sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Els estudiants, cridats a la vaga aquest dijous. El Sindicat d'Estudiants i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans surten al carrer en defensa de la universitat pública i contra la repressió. Els estudiants universitaris i de secundària estan cridats a la vaga aquest dijous. Tant el Sindicat d'Estudiants (SE) com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han convocat una nova jornada de protestes per aquest 26 d'abril que culminarà amb una manifestació unitària al centre de Barcelona, però també a altres ciutats com Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa o València. SEPC centra la seva reivindicació en exigir una rebaixa del 30% de les taxes universitaris i a l'equiparació dels preus de màsters i graus, mentre que SE denuncia una ''involució democràcia brutal'' a l'estat espanyol i en especial a Catalunya que viu el que consideren ''un estat d'excepció franquista''. Així ho ha explicat a l'ACN la portaveu del SE, Coral Latorre, que ha recalcat que Catalunya està vivint una ''ofensiva reaccionària'' i critica que la sobirania del Parlament s'ha suprimit ''pel bloc monàrquic del 155'' i no només pel govern del PP. Per Latorre aquesta involució també s'està vivint a la resta de l'estat amb l'empresonament de rapers o multes de revistes satíriques, un fet que considera ''un escàndol terrorífic''. Des de SEPC, Mercè Terés ha assegurat que els estudiants no poden estar ''aliens'' a la situació del país i les conseqüències del 155, també a la universitat. Per això creu que cal que els estudiants surtin al carrer per posar l'educació ''al centre, i en clau republicana''. Per Terés ''si volem construir una futura república'', l'educació ha de ser un dels ''pilars vertebradors''. Per això, per SEPC la protesta no se centra només amb les seves demandes concretes, tot i que creuen que estan lligades amb els drets ''civils i col·lectius'' que estan en perill actualment amb la ''repressió al poble català''. Entre les demandes de SEPC destaca la rebaixa d'un 30% de les taxes universitàries i l'equiparació del preu de màsters al de grau perquè l'aplicació del 3+2 no perjudiqui els estudiants. Terés creu que el compromís de la Secretaria es va fer ''per calmar els ànims'' però assegura que un de cada tres estudiants ha de treballar per poder finançar-se els estudis universitaris a causa de les taxes actuals. Pel que fa a les demandes per als estudiants de Secundària, SEPC proposa ''acabar amb els concerts educatius'' i deixar de finançar amb diner públic centres privats ''amb pràctiques patriarcals''.
|
Societat
|
Educació
|
"Si veig un policia amb un gos sabré que està treballant i li demanaré permís abans de tocar-lo". Els Mossos de Girona acosten per primer cop la unitat canina als tallers que fan per a discapacitats i col·lectius vulnerables. El gos policia entra corrents al vestíbul de la Fundació Astrid 21. Olora a banda i banda i, al cap d'uns minuts, acaba descobrint una substància explosiva que els Mossos han amagat darrere d'un extintor. Llavors, l'animal es queda immòbil al costat: és el senyal amb el qual alerta els agents. La situació podria ser real, però forma part d'un taller dirigit als col·lectius més vulnerables. Per primer cop, els Mossos d'Esquadra de Girona acosten la unitat canina a les fundacions que atenen discapacitats intel·lectuals. L'objectiu és que aquells qui se'ls escolten –a Astrid 21, són una trentena de joves- aprenguin què fan els gossos policia. I si mai se'n troben algun, se'l mirin amb uns altres ulls. "Sabré que està treballant i demanaré permís abans de tocar-lo", explica en Lluís Comas, un dels nois que atén la fundació. L'any passat, els Mossos d'Esquadra van començar a fer tallers dirigits als usuaris de les fundacions que atenen persones amb discapacitat intel·lectual. "Són un dels col·lectius més vulnerables, i volem ensenyar-los com prevenir abusos, detectar-los i saber com actuar en cas que en pateixin", explica l'agent de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat Sònia Alcarria. A les comarques gironines, entre d'altres, els Mossos d'Esquadra han fet xerrades a les fundacions Ramon Noguera, Astres, Els Joncs, Tresc, Astrid 21 o Tirgi. Durant els tallers, han abordat situacions d'abusos físics, psicològics, sexuals, econòmics i també aquells relacionats amb l'Internet i les xarxes socials. Alcarria explica que, amb els tallers, els Mossos d'Esquadra també volen "fer-se més propers". I que si algun usuari de les fundacions pateix qualsevol mena d'abús, sàpiga "que ens pot demanar ajuda sense por i tenir-nos confiança", concreta l'agent. Ara, per primer cop, els Mossos de Girona també han acostat el dia a dia de la unitat canina a les fundacions que atenen discapacitats. "Cada vegada hi ha més cossos que disposen de gossos policials, això ens ajuda a ensenyar-los que, si algun cop en troben algun, han de respectar la seva feina", explica Sònia Alcarria. Drogues, bitllets i explosius El primer d'aquests tallers amb gossos policia s'ha fet a la Fundació Astrid 21. Hi participen una trentena de joves d'entre 16 i 29 anys. Primer, els agents de la unitat canina els expliquen quines característiques ha de tenir el gos: ser jove i, sobretot, juganer. "A l'hora d'ensenyar com fer recerques, ho canalitzem tot en base al joc", concreta el caporal Eduard Campomanes. Els joves, que s'escolten els policies asseguts en rotllana, toquen les joguines amb què s'ensinistren els gossos i a partir d'aquí s'entra en matèria. Els agents expliquen que, a Girona, els gossos de la unitat canina estan especialitzats en la recerca de drogues, explosius o bitllets falsos. A més, també els donen consells sobre com actuar si mai es troben amb un gos (sigui o no policia). "Per evitar que l'animal es pugui espantar i ataqui, si el volen tocar, sempre s'ha de demanar permís al propietari i acostar-s'hi lentament", subratlla Campomanes. Acabades les explicacions, arriba l'hora de veure els gossos en acció. Primer a dins, al vestíbul de la fundació; i després a fora, a l'aparcament. En poca estona, els animals troben la substància explosiva que els agents han amagat (una, al darrere d'un extintor; i l'altra, a la porta de càrrega d'una furgoneta). "M'han tret la por" Abans d'acabar el taller, els joves de la Fundació Astrid 21 poden tocar els gossos. "M'ha agradat molt; ens han ensenyat què fan els gossos policia i hem vist que són com les persones", explica la Irene Martínez, de 19 anys. "A mi m'han tret la por de sobre, perquè abans en tenia molta", explica en Lluís Comas, que té 27 anys i que durant el taller ha pogut passejar el gos policia amb la corretja. "I ara també sé que, si mai veig un policia amb un gos, sabré que està treballant i li demanaré permís abans de tocar-lo", afegeix el jove. La tutora del grup, Lídia Saavedra, subratlla que els tallers que han fet els Mossos d'Esquadra a Astrid 21 ajudaran els joves a "agafar confiança" amb els policies "i tenir-los com a referent per si en algun moment els passa alguna cosa". "A més, ara cada cop que vegin un gos policia se'l miraran amb uns altres ulls", conclou Saavedra, en referència al taller amb la unitat canina.
|
Societat
|
Policial
|
Mairead McGuinness i Andrew McDowell, candidats per ocupar la plaça vacant d'eurocomissari irlandès. La vicepresidenta de l'Eurocambra i l'exvicepresident del BEI opten al càrrec arran de la dimissió de Phil Hogan. Irlanda ha seleccionat la vicepresidenta de l'Eurocambra, Mairead McGuinness, i l'exvicepresident del Banc Europeu d'Inversions, Andrew McDowell, per ocupar la plaça vacant d'eurocomissari irlandès. Després de la dimissió de Phil Hogan com a comissari de Comerç, el govern irlandès ha proposat aquests dos candidats a la Comissió Europea. L'escollit no necessàriament es quedaria amb la mateixa cartera, una de les més crítiques per les negociacions comercials amb el Regne Unit, ja que hi podrien haver canvis dins l'executiu europeu. Hogan va dimitir per haver-se saltat les restriccions per la pandèmia assistint a un sopar amb unes 80 persones en un club de golf.
|
Política
|
Unió Europea
|
La noia que va patir una agressió sexual múltiple al Carnaval de Vilanova de l'any passat es ratifica davant del jutge. Els dos processats, menors quan es va produir l'atac, van rebutjar la conformitat en la compareixença abans del judici. La dona que va ser agredida sexualment al Carnaval de Vilanova i la Geltrú de l'any passat ha explicat aquest dimecres en el judici l'atac que va patir per part de tres homes, dos dels quals eren menors d'edat aleshores, tal com el va relatar davant dels Mossos d'Esquadra a l'hora d'interposar la denúncia i davant la Fiscalia, segons han destacat fonts judicials a l'ACN. Al banc dels acusats, s'hi han assegut els dos menors en aquell moment (un d'ells ja ha complert els 18 anys) mentre que el tercer agressor no ha pogut ser identificat. Els dos acusats han afirmat que no el coneixien, en un judici que ha tingut lloc a porta tancada per la seva minoria d'edat en el moment dels fets. En la compareixença de conformitat que va tenir lloc abans del judici oral, els dos processats van rebutjar les acusacions. Els informes forenses mostren que la víctima va patir un xoc "emocional greu" després de l'agressió que va patir després del Ball del Viladot, la nit de dimarts a dimecres del Carnaval de Vilanova i la Geltrú de l'any passat, segons han assenyalat fonts judicials a l'ACN. També han declarat en el judici tres testimonis, amics de la víctima que la van socórrer quan es van trobar després de l'agressió, han explicat les mateixes fonts. El tercer agressor no ha estat identificat i els dos processats han assegurat aquest dimecres que no el coneixien. Uns dies després de l'atac múltiple, la Policia Local de Vilanova i la Geltrú va identificar tres menors com a presumptes autors de l'agressió sexual en grup, però un dels tres detinguts va resultar finalment no tenir-hi relació. La matinada d'aquell dimecres la víctima s'havia separat uns moments del grup d'amics amb què anava i va ser aleshores quan els tres homes la van abordar prop de la plaça de la Vila. La dona va denunciar l'agressió sexual aquell mateix dimecres, unes hores després de l'atac, ja que es trobava en estat de xoc. Després de transcendir que s'havia perpetrat una agressió sexual múltiple en el Carnaval, centenars de persones es van concentrar a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú per mostrar el seu rebuig més enèrgic a aquell atac de violència sexual.
|
Societat
|
Judicial
|
La Paeria posa en marxa una nova xarxa de voluntariat de suport a la salut. La funció de l'ens és ajudar al col·lectiu sanitari a distribuir material, portar menjar als malalts i fer acompanyament. L'Ajuntament de Lleida està posant en marxa una nova xarxa de voluntariat de suport a la salut dins de les mesures empreses per afrontar l'epidèmia del coronavirus. L'objectiu és reunir un col·lectiu de 50 a 60 persones que puguin fer tasques de suport al personal sanitari que permetin enfortir la capacitat d'atenció a la ciutadania. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha explicat que ja s'ha començat a contactar algunes entitats d'aquest àmbit per tal de trobar persones voluntàries "de 18 a 55 anys, que vulguin rebre una formació bàsica per donar un cop de mà". Les tasques que se'ls encarregaran seran senzilles, com ara la distribució de material, portar menjar als malalts, fer acompanyaments i feines administratives, entre altres. La xarxa no està oberta a la ciutadania en general, sinó que està orientada a entitats que ja coordinen accions de voluntariat, estudiants en graus socials o sociosanitaris i, en general, persones amb una certa formació en aquest àmbit, com poden ser també els socorristes. La resta de la població que vulgui oferir la seva col·laboració pot seguir fent-ho a través de la Xarxa Solidaritat Lleida, sobretot per oferir petits serveis a persones grans que viuen soles i també per rebre'ls.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:UP titlla de "disbarat" la proposta per modificar la DOP Garrigues perquè suposarà un "retrocés en la qualitat de l'oli". Presenten tres al·legacions a la sol·licitud que està tramitant el Departament d'Agricultura. Unió de Pagesos titlla de "disbarat" la proposta de modificació de la DOP Garrigues perquè suposarà, asseguren, un "retrocés en la qualitat de l'oli i perjudicarà les plantacions tradicionals". Dilluns vinent acaba el termini d'informació pública de la sol·licitud que està tramitant el Departament d'Agricultura i el sindicat ha presentat tres al·legacions. Sobretot estan en contra que es rebaixin els paràmetres de qualitat de l'oli que es podria vendre sota aquesta denominació. Actualment només es comercialitza com a DOP Garrigues 'oli verge extra' de màxima qualitat, mentre que la modificació també inclou només 'oli verge'. A més, Unió de Pagesos tampoc accepta que gairebé es dupliqui l'àrea geogràfica de la DOP, que passaria de prop de 170.000 hectàrees de 48 municipis de la comarca de les Garrigues, sud del Segrià i l'Urgell, a més de 330.000 hectàrees de 106 municipis, amb la incorporació del Pla d'Urgell, la Noguera i la Segarra. Asseguren que en aquests nous territoris la presència de l'olivera és inexistent o molt residual i la seva incorporació desvirtuaria el fet que una Denominació d'Origen vagi lligada a les característiques pròpies d'un territori. Els dirigents dels sindicat creuen que darrera d'aquestes modificacions hi ha "molts interessos", entre els quals els de grans corporacions que estan interessades a fer plantacions d'olivera a les noves zones de regadiu. En canvi, no tenen res a veure amb els interessos dels pagesos que han fet des de sempre oli de màxima qualitat a les Garrigues. Per això proposen que "si volen, que creïn una altra DOP nova, però que no es vulguin barrejar amb una d'històrica com és la de les Garrigues", ha dit Josep Maria Coll, responsable de sectors agrícoles de la Comissió Permanent del sindicat. A més, també recorden al Departament que en els últims han hi ha hagut molta inversió pública per millorar la qualitat de l'oli que surt dels molins de la DOP Garrigues. Per tant, "no tindria sentit que ara el Govern donés el vist-i-plau a una rebaixa d'aquesta qualitat", ha insistit Ramon Bonet, coordinador comarcal de les Garrigues d'Unió de Pagesos. Ara el Departament d'Agricultura haurà de resoldre les al·legacions però serà Brussel·les qui haurà d'acabar de donar llum verda o no a la sol·licitud de modificació de la DOP. D'altra banda, el sindicat també posa de manifest que més de la meitat dels molins (particulars o cooperatives) que estan dins del territori que actualment abasta la DOP no operen sota aquesta marca de qualitat. Per tant, abans de pensar en una ampliació el consell regulador s'hauria de preguntar el per què d'aquesta situació i corregir-la. Pel que fa a superfície, segons UP actualment, les hectàrees d'oliverars inscrits a la DOP Les Garrigues representa només el 58,3% de la superfície d'oliverars de tot l'àmbit geogràfic de la DOP actual, és a dir, hi ha 13.252 hectàrees d'oliverars que es podrien adherir a aquesta DOP per certificar la seva producció com a DOP Les Garrigues, però que no ho fan. El sindicat defensa que no es produeixi cap ampliació territorial sense haver incrementat, prèviament i de manera significativa, la superfície d'oliveres i molins inscrits a l'actual DOP. Per això, insta el Consell Regulador perquè en lloc de proposar una ampliació de l'àmbit geogràfic treballi per establir les condicions necessàries perquè els actuals productors de la zona i molins no inscrits trobin interessant i important adherir-s'hi. Per a Unió de Pagesos, si la pagesia inscrita dins de la DOP percebés un preu superior per les seves olives respecte a la pagesia no inscrita, ràpidament s'incrementaria el nombre de pagesos i molins interessats en adherir-s'hi. Una de les al·legacions fa referència a l'ampliació de l'àrea geogràfica, la segona a la possibilitat de vendre 'oli verge' sota la DOP Garrigues, i la tercera també té a veure amb una procediment lligat a la qualitat. El sindicat s'oposa al que considera un "despropòsit" plantejat per aquest Consell Regulador, que pretén augmentar de 48 a 60 hores el temps màxim entre la recollida de les olives i la seva mòlta. Nombrosos estudis científics, molts dels quals realitzats per l'IRTA, recomanen sempre escurçar al màxim el temps entre la recol·lecció i la mòlta de les olives com a pràctica bàsica per assegurar una màxima qualitat de l'oli d'oliva. D'altra banda, el sindicat adverteix que l'ampliació proposada pel Consell Regulador suposa estendre la marca Les Garrigues a territoris que no son zones oleícoles, i posa en perill els diferents projectes d'oleoturisme, actualment en marxa, i que pretenen, apart de vendre un oli d'oliva de qualitat, vendre uns valors paisatgístics i ecològics que són els propis i naturals de les Garrigues, amb oliveres centenàries, plantacions tradicionals, murs de pedra seca com a marges, etc., amb l'objectiu de diferenciar-se d'altres zones productores de la plana de Lleida.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Decomissen 45 tones de tonyina congelada que es venia com a fresca a Barcelona, Alacant, Múrcia i la Corunya. L'operació de la Guàrdia Civil s'ha resolt amb quatre investigats per delictes contra la salut pública, frau als consumidors i falsedat documental. La Guàrdia Civil ha decomissat un total de 45 tones de tonyina congelada a les províncies de Barcelona, Alacant, Múrcia i la Corunya. La tonyina només estava autoritzada per al seu consum en conserva però era comercialitzada com a fresca, quadruplicant així el seu valor en el mercat. L'operació, batejada amb el nom d''Atunali', s'ha resolt amb quatre persones investigades –d'entre 49 i 59 anys- com a presumptes autores de delictes contra la salut pública, frau als consumidors i falsedat documental. S'enfronten a penes d'1 a 4 anys de presó, així com a possibles sancions administratives. La investigació policial, que ha comptat amb la col·laboració de la Interpol i la Europol, es va iniciar el passat mes de gener per agents del Seprona d'Alacant. En una primera inspecció, la Guàrdia Civil va immobilitzar 10 tones de tonyina de la espècie 'thunnus obesus' ja que no disposava de la traçabilitat necessària per a la seva comercialització. En una inspecció posterior, la Guàrdia Civil va localitzar en un altre establiment majorista diverses partides de tonyina congelada d'aleta groga –thunnus albacares-, sense certificat d'origen ni del sistema utilitzat per a la seva congelació. Els agents van poder comprovar que aquesta empresa trossejava les tonyines i, posteriorment, les distribuïa com a peix descongelat o elaborat amb additius. Després de diverses indagacions, la Guàrdia Civil va situar l'origen del peix a l'oceà Atlàntic i en vaixells que no disposaven del sistema de congelació adaptat a la nova legislació, amb temperatures inferiors als -18ºC. Aquests vaixells, dedicats a abastir empreses conserveres, destinaven el sobrant de les captures al mercat clandestí. Diverses distribuïdores compraven aquesta tonyina a un preu molt per sota del valor per a captures fresques. Igualment, participaven d'aquest frau unes altres tres empreses, així com tres armadors dels vaixells de captura, de nacionalitats francesa, salvadorenya i panamenya. El Seprona va concloure que, després de descongelar les partides de tonyina, els empresaris processaven la carn amb additius que injectaven en quantitats molt superiors a les recomanades. L'objectiu dels investigats era aconseguir que la tonyina tractada tingués un aspecte molt similar a la tonyina fresca per així enganyar al consumidor. El frau es consumava quan aquest peix destinat a la conserva es posava a la venda com a fresc amb preus de fins a 14 euros el quilo. L'Agència Espanyola de Consum i Seguretat Alimentària alerta del risc per a la salut pública que pot generar el consum d'aquesta tonyina amb processos irregulars de congelació. L'operació continua oberta i no es descarten noves detencions o investigacions.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Arrenca el servei d'estiu del Tren dels Llacs amb el nou comboi que substitueix el cotxe històric. El tren ha anat aquest dissabte inusualment mig ple pel poc temps de comercialització dels bitllets, segons FGC. Aquest dissabte s'ha restablert l'oferta turística ferroviària del Tren dels Llacs entre Lleida i la Pobla de Segur (Pallars Jussà) gràcies a la posada en marxa dels nous combois que des de dilluns passat donen servei a la línia. Les noves unitats panoràmiques substituiran fins el 13 d'agost el tren històric que va deixar de circular fa dues setmanes perquè no disposa d'aire condicionat. Aquesta interrupció s'havia fet cada estiu per evitar la incomoditat de les altes temperatures per als passatgers. Ara aquest servei d'estiu afegeix tres caps de setmana més al calendari habitual del Tren dels Llacs, una iniciativa que va néixer el 2009 impulsada per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i la Diputació de Lleida. No obstant això, el retard en l'estrena dels nous trens de la línia de la Pobla ha aturat el servei dos caps de setmana i ha deixat poc temps per comercialitzar els bitllets per aquest dissabte. Això ha fet que avui el comboi turístic hagi anat inusualment mig ple, ja que l'ocupació durant la resta de la temporada és del 99%, segons FGC. En tot cas, l'objectiu d'aquest any és tornar a superar els més de 7.000 usuaris que es van registrar el 2015. El Tren dels Llacs, un recorregut paisatgístic entre la ciutat de Lleida i la Pobla de Segur orientat bàsicament al turisme familiar, va inaugurar el 2 d'abril la vuitena temporada, que s'allargarà fins al 29 d'octubre. Enguany, a les 26 circulacions habituals s'hi sumen les 3 circulacions compreses entre aquest 30 de juliol i el 13 d'agost, que tradicionalment es deixaven de fer per esquivar les altes temperatures. La previsió a l'inici de la temporada era que aquest estiu no hi hagués cap interrupció però el retard en la posada en marxa dels nous combois per requeriments burocràtics de l'Estat ha comportat que al final el tren turístic s'hagi aturat dos caps de setmana (el 16 i el 23 de juliol). El dissabte 20 d'agost el trajecte el tornaran a fer les màquines dels anys seixanta que normalment fan el recorregut. El principal atractiu del Tren dels Llacs són els espectaculars paisatges per on passa la línia entre Lleida i la Pobla, sobretot a la Noguera i el Pallars Jussà, on voreja els embassaments de Sant Llorenç, Camarasa, Cellers i Sant Antoni i travessa els congostos de Mont-rebei i Terradets. Els visitants del Tren dels Llacs reben un pack de benvinguda format per diferents productes gastronòmics del territori. A més, també gaudeixen d'un grup d'animació durant el trajecte d'anada, i a la tornada se'ls ofereix un tast de coca de recapte de Balaguer. Els visitants poden adquirir paquets turístics (visites guiades, tastos de productes locals, etc.) vinculats als principals recursos turístics del territori i hi ha parades facultatives a Cellers i a Tremp, on es poden desenvolupar activitats lúdiques. Les tarifes del Tren dels Llacs són de 22 euros el bitllet d'adult i 20 euros el bitllet infantil. Els grups de més de 20 persones tenen un descompte especial i els nens a partir de 3 anys accedeixen gratis. Rècord de visitants el 2015 El Tren dels Llacs va néixer l'any 2009 fruit d'una iniciativa conjunta d'FGC i la Diputació de Lleida, amb la col·laboració de l'aleshores Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments dels municipis de la línia, per convertir-lo en un referent per a la dinamització econòmica del territori. L'any 2015, amb la incorporació del cinquè cotxe i l'increment de l'oferta de places que va suposar, el servei va registrar el seu rècord de visitants, amb una ocupació mitjana dels trens del 98.89% i 7.199 visitants. Així, hi va haver un augment considerable del nombre de passatgers: es va passar dels 5.069 visitants l'any 2013 als 5.792 visitants al 2014 i els 7.199 al 2015. Material històric durant la resta de la temporada Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Turisme de la Generalitat, la Diputació de Lleida i l'ATM de l'Àrea de Lleida impulsen aquest servei del tren turístic, que recorre la línia històrica d’FGC de Lleida-la Pobla de Segur amb material mòbil de més de 50 anys remolcat per dues locomotores dièsel acoblades dels models 10817 i 10820, que es van construir l'any 1968 i que estaven concebudes per prestar serveis mixtos de línia i maniobres. Són conegudes també com a “ye-yes”. El material remolcat està format per cinc cotxes d'època de la sèrie 6000. L'Associació per a la Reconstrucció i Posta en Servei de Material Ferroviari Històric (ARMF) és l'entitat encarregada de la prestació del servei i del manteniment del material mòbil històric emprat, cedit per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles.
|
Economia
|
Turisme
|
Lleida tanca l'any sense crims per primera vegada en els vint anys de desplegament dels Mossos a la demarcació. L'última mort violenta va ser la d'un veí d'Artesa de Segre, el desembre de 2018. La demarcació de Lleida ha tancat el 2019 sense crims. És el primer any que no es registra cap mort violenta en els vint anys que els Mossos d'Esquadra, encarregats d'investigar aquests delictes, estan desplegats a la demarcació. L'última va ser la d'un veí d'Artesa de Segre (Noguera) que va aparèixer sense vida i amb signes de violència a casa seva el 4 de desembre de 2018. És l'únic crim que està pendent de judici. Els dos principals sospitosos, un noi i una noia, són en presó provisional. L'altre crim del 2018 es va resoldre amb un acord entre les parts, el 17 de desembre de 2019. L'acusat de la mort del seu company de cel·la al Centre Penitenciari de Ponent, el 31 de juliol de 2018, va acceptar nou anys de presó per un delicte de lesions amb l'agreujant de reincidència i un delicte d'homicidi per imprudència greu. D'entre els anys més negres a la demarcació de Lleida hi ha el 2017, un any de rècord especialment tràgic en què es van cometre quatre crims amb cinc víctimes mortals ja que un d'ells va ser doble: l'assassinat de dos agents rurals a Aspa (Segrià) a mans d'un caçador, a trets d'escopeta, el 21 de gener. Tots els crims del 2017 i el de la presó de Lleida del 2018 s'han jutjat aquest 2019 i totes les sentències han estat condemnatòries. L'acusat pel doble crim d'Aspa ha estat condemnat a 45 anys de presó. El 2017 també es va trobar morta al seu pis, al carrer Acadèmia de Lleida, una funcionària d'Ensenyament. Va ser el 17 de febrer. El seu homicida, un instal·lador de fibra òptica, ha estat condemnat a 20 anys de presó. A Bellvís (Pla d'Urgell), un jove de 23 anys va matar a ganivetades la seva mare i va ferir el seu germà durant una discussió el 7 d'abril. Va acceptar 10 anys de presó. Per últim, es va trobar a Barcelona al maleter del seu cotxe el cadàver d'un home desaparegut a Torre-Serona (Segrià) el 19 de juny i es va detenir el seu cunyat, un empresari carni lleidatà. Josep Puiggròs ha estat condemnat a 12 anys de presó per homicidi, gràcies a un acord entre les parts. L'últim crim, a Artesa de Segre L'últim crim registrat a les comarques de Lleida a estat el de l'home trobat a casa seva a Artesa de Segre, el 4 de desembre de 2018. Estava nuu, amb un objecte a la gola, amb signes d'haver estat lligat i en estat inicial de descomposició perquè la calefacció estava encesa. També hi havia indicis d'incendi i es va establir que l'home, de 60 anys, havia mort feia uns dies. Llavors els Mossos d'Esquadra van detenir tres joves, veïns de Lleida d'entre 19 i 21 anys, en relació amb la mort de l'home. Per a dos d'ells, un noi i una noia, es va establir presó incondicional i per a l'altre noi presó sota fiança de 500 euros, que va pagar per sortir-ne. Se'ls acusa dels delictes d'homicidi, detenció il·legal, estafa bancària i incendi. Segons fonts pròximes al cas, a més dels tres detinguts inicialment, els Mossos d'Esquadra han detingut en els últims mesos diverses persones més que estarien acusades d'encobriment, la majoria d'elles familiars dels presumptes autors del crim.
|
Societat
|
Successos
|
L'Audiència de Girona absol el metge de l'hospital de Salt jutjat per segon cop per abusos sexuals a pacients. L'acusat està complint condemna per fets semblants però el tribunal conclou que la primera sentència no pot servir per "corroborar" la nova denúncia. L'Audiència de Girona ha absolt l'excap d'urgències de l'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès) jutjat per segon cop per abusar sexualment de pacients. En aquesta ocasió, el metge s'enfrontava a una pena de 6 anys de presó per una denúncia interposada per una pacient que afirmava que l'any 2005 va anar a visitar-se perquè tenia un mussol a l'ull però el doctor que la va atendre li va acabar ficant els dits a la vagina al·legant que li estava fent una prova per descartar que tingués càncer de coll d'úter. "No es considera provat que en el transcurs de l'atenció sanitària l'acusat efectués tocaments a la pacient", conclou el tribunal. La sentència recull que el processat està complint una condemna de 8 anys per abusar de cinc pacients entre els anys 2008 i 2009 però subratlla que aquests antecedents no es poden fer servir per "corroborar" aquesta nova denúncia i que no hi ha "ni un sol element extern" que confirmi la versió de la denunciant.
