sentence
stringlengths
81
24.5k
label1
stringclasses
4 values
label2
stringclasses
53 values
Buch destaca l'actitud "democràtica i pacífica" de la manifestació a Madrid. El conseller considera "repressor" l'estat espanyol perquè no permet als catalans decidir el seu futur. El conseller d'Interior Miquel Buch ha qualificat la manifestació contar el judici de l'1-O d'aquest dissabte a Madrid de "democràtica i pacífica". Buch ha titllat de "repressor" l'estat espanyol perquè no permet als catalans decidir el seu futur. El conseller ha dit que "un cop més" el poble català s'ha manifestat com ja s'ha fet a Catalunya, a Brussel·les i ara també a Madrid. També ha afirmat que el poble ha demostrat quin és el seu "objectiu" i que s'ha d'anar a reivindicar "allà on sigui". Buch creu que es va "pel camí bo" que, segons ha dit, és demanar als catalans i catalanes que decideixin el seu futur. El conseller d'Interior ha afegit que decidir és un dret fonamental que s'ha de "poder exercir" .
Política
Govern
Morera proposa dur a les bases i al Consell General de Compromís el pacte amb Podem després del no acord a l'executiva. El secretari general del Bloc i coportaveu de la coalició emplaça al Consell General del 31 d'octubre la decisió final d'una candidatura conjunta a les eleccions espanyoles. El secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, ha proposat aquest dimecres que la decisió del pacte Compromís-Podem es traslladi a les assemblees de la coalició i que culmini en el Consell General del pròxim 31 d'octubre. Morera s'ha expressat d'aquesta manera a preguntes dels mitjans als passadissos de les Corts Valencianes després que l'executiva de Compromís d'aquest dimarts no assolís un acord sobre una candidatura conjunta amb Podem de cara a les eleccions espanyoles a causa de la diferència de postura entre els partits membres de la coalició. El principal entrebanc es troba en la possibilitat de configurar un grup parlamentari propi, "qüestió que no està gens aclarida en el document de treball que vàrem conèixer ahir", ha dit Morera.
Política
Partits
Tres detinguts per robar a una parella d'ancians que acabava de treure diners d'un banc a Vilafranca del Penedès. Els arrestats els van barrar el pas amb la voluntat de sostreure'ls els 2.300 euros que havien tret del caixer. Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres passat, 30 de maig, dos homes i una dona, de nacionalitats colombiana i cubana, de 26, 35 i 38 anys i veïns de Barcelona, Cornellà de Llobregat i Ripollet, per robar una parella d'edat avançada que acabava de treure diners d'una sucursal bancària de Vilafranca del Penedès. A tots ells se'ls acusa d'un delicte de furt en grau de temptativa al municipi pel mètode conegut com a "cogoteros". Segons un comunicat de la policia catalana, quatre lladres van barrar el pas i van envoltar els dos ancians quan sortien d'una oficina bancària amb la voluntat de sostreure'ls els 2.300 euros que havien tret del caixer. Tres dels pispes van ser enxampats per una dotació policial i, davant les evidències, van ser detinguts. Els arrestats van passar a disposició judicial i el jutge va decretar la seva llibertat amb càrrecs amb l'obligació de presentar-se cada setmana al jutjat. Els fets van tenir lloc dimecres, 30 de maig, cap a les 11 del matí, quan una dotació policial va observar com estacionava un turisme i del seu interior sortien quatre persones que feien veure que no es coneixien. L'actitud de les quatre persones, dos homes i dues dones, va alertar els agents, que van decidir vigilar-los. Mentre tres d'ells es van asseure en una terrassa d'un bar situat davant d'una sucursal bancària, un d'ells va accedir a l'interior de l'entitat per controlar les persones que hi havia a dins. Uns quinze minuts més tard, els agents van observar com sortien de l'entitat una senyora d'edat avançada amb evidents limitacions de mobilitat que requeria el suport i l'ajuda del seu marit, i darrere d'ells, a pocs centímetres, els seguia l'home que havia entrat a la sucursal. Just en aquell moment, les tres persones que estaven assegudes a la terrassa es van aixecar i van començar a caminar cap a la parella fins a barrar-los el pas. Un cop envoltats, els presumptes lladres van començar a parlar amb un to elevat de veu i un d'ells va ficar la mà a la bossa de la senyora. Tot seguit, els agents es van apropar a ells i van aconseguir aturar i retenir tres de les quatre persones. Davant les evidències, els agents van detenir les tres persones, dos homes i una dona com a presumptes autors d'un furt. Els arrestats van passar a disposició judicial i el jutge va decretar la llibertat amb càrrecs amb l'obligació de presentar-se cada setmana al jutjat. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.
Societat
Successos
L'advocat de Puigdemont veu la querella de la Fiscalia contra el Govern un "despropòsit absolut". Alonso-Cuevillas explica que no ha parlat amb el president aquest dilluns i que per això no pot confirmar si es troba a Brussel·les amb la voluntat de demanar-hi asil. L'advocat del president Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, considera que la querella de la Fiscalia General de l'Estat contra el Govern per rebel·lió, sedició, malversació i altres delictes connexes és "un despropòsit absolut" i una "resposta desproporcionada". En declaracions a RAC1, Alonso-Cuevillas ha afirmat aquest dilluns que per imputar rebel·lió s'han fet construccions "artificioses", ja que és un delicte que "requereix violència" i aquest supòsit no es va produir. L'advocat també veu un "abús flagrant" d'una "aparença d'estat de dret" que la querella contra el Govern s'hagi presentat a l'Audiència Nacional i una segona contra la presidenta el Parlament, Carme Forcadell, i part de la Mesa, al Tribunal Suprem. L'advocat no ha confirmat si el president es troba a Brussel·les amb altres consellers ni si voldria demanar asil polític a Bèlgica, segons les informacions que publiquen alguns mitjans, ja que, segons ha dit, no ha tingut encara ocasió de parlar amb ell aquest dilluns i, per tant, no té informació directa. L'advocat ha explicat a RAC1 que la Fiscalia ha buscat en la querella presentada aquest dilluns contra el Govern un tipus del Codi Penal que pogués aplicar-se en l'organització d'un referèndum i que ha trobat el "més brutal", el de rebel·lió, amb penes de fins a 30 anys de presó. Alonso-Cuevillas ha afirmat que la violència és l'"element nuclear" del delicte de rebel·lió i que la construcció de la querella és "artificiosa", ja que "aquí no s'ha produït violència". "Estan imputant als querellats qualsevol episodi que es podria haver produït durant les manifestacions, fins i tot les cassolades", ha subratllat Alonso-Cuevillas, que ha afegit: "O està fet amb mala fe o desconeixen el sentiment de bona part del poble de Catalunya". L'advocat considera que presentar la querella contra el Govern a l'Audiència Nacional és "una perversió"; en primer lloc, per "eliminar l'aforament" dels seus membres, ja que se'ls va cessar amb un "ús abusiu" de les previsions de l'article 155 de la Constitució espanyola, i en segon terme, per "forçar la competència" de l'Audiència Nacional. L'advocat també ha criticat que la querella contra Forcadell i part de la Mesa s'hagi presentat al Suprem. Segons ha argumentat, els membres de la Mesa són aforats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i sostenir que es tramita al Suprem perquè els efectes del delicte tenen eficàcia fora de Catalunya és "inadmissible" i "fer-se trampes al solitari". Alonso-Cuevillas ha destacat que Puigdemont és "molt conscient" de les responsabilitats que li podien caure, ja que feia dies que s'anunciaven amb "una duresa inusitada". Segons intueix l'advocat per les consultes que Puigdemont li va formular, el president va intentar "limitar al màxim el cercle de responsabilitats" i deixar-ne fora els diputats. L'advocat, que va estar dinant amb Puigdemont aquest diumenge a Sant Julià de Ramis, ha explicat que no ha pogut parlar aquest dilluns amb el president i per això no té constància si es troba a Brussel·les amb la intenció de demanar-hi asil polític. Preguntat per si com a advocat de Puigdemont hauria de tenir constància de la voluntat de demanar asil a Bèlgica en cas que fos una pretensió certa, ha afirmat que no té per què, ja que ell no és especialista en la matèria. En aquest sentit, Alonso-Cuevillas ha assenyalat que una persona pot tenir molts advocats i que per demanar asil, s'hauria d'assessorar amb un especialista en asil.
Política
Govern
El Liceu estrena l’èxitosa ‘Kàtia Kabànova’ de l’English National Òpera amb la soprano Patricia Racette. L’obra de Leoš Janáček és un referent operístic sobre l’alliberament de la dona. El Gran Teatre del Liceu acull per primera vegada la producció de l’English National Òpera de ‘Kàtia Kabànova’, l’obra mestra del txec Leoš Janáček. La soprano nord-americana Patricia Racette encarana la protagonista d’una òpera escrita el 1920 i que ha esdevingut referent de l’alliberament de la dona. Sota la direcció musical de Josep Pons, el Liceu estrena una producció comandada pel director d’escena David Alden, que la representa arreu del món des de l’any 2010. Alden diu de la gran obra de Janáček que és una òpera que “et pot canviar la vida”, una creació que combina “la tragèdia de Puccinni” amb “la ràbia de Beethoven”. “És una de les peces més increïbles que he tingut l’honor d’intepretar”, ha afegit Racette. El Liceu estrena ‘Kàtia Kabànova’, de l’English National Opera (ENO), un dels títols més sòrdids del seu catàleg operístic i una de les obres que millor retraten la voluntat d’alliberament d’una dona. El director d’escena nord-americà David Alden reforça la “teatralitat” de l’obra original de Janáček, “la més apassionada i romàntica” del compositor, segons ha senyalat aquest dilluns. Alden n’ha destacat el “ritme impactant, trepidant” de l’obra, i l’ha comparat amb el llenguatge cinematogràfic (sonor), que de fet no existia a l’època. En la seva versió, el director d’escena nord-americà ha respectat i potenciat aquest discurs. “La producció va directa a l’emoció, no és realista sinó abstracta, se centra en la llum, el moviment i el color, per evocar el somni de Kàtia”, ha descrit. La soprano Patricia Racette ha agraït poder encarnar aquest personatge que està “en conflicte amb ell mateix, que es debat amb els seus desitjos d’una existència diferent”. Raclette ha lloat la música de Janácek, les seves “complexitats i ambigüitats interessants” i la manera com condueix el públic cap a una “catarsi col·lectiva”. La soprano també ha considerat un gran privilegi poder interpretar Kàtia Kabànova amb una producció que “arriba a la perfecció”. De fet, aquesta és la quarta vegada que Racette protagonitza aquest títol operístic, però en aquesta ocasió s’ha mostrat especialment satisfeta tant amb el repartiment que l’acompanya com amb el nivell de la producció i la direcció musical de Josep Pons. Sobre la temàtica de l’òpera, que passa per ser un referent de l’alliberament de la dona, Racette ha dit que es reconeix en una part del conflicte de Kàtia. “S’hauria de jutjar la gent pel que és i no pel seu gènere. A mi mai em van ensenyar a considerar-me menys per ser una dona, així que de petita demanava als meus pares què és el que feia que els homes tinguessin sempre l’autoritat, l’última paraula”, ha recordat la soprano. Segons Racette “s’han fet passos endavant, però també enrere”. De la mateixa manera David Alden s’ha demanat “quantes vegades” s’hauran de representar a l’òpera històries protagonitzades per homes, i que situen la dona en un paper menor, o simplement tractades des de la perspectiva de l’home, el compositor. “He dirigit moltes òperes del segle XIX on la impotència de la dona davant dels homes, poderosos, és recurrent. Jo puc fer produccions més o menys crítiques, amb una visió irada i crítica de la història, però em demano si és bo continuar explicant-les, aquestes històries. La primera raó per la qual encara ho fem és la música”, ha confessat Alden.
Cultura
Música
El Bisbat diu no tenir "cap queixa" sobre l'exmossèn de Vilobí i demana a les víctimes dels abusos que hi contactin. Obre una investigació sobre el cas que s'elevarà a la Santa Seu i demana perdó a les famílies "pels patiments". El Bisbat de Girona ha obert una investigació sobre els suposats abusos sexuals que l'exmossèn de Vilobí d'Onyar (Selva) hauria comès a menors durant 33 anys. En un comunicat que s'ha llegit públicament, el Bisbat assegura que "no tenia constància de cap queixa" sobre els casos concrets que apareixien al diari Ara, perquè aquelles persones a qui se'n va alertar ja han mort ni tampoc "hi ha cap document als arxius diocesans" sobre les queixes. Per això, en el marc d'aquesta investigació, el Bisbat de Girona demana a aquells qui hagin estat víctimes de l'exmossèn que s'hi posin en contacte. L'informe que derivi de la investigació s'enviarà a la Santa Seu. El Bisbat, d'entrada, però, ja ha demanat "perdó" a les suposades víctimes i a les seves famílies "pels patiments".
Societat
Religió
ERC desautoritza Esquerra de la Catalunya Nord i crida a votar Macron per aturar "el feixisme" de Le Pen. El PDeCAT apel·la a l'intent de frenar "l'extrema dreta xenòfoba" i assegura que amb la candidata del Front Nacional "no valen equidistàncies". La segona volta de les eleccions presidencials franceses se celebra el proper diumenge, i el debat públic sobre les possibilitats dels candidats Emmanuel Macron i Marine Le Pen ha fet que ERC i el PDeCAt acabin demanant els ciutadans de la Catalunya Nord a emetre un vot concret. Però aquest posicionament ha tingut dins del partit republicà diferències substancials. Així, mentre dimarts Esquerra Republicana de la Catalunya Nord demanava el "vot en blanc" en aquesta segona volta i defensava que aquesta opció "no és cap abstenció, sinó el refús explícit dels dos candidats del món financer i de l'exclusió", la direcció nacional d'ERC els ha desautoritzat recordant que aquesta opció no és útil per frenar "el feixisme de Le Pen" i cridant a donar suport a Macron. De la mateixa manera, diversos dirigents i diputats del PDeCAT han optat per animar els francesos i els nordcatalans a donar suport a Macron, apel·lant a la possibilitat de frenar "l'extrema dreta xenòfoba de Le Pen" i assegurant que amb la candidata del Front Nacional "no valen equidistàncies". El portaveu nacional d'Esquerra, Sergi Sabrià, va cridar, el dilluns posterior a la primera volta de les eleccions, a "la participació" i a "frenar el feixisme de Le Pen", donant a entendre el seu suport a Macron com a únic candidat que a hores d'ara pot fer front a la presidenciable de l'extrema dreta. Però aquest passat dimarts, Esquerra Republicana de la Catalunya Nord reclamava en un comunicat el "vot en blanc". "Aturar la dreta francesa no és ni votar Le Pen ni votar Macron, per coherència només ens queda el vot blanc per la segona volta. El vot blanc no és cap abstenció, és el refús explícit dels dos candidats del món financer i de l'exclusió", asseguraven. La desautorització interna no s'ha fet esperar i la direcció nacional ha fet arribar als seus companys de la Catalunya Nord que l'opció és votar Macron, perquè el vot en blanc no és –segons fonts del partit- útil per frenar "el feixisme de Le Pen". A més, la posició ferma dels republicans en pro del vot "actiu" contra les tesis de l'extrema dreta els ha portat a publicar un tuit recordant que ERC "a les eleccions franceses no té dubtes" i "crida a la participació per aturar Le Pen". Des del PDeCAt també s'han sumat al suport a Macron, i ho han volgut fer en rèplica a la crida al vot en blanc que havia fet Esquerra de la Catalunya Nord. El diputat del PDeCAt al Congrés Jordi Xuclà ha piulat animant "amb determinació als amics de la Catalunya Nord a votar Macron per parar l'extrema dreta xenòfoba de Le Pen". "La indiferència pot ser còmplice!", ha publicat Xuclà. Poc després, en el mateix sentit, era la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, la que piulava que "amb Marine Le Pen no s'hi valen ni les equidistàncies ni les ambigüitats!". "Espero que els francesos donin suport a Emmanuel Macron", afegia al tuit.
Política
Partits
AMPLIACIÓ:El moviment de suport als immigrants de la tancada l'antiga Escola Massana surt al carrer. Centenars de persones recorren el barri del Raval en una manifestació per fer visibles les reivindicacions del col·lectiu. Amb el lema 'El racisme ens tanca', unes 200 persones s'han manifestat aquest dissabte a Barcelona "contra el racisme" i "pels drets de les persones migrades i refugiades". La protesta ha sortit de la plaça de la Gardunya, darrere del Mercat de la Boqueria, i ha recorregut diversos carrers del barri del Raval. La manifestació s'ha convocat just una setmana després que un grup d'immigrants ocupessin les instal·lacions de l'antiga Escola Massana per denunciar la seva situació. Una ocupació que vol fer visible, entre d'altres, les dificultats per empadronar-se o no poder regularitzar la seva situació si no es disposa d'un contracte d'un any. També critiquen algunes de les preguntes que surten a l'examen per obtenir la nacionalitat, algunes de les quals consideren "absurdes", com la professió a la que es dedica el cantant Enrique Iglesias. "Presons, CIE's, 'redades' i fronteres. Així es construeix la riquesa europea". Aquesta ha estat una de les proclames que s'han cridant durant la protesta, que ha sortit a un quart de set de l'antiga Escola Massana i ha recorregut el carrer Floristes de la Rambla, Hospital, Rambla del Raval, Sant Pau, les Rambles, carrer del Carme i fins a la plaça de la Gardunya de nou. Entre els participants hi havia Norma Falconi, històrica activista pels drets dels 'sense papers' des de la tancada a l'Església de Santa Maria del Pi del 2001, en què hi van prendre part prop de 800 persones. El balanç que en fa d'aquests 17 anys el resumeix així: "Cinc vegades que s'ha canviat la Llei d'Estrangeria, i cinc vegades que s'ha anat a pitjor", assegura. Sobre la tancada, que va començar dissabte passat, Falconi explica que és una acció "oberta". "No volem que cap dels companys i companyes perdin la feina, perquè molts la tenen", comenta l'activista. "Participen a la tancada en la seva estona de lleure, hi ha torns i rotacions", afegeix. "No es tracta de quanta gent fa la tancada, sinó de quanta gent hi va passant i, sobretot, quanta gent dona suport a l'acció", constata la portaveu de 'Papers per a tothom'. La plataforma demanarà formalment reunions amb Ajuntament de Barcelona, Generalitat i delegació del govern espanyol reunions per exposar les reivindicacions del col·lectiu, que queden resumits per onze punts: "Papers sense contracte", donat que la precarietat laboral fa que el contracte sigui un bé escàs i sense aquest i sense una cotització mínima de sis mesos ininterromputs no es poden renovar els papers; derogació de l'actual Llei d'Estrangeria perquè considera que "mata gent cada dia", denunciant, a més, les batudes policials arbitràries, els internaments als CIE's o les devolucions 'en calent', o l'empadronament al municipi "sense restriccions i garantit". També es demana obtenir la nacionalitat sense el polèmic examen que "suposadament valora coneixements culturals", denuncien. "S'imposen uns exàmens impossibles d'aprovar. Com si ens haguéssim de treure un 'master'", asseguren. Mostra d'això ha estat un simulacre de 'concurs' en què s'han preguntat als assistents algunes de les preguntes que solen entrar en aquestes proves. Entre aquestes, quin monarca espanyol va aconseguir reunir el major nombre de regnes arreu del món –fou Felip II, que arreplegà els regnats a Espanya, Portugal, Nàpols, Sicília, i el regat d'Anglaterra i Irnala 'iure uxoris'-, o bé què és imprescindible per tenir un gos –que dugui un 'xip' identificatiu. Els qui no encertaven la resposta, eren 'vetats' a participar a la manifestació. El recull de reivindicacions també contempla "sanitat per a tothom", la "despenalització de la venda ambulant", el "tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE's), i l'eradicació de les fronteres i de la "violència masclista". Fins al moment, no hi ha previst que s'ordeni desallotjar l'antiga Escola Massana, que es va traslladar fa gairebé fa un any a les noves instal·lacions -a poc metres del primer emplaçament- i que és de titularitat municipal. Entitats i veïns de la zona donen suport a la tancada, i han proporcionat als immigrants mantes, estris de cuina i matalassos, entre d'altres.
Societat
Cooperació
AMPLIACIÓ:Josep Anton Ferré es tornarà a presentar a les eleccions a rector de la URV que se celebraran el 15 de maig. L’actual rector afirma que encara no ha acabat la feina i que vol desencallar la construcció de noves infraestructures. El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré, ha anunciat aquest dijous que tornarà a presentar candidatura per continuar en el càrrec. Aquest dijous, el Consell de Govern de la URV ha aprovat la proposta del calendari electoral, que situa la jornada de votacions presencials en el 15 de maig. Ferré ha justificat que encara no ha acabat la feina que s’havia proposat i ha admès que té ganes de continuar quatre anys més. “Vull veure que desencallem alguns temes grans que tenim pendents com les infraestructures i altres relacionats amb el personal, com el relleu generacional”, ha detallat. D’altra banda, el rector ha avançat que la URV aspira a coordinar el futur Centre Interuniversitari de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya, en què també participen la UAB, la UdL, la UOC, la UPC i la UPF. Josep Anton Ferré, que és catedràtic en Mecànica de Fluids, va ser elegit rector el 13 de maig del 2014 amb prop del 54% dels suports. Ara, quan està a punt de vèncer el seu mandat, el Consell de Govern de la URV ha engegat la maquinària de les eleccions al màxim càrrec de la institució. La convocatòria es produirà el 6 d’abril i les candidatures s’hi podran presentar fins el dia 17 del mateix mes. Les votacions presencials es realitzaran el 15 de maig -el vot anticipat es podrà fer els dies previs- i, en cas que calgués una segona volta de votacions, aquestes es farien el 24 de maig. Preguntat per les seves intencions de seguir al càrrec, Ferré ha confirmat aquest dijous a la tarda que s’hi tornarà a presentar i que té ganes de continuar un segon mandat. La normativa només permet la reelecció consecutiva del rector una sola vegada. Josep Anton Ferré ha justificat que encara té projectes pendents com la construcció dels equipaments universitaris que estan aparcats per manca de finançament, o la resolució dels problemes de relleu generacional de la plantilla docent. La URV es postula per coordinar el Cybercat El Consell de Govern de la URV ha donat el vistiplau aquest dijous a iniciar els tràmits per la creació del Centre Interuniversitari de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya (Cybercat). La universitat tarragonina aspira a coordinar el projecte, en el qual també hi prendrien part la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra. Segons Ferré, l’ambició és que el Cybercat es constitueixi com un centre de referència a nivell nacional i internacional en la recerca en ciberseguretat i privadesa de la informació. També, ha afegit, es vol millorar i impulsar la recerca feta des de Catalunya i enfortir la seva projecció; reforçar i estendre la formació d’alt nivell en la matèria, i consolidar les relacions de recerca existents entre les sis universitats catalanes participants. Crítiques a la nova normativa de contractació del sector públic D’altra banda, el Consell de Govern ha analitzat l’adequació de la URV a la nova normativa del sector públic. “Ens preocupa molt perquè posarà un nivell de complexitat molt considerable sobre les nostres activitats. Ens obligarà a gastar molta energia perquè la nova llei diu que es compres que fa la universitat no es poden fer a nivell individual, sinó via concurs”, ha il·lustrat el rector. En matèria de gestió econòmica, la universitat ha avançat el tancament del pressupost del 2017 per poder disposar dels 700.000 euros d’increment registrat. El gruix d’aquesta quantia, uns 500.000 euros, es destinaran a cofinançar 20 places d’estudiants post doctorals, mentre que la resta s’invertiran en la millora de l’equipament docent. Pel que fa a la nova oferta pel curs vinent, el rector ha confirmat que ja han rebut el vistiplau de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya per poder impartir un nou títol de tres anys: Programació d’Aplicacions Web i Mòbil, que s’oferirà de forma conjunta amb el grau d’Enginyeria Informàtica. El rector s’ha mostrat confiat que l’altre títol de tres anys que volen implementar el curs vinent, Bioprocessos, també podrà arrencar al setembre. En un altre ordre de coses, el Consell de Govern ha aprovat una declaració institucional de la URV com a entorn saludable. La institució també ha analitzat l’evolució dels seus comptes a les xarxes socials i ha constatat un increment mitjà de seguidors del 35% durant el darrer any. Pel que fa al recompte de personal docent, la xifra va arribar als 2.920 l’any 2017. A més, la URV va acollir l’any passat 193 persones amb discapacitat, entre estudiants, PDI i PAS.
Societat
Universitats
Santi Vidal proposa que la CUP entri al Govern amb una conselleria de benestar social. El jutge i cap de llista d'ERC al Senat confia que el preacord amb Junts pel Sí s'anunciarà abans de les eleccions espanyoles. El jutge i cap de llista d'ERC al Senat per la demarcació de Barcelona, Santi Vidal, proposa que la CUP "s'impliqui més en la governabilitat" i entri al Govern "amb una conselleria de benestar social". En una entrevista aquest dissabte a Rac 1, Vidal confia que el preacord amb Junts pel Sí s'anunciarà abans del 20-D tot i que recorda que les coses "s'han de concretar" i s'ha de mirar "com es paga i com s'organitzen els pressupostos". Vidal argumenta que el pla de xoc "no es pot pagar de manera immediata". D'altra banda admet que li agradaria ser conseller de Justícia però "no em correspon a mi contestar" perquè això "correspon al president". Vidal afirma, en relació a la votació d'investidura, que amb "la cessió de dos diputats i l'abstenció de la resta n'hi ha prou" però recorda que el govern ha de tenir el suport "en tota la legislatura". Es mostra confiat que els dies 17, 18 o 19 de desembre s'anunciarà un preacord entre Junts pel Sí i la CUP no només entorn del pla de xoc social sinó "un acord global". Creu que en quinze dies es poden aconseguir "molts acords" però hi ha aspectes que s'hauran de concretar, pel que fa al cost econòmic dels acords. El pla de xoc, recorda, no es pot pagar de manera immediata ja que de les 20 mesures "n'hi ha aproximadament 12-14 que són d'aplicabilitat immediata i n'hi ha 6 o 7 que segurament fins que no siguem un estat lliure no es podran aplicar", com per exemple el salari mínim de 1000 euros. Pel que fa al seu paper al Senat, assegura que si hi va una de les primeres mocions que presentarà serà "la dissolució de la cambra".
Política
Partits
Litterarum reivindica la identitat cultural de l'Ebre amb una edició carregada d'espectacles amb creadors del territori. La Fira del Llibre Ebrenc recopilarà 2.500 títols i les novetats editorials de 30 autors i promocionarà el mot 'ebrenc'. La catorzena edició de la Fira del Llibre Ebrenc vol promocionar la identitat cultural del territori a partir del terme 'ebrenc', incorporat al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC2) el 2015, a petició de la mostra. Per fer-ho es distribuirà una samarreta de color verd, el color del riu, amb la frase "Sóc ebrenc-a". L'objectiu és socialitzar el mot i el sentiment territorial. En aquesta nova edició de la mostra repetirà la gran carpa llibreria, amb més de 2.500 títols i les novetats editorials de 30 autors. Al mateix temps, la desena edició de Litterarum, la fira d'espectacles literaris de Catalunya, ha presentat un tast dels espectacles que s'hi podran veure. Hi haurà una adaptació de Valer Gisbert de l'obra homònima de Francesca Aliern o l'espectacle de cloenda creat per Artur Gaya, Laia Oliveras, Paco Prieto i Kike Pellicer, entre d'altres. La samarreta amb el mot 'ebrenc –a' es vendrà a un preu de 8 euros els dies de la Fira i després es podrà adquirir també a les llibreries de referència, la Bassa de Móra d’Ebre, Viladrich de Tortosa i Guaix d'Amposta. Fruit d'un acord entre la Fira del Llibre Ebrenc i l'Associació Jeroni de Moragas, serà aquesta entitat, que treballa i promou tallers ocupacionals amb persones discapacitades, qui produirà les samarretes i rebrà els beneficis que es generin de la venda. La Llanterna Teatre Municipal de Móra d'Ebre, on es celebra el Litterarum entre el 25 i el 28 de maig, ha acollit un tast d'un dels principals espectacles ebrencs que es representaran a la desena edició de la Fira d'espectacles literaris. Es tracta de 'Les passions de la Menestrala', creat pel director ebrenc Valer Gisbert a partir de l'obra homònima de l'escriptora de Xerta Francesca Aliern. També s'hi podran veure 'Dunes', amb Montse Castellà i Laura Borràs, inspirat principalment en l'obra de Zoraida Burgos, i 'La casa de la memòria', creada també per Valer Gisbert a partir de textos d'Artur Bladé per redescobrir d'una manera diferent l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre. Com a espectacle de cloenda, s'ha triat 'Sense pistola', creació dels ebrencs Artur Gaya, Laia Oliveras, Paco Prieto i Kike Pellicer que recupera i musica poemes de l'obra 'Bes Nagana' d'Enric Casasses.
Cultura
Llengua
Lara Díez Quintanilla, autora resident de la Sala Beckett la temporada 2020-21. La sala amplia el seu programa Autor en residència amb cinc ajuts a l’autoria, dotats amb 2.000 euros cadascun. La dramaturga i actriu Lara Díez Quintanilla serà la propera autora resident de la Sala Beckett. La convocatòria ha rebut un total de 95 candidatures de dramaturgs i dramaturgues interessats en ser autor resident la propera temporada. La Sala Beckett ha informat que en el difícil context actual arran de la covid-19 ha optat per acompanyar aquesta residència dramatúrgica amb cinc ajuts a l’escriptura teatral, per a altres autors o autores presentats en la mateixa convocatòria: Víctor Borràs, Berta Prieto i Lola Rosales, Pablo Rosal, Salvador S. Sánchez i Roger Torns. Aquests cinc beneficiaris rebran 2.000 euros per a l’escriptura de l’obra i la Sala Beckett es compromet a produir una lectura dramatitzada del text. El programa 'Autor/a en residència' de la Sala Beckett consisteix a incorporar una dramaturga o un dramaturg a l’equip artístic de la sala i fer-lo partícip, durant una temporada (de setembre a juliol), de les decisions i activitats artístiques que s’hi duen a terme. L’autora o autor escollit assumeix l’encàrrec d’escriure una obra nova, expressament per a l’ocasió, que serà estrenada amb producció de la Sala Beckett en el marc de la seva programació oficial, per la qual rep una dotació de 7.000 euros. Les autores residents anteriors han estat Marilia Samper ('L’alegria', 2016-17), Clàudia Cedó ('Una gossa en un descampat', 2017-18), Victoria Szpunberg ('Amor mundi', 2018-19) i Denise Duncan ('El combat del segle', 2019-20), la proposta de la qual s'havia de presentar en el marc del Grec 2020 però s'aplaçarà a la temporada 2020-21. Lara Díez Quintanilla es va graduar en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona al mateix temps que es va llicenciar en Psicologia per la Universitat Oberta de Catalunya. Més endavant, va cursar la formació de Psicoterapeuta de grups i famílies pel Grup Alfa. Va combinar la seva formació com a psicòloga treballant amb la Dra. Àngels Vives Belmonte i el Dr. Ignasi Bros en l’observació de grups i completa la seva formació com a actriu, dramaturga i directora amb Pablo Messiez, Claudio Tolcahir, Sergi Belbel, Alistair McDowall, entre altres. Creadora de les companyies retreTTeatre i LA VOLCÀNICA amb les que actualment treballa, segons la producció, com autora, directora o actriu. Els seu darrer treball va ser 'El buit de la parcel·la oblidada', una trilogia existencialista composta per 'Omplint el buit' (La Gleva, maig 2019), 'Les oblidades' (Teatre Akadèmia, maig 2019) i 'La nostra parcel·la' (Teatre Lliure, març 2020). Va obtenir el premi Zapping a millor actriu de televisió el 2017, el premi Píndoles 2017 per 'Notícies del futur', el premi Píndoles 2018 i el premi Mikroakadèmia 2018 per 'Jocs perillosos' i el premi Crítica Serra d’or 2018 per la seva obra 'Herència abandonada' reestrenada el gener de 2020 a la Sala Beckett, on va ser autora catalana al taller internacional de l’Obrador d’estiu 2019. Actualment treballa com actriu al programa de sàtira política 'Polònia' de TV3 i forma part del grup Peripècies liderat per Sergi Belbel, com actriu i dramaturga.
