Datasets:

projecte-aina

/

vilasum

like 0

Follow

Projecte Aina 54

Prop d’un centenar de tractors mobilitzats pel sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) s’han concentrat al costat de les presons del Mas d’Enric, el Puig de les Basses i els Lledoners per a reclamar la llibertat dels presos polítics. Els agricultors que han acudit a la presó dels Lledoners han dibuixat amb els seus tractors la paraula ‘Llibertat’. @uniopagesos confegeix LLIBERTAT amb tractors a la presó de Lledoners. #Tractorades21D #DretsiLlibertats📹🛩️ pic.twitter.com/ahobJIPbPW — Unió de Pagesos (@uniopagesos) December 21, 2019 El sindicat ha volgut denunciar ‘la persecució judicial en les diferents causes obertes als integrants de l’anterior govern i a la resta de membres de la taula de parlament, alts càrrecs de la Generalitat i dels Mossos d’Esquadra pels fets de l’1 d’octubre del 2017’, segons que han dit en un comunicat. El coordinador territorial de la Plana de Lleida d’Unió de Pagesos, Jaume Pedrós, ha explicat en declaracions a Catalunya Ràdio que l’any passat ja van fer una acció similar i que ara han volgut repetir l’acció en aquestes dates per la seva especial significat. ‘Ho hem volgut tornar a fer perquè si no ho fas aquests dies que tothom té el cor més tendre, quan ho fas?’, s’ha preguntat. Tractorada a la presó del Puig de les Basses convocada per @uniopagesos pels drets i les llibertats. Hi ha uns 40 tractors. #LlibertatPresosPolitics pic.twitter.com/Izm3L3lgsn — Tramuntana Televisió (@tramuntana_tv) December 21, 2019 Les tres columnes de tractors han sortit de diferents punts de Catalunya a primera hora d’avui i han fet coincidir la seva arribada a les presons poc abans de les dotze de migdia. Els més matiners han estat els membres d’Unió de Pagesos de Mollerussa (Pla d’Urgell), que han sortit a les set del matí per arribar a temps a Lledoners. Sortida de tractors a Calaf (Anoia) cap a la presó Lledoners #Tractorada21D #DretsiLlibertas pic.twitter.com/YKiwWcjdSe — Unió de Pagesos (@uniopagesos) December 21, 2019 #Tractorades21D #DretsiLlibertats @uniopagesos a el Morell per anar cap a la presó de Mas d'Enric pic.twitter.com/N8fWtUCf6M — Unió de Pagesos (@uniopagesos) December 21, 2019 #Tractorades21D #DretiLlibertats @uniopagesos a la Rotonda C-51 (Alt Camp) pic.twitter.com/Jme8SGv6cB — Unió de Pagesos (@uniopagesos) December 21, 2019 Convocatòria a Reus d'@uniopagesos. #Tractorades21D #DretsiLlibertats cap a l'acte a la presó de Mas d'Enric a les 12h pic.twitter.com/tuqUz5qKw5 — Unió de Pagesos (@uniopagesos) December 21, 2019

Tres tractorades impulsades per Unió de Pagesos reclamen la llibertat dels presos polítics

Esquerra Republicana ha proposat que el ple doni suport a la diputada del Jovent Republicà Rut Ribas com a relleu a Adriana Delgado a la mesa del parlament. Si rep l’aval del ple, Ribas assumirà la secretaria quarta a partir d’aquesta mateixa setmana. Delgado ha demanat el relleu per a dedicar-se millor a la batllia de Sant Vicenç de Castellet (Bages), on va ser escollida a les eleccions municipals del 26-M. De fet, Delgado va acceptar el càrrec a la mesa després del nomenament d’Alba Vergés com a consellera de Salut amb la condició de poder compaginar la secretaria quarta amb la batllia i la maternitat. Després de constatar les dificultats per fer-ho, ha decidit renunciar a la mesa. La direcció del grup parlamentari li ha demanat que mantingui l’acta de diputada. Ribas va ser escollida diputada per primera vegada a les eleccions del 21-D com a representant de les joventuts del partit a la llista d’ERC. El 12 de novembre va trencar la disciplina de grup i va votar a favor de la moció que demanava la reprovació de Miquel Buch com a conseller d’Interior, mentre que els seus companys van votar-hi en contra. Des de l’abril d’enguany, Ribas forma part del consell de govern del Consell per la República.

ERC proposa que la diputada del Jovent Republicà Rut Ribas entri a la mesa del parlament

L’ex-president de la Generalitat Artur Mas ha defensat durant el judici al Tribunal de Comptes que el 9-N el van organitzar els voluntaris i que no es van gastar diners públics específicament per a aquest objectiu. A més, ha defensat que era el ‘més normal del món’ modificar el pressupost per comprar els 7.000 ordinadors usats el 9-N. L’ex-president ha defensat que en el pressupost del 2014 es van fer 1.414 modificacions de partides per valor de 1.250 milions i que la dels ordinadors (amb un cost de 2,8 milions) era una més. Ha afirmat que els ordinadors es van adquirir per a les ‘necessitats del servei educatiu’ i que van tenir un ús ‘puntual i per a dos dies’ per al procés participatiu. A més, ha recordat que en els judicis al TSJC i al Suprem va decaure l’acusació per malversació i ha defensat que no van cometre cap il·legalitat després de la suspensió del TC. Mas ha dit que van canviar d’objectiu i van impulsar ‘un procés participatiu fet per 40.000 voluntaris i no una consulta’. ‘La finalitat política era la mateixa però la jurídica i l’econòmica completament diferent’, ha defensat. També ha dit que no van fer memòria econòmica ni cap decret perquè el 9-N ‘el van fer els voluntaris i no necessitava cobertura jurídica’. L’ex-president Mas ha estat el primer dels investigats a respondre les preguntes de l’advocat de Societat Civil Catalana, Manuel Villalobos, de l’advocat de l’estat, del fiscal en cap del tribunal, Miguel Ángel Torres Morato, i del seu propi advocat, Rafael Entrena. La declaració de Mas ha redundat en els arguments ja esgrimits al judici del TSJC, tot i que el Tribunal de Comptes només analitza la possible responsabilitat comptable. Durant la seva declaració, Mas ha defensat que en un primer moment van impulsar una consulta que comptava amb l’aval del Consell de Garanties Estatutàries però que, després de la suspensió del Tribunal Constitucional, van variar l’objectiu impulsar un procés participatiu impulsat per 40.000 voluntaris. ‘Vam buscar una solució imaginativa per poder consultar la societat seguint un mandat parlamentari’, ha explicat. Justifica la compra d’ordinadors En tot moment, ha dit que l’organització va recaure en els 40.000 voluntaris i que no hi va haver despeses públiques concretes per a aquest procés participatiu. Sí ha reconegut que suport logístic el va donar l’administració de la Generalitat. Sobre la compra de 7.000 ordinadors, l’expresident ha defensat que la partida ja estava prevista al pressupost del 2014, tot i que no comptava amb dotació econòmica. Posteriorment, es va modificar i es van destinar 2,8 milions a comprar uns ordinadors que es van fer servir el 9-N però que Mas sosté que tenien com a objectiu ‘respondre a les necessitats del sistema educatiu’. L’expresident ha reconegut que es van fer servir durant la jornada del procés participatiu però que a dia d’avui, quatre anys més tard, continuen estant a les aules. També ha detallat que aquesta modificació va ser una de les 1.414 que es va fer en el pressupost del 2014. A més, ha dit que no va signar cap decret ni es va fer cap memòria de despeses sobre el 9-N perquè les votacions, segons l’expresident, les organitzaven els voluntaris. Sobre el lloguer de la sala de premsa per fer les compareixences, Mas ha dit que el govern tenia ‘l’obligació d’informar’ ja que hi havia ‘centenars de periodistes acreditats davant un fet molt important’. El TC no fa cap aclariment L’ex-president Mas ha explicat que després de rebre la resolució del TC van demanar un ‘aclariment’ perquè no sabien què havien de suspendre i ha recordat que ja hi havia contractes signats i que tirar-los enrere podia suposar un sobrecost. Ha recordat que el tribunal no els va respondre tot i que faltaven pocs dies per a la data fixada i ha remarcat també que ‘cap jutge ni cap fiscal va aturar les votacions’. ‘Si tan delictiva era, com després es va dir després, per què cap jutge ni cap fiscal va actuar per aturar aquell delicte’, s’ha preguntat.

Mas defensa que no es van desviar fons públics per fer el 9-N

El PP facilitarà al PNB que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol, però no al PDC, segons que ha avançat el portaveu popular a la cambra alta, José Manuel Barreiro, l’últim dia de termini perquè es registrin els grups. En una entrevista a RNE, recollida per Europa Press, Barreiro ha admès que no faciliten la concessió de grup al PDC per una qüestió ‘de principis’, atès que el partit, després de la refundació, es defineix per ‘independentista’. Tot i això, també ha esgrimit el reglament de la cambra. Segons que ha explicat, per registrar un grup calen deu senadors, però el reglament també estableix que cap grup no pot baixar de sis durant la legislatura. El PNB disposa de sis senadors, de manera que podria funcionar amb ells i prou tota la legislatura, però CDC només en té quatre. En el cas del PNB, el portaveu popular ha argumentat que facilitar-los la consecució de grup era una qüestió de ‘cortesia parlamentària’, i que unes altres vegades havia estat el PSOE qui els ho havia permès. Tot i això, no ha dit explícitament que aquesta ajuda consistís en un préstec de senadors populars per registrar aquest dimarts el grup. Barreiro ha al·legat, a més, que existeix una ‘diferència important’ entre el paper que té i vol tenir el PNB en el conjunt de l’estat espanyol i la posició que han adoptat CDC i ERC, que reclamen un referèndum independentista –ERC no necessita ajuda per formar grup al senat, ho té assegurat amb els seus escons, igual que PP, PSOE, Units Podem i Ciutadans–. Barreiro també ha distingit la situació del PDC al senat i al congrés espanyol, perquè serà la mesa qui decidirà si l’antiga CDC pot tenir grup propi malgrat que no ha assolit un suport del 15% a les quatre províncies catalanes. Segons que ha dit, dependrà de les possibilitats d”interpretació’ d’aquesta norma. Els populars s’han mostrat disposats a donar suport a la mesa perquè el PDC tingui grup propi a la cambra.

El PP facilitarà al PNB tenir grup propi al Senat espanyol, però no al PDC

Sortegem, entre els subscriptors de VilaWeb, quatre entrades dobles per als següents espectacles i sessions: 2 entrades dobles YeORBAYU – Cia Vaques Diumenge 15 de maig, 17:00h Teatre Bravium http://www.trapezi.cat/companyies/cia-vaques/ 2 entrades dobles InTarsi – Companyia de Circ “eia” Diumenge 15 de maig, 12:00h Teatre Bartrina http://www.trapezi.cat/companyies/companyia-de-circ-eia/ Els subscriptors interessats a participar haureu d’enviar un correu a [email protected] abans del dilluns 9 de maig a les dotze de la nit. Si voleu optar de manera específica a les entrades d’un dels dos espectacles caldrà que ens en feu esment. Ens posarem en contacte amb els guanyadors el dimarts 10 de maig.

Sortegem entre els subscriptors entrades de la Fira Trapezi de Reus

Els estats del G-20, responsables del 75% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, no assumeixen les mesures necessàries per a complir el compromís de l’Acord de París de mantenir l’escalfament climàtic sota els 2 graus el 2020. Això es desprèn de l’informe sobre la bretxa d’emissions del programa de l’ONU pel medi ambient, que avisa que el món s’encamina a un augment catastròfic de 3,2 graus aquest segle. El text, però, assenyala de manera detallada àrees clau dels estats del G-20 en què es pot incidir durant la pròxima dècada perquè redueixin les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’informe es presenta amb la vista posada en la cimera pel clima que es farà a Madrid entre el 2 i el 13 de desembre. Per a evitar l’augment de la temperatura, insisteix als països que l’ambició col·lectiva ‘ha d’augmentar més de cinc vegades els nivells actuals per a aconseguir les retallades necessàries durant la pròxima dècada per a aconseguir l’objectiu de limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 graus’. En concret, avisa que les emissions de diòxid de carboni han de caure d’un 7,6% cada any fins al 2030. En conjunt, diu el text, els estats del G-20 van ben encaminats per rebaixar les emissions de gasos, però les previsions de set d’ells (Austràlia, el Brasil, el Canadà, els EUA, el Japó, Corea del Sud i Sud-àfrica) indiquen que no es compliran els compromisos. A més, destaca que l’Argentina, l’Aràbia Saudita i Turquia no han fet cap promesa de reduir les emissions per al 2020. El document reconeix com a elements clau per a la transició energètica la producció d’energia renovable i l’eficiència energètica. És per això que proposa mesures com ara descarbonitzar el transport, amb especial atenció a la mobilitat elèctrica, descarbonitzar les indústries amb un alt consum d’energia i ampliar les energies renovables amb la vista posada en l’electrificació. Els gasos d’efecte hivernacle han crescut d’un 1,5% cada any El programa de l’ONU pel medi ambient marca el 2020 com un ‘any crític per a l’acció climàtica’ i encoratja que la següent cimera del clima (COP26), que es farà a Glasgow (Escòcia), determini el curs futur dels esforços per a frenar la crisi i que els països augmentin significativament els compromisos climàtics. L’informe indica que les emissions de gasos d’efecte hivernacle han crescut d’un 1,5% cada any aquesta darrera dècada, tot i els avisos i les crides a l’acció per a evitar-ho. De fet, el 2018, les emissions totals van arribar a les 55,3 gigatones de diòxid de carboni. Per a corregir-ho, les emissions anuals del 2030 haurien de ser de 15 gigatones de CO2 equivalent menors cada any per a limitar l’increment de temperatura a 2 graus i, fins i tot, 32 gigatones de CO2 menors per a aconseguir l’objectiu d’1,5 graus. Mesures per a la Unió Europea Perquè la Unió Europea continuï reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’informe suggereix mesures com ara la prohibició de venda de cotxes i autobusos amb motors de combustió interna o, com a mínim, fixar objectius encaminats a fer que, les pròximes dècades, tots els cotxes i autobusos que es venguin no emetin gens de diòxid de carboni. Paral·lelament, demana que es promocioni l’ús del transport públic i que els estats europeus se situïn a l’avantguarda mundial d’aquest tipus de mobilitat. El text també suggereix que s’aprovi una normativa europea que impedeixi les inversions en infrastructures relacionades amb els combustibles fòssils, com ara nous gasoductes. A més, demana que es modifiqui l’acord marc i les polítiques necessàries per a fer desaparèixer del tot el carboni del subministrament elèctric entre 2040 i 2050.

Els estats del G-20, principals emissors de gasos, no compliran a temps els Acords de París

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, s’ha reunit aquesta tarda amb el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i ha insistit a exigir de formar un govern de coalició. La reunió ha acabat sense acords i Iglesias no ha descartat de votar contra la investidura de Sánchez. Per una altra banda, Sánchez ha dit a Iglesias que es presentarà a un debat d’investidura el mes vinent, tant si té assegurat el suport per a guanyar-lo com si no. Li ha proposat un ‘govern de cooperació’ en tres àmbits, programàtic, parlamentari i institucional. L’únic avanç de la reunió és l’oferiment d’establir una comissió de seguiment de l’acord programàtic que poguessin aconseguir PSOE i Unides Podem en aquesta legislatura.

