sobre si aquestes hipotètiques eleccions comportarien allargar la permanència de l'article 155, Boya no té clar que en cas que es formi Govern sigui retirat del tot. A l'altre cantó de la balança, assegura que unes noves eleccions durien a un escenari de "confrontació directa" amb l'Estat, defensant "de manera ferma, sense subterfugis ni circumval·lacions", la idea que la República va guanyar l'1-O i es va proclamar el 27-O. Sobre una possible solució negociada amb l'Estat espanyol per resoldre el conflicte amb Catalunya, Boya es mostra poc esperançada. En tot cas, si n'hi hagués, seria "a través d'alguna mediació internacional". Boya també ha criticat que Puigdemont digui ara que va ser un error no fer efectiva la república després de la proclamació. "En realitat tots sabem que el dia 10 no estava tot preparat", ha dit en referència a les anomenades estructures d'estat. Sobre el pla de Govern, Boya també ha alertat que perquè hi hagi el vot dels quatre diputats de la CUP, hauria d'incloure directrius "en clau republicana". A banda, subratlla el "desacord" amb Junts per Catalunya en el fet que la formació que lidera Carles Puigdemont vol que el procés constituent es lideri des de Brussel·les, mentre que la CUP considera que ha d'estar a les mans de la societat civil organitzada "d'aquí", perquè ha de ser "inclusiu i transversal".
|
Política
|
Partits
|
L'Ajuntament de Barcelona ha atès més de 100 persones afectades per les càrregues policials de l'1 d'octubre. El tinent d'alcalde Jaume Asens denúncia, davant dels grups polítics del Congrés dels Diputats, l'ús "desproporcionat" de la força policial. L'Ajuntament de Barcelona ha fet públic aquest dimarts que s'han atès més de 100 persones per les càrregues policials de l'1 d'octubre des que es va obrir el servei municipal específic per atendre-les. Ho ha dit el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, davant dels grups parlamentaris del Congrés dels Diputats. Asens ha qualificat de "desproporcionada" l'operació policial i ha recordat els 893 ferits, la meitat dels quals a Barcelona. Un home va perdre l'ull a causa d'una pilota de goma a l'entorn d'un institut de Barcelona, un tipus de projectil prohibit a Catalunya des de l'abril del 2014. Aquesta mesura però, només afecta els Mossos d'Esquadra, que depenen de la Generalitat. Juntament amb Asens han intervingut en la reunió els portaveus de la plataforma #somdefensores, que ha elaborat un informe amb testimonis i proves de la càrrega policial de l'1 d'octubre, que conclou que en tots els casos es repeteix "un patró clar d'intervenció policial que porta a pensar que l'operació ha de ser objecte d'investigació imparcial perquè va suposar una clara violació sistemàtica de drets". La setmana posterior a l'1 d'octubre, l'Ajuntament va posar a disposició de les persones afectades una oficina d'atenció perquè aquestes poguessin resoldre les qüestions jurídiques i d'atenció psicosocial més urgents. El servei va activar un correu electrònic per rebre les peticions d'ajuda i també va habilitar un espai en un equipament municipal (a l'Oficina per a la No Discriminació, situada al barri del Born), on els psicòlegs i advocats especialistes de la Entitat Iridia, que té un conveni amb el consistori barceloní, fessin atenció presencial a qui ho demanés. L'oficina estarà oberta fins al proper divendres 20, i fins divendres passat havia atès 105 persones. La majoria de ferides documentades per l'oficina d'atenció municipal són lesions lleus, hematomes, talls, erosions, capsulitis, dislocacions, esquinços i contusions. S'ha atès a 22 víctimes que afirmen haver patit estirades i empentes, 14 cops amb porra, 18 cops de puny, bufetades o puntades de peu, 2 que afirmen haver patit agressions sexuals i 2 més ferits per bales de goma. Les víctimes es trobaven a 15 escoles i equipaments de Barcelona habilitats com a punts de votació. A més, s'han realitzat un total de 7 tallers en algunes de les escoles que van patir intervencions policials, en què van participar un total de 154 persones, incloent professors, veïns i alumnes.
|
Política
|
Govern
|
Torra suggereix a Sánchez que munti "una taula de partits a Espanya per frenar el feixisme". El president insta Roldán, Carrizosa i Arrimadas a dimitir seguint els passos de Rivera pel resultat de Cs al 10-N. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha suggerit aquest dimecres al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que organitzi una "taula de partits" a l'Estat per dialogar entre ells i resoldre "el problema més greu que té ara mateix" i "frenar el feixisme". Per a Torra, el resultat de Vox el passat 10-N és un element preocupant i, aplicant la petició que el PSOE fa a l'independentisme en reclamar una taula de partits a Catalunya perquè els catalans dialoguin entre ells, ha demanat a Sánchez "que obri una taula de diàleg per buscar una resposta al problema que té Espanya amb el feixisme". "Han blanquejat el feixisme i és el problema més greu que tenen", ha afegit, tot constatant que al 10-N "a Espanya han baixat les esquerres i ha pujat el feixisme". Durant la mateixa sessió de control al Govern on Torra ha fet aquestes declaracions, el president també ha fet un altre suggeriment a Cs a la vista del resultat electoral i la gran davallada de vots que han patit tant a Espanya com a Catalunya. "Vostès han perdut bous i esquelles en aquest trajecte. Bous, esquelles i a Lucas. I no s'haurien de plantejar què ha passat? Albert Rivera ha tingut la decència de dimitir. I vostès, que han tret un resultat pèssim i que han perdut la meitat de vots, no dimiteixen? No dimiteix Arrimadas, Carrizosa i Roldan?", ha preguntat dirigint-se a la bancada de Ciutadans. En aquest sentit, ha demanat a Cs que reflexionin i pensin perquè "han perdut 900.000 vots". "S'hi ha d'esforçar molt per perdre tant. Se'ls ha de felicitar", ha ironitzat, tot afegint que amb una senzilla regla de tres ha calculat que "a cada sessió de control com aquesta Cs perd 36.000 vots". "I al pas que anem, aquest grup de Cs quedarà reduït a cinc o sis diputats. Els globus s'inflen i es desinflen, i el seu ha petat", ha conclòs.
|
Política
|
Govern
|
Espanya és l'estat de la UE amb més treballadors temporals. Més d'un de cada quatre té un contracte de durada limitada i la xifra es dispara fins als set de cada deu en el cas dels joves. Espanya és l'estat de la UE amb més treballadors amb contractes temporals durant el 2017, segons dades de l'oficina d'estadística de la UE, l'Eurostat. L'any passat, el 26,8% dels treballadors –més d'un de cada quatre- no tenien un contracte fix, una xifra que el situa com l'estat amb una taxa de temporalitat més alta de la UE, on la mitjana es troba en el 14%. La xifra de temporalitat és encara més elevada en el cas dels joves. A Espanya la temporalitat dels treballadors entre els 15 i els 24 anys està en el 73%, mentre que a la UE es troba en el 44%. Després d'Espanya, l'estat amb més contractes temporals és Polònia, on la xifra se situa a l'entorn del 26%, seguit de Portugal, Països Baixos i Croàcia. Així, Espanya ha superat el 2017 Polònia, que abans ocupava el primer lloc dels estats amb més contractes temporals. A l'altre extrem es troben Romania i Lituània, on menys del 2% dels treballadors tenen contractes temporals.
|
Economia
|
Treball
|
L'origen del brot d'Igualada prové d'un dinar el 28 de febrer amb més de 80 persones, molts professionals de l'Hospital. Bellvitge reforçarà de forma continuada el centre sanitari de la capital de l'Anoia per rebaixar la pressió assistencial. L'origen del brot de coronavirus d'Igualada prové d'un dinar el 28 de febrer amb més de 80 persones, moltes de les quals eren professionals de l'hospital de la ciutat, segons ha informat el secretari de Salut Pública, Joan Guix. El 9 de març es va declarar un clúster de casos en una família, amb cinc persones afectades. La investigació epidemiològica va remuntar a aquest dinar, que era de jubilació d'un professional de l'Hospital d'Igualada i en què una persona d'aquella família va contagiar una part dels assistents. A partir d'aquí es van produir dues branques de contagi, una a dins de l'hospital i una altra d'expansió comunitària. L'Hospital de Bellvitge donarà suport continu al d'Igualada per rebaixar la pressió assistencial. El brot d'Igualada ha registrat 207 casos positius, 24 persones han mort i 7 es troben en estat greu. Del total d'afectats, 91 són professionals sanitaris, segons dades facilitades pel Departament de Salut aquest dijous.
|
Societat
|
Salut
|
Un acord entre la Diputació de Barcelona i el Berguedà permetrà recuperar les visites guiades a 5 esglésies romàniques. El territori reclamava des de feia temps la gestió turística dels monuments. La Diputació de Barcelona ha ofert al Berguedà 158.000 euros perquè gestioni les visites guiades de cinc esglésies romàniques de la comarca durant els propers dos anys. En concret, es tracta de Sant Quirze de Pedret, a Cercs; Sant Vicent de Rus, de Castellar de N'Hug; el Monestir de Sant Llorenç, de Guardiola de Berguedà; Sant Vicenç d'Obiols, a Avià; i Sant Sadurní de Rotges, a Borredà. El territori reclamava des de feia temps la gestió turística dels cinc monuments, que fins ara duia a terme la Diputació a través d'una empresa privada. La darrera polèmica va sorgir a finals de l'any passat, quan un malentès econòmic entre les dues parts va provocar la suspensió de les visites guiades als monuments. Un acord entre la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Berguedà permetrà que, a partir d'ara, sigui el territori qui gestioni les visites guiades de cinc esglésies romàniques de la comarca. El director de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, David Font, ha explicat que es tracta d'un "reclam" del territori i ha detallat que la Diputació donarà 158.000 euros -79.000 per cada any- per la gestió dels monuments durant els pròxims dos anys. Font ha explicat que s'obrirà un concurs públic perquè les empreses que compleixin els requisits de formació i de coneixement d'idiomes puguin optar a dur a terme la dinamització i les visites guiades de les cinc esglésies. Segons el director de l'ADB, es valorarà el fet que aquesta empresa sigui del territori "perquè coneixerà més a fons" els monuments. Tot i això, ha dit que les bases del concurs encara estan pendents de concretar. La idea és que l'empresa pugui començar a proposar les visites guiades a partir de l'abril. El director de l'ADB ha expressat que tots els alcaldes implicats coincideixen en la idea que la nova gestora ha de ser "més flexible" en les seves propostes. "Per exemple, és bastant complex tenir les cinc esglésies obertes al mateix temps i, per tant, potser cal buscar una fórmula que permeti que els visitants puguin visitar les esglésies durant el mateix dia en un format paquet", ha explicat. El Berguedà, comarca "d'alta atracció turística" Font ha recordat que les cinc esglésies han rebut "molts diners" per a la seva rehabilitació, i per això considera que "no tenia cap sentit perdre aquests recursos". Per altra banda, el president de l'ADB ha expressat que el Berguedà té tots els elements necessaris per convertir-se en una comarca "d'alta atracció turística". "Tenim recursos naturals, paisatge i patrimoni", ha dit. Amb tot, creu que el territori ha de treballar per oferir propostes que permetin captar més turistes.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Cellers Torres fa el primer assaig a l'estat espanyol del tractor de metà desenvolupat per New Holland. El prototip permet reduir un 80% les emissions de C02 i pot suposar un estalvi de combustible del 20 al 40% respecte a un tractor convencional dièsel. La finca de l'Aranyó que Cellers Torres té entre els municipis de les Borges Blanques i Juneda, a les Garrigues, ha acollit aquest dimarts el primer assaig en camp a l'estat espanyol del prototip de tractor de metà desenvolupat per New Holland. Es tracta del prototip de segona generació del T6 Methane Power, un tractor estàndard amb un motor de 6 cilindres i 175 CV de potència, que utilitza gas metà o biometà per funcionar. El vehicle disposa de 9 dipòsits que poden emmagatzemar 300 litres de metà comprimit -equivalent a 60 litres de dièsel- fet que li dóna una autonomia d'aproximadament una jornada de treball. A més de generar menys soroll i produir menys vinbracions, el prototip emet un 80% d'emissions de CO2 en relació amb un tractor dièsel convencional i pot representar un estalvi de combustible d'entre el 20 i el 40%. Un dels seus principals avantatges és la independència energètica que pot proporcionar a una explotació agrària gràcies a l'ús del biometà. New Holland preveu començar a comercialitzar aquest tractor entre el 2019 i el 2020. Cellers Torres i New Holland han signat un acord de col·laboració per dur a terme el primer assaig en camp a l'estat espanyol del prototip de tractor de metà desenvolupat el fabricant de maquinària agrícola amb seu a Torí (Itàlia). L'acord respon al compromís mediambiental d'ambdues companyies per explorar fonts d'energia renovables que permetin reduir les emissions de CO2 i, a la vegada, per avançar cap a un agricultura de futur que passi per la sostenibilitat i l'autogeneració d'energia, segons ha explicat el director de producció de Torres, Xavier Sort. El prototip que s'ha començat a provar és un tractor convencional estàndard amb un motor de 6 cilindres i 175 CV de potència propulsat per gas metà o biometà que pot emmagatzemar 300 litres de metà comprimit en 9 dipòsits distribuïts pel vehicle, que donen el tractor amb una autonomia d'aproximadament una jornada de treball, tal com ha ressaltat Ramon Maya, director de màrqueting de New Holland per a la Península Ibèrica. El vehicle disposa de tres catalitzadors i d'aquesta manera pot complir amb la normativa d'emissions Tier 4B, sense necessitat de recórrer a sistemes de post-tractament addicionals. El tractor de metà emet un 80% menys d'emissions de CO2 que un tractor dièsel estàndard i pot representar un estalvi de combustible d'entre un 20 i un 40%. Les emissions es poden reduir encara més amb l'ús de biometà, que és el metà derivat de la biomassa, que podrien produir els propis agricultors en la mateixa finca on es proveeix el vehicle. En el cas de Torres, aquest és l'objectiu que es planteja la firma amb vista a una segona etapa del projecte, després d'avaluar-ne el funcionament al camp, segons ha dit Xavier Sort. Les proves del prototip de segona generació del T6 Methane Power de New Holland es duen a terme a la finca l'Aranyó, que compta amb 175 hectàrees de vinya i 80 d'oliveres, que Torres té entre els municipis de les Borges Blanques i Juneda, a les Garrigues. Autogeneració d'energia per a una agricultura sostenible Al marge de contaminar menys, permetre un estalvi de combustible i generar menys soroll i vibracions, el responsable de New Holland ha destacat que un dels principals avantatges del tractor és la independència energètica que proporciona als agricultors a partir de l'ús del biometà. Segons Maya, l'objectiu és que l'explotació generi l'energia que necessita per a les seves activitats i per a la seva maquinària agrícola a partir dels propis cultius, reduint l'impacte ambiental. Per Cellers Torres, la utilització del metà com a combustible pels treballs a les seves explotacions permetria tancar el cercle del procés de producció i, a la vegada, reduir les emissions de CO2. Xavier Sort ha afirmat que es podria generar biogàs a partir de la digestió anaeròbica dels propis residus agrícoles de l'explotació, així com dels derivats de l'elaboració del vi o del brandi. Tot i això, ara per ara els assajos es porten a terme en plantacions d'oliveres de la finca l'Aranyó ja que el prototip resulta massa gran per passar entre els vinyes, malgrat que New Holland ja treballa en un prototip adaptat per aquest tipus de cultiu. L'ús de les energies alternatives és una de les prioritats del programa mediambiental Torres & Earth que el celler té en marxa des del 2008 amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2 per ampolla un 30% d'aquí al 2020. La firma ja utilitza biomassa per produir gas i electricitat i compta amb plaques fotovoltaiques en les seves principals instal·lacions. Les actuacions desenvolupades fins al moment per Torres en aquest sentit –amb una inversió de més d'11 milions d'euros- han permès reduir les emissions de CO2 un 13%. Per la seva banda, New Holland treballa des del 2006 en iniciatives innovadores per a una agricultura sostenible en el marc de la seva estratègia 'Clean Energy Leader'. La companyia ha avançat en el desenvolupament del seu tractor Methane Power, el primer prototip propulsat per metà que ja es va exhibir a l'Expo de Milà 2015. El prototip de segona generació està funcionant de manera experimental a l'explotació que la firma té als afores de Torí i ara també a la finca lleidatana de Torres.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Controlat el foc de Marganell, que ha cremat quatre hectàrees de superfície forestal. Crema des de les set de la tarda i hi han treballat 18 dotacions terrestre i 7 aèries dels Bombers. El foc de Marganell (Bages) que ha començat poc després de les set d’aquest dimecres a la tarda està controlat des d’un quart de deu de la nit, segons han informat els Bombers. L’incendi ha afectat quatre hectàrees de superfície forestal. Ha començat als afores de la urbanització El Casot. Ha pujat muntanya amunt, allunyant-se de la trama urbana, i un cop dalt de la carena ha començat a obrir-se a banda i banda, cremant a mitjana intensitat. Hi han actuat 18 dotacions terrestres i 7 mitjans aeris, a banda de dotacions d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de diverses demarcacions.
|
Societat
|
Successos
|
El PSC aposta per la legalització del cànnabis. El Congrés dels socialistes dóna llum verda a la proposta de la Joventut Socialista de Catalunya en comissió. El PSC ha aprovat la proposta de resolució a favor de la legalització del cànnabis que havia presentat la Joventut Socialista de Catalunya. El text, aprovat en comissió en el marc del XIII Congrés, considera que el partit s’ha de posar “al costat de la normalitat i fer un exercici de realisme”. El PSC considera que la legalització és la manera de “controlar, protegir i donar seguretat jurídica a les persones que intervenen en tots els nivells del mercat del cànnabis”. En aquest sentit , la proposta aprovada posa de manifest que la legalització “comporta la possibilitat de dotar de drets laborals particulars als treballadors de les associacions cannàbiques, així com establir protocols de prevenció de riscos en la tasca que desenvolupen i protegir als titulars de les mateixes, precisant les conductes permeses i les prohibides.
|
Política
|
Partits
|
La borrasca 'Ana' arriba amb fortes ratxes de vent de més de 90 km/h i onades de 2,5 metres al litoral. Es poden acumular més de 100 litres en 24 hores a l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. La borrasca 'Ana' arribarà a Catalunya amb menys virulència que a la costa cantàbrica però sí que deixarà ratxes de vent de més de 90 km/h arreu del territori i onades de 2,5 metres al litoral. Paral·lelament, aquesta 'ciclogènesi explosiva' pot acumular més de 100 litres en 24 hores en punts de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) ha posat en prealerta el pla Ventcat davant la previsió de fortes ventades a partir del migdia d'aquest diumenge a la meitat nord del país, especialment a la Catalunya Central i a les cotes més altes del Pirineu. A partir de la propera matinada i durant tot el dilluns, el temporal de vent es reforçarà i s'estendrà a les comarques del litoral. La DGPC també ha posat en prealerta el pla Procicat per onades de 2,5 metres, principalment a la costa central, i recomana evitar apropar-se a espigons i passeigs marítims.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Cuixart: "Ens voldrien dividits i frustrats, i nosaltres ens hem de mantenir units i no-violents". El president d'Òmnium lamenta que es vulgui convertir "les víctimes en botxins". El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha denunciat que la sentència del Tribunal Suprem intenta "escarmentar la població", perquè "és un atac al dret a defensar l'autodeterminació, però també és un cop dels poders de l'estat a la democràcia". En una carta que ha llegit el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, a l'acte central de la manifestació que s'ha celebrat al centre de Barcelona amb motiu de la vaga general, Cuixart ha avisat que "volen convertir les víctimes en botxins" i ha afegit: "Ens voldrien dividits i frustrats, i nosaltres ens hem de mantenir units i no-violents". Cuixart ha recordat les seves paraules davant del Tribunal Suprem en les quals afirmava que ho tornar a fer: "Ho estem tornant a fer. Avui hem aturat el país, i no ens aturarem fins a guanyar la llibertat. I no podran dir que des del Tribunal Suprem no els vam avisar: serenament, pacíficament, sense cap acritud però també amb tota la determinació del món". El president d'Òmnium ha afegit que els presos no són "la visualització de cap derrota", sinó "un pas més cap a la victòria", i creu que "l'amenaça de la presó o la repressió mai més serà un topall a les aspiracions democràtiques de la societat catalana". De fet, ha afirmat que l'objectiu d'aquesta repressió és que la ciutadania agafi "por" i es quedi a "casa". "Perquè allò que en el fons els molesta no és la nostra lluita no-violenta i la desobediència civil, sinó la nostra simple existència", ha dit. Cuixart ha tancat la seva carta afirmant que "el dret a vaga es guanya fent vaga, el dret de protesta es guanya protestant i el dret de vot es guanya votant".
|
Política
|
Entitats
|
Dos intoxicats en l'incendi del menjador d'un habitatge de Santa Maria Palautordera. El fum i les altes temperatures han afectat la cuina i la resta de l'habitatge. Dues persones han resultat intoxicades lleument per inhalació de fum aquest dilluns per l'incendi d'una cuina d'un habitatge de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), segons han informat els Bombers de la Generalitat, que han rebut l'avís a dos quarts de cinc de la matinada. El fum i l'alta temperatura també ha afectat considerablement la cuina del pis i la resta de l'habitatge, situat al carrer Monturiol número 7, en menor mesura. Tot i així, segons els Bombers, l'estructura de l'edifici no ha resultat afectada. Pel que fa l'habitatge veí, situat al número 5, també ha estat afectat pel fum. Els dos intoxicats han estat traslladats a l'Hospital de Sant Celoni. Fins a l'habitatge, s'hi han desplaçat sis dotacions dels Bombers, que han arribat amb el foc totalment desenvolupat.