Cultura
Teatre
Les persones amb discapacitat es manifesten per reclamar el servei de bany adaptat a les platges barcelonines. El col·lectiu reclama a Colau el seu "dret a gaudir de l'oci". Desenes de persones amb discapacitat s'han concentrat aquest dissabte al passeig Marítim del Bogatell per exigir el servei de bany adaptat a les platges barcelonines. "Teòricament avui començava la temporada de platges per les persones amb mobilitat reduïda, cosa que està anunciada a la web però no hi ha ni els mòduls, ni els tècnics, ni les amfíbies ni les quatre platges preparades perquè ens puguem banyar", denuncia Montse Font, membre de la Comissió de Platges de Barcelona. De fet, aquest any no saben quan podran entrar a l'aigua. Davant d'això, el col·lectiu exigeix a l'alcaldessa, Ada Colau, el seu "dret a gaudir de l'oci" i denuncia que no han tingut resposta del consistori tot i que fa anys que lluiten per millorar aquest servei.
Societat
Moviments socials
La neu caiguda de matinada al Pirineu enfarina l'Alt Urgell. Es preveu que les precipitacions s'intensifiquin en les properes hores i puguin deixar gruixos d'entre 5 i 10 centímetres per sobre dels 500 metres. Diverses localitats de la comarca de l'Alt Urgell, entre elles la seva capital, La Seu d'Urgell, s'han "despertat" aquest dimecres enfarinades amb un centímetre de neu després de les precipitacions caigudes durant la matinada i que, segons es preveu, s'aniran intensificant en les properes hores. A banda de convertir els paisatges de la zona en una típica postal nadalenca, de moment no s'han registrat incidents importants a causa de la nevada, caiguda a partir de la cota dels 600 metres. Els gruixos acumulats han estat de fins a cinc centímetres en algunes zones del Pallars Jussà com ara Talarn, o a la capital de l'Alta Ribagorça, segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya. La neu obliga a circular amb cadenes a la carretera C-13 de Llavorsí cap a Esterri d'Àneu, la C-147 d'Esterri a Alòs d'Isil, la C-28z d'Esterri a València d'Àneu, la C-28 al Port de la Bonaigua, la C-142b a Naut Aran, la L-500 en l'accés al Balneari de Boí, la L-501 en l'accés al Pla de l'Ermita, la L-504 entre Llavorsí i Tavascan, la L-510 a Alins en direcció a Àreu, la N-141 entre Bossòst i l'Alt Portilhon i la N-230 Vilaller, direcció a Senet i Vielha. Es preveu que a mesura que avanci la jornada es puguin tornar a acumular gruixos de neu d'entre 5 i 10 centímetres per sota de la cota dels 1.000 metres. Mentre, per sobre, seran entre 10 i 20 centímetres i superaran els 30 a partir de la cota 1.500.
Societat
Meteorologia
CDC reuneix els càrrecs comarcals per acabar de perfilar els detalls de les dues consultes del 'Superdissabte'. Militants i simpatitzants escolliran el cap de llista al 26-J i si es refunda o es renova el partit. Prop d'un centenar de càrrecs locals i comarcals de CDC s'han reunit aquest dissabte al vespre a la seu del partit a Barcelona per acabar de perfilar els últims aspectes organitzatius i legals de la jornada de l'anomenat 'Superdissabte' del 21 de maig, que servirà per elegir el cap de cartell a les eleccions del 26 de juny i decidir la refundació del partit o la creació d'un de nou. La reunió ha estat presidida per Francesc Sànchez, coordinador de règim intern, Clara Tarrida, directora del procés congressual, Lluís Corominas, vicesecretari de coordinació, i la responsable jurídica, Roser Olóndriz, i hi han assistit els responsables de les federacions comarcals i dels districtes de Barcelona. En la trobada d'aquest dilluns festiu, celebrada de 7 a 9, s'han donat els detalls tècnics i jurídics de la jornada electoral, amb les diverses possibles circumstàncies que poden succeir a les meses electorals. El proper dissabte uns 17.000 militants i un nombre indeterminat de simpatitzants de CDC podran adreçar-se a un dels 198 punts de votació de tot el territori, des de les 10 del matí fins les 19.30 hores, per decidir el futur del partit. Les persones que vagin a votar trobaran els locals organitzats de la mateixa manera que una jornada electoral. Hi haurà una “mesa” amb un president o presidenta i dos vocals. Les persones que tinguin dificultats de desplaçament podran votar a través d’unes urnes mòbils o a través del vot anticipat, ja que es podrà votar el divendres 20 de maig des les 17 fins les 21 hores, a la seu nacional i als locals de les set federacions del partit. Els militants i simpatitzants votaran en dues urnes diferents que estaran sota la supervisió d’una comissió de control i d’interventors.. Els simpatitzants només podran votar en l'urna de les eleccions primàries, tot i que el seu vot no serà jurídicament vinculant. Tota la informació estarà disponible al web www.tornobert.cat/superdissabte.
Política
Partits
AMPLIACIÓ:La Gleva Teatre proposa una programació eclèctica i d'acostament físic amb el públic. Dostoievsky, cuplets, els poemes de Konstandinios Kavafis i una "trobada d'amics" amb Mario Gas integren la nova temporada. La Gleva Teatre, petita sala que es troba en el cor del barri del Farró a mig camí entre Gràcia i Sarrià Sant Gervasi, proposa de gener a març un seguit d'espectacles que tenen com a denominador comú el contacte directe amb el públic i afavorir-ne la complicitat amb l'artista. Mario Gas és present en dos dels muntatges: a la direcció de 'El somni d'un home ridícul', de Fiódor Dostoievsky (1821-1881) i amb Ricardo Moya, i protagonitzant 'Amici Miei', una vetllada amb els espectadors en què recitarà alguns dels seus textos preferits i compartirà experiències i anècdotes en un ambient informal. Per la seva banda, Elisa Crehuet portarà a l'espai cultural l'espectacle 'No sóc corista, són una artista', acompanyada al piano per Clara Ferrer, mentre que Paul Berrondo, a la veu, i Jordi Busquets, a la guitarra, posaran música i sentiment a 'Cos Meu Recorda', versionant poemes de l'autor d'Alexandria Konstandinios Kavafis (1863-1933). La nova temporada arrenca aquest dimecres amb la proposta de Mario Gas i Ricardo Moya 'El somni d'un home ridícul" on Moya desenvolupa un monòleg on es presenta al públic com un home que no es creu mereixedor de res però amb l'empenta i egolatria necessària per parlar del que sent i pensa, passant per diversos estats emocionals. En roda de premsa, Moya ha recordat divertit com Gas li "feia la guitza" a l'hora de fer realitat l'espectacle, descartant totes les propostes que li feia: des de posar una tarima a col·locar un focus zenital. Finalment, es va adonar que l'important era "anar traient" elements per quedar-se "amb l'essència del text". Un ambient que encara pren més força amb les dimensions reduïdes de La Gleva, que afavoreix un contacte més íntim amb l'espectador. Les funcions s'allargaran fins al 28 de gener. A aquest 'cara a cara' seguirà un altre però en un ambient, aparentment, més informal. Serà de la mà d''Amici Miei', on Mario Gas repassa una vida sencera dedicada al teatre amb textos, poemes o cançons que l'han anat acompanyant en aquest temps i dels que sent especial predilecció. "Serà com una trobada d'amics", ha dit Gas, afegint que es podrà "tossir sense tapar-se la boca, sortir al lavabo o mirar el mòbil". "O no"; ha ironitzat Mario Gas. 'Amici Miei' es podrà veure de l'1 al 5 de febrer. Dues dones protagonitzaran el següent muntatge de la temporada, els dies 23, 24 i 25 de febrer i el 2, 3 i 4 de març. Amb un títol ple d'intencions –'No sóc corista, síc artista', Elisa Crehuet, una veterana en l'escena teatral i que ha tocat tots els pals d'aquest mon, dalt o abaix de l'escenari, cantarà cuplets acompanyada del piano de Clara Ferrer, que també fa d'actriu a l'obra. Juntes, recordaran el seu passat d''artisteo' treballant per la 'Gran Estrellita Antoja'. El personatge de Crehuet, que acabarà posant-se també sota els focus, recordarà aquest passat amb una nostàlgia un pèl malaltissa. Finalment, Paul Berrondo, acompanyat de la guitarra de Jordi Busquets, versionaran poemes de Konstandinios Kavafis (1863-1933) a 'Cos Meu Recorda'. Un muntatge que es va estrenar a Manresa i que, segons asseguren els seus autors, en van gaudir més als assajos. Berrondo ha dit, a més, que el de Kavafis va ser "el primer" llibre de poemes que va caure a les seves mans i ha destacat el "luxe" que suposa treballar en espais petits que permeten una relació tant directa amb el públic.
Cultura
Teatre
Moncloa respon a Torra que els jutges resoldran "sense cap ingerència" el cas dels CDR detinguts. Fonts del govern espanyol reiteren que la separació de poders és un "dels principis bàsics de l'estat de dret". La Moncloa ha respost al president del Govern, Quim Torra, que el poder judicial espanyol resoldrà "independentment, i sense cap ingerència" el cas dels nou CDR detinguts aquest dilluns i investigats per l'Audiència Nacional per uns suposats delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius. Després que Torra hagi enviat una carta al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, per expressar la seva "indignació" amb les detencions, fonts de Moncloa s'han remès a les declaracions que ja va fer el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, defensant la separació de poders com un dels "principis bàsics de l'estat de dret". En aquest sentit, des de l'executiu espanyol recorden que Sánchez és a Nova York, a l'Assemblea General de les Nacions Unides, i que no dirà res nou més enllà del que va exposar el seu ministre de l'Interior. Així, les fonts reiteren que les actuacions "estan dirigides per l'autoritat judicial i es basen en la suposada comissió de diversos delictes" i que, per tant, i com va exposar Grande-Marlaska, "és un jutge el que imputa fets concrets a persones concretes i el que haurà de resoldre sobre la situació de cada detingut". "Estem davant d'un dels poders de l'estat de dret, el poder judicial, que resoldrà independentment, sense cap ingerència de cap altre poder", reiteren des de Moncloa.
Política
Govern
Assaig, llibres històrics i contes infantils, les novetats editorials pirinenques per Sant Jordi. La diada s'acompanyarà de lectures en viu, signatura de llibres i música en directe. Assaigs, llibres històrics, cultura popular, llibres infantils i llibres d'art són les novetats que presenten les editorials pirinenques per la diada de Sant Jordi. Títols com 'Viatge Universal pel Pirineu', 'Sketchbook', 'Trossos de temps de postguerra', 'Piulades populars' o les 'Gallines d'Aristot', conviuen en les llibreries del Pirineu amb les novetats editorials nacionals i internacionals. El llibreter, Xavier Purgimon, ha senyalat que "el que la gent ja està demanant són els llibres del Pirineu, aquests són els best-sellers al Pirineu, també les novetats editorials de fora". L'editor d'Editorial Salòria, Marcel·lí Pasqual, ha explicat que la seva editorial estrena fins a nou llibres per Sant Jordi, entre novetats i reedicions. La diada s'acompanyarà a la Seu amb lectures en directe, signatures de llibres per part dels autors pirinencs i actuacions musicals en directe. L'editor Marcel·lí Pasqual ha assegurat que "al territori conviu bastant bé el best-seller i el llibre local". En aquest sentit, ha detallat que "des de l'Associació del llibre del Pirineu hem observat que molta gent el que fa és comprar dos llibres, el best-seller i el llibre local, ja que no es vol perdre cap de les dues coses". Segons Purgimon, els llibres més venuts enguany seran "l''Sketchbook', d'Albert Viladés i editat per Editorial Andorra, 'Trossos de temps de postguerra' d'Amadeu Gallart i Sol Gasch, editat per Salòria, i 'Allò era una altra cosa', d'Àngel Dalmau i editat per Mesclant". L'Associació del llibre del Pirineu ha remarcat que són moltes les novetats editorials editades al Pirineu i escrites per autors Pirinencs. Pasqual ha assegurat que "des de l'Associació sempre s'ha destacat que el Pirineu és una de les regions de Catalunya on més s'escriu i més s'edita". La diada a la Seu es complementarà amb una desena d'activitats dedicades al llibre, la lectura en veu alta, la signatura de llibres d'autors locals i actuacions musicals al Passeig Joan Brudieu. De fet, el passeig acollirà durant tot el dia una quarantena de parades de llibres, roses, artesanies i associacions locals.
Cultura
Lletres
Una adaptació de la primera sarsuela catalana escrita per a cobla amb música d'Enric Morera tanca la Fira Mediterrània. L'espectacle està format per més de 60 persones damunt l'escenari entre músics, cant, dansa i actors. L'obra de teatre líric català 'La viola d'or', amb música d'Enric Morera i llibret d'Apel·les Mestres, ha tancat aquest diumenge al vespre la 18a edició de la Fira Mediterrània de Manresa. La producció, estrenada l'any 1914 en un bosc de la Garriga, va comptar amb la direcció musical del propi Enric Morera i la direcció escènica d'Adrià Gual. Anys més tard, l'obra, que es trobava a l'Arxiu Nacional de Catalunya, va ser rescatada amb l'objectiu de fer-ne una adaptació que ha comptat amb la participació de la cobla Marinada de Badalona i el cor ArsInNova, dirigit per Pere Lluís Biosca. L'adaptació de la dramatúrgia, a càrrec de Jordi Prat, ha omplert aquest vespre les butaques del Kursaal. La producció ha comptat amb la cobla Marinada de Badalona, una formació que s’ha distingit per explorar nous camins més enllà del coblisme associat a les clàssiques ballades de sardanes. També hi ha tingut un lloc destacat el cor ArsInNova, dirigit per Pere Lluís Biosca, una de les formacions corals més interessants del país que han interpretat una versió de la sardana 'Les fulles seques' que ha combinat amb una actuació molt completa, també a nivell actoral. Els solistes vocals de l’obra són el tàndem format pel baríton Josep- Ramon Olivé, que acaba d’aconseguir el prestigiós premi del públic al Handel Singing Competition, i la mezzo Anna Alàs, una de les veus líriques catalanes amb major projecció internaciona). El violinista, respectant la tessitura original escrita per Morera, que apostava per un violí i no una viola, malgrat el títol de l’obra, és Joel Bardolet. 'La viola d'or' és una de les peces més destacades del teatre líric català i la primera de les obres d'aquest gènere escrita originalment per a cobla. Més d'un segle més tard de la seva estrena, i en el marc de la commemoració del 150è aniversari del naixement d’Enric Morera, la Generalitat de Catalunya, l’Associació per a la Divulgació, l’Ensenyament i la Promoció de la Música Catalana i Discmedi han impulsat la reposició d’aquesta obra i n’han facilitat l’enregistrament discogràfic. El director escènic de 'La viola d'or', Jordi Prat, ha descrit l'obra com un conte "per a gent gran". Un conte que "ens explica tal com som", ha afegit. El director ha explicat que "quan et cau una obra d'aquestes característiques a les mans, et ve la temptació de fer que passin coses". Amb tot, Prat ha assenyalat que no s'ha atrevit a "pervertir" l'obra de Morera i Gual i ha treballat en la direcció de fer "aflorar" el contingut d'una peça que és desconeguda per a molts. Tot i això, en el procés d'adaptació, Jordi Prat va adonar-se que la música "quedava curta" i per això es van haver d'afegir altres peces d'Enric Morera d'altres obres seves. Això, ha explicat, ha enriquit molt més l'obra i ha donat més ressò als cantants d'"alt nivell" que hi actuen.
Cultura
Música
Abandonen prop de 26 quilos de marihuana després de fugir dels Mossos a Riudellots de la Selva. Dos individus a bord d'un cotxe es van escapar d'una patrulla i van llençar les caixes, però van ser detectats després per altres agents. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home com a presumpte autor d'un delicte contra la seguretat del trànsit i un altre contra la seguretat pública. A més han denunciat un segon també per un delicte contra la seguretat pública. Tot plegat va passar el 26 de novembre a Riudellots de la Selva. Segons el relat policial, els dos individus viatjaven en un cotxe i en veure una patrulla dels Mossos van fugir. Van aconseguir esquivar el vehicle policial després de ficar-se en un camí de carro, on haurien abandonat prop de 26 quilos de marihuana que duien a dins del cotxe. Poc després, però, una altra patrulla els va interceptar. Posteriorment els agents van recuperar l'estupefaent. El detingut, el conductor del vehicle, té 36 anys, és de nacionalitat espanyola i és veí de Santa Coloma de Farners. El denunciat és l’acompanyant, un home de 31 anys, nacionalitat espanyola i veí de Caldes de Malavella (Selva). Els fets van tenir lloc cap a tres quarts de quatre de la tarda del 26 de novembre a la carretera GIV-5341, al terme municipal de Riudellots de la Selva. Una patrulla de Mossos va localitzar un vehicle que, en veure els policies, va accelerar i va començar a avançar en línia contínua. Els agents van seguir el vehicle que, segons la versió policial, desprenia una forta olor a marihuana. Després d’activar els senyals lluminosos i acústics del cotxe policial, van ordenar que s’aturés. El conductor del turisme encara va accelerar més mentre intentava escapar-se col·lidint amb el cotxe patrulla. Els agents van veure que el vehicle anava carregat de caixes amb plantes al seu interior. En arribar a la zona d’Aiguaviva, el vehicle es va endinsar per un camí de terra, fet que va provocar que s’aixequés molta pols i els agents el perdessin de vista momentàniament. Poc després una altra patrulla localitzava el cotxe fugitiu a la carretera GI-540, en terme de Bescanó (Gironès), i aconseguia aturar-lo. A dins, però, ja no portava les caixes de plantes, només assecadors que s’utilitzen per la marihuana. En un primer moment es van identificar els dos homes que hi havia dins del turisme i es va detenir al conductor com a presumpte autor d’un delicte contra la seguretat del trànsit per originar un greu risc a la circulació. Després de fer una recerca per la zona, els agents van trobar les caixes de cartró amagades al bosc plenes de marihuana, per això es va imputar també al conductor i a l’acompanyant un delicte contra la salut pública, tràfic de drogues. En total es van localitzar 25,8 quilos de cabdells marihuana repartits en 5 caixes. La investigació no es dona per tancada i no es descarten futures detencions relacionades amb el cas. La persona imputada declararà davant del jutjat de guàrdia de Girona, quan sigui requerit per fer-ho. El detingut, que no tenia antecedents, va passar el dia 28 a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Girona, el qual va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
Societat
Successos
Detingut a Penelles un jove acusat de deu delictes a Osca, Lleida i València. Se l'acusa de cometre diversos robatoris amb força, furts, estafa i tràfic de drogues. Els Mossos d'Esquadra van detenir a Penelles (Noguera) el passat 8 de setembre per requeriment de la Guàrdia Civil d'Osca un jove de 23 anys que havia comès diversos delictes a la comarca del Cinca Mitjà. La detenció va tenir lloc després de més de sis mesos d'investigació per part de la Guàrdia Civil de Barbastre i Osca en el marc d'una operació que porta per nom 'Columbare'. Inicialment, la Guàrdia Civil va fer una primera detenció del jove al febrer, com a suposat autor de diversos robatoris en zones agrícoles, i va quedar en llibertat després de declarar. Els agents van continuar la investigació després de comprovar tot el material que van trobar a casa del detingut i van poder determinar que hi havia objectes valorats en 10.000 euros que havien estat robats a d'altres municipis com Monzó, Lleida o València, així com també pastilles d'una substància desconeguda. És per això que es va ordenar la recerca i captura fins que va ser detingut a Penelles. La Guàrdia Civil va trobar a casa del jove nombrosos objectes com maquinària, eines, electrodomèstics, material informàtic, equips de música i telèfons mòbils. Durant més de sis mesos els agents han investigat aquests objectes intervinguts que tindrien un valor de 10.000 euros i han determinat que provenien de robatoris comesos a Monzó, Barbastre, Lleida, o València, després d'aconseguir localitzar els seus legítims propietaris. En total s'acusa al detingut de quatre delictes de robatori amb força, quatre furts, un delicte d'estafa i un altre contra la salut pública.
Societat
Policial
La JNC respon a Albiol amb el vídeo d'una agressió i l'acusa de ser "el primer 'matón' de Catalunya". Les joventuts del PDeCAT replica el dirigent popular després d'acusar els joves independentistes de només voler-se "emborratxar". El secretari general de la JNC i diputat del PDeCAT al Congrés, Sergi Miquel, ha replicat aquest dimecres les declaracions que va fer el líder del PPC, Xavier García Albiol, aquest cap de setmana: va assegurar que els joves independentistes, assenyalant especialment els propers a la CUP, "només" li demanaven diners com a alcalde per organitzar concerts on "es maltractava la música i on només els preocupava emborratxar-se, que els sortís l'alcohol per les orelles i, si es prestava, anar a llençar quatre pedres contra la seu del PPC". Com a resposta, Miquel ha penjat un vídeo a les xarxes en què es veu Albiol agredint un manifestant durant una protesta a Martorell per la precampanya electoral de les generals del 2006. "Diu Albiol que coneix les nostres aficions. Ho diu ell que és el primer 'matón' de Catalunya. Aquí fent un passeig tranquil com els que fem a la JNC", ha piulat el dirigent de les joventuts del PDeCAT a les xarxes socials en dos missatges. El dirigent de les joventuts del PDeCAT ha replicat Albiol que diumenge va assegurar que els joves independentistes no li demanaven polítiques de formacions ni finançament per accedir a projectes de la UE sinó "només" li demanaven diners per organitzar concerts on "es maltractava la música" i on "només els preocupava emborratxar-se". "Aquest és el model del que representen els joves independentistes, concretament els de la CUP", va assegurar Albiol en unes declaracions que no han agradat als joves del PDeCAT.
Política
Partits
Detenen un turista per violar una noia en un apartament de Lloret de Mar. L'arrestat, que té 21 anys, és d'origen italià i estava passant uns dies a la població. Els Mossos d'Esquadra han detingut un turista italià de 21 anys per violar una jove d'origen francès en un apartament de l'avinguda Just Marlés de Lloret de Mar (Selva). Els fets van tenir lloc la matinada del 5 de setembre. Els agents van rebre l'avís cap a les set del matí a través del telèfon d'emergències 112 que la noia hauria estat víctima d'una agressió sexual amb penetració per part del turista de 21 anys. El mateix dimarts, els agents el van detenir. L'arrestat està pendent de passar a disposició judicial al jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia en les properes hores. Fa menys d'un mes, una turista de 19 anys va denunciar que havia estat víctima d'una violació múltiple per part de tres joves alemanys en un hotel de la mateixa població la nit del 15 al 16 d'agost. Els arrestats van quedar en llibertat provisional després de passar a disposició judicial. Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís cap a les set del matí. La víctima és una noia francesa i l'agressió sexual amb penetració s'hauria produït en un apartament de l'avinguda Just Marlés de Lloret de Mar. Poca estona després, els agents van detenir un turista italià de 21 anys, que passava uns dies a la població, com a suposat autor de la violació. El jove està arrestat i es trobar hores d'ara a la comissaria dels Mossos d'Esquadra pendent de passar a disposició judicial en les properes hores. No han transcendit més detalls de l'agressió sexual. Fa menys d'un mes, una turista de 19 anys va denunciar que havia estat víctima d'una violació múltiple per part de tres homes en un hotel de la mateixa població. L'agressió sexual va tenir lloc la nit del 15 al 16 d'agost, pels voltants de les dues de la matinada. La policia va poder detenir els tres sospitosos poques hores després. Els arrestats, que també passaven uns dies de vacances a Lloret, eren alemanys de 24 i 25 anys. Després de passar a disposició judicial, van quedar en llibertat provisional i sense fiança.
Societat
Successos
La Taula de Consens vol una comissió mixta amb les administracions que concreti accions per salvar el delta de l'Ebre. Demanen als partits que s'esforcin per introduir partides als pressupostos d'enguany de l'Estat i la Generalitat. La Taula de Consens pel delta de l'Ebre ha proposat crear una comissió mixta amb els governs espanyol i de la Generalitat per executar de forma urgent les mesures necessàries que ajudin a preservar l'espai davant l'amenaça de nous temporals. Alcaldes i comunitats de regants han reclamat a les administracions superiors que compleixin la paraula i tradueixin en fets les promeses fetes fa un mes sobre el terreny. També demanen als partits polítics que s'esforcin per introduir partides econòmiques per materialitzar aquestes mesures als pressupostos que encara s'estan tancant. Representants de l'ens s'han reunit amb sectors afectats, entre els quals els empresaris turístics, que han manifestat el seu temor als efectes adversos de l'episodi. "Els que vivim al Delta sabem que aquell episodi va ser extraordinari però les probabilitats que hi hagi una llevantada, normals al març, hi són i al novembre també. Per tant creiem que hem de continuar prement l'accelerador", ha manifestat el portaveu de la Taula, Xavier Curto. L'ens, segons ha precisat, traslladarà formalment aquesta proposta durant els pròxims dies tant al govern espanyol com al de la Generalitat. Tot i agrair "l'acollida i el suport de les diferents administracions i institucions", en la línia d'entendre que calen mesures per preservar de forma urgent el Delta, sostenen que arriba l'hora dels fets i d'assumir compromisos reals. "Creiem que la comissió mixta és l'instrument que pot accelerar aquests processos", ha insistit Curto. De forma paral·lela, la Taula ha instat els partits polítics, tant en l'àmbit català com estatal, "segons les possibilitats de cadascú", a treballar per introduir en els pressupostos d'aquest 2020 encara en fase d'aprovació, algunes de les mesures plantejades pel Pla Delta presentat per la Taula perquè es puguin fer efectives. En aquest sentit, l'ens s'ha posat a disposició de les diferents forces polítiques per explicar de forma detallada el contingut i les propostes del documents. Representants de la Taula s'han reunit al llarg d'aquest dimarts amb col·lectius i sectors que han resultat afectats pel temporal i que, asseguren, els donen suport. Aquest és el cas, entre d'altres, dels propietaris de les finques més afectades tocant a la costa de l'hemidelta esquerre o dels empresaris del sector turístic del Delta. Aquests últims, precisament, han mostrat la seva preocupació sobre els efectes que l'episodi i la seva difusió poden tenir sobre els seus negocis de forma imminent. "Potser s'ha donat una imatge exageradament catastròfica i estan preocupats per possibles anul·lacions o manca de clients que habitualment visiten el Delta, els valors del qual segueixen vigents. La Taula també estem preocupats per revertir aquest enfocament tant catastròfic", ha reflexionat el mateix Curto. Sobre la possibilitat plantejada per partits polítics, entitats i grups ecologistes del territori d'obrir la Taula a totes les sensibilitats existents a l'hora de consensuar mesures per preservar el Delta, Curto ha remarcat que el Pla presentat és "fruit de converses prèvies amb tots els sectors". Això es va traduir en adhesions formals per part d'algunes entitats, en alguns casos, mentre que d'altres van decidir mantenir-se a l'espera dels resultats. "Podem assegurar que moltes de les visions o formes d'entendre les possibles solucions del Delta estan totes reflectides al Pla Delta. Potser hi haurà diferències amb les mesures que cal accelerar o no. Nosaltres sempre hem defensat que totes les mesures han d'anar en paral·lel", ha assumit. En aquest sentit, Curto ha remarcat la importància d'actuar també sobre l'aportació de sediments retingut als embassaments. "S'han d'accelerar els estudis i proves pilot perquè s'implementi al més aviat possible però les altres actuacions que no són la recuperació de sediments són d'implementació força més ràpida", ha apuntat, tot i assegurar ser conscients que "qualsevol actuació d'urgència a curt i mig termini, si al final no arriben els sediments servirà de poca cosa".
Economia
Agroalimentació
Torra fa una crida a la unitat i reafirma el seu "compromís" amb la república. El president de la Generalitat és rebut a Deltebre entre aplaudiments i xiulets de desenes de persones que li exigeixen fer efectiva la república. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reafirmat el seu compromís i el del Govern en la implementació de la república en la inauguració del Centre Fluvial del Delta a Deltebre (Baix Ebre) aquest diumenge al migdia. Torra ha reivindicat el llegat de l'1 d'octubre i ha fet una crida a la unitat. En la seva arribada, el president ha estat rebut entre aplaudiments i amb una sonora escridassada i xiulada per part d'un grup de persones que l'esperaven a les portes del nou equipament. Els manifestants li han demanat que faci efectiva la república.
Política
Govern
Jutgen un exboxejador que afronta 10 anys i 9 mesos de presó per apallissar i abusar sexualment de la parella a Sils. L'acusat nega els fets, assegura que la víctima "està mentint" i demana que l'absolguin. L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dijous un exboxejador que s'enfronta a una pena de 10 anys i 9 mesos de presó acusat d'apallissar i abusar sexualment de la seva parella a Sils (Selva). La fiscalia l'acusa de dos delictes de maltractament en l'àmbit de la violència domèstica, un delicte d'abús sexual amb penetració i un altre d'amenaces. Els fets que han arribat a judici es remunten als dies 24 i 25 d'abril del 2013. Segons l'acusació pública, la parella feia poc temps que sortia però ja vivien plegats. Sosté que la tarda del 24 d'abril hi va haver una primera disputa en el transcurs de la qual l'home li va mossegar l'orella a la denunciant. Ja a la nit, indica el fiscal, quan van arribar a casa la va coaccionar per mantenir relacions sexuals i, després, la va subjectar amb força pel coll i li va clavar una pallissa a cops de puny i amb un ganivet. L'acusat nega els fets, assegura que la víctima "està mentint" i atribueix la denúncia a que ell no volia continuar la relació. Per això, la seva defensa demana que l'absolguin.
