sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Roldán lamenta que la taula de diàleg negocia "privilegis per als separatistes". Considera "lamentable" que el govern de Sánchez "s'agenolli davant del xantatge de Torra". La líder de Ciutadans al Parlament de Catalunya, Lorena Roldán, ha lamentat que la taula de diàleg que s'ha reunit aquest dimecres per primer cop no ha estat "per solucionar els problemes dels catalans, sinó per negociar privilegis per als separatistes". La cap dels taronges a la cambra catalana ha considerat "lamentable" veure el govern de Pedro Sánchez "agenollat davant del xantatge de Torra". Davant d'aquesta situació, Roldán ha assegurat que Cs seguirà defensant "la majoria de catalans que Sánchez menysprea".
|
Política
|
Partits
|
Love of Lesbian, els Amics de les Arts i la Pegatina, premis Arc 2017. Els guardons de la indústria musical del directe també han reconegut Txarango, Albert Pla i Tortell Poltrona. Love of Lesbian, els Amics de les Arts o la Pegatina han estat alguns dels guardonats en la quinzena edició dels Premis Arc, que s'han lliurat aquest dimarts al Mercat de les Flors. La gala, conduïda per l'actor Quim Masferrer, ha distingit també altres noms de la música i l'escena artística catalana, com ara Txarango, los 80 principales, Doctor Prats o l'espectacle d'Albert Pla i Tortell Poltrona. Es tracta d'un reconeixement a les millors iniciatives relacionades amb la indústria de la música del directe de Catalunya, en una gala que ha comptat amb les actuacions de la Pegatina, els Amics de les Arts, la Iaia i Quico Pi de la Serra. Així, la banda Love of Lesbian, ha estat premiada per haver fet la millor gira per sales de Catalunya. Els Amics de les Arts, de la seva banda, ha dut a terme, segons els premis Arc, la millor gira per teatres i auditoris de Catalunya. També hi ha hagut premis per a les millors gires per festes majors dels ajuntaments, en els apartats de grups de versions o tributs, que s'ha endut Los 80 principales; grups de temes propis, per a Doctor Prats, o grups de ball, que ha recollit l'Orquestra Nova Saturno. A més, la pegatina ha realitzat la millor gira internacional d'artista o grup català i Txarango ha fet la millor gira per festivals. També han estat distingits el músic Albert Pla i el pallasso Tortell Poltrona, que han protagonitzat, segons el jurat dels Arc, la millor gira d'artista o grup musical adaptada a públic familiar o infantil. Pel que fa als premis generals, la millor programació d'espai musical de menys de 150 persones l'ha fet la sala barcelonina Jamboree. La millor programació de sala de concerts ha estat per a la Sidecar, també a la capital catalana. La millor programació de teatre o auditori l'ha fet l'Auditori Municipal i Teatre Cal Bolet, de Vilafranca del Penedès. I el millor cicle de música o festival ha estat per al Vida Festival de Vilanova i la Geltrú. Altres premis han estat per a la Festa Major de l'Ajuntament de Lleida (millor programació de festa major pel que fa a la música) o per al programa radiofònic 'El matí de Catalunya Ràdio' (millor mitjà de comunicació o programa musical). Finalment, el premi a l'artista revelació ha estat per a Maria Arnal i Marcel Bagés i el premi a la trajectòria professional l'ha aconseguit Fede Sardà. En total hi ha hagut 63 nominats entre produccions i programacions del més destacat de la temporada actual. Els guardons els escullen professionals de la indústria musical del directe, formada per mànagers, promotors, programadors de festivals, tècnics municipals de joventut i cultura, programadors de teatres i auditoris i agents de zona de Catalunya.
|
Cultura
|
Música
|
Santamaría torna dissabte a Barcelona per participar en un acte del PP. Els populars celebren la reunió de la ponència econòmica i d’administració territorial del seu congrés. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, tornarà aquest dissabte a Barcelona per participar en un acte del PP, segons ha confirmat l’ACN. La vicepresidenta viatjarà fins a la capital catalana per assistir a la reunió de la ponència econòmica i d’administració territorial del congrés que els populars celebraran al febrer i que han decidit que tingui lloc a Barcelona. L’acte comptarà també amb la presència de Javier Arenas, Alberto Nuñez Feijoo, Alfonso Alonso i José Ignacio Ceniceros. D’aquesta manera, la vicepresidenta tornarà a la capital catalana després de poc més d’una setmana de la seva darrera visita, ja que dimecres passat es va reunir amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i la líder de C’s al Parlament, Inés Arrimadas.
|
Política
|
Govern espanyol
|
AMPLIACIÓ:El comitè d'empresa de Seat aplaudeix l'adjudicació de l'Audi A1 però tem que la marxa del Q3 retalli la plantilla. Els treballadors consideren que la planta de Martorell té capacitat per assumir la fabricació dels dos models. Satisfacció continguda al comitè d'empresa de Seat a Martorell (Baix Llobregat) per l'adjudicació de l'Audi A1 a partir del 2018. Els treballadors aplaudeixen l'arribada del nou model com a "mostra de confiança cap a la fàbrica", però lamenten la marxa de l'Audi Q3 perquè alerten que comportarà una reducció de la plantilla. El president del comitè d'empresa, Matías Carnero, ha explicat a l'ACN que la fabricació de cada vehicle del model Q3 requereix 26 hores aproximades de treball, mentre que cada unitat de l'A1 en necessita 17. Amb aquesta diferència, afirma que "per molt volum de vehicles que adjudiquin de l'A1, evidentment hi haurà una reducció de temps de treball i es necessitaran menys treballadors". Segons Carnero, la planta de Martorell "té capacitat" per assumir els dos models d'Audi. Davant la diferència d'hores de treball que comportarà la fabricació de l'A1 a partir del 2018 en comparació al Q3, el comitè d'empresa ha avançat que demanarà a la direcció de Seat que detalli quin serà el volum anual de treball. Al mateix temps, Matías Carnero ha dit que sol·licitaran al grup automobilístic que adjudiqui un model addicional a Martorell "per reduir el problema de la reducció de feina a la mínima expressió". Carnero ha estat contundent a l'hora de criticar la marxa del model Q3 a Hongria: "no ens sembla normal aquesta decisió, amb els sacrificis que ha suposat pels treballadors fins ara i el que va costar portar un model d'Audi per primer cop a la Seat de Martorell", ha assegurat. A l'espera de conèixer els detalls de la inversió que suposarà per a Martorell la fabricació del l'A1, el comitè d'empresa ha anticipat que serà restrictiu en la negociació de les condicions laborals. Matias Carnero ha advertit a l'empresa "que es tregui del cap la possibilitat d'utilitzar la negociació del conveni col·lectiu per demanar sacrificis addicionals pels treballadors per portal el nou model d'Audi". Pel comitè, és primordial "seguir treballant per aconseguir el màxim volum possible i no tenir cap problema d'ocupació en el futur".
|
Economia
|
Empresa
|
El Parlament insta el Govern a buscar "l'aval" de la Comissió de Venècia al referèndum amb els vots de JxSí i CSQP. La moció de CSQP aprovada estableix deu recomanacions del codi de bones pràctiques que hauria de complir la convocatòria de la consulta. El Parlament insta el Govern a "posar en marxa les iniciatives oportunes per disposar de l'assessorament, el reconeixement i l'aval de la Comissió de Venècia pel que fa a les condicions que hauria de complir la convocatòria del referèndum per reunir els requisits establerts en el codi de bones pràctiques de la Comissió". Aquest punt de la moció presentada per CSQP s'ha aprovat amb els vots a favor de JxSí i CSQP. Els deu diputats de la CUP s'hi han abstingut mentre que PPC, PSC i Cs hi han votat en contra. El text aprovat fa esment a deu recomanacions del codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia, entre elles, la de deixar un termini d'un any entre l'aprovació de la normativa que regula el referèndum i la data de celebració.
|
Política
|
Parlament
|
Un projecte per aplicar la tecnologia de les plaques fotovoltaiques als edificis guanya la First Lego League de Lleida. Més de 350 alumnes han aportat el seu punt de vista sobre com han de ser les ciutats en un futur proper. El campus de Cappont de la Universitat de Lleida (UdL) ha acollit aquest dissabte la 9a edició de la FIRST LEGO League de la ciutat, que ha comptat amb la participació d'un total de 358 alumnes. El torneig de robòtica, que ha aplegat estudiants d'entre 4 i 16 anys entre les diferents competicions, té com a objectiu afavorir vocacions científiques-tecnològiques entre els joves, així com fomentar la consciència social i el treball en equip. Hi han competit 46 equips i la temàtica d'enguany ha girat al voltant del futur de les ciutats. El col·legi Sant Ermengol d'Andorra la Vella s'ha endut el primer premi amb un projecte per aplicar la tecnologia de les plagues fotovoltaiques per generar electricitat pels edificis. L'objectiu principal del certamen és apropar la ciència i la tecnologia als joves perquè en el moment de decidir els seus estudis superiors "tinguin clar si els hi agrada la ciència i la tecnologia o bé una altra branca", i així evitar "frustracions al començar el grau", segons ha explicat el director de la competició a Lleida i professor de la UdL, Fernando Guirado. En aquest sentit, Guirado ha assegurat que hi ha una "mancança molt gran d'enginyers i d'enginyeres a la societat" i ha destacat la importància del certamen perquè "aconsegueix que els joves comencin a treballar molt aviat aquests aspectes". "Que entenguin que l'enginyeria és un joc i no una cosa molt complexa", ha indicat. En total, hi han participat 358 alumnes de 32 escoles i instituts de les comarques de Ponent, la Franja, Barcelona i el Principat d'Andorra. Els 30 equips, formats per joves d'entre 10 i 16 s'han enfrontat al repte City Shaper, i els 14 equips júnior, d'entre 6 i 9 anys, al BommtownBuild. La temàtica dels dos desafiaments ha girat al voltant del futur de les ciutats on els participants han hagut de desenvolupar un projecte sobre com ha de ser una ciutat en un futur proper "perquè sigui el més fàcil i habitable per la ciutadania", ha explicat Guirado. A més del projecte, també han hagut de construir i programar un robot autònom utilitzant la tecnologia Lego per resoldre les missions del joc. Com a novetat, s'ha celebrat la primera edició de la First Lego League Jr. Discovery. Es tracta d'un programa introductori a la ciència, a la tecnologia, l'enginyeria i a les matemàtiques, dirigit a nens i nenes d'entre 4 a 6 anys, i ha comptat amb la participació de dos equips de Guissona (Segarra). Projectes L'equip Sermelegos del col·legi Sant Ermengol d'Andorra la Vella s'ha endut el primer premi de la 9a First Lego League amb un projecte que consisteix en aplicar la tecnologia de les plaques fotovoltaiques per generar electricitat pels edificis. A més, també han plantejat mesures per millorar la sostenibilitat de la mobilitat. Altres dels projectes presentats han estat la instal·lació d'una "façana verda" a les escoles per reduir la contaminació de l'aire o la creació d'un sistema d'enllumenat intel·ligent. La Joana de l'escola FEDAC de Guissona, de l'equip The Revolutionaries, ha explicat que han creat uns contenidors anomenats "smarbish" que contenen un sensor d'ultrasò, el qual detecta la capacitat dels contenidors. D'aquesta manera, els camions d'escombraries només s'haurien de "moure" quan els contenidors estiguessin plens, fet que "reduiria la contaminació", si es té en compte que un camió d'aquestes característiques "gasta entre 30 i 40 litres de gasoil cada 100 quilòmetres recorreguts". La mateixa participant també ha explicat que el certamen li ha fet canviar la percepció que tenia de la tecnologia. "Al principi no m'interessava gairebé gens i ara he vist que es poden fer coses interessants". Un altre dels participants ha estat l'Eric de l'escola Montagut de Vilafranca del Penedès. El projecte que ha desenvolupat el seu equip i que ha aconseguit el segon premi, consisteix en la creació d'habitacions fetes per mòduls amb les que volen "facilitar les mudances". La idea els va sorgir arran d'un programa de televisió sobre mudances. L'Eric ha explicat que la part de programar el robot és "important" perquè no s'ha d'oblidar que es tracta d'un concurs de robòtica, encara que considera que el projecte també es molt important perquè mira cap al futur. Paral·lelament, durant el matí s'han organitzat diverses activitats complementàries adreçades als acompanyants: una ludoteca, un circuit de cotxes elèctrics, tallers sobre robòtica educativa, un taller de realitat virtual-realitat augmentada i una exposició d'Impressió 3D. L'equip guanyador participarà a la final estatal que es celebrarà el proper 29 i 29 de març a Santa Cruz de Tenerife. Així mateix, dissabte vinent la First Lego League se traslladarà al campus Igualada-UdL. La tercera edició a la capital de l'Anoia aplegarà 23 equips, integrats per 180 joves de 16 col·legis i instituts de les comarques de Barcelona.
|
Societat
|
Educació
|
El PPC diu que Waterloo simbolitza "la mentida, el desprestigi i el deliri de la política catalana". Alejandro Fernández assegura que durant l'aplicació del 155 va funcionar "tot" amb "absoluta normalitat". El president del PPC, Alejandro Fernández, ha carregat contra Carles Puigdemont i Waterloo, la ciutat belga on està instal·lat l'excap del Govern, i contra el fet que Quim Torra hi viatgi de manera contínua. Durant el debat sobre la situació del sector públic d'aquest dimecres al matí al Parlament, Fernández ha dit que Waterloo simbolitza "la devastació de la qualitat democràtica, el desprestigi de Catalunya, la mentida, l'engany de qui van fugir sense avisar els seus companys, i el deliri on viu instal·lada la política catalana". A més, el president del PPC ha asseverat que durant l'aplicació del 155 va funcionar "tot" amb "absoluta normalitat". "Waterloo és l'amenaça", ha continuat Fernández, que ha tornat a emplaçar les forces independentistes a tallar el "cordó umbilical" amb el Consell per la República instal·lat a Bèlgica. "Governar els fa mandra", ha conclòs Fernández.
|
Política
|
Parlament
|
Els Castellers de Figueres guanyen la primera. jornada del XXVII Concurs de Castells de Tarragona. Els Castellers de Castelldefels i els de l'Alt Maresme han quedat en 2a i 3a posició gràcies a haver portat a plaça el 2de7. Els Castellers de Figueres han guanyat la primera jornada del XXVII Concurs de Castells de Tarragona celebrada a Torredembarra amb un total de 1.425 punts i 2 penalitzacions. Amb el 5de7, id2de7, 7de7 i 2de7, la colla de l'Alt Empordà han estat els vencedors després dels Castellers de Castelldefels amb el 5de7, el 7de7 i el 2de7 carregat (1.345 punts); i dels Castellers de l'Alt Maresme amb el 5de7, el 7de7, id2de7 i 2de7 carregat (1.345 punts amb dues penalitzacions). La plaça del Castell de Torredembarra, plena de gom a gom en una jornada que ha transcorregut en un temps rècord de 3 hores i 40 minuts, no ha vist com en la darrera edició el castell de 8. Malgrat tot, la diada ha destacat per la quantitat de castells de set i mig completats -un total de 18-, amb el 2de7 com l'estructura més valorada de la jornada. Els Castellers de Figueres i els Castellers de Castelldefels han rubricat la millor actuació del seu historial i a més, completant un castell inèdit per ells, el 2de7. De les tres edicions celebrades a Torredembarra, la d'avui ha estat l'edició que menys caigudes ha tingut: s'han alçat un total de 43 castells, sense comptar amb els pilars de comiat, dels quals 4 no s'han arribat a completar -3 han quedat en carregat i 1 en intent. Des del punt de vista sanitari, 30 han estat les assistències mèdiques registrades, amb 3 derivacions a l'Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. La propera jornada del XXVII Concurs de Castells se celebrarà el dissabte vinent a la Tarraco Arena Plaça (TAP) amb 19 colles participants.
|
Cultura
|
Castells
|
El guionista de ‘The Young Pope’ i els creadors de ‘Muerte en León’, entre els primers confirmats al Serielizados Fest. El festival se celebrarà del 19 al 22 d'abril i tindrà el CCCB com a seu central. Serielizados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona que se celebrarà del 19 al 22 d'abril i que tindrà el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) com a seu central del certamen, ha donat a conèixer els primers protagonistes confirmats per a la seva 4a edició. Entre aquests destaquen Tony Grisoni, guionista de la sèrie revelació del 2016 ‘The Young Pope’ del cineasta Paolo Sorrentino; Justin Webster i Enric Bach, creadors de ‘Muerte en León’ i Javier Olivares, creador d’’El Ministerio del Tiempo’. Grisoni també és el creador de ‘Southcliffe’, una de les ficcions britàniques més fosques i amb més personalitat dels últims anys i també guionista habitual de Terry Gilliam en pel·lícules com ‘Miedo y Asco en las Vega’s. Actualment està preparant amb Gilliam el film ‘The Man Who Killed Don Quixote’, una adaptació de la novel·la de Cervantes. ‘Muerte en León’ és considerada una de les millors sèries espanyoles del 2016. Aquesta sèrie de no-ficció rescata el cas d'assassinat el 2014 d'Isabel Carrasco, presidenta de la Diputació de Lleó pel PP. Dins del festival, els seus creadors, Justin Webster i Enric Bach, participaran en una xerrada dedicada al gènere de no-ficció, juntament amb Carles Porta, periodista escriptor del best-seller ‘Tor, la muntanya maleïda’. Per la seva banda, el creador d’’El Ministerio del Tiemp0’, Javier Olivares, presentarà una sorpresa de la nova temporada de la sèrie de TVE. A més d’aquests protagonistes, el festival també comptarà amb els creadors d’’El Fin de la Comedia’, Ignatius Farray, Miguel Esteban i Raúl Navarro. La productora de Los Angeles ‘Open the Portal’ assistirà al festival amb ‘The Animation will not be Televised’, un show explosiu de cultura pop que recopila peces d'animació de creadors estatunidencs que giren al voltant dels referents televisius nord-americans. També, el Serielizados Fest acollirà l'obra de teatre ‘El Niño de la Tele’, un entranyable viatge per la vida de Rubén Ramírez, que va ser dels 8 als 12 anys una icona de la televisió espanyola dels anys 90, imitant a personatges com Luís del Olmo, Paz Padilla, Antonio Mercero o Javier Cámara. A més, el festival tindrà dos cicles previs: un al Cinema Phenomena, dedicat a la projecció de pel·lícules sobre sèries i un altre a la Filmoteca de Catalunya. Enguany, la secció de documentals sobre cultura pop televisiva tindrà lloc al CCCB. La cloenda del festival consistirà en un ‘late show’ a la Fàbrica Moritz Barcelona, una nit d'actuacions d'humoristes d'àmbit nacional i local desvariant sobre el món de les sèries.
|
Cultura
|
Cinema
|
La Sala Apolo posarà en marxa un espai de suport a bandes emergents aquest 2016. ‘Ca l’Apolo’ disposarà de bucs d’assaig i un estudi i oferirà assessorament i seguiment a grups seleccionats. La Sala Apolo obrirà a finals de 2016 ‘Ca l’Apolo’, un “centre d’ajuda i suport” per a grups novells i de formació de personal tècnic del sector, que estarà ubicat al costat mateix de la sala. En aquest espai annex, ara en obres, hi haurà set bucs d’assaig-oberts a tothom- i un estudi no professional, principalment a disposició d’un grup reduït de bandes emergents escollits per l’Apolo, a les quals “s’assessorarà i acompanyarà” amb l’objectiu de contribuir a la professionalització del sector. En paral·lel s’oferirà formació –no reglada- a tècnics, i s’organitzaran debats i tallers per a professionals del sector, segons han detallat aquest dilluns els responsables de la sala.
|
Cultura
|
Música
|
Chacón assegura que Maroto estudiarà retirar el recurs al TC contra la llei catalana de comerç. La titular d'Empresa celebra que ha pogut parlar "molt obertament de tots els temes" amb la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme. La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha celebrat que a la reunió que ha mantingut aquest dimarts amb la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, s'ha pogut parlar "molt obertament de tots els temes". Després d'una trobada d'una hora a la seu del departament a Barcelona, Chacón ha dit en una atenció als mitjans que "per primera vegada" i "des del diferent posicionament ideològic" han pogut repassar "de manera acurada i detallada" aspectes relacionats amb la indústria, el comerç i el turisme. "Agraeixo el to", ha dit Chacón, que ha concretat que ha estat "correcte, més enllà de les diferències polítiques". La titular d'Empresa ha explicat que Maroto ha obert la porta a estudiar una possible retirada del recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la llei la llei catalana de comerç o a aixecar la suspensió d'alguns dels punts impugnats davant del Tribunal Constitucional (TC). Segons Chacón, la ministra ha estat "molt clara" en dir que cal "valorar molt bé quins articles [de la llei de comerç] no tenen perquè estar suspesos" o si aquesta llei ha de deixar d'estar impugnada. Concretament, la ministra ha fet referència a altres lleis de comerç autonòmiques amb contingut similar no van ser recorregudes. La consellera d'Empresa ha matisat que no hi ha una "conclusió definitiva" però ha valorat positivament que Maroto s'hagi mostrat predisposada a analitzar aquesta qüestió.
|
Economia
|
Comerç
|
Tècnics municipals i dels Bombers de la Generalitat tornen a inspeccionar l'edifici incendiat a Badalona. Les famílies denuncien que se senten "desinformades" i reclamen poder entrar a recollir les seves pertinences. Un equip format per tècnics de l'Ajuntament de Badalona i dels Bombers de la Generalitat ha dut a terme una segona inspecció a l'interior de l'edifici del barri de Sant Roc que va incendiar-se dissabte passat provocant tres morts i una trentena de ferits. Responsables de Serveis Socials i de Protecció Civil del Govern s'han reunit aquest dilluns amb representants municipals per establir el protocol que se seguirà per atendre les famílies. "Hem creat un gabinet de crisi i un equip de psicòlegs i treballadors socials revisarà cas per cas", ha afirmat Jordi Subirana, segon tinent d'alcalde. Els veïns, per la seva banda, afirmen que se senten "desinformats" i denuncien que no estan rebent l'atenció que necessiten.
|
Societat
|
Successos
|
Calvet preveu la "progressiva" posada en marxa del tram central de l'L9 a partir del 2022. El conseller de Territori defensa que implantar la vinyeta permetria destinar 300 MEUR l'any en transport públic i 250 MEUR en resoldre "colls d'ampolla" a la xarxa viària. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, preveu que el tram central de l'L9 es posi en marxa d'una manera "progressiva" a partir del 2022 i ha xifrat en 1.127 MEUR el cost de les obres pendents. En una comissió parlamentària per presentar les línies d'actuació del departament, el conseller de Territori ha dit que el departament treballa en una programació d'actuacions del 2019 al 2015 i que la posada en marxa d'aquest servei és "un dels principals reptes". En la seva compareixença, Calvet ha tornat a defensar la implementació del sistema de la vinyeta en substitució dels actuals peatges. Segons ha explicat, aquest sistema permetria destinar 300 MEUR l'any a la millora del transport públic, 250 MEUR en un pla d'inversions per resoldre "colls d'ampolla" a la xarxa viària i 120 MEUR en ajudar a l'ambientalització de flotes, tant de turismes com de mercaderies. Calvet ha explicat que per pagar el cost de les obres pendents de la línia 9 demanarà un crèdit de 740 MEUR al Banc Europeu d'Inversions a retornar en 30 anys amb els tipus d'interès que determini l'entitat. Sobre el crèdit, Calvet ha apuntat que ja té la "conformitat tècnica del banc". En aquest sentit, el conseller de Territori ha reclamat a l'Estat que "autoritzi el crèdit" i que el departament farà "tot el possible" perquè "s'executi". Sobre el sistema de la vinyeta, Calvet ha dit que el Govern vol "superar el no-sistema" actual. Ha precisat que el departament proposa un pagament d'una tarifa plana "per temps i no per quilòmetres". Amb tot, Calvet ha anunciat que proposarà la creació "immediata" del grup de treball de peatges, que es va dissoldre amb la passada legislatura. Amb l'objectiu de definir el sistema, el conseller de Territori ha dit que s'ha de fer definir "com ha de ser la tarifa des del màxim consens". Calvet també ha acusat el ministeri de Foment de "no saber com afrontar" la finalització de les concessions de peatges. El conseller de Territori ha subratllat que el sistema proposat pel departament "comporta beneficis econòmics, socials i mediambientals" i ha demanat al ministeri que sigui "valent" i busqui la "innovació" i la "sostenibilitat". La T-Mobilitat, prevista pel 2019 a Barcelona En la seva compareixença, Calvet també s'ha referit al projecte de la T-Mobilitat, un sistema que el conseller de Territori ha recordat que pretén que es pugui "viatjar per Catalunya amb una sola targeta o amb el mòbil i que aplica una tarifa única i un sistema quilomètric que substitueix les actuals corones tarifàries". El conseller de Territori ha assegurat que actualment està "en fase d'implementació" i que el seu desplegament a l'àrea metropolitana de Barcelona està previst pel 2019 i un any després a la resta de Catalunya. Calvet ha dit que el "repte" del departament és la "integració tarifària" i ha destacat que el projecte de la T-Mobilitat és "beneficiar a qui més utilitza el transport públic". A més, el conseller de Territori ha assegurat que aquest sistema representa una "revolució del transport públic" i ha negat que s'hagi produït cap retard, malgrat que ha recordat que es va posar en marxa el 2012.
|
Economia
|
Infraestructures
|
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Institució de les Lletres Catalanes signen per primer cop un conveni marc. Les entitats s'uneixen per promoure la literatura i per afavorir l'intercanvi d'escriptors entre els territoris. El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer Navarro, i el director de la Institució de les Lletres catalanes (ILC), Oriol Ponsatí-Murlà, han signat per primera vegada un conveni marc entre aquestes dues institucions per a la col·laboració cultural en activitats relacionades amb la promoció de la literatura. El conveni entre aquestes dues institucions, que té caràcter d’acord marc, posa les bases perquè la Institució de les Lletres Catalanes i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua puguin desenvolupar programes i accions de manera conjunta, amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi d’escriptors en llengua catalana entre el Catalunya i el País Valencià i treballar per un major coneixement del patrimoni literari. El conveni marc estableix la constitució d’una comissió de seguiment mixta, formada per dos membres representants de la ILC i per dos acadèmics de l’AVL, que s’encarregarà de vigilar el desplegament, l’aplicació i la interpretació del conveni. Pel que fa les actuacions concretes, aniran definint-se de manera individualitzada mitjançant l’aprovació de convenis específics. L'acord va entrar vigor a tots els efectes a partir de la seva signatura el passat 16 de juliol, tindrà una vigència de quatre anys i se’n podrà acordar la pròrroga per un període de fins a quatre anys addicionals.
|
Cultura
|
Lletres
|
Vint-i set treballadors porten Platja d'Aro al jutjat per evitar "restituir" 34.453 euros en triennis "irregulars". El sindicat SAFAL considera que no es pot responsabilitzar els empleats de l'abonament "incorrecte" del complement. El Sindicat Autònom de Funcionaris de l'Administració Local de Catalunya (SAFAL) ha denunciat suposades "irregularitats" en el pagament de triennis a vint-i-set treballadors de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà). Concretament, el consistori ha sol·licitat als empleats el reintegrament d'una suma que ascendeix als 34.453 euros. L'advocat dels afectats, Sergi Fernández, ha assegurat que fa més de catorze anys que els triennis s'estaven abonant de manera "incorrecta" però que no se'n pot responsabilitzar els treballadors. Per això, ha demanat que la restitució d'aquests diners es declari nul·la de ple dret. La vista s'ha fet aquest dimecres al jutjat contenciós-administratiu 3 de Girona i ha quedat vist per a sentència. Prop d'una trentena de treballadors de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro han interposat un recurs contra la restitució del pagament d'uns triennis que consideren que s'han abonat incorrectament "com a mínim" des de l'any 2004. Així ho ha subratllat el seu lletrat, qui considera que la normativa estatal marca "clarament" quina ha de ser "l'estructura retributiva, les quantitats, com es meriten i amb quina titulació" i ha explicat que s'han trobat que els triennis dels afectats s'han comptabilitzat amb una suma "superior" a la que marca la llei. D'aquesta diferència se'n deriven els gairebé 35.000 euros que l'ajuntament reclama als funcionaris. A través del sindicat SAFAL, han portat la resolució del consistori als jutjats per evitar haver d'abonar aquest diners. Els treballadors consideren que l'ajuntament "no ha seguit el procediment legal" establert. "Suposadament s'han fet uns pagaments indeguts en concepte de triennis i és discutible que es pugui carregar als treballadors", ha assegurat el secretari general de la SAFAL, Antoni Pujol. Dos convenis diferents Els fets es remunten al març del 2018 quan, tal com consta al recurs, el consistori va tirar endavant una comprovació per determinar si els triennis (les retribucions pel concepte d'antiguitat) percebuts pels empleats públics municipals s'estaven fent correctament. En un primer moment, el conveni de l'ajuntament fixava que quan es pujava de categoria professional, els triennis s'havien de cobrar segons la nova categoria. Fa dos anys, però, es va determinar una nova manera de comptabilitzar aquestes retribucions, de manera que cada trienni anava d'acord amb la categoria que es tenia en cada moment i no amb la més recent. L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro –a proposta d'intervenció i de recursos humans- sosté que va fer els càlculs que van acabar determinant que s'havien pagat més diners del compte. "És com si nosaltres ens haguéssim equivocat pagant un sou de més", ha apuntat el seu alcalde Maurici Jiménez, recordant que malgrat feia diversos anys que s'havia fet, només és "exigible" per llei el retorn de quatre anys enrere. Jiménez ha afirmat que des de la part sindical es van proposar alternatives per no haver de realitzar el pagament com, per exemple, que es pogués compensar amb algun "complement personal transitori" o bé retornar la diferència amb "hores extres". Unes propostes que no van obtenir uns informes positius ni emparar "legal" segons el criteri d'intervenció i secretaria. Des del consistori, però, defensen que han buscat maneres de garantir un retorn que no fos "agressiu" amb els treballadors. L'alcalde ha apuntat que el "criteri polític" és pràcticament inexistent en aquest cas i que si es detecta "un pagament indegut", toca exigir-ne el retorn. D'aquesta manera, creu que el debat està en si la fórmula de reclamació d'aquest retorn és "la més adequada o no". "Si s'ha fet bé, doncs perfecte, i si s'ha d'arreglar per fer-ho millor, doncs ho farem", ha subratllat. El litigi ha arribat al jutjat contenciós-administratiu número 3 de Girona aquest dimecres i ara les dues parts estan pendents de la sentència.
|
Societat
|
Judicial
|
En Comú Podem proposa la creació d'un Ministeri de Feminismes. Asens creu que les declaracions d'Álvarez de Toledo són una "vergonya" i afirma que "la guerra" és entre homes i dones que defensen els drets humans i qui banalitza la violència masclista. El candidat d'En Comú Podem, Jaume Asens, ha proposat aquest dimecres la creació d'un Ministeri de Feminismes al govern espanyol perquè estigui "a l'alçada" de les mobilitzacions feministes. En una roda de premsa organitzada per l'Agència EFE, Asens ha explicat que cal que totes les polítiques estatals tinguin la visió de gènere incorporada i que sigui, per tant, una qüestió transversal. A banda d'aquesta mesura, que Asens ha explicat que és una de les seves apostes "estrella", el representant dels comuns ha retret a la candidata del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, les seves declaracions al debat de RTVE en què posava en dubte el consentiment a l'hora de tenir relacions sexuals i ho ha qualificat de "vergonya". A més, l'ha acusat de fer una "falsa divisió" i ha assegut que la "guerra" és entre homes i dones que defensen els drets humans i qui banalitza la violència masclista.