Iglesias no descarta de votar contra la investidura de Sánchez

Joan Miquel Capell ha estat el guanyador de la novena edició del Premi Crims de Tinta, que convoca l’editorial RBA, amb l’obra ‘Wad-Ras’, basada en un cas real investigat per l’autor com a mosso d’esquadra. L’autor -llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1995) i doctor en dret per la Universitat de Barcelona- va formar part durant 32 anys del cos de Mossos d’Esquadra. El jurat destaca, en primer lloc, la capacitat de l’autor per plasmar la realitat de les presons de dones a través de la mirada de dos joves agents que comencen la seva carrera com a policies. També ha tingut en compte la recreació de l’ambient i el país del 1991 i, particularment, l’àmbit dels Mossos d’Esquadra en un moment clau de la seva història. ‘Wad-Ras’ arribarà a les llibreries el pròxim 5 de març. El jurat, reunit el 19 de desembre i constituït per Paco Camarasa, llibreter; Cristina Manresa, comissària del cos de Mossos d’Esquadra; Carlos Zanón, escriptor i comissari de BCNegra; Miguel Ángel Díaz, propietari de la llibreria SomNegra i Jordi Rourera, editor d’RBA; ha decidit atorgar per unanimitat el premi a la novel·la de Joan Miquel Capell per la versemblança i el realisme de la trama, cenyida a la millor tradició de la novel·la procedimental. Instituït pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya l’any 2008, i convocat per RBA des del 2014, el Premi Crims de Tinta s’ha convertit en un referent del gènere negre en català i ha contribuït a normalitzar-lo i consolidar-lo. Altres autors que han guanyat el Crims de Tinta en edicions anteriors són Marc Pastor, Carles Quílez, Teresa Solana, Agustí Vehí, Andreu Martín, Emili Bayo, Núria Cadenes o l’any passat Marc Moreno. ‘Wad-Ras’ La novel·la es basa en el cas real d’una reclusa que va morir a la presó de Wad-Ras, segons semblava, per una sobredosi d’heroïna. Inesperadament, el jutge encarrega la investigació als Mossos d’Esquadra que, per primera vegada, veuen com se’ls assigna un cas com a policia judicial, des de la reinstauració del cos. La decisió, però, no agrada a tothom. Sobre l’autor Nascut a Barcelona, és llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1995) i doctor en dret per la Universitat de Barcelona (2004). Màster en Polítiques Públiques de Seguretat per la Universitat Oberta de Catalunya (2008-09), treballa a la Diputació de Barcelona com a responsable del Gabinet de Prevenció i Seguretat i és professor associat de l’assignatura Dret Policial a la UB. Ha treballat durant trenta-dos anys al Cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, on ha passat per totes les categories professionals, des d’aspirant a mosso fins a comissari. Va ser el primer cap de la Regió Policial de Girona (1998) i l’encarregat de liderar el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona (2005) en substitució del Cos Nacional de Policia. Ha publicat diversos articles científics sobre aspectes del procés d’investigació criminal i també és autor de l’assaig adreçat als joves ‘Ser policia’ (2011).

Joan Miquel Capell guanya el Premi Crims de Tinta

Carlos Vidal, membre de la Junta Electoral espanyola (JEC), va militar al PP fins poques setmanes abans de ser nomenat en el càrrec, segons que informa InfoLibre. Com a membre de la JEC, Vidal va participar en les votacions per a inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, i l’eurodiputat Oriol Junqueras. La Junta Electoral espanyola, un àrbitre parcial i viciat políticament Vidal considera que l’octubre de 2017, abans de ser nomenat pel congrés a proposta del PP, no havia d’esmentar als membres de la cambra la seva militància en la formació perquè en aquell moment ja no tenia carnet. ‘No s’havia de mencionar res’, diu. Afegeix que no va pensar a abstenir-se en les votacions sobre polítics independentistes perquè considera que no hi havia cap motiu per a fer-ho. De fet, Vidal no s’ha amagat mai de les seves afinitats amb el PP. L’abril de 2018, ja com a membre de la JEC, va participar en un acte del partit al País Basc, on va presentar un informe jurídic que li havia encarregat el PP. Hi ‘concloïa’ que l’única nació titular del dret de decidir és l’espanyola i que en cap cas aquest dret no es pot incloure en una reforma estatutària ni constitucional. El president Torra ha reaccionat a la notícia citant l’article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, que recull el dret de tenir un tribunal independent i imparcial. ‘Militants del PP jutjant-nos. Que lluny queda Europa’, ha afegit. “Tota persona té dret que la seva causa sigui escoltada equitativament i públicament i dins d’un termini raonable per un tribunal independent i imparcial…” Art 47 Carta dels Drets Fonamentals UE. Militants del PP jutjant-nos. Que lluny queda Europa! https://t.co/CMQy97JUXL — Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) March 4, 2020 La JEC, un niu d’escàndols La setmana passada es va saber que Ciutadans havia pagat mensualment un vocal de la JEC, Andrés Betancor, mentre participava en debats i votacions sobre el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol o les eleccions de 2017 i 2019. Una investigació d’eldiario.es demostra que Betancor, quan va ingressar a la JEC l’octubre del 2017, ja tenia un càrrec d’assessor al partit i un despatx a les oficines del congrés espanyol. De totes maneres, abans ja s’havia qüestionat la seva imparcialitat per un seguit d’articles en què atacava el president Carles Puigdemont.

Nou escàndol a la JEC: un vocal era militant del PP poc abans de ser nomenat

La ninotaire Pilarín Bayés i el projecte 4vents , que coordina les associacions escoltes de Catalunya, Menorca, Mallorca, País Valencià i l’Alguer, han rebut aquest divendres a Girona el 30è Premi de l’ADAC a la Normalització Lingüística i Cultural, en les modalitats destinades a una persona i a una entitat, respectivament. Els premis guardonen també cada any el que consideren que és el millor article escrit sobre normalització lingüística, un premi que ha recaigut en Carme Junyent pel seu article El 25% publicat a VilaWeb el 14 de maig. En l’article Junyent defensa que ‘això que la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya és el català –si més no a secundària– és un mite o un autoengany col·lectiu. I no és pas un fet recent’ i alerta que ‘massa sovint, des de les aules es transmet el missatge que el català és una llengua prescindible. I no tan sols perquè no s’assumeix la responsabilitat contreta amb la llengua declarada, sinó també perquè es menysprea la feina dels companys, professors de català i d’aula d’acollida’.

L’ADAC premia un article de Carme Junyent a VilaWeb com el millor de l’any

L’augment de la població escolar i de la demanda de places públiques es compensarà amb la contractació de vuit-cents professors més el curs vinent, segons que ha dit el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en una entrevista a l’ACN. Segons que ha especificat, es finançarà gràcies al pressupost de contingència del Departament de Presidència, perquè la pròrroga del pressupost no ha permès de contractar-ne amb més partides. També ha explicat que la manca de tres-cents professors de català, castellà i matemàtiques es deurà solucionar amb les mesures excepcionals a la borsa d’interins, però ha alertat que caldrà repetir-les si no s’hi han inscrits prou titulats en aquests estudis. Precisament l’increment de població escolar i la demanda de places públiques, que ha fet mantenir oberts més grups dels prevists inicialment, fa pensar que s’hauran de mantenir les mesures excepcionals de la borsa, si bé és cert que les dades de matriculació i la composició de l’oferta final d’escola pública encara no són definitives. Llavors, en aquest cas, la plantilla de docents arribarà pràcticament a setanta dos mil integrants. D’aquesta manera se solucionaran les necessitats d’escolarització, però no pas algunes altres com la modificació de ràtios. La manca de professorat de català, castellà i matemàtiques a secundària ha obligat a prendre mesures ‘excepcionals’, però aquest no serà el sol canvi que engegaran el curs vinent. Bargalló ha comptat que els docents necessaris d’aquestes especialitats n’eren tres-cents, un buit que ocuparan a parts iguals mestres habilitats per a fer classes a l’ESO, graduats compromesos a cursar el màster de professorat abans del 2021, i professors que poden acreditar coneixements per a impartir aquestes matèries. Quant als mestres que exerciran a 1r i 2n d’ESO, seran només de les especialitats de català, castellà i matemàtiques . Tot i que en un començament el departament havia ofert fins a 223 places, finalment només se n’han cobert cent, quaranta-vuit de matemàtiques, trenta-sis de català i setze de castellà. Segons que ha explicat el conseller, les tres solucions per a cobrir les vacants ‘no són excel·lents’ però permetran de superar la manca de graduats en ciències exactes i filologia catalana i castellana. Confia que aquesta sortida bastarà per al curs vinent però reconeix que caldrà avaluar més mesures excepcionals si no entren més graduats a la borsa de docents. Sobre això, destaca que les universitats han d’ajudar a promoure entre els estudiants d’aquests graus la docència com a sortida laboral amb inserció, a banda la recerca. Rècord a la borsa de docents Durant aquest curs, la situació ja ha obligat a contractar professorats sense màster i Bargalló no descarta de tornar-ho a fer si les baixes laborals no es poden arribar a cobrir amb el personal a la borsa. I és que amb aquestes mesures ha crescut en 5.192 inscrits sense cursar el màster però amb el compromís de cursar-lo abans del 2021. Actualment, doncs, la borsa té 9.513 docents, 9.099 de secundària i 414 de primària. Per a les substitucions i els interinatges del curs 2018-2019, la prioritat es vehicularà precisament al voltant d’aquest màster. De primer es donarà feina als qui ja el tenen, després als qui el cursen i ja l’hauran obtingut amb tota probabilitat a principi de curs, i, finalment, als qui s’han compromès a obtenir-lo durant els tres cursos següents. Amb aquestes dades, la borsa de docents ha arribat a una xifra rècord d’inscrits, tenint en compte que no s’han convocat places per a totes les especialitats ni en tots els territoris. La darrera vegada que es van convocar totes s’hi van inscriure onze mil professors i mestres. A favor de l’autonomia de centres Bargalló ha defensat l’autonomia dels centres en la contractació de personal, car creu que el marge que ofereix el decret de plantilles és positiu per a millorar el projecte educatiu d’escoles i instituts. Entén les reticències dels sindicats, però aposta per més control dels casos que puguin generar sospites abans de fer enrere aquesta mesura. Creu que és positiu que les escoles tinguin una part de la plantilla genèrica i una part personalitzada amb la decisió en el centre. Per a Bargalló, l’única manera de continuar garantint els drets laborals és reduir la taxa d’interinitat, però defensa que cal saber mantenir aquests drets amb el treball pedagògic dels centres. ‘No puc acceptar que, havent-n’hi un total de cinc mil, els centres no puguin plantejar un projecte educatiu propi perquè n’hi ha uns cinquanta o cent en què el procés potser no ha estat net’, conclou Bargalló. El conseller refusa de ‘no avançar en la millora’ arran d’aquestes reticències. De fet, defensa que els centres milloren cada any i que l’administració els ha d’oferir les eines per a aconseguir-ho i fer que el seu progrés sigui més efectiu. En cap cas, segons ell, la innovació ha de ser una eina de màrqueting.

Ensenyament contractarà vuit-cents docents nous el curs vinent per respondre a la demanda d’escola pública

Les bases d’ERC participen avui en una consulta interna per a decidir si el partit avala o no la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Entre les 9.00 i les 20.00, els militants hauran de respondre a la següent pregunta: ‘Està d’acord amb rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’estat a través d’una taula de negociació?’ A les 20.30 hi ha previst que comparegui la portaveu del partit, Marta Vilalta, per anunciar els resultats de la consulta, que no és vinculant. Aquest dissabte, Vilalta va aclarir que la taula de negociació que proposava ERC per a facilitar la investidura del candidat socialista havia de ser entre iguals, és a dir, ‘entre governs, i no entre partits’. Paral·lelament, aquesta setmana continuen les negociacions entre ERC i PSOE. En un article a La Vanguardia, el coordinador nacional del partit i vice-president del govern, Pere Aragonès, ha concretat també les garanties que creuen que han de tenir sobre el compliment d’un hipotètic acord. Demana que tots els pactes que surtin de la taula de negociació se sotmetin a votació dels catalans. ‘No hi ha res més validador que les urnes’, diu. A l’escrit, Aragonès concreta que la taula de negociació que ERC fa temps que proposa per a desencallar el conflicte s’hauria de sustentar en quatre potes: un diàleg de reconeixement i entre iguals, que sigui sincer i sense condicions, amb un calendari clar i amb garanties de compliment. Els republicans insisteixen que la negociació ha de ser entre ‘representants legítims’ de Catalunya i Espanya i que tothom hi pugui exposar les propostes pròpies. ERC recorda que les seves són el dret d’autodeterminació amb un referèndum i l’amnistia. Aragonès diu que és una proposta raonable i que té una base en allò que ja es va negociar a Pedralbes. Recorda que aquesta condició és imprescindible per a reconsiderar el seu vot a la investidura i que si no hi ha taula votaran que no. ‘Ningú no pot tenir por de la paraula, de la negociació que condueixi a un acord. Des del “parlant la gent s’entén”. Som aquí, seguem i parlem’, acaba dient Aragonès. La negociació Per part d’ERC, participaran en les converses el portaveu al congrés espanyol, Gabriel Rufián, així com Marta Vilalta i el president del consell nacional dels republicans, Josep Maria Jové, que arrossega encara un procés judicial pel seu pressumpte paper en l’organització del referèndum de l’1-O. Per part dels socialistes, hi participaran la vice-secretària general del PSOE, Adriana Lastra, el secretari d’organització de PSC, Salvador Illa, a més d’una tercera veu, que podria ser el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, o la vice-presidenta de govern espanyol, Carmen Calvo.

ERC fixa al PSOE les condicions d’una negociació entre governs i les bases decideixen sobre la investidura

Carles Puigdemont i Toni Comín ja han arribat al Parlament Europeu. Acompanyats de Marcela Topor, Jami Matamala i Josep Lluís Alay, hi han arribat enmig d’un ampli desplegament de seguretat fins que, al vestíbul del parlament, s’han trobat amb la comitiva de polítics que els esperaven. Allà han pogut saludar el president de la Generalitat, Quim Torra, el president del parlament, Roger Torrent, i altres diputats presents. ‘Després de ser destituïts de manera il·legítima, avui prendrem possessió dels nostres escons a l’europarlament. No ho podem fer tots. Avui l’Oriol Junqueras hauria de ser entre nosaltres. I si la Unió Europea fos realment una unió de drets i llibertats, Junqueras seria aquí.’ Ho ha dit Puigdemont davant una àmplia concentració de mitjans, i ha fet un pronunciament en català, castellà, anglès i francès. Puigdemont també ha dit que ja es podia afirmar que la qüestió catalana havia ‘impactat de ple en els fonaments de la Unió Europea’ i que Europa ja no podia mirar cap a un altre costat. També ha enviat un missatge al PSOE i ha dit que si realment hi havia un nou temps polític al govern espanyol, s’havia ‘de demostrar’.