|
Societat
|
Judicial
|
Estabilitzat l'incendi de Talavera que ha cremat 40 hectàrees de vegetació agrícola. Hi continuen treballant 30 dotacions dels Bombers. L'incendi que s'ha produït a Talavera (Segarra) aquest diumenge al migdia ja està estabilitzat i els Bombers hi continuen treballant amb 30 dotacions. Segons els Agents Rurals ha cremat 40 hectàrees i es planteja la hipòtesi que la causa del foc hagi estat una recol·lectora agrícola. L'avís s'ha rebut quan passaven vint minuts de la una del migdia i s'ha donat per estabilitzat al voltant de les quatre. La prioritat ha estat el flanc dret ja que l'esquerre ha topat amb camps. Aquest incendi s'ha iniciat gairebé a la mateixa hora que el de Torrefeta i Florejacs (Segarra), que en un primer moment els Bombers havien ubicat al municipi veí de Plans de Sió. Aquest segon incendi està controlat i ha cremat 13 hectàrees de camps de cereals.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:ERC veu "desafortunat" el tuit de Gispert i "valora" si donar suport a la moció del PSC. Vilalta creu que la piulada "no té justificació" però reitera la "plena confiança" amb Torra. La portaveu d'ERC Marta Vilalta ha titllat de "desafortunat" tuit de l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert i ha explicat que la seva formació està "acabant de valorar" si donar suport a la moció del PSC que insta la Cambra catalana a demanar al Govern revocar la Creu de Sant Jordi que l'executiu de Quim Torra li va atorgar. En roda de premsa aquest dilluns, Vilalta ha considerat que aquesta piulada "no té justificació", ha subratllat que "no té res a veure amb els valors republicans" i ha criticat que de Gispert "hauria de ser conscient del seu paper institucional". Amb tot, la portaveu republicana ha volgut reiterar "la plena confiança amb el president de la Generalitat i allò que vulgui decidir". Vilalta ha lamentat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no hagi fet arribar a la seva formació "cap oferta ni cap convocatòria de reunió", tot i que el seu partit ha estat el més votat a Catalunya a les eleccions del 28 d'abril. La portaveu republicana ha recordat a Sánchez que l'interlocutor d'ERC és el líder i candidat a les generals, Oriol Junqueras, que està en presó preventiva des del novembre del 2017. "Si volen oferir-nos alguna cosa, hauran d'anar a la presó o deixar en llibertat els presos", ha advertit Vilalta tot recordant que "en una situació de normalitat es negocia amb el líder". "Entenem que en un marc de normalitat qui hauria de liderar les negociacions hauria de ser Junqueras", ha reiterat tot admetent que "hi ha moltes persones que poden fer el paper de negociar". Pels republicans la prioritat és un referèndum pactat Preguntada pel nou full de ruta de l'ANC, que aposta per la via unilateral si l'independentisme supera el 50% dels vots en unes eleccions al Parlament de Catalunya, Vilalta ha dit que ERC vol "un referèndum pactat, com el 80% de la població". Amb tot ha matisat que no renuncien a "cap via democràtica per poder consolidar la república catalana". La portaveu republicana ha valorat positivament que apostin per intentar arribar al 50% de vots independentistes, ja que comparteixen aquest punt en "comú" però defensen que la prioritat és un referèndum acordat i acceptat internacionalment. "Ara per ara entenem que cal seguir sumant i tirar per la via de la negociació per fer aquest referèndum, sense tancar cap via", ha matisat.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:El risc de rebrot puja 18 punts a Catalunya (186) i la velocitat de contagi creix lleugerament fins a 1,13. Es declaren 881 casos nous confirmats per PCR i 6 morts a Catalunya. El risc de rebrot puja 18 punts a Catalunya i arriba als 186,86. La velocitat de contagi (Rt) també creix lleugerament fins a 1,13 (+0,13). Són les últimes dades proporcionades pel Departament de Salut. En les últimes 24 hores s'han declarat 881 nous casos confirmats per PCR de covid-19, i ha elevat la xifra total als 131.486. Son 68 positius menys que els informats diumenge. La xifra de casos amb totes les proves és de 155.527 (938 més en les últimes hores). Des de l'inici de la pandèmia han mort 13.250 persones per coronavirus a Catalunya, 6 més que en el darrer balanç. Els ingressats als hospitals pugen en 20 persones i ara són 808, dels quals 135 estan a l'UCI, un més que fa 24 hores. Segons les últimes dades del Departament de Salut, el risc de rebrot segueix per sota dels 200, però continua pujant. Entre els dies 29 d'agost i el 4 de setembre, aquest indicador estava en 187,53 (per sobre de 100, el risc de rebrot es considera alt). Durant la setmana del 5 a l'11 de setembre va baixar a 169,59 i ara (setmana del 12 al 18 de setembre), se situa en 186,86, 18 punts més que fa 24 hores. Pel que fa a la taxa de reproducció del virus (Rt), ja ha superat la frontera de l'1, 0,13 punts més que la reportada diumenge. Això vol dir que, de mitjana, una persona infectada transmet el virus a més d'una persona (dada clau per frenar la propagació de la covid-19). Entre els dies 29 d'agost i 4 de setembre, l'Rt a Catalunya era de 0,99 i durant la setmana del 5 a l'11 de setembre es va mantenir igual. En relació amb els casos confirmats per PCR, durant l'última setmana s'han registrat 6.882 casos, una xifra superior als 6.305 positius detectats la setmana anterior. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies se situa en 89,7 per cada 100.000 habitants. La setmana del 29 d'agost, la taxa marcava 94,41 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la del 5 de setembre se situava en 82,18. Al llarg de la darrera setmana s'han fet 96.005 proves PCR a tot el territori, de les quals un 7,56% han sigut positives. La mitjana d'edat dels casos positius és de 39,77 anys. Pel que fa al total de casos des de l'inici de la pandèmia (155.527, segons l'últim balanç), 131.486 han estat confirmats per PCR, 4.556 per epidemiologia, 3.941 són casos probables, 4.952 s'han detectat a través de proves ELISA i 10.592 a través de tests serològics (les proves ELISA i els tests serològics donen informació sobre l'estat immunològic). En les darreres hores s'han notificat sis defuncions, elevant el total de víctimes mortals a Catalunya fins a 13.250. Moltes de les morts no classificades s'han pogut col·locar ara en la categoria que els correspon pel lloc on s'ha produït la mort. Així, 8.055 han mort en centres hospitalaris o sociosanitaris (+5), 4.182 en residències (+1), 838 en domicilis i 175 segueixen sent no classificables. Des de l'esclat de la pandèmia s'han registrat 16.540 casos confirmats per PCR a les residències, 23 més en comparació amb l'últim balanç. Si es tenen en compte la resta de proves, la xifra s'eleva a 18.156 (22 més). Des del març, fins a 6.502 persones que vivien en residències han mort, dues més que les reportades fa 24 hores. D'aquestes defuncions, 2.167 s'han produït en centres hospitalaris o sociosanitaris (+1), 4.167 en residències (+1), 100 en domicilis i 68 no es poden classificar per falta d'informació. Regió sanitària de Barcelona: el risc de rebrot puja en 32 punts A la regió sanitària de Barcelona ciutat, que inclou la capital catalana, Montcada i Reixac i una ABS de Sant Adrià de Besòs, el nombre total de confirmats per PCR se situa en 33.191 (185 més que en l'últim balanç), xifra que s'eleva a 40.378 amb totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 4.464 persones a l'àrea (dues més que les reportades en les darreres hores). El risc de rebrot passa de la barrera dels 200 i se situa en 224,37, 32 punts més que fa 24 hores. El de la setmana del 5 de setembre era de 179,93. L'Rt puja fins a 1,26 (la setmana anterior estava en 1,01), i la taxa de confirmats per PCR els últims set dies és de 95,37 per cada 100.000 persones. A la regió hi ha 139 pacients ingressats (els mateixos que en l'últim balanç), 27 dels quals a l'UCI. A la ciutat de Barcelona, s'han registrat 32.314 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (180 més) i 39.300 amb totes les proves. Un total de 4.423 persones han mort per coronavirus en aquests mesos, dues més declarades en les últimes hores. Per altra banda, el risc de rebrot puja 31 punts, fins a 221,39 (en l'interval anterior era de 177,57 i la setmana del 29 d'agost era de 196,99). L'Rt puja de 1,08 a 1,27, mentre que la setmana anterior era de l'1. Hi ha 135 ingressats, 27 dels quals a l'UCI (un més). A la capital catalana s'estan fent cribratges al Raval i a Trinitat Nova. Regió metropolitana nord: L'Rt supera l'1 La regió metropolitana nord suma 31.799 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (210 més que en l'últim balanç) i 36.849 amb totes les proves. El territori ha registrat 3.036 morts des de l'inici de la pandèmia (una més que les informades fa 24 hores). El risc de rebrot puja en 24 hores fins a 178,74 (era de 170,15 durant la setmana anterior), mentre que la velocitat de propagació del virus ja està per sobre de l'1, en concret a 1,07. La setmana del 5 a l'11 de setembre va ser de 0,93. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 84,41 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 279 pacients ingressats (6 més), 35 a l'UCI (-1). A la ciutat de Sabadell, una de les capitals del Vallès Occidental, s'han registrat 3.772 casos confirmats per PCR de l'inici de la pandèmia, 38 més que en el darrer balanç. Comptant totes les proves, la xifra de casos s'eleva a 4.381. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 379 defuncions, cap més que les informades fa 48 hores. El risc de rebrot baixa cinc punts en 24 hores i està en 166,44, una mica per sota dels valors de la setmana del 5 de setembre (169,51). L'Rt està en 0,98 (superior a la setmana anterior, quan era de 0,8), mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 80,69 per cada 100.000 habitants. Hi ha 50 pacients ingressats (tres menys), cinc dels quals a l'UCI. A Terrassa, l'altra capital de la comarca, el nombre total de casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia és de 3.646 (29 més en les últimes hores), 4.125 amb totes les proves. Un total de 272 persones hi han mort durant els últims mesos (les mateixes). El risc de rebrot baixa uns 4 punts en 24 hores, fins a 208,47. La setmana del 5 de setembre era de 321,15. L'Rt puja mínimament fins a 0,88 (la setmana anterior era d'1,27) i la taxa de confirmats per PCR és de 100,15 per cada 100.000 habitants. Actualment hi ha 47 pacients ingressats (+5), sis dels quals a l'UCI (un menys). El risc de rebrot de Badalona, on també s'han fet cribratges en barris concrets, segueix pujant després d'uns dies a la baixa i ara està en 262,65, 41 punts més. La setmana anterior va ser de 155,46. L'Rt creix en 24 hores i passa d'1,18 a 1,42. Era de 0,71 entre el 5 de setembre i l'11. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 4.270 casos confirmats per PCR (+24) i 251 morts (els mateixos). Hi ha 27 pacients ingressats, tres a l'UCI. Regió metropolitana sud: 60 punts més de risc de rebrot i Rt per sobre de l'1 La regió sanitària metropolitana sud suma un total de 25.996 confirmats per PCR (104 més en les darreres hores) i 30.403 amb l'acumulat de totes les proves. Les persones que han mort per coronavirus són 2.410 (tres més que les reportades fa 24 hores). El risc de rebrot puja uns 60 punts en 24 hores i se situa en 199,69. Va ser de 172,59 en la setmana del 5 de setembre. La velocitat de propagació del virus ja està per sobre de l'1, passant del 0,86 a l'1,30, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 75,57 per cada 100.000 habitants. En aquesta regió, hi ha 117 pacients ingressats per la covid-19 (+3), dels quals 26 són a l'UCI (mateixa xifra). A L'Hospitalet de Llobregat s'han registrat 8.908 casos confirmats per PCR, 41 més respecte a les últimes dades. Tenint en compte totes les proves, el nombre de casos creix fins als 9.792. Les defuncions a la segona ciutat de Catalunya han estat 527 (una més q les reportades fa 24 hores). El risc de rebrot puja disparat des de 257,68 fins a 390,58, 133 punts. Està ja per sobre del de la setmana del 5 de setembre, quan va ser de 246,4. Per altra banda, l'Rt creix mig punt i està en 1,58, pel 0,84 de la setmana anterior. Actualment hi ha 43 pacients ingressats (un més), 14 a l'UCI (igual). Catalunya central: risc a l'alça, molt a Vic i per sobre de 1.000 a Manlleu La regió sanitària de la Catalunya Central té un total de 8.896 casos confirmats per PCR, 56 més en les últimes hores. La xifra s'eleva a 10.794 si es tenen en compte les altres proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 1.630 persones en aquesta regió, les mateixes que les reportades en les últimes hores. El risc de rebrot puja 42 punts fins a 249,46 punts. La setmana anterior era de 158,02. La taxa de reproducció del virus puja en 24 hores, situant-se en 1,49 (la setmana del 5 de setembre era de l'1,23) i la taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants és de 111,8. La regió suma 48 pacients ingressats (sis més respecte a l'última actualització), cinc a l'UCI (igual). A Vic, on s'ha dut a terme un cribratge massiu al barri del Remei, el risc de rebrot puja disparat 158 punts i està en 652,88. Supera la xifra de la setmana anterior (287,74). L'Rt puja mig punt fins a 1,92, quan la setmana del 5 de setembre era d'1. A la capital d'Osona s'han notificat 1.088 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (3 més), 1.200 si es tenen en compte totes les proves. Per altra banda, el nombre de defuncions és de 94, les mateixes. Segons l'últim balanç hi ha sis pacients ingressats (-2), un dels quals a l'UCI. A Manlleu, el risc de rebrot supera la barrera dels 1.000 i és el més alt de Catalunya, amb 1.06,15. La setmana anterior estava en 353,19. L'Rt se situa en 2,49. En aquest municipi d'Osona hi ha 401 positius confirmats per PCR, 437 amb la resta de proves. Hi ha 2 pacients ingressats, cap a l'UCI. La taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants està en 309,92. Camp de Tarragona: el risc i l'Rt pugen de forma moderada Al Camp de Tarragona s'han registrat 5.624 casos confirmats per PCR, amb un creixement de 64 positius respecte a l'anterior balanç. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre acumulat de casos des de l'inici de la pandèmia és de 6.160. En aquesta regió han mort 418 persones. El risc de rebrot puja 6 punts i està ara en 168,14, per sobre del de la setmana del 5 a l'11 de setembre (136,55). L'Rt puja mínimament en 24 hores i està en 1,11, mentre que la taxa de confirmats per PCR se situa en 80,84 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 68 pacients ingressats (+1), 12 dels quals a l'UCI (+2). A Reus, on Salut va iniciar un cribratge i on es va detectar un brot a l'hospital, el risc de rebrot baixa 7 punts en 24 hores i està en 224,5, per sobre dels registres de la setmana anterior (155,17). L'Rt puja i està ara en 1,21 (la setmana del 5 de setembre va ser de 0,66), mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 99,73 per cada 100.000 habitants. En l'última setmana (del 12 al 18 de setembre) s'han confirmat 110 casos. En aquesta ciutat, des de l'inici de la pandèmia s'han registrat 1.343 casos per PCR (10 reportats en les darreres hores) i 1.427 amb totes les proves. La capital del Baix Camp ha registrat 64 defuncions des de l'inici de pandèmia (igual), i té 23 persones ingressades (+1), dues d'elles a l'UCI. Terres de l'Ebre: torna al risc alt de rebrot La regió de les Terres de l'Ebre acumula, des de l'inici de la pandèmia, 1.114 casos confirmats per PCR (13 més que en el balanç anterior) i 1.300 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 65 persones (igual que en l'últim balanç). El risc de rebrot torna a superar els 100 i ara està en 114,42. La setmana anterior era de 68,31. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 40,07 per 100.000 habitants. L'Rt també puja i està en 1,63, quatre dècimes més en 24 hores, quan la setmana anterior estava en 1,23. Segons l'últim balanç, hi ha 3 pacients ingressats, un a l'UCI (igual). Regió de Lleida: valors similars dels indicadors A la regió sanitària de Lleida, hi ha acumulats 11.293 casos confirmats per PCR, 45 més que el dia anterior. Són 11.926 si es tenen en compte totes les proves. Un total de 303 persones han mort per coronavirus des de l'inici de la pandèmia (les mateixes que les reportades fa 24 hores). Pel que fa al risc de rebrot, puja 3 punts i està 143,79, per sota del registrat la setmana anterior (156,37). La velocitat de propagació se situa en 0,98, tres centèsimes més. La taxa de confirmats per PCR del 12 al 18 de setembre és de 83,23 per 100.000 habitants. Hi ha 25 pacients ingressats (+1), cinc a l'UCI. Alt Pirineu i Aran: risc per sobre de 500 La regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran ha registrat 933 casos confirmats per PCR (22 més en les últimes hores) i 1.084 sumant totes les proves. Un total de 29 persones han mort des de l'inici de la pandèmia (cap defunció reportada en les últimes 24 hores). El risc de rebrot puja 43 punts i està en 566,22. La setmana del 5 de setembre, la regió presentava un risc de 357,98. L'Rt puja mínimament fins a 1,67, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 218,63 per cada 100.000 habitants. Les últimes dades assenyalen que hi ha 12 pacients ingressats i cap a l'UCI (mateixa xifra). Regió de Girona: el risc de rebrot baixa a les comarques però empitjora a Salt A la regió sanitària de Girona, els casos confirmats per PCR acumulats són 10.724 (171 més), i pugen a 13.068 si es tenen en compte totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 849 persones al territori (igual que les informades en les darreres hores). El risc de rebrot puja 2 punts en 24 hores i està en 182,09, mentre que la setmana del 5 de setembre va ser de 208,92. L'Rt baixa per sota de l'1 i està en 0,99, i la taxa de confirmats per PCR del 12 al 18 de setembre és de 97,15 per cada 100.000 habitants. Hi ha 71 pacients ingressats (dos més), 14 dels quals a l'UCI (-1). A la ciutat de Girona, el risc de rebrot ha baixat 107 punts i ara és de 556,16, encara una mica per sobre del de la setmana del 5 de setembre, quan va ser de 525,02. La velocitat de propagació del virus es redueix tres dècimes i està en 1,3, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 221,63 per cada 100.000 habitants. La capital del Gironès suma 2.017 casos confirmats per PCR (46 més en comparació amb l'última actualització) i 2.529 si es tenen en compte totes les proves. El nombre de defuncions des de l'inici de la pandèmia és de 145, amb 12 persones ingressades per coronavirus (+2), una de les quals a l'UCI. A la ciutat de Salt, on el 3 de setembre va començar un cribratge, el risc de rebrot puja 115 punts i se situa en 529,13. L'Rt puja dues dècimes i està en 0,93. Des de l'inici de la pandèmia, s'han confirmat per PCR 834 casos (18 més respecte a l'últim balanç) i 915 amb totes les proves. El nombre de defuncions és de 21 (cap en les darreres hores) i la xifra de pacients ingressats és de 4, un a l'UCI. Tant a Girona com a Salt s'han imposat noves restriccions en els últims dies. Manlleu, Girona i Salt, municipis amb més risc de rebrot Manlleu, Vic i Girona, per aquest ordre, són els municipis catalans que apareixen en el rànquing amb el risc de rebrot més alt. Manlleu segueix en la primera posició amb 1.076,15 (+159); Vic entra en segona posició amb 652,88, i Girona es queda en tercer lloc amb 556,16 (-107 punts). Pel que fa a la taxa de transmissió, els tres municipis que la tenen més alta són Sitges (3,05), Olot (2,65) i Manlleu (2,49).
|
Societat
|
Salut
|
Mor un conductor en un accident de trànsit a la Ronda del Mig de Barcelona. El turisme ha xocat contra un obstacle fix a la sortida d'un túnel i s'ha incendiat. El conductor d'un turisme ha mort aquesta matinada a causa d'un accident que s'ha produït a l'avinguda de Carles III, 131, al districte de les Corts, a Barcelona. Segons ha informat l'Ajuntament, per causes que es desconeixen, a la sortida del túnel i en sentit descendent, el vehicle ha xocat amb un obstacle fix, ha bolcat i s'ha incendiat. El conductor ha quedat atrapat i ha mort. Es tracta d'un home que no ha pogut ser identificat. La comitiva judicial ha fet l'aixecament del cadàver. L'accident, que ha tingut lloc poc després de les 4 de la matinada, ha obligat a tallar el trànsit en els dos sentits de la marxa per tal que els Bombers de Barcelona poguessin sufocar l'incendi. El trànsit ha quedat normalitzat a les 5:36 h. Els Bombers han desplaçat un vehicle i també s'hi han desplaçat dues unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). L'Ajuntament ha activat el protocol d'atenció psicològica del Servei d'Urgències i Emergències Socials municipal per atendre els familiars un cop es pugui identificar a la víctima. La Unitat d'Investigació i Prevenció de l'Accidentalitat investiga les causes de l'accident de cara a realitzar l'atestat corresponent.
|
Societat
|
Successos
|
Budó: "Farem el possible perquè la reunió es dugui a terme quan sigui, per nosaltres no quedarà, som els del diàleg". La portaveu del Govern insisteix que els equips tècnics han de treballar "conjuntament" per tancar la data de la taula. "Farem tots els possibles perquè la reunió es dugui a terme quan sigui, per nosaltres no quedarà, som els del diàleg". La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha defensat que l'executiu aposta per celebrar la taula entre governs, però ha criticat la "unilateralitat" de la Moncloa per proposar que la trobada sigui dilluns vinent, 24 de febrer, a la seu del govern espanyol. En declaracions a la premsa després de visitar les instal·lacions de l'empresa ASG-Aigües del Segarra Garrigues a Tàrrega (Urgell), Budó ha insistit que els equips tècnics -designats per Quim Torra i Pedro Sánchez- han de treballar "conjuntament" per tancar la data, el lloc i l'ordre del dia de la reunió. "Ens ha sorprès l'anunci unilateral per part del govern espanyol", ha lamentat Budó, en la línia del comunicat que ha enviat l'oficina de Torra, aquest migdia -després que Moncloa informés de la intenció de reunir la taula dilluns que ve. La portaveu ha reiterat que la proposta "fora de consens" de Sánchez s'ha fet sense tenir en compte l'agenda de Torra, i ha reivindicat la necessitat de tenir "aquesta cortesia i atenció". "Esperem poder treballar conjuntament per decidir quina és la millor data, si ha de ser dilluns o un altre dia", ha reblat. La consellera de Presidència ha reclamat el "treball previ de consens" dels dos equips tècnics -tal com van acordar Torra i Sánchez a Palau- per definir l'inici de la taula de diàleg entre governs. La Generalitat assegura que encara desconeix qui forma part de l'equip espanyol, mentre que ja ha fet arribar la composició de els tècnics catalans.
|
Política
|
Govern
|
Condemnat a 3 anys de presó per disparar set trets contra un bar d'Empuriabrava i ferir un dels cambrers. L'Audiència de Girona, que li aplica una atenuant molt qualificada d'intoxicació etílica, conclou que va obrir foc perquè no li van voler servir més alcohol. L'Audiència de Girona ha imposat una pena de 3 anys de presó a un acusat de disparar set trets contra un bar d'Empuriabrava (Alt Empordà) i ferir un cambrer la matinada del 25 de febrer del 2017. El tribunal condemna Patrick Pragout com a autor d'un delicte de lesions i un altre de tinença il·lícita d'armes. La sentència li aplica una circumstància atenuant molt qualificada d'intoxicació etílica. El tribunal conclou que, aquella nit, el cambrer i l'encarregada del bar es van negar a servir-li més alcohol "perquè ja el van veure borratxo". Aleshores, el condemnat –que és francès- va anar a buscar l'arma i va obrir foc. Un dels treballadors va patir un impacte de bala a la mà esquerra. Inicialment, la fiscalia sol·licitava una pena de 8 anys per un intent d'homicidi i tenir l'arma sense llicència. Al final del judici, però, va rebaixar la petició. En matèria de responsabilitat civil, la sentència obliga Pragout a pagar 9.500 euros al cambrer a qui va ferir i 239,58 als responsables de l'establiment per les destrosses dels trets.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Torra, a Iceta: "Un cop tingui Sánchez al telèfon, passi-me'l i així podré parlar amb ell". El president demana als socialistes "sentit d'Estat" i que "pensin en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions", i insisteix en "dialogar" . El president de la Generalitat, Quim Torra, ha explicat aquest dimecres que ha sumat una trucada més al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i ja van cinc les que ha fet sense aconseguir parlar amb el líder socialista. Durant la sessió de control al ple del Parlament, Torra s'ha dirigit al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, per demanar-li que "faci un servei important al país" i faciliti que els dos presidents dialoguin. "Vostè, que seguir que li agafa la trucada, un cop tingui Sánchez al telèfon, passi-me'l i així podré parlar amb ell", ha etzibat Torra al líder del PSC. I és que el president ha aprofitat per seguir reclamant "diàleg" amb el cap de l'executiu de l'Estat: "Seat and talk, please", li ha dit en anglès. Quim Torra ha lamentat que a hores d'ara encara no ha pogut mantenir una conversa amb Pedro Sánchez per més que ho ha intentat. "El que cal ara és que el president de Catalunya parli amb el president d'Espanya, de tu a tu, de president a president", ha dit, tot reclamant al cap de l'executiu estatal en funcions que "pensi en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions". "Necessitem visió d'Estat. He fet cinc trucades i no he tingut cap resposta. La comunitat internacional no entén com pot ser que passi això, que en un moment de gravetat com aquest, faci aquesta deixadesa de funcions i no atengui el que passa al país", ha denunciat Torra en la seva rèplica a Iceta durant la sessió de control. I és que el socialista havia insistit al president que convoqui la taula de diàleg de partits catalans que temps enrere havia celebrat. "No busqui excuses lluny d'aquí. No ha parlat amb Sánchez perquè no ha fet el que havia de fer", li ha dit Iceta a Torra, a qui a més a acusat d'haver estat "alimentant els sectors més radicals, per desgràcia" i avisant que això "l'obliga" a fer una condemna més enèrgica "de la violència produïda i de la que pugui produir-se". Per al socialista, Torra "no està a l'alçada" del moment i del que ha passat, i per això el PSC-Units "torna a demanar que dimiteixi i se celebrin noves eleccions". ERC i JxCat critiquen Sánchez En un sentit semblant al de Torra s'ha expressat la portaveu d'ERC, Anna Caula, que ha criticat el govern en funcions de l'Estat i l'actitud "del senyor Sánchez, del PSOE i del PSC". "Prou excuses, no s'amaguin. Nosaltres estenem a la mà i truquem a la porta encara que sigui de formigó armat. 'Seat and talk'", ha sentenciat la republicana en la seva intervenció al ple. A la resposta, Torra s'ha sumat a l'argument denunciant la "incapacitat del govern espanyol per a dialogar". "Aquell intent de diàleg que vam començar a construir, en aquests moments tan greus no és possible? Seguirem insistint amb el diàleg, i diem a Espanya: 'seat down and talk', seiem i parlem", ha afegit el president. En un to més dur, el president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha assegurat no sentir-se "sorprès per l'actitud de menyspreu i la prepotència de Sánchez". "És el senyor Sánchez que divideix la societat catalana quan només es reuneix amb una part de Catalunya i no amb les forces majoritàries i que governen i lideren les institucions catalanes. Actua amb total irresponsabilitat, fent deixadesa de responsabilitats i de funcions, en un menysteniment sense precedents. Ha superat al pitjor Mariano Rajoy", ha etzibat. La intervenció ha servit a Torra per sumar-se a la comparació amb l'expresident espanyol del PP. "Què ha canviat amb Sánchez respecte de Rajoy?", s'ha preguntat el president.
|
Política
|
Govern
|
La 12a Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona canvia d'ubicació i se celebrarà a la plaça del Camp. Per primer cop s'organitzarà la Festa del Vi, amb presència de totes les DO de Catalunya. La 12a edició de la Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona arriba enguany amb diverses novetats. La principal és el canvi d'ubicació, ja que deixarà el nucli antic i passarà a celebrar-se a la plaça del Camp. Així ho ha explicat a l'ACN el coordinador de la fira, Pere Obiols, qui ha dit que el canvi es deu a qüestions d'espai i seguretat. La nova ubicació, segons Obiols, "permetrà donar resposta a la gran demanda d'expositors que volen venir a la fira" i també "podrem habilitar un carril perquè hi accedeixin els vehicles". Una altra de les novetats és que s'organitzarà la primera edició de la Festa del Vi, que comptarà amb la presència de totes les DO de Catalunya. La fira tindrà lloc el 5 i 6 de març. Solsona acollirà el cap de setmana del 5 i 6 de març la dotzena edició de la Fira del Trumfo i la Tòfona. La fira, que va creixent any rere any, va rebre en l'edició del 2015 prop de 6.000 visitants i es van vendre uns 10.000 quilos de patates o trumfos, com es coneixen popularment a Solsona. Pere Obiols ha explicat que, de moment, hi ha una quinzena de parades de trumfos inscrites per participar a la fira i unes cinc de tòfones. Una desena més seran d'artesania alimentaria. Per poder donar resposta a l'augment de públic i de sol·licituds de parades, l'organització de la fira ha decidit canviar d'ubicació i deixar el nucli antic de la vila. Fins ara, el certamen s'organitzava a la plaça Major, al carrer Sant Miquel i davant de la Catedral, però Obiols ha explicat que "ens trobàvem amb molts problemes perquè al nucli antic no s'hi podia accedir amb vehicle i, per tant, la gent no podia carregar les compres i els productors anaven tot el dia amunt i avall amb els carretons". La fira comptarà també amb diverses activitats paral·leles. La principal novetat serà la celebració de la primera Festa del Vi, que s'ubicarà al Passeig Pare Claret, al costat de la fira. Segons ha explicat Obiols, els visitants podran fer tastos de vins i també de productes alimentaris locals. D'altra banda, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya també organitzarà un taller sobre aplicacions de la tòfona negra a la cuina, que tindrà lloc el dijous 3 de març.
|
Economia
|
Comerç
|
Sanitat xifra en 1.204 els casos de coronavirus i en 28 el nombre de morts. S'han donat d'alta 30 persones infectades per la covid-19. El ministeri de Sanitat xifra ja en 1.204 els casos de coronavirus a tot l'estat espanyol des de la detecció del primer cas i en 28 el nombre de morts. Segons les dades actualitzades pel ministeri, la majoria de casos es concentren a la comunitat de Madrid amb 577; seguida pel País Basc, amb 149; la Rioja, amb 102 i Catalunya, amb 101 casos. En un comunicat, Sanitat també ha informat que s'han donat d'alta una trentena de persones infectades per la covid-19. Les dades s'han donat a conèixer poc abans de la compareixença del ministre de Sanitat, Salvador Illa, prevista per a dos quarts de vuit del vespre. Durant la roda de premsa d'aquest matí, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, ha avançat que estan estudiant implementar noves mesures per evitar més contagis a les comunitats més afectades. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns que l'executiu treballa en un "pla de xoc" per fer front a les conseqüències econòmiques del coronavirus.
