sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Méndez de Vigo diu que el govern espanyol no havia assumit cap compromís per finançar els Jocs Mediterranis. El ministre d'Educació, Cultura i Esport reitera al Senat que els pressupostos generals de l'Estat de 2017 inclouran ja una partida per a l'esdeveniment. El ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ha rebutjat la responsabilitat del govern espanyol per l'ajornament un any dels Jocs Mediterranis de Tarragona, que finalment han de tenir lloc el 2018, tot assegurant que l'executiu estatal mai va assumir cap compromís en ferm per finançar l'esdeveniment. "Mai va existir cap consignació pressupostària perquè no va haver cap compromís de despesa en aquests jocs", ha respost Méndez de Vigo, escudant-se amb l'argument que l'actual govern ho va "heretar de l'anterior". La senadora d'ERC, Laura Castel, ha retret al ministre l'ajornament i ha subratllat la responsabilitat del govern espanyol en la manca de finançament que va precipitar la decisió. D'acord amb del pla director, l'Estat havia d'aportar un 30% dels 50,5 milions d'euros de les aportacions públiques previstes. El ministre, per contra, només ha reconegut que es van aprovar bonificacions fiscals els anys 2013 i 2016. Responent la preguntat de Castel, Méndez de Vigo ha reiterat, tal i com va comunicar a l'alcalde de Tarragona en una trobada a Madrid mantinguda fa un mes, el govern espanyol inclourà una partida específica per als Jocs en els pressupostos de 2017. "Les consignacions es fan a través dels pressupostos generals de l'Estat, no de declaracions", ha emfasitzat el ministre davant la Cambra Alta. Segons ha recordat, el passat 2016 el govern espanyol va "dotar" els Jocs de 3 milions d'euros procedents de les Loteries, un 81% dels quals s'haurien fet efectius. Posteriorment, i abans de l'ajornament, ha explicat que l'executiu va "acordar donar" 3 milions d'euros més. El ministre, d'altra banda, ha recordat que ja va mantenir una trobada amb l'alcalde de Tarragona i representants de l'Ajuntament. "Estic disposat a parlar del tema i veure com entre tots ho fem", en la línia, ha afegit, de les mesures a emprendre pressupostàriament aquest pròxim 2017 perquè "els Jocs siguin un èxit". "Però han de tenir consignació pressupostària o tindrem la mateixa dificultat que en el passat. El govern té la millor voluntat i disposició però això requerirà l'acord de tota la Cambra quan tramitem els pressupostos", ha avisat. "Compti amb el suport del govern, ens importa i molt, però no ens retregui coses de les que no som responsables", ha respost dirigint-se a Castel, qui ha recordat el dany al "prestigi" internacional de l'administració estatal i la pèrdua de 5,5 milions d'euros fruit de l'ajornament.
|
Societat
|
Esports
|
SCC veu el veto d'Iceta propi d'un "estat totalitari" i el qualifica de "gran irresponsabilitat". Societat Civil Catalana acusa els independentistes de no tenir voluntat de resoldre el "problema de divisió i enfrontament social". Societat Civil Catalana atribueix el veto dels partits independentistes a la designació de Miquel Iceta com a senador a una actuació pròpia d'un "estat totalitari". A través d'un comunicat, l'entitat qualifica de "gran irresponsabilitat i episodi lamentable" la decisió de JxCat, ERC i la CUP. En aquest sentit, els ha acusat de no tenir la voluntat de construir ponts ni resoldre el "problema de divisió i enfrontament social". L'entitat demana al govern espanyol que actuï "amb la màxima contundència" en el moment que la Generalitat torni a vulnerar els drets i llibertats de tots els catalans. I insta els partits constitucionalistes a deixar les seves "legítimes diferències" i treballar de manera conjunta. Societat Civil Catalana denuncia que els independentistes han tornat a actuar d'una manera pròpia d'un "estat totalitari" en vetar el Parlament la designació de Miquel Iceta com a senador perquè el líder del PSC pogués ser escollit president de la cambra alta. Per a l'entitat, els independentistes han demostrat una vegada més al Parlament que "remen en direcció contrària" i que l'únic que pretenen és "materialitzar les seves aspiracions polítiques sense tenir en compte no només el marc legal, sinó l'opinió de la majoria dels catalans". "Aquest dijous s'ha evidenciat que la seva única proposta per abordar la situació és la que ells proposen. Un gest propi d'un estat totalitari, en el què la resta d'opinions ni tant sols es valoren", ha afegit.
|
Política
|
Entitats
|
L'Audiència Nacional confirma la presó provisional per a un dels presumptes terroristes de Barcelona i Cambrils. La Sala considera que tenia coneixement del grau de radicalització del seu germà Moussa. La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha rebutjat el recurs d'apel·lació de la defensa d'un dels presumptes terroristes de Barcelona i Cambrils el passat 17 d'agost, Driss Oukabir, i li ha mantingut la presó provisional acordada pel jutge instructor Fernando Andreu. En la seva interlocutòria, els magistrats consideren que la resolució d'Andreu permetia extreure dades importants de la participació d'Oukabir en els fets, en concret en el lloguer de la furgoneta utilitzada a Les Rambles, així com arribar a la conclusió de "manera racional i ponderada" sobre el coneixement que tenia de la radicalització del seu germà Moussa, un dels ocupants del cotxe de Cambrils. D'altra banda, la Sala rebutja l'argument sobre el desconeixement de les dades objectives per trobar-se el cas sota secret de sumari i assegura que totes les resolucions li han estat notificades. "En el cas, ha tingut accés entre d'altres a la pròpia declaració del recurrent, de la què l'instructor extreu dues importants conseqüències: una de caràcter positiu, la participació en els fets de Driss Oukabir mitjançant actes com el lloguer de la furgoneta en l'atemptat de La Rambla i una altra negativa per rebutjar les parcials i subjectives al·legacions de caràcter exculpatori", afirma la Sala.
|
Societat
|
Judicial
|
Star Wars i la Patrulla Canina, els temes més sol·licitats de les mones de Pasqua. Pastisseries plenes de gent per recollir la mona dels fillols. La majoria de pastisseries estaven en plena activitat aquest dilluns al matí. Els padrins feien cua o demanaven tanda per recollir la mona de Pasqua. L'obrador de la Pastisseria Viñallonga de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) ha estat en funcionament durant les últimes dues nits per fer front a totes les mones sol·licitades. En vendran entre 800 i 1.000. El tema que més triomfa aquest any és Star Wars, tot i que també es venen molt els personatges de La Patrulla Canina. En total, els pastissers catalans preveuen vendre entre 610.000 i 650.000 mones de Pasqua artesanes. Sobre el mostrador hi havia una nau imperial de xocolata esperant a ser recollida o venuda. La mona d'Star Wars és la "més demanada i la que genera més bogeria entre els nens", explica el pastisser Jaume Viñallonga a l'ACN. Els altres temes preferits pels fillols són la Patrulla Canina, els Minions o els clàssics com en Mickey Mouse o l’Ànec Donald. Les pastisseries treballaven a tota màquina. "La majoria de vendes són avui; és el dia més fort", afegeix Viñallonga. Pel que fa als preus, una família de quatre membres es podrà gastar entre 25 i 30 euros per una mona de Pasqua que consta d'un pastís i un ou de xocolata al damunt. Tot i això, aquells que optin per peces d'artesania més elaborades es podrien arribar a gastar 100 euros. En Joan Vilà ha anat a comprar dues mones pels seus néts: una era la nau d'Star Wars i l'altra estava feta amb personatges de la Patrulla Canina. La Cristina Blasco ha comprat dues mones "per adults", un pastís de mantega de xocolata i una sara d'ametlla. L'Ana Corrales ha recollit la mona per la seva filla, que té 21 anys. "Com que ja es gran i no té cap personatge preferit li he comprat una gallina de xocolata", ha explicat.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:Els treballadors de Selvafil mantindran aturades parcials fins al setembre per la calor a la fàbrica. El sindicat demana una reunió amb el Departament de Treball i vol saber si els inspectors han visitat la fàbrica. Els treballadors de l'empresa Selvafil de Maçanet de la Selva han decidit aquest dilluns que mantindran les aturades parcials fins al mes de setembre si la direcció no resol el problema amb les altes temperatures que pateix la plantilla a l'interior de la fàbrica. A partir d'ara, les aturades seran d'una hora a la setmana per cada torn (una al matí i una altra a la tarda). El dijous van començar la primera vaga parcial de mitja hora que es va mantenir cada dia fins dissabte. En paral·lel a les protestes, el sindicat majoritari en el comitè d'empresa, USOC, demanarà una reunió amb el Departament de Treball per tractar la problemàtica. També vol saber si els inspectors de treball han visitat la factoria i quines mesures han pres. L'empresa Selvafil de Maçanet de la Selva repetirà la vaga parcial cada setmana fins al setembre si la direcció no aconsegueix baixar les altes temperatures que pateixen els treballadors a l'interior de la planta. Aquest dilluns la plantilla ha celebrat dues assemblees –una per al torn de matins i una altra per al de tardes- per decidir quins passos seguien després de tres dies fent aturades de mitja hora cada torn. Els treballadors han optat majoritàriament per mantenir aquestes aturades, però seran més espaiades en el temps. En aquest cas es faran un dia a la setmana i duraran una hora. Les mobilitzacions seguiran fins al mes de setembre. L'objectiu és aconseguir que la direcció de l'empresa doni un temps de descans als treballadors per tal que puguin hidratar-se i descansar de les altes temperatures que es generen aquests dies a l'interior de la fàbrica. El comitè d'empresa ho veu com una solució d'emergència mentre la direcció no afronta la inversió de climatitzar la planta. De moment, la única opció que els ha donat l'empresa és que parin deu minuts i posteriorment els recuperin o bé que es reparteixin en dos torns els vint minuts de descans que tenen per menjar un entrepà. Els sindicats ja s'han mostrat contraris a aquestes mesures. A banda, el sindicat majoritari en el comitè d'empresa, USOC, demanarà reunir-se amb el Departament de Treball per afrontar el problema. "Creiem que és suficientment greu com perquè hi intercedeixi el Govern", ha detallat el responsable d'indústria del sindicat, Juan José Rodríguez. A més, el sindicat també es vol reunir amb els responsables d'Inspecció de Treball de Catalunya per saber si estan al cas del problema. Rodríguez vol saber si els inspectors han trepitjat la fàbrica arran de la polèmica de les altes temperatures que hi ha a l'interior i, si ho han fet, quines mesures han pres. La tercera línia que mantindrà el comitè és seguir parlant amb la direcció per tal d'aconseguir allò que reclamen amb les aturades parcials: un temps de descans pels treballadors per recuperar-se de la calor sense que l'hagin de recuperar i que afrontin la inversió corresponent a la climatització de les sales. Un 85% de seguiment de les primeres aturades Les vagues parcials dels treballadors de Selvafil van començar el dijous amb mitja hora d'aturada en la producció al migdia i mitja hora més a la tarda. Segons els sindicats, aquesta primera jornada de protesta va aconseguir el recolzament del 85% de la plantilla. Les vagues es van mantenir el divendres i el dissabte a l'espera de veure si la direcció reaccionava. En vistes que no hi havia cap acord, els sindicats van convocar dues assemblees per aquest dilluns per decidir com es mantenia la mobilització. Les protestes dels treballadors arriben després que més d'una persona ja hagi patit un cop de calor durant la seva feina. El motiu és que a sobre de les altes temperatures que hi ha a l'exterior, cal sumar-hi la calor que desprenen les màquines que hi ha a la factoria. Selvafil, situada al polígon industrial Puigtió de Maçanet de la Selva, està especialitzada a fabricar filats tècnics. Entre d'altres, aquestes fibres s'utilitzen per a teixits ignífugs o la indústria de l'automoció i l'aeronàutica. De la factoria, però, també en surten fils per a cosir o per a la fabricació de tendals.
|
Economia
|
Treball
|
L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar haurà de pagar 2,13 MEUR com a mesura cautelar en el contenciós d'Aqualia. L'empresa denunciant haurà d'avalar també la meitat dels 4,27 MEUR que reclama al consistori, segons el TSJC. L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) haurà de pagar 2,13 MEUR com a mesura cautelar en el contenciós presentat per l'empresa Aqualia, concessionària del servei d'abastament d'aigua potable i de clavegueram, que li reclama un total de 4,27 milions d'euros per factures impagades entre 2009 i 2015. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imposat també a la denunciant que avali la meitat d'aquesta quantitat cautelarment. Aqualia va sol·licitar cobrar l'import total en el moment d'iniciar el procediment judicial, però el consistori s'hi va oposar i, inicialment, els jutjat de Tarragona va descartar adoptar mesures cautelars. El TSJC ha estimat ara parcialment la demanda de mesures, a l'espera de la sentència definitiva. El contenciós, però, es troba a hores d'ara suspès de tramitació, a l'espera que es resolgui un altre sobre la revisió d'ofici que el consistori va fer l'estiu de l'any passat de la modificació del contracte de 2009, que va declarar nul·la. El procediment compta amb un dictamen favorable de la Comissió Jurídica Assessora i que no queda qüestionat en la sentència, segons un comunicat municipal. La revisió ha suposat que la relació contractual es torni a regir per les clàusules del 2004 i que Aqualia retornés a les arques municipals 2,53 milions d'euros que va facturar de més, d'acord amb les condicions econòmiques suspeses. Per això, els serveis jurídics de l’Ajuntament estudiaran ara la possible presentació d'un recurs contra la decisió judicial. Prèviament al comunicat municipal, Aqualia en va emetre un de propi en el qual presentava la decisió del TSJC de fer pagar els 2,13 milions d'euros a l'Ajuntament com una sentència ferma. El consistori, per contra, ha volgut recordar que la sentència no respon a la resolució de cap litigi i es tracta únicament d'un procediment de mesures cautelars, pel qual l'empresa també ha de dipositar una garantia de 2,13 milions d'euros.
|
Societat
|
Judicial
|
La CGT convoca una vaga al telefèric de Montjuïc pel 14 i 15 d'abril per reclamar un nou conveni. L'empresa assegura que vol millorar les condicions salarials "dins els topalls" que fixin els pressupostos de l'Estat. La CGT ha convocat una vaga al telefèric de Montjuïc pels dies 14 i 15 d'abril, en plena Setmana Santa, per reclamar un nou conveni. Segons TMB, l'empresa que gestiona el telefèric, Projectes i Serveis de Mobilitat, assegura que ha mostrat la seva disposició a millorar les condicions econòmiques de la plantilla "dins els topalls que estableixin per al sector públic els pressupostos de l’Estat del 2017 un cop siguin aprovats". En aquest sentit, ofereix aplicar un increment salarial de l’1%, amb efectes de l’1 de gener passat, "una mesura que la part social ha rebutjat", segons apunta. Projectes i Serveis de Mobilitat ha indicat que durant el mes de març representants de l’empresa i dels treballadors van celebrar tres reunions amb vista a un nou acord salarial, un cop finalitzada la vigència de l’acord anterior i assenyala que a les reunions la part social va exposar una plataforma amb un increment salarial de l’IPC de més 2 punts u plus per festius i prima d’antiguitat. L'empresa assegura que l’oferiment sobre l'increment salarial de l’1% ha estat reiterat i ampliat a les reunions de mediació que han tingut lloc aquesta setmana al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i "ha estat novament rebutjat novament per la representació sindical, que reclama un increment del 6%", segons apunta l'empresa, que afegeix que els convocants han optat pel manteniment de la vaga, que comportarà la suspensió del servei del Telefèric els dies 14 i 15, Divendres Sant i Dissabte de Glòria. Projectes i Serveis de Mobilitat recorda que la mobilitat a l’interior del Parc de Montjuïc es mantindrà amb la línia d’autobusos 150 (Plaça Espanya - Castell de Montjuïc).
|
Economia
|
Mobilitat
|
Demòcrates avisa la nova CDC que no pot registrar el nom de Partit Demòcrata Català i no descarta la via judicial. L'escissió d'Unió reclama a la mesa del congrés fundacional que ho expliqui als congressistes. Demòcrates de Catalunya avisa la nova CDC que no pot registrar legalment el nom de Partit Demòcrata Català perquè és molt semblant a la seva denominació, i no descarten recórrer a la via judicial si el congrés fundacional acaba apostant per aquesta opció. Fonts de Demòcrates han explicat a l'ACN que quan van escollir el seu nom, van preguntar al Ministeri de l'Interior si havien de registrar-ne algun altre per evitar una situació com aquesta, però se'ls va dir que no calia, perquè no es podia inscriure una denominació que fos molt semblant a una que ja existís. És per això que l'escissió d'Unió reclama a la mesa del congrés que ho traslladi als congressistes per tal de descartar aquesta alternativa. De fet, un altre dels noms finalistes, Junts per Catalunya, era la fórmula que Demòcrates plantejava a CDC per presentar-se conjuntament a les eleccions del 26-J.
|
Política
|
Partits
|
Sanitat registra 8.532 nous positius per covid-19 a Espanya des de divendres i 28.472 morts, 27 més. El Ministeri xifra en 968 els diagnosticats el dia previ però no dona dades de Catalunya per problemes tècnics. El Ministeri de Sanitat ha registrat 8.532 nous positius per la covid-19 a Espanya en relació amb el total de casos confirmats de divendres. Segons l'informe d'aquest dilluns, des que va començar la pandèmia hi ha hagut 297.054 casos confirmats per proves diagnòstiques davant dels 288.522 del total de divendres. D'aquests, 968 s'han diagnosticat el dia previ. La comunitat que més casos acumula el dia previ l'Aragó (586) seguida del País Basc (123) i Andalusia (101). L'informe no dona dades de diagnosticats el dia previ a Catalunya, Madrid i Navarra per problemes tècnics. Pel que fa a les defuncions, Sanitat xifra en 28.472 el total de morts per coronavirus a tot l'Estat espanyol, 27 més que divendres. Segons el darrer informe, hi ha hagut 26 defuncions en els últims set dies, més de la meitat a l'Aragó. En l'última setmana hi ha hagut 562 hospitalitzacions i 37 ingressos en UCI.
|
Societat
|
Salut
|
Cruz confia que els partits que van "bloquejar" la investidura de Sánchez "faran una reflexió" després del 10-N. Fa una crida en el darrer dia de campanya a la participació per aconseguir "un govern el més fort possible del PSOE". El president del Senat i candidat de PSC a la cambra alta, Manuel Cruz, confia que els partits que van "bloquejar" la investidura de Pedro Sánchez després del 28-A "faran una reflexió" després de les eleccions d'aquest diumenge. Entre altres coses, "perquè si un partit que, segons les enquestes, està caient, potser està caient per l'actitud que va tenir", ha afirmat. Cruz ha rebutjat que el PSOE sigui el responsable de la repetició electoral, tal com han defensat altres formacions durant la campanya. "Té poc sentit responsabilitzar el partit que va guanyar" sinó que "s'han repetit les eleccions perquè altres partits van bloquejar", ha assenyalat. Des de Lleida i en el darrer dia de campanya pel 10-N, Manuel Cruz ha fet una crida a la participació i ha defensat que "l'única possibilitat de desbloqueig és un govern el més fort possible del PSOE". El president del Senat considera que, segons es desprèn de les enquestes, "el resultat no serà el mateix" en les eleccions del 10-N, respecte a les del 28-A. "Els protagonistes no seran els mateixos" perquè les enquestes apunten que "un dels protagonistes de les eleccions anteriors traurà un resultat dolentíssim, i que un partit que era minoritari està pujant", fet que veu "molt preocupant". En el darrer dia de campanya, ha fet una crida des de Lleida perquè la participació diumenge sigui elevada i ha defensat que "l'única possibilitat de desbloqueig és un govern el més fort possible del PSOE". Pel que fa al conflicte català, Cruz ha insistit en què "la solució passa pel diàleg i perquè en aquest diàleg no es posin per davant les reivindicacions màximes de cap de les parts" ja que en "un diàleg en què una de les parts posi per davant la independència, és un diàleg que no pot anar bé", ha defensat. Respecte a la interpretació de les afirmacions del president del govern espanyol en funcions sobre la relació entre l'executiu i la fiscalia, Cruz ho ha atribuït a "un malentès". Tot i això, ha reconegut que Pedro Sánchez "podia haver dit el mateix d'una manera més precisa" però, "en cap cas, va dir allò que alguns han dit que havia dit". "El no va dir en cap moment és jo mano als fiscals o els fiscals fan el que jo digui, sempre va parlar de l'autonomia dels fiscals", segons el president del Senat. Així, ha deixat clar que "el que pot fer un govern és instar la fiscalia però no ordenar". Mínguez defensa el PSC com "la veu progressista no independentista" per mantenir l'escó per Lleida Manuel Cruz ha fet aquestes afirmacions a Lleida en un acte davant la militància de suport a la cap de llista del PSC al Congrés per Lleida el 10-N. Montse Mínguez ha destacat la feina que ha dut a terme el partit per mantenir l'escó que va obtenir el 28-A en aquesta circumscripció. Així, ha fet una crida perquè "aquelles persones silencioses que han estat callant durant molt temps, surtin el diumenge a fer un vot clar i en veu alta cap al progressisme i cap al socialistes" perquè "no tota Catalunya és independentista, ni tota la província de Lleida, tampoc ho és". En aquest sentit, Mínguez ha situat el PSC com "la veu progressista no independentista que representa la demarcació de Lleida".
|
Política
|
Partits
|
FiraTàrrega atreu més de 800 professionals de tot el món i aposta pel contacte actiu entre creadors i productors. La Fira redefineix físicament i conceptualment el seu espai professional i posa en el centre de l’activitat els 'pitchings 'i els 'speedmeetings'. Més de 800 professionals nacionals i internacionals s’han acreditat per la propera edició de FiraTàrrega, una edició en la que la fira redefineix el seu espai professional i aposta per prioritzar el contacte actiu entre creadors i productors a través de 'pitchings' i 'speedmeetings'. Les activitats es complementen amb nous espais de networking, presentacions, reunions i trobades formals i informals. L’objectiu és passar del model passiu dels estands expositius a un model més proactiu en què els projectes artístics convoquen els professionals a fi de trobar socis i obrir-se a nous mercats. L’espai professional de FiraTàrrega, ubicat a La Llotja, també es renova físicament amb 1.200 metres quadrats i 70 estands. FiraTàrrega ha acreditat 850 professionals de 480 entitats i destaca la presència internacional amb 170 delegats de 28 països. Entre ells, EUA, Canadà, Itàlia a més d’una àmplia representació coreana i europea. FiraTàrrega ha programat un total de 6 sessions de 'pitching' amb la voluntat que creadors i productors es posin en contacte per a que els projectes artístics arribin al mercat. Les sessions tractaran diferents temàtiques segons l’objectiu de cada companyia: coproducció internacional, circuit internacional, coproducció Espanya – Amèrica Llatina, circuit Espanya – Amèrica Llatina i circuit i coproducció Catalunya. Els projectes que hi participaran són propostes de carrer i per a espais no convencionals, de petit i mig format i de diferents disciplines i s’han seleccionat a través d’una convocatòria oberta amb la complicitat de diverses entitats relacionades amb les arts escèniques. La selecció s’ha dut a terme entre propostes de membres de les associacions amb les quals Fira té relació com ara AADPC, APCC, ADGAE, TTP o CIATRE, Outdoor Arts UK, XTRAX / Without Walls (al Regne Unit) i la xarxa irlandesa ISACS. També s’ha col·laborat amb institucions del País Basc, les Illes Balears, País Valencià i Andalusia. Pel que fa les ponències, enguany destaca les sessions que inauguren les activitats professionals de tarda: una sessió de contactes 'one-on-one' concrets i preguntes específiques als responsables de l’Oficina Europa Creativa-Cultura sobre els nous programes europeus, així com una sessió dedicada a 'Recursos digitals per a els arts escèniques', moderada per Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’ICEC, on es presentaran tres models: Magrana, Culturclic i Playtheatres. Es manté una de les sessions més exitoses dels últims anys, com és el Lunch Meeting entre artistes catalans i programadors internacionals que organitza l'ICEC (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). També en aquesta edició 2019 la Fira treballa fomentant acords de col·laboració amb Navarra, Euskadi, les Illes Balears i el País Valencià. Aquests acords serveixen com a plataforma on cada comunitat pot mostrar propostes/projectes d’artistes locals aprofitant el networking que es produeix durant els dies de Fira. De cara al futur immediat, una de les prioritats de FiraTàrrega és obrir noves finestres d’oportunitat per als projectes artístics a través de trobades sectorials al llarg de l’any amb voluntat d’estructurar una xarxa estable de creació i distribució nacional i internacional.
|
Cultura
|
Teatre
|
Iceta obre un web per recollir suports a la seva candidatura a liderar el PSC. El socialista assegura que se sent "amb la força, les ganes, el reconeixement públic i l’experiència" per "fer els canvis" que calen al partit "amb garanties i amb tothom". L'actual primer secretari del PSC i candidat a la reelecció, Miquel Iceta, ha posat en marxa aquest dilluns un lloc web que funcionarà durant tot el procés de primàries, i que pretén ser l'espai on recollir els suports que li caldrien per seguir al càrrec i on informarà dels passos donats i les propostes que ofereix a la militància. Iceta, que ha anunciat amb una piulada a Twitter l'inici de la pàgina web, obre aquest espai amb una carta on manifesta les seves intencions de repetir com a primer secretari i assegura que se sent "amb la força, les ganes, el reconeixement públic i l’experiència" per "fer els canvis" que calen al partit "amb garanties i amb tothom". "Poso en marxa el lloc web que acompanyarà el meu esforç per ser reelegit com a primer secretari del PSC www.miqueliceta.cat". Amb aquesta piulada, Iceta ha donat el tret de sortida a l'espai 2.0 de la seva candidatura. El web obre amb una carta del propi Miquel Iceta on, en castellà i en català, manifesta les seves intencions de presentar-se al procés de primàries intern i els reptes que creu que ha d'afrontar el nou líder del partit. A la carta, el socialista recorda que fa dos anys es va posar al capdavant del PSC "en una situació extremadament difícil". "Us vaig dir que era hora d’arremangar-se i així ho vaig fer. Entre tots i totes hem deixat enrere una gravíssima crisi interna que posava en risc la continuïtat del nostre projecte", continua Iceta, que explica que amb la seva gestió com a primer secretari el PSC va "superar la patacada de les eleccions europees, ha estabilitzat un electorat de més de mig milió de catalans, és el segon partit en vots a nivell municipal, torna a estar al govern de les quatre capitals de demarcació, un 64% de catalans i catalanes tenen un govern local amb presència socialista, i a les eleccions al Parlament va duplicar les previsions més pessimistes". "Hem recuperat la nostra autoestima", sentencia. Tot i això, assegura que el partit està "encara lluny d’on tots voldríem que fos". "Cal seguir renovant les nostres idees, innovant la nostra forma de fer política, obrint el nostre partit, creixent cap endins i cap enfora, i reconnectant amb la ciutadania. Cal seguir teixint complicitats amb el PSOE i fer front als que volen relegar-lo a un paper subordinat en la política espanyola", afirma, tot afegint que aquest "esforç titànic" exigeix "molts canvis", i que aquest són els que vol protagonitzar al capdavant del PSC un mandat més. "Haurem d'aprofitar el millor de la nostra experiència, l’empenta de la gent més jove, i una gran generositat i capacitat d’integració. Aquesta és la feina que estic disposat a seguir liderant si compto amb el teu suport", diu en la seva carta a la militància. En aquest senti, afirma contundent que se sent "amb la força, les ganes, el reconeixement públic i l’experiència" per afrontar aquests canvis al partit i "poder fer-ho amb garanties i amb tothom". "Em coneixes prou per saber que no hi haurà dificultat que m’aturi ni obstacle que em faci abandonar. Sóc partidari del pacte i del consens, i tinc més ambició col·lectiva que personal. Per això et proposo que seguim caminant junts", conclou el socialista.
|
Política
|
Partits
|
'Benidorm 2017' de Claudia Costafreda, Biznaga de plata al millor curtmetratge de ficció al Festival de Màlaga. El certamen guardona a 'Greykey' d'Enric Ribes amb la Biznaga de plata al millor curtmetratge documental. El curt català 'Benidorm 2017', dirigit per Claudia Costafreda i produït per ESCAC Films, ha guanyat la Biznaga de plata al millor curtmetratge de ficció al Festival de Màlaga 2019. El Jurat de la Secció Oficial de Curtmetratges de Ficció ha atorgat aquest divendres el premi, dotat amb 3.000 euros, al curt de Costafreda. L'actriu Elena Martín també ha estat premiada pel Jurat de la Secció Oficial de Curtmetratges de Ficció amb la Biznaga de plata a la millor actriu pel seu paper a 'Suc de síndria'. El guardó l'ha rebut ex aequo juntament a Yolanda Ramos per 'Benidorm 2017'. També s'ha atorgat la Biznaga de plata al millor curtmetratge documental, dotat també amb 3.000 euros, a 'Greykey', d'Enric Ribes. 'Nacho no conduce' d'Alejandro Marín i també de l'ESCAC se n'ha endut el Premi al millor curtmetratge de ficció, dotat amb 1.000 euros. 'El dia de los conectados' de Carles Bosch, Nabil Bellahsene, Sara Racaño, Elvira Gálvez i José M. Restrepo, que compte amb producció catalana, ha rebut el Premi del Públic per part del Jurat Jove Documental de Universitat de Màlaga. El Jurat Jove de la Secció Oficial de Llargmetratges ha atorgat el premi a 'Els dies que vindran' de Carlos Marques-Marcet, mentre que el Premi Movistar + a la millor pel·lícula de Zonazine ha estat per 'La filla d'algú' produïda per l'ESCAC i dirigida per Marcel Alcántara , Júlia de Paz ,Sara Fantova , Guillem Gallego , Celia Giraldo ,Alejandro Marín , Valentín Moulias , Gerard Vidal Cortés , Pol Vidal , Enric Vilageliu , Carlos Villafaina. 'Els dies que vindran' també ha rebut el premi Signis.