Puigdemont: ‘La crisi catalana ha impactat als fonaments de la Unió Europea’

L’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG) va lliurar ahir els premis eTech, en un acte fet a l’Auditori Josep Irla. El Premi Referent va recaure en aquesta ocasió en el director de VilaWeb, Vicent Partal ‘degut a la seva llarga trajectòria en el camp de la tecnologia i després de 25 anys’. Partal va dedicar el guardó ‘al periodista @KRLS i president Carles Puigdemont, de manera inevitable si estem parlant a Girona de periodisme, innovació i tecnologia, temes dels quals ell i jo parlàvem constantment en aquesta ciutat abans d’imaginar que la vida el portaria on l’ha portat’. A l’inici de l’acte s’havia reivindicat també la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Els altres premis de la nit van recaure en la comunitat de dones online FemmeInline en el cas del Premi especial del públic al millor projecte, producte o servei digital gironí, en l’Ajuntament d’Olot pel que fa al premi del públic a la millor iniciativa en l’administració local, en el youtuber Strip Marvel en el cas del premi del públic a la millor acció gironina a la xarxa, en Alterego Web el premi a la millor gestió en llengua i comunicació, en DMRI per l’aplicació de tecnologia a l’empresa, en GoodGut el premi a la recerca i la innovació tecnològica, en TwinApp el de millor iniciativa de màrqueting digital i en LaunchmetricsSP el premi a la trajectòria de l’empresa TIC. El lliurament de la tretzena edició del premis eTech va anar precedida de la celebració dues taules rodones i una xerrada de Vicent Partal, que va fer un recorregut per la història de VilaWeb, el diari digital més antic d’Europa, que l’any vinent farà vint-i-cinc anys.

Les empreses de noves tecnologies de Girona guardonen Vicent Partal

El País Valencià necessita per a la dècada vinent una inversió anual en infrastructures d’uns 2.100 milions d’euros. Ho indica l’informe ‘Les obres i serveis públics a examen. Espanya, informe 2019’ de l’Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i de l’Enginyeria Civil. Segons el document, les infrastructures del País Valencià aproven amb un 6,3 de mitjana. Dels 2.100 milions d’euros, 170 haurien de ser per a aeroports; 790 per a carreteres; 420 per al cicle de l’aigua; 435 per a ferrocarrils; 235 per als ports i 108 per al transport públic urbà. D’aquestes sis àrees, l’informe n’avalua de l’1 al 10 la capacitat de les infrastructures, les prestacions, els models de finançament, l’adaptació al futur, el manteniment, la seguretat, la resiliència i la innovació. Els aeroports valencians obtenen bona nota en seguretat (8,2), però en finançament, adaptació al futur, manteniment i innovació no passen del 5, segons l’Associació d’Enginyers de Camins. A les infrastructures del cicle de l’aigua, la seguretat (7,1) i les prestacions (7,6) aconsegueixen bona nota, però suspenen en finançament (4,3) i innovació (3,7). En l’apartat de carreteres, la puntuació és bona en capacitat (7,7), prestacions (7,0) i seguretat (6,8), però dolenta en finançament, adaptació, manteniment i innovació. Els ferrocarrils és l’àrea que en surt més ben parada: tots els valors hi superen l’aprovat i alguns amb nota, com la seguretat (8,2). També obtenen bon resultat les infrastructures portuàries, on tornen a destacar la seguretat (8,0) i l’adaptació al futur (8,0). Finalment, quant al transport públic urbà, s’aconsegueix l’aprovat en tot excepte en innovació (4,8). A la presentació, Vicent Esteban i Aniceto Zaragoza, enginyers de camins que han participat en l’estudi, han informat que s’havien obtingut valors molt justs tant en finançament (4,8), com en innovació (5,0) i manteniment (5,1), cosa que implica una pèrdua progressiva de competitivitat i lideratge al pla internacional.

El País Valencià necessita una inversió anual de 2.100 milions d’euros en infrastructures per a la dècada vinent

Comissions Obreres (CCOO) ha convocat vaga a Renfe al conjunt de l’estat espanyol per al 15 de juliol, segons ha anunciat avui en un comunicat. Amb la jornada de vaga, CCOO reclama més llocs de treball, menys hores de jornada laboral i que es consolidi el salari. Tres aspectes ‘troncals’ de l’últim conveni col·lectiu que, segons denuncia el sindicat, Renfe està incomplint. Així mateix, CCOO ha assegurat que no descarta noves convocatòries de vaga, que podrien afectar també Adif, per al mes d’agost si l’empresa manté una ‘postura intransigent’ i les negociacions segueixen bloquejades. D’altra banda, UGT i CGT descarten per ara donar suport a la vaga del 15 de juliol. En el comunicat, el secretari general del Sector Ferroviari d’FSC-CCOO, Manuel Nicolás Taguas, afirma que Renfe ‘tergiversa’ la reivindicació del sindicat de renovar i rejovenir l’ocupació ferroviària perquè estaria facilitant que augmentessin les persones que es desvinculen de l’empresa. A part, CCOO subratlla la preocupació del personal ferroviari pel fet que Renfe apliqui ‘de manera unilateral’ l’acord recollit en el conveni col•lectiu de reduir la jornada a 37 hores i mitja de mitjana.

El sindicat CCOO convoca vaga a Renfe per al 15 de juliol

Els afiliats de Barcelona de Demòcrates de Catalunya han decidit en un 95,42% de participar en les ‘Primàries Barcelona’ impulsades pel filòsof Jordi Graupera per fer un front comú municipal lleial al mandat de l’1 d’octubre. És el primer partit que aposta de manera clara per aquest espai. El portaveu de Demòcrates, Toni Castellà, ha demanat a PDECat, ERC i la CUP que també participin en la iniciativa i hi presentin els seus candidats. ✅ Amb un cens total de 584 electors, el resultat de la votació entre els voluntaris de Barcelona ha estat: Vots emesos: 40’1% (234 electors) Sí: 95’42% (223 vots)No: 3’05% (7 vots)Blanc: 1’53% (4 vots) Votació realitzada amb la plataforma de vot electrònic @ekratos_ pic.twitter.com/GUsePJedUp — Demòcrates🎗 (@DemocratesCAT) June 18, 2018 L’única condició que el partit hereu d’Unió Democràtica ha proposat a l’associació que promou les primàries és la creació d’una sindicatura electoral independent que controli el procés d’elecció dels candidats. Aquesta sindicatura hauria de ser formada per membres independents, entitats i un representant de cada partit. Castellà també ha anunciat que el partit obre converses amb la coordinadora Primàries per la República, que promou un procés similar a altres municipis, i que participaran en la convenció de la coordinadora fixada pel 14 de juliol.

Demòcrates participarà en les primàries independentistes de Barcelona

El tinent batlle de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha volgut aportar ‘tranquil·litat’ sobre la percepció d’inseguretat a la ciutat. Segons que ha afirmat en una compareixença davant la Comissió de Presidència a petició de JxCat i Cs, no es pot parlar d’una ‘tendència a l’alça’ dels homicidis a Barcelona. Si bé ha admès que des de finals d’agost n’hi ha tres més que l’any passat i que ‘s’han produït en molt poc temps’, ha negat que hi hagi ‘evidència d’un nou problema’. Durant la compareixença, Batlle ha defensat un model ‘integral’ per abordar la inseguretat. En aquest sentit, ha explicat que en els pròxims mesos el govern municipal posarà sobre la taula un pla de seguretat local i el pla director de la Guàrdia Urbana però també un de nova creació: un pla de convivència i civisme. Així mateix, també ha assegurat que les detencions i investigacions de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra per robatoris amb força o violència ha augmentat més del 50% respecte a l’any passat. Sobre els narcopisos, ha apuntat que la situació està ‘força sota control’ al centre de la ciutat Barcelona preveu convocar 1.000 places d’agents de la Guàrdia Urbana Batlle també ha anunciat que Barcelona preveu convocar 1.000 places d’agents de la Guàrdia Urbana entre el 2020 i el 2023, fent que en els pròxims quatre anys es convoquin 250 places anuals. ‘Es produirà un creixement com mai al cos de la Urbana en els anys de democràcia municipal’, ha dit. Així, el total d’agents de la Guàrdia Urbana seria de 3.112 el 2020 i arribaria als 3.535 el 2023, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, ha afegit Batlle, l’edat mitjana dels agents és de 43 anys i sis mesos, una edat que es preveu anar rejovenint amb la incorporació de nous efectius. La destinació dels agents, tant pel que fa a unitats policials com territorial, es decidirà en funció de les estratègies operatives en matèria de seguretat.

Albert Batlle nega una ‘tendència a l’alça’ d’homicidis a Barcelona

VilaWeb i Tastets organitzen un curs introductori de tast de vins on s’aprendrà sobre l’elaboració de vins negres, blancs i rosats. Els curs es divideix en quatre jornades aïllades; es poden fer totes quatre o escollir-ne la que més s’adapti al propi interès. Primera jornada S’explicarà la història del vi, la vinya (el cep, el clima, el sòl, l’orientació, les tècniques de cultiu i la poda). Es farà també una introducció al tast i s’oferiran dos vins a degustar. La sessió tindrà lloc el dijous 27 d’abril a les set del vespre. Podeu reservar la plaça entrant ací. Segona jornada Es parlarà dels tipus de raïm i de les seves característiques en relació al vi. També s’explicarà l’elaboració del vi negre i del blanc i s’hi tastaran tres vins. El tast es farà el dimecres 3 de maig i us podeu inscriure entrant ací. Tercera jornada En aquesta jornada es veuran les elaboracions del vi rosat i del cava. A més, es parlarà de les denominacions d’origen, de les criances i es tastaran quatre vins. La sessió tindrà lloc el dimecres 10 de maig i per reservar la plaça podeu entrar ací. Quarta jornada Aquesta jornada es celebrarà al Celler Mas Comtal d’Avinyonet del Penedès, on es podrà veure sobre el terreny el que s’ha après a les anteriors sessions. Es visitarà tant la vinya com el celler i es seguirà el procés d’elaboració, des del cep fins a l’ampolla. Es citarà a tots els participants al celler el dissabte 20 de maig a les 12 del migdia. Cal reserva prèvia ací. El preu de cada sessió és de 14 euros pels membres de +VilaWeb i de 17.50 euros per a la resta dels participants. També es pot reservar el curs sencer per un preu de 52 euros (membres de +VilaWeb) i de 65 euros per a la resta del públic.

Curs de tast de vins a l’Espai VilaWeb

La Guàrdia Civil considera que les manifestacions de la Diada de l’Onze de Setembre formen part del delicte de rebel·lió. Així ho especifica el document que ha lliurat al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa contra el govern i contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. És un informe detallat que inclou informació sobre les manifestacions de la Diada des del 2012. El passat 11 de desembre, el jutge del Suprem va demanar nombrosa informació a la Guàrdia Civil per a començar a instruir el cas. Entre els informes sol·licitats, volia informació individualitzada dels membres de l’anomenat ‘comitè estratègic per a la independència’ (inclòs al document ‘EnfoCATs’) i del paper que havien tingut en la consecució de la declaració d’independència. En aquell moment, el magistrat no assenyalava ningú, però l’informe de la Guàrdia Civil –de 560 pàgines– ja posa noms i cognoms a persones que considera que han treballat de manera concertada amb l’objectiu d’assolir la independència. Entre els noms que apareixen a l’informe, hi ha el de la número 2 dels republicans, Marta Rovira, l’ex-president Artur Mas i la portaveu de la CUP al Parlament durant el darrer mandat, Anna Gabriel. Quan Llarena estudiï la informació, podria sol·licitar noves citacions o imputacions. A l’atestat, també hi apareix l’ex-entrenador del FC Barcelona Pep Guardiola, que va participar en un acte organitzat per l’ANC, Òmnium i l’AMI l’11 de juny. La Guàrdia Civil l’assenyala perquè Guardiola va llegir el manifest d’un acte que ‘va ser una mobilització per a defensar la via unilateral’. El magistrat també demanava a la Guàrdia Civil ‘elements objectius’ per a determinar si havien desviat fons públics a finalitats independentistes, que identifiqués els responsables dels Comitès de Defensa de la República i del Referèndum (CDR) i també que informés de tots els actes ‘d’agressió, danys o greu resistència’. A les diligències també reclamava nombrosa informació al jutjat 13 de Barcelona. Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras, ja avançava aquestes informacions aquest matí a Twitter. Els ha costat dir-ho però al final ho han fet: segons la policia les manis de la Diada són part del delicte de rebel.lió (pàgines 81 i ss. de atestat 101743-0112). — Andreu Van den Eynde (@eyndePenal) 21 de desembre de 2017 Tal com ha afegit Van den Eynde en una entrevista a Catalunya Ràdio, el document considera delictives les mobilitzacions de la societat civil: ‘La sorpresa no és únicament que el delicte sigui el procés polític, sinó que també inclouen les mobilitzacions de la gent com a instrument del delicte.’ A més, ha confirmat que apareixien noms tant de l’antiga directiva de l’Associació de Municipis per a la Independència com de l’actual.

Les manifestacions de la Diada, considerades delicte de rebel·lió per la Guàrdia Civil