|
Societat
|
Salut
|
El govern espanyol amplia el Pla Prepara de protecció als desocupats fins a febrer de 2017. El programa ha beneficiat a 80.636 persones a Catalunya entre 2011 i 2016. El govern espanyol ha aprovat prorrogar durant sis mesos més el Pla Prepara de protecció als desocupats, fins el febrer de 2017, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social a través d’un comunicat. Fins a la data, s'ha prorrogat en 11 ocasions aquest programa de requalificació professional per a les persones en atur que esgoten la seva protecció per desocupació. L'objectiu d'aquest programa és millorar l'ocupabilitat dels aturats de llarga durada o aquells amb responsabilitats familiars. Està dirigit a les persones que esgoten la prestació per atur de nivell contributiu o bé algun dels subsidis. Per a ells, els Serveis Públics d'Ocupació desenvolupen itineraris personalitzats d'inserció en funció de les característiques de cada beneficiari durant un període de 6 mesos. El programa també preveia una ajuda econòmica d'acompanyament de 400 euros mensuals. Des de la reforma del Pla, a l'agost de 2012, aquesta quantitat s'eleva a 450 euros per a aquells beneficiaris amb responsabilitats familiars. Segons dades del Ministeri, el programa ha beneficiat a 80.636 persones a Catalunya entre 2011 i 2016 i gairebé 650.000 a tot l’Estat. Les persones que reben el Prepara tenen dret a realitzar un itinerari individualitzat i personalitzat d'inserció, que contempli el diagnòstic sobre la seva ocupabilitat, així com les mesures de polítiques actives d'ocupació dirigides a millorar-la. També a participar en mesures de polítiques actives d'ocupació encaminades a la requalificació i la reinserció professional necessàries perquè puguin incorporar-se a nous llocs de treball, especialment les dirigides a l'obtenció de les competències professionals més necessàries per a la seva col·locació estable. Així mateix, tenen dret a rebre una ajuda econòmica d'acompanyament del 75% de l'Indicador Públic de Rendes d'Efectes Múltiples (IPREM) mensual, fins a un màxim de sis mesos. Segons el govern espanyol, així s'aconsegueix un doble objectiu d’atenuar una situació real de necessitat alhora que es recupera l'ocupabilitat de les persones beneficiàries.
|
Economia
|
Treball
|
USTEC titlla el nou model lingüístic del Govern de "profunda claudicació" en la defensa de la immersió. El comunicat també acusa ERC de deixar-se influir pel Marroc i la Xina transformant l'àrab i el xinès en llengües curriculars. El sindicat majoritari del sector de l'ensenyament, USTEC-STE, ha emès un comunicat molt crític amb el nou model lingüístic que impulsa la Generalitat, segons el qual els centres podran modificar la presència dels diferents idiomes en qualsevol matèria. El sindicat qualifica les propostes de "bombes de rellotgeria" que "conviden al pessimisme". Segons afirmen, el text certifica una "profunda claudicació en defensa del sistema d'immersió", tot proposant una "versió pròpia" del TIL aplicat a les Illes Balears que "no recull la realitat sociolingüística del català com a llengua minoritzada". El comunicat també acusa ERC de deixar-se influir pel Marroc i la Xina transformant l'àrab i el xinès en llengües curriculars, tot ignorant l'amazic o el dialecte del shangaiès, més presents a Catalunya. Claudicació en la defensa del català El comunicat emès per USTEC-STE fa crítica severament que, "una retòrica acadèmica i políticament correcta, amb certes idees benintencionades" serveixin "per camuflar una profunda claudicació en la defensa del sistema d'immersió, a banda de proposar una versió pròpia del Tractament Integral de Llengües (TIL) aplicat a les Illes Balears", consistent a rebaixar la presència del català a les aules. A més, el sindicat apunta que el document no constata en cap moment "la situació de minorització de la llengua catalana, les amenaces polítiques a la qual continua essent sotmesa, la gran vulnerabilitat legislativa, la pressió que rep la llengua pròpia pel que fa a ús social, o les escasses oportunitats de sentir-la en l'ús quotidià o els mitjans de comunicació o fora de l'àmbit escolar". El sindicat també opina que el text reconeix algunes de les acusacions per part d'entitats de defensa del castellà, segons les quals, la immersió lingüística perjudica l'alumnat castellanoparlant, i que la literatura acadèmica no avala. La proposta avala línies d'escolarització diferenciades L'aposta per un model plurilingüe d'aquestes característiques avala l'experiència dels sistemes segregadors per llengua, una referència "molt preocupant" pel sindicat. "És com si s'acceptés línies d'escolarització diferenciades", asseguren, tot i admetre que "en altres moments del text s'explicita que no s'admetrà separar els centres per llengua". El Departament no recull la realitat sociolingüística del català com a llengua minoritzada USTEC-STE reivindica que comparteixen l'opinió que un model plurilingüe és positiu però critica la "definició vaga i imprecisa" que en fa el Departament, "deslligada de qualsevol consideració política arrelada a la quotidianitat dels alumnes, la dimensió sociolingüística que propicia fenòmens diglòssics", com és el cas del castellà amb el català, asseguren. "El problema és que no podem deslligar-nos d'una situació en què des de l'Estat, a partir d'actituds polítiques i polítiques concretes, es pretén reduir deliberadament l'ús i el prestigi del català a l'esfera pública", afegeixen. A banda d'això, troba a faltar "el reconeixement de situacions en les quals, en l'actualitat, la presència del català és discutida o residual", un cas freqüent en la secundària. USTEC-STE recorda que la impartició de currículum en anglès ha donat molts problemes Pel que fa a la introducció de l'anglès com a llengua curricular, el document ho justifica d'acord amb el bon funcionament de la immersió lingüística, tot obviant que la immersió funciona bé per la proximitat lingüística entre català i castellà, i no comenta que les estructures gramaticals, fonètiques, sintàctiques de l'anglès són molt distants de les llengües romàniques i que, "a partir de constatacions empíriques, la impartició de currículum en anglès ha donat molts problemes". Un joc de suma zero: les hores que guanyen unes llengües, les perd el català El sindicat és especialment dur amb l'apartat sobre "els objectius del model plurilingüe i intercultural". Segons USTEC-STE, en aquest tros del text el Departament admet la presència de les tres llengües com a vehiculars, la qual cosa explicita "que el català recula respecte als plantejaments inicials de la Llei de Normalització Lingüística 1983, i que el Departament reconeix que aplica criteris similars al TIL de Les Illes Balears". "I aquest és un joc de suma zero. Les hores de presència que guanyen unes llengües, les perden una", sentencien, a continuació. Una altra secció especialment criticada és la dedicada al projecte lingüístic de centre. Segons el sindicat "l'excés d'autonomia" deixa en mans de les direccions, "deixa en una situació de vulnerabilitat la llengua catalana, més permeable a pressions externes quanta més capacitat de decisió hi hagi en el despatx de direcció". Un poder "excessiu" que, a més, referma la capacitat de les direccions de triar professionals "de manera subjectiva". "Sembla que la política lingüística es fa servir com a pretext per justificar la política de personal d'acord amb la subjectivitat i arbitrarietat", assegura el document. El sindicat acusa ERC deixar-se influir per Marroc i la Xina transformant l'àrab i el xinès en llengües curriculars D'altra banda, l'escola pot reproduir aquests elements diglòssics si la presència curricular d'algunes llengües com l'àrab serveix per contribuir, també a Catalunya, d'arraconar l'amazic, la llengua més extensa entre la comunitat d'origen marroquí al nostre país. En una situació similar es troba amb el xinès. Segons el sindicat, la majoria dels xinesos catalans provenen de Qingtian, una petita zona de Zhejiang i parlen una variant del shangaiès, molt allunyada del mandarí, que és el xinès oficial que s'estudia a les escoles oficials d'idiomes, i que també pot implicar una situació de disglòssia importada des de la Xina, a més, en el context d'un país sense democràcia. En aquest punt el sindicat acusa el Govern d'efectuar "polítiques caciquistes" i d'intentar establir "complicitats amb els líders de les diferents comunitats estrangeres" acusant directament a ERC, de tractar de captar les velles estratègies i xarxes clientelars de l'antigament influent PSC i de fer polítiques que satisfacin els governs de la Xina i el Marroc perquè "poden tenir cert atractiu diplomàtic en processos d'internacionalització de l'economia catalana". USTEC conclou el comunicat tot assegurant que el fet que aquest document hagi estat redactat al marge de l'opinió del professorat i els seus representants, l'invalida com a proposta. "El més convenient seria partir de zero i elaborar un nou document d'acord amb la participació activa dels ensenyants", conclouen.
|
Societat
|
Educació
|
Detingut després de saltar-se un control, envestir dos cotxes de Mossos i ferir lleument dos agents a l'Alt Penedès. L'arrestat, de 23 anys, va donar positiu en cocaïna. Un jove conductor de 23 anys va ser detingut aquest dissabte a la matinada després de saltar-se un control de trànsit a l'Alt Penedès, envestir dos cotxes dels Mossos d'Esquadra i ferir lleument dos agents. Segons ha informat la policia catalana, l'incident es va produir a les 07.48 hores de dissabte al quilòmetre 1.215 de l'N-340, al polígon industrial de Sant Pere Molanta, dins el terme municipal d'Olèrdola. El noi es va voler saltar el control de trànsit que havia muntat la policia i en la fugida va envestir dos vehicles de Mossos –provocant-los desperfectes- i, de retruc, ferint lleument dos agents. L'infractor va poder ser interceptat al mateix lloc i va donar positiu en cocaïna.
|
Societat
|
Policial
|
Un manuscrit atribuït a Jordi Sumarroca recull pagaments del 3% a ‘J.P’. La Guàrdia Civil creu que correspon a una vintena d’adjudicacions d’obra pública realitzades els anys 2002 i 2003. Un document manuscrit atribuït al conseller delegat de la constructora Teyco, Jordi Sumarroca, recull un llistat de presumptes pagaments de comissions del 3% per l’adjudicació d’obra pública que s’haurien realitzat l’any 2002 a una persona identificada amb les inicials ‘J.P’. Segons han publicat diversos mitjans i han confirmat a l’ACN fonts properes a la investigació, es tracta d’un full manuscrit que la Guàrdia Civil va localitzar en el registre practicat al juliol al domicili de Sumarroca i que l’Institut Armat vincula amb un presumpte finançament irregular de CDC. El document s’ha fet públic aquest divendres arran de l’aixecament parcial del secret de sumari del cas ‘Petrum’ que instrueix el jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell. El document consta d’un “estat de comptes” amb data 12 de març de 2003 que es correspondria amb una persona identificada amb les inicials ‘J.P’. En primer lloc, hi figura un llistat amb quatre presumptes adjudicacions a les quals s’aplica un càlcul del 3%. Es tracta dels conceptes ‘Autobusos Tarragona’, ‘Bombers Badalona’, ‘Renfe Meridiana’ i ‘Sant Carles de la Ràpita’ que, sumats al concepte ‘Descomptat P.E.’, amb data 12 de febrer de 2003, sumen un presumpte pagament “tancat” -que ja hauria estat abonat- de 225.000 euros. Tot seguit, el manuscrit inclou una llista de 16 presumptes adjudicacions “no comptades” -que estarien pendents de liquidar-. La suma total, per import de 5,17 MEUR, compta amb una anotació de 155.353 euros, corresponent al 3% exacte. Entre aquests conceptes hi figuren les anotacions ‘Castell Llorda’, ‘Vivendes Móra’, ‘Urgències H.Trueta’, ‘Institut Català de la Salut’ - que hi apareix tres vegades-, ‘Residència la Trinitat’, ‘Sanitat Tarragona’, ‘Sanitat Lluís Companys’, ‘Sanitat Tortosa’, ‘Conselleria Benestar Social’ - que hi apareix dues vegades-, ‘Vall d’Hebron’, ‘Bombers Ulldecona’, ‘Bombers Ascó’ i ‘Obres públiques c/Aragó’.
|
Societat
|
Judicial
|
El PP veu el 'no' de la CUP i les noves eleccions com "una oportunitat per passar pàgina" al sobiranisme. Andrea Levy alerta sobre la possibilitat d'un acord amb el PSOE de Pedro Sánchez per investir Mas. La vicesecretària d'Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, ha assegurat aquest dilluns en una entrevista a Antena 3 que la convocatòria de noves eleccions a Catalunya és "un mal menor però necessari" i que els comicis són "una oportunitat per passar pàgina", perquè "els plans independentistes no ens han portat res de bo". Segons Levy, vist el 'no' de la CUP i la fractura que –segons ha assegurat- ha provocat la deriva sobiranista de CiU, "Artur Mas hauria de recapacitar" sobre si el fet d'impulsar el procés "l'ha compensat", perquè ha instal·lat el govern de la Generalitat en una "inestabilitat permanent" i una "ingovernabilitat" que explica les "contínues eleccions" que hi ha hagut a Catalunya. Levy també ha alertat sobre la possibilitat que la investidura de Mas compti finalment amb el suport dels dos diputats independents de la CUP –com Antonio Bolaños- o també que ERC presenti a Oriol Junqueras com a candidat alternatiu a Mas, així com sobre un hipotètic acord amb el PSOE. "També podria ser que Pedro Sánchez, en aquesta ambició que té per arribar abans a La Moncloa que Susana Díaz, podria oferir els diputats del PSC a Catalunya a canvi d'un suport al congrés dels Diputats que suposés dur a terme aquest referèndum independentista i modificacions constitucionals", ha dit.
|
Política
|
Partits
|
Joan Pera: "El paper de senyor gran en situació de risc d'agafar un virus, mai el sabrem fer". L'actor llegeix des de casa seva el missatge de l'associació dels teatres privats en el Dia Mundial del Teatre. Joan Pera ha traslladat el missatge de l'ADETCA en el Dia Mundial del Teatre, a través de YouTube. Lluny dels actes públics d'altres anys, l'actor ha llegit des de casa un text emotiu que reconeix la duresa del moment ("avui, demà, i potser demà passat tampoc, no hi haurà teatre"), i assumeix que "aquest silenci forçat és dur". Amb ironia, Pera parla de la seva pròpia situació: "Per a actors veterans com jo, que ens condemnin a fer de senyor gran en situació de risc, a punt d'agafar un virus maleït... Aquest paper mai el sabrem fer". Però l'actor acaba amb un missatge d'optimisme. Tot plegat serà "només un moment, un malson" i "el teatre tornarà a ser la més bella, autèntica i real expressió del poble. Ens tornarem a trobar", s'acomiada.
|
Cultura
|
Teatre
|
Una vaqueta escapa del correbous de Vidreres i fereix una quinzena de persones. Hi ha dos ferits greus, dos de poca gravetat i entre vuit i deu lleus. Una vaqueta ha escapat del correbous de Vidreres i ha ferit una quinzena de persones aquest diumenge al vespre. Segons fonts del SEM, hi ha dues persones ferides de gravetat, dues més de poca gravetat i entre vuit i deu amb ferides lleus. La vaqueta, que ha escapat del tancat i ha envestit el públic, ha estat acorralada a un bosc proper. L'avís s'ha rebut a dos quarts de vuit del vespre i s'hi ha desplaçant vuit unitats del SEM.
|
Societat
|
Successos
|
Jordi Turull un cop fora de la presó d'Estremera: "Gràcies a tots per tant!". El conseller de Presidència, destituït per l'article 155, lamenta que Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart segueixen empresonats. Jordi Turull ha manifestat a través de Twitter el seu estat d'ànim tan bon punt ha sortit de la presó d'Estremera. El conseller de Presidència, destituït per l'executiu espanyol en aplicació de l'article 155, ha donat les gràcies "a tots per tant". Aprofitant la xarxa social Turull ha volgut puntualitzar: "Avui sortim de la presó, però encara falten Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart". Cal recordar que Turull ha estat deixat en llibertat sota fiança aquest dilluns al costat dels també consellers destituïts Josep Rull, Raül Romeva i Carles Mundó. En canvi, el Tribunal Suprem ha decidit mantenir la presó sense fiança per al vicepresident del Govern Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn –ambdós també destituïts pel 155- i els líders de l'ANC i d'Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
|
Política
|
Govern
|
El ministre-president de Flandes critica la inhabilitació de Torra: "La llibertat d'expressió és un dret fonamental". Jan Jambon defensa que la política es fa "amb diàleg" i no "apartant" el president català del càrrec. El ministre-president de Flandes, Jan Jambon, ha criticat la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat. "La llibertat d'expressió és un dret fonamental", ha defensat aquest dilluns en un comunicat per expressar el seu suport al president inhabilitat. Jambon ha assegurat que Torra s'acollia a aquest dret per denunciar la situació dels presos i ha lamentat que s'hagi vist "forçat" a deixar el càrrec arran de la sentència del Tribunal Suprem. "La política es fa amb diàleg, no apartant polítics del seu càrrec o empresonant-los", ha afirmat Jambon.
|
Política
|
Unió Europea
|
Carles Puigdemont: "Podem negociar la data i la pregunta del referèndum". El president de la Generalitat considera que encara és possible un acord amb l'Estat al voltant de la consulta. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, considera que encara és possible un acord amb l'Estat al voltant de la consulta sobiranista a Catalunya. En una entrevista publicada aquest dissabte al vespre a 'El Periódico', Puigdemont ha assegurat que està obert al diàleg amb el socialista Pedro Sánchez. "Per nosaltres no quedarà", ha afirmat. "Nosaltres estem disposats a parlar de data, de pregunta, de quòrums i d’incloure propostes alternatives", ha detallat. Puigdemont ha assegurat que el propòsit del Govern català no és una declaració unilateral d’independència o una declaració efectiva d’independència. A més, ha subratllat que tot i que "podria haver-hi canvis de legalitat, en cap moment hi haurà inseguretat jurídica".
|
Política
|
Govern
|
Enxampen un grup de furtius per extreure tres sacs amb 1,86 quilos de corall vermell al Cap de Creus. Alguns dels infractors tenen llicència per treballar a les zones que no estan incloses a la moratòria aprovada per la Generalitat. Un operatiu d'Agents Rurals, Mossos d'Esquadra i inspectors de Pesca ha permès atrapar un grup de pescadors furtius que havien extret il·legalment tres sacs de corall vermell al Cap de Creus. Alguns dels denunciats tenien llicència per treballar a les zones que no estan incloses a la moratòria de pesca de corall vermell aprovada per la Generalitat. L'operatiu va consistir en diversos dies de control i vigilància de la zona, protegida i on no es podia agafar l'espècie, amb efectius tant terrestres, com aquàtics i aeris. Als infractors, els van interceptar en una cala on havien aparcat els seus vehicles, tres d'ells duien equips d'immersió però no duien cap captura. Tot i això, els investigadors sospitaven que podien haver amagat el corall. Finalment, a última hora de la tarda de dimecres van trobar tres sacs que els furtius havien amagat a uns cinc metres de fondària i que contenien unes 150 colònies de corall, amb un pes tota d'1,86 quilos. L'acció, liderada per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d'Agricultura i coordinada amb diferents unitats dels cossos de Mossos d'Esquadra i d'Agents Rurals, ha permès comissar els tres sacs extrets il·legalment dins la zona del cap de Creus per un grup de corallers. L'actuació de vigilància i inspecció va tenir lloc al Parc Natural de Cap de Creus, espai amb un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge com a instrument per a la delimitació definitiva dels espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i va ser declarat zona especialment protegida d'importància per a la Mediterrània (ZEPIM). L'operació ha estat formada per inspectors de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims a la demarcació de Girona, el Cos d'Agents Rurals i el Cos de Mossos d'Esquadra mitjançant la Unitat Regional de Medi ambient de Girona, la Unitat de Mitjans Aeris i la Unitat Aquàtica, que van cobrir tots els torns possibles durant diverses jornades de vigilància. En aquest sentit, cal destacar una vegada més la complexitat de les actuacions de control i inspecció d'aquesta activitat a Catalunya, ja que l'existència de corallers autoritzats al litoral català fa que s'hagi de cobrir extenses zones terrestres i marítimes del territori de forma quasi simultània per verificar que el corall s'ha extret de la zona vedada. El Departament d'Agricultura va establir l'any 2017 una moratòria a l'extracció de corall fins a finals de l'any 2027 a les aigües interiors de la zona situada entre el cap de Begur i la frontera amb França, seguint la principal recomanació de declarar una moratòria de la pesca en tota la costa catalana de 20 anys renovables, de l'informe de 14 experts de 5 institucions científiques de reconegut prestigi recollides en l'informe científic sobre l'estat del corall vermell (Corallium rubrum) al litoral de Catalunya per tal de garantir la perennitat de les poblacions de corall vermell i les activitats de pesca en el futur. El Departament d'Agricultura insisteix que perquè la protecció d'aquesta espècie, i de l'hàbitat d'interès pesquer al qual dona nom i constitueix una part estructural fonamental, sigui eficaç cal que la protecció no es limiti a les aigües interiors competència de la Generalitat, sinó que s'estengui també a les aigües exteriors adjacents. Per això, lamenten un cop més que el Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, fent una interpretació molt restrictiva de la normativa, atorgués 12 llicències per pescar en les aigües exteriors de Catalunya situades del cap de Begur a Arenys de Mar per al 2018 i 2019. L'extracció de corall és una activitat que es realitza al mar i a molta profunditat, fet que en dificulta molt el control i la vigilància, tant per dur a terme el seguiment i control in situ com, i un cop extret del medi i és interceptat, ja sigui per mar o a terra, és molt difícil poder determinar el seu origen. Per això, i perquè alguns tenen llicència per a les aigües on no hi ha la moratòria aprovada, un cop a l'exterior sol ser complicat acreditar el lloc d'extracció i per tant no es pot acreditar la infracció.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Renfe es compromet a invertir 17,7 MEUR per remodelar tres estacions de Rodalies de Montcada i Reixac. L'empresa ferroviària presentarà el projecte funcional de millora de les infraestructures la proper primavera. Renfe Rodalies invertirà 17 MEUR per remodelar les estacions de Montcada i Reixac Manresa, Montcada Ripollet i Montcada Bifurcació del municipi. Ho ha anunciat el director de Rodalies de Catalunya, Félix Martín, després de la reunió que ha mantingut aquest dilluns amb l'alcaldessa de la localitat, Laura Campos. Martín ha assegurat que l'empresa ferroviària i el consistori ja han començat a treballar en aquesta direcció i ha assenyalat que la primavera del 2018 es presentaran els projectes funcionals que permetran posar fil a l'agulla per poder licitar les obres properament. Entre d'altres mesures, s'adequaran aquestes estacions per fer-les accessibles, s'allargaran les andanes fins els 200 metres, s'adaptaran a l'alçada europea, i s'implantaran millores tecnològiques per proporcionar una informació més acurada als usuaris. L'actuació contempla la millora de tres de les cinc estacions de Rodalies del municipi per on cada dia hi circulen 500 trens i en fan ús 17.000 persones. Segons ha explicat el director de Rodalies de Catalunya, Félix Martín, l'objectiu és invertir 17,7 MEUR per remodelar Montcada Bifurcació (9,9 MEUR), Montcada i Reixac Manresa (6,3 MEUR) i Montcada – Ripollet (1,5 MEUR). Les altres dues no es tocaran, ja que una ja està adaptada (Montcada i Reixac Santa Maria) i l'altra és la que Adif soterrarà en els propers anys (Montcada i Reixac). "El primer compromís que he adquirit és el de treballar conjuntament amb l'Ajuntament i de cara a la primavera de 2018 tenir damunt taula el projecte funcional que serà el primer pas i després del qual ja vindrà el constructiu", ha assegurat Martín que s'ha reunit amb l'alcaldessa de la localitat, Laura Campos, aquest dilluns. En aquesta línia s'ha creat un grup de treball per fer seguiment i abordar les futures obres. Martín ha explicat que les millores que es faran inclouen l'increment de la llargada de les andanes fins els 200 metres perquè siguin capaces de rebre trens amb més potència, l'adaptació d'aquestes a l'alçada europea; la instal·lació de sistemes podotàctils o de mecanismes d'informació d'última generació. A banda, en el cas de Montcada Bifurcació, es desplaçarà l'actual estació per instal·lar-la més a la vora del barri de Can Sant Joan de forma que "quedarà orientada" cap a aquesta àrea de Montcada i Reixac. L'alcaldessa de la ciutat, Laura Campos, s'ha mostrat satisfeta amb la trobada d'aquest dilluns i ha dit que confia que la taula de treball que s'ha creat sigui tan beneficiosa com la que ha fet possible que el soterrament de la R2 al seu pas per aquesta localitat esdevingui una realitat. "Els diners hi són i la voluntat també hi és", ha advertit la batlle que ha dit que no entendria que la millora d'aquestes infraestructures "es demorés més en el temps". Alhora ha agraït a Martín el "canvi de tarannà de Renfe" que des del seu punt de vista està demostrant voler trobar "solucions urbanístiques pensant en les necessitats del municipi". Campos ha aprofitat la reunió per entregar al responsable de Rodalies de Catalunya 1.326 signatures dels veïns del barri de Can Sant Joan que reclamen una solució per l'estació de Montcada Bifurcació.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Torra assegura que "no hi ha perill" d'un rebrot general de la covid per decretar un confinament global a Catalunya. El president de la Generalitat no descarta tancaments puntuals: "En cada moment prendrem les decisions més oportunes". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que "no hi ha perill" que a Catalunya hi hagi un rebrot generalitzat que dugui el Govern a decretar un confinament global. "Tots els brots del país estan controlats", ha respòs Torra preguntat pels riscos d'un retrocés del desconfinament arreu del territori. El president ha dit que no descarta haver de perimetrar altres comarques, com s'ha fet amb el Segrià, tot remarcant que l'executiu "està preparat" per afrontar cada cas particular: "En cada moment, prendrem les decisions més oportunes". En una visita a la Fundació Catalonia Creactiva, Torra ha volgut llençar un missatge de "tranquil·litat" i ha demanat a la ciutadania que es mantingui en una "tensió positiva" vers la pandèmia.
|
Política
|
Govern
|
El PP considera que l'acord de pressupostos retrocedeix a les polítiques que van portar a la crisi. Alberto Nadal rebutja que es pugin els salaris sense augmentar el creixement de la productivitat. El vicesecretari d'economia i treball del PP, Alberto Nadal, ha considerat que l'acord de pressupostos entre el govern espanyol i Podem retrocedeix a les polítiques que va portar a la crisi. En una entrevista a TVE, ha defensat que són mesures que porten "desequilibri". En aquest sentit, Nadal ha argumentat que l'augment dels salaris, en referència a apujar el salari mínim als 900 euros, ha d'anar acompanyat d'un creixement de la competitivitat tot avisant que si no es així hi haurà un increment de la inflació. "El que hem de fer és crear una economia forta i no fer coses que creïn desequilibris", ha afegit per concloure amb la dita castellana 'Pan para hoy y hambre para mañana'.
|
Política
|
Partits
|
Guanyem i ERC mantenen la candidatura de Sabater per "la passivitat" del PSC i s'aplana el camí a la investidura d'Albiol. L'exalcaldessa llença un ultimàtum als socialistes i els demana que "es moguin" abans del ple: "Queden hores". Les assemblees de Guanyem Badalona en Comú i ERC es neguen a cedir a les pressions del PSC i denuncien "passivitat" dels socialistes en la negociació per a la investidura. És per això que si en les pròximes 24 hores no hi ha un canvi d'actitud, la coalició mantindrà la candidatura de Dolors Sabater. S'aplana d'aquesta manera la investidura del cap de llista del PP, Xavier Garcia Albiol, després que el PSC hagi dit per activa i per passiva que el seu únic propòsit és presentar també el seu cap de files, Àlex Pastor. Sabater ha revelat que durant les negociacions havien proposat compartir l'alcaldia amb el PSC o, fins i tot, fer un pas al costat perquè l'alcalde fos un tercer candidat de consens. Després de diverses negatives els demana ara que "es moguin" durant el dia d'avui per reconduir les converses i buscar l'acord: "Queden hores ".
|
Política
|
Política municipal
|
AMPLIACIÓ:Una dona amb hipotèrmia severa salva la vida després de sis hores amb el cor aturat. La coordinació entre els Bombers, el SEM i Vall d'Hebron aconsegueix reanimar la víctima amb un ús pioner a l'Estat de la tècnica ECMO. La coordinació entre els Bombers, el SEM i l'Hospital Vall d'Hebron ha aconseguit salvar la vida a una dona amb hipotèrmia severa que va tenir el cor aturat durant sis hores. La dona va ser rescatada a la Vall de Núria inconscient i amb una temperatura corporal de 18 graus. Els serveis d'emergència van practicar-li les primeres maniobres de reanimació per traslladar-la al més aviat possible a l'Hospital Vall d'Hebron, on se li va aplicar la tècnica ECMO, l'oxigenació amb membrana extracorpòria, per reoxigenar els teixits i reescalfar la pacient. Més de sis hores després, el cor de la pacient va tornar a bategar de forma autònoma. El cas és ''excepcional'' perquè és una de les reanimacions més llargues al món amb un ús de la tècnica ECMO, pionera a l'Estat. L'Audrey i el seu marit van sortir d'excursió per la zona de la Vall de Núria el 3 de novembre passat. Al cap d'unes hores es van perdre i van avisar els equips d'emergència a través del 112 però durant l'espera les condicions meteorològiques van empitjorar i l'Audrey va perdre la consciència i va començar a mostrar símptomes d'hipotèrmia. La geolocalització que va enviar el marit no era exacta i per tant, va caldre la identificació d'algunes fotografies del lloc perquè els equips d'emergència, en aquest cas els Bombers, poguessin trobar la parella. Entre l'avís de la pèrdua fins que els van visualitzar des de l'helicòpter van passar pràcticament dues hores. Quan l'helicòpter va arribar al lloc dels fets es va adonar que la situació de la noia, de 34 anys i natural del Regne Unit, era més greu que la que un principi havien intuït però no van poder fer res sobre el terreny, ja que les condicions no permetien aterrar l'helicòpter. Els Bombers van decidir endur-se la parella a Campdevànol on si que li van començar a practicar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsiques amb l'equip del SEM. Van ser els professionals del SEM que van decidir que la pacient requeria un ECMO, l'oxigenació amb membrana extracorpòria, i que havia d'anar fins a Vall d'Hebron, per la qual cosa, es va alertar el centre per preparar l'equip que li hauria de fer. La noia va ser traslladada en dos helicòpters diferents, amb el canvi a Vic. Un cop a Barcelon, l'equip d'ECMO de Vall d'Hebron va decidir aplicar-li immediatament. Aleshores ja portava unes tres hores llargues amb el cor aturat. Els metges expliquen que el cor no tenia activitat elèctrica i que no hi havia signes de vida, però en canvi van apostar per aplicar aquesta tècnica i provar si la podien ''ressuscitar''. A quiròfan se li van col·locar les cànules de la màquina per fer circular la sang fora del seu cos de manera que es tornava a introduir després d'oxigenar-la i retirar-li el diòxid de carboni. D'aquesta manera, ha explicat el doctor Eduard Argudo, es comença a oxigenar la sang i gràcies a un circuit tancat d'aigua es va poder anar reescalfant i controlant la temperatura del cos de l'Audrey. En ser rescatada, el termòmetre havia marcat 18 graus negatius, mentre que en arribar a l'hospital tenen registrada una temperatura de poc més de 20 graus, una situació que es considera hipotèrmia greu. Tanmateix, aquesta situació va aportar beneficis a la pacient, ja que segons ha explicat el coordinador del SEM de la Catalunya Central, Chus Cabañas ja que a aquesta temperatura el sistema nerviós central pot aguantar durant deu vegades més de temps que a 37 graus, és a dir, tenien sis hores de marge i no els 40 minuts d'una reanimació convencional. Cabañas ha reconegut que no estan ''acostumats'' a fer una reanimació tan prolongada. L'Audrey va estar connectada a l'ECMO durant unes tres hores, i un cop la sang li va començar a arribar als teixits, i quan va arribar als 30 graus, es va fer una primera descàrrega elèctrica per intentar despertar-li el cor, i va funcionar. Els metges van decidir mantenir la noia en aquesta temperatura un dia més per poder comprovar la seva recuperació física i neurològica, ja que podia ser que tingués alguna conseqüència en aquest sentit, i, de fet, el doctor Eduard Arguado ha reconegut que un cop recuperada l'activitat del cor, el cos va presentar una fallada multiorgànica i es va haver d'anar estabilitzant. Amb les primeres reaccions de la pacient i les proves neurològiques es va comprovar que estava condicions. Després de sis dies a l'UCI, l'Audrey es va traslladar a planta on hi va restar ingressada sis dies mes. Així, dotze dies després de viure durant sis hores amb el cor aturat, va poder tenir l'alta i actualment ja fa pràcticament vida normal. Per Argudo és clarament un cas ''excepcional'' al món perquè és una de les recuperacions cardíaques més llarga fins ara documentada, a més de ser el primer cas que s'aplica l'ECMO en una reanimació de malalt amb hipotèrmia severa en tot l'estat espanyol. Considera que el cas ''ens dona el camí'' que s'ha de seguir en l'atenció d'aquests malalts. L'Audrey, que fa tres anys que viu a Catalunya amb la seva parella, és una amant de la muntanya i malgrat l'experiència, ha assegurat que hi tornarà. Visiblement emocionada ha reconegut estar molt feliç de poder explicar la vivència malgrat no recordar res del que va passar. Ha reconegut que els primers dies no n'era conscient però que ara, havent llegit tot el que ha passat i tot el que li han fet, és conscient que ha estat ''increïble'' i se sent molt ''afortunada'' per haver pogut continuar vivint. ''Sóc feliç'', ha conclòs. L'operació va ser fruit de la bona coordinació entre els agents de Bombers de la Generalitat, els professionals del SEM i l'equip d'ECMO de l'Hospital Vall d'Hebron. Responsables dels tres equips han volgut recalcar que fa cinc anys, en una situació similar ''s'hagués llençat la tovallola' i que en canvi ¡¡gent amb uniforme'' van prendre les decisions correctes per evitar la mort de la noia, que era més que provable.