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:El 65% de la militància de CDC aposta per mantenir les sigles o incloure 'Convergència' al nom del nou partit. El 71% dels enquestats creu que els investigats per corrupció no han de concórrer a les llistes electorals. Convergència ha donat a conèixer aquest dilluns part dels resultats obtinguts en les primeres 505 enquestes que els militants i simpatitzants de la formació estan responent en el marc del procés de refundació, a través de l'anomenat 'Torn Obert'. El 65% dels participants aposta per mantenir d'alguna manera la marca 'Convergència' en el nom del nou partit. En concret, el 27,5% vol mantenir intactes les sigles mentre que el 37,5% prefereix canviar-les però incloent el terme 'Convergència', i el 10% creu que ni tan sols ha d'aparèixer aquesta paraula. D'altra banda, el 71,5% creu que els investigats per casos de corrupció no ha de poder concórrer a les llistes electorals. Sobre l'adscripció ideològica que ha de tenir l'organització, el 54% reivindica un espai de "confluència", el 28% es decanta per la vessant socialdemòcrata i un 10%, la liberal. El nom de la nova CDC és una de les grans incògnites del procés de refundació que afronta el partit. L'opció més votada, fins a la data, pels militants i simpatitzants és que la marca 'Convergència' es mantingui en la nova nomenclatura, amb un 37,5% dels suports, encara que sigui diferent a l'actual. El 27,5% vol les mateixes sigles –CDC- i el 14% ha presentat propostes alternatives. Una desena de part dels enquestats aposta per esborrar 'Convergència' del nou nom i l'11,8% ha votat 'no ho sé/no contesto', segons ha detallat aquest dilluns en roda de premsa Marta Pascal. Militant centrista La militància convergent es defineix com a centrista –s'atorga un 4,99 en una escala del 0 a 10 entre esquerra i dreta-, i el 91,3% vol que el nou moviment polític així ho reflecteixi: un 45,3% aposta per ser un partit de centre, un 31,5% de centre esquerra i un 14,5% de centre-dreta. Preguntats sobre on s'hauria de posar l'accent, el 54,9% vol seguir sent un espai de "convivència i confluència", mentre que un 28% prioritzaria la vessant socialdemòcrata i el 10%, la liberal. Perfil catalanista L'entorn de CDC també es reafirma com a catalanista, segons les dades donades per la portaveu convergent. La mitjana se situa en el 9,1 sobre un total de 10. El 75,4% només se sent català i l'afirmació 'em sento més català que espanyol' es col·loca com a segona opció en qüestió identitària amb el 21,6%. Clau interna En clau interna, el 49,9% creu que cal canviar l'actual procediment d'elecció de càrrecs dins del partit, mentre que el 31,9% no ho veu amb bons ulls. Els que volen modificar el sistema de ternes, majoritàriament assenyalen les primàries i "altres processos més oberts" com la millor opció. Separació de càrrecs de partit i institucionals Més de la meitat dels enquestats (53,3%) creu que la nova organització haurà d'assumir "sempre" el principi de separació de càrrecs de partit i d'institucions, mentre que el 27,3% considera que només ha de ser així en casos de "responsabilitats executives" de Govern. Així mateix, bona part dels militants i simpatitzants (69,6%) són contraris que el màxim dirigent del partit també es presenti com a candidat a la presidència de la Generalitat. El 34,7% creu que no hauria de ser així i el 34,9% aposta perquè deixi el càrrec dins de l'organització. A més, el 78,2% és favorable a obrir a tots els militants, i no només als delegats, l'elecció. Els enquestats també s'han pronunciat sobre per què la gent no opta en moltes ocasions a presentar-se a posicions orgàniques de la formació. La "falta de temps", "la por" o "la sensació que els càrrecs ja estan decidits des de dalt" són els principals motius esgrimits, segons l'estudi, que es pot consultar al web de CDC. Aspectes polítics generals El 73% demana que es limitin els mandats dels càrrecs públics a dues legislatures, sobretot el de president de la Generalitat, i el 81% reclama l'existència d'una segona volta en les eleccions. El 85% vol seguir formant part de la Unió Europea i la zona euro. El mateix percentatge creu que s'haurien de fer més referèndums, amb caràcter vinculant, sobre diversos aspectes de la vida pública. Una amplíssima majoria (91,5%) creu que s'ha d'introduir el sistema del vot electrònic. El 66,9% veu bé que els partits es financin per mitjans públics i privats. El 62,8% creu que han de poder rebre donacions de particulars "només" si es fan públiques i el 66,3% opina el mateix de les provenen del món empresarial. Corrupció Un 71,5% considera que els investigats –abans imputats- per casos de corrupció no poden anar a les llistes electorals i el 42% reclama que dimiteixin quan hi hagi una sentència condemnatòria ferma. Aspectes socioeconòmics El 61% creu que s'han de limitar les prestacions socials als nouvinguts que no cotitzin, el 79,6% que s'ha de poder adoptar fills amb independència de l'orientació sexual, el 89% pensa que la prostitució s'hauria de regular legalment i el 69% és partidari de la dació en pagament. Nou de cada deu enquestats aposta per apujar el salari mínim i el 44,4% perquè el nou país no tingui exèrcit propi però que sí que demana formar part d'un de suprestatal. Respecte a qüestions religioses, el 52,7% prefereix un estat laic i el 35,8% un d'aconfessional. El 89% opina que la religió no ha de tenir cap tipus d'influència en la política. Sobre l'embaràs, el 42,6% creu que ha de ser lliure "en qualsevol moment de l'embaràs" front a l'1,6% que considera que no hauria de ser legal "en cap cas". El 37,4% aposta per mantenir la legislació actual en aquesta matèria. Preguntats sobre quina resposta cal donar a crisis econòmiques, l'opció més triada (81,2%) és la de combinar les polítiques d'incentivació del creixement i l'ocupació amb les d'austeritat. El 70,1% deixa clar que la reforma laboral del 2012 no ha contribuït a generar més llocs de treball. Més de la meitat dels participants veu bé la renda mínima garantida (53,7%) "sempre i quan existeixi un contraprestació per part de la persona", el 14,1% n'és partidari sense contraprestacions i el 30,3% la rebutja. El 72,9% considera que en la concertació dels centres educatius s’ha de tenir en compte el caràcter mixt pel que fa referència de gènere. I el 55,2% reclama una matèria específica sobre valors i pràctiques democràtiques a l'ESO, mentre que el 17,4% la prefereix en l'etapa de Primària. Aquest dimarts hi haurà una ronda de consultes sobre aquestes qüestions i altres del procés refundacional entre els treballadors de la seu nacional del partit, al carrer Còrsega de Barcelona. Igualment, és previst que Artur Mas i altres dirigents responguin a les enquestes del 'Torn Obert' al llarg d'aquesta setmana, en les seves respectives agrupacions locals o territorials.
|
Política
|
Partits
|
L’incendi de Benitatxell pot quedar estabilitzat en les pròximes hores, preocupa ara el de Bolulla, amb 100 desallotjats. El foc es troba perimetrat i sense flama, i alguns dels desallotjats han pogut tornar als seus domicilis. La situació a l’incendi que crema des de diumenge al Poble Nou de Benitatxell i Xàbia, a la Marina Alta, ha millorat després de cremar unes 812 hectàrees i obligar a 1.400 desallotjaments. Segons que han informat aquest dimarts fonts del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana i de la delegació del govern espanyol al País Valencià l’incendi evoluciona favorablement i podria quedar estabilitzat en les pròximes hores. El foc es troba perimetrat i sense flama, i alguns dels desallotjats han pogut tornar als seus domicilis. Així mateix, s’han reobert al trànsit les dues carreteres tallades a la zona. Amb tot, el foc que preocupa ara és el que es va iniciar també diumenge a Bolulla (Marina Baixa), amb 11 mitjans aeris treballant i un centenar de desallotjats. Segons que ha explicat als mitjans el delegat del govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Moragues, a la zona de Bolulla, on es troba el paratge de les Fonts de l’Algar, s’han habilitat dos albergs per als desallotjats, tot i que la majoria es troben a domicilis de familiars. Moragues ha informat que els mitjans aeris s’han desplaçat ara a aquest incendi atès que al de Benitatxell ja no hi ha flama i els efectius es troben vigilant que no rebroti. El delegat ha indicat que per aquest dimarts es preveu una nova jornada d’intensa calor i baixa humitat, tot i que el vent bufarà amb menor intensitat que en dies anteriors. La zona de l’incendi de Bolulla és de difícil accés i es confia en la tasca dels mitjans aeris per mirar d’estabilitzar ara aquest incendi.
|
Societat
|
Successos
|
Asaja Lleida reclama claredat a les administracions en la normativa del transport de treballadors a les explotacions. El sindicat vol que s'especifiqui si els empresaris poden portar a les finques o granges a empleats que no tinguin cotxe. El sindicat agrari Asaja Lleida ha demanat aquest dijous tant al departament com al ministeri d'Agricultura que clarifiquin de forma urgent la normativa de l'estat d'alarma per la covid-19 que fa referència a qüestions com ara els moviments de circulació i els desplaçaments dels treballadors a les explotacions agràries. Així, expliquen que tot i que al decret s'autoritza els desplaçaments de la població per anar a treballar, es detalla que si es fan amb vehicle, només hi pot anar el conductor. Per aquest motiu, reclamen que s'especifiqui com es pot facilitar l'accés a les finques o granges d'aquells empleats que no disposin de cotxe i si, en aquests casos, l'empresari els pot portar i amb quines mesures de seguretat ho hauria de fer. El president d'Asaja Lleida, Pere Roqué, alerta que si no obtenen una resposta, "es posaran en perill més de 25.000 llocs de treball" d'una campanya de la fruita dolça que està a punt de començar. També afirma que "les explotacions es veuran en greu perill” i recorda "que el sector arrossega anys de crisi i aquesta situació només farà que agreujar-la”. Finalment, conclou:. “En una setmana hem de començar a aclarir la fruita d'os al Baix Segrià i a hores d'ara no sabem com podrem portar els nostres treballadors a les explotacions”, afirma Roqué.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La compra de les escoles bressol de Mercabarna i la ZAL deixa en la incertesa la continuïtat dels centres. La nova propietària no ha complert l'acord de mantenir el personal i la major part de pares i mares han donat de baixa els alumnes. Els deutes de l'empresa SENFO, propietària de les escoles bressol de Mercabarna i la ZAL, van precipitar una solució per aquests centres. Tot i que van deixar deute i nòmines de com a mínim tres mesos al personal, una empresa va decidir comprar-les i donar sortida a les famílies que, al mes de juny, patien per la continuïtat de l'escola. El traspàs però, no ha donat els fruits que esperaven tant l'equip docent com les famílies, ja que, segons han informat parts afectades a l'ACN, la nova propietària ha desmuntat el projecte educatiu dels centres i no ha subrogat el personal, tal com s'havia acordat. Per això, moltes famílies han decidit donar-se de baixa i buscar alternatives. Així, de cinquanta famílies que l'utilitzaven, sembla que només una desena es queda al centre i algunes, tan sols fins que trobin una altra sortida. Quan al mes de juny, els deutes de Senfo, l'empresa matriu de la gestora de les escoles bressol de Mercabarna i la ZAL, semblava que feien inviable el projecte, les famílies van ser les primeres arromangar-se per intentar buscar un comprador que garantís la continuïtat dels dos centres i retornés la confiança a personal i famílies. Les educadores tenien tres nòmines, com a mínim, pendents de cobrar, i les famílies havien patit per si es quedaven sense el servei d'un dia per l'altre. Així ho explica una de les mares afectades per tot aquest rebombori, l'Aïda Masabeu. Masabeu, que ja ha donat de baixa la filla, relata que les famílies van respirar quan van conèixer la propietària nova i els va assegurar que mantindria el personal del centre, però que en canvi, ben aviat van començar a notar irregularitats en el funcionament del dia a dia al centre. Masabeu posa d'exemple que dies més tard van assabentar-se que feia dues setmanes que no hi havia peix al menú perquè la propietat no autoritzava les compres o que, per exemple, no s'asseguraven els menús adaptats per a intoleràncies i al·lèrgies. De fet, la filla de Masabeu, al·lèrgica a la llet de vaca, va sortir de l'escola més d'un dia havent menjat només la verdura. Més endavant, van saber que s'havia acomiadat el cuiner i que es va començar a encarregar els àpats a un restaurant de Mercabarna que no estava autoritzat a fer menús per a escoles. Els triturats per als més petits, en canvi, s'havien deixat en mans del personal de la neteja i asseguren que ho feien sense els estris ni les condicions adequades. En una reunió amb la nova directora, se'ls va assegurar que hi haurà una reestructuració de personal i els assegura que té experiència amb escoles bressol. Malgrat tot, s'assabenten que han demanat personal a l'ETT de Mercabarna, al mateix moment en què està acomiadant les treballadores de les escoles. Segons una de les mestres, després que algunes es posessin de baixa en no poder suportar la pressió que estaven vivint, la nova propietària (i també directora) ha acomiadat onze persones. Per tot això, ha explicat Masabeu, moltes famílies han decidit donar de baixa els fills de Simphonie. Tot i que han pogut tenir servei tot l'agost, un dels temes que els feia patir a l'inici del conflicte, retreu que el servei no era el que s'estava pagant, amb menys mestres, sense cuina pròpia i sense els productes de proximitat acordats. A més, explica la mare, les mestres no estaven bé i es percebia a l'hora de recollir els infants. Segons aquesta mare, només deu mantenen les places i altres estan buscant alternatives en vistes al setembre. Per Masabeu estan ''maltractat psicològicament'' les mestres i estan tractant molt malament als pares ja que s'ha modificat el projecte educatiu amb detalls com la mescla dels nens de diferents edats o la imposició de retirar el bolquer a P1. Masabeu relata que han canviat ''la filosofia''. Fonts de Mercabarna han explicat que amb l'acord del juliol amb la nova empresa, es garantia la subrogació de la plantilla i que més enllà dels problemes laborals i les queixes dels pares que es van registrar en aquell moment, no han tingut constància de cap situació conflictiva.
|
Societat
|
Educació
|
FERRMED defensa la construcció d’un centre d’intercanvi de mercaderies al Penedès. Amorós sosté que la confluència de l’autopista i l’alta velocitat ferroviària és un dels motius principals per crear un enclavament logístic. El president de FERRMED, Joan Amorós, ha defensat aquest dimecres la creació d’un centre d’intercanvi de mercaderies al Penedès d’aquí al 2030 per treure rendiment a la futura construcció del Corredor del Mediterrani. En una trobada amb empresaris i representants polítics del territori organitzada per l’ADEPG (Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf), Amorós ha explicat que els càlculs de FERRMED estimen que el funcionament del Corredor suposarà un augment del 56% de la superfície logística i industrial a Catalunya. En aquest sentit, ha senyalat directament el Penedès com a punt on situar un nou enclavament intermodal, pel fet que hi conflueixen el tren convencional, l’alta velocitat i l’autopista AP7. Amb tot, Amorós no s’ha posicionat respecte si això significaria construir el polèmic Logis Penedès, projectat fa més de 14 anys al Baix Penedès. “Les forces vives del territori han de discutir on situar-lo, però aquí cal un centre intermodal, segur”, ha subratllat.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El Servei Català de Trànsit i Anesdor reprenen el programa de formació per a motoristes. La sisena edició s'allargarà fins a l'octubre. El Servei Català de Trànsit (SCT) i Anesdor (Associació Nacional d'Empreses del Sector de les Dues Rodes) han reprès aquest cap de setmana les sessions del programa Formació 3.0 dirigit a motoristes que vulguin millorar la seva conducció i seguretat. La sisena edició del programa, que compta amb la col·laboració dels Mossos, s'allargarà fins a l'octubre. El director del SCT, Juli Gendrau, que ha assistit a la sessió que s'ha fet a la BV-2115 a Castellet i la Gornal, ha destacat la "bona acollida" de la formació. A més, ha remarcat la necessitat de continuar formant els motoristes perquè els preocupa que la seva accidentalitat "no acaba de disminuir tant com en altres col·lectius". L'activitat, gratuïta, consisteix en fer un recorregut en moto d'uns quinze minuts que s'enregistra en vídeo. Un cop acabat, es pot mirar el vídeo i els instructors comenten els detalls que puguin millorar la conducció. A més, els participants reben la gravació i un full amb deu punts sobre l'estat tècnic de la motocicleta. Segons el SCT, els errors més comuns en la conducció de motocicletes són una velocitat poc adequada a l'entorn, un traçat incorrecte dels revols, desconeixement de la tècnica de frenada, un mal aprofitament de l'espai i falta de manteniment del vehicle. El SCT ha recordat que fins al 3 de juliol hi ha hagut 9 motoristes morts i 83 de ferits greus a la xarxa viària interurbana, mentre que en el mateix període de l'any passat n'hi va haver 25 de morts i 151 de greus.
|
Societat
|
Trànsit
|
AMPLIACIÓ:Les empreses lleidatanes que exporten regularment van augmentar un 13% el 2018 i ja superen les 900. El sector industrial va crear un de cada quatre llocs de treball a Lleida, mentre el turístic va créixer més que en la resta de demarcacions. L'economia lleidatana va registrar xifres positives durant el 2018 tot i que per darrera de la resta de demarcacions catalanes. El PIB va créixer un 2,5% i, per segon any consecutiu, la marxa dels negocis va ser positiva en els diferents sectors econòmics, segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2018. Destaca la indústria, on es van crear un de cada quatre nous llocs de treball, seguida de la resta de serveis i la construcció. En el sector turístic, Lleida va registrar els creixements relatius més intensos de les quatre demarcacions, amb un 7,4% en viatgers i un 5,7% en pernoctacions (ambdós a establiments hotelers). Tot i la desacceleració de les exportacions, que van créixer un lleuger 0,3%, l'any passat es va assolir el rècord històric d'empreses lleidatanes que exporten de forma regular, amb un total de 922. El PIB de Lleida va moderar el seu creixement el 2018 i va augmentar un 2,5%, 1,5 punts percentuals per sota del creixement registrat el 2017. Així mateix, es va situar mig punt per sota de la mitjana catalana (3%), pauta que s'ha produït al llarg de la recuperació, atès que la disminució del PIB a Lleida va ser menys intensa durant els anys de crisi que a la resta del país, segons ha assenyalat la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya 2018, Carme Poveda. Quant a les afiliacions a la Seguretat Social, per quart any consecutiu van registrar un creixement a la demarcació i el 2018 aquest es va situar en el 2,7%, per sota, però, de l'augment que va experimentar el conjunt de Catalunya (3,2%). Per segon any consecutiu, la marxa dels negocis va ser favorable i generalitzada a tots els sectors econòmics a la demarcació de Lleida, segons els resultats de l'Enquesta de clima empresarial que realitzem les cambres en col·laboració amb l'Idescat. El 2018, els sectors que van presentar els millors resultats van ser la indústria, seguida de la resta de serveis i la construcció, ambdós amb saldos similars. Per contra, l'evolució experimentada pel comerç els darrers tres anys denota símptomes d'estancament. L'agricultura va tenir un creixement modest, del 0,2%, el mateix del 2017. La indústria genera un de cada quatre llocs de treball creats En termes d'afiliacions, la indústria va registrar un augment interanual força positiu del 4,3%, amb 1.100 llocs de treballs, gairebé un de de cada quatre nous llocs de treball creats a la demarcació l'any passat (uns 4.600). També cal destacar el comportament de la construcció amb un creixement relatiu del 5,1% i una aportació al total del 15%. Les dades positives del mercat de treball en el sector de la construcció, s'observen en particular en l'activitat residencial. Els habitatges iniciats durant el 2018 es van més que duplicar respecte l'any anterior, arribant als 664. A més, es va produir un augment notable de la ràtio d'habitatges iniciats per cada 10.000 habitants, que es va multiplicar per dos, passant de 7 a 15 el darrer any. Lleida registra el major creixement turístic de les quatre demarcacions El balanç turístic a Lleida és el més positiu de les quatre demarcacions durant el 2018 atès que dues de les tres marques turístiques del territori són les que van registrar els majors augments interanuals pel que fa als viatgers allotjats en establiments hotelers. D'una banda, a Terres de Lleida els viatgers van augmentar un 12,7% fins als gairebé 315.000, i a la Val d'Aran un 9,9%, fins als pràcticament 250.000 turistes. A Pirineus, l'augment també va ser positiu amb un 1,1% de viatgers, però amb una evolució més moderada que la de 2017 (11,7%) tenint en compte que es tracta d'una destinació més consolidada. Pel que fa al turisme rural, a Terres de Lleida pràcticament es va estabilitzar el nombre de viatgers, mentre a Pirineus va augmentar un 5,9%. Rècord d'empreses que exporten regularment De la mateixa manera que al conjunt de Catalunya, a Lleida el creixement de les exportacions lleidatanes es va moderar força amb un lleuger augment del 0,3%, per sota de l'1,1% de la mitjana catalana, i van assolir els 2.083 milions d'euros. En canvi, les importacions van créixer un 13,2% (fins als 993 milions d'euros), malgrat que el saldo comercial es va mantenir en positiu, amb 1.090 milions d'euros, respecte els 1.168 milions del 2017. Segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2018, l'alentiment del creixement respon en part de la reducció de les exportacions en tres dels cinc principals sectors exportadors de la demarcació: el de fruites i llegums (-6,4%), el dels greixos i olis (-9,9%) i el d'altres semimanufactures (-7,7%). En canvi, les exportacions de carn i de pinsos animals van augmentar un 10,6% i un 11,8%, respectivament. Però aquest estancament de les exportacions es veu contrarestat per l'increment de les empreses lleidatanes que exporten els seus productes, que gairebé s'ha duplicat en el darrer any, passant de les 2.643 del 2017 a prop de 4.000, el 2018. Però el fet més destacat és que les empreses que exporten de forma regular, és a dir que ho porten fent de forma consecutiva els quatre darrers anys, va assolir la xifra rècord de 922 l'any passat, un 13,1% més que el 2017, segons ha remarcat Carme Poveda. Cauen les afiliacions al Pallars Jussà i les Garrigues Les afiliacions a la Seguretat Social van augmentar a totes les comarques lleidatanes menys a les Garrigues i al Pallars Jussà on van disminuir un 0,8% i 1,4%, respectivament. En termes relatius, els majors augments es van obtenir a l'Alta Ribagorça (5,7%) i al Pla d'Urgell (5,6%). La comarca del Segrià va registrar el major increment en valor absolut amb 2.240 llocs de treball més, el que es va traduir en una aportació de quasi la meitat de les afiliacions totals creades a la demarcació el 2018.Quant a les taxes d'atur registral a les comarques, aquestes es van situar entre la mínima del 4,4% a la Val d'Aran i la màxima de l'11,9% al Segrià. Lleida va continuar sent la demarcació catalana amb la taxa d'atur registral més baixa (10,4%). Es modera la creació d'ocupació el 2019 i es manté la confiança empresarial Pel que fa al 2019, la directora de la Memòria, Carme Poveda, ha assenyalat que el nombre d'afiliacions a la Seguretat Social mostra un increment modest en el primer trimestre del 2019 a la demarcació, en concret del 0,4%. Per la seva banda, l'Indicador de confiança empresarial de la demarcació de les Cambres, en el cas de Lleida, es manté estable els dos primers trimestres de l'any i per sobre del valor de la mitjana catalana i espanyola. Poveda preveu que el creixement de l'economia catalana viurà aquest any un alentiment i el PIB se situarà entre dues i tres dècimes per sota del 2018 però continuarà per damunt del 2%. La implantació dels objectius de l'Agenda 2030 pot suposar una "oportunitat" per a Lleida La Memòria Econòmica de Catalunya 2018 dedica un monogràfic a l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que posa la cooperativa Fruits de Ponent com a exemple de bones pràctiques al territori en aquest sentit. El director general de Fruits de Ponent, Josep Presseguer, ha defensat l'oportunitat que podria suposar per a l'economia de Lleida poder liderar la implantació i el compliment dels objectius de l'Agenda 2030, aprofitant les sinergies dels diferents agents econòmics i socials, com són la UdL, associacions empresarials, centres de recerca, sindicats i empreses, entre altres.