|
Societat
|
Successos
|
Advocat de policies de l'1-O: "Es pretén muntar una causa contra la policia per seguir avivant l'odi contra Espanya". Antonio Suárez-Valdés anuncia una acusació particular contra Español i diu que volen demanar dos anys i mig de presó. L'advocat d'alguns policies investigats per l'1-O, Antonio Suárez-Valdés, preguntat per si els agents volen encobrir el qui hauria disparat una pilota de goma contra Roger Español que li hauria provocat la pèrdua de visió d'un ull, ha explicat que "es pretén muntar una causa contra la policia per seguir avivant l'odi contra Espanya i la seva policia, que es fomenta des de determinats sectors de la Generalitat i les seves institucions". Després de la declaració de Roger Español, com a investigat i testimoni, i de quatre agents com a testimonis, Suárez-Valdés ha anunciat que exerciran una acusació particular contra Español i volen sol·licitar una pena de dos anys i mig de presó per un presumpte delicte d'atemptat contra l'autoritat. Segons la seva versió, hi ha vídeos on "se'l veu expressament llançant objectes contra els policies, insultant-los, agredint-los". L'advocat d'alguns policies ha dit que cap dels policies han pogut identificar "l'escopeter que suposadament diu el senyor Español que el va disparar". Suárez-Valdés ha exposat que en el moment que Español rep l'impacte "estaven caient tot tipus d'objectes des de tots els angles possibles, fins i tot alguns llançats des dels balcons de les cases properes". Ha dit que és Español el que "ha d'acreditar" com es va fer la ferida perquè no hi ha hagut "ni un testimoni inequívoc que digui que la ferida va ser provocada per una pilota de goma", ha afirmat. Ha insistit en que "l'actuació dels policies va ser perfecta de manual, una utilització progressiva i absolutament proporcionada dels mitjans que tenien al seu abast". Ha argumentat que "primer es va intentar dissoldre als manifestants dialogant amb ells, es va estar mitja hora dialogant amb ells", que després els manifestants els van "embossar i amenaçar (...) de mantenir-los retinguts i segrestats". Segons la seva versió, per això "el cap de l'operatiu va decidir dissoldre els concentrats i es va fer amb els mitjans menys lesius al seu abast per fer-ho".
|
Societat
|
Judicial
|
El Pius Hospital de Valls invertirà 400.000 euros en el nou centre de dia a la residència Alt Camp. L'obra permetrà ampliar fins a 40 els usuaris atesos. El Pius Hospital de Valls invertirà 400.000 euros en la construcció d'un nou centre de dia a la residència Alt Camp. El projecte compleix amb el pla estratègic que el centre disposa fins el 2020 i en què un dels objectius és l'ampliació i millora dels serveis sociosanitaris per fer front a l'augment de l'esperança de vida i l'envelliment de la població. El nou centre de dia s'ubicarà a l'oest de la residència, orientat cap al camí del Bosc on hi podrà tenir un accés independent i llum natural. L'obra permetrà ampliar fins a 40 els usuaris que es podran atendre -actualment disposa de 32 places, 29 públiques i 3 privades. El centre de dia tindrà 200 metres quadrats i suposarà una inversió de 400.000 euros. En la presentació del projecte s'ha aprofitat per fer balanç dels comptes del passat 2016 que s'ha tancat amb un saldo positiu de 1.133 euros. Durant el passat any, el Pius Hospital de Valls ha iniciat el procés de modernització integral dels espais i equipaments tecnològics del Servei de Diagnosi per a la Imatge, amb una inversió de prop de 700.000 euros. Entre altres millores, a l'abril es va incorporar un nou mamògraf digital directe amb tomosíntesi, que permet obtenir múltiples imatges simultànies de la mama per millorar la precisió en el diagnòstic. També durant aquet 2016 s'ha incrementat el personal de la residència Alt Camp implementant una ampliació de reforç durant les nits, el torn de matí dels caps de setmana, i els torns de tarda de dilluns a divendres.
|
Societat
|
Salut
|
El film 'Un hombre llamado Flor de Otoño' ambientat a la Barcelona dels 20, Pel·lícula d'Or al Festival de Màlaga. Estrenada el 1978, narra la història del català Lluis de Serracant, advocat de dia i travesti de nit. El 21è Festival de Màlaga celebrarà el 40è aniversari de la cinta 'Un hombre llamado Flor de Otoño', de Pedro Olea, que està seleccionada com a Pel·lícula d'Oro d'aquesta edició del certamen. La cinta narra la història de Lluís de Serracant, un advocat que ve d'una família burgesa catalana i que té una doble vida: durant el dia s'ocupa dels assumptes de la seva feina i per la nit es transforma en Flor de Otoño, un travesti que actua en un petit cabaret de la Barcelona de los anys 20. El Lluís té un xicot anarquista amb qui comparteix idees i junt a ell i un altre amic intenten portar a terme un atemptat contra el tren en el qual viatjarà el dictador Primo de Rivera. Aquesta va ser una de les primeres pel·lícules que va tractar l'homosexualitat a l'Espanya de la transició. El film està basat en l'obra de teatre 'Flor de Otoño' de José María Rodríguez Méndez i el guió el va escriure Rafael Azcona. 'Un hombre llamado Flor de Otoño' compte amb un repartiment format per Carmen Carbonell, Félix Dafauce, Francisco Algora, José Franco, José Sacristán, Roberto Camardiel i Félix Dafauce. A més, a la pel·lícula hi van col·laborar amb petits persones conegudes de l'ambient gai madrileny i barceloní com Paco España i el futur director de cinema Pedro Almodóvar. Abans de la projecció de la pel·lícula al Fesstival de Màlaga, tindrà lloc un col·loqui al Museu Picasso Màlaga en el qual hi participaran el director Pedro Olea; l'actor José Sacristán; les periodistes Elena Sánchez i Andrea G. Bermejo, i el cineasta i crític Fernando Méndez Leite.
|
Cultura
|
Cinema
|
Detenen a Portbou un delinqüent multireincident que tenia vuit ordres judicials pendents. L'home, que anava indocumentat, duia a sobre material per clonar targetes bancàries. La policia estatal ha detingut un home de 53 anys i nacionalitat romanesa que tenia fins a vuit ordres judicials pendents. Es tracta d'un delinqüent multireincident, especialitzat en delictes de falsedat documental i de moneda, estafa i robatoris. La policia va aturar l'home durant un control a l'estació de ferrocarril de Portbou (Alt Empordà). Tot i que anava indocumentat, van poder determinar que sobre l'home pesaven vuit ordres judicials: sis d'elles per detenir-lo i entregar-lo al jutjat i dos requeriments per ingrés a presó. En el moment de la detenció, el delinqüent duia a sobre material divers per clonar targetes bancàries. Agents de la policia estatal –concretament de la unitat d'Estrangeria i Documentació de Portbou- han detingut un delinqüent multireincident a l'estació d'aquest municipi. L'home, que anava indocumentat, ha resultat ser un delinqüent molt actiu especialitzat sobretot en delictes de falsedat documental i de moneda, estafa i robatoris. De fet, li consten més de 40 detencions i identificacions. En el transcurs de la detenció, la policia li va intervenir material divers per clonar targetes bancàries: un ordinador portàtil, un dispositiu electrònic lector i duplicador de targetes, un llapis de memòria, tres targetes 'Travel Club' i un carregador universal d'ordinador. El detingut té pendents vuit ordres judicials, sis d'elles per detenir-lo i entregar-lo al jutjat i dos requeriments per ingrés a presó.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Mas diu al Suprem que va mantenir un diàleg amb Rajoy i Rubalcaba per pactar el 9-N. Joan Rigol va negociar en nom del president amb dos representants de PP i PSOE, però els contactes discrets no van fructificar. L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha explicat aquest dimarts al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que durant 18 mesos ell va negociar una consulta independentista pactada amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i l'aleshores líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. Mas ha dit que va designar l'expresident del Parlament Joan Rigol perquè negociés amb dos representants del PP i el PSOE, converses discretes que no van arribar a bon port, ja que es van aturar quan es van fer públiques i es va celebrar el 9-N. En declaracions a la premsa, el secretari general de Vox, acusació popular, Javier Ortega, ha explicat que Mas ha confirmat el contingut de l'agenda Moleskine trobada a Josep Maria Jové, número 2 d'Oriol Junqueras a Vicepresidència. Així, el lletrat ha preguntat a Mas si havia assistit a determinades reunions, quins continguts concrets s'hi havia tractat i quines persones hi eren presents, sense dir-li que això apareixia a l'agenda de Jové. Mas li ha confirmat diverses de les trobades, temes tractats i persones presents. Per això, Vox dóna màxima importància a aquesta confirmació de les trobades. No obstant això, l'advocat de Mas, Xavier Melero, ha explicat que les trobades no formaven part de cap "comitè estratègic", ja que no tenien ordre del dia, ni s'aixecava acta ni tenien sempre els mateixos components. En aquestes trobades, a més, segons Vox, Mas hauria advertit als presents que si es tirava endavant l'1-O sense l'acord amb l'estat estarien cometent un delicte de desobediència, com ell amb el procés participatiu del 9-N. En aquest context, ha estat quan Mas ha dit al magistrat Llarena que ell mateix va negociar amb el govern espanyol i el PSOE abans del 9-N per pactar la consulta. Ho va fer a través de Rigol i no ha volgut esmentar els altres dos representants, tot i que en el seu moment va fer-se públic que eren Pedro Arriola, del PP, i José Enrique Serrano, del PSOE. L'advocat de Mas ha explicat que l'expresident ha passat revista a la seva activitat pública els últims anys, les seves opinions sobre el procés i el seu paper en les reunions a l'entorn del Govern. També ha dit que Mas ha estat molt clar quan ha assegurat que l'1-O hi va haver referèndum però el 27 d'octubre no hi va haver proclamació de la independència. Melero també ha dit que la fugida de la cupaire Anna Gabriel a Suïssa "sembra la sospita" sobre la resta d'investigats.
|
Política
|
Govern
|
Detenen un home per robar un mòbil amenaçant la víctima amb unes tisores a Girona. Una mossa fora de servei presencia els fets i dona l'alerta. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 24 anys de nacionalitat gambiana i veí de Salt (Gironès) per haver robat un mòbil intimidant la víctima amb unes tisores al barri de Sant Narcís de Girona. Els fets van tenir lloc aquest dilluns sobre les nou del vespre quan el sospitós, que anava vestit amb roba fosca, va apropar-se fins a un ciutadà i va amenaçar-lo amb unes tisores d'uns tretze centímetres. La víctima va donar-li el mòbil i just en aquell moment una dona des del cotxe va cridar al lladre. Es tractava d'una mossa que estava fora de servei i mentre conduïa el seu vehicle personal va presenciar el robatori. L'agressor va sortir corrents i ella va donar l'alerta. Minuts després uns agents de paisà el van detenir. Després que l'home sortís corrent, la mossa es va acostar fins a la víctima i va constatar que l'havia amenaçada amb unes tisores i que s'havia emportat el seu telèfon mòbil. Immediatament va sortir corrent darrera del lladre. Tot i així, de seguida va veure com uns carrers més enllà hi havia diversos agents de paisà identificant l'agressor. En l'escorcoll que li van fer els Mossos d'Esquadra van trobar-li uns guants de color fosc i unes tisores. El detingut té antecedents policials i aquest dimarts va passar a disposició judicial. L'home està en llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Policial
|
Quim Torra sobre Borrell: "No hi ha res més igual a un ministre d'Exteriors del PP que un ministre d'Exteriors del PSOE". "L'article 155 fa amics per sempre", lamenta el president de la Generalitat. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha criticat aquest dijous que el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, hagi donat instruccions perquè actuïn com l'ambaixador espanyol a Washington, l’exministre Pedro Morenés, la setmana passada, quan va protagonitzar un incident amb el mateix Torra a l'Smithsonian Folklife Festival. "L'article 155 fa amics per sempre. No hi ha res més igual a un Ministre d'Exteriors del PP que un Ministre d'Exteriors del PSOE", ha escrit el president de la Generalitat en una piulada a Twitter. Segons Borrell, Morenés “va fer el que havia de fer i va dir el que havia de dir” perquè "és el comportament normal que s'espera d'un ambaixador". La recepció oficial a Washington que l’organització oferia a les delegacions de Catalunya i Armènia la setmana passada amb motiu de l'Smithsonian Folklife Festival va acabar amb els discursos de contingut enfrontat del president de la Generalitat i l’ambaixador espanyol als EUA. La delegació catalana d'artistes convidats va escridassar l’ambaixador i va clamar per la llibertat dels “presos polítics”, a més d'abandonar l’acte en ple, amb Torra al capdavant. A la sortida, el president va denunciar que Morenés havia fet un discurs “ofensiu” per a ell i “per al país” per haver-lo “titllat de mentider i posat en qüestió l’existència de presos polítics”. I és que Torra havia dedicat part de la seva intervenció a parlar, justament, de la situació dels independentistes que estan a la presó o a l’estranger.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Un incendi crema una empresa d'armes a Sant Boi de Llobregat. Onze dotacions dels Bombers de la Generalitat treballen en les tasques d'extinció del foc. Un incendi crema des de poc després de les onze d'aquest matí una empresa dedicada a la fabricació d'escopetes d'aire comprimit de balins a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). El foc ha tingut lloc en una empresa situada al carrer Andorra, número 14, i, segons els Bombers de la Generalitat, s'ha produït una explosió en uns compressors. Els treballadors de l'empresa han pogut sortir pel seu propi peu en el moment de l'incendi. No hi ha ferits. El foc afecta una nau i dipòsits exteriors i ha provocat una intensa columna de fum visible des de diversos punts de l'àrea metropolitana.
|
Societat
|
Successos
|
Cs, sobre la sentència pel 9-N: "És bo que els ciutadans rebin el missatge que els polítics han de complir les lleis". Villegas denuncia que PP i Cs es "reparteixen el pastís" del govern dels jutges i que hi conviden Iglesias. El secretari general de Cs, José Manuel Villegas, considera que és bo que els ciutadans rebin el missatge que els polítics a Catalunya, igual que ells, també han de complir les lleis i que si no ho fan, hi ha conseqüències. D'aquesta manera ha reaccionat a la sentència del Tribunal de Comptes que condemna l'expresident Artur Mas, els consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau i sis persones més a tornar gairebé 5 MEUR. En roda de premsa des de la seu de Cs a Madrid, Villegas també ha lamentat que PP i PSOE es reparteixin el pastís del govern dels jutges i que prefereixin que el líder de Podem, Pablo Iglesias, decideixi sobre aquest govern abans que ho facin els jutges. Villegas ha afirmat que el seu partit respecta la resolució del Tribunal de Comptes i ha posat en valor que "no hi ha polítics que estiguin sobre les lleis". "A Catalunya hi ha hagut polítics que s'ho han cregut i que no havien de fer cas als tribunals", ha assegurat per després afegir que quan això passa, "els tribunals han d'actuar". El secretari general de Cs també ha qualificat "d'interferència a la justícia" que des del govern espanyol s'estigui parlant d'indults als "colpistes" abans de la sentència i d'una mena d'amnistia perquè no hagin de demanar perdó. "Poden estar tranquils perquè allà estarà el 'Sanchisme' per regalar-los la impunitat d'una manera o una altra", ha denunciat. Pel que fa al pacte entre PP i PSOE per escollir Manuel Marchena com a president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem (TS), Villegas ha afirmat que els dos partits fan "teatre" fent veure que han trencat relacions i després quan arriba el cap de setmana es posen d'acord per "repartir-se el pastís del govern dels jutges". A més, ha afegit que sembla que aquesta vegada hi ha un tercer convidat a la festa, Iglesias. I ha lamentat que prefereixin que el líder de Podem decideixi sobre el govern dels jutges abans que ho facin els mateixos magistrats.
|
Política
|
Partits
|
L'incendi forestal de Castelldefels crema unes 6 hectàrees i obliga a desallotjar una masia pel fum. 17 dotacions dels Bombers continuen treballant en el foc, que ha afectat també una línia elèctrica a la zona. L'incendi forestal de Castelldefels (Baix Llobregat) ha cremat ja unes 6 hectàrees de vegetació, segons les primeres valoracions provisionals dels Bombers de la Generalitat. Paral·lelament, han estat desallotjades preventivament pel fum dues persones d'una masia aïllada propera a la zona del foc. L'avís de l'incendi s'ha rebut a les 20.08 hores del vespre d'aquest dilluns al peu del serrat de Cova Fumada, a tocar de l'avinguda del Poal de Castelldefels. Les flames han progressat ràpidament a contravent per la muntanya i han carenat, allunyant-se de la zona habitada en direcció al parc del Garraf. A mitjanit, el foc no avançava i es preveia que una disminució del vent ajudés a controlar-lo. 17 dotacions dels Bombers (11 vehicles d'aigua i 6 de comandament, entre les quals hi ha unitats GRAF) continuen treballant a la zona. Al lloc, també hi ha efectius de les ADF (amb 16 vehicles i 40 voluntaris), Policia Local, dels Mossos d’Esquadra, un tècnic de Protecció Civil i del Sistema d'Emergències Mèdiques. A conseqüència de l'incendi ha resultat afectada una línia elèctrica i s'ha donat avís a Endesa per tal que els tècnics es desplacin a la zona, per si cal fer algun tall a la xarxa per dur a terme les tasques d'extinció. "Pot haver-hi talls puntuals de subministrament elèctric entre Sitges i Castelldefels per garantir la seguretat en les tasques d'extinció del foc", ha piulat Protecció Civil, que també ha avisat -a través de la Diputació de Barcelona- els usuaris de teleassistència de la l'àrea d'habitatges per tal que romanguin a casa i tanquin portes i finestres per evitar possibles molèsties pel fum.
|
Societat
|
Successos
|
L'acusat de la mort d'una menor a la Mar Bella de Barcelona nega els fets i diu que va mentir per "por". La fiscalia li demana 14 anys de presó per homicidi o 4.320 euros de multa per omissió del deure de socors, mentre l'acusació particular demana 20 anys per assassinat. L'acusat d'haver matat una menor d'edat l'abril del 2013 a la platja de la Mar Bella de Barcelona ha negat aquest dilluns haver comès el crim. Malgrat admetre que va estar amb la noia, de 15 anys, la nit de la seva desaparició, el noi, que tenia 19 anys, ha dit que va mentir a la família, amics i policia per "por" del que podrien pensar per haver mantingut relacions sexuals amb ella. Tot i així, ha dit que va deixar la noia èbria i sola a la platja de nit, coneixent que no sabia nedar, però mai va pensar "el pitjor".
|
Societat
|
Judicial
|
El motorista que va morir en un accident a Calonge tenia 64 anys. Segons informa el SCT, ja hi ha hagut 170 víctimes mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya aquest any. El motorista que va morir en l'accident d'aquest dimecres a la carretera C-31 al terme municipal de Calonge (Baix Empordà) tenia 64 anys i era de nacionalitat espanyola. Segons informa el Servei Català de Trànsit (SCT), el sinistre es va produir poc després de les vuit del vespre quan, per causes que s'estan investigant, hi va haver un xoc per encalç entre les dues motos que circulaven en direcció Palamós. A conseqüència del sinistre, va morir el conductor de la moto que anava per darrera. Fins al lloc hi van anar set patrulles dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i tres ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Amb aquesta víctima, ja són 170 les persones que han mort en accidents de trànsit a la xarxa viària interurbana de Catalunya en el que portem d'any. El Servei Català de Trànsit recorda que el SIAVT (Servei d'Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit) es troba a disposició dels familiars i afectats per sinistres de trànsit els 365 dies de l'any per oferir-los un servei d'orientació i informació sobre els tràmits després del sinistre, conèixer els recursos existents, rebre informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent i el suport psicològic davant '’un sinistre de trànsit. S'hi pot contactar mitjançant el telèfon gratuït 900 100 268.
|
Societat
|
Successos
|
Fernández Díaz veu "contradictori" que Units Podem es declari patriota espanyol i defensi l'autodeterminació. El cap de llista del PPC acusa el partit d'Iglesias i Garzón d'amagar la seva identitat comunista. El cap de llista del PPC a les eleccions del 26-J, Jorge Fernández Díaz, ha acusat aquest dissabte Units Podem "d'amagar la seva identitat comunista" i de voler portar Espanya a l'època de la Primera República de Pi i Margall que va tenir un total de quatre presidents. "Això és tornar a un passat ridícul i molt dolorós per Espanya". Fernández Díaz ha ressaltat, així mateix, que és una contradicció que Units Podem es declari patriota espanyol i defensi el dret a l'autodeterminació a tot arreu. El candidat ha fet aquestes declaracions en una visita al Mercat del préssec d'Ordal. Fernández Díaz ha assegurat que actualment "circular amb l'etiqueta de comunisme amb el món Occidental no és molt acceptable. Alguns no s'han adonat que el mur de Berlín va caure el 1989 i que va fracassar el comunisme".