|
Societat
|
Salut
|
Mor el conductor d'un turisme en un xoc frontal amb un camió a la Fatarella. La passatgera davantera ha resultat ferida greu i ha estat traslladada a l'Hospital de Móra d'Ebre. El conductor d'un turisme ha mort aquest dimecres al matí en un xoc frontal amb un camió a la N-420, al seu pas per la Fatarella (Terra Alta), segons ha informat el Servei Català de Trànsit. El sinistre s'ha produït a un quart i mig de vuit del matí per motius que s'investiguen a l'alçada del punt quilomètric 812, que ha quedat tallat en els dos sentits de la circulació. Com a conseqüència de l'impacte, el conductor del cotxe ha mort i la passatgera davantera del turisme ha resultat ferida greu i ha estat traslladada a l'Hospital de Móra d'Ebre. Per la seva banda, el conductor del camió ha resultat il·lès. Arran de la incidència, s’han activat cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat i tres ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
|
Societat
|
Successos
|
Paeria i Govern treballaran per facilitar la instal·lació d'allotjaments temporals per a treballadors del camp a l'Horta. El sector agrari demana agilitzar els tràmits per poder-los ubicar en finques o terrenys municipals o de cooperatives. L'Ajuntament de Lleida i la Generalitat posaran en marxa un grup de treball conjunt per buscar fórmules urbanístiques que facilitin la instal·lació d'allotjaments provisionals a l'Horta de Lleida per als treballadors de la campanya de la fruita. Així ho van acordar totes dues parts en una reunió conjunta celebrada aquest dimecres, amb la participació de representants dels pagesos de l'Horta, que havien alertat de les dificultats amb les quals es troben molts agricultors quan volen instal·lar algun tipus d'habitatge provisional per als temporers a les seves finques. Aquestes iniciatives seran, en tot cas, complementàries al dispositiu d'atenció als temporers que posa en marxa cada any l'Ajuntament de Lleida. Aquest grup de treball estudiarà totes les casuístiques que es vagin plantejant i, en particular, analitzarà tres possibles solucions, segons ha explicat el primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de la Paeria de Lleida, Toni Postius. Així, per una banda es mirarà d'agilitzar la tramitació urbanística d'aquestes instal·lacions modulars provisionals a les mateixes finques dels pagesos de l'Horta. Ara resulta feixuga, ja que, tot i que la llei preveu aquesta opció, els tràmits a seguir són els mateixos que per a qualsevol construcció fixa, incloent-hi la tramitació d'un pla especial. Mentre no es puguin canviar aquests requisits mitjançant la nova llei de Territori, ha assenyalat Postius, el que es planteja és establir un mecanisme de consulta prèvia, a través dels sindicats agraris, que permeti als pagesos tenir una major certesa sobre l'aprovació del projecte i faciliti complir amb els tràmits fixats. Una segona opció que la Paeria està treballant amb la Generalitat és la possibilitat d'instal·lar aquests allotjaments temporals en finques municipals a l'Horta. El Govern estudiarà cas per cas si és viable i si hi són necessàries actuacions per posar-les a punt, ja que caldria abordar-les amb temps. Per últim, també s'analitzarà la possibilitat que aquests habitatges provisionals puguin ubicar-se en espais de les cooperatives agràries que així ho desitgin, possibilitat que també s'estudiarà cas per cas. Paeria i Generalitat van acordar tractar aquesta qüestió en reunions tècniques mensual i des de la regidoria d'Urbanisme es mantindran trobades periòdiques amb els sindicats agraris per anar preparant la campanya de la fruita de l'any vinent. "Creiem que és molt important estar al costat del sector i treballar-hi braç a braç i amb col·laboració institucional plena per ajudar a resoldre una problemàtica tan important com aquesta", ha dit Postius. "Es tracta d'aconseguir entre totes les parts implicades que la campanya de l'any vinent funcioni bé i amb unes millors condicions per als treballadors del camp", ha afirmat el primer tinent d'alcalde de la Paeria. La reunió va comptar amb la participació de Postius, acompanyat de diversos tècnics municipals, en representació de l'Ajuntament de Lleida; del subdirector general de Coordinació Urbanística, Francesc Xavier Rehues Estivill, i la directora dels serveis territorials de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, Maria Dolors Tella, per part de la Generalitat; del president de la Comissió Territorial de l'Horta de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV), Francesc Montardit; i de Jordi Vidal (Jarc), Jaume Pedrós (Unió de Pagesos) i Pere Roqué (Asaja), per part de les organitzacions agràries. Aquestes iniciatives seran, en tot cas, complementàries al dispositiu d'atenció als temporers que posa en marxa cada any l'Ajuntament de Lleida, encarat especialment als temporers sense feina i que sovint no poden treballar perquè es troben en una situació administrativa irregular. La Paeria ja treballa també en el nou pla de temporers per la pròxima campanya.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Casado acusa el govern espanyol de "blanquejar" el "full de ruptura" dels independentistes amb la taula de diàleg. El líder del PP la considera una "negociació extraparlamentària i inconstitucional". El president del PP, Pablo Casado, ha criticat la reunió que tindrà lloc dimecres de la taula de diàleg de l'executiu de Pedro Sánchez amb la Generalitat i ha acusat el govern espanyol de "blanquejar" el "full de ruptura" dels independentistes. Segons Casado, és una "negociació extraparlamentària i inconstitucional" i ha carregat contra Sánchez per no posar l'autodeterminació com a "línia vermella". En una atenció als mitjans aquest dimarts després d'assistir a un esmorzar informatiu, el líder del PP ha criticat la "radicalitat" de l'executiu espanyol. També ha celebrat que el PP i Cs hagin forjat una coalició preelectoral al País Basc.
|
Política
|
Partits
|
El Museu del Tabac d'Andorra acull una exposició amb 41 obres del surrealisme empordanès. La mostra s'ha pogut veure abans a l'Hermitage de Sant Petersburg i després d'Andorra es desmuntarà. El Museu del Tabac acull l'exposició Surrealisme a Catalunya, els artistes de l'Empordà i Salvador Dalí, amb 41 obres representatives del surrealisme empordanès. La mostra vol donar a conèixer l'obra dels artistes empordanesos així com la història de la comarca mitjançant el seu art i la seva cultura. L'exposició, formada per 31 obres pictòriques i 10 escultures, compta amb peces de Joan Massanet, Àngle Planells, Salvador Dalí, Ángeles Santos, Esteve Francés, Jaume Figueras, Evarist Vallès, Jaume Turró i Antoni Pixot. Les obres abans d'arribar a Andorra han estat exposades durant quatre mesos a l'Hermitage de Sant Petersburg i es podran veure fins al 26 de maig a Andorra, un cop finalitzada la mostra al Principat l'exposició es desmuntarà i les obres es retornaran als seus propietaris. La comissaria de l'exposició, Alícia Viñas, ha explicat que de la setantena d'obres que hi havia a Rússia, la mostra a Andorra "consta de 41, les més representatives del surrealisme, hem deixat fora les obres prèvies a Salvador Dalí". Viñas ha destacat que "totes les obres tenen en comú el paisatge, el paisatge de l'Empordà, utilitzen el cel i la terra com a teló de fons per explicar els seus somnis, els seus fantasmes i les seves "neures"". La comissaria ha recordat una cita de Santos Torruella, un gran expert en el surrealisme que deia "no es pot parlar de surrealisme a Espanya sense parlar de Catalunya, ni a Catalunya sense parlar de l'Empordà". Entre les obres de Dalí que formen part de l'exposició hi ha les escultures de bronze com Busto de mujer retrospectivo (1939), La Venus dels calaixos (1971) i obres pictòriques com Cadàver exquis (1930-33) i Sant Narcís (1962). De la resta de surrealistes empordanesos destaquen El crim perfecte (1929) d'Àngel Planella; Tardor (1931-32) de Joan Massanet; Composició Surrealista (1932) d'Esteve Francés; i El violoncel·lista (1983) d'Antoni Pixot. En la mostra també es pot veure els altres vessants artístics que cultivaven els autors, com alguna poesia de Planell o l'obra escultòrica de Massanet. Viñas també ha destacat les relacions personals entre els autors, l'amistat entre Massanet i Dalí, la correspondència que tenien i l'ajuda que Dalí va donar a Planell per donar-li a conèixer el surrealisme. La comissaria assegura que "no es pot dir qui va influir a qui, evidentment Dalí és el més universal, però cadascú tenia la seva sensibilitat i la seva forma d'expressar-se". La mostra ha estat coproduïda pel Museu del Tabac, l'Hermitage de Sant Petersburg, el departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Girona. La mostra ha estat coproduïda pel Museu del Tabac, l'Hermitage de Sant Petersburg, el departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Girona.
|
Cultura
|
Arts
|
AMPLIACIÓ:La pluja dóna un respir al cereal de Lleida però és insuficient per garantir una bona collita. Pagesos del Pla d'Urgell aprofiten per regar del canal d'Urgell, tot i que les precipitacions han fet baixar la demanda. La pluja que ha caigut durant les últimes hores a la plana de Lleida -entre 4 i 6 litres per metre quadrat- ha donat un respir als camps de cereal, que estan patint un hivern molt sec i amb temperatures més altes del que és habitual. Segons Unió de Pagesos, les precipitacions són molt benvingudes perquè suposen una "treva", però tot i així des del sindicat alerten que si no torna a ploure de manera generosa en els pròxims deu dies les pèrdues de collita poden ser importants, sobretot a les zones de secà. Paral·lelament, agricultors del Pla d'Urgell aprofiten aquesta setmana per regar del canal d'Urgell, tot i que la pluja ha fet baixar la demanda. El responsable nacional de cereals i cultius herbacis d'Unió de Pagesos, Santiago Caudevilla, assegura que si en els pròxims dies es repeteixen episodis de pluja com el d'aquest dimecres es poden minimitzar unes pèrdues que la setmana passada s'estimava que podrien ser d'entre un 60 i un 70% de la collita en comparació amb la d'un any normal. Malgrat tot, Caudevilla deixa clar que a hores d'ara ja hi ha danys irreparables per culpa de la sequera i descarta que en cap cap aquesta campanya es pugui aconseguir una bona producció. A les zones de regadiu el fet de poder disposar d'aigua és una garantia per reduir les afectacions derivades de la manca de pluges. Aquesta mateixa setmana pagesos de l'àrea del canal d'Urgell han aprofitat que baixava aigua per als subministraments als municipis per regar les finques de cereal. Poden fer-ho fins aquest divendres, tot i que les últimes precipitacions han reduït les peticions, segons ha explicat el president del canal, Ramon Carné. A partir de dissabte el canal es tancarà fins que comenci oficialment la campanya de reg. Aquest any podria avançar-se a principis de març (tot i que habitualment es fa pels voltants de Sant Josep). Com finançar la modernització de l'Urgell La comunitat de regants del Canal d'Urgell celebrarà aquest divendres la jornada Reg i Futur, que estarà molt centrada en les possibilitats de finançament de la modernització del regadiu, una obra pressupostada en uns mil milions d'euros, segons Carné. Ara els regants estan pendents que pugui rebre fons del pla Juncker, el programa d'inversions dissenyat per la Comissió Europea juntament amb el Banc Europeu d'Inversions que ha de permetre desbloquejar grans obres d'infraestructures a tot Europa. Carné insisteix que els regants, sols, no poden assumir el cost dels treballs. Estan disposats a pagar-ne el 40%, uns 6.000 euros per hectàrea, però exigeixen que l'altre 60% l'assumeixin les administracions públiques com una "gran obra de Govern". D'aquesta qüestió, així com del polèmic Pla Hidrològic de l'Ebre, Ramon Carné té previst poder-ne parlar aquest divendres amb la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, que assistirà a la cloenda de la jornada Reg i Futur a Mollerussa. ''Les plantes començaven a esgrogueir-se per la falta d'aigua'' En David Cortada és un pagès de Torregrossa (Pla d'Urgell) que aquesta setmana ha demandat aigua a la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell per poder regar una finca de cereal que té a Vilanova de Bellpuig. Assegura que algunes plantes es començaven a esgrogueir per la falta d'aigua i ha aprofitat que aquests dies el canal baixa ple per al subministrament d'aigua de boca per fer una aportació hídrica al cultiu. Confia que fins a l'abril no li caldrà tornar a regar, amb la campanya de reg ja a ple rendiment, però també espera que entremig caigui alguna pluja. En aquest sentit, Cortada s'ha mostrat preocupat pel fet que ja són dos hiverns consecutius amb poca aigua i ha assegurat que és la primera vegada que demana per regar a més d'un mes vista de l'inici de la campanya de reg. Així mateix ha plantejat dubtes sobre quin serà el futur per al regadiu en vista al que pugui passar amb el Pla Hidrològic i les contradiccions entre defensors del cabal ecològic pel Delta i els regants.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Els socis avalen amb el 96% dels vots que la Crida es converteixi en una fundació de suport al nou partit de Puigdemont. L'associació de Sànchez celebrarà una assemblea general al setembre per implementar els resultats de la consulta. La Crida passarà de ser una associació a una fundació. Així ho han avalat els associats a la consulta telemàtica que es va tancar dissabte a la nit. Les bases de l'organització que lidera Jordi Sànchez han donat llum verda a la proposta amb un 95,7% dels vots. Amb un 40% de participació, la pregunta ha rebut 7694 vots a favor i 207 en contra. La Crida es convertirà en una fundació a partir del setembre per donar suport al nou partit que constituirà l'expresident Carles Puigdemont -impulsor de la Crida. L'associació de Sànchez celebrarà una assemblea general al setembre per implementar els resultats de la consulta, tal com també han avalat les bases amb un 95,6% de vots. La Crida va consultar els seus associats entre dijous i dissabte sobre el futur de l'organització, en dues preguntes de resposta 'sí' o 'no'. La direcció de la Crida ha defensat el 'sí' a aquestes dues preguntes: 1- Estàs d'acord amb la dissolució de la Crida i la seva transformació en Fundació de suport al nou partit, perquè tot el seu capital polític i humà s'integrin al nou projecte que lidera el president Carles Puigdemont amb l'objectiu de reforçar-lo? 2- Estàs d'acord que el govern de la Crida convoqui una Assemblea General la primera quinzena de setembre per debatre el resultat de la consulta i implementar la decisió majoritària dels socis? Negociació encallada Els resultats de la consulta arriben enmig de les negociacions entre PDeCAT, la pròpia Crida i JxCat. El Partit Demòcrata manté obertes les converses i insisteix en no dissoldre's dins la nova formació de Puigdemont. El president del PDeCAT, David Bonvehí, exigeix que es respecti el "model ideològic" del partit, i proposa una coalició electoral. L'entorn de JxCat i la Crida rebutgen aquesta via i estan decidits en crear un partit nou -JxCat ja difon la marca 'Junts'-, i demana als interessats que s'hi adhereixin a títol personal. El PDeCAT adverteix que està "preparat" per presentar-se en solitari a les eleccions. El seu portaveu, Marc Solsona, va explicar dissabte en una entrevista a l'ACN que el partit té una "borsa d'associats" per si cal fer aquest pas. Al seu torn, Sànchez ja ha deixat clar que el nou partit prescindirà dels drets electorals del Partit Demòcrata. Les negociacions, doncs, continuen encallades, i diverses fonts afirmen que s'allargaran durant l'agost. L'assemblea telemàtica constituent del partit de Puigdemont començarà el 25 de juliol i s'allargarà fins l'octubre. La direcció de la Crida ha anunciat als seus associats que ja no se'ls farà cap càrrec, i que se'ls convida a inscriure's a Junts.cat.
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:Detenen un home per un delicte d'agressions sexuals i lesions en una antiga caixa d'estalvis ocupada a Mataró. L'arrestat va ferir una dona que va resistir-se a mantenir relacions íntimes amb ell. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home per un delicte d'agressions sexuals, un de lesions i per resistència a l'autoritat a Mataró. Els fets van tenir lloc al voltant de les cinc de la matinada de dimecres en una antiga caixa d'estalvis ocupada per persones sense sostre a la carretera de Mata de la població, prop de la plaça Alfred Opisso. Segons han explicat fonts dels Mossos d'Esquadra a l'ACN, l'arrestat hauria intentat mantenir relacions íntimes amb una dona i l'hauria agredit en veure que ella s'hi negava. Segons ha pogut saber l'ACN tots dos eren membres d'un col•lectiu que pernoctava en aquest local i a la víctima la van atendre en un hospital. L’Ajuntament de Mataró ha condemnat els fets i ha obert un expedient per estudiar l’ocupació del local. (A l’actualització s’afegeix informació facilitada per l’Ajuntament de Mataró) Després d'emetre la denúncia corresponent i amb la informació que va proporcionar la víctima, els Mossos d'Esquadra van poder detenir el presumpte autor dels fets. Està previst que l'home passi a disposició judicial en les properes hores. El grup municipal del PP ha reclamat al govern local que convoqui una Junta de Portaveus extraordinària per tractar aquest cas i ha exigit que s’actuï "amb la contundència que calgui" contra les okupacions. Segons els populars, es tracta de casos "que no tenen res a veure amb la necessitat de les persones desafavorides i sí tenen a veure amb les màfies i grups organitzats que han fet del petit tràfic de drogues i de vendre pisos ocupats il•legalment el seu ‘modus vivendi’". Per part del govern, han senyalat que aquest divendres ja hi havia convocada una Junta de Portaveus extraordinària, de manera que han instat els grups polítics a tractar l’agressió en aquesta mateixa trobada, si ho consideren oportú. Mentrestant, fonts municipals han confirmat a l’ACN que l’Ajuntament de Mataró ha obert un expedient per analitzar la situació de l’okupació de l’antiga entitat financera on ha tingut lloc l’agressió, en el marc del procediment habitual que segueix el consistori davant qualsevol entrada il•legal en un immoble o local buit.
|
Societat
|
Policial
|
El PP posa en marxa una campanya per denunciar la "hispanofòbia" dels independentistes. Un vídeo recull les declaracions de diversos polítics per intentar demostrar una animadversió contra espanya. El PP ha posat en marxa una campanya a través de les xarxes socials per acusar els independentistes catalans de fomentar la "hispanofòbia". Ho ha fet amb el vídeo que té per lema "No és democràcia, és hispanofòbia", en el qual els populars recuperen declaracions de personalitats de la política de Catalunya, com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, o la família Pujol. Amb aquesta campanya pretenen demostrar una animadversió contra Espanya. Entre les intervencions recollides hi ha un text que va publicar Jordi Pujol a la dècada dels 70 en el qual afirmava que "l'home andalús fa centenars d'anys que passa gana i viu en un estat d'ignorància i de misèria cultural, mental i espiritual". El vídeo, de 2 minuts i mig de durada, també recull les declaracions de Rufián, quan va dir que l'exministre Jorge Fernández Díaz "no és català" perquè va néixer fora de Catalunya i les de Carme Forcadell en la qual qualifica "d'adversaris" al PP i a Ciutadans" i afegeix "la resta som el poble català".
|
Política
|
Govern
|
Santa Coloma de Gramenet planteja usos termals per aprofitar l'aigua freàtica calenta del subsòl del barri del Fondo. L'Ajuntament explora també la possibilitat de crear una xarxa pública per abastar equipaments. Santa Coloma de Gramenet podria convertir-se en una nova vila termal de Catalunya. Les obres de la línia 9 del metro van descobrir l'any 2004 la presència d'aigua freàtica calenta al subsòl del barri del Fondo, però fins al moment no s'havia donat a la troballa la importància que realment té. Ara, després de diversos estudis geològics, s'ha pogut determinar que aquesta aigua subterrània arriba als 60 graus de temperatura en una fondària d'uns 200 metres i amb una capacitat de cabal de 30.000 litres cada hora, unes xifres que, segons els experts, situen Santa Coloma amb un potencial al nivell d'altres viles termals com Caldes de Malavella o Caldes de Montbui. L'Ajuntament, de fet, es planteja aprofitar aquest recurs natural, ja sigui a través de projectes vinculats al termalisme o com a font de calor per a la creació d'una xarxa d'abastament d'equipaments públics. Aquesta troballa a Santa Coloma de Gramenet és, a més, única per diversos motius. És l'única presència d'aigua subterrània calenta d'aquestes característiques a l'àrea metropolitana de Barcelona i el fet d'haver-la descobert, precisament, a Santa Coloma, ho fa encara més especial: "En zones urbanes és molt complicat trobar-ne, per manca d'antecedents i per tanta urbanització i densitat. Un dels mèrits ha estat entreveure això dins d'aquesta complicació", explica el geòleg que ha liderat els treballs, Enric Vàzquez. Durant una visita al subsòl del barri del Fondo, a través dels túnels de la L9 del metro, Vàzquez ha detallat que la troballa és també "singular" pel fet que l'aigua circuli entremig de roca granítica. És, diu, aigua típica de fonts termals, una mica més salina del que és habitual, no apta per al consum humà, però amb una gran potencialitat pel que fa a temperatura i aprofitament energètic. En aquest sentit, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, assegura que tant la temperatura de l'aigua com el cabal existent poden fer pensar en aprofitaments futurs, que podrien passar per usos lúdics termals, un balneari, o per la creació d'una xarxa de distribució d'aigua sanitària calenta o per l'aprofitament de l'energia per escalfar equipaments municipals: "La volem aprofitar d'una manera o altra perquè les característiques i quantitats són prou significatiu per donar usos de futur". Parlon recorda que en el seu moment, quan es va descobrir la presència d'aquesta aigua subterrània amb les obres del metro, el 2004, no es va donar prou importància a la troballa. En aquest sentit, Vàzquez assegura que des de llavors se n'ha fet seguiment, però que no ha estat fins ara que les institucions han mostrat més interès. "Estem il·lusionats i ara veurem quins costos té qualsevol aprofitament possible", avisa Parlon L'estudi que s'ha realitzat, i que encara està en marxa, ha detectat diversos punts calents a través del traçat dels túnels del metro i gràcies a l'ús de càmeres geotèrmiques. Això s'ha acompanyat també d'una projecció en superfície a través de perforacions que han permès fer aflorar l'aigua per calcular el seu cabal i comprovar la seva temperatura un cop arriba a la superfície. Segons Vàzquez, el potencial de l'aigua subterrània de Santa Coloma de Gramenet podria ser assimilable a la de municipis termals reconeguts, com Caldes de Malavella, Caldes Montbui o Caldes d'Estrac. Es tracta d'un cabal de 30.000 litres cada hora, que tractant-se d'un terreny amb unes roques molt poc permeables "és una quantitat considerable". Ara, explica, cal dimensionar bé aquestes xifres per garantir el seu potencial a llarg termini. La visita al túnel del metro ha comptat també amb la presidenta del Consorci del Besòs, Janet Sanz, que ha destacat el "valor ecològic" que representa la troballa i les oportunitats com a font energètica renovable que suposa: "Altres països ho han pogut explotar i ara el ventall de possibilitat per poder-ho aprofitar és molt important", assegura.
|
Societat
|
Medi ambient
|
El bisbe de Solsona es disculpa per la seva glossa sobre l’homosexualitat i l’absència de la figura paterna. En una nota d’aclariment, Xavier Novell assegura que no ha volgut ofendre ningú i es manté ferm en el dret d’ensenyar la doctrina catòlica. El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha demanat disculpes als pares i mares que s’hagin pogut sentir ofesos per la glossa sobre la família del passat 21 de maig, d’on es desprenia una relació entre l’homosexualitat i l’absència de la figura paterna. En una carta, en què hi ha tingut accés Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l’Agència Catalana de Notícies, Novell ha assegurat que no volia ofendre ningú i que en cap cas, pretenia fer aquesta relació exclusiva. El bisbe de Solsona assegura també que no vol mantenir un conflicte obert però es referma en el seu dret a ensenyar la doctrina catòlica i en aquest sentit, assegura que continuarà presentant sense por la seva visió cristiana sobre la persona. El bisbe de Solsona es remet a les paraules del Papa Francesc i defensa que tota persona, independentment de la seva tendència sexual ha de ser respectada en la seva dignitat i acollida amb respecte, procurant evitar tot signe de discriminació.
|
Societat
|
Religió
|
Arxiven la querella per injúries que una regidora de la Bisbal del Penedès va presentar contra l'alcaldessa Agnès Ferré. La causa es va obrir fa un any. El jutjat de primer instància del Vendrell ha arxivat la querella per injúries i calúmnies que l'exregidora d’ERC a la Bisbal del Penedès, Pilar Verdún, va interposar contra l'alcaldessa d'aquesta mateixa població, Agnès Ferré, i la primera tinent d’alcalde Judith Vidal, en "no quedar degudament justificat el caràcter penal de les injúries i les calúmnies denunciades". La causa es va obrir el setembre de l'any passat després que el govern municipal, liderat pel PDeCAT, afirmés que la regidora d'ERC no pagava els rebuts de '’aigua perquè no tenia comptador al seu habitatge. Segons explica el jutge a la interlocutòria de l'arxivament, Verdún va presentar la querella després que l'alcaldessa i les regidores l'acusessin a través dels seus perfils a les xarxes socials de "robar".
|
Política
|
Política municipal
|
Una intensa nevada emblanquina les muntanyes d'Ordal: "Ens hem llevat i semblava que estàvem a la Cerdanya". Gairebé 15 centímetres de neu s'acumulen arreu del poble des de primera hora del matí. Una forta nevada ha arrasat la matinada d'aquest dimarts tota la serralada d'Ordal (Alt Penedès), deixant una estampa digne del Pirineu. "És molt bonic. Ens hem llevat i semblava que estàvem a la Cerdanya", ha bromejat a l'ACN un dels veïns del nucli d'Ordal, dins el municipi de Subirats. Tot i les advertències meteorològiques dels darrers dies, diversos veïns han assegurat que aquest dimarts no s'esperaven trobar un gruix de neu de gairebé 15 centímetres, ja que la darrera alerta de finals de febrer va acabar sent una tímida enfarinada. Aquest cop, però, el poble ha despertat ben blanc, amb gruixos importants de neu sobre els cotxes, les teulades i davant els accessos de les cases. Els veïns han hagut de fer espai per poder utilitzar els seus vehicles i les màquines llevaneus han estat tot el matí obrint pas, mentre la canalla i els adolescents han aprofitat la jornada per jugar amb la neu, ja que l'escola ha tancat i s'ha suspès el transport escolar dels alumnes d'ESO cap a Sant Sadurní d'Anoia.
|
Societat
|
Meteorologia
|
El TSJC confirma la condemna de 20 anys de presó per a l'autor del crim de Tots Sants a Figueres. El tribunal rebutja el recurs d'apel·lació que va presentar la defensa, que al·legava contradiccions en el veredicte del jurat popular. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna de 20 anys de presó per a l'autor del crim de Tots Sants a l'exterior del cementiri de Figueres l'any 2013. El tribunal ha desestimat el recurs d'apel·lació contra la sentència de l'Audiència de Girona presentat per la defensa de Juan Fernández Cortés, que al·legava contradiccions i falta de motivació del veredicte del jurat popular. La sentència el condemna a 19 anys pel delicte d'assassinat amb traïdoria i a 1 per tinença il·lícita d'armes. També li imposa una indemnització de 375.000 euros per als familiar de la víctima i la meitat de les costes judicials, incloses les de l'acusació particular. El tribunal confirma també l'absolució de l'altre acusat. El jurat popular va declarar Juan Fernández Cortés culpable per unanimitat i va declarar no culpable l'altre acusat, per cinc vots a quatre, perquè no va considerar provat que entregués l'arma a l'autor del crim just abans que disparés a la víctima una ràfega de deu trets amb una arma prohibida.