Societat
Judicial
AMPLIACIÓ:Els delictes i les infraccions a les platges de Tarragona es redueixen un 50% aquest estiu. La Guàrdia Urbana denuncia sis persones per no respectar la bandera vermella i quatre per saltar de les roques. La Guàrdia Urbana de Tarragona fa un balanç satisfactori del dispositiu de vigilància i seguretat a les platges portat a terme entre el 15 de juny i l’11 de setembre. Durant aquests 88 dies, la policia ha efectuat 1.780 intervencions, una vintena al dia de mitjana. El cos policial ha titllat de “molt tranquil·la” la campanya d’enguany, en què els delictes i infraccions s’ha reduït un 50% respecte l’anterior. Segons el consistori, s’ha apreciat una conducta més cívica dels ciutadans, fet que s’ha atribuït a una major conscienciació i als vuit anys que porta en funcionament la Unitat de Platges. Tot i això, la policia local ha hagut d’actuar en nou ocasions per banyistes que no respectaven la bandera vermella i deu vegades més per joves que saltaven de les roques al mar. D’aquests, sis i quatre persones, respectivament, han acabat denunciades. De fet, s’han denunciat 922 infraccions de l’ordenança de civisme, la majoria de les quals són per vehicles mal estacionats, presència de gossos, consum de drogues i acampades il·legals. El gruix de les intervencions que han generat més denúncies ha estat, un any més, per garantir una correcta mobilitat de vehicles i persones als entorns de la platja, amb 819 sancions relacionades amb el trànsit. Un total de 530 vehicles han estat sancionats per estacionar en un lloc indegut. També s’han imposat 191 sancions relacionades amb l’incivisme per deixar el vehicle damunt la vorera, en un pas de vianants o en un reservat per a persones amb discapacitat, entre d’altres. A més, s’han sancionat 103 infraccions a l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana i d’Ús dels Espais Públics. Les principals sancions s’han imposat a 32 propietaris de gossos, tretze per consum de drogues, dotze per acampades, deu a establiments, vuit per venda ambulant i dues per armes prohibides. D’aquestes infraccions destaquen les produïdes a les cales situades al bosc de la Marquesa, sobretot relacionades amb la presència de gossos, acampades i encendre foc. En concret, al Bosc de la Marquesa, aquest any la Guàrdia Urbana ha continuat planificant dispositius conjunts amb els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil, els Agents Forestals i el guarda d’aquesta finca per garantir la vigilància i el control d’aquests espais naturals protegits, evitant acampades, festes i riscos d’incendi forestal. La Guàrdia Urbana ha subratllat que Tarragona no presenta problemes per venda ambulant o persones que ofereixen massatges a les platges il·legalment, com succeeix en d’altres municipis costaners. A més, s’han realitzat tres denúncies per nudisme fora dels espais autoritzats arran dels avisos d’altres banyistes i no consten intervencions per ‘cruising’, contra persones que porten a terme pràctiques sexuals en zones boscoses. Sis multes per desobeir la Creu Roja i quatre per saltar de les roques al mar La Guàrdia Urbana també ha actuat en nou ocasions a requeriment del servei de socorrisme de la Creu Roja per no respectar les banderes o banyistes imprudents. Aquestes intervencions s’han traduït en sis multes de 100 euros per no obeir les indicacions dels responsables de seguretat i salvament de les platges A més, s’han fet deu actuacions per joves que saltaven de les roques al mar, dels quals se n’han denunciat quatre. El cap de la Unitat de Proximitat, Anton Tost, ha explicat que només denuncien als majors d’edats i als reincidents, mentre que en cas que els infractors siguin menors es limiten a informar-ne els seus pares. Tost ha subratllat que es tracta d’unes xifres baixes i ha destacat que enguany s’ha percebut, en línies generals, una conducta més cívica dels ciutadans, la qual cosa ha redundat en una major seguretat i millor convivència. “Aquesta tendència és fruit de la feina de la Unitat de Platges que, des de 2009, s’implica en garantir la seguretat i la convivència a les platges mitjançant la prevenció i el patrullatge a peu dels agents”, ha afegit el regidor de Seguretat Ciutadana, Pau Pérez. Respecte a les infraccions penals, n'hi ha hagut 21, la majoria per furts als banyistes i a l'interior dels automòbils estacionats. En aquest sentit la Guàrdia Urbana ha continuat habilitant un vehicle furgoneta com a oficina mòbil de recepció de denúncies i els agents han utilitzat formularis en diferents idiomes per a recollir les denúncies a peu de platja. D’altra banda, l’Ajuntament ha destacat que enguany només s’ha produït una víctima mortal per ofegament -una persona que va patir una aturada cardíaca-, davant les cinc que es van produir l’estiu passat.
Societat
Policial
Falsa alarma per una maleta sospitosa al Born Centre de Cultura i Memòria. Els Mossos han acordonat la zona durant una hora i han desallotjat l’equipament i algunes terrasses. Ensurt aquest diumenge al vespre al Born Centre de Cultura i Memòria (BCCM) de Barcelona. La localització d’una maleta sospitosa pels voltants de les 20 hores a l’interior del recinte ha obligat els Mossos d’Esquadra a activar els protocols de seguretat. La policia catalana ha desallotjat l’equipament i algunes terrasses, a banda d’acordonar la zona creant un perímetre de seguretat al voltant de la plaça Comercial. Al cap d’una hora, i fetes les comprovacions, els Mossos d’Esquadra han confirmat que es tractava d’una falsa alarma i que la maleta sospitosa no representava cap perill. A les 21 hores, s’ha desmuntat el cordó de seguretat i s’ha restablert la normalitat pels voltants del Born Centre de Cultura i Memòria.
Societat
Policial
ACTUALIZACIÓ:Els aiguats deixen més de 150 litres al Garraf i prop d'un centenar de sortides dels Bombers. Rescaten el conductor d'un cotxe arrossegat per la riera a Sant Andreu de Llavaneres. Nit i matinada d'aiguats a la costa central amb registres de més de 150 litres al Garraf (156 litres a Vilanova i la Geltrú) i prop d'un centenar de sortides dels Bombers de la Generalitat. Els xàfecs també han estat molt intensos al Baix Llobregat, Barcelonès i Maresme amb 118 litres a Castelldefels, 91 a Viladecans o 79 litres a Arenys de Munt. De fet, entre els serveis destacats de Bombers hi ha el rescat del conductor d'un cotxe arrossegat per la riera a Sant Andreu de Llavaneres. Els fets van passar a les 21.45 hores i l'avís el va donar la Policia Local en veure que un home sortia del cotxe després de ser sorprès per l'augment del cabal a la riera de Llavaneres –en un passallís a tocar de la C-32- i era arrossegat per l'aigua. L'afectat es va poder enganxar a una branca i, amb l'ajuda d'una corda de quatre metres, va ser rescatat pels Bombers, que hi van treballar amb quatre dotacions. L'home va patir policontusions i una ferida en un braç, i va ser traslladat pel SEM a l'Hospital de Mataró. No va ser l'únic rescat dels Bombers ja que diverses persones van quedar atrapades als seus vehicles per l'aiguat a Vilanova i la Geltrú, com és el cas del pas soterrani de la Rambla de Salvador Samà. També es va haver de tallar durant unes hores la circulació a l'R2 sud al seu pas per la capital del Garraf davant l'acumulació d'aigua i de serveis dels Bombers a la zona. El telèfon d'emergències 112 ha rebut un total de 214 trucades per les pluges fins a mitjanit, 110 fetes des del Garraf i 81 concentrades a Vilanova i la Geltrú, segons ha detallat Protecció Civil. Altres comarques afectades per les fortes tempestes i les petites inundacions han estat el Baix Llobregat amb 53 trucades al 112 (29 provinents de Castelldefels) i el Barcelonès, amb 26 trucades al 112 (21 des de Barcelona ciutat).
Societat
Meteorologia
Puigdemont confia que la Mesa del Congrés "faci valer la seva sobirania" i protegeixi "els drets dels diputats". El líder de JxCat respon a Maragall que ell es voldria trobar amb Forn: "És un pres polític i no té cap possibilitat de reunir-se amb mi, excepte si és alcalde". El candidat de JxCat a les eleccions europees Carles Puigdemont confia que la Mesa del Congrés "faci valer la seva sobirania davant la intromissió" i que protegeixi "els drets dels diputats" independentistes presos. "Seria un acte de valentia i coratge", ha opinat en una atenció als mitjans a Londres. L'expresident considera que els drets dels diputats presos "estan amenaçats de ser suspesos només per raons polítiques" perquè aquests suspensió podria "alterar les majories" a través de les quals Pedro Sánchez "pogués ser investit president" del govern espanyol. Preguntat per l'oferta de reunió d'Ernest Margall si és alcalde de Barcelona, Puigdemont ha replicat que ell amb qui li agradaria reunir-se és amb el candidat de JxCat Quim Forn. "És un pres polític que no té cap possibilitat de reunir-se amb mi, excepte si és alcalde", ha defensat. Respecte a la petició del PP a la fiscalia d'actuar contra els diputats presos per gravar vídeos al Congrés, el líder de JxCat ha acusat els populars de "delators" i de denunciar un fet "absurd en temps d'Internet". "És anacrònic, descriu molt bé en quina era viuen", ha criticat. L’expresident Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí i el vicepresident del Parlament Josep Costa s’han reunit amb el grup parlamentari de suport a Catalunya a Westminster aquest dimecres a la tarda.
Política
Unió Europea
El XIIIè Festival BBVA de Música Religiosa de Vic oferirà una desena de concerts i s'obre a Granollers i a Manlleu. El certamen començarà el 8 d'abril i s'allargarà fins al dia 15. La línia iniciada l'any passat dins el Festival BBVA de Música Religiosa de Vic per unir la música amb els conceptes de proximitat, país, pedagogia i diversitat es mantindrà en l'edició d'enguany. El director artístic, Quim Térmens, ha explicat a l'ACN que la voluntat és apropar a la societat una de les seves grans riqueses: la cultura. De fet, la idea del director amb la programació que ha elaborat és que a la llarga "qualsevol tipus d'acció cultural sigui un fet de consum habitual entre els ciutadans". El concert inaugural anirà a càrrec de l'Orquestra Barroca Catalana que interpretarà 'Sons de passió i glòria' i que tindrà lloc dissabte dia 8 a dos quarts de nou del vespre a l'Església la Pietat de Vic. Enguany el festival, que s'allargarà fins al dia 15, col·laborarà amb dos concerts que es faran a Manlleu i a Granollers. El director artístic del Festival de Música Religiosa de Vic, Quim Térmens, ha explicat que si com a societat s'entén el consum cultural com a part de la riquesa i experiència humanes, cal "apropar-la" a les persones. És per això que des del festival es vol facilitar l'accessibilitat econòmica als concerts amb preus populars de les entrades que van dels cinc als deu euros, les accions de carrer com a suport en la difusió i la proximitat, el fet de facilitar la presència dels joves i l'aproximació de l'artista vers el públic en acabar els concerts. Térmens també ha destacat que els concerts seran interpretats bàsicament per formacions del país, per donar-los suport i oferir-los espais on mostrar el seu treball. D'altra banda, la voluntat del festival també és fer pedagogia, i en aquest sentit cada concert es presentarà de manera breu i propera amb la pretensió d'ajudar a entendre i gaudir del fet musical de cada concert. L'endemà del concert inaugural protagonitzat per l'Orquestra Barroca Catalana, serà el torn a Sant Pere de Casserres del concert de la Coral Sant Jordi, amb una proposta que porta per títol 'Rejoice in the lamb'. Dilluns dia 10, a l'Església Sant Domènec de Vic, la Coral Mixta d'Igualada, la Coral Canigó i OCT 48 portaran a escena 'Rèquiem de Gounod'. Dimarts 11, l'Església de l'Escorial acollirà el concert 'Violons', mentre que dimecres 12 el Maig Quartet Masculí farà un concert a la capella de la Pietat de Vic sota el nom de 'Sacralitat i natura'. Dijous dia 13, la Pietat acollirà el concert de les The Sey Sisters, i es clouran les propostes dissabte dia 15 amb les caramelles pels carrers de Vic de la mà de la Confraria del Roser de Sant Julià de Vilatorta. A més, el festival vigatà també col·laborarà amb el concert de Maria del Mar Bonet, '50 anys d'escenaris', que es farà a l'Església de Santa Maria el 7 d'abril a dos quarts de deu del vespre, i també amb el concert de Cor de Cambra de Granollers, que es farà a l'Església de Sant Esteve de la capital vallesana. Com a novetats, enguany el festival ha plantejat dues conferències, una que s'ha dut a terme aquest dijous amb una reflexió de Jordi Domènech durant la presentació del festival a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic, i una altra a càrrec d'Oriol López sobre La Passió segons Sant Mateu que es farà el 14 d'abril a les 8 del vespre a la capella de La Pietat. Una altra de les vessants del nou format del Festival de Música Religiosa que es va iniciar l'any passat és que no se centra exclusivament en la cultura cristiana, sinó que la programació dels concerts ofereix visions espirituals i religioses de diferents tipus. Segons el director, "qualsevol música, encara que no sigui una peça que tracta un tema religiós, pot arribar a despertar facetes espirituals de l'ésser humà". "Al final el missatge global que volem donar és que la música està a prop de l'esperit humà", ha afegit. Ja serà la segona edició en què els concerts no se celebraran a l'Atlàntida i els espais escollits són el campanar de la Catedral de Vic, l'Església de la Pietat, l'Església Sant Domènec, l'Església de l'Escola l'Escorial o els carrers del barri antic. Dins la programació es manté el concert a Sant Pere de Casserres. El festival s'organitza des de la Comissió de Cultura de les Parròquies de la Pietat, el Carme i Sant Domènec, la Fundació Antiga Caixa Manlleu, BBVA CX i l'Ajuntament de Vic.
Cultura
Música
AMPLIACIÓ:Pascal creu que el PP "tindrà feina" per explicar les possibles inhabilitacions per aturar l'1-O. El PDeCAT assegura que la Mesa garantirà que la Llei del referèndum es pugui debatre. La coordinadora general del Partit Demòcrata (PDeCAT), Marta Pascal, ha opinat que el govern espanyol s'haurà d'esforçar per justificar els intents d'aturar el referèndum. En la roda de premsa posterior al Comitè Nacional, aquest dilluns al migdia, Pascal ha afirmat que "si l'única resposta del PP és inhabilitar tindran feina a explicar-ho", a més de qualificar aquesta opció de "miopia política". A més, i pel que fa a la Llei del referèndum que es preveu que es pugui aprovar durant la sessió plenària d'aquest dimecres, la coordinadora general del PDeCAT ha assegurat que la Mesa del Parlament garantirà que la norma es pugui debatre al ple. Pascal ha insistit que la Mesa sabrà prendre "les decisions idònies" per garantir que la Llei del referèndum "pugui ser debatuda i treballada" tal i com preveu el reglament parlamentari. I, pel que fa a la possible reacció de l'Estat un cop s'admeti a tràmit i s'aprovi la norma, la també diputada de JxSí ha lamentat que "ha passat l'estiu però la sensibilitat democràtica del PP ha disminuït". En aquest sentit, Pascal ha subratllat la "plena confiança" del PDeCAT tant pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La dirigent del PDeCAT ha argumentat que el context que se segueix no és el de la desobediència, sinó el de l'obediència amb el que va demanar la ciutadania. Així, Pascal ha afirmat que "aquesta setmana al Parlament hi haurà l'oportunitat de refermar" aquest compromís amb el full de ruta. "El focus no està en la desobediència, sinó en que la gent s'expressi l'1-O i amb les conseqüències que preveu la Llei del referèndum", ha conclòs. Dard al PSC D'altra banda, Pascal ha carregat contra el PSC, que ha fet una crida perquè els ciutadans no vagin a votar l'1-O. "És una decepció democràtica i una mala notícia", ha justificat, després de recordar que el partit socialista té una "arrel demòcrata". És en aquest sentit que Pascal ha demanat al secretari general del PSC, Miquel Iceta, que "recapaciti" i entengui que els processos polítics han de tenir "només" una resposta de "més política, més democràcia i més urnes". Comissió del PSOE sobre el procés Finalment, i pel que fa a la proposta del PSOE de crear una comissió sobre el procés, Pascal ha anunciat que el PDeCAT hi assistirà -en cas que aquesta s'acabi configurant- "per defensar el dret a decidir i el referèndum de l'1-O". Tot i això, la coordinadora general del Partit Demòcrata ha recordat que el PSOE va votar en contra de la comissió sobre el procés que va proposar l'aleshores líder del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs. "És una contradicció, no ho entenem", ha valorat.
Política
Partits
AMPLIACIÓ:Gas Natural Fenosa guanya 1.502 milions d’euros el 2015, un 2,7% més que l’any anterior. L’activitat internacional i especialment la incorporació de la Companyia General d’Electricitat de Xile impacten positivament en el resultat final. Gas Natural Fenosa va tancar el 2015 amb un benefici net de 1.502 milions d’euros, cosa que suposa el 2,7% més que l’any anterior. El benefici abans d’impostos, amortitzacions i interessos financers (Ebitda) es va situar en 5.264 milions, el 8,6% més que el 2014, i supera amb escreix l’objectiu del pla estratègic 2013-2015 que estava fixat en 5.000 milions. Els resultats s’han vist beneficiats per les operacions internacionals a Llatinoamèrica i especialment per l’impacte de la integració durant tot l’exercici de la Companyia General d’Electricitat xilena (CGE) que va aportar 499 milions a l’Ebitda. L’activitat internacional ja aporta el 48% de l’Ebitda quan el 2014 suposava el 44,7%. El creixement de l’Ebitda, sense tenir en compte una operació d’adaptació normativa per imputar financerament la divisió de la xilena Gasco, s’hagués situat en 5.376 milions d’euros, amb un creixement del 10,8% més que el 2014. L’entorn econòmic i un escenari energètic ‘’complexa’’ per la caiguda del preu del petroli, més la devaluació de divises en algun dels mercats on opera la companyia han estat neutralitzats en el compte de resultats per la solidesa dels negocis regulats i especialment per la l’expansió internacional. Els resultats del 2015 han integrat durant tot l’exercici els resultats de la CGE que es va incorporar al grup energètic català el desembre del 2014. La incorporació de CGL ha tingut un impacte positiu per sí sola de 499 milions en l’Ebitda, cosa que ha ajudat a compensar l’impacte negatiu de 59 milions que va suposar la regulació energètica de l’estat espanyol. La ràtio d’endeutament s’ha situat a 31 de desembre del 2015 en el 45,8%, amb gruix d’endeutament financer de 15.648 milions d’euros. El 96,3% d’aquest endeutament té venciments a llarg termini i una vida mitjana per sobre dels 5 anys. La liquiditat de la companyia presidida per Salvador Gabarró estava situada en 10.601 milions d’euros, equivalents a les obligacions financeres amb un termini superior als dos anys. En el transcurs del 2015 Gas Natural Fenosa va invertir 2.082 milions d’euros, dels quals 1.767 milions es van destinar a inversions materials i intangibles, amb un increment del 0,9% en relació amb el 2014. El gruix de les inversions es va destinar a operacions en la divisió distribució de gas, que amb 735 milions d’euros va registrar un increment del 3,8% i va absorbir el 41,6% del total de la inversió. D’aquestes inversions en gas, les destinades a la xarxa espanyola es van incrementar en un 29,9%. En electricitat, les inversions van absorbir el 22,8% del total, amb un creixement del 12,9%. Només CGE va representar el 15% del total de les inversions materials de la companyia. Un fet rellevant és que del total de les inversions, les destinades a l’estat espanyol van ser un 2,7% menors que les realitzades el 2014. Per contra, les inversions fora de l’estat espanyol es van incrementar en un 5,5% per la compra de CGE. El consell d’administració de Gas Natural Fenosa proposarà a la junta general d’accionistes destinar 933 milions d’euros, 0,93 euros per acció en concepte de dividends a càrrec dels resultats del 2015. Aquesta quantitat suposa un increment de la rendibilitat del 2,7% en relació amb el 2014. El pagament del dividend complementari de 0,52 euros per títol es farà efectiu l’1 de juliol del 2016. Amb aquest compromís amb l’accionista, el pay out de la companyia (la part del benefici que es destina a retribuir a l’accionista) se situarà en 62,1% tal i com preveia el pla estratègic.
Economia
Energia
AMPLIACIÓ:Inspeccions a locals, reforç policial per l'espectacle pirotècnic i metro tota la nit: Barcelona prepara el Cap d'Any. Hi haurà filtres dinàmics de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana en la celebració de l'avinguda de Maria Cristina, on només es podrà accedir per plaça d'Espanya. La ciutat de Barcelona es prepara per donar la benvinguda al 2018 amb un dispositiu de seguretat especial, que implica des del reforç policial a l'entorn de l'avinguda de Maria Cristina, on se celebrarà l'espectacle de pirotècnia, fins a la inspecció prèvia dels locals que organitzen festes per comprovar que compleixen tota la normativa o els controls d'alcoholèmia i els tests de drogues en diferents punts. El servei de metro funcionarà de manera ininterrompuda durant la nit de Cap d'Any i també es reforçaran els serveis de neteja a tota la ciutat. (En aquesta ampliació s'afegeixen declaracions de l'intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona Joan Miquel Aguilar i del gerent de la sala Razzmatazz, Lluís Torrents, sobre inspeccions a locals). Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona reforçaran la presència a l'entorn de la plaça d'Espanya i l'avinguda Maria Cristina, on es realitzarà l'espectacle de pirotècnia, música, llum i aigua, i que aquesta vegada prendrà com a icona la tradició dels dotze grans de raïm de les campanades. També es col·locaran elements de protecció a la zona de l'espectacle, sense impedir el pas dels vehicles policials o d'emergències. A més, Bombers de Barcelona també ha preparat un dispositiu específic per garantir la seguretat de l'espectacle pirotècnic. La zona destinada al públic serà la calçada central i la vorera costat Besòs de l'avinguda de Maria Cristina. La vorera costat Llobregat estarà tancada com a vial i zona de seguretat. L'únic accés a la zona de la celebració serà per plaça d'Espanya i, per tant, s'impedirà el pas del públic per l'avinguda Rius i Taulet i l'avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquestes vies es reservaran per a evacuació en cas d'emergència i per facilitar el desallotjament del públic una vegada hagi finalitzat l'espectacle. Amb l'objectiu d'impedir actes incívics, s'establirà un dispositiu de seguretat i de control amb filtres dinàmics, format per equips de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana, a l'accés de la plaça d'Espanya i al llarg de l'avinguda Reina Maria Cristina. La música i la llum seran les protagonistes d'un espectacle multimèdia dirigit per Efimer, en què també intervindran elements escenogràfics, pirotècnics, projeccions de làser i una coreografia de les fonts dissenyats expressament per a aquesta ocasió. L'espectacle de la Font Màgica tindrà un bloc especial, dedicat a Carles Santos, pensador i músic recentment desaparegut. Des de dos quarts de 10 de la nit, hi haurà música que s'alternarà amb coreografies de les Fonts de Montjuïc i, a dos quarts de 12, arrancarà l'espectacle central que, després de les campanades, acabarà amb el piromusical d'Any Nou. Talls de trànsit i afectacions a vianants Per muntar les estructures de l'espectacle, s'ha tancat la vorera costat Llobregat de l'avinguda de Maria Cristina i s'ha deixat lliure pel pas de vianants el tram de vorera situat entre els estanys i la calçada, fins diumenge. També s'ha tancat la passarel·la costat Llobregat i les escales d'accés a la plaça de Carles Buïgas des de l'avinguda Rius i Taulet. Fins diumenge a les 7 del vespre, les escales mecàniques del costat Besòs de l'avinguda estan en funcionament per facilitar els accessos al parc, excepte en aquells moments puntuals que les necessitats dels treballs de muntatge i la seguretat requereixin tancar-les. Amb motiu de l'assaig general a les 8 del vespre d'aquest dissabte, es preveu tallar el trànsit a l'avinguda de Maria Cristina i procurar que la Rius i Taulet es mantingui lliure per a la circulació. A les 5 de la tarda de diumenge, es tancaran tots els accessos de vianants al voltant de la zona de la pirotècnia. L'entorn del Palau Nacional es tancarà a dos quarts d'11 de la nit, quan es talli el trànsit de l'avinguda dels Muntanyans. També a partir de les 7 del vespre de l’últim dia de l’any o quan la concurrència de públic ho faci necessari, es tallarà el trànsit a l'avinguda de Maria Cristina, així com a l'avinguda de Rius i Taulet i l'avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia entre els carrers Guàrdia Urbana i Mèxic. Efectius de neteja L'operatiu de neteja previst per Cap d'Any contempla un reforç dels equips desplegats a la zona de la plaça d'Espanya i l'avinguda de Maria Cristina; un dispositiu extraordinari en què participaran 45 operaris de neteja. També es col·locaran 40 lavabos químics, quatre d'ells adaptats per a persones amb diversitat funcional. Els equips de neteja treballaran conjuntament amb la Guàrdia Urbana, tant amb tasques prèvies a l'inici dels actes com en la neteja posterior de tota la zona. A l'entorn de plaça Espanya i a l'avinguda de Maria Cristina s'instal·laran bujols de vidre perquè els participants a la celebració puguin canviar el vidre que portin per gots de plàstic. Per realitzar el bescanvi, hi haurà dos promotors cívics amb el suport de 26 auxiliars. També hi haurà un reforç del dispositiu de neteja en zones com plaça de Catalunya i la Rambla. Dispositiu a tota la ciutat A part de la zona que acollirà l'espectacle per acomiadar el 2017 i donar la benvinguda al 2018, la Guàrdia Urbana, en coordinació amb els Mossos d'Esquadra, també establirà un dispositiu de prevenció a la plaça de Catalunya i altres zones, principalment al centre de la ciutat, on se solen concentrar grups de persones per celebrar el Cap d'Any. Els policies vetllaran per garantir el descans dels veïns i vigilar les activitats il·legals que es podrien arribar a cometre a la via pública. La Guàrdia Urbana reforçarà la seguretat viària durant la nit de Cap d'Any a Barcelona, amb controls d'alcoholèmia i test de drogues a diferents punts de la ciutat que han de servir per prevenir accidents. Inspeccions a locals La Guàrdia Urbana, conjuntament amb el Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS), ha inspeccionat aquest desembre els locals de concurrència pública que organitzen festes per Cap d'Any per comprovar que compleixen la normativa. L'excés d'aforament, el consum de begudes alcohòliques per part de menors o a la via pública i els soroll són les infraccions que més es vigilen durant la nit de Cap d'Any. A més, s'actuarà contra les festes no autoritzades, tant a l'interior dels locals com a la via pública. Paral·lelament s'ha actuat contra la publicitat no autoritzada en façanes i mobiliari urbà, amb especial atenció a les que pot incitar al consum indiscriminat de begudes alcohòliques. També s'han establert dispositius de protecció dels menors amb relació al consum de begudes alcohòliques i drogues. L'intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona Joan Miquel Aguilar explica que en les inspeccions es fixen sobretot en els elements de seguretat, com que les vies d'evacuació estiguin lliures d'obstacles; que les portes d'emergència s'obrin i es tanquin correctament; que la senyalització sigui l'adequada i que els extintors i les mànegues estiguin en bones condicions. També comproven que els cartells de prohibició de begudes alcohòliques a menors d'edat siguin ben visibles. Aguilar identifica un "grau de compliment molt alt de la normativa" per part dels titulars dels locals i assenyala que no observen "infraccions importants que poguessin posar en risc de manera habitual els usuaris". De cara a la nit de Cap d'Any, la Guàrdia Urbana també inspecciona els espais que acolliran festes de forma extraordinària, com el Poble Espanyol o el Velòdrom d'Horta. Un sector "hiperregulat" Una dels locals que ha rebut una inspecció prèvia a la cita de Cap d'Any és la sala Razzmatazz, ja que és una de les de més aforament de la ciutat. "Aquestes inspeccions són, al final, una manera perquè nosaltres mateixos ens imposem que tot ha d'estar correcte i al dia", assenyala el gerent de Razzmatazz, Lluís Torrents. Els locals acostumen a rebre dues inspeccions administratives de la Guàrdia Urbana i de tècnics del districte dos cops l'any, abans de l'estiu i a finals d'any, però no són els únics controls que tenen. "Està clar que som un sector hiperregulat, molt controlat. Tenim inspeccions de la Guàrdia Urbana, dels Mossos, dels Bombers, de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Els únics que no vénen són l'Exèrcit", afirma Torrents, que veu certa "desproporció" amb altres sectors. Amb tot, el gerent de Razzmatazz no troba negatiu aquest control del sector de l'oci nocturn i insisteix que "no representa cap problema si fas les coses bé". La festa mortal del Madrid Arena el 2012, en què cinc noies van perdre la vida per una cadena de greus impudències, com l'excés d'aforament i l'incompliment de les mesures de seguretat, va marcar un abans i un després en els controls d'aquests esdeveniments. 2.323 denúncies en inspeccions durant el 2017 La Guàrdia Urbana ha realitzat un total de 1.121 actes d'inspecció en locals de concurrència pública durant aquest any, que han derivat en un total de 2.323 denúncies. El motiu més comú és la manca d'assegurança de responsabilitat civil (192 denúncies), seguit per la falta de limitador de so amb registrador (110) i de la documentació obligatòria (106); l'incompliment de l'horari (101); la insuficiència o mal funcionament de les instal·lacions de protecció contra incendis o la interposició d'elements que impedeixin la visió o l'ús dels equips contra incendis (98); la realització d'una activitat diferent de la llicència (93) o bé la manca del rètol amb el límit d'aforament (87). La GUB fa una crida a denunciar festes il·legals La Guàrdia Urbana està alerta per si, a última hora per les xarxes socials, es convoquen festes en espais sense cap tipus de llicència ni mesures de seguretat. Aguilar assenyala que l'organització d'aquest tipus d'esdeveniments no ha esdevingut "un problema" a la ciutat de Barcelona, però sí que "convé estar molt alerta perquè es convoquen en qüestió d'hores" i, per això, fa una crida a la col·laboració ciutadana a avisar la policia "si observen moviments com descàrregues de begudes o equips de música en espais que no tenen una activitat habitual de festes". "Aquestes festes suposen un risc important perquè no reuneixen cap element de seguretat", adverteix. 67 hores sense interrupció del metro Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) tornarà a posar a disposició de manera ininterrompuda el servei de metro durant tota la nit de Cap d'Any. Durant 67 hores, des de les 5 del matí d'aquest dissabte i fins que finalitzi el servei de dilluns, 1 de gener, a les 12 de la nit, el metro no s'aturarà. Aquest servei pretén facilitar els desplaçaments ràpids i segurs dels ciutadans de Barcelona i l'àrea metropolitana. Per arribar a l'avinguda de Maria Cristina, l'Ajuntament de Barcelona recomana el metro, concretament l'estació d'Espanya (L1 i L3), la més propera, i també les d'Hostafrancs (L1), Tarragona (L3), Rocafort (L1) i Poble Sec (L3). Un desplegament especial de personal ajudarà a regular els fluxos de passatgers en aquestes estacions, tant a l'inici com al final de la festa. Pels preparatius de la festa, hi haurà desviaments en les línies de bus de TMB que circulen per la zona, inicialment la 13, la 23 i la 150, afectacions que es podrien ampliar a altres línies segons les restriccions de trànsit a la plaça d'Espanya i l'afluència de públic.
Societat
Esports
Llorens (PPC) demana el vot als regants de Lleida per la seva defensa del Pla Hidrològic. El candidat popular creu que el PSOE ha renunciat a l'escó de Lleida després que Pedro Sánchez hagi anunciat que no serà al míting socialista de dissabte. El candidat del PPC per Lleida al Congrés dels Diputats, José Ignacio Llorens, ha recordat als regants de Lleida que ''l'únic'' partit que ha defensat el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre és el PP i que és gràcies a aquest pla que estan ''garantits els regadius en anys secs''. Llorens ha dit a més a més que el pla preveu 2.500 milions d'euros per modernitzar regadius i ha assegurat que només amb el PP es podrà evitar que s'atenguin les demandes dels ''partits de la desconnexió i ecologistes' que volen 7.000 hectòmetres per al Delta, ''el doble del que necessita''. De campanya pel mercat setmanal de Mollerussa, el popular també ha considerat que el PSOE ja ha renunciat a l'escó per Lleida ja que el seu candidat Pedro Sánchez ha renunciat venir al míting central que fan dissabte. Llorens ha aprofitat la seva estada a Mollerussa, seu de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell per fer una crida als pagesos, ''que saben l'important que és l'aigua'', a donar suport al PP en la seva política d'aigua i de defensa del Pla Hidrològic. D'altra banda, el popular també ha valorat les declaracions que s'han fet des d'ERC sobre la disputa d'un dels quatre escons per Lleida amb ells i s'ha mostrat satisfet pel fet que ''sembla que el del PSC ja està descartat''. Això ho ha justificat també amb l'absència anunciada de Pedro Sánchez al míting central de campanya socialista previst per dissabte a Lleida.