Galerie Mirador 17 de la Place Vendôme, París Mapa a Google L’exili republicà arran de la victòria feixista a la guerra del 1936-1939 és una font d’històries personals i col·lectives inexhaurible. Algunes són ben conegudes. D’unes altres, se’n tenen vagues notícies. I encara n’hi ha per descobrir. A mig camí entre les dues últimes categories hi ha, sens dubte, els set anys de vida de Mirador, una galeria i llibreria que va obrir la porta a la cèntrica i luxosa plaça Vendôme de París, al costat de l’Hotel Ritz. L’exposició Galerie Mirador, París 1948-1955, que es pot veure fins al final de febrer a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell (Baix Penedès), ens desxifra gràcies a la feina del comissari Josep Miquel Garcia l’aventura a la capital de l’art a l’època de tres exiliats catalans: l’editor Víctor Hurtado, el crític d’art i literari Lluís Montanyà i el periodista i bibliòfil Just Cabot, a més de la seva parella, la promotora artística Rosita Castelucho, hereva d’una influent nissaga catalana estretament vinculada a l’art a París. Partint de la societat d’exportació i importació de productes Montaner, engegada per Hurtado i Montanyà, i prenent el nom i fins i tot la mateixa font tipogràfica del setmanari Mirador, puntal del periodisme cultural a Catalunya del 1929 al 1938 i al qual havien estat directament lligats Hurtado i Cabot, el desembre del 1948 es va inaugurar la flamant galeria amb l’aportació del valuós fons d’obres, objectes i gravats de Castelucho i de la gran biblioteca personal del seu marit, que es va situar al soterrani com a llibreria. La primera exposició a la Galerie Mirador es va dedicar a l’obra de Maria Sanmartí, la mare del pintor i cartellista Antoni Clavé, a la qual seguirien la del pintor i gravador Pompeu Audivert, establert a Buenos Aires: la de l’agrupació fotogràfica Groupe des XV; la de l’escultor suís Roland Duss, i les dels pintors Hervé Masson, Ismael Font, Miguel García Vivancos, Claudine Hurwitz i Antonio Suárez. També hi van exposar el pintor francès d’origen alemany Rolf Hirschland, el cubista sicilià Nino Giuffrida, el pintor japonès Key Sato, el pintor jueu d’origen russo-polonès Zygmunt Landau, l’autor figuratiu Pierre-Henry, el ceramista carcassonès Jean Camberoque i el poeta dadaista i dibuixant Georges Ribemont-Dessaignes, a més d’acollir una mostra col·lectiva d’obres d’estètica surrealista de Léon Tutundjian, Pierre Ino i Mima Indelli. El gens negligible catàleg d’artistes que van passar pels aparadors i parets de la Galerie Mirador, exhumat de l’oblit per Josep Miquel Garcia, deixa ben clares dues característiques: la presència habitual de dones artistes i la voluntat d’universalitat des de la catalanitat. Totes dues coses s’exemplifiquen amb la figura de Marianne Peretti, que a vint-i-cinc anys va donar a conèixer per primera vegada públicament la seva obra al local de la plaça de Vendôme. Salvador Dalí, present a la inauguració de l’exposició, potser ja s’ensumava la carrera meteòrica d’aquesta reconeguda il·lustradora i vitrallista franco-brasilera, tota una celebritat al Brasil i l’única dona que va treballar en el grup de l’arquitecte Oscar Niemeyer en la construcció de la capital, Brasília. De casa nostra, també havia d’exposar a la Mirador l’escriptora Mercè Rodoreda –que en el seu exili parisenc va conrear la pintura– i l’escultor Josep Granyer, el 1955, però les vicissituds personals i vitals dels promotors de la galeria no ho van permetre. El 1951, de fet, Rosita Castelucho i Just Cabot havien partit peres amb Lluís Montanyà i Víctor Hurtado i van decidir obrir el seu propi negoci, la Librairie Artistique Espagnole et Latino-Americaine, al bulevard de Montparnasse, 125. I a la darreria del 1954, avisat justament per Rodoreda, Montanyà va optar a una plaça de traductor a la seu de l’Organització Internacional del Treball i es va traslladar a viure a Ginebra. Hurtado, sol al capdavant de la galeria d’art, va decidir abaixar-ne definitivament la persiana el desembre del 1955. Però la feina cultural i catalanista de la Mirador, veritable espai aglutinador durant set anys d’una part de la comunitat catalana exiliada a la capital francesa, Hurtado la transformaria més endavant en la creació del veterà i prestigiós Centre d’Estudis Catalans de París. I una mica més: En l’arrencada de la Galerie Mirador, el suport de Rosita Castelucho va ésser primordial, atès que dels quatre socis impulsors, era l’única que tenia vincles ferms amb els cercles artístics parisencs. No en va formava part de la família Castelucho, tota una institució a París des que s’hi va establir el seu avi, el dibuixant i gravador barceloní Antoni Castelucho i Vendrell (1835-1910). Un fill d’aquest últim, Claudi Castelucho (1870-1927), va ser professor adjunt a l’Académie Whistler i va fundar, el 1904, l’escola privada de belles arts Académie de la Grande Chaumière. I un altre, Emili Castelucho (1879-1939), va obrir a Montparnasse la botiga i galeria d’art Castelucho, des d’on es va poder relacionar amb Dalí, Matisse, Miró, Manolo, Nonell, Picasso… D’aquella botiga, precisament, en sortirien les teles per al Guernica. La seva filla, Rosa-Antonieta Castelucho (1903-1987), va mantenir el negoci familiar fins que es va ajuntar amb Just Cabot. El president Quim Torra, un confés cabotià, escrivia el 2011 davant la tomba de Just Cabot al cementiri de Montparnasse, ‘molt a prop d’on és enterrat el senyor Citroên i plena de noms, tots ells, de la família de la seva dona, els Castelucho’: ‘A la mort de Cabot, el 1961, aniria tornant a Barcelona i moriria els anys vuitanta a Reus. Cabot enterrat a París i ella, a Catalunya. Quina paradoxa.’ —Què és Com a casa? —Tots els articles —Suggeriments per a la secció: [email protected]

Un aparador de Catalunya a la capital de l’art

El diumenge 10 de novembre farà pràcticament un mes que s’haurà fet pública la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra mig govern legítim de la Generalitat, la presidenta del parlament i dos dirigents socials. Però aquell dia sembla que l’independentisme encararà les eleccions espanyoles d’una manera molt similar a les del 28 d’abril. Si més no, ho fan pensar els primers moviments i preses de posició de les forces polítiques independentistes després de l’anunci de repetició electoral. Això sí, n’hi haurà una, de diferència, que serà substancial i que ja s’albira: els presos polítics que aleshores van poder encapçalar les candidatures de Junts per Catalunya i d’ERC segurament ara no ho podran fer, perquè ja hauran estat inhabilitats per Manuel Marchena i els altres sis magistrats. Tant ERC com Junts per Catalunya veuen clar que són unes eleccions en què l’independentisme hi ha de ser. La diputada d’ERC Montse Bassa ho explica així a VilaWeb: ‘Preferiria no haver-hi de ser, perquè jo voldria que fóssim una república independent. Però mentre no ho siguem, hem d’aprofitar tots els espais polítics on puguem fer pressió.’ Parla d’una sensació molt personal que té després de visitar cada setmana la seva germana, Dolors Bassa, tancada al Puig de les Basses: ‘Sento tanta indignació quan surto, que l’he de gestionar. No et pots quedar a casa havent-hi aquesta repressió tan absurda, tan bèstia i salvatge. I ho intento gestionar amb acció. I allà em passa igual. Quan sóc a Madrid veig amb tanta la impotència les poques ganes de diàleg que tenen, que em plau dir-los que nosaltres som allà per a exigir diàleg.’ Bassa diu que havia arribat a tenir dubtes sobre la necessitat de presentar-se a les eleccions espanyoles, i ara veu molt clar que a Madrid s’hi ha de ser. ‘Perquè aquests mesos he vist que ser-hi ens permet de dir-los a la cara tot el que pensem. Les nostres intervencions són un possible altaveu perquè arribi a la ciutadania espanyola. És important de tenir-hi un altaveu, per a poder condicionar. I si l’independentisme és fort condiciona les polítiques a Madrid.’ Junts per Catalunya també ho enfoca així. La diputada Laura Borràs declara a VilaWeb que sempre ha vist les urnes com una oportunitat: ‘L’independentisme ha acceptat cada repte electoral com una oportunitat per a ser cada vegada més majoritari. I això s’ha reflectit en la majoria independentista que hi ha a Catalunya. I el nombre de diputats independentistes que hi ha ara a Madrid és el més gran que hi ha hagut mai. L’independentisme ha de veure cada cita electoral com una oportunitat de ser més. La qüestió és si després serem capaços de traslladar aquests resultats que reflecteixen les urnes al dia a dia de la política.’ No és pas tan clar que aquesta vegada la CUP faci un pas que no ha fet mai: presentar-se a unes eleccions espanyoles. Encara ha de prendre la decisió, però ho ha de fer contra rellotge, perquè el 4 d’octubre és el darrer dia per a presentar-se coalicions. VilaWeb ha provat debades de tenir una veu de la CUP que expliqués la posició de la formació per a aquest article. La CUP té dues setmanes de coll per a mantenir-se’n al marge o bé fer un tomb estratègic. El debat intern abans de la campanya del 28-A fou intens, i els sectors que aleshores eren favorables a presentar candidatura ja s’han començat a moure, algunes pressionant perquè es faci aquest tomb. És el cas de la Forja, l’organització juvenil pròxima a les tesis de Poble Lliure, que ha dit en un comunicat que cal que el 10-N la CUP ‘encapçali una proposta de blocatge’, que defensi el mandat del Primer d’Octubre i ‘no claudiqui davant els poders de l’estat espanyol’. La posició de Poble Lliure sobre les eleccions espanyoles és compartida per Som Alternativa, la plataforma d’Albano-Dante Fachin, que fa una crida a reunir tots els partits independentistes i els comuns en una taula per valorar quina és la millor resposta a la repetició electoral. Aquestes formacions, més els Pirates de Catalunya, van presentar-se el 28-A com a coalició electoral amb el nom de Front Republicà, que va anar de poc que no obté representació al congrés espanyol a la circumscripció per Barcelona. I ara ja han començat a parlar sobre la possibilitat de repetir aquella fórmula, segons que explica Fachin a VilaWeb. Tenen una posició crítica sobre el paper que han tingut ERC i Junts per Catalunya al congrés aquests mesos; a uns els acusen d’emblanquiment del PSOE, i els altres d’indefinició. Demana que hi hagi una acció conjunta: ‘Aquestes noves eleccions no són una estratègia del PSOE, sinó de l’estat. I per això, els partits sobiranistes ho haurien d’enfocar de manera mitjanament conjunta. Si des de Vox al PSOE, passant per la monarquia i l’Íbex, volen eleccions espanyoles vol dir que hi ha una trampa preparada. Ells són capaços d’actuar conjuntament i nosaltres no?’ Per això diu que caldrà compartir punts de vista, que caldrà que ho facin ‘totes les persones i organitzacions que creuen que Catalunya s’ha de poder autodeterminar, des dels comuns al PDECat’. Però quina forma hauria de tenir aquesta acció conjunta? Diu que això li importa poc. Tant és que sigui una candidatura conjunta o candidatures separades però amb una estratègia compartida. ‘S’ha de fer aquesta anàlisi conjunta, i que això desemboqui en una fórmula o una altra s’haurà de veure. De què serviran els diputats que van a Madrid? Si hi ha d’haver llista única o no, què vol dir? Sí, que n’hi haurà 25 o 27… Molt bé, però què faran? Aquests sis mesos hem vist que uns volien donar suport a Pedro Sánchez peti qui peti i uns altres, de vegades sí i de vegades no.’ L’actitud de Pedro Sánchez aquestes últimes setmanes s’ha anat endurint en relació amb Catalunya, fins a amenaçar de tornar a aplicar l’article 155 i aproximar més encara el seu discurs al de Ciutadans i al del PP. Montse Bassa explica que això no els farà canviar pas els missatges de campanya, per coherència. ‘No ens aixecarem de la taula si ells no ho fan, com hem vist clar aquests dies amb Pedro Sánchez. Però nosaltres hem de ser forts amb les nostres idees, i sé que la gent tancada a la presó, que no han canviat ni un mil·límetre les conviccions, pensen que la posició ha de ser aquesta.’ Una altra cosa, precisa la diputada d’ERC, és la posició que tindrà el partit després de les eleccions sobre una possible investidura. I aclareix que si el candidat socialista manté aquest to i aquest discurs s’oposaran a fer-lo president. ‘Jo vull arribar a la independència de Catalunya i pressionar. Però dir que no abans de saber què ens trobarem, no. Ells van canviant, moguts per interessos partidistes, però evidentment si després de les eleccions ens trobem uns socialistes que no escolten, i que s’ajunten amb les dretes, no els investirem.’ Borràs i Bassa, llista conjunta i unitat estratègica Montse Bassa diu que el debat sobre la llista única ja s’ha superat. ‘La meva opinió és que seria un error anar en una llista única. És una unitat mal entesa, perquè quan lluites per la independència allà hi ha dues cares d’una mateixa moneda: la part nacional i la social. Aquests mesos a Madrid hem votat. Hi ha temes del dia a dia. I jo vull una política d’esquerres, no tenim la mateixa ideologia. Però no és cap contradicció, jo puc parlar perfectament amb Laura Borràs sobre el tema nacional i serem tan amigues si ella vota un punt d’educació o d’habitatge diferent de mi, perquè venim de partits molt diferents.’ Afegeix que allò que cal és una unitat estratègica de l’independentisme. ‘A ERC la defensem des del minut zero. Ho compartim tots. I entenc perfectament que la gent demani això, i jo vaig sortir fa quatre dies al carrer demanant-ho. Malgrat les actituds i les desavinences que hi ha hagut en un partit i en un altre s’han de superar, i hem de tenir una estratègia conjunta, perquè si no ja podem plegar.’ Laura Borràs considera que una llista conjunta donaria més força a l’independentisme, però no en vol fer sang i defuig la polèmica. Fa, això sí, aquestes consideracions: ‘Llista conjunta? Si m’ho demaneu a mi, que no era en política abans de l’1-O, i que hi entro pensant que cal una resposta política excepcional a una situació excepcional com la que vivim, us he de dir que sí. Hauríem d’abordar aquesta qüestió amb aquesta perspectiva després de la sentència. Però com que ja hem estat tot aquest temps en l’escenari polític, no vull entrar en cap mena d’especulació ni crear cap expectativa que naturalment després decep els qui sortim al carrer a manifestar-nos i que ens demanen unitat. Sempre parlem de la unitat, i no sé si la poden demanar a qui l’ofereix, sinó potser a qui la rebutja. Però com que no vull entrar en retrets perquè no m’hi sento còmoda, no vull suscitar aquestes falses esperances. Cada vegada que s’ha parlat d’això i cada vegada que s’han fet ofertes en ferm –no pas propostes retòriques– no ha funcionat.’ I amb la perspectiva de presentar-s’hi separats, tant ERC com JxCat són conscients que molt probablement no podran presentar els presoners a les llistes electorals. Per això ahir Laura Borràs deia a Ràdio 4 que no era del parer d’incloure’ls-hi, perquè al cap de pocs dies en serien foragitats pel poder judicial espanyol. És una decisió, afegia, que l’ha de prendre la formació d’acord amb els presos. I és un debat que també té ERC. Montse Bassa afegeix el seu punt de vista: ‘L’Oriol Junqueras és el nostre candidat. No l’han inhabilitat i no serem nosaltres que ho farem.’

Entre la impotència i el blocatge: què ha de fer l’independentisme el 10-N?

El president de les Corts i el Bloc, Enric Morera, ha demanat una reunió entre els partits del govern (PSPV i Compromís) per prendre un acord abans del debat de política general del 11 de setembre. ‘Són forces polítiques diferents i per això cal pactar un full de ruta’, ha dit. Ha explicat que havia demanat aquesta reunió com a president del Bloc, una reunió ‘necessària per a pactar fins i tot les diferències’ entre PSPV i Compromís. L’origen d’aquesta petició són les discrepàncies que han manifestat els dirigents de tots dos partits després la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dimecres, en què el representant de la Generalitat va votar a favor de l’objectiu de dèficit proposat pel govern espanyol. La Conselleria d’Hisenda que dirigeix Vicent Soler (PSPV) diu que van informar Compromís de les negociacions, mentre que Compromís fa palès el malestar i diu que havien pactat l’abstenció. Per Morera, ‘quan hi ha diferències se n’ha de parlar en la taula que agrupa les forces polítiques del Botànic’. Explica que l’objectiu és continuar progressant, cooperant i dotant de contingut i solucions les polítiques que tanta estabilitat i rigor els han donat aquests últims tres anys. Dues setmanes abans del debat de política general, el president del parlament diu: ‘Cal fixar aquest full de ruta amb tots aquells que volem continuar donant estabilitat i rigor a les polítiques del Botànic.’

Morera demana una reunió entre PSPV i Compromís per pactar un full de ruta abans del debat de política general

Primàries per Barcelona ha engegat el projecte després de recollir 32.500 signatures de suport. Des d’avui, qui vulgui votar en les primàries republicanes independentistes per escollir candidat per a les municipals s’ha de registrar a la pàgina web. A partir del registre, s’elaborarà el cens dels individus i hauran de votar el candidat que volen per a presentar-se eleccions municipals de la capital catalana. Es posa en marxa així, la proposta de Jordi Graupera i que pretén fer unes primàries entre l’independentisme per triar el candidat a les eleccions municipals de Barcelona. Graupera, professor i filòsof, vol presentar-se a aquestes primàries i va defensar, en el moment de presentar la proposta, que l’independentisme guanyarà les municipals a la capital catalana si hi va junt però que, si ho fa per separat, la batllessa Ada Colau, podria revalidar el mandat ‘per un sol vot’. Els socis de l’ANC van aprovar la proposta d’impulsar i celebrar aquestes primàries republicanes per elegir candidats a les eleccions municipals de 2019 a Barcelona i a les grans ciutats de Catalunya i formar, amb això, unes candidatures unitàries independentistes a les grans ciutats. L’objectiu del projecte és aconseguir que hi hagi el màxim nombre de batlles republicans. Per la seva banda, en canvi, els partits independentistes no semblen disposats a sumar-s’hi. ERC i la CUP ja s’hi van negar. I el PDECat tampoc s’hi mostra predisposat.