|
Cultura
|
Cinema
|
Carabén, Sampietro, Cabo San Roque i Toni Mira col·laboren en l'espectacle inaugural de la 19a Fira Mediterrània. El certamen torna amb més de 100 companyies i 38 estrenes i amb la creació col·lectiva com a leitmotiv . La 19a Fira Mediterrània tindrà com a tema principal la creació col·lectiva. Així ho ha explicat aquest dimarts el seu director artístic David Ibáñez. De fet, ha destacat que un dels tres espectacles inaugurals és un clar exemple d'aquest leitmotiv. És el muntatge 'Cadàver exquisit' en el qual hi col·laboren David Carabén, cantant de Mishima, l'actriu Mercè Sampietro, el col·lectiu de creació sonora Cabo San Roque i l'artista Toni Mira. Els altres dos espectacles inaugurals són un espectacle noruec de dansa verticali l’estrena mundial del nou projecte dels acordionistes Kepa Junkera i Chango Spasiuk. La 19a Fira Mediterrània torna a Manresa aquest any del 6 al 9 d'octubre amb més de 100 companyies artístiques, 300 activitats i 38 estrenes.
|
Cultura
|
Llengua
|
AMPLIACIÓ:L'escola Montserrat Vayreda de Roses comença el curs amb nou edifici després de dotze anys en barracons. El centre ha programat una primera jornada "sense llibres" per tal que els alumnes coneguin les instal·lacions, que encara s'estan acabant d'enllestir. L'escola Montserrat Vayreda de Roses ha iniciat aquest dimarts el curs escolar amb nou edifici després de dotze anys en barracons. El centre ha programat una primera jornada "sense llibres" amb la intenció que els 410 alumnes que han començat el curs puguin "explorar" i conèixer les noves instal·lacions. A partir de dimecres, s'iniciaran les classes amb normalitat. La directora, Montse Testart, ha explicat que encara falten alguns detalls per polir com acabar l'aula d'idiomes o muntar les pissarres digitals però esperen que a final de mes el nou centre ja pugui funcionar a ple rendiment. "Estem molt contents i ho gaudirem però tot el que hem viscut encara és recent per això el primer que ens surt és dir: Ja era hora", assegura Testart. E l nou edifici, que ha comptat amb un pressupost de 4,1 MEUR, disposa de 3.300 metres quadrats al voltant d'un gran pati central i construïts en dos nivells. Després de dotze anys de lluita i reivindicacions l'escola Montserrat Vayreda de Roses ha estrenat aquest dimarts un edifici d'obra. Els 410 alumnes del centre han entrat puntuals i emocionats a les noves instal·lacions a les nou del matí. L'equipament, que fins ara s'ubicava en barracons provisionals, s'ha pogut estrenar finalment amb l'inici del curs escolar tot i que encara falten alguns detalls per polir i aules i material per instal·lar. La previsió és que el nou equipament pugui estar a ple rendiment a finals de mes. Amb l'objectiu de donar conèixer les noves instal·lacions i que els alumnes se les "facin seves", el centre ha programat una jornada "sense llibres" amb visites individualitzades per a cada grup. També l'horari de pati d'aquest dimarts serà diferenciat per tal que els 410 nens i nenes que ha començat el curs es familiaritzin amb l'espai. A partir de dimecres, es començaran les classes lectives amb normalitat. A més, per dimecres i dijous a la tarda s'han previst jornades de visites destinades als pares dels alumnes. La directora del centre, Montse Testar, ha celebrat aquest dimarts la posada en funcionament del nou centre. Testart ha assegurat que "ja era hora" i ha recordat que feia dotze anys que lluitaven per tenir un equipament d'aquestes característiques. La responsable de l'escola ha assegurat que el curs no es veurà afectat pels detalls que falten per acabar tot i que ha explicat que l'aula d'idiomes encara no està a punt i que tampoc s'han pogut instal·lar les pissarres digitals. "Cal tenir en compte que hem hagut de fer el trasllat en vuit dies i que, inicialment, es preveia fer el canvi a l'octubre", ha detallat. El nou equipament ha estat àmpliament celebrat per la resta de l'equip del centre. La mestra de P3, Mª Àngels Ayats, exerceix al Montserrat Vayreda des dels seus inicis i ha assegurat que tots estan molt "contents" amb el canvi. També els més petits han vist amb il·lusió com aquest dimarts el seu somni es feia realitat. És el cas de la Duna Pagès i la Neus Barroso, que fa sisè de Primària i que durant cinc cursos han hagut de rebre les classes en mòduls prefabricats. Totes dues diuen que estan molt contentes amb el canvi i han reconegut que s'imaginaven que l'equipament seria gran però que ha superat les seves expectatives. Una llarga reivindicació La reivindicació d'un nou centre ha estat també liderada pels pares dels alumnes. Aquest dimarts, la president de l'AMPA, Rosa Gotanegra, ha assegurat que "avui és un dia d'emocions molt grans". "Molts nens esperaven aquesta escola i molt s'han quedat sense poder veure-la", ha remarcat. "Són dotze anys d'espera i de molts viatges. Som treballadors i hem hagut de demanar festa a les nostres feines per reclamar la nostra escola que, per fi, avui ja és una realitat", ha insistit. El nou edifici, on aquest dimarts encara hi havia operaris treballant, disposa de 3.300 metres quadrats construïts en dos nivells a l'entorn d'un pati central. A la planta baixa, s'hi ubiquen les aules, els banys, els magatzem, despatxos i sales destinades al professorat, l'administració i l'AMPA. El nivell inferior està destinat al gimnàs i els vestidors. L'equipament també inclou un conjunt de porxos que es podran utilitzar tant per a educació infantil com per primària, un espai d'horta i pistes esportives. En total, aquesta zona suma 7.296 metres quadrats. El centre ha comptat amb un pressupost de 4,1 MEUR.
|
Societat
|
Educació
|
Condemnen a 17 anys i 6 mesos de presó un home que va agredir i tirar per la finestra la seva mare a Sitges. Durant el judici, l'acusat es va defensar assegurant que la dona es va suïcidar mentre ell dormia. El jutge ha condemnat a 17 anys i 6 mesos de presó un veí de Sitges que el desembre de 2013 va agredir i llençar la seva mare per la finestra. El considera responsable d'un delicte d'assassinat amb traïdoria i l'absol del delicte de violència habitual en l'àmbit domèstic, pel qual també estava acusat. A partir del veredicte de culpabilitat que va emetre un jurat popular, la magistrada considera provat que Philippe L, de nacionalitat francesa i 66 anys, va agredir la seva mare quan ella estava al bany. Les ferides que li va provocar no van ser mortals però posteriorment la va "llençar al buit" per la finestra. La dona va caure des d'una distància d'entre 8 i 11 metres, impactant amb el sostre d'un magatzem als baixos de l'edifici. La sentència rebat així la versió de l'acusat, que durant el judici va assegurar que la seva mare es va suïcidar mentre ell dormia.
|
Societat
|
Judicial
|
Torra qualifica el pla de desconfinament per províncies de “greu error”: “Catalunya torna a 1833”. El màxim dirigent català lamenta que l'experiència catalana de gestió de la sanitat es llença “a la paperera”. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha qualificat el pla de desconfinament en quatre fases, per províncies i asimètric que ha explicat aquest dimarts a la tarda Pedro Sánchez de “greu error”. A través d'una piulada a Twitter, el màxim mandatari de la política catalana ha subratllat que “la “coordinació” és centralització i menyspreu” a tot el que ha argumentat l'executiu català, que demana un desconfinament per franges horàries i d'edat. Sánchez ha afirmat aquest dimarts que el Ministeri de Sanitat estudia la proposta. Torra també ha escrit: “Catalunya torna a 1833, a Lérida, Gerona, Tarragona i Barcelona. Tota l'experiència de gestió de la sanitat a Catalunya per regions i àrees sanitàries, a la paperera”.
|
Política
|
Govern
|
Una distribuïdora de petards de Calafell destinarà el 2% dels guanys de la campanya de Sant Joan a repartir aliments bàsics. L’empresa adquirirà productes de primera necessitat per repartir-los a famílies que són en llista d’espera del banc d’aliments municipal. L’empresa distribuïdora de petards Focs artificials la Caseta de Calafell preveu destinar el 2% de la recaptació de la campanya de Sant Joan a repartir productes de primera necessitat entre les famílies del municipi que són en llista d’espera per accedir al banc d’aliments municipal. Fa dos anys, aquesta mateixa empresa va impulsar una campanya solidària per a repartir lots de petards entre els nens de famílies sense recursos econòmics, i l’any passat van ampliar els lots amb una coca de Sant Joan i una ampolla de refresc. Aquesta vegada, però, la companyia ha preferit canviar el concepte de la campanya solidaria amb l’objectiu d’atendre una necessitat directa. “Som coneixedors que al poble hi ha famílies en espera de poder rebre productes del Banc dels Aliments, i preferim ajudar-les que no pas repartir petards, malgrat per a nosaltres seria més fàcil”, ha explicat a l’ACN José Antonio Jiménez, propietari de La Caseta. La iniciativa està coordinada amb les entitats Arc Calafell, Asadis i Càritas, que s’encarregaran de distribuir els aliments aconseguits amb el 2% de la recaptació de la venda de petards durant els dies previs a Sant Joan. Al mateix temps, els impulsors adquiriran els productes al supermercat Charter de Calafell que s’ha compromès a proporcionar-los a un preu rebaixat. En conjunt, Jimenez calcula que podran destinar “entre 300 i 400 euros” a la compra d’aliments, que confien que arribarà pràcticament a la mitja tona de productes com sucre, llet, arròs o oli.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
La Policia Local de Tàrrega posa en marxa una campanya per millorar la convivència entre ciclistes i vianants. Després de detectar infraccions de ciclistes que transiten a velocitat excessiva per les voreres primer s'informarà i després es sancionarà els reincidents. La Policia Local de Tàrrega ha engegat una campanya de seguretat viària destinada a millorar la convivència entre vianants i ciclistes al nucli urbà. Així, els agents informen a la ciutadania que es mou en bicicleta per la ciutat sobre les normes bàsiques de circulació. La Regidoria de Governació ha posat en marxa la campanya després de detectar alguns atropellaments de vianants per part de ciclistes que circulaven per la vorera a velocitat excessiva. Tanmateix, en el marc de la campanya, la Policia Local ha aturat ja diversos ciclistes cometent aquesta infracció. De moment s'actua sense imposar sanció però davant conductes reincidents sí s'optarà per multar els infractors. D'altra banda, i amb caràcter preventiu, els agents també se situen a la porta dels instituts per conscienciar el jovent que usa bicicleta sobre la normativa de circulació i el respecte vers els vianants. S'incideix en el fet que els ciclistes, a més de la calçada, poden circular per la vorera a una velocitat molt prudent o baixar de la bicicleta. Al mateix temps, la Policia Local trametrà a tots els centres educatius el contingut de la campanya i la normativa vigent sobre la circulació de bicicletes a més d'oferir la proposta de xerrades d'educació vial per part dels agents. El regidor de Governació, Carles Pascual, ha puntualitzat que ''la campanya vol conciliar l'ús de la bicicleta com a transport sostenible amb la bona convivència entre ciclistes, vianants i vehicles''. La nova campanya de la Policia Local també apunta que els ciclistes han de respectar els passos de vianants a l'igual que la resta de vehicles i que els menors de 16 anys han de dur casc a totes les vies urbanes. A més, es recorda que a l'antiga travessia de la N-II la gent que va a peu té preferència.
|
Societat
|
Policial
|
La policia deté a València un grup internacional de narcotraficants que amagava 313 quilos de cocaïna. El responsable del grup és un exmilitar txetxè empresonat en diverses ocasions per extorsió, tràfic de drogues i proxenetisme. Agents de la policia espanyola han desarticulat una cèl•lula de narcotraficants a gran escala liderada per un exmilitar txetxè. Segons que han informat fonts policials aquest dijous, els arrestats emmagatzemaven en un pis i en una nau de València 313 quilos de cocaïna i 150 de marihuana que pretenien distribuir de forma imminent. Els detinguts llogaven habitatges en municipis pròxims a València per ocultar les substàncies estupefaents per dificultar així la seva detecció. Els agents han detingut dues persones a València, l’encarregat de custodiar la droga i un membre de la banda que acabava d'arribar al nostre país per a la immediata distribució. El responsable del grup, a la recerca i captura internacional després de l'operatiu desplegat, va ser membre de les forces especials txetxenes i ha estat empresonat en diverses ocasions a Bèlgica per tràfic d'armes, extorsió, tràfic de drogues i proxenetisme. Segons que ha informat la policia, els arrestats traficaven amb cocaïna i marihuana, utilitzant el mateix ‘modus operandi’ per a la seva distribució en els dos casos. El cap realitzava una recerca d'immobles de lloguer per amagar la droga, triant aquells que estiguessin en localitats allunyades de València ciutat, on el control policial fos menor, i que tinguessin característiques adients per fugir ràpid. El grup amagava la droga a diferents llocs que només coneixien un nombre molt reduït dels membres del grup. A més, l'estupefaent era "adormit" almenys un mes abans de ser distribuït. D'aquesta manera constataven haver passat desapercebuts davant la investigació policial. Arribaven fins i tot a cessar completament les seves activitats il•lícites durant aquest període, abandonant el nostre país la majoria dels investigats. Únicament romania a Espanya un d'ells, encarregat del control dels llocs on ocultaven la droga i de les tasques de custòdia, vigilància i informació de la situació a la resta del grup. Els membres d'aquesta organització operaven en cèl•lules estanques, de no més de dues persones, el que els permetia passar més desapercebuts. Només ells i el cap del grup criminal coneixien i tenien accés als seus immobles. D'aquesta manera, una eventual investigació sobre una cèl•lula no conduiria fins a les altres, mantenint així la seva seguretat. Qualsevol sospita de l'encarregat de la custòdia de la droga suposava el canvi immediat de domicili, fins i tot el simple fet que els veïns de l'immoble comencessin a saludar-després d'un temps vivint al mateix lloc. La policia relata que fins a tal punt arribava la seva obcecació per l'anonimat dels seus membres, que tenien ordres de vestir únicament de negre o blanc, evitant altres colors que cridessin l'atenció. A més, l'encarregat de la seva seguretat no podia sortir del seu domicili excepte per controlar de forma metòdica les "caletes" o comprar aliments, per la qual cosa arribava a passar dies sencers sense abandonar-lo. Els agents van descobrir que un dels investigats havia viatjat fins a València per procedir a la posada en circulació de la droga que la cèl•lula ara desarticulada ocultava en un habitatge i en una nau de la ciutat. Després de la seva arribada, i davant la intenció de l'encarregat de la custòdia de l'estupefaent de fugir de forma imminent, es va posar en marxa l'operatiu que va culminar amb la detenció de tots dos. En els registres realitzats es va detectar que havien deixat petites quantitats de cocaïna o marihuana en determinats punts que ells mateixos van assenyalar als agents, per evitar una recerca més exhaustiva. No obstant això, gràcies al minuciós registre realitzat es va poder localitzar la cocaïna perfectament oculta en els sostres de pràcticament tot l'habitatge, en habitacles situats en els baixos de la cuina i al circuit de ventilació de l'immoble. De fet, la droga es va trobar literalment tapiada dins de l'estructura de la casa, pel que va ser necessari trencar alguna de les parets per accedir-hi. 313 quilos de cocaïna i 150 de marihuana intervinguts En els registres s'han confiscat 313 quilograms de cocaïna i altres 150 de marihuana. Els agents també s'han confiscat 25.615 euros en efectiu, divers material d'envasat i manipulació de les substàncies estupefaents, un vehicle i material de telecomunicacions. A més dels dos arrestos, hi ha altres dos membres del grup pendents de detenció buscats a nivell internacional.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:El Festival REC de Tarragona aposta per eixamplar la seva base social en la dissetena edició. El certamen porta onze òperes primes a competició, totes elles estrenes a Catalunya. El Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el REC, escalfa motors de cara a la dissetena edició que se celebrarà del 4 al 10 de desembre. Enguany el certamen presenta propostes adreçades a “eixamplar” la seva base social i arribar a tota la ciutadania, amb una ampliació d’horaris, espais i activitats per a tots els públics. Els preparatius del REC, a més, no han estat aliens a la situació política. “L’ambient enrarit s’ha notat una mica en el programa, però en moments d’incertesa la cultura és l’espai on tothom es pot trobar i és allò que ens fa més humans”, ha reivindicat aquest dimecres el seu director, Xavier García Puerto. Enguany, el festival porta onze òperes primes a competició, totes elles estrena a Catalunya i quatre que es veuran per primer cop a l’Estat. Les projeccions es faran en diverses ubicacions de la ciutat, amb el Teatret del Serrallo com a novetat. La inauguració oficial es durà a terme el 5 de desembre amb la projecció de ‘No compteu amb els dits’ (1967), del director català Pere Portabella. Tarragona es tornarà a convertir aquest desembre un altaveu per als nous creadors amb una nova entrega del Festival REC. L’organització ofereix enguany una proposta adreçada a un públic més ampli, sota l’eslògan ‘Aquesta ortiga no pica’, que esdevé una metàfora d’aquesta fita plantejada pels impulsors del certamen. I és que aquesta planta, considerada popularment com a mala herba, és un potent fertilitzant que estimula el creixement de plantes emergents, tal com resumeix el cartell d’aquesta edició. Enguany es consoliden els espais professionals i es posa un especial èmfasi en el paper de les dones en l’audiovisual, a través de propostes artístiques i sessions de treball. En el programa també destaquen ofertes amb les quals es vol arribar a nous públics, com les Sessions Vermuts o l’etiqueta MiniREC, que situen el festival com una proposta per a tota la família. D’aquesta manera, la programació d’enguany conjuga la voluntat d’adaptar-se i parlar a la realitat econòmica i social, però sense perdre l’esperit d’espais de descoberta dels títols que seran notícia. Ji haurà més activitats i projeccions al migdia, i més ubicacions. De fet, amb una vintena de pel·lícules i 40 activitats, el REC creix en nombre d’escenaris i es durà a terme a l’Auditori CaixaForum, l’Antiga Audiència, l’Espai Turisme, el Teatret del Serrallo o la Sala Zero, entre d’altres. Enguany, les propostes que es podran veure en els diferents escenaris del Festival REC provenen d’Argentina, Espanya, Brasil, Alemanya, Xile, Rússia, França, Colòmbia, Austràlia, Israel, Polònia i els Estats Units. La proposta del festival, però, es manté fidel a les òperes primes, amb la voluntat de seguir sent el punt de sortida de noves veus del panorama cinematogràfic actual. Enguany, la proposta de llargmetratges que entren a concurs compta amb onze pel·lícules, de les quals quatre són estrena absoluta a l’Estat: ‘Severina’, ‘Club Europa’, ‘The Starry Sky Above Me’ i ‘Manifiesto’. La resta de films a concurs serà la primera vegada que es puguin veure a Catalunya. Així, el llistat de candidates a endur-se els premis del festival es completa amb ‘Tesnota (Demasiado cerca)’, ‘Adiós entusiasmo’, ‘Matar a Jesús’, ‘Los perros’, ‘Les garçons sauvages / The wild boys’, ‘Muchos hijos, un mono y un castillo’ i ‘Le Semeur (La mujer que sabia leer’). A banda d’aquest conjunt de propostes, el programa d’enguany del Festival REC 2017 també s’eixampla per oferir més noves produccions que s’inclouen dins del cicle ‘Women on Fire’, que agrupa primeres pel·lícules de realitzadores que destaquen per la seva qualitat. Enguany, a més a més de les propostes prèvies que s’han pogut veure durant aquest mes de novembre a l’Auditori CaixaForum durant els dies de festival també es podrà gaudir de fins a sis propostes noves, quatre de les quals participen a concurs. A més, fora de concurs es presentaran dues pel·lícules més, ‘People that are not me’ i ‘The lure’. Pere Portabella protagonitzarà l’acte inaugural La inauguració oficial del REC es durà a terme el 5 de desembre, a les deu de la nit a l’Antiga Audiència, amb la projecció de ‘No compteu amb els dits’, un migmetratge experimental del director català Pere Portabella, que data de l’any 1967 i que compta amb un guió elaborat per Joan Brossa. Enguany se celebra el 50 aniversari d’aquest migmetratge i el Festival REC li ret homenatge amb la seva projecció per estrenar l’edició d’aquest 2017. En la seva elecció també ha tingut un pes important l’actual situació política, segons García Puerto, i les reflexions que el director ha fet sobre la societat espanyola. A més, durant els dies 5 i 6 de desembre es projectaran les pel·lícules ‘Informe General’ i ‘Informe General II’, dues propostes de Portabella que retraten la transició democràtica, les primeres mobilitzacions ciutadanes i la seva evolució amb el pas dels anys, fins a finalitzar amb el col·lapse econòmic de 2008 i les protestes del 15-M. Aquestes dues pel·lícules, juntament amb la projecció de ‘Histeria de España’, una proposta coordinada per Kikol Grau. La cloenda del festival es durà a terme el dissabte 9 de desembre, a les deu de la nit. L’Antiga Audiència de Tarragona acollirà l’entrega de guardons a les pel·lícules premiades. A més, s’hi projectarà el film ‘Lucky’, de John Carry Lynch, una pel·lícula que s’estrena de manera oficial a Catalunya i que compta amb la participació de Harry Dean Stanton, que va morir a mitjan setembre. Reformulació a la vista Amb 3.000 espectadors en la darrera edició, el REC es planteja cap a on vol anar en el futur. El seu director ha insistit que, quan fa pocs anys, el festival va estar a punt de desaparèixer, van idear un canvi d’estructura i de dates que han suposat grans èxits. Tot i això, a partir del 10 de desembre l’organització vol repensar el futur del certamen i no “adormir-se” per garantir que el REC continuï sent un referent.
|
Cultura
|
Cinema
|
Sabrià, a Torra: "Li recollim el guant. Som aquí per la llibertat del país no per guanyar-nos entre nosaltres". Des d'ERC aposten per repensar l'economia després que la covid hagi afectat els col·lectius més vulnerables. El president d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha assegurat que els republicans "recullen el guant" i ofereixen "mà estesa" al president de la Generalitat, Quim Torra, per reprendre la unitat estratègica i culminar el procés cap a la independència. Durant una rèplica al debat de política general al Parlament, Sabrià ha argumentat que l'objectiu dels partits independentistes ha de ser guanyar la llibertat del país i no guanyar-se entre ells. "Hem de cooperar per sumar i poder anar més enllà", ha sostingut". El republicà ha recordat que la covid-19 ha tingut un efecte alt entre els vulnerables i que cal que el Govern vetlli per ells. Per això, ha dit que cal transformar, repensar i reconstruir l'economia des de la innovació i el coneixement. Sabrià ha acusat Cs de "blanquejar" el feixisme de Vox enlloc de defensar el dret a la manifestació. També els ha dit que les problemàtiques derivades de la covid-19 són diferents a cada territori i els ha retret apostar per un model centralitzat. Al PSC els ha retret "no dialogar, no ser d'esquerres, ni republicans i no voler acollir". Ha dit al president del grup del PSC-Units que "ningú vol estar per sobre de la llei" però que si aquestes ofeguen els drets civils i polítics de les persones s'ha de combatre "amb totes les forces". Finalment, als comuns els ha dit que no poden fer un ús "partidista" de la taula de diàleg i que ha de servir per negociar una "solució".
|
Política
|
Parlament
|
Els operadors de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona continuen recuperant viatgers. Els descensos encara se situen a la meitat en comparació a fa un any. La demanda del transport públic es continua recuperant una setmana més, coincidint amb el primer dilluns laborable des que s'han deixat enrere l'estat d'alarma. Així per exemple, aquest dilluns el descens a Rodalies respecte fa un any ha estat del 53% davant el 59,7% de fa una setmana, mentre a TMB el nombre de validacions ha crescut un 10% fins a les nou del matí en relació al dilluns passat, quan Barcelona encara es trobava a la fase 2 de desconfinament. Respecte fa un any, però, el descens encara és del 54%. A FGC, fins a la mateixa hora s'han registrat 28.174 validacions, un 58,8% menys que el mateix dilluns de fa un any però un 9,6% superior respecte dilluns passat.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:Cartes, fotografies i dibuixos inèdits posen al descobert la relació de Dalí amb la seva família en una exposició a Figueres. La comissària de la mostra, Mariona Seguranyes, assegura que la documentació constata la influència que el pare i la seva germana, Anna Maria, van tenir en l'obra del geni. Figueres inaugurarà aquest dissabte l'exposició 'Els Dalí de Figueres. La família, l'Empordà i l'art', una mostra inèdita amb 135 peces entre les quals hi ha olis, cartes, manuscrits, dibuixos i fotografies originals. L'exposició és el resultat d'una investigació de més de quatre anys que ha dit a terme la historiadora de l'art, Mariona Seguranyes. Fruit d'aquesta exhaustiva recerca, el material que es podrà veure al Museu de l'Empordà des d'aquest dissabte descobreix la relació que el pintor Salvador Dalí va tenir amb la seva família i la influència que el pare i la seva germana Anna Maria van tenir en la seva obra. Seguranyes assegura que la mostra posa llums i taquígrafs a determinats capítols de la vida del geni, com ara la seva infantesa o el trencament familiar. L'exposició, que es podrà veure fins al 4 de novembre de manera gratuïta, és només el tastet de la reconstrucció familiar que Seguranyes a fet sobre la vida dels Dalí Domènech. Un llibre que es presentarà properament recollirà tota la informació i documentació recopilada. S'inaugurarà aquest dissabte coincidint amb l'inici de les Fires i Festes de la Santa Creu però aquest divendres el Museu de l'Empordà ha ofert un primer tastet de l'exposició inèdita 'Els Dalí de Figueres. La família, l'Empordà i l'art'. La mostra inclou 135 peces, entre les quals hi ha 13 olis sobre tela, 27 dibuixos i 62 documents originals (alguns dels quals mai abans exposats) com ara manuscrits, cartes i fotografies. El recull és fruit d'una intensa investigació que la historiadora de l'art i comissària de l'exposició, Mariona Seguranyes, ha realitzat durant més de quatre anys i que quedarà recollida íntegrament en un llibre que es presentarà properament. L'objectiu: conèixer la història d'una de les famílies més destacades de Figueres. Seguranyes ha assegurat que avui és un dia "molt important per Figueres" perquè "els Dalí revifen amb tota la seva intensitat". De Salvador Dalí se n'ha parlat molt, diu Seguranyes. L'exposició, però, volia destapar altres intimitats com la influència que el seu pare, el notari Salvador Dalí Cusí, o la seva germana Anna Maria van tenir en l'obra del pintor. També posa llums i taquígrafs a diversos capítols controvertits de la vida del geni del surrealisme. Com la seva infantesa o el trencament familiar i amb el seu pare. En aquest sentit, Seguranyes relata que la investigació ha servit per "contrarestar amb documents" els fets que van succeir i veure de quina manera Dalí va anar "construint les seves màscares". La influència del pare i d'Anna Maria La mostra es divideix en tres parts diferenciades i distribuïdes al llarg de dues plantes del museu. La primera gira entorn del pare del pintor. Aquest part de l'exposició fa un acostament a aquesta figura a través del seu periple professional i ideològic per entendre el "gran escull" que el pintor va haver de vèncer per veure la vida que volia, al marge de les pautes marcades pel seu progenitor. En aquest apartat, s'hi recull el sonat trencament familiar, que es va exterioritzar amb l'arribada dels seus nous amics surrealistes a Cadaqués l'estiu del 1929. Aquell estiu Dalí va passar en poques setmanes d'estar "en mans" del seu pare a sotmetre's als desitjos de la seva nova musa, Gala. La família, però, no va prendre consciència d'aquest impacte fins que el pintor va escriure en un dels seus dibuixos (que es pot veure reproduït a l'exposició) exposats a la Galerie Goemans de París la frase en francès 'A vegades escupo per plaer sobre el retrat de la meva mare'. El seu pare el va expulsar de casa i la reconciliació no va arribar fins l'any 1935, gràcies a la mediació del germà del notari, Rafael Dalí. En aquest recorregut també s'hi pot veure la correspondència que Anna Maria va mantenir amb Federico Garcia Lorca o dibuixos del propi poeta. També fotografies familiars. La "constel·lació femenina" El segon apartat gira entorn de la "constel·lació femenina" de la família. La investigació realitzada, afirma Seguranyes, corrobora la infantesa plàcida dels germans i el paradís en què es va convertir el Llané de Cadaqués. També hi apareix una fotografia inèdita del germà gran de Dalí que va morir als 21 mesos i que portava el seu nom. Una situació el va marcar molt especialment, com també ho va fer la mort prematura de la seva mare, a principis del 1921. La figura d'Anna Maria cobra especial importància en aquesta exposició. Seguranyes afirma que la mostra constata que amb l'aparició de Gala, Anna Maria no només va deixar de ser la seva musa sinó també la seva mà dreta. També hi ha un capítol dedicat al llibre que va escriure en resposta a 'La Vida Secreta de Salvador Dalí', que el pintor va escriure l'any 1942. Aquesta obra, 'Salvador Dalí vist per la seva germana' (1949), va encetar uns trajectòria literària amb llibres i referents a la bellesa i els costums de Cadaqués, acompanyada de records del passat compartit amb Salvador i García Lorca. El "ressorgiment" del Museu de l'Empordà La mostra es podrà visitar de manera gratuïta fins al proper 4 de novembre. L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha assegurat que està "molt contenta" amb el resultat del projecte i ha dit que la mostra "connecta íntimament l'imaginari i l'entorn de Dalí". A més, ha remarcat, l'exposició escenifica "el ressorgiment del Museu de l'Empordà" i suposa l'embrió de la futura obertura de la casa natal del geni.