Política
Partits
Les formacions d'acollida a dones migrants incorporen aspectes d'igualtat per afavorir la prevenció d'abusos i violència. L'àmbit de les cures i els casos de reagrupament familiar, entre les situacions amb més risc. Les dones migrades que arriben a Catalunya tenen a l'abast cursos d'acollida que fins ara incloïen el coneixement de la llengua, aspectes de cultura i tradicions del país i també formació laboral. Enguany, la secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania hi ha incorporat un mòdul d'igualtat amb conceptes de feminisme, patriarcat, educació sexual i d'identificació de violències per prevenir situacions d'abús entre les dones més vulnerables. Per això, els cursos s'adapten en horaris que puguin ser adequats per a persones que treballen en l'àmbit de les cures o per a dones que no treballen i que han vingut en condició de reagrupament, dues de les situacions on es detecten més risc de patir abusos o violència. Segons el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, ''lamentablement'' la violència masclista no coneix ni classe social ni nacionalitat. De fet, la majoria de denúncies que recullen els Mossos d'Esquadra per violència de gènere (52,2%) provenen de dones espanyoles, seguides de les dones marroquines (8%), equatorianes (3,7%) i colombianes (2,9%). Tanmateix, diu Amorós, si que hi ha factors que propicien l'aparició d'abusos i violència com són la desigualtat i l'opacitat. És el cas de les dones que treballen en l'àmbit de les cures, sovint en condicions de gran opacitat. Amorós reconeix que l'estudi fet fins ara reuneix pocs casos i que no es pot generalitzar però que en aquests àmbits la prevalença és molt més alta, i es donen tant abusos laborals com sexuals i altres tipus de violència exercida per la persona cuidada o pel seu contractat. Una altra situació de desigualtat la pateixen les dones migrades per reagrupament familiar. Representen el 75% de les sol·licituds d'aquest tràmit, en què l'home té un estatus jurídic superior, diu Amorós, que deixa la dona en condicions de dependència. Per això, diu el secretari, cal formar aquestes dones perquè es laboralitzin i accedeixin al mercat de treball i d'aquesta manera, a banda de generar dos salaris per una mateixa llar – i sortir de la vulnerabilitat- , les dones ja no dependran del reagrupador. Pensant en aquests col·lectius, és a dir, dones migrades en situació de vulnerabilitat per tenir persones a càrrec o treballar en jornades llargues precisament en les cures de persones dependents, la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha començat a adaptar els cursos d'acollida que ja es feien a les persones migrades amb formació sobre llengua, mercat de treball i costums, per impartir-los o bé a les escoles en horari lectiu o bé en caps de setmana. A més, i per tal de fer arribar un missatge d'igualtat a totes les dones, s'hi ha afegit un mòdul sobre feminismes, patriarcat i identificació de violències que vol posar sobre la taula situacions que es tenen ''assumides'' com a ''normalitzades'', diu Amorós, però que ''no n'haurien d'estar. També es treballen els diferents recursos existents que hi ha a l'administració per acompanyar les persones que han patit violència, així com les xarxes de recuperació i de reparació. Pel secretari, és una formació que mira ''d'apoderar'' les dones i fer-les ''més fortes'' perquè participen de la societat catalana ''com a ciutadanes de ple dret''. Per Amorós, fer l'exercici d'adaptar els horaris dels cursos i incloure aquest contingut de prevenció de violències és important per poder aconseguir que arribin les polítiques d'igualtat a totes les dones i homes, ja que a una part, com a conseqüència del seu procés migratori, no hi arribaria el missatge que la Generalitat. De moment, unes 1.600 persones, majoritàriament dones, han participat en aquests cursos adaptats Treballar la ''consciència'' La Bet Sant és la formadora que reuneix les alumnes un dissabte a la tarda. Explica que la violència s'ha de tractar de manera ''transversal'' per evitar provocar algun tipus de ''rebuig''. Assegura que comença per intentar demostrar que hi ha violència que no és ''implícita'' i per tant, posa èmfasi en la despertar la ''consciència'' de totes aquestes dones que poden ser víctimes de qualsevol tipus d'abusos. Es tracta, diu Sant, d'anar ''obrint la ment''. Un dels col·lectius que participa en aquests cursos és el de dones filipines. Jossie Rocafort, de l’Equip d’Atenció i Mediació Intercultural Sociosanitaria (EAMISS) de la comunitat filipina, col·labora amb la Secretaria per engegar les formacions en un col·lectiu on la violència de gènere reconeix que és un ''tema tabú''. ''Les dones tenen por de parlar-ne'', reconeix Rocafort, que veu els cursos com una manera d'introduir el tema. Per Rocafort, la violència a la comunitat filipina és ''habitual però silenciada'' perquè les dones tenen por d'expressar què passa dins les seves famílies i no és normal que demanin ajuda. Per això entén que treure aquests debats en grups de dones migrades pot generar desconfiança però un cop coneixen tot el procés, les mateixes víctimes o possibles víctimes s'obren i fan córrer el ''boca-orella''. Una de les alumnes del curs, l'Arma, li dona la raó. Creu que les dones estan espantades per explicar què els passa i veu amb molt bons ulls que els governs ofereixin aquest tipus d'iniciatives per generar confiança entre les dones. Lluita contra l'analfabetisme En paral·lel, aquests cursos, sobretot els que es fan en horaris lectius en el mateix edifici escolar, són una eina per a la lluita contra l'analfabetisme. Es calcula que a Catalunya hi ha 85.000 persones que no saben ni llegir ni escriure. D'aquestes, 21.000 són migrades, i 13.000 són dones. Des de la Secretaria consideren que organitzar formacions amb una estructura més ''flexible'' és imprescindible per assolir l'objectiu d'alfabetitzar tot aquest col·lectiu els propers tres anys. A banda de les millores per a la seva trajectòria vital, Amorós destaca que el fet de participar de l'escola i de formar-se també fa millorar el rendiment escolar dels fills i estreny vincles amb la comunitat educativa amb el mateix resultat. A banda, pel secretari d'Igualtat, en aquests cursos també es pot fer una millor tasca de detecció i prevenció de violències i situacions d'abús i ajudar les víctimes en el seu ''alliberament i recuperació''.
Societat
Serveis Socials
'Dictats. Obra Completa' presenta els versos d'Ausiàs March en valencià i castellà amb traduccions en prosa. La Diputació de València i Edicions Càtedra impulsen una nova edició crítica coordinada pel professor Robert Archer. La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València i Edicions Càtedra han donat a conèixer aquest dimecres 'Dictats. Obra Completa', una edició crítica traduïda al castellà i amb interpretacions en prosa del conjunt de poemes d'Ausiàs March. El volum ha estat coordinat pel professor Robert Archer i compta amb les traduccions de Marion Coderch i José María Micó. El llibre compta amb 129 poemes i més de 10.000 versos, que, segons que ha informat la Diputació de València, constitueixen una referència ineludible per als lectors, estudiants i estudiosos d’Ausiàs March en versió original i també per als interessats en el Siglo de Oro Espanyol, "atès que el poeta valencià és el gran renovador del llenguatge poètic en l’àmbit ibèric i amb influències directes en Garcilaso de la Vega, Juan de Mena, Quevedo o Santa Teresa de Jesús, entre d’altres grans figures". En aquest sentit, segons que ha informat la Diputació de València a través d'una nota de premsa l’autor del llibre, Robert Archer, ha definit Ausiàs March com "una de les grans veus de la poesia medieval europea, present en la base dels poetes del Siglo de Oro espanyol tot i no haver escrit mai en llengua castellana". En la seva opinió, el sentit d’aquest treball rau en què "qualsevol amant de la poesia tingui accés a la intensitat, la potència i la introspecció dels versos d’Ausiàs March". Archer ha afegit que el llibre permet a més de conèixer i descobrir l’obra i figura del poeta, no només per part d’aquells que no parlen català, sinó també per part dels mateixos valencians, per la qual cosa s’ha optat per "una traducció assequible, que permeti explicar fàcilment el sentit original dels versos, oblidant-se de les estructures lingüístiques pròpies de la llengua medieval". Per la seva part, el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, ha descrit aquest treball com "una obra cabdal per al coneixement d’un dels poetes valencians més grans de la història" i ha considerat aquest llibre com "l’edició filològica més fiable i de referència de la poesia original d’Ausiàs March" . La directora d’Ediciones Cátedra, Josune García, ha incidit en que Ausiàs March representa "una de les grans veus de la poesia espanyola dels darrers sis segles". García ha dit que aquest és el motiu pel qual "mereix formar part de la col•lecció Letras Hispánicas".
Cultura
Llengua
El Pirineu afronta Sant Jordi amb gairebé un centenar de novetats editorials i mitja dotzena d'aquestes són en aranès. 'Ereus dera tèrra', del síndic Francés Boya, destaca a la Diada per obrir el debat del futur dels territoris de muntanya. L'Associació Llibre del Pirineu presenta en un catàleg prop d'un centenar d'obres amb algun tipus de vinculació a aquest territori. Aquest fulletó, que inclou les novetats editorials dels darrers dotze mesos i que habitualment es podia trobar imprès durant la Diada de Sant Jordi, està de moment disponible en format digital i la idea és que més endavant també ho estigui en paper. A més, per primer cop s'ha inclòs en aquest llistat un apartat específic de llibres en aranès. 'Ereus dera tèrra', del síndic d'Aran, Francés Boya, és un dels cinc que hi figura, mentre que gairebé una cinquantena d'obres pirinenques més estan classificades segons el seu gènere o temàtica, ja sigui història, narrativa, natura, literatura infantil i juvenil o poesia. D'entre totes les obres recents publicades en llengua aranesa, Maria Àngels Ros, bibliotecària de la Biblioteca de Salardú (Val d'Aran), recomana la de 'Bestiauuu! Amàs poetic de bèsties, bestiòtes e bestieses' (Conselh Generau d'Aran, 2019) de Xavi Gutiérrez Riu. Es tracta d'un recull de trenta poemes que van acompanyats per una il·lustració de Ricard Novell. Aquest, a més, està dirigit a tots els públics i dedica un escrit i un dibuix per a cadascun dels animals que es poden trobar a la Val, a més d'un vocabulari relacionat amb aquesta fauna. Ros també aconsella adquirir aquest Sant Jordi l'obra 'Ereus dera tèrra' (Pagès Editors, 2019), de l'actual síndic d'Aran, Francés Boya. El llibre aborda els debats clau dels territoris de muntanya des d'una introspecció en l'experiència vital de l'autor, sense ser una autobiografia i a partir de la voluntat personal d'acostar-se a tots aquests temes. Tot i això, té pinzellades autobiogràfiques de la família i l'entorn de Boya, encara que en un gruix important no ho són, segons la bibliotecària. Per la seva banda i sobre aquesta mateixa obra, el president de l'Associació Llibre del Pirineu, Isidre Domenjó, diu que l'autor posa un èmfasi especial en la realitat i la cultura de la Val i que en parla dels seus reptes de futur. A més fa una mirada a les problemàtiques actuals, com ara el canvi climàtic, la despoblació o l'impacte que té en aquest espai geogràfic l'economia globalitzada. Mentre, pel que fa a les novetats de l'àmbit de l'Alt Pirineu, Domenjó en destaca 'Per terres de... La Ribagorza, la Ribagorsa, la Ribagorça aragonesa' (Editorial Andorra i Edicions Salòria) de Joan Obiols. Es tracta d'una obra que forma part de la col·lecció del mateix autor anomenada "Viatge universal pel Pirineu. Si la muntanya fos el món" i on es proposa un recorregut amb un caire molt "personal i intimista". El president de l'Associació Llibre del Pirineu també apunta que Obiols "ha trepitjat tots i cadascun dels 450 pobles del Pirineu i, per tant, en pot parlar en propietat". Al llistat de recomanacions també s'afegeix el cinquè volum de l'obra 'Interpontes' (Edicions Salòria), escrita des de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i que aplega diferents articles de caire històric i d'altres matèries de coneixement. En aquest sentit, Domenjó indica que altres entitats com el Grup de Recerca de Cerdanya fan el mateix amb la publicació 'Era' (Editorial Salòria), així com també l'Institut d'Estudis Ribagorçans en la seva revista que editen cada any. Per la seva banda, Ros recomana 'Canto jo i la muntanya balla' (Editorial Anagrama, 2019) d'Irene Sola. Així, diu que l'obra la va "impactar molt" quan la va llegir per primer cop i en destaca la "qualitat literària i la complexitat narrativa". L'autora, afegeix, s'endinsa en una història plena de llums i ombres, de desespers i esperances, i ho fa amb una veu neta, clara, com la d'un rierol que baixa per un terreny abrupte. Recomanacions de 'clàssics' en aranès i en clau pirinenca Pel que fa als clàssics aranesos, Ros destaca 'En vacances' (Pagès Editors, 2007) de Toni Escala, publicació que va guanyar el Premi Internacional 'La Gàrdia en Jaune'. Es tracta d'una novel·la policíaca que transcorre en una estació d'esquí i que té "molts bons tocs" d'intriga, segons la bibliotecària de Salardú. Mentre, el president de l'Associació Llibre del Pirineu posa en relleu l'obra 'Vademecum Aranense: Era Val d'Aran a trauèrs era sua llengua' (Conselh Generau d'Aran, 1999) de Jèp de Montonya. Així, veu interessant l'obra perquè aquesta és un "recull del patrimoni escrit en aranès" des del segle XII al XX. Un altre dels clàssics que recomana és 'Gent del Sud' (Club Editor, 1964 -reedició al 2001 per Garsineu Edicions-) de Concepció G. Maluquer. En aquest cas, destaca el llibre com "una de les primeres novel·les pirinenques editada a mitjans del segle XX" i explica que aquest "entra en profunditat en la societat pirinenca d'aquella època". Finalment, Domenjó també opta per 'Últim estiu a Ordino' (Editorial Columna 1998 -reedició al 2018 per Editorial Andorra-) de Joan Peruga, ja que la protagonista de l'obra "és una dona de la família Areny-Plandolit, una nissaga andorrana de llarga trajectòria" en la qual el lector es quedarà "frapat" des d'un primer moment.
Cultura
Lletres
AMPLIACIÓ:Les plantes "colonitzen" el Liceu per assistir a un insòlit concert de reobertura dissenyat per Eugenio Ampudia. Les flors que omplen les grades es lliuraran després a professionals de la salut en reconeixement a la seva tasca. El Liceu i Eugenio Ampudia han dissenyat un insòlit recital per la represa de l'activitat al teatre de la Rambla. Es tracta del 'Concert pel biocé', amb un quartet de corda interpretant 'Crisantemi', de Puccini, per a un públic format per 2.292 plantes. "Per què no fem que les plantes entrin al Liceu i ho converteixin en quelcom viu inclús quan no hi ha públic?", va pensar l'artista, marcat per l'esplendor de la naturalesa durant el confinament i convençut que si "no vivim en el mateix món de fa 90 dies, i això s'ha de reflectir en cada una de les coses que fem". La seva proposta es retransmetrà aquest dilluns a la tarda. Quant a les plantes, serà entregades a 2.292 professionals de la salut de l’Hospital Clínic de Barcelona. El concert neix de la iniciativa del Liceu i l’artista juntament amb la Galería Max Estrella i el comissariat de Blanca De La Torre. L'acció continua amb el diàleg entre el Teatre i las arts visuals, que el director artístic de la casa, Víctor Garcia de Gomar, vol desenvolupar dins el seu projecte artístic. És també el preludi de la temporada 2020/21, "plena de sinèrgies i trobades entre disciplines artístiques" i a l'espera de la tornada del públic habitual. El 'Concert pel biocé' se li va ocórrer a Eugenio Ampudia "de forma natural", a partir d'observar com la naturalesa va emergir durant el confinament. L'artista va pensar que potser calia relacionar-s'hi d'una manera diferent, "més propera". Ampudia constata en paral·lel que "no vivim al mateix món que fa 90 dies ens va confinar". I ha volgut que les dues reflexions conflueixin, i es reflecteixin, "en cada una de les coses que fem", en aquest cas, amb una nova relació amb la naturalesa per tractar-la "en un pla d'igualtat absoluta". És així com se li va ocórrer, primer, que la vegetació podia "colonitzar", "com la mala herba", el teatre, per fer-lo una cosa viva fins i tot sense públic humà. La proposta va anar prenent forma i finalment no ha estat una irrupció salvatge de la naturalesa, sinó de 2.292 plantes obtingudes en vivers propers, cada una degudament asseguda a la seva localitat i fins i tot amb entrada impresa per part del teatre. "Soc dels partidari de canviar les coses i de fer-ho absolutament, i que siguem la cultura, els artistes, els que -si ens deixen- liderem aquest procés", abundava l'artista aquest matí en la presentació del concert. Un espectacle amb molts padrins: hi col·laboren el bufet d'advocats Cuatrecasas, DKV Salud, AirPharm, Fundació Lluís Coromina i també la Fundació 'la Caixa', que incorporarà una fotografia i una filmació del concert a la seva Col·lecció d'art contemporani, on ja hi ha obra d'Amudia). El concert està dedicat al personal sanitari que ha lluitat en primera línia contra la pandèmia. Per això, les plantes participants seran posteriorment repartides entre el personal sanitari de l'Hospital Clínic de Barcelona, acompanyades d'un certificat de l'artista. L'espectacle, de vuit minuts de durada, tindrà lloc aquesta a partir de les cinc, i serà retransmès en obert al web del Liceu.
Cultura
Arts
El PSC diu que JxSí i la CUP no volen fixar un ple sobre l'1-O "perquè volen fer una DUI". Granados critica que els partits independentistes insisteixen a "menystenir i paralitzar" les institucions del país. La portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha criticat que JxSí i la CUP no volen fixar un ple 'específic' sobre l'1-O i les seves conseqüències com ells demanen "perquè volen fer una DUI". Granados ha criticat així que en la Junta de Portaveus no s'hagi fixat l'ordre del dia del proper ple i ha lamentat que les dues formacions "insisteixen a menystenir i paralitzar les institucions del país". Per a la socialista, que no s'hagi fixat una data per a un ple 'específic' és una nova demostració que els partits de la majoria "no busquen altra cosa que manllevar el necessari debat parlamentari i eviten fixar el ple perquè voler fer una declaració unilateral d'independència". La portaveu ha explicat que proposen un ple 'específic' sobre l'1-O davant l'"escalada de tensió" que s'ha produït i ha argumentat que serviria perquè els ciutadans i els grups de l'oposició "coneguessin què ha fet el Govern davant una convocatòria que se salta la legalitat". Granados ha insistit a reclamar que el president "aturi aquest procés que condueix al desastre". Al mateix temps, ha exigit al govern del PP "que abandoni la seva estratègia de confrontació per trobar una sortida dialogada".
Política
Partits
Temporada Alta ja ha venut més d'un 85% de les entrades de la programació. El director del festival demana augmentar el pressupost de les produccions catalanes per poder sortir a l'exterior en un moment en què la dramatúrgia local genera "curiositat". El festival d'arts escèniques de Temporada Alta ja ha venut més del 85% de totes les localitats. Segons ha explicat el seu director, Salvador Sunyer, en una entrevista a l'ACN "aquest any és l'edició amb més gent", després de vendre més de 49.000 entrades. El festival encara l'equador amb un bon balanç també dels espectacles programats. Sunyer ha destacat que en aquesta edició del Temporada Alta es manté l'aposta per les coproduccions amb la voluntat de "trobar aliats" que permetin als espectacles locals creuar la frontera. Segons el director del festival, encara costa programar més enllà dels Pirineus perquè a Catalunya "es produeix amb molts pocs diners". De tota manera, Sunyer ha afirmat que "hi ha curiositat a fora pel que s'està fent" a l'escena dramatúrgica catalana. El festival Temporada Alta arriba a l'equador de la 27a edició amb un bon regust de boca. El director del festival, Salvador Sunyer, ha anunciat que ja han venut més del 85% de les localitats, que correspon a 49.000 entrades. Sunyer ha destacat que fins al moment "aquesta és l'edició amb més gent", per l'elevat volum d'entrades anticipades venudes. Per altra banda, el director també s'ha mostrat molt satisfet d'alguns dels espectacles que s'han vist en aquest primer mes. Sunyer ha destacat el bon funcionament d''Isabella's Room', que va ser l'espectacle inaugural. També ha destacat l'estrena de la companyia alemanya Rimini Protokoll al festival amb 'Uncanny Valley'. Aquestes dues produccions internacionals formen part de la vintena d'espectacles d'arreu del món que es poden veure als escenaris gironins durant el festival. Sunyer ha afirmat que el públic de Temporada Alta ja "no ho troba estrany veure obres en lituà, en alemany" o en altres idiomes que no són el català, perquè ja fa molts anys que s'ha apostat per programar obres estrangeres. Segons el director de Temporada Alta, comptar amb aquests espectacles "oxigena la producció del país" ja que els espectadors s'acostumen a veure què es fa a fora i obliga a les companyies locals a reinventar-se i apostar per noves creacions. Aliances per exportar els espectacles locals Més enllà d'enriquir la producció de casa, Temporada Alta busca obrir portes a les companyies locals per sortir fora dels escenaris catalans. Per aquest motiu, el festival aposta per les coproduccions internacionals en què "artistes internacionals treballin amb artistes d'aquí", tal com ha passat amb 'La néta del Senyor Linh', en què l'actor Lluís Homar s'ha posat sota les ordres del director belga, Guy Cassiers, per elaborar un monòleg sobre l'exili, la soledat i la identitat. De tota manera, el director del festival ha destacat que un dels problemes que tenen els espectacles catalans és que aquí "es produeix amb molts pocs diners" i això fa que quan surtin fora del país, costa arribar al nivell d'altres produccions foranies. Una diferència que no tan sols es veu en l'espectacularitat de l'escenografia, sinó també en les hores de preparació dels actors. De tota manera, Sunyer ha assegurat que "hi ha curiositat a fora pel que s'està fent aquí" i per això és tan "important trobar aliats" d'altres països per crear coproduccions que ajudin a augmentar el pressupost de l'espectacle, però que també ofereixen "una porta oberta per veure el que s'està fent aquí". En aquesta línia, el festival està preparant una setmana dedicada a programadors internacionals. Del 22 al 25 de novembre s'oferiran diversos passis d'espectacles amb "el millor que es fa a fora", però aquests programadors també podran veure "el millor que fem aquí" amb algunes de les obres locals que hi ha programades a Temporada Alta. Segons Salvador Sunyer, aquesta setmana permet crear un "ecosistema" en què no tan sols els programadors veuen les obres, sinó que les companyies ofereixen projectes futurs per veure si els poden tirar endavant amb la seva ajuda. El festival mantindrà l'espectacle de Jan Fabre El 25 de novembre –precisament durant la setmana de programadors internacionals– el festival acull l'espectacle de dansa 'The Generosity of Dorcas', del prestigiós coreògraf Jan Fabre. Aquesta producció arriba després que una vintena de ballarins i ballarines firmessin una carta acusant a Fabre d'assetjament sexual. De tota manera, Sunyer ha destacat que el festival mantindrà en cartell aquest espectacle, perquè confia en "la presumpció d'innocència" del coreògraf. Sunyer ha explicat que quan aquest cas va sortir a la llum, van parlar amb altres festivals i teatres d'Europa que també han programat la producció, però que tots ells van arribar a la conclusió que, de moment, el mantindrien. El director ha explicat que Bèlgica ja ha obert una comissió per investigar si el flamenc va cometre els casos d'assetjament sexual que expliquen els ballarins a la carta publicada. Fins que aquesta comissió no es decideixi, ells seguiran programant-lo. En paral·lel, algunes persones ja s'estan unint per les xarxes socials per crear piquets que evitin que es faci aquest espectacle al Teatre de Salt. Sobre aquestes manifestacions, Sunyer s'ha mostrat molt clar: "tothom ha de dir el que creu que ha de dir i fer el que creu que ha de fer". Així que dona llibertat total per aquells qui vulguin assistir a l'espectacle i per aquells qui hi vulguin manifestar-se en contra. A Tempo, un projecte que agafa arrencada Després que l'any passat es portés a terme la prova pilot del projecte pedagògic A Tempo, aquest 2018 ja s'ha començat a aplicar a pràcticament totes les escoles i instituts de Girona i Salt. Aquest projecte es divideix en tres programes diferents i té l'objectiu de "fer arribar les arts a totes les escoles". Una de les línies de l'A Tempo és portar alguns dels actors del festival a les classes de les escoles i instituts. Sunyer ha detallat que "la idea és que la gent no vegi un artista com un monstre" i que descobreixi que la seva vida pot ser tan normal com la d'un altre ciutadà. Però aquesta iniciativa també compta amb un retorn pels actors ja que es troben "cara a cara" amb el públic i els ajuda a veure què entenen i què no de les seves creacions.
Cultura
Teatre
Calvet rebutja que s'inhabiliti Torra "per la porta del darrere" i demana a la CUP que també "planti cara". El conseller alerta que la pèrdua de l'acta és "irreversible" i creu que el TS hauria d'avaluar el fons de la qüestió. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha rebutjat que s'inhabiliti el president de la Generalitat, Quim Torra, "per la porta del darrere" i ha demanat a la CUP que també "planti cara". En declaracions a Catalunya Ràdio, Calvet ha insistit que la Junta Electoral Central (JEC) és un "òrgan administratiu" i ha considerat que el Tribunal Suprem (TS) hauria d'entrar ja a avaluar el fons de la qüestió perquè la pèrdua de la condició de diputat és "irreversible". A més, ha demanat a la CUP que "planti cara i amb l'Estatut i el reglament del Parlament no accepti que la Junta Electoral pugui inhabilitar" Torra. El contrari ha assegurat que és "acomodar-se la marc mental" de la JEC. Calvet ha considerat "una molt mala notícia per a la democràcia" la decisió del TS de rebutjar les mesures cautelars i no haver suspès l'acord d ela JEC de treure a Torra l'acta de diputat. Ha afegit que els hagués agradat que el TS hagués estimat tant les mesures cautelars com les cautelaríssimes i, en tot cas, creu que el que hauria de fer ara és resoldre el recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) . Mentre això no passa ha defensat que amb l'ordenament jurídic de Catalunya, en concret amb l'Estatut i el Reglament del Parlament, "no es pot inhabilitar el diputat i president Torra". En aquest sentit, ha assegurat que la decisió de l'alt tribunal d'aquest dijous no canvia res i que tant al Parlament com al Govern s'han compromès "amb solemnitat" en la defensa de Torra. Per això, i com també ha fet la portaveu del Govern, Meritxell Budó, Calvet ha afirmat que "només amb sentència ferma" s'entraria en el supòsit d'inhabilitalt però ha alertat que això "no ha arribat". "No pot ser que mentrestant per la porta del darrera s'inhabiliti el president", ha insistit. D'altra banda, Calvet ha lamentat la valoració de la CUP, que aquest dijous ha afirmat que la inhabilitació de Torra "culmina inevitablement" la legislatura i ha demanat acabar-la "amb dignitat". "Això és acomodar-se al marc mental dels que ens volen exiliats i empresonats", ha etzibat. Per això, ha reclamat a la CUP que es posicioni al costat del Govern i "planti cara".
Política
Govern
Mor un presumpte lladre després de ser reduït per uns veïns a Nou Barris. Sis persones van aconseguir retenir-lo a ell i al seu company després d'intentar robar amb intimidació un forn de pa. Aquest dissabte a la tarda ha mort a l'Hospital de la Vall d'Hebron un home d'uns 47 anys que divendres al vespre va participar en l'atracament amb violència d'un forn de pa del districte barceloní de Nou Barris. Segons els Mossos d'Esquadra, els fets van passar a quarts de nou de la nit al carrer Doctor Pi i Molist, on un grup de sis persones van retenir-lo a ell i al seu company, que pretenien fugir del lloc amb una motocicleta robada. Quan la policia va arribar al lloc un dels lladres era a terra i no respirava. En comprovar que l'home no tenia pols, els agents li van fer maniobres de reanimació cardiopulmonar i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) el va traslladar en estat crític a l'hospital, on ha mort aquest dissabte. Segons els Mossos, la víctima no tenia cap contusió i encara s'està a l'espera de l'autòpsia per determinar la causa de la seva mort. L'altre home que també va ser reduït pels veïns de Nou Barris va ser detingut divendres per un presumpte robatori amb violència i pel furt d'un ciclomotor. L'arrestat, que també té uns 47 anys, està a l'espera de passar a disposició judicial. Segons la policia, la víctima mortal portava un casc i estava esperant a l'exterior del forn de pa que s'acabés el presumpte atracament quan alguns veïns es van abraonar sobre seu per retenir-lo.