|
Política
|
Partits
|
Iceta preveu que s’investirà Mas perquè sinó l’espectacle serà entre “patètic i dantesc”. El primer secretari del PSC recorda que els socialistes catalans sempre han estat “lleials” als secretaris generals del PSOE. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha augurat que al final s’investirà Mas com a president de la Generalitat perquè sinó el desastre seria “apoteòsic”. “S’ha sotmès a unes pressions i unes humiliacions tan grans que si no ho aconsegueix l’espectacle serà entre patètic i dantesc”, ha afirmat en entrevistes a Onda Cero i Antena 3. Preguntat per si el PSC dóna suport a la continuïtat de Pedro Sánchez, Iceta ha respost que els socialistes catalans sempre han estat lleials amb els secretaris generals del PSOE, hagin estat els que hagin estat. I en aquest sentit, ha defensat que el PSC ha de tenir una actitud respectuosa davant les disputes internes del PSOE tot i recordat que els presidents del govern espanyol no ho han estat ala primera amb l’única excepció de Suárez. Tot i no tenir cap “indici racional”, Iceta ha pronosticat que Artur Mas serà investit president i ha avisat que si no passés, el desastre seria "apoteòsic". Iceta ha tornat a assenyalar Mas com el culpable de la situació per haver-li donat a la CUP un paper decisiu en tancar-se a arribar a acords amb altres grups. Al primer secretari del PSC li agradaria que Mas fes una lectura “més correcta” dels resultats del 27-S i obrís la legislatura amb un ventall d’acords més ampli. Si aquest escenari no és possible, Iceta prefereix que hi hagi noves eleccions i ha assenyalat que és un escenari “espantós” formar un govern “precari”. Preguntat per si el PSC dóna suport a Pedro Sánchez perquè continuï com a secretari general del PSOE, Iceta ha argumentat que els socialistes catalans són molt respectuosos amb les disputes internes del PSOE però ha recordat que el PSC sempre han estat lleial als secretaris generals, “hagi sigut qui hagi sigut”, ha afegit. En aquest sentit, ha argumentat que el PSC s’ha d’entendre sempre amb qui governi al PSOE i ha d’intentar tenir la millor relació possible amb el PSOE i amb qui dirigeixi el partit. A més, Iceta ha recordat que en la història de la democràcia espanyola els presidents no han estat escollits la primera vegada que s’han presentat en unes eleccions, amb l’única excepció de Suárez. I ha apuntat que la resta han tingut un procés de construcció com a alternativa. Respecte la data del congrés del PSOE, Iceta ha considerat que s’ha de celebrar quan toca, a la primavera, però ha evitat fixar una data. Considera que és “arriscat” posar data quan encara no hi ha un calendari sobre la investidura del proper president del govern espanyol i ha afegit que encara és d’hora per “tirar la tovallola” sobre la formació d’un govern i per parlar d’eleccions.
|
Política
|
Partits
|
Impuls a la variant de Les Preses amb l'adjudicació de la redacció de l'estudi informatiu i el d'impacte ambiental. Els dos documents estaran fets en mig any. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat la redacció dels estudis informatiu i d'impacte ambiental de la variant de les Preses, que discorrerà entre la sortida actual de Bracons de la C-37 i la futura variant d'Olot. L'impuls d'aquests treballs és el resultat de l'acord al qual van arribar el gener passat el Govern i els ajuntaments d'Olot, Les Preses i la Vall d'en Bas. Es tracta d'un projecte molt reclamant al territori i que porta anys pendent de definició. Entre els principals esculls, hi ha el traçat. Segons informa el Govern, es manté que el traçat evitarà al màxim l'afectació al territori perquè tindrà un carril per sentit i discorrerà en tot moment pel marge dret del riu Fluvià. L'estudi informatiu té un pressupost de 98.588 euros i el d'impacte ambiental s'ha adjudicat per 24.600 euros. Tots dos estudis tenen un termini de redacció de 6 mesos. Amb l'adjudicació, Territori i Sostenibilitat compleix l'acord de terminis al qual va arribar amb els ajuntaments afectats el gener passat, quan van definir les línies bàsiques per impulsar el traçat de la variant de les Preses i van detallar que la redacció dels estudis s'adjudicaria abans de l'estiu. Segons informa el Departament, després d'un treball conjunt d'anàlisi de les diverses alternatives possibles, les administracions implicades han determinat les bases que haurà de complir la nova infraestructura perquè sigui compatible amb el territori. En aquest sentit, la nova variant discorrerà entre la sortida actual de Bracons de la C-37 i la futura variant d'Olot, amb un traçat que evitarà al màxim l'afectació en el territori. La carretera passarà en tot moment pel marge dret del riu Fluvià i serà d'un carril per banda. En relació al traçat, un dels punts de polèmica, el Departament informa que a l'àmbit sud la variant anirà des de la carretera existent (C-152) i tindrà dues noves connexions (una a l'actual rotonda amb la C-63 i l'altra més propera al nucli de Les Preses, per tal de permetre tots els moviments). La part central discorrerà per l'àrea entre el nucli habitat i el riu, sense trencar la qualitat paisatgística d'aquest espai. Finalment, al nord, ressalten que hi haurà una "ocupació mínima" i la carretera passarà de la via verda Olot–Girona–Sant Feliu de Guíxols (ruta del Carrilet), de manera que les infraestructures ocuparan un mateix espai fins a enllaçar amb el túnel de la serra de la Pinya. El Departament destaca que aquest nou estudi informatiu permetrà desenvolupar tècnicament la solució acordada, així com tancar el disseny perquè sigui compatible amb la variant d'Olot, que ja té el projecte constructiu redactat.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Iceta avisa que el veto a la designació com a senador seria una "aberració democràtica" i alerta de les conseqüències. El líder del PSC confirma que aniran al TC en cas que els independentistes bloquegin la votació al Parlament. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha avisat que si els independentistes veten la seva designació com a senador seria una "aberració democràtica" i ha alertat de les conseqüències. "Jo entendria que s'abstinguessin però arribar a l'extrem de vetar? Dificultaria molt les coses d'ara endavant. El que sembres després ho reculls", ha assegurat en una entrevista a la Sexta. Posteriorment en una atenció als mitjans de comunicació des dels passadissos del Parlament, Iceta ha confirmat que el seu grup anirà al Tribunal Constitucional (TC) en cas que demà dijous la cambra catalana rebutgi la seva designació en considerar que seria una vulneració dels drets del grup. Ser designat senador és el pas imprescindible per després poder ser escollit president de la cambra alta, tal com ha proposat Pedro Sánchez.
|
Política
|
Parlament
|
La FaPaC considera que els atacs a l'escola catalana només volen ''desestabilitzar'' un sistema que funciona. La federació situa en la desinversió progressiva i la privatització de serveis educatius els problemes de l'educació del país. La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC) ha criticat aquest dilluns les declaracions contra el sistema educatiu català perquè considera que intenten ''desestabilitzar un sistema que funciona des de fa anys''. Per la FaPaC s'estan escampant ''mentides tòxiques i lamentables'' que no resolen els autèntics problemes del sistema com consideren que són la desinversió progressiva i la privatització dels serveis educatius. Per la FaPaC, les declaracions de Dastis o Méndez de Vigo semblen una ''campanya orquestrada'' amb més ''interès partidista'' que no pas un sentiment generalitzat compartit per la gran majoria de la societat catalana. Per la FaPaC, el principal retret al sistema és la ''doble xarxa escolar'' que no afavoreix, des del seu punt de vista, la inclusió escolar ni la convivència de diferents grups socials a l'escola i per tant, no s'aconsegueix que el sistema pugui compensar les desigualtats profundes de la societat de manera que l'èxit educatiu depèn més del punt de partida socioeconòmic o sociocultural que no pas de les capacitats i l'esforç de l'alumne. Des de la FaPaC però es considera l'escola com un ''santuari de dedicació a la infància'' que sempre procura el millor pels alumnes, i ha destacat l'esforç que s'ha fet els darrers anys amb els infants amb síndrome de Down, que han passat de ser ''desnonats acadèmics'' a poder treballar. La Federació no descarta interposar querelles, civils o penals, per la gravetat de les afirmacions i l'interès desestabilització que les motiven.
|
Societat
|
Educació
|
Els Mossos comissen 58 ocells d'espècies protegides a Cornellà de Llobregat. Entre les aus intervingudes hi ha caderneres, verdums i passerells. Els Mossos d'Esquadra van comissar aquest dijous a Cornellà de Llobregat 58 ocells fringíl·lids d'espècies protegides i les 12 gàbies on estaven. La possessió d'aquests exemplars i la seva venda és il·legal, ja que, segons l'actual Llei de protecció d'animals, la seva caça no és permesa perquè són fauna silvestre. L'actuació policial s'ha fet en un conegut mercat ambulant d'aquest municipi del Baix Llobregat on es reuneixen un gran nombre d'ocellaires aficionats al món dels fringíl·lids. Entre les aus intervingudes hi ha caderneres, verdums i passerells. Segons un comunicat de la policia catalana fet públic aquest divendres, els ocells havien estat abandonats pels seus posseïdors per tal d'evitar la denuncia administrativa que suposa aquesta infracció. Els Mossos d'Esquadra han informat que els ocells comissats seran dipositats immediatament en un centre de recuperació de fauna salvatge, on després d'un temps prudencial d'observació i cura seran retornats al seu espai natural. Durant els últims dos mesos la Unitat de Medi Ambient de la Regió Policial Metropolitana Sud ha fet quatre intervencions en el mateix punt de venda de Cornellà i ha comissat un total de 115 ocells d'espècies protegides, concretament 63 caderneres, 27 verdums, i 21 passerells. Cal destacar que, tot i que la captura d'aquests ocells resta sota les condicions recollides en un decret del 2014, on s'estableixen les autoritzacions excepcionals per a la captura en viu i tinença d'ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l'activitat tradicional de concursos de cant, des del mes de juny hi ha vigent una directriu del Director General de Polítiques Ambientals, on no es considera adient resoldre ni expedir cap autorització excepcional per a capturar en viu exemplars mascles i femelles de les quatre espècies d'ocells fringíl·lids. Per aquesta raó, per tenir aquests exemplars cal disposar de l'autorització excepcional nominal per capturar ocells fringíl·lids, obtinguda amb anterioritat a la suspensió referida, complir els requisits per a la tinença i disposar de parelles reproductores. Uns permisos que els venedors d'aquest punt de venda de Cornellà de Llobregat no tenen. Segons la policia catalana, aquesta pràctica il·legal pot generar beneficis als ocellaires si es té en compte que una au té un preu de sortida d'entre 30 i 50 euros i pot arribar a superar el miler d'euros. Els fringíl·lids són ocells de petita mida que es caracteritzen per tenir un bec adaptat per menjar llavors i gra. N'hi ha quatre espècies: el pinsà comú, la cadernera, el verdum i el passerell, que són utilitzades per a l'activitat tradicional de concursos de cant.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:CaixaBank obté el millor benefici de la seva història amb 1.684 milions d'euros el 2017, un 61% més que l'any anterior. La integració del banc portuguès BPI aporta 176 milions d'euros a la partida de guanys. El grup CaixaBank va obtenir un benefici net de 1.684 milions d'euros en l'exercici del 2017, el 60,9% més que en el 2016, cosa que suposa registrar el resultat més gran de la seva història. L'evolució de l'exercici ha estat marcada per la integració dels resultats del banc portuguès BPI a partir del mes de febrer passat que ha impactat positivament en les línies principals del compte de resultats amb una aportació de 176 milions d'euros. Tot i això, l'entitat presidida per Jordi Gual, sense la contribució de BPI, hagués guanyat 1.508 milions d'euros, el 44,1% més. L'entitat destaca que el 96% dels ingressos de l'any procedeixen de l'activitat ordinària bancària, després d'un retrocés del 66,7% dels ingressos per operacions financeres i d'un 21% de la contribució de les participades. El marge brut se situa el 31 de desembre en 8.222 milions d'euros, el 5,1% més que en el 2016. L'entitat explica que aquesta millora té la seva justificació pel bon comportament dels ingressos de l'activitat ordinària del banc. D'aquesta manera, el marge d'interessos, les comissions i els ingressos del negoci d'assegurances augmenten un 18% en el grup i un 8% si només es té en compte CaixaBank a l'estat espanyol. En el conjunt dels comptes, el 96% dels ingressos de l'exercici procedeixen d'aquesta activitat recurrent del banc en un entorn on els ingressos de les operacions financeres han caigut un 66,7% i les participades han contribuït amb un -21%. La rendibilitat del grup millora en 280 punts bàsics i se situa en el 8,4%, lleugerament per sota del 9% de rendibilitat que està fixat en l'objectiu del Pla Estratègic. El marge d'interessos se situa a 31 de desembre en 4.746 milions d'euros, el 14,2% més, per la integració de BPI que contribueix a una millora del 9,1% del creixement. Sense BPI, el marge d'interessos hagués crescut el 5,1%. Els ingressos per comissions suposen una entrada de 2.499 milions d'euros, amb un increment del 19,5%. Les despeses d'administració i amortització recurrent se situen en 4.467 milions d'euros, l'11,8% més. Aquest increment s'explica principalment per la integració de BPI, que suposa 110 milions de costos extraordinaris. Sense els costos de transició de BPI aquesta línia de despeses s'hagués incrementat en l'1% i només en un 0,2% més en despeses de personal. Els ingressos de les participades han contribuït en 653 milions d'euros, una caiguda del 21% en relació amb l'aportació del 2016. Aquesta menor contribució s'explica per la reducció del dividend de Telefónica, canvis de perímetre de la línia de participades (permuta de Bank of East Asia i GF Inbursa amb Criteria el maig del 2016) i per la venda del 2% de la participació de BPI al banc angolès BFA, que ha suposat una reducció de 97 milions d'euros. Els recursos totals de clients se situen en 349.458 milions d'euros, 45.563 milions d'euros més, el 15% més que el 2016. En aquesta partida, el BPI ha aportat 34.963 milions d'euros. Sense BPI, els ingressos de CaixaBank haguessin crescut el 3,5%. En relació amb la cartera de crèdits bruta, es registra una caiguda de l'1,9% i la cartera sana ho fa en l'1,2%. Sense la reducció de finançament a Criteria i sense el sector públic la reducció de la cartera sana de crèdits disminueix un lleuger 0,4%. Mentre que la cartera de crèdit bruta segueix disminuint perquè les amortitzacions encara superen la generació de crèdit nou, l'activitat per contractar nous crèdits segueix pujant. Així, el crèdit nou a les empreses creix un 16% i els préstecs al consum ho fan en un 15%. La ràtio de morositat del grup se situa en el 6%, nou dècimes per sota del registre del 31 de desembre del 2016. CaixaBank a l'estat espanyol tanca l'any amb una ràtio de morositat del 6,1%, quatre dècimes per sota de la ràtio registrada en el tercer trimestre del 2017 (6,5%). La cartera de dubtosos de nou s'ha reduït aquest 2017 i aquest any en l'agregat del grup ho ha fet fins als 14.305 milions d'euros. Només CaixaBank, sense BPI, té una cartera de dubtosos de 13.086 milions d'euros, 1.688 milions d'euros menys que el 2016. La ràtio Common Equity Tier 1 (CET1) 'fully loaded' es manté en el 2017 en l'11,7%. Sense BPI, que ha restat 108 bàsics, aquesta ràtio hagués millorat en 34 punts bàsics. L'entrada en vigor a partir de l'1 de gener del 2018 de la nova normativa bancària europea IFRS9 suposarà la necessitat d'incrementar les provisions per riscos de crèdits en 758 milions d'euros, cosa que suposarà un augment de 5 punts percentuals en la cobertura de dubtosos. Aquesta normativa restarà 564 milions euros a la partida de reserves.
|
Economia
|
Finances
|
Demanen un any i mig de presó per una dona que s’hauria defensat d'un intent de violació a Tarragona. La dona va encastar un got de vidre contra la cara del presumpte agressor. La fiscalia demana un any i mig de presó per una dona que suposadament es defensava d'un intent d'agressió sexual a Tarragona. Per la seva banda, l'agressor s'enfronta a una pena de quatre anys per l'intent de violació. Els fets es remunten a l'abril del 2013, a l'extraradi de la ciutat. Davant l'atac de l'agressor, que volia mantenir relacions amb ella, la dona li va clavar un cop a la cara amb un got de vidre, per la qual cosa se l'acusa d'un delicte de lesions amb instrument perillós, segons recull l'escrit d'acusació del ministeri púbic que ha avançat el Diari de Tarragona. Fonts de Fiscalia, però, han remarcat a l'ACN que es tracten de conclusions provisionals i que poden veure's modificades durant el transcurs del judici, que se celebrarà entre els dies 7 i 9 de febrer a la secció quarta de l'Audiència de Tarragona. En aquest cas, si es considerés provat que la dona va actuar en legítima defensa, podria quedar eximida del delicte. Segons ha avançat el Diari de Tarragona i han confirmat fonts de la fiscalia a l'ACN, el cas es jutjarà del 7 al 9 de febrer a la secció quarta de l'Audiència de Tarragona. Serà en el transcurs del judici o en la sentència quan les conclusions poden variar, si es té en compte la legítima defensa de la suposada agredida. A part de la pena de presó, se li reclamen 300 euros per les lesions ocasionades. Els fets es remunten al 15 d'abril a quarts d'una de la matinada per l'entorn on vivia l'acusada. El processat, de nacionalitat marroquí i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, volia mantenir relacions sexuals amb la dona. Aquesta es va negar i van començar a discutir i a forcejar entre ells, fins a l'extrem que ell la va agafar pel coll i li va arrencar uns collarets de perles. També se li van trencar les ulleres que duia. Aleshores ella va agafar un got de vidre d'una taula i li va clavar un cop a la cara. L'impacte li va causar ferides al front, a més de de contusions a l'espatlla dreta, al tòrax i a nivell de la cara. Va necessitar dos punts de sutura, analgèsics i antibiòtics i les ferides van trigar deu dies en curar-se. Passats els fets, a la cara li han quedat unes petites cicatrius. A l'acusat, a part de la pena de quatre anys de presó, la fiscalia demana la prohibició d'apropar-se a la dona a menys de 500 metres d'ella durant un període de deu anys. I quan surti de presó, s'enfrontaria a cinc anys de llibertat vigilada. En concepte de responsabilitat civil haurà d'abonar la quantitat de 1.000 euros pels danys morals i 112 euros per les ulleres i els dos collarets trencats.
|
Societat
|
Judicial
|
JxCat demana que el diàleg entre els partits sigui en condicions "d'igualtat" i que no sigui "retòric". Batet proposa que la propera reunió de l'Espai es faci a Lledoners per tal que hi pugui assistir Jordi Sànchez. JxCat ha demanat a la reunió de l'Espai de Diàleg d'aquest divendres a la tarda que el diàleg entre els partits sigui "en condicions d'igualtat" i que no sigui "retòric". Així ho ha explicat el portaveu del grup, Albert Batet, a la roda de premsa posterior a la cimera, acompanyat de la portaveu adjunta Gemma Geis. Batet ha proposat a la reunió que, si es vol que a les properes trobades hi pugui assistir el president de JxCat, Jordi Sànchez, la següent cimera es faci a la presó de Lledoners, on està tancat l'expresident de l'ANC des de fa més d'un any, o bé que s'aixequi la presó preventiva "injusta".