|
Societat
|
Judicial
|
ERC reclama al govern espanyol començar el diàleg i no posar "excuses" per la composició de la delegació catalana. Vilalta defensa la "legitimitat" dels membres catalans de la taula de diàleg per ser fruit d'un acord del Govern. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha emplaçat el govern espanyol a no utilitzar els membres de la delegació catalana de la taula de diàleg com una "excusa" per no iniciar la negociació per resoldre el "conflicte polític entre Catalunya i l'Estat". En roda de premsa, Vilalta ha dit que si el PSOE i el propi president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han reivindicat el diàleg, "que es noti i dimecres es comenci a treballar". Vilalta ha defensat la delegació catalana per ser fruit d'un acord del Govern i ha opinat que té "legitimitat", és "inclusiva", "representativa" i que pot generar "confiança" i "consens". Ha afegit que no s'oposaran als membres de la delegació espanyola i ha reclamat posar-se a treballar.
|
Política
|
Govern
|
El Sónar 2017 comptarà amb nous escenaris i preveu l’assistència de 120.000 persones d'arreu del món. El festival oferirà més de 140 espectacles de noms com Björk, Justice, Soulwax, Nicolas Jar o Eric Prydz. El Sónar 2017 s’allargarà durant tota una setmana i ampliarà els escenaris. La 24a edició del festival es farà del 12 al 18 de juny i presentarà 140 concerts als recintes del Sónar de dia i el Sónar de nit, 5 exposicions en diferents espais de Barcelona i més de 200 propostes al Sónar+D. Hi haurà un total de 9 escenaris en els que hi passaran noms com Björk, Justice, Soulwax, Nicolas Jar, DJ Shadow, Moderat i Eric Prydz. El Sónar aposta de nou per la música de ball actual amb influències dels ritmes urbans d’arreu del planeta, el nou trap espanyol i l’electrònica d’autor. L’organització preveu l’assistència d’unes 120.000 persones d’arreu del món principalment del Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, Suïssa i els Estats Units.
|
Cultura
|
Música
|
Badalona aprova per unanimitat reprovar el fons d'inversió Lazora que afecta un centenar de famílies a la ciutat. Més de 250 persones es concentren davant l'Ajuntament per mostrar el rebuig a l'augment del 80% en el preu del lloguer. El ple de Badalona ha aprovat per unanimitat reprovar el fons d'inversió immobiliari Lazora, que ha augmentat el preu del lloguer un 80% a 100 famílies de la ciutat. Mentre es votava la moció a dins l'Ajuntament, a fora més de 250 persones s'han concentrat per mostrar el seu rebuig a les pràctiques de Lazora. Amb aquesta moció, els veïns esperen que s'activin les negociacions entre el fons i els veïns afectats per les pujades de lloguer. La concentració ha comptat amb el suport de la Plataforma Sant Roc i el Sindicat de Llogateres de Badalona, així com de col·lectius com els diables, els bastoners o els castellers, que han aprofitat per reclamar al govern municipal que compleixi el pagament de les subvencions.
|
Societat
|
Moviments socials
|
La icnita de rèptil d’Olesa de Montserrat ingressa a l’Institut Català de Paleontologia per al seu estudi i conservació. La petjada fossilitzada d’entre 230 i 240 milions d’anys és la més ben conservada de la península ibèrica. La direcció general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni ha lliurat aquest dimarts en dipòsit definitiu a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) la petjada fossilitzada de rèptil que es va trobar el passat mes d’abril a Olesa de Montserrat. La icnita, amb una antiguitat d’entre 230 i 240 milions d’anys i exemple més ben conservat de totes les petjades de rèptils fossilitzades trobades a la península ibèrica, serà estudiada i eventualment publicada a la comunitat científica internacional per investigadors de l’Institut i de la universitat UAB. El director general de patrimoni, Jusèp Boya, ha considerat que aquesta “troballa excepcional” col·loca Olesa i el país en una “dimensió internacional” en l’àmbit de la paleontologia. La director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Júsep Boya, ha lliurat aquest matí en dipòsit definitiu a l’ICP la icnita localitzada fortuïtament als voltants d’Olesa de Montserrat el passat mes de maig. La petjada va ser trobada per membres del Centre Muntanyenc i de Recerca d’Olesa durant una sortida, que ho van posar en coneixement de l’Ajuntament del municipi. Al seu torn, el consistori va alertar el departament de Cultura de la Generalitat, que a través del Servei d’Arqueologia i Paleontologia l’ha custodiada fins avui. La troballa és “excepcional”, segons ha manifestat Boya, i és que aquesta icnita és la més ben conservada del seu gènere entre totes les que s’han trobat a la península ibèrica. Els experts la situen entre 230 i 240 milions d’anys enrere, és a dir, que la petjada correspondria a la icnoespècie Isochirotherium, que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures. Boya ha considerat que la icnita col·loca Catalunya en una “dimensió internacional” en paleontologia. El director del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Salvador Moyà, ha matisat el director general indicat que Catalunya ja és, de fet, un referent en aquest àmbit. Moyà ha recordat que aquí hi ha un dels registres fòssils més rics de tot l’espai euroasiàtic, amb exemples com el jaciment de primats del miocè de Can Mata, a Hostalets de Pierola, o el registre fòssil d’existència de dinosaures “més precís de tot el continent europeu”. Tots dos han reconegut i agraït l’acte de generositat gràcies al qual aquesta petjada fòssil ha arribat a mans finalment de l’Institut Català de Paleontologia. El seu director ha explicat que moltíssimes descobertes a Catalunya, algunes de les quals han tingut transcendència, han tingut un origen similar: la troballa fortuïta, habitualment per grups excursionistes i de recerca locals. “Uns grups que tenen una passió pel món natural, la paleontologia i l’arqueologia que són un terreny abonat per a la descoberta”, ha apuntat. De la seva banda, l’alcaldessa d’Olesa de Montserrat, Pilar Puidemon, s’ha mostrat satisfeta que fos al seu municipi on es va descobrir la icnita, però sobretot, de poder contribuir a l’estudi i difusió d’una peça d’aquest valor. “Aquest bé, de milions d’anys d’antiguitat, ja no és patrimoni d’un poble sinó general, i ara fem un pas enllà donant-li la seva destinació final”, ha exposat Puidemon respecte el recorregut que ha fet la icnita. A partir d’aquest dipòsit definitiu del departament de Cultura a l’ICP, la icnita d’Olesa serà estudiada i eventualment publicada a la comunitat científica internacional per investigadors del mateix Institut i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La troballa contribuirà al coneixement de les faunes triàsiques, tant a nivell ibèric com a nivell internacional, apunten des de l’ICP. En aquest sentit, es preveuen futures campanyes de camp a la zona per tal de trobar més restes i realitzar l’estudi geològic.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Girona destinarà més de 900.000 euros en millores tecnològiques al servei de neteja per avançar cap al porta a porta. L'Ajuntament diu que el nou contracte, que s'ha de signar a l'octubre, servirà per implementar aquest model a la ciutat. L'Ajuntament de Girona dedicarà més de 900.000 euros des d'ara fins a l'octubre en millores tecnològiques al servei de neteja. L'objectiu és que avançar cap al model de recollida porta a porta. Es tracta d'un romanent del contracte actual, que no s'ha fet servir per fer soterrar contenidors tal i com estava previst, ja que, segons el regidor de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Martí Terés, no eren prou "eficients". Terés ha explicat que una de les inversions que faran serà en la compra de contenidors intel·ligents que instal·laran al barri de l'Eixample per tal de repetir la prova pilot de la plaça Catalunya. "L'objectiu és que al llarg del nou contracte es pugui implementar el porta a porta a tota la ciutat", ha assenyalat Terés
|
Societat
|
Salut
|
Tres anys d'allunyament del futbol i un curs de no-violència per a 14 'pericos' per atacar els Mossos el derbi del 2014. Els membres de la Grada Jove accepten la pena a canvi de no ingressar a presó dos anys. Catorze aficionats del RCD Espanyol han acceptat aquest dimarts una pena de dos anys de presó per haver atacat els Mossos d'Esquadra en un partit contra el Barça el març del 2014. La pena se substituirà per tres anys d'allunyament de qualsevol partit de futbol i de l'estadi de Cornellà-El Prat i el seguiment d'un curs de prevenció de comportaments violents. Els fets van succeir en finalitzar el partit del 29 de març entre els dos equips barcelonins, quan en una llotja privada de l'estadi espanyolista es va celebrar un gol de penal de Messi i diversos aficionats 'periquitos' haurien intentat accedir a la zona restringida. Els incidents es van traslladar a l'exterior on els Mossos es van haver d'enfrontar a uns 3.000 aficionats amb "actitud hostil". Set agents van resultar ferits lleus, tres vehicles policials van patir danys i un cotxe particular també, a més de desperfectes en el mobiliari urbà i pintades a la façana d'un domicili, tot valorat en uns 9.500 euros. Alguns esvalotadors van llençar objectes contundents com pedres contra els policies, a més de dos contenidors, una taula i un pal, entre altres. Els Mossos d'Esquadra van identificar desenes d'aficionats sospitosos i han arribat a judici un total de 14. Inicialment, la fiscalia i la Generalitat, com a acusació particular, demanaven penes força altes, però després de dos intents de conciliació, han rebaixat les peticions a un any de presó per desordres públics per a tots 14 processat, sis mesos de presó per atemptat a l'autoritat contra un dels aficionats, i un any de presó per atemptat agreujat contra els altres 13. Per rebaixar la condemna, acceptada aquest dimarts públicament pels investigats, han hagut de pagar més de 20.000 euros en total de responsabilitat civil, cosa que s'ha tingut en compte com a atenuant, a més de les dilacions indegudes que ha tingut el procés judicial. La Generalitat ha retirat la seva acusació per danys als vehicles policials. La pena també inclou la prohibició d'acostar-se a camps de futbol, inclòs el de l'Espanyol, durant quatre anys. Després que els 14 acusats acceptessin els fets i les penes davant de la jutgessa, la fiscalia ha demanat suspendre el seu compliment durant tres anys amb tres condicions: no delinquir, no acostar-se a cap partit de futbol ni a l'estadi de Cornellà-El Prat i seguir un programa de prevenció i tractament dels comportaments violents que imparteix la Conselleria de Justícia. Un dels condemnats no podrà veure el seu fill de 10 anys jugar a futbol mentre duri la suspensió. En cas que incompleixin alguna de les tres condicions, podrien incórrer en un delicte de trencament de condemna i, a més, passarien a complir la pena principal, que suposa l'ingrés a presó. Es dóna la circumstància que tres dels condemnats ja tenien antecedents per altres delictes no relacionats amb aquests fets, i que alguns d'ells tenien vinculacions amb grups ultres.
|
Societat
|
Esports
|
Cs proposa un pla de contingència al Govern per protegir la gent gran davant de repunts de coronavirus. La formació també reclama una "desescalada responsable" de les residències i campanyes contra la soledat no desitjada. Cs ha proposat un pla de contingència al Govern per protegir la gent gran davant de nous repunts de la covid-19, a través de reunions amb diferents consellers. La formació taronja aposta perquè el programa inclogui "la provisió de materials i equips de protecció necessaris per als treballadors i que s'asseguri la suficient dotació de recursos per a una atenció sanitària de qualitat". De fet, Cs també reclama una "millor coordinació entre els diferents nivells de l'administració" per així garantir una atenció de qualitat tant en residències públiques, privades, centres de dia o SAD. La formació liderada per Lorena Roldán igualment exigeix una "desescalada responsable" de les residències d'ancians i campanyes contra la soledat no desitjada. "Cal una modificació de les mesures segons l'evolució de la situació en diferents centres i l'elaboració d'un protocol clar d'ordenació de visites", ha recalcat Cs, que reivindica que les visites a les residències de gent gran es realitzin amb agenda prèvia, horaris restringits i registre per a garantir la salut dels usuaris i dels treballadors. Un altre dels aspectes que el partit taronja ha sol·licitat a la Generalitat és el de combatre la soledat no desitjada de la gent gran portant a terme "campanyes de sensibilització" perquè els professionals de les farmàcies comunitàries puguin detectar i fer seguiment de les persones vulnerables a l'aïllament. Cs ha reclamat aprovar un pla autonòmic per a combatre la solitud que inclogui partides pressupostàries per realitzar projectes de voluntariat o col·laboracions amb el tercer sector. Finalment, Cs ha exigit que es tornin als usuaris dels centres ocupacionals i centres de dia els imports del copagament pels serveis que no s'han prestat durant l'estat d'alarma.
|
Política
|
Partits
|
L'Associació veïnal Lo Rafal d'Alcanar reclama posar en valor les trinxeres que ha deixat al descobert l'últim temporal. Es tracta de la línia de fortificació que unia els dos nius de metralladora de la Guerra Civil a la platja de l'Estanyet. L'últim temporal marítim ha deixat al descobert les trinxeres de la fortificació militar, construïda per l'exèrcit republicà, el 1936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, a la platja de l'Estanyet de les Cases d'Alcanar (Montsià). Es tracta d'una de les estructures de defensa que formava part del conjunt de fortificacions militars que es van construir a Alcanar, així com a la resta del litoral català, com a element dissuasius a possibles desembarcaments del bàndol nacional. En concret, la llevantada ha destapat la trinxera que unia els dos nius de metralladora que estan uns metres endinsats a l'aigua i, actualment, desplaçats de la seva ubicació original. L'Associació Cultural Lo Rafal d'Alcanar ha reclamat que s'aprofiti la descoberta per documentar les trinxeres i endegar un projecte de recuperació que posi en valor aquesta part del patrimoni contemporani del municipi. El president de l'Associació Cultural i Veïnal Lo Rafal d'Alcanar, Joaquim Buj, ha explicat que tenien constància de l'existència de les trinxeres a la platja de les Cases d'Alcanar pel gran volum de documentació, però no les havien vist fins ara. Buj ha reclamat que, aprofitant les gravacions i les fotografies que es van fer els dies posteriors al temporal, moment en el qual les antigues infraestructures de defensa es veien millor, s'impulsi la recuperació d'aquesta part del patrimoni bèl·lic del municipi. Amb els pas dels dies el mar ha tornat a tapar bona part d'aquests elements de fortificació i des de 'Lo Rafal' reclamen una actuació del consistori. L'associació cultural han demanat a l'Ajuntament d'Alcanar que s'hi inclogui la nova descoberta en la declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) que preparen per al conjunt de fortificacions de la Guerra Civil que hi ha al terme municipal. "No sé si caldria fer un altre BCIL i mirar que es fa aquí – a l'Estanyet-, però ens agradaria que fos una actuació integral i no una cosa aïllada", ha assenyalat Buj. L'entitat aposta per excavar les trinxeres, documentar que hi ha, fer una planimetria, i endegar un projecte de recuperació. De fet, 'Lo Rafal' ha demanat que s'estudiï una actuació prioritària en aquestes trinxeres per diferents motius. "L'Estanyet és un lloc emblemàtic del municipi. Són les fortificacions més properes al poble i en les quals és més fàcils d'accedir", ha apuntat el president de l'entitat cultural canareva. 'Lo Rafal' treballa des del 2008 en recuperar i "reivindicar" el patrimoni de la Guerra Civil a Alcanar. Entre 2009 i 2011, es va desenvolupar un estudi sobre la línia de costa fortificada que es va posar a disposició del consistori, i han treballat arranjant elements antics i fent visites guiades per donar a conèixer tot el patrimoni existent d'aquest període de la història contemporània de la població. "És patrimoni del poble i som una entitat que lluitem molt perquè en formi part. Que no sigui només la cultura ibera, si no que la cultura contemporània estigui a l'abast de tothom perquè és un actuï més que tenim al municipi", ha defensat Buj. L'origen Com ha explicat Damià Grinyó, arqueòleg i historiador d'Alcanar, totes les fortificacions de defensa de la línia de costa catalana, inclosa la del municipi del Montsià, es van començar a construir a partir del fatídic bombardeig que va dur a terme un buc del bàndol nacional, anomenat 'Canàries', a Roses (Alt Empordà) on va enfonsar un vaixell guardacostes i va produir grans destrosses. A Alcanar, segons Grinyó, documentades, hi ha una trentena d'estructures al llarg de tot el litoral. Es tracta de búnquers, bateries, nius de metralladors, trinxeres i fortins, entre altres. L'estructura de la platja de l'Estanyet consistia en dos búnquers (o nius de metralladores) encarats al mar i distanciats uns 50 metres entre ells, amb una trinxera d'evacuació cadascun que confluïen en la trinxera principal de la platja – la que ha descobert la llevantada-. Aquesta donava accés al refugi polvorí on es guardava l'armament, descasàvem o dormien els soldats. Les estructures eren ocupades per destacaments de 4 o 5 persones que feien torns. L'arqueòleg també ha defensat la necessitat de "conservar i preservar" tot aquest patrimoni davant del pas del temps i, especialment, dels temporals que els estan "degradant".
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Un detingut a Manresa per agredir la seva parella. La víctima es va tirar des d'un primer pis per escapar-se de l'home. La Policia Local de Manresa ha detingut un home, de 39 anys, acusat d'un delicte de violència en l'àmbit familiar. Els fets van tenir lloc aquest dilluns, quan la policia va rebre un avís d'un veí de la carretera Cardona que alertava que una dona caminava adolorida pel carrer. En arribar al lloc, un testimoni va informar de la ubicació de la dona, que la policia va trobar juntament amb un home. La víctima, visiblement adolorida, va explicar als agents que s'havia tirat des del balcó per por que el seu home l'agredís. Segons va dir, la seva parella la pica habitualment durant les discussions i té reaccions violentes. Per aquest motiu, la policia va detenir l'home i la dona va ser traslladada en ambulància a hospital a l'hospital de Manresa.
|
Societat
|
Policial
|
Alonso (Cs) diu que Iceta haurà de respondre davant els seus votants si el PSC no dona suport a Arrimadas com a presidenta. El cap de llista de Ciutadans per Tarragona demana als socialistes que aclareixin "què faran amb els seus escons". El cap de llista de Ciutadans (Cs) per Tarragona el 21-D, Matías Alonso, ha advertit al PSC que els votants socialistes "difícilment entendran" que no donin suport a la investidura d'Inés Arrimadas com a presidenta de la Generalitat, si la candidatura taronja és la més votada del bloc unionista i les forces constitucionalistes sumen per formar govern. Alonso, en declaracions a l'ACN, ha dit que el candidat socialista, Miquel Iceta, haurà de respondre davant els seus votants si el PSC no dona suport a Arrimadas. "Nosaltres donarem suport a la força més votada en l'àmbit dels partits disposats a acabar amb el procés i renovar les institucions catalanes i el senyor Iceta haurà d'explicar què vol fer amb els escons del PSC", ha defensat el cap de llista per Tarragona.
|
Política
|
Partits
|
Mor el cantant Camilo Sesto als 72 anys. La mort del popular artista d'Alcoi s'ha anunciat al seu compte oficial de Twitter. El cantant i compositor Camilo Sesto ha mort aquest diumenge als 72 anys, segons han anunciat en el seu compte oficial a Twitter. "Lamentem molt comunicar-vos que el nostre gran i estimat artista Camilo Sesto ens acaba de deixar. Descansi en pau", ha estat el missatge publicat a la xarxa social. El popular cantant, nascut a Alcoi el 1946 amb el nom Camilo Blanes Cortés, va iniciar la seva carrera als anys 60 i, entre les seves cançons més populars, hi ha 'Vivir así es morir de amor', 'Algo de mí' i 'Perdóname'. També se'l recordarà per la seva representació de 'Jesucristo Superstar' al teatre.
|
Cultura
|
Música
|
Presó provisional per a un dels dos buscats per l'apunyalament mortal al Port Olímpic després d'entregar-se al jutjat. Una noia de 26 anys va morir a causa de l'agressió que va rebre quan intentava evitar que li robessin el telèfon dins d'un local d'oci nocturn. El jutge ha decretat aquest dijous presó provisional per a una de les dues persones que els Mossos d'Esquadra buscaven des del 4 de setembre per l'apunyalament mortal a una jove de 26 anys al Port Olímpic de Barcelona. L'individu s'ha presentat de forma voluntària al jutjat, segons ha avançat el diari 'Ara' i ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els fets van tenir lloc en un local d'oci del Moll de Gregal. Dos individus van intentar robar un telèfon mòbil a una noia i aquesta ho va alertar a un membre del personal de seguretat del local. En intentar-los treure, un dels dos individus va agredir primer el treballador del local i després la propietària del telèfon, una veïna del Vendrell que moriria hores després en un centre hospitalari. Els dos homes van fugir després dels fets. Dos dies després els Mossos els van identificar, i des d'aleshores els buscaven.
|
Societat
|
Successos
|
El Gran Recapte calcula que pot superar els 4,5 milions de quilos d'aliments. Uns 27.000 voluntaris fan possible que s'hagi recollit una xifra similar a la de l'any passat. El Banc dels Aliments de Catalunya calcula que, amb les dades recollides dins les set del vespre d'aquest dissabte, la desena edició del Gran Recapte pot superar els 4,5 milions de quilos d'aliments. Apunten que és una xifra similar a la de l'any passat, quan es van recaptar 4.656.000 quilos d'aliments bàsics. Així es desprèn de les dades recollides amb la informació dels Bancs dels Aliments de Girona, Tarragona i Lleida; dels delegats comarcals de Barcelona; de les banyeres d'aliments rebudes al magatzem de Barcelona i part dels que encara resten als establiments i les plataformes logístiques dels mercats i les cadenes de distribució. Els quatre bancs han valorat, a través d'un comunicat, de molt positivament la campanya, en especial la col·laboració de la ciutadana, que enguany ha estat possible gràcies als 27 mil voluntaris mobilitzats arreu del territori i als milers de donants.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
L'hospital Santa Caterina de Salt crea una UCI que atendrà pacients semicrítics de les comarques gironines. Les obres tenen un pressupost de 2,3 MEUR i un termini d'execució de vuit mesos. L'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès) crearà una Unitat de Cures Intensives (UCI) destinada a atendre pacients semicrítics de la regió sanitària de Girona. L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) ha tret a licitació les obres per un import de 2,3 MEUR i amb un termini d'execució de vuit mesos. El plec de prescripcions tècniques recull que aquesta nova unitat neix per suplir una "manca" de llits polivalents per atendre pacients crítics que hi ha a la demarcació. Segons calculen, el dèficit de llits a l'UCI del Trueta (que compta amb un total de 16 llits) és d'entre quatre i sis amb pics en períodes hivernals i epidèmics de grip. La nova UCI del Santa Caterina actuarà de "satèl·lit" de la del Trueta, que continuarà concentrant els pacients crítics més complexos. La nova UCI estarà gestionada, des de la vessant mèdica, pel servei de Medicina Intensiva del Trueta. Les comarques gironines tindran una nova UCI, aquesta orientada a atendre pacients semicrítics menys complexos. L'IAS ha tret a licitació la redacció del projecte constructiu i les obres, que tenen un pressupost de 2.323.146,11 euros. Les empreses interessades tenen fins el 9 de desembre per presentar la seva oferta i l'obertura de pliques es farà el 9 de gener. El termini previst per a l'execució dels treballs és de vuit mesos. La nova UCI del Santa Caterina serà una unitat de semicrítics creada amb la finalitat d'incrementar la capacitat de resolució de l'hospital Santa Caterina i facilitar, alhora, que l'UCI del Trueta (l'hospital de referència de la regió sanitària) es pugui concentrar en els pacients més complexos. El plec de prescripcions tècniques ressalta que una anàlisi per determinar quina seria la dotació òptima de llits de crítics a les comarques gironines ha detectat una "manca" de places de cures intensives polivalents per atendre tots els crítics que es generen cada any. Això ha provocat que, en moments puntuals, hagin hagut de traslladar pacients fora de Girona, "amb el perjudici personal, familiar i social que comporta". El document recull que l'UCI del Trueta té 16 llits que de forma intermitent passen a ser-ne 18. L'ocupació mitjana és del 92%, cosa que fa que els sistema "pateixi crònicament de manca de llits". El dèficit està calculat en entre quatre i sis llits per poder atendre la totalitat de pacients crítics el territori, que té una població de 825.000 habitants. Satèl·lit del Trueta Per això, dins del marc de col·laboració que estableix l'aliança estratègica de l'IAS i l'ICS, han resolt projectar la nova unitat de semicrítics que actuarà com a "satèl·lit" de l'UCI del Trueta. La futura unitat no tindrà una àrea territorial assignada concreta, sinó que atendrà pacients d'arreu de les comarques gironines amb un perfil crític de menys complexitat. La gestió mèdica recau en el servei de Medicina Intensiva del Trueta. Els pacients de l'UCI de semicrítics seran els operats a l'hospital Santa Caterina amb un postoperatori complex però no complicat, els pacients mèdics de l'hospital de Salt que evolucionin a crítics i, també, pacients d'arreu del territori amb necessitats de tècniques i exploracions intensives però no complexes. Calculen que la nova UCI atendrà uns 305 pacients l'any, amb una estada mitjana de sis dies. La unitat tindrà una superfície construïda de 737 metres quadrats, comptarà amb sis box (i dos de reserva) i l'ocupació mitjana serà del 84%.
|
Societat
|
Salut
|
La Generalitat crearà una oficina perquè la Reforma Horària sigui una realitat el 2025. Dependrà de Presidència i farà pivotar les observacions del consell assessor i dinamitzarà el treball amb les altres administracions, entre altres missions. El Departament de Presidència crearà una oficina per implementar la Reforma Horària i executar-ne el pla de transició amb l'horitzó de l'any 2025. Aquest era un dels acords que va recollir el Pacte per a la Reforma Horària signat el 17 de juliol de l'any passat i aquest divendres, en la inauguració de la Setmana dels Horaris, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha ratificat aquest compromís. El promotor de la Reforma Horària, Fabian Mohedano, ha assenyalat que els objectius d'aquesta oficina seran "fer pivotar les observacions del consell assessor d'experts de la reforma horària, dinamitzar l'estructura de governança amb els agents socials i econòmics fer seguiment de les polítiques transversals a través de la comissió interdepertamental, així com dinamitzar el treball amb les altres administracions i institucions". La cinquena edició de la Setmana dels Horaris se celebrarà de l'11 al 15 de juny amb diverses activitats programades per dinamitzar aquest repte de la transformació del temps de vida quotidiana com a variable en la recerca de creixement i benestar.
|
Política
|
Govern
|
'The Endless' endinsa el Festival de Sitges en el món de les sectes. Justin Benson i Aaron Moorhead presenten la seva nova pel·lícula a la secció Oficial Fantàstic. Els directors Justin Benson i Aaron Moorhead han introduït el Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que celebra enguany 50 anys, en el món de les sectes amb la seva pel·lícula 'The Endless'. La pel·lícula competeix a la secció Oficial Fantàstic del certamen i, com ha explicat Moorhead en roda de premsa, tracta sobre "la relació entre germans, sobre sectes i les coses sobrenaturals". La pel·lícula té relació amb 'Resolution', dels dos directors, tot i que no n'és una continuació, ni una seqüela. 'The Endless',que interpreten els mateixos dos directors en els papers protagonistes, es podrà veure aquesta tarda a l'Auditori Melià Sitges. Anys enrere, els germans Justin i Aaron van aconseguir escapar-se de la secta on s’havien criat. Ara, malviuen en un apartament de Los Angeles, fins que un dia reben una cinta de vídeo d’aquella secta, i a Aaron li entra el dubte de si haurien de tornar al campament del qual van fugir. Justin Benson ha dit per fer la pel·lícula s'han documentat amb fons populars com sèries. Aaron Moorhead ha afegit que van estar en contacte amb persones que havien estat en sectes en realitat perquè la seva intenció era donar la idea de presentar una secta en la qual el públic hi volgués viure. "L'objectiu era canviar la idea del què és una secta". Ha indicat que els seus films tenen una temàtica i, en aquest cas, tracta sobre "la relació entre germans, sobre sectes i les coses sobrenaturals", però no creu que dins de 'The Endless' hi hagi dues pel·lícules diferents. "No és una pel·lícula sobre sectes, però és interessant veure com s'etiqueta el film, per algú pot ser un film sobre sectes, però hi ha més, a part d'això". Preguntat per la mescla de gèneres a la pel·lícula, Aaron Moorhead ha destacat que els interessa més veure el producte final: "El film pot començar amb un gènere i acabar essent una altra cosa". "No volem mesclar gèneres, però és una cosa instintiva que surt durant el procés", ha afegit. Els dos directors apareixen al film com a actors. Moorhead ha explicat que van tenir molta por a l'inici perquè les seves pel·lícules "el tema principal són les relacions entre els personatges i si no surt bé, el film decau". Ha insistit que tenien un cert nerviosisme al rodatge, però ho van compensar amb moltes hores d'assaig abans de posar-se davant la càmera i abans d'arribar al set de rodatge s'ho tenien tot molt estudiat. "El dirigit i actuar és una cosa molt orgànica i es converteix en un mateix treball", ha afegit. Benson i Moorhead Coneguts del Festival de Sitges per la pel·lícula 'Spring', Justin Benson va dirigir el curt 'A.M.' i Aaron Moorhead va debutar amb 'A Glaring Emission'. Junts van signar 'Resolution', el curt 'Wrecked' i un segment de 'V/H/S: Viral'.
|
Cultura
|
Cinema
|
Casado avisa que la investidura "és incerta" i creu que es pot "arribar a tancar de mala manera". El dirigent del PP critica que hi hagi "una simulació de novetat" en les converses entre PSOE i Podem per "acabar fent allò previsible". El dirigent del PP, Pablo Casado, ha avisat que la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern encara és "incerta" i ha apuntat la possibilitat que "arribi a tancar-se de mala manera". Durant l'Escola d'Estiu Miquel Ángel Blanco del PP, Casado ha retret al PSOE i a Podem una "simulació de novetat" després del pas al costat de Pablo Iglesias que desencallaria les negociacions i ha assegurat que s'acabarà fent "allò previsible". Així, i després d'alertar que se segueix "fora de la normalitat política", Casado ha recordat que els socialistes han pactat amb Podem a deu diputacions, a deu capitals de província i a set comunitats autònomes i, per tant, creu que no sorprendria el pacte estatal. El líder del PP també ha reivindicat els "acords satisfactoris" dels populars. En relació als seus pactes, Casado ha remarcat que han tingut acords amb vuit formacions diferents en pocs mesos i ho ha volgut posar en valor com a resposta a l'acusació de ser "un partit que no dialoga i està aïllat". "La fractura i la polarització sembla que ho arrosseguen tot des de fa massa temps", ha lamentat durant l'acte, per afegir després que s'està "molt lluny" de l'estabilitat, la governabilitat i la regeneració institucional que, segons ha retret, "alguns prometien", en referència al PSOE. Canvis en la prescripció de delictes de terrorisme D'altra banda, Casado també ha anunciat una proposició de llei presentada al Congrés dels Diputats per canviar la prescripció dels delictes de terrorisme i, a banda de considerar imprescriptibles els delictes de terrorisme que hagin causat la mort d'una persona com es recull actualment, també s'estengui a qui "col·labori, ajudi, organitzi o financi el terrorisme". Aquesta proposició també busca poder ampliar el delicte ja existent de convocatòria d'actes d'homenatge a persones condemnades per delictes de terrorisme i que inclogui també la recepció publica i la concessió d'honors. Així, segons ha explicat, "qui convoqui o prepari un homenatge a un terrorista, encara que després no s'arribi a celebrar, haurà de tenir el retret de tota la societat".