Societat
Successos
Jordi Gual, nou president de CaixaBank en substitució d'Isidre Fainé. El fins ara president ha optat per centrar-se en la Fundació la Caixa, principal accionista de CaixaBank. Jordi Gual serà el nou president de CaixaBank en substitució d’Isidre Fainé, segons ha avançat ‘El Confidencial’ i ha confirmat l’ACN. El fins ara president de l’entitat financera ha optat per centrar-se en la Fundació la Caixa, que és l’accionista principal de CaixaBank. El llegat de Fainé en aquests 9 anys primer com president de 'la Caixa' i després de CaixaBank ha estat marcat per la internacionalització i per fer de la crisi una oportunitat amb una agressiva política d'adquisicions que l'ha permès passar de ser el tercer banc espanyol abans de la crisi a liderar el mercat bancari. El tercer llegat de la gestió de Fainé ha estat mantenir sense retallades la dotació econòmica a l'Obra Social durant aquest severs vuit anys de crisi. La decisió de Fainé ha estat un imperatiu de la llei 26 del 2013 de Caixes d'Estalvis i Fundacions Bancàries que va ser aprovada pel govern espanyol com una més de les rigoroses exigències de la 'troica' (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) a canvi de l'operació de rescat del sistema financer espanyol. La crisi de les caixes d'estalvis va enfonsar el sistema bancari espanyol i va precisar d'una línia d'ajuts públics de 61.495 milions d'euros, segons xifres publicades pel Banc d'Espanya el 2015 i que altres institucions en base a dades de la Unió Europea multipliquen per tres. La Plataforma Ciutadana d'Auditoria del Deute (PACD) va fer un estudi on incloïa avals i diners reconduïts a través de societats instrumentals i enfilava la xifra a 1,4 bilions d'euros. Sigui quina sigui la xifra final, el flux de recursos públics ha estat el suficientment elevat com perquè la Comissió Europea hagi intervingut decididament per obligar a posar ordre en el sistema bancari espanyol desplegant un pla d'actuació on les caixes han estat les principals víctimes, avui pràcticament desaparegudes del mapa bancari. Tot i que 'la Caixa' no ha precisat d'ajuts públics directes durant la crisi, el seu model societari sí que ha estat penalitzat i l'ha obligat a transformar-se en una societat anònima i cotitzar a la borsa. Entre els serrells d'aquesta transformació, la legislació d'inspiració europea també impedia que el president d'una fundació d'una caixa d'estalvi compaginés aquest càrrec amb la presidència d'un banc, cosa que ha afectat directament Fainé que l'ha obligat a optar per una cosa o per una altra. El Ministeri d'Economia i Competitivitat de Luis de Guindos l'únic que va poder arrencar de les pressions de la Comissió Europea va ser el termini d'aplicació d'aquesta condició i d'aquesta manera Fainé va aconseguir del govern espanyol una moratòria per a la seva presidència bicèfala fins aquest dijous 30 de juny. Fainé ha optat per la presidència de la Fundació Bancària 'la Caixa' que té el 100% de les accions de Criteria CaixaHolding que a la vegada, amb dades del 31 de desembre del 2015, mantenia una participació a CaixaBank del 56%. Després d'una consulta al Banc Central Europeu feta per CriteriaCaixa aquest mes de maig, Criteria ha anat reduint la seva participació a CaixaBank en els primers mesos del 2016, fins el 48,9% el mes de maig. Per imperatiu legal europeu, l'objectiu és reduir la participació fins el 40% a finals del 2017, segons explicava el fet rellevant publicat per CriteriaCaixa el 26 de maig passat. Un cop complert aquest requisit, el Banc Central Europeu deixarà de considerar a la societat d'inversió Criteria una societat financera mixta de cartera i per tant la societat no estarà obligada a complir amb les exigències de capital que preveu la norma comunitària per aquest tipus de societat. Des d'aquest 40% de participació a CaixaBank, Criteria i per tant la Fundació Bancària 'la Caixa' i el seu president podrà mantenir la seva influència en el consell d'administració de CaixaBank i en el seu pla d'actuació. Fainé va assumir la presidència de 'la Caixa' el juny del 2007, ara fa 9 anys, just la vigília de l'inici de la crisi. Tot i això, des del 1999 va ser el director general de l'entitat, que en aquell moment presidida per Ricard Fornesa des del 2003. La incorporació de Fainé al grup de les torres negres de la Diagonal es va produir el 1982 com a subdirector general fins a ser nomenat director general adjunt executiu entre el 1991 i fins el 1999. El president que abandona ara la màxima direcció de CaixaBank per passar a presidir la Fundació Bancària 'la Caixa' ha estat el màxim executiu de l'entitat en els anys econòmics més difícils de l'economia espanyola. No obstant això, en aquest període de crisi, 'la Caixa' primer i CaixaBank després, ha passat de ser la tercera entitat financera a l'estat espanyol a liderar el mercat bancari espanyol. La gestió de Fainé ha superat amb nota la crisi al passar d'una quota de mercat del 9,9% el 2007 en dipòsits bancaris al 15,3%. En el segment de crèdits, la quota de CaixaBank ha passat del 9,1% al 16,5% i en fons d'inversió o recursos fora de balanç s'ha passat d'una quota del 5,6% al 17,5%. En l'actualitat, el 28% dels clients de bancs espanyols, un de cada quatre, tenen un compte corrent obert a CaixaBank. La internacionalització ha estat l'altre prioritat que ha consolidat la gestió de Fainé. El president ha mantingut aliances estratègiques amb cinc grans grups bancaris internacionals que li han permès un accés preferent a noves oportunitats de negoci en regions emergents amb l'objectiu de facilitar als clients de 'la Caixa' el desenvolupament de la seva activitat comercial a l'estranger. La internacionalització de 'la Caixa' va començar el 1995 amb la compra d'una participació al BPI, el quart banc portuguès. Entre el 1995 i fins el 2012 aquesta participació va augmentar fins el 44,1% i en aquests moments es troba en ple procés d'una OPA per obtenir el 100% del capital. Fainé va impulsar el primer pla estratègic d'internacionalització de 'la Caixa' que va suposar consolidar un conjunt d'aliances estratègiques en diferents regions emergents. El 2007 amb l'entrada en el capital del xinès Bank of East Asia i que va continuar el 2008 amb la compra d'una participació del Erste Bank per donar servei a la regió dels països de l'Europa de l'Est i el mateix any amb una entrada en el capital del Grup Financer Inbursa, del multimilionari mexicà Carlos Slim. Entremig també va haver una participació en el banc electrònic francès Boursorama iniciada el 2006 i finalitzada el juny del 2015, ara fa un any. En l'actualitat, la presència internacional de CaixaBank en el món s'articula a través de participacions considerades estratègiques per l'entitat controlades directament pel banc, que manté dins de la seva pròpia estructura societària les participacions de BPI i de l'Erste Bank. Per contra, les participacions del BEA i del grup financer Inbursa han passat a ser controlades directament per Criteria CaixaHolding després d'una operació de permuta de participacions entre CaixBank i Criteria pactada el desembre passat. En l'actualitat, el 17,24% de les accions en el Bank of East Asia (BEA) i el 9,01% de les accions del grup financer Inbursa estan sota el paraigües de Criteria amb l'objectiu de complir amb el pla estratègic 2015-2018 de reduir el consum de capital de solvència de CaixaBank per les seves participades minoritàries per sota del 10% abans de finalitzar el 2016. En l'estructura de CaixaBank es mantenen les participacions en la regió de l'Europa de l'est del 9,92% a l'Erste. A més d'aquesta participació a l'Erste, CaixaBank seguirà mantenint en l'estructura del banc la participació a BPI. En aquest cas, en els primer mesos d'aquest any CaixaBank mantenia en el banc portuguès una participació del 44,10%, posició des d'on van presentar la seva segona OPA per adquirir el 100% de les accions. Per donar viabilitat aquesta segona OPA, Fainé ha mantingut unes dures negociacions amb Isabel dos Santos, presidenta de la societat angolesa Santoro, amb una participació del 18,5% al BPI. Fainé també ha sumat a la seva faceta de gestió internacional l'actuació en el món de les fusions i integracions. Durant la crisi, 'la Caixa' ha tingut un paper molt actiu en adquisicions fins a tancar sis compres d'entitats financeres. El 2008 amb la compra de MorganStanley, el 2010 Caixa Girona, entre el 2011 i el 2012 Bankpime, entre el 2012 i el 2013 Banca Cívica i el Banc València i finalment aquest any 2015 ha tancat l'adquisició de Barclays, unes compres que si bé han requerit forts desemborsaments de capital per mantenir la solvència l'han consolidat en el mercat espanyol com el primer banc amb actius. Finalment, Fainé també ha estat el gestor que ha consolidat 'l'ànima de 'la Caixa'' que és l'obra social. En els més de vuit anys de crisi, Fainé s'ha obstinat, i així ho ha destacat en les seves intervencions en les presentacions anuals de resultats, a mantenir el pressupost de l'Obra Social amb una aportació anual de 500 milions d'euros i sense retallar en cap exercici aquesta aportació. Ara, en l'última presentació de resultats, i després de vuit anys consecutius de mantenir una dotació de 500 milions d'euros a l'Obra Social, Fainé va anunciar un increment progressiu d'aquesta dotació fins arribar al 2019 a una aportació de 530 milions d'euros. Les ombres de la gestió Dues ombres planegen sobre la gestió d'Isidre Fainé a 'la Caixa'. En primer lloc el fet que 'la Caixa' també va ser una de els entitats financeres implicades en la venda de preferents als seus clients sense que el contracte de venda fos el suficientment transparent, segons va resoldre la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Tot i això, Fainé ha insistit en totes les seves intervencions públiques que finalment es va arribar a un acord amb tots els inversionistes de preferents. La segona ombra és més personal i es refereix al cessament fulminant del seu vicepresident i conseller delegat, Joan Maria Nin, fitxat personalment per Fainé el 2007 amb el càrrec de director general de 'la Caixa' quan era el conseller delegat de Banc Sabadell. L'ascens a la vicepresidència de CaixaBank es va produir el 2011 i el cessament el 2014.
Economia
Finances
AMPLIACIÓ:El CCCB treu de la "invisibilitat" la física quàntica transformant la ciència en art en la seva nova exposició. Artistes i científics expliquen els principis de la quàntica després de conviure al CERN de Ginebra. El projecte internacional 'Quàntica' arriba en format d'exposició al CCCB des d'aquest dimecres i fins el 24 de setembre per fer entendre a través de l'art un concepte tan complex com és la física quàntica. La mostra sorgeix del programa Collide International del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), en què un grup d'artistes han desenvolupat la seva pràctica artística establint un diàleg amb enginyers i físics de partícules. L'exposició reuneix les deu obres produïdes fruit d'aquest intercanvi, conformant l'itinerari artístic de la sala, que es complementa amb reflexions sobre les conseqüències filosòfiques de la física quàntica i les seves aplicacions tecnològiques. Segons la comissària de l'exposició, Mónica Bello, el recorregut "descobreix un món invisible" al visitant, en copsar qüestions que no es poden percebre pels sentits a través de l'art. Les deu obres d'artistes internacionals que conformen l'itinerari artístic de 'Quàntica' es van exposar a la galeria FACT de Liverpool, i el CCCB en fa una versió expandida a l'afegir un itinerari científic per completar la visió purament artística. Mónica Bello i José-Carlos Mariátegui són els comissaris d'una exposició que aborda com els llenguatges i les metodologies de les pràctiques artístiques de diferents disciplines poden contribuir a la comprensió de la ciència. Compta amb l’assessorament del físic José Ignacio. "S'han trobat en els últims 100 anys unes qüestions en la naturalesa que eren inexplicables. Tant, que no es podien percebre amb els sentits", ha explicat Bello. La mostra intenta explicar-les a través del diàleg i el discurs d'artistes i científics. "Té un transfons molt filosòfic. L'art i la ciència es reuneixen de forma molt evident", ha dit a l'ACN la comissària. Els artistes residents al CERN, el centre d'investigació nuclear de Ginebra on té lloc el major experiment de física de partícules del món, van interaccionar amb els científics per oferir reflexions més properes i traduir en art els models dels investigadors. Alguns dels autors de les projeccions, dibuixos, instal·lacions o escultures que es poden veure a 'Quàntica' són Semiconductor, Juan Cortés, Lea Porsager, Julieta Aranda, James Bridle o Suzanne Treister. Totes les seves creacions evidencien que l’impacte de la quàntica va més enllà del domini de la ciència. L'artista coreà Yunchul Kim és autor de l'obra 'Cascade', tres peces que es comuniquen quan detecten partícules subatòmiques i activa un mecanisme que mou líquid en uns tubs transparents. "Va ser difícil perquè es molt complex. Però vaig gaudir la investigació fent art entenent la natura", ha dit a l'ACN aquest dimarts Kim. L'exposició ha estat coproduïda per ScANNER (Science and Art Network for New Exhibitions and Research), el CERN (European Organization for Nuclear Research, Ginebra), el FACT (Foundation for Art and Creative Technology, Liverpool), l'IMAL (Interactive Media Arts Laboratory, Brussel·les) i Le Lieu Unique (Nantes), a més del CCCB. "Els artefactes tant artístics com científics tenen semblances molt clares. Volem promoure allò que ens fa íntimament humans: la curiositat, originalitat i creativitat", ha apuntat la comissària de la nova exposició del CCCB. Per la seva banda, l'itinerari científic condueix el visitant a través de nou finestres al laboratori. Espais de coneixement que porten a analitzar de quina manera els nous postulats de la física quàntica sacsegen la nostra visió del món i el futur de la humanitat. 'Escales: on necessitem la mecànica quàntica?', o 'Quàntica quotidiana: sabem quanta quàntica hi ha a la nostra vida?' són algunes d'aquestes "finestres" que obre l'exposició. La combinació dels dos itineraris, l'artístic i el científic, contribueixen a la comprensió d'una realitat aparentment invisible i l'impacte que aquesta té en les nostres vides.
Cultura
Arts
L'ATM aprova el projecte constructiu per allargar el tramvia fins a la parada de metro de Verdaguer. La licitació de les obres, que tindran un cost d'uns 45 milions d'euros, serà a finals d'aquest any . El consell d'administració de l'Autoritat el Transport Metropolità ha donat llum verda a l'aprovació definitiva del projecte constructiu de la fase 1 de la unió dels tramvies, que consistirà en l'allargament del servei des de la Plaça de les Glòries fins a la parada de metro de Verdaguer, entre els carrers Diagonal i Girona. L'extensió del tramvia implicarà la incorporació de tres noves parades: Monumental, Sicília i Verdaguer. Segons ha explicat el president de l'ATM i conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la licitació es concretarà durant el darrer trimestre d'aquest any i l'adjudicació tindrà lloc a principis del 2021. Les obres començaran dins del primer semestre de l'any que ve i tindran un cost de 45 milions d'euros.
Economia
Mobilitat
El PPC demana a Mas que "renunciï" a presidir la Generalitat i apel·la al "sentit comú" de CDC. Millo critica el discurs "decebedor" d'un president "agònic" i lamenta que hagi dirigit la seva intervenció a l'electorat i als diputats de la CUP. El portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo, ha demanat al president en funcions de la Generalitat i candidat de Junts pel Sí a la investidura que "abandoni" no només el camí cap a la independència sinó també "l'aspiració" de revalidar la presidència. Així, Millo ha apel·lat al "sentit comú" d'alguns sectors de CDC i els ha demanat que "rectifiquin" perquè "el vaixell no vagi contra les roques". De fet, Millo ha lamentat un discurs "decebedor" d'un president "agònic" i sobretot n'ha criticat que estigués dirigit a la CUP i "donés l'esquena" a d'altres catalans. A més, ha acusat Mas de "torpedinar" els ponts de diàleg i creu que amb la proposta d'investidura, Mas ha buscat "la seva pròpia salvació".
Política
Parlament
Colau es reunirà aquest dimecres amb Maragall per abordar els pactes a Barcelona. BComú aposta per un tripartit d'esquerres i es trobarà amb Collboni en els pròxims dies. L'alcaldable de BComú, Ada Colau, es reunirà aquest dimecres amb el d'ERC, Ernest Maragall, per abordar els possibles pactes a Barcelona, segons han confirmat fonts de BComú. Serà la primera reunió entre els líders de les dues formacions que van obtenir més vots en les eleccions municipals del 26 de maig. Colau ja ha manifestat la voluntat de fer un tripartit d'esquerres a Barcelona amb ERC, BComú i PSC i es reunirà amb el candidat socialista, Jaume Collboni, en els pròxims dies. Maragall, però, ha rebutjat fins ara qualsevol pacte amb els socialistes i prefereix un acord que inclogui JxCat, amb qui no vol pactar BComú. En cas de no assolir cap acord, Maragall aposta per un govern en solitari, malgrat tenir només 10 regidors.
Política
Partits
Caixabank guanya 1.985 milions d'euros durant el 2018, un 17,8% més que l'any anterior. L'entitat negocia des de fa unes setmanes un ERO que afecta més de 2.000 treballadors. Caixabank ha obtingut uns beneficis de 1.985 milions d'euros durant el 2018, fet que representa un augment del 17,8% respecte l'any anterior, segons ha informat l'entitat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'entitat presidida per Jordi Gual atribueix aquest resultats a la fortalesa dels ingressos 'core', una aportació superior del banc portuguès BPI, que ja controla al 100%, i la reducció de les dotacions. Els ingressos 'core' del negoci –marge d'interessos, comissions, ingressos del negoci d'assegurances, la posada en equivalència de Segurcaixa Adeslas i les participacions del BPI- van assolir els 8.217 milions d'euros –un 4,2% més- i el total d'ingressos fins als 8.767 milions d'euros, un 6,6% més. Fa poques setmanes, l'entitat va presentar un ERO que afecta 2.157 treballadors en el marc del Pla Estratègic 2019-2021.
Economia
Finances
AMPLIACIÓ:Iceta sobre els indults: "Sens dubte es tracta d'una proposta prematura i aquí ha de quedar". El candidat del PSC afirma que prefereix equivocar-se "per trobar la reconciliació" que "encertar tenint ferides obertes". El candidat del PSC el 21-D, Miquel Iceta, ha assegurat que la seva proposta d'indults per als polítics sobiranistes que siguin condemnats és "sens dubte" una iniciativa "prematura". Tot i això, ha mantingut que es compromet a "prendre totes les decisions i emprendre totes les iniciatives que afavoreixin la reconciliació entre catalans". Iceta ha dit aquestes paraules durant el col·loqui informatiu Fòrum Europa Tribuna Catalunya i després que en els darrers dies s'hagi mostrat a favor d'indultar els polítics sobiranistes si eren condemnats. "Prefereixo equivocar-me trobant la reconciliació, que encertar mantenint les ferides obertes", ha declarat. El socialista ha valorat també les darreres enquestes aparegudes assegurant que, tot i la prudència, el que es pot concloure és que mostren enormes ganes de participar, que hi ha un "enorme volum d'indecisos" i que el PSC és el que més puja. Precisament ha dit però que aquest nivell d'indecisió reclama prendre's amb cautela les enquestes i centrar-se en "assegurar una gran participació i la victòria dels que volen canviar el rumb". Iceta i l'independentisme El socialista ha reconegut que encara que ell esdevingui president, l'independentisme "no acabarà" i ha afegit que tampoc ho pretén. El que sí que ha garantit és que no serà la "força dominant" a Catalunya ja que pretén donar resposta als anhels de part d'aquells que no eren independentistes i ho són perquè les seves demandes "no han rebut una atenció suficient". Entre el perquè d'aquest creixement ha situat l'impacte de la crisi econòmica, la "incapacitat" de les institucions espanyoles de promoure el diàleg i la negociació, l'orientació "conservadora i recentralitzadora" del PP i els "pactes trencats" amb els catalans. Per això, ha fet una crida a construir una "Espanya diferent" per donar solució a aquests problemes de fons o sinó ha augurat que l'independentisme "continuarà sent durant molt de temps una força molt dominant" en la política catalana. Possibilitats de negociació amb l'independentisme D'altra banda, ha explicat que té identificats polítics independentistes que estarien disposats a negociar amb ell després del 21-D. De fet, ha assegurat que alguns d'ells li havien dit en privat que "pretenien la negociació i pensaven que aixecant la reivindicació al límit màxim l'afavoririen". Ha assegurat que li dient que no patís perquè el que pretenien en darrera era negociar i ell els alertava que "si situes una negociació impossible, ni comença". Malgrat això, s'ha mostrat convençut que cap dirigent independentista parlarà en aquests termes abans de les eleccions i ha constatat la distància entre el discurs privat i el públic en la política. Ha reiterat un cop més les crítiques al candidat de JxCat, Carles Puigdemont, per responsabilitzar-lo del 155, assegurant que el "gran responsable" és el propi Puigdemont. Ha defensat que el PSOE va "acotar" en el temps la seva aplicació i va deixar fora els mitjans de comunicació públics i ha constatat que "el bloc del 155 l'han acabat configurant els independentistes". Sobre si creu si Puigdemont tornarà a Catalunya, ha dit desconèixer-ho però ha afegit que els problemes dels catalans "estan aquí i s'han de resoldre des d'aquí, des de les institucions". Reunions amb el cap de l'oposició cada setmana Iceta no ha donat detalls sobre el govern que té al cap en cas que esdevingui president però sí que ha dit que no serà de quotes i que el vol fer amb la millor gent que trobi i parlant amb moltíssima gent, no només del món polític. El que sí que ha avançat és que implantaria una reunió setmanal amb el cap de l'oposició perquè el que busca és fer un "capgirament" de les formes de govern actuals. No ha descartat tampoc que en la futura legislatura es puguin produir votacions diferents amb els socis d'aliança d'Units per Avançar. Per últim, s'ha mostrat contrari a reformar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i reduir el consens que la va fer possible ja que ha assegurat que el sistema educatiu català és "raonablement bo". "No tinc prevists canvis sobtats en un sistema que ha funcionat raonablement bé", ha declarat. Ha afegit que és molt bo conèixer la història de Catalnunya –"sobretot si te l'expliquen bé"- però també la d'Europa i Espanya allunyant-se de l'"intent de recórrer de forma intensa al melic".
Política
Partits
Barcelona aprova l'últim projecte executiu per posar en funcionament els túnels de les Glòries l'any 2021. L'Ajuntament aprova en comissió l'execució d'un projecte que té un pressupost de 29 MEUR. La comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ha aprovat aquest dimecres el projecte executiu de les instal·lacions i acabats del túnels de les Glòries. Es tracta de l'aprovació de l'últim projecte necessari per posar en funcionament els túnels durant el primer trimestre de 2021. Està previst que les obres comencin a finals d'octubre i conviuran amb l'obra civil dels túnels que està ja en execució. L'execució del projecte té un pressupost de 28,97 MEUR, que inclou actuacions en equipaments i instal·lacions, els acabats de l'interior del túnel i edicles d'accés e superfície de les sales tècniques. El projecte també inclou les obres de reurbanització dels vials laterals de la Gran Via i la reposició dels serveis afectats entre els carrers de Castillejos i de Padilla, a la boca Llobregat, i al vial lateral muntanya entre el carrer de Monturiol i la Rambla del Poblenou a la boca Besòs. Els túnels de les Glòries estan formats per dos tubs independents, amb tres carrils de circulació cadascun. Tenen 958 metres de longitud i les boques d'acces estaran situades al carrer Castillejos, a la banda Llobregat i a la Rambla del Poblenou, a la banda Besòs. Tindrà vuit sortides d'emergència, de les quals hi haurà quatre en cada sentit, i dues sales tècniques. La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme a l'Ajuntament, Janet Sanz, ha apuntat que les obres avancen segons com estava previst i, per tant, que els túnels, que aniran des del carrer de Castillejos fins a la Rambla del Poblenou, es podran posar en funcionament l'any 2021. Sanz ha remarcat que els veïns fa més de 10 anys que esperen la transformació de l'espai per tal que sigui "habitable" i on lloc "on poder estar".
Economia
Urbanisme
Leticia Dolera: "No sé quina és la vida perfecta, però tots ens marquem expectatives". L'actriu, guionista i directora presenta al Festival de Sant Sebastià la nova sèrie per Movistar+ 'Vida perfecta'. La directora, actriu i guionista Leticia Dolera (Barcelona, 1981) ha presentat aquest diumenge al Festival de Cinema de Sant Sebastià el seu nou projecte, 'Vida perfecta', una sèrie de vuit capítols de 25 minuts per Movistar+ que se centra en la vida de tres dones que es troben en una crisi vital. El projecte ja va obtenir el premi a millor sèrie del Festival Canneseries i el premi especial d'interpretació per a les seves protagonistes, la mateixa Dolera, Aixa Villagrán i Celia Freijeiro. En una entrevista a l'ACN, Dolera ha explicat que 'Vida perfecta' posa sobre la taula preguntes "aparentment senzilles" sense donar cap resposta concreta. "No sé quina és la vida perfecta, però tots ens marquem expectatives i hem de trobar l'equilibri entre allò que aconseguim i les expectatives que teníem per evitar caure en la frustració", precisa. La María (Leticia Dolera), l'Esther (Aixa Villagrán) i la Cristina (Celia Freijeiro) són tres dones adultes que s'adonen que els seus plans de vida no els han donat la felicitat que esperaven. Juntes buscaran alternatives que les allunyaran dels cànons socials i del que la societat n'espera. A més de Dolera, dirigeixen també alguns capítols Elena Martín i Ginesta Guindal amb Manuel Burque com a coguionista. Per Dolera, la sèrie –gravada càmera en mà- planteja dubtes i contradiccions que tenen a veure amb el fet d'"estar viu", abordant temàtiques com la família, al sexe o a la feina. Malgrat que no es planteja com un projecte "feminista", la directora reconeix a l'ACN que 'Vida perfecta' posa la dona en el centre del relat, amb una "perspectiva de gènere". "No es parla de feminisme, de fet, les seves protagonistes no tenen un punt de vista feminista, sinó que es debat sobre la vida", ha assegurat. Mares cansades de ser 'superwomans' enfront a dones lliures La directora i també protagonista de 'Vida perfecta' intenta sotmetre a debat preguntes que, sovint, són "tabú", com el de les mares de família que compleixen amb tots els estàndards socials però que estan "fartes de ser mares", com la Cristina. "Ho té tot, ha complert en tot el què s'ha de fer per ser una dona d'èxit, però un dia es lleva preguntant-se per què no és feliç", afegeix Celia Freijeiro, que encarna aquesta paper. La protagonista empren, llavors, un viatge per retrobar-se a si mateixa a través de la sexualitat. "És molt valent intentar buscar una resposta, correcte o incorrecta", aprecia Frejeiro. A través d'ella, la sèrie s'endinsa en temes com la construcció actual de les parelles, la maternitat o la sexualitat femenina. L'Esther, en canvi, té una vida oposada. És una artista que s'acosta a la quarantena, no té fills ni parella ni feina estable, és homosexual però viu amb total llibertat. Aixa Villagrán, que encarna la tercera protagonista de la sèrie, explica que el seu paper obliga l'espectador a preguntar-se què és l'èxit i com se senten les dones quan arriben a una edat "crucial", la quarantena, sense haver assolit la suposada "vida ideal". Quan l'Esther intenta complir amb els cànons socials, entra en crisi. Polèmica amb Aina Clotet La presentació de la sèrie arriba precedida de la polèmica amb Aina Clotet, que no va poder encarnar un dels papers protagonistes perquè es va quedar embarassada. La situació va propiciar un intercanvi de cartes públiques entre la Dolera i Clotet amb acusacions mútues. Passats uns mesos, la directora lamenta els fets però nega que sigui un cas de discriminació. Amb tot, demana obrir un debat a "llarg termini" sobre si cal impulsar un subsidi especial per professionals que, com els actors o els esportistes, treballen amb el seu cos, i es queda amb la part positiva de la polèmica: "La situació va unir molt l'equip de la sèrie".
Cultura
Cinema
Els ramaders pallaresos acusen el Govern d'actuar com una ''autèntica força d'ocupació'' en relació a la gestió de l'os. El sector creu que darrera la reintroducció de l'os bru hi ha un ''clar interès econòmic'' i demana la dimissió del director de Medi Natural, Ferran Miralles. Els ramaders del Pallars Sobirà afirmen que estan cansats de les paraules dels polítics i de la manca d'incompliment de les promeses que els han fet al territori. L'Associació de Ramaders acusa el Govern d'actuar com una ''autèntica força d'ocupació'' i de no respectar la propietat privada. El sector recorda que la major part del territori os són finques particulars que ''s'han ocupat d'una manera unilateral'' i sense preguntar en cap moment als propietaris. Els ramaders van més enllà i afirmen, en un comunicat, que darrere del programa de reintroducció de l'os bru al Pirineu, ''hi ha un clar interès econòmic'' que es farà palès el dia que es converteixi en una espècie cinegètica. Argumenten que ''aleshores els beneficis seran per uns pocs, mentre els perjudicis s'hauran causat a moltes explotacions de la comarca''. Aquestes afirmacions via comunicat que han fet aquest dilluns els ramaders arriben després que el Govern anunciés del passat dia 14 de setembre que es continuava amb tot el programa de reintroducció de l'os al Pirineu i que l'os Goiat s'hi quedava. Va ser en el marc d'una roda de premsa al Departament de Territori i Sostenibilitat a càrrec del director de polítiques ambientals, Ferran Miralles. Pels ramaders les declaracions de Miralles ''són tendencioses, no s'ajusten a la realitat i busquen crear conflicte a la comarca'' quan parla dels veritables atacs i la manera de gestionar els animals dels ramaders. L'Associació denuncia també ''la falta d'autoritat del President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el desinterès de totes les forces polítiques de la comarca'' per conèixer de primera mà el conflicte creat al sector pel programa de reintroducció de l'os bru al Pirineu. El més indignant de tot, segons els ramaders, és ''el joc brut'' que està exercint el Govern amb els ramaders del territori endarrerint els pagaments (incorporacions de joves i plans de millora del 2015-2016, i tots els pagaments agroambientals pendents del 2017). Aquest fet respon segons l'Associació de Ramaders a ''l'objectiu d'afeblir la viabilitat de les explotacions amb la clara intenció de fer-les desaparèixer''. Per tot això, tornen a demanar la dimissió irrevocable del Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, i la rectificació de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, i que compleixi el compromís que va assumir en una reunió al territori de tractar el tema de l'os com una qüestió de Govern i de país per intentar trobar una postura de consens amb el territori.
Economia
Agroalimentació
Sant Pau opera per primera vegada a Catalunya una pacient amb càncer de pulmó sense haver de travessar les costelles. La tècnica permet reduir de forma clara el dolor posterior a la intervenció. L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha operat per primera vegada a Catalunya -la segona a tot l'Estat- una pacient amb càncer de pulmó a través d'una incisió sota el xifoide, la part inferior de l'estern. Es tracta d'una tècnica pionera que permet accedir al pulmó sense haver de travessar les costelles i que representa un pas endavant en les intervencions mínimament invasives amb què cada vegada s'operen més càncers de pulmó. "El que fem amb la tècnica és buscar un espai natural sense haver de tocar els nervis que passen per sota de les costelles, que és el que produeix el dolor postoperatori", assenyala el doctor Joan Carles Trujillo, del Servei de Cirurgia Toràcica. Tres dies després de l'operació, la pacient, de 57 anys, ja estava a casa sense haver de prendre cap calmant. En la majoria dels casos de càncer de pulmó que es poden operar, s'intervé en l'actualitat amb tècniques mínimament invasives a l'Hospital de Sant Pau. En els darrers anys s'ha passat del 8% de les operacions de càncer de pulmó amb aquestes tècniques, i la resta per cirurgia oberta, al 72% el 2018. Això ha permès reduir l'ingrés postoperatori de 8,8 dies de mitjana a poc més de 3, ha destacat el director del Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau, Josep Belda. "Aquestes tècniques redueixen l'agressió quirúrgica a la mínima expressió sense cap deteriorament de l'eficàcia terapèutica", ha subratllat. Amb la tècnica que han aplicat de forma pionera, l'Hospital de Sant Pau va més enllà i evita l'accés entre les costelles i lesionar el paquet intercostal, que és el que genera el dolor postoperatori. Aquesta nova estratègia va permetre a Concepció Català, la pacient operada a l'octubre, tornar a casa tres dies després de la intervenció, sense calmants, i que en l'actualitat ja estigui treballant, segons ha destacat en una roda de premsa aquest dilluns a l'Hospital de Sant Pau, amb l'equip del Servei de Cirurgia Toràcica que va fer possible l'operació, liderat pels doctors Joan Carles Trujillo i Elisabeth Martínez-Tellez. Aquesta tècnica es coneix com a lobectomia via subxifoidea a través de Cirurgia Toràcica Videoassistida (VATS). La seva dificultat i el fet que no es pugui aplicar en tots els casos fan que no pugui ser ara com ara l'abordatge estàndard per operar el càncer de pulmó, però sí que representa una nova opció que l'hospital vol oferir. La tècnica és recomanable quan el tumor es troba en els lòbuls superiors (en la majoria de casos) o mig. Pel que fa a la seva complexitat, els cirurgians tenen poca visibilitat i marge de moviment, ja que, per la posició del pacient i la via d'accés, es troben amb els òrgans en el mateix pla. "És com treballar amb un embut. Tot i que l'espai no és tan rígid com treballar entre les costelles i que la incisió per sota del xifoide pot ser gran, el forat real per on intervenim és més estret", ha assenyalat el doctor Trujillo. Els avenços en eines quirúrgiques, que permeten girs de pràcticament 90 graus, han estat clau per aplicar aquesta tècnica. Una altra novetat: combinació de dues tècniques per millorar el pronòstic En la mateixa operació a la pacient, es va fer una incisió per sobre de l'estern per extreure els ganglis. És el que es coneix com una limfadenectomia utilitzant un accés transcervical videoassistida (VAMLA). Amb les tècniques tradicionals només es pot accedir als ganglis del costat del tumor, és a dir, per on s'està operant, mentre que amb aquesta es poden explorar i treure els de l'altre costat. La doctora Martínez-Tellez ha recalcat que la combinació de les dues tècniques en la mateixa operació va permetre treure el lòbul afectat amb menys dolor (VATS) i els ganglis (VAMLA). Això és important perquè un dels criteris de pronòstic del càncer de pulmó és l'afectació ganglionar, de manera que es millora la classificació del pronòstic del tumor.
Societat
Salut
AMPLIACIÓ:Puigdemont penja a Instagram una imatge d'un dels carrers d'accés al Parlament. "A 24 hores de la investidura. Pel país, per les llibertats, per les nostres institucions", piula el líder de Junts per Catalunya. El líder de Junts per Catalunya i candidat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha penjat aquest dilluns a Instagram una fotografia d'un dels carrers d'accés al Parlament. En la publicació, on es veuen les fletxes del carrer assenyalant la direcció cap a la cambra, Puigdemont assegura que falten 24 hores per la investidura. "Pel país, per les llibertats, per les nostres institucions. Per la democràcia, per la dignitat, per tu", assegura Puigdemont a Instagram, en un escrit que conclou amb l'etiqueta 'República Catalana'. Per la seva banda, el diputat d'ERC Ferran Civit ha fet una sèrie de piulades a Twitter narrant un retorn des de Bèlgica, i insinuant, de broma, que l'acompanya Puigdemont. Civit, marit de la consellera cessada Meritxell Serret, ha escrit que comença "l'operació retorn ben carregat des de Bèlgica". "Esperem que no ens interceptin", ha dit. En les piulades, Civit també ha inclòs una fotografia d'un home, d'esquena, amb un pentina similar al de Puigdemont i l'escrit: "Toca descansar, perquè el viatge serà llarg i el ple del Parlament serà dur". Un cop a França, el diputat d'ERC ha dit que "tot segueix segons el previst" i que porta "el paquet dins".