|
Política
|
Parlament
|
Vilafant aconsegueix una subvenció de 530.012 euros de l'Estat per rehabilitar el conjunt històric de Palol Sabaldòria. Amb l'ajut es restaurarà el castell per donar-li un ús públic. L'estat espanyol ha acordat finançar amb l'1,5 % cultural la rehabilitació del conjunt històric de Palol Sabaldòria de Vilafant (Alt Empordà). Els ministeris de Foment i el de Cultura i Esports han acceptat el projecte presentat per l'Ajuntament finançant el 67% del cost dels treballs amb un import de 530.012,90 euros. Vilafant compta amb un altre ajut del fons FEDER de 71.083,53 euros que permetran acabar la reforma de l'espai, valorada en 790.799,53 euros i poder convertir així Palol en "un centre d'atracció de visitants". Les actuacions previstes se centraran en conservar i recuperar els aspectes nobles de la construcció com les sales, l'escala principal i els arcs. També es dotarà el conjunt de més accessibilitat i els serveis necessaris per a l'ús públic. L'alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys, ha celebrat la concessió de la subvenció i ha dit que "si en algun municipi té raó de ser, és al nostre". Tenint en compte, ha afegit, que hi passen importants infraestructures com l'autopista, l'AVE, el tren convencional, la línia de la MAT i diverses carreteres. Aquesta és la tercera vegada que la població fa la petició a l'estat des de l'any 2010. Durant tot aquest temps, cada any l'Ajuntament ha invertit una part del pressupost municipal a recuperar aquest conjunt i a fer-hi campanyes d'excavacions arqueològiques. El conjunt compta amb una església preromànica, un castell medieval dels segles XI-XII i un antic mas.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Buch exigeix a Grande-Marlaska que s'autoritzi la seguretat per a Puigdemont "amb garanties i rapidesa". El conseller envia una carta al ministre argumentant que l'expresident "té dret" a tenir protecció "per llei" i afirmant que "afecta a un dret fonamental". El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha exigit per escrit al ministre espanyol de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, autoritzi i no posi esculls a l'atorgament de seguretat i protecció policial per a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Bèlgica. En una carta enviada aquest divendres, el conseller "confia" que el govern espanyol, a través dels ministeris d'Exteriors i de l'Interior, "donin tràmit davant les autoritats belgues a la petició de la Generalitat de Catalunya, així com que des del seu ministeri es facilitin els tràmits per al trasllat de les armes reglamentàries dels agents que han de prestar el servei de seguretat" a Puigdemont. "Esperem que es podrà resoldre amb garanties i rapidesa un dret que la llei reconeix al molt honorable senyor Puigdemont, i que afecta a un dret tan fonamental com la seva pròpia seguretat", afegeix Buch. A l'escrit, el conseller recorda la petició que ja va fer el passat 7 d'agost per demanar "que la Secretaria d'Estat de Seguretat donés les instruccions necessàries per a l'efectiu compliment del servei de seguretat" per a Puigdemont a Waterloo, "de conformitat amb el previst en la Llei 6/2003, de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat". Davant la negativa del ministeri al·legant que Puigdemont es troba "fugit de la justícia", Buch ha optat per remarcar al ministre que "els expresidents de la Generalitat de Catalunya tenen reconegut per llei el dret a gaudir dels serveis de seguretat necessaris per a les seves funcions" i que "l'única excepció a aquesta previsió és que l'expresident renunciï o el Parlament de Catalunya mitjançant majoria qualifica de dos terços prevegi la seva remoció". Així mateix, assenyala que els expresidents "poden gaudir dels drets que tenen reconeguts per llei en territori català o fora d'ell, atès que no existeix limitació territorial alguna en la normativa corresponent, i, per tant, els expresidents poden residir en l'exterior sense que això sigui contrari al principi de territorialitat de les competències de la Generalitat previst en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya". Però el conseller també ha volgut rebatre la condició de "fugit" que el ministeri atorga a l'expresident. Després de recordar les indicacions que el Tribunal Suprem ha donat en referència a Puigdemont, es recorda que "una vegada declarada la rebel·lia, la Sala Segona del TS, el 19 de juliol de 2018 va retirar les euroordres europees, per la qual cosa, a efectes europeus el senyor Puigdemont no es troba fugit, atenent a la falta d'una requisitòria internacional". A més, matisa que Puigdemont es troba "personat amb lletrat i procurador en la causa especial que contra ell davant la Sala Segona del TS des del 27 de març de 2018, fet que no seria conforme o concordant amb la condició de fugit". "Recordem doncs, que és fugit aquell que se sostreu completament a la justícia i la mateixa desconeix on es troba, no sent est el cas que ens esdevé, ja que el Tribunal coneix el lloc on es troba el molt honorable senyor Puigdemont", sentencia a la carta.
|
Política
|
Govern
|
Denunciat penalment un conductor que circulava a 189 km/h per la C-14 a Ciutadilla. Els Mossos el van sorprendre aquest dilluns durant un control preventiu de velocitat. Els Mossos d’Esquadra van denunciar penalment aquest dilluns un conductor de 49 anys i veí de Guissona (Segarra), com a presumpte autor d'un delicte contra la seguretat del trànsit. Els fets van succeir durant un control preventiu de velocitat que la policia va muntar a al punt quilomètric 60 de la C-14, al terme municipal de Ciutadilla (Urgell). Cap a les 11 hores, els mossos van detectar un turisme que circulava a 189 km/h, en un tram de carretera on la velocitat màxima permesa és de 90 km/h. Els agents denunciar el conductor per circular amb una velocitat penalment punible. L'home haurà de comparèixer el dia 6 d'agost davant el jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Cervera. Els Mossos d'Esquadra de trànsit intensificaran aquesta setmana els controls per assegurar el compliment dels límits de velocitat establerts amb l'objectiu de reduir l'accidentalitat derivada de circular a velocitats superiors a les permeses.
|
Societat
|
Policial
|
La galeria Helga de Alvear ven la polèmica obra de l'artista Santiago Sierra per 80.000 euros. El treball mostra, entre d'altres, els rostres de Junqueras, Sànchez i Cuixart per denunciar l'existència de "presos polítics" a Espanya. La galeria Helga de Alvear ha venut la polèmica obra de l'artista Santiago Sierra per 80.000 euros, segons ha pogut saber l'ACN. La composició fotogràfica s'havia d'exposar a la fira d'art contemporani Arco de Madrid, però no ha arribat a ser vista pel públic perquè ha estat retirada a petició del consorci firal Ifema, que gestiona el recinte on té lloc el certamen. Sierra exposava a les fotografies els rostres pixelats de diversos personatges, entre ells el del vicepresident destituït Oriol Junqueras, el de l'expresident de l'ANC i diputat de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, i el del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, per denunciar l'existència de "presos polítics" a l'Estat. El treball de l'artista Santiago Sierra s'havia d'exposar des d'aquest dimecres fins al 25 de febrer a l'estand de la galeria Helga de Alvear. L'obra també inclou altres casos, 24 en total, com els joves d'Alsasua, els titellaires de Madrid empresonats el 2016, directius d'Egin o simpatititzants del 15-M que van participar en piquets informatius de la vaga general del 29-M del 2012, acompanyats d'una breu llegenda que explica cada cas.
|
Cultura
|
Arts
|
La CUP lamenta que el Govern no hagi fixat data i pregunta en la reafirmació amb el referèndum. La diputada Gabriela Serra veu l'acte com un gest davant dels ciutadans després de moments de "confusió i contradiccions". La diputada de la CUP Gabriela Serra ha lamentat que l'acte en què el Govern en bloc ha firmat el compromís amb el referèndum no hagi fixat data i pregunta. I ha considerat important que en breu es doni aquesta informació sobre el referèndum per tal que comenci la marxa enrere de l'exercici del dret a l'autodeterminació. En declaracions als periodistes abans de participar a la reunió convocada pel Govern per fer balanç de l'aplicació dels acords del ple de la pobresa, la diputada de la CUP ha atribuït l'acte a la necessitat del Govern de reafirmar davant la ciutadania la voluntat de fer el referèndum després del "cert moviment, confusió i contradiccions". "Qui cregui que s'ha de reafirmar està bé que es reafirmi", ha conclòs. Gabriela Serra ha recordat que "suposadament ja estava clar que el referèndum se celebraria sí o sí ", tal com va aprovar el Parlament en el debat de política general. "Tan de bo en aquesta reafirmació haguessin informat de data concreta i pregunta concreta. Aquesta informació no s'ha fet i esperem que es faci en breu perquè és imprescindible per començar la marxa enrere de la consecució del nostre dret com a poble d'autodeterminar-nos", ha defensat.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Un manifest subscrit per diverses entitats demana l’alliberament i la no extradició del periodista turc Hamza Yalçin. El document subratlla la preocupació perquè l'Estat espanyol esdevingui "còmplice" de la "campanya repressiva" del president Erdogan i exigeix un compromís ferm amb la defensa dels drets humans. La presidenta del PEN Català, Carme Arenas, i la degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, han presentat aquest dimarts un manifest signat per diverses entitats que demana l'alliberament i no extradició del periodista i escriptor turc Hamza Yalçin. L’acte també ha comptat amb la presència de la dona de Yalçin, Seda Sanlier i d’un dels advocats del cas i membre d’Alerta Solidària, David Aranda. Segons Aranda, el procediment "va més enllà de totes les regles humanes i legals" perquè no "respecta el dret internacional dels drets humans" ni es troba emparat en la nostra legislació en tractar-se d'una demanda d'extradició "totalment política". Més enllà de la demanda d'alliberament, els ponents han acusat el govern de l'Estat espanyol de ser "còmplice" de la campanya repressiva del règim de Recep Tayyip Erdogan. Hamza Yalçin és un periodista i escriptor que va haver d’abandonar Turquia per les seves idees contràries al règim del president Erdogan. El 1987 va obtenir l’asil polític i, finalment, al 2006, la nacionalitat sueca. Yalçin va ser detingut el passat 3 d'agost a l'aeroport del Prat arran d'una ordre de detenció internacional emesa per Turquia a través de la Interpol. Des d'aleshores es troba empresonat a Brians I. Segons ha explicat Aranda, el passat 30 d’agost, el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol va rebre la demanda d’extradició per part de Turquia, i ara el ministre de Justícia, Rafael Català, compta amb un període de 15 dies per elevar una proposta al govern. El procés, doncs, encara es troba en una fase política i és l’executiu qui pot autoritzar l’inici del procediment judicial o bé desestimar directament la demanda d’extradició, ha remarcat. Durant l’acte, Aranda ha qualificat de "preocupant" el fet que el govern espanyol doni credibilitat a la demanda turca, ja que "les acusacions són completament falses". Segons la defensa, Erdogan acusa a Hamza de pertànyer a un grup terrorista que no existeix i fa servir "definicions vagues" de terrorisme. A més, fins i tot en el cas que les acusacions fossin certes, ha afirmat l’advocat, l’Estat espanyol "tampoc podria valorar la demanda de Turquia", ja que la legislació internacional vigent no permet l'extradició a països on la persona pugui ser sotmesa a un tracte degradant. Aranda ha recordat que sobre el règim d’Erdogan pesen denuncies de tortures per part de diferents organitzacions internacionals. A més, Turquia s’està plantejant la reinstauració de la pena de mort i Hamza ja hi va ser condemnat, tot i que després li van commutar la pena. Els ponents també han fet referència a l’alliberament després de poc més d’un dia de detenció de l’escriptor turc Dogan Akhanli, també perseguit per Erdogan, el passat 21 d’agost, que els va deixar “perplexos”, segons Arenas. Aranda ho atribueix, en part, al "diferent tarannà polític i judicial" del jutge d'aquest cas, Fernando Andreu, respecte al de Ismael Moreno, del cas de Yalçin. Mentre el primer va tenir en compte la violació dels drets humans a Turquia, el segon va interpretar "de manera mecànica", segons l'advocat, el dret internacional i "no va voler valorar la inviabilitat de l'extradició". També va tenir un rol rellevant l'ambaixada alemanya mentre que Suècia no s'ha manifestat fins ara. Tant Aranda com Arenas han criticat la "instrumentalització" de la Interpol. La presidenta del PEN Català ha anunciat que el PEN internacional ja ha enviat una carta a l'organisme demanant que s'apliqui un "filtre" sobre aquest tipus d'alertes. Durant l’acte, ha intervingut Seda Sanlier, la dona del periodista empresonat, i ha insistit en que el seu marit "no és un terrorista, sinó un escriptor i activista socialista". També han parlat dos amics de Yalçin: Zafer Ballikaya i Zano Suphandagi Gormez. Gormez ha recordat amb la veu trencada per l'emoció les tortures que tant ell com Yalçin van patir a Turquia. Diverses entitats de periodistes i defensores de la llibertat d’expressió d’arreu del món donen suport al manifest, que resta obert a la plataforma Change.org perquè s’hi sumin altres persones i col·lectius.
|
Societat
|
Judicial
|
El Govern, l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra i AENA renoven l'aposta d'internacionalització del Prat. El conveni entre les quatre institucions ha ajudat a multiplicar per vuit el volum de passatgers directes intercontinentals. La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i AENA han renovat aquest dijous el seu conveni de col·laboració (CDRA) amb l'objectiu de seguir treballar per potenciar la internacionalització de l'aeroport d'El Prat i aconseguir destinacions dels mercats asiàtic i americà que encara no estan servides com Tòquio, Delhi, Bangkok o Mèxic. En un comunicat, les quatre institucions han explicat que des de l'inici de la seva col·laboració, han aconseguit augmentar fins a 45 les destinacions d'altres continents i han multiplicat per vuit el volum de passatgers directes intercontinentals. El CDRA té com a un dels principals objectius pel proper any "fidelitzar i fer créixer en freqüències les companyies" amb aquests vols de llarga distància. El conveni del CDRA, iniciat el 2005, s'ha renovat aquest dijous durant una trobada entre el secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat i president del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA), Isidre Gavín; el director de promoció econòmica internacional de l’Ajuntament de Barcelona, Mario Rubert; el president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona, Miquel Valls, i la directora de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, Sonia Corrochano. Les quatre institucions consideren que la seva "coordinació" i la "funcionalitat de finestreta única" que permet el CDRA ha ajudat a "atraure companyies aèries", i consolida el model com a "referent de cooperació entre diverses institucions i referent europeu". De cara a la nova etapa, el CDRA vol fidelitzar els vols i les companyies intercontinentals que treballen a l'aeroport d'El Prat per "afegir freqüències" i aconseguir que determinats serveis es facin "tot l'any, i no de manera estacional". Entre les novetats de vols per l'any vinent, Level ha anunciat una nova ruta a Santiago de Chile per l'estiu, i una nova ruta a Nova York (JFK). West Jet començarà a volar a Toronto i Etihad ha començat a volar aquest novembre des de Barcelona i tindrà un vol diari a partir de l'estiu del 2019. A més, el CDRA vol promocionar el sector de serveis de transport aeri i de viatge a l'aeroport de Barcelona, que actualment dona feina a unes 125.000 persones en llocs de treball directes, indirectes, induïts i catalítics. En aquest sentit, el CDRA considera "especialment valuós" que companyies com Norwegian o Level hagin establert la seva base d'operacions de llarga distància a Barcelona, on creen oficines i llocs de treball "amb un alt valor afegit pel territori". Pel que fa a la càrrega aèria, en els últims anys Barcelona s'ha posicionat entre els 20 aeroports més grans d'Europa. El CDRA considera això especialment important pel sector farmacèutic-químic, el de manufactures elèctriques i automoció, l'alimentari i el tèxtil. L'aeroport de Barcelona està inclòs en l'1% de les ciutats del món que generen el 40% del tràfic mundial, i el CDRA considera que això el converteix en un espai "globalment competitiu".
|
Economia
|
Infraestructures
|
El jutjat cita a declarar el 18 de juny l'alcalde de Verges per la denúncia de la fiscalia per un delicte d'odi. L'acusen de fomentar animadversió cap a "la nació espanyola" i la Guàrdia Civil per vincular el cos amb la punxada massiva de rodes al municipi. El jutjat d'instrucció número 2 de la Bisbal d'Empordà ha citat a declarar el proper 18 de juny a l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater (CUP), arran de la denúncia de la fiscalia per un presumpte delicte d'incitació a odi contra "la nació espanyola" i la Guàrdia Civil per vincular aquest cos amb la punxada massiva de rodes que es va produir al municipi l'octubre passat. Sabater va denunciar els fets, que van afectar més de 160 vehicles de la població, i va apuntar a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil en relació a l'autoria dels incidents, afirmant que "de dia van uniformats i de nit incontrolats". En aquest sentit, va assegurar que no es tractava d'un incident fortuït i el va relacionar amb el fet que durant la celebració del referèndum de l'1-O els impedissin l'entrada al municipi amb tractors i jardineres. El batlle ha declinat fer declaracions fins que comparegui als jutjats.
|
Societat
|
Judicial
|
Protecció Civil activa l'alerta per temporal marítim a tot el litoral. També es mantenen en prealerta els plans per vent i per inundacions. Protecció Civil de la Generalitat ha activat l'alerta del Pla Procicat pel temporal marítim amb fort onatge previst pel Servei Meteorològic de Catalunya fins dijous al matí. Les onades poden superar els quatre metres a tota la costa de Catalunya. El període més perillós serà durant el dia de dimecres. També es manté en prealerta el pla Ventcat per fort vent a cotes altes del Pirineu i al litoral nord de Tarragona, Barcelona i sud de Girona. Així mateix, també està en prealerta el pla Inuncat per l'episodi de pluges generalitzades a tot Catalunya. La Generalitat demana tenir molta cura a les zones portuàries, espigons i en les activitats que es realitzin a prop de la costa. És per això que ha recomanat als ajuntaments costaners que tanquin l'accés a punts perillosos on un cop de mar pot arrossegar algú. En aquest sentit, reclama a la ciutadania que no s'apropi per fer fotografies o per mirar com trenquen les onades, perquè encara que hi hagi diverses onades d'una mateixa alçada, una pot ser més gran que les altres i resultar perillosa. Pel que fa a les pluges, es preveu que aquest dimecres es pugui superar el llindar d'avís per intensitat de precipitacions de més de 20 litres per metre quadrat en 30 minuts a les comarques de les Terres de l'Ebre, Tarragona, Barcelona, Catalunya Central i sud de Girona. Els xàfecs poden anar acompanyats de tempesta i de ratxes fortes de vent. En punts més freds no es descarta calabruix. També es poden acumular més de 100 litres per metre quadrat en 24 hores al Pirineu i Prepirineu central i occidental. Precaució a la llera del Llobregat L'Agència Catalana de l'Aigua informa que augmenta el cabal de sortida de l'embassament de la Baells per gestionar possibles avingudes, i podrà arribar a nivells no habituals i inundar parcel·les rústiques. Els cabals alliberats es mantindran les properes hores i podrien augmentar en funció de l'evolució de l'episodi de pluges. Per això, Protecció Civil demana precaució en punts baixos, accessos i activitats properes a la llera del riu Llobregat. Aquest avís s'ha enviat a tots els municipis d'aquesta zona, des de Cercs fins al Prat de Llobregat. Vent al litoral nord de Tarragona, al de Barcelona i al sud de Girona El vent bufarà de component sud al litoral nord de Tarragona, al litoral de Barcelona i al litoral i prelitoral sud de Girona. Es reclama precaució en els desplaçaments i en les activitats de lleure a l'exterior per la possible caiguda de branques, arbres i altres elements estructurals, tant a l'entorn natural com a les zones urbanes properes a arbrat. Quan hi hagi ratxes fortes cal evitar aturar-se a prop de murs de tancament o elements similars. També cal fixar bé o retirar elements que estiguin a balcons o terrasses, tenint especial cura amb les decoracions i la il·luminació nadalenca. El Servei Català de Trànsit insta a reduir la velocitat, a vigilar amb els avançaments i a subjectar el volant de manera segura i forta.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Banyoles repartirà bosses reutilitzables al mercat per intentar eliminar les de plàstic. L'Ajuntament sortejarà vals de 100€ per gastar en comerços locals i restaurants del municipi. L'Ajuntament de Banyoles engega aquest dimecres una campanya per repartir bosses reutilitzables de tela i, d'aquesta manera, eliminar les de plàstic que es reparteixen al mercat setmanal. El consistori instal·larà una parada en el mercat al centre de la Plaça Major des d'on repartirà les bosses de la campanya 'Al mercat de Banyoles sí reciclables, no plàstics!'. Aquells qui en vulguin una hauran de respondre una enquesta i se'ls entregarà una bossa fins que s'acabin. A més, tots els que responguin l'enquesta entraran en el sorteig d'un val de 100 euros que es podran gastar en comerços i restaurants del municipi. Cada setmana se sortejaran dos vals i la campanya s'allargarà fins el 14 d'octubre. La regidora de Promoció Econòmica de Banyoles, Anna Tarafa, ha destacat que les bosses que reparteix l'Ajuntament "es renten fàcilment" i l'objectiu és que "la gent les porti per comprar" i es vagi reduint la presència del plàstic en el mercat. Tarafa ha assegurat que el consistori ha optat per engegar la campanya en el mercat per "reforçar el seu rol dinamitzador del comerç i dels serveis del centre de la ciutat".
|
Economia
|
Comerç
|
Comencen aquest dissabte les proves per accedir a 300 places de professors d'FP. Un total de 3.316 persones aspiraran a obtenir alguna de les places convocades per Ensenyament. Aquest dissabte comencen les proves per accedir a les 300 places per a cossos de professors de formació professional que ha convocat el Departament d'Ensenyament. En aquestes proves es presentaran un total de 3.316 persones que aspiraran a obtenir alguna de les places convocades a concurs. El Departament destaca que l’objectiu és potenciar les especialitats de formació professional i minorar el percentatge de temporalitat que hi ha en aquestes especialitats. Per dur a terme les proves, a partir d'aquest dissabte, hi ha 43 tribunals distribuïts arreu del país. En les proves d’aquest any s’ha establert un sistema que prima els aspectes qualitatius, importants per determinar l’excel·lència dels candidats, i poder així seleccionar als millors en cadascuna de les especialitats, segons subratlla el Departament. Així, destaca la importància de la prova pràctica, que és imprescindible per a seguir endavant en el procés selectiu, per sobre de la prova teòrica. Així mateix, la prova oral també té un caràcter eminentment pràctic, on s’ha de prendre com a referència l’aplicació dels currículums vigents a Catalunya. El procés selectiu està format per una fase d’oposició, que en aquest cas té dues proves eliminatòries, i una fase de concurs, a la qual hi accedeixen només els que han superat la primera fase. La primera prova està formada per una part pràctica, que compta un 65% del total, en la qual els candidats han de mostrar els coneixements específics de la seva especialitat i la seva aplicació didàctica a l’aula. Aquesta primera prova també té una part que correspon al desenvolupament per escrit d’una tema, que val un 35%, i que es vincula a un temari de l’especialitat. Els candidats que accedeixen a la segona prova han de realitzar la presentació d’una programació didàctica que ha de fer referència al currículum de l’especialitat que hi ha a Catalunya, i han de dur a terme la preparació i exposició d’una unitat didàctica. Per poder superar aquesta segona prova els candidats en el seu global han d’obtenir com a mínim una puntuació de 5 punts sobre 10. A continuació, en la fase de concurs, els candidats que superen la segona prova se’ls valoren els mèrits i s’obté la llista amb la puntuació final, d’on es determina quins seran els candidats seleccionats per a cada especialitat. Les places convocades per especialitat en el cos de professors d'ensenyament secundari són 12 per Administració d'empreses, 5 per Anàlisi i química industrial, 5 per Assessoria i processos d'imatge personal, 19 per Formació i orientació laboral, 8 per Hoteleria i turisme, 30 per Informàtica, 20 per Intervenció sociocomunitària, 8 per Organització i gestió comercial, 4 per Organització i processos de manteniment de vehicles, 4 per Organització i projectes de fabricació mecànica, 5 per Processos en la indústria alimentària, 8 per Processos diagnòstics clínics i productes ortoprotètics i 10 per Processos sanitaris. En relació al cos de professors tècnics de formació professional, hi ha 12 places per Cuina i pastisseria, 6 per Estètica, 15 per Manteniment de vehicles, 9 per Mecanització i manteniment de màquines, 6 per Perruqueria, 10 per Procediments de diagnòstic clínic i ortoprotètics, 37 per Procediments sanitaris i assistencials, 7 per Processos comercials, 27 per Serveis a la comunitat, 5 per Serveis de restauració i 28 per Sistemes i aplicacions informàtiques.