|
Política
|
Govern espanyol
|
AMPLIACIÓ:Malestar dels alcaldes de Valls i Montblanc amb Cunillera per no convidar-los a la visita de l'A-27. Els batlles veuen “electoralista” l’inici de les obres del túnel del Coll de Lilla. L'alcalde de Valls, Albert Batet, i l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, han lamentat aquest divendres la “manca de respecte institucional” de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, per no reunir-se amb ells durant la visita d'obres que va fer aquest dijous al túnel del Coll de Lilla. Batet ho ha qualificat “d'hipocresia colonial” de l'estat espanyol envers els ciutadans del territori, mentre que Andreu s'ha mostrat indignat pel què considera un “menysteniment” de la delegada. A més, els dos alcaldes han titllat “d’electoralista” i “partidista” el començament dels treballs. Malgrat això, han assegurat que mantenen “la mà estesa” al diàleg per tirar endavant el projecte. L'endemà de la visita de la delegada del govern espanyol a Catalunya al Coll de Lilla, on ja hi ha la maquinària per començar a excavar el túnel, els alcaldes de Valls i Montblanc han manifestat el seu malestar perquè no se'ls va "avisar". En la visita, Teresa Cunillera ja va evidenciar el distanciament entre les administracions i va reconèixer el "poc contacte" amb els batlles. Davant d'això, l'alcalde vallenc ha assegurat que no reconeix el "poder" que representa Cunillera després que la delegada no ho fes amb el "municipal". Segons Albert Batet, es tracta d'un fet "sense precedents" i de "manca de respecte". Els batlles han recordat que va ser José Luís Rodríguez Zapatero qui va aturar el projecte de l'A-27 entre Valls i Montblanc, i que els presidents Rajoy i Sánchez l'han mantingut paralitzat. Ara, davant la convocatòria d'eleccions, consideren que la reactivació de les actuacions es deu a una qüestió "electoralista". "Que no ens enganyin, sabem com acaba això, sense el compliment de l'Estat", ha asseverat Batet. En aquest sentit, els dos alcaldes han criticat que se'ls menystingui quan asseguren que des de fa dècades reclamen que s’acabin les obres d'aquest tram. Segons Andreu, tots dos han promogut manifestacions, talls de carreteres o la querella contra els directors de l'obra i els delegats de Foment a Catalunya perquè l'autovia sigui una realitat. "Sempre ens hem mostrat units, per avançar", ha retret Andreu. De fet, l'alcalde de Montblanc ha explicat que, des de l'aprovació de les darreres modificacions del projecte, els ajuntaments han agilitzat tots els tràmits per no retardar més l’execució. Tot i això, ha assegurat que des de l'Estat apunten que hauran de passar com a mínim quatre mesos més per fer efectives les actes d'expropiació, per la qual cosa ha posat en dubte que les obres s'executin de forma "imminent".
|
Política
|
Política municipal
|
El comitè d'Alstom defensa el tramvia per la Diagonal perquè potenciaria l'activitat industrial a l'àrea metropolitana. Els treballadors reclamen el compromís dels grups municipals en temes que els afecten. El comitè d'empresa d'Alstom s'ha mostrat partidari de la connexió del tramvia per l'Avinguda Diagonal de Barcelona ja que assegura que "contribuirà al desenvolupament de tecnologies avançades aplicades a la mobilitat sostenible" i potenciarà l'activitat industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona. El comitè ha adreçat una carta als diferents grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona per sol·licitar-los una reunió per tractar aquesta i altres qüestions que els afecten, com la L9 del metro. En la missiva, demanen als grups municipals el seu "compromís d'apostar de manera inequívoca per la potenciació d'un model productiu basat en l'activitat industrial, que és la que garanteix el creixement econòmic i la creació de feina de qualitat". Recorden que hi ha diversos projectes a la capital catalana que afecten directament les plantes d'Alstom a Catalunya, com per exemple la L9 de metro o la millora de Rodalies. En primer lloc, el comitè d'empresa recorda que el centre de treball ubicat a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) forma part de la multinacional Alstom, que fins el 2015 comptava amb uns 4.000 treballadors a l'Estat, dels quals el 50% es concentraven a Catalunya. Afegeixen però que la venda de la part energètica a General Electric ha repercutit en l'activitat i facturació del grup, que s'ha traduït amb una pèrdua d'un 40% dels treballadors. Per això, reclamen el compromís dels grups municipals d'apostar per l'activitat industrial que es continua desenvolupant als centres catalans i, en concret, en aquells projecte que involucren l'Ajuntament de Barcelona i que "estan molt relacionats amb el futur industrial" de la planta vallesana. En concret, mencionen la finalització de la L9 de metro, la posada en marxa de la L10, la millora de Rodalies, la connexió ferroviària amb la T1 de l'Aeroport i el programa d'inversions de l'Àrea de Transports Metropolitans per millorar la mobilitat sostenible. A més, apunten al projecte de la connexió del tramvia per la Diagonal assegurant que el document elaborat per l'Ajuntament de Barcelona sota el títol 'Estudis per a la connexió a les xarxes Trambaix i Trambesós. Avaluació social, econòmica i ambiental' és "un excel·lent instrument de treball per abordar amb total rigor i serietat una política de mobilitat sostenible per a tot l'àmbit metropolità'. Afegeixen que la posada en marxa del projecte permetria desenvolupar tecnologies avançades també en l'àmbit de la senyalització i el material mòbil ferroviari, així com potenciar l'activació de l'obra pública econòmica i mediambientalment sostenible.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:Rull demana a Singapore Airlines un vol directe a Singapur sense parada tècnica a Milà. Per primera vegada un Airbus 350 cobreix la ruta de la companyia asiàtica a l'aeroport del Prat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha demanat als representants de la companyia Singapur Airlines, que estudiï la possibilitat que la ruta entre Barcelona i Singapur es cobreixi sense l'aturada tècnica que a dia d'avui es fa a Milà-Malpensa. Rull ha anunciat aquesta petició en l'acte de benvinguda que la companyia Singapur Airlines i l'aeroport del Prat han organitzat amb motiu de l'arribada per primera vegada d'un avió Airbus A350 de la companyia asiàtica per cobrir la ruta entre Singapur i Barcelona. Després de l'acte de bateig de l'avió al passar per sota dels canons d'aigua de dos cotxes de bombers, Rull ha manifestat que amb aquest nou model d'avió, dels més avançats tecnològicament, amb més autonomia i amb més eficiència mediambiental, hi ha possibilitat de fer aquest vol directe, en base a la demanda de 36.000 passatgers a l'any, segons ha defensat Rull. Subhas Menon, vicepresident regional a Europa de Singapore Airlines, ha destacat que la renovació de la flota per cobrir la ruta entre Barcelona i Singapur amb el nou model A350 demostra ''un cop més el fort compromís'' de la companyia ''amb el mercat espanyol''. Menon preveu que amb aquest nou model, que ofereix més comoditat i que per primer vegada incorpora la classe 'Premium Economy' en una ruta des de l'aeroport del Prat, s'incrementaran el nombre de passatgers que vulguin utilitzar aquesta línia per visitar el sud-est asiàtica i Austràlia. La classe 'Premium Economy ofereix un seient especial abatible, amb una amplada de 48 centímetres, cosa que permet una major comoditat per al passatgers. El nou avió A350 té una capacitat de 253 passatgers en tres classes: 42 seients en classe 'business', 24 en classe 'Premium Economy' i 187 seients en classe turista. El conseller Rull ha pogut provar els seients de la classe 'business' que preveuen la possibilitat de convertir el seient en un llit per poder estirar les cames durant el viatge. El conseller Rull ha demanat a la companyia que amb la utilització d'aquesta nova aeronau, amb molta més autonomia de vol i més comoditat, estudiï la possibilitat de deixar de fer l'aturada tècnica que es fa a Milà-Malpensa. El conseller ha assegurat que tot i que no hi ha cap compromís concret per part de la direcció de la companyia, la petició del Govern s'ha rebut amb una bona predisposició per part de la companyia, ha reblat. L'evolució i el compromís cada cop més consolidat de Singapore Airlines amb Barcelona és també la constatació de què el Comitè de Rutes Aèries (Cdra) de la capital catalana ''funciona bé'', ha destacat el conseller. Singapore Airlines opera a l'aeroport del Prat des de l'any 2006 amb l'objectiu que l'aeroport de Barcelona sigui un punt de connexions amb destí al 'hub' asiàtic que és Singapur. A partir d'aquest dilluns, la companyia asiàtica operarà amb cinc vols setmanals amb el A350-900 des del Prat fins a Singapur, amb una breu aturada tècnica a Milà. El subdelegat de la delegació del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo ha recordat el compromís del govern espanyol amb Catalunya que es va traduir, ha dit, amb l'anunci d'un important pla d'inversions per part del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en el transcurs d'unes jornades organitzades pel Ministeri de Foment a Barcelona el 28 de març passat. Ablanedo també ha recordat la forta evolució que han tingut els vols intercontinentals des del Prat, que en deu anys han passat d'1,4 milions de passatgers a 3,9 milions d'usuaris. El subdelegat ha manifestat que quan totes les institucions treballen ''juntes'' per un objectiu el resultat final sempre va ''més lluny''.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Comencen els treballs de rehabilitació del Monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes (Osona). Durant la intervenció es retiraran els segells amb la cara de Franco de l'altar del claustre. El Monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes (Osona), ha iniciat la seva recuperació arquitectònica amb diverses actuacions de restauració i reconstrucció del claustre i l'església del conjunt monacal. L'objectiu de les actuacions, coordinades pel Departament de Cultura, és retornar l'aspecte original de l'equipament, actualment molt deteriorat, i posar-lo en valor en el conjunt del patrimoni cultural català. Les obres tenen un finançament de poc més de 680.000 euros provinents de l'1% cultural i tindran una durada de 12 mesos. Les actuacions se centren en la consolidació estructural del claustre renaixentista del monestir i en la rehabilitació de diverses cobertes de l'església. A més, durant la intervenció es retiraran els segells amb la cara de Franco de l'altar del claustre. El claustre, de dos pisos i d’estil renaixentista i gòtic tardà, és un dels pocs que es conserven a Catalunya. L’antic monestir canonical, fundat per la família Riudeperes a finals del segle XI, ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Després d’uns anys de decadència i abandonament, l’any 1560 els edificis del convent varen ser restaurats i el claustre va ser reconstruït completament i va substituir l’anterior, d’estil romànic. La rehabilitació del claustre renaixentista se centra en la reconstrucció de les voltes d’aresta, esfondrades el 2013, la col·locació d’un nou paviment de fusta, i la rehabilitació de totes les cobertes del claustre. També es restauraran tots els elements petris que configuren el claustre i se sanejarà el pou del pati. Pel que fa a l’església, es rehabilitaran les cobertes de fusta del vessant nord, es reconstruirà la coberta de l’absis i s’eliminarà la coberta de fibrociment, amb l’objectiu de recuperar la seva imatge original de terrassa, al nord-est. També s’eliminaran aquells elements afegits a les cobertes de les naus principal i secundària, per tal de restablir la volumetria original. Finançament procedent de l'1% cultural Aquestes actuacions s’emmarquen en el conveni de col·laboració existent entre la Generalitat de Catalunya, Cedinsa Eix Transversal, diversos ajuntaments i les associacions propietàries de set monuments de la Catalunya Central per a la seva rehabilitació. L’acord, que compta amb un finançament de 2,4 milions d’euros procedent de l’1% cultural, té per objectiu restaurar, conservar, recuperar i millorar els béns d’interès històric, artístic i arqueològic ubicats en els entorns de la C-25, a les comarques del Bages, el Berguedà, Osona i el Moianès. Els altres monuments de la Catalunya Central on s’actuarà són l’Església de Sant Vicenç de Cardona (Bages), el Jaciment de Puig Ciutat d’Oristà (Osona), el Monestir de Santa Maria de Serrateix (Viver i Serrateix, Berguedà), l’Església de Santa Maria de l’Estany (Moianès), el Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter (Osona) i la Seu dels antics jutjats de Manresa (Bages).
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
El Consell de la Segarra aprova un Pla comarcal en polítiques d'igualtat de gènere. Només l'11% de les alcaldies segarrenques estan liderades per dones. El Ple del Consell Comarcal de la Segarra va aprovar el Pla Comarcal en Polítiques d'Igualtat de gènere que marcarà les línies de treball a seguir per tal d’implementar la transversalitat de gènere a la comarca. El Pla s'ha realitzat a través d'una àmplia diagnosi social amb la participació d'agents i professionals de diferents àmbits. Un dels objectius és donar a conèixer dades com ara que només l'11% de les alcaldies de la Segarra estan liderades per dones; que gairebé el 70% de persones reconegudes amb grau de dependència són dones; que les llars amb un sol progenitor el 73% són monomarentals, o bé que el 71% de les reduccions de jornades que es demanen a la comarca són de dones, dades que el Pla comarcal pretén combatre. La consellera comarcal de serveis socials de la Segarra, Gemma Martínez, ha explicat que el Pla "ha de ser l'eina amb què tots els ajuntaments de la comarca treballin per fomentar plegats la igualtat a la comarca". La projecció i implementació d'aquestes polítiques d'igualtat a la Segarra s'efectua a través del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Consell Comarcal.
|
Política
|
Política municipal
|
Metges de Catalunya demana a Montón consensuar un finançament sanitari que garanteixi la qualitat del sistema. El sindicat reclama a la ministra que derogui el decret d'exclusió sanitària aprovat per l'anterior executiu. Metges de Catalunya (MC) ha demanat a la nova ministra de Sanitat, Carmen Montón, que consensuï una proposta de finançament sanitari amb les comunitats autònomes que "garanteixi la sostenibilitat i qualitat del Sistema Nacional de Salud (SNS), i permeti incrementar la despesa sanitària per càpita". A través d'un comunicat, el sindicat ha subratllat que a Catalunya el pressupost ha caigut a nivells del 2007 a causa de "les retallades pressupostàries". A més, ha reclamat a Montón que derogui el decret d'exclusió sanitària aprovat per l'anterior executiu. MC ha considerat que "la implantació de fronteres assistencials en societats inclusives i globalitzades és un "greu error", tant des d'un punt de vista ètic com de salut pública", per aquesta raó, ha defensat "la universalitat de l'atenció sanitària". Metges de Catalunya també ha reclamat a la nova ministra de Sanitat la posada en marxa d'un registre estatal de professionals sanitaris per tal de "facilitar la planificació de les plantilles i la coordinació de les polítiques de recursos humans de la sanitat pública". El sindicat ha subratllat que aquesta eina és especialment necessària perquè "d'aquí a una dècada es jubilarà bona part del col·lectiu mèdic actualment en actiu, sense que, de moment, s'hagi planificat com es durà a terme el relleu generacional". Una altra de les qüestions que l'organització posa damunt la taula de la ministra és la modificació del projecte de decret de prescripció infermera, que dona llum verda al col·lectiu perquè prescrigui medicaments sense necessitat d'un diagnòstic mèdic preliminar. Per al sindicat, la indicació de qualsevol medicament, subjecte o no a prescripció mèdica, "requereix sempre un diagnòstic previ, si es vol garantir la seguretat dels pacients" i, per aquesta raó, ha recordat a Montón que "l'únic professional capacitat per exercir aquesta competència és el metge".
|
Societat
|
Salut
|
Arrels atén un 8,6% més de persones sense llar durant el 2019. La fundació atén 2.564 persones, un 60% més que fa 5 anys. Arrels Fundació ha atès aquest 2019 un total de 2.564 persones sense llar a Barcelona un 8,59% més que l'any anterior i un 60% més que fa 5 anys. Segons aquesta organització, a la capital catalana hi ha unes 1.200 persones que dormen al carrer i alerten que aquest número augmenta i que és "molt difícil" accedir a un habitatge a preu assequible. Del total d'atesos, un 89% són homes i un 11% són dones. Més d'un miler han estat ateses per primera vegada per la fundació aquest últim any. "Cada any atenem més persones i la situació està lluny de millorar", ha dit el director d'Arrels, Ferran Busquets, que ha denunciat que les administracions "continuen sense fer els deures". Durant el 2019, Arrels ha visitat 523 persones que viuen al carrer. També han acollit 2.194 persones al seu centre obert, fet que suposa un increment del 12% respecte al 2018 i un 98% més que fa cinc anys. Les principals demandes d'aquestes persones són saber on poden dutxar-se i canviar-se de roba i com accedir a un allotjament i a serveis socials. A més, 946 persones han fet ús del servei de dutxes i més de 1.300 han fet ús del rober. Aquestes xifres suposen un increment del 17,3% i del 23,4% respectivament. La fundació també ha informat que han aconseguit allotjament estable per a 240 persones, més de la meitat dels quals viuen en pisos i la resta a la llar Pere Barnés -que acull persones que han viscut al carrer i que tenen una salut fràgil-, a habitacions de lloguer i al que anomenen el Pis Zero, un recurs de baixa exigència on les persones poden entrar amb totes les seves pertinences, estar-se el temps que necessitin i passar la nit de manera segura.
|
Societat
|
Moviments socials
|
AMPLIACIÓ:Un terratrèmol de 3,5 graus és percebut àmpliament sense danys a les comarques de Girona. El sisme s'ha produït quan faltaven pocs minuts per les 9 del matí i l'epicentre s'ha localitzat entre Banyoles i Vilafant. Un terratrèmol de 3,5 graus a l'escala de Richter ha sacsejat aquest divendres a les 8.57 hores diversos municipis de les comarques de Girona. El sisme ha estat percebut àmpliament en diversos municipis i l'epicentre s'ha localitzat a tres quilòmetres de profunditat entre Banyoles i Vilafant, a la comarca del Pla de l'Estany. Segons Protecció Civil, el terratrèmol no ha causat danys però el telèfon d'emergències 112 ha rebut una desena de trucades alertant d'aquesta sacsejada. Una estona abans, a dos quarts de nou del matí, l'Institut Geològic de Catalunya (IGC) ha registrat un altre terratrèmol a la mateixa zona de 2,4 graus. L'alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys, ha explicat a l'ACN que el sisme s'ha notat però no ha causat cap "desperfecte visible". Cantenys ha comentat que han trucat entre 10 i 12 persones per alertar del sisme i que ha estat després que els mitjans de comunicació es fessin ressò del terratrèmol. La gent ho ha notat però no hi ha cap desperfecte considerable enlloc", ha reiterat. En el cas de l'Ajuntament del municipi, ha comentat que "s'ha notat un tremolor" i "una vibració de les finestres i taules, que semblaven que es movient". En canvi, a Cadaqués el sisme no s'ha notat i no se n'havia rebut cap constància, ha comentat l'alcalde de la localitat, Josep Lloret. El subdirector de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha detallat que s'han registrat diversos sismes aquest divendres al matí i que el de 3,5 graus ha tingut una "intensitat perceptible" que s'ha notat a les comarques del Gironès, el Pla de l'Estany i l'Empordà. Amb tot, Delgado ha subratllat que el sisme "no ha reportat ni danys ni afectacions personals" i ha assegurat que durant aquest divendres es poden percebre diverses rèpliques. En total, el telèfon d'emergències 112 de la Generalitat ha rebut més d'una desena de trucades alertant del terratrèmol de més magnitud des de diversos municipis com Figueres, Girona, Vilafant i Cornellà de Terri, entre altres. Des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT s'ha contactat amb els municipis de la zona per descartar que s'haguessin produït danys i s'ha fet arribar l'avís als organismes corresponents. Davant la previsió de què hi puguin haver repliques del terratrèmol, Protecció Civil ha recomanat a la població refugiar-se sota una taula sòlida o bé en un angle de la paret. No sortir a l'exterior durant la sacsejada i, si fa olor de gas, no encendre el llum, ni mistos, ni cap aparell elèctric. En cas d'estar al mig del carrer recomana allunyar-se dels edificis o refugiar-se en un portal. I si es va en cotxe, Protecció Civil recomana quedar-se al vehicle i allunyar-se de tot allò que perilli de caure.
|
Societat
|
Successos
|
Joanjo Garcia guanya el Ciutat d’Alzira amb una novel•la sobre la culpa i la violència de gènere. Francesc Torralba guardonat en assaig amb 'L’imperi de la incomunicació'; Mercè Climent en poesia per 'Infinitament' i Pedro Gómez-Romero en divulgació científica amb 'Creadors de futur' . L’escriptor Joanjo Garcia (València, 1977) és el guanyador del 48 Premi de Novel•la Ciutat d’Alzira, dotat amb 16.000 euros, amb 'El temps és mentida', "una denúncia amarga de la passivitat social davant la violència de gènere", segons que ha informat l'editorial Bromera, que convoca aquests premis. El 21è Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 euros, ha estat per a Pedro Gómez-Romero (Almansa, 1959) per 'Creadors de futur', "un conjunt d’històries que convida a descobrir els mecanismes del mateix descobriment, el vincle entre ciència i tecnologia i els enormes efectes que tenen aquests descobriments científics en la societat". En assaig, el català Francesc Torralba (Barcelona, 1967) ha estat el guanyador del 17è Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, dotat amb 8.000 euros, amb 'L'imperi de la incomunicació', "al•legat en favor dels models mediàtics que generen comprensió mútua entre persones i grups socials i contra els que generen llunyania, basats en la vulgaritat". Així mateix, el 10è premi de Poesia Ibn Jafadja ha estat per a Mercè Climent (Alcoi, 1981) per 'Infinitament, un poemari estructurat en cinc parts i format per 44 poemes "que parla de l’amor en totes les seues vessants: estima, passió, dolor, record, patiment…". Tal com ja es va fer públic, el guardonat amb el 10è Premi de Teatre Ciutat d’Alzira ha estat per a Xavier Puchades, per 'Saqueig'; Gemma Lienas ha obtingut el 20è Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per 'La venjança dels panteres negres', i Enric Lluch, autor de 'Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya,' ha estat guardonat amb el 20è Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre. Els guanyadors de les diverses modalitats han recollit, el trofeu dissenyat per l’artista Manuel Boix, en el tradicional sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira que s'ha celebrat aquest divendres. L’acte ha estat conduït per Carles Alberola, Noèlia Pérez i Josep Zapater, d’Albena Teatre. Hi han assistit 900 persones, entre les quals cal destacar la presència del president de la Generalitat, Ximo Puig, i altres representants de les principals institucions com el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, o el conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, a més d’altres líders polítics, representants dels principals sindicats i d’entitats com Escola Valenciana. En aquesta edició s’havien presentat un total de 113 originals, i s’ha repartit entre els guanyadors una dotació global de 65.500 euros, ha explicat Bromera.
|
Cultura
|
Llengua
|
Llancen pintura a la seu del districte de Gràcia contra l'enderroc de Ca la Trava. Tres persones accedeixen al terrat per penjar una pancarta i una quarantena es concentren a la porta de l'edifici. Una quarantena de persones s'ha concentrat a la porta de l'edifici Ca la Trava, desallotjat el 18 d'octubre de 2018, en contra del seu enderroc per construir pisos de luxe, segons la versió dels manifestants. La concentració ha començat a les vuit del matí davant el número 154 de la Travessera de Gràcia. A quarts de deu els manifestants han començat a cridar consignes contra l'especulació mentre almenys tres d'ells que havien accedit al terrat de l'edifici a través d'un altre immoble, han penjat una pancarta i han encès bengales, mentre es col·locaven contenidors per tallar el trànsit de Travessera de Gràcia. En no veure moviments relacionats amb l'enderroc han abandonat l'espai i s'han dirigit a la seu del districte de Gràcia, situada a la plaça Vila de Gràcia, on han llançat pots de pintura vermella contra la façana. Han desconvocat la protesta a les deu del matí.
|
Societat
|
Moviments socials
|
Gairebé 1.700 tubs de ferro de sis metres d'altura recordaran les persones afusellades al Camp de la Bota. L'obra 'Bosc d'empremtes' inclourà un tub per a cadascuna de les víctimes. Un monument amb 1.686 tubs de ferro de sis metres d'altura recordarà les persones afusellades al Camp de la Bota. L'obra, de l'artista Francesc Abad, porta com a títol 'Bosc d'empremtes', i tindrà un cost d'uns 500.000 euros. La instal·lació estarà ubicada a la zona central del futur parc Campus Diagonal-Besòs. Els tubs estaran disposats en 36 fileres i cadascun tindrà 6 metres d'altura i 50 mil·límetres de diàmetre. Estaran col·locats sobre una empremta digital de 12 metres de llargada i gairebé 8 metres d’amplada. L’empremta i els tubs representaran la singularitat de cadascuna de les 1.686 persones que van ser afusellades pel franquisme al Camp de la Bota entre els anys 1939 i 1952. L’obra evoca un raspall cap per amunt sobre una empremta dactilar. És una imatge inspirada en una cita del filòsof Walter Benjamin: "Cal passar el raspall a contrapèl per la història". El 'Bosc d'empremtes' serà especialment visible des de la ronda Litoral. Estarà ubicat en una zona central del futur parc Campus Diagonal-Besòs, que el Consorci del Besòs està construint en uns terrenys ubicats entre el Fòrum i el barri de la Mina. Una part d’aquest espai formava part de l’antic Camp de la Bota. El projecte artístic preveu convertir el lloc en un parc memorial, amb la creació d’itineraris que recorrin els projectes memorials realitzats anteriorment a la zona. Un mur situat a uns metres de l'obra explicarà la història del Camp de la Bota durant el franquisme i la postguerra. Uns bancs amb forma de fletxa senyalitzaran un recorregut pels altres espais de memòria que ja estan ubicats en llocs pròxims: 'Fraternitat' (1992), placa d’homenatge als veïns del Camp de la Bota (2015) i 'Parapet de les executades i els executats' (2019), obra també de Francesc Abad. La Direcció General de Memòria Democràtica, que depèn del Departament de Justícia, finançarà el 'Bosc d’empremtes', el mur explicatiu i les senyalitzacions de l’itinerari. El pressupost d’aquestes actuacions és d’uns 500.000 euros. Els treballs tindran una durada d’uns sis mesos i començaran quan s’acabi la urbanització del parc, que es preveu que sigui al març de 2020. El projecte artístic ha anat a càrrec del Memorial Democràtic. La consellera de Justícia, Ester Capella; l'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callao, i l'artista Francesc Abad han presentat aquest dijous el projecte al Campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica de Barcelona. El Camp de la Bota estava ubicat a l'actual zona del Fòrum, entre els municipis de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. Els afusellaments franquistes van tenir lloc al parapet, un mur de formigó que amb les obres del Fòrum va quedar sota les aigües del mar. Era una zona urbanísticament marginal i afectada pel barraquisme, amb greus problemes socials. A finals dels anys 90, aquesta àrea va formar part de la gran transformació urbana de Barcelona i dels municipis circumdants.
|
Societat
|
Memòria històrica
|
Cuixart: "Calen nous lideratges. No es pot governar un país des de la presó o l'exili". El president d'Òmnium descarta un pacte amb la fiscalia i està preparat per una sentència condemnatòria perquè la presó és un "aparell de denúncia". El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, entén que hi hagi malestar a la societat civil sobre la gestió de l'últim any i ha apostat per "nous lideratges" que convisquin amb els existents. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Cuixart ha defensat que "no es pot governar un país des de la presó o l'exili, o no només" i ha afegit que cal "reorganitzar els diferents espais del sobiranisme". De cara al judici de l'1-O, Cuixart descarta un acord amb la fiscalia i assegura que està preparat per una sentència condemnatòria. "La nostra presó té tot el sentit del món, és un aparell de denúncia internacional", ha argumentat per després afegir que "no hi ha cap sentència que faci renunciar mai a la defensa dels drets humans, ni a la desobediència civil ni al dret a l'autodeterminació".
|
Política
|
Partits
|
Munté subratlla que un referèndum hauria de ser "vinculant i homologable a ulls de la comunitat internacional". La consellera creu que tothom s'hi sentiria cridat a participar si el resultat després tingués conseqüències. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha subratllat que un referèndum com a via per culminar el procés hauria de ser "vinculant i homologable a ulls de la comunitat internacional". Perquè fos factible, a més, ha opinat que caldria que tothom s'hi sentis apel·lat a participar, i per complir aquesta última condició, ha considerat "imprescindible" que tingués conseqüències jurídiques i polítiques. Així s'ha expressat a poques hores del discurs del president de la Generalitat amb motiu de la qüestió de confiança. En preguntar-li sobre les diferències d'opinió en el sí del PDC sobre el referèndum, Munté ha assegurat que el partit gaudeix de "bona salut", però ha reconegut que hi ha "debats a partir de diferents aproximacions a un repte gegantí".
|
Política
|
Govern
|
Mas: "De què serviran moltes resolucions del Parlament si tenim un govern en funcions?". El president en funcions nega que la resolució independentista sigui el "preu" de la seva investidura com demostrarà el vot en contra de la CUP. El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha advertit que la resolució independentista aprovada aquest dilluns pot acabar en res. "De què serviran moltes resolucions del Parlament si tenim un govern en funcions? No serviran de res o de poca cosa. Aquest Parlament té un deure principal que és resoldre la investidura", ha afirmat en el seu torn de rèplica al líder del PSC, Miquel Iceta. Mas també ha negat que la resolució independentista sigui el "preu" per ser president i com a mostra s'ha referit al més que probable vot en contra de la CUP d'aquest dimarts a la seva investidura. Finalment, ha instat Iceta a fer possible que PP i PSOE parlin de Catalunya amb les institucions catalanes.