|
Cultura
|
Arts
|
Maria Miranda (PSC), nova alcaldessa de Castelldefels. La dirigent socialista rep el suport dels socialistes, ERC, PDeCAT i Castelldefels Sí Pot en un ple municipal extraordinari per donar relleu a Candela López, que va renunciar al càrrec. Castelldefels ja té nova alcaldessa. La socialista Maria Miranda substitueix la fins ara batllessa del municipi, Candela López (Movem), que ha governat els últims dos anys i que aquesta setmana va anunciar que renunciava al càrrec. Miranda ha obtingut els 15 vots del PSC (4), Movem (4), ERC (3), PDeCAT (2) i Castelldefels Sí Pot (2). Al seu torn, el candidat presentat pel PP, Manuel Reyes, ha rebut 8 vots, pels 2 del candidat de Cs, Guillermo Massana. Nascuda el 1973, la nova alcaldessa de Castelldefels ha subratllat que amb el pacte fa possible "un projecte comú" perquè el municipi "torni al camí del progrés, impulsant accions importants per donar resposta a les necessitats de la ciutadania".
|
Política
|
Partits
|
Sant Cugat del Vallès posarà a prova un nou sistema de transport a demanda entre el 10 i el 31 de juliol. El servei, compartit i intel·ligent, s'adaptarà als itineraris dels viatgers i funcionarà a través d'una aplicació. L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès posarà a prova a partir d'aquest divendres i fins el 31 de juliol un nou servei de transport a demanda, flexible i intel·ligent que connectarà en temps real passatgers i conductors. Mentre duri la prova pilot, quatre vehicles de nou places recorreran la ciutat adaptant els seus itineraris a la demanda dels usuaris que, prèviament, hagin sol·licitat el servei a través de l'aplicació per a dispositius mòbils 'Carles'. L’objectiu d’aquesta prova, que serà gratuïta per als usuaris, és estudiar els resultats d’un servei que doni resposta a les noves necessitats de mobilitat de la ciutat. En funció dels resultats, s'avaluarà la continuïtat del servei o d’un amb característiques similars. Per sol·licitar el nou servei, que funcionarà de dilluns a dissabte, caldrà en primer lloc descarregar l’aplicació 'Carles' (disponible per als sistemes iOS i Android). A través d'ella, els usuaris hauran d’introduir els detalls del trajecte (origen i final) i reservar el seu seient. L’aplicació, per mitjà d’uns algoritmes, s’encarregarà de distribuir i optimitzar els itineraris i rutes de les furgonetes i d’informar els usuaris sobre els seients disponibles en cada moment. El servei comptarà amb xofers experts en transport de passatgers i amb un protocol d’estrictes mesures de seguretat i higiene. Després de cada viatge es desinfectaran els seients i, diàriament, es farà un tractament amb ozó de l’interior dels vehicles i dels filtres d’aire per evitar contagis.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Denuncien fins a 22 vegades i detenen un veí de la Jonquera per saltar-se successivament l'estat d'alarma. El jove, de 34 anys i petit delinqüent habitual, surt al carrer sense motiu i no respecta les restriccions. Els Mossos i la Policia Local de la Jonquera (Alt Empordà) han denunciat fins a 22 vegades un veí del poble per saltar-se successivament el confinament. Es tracta d'un francès de 34 anys, però resident al municipi, que no respecta les restriccions de l'estat d'alarma. De fet d'ençà que va començar el confinament, no només se l'ha denunciat, sinó també detingut, per desobeir de manera reiterada els agents de l'autoritat. Per més inri, però, el jove és un vell conegut de la policia. Té problemes de dependència amb les drogues i es dedica a cometre petits delictes (entre d'altres, trenca la lona dels camions per robar-los mercaderia). Precisament, algun dels cops en què se l'ha denunciat ha estat durant les seves anades i vingudes al polígon. D'ençà que es va decretar el confinament, aquest jove surt al carrer de manera reiterada. I de fet, les dades parlen per elles mateixes, perquè quan s'estan a punt de complir quatre setmanes de l'estat d'alarma (és a dir, 28 dies) aquest noi ja acumula fins a 22 denúncies imposades tant pels Mossos com per la Policia Local. I no només això, sinó que també ja se l'ha detingut. Però una vegada i una altra, ell torna a sortir al carrer tot i l'estat d'alarma per la covid-19. El jove, que consumeix estupefaents, també acumula altres antecedents per petits delictes. D'ençà que va començar el confinament, la Policia Local de la Jonquera ha imposat ja un total de 151 denúncies al municipi per saltar-se l'estat d'alarma.
|
Societat
|
Policial
|
Vergés diu que el reforç de les residències per part del sistema de salut "ha vingut per quedar-se". La consellera creu que cal una "reflexió total". La consellera de Salut, Alba Vergés, ha indicat aquest dilluns que el reforç de les residències per part del sistema de salut "ha vingut per quedar-se". Vergés ha remarcat que cal una "reflexió total" després de veure què ha passat en les últimes setmanes en les residències, on ha recordat que hi viuen moltes persones vulnerables. "No és només aquest virus, sinó totes les patologies que tenen", ha dit en resposta a preguntes de la ciutadania en el marc de la iniciativa del Govern 'Jo pregunto'. Marea Blanca, la FAVB i altres entitats han demanat, precisament, que la primària es quedi l'atenció sanitària en les residències, no només durant la pandèmia.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Josep Maria Esquirol reflexiona sobre el sentit de l'existència humana amb l'assaig 'La penúltima bondat'. La nova obra del filòsof analitza els infinitius viure, pensar i estimar. El filòsof Josep Maria Esquirol (Sant Joan de Mediona, 1963) ha publicat l'assaig 'La penúltima bondat' (Quaderns Crema) una reflexió sobre la vida humana que aborda els moviments fonamentals i el sentit de l'existència. Després d'explorar el concepte d'intempèrie amb el premiat assaig de 'La resistència íntima' d'ara fa tres anys, el filòsof fa un pas més i tracta la idea de les afores a partir dels infinitius "essencials" de la vida que l'autor proposa: viure, pensar i estimar. El també professor universitari tracta la felicitat com un "element" que acompanya a les persones al llarg d'un camí amb obstacles i no pas com un estadi on s'arriba. Esquirol ha assegurat que la llibertat té una "mútua implicació" entre nosaltres i la resta perquè només es dona quan es pot gaudir en relació amb altres individus. "Vivim en una situació d'afores que és commoguda perquè estem afectats per allò que ens supera perquè no som amos de nosaltres mateixos", ha afirmat. El professor de filosofia de la Universitat de Barcelona ha explicat que la bondat és "equivalent" a la generositat i és un dels fils conductors de l'assaig. El nou volum no és la continuació de 'La resistència íntima' sinó que, segons l'autor, és el resultat del camí que ell recorre i que ara presenta un tram "on es troba". En aquesta ocasió, és la primera vegada que tracta la felicitat perquè fins ara considerava que era una paraula "hipotecada" amb moltes bestieses "que s'hi vinculen". "En el llibre contrasto la idea de plenitud amb la d'afectació i infinitud. Plantejar la felicitat com un estadi on s'arriba provoca més frustració i no porta a enlloc. Si veus la felicitat com quelcom associat a l'acció i al teu camí, aleshores si", ha explicat. Així, ha definit la vida com un itinerari en el qual mires d'orientar-te contínuament. Per això ha reivindicat la necessitat de la concreció i d'evitar els conceptes abstractes. "La concreció és necessària en un moment en que representa que som molt materialistes", ha conclòs. També ha parlat de la passivitat, ha concretat que és passiu "aquell que pot ser ferit". "La capacitat de rebre és la primera fase del moviment i aquest va endavant", ha apuntat. Josep Maria Esquirol ha manifestat que amb l'assaig busca arribar a l'eix de la vida humana per trobar l'essencial. "Miro de fer un diàleg amb el pensament contemporani, faig una proposta d'acord amb el que han dit altres persones que han filat molt prim. No vull perdre'm aquest diàleg", ha expressat. La propagació del mal com a conseqüència de la insensibilitat La preocupació per la insensibilitat de la societat també interessa a l'autor. "Que la societat tingui gent cada vegada més freda, insensible i tancada en una individualitat massificada genera un entorn més autoritari. I en aquest context el mal es pot propagar amb més facilitat", ha comentat. En aquesta línia, ha explicat que una característiques de les afores és que tot allò que es genera "es pot degenerar". Amb tot, Esquirol manté que les accions que intensifiquen la vida són precisament viure, pensar i estimar. "El mal és molt profund i extens però la bondat encara ho és més", ha concretat. Esquirol defensa que l'humà pot ser aquell que "sent molt", és capaç d'escoltar i, sobretot, de ser commogut. De fet, ha reivindicat que "ens hauria de costar menys" entendre a la resta perquè "tots estem a la mateixa situació". "La idea d'evitar la superioritat és decisiva. Hem de posar damunt la taula valors de la Revolució Francesa com la fraternitat", ha dit.
|
Cultura
|
Lletres
|
Iceta avala el “diàleg” de Sánchez amb ERC i DiL però exigeix socis de govern “compromesos amb el projecte espanyol”. El líder del PSC creu que no es podria “assegurar” una investidura i un executiu del PSOE amb els independentistes perquè “estan en una altra tessitura”. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha avalat aquest dimecres que el PSOE i el seu secretari general, Pedro Sánchez, mantingui “diàleg” i reunions amb els partits independentistes catalans presents al Congrés, ERC i DiL, en la seva ronda de negociacions de cara a una possible investidura com a president del govern espanyol. Amb tot, el socialista ha insistit en que Pedro Sánchez hauria de buscar altres socis per al seu govern i per ser investit, donat que, segons Iceta, els sobiranistes “no estan en la tessitura i en l’objectiu” de mantenir i millorar “el projecte comú de tots els espanyols” i no estan disposats a “comprometre’s”. Tot i remarcar que són justament ERC i Democràcia i Llibertat els que ja han manifesta que votaran en contra d’un candidat del PSOE en una possible investidura, Miquel Iceta no ha volgut vetar que cap d’ells pugui formar part de la ronda de contactes que els socialistes volen engegar per valorar quins suports poden aconseguir. “Cap restricció per parlar amb les diferents forces, però per assegurar un govern d’Espanya, un ho ha de fer amb forces compromeses amb el projecte comú de tots els espanyols, i els independentistes estan en una altra tessitura i en un altre objectiu”, ha considerat. I és que per a Iceta, “el govern d’Espanya no pot dependre de partits que volen la independència, de la mateixa manera que el Govern de Catalunya, per portar a terme polítiques independentistes, no vol dependre de partits que no comparteixen el seu projecte”. En aquest sentit, ha demanat que el PSOE i Pedro Sánchez se centrin en “parlar amb tots els grups però especialment amb C’s i Podem”, en ser els dos partits amb qui el PSC creu que pot arribar a acords més fàcilment. “Espero que tots puguem parlar de continguts més que de partits i persones. Més que jugar a apriorismes, vull parlar de propostes concretes, i serà a partir d’aquí que jutjarem les reals possibilitats d’acord i diàlegs”, ha afegit Iceta, en declaracions als periodistes des dels passadissos del Parlament.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Els dos morts per malaltia meningocòccia no portaven la vacuna contra el serogrup C, sistemàtica a partir del 2000. L'Agència de Salut Pública de Barcelona qualifica el cas "d'únic" en els últims 30 anys, influït per patologies de base de les persones afectades. Les dues persones usuàries d'un centre ocupacional per a discapacitats intel·lectuals de Barcelona que han mort a causa d'una infecció provocada per una malaltia de la meningocòccia no estaven vacunades contra el serogrup C. Així ho ha explicat aquest dijous Joan Caylà, del servei d'epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, qui ha deixat clar que "no estaven vacunades perquè estrictament no els tocava", ja que aquesta vacunació es va introduir a Catalunya l'any 2000 i es recomana als nens de 4 mesos, 12 mesos i 12 anys. De fet, les víctimes són un home de 39 anys i una dona de 61 anys. Caylà ha titllat el brot de "molt desafortunat i únic" i que no se n'havien produït dos casos junts en els darrers 30 anys a Barcelona. Així mateix, ha recalcat que "segurament la patologia de base de les persones afectades" hi ha afectat i ha estat "determinant" perquè "eren persones amb discapacitat amb patologies cròniques, pulmonars i cardíaques". Caylà ha explicat que les dues persones que han mort "han evolucionat de forma ràpidament fatal". La primera, que era un home de 39 anys, va començar amb un símptoma "bastant banal" d'amigdalitis el dia 3 i en poques hores "va presentar una evolució letal i va morir ràpidament". La dona de 61 anys, ha continuat, va començar clínica una setmana més tard el dia 10 i va morir de forma molt ràpida. Segons ha explicat, en aquest segon cas s'ha comprovat que "al seu hemocultiu creixien diplococs negatius i això significa que era un meningococ" i s'ha vist que era del serogrup C. Ha reconegut que en el primer cas no s'ha pogut aïllar res, però ha indicat que "és altament probable que els dos hagin tingut la mateixa infecció pel serogrup C". Ha admès que no estaven vacunats perquè estrictament no els tocava. "La vacunació contra el serogrup C es va introduir a Catalunya l'any 2000 i es recomana als nens de 4 mesos, 12 mesos i 12 anys. Els adults hem d'aconseguir que els nens es vacunin de les vacunes sistemàtiques per evitar casos desgraciats com aquests de malaltia meningocòccia o evitar seqüeles de poliomielitis, que gràcies al calendari de vacunació sistemàtica ja no es veu avui en dia". En qualsevol cas, ha dit que en aquest moment no és necessari que es vacunin els adults. Caylà ha apuntat que "és un brot molt desafortunat i únic" i ha recordat que revisant els casos del brot a Barcelona en els darrers 30 anys n'hi ha hagut amb un mort per malaltia meningocòccia i a vegades a una escola amb un nen petit, però "mai hi havia hagut en els darrers 30 anys dos casos i és un cas extraordinari". Així mateix, ha indicat que "hi ha influït segurament la patologia de base de les persones afectades i és que eren persones amb discapacitat amb patologies cròniques, pulmonars i cardíaques i això haurà estat determinant". Veu "altament improbable" que hi hagin nous casos Com ja s'ha informat, més d'una vintena de persones que han estat en contacte amb els dos afectats per la malaltia ja estan rebent el tractament preventiu i se'ls oferirà també la vacunació contra el grup C. De moment s'ha administrat la quimioprofilaxis a 25 persones i faltarien cinc persones, de les quals n'hi ha quatre que seran localitzades aquest mateix dijous perquè estaven de viatge. Aquesta mesura inclou familiars, educadors i persones pròximes als afectats. En aquest context, veu "altament improbable" que hi hagin nous casos. Preguntat per l'origen del brot, Caylà ha dit que el meningococ el pot tenir a la faringe qualsevol i si es té forma simptomàtica no afecta, però pot ser que al parlar, al tossir o al cantar es contagiï a una persona propera i aquesta pot ser que desenvolupi la infecció. "És impossible trobar el cas índex". Sobre a quin hospital se'ls va tractar, ha dit que van ser tractats pels centres de les seves zones i no eren de Barcelona capital.
|
Societat
|
Salut
|
El Duo Vitalys bat un nou rècord Guinness pujant les escales de la Catedral de Girona fent equilibri cap amb cap. Els peruans han enfilat 99 esglaons en 53 segons i han superat els Giang Brothers, que el 2016 en van pujar 90 en 52 segons. Els acròbates Duo Vitalys han batut un nou rècord Guinness pujant les escales de la Catedral de Girona en 53 segons fent equilibri cap a cap. Els peruans han enfilat els 90 esglaons del temple i 9 més que s'hi han afegit, en aquesta nova gesta que promou el Circ Charlie Rivel. El seu director, Genís Matabosch, ha recordat que fa dos anys els germans vietnamites Giang Brothers van protagonitzar l'ascens (en aquest cas amb 90 escales) en 52 segons superant l'anterior marca que va fixar el 2014 la parella xinesa formada per Tang Tao i Su Zentxiang, que va enfilar 25 esglaons en un minut. Matabosch ha assegurat que els acròbates estaven preparats per assolir-ho però ha admès que és "una de les proves més dures que existeixen".
|
Cultura
|
Teatre
|
El telefilm francès 'Le temps des égarés', de Virgine Saveur, millor pel·lícula del Festival Zoom 2018. El cineasta hongarès Attila Szász és obté el premi a millor direcció per 'Örök tél'. La producció francesa 'Le temps des égarés' de Virginie Sauver ha guanyat el premi a la millor pel·lícula de la 16a edició del Festival Internacional de Ficció Televisiva i Formats Zoom. El film retrata l'acollida de migrants a França i mostra les controvèrsies derivades de les lleis d'asil i immigració al país. I aquest no és l'únic guardó que ha rebut la cinta de Sauver. La protagonista del telefilm francès, Claudia Tagbo, ha recollit la distinció a la millor interpretació. En una gala de cloenda al Teatre Ateneu Igualadí, també s'ha reconegut la tasca en la direcció de cineasta hongarès Attila Szász per 'Örök tél', una cinta que il·lustra una història d'amor en un camp de treball soviètic. Amb el millor guió, el jurat ha guardonat l'alemanya 'Alles Isy', de Mark Monheim i Max Eipp, que indaga en com és l'educació sexual en el món occidental. Els actors Candela Serrat i Nao Albet han rebut una menció especial per la TV-movie catalana 'Cançó per a tu', dirigida per Oriol Ferrer i ambientada en el tardofranquisme. Segons el jurat, Albet i Serrat reben aquesta menció especial per la "naturalitat i sensibilitat que transmeten" i per la interpretació "encisadora" de Serrat. A més, durant la cloenda s'ha entregat el premi d'honor del festival a la periodista Mercedes Milà. Milà, coneguda presentadora de programes de televisió com 'Gran Hermano', i a la cadena pública cultural i europea Arte, premiant el seu "plantejament genuïnament transnacional i sense precedents". D'altra banda, el Premi Auguri Sita Murt ha recaigut en Candela Serrat. La intèrpret, nascuda l'any 1986, ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria sobre els escenaris amb obres com 'El llenguatge de les flors' de Joan Ollé, al Teatre Nacional de Catalunya. Serrat va debutar a TV3 l'any 2013 amb la sèrie La Riera i, entre 2015 i 2017. Pel que fa al guardó D.O. Catalunya a la Millor Producció Catalana, l'escollida ha sigut 'La dona del segle', dirigida per Sílvia Quer, un drama ambientat en la convulsa Barcelona de les vagues i pistolerisme del 1919 que gira entorn de l'eclosió del feminisme. A més, aquest any s'han sumat als guardons ja consolidats l'entrega per primer cop dels premis Zoom Formats de TV, que busquen donar visibilitat i reconeixement a tots els continguts televisius de qualitat més enllà de la ficció. En aquesta categoria, s'ha reconegut la tasca dels programes 'Polònia' com a millor format consolidat i 'La Resistència', com a millor nou format. A més, en aquesta secció s'ha guardonat la periodista Laura Rosel per la seva tasca al capdavant del programa informatiu 'Preguntes Freqüents' de TV3. Pel que fa als cinquens Premis Showcase de Pilots de Ficció, 'Yo no soy esa', dirigida per Rocío Mahoro s'ha endut el premi del Jurat i 'La Libertaria', dirigida per Carla Tejada i Paula Casadesús, el reconeixement del Públic.
|
Cultura
|
Cinema
|
El Parlament vol "acompanyar" el procés de "convivència, pau i reconciliació" del País Basc. La Junta de Portaveus aprova una declaració que reclama superar l'etapa d'ETA sense "actituds venjatives". La Junta de Portaveus del Parlament ha aprovat una declaració que expressa el desig de la cambra catalana d'"acompanyar" el poble basc en el nou escenari de "convivència, pau i reconciliació" després que la banda terrorista ETA entregués les armes l'any 2017. El document, consensuat entre JxCat, ERC, el PSC-Units, CatECP i la CUP, reclama que es posi "la mirada en el futur perquè mai es tornin a repetir uns fets semblants" i censura les "actituds venjatives que dificulten que la cultura de la pau i de la no-repetició prosperi". És per això que el Parlament mostra el seu suport a "la pluralitat del poble basc en el seu camí cap a la consolidació d'una nova etapa". La declaració, que no ha estat subscrita per Cs ni el PPC, es va aprovar dimarts però no s'ha conegut fins aquest dijous.
|
Política
|
Parlament
|
JxCat diu a Felip VI que la "unitat" no és cap "fàrmac" i que el coronavirus no amagarà "la corrupció de la monarquia". Batet diu que "l'únic discurs imprescindible" del monarca era "donar explicacions". JxCat ha criticat el discurs "estèril" televisat del rei Felip VI per la crisi del coronavirus, en què ha reclamat "unitat" i apartar les "diferències" davant el coronavirus. El president del grup parlamentari, Albert Batet, ha dit que "el fàrmac no pot ser la unitat de l'Estat", sinó que ha de ser "l'efectivitat", com creu que està fent el Govern. Batet també ha advertit que la pandèmia "no podrà amagar la gravetat de la corrupció de la monarquia" i ha considerat que l'únic discurs imprescindible per aquest dimecres eren les explicacions sobre el compte a Suïssa que presumptament tenia Joan Carles I, amb grans quantitats de diners que podrien provenir de comissions i que formava part de l'herència que hauria de rebre Felip VI en un futur. En un comunicat, Batet diu que les paraules de Felip VI d'aquest dimecres tornen a demostrar, com el 3 d'octubre, que "la monarquia no aporta absolutament res a la democràcia i que ni representa a la ciutadania, ni serveix a la societat, ni actua de manera exemplar". “Ara és el moment de prioritzar el combat contra la crisi del coronavirus, però després serà inexcusable jutjar els escàndols de la monarquia”, ha remarcat Batet.
|
Política
|
Parlament
|
Condemnats a un any i dos mesos de presó els exdirectius de dues empreses de Torelló per haver contaminat pous d'aigua. Les asseguradores de les companyies hauran d'abonar 82.712 euros a l'Ajuntament de Torelló i 1'1 MEUR a l'Agència Catalana de l'Aigua en concepte de responsabilitat civil. L'Audiència de Barcelona ha condemnat a un any i dos mesos de presó els exdirectius de dues empreses metal·lúrgiques de Torelló (Osona), Líber Antonio S. I Ramón T.S., per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient. Les asseguradores de les companyies Covit i Vem, empreses dedicades a l'elaboració d'estris metàl·lics per la llar que utilitzaven percloroetilè, un fort dissolvent industrial organoclorat que servia per netejar i desengreixar les peces, hauran d'abonar 82.712 euros a l'Ajuntament i 1'1 MEUR a l'Agència Catalana de l'Aigua en concepte de responsabilitat civil. El jutge també ha imposat als acusats vuit mesos d'inhabilitació especial per a l'exercici d'activitats industrials que van provocar la contaminació dels pous d'aigua i dels aqüífers del municipi ara fa 15 anys. Inicialment la fiscalia acusava al president del Consell d'Administració, conseller delegat i director general de Covit i Vem, mort el 2006, a més del director gerent de Covit, Liber Antonio S.T., el gerent adjunt de la mateixa empresa, Carlos P.M., i al director tècnic i de producció de Vem de Tapas Metálicas, Ramon T.S.. La sentència ha absolt a Carlos P.M. dels delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, però ha condemnat els altres dos a un any i dos mesos de presó perquè els considera responsables amb capacitat de "decidir i incidir" en la gestió dels residus industrials que després van acabar contaminant pous i aqüífers de Torelló amb unes substàncies que l'OMS va qualificar de "nocives" abans de l'any 1998 i generadores d'un "greu" risc per la salut de les persones i pels ecosistemes naturals, en aquest cas pel riu Ges. La sentència detalla que per la seva toxicitat, l'ús de percloroetilè per part de les indústries, conforme a la normativa vigent, requeria de la corresponent autorització administrativa. Aquesta llicència d'activitat ambiental va ser atorgada a Covit per l'Agència Catalana de l'Aigua amb data de 29 de novembre de 2001, sense perjudici per haver-la sol·licitat el 1980, donant lloc a un expedient administratiu que es va tancar per caducitat el 1982, ja que no es va presentar la documentació que els havia set requerida. Per la seva part, Vem mai va tenir cap sistema depuratiu ni va comptar amb cap autorització administrativa de cap classe per a la gestió de residus de les substàncies tòxiques que adquiria i feia servir. El text judicial revela que les dues empreses consumien grans quantitats de percloroetilè. En concret, Covit va utilitzar en el seu procés productiu entre 1996 i 2000 una quantitat de gairebé 60.000 quilos. En canvi, en els seus rendiments de comptes amb l'Agència Catalana de Residus només va declarar haver gestionat uns 15.000 quilos del material tòxic, amb desconeixement de com es va gestionar la resta. Per la seva banda, Vem va adquirir, entre 1996 i 2000, 12.800 quilos del material químic nociu. La sentència estipula que les dues empreses es desfeien dels residus de dissolvents clorats generats en el procés productiu de les màquines de neteja de dues maneres diferents. En primer lloc, el abocaven a través de les sortides d'aigües residuals i pluvials que les dues indústries tenien al riu Ges, i d'altra banda també abocaven els líquids al subsòl a través de dos pous de captació d'aigües ubicats a les instal·lacions de les mateixes companyies, a la conca del riu. Com a conseqüència dels abocaments continuats, en els anys 2000 i 2001 es van fer patents els danys mediambientals i es va detectar la contaminació per dissolvents clorats a les aigües superficials del riu Ges i el seu ecosistema natural. A més, també es va detectar la contaminació per dissolvents de l'aqüífer superficial i dels pous de captació d'aigua potable del municipi de Torelló, cosa que va generar un greu risc per la salut pública dels seus habitants. Els elevats nivells perjudicials per la salut humana van exigir el tancament immediat del pou i la descontaminació d'una font que subministrava entre el 60 i el 65% de l'aigua potable a la població. La sentència assenyala que Líber A. S. I Ramon T. tenien coneixement de la toxicitat dels productes que utilitzaven i sabien que les dues empreses no tenien les instal·lacions adequades per impedir que les restes de percloroetilè i tricloroetilè que s'emprava a la indústria acabessin al riu. A més, també eren coneixedors de l'obligació d'obtenir una autorització administrativa per la gestió dels residus que, d'altra banda, no tenien. El jutge els acusa, doncs, de conèixer, consentir i, tot i tenir capacitat per adoptar les mesures necessàries, no evitar els abocaments que van acabar produint danys importantíssims al medi ambient i que van acabar contaminant el riu Ges i els seus aqüífers.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Milers de persones es concentren a la plaça Sant Jaume de Barcelona per mostrar el seu rebuig a la sentència. L'independentisme reclama "més unió que mai" davant "l'atac sense precedents" i demana "estar a l'altura del moment històric. Milers de persones s'han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per mostrar el seu rebuig a la sentència del Suprem. Representants de l'independentisme han llegit un manifest conjunt on han reclamat reclamat "més unió que mai" davant "l'atac sense precedents" que creuen que suposa la sentència. "Cal una resposta política i institucional a l'altura del moment històric", han afegit. De fet, han assegurat que la condemna és "un intent barroer de criminalitzar-los" i creuen que la voluntat d'associar l'independentisme a la violència "de manera indigna i vergonyant" és una mostra "de desesperació". A l'acte hi ha assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, entre altres representants polítics. Per la seva banda, en declaracions als mitjans, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha assegurat que "el món sap que no acceptem la sentència i que seguim determinats per aconseguir el nostre objectiu". En aquest sentit, ha celebrat que aquest dilluns els carrers de diversos municipis de Catalunya "estiguin plens". Paluzie ha destacat que es viu una indignació col·lectiva per una sentència que clou un "judici polític" que ha estat una "barbaritat". "Tots els drets que han estat condemnats hem de sortir al carrer a exercir-los", ha conclòs. Finalment ha demanat a la ciutadania "persistència".
|
Política
|
Entitats
|
El MNAC exposa 20 obres mestres d'entre els segles XII i XVI donades per Antonio Gallardo Ballart. Pepe Serra assegura que hi ha "un abans i un després" al museu després d'aquesta donació . El MNAC exposa en una mostra 20 obres mestres de la col·lecció Antonio Gallardo Ballart que van ser donades a la Generalitat gràcies a un acord entre el col·leccionista, el museu i els departaments d'Economia i de Cultura. Són 20 peces pertanyents a 17 conjunts que daten dels segles XII i el segle XVI i que es presenten juntes en una exposició temporal, que es podrà visitar des del 17 de maç al 3 de juliol, abans d'integrar-se definitivament a la col·lecció permanent. El director del MNAC, Pepe Serra, ha assegurat que "hi ha un museu abans d'aquestes obres i un museu després. És un ingrés que canvia i millora ostensiblement la col·lecció que tenim, que ja era una col·lecció extraordinària medieval". El grup d'obres més nombrós correspon al gòtic. Serra ha definit la donació com "una notícia extraordinària i no només pels temps que corren, sinó en general". De fet, ha recalcat la importància de les obres. El més nombrós correspon al gòtic, amb 14 peces d'aquest període, alhora que d'art romànic han ingressat cinc fragments de pintura mural. Entre les obres donades pel col·leccionista, també s'inclou una que pertany a l'època del Renaixement, una pintura sobre fusta de les primeres dècades del segle XV, atribuïda a Pedro Romana.
|
Cultura
|
Arts
|
Sánchez constata l’obertura d’una “etapa de desgel” en les relacions amb Catalunya però rebutja un procés “il·legal”. El líder del PSOE assegura que està disposat a “parlar de tot dins la llei” i assenyala la reforma del finançament com a prioritat. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha considerat que la seva reunió amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, suposa obrir una “etapa de desgel” després de quatre anys de “bloqueig institucional” amb Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. Després d’una trobada que s’ha allargat poc més d’una hora, Sánchez ha posat en valor la seva voluntat de parlat de tot dins de la llei assegurant que hi ha “molt camí per recórrer” dins del marc constitucional. Així mateix, ha assenyalat la reforma del sistema de finançament com a prioritat i ha rebutjat el full de ruta del Govern en considerar que és “il·legal i unilateral”. “Les solucions a molts problemes només tenen un fórmula possible que és el diàleg i espero que sigui la primera de moltes reunions”, ha afegit.