Primàries per Barcelona obre el cens i la preinscripció de candidatures

L’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó va ser la setena degana de la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2016 i el passat mes de març, quan Margarida Aritzeta en va prendre el relleu. I aquest divendres els escriptors i la Institució li van voler retre un sentit homenatge, amb un acte a l’antic mas de Vil·la Joana, a Collserola, on hi ha el museu que Barcelona dedica a mossèn Cinto Verdaguer. L’acte era previst de fer-se al patí, envoltat gairebé totalment per la vegetació però el vent va aconsellar de traslladar-lo a l’interior de l’edifici, a una sala on es van encabir amb dificultats el centenar llarg de persones presents, majoritàriament del gremi de l’escritura i del món de la lectura. Només començar l’acte, presidit per la consellera de Cultura, l’actual degana va ironitzar recordant la tramuntana de Figueres, on Isabel-Clara Simó va viure tants anys i on va conèixer el seu company de vida, el periodista i editor Xavier Dalfó. Aritzeta es va preguntar si el vent també volia retre reconeixement a la dona forta que l’havia presidit en la institució. Abans l’actual director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, va voler posar de relleu que l’escriptora alcoiana va exercir de degana de la Institució durant els mesos difícils del 155 i li agrair que mantingués el rumb i preservés l’essència d’una entitat fundada el 1937, en l’anterior republica. A part dels parlaments institucionals varen pendre la paraula persones pròximes a Isabel-Clara Simó que varen voler llegir fragments de la seua obra. Entre elles l’actual diputada i ex-directora de la Institució i consellera de cultura Laura Borràs o el director de TV3, Vicent Sanchis. També van prendre la paraula Bel Olit, que va llegir un punyent fragment de ‘La presidenta’ i que va portar la salutació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i d’Escola Valenciana, Raimon, que va rescatar un text sobre un jutge ‘ara que estem veient més jutges que mai’, l’actriu Montserrat Carulla, que va introduir el famós ‘M’aclame a tu’ de Vicent Andrés Estellés, Gerard Quintana, que va desvetllar que en la seva novel·la ella és el personatge que signa llibres, Xavier Bru de Sala o Elena Batlle, de l’editorial Gregal que acaba d’editar el darrer llibre de l’autora, un recull de textos breus. La filla d’Isabel-Clara, Cristina, va ser l’encarregada de tancar l’acte posant veu a la seva mare, que té dificultats d’expressió. Tot i amb això l’escriptora no s’hi va poder estar, fent gala del seu tarannà de dona directa i forta, de prometre als assistents que els enterraria a tots, per si algú pensava que allò eren unes absoltes. Entre rialles, abraçades i complicitats, com el ram de flors grogues en record dels presos que li va lliurar Magda Oranich, els assistents van tornar a l’aire lliure, al pati que estava preparat en principi per a fer l’acte, on el grup també alcoià VerdCel va fer un petit concert, ple de complicitat amb l’escriptora. Al final Isabel-Clara Simó, amb més de cinquanta llibres publicats a l’esquena, es va dedicar a saludar tothom i a fer-se fotografies amb tanta gent com li ho demanava. Dins, per a tancar l’acte ja s’havia encarregat de deixar clar qui és amb dos visques que en definitiva la defineixen: a la literatura i als Països Catalans.

Les lletres acomboien i homenatgen la degana Isabel-Clara Simó

Uns dos-centes independentistes d’Iniciativa per Catalunya i grups afins han signat el manifest ‘Amb En Comú Podem guanyem sobirania’, en què demanen el vot per a Xavier Domènech a les eleccions espanyoles. El manifest es presenta avui al vespre. Els signants diuen que estan ‘convençuts’ que Domènech és l’opció que representa millor ‘els valors de l’esquerra independentista’ i qui pot defensar més bé ‘el dret a l’autodeterminació i la seva materialització a través d’un referèndum’. Entre els autors del manifest, hi ha persones vinculades a ICV, Podem i EUiA, però també alguns independents que el 27-S havien demanat el vot per a la CUP. Hi ha, per exemple, Jaume Bosch (ICV), David Companyon (ex-diputat d’EUiA), Ricard Gomà (ICV), Salvador Milà (ICV), Arcadi Oliveras (Procés Constituent), Ignasi Riera (ex-diputat d’ICV), Sara Vilà (senadora de Catalunya Sí que es Pot), Arnau Mallol (Podem), Laura Massana (ex-diputada d’ICV), Anna Sallés (historiadora), Maite Vilalta (professora de la UB). I també hi ha l’antropòleg Manuel Delgado, que fou candidat de la CUP el 27-S. Delgado explica a VilaWeb quines raons l’han portat a donar suport a la llista de Xavier Domènech. —Per què heu decidit de donar-hi suport? —Perquè sospito que hi haurà alguns milers de votants de la CUP que faran això mateix. —Per quina raó? —Perquè de totes les opcions és la que hi ha més a l’esquerra. I confiem que sigui la que pot contribuir més a la causa per la independència. —De quina manera pot contribuir a la causa independentista una formació que no té per objectiu la independència? —El manifest no és de partits polítics, sinó de persones convençudes que a Catalunya li convindria ser independent i que donen suport a una opció que confiem que hi contribuirà, i que és una opció inequívocament sobiranista. —Però de quina manera En Comú Podem pot ajudar que Catalunya sigui indepenedent? —Defensant fins a les últimes conseqüències la seva pròpia vocació programàtica sobiranista. —Defensant el referèndum, voleu dir? —La defensa del dret d’autodeterminació. —Mitjançant el referèndum. —Sí. Jo i molta altra gent estem convençuts que la fórmula pera assolir la independència és un referèndum d’autodeterminació. Tots els partits agrupats a En Comú Podem són partidaris del dret d’autodeterminació. —En la negociació posterior al 20-D vam veure com el referèndum a Catalunya deixava de ser una línia vermella per Podem. —Però aquesta candidatura no és la mateixa. Hi ha partits d’aquesta opció que es van presentar a les eleccions parlamentàries a Catalunya però n’hi ha alguns altres. Vull recordar que Procés Constituent no va donar suport a Lluís Rabell. Ni tampoc Ada Colau. I alguns dels màxims exponents del seu govern municipal, com Gala Pin, van dir públicament que votarien la CUP. —La diferència entre Catalunya Sí que es Pot i En Comú és que hi ha la gent de Barcelona en Comú… —És la consciència que va prendre En Comú Podem que una bona part del fracàs de CSQP a veure amb això. Recordem que després del 27-S hi va haver la dimissió gairebé immediata de Gemma Ubasart de Podem. Va deixar el lideratge de Podem perquè va ser conscient que aquest havia estat l’error: que el perfil sobiranista havia estat baix, tot i que programàticament ho era. En Comú Podem, Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa i Procés Constituent són essencialment forces sobiranistes. —Però En Comú Podem defensa el dret d’autodeterminació exercit a través d’un referèndum acordat amb l’estat. —Això no ho he vist enlloc. —L’argument és que si hi ha un canvi polític a Espanya es podrà fer una reforma perquè hi hagi un referèndum. Això vol dir un referèndum pactat. —Això ja es veurà. És evident que hi ha gent dins aquesta coalició i a Madrid que diuen que això bàsicament ha de ser una cosa acordada. En Comú Podem està compromès amb un projecte que des del principi, com a coalició, sempre ha apostat sense matisos i sense condicionants externs per l’exercici del dret d’autodeterminació. Si pot ser, pactat. I si no, alabat sia Déu. Això no implica dir que si això no fos pactat deixés de constar al programa. Dubto molt que En Comú Podem ho defensi, perquè això voldria dir diluir la diferència amb el PSC. —En Comú Podem ha defensat un referèndum unilateral d’independència? —Jo diria que no és una cosa que es descarti. Encara no han presentat el programa complet. —Canviarà substancialment respecte el del 20-D? —És una altra candidatura. Per què us penseu que Ada Colau i Barcelona en Comú no van donar suport a en Rabell a les eleccions parlamentàries? Per la mateixa raó per la qual una part del seu govern va donar suport a la CUP. I per la mateixa raó per la qual jo vaig poder donar suport a la CUP. Estic segur que Ada Colau no es volia enfrontar a la CUP. El projecte engegat per Colau i per Pisarello estic convençut que rebrà molts vots de votants de la CUP. I en el meu cas hi ha hagut un malentès, perquè quan vaig donar suport a la llista de la CUP no vaig deixar mai de ser militant del Partit Comunista, i per extensió d’Esquerra Unida. I a mi ningú no em va dir res. —Us demano pel suport no pas com a militant d’un partit, sinó com a independentista convençut. —Jo i tota la gent que hem signat aquest manifest estem convençuts que la candidatura d’En Comú Podem és tècnicament la millor. Hi ha una sinceritat d’una bona part de la gent que en formen part que el seu objectiu no és la independència –sí que ho és per a nosaltres, però no per a la coalició–, sinó l’exercici del dret d’autodeterminació. Això implica que En Comú Podem és una opció inequívocament sobiranista. Sense matisos ni objectius. Per què una part de la candidatura es va despenjar del projecte independentista? —Vós direu. —Això no té tant a veure amb desistir de la voluntat de la independència sinó amb la desconfiança que motivava que qui hi ha en aquest procés és Convergència. Per nosaltres això implicava una contradicció que no hem aconseguit superar i que és la que ens feia veure amb desgrat tot això que passava amb la CUP. Difícilment podem deixar en mans de CDC, en bona mesura, un procés com aquest; en mans d’un partit corrupte que ha estat còmplice i lacai del nacionalisme espanyol. —Una opció era baixar del tren de l’independentisme i l’altra era continuar-hi per a condicionar-ne el rumb. —L’independentisme és una opció possible. I, a més, raonable. Entenem que tant de bo l’independentisme fos un procés en què exercís l’hegemonia l’esquerra. —Bé vau donar suport a la CUP el 27-S. —És clar. I ningú del partit no m’ho va retreure mai. Vaig anar a la llista de la CUP amb permís del partit, perquè enteníem que hi hagués algú que provingués de la militància antifeixista històrica. I per això hi vaig anar jo, com hi hauria pogut anar una altra gent que també eren militants del partit. Nosaltres creiem en la unitat popular, i creiem que és l’instrument per a assolir la independència. Creiem que és l’esquerra que ha de liderar el procés, i fem força entre nosaltres. L’objectiu és clarament exercir l’autodeterminació, fer un referèndum d’autodeterminació. Això és innegociable.

Manuel Delgado explica per què dóna suport a En Comú Podem el 26-J

El coordinador federal d’Esquerra Unida, Alberto Garzón, ha exigit al govern espanyol que calmi la situació a Catalunya i que demani a l’advocacia general de l’estat espanyol que retiri l’acusació per rebel·lió contra els dirigents independentistes processats en la causa contra el primer d’octubre. Ho ha dit en una entrevista a RNE recollida per Europa Press. I ha palesat que el govern espanyol té marge per a fer coses que millorin la situació a Catalunya, a banda de promoure la intervenció de la fiscalia. Ha defensat que un pas podria ser que l’advocacia retirés la seva acusació, que ‘no té ni cap ni peus’. També ha qualificat de ‘irresponsables’ el president de Ciutadans, Albert Rivera, i la dirigent d’aquest partit a Catalunya, Inés Arrimadas, per have anat a retirar llaços grocs als carrers d’Alella. Els ha acusat de polaritzar la societat catalana. Ha afegit que aquesta actuació respon a un gest electoral i ha demanat a tots els dirigents polítics que pensin en les pròximes generacions i no empaitin ‘situacions que divideixin’. ‘A Llarena, li van posar una demanda per “bocamoll”‘ Garzón ha criticat que el govern espanyol pagui 544.982 euros a un bufet d’advocats per a defensar el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena en la demanda civil a Bèlgica. ‘Li interposen una querella per “bocamoll” i ara demana empara al poder polític. Això és un problema. El govern ha cedit a un xantatge del sector més conservador que vulnera la independència judicial’, ha reblat.

Alberto Garzón demana a l’estat espanyol que retiri l’acusació contra els dirigents independentistes

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha intervingut en l’acte del Consell per la República a Perpinyà amb un missatge de veu enregistrat a la presó dels Lledoners. ‘Hem aconseguit de posar l’estat espanyol contra les cordes en el nostre millor escenari, que és la democràcia, les urnes’, ha assegurat. Ha demanat d’aprendre de la repressió desencadenada després de l’1-O per ‘preparar millor el proper embat que ha de ser el definitiu.’ ‘Quan som molts i actuem coordinats, sense retrets ni confondre l’adversari, tenim prou força per a obligar l’estat a fer coses que per si sol mai no hauria volgut fer. És així com ha hagut de reconèixer la naturalesa política del conflicte i és així com l’hem assegut en una taula de negociació. Siguem més i siguem més forts per guanyar aquest torcebraç a l’estat’, ha afegit. 🎥 Avui hem tornat a sentir la veu d’Oriol @junqueras!⁰ 🗣"Seguirem avançant malgrat els que encara dubten. I ho farem abraçant cada vegada 👫👭👬a més gent. Guanyarem i ho farem per ✊desbordament democràtic. Hem de ser molts, tants que ho farem inevitable!" pic.twitter.com/n9oE2dMPyL — Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) February 29, 2020 Junqueras ha celebrat com una ‘victòria incompleta i insuficient’ el fet que el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí siguin eurodiputats i ho ha atribuït a una ‘tasca coordinada de presos, exiliats i el conjunt del moviment republicà’. Així i tot, ha remarcat que encara no s’ha aconseguit la construcció d’una República Catalana i que, per tant, no es pot defallir. També ha reivindicat l’estratègia de diàleg amb l’estat espanyol. Per Junqueras, la força de l’independentisme l’ha obligat a reconèixer la naturalesa del conflicte i a seure en una taula de negociació.

