phonemes
stringlengths 98
1.58k
| text
stringlengths 101
1.36k
|
|---|---|
sa ðəmʊstɾˈat kˈɛ lɐɡzjˈomɐ ðələksjˈo es indəpəndˈen də lɐ ɾrˈɛstɐ ðɐksjˈoməs ðə lɐ tɛˌoɾˈiɐ ðə kʊnʑˈuns; es ɐ ðˈi, nˈo ˈɛs pˈot ðəmʊstɾˈa nˈi ɾrəfʊtˈa. | S'ha demostrat que l'axioma d'elecció és independent de la resta d'axiomes de la teoria de conjunts; és a dir, no es pot demostrar ni refutar. |
ɐjɕˈi, nˈo ˈi a kʊnɾɐðiksjˈons, tˈan sˈi sɐksˈɛpːtɐ kˈom sˈi nˈo sɐksˈɛpːtɐ; tɐnmɐtˈɛjɕ, lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ðəls mɐtəmˈatiks lɐksˈɛpːtən, ʊ βˈe nɐksˈɛpːtən ˌunɐ ʋərsjˈo fˈɛβlə, ʑˈa kˈɛ ɐjɕˈi sˈɛls simlifˈikɐ lɐ fˈɛjnɐ. | Així, no hi ha contradiccions, tant si s'accepta com si no s'accepta; tanmateix, la majoria dels matemàtics l'accepten, o bé n'accepten una versió feble, ja que així se'ls simplifica la feina. |
ˌunɐ ðə ləs ɾrɐˈons pə lɐ kwˈal ɐ ɐlɣˈuns mɐtəmˈatiks nˈo əls ɐɣɾˈaðɐ pɐɾtikʊlɐrmˈen lɐɡzjˈomɐ ðələksjˈo es kˈɛ imlˈikɐ ləɡzistˈɛnsiɐ ðɐlɣˈuns ʊbʑˈɛktəs ˈɛstɾɐɲs nˈo intwitˈiws. | Una de les raons per la qual a alguns matemàtics no els agrada particularment l'axioma d'elecció és que implica l'existència d'alguns objectes estranys no intuïtius. |
ʊn əɡzˈɛmlə ðɐjɕˈɔ es lɐ pɐɾɐðˈoksɐ ðə βɐnˈaktˈarski kˈɛ kʊŋklˈɔw kˈɛ es pʊsˈiβlə ðə "diβiðˈi" ləsfˈɛɾɐ tɾiðimənsjʊnˈal ən ʊn nˈombɾə ðə pˈɛsəs finˈit ˈi, ʊzˈan nʊmˈes ɾrʊtɐsjˈo i tɾɐnslɐsjˈo, ɐʑʊntˈa ləs pˈɛsəs fʊrmˈan dwˈɛs βˈoləs kɐðɐskˈunɐ ˈam əl mɐtˈɛjɕ ʋˈolʊm kˈɛ lʊɾiɣinˈal. | Un exemple d'això és la paradoxa de Banach-Tarski que conclou que és possible de "dividir" l'esfera tridimensional en un nombre de peces finit i, usant només rotació i translació, ajuntar les peces formant dues boles cadascuna amb el mateix volum que l'original. |
kˈal nʊtˈa kˈɛ, kˈom tˈotəs ləs pɾˈoβəs kˈɛ iŋklˈɔwən lɐɡzjˈomɐ ðələksjˈo, nˈo ðˈiw kˈom kˈal fˈɛˈʊ, nʊmˈes ðˈiw kˈɛ ˈɛs pˈot fˈɛ. | Cal notar que, com totes les proves que inclouen l'axioma d'elecció, no diu com cal fer-ho, només diu que es pot fer. |
ʊn dəls ɐspˈɛktəs mˈes intəɾəsˈans ðə lɐɡzjˈomɐ ðələksjˈo es əls ʎˈoks kʊɾjˈozʊs ðə ləs mɐtəmˈatikəs ˈon sˈuɾt. | Un dels aspectes més interessants de l'axioma d'elecció és els llocs curiosos de les matemàtiques on surt. |