|
Política
|
Govern
|
El moviment MeToo de l'Eurocambra demana als candidats a eurodiputat un compromís formal contra l'assetjament sexual. La iniciativa pretén que els parlamentaris de la pròxima legislatura signin un document per "posar fi a la cultura del silenci". El moviment MeToo del Parlament Europeu llança una iniciativa perquè els candidats a eurodiputat es comprometin formalment a "combatre, prevenir i denunciar" l'assetjament sexual. La campanya, presentada aquest dimecres a Brussel·les, busca el compromís dels futurs eurodiputats a través de la signatura d'un document. Entre els punts que recull el document hi ha el de "posar fi a la cultura del silenci" o garantir que la cambra lideri l'establiment de normes per combatre l'assetjament. A més, mitjançant la signatura individual, cadascun dels polítics es compromet també a inscriure's en el curs del parlament sobre Respecte i Dignitat a la feina i a treballar perquè aquest sigui obligatori i no voluntari. Per altra banda, des del MeToo també demanen en el compromís escrit als futurs eurodiputats que "lluitin" per la creació d'una estructura "accessible, efectiva i totalment independent que abordi casos d'assetjament al Parlament Europeu. La iniciativa s'ha presentat després de l'acte "Abús i assetjament sexual a les institucions", que ha comptat amb diverses ponents en una sala plena a la cambra. "Als que no el vulguin signar, els demanem: Què teniu a amagar", ha expressat un dels membres del moviment MeToo durant el llançament de la campanya. Segons han explicat els impulsors, els candidats poden accedir al document a través del web i faran un seguiment per garantir que els eurodiputats compleixin amb els compromisos que recull el text.
|
Política
|
Unió Europea
|
AMPLIACIÓ:El 55% dels ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona estan interessats a utilitzar els serveis per compartir cotxe. El 64% dels enquestats en un estudi sobre mobilitat estan molt o bastant satisfets amb el transport públic. El 55,3% dels ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona es mostren interessats a utilitzar els nous serveis per compartir cotxe, tot i que ara com ara el seu ús és molt baix. És una de les dades de l'informe 'Els ciutadans i la mobilitat a Barcelona: situació actual i perspectives de futur', de la Fundació Creafutur, amb el finançament d'onze administracions, entitats i empreses, i que s'ha presentat aquest dimecres a la seu del RACC. L'estudi també mostra que els aparcaments dissuasius ('Park&Ride') són l'alternativa preferida en cas de restriccions temporals de circulació per episodis de contaminació, que les administracions catalanes començaran a aplicar a partir del desembre d'aquest any. Un 64% dels ciutadans declaren estar molt o bastant satisfets amb el transport públic, encara que difereix segons el servei utilitzat: el 77,6% dels usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) n'estan contents, mentre que els satisfets amb RENFE són el 42,7%. El 59,6% dels enquestats deixaria d'utilitzar el cotxe privat per la millora del transport públic. A les portes d'una transformació en la mobilitat a les ciutats, l'estudi, que ha realitzat 3.004 entrevistes a persones de més de 18 anys de Barcelona i la seva regió metropolitana, se centra en tres factors de canvi: els nous serveis per compartir vehicle; les mesures de restricció de la circulació dels cotxes per part de les administracions i el rol de les empreses en els desplaçaments dels treballadors. Els greus problemes de contaminació i de congestió que afecten les principals urbs europees obliguen les administracions a pensar mesures en pro d'una mobilitat més sostenible. A més, l'ús massiu de telèfons intel·ligents ha facilitat uns serveis de mobilitat compartida que ofereixen una alternativa al patró consolidat en les últimes dècades, basat en el vehicle privat, principalment el cotxe, i el transport públic. Ara bé, l'enquesta demostra un ús molt baix d'aquests serveis, amb un 74,4% dels enquestats que no en fa servir cap. El 13,6% utilitza el Bicing; l'11,1%, Bla Bla Car; el 5,5%, Uber; el 5%, Avancar; l'1,5%, e-Cooltra; l'1,3%, Cabify i l'1,1%, Social Car. Tot i això, més de la meitat, el 55,3%, hi estan interessats. El 'one-way carsharing' –el lloguer de vehicles per minuts, que permet realitzar un trajecte d'un punt a un altre de la ciutat– i el 'carpooling' –conductors amb seients disponibles que comparteixen el trajecte habitual i els costos amb persones desconegudes– són els serveis que millor complementarien la mobilitat actual dels passatgers habituals de transport públic o que substituirien el cotxe privat en el cas del conductors habituals. Dels adults conscienciats i els 'eco-tech' als 'car lovers' i els indecisos, els més nombrosos L'estudi identifica quatre perfils de ciutadans segons el seu comportament amb relació a la mobilitat, la sostenibilitat i l'ús de la tecnologia. D'entrada, els adults conscients, que utilitzen majoritàriament el transport públic, estan satisfets amb el seu funcionament i, en general, no tenen cotxe propi ni intenció de comprar-ne un. Es mostren partidaris que l'administració actuï per millorar la mobilitat a Barcelona i els nous serveis de mobilitat no encaixen en les seves necessitats de desplaçament. Segons l'estudi, representen el percentatge més baix de la població (7,2%). El perfil més jove i habituat a l'ús de les noves tecnologies és el dels 'eco-tech', que representen el 15,2%. Fan servir molt el transport públic, són partidaris de restringir l'ús del cotxe a la ciutat i apostar pel transport públic i la bici i estan molt conscienciat amb el medi ambient. L'altre perfil que identifica l'estudi és el dels 'car lovers', usuaris exclusius del vehicle privat, insatisfets amb el transport públic i poc partidaris que l'administració limiti la circulació del cotxe. Representen el 31,7%. Els indecisos són el grup més nombrós (46%). Són usuaris principalment del cotxe encara que consideren que el transport públic és una bona forma de moure's per Barcelona. Tenen dubtes sobre la idoneïtat de reduir l'ús del cotxe i que l'administració intervingui i es plantejarien reduir l'ús del cotxe si el transport públic millorés. Després dels 'eco-tech', són els més oberts a utilitzar els nous serveis de mobilitat. Aquest és el perfil que engloba més 'commuters', és a dir, persones que treballen o estudien a Barcelona i viuen a fora, o al revés. La recerca constata divergència d'opinions davant les mesures per reduir l'ús del cotxe privat i fomentar una mobilitat més sostenible. El 70% dels adults conscienciats i el 79% dels 'eco-tech' són partidaris que es restringeixi l'ús del cotxe a Barcelona, fins i tot si és elèctric. Per contra, els 'car lovers' s'oposen majoritàriament a aquesta mesura. Només un 13% hi està a favor. El 82% creu que en el futur continuarà utilitzant el cotxe igual o més que ara L'estudi no ha detectat un canvi de tendència respecte a l'ús del cotxe en el futur. Del total dels enquestats, el 60,2% creu que d'aquí a deu anys utilitzarà el cotxe privat igual que ara, el 21,6% n'augmentarà l'ús i el 18,1%, el reduirà. Tampoc s'han detectat canvis respecte a la voluntat de posseir un cotxe. Un 69,4% dels enquestats creu que tindrà cotxe d'aquí a deu anys, percentatge similar al de la gent que ara en posseeix un. El grup de 18 a 29 anys representa el tram d'edat on hi ha més gent convençuda de tenir-ne (80%). Actualment, un 75,1% dels joves, d'entre 18 a 29 anys, disposa de permís de conduir, mentre que aquest percentatge puja al 89,6% per a la resta de segments d'edat analitzats. El 44,5% dels joves no tenen cotxe, mentre que aquest percentatge baixa al 24,6% en les altres franges d'edat. 'Park&Ride', transport públic i ús de la bicicleta Si hi hagués restriccions temporals de circulació, un 67,5% dels enquestats es plantejaria l'ús d'aparcaments de dissuasió des d'on utilitzar el transport públic, els anomenats 'Park&Ride'. En el cas de restriccions permanents, el percentatge baixaria al 55% i, com a segona opció, un 45,2% es decantaria per comprar un vehicle no afectat per les restriccions. Més enllà de les restriccions, la millora del transport públic és la raó més triada per deixar d'utilitzar el cotxe privat (el 59,6% dels ciutadans habituals de cotxe). Un 55% dels ciutadans encara percep una manca d'accessos viaris i d'aparcaments a Barcelona i, pel que fa a la bicicleta, l'estudi constata que, després de la distància a recórrer, la principal barrera per utilitzar-la en els desplaçaments diaris és la manca de carrils bici. Així ho considera el 21,6% dels enquestats. La majoria no rep ajudes de l'empresa per a moure's El 67,2% dels enquestats afirma no haver rebut cap ajuda de l'empesa on treballen per a la seva mobilitat. Entre els que sí que reben ajudes, la primera que s'indica va dirigida als usuaris del cotxe privat, un 18,2% per facilitar l'aparcament. Les empreses tenen un rol important en una mobilitat sostenible per la incidència dels desplaçaments lligats a la feina en el trànsit i la congestió que es produeixen als carrers i vies d'accés a Barcelona. Les mesures de conciliació laboral també poden tenir un impacte important perquè reduirien la demanda de transport, especialment en hores punta. Actualment, però, el 54,1% dels enquestats declara que la seva empresa no adopta cap mesura de conciliació laboral, com teletreball, flexibilitat horària en les entrades i sortides o compactació de la setmana laboral. El 84,4% creu que si pogués treballar a distància, mantindria o augmentaria la productivitat. Ara bé, només el 22,5% creu que aquesta opció se'ls oferirà en el futur. L'estudi 'Els ciutadans i la mobilitat a Barcelona: situació actual i perspectives de futur', presentat per la Fundació Creafutur, ha estat finançat i coelaborat per onze entitats privades i públiques: Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Barcelona de Serveis Municipals (BSM), Ferrocarils de la Generalitat (FGC), Grup Abertis, Clear Channel, Saba, RACC, Repsol i SEAT.
|
Economia
|
Mobilitat
|
El conreu tradicional del safrà: dels camps de la Baixa Segarra a restaurants d’estrella Michelin. Calen 200 flors per elaborar un gram de la preuada espècia. El safrà conreat artesanalment a la Conca de Barberà i la Baixa Segarra agafa volada. Tot va començar per l’empenta d’un petit grup de pagesos que volien recuperar un cultiu que es va deixar de fer a Catalunya fa gairebé un segle. Onze anys després d’engegar el projecte, han aconseguit revifar-ne el conreu en diversos punts del país. El seu safrà se serveix en una desena de restaurants catalans amb estrella Michelin i ara miren de fer el salt a Europa. Jugant la carta de la màxima qualitat, el col·lectiu integrat actualment per 25 productors s’ha guanyat el seu espai en un mercat dominat pels països asiàtics. Ara acaben de plantar els bulbs que germinaran en flors. Es colliran a finals d’octubre. Calen 200 flors per elaborar un gram d’aquest preuat condiment natural que s’usa com a espècia aromàtica i colorant. L’any passat es van produir cinc quilos de l’or vermell ‘made in’ la Conca. “Petites produccions i de màxima qualitat, aquest és el secret”, exposa Joan Cartanyà en una entrevista a l’ACN. És un dels productors que capitaneja el projecte, sota la marca comercial d’Aromis. El que van iniciar un grup de pagesos s’ha estès per comarques veïnes i actualment hi estan adherits 25 productors del territori. Conreen safrà en petites explotacions agràries, bàsicament familiars. Altres regions catalanes també s’han animat a recuperar el cultiu històric del safrà, com a les Garrigues, el Montsec o als Pallars. A la Conca es torna a produir safrà, tal com s’havia fet des de l’època medieval i fins principis del segle XX. Se’l considerava un dels millors i més cars del món pels seus aromes i sabors. “Difícilment tornarà a desaparèixer”, afegeix. Flor d’un sol dia Després de plantar els bulbs, cal estar molt pendent de la floració del safrà, ja que són flors que duren 24 hores i s’han de collir el mateix dia que s’obren. La recol·lecció de les flors pot durar unes tres setmanes. Apareixen a l’alba i a mesura que transcorre el dia es marceixen. Després a la tarda s’assequen i s’extreuen els brins o pistils dels pètals manualment -desbrinar. Calen unes 200.000 flors per obtenir un quilo de safrà. Els pagesos segueixen un mateix protocol, sobretot a l'hora d'assecar els brins, una fase fonamental per garantir l’òptima qualitat del producte final. “En el safrà hi influeix el clima, el terreny, l’altitud, el règim hídric, etc., però el que realment li confereix més qualitat i sabor és el procés de l’assecatge”, assegura Cartanyà. Els productors de la Conca i la Baixa Segarra assequen els brins a casa seva, amb molta cura, estesos sobre planxes elèctriques per garantir unes característiques organolèptiques el més homogènies possibles. Aquesta homogeneïtat és una propietat molt apreciada a l’alta cuina. D’aquesta manera es desmarquen dels països asiàtics on s’assequen massivament al sol. La mà d’obra és el punt fort dels principals països productors, amb l’Iran al capdavant -concentra el 80% de la producció mundial. És per això que els productors catalans eviten entrar en aquesta guerra. “El safrà es va deixar de cultivar a Catalunya per qüestions de mà d’obra; en aquest sentit, actualment encara ho tenim pitjor, per això competim en qualitat”, diu Cartanyà. Producte d'alta cuina Els propis cultivadors envasen i comercialitzen el seu safrà. El venen a 10 i 13 euros el gram, un preu intermig entre els 5 euros del provinent d’Iran i els 25 euros del francès. Distribueixen en botigues especialitzades i de productes ecològics, si bé el 75% de les vendes se’n van al sector de la restauració, sobretot en restaurants de mitja-alta gamma, així com en una desena d’establiments amb estrella Michelin. Restaurants vinculats al moviment ‘slow food’ també són clients habituals de l’espècia aromàtica i colorant produïda a la Conca, del qual també se’n comercialitzen productes derivats com ara olis, vinagres i gelees. El conreu del safrà té un cicle de cinc anys. Passat aquest temps convé aixecar el cultiu, arrencar els bulbs i replantar-los de nou.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El sector bancari no considera que la sentència del Suprem sobre l'impost de les hipoteques comporti retroactivitat. Reclama "seguretat jurídica" i "normes clares i predictibles" per al mercat hipotecari. Els bancs no consideren que la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre l'impost de les hipoteques comporti retroactivitat, segons han indicat a l'ACN fonts del sector. Aquestes fonts recomanen als afectats que reclamin a l'administració tributària, que és qui ha cobrat l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. En aquest sentit, l'Associació Espanyola de Banca (AEB) ha afirmat en un comunicat que no ha percebut "cap quantitat" de diners dels clients per aquest concepte. Fins ara, la despesa es repercutia als receptors del crèdit, però la sentència del TS estableix ara que qui l'ha d'assumir és l'entitat financera. Sobre la retroactivitat, l'AEB indica al mateix comunicat que el sector bancari complirà amb el criteri del Suprem "a partir d'aquesta sentència". L'AEB subratlla que la sentència del TS fa referència a una qüestió de naturalesa tributària, i afegeix que, en aquest àmbit, els bancs han complert "sempre" amb la normativa vigent aprovada fa més de 20 anys. És aquí on es fa l'incís que el sector complirà el nou criteri establert pel TS "a partir d'aquesta sentència". En aquest sentit, fonts del sector recorden que l'article 72.2 de la Llei de Jurisdicció Contenciós Administrativa estableix que les resolucions que anul·len disposicions generals tenen efectes des del dia que es fan públiques, "no retroactivament". També expliquen que mentre fins ara el reglament "i la jurisprudència" establien que era el prestatari el subjecte passiu i el qui havia de pagar l'impost, ara el Suprem estableix que aquesta clàusula és nul·la i que qui hi ha de fer front és el prestador. Sí admeten que la sentència pot afectar les operacions "actualment en curs" i els contractes futurs. Finalment, l'entitat reclama als poders públics una "major seguretat jurídica" i unes normes "clares i predictibles" per al mercat hipotecari.
|
Economia
|
Finances
|
La URV i la Universitat Masaryk de Brno oferiran una doble titulació en Llengua i Literatura catalanes. La universitat txeca és l’única del món, fora de l’àrea de parla catalana, que té una titulació universitària superior de català. Un conveni entre la URV i la Universitat Masaryk de Brno, a la República Txeca, permetrà l’intercanvi d’estudiants per obtenir una doble titulació oficial de Llengua i Literatura catalanes, basada en el mutu reconeixement del que s’imparteix en aquest àmbit a cadascuna de les institucions. La Universitat Masaryk és l’única del món de fora de l’àrea de parla catalana que té una titulació universitària superior de Llengua i Literatura catalanes. El rector de la URV, Josep Anton Ferré, i el vicerector d’internacionalització de la universitat txeca, Ivan Malý, han signat el conveni aquest divendres a la sala de graus del campus Catalunya. Ambdues universitats estableixen un sistema d’equivalències i reconeixements perquè els estudiants puguin fer estades a l’altra universitat. Cada any es farà un pla de mobilitat, segons la disponibilitat, que fixarà el nombre d’estudiants que s’han de moure. Si bé hi ha diverses universitats al món que ensenyen català, només la Universitat Masaryk té una titulació universitària superior de català. El conveni beneficia totes dues universitats, si bé en un sentit una mica diferent, segons ha informat la URV. El grau de Masaryk té 180 crèdits i, per tant, per a l’estudiant txec venir a Tarragona vol dir, a més de tenir un doble títol, tenir-ne un de 240 crèdits i fet al lloc on es parla la llengua que estudia. Constitueix, doncs, una ampliació de formació important i una immersió en el país amb parla catalana. Els estudiants de la URV també podran obtenir el títol de Masaryk, i això els donarà igualment una doble titulació i una experiència universitària a l’estranger. Per a la URV, a més, significarà fer créixer el nombre d’estudiants internacionals, i convertir-se en universitat de referència en l’àmbit de la llengua i literatura catalanes de cara a les universitats de l’estranger. Així, també s’afavoreix l’intercanvi de professorat, i els projectes de recerca i col·laboració conjunts.
|
Societat
|
Universitats
|
La Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants reclama més recursos per atendre els MENA. Les entitats consideren ''greus i intolerables'' els episodis viscuts a Canet i Castelldefels i demana deixar de vincular aquests joves amb la delinqüència. La Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants considera molt important consolidar una estructura de recursos i equipaments que permetin donar resposta de forma ''integral i real'' a les necessitats dels MENA a llarg termini. En un comunicat fet públic aquest dijous, la plataforma reclama una millor atenció del col·lectiu per afavorir-ne l'acollida També considera que cal trencar la tendència de vincular aquests joves amb la delinqüència i evitar la seva estigmatització social. Creu que els actes de Canet i Castelldefels són ''greus i intolerables d'agressivitat'', de caire ''xenòfob i recorda que només el 9% d'aquests joves tenen un requeriment policial i judicial i per tant, són ''una ínfima minoria'', segons les dades de la DGAIA. La plataforma remarca que no s'està vivint un fenomen migratori ''de grans dimensions'' i per aquest motiu creu que cal lluitar contra la percepció ''d'invasió migratòria'' que trameten alguns partits polítics o mitjans de comunicació. Destaca però, que el col·lectiu MENA viu situacions de molta vulnerabilitat i amb problemàtiques complexes que requereixen una gran implicació de les administracions públiques i de la ciutadania. Les entitats han volgut expressar la ''preocupació'' que senten per aquests joves alhora que han volgut reconèixer l'esforç de les institucions i les persones que han treballat per afrontar la situació. Malgrat això, la plataforma creu que hi ha una ''saturació general'' dels recursos socials que provoca vulneracions de drets. La plataforma veu ''molt preocupant'' la ruptura que es dona en l'acompanyament dels joves a partir dels 18 anys, ja que creuen que caldria allargar-lo fins que el jove superi la situació de vulnerabilitat. Per les entitats, cal que aquest procés d'integració social es faci en paral·lel al procés de regularització. També aposten per reduir les diferències d'atenció entre les diferents comunitats autònomes que creuen que provoca ''el desplaçament'' dels joves cap a les comunitats amb polítiques més integradores. La Plataforma creu que l'Estat hauria de garantir uns mínims comuns a tots els territoris i evitar ''fluxos innecessaris''. A banda, també proposen ''polítiques d'intervenció en origen'' amb els països de procedència dels joves per ''prevenir'' una migració en aquestes condicions de vulnerabilitat.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
SOS Costa Brava presenta recurs al TSJC contra el pla urbanístic que vol aixecar tres edificis als Jardins de Cap Roig. La plataforma denuncia un tracte "singular i de favor" cap a la Fundació La Caixa i recorda que es tracta de sòl "no urbanitzable". La Plataforma SOS Costa Brava ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el pla urbanístic que permet aixecar dos edificis i un auditori semisoterrat als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell (Baix Empordà). L'entitat denuncia que les administracions responsables – Generalitat i ajuntaments de Palafrugell i Mont-ras – donen un "tracte de favor i singular" cap a la Fundació La Caixa, que és la propietària dels terrenys. L'advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, recorda que és sòl "no urbanitzable" i considera "inadmissible" que s'aprovin nous plans en zones que estan protegides, com és el cas dels Jardins de Cap Roig. De Ribot també ha recordat que es tracta d'una cessió per part del coronel Woevodsky, que específicament demanava que no s'urbanitzés a la zona, fet que obre la porta perquè els familiars demanin la revocació de la cessió.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Detingut un home per apunyalar la seva exparella a Tarragona. La víctima està hospitalitzada per ferides d'arma blanca de poca gravetat a l'Hospital Joan XXIII. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 42 anys, veí de Tarragona i de nacionalitat espanyola després que apunyalés la seva exparella amb una arma blanca. Els fets es van produir davant del bloc Sant Felip, situat al barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau, al voltant de les vuit del vespre d'aquest divendres. La víctima, hospitalitzada a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, es troba en observació per les ferides d'arma blanca de poca gravetat. El detingut podria passar a disposició judicial aquest diumenge, segons fonts policials.
|
Societat
|
Policial
|
Milers d'estudiants surten als carrers de Barcelona per protestar contra la sentència de l'1-O. Els dos sindicats fan una crida a alumnes d'instituts i facultats en la segona jornada de mobilitzacions. Milers d'estudiants han sortit aquest dijous als carrers de Barcelona per protestar contra la sentència de l'1-O. Convocats pel Sindicat d'Estudiants (SE), que ha organitzat tres dies de vaga, i pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), els joves, d'instituts i facultats, s'han trobat a la plaça Universitat per iniciar una marxa amb destí a la plaça Sant Jaume. S'han pogut sentir crits d'independència', 'llibertat presos polítics' o 'jo empresonaria la monarquia', però també 'Buch dimissió' o 'els Mossos també són forces d'ocupació'. Les dues organitzacions han denunciat l'actuació policial de la policia catalana aquesta setmana i han demanat la dimissió de Buch, en el cas de SE, i de tot l'executiu català, en el cas de SEPC.
|
Societat
|
Educació
|
El Museu de Moià exposa per primera vegada la dent d'un infant neandertal descoberta durant les excavacions d'aquest estiu. 'Neandertalife. Moments de la vida neandertal' es podrà veure fins el proper 5 de juny i després viatjarà cap a Capellades. El Museu de Moià exposa per primera vegada la dent d'un infant neandertal que es va descobrir aquest estiu durant les excavacions a la Cova de les Teixoneres. La directora i gerent del Museu de Moià, Marta Fàbrega, ha explicat que encara es coneix molt poc sobre l'individu que va morir fa uns 50.000 anys i caldrà esperar a les proves d'ADN per esbrinar-ne més detalls. Segons Fàbrega, l'objectiu de la mostra és "apropar" els neandertals i el seu estil de vida al gran públic "amb una clara vocació pedagògica", i posar en evidència "que no som tan diferents". L'espai central de l'exposició l'ocupa la dent i una cinquantena de peces més com restes d'animals d'ur o mamut trobats a la cova, o peces d'indústria lítica com elements de tall fabricats amb sílex. L'exposició es podrà visitar fins el proper 5 de juny i a partir d'aquí es traslladarà a Capellades. Després d'anys intensos d'excavacions a les coves de Moià, aquest estiu per primera vegada es van trobar restes humanes d'un neandertal. Concretament, es tractava d'una dent de llet d'un infant que va morir a les coves fa 50.000 anys i un fragment de crani parietal. Des d'aquest mes de gener i fins el proper mes de juny el públic podrà apreciar en exclusiva la dent en una exposició al Museu de Moià. Tot i que el fragment de dentadura humana presideix la mostra, la peça comparteix espai amb una cinquantena de troballes més, com per exemple fragments de mamut, rinoceró o ur, que han anat descobrint els arqueòlegs durant els anys d'excavacions i que ajuden a explicar com eren i com vivia l'espècie neandertal, anterior als homo sapiens. La cinquantena de peces són una representació destacada de la gran quantitat de material que s'ha extret de les coves de Moià des que s'estudien. A tall d'exemple, en una campanya d'excavació es poden arribar a sortir entre 6.000 o 7.000 peces de mitjana. De les excavacions primerenques dels anys 50, el fons arqueològic emmagatzema més de 50.000 peces encara per catalogar. Amb clara vocació pedagògica, l'exposició fa un recorregut per l'espècie neandertal i explica a través d'una sèrie de plafons com viva aquesta espècie que data d'entre els 100.000 i els 32.000 anys aC. "Ens sembla molt lluny, però quan els coneixem ens adonem que no som tan diferents", ha destacat la directora i gerent del Museu de Moià, Marta Fàbrega. Per exemple, l'exposició mostra les eines de sílex que utilitzaven els neandertals, el tipus d'indústria que elaboraven, "que seria l'equivalent als nostres mòbils", o quan parlem que cuinaven en fogars, "seria el nostre equivalent a la cuina", o quan es diu que menjaven carn, peix i vegetals, "doncs igual que nosaltres". La dent de l'infant de Moià per sí sola dóna molt poca informació i Fàbrega ha explicat que encara se li ha de practicar les proves d'ADN, que determinaran, entre d'altres aspectes, si es tractava realment d'un nen o en canvi era una nena. "Com que hem trobat la dent i un tros de crani, podem pensar que potser el van enterrar allà", però això ho confirmaran les properes excavacions si es van trobant més fragments. Amb tot, les troballes d'ossos, fogars o eines i la darrera troballa de la presència neandertal "certifica 100% que hi va haver ocupació humana a la cova de Teixoneres". Saber d'on venim Segons Marta Fàbrega, conèixer els neandertals és important perquè per l'espècie humana és "essencial saber d'on venim". "Ho necessitem com a societat", ha afegit. Però a més, ha apuntat, "perquè els neandertals són els nostres predecessors anteriors a l'evolució i, per tant, són els que s'assemblen més a nosaltres, sense ser nosaltres". Fàbrega ha explicat que ja es coneix que els neandertals van ser els primers en ocupar intensament Europa, però la seva extinció sorprèn els científics "i posa moltes preguntes sobre la taula". "Quin paper vam jugar els homo sapiens en l'extinció dels neandertals? Ens vam aparellar amb ells? Hi vam conviure?", s'ha preguntat. La directora del museu ha posat de manifest que de moment se sap que són gent que coneixia el foc, que caçaven o que eren nòmades. Però també es pensa que són els primers a enterrar els seus morts. "Això ens indicaria que podem trobar més fragments del nen de Moià, si és que es tracta d'un enterrament, però també explicaria que són gent que creu en el més enllà". "Per tant, són un pas clau per saber com som nosaltres ara", ha afegit. La mostra es podrà veure a Moià fins el 5 de juny i després viatjarà a Capellades, però sense les peces, que retornaran al fons documental del museu i que se sotmetran als estudis pertinents. L'exposició ha nascut amb la voluntat de ser itinerant i a partir de Capellades anirà passant per diferents punts de la geografia catalana sota la tutela de l'IPHES, l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
ASPEC-SPS diu que hi ha un 39% d'instituts d'ESO afectats per la covid i alerta que és gairebé el doble que a primària. El sindicat afirma que el criteri emprat per Educació "no és l'adient" per saber l'afectació als centres. El sindicat ASPEC-SPS ha assegurat que hi ha un 39,1% d'instituts de secundària i gairebé un 30% dels centres de primària i secundària afectats per la covid-19. En canvi, calcula que els de primària afectats representen un 17,5% del total. Per això, ha alertat que l'afectació del virus a secundària és d'"aproximadament el doble" que a primària. El sindicat ha donat aquesta informació en base a les dades del Departament d'Educació però estenent la condició d'afectat a tots aquells completament confinats, als que tenen un o més grups confinats o als que tenen 10 o més alumnes confinats. Ha criticat les "incoherències" en les dades d'Educació i ha afirmat que el criteri "no és l'adient per visualitzar el nombre de grups i persones afectades". Segons els càlculs d'ASPEC, també estarien afectats el 2,5% de les llars d'infants, el 13,9% dels centres d'educació especial i l'11% dels de formació professional. Després que aquest dilluns es reduïssin els grups confinats, ASPEC-SPS ha considerat que l'estabilització i reducció "puntual" de les xifres de confinaments respon a la reducció de 14 a 10 dies de la quarantena, però ha alertat que la xifra de positius detectats "continua en creixement clar". Per territoris, i segons les dades del sindicat, el 26,8% de les escoles de primària afectades es troben al Vallès Occidental, el 33,7% dels centres de primària i secundària depenen dels serveis territorials del Maresme-Vallès Oriental i el 47,9% dels instituts d'ESO afectats també es localitzen al Vallès Occidental. En canvi, el territori menys afectats serien les Terres de l'Ebre en tots els tres àmbits educatius. El sindicat ha conclòs que després de tres setmanes de curs la incidència de la covid-19 als centres "continua en augment".