|
Política
|
Parlament
|
El Grup Municipal Demòcrata vol saber les “conseqüències” de rescindir el contracte del túnel de Glòries. Jordi Martí exigeix tota la informació per prendre una decisió que es basi en “l'interès general” de la ciutat i els veïns de la plaça. El Grup Municipal Demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona ha reclamat a Ada Colau conèixer amb detall les ”conseqüències” en el cost i el calendari de rescindir el contracte actual de les obres del túnel de Glòries. El grup ho diu després que l’equip de Colau hagi proposat resoldre el contracte, una proposta que serà sotmesa a la consideració de la comissió d'Urbanisme en una sessió extraordinària el proper dilluns. El regidor d'Urbanisme, Jordi Martí, ha exigit a l'executiu municipal “absoluta transparència” i que convoqui una reunió urgent dels caps de Grups per tenir accés a la informació tècnica i econòmica que implica qualsevol modificació en el projecte, per poder prendre una decisió “que es basi en l'interès general de la ciutat i els veïns de la plaça”. L’equip de govern ha convocat una reunió extraordinària i urgent de la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat per al pròxim dilluns, 24 de d'abril, a la tarda. L’objectiu és que en aquella reunió se sotmeti a votació un expedient per rescindir el contracte de les obres del túnel i obrir procediment d'una nova licitació. Martí considera que per prendre una decisió “rigorosa”, cal que el seu grup conegui “al detall” les “conseqüències” d’aquestes decisions pel que fa al seu cost econòmic i al calendari. "Sobta que se'ns reclami una decisió en només 48 hores i sense tenir tota la informació, d'unes obres que s'estan desenvolupant des de l'inici del mandat de Colau", ha dit Martí. Per això ha reclamat una reunió “urgent” dels caps de Grup municipals.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:El CCCB descobreix en una exposició les influències de les tradicions secretes en l'art contemporani. A través de 350 peces la mostra aborda les connexions amb les idees místiques, espirituals i ocultistes. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha presentat l'exposició 'La llum negra. Tradicions secretes en l'art des dels anys cinquanta', que es podrà veure des d'aquest dimecres fins al 21 d'octubre. La mostra tracta sobre la influència que les diferents tradicions secretes han exercit en l'art contemporani des dels anys cinquanta fins a l'actualitat. Són 350 obres d'artistes diversos com Antoni Tàpies, Agnes Martin, Barnett Newman, Goshka Macuga, Rudolf Steiner, Alejandro Jodorowsky o William S. Burroughs. A través de pintures, dibuixos, audiovisuals, escultures, instal·lacions o gravats la mostra nega una entesa purament formalista de l'abstracció i aborda temes com l'alquímia, les societats secretes, la teosofia, els corrents esotèrics de les grans religions, les filosofies orientals, la màgia o la psicodèlia. Segons el comissari de l'exposició Enrique Juncosa, les tradicions esotèriques es poden rastrejar fins als orígens de la civilització per com van servir en diferents moments per estructurar idees filosòfiques, lingüístiques, científiques o espirituals. Tot i la rellevància que van tenir aquestes idees pel desenvolupament de l'art del segle XX, Juncosa ha explicat a l'ACN que han estat "ignorades" de la nostra època a causa de la influència dominant dels pensaments racionalistes. "Per la seva raresa són ignorades molt sovint. La gent no s'ho pren seriosament i és un tema que interessa als artistes des dels orígens de l'home", ha afirmat Juncosa. En aquest sentit, Juncosa ha recordat a l'ACN que moltes tradicions esotèriques de les grans religions i filosofies orientals "tenen a veure amb el misticisme, l'èxtasi, la llum, les visions i els somnis". El fet que succeeixin esdeveniments que no tinguin explicació i la gent se'ls cregui és un aspecte que ha interessat al també escriptor perquè és "una metàfora de l'art". "M'interessa el coneixement intuïtiu de la realitat", ha subratllat. "La gent entén fàcilment les lectures sociopolítiques però les espirituals els resulten més estranyes", ha comentat. Juncosa ha celebrat que a les noves generacions d'artistes "els interessi aquest tipus d'art". "És una forma radical d'estar fora del sistema", ha ironitzat. El comissari ha subratllat que a l'exposició es pot veure una visió menys "cínica i irònica present en bona part de l'art contemporani" i més "inclusiva". "Volíem representar una part de l'art que no està gaire investigat", ha dit. Així, el comissari recomana fixar-se en aspectes de les peces com la llum i els colors en un sentit "màgic" i "simbòlic". D'altra banda, Enrique Juncosa ha reivindicat la diversitat de concepcions en l'art i ha defensat que l'art és "una explosió de narratives diferents". 'La llum negra. Tradicions secretes en l'art des dels anys cinquanta' presenta treballs d'artistes consagrats però també un gran nombre d'obres molt recents d'artistes d'arreu del món que es refereixen a qüestions espirituals i ocultistes de formes diverses com Carlos Amorales, Paiva & Gusmâo, Ulla von Brandeburg, Suzanne Treister o Matias Khran. El títol de l'exposició, 'La llum negra', es refereix a un concepte del sufisme, la branca esotèrica de l'islam, que ensenya un camí de connexió amb la divinitat mitjançant la visió interior i l'experiència mística. La mostra també explora la influència d'idees esotèriques en àmbits de la cultura popular, com el còmic, el jazz, el cinema i el rock alternatiu.
|
Cultura
|
Arts
|
El Govern dona llum verda a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de la llei de caça. La normativa vigent és estatal, de l’any 1970, i s'ha d'adaptar a les noves necessitats socials, econòmiques i ambientals . El Govern ha donat llum verda aquest dimarts a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de la llei de caça, que correspondrà elaborar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Una llei pròpia de caça de Catalunya amb especial atenció als equilibris entre diferents activitats i a la prevenció i mitigació de riscos i perjudicis originats per les sobrepoblacions d’algunes espècies cinegètiques. Aquesta nova normativa es vol elaborar amb el consens i la participació dels principals sectors implicats en relació amb la fauna cinegètica. La llei actual és de l'any 70 i d'àmbit estatal. L’informe preliminar aprovat per l’Executiu deixa clar que Catalunya té competència exclusiva en matèria de planificació i regulació de la caça. Des que es va aprovar la Llei estatal 1/1970, fa 47 anys, ha variat substancialment la situació social i econòmica del país amb una estructura i realitat més urbanes. Aquesta Llei, feta en un moment predemocràtic, ha quedat antiquada i desfasada amb la realitat social i mediambiental de Catalunya. La nova llei s’emmarca en el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica que desenvolupa el Departament d’Agricultura, que té com a objectiu establir un nou marc legal, administratiu i operatiu per fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques. Es tracta de prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els danys que generen, i l’elaboració de la nova Llei és una de les millores del marc legal previstes en el Pla. L’objectiu és assolir un grau òptim d’equilibri entre la propietat dels terrenys cinegètics, les activitats econòmiques que es duen a terme en aquests terrenys i la pròpia activitat de la caça. La nova legislació preveu millorar la formació dels caçadors per garantir que la caça sigui més sostenible i segura, promoure la carn de caça amb garanties de qualitat i seguretat i disposar d’un règim d’infraccions i sancions que s’ajusti a la realitat actual. Una nova llei sostenible i equilibrada territorialment La llei de caça de Catalunya ha de ser un element que contribueixi a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l’equilibri territorial. Ha de tenir en compte les motor de dinamització i d’orientació dels sectors econòmics i del desenvolupament rural i de muntanya. També, la nova normativa ha d’explorar i implantar nous models i formes de fer per resoldre els problemes específics de zones de muntanya, dels conreus competitius o de les zones urbanes i suburbanes, entre d’altres. I, tot això, respectant i valoritzant l’activitat tradicional de la caça, en harmonia amb la resta d’activitats al medi i la sostenibilitat ambiental.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Rajoy confia "tancar aviat" l'acord amb C's i avisa que el "no" del PSOE pot reobrir "la crisi que vam patir". El president del govern espanyol en funcions remarca que unes terceres eleccions van en contra dels "interessos generals". El president del govern espanyol en funcions i del PP, Mariano Rajoy, ha agraït l'"esforç" que ha fet C's –també amb Coalició Canària- per buscar un acord d'investidura que espera que "puguem tancar aviat". Amb tot, ha recordat que encara que s'acabi signant l'acord "no n'hi ha prou" perquè li falten cinc vots per sortir investit. En un acte del seu partit a Cotobade (Pontevedra) el líder dels populars ha tornat a demanar "responsabilitat" al PSOE perquè el seu "no" portarà a unes noves eleccions "i ja comença a ser preocupant per als interessos del país". Rajoy s'ha referit a les "aportacions" que els socialistes han fet a Espanya anteriorment i ha avisat que si no es mouen de posició Espanya podria tornar a "la situació de crisi que vam patir". "Espero que amb ambdues forces polítiques puguem tancar aviat un acord", ha afirmat Rajoy en l'inici del curs polític des de Galícia, a poques hores d'expirar el termini per tancar un pacte d'investidura entre PP i C's. Rajoy ha agraït l'"esforç" de C's i CC però ha admès que "no és suficient" i que cal que el PSOE es mogui. "Si el PSOE vota 'no' estarem en una situació similar a la que estàvem al desembre", ha assegurat Rajoy, que ha afegit que "això ja comença a ser preocupant per als interessos del país". El líder dels populars ha apel·lat a la "responsabilitat" dels socialistes perquè canviïn el sentit del seu vot i ho ha fet esgrimint algunes xifres econòmiques. En aquest sentit, s'ha referit als "avisos" de l'exterior en el sentit que Espanya "no pot perllongar la situació" d'interinitat. El president del govern en funcions ha anat més enllà i ha avisat que "la irresponsabilitat d'alguns" pot tornar el país a "la situació de crisi que vam patir". Per això ha assegurat que "seria una enorme irresponsabilitat que bloquegin altra vegada la formació del govern".
|
Política
|
Govern espanyol
|
Mor el conductor d'un turisme en sortir de la via al Port de la Selva. El vehicle ha caigut d'un desnivell de 200 metres. Un home d'uns 27 anys ha mort aquest divendres al matí en sortir de la via amb el seu cotxe a la carretera que va de Port de la Selva (Alt Empordà) a Sant Pere de Rodes. Segons el Servei Català de Trànsit, l'avís de l'accident s'ha rebut quan faltaven 10 minuts per les 9 del matí i s'ha produït a l'altura del Puig Dijous. On per causes que s'estan investigant, el turisme ha sortit de la via i ha caigut d'un desnivell de 200 metres. A conseqüència del sinistre, ha mort el conductor del vehicle. Fins al lloc s'hi han desplaçat tres patrulles dels Mossos d’Esquadra, cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat i una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
|
Societat
|
Successos
|
El món jurídic ret homenatge al conseller destituït Carles Mundó i en demana la llibertat. Juristes, historiadors i companys elogien la seva feina i personalitat i la seva dona denuncia la "situació injusta". Personalitats del món jurídic i polític han retut homenatge aquest dimarts al vespre al conseller de Justícia destituït i empresonat, Carles Mundó, de qui n'han demanat la llibertat immediata. Tots han coincidit en elogiar la seva personalitat i la seva feina al capdavant de diverses responsabilitats públiques. En l'acte també ha participat la seva dona, Anna Marta Roca, que ha llegit una carta de Mundó i ha denunciat la "situació injusta" que viu la família. El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, exdirector del Museu d'Història de Catalunya, ha destacat la feina feta per Mundó per tancar la presó Model de Barcelona. També ha insistit en el fet de considerar presos polítics els consellers empresonats i ha lamentat el "diàleg de sords" entre Catalunya i l'estat espanyol pel debat entre legalitat i legitimitat. Ha criticat igualment la "terrible repressió" de l'estat contra molts col·lectius que ha qualificat com a "única proposta" del govern espanyol. Per últim, ha vaticinat que si l'estat espanyol no busca l'adhesió dels catalans i només busca la coerció, amb el temps desapareixerà de Catalunya. Josep Cruanyes, de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, ha agraït a Mundó l'impuls de la llei per l'anul·lació dels judicis polítics del franquisme. Cruanyes ha destacat la paradoxa que Mundó i altres consellers siguin a presó pels mateixos delictes pels quals es va empresonar la Generalitat republicana, i per part d'un "tribunal no legítim", cosa que ha qualificat de "mètodes espuris". Cruanyes ha assegurat que el seu empresonament suposa una "persecució política" contra l'independentisme, considerat per l'estat, segons ell, un delicte en si mateix. Així, espera que properament el Parlament aprovi una llei que anul·li el procés judicial contra el govern de Puigdemont. El president del Consell de l'Advocacia Catalana, Carles McCragh, ha elogiat Mundó com a advocat i conseller de Justícia, i se n'ha mostrat orgullós, alhora que ha recordat que molts polítics corruptes són al carrer. Sergi Blàzquez, president de Drets, associació de juristes que Mundó va ajudar a fundar, ha dit que molts governs voldrien tenir un membre com Mundó. El rector de la UPF, Jaume Casals, ha recordat el pas de Mundó per la universitat, com a estudiant i com a membre del Consell Social i d'altres organismes de la institució, i s'ha mostrat indignat pel seu empresonament. El presentador de l'acte, Joan Manel Tresserras, ha elogiat Mundó, amb qui va coincidir al Govern durant els tripartits, i n'ha destacat la seva capacitat dialèctica i de lideratge, així com el seu pragmatisme, fermesa de conviccions, rapidesa en les decisions, anàlisi de la situació, reflexió, intel·ligència i sentit de l'humor. Per finalitzar, la companya sentimental de Mundó, Anna Marta Roca, ha llegit una carta oberta del conseller on denuncia la injustícia de la seva situació. Xavier Bernadí, director general de Dret i d'Entitats Jurídiques i professor universitari de Mundó, ha llegit el manifest dels promotors de l'acte que ha denunciat el "forçament" de la llei i la manca de garanties processals per empresonar els consellers, a qui consideren "presos polítics". A les primeres files de l'auditori del Campus Ciutadella de la UPF hi havia polítics i expolítics com Benet Salellas, Gabriela Serra, Anna Simó, Alfred Bosch, Ernest Benach i Núria de Gispert, així com Carles Viver i Pi-Sunyer, diversos alts càrrecs de Justícia i advocats com el seu mateix lletrat, Andreu Van den Eynde. L'acte s'ha conclòs amb dues cançons de la coral dels treballadors del Departament de Justícia, el 'cant dels Segadors' i el desplegament d'un gran llaç groc en un dels patis de la UPF amb el lema 'Llibertat Govern. Llibertat Jordis. Us volem a casa' i una foto de Mundó.
|
Política
|
Govern
|
L'AMPA de l'escola bressol La Plantera de Blanes reclama a l'ajuntament que sancioni l'empresa per "mala gestió". El grup d'ERC, que té la regidoria d'Educació, defensa la municipalització del servei. L'AMPA de l'escola bressol La Plantera de Blanes (Selva) considera que la directora no està gestionant bé el centre i que la comunicació amb els pares no és la correcta. També denuncia que les educadores treballen amb "angoixa i por" i que aquest mal clima laboral ha fet que un terç de la plantilla hagi demanat plegar malgrat portar una mitjana de 15 anys treballant-hi. Per tot això, reclamen a l'alcalde que actuï com a "principal responsable del servei públic" de les escoles bressol al municipi. Els pares han fet arribar una carta al consistori on reclamen que s'aparti la directora de les seves responsabilitats, que actualment està de baixa, que es prenguin mesures disciplinàries contra ella i que se sancioni l'empresa CLECE, que és qui té la concessió, per no haver fer res per millorar el servei malgrat les queixes. Per la seva banda, des d'ERC -que té la regidora d'Educació- apunten que ha arribat el moment de municipalitzar el servei per posar fi a aquest conflicte. L'AMPA de l'escola bressol La Plantera de Blanes vol que l'ajuntament actuï davant el que consideren una mala gestió de l'actual directora del centre. Divendres passat van mantenir una reunió de dues hores amb representants de l'empresa CLECE, treballadors del centre, l'alcalde i el regidor d'Educació. Des del consistori, se'ls va oferir crear una taula de treball que es reuneixi setmanalment fins que s'acabi el curs. Els pares, però, ho veuen del tot insuficient i reclamen un seguit de mesures. Les han recollit en un document que han entrat a registre a l'Ajuntament. En primer lloc, volen que l'actual directora deixi de tenir responsabilitats. Aquesta persona, que actualment està de baixa laboral, es troba dins el personal laboral a subrogar en el moment en què hi hagi un nou concurs per adjudicar el servei. És per això que es temen que el proper curs continuï dirigint el centre "com si no hagués passat res" mentre "el problema de fons continua latent". A més a més, asseguren que amb l'arribada de la nova directora que la substitueix "el clima ha millorat molt" i que "ha tornat l'harmonia al centre". També volen que es canviï la coordinadora del contracte de gestió i direcció, per "no haver fet res malgrat les queixes" relacionades amb la direcció i la gestió del servei. Consideren que la coordinadora de l'escola bressol ha demostrat "no estar a l'alçada" de la situació. Problemes d'organització i decisions unilaterals Entre les principals queixes, hi ha la mala gestió i planificació d'activitats com ara excursions -posen l'exemple d'una sortida anunciada dos dies abans que es fes - i un horari de comunicació amb els pares que només s'ofereix dins l'horari escolar –de 9.30h a 10.30h tots els dies o dimecres de 15h a 17h amb previ avís- i que "dificulta" a les famílies poder parlar amb la direcció. "Si portem els nostres fills a l'escola bressol no és per què a mig matí tinguem disponibilitat de fer gestions", afirmen a la carta. També es queixen que porten anys reclamant uns tendals al pati que solucioni la falta d'ombra i que no se'ls ha escoltat. I entre les reclamacions, demanen que es faci una auditoria interna per detectar possibles irregularitats en la constitució del Consell Escolar, que és qui supervisa i avalua el desenvolupament de la programació, així com les seves posteriors actuacions. Mantenen que quan es van elegir els membres del consell no es va fer correctament, perquè no es va avisar cap família per representar els pares en la mesa electoral, i que aquest òrgan només s'hauria reunit un cop, en la constitució. "Totes les decisions importants ja s'han pres de forma unilateral des de la direcció, sense tenir en compte la resta d'actors de la comunitat educativa", afirmen a la carta. Sancions contra l'empresa Els pares també han demanat que la Intervenció Municipal actuï com a òrgan fiscalitzador del servei i que executi el règim sancionador que figura al contracte contra l'empresa CLECE per "no responsabilitzar-se del bon tracte als usuaris per part del seu personal". També reclamen que es prenguin mesures disciplinàries contra la directora i que se la desvinculi de la direcció. Pel que fa a la nova licitació del servei que es farà en els pròxims mesos, volen que es modifiquin els criteris de solvència tècnica i solvència professional per tal que puguin haver més empreses aspirants. També volen que el nou contracte incorpori clàusules socials per "protegir" les educadores del centre, de qui diuen, són l'"únic" motiu pel qual mantenen escolaritzats els seu fills. "Tenen l'excel·lència en totes les seves vessants, professional i humana", afirmen. RRC vol que es municipalitzi el servei ERC, al govern juntament amb el PSC i CiU, considera que l'empresa "no ha aportat cap solució ni explicació raonable" que contribueixi a resoldre el conflicte i, per tant, defensen que ha arribat el moment d'"accelerar la municipalització de les escoles bressol" ara que finalitza l'actual concurs. Així ho manifesta en un comunicat el seu regidor, Albert Sanz, que recorda que ja ho duien en el programa electoral dels últims comicis. D'altra banda, critiquen que la plica actual deixa en mans de l'empresa les accions disciplinàries, un fet que "impedeix" que la feina de "control i gestió de la regidora acabi donant fruits en forma de decisions. Finalment, es posa al costat de les famílies i treballadors i reivindica que cal una "gestió pública de qualitat" del servei.
|
Societat
|
Educació
|
Rufián aposta perquè Junts pel Sí "subscrigui en bloc una convocatòria de referèndum" com a mostra d'unitat. Oriol Junqueras ha repiulat les paraules del diputat republicà i hi ha afegit: "som-hi". El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha apostat perquè Junts pel Sí subscrigui en bloc una convocatòria de referèndum". "No hi ha cap mostra d'unitat més gran", ha defensat a través del seu compte de Twitter el republicà, que ha recordat que aquesta coalició "va subscriure en bloc una llista electoral". El president d'Esquerra Republicana i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha subscrit la crida a la unitat de Rufián i l'ha repiulat tot afegint: "Junts pel referèndum. Som-hi!".
|
Política
|
Govern
|
Cleries: "Això és un autèntic cop d'estat contra el poble de Catalunya emparat falsament en la Constitució". El líder del PDeCAT afirma que Rajoy ja tenia presa la decisió d'aplicar l'article 155 des de fa temps. El líder del PDeCAT al Senat, Josep Lluís Cleries, considera que amb l'aplicació de l'article "se suspèn la democràcia a Catalunya" i la seva autonomia. Per Cleries "això és un autèntic cop d'estat contra el poble de Catalunya emparat falsament en la Constitució". "Qui sàpiga llegir l'article 155, no diu cap de les mesures que aquest senyor –ha dit en al·lusió a Mariano Rajoy- i el seu govern imposen a Catalunya", ha reblat el líder del PDeCAT al Senat. Cleries ha afirmat que el president espanyol ja tenia presa la decisió d'aplicar l'article 155 des de fa temps.
|
Política
|
Govern espanyol
|
L’Acellec defensa que el decret de menjadors escolars prevegi que les AMPA puguin contractar el servei. Considera una "mancança greu" que aquesta possibilitat no es reculli en la regulació actual. L'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec) veu "necessari" que el futur decret de menjadors escolars prevegi "de manera explícita i amb una regulació específica" la possibilitat que el servei de menjador escolar pugui ser gestionat i contractat per part de les AMPA en el marc de la decisió del Consell Escolar de Centre. En un comunicat, l'Acellec assegura que aquesta possibilitat no està recollida explícitament en la regulació actual i considera que és una "mancança greu". En aquest sentit, defensa que durant els darrers anys ha estat habitual que un percentatge elevat de centres educatius gestionin el seu servei de menjador a través de les AMPA i assegura que el servei s’ha prestat "de manera correcta i en condicions de qualitat" en la gran majoria de casos. Per això, segons diuen, "no hi ha cap raó objectiva que aconselli canviar aquesta situació". L’Acellec subratlla que "sempre" ha defensat aquesta postura i s’ha mantingut "coherent" en la seva defensa. Ho remarca per eliminar, segons diu, qualsevol ombra de dubte en el marc del debat públic que s’està produint durant les darreres setmanes. No obstant, l'associació considera que l’esborrany de decret encara no té caràcter oficial i "amb tota probabilitat tindrà poc a veure amb el que finalment s’acabi tramitant i, eventualment, aprovant". Per aquest motiu, assenyala que no consideren "oportú ni necessari" posicionar-se públicament sobre el seu contingut. Així mateix, indica que ha fet arribar al Departament d’Ensenyament, per via formal i en els terminis establerts en el procediment de consulta pública prèvia, un document amb propostes "concretes i precises" sobre els continguts que considera que ha de tenir el nou decret.
|
Societat
|
Educació
|
'Només són dones', 'Marits i mullers' i la mostra 'Immersos en les dades' marquen la nova temporada escènica de Vilanova. L'Ajuntament engloba les exposicions del centre d'art contemporani La Sala dins la programació de febrer al juny. Les obres 'Només són dones', amb Míriam Iscla, Charo López i Maika Makovski, i 'Marits i Mullers', dirigida per Àlex Rigola, són els caps de cartell de la nova temporada escènica de Vilanova i la Geltrú en la vessant teatral. Alhora, la programació que arrenca aquest febrer i s'allargarà fins el juny també inclou les exposicions del centre d'art contemporani La Sala, on hi ressalta la mostra 'Immersos en les dades', que analitza les grans transformacions de l'era digital, amb un muntatge comissariat per Olga Subirós i José Luis de Vicente. Pel que fa a l'auditori Eduard Toldrà, destaquen els concerts previstos de Roger Mas i d'Anna Roig i l'ombre de ton chien. Durant els propers sis mesos hi ha programats una trentena d'espectacles. L'espectacle d'Iscla, López i Makovski arribarà al Teatre Principal de Vilanova el 26 de febrer, donant així el tret de sortida a la nova programació, juntament amb la inauguració d''Immersos en les dades' a La Sala. Mentrestant, 'Marits i Mullers' es podrà veure el 6 de març. Pel que fa als concerts, Roger Mas actuarà el dissabte 12 de març i Anna Roig i l'ombre de ton chien ho faran en la recta final de la temporada, el 17 de juny. La resta del calendari escènic el completen, entre altres, diversos concerts de la Camerata Eduard Toldrà previstos a l'Auditori, així com les actuacions de Dani Nel·lo i de The Sey Sisters. Al mateix temps, al Teatre Principal hi ha programat 'Neus Català, un cel de plom', amb Mercè Arànega, i l'espectacle de dansa contemporània 'Tots Dansen', del Mercat de les Flors. Durant la presentació de la nova temporada feta aquest dimecres, la regidora de Cultura, Teresa Llorens, ha destacat que és una programació que "té personalitat" i l'ha definit com a "quilòmetre zero", subratllant que "els agents culturals propers al territori s'hi impliquen." Respecte la incorporació de les exposicions de La Sala, Llorens ha assegurat que la voluntat és ampliar el ventall d'espectadors i "continuar creixent en públic a tots els equipaments".
|
Cultura
|
Arts
|
Els hotelers de Girona ciutat preveuen que l'ocupació creixi entre un 3% i un 4% els dies del Mobile World Congress. Els establiments tenen clients que van al congrés però també turistes que eviten allotjar-se a Barcelona pels alts preus. L'impacte econòmic del Mobile World Congress arriba de retruc a Girona ciutat. Segons dades de l'Associació d'Hostaleria de Girona, la previsió és que l'ocupació creixi entre un 3% i un 4%, en comparació amb allò habitual durant el mes de febrer, al llarg dels dies en què se celebri la trobada de Barcelona. Aquest augment s'atribueix bàsicament a dues raons. D'una banda, sí que hi ha algunes empreses que aprofiten la connexió del Tren d'Alta Velocitat (TAV) per allotjar clients a hotels de Girona. De l'altra, també hi ha una part de l'ocupació que ve de turistes que busquen habitació a la ciutat perquè no poden pagar els preus que es demanen aquests dies a la capital catalana. Aquest increment es manté estable des de fa uns quatre anys, segons ha concretat el president de l'Associació d'Hostaleria de Girona, Josep Carreras. Aquest 2018, el Mobile World Congress es farà entre el 26 de febrer i l'1 de març.
|
Economia
|
Turisme
|
Un estudi conclou que l'ocupació a les comarques gironines tornarà als nivells d'abans de la crisi a finals del 2019. La memòria econòmica de les Cambres de Comerç recull que la demarcació ja ha recuperat els nivells d'activitat que hi havia al 2008. Un estudi fet pel Consell de Cambres conclou que l'ocupació a les comarques gironines recuperarà els nivells d'abans de la crisi a finals del 2019. La creació de llocs de treball, però, va per darrere de la recuperació de l'activitat econòmica. De fet, segons constata la memòria que anualment elaboren les cambres, l'any passat l'economia gironina va generar més de 18.700 MEUR, cosa que gairebé s'equipara amb el valor de l'any 2008 (és a dir, just al principi de la crisi). La directora de l'estudi, Carme Poveda, assegura que "cal mantenir el dinamisme actual" perquè el mercat laboral s'impulsi i d'aquí a dos anys es recuperin els llocs de treball perduts amb la crisi. Sobretot, als sectors de la construcció i la indústria. La Memòria Econòmica de Catalunya, que elaboren periòdicament les Cambres de Comerç i el Banc Santander, recull que el 2016 va ser un bon any per a l'economia gironina. D'entrada, l'anàlisi ja subratlla que durant l'any passat el Valor Afegit Brut (VAB) de la demarcació –o el que és el mateix, la riquesa generada- va créixer un 3,9%, "la xifra més positiva des de l'inici de la crisi". Si aquest percentatge es trasllada en xifres absolutes, això vol dir que l'any passat l'activitat econòmica de la demarcació va generar més de 18.700 MEUR. Un valor que gairebé s'equipara amb el que l'economia gironina va registrar el 2008; és a dir, abans de l'entrada de la crisi. Ara bé, aquesta situació encara no es dona amb la creació de llocs de treball. "Hem tornat a una situació pre-crisi a nivell d'activitat econòmica, però no així en ocupació", subratlla Poveda. La directora de l'estudi ja avança que s'està ben encaminat, però que encara caldran dos anys i mig perquè el mercat laboral es recuperi del tot. "Si mantenim les tendències de creixement actuals, i es compleixen les previsions, preveiem que a finals del 2019 tornarem als nivells d'ocupació d'abans de la crisi", indica Carme Poveda. L'autora de l'estudi avança que el sector serveis –turisme i comerç- és, ara per ara, el que crea més llocs de treball, però que sobretot caldrà veure quin és el paper que jugaran la indústria i la construcció. Poveda ja subratlla, però, que hi ha dades optimistes. "L'any passat, a les comarques gironines, la indústria va crear 1.500 llocs de treball, que cal destacar perquè són contractes més estables i amb sous una mica més alts", precisa la directora de la memòria econòmica. Construcció, indústria i turisme La Memòria Econòmica de Catalunya recull que la construcció, la indústria i el turisme gironins van liderar la recuperació durant el 2016. No només al territori, sinó en alguns casos –com és el cas de la construcció d'habitatges- també arreu del país. "La indústria gironina, per segon any consecutiu, presenta la millor evolució de les quatre demarcacions catalanes", conclou la memòria. Entre d'altres, gràcies a l'empenta dels mercats exteriors, perquè durant l'any passat les exportacions gironines van créixer un 3,3% (arribant fins als 4.794 MEUR). Una alça que es va situar, percentualment, un punt per sobre de la mitjana catalana (que va tancar l'any amb un creixement del 2% de les exportacions). Pel què fa a l'habitatge, la memòria recull que Girona "lidera la recuperació del sector residencial a Catalunya, juntament amb Barcelona". A la demarcació, l'any passat es van iniciar 14,7 nous habitatges per cada 10.000 habitants (a Barcelona van ser 11,5; a Lleida 7,6, i a Tarragona 6,7). A més, la memòria també posa l'accent en què a Girona "és on més augmenta aquesta ràtio d'un any per l'altre". Ara bé, Poveda també recorda que aquestes dades s'han de posar en relació, perquè actualment s'està construint "només un 5%" del què es feia abans de la crisi. Per últim, la memòria se centra a analitzar el balanç turístic. I aquí, novament, es fa ressò de les estadístiques. "El número de turistes allotjats en hotels de la marca Costa Brava durant el 2016 ha assolit un màxim de 3,4 milions, un 4,3% més que l'any anterior; i la marca Pirineu, on s'hi inclouen tres comarques fe la demarcació, també ha registrat un avenç important", subratlla l'anàlisi. "Màxim històric" La bona marxa de l'economia gironina durant el 2016 també es trasllada a aquest 2017. L'estudi recull "el bon comportament del mercat laboral" entre gener i juny, empès pel turisme i el dinamisme industrial, i també es fa ressò de l'opinió dels empresaris. Aquí és on la memòria subratlla que "repunta la confiança de les empreses" de la demarcació. De fet, analitzant les percepcions de cara al tercer trimestre d'any, els empresaris de Girona són els més optimistes de Catalunya pel què fa a l'evolució de l'economia. "L'Indicador de Confiança Empresarial (ICH) de les empreses de la demarcació assoleix un màxim històric i, a més, supera el valor de la mitjana catalana per cinquè trimestre consecutiu", conclou la memòria econòmica.