əls mˈes impʊɾtˈans son əl lˈɛmɐ ðə zˈorn i əl pɾinsˈipi ðə βˈon ʊrðənɐmˈen: kˈaðɐ kʊnʑˈun pˈot sˈɛ βˈɛn ʊrðənˈat. | Els més importants són el lema de Zorn i el principi de bon ordenament: cada conjunt pot ser ben ordenat. |
də fˈɛt, zərmˈɛlʊ ʋˈa inɾʊðˈuj inisjɐlmˈen lɐɡzjˈomɐ ðələksjˈo pə fʊrmɐlidzˈa lɐ sˈɛβɐ pɾˈoβɐ ðəl pɾinsˈipi ðə βˈon ʊrðənɐmˈen. | (De fet, Zermelo va introduir inicialment l'axioma d'elecció per formalitzar la seva prova del principi de bon ordenament). |
ʑˈɛɾri βˈonɐ ʋˈa ðˈi ˌunɐ ʋəɣˈaðɐ: "lɐɡzjˈomɐ ðələksjˈo es ˈɔbβjɐmˌen sˈɛɾt, əl pɾinsˈipi ðə βˈon ʊrðənɐmˈen ˈɔbβjɐmˌen fˈals, i ʋˈes ɐ sɐβˈɛ sˈi ˈo es əl lˈɛmɐ ðə zˈorn?". | Jerry Bona va dir una vegada: "L'axioma d'elecció és òbviament cert, el principi de bon ordenament òbviament fals, i vés a saber si ho és el lema de Zorn?". |
lɐðənˈinɐ es ˌunɐ βˈazə nitɾʊɣənˈaðɐ kˈɛ ˈɛnɾə ˈaltɾəs fˈormɐ pˈaɾt kˈom ɐ ɣɾˈup fʊnsjʊnˈal ɐ lˈadn i lˈarn dəl ɣɾˈup ðə ləs pʊɾˈinəs kˈɛ ən əl kˈoði ɣənˈɛtik ˈɛs ɾrəpɾəzˈɛntɐ ˈamp lɐ ʎˈɛtɾɐ ɐ mɐʑˈuskʊlɐ. | Ladenina és una base nitrogenada que entre altres forma part com a grup funcional a l'ADN i l'ARN del grup de les purines que en el codi genètic es representa amb la lletra A majúscula. |
sˈɛmɾə sɐpɐɾˈɛʎɐ ˈamp lɐ timˈinɐ pə midʑˈa ðˈos pˈons ðiðɾˈoɣən, lɐ kwˈal kˈozɐ ðˈonɐ pˈokɐ əstɐβilitˈat ɐ lɐ kɐðˈɛnɐ i ən fɐsilˈitɐ lɐ ðəsnɐtʊɾɐlidzɐsjˈo i lɐ fʊrmɐsjˈo ðəstɾʊktˈuɾəs kˈom lɐ kˈajɕɐ tˈatɐ. | Sempre s'aparella amb la timina per mitjà dos ponts d'hidrogen, la qual cosa dona poca estabilitat a la cadena i en facilita la desnaturalització i la formació d'estructures com la caixa TATA. |
ʊn kˈop fʊsfʊɾilˈaðɐ, lɐðənʊzˈinɐ fˈormɐ əls nʊkləˈɔtits mʊnʊfʊsfˈat ðɐðənʊzˈinɐ ˌaˌɛmɐpˈe, difʊsfˈat ðɐðənʊzˈinɐ ˌaðˌepˈe i tɾifʊsfˈat ðɐðənʊzˈinɐ ˌatˌepˈe, ˈam ʊn, dˈos ʊ tɾˈɛs ɣɾˈups fʊsfˈat, ɾrəspəktiβɐmˈen. | Un cop fosforilada, l'adenosina forma els nucleòtids monofosfat d'adenosina (AMP), difosfat d'adenosina (ADP) i trifosfat d'adenosina (ATP), amb un, dos o tres grups fosfat, respectivament. |