Política
Unió Europea
Les funeràries catalanes asseguren que han passat moments "molt crítics" durant la pandèmia per la falta d'EPI. Diuen que no se'ls ha "tingut en compte" com a d'altres col·lectius i destaquen "l'esforç ingent" dels treballadors. Les funeràries catalanes asseguren que han passat moments "molt crítics" durant la pandèmia per la falta d'Equips de Protecció Individual (EPI). El president de l'Associació d'Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat), Josep Maria Mons, explica que en alguns casos van estar a punt de no poder recollir els difunts, ja que no podien complir amb les mesures de seguretat exigides pel propi Ministeri de Sanitat. Mons assenyala que fins que no van alçar la veu no els van proporcionar el material necessari i lamenta que no inicialment no se'ls "tingués en compte". El president d'Asfuncat també remarca "l'esforç ingent" dels treballadors del ram, que en algunes localitats van veure com el volum de feina es multiplicava per sis. "Ens va anar d'hores que no podem anar a recollir els difunts". Així de contundent és el president de l'Associació d'Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat), Josep Maria Mons. I és que durant el pic de la pandèmia, explica, van viure "moments molt complicats", especialment per la falta d'EPI i material necessari per poder fer la seva feina amb seguretat. El president d'Asfuncat lamenta que "no se'ls va tenir en compte inicialment", malgrat que la seva tasca és una de les que més risc suposa per la possibilitat de contagiar-se. En aquest sentit, Mons explica que en alguns casos tenien dificultats per fer la feina seguint la normativa que dictava el ministre de sanitat, Salvador Illa. "Les bosses sanitàries dels difunts que requeria l'administració no les trobaves enlloc, i ens vam haver de buscar algú que ens les fabriqués", assenyala el president d'Asfuncat. Mons assenyala que particulars i ajuntaments van facilitar-los els EPI que necessitaven per evitar els contagis per la covid quan anaven a recollir una persona que havia mort per la malaltia. "Els ho hem d'agrair molt, perquè van veure com havíem de treballar i ens van ajudar com van poder", concreta. Un esforç "ingent" El president de l'associació també vol posar en valor "l'esforç ingent" que van fer les empreses i els treballadors del sector per poder donar el servei necessari. En aquest sentit, remarca que en algunes zones com Barcelona, la seva àrea metropolitana o la conca d'Òdena van veure com se'ls multiplicava per sis el nombre de serveis que fan habitualment. "El volum de feina va ser molt gran per poder cobrir la demanda que teníem, especialment en hospital i centres geriàtrics. Durant l'última setmana de març i la primera d'abril la situació va ser molt crítica", remarca Mons. Des d'ASFUNCAT, però, lamenten que no se'ls reconegui com a d'altres sectors com pot ser el sanitari o els cossos de seguretat i recorden que "han estat al peu del canó" en un moment difícil. "No formem part del col·lectiu que se'ls dona les gràcies, i això ens dol", assenyala Josep Maria Mons. No es van poder repatriar El president d'Asfuncat també ha fet referència als difunts estrangers per la covid que no s'han pogut repatriar, i que han hagut d'enterrar a Catalunya. En aquest sentit, Mons explica que s'han viscut "situacions dures" perquè calia buscar un lloc on enterrar aquestes persones, ja que l'ordre ministerial no permetia embalsamar el cos, per repatriar-lo després. Amb tot, des d'Asfuncat expliquen que algunes famílies han volgut fer la cerimònia un cop ha passat la pandèmia.
Societat
Salut
Puigdemont: "Tenim un compromís absolut amb el sector de l'audiovisual, un dels referents per projectar-nos al món". El cap de l’executiu assegura que TV3 és un model que cal "reforçar” i alerta de la necessitat de blindar-se davant els "intents d’afeblir la cultura de l’audiovisual". El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha refermat aquest vespre des del Fòrum, on ha assistit a la gala dels Premis Gaudí, el seu "compromís absolut amb el sector de l’audiovisual com un dels referents per projectar-nos al món". En declaracions a Catalunya Ràdio, el cap de l’Executiu ha assegurat que el Govern és “sensible” a les reclamacions del sector. Així, ha subratllat que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és un model que s'ha "de reforçar” i “TV3 és fonamental per la cultura audiovisual”, ha afegit. Per això, s’ha lamentat que hi hagi “algun grup polític” que l’hagi volgut “manipular i desprestigiar” i ha reivindicat la necessitat de blindar-se davant dels intents per afeblir "un dels nervis de la cultura del país, la cultura audiovisual". El president ha explicat que el país ja té clar, per exemple, com combatre la pirateria, quina fiscalitat li correspondria a la cultura o quina llei de mecenatge i de patrocini li seria més beneficiós, però ha assegurat que ara les eines de les quals disposa “no serveixen per atendre la cultura, que és un dels nervis de Catalunya”. “No tenim les eines, perquè no som un estat”, ha conclòs. També ha aprofitat la seva intervenció per reiterar la implicació de tots els sectors implicats en favor de produccions, ja siguin rodades en català , o subtitulades en català. Puigdemont ha fet aquestes declaracions després que la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, hagi reclamat en el tradicional discurs de la gala dels Premis Gaudí ajuts específics per al foment del rodatge en català. Segons Passola, la normalització lingüística "no ha arribat al cinema" i, per això, ha reclamat al president de la Generalitat incrementar els recursos per a la televisió pública perquè fomenti la ficció en català i eviti que el talent marxi a les televisions privades. "La riquesa d'Europa és al diversitat, la llengua d'Europa és la traducció. Volem ser europeus i volem rodar normalment en català", ha conclòs la presidenta.
Cultura
Cinema
Detingut a Lleida el presumpte atracador d'una entitat bancària a Rialp. En una altra actuació, els Mossos van detenir un altre home per un atracament en un establiment de l'eix comercial de Lleida. Els Mossos d'Esquadra han detingut aquesta matinada a Lleida un veí de Sort, de 39 anys i nacionalitat uruguaiana, com a presumpte autor de l'atracament que va tenir lloc aquest dimecres en una sucursal bancària del municipi de Rialp (Pallars Sobirà). Els fets van succeir al voltant del migdia quan un home va accedir a al banc i, després d'amenaçar amb una navalla una clienta, una dona embarassada, va exigir al treballador que li donés diners. Davant aquesta acció, el treballador li va donar els diners que en aquell moment hi havia damunt el taulell i l'atracador va poder fugir. Els Mossos van obrir una investigació que ha permès localitzar i detenir el presumpte autor dels fets quan es trobava allotjat en una pensió situada al carrer Tallada de Lleida. El detingut passarà pròximament a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Lleida. D'altra banda, el cos van detenir aquest dimecres un altre home per un atracament en un establiment de l'eix comercial de la capital del Segrià. Els Mossos d'Esquadra també van detenir aquest dimecres un home, de 43 anys i veí de Lleida, com a presumpte autor d'un robatori amb intimidació. Els fets van passar el mateix dimecres al migdia en un establiment comercial de la plaça de la Sal de Lleida. Un home, que tapava parcialment la seva identitat amb una gorra i un tapaboques, va accedir a l'establiment i va intimidar amb una navalla a la caixera. Tot seguit, va sostreure els diners de la caixa enregistradora i va fugir ràpidament, segons fonts policials. Immediatament els Mossos van obrir una investigació que va permetre, poc després, localitzar i detenir al presumpte autor de l'atracament. En el moment de la seva detenció se li va intervenir la navalla amb la qual hauria comès l'atracament i 600 euros, que portava amagats en un mitjó, que acabava de sostreure. L'arrestat també passarà a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Lleida en les properes hores.
Societat
Policial
2.000 corredors participaran en set maratons consecutives per netejar espais naturals. L’Ultra Clean Marathon serà la primera carrera de 295 km a Catalunya i se celebrarà del 13 al 19 de maig. Més de 2.000 persones participaran del 13 al 19 de maig a l'Ultra Clean Marathon, la primera gran marató a Catalunya amb un total de 295 quilòmetres. La carrera englobarà set etapes consecutives de 42 km cadascuna, durant les quals els participants hauran de recollir residus abandonats per diferents espais naturals. Els corredors Albert Bosch i Nicole Ribera participaran com 'ambaixadors' de la cursa, que busca combinar l’esport amb la conservació del medi natural. L’esdeveniment s’emmarca dins de la campanya 'Let’s Clean Up Europe!' i la Setmana de la Natura, i estarà acompanyat de 25 accions de neteja promogudes per diferents col·lectius.
Societat
Esports
Els carrers de Sants es lliuren a la Festa Major. Guarniments, sardanes, dinars populars i música omplen de vida el barri de Barcelona aquest diumenge. El barri Sants ha despertat lentament aquest diumenge, al ritme de la ressaca de la primera nit de festa major. Les Festes de Sants van arrencar ahir a la tarda amb el pregó pronunciat per l’actriu Gemma Deusedas, donant pas a tota una setmana d’activitats i festa al carrer. Ja enllestits, els guarniments dels 14 carrers que enguany participen al concurs es podien admirar amb tranquil·litat aquest matí, en un ambient familiar i amb el so de la cobla animant a ballar sardanes en més d’un carrer. L’ambient s’ha animat cap al migdia, amb aperitius populars, el concurs de paelles dels Castellers de Sants i l’anar i venir de visitants com l’Anna Rosique, veïna del districte de Sant Martí, que no es perd mai l’ocasió de passejar pels carrers guarnits d’aquest barri.
Cultura
Festa i cultura popular
'Tito' Àlvarez registrarà els permisos de les possibles protestes del sector del taxi durant el MWC per evitar multes. El portaveu d'Elite Taxi presentarà recurs contra la sanció de 8.000 que li han interposat per l'ocupació de la Gran Via. El portaveu d'Elite Taxi, Alberto 'Tito' Àlvarez, ha anunciat que registrarà els permisos de les possibles protestes del sector del taxi a l'autoritat laboral aquest dimecres per evitar multes. El responsable de mobilitzacions de l'associació ho ha comunicat l'endemà de rebre una sanció de 8.000 euros pel seu paper de portaveu durant l'ocupació de la Gran Via entre el 17 i el 24 de gener del 2019. El líder del moviment dels taxistes ha assegurat que no pagarà "ni un duro" i que "recorrerà" fins a les últimes conseqüències aquestes "sancions injustes". "No sóc responsable dels 5.000 taxistes que van dormir a la Gran Via", ha insistit. L'anunci de la multa s'ha produït en mig del període de quinze dies que s'havien donat els taxistes i l'administració per arribar a un acord que eviti la convocatòria de mobilitzacions durant el Mobile World Congress. El Govern justifica la sanció perquè les mobilitzacions "no havien estat prèviament comunicades" i considera que Álvarez és responsable d'infraccions administratives de la Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadana i de contravenir la Llei Orgànica reguladora del dret de reunió. En una carta enviada als mitjans aquest dimarts, el portaveu d'Elite Taxi s'ha mostrat "confós" amb la decisió de la Generalitat i ha assegurat que el seu paper durant les protestes de l'hivern de l 2019 era d'interlocutor entre el sector i el Govern i que les decisions es van prendre de manera assembleària. "Els representants ens vam convertir en mers interlocutors i vam vetllar perquè la situació no se n'anés de les mans", argumenta, abans d'afegir que no va convocar cap mobilització perquè no té la "legitimitat" per fer-ho. A més, assegura que "es va exposar totalment" durant les vagues del taxi per intentar "canalitzar la indignació" i evitar que Barcelona quedés "desbordada" i que el conflicte acabés "al més aviat possible". En aquest punt, s'ha preguntat quina diferència hi ha entre el seu cas i la "repressió" contra els activistes independentistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a qui considera com a "referents", sentenciats a 9 anys de presó pel seu paper durant el referèndum de l'1-O. "La diferència és que a uns se'ls empresona injustament i a altres s'aplica la Llei Mordassa amb multes quantioses", ha dit.
Economia
Mobilitat
S'incendia totalment un pis a Igualada i han d'evacuar a l'hospital una persona amb cremades lleus. Els serveis d'emergències han hagut d'atendre nou persones més al lloc dels fets. Els bombers han aconseguit controlar aquest dimarts a la tarda un incendi en un habitatge del carrer Vic d'Igualada. Es tracta d'una segona planta, que cremat totalment, d'un edifici de quatre pisos. Els serveis d'emergències han evacuat una persona amb cremades lleus a l'Hospital d'Igualada i n'han hagut d'assistir nou més al lloc dels fets. L'avís s'ha rebut a dos quarts de quatre de la tarda i s'han activat sis dotacions dels bombers.
Societat
Successos
'Love me not', de Lluís Miñarro, protagonitzada per Ingrid García-Jonsson, s'estrena al Festival de Rotterdam. És un drama al·legòric que reviu el mite bíblic de Salomé rodat, entre altres llocs, al Desert de Chihuahua i Cardona. 'Love me not', la nova pel·lícula de Lluís Miñarro tindrà la seva estrena mundial al Festival de Rotterdam el pròxim 26 de gener. Protagonitzada per l’actriu Ingrid García-Jonsson, 'Love me not és un drama al·legòric que reviu el mite bíblic de Salomé i es divideix en dues etapes. La primera té lloc l’any 2006 a l’Orient Mitjà en un destacament militar i la segona a l’actualitat. En aquesta història, que tracta sobre com la repressió genera monstres, Yokanaan està confinat en una presó enmig del desert, entre barracons, considerat terrorista per uns i profeta per altres. Miñarro torna a la direcció en aquesta coproducció amb Mèxic rodada al Desert de Chihuahua i Cardona, entre d’altres localitzacions El film formarà part de la secció 'Signatures', dedicada a obres recents d'autors destacats del panorama internacional com Carlos Reygadas, Claire Denis, Garrel i Jean-Luc Godard. Anteriorment, Miñarro havia competit en secció oficial amb Stella Cadente (2014), guanyant el principal premi, Tiger, amb 'Finisterrae' (2011), de Sergio Caballero, com a productor. Lluís Miñarro es torna a posar darrera la càmera per dirigir el seu segon llargmetratge de ficció, després de 'Stella Cadente'. Aquesta nova incursió com a director, coescrita amb Sergi Belbel, compta amb un repartiment format per García-Jonsson, Francesc Orella, Lola Dueñas i Oliver Laxe, i els actors mexicans Luis Alberti, Fausto Alzati i Hugo Catalán. Està previst que s’estreni comercialment després de la premiere a Rotterdam i posterior recorregut per festivals. És una producció de Lluís Miñarro i la mexicana Piano Producciones amb la col·laboració d’ICEC i EFICINE i la participació de TV3.
Cultura
Cinema
JxCat agraeix a Iceta que no demani eleccions: "Ara la prioritat són les persones". Pujol lloa la tasca de Torra al capdavant del Govern: "Ha exercit un lideratge indiscutible". El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, ha agraït que el líder del PSC, Miquel Iceta, no hagi demanat eleccions. Durant el debat parlamentari del ple d'aquest dimecres, posterior a la compareixença de Quim Torra per donar compte de la substitució de Bernat Solé per Alfred Bosch al capdavant d'Exteriors, el dirigent de JxCat ha subratllat que "ara la prioritat són les persones". A la seva intervenció, Iceta ha dit que convocar uns comicis depèn només del president, però ha recordat que Torra es va comprometre a dir quan s'aniria a les urnes, un cop aprovats els pressupostos. Pujol també ha lloat la tasca de Torra al capdavant del Govern: "Ha exercit un lideratge indiscutible". Pujol ha reclamat que es posi l'interès del país per davant dels partits, una "obligació de tots plegats", tal com ha defensat. El portaveu de JxCat considera que el Govern ha de tenir marge per gestionar una crisi sanitària, econòmica i social que "tot ho ha canviat". Pujol ha asseverat que Torra ha exercit un "lideratge indiscutible" durant els mesos de l'emergència sanitària, i l'ha lloat per ser "comprensible i planer", i per prioritzar el "concepte de la veritat", "les persones i la vida".
Política
Parlament
AMPLIACIÓ:Manel, Sopa de Cabra, Els Pets i Miki Nuñez, alguns dels artistes del nou festival Vibra de Manresa. Es farà del 10 de juliol a l'1 d'agost al pàrquing del Palau Firal, i l'aforament màxim serà de 800 persones. Manresa vol lluitar contra l'aturada de la cultura per la covid-19. Per això, l'Ajuntament i Cases de la Música han ideat un nou festival amb artistes de renom per a les nits d'estiu. Manel, Sopa de Cabra, Els Pets i Miki Nuñez són alguns dels artistes que actuaran al certamen, que completa el seu cartell amb l'Orquestra Di-Versiones, Doctor Prats i Roba Estesa. Un total de set concerts, que tindran lloc del 10 de juliol a l'1 d'agost, al pàrquing del Palau Firal. Per fer-lo possible, el director de Cases de la Música, Dani Castellano, ha explicat que tots, artistes i productors, han hagut de posar de la seva part, ja que l'aforament és limitat (com a màxim de 800 persones) i el preu de les entrades oscil•la entre els 15 i 30 euros. Els concerts es faran a l'aire lliure i seguint totes les mesures sanitàries i de seguretat al pàrquing del Palau Firal, un espai amb 6.800 metres quadrats. En aquest sentit, la capacitat màxima serà de 800 persones, el públic estarà assegut i caldrà portar mascareta quan s'accedeixi i per circular pel recinte. Com a màxim es podran adquirir 10 entrades juntes, i això garantirà que es puguin fer grups de 10 cadires sense necessitat de mantenir la distància entre elles. Hi haurà servei de bar, però no hi haurà taquilles i, per tant, les entrades s'hauran de comprar, a partir d'aquest divendres, via on-line. El director de Cases de la Música, Dani Castellano, ha explicat que, amb totes aquestes mesures de seguretat, el que es vol és que la gent perdi la por a assistir a un concert o un festival musical, i ha subratllat la importància que així sigui per tal de garantir la subsistència del sector cultural, molt tocat per la covid-19. Pel que fa a les dates, Miki Nuñez serà l'encarregat d'arrancar el festival el proper 10 de juliol. L'endemà, 11 de juliol, serà el torn dels Manel amb el seu darrer treball 'Per la Bona Gent'. Divendres 17 de juliol actuarà l'Orquestra Di-Versiones i l'endemà Doctor Prats. El tercer cap de setmana de juliol, actuaran Els Pets (24 de juliol) i Roba Estesa (25 de juliol). El cicle s'acabarà el dissabte 1 d'agost amb el concert de Sopa de Cabra. Els concerts s'acabaran tots a dos quarts de 12 de la nit. La voluntat, segons han explicat des de l'Ajuntament de Manresa i Cases de la Música, és que el certamen tingui continuïtat. "Jo crec que Manresa té capacitat per acollir un festival de primera línia a l'estiu i seria bo que ho fes", ha assegurat Castellano.
Cultura
Música
AMPLIACIÓ:La direcció del casal d'estiu de Gualba assegura que van actuar amb "rapidesa" i que han avançat el retorn per "precaució". Els Mossos d'Esquadra mantenen la piscina precintada mentre l'Agència de Salut Pública inspecciona les instal·lacions. La direcció del casal d'estiu Nostra Llar de Sabadell, allotjat a la casa de colònies de Gualba afectada per una fuita de clor, ha assegurat aquest dijous que van actuar amb "rapidesa" en detectar una "olor molt intensa" que provenia d'una canonada de la piscina. El director de l'activitat, Llorenç Esteve, ha explicat a l'ACN que van veure diversos nanos que tenien "ganes de vomitar, irritació a la gola i moltes ganes de tossir", de manera que van evacuar tota la canalla. La intoxicació va afectar mig centenar de nens dels 137 que eren de colònies, de manera que els monitors van acordar suspendre l'activitat –que acabava demà divendres- i avançar el retorn "per precaució". Aquest dijous, els Mossos d'Esquadra han mantingut la piscina precintada, mentre inspectors de l'Agència de Salut Pública supervisen l'estat de les instal·lacions. Llorenç Esteve ha relatat que, davant la incertesa del que passava, van fer sortir tots els nens de la piscina i els van fer passar per la dutxa mentre no arribava l'assistència mèdica. Segons el director del casal, van detectar una olor inusual que provenia d'una canonada que desembocava dins l'aigua. Un cop el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) va atendre els afectats, els monitors i l'equip directiu va consensuar avançar el retorn a casa. "Teníem un 40% dels nanos evacuats, així que per precaució, per facilitar la logística amb les famílies i per evitar la seva preocupació, vam preferir tornar", ha explicat el director de l'activitat, tot recordant que els infants afectats tenen entre 5 i 11 anys. Jornada d'inspecció i recuperació de pertinences La canalla ha arribat a Sabadell aquest dijous a la matinada, deixant part de les pertinences a la casa de colònies El Pinatar de Gualba, on aquest matí han retornat alguns monitors a recollir les motxilles i sacs pendents de recuperar. Allà han coincidit amb els propietaris de la casa, que fa 14 anys que gestionen les instal•lacions, durant els quals asseguren que mai havien tingut un accident. Al mateix temps, al llarg del matí s'han personat a la casa els inspectors de l'Agència de Salut Pública, que han analitzat la piscina i els motors de manteniment. A hores d'ara, la principal hipòtesi sobre l'origen de la intoxicació és que la màquina que introdueix el clor s'hauria espatllat i això hauria provocat la fuita química. Mentre no s'aclareixi la causa i es garanteixi el bon funcionament de la piscina, però, la policia la mantindrà precintada. Tothom a casa, camí de tornar a la normalitat Al vespre, el SEM va traslladar una quarantena de nens a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, a l'Hospital de Granollers, a l'Hospital de Mollet, a l'Hospital de Sant Celoni, a l'Hospital Germans Trias i a la Vall d'Hebron de Barcelona. Eren ferits de poca gravetat i lleus, que ja han rebut l'alta mèdica. Mentrestant, la resta de companys no han anat al casal, excepte dos nens que han utilitzat un servei excepcional d'acollida, ja que no hi ha hagut activitat habitual. De cara a aquest divendres, però, la direcció confia recuperar la "total normalitat", motiu pel qual s'ha programat una excursió de tota la canalla, com és habitual el darrer dia de la setmana, segons han explicat els monitors. "Ara que sabem que tots han rebut l'alta mèdica, estem tots ben contents", ha conclòs el director del casal.
Societat
Successos
AMPLIACIÓ:El regidor del PP Diego Borrego es veu forçat a passar com a no adscrit al ple de Figueres. El partit ha enviat a l'Ajuntament un document on manifesta que no pot actuar en nom de la formació i la secretària ha emès un informe jurídic que l'aparta. El regidor Diego Borrego, fins ara número dos del PP a Figueres, s'ha vist forçat a passar com a no adscrit al ple d'aquest dijous. La decisió s'ha pres arran d'un informe de la secretària municipal. La funcionària ha valorat el document que el partit els ha fet arribar i al qual, segons ha dit, es fa constar la suspensió cautelar de militància al regidor i se li prohibeix "actuar en nom i representació del PP". A aquest escrit, s'hi ha sumat una instància presentada per la mateixa portaveu de la formació, Mª Àngels Olmedo, en la qual demanava a l'alcaldia que reubiqués l'edil. Borrego ha demanat la nul·litat de la decisió i ha afirmat que contravé la seva presumpció d'innocència. El PP el va apartar "cautelarment" de la militància després que un home el denunciés per presumptament haver-lo gravat amb el mòbil als lavabos de l'estació del TAV de Girona. En contra de la seva voluntat però des d'aquest dijous, Borrego és considerat a efectes del ple regidor no adscrit. El canvi s'ha produït aquesta mateixa tarda i davant el desconeixement de gran part dels regidors del consistori. La secretària municipal ha emès un informe a instàncies de la portaveu de la formació. Segons ha explicat la funcionària, aquest mateix dimecres se li va fer arribar un document del partit en el qual s'explicava que se'l suspenia cautelarment de la militància i les funcions. A l'escrit, a més, s'especificava "expressament la prohibició d'actuar en nom del PP en l'exercici de la seva responsabilitat com a regidor a l'Ajuntament, no podent fer ús de les seves sigles". El document anava adjunt a una instància presentada per Olmedo en la qual reclamava que se'l canviés de lloc a la taula del ple. "Davant d'això no podem fer una altra cosa que considerar-lo com a no adscrit", ha remarcat la secretària. Borrego ha demanat intervenir i ha reclamat que s'anul·li l'informe perquè considera que vulnera la seva presumpció d'innocència. El regidor assegura que el document que s'ha fet arribar a l'Ajuntament és" intern" i diu que valorarà "si la cessió d'aquest document vulnera la llei de protecció de dades". L'edil ha insistit que no hi ha cap procés judicial obert per l'afer dels lavabos de l'estació del TAV, que tampoc té la "qualitat d'investigat" i que "només s'han obert unes diligències policials". En aquest sentit, ha remarcat que "vaig lliurar el mòbil per la voluntat pròpia". La secretària li ha respost que si considera que l'informe jurídic que ha elaborat és nul de ple dret emprengui les accions necessàries però li ha recordat que s'ha basat en un document elaborat pel seu propi partit. Una presumpta gravació als lavabos del TAV La decisió arriba unes setmanes després que es fes pública la denúncia contra Borrego per presumptament haver gravat un home als banys de l'estació gironina. El partit va anunciar aleshores que suspenia cautelarment de militància al regidor, que va manifestar en un comunicat que acceptava la mesura per "preservar" la imatge del PP. Borrego, però, defensa la seva innocència i assegura que tot plegat es deu a un malentès. Sosté que es trobava al bany del costat del denunciant i que el mòbil li va caure just a l'espai entre un lavabo i l'altre. Segons la seva versió, l'home va veure com agafava l'aparell i es va pensar que l'havia estat gravant. Per això, va sortir fora dels serveis alertant els vigilants de la situació. Finalment, els mossos s'hi van personar i l'home va presentar denúncia. El pressupost, aprovat definitivament D'altra banda, el ple d'aquest dijous ha aprovat definitivament el pressupost de 2017. El comptes, que s'enfilen fins als 59,7 MEUR, han tirat endavant amb el suport del Govern municipal de PDeCAT i ERC i les abstencions de la CUP, el PP, C's i els regidors no adscrits, entre els quals ara se suma Borrego. Hi ha tornat a votar en contra el PSC i el regidor de Compromís d'Esquerres. Les formacions han mantingut les seves posicions i l'alcaldessa, Marta Felip, ha assegurat que estan disposats a complir amb tots els compromisos i que són "conscients" de la "feinada" que suposa per un pressupost de gairebé 60 MEUR. "Hi posarem tot de la nostra part", ha remarcat.
Política
Partits
Albiol veu "preocupant" l'actitud "passiva i conformista" de la societat civil contrària al procés independentista. El popular creu que no hi ha fractura social a Catalunya però sí una "certa tensió que podria traslladar-se al carrer". El coordinador general del PPC i president del grup parlamentari, Xavier Garcia Albiol, considera "preocupant" l'actitud que està mantenint la societat civil contrària al procés independentista, una actitud que ha titllat de "passiva i conformista". En una entrevista amb l'ACN, Albiol ha avisat que Catalunya està vivint una situació "molt greu, que pot tenir unes conseqüències catastròfiques per als catalans", però s'ha queixat que hi ha una part de la societat "que no reacciona al que està succeint". "Em sembla tremendament greu i preocupant, ha dit. El popular ha opinat que ara per ara no hi ha una fractura social a Catalunya, però sí una "certa tensió que podria acabar-se traslladant al carrer". Albiol ha lamentat que la societat civil mantingui una actitud "passiva i conformista" pel que fa al procés des d'un punt de vista públic, però, en canvi, "després en privat tothom s'exclama". Al seu parer, això és una "greu deficiència" de la societat catalana que pot tenir conseqüències "molt greus" per a Catalunya. "Ha arribat un moment que no es pot seguir en silencia i hi ha d'haver algun tipus de reacció a aquest sense sentit que estem vivint a la política catalana", ha apuntat. A això li ha sumat el fet que els partits independentistes "hagin aprofitat la confiança i la bona fe de tots" per subvencionar les seves entitats, en referència a l'ANC i Òmnium Cultural, "amb els diners públics de tots els catalans". Albiol ha considerat que Catalunya està ara mateix "partida en dues realitats". Al seu parer, això no significa "ni molt menys" que hi hagi un "conflicte, una fractura", però sí que ha remarcat que "en determinats àmbits existeix una certa tensió". De fet ha alertat que "podria arribar el cas que aquesta tensió política s'acabés traslladant al carrer", i ha apuntat que ja hi ha "determinades zones de la Catalunya interior on aquells que no són independentistes sí que se senten cohibits". El popular ha defensat que "els deliris independentistes no formen part del sentiment majoritari dels catalans", tot i que hi hagi una part de la població que s'hi senti identificada. Però a més, ha considerat que JxSí i la CUP estan "mentint a tots aquells que amb bona fe segueixen aquest projecte polític", perquè "Puigdemont, CDC, ERC i la CUP saben que el camí que han marcat no porta enlloc". "L'evidència dels fets demostrarà que això és així i que s'ha estat jugant amb els sentiments de milers i milers de persones, ha conclòs.
Política
Partits
Centenars de persones recorren el centre de Sant Vicenç dels Horts amb una silenciosa marxa de torxes en record a Junqueras. Entitats i partits polítics sobiranistes refusen les penes de presó demanades per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Centenars de persones han sortit silenciosament al carrer aquest vespre a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) per recórrer part del centre amb una marxa de torxes en record a Oriol Junqueras, que va ser alcalde del municipi entre el 2011 i el 2015. Encapçalats amb una pancarta amb el lema ‘Mai caminaràs sol’ i una foto de l’ex vicepresident del Govern, durant el recorregut s’han pogut veure nombrosos símbols grocs en record, també, de la resta de polítics presos i exiliats. Al final del traçat, la plaça de la Vila ha quedat petita per encabir la multitud de veïns que s’han aplegat per reclamar l’alliberament del seu exalcalde. Carles Riera, Joan Josep Nuet i Gabriel Rufian han encapçalat un acte final en què s’han llençat reiterats missatges de rebuig a les penes de presó sol•licitades per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat contra els líders sobiranistes.
Política
Entitats
Figueres tapia un mas abandonat i ocupat il·legalment. L'Ajuntament ofereix allotjament a les cinc persones que hi dormien però l'han rebutjat. L'Ajuntament de Figueres ha tapiat les entrades d'un mas abandonat i ocupat il·legalment del carrer Port de la Selva, a la zona dels Fossos. El consistori ha adoptat la mesura arran de les reiterades queixes veïnals pel mal estat de l'edifici, la falta de serveis i la presència "d'okupes", que hi feien nit i foc. L'actuació s'ha fet conjuntament entre la Guàrdia Urbana i els Serveis Socials, que van identificar els cinc ocupants de l'immoble i els van oferir allotjament, tot i que el van rebutjar. El regidor de Seguretat, Pere Casellas, assegura que la intervenció ajudarà a impedir futures noves ocupacions.
Societat
Policial
Tortosa opta a acollir uns jocs esportius populars internacionals l'any 2019. El CSIT World Sport Games se celebra cada dos anys, combina competició i oci, i pot atreure fins a 10.000 participants amateurs d'arreu del món. L'Ajuntament de Tortosa ha anunciat la presentació de la candidatura a ser seu del CSIT World Sport Games 2019, uns jocs esportius populars de caire internacional. Amb el suport del Govern, de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), i de la Diputació de Tarragona, la candidatura de Tortosa s'ha treballat conjuntament amb la resta del territori per esdevenir un projecte de les Terres de l'Ebre. L'esdeveniment esportiu no té límit d'edat -només cal ser major de 16 anys-, és de caire amateur i, per tant, només estan exclosos els esportistes professionals, i albergarà des de disciplines habituals com el futbol o el bàsquet, fins pràctiques tradicionals del lloc on se celebren. Aquests jocs esportius populars s'inspiren en les olimpíades obreres dels anys 20, i poden atreure fins a 10.000 participants d'arreu del món. La presentació de candidatures va acabar aquest dimarts i, de moment, ha transcendit que hi ha dos més que competiran amb Tortosa. La decisió es prendrà el pròxim mes de juny a Riga (Letònia).