|
Economia
|
Empresa
|
A Catalunya hi ha unes 24.000 entitats amb 510.000 persones voluntàries vinculades. El 28% té un objectiu social i el 25% està relacionat amb la cultura. A Catalunya hi ha unes 24.000 entitats i s'estima que 510.000 persones voluntàries hi estan vinculades. Els socis estimats se situen en els 1.550.000. Aquesta és una de les dades que es desprèn de l'Informe de l'Associacionisme i el Voluntariat a Catalunya 2018, un estudi realitzat a partir de les respostes de més de 3.000 voluntaris i 2.000 entitats. Els àmbits d'activitat més presents són el de l'acció social, amb un 28% de les entitats, i el de la cultura, amb un 25%. Una tercera part de les organitzacions només té entre 3 i 30 persones associades. Les més grans, que compten amb més de 250 socis, representen el 17%. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, ha elaborat aquest informe juntament amb l’Observatori del Tercer Sector i la col·laboració de les entitats. Es tracta d'un requeriment de la llei del 2015 que regula el model de l'associacionisme i el voluntariat de Catalunya. Des de 2001 no es feia cap treball d’aquestes dimensions. El 44% de les actuals entitats ja van ser creades durant el segle XXI, el que demostra, segons apunta Afers Socials en un comunicat, el dinamisme del sector, i a la vegada també planteja la necessitat del suport continu per a les entitats de nova creació. La forma jurídica predominant és l'associació (el 85% de les entitats ho són), mentre que el 8% són fundacions, el 3% es defineixen com a cooperatives i el 4% són altres formes jurídiques. En l'àmbit territorial, el 43% de les entitats desenvolupa la seva activitat només en el mateix municipi on té la seva seu. El 13% ho fa a la comarca, el 9% a la província i el 20% s'ocupa de tota Catalunya. La meitat de les organitzacions afirma haver comptat amb persones remunerades. El 55% dels contractes són indefinits, mentre que el 38% de les col·laboracions són autònomes. Entre els treballadors, el 62% són dones. En matèria de recursos econòmics, el 42% de les entitats no supera els 15.000 euros. Les fonts de finançament principals són els recursos propis, que representen el 46%, per davant del finançament públic, que suposa el 45%. Les fonts privades es queden en el 9% i el 31% de les entitats també rep aportacions en espècie. El 44% de les entitats té la seva seu en espais públics cedits, mentre que el 10% de les seus està en un domicili particular d'una persona membre. El 8% té el local en propietat. El perfil del voluntariat El temps de dedicació setmanal al voluntariat més freqüent és de fins a 5 hores setmanals, amb un 64%. Un de cada quatre dedica entre 6 i 10 hores setmanals. Per edats, són les persones més joves i les més grans les que més temps hi dediquen, els nascuts abans de la dècada dels 60 i després del 1990. El 60% dels voluntaris són dones. Pràcticament la meitat de les persones voluntàries compta amb estudis superiors. El 43% treballa i el 29% està jubilat. Reptes A més de recollir dades, l'informe també planteja una sèrie de reptes, com per exemple la necessitat d'adaptar-se a les diferents realitats territorials de les entitats. Algunes petites organitzacions també demanen que l'aplicació de la nova llei es faci a diferents velocitats per la càrrega burocràtica que els exigeix. Així mateix, el treball conclou que cal una millor visualització del rol i la importància del voluntariat i també clarificar el rol dels diferents perfils de persones que integren les entitats, perquè quedi clar què és voluntariat i què no ho és. Un altre dels reptes és la formació, el relleu generacional però alhora la consolidació del voluntariat. Malgrat tot, els participants creuen que el sector té un bon estat de salut, amb un constant creixement de les entitats.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Sitges instal·la al Baluard la rèplica d'un canó de finals del segle XVIII. Es tracta d'una "còpia exacta" de l'única peça que es conserva del conjunt de sis canons que defensaven el litoral del municipi. Sitges ha inaugurat aquest diumenge a la tarda al Baluard la rèplica d'un canó de finals del segle XVIII. És una "còpia exacta" del canó original, el qual és l'únic que es conserva del conjunt de sis canons que configuraven la bateria que defensava el litoral del municipi. L'Ajuntament ha explicat que la rèplica s'ha instal·lat a la mateixa ubicació "per mantenir la imatge històrica" del casc antic. El consistori cedirà ara el canó original en dipòsit a l'organisme cultural 'Museus de Sitges' per a que en garanteixi la conservació.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Detingut a Cornellà de Llobregat un traficant amb prop de 100 grams de cocaïna al damunt. La droga comissada hauria tingut un preu de 6.000 euros al mercat. Els Mossos d'Esquadra van detenir a Cornellà de Llobregat el passat dilluns, 17 d'abril, un veí del municipi de 51 anys per tràfic de drogues. La detenció es va produir de matinada quan una patrulla va sospitar de dos vehicle aparcats en paral·lel en una zona apartada i de poc trànsit de la ciutat. Quan la patrulla es va acostar als vehicles, un dels conductors va intentar fugir a l'hora que llençava per la finestra uns embolcalls. Amb el suport d'altres patrulles, poc després van aconseguir aturar el vehicle i recuperar l'embolcall que van identificar com a cocaïna. Concretament, n'hi havia 93 grams que al mercat hauria tingut un preu de 6.000 euros. Durant el posterior escorcoll del vehicle, els agents ban trobar 2,6 grams més de cocaïna, 190 euros en efectiu i material divers per distribuir la droga en dosis. Finalment, al seu domicili, els mossos hi van trobar una bàscula de precisió i més embolcalls per distribuir la cocaïna. El detingut, amb dos antecedents pel mateix tipus de delicte, va passar a disposició judicial i el jutge va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Colau admet que assumeix el càrrec en una investidura "difícil" i proposa tornar a posar el llaç groc a l'Ajuntament. L'alcaldessa reconeix que el suport de Valls és "incòmode" i que "posa a prova" la capacitat del nou govern de fer "polítiques valentes". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha admès que assumeix el càrrec en una investidura "difícil" i en el seu discurs després de ser investida ha proposat portar a la Junta de Portaveus, com va fer en el primer mandat, que es torni a posar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament de Barcelona. Colau ha negat ser "neutral" sobre l'empresonament del líders independentistes, però ha advertit que no serà "ni una alcaldessa independentista ni antiindependentista", sinó "de tots els barcelonins". A més, ha admès que el suport de Barcelona pel Canvi-Cs, la candidatura liderada per Manuel Valls, és "incòmode" i que "posa a prova" la capacitat del nou govern, que ara els comuns hauran de pactar ara amb els socialistes, de fer "polítiques valentes". Colau, que ha promès el càrrec per "imperatiu legal" i "per servir sempre a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes" de la ciutat, ha estès la mà a tots els grups municipals i ha justificat acceptar els vots de Valls perquè, malgrat les "contradiccions", cal "preguntar-se com serviràs millor la ciutat" i no "què és el més còmode". "Hauré d'esforçar-me per ser més dialogant i accessible", ha dit Colau, que ha reivindicat la necessitat de construir "ponts" en un moment polític marcat pels "retrets". En aquest sentit, ha fet una crida a "acabar amb els missatges d'amenaça" i ha defensat els comuns com una formació que vol "no alimentar la dinàmica de blocs" i pretén "combatre la judicialització de la política". "Et reconeixem com a regidor de ple dret" Colau s'ha dirigit directament a l'alcaldable de JxCat, Quim Forn, a qui ha dit que vol "indiscutiblement lliure", de la mateixa manera que la resta de líders independentistes empresonats. "No només ho volen els que us han votat a vosaltres o a ERC, sinó molts i molts més", ha remarcat. L'alcaldessa ha criticat "l'arbitrarietat" contra els líders independentistes jutjats per l'1-O i s'ha compromès a "mantenir un contacte regular" amb Forn, al qual ha reconegut com a "regidor de ple dret de l'Ajuntament". Proposarà posar el llaç groc a la façana Colau ha assegurat també que traslladarà a la Junta de Portaveus, tal com va fer en el primer mandat, posar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament. L'alcaldessa ha justificat la proposta perquè, malgrat no ser habitual que hi hagi un símbol de manera permanent a la façana, "l'existència de presos polítics és una situació d'excepcionalitat política que no s'ha de normalitzar". "Tot el que hem pogut fer de bo, tot l'horitzó que hem pogut eixamplar, ha estat mèrit de la ciutadania", ha dit Colau, que ha fet una crida a la ciutadania perquè segueixi "organitzada" i que sigui "més exigent que mai" per superar "enormes reptes" i consolidar Barcelona com a "ciutat d'esperança" arreu del món. "Ocupo l'alcaldia amb tot l'orgull i fermesa sense demanar permís a ningú" Al final del discurs, Colau ha volgut fer un "poderós" i "contundent" missatge a les dones i a les nenes, segons ha apuntat. "Ocupo l'alcaldia amb tot l'orgull i fermesa sense demanar permís a ningú perquè les dones hem vingut a ocupar espais de poder sense haver-nos de justificar", ha dit Colau, que ha conclòs el seu discurs reivindicat "totes les Barcelones" i la "Barcelona feminista i orgullosament diversa".
|
Política
|
Partits
|
Gabriel confirma que la CUP es reunirà amb Puigdemont a finals d'agost amb la voluntat de debatre la "idoneïtat" del RUI. La portaveu de l'esquerra anticapitalista reclama la unitat dels "demòcrates" per combatre la possible inhabilitació de Forcadell. La portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, ha confirmat aquest dijous que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rebrà els representants de l'esquerra anticapitalista la setmana que comença el 29 d'agost. En una entrevista a TV3 ha explicat que encara no coneixen la data concreta, però s'ha mostrat satisfeta d'haver pogut tancar una reunió que reclamaven des que Puigdemont va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança. La intenció de la CUP és plantejar al president la "idoneïtat" de convocar durant el 2017 un referèndum unilateral d'independència (RUI) com a punt de desconnexió amb l'Estat (si guanyen els independentistes) dins del procés sobiranista. Tot i que s'ha mostrat disposada a parlar de tot –també dels pressupostos-, Gabriel ha subratllat que no volen "baixar el llistó" de la transcendència política d'una qüestió de confiança convertint el debat en un annex al de pressupostos. La possible inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que aquest mateix dijous ha rebut la notificació per part del Tribunal Constitucional (TC), ha estat un altre dels temes destacats de l'entrevista. Gabriel ha qualificat de "barbaritat jurídica i política" aquesta possibilitat i ha fet una crida a la unitat dels partits "demòcrates" per oposar-se conjuntament a la "via repressiva" de l'estat espanyol.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:La desocupació cau el tercer trimestre de 51.100 persones i deixa una taxa d'atur del 14,63%, la més baixa des del 2008. Catalunya crea prop de 42.700 nous llocs de treball aquest estiu, la xifra més gran de tot l'Estat. El nombre de persones sense feina a Catalunya s'ha situat aquest tercer trimestre en 552.500 persones, cosa que suposa una disminució de 51.100 aturats en relació amb el segon trimestre, segons l'Enquesta de la Població Activa (EPA). Amb aquestes dades, la taxa d'atur ha quedat situada en el 14,63%, la més baixa des del quart trimestre del 2008. L'entorn de recuperació de l'economia, amb números rècord en el sector turístic, ha fet que en el tercer trimestre s'hagin creat prop de 42.700 nous llocs de treball en relació amb el segon trimestre, la dada més gran que s'ha registrat entre les disset comunitats autònomes de l'Estat i que situa el mercat laboral català en xifres del segon trimestre del 2011. El nombre d'ocupats a Catalunya el tercer trimestre en va situar en 3.223.900 persones, cosa que suposa prop de 42.700 persones més que el segon trimestre, l'1,34% més. En termes anuals, el creixement de l'ocupació a Catalunya ha estat de 113.000 persones més, el 3,63% més que fa un any. Es tracta de l'increment interanual més gran que s'ha registrat en xifres absolutes des del segon trimestre del 2006, en temps previs de la crisi. Catalunya ha estat la comunitat autònoma on més ha crescut l'ocupació i on també ha caigut més l'atur, segons les dades facilitades per l'Institut d'Estadística espanyol. El sector serveis ha estat el motor de la creació de l'ocupació conjuntament amb la construcció. En aquests sectors el creixement intertrimestral de l'ocupació ha estat de l'1,98% i del 2,62%, respectivament. Aquest bon comportament d'aquests dos sectors es manté els últims trimestres i això s'ha traduït amb un augment interanual de l'ocupació del 4,75% i del 6,68%. Mentre que aquests dos sectors agafen protagonisme en la creació d'ocupació, la indústria trenca la seva tendència a l'alça i en el tercer trimestre ha registrat una disminució de l'ocupació del 2,22% i també una caiguda en termes interanuals del 2,19% aquest tercer trimestre que és la primera reducció que es registra en la sèrie de l'EPA en els últims 9 trimestres en el sector industrial. El sector agrari ha registrat un creixement de l'ocupació del 9,21% en relació amb el juny i del 10,63% més que el tercer trimestre de l'any passat. Domini de la contractació temporal En el conjunt de l'estat espanyol, el nombre d'ocupats s'incrementa en 226.500 persones en el tercer trimestre en relació amb el segon trimestre i situa el nombre de total de població ocupada en 18.527.500 persones. En els últims dotze mesos l'ocupació ha crescut a l'Estat en 478.800 persones, el 2,65% més. Tot i això, la major part dels contractes laborals d'assalariats que s'han registrat són temporals, 242.600 contractes mentre que indefinits suposen 213.100 contractes. També en el conjunt de l'Estat, el nombre de persones sense feina ha caigut de 253.900 persones, el 5,55% menys i situa el nombre d'aturats en 4.320.800 persones. Amb aquestes xifres, la taxa d'atur se situa en el conjunt de l'estat espanyol en el 18,91%, cosa que suposa 1,09 punts menys que en el trimestre anterior i de 2,27 punts en l'últim any. Per demarcacions, l'atur cau a totes les demarcacions catalanes i l'ocupació creix a totes menys a les comarques lleidatanes on el nombre de persones ocupades cau tant en termes trimestrals com en termes anuals. Barcelona El nombre de persones aturades a Barcelona es va situar el tercer trimestre en 405.900 persones, cosa que suposa 33.500 menys que el segon trimestre, el 7,62% menys. En termes anuals, el nombre d'aturats cau de 68.800 persones, el 14,49% menys. Amb aquestes xifres, les comarques Barcelonines fixen una taxa d'atur del 14,54%, la més baixa que es registra en aquest territori des del quart trimestre del 2008. La taxa d'atur a Barcelona s'ha reduït en 1,13 punts menys que el segon trimestre. En relació amb la població ocupada, Barcelona ha tancat el tercer trimestre amb un cens de 2.386.200 persones ocupades, recuperant les xifres del segon trimestre del 2011 i per tant encara lluny de recuperació la població ocupada d'abans de la crisi. En relació amb el segon trimestre, el nombre d'ocupats de Barcelona creix de 21.500 persones, el 0,91% més, i 107.900 ocupats més que fa un any, el 4,74% més. Aquestes xifres de l'atur i de l'ocupació es registren en un entorn de caiguda del nombre de les persones actives o en disposició de treballar que cau a Barcelona en un 0,43%. Per sectors d'activitat, a Barcelona l'ocupació creix al sector agrari, a la construcció i en el sector serveis, amb creixements intertrimestrals del 14,68%, del 3,34% i de l'1,33%, respectivament. En termes anuals l'augment percentual de l'ocupació en aquests sector ha estat del 26,87%, el 13,27% i del 6,11%, respectivament. La taca negra ha estat el sector de la indústria que registra caigudes de l'ocupació tant en termes trimestrals com anuals de l'1,75% i del 3,14%, la primera caiguda interanual de l'ocupació industrial a Barcelona en els últims 9 trimestres. Girona A Girona el nombre de persones sense feina en el tercer trimestre s'ha situat en 56.000 persones, cosa que suposa 7.800 aturats menys que el segon trimestre i 13.200 menys que fa un any, el -12,22% i el -19,08% respectivament. Amb aquests xifres, la taxa d'atur a Girona s'ha situat en 14,61%, una taxa que no es donava des del quart trimestre del 2008, amb una reducció de 2,34 punts percentuals en relació amb el segon trimestre. El nombre d'ocupats a Girona suma el tercer trimestre 327.500 persones, cosa que suposa 15.000 més que el juny (4,8%) i 13.400 ocupats més que fa un any, el 4,27% més. Les xifres de persones ocupades a Girona se situen en dades que no es veien des del tercer trimestre del 2010. El nombre de persones actives o en disposició de treballar a Girona se situa en 383.500 persones, l'1,91% més que el segon trimestre i un positiu creixement del 0,2% en relació amb el tercer trimestre de l'any passat, cosa que suposa trencar una tendència de caiguda del nombre dels actius que s'ha mantingut en els cinc últims trimestres de la sèrie. Per sectors d'activitat, a Girona tots els sectors augmenten la seva ocupació menys la indústria que en relació amb el segon trimestre cau el 0,31%, mentre que en termes interanuals es registra un creixement de l'ocupació del 0,62% en l'activitat industrial. El sector agrari, la construcció i els serveis són els sectors que impulsen l'activitat econòmica a les comarques gironines amb creixements intertrimestrals de l'1,82%, del 4,48% i del 5,82%, respectivament, i del 31,08%, el 17,09% i del 3,24% en termes anuals. Lleida A Lleida, el nombre de persones sense feina s'ha situat en el tercer trimestre en 19.300 persones, cosa que suposa 5.000 menys que el segon trimestre, el 20,58% menys. En termes anuals, el nombre de persones sense feina a Lleida s'ha reduït de 12.300 persones, un 38,92% menys. Amb aquestes xifres, la taxa d'atur s'ha situat en el 9,30%, per sota del 10% per primera vegada i la més baixa des del segon trimestre del 2009. La taxa d'atur a Lleida s'ha reduït en 2,04 punts percentuals en relació amb el segon trimestre. En relació amb el nombre de persones ocupades a Lleida la xifra de persones treballant s'ha situat en 188.200 persones, cosa que suposa una reducció de la població ocupada de 200 persones, l'única reducció de l'ocupació que s'ha registrat en les quatre demarcacions de Catalunya. En termes anuals, a Lleida, l'ocupació també cau en 5.300 persones, el 2,74% menys. En relació amb els actius, les persones en disposició a treballar s'ha situat en 207.500 persones, cosa que suposa una nova reducció de la població activa a Lleida que aquest cop s'ha reduït en un 2,44% en relació amb el trimestre anterior. En un any, el nombre d'actius ha disminuït en l'últim any de 17.700 persones, el 7,86% i suposa encadenar quatre trimestres de caigudes interanuals de la població activa a Lleida. Per sectors, a Lleida, l'ocupació creix a l'agricultura i els serveis, mentre que cau a la indústria i la construcció. El sector primari ha vist com l'ocupació ha crescut el tercer trimestre un 0,57% en relació amb el segon trimestre mentre que en l'últim any la població ocupada ha caigut del 2,22%. El sector serveis, que és l'altra que veu com creix l'ocupació, ha registrat un increment del nombre de persones contractades en l'1,34% en relació amb el segon trimestre, mentre que en termes anuals la població ocupada en el sector serveis ha caiguda a Lleida un 4,47%. La indústria i la construcció han estat sectors d'activitat a Lleida que han vist caure l'ocupació l'1,73% i el 9,62% en termes trimestrals, i un augment del 24,56% i una caiguda del 23,78% en termes anuals, sempre respectivament. Tarragona Finalment, a Tarragona el nombre de persones sense feina en el tercer trimestre s'ha situat en 71.300 persones, cosa que suposa 4.800 menys que el segon trimestre, el 6,31% menys. En termes anuals, a les comarques tarragonines hi ha 12.700 aturats menys que fa un any, el 15,12% menys. La taxa d'atur a Tarragona s'ha situat en el 18,13%, la més alta de Catalunya, però la més baixa en aquesta demarcació des del primer trimestre del 2010. La taxa d'atur a Tarragona s'ha reduït en 1,3 punts percentuals en relació amb el segon trimestre. El nombre de persones ocupades a Tarragona s'ha situat en 322.000 persones, cosa que suposa 6.830 persones més que el trimestre anterior, el 2,17% més, però s'observa una disminució del nombre de persones ocupades en l'últim any de 2.900 persones, el 0,89% menys. A Tarragona la població activa s'ha situat en el tercer trimestre en 393.400 persones, el 0,41% més que el trimestre anterior, però 15.100 actius menys que fa un any, el 3,79% menys. Per sectors d'activitat, a Tarragona tots els sectors registren augments de l pobació ocupada menys el sector de la indústria. El creixement del sector agrari, la construcció i els serveis han vist augmentar la població ocupada en l'11,76%, el 5,03% i el 3,78% en relació amb el trimestre anterior, mentre que en termes anuals s'ha registrat un increment del 8,57% i de l'1,57% en el sector agrari i serveis, mentre que cau l'11,06% en el sector de la construcció en taxa interanual. La indústria a Tarragona ha vist caure l'ocupació en un 8,39% en termes trimestrals i del 8,55% en l'últim any.
|
Economia
|
Treball
|
Arrimadas a Munté: "Ciutadans respecta els resultats de les eleccions i les resolucions dels tribunals". La líder de Ciutadans demana a Puigdemont que "no vengui fum" amb el referèndum. La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, ha assenyalat que el seu partit respecta "els resultats de les eleccions, les lleis democràtiques i les resolucions dels tribunals", així com "totes les votacions legals que es facin a les cambres institucionals". D'aquesta manera, ha contestat la portaveu del Govern, Neus Munté, que ha dit que a diferència de Ciutadans, el Govern sí que respectaria el resultat d'un referèndum en què guanyés el 'no' "perquè això és el que han de fer tots els demòcrates". Arrimadas també ha demanat a Puigdemont que no vengui fum amb el referèndum. Tal com havia dit aquest matí Catalunya Radio, Inés Arrimadas ha reiterat des de La Garriga (Vallès Oriental) que les eleccions catalanes serveixen per formar govern i formar un parlament, però no per declarar la independència. En aquest sentit, ha emplaçat la portaveu Munté a tornar a escoltar l'entrevista "perquè jo en no he parlat en cap moment de referèndum". La cap de l'oposició, d’altra banda, ha afegit que tant Munté com Puigdemont hauran de "demanar perdó per haver fet perdre tant de temps als catalans". Ha demanat a Puigdemont que "sigui realista" perquè "ell sap que no podrà complir això que diu que farà l'any vinent" en referència al referèndum pactat amb l'Estat o les eleccions constituents. Per això, l'ha emplaçat a "no vendre fum". Arrimadas ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb l'Associació Autisme La Garriga.
|
Política
|
Govern
|
El CosmoCaixa supera el milió de visitants el 2018 i el CaixaForum n'assoleix 863.000. Les exposicions més concorregudes van ser 'Faraó. Rei d’Egipte', 'Disney', 'Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre' i 'T-rex'. El CaixaForum Barcelona ha tancat el 2018 havent rebut 863.000 visitants, el 15,4% més que el 2017. De les diferents activitats que es van dur a terme durant l’any passat, les exposicions són les que van registrar una afluència més alta de públic, seguides de les activitats educatives, els concerts i les activitats familiars. Concretament, l’exposició 'Faraó. Rei d’Egipte' va ser la més visitada de l’any, seguida de 'Disney. L’art d’explicar històries' i 'Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre'. De la seva banda, el CosmoCaixa Barcelona va rebre un total de 1.045.961 visitants, cosa que suposa un augment del 18,2% respecte de l’any anterior. La més visitada és 'T. rex', que va superar els 379.000 visitants. Fruit de l’aliança estratègica que l’Obra Social 'La Caixa' manté amb el British Museum, 'Faraó. Rei d’Egipte' va aprofundir en la realitat que s’amaga rere les imatges i els objectes d’aquesta civilització que han arribat fins als nostres dies, per desvelar les històries ocultes en les 164 peces incloses en la mostra com a representació d’aquesta antiga civilització. Delicats treballs d’orfebreria, estàtues monumentals i preciosos relleus de temples van acostar als visitants la vida real i de poder de l’antic Egipte. Walt Disney i Toulouse-Lautrec van ser dos dels noms que més públic van atreure a les sales de CaixaForum Barcelona el 2018. A 'Disney. L’art d’explicar històries', els visitants van poder fer un viatge apassionant per l’obra del pare creatiu de Mickey Mouse. La mostra, l’objectiu de la qual era mostrar l’origen d’algunes de les pel·lícules més conegudes de l’estudi, incloïa 215 peces entre dibuixos, pintures, impressions digitals, guions i storyboards, a més d’alguns films, que permetien comprendre el procés que va fer possible l’adaptació de les històries clàssiques a l’animació. Pel que fa a 'Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre' (que es pot visitar fins al 20 de febrer), es tracta d’una mostra sense precedents al nostre país, amb 345 obres entre pintures, dibuixos, gravats, escultures, diaris, cartells, fotografies i objectes d’època per conèixer els principals aspectes de l’art francès radical de finals del segle XIX. Hi destaquen noms com ara Toulouse-Lautrec, Vincent van Gogh, Édouard Manet, Louis Anquetin, Pierre Bonnard, Georges Bottini, Pablo Picasso, Maxime Dethomas o Henri-Gabriel Ibels, entre molts d’altres. Mostres al CosmoCaixa 'T. rex' va ser l’exposició més vista de l’any i una de les més visitades de la història de CosmoCaixa, ja que va superar els 379.000 visitants. La mostra va permetre als visitants meravellar-se davant l’esquelet d’extraordinària bellesa d’un dinosaure que va viure a la Terra fa uns 67 milions d’anys. L’esquelet fossilitzat de Trix, de més de 12 metres de llarg, va fer a CosmoCaixa la seva única parada al nostre país en el marc d’una gira internacional. D’altra banda, 'Robots. Els humans i les màquines (en exhibició fins al 3 de febrer de 2019) ha estat una altra de les mostres més visitades aquest any que acaba de finalitzar. S’hi pot fer un recorregut pel passat, el present i el futur de la tecnologia robòtica en àmbits tan variats com la medicina, l’ètica, la recerca, la història i, també, l’art i la literatura. Acull un centenar d’objectes, peces històriques i robots que narren la història de la relació entre els humans i les màquines.
|
Cultura
|
Arts
|
El sindicat d'infermeria amenaça amb una ''vaga competencial'' quan entri en vigor el decret de preinscripció infermera. El conseller de Salut recorda que es farà el que diu l'Estat si és ''millor'' que el que ja s'ha regulat a Catalunya. Amb la futura entrada en vigor del reial decret de preinscripció infermera, aprovat pel govern espanyol, els professionals de la infermeria a Catalunya no podran usar ni indicar als pacients medicaments subjectes a recepta mèdica sense la recepta, com per exemple les vacunes. És una situació canvia la situació pròpia a Catalunya a causa d'un text no té el suport dels infermers. Per aquest motiu, el sindicat d'infermeria ha anunciat una ''vaga competencial'' que podria col·lapsar la sanitat catalana. El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha recordat que s'ha d'aplicar la normativa que sigui ''millor'' i creu que no és ''de rebut'' utilitzar els pacients per molt ''lícita'' que sigui la reivindicació. La nova regulació de la preinscripció infermera que ha aprovat mitjançant un reial decret el govern espanyol preveu que, per exemple, els professionals de la infermeria a Catalunya no puguin utilitzar i indicar alguns fàrmacs que, fins al moment fan servir de manera quotidiana. La nova norma obliga als pacients a passar pel metge, per a que faci la preinscripció i el seguiment dels fàrmacs, un fet que es veu com un pas endarrere entre el col·lectiu infermer. Per aquest motiu, el Sindicat d'Infermeria de Catalunya ha amenaçat amb una ''vaga competencial'' si el Departament de Salut no dóna solució al conflicte de normatives i ha demanat als professionals que no facin cap actuació relativa als medicaments sense el compliment estricte del reial decret. Així, doncs no podran vacunar sense la recepta i per tant, en plena campanya de la grup, es podrien col·lapsar el sistema o retardar els temps d'espera. El Sindicat també posa d'exemple els serveis sense metge en plantilla com són empreses, escoles, residències o ambulàncies, on la infermera haurà d'esperar-se a tenir un diagnòstic i una prescripció mèdica abans d'actuar. Per aquest motiu, han demanat al Departament que dicti les instruccions precises perquè els directius dels centres i institucions sanitàries de Catalunya respectin el dia a dia de tots els professionals i que no els obliguin a fer accions que comportin ''inseguretat jurídica''. Aplicar la ''millor'' regulació El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha lamentat que s'utilitzin els pacients i els seus perjudicis per molt ''lícita'' que sigui la reivindicació i ha demanat tenir cura de la ''jerarquia'' dels drets dels ciutadans. Ha recalcat que Catalunya fa temps que ha donat la solució, amb una normativa pròpia consensuada amb el sector. Ruiz també ha recordat que ja s'havia anunciat que es faria el que regulés l'estat ''sempre i quan sigui igual o millor'' que el que ja regulava Catalunya.
|
Societat
|
Salut
|
CCOO valora positivament els acords sobre teletreball i desconnexió digital signats amb SEAT. El document regula l'horari en el qual els empleats poden rebre correus o quants dies es pot treballar a distància. CCOO d'Indústria de Catalunya ha valorat positivament els acords sobre teletreball i desconnexió digital signats el divendres a la tarda entre les seccions sindicals de CCOO i UGT i la direcció de SEAT. El sindicat ha assegurat que es tracta d'uns acords "molt importants" en la situació actual i que poden servir d'exemple a altres empreses. La regulació del teletreball afectarà un alt percentatge de la plantilla de personal tècnic, mentre que la desconnexió digital tindrà efectes sobre el conjunt de la plantilla de SEAT. Aquest acord regula les franges horàries en les quals l'empresa pot fer arribar correus electrònics i l'obligatorietat o no de respondre per part de la plantilla. L'acord sobre treball a distància contempla la possibilitat de treballar des de casa dos dies per setmana i fa referència expressa a la futura llei del teletreball que està preparant el govern espanyol. Una de les matèries que ha suposat major escull amb l'empresa és la compensació econòmica de les despeses en consumibles que puguin tenir les persones que s'acullin a aquesta modalitat de treball. L'objectiu dels acords és convertir el teletreball en una eina de conciliació. A més, també garanteix els drets de representació de les organitzacions sindicals, com la millor manera de vetllar pels drets laborals de les persones que treballin a distància. El mateix acord preveu la revisió obligatòria fins a finals del primer trimestre de 2021 per intentar millorar les condicions i incloure la possibilitat de passar de dos a tres dies de teletreball, alhora que permetre una major flexibilitat horària i l'opció de fer jornades parcials de treball a distància. En previsió de possibles rebrots, el sindicat ha previst una major flexibilitat de l'acord durant setembre, en cas que sigui necessari.