|
Societat
|
Educació
|
Prop de 3.000 treballadors s'adhereixen voluntàriament a l'ERO de Caixabank. Del total, 1.890 seran efectives, tot i que l'entitat podria acceptar la sortida de més empleats però sense superar els 2.023. El període per adherir-se a l'ERO de Caixabank ha finalitzat aquest dimarts amb més voluntaris que la xifra de 2.023 treballadors, acordada amb els sindicats el passat 8 de maig. En total, han estat 2.971 empleats els qui han demanat acollir-se a l'expedient de regulació d'ocupació fins a les tres d'aquesta tarda, quan acabava el termini, segons fonts de l'entitat. A partir d'ara, les sol·licituds d'adhesió seran ateses en funció de l'establert en l'acord i amb una quota d'excedents per província i per ordre de prelació. Amb tot, de les sol·licituds rebudes, 1.890 seran efectives en haver arribat al límit provincial, tot i que Caixabank estudiarà la possibilitat d'atendre algunes adhesions més fins arribar als 2.023 treballadors, però en cap cas superarà aquesta xifra. Inicialment, la direcció de l'entitat va plantejar la necessitat de prescindir de 2.157 treballadors en el marc del Pla Estratègic de l'entitat, que preveu el tancament de 800 oficines fins el 2021 en el marc d'un procés de transformació de la relació amb el client. L'entitat vol accelerar la transformació digital i aposta per un model d'oficina 'store', que vol augmentar fins a les 600 en tres anys, tal com preveu, entre d'altres, el Pla d'Estratègic de Caixabank presentat l'any passat. La direcció de Caixabank va concretar fa un mes i mig, durant la presentació dels resultats del 2018 a València, que el març de 2019 hi havia 377 oficines 'store' fetes o en execució amb una mitjana de dotze treballadors per oficina. A banda, mantindrà la xarxa rural d'oficines amb 1.100 establiments. En el marc de les negociacions entre sindicats i direcció de l'entitat, Caixabank va decidir retirar el caràcter forçós de les 2.157 sortides, tot i que va mantenir altres requisits com la mobilitat obligatòria, ampliació d'oficines Store, l'eliminació de sotsdireccions i l'ampliació a 36 mesos per consolidar el càrrec. Finalment, a principis de maig la xifra es va tancar amb un acord amb els representants sindicals –amb l'excepció de CCOO- per a 2.023 sortides voluntàries, menys de les sol·licituds finalment rebudes pels treballadors interessats en sortir de l'entitat amb una indemnització.
|
Economia
|
Treball
|
Vilanova i la Geltrú i Sitges recomanen no portar demà els nens a l'escola. Els centres educatius estaran oberts per atendre l'alumnat que decideixi assistir-hi. Els ajuntaments de Vilanova i la Geltrú i Sitges, a la comarca del Garraf, han publicat un comunicat on recomanen no portar aquest dimecres els nens i nenes a l'escola. Ho fan, diuen, com a mesura preventiva ja que es preveu que el temporal Gloria augmenti en aquesta comarca les properes hores amb fortes ratxes de vent i pluja abundant. Tot i això avisen que els centres educatius estaran oberts per atendre aquells alumnes que hi vagin. A Sitges, aquest dimarts les escoles han obert amb un 50% de l'alumnat, segons ha explicat l'Ajuntament. També a la localitat de Sitges s'ha activat el circuit d'emergència per a persones sense llar. La Creu Roja i agents de la Policia Local es mobilitzen pel municipi per oferir-los refugi en un espai habilitat a l'edifici de la Creu Roja. L'operatiu estarà actiu fins a aquest dimecres al matí, però el govern ja ha anunciat que el prorrogarà en funció de l'evolució del temporal.
|
Societat
|
Meteorologia
|
AMPLIACIÓ:La ‘Pluja d’estels’ dels Catarres i la JOAG enlluerna Girona. El grup d’Aiguafreda ha interpretat els seus grans 'hits' en format acústic i amb melodies simfòniques. Els estels han brillat amb força aquesta nit a Girona de la mà d’Els Catarres i la Jove Orquestra de l’Auditori de Girona (JOAG). El grup barceloní d’Aiguafreda s’ha posat el públic a la butxaca des del primer acord amb un espectacle inèdit anomenat ‘Pluja d’Estels’. Un muntatge únic que ja han avançat que els agradaria repetir i portar de gira per tot Catalunya en els propers anys. De la mà d’una petita orquestra simfònica d'uns 30 membres, els tres músics han interpretat grans 'hits' de la seva trajectòria en format acústic o passats pel sedàs de la música clàssica i de l’Alejandro Fränkel, l’expert que s’ha encarregat d'adaptar-los i versionar-los amb més corda i vent. La nit ha arrencat amb ‘Tintín’ i durant gairebé dues hores han interpretat una vintena de temes mítics com ‘Estels al vent’, ‘Gandia 1924’, ‘De pares a fills’, ‘En Peu de Guerra’ – que han repetit i que ha fet aixecar el públic dels seients- o ‘La porta del cel’ que ha traslladat l’Auditori de Girona a l’espai, enmig de les estrelles creades pels efectes de la il·luminació i els mòbils dels assistents. La nit ha acabat amb tot el públic dempeus ballant al so de ‘Jo vull estar amb tu’ o ‘El món és teu’. “Estem nerviosos perquè tant per als musics de la JOAG com per a nosaltres això és una aventura, una oportunitat única”. Així ho assegurava l’Èric Vergés minuts abans de començar ‘Pluja d’Estels’, un muntatge inèdit i especial impulsat pel Festival Strenes i la Fundació Valvi i que, de moment, només s’ha pogut veure a Girona. El concert ha arrencat quan passaven pocs minuts de les nou del vespre entremig d’aplaudiments i de la mà de ‘Tintín’. Des del primer moment, Els Catarres han tornat a demostrar per què són un dels grups que més agraden, a menuts i grans. Els tres músics: Èric Vergés i Jan Riera d’Aiguafreda i Roser Cruells, de Centelles, han fet gala del seu bon humor, amistat i empenta per la música catalana. A més, seguint la idea i la lletra de les seves cançons, també han parlat, i molt, d’amor. Amor fraternal, de pares a fills, entre parelles i fins i tot cap als avis. En concret, en Jan ha dedicat una cançó als seus avis que havien vingut a veure’l a l'Auditori de Girona i que feia poc havien celebrat 60 anys de casats. Tal i com ell ha explicat, aquesta nit ha estat una de les primeres vegades que s’ha atrevit a cantar sol davant del públic. Ràpidament, els 1.200 espectadors que omplien l’Auditori de Girona han començat a tararejar les cançons, totes elles peces claus de la trajectòria musical de la banda, i de mica en mica, l’ambient s’ha anat escalfant fins al punt que el concert ha finalitzat amb tot el públic dempeus, saltant, cridant i ballant els sons enganxosos d’Els Catarres. Durant les dues hores, la banda barcelonina ha interpretat una vintena de cançons, entre elles tres bisos. Cinc de les peces: ‘Nit d’agost’, ‘Estels al vent’, ‘De Pares a Fills’, ‘En Peu de Guerra’ i ‘La porta del cel’, han comptat amb l’acompanyament d’una trentena de músics d’entre 15 i 20 anys – de corda, vent i percussió- de la Jove Orquestra de l’Auditori de Girona. El seu director, en Jordi Piccorelli, assegurava que els joves estaven molt il·lusionats per poder participar i aprendre d’artistes de renom com Els Catarres. Tot i això, ha destacat que la preparació ha estat dura ja que, des d’un principi, van necessitar l’ajuda d’un arranjador – l’argentí Alejandro Fränkel- que es va encarregar d’adaptar les cançons pop-rock del grup barceloní al món més simfònic i clàssic de l’orquestra gironina. Posteriorment, han hagut d’assajar cada un dels grups per la seva banda i des de la passada setmana han estat treballant-hi conjuntament per acabar de sincronitzar els sons. Repetir-ho aviat “Quan vam entrar a primer assaig i vam sentir l’orquestra en solitari semblava com una banda sonora, vam pensar: ‘Ostres que maco!’. Creiem que era molt lluny del que fèiem nosaltres, semblava gairebé una banda èpica”, ha explicat Vergés. Un sentiment que també han transmès durant el concert ja que els tres membres del grup no han parat de dir que se’ls feia “estrany” estar actuant davant de tanta gent, en un auditori i, a més, acompanyats d’una orquestra. “Crec que s’ha vist que hem crescut molt i que hem ampliat agafant nous sons”, ha afegit el cantant principal del grup. En aquest sentit, des de la JOAG han assenyalat que estan totalment predisposats a repetir l’experiència després de l'èxit assolit. També s’hi ha referit Els Catarres que han explicat que estarien encantats de poder tornar a pujar damunt un escenari de la mà d’una companyia com la gironina. “Aquest any ho tenim complicat però sí que ens agradaria fer una gira per tot Catalunya; això sí, preparant-nos amb més temps i tenint un repertori orquestrat més ampli. Seria molt maco”, ha assegurat Vergés. Nit d’estels Els estels han estat presents durant tota la nit. Ja fos mitjançant la il·luminació del concert, un gran muntatge que ha ajudat a ambientar tot l’espectacle, o mitjançant les pantalles dels mòbils dels assistents que, il·luminades, es movien com si fossin estrelles, sobretot durant la cançó 'La porta del cel'. Durant tot el concert, la banda no ha parat de bromejar, fer riure el públic i presentar cada una de les peces que anaven interpretant tot i que, en alguns casos, amb una única nota el públic ja sabia de quina cançó es tractava. I és que els fans incondicionals de la banda no s’han volgut perdre l’oportunitat d’escoltar les noves sonoritats del seu grup preferit. Pel que fa a les cançons, la majoria d’elles – ‘Vell llop de mar’, ‘A tot color’, ‘Lluna nova’, ‘Gandia 1924’, ‘Invencibles’, ‘Odissea’, ‘Tokyo’, ‘Sota la llum del sol’, ‘Som de foc’ o ‘Camp d’oliveres’ - han estat versions encara més acústiques i melòdiques que les peces originals menys en les cinc cançons que han tocat amb l’orquestra. Llavors el so d’Els Catarres s’ha fusionat amb els violins, les violes, trompetes i els tambors del grup gironí. “M’ha semblat sublim, fantàstic; potser m’hagués agradat escoltar-los més amb l’orquestra però ha estat un gran concert”, assenyalava una de les espectadores que havia vingut expressament des d’Aiguafreda. Altres, com en Ferran i en Marc, dos nens de Girona, explicaven que s’havien “divertit molt” i que els havia agradat la mescla. “M’ha semblat molt enriquidor, la JOAG ha aportat un punt molt bonic a tot l’espectacle”, detallava en Joan, de Barcelona. Altres, com l’Albert, explicaven que havien vingut al concert sense conèixer ni una de les cançons d’Els Catarres. És més, mai els havia escoltat. “He vingut perquè el meu germà toca a l’orquestra i volia veure’l. Tot i això m’ha semblat un gran concert i a partir d’ara de ben segur que escoltaré Els Catarres”, ha assegurat.
|
Cultura
|
Arts
|
Rufián a Batet: "No acceptem les vostres lliçons. No sou ni socialistes ni obrers". El número 2 d'ERC replica Casado que qui va "votar" la monarquia va ser Franco. El número 2 d'ERC a les eleccions espanyoles, Gabriel Rufián, ha carregat contra la candidata del PSC, Meritxell Batet, i li ha dit que no accepta les seves lliçons sobre què és ser d'esquerres perquè el PSC "no és ni socialista ni obrer". En un acte de campanya a Sabadell, Rufián ha respost així a les declaracions de Batet que ha criticat ERC per "permetre un Govern amb retallades en educació". En concret, Rufián ha recordat mesures socials que el PSOE ha tombat i ha posat d'exemple la no derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012, l'"alt" pressupost en defensa militar o el "segrest" del vaixell Open Arms a Barcelona. El republicà també ha dit al líder del PP, Pablo Casado, que la monarquia espanyola va ser "votada per una sola persona: Francisco Franco". Després que Casado l'hagi criticat per voler "esborrar el nom de Felip VI a qui hem votat".
|
Política
|
Partits
|
El Grec 2019 recorrerà l’escena anglosaxona de Melbourne a Nova York i portarà el circ al Palau de la Música. El festival s’inaugurarà amb la música del Kronos Quartet de San Francisco i projeccions d’Alba G.Corral en companyia de músics de l’ESMUC. El Festival Grec 2019 oferirà del 26 de juny al 31 de juliol 94 espectacles, en una edició que presenta 34 coproduccions, nou de les quals internacionals i que oferiran una panoràmica sobre l’escena anglosaxona en un viatge simbòlic d’Austràlia als Estats Units. El primer exemple, la inauguració del festival a càrrec del Kronos Quartet de San Francisco en col·laboració amb la videoartista Alba G.Corral i una prèvia dels músics de l’ESMUC pels jardins el Teatre Grec. Ivo van Hove, Isabelle Huppert, Bob Wilson o Peeping Tom són alguns noms consagrats que visitaran el festival, sempre atent a l’escena local (Belbel, Manrique, Míriam Iscla, T de Teatre o Emma Vilarasau) i emergent (Sixto Paz, Els Pirates, Antonietes o Parking Shakespeare, que acomiadaran el Grec 2019 amb doble ració del dramaturg britànic). El MNAC, el Palau de la Música (on entrarà el circ de la ma dels canadencs Circa), les Drassanes i diversos museus i Fàbriques de Creació se sumen als escenaris del festival. El Festival Grec de Jordi Casadesús segueix el viatge simbòlic a través del món, iniciat fa tres anys a casa nostra en direcció a l’orient, i que enguany parteix des d’Austràlia amb rumb a Nova York. En aquest itinerari, noms com el Ballet de Vancouver, la companyia canadenca Circa (que anys enrere havia inaugurat el Grec i que enguany faran entrar el circ al Palau de la Música per primera vegada), un monòleg de Bob Wilson interpretat per Isabelle Huppert, el coreògraf Rafael Bonachela amb la Companyia Nacional d Dansa d’Austràlia, o “la perla del festival”: Taylor Mac i el seu espectacle cabareter sobre la història de la música popular americana. El Grec 2019 oferirà 94 espectacles, 52 del Grec Montjuïc i 42 del Grec Ciutat, en un total de 37 sales i espais de la ciutat. Tant la inauguració com la cloenda es faran al Teatre Grec, amb entrades a preus reduïts de 12 euros per facilitar l’accés a tots els públics. El 26 i 27 de juny oficiarà l’estrena el Kronos Quartet de San Francisco interpretant composicions de Philip Glass i la compositora nord-americana d’electrònica Jlin, a més d'arranjaments d'obres de Gershwin, Antonio Haskell i Solomon Linda. El concert tindrà la col·laboració en les projeccions de la videoartista Alba G.Corral i una prèvia dels músics de l’ESMUC pels jardins el Teatre Grec. Pel què fa a la clausura, anirà a càrrec de la companyia local Parking Shakespeare, que el festival convida a “pujar” al Teatre Grec per oferir una doble ració del dramaturg anglès: ‘Titus Andronic’ i ‘L’amansi(pa)ment de les fúries’, en sessió doble. El Teatre Grec tornarà a ser l'epicentre del festival i oferirà més funcions que mai amb la inauguració i cloenda a preus econòmics. Quant als altres espais del festival, enguany se sumen el MNAC (amb un espectacle-instal·lació d’un enorme castell inflable de William Forsythe), el Palau de la Música (Circa), les Drassanes, i altres museus com la Fundació Miró i Fàbriques de Creació. En total, 37 escenaris. ‘Un món de passions’ és el lema d’aquesta edició del festival, que ofereix onze espectacles més que l’any passat, un total de 94, amb el mateix pressupost de 3,3 milions d’euros. El certamen reunirà alguns dels grans noms consagrats de l’escena internacional: Ivo van Hove, Isabelle Huppert, Bob Wilson, Peeping Tom, William Forsyte, Kronos Quartet, Rodrigo García o Circa. I també l’escena local: Julio Manrique, Pere Arquillué, Sergi Belbel, Míriam Iscla, Roger Bernat, Fura dels Baus, Sílvia Munt, Emma Vilarasau, T de Teatre, Joel Joan. Sense oblidar l’aposta per companyies i pel jove talent local: Parking Shakespeare, Mamzelles, Antoniettes, Sixto Paz, Els Pirates, Iván Labanda, o Baró d’evel. Per Casadesús el festival surt més que mai de la seva “zona de confort” i arrisca amb propostes que poden arribar a nous públics. És també una edició que busca “emocions intenses” més que mai, i d’aquí el seu leitmotiv ‘Un món de passions’. D’altra banda, i com ha aplaudit l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, enguany el Grec presenta una programació “paritària” amb equilibri entre autoria i direccions femenines i masculines. El festival manté la seva línia d’abonaments i preus “accessibles” per a joves, enguany amb un preu fix de l’entrada a 15 euros per a menors de 30 anys. En la mateixa línia, tant la inauguració com la cloenda es posen a la venda a uns preus reduït de fins a 12 euros.
|
Cultura
|
Teatre
|
L'AMB preveu ampliar aquest dimarts a una hora el període de contractació dels VTC. El reglament també inclou sancions de fins a 6.000 euros en cas d'infraccions molt greus. El Ple de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té previst aprovar aquest dimarts una ampliació de 45 minuts del període de precontractació dels vehicles VTC, temps que se suma al quart d'hora que ja va establir la Generalitat en el decret per regular el sector, aprovat fa unes setmanes. A més, el reglament inclou sancions de fins a 300 euros per a infraccions lleus, de 301 a 1.400 euros per a les greus, i fins a 6.000 euros per a les molt greus o el precinte del vehicle si, per exemple, no està donat d'alta al Registre de Vehicles VTC -o si ho està en nom d'una altra persona-; negar-se a l'actuació dels serveis d'inspecció o conduir amb el permís caducat per sentència judicial o manca de punts. Entre les infraccions greus, hi haurà l'ús de vehicles diferents als que consten al registre, intentar captar clients a la via pública, com a l'andana d'una estació, port o aeroport o a mà alçada, i que el conductor del vehicle no estigui donat d'alta a la Seguretat Social. També estarà tipificada com a sanció greu si els serveis no consten en el Registre de serveis, és a dir, moment de la sol·licitud, dia i hora de recollida, l'origen i la destinació i els recorreguts mínim i màxim previst. Per últim, com a sancions lleus, hi ha el no tenir visible la documentació del vehicle VTC o retenir més de dos dies objectes sense avisar l'autoritat competent. D'altra banda, el reglament de l'AMB tampoc permet "implantar ni practicar" la geolocalització amb caràcter previ a la contractació els vehicles, tot i que sí podrà saber la ubicació una vegada acordat el servei perquè el client pugui identificar el vehicle. Així mateix, tampoc es permet l'estacionament i fixa que quan aquest sigui necessari per carregar o descarregar passatgers es faci "de manera que es minimitzi l'afecció al trànsit rodat i a l'ocupació de l'espai públic d'estacionament" i d'acord amb la normativa vigent de trànsit. Un cop va entrar en vigor el text de la Generalitat fa un mes aproximadament, les plataformes Uber i Cabify van decidir suspendre la seva activitat a Barcelona i anunciar un ERO per a més de 3.000 conductors, segons la patronal Unauto.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Báñez qualifica la recuperació ''d'inclusiva i molt social'' perquè es tradueix ''intensament en ocupació''. El govern espanyol aprova una dotació de 299 milions en polítiques actives per Catalunya, el 9% més que l'any anterior. El consell de ministres ha aprovat aquest divendres la distribució dels fons de polítiques actives entre les diferents comunitats autònomes amb un pressupost agregat de 1.893,3 milions d'euros, el 5,14% més que el 2016, que es pot enfilar fins als 2.018,2 milions d'euros, el 12,7% més, en cas que s'aprovin els pressupostos generals de l'Estat per al 2017. D'aquesta quantitat, i d'acord amb els criteris aprovats a l'abril passat amb les autonomies, Catalunya rebrà 299,151 milions d'euros, cosa que suposa el 8,8% més que l'any passat. La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, ha assegurat en el transcurs de la seva presentació que la recuperació de l'economia espanyola és ''inclusiva i molt social'' perquè tot aquest creixement es tradueix ''intensament en ocupació i oportunitats''. Báñez ha afirmat que hores d'ara a l'estat espanyol ja s'ha recuperat el 60% dels afiliats a la Seguretat Social que hi havia inscrits abans de la crisi. El ritme de creació d'ocupació de l'economia espanyola és tan elevat que segons les xifres donades a conèixer per l'Eurostat el dimarts passat la meitat de les persones que han abandonat l'atur en el conjunt de la Unió Europea ho han fet a l'estat espanyol. ''1 de cada 2 persones que abandonen l'atur en l'últim any'', de març a març, ho han fet a l'estat espanyol, ha reblat la ministra.
|
Economia
|
Treball
|
AMPLIACIÓ:130 pacients del Camp de Tarragona i l'Ebre esperen un trasplantament d'òrgan. Enguany s’han registrat sis donants a la demarcació, la majoria a l’Hospital Joan XXIII. Un total de 130 pacients del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre es troben en llista d’espera per ser trasplantats. A 30 d’abril, 109 tarragonins esperaven un ronyó; onze un trasplantament de fetge; set una intervenció de pulmó i tres, un cor. L’any passat es van registrar un total de 19 donants d’òrgans a la demarcació i, en el que portem d’any, ja en són sis -cinc a Tarragona i un a Reus-. Enguany només s’ha produït una negativa familiar a la donació. D’altra banda, també fins a l’abril, 34 pacients de la demarcació havien rebut un trasplantament. En concret, són 26 de ronyó -dels quals quatre eren de donants vius-, cinc de pulmó, dos de fetge i un de cor. Coincidint amb la commemoració del Dia del Donant, els principals hospitals del territori organitzen actes informatius en què persones trasplantades expliquen la seva experiència als usuaris. Els facultatius recorden la importància de plantejar-se el fet de fer-se donant i de parlar-ho amb l’entorn familiar. La responsable de la coordinació de transplantaments a la demarcació de Tarragona, la doctora Maria Bodí, ha explicat que la tendència d'aquest any és similar a la de l'any anterior i que cada cop són menys les negatives familiars que es troben. "El canvi és radical comparant-ho en la dècada prèvia", ha assegurat Bodí, que ha negat que la donació d'òrgans sigui un tema tabú. "El que passa és que no ens agrada parlar de la mort perquè creiem que no ens hagi d'arribar mai", ha afegit. Per incrementar la donació d'òrgans, metges i persones que han rebut un transplantament recorden la importància de parlar-ne prèviament en l'àmbit familiar. "Hem de parlar del tema, de què suposa la donació d'òrgans, que el ciutadà conegui les conseqüències i quantes vides es poden salvar", ha afegit. L'edat habitual del donant tipus és entre 60 i 70 anys i solen ser de ronyons i fetge, i en algun cas també de pulmons. Malgrat que la majoria de donacions venen després de les morts encefàliques, cada cop estan incrementant més les donacions després de la mort en asistòlia i just abans de l'anomenada mort encefàlica. Apropar experiències En aquestes jornades d'informació sobre la donació d'òrgan hi tenen un paper fonamental persones que han rebut un transplantament i que, gràcies a un donant, poden continuar la seva vida. És el cas de la Cecília Pallarès, veïna del Perelló (Baix Ebre) de 39 anys, i que als 30 anys va rebre dos transplantaments de fetge. Cecília explica que només pot donar les gràcies a les famílies que van decidir donar un òrgan dels seus familiars i que a ella li han permès conèixer la seva filla. "Respecto totes les decisions en una situació molt dura en un moment crític. No puc demanar a algú que doni òrgans només puc explicar la meva experiència i dir que si algú no hagués fet aquest gest la meva filla no tindria mare perquè quan em va passar això va ser després del part", ha detallat. També Maria del Carme López, veïna de Tarragona, ha explicat que va rebre un transplantament de fetge urgent l'estiu passat, després d'estar quatre dies en coma. "Gràcies a un donant estic aquí", ha explicat, tot admetent que la seva experiència et sensibilitza més en aquest tema. "Molta gent no ens fem donants perquè plantejar aquesta situació és com si penséssim que ens haguéssim de morir. Tenim por a pensar en el futur", ha afegit.
|
Societat
|
Salut
|
Els Mossos confirmen que la mort de la dona de Reus ha estat violenta. L'home ferit en caure pel balcó ha mort després de ser traslladat a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Els Mossos d'Esquadra han confirmat a l'ACN que la mort de la dona de Reus que ha tingut lloc aquest dimecres ha estat violenta. Cal recordar que la policia ha acudit a l'indret dels fets després de ser avisats que un home s'havia precipitat per un balcó al carrer Argentera. L'home, que ha resultat ferit crític i ha estat traslladat pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, ha mort un cop hi ha arribat, segons fonts del centre. Els agents que han arribat al lloc dels fets, al número 14 del carrer Argentera, han pujat fins al pis d'on havia caigut l'home, un cinquè. Allà han trobat el cos de la dona, que ara es confirma que ha mort de manera violenta. De moment, els Mossos no descarten cap hipòtesi per explicar els fets, tampoc la violència masclista. Cap a tres quarts de set de la tarda s'ha ordenat l'aixecament del cadàver del domicili on ha estat trobat. La policia científica ha continuat amb la tasca de trobar indicis que puguin explicar el que ha passat, dificultada ara pel fet que no es podrà prendre declaració a l'home. Mentrestant, efectius de la brigada municipal de neteja treballaven al lloc on ha caigut l'individu, que ha quedat marcat per una gran taca de sang.
|
Societat
|
Successos
|
Una víctima mortal a les carreteres durant el pont de la Diada. Aquesta tarda les vies més complicades en el marc de l'operació tornada han estat la C-65, la C33 i les Rondes de Barcelona. Les carreteres catalanes han registrat una víctima mortal durant aquest pont de la Diada des de les 15h de divendres passat i fins a les 20h d'aquest dimarts. Concretament, l’accident mortal va tenir lloc diumenge al matí a l’N-260 a Soriguera (Pallars Sobirà) on una motocicleta amb dos ocupants va xocar contra la tanca protectora de la via i, com a conseqüència, una dona de 47 anys que viatjava com a acompanyant va morir. Pel que fa a la mobilitat de l'operació tornada, aquest dimarts a la tarda les vies més complicades han estat la C-65 amb dos quilòmetres de cues a Santa Cristina d’Aro en direcció a l'enllaç a l'N-II i AP-7, la C-33 amb un quilòmetre de cues a la Llagosta en direcció Girona, la Ronda Litoral de Barcelona on s'han produït sis quilòmetres entre Besòs i Bon Pastor en direcció al Nus de la Trinitat i també la Ronda de Dalt on s'han registrat dos quilòmetres de cues a Sant Boi de Llobregat en sentit sud i sis més entre Vallcarca i Valldaura en sentit Nus de la Trinitat, segons ha indicat el Servei Català de Trànsit. També a la C-12 hi ha hagut un accident a Maials que ha obligat a donar pas alternatiu i ha provocat aturades de mig quilòmetre en els dos sentits. Algunes de les afectacions en aquestes vies encara es mantenen aquest vespre. Per minimitzar les afectacions viàries de l’operació retorn de diumenge, s’han habilitat mesures especials de regulació i ordenació del trànsit a la C-31 a Platja d’Aro, a la C-65 a Cassà de la Selva, a l’AP-7 de Sant Celoni a la Roca del Vallès i de Santa Margarida i els Monjos al peatge de Martorell, a la C-32 de Vilassar a Montgat (B-20) i de Gavà a l’Hospitalet de Llobregat. Així mateix, també s’han establert diverses mesures especials amb motiu dels actes de la Diada a Barcelona. A la Ronda de Dalt s’han tallat les sortides 11 (Avinguda Diagonal) en ambdós sentits, a la B-23 s’ha tallat l’accés a l’Avinguda Diagonal i el trànsit s’ha desviat cap a la Ronda de Dalt en sentit Nus de la Trinitat. Durant el matí d’avui dimarts, les principals incidències de trànsit han afectat sobretot vies d’accés a la capital catalana. S'han registrat alguns quilòmetres de cues a la C-17 a l’Ametlla del Vallès en sentit sud, a la C-55 a Manresa en sentit sud, a la C-58 a Montcada i Reixac per accedir a Barcelona, a l'A-2 a Sant Andreu de la Barca per accedir a la B-23 d’entrada a Barcelona, a la C-31 a l’Hospitalet de Llobregat per a accedir a la capital catalana, a la B-20 a Cornellà de Llobregat en direcció Nus de la Trinitat, a l'AP-7 a Sant Celoni en sentit nord a causa d’un accident que ha restringit dos carrils i a la C-32 on un altre accident a Sant Pere de Ribes ha tallat un carril en sentit nord. D’altra banda, com a conseqüència d’una marxa lenta, hi ha hagut aturades a la C-25 a Manresa en direcció Lleida i per enllaçar amb la C-37, també retencions a la pròpia C-37 a Òdena en direcció Igualada i trànsit dens a l’A-2 a Castellolí en direcció Barcelona. La C-31 ha quedat tallada a Torroella de Montgrí a causa d’una manifestació i el trànsit s’ha desviat per l’interior de la població. D’aquesta matinada, cal remarcar un accident amb tres vehicles implicats a la C-31 a Ventalló que ha causat segons el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), sis persones afectades, de les quals cinc ferides menys greus i una, que ha resultat ferida lleu. El sinistre ha obligat a donar pas alternatiu i la circulació s’ha normalitzat en el tram restringit cap a les 02.53h aproximadament. Dilluns a la tarda es van registrar retencions a trams d’algunes vies de l’àrea metropolitana de Barcelona com l’AP-7, B-30, A-2, Pota Nord (B-20) i Rondes de Barcelona. En relació a l'operació sortida, el divendres a la tarda es van produir afectacions a les vies de l’àrea metropolitana de Barcelona. També hi va haver força problemes de mobilitat a la zona del Maresme i del Vallès a causa de la forta pluja. Les retencions més rellevants es van localitzar a l'AP-7 on es van registrar fins a 12 quilòmetres de retencions entre Montmeló i Cardedeu en sentit nord, també a la mateix autopista un accident a Sant Cugat del Vallès va provocar cues de cinc quilòmetres des de Barberà del Vallès en sentit sud, la B-23 va registrar cinc de retencions entre Sant Joan Despí i Molins de Rei en sentit Martorell a causa d’un vehicle avariat, a la C-32 hi va haver cues de sis quilòmetres a causa de dos accidents entre Cornellà i San Boi de Llobregat, a la C-32 hi va haver trams de retencions entre Premià i Mataró, entre Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt i a Tordera per la pluja i a la C-17 també per la forta pluja es van produir sis quilòmetres de retencions entre Parets del Vallès i Granollers en direcció Vic. La jornada de dissabte es va veure marcada per les retencions a l’N-145 per entrar a Andorra des de les Valls de Valira i per les aturades a l’AP-7 a la Jonquera en direcció a França. També l’AP-7 va patir altres trams de retencions com per exemple entre Mollet del Vallès i Sant Celoni en sentit nord.