|
Societat
|
Educació
|
La producció ecològica catalana compta amb més de 4.000 operadors i factura prop de 700 MEUR. La ramaderia ecològica arriba ja a les 971 explotacions. L'informe anual 2019 del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) confirma el creixement de la Catalunya ecològica: augmenten els operadors (+7,49%), l'agricultura (+8,91%), la ramaderia (+4,75%) i les activitats agroalimentàries (+12,47%), i també les facturacions (+19,28%). En relació amb els operadors, l'informe indica que l'any 2019 es va tancar amb el registre de 4.148 operadors ecològics. Pel que fa la ramaderia ecològica, l'any 2019 s'ha tancat amb 971 explotacions (+4,75%). El creixement de facturacions del sector ecològic català del darrer exercici econòmic comptabilitzat (2018) va ser del 19,28%, fins a arribar als 697,52 milions d'euros de volum facturat. Per demarcacions, Barcelona lidera la taula d'operadors ecològics amb 1.638 operadors, Lleida és segona amb 1.019, seguida de Tarragona amb 1.003, i Girona amb 488. Pel que fa a la superfície de producció ecològica, l'any 2019 s’ha arribat a les 229.609 ha, amb un increment anual del 8,91%. Destaca l'augment de comercialitzadors, d'un 27,29%. Els productors dedicats a la producció vegetal han crescut un 5,46%, i els productors ramaders, un 5,51%. Per la seva banda, els elaboradors s'han incrementat un 9,41%, i els importadors, un 10,91%. Lleida és la demarcació que més ha crescut en superfície inscrita en termes absoluts, fins arribar a les 117.537 ha, i Barcelona en percentatge, un 8,68%. Observant només els cultius, sense comptar prats, pastures, farratges i superfície de boscos, Tarragona lidera la taula, amb 15.080 ha de superfície, envers les 13.934 ha de Barcelona o les 12.280 ha de Lleida. Girona compta amb 3.397 ha. Cal destacar els creixements de cultius com ara els fruiters (1.503 ha, +12,8%), la vinya (18.632 ha, +11,7%) o els cereals (8.286 ha, +11,06%). Els cultius majoritaris són els típics del Mediterrani, com ara la vinya, les oliveres i els cereals. Per la seva banda, els prats, les pastures i els farratges han arribat a les 160.116 ha, amb un augment del 9,85%; i els boscos, els matolls i la recol·lecció silvestre, a les 24.801 ha, amb un 4,11% d'increment. De les explotacions ramaderia ecològica, el vaquí de carn continua sent l'orientació ramadera més implantada amb 500 explotacions (+6,38%). Destaquen, però, les evolucions del vaquí de llet (14 explotacions, +55,56%), l'avicultura de carn (51 explotacions, +24,39%) o el porcí (16 explotacions, +23,08%). Per demarcacions, Lleida està al capdavant amb 437 explotacions (+4,3%), seguida de Girona amb 312 (+4,35%), Barcelona amb 189 (+3,85%) i Tarragona amb 33 (+22,22%), que és la que més ha crescut en percentatge. Sobre les activitats agroindustrials, l'any 2019 Catalunya ha arribat a les 2.264 activitats agroalimentàries, que continuen creixent de manera important (+12,47%), en la línia sostinguda dels darrers anys. Per demarcacions, Barcelona és capdavantera amb 1.248 activitats agroindustrials (+13,97% respecte de 2018) i concentra més del 55,12% de les activitats transformadores, de comercialització i d'importació. La segueix Tarragona, que, amb 426 activitats (+9,79%), és l'altre pol agroindustrial ecològic català; Lleida acaba l'any amb 352 empreses agroalimentàries (+15,03%) i sent la que més ha crescut; mentrestant, Girona tanca amb 238 (+6,25%). Volum de facturacions del sector ecològic El creixement de facturacions del sector ecològic català del darrer exercici econòmic comptabilitzat (2018) va ser del 19,28%, fins a arribar als 697,52 milions d'euros de volum facturat. Els subsectors més importants en volum de negoci són la comercialització i distribució, amb 163,27 milions d'euros; en segon lloc, el vitivinícola (134,66 milions d'euros), i, en tercer, la producció i transformació hortofructícola (111,10 milions d'euros). El 87,28% del volum de facturació correspon als operadors elaboradors, comercialitzadors i importadors. Mentrestant, el 12,72% restant correspon a la producció vegetal i ramadera. Destinació de les vendes La destinació majoritària dels productes ecològics obtinguts a Catalunya continua sent el consum intern amb 253,34 milions d'euros (41,61% del total). Mentrestant, la resta de l'Estat va destinar-hi 132,48 milions d'euros (21,76%). Les vendes a altres països de la Unió Europea van pujar a 145,25 milions d'euros (23,86%) i l'exportació a països tercers fora de la UE es va elevar als 77,74 milions d'euros (12,77%). Pel que fa a la comercialització a altres països de la Unió Europea o a l'exportació, és important el subsector de fruita, hortalisses i productes transformats hortofructícoles, amb un 66,73% que té com a destinació altres països de la Unió Europea. En el subsector del cultiu de fruits secs i/o manipulació, elaboració i envasament de fruits secs, un 58,8% és destinat a la UE o a països tercers. En el cas del sector de l'oli d'oliva, encara és més clar el pes de l'exportació. Un 69,16% de les vendes van tenir com a destinació la Unió Europea o països tercers. Pel que fa a l’activitat d'inspecció, l'any 2019 es van generar 637 expedients d'inscripció (dels quals 477 van acabar amb visita d'inscripció), 920 expedients d'ampliació de dades del Registre (comptant controls físics i documentals), i un total de 3.755 visites de seguiment de la certificació. La suma total va suposar un increment anual de l'11,95% en volum d'auditories. Els expedients d'inscripció van créixer un 21,33%, els d'ampliació un 20,89% i els de seguiment un 8,56%. La previsió d'inspeccions per a aquest any 2020 és de 4.153 inspeccions de seguiment de la certificació, un 6,03% més que la previsió de l'any anterior. Pel que fa a l'activitat de certificació, durant l'any 2019, el Comitè de Certificació ha valorat 6.239 expedients i ha tramitat 16.621 autoritzacions de productes nous o actualitzacions de producte, un 4,25% més que l'any anterior. S'han emès 6.359 certificats de conformitat, un 8% d'augment. Durant l'any 2019, el Comitè de Certificació ha proposat dues suspensions cautelars, 61 retirades de les indicacions protegides i 55 propostes d'obertura d'expedient sancionador. Les dades demostren que la producció i el consum de productes ecològics han continuat en augment durant l'any 2019. "El sector agroalimentari ecològic creix tant en quantitat d'operadors com en complexitat i heterogeneïtat de les activitats. Aquest creixement anual continua traduint-se en taxes de dos dígits, any rere any". Així ha valorat la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, l'informe sobre la producció ecologicoagrària a Catalunya de l'any 2019. Per la seva banda, el president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), David Torrelles, ha destacat que cada any Catalunya esdevé més ecològica: "El creixement de les produccions i del consum continuen a l'alça. En els darrers deu anys, s'han triplicat els operadors i la superfície inscrita, doblat les explotacions ramaderes o quadruplicat les activitats agroalimentàries". Torrelles ha considerat que "l'augment continuarà sostingut en el temps, ja que els productors troben en la producció ecològica una oportunitat de canvi i millora. I ha afegit que "la població, en temps de la covid-19, ha incrementat encara més la confiança i el consum de productes ecològics i de proximitat".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:La republicana Mireia Ingla és investida alcaldessa de Sant Cugat amb suport del PSC i CUP. El pacte dels partits d'esquerra trenca amb 32 anys de governs convergents. La republicana Mireia Ingla ha estat investida aquest dissabte alcaldessa de Sant Cugat del Vallès. ERC-MES ha arribat a un acord amb els grups municipals del PSC i CUP i han trencat amb 32 anys de governs convergents. Ingla agafarà el relleu de Carmela Fortuny, que va arribar a l'alcaldia després de la renúncia de Carme Conesa, fa un any. Ingla ha rebut 13 vots, la majoria absoluta, amb els 6 vots d'ERC, els 4 del PSC i els 3 de la CUP, mentre que Fortuny només ha rebut el suport dels 9 regidors de JxCat. El ple d'investidura s'ha desenvolupat davant molts els veïns que volien seguir-lo; alguns amb pancartes de 'pacte de la vergonya' o 'cap pacte amb el 155' i el president de la mesa d'edat ha hagut de cridar a l'ordre en més d'una ocasió. La nova alcaldessa ha defensat l'acord, que ha desbancat JxCat després de 32 anys de govern a Sant Cugat, com un acord ''ampli i transversal''. Ha assegurat que ''com a alcaldessa'' l'omple ''dorgull'' haver-hi pogut arribar perquè el resultat del 26-M cre que està en ''clau progressista i de canvi'' i també ''en clau nacional''. Ha assegurat que està ''convençuda'' que el millor govern per representar aquesta voluntat de canvi és el que han gestat amb PSC i la CUP. Ingla ha explicat que després de vuit mandats ''amb el mateix projecte'', moltes persones han entès que era una ''oportunitat de canvi'' i ha defensat treballar, durant el mandat, perquè cap ciutadà se senti exclòs de la ciutat. Ingla ha assegurat que s'han ''conjurat'' per ''superar els frontisses i els vetos d'uns contra els altres'', i ha animat a ''assumir'' que cal el diàleg i no ''confrontació'' i ha criticat els qui prefereixen ''els fronts, ponts i crispació al diàleg'', i ho ha situat com una base '' per tirar endavant la ciutat i el país, i per això creu que cal ''reflexió col·lectiva'' i amb profunditat. Ha defensat ''el dret a decidir'' com un dret legítim però ha advertit ''no malbaratar el present, perquè tot està per fer i tot és possible''. Ingla ha situat l'accés a l'habitatge com un dels principals problemes i reptes de Sant Cugat, les desigualtats I l'emergència climàtica com a principals objectius del mandat, a més de fer una ''ciutat lliure d'agressions masclistes'' i també de corrupció. En unes línies similars s'ha posicionat la regidora de la CUP, Núria Gibert, que ha estat interrompuda constantment amb crits de ''botiflers'' i '155''. Gibert s'ha mostrat oberta a rebre totes les crítiques però ha justificat el pacte de Govern Però ha demanat deixar-se explicar. Ha detallat que ha estat un ''pas valent i difícil'' i que ha requerit molta ''deliberació''. Ha reconegut però, que els programes electorals sempre es fan pensant en una majoria absoluta i que després s'han de buscar les aliances. Per això, ha defensat obrir ''una nova etapa a la ciutat que ens estimem amb bogeria'' amb l'objectiu de ''prioritzar'' les persones i les problemàtiques que han resultat ''invisibles'' als darrers mandats. Per la seva banda, Pere Soler, del PSC, ha defensat haver quadruplicat els resultats electorals i ha demanat no fer una lectura ''esbiaixada'' dels resultats entre guanyadors i perdedors, sinó veure el canvi com ''un pas endavant''. Ha assegurat que els socialistes donaran ''la talla'' i ha fet una crida a buscar el consens i el respecte. Ha assegurat també, que vetllaran per la neutralitat dels espais públics i les institucions. Carmela Fortuny s'acomiada d'un any d'alcaldesa Carmela Fortuny s'ha reivindicat com a líder de la força guanyadora el 26-M i ha defensat JxSantCugat com la ''força hereva'' dels 32 anys de mandat. Ha reivindicat haver treballat per configurar la ciutat actual, i s'ha mostrat disposada a continuar treballant per la ciutat tot i que ''les circumstàncies ens porten a un camí nou''. ''Treballarem de manera incansable'', ha dit Fortuny, que ha garantit una oposició ''amatent i fiscalitzadora, de qualitat i exigent amb el nou govern'', amb l'objectiu, ha afegit, ''de preservar el model de ciutat amable, verda, cohesionada i competitiva i amiga de les empreses''. Fortuny també ha assegurat haver-ho intentat ''tot'' per obeir el resultat de les eleccions i el mandat de l'1-O, i ha denunciat la situació ''vergonyant'' dels presos i exiliats amb ''injustícia i tristesa'' Per això, ha situat entre els reptes, ''grans consensos i sense discrepàncies ni contradiccions''. Ple amb escridassades La sala de plens de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha quedat petita per acollir tot el públic que volia presenciar la sessió d'investidura. Una part han entrat equipats amb pancartes contar el pacte de govern, amb lemes com ''No pactes amb el 155'' o ''Pacte de la vergonya''. La indignació d'alguns veïns, partidaris de JxCat s'ha deixat sentit en forma de crits de ''botiflers'' o ''155'' durant les intervencions d'alguns dels regidors i el president de la mesa d'edat ha hagut de cridar a l'ordre diverses vegades. Els partidaris del canvi també han cridat, en aquest cas, ''3%''. També hi ha hagut crits pel regidor de Cs, que ha mostrat el seu desacord amb la fórmula que han triat els diferents regidors, sobretot independentistes, per jurar l'acta de regidors, La mateixa Ingla ha dit que jurava per ''imperatiu legal'' i ''per fer de Sant Cugat una ciutat sostenible socialment, fins a la República Catalana i per posar fi a la repressió política''. Nuria Gibert, en canvi, ha optat per ''per imperatiu legal i amb lleialtat al nostre poble'', mentre que Carmela Fortuny ha promès treballar ''de manera incansable per Sant Cugat i per la República Catalana''. Pere Soler, en canvi, ha optat per prometre el càrrec ''per la ciutadania, la ciutat de Sant Cugat i Valldoreix, i seguir avançant per una Espanya i una Europa Federal''.
|
Política
|
Política municipal
|
Una víctima mortal en l'ensorrament del sostre d'una habitació en una casa de Sant Pere de Ribes. Tot apunta que el finat seria l'home que residia a la casa, situada al veïnat de les Roquetes. Una víctima mortal aquest dilluns al vespre en l'ensorrament del sostre d'una habitació en una casa de Sant Pere de Ribes (Garraf), segons han informat els Bombers de la Generalitat. El cos sense vida encara no ha estat identificat però tot apunta que el finat seria l'home que residia a l'habitatge. L'avís del sinistre s'ha rebut a les 21.12 hores al número 92 del carrer Federico García Lorca, al veïnat de les Roquetes. Segons les primeres informacions ha cedit part del sostre d'una habitació interior situada a la primera planta de la casa (que consta de planta baixa i un pis). Els Bombers han mobilitzat cinc dotacions, que han pogut accedir fins la primera planta i han localitzat el cos sense vida d'una persona. Posteriorment, han revisat la resta de l'immoble (que no ha resultat afectat) i han supervisat l'apuntalament i desenrunament. Les causes de l’esfondrament encara no estan confirmades i s'ha encetat una investigació per tal d'esclarir-les. Els Mossos d'Esquadra han destinat diverses patrulles, que s'han fet càrrec de les diligències.
|
Societat
|
Successos
|
El Consell Escolar aprova el dictamen sobre el decret d'admissió amb vots particulars oposats. Els pares de la concertada volen més llibertat d'elecció i el sindicat Ustec demana més canvis cap a l'escola inclusiva. El Consell Escolar de Catalunya ha aprovat aquest dimarts a la tarda el dictamen sobre el decret d'admissió que el Departament d'Educació està preparant per al proper període de matriculació. No obstant això, i seguint amb la polèmica que ha portat aquest projecte per caminar cap a l'escola inclusiva, s'hi han presentat vots particulars en sentit oposat. La Fapel, representant les famílies d'alumnes de l'escola concertada, vol més llibertat d'elecció de centre i que no s'eliminin places de centres concertats abans de saber la demanda d'una zona o escola determinada. El sindicat de mestres Ustec vol més passos "essencials" cap a una educació veritablement inclusiva. L'únic aspecte acordat per tothom ha estat la reclamació d'un millor finançament, que hauria d'arribar al 6% del PIB. Ara el dictamen i els vots particulars es presentaran al departament en un termini de 48 hores, i la Conselleria hauria de reunir les parts per fer un últim intent d'acord. Josep Maria Prats, de la Fapel, ha explicat a l'ACN que els canvis que el dictamen ha proposat pel decret són millores del text i precisions tècniques, però en el fons no hi ha hagut cap gran canvi, cosa que dificulta el consens de les parts. El seu vot particular, ha dit, recull el 90% de les al·legacions formulades per les famílies. Per la seva banda, Xavier Díez, d'Ustec, ha opinat que el decret es queda "curt" en les "ambicions" del Pacte contra la segregació escolar, ja que és "molt fràgil" davant la supeditació a la normativa estatal, que deixa poc marge de maniobra, i les mesures que proposa són "cosmètiques", sense "tocar res essencial". De fet, diu que només "renya" i fa "recomanacions", però canvia poc la situació actual i no prohibeix algunes pràctiques denunciades com les quotes obligatòries a la concertada.
|
Societat
|
Educació
|
Casado proposa una llei de suport a la maternitat que ajudi a les dones que "volen ser mares lliurement". El líder del PP alerta que "l'hivern demogràfic pot desbaratar el futur de la societat". El president del PP, Pablo Casado, ha anunciat que si guanya les eleccions generals del 18 d'abril, aprovarà una llei de suport a la maternitat que ajudi a les dones que "volen ser mares lliurement" En la clausura de la Convenció de Família i Igualtat del PP a Cartagena, Casado ha explicat que amb aquesta llei volen fer front a "l'hivern demogràfic" que "pot desbaratar el futur de la societat" perquè "és un problema per la sostenibilitat de la societat del benestar i per garantir les pensions". Amb tot, ha subratllat que el PP no entrarà "en debats jurídics ni penals, ni en la llibertat de les dones per decidir si volen ser mares o no". Sense mencionar l'avortament, Casado ha dit que "aquest debat ja fa dècades que s'ha superat". La voluntat dels populars és que la llei de la maternitat aconsegueixi que totes les institucions públiques, "ajuntaments, diputacions, autonomies i govern central, posin més recursos i mesures fiscals i socials" perquè hi hagi més naixements i ha posat d'exemple França i els països nòrdics. Casado ha recordat que a Espanya cada cinc embarassos se n'interromp un voluntàriament, davant d'això ha proposat que les institucions posin recursos "a favor de qui decideix tirar endavant amb l'embaràs lliurement perquè es trobin amb mesures socials a la seva disposició per tenir més fàcil aquesta decisió". D'altra banda, el líder popular ha criticat que el PSOE vagi de moderat i digui que PP crispa molt "per dir la veritat". "Per molt que facin hemeroteca, farem una campanya en positiu que superi aquests vuit mesos de blanc i negre", ha afirmat tot destacant que la seva formació vol ser el partit de tots i "no enfrontar a ningú".
|
Política
|
Govern espanyol
|
El Patronat de la Sagrada Família estudia mesures contra accions com la dels joves que van pujar per la façana temple. Admeten que la resposta "no va ser suficient" per impedir que els brètols entressin al recinte. El Patronat de la Sagrada Família està estudiant mesures preventives per evitar que es repeteixen accions com la de les tres joves que van escalar la façana del temple la matinada del 9 al 10 de març burlant la seguretat del recinte. Des de l'entitat han admès que l'actuació "no va ser suficient" per impedir que els brètols entressin a les instal·lacions, tot i que "els dipositius de seguretat van funcionar" i "la resposta va ser ràpida". A través d'un comunicat al qual ha tingut accés 'RAC1', el Patronat ha anunciat que treballaran en "disminuir el temps de resposta i ampliar la seguretat noctura" per tal de dissuadir aquest tipus d'infraccions. Com es veu en el vídeo difós a les xarxes, els protagonistes de l'acció van aconseguir escalar per les bastides del temps fins a una certa alçada, però van decidir tirar enrere quan els agents de seguretat els van detectar. Els joves van poder amagar-se i fugir sense ser identificats pels responsables de seguretat.