|
Economia
|
Empresa
|
El Cercle d’Economia confirma la candidatura de Juan José Bruguera com a única que es presenta a la presidència. Els comicis tindran lloc el 12 de desembre i se substituirà en el càrrec el president actual, Anton Costas. El Cercle d’Economia ha confirmat que la candidatura del president del Grup Colonial, Juan José Bruguera, és l’única que s’ha presentat a les eleccions a la presidència de l’entitat. La candidatura ha presentat l’aval de 140 socis, gairebé el triple dels 50 que exigeixen els estatuts. El juliol passat, l’encara president de l’entitat, Anton Costas, expressava el convenciment que la persona més adient per substituir-lo en el càrrec era el mateix Bruguera. L’equip que l’acompanyarà en la nova etapa del Cercle seran el mateix Anton Costas, Teresa Garcia-Milà, Cristina Garmendia, Jordi Gual, Jaume Guardiola, Amancio López, Juan-José López Burniol, Marc Puig, Francesc Rubiralta i Miquel Trias. Al programa de la candidatura Bruguera aposta per renovar els tres objectius que van motivar la creació del Cercle durant els anys 50 del segle XX, “democràcia, economia social de mercat i Europa”. El candidat a president marca cinc objectius com a eixos prioritaris d’actuació del Cercle per als propers anys. En el primer punt es parla d’avançar cap a una economia “encara més competitiva”. En el segon s’insta a “reparar les fractures socials” que ha provocat la crisi per recuperar les classes mitjanes, “eix vertebrador del projecte europeu”, apostant sobretot per l’educació. També en aquest punt es planteja un debat sobre la viabilitat de les pensions. Com a tercer punt es parla de reformular la vida política i institucional, i es subratlla que institucions que fa 40 anys resultaven “apropiades” per a una democràcia “nova i temorosa” són “clarament inadequades” per als temps actuals. Com a quart punt es parla del “malestar territorial” a Espanya, i aquí s’apunta a l’auge de l’independentisme a Catalunya. Es considera un exemple d’aquest malestar, però no un cas aïllat, perquè “són diverses les comunitats” que demanen “una revisió del model autonòmic”. Per això es proposa a les institucions polítiques estatals que obrin un “debat” que ha d’incorporar les veus de la societat civil, com la del Cercle mateix. Finalment, l’últim punt parla de recuperar la veu d'Espanya a Europa. Davant d’”amenaces” com el Brexit, la crisi econòmica o les “fractures polítiques” que ha “evidenciat” la crisi dels refugiats, el Cercle d’Economia aposta perquè Espanya recuperi una veu “forta” a la Unió Europea, i perquè el mateix Cercle sigui un “interlocutor natural” de les institucions europees.
|
Economia
|
Empresa
|
La 28a Mostra d'Igualada escalfa motors amb la foto de família. A dues setmanes de la cita, s'han inscrit ja 324 entitats del sector, 57 més que el passat any. La Mostra d'Igualada celebrarà del 30 de març al 2 d'abril la seva 28a edició amb un total de 51 companyies que duran a terme 102 representacions -52 espectacles, dels quals una quinzena seran estrenes-. A dues setmanes de la cita, s'han inscrit de moment 324 entitats del sector (programadors, companyies no programades i expositors), 57 més que el passat any, que en van ser 267. En declaracions a l'ACN, el director artístic de La Mostra d'Igualada, Pep Farrés, ha destacat que aquest any han posat l'accent en espectacles que en el moment de construir la seva dramatúrgia volen parlar de temes poc tractats, "alguns parlen sobre l'Alzheimer, el dol, les pors o la guerra", ha afegit. La Mostra d'Igualada ha començat el compte enrere amb la foto de família coincidint amb el Dia Mundial del Teatre Infantil i Juvenil, que se celebra aquest dilluns. Com ja es va anunciar l'espectacle inaugural serà 'El Buit', una fusió entre la companyia de dansa aèria Estampades i la companyia de dansa Impàs, que està inspirat en el llibre 'El Buit' de l'escriptora Anna Llenas. Es tracta d'un muntatge sense text i per a tots els públics i parla de la capacitat de sobreposar-se a l'adversitat i trobar-hi un sentit. La companyia realitza una residència artística a Igualada els dies abans de l'estrena per acabar de donar forma a l'espectacle. 'El Buit' és una de les 6 estrenes absolutes que es podran veure a La Mostra. Alguns espectacles són 'Maravilla en el país de las miserias', d'Atikus Teatro, que parla del dolor, la misèria i la injustícia que causen les guerres; 'El col·leccionista de pors', de l'Estenedor Teatre, que versa entorn a la por; 'Euria (Pluja)', de Markeliñe, que parla del que ens passa i sentim quan perdem alguna cosa i de la capacitat de superació; 'Limbo', de Les Impuxibles, un espectacle de teatre musical que narra la història d'un trànsit; 'Safari', de la companyia La Baldufa, un muntatge ambientat a la sabana on, a través de la situació d'un lleó que no sap rugir es construir una faula sobre el 'bulling' a l'escola; i 'Cospress', de Kimani, una obra de teatre físic i objectes que, amb un to poètic, irònic i surrealista, parla de l'obsessió pel culte al cos. Seguint la línia de les darreres edicions, La Mostra es divideix en quatre itineraris en funció del públic al qual es dirigeixen: 'Per als més petits', amb espectacles per a nens de 3 a 6 anys (10 muntatges); 'Per als no tan petits', per a infants de 6 als 12 anys (15 muntatges); 'La Mostra jove', per a nois i noies de 12 a 18 anys (10 muntatges); i 'Per a tothom', amb propostes per a tots els públics (17 muntatges). Pel que fa a la 'Mostra jove', l'Escorxador tornarà a ser la seu dels espectacles dirigits als joves de 12 a 18 anys. Una quinzena d'estrenes La Mostra comptarà en total amb una quinzena d'estrenes, de les quals 6 són estrenes absolutes i 9 estrenes a Catalunya. Entre les estrenes absolutes s'hi troba l'espectacle inaugural 'El Buit', així com també 'El col·leccionista de pors', de l'Estenedor Teatre; 'Contes 1.0', de Teatre la Fuga; 'Denàrius World', de la companyia PuntMoc; 'Pam i Peu', de Circ Accidentats; i 'Pirates, bruixots i altres bitxos', de Pep Lçopez & Afonix produccions. La majoria de les companyies que participen a la Mostra són de Catalunya (38), però també n'hi ha d'arreu de l'Estat (11) i internacionals (2). Una de les novetats d'enguany és la creació de la 'Mostra Solidària', un projecte amb vocació de continuïtat amb l'objectiu que cada any doni suport a una ONG que treballi a favor dels drets dels infants. Enguany la campanya de suport serà amb la ONG 'Save The Children' i el públic podrà fer una aportació econòmica en el moment de comprar les entrades o bé a la taquilla que s'instal·larà al Punt d'Informació a la Plaça de Cal Font. Professionals acreditats Com ha explicat Farrés, l'any passat La Mostra va acollir 564 professionals acreditats, que representaven 267 entitats. D'aquestes, 236 eren de Catalunya, 21 de l'estat espanyol i 10 internacionals. A aquesta xifra calia sumar-hi les companyies no participants en la programació, la trentena d'expositors de l'espai La Llotja i altres agents del sector, uns professionals que fan augmentar el registre fins gairebé els 700 inscrits. En aquest 2017 i a dues setmanes de la fira s'han acreditat 656 professionals, entre programadors, companyies no programades i expositors, de 324 entitats. D'aquestes, 246 provenen de Catalunya, 59 d'arreu de l'Estat i 19 internacionals (Andorra, Alemanya, Bèlgica, Brasil, Canadà, França, Itàlia, Lituània, Romania i Turquia. Farrés ha remarcat que "cada vegada hi ha més programadors de llocs llunyans que han escoltat que al sud d'Europa hi ha una ciutat que es fa un festival especialitzat en teatre per nens i cada vegada es respecta més i es valora molt tot el talent que hi ha d'aquesta franja del Mediterrani pel que fa adreçar-se a nens i nenes". Dia Mundial del Teatre Infantil i Juvenil Per altra banda, ha assenyalat que han fet aquesta trobada coincidint amb el Dia Mundial del Teatre Infantil i Juvenil. "Hem volgut agafar aquesta excusa per fer el tret de sortida i ja començar el conte enrere i llegir el manifest que es fa cada any", ha explicat el director artístic de La Mostra. Aquest any l'ha escrit Francisco Hinojosa, escriptor mexicà. En el text indica, "un conte ben contat a l'escenari captiva sens dubte el públic infantil i d'alguna manera el transforma".
|
Cultura
|
Teatre
|
Interceptat un conductor que ha atropellat una mossa en un control policial a la sortida de Barcelona per la Diagonal. S'investiga si podria ser un dels autors de l'atemptat terrorista de la Rambla. Els Mossos d'Esquadra han interceptat aquest dijous a Sant Just Desvern un conductor que ha atropellat una mossa en un control policial a l'avinguda Diagonal sortint de Barcelona. El control formava part del dispositiu 'Gàbia' per tancar la ciutat arran de l'atemptat terrorista de la Rambla, i estava situat a l'alçada de la seu central del RACC, al límit amb Esplugues de Llobregat. L'home hauria fugit del control policial a les 19.24 hores ferint a dos agents, una de les quals ha estat atropellada al peu, ha patit una fractura de turmell i no perilla la seva vida. Poca estona després, el conductor del Ford Focus ha estat interceptat a Sant Just Desvern. En l'incident hi ha hagut trets. S'investiga si podria ser un dels autors de l'atemptat terrorista de la Rambla.
|
Societat
|
Policial
|
Enxampen dos traficants de drogues quan intentaven esquivar un control policial a Vila-rodona. El conductor, que no té permís de conduir, intenta fugir dels Mossos i es resisteix a la detenció. Els Mossos d’Esquadra van detenir dimarts dos traficants de drogues en el marc d’un control preventiu de carretera a la TP-2002 a Vila-rodona (Alt Camp). Segons informa la policia catalana, la patrulla va observar que un vehicle pretenia esquivar-los i, quan van escorcollar el turisme, van trobar una vintena d’embolcalls de cocaïna, un de marihuana i una peça d’haixix d’uns tres centímetres. El conductor del vehicle, que no tenia carnet, va saltar una tanca de protecció de la carretera per intentar fugir per uns camps, però va acabar detingut tot i oposar una forta resistència i causar lesions a un dels agents. Els arrestats són veïns del Vendrell, de 45 i 59 anys, i de nacionalitat marroquina. Tots dos van quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar al jutjat de guàrdia de Valls amb l’obligació de presentar-se davant del jutge quan siguin requerits.
|
Societat
|
Policial
|
El Govern distingeix a títol pòstum l'advocat laboralista Francesc Casares amb el Premi Justícia 2016. Mundó destaca que ha estat un "referent" de la lluita pels valors democràtics i un "exemple" per a tots els seus companys de professió. El Govern ha distingit a títol pòstum l'advocat laboralista Francesc Casares i Potau amb el Premi Justícia 2016, la més alta distinció que atorga la Generalitat en matèria de justícia. El conseller de Justícia, Carles Mundó, destaca que Casares "ha estat un referent de la lluita pels valors democràtics i un exemple per a tots els seus companys de professió". El decret de la concessió del Premi, signat pel president Puigdemont i el conseller Mundó, destaca el compromís de Casares en defensa dels drets dels treballadors i dels perseguits durant la dictadura franquista. La distinció també respon al seu esforç per a l'impuls dels drets humans i dels ideals de les Nacions Unides. A principis de novembre, Casares va rebre una trucada del conseller de Justícia, Carles Mundó, que li va comunicar que rebria el reconeixement. Casares va morir el 16 de novembre, avui fa tot just 27 dies. Una vida dedicada a la justícia Francesc Casares i Potau (Tarragona, 1927 – Barcelona, 2016) es va llicenciar en dret el 1950 per la Universitat de Barcelona. Va exercir com a advocat des del 1951 i es va especialitzar en dret laboral. El seu despatx va destacar en la defensa dels treballadors perseguits en la lluita per les llibertats democràtiques davant del Tribunal d'Ordre Públic de la dictadura franquista. Ell també va ser una de les persones empresonades pel règim. En l'àmbit associatiu, ha liderat i participat activament en organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans i de la llengua catalana, com l'Associació per a les Nacions Unides, la Federació Catalana d'ONG per als Drets Humans, l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia o l'Institut per a la Reinserció Social, entre d'altres. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984 va ser escollit diputat pel PSC. Casares també va obtenir la Creu Distingida de primera classe de l'Orde de Sant Raimon de Penyafort (1989), la Medalla d'Honor del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i la Creu de Sant Jordi (2004) i la Medalla al Treball President Macià (2008). La cerimònia de lliurament del Premi Justícia tindrà lloc el dimarts 20 de desembre al Palau de la Generalitat. L'acte, l'encapçalarà el president Carles Puigdemont, al costat del conseller de Justícia, Carles Mundó. Medalles d'honor per serveis excepcionals a la justícia A més de distingir l'advocat Francesc Casares, el Govern també lliurarà set medalles i deu mencions d'honor a persones, entitats o col·lectius "relacionats amb la justícia que, en l'exercici de les seves funcions, destaquen marcadament pel seu esforç i dedicació en la realització d'actuacions d'especial rellevància" i que "han contribuït de manera significativa a la millora de la justícia a Catalunya". Els guardonats són Josep Canício i Querol, degà del Col·legi d'Advocats de Tortosa des del 2007; Francesc Ruiz Castel, President de la Comissió de Modernització del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya; Josep Antoni Rodríguez Sáez, magistrat de la Secció Sisena de l'Audiència Provincial de Barcelona; Anna Hospital Ribas, metgessa forense de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya a Girona; Juan José Márquez Bonvehí -va ser fiscal en cap de Menors de Barcelona. A títol pòstum, per una trajectòria que es distingeix per l'impuls de la justícia restaurativa en l'àmbit de justícia juvenil, potenciant la mediació entre víctima i infractor com a alternativa al procediment penal formal, i per ser un treballador incansable a favor dels drets dels infants i menors més vulnerables-. També els secretaris coordinadors provincials -Ramon Arbós (Barcelona); Jaume Herraiz (Girona); Luis González (Lleida), i Enrique Domeque (Tarragona), i Francisco Segundo García Sánchez, que ha estat el gerent territorial de Justícia a Barcelona durant els últims 24 anys. Les deu mencions honorífiques que entregarà el Govern són per al Col·legi d'Advocats de Figueres-Alt Empordà; el Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Manresa; la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra; el cap del Servei d'Assistència Jurídica Gratuïta del Departament de Justícia, David Lladó; el coordinador del Torn d'Ofici del Consell de l'Advocacia i president de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta de Barcelona, Miquel Puiggalí; la presidenta de l'Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya, Núria Villanueva; la Fundació Surt; el periodista d''El Periódico', Jesús G. Albalat; el periodista de 'La Vanguardia', Javier Ricou, i la periodista d''El Punt Avui', Mayte Piulachs.
|
Política
|
Govern
|
Catalunya lidera un grup de regions europees per innovar en agricultura, alimentació i boscos. Hi participen zones com Carèlia, la Toscana i Castella i Lleó. Catalunya lidera un nou grup de treball en bioeconomia dins la xarxa de Regions europees per a la Innovació en Agricultura, Alimentació i Forestal. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), a través del Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya (CTFC), ha participat aquest dimecres a Florència en el nou grup, que compta amb el suport de regions com Carèlia, la Toscana i Castella i Lleó. El nou grup suposa la continuació de la línia de treball que es va iniciar el novembre de l'any passat, amb la celebració del Bioregions Fòrum. Durant la reunió s'ha debatut, entre d'altres, sobre la bioeconomia com a eina per a promoure paisatges més resilients als incendis forestals o sobre com abordar millor el paper dels boscos i els serveis ambientals en les estratègies regionals de bioeconomia.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Aragonès garanteix que ERC no renunciarà a les conviccions i vaticina un referèndum "tard o d'hora". L'adjunt a la presidència dels republicans crítica que els demanin deixar de banda els seus plantejaments. L'adjunt a la presidència d'ERC, Pere Aragonès, ha garantit aquest dimarts que el partit no renunciarà als seus "plantejaments" ni a les "conviccions". Després que el president del govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, hagi descartat pactar un govern i una investidura amb ERC si aquests no renuncien al dret a l'autodeterminació, Aragonès en un dinar al Tribuna Barcelona, ha criticat que per iniciar una negociació es reclami a l'altre que renunciï als seus plantejaments. Per això, ha dit que ERC seguirà determinat en aconseguir de forma "cívica i democràtica" els seus objectius. També ha considerat que "tard o d'hora" hi haurà d'haver un acord i una votació. Ha demanat que sigui "quan abans millor" per no generar patiment a la societat. "La solució no pot excloure cap posició", ha reclamat. També ha afegit que no és correcte negar la posició de l'altre i ha apostat per impedir el model "caducat" que suposa el pacte entre PSOE i Cs. Aragonès ha fet una crida a acumular el màxim de força democràtica. A més a més també ha apuntat que ERC seguirà asseguda a la taula de diàleg per aprofundir en el diàleg, la negociació i acabar en una votació.
|
Política
|
Partits
|
Protecció Civil manté en alerta el pla Ventcat i rebaixa a prealerta el Neucat. El 112 rep 112 trucades per neu i 149 per vent. Protecció Civil manté en alerta el pla Ventcat aquest dijous perquè es poden registrar ratxes de vent de més de 90 quilòmetres per hora, sobretot a les comarques del Pirineu i Prepirineu. En canvi, ha rebaixat a prealerta el Neucat, perquè no s'esperen més nevades significatives i per la reducció d'incidències. També està en prealerta el pla Procicat per fort onatge a l'Empordà. El pla Allaucat, d'altra banda, també està en aquesta mateixa fase perquè hi ha perill fort d'allaus (4 sobre 5) a l'Aran i al nord del Pallars Sobirà. El telèfon d'emergències 112 ha rebut 112 trucades relacionades amb el temporal de neu i 149 a causa del vent. 951 alumnes del Pirineu i Prepirineu no han pogut anar a classe per l'anul·lació del transport escolar. Hi ha 15 vies afectades per la neu a les 13 hores. Protecció Civil manté en alerta el pla Ventcat per les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya de fortes ventades a qualsevol punt del país, però especialment al Pirineu i Prepirineu. La neu, en canvi, va a la baixa. El telèfon d'emergències ha rebut 112 trucades relacionades amb les nevades, de les quals 16 han estat des de la Cerdanya; 15 de la Val d’Aran i el Pallars Jussà; 12 des de l’Alt Urgell; 10 des del Berguedà i 9 de l’Alta Ribagorça. La majoria dels avisos han estat per incidències de trànsit. Un total de 951 alumnes no han pogut anar a classe a causa de l'anul·lació del transport escolar per la nevada. Al Pallars Sobirà hi ha 35 rutes anul·lades amb 373 nens; al Berguedà són 19 les línies afectades amb 302 estudiants; al Pallars Jussà hi ha 18 rutes i 133 alumnes; a l'Alta Ribagorça hi ha set línies afectades i 138 escolars, i al Solsonès hi ha una sola línia amb cinc alumnes. Hi ha 15 vies afectades per la neu i el gel, amb 17 trams, tres dels quals estan tallats. A la demarcació de Lleida el Port de la Bonaigua a la C-28 i l'accés al Pla de Beret a la C-142b estan tancats. És obligatori utilitzar cadenes, entre d'altres, a la C-28 entre Vielha i Nau Aran i entre Alt Àneu i Esterri d'Àneu; a l'N-141 entre Bossòst i Eth Portilhon (França), i a la C-13 entre Sort i Esterri. A més, a l'N-260 està prohibida la circulació de vehicles de tercera categoria entre Soriguera i Ribera d'Urgellet, amb cadenes per a la resta. Pel que fa a la demarcació de Barcelona, està tallada la BV-4024 entre Bagà i Coll de Pal i és obligatori fer servir cadenes a la BV-4243 a Castellar del Riu. A Girona, a la GI-400 hi ha neu i gel a la calçada entre Das i Toses. Cap incidència greu pel vent La previsió és de fortes ventades a tot el territori, especialment a la meitat nord de Catalunya i comarques del prelitoral de Barcelona. Les ratxes més fortes podran superar els 90 km/h. A partir del migdia, el llindar d'avís se superarà sobretot a les cotes altes dels sectors avisats, tret de l'Empordà. El llindar d'avís al Pirineu divendres és probable que se superi sobretot a les cotes més altes. El 112 ha rebut 149 trucades a causa del vent des de dimecres fins a les 11 hores d'aquest dijous. Les trucades han estat principalment del Vallès Occidental (42); Barcelonès (38); Baix Llobregat (28), i Alt Empordà (12). Els motius principals dels avisos són els obstacles a la calçada i la retirada de cobertes, arbres i tendals. Els Bombers han atès 53 avisos relacionats amb el vent des de les 20 hores de dimecres fins a les 11 hores d'aquest dijous. La majoria dels serveis es concentren a les comarques més properes a l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment a la del Vallès Occidental, i han estat per retirar elements inestables de façanes o de la via pública. No hi ha cap incidència greu de moment. La carretera BV-1485 està tallada precisament per la caiguda d'un arbre a la via. Prealerta del Procicat i de l'Allaucat Protecció Civil manté la prealerta del pla Procicat per fort onatge avui sobretot a l’Alt i Baix Empordà, i amb menor intensitat al Baix Llobregat, Barcelonès, Baix Ebre i Montsià. A l'Empordà el llindar d'avís se superarà sobretot al nord del cap de Creus i al cap de Begur. El pla Allaucat també està en prealerta per perill fort d’allaus (4 sobre 5) a l’Aran-Franja Nord Pallaresa.
|
Societat
|
Meteorologia
|
JxSí "assumirà" els conceptes de "simplicitat i naturalesa" del CGE per a la lectura única. Torrent constata la "satisfacció" del grup parlamentari perquè entén que el dictamen de l'òrgan consultiu "avala" la reforma del reglament del Parlament. El portaveu adjunt de Junts pel Sí (JxSí), Roger Torrent, ha assegurat que el grup parlamentari "assumirà" els conceptes de "simplicitat i naturalesa" que reclama el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre la reforma del reglament del Parlament. En una roda de premsa des dels faristols de la cambra, aquest dijous a la tarda, Torrent ha constatat la "satisfacció" de la coalició independentista perquè entén que el dictamen del CGE "avala" l'actual redactat de la reforma del reglament sobre la lectura única d'una proposició de llei. En aquest sentit, Torrent ha afegit que, per JxSí, el text de l'òrgan consultiu assenyala que la proposta és "plenament i perfectament estatutària".
|
Política
|
Parlament
|
Puigdemont reivindica el PDeCAT com la força capaç de "plantar-se" davant dels "desafiaments" de la CUP. Situa el partit com a "garantia d'èxit" del procés sobiranista i treu pit de la unitat interna del Govern. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reivindicat aquest dijous el PDeCAT com la força política capaç de "plantar-se" davant dels "desafiaments" de la CUP. "De vegades, ens ho posen tant difícil que ens hem de plantar, i ens plantem sense cap tremolor de cames", ha etzibat en al·lusió als anticapitalistes. En un discurs davant de 425 persones al sopar de Nadal de la federació demòcrata a Barcelona, Puigdemont ha assegurat que el PDeCAT és "garantia d'èxit" del procés i força "decisiva" en la construcció nacional d'una Catalunya "lliure i democràtica". D'altra banda, ha celebrat la unitat interna del Govern. Malgrat els auguris, "no som un Dragon Khan", ha dit.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Demòcrates exigeix que el Parlament declari formalment la independència dimarts i rebutja "simbolismes". Castellà assegura que l'article 155 no serà vinculant a Catalunya si arriba després de la declaració a la cambra catalana. El partit Demòcrates ha exigit que el Parlament declari formalment la independència aquest dimarts. En una roda de premsa des de la seu de la formació, el seu portaveu polític, Toni Castellà, ha asseverat que demà "l'únic que toca és la declaració formal d'independència", i ha advertit que no hi ha d'haver "ni declaracions diferides ni simbòliques". A més, al parer de Demòcrates -que compta amb tres diputats a la coalició parlamentària de JxSí-, la hipotètica aplicació de l'article 155 de la Constitució per a suspendre l'autonomia de Catalunya no tindria cap efecte al territori català, si arriba després que el Parlament declari la independència: "No seria vinculant", ha sentenciat Castellà, acompanyat de la també diputada Titon Laïlla, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, i el dirigent de Demòcrates Carles Sala. Amb to contundent, Castellà ha subratllat que ni la Llei del referèndum és simbòlica, ni tampoc ho són la gent que va votar l'1-O ni els ciutadans que van rebre la "brutal violència" per part de la policia espanyola -acció que ha qualificat de "terrorisme d'Estat". En aquest sentit, Demòcrates ha demanat "lleialtat" als votants del referèndum, lleialtat a la norma de l'1-O, i també al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Castellà ha deixat clar que, per a Demòcrates, la declaració d'independència per a demà és una "línia vermella infranquejable". Com a conseqüència, s'ha dirigit a les "veus" que demanen que demà no es declari la independència per advertir que estarien fallant al mandat democràtic sorgit de les urnes. "Un referèndum no és interpretable", ha insistit el diputat de JxSí. Per a donar fortalesa als seus arguments, Castellà ha recordat que el 2010 el Tribunal Constitucional (TC) ja va "modificar" el resultat del referèndum sobre l'Estatut, i ha alertat que seria un error "gravíssim" que ara es fes "exactament el mateix". "El resultat no és modificable", ha reiterat el portaveu de Demòcrates. Cal recordar que la Junta de Portaveus del Parlament ha fixat la compareixença de Puigdemont per a dimarts a les 18:00 hores, després que el president hagi demanat comparèixer a petició pròpia per informar sobre la situació política actual. Negociació i mediació posterior El partit fundat el 2015 també ha pressionat perquè s'obrin processos de negociació i mediació, però en tot cas després que el Parlament hagi declarat la independència aquest dimarts. Segons ha justificat Castellà, no té sentit la mediació abans de declarar la independència, perquè l'aplicació del resultat no es pot negociar. El portaveu ha apuntat que en aquest procés el diàleg ha de ser entre el "Regne d'Espanya" i una República que s'ha declarat independent. Perquè, si s'obre la negociació abans que Catalunya hagi declarat la independència, el debat serà entre l'Estat i una comunitat que "pretén" ser independent. Finalment, Castellà s'ha mostrat "convençut" que Puigdemont no farà cap "passa enrere". Manifestació espanyolista a Barcelona D'altra banda, Castellà ha valorat la manifestació espanyolista i unionista d'aquest diumenge a Barcelona, convocada per Societat Civil Catalana (SCC). El portaveu de Demòcrates ha celebrat que la gent s'hagi pogut expressar amb "normalitat i llibertat", però ha deixat clar que no era pas una majoria silenciosa: "És una minoria gran, important, però minoria, i ja no és silenciosa", ha argumentat. Castellà ha censurat els "fets aïllats de violència", i ha citat com a exemples els crits de "Puigdemont a la presó", així com salutacions "feixistes o neonazis" davant la policia nacional que "ni s'immutava". Segons el diputat parlamentari, aquestes accions les ha "incentivat" el rei espanyol. "Si diu que tot és vàlid, és lògic que els ultres se sentin lliures per campar amb aquest aval", ha conclòs el dirigent independentista, que ha deixat clar que els autors d'aquestes accions són una "minoria".