|
Societat
|
Successos
|
Sáenz de Santamaría diu que Sánchez acusa el govern espanyol de manipular el CIS per "no afrontar les seves debilitats". La vicepresidenta espanyola li retreu que hagi posat en dubte la tasca dels treballadors del CIS. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha retret aquest divendres al líder del PSOE, Pedro Sánchez, les seves acusacions de manipulació de l'enquesta preelectoral del CIS, que atorga la victòria al PP amb entre 120 i 128 escons i deixa molt lluny el PSOE, amb 77-89 escons a fregar de C's, amb 63-66. "En la meva opinió, si un pretén governar ha de ser capaç d'assumir les seves pròpies responsabilitats i no acusar sense base la resta per no afrontar davant els seus les seves pròpies debilitats", ha dit a la roda de premsa posterior al consell de ministres. Sáenz de Santamaría ha respost d'aquesta manera les manifestacions d'aquest dijous de Sánchez, que va acusar el govern espanyol de manipular les enquestes i va demanar que el 20-D el votant li doni "una lliçó de veritat guanyant les eleccions". Durant el seu míting d'inici de campanya a Getafe (Madrid) Sánchez va afirmar que l'executiu de Rajoy "ha manipulat RTVE, la justícia, l'agència tributària i avui ha tornat a manipular les enquestes". La vicepresidenta del govern espanyol i número dos de la llista del PP per Madrid ha assegurat que aquesta és una acusació "seriosa", sobretot pels funcionaris i treballadors del CIS i per al govern espanyol, i ha recordat que "casualment" aquesta "no és l'enquesta que pitjor li va al PSOE". Sáenz de Santamaría també ha emplaçat la resta de partits a dir si faran com el president espanyol, que s'ha compromès a no governar si la seva no és la llista més votada.
|
Política
|
Partits
|
Torna a créixer la demanda d’advocats d’ofici el primer semestre del 2017. Els catorze Col·legis d’Advocats catalans han dut a terme 160.623 actuacions de justícia gratuïta entre gener i juny. L’activitat del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut durant el primer semestre del 2017 ha tornat a créixer. S’han fet 160.623 actuacions, un 5% més que en el mateix període de l’any passat. Es consolida així, una tendència iniciada lleugerament el 2016, en comparació al descens generalitzat del 2015, després de 7 anys d’augment per la crisi. El creixement dels serveis d’advocats d’ofici s’ha donat en un 5,7% en l’àmbit penal, segons el president de la Comissió de Torn d’Ofici del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Rodríguez Zamora, degut, en part, a l’entrada en vigor de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que limita a sis mesos, el termini d’instrucció de les causes. En l’àmbit civil, l’increment és del 7,1% i destaca un important creixement, de gairebé el 30%, en els judicis monitoris, i d’un 83,3% en les execucions dels monitoris. Per Rodríguez Zamora, aquest increment de les reclamacions significa que la crisi econòmica continua viva i ha recalcat que només es compleixen 1 de cada 4 execucions. Els judicis verbals també han crescut en aquest primer semestre del 2017, un 30%, és a dir, els procediments de reclamacions, desnonaments per manca de pagaments i de finalització de contractes per la Llei d’Arrendaments urbans. L’assistència al detingut també ha pujat un 5,8% i des del consell de Col·legis ho atribueixen al fet que els Mossos d’Esquadra citen el lletrat dins el termini legal de tres hores, i aquest fet provoca que els advocats arriben abans que l’atestat estigui a punt, i per tant, han de tornar hores més tard, obrint així, una nova actuació a comptabilitzar. Més català als jutjats El pla pilot del Departament de Justícia per incentivar els escrits del torn d’ofici presentats en català per fomentar l’ús d’aquesta llengua als jutjats funciona amb èxit i fins a 1.400 advocats s’hi ha sumat. Durant aquest primer semestre, s’han comptabilitzat un total de 4.381 escrits en català.
|
Societat
|
Judicial
|
Desenes de voltors visiten regularment l'entorn de granges de l'interior del Baix Ebre per alimentar-se de cadàvers. Els experts han constatat que actuen en xarxa i es poden desplaçar centenars de quilòmetres buscant menjar. Es comptabilitzen per desenes i la seva presència no passa per desapercebuda en un espai tan poc habitual, entre finques de conreu, habitatges rurals i granges, a la plana interior del Baix Ebre i el Montsià. De forma regular, nombrosos voltors es concentren prop dels contenidors que granges situen al perímetre exterior de les seves instal·lacions. L'ACN ha pogut captar imatges dels carronyaires alimentant-se de cadàvers de porc vora l'entrada d'una explotació prop del nucli de Vinallop, al terme municipal de Tortosa. Un fenomen que, segons els experts, s'està convertint cada cop en més freqüent: a l'hora de buscar aliment, els voltors actuen en xarxa i són capaços de recórrer centenars de quilòmetres per trobar-lo. Segons el recent cens de població de voltors a l'Estat espanyol, el parc natural dels Ports acull 185 parelles –un 11,5% menys que l'anterior cens de fa una dècada-, xifra que representa la segona concentració més gran de Catalunya després de la zona dels Pirineus. Fàcilment identificables per la seva gran envergadura i la seva tècnica de vol planejadora, s'ha convertit en una de les aus més característiques de l'espai, on la població d'espècies cinegètiques i la ramaderia extensiva li havia proporcionat tradicionalment una important abundància d'aliment. De fet, durant els últims temps no era fàcil veure'n tants fora del massís, sobretot en zones de la plana amb activitat humana i força concorregudes per veïns, agricultors i ramaders. La implantació de la normativa que des de l'any 2002 obliga els ramaders a contractar una empresa especialitzada, ho fan majoritàriament a través d'una empresa asseguradora, per gestionar els cadàvers dels animals –arran de la crisi de les vaques boges- ha limitat el paper que els voltors exercien com a grans netejadors de les restes de les explotacions intensives tradicionals. Però tot i que les granges estan obligades a mantenir tancats els contenidors on dipositen els animals fora del recinte, en alguns casos es troben oberts, permetent els voltors detectar i accedir fàcilment als cadàvers que es dipositen al seu interior. Així ho ha pogut corroborar l'ACN en el cas d'una granja situada a la zona de Vinallop. Desenes de voltors, en alguns casos fins a més d'una seixantena, acudeixen habitualment vora un dels accessos perimetrals o al camp pròxim per poder alimentar-se dels cadàvers de porcs que es dipositen als contenidors, alguns dels quals es troben destapats. No es tracta d'un fet puntual dels últims dies: els carronyaires hi venen acudint de forma regular durant les últimes setmanes causant la sorpresa de nombrosos testimonis. El fenomen ha causat sorpresa entre els veïns de la zona. Els carronyaires també visiten de forma freqüent l'abocador del Mas de Barberans. L'investigador del CSIC i expert en voltors, Antoni Margalida, constata que els llargs desplaçaments a aquests tipus d'espais, amb activitat humana pròxima, s'estan convertit en força habituals. Així, explica que malgrat disposar de l'abundant aliment que la ramaderia extensiva els proporciona a les zones d'alta muntanya pirinenca –la Generalitat permet abandonar els cadàvers d'animals morts, amb condicions, a partir dels 1.400 d'altura-, molts fan viatges de centenars de quilòmetres en busca de les restes que deixen granges o abocadors on han constatat que troben menjar amb facilitat. "Si un abocador, un punt d'alimentació o una mortalitat per allau a la muntanya atreu concentracions de voltors, un contenidor ple de restes també per ells és atractiu perquè saben que regularment, en l'espai i el temps, trobaran aquests menjar i els compensa", relata. Ho demostren els estudis que Margalida i el seu equip han fet amb una vintena de voltors marcats al Pirineu: el seguiment via satèl·lit ha revelat que molts dels que nidifiquen a l'Alta Ribargorça o el Pallars Jussà baixen cap al sud, fins la plana de Lleida, per alimentar-se en explotacions intensives de vaques o porcs de la zona de Balaguer, Alfarràs o Alfés. En algun cas, fins i tot, s'ha detectat un individu en un abocador de Saragossa. Des d'altres zones del Pirineu, apunta, alguns voltors han arribat a Extremadura, el País Basc o el Massís Central francès. "Exploren zones molt grans per identificar on hi ha menjar", precisa Margalida. Sobretot, en el cas dels joves i subadults, que poden recórrer tota la península Ibèrica buscant aliment i reconeixent espais per decidir si compensa el llarg desplaçament. Actuen en xarxa A l'hora de detectar els cadàvers dels quals s'alimenten, els voltors actuen "en xarxa", a partir de la comunicació visual. Així, per exemple, quan perceben altres individus dins del seu camp visual que es despengen quan detecten el menjar els acaben seguint i així ho faran també els que es trobin en les proximitats. També són atrets pels moviments dels còrvids. Tot plegat, explica les importants concentracions d'aus en espais on regularment tenen un accés fàcil al menjar. Margalida nega que l'acció d'aquests carronyaires pugui esdevenir un vector per al contagi de malalties com la pesta porcina africana. Amb focus declarats a Bèlgica, el Departament d'Agricultura està preocupat per la possibilitat que, per diferents vies, pugui acabar arribant a Catalunya i generant pèrdues milionàries al sector ramader. "Al contrari, el voltor és un aliat dels ramaders: evitarà les infeccions i la transmissió de malalties. No fa de transmissor, sinó que fa desaparèixer la incidència", remarca. El "mite" dels atacs a animals vius També intenta desmuntar el "mite" segons el qual, durant els últims anys, han canviat el seu comportament i s'han tornat predadors. "Està magnificat, molts cops per una manca d'informació. S'han interpretat malament alguns comportaments: és una espècie que ni morfològicament ni evolutivament està preparada per depredar, no té les urpes ni el bec per atacar", certifica, tot admetent que, puntualment, han encetat algun animal molt dèbil que es trobava ja a punt de morir. Per contra, recorda que als beneficis ambientals directes de l'acció dels carronyaires, fent desaparèixer les despulles dels animals de forma natural, cal sumar els econòmics. Segons els seus càlculs, a la península Ibèrica el cost de la recollida de cadàvers d'animals per a través de les asseguradores suposa un cost anual de 47 milions d'euros i el seu transport a plantes específiques emet 77.000 tones de diòxid de carboni. L'acció dels voltors netejant els cadàvers suposaria un estalvi d'1,5 milions. "Si posem sobre la balança els pros i contres dels serveis ecosistèmics que proporcionen els voltors aquest estalvi econòmic i la despesa que poden evitar fan que sigui una espècie molt beneficiosa per a la societat en general", tanca.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:El jutjat resol que l'Exèrcit pugui participar a l'Expojove de Girona però manté el veto a l'uniforme. L'alcaldessa diu que la resolució els satisfà i confia que les forces armades no demanin tenir estand al certamen. El Jutjat de Primera Instància Número 1 de Girona ha resolt que l'Exèrcit pugui participar al saló Expojove però manté el veto a l'uniforme militar. La interlocutòria estima dues de les mesures cautelars que demanava el Ministeri de Defensa i permet que les forces armades puguin tenir estand al saló, que se celebrarà de l'11 al 14 d'abril. A més, el jutge resol mantenir aquesta mesura cautelar fins que no hi hagi sentència. És a dir, que es pot aplicar també en edicions posteriors a la del 2018. Per contra, la interlocutòria sí que permet a l'organització "excloure la presència de personal uniformat a l'estand". L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, diu que la decisió del jutge els satisfà perquè dona compliment al codi ètic de Fira de Girona i confia que l'Exèrcit no participi al certamen. Precisament, perquè les forces armades sempre han defensat la necessitat d'anar-hi amb uniforme, i no fer-ho seria "incongruent" i –segons entén Madrenas- "aniria contra els seus principis". La interlocutòria, que signa el magistrat Joan Marsal, havia de resoldre sobre les tres mesures cautelars que sol·licitava el Ministeri de Defensa. La primera, que les forces armades puguin participar al proper Expojove (que començarà la setmana vinent). La segona, que aquesta decisió es faci extensiva als tres anys de veto. I la tercera, que la Fundació Fira de Girona no pugui excloure la presència de soldats uniformats a l'estand. A l'hora de resoldre, el magistrat agrupa les dues primeres mesures cautelars perquè entén que són "les cares de la mateixa moneda" i l'una és "conseqüència" de l'altra. Pel què fa a si els soldats poden o no vestir uniforme, però, la interlocutòria ho tracta a part, perquè entén que aquesta mesura, sobretot, es basa en la "discrepància" a l'hora d'interpretar el codi ètic de la Fira. El jutjat conclou que l'Exèrcit pot participar a l'Expojove i fixa que aquesta mesura cautelar es mantingui fins que hi hagi sentència. A l'hora de fonamentar-ho, la interlocutòria es basa, sobretot, en una qüestió de terminis. Segons recull l'escrit, Fira de Girona no va aprovar les normes de participació als diferents certàmens que organitza fins al 26 d'abril del 2017. És a dir, un mes després que s'hagués celebrat el darrer Expojove. El jutjat recorda que, a l'hora de sancionar l'Exèrcit, la Fira es va emparar en aquestes normes. I que, per tant, "s'aplica al Ministeri de Defensa una clàusula sancionadora que es va redactar i publicar una vegada que el contracte ja s'havia consumat". A més, la interlocutòria subratlla que l'Exèrcit no va saber que se li havia obert un expedient sancionador fins al 7 de març d'aquest any, quan va sol·licitar poder participar una altra vegada a l'Expojove. En conseqüència, el jutjat estima la demanda de l'Estat i anul·la de manera cautelar la sanció que s'havia imposat a les forces armades, permetent que puguin tornar a tenir estand. A diferència del què va reclamar l'advocat de la Fira, la interlocutòria no restringeix la decisió a aquest 2018, sinó que l'allarga fins que hi hagi sentència. Sabia que no podia dur uniforme Pel què fa a l'uniforme, el Jutjat de Primera Instància Número 1 tomba la demanda que li feia el Ministeri de Defensa. El magistrat entén que Fira de Girona pot vetar la vestimenta militar en base al seu codi ètic. Unes normes que ja eren vigents per a l'edició de l'Expojove del 2017, i de les quals l'Exèrcit n'estava al càrrec. Precisament, la interlocutòria recorda que abans que se celebrés el certamen, "hi ha correus del març de 2017 en què la Fundació Fira de Girona informava el Ministeri de Defensa que la uniformitat militar conculcava el seu codi ètic". El magistrat no entra en el fons de la qüestió, però sí que argumenta que en cap moment l'Exèrcit va manifestar el seu desacord amb aquesta interpretació ni va acudir als tribunals per denunciar-ho. "La inactivitat judicial del Ministeri de Defensa davant d'aquesta interpretació del codi ètic, que li era coneguda des de fa més d'un any, impedeix adoptar la mesura cautelar sol·licitada", subratlla interlocutòria. La decisió no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Girona en un termini de vint dies. Participar seria "incoherent" L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, assegura que la resolució els satisfà perquè entén que avala el codi ètic de Fira de Girona. Madrenas diu que ara, després de conèixer-se la interlocutòria, la pilota està damunt del teulat del Ministeri de Defensa (que és qui haurà de decidir si sol·licita o no participar a l'Expojove). L'alcaldessa, però, entén que seria "incoherent" que les forces armades demanessin tenir estand. Precisament, perquè sempre han mantingut que vestir uniforme militar era essencial (com a un dret i un deure). "Aniria en contra del què ells mateixos han defensat", diu Madrenas, que també entén que si l'Exèrcit participés a l'Expojove aquest any "inhabilitaria els arguments que els han portat a presentar la demanda". Fira de Girona està pendent ara de rebre o no resposta del Ministeri de Defensa. Des de la Fira, però, ja han advertit que els espais estan pràcticament distribuïts i que, d'aquí a pocs dies, començaran ja a muntar el certamen.
|
Societat
|
Judicial
|
L'ACA realitza 48 actuacions a la conca del Llobregat per restaurar les lleres afectades pels aiguats de la tardor. Els treballs, que han suposat una inversió de 362.000 euros, s'han repartit en cinc comarques. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha realitzat 48 actuacions en diversos trams fluvials de la conca del riu Llobregat afectats per les llevantades registrades en els mesos d’octubre i novembre de l’any passat. El treballs, amb un cost de 362.000 euros, s’han desenvolupat en cinc comarques: el Bages, el Vallès Occidental, el Solsonès, el Berguedà i el Baix Llobregat. Actualment, queden una quarantena d'actuacions pendents dels dos episodis de llevantada que es preveu que estiguin enllestides durant la primavera d'enguany. L'objectiu és que tot el curs fluvial quedi net i preparat per minimitzar el risc de desbordaments en l'estació amb major previsió de pluges. Pel que fa als municipis beneficiats, a la comarca del Bages s’han realitzat sis actuacions a Monistrol de Montserrat; dues, a Manresa; tres, a Sant Joan de Vilatorrada; una, a Callús; una, a Navàs; tres, al Pont de Vilomara; dues, a Sallent; dues, a Balsareny; i una a Cardona; totes elles relatives als aiguats del mes d’octubre. Al Vallès Occidental s’han fet dues actuacions a Terrassa relacionades amb la llevantada del mes d’octubre, mentre que se n’han executat vuit a la mateixa comarca (quatre a Rubí, dues a Terrassa, una a Sant Cugat del Vallès i una a Matadepera) arran de les intenses pluges de principis del mes de novembre. Quatre de les actuacions s’han dut a terme a Montmajor (Berguedà). Al Solsonès també se n’han fet quatre (dues a Navès, una a Olius, i una altra a la Coma i la Pedra) i al Baix Llobregat dues a Sant Andreu de la Barca. Totes aquestes actuacions s’han fet arran de l’episodi de l’octubre.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Tres víctimes mortals a les carreteres catalanes durant el pont de l'1 de maig. Fins a les vuit del vespre han retornat a l'àrea metropolitana de Barcelona 182.000 vehicles, un 65,5% dels 277.000 previstos. El Servei Català de Trànsit (SCT) ha informat que entre les 15.00 h del divendres 27 d'abril i les 20.00 h d'aquest dimarts hi ha hagut tres víctimes mortals i tres ferits menys greus en tres sinistres viaris a la xarxa viària interurbana de Catalunya. L'últim sinistre va tenir lloc el dilluns 30 d'abril a les 16.49 h. Una furgoneta va patir una sortida de via al punt quilomètric 33 de la C-12, a Xerta (Baix Ebre), i va caure per un barranc. A conseqüència del xoc, el conductor i únic ocupant del vehicle va morir. El mateix dilluns, a les 16.31 h, a l'A-2 en terme de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) una motocicleta va atropellar un vianant, que va morir. El conductor va resultar ferit menys greu i va ser traslladat a l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. D'altra banda, el diumenge 29 d'abril, a les 23.53 h, hi va haver un sinistre viari mortal a l'AP-7 al punt quilomètric 58 al terme municipal de Sarrià de Ter (Gironès). Dos turismes van col·lidir i la conductora d'un dels vehicles va morir. A més, els dos ocupants de l'altre cotxe implicat van resultar ferits menys greus i van ser traslladats a l'hospital Josep Trueta de Girona. En el marc de l'operació tornada les congestions més destacades a la xarxa viària s'han registrat a l'AP-7, on hi ha hagut 13 quilòmetres de congestió entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia en sentit Martorell per un accident. També hi ha hagut 8 quilòmetres de cua entre Creixell i el Vendrell en sentit Barcelona a la N-340. A més, a la C-32 hi ha hagut 8 quilòmetres amb trams de retenció de Gavà a Barcelona en sentit nord i 1,5 quilòmetres de cua a Sant Boi de Llobregat en sentit sud. Entre les 12.00 h i les 20.00 h d'aquest dimarts, han retornat a l'àrea metropolitana de Barcelona 182.000 vehicles, un 65,5% dels 277.000 previstos.
|
Societat
|
Trànsit
|
ACTUALIZACIÓ:S'eleven a 23 les carreteres afectades per la neu i el gel, principalment a les comarques de Lleida. La C-28 està tancada al Port de la Bonaigua i hi ha restriccions per a camions a la C-16 entre Guardiola de Berguedà i Riu de Cerdanya. S'eleven a 23 les carreteres afectades per la neu i el gel, principalment a les comarques de Lleida. La C-28 està tancada al Port de la Bonaigua i hi ha restriccions per a camions a la C-16 entre Guardiola de Berguedà i Riu de Cerdanya. A l'N-260 està restringida la circulació de vehicles de tercera categoria entre Soriguera i Ribera d'Urgellet, i de camions a la Collada de Tosses. També hi ha restriccions per a camions articulats a l'N-230 entre Vilaller i Vielha. A la C-162 no poden passar els camions entre Riu de Cerdanya i Fontanals. Cal fer servir cadenes en aquestes carreteres, però també a dinou vies més. (Aquesta notícia actualitza l'anterior sobre el mateix tema) Els conductors hauran de portar cadenes a l'N-141 entre Bossòst i eth Portilhon; a la C-28 entre Vielha i Salardú i entre València d'Àneu i la Guingueta d'Àneu; a la C-55 entre Cardona i Solsona; a la C-14 entre Oliana i Adrall; a la C-13 entre Sort i Esterri i entre Balaguer i la Baronia de Sant Oïsme; a la C-26 entre Bassella i Montmajor; a la C-1311 de Pont de Muntanyana al Coll de Montllobar; a la C-147 a Esterri d'Àneu; a la C-142b al Pla de Beret; a la C-563 entre Josa i Tuixent i Gòsol; a la C-462 entre Solsona i la Seu d'Urgell; a la C-451 entre Biosca i Solsona; a l'L-401 de Fígols a Guixers; a l'L-500 al Pont de Suert; a l'L-501 a la Vall de Boí; a l'L-504 a Llavorsí; a l'L-510 a Tírvia; a l'511 d'Isona a Conca Dellà i d'Abella de la Conca fins al Coll de Nargó, i a l'LV-5118 a Peramola.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Simón apunta que una part de l'augment de morts podria ser per "retards" en acudir a l'hospital per altres malalties. El coordinador puntualitza que, en tot cas, un increment "molt important" de la mortalitat és a causa de la covid-19. El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha apuntat la possibilitat que una part de l'augment de les defuncions a l'estat espanyol en les darreres setmanes, des que va començar la pandèmia de coronavirus, sigui per "retards" a l'hora d'acudir als hospitals, no perquè els centres "no estiguessin disponibles", sinó perquè la gent hauria pogut ser "reticent" a anar-hi. "Això ha pogut implicar un increment de la letalitat per altres causes, com ictus o infarts que poden haver arribat una mica més tard. No ho sabem. Tenim aquestes hipòtesis", ha afirmat Simón en roda de premsa. Simón ha constatat l'increment de les defuncions a l'Estat en les últimes setmanes com recullen els informes de monitoratge de la mortalitat i ha assenyalat que la interpretació de les dades no "és fàcil". En qualsevol cas, ha indicat que un augment "molt important" de les defuncions és a causa de la covid-19, però ha afegit que una part, "probablement molt menor", podria ser deguda a un accés inferior a l'habitual als hospitals.
|
Societat
|
Salut
|
Vuit municipis catalans acolliran els mesos de setembre i octubre una prova pilot amb un autobús autònom. El vehicle circularà "de manera experimental" amb l'objectiu que la ciutadania i els Ajuntaments coneguin de primera mà com funciona. La 14a edició de la Jornada Catalana de la Mobilitat, que enguany està dedicada al transport públic amb vehicles autònoms, ha donat a conèixer aquest dimecres la posada en marxa d'una prova pilot que es durà a terme entre els mesos de setembre i octubre del 2018 a fins a vuit municipis catalans. El president de l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport (AMTU), Jordi Xena, ha detallat que un autobús autònom circularà "de manera experimental" per diverses ciutats catalanes –encara s'han de concretar quines– amb l'objectiu que tant la ciutadania en general com els Ajuntaments coneguin de primera mà com funcionen aquests vehicles. De fet, els experts calculen que el 2020 ja hi haurà vehicles autònoms circulant per Catalunya. De la seva banda, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, ha apuntat que el bus autònom sintetitza molt bé cap on va la mobilitat del futur: "elèctrica, compartida i digital".
|
Economia
|
Mobilitat
|
L'alcalde de Sarrià de Ter declara davant la fiscalia per tenir una pancarta a l'Ajuntament durant les municipals. Una cinquantena de persones es reuneixen davant dels jutjats per donar suport a Narcís Fajula. L'alcalde de Sarrià de Ter (Gironès), Narcís Fajula, ha declarat aquest dimecres davant la fiscalia després que durant les eleccions municipals tenia una pancarta penjada a la façana de l'Ajuntament que posava 'Fake Justice'. Fajula va ser denunciat per Ciutadans a la Junta Electoral de Zona. Tot i així, l'alcalde ha explicat que no va rebre "cap notificació" sobre la retirada de la pancarta i per això la va mantenir. Ara, la fiscalia l'acusa de desobediència i prevaricació. Fajula s'ha mostrat "espantat" a l'hora d'entrar als Jutjats. De tota manera, ha comptat amb el suport d'una cinquantena de persones que s'han concentrat a la porta dels Jutjats de Girona per donar-li suport i entre ells, el president del Parlament, Roger Torrent.
|
Política
|
Política municipal
|
Comín confia que l'Estat no "boicotegi" la candidatura de Barcelona per acollir l'Agència Europea del Medicament. El conseller de Salut assegura que el Govern ho "batallarà" perquè "no hi ha cap altre ciutat que tingui tan bones condicions". El conseller de Salut, Antoni Comín, assegura que no hi ha cap altre ciutat com Barcelona que tingui "tan bones condicions" per acollir l'Agència Europea del Medicament, que té seu a Londres i en marxarà fruit del Brexit. A mitjan Juliol, Estat i Generalitat van acordar treballar conjuntament perquè Barcelona pugui ser la nova seu de l'estament i el titular de Salut confia que l'actual situació política no faci variar els plans: "No conec les possibilitats de que el govern espanyol ho pugui boicotejar", ha dit en una entrevista a TV3, i afegeix que "la responsabilitat serà d'ells si per raons polítiques acaben frustrant aquesta candidatura". Comín reitera que Barcelona "s'ho mereix" i que el Govern "batallarà" de la ma de l'Ajuntament de la ciutat perquè l'Agència aterri a la capital catalana.
|
Societat
|
Salut
|
Montse Ayats, nova presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. Aposta per una associació "dinàmica, moderna, que reflecteixi la vitalitat i diversitat del sector editorial català". La mestre i llicenciada den filologia catalana Montse Ayats va rellevar formalment Albert Pèlach en la Presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELLC). Aquest relleu estava contemplat en la candidatura conjunta que es va presentar el 2014. Actualment, Montse Ayats és directora d'Eumo Editorial, empresa en la qual ha desenvolupat diferents tasques des que hi va entrar el 1991. És coautora de 'Primer Diccionari' i 'Història de l'edició a Catalunya' entre d'altres llibres. Ayats ha apostat per una associació "dinàmica, moderna, que reflecteixi la vitalitat i diversitat del sector editorial català" i ha assegurat que treballaran tots junts per fer-ho realitat. Els objectius que s'ha marcat la nova Junta Directiva, amb Montse Ayats al capdavant, són "la millora en la comunicació interna i externa de la feina i les accions de l'AELLC; ampliar la xarxa de relacions i complicitats amb els diferents sectors de l'administració i la societat per contribuir a fer créixer els lectors en català; continuar treballant amb tots els gremis del sector com editors, distribuïdors, publicacions periòdiques, llibreters, autors i traductors; així com recuperar el suport econòmic de les administracions que el sector editorial català tenia abans de la crisi i treballar per fer créixer La Setmana, la principal activitat de visualització de l'AELLC". A més d'Ayats, a la Junta Directiva hi ha com a vicepresidents: Enric Masllorens, de Cruïlla; Izaskun Arretxe, d'Ara Llibres, i Joan Sala de Comanegra. Entre els vocals hi ha Josep Cots, d'Edicions 1984; Reina Duarte del Grupo Edebé; Jordi Ferré d'Imatge 9 - Cossetània Edicions; Josep Gregori, d'Edicions Bromera; Toni Guiscafre, de Documenta Balear; Isabel Martí, de La Campana; Lluís Pagès de Pagès Editors; Ilya Perdigó d'Editorial Alrevés; Emili Rosales del Grup 62, i Marc Sagristà, de l'Enciclopèdia Catalana. El secretari de la Junta i Secretari General és Josep Lafarga. A l'assumir la presidència de l'AELLC, Ayats ha deixat la presidència de La Setmana i aquesta ha estat assumida per Joan Sala. Segons un comunicat, a gener del 2016 el nombre d'associats a l'AELLC és de 93 empreses, que representa el 95% del sector editorial català.