El missatge de Junqueras a Perpinyà: ‘Seguirem avançant malgrat els que encara dubten’

L’eurodiputada i antiga síndica de Ciutadans a les Corts Valencianes Carolina Punset denuncia que el seu partit la va espiar quan va anar a visitar a Carles Puigdemont a Bèlgica. En el programa Preguntes Freqüents de TV3, Punset va explicar ahir que el partit, a més, li ha obert un expedient per anar a visitar Puigdemont i, també, per participar en el programa FAQS. ‘Una demostració de la falta de democràcia i de tolerància del partit’, va dir Punset. "A @CiudadanosCs m'han obert un expedient per anar a veure @KRLS i per la meva visita a @FAQSTV3" @CarolinaPunset (eurodiputada) #FAQSsenseRaholaTV3 ▶️ https://t.co/4Ld8MYhBhj pic.twitter.com/rALwuNPmCv — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) October 20, 2018 De fet, ahir, l’eurodiputada va anunciar que abandonava el partit en una carta molt dura, publicada per eldiario.es, en què els retreu el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques. En la carta, denuncia que, a qui difereix de la postura d’Albert Rivera, l’assenyalen i l’espien, ‘tal com feien els agents del KGB’. ‘Et renyen, perquè has parlat amb Puigdemont, amb persones d’ERC, amb qualsevol que no sigui del bloc del 155. Fa llàstima.’ Per especificar-ho, Punset al FAQS va detallar diversos exemples per mostrar la manera de funcionar del partit. Va explicar, per exemple, que no se celebren primàries enlloc més que a Madrid i Barcelona, el que significa que si algú surt de la línia que considera adequada la cúpula del partit, directament no té possibilitats d’entrar a les llistes. "Més enllà de Madrid i Barcelona, les primàries a Ciutadans no existeixen" @CarolinaPunset (eurodiputada) #FAQSsenseRaholaTV3 ▶️ https://t.co/4Ld8MYhBhj pic.twitter.com/5WWrXShSLq — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) October 20, 2018 Juntament amb el diputat no adscrit a les Corts Valencianes Aleix Mari, que va abandonar el partit fa un any i mig, van relatar com membres de Ciutadans es burlen de la situació dels presos polítics catalans. A més, afegia Punset, Ciutadans atia a la confrontació social en comptes d’escoltar a l’adversari polític. "Ara la solució passa per escoltar els adversaris polítics i no pas treure llaços o polaritzar la situació" @CarolinaPunset (eurodiputada) #FAQSsenseRaholaTV3 ▶️ https://t.co/4Ld8MYhBhj pic.twitter.com/5GetrBxt4q — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) October 20, 2018

L’eurodiputada Carolina Punset denuncia que Ciutadans la va espiar quan va anar a visitar Puigdemont

Les entitats convocants de la mobilització contra el judici del 9-N han anunciat que la xifra d’inscrits s’acosta molt a les quaranta mil persones, fet que fa pensar que la xifra es superarà aquest dilluns, tenint en compte que molta gent no s’apunta a les concentracions i manifestacions organitzades amb aquest mètode però hi acaba anant. En total, es mobilitzaran 157 autobusos des de moltes ciutats i comarques. Membres de diversos partits polítics i grups parlamentaris (Junts pel Sí, CUP, Barcelona en Comú, EUiA…), dels sindicats del país (CCOO, UGT, COS…) i de les entitats sobiranistes han fet una conferència de premsa aquest matí per anunciar com serà la mobilització i per denunciar que ‘el 6-F ens jutgen a tots’.

Mobilització de rècord: 40.000 persones denunciaran al carrer el judici contra el 9-N

El PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida han reprès les negociacions per a tancar el nou Acord del Botànic. La reunió, que s’ha fet a la seu dels socialistes a València, ha començat a les deu del matí i s’ha allargat unes quatre hores. Els assistents l’han qualificada de productiva i satisfactòria, i han acordat de tornar a reunir-se el 5 de juny. La qüestió principal que s’ha abordat és la que centra la tercera comissió de treball, la més important, que dissenyarà l’estructura del nou govern encarregat d’executar l’acord programàtic que tanquen els socis. Tot i això, encara no s’ha concretat quin nombre de conselleries el conformaran. L’objectiu és que abans del 12 de juny, dia en què hi ha prevista la sessió d’investidura a les Corts, el pacte estigui enllestit. Abans d’entrar a la reunió, el secretari general de Podem, Antonio Estañ, s’ha mostrat optimista i confiava que les negociacions avançarien molt, tot i que diu que és massa aviat perquè surtin els primers noms dels futurs consellers. Unides Podem vol que el ‘mestissatge’ del qual es parla en aquestes negociacions s’estengui a tots els llocs possibles i arribi a la Presidència i la Vice-presidència. Diu que és una mesura per a evitar el monopoli del PSPV o Compromís. Però la proposta no ha arribat gaire lluny, i els socialistes els han recordat els resultats de les eleccions. Manuel Mata creu que és ‘lleig’ exigir i, tot i estar a favor de la participació de Podem en el govern, els demana que siguin compromesos i lleials ‘sense voler assaltar el cel’. Compromís veu amb bons ulls la incorporació d’Unides Podem en matèries competencials, però insisteix que cal estudiar com es materialitza això, perquè tenen vuit diputats i, per tant, la seva situació no és la mateixa que la dels altres dos socis. ‘El més important és que aquest govern ha d’estar molt cohesionat, perquè sabem què tenim davant’, ha dit la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó.

El PSPV i Compromís posen límits al pes de Podem al futur consell

Almenys 42 migrants han mort ofegats en bolcar l’embarcació amb la qual havien abandonat el port de la ciutat egípcia de Rosetta. Les autoritats del país han assegurat que s’han rescatat a 150 persones, però es tem que hi ha molts més morts. L’agència de notícies MENA ha informat que l’embarcació transportava unes 600 persones. Amb el tancament de la ruta dels Balcans, el passat mes de març, el corredor de la Mediterrània central s’ha convertit en la principal via d’accés dels migrants a Europa. La majoria d’embarcacions surten de Líbia cap a Itàlia (Lampedusa o Sicília). Tanmateix, Tunísia i Egipte també són ports de sortida d’aquesta ruta. El cap de l’agència europea de protecció de fronteres (Frontex), Fabrice Leggeri, va afirmar aquest estiu que ‘Egipte s’està convertint en un país d’eixida el nombre d’embarcacions que han sortit del país ha superat el miler el 2016’. Des del 2014, més de 10.000 persones han mort intentant travessar la Mediterrània, segons l’ONU.

Almenys 42 migrants moren en un naufragi prop d’Egipte

La primera Diada sense tu. Estic segur que també haurà estat tot un èxit, com les que vam organitzar plegats amb l’Ignasi Termes i la darrera que vam dissenyar, la del 2015. Sempre ens vas fer total confiança, no ens vas qüestionar mai res i sempre ens vas defensar en tot moment. Tant de l’Ignasi, com de mi i de molts més, t’has convertit en la nostra mare política. Crec que és hora que anem reivindicant les mares polítiques, les qui ens han ensenyat tant. I no tan sols per paritat, sinó per defensar-nos de la indignitat dels qui promouen el relat de la falsa vulneració de drets dels diputats el 6 i 7 de setembre. Tot plegat mentre callen vilment respecte dels qui són a la presó o a l’exili per haver cantat, organitzat mobilitzacions, muntat un referèndum o, com tu, per haver propiciat un debat parlamentari. Si no s’escandalitzen per això, em pregunto si es poden autoanomenar demòcrates. Erròniament s’han cregut que, tancant-vos uns quants, obligant uns altres a exiliar-se o perseguint-nos judicialment a tots, ens posaran la por al cor de la mateixa manera que ens van posar les porres al cos el primer d’octubre. Els ideals i ser-hi lleial són la millor cuirassa possible contra les pors i els dubtes. I, sobretot, també l’és tenir-nos els uns als altres. Amb el vostre exemple no deixarem que facin créixer ràbia dins nostre. La ràbia i l’odi, ni ens pertanyen ni els volem. A cada agressió, més generositat. Com més intolerància, abracem més. Com més punys tancats, més mans obertes. Farem possible una societat lliure, crítica i cohesionada. Fins I tot amb els qui avui us volen preses i callades. Perquè, la llibertat, si no l’assumeix tothom, no l’acaba tenint ningú. Tristament, però és així, ara tenim més motius per a continuar lluitant i més arguments per a continuar sumant. El camí que tenim davant farà pujada i no sempre serà recte, però anant-hi plegats arribarem més lluny. No sé quant temps passaràs aquí, però sempre tinc present que l’amor sempre té més recorregut que l’odi. Inventaran, difamaran, manipularan o tergiversaran la veritat amb males arts i amb voluntat d’infligir dolor. Però, Per molt que posin parets de formigó i barrots de ferro, no t’empresonaran. Per molt filferrat espinós que et posin davant, no t’empresonaran. Per molts policies que et posin davant, no t’empresonaran. Per molts jutges amb sentències injustes, no t’empresonaran. No t’empresonaran, perquè intentem alliberar-te dia a dia. Recordant-te, reivindicant-te i alliberant-te. Sé que t’alliberen els milers de cartes que reps i els centenars de visites que t’arriben. Sé que això fa com si les teves parets fossin de vidre i ens poguessis veure de lluny estant. Només ens separa una paret i les cartes la fan transparent. Ara ens veus a través de les cartes i aviat travessaràs aquest mu4 i ens abraçarem plegats. No hauràs pogut estar a cap dels centenars d’actes grocs de suport organitzats arreu, ni als concerts de Miravet o Xerta o els actes de l’Assut o el 15 de setembre vinent a Sabadell. Avui no ets entre nosaltres, però demà serem en aquesta República lliure feta de persones lliures. Avui et volen presonera, però tu només ets súbdita de la lluita per la llibertat, la democràcia i la justícia social. Gràcies Carme, Un dels teus fills polítics

‘La primera Diada sense tu’, carta de Ferran Civit a Carme Forcadell

A l’estat de Meghalaya, a la zona perifèrica del nord-est de l’Índia, hi plou molt. De fet, és on més precipitacions hi ha de tot el món. Les tempestes pinten el paisatge d’un color verd intens a qualsevol lloc on es miri. El mateix nom, Meghalaya, ja avisa què es trobarà el visitant. En sànscrit vol dir ‘llar dels núvols’. Quan els britànics van colonitzar el país, li van posar el sobrenom de ‘l’Escòcia de l’est’, si bé probablement aquesta comparació peca d’etnocentrista i de narcisista. Cap lloc del món no pot competir amb el verd de les muntanyes de Khasi i de Jaintia. Meghalaya és segurament la zona més verda del món. Ací hi ha dues localitats que tenen unes quants rècords meteorològics. La petita vila de Mawsynram és, segons el llibre Guinness dels rècords, el lloc més humit del món. Hi cauen, de mitjana, 11.873 litres per metre quadrat cada any. Per fer-nos una idea de la magnitud d’aquestes xifres, a Barcelona la mitjana de pluja anual volta els 600 l/m2. A les Western Highlands d’Escòcia, la regió més humida de la nació, n’hi cauen uns 4.600. La vila més coneguda de Meghalaya és Cherrapunji, que és de fet el segon municipi més plujós del món, només a setze quilòmetres de Mawsynram. Els habitants de Cherrapunji estan molt orgullosos de dues dades que cap altra localitat, ni tan sols la seva veïna plujosa, no ha pogut superar. Enlloc més del món no han acumulat tanta precipitació en un sol mes com a Sohra, com és conegut en l’idioma local. El juliol del 1861 hi van caure 9.300 l/m2. D’aquesta manera es va completar també l’any amb més precipitacions d’ençà que es té registre: 26.461 l/m2 de l’1 d’agost del 1860 al 31 de juliol de l’any següent. Una dels centenars de tempestes que cau cada any a Meghalaya. El paradís dels exploradors A Meghalaya quasi no hi ha turistes estrangers. Segons el departament de turisme de l’estat, el 2017 només es van registrar uns dotze mil visitants que venien d’uns altres països. No obstant això, la regió va agafant popularitat entre els conciutadans de la resta del país. Aquell mateix any gairebé un milió d’indis van anar al nord-est per comprovar si eren certs els encants esbombats de la zona més plujosa del món. Això fa que algunes parts de l’estat ja hagin sucumbit a les urpes del turisme, cosa que ha fet perdre autenticitat i que ofereix una experiència més aviat digna d’una visita a un decorat de cinema. Algunes d’aquestes zones són Cherrapunji; el poble de Mawlynnong, considerat el més net de tot Àsia; Shnongpdeng, una zona de complexos turístics a la vora del riu Dawki; i les cascades de Krangshuri. De totes maneres, el 99% de la regió continua essent salvatge i exòtica, cosa que la converteix en un dels llocs més interessants del planeta per als viatgers a qui agrada descobrir cultures i paisatges espectaculars encara per explotar. L’aigua prova d’obrir-se pas entre la selva i les muntanyes. Natura en estat pur Sens dubte, un dels principals atractius d’aquesta zona són els ponts d’arrels vivents, una autèntica joia cultural i natural. Són construccions fetes amb les arrels de ficus de cautxú, un arbre abundant per aquests verals. Els veïns els ‘entrenen’ per ensenyar-los per on han de fer créixer les arrels, i amb el pas dels anys s’acaben convertint en ponts capaços de sostenir el pes d’unes quantes persones. L’estructura continuarà funcionant i creixent durant segles. Els ponts d’arrels vivents són repartits per tot el territori i és relativament senzill d’acabar-se’n trobant un per casualitat. Alguns s’han convertit en grans atraccions turístiques, com el de Nongriat, a prop de Cherrapunji, que té dos nivells i és considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Alguns altres més desconeguts són el de Kudeng Rim i el de Pynursla. Aquest darrer, de més de cinquanta metres de llargària, és el més gran. El pont de dos nivells de Nongriat. Imatge d’Arshiya Urveeja Bose a Flickr. Alhora, pràcticament per tota la regió hi ha salts d’aigua. Un dels més majestuosos és el de Phe Phe, al districte dels Turons de Jaintia Occidental. Arribar-hi no és fàcil. No hi ha cap camí establert, perquè les condicions meteorològiques canvien completament el terreny en qüestió d’hores. La manera més fàcil d’arribar-hi és seguint el riu, a vegades fins i tot caminant-hi per dins. Així i tot, val la pena de mullar-se els peus per contemplar la meravellosa cascada. L’aigua fa una caiguda lliure d’uns setanta metres dins la selva, formant una piscina natural als seus peus. Per baixar-hi hi ha dos camins, un de més llarg però accessible durant tot l’any i un de més ràpid però que en època de pluges pot ser un bitllet directe a una relliscada mortal. El lloc és tan desconegut que ni tan sols molts veïns hi saben. La cascada anterior al salt d’aigua de Phe Phe. D’una altra banda, els qui vulguin gaudir del riu Dawki sense haver d’anar a la turística Shnongpdeng, poden arribar a la vila de Darrang, on hi ha un parell de zones d’acampada i on es conserva l’estil de vida autòcton, majoritàriament enfocat a la pesca. No obstant això, el poble comença a atreure turisme i es preveu que els anys vinents hi haurà inversions públiques per potenciar l’arribada de visitants. Una de les millors opcions per a visitar Meghalaya és anar-hi amb tenda de campanya. A diferència de la resta de l’Índia, la densitat de població no hi és gaire alta. A més a més, el 70% del territori és format per boscos. La resta són prades i camps de conreu. És una zona molt poc urbanitzada i, per tant, és molt fàcil de trobar-hi bons llocs d’acampada, segurs i amb un entorn inigualable. Acampar és una alternativa molt recomanable a Meghalaya. Malgrat tot, s’ha de tenir en compte que durant l’època del monsó pot ploure molt, i un riu que semblava petit pot esdevenir un veritable torrent que ho arrossegui tot. Per aquest motiu, el millor moment de l’any per visitar Meghalaya és el setembre i l’octubre, quan s’acaba la temporada de pluja, però els paisatges encara són radiants per la gran abundància d’aigua. El riu Dawki, mig ple, abans d’un dia de pluja. Una Índia diferent Si algú agafés un avió sense saber on va i aterrés a Meghalaya, probablement no podria endevinar que és a l’Índia. No únicament és diferent l’aspecte dels habitants, sinó que ací no hi ha res que es relacioni amb la resta del país. N’és una clara demostració l’idioma. Menys d’un 2% dels habitants saben parlar hindi, la llengua principal de l’Índia. Quan els turistes de la resta del país visiten aquest estat, s’han de comunicar amb els autòctons en anglès. Els cartells de publicitat, dels comerços i els senyals de trànsit són també en anglès, perquè són pocs els que comparteixen llengua materna. Els idiomes més parlats són el khasi i el garo. El riu Dawki, vist de baix estant, després d’un dia de pluja. Una altra singularitat és la religió. A Meghalaya, tres habitants de cada quatre són cristians, i no pas hindús. La majoria segueixen les doctrines del presbiterianisme, l’església baptista i l’església de Déu. Per aquesta raó, a les façanes d’algunes cases hi ha creus pintades, de les parets en pengen calendaris amb Jesús crucificat i el diumenge la gent va a missa. Gairebé a tots els municipis hi ha una església que fa de centre de cohesió social. Als pobles, tampoc no hi falten camps de futbol, dotats amb una preciosa gespa natural. Tothom hi juga a futbol i segueix amb fanatisme les lligues professionals d’Europa, sobretot l’espanyola (amb el Barça com a equip preferit) i l’anglesa. A l’Índia, en canvi, l’esport per excel·lència és el criquet, que precisament aquest estiu coparà els televisors del país perquè es juga la copa del món a Anglaterra. Bé, tots els televisors tret dels de Meghalaya, on es retransmeten els partits de futbol de les seleccions que volen classificar-se per a l’Eurocopa i les eliminatòries de la Copa Amèrica. L’aigua hi abunda a tot arreu. Fins i tot la gastronomia hi és diferent. Difícilment s’hi troba curri en cap plat cuinat ací, per exemple. A més a més, hi ha un ingredient que no agrada gaire a la resta de conciutadans indis. La carn de vaca forma part de molts plats de la cuina de Meghalaya, perquè amb prou feines hi ha seguidors de l’hinduisme, religió que considera sagrat aquest animal. També és famosa la botifarra feta amb sang de porc, molt semblant a la botifarra negra catalana. L’excepcional Meghalaya Meghalaya és una excepció en molts sentits. No solament és un lloc que pot presumir de tenir una bellesa incomparable, sinó que disposa d’un microclima social i cultural únic a l’Índia i al món. Políticament, a més, també és un cas molt singular, perquè algunes zones encara són governades per uns líders considerats reis. Per acabar-ho d’adobar, Meghalaya és un lloc fora del radar del turisme de masses, i perdre-s’hi és encara una experiència divertida i didàctica. Les famoses cascades de Krangshuri. Tot plegat fan d’aquest indret un dels que té més potencial viatger d’aquesta part del món, el subcontinent indi, on sembla que tot ja sigui indexat en guies i paquets turístics i hi hagi poc per descobrir. El turisme hi va arribant, però només en punts molt concrets. Mentrestant, l’excepcional Meghalaya continua obsequiant el nouvingut amb ponts d’arrels vives, futbol i pluja. Molta pluja. Més capítols de la sèrie ‘La volta al món sense bitllet de tornada’ —(1): Un nou ‘margaix’ a Mongòlia —(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris —(3): Comprant cavalls a Mongòlia —(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia —(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades —(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia? —(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop —(8): La Xina de l‘alta tecnologia i el control extrem —(9): L’orquestra simfònica dels trens xinesos —(10): L’autèntica religió d’Hong Kong —(11): Els paradisos naturals d’Hong Kong —(12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers d’Hong Kong —(13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia —(14): Què cal portar a la motxilla quan fas un gran viatge? —(15): Un Nadal a la Cotxinxina —(16): Una gallina et pot salvar la vida al Vietnam —(17): Com funciona Couchsurfing, la plataforma per a viatjar sense pagar allotjament —(18): Emboscada entre cocoters —(19): Nòmades digitals: viure viatjant gràcies a internet —(20): El llac de Ta Dung, la joia desconeguda del sud-est asiàtic —(21): Ser dona i fer la volta el món tota sola —(22): Cao Dai, la jove religió que combina Buda, Jesús, Victor Hugo i Lenin —(23): S’hauria d’abolir una festa com Nadal si això fos millor per a l’economia? —(24): El Vietnam: l’última supervivent de la secta del coco —(25): Viatjar només caminant és una bogeria —(26): Xocs culturals i anècdotes de la Cambotja rural —(27): ‘Worldschooling’: com és educar els fills gràcies als viatges i lluny de les escoles convencionals? —(28): Checkpoint 17 —(29): El testimoni del nen que va sobreviure al camp de concentració més letal del genocidi cambotjà —(30): Disparar a policies (amb pistoles d‘aigua) per celebrar l‘arribada de l‘any 2563 —(31): Dormir en temples, un allotjament místic, alternatiu i gratuït —(32): 971.400 passes: travessant Cambotja a peu —(33): Per què els tailandesos estimen tant la seva monarquia? —(34): L’oasi urbà més important de l’Àsia, en perill —(35): El turisme de motxilla conquereix Pai —(36): El sopar il·legal i el tercer ull —(37): Quaranta-tres pitons i catorze monjos en harmonia —(38): Naypyidaw, l’estrafolària capital fantasma creada del no-res —(39): Quan un rei indi et convida al seu palau