|
Política
|
Partits
|
Mercabarna premia un tomàquet que es pot conrear tot l'any mantenint el sabor tradicional. Altres productes guardonats han estat un sucs personalitzats de fruites i hortalisses de llarga durada que mantenen intactes les seves propietats. Mercabarna ha lliurat aquest dimarts els guardons 'Mercabarna Innova' que premien la innovació entre les 700 pimes agroalimentàries ubicades al seu recinte. El primer premi, dotat amb 6.000 euros, ha estat per a l’empresa Gavà Grup, que han posat al mercat el tomàquet Monterrosa que manté el sabor tradicional dels tomàquets de l'horta mediterrània –sabor dolç amb final afruitat i absència d'acidesa- durant tot l'any. El secret està en l’encreuament de les llavors del tomàquet amb denominació d’origen Pera de Girona, amb un clàssic de l’horta italiana, el Costoluto Genoveso, i el seu cultiu en terres del Cabo de Gata (Almeria), òptimes per a aquesta nova varietat, El segon premi, dotat amb 4000euros, ha estat per a l’empresa Talls i Més pels seus sucs personalitzats de fruites i hortalisses, de llarga durada i que conserven intactes les vitamines, enzims i nutrients. Aquests sucs estan elaborats combinant la tecnologia cold press, que mitjançant el premsat en fred dels productes aconsegueix mantenir les seves substàncies alimentícies essencials, i la tecnologia d’altes pressions o pascalització, que estanca el desenvolupament bacterià i permet allargar la seva durada 21 dies. El premi per a la categoria de productes ecològics, dotat amb 6.000 euros, ha estat per a la cooperativa agrícola Hortec, per la consolidació de la seva aposta pionera a Espanya pel cultiu i la comercialització d’aliments biològics, així com per mantenir intactes fins ara els seus valors inicials. Des del 1991, any de la seva creació a Mercabarna, la cooperativa ha mantingut els seus principis de respecte a la natura i repartiment equitatiu dels beneficis que aporta el camp al llarg de tota la cadena, des del agricultor fins al consumidor. Actualment, Hortec està formada per 21 agricultors de cultiu ecològic d’arreu de Catalunya i comercialitza unes 3.500 tones de productes agroalimentaris a l’any. Hortec s’abasteix també d’aliments ecològics altres agricultors catalans, així com de la resta d’Espanya i d’altres països, donant sempre prioritat als aliments de proximitat. Per això el 60 % dels aliments que comercialitza són d’origen català.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La Guàrdia Civil preveu més de deu detinguts i 40 escorcolls en una operació relacionada amb la consultora Efial. Agents de l'institut armat es personaran durant aquest dimarts al matí ajuntaments com Tortosa, l'Ametlla de Mar i Vandellòs-l'Hospitalet de l'Infant. La Guàrdia Civil preveu detenir més d'una desena de persones i practicar uns 40 escorcolls simultanis arreu de Catalunya, entre els quals diversos ajuntaments, en una operació contra suposats delictes contra l'administració pública relacionats amb l'activitat de la consultora Efial. Els agents de l'institut armat es personaran al llarg d'aquest dimarts al matí a les dependències consistorials de Tortosa, l'Ametlla de Mar o Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant, que tenien subscrits contractes d'assessoria amb aquesta empresa o s'encarregava de gestionar societats municipals, principalment en matèria urbanística i administrativa. L'anomenat cas Efial va sortir a la llum pública arran l'escàndol a l'Ajuntament de Torredembarra i la detenció del seu exalcalde, Daniel Massagué, que hauria contractat els serveis d'aquesta consultora per 18.000 euros mensuals amb l'objectiu d'eludir els controls jurídics interns dels funcionaris municipals.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:El jutge del cas Innova obre la porta a un procediment contra Teresa Gomis per suposat tracte de favor al grup Bon Preu. L'aixecament del secret de la peça separada número 13 revela suposades contrapartides per una venda de terrenys amb la implantació d'un producte a l'Hospital de Sant Joan. L'aixecament del secret de la peça separada número 13 del cas Innova que investiga el jutjat número 3 de Reus deixa la porta oberta a Fiscalia i acusacions particulars perquè demanin la instrucció d'un procediment contra l'expresidenta del grup de Salut del hòlding i extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis, per suposat tracte de favor a la cadena de supermercats Bon Preu. Segons consta a la interlocutòria judicial, Gomis hauria mediat per afavorir l'adquisició d'un solar municipal per part d'aquesta empresa i aquesta, com a "contrapartida", hauria pogut implantar un dels seus producte –Iquodrive, una plataforma de compra al supermercat per Internet- entre els professionals i usuaris de l'Hospital Sant Joan de Reus. El jutge de Reus, paral·lelament, planteja que la instrucció d'aquesta causa sigui declarada com a "complexa" –fet que permetria allargar substancialment els terminis previstos- i critica les "deficiències" estructurals que pateixen els jutjats a l'hora d'investigar de forma àgil aquest tipus de casos, amb el risc que les suposades responsabilitats penals "s'acabin diluint". El jutge de Reus constata en el contingut dels missatges de correu electrònic intercanviats per Gomis i l'empresari Joan Font, propietari de Bon Preu, l'existència d'un possible "tracte de favor" de la regidora perquè la cadena adquirís un solar a Reus per instal·lar-hi una superfície comercial. Aconseguits durant els escorcolls al despatx i el domicili de Gomis l'abril del passat 2015, els missatges revelarien "reunions" amb Font per canalitzar l'operació de compra-venda. La regidora, fins i tot, li hauria comunicat que arran aquests contactes "els tràmits es van agilitzar". Segons abunda la interlocutòria, la investigada hauria tractat l'interès de Bon Preu amb el llavors regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Reus, Miquel Domingo. En aquest sentit, li hauria transmès a Font que la transacció havia de superar una subhasta pública, un fet que no havia de suposar "cap problema". "Saber que podem comprar ens permet avançar els càlculs a fer", hauria respost l'empresari, que va trametre diversos correus a Gomis insistint sobre la situació de la seva oferta de compra. Domingo hauria informat Gomis sobre els solars disponibles i els que millor s'adaptarien a les necessitats de l'empresari, entre els quals, el que finalment va adquirir via subhasta pública a la zona del Tecnoparc. La subhasta va tenir lloc el 18 de maig de l'any passat i Bon Preu va pagar finalment 1.510.000 euros, "10.000 més del preu mínim establert", segons fa notar el jutge, remetent-se a informacions publicades als mitjans. Aquesta subhasta, a més, hauria estat objecte d'una denúncia anònima aquest passat mes de juny per suposades irregularitats. Per fonamentar la vinculació d'aquesta operació de compra-venda de terrenys amb la implantació del servei a l'Hospital de Sant Joan de Reus, el jutge treu a la llum un altre correu electrònic que Bon Preu remet a Gomis mostrant interès per implantar, entre els professionals i usuaris del centre públic, el producte Iquodrive, una plataforma de compra al supermercat a través d'Internet. "Trobareu la forma més adequada de fer la publicitat que tu proposes", hauria respost Gomis. "Aquesta circumstància revela, presumptament, un tracte de favor cap a productes de l'empresa Bon Preu en l'àmbit de l'Ajuntament de Reus –en aquest cas, l'Hospital de Sant Joan-", relata. El jutge, de fet, va requerir a Sagessa i al mateix centre hospitalari la documentació que acredités la publicitació i implantació de l'Iquodrive, atès que existirien indicis que es tractaria d'una "contrapartida" de l'operació urbanística. "Van haver indicis suficients per incoar una causar penal i una investigació al respecte", reitera. La interlocutòria argumenta que ara ja és possible aixecar el secret de les actuacions i traslladar el resultat les acusacions així com a Fiscalia perquè puguin sol·licitar diligències d'instrucció si aprecien indicis de delicte en aquests fets. Addicionalment, el jutge acorda convertir aquest procediment en "causa complexa", fet que permetria allargar considerablement els terminis de la instrucció. En aquest sentit, destina una bona part de la interlocutòria a criticar el que considera "dèficits" estructurals de l'administració de justícia a l'hora de poder investigar amb agilitat aquest tipus de casos, atesa la seva magnitud i complexitat –catorze peces separades i més de 110 imputats, fet que porta a qualificar-lo de "mastodòntic"-. Tot i valorar les mesures de reforç aprovades per al jutjat número 3 de Reus perquè ell mateix pugui destinar tot el seu temps a la investigació del cas Innova, Diego Álvarez de Juan considera que aquesta manca de mitjans i "deficiències profundes del sistema" genera el risc que les suposades responsabilitats penals "s'acabin diluint".
|
Societat
|
Judicial
|
L'Ajuntament de Girona xifra en 15.000 euros els danys pels contenidors cremats aquest divendres de protestes. El consistori valorarà amb les entitats si cal modificar algun acte de les Fires que comencen la setmana que ve. L'Ajuntament de Girona xifra en 15.000 euros els danys que es s'han ocasionat pels deu contenidors cremats en les protestes d'aquest divendres. També s'han registrat tres cubells calcinats a més de diferents danys en el mobiliari urbà. El consistori, però, no ha calculat encara la xifra de diners que han costat. Des de l'Ajuntament expliquen que valoraran amb les entitats si cal o no fer alguna modificació en la programació de Fires de Girona que comencen la setmana que ve, si bé de moment, deixen clar que no hi ha canvis. De moment, aquest dissabte s'ha suspès el Toc de Rams i el vermut musicat de la Festa dels Quatre Rius, d'acord amb les entitats organitzadores.
|
Societat
|
Successos
|
Pere Granados reedita l’acord de govern amb el PSC a Salou. Els socialistes assumeixen les àrees de Seguretat Ciutadana, Hisenda, Benestar i Serveis Socials, i Sanitat. El grup municipal de Sumem per Salou - Junts, format per l’actual govern municipal en minoria i que està liderat per l’alcalde Pere Granados, ha signat un acord amb el grup municipal del PSC per reeditar l’acord de govern. Després de les eleccions municipals del 25-M el pacte no es va arribar a materialitzar perquè, segons va assegurar Granados aleshores, el PSC pretenia liderar un govern alternatiu de “perdedors”. Finalment, els dos partits han anat apropant postures i aquest divendres han oficialitzat l’acord per al mandat 2019-2023. Els socialistes assumiran les àrees de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Hisenda, Benestar i Serveis Socials, i Sanitat i Salut Pública, entre d’altres. Granados ha remarcat que Sumem per Salou “sempre ha expressat la voluntat de sumar esforços i d’incorporar altres forces polítiques amb representació municipal amb les quals hi hagi coincidències en reptes de ciutat i en propostes programàtiques, i amb les quals convergeixi el desenvolupament de polítiques al servei dels interessos de Salou i la seva societat”. L’alcalde ha manifestat que “durant aquests darrers mesos s’han anat apropant les posicions entre ambdós grups municipals per tal d’assolir finalment l’acord i un programa de mandat compartit per a la transformació i el progrés del municipi, sota la màxima que Salou sigui situat al centre de tota l’activitat municipal amb polítiques 100% municipalistes”. Pere Granados ha afegit que “la confiança, la lleialtat, la governabilitat i la garantia d’un mandat estable, on el consens, l’entesa i el diàleg siguin una prioritat, esdevenen el pilar de l’acord, perquè la finalitat última és que plegats millorem la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans, impulsem l’economia productiva i la creació de llocs de treball”. Per la seva banda, el portaveu socialista, David González, ha manifestat que “el Partit Socialista, com a partit municipalista, prioritza el benestar i la millora de la qualitat de vida dels salouencs i les salouenques, objectiu que compartim plenament amb el Grup de Sumem per Salou”. “Per responsabilitat amb Salou i el progrés municipal, valorem molt positivament l’acord a què hem arribat, no només per aconseguir un govern fort i estable per al municipi, sinó també per poder tirar endavant aquells projectes conjunts que vam iniciar, i tot un seguit d’actuacions positives i beneficioses per a Salou”, ha subratllat González.
|
Política
|
Política municipal
|
Iceta: "Sense Borrell no sabria ni anar a comprar pa". El líder del PSC defensa que és un "molt bon" ministre d'Exteriors i creu que no ha de plegar. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha afirmat que "sense Borrell no sabria anar ni a comprar pa". En una entrevista a Ser Catalunya, el líder els socialistes catalans l'ha qualificat de "molt bon" ministre d'Exteriors. "És una persona que a vegades concita filies i fòbies, a vegades se les guanya per com és i com s'expressa. Però és un pes pesant del govern", ha defensat per després afegir que dubta que substituir-lo sigui una bona idea. Aquesta setmana, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha imposat una multa de 30.000 a Borrell per utilitzar informació privilegiada en el cas Abengoa i s'ha referit al genocidi de natius americans amb l'expressió "matar quatre indis".
|
Política
|
Partits
|
El Tresor Públic cobrarà per primer cop pels bons a tres anys. L’Estat ha adjudicat 1.715 milions en títols de deute amb venciment el 2019 a un interès negatiu. El Tresor Públic ha adjudicat 3.077,5 milions d’euros en una subhasta aquest dijous de bons i obligacions de l’Estat i sobre una demanda que ha superat els 7.030 milions, segons ha informat el Ministeri d’Economia i Competitivitat. El Tresor ha adjudicat 1.715 milions d’euros en bons amb venciment el 2019 a un tipus d’interès mitjà negatiu del -0,072%, per sota del 0,137% de la subhasta del darrer mes de juny, el que representa que cobrarà per aquests títols de deute a mitjà termini. Igualment, l’Estat ha col·locat 1.888 milions en bons amb venciment el 2021 a un tipus mitjà del 0,227%, també per sota de l’anterior subhasta de principis de juliol. Per últim, el Tresor ha adjudicat 455 milions d’euros en obligacions amb venciment el 2046, a un interès mitjà del 2,275%, en aquest cas per sobre del 2,722% de la subhasta del juny.
|
Economia
|
Finances
|
El Gran Recapte vol superar les 4.686 tones d'aliments de l'any passat i arribar als 25.000 voluntaris. Demana, especialment, llet, oli, llegums cuits i conserves de peix o carn. El 27 i 28 de novembre milers de voluntaris d'arreu de Catalunya es mobilitzaran per fer la setena edició del Gran Recapte que, un any més, es proposa "recaptar el màxim d'aliments bàsics de llarga durada". Enguany, els quatre bancs d'aliments de Catalunya es proposen arribar als 25.000 voluntaris per poder cobrir els 2.500 punts de recollida habilitats a mercats i supermercats i superar les 4.686 tones de queviures de l'any passat. Per ara ja s'han inscrit a aquesta iniciativa solidària 20.000 persones i aquells que hi vulguin participar poden registrar-se al web www.granrecapte.com . En aquesta edició es demana, especialment, llet, oli, llegums cuits i conserves de peix o carn. Enguany els quatre bancs dels aliments es proposen superar les 4.686 tones de queviures de l'any passat. Per aquesta raó, han fet una crida al voluntariat per arribar als 25.000 participants i poder atendre els 2.500 punts de recollida habilitats a mercats i supermercats de tot el país. A més de recollir aliments, el Gran Recapte es proposa "sensibilitzar sobre la situació d’exclusió social que pateix el 20% de la població a Catalunya, agreujada per la crisi econòmica dels darrers anys". En aquesta edició es comptarà amb la col·laboració d’empreses com i Integra2 i Azkar, que oferiran els seus serveis de transports per dur els aliments des dels punts de recollida fins a les naus cedides on es farà la classificació de queviures. Un any més, les cadenes d’alimentació cediran els espais en les seves botigues per ubicar els punts de recollida a més de donar suport logístic i fer donacions addicionals d’aliments per a completar les donacions dels seus clients. Danone col·laborarà amb la donació de iogurts, posant en marxa una campanya de sensibilització i promovent recollides entre els seus empleats. A més, donarà les gairebé 11.700 banyeres de cartó que s’ubicaran als punts de recollida. També l’empresa Cartonajes Petit donarà una part de les caixes i banyeres. La classificació dels aliments rebuts al Banc dels Aliments de Barcelona es farà a una nau industrial cedida pel Parc Logístic de la Zona Franca. La resta de Bancs dels Aliments classificaran en els seus magatzems centrals. Aquest dijous s’ha presentat el vídeo promocional que la jove productora audiovisual Somos ACME ha fet sobre el Gran Recapte. Mitjançant aquest anunci han volgut ressaltar "els valors de la cooperació, la generositat, la participació i el treball en equip, amb el mètode de la càmera oculta, un tipus de format que capta l’essència de la societat, a peu de carrer".
|
Societat
|
Cooperació
|
Casado titlla l'acord entre govern espanyol i britànic sobre Gibraltar de "fracàs i humiliació històrica". El president del PP critica que els documents que garanteixen el compromís europeu i britànic "no són jurídicament vinculants". El president del PP, Pablo Casado, ha titllat l'acord sobre Gibraltar assolit en el marc de les negociacions del Brexit entre Espanya, el Regne Unit i la Unió Europea (UE) de "fracàs i humiliació històrica". En declaracions als mitjans, el popular ha explicat que l'article 184 –que es refereix a les negociacions sobre la futura relació UE-Regne Unit- no ha estat modificat i per tant les cartes del president del Consell i la Comissió Europea, documents que el president espanyol, Pedro Sánchez ha presentat com a garanties de d'un acord que garanteix el dret de veto de Madrid a qualsevol canvi en les relacions entre el penyal i el club europeu, "no serveixen de res" perquè no són "jurídicament vinculants". En una compareixença des de la Moncloa, el president espanyol ha presumit d'acord tot assegurant que ha aconseguit una declaració conjunta del Consell Europeu i la Comissió sobre l'acord de retirada britànic que estipula que l'article 184 no és aplicable "a l'àmbit territorial" i un reconeixement per escrit del govern britànic sobre aquesta mateixa qüestió. No obstant això, Casado ha assegurat que aquestes "cartes" no són jurídicament vinculants". "Per tant, en un futur Espanya no guanyarà legislativament als tribunals qualsevol decisió que prengui el Regne Unit" sobre el penyal, ha argumentat. Amb aquest pacte, parer del popular, "el govern d'Espanya ha capitulat en la seva responsabilitat de defensar la sobirania d'Espanya al Penyal", ha lamentat. El "més greu", segons Casado, és la "renúncia" a l'acord previ i unànime dels 27 Estats membres de la UE que "ja incorporava el dret de veto" del Parlament espanyol "a qualsevol canvi" en la relació de Gibraltar amb Brussel·les. En concret, Casado ha citat el punt 24 de les directrius de negociació del Consell. "En no incorporar aquest mandat aprovat pels 27, Espanya està fent una cessió històrica", ha reblat. A més, el lider popular ha considerat que l'acord anunciat accentuarà les desigualtats entre els habitants de Gibraltar i els del Camp de Gibraltar, més discriminació en drets socials. A més, ha acusat Sánchez de "solemnitzar el seu fracàs i la seva incompetència" per pretendre "fer creure que és un bon acord". El president del PP ha reiterat que és "tremendament irresponsable" que l'executiu espanyol hagi acceptat "una interpretació política sense incloure en els Tractats la legítima reivindicació" de l'Estat espanyol.
|
Política
|
Unió Europea
|
Bargalló avisa que sense pressupost s'anirà gestionant ''una misèria continuada''. Pel conseller d'Educació, amb una nova pròrroga no es podran revertir les retallades, ni aplicar el decret de l'escola inclusiva, ni invertir en el 0-3. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha insistit aquest dilluns en la necessitat d'aprovar un pressupost per al 2020, ja que considera que, si no és així, s'anirà gestionant ''una misèria continuada''. Bargalló ha explicat que amb pressupostos prorrogats no es podrà començar a revertir les retallades, ni aplicar el decret d'escola inclusiva ''com cal'' ni tornar a invertir en l'etapa del 0-3. El titular d'Educació ha fet aquestes declaracions en una entrevista a TV3, on ha reconegut que la gestió ''del dia a dia'' és ''bastant difícil'' si es té en compte que tampoc no hi ha pressupost a l'Estat. Per Bargalló, ''la lògica'' seria que els comuns i la CUP donessin suport a aquests comptes i en un segon terme, el PSC. Bargalló ha recordat que aquest 2019 no s'han posat diners a les llars d'infants i que el decret de l'escola inclusiva no s'està aplicant com s'hauria de fer perquè hi ha d'haver tècnics especialitats a les aules per als alumnes amb necessitats educatives i que, en canvi, se'n poden contractar ''molt pocs''. A banda, Bargalló reconeix que no s'han pogut revertir les retallades que ha patit el professorat els any de la crisi. Per això, defensa que per fer un ''salt de qualitat'' cal tenir aquests comptes. De cara al curs que comença aquest dijous, Bargalló ha destacat que s'inicia el projecte de 25 nous instituts escola. Tot i haver rebut la petició d'un centenar, el conseller ha explicat que se n'han triat només 25 en funció del projecte educatiu que hi havia i per això creu que si no surten bé, ''ens ho hauríem de fer mirar''. Per bargalló, aquest serà un model ''molt important'' però no el majoritari. Pel que fa a l'absorció d'escoles concertades a la xarxa pública, Bargalló ha confirmat que se n'estan estudiant setze casos que ''si tot va bé'', podran transformar-se totes. Són centres de Barcelona, de l'àrea metropolitana i del món rural, i són tant escoles municipals com cooperatives o de congregacions religioses. Bargalló també ha parlat dels possibles canvis al voltant dels horaris i el calendari escolar. Pel conseller, No hi ha les condicions per fer una proposta de reduir les vacances escolars l'estiu vinent perquè ''fa falta un consens molt important''. Creu que aquesta no és una decisió únicament política, si no que cal consens entre les famílies i els ajuntaments, per exemple. En una mateixa línia es posiciona al voltant d'un possible canvi dels horaris escolars. Per Bargalló, han d'anar lligats al canvi d'oferta a cada municipi. ''He vist casos aberrants'', ha puntualitzat Bargalló, fent referència a instituts amb jornada intensiva de municipis on no s'han modificat els horaris de les activitats esportives i extraescolars. Bargalló: "Si no tothom vol eleccions no es demanaran eleccions" En l'àmbit polític, Bargalló ha remarcat que les eleccions són una possible resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, però ha apuntat que "ERC també ha dit amb més força que la resposta ha de ser de consens de tothom". "Si no tothom vol eleccions no es demanaran eleccions", ha afegit. El conseller ha tret ferro a les diferències entre els socis del Govern, i més tenint en compte que la situació "és molt complexa i tensa". Veu bé que ara hi hagi diferents propostes sobre la taula per reaccionar a la sentència, perquè l'important és que hi hagi consens quan es prengui una decisió definitiva. "A mi em preocuparia que quan hi hagués una decisió algú no hi estigués d'acord. No m'agraden les coses monolítiques, són falses sempre", ha argumentat.
|
Societat
|
Educació
|
Presó sense fiança per l'acusada de matar a la seva cosina al Pont de Vilomara. La jutge proposa l'ingrés en un centre penitenciari amb unitat psiquiàtrica. La magistrada del jutjat d'instrucció 2 de Manresa ha decretat presó provisional, comunicada i sense fiança, per a l'acusada de matar a la seva cosina, dijous passat, al Pont de Vilomara. La jutge li atribueix un presumpte delicte d'homicidi. Suggereix, però, l'ingrés en un centre penitenciari que disposi d'una unitat psiquiàtrica adequada per a poder-la atendre. En la seva declaració la presumpta autora, que estava vivint temporalment a l'habitatge de la víctima amb els seus dos fills, ha manifestat davant la jutge que no recordava res de l'ocorregut.
|
Societat
|
Judicial
|
Els Mossos de Girona detenen tres conductors en tres dies per circular borratxos o negar-se a fer la prova d'alcoholèmia. Una arrestada va parar el cotxe al tercer carril de l'AP-7 al terme municipal de Bàscara. Els Mossos d'Esquadra han detingut, en tres dies, tres conductors per circular borratxos o negar-se a fer la prova d'alcoholèmia. El primer cas va ser divendres passat quan els agents van arrestar una dona de 59 anys i origen francès com a suposada autora d'un delicte contra la seguretat viària per negar-se a sotmetre's a les proves de detecció alcohòlica. Cap a dos quarts de set, diversos usuaris van avisar que hi havia un cotxe aturat al tercer carril de l'AP-7 al terme municipal de Bàscara (Alt Empordà). Quan els agents van arribar al lloc, van contenir el trànsit per evitar accidents perquè es tracta d'una via per on hi circulen molts vehicles. Els mossos van veure que dins del cotxe hi havia una dona que mostrava símptomes evidents d'anar sota la influència de begudes alcohòliques. Després d'identificar-la van traslladar el vehicle a un lloc segur. Seguidament li van voler fer la prova, però la dona s'hi va negar. Per aquest motiu la van detenir. L'endemà va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres i va sortir en llibertat provisional. L'endemà, el 27 d’abril, mossos del sector de trànsit de Girona van detenir un home de 52 anys, també nacionalitat francesa i veí de Narbona pel mateix delicte. Els agents van aturar una furgoneta cap a tres quarts de vuit del vespre a la sortida 6 de l'autopista AP-7, dins el terme municipal de Sant Julià de Ramis (Gironès). Els mossos van comprovar que el conductor també tenia símptomes d'anar begut i li van fer la prova. Va donar un resultat de 0,68 mg d'alcohol per litre d'aire expirat, més del doble per sobre del límit màxim, que en aquest cas era de 0,25. Van detenir el conductor. El jutjat de guàrdia de Girona també el va deixar en llibertat provisional. El tercer i últim cas ha passat aquesta matinada passada quan Mossos ha detingut una dona, de 53 anys, també francesa i veïna de Perpìnyà (França) per donar positiu penal en la prova d'alcoholèmia que li van fer després de tenir un accident. Una patrulla de la Policia Nacional va alertar els Mossos que una dona havia tingut un accident a l'N-II a la Jonquera. En arribar al lloc, els agents han comprovat que un turisme havia sortit de la via i havia xocat contra una senyal. La conductora, que havia resultat il·lesa, presentava símptomes d'anar borratxa. Els mossos li han fet la prova d’alcoholèmia i ha donat un resultat positiu de 0,90 mg d'alcohol per litre d'aire expirat, més de tres vegades per sobre del màxim permès. Per aquest motiu, la conductora ha quedat detinguda com a presumpta autora d'un delicte contra la seguretat viària per conduir sota els efectes de l'alcohol. La detinguda, que no tenia antecedents, passarà aquest dimarts a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres.
|
Societat
|
Policial
|
Demanen tres anys de presó per un home que va estafar el mossèn de Gironella fent-se passar pel rector de Berga. Es dóna el cas que l'acusat ja va ser condemnat a un any i nou mesos d'internament per realitzar la mateixa estafa al mossèn Ballarín. La Fiscalia demana tres anys de presó per un home acusat d'estafar 800 euros al mossèn de Gironella, Àngel Pla. Els fets van tenir lloc a finals del 2013, quan l'acusat va trucar Pla fent-se passar pel rector de Berga, Marc Majà. Segons l'escrit del fiscal, l'home el va trucar en dues ocasions demanant que ingressés diners en un número de compte particular. Es dóna el cas que l'acusat ja va ser condemnat el maig del 2015 per una estafa pràcticament idèntica. En aquest cas, la víctima va ser l'exrector de Queralt mossèn Ballarín, i les parts van arribar a un acord de conformitat en què es va condemnar l'acusat a un any i nou mesos de presó per evitar el seu ingrés. El judici tindrà lloc dilluns al Penal 2 de Manresa. Els fets es remunten al 30 de desembre del 2013, quan segons l'escrit del fiscal, l'acusat va trucar el rector de Gironella, Àngel Pla, simulant que era el rector de Berga, Marc Majà. L'home, segons la Fiscalia, el va enganyar i li va demanar que li ingressés 450 euros a un compte corrent particular. Vint minut més tard, va tornar a trucar-li demanant 350 euros més. D'aquesta manera, l'acusat va obtenir un total de 800 euros. Per aquests fets, el ministeri fiscal considera l'acusat autor d'un delicte continuat d'estafa i li demana tres anys de presó i una indemnització de 800 euros. Es dóna el cas que l'acusat ja va ser condemnat, el maig de l'any passat, per un delicte similar comès al reconegut mossèn Ballarín i contra un rector jubilat de Solsona, Manel Guiu. En aquella ocasió, la defensa va al·legar que l'acusat era addicte al joc en el moment de cometre l'estafa. Com que va reconèixer els fets, va acabar sent condemnat a una pena d'un any i nou mesos de presó i a retornar els 510 euros estafats a Manel Guiu, en quantitats mensuals de 42,5 euros. Ballarín va renunciar a rebre els 600 euros que li havia estafat. Aquests fets es remunten al març del 2013, mentre que els que seran jutjats el proper dilluns van passar el mes de desembre del mateix any.