|
Societat
|
Successos
|
300 persones de tot l'Estat viatgen amb la Caravana Obrim Fronteres cap a Itàlia. El projecte serà del 13 al 22 de juliol i vol denunciar la vulneració de drets humans, les polítiques xenòfobes i la criminalització dels activistes. Prop de 300 persones de tot l'Estat de més de 100 organitzacions i gairebé una trentena de Catalunya sortiran cap a Itàlia el 13 de juliol amb la Caravana Obrim Fronteres 2018. En aquesta ocasió, la Caravana surt de Salt (Girona), on el 37% de la població no disposa de nacionalitat espanyola i, per tant, es troba exclosa de les decisions polítiques que afecten el seu dia a dia. Una de les representants de Caravana Obrim Fronteres, Sira Ruiz, ha explicat els objectius clau: "denunciar les polítiques migratòries a la UE, la vulneració dels drets humans, enfortir les xarxes i denunciar l'estigmatització que es fa de les organitzacions que treballen per ajudar les persones en trànsit migratori". El recorregut començarà a Salt a les 19 h des d'on es dirigiran a la frontera francoitaliana, a Ventimiglia i Briançon, on l'organització explica que recentment s'ha pogut veure el desallotjament violent de camps de refugiats i la repressió contra voluntàries i activistes i on participaran en una gran manifestació internacional convocada per les contraparts. Després, un ferri traslladarà a la Caravana fins a Sicília, la principal via d'entrada de les persones migrants que han arribat a Itàlia per via marítima enguany. Seguint amb la ruta, al municipi de Mineo s'aturaran al centre més gran d'internament de sol·licitants d'asil de la Unió Europea on s'han arribat a amuntegar fins a 4.000 persones amb temps d'espera de fins a dos anys. També visitaran algun dels ports on han arribat centenars de milers de persones en els últims anys i on operen els vaixells de rescat i les ONG que l'organització de la Caravana Obrim Fronteres expliquen que estan sent hostejades i criminalitzades. A Catània, denunciaran la presència de bases militars nord-americanes que utilitzen l'illa com portaavions per intervenir militarment a Orient Mitjà i l'Àfrica. Finalment visitaran Riace on han obert les portes del poble a persones migrades i refugiades que han revolucionat l'economia local. Després de viatjar a Grècia el 2016 i a Melilla el 2017, Caravana Obrim Fronteres ha explicat que el destí d'aquest any és Itàlia amb l'objectiu de posar el focus en les polítiques xenòfobes del nou Govern, els acords d'externalització de fronteres de la UE amb països com Líbia i la criminalització dels activistes que dediquen els seus esforços a salvar les persones que es juguen la vida al Mediterrani i a les fronteres europees. Una de les representants de Stop Mare Mortum, una de les organitzacions aliades al projecte de la Caravana, Laura Riba, ha explicat que estem en un context mundial de desigualtat marcat per la violència i que això fa que el nombre de persones que es veuen obligades a marxar de casa seva sigui cada dia més gran. "Davant d'aquesta situació, Europa ha decidit tancar les seves fronteres, construir una fortalesa i externalitzar la gestió migratòria per a treure's responsabilitat" ha expressat Riba. "Això ha suposat que aparegui un tap, una zona limítrofa a Europa on les persones estan atrapades i on no tenen drets i la seva vida no val res", ha afegit.
|
Societat
|
Cooperació
|
Mor la conductora d'un turisme en una col·lisió frontal a Òdena. Tres vehicles es van veure implicats en el sinistre, que va passar aquest divendres a la tarda. La conductora d'un turisme va morir aquest divendres a la tarda en una col·lisió frontal a Òdena (Anoia). Segons ha informat el Servei Català del Trànsit els fets van passar a les 18.43 hores al punt quilomètric 73 de la C-37. Per causes que encara s'estan investigant, hi va haver una col·lisió frontal amb dos turismes i un tot terreny implicats. Com a conseqüència del xoc, va morir M.G.Q., de 24 anys d'edat, nacionalitat espanyola i veïna d'Igualada. A més, el conductor del tot terreny va resultar ferit greu i va ser traslladat a l'hospital de Bellvitge. Arran de la incidència, es van activar cinc patrulles dels Mossos d'Esquadra, cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat i cinc unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Pel que fa a l'afectació viària, la carretera es va tallar en els dos sentits de la marxa tot i que es van fer desviaments. La situació es va normalitzar a les 21.41 h.
|
Societat
|
Successos
|
Trànsit coordina una campanya de control de l'ús del cinturó, les cadiretes infantils i el casc. El 90% de les infraccions denunciades en l'anterior campanya tenien a veure amb el cinturó. El Servei Català de Trànsit coordina amb Mossos d'Esquadra i policies locals aquesta setmana una campanya preventiva d'ús de sistemes de seguretat passiva, és a dir, el cinturó, el casc i les cadiretes infantils. Hi haurà controls entre aquest dilluns i el 4 d'octubre. En l'última campanya d'aquest tipus, que va ser al gener, la policia va imposar 1.573 denúncies, de les quals el 90% corresponien al cinturó de seguretat. No utilitzar aquests sistemes o fer-ho de forma inadequada implica una sanció de 200 euros i la pèrdua de tres punts del carnet. Però, a més, pot agreujar les conseqüències d'un accident. Juntament amb el cinturó i l'alcohol o les drogues, és una de les principals causes de lesions. L’ús del cinturó redueix el risc de mortalitat en cas d’accident en un 75%. El seu ús, conjuntament amb el coixí de seguretat, representa una disminució de la mortalitat del 80%. No utilitzar el cinturó pot causar lesions internes de caràcter greu o mortal, sobretot al cap i al tòrax. El cinturó protegeix tant de sortir disparat de l’habitacle del vehicle com d’impactar contra el parabrisa. A 80 km/h, un xoc frontal sense portar el cinturó de seguretat acostuma a comportar la mort o lesions de gravetat. En cas d’accident amb bolcada o gir brusc, no portar-lo ben cordat multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals. En zona urbana, la possibilitat de resultar ferit greu o mort és 5 vegades menor si es porta cordat el cinturó de seguretat. Quan es produeix una frenada brusca, el pes d’una persona de constitució mitjana pot arribar a ser de 200 kg. En cas d’una col·lisió severa, els passatgers posteriors poden impactar amb els ocupants dels seients de davant i causar-los greus seqüeles i fins i tot la mort. En un impacte frontal, la probabilitat que un ocupant dels seients posteriors colpegi mortalment a un altre passatger dels seients de davant pot ser fins a 8 vegades més gran.
|
Societat
|
Trànsit
|
Luena critica la "trista" decisió i reclama l'abstenció parcial per no "aprofundir en la ferida" del oberta al partit. El dirigent creu que el PSOE surt "erosionat" del Comitè Federal i que el posicionament adoptat és contrari a la voluntat de les bases. El secretari general del PSOE a la Rioja, César Luena, ha expressat una "profunda tristesa" per la decisió del partit d'abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy. Tot i admetre la "legitimitat" del posicionament adoptat aquest diumenge pel Comitè Federal, Luena ha dit que el partit en surt "erosionat" perquè no s'ha escoltat la militància i la decisió va en la direcció "contrària del sentir" de les bases. "El PSOE mai es trenca, però surt amb una fractura clara", ha lamentat. Davant d'aquesta situació, el diputat ha reclamat a la gestora de la formació –el màxim òrgan de govern intern actualment- que sigui "intel·ligent" i "no aprofundeixi en la ferida", és a dir, que permeti l'abstenció parcial.
|
Política
|
Partits
|
El PSC diferencia el cas de Junqueras del de Puigdemont i Comín: "S'ha de ser conseqüent amb les decisions de cadascú". Alícia Romero defensa la legitimitat de Borrell de presentar recurs contra delegacions si té "indicis" que no actuen amb "neutralitat i lleialtat". La diputada de PSC-Units Alícia Romero ha diferenciat el cas d'Oriol Junqueras, en presó preventiva, del de Carles Puigdemont i Toni Comín, que estan "fugats" de la justícia. "S'ha de ser conseqüent amb les decisions que cadascú pren", ha dit referint-se al veto a poder exercir d'eurodiputats. En roda de premsa des del Parlament, la diputada socialista també s'ha referit a la decisió del ministre d'Exteriors en funcions, Josep Borrell, de demanar al TSJC el tancament cautelar de les delegacions de la Generalitat a Berlín, Londres i Ginebra. Segons el PSC, Borrell està legitimat a actuar segons cregui convenient si té "indicis" que les delegacions no actuen amb "neutralitat i lleialtat institucional". Pel que fa al cas de Junqueras, ha assenyalat que hi ha hagut una "certa rectificació" del Tribunal Suprem en haver demanat l'opinió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del líder d'ERC. I ha admès que "potser sobta" la decisió de no permetre a Junqueras recollir l'acta d'eurodiputat al Congrés quan sí que se li va permetre anar a la cambra baixa per recollir l'acta de diputat. "No és el mateix Puigdemont i Comín que estan fugats de la justícia i no hi ha anat per voluntat pròpia", ha afegit coincidint amb la constitució del Parlament Europeu envoltat de polèmica per les absències de Junqueras, Puigdemont i Comín. Preguntada per la decisió de Borrell sobre el tancament de delegacions a l'exterior, Romero diu que el PSC respecta la decisió del govern espanyol i ha defensat que les delegacions han d'actuar des de la "neutralitat i la lleialtat institucional". "Si el Ministeri d'Exteriors creu que no s'està actuant així, com que és qui té les competències, imaginem que deu tenir indicis que les coses no s'estan fent així. És legítim que actuiï en funció el que creu", ha afegit. Després que els comuns hagin demanat que no es judicialitzi la qüestió de les delegacions a l'exterior, Romero ha apostat també perquè el que es pugui solucionar a través de la política "molt millor" i ha argumentat que no coneix el detall del recurs de Borrell sobre el tancament de delegacions. Pel que fa a la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d'avalar l'aplicació del 155, la diputada del PSC ha avisat que si no s'hagués trencat la legalitat, no s'hauria aplicat aquest article de la Constitució. "Sempre hem dit que el 155 és conseqüència que es va trencar la legalitat a Catalunya. El 6 i 7 de setembre i també el 27 d'octubre", ha afegit per després defensar que es va aplicar el 155 per "intentar recomposar la situació". Així mateix, ha recordat que si s'haguessin convocat eleccions al Parlament, com es va plantejar en algun moment Carles Puigdemont, s'hauria evitat la suspensió de l'autonomia. "Esperem que no es cometin els mateixos errors i que no es torni a aplicar mai més aquest article perquè no es torna a trencar la legalitat", ha conclòs. Després que aquest dimarts s'hagi fixat el 22 i 23 de juliol per al ple d'investidura de Pedro Sánchez, la diputada del PSC ha demanat "alçada de mires i generositat" per tal que a Espanya hi hagi un president progressista que faci avançar el país. En aquest sentit, ha apostat per conformar un govern que doni estabilitat.
|
Política
|
Parlament
|
SAP-FEPOL denuncia que el Govern deu més de set milions d'euros als agents dels Mossos per serveis de l'últim any. Un total de 4,4 MEUR corresponen al dispositiu Àgora relacionat amb els atemptats i l'1-O, segons el sindicat. El sindicat majoritari dels Mossos d'Esquadra, SAP-FEPOL, ha denunciat aquest dimecres que la Generalitat té amb els agents dels Mossos d'Esquadra un deute de 7 milions d'euros. Una part d'aquest import, 4,4 MEUR, correspon al dispositiu Àgora, que es va posar en marxa al setembre per les necessitats de seguretat després dels atemptats de l'agost i el referèndum de l'1 d'octubre, segons el sindicat, que remarquen que aquest dispositiu va provocar "jornades maratonianes de com a mínim 12 hores". La resta dels 7 milions del deute denunciat pel sindicat correspon a un acord que implicava una compensació econòmica per treballar 12 hores o més en cap de setmana i al pagament del dispositiu de les eleccions del 21-D. ''Una de les excuses que ens donen des de la Generalitat és que al dispositiu d'Àgora tenia uns efectius programats que costarien 3,8 milions d'euros, però va acabar treballant molta més gent, així que ara ens han dit que necessiten fer una nova partida pressupostària quan això se sabia des de l'octubre'', ha explicat la secretària de Comunicació i portaveu de SAP, Imma Viudes. El sindicat ha afegit que l'administració es va comprometre abonar l'import al mes de juny. SAP-FEPOL també ha explicat que el juliol del 2017 es va signar un acord que implicava una compensació econòmica de 8 euros bruts per treballar dotze hores o més en cap de setmana i que la Generalitat tampoc han abonat encara. En total, ho han xifrat en 2.500.000€. El sindicat ha dit que la Generalitat els ha manifestat que han de fer una adaptació a l'aplicació informàtica, però han criticat que per fer-ho necessitin "onze mesos". Una altra partida que el sindicat reclama com a deute són 300.000 euros corresponents al dispositiu de les passades eleccions del 21 de desembre. El secretari de seguretat ciutadana del SAP-FEPOL i secretari general de la regió policial metropolitana de Barcelona, Francesc García, s'ha preguntat què ha passat amb la partida pressupostària que hauria d'haver abonat el dispositiu d'Àgora i la resta d'imports. El sindicat ha avançat que emprendrà les accions que siguin oportunes per obligar a fer els pagaments. ''El problema és que ens sentim totalment maltractats'', ha reblat García.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Primàries Catalunya ja compta amb 28.000 inscrits per a les municipals. El projecte, que impulsa l’ANC amb altres organitzacions, es proposa arribar als 50.000 suports. Primàries Catalunya, l’entitat que pretén forjar candidatures unitàries independentistes per a les eleccions municipals de 2019, ha arribat aquest dimecres als 28.000 inscrits. Segons ha informat en un comunicat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), una de les organitzacions que impulsa el projecte, això suposa un augment de 3.000 inscrits “en tan sols” tres dies. La iniciativa es proposa arribar ara als 50.000, i per això fa “una crida a continuar explicant el projecte”. L’objectiu de Primàries Catalunya és aconseguir el màxim nombre d’alcaldies independentistes al territori en un procés de primàries obert a tothom, tant a la ciutadania com als membres dels partits polítics. Segons informa l’ANC, a hores d’ara ja hi ha una trentena de ciutats que s’han adherit al projecte. És el cas de Barcelona, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Tarragona, Reus, Cornellà de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Blanes, el Vendrell, Tortosa, Sant Pere de Ribes, Calafell, Sant Just Desvern, Montornès del Vallès, Vilassar de Dalt, Centelles, Gelida, Ulldecona, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Codines, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Rubí i Palau-solità i Plegamans.
|
Política
|
Entitats
|
Javi López es presentarà a les primàries del PSC per repetir com a candidat a les eleccions europees. El socialista celebra que la formació hagi contribuït en "passar pàgina" de l'etapa "més fosca" d'austeritat a la UE. L'eurodiputat del PSC Javi López ha anunciat aquest divendres la seva voluntat de presentar-se a les primàries dels socialistes catalans per les properes eleccions europees. En roda de premsa, López ha assegurat que vol repetir al capdavant de la llista per formar part de la candidatura del PSOE i ha descartat concórrer en altres cites electorals. L'eurodiputat ha explicat que actualment no té constància que hi hagi altres candidats que vulguin encapçalar la llista. El socialista ha celebrat que el seu partit al Parlament Europeu hagi contribuït a "passar pàgina" de l'etapa "més fosca" de l'austeritat a la UE i ha dit que caldrà continuar amb el creixement econòmic però posant èmfasis en els serveis públics i les "certeses" de cara al futur.
|
Política
|
Partits
|
El suport del PSC a Som Poble deixarà el popular Dante Pérez fora de l'alcaldia de Gimenells i el Pla de la Font. Pérez acusa els socialistes de "fer tot el possible per excloure el PP de les institucions catalanes en favor del separatisme". La candidata de Som Poble, Emma Solans, es convertirà aquest dissabte en la nova alcaldessa de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià), amb el suport de l'únic regidor del PSC, Miguel Pardos. El Partit Popular va ser la força més votada el 26-M al municipi però la decisió de l'edil socialista deixarà fora de l'alcaldia el candidat del PP i exalcalde del municipi amb el PSC, Dante Pérez. A través de Twitter, Pérez ha criticat la decisió del PSC d'"entregar l'alcaldia als independentistes" i ha acusat els socialistes "fer tot el possible per excloure el PP de les institucions catalanes en favor del separatisme". El PP es va imposar en les eleccions a Gimenells amb 306 vots, respecte els 258 de la candidatura independent Som Poble, tot i que ambdues formacions van obtenir quatre regidors. El PSC es va quedar amb un. Dante Pérez va ser escollit el 2015 alcalde de Gimenells i el Pla de la Font després que la candidatura del PSC que encapçalava s'imposés per majoria absoluta en les eleccions municipals d'ara fa quatre anys. Tot i això, a mitjans de legislatura va decidir estripar el carnet del PSC i acceptar l'oferta per anar de número dos a la llista del Partit Popular per Lleida a les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017, en què no va sortir escollit. Aquella decisió li va comportar una moció de censura a Gimenells al març del 2018, que va prosperar amb els vots dels seus antics companys socialistes i que va donar l'alcaldia al PDeCAT. Pérez va encapçalar en les darreres eleccions al Congrés del 28-A la candidatura del PP a la demarcació de Lleida amb què els populars no van obtenir representació. Finalment, va concórrer el 26-M com a cap de llista dels populars a l'alcaldia de Gimenells i el Pla de la Font on tot i imposar-se no podrà repetir al capdavant del consistori.
|
Política
|
Política municipal
|
Identifiquen a Sitges l'ús de coves per part del linx ibèric durant la prehistòria. Un estudi científic constata que els animals van utilitzar el cau com a refugi per a les cries ara fa 30.000 anys. La cova del Gegant de Sitges és el primer lloc de la península Ibèrica on s’ha constatat l’ús reiterat d’una cova per part dels linxs ibèrics durant el paleolític. Ho assenyala una recerca de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l’Institut de Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Català de Paleontologia (ICP). L’estudi, publicat a 'Scientific Reports', del grup Nature, conclou que aquests animals van fer servir l’indret com a cau per refugiar les cries ara fa 30.000 anys. El linx és un carnívor força present als jaciments paleolítics de la península Ibèrica, però fins ara no s’havia descrit en detall l’ús que feien de les coves. Les restes esquelètiques de linxs de diferents edats, juntament amb les restes de les preses que consumien, principalment conills i algunes aus, són els principals indicis que confirmen que els linxs van utilitzar la cova del Gegant. També s'hi han recuperat excrements dels linxs en estat fossilitzat, els quals han permès identificar què menjaven. Els investigadors asseguren que l'espècie identificada a Sitges correspon a la mateixa que l’actual, el linx ibèric (Lynx pardinus), una de les espècies de felins més amenaçades del món. L'equip de recerca recorda que avui en dia la seva població es troba bàsicament a Andalusia, però també a Castella-la Manxa, Extremadura i una part de Portugal. En el cas de Catalunya, el País Valencià i Aragó, no hi ha una població establerta, però les restes trobades a Sitges constaten que nombrosos exemplars de l'espècie van ser a la zona en el passat. Els investigadors apunten que probablement la pressió de l'home va ser la causa de la seva desaparició, malgrat el tipus de territori hauria estat idoni per a ells, tenint en compte les condicions climàtiques, del terreny i dels ecosistemes. Fins ara, biòlegs i etòlegs han estudiat els hàbitats, el comportament i les pautes alimentàries dels linxs vius en l’actualitat. No obstant això, els investigadors apunten que aquests estudis tenen l'inconvenient que els linxs viuen sota una gran pressió humana, de manera que els seus comportaments poden estar condicionats. Ara, en canvi, la recerca feta a la cova del Gegant ha permès estudiar les pautes d’una comunitat de l'època paleolítica, en un moment en què la pressió de l'home sobre el medi era escassa. Els investigadors destaquen que el nou estudi obre noves perspectives per al coneixement d'aquests animals. En primer lloc, perquè la seva presència en altres jaciments pot ser també resultat de l’aprofitament de les coves com a cau. I, d'altra banda, perquè l’abundància de restes de conills i d’ocells en determinats jaciments també podria ser el resultat de l’activitat dels linxs i no d’altres agents que s’havien proposat fins ara, com els humans prehistòrics. Segons l'equip de recerca, la singularitat de la cova del Gegant de Sitges es deu al fet que les restes s’han acumulat en un sol horitzó i que no han estat modificades substancialment per cap altre carnívor. Això permet determinar diverses característiques per identificar per primer cop els caus de linxs: hi abunden restes de conills i d’ocells, hi ha nombroses restes òssies de linxs de diferents edats, una determinada fracturació dels ossos llargs dels conills, i empremtes de mossegades en els ossos de les preses. La cova del Gegant, indret clau en la prehistòria La cova del Gegant és a primera línia de mar a Sitges i és coneguda per ser una de les cavitats que ha proporcionat més restes humanes de neandertals de tot el nord-est peninsular, recorda l'equip científic. Actualment està parcialment inundada a causa de les variacions del nivell del mar. Els investigadors recorden que, fa 30.000 anys, quan hi van viure els linxs, el clima era més fred que l’actual i el nivell del mar era entre 80 i 120 metres per sota del d'ara. En aquesta cova s'hi fan excavacions des del 2007 a càrrec del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona i dirigides per Montserrat Sanz i Joan Daura, finançades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Aquest darrer estudi s’ha desenvolupat dins el projecte TaphEN, una xarxa internacional per a la recerca sobre tafonomia. L'estudi el signen Antonio Rodríguez-Hidalgo (Universitat Complutense de Madrid, IPHES), Montserrat Sanz i Joan Daura (Universitat de Barcelona), i Antonio Sánchez Marcos (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ICP).