Societat
Esports
Navàs engega un projecte pioner a Catalunya per eliminar intermediaris i posar en valor el producte local. La iniciativa compta amb un pressupost de 50.000 euros pel 2017. L'Ajuntament de Navàs (CUP) s'ha proposat aconseguir la sobirania alimentària. Per fer-ho, ha posat en marxa un projecte pioner a Catalunya que vol posar en valor el producte local i eliminar els intermediaris que hi ha entre productors i compradors. La campanya inclou tot un seguit d'iniciatives com, per exemple, l'elaboració d'un llistat de productors de la Catalunya Central per fer-lo arribar als comerços i restaurants de la zona; la constitució d'un banc de terres per aconseguir que els joves agricultors sense terra puguin treballar-ne; o bé, la creació d'un banc de llavors. La iniciativa, que ha estat "molt ben rebuda" entre la població, compta amb una inversió inicial de 50.000 euros pel 2017.
Economia
Agroalimentació
ACTUALIZACIÓ:Extingit l'incendi al Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs. L'incendi ha cremat totalment quatre embarcacions, que s'han enfonsat, i una cinquena afectada parcialment. L'incendi que a primera hora d'aquest camí s'ha declarat al Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs ha quedat extingit a les 12.20 hores. S'han posat barreres de protecció mediambiental i els efectius dels Bombers s'han retirat tot i que s'hi manté una dotació preventiva. El foc ha cremat totalment quatre embarcacions esportives, que s'han enfonsat, i una cinquena parcialment, que els Bombers han allunyat de la zona. Una persona ha resultat ferida lleu i ha estat traslladada a l'Hospital del Mar. En les tasques d'extinció hi han treballat onze dotacions dels Bombers de la Generalitat, deu de Bombers de Barcelona i una embarcació de Salvament Marítim. El foc ha començat en una de les embarcacions i s'ha estès a les altres. Com a conseqüència Protecció Civil ha activat en prealerta el Pla d'Emergències per Contaminació de les Aigües Marines (Camcat). (S'ha actualitzat la informació de l'incendi, que ja ha quedat extingit)
Societat
Successos
Munté es mostra disposada a tirar endavant el pla de xoc pactat amb la CUP des del nou Govern. Diu que acceptaria encapçalar l'àrea de l'estat del benestar i que seria un "honor" continuar treballant en aquest àmbit. La vicepresidenta del Govern en funcions i portaveu, Neus Munté, s'ha mostrat aquest dilluns disposada a tirar endavant el pla de xoc social que JxSí i la CUP han acordat des de noves responsabilitats a l'executiu català. Tot i que ha assegurat que el nou president, Carles Puigdemont, encara no li ha fet cap proposta, Munté ha apuntat que per a ella seria un "honor" encapçalar la macroàrea de l'estat del benestar com a consellera de la Presidència, d'on penjarien els departaments de Salut, Cultura, Ensenyament i Benestar. "És clar que diré que sí", ha dit a la Xarxa en preguntar-li si ho acceptaria. També ha explicat que coneix molt bé Dolors Bassa, que sona com a nova consellera de Benestar. Al seu parer, la divisió departamental en tres àrees que ha treballat JxSí "pot ajudar molt a visualitzar un treball molt transversal i interdepartamental", i ha remarcat que per la seva experiència i formació, on es troba "més a gust" és "amb tot allò que té a veure amb les polítiques socials". "Seria un honor per a mi poder treballar o col·laborar des d'aquesta perspectiva", ha reconegut. Si així li plantegen, ha apuntat que ella ho acceptarà "amb la voluntat de tirar endavant quelcom molt important i que és fruit de la negociació, que és el pla de xoc social". "Aquest seria un element prioritari inicial que m'encantaria poder-hi ser", ha afegit. Sobre el nom de Dolors Bassa com a nova consellera de Benestar, Munté ha apuntat que van coincidir durant uns quants anys a la UGT i l'ha definit com una persona "molt propera, amb sensibilitat i amb caràcter". En tot cas, a falta de confirmació oficial, ha reconegut que ha estat "molt contenta" de retrobar-se amb ella al grup parlamentari de Junts pel Sí i que li encantaria poder treballar amb persones amb els que té "aquestes complicitats i afinitats".
Política
Govern
Puigdemont es reuneix amb les entitats veïnals de La Mina. El president expressa la seva voluntat que se sentin acompanyats pel Govern. El president de la Generalitat s’ha reunit aquest dimecres a la tarda amb representants veïnals del barri de La Mina i ha reiterat el seu compromís de fer-hi una visita, tal com ja va avançar el novembre passat en una trobada amb diversos representants a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Carles Puigdemont ha destacat la importància que “la Mina vingui al Palau de la Generalitat” per poder “escoltar els veïns i compartir el relat per trobar solucions” a la situació d’aquest barri. El president ha afegit que “el tema de la Mina és un tema de país” i ha expressat la seva voluntat “que tant l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs com les entitats veïnals se sentin acompanyats pel Govern”. En la trobada, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, també han pres part la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa; l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau; el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i el delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar. Les entitats que han participat en la reunió són la Plataforma d’Entitats i Veïns i Veïnes del Barri de la Mina, l’Arxiu Històric i Centre de Documentació de la Mina, el Centre Cultural Gitano de la Mina, els Salesians Sant Jordi, el Grup de Dones IRIS, l’associació esportiva Fòrum La Mina, el Club de Lluita Olímpica – Club de Gimnàstica La Mina i el Club de Lluita Olímpica – Club de Gimnàstica La Mina.
Política
Govern
Trablisa afirma que s'estan complint els serveis mínims en la primera jornada de vaga dels vigilants de seguretat del Prat. El Comitè de Vaga adverteix que és "impossible" perquè no hi ha prou personal i denuncia que els controls de maletes aleatoris "s'han reduït a la meitat". La cap de Recursos Humans de Trablisa, Pilar Albacete, assegura que s'estan complint els serveis mínims del 90% en la primera jornada de vaga dels vigilants de seguretat de l'aeroport del Prat. Albacete ha llançat un missatge "tranquil·litzador" envers els usuaris i ha remarcat que "els filtres estan funcionant amb normalitat". Amb tot, ha reconegut que a les nou del matí hi ha hagut una acumulació de passatgers a la T2 que ha provocat cues de fins a 40 minuts. El Comitè de Vaga ha advertit que és "impossible" que s'hagi assolit la xifra del 90% que va fixar la delegació del govern perquè "no hi ha prou personal". A més, ha denunciat que els filtres estan operant amb un treballador menys del que estipula el contracte i ha alertat que els controls d'equipatge aleatoris s'han reduït a la meitat. Pilar Albacete ha explicat que fins les nou del matí l'activitat a la T1 ha estat totalment normal i que després sí que s'han detectat alguns moments de major afluència de viatgers generant un temps d'espera que en cap cas ha superat els disset minuts. A la T2 sí que s'ha registrat un repic d'activitat al voltant de les nou del matí, quan hi ha hagut una entrada de 7.200 passatgers de cop. Això ha generat cues de prop de quaranta minuts. La resta del matí, però, la situació ha estat estable i el temps d'espera ha rondat els quinze minuts segons Trablisa. Per la seva part, el portaveu del Comitè de Vaga, Fidel Gómez, ha negat que s'estiguin complint els serveis mínims del 90% perquè "no hi ha prou personal". Ha explicat que tot i que tots els vigilants que han rebut l'ordre de treballar aquest divendres ho han fet, n'hi ha una cinquantena que estan de vacances i una trentena que estan de baixa. "Ja vam dir que seria impossible que es pogués assolir aquesta xifra", revela. Així mateix, ha denunciat que tot i que s'han obert tots els filtres - un total de quinze entre les dues terminals - aquests estan operant amb cinc empleats enlloc dels sis que marca el concurs que va guanyar Trablisa l'any 2018."Ens sorprèn perquè és temporada alta, Aena no ha dit res i la Guàrdia Civil ho ha autoritzat", indica. Gómez assegura que el fet que hi hagi un empleat menys a cada filtre suposa que no s'estan duent a terme els protocols de seguretat pertinents. En concret detalla que s'han reduït a la meitat els controls aleatoris d'equipatge. "Es basen en revisar el 5% de les maletes que passen per l'escànner", ha explicat Gómez que ha assenyalat que el que es comprova per exemple és la presència d'explosius o d'altres substàncies que no estan permeses a l'interior dels avions. També denuncia que l'empresa "ha portat sis treballadors de l'aeroport de Mallorca als quals els ha doblat el sou i els ha pagat l'hotel i les dietes", comenta. "En la reunió de mediació amb la Generalitat van dir que no podien apujar-nos el sou perquè s'escapava del seu pressupost i ara en canvi sí que poden fer front a aquesta despesa", ha lamentat. L'empresa també ha negat aquest extrem i ha dit que demanar suport a altres aeroports de l'Estat és una pràctica habitual en temporada alta.
Economia
Empresa
El Govern reclama a Madrid que pagui el cost dels nous jutjats catalans. El secretari Joan Abad diu que el Ministeri recapta uns 75 milions anuals a Catalunya i no els reinverteix. El secretari de Relacions amb l'Administració de Justícia, Joan Abad, ha reclamat aquest dilluns al govern espanyol que assumeixi la despesa de posada en funcionament dels 26 nous òrgans judicials de Catalunya aprovats des del 2017, que, segons càlculs de la Conselleria de Justícia, costen uns 15 milions d'euros anuals. Així, el Govern reclama el cost dels 8,4 milions d'euros que costen anualment els 14 nous jutjats del 2017 i els 6,5 que costaran els 12 aprovats aquest 2019. La consellera, Ester Capella, ho va reclamar per carta a la ministra en funcions, Dolores Delgado, el maig passat, però encara no ha rebut resposta formal. Totes dues només s'han reunit formalment el 5 de setembre de l'any passat a Madrid, a instàncies de Capella, i des d'aleshores el departament ha intentat concertar altres trobades, però no s'han pogut concretar. A més, Delgado ha visitat Barcelona diverses vegades, l'última el 27 de juny, i s'ha reunit amb diversos operadors jurídics, però mai ha tancat una reunió amb Capella, i ha aprovat nous jutjats sense pactar el finançament ni el calendari amb el Govern. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar el 21 de juny passat la data d'entrada en funcionament de quatre nous òrgans aprovats per a Catalunya el 2017. Les dates en les que s'indica que començaran a operar són: el 30 de setembre de 2019 per al jutjat de primera instància i instrucció de Lleida; el 31 de desembre també d'aquest any per als jutjats de primera instància 9 i 10 de Sabadell; i el 30 de setembre de 2020 per a primera instància 7 de Girona. A la demora en la posada en funcionament d'òrgans compromesos el 2017, se suma la ja anunciada respecte dels òrgans la creació dels quals s'ha aprovat aquest any 2019. Així, el jutjat de primera instància i instrucció número 8 d'Arenys de Mar no s'engegaria fins al 31 de desembre de 2020 i el de primera instància i instrucció número 6 de Vic fins al 30 de setembre de 2021. Fa uns dies la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va queixar-se públicament per aquests retards i va reclamar més compromís als governs espanyol i català. L'estat va traspassar a Catalunya les competències en recursos humans, tecnològics, logístics i materials de l'administració de justícia el 1996, i després ho van fer altres autonomies com Andalusia, Aragó, Canàries, País Valencià, Galícia, Madrid, Navarra o Euskadi. La diferència entre Catalunya i la resta de comunitats, segons Justícia, és que les altres reben una transferència finalista i permanent pel manteniment de tots els jutjats, mentre Catalunya no té una transferència econòmica permanent ni per a les despeses de personal dels nous jutjats creats a partir d'aleshores. Així, les obres de condicionament, els equipaments i les nòmines dels funcionaris i interins dels 56 nous òrgans judicials han costat des d'aleshores 280 milions d'euros. El cost del centenar d'edificis judicials i 7.500 treballadors dels jutjats suposen uns 500 milions d'euros anuals. A això, s'hi suma que l'estat recapta uns 60 milions d'euros anuals en taxes judicials a Catalunya, que teòricament haurien de servir per pagar la justícia gratuïta. No obstant, l'estat es queda aquests diners, i la Generalitat ha de pagar 68 milions d'euros del seu pressupost per finançar la justícia gratuïta. També hi afegeix els 14,5 milions d'euros anuals dels interessos que generen els dipòsits i fiances judicials, que l'estat tampoc reverteix a Catalunya.
Política
Govern
Aragonès replica a Sánchez que els Mossos es guien "sempre" per criteris tècnics i policials. El vicepresident afirma que no hi ha hagut "cap deixadesa de funcions" del cos en l'operatiu per les accions dels CDR. Pere Aragonès ha replicat al govern espanyol que els Mossos d'Esquadra es guien "sempre" per criteris tècnics i policials. En una entrevista al canal de notícies de TVE, el vicepresident del Govern ha contestat d'aquesta manera les acusacions de l'executiu estatal a l'entorn de l'actuació dels Mossos durant els talls d'autopistes i l'aixecada de barreres dels CDR durant el cap de setmana. L'equip encapçalat per Pedro Sánchez ha amenaçat amb enviar la policia espanyola si els Mossos no compleixen les seves funcions, en tres cartes enviades a sengles membres de l'executiu català, entre ells el mateix Aragonès. El vicepresident, però, ha negat que hi hagi hagut deixadesa de funcions dels Mossos i ha subratllat que el cos es guia sempre per criteris tècnics i policials, "mai per criteris polítics". Aragonès també ha anunciat que el Govern donarà la resposta "oportuna" a l'executiu estatal on s'explicarà "amb més detall" quina ha estat l'actuació dels Mossos durant les accions dels CDR. En tot cas, el vicepresident ha reiterat que aquesta actuació policial "es guia sempre per la professionalitat, per criteris tècnics i policials, no per criteris d'oportunitat política".
Política
Govern
La fiscalia demana sis anys de presó pels pares de la Nadia per estafar 1,1 milions d'euros. Sol·licita que es dissolgui l'associació creada per recollir donatius, que se'ls decomissin rellotges i cotxes i que indemnitzin els donants. La Fiscalia de Lleida demana sis anys de presó i 9.720 euros de multa per als pares de Nadia Nerea per un delicte continuat d'estafa pel qual s'haurien apoderat d'1,1 milions d'euros en donacions a una associació creada per ajudar-la en la seva suposada malaltia rara. A més, el ministeri públic els reclama que retornin 25.000 euros a tres dels donants, que es dissolgui l'associació i que es decomissin els diners en metàl·lic, rellotges, vehicles i altres objectes intervinguts als acusats per fer front a les indemnitzacions. El fiscal assenyala que els pares de la menor, que sí que patia tricotiodistrofia encara que la seva vida no estava en risc, van crear l'associació amb el "ànim d'obtenir un lucre patrimonial il·lícit".
Societat
Judicial
Detingut un veí de Manlleu per un robatori amb força en un habitatge de les Masies de Voltregà. Els Mossos van localitzar el material sostret dins del vehicle de l'arrestat. Els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Policia Local, han arrestat un veí del municipi, de 21 anys, per un presumpte robatori amb força en un habitatge de les Masies de Voltregà. Segons manifesta el cos policial català, el passat 28 d'agost una patrulla va veure que, a l'avinguda de Roma de Manlleu, hi havia un turisme estacionat amb un fort cop al vidre davanter. Els agents van identificar el conductor i després d'escorcollar el vehicle hi van trobar dos ordinadors portàtils i una impressora. El conductor no va saber especificar d'on provenien els materials i els policies, preventivament, van comissar-lo per tal d'esbrinar la seva procedència. La investigació oberta, expliquen els Mossos en un comunicat, va permetre determinar que aquell material pertanyia a un veí de les Masies de Voltregà, però no tenien cap denúncia presentada.Es van posar en contacte amb el propietari del material, que era de vacances i desconeixia que havia patit un robatori a casa seva. Després de fer les comprovacions al domicili, els agents van veure que la casa tenia una finestra del garatge forçada. Els Mossos van emetre una ordre de detenció del conductor i, finalment, la Policia Local de Manlleu el va localitzar i detenir el 10 de setembre. L'home, que tenia antecedents, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de declarar davant del jutge.
Societat
Policial
CRONOLOGIA: El pols de Torra amb la JEC i la justícia per la pancarta en favor de "presos polítics i exiliats". Serà el primer president de la Generalitat inhabilitat en exercici del càrrec. Una de les primeres coses que el president Quim Torra va fer després de formar govern va ser penjar a la façana del Palau de la Generalitat una pancarta amb el lema: 'Llibertat presos polítics i exiliats'. L'11 de març del 2019 va començar la polèmica en el marc de tres comicis seguits: espanyoles, municipals i europees. La Junta Electoral Central (JEC) va ordenar la retirada de la pancarta en considerar-la un "símbol partidista" en període electoral però Torra no ho va fer fins que els Mossos van rebre l'ordre de fer-ho ells. Un pols de Torra a la JEC que primer el va deixar sense escó al Parlament i, mesos després, l'apartarà de la presidència de la Generalitat convertint-lo en el primer president inhabilitat en exercici del càrrec. 2 de juny del 2018: Just després de la presa de possessió del Govern, Torra ordena desplegar una pancarta al balcó del Palau de la Generalitat amb un llaç groc i el missatge en català i anglès: 'Llibertat presos polítics i exiliats'. Després de l'aplicació del 155, Torra volia que al llarg del seu mandat es tingués molt present que la major part de l'anterior govern és a la presó o a l'estranger. 11 de març del 2019: La JEC dona 48 hores per retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat en considerar que són símbols partidistes en el marc d'un període electoral. D'aquesta manera, respon a la demanda presentada per Cs. 20 de març del 2019: El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, recomana a la Generalitat retirar els llaços grocs en període electoral i remarca que és una "mesura temporal". 21 de març del 2019: Torra col·loca una nova pancarta damunt l'anterior amb el mateix lema demanant la llibertat per "presos polítics i exiliats" però canviant el llaç groc per un de blanc amb una franja vermella. 22 de març 2019: Dos treballadors de la Generalitat retiren les pancartes que penjaven dels balcons del Palau de la Generalitat després que els Mossos d'Esquadra rebessin la instrucció de la JEC ordenant-los que despengessin els símbols. Només unes hores més tard es penja una nova pancarta amb el lema 'Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans'. 27 de maig del 2019: Torra torna a penjar la pancarta inicial amb el llaç groc un cop acabat el període de les eleccions espanyoles, municipals i europees. 18 de novembre del 2019: Torra admet davant del TSJC que va desobeir la JEC perquè era "impossible" complir una ordre "il·legal". 19 de desembre del 2019: El TSJC condemna Torra a una inhabilitació d'un any i mig per desobediència per mantenir la pancarta a la façana del Palau de la Generalitat. De fet, la va acabar retirant però fora del termini establert. 3 de gener del 2020: La JEC deixa sense escó Torra després que el president de la Generalitat sigui condemnat per desobediència. 23 de gener del 2020: El Suprem rebutja suspendre cautelarment la inhabilitació de Torra com a diputat dictada per la JEC. 4 de febrer del 2020: Torra recorre al Suprem la seva inhabilitació i veu indicis de "persecució política" per "apartar-lo il·legalment". 17 de setembre del 2020: Vista al Tribunal Suprem per revisar la sentència del TSJC a petició de Torra. El president es desplaça fins a Madrid per assistir-hi tot i que no pot prendre la paraula. 28 de setembre del 2020: El Tribunal Suprem fa pública la inhabilitació ferma del president de la Generalitat en avalar la decisió del TSJC. Però la inhabilitació de Torra no es farà efectiva fins que el TSJC li comuniqui.
Política
Govern
El PP Europeu està "preparat" per aixecar la immunitat a Puigdemont i Comín perquè "la justícia faci la seva funció". Weber diu que el president de l'Eurocambra ha actuat "en conseqüència" de les decisions dels tribunals. El cap de files dels populars europeus a l'Eurocambra, Manfred Weber, ha assegurat aquest dimarts que estan "preparats" per aixecar la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín per permetre que "la justícia faci la seva funció". "Respectem els principis de l'estat de dret i la independència del poder judicial", ha remarcat Weber, que també ha considerat que el president de l'Eurocambra, David Sassoli, ha actuat "en conseqüència" de les decisions dels tribunals en els casos de Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras. "Si les autoritats espanyoles reclamen que se'ls retiri la immunitat, el meu partit estarà preparat per fer-ho", ha dit l'alemany, que ha subratllat que entre els populars europeu "ningú s'oposa" a aixecar la immunitat a Puigdemont i Comín.
Política
Unió Europea
Passen a disposició judicial els detinguts en la macrooperació contra les falsificacions a gran escala a La Jonquera. Està previst que el jutjat instructor prengui declaració a sis arrestats. Els detinguts en la macrooperació policial contra les falsificacions a gran escala a La Jonquera (Alt Empordà) han començat a passar a disposició del Jutjat d'instrucció número 2 de Figueres. Poc abans de les cinc de la tarda, la policia estatal ha començat a traslladar els arrestats al jutjat. Està previst que al llarg de la tarda prenguin declaració a sis dels detinguts que continuen empresonats, que serien els suposats líders de la trama. El cas continua sota secret de sumari. L'operatiu desplegat aquesta setmana per la policia estatal, vigilància duanera, la policia portuguesa i Europol se centra en una organització criminal presumptament dedicada a la importació i venda de roba falsificada. En total, el dispositiu es va saldar amb una setantena de detinguts i van fer una cinquantena de registres a diversos establiments i magatzems.
Societat
Judicial
Els alumnes catalans tenen menys percepció d'assetjament però més de ciberassetjament. L'enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya mostra una lleugera tendència a la baixa del buylling. Un total del 9,9% dels alumnes catalans diu haver patit assetjament, considerat un cop a la setmana com a mínim, una dada 5 dècimes per sota que el 2011, en què els joves que reconeixien ser víctimes de buylling eren el 10,4%. És una de les dades que recull l'Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya, coordinada entre els departaments d'Ensenyament i Interior, i realitzada a més de 8.700 alumnes de més de 110 centres. Tot i el descens, s'incrementa, també lleugerament, la percepció de ciberassetjament, és a dir, realitzat a través de mitjans digitals, que ha passat del 3,5 al 3,7%. Així, 4 de cada 10 alumnes que han patit maltractament en general, ho han viscut a través de la xarxa. L'assetjament a través de mitjans digitals es caracteritza per una major intensitat, ja que es pot donar durant les 24 hores, més enllà del temps escolar, i té un impacte exponencial, ja que el missatge ofensiu es reprodueix a la víctima cada com que es clica per part de tercers. A més, es pot fer des de l'anonimat i per tant, es pot produir per un major nombre de persones. L'enquesta reflecteix també que les agressions de contingut sexual afecten un 13,7% dels joves, que manifesten que se'ls han acostat o han fet seguiments molestos. Un 10,7% més, assegura que els han adreçat missatges no volguts de contingut sexual. L'enquesta també conclou que els alumnes tenen una relació amb els companys valorada amb un 7,8 de mitjana. Un 75,7% de l'alumnat no percep cap cas de maltractament al seu grup classe. També s'observa un lleuger increment en el nivell de comunicació d'aquest tipus de situacions als adults respecte la darrera edició. Així, un 38,7% dels alumnes víctimes de maltractaments ho comunica als seus pares i un 36,7% ho fa al professorat. L'opinió que la intervenció del professorat en el conflicte fes acabar els maltractaments també creix, fins al 54,1%. Pel que fa als hàbits i valors, el 60% dels entrevistats estan en desacord amb els estereotips de gènere, i molt poc d'acord amb les actituds de control, però en canvi, destaca el grau d'acceptació de la gelosia com una actitud normal en una relació de parella, valorada en un 4 en una escala del 0 al 10. Malgrat aquestes idees, el 35% dels alumnes que han mantingut una relació, afirma haver estat controlada per la seva parella. Alcohol i drogues L'enquesta també aborda el consum d'alcohol, tabac i drogues. Augment doncs, la percepció del perill de consum de drogues entre 2 i 7 punts, fumar tabac, beure alcohol i d'altres drogues, però el 56% reconeix haver provat l'alcohol, menys que la darrera edició, i un 30% ha provat la marihuana o el haixix, més que el 2011. Projecte de convivència i #aquiproubuylling Per tal d'afavorir el clima de convivència als centres, Ensenyament ha posat en marxa una iniciativa per tal que els centres desenvolupin un projecte de convivència, dins el proejcte educatiu del centre, en un període de 3 anys. Paral·lelament, s'ha posat en marxa el programa #aquiproubuylling, que posa a l'abast dels centres formació, estratègies i recursos per prevenir les actituds d'assetjament i posa l'alumne al centre del programa per tal que es converteixin en agents actius.
Societat
Educació
Un incendi obliga a desallotjar 150 persones del CAP Bages a Manresa. El foc, d'origen elèctric, ha tingut lloc a la cinquena planta de l'edifici. Un foc a la cinquena planta del CAP Bages ha obligat a evacuar 150 persones que hi havia a l'edifici. L'incendi, d'origen elèctric, s'ha produït a dos quarts de dotze del migdia i ha estat apagat molt ràpidament. Fins al lloc de l'incident, s'han desplaçat cinc dotacions terrestres dels Bombers. A banda del desallotjament de les 150 persones, l'incendi també ha obligat a confinar cinc persones més que es trobaven a les plantes segona i quarta i que, per problemes de mobilitat, no han estat desallotjades. L'evacuació s'ha fet sense incidències i els afectats han pogut tornar a l'edifici poc després que els Bombers hagin apagat el foc.
Societat
Successos
AMPLIACIÓ:El Festival Dixieland de Tarragona celebrarà els seus 25 anys mirant als seus orígens. El certamen aposta per una exposició fotogràfica commemorativa i actes de carrer. El Festival Internacional de Dixieland de Tarragona arriba enguany a la 25a edició i per commemorar-ho s’ha previst una exposició fotogràfica que rememori el quart de segle del certamen, que se celebrarà del 25 al 30 d’abril. Estarà format per un total de 89 activitats i comptarà amb la col·laboració de més d’una vintena d’entitats de la cultura de la ciutat. En la vessant musical, destaquen els concerts de Lucien Barbarin & New Orleans Jazz Tradition, mentre que el recital inaugural anirà a càrrec de Doc Scalon’s Cool Cats Quartet. El director artístic del festival, Kike Colmenar, ha assenyalat que “no és fàcil que les programacions arrelin en la ciutadania”. En la seva opinió “el jazz facilita la integració i la participació de les persones en la vida cultural” i en aquesta línia considera que tenen clar que “s’ha de potenciar el festival amb la participació, fent del públic un agent més actiu”. Per aquesta raó, en motiu del 25è aniversari s’impulsarà l’etiqueta #HistòriesDelDixie a les xarxes socials, per tal que tothom pugui rememorar les vivències vinculades al certamen. De les 89 activitats, vint seran al carrer i deu tindran un caràcter participatiu. Tot i això el volum total és sensiblement inferior al de l’any passat, quan se’n van celebrar 111. També s’ha reduït el pressupost: dels 70.000 euros de l’any passat als 50.000 d’aquesta edició. Un altre fet destacable és que un dels concerts de més renom, a càrrec de Mambo Jambo Arkestra, no se celebrarà fins al mes d’octubre. Cal recordar que el Teatre Tarragona, recinte que acollirà l’espectacle, està tancat per problemes constructius. Altres artistes que passaran per Tarragona seran Professor Cunningham & His Old School, Koko-Jean & The Tonics o les formació de Falset, Soul Machine.
Cultura
Música
ACTUALIZACIÓ:L'incendi d'un camió provoca cues quilomètriques a l'AP-7 a Sant Cugat del Vallès. Hi ha un carril tallat en sentit Tarragona cosa que provoca retencions a l'autopista i a la B-30. L'incendi d'un camió a l'AP-7 a l'altura de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) provoca retencions importants en aquesta via en sentit Tarragona. El vehicle ha començat a cremar cap a les cinc del matí d'aquest dijous al punt quilomètric 157, cosa que ha obligat a tallar dos carrils de l'autopista i ha complicat la circulació en aquest punt, on s'ha registrat retencions de fins a 15 quilòmetres. A quarts de vuit del matí s'ha obert un dels dos carrils tallats per l'incendi, amb tot s'han mantingut els problemes a l'AP-7 i a la B-30 (fins a 12 km de cua), la via lateral de l'autopista. Per ara es desconeixen les causes que han provocat l'incendi del vehicle.
Societat
Trànsit
Quatre ferits en dos incendis d'habitatge a Badalona i Cornellà de Llobregat. Un dels afectats ha patit cremades a la mà, mentre que els altres tres han quedat intoxicats pel fum. Quatre persones han quedat ferides de diversa consideració en dos incendis d'habitatge a Badalona i Cornellà de Llobregat, segons han informat els Bombers de la Generalitat. L'avís del primer foc es va rebre a les 20.55 hores d'ahir divendres en un pis al carrer Robert de Badalona (Barcelonès). Les flames van calcinar l'interior d'una casa situada en una segona planta: es va cremar una habitació i el fum va afectar la resta de l'habitatge i l'escala de l'immoble. Una persona va quedar ferida per cremades a la mà, mentre que una altra va quedar intoxicada lleu. Les persones veïnes dels 5 pisos superiors van ser reallotjades. L'immoble no presentava danys estructurals i, poc després de les 22.00 hores, el foc es donava per apagat. Hi van treballar sis dotacions de Bombers amb el suport de cinc vehicles dels Bombers de Barcelona. El segon incendi es va produir poc després de les 22.00 hores al carrer Catalunya de Cornellà de Llobregat. El foc va cremar la campana extractora i el forn de la cuina d'un pis, mentre que la resta de l'habitatge es va veure afectat pel fum. Dues persones van quedar intoxicades, una de les quals va ser traslladada pel SEM a l'Hospital Moisès Broggi. Tres dotacions dels Bombers de la Generalitat van treballar en les tasques d'extinció de l'incendi, que es va poder donar per apagat a les 22.25 hores.
Societat
Successos
5.300.000 persones són cridades a les urnes a les eleccions municipals i europees del 26-M. 7.121 persones podran votar al Consell General d’Aran. S'ha iniciat el procés d'exposició pública del cens i de rectificació de dades per a les eleccions europees i municipals del 26 de maig i, segons dades provisionals, 5.352.685 persones estan cridades a les urnes, sumant els residents a l'exterior. Si durant el període de consulta fins el dia 15 d’abril s’observa alguna incorrecció en les dades, cal presentar una reclamació davant la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral corresponent o a l’Ajuntament. A les eleccions municipals hi ha 947 municipis, 8.365 meses i 2.714 col·legis electorals. El mateix dia, 7.121 persones podran votar al Consell General d’Aran. L’Oficina del Cens Electoral disposa d’un servei de consulta de les dades a través del seu web i d’un telèfon d’informació específic per qüestions relatives a les dades del cens (901 101 900). Els representants de les candidatures poden impugnar el cens de les circumscripcions que en els sis mesos anteriors hagin registrat un increment de residents significatiu i no justificat. L’Oficina del Cens Electoral farà públiques les rectificacions i notificarà als reclamants i als ajuntaments la resolució de les peticions el 19 d’abril.
Política
Partits
Nou operatiu de la Guàrdia Civil a Lloret de Mar contra les falsificacions. Una quarantena d'agents inspeccionen diverses botigues arran de la denúncia d'una coneguda marca de roba i complements. La Guàrdia Civil ha organitzat un nou operatiu contra els productes falsificats a Lloret de Mar (Selva). Una quarantena d'agents inspeccionen des de fa poca estona diverses botigues del municipi arran de la denúncia de la coneguda marca de roba i complements, Michael Kors. Es tracta d'una actuació similar a la que van realitzar aquest dijous a La Jonquera (Alt Empordà). Un pèrit de la companyia s'encarrega de revisar els productes que s'hi localitzen i comprovar si són originals o no. La intervenció s'està realitzant als carrers Potosí i Riera.