|
Societat
|
Judicial
|
Els treballadors d’Adif a Tarragona alerten que manquen 163 places a la plantilla per garantir la qualitat del servei. Acusen Foment “d’abandonar” les inversions en la infraestructura i recursos humans amb voluntat de privatitzar el gestor ferroviari. El comitè d’empresa d’Adif a la demarcació de Tarragona denuncia que a la plantilla hi falten 163 persones per poder garantir la qualitat del servei. Una quinzena de treballadors s’han manifestat aquest divendres al migdia a l’estació de Sant Vicenç de Calders, al Vendrell, per rebutjar aquest fet i les condicions laborals en què es troben. Asseguren que l’oferta pública de llocs de treball a Adif a Tarragona és de cinc places, però adverteixen que el comitè disposa d’un informe que assenyala 163 llocs susceptibles d’ocupar. Un centenar, subratllen, corresponen a tasques de manteniment. Des del comitè, Héctor Sebastià ha acusat Foment “d’abandonar” expressament les inversions tant en la infraestructura com en la plantilla, assegurant que la voluntat final del govern espanyol és privatitzar Adif.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Quinze ferits per l'accident d'autocar de Freginals continuen ingressats a diversos centres hospitalaris. El conductor es manté en estat crític a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. El Departament de Salut ha informat que aquest dijous ja són quinze les persones que continuen ingressades a diversos centres hospitalaris de Catalunya i el País Valencià per l'accident d'autocar de Freginals (Montsià) del passat diumenge. En les darreres hores s'han efectuat dos altes mèdiques per trasllat al país d'origen: una de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i una de la Clínica Creu Blanca de Barcelona. El conductor de l'autocar és l'únic dels ferits que continua en estat crític a l'UCI de l'Hospital Verge de la Cinta. De la resta d'ingressats, tres estan en estat greu i onze menys greus: un a l'Hospital Comarcal de Vinaròs (Baix Maestrat); dos a l'Hospital de Bellvitge; un a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; quatre a l'Hospital Clínic de Barcelona; un a l'Hospital Vall d'Hebron; un al Moisès Broggi de Sant Joan Despí; un a l'Hospital Germans Trias i Pujol; dos pacients a l'Hospital del Mar; i un a la Clínica Creu Blanca de Barcelona.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Uber i Cabify suspenen "temporalment" l'activitat a Barcelona després de denunciar diverses agressions a conductors. La patronal Unauto difon imatges d'atacs a vehicles VTC a diferents punts de la capital catalana. El sector de les VTC, les llicències utilitzades per companyies com Uber o Cabify, ha aturat "temporalment" l'activitat a Barcelona després de denunciar diverses agressions a conductors i fins que "la situació estigui sota control". La patronal de les empreses VTC, Unauto, ha explicat en un comunicat d'aquest dimecres a la tarda que la decisió és "conseqüència dels atacs organitzats per grups radicals" a conductors de VTC durant la vaga de taxistes. Unauto ha difós imatges d'atacs a vehicles VTC a diferents punts de la capital catalana i ha demanat "l'empara de les institucions i de les forces de seguretat" perquè "intervinguin i protegeixin els milers de treballadors del sector de les VTC" als quals "no només se'ls nega el seu dret a treballar sinó que veuen perillar la seva integritat física de forma cada cop més acusada". Fonts de la patronal han assegurat a l'ACN que esperen que l'actuació de les forces de seguretat els permeti tornar a operar "en les properes hores" i han assegurat que denunciaran "totes" les agressions a conductors i vehicles VTC que s'han produït. "Des de les més petites a les més fortes", han afirmat. A les imatges difoses per Unauto, es veu com alguns taxistes han increpat i intentat agredir el conductor d'un vehicle VTC que estava deixant uns clients davant de l'hotel Palace. L'incident s'ha produït durant la manifestació de taxistes d'aquest dimecres al matí. Un altre vídeo mostra com un grup de taxistes abonyega un vehicle VTC amb cosses al carrer Aragó amb Girona. Segons explica la patronal, el vehicle estava realitzant un servei amb una família a l'interior. Les imatges també mostren un vehicle VTC amb la finestra del darrera trencada mentre diversos taxistes donen cops al vehicle.
|
Economia
|
Mobilitat
|
La XXV Fira del Circ al Carrer de la Bisbal d'Empordà programa 25 espectacles en l'edició ajornada per la covid-19. El certamen es farà del 4 al 6 de setembre i els beneficis obtinguts dels patrocinis aniran destinats a Càritas. La XXV Fira del Circ al Carrer de la Bisbal d'Empordà manté totes les companyies catalanes i de l'estat espanyol que s'havien contractat abans de la pandèmia de la covid-19. El certamen es farà del 4 al 6 de setembre després que la crisis sanitàries obligués a canviar-lo de dates. Els beneficis dels patrocinis aniran destinats al servei de menjador de Càritas de la Bisbal. En total, han programat 25 espectacles a càrrec d'una vintena de companyies, una d'elles internacional. La portaveu de la Fira del Circ al Carrer, Eva Gasull, ha destacat que no és la fira que "haurien desitjat" per enguany, però ha subratllat la importància de tirar endavant les propostes culturals. "Oferirem un festival de màxims amb els mínims recursos", ha assegurat.
|
Cultura
|
Arts
|
AMPLIACIÓ:Maria del Mar Bonet i Martirio es professen admiració abans d’inaugurar el Mas i Mas Festival. La mallorquina obre foc dijous amb el primer dels dos concerts inaugurals al Palau de la Música. El Mas i Mas Festival aixecarà el teló aquest dijous amb un concert de Maria del Mar Bonet al Palau de la Música, que commemora els 700 anys de la mort de Ramon Llull i uneix els discos ‘Amic, Amat’ i ‘Alenar’. L’endemà, Martiro protagonitzarà el segon acte d’aquesta inauguració “ex aequo” del festival, amb un altre concert especial: el que commemora els seus 30 anys de carrera musical, amb multitud de convidats, entre els quals, Bonet. Aquest dimecres les dues artistes s’han professat admiració mútua i han rememorat com es van conèixer. Martirio ha assegurat que es va fer “fan” de la cantant mallorquina quan va publicar, precisament, ‘Alenar’, i Bonet li ha respost que quan la va sentir per primer cop va saber que era “una artista molt gran”. Maria del Mar Bonet i Martirio han exhibit sintonia aquest dimecres al Palau de la Música, on han estat convocades per presentar a la premsa els seus respectius concerts d’inauguració del Mas i Mas Festival, recitals que oferiran dijous i divendres a la sala gran d’aquesta casa. Bonet iniciarà el festival demà amb un concert anomenat ‘Alenar Llull’, que combina l’homenatge a Ramon Llull en el 700 aniversari de la seva mort (amb cançons de l’àlbum de 2004 ‘Amic, amat’) i el repàs a un disc clau de la discografia de l’artista com és ‘Alenar’. La “passió” per l’art de Ramon Llull i “la seva tossuderia creativa fins que va morir”, són els dos aspectes que Bonet admira més del pensador i escriptor mallorquí català, segons ha remarcat avui. Al seu espectacle Bonet ha escollit algunes cançons d’aquell ‘Amic e amat’ que va crear el 2004 amb versos de Jacint Verdaguer sobre paraules de Llull. A aquest repertori, la cantant hi ha sumat una tria de cançons d’Alenar’, “que tenen a veure amb la poesia de Llull”. De la conjunció d’un i altre treball en resulta el nom escollit per a l’espectacle ‘Alenar Llull’, o “respirar Llull”, tal i com ha remarcat Bonet. Bonet tornarà al Palau de la Música Catalana l’endemà, divendres, per acompanyar Martirio, que celebra 30 anys de carrera en l’altre concert ‘inaugural’ del festival. L’aniversari, Martirio el compartirà també amb artistes com Sílvia Pérez Cruz i Arcángel, i d’altres amb els quals ha col·laborat al llarg d’aquests trenta anys. “Martirio es mereixia un espai com el Palau de la Música per celebrar aquests 30 anys”, ha defensat el director artístic del festival, Pere Pons, que ha recordat la llarga relació que uneix l’artista i el festival. “El festival sempre l’ha tingut en compte i ha comptat amb ella”, ha dit Pons d’una artista que “sempre ha seguit creixent i sorprenent”. “Germanes de l’amor a la música” Martirio i Bonet s’han dedicat elogis mútuament aquest matí, i també han professat admiració mútua. Bonet s’arrancava amb un inconcret recordatori del temps en què es van conèixer, quan Martirio l’ha interromput. “Sí, dona, va ser a Galícia, davant de l’Obradoiro!”. La cantant mallorquina ha explicat que quan Martirio “va començar a sortir als escenaris” ella va pensar que “era una artista molt gran, en tots els sentits, per la seva posta en escena tan especial i diferent a tot el que havia vist, però també el seu bon gust i la seva ironia, que després ha anat transformant, ampliant la gama de registres artístics”. Al seu torn, Martirio ha confessat que es va “fer addicta” a disc ‘Alenar’ sense entendre el català, i que arrel d’això es va fer “fan” de Bonet. Un temps després, ha recordat, es van conèixer per fer la seva primera col·laboració a través d’Amancio Prada (a Galícia). “Des d’aleshores som germanes de l’amor a la música, de la música de veritat”, ha conclòs.
|
Cultura
|
Música
|
Liciten el projecte per reforçar el dic del port de l'Escala i millorar la mobilitat de la zona. Un dels objectius de la inversió d'un milió i mig d'euros és evitar que les onades sobrepassin el dic quan hi ha mala mar. Ports de la Generalitat ha tret a licitació el projecte per reforçar el dic del port de l'Escala (Alt Empordà). A hores d'ara, aquesta defensa no garanteix que les onades no arribin a la zona d'amarradors quan hi ha mala mar, una situació que s'ha anat repetint en ocasions de temporals. Les actuacions estan valorades amb 1,5 milions d'euros (MEUR). A banda, també està previst que es faci una nova via d'accés al dic que se separi del camí de vianants. Les obres han de començar a la tardor i han de durar uns nou mesos. És la segona actuació prevista als ports de la Costa Brava per aquesta empresa que depèn de la Generalitat que s'ha anunciat en dos dies. Ahir mateix es va informar de la licitació de les millores al de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Les actuacions que es faran a partir de la tardor tenen com a eix troncal evitar els ultrapassaments de les onades. A hores d'ara, quan hi ha onatge fort, aquest dic de contenció no aconsegueix protegir bé a les embarcacions. Per això, el projecte que s'ha tret a licitació vol reforçar sobretot el dic de recer del Port de l'Escala en la part est. També està previst reforçar el talús d'escullera. Les embarcacions que veuran millorada la seguretat són les que surten a pescar. Aprofitant aquesta actuació per millorar la seguretat de les embarcacions amarrades, s'han previst més obres. Una d'elles és la creació d'un nou vial d'accés al dic a més de crear un nou camí per anar des d'aquest punt fins a la vila de l'Escala. La idea és que l'escar, el lloc per treure i varar naus, funcioni millor amb un camí que l'envoltarà. Aquest vial tindrà en paral·lel un camí de vianants per integrar la zona amb la vila. Tot plegat està valorat en 1,5 milions d'euros (MEUR). Una inversió que s'haurà d'executar a patir de la tardor i les obres tindran una durada de nou mesos. Segons el president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, les obres "tenen l'objectiu de reforçar el paper del port de l'Escala i posicionar-lo com una instal·lació al servei de la generació de llocs de treball i activitat econòmica". Aquest dijous mateix, Ports de la Generalitat també va licitar el projecte de millora del port de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). En aquest cas, la inversió prevista és de 453.923 euros i ha de servir per millorar la connexió entre la platja i el port de la façana litoral d'aquest municipi de la Costa Brava. Les obres també han de començar a la tardor però en aquest cas s'han d'acabar en un període de sis mesos.
|
Economia
|
Infraestructures
|
L'ACA debat una pujada del preu de l'aigua de l'11'8% per al 2018 a l'àrea de Barcelona. La Generalitat calcula que suposarà un augment d'un euro al mes per família. El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua es reuneix aquest dimecres per debatre un augment de la tarifa de l'aigua d'un 11,8% per a l'any vinent. Es tracta d'un increment del servei en alta, és a dir, del preu que Aigües del Ter Llobregat (ATLL) cobra a les empreses subministradores de Barcelona i la seva àrea, i que després varia en funció de cada cas però que, segons fonts de l'ACA, pot suposar un augment aproximat de "10 cèntims/m3 o un euro al mes per família". A aquest fort increment hi ha contribuït, segons la Generalitat, l'aplicació de l'article 155, ja que el Govern destituït havia proposat congelar o pal·liar aquesta pujada a canvi de la renúncia d'una part del cànon de la concessió, una decisió que al final no s'ha pogut prendre. A finals d'any toca fer la revisió quinquenal del contracte d''ATLL pel que fa a la tarifa en alta. Una mesura que s'aplica a l'aigua que els ajuntaments i les entitats subministrades reben, en diferents proporcions segons les necessitats, de la xarxa Ter-Llobregat. El rebut final que paguen els ciutadans el fixen els ajuntaments i les empreses subministradores, que hauran de quantificar l'impacte d'aquest augment, que varia "en funció de la quantitat d'aigua contractada a la xarxa, però que podria ser aproximadament d'un euro mensual per família", segons fonts de l'ACA. L'absència de Govern en els darrers mesos "ha impossibilitat" la modificació del contracte de gestió d'ATLL i fer efectiva la proposta del llavors conseller Rull de "congelar la tarifa a canvi de la renúncia d’una part del cànon de la concessió". La proposta consistia en què la Generalitat deixava de percebre 7 dels 15 milions d'euros que li tocava rebre. Un cop passades les eleccions i amb el nou Govern ja constituït, "s'estudiaran les possibilitats per complir amb els compromisos adquirits durant 2017 amb l'objectiu de minimitzar l'impacte dels increments contractuals". Pel que fa al cànon de l’aigua - que depèn exclusivament de l'ACA- queda congelat per al 2018.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Segarra considera que "podria ser pertorbador" per al judici autoritzar Junqueras a recollir l'acta d'eurodiputat. La fiscal general discrepa de l'advocacia de l'Estat, que considera que el líder d'ERC sí ha de rebre el permís. La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha considerat que "podria ser pertorbador" per al judici autoritzar Oriol Junqueras a recollir l'acta d'eurodiputat al Congrés. La defensa del líder d'ERC ha fet la petició, i hi ha discrepància entre les acusacions estatals, ja que mentre els fiscals s'hi oposen, l'advocacia de l'Estat considera que sí ha de tenir permís per recollir-la. D'aquesta manera, doncs, Segarra s'alinea amb els seus subalterns, alhora que, en declaracions als mitjans des de la Corunya, ha tret importància a la discrepància afirmant que és habitual que en dret "cadascú transmeti una opinió i més en temes tan nous i complexos" com aquest. Segarra també ha fet una valoració del judici de l'1-O, el dia que ha quedat vist per a sentència. Al seu parer, "el millor és que s'hagi pogut transmetre" en directe un treball "que s'ha fet amb rigor". Ara del que es tracta, ha afegit, és de que es doni "una solució adequada en dret a aquest conflicte".
|
Societat
|
Judicial
|
Vox denuncia 30 ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre per incompliment de la llei de banderes. La formació ultradetrana registra les denúncies davant la subdelegació del govern espanyol a Tarragona per obligar els municipis a hissar la bandera estatal. La formació ultradetrana Vox ha denunciat una trentena d'ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre pel suposat incompliment de la llei que regula l'ús de la bandera espanyola i altres banderes. Les denúncies, segons el vicesecretari de Vox a la demarcació, Jordi Ferré, han estat registrades aquest dijous al matí davant la subdelegació del govern espanyol a Tarragona amb l'objectiu que s'obligui els consistoris a fer onejar la bandera espanyola "sens falta", "com en la resta de municipis espanyols". Entre els ajuntaments figuren l'Albiol, l'Aleixar, Alforja, Almoster, Amposta, l'Arbolí, Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Castellvell, Colldejou, Duesaigües, Vandellòs i l'Hospitalet de l’Infant, La Febró, La Selva del Camp, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont-roig, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, Tortosa, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana, Vinyols i els Arcs, a més de Reus, denunciat anteriorment.
|
Política
|
Política municipal
|
AMPLIACIÓ:Puigdemont convoca per dilluns a la tarda tots els partits favorables al referèndum. Munté està "segura" que hi haurà data i pregunta en "una o dues setmanes". ACN Barcelona .- El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat per aquest dilluns a la tarda totes les "organitzacions i formacions polítiques amb representació parlamentària" favorables al referèndum en una cimera a la Generalitat. Així ho ha avançat la consellera de la Presidència, Neus Munté, en una entrevista a Rac 1, on s'ha referit al calendari de la data i la pregunta, després de la petició de les entitats sobiranistes de dissabte. Munté s'ha mostrat convençuda que hi haurà data i pregunta en uns quinze dies com a molt. "Una o dues setmanes és un termini raonable", ha afirmat. Munté s'ha mostrat "convençuda" que ara pertoca fer "passos endavant" i prendre decisions, després de la "incapacitat" del govern espanyol d'afrontar la qüestió des d'una "perspectiva política". És per això que li sembla "un termini raonable parlar d'una o dues setmanes" per fixar la data i la pregunta del referèndum. Munté responia d'aquesta manera la reclamació que les entitats sobiranistes van fer aquest dissabte al Govern. Aquest dilluns en la cimera convocada per Puigdemont hi ha convocats ERC, el PDeCAT, demòcrates, la CUP, Avancem, MES i les diferents famílies polítiques de Catalunya Si que es Pot. En referència a l'espai que representa l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Munté ha remarcat que "hi està cridat a participar", de la mateixa manera que participen en les reunions del Pacte Nacional pel Referèndum. Munté no ha detallat si en la reunió d'aquest dilluns es posarà a debat la data i la pregunta, però sí que ha dit que servirà per "compartir els darreres esdeveniments" i consensuar una posició sobre les respostes que ha donat el govern espanyol en els últims dies.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Traslladaran els porcs vietnamites de Tarragona a un santuari per donar-los en adopció. L’Ajuntament descarta mantenir la colònia al parc de la Muntanyeta i apel·la a una solució “ètica”. L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona ha decidit traslladar a un santuari la colònia de porcs vietnamites que des de fa tres anys viu en una zona boscosa del parc de la Muntanyeta, al barri de Sant Pere i Sant Pau. Segons ha avançat aquest dilluns l’alcaldessa en funcions i tinenta d’alcalde de Benestar Animal, Carla Aguilar-Cunill, juntament amb representants de les entitats de defensa dels animals ADAT i FAADA, el procés per reubicar els 36 porcs començarà en les properes setmanes. Després de sotmetre’ls a un tractament veterinari, els animals aniran cap a un refugi santuari des d’on se’n gestionarà l’adopció. L’Ajuntament preveu destinar fins a 7.500 euros en la manutenció dels exemplars fins que no trobin una llar definitiva. La tinenta d’alcalde ha defensat que, des que van arribar al govern, la seva prioritat ha estat cercar “una solució ètica” per aquests animals. Aguilar ha recordat que es tracta d’una colònia “heretada” de l’anterior legislatura que va començar amb dos exemplars abandonats de forma “irresponsable” i que a dia d’avui s’ha multiplicat fins als 36 membres, segons ha precisat. L’espècie està catalogada com a invasora pels danys mediambientals que ocasiona i la hibridació amb porcs senglars. La nova regidoria de Benestar Animal ha endegat una tasca coordinada entre els serveis tècnics de l’Ajuntament, la Guàrdia Urbana, la Generalitat amb el Departament d’Agricultura i el cos d’Agents Rurals, les entitats de defensa animal ADAT i FAADA i veterinaris per tal d’abordar la situació de manera integral. Aguilar ha explicat que han optat per reubicar els exemplars en lloc de construir un tancat provisional, tal com havia anunciat al maig l’anterior equip de govern. La regidora ha justificat la decisió pel fet que la reubicació és l’opció més estable en el temps. A més, ha dit que el tancat posava en entredit la seguretat de la colònia de porcs, “que ja està patint agressions”, i per “la complexitat legal de mantenir un nucli zoològic al centre de la ciutat”. Un cop presa la decisió, en una primera fase veterinaris especialitzats en espècies exòtiques capturaran els animals, els posaran un xip, els faran anàlisis, els vacunaran i els esterilitzaran. Posteriorment, en una segona fase que comptarà amb la col·laboració de l’entitat animalista FAADA es traslladaran els animals a un refugi santuari -pendent de concretar d’entre tres possibles opcions- des d’on se’n facilitarà l’adopció. La tècnica i biòloga del departament d'animals salvatges de FAADA, Andrea Torres, ha detallat que els animals s’identificaran i se signaran contractes d’adopció d’un mínim de dos exemplars. Torres ha aclarit que aquesta mena d’animals no poden viure dins una casa, i que necessiten aigua o algun toll, així com un espai de terreny adequat per a ells. Mentre no trobin una família d’acollida, una fita que s’espera assolir abans d’un any, l’Ajuntament preveu destinar fins a 7.500 euros per a la manutenció dels animals. La representant de FAADA, Andrea Torres, ha agraït “la gestió ètica que ha fet l’equip de govern d’aquest tema, perquè ha trobat una solució més responsable”. Al seu torn, la presidenta de l'Associació d'Advocats en Defensa Animal de Tarragona (ADAT), Marta Reynals, se n’ha mostrat satisfeta per l’activa implicació de totes les institucions que prendran part en el dispositiu. Enduriment de les sancions En paral·lel, les accions previstes aniran acompanyades d’un estudi de la normativa actual de la tinença d’animals i un enduriment de les sancions, a més d’una campanya per a la prevenció de l’abandonament d’animals amb especial atenció a les espècies exòtiques. Segons la tinenta d’alcalde, cal que les sancions siguin efectives i treballar perquè abandonaments com el d’aquests porcs vietnamites no torni a passar. Crítiques d'una ONG Per la seva banda, l'ONG Nova Eucària, entitat que s'havia encarregat de la colònia en els darrers temps, ha criticat la decisió de l'equip de govern de reubicar la colònia i de no construir el tancat compromès el 6 de maig per l'Aliança Tarragonina de Protecció Animal. L'ONG ha avançat que fiscalitzarà el procés polític i tècnic que ha motivat "aquest despropòsit de desnonament disfressat de reubicació".
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Artadi respon a Borrell que "no es necessiten" 20 anys per reconstruir el poble català. Considera que les explicacions de Sánchez sobre el xat dels jutges "no són suficients" i insisteix que el govern espanyol i la societat "han de fer una reflexió" si aquest és el sistema judicial que volen. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha reaccionat a les declaracions del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, aquesta matinada a Nova York on ha dit que "costarà 20 anys" reconstruir el poble català. Artadi ha afirmat que "no necessitem" 20 anys per resoldre la situació a Catalunya. Artadi ha defensat que el poble català "està unit, cohesionat, és pacífic i plural" i el fet de ser plural, ha reiterat, "precisament és una de les fortaleses". "Sempre hem viscut i conviscut en aquesta diversitat de la qual n'hem tret pit tota la vida", ha remarcat Artadi. "Això ens permet ser més dinàmics i encarar el futur amb molta més força", ha afegit. D'altra banda, la portaveu del Govern considera que les explicacions del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre el xat dels jutges "no són suficients" i ha insistit que el govern espanyol i la societat espanyola "han de fer una reflexió" si aquest és el sistema judicial que volen. A més de la durada que costarà reconstruir Catalunya, Borrell també ha lamentat que la "imatge d'Espanya va patir molt" durant l'1-O perquè "no es pot lluitar contra imatges d'algú que vol votar i a qui la policia pega" i, en aquest sentit, Artadi ha dit que estan "d'acord" amb aquestes declaracions. "És una desgràcia per la democràcia que quan el poble català vulgui votar, vingui la policia i pegui la gent que està cívicament i pacíficament davant les escoles", ha etzibat Artadi, que ha afegit que "en cap cas" la democràcia pot ser "una desgràcia per tots" i si Borrel pensa això, ha apuntat, "tindrà greus problemes quan vagi pel món a explicar la situació". El Govern estudia "les conseqüències" dels correus dels jutges Artadi ha assenyalat que el Govern es reafirma "plenament" amb la declaració institucional que va fer ahir el president Torra en què va destacar que no hi havia "seguretat jurídica" per als independentistes a l'Estat. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern ha insistit que això posa "més de manifest" que hi ha una part de la justícia que "no és independent" i que està "hiperpolititzada". "Està fent una feina que no hauria d'estar fent", ha dit Artadi. "Per poc que ens sorprengui no ens hauria d'escandalitzar menys la gravetat d'aquestes afirmacions i també la sensació que donen del convenciment d'impunitat que tenen certs col·lectius", ha afegit. La portaveu del Govern ha explicat que estan estudiant les conseqüències que poden tenir aquests missatges dels jutges "perquè hi ha uns codis al Consell General del Poder Judicial que diu com s’han de comportar" i ha recordat que al magistrat Santi Vidal, "per molt menys, se'l va fer fora". Artadi també ha indicat que no li consta que Torra hagi parlat amb Sánchez sobre la polèmica pels correus dels jutges.
|
Política
|
Govern
|
Detingut un home per atacar diversos mossos amb un ganivet a Barcelona. L'individu hauria cridat "Al·là és gran" i no es descarta que sigui un pertorbat, segons relata 'El País'. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home aquest dimecres per un presumpte delicte d'atemptat a agents de l'autoritat. Els fets han tingut lloc al districte de Sant Martí, a prop de la Ronda Litoral, a Barcelona. El detingut no portava documentació i encara no ha pogut ser identificat, segons indica la policia. Agents del cos de seguretat han detectat cap a un quart de quatre de la tarda un home que treia un ganivet en uns jardins del districte i, segons indiquen els Mossos, es comportava de manera sospitosa. Tot seguit, l'individu s'ha desplaçat caminant fins al passeig Marítim del Port Olímpic i davant el risc que el pogués utilitzar contra els vianants, els agents han decidit detenir-lo. Durant la detenció, explica la policia, l'home ha intentat clavar el ganivet a un mosso, que l'ha pogut esquivar. L'home ha fugit corrent cap al carrer de la Marina, on una altra patrulla l'ha acorralat. Aleshores, continua el relat dels Mossos, l'individu ha tret un altre ganivet i ha intentat agredir més agents. Finalment se l'ha pogut reduir i detenir sense que cap agent hagi resultat ferit. Segons publica el diari 'El País', en el moment de la detenció l'home hauria cridat "Al·là és gran". El mitjà indica que no es descarta que l'individu sigui un pertorbat. Els Mossos no confirmen per ara cap dels dos extrems. El detingut passarà a disposició judicial durant les properes hores.
|
Societat
|
Successos
|
El sector turístic de mar i muntanya funcionarà a un rendiment entre mig i alt les vacances de Nadal. La ciutat de Barcelona, de la seva banda, omplirà els apartaments i gairebé farà el ple als hotels. El sector turístic de mar i muntanya, i també el d'interior, han ofert previsions d'ocupació per al període nadalenc que van del 50% dels hotels de la Garrotxa al 80% dels de muntanya del Pirineu gironí. Els de la Vall d'Aran, al seu torn, estaran ocupats a l'entorn del 65% i els de l'Alt Empordà i la Costa Brava cap al 60%. Cap al Camp de Tarragona, bungalows i càmpings ompliran pràcticament del tot sobretot per Cap d'Any, mentre que l'oferta hotelera tindrà una ocupació força més discreta. Finalment cal destacar la dinàmica de la ciutat de Barcelona, que penjarà el cartell de complet als apartaments i gairebé farà el mateix als hotels. El fet que l'hivern estigui essent poc rigorós ha afavorit l'arribada de turisme estranger. Lleida El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida calcula que la previsió d'ocupació per les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis al Pirineu de Lleida se situarà al voltant del 65% tot i que s'espera una punta que podria fregar la plena ocupació per Fi d'Any. Durant els 12 dies de període nadalenc les estacions d'esquí podrien vendre al voltant dels 200.000 forfets tot i que no n'hi ha cap que funcioni a ple rendiment degut a la manca de precipitacions. Precisament en aquest sentit, els complexos d'esquí estan pendents d'una davallada de les temperatures que els permeti fabricar més neu artificial mentre no arribin les nevades. La bona feina de les màquines trepitjaneus permet ara com ara esquiar en bones condicions a les pistes obertes a les estacions. Girona Els hotelers gironins preveuen que la segona setmana de Nadal, del 28 de desembre al 3 de gener, serà la de més activitat del període de vacances entre el 24 de desembre i el 10 de gener. Segons dades de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona, el 75% dels agremiats preveuen tenir una campanya similar a l'any passat. Els hotels de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès són els que tenen millors previsions d'ocupació, d'un 85% i un 70% respectivament durant la segona setmana de Nadal, és a dir, una mitjana de prop del 80%. Per contra, els hotels de la Garrotxa es quedaran en un 50% mentre que l'Alt Empordà i Costa Brava Centre, en un 60%. La mitjana d'estades que es registraran a la demarcació durant aquestes vacances oscil·larà entre dos i tres dies, essent el dijous 31 de desembre el dia que hi haurà un nombre major d’entrades, coincidint com cada any amb la celebració de Cap d'Any. Tarragona El dia de Cap d'Any i el cap de setmana que el segueix concentraran el gruix de l'ocupació turística de les pròximes setmanes al sector turístic del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Especialment, en el cas dels càmpings –bungalows, concretament- de la zona interior i els allotjaments rurals, preveuen assolir en molts casos el ple total i allargar les estades aprofitant que el dia festiu coincideix enguany amb divendres. L'Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, que no ha facilitat cap previsió d'ocupació per a les pròximes setmanes, tindrà oberts entre tretze i quinze dels 85 hotels, amb una oferta que s'elevarà a les 5.178 places pels volts de cap d'any i Reis. Catalunya Central Les cases rurals de la Catalunya Central ja tenen reserves de fa dies per aquestes festes nadalenques. El fet que enguany la nit de Cap d'Any caigui molt propera al cap de setmana ha provocat que les reserves dels clients s'hagin allargat en el temps. Així, moltes de les cases de l'Anoia, Berguedà, Solsonès i Osona han optat per oferir els seus establiments des de dijous 31 fins a diumenge dia 3. El president de l'Associació d'Agroturisme del Berguedà, Jordi Pellicer, ha explicat a l'ACN que si bé la tendència dels darrers anys ja era "bona", aquest any la demanda pels quatre dies ha estat "brutal". Pel que fa al perfil del turista, la majoria són famílies i grups d'amics provinents de l'àrea metropolitana que busquen la tranquil·litat d'una casa gran amb llar de foc. Barcelona i àmbit metropolità Els apartaments de Barcelona penjaran el cartell de complet per cap d’Any i els hotels de la ciutat també fregaran la plena ocupació. Els càmpings que obrin a la regió metropolitana tindran una ocupació del 90%. Es preveuen estades més llargues, ja que el divendres 1 de gener és festiu. A aquesta oferta, s’han d’afegir els 24.000 places que oferirà Airbnb a la ciutat de Barcelona que també preveu fregar la plena ocupació. Per Nadal, el nivell d’ocupació serà més baix i estarà a l’entorn del 55%, segons explica Enrique Alcántara, president de la patronal d’apartaments de Barcelona Apartur. Alcántara destaca que amb la bona temperatura que viu aquest hivern Barcelona, la capital catalana es converteix en un dels destins més desitjats pels turistes europeus.