|
Cultura
|
Lletres
|
ACTUALIZACIÓ:Tres morts en un accident de trànsit entre tres camions i un turisme a Sant Boi de Llobregat. Deu dotacions dels Bombers han actuat en el sinistre, on un dels camions s'ha incendiat. Tres persones han mort en un accident de trànsit entre tres camions i un turisme que ha tingut lloc aquest dilluns a la nit a Sant Boi de Llobregat, segons han confirmat a l'ACN fonts del Departament d'Interior. Els fets han tingut lloc a la carretera C-245 al pas per Sant Boi de Llobregat, quan sembla que un camió no ha pogut frenar a temps i ha xocat amb els altres dos vehicles de gran tonatge i amb l'automòbil. Aquest primer camió s'ha incendiat i les flames han afectat el turisme. Les víctimes són el conductor del camió i les dues persones que viatjaven al cotxe. Deu dotacions de Bombers s'han adreçat a l'indret per apagar l'incendi. Segons han indicat, els vehicles no transportaven mercaderies perilloses. (S'actualitza l'afectació de l'accident pel que fa a víctimes i nombre de vehicles implicats) De la seva banda, l'Ajuntament de Sant Boi ha informat a través de Twitter que l'accident ha tingut lloc a la zona de l'Oasi i que no hi ha risc per a terceres persones. També ha indicat que s'ha tallat la C-245 en sentit Cornellà.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:La policia espanyola carrega a diversos col·legis electorals de Girona i deixa diversos ferits. Els agents han tret tota la gent que hi havia dins els espais de votació i han disparat salves en diverses ocasions. La policia espanyola ha carregat contra els votants de diversos col·legis electorals de Girona aquest diumenge. L'actuació ha deixat diversos ferits que han hagut de ser atesos de traus al cap i cops en diverses parts del cos com a conseqüència de l'actuació. Els agents han tret els electors a cops de porra en almenys quatre col·legis, el Bruguera, la Biblioteca Ernest Lluch, el Pavelló de Santa Eugènia i a l'Escola Verd, on s'han arribat a disparar salves per part de la policia. Les càrregues s'han començat a produir cap a les nou del matí, just quan obrien els col·legis. Un cop han tret tots els electors de les seus els agents les tancaven amb cadenes. També s'han registrat incidents a Sant Julià de Ramis, on votava el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. A les nou del matí, quan havien començat a votar al col·legi Bruguera de Girona, nombroses furgonetes de la policia espanyola han aparcat al carrer Jaume I i han baixat desenes d'agents per impedir el referèndum. Seguint les consignes, els ciutadans que hi havia a l'escola han oposat resistència pacífica. Aleshores, els agents han començat a desallotjar les persones que hi havia a les portes del col·legi, entre els quals hi havia gent gran i famílies amb nens. Hi ha hagut moments de tensió i enfrontaments de la policia, sobretot quan els agents han usat la força per apartar persones i fer-les travessar el cordó policial que formaven de punta a punta de carrer. Hi ha hagut gent que ha caigut per terra i algun també ha rebut alguna puntada de peu. El cant de L'Estaca, crits de "fora les forces d'ocupació" i de "votarem" han acompanyat la intervenció. A dins, segons han explicat alguns testimonis, s'han assegut a terra esperant l'arribada de la policia que ha entrat per requisar les urnes i els sistemes de votació. Poca estona després, escridassats per desenes de persones que han marxat corrent fins al col·legi Eiximenis per si era el següent lloc per als agents, els policies han marxat Jaume I avall. Gairebé a la mateixa hora, els agents també han intentat desallotjar el col·legi Verd. Aquí, les càrregues han estat més fortes i els agents han utilitzat les porres contra persones, que han acabat amb traus al cap i ensangonats. A més, els policies han disparats trets a l'aire en més d'una ocasió, sobretot durant la retirada de la intervenció, quan les persones que hi havia al carrer els han seguit a crits de "fora, fora". Dues ambulàncies del SEM han atès múltiples ferits. Els agents, que s'han trobat la porta d'entrada tancada, han saltat la tanca. Al pati, hi havia centenars de persones que els han rebut amb les mans enlaire. Uns segons després, s'han obert les portes i han començat a sortir famílies amb nens en braços que havien estat el col·legi i persones grans. Tot i això, la policia no han pogut desactivar el sistema de votació i el col·legi Verd ha tornat a reobrir com a seu electoral. No han estat els dos únics col·legis electorals on han anat els policies per impedir el referèndum. Segons informa l'ajuntament, també han anat al Servei Municipal d'Ocupació, a la biblioteca Ernest Lluch, a Vila-roja, al centre cívic Onyar i a Taialà. En paral·lel, centenars de persones continuen mobilitzades a les portes dels col·legis electorals i en molts d'ells els veïns poden votar amb normalitat.
|
Societat
|
Successos
|
L'Audiència Nacional confirma la presó sense fiança per a Sandro Rosell. La Sala Penal considera que es mantenen els riscs de fuga, d'ocultació de proves i de reiteració delictiva. La secció tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la presó sense fiança per a l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell perquè considera que persisteixen els riscs de fuga, d'ocultació de proves i de reiteració delictiva. En una interlocutòria, els magistrats desestimen un recurs de la defensa de Rosell i sostenen que els fets atribuïts a Rosell poder ser constitutius d'un delicte de blanqueig de capitals a través d'una organització criminal que s'hauria servit, entre els anys 2007 i 2011, d'un entramat de societats per apoderar-se i aconseguir que altres investigats s'apoderessin de quantitats de diners pels drets de 24 partits amistosos de la selecció del Brasil en perjudici de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF). En el seu recurs, la defensa de Rosell sostenia la inexistència de rellevància penal dels fets que se li imputen, que no hi havia risc de fuga per arrelament familiar, professional i patrimonial a Barcelona, ni de destrucció de proves, ja que la investigació s'ha desenvolupat durant diversos anys. La secció tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, però, ha rebutjat aquest recurs i han confirmat l'ingrés a presó dictat per la jutgessa Carmen Lamela el passat 25 de maig. Segons els magistrats, a través d'aquesta operativa, Rosell hauria blanquejat entre el 2007 i el 2011 un total de 14,9 MEUR, ja sigui directament a través de la seva dona, Marta Pineda, que s'haurien ingressat en els dos casos en comptes espanyols i d'Andorra, "procedents de comissions il·lícites derivades de la venda per part de Ricardo Teixeria (en representació de la CBF) dels drets de la selecció de futbol de Brasil a ISE". Els magistrats consideren que "de moment, aquest fets tenen aparença de delicte, sense perjudici de quina sigui la qualificació jurídica exacte que mereixin". Segons afegeixen, "es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, ja que justifiquen la seva recepció en la prestació de serveis que no resten i en perjudicis a un tercer, la CBF". "El perjudici es produeix perquè la CBF va vendre una cosa que el comprador va comprar per molt més diners de la que aquesta va percebre, i aquesta diferència se la van apropiar altres, presumptament els investigats, sense el seu coneixement ni consentiment", afirma la resolució. Pel que fa a l'absència de risc de fuga que argumenta la defensa de Rosell, els jutges assenyalen que la gravetat dels fets que se li imputen i les penes que comporten fa que "el risc de substracció de l'acció de la justícia no sigui menyspreable". També tomben l'argument que fugir suposaria allunyar-se de la seva família, ja que els magistrats consideren que podrien traslladar-se amb ell. Els riscos d'ocultació de proves i obstaculització de la investigació es justifiquen per l'entramat de societats creades fora de l'estat espanyol, segons diu el tribunal, així com per l'abundant documentació intervinguda en els registres que ha de ser analitzada i que podria donar lloc a l'obertura de noves línies d'investigació. Finalment, pel que fa a la reiteració delictiva, el tribunal sosté que els arguments de la jutge Lamela no són "inversemblants", ja que Rosell està acusat en un altre procediment obert en un jutjat de la mateixa Audiència Nacional, el 'cas Neymar', "per actuacions portes a terme en el mateix marc de l'esport". També manté en presó Joan Besolí D'altra banda, en una altra interlocutòria, la mateixa sala també rebutja el recurs de Joan Besolí, soci de Rosell, contra el seu ingrés a presó. La sala entén que la conducta de Besolí va fer "essencial" per ajudar a Rosell i Teixeira en l'entramat d'empreses a través de les quals a l'advocat andorrà se li imputa un delicte de blanqueig de capitals. Segons el tribunal, Besolí hauria desenvolupat una funció determinat per al cobrament de comissions ocultant el seu origen, "i el seu posterior desviament a països tercers on la localització del diner és difícil, pròxim a l'ocultació". Així, consideren que "la seva actuació es revela transcendent" i la seva "conducta" va ser "essencial".
|
Societat
|
Esports
|
Santiago Vidal i Carles Viver-Pi i Sunyer declararan el 13 de febrer en lloc del 14. El jutge ha canviat la data prevista inicialment per petició d'un dels advocats dels investigats citats. L'exjutge i exsenador per ERC Santiago Vidal i l'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) declararan davant del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona el 13 de febrer en lloc del 14, com estava previst. El magistrat que porta el cas ha canviat la data per petició d'un dels advocats dels investigats citats. Així, Vidal declararà el 13 de febrer a les 16.00 h, mentre que Viver-Pi i Sunyer ho farà a les 17.00 h. De moment no s'ha comunicat que hi hagi hagut canvis per a les altres citacions. El diumenge 11 de febrer a la tarda declararan l'excap del gabinet de la Conselleria de Governació, Jordi Cabrafiga (16.00 h); el director de l'àrea de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Generalitat, Luis Domingo (16.20h); el director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI), Valentín Arroyo (16.40h); José María Reig Sevilla (17.00 h), i Antonio Jesús Vargas Castillo, (17.20 h). En tots els casos, ho faran en qualitat d'investigats. El jutjat d'Instrucció número 13 investiga, en total, una trentena de persones pels delictes de revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació, entre d'altres, en relació a la preparació del referèndum de l'1 d'octubre. La causa es va obrir després d'unes manifestacions de l'exsenador i exjutge Santiago Vidal sobre el procés.
|
Societat
|
Judicial
|
Els estibadors anuncien vaga perquè se senten “enganyats” pel nou decret que regula el sector. Afirmen que la norma s’ha aprovat sense enviar-la prèviament ni a sindicats ni a patronal i que el govern s’hi havia compromès. Els estibadors han anunciat la presentació d’un preavís de vaga perquè se senten “enganyats” pel nou decret que regula el sector. Segons un comunicat que ha fet públic la Coordinadora Estatal de Treballadors del Mar (CETM), la norma que avui s’ha aprovat al Consell de Ministres no ha estat enviada ni als sindicats ni a la patronal, “just el contrari del compromís que va adquirir el govern”. Els treballadors de l’estiba rebutgen el text “de manera absoluta i enèrgica”, atès que “no coneixen el seu contingut i, per tant, no han tingut oportunitat d’analitzar-lo i aportar-hi propostes”. Els estibadors recorden que el Ministeri de Foment s’hi va comprometre. A parer dels treballadors es tracta “un cop més” d’una postura “autoritària i abusiva” que “no respon al consens que deien perseguir” ni “al diàleg social que promulga Europa”. A més, sospiten que el text que s’ha aprovat és “pràcticament idèntic” al que el 16 de març va rebutjar el Congrés, una norma que “no protegeix la totalitat de l’ocupació ni la professionalitat de l’estiba”. A més afirmen que “no respon a la defensa dels interessos dels ciutadans” sinó “al de les grans empreses”. Els estibadors dels diferents ports de l’Estat s’han reunit en assemblees al llarg del dia d’avui per analitzar la situació i decidir quines accions emprendre.
|
Economia
|
Comerç
|
AMPLIACIÓ:La Vella de Valls eixampla el lideratge del Concurs a la tercera ronda mentre Vilafranca cau fins la quarta posició. La Jove de Tarragona se situa en segon lloc i Capgrossos de Mataró donen la campanada i ocupen la tercera plaça. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha fet un nou pas per consolidar el liderat al capdavant el Concurs de Castells a la fi de la tercera ronda. Els rosats han carregat el 3 de 10 amb folre i manilles, que els situa en primera posició amb 9.690 punts. En canvi, els Castellers de Vilafranca –l’altra colla aspirant al títol de guanyadora-, s’ha despenjat aquest cop fins la quarta posició (5.960 puts) en no haver aconseguit el 4 de 10. Al seu torn, la Jove de Tarragona se situa ara al segon lloc de la classificació (7.090 punts) gràcies al 9 de 8. La campanada de la tercera ronda, però, l’han donat els Capgrossos de Mataró, que han brodat el 5 de 9 i han escalat discretament dins el rànquing per situar-se a la tercera plaça (6.040 punts). La Colla Joves dels Xiquets de Valls ha obert la tercera ronda intentant novament el repte del 4 de 9 net, després d’haver reculat durant la ronda anterior quan eren a ben poc de fer-ne l’aleta. Enmig d’un escrupolós silenci davant el conegut com a ‘castell total’, els rosats s’han esforçat per defensar el castell de diverses tremolors fins pràcticament coronar-lo, però la canalla s’ha fet enrere quan els dosos eren a punt d’alçar-se, de manera que la construcció ha comptat com a intent. Seguidament ha estat el torn dels Castellers de Sabadell, amb el 4 de 9 amb folre. Els saballuts han treballat de valent per vèncer diverses sotragades fins aconseguir coronar el castell. Les complicacions, però, han anat a més durant el descens, que la colla verda ha defensat fins l’extrem, amb el suport i l’aclamació de tota la plaça. Tot i la perseverança, però, s’ha acabat esfondrant a la sortida de sisens. Al seu torn, els Castellers de Sants han apostat pel 2 de 9 amb folre i manilles, que ha pujat ferm sota l’intens raig de sol que es filtrava per la cúpula de la Tàrraco Arena Plaça. Tot i que a última hora l’acotxador i l’enxaneta han dubtat en el moment d’acabar de coronar el castell, l’escalf de tot el públic ha encoratjat la canalla fins que els borinots han aconseguit carregar la torre. La colla, però, no se n’ha sortit a l’hora de defensar el descens i el castell ha acabat fent llenya. El 4 de 10, pedra a la sabata dels Verds Els Castellers de Vilafranca han dut sense èxit a plaça el 4 de 10 amb folre i manilles. Després d’un primer peu desmuntat, la colla ha tirat endavant aquest grandiloqüent castell, que ha anat aixecant molt bellugadís. Tant és així que els Verds han fet recular la canalla quan tot just començava a grimpar pel tronc. Tot i la voluntat de desmuntar-lo, la tremolor ha superat l’esforç dels de Vilafranca i el castell ha acabat caient. Mataró esclata amb el 5 de 9 Els Capgrossos de Mataró han plantat el seu primer 5 de 9 de la temporada, que inicialment havien desmuntat. La colla l’ha alçat amb fermesa, sense excessives complicacions a la sortida, en una descarregada que ha despertat l’eufòria de l’afició maresmenca, aclamada pel conjunt de la plaça en ser també la primera vegada que els blaus han assolit aquest castell en un Concurs. Seguidament ha estat el torn de la ronda conjunta –prevista per a construccions inferiors al 4 de 9 amb folre-, que en aquesta tercera ronda ha reunit els Castellers de Barcelona, els Marrecs de Salt, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Sant Cugat. Els de la capital catalana han descarregat la torre de 8, que els de Salt han intentat sense èxit. Al seu torn, tant graciencs com santcugatencs han assolit el 4 de 8. Mentrestant, la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha signat el robust 9 de 8, que ha aixecat de forma sòlida i còmode, amb les tres enxanetes fent l’aleta gairebé de forma simultània. Tampoc ha tingut excessives complicacions en el descens, que ha encoratjat la graderia lila, des d’on s’ha desplegat una gran pancarta on s’hi podia llegir ‘Avui podem amb tot!’. Al seu torn, els Xiquets de Tarragona han brodat la tripleta màgica gràcies al 4 de 9, que s’ha sumat al 5 de 8 i al 3 de 9 de les dues rondes anteriors. Els matalassers han patit en el moment de coronar el castell i, especialment, durant el descens. Si bé el tronc ha estat a punt de trencar-se a terços, la colla ha defensat la descarregada de forma èpica, fet que ha provocat un esclata d’alegria. La Vella fa un pas de gegant amb el 3 de 10 A la fi d’aquesta tercera ronda, la TAP ha tornat a sotmetre’s a un silenci escrupolós per donar pas a l’actuació de la Vella de Valls, que ha jugat la carta del 3 de 10. Si bé el castell s’ha alçat sobre una base quieta i estable, el tronc ha començat a trontollar poc abans que l’enxaneta encarés el tram final. Quan ja feia un pas per recular, l’escalf de la plaça l’ha encoratjat finalment a seguir amunt fins aconseguir coronar el castell, en un moment en què gairebé tota la plaça s’ha rendit davant la colla rosada, que ha caigut a mitja descarregada.
|
Cultura
|
Castells
|
Un jove trenca el vidre del cotxe d'un militar de paisà de Sant Climent durant una manifestació dels CDR a Figueres. El membre de l'exèrcit ha presentat denúncia i el presumpte agressor també es planteja fer-ho perquè assegura que el vehicle li va passar per sobre del peu. Un jove que participava a la manifestació dels CDR a Figueres aquest dilluns va trencar el vidre del cotxe d'un militar de paisà de la base de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà). Els fets s'haurien produït pels volts de les set de la tarda al carrer Nou. Segons l'atestat dels Mossos d'Esquadra , el centenar de concentrats en suport a Jordi Pesarrodona estaven tallant el carrer Nou quan un cotxe va intentar passar. Els manifestants li haurien intentat impedir i després d'una discussió, un d'ells hauria colpejat el vidre del davant amb un objecte contundent. Fonts de l'Exèrcit asseguren, en canvi, que l'incident s'hauria produït quan un grup de tres nois que estaven aturant vehicles "de manera aleatòria" li van requerir que es parés. El militar s'hi va negar i aleshores els nois li haurien colpejat el vidre. Els mossos van identificar als dos homes implicats en l'incident. El membre de l'Exèrcit ja ha presentat denúncia pels fets i el presumpte agressor també es planteja fer-ho per amenaces i lesions perquè assegura que el cotxe li va passar per sobre del peu. Els CDR van convocar aquest dilluns, coincidint amb la diada de Sant Jordi, una marxa des de la Rambla de Figueres fins a la caserna de la Guàrdia Civil per donar suport a Jordi Pesarrodona, sota el lema 'Som gent de pau'. La marxa, que va concentrar un centenar de persones, va tallar durant cinc minuts el carrer Nou, on s'ubica la caserna del cos. Segons l'atestat dels Mossos, durant el tall un vehicle hauria intentat passar. Els manifestants el van intentar convèncer que no ho fes i, després d'una discussió, un d'ells hauria colpejat el vidre del davant vehicle amb un objecte contundent. El cotxe el conduïa un militar de la base de Sant Climent Sescebes, que anava de paisà i acompanyat de la seva filla. Els agents van identificar als dos implicats en els fets. Segons han explicat, el membre de l'Exèrcit ja ha presentat denúncia i el presumpte agressor també es planteja fer-ho per amenaces i lesions perquè, segons diu, el cotxe li va passar per sobre del peu. La versió de l'Exèrcit divergeix de la que consta a l'atestat dels Mossos. Fonts del cos, han assegurat que l'incident es va produir al carrer Nou quan tres joves feien aturar vehicles de manera aleatòria. El militar, que anava de paisà, s'hi hauria negat i aleshores els nois li haurien colpejat el vidre. Des de l'Exèrcit han confirmat que l'home duia penjat al retrovisor interior una cinta amb la bandera espanyola però que no s'hauria identificat com a militar. Uns metres més enllà, afirmen, es va trobar una patrulla dels mossos i va denunciar els fets. Fonts de l'Exèrcit asseguren que desconeixen si els presumptes agressors participaven a la concentració ni si estan vinculats amb els Comitès de Defensa de la República.
|
Societat
|
Policial
|
El Museu Carmen Thyssen Andorra inaugura una mostra retrospectiva sobre "el camí" evolutiu de la història de l'art. L’exposició 'Allées et venues' és la segona que acull la pinacoteca, que en menys d'un any de trajectòria ha rebut més de 20.000 visitants. El Museu Carmen Thyssen Andorra ha inaugurat aquest dijous la mostra 'Allées et venues. Gauguin i quatre segles de camins en l'art', sent aquesta la segona exposició que es pot visitar a la pinacoteca que va obrir portes fa gairebé un any. La baronessa ha estat present a l'acte, juntament amb la ministra andorrana de Cultura, Olga Gelabert, i el director artístic de l'equipament, Guillermo Cervera. Aquest darrer els ha fet un recorregut per les 22 pintures que conté, que són de diferents dimensions i van des del segle XVI al XIX, oferint així una retrospectiva panoràmica al món de la història de l’art a través de l’aportació de diferents ciutats d’Europa i els Estats Units. El director del museu ha destacat que l’exposició representa “el camí” des de tres punts de vista diferents: un primer d’històric, un altre basat en la seva representació tridimensional a l’art i un darrer de metafòric. En aquest sentit, ho ha exemplificat dient, en el primer cas, que “s’ha fet servir des de l’època romana per anar d’un lloc a l’altre” i, en el segon, afirmant que aquesta visió la solen explorar els infants que, ha explicat “sempre dibuixen una casa amb un camí”. Cervera també ha dit que espera que aquesta mostra pugui tenir “encara més èxit que l’anterior”. Per la seva banda, la baronessa Carmen Thyssen Bornemisza, que és la vicepresidenta de la Fundació Museand, ha explicat que l’obra que l’artista Gauguin va pintar a Martinica l’any 1887 i que dóna nom a l’exposició és especial per a ella i que la van tenir penjada en un dels seus castells del Regne Unit. La mostra, conformada per peces de la col·lecció de la baronessa, està basada en obres de paisatges a través de les quals es vol representar un “camí” o evolució històrica, sent aquest l’únic nexe comú entre elles. Les pintures que conformen la mostra estan fetes a partir de tècniques molt diferents i procedeixen d’Holanda, França, Alemanya, els EUA i Catalunya, entre d’altres. L'exposició pretén apropar als visitants estils com la ‘vedute de Canaletto’, el costumisme americà, el modernisme, l’impressionisme, el postimpressionisme o l’expressionisme. La mostra, que traduïda al català s’anomena “Anades i tornades”, també compta amb obres de Pissarro, Cannaletto, Birch, Heckel, Münter o Nolde sent la de majors dimensions l’anomenada Vista de la Carrera de San Jerónimo i el Paseo del Prado amb seguici de carrosses de Jan Van Kessel III, que fa quatre metres de llarg i és la peça més gran que fins ara ha allotjat la pinacoteca. Una de les novetats de l’equipament vinculades a la mostra és la posada en marxa d’us fris cronològic a les pantalles digitals del museu, a través del qual es pot conèixer el context històric i cultural de l'època. “Anades i tornades”, que es podrà visitar des d'aquest divendres i fins al proper 10 de setembre, és la segona exposició que acull el Museu Carmen Thysen Andorra, que va obrir les seves portes el març de 2017 i pel qual han passat més de 20.000 persones. Bàsicament es nodreix de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, que és una de les d’àmbit privat més importants del món.
|
Cultura
|
Arts
|
AMPLIACIÓ:Ballesteros reclama més inversió en el patrimoni tarragoní al Govern i a l'Estat. La ciutat celebra els quinze anys de la inclusió del conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. El 30 de novembre serà, a partir d'aquest 2015, el dia en què Tarragona commemorarà el dia del patrimoni mundial. No només del conjunt arqueològic de la Tàrraco romana, sinó també dels castells, la dieta mediterrània i l'art rupestre llevantí. Enguany, però, la cita és especial, perquè se celebra el quinzè aniversari de la inclusió de Tàrraco a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO amb un programa farcit d'activitats. Malgrat això, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha estat crític tant amb el Govern com amb l'Estat, ja que des del reconeixement de la UNESCO, ha dit, no s'ha tractat Tarragona "com ens mereixíem" i ha reclamat més inversió. En aquests quinze anys el consistori ha invertit més de 10 MEUR en patrimoni. A finals dels anys noranta Tarragona rebia uns 900.000 visitants per any, mentre que el passat 2014 la xifra va créixer fins als 2,7 milions. Un fet que, entre altres, posa de manifest l'evolució que ha viscut la ciutat al voltant del seu conjunt arqueològic romà. La dada l'ha posat damunt la taula l'alcalde Ballesteros, que tot i mostrar-se satisfet per la feina feta durant els darrers quinze anys, ha reivindicat més inversió. "Moltes ciutats patrimoni com Eivissa o Santiago, quan tenen una joia com un conjunt monumental reben una assignació econòmica anual fixa" del govern espanyol d'entre un i dos milions d'euros, ha explicat el batlle. "Nosaltres no ho hem aconseguit i ho hem reclamat", ha lamentat, a la vegada que ha aclarit que "ens ajudaria molt". També ha tingut paraules pel Govern de la Generalitat, del qual no ha percebut, ha dit, "la voluntat clara, decidida i ferma de traslladar el MNAT" a la Tabacalera. Aquesta qüestió, però, es preveu que pugui quedar encarada durant aquest mandat. "Tarragona no ha estat tractada com es mereix", ha etzibat, tot i que s'ha mostrat esperançat de cara al futur i ha expressat que "això té pinta de canviar en els propers temps". Patrimoni viu i 'smart heritage' Begoña Floria, regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, ha subratllat que fins a la declaració el patrimoni de la ciutat "es vivia com un patrimoni mort", mentre que des de llavors "el patrimoni és viu en gestió, en difusió o en aplicació de les tecnologies per poder-lo explicar millor", ha celebrat. De fet, la introducció de les noves tecnologies, ha assegurat, obre camí per convertir Tarragona en referent d''smart heritage'. Per la seva banda, Magí Seritjol, historiador i coordinador del programa d'actes de la celebració, ha insistit que "no hi ha divulgació sense investigació", i que Tarragona es distingeix per ser "la ciutat que explica la història" fent "divulgació en base a la investigació científica". De cara al futur, l'arqueòleg municipal Joan Menchón s'ha referit especialment als plans directors per a la muralla i el circ, que s'han de redactar properament. Així mateix, el 4 de desembre la Generalitat i el consistori tarragoní signaran un conveni que permetrà integrar en una sola visita el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i els recintes monumentals del circ i el pretori. Programa d'activitats Del 24 de novembre al 8 de desembre s'han organitzat diversos actes per commemorar els quinze anys de Patrimoni Mundial, entre els quals destaquen jornades de treball, portes obertes als monuments, conferències, recreacions històriques o exposicions. El punt àlgid es viurà dilluns dia 30 de novembre, quan s'inaugurarà la plaça de la UNESCO –a l'encreuament de la Rambla Vella i la Via Augusta– i es farà l'acte institucional de celebració i la presentació de la moneda de Tàrraco que la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre ha encunyat en el marc de la col·lecció de monedes de les ciutats patrimoni de l'estat espanyol. El dia abans, diumenge 29, hi haurà accés lliure als principals recintes monumentals de la ciutat, on es realitzaran activitats de recreació històrica. A més, les colles castelleres de la ciutat faran pilars a la plaça del Rei per celebrar la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
L'Arquebisbe Castrense d'Espanya s'encomana a Déu per fer front a "l'independentisme fanàtic i violent". Els monjos del Monestir de Poblet li responen que confien en Nostre Senyor, que "es posa sempre al costat dels febles i dels vençuts". L'Arquebisbe Castrense d'Espanya, Juan del Río, ha dit a través de Twitter que confia en Déu per fer front a "l'independentisme fanàtic i violent" i s'ha unit al rei Felip VI "en la seva defensa de la llibertat i l'ordre democràtic". La piulada ha estat resposta pels monjos del Monestir de Poblet, que han assegurat que ells també confien en Nostre Senyor, el que "es posa sempre al costat dels febles i dels vençuts".
|
Política
|
Govern
|
Rivera defineix Maza com una "persona d'estat" i reivindica la tasca de la Fiscalia. El líder de Cs posa en valor la institució en els moments "tan difícils" que viu Espanya. El líder de Cs, Albert Rivera, ha definit José Manuel Maza com una "persona d'estat" que ha treballat tota la vida per a Espanya. Així ho ha dit en visitar la capella ardent del fins ara fiscal general de l'Estat que va morir dissabte de manera sobtada als 66 anys a causa d'una infecció. "En un moment tan difícil que viu Espanya, que s'ha de lluitar per defensar la Constitució, defensar la lluita contra el terrorisme i la corrupció, és important donar suport a una institució tan important com la fiscalia general de l'Estat", ha conclòs. Maza ha ocupat aquest càrrec en l'últim any i ha presentat la querella contra el Govern, membres de la Mesa i la denúncia contra els líders de les entitats sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Una actuació que ha comportat la presó dels consellers i els dos 'Jordis'.
|
Política
|
Partits
|
Cs acusa Colau de ser "l'autèntica culpable del col·lapse circulatori a Barcelona". Mejías demana a l'alcaldessa que deixi de fer promeses als taxistes que no pot complir . La presidenta del grup de Cs a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, ha acusat aquest dimarts l'alcaldessa, Ada Colau de ser "l'autèntica culpable del col·lapse circulatori a Barcelona". Mejías ha exigit a Colau que deixi de fer promeses als taxistes que no pot complir. En aquest sentit, ha instat l'alcaldessa a "deixar d'encoratjar el conflicte" i a posar-se a treballar en un nou Pla de Mobilitat Urbana, tal i com proposa Cs de cara al proper ple per posar fi a "l'embús que les polítiques de mobilitat de Colau han generat".
|
Política
|
Política municipal
|
El perllongament d'FGC a Sabadell entrarà en funcionament parcialment al setembre i completament la primavera del 2017. La Generalitat redactarà aquest any el projecte constructiu per fer la "cobertura" de les vies a Can Feu. El perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell (FGC) entrarà en funcionament parcialment aquest setembre amb les estacions de Can Feu-Gràcia i Plaça Major i ho farà completament la primavera del 2017 amb les tres restants, Plaça Espanya, Creu Alta i Ca n'Oriac, segons ha anunciat el conseller de Territori, Josep Rull. En una visita a les obres de l'estació de Plaça Major, Rull ha explicat que les obres finalitzaran completament el 2016 però que han decidit posar el servei en marxa en dues fases per tal d'oferir el servei que ja hi ha disponible. D'altra banda, ha anunciat també que durant aquest any el Govern redactarà el projecte constructiu per fer la "cobertura" de les vies a Can Feu i que un cop fet el projecte es buscaran els recursos necessaris per executar les obres. Rull, que ha estat rebut per la Plataforma Soterrament Total Ara, no ha parlat directament de soterrament sinó que el projecte "ha de permetre acabar concretant el projecte de millora urbana".