|
Societat
|
Medi ambient
|
Arrimadas augura que el pacte Sánchez-Iglesias portaria deteriorament econòmic i debilitament de l'Estat. La líder de Cs lamenta que s'entregui mig govern al "populisme" i que l'acord no deixi dormir tranquil al 95% dels ciutadans. La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha afirmat que el pacte de govern entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias és un "salconduit cap al deteriorament econòmic, el debilitament de l'Estat i la generació de més desigualtats entre els espanyols". "Entregarà mig govern al populisme i no deixarà dormir tranquil al 95% dels ciutadans", ha afegit a través del seu compte de Twitter després de fer-se públic l'acord programàtic entre PSOE i Unides Podem.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Robots i videojocs com a teràpia per a persones amb trastorn mental. El centre Villablanca, del Grup Pere Mata de Reus, estrena sales amb activitats terapèutiques tematitzades, adreçades a més de 600 usuaris. El centre Villablanca, que pertany al Grup Pere Mata de Reus, introdueix petits robots i videojocs com a teràpia per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental. El centre ha reconvertit unes antigues habitacions que estaven en desús en sales tematitzades, de les quals en podran fer ús més de 600 usuaris de les residències i centres de dia. En aquest renovat espai, de més de 600 metres quadrats, s'hi ha fet cabuda per a les noves tecnologies per fomentar el joc i la interacció. En concret, s'han adquirit cinc robots de diferents mides i característiques, des d'un dinosaure de peluix que s'alimenta amb fulles a un mini robot que, sobre la taula, s'il·lumina dels colors que detecta, passant pel tradicional joc de les parelles a través d'un ordinador. La inversió per adaptar aquest espai ha estat d'uns 200.000 euros -a més de 10.000 euros addicionals per a l'adquisició de la robòtica i material divers. En Miquel l'acaricia i l'omple de petons i en Toni li dona de menjar. Com si fos una mascota, el petit robot dinosaure que es mou i obre la boca és la principal atracció de la nova sala de noves tecnologies que acaba d'estrenar el centre Villablanca, a tocar de Reus. Atén un miler de pacients del territori, si bé aquestes noves sales amb activitats terapèutiques estan especialment adreçades als més de 600 residents del complex. "La base és el joc i la interacció", diu la psicòloga Mireia Castellà. Aquesta sala de robòtica, la més innovadora de les set sales habilitades, disposa d'un nou software, anomenat 'Pictograms Room', a través del qual cada usuari es veu projectat en una gran pantalla, com si d'un mirall es tractés, i també d'una taula multisensorial tàctil. Ara el centre està pendent que els arribi un humanoide -a través de la Fundació Ave María de Sitges. "Les noves tecnologies són una aposta perquè puguem entrar a la seva dimensió, més que ells a la nostra", afegeix Castellà. A les altres sales tematitzades s'hi han traslladat serveis, la majoria dels quals ja s'oferien al centre, dins de cadascuna de les residències, com activitats terapèutiques amb animals -com ara gossos- o artteràpia o psicomotricitat que se centren en l'expressió corporal, l'expressió plàstica i l'estimulació cognitiva. Destaquen també els balls en línia i pilates, per la particularitat que les imparteixen persones i entitats voluntàries. "Amb aquest espai renovat, hem ampliat en quantitat i qualitat perquè hem apostat per unes activitats més específiques a càrrec de gent molt especialitzada i formada -del centre i nous contractats-; és a dir, s'ha professionalitzat tant el personal com el material ", constata Castellà, responsable del programa d'activitats. Aquest nou àmbit s'emmarca en el projecte denominat 'Som-hi'. "En els darrers anys portem un pla estratègic per renovar-nos i adequar-nos al segle XXI, i un dels pilars són les activitats dirigides per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i problemes de salut mental i autisme", exposa Francisco Aguilera, director mèdic del centre Villablanca. En aquesta línia, s'ha volgut adequar un espai específic, batejat com a 'Alzina'. "No sols tenim en compte les necessitats bàsiques dels usuaris, sinó també els seus desitjos; una cosa és allò que els convé i una altra, allò que els agrada fer; volem trencar amb el que s'ha fet tradicionalment fins ara i creiem que les noves tecnologies poden ajudar a millorar la relació i la comunicació amb usuaris i accedir al seu interior, com ara persones amb un trastorn greu com els autistes que viuen aïllats en una bombolla", remarca. Villablanca atén més de 600 persones amb discapacitat intel·lectual que viuen en els diversos equipaments del complex. Té 406 places de residència i 59 de centre de dia.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Greenpeace creu que la Zona de Baixes Emissions ''arriba tard i és insuficient''. L'ONG demana a l'Ajuntament implantar el carril Bus-VAO per entrar a la ciutat o la unió del tramvia per la Diagonal. Tot i valorar positivament la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a partir de l'1 de gener de l'any vinent, Greenpeace creu que la mesura ''arriba tard i és insuficient'' per rebaixar els nivells de contaminació atmosfèrica ''elevats'' que pateix la ciutat. L'organització ecologista creu que Barcelona necessita altres mesures que redueixen l'ús del cotxe i no només contribueixin a renovar la flota i per això aposta per prioritzar el transport públic, amb un carril Bus-VAO per entrar a la ciutat, la unió del tramvia per la Diagonal, l'acabament de la L9 o el desplegament de les 'superilles'. Des de Greenpeace es considera que fa més d'una dècada que estan ''sobre el paper'' i que són ''imprescindibles'' per avançar cap a un model amb menys cotxes. Greenpeace demana responsabilitat i ''visió de futur'' a tots els grups polítics perquè no obstaculitzen un canvi ''de model imparable'' i permetin que Barcelona avanci cap a la reducció del trànsit com també ho han fet altres grans ciutats eureppes. L'organtizació ecologista demana a l'Ajuntament, l'AMB i la Generalitat una planificació per incorporar mesures com ara un peatge urbà, la regulació del nombre de creuers del port i els vols del Prat.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Postius afirma que al 2017 a Ros "li ha caigut la careta" i que "la societat lleidatana s'ha divorciat del seu alcalde". El president del grup del PDeCAT expressa la seva voluntat d'esdevenir el pròxim alcalde de la capital del Segrià. El president del grup del PDeCAT a l'Ajuntament de Lleida, Toni Postius, ha manifestat aquest dimecres que aquest 2017 "la societat lleidatana s'ha divorciat definitivament del seu alcalde" perquè "mai abans havia estat tant contestat públicament" ja que "poques manifestacions hi ha a la ciutat on no s'acabi demanant la dimissió de Ros". Per Postius aquest any a Àngel Ros "li ha caigut la careta" pel paper que va fer amb qüestions com ara el referèndum de l'1-O. El president del grup municipal del PDeCAT també ha dit que Ros "ha estat un dels còmplices del 155 que ha fet possible que les obres de Sixena marxessin de la ciutat". D'altra banda, Toni Postius ha anunciat la seva voluntat d'encapçalar la llista del PDeCAT a la Paeria en les eleccions municipals del 2019. "Vull ser alcalde de Lleida amb un projecte de futur alternatiu", ha manifestat. El grup municipal del PDeCAT a l'Ajuntament de Lleida ha fet balanç aquest dimecres en el marc del tradicional esmorzar amb els mitjans de comunicació del 2017, any que el president del grup, Toni Postius, ha qualificat de "molt intens" tant en l'àmbit local com nacional. Postius ha assenyalat que aquest 2017 "s'ha consolidat de facto el tripartir del 155 a l'Ajuntament de Lleida" ja que "més d'una 90% de vegades PP, Ciutadans i PSC han votat de la mà". Per tant, "s'ha passat de la geometria variable de principis del mandat a una geometria unionista o espanyolista" la qual cosa, segons el president del grup municipal del PDeCAT "serà la tònica que marcarà el pròxim any i mig que queda fina a les pròximes eleccions municipals". Per Postius, aquesta situació "demostra que el compromís d'Àngel Ros i de l'equip de govern socialista no és amb el país ni amb el sentir majoritari de la societat lleidatana sinó que és amb la cadira i amb continuar fent i desfent com quan tenia majoria absoluta". Toni Postius ha posat de relleu que el 2017 ha estat un any de "fracassos sonats" en la gestió de l'equip de govern municipal, citant temes com "el rescat de la Llotja" i el "regal incomprensible a la banda del solar annex", la "presa de pèl del Museu del Clima" i després que "cap dels tres projectes comercials que defensa Ros hagi tirat endavant". També ha destacat la "contestació" veïnal que va rebre l'equip de govern en relació amb el projecte del Parc de les Arts, ja que inicialment preveia destinar una part del solar a un equipament privat, que finalment s'ubicarà en un altre espai. Pel president del grup municipal del PDeCAT, aquest any "a Ros li ha caigut la careta i tots hem pogut veure quina mena de persona és". "Quan s'ha hagut de mullar per la societat civil no ho ha fet, quan s'hagués hagut de mullar perquè a Lleida poguéssim votar l'1-O, no ho va fer, i tampoc per defensar els veïns que estaven sent pegats amb les càrregues policials", ha afirmat. Postius també ha assenyalat al "trist paper" de l'alcalde de Lleida "amb el robatori a mà armada quan la comitiva policial va entrar la Museu de Lleida a robar-nos directament les obres de Sixena". "Ara Ros plora pel 155 i diu que no havia de servir per això", ha manifestat Toni Postius. Pel PDeCAT de Lleida, "l'equip de govern i el projecte socialista està esgotat i caducat i no està al costat de la societat lleidatana". En aquest sentit, Postius ha recordat que durant aquest darrer any l'oposició ha demanat la dimissió de l'alcalde Àngel Ros, així com també els tinents d'alcalde Montse Parra, Rafael Peris i Joan Gómez. Amb vista al 2018, Postius preveu que serà un "any intens políticament" malgrat que confia que sigui "més tranquil" que l'actual i durant el qual espera que "la gent que està a l'exili i a la presó puguin tornar". Finalment, Toni Postius ha expressat al seva voluntat de concórrer al procés de primàries del PDeCAT per repetir com a candidat del partit a l'alcaldia de Lleida en les municipals del 2019. "Vull ser alcalde de Lleida amb un projecte de futur alternatiu i amb el qual la gent torni a confiar en l'Ajuntament de Lleida", ha manifestat, tot i reconèixer que aquest objectiu suposa "un repte titànic". En aquest sentit, Postius espera poder comptabilitzar aquesta tasca amb l'escó que ocupa al Congrés, però en cas que això no fos possible prioritzaria la seva responsabilitat a la Paeria, segons ha explicat. "També espero i confio que ben aviat no hagi de tornar més a Madrid perquè allà ja no tinguem res a fer-hi i no sigui necessari que hagi de prendre cap decisió i només hagi d'acomiadar-me de les Corts espanyoles", ha finalitzat.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:El CatSalut assumeix la gestió i el dèficit de l'hospital de Reus a través d'una societat pública. Aquesta nova empresa no veurà la llum fins l'any 2019. El CatSalut agafa les regnes de l'Hospital Sant Joan de Reus i passarà a controlar-ne la gestió i el dèficit a través d'una societat 100% pública. Es descarta doncs així la fórmula d'un consorci, que havia plantejat el conseller Comín, i per tant el Govern en tindrà el control total mentre l'Ajuntament de Reus es mantindrà com a propietari de l'edifici. L'anunci s'ha fet públic aquest dimarts al mateix centre hospitalari, amb presència del director del CatSalut, Adrià Comella. El traspàs de la governança a mans del CatSalut també englobarà els centres d'atenció primària -fins ara gestionats des de Sagessa- i les empreses filials, com Gecohsa, de la qual en depèn l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, que també passarà a ser gestionat per la Generalitat. Aquesta nova empresa administrada pel CatSalut no veurà la llum fins l'any 2019. El nou guió, confeccionat a partir de reunions amb molta "discreció", planteja la conversió de l'actual societat anònima municipal gestora de l'hospital reusenc en un nou ens 100% públic del CatSalut. Comella no ho ha definit ni com una compra ni una absorció. "En diem la solució i aquest acord marc s'ha d'executar en el decurs d'un any, amb data màxima fixada el 31 de desembre del 2019", ha manifestat. Amb tot, el director del CatSalut ha garantit que es tindrà present la participació de persones de rellevància de l'entorn de Reus i comarca per integrar un consell amb personalitats de diferents "orígens". En aquest sentit, es farà una crida a les institucions locals perquè proposin persones de reconegut prestigi a la zona. Segons Comella, la nova societat assumirà els desajusts econòmics acumulats pel centre i el dèficit que es pugui generar aquest any, que, segons apunta, rondarà els 2,5 milions d'euros. Així es vol eliminar la causa de dissolució que pesa sobre la societat i, sobre l'exercici 2018, es planteja corregir amb subvencions. "Molt a curt termini comencem a posar fil a l'agulla per esvair les boires que han pogut haver en els darrers anys en relació a la continuïtat del projecte de l'hospital de Reus", ha manifestat Comella. "Respon a una lògica assistencial, ofereix més estabilitat, més presència, més projecció de futur (...), és cada cop més complex per a un ajuntament no molt gran garantir les necessitats d'inversió i de serveis de salut", ha afegit. Així, doncs, després de molts anys, l'hospital ja no estarà en mans de l'Ajuntament de Reus i la gestió serà assumida per la Generalitat. "El nou ens ho gestionarà, però mantenim la propietat", ha remarcat l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, el qual, junt amb la presidenta del Grup Salut, Noemí Llauradó, han qualificat de "bona notícia" que s'hagi arribat a a aquesta "necessària solució", fruit de la negociació d'ambdues administracions. La "solució" d'una empresa pública, en detriment d'un consorci -que s'ha acabat descartant per les "dificultats tècniques, jurídiques i financeres" que comportava- deix, però, alguns interrogants sobre la taula i que el CatSalut assegura que es resoldran la setmana vinent, després de la reunió del Consell d'Administració. Així, faltarà concretar la cartera de serveis nous que vol ampliar el CatSalut o com eixugarà el dèficit que arrossega l'hospital -encara en estudi, amb diverses vies obertes. En tot cas, a nivell laboral, des del CatSalut es garanteix que es respectaran els convenis vigents de l'hospital, amb uns 1.200 empleats. En relació al cas concret de l'Hospital de Móra, Comella ha declarat: "A Móra es reclama identitat pròpia i això és el que tindran; atendrem la demanda que fa l'Ebre per tenir capacitat, autonomia i capacitat gestora pròpia". Segons Comella, el repte és que la regió de Tarragona, amb dos centres hospitalaris de referència, ha d'aspirar a ser "independent sanitàriament" i que el milió d'habitants no s'hagin de desplaçar a Barcelona.
|
Societat
|
Salut
|
La Defensora del Poble demana mesures compensatòries pels retards de Vueling. L'organisme recorda que la legislació europea obliga les aerolínies a assistir els afectats en cas de cancel·lació o grans retards. La Defensora del Poble, Soledad Becerril, ha demanat a Vueling mesures compensatòries per a aquells passatgers que han resultat afectats pels nombrosos retards i cancel·lacions de la companyia i ha recordat l'obligació de les aerolínies a assistir els viatgers a qui se'ls denega l'embarcament, se li cancel·la el vol o pateix un llarg retard. En un comunicat, la Defensora també ha iniciat una actuació d'ofici i vol saber si l'aerolínia ha fet efectives aquestes mesures compensatòries i d'assistència que estableix la normativa europea, després de conèixer que l'Agència Espanyola de Seguretat Aèria i l'Agència Catalana de Consum ha enviat un requeriment a Vueling per conèixer de primera mà els motius d'aquests retards.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Terrassa compra un milió de mascaretes i n'enviarà a totes les cases. La distribució es farà la pròxima setmana i la primera prioritat seran els col·lectius vulnerables. L'Ajuntament de Terrassa ha adquirit un milió de mascaretes i a partir de la pròxima setmana n'enviarà a totes les cases. A més també s'habilitaran punts de distribució per garantir que s'arriba a tota la ciutadania. "Una persona, una mascareta. Aquest és el nostre objectiu. Que tothom pugui respirar tranquil", ha explicat l'alcalde, Jordi Ballart, a través d'una piulada al seu compte a Twitter. Tot i que l'Ajuntament les distribuirà de manera que arribin a tota la ciutadania –Terrassa té prop de 220.000 habitants– la primera prioritat seran els col·lectius vulnerables. Les mascaretes que s'han adquirit són rentables, segons ha informat Ballart.
|
Societat
|
Salut
|
El Tribunal Suprem rebutja incloure a Puigdemont i Comín en la qüestió prejudicial al TJUE sobre l'escó de Junqueras. Denega incloure les seves preguntes perquè "no són part personada" davant la sala que jutja que cas de l'1-O. El Tribunal Suprem ha rebutjat incloure als eurodiputats electes de Lliures per Europa Carles Puigdemont i Toni Comín en la qüestió prejudicial enviada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l'abast de la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras com a eurodiputat electe d'ERC. En concret, la sala que jutja el cas l'1-O es nega a acceptar les qüestions prejudicials addicionals aportades per la defensa de Puigdemont i Comín perquè "no són part personada" i no se'ls ha traslladat res al respecte. A més de reclamar unir-se a la preguntada de l'advocat de Junqueras sobre la immunitat parlamentària acceptada pel Suprem, els lletrats dels dos líders exiliats formulaven les seves pròpies preguntes, en relació als requeriments que pot imposar un estat a l'hora de proclamar els eurodiputats finals i la seva comptabilitat amb la normativa europea i el dret al sufragi passiu, és a dir, al dret a representar els electors. Les preguntes addicionals de l'equip jurídic de Puigdemont i Comín anaven dirigides a apuntalar les qüestions prejudicials ja reivindicades per Junqueras, especialment la relativa a l'acatament de la Constitució com a requisit per esdevenir eurodiputat a l'Estat espanyol.
|
Política
|
Unió Europea
|
La Universitat de Lleida aprova una normativa per afavorir una presència paritària als òrgans de govern i representació. El document no té caràcter sancionador, sinó només informatiu i no exigeix el canvi immediat dels representants als diferents organismes de la UdL. El Consell de govern de la Universitat de Lleida (UdL) ha donat llum verda aquest dimarts a la Normativa per a la presència "equilibrada" de dones i homes als òrgans de govern i de representació i altres organismes de presa de decisions de la UdL. L'objectiu és que les persones de cada sexe que tinguin representació en els diferents òrgans de decisió o organismes de la UdL no superin el 60%, ni siguin inferiors al 40%, en cadascun dels casos. El document fixa el compromís de la Universitat de Lleida de garantir la paritat als diferents òrgans (Claustre, Consell de govern, Consell social, consells de departament i juntes de centre, centres de recerca, equips de govern, i al Consell de l'estudiantat, entre altres) i afecta tots els col·lectius (personal docent i investigador, personal d'administració i serveis i estudiantat). Tot i això, la normativa no té caràcter sancionador, sinó només informatiu i no exigeix el canvi immediat dels òrgans de govern actualment constituïts. Segons informa la UdL, el document aprovat té com a finalitat donar compliment a una de les mesures del 2n Pla d'igualtat de la UdL i incorpora bona part dels acords del 1r Pla d'Igualtat que ja havien recollit algunes normatives de la institució, com ara la del règim electoral i la de formació de comissions i de tribunals de selecció de personal. "Es tracta que es tingui present i sigui d'aplicació en la mesura del possible quan es vagin fent els canvis dels òrgans de govern i representació", segons ha explicat la directora del Centre Dolors Piera, Ana Romero. I és que la normativa no té caràcter sancionador, sinó només informatiu i no exigeix el canvi immediat dels òrgans de govern actualment constituïts. D'altra banda, el Consell de govern de la UdL també ha aprovat l'actualització del Reglament d'actuació en cas de violència de gènere a la Universitat de Lleida -que data del 2013- per adaptar-lo a les lleis catalanes 11/2014 per garantir els drets dels col·lectius LGTBI i eradicar l'homofòbia, la bifofia i la transfòbia i 17/2015 d'igualtat efectiva entre homes i dones. Així, el reglament guia la resposta davant les violències de gènere, no només contra les dones, sinó també contra les persones LGBTI, segons informa la UdL. En l'àmbit de la recerca, el Consell de govern ha ratificat l'acord de col·laboració que han signat la Universitat de Lleida i el Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI). En aquest consorci internacional, que aplega més de 150 experts dels cinc continents, la UdL serà el centre de referència (Hub) que coordinarà en el tractament de dades forestals a nivell mundial "oferint la seua expertesa tant en el àmbit forestal com en el de computació i el tractament de dades", segons ha explicat el vicerector de Política Científica i Tecnològica, Albert Sorribas. La UdL s'encarregarà de desenvolupar l'arquitectura de dades, l'estandarització de la informació, i la integració i consolidació de les bases de dades, a més de gestionar-ne l'accés i fer el seguiment. La infraestructura que es posa a disposició del GTBI és l'Agritech BIG DATA, una plataforma computacional finançada amb fons europeus en el marc d'un Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial. A banda de la UdL, els altres Hub són la Universitat de Purdue (Estats Units), l'Escola Federal Politècnica de Zuric (Suïssa) i la Universitat Forestal de Beijing (Xina). El Consell de govern de la UdL també ha donat llum verda a la creació del Departament de Psicologia, que fins ara formava part del Departament de Psicologia i Pedagogia. La creació d'aquest departament està justificada, segons ha explicat el vicerector de Personal acadèmic, Carles Capdevila, "per la rellevància que han assolit els estudis de Psicologia a la UdL, tant de Grau com de Màster". El departament compta amb dinou professors a temps complert de les àrees de psicologia bàsica, social, evolutiva de l'educació, psicobiologia, metodologia de les ciències del comportament i personalitat, i avaluació i tractaments psicològics, a més de tres grups de recerca consolidats i dues càtedres universitat-empresa. Quant a l'estudiantat, durant la sessió s'han aprovat diferents convocatòries d'ajudes i beques per un import global de 454.488,30 euros per al curs 2018-2019. La partida més gran, 200.000 euros, correspon als ajuts per a l'habitatge (150.000 euros) i per al desplaçament diari (50.000 euros), que són excloents. Les beques d'introducció a la recerca sumen 111.488,30 euros, fruit del patrocini del Consell Social de la UdL. L'import màxim és de 1.750 euros per a estudiants de màsters oficials i 1.250, per als de l'últim curs de grau. Les beques-salari, per a alumnat amb excel·lent a secundària, compten amb 108.000 euros. D'aquests, 48.000 són per a estudiants de nou accés, 36.000 per a 9 ja becats al curs 2017-2018 i 24.000 per a 6 becats des del 2016-2017. Mentre, els ajuts a l'estudi per a situacions socioeconòmiques greus, amb la col·laboració de l'Obra Social La Caixa, compten amb una partida de 35.000 euros. El màxim són 1.500 euros per a cada estudiant tot i que, excepcionalment, i depenent de la gravetat de la situació econòmica, es podrà arribar a un ajut equivalent al cost de la matrícula. D'altra banda, en el marc de la tercera convocatòria del Programa per a l'impuls del prestigi acadèmic i social dels estudis oficials de la UdL, el vicerectorat de Docència destinarà 130.000 euros a una quinzena d'accions dels centres de la UdL per internacionalitzar els seus graus i màsters i millorar-ne la presència a xarxes socials, internet i mitjans de comunicació, a la qual cal sumar 32.000 euros més que aporten les pròpies escoles i facultats. Entre les iniciatives, hi ha la incorporació de professorat no permanent estranger, l'establiment de títols conjunts o dobles titulacions presencials o online de grau o de màster amb altres universitats, accions de difusió i promoció de títols a través de les xarxes socials i internet, així com propostes d'innovació docent.