|
Economia
|
Turisme
|
Albiol nega que el PP estigui "aïllat" per PSOE i C's i demana als socialistes respecte al que ha votat la "majoria". El coordinador general del PPC diu que Mas "no és la persona més adequada per donar lliçons" quan es va presentar com a número 4 a la llista de JxSí. El coordinador general del Partit Popular de Catalunya (PPC), Xavier Garcia Albiol, recomana als socialistes que respectin la decisió de la majoria ciutadana que va votar i va fer guanyador el PP el 20-D. "Al PSOE se li omple la boca parlant que s'ha d'escoltar els ciutadans i la veu del carrer", ha dit Albiol, qui també considera que Artur Mas "no és la persona més adequada per donar lliçons", en referència a les declaracions de dissabte del president de CDC i expresident de la Generalitat en què aconsellava indirectament a Rajoy a fer un "pas al costat" i permetre que es formés govern a Madrid. El líder del PPC creu que els dos casos són totalment diferents. "Artur Mas es va amagar com un conill per no donar la cara de número 4 a Junts pel Sí", ha dit "i Mariano Rajoy es va presentar de cap de llista i va guanyar de manera clara", ha afegit en una atenció als mitjans a Terrassa, en el marc de les Jornades Commemoratives del Dia d'Andalusia.
|
Política
|
Partits
|
El pessebre vivent de Sant Guim de la Plana estrena una nova edició després de dos anys d'absència. Recupera l'essència dels oficis antics i compta amb la participació d'uns 250 actors voluntaris. Sant Guim de la Plana (la Segarra) ha estrenat aquest diumenge una nova edició del seu tradicional pessebre vivent, que feia dos anys que no se celebrava per desavinences amb l'ajuntament. El pessebre, que enguany arriba a la seva 35a edició, s'ha recuperat després que l'associació Marinada, encarregada de l'organització, i el consistori hagin arribat a un acord per cedir el local social a l'entitat per poder rebre els visitants. Es tracta del pessebre vivent més veterà de les comarques de Lleida i un dels seus eixos principals és el de mostrar i posar en valor diversos oficis antics. Hi participen uns 250 actors voluntaris, així com una cinquantena de col·laboradors. La primera de les sis representacions ha rebut uns 400 visitants.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Una web gironina per aprendre anglès a través del reconeixement de veu ofereix els cursos gratis arran del coronavirus. Lewolang diu que vol aportar el seu "granet de sorra" i garantir la formació no presencial mentre duri l'estat d'alarma. L'empresa gironina Lewolang, que ofereix cursos d'anglès on line basats en el reconeixement de veu i la pronúncia, obre la pàgina a tots els internautes arran de la crisi del coronavirus. Els impulsors de la web ofereixen els continguts gratuïts a tots aquells qui vulguin. L'objectiu, diuen, és aportar el seu "granet de sorra" i garantir la formació no presencial mentre duri l'estat d'alarma i el confinament. Lewolang inclou fins a 120 temes repartits en tres nivells de dificultat i a diferència d'altres cursos on line, aquí no s'escolten frases enllaunades. Es posen en context i s'incideix en l'entonació i la fonètica. Lewolang va entrar en línia a principis del 2019 i durant aquest temps 6.000 internautes ja han seguit algun dels cursos. Solidaritat davant del confinament que viuen milers de persones arran del risc de contagi de la covid-19. L'empresa gironina Lewolang, que ofereix cursos d'anglès on line, ha decidit fer gratuïta tota la seva oferta per garantir que tots aquells qui no tinguin classe puguin continuar la formació d'anglès. I també, contribuir a fer més passable el confinament per a aquells qui decideixin invertir part del temps a casa a aprendre un idioma. Lewolang, amb seu a Riudellots de la Selva, va entrar en línia a principis del 2019. El nom d'aquesta start-up és l'acrònim de tres paraules angleses: 'learn' (aprendre), 'words' (paraules) i 'languages' (llenguatges). A diferència de les webs d'aprenentatge d'idiomes tradicionals, Lewolang posa l'estudiant davant un context real i es focalitza en l'entonació i la pronúncia. La pàgina web inclou fins a 120 temes repartits en tres nivells de dificultat. Cadascun d'ells inclou vocabulari, gramàtica, un diàleg i un test final. En cas que l'estudiant vulgui, també té opció de fer tutories a través d'Internet. I aquí és on entra en joc allò que diferencia Lewolang d'altres webs que ensenyen anglès on line. La pàgina incorpora un sistema de reconeixement de veu que analitza no només com l'estudiant pronuncia les paraules, sinó també quina entonació dona a les frases. D'ençà que va entrar a Internet, ja hi ha més de 6.000 usuaris que han seguit els cursos. Gratuïts per la covid-19 Ara, el seus impulsors expliquen que durant el temps que duri l'estat d'alarma, Lewolang oferirà els continguts de manera gratuïta. Tan sols cal entrar a la pàgina i a la part superior apareix una pestanya amb el hashtag #segueixaprenentangles i el lema 'Tots contra el coronavirus'. Quan l'internauta hi clica i es registra, accedeix als cursos gratuïtament. Des de Lewolang han enviat missatges al Departament d'Educació, i també a les conselleries de les comunitats autònomes d'arreu de l'estat –la web és en castellà- perquè ho facin saber als alumnes. "La nostra prioritat és que tots aquells que no tenen classe, puguin continuar la seva formació amb l'anglès", diuen. "I no volem que el coronavirus sigui un impediment", conclouen els impulsors de Lewolang.
|
Societat
|
Educació
|
El PPC retreu als independentistes que "potinegin" les lleis al servei "exclusivament" de Puigdemont. El diputat Santi Rodríguez insta JxCat, ERC i la CUP a recuperar el "sentit comú" i tornar a la realitat. El diputat del PPC Santi Rodríguez ha lamentat que JxCat, ERC i la CUP "potinegin" la llei de la presidència per permetre una investidura a distància de Carles Puigdemont. Segons el diputat dels populars, ho fan pel seu propi interès partidista i només al servei "exclusivament" del president de la Generalitat cessat pel 155. Rodríguez ha recordat els informes jurídics del Parlament, del Consell d'Estat i les mesures cautelars del Tribunal Constitucional (TC) contràries a una investidura telemàtica. I ha conclòs demanant als grups parlamentaris independentistes que recuperin el "sent comú". "No hi ha cap parlament democràtic del món que s'hagi plantejat un investidura telemàtica", ha afegit Rodríguez. Finalment, els ha instat a tornar a la realitat tot afirmant que "la república no existeix".
|
Política
|
Parlament
|
L’exjugador del Barça Xavi Hernández dóna el seu iot a l’ONG Proactiva Open Arms. L’embarcació serà subhastada i els fons es destinaran a les tasques de rescat de refugiats al Mediterrani Central. L’exjugador del Barça Xavi Hernández ha donat el seu iot particular ‘La Pelopina’ a l’ONG Proactiva Open Arms, que treballa les aigües del Mediterrani Central duent a terme operacions de rescat de refugiats. L’ONG subhastarà pròximament el iot i els diners recaptats aniran destinats a finançar les tasques de l’entitat. Segons ha explicat Proactiva Open Arms a través de les xarxes socials, el jugador vallesà, que actualment competeix a Qatar, va quedar commogut per la tasca humanitària de Proactiva Open Arms i va decidir donar la seva embarcació, que ja no utilitza. Es tracta d’una llanxa de 9 metres d’eslora i 2,60 metres de màniga, dotada d’un motor de 325 CV. D’altra banda, Xavi ha expressat el seu suport a la tasca de l’ONG mitjançant un vídeo.
|
Societat
|
Esports
|
AMPLIACIÓ:L'Ajuntament de Banyoles ja és propietari de quasi tot el perímetre de l'Estany. El consistori ha comprat 62.000 m² des del 2010 que permetran ampliar el bé comunal, una figura de protecció singular d'aquest entorn natural. L'Ajuntament de Banyoles ha comprat més de 62.000 metres quadrats de terrenys del voltant de l'Estany des del 2010. En total, ha adquirit cinc finques –una part important al terme municipal de Porqueres- que permetran ampliar així el bé comunal. Es tracta d'una antiga figura de protecció singular d'aquest entorn natural que especifica que l'aprofitament correspon als banyolins i evita que es pugui vendre. L'alcalde, Miquel Noguer, ha reivindicat aquesta ampliació al marge de la polèmica que s'ha obert amb una part de l'oposició per la desafectació d'11.000 m² de terrenys del Club Natació Banyoles –a tocar de l'estany- que fins ara eren bé comunal i que ara passaran a ser de domini públic si la Generalitat li dóna el vistiplau. "Hem fet el que tocava fer; hem regularitzat la situació per complir el que estableix el Reglament d'Activitats de l'Estany (RAE)", assenyala Noguer. Amb la compra de les cinc finques que sumen un total de 62.131 m² l'Ajuntament de Banyoles és gairebé el propietari de tot el perímetre de l'Estany. Queden un centenar de metres a la zona de Porqueres i una porció petita d'un hort d'un particular que no ha volgut vendre la seva part. Cal dir que d'aquest total adquirit de nou, només 15.000 m² es troben a Banyoles i per tant aquests ja s'han incorporat al Bé Comunal, una figura de protecció singular d'aquest entorn natural que es remunta al 1915 i que estableix que l'administració i conservació pertoca al consistori però l'aprofitament és per "al comú dels veïns". El que evita també és que tot l'espai inclòs al bé comunal es pugui vendre o expropiar. En un futur, caldrà acordar amb l'Ajuntament de Porqueres la delimitació del Bé Comunal a la zona que pertany a aquest municipi veí tot i que els terrenys actualment ja són propietat de l'Ajuntament de Banyoles. La polèmica amb els 11.000 m² del CNB En xifres absolutes, des del 2010 Banyoles haurà incorporat en realitat 4.000 m² perquè se li han de restar els 11.000 m² dels terrenys del Club Natació Banyoles que el consistori ha aprovat recentment que deixin de ser bé comunal per ser domini públic i ajustar-se així a la normativa vigent. "Hem fet el que tocava fer; per hem regularitzat la situació per complir el que estableix el Reglament d'Activitats de l'Estany (RAE)", ha assenyalat Noguer aquest divendres, que ha recordat que l'última paraula la tindrà el Departament de Governació de la Generalitat. Des dels inicis, els terrenys del CNB apareixen com a bé comunal però aquest és un concepte erroni que ara calia corregir. Es tracta d'un espai que només utilitzen els socis d'un club esportiu per una concessió que s'allarga fins al 2064. Noguer també ha dit que aquest pas de bé comunal a domini públic és reversible i es pot tornar a convertir en bé comunal si l'ajuntament així ho creu convenient un cop finalitzada la concessió. Aquest tema ha estat motiu de polèmica perquè els tres partits a l'oposició –ICV, CUP i Junts per Banyoles-ERC- hi van votar en contra en l'últim ple amb un total de 8 regidors enfront dels 9 regidors del govern. La formació republicana va anar més enllà i fa dos dies va alertar de aquesta modificació posava "en risc" el bé comunal i obria la porta a futures reclamacions de l'ACA a nivell de drets sobre l'aigua en cas que no es respectés aquest bé. L'alcalde ha acusat als republicans d'haver creat "una alarma social infundada" pel que considera un "desconeixement profund" de les lleis d'aigües –estatal i catalana- que reconeixen sense cap dubte el bé comunal dels banyolins i ho ha atribuït a un altre dels atacs que la formació fa amb els temes del Club Natació Banyoles. Noguer s'ha mostrat convençut que si no haguessin fet aquesta modificació hi haurien votat a favor però que això hauria representat "deixar les coses malament com fins ara". "Hem fet el que calia", ha afegit amb contundència alhora que defensava l'aposta clara de l'equip de govern per seguir ampliant el bé comunal. Acotar el concepte de "terrenys adjacents" a l'Estany La llei espanyola del 1985 recull l'excepcionalitat de Banyoles però ho limita a la làmina d'aigua i a les "terres adjacents", concepte que el Reglament d'Activitats de l'Estany establia que calia especificar amb una delimitació. Aquest document es va aprovar l'any passat però ara s'ha hagut de tornar a portar al ple perquè també recollia els temes de desafectacions com la del CNB. La Generalitat va ordenar que havien de ser dos expedients per separat perquè només el de la desafectació era competència seva mentre que el de la delimitació és municipal. Noguer ha recriminat a l'oposició haver creat ara una "alarma" d'un tema que ja havia quedat tancat fa un any però que per temes burocràtics s'ha hagut de repetir. Per altra banda, ha subratllat la importància de tenir ben especificada la delimitació del bé comunal per evitar disputes com la que hi va haver amb l'ACA l'any 2008 arran d'una prospecció al sòl per mesurar la pressió de l'aigua. El piezòmetre va destapar una deu d'aigua amb molta més qualitat que la de l'estany i a gran pressió. L'ACA volia fer pagar un cànon a l'Ajuntament per poder fer ús d'aquella aigua perquè considerava que era bé de domini públic hidràulic mentre que l'Ajuntament i totes les forces polítiques van defensar que es tractava d'un bé comunal i que no hi renunciarien. Al final, es va tapar la deu i ara ja no es pot recuperar. Segons Noguer, si això hagués passat ara no hi hauria hagut cap dubte legal i aquella aigua s'hauria pogut canalitzar i aprofitar.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Carrizosa demana a Torra i a Colau abordar la "inseguretat" a Barcelona de manera "immediata". El president del grup parlamentari de Ciutadans reclama la implicació del govern espanyol. El president de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, i a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que abordin la "inseguretat" a Barcelona de manera "immediata", i ha reclamat que s’hi comenci a treballar “aquest mateix agost” sense esperar “la incorporació a partir d’octubre de nous efectius” de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Carrizosa ha lamentat la tercera agressió sexual que s'ha conegut aquesta setmana i ha requerit la implicació del govern espanyol, a qui ha dit que també corresponen "les competències en seguretat pública". En aquest sentit, ha reclamat que es convoqui de manera "urgent" la junta de seguretat per determinar aquest mes les mesures a prendre. Carrizosa també ha lamentat "el deteriorament de la imatge de Barcelona a l'estranger" i ha afirmat que "ambaixades i consolats d'altres països estan alertant als seus nacionals sobre la inseguretat que es viu a la ciutat". El president Ciutadans al Parlament també ha qualificat de "vergonya" el fet de "presenciar a la conselleria d'Interior i a l'alcaldessa retreure's mútuament la responsabilitat" del que ha definit com a "repunt intolerable de la inseguretat". A tall d'exemple, Carrizosa també ha denunciat que hi ha "empreses de transport de mercaderies que es neguen a entrar en segons quins barris de la ciutat" després d'haver estat "víctimes de múltiples robatoris violents".
|
Política
|
Partits
|
L'ANC, Òmnium, l'ACM i l'AMI protesten davant el TSJC per defensar "la llibertat d'expressió" de Torra. Paluzie, Mauri, Cervera i Saldoni denuncien a les portes del tribunal la "repressió política" a l'independentisme. L'Assemblea Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural, l'Associació Catalana de Municipis i l'Associació de Municipis per la independència s'han concentrat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per defensar "la llibertat d'expressió" del president Quim Torra que hi ha anat per declarat com a investigat per desobeir les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) que l'obligaven a retirar dels edificis públics els llaços grocs i les pancartes que demanaven la llibertat dels "polítics presos". Els representants de les tres entitats han denunciat a les portes del TJSC la "repressió política" a l'independentisme que per a ells significa la decisió de la JEC i ara la investigació de l'alt tribunal. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie ha acusat la JEC de ser utilitzada com a "òrgan censor i repressor" que "vulnera els drets fonamentals". Per això, ha recriminat que els seus membres no són "neutrals" perquè hi ha persones que, segons ella, han fet "declaracions absolutament contràries al moviment independentista català". "Haurien de ser exquisidament neutrals", ha reclamat. Preguntada per la menor afluència de gent a la mobilització d'aquest dimecres, Paluzie ha respost que aquestes "es van graduant" perquè cada setmana hi ha "vulneracions" als drets fonamentals. Tanmateix, ha assegurat que hi ha "una majoria social, política i electoral que està en contra de la repressió" i "una majoria important" a favor de la independència. El vicepresident d'Òmnium Marcel Mauri ha explicat a l'entrada del TSJC que han volgut ser-hi presents per "defensar la llibertat d'expressió que el president Torra ha volgut defensar" resistint-se a treure els llaços grocs de la Generalitat. "No ens acostumarem a aquesta repressió", ha reivindicat Mauri. Així, Mauri ha assegurat que quan un dret "sigui perseguit" és la seva "obligació" com a entitat social "continuar defensant els drets fonamentals i la democràcia". "Volem que aquesta sigui més forta que no pas la que tenim ara", ha lamentat. Entitats municipals El president de l'AMC, David Saldoni ha defensat que no es pot confondre "la propaganda política" i "la llibertat d'expressió" ."Democràticament els ciutadans de Catalunya volem expressar que no volem que hi hagi repressió als pobles i ciutats", ha afirmat, reivindicant el seu dret a posar "el que vulguin" als balcons i façanes dels seus ajuntaments, si ho han decidit de manera democràtica els seus plenaris. Per la seva banda, el president de l'AMI Josep Maria Cervera també ha qualificat la declaració de Torra al TSJC com "un exemple de repressió". "Hem volgut estar un cop més al costat del president perquè no volem normalitzar aquesta situació", ha dit.
|
Política
|
Govern
|
El Festival de Torroella de Montgrí reviu la música tradicional en homenatge a compositors com Bartók, Dvorák o Janácek. El certamen se celebrarà de l'1 al 19 d'agost i comptarà amb The Brahms Project, l'Orquestra Simfònica del Vallès, Lina Tur i Enrico Onofri. La 38a edició del Festival Torroella de Montgrí ha presentat aquest dimecres la programació que s'oferirà entre l'1 i el 19 d'agost i el concert inaugural del 14 de juliol. El certamen apostarà pels compositors que van buscar en la música popular i folklòrica la font d'inspiració per crear les seves obres. Per això s'interpretaran treballs de compositors com Bartók, Antonín Dvorák, Leos Janácek, Joaquín Turina o Joaquín Rodrigo. Un any més, la música antiga tindrà el seu protagonisme en cinc concerts, dos monogràfics de Bach i un d'homenatge al compositor barroc Joan Cererols. El festival recuperarà espais emblemàtics de Torroella i s'inaugurarà amb un concert de l'Accademia Bizantina. Entre els noms d'aquesta edició hi ha el duo de violins de Lina Tur i Enrico Onofri, l'Orquestra Simfònica del Vallès amb el guitarrista Pepe Romero oferiran 'Concierto de Aranjuez', l'Accademia del Piacere, The Brahms Project, Rocío Márquez o el pianista Joaquín Achúcarro.
|
Cultura
|
Música
|
AMPLIACIÓ:Es disparen a les Terres de l'Ebre un 40% les mediacions i un 32% les consultes de l'Agència Catalana de Consum. Les reclamacions han caigut un 11% respecte el 2014 amb la telefonia i Internet aglutinant-ne gairebé la meitat. En el 2015, els consumidors de les Terres de l'Ebre han utilitzat l'assessorament de l'Agència Catalana de Consum (ACC) un 32,99% més. En concret, s'han atès 2.830 consultes a les quatre comarques ebrenques, 1.160 només al Montsià. També han augmentat un 40,34% els casos arribats a consum i resolts per mediació. En concret, 668 conflictes decidits amb una resolució que ha evitat l'arbitratge. En aquest sentit, els laudes van ser 161 a les Terres de l'Ebre l'any passat, un 81,45% inferior conseqüència de la finalització del procés de tramitació de les reclamacions de les preferents de Catalunya Caixa, que va acabar a principis de 2015 amb 901 casos resolts i un retorn de 2.341.989 euros als impositors ebrencs. També s'ha registrat una davallada de l'11,7% en les reclamacions, amb 1.019 queixes sobretot en Telefonia i Internet (44,4%) i altres subministraments bàsics, com l'aigua i la llum (18,5%). L'Agència Catalana de Consum (ACC) ha presentat aquest dilluns a Tortosa les dades de 2015. Durant l'any passat, els ebrencs van realitzar un total de 2.830 consultes de consum, un 32,99% menys que a l'any anterior. Els principals motius de consultes van ser sobre serveis de telecomunicacions (30,6%), sobre altres serveis generals de consum (20,1%), sobre subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas) (el 18,3%) i sobre béns de consum (el 17,4%). L'ACC ha gestionat a les comarques de Terres de l'Ebre 1.019 reclamacions de consum, un 11,7% menys que a 2014. Analitzat per sectors, les telecomunicacions i internet aglutinen el 44,4% de les reclamacions. Els segueixen els subministraments bàsics (aigua, llum i gas) amb el 18,5%, els béns de consum (11,9%), els serveis generals de consum (10%), els serveis financers (8,6%), el transport (5,9%), i la restauració i establiments turístics (0,7%). Pel que fa a la mediació, a les Terres de l'Ebre es van resoldre 668 casos, un 40,34% més que al 2014, un augment que posa de manifest que la mediació és va consolidant com a eina de resolució de conflictes de consum. El 66,5% de les mediacions, 2 de cada 3, han estat per serveis de telecomunicacions i internet, el 13,5% per serveis d'electricitat, gas i aigua, el 6,6 % per béns de consum, el 5,4% per serveis financers, el 4,6% per serveis generals de consum, el 3,3 % de les mediacions han estat per serveis de transport, i un 0,1% per restauració i establiments turístics. Pel que fa als arbitratges, l'ACC va dictar un total de 161 laudes, un 81,45% menys que al 2014. Analitzat per sectors, la immensa majoria dels laudes (el 90,68%) han estat per serveis de telecomunicacions i internet, seguit a distància dels serveis d'electricitat, gas i aigua (el 4,97%), dels serveis financers (el 2,48%) i dels serveis generals de consum i dels béns de consum (l'1,24% i el 0,62% respectivament). Actuacions inspectores En la seva tasca d'inspecció i de control de mercat, l'ACC va dur a terme 82 actuacions inspectores a les Terres de lEbre en el 2015. D'aquestes, el 84% van ser motivades per una campanya i el 8% motivades per denúncia. El 4% restant es van fer per comunicació o el 2% per iniciativa pròpia. Entre les campanyes d'inspecció dutes a terme l'Ebre destaquen les 50 actuacions de control de formatges i formatges ratllats i les 17 de control de joguines (sobretot magnètiques i de ventosa). D'altra banda, els ebrencs van presentar 12 denúncies davant l'Agència per vulneració de drets dels consumidors, un 55,56% menys que a 2014. Per sectors, els serveis generals de consum sumen el 50% de les denúncies, seguit de l'energia i aigua (16,7%), dels béns de consum (16,7%), els aliments (8,3%) i els serveis postals i comunicacions electròniques (8,3%). La xifra d'establiments ebrencs adherits al sistema arbitral a través de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC) va situar-se el 2015 en els 687, un 0,88% més que el 2014. Al conjunt de Catalunya, els establiments adherits a la JACC van arribar als 7.718; els ebrencs representen el 8,73% del total. També 598 alumnes van passar per l'Escola del Consum de Catalunya a Terres de l'Ebre, i s'ha reforçat la tasca de divulgació entre comerciants.
|
Economia
|
Comerç
|
Els Mossos detenen tres joves per intentar robar en un domicili de Figueres. Els lladres han provat de fugir de la policia quan els han enxampat forçant la porta de l'habitatge. Els Mossos d'Esquadra han detingut tres joves per intentar robar en un domicili de Figueres. Els fets han passat aquest divendres al carrer de Santa Llogaia. Al voltant d'un quart de tres de la matinada, els agents han rebut un avís que uns joves estaven forçant la porta d’un domicili. En arribar a l’edifici, els mossos han escoltat forts sorolls que provenien dels pisos superiors. En pujar han trobat tres joves manipulant el pany d’una porta. Els lladres, en veure’s sorpresos, han intentat fugir escales amunt però la policia els ha aconseguit interceptar. Duien una pota de cabra, un tornavís i dues claus angleses. Han quedat detinguts com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força, en grau de temptativa. Un dels joves és menor d'edat. Els altres dos tenen 19 anys, nacionalitat marroquina i són veïns de Caldes de Malavella (Selva) i Figueres. Un d'ells té antecedents. En el seu cas passaran properament a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, mentre que el menor d’edat passarà a disposició de la fiscalia de menors.
|
Societat
|
Judicial
|
La producció de vehicles a l'Estat cau un 97,8% a l'abril i les exportacions es desplomen un 98%. En tot el mes passat la fabricació total de cotxes no va arribar a les 5.000 unitats. La producció de vehicles a l'Estat va caure un 97,8% a l'abril perquè moltes de les fàbriques van estar totalment aturades i només han anat reprenent l'activitat escalonadament a partir del dia 20. En total, es van produir 4.884 unitats. La baixa producció també afecta les exportacions, que es van desplomar un 98% respecte al mateix mes de l'any passat, amb la venda a l'exterior de 3.753 vehicles. En el conjunt de l'any 2020, s'han produït a Espanya 652.057 vehicles, un 33,6% menys que entre el gener i l'abril del 2019, mentre que les exportacions han arribat a les 533.128 unitats, un 32,1% menys. Les dades mostren la debilitat del sector arran del confinament i l'aturada de l'activitat econòmica, i segons l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (ANFAC) FAN "necessari que es promogui com més aviat millor un pla de xoc nacional amb mesures d'estímul de la demanda i manteniment de la indústria". En aquest sentit, ANFAC recorda que prop del 25% de la producció de vehicles a Espanya es quedi aquí. Moltes fàbriques no van obrir algun torn de producció fins com a mínim dues setmanes després del confinament total, i algunes han estat dos mesos totalment paralitzades. Pel que fa als tipus de vehicles fabricats, la de turismes va caure un 97,5% respecte a l'abril de l'any passat, amb 4.451 unitats. En tot el mes, no es va fabricar cap tot-terreny , i només es van produir 393 unitats de vehicles comercials i industrials, una caiguda del 99,1%. En aquest grup, la major producció es va registrar en el segment de furgonetes, amb 340 unitats, un disminució del 98%, però també hi va haver 44 vehicles industrials pesats i 9 comercials lleugers.
|
Economia
|
Indústria
|
Esquincen la pancarta de suport als presos independentistes de l'Ajuntament de Lleida. La Paeria, que denunciarà els fets, preveu reposar-la per una de nova en els pròxims dies. Uns desconeguts han intentat arrencar la matinada passada la pancarta de suport als presos independentistes que penja del balcó de la façana de l'avinguda de Blondel de l'Ajuntament de Lleida. Els autors de l'acció han trencat la pancarta tot i que no han aconseguit despenjar-la. La Guàrdia Urbana ha identificat tres homes quan intentaven arrencar la pancarta, passades les tres de la matinada. En la pancarta, que el govern municipal va penjar l'1 de juliol, s'hi llegia el lema 'Llibertat presos polítics i exiliats. Free political prisoners and exiles' i anava acompanyada per un llaç groc. La Paeria, que denunciarà els fets, preveu reposar en els pròxims dies la pancarta per una de nova, segons han indicat fonts municipals.