|
Economia
|
Mobilitat
|
Forcadell diu que la declaració d’independència era “política” i que era responsabilitat del Govern implementar-la. En una entrevista al diari ‘Ara’ no parla sobre l’1-O ni la via unilateral perquè està “enmig d’un procés judicial”. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha afirmat que “era conscient que la declaració d’independència era política” i que era “responsabilitat del Govern implementar-la”, en un entrevista que publica aquest diumenge el diari ‘Ara’. Segons Forcadell, “està clar” que la declaració era política, “com totes les que es fan al Parlament”, i no corresponia al legislatiu fer-la efectiva. La diputada electa d’ERC no ha volgut parlar sobre l’1-O ni la via unilateral perquè està “enmig d’un procés judicial”. “”Li puc dir d’aquí uns dies”, ha reconegut. Forcadell ha mesurat les seves paraules, conscient de la seva situació davant els tribunals, i no ha volgut aclarir si els resultats de l’1-O es donen per implementats ni si s’hauria de fer un nou referèndum, encara que fos unilateral. Sobre la decisió d’acatar l’article 155, ha asseverat que “havíem de ser realistes” i que un dels seus deures era “evitar complicacions als treballadors del Parlament”. L’actual presidenta de la cambra legislativa ha admès que desconeixia els plans de Puigdemont i d’una part del Govern de marxar a Brussel·les, i que no ella no s’ho va plantejar perquè “havia de continuar al Parlament”. Forcadell també ha rebutjat els personalismes: “aquest projecte no es basa en una, dues o tres persones; si es bo tirarà endavant”. “El camí acabarà allà on vulguem tots els ciutadans i ciutadanes”, ha conclòs.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Mas avisa el sobiranisme "desconcertat" que si no participa el 20-D regalarà el vot als que volen "enfonsar" Catalunya. Homs crida a "parar els peus" a un PP que té una "voluntat inequívoca d'humiliar" i s'amaga darrere dels tribunals per no dialogar. El president de la Generalitat en funcions i de CDC, Artur Mas, ha advertit del risc que el sobiranisme es quedi a casa el 20-D, especialment aquells que estan "desconcertats o confosos" per la manca d'acord amb la CUP. "Tot sobiranista d'aquest país que ha estat a qualsevol de les manifestacions, que va votar sí-sí el 9-N i que ara no ens vagi a votar, que no voti per la sobirania de Catalunya també el 20-D, està regalant el vot al PP, a C's i a tots aquests que després utilitzaran aquests vots per enfonsar-nos i escanyar-nos", ha advertit. En l'acte d'enganxada de cartells al pavelló Nova Icària, el candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs ha cridat a "parar els peus" a un PP que té una "voluntat inequívoca d'humiliar" i s'amaga darrere dels tribunals per no dialogar. Mas ha començat el seu discurs reconeixent que pot haver persones que en aquesta arrencada de campanya estiguin una mica "confoses, desconcertades per tot el que ha passat i el que està passant". El president en funcions ha volgut llençar un missatge de tranquil·litat i ha assegurat que hi hagi eleccions o investidura, el procés continua endavant. "Encara que estiguem una mica embardissats, encara que haguem ensopegat una mica amb les negociacions, que es poden fer complicades, distorsionades, difícils, tingueu ben present que el que tenim entre mans ha de sortir bé, sortirà bé i al final, amb investidura o amb eleccions, anirem endavant", ha exclamat reiterant el missatge que ja ha apuntat aquest matí en una entrevista radiofònica. Dit això, ha advertit del risc que tota aquesta gent preocupada per la manca d'acord amb la CUP es quedi a casa. I és que Mas ha garantit que es trobarà una solució a l'atzucac actual i que el procés culminarà, però ha advertit que hi ha una condició, i és que ningú es desmobilitzi. Ha reconegut que es troba gent que li diu que no té clar si anar a votar el 20-D, precisament per tot el que està passant amb la CUP, però Mas ha advertit que l'única força que té Catalunya és el vot i la mobilització. "És l'única que tenim de debò i és l'única que els preocupa de debò, ara no val cansar-se abans d'hora", ha remarcat. Mas ha insistit que no val quedar-se a casa el 20-D, i ha apel·lat a tota aquella gent que va participar en les diferents manifestacions independentistes o que van votar sí-sí el 9-N. Tots els que no participin i optin per una opció sobiranista estaran, ha dit, "regalant-li una butlleta de la Grossa o del 'Gordo' al PP, a Ciutadans i a tots aquests". Per la seva part, Homs, que ha estat presentat per Mas com la seva "mà dreta", ha recriminat al PP que tingui "por" al diàleg i s'amagui darrere les "faldilles" dels tribunals. El candidat de Democràcia i Llibertat li ha reiterat el seu oferiment per fer un cara a cara a Mariano Rajoy i ha constatat que "aquesta gent, a l'hora de la veritat, molt 'blablablà', molt presumir de l'Estat, dels tribunals i de fiscals, però no tenen coratge per seure a dialogar". Homs ha cridat a "parar els peus" al PP, "a respondre a les urnes aquestes voluntats inequívoques d'humiliació", però també als seus "palmeros", el PSOE, Ciutadans i Podem. El candidat al Senat, Miquel Àngel Escobar, s'ha referit a les negociacions amb la CUP i ha assegurat que JxSí no renunciarà a Artur Mas. "A veure si s'adonen que deu diputats no poden demanar a 62 que renunciïn al seu candidat", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
El Govern destina 907.500 euros per les gestions operatives dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. L'aportació és complementa amb una inversió de 13.551.625 euros per fer realitat el Palau d'Esports a la zona esportiva de Campclar. La Generalitat ha acordat en Consell Executiu fer una aportació de 907.500 euros per les gestions operatives dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. L'any passat el Govern va fer una aportació de 553.700 euros per aquest concepte i es complementar amb els 13.551.625 euros per al projecte executiu, direcció d'obres i construcció del Palau d'Esports a la zona de Campclar. El Govern referma així el compromís amb la celebració d'aquest esdeveniment, tal com estableix el protocol d'intencions signat entre l'executiu català i el Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis. Considera que aquesta competició esportiva "és una oportunitat única per situar Catalunya al món a través de l'esport". També considera que l'esdeveniment promou valors com "la cohesió social i territorial" o "la promoció turística i patrimonial de la ciutat de Tarragona i la resta de territori". Els Jocs Mediterranis són una competició de caràcter poliesportiu que s'organitza en el marc del moviment olímpic, amb el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional (COI). El 15 d'octubre de 2011, el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis va escollir Tarragona com a seu dels Jocs de l'any 2017. La competició se celebrarà del 30 de juny al 9 de juliol a 16 municipis seu del territori, i hi participaran 4.000 esportistes de 24 nacionalitats diferents.
|
Política
|
Govern
|
Baños i Reguant diuen que s'han negat a contestar Vox per "dignitat" i que n'assumiran les conseqüències. Els exdiputats consideren que no poden admetre que els interrogui un partit "feixista". El exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant asseguren que s'han negat a respondre les preguntes de Vox "per dignitat" i que n'assumiran conseqüències. Baños ha dit que no podia permetre que l'interrogués un partit "feixista" i, sobre les possibles responsabilitats penals, ha dit que "en comparació amb el que estan patint els presos polític, aquest petit acte de desobediència sempre serà ben pagat i ridícul". Reguant, per la seva banda, ha dit que tant ells com diverses entitats han demanat reiteradament que es retirés la formació com a acusació popular i que "l'extrema dreta no pot tenir cabuda en un judici així perquè és normalitzar-ho". L'exdiputada ha dit que n'assumiran les conseqüències perquè "hi ha moments on la consciència democràtica i l'ètica passen per davant". El tribunal ha ordenat investigar-los i ha posat els fets en coneixement del jutjat de guàrdia.
|
Societat
|
Judicial
|
El Partit Demòcrata presenta dues iniciatives al Congrés per ampliar els drets de persones amb discapacitat. Les propostes busquen ampliar el permís de maternitat i de paternitat i crear un fons per afavorir l'accessibilitat. El diputat del PDECAT al Congrés, Carles Campuzano, ha presentat dues iniciatives que reclamen l'ampliació dels drets de les persones amb discapacitat, coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. D'una banda, el partit ha registrat una Proposició de Llei que reclama la creació d'un fons estatal de promoció de l'accessibilitat als diferents àmbits de la societat per tal de garantir la participació i la inclusió d'aquest col·lectiu. També ha presentat una Proposició no de Llei per ampliar el permís de maternitat i paternitat quan els progenitors tinguin reconeguda una discapacitat igual o superior al 33%. Concretament, es proposa ampliar quatre setmanes la duració de la prestació per maternitat, i passar de les 16 setmanes actuals a les 20. Segons Campuzano, el fons permetria revertir la situació que pateix el col·lectiu davant les "barreres i restriccions" amb què topa a l'hora d'accedir a tots els espais de la societat. Aquesta llei s'emmarca en la sèrie de mesures d'acció positiva que els poders públics han adoptat en els darrers anys per donar compliment als drets reconeguts a les persones amb discapacitat. En el cas de la prestació de paternitat, es passaria dels actuals 13 dies als 20. Malgrat això, Campuzano recorda que cal donar compliment a l'ampliació de 4 setmanes del permís de paternitat, una llei aprovada el 6 d'octubre de 2009 i per la qual s'equipara el permís patern al matern, i s'avança així en els drets d'igualtat entre homes i dones.
|
Política
|
Partits
|
Munté insisteix que "no hi haurà cap altra oferta" a la CUP i crida els anticapitalistes a donar "una resposta". La vicepresidenta i portaveu del Govern coincideix amb el posicionament de JxSí i reclama al partit de l'esquerra independentista que "desempati". La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, ha insistit aquest dimarts que malgrat el resultat d'empat de l'assemblea de la CUP del passat diumenge, "no hi haurà cap altra oferta" que se li faci als anticapitalistes. En aquest sentit, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Munté ha volgut deixar clar que la proposta d'acord que va fer JxSí a la CUP és l'última que rebran i per això ha urgit a la formació independentista que "doni una resposta" i "desempati" el resultat que va obtenir entre els seus militants i simpatitzants. "Restem a l'espera", ha sentenciat en ser preguntada per aquesta qüestió. Neus Munté no s'ha mogut ni un mil·límetre de la versió que ja dilluns va donar JxSí respecte de l'empat de l'assemblea de la CUP. "Hi ha una oferta de JxSí feta amb temps, amb forma i amb continguts potents. No hi ha cap altra oferta ni hi haurà", ha sentenciat la vicepresidenta. És per això que Munté ha optat per reclamar a la CUP "una resposta i un posicionament, que no ha arribat", tot assegurant que "un empat no és un posicionament". "Restem a l'espera de la resposta de la CUP", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:El Govern nega que l’acord amb la CUP sigui impossible i diu que l’única línia vermella és incomplir el mandat del 27-S. Munté sobre els terminis: “El que no és desitjable és que per córrer les coses es facin malament”. La portaveu del Govern, Neus Munté, ha subratllat que “l’única línia vermella” en la negociació amb la CUP és “no complir i no fer tots els esforços possibles per complir el mandat democràtic del 27-S”. Ha reaccionat així en roda de premsa després del Consell Executiu a les declaracions del conseller Felip Puig, que va posar en dubte el pacte amb la CUP i va avisar que hi havia línies que no es podien creuar. Munté ha reconegut que hi ha “dificultats” en les negociacions, però ha negat que l’acord sigui “impossible”. “Dificultats n’hi ha, sí, és evident que sí, però impossibilitat d’acord no ho creiem”, ha dit. Pel que fa als terminis, s’ha limitat a dir que “el que no és desitjable és que per córrer les coses es facin malament”. Munté ha assegurat que Junts pel Sí treballa per complir amb el mandat democràtic que va sorgir de les eleccions del 27-S, i aquesta és l’única línia vermella que existeix al respecte. “Des del Govern apostem pels espais de diàleg, que hi són, i per la voluntat d’entesa, i a partir d’aquí volem destacar una vegada més que cal temps per assolir aquests acords”, ha afegit. En aquest sentit, no ha volgut parlar de terminis, sinó del “temps que sigui necessari per arribar a acords que siguin positius i que permetin exercir el mandat democràtic del 27-S”. Sí que ha donat a entendre que prioritzaran la necessitat d’arribar a un pacte amb la CUP per sobre de les presses. Mentrestant, ha assegurat que el Govern treballa amb la màxima normalitat possible i no ha volgut comentar possibles canvis en cas que algun dels consellers, com Francesc Homs, anés de candidat a les eleccions generals. En aquest sentit, també ha volgut remarcar que “res té a veure la data del 20-D ni amb la tasca del Govern ni amb les converses i negociacions que en una vessant més política s’estan realitzant”, assegurant que una cosa no condiciona l’altra. Munté ha rebutjat que ella sigui una possible candidat a la Presidència de la Generalitat i ha reiterat que el presidenciable de Junts pel Sí és Artur Mas.
|
Política
|
Govern
|
El Govern condiciona el retorn de la paga extra del 2013 i 2014 als funcionaris a l'augment de la regla de despesa. La reunió de la Mesa General de la Funció Pública acaba sense acord però Generalitat i sindicats s'emplacen a negociar al setembre. La Generalitat ha condicionat el retorn de la paga extraordinària que els funcionaris van deixar de percebre el 2013 i 2014 a l'augment de la regla de despesa de les autonomies. El Govern es va comprometre a iniciar enguany el retorn de la paga extra de 2013 amb el pagament d'un 10% inicial -uns 50 milions d'euros- a la darrera reunió de la Mesa General de la Funció Pública del juny de 2017 però el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha dit aquest divendres que per ara no es podrà fer perquè no tenen prou marge de despesa. Puigneró ha promès que negociarà amb l'Estat la flexibilització dels criteris de càlcul de la despesa de 2018 i 2019 per poder retornar les pagues extra de 2013 i 2014. Ho ha dit després de la primera reunió que ha mantingut amb els sindicats majoritaris de la funció pública -UGT, CCOO i IAC- en el marc de la Mesa General de la Funció Pública, que ha acabat sense acord. A la reunió, el Govern també ha proposat un increment salarial de l'1,95% el 2018 aplicable a partir de la tardor amb efectes retroactius. Puigneró s'ha compromès a negociar de forma conjunta amb el departament d'Economia amb els ministeris corresponents que s'augmenti la regla de despesa, que és la que permet gastar més diners que l'any anterior. El conseller ha remarcat que el Govern manté el "compromís" de començar el retorn de les pagues extra i ha esperat poder-ho fer al més aviat possible. Tanmateix, ho ha condicionat a la negociació amb l'Estat. Els sindicats han rebutjat la proposta tot i estar d'acord amb algunes de les mesures, com l'augment salarial. Els representants sindicals han criticat que no s'han donat prou concrecions. "Després de tants anys esperant i després de tantes retallades els treballadors [de l'administració pública] es mereixen concrecions més importants", ha dit el representant de CCOO Joan María Sentís. "Ja toca posar dates concretes" en relació al retorn de les pagues extra, ha afirmat Sentís, que ha dit que el 2018 ja haurien de poder cobrar la de 2013. La proposta d'augment salarial del Govern recull l'increment retributiu màxim de l'1,5% autoritzat per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, amb efectes a partir del gener de 2018, i un 0,25% addicional, com a conseqüència de l'assoliment dels objectius de creixement del PIB de 2017. A banda, Puigneró també ha plantejat un altre augment addicional del 0,2%. El titular de Polítiques Digitals i Administració Pública ha remarcat que és una "millora" respecte la proposta de l'Estat pels funcionaris de totes les administracions. La representant de la UGT Encarna González ha dit que esperen que de cara al setembre es mantingui la proposta d'augment addicional del 0,2%, la qual cosa no s'ha assegurat per part del Govern. González també ha afirmat que cal millorar el model de l'administració pública amb una llei de funció pública. Des de la IAC Assumpta Barbens ha reclamat que es negociïn altres aspectes com la jornada de 35 hores i els drets dels interins. Barbens ha lamentat que a la proposta "no hi ha un calendari real de l'augment retributiu" ni "retorn de les pagues". "Estem fartes de veure propostes que després no es compleixen", ha dit la representant de la IAC, que ha criticat que la Generalitat va ser "capdavantera en retallar" i ara és "última en retornar". Cobrament de la baixa laboral des del primer dia Un altre de les propostes de la Mesa és establir la percepció del 100% del sou en cas d'incapacitat temporal des del primer dia de la baixa laboral i en tots els supòsits. Una mesura que el Govern ha proposat aprovar juntament amb el decret llei de l'increment salarial, que ha plantejat fer a partir de l'octubre. El cost d'aquesta mesura, juntament amb el de l'increment salarial de l'1,95%, seria d'un total de 279 milions d'euros. Reducció de la temporalitat D'altra banda, el conseller també ha expressat el compromís del Govern de reduir la temporalitat amb l'aprovació d'una oferta pública de 30.000 places, tal com va anunciar la setmana passada en comissió parlamentària.
|
Economia
|
Treball
|
Fioravanti, Johnson, Paco Mir i Rossini, protagonistes de la 6a temporada d'Òpera de Cambra de Barcelona. El projecte s'expandeix amb un nou festival que se celebrarà al juny al Teatre Romea. La 6a temporada d'Òpera de Cambra de Barcelona oferirà 'Le Cantatrici Villane' de Valentino Fioravanti, l''Ópera de cuatro notas' de Tom Johnson i Paco Mir, i 'L'occasione fa il ladro' de Gioachino Rossini. Tres títols que segueixen la línia del projecte, òperes "bufes, divertides i curtes", ha assegurat aquest dimarts el seu director, Assunto Nese, en la presentació de la nova edició. Arribar a nous públics i donar l'oportunitat a joves cantants de treballar en un ambient professionalitzat són els objectius dels responsables d'Amics de l'Òpera de Sarrià. Per aconseguir-ho, aquest any el projecte s'expandeix amb la creació del Festival Rossini, un certamen que se celebrarà del 8 al 21 de juny al Teatre Romea i oferirà òperes de cambra, recitals i conferències. Un dels atractius de la sisena temporada d'Òpera de Cambra de Barcelona és la presència del director d'escena Constantino Juri, que als 96 anys i després de 175 produccions debutarà a Barcelona amb 'Le Cantatrici Villane' de Fioravanti . "L'òpera que m'agrada més sempre és l'última que estic fent", ha dit Juri, que assegura que no es retirarà mai mentre la salut li ho permeti. "La nostra carrera és la més bella, però també la més dura. Permanentment estem estudiant, assajant, i malgrat les nits d'insomni, quan un veu que el que volia fer es fa realitat i hi ha aplaudiments tot s'oblida", ha explicat el veterà director. Els responsables d'Òpera de Cambra han remarcat la importància de les seves ensenyances en els joves cantants que protagonitzaran aquest espectacle el 7, 8 i 9 de febrer. Amb aquest espectacle s'ha iniciat una nova col·laboració amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona per al disseny de l'escenografia. La segona òpera serà el 27, 28 i 29 de març, 'Ópera de cuatro notas' de Tom Johnson que ha adaptat Paco Mir. Com cada segona òpera de la temporada, serà una òpera original a piano, i en aquest cas no ha estat estrenada encara a Barcelona. És un espectacle divertit, irònic i que parodia la rivalitat habitual entre els cantants d'òpera. Aquestes dues òperes es podran veure per primera vegada en tres sessions. L'última òpera és 'L'occasione fa il ladro' de Gioachino Rossini, que dirigeix escènicament Anna Ponces. Es podrà veure el 9 i el 10 de maig, i farà gira a Sitges i al Teatre Conservatori de Manresa. La col·laboració per l'escenografia amb l'Escola Elisava es repeteix un any més i l'òpera de Rossini comptarà amb els dissenys fets per estudiants. Festival Rossini L'organització ha impulsat amb el Grup Focus un festival d'òpera de cambra al Teatre Romea que durant quinze dies durà dues òperes, concerts, gales amb cantants, una col·laboració internacional i una a nivell estatal. "Estem molt contents que se'ns brindi aquesta oportunitat per arribar a tota la ciutat", ha celebrat Nese.
|
Cultura
|
Música
|
Estabilitzat i sense flama l’incendi de Bolulla després de cremar unes 600 hectàrees. El centenar de persones desallotjades estan tornant als seus domicilis. L’incendi que crema des d’aquest diumenge a Bolulla, a la Marina Baixa (Alacant), ha quedat estabilitzat i sense flama a l’interior del perímetre, segons que ha informat als mitjans el delegat del govern espanyol al País Valencià Juan Carlos Moragues. L’evolució del foc ha estat positiva gràcies a una davallada de les temperatures i l’augment de la humitat. Moragues ha fet una primera estimació de 600 hectàrees afectades i ha assenyalat que es tracta d’un “desastre ecològic, mediambiental i contra el patrimoni”. Els efectius terrestres es troben refredant la zona, en especial al nord del perímetre, al Barranc dels Sacs, i cap a la Serra de Bèrnia. El centenar de veïns que varen haver de ser desallotjats està tornant paulatinament als seus domicilis. Preguntat sobre les causes, el delegat ha informat que un veí de nacionalitat alemanya afirma haver vist l’inici del foc a la finca rural veïna. Moragues ha afegit que al llarg d’aquest 2016 s’han produït set conats d’incendi, un fet que denota que l’acció humana es troba al darrere del foc. La Guàrdia Civil interroga aquest testimoni i parla amb altres veïns mentre analitza el lloc on es va iniciar l’incendi per determinar si ha estat una negligència o un acte intencionat. En aquest sentit, el delegat del govern espanyol ha informat que aquest mateix dimarts els bombers varen tenir dues alarmes més a la zona, en una zona de canyars i a un abocador, ambdós controlats.
|
Societat
|
Successos
|
Un 12,5% dels autònoms mantenen els negocis tancats i un de cada tres preveu acomiadaments. El 60% aposta per allargar els ERTO per garantir la continuïtat de la seva activitat. Un 12,5% dels autònoms té actualment el seu negoci o activitat tancats. D'aquests, un 7,7% no ha reobert des del març, segons els resultats del sisè Baròmetre fet per la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA). A més, un de cada 10 autònoms, uns 1,6 milions, ha vist disminuir la seva facturació per sobre del 60% durant el 2020 i un de cada tres, al voltant de 500.000, preveu reduir la plantilla aquest any. En comparació amb l'any passat, un 80,8% d'autònoms assegura que la facturació s'ha reduït. A més, hi ha un 8,3% que assegura no estar ingressant res. En línies generals, el 60,2% considera fonamental per a la continuïtat de la seva activitat el manteniment dels ERTO. Pel que fa a la morositat, el 33,2% dels enquestats asseguren que la pateixen, dels quals gairebé el 17% per part d'entitats privades, l'11,3% per part de públiques i privades i un 5% per part d'entitats públiques. En relació amb les mesures adoptades per la covid-19, el 48,7% es van beneficiar de la prestació per cessament de l'activitat extraordinària i de juliol a setembre se'ls ha exonerat de la quota total o parcialment. En canvi, només un 7,1% dels autònoms ha sol·licitat la prestació de cessament de l'activitat que es podia demanar des de l'1 de juliol, i d'aquest percentatge se li ha concedit al 72,2%. Al 23,5% que se li va denegar, el principal motiu va ser no poder acreditar el període mínim de cotització, per estar en pluriactivitat a l'11,4% i de baixa (incloses les de paternitat i maternitat) al 2,9%. Davant d'aquestes xifres, ATA ha destacat el "fracàs" de la prestació. L'organització ha destacat que la xifra contrasta amb que el 75,68% dels autònoms considera imprescindible rebre qualsevol prestació pel cessament de l'activitat per poder seguir endavant amb el seu negoci. D'altra banda, un 27,4% d'autònoms ha rebut finançament a través de crèdits i ICO. Els propis autònoms suspenen les mesures preses pel govern espanyol per fer front a la crisi de la covid-19. La nota mitjana és d'un 3,2. El 70,4% posa una nota de 4 o inferior i el 12,22% l'aprova amb un 5. El 53,2% ha fet ERTO Un 53,2% dels autònoms amb treballadors ha hagut de fer un ERTO per mantenir l'activitat i el 33,2% d'aquests encara no ha incorporat tots els empleats. Del total, el 45,4% ha fet un expedient per a tota la plantilla, el 3,7% a la meitat i hi ha un 26,3% que manté a tota la plantilla. Del 65,5% d'autònoms que sí ha incorporat els treballadors, un 42,8% els ha incorporat a tots i el 22,7% només a part d'ells. En ser preguntats pel manteniment de la plantilla, el 46,4% afirma que la podrà mantenir però el 32,4% creu que haurà de disminuir el nombre de treballadors. D'altra banda, el 54% dels autònoms assegura no tenir liquiditat suficient per afrontar els acomiadaments en cas que siguin necessaris. Pel que fa al negoci, el 35,3% assegura que continuarà amb l'activitat i que no es planteja tancar però el 54,2% preveu mantenir-se però no sap si podrà continuar més enllà de finals d'any. El 72,41% dels autònoms assegura que no podria suportar un segon confinament i per a un 17,83% suposaria el tancament definitiu del negoci i per a un 35,66% és possible que també ho fos. "Estem en una situació d'emergència i anem tard. És necessari implementar mesures ja que salvin activitats d'autònoms, les seves empreses i els llocs de treball que generen", ha afirmat el president d'ATA, Lorenzo Amor. Amor ha reclamat "mesures extraordinàries" per a la "situació extraordinària" que es torna a viure.
|
Economia
|
Treball
|
AMPLIACIÓ:Buch explica que Interior ha sancionat 514 mossos en deu anys: "El cos depura algú quan no s'ajusta a la llei". El conseller demana a Sánchez que es reuneixi amb Torra per solucionar el "problema polític" de Catalunya. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha explicat que el seu departament ha sancionat 514 agents dels Mossos d'Esquadra "per mala praxi en diferents categories" durant els darrers deu anys. Ho ha dit durant la sessió de control al Govern aquest dimecres al Parlament, on ha respost una pregunta del grup de JxCat i ha assegurat que "això demostra que el cos depura algú quan no s'ajusta a la llei". Buch ha desitjat una ràpida recuperació per als ferits durant les protestes dels darrers dies "siguin manifestants, policies o el col·lectiu periodista, que lamento expressament que hagin estat ferits". El conseller, que ha explicat que quan acabi la sessió de control anirà "als diferents territoris que han patit" les intenses pluges de les últimes hores, també ha fet saber que ha demanat comparèixer al Parlament per parlar "l'estona que faci falta" sobre els aldarulls de les protestes per la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i el consegüent dispositiu policial. En resposta a una altra pregunta del PSC-Units, ha negat que es pugui reduir a "un problema d'ordre púbic" el que està passant a Catalunya. "El problema de Catalunya no és d'ordre públic, és polític, i se solucionaria si el president del govern espanyol Pedro Sánchez es reunís amb el president de la Generalitat de Catalunya", com li ho ha demanat diverses vegades durant la passada setmana. També Cs ha preguntat al conseller sobre seguretat ciutadana i ha acusat el Govern de "posar en perill la integritat física de la policia i la seguretat de la ciutadania". Buch ha respost que això són "mentides" i ha rebutjat que el moviment independentista no sigui pacífic, com ha afirmat el diputat taronja. "Ni l'oportunisme, ni l'electoralisme, ni la política de la foto, ni la política destructiva ni el nerviosisme li donen dret a fer la intervenció que ha fet", li ha etzibat Buch.
|
Política
|
Govern
|
El cicle El Primer Palau torna aquest dijous amb el debut de 13 joves músics al Palau de la Música Catalana. Aquesta edició, molt heterogènia, permetrà el contacte entre el públic i els artistes després de cada concert. El Palau de la Música inicia aquest dijous la 21a edició del cicle El Primer Palau, que enguany donarà l’oportunitat de debutar a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana a tretze joves intèrprets de música clàssica. El cicle s’articula en quatre concerts, els dijous 6, 13 i 20 d’octubre i 3 de novembre per concloure, finalment, el 30 de novembre amb l’entrega de premis i l’actuació del guanyador del 2015, el Trio Vasnier. Com a novetat, aquesta edició presenta una gran heterogeneïtat d’instruments i estils i una forta aposta per peces del segle XX i XXI. A més, aquesta temporada el públic podrà accedir als músics després del seu concert per intercanviar impressions sobre l’actuació.
|
Cultura
|
Música
|
El Bisbat de Lleida suspèn les confirmacions fins al curs vinent a causa de la crisi sanitària de la covid-19. Algunes primeres comunions previstes per aquesta primavera ja s'han ajornat i es demana pactar una nova data. El Bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, ha fet arribar una carta a tots els rectors de la diòcesi en la qual els comunica la decisió de suspendre les celebracions de l'administració del sagrament de la confirmació programades pels mesos vinents, concretament des del mes d'abril i fins al mes d'agost. A més, proposa que, si no hi ha cap motiu de força major, aquestes s'ajornin fins al curs vinent. Cal recordar que nombroses parròquies d'aquest Bisbat ja han posposat les primeres comunions que s'havien de celebrar aquesta primavera. Finalment, demanar que es pacti, juntament amb les famílies dels infants i amb els catequistes, una nova data per celebrar les primeres comunions.
|
Societat
|
Religió
|
Càritas alerta del perill que Catalunya es quedi sense llei de pobresa energètica. L'entitat avisa que l'augment de l'atur previst pel govern espanyol en funcions deixaria més famílies en risc d'exclusió residencial. Càritas ha sortit aquest dimecres en defensa de la Llei 24/2015 d'emergència habitacional i pobresa energètica i ha alertat del perill que les famílies catalanes es quedin sense aquesta empara en matèria d'habitatge. "És l’únic instrument legal del qual disposem actualment per evitar els desnonaments i la posterior pèrdua de l’habitatge", han apuntat fonts de l’entitat. Davant la possibilitat que el govern espanyol en funcions pugui interposar un recurs aquest divendres al TC en contra de la llei catalana, Càritas ha avisat del "buit legislatiu" que quedaria per assegurar que les famílies en risc d'exclusió residencial no perdin el seu sostre. L'entitat ha constatat que hi ha 200.000 famílies amb tots els seus membres a l'atur, 95.000 de les quals no reben cap ingrés. Unes dades que segons les previsions del govern espanyol en funcions podrien augmentar i deixar encara més "desprotegits" els ciutadans. La llei de pobresa energètica "obliga els grans tenidors d’habitatges (entitats financeres i filials immobiliàries) a formalitzar un lloguer social en els supòsits de risc de pèrdua o pèrdua efectiva de l’habitatge", ha subratllat Càritas. L'entitat ha fet servir la legislació per atendre un total de 10.130 persones des de 2011, el 75% del qual estan a l'atur. A més, Càritas ha demanat posar atenció en les persones que viuen al carrer o en habitacions rellogades, que viuen situacions d'"exclusió residencial i social i cap llei protegeix".
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.