Els encants de la regió més plujosa del món

Els lletrats del parlament han conclòs en el seu informe que correspon a la mesa d’edat de decidir dimecres sobre la interpretació del reglament per a facilitar el vot delegat als tres diputats electes empresonats i als cinc que són a Brussel·les. En la seva opinió, consideren que entre les causes al reglament que preveuen la delegació de vot ‘no sembla que n’hi hagi cap que pogués justificar-la en aquests dos supòsits’. De fet, els lletrats creuen que la ‘incapacitat perllongada no pot ser extrapolada ni interpretada’ a situacions que no facin referència a la incapacitat física i psíquica del diputat per assistir al parlament. Sobre els diputats electes a presó, els lletrats apunten que la interlocutòria del Suprem també posa sobre la taula una nova reforma del reglament en un futur, ‘que suposi l’ampliació del concepte d’incapacitat per encabir-hi una incapacitat legal’. Els lletrats recorden el deure dels diputats d’assistir al debats i a les votacions del ple, i insisteixen que l’article 93 del reglament fixa com a supòsits per a delegar el vot la baixa per maternitat o paternitat, l’hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada. I en aquest context avisen que el reglament del Parlament no contempla ni el vot telemàtic ni la ‘substitució temporal de diputats’.

Els lletrats del parlament afirmen que correspon a la mesa d’edat de prendre la decisió sobre el vot delegat

La final de Copa, que disputaran avui a l’estadi Benito Villamarín de Sevilla (21.00 hores) el FC Barcelona i el València CF, ha estat declarada d’alt risc, segons que ha informat la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), que ha anunciat a més que les portes de l’estadi s’obriran a les 18.00 hores. ‘El partit ha estat declarat d’alt risc i els accessos a l’estadi tindran un perímetre exterior de seguretat que s’obrirà a les 16 hores’, ha assenyalat l’organisme federatiu espanyol, que ha ofert una sèrie d’indicacions amb la finalitat d’ordenar i escalonar l’arribada de públic al Villamarín. En aquest sentit, la RFEF ha explicat que les portes del recinte sevillà s’obriran per al públic en general a les 18.00, i es recomana d’acudir amb temps suficient a l’estadi, on a l’hora del partit es preveu una temperatura de 29 graus. S’esperen vint mil afeccionats de cada equip desplaçats a Sevilla. 23 detinguts aquesta matinada La policia espanyola ha detingut 23 afeccionats i altres cinc agents d’aquest cos policíac han resultat ferits en incidents registrats en la matinada d’aquest dissabte a la zona de Nervión, a Sevilla. Segons que informa la policia espanyola en una publicació de Twitter, recollida per Europa Press, els agents van detenir aquests seguidors i van confiscar ‘objectes contundents’. Per això, no podran accedir a la Final de la Copa del Rei.

La final de Copa entre el Barça i el València, declarada d’alt risc

L’oficina presidencial sud-coreana ha informat que Corea del Nord ha ofert clausurar al maig la seva principal instal·lació de proves nuclears, Punggye Ri. El portaveu de la presidència de Corea del Sud, Yoon Yung Chan, ha avançat que el president nord-coreà Kim Jong-un va manifestar la intenció de convidar-hi la premsa a Corea del Nord perquè comprovin la qualitat de les instal·lacions militars i esclareixin els dubtes sobre la seva voluntat. Segons que apunta l’agència Yonhap, el portaveu sud-coreà va parafrasejar paraules de Kim Jong-un, president de Corea del Nord: ‘Tot i que sóc intrínsecament resistent envers els Estats Units, la gent veurà que no sóc la mena de persona que dispara armes nuclears contra Corea del Sud, el Pacífic o els Estats Units’. Segons aquestes mateixes fonts, Kim va dir que no repetiria la ‘història dolorosa de la Guerra de Corea’ i que ‘calen mesures concretes per a evitar que hi hagi una confrontació militar accidental’. Segurament també han acordat d’unificar les zones horàries a tota la península, perquè Pyongyang en fa servir una que va trenta minuts endarrerida. ‘Ja que som nosaltres qui vam canviar l’estàndard horari, tornarem a l’original’, va declarar Kim Jong-un, segons que diu el portaveu sud-coreà.

Corea del Nord desmantellarà al maig la seva principal base nuclear

Catalunya acull des d’aquest dimarts i fins al 6 de febrer una missió comercial que reuneix una seixantena d’operadors turístics de la Network of Indian MICE Agents, l’única associació de l’Índia especialitzada en turisme de negocis. L’acció ha estat coordinada per l’Agència Catalana de Turisme. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha rebut la delegació en el marc d’una trobada comercial amb més d’una vuitantena d’empreses turístiques catalanes que ha tingut lloc avui al Parc d’Atraccions del Tibidabo. Posteriorment els agents indis recorreran Catalunya per conèixer propostes turístiques complementàries a l’oferta de turisme de negocis. Durant la trobada el conseller Baiget ha definit Catalunya com una “potència turística del sud de la Mediterrània” amb “gran experiència” en l’organització de fires i esdeveniments. També ha augurat el començament d’una relació “intensa” entre els dos països que “es mantindrà en el temps”.Des del Departament d’Empresa i Coneixement se subratlla el fet que Barcelona és una ciutat “molt coneguda a l’Índia” tant per l’oferta de lleure com pel segment de reunions, però que la resta de Catalunya “no es coneix tant”. L’acció pretén donar a conèixer als agents indis l’oferta existent fora de la capital catalana, i molt especialment la que hi ha a la Val d’Aran. Això ve donat pel fet que un dels principals mercats receptors de l’Índia és Suïssa i, en aquest sentit, es vol presentar aquesta comarca com “la Suïssa Catalana”. La missió índia a Catalunya també inclou un viatge per conèixer propostes turístiques complementàries a l’oferta de turisme de negocis. Es tracta d’un “viatge de contrastos”, segons es qualifica des d’Empresa i Coneixement, que, entre d’altres, passarà per les mines de sal de Cardona o les pistes d’esquí de Baquèira Beret.

Catalunya acull una missió comercial d’agents indis especialitzats en turisme de negocis

Més de 300 càrrecs públics i orgànics de Podem afins a les tesis del secretari polític, Íñigo Errejón, han llançat un manifest per demanar que la segona Assemblea Ciutadana Estatal que farà el partit previsiblement al febrer sigui ‘més democràtica’, oposant-se així al format proposat pel secretari general, Pablo Iglesias. La brega entre les dues figures principals del partit no s’atura des de fa uns mesos. La iniciativa ‘Recuperar la il·lusió’ comptava amb diversos membres de l’executiva estatal, com Pablo Bustinduy, Àngela Ballester, Auxiliadora Honorato i Tania González, que s’han sumat a les 338 inicials. Entre els precursors hi figuren destacats dirigents i representants públics partidaris de l’estratègia política que defensa Errejón i, ara també, del format per a l’anomenat ‘Vistalegre II’, que vol el portaveu parlamentari, diferent al que proposa el secretari general, Pablo Iglesias. La portaveu de l’Ajuntament de Madrid, Rita Maestre, la responsable d’Igualtat, Clara Serra, o el responsable d’Economia del Consell Ciutadà, Alberto Montero, han estat alguns dels primers signants a favor de la línia d’Errejón. També signen el manifest el responsable estatal de xarxes, Eduardo Rubiño, el de discurs, Jorge Moruno, els dirigents autonòmics Antonio Montiel (País Valencià) i Óscar Urralburu (Múrcia) i els diputats Sergio Pascual, Tania Sánchez, Eduardo Maura, Ana Terrón, Rosana Alonso, Ángela Rodriguez, Juan Pedro Yllanes o Miguel Vila. Les discrepàncies entre Iglesias i Errejón tenen a veure amb la manera que s’han de debatre i votar els projectes i candidatures que es presentin per dirigir Podem en aquesta nova etapa, una vegada superada la fase de ‘màquina de guerra electoral’. Els dos màxims dirigents del partit posen en marxa amb aquesta disputa el compte enrere cap al congrés. Mentre Iglesias aposta per fer una única votació, en què els documents polític, organitzatiu i ètic estiguin vinculats a l’equip de persones que els proposa, Errejón i els seus seguidors defensen la necessitat de separar el debat de les propostes del de les persones que dirigiran Podem, i fer dues votacions diferenciades.