|
Societat
|
Successos
|
Standard & Poor's manté la nota BBB+/A-2 a Espanya per les "tensions" amb Catalunya. La perspectiva és positiva i l'agència obre la porta a augmentar-la si en els propers 18 mesos la situació millora. Standard & Poor's ha decidit mantenir la nota de la qualificació del deute espanyol en BBB+/A-2 malgrat la previsió d'un creixement del PIB d'un 3% aproximadament i de considerar que l'Estat assolirà l'objectiu de dèficit del 3,1% aquest any. Han pesat més en la decisió les "tensions" entre el govern estatal i el català que podrien "començar a pesar" en la confiança dels negocis i les inversions i "podrien debilitar" les previsions de creixement d'Espanya. L'agència de qualificació de deute destaca les millores "contínues" en els fonaments macroeconòmics de l'estat espanyol, que porten les seves previsions a considerar que el PIB espanyol creixerà un 3% el 2017 i se situarà a l'entorn de la mitjana de l'eurozona entre el 2018 i el 2020. La mateixa previsió porta S & P a considerar que l'executiu de Mariano Rajoy aconseguirà assolir l'objectiu de dèficit imposat per Brussel·les del 3,1% aquest mateix 2017. Amb tot, des de punt de vista de l'agència, les tensions entre el govern estatal i el català podrien, si no es controlen, "començar a pesar" en la confiança dels negocis i les inversions, i "podrien debilitar" les previsions de creixement de l'economia espanyola. És per això que S & P decideix afirmar la seva qualificació del crèdit sobirà espanyol a BBB+/A-2. Amb tot, s'indica que la perspectiva és positiva, un fet que obre la porta a apujar-la en els pròxims 18 mesos si continuen el comportament fort de l'economia i la consolidació pressupostària o si les tensions entre Catalunya i Espanya baixen.
|
Economia
|
Finances
|
Presó provisional sense fiança per al detingut per matar la dona a ganivetades a Blanes. El jutjat i el fiscal s'han traslladat a l'hospital de Calella, on l'home continua ingressat, per fer el pas a disposició judicial. El Jutjat d'instrucció 5 de Blanes, especialitzat en violència sobre la dona, ha ordenat l'ingrés a presó provisional i sense fiança per al detingut dilluns per matar la dona a ganivetades a Blanes (Selva). A les vuit del matí la comitiva judicial i l'advocada de l'arrestat s'han traslladat fins a l'hospital de Calella (Maresme) per prendre-li declaració i fer la compareixença de presó. L'home, de 41 anys i origen bolivià, continua ingressat després que l'haguessin d'operar d'una perforació a l'intestí que es va fer apunyalant-se a l'abdomen després d'assestar una vintena de ganivetades a la víctima. El detingut s'ha acollit al seu dret a no declarar. La parella estava en tràmits de separació i, en el moment de perpetrar el crim, al pis situat al carrer Cristòfor Colom hi havia els tres fills de la parella.
|
Societat
|
Judicial
|
ANUL·LA L'ANTERIOR:Els professors de religió plantegen a Educació els continguts d'una eventual matèria de cultura religiosa. El Departament estudiarà la proposta, que vol garantir l'ensenyament religiós per a tot l'alumnat. El sindicat majoritari dels professors de religió, AMRC, ha elaborat una proposta sobre una eventual matèria de cultura religiosa a les escoles, que aquesta setmana han traslladat al Departament d'Educació. Després que el conseller, Josep Bargalló, manifestés la voluntat de modificar l'actual matèria de religió cap a una assignatura més transversal, l'AMRC ha treballat el contingut i el tractament que hauria de tenir la matèria respectant els acords entre l'Estat i l'Església. Per l'AMRC es pot treballar la religió a les aules des del respecte a la pluralitat de la societat i contribuir a la competència transcendent de tot l'alumnat. Pels professors de religió, és un tema que cal treballar ''sense pressa'' però ho veuen possible aplicar de cara al curs 2020-2021. (S'ha corregit un error de transcripció a l'entradeta. La notícia original ja ha estat modificada) Un dels ideòlegs d'aquesta proposta, el delegat sindical Jaume Codina, defensa que cal oferir una formació integral a tots els alumnes i que des de l'ensenyament de la religió es pot respectar la pluralitat i la diversitat religiosa de tots els alumnes que conformen una aula. Per Codina, l'experiència demostra que quan conflueixen alumnes de diferents religions en un mateix grup, cadascun ''aporta el seu'', i per tant, es pot ensenyar la pluralitat religiosa i a la vegada les arrels cristianes i catòliques de la cultura catalana. Considera, per tant, que el contingut pot ser ''molt ample i molt divers'' sempre que s'adapti a cada etapa educativa. En aquest sentit, la proposta de l'AMRC estipula que a Educació Primària es treballin coneixements generals, amb una primera aproximació al fenomen religiós i al concepte pròpiament de religió, fent especial atenció a les principals religions presents al país i a l'entorn social mes immediat, i per tant, partint de la realitat a l'aula. També planteja que es treballi la presència de la religió durant les festes i tradicions, una aproximació als textos més importants de les tradicions religioses de la societat així com una primera aproximació a la simbologia religiosa. A Secundària, en canvi, es proposa aprofundir en el fenomen religiós i la transcendència, la distinció entre la religió i la màgia o les sectes, el pluralisme religiós, les tradicions religioses a tots els continents. A la vegada, també es plantejaria treballar els llocs de culte i la presència de la religió en les diferents manifestacions artístiques. Per al Batxillerat i els Cicles Formatius, el sindicat aposta per aprofundir en conceptes com el diàleg interreligiós, o entre religió i ciència, i a més, començar a treballar aspectes com els nous desafiaments i les creences religioses o la contribució de la religió a la pau mundial. Aquest sindicat recalca que la seva proposta respecta els acords entre l'estat espanyol i la Santa Seu ja que recorden que en aquests convenis es parla de la presència de la religió catòlica però no es diu, en cap cas, que la religió catòlica hagi de ser ''exclusiva'' a les escoles, i per això, creu que el plantejament que han dissenyat compleix el marc normatiu actual. D'aquesta manera, asseguren des del sindicat, es podria fer una assignatura per a tot l'alumnat que podria comptar amb l'acceptació de les famílies com ja passa a les escoles concertades que han optat per aquesta via. També consideren que seria viable amb la plantilla actual de professorat sense generar despesa pressupostària addicional. Codina també admet que, en matèria de religió, les famílies volen que els fills segueixin el plantejament familiar tant si és religiós, com agnòstic o ateu, però assenyala que la convivència entre diferents religions dins d'una aula i el seu tractament, pot ajudar-los i contribuir a la seva definició amb la transcendència. Els delegats sindicals s'han reunit aquesta setmana amb el director general d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Josep Vallcorba. Els representants del sindicat s'han mostrat satisfets de la trobada mentre que des del Departament d'Educació, s'han compromès a estudiar la proposta i valorar-la. També asseguren que la intenció és poder buscar més interlocutors per acabar de donar forma a aquesta possible assignatura de cultura religiosa. La presidenta del sindicat, Susana Vilar, ha recalcat que és una feina que s'ha de fer ''a poc a poc i sense pressa'', perquè ja fa molt temps que el debat sobre la religió al sistema educatiu esta candent. Per això, per al curs vinent ho veu ''precipitat'' però en canvi si que considera que podrien ser canvis viables a partir del curs 2020-2021.
|
Societat
|
Educació
|
El Síndic reclama un reglament sobre seguretat i protecció per als agents rurals. Ribó va obrir una investigació després de la mort de dos membres del cos el gener passat a Aspa a mans d’un caçador. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha reclamat un reglament sobre seguretat i protecció per als Agents Rurals després que un caçador acabés amb la vida de dos agents el passat mes de gener en un vedat d’Aspa (Segrià). Arran dels fets, Ribó va obrir una investigació que ha resolt amb la recomanació que el Parlament elabori una llei de caça pròpia, d’acord amb el model normatiu i polític que prèviament s’hagi debatut i acordat. Segons Ribó, aquest reglament hauria d’anar acompanyat per un traspàs de competències per part del govern de l’Estat a la Generalitat en aquest àmbit. Quant al seu contingut, el Síndic creu que haurien de desplegar totes les qüestions relatives a les mesures de seguretat i que defineixin en quines situacions s’hauria de determinar la necessitat de portar armes o no i quin tipus d’armament. El reglament encara no s’ha aprovat tot i ser una llarga reivindicació del cos, motiu pel qual Ribó ha demanat que es faci “amb diligència”. El Síndic constata que en eles darrers anys estan augmentant les situacions de risc per als agents rurals perquè desenvolupen una “funció coercitiva” i no disposen d’una prevenció de riscos laborals adequada. Així, des del 1990 fins a mitjans de febrer del 2017, s’han recollit i documentat un total de 235 incidents per agressions, desobediències i situacions de violència en generals, tot i que els agents asseguren que han estat “moltes més”, segons el Síndic. En una resolució, el Síndic també s’ha fet ressò de la descoordinació detectada entre les forces de seguretat implicades i constata que entre el Cos d’Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra no hi ha un protocol davant les inspeccions i el control sobre els permisos d’arma, tot i que sí hi és en l’execució de les funcions respectives. Pel que fa amb la Guàrdia Civil, el Síndic diu que és el propi cos armat el que presideix i regeix les relacions entre els diferents cossos de seguretat però sense que hi hagi un protocol específic sobre intercanvi d’informació en relació amb la trajectòria que experimenta la llicència d’armes concedida. Amb relació a aquesta falta de coordinació, el Síndic proposa que en el marc de la pròxima Junta de Seguretat s'elabori un protocol concret i específic en matèria d'inspeccions i controls sobre permisos d'armes que prevegi l'intercanvi d'informació entre el Ministeri de l'Interior, el Departament d'Interior i el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. A més, pel que fa a l'expedició de llicències d'armes, recomana que en el marc d'aquesta mateixa junta de seguretat es proposi un seguiment d'ofici de les condicions psicosanitàries dels titulars dels permisos i les llicències d'armes que s’atorguen per a cinc anys. De la mateixa manera, considera que caldria endurir els criteris per obtenir i renovar les llicències. Així, proposa que els informes d'aptituds psíquiques i físiques per l'obtenció de llicències d'armes només es puguin expedir en centres autoritzats específicament amb aquesta finalitat i, a més, calgui aportar un informe complementari de reconeixement psicològic efectuat per un psicòleg i/o psiquiatre de la Seguretat Social.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Torra (JxCAT): "Ens volen muts, atemorits, a la presó i a l'exili però ja no callarem perquè ja n'hi ha prou". El diputat lamenta que hi hagi empresonats pel "monstruós delicte" de voler votar. El diputat de JxCAT Quim Torra ha fet un discurs de denúncia de l'empresonament dels líders sobiranistes i una crida a no callar i lluitar contra aquesta situació. "Ens volen muts, silenciats, atemorits, fins i tot a la presó i a l'exili (...) però ja no callarem més perquè ja n'hi ha prou", ha declarat en el seu torn de paraula en sessió plenària aquest dissabte. Torra ha apuntat que el procés independentista ha fet "saltar en mil bocins els acròbates de la transició" i ha afirmat que el que hi ha és un Estat "obcecat en destruir un procés democràtic i pacífic". El diputat s'ha preguntat què han fet els líders independentistes empresonats per veure's en aquesta situació i ha contestat que l'únic que han fet és el "monstruós delicte" de voler votar i fer el possible perquè la gent ho fes. Torra ha recordat també als grups de l'oposició que aquells que avui són a la presó han estat "col·legues" seus a la cambra catalana i ha critica la "deshumanització" dels "partits de la coalició del 155. "Pensin un moment i després d'esgarrifar-se, tornin a pensar-hi i a esgarrifar-se", ha declarat. Torra ha criticat l'"atac directe" a la sobirania del Parlament i ha afirmat que "l'operació 'A por ellos' és un monstre amb desenes de caps", entre els que ha mencionat diversos poders de l'Estat com la Monarquia o la judicatura. Ha afegit que "pocs" es mouen per la superfície i que són les "clavegueres" les que en van plenes. El diputat ha dit que el resultat d'això és que l'Estat "s'ensorra i cau a trossos" i ha valorat que ara és impossible tapar la "regressió" i l'"autoritarisme". Ha posat com a exemple de la situació el fet que més de 900 persones estiguin sent investigades o hagin estat denunciades pel procés independentista. "Hem arribat al punt que ja no es dona l'abast", ha afirmat. Crida al diàleg D'altra banda, Torra ha fet una crida al diàleg i s'ha preguntat perquè els catalans no poden decidir el seu futur, plantejar-se si els convé o no la independència i que des de l'Estat s'argumenti el 'no' i s'intenti convèncer enlloc de la "por, la porra, la legalitat o l'expulsió al cosmos o a illes desertes". Ha afegit que l'independentisme només té la força dels arguments mentre l'Estat "imposa la força de la força". "Per això l'autodeterminació és també autoprotecció i legítima defensa de la gent", ha manifestat. S'ha referit especialment als "partits de la coalició del 15", al que els ha preguntat si són conscients de la "gravíssima situació" que han provocat. "No s'angoixen pel punt de deshumanització amb el que s'estan enfrontant al que ha passat?", els ha requerit, al temps que els ha preguntat si volen convertir Catalunya en una "presó enorme". Torra ha assegurat que la resolució d'aquest divendres de l'ONU és només la primera de les "moltes" que vindran per demostrar la "gravetat" de la situació espanyola i, amb els judicis "polítics", es veuran les "mentides i falsedats" que s'han estat construint. "Conjurem-nos per persistir i guanyar perquè només si persistim i guanyem tornaran a ocupar el seu escó", ha finalitzar en record als empresonats i els que han marxat a l'estranger.
|
Política
|
Parlament
|
Les revetlles particulars de Sant Joan no podran ser de més de 20 persones i les platges hauran de controlar l'aforament. Interior recomana no dur gel hidroalcohòlic a la butxaca quan es tirin petards i vigilar amb les espurnes a la mascareta. Protecció Civil de la Generalitat ha recordat aquest divendres que la revetlla de Sant Joan no podrà ser com la d'anys anteriors, ja que les celebracions no podran ser tant massives. Així, si es manté la normativa actual i tot Catalunya està en fase 3, les festes particulars podran ser d'un màxim de 20 persones, les festes organitzades en llocs tancats podran ser de 80, i les que s'organitzin en llocs oberts podran encabir un màxim de 800 persones assegudes i mantenint la distància de seguretat de dos metres. Per això, en les festes populars a les platges o en altres llocs amplis, les policies locals hauran de vigilar que els grups siguin d'un màxim de 20 persones i puguin mantenir la distància de seguretat amb els altres grups.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
La FCAC denuncia el "baix pes" del pressupost d'Agricultura en el conjunt del Govern. Les cooperatives agràries lamenten que el departament "només incrementa 16 MEUR". La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) s'ha mostrat crítica amb el l'avantprojecte de comptes de la Generalitat per al 2019 i denuncia el "baix pes" del pressupost del Departament d'Agricultura en el conjunt del Govern. Les cooperatives lamenten que, "dels 1.715 milions d'euros que està previst incrementar a nivell global, només 16 milions correspondrien a polítiques agràries". Segons la FCAC, l'augment pressupostari d'Agricultura "es preveu d'un 5,3% sobre els 303 milions d'euros de l'últim pressupost, mentre la mitjana de l'increment a la resta de conselleries seria d'un 7%". L'entitat també remarca que la convocatòria d'enguany del Pla de Competitivitat de cooperatives agràries "no es veu prou ben reflectida en el pressupost". La FCAC assegura que, amb l'avantprojecte de pressupost que es va donar a conèixer aquest dilluns, "el pes del Departament d'Agricultura recularia fins a l'1,31% sobre el conjunt de conselleries". D'aquesta manera, seria el percentatge "més baix de la dècada sobre el conjunt, fins i tot inferior a l'1,34% del 2017", segons les cooperatives agràries. Des de la FCAC recorden que "al 2012, el pressupost del Departament d'Agricultura, amb 500 milions d'euros, representava el 2,12% del total". Per la FCAC, "aquesta davallada és un indicador de la falta de sensibilitat cap al sector agroalimentari, que té per davant reptes rellevants en infraestructures, sanitat vegetal i animal, conreus amb risc d'abandonament, assegurances, desplegament de la Llei d'espais agraris i el cofinançament del PDR", entre altres aspectes. A la vegada, les cooperatives agràries expressen la seva preocupació perquè, en la proposta pressupostària, "no veu prou ben reflectit el pressupost per dur a terme la convocatòria 2019 del Pla de Millora de Competitivitat de les cooperatives agràries", un "instrument cabdal per enfortir les estratègies empresarials del sector i fer front als nous reptes del mercat, segons la FCAC.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La Vall Fosca inaugura una ruta temàtica amb el nom del pedagog Artur Martorell. Es tracta d'una iniciativa impulsada pel Museu Hidroelèctric de Capdella i promou la recuperació de la memòria històrica de la vall. La Vall Fosca va inaugurar aquest divendres 'La ruta Martorell' en homenatge al mestre Artur Martorell, i que senyalitza cinc plafons de la vall on es reprodueixen les vivències d'alumnes i mestres i que permeten al visitant gaudir d'una lectura reposada. El Museu Hidroelèctric de Capdella (Pallars Jussà) és l'impulsor del projecte que forma part de la recuperació de la memòria històrica de la Vall Fosca i que ha permès senyalitzar diferents espais del municipi amb plafons que expliquen les vivències del mestre Artur Martorell dels anys que va fer unes colònies escolars a la Vall Fosca. El seu net, Jordi Cornudella, va reivindicar durant la inauguració el paper dels mestres i va posat en valor la figura dels seus avis materns, ambdós mestres. Durant el mes d'agost dels anys 1917, 1918 i 1919, un grup de 25 nens i 3 mestres de Barcelona va fer unes colònies escolars al campament que l'empresa Energía Eléctrica de Catalunya tenia a la Central de Capdella. L'objectiu de les colònies era millorar la salut dels nens que vivien a Barcelona, per això el mestre Martorell va impulsar unes colònies que els permetien estar en contacte amb la natura, tenir una bona alimentació i una higiene acurada. L'historiador Martí Boneta, que ha fet recerca sobre Artur Martorell, ha seleccionat un seguit de fragments de les memòries de les colònies escolars dels anys 1917 i 1918 que van llegir infants de la Vall Fosca, i que reflecteixen el dia a dia de l'estada d'alumnes i mestres a la vall.
|
Societat
|
Educació
|
Els comuns es mostren "indignats" per la sentència "injusta" i rebutgen que es vinculi dret a manifestació amb sedició. Demanen una resposta "transversal i unànime" que defugi la unilateralitat i que "no inciti a la divisió o la confrontació estèril". Els comuns s'han mostrat "indignats" per la sentència "injusta" del judici de l'1-O, que condemna amb fins a 13 anys de presó als líders independentistes. En un comunicat, han advertit que amb la condemna es genera un precedent "inacceptable" i han rebutjat que es vinculi el dret de manifestació i de lliure expressió i la desobediència civil amb el delicte de sedició. D'altra banda, han emplaçat les forces polítiques catalanes a donar una resposta "transversal i unànime" que se centri en exigir la llibertat dels presos i han instat a què es defugi "les iniciatives unilaterals que incitin a la divisió o a la confrontació estèril". Al comunicat, els comuns han criticat la "judicialització de la política" i han reiterat la seva aposta per la via del diàleg i les "solucions efectives". En aquest sentit, han assegurat que sense l'alliberament dels presos no es podrà desbloquejar el conflicte polític i han demanat una solució dialogada i democràtica perquè es reconegui "plenament" la nació catalana. A més, han rebutjat les "amenaces" d'una nova aplicació del 155, així com de la Llei de Seguretat Nacional. A més, han avançat que es comprometen a promoure "totes les iniciatives polítiques, institucionals i jurídiques necessàries" per facilitar la sortida de presó de les persones condemnades i el retorn de les persones exiliades. Els comuns també han mostrat la seva "profunda solidaritat" amb tots els condemnats i les seves famílies i han assegurat que els acompanyen en aquest "moment dur i injust".
|
Política
|
Partits
|
El Govern aprova un pla per impulsar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques. El programa promourà l'increment de graduats sobretot entre les dones i la implicació d'empreses del sector. El Govern ha aprovat el Pla STEMcat amb l'objectiu d'impulsar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques. Es tracta d'un programa conjunt dels departaments d'Educació, Polítiques Digitals i Empresa i Coneixement. El pla s'ha fixat com a objectius incrementar el nombre d'alumnes graduats en aquests estudis; augmentar la proporció de dones en aquests estudis; millorar les competències d'aquest àmbit en l'educació obligatòria; millorar l'orientació personal, acadèmica i professional a partir de programes coordinats entre el sistema educatiu i les empreses, i transmetre el valor social de la ciència, la tecnologia i les matemàtiques. Entre les accions previstes al Pla STEMcat, hi ha potenciar la formació del professorat de l'educació obligatòria en aquest àmbit. També es potenciaran les competències científiques, tecnològiques i matemàtiques, i la seva avaluació, i es promourà la implicació de les empreses del sector tant en actuacions als centres com en orientació professional.
|
Societat
|
Educació
|
Torra manté els llaços grocs, presenta al·legacions i demana a la JEC que reconsideri la seva ordre de retirada. El president del Govern veu "dificultat legal" per complir amb el requeriment de la Junta Electoral. El president del Govern, Quim Torra, mantindrà els llaços grocs als edificis de la Generalitat. Així ho ha anunciat a través d'un comunicat aquest dimecres a la tarda, on concreta que també presenta al·legacions al requeriment de la Junta Electoral Central (JEC), a qui demana que reconsideri l'ordre de retirada. A més, Torra constata que hi ha "dificultat legal" per complir amb el requeriment de la JEC. Així, l'executiu manté tant la pancarta que demana la llibertat dels "presos polítics i exiliats" a la façana del Palau de la Generalitat, com la resta de llaços grocs que hi ha als edificis oficials del Govern.
|
Política
|
Govern
|
Mor el ferit crític en l'accident mortal de Xerta. L'home va ser traslladat a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona i, en el sinistre, també van morir una nena de tres anys i el seu pare. El tercer ocupant de l'accident d'aquest dissabte a Xerta, en el qual van morir una nena de tres anys i el seu pare, ha mort aquest diumenge al matí a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, on va ser traslladat en estat crític. L'home, JI.B.P, de 33 anys i veí de Tortosa, anava de copilot. El sinistre va tenir lloc aquest dissabte, poc abans de les dues del migdia al quilòmetre 209 de la C-12, quan el turisme va xocar frontalment amb un altre cotxe. Amb aquestes tres víctimes, ja són 98 les persones que han mort en accident de trànsit aquest any a la xarxa interurbana de Catalunya. Arran de l'accident, es van activar tres patrulles dels Mossos d'Esquadra, tres dotacions dels Bombers i tres ambulàncies medicalitzades i l'helicòpter del SEM. El cap del sector de Trànsit dels Mossos d'Esquadra de Tortosa, Carles Ferran, va explicar aquest dissabte a TV3 que el cotxe on viatjaven les tres víctimes mortals estava fent un avançament no reglamentari quan es va produir l'accident, ja que es tractava d'un revolt de poca visibilitat. Segons Ferran, el turisme va envair el carril contrari i, quan va voler rectificar perquè venia un altre vehicle, va perdre el control i va derrapar lateralment fins a xocar frontalment amb la furgoneta que circulava en el sentit oposat. Un dels testimonis de l'accident, Diego Cid, va explicar que el cotxe on viatjaven les tres víctimes mortals circulava de manera temerària, envaint el carril contrari per fer avançaments a una gran velocitat, fins i tot en zones de poca visibilitat. Cid va dir que va veure com el turisme derrapava just abans d'agafar el revolt, on després ja se'l va trobar "partit en dos".
|
Societat
|
Successos
|
Bassa encoratja El Homrani a treballar per "millorar la cohesió social pensant en una igualtat efectiva". En una carta des de la presó, la consellera d'Afers Socials destituïda es posa a disposició del seu successor. La consellera d'Afers Socials, Treball i Família destituïda arran del 155, Dolors Bassa, ha encoratjat el seu successor, Chakir El Homrani, a treballar per "millorar la cohesió social pensant en una igualtat efectiva i on tothom tingui les mateixes oportunitats". En una carta enviada al nou conseller i a la qual ha tingut accés l'ACN, Bassa també destaca la necessitat "d'aprofundir en la concentració empresarial i sindical que permeti avançar amb força en la competitivitat de les petites i mitjanes empreses i en els treballadors autònoms". En la missiva, Bassa lamenta que "si la situació fos normal", El Homrani hauria pres possessió al Palau de la Generalitat i després s'haurien trobat al departament per fer un resum de la legislatura anterior. "Però vivim en l'excepcionalitat", assenyala la consellera destituïda, que es posa a disposició del nou titular de Treball, Afers Socials i Família des de la presó d'Alcalá-Meco. Bassa també anima el nou conseller a seguir "la premissa de la passada legislatura 'La millor política social és un treball digne'". "Crec que continua sent molt vigent. Procés i progrés són les dues cares de la mateixa moneda", afirma Bassa en la carta, on també recorda al nou conseller la implementació de la renda garantida que ambdós van negociar amb la comissió de la ILP la passada legislatura. D'altra banda, Bassa també destaca la necessitat de "continuar avançant en el reglament de la llei LGTBI, en la concertació social i el dret a l'autonomia de les persones", en la tasca dels professionals dels serveis socials i en els programes del SOC. La consellera empresonada també fa menció del repte de la "socialització dels nous joves (menors) que arriben sense papers a Catalunya amb la visió d'un futur millor" i d'assolir un salari mínim superior als 1.000 euros, entre d'altres, com treballar per a "una economia més sostenible, més social, més igualitària i més pensada per a les persones". "I tantes i tantes altres idees i propostes que compartim per un país nacional i socialment avançat", afegeix Bassa. La carta acaba amb l'agraïment a El Homrani per la seva "força i valentia en assumir la responsabilitat, en aquests moments tan complicats" i es posa a la seva disposició. "Conseller, estic a la teva disposició, ara mateix a la cel·la 68 de la presó d'Alcalá-Meco i sempre amb el pensament en llibertat per treballar pel bé general al servei de les persones del nostre país", finalitza la carta.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Els Mossos investiguen una baralla amb arma blanca a la Mina. Els veïns van sentir trets, però cap dels dos implicats va rebre impactes de bala. Els Mossos d'Esquadra investiguen una baralla que va tenir lloc aquest diumenge al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). Els dos implicats estan hospitalitzats amb ferides d'arma blanca i a un d'ells se'l va haver d'intervenir, tot i que la seva vida no corre perill. Alguns testimonis van explicar a la policia que es van escoltar trets i els agents van trobar beines a terra, però cap dels dos homes va rebre impactes de bala. La investigació, però, continua oberta. El nou incident al barri de la Mina arriba just després que l'alcalde de Sant Adrià es traslladés dijous al Parlament per reclamar més presència policial al barri per la regressió pel que fa a seguretat que està patint la zona.
|
Societat
|
Successos
|
L’incendi d’una xemeneia calcina la teulada de fusta d’una casa a Riells i Viabrea. Quatre dotacions dels Bombers han treballat en aquest foc que també ha afectat el menjador de l’immoble. Els Bombers de la Generalitat han treballat aquesta nit en l’incendi de la xemeneia d’una casa situada al carrer Riu Guri de Riells i Viabrea, a la comarca de la Selva. El foc, s’ha estès per la teulada, feta de fusta, de l’immoble i també ha afectat el menjador de l’habitatge. Els Bombers van rebre l’avís ahir, pels volts de dos quarts de vuit del vespre, i en una hora van poder controlar les flames. No obstant això, aquest diumenge al matí han hagut de retornar a la casa perquè durant la nit el foc s’ha anat estenent per les bigues i cremant sota el teulat i, finalment, s’ha revifat. Per això, els efectius han hagut de desmuntar tota la teulada fins trobar l’origen de les flames. Tot i la fumarada, cap persona ha resultat ferida.
|
Societat
|
Successos
|
La Cambra demana un increment de mesures fiscals per evitar una caiguda del PIB català de fins al 10,1% el 2020. La taxa d'atur a Catalunya se situarà entre el 15% i el 17% aquest any. El PIB de Catalunya caurà entre un 7,3% i un 10,1% en funció de "l'eficàcia i eficiència" de les polítiques públiques, segons ha assegurat el director del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, en la presentació de l'informe sobre l'impacte de la crisi sanitària de la covid-19 en l'economia catalana. La corporació ha reclamat un increment de les mesures fiscals i considera les anunciades pel govern espanyol com "insuficients". La crisi del coronavirus provocarà també una caiguda de l'ocupació d'entre un 5% i un 7%, inferior a la davallada del PIB "pel paper dels ERTO". La taxa d'atur se situarà entre el 15% i el 17% el 2020 i, tot i que tornarà a baixar el 2021, continuarà per sobre dels nivells de 2019.
|
Economia
|
Empresa
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.