Societat
Policial
Els notaris mantenen el ritme de signatura d'hipoteques tot i la indefinició del Suprem sobre qui paga l'impost. Els clients continuen abonant la taxa d'actes jurídics documentats i les associacions de consumidors denuncien la incertesa. Els notaris han mantingut el ritme de signatura d'hipoteques aquest dilluns tot i la indefinició del Tribunal Suprem sobre si és el banc o el client qui ha de pagar l'impost sobre les hipoteques. Fonts del Col·legi de Notaris han explicat a l'ACN que no han notat "incidències" i s'està signant el que és "habitual" en aquest tipus de tràmit. També han indicat que tot "continua igual" i són els clients els que abonen la taxa d'actes jurídics documentats, a l'espera que el ple del Tribunal Suprem es pronunciï el proper 5 de novembre sobre qui ha de pagar finalment l'impost d'hipoteques. D'altra banda, associacions de consumidors consultades per l'ACN han criticat la incertesa que provoca la revisió de la sentència entre els clients d'entitats financeres. Per la seva banda, fonts del sector bancari han assegurat a l'ACN que el ritme de signatura d'hipoteques és "normal" i han confirmat que l'impost l'estan pagant els clients. Diverses fonts del sector, però, sí que admeten que hi pot haver clients que hagin decidit ajornar uns dies la signatura del crèdit, a l'espera del que pugui acabar dictant el Tribunal Suprem. Amb tot, les mateixes fonts neguen que els bancs estiguin paralitzant la signatura d'hipoteques. Des de l'associació de consumidors Facua, en canvi, denuncien que "multitud d'usuaris s'han trobat que els bancs han decidit paralitzar la firma d'hipoteques" i actualment "no saben quan signaran una hipoteca que estava prevista per avui o per dins d'una setmana perquè els bancs han contactat amb les notaries per paralitzar" el tràmit. Així ho ha explicat a l'ACN el portaveu de Facua, Rubén Sánchez, que ha criticat que la revisió de la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem provoca un "trastorn important en l'àmbit econòmic i social". Des de l'associació de consumidors Aicec-Adicae no tenen constància de paralitzacions de signatures d'hipoteques. Des del Col·legi de Notaris han indicat que no poden saber si un banc decideix aturar signatures d'hipoteques davant notari però que no han notat que s'estiguin tirant enrere les que ja tenien programades. D'altra banda, han explicat que els notaris estan informant als clients de les entitats financeres de la situació d'incertesa jurídica i de la manca de criteri definitiu del Suprem. També se'ls informa que podran reclamar la devolució de l'impost en cas que el ple de l'alt tribunal es pronunciï en línia amb la sentència de la Sala Tercera que indica que l'impost l'ha de pagar el banc. Els consumidors demanen que s'aclareixi "ràpid" la qüestió Des de Facua han opinat que és "urgentíssim" que el Tribunal Suprem s'aclareixi i resolgui la qüestió i han esperat que la decisió del ple "no entri en contradicció" amb la de la Sala Tercera de l'alt tribunal. La coordinadora d'Aicec-Adicae Isabel Pons ha esperat que la decisió es prengui "ràpid", que "la justícia es vegi lliure, sense cap tipus de pressió" a l'hora de prendre una decisió de cara al proper 5 de novembre. Pons ha desitjat que se sentenciï en línia amb el que "estableix Europa" i es determini que són els bancs qui han de pagar l'impost. "Crec que les coses estan força clares pel que fa a la normativa", ha dit Pons, en referència a la prevalença de la llei per sobre d'un reglament. En cas que el ple del Tribunal Suprem contradigui la sentència de la Sala Tercera, Aicec-Adicae es platejarà recórrer la sentència a instàncies europees. Recomanen "negociar" amb el banc o retardar el pagament Aicec-Adicae ha recomanat als clients que "negociïn" amb els bancs i tractin "d'evitar que l'entitat els carregui aquest pagament" de la taxa d'actes jurídics documentats. En cas que l'entitat financera no ho accepti, l'associació de consumidors recomana sumar-se a les demandes col·lectives que promou l'entitat perquè se'ls retorni aquesta suma més endavant. Pel que fa a Facua, Sánchez ha recomanat que el client intenti evitar fer el pagament a través d'un gestor proposat pel banc i es faci càrrec directament dels tràmits. D'aquesta manera, tindria dret a allargar el termini de pagament fins a 30 dies i evitar abonar el pagament mentre el Tribunal Suprem no s'hagi pronunciat definitivament. Tanmateix, Sánchez reconeix que, en cas que el banc imposi la forma de pagament a través d'una gestoria, el client haurà d'acceptar les condicions i demanar la devolució de l'impost un cop surti la sentència definitiva, en cas que sigui favorable als interessos dels clients.
Economia
Finances
Els centres de salut mental d'adults de les comarques gironines atenen 14.096 pacients el 2017, un 4,48% més que el 2016. D'aquests, 3.919 van ser nous casos i el diagnòstic més freqüent van ser els trastorns bipolars i la depressió. Els centres de salut mental d'adults de la Regió Sanitària de Girona van atendre 14.906 persones durant el 2017, un 4,48% més que l'any 2016. D'aquests, 3.919 van ser nous casos (un 3,57% que l'any anterior), una xifra que representa una incidència del 0,66%. El diagnòstic més freqüent, seguint amb la tendència de 2016, van ser els trastorns de l'estat d'ànim com la depressió i el trastorn bipolar. D'altra banda, durant l'any passat es van atendre 3.785 persones amb diagnòstic de trastorn mental greu, una dada que representa un 26,6% dels pacients atesos, i els diferents centres van realitzar 85.715 visites. Pel què fa als centres d'infants i joves de les comarques gironines, van atendre 5.179 pacients, un 7,47% més que l'any 2016. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que els trastorns mentals, seguits de l'addicció a substàncies, són la principal causa de discapacitat al món. També assenyala que prop de la meitat de la població mundial es veurà afectada per un problema mental en algun moment de la seva vida. A Catalunya, segons dades de 2017, el 6,2% de la població de 15 anys i més pateix depressió major o depressió major severa (3,6% dels homes i un 8,8% de les dones). Un percentatge que augmenta amb l'edat, sobretot a partir dels 75 anys, i que és més elevat en els col·lectius més desafavorits. A més, el 5,1% de la població entre 4 i 14 anys té probabilitat de patir algun problema de salut mental. Els centres de salut mental d'adults de les comarques gironines va atendre durant el 2017 14.096 persones, un 4,48% més que l'any 2016 (13.491). La prevalença va ser del 2,36% i, del total, 3.919 va ser nous casos, un 3,57% més que el 2016. Seguint amb la tendència de 2016, els diagnòstics més freqüents van ser la depressió i el trastorn bipolar. En canvi, va disminuir el trastorn adaptatiu i van augmentar els d'ansietat. El de psicosi, en canvi, es manté estable, amb una freqüentació de visites de més de deu per persona l'any. Durant l'any passat, es van atendre 3.785 persones amb diagnòstic de trastorn mental greu (TMS), una dada que representa el 26,6% del total de persones ateses, i els centres de la regió sanitària van realitzar 85.715 visites. Pel què fa als centres de salut mental infantils i juvenils de la demarcació, van atendre 7,47% pacients més l'any 2017, un percentatge que equival a 5.179 pacients, amb una prevalença atesa del 3,71 de la població de referència. L'edat mitjana dels usuaris va ser de 14,28 anys. En relació amb els diagnòstics tractats, el trastorn adaptatiu va ser el més freqüent, seguit del de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDHA) i dels trastorns d'ansietat. En canvi, s'ha detectat una disminució del 2,42% en els diagnòstics més greus. Els centres de la xarxa van fer un total de 28.354 visites. D'altra banda, l'hospital de Dia d'Adolescents va atendre 70 joves, el 69% dels quals van ser nenes. La mitjana d’edat es va situar en els 14 anys. El diagnòstics més freqüents van ser els neuròtics greus (fòbies escolars greus, trastorns del comportament i personalitats amb forta inestabilitat emocional), seguits del trastorn de la conducta alimentària (TCA). A més, es van tractar 21 casos de TCA, dels quals 90,4% van ser del sexe femení. Pel què fa als centres d'atenció a les drogodependències (CAS) de les comarques gironines, van atendre durant l'any passat 3.772 persones, el 76,9% de les quals van ser homes. Del conjunt de pacients, 1.352 van ser casos nous que van acudir al centre. Un 51% ho van fer per addicció a l'alcohol, un 22% per abús de cocaïna, un 12% per cànnabis i un 8% per consum d'heroïna. En total, s'hi van fer 67.900 visites. El 19,27% van ser per acollides; un 42% per control de tòxics; un 13,77% per dispensació de metadona i un 4,65% per teràpies de grup. El diagnòstic més prevalent va ser la dependència a l'alcohol, amb un 33,6% dels casos atesos. Durant l'any passat, a més, els Serveis de Rehabilitació Comunitària va atendre 441 persones, 113 de les quals van ser nous usuaris. Totes les persones ateses complien els criteris de Trastorn Mental Greu, amb el trastorn psicòtic com a diagnòstic principal. Els serveis van registrar una mitjana de 64 sessions per pacient i un total de 63.517 activitats. Més altes hospitalàries En l'àmbit de l'activitat hospitalària de la xarxa de salut mental, la Unitat d'Hospitalització d'Aguts adults va registrar 1.065 altes l'any passat, un 3,7% més que el 2016, amb una disminució del 7,16% en l'estada mitjana (12,31 dies). Per la seva banda, la Unitat d'Hospitalització infantil juvenil ha tancat el 2017 amb un increment de les altes del 78%, sobretot arran de l'ampliació de la unitat, amb una estada mitjana de 25,9 dies, un 8,6% menys que l'any 2016. La desintoxicació ha registrat 92 altes (un 15% més que l'any 2016), tot i que s'ha detectat un increment de l'estada mitjana de 9 a 10,24 dies. En relació a la Unitat d’Hospitalització especialitzada en Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental, les xifres es mantenen constants, amb 22 altes l'any 2017 i un increment de l’estada mitjana del 12,33% (179,15 dies). La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines té una població assignada de 709.220 persones (139.445 menors de 18 anys i 569.775 persones majors d’edat). Girona, seu de la celebració del Dia Mundial Girona acollirà el 6 d'octubre la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental a Catalunya. Un esdeveniment organitzat per l'Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques i Salut Mental Catalunya, amb el suport de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), la Fundació Drissa i la fundació tutelar Support. L'acte posarà l'accent en l'atenció i els suports comunitaris envers la recuperació i l'apoderament, la inserció laboral de les persones amb un trastorn mental i els seus drets. Durant aquella setmana, del 3 al 10 d'octubre, les organitzacions gironines desplegaran novament un programa d'activitats divulgatives arran i arreu de la demarcació, amb la participació de diferents entitats i institucions del territori. Els actes tenen el suport de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Girona, Figueres, Blanes i Palafrugell, la Diputació de Girona i l'Obra Social "la Caixa".
Societat
Salut
El Parlament insta el Govern a "col·laborar" amb una auditoria ciutadana del deute però evita demanar-li que la impulsi. La CUP demanava que de l'auditoria es pogués extreure el deute "il·legítim", fet que han rebutjat JxSí, C's, PPC I PSC. El Govern ha rebut l'encàrrec del Parlament de "col·laborar" amb una auditoria ciutadana del deute públic i d'altres compromisos financers contrets per la Generalitat. La CUP ha acceptat rebaixar les seves pretensions i ha renunciat a demanar al Govern que sigui qui impulsi aquesta auditoria. L'esquerra anticapitalista ha acabat acceptant una esmena de JxSí, que resta responsabilitats a l'executiu en aquesta qüestió, tot i que l'insta a col·laborar amb un procés ciutadà que no ha quedat definit qui impulsarà. La CUP no ha volgut cedir, però, amb el tema de l'impagament del deute que es consideri "il·legítim" un cop feta l'auditoria, i el punt ha acabat sent rebutjat perquè JxSí, C's, PPC i PSC hi han votat en contra i només Catalunya Sí Que Es Pot hi ha votat a favor.
Política
Parlament
Blanes tanca els accessos a la ciutat i fixa tres controls policials per detectar els veïns de segones residències. S'han identificat 704 vehicles. Blanes ha decidit tancar tots els accessos viaris a la ciutat per poder detectar els ocupants de segones residències. Així, qualsevol persona que vulgui sortir del municipi haurà de passar per algun dels tres controls policials que s'han establert i es podrà identificar quins són els veïns que, durant la Setmana Santa, han anat a la segona residència de la ciutat. Fins a les 5 de la tarda, els agents de la Policia Local de Blanes han identificat 704 vehicles i han aixecat 30 actes-denúncia. El dispositiu, que durarà fins ben entrada la matinada, ha detectat una disminució en l'afluència des de els 2 del migdia. Des del passat divendres, Policia Local i Brigades Municipals han estat instal·lant obstacles pesants i barreres als camins de sorra dels voltants, així com als vials secundaris de sortida i entrada a la població. L'operatiu s'ha completat aquest matí amb la col·locació de les darreres tanques que barren el pas i amb la posada en marxa dels controls policials. Segons l'Ajuntament, la mesura "contundent" respon al fet que Blanes ha estat un dels llocs on els ocupants de segones residències han obviat el confinament i s'hi han desplaçat. El consistori explica que ho han pogut detectar perquè els veïns han fet denúncies, ho han vist a supermercats o bé amb els cubells d'escombraries, que asseguren que han augmentat els darrers dies. "Volem que entenguin una cosa: ara mateix Blanes no és un lloc perquè vinguin. Ja arribarà el moment en què puguin tornar venir i gaudeixin amb nosaltres de Blanes, però ara, si s'estimen el nostre poble, s'han de quedar a casa seva", ha dit l'alcalde de la ciutat, Àngel Canosa. En l'operatiu d'aquest dilluns hi han treballat 23 agents de la Policia Local, 14 al torn de matí i 9 al torn de tarda i nit. En un control també hi han participat agents dels Mossos d'Esquadra.
Societat
Policial
Les últimes novel·les de Marta Orriols, Melcior Comes i Pere Joan Martorell aspiren a guanyar el Premi Òmnium. Les obres finalistes són 'Aprendre a parlar amb les plantes', 'Sobre la terra impura' o 'La memòria de l'oracle'. Les novel·les 'Aprendre a parlar amb les plantes', de Marta Orriols; 'Sobre la terra impura', de Melcior Comes, i 'La memòria de l’oracle', de Pere Joan Martorell, són les tres obres finalistes que aspiren a guanyar el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. De la preselecció de 24 novel·les feta per un comitè d’experts, el jurat format per Roser Cabré Monné, Maria Dasca Batalla, Carme Gregori Soldevila, Oriol Izquierdo Llopis, Xavier Pla Barbero i n’ha triat aquestes tres com a aspirants al guardó d’Òmnium Cultural a la millor novel·la de l’any. És la segona edició d’aquest premi, el millor dotat econòmicament a obra publicada: 20.000 euros directes i 5.000 més per a promoció. Editada per Periscopi, el jurat ha definit 'Aprendre a parlar amb les plantes' com "una crònica, alliberada de tòpics, d’un procés de pèrdua, de dol i de reconstrucció. La sabadellenca Marta Orriols ens presenta sense tabús la vida interior d’una protagonista que s’ha de refer després d’un punt d’inflexió vital". 'Sobre la terra impura' (Proa), del mallorquí Melcior Comes, n'ha recalcat que és "una trepidant novel·la d’investigació sobre els personatges i el llinatge". En aquest cas, el jurat posa en valor també "la detallada crònica social i política de la Mallorca del segle XX, així com l’aprofundiment en l’amistat i l’atracció sexual". La tercera finalista és 'La memòria de l’Oracle' (Edicions de 1984), de Pere Joan Martorell. Segons els membres del jurat, "desprèn un gran alè estilístic i lingüístic". El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any va néixer l’any 2017. La primera guanyadora del Premi Òmnium va ser la novel·la 'Els estranys' de Raül Garrigasait. A través d'un comunicat, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat sense judici des de fa 14 mesos, ha recordat que Òmnium mai renunciarà als seus objectius fundacionals: que "la nostra literatura, malgrat la repressió, pugui viure en un país normal. No deixarem mai de llegir, escriure i pensar", ha dit Cuixart, "perquè la literatura és una eina capaç d’enderrocar totalitarismes".
Cultura
Lletres
Busquen un home de 85 anys desaparegut des de dilluns a Sant Boi de Llobregat. Mossos i Bombers porten a terme la recerca a la zona de l'ermita de Sant Ramon. Els serveis d'emergència busquen un home de 85 anys que ha desaparegut aquest dilluns a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), segons han informat els Bombers de la Generalitat. L'avi va sortir aquest dilluns a les vuit del matí de casa seva i en veure que no tornava la seva família ha alertat els Mossos aquest dimarts abans de les tres de la matinada. A aquesta hora es va activar un dispositiu de recerca format per Mossos d'Esquadra i Bombers de la Generalitat a la zona de l'ermita de Sant Ramon, on el desaparegut sol recórrer amb freqüència. No consta que l'home pateixi cap tipus de malaltia. Aquest dimarts al matí, la recerca la porten a terme cinc vehicles dels Bombers de la Generalitat amb la unitat canina de recerca i els GRAE, a més de dues dotacions dels Mossos d'Esquadra.
Societat
Successos
Family Cash compra el complex comercial Futuro Ciudad d'Amposta per obrir-hi el seu primer hipermercat a Catalunya. La societat immobiliària Alcanet Imvest Group, vinculada al grup valencià, adquireix les galeries i el centre comercial per 3 milions d'euros. El grup valencià Family Cash ha comprat el centre comercial Futuro Ciudad d'Amposta per uns 3 milions d'euros. L'operació permetrà a la cadena obrir el seu primer hipermercat a Catalunya, a la mateixa nau que Carrefour va ocupar durant menys de dos anys. En l'operació de compravenda ha participat una societat immobiliària vinculada al grup, Alcanet Imvest Group, que ha estat l'encarregada d'adquirir aquestes instal·lacions així com la galeria comercial –sobre la qual es poden construir habitatges fins a 10.000 metres quadrats-. Els inversors llogaran la nau a Family Cash, que preveu obrir portes entre febrer i març de 2020 ocupant unes 85 persones. Després de l'estrepitós fracàs del projecte original, impulsat per l'empresari local José Luis Ripollés i el també valencià Jorge Juan Flor, la propietat de les instal·lacions era fins aquests moments d'Aliseda, immobiliària de Blackstone i el Banc Santander. "Hem arribat a un acord per venir a Amposta", ha celebrat el director general de Family Cash, José Canet, després de la signatura del compromís de compra amb els responsables d'Aliseda, que van passar a ser titulars de les instal·lacions que inicialment havien quedat en mans del Banc Popular. Les negociacions s'han allargat durant mesos i, en els últims anys, l'ús final del complex comercial ha estat objecte de diferents propostes. Fins i tot, el mateix consistori va fer una oferta per poder convertir el supermercat en el nou pavelló firal, proposta que no va fructificar. A partir d'ara, serà Family Cash, amb una important implantació al País Valencià –té, entre els establiments més pròxims, un supermercat a Vinaròs- qui ocupi aquestes instal·lacions obrint-hi el seu primer supermercat a Catalunya. Ho farà en una zona on ja es troben algunes de les principals superfícies de la ciutat. "No ens fem mal uns als altres: és bo que estigui la zona comercial el més junta possible", ha precisat Canet, qui ha volgut donar també els gràcies a l'Ajuntament d'Amposta per poder aterrar a la ciutat. En la gestió del complex, que disposa també d'un aparcament soterrat de 200 places, participarà la societat immobiliària vinculada al grup, Alcanet Imvest, qui ha s'ha fet càrrec del vessant financer de l'operació i llogarà la nau principal a la cadena. Canet ja ha anunciat que la seva voluntat és que les obres a finals d'any per poder obrir portes entre finals de febrer i principis març. Aquesta obertura donaria feina, segons ha precisat, a entre 80 i 90 persones. La "reactivació" de les galeries comercials, amb un elevat percentatge d'establiments comercials buits –només mitja dotzena en funcionament i una trentena de disponibles-, serà la tasca que assumirà directament l'empresa que ha assumit la inversió de la compra. "Explotarem la galeria: a veure si la podem fer més competitiva", ha apuntat Canet, que tot i reconèixer l'actual estat d'abandonament s'ha mostrat optimista a l'hora de poder arrossegar-hi comerciants de la ciutat i firmes de forma. També ha reconegut que el grup immobiliari també estudiar la construcció d'habitatges a la part superior "de forma coherent i que surtin a un bon preu". "Ens ho mirem de la llunyania però també amb el suport de donar sortida a un espai molt gran, una realitat que tenim i li havíem de donar sortida i al final ha estat l'entesa entre dos entitats privades", ha valorat l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, que ha celebrat positivament perquè se li doni un ús a l'espai i no acabi en un "estat de decadència". L'alcalde ha precisat que el consistori respectarà la possibilitat que es desenvolupin pisos sobre les galeries sempre i quan el projecte s'adapti als requisits urbanístics vigents.
Economia
Comerç
El PSC demana per carta a Torrent que garanteixi que Puigdemont estigui present al ple d'investidura. Granados creu que el candidat de JxCat està "desesperat" i que és "presoner" de les seves decisions "equivocades". La diputada del PSC Eva Granados ha demanat per carta al president del Parlament, Roger Torrent, que garanteixi que el candidat a presidir el Govern, Carles Puigdemont, estigui present a la sessió plenària d'investidura. En una roda de premsa als faristols de la cambra, la dirigent socialista ha explicat que el secretari general del seu partit, Miquel Iceta, ha enviat una carta a Torrent per exigir-li que faci "el possible" per garantir el respecte de tots els drets dels diputats i s'asseguri que la persona proposada per a la investidura, el candidat de JxCat, assisteixi al saló de sessions. A més, Granados ha opinat que Puigdemont està "desesperat" i que és "presoner" de les seves decisions "equivocades", després d'escoltar la roda de premsa que el president destituït ha ofert aquest dimarts al migdia a Copenhaguen. Granados ha reiterat que la no presència del candidat a la presidència de la Generalitat al ple d'investidura "conculca, violenta i no respecta" els drets de participació política dels diputats i dels ciutadans que representen. Després que Puigdemont hagi retirat la petició de la delegació de vot, la dirigent socialista ha insistit que vol que el candidat sigui present a la sessió d'investidura. Encara sobre aquesta assumpte, Granados ha proclamat que "l'independentisme unilateral torna a estar disposat a tot". D'altra banda, la diputada del PSC ha qualificat d'"inadequada i innecessària" la reunió que Torrent tindrà aquest dimecres amb Puigdemont i la resta consellers destituïts i electes a Brussel·les. Segons Granados, sobta que el president del Parlament no vagi abans a visitar els diputats empresonats a Madrid. Precisament sobre Oriol Junqueras, Quim Forn i Jordi Sànchez, la diputada socialista ha refermat que haurien de poder exercir el seu dret a vot durant la sessió d'investidura, tal i com ja van fer per la sessió constitutiva, en delegar la votació a Marta Rovira (ERC) i Jordi Turull (JxCat). Finalment, Granados ha explicat que el grup parlamentari del PSC ja s'ha constituït aquest matí amb tots els seus diputats, de manera que el PPC no obtindrà la cessió de cap escó per a formar grup parlamentari propi, almenys de part dels socialistes.
Política
Parlament
El govern espanyol prepara un decret de revàlides "mostral" per a l'ESO i d’assignatures "troncals" per al Batxillerat. Íñigo Méndez de Vigo presentarà la proposta a les Comunitats Autònomes en una conferència sectorial el pròxim 28 de novembre. El portaveu del govern espanyol i ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ha avançat aquest divendres al migdia algunes de les característiques del decret de revàlides que l'executiu portarà primer a la Conferència Sectorial d'Educació el pròxim 28 de novembre i, posteriorment, al Congrés dels Diputats. El titular d'Educació proposa una avaluació mostral i d'assignatures troncals "exclusivament" per als alumnes de Secundària i només d'assignatures troncals de segon de Batxillerat per als alumnes que vulguin accedir a la universitat. En relació a la revàlida de Batxillerat, Méndez de Vigo ha explicat que "s'assemblarà molt a l'anterior PAU". El titular d'Educació, Cultura i Esport ha donat a conèixer aquest divendres alguns dels trets del decret de revàlides que portarà a la Cambra Baixa i que substitueixen alguns dels aspectes més controvertits de les avaluacions plantejades inicialment pel govern espanyol. Aquestes passen principalment per la modificació de les assignatures de les quals s'hauran d'examinar els alumnes quan acabin la secundària i el Batxillerat. "Aquest és un gest del govern cap al camí que ens ha de conduir al Pacte Nacional per l'Educació", ha subratllat. En relació al Pacte Nacional per l'Educació, Méndez de Vigo ha assegurat que "la major part dels partits hi estan a favor". "És una idea que ha arrelat a la societat perquè la gent vol una estabilitat consensuada al sistema educatiu i també perquè la revolució tecnològica digital ho imposa", ha remarcat. Malgrat tot, el ministre d'Educació considera que la millor manera de tramitar aquest pacte no és a través d'una proposició de llei perquè el Partit Popular i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es van comprometre a abordar aquest punt en l'acord d'investidura amb Ciutadans seguint unes passes determinades. "En primer lloc es convocarà la comissió d'Educació del Congrés, aquesta crearà una subcomissió que establirà les línies bàsiques del pacte", ha explicat Méndez de Vigo, per afegir que després d'un termini de sis mesos el govern presentarà un projecte de llei. Així mateix, ha volgut deixar clar que durant la tramitació d'aquest gran acord a escala estatal per a l'Educació "no es derogarà ni es paralitzarà la LOMCE" perquès causaria "un perjudici enorme a més de 8 milions de nois i noies que estan estudiant". El TS desestima la suspensió cautelar dels decrets d'avaluació final de l'ESO i el Batxillerat A més a més, la sala tercera del Tribunal Suprem ha desestimat la suspensió cautelar del decret que regula les revàlides de l'ESO i el Batxillerat. Així ho ha donat a conèixer aquest divendres el tribunal a través de dues interlocutòries on rebutja la pretensió d'Extremadura i l'Aragó. La Sala no creu que hi hagi un risc de perjudici irreparable per a aquestes comunitats com al·legaven els dos territoris en el contenciós administratiu que van interposar contra el decret del govern espanyol.
Societat
Educació
Municipis amb escoles tancades per falta d'alumnes proposen reobrir-les el curs vinent com a solució per la covid-19. A Saldes demanen que hi vagi un mestre per evitar que els estudiants hagin d'anar en taxi a Vallcebre. Municipis petits proposen reobrir escoles tancades fa anys per falta d'alumnes com a solució temporal a l'emergència sanitària de la covid-19 i la necessitat d'espais per reduir ràtios a les aules. El Departament d'Educació no ha concretat com serà el pròxim curs escolar, però alguns ajuntaments s'han avançat i ofereixen alguns espais que no utilitzen. És el cas de Saldes (Berguedà), on hi ha nou alumnes que estudien al municipi de Vallcebre. Fa 10 anys que van tancar l'escola del poble i ara proposen que es reobri amb un mestre per donar classes als infants i així evitar el trasllat en taxi a Vallcebre. A altres punts com a Camós i Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany, també ofereixen una llar d'infants i un escola tancada. A Saldes, un municipi del Berguedà de prop de 280 habitants, han demanat poder obrir l'antiga escola que va tancar el 2010 per la baixa natalitat. La situació de la covid-19 i les necessitats de més espai per guardar distàncies i reduir ràtios han portat a l'Ajuntament a demanar-ne la seva reobertura. El regidor de Cultura, Ignasi Ripoll, explica a l'ACN que així s'evitaria el desplaçament dels nou infants que hi ha escolaritzats a l'escola de Vallcebre, a 15 quilòmetres. Són el col•lectiu més nombrós del centre ja que de Vallcebre només hi ha escolaritzats sis alumnes. Fins ara els de Saldes anaven en taxi i es quedaven al menjador escolar però, si es confirma que no hi haurà menjador el curs vinent, voldrà dir que faran falta més taxis (per guardar distàncies entre passatger) i el doble de viatges. "Tenim les instal•lacions a punt i ho hem ofert als serveis territorials d'Ensenyament com a mesura temporal mentre hi hagi la covid-19", detalla el regidor. Proposen que una de les mestres del centre de Vallcebre es desplaci fins a l'antiga escola, i així no haver de moure els infants. Aquesta és una opció que veuen bé els pares. "Estaria molt bé perquè és un tema de força major", afirma Mònica Brusel, veïna del poble. El que més li preocupa per al curs vinent és el transport escolar i creu que la reobertura de l'escola seria bo per al municipi. "És un poble sense vida, sense nens i alegria; tot i que a Vallcebre estem molt contents, recuperar l'escola d'un poble seria molt bo per a tothom", afegeix. Una opinió que comparteix la seva filla de 6 anys, l'Ivet, perquè no hauria de moure's del poble. També ho creu Ismael Calvo, un veí de Saldes. Recorda amb pena el moment en què es va tancar l'escola perquè "es perdia una part" de la seva història i de les vivències. Apunta entre els rituals el moment d'encendre l'estufa de bon matí. La reobertura seria una bona noticia. "Que de la covid-19 se'n tregui alguna cosa positiva, com ara recuperar l'escola", conclou. Des de l'Ajuntament de Vallcebre, en canvi, es mostren prudents i subratllen que la decisió depèn del Departament d'Educació, que haurà de decidir com s'organitzarà la plantilla mentre que amb el Consell Comarcal s'acordarà el transport dels alumnes. El seu alcalde, Lluís Cadena, considera que l'escola actual ja disposa d'espai suficient per guardar les distàncies i mantenir les ràtios de 13 alumnes a primària per classe. "No hi haurà problema perquè hi ha quatre aules per repartir 15 infants", detalla. I conclou que estan molt pendents de si dilluns vinent es passa al nivell 2 i ja es poden fer les desinfeccions a escoles. En el cas de Vallcebre, les famílies no han demanat que es reobri l'escola perquè estan fent teletreball. El que sí que miraran de fer és casal a l'estiu complint amb les restriccions. El poble de Saldes va arribar a tenir tres escoles els anys seixanta per l'activitat a les mines. L'any 2010 quan es va tancar, tenia 32 alumnes però anteriorment havia tingut fins a dues classes amb una vuitantena d'estudiants. A Camós i a Sant Miquel de Campmajor ofereixen també espais A Camós, un municipi del Pla de l'Estany amb prop de 700 habitants, també estan disposats a oferir l'edifici de la llar d'infants per acollir alumnes de la comarca. Aquest equipament es va inaugurar el 2010 amb 41 places, però ara farà un any que es va decidir tancar per la baixa natalitat del municipi. El seu alcalde, Josep Jordi, explica a l'ACN que van decidir tancar les portes perquè no hi havia prou mainada al municipi i la majoria de les places eren de veïns de pobles del costat. Des de llavors que van fer un conveni amb la llar d'infants de Porqueres i està funcionant molt bé. L'edifici, però, ha quedat en desús i l'ofereixen a Educació per si pot servir de nou davant la necessitat d'espais per acollir alumnes i poder complir amb les ràtios. "Son tres aules i caldria acordar el tema econòmic però segur que oferirem aquest espai a la comarca si es necessita", conclou el batlle. Actualment el municipi té 80 joves escolaritzats. Admet que alguna escola privada ja s'hi ha posat en contacte, però volen prioritzar l'ensenyament públic. Des de l'Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor, un poble amb 230 habitants, també estan disposats a oferir les aules de l'escola que va tancar el 2016 per falta d'alumnes. Actualment hi ha una desena de nens del municipi que van a les de Mieres i Porqueres. El seu alcalde, Oriol Serrà, explica a l'ACN que abans de la covid-19 es feia servir com a punt de trobada de l'associació de joves però que, en cas de necessitat, veurien molt bé poder acollir de nous alumnes a l'antiga escola. "Nosaltres encantats i si ho poguéssim mantenir encara més", admet. I afegeix que l'escola està "igual" però sense el mobiliari de les aules.
Societat
Educació