La batalla Iglesias-Errejón no cessa en el camí cap a la segona assemblea de Podem

No hi haurà pressupost per al 2019 i el govern de Quim Torra i Pere Aragonès prorrogarà l’anterior. El debat parlamentari sobre l’avantprojecte dels comptes ha evidenciat l’allunyament entre el govern de la Generalitat i els comuns. No hi ha hagut cap aproximació, malgrat que l’executiu ha presentat una contraoferta per mirar que Catalunya en Comú – Podem li faciliti la tramitació del pressupost. El vice-president Aragonès ha detallat una proposta fiscal que implica modificacions en l’impost de successions i donacions, el tram autonòmic de l’IRPF i l’impost d’actes jurídics documentats, però Catalunya en Comú – Podem considera que és insuficient: ‘pirotècnia fiscal’, en diu. ‘Per simbolisme fiscal, no ens hi posarem’, ha dit el diputat dels comuns David Cid. Sobre l’IRPF, un dels imposts que tradicionalment ha originat més tibantors entre els socis de govern, Aragonès ha proposat unes modificacions que inclouen una aplicació de tipus màxim del 25,5% a partir dels 120.000 euros d’ingressos bruts anuals. La mesura faria créixer la recaptació de 16,3 milions l’any, però Aragonès ha admès que el sistema impedeix que es puguin ingressar abans del 2021. Els comuns reclamaven un gravamen del 23,5% en el tram de 90.000 euros a 120.000. De fet, sostenen que, si no es pot formar una bossa d’ingressos afegida de 600 milions o 700 milions, no es podran aplicar les mesures socials necessàries, encara que el govern digui que sí. L’oferta del govern tindria un impacte total de 305,9 milions enguany. La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, ha culpat l’executiu de crear expectatives i ‘vendre fum’ perquè la seva proposta –diu– no reverteix les retallades. ‘Ni és social ni és expansiva’, ha rematat. La intervenció d’Aragonès ha molestat els grups de l’oposició perquè era el president de la Generalitat, Quim Torra, qui havia formulat la petició de compareixença per a parlar-ne i, de fet, ha estat qui ha intervingut primer. Per això han demanat un torn de rèplica addicional. Cid ha acusat l’executiu de degradar la figura de la presidència de la Generalitat pel fet que hagi estat Aragonès qui ha detallat la proposta. Els canvis proposats pel govern en l’impost de successions i donacions consisteixen a reduir la bonificació entre un 4% i un 25% en la quota tributària vigent per als grups de parentiu 1 i 2, i alhora mantenir la bonificació actual del 99% per als cònjuges. La modificació serviria per a recaptar 20,8 milions enguany i 83,2 milions en un any sencer. La modificació de l’impost d’actes jurídics documentats consisteix a apujar mig punt el tipus general aplicable sobre els préstecs hipotecaris, que passaria de l’1,5% al 2%, i permetria de recaptar 38,9 milions enguany. A més, el govern ha assegurat que treballa en una reforma normativa per a aplicar l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, que farà possible de recaptar 71,4 milions, encara que enguany no tindria cap impacte. Finalment, Aragonès ha assenyalat que la lluita contra el frau fiscal permetrà d’ingressar 213,5 milions més. Torra també ha volgut pressionar els comuns instant-los a no deixar-se endur per ‘electoralisme’ ni per ‘tacticisme’ de les eleccions de l’abril i el maig. En acabat, ha lamentat que s’hagi imposat la ‘jugada curta’ i ha apuntat que el govern restarà obert a negociar després de les eleccions. El govern no ha aprovat el projecte de llei del pressupost i, de fet, no ho farà si no compta amb el vist-i-plau dels comuns a facilitar-ne la tramitació. Volen evitar de ser qüestionats com ho va ser Pedro Sánchez al congrés espanyol abans d’avançar les eleccions. Segons Torra, al país no li convenen unes altres eleccions. Malgrat tot, el govern ha volgut fer un debat parlamentari, tot i que no és un procediment habitual. Això que han presentat Torra i Aragonès és l’avantprojecte de pressupost. La compareixença ha estat a petició pròpia, tot i que també l’havien demanada Cs, el PSC i els comuns. ‘Pressupost fictici’ ‘Això no és un debat de pressupost’, ha dit la dirigent de Ciutadans, Inés Arrimadas. Ha criticat durament el govern per no haver aprovat el projecte de llei i pretendre debatre els comptes al parlament. ‘Un pressupost fictici per a un govern fictici’, ha afegit, tot i que els problemes dels catalans són ben reals. Arrimadas també ha etzibat a Torra que Aragonès li ha hagut de fer de ‘fidel escuder’ i salvar les ‘lamentables’ intervencions que creu que fa. El dirigent del PSC, Miquel Iceta, ha coincidit amb Arrimadas que era un ‘pressupost fake‘ i ha advertit: ‘Si un no té majoria, no pot governar.’ Iceta ha dit a Torra que el govern té l’obligació legal d’aprovar els comptes i, si no pot tramitar-los, ha de convocar eleccions o sotmetre’s a una qüestió de confiança, com ho van fer Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. Segons el PSC, això que ha fet el govern és ‘un exercici d’escapisme’. També ha dit al govern que si no renuncia a la via unilateral no pot pretendre que el PSC li garanteixi l’estabilitat. La CUP també ha assenyalat que la proposta pressupostària respon als interessos d’una minoria i que la reforma fiscal és ‘poruga’. El diputat Vidal Aragonès ha instat el govern a reconèixer que no té capacitat per a controlar les finances autonòmiques, dominades pel mercat financer i sota el control de la troica. Així mateix, ha demanat a JxCat i ERC com pretenen eixamplar la base social independentista amb un projecte que no respon a les necessitats de les classes populars. Pel PP, el govern nega el debat parlamentari perquè no ha presentat cap pressupost que es pugui esmenar. ‘Hem assistit a un debat virtual, a un simulacre’, ha al·legat Alejandro Fernández, que veu degradades les institucions catalanes. Les xifres globals de l’avantprojecte pressupostari les va avançar ahir Aragonès. Avui ha reiterat que augmenta de 1.715 milions d’euros la despesa no financera i no finalista. En total, arriba a 26.157 milions d’euros. L’objectiu de dèficit imposat per Madrid, del 0,1%, fa que la despesa dels departaments creixi d’un 7,4% (1.665,5 milions) i la xifra no sigui més alta. El vice-president del govern ha reiterat que els objectius de dèficit són injusts i ha apuntat que, d’ençà del 2010, el forat públic s’ha reduït d’un 90%, l’equivalent a quatre punts del PIB. Aragonès ha destacat que, malgrat això, la proposta pressupostària que presenten supera les retallades i reforça les polítiques socials. ‘Amb el dèficit més baix d’aquest segle tenim la despesa més alta d’aquest segle en matèria social’, ha dir Aragonès.

Els comuns refusen la reforma fiscal del govern

Cementiri de Choroní Puerto Colombia 2110 Mapa a Google La vigília de la Diada del 1984 el president de la Generalitat, Jordi Pujol, es va reunir a Barcelona amb un visitant gairebé desconegut a Catalunya, però decisiu en la història del segle XX: Joan Pujol. En la breu trobada, ben cordial, van descobrir que no sols compartien cognom, sinó també carrer d’infantesa: en Jordi havia nascut el 1930 a la part alta del carrer Muntaner i en Joan al número 70, el 14 de febrer de 1912. Abans de la trobada amb el president, Joan Pujol havia protagonitzat una conferència de premsa a l’Hotel Ritz, resumida l’endemà a les pàgines del diari Avui i complementada tres dies després, en format entrevista, al programa ‘Identitats‘ que Josep Maria Espinàs tenia a TV3, aleshores joveníssima. En tots aquells moments i espais, l’intrigant barceloní amb arrels olotines i andaluses va explicar allò que durant quaranta anys havia mantingut en secret, fins i tot a la seva família: amb el pseudònim Alaric Arabel per als serveis secrets alemanys i Garbo per als anglesos, al començament de la dècada del 1940 havia creat del no res una complexa i fictícia estructura d’agents sota les seves ordres, amb la finalitat d’aportar informació falsa als nazis, que el van convertir en el doble espia més important de la Segona Guerra Mundial i del tot decisiu en l’èxit del desembarcament aliat de Normandia. L’Onze de Setembre de 1984, doncs, Catalunya descobria tot d’una que en el gran conflicte europeu, en què l’Espanya franquista s’havia intentat mantenir al marge, un català havia estat clau en la derrota del III Reich. Batejat per l’MI5 britànic amb el cognom de l’actriu Greta Garbo, pels grans dots interpretatius que l’agent va mostrar amb els alemanys del 1941 al 1945, Joan Pujol va aconseguir enganyar Hitler fins al darrer moment, atès que poc després del dia D no sols va ésser condecorat amb una altíssima medalla de Membre de l’Imperi Britànic, sinó també amb una raríssima Creu de Ferro d’Alemanya, país que el va arribar a recompensar econòmicament pels serveis prestats. Al final de la guerra, temerós de ser localitzat per algun nazi fugit de la justícia aliada i amb una bona recompensa a les butxaques, va sol·licitar als serveis secrets britànics que difonguessin el rumor de la seva defunció a Angola. I amb la mort concedida, Joan Pujol es va esfumar d’Europa amb la seva dona gallega, Araceli González Carballo, i dos fills. La destinació escollida per començar una segona vida va ser Veneçuela, a 9.000 km, on va ressuscitar al fina del 1945 amb el nom de Juan Pujol. Va aterrar amb la família a Caracas, on va mirar d’impulsar sense gaire èxit tant un negoci d’exportació d’obres d’art com un intent d’infiltració en cercles soviètics amb el suport de Londres. Poc després es va traslladar a Valencia, on havia comprat una hisenda que també va perdre el 1948 arran d’unes revoltes socials. Tots aquells revessos van acabar afectant la relació familiar i la dona i els tres fills van decidir tornar a Europa. Pujol, casat en segones núpcies amb la veneçolana Carmen Cilia (amb qui també va acabar tenint tres fills), es va establir el 1949 a la localitat de Lagunillas, a la costa oriental del llac Maracaibo. Com que parlava cinc idiomes, hi va començar a treballar per a la companyia petroliera Shell com a professor d’anglès per als gerents veneçolans i de castellà per als tècnics nord-americans. Més tard, van obrir La Casa del Regalo, la principal botiga de material d’oficina al poble, on mai no va revelar la seva història ni va aixecar sospites entre els veïns. Però un historiador i polític anglès, Nigel West, va posar fi al seu oasi veneçolà quatre dècades després: sospitant que la mort de Garbo a Angola era massa de manual, va remoure cel i terra per localitzar-lo i convèncer-lo de visitar Europa assegurant-li que tots els agents alemanys amb qui havia tingut contacte ja eren morts. Va ser el 1984 quan va acceptar d’ésser rebut amb tots els honors pel duc d’Edimburg al Palau de Buckingham, va poder trepitjar les platges de Normandia en el quarantè aniversari del desembarcament i va passar per Barcelona per retrobar-se amb l’altra part de la família. Però no era, ni de bon tros, una tornada definitiva, com deia l’Avui aquell 11 de setembre: ‘Ara resideix a Veneçuela i no pensa tornar a Catalunya. “Allà em trobo segur. Ningú no sap on visc. No és por. És precaució.” Tot i que declara que li agradaria quedar-se a Catalunya perquè és el seu país, no ho farà perquè tem que alguna banda nazi, “d’aquests jovenets d’ara”, podria atemptar contra ell o la seva família.’ Ja tornat a la seva segona pàtria americana, Pujol va viure els últims anys entre un apartament a la urbanització La Trinidad de Caracas i Choroní, el petit municipi costaner de la seva segona dona. En aquell paradís remot poblat per pescadors i descendents d’africans va intentar la seva última aventura empresarial: a la zona de Puerto Colombia va obrir un hotelet, amb cinema inclòs, que va anomenar Maricel (l’actual Posada Costa Brava). D’aquella època, un dels fills recordava una anècdota significativa. Al poble, el seu pare es feia amb tothom menys amb una persona, a qui no va dirigir mai la paraula: el propietari també estranger de l’altre establiment hoteler important de Choroní, l’Hotel Alemania. Des del petit cementiri municipal, on reposa des del 10 d’octubre de 1988 amb la mateixa discreció que en vida, el Catalán continua contemplant el mar i el cel del Carib. Res no fa pensar que sota aquella simple làpida (‘Juan Pujol García. Recuerdo de su esposa, hijos y nietos‘) hi hagi enterrat un personatge digne de novel·les i films, capaç de combatre en els dos bàndols durant la guerra del 1936-1939 ‘sense disparar ni una bala’, esdevenir després l’agent doble més important de la Segona Guerra Mundial, rebre condecoracions d’aliats i de nazis i arribar a tenir dues vides, dues famílies i, fins i tot, dues morts. I una mica més: A una hora amb tren de Londres, en direcció Birmingham, hi ha el petit poble de Bletchley, on durant la Segona Guerra Mundial es va establir en una extensa finca el quarter general del servei de contraespionatge britànic, encarregat de descodificar missatges encriptats dels alemanys i els japonesos. L’any passat, en ocasió del setanta-cinquè aniversari del desembarcament de Normandia, una exposició temporal recordava amb especial èmfasi el paper de Garbo en l’èxit de l’operació, segons que informa Anna Mora. També l’any passat es va anunciar la intenció d’instal·lar una placa en record de Joan Pujol a la casa on va viure amb la dona durant la guerra a Londres, al número 35 de Crespigny Road, des d’on va enviar alguns dels seus missatges falsos més famosos als nazis. Joan Pujol García.La xarxa d'agents ficticis de Garbo.Joan Pujol passejant el 1984 per les platges de Normandia. —Què és Com a casa? —Tots els articles —Suggeriments per a la secció: [email protected]

La segona vida del doble espia Garbo

El col·lectiu ‘València no està en venda’, que agrupa a més d’un centenar d’entitats implicades ‘en la defensa del dret a l’habitatge i de l’horta’, s’ha manifestat per a demanar que l’Ajuntament pari ‘els projectes urbanístics que no tenen cap sentit’ perquè, a parer seu, construirà més habitatge ‘quan no hi ha hagut un creixement demogràfic’. La manifestació ha recorregut els carrers del centre de la ciutat fins a la Plaça de l’Ajuntament per a finalitzar a la Plaça de Manises. En la manifestació s’han pogut escoltar consignes com ‘València no està en venda’, ‘la ciutat per qui l’habita i no per qui la visita’, ‘volem vore l’horta, no la terra morta’. La portaveu de la campanya, Silvia Cortés, ha afirmat que creuen que ‘amb un govern més esquerrà, sobretot en qüestions com el territori i l’habitatge, seria una cosa diferent’ en matèria urbanística. No obstant això, ha criticat que hi ha ‘molts projectes urbanístics damunt de la taula com la ZAL, el PAI de Benimaclet o del Grau o el projecte de Godella per a construir més i més i destruir l’horta’. Els manifestants han demanat controls sobre la ‘turistificació que sofreix la ciutat’ i sobre la ‘bombolla del lloguer’, ‘perquè cada vegada és més inaccessible poder llogar un habitatge’, ha defensat Cortès. ‘Ja no es compren habitatges o se subscriuen tantes hipoteques perquè hi ha hagut una crisi i estem en una situació més precària. Ara ha canviat el model i molta gent intenta llogar un pis per a poder viure i la realitat és que cada vegada és més inaccessible, ja que un preu mitjà del lloguer ara són 600 euros i amb un sou de 1.000 euros per a una família és molt complex’, ha agregat. A més, els manifestants han marxat per a defensar l’horta com a ‘patrimoni cultural, econòmic i ambiental, perquè és un pulmó de la ciutat’. D’altra banda, han demanat mesures de control per a detenir la pujada dels preus del lloguer, amb uns preus màxims perquè ‘no es pugui comerciar amb el dret a l’habitatge, perquè no pot ser una mercaderia sinó que ha de ser un dret’.

Manifestació a València per aturar ‘projectes urbanístics sense sentit’

La carrossa de Ciutadans ha provat d’incorporar-se a la manifestació de l’Orgull a Barcelona, que transcorre pel Paral·lel. Tanmateix, els manifestants han protestat, l’han acabada expulsant i ha hagut de girar cua a la plaça Universitat perquè no era benvinguda pels pactes amb l’extrema dreta, contrària als drets del col·lectiu LGTB. Els manifestants els han cridat ‘Fora feixistes’ i ‘No passaran’. També els han fet pintades. Aquesta setmana l’organització de l’Orgull va decidir d’excloure’n Ciutadans, tot i que el partit havia signat un manifest de suport al col·lectiu LGTB. Dirigents de Cs han criticat durament aquesta decisió, que han titllat de ‘polititzada i sectària’ i han assegurat que protegiran el col·lectiu LGTB malgrat els pactes amb Vox en governs municipals i autonòmics. La carrossa de Ciudadanos obligada a girar cua de la manifestació del #Orgull de Barcelona gràcies al boicot actiu dels propis manifestants. Qui sembra l'homofòbia recull la ràbia! ✊🏼 pic.twitter.com/xCVCZeEiQk — Jose Téllez (@JoseTellezBDN) June 29, 2019 Una vintena de persones, a crits de "fora feixistes", impedeix el pas al bus LGTBI de Ciudadanos, hi fa pintades i l'obliga a girar cua a pl. Universitat abans q comenci la mani #Pride2019 pic.twitter.com/YQbKElW8bk — Oriol Solé Altimira (@urisole) June 29, 2019

Manifestants de l’Orgull de Barcelona n’expulsen la carrossa de Ciutadans