|
Societat
|
Universitats
|
'El curiós incident del gos a mitjanit' triomfa als Premis de la Crítica amb quatre guardons. Àlex Rigola rep el guardó com a millor director per 'Marits i Mullers' i 'El público' ; Pol López, millor actor i Clara Segura, millor actriu. 'El curiós incident del gos a mitjanit' de la Fundació Teatre Lliure, que va ser dirigida per Julio Manrique, ha triomfat aquest dilluns a la gala dels XVIII Premis de la Crítica amb quatre guardons entre els quals millor espectacle i millor actor per Pol López. Així mateix, el director teatral Àlex Rigola s'ha endut el premi al millor director pel seu treball a 'Marits i Mullers', una adaptació del guió escrit per Woody Allen, que es va posar en escena a La Villarroel i 'El público' de Federico García Lorca, que es va interpretar al TNC. Clara Segura ha rebut el premi a millor actriu per 'Conillet' i 'Una giornata particolare'. Els premis s'han lliurat a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, en el marc de les celebracions del Dia Mundial del Teatre del proper 27 de març. La convocatòria està organitzada per Recomana, Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques i la cerimònia ha estat conduïda pels periodistes culturals Anna Pérez Pagès i Toni Puntí. La gala d'aquesta XVIII edició ha comptat amb l'actuació de l'emblemàtica i reconeguda companyia Kamchàtka, especialitzada en Arts de Carrer. Els premis de la Crítica tenen la voluntat fundacional de reconèixer l'excel·lència dels professionals i produccions catalanes de les arts escèniques que durant l'any natural anterior hagin estat especialment valorats per la crítica. Els premis comprenen 27 categories per als espectacles més destacats dels últims 12 mesos.
|
Cultura
|
Teatre
|
AMPLIACIÓ:El PPC demanarà la compareixença de Rufián al Parlament per unes declaracions de la "gravetat" de les de Vidal. Els populars insten Junqueras a dir si les paraules del diputat d’ERC al Congrés són certes i l’acusa d’escollir “bocamolls” com a portaveus. El PPC demanarà la compareixença al Parlament del portaveu adjunt d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, per unes declaracions en el marc d’una conferència el passat novembre que, segons el popular, demostren que el Govern treballa per “carregar-se la democràcia”. El popular s’ha referit així a unes paraules de Rufián al Cercle Català de Negocis que, segons publica ‘El Confidencial’, va dir que el Govern està fent coses que “no es poden dir”. Albiol ha considerat que aquestes paraules van en la línia i tenen “la mateixa gravetat” que les de l’exsenador Santiago Vidal i ha instat el president d’ERC, Oriol Junqueras, a sortir públicament i digui si són certes o no. El popular ha defensat que aquestes declaracions reforcen encara més la voluntat de forçar una comissió d’investigació per conèixer les actuacions del Govern, petició que s’està negociant amb C’s i PSC. Albiol ha considerat que tant les paraules de Vidal com les de Rufián “no poden quedar sense resposta” ja que ha assegurat que les paraules són un “clar anunci i una evidència que el Govern està treballant en contra de la democràcia”. El popular ha instat el president d’ERC a comparèixer públicament i contesti si el que va dir Rufián és cert i, si és així, ho ha considerat “molt greu” i ha esperat que tingui conseqüències i prengui “algun tipus de mesura com va fer amb Vidal”. Comissió d’investigació amb PSC i C’s Més enllà del nivell intern del partit, Albiol ha dit que aquestes declaracions de membres d’ERC també han de tenir una resposta per part dels grups parlamentaris i per això ha recordat que s’està treballant per tal de forçar una comissió d’investigació amb C’s i PSC “per conèixer l’abast i descobrir la realitat del que està passant amb l’actuació del Govern”. Albiol ha explicat que ha parlat directament amb la líder de C’s a Catalunya, Inés Arrimadas, sobre aquesta comissió i que també ho ha intentat amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, tot i que no hi havia pogut contactar a primera hora del matí. Tot i això, ha donat per fet que, “si no hi ha cap problema sobrevingut”, les tres formacions sol·licitaran demà aquesta comissió d’investigació perquè les tres formacions hi estan “absolutament d’acord”. Per al popular, les declaracions de Rufián i Vidal posen de manifest que ERC té un “ull clínic” quan escull els seus portaveus i ha afegit que es dedica a triar “bocamolls” que fan “declaracions temeràries”. Acusa JxSí de crear “rebombori” D’altra banda, Albiol ha acusat JxSí de voler crear “rebombori” amb la voluntat de crear una comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya. Ha assegurat que això és una mostra més que el procés “està en fase final” i que el que vol la coalició independentista és “distreure l’atenció sobre el que està succeint a Catalunya”. Albiol ha dit que els temes que vol portar JxSí a la comissió d’investigació ja es van debatre al Parlament i “no hi ha cap novetat”.
|
Política
|
Partits
|
JxCat demana a la JEC que Sànchez pugui participar a la roda de premsa de l'ACN diumenge 21 d’abril. El cap de llista de JxCat al Congrés dels Diputats espera poder respondre les preguntes dels periodistes. JxCat ha demanat a la Junta Electoral Central (JEC) que el seu candidat al 28-A, Jordi Sànchez, pugui participar a la roda de premsa de l'ACN diumenge 21 d'abril a les 11:30 hores, per videconferència. A més, la formació també reclama que el seu cap de llista pugui comparèixer a la roda de premsa a EFE del dijous 18 d'abril a la mateixa hora. Així, tal com ha pogut saber l'ACN, Sànchez espera poder respondre les preguntes dels periodistes. Aquest dimarts la JEC ha acceptat que el cap de llista d'ERC, Oriol Junqueras, comparegui per videoconferència a la roda de premsa de l'ACN d'aquest divendres al migdia.
|
Política
|
Partits
|
El Síndic reclama un "nou espai d'espera adequat" per a l'atenció de menors no acompanyats a la Ciutat de la Justícia. Ribó alerta que hi ha infants que passen més de 100 hores a aquestes dependències i demana un increment de les places de primera acollida. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha demanat que s'habiliti definitivament a la Ciutat de la Justícia de Barcelona un "nou espai d'espera adequat" per a l'atenció de menors estrangers no acompanyats. Ribó també ha suggerit que es revisin aspectes de l'atenció, com ara la qualitat dels àpats, i que s'intensifiquin els esforços per reduir el temps d'estada dels infants en aquestes dependències. El Síndic també ha reclamat que es posin en funcionament places suficients de primera acollida per evitar que els infants estiguin llargs temps d'espera a les dependències judicials abans de ser assignats a un recurs de protecció. Fa unes setmanes, la fiscal en cap de Barcelona, Ana María Magaldi, va exigir a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que adjudiqui de forma àgil places en centres per als menors que esperen a les dependències del ministeri públic a la Ciutat de la Justícia. Ho feia després que un informe assegurava que la situació d'aquests menors és "greu i lamentable", ja que passen més de 48 hores a la sala d'espera de la fiscalia, o fins i tot més de 60, arribant a dormir en matalassos a terra. La DGAIA va respondre que havia adequat "unes instal·lacions més confortables" dins de la Ciutat de la Justícia per acollir els nombrosos menors protegits que han d'esperar dos o tres dies a fiscalia mentre esperen una plaça en un centre d'acollida. Ribó ha explicat que en els últims mesos ja havia rebut diverses comunicacions en què es denunciava la presència d'infants a la Ciutat de la Justícia durant 55 hores, arribant en algun cas a 96. Per això, va fer una visita a les instal·lacions el passat 17 d'octubre. Ribó assegura que, almenys en alguns casos, hi ha infants que passen més de 100 hores en aquestes dependències, "sense dutxar-se, sense canviar-se la roba, sense rentar-se les dents, amb la llum sempre encesa per raons de seguretat, menjant sempre el mateix (magdalenes, sucs i entrepà de truita o tonyina), sense veure la llum exterior ni sortir i sense saber quan sortiran". A més, afegeix que fora d'aquetes dependències, a la sala d'espera de la planta 0 de l'edifici F, el de la Fiscalia, hi ha "nombrosos infants amb matalassos al terra en condicions inadequades". Ribó ha constatat una tendència creixent d'arribada de menors migrants no acompanyats des del 2013, quan en van arribar 418. L'any 2016, la xifra va ser de 665, un 59% més, mentre que durant el 2017 la tendència s'ha accentuat més, especialment durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. De fet, l'agost del 2017 ja eren 728 els nous casos d'infants migrants no acompanyats, xifres ja superiors a tot el 2016. Els centres d'acolliment no disposen de places vacants i això provoca, segons recorda el Síndic que aquests infants puguin romandre fins a quatre o cinc dies en aquestes dependències judicials. El Síndic ha demanat al Departament de Treball, Afers Socials i Família dades sobre el flux d'entrada i de sortida dels infants els últims dos mesos.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
El coronavirus també deixa sense data el judici del cas Torredembarra. La vista, que havia de començar aquest dimecres a l'Audiència de Tarragona, acumula cinc ajornaments. Aquest dimecres havia de començar a l'Audiència de Tarragona el judici per la peça separada 1 del 'cas Torredembarra', de presumpta corrupció al municipi. La vista estava prevista fins al 28 d'abril, però s'ha suspès sense nova data per la crisi del coronavirus, segons han apuntat a l'ACN fonts judicials. El judici acumula cinc ajornaments des de l'octubre de 2018. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita 4,5 anys de presó i 9 d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic per a l'exalcalde de CiU, Daniel Masagué, acusat dels suposats delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. Entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris. La investigació s'emmarca en la peça separada número 1 del conegut com 'cas Torredembarra' de presumpta corrupció al municipi. La causa, que s'instrueix als jutjats del Vendrell, consta de fins a nou peces separades i és l'origen de la investigació del 'cas 3%', de suposat finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l'aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (UDC) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d'Urbanisme, Jaume Vila, i l'enginyer municipal, Vicenç Ruiz. A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l'advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d'aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (UDC) i els empresaris Jordi Sumarroca -vinculat a l'empresa Teyco- i Blas Niubó. A més, l'exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir fa dos anys. En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d'arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que "eren contraris a la llei" i que suposaven una "pèrdua de diners de l'Ajuntament". Un dels locals està ubicat al carrer Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem ja sigui d'arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals. L'altre està ubicat als carrers Priorat i Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per "assajos de grups municipals, dels Nois de la Torre -la colla castellera- i d'altres associacions culturals". Tot i això, el local s'ha mantingut tancat i sense ús. El ministeri públic subratlla que, en ambdós casos, "els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients". L'exalcalde Daniel Masagué s'enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrec públic. La regidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d'inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació. L'exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s'enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d'anys d'inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L'advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d'Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d'inhabilitació per prevaricació. En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d'arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals -222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià-. Enguany s'han jutjat dues peces del cas El mes passat Masagué va acceptar una pena de multa per l'aportació de més de 40.000 euros que l'empresa constructora Transcornejo va fer per a la seva campanya electoral del 2011. Les parts van arribar a un acord de conformitat i van evitar el judici amb jurat popular. En concret, l'Audiència va condemnar Masagué i l'administrador de l'empresa per un delicte de suborn -amb l'atenuant de confessió- a 1 any de presó -que es va substituir per 3.650 euros de multa- i a uns altres 900 euros de multa. Els fets corresponien a la peça separada número 8. A mitjan gener també va quedar vist per a sentència al jutjat penal 2 de Tarragona un altre judici contra Masagué, el de la peça separada número 4, sobre les presumptes irregularitats i tracte de favor en l'adjudicació de les guinguetes de la platja del municipi a Gerard Montserrat, militant del seu partit (CDC). La fiscalia va demanar per a l'exalcalde dos anys de presó pels suposats delictes de prevaricació i frau.
|
Societat
|
Judicial
|
UP diu que si la resta de sindicats volen anar junts en temes claus caldrà que "rectifiquin" en determinades qüestions. L'organització agrària diu que caldrà analitzar la pèrdua de vots al Segrià tot i que ho atribueix sobretot a la crisi de preus de la fruita. La pagesia de Catalunya va renovar per sisena vegada consecutiva el suport majoritari a Unió de Pagesos en les eleccions agràries d'aquest diumenge, després d'obtenir el 56,77% dels vots. El sindicat comptarà amb dues terceres parts dels membres que integraran els diferents òrgans de representació agraris. Tot i imposar-se a la majoria de comarques, JARC va superar UP al Segrià, comarca amb el cens més alt d'electors, fet que el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, ha dit que caldrà analitzar però que ha atribuït sobretot a la situació de crisi de preus de la fruita dolça i del porcí. Quant a l'oferiment de JARC a la resta d'organitzacions agràries per anar juntes en "els temes d'estat" del sector, Caball no ha tancat la porta però ha dit que abans caldrà que "rectifiquin" els seus posicionament en determinades qüestions en què no coincideixen amb Unió de Pagesos.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Un estudi identifica dotze segments genòmics que contribueixen al TDAH. S'ha analitzat 10 milions de posicions del genoma en més de 50.000 individus d'Europa, els Estats Units, el Canadà i la Xina. Un estudi internacional ha identificat dotze fragments concrets de l'ADN relacionats amb el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). El treball, el més gran a escala genòmica que s'ha fet fins ara sobre aquest trastorn, es focalitza en el paper que hi juguen les variants genètiques freqüents en la població general. S'han analitzat prop de 10 milions de posicions en el genoma de més de 50.000 individus de diferents països d'Europa, els Estats Units, el Canadà i la Xina. L'estudi revela que aquestes variants genètiques comunes "tenen un pes del 21% en el total de la genètica del TDAH", segons Bru Cormand, cap del Grup de Recerca de Neurogenètica a la Facultat de Biologia de la UB. Entre la dotzena de fragments identificats destaca un gen que codifica una proteïna amb un paper destacat en la formació de les sinapsis neuronals i l'aprenentatge. Aquest gen, anomenat FOXP2, havia estat assenyalat com a gen candidat al TDAH en un estudi anterior. Ara com ara, és un dels pocs gens citats en la bibliografia científica que torna a aparèixer en aquest nou mapa genètic del TDAH. Un altre dels gens identificats, el DUSP6, està implicat en el control de la neurotransmissió dopaminèrgica, que és un procés diana per als tractaments farmacològics més habituals del TDAH. Alhora, el gen SEMA6D, que s'expressa al cervell durant el desenvolupament embrionari, també podria tenir un paper rellevant en la formació de les ramificacions neuronals, afegeixen els investigadors. El TDAH, un dels trastorns psiquiàtrics més comuns en la primera infància i adolescència, afecta prop del 5 % dels nens i el 2,5% dels adults, segons els responsables de l'estudi. Es creu que és el resultat de la combinació de factors ambientals (toxicològics, psicosocials, etc.) amb una base hereditària poligènica (que explicaria prop del 75% del trastorn). En la recerca, publicada a la revista 'Nature Genetics', hi han participat diversos investigadors catalans com Bru Cormand, és investigador de la UB, de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares; Josep Antoni Ramos Quiroga, Marta Ribasés, Miquel Casas i Cristina Sánchez Mora, de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron; Amaia Hervás, de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa, i Jordi Sunyer, de l'Institut de Salut Global de Barcelona, entre d'altres.
|
Societat
|
Salut
|
Un home cala foc a casa seva al barri antic de Valls. La Policia Local el deté per un delicte contra la seguretat col·lectiva. Un home ha calat foc a casa seva a Valls i després ha abandonat l'immoble. Els fets han tingut lloc a quarts de nou del matí d'aquest dimecres al nucli històric de la ciutat, en una casa situada al número 26 del carrer dels Jueus, segons informen fonts policials a l'ACN. L'immoble estava buit i no hi ha hagut ferits. L'inquilí, de 45 anys i veí de la localitat, viu sol en aquesta casa. El foc s'ha originat de forma intencionada a la planta baixa de l'immoble. L'incendi ha obligat a desallotjar els veïns dels habitatges més pròxims. L'home ha fugit cap al Centre d'Atenció Primària on ha confessat els fets. La Policia Local l'ha detingut per un delicte contra la seguretat col·lectiva -per incendi. En el moment de la detenció, el detingut duia diversos encenedors al damunt. A causa de l'incendi, s'han activat cinc dotacions de bombers i tres de la Policia Local. Fonts dels Bombers han informat que el foc ha cremat mobiliari i roba de l'interior d'una habitació de la planta baixa. La resta de l'habitatge ha quedat afectat pel fum. També s'ha enfonsat l'envà d'un passadís. Davant l'aparent afectació d'unes bigues i la necessitat d'apuntalar-les, tècnics de l'Ajuntament han revisat l'immoble, però sembla que no hi hauria danys estructurals. El foc s'ha donat per apagat abans de les nou i els veïns han pogut tornar a casa. Segons fonts policials, l'habitatge tindria un requeriment per arranjar la teulada.
|
Societat
|
Successos
|
Els Bombers donen per controlat l'incendi de la Ribera d'Ebre. El foc crema 6.000 hectàrees de vegetació durant quatre dies. Els Bombers de la Generalitat han donat per controlat aquest diumenge a la nit l'incendi que cremava des de dimecres a la Ribera d'Ebre i que ha afectat unes 6.000 hectàrees de vegetació. Una cinquantena de dotacions dels Bombers han treballat en les tasques d'extinció durant tot el dia, remullant la zona i centrant-se al terç superior del flanc dret per poder consolidar el perímetre. Les condicions meteorològiques han dificultat la tasca dels efectius, amb temperatures extremes, humitats baixes i vents de marinada que han bufat tota la tarda i no han minvat d'intensitat fins a l'ocàs. Un cop controlat l'incendi, els Bombers han autoritzat que les persones desallotjades puguin tornar a casa. Els Bombers segueixen desactivant els recursos desplegats a la zona des de dimecres passat —de fins a 120 dotacions en els moments més crítics— i aquest diumenge a la nit passaran d'una quarantena de camions autobomba, a 21. Tot i això, les instal·lacions de mànegues continuen desplegades en bona part del perímetre per si els efectius han d'actuar davant de possibles revifalles. També està previst que l'ampli operatiu establert al centre de comandament ubicat a Vinebre quedi desmuntat dilluns al matí. Després d’haver donat l’incendi per estabilitzat dissabte al vespre i per controlat aquest diumenge a la nit, els Bombers avisen que encara caldrà esperar "un nombre indeterminat de dies" per considerar-lo del tot extingit. D'altra banda, aquest diumenge s'ha reobert l'accés als massissos de les Gavarres i Cadiretes, però s'ha mantingut la prohibició a Montserrat, Montsec, Montsant i Ports de Tortosa. Així mateix, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha informat que la T-703 entre la Palma d'Ebre i la C-233 segueix tallada per l'incendi. Per ara, Protecció Civil manté en alerta el Pla Infocat mentre durin les tasques d'extinció del foc, així com per l'elevat risc d'incendi forestal que hi ha a molts punts del territori. A més, des del CECAT de Protecció Civil també s'està fent seguiment de l'onada de calor que afecta Catalunya. Pla de xoc A partir d'aquest dilluns es començaran a avaluar els danys ocasionats pel foc en els vuit municipis afectats. Dissabte vinent es concretarà "el pla de xoc" que necessiten la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues per refer-se dels danys i les despeses que ha generat l'incendi, segons ha explicat el president de la Generalitat, Quim Torra, després d'una llarga reunió, diumenge al matí, al centre de comandament de Vinebre.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.