|
Economia
|
Empresa
|
Rull es compromet a presentar l'informe pendent sobre la Xarxa Natura 2000 que qüestiona el Pla Hidrològic de l'Ebre. El conseller mostra la sintonia del Govern amb la PDE però evita pronunciar-se sobre les 150.000 noves hectàrees de regadiu previstes a Catalunya. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, s'ha compromès a presentar imminentment els plans de gestió de la Xarxa Natura 2000, reclamats per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) des de fa tres anys, per poder qüestionar de forma més efectiva el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre davant les autoritats de la Unió Europea. Rull s'ha reunit aquest dissabte al migdia a Tortosa amb representants del moviment social antitransvasament, als quals ha volgut mostrar la sintonia del nou govern amb les seves reivindicacions. Tot i això, ha evitat pronunciar-se sobre un dels punts espinosos del pla: la reserva d'aigua per a 150.000 noves hectàrees de regadiu a Catalunya sol·licitades per la Generalitat. La PDE ha volgut destacar les coincidències amb el nou Govern i ha prioritzat la lluita conjunta per aconseguir cabals ambientals suficients per al tram final del riu. Els plans de gestió dels espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 ha estat una de les reivindicacions que la PDE ha posat sobre la taula del conseller en aquesta primera trobada després de la formació del nou Govern. Rull ha agafat el guant i ha anunciat que el document, que la Generalitat hauria d'haver aprovat ja fa dues dècades i que el moviment antitransvasament el reclama explícitament des de fa tres, està ja "molt avançat". El conseller s'ha compromès a donar més detalls en el marc de la reunió entre càrrecs del Departament i el moviment antitransvasament el pròxim dia 29. "El Govern no està aturat. De cara a la Unió Europea hem d'anar amb els deures fets", ha explicat, tot reconeixent el caràcter "indispensable" d'aquest informe a l'hora d'argumentar davant les autoritats comunitàries l'amenaça que suposa el Pla Hidrològic de l'Ebre sobre els valors de la Xarxa Natura 2000 en espais com el delta de l'Ebre que protegeix específicament la normativa comunitària. El conseller ha sortit de la reunió visiblement satisfet i destacant el compromís del govern d'assumir com una "prioritat" la defensa del riu Ebre en el marc de la "sostenibilitat" del país. "Ha estat una reunió molt profitosa", ha assegurat. També ha aprofitat l'ocasió per anunciar que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es reunirà amb representants de la PDE aquest divendres, amb motiu de la seva visita oficial a les Terres de l'Ebre. Rull ha remarcat la voluntat de l'executiu de basar la defensa de l'Ebre i els seus cabals ambientals, un element "innegociable", ha precisat, en arguments científics i tècnics, lluny de criteris "arbitraris" i "sentimentals". Ha acusat el govern espanyol i el Consell Nacional de l'Aigua d'actuar de forma partidista. "No caurem en aquest error", ha insistit. Segons ha resumit, l'estratègia del Govern en aquest àmbit es basarà –més enllà de reunir en breu la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre en accions judicials en l'àmbit espanyol i europeu –que no ha precisat-, al mateix temps que obrint una negociació política amb l'executiu estatal. El debat sobre els regadius, ajornat Malgrat tots aquests arguments, Rull ha evitat posicionar-se sobre la reserva d'aigua dins del Pla Hidrològic de l'Ebre demanada per la Generalitat amb l'objectiu de crear 150.000 noves hectàrees de regadiu. Un aspecte que ha denunciat reiteradament la PDE perquè, recorden, pot amenaçar la consecució d'un cabal ambiental suficient per al tram final del riu. "Ens hem d'asseure i veure quin és l'esquema. Garantit el cabal ecològic hem de veure els usos i com es pot compatibilitzar. Hem de traslladar aquestes reflexions a l' entorn del Govern, prendre decisions i poder-les explicar. No em correspon avançar posicions", ha declarat el conseller. Tot i reconèixer l'existència de diferències –"punts que ens separen"- amb el nou Govern, la PDE ha preferit destacar el major nombre de "coincidències" amb l'objectiu de focalitzar els esforços en la consecució d'un cabal ambiental suficient i que no garanteix el Pla Hidrològic. "Cadascú ha de fer la seva feina i té el seu paper. Hem d'aconseguir una vegada per totes que pel riu baixi aigua i cabal suficient perquè sobrevisqui el Delta de l'Ebre i les generacions futures puguin viure al territori", ha assegurat el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello. El mateix portaveu ha mostrat la satisfacció del moviment social per la posició del Govern "al costat de la gent de les Terres de l'Ebre". Consideren que la Generalitat fa una tasca "paral·lela" en l'àmbit polític de la lluita contra el Pla Hidrològic, mentre l'entitat antitransvasament se centra en la mobilització social –com la prevista el pròxim 7 de febrer- i en l'àmbit jurídic.
|
Societat
|
Medi ambient
|
13 ajuntaments del Pallars Jussà s'han beneficiat del programa Treball i Formació disposant d'un operari sis mesos. El Consell Comarcal va contractar 14 treballadors i els va cedir als consistoris per fer tasques de neteja i manteniment. El Consell Comarcal del Pallars Jussà finalitzarà en quinze dies el Programa Treball i Formació convocat pel Servei d'Ocupació de Catalunya, que ha ocupat a 14 persones aturades majors de 45 anys que havien exhaurit la prestació i el subsidi per desocupació. Aquests treballadors han estat contractats per un període de 6 mesos (novembre-maig) pel Consell Comarcal i les tasques laborals les han dut a terme en un total de 13 ajuntaments. Els ajuntaments valoren molt positivament aquest programa que els cedeix un treballador durant mig any per fer tasques de millora en el municipi. En el cas de Sarroca de Bellera, s'ha desbrossat antics camins que porten a llocs d'interès del municipi. L'alcalde, Josep Ramon Lloret, diu que de no ser per aquest programa l'Ajuntament no hagués pogut fer aquests treballs de neteja. L'alcalde de Sarroca de Bellera, Josep Ramon Lloret, ha dit que aquests treballadors han dut a terme tasques molt necessàries pels municipis i ha afegit que moltes vegades és difícils de portar a terme a causa de la poca capacitat econòmica i als pocs recursos de què disposen. Aquests 13 treballadors són majoritàriament peons forestals, peons d'obra i oficials de primera que han dut a terme tasques tan diverses com neteja de senders, camins, barrancs, reparacions en vials i camins, manteniment i conservació de les infraestructures. Un altre treballador ha estat contractat com a personal tècnic per un període de 7 mesos i una jornada laboral del 70% de la jornada d'aplicació. Aquest ha realitzat tasques de coordinació entre els diferents projectes d'experiència laboral i les accions formatives, tasques de tutorització i seguiment de les persones participants tant durant la formació i l'experiència laboral i prospecció d'empreses al nostre territori adreçades a facilitar la inserció laboral al finalitzar el Programa. Treball i Formació ofereix als seus destinataris d'una banda experiència laboral en diferents tasques de caràcter públic i d'interès social i alhora porta associada una part formativa de 90 hores que els ajudaran a millorar la seva ocupabilitat. Els treballadors també van rebre el primer dia una formació bàsica i específica de prevenció de riscos laborals. Des del Consell Comarcal del Pallars Jussà es fa una valoració molt positiva del programa, ja que els ajuntaments han disposat de mà d'obra per dur a terme actuacions de manteniment, de reparacions, de neteja i desbrossament de camins i senders que permetrà potenciar-los com atractiu turístic. Són tasques que molts ajuntaments no haguessin pogut dur a terme donada la manca de recursos econòmics dels quals disposen els municipis petits. Pels treballadors ha estat una oportunitat per prendre contacte de nou amb el món laboral i formar-se per millorar la qualitat del seu treball. Aquestes contractacions han aportat una dinàmica de treball a persones afectades per una situació d'atur des de fa molt de temps. Els ha suposat l'oportunitat de tornar-se a sentir treballadors en actiu i motivar-los per a continuar la recerca d'una ocupació que pugui esdevenir estable.
|
Economia
|
Treball
|
El PSOE, sobre la victòria de Casado: "És la dreta de sempre". Lastra adverteix el nou president del PP que no intenti "retallar els drets de les dones". El PSOE veu el nou president del PP, Pablo Casado, com "la dreta de sempre, la d'Aznar, Cospedal", que és la que "tancava files amb els corruptes". La vicesecretària general socialista, Adriana Lastra, ha reaccionat així davant la victòria de Casado a les primàries del PP, un procés –ha dit- on "no hi ha hagut debat d'idees, sinó una lluita pel poder". Per a la dirigent socialista el congrés del PP només ha servit per "reivindicar-se sense fer autocrítica", en referència a les polítiques que han generat "desigualtat i pobresa". Lastra també ha advertit el nou president del PP que no intenti "retallar els drets de les dones", en referència a l'avortament. "A les dones la dreta no ens tornarà a fer seure", ha remarcat. Lastra ha fet aquestes declaracions en la clausura del Comitè Regional dels socialistes de Castella-la Manxa, i s'ha referit a la disputa de l'espai polític entre PP i Cs. Unes "dretes que es mimetitzen", ha assegurat. "Cospedal i els populars s'emocionen amb les banderes", ha dit, en contraposició als socialistes que s'emocionen per la universalitat de la sanitat pública, fer que pugin les pensions de viudetat o lluitar contra la pobresa infantil. També ha defensat que s'hagi aturat "l'abodador nuclear" de Villar de Cañas.
|
Política
|
Partits
|
El curs comença al País Valencià amb l’anunci d’un decret d’escola inclusiva i l’adequació d’hores docents de religió. 783.565 alumnes han iniciat les classes a infantil, primària, secundària, batxillerat i formació professional. El nou curs escolar 2016-2017 s’ha iniciat aquest dijous al País Valencià amb l’anunci per part del conseller d’Educació Vicent Marzà de la preparació d’un nou decret d’escola inclusiva que aglutinarà “tot allò que fem per als nens i nenes que tenen necessitats especials o de compensatòria, tant en centre ordinaris com en centres d’educació especial, i integrarem tot allò que fem en relació amb la inclusió”. Marzà ha fet aquest anunci als periodistes durant l’acte obertura del curs escolar, al CEIP José Soto Micó de València, acompanyat del president Ximo Puig i la vicepresidenta Mónica Oltra. El curs també arriba marcat per l’adequació de les hores docents de religió als centres públics, després que el govern valencià hagi detectat duplicitat de més de 2.000 hores a l’any, amb un cost de 4 milions d’euros, i hagi optat per la reducció d’una assignatura optativa que, en paraules de Marzà, “estava sent tractada de manera diferenciada” per l’anterior govern del PP. 783.565 alumnes han iniciat les classes a infantil, primària, secundària, batxillerat i formació professional Durant la presentació del curs, el conseller ha incidit en el fet que enguany el seu departament ha contractat 2.800 professors més, recuperant un 57% dels 5.000 llocs docents que varen ser retallats en anys anteriors. El curs també arriba marcat per les protestes impulsades per les escoles concertades i pels recursos interposats per algunes universitats privades valencianes contra la decisió de la conselleria d’excloure els seus alumnes de les beques atorgades per la Generalitat Valenciana. La conselleria incideix en el fet que sí oferta beques en graus que ofereixen les privades i que no estan disponibles en les universitats públiques. Preguntat sobre la qüestió, Marzà ha demanat la Universitat Catòlica de València que, com ha fet la universitat CEU, retiri el recurs interposat per vulneració de drets fonamentals perquè amb aquesta demanada està blocant l’accés dels alumnes de les universitats públiques a les ajudes. El conseller ha assenyalat que té la mà oberta a dialogar i ha lamentat que no l’hagin cridat a una reunió. La circular remesa per la conselleria d’Educació amb consells als centres escolars davant la previsió d’altes temperatures, que preveu suspendre les classes en alguns casos, també ha centrat l’atenció dels mitjans. Marzà ha defensat aquest protocol i ha assegurat que “el primer són el nens” alhora que ha assenyalat que hi ha en marxa un pla de revisió de centres per adequar-los als criteris d’eficiència energètica. Per la seva part, el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig també ha apostat per una escola “més inclusiva i que ningú es quedi al marge”. Puig ha dit que l’educació ha de ser “palanca de país” i que ha de ser una de les assignatures del govern, posant a la seva disposició “les escassos recursos de l’administració”. El cap del Consell ha agraït els esforços de la conselleria per avançar cap a la igualtat i cap a “l’excel•lència”. Ximo Puig s’ha referit a les infraestructures i ha remarcat que han patit “una hipoteca pels sobrecostos de 1.000 milions d’euros” de l’anterior govern i ha lamentat que a causa d’aquests existeixen aules en barracots. Puig s’ha compromès a avançar en les infraestructures educatives promeses. Present també a la roda de premsa, la vicepresidenta Mónica Oltra també s’ha referit a l’aposta del Consell per una escola inclusiva, “que veu la diversitat com una oportunitat, que iguala en oportunitats” els alumnes. Oltra ha apostat per “totes les diversitats, diversitats segons capacitats i orientacions de gènere” i per educar per a la igualtat de gènere, “la coeducació i els valors de desterrar la violència de gènere”. La vicepresidenta ha destacat que enguany hi haurà agents d’igualtat que vetllaran per l’educació en valors i que lluitaran per eradicar la violència de gènere.
|
Societat
|
Educació
|
L'alcalde de Montblanc crida a la mobilització sense violència el 21-D després de visitar els presos a Lledoners. Andreu ha dit que els líders independentistes constaten que, "inesperadament", el TC "s'ha mogut" des de l'inici de la vaga de fam. L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, ha visitat aquest dimarts els polítics presos a Lledoners. A la sortida, ha fet una crida a la mobilització de cara al 21-D i ha reclamat que la protesta es faci sense violència, tal com també li han demanat els líders independentistes tancats a la presó. "La protesta ha de ser contundent i forta, però sense cares tapades ni pneumàtics encesos", ha dit. L'alcalde, que s'ha reunit durant més d'una hora i mitja amb els líders independentistes, també ha explicat que els presos constaten que, "inesperadament", el Tribunal Constitucional "s'ha mogut" des de l'inici de la vaga de fam. Aquest és el sisè dia que l'alcalde de Montblanc no ingereix cap aliment i ha assegurat que es troba bé.
|
Política
|
Entitats
|
Colau i Collboni creen les seves pròpies rumbes per posar música a la campanya per Barcelona. Alejandro Abad ha composat un tema pop per a la candidatura de Valls mentre que la CUP aposta per la música en directe en els actes. L'alcaldessa de Barcelona i cap de llista de BComú, Ada Colau, i el candidat del PSC Jaume Collboni han creat les seves pròpies rumbes per posar música a la seva carrera cap al 26-M. 'Filla del Guinardó' és la cançó dedicada a Colau mentre que els socialistes han apostat per 'Barcelona tornarà'. El compositor Alejandro Abad ha fet un tema pop expressament per a la candidatura de Manuel Valls mentre que la CUP aposta per música en directa als seus actes i per cançons reivindicatives de grups catalans. En la mateixa línia, ERC ha apostat pel grup català Bemba Saoco i el seu tema 'Extraordinaris'. JxCat continua apostant pel clàssic 'No surrender' de Bruce Springsteen i els actes de petit format del candidat del PP Josep Bou donen poc joc per a la música, absent durant la campanya. Des que BComú va estrenar 'Filla del Guinardó', la rumba dedicada a Ada Colau ha protagonitzat els actes de la formació. Durant els primers dies de campanya, però, BComú va recuperar 'Common people', de Pulp, una melodia coneguda pels comuns, que ja la van utilitzar a la campanya de les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017. La formació també ha fet sonar la coneguda cançó 'Bella Ciao', 'Barcelona tiene poder' de Peret i 'La rumba de Barcelona' de Gato Pérez a través d'una de les novetats de la campanya de BComú, el Cor Rebel. Creat tres mesos abans de l'inici de la campanya, el cor de BComú ha fet cantar el seu repertori a alguns dirigents, com Pablo Iglesias, Alberto Garzón o la mateixa Ada Colau. L’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, ha estrenat una rumba per a la campanya, amb el títol ‘Barcelona tornarà’, del Petitet, especialista en aquest gènere. La cançó serveix per a arrencar els actes i també per a acomiadar-los. La lletra repassa el lema amb què s’ha presentat Collboni, ‘Tornem a ser Barcelona’. “Barcelona tornarà des del Tibidabo al mar, del Besòs al Llobregat”, entona la cançó, combinant en català i castellà frases com “tornaràs a ser com eres abans” o “recuperaràs la teva forma de ser”. La campanya d'ERC per aconseguir l'alcaldia de Barcelona ha comptat amb una sintonia de la banda Bemba Saoco, 'Extraordinaris'. Amb un to festiu, el tema parla de l'energia "que fa encendre els motors", la fermesa "quan parles sense por" i apunta que "junts tenim la força per poder canviar el món". "Extraordinaris, podem ser extraordinaris. Allò que val la pena, fem-ho necessari", diu un dels fragments. La cançó ha sonat a tots els actes de campanya que els republicans han celebrat a la capital catalana. Tot i això, als mítings també s'ha sentit el tema 'Caminem Lluny' de Doctor Prats, la cançó que va protagonitzar la campanya del 28-A d'ERC. Per la seva banda, JxCat manté la sintonia de la cançó 'No surrender' de Bruce Springsteen com a banda sonora dels seus actes de la campanya municipal de Barcelona. La formació independentista connecta una versió de la cançó original ('Born in the USA', 1984) que han fet diferents artistes per la campanya. El 'No surrender' de The Boss ja va sonar al final dels actes de la campanya de JxCat del 21-D de 2017 i del 28-A d'enguany. L’ex-primer ministre francès Manuel Valls ha apostat pels actes de petit format i no posat música a la campanya. L’única excepció va ser dijous passat en el míting central, on hi va actuar el cantant i compositor Alejandro Abad, que va presentar la cançó ‘Celebremos’, un tema pop sobre la ciutat de Barcelona escrit expressament per a la candidatura de Valls i que va treure a ballar el mateix alcaldable i la portaveu estatal de Cs, Inés Arrimadas. Amb una campanya on els grans actes han brillat per la seva absència, el candidat del PP per Barcelona, Josep Bou, ha centrat la seva aparició als mitjans en rodes de premsa sectorials i focalitzades en transmetre un missatge polític amb mesures concretes. Així, doncs, aquest format de campanya ha donat poc marge per a l’aparició de temes musicals per acompanyar Bou, a excepció, evidentment, de la nova versió ‘èpica’ de l’himne del partit, que es va fer sentir a l’acte d’inici de campanya del PP, l’únic en aquest format fins al moment. A més, el candidat ha estat el protagonista en totes les atencions als mitjans, acompanyat en comptades ocasions del seu número dos, Òscar Ramírez, encara que no ha parlat públicament a la premsa. De fet, no serà fins avui dimecres que el dirigent del partit a l’Estat, Pablo Casado, i la número u a les eleccions europees, Dolors Montserrat, compartiran campanya amb Bou. Durant la seva campanya, la CUP-Capgirem Barcelona ha apostat per cançons reivindicatives i d’esperit festiu, majoritàriament en català. Zoo, Pirat's Sound Sistema, At Versaris, Roba Estesa, Txarango , Lax’n’Busto i Aspencat han estat alguns dels grups que més han sonat, però hi ha hagut màniga ampla perquè cada districte escollís la música. Una de les cançons més populars de la campanya, utilitzada en el moment de descobrir el cartell en l'acte d'obertura, o en l'acte central celebrat al Poble Sec, és 'Atrevir-te', de Xavi Sarrià. El tema del cantant d'Obrint Pas s'ajusta molt al lema nacional de la CUP per a les eleccions del 26-M, 'Atreveix-te'. L'altra cançó de capçalera, utilitzada també en vídeos de campanya, és 'A pas ferm', del grup d'ska High Times, el qual ha accedit a cedir la cançó a la formació durant la campanya. La música en directe ha estat una constant en la majoria d’actes, amb presència de grups de rumba i cantautors, entre altres. Cesk Freixas va ser l’encarregat de posar música al principal acte al districte de Gràcia, mentre que la cantautora veneçolana Cecilia Todd va tocar a l’acte central de campanya, aquest diumenge a la Plaça de las Navas de Poble Sec.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Mas defensa que en la seva època es van fer millor les adjudicacions d'obra pública que durant els tripartits. L'expresident acusa l'Estat i determinats mitjans de volen "destruir simbolismes del mon sobiranista" per "carregant-se l'invent sencer". L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat que quan ell era el màxim responsable del Govern, es van fer millor les adjudicacions d'obra pública que durant l'època dels tripartits. Mas ho ha dit en referència a les informacions aparegudes en el diari digital 'El Español' que indicaven que la Guàrdia Civil fa mesos que investiga, en el marc del cas 3%, si es van arreglar adjudicacions per valor de 500 milions d'euros entre els anys 2011 i 2015. Mas ha considerat que tot plegat és el resultat d'una estratègia conjunta entre el govern de Mariano Rajoy i alguns mitjans de comunicació que pretenen "destruir simbolismes en el món sobiranista" per "carregant-se l'invent sencer". L'expresident ho ha dit durant la inauguració del Meeting Point de la JNC a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental). Artur Mas sosté que en el seu mandat es van fer les adjudicacions d'obres públiques millor que en temps anteriors, però assegura que s'ataca la seva gestió per fer caure el sobiranisme. "S'intenten presentar les contractacions com irregulars, delictives, quan resulta que en l'època 2011-2015 s'han fet coses millor que en l'època dels tripartits, però amb ells no s'hi fica ningú", ha lamentat l'expresident. En aquest sentit, apunta que hi ha "determinats mitjans de comunicació i periodistes en connivència amb l'estat espanyol que volen destruir els simbolismes del món sobiranista". Assegura que ho fan perquè "saben que poden carregar-se l'invent sencer", en referència a què Catalunya esdevingui un Estat. Mas també ha acusat l'Estat d'imposar "la llei de la força", motiu pel qual a el sobiranisme ha d'actuar "en legítima defensa", promovent camins legals que permetin als ciutadans expressar el seu vot. "L'Estat té força per inhabilitar polítics, per perseguir funcionaris o per por a empreses, però no en té suficient per aturar milions de persones anant a votar", ha afegit. L'expresident ha fet aquestes declaracions en l'acte d'inauguració del Meeting Point de les JNC, una trobada que se celebra aquests dies a Sant Esteve de Palautordera i on participen al voltant de 200 joves de tot Catalunya. A banda, a la cita també hi assisteixen dos nois del País Basc, una noia de Finlàndia i un jove dels Països Baixos.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Joan Talarn és investit president de la Diputació de Lleida . El republicà diu que vol fer extensible el ''projecte compartit'' entre ERC i JxCat a la resta de partits de la corporació per enfortir la identitat del territori. El republicà i alcalde de Bellvís (Pla d'Urgell), Joan Talarn, ha estat investit aquest divendres al matí nou president de la Diputació de Lleida amb els vots d'ERC i JxCat que ahir dijous van segellar l'acord de govern pels propers quatre anys. Talarn ha mostrat la voluntat de fer extensible aquest ''projecte compartit'' als altres partits i els ha estès al ''mà oberta per col·laborar'' amb l'objectiu d'enfortir la identitat de les comarques de Lleida. Des de l'oposició el PSC ha ofert a Talarn col·laboració pels grans projectes pel territori, mentre que Cs ha demanat que la institució representi a tots els lleidatans. Els Comuns han dit que arriben a la Diputació per ''aixecar catifes'' i Unitat d'Aran ha apel·lat a la ''realitat viva'' de la Val. Després del Ple, el president ha encapçalat una comitiva que ha penjat dues pancartes a la façana principal de l'ens on s'hi pot llegir 'Llibertat. Us volem a casa' amb un llaç groc. Joan Talarn ha manifestat durant el seu discurs d'investidura el compromís amb la nació i per al ''lliure retorn dels presos i exiliats''. Una manera de fer visible aquest compromís ha estat penjant automàticament després del Ple dues pancartes de suport als presos i exiliats a la façana del Palau de la Diputació, a la Rambla Ferran. Talarn s'ha mostrat confiat i agraït per la tasca que li ha encomanat el seu partit amb el suport de JxCat. En aquest sentit ha dit que no caminarà sol i que ho farà amb ''lleialtat als principis republicans''. El nou president ha explicat que el seu projecte girarà al voltant del concepte de la ''governança republicana'', que es basa en el manteniment d'un ''diàleg constant amb el territori'' i partint de la base que els ajuntaments són ''autèntics governs locals''. D'altra banda, Joan Tarlan també ha remarcat que el territori s'ha de caracteritzar per la ''igualtat d'oportunitats'' i ha assenyalat la necessitat de ''serveis bàsics'' pels quals ''la diputació posarà totes els seus esforços i mecanismes al seu abast''. Finalment, Talarn també ha pronunciat unes paraules amb aranès i ha apostat per treballar per la normalització lingüística i la independència de la cultura aranesa. JxCat demana acabar amb els ''retrets i acusacions de cara a la galeria'' Des de JxCat, Jordi Latorre, ha manifestat que estan decidits a fer de la Diputació de Lleida ''un exemple de governança''. En aquest sentit, ha demanat acabar amb els ''retrets i acusacions de cara la galeria'' per començar a ''construir entre actors que pensem diferent''. És per això que segons Latorre cal pensar, juntament amb ERC, com es passa del 48% de suport a la independència al 60% i ha considerat que cal posar fi al soroll per ''escoltar-nos més i posar-nos a la pell del altres''. Latorre ha assegurat que l'acord de JxCat amb ERC ha arribat en el ''temps afegit de la prorroga'' i també ha reconegut que la negociació no ha estat fàcil ni satisfactòria però si ''honesta''. El PSC ofereix col·laboració i Cs demana un govern per a ''tots'' els lleidatans El portaveu del PSC, Fèlix Larrosa, ha assegurat que el nou mandat arrenca amb ''esperit constructiu i mà estesa''. En aquest sentit, ha afegit que volen defugir de la ''queixa i la confrontació'' per ''esdevenir un fòrum de propostes''. Larrosa ha apostat per la col·laboració amb altres diputacions i ajuntaments per aconseguir ''grans projectes per al territori i el país''. De la seva part, la nova portaveu de Cs a la corporació, Maria Burrel, ha demanat ''transparència i participació'' al nou govern així com que ningú se senti exclòs. En aquest sentit, Burrel ha criticat l'anterior govern de la Diputació per excloure ''una part dels catalans'' i s'ha preguntat si ara passarà el mateix. Burrel ha defensat una ''oposició lleial i responsable'' però en defensa de tot allò amb el que estiguin d'acord en base al respecte a la llei. Una altra de les diputades que s'ha estrenat al Ple, Elena Ferré, del Comú de Lleida, ha qualificat la corporació com una ''institució llunyana'' a la qual han vingut per canviar-la. Ha assenyalat que cal aconseguir revertir les eines de participació perquè la Diputació sigui útil, ''aixecant catifes''. Per Ferré aquest canvi no té lloc amb el govern d'ERC i JxCat i ha remarcat que els comuns no han ''vingut a escalfar la cadira sinó a treballar per apropar la institució a la ciutadania''. El diputat d'Unitat d'Aran, Amador Marqués, que també s'ha estrenat a la Diputació, ha posat de manifest la singularitat de l'Aran com una realitat viva en col·laboració amb les altres entitats pirinenques ''amb qui compartim realitats''. Marqués ha reclamat suport de la Diputació, especialment per aquells municipis de menys de 2.000 habitants. Gran afluència de públic amb dirigents nacionals d'ERC i JxCat El Ple d'investidura de Joan Talarn ha comptat amb una gran assistència de pública que ha omplert la sala de plens i la Sala Viladrich, annexa al saló. Entre aquests hi havia autoritats com l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, el delegat del Govern, Ramon Farré, el subdelegat del govern espanyol, José Crespin, o el síndic d'Aran, Paco Boya, entre d'altres. També hi havia líders nacionals d'ERC i JxCat, com la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, o el president del PDeCat, David Bonvehí. Altres personalitats que han assistit al Ple han estat els expresidents de la Diputació de Lleida, Ramon Companys, Josep Grau, Ramon Vilata, Josep Pont, Jaume Gilabert i Rosa Maria Perelló. S'ha absentat l'expresident Joan Reñé. Cartipàs aprovat Després del ple extraordinari per investir Joan Talarn com a nou president de la Diputació de Lleida se n'ha celebrat un altre per aprovar el cartipàs en el qual s'han repartit les vicepresidències i els principals càrrecs de gestió així com els de confiança. Els dos partits que han format govern s'han dividit les quatre vicepresidències de manera que la primera i la tercera són per JxCat amb l'alcalde de Torrefarrera, Jordi Latorre, i Antoni Navinés, respectivament. Les altres dos d'ERC són per a l'alcaldessa d'Os de Balaguer, Estefania Rufach, que té la segona vicepresidència i el regidor de Benavent, Ferran Accensi, a qui li recau la quarta.
|
Política
|
Política municipal
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.