ɐkˈɛsts nʊkləˈɔtits son mˈolt impʊɾtˈans kˈom ɐ intərkɐmβjɐðˈoɾs ənərɣˈɛtiks, ʑˈa kˈɛ pərmˈɛtən lɐ tɾɐnsfəɾˈɛnsiɐ ðənərɣˈiɐ ən ləs ɾrɛˌaksjˈons kɐtɐβˈɔlikəs i ɐnɐβˈɔlikəs ðəl mətɐβʊlˈismə, də tˈal mɐnˈɛɾɐ kˈɛ lɐ fʊsfʊɾilɐsjˈo ðə lˈadp ən ˌatˌepˈe kʊmpˈoɾtɐ ləmmɐɣɐdzəmˈadʑə ðə lənərɣˈiɐ ɐʎiβəɾˈaðɐ ən ˌunɐ ɾrɛˌaksjˈo kɐtɐβˈɔlikɐ ən fˈormɐ ðˈɛnʎɐs kˈimik. | Aquests nucleòtids són molt importants com a intercanviadors energètics, ja que permeten la transferència d'energia en les reaccions catabòliques i anabòliques del metabolisme, de tal manera que la fosforilació de l'ADP en ATP comporta l'emmagatzematge de l'energia alliberada en una reacció catabòlica en forma d'enllaç químic. |
lɐ iðɾˈɔlizi ðə lɐðənˈinɐ sɐpɾʊfˈitɐ ən ləs ɾrɛˌaksjˈons ɐnɐβˈɔlikəs pə tˈal ðɐkʊnsədʑˈi lɐ βjʊzˈintəzi ðˈaltɾəs mʊlˈɛkʊləs kˈɛ nəsəsˈitən ɐkˈɛstɐ ɐpʊɾtɐsjˈo ənərɣˈɛtikɐ. | La hidròlisi de l'adenina s'aprofita en les reaccions anabòliques per tal d'aconseguir la biosíntesi d'altres molècules que necessiten aquesta aportació energètica. |
ˈaɲs ənrˈɛɾə lɐ litəɾɐtˈuɾɐ sʊβˈin ˈɛs ɾrəfəɾˈiɐ ɐ lɐðənˈinɐ kˈom ɐ ʋitɐmˈinɐ βˈe kwˈatɾə, intəɣɾˈan dəl kʊmlˈɛks ʋitɐmˈinik βˈe, pəɾˈɔ ɐβˈuj ʑˈa nˈo sˈɛ lɐ kʊnsiðˈɛɾɐ ˌunɐ ʋəɾtɐðˈɛɾɐ ʋitɐmˈinɐ. | Anys enrere la literatura sovint es referia a l'adenina com a vitamina B₄, integrant del complex vitamínic B, però avui ja no se la considera una vertadera vitamina. |
tɐnmɐtˈɛjɕ, dwˈɛs ˈaltɾəs ʋitɐmˈinəs βˈe, lɐ njɐsˈinɐ i lɐ ɾriβʊflɐβˈinɐ, sʊnˈɛjɕən ɐ lɐðənˈinɐ pə fʊrmˈa kʊfɐktˈoɾs əsənsjˈals: lɐ nikʊtinɐmˈiðɐ ɐðənˈinɐ ðinʊkləˈɔtit ˌɛnɐˌaðˈe i əl ðinʊkləˈɔtit ðə flɐβˈinɐ i ɐðənˈinɐ ˌɛfɐˌaðˈe, ɾrəspəktiβɐmˈen. | Tanmateix, dues altres vitamines B, la niacina i la riboflavina, s'uneixen a l'adenina per formar cofactors essencials: la nicotinamida adenina dinucleòtid (NAD) i el dinucleòtid de flavina i adenina (FAD), respectivament. |
ərmˈann əmˈil fiskˈɛ fʊw ʊn dəls pɾimˈɛs sjəntˈifiks kˈɛ əstʊðjˈa lɐðənˈinɐ i ɐlβɾˈɛkt kʊsˈɛl ləsməntˈa əl mˈil ʋˈujtsˈɛnts ʋujtˌantɐsˈiŋk, ˈam ɐkˈɛst nˈom, kˈɛ pɾʊβˈe ðəl ɣɾˈɛk ˈaðən pˈaŋkɾəəs, pərkˈɛ lɐ mˈostɾɐ kˈɛ kʊsˈɛl fˈɛw sərβˈi pɾʊβənˈiɐ ðɐkˈɛst ˈɔrɣˌan. | Hermann Emil Fischer fou un dels primers científics que estudià l'adenina i Albrecht Kossel l'esmentà el 1885, amb aquest nom, que prové del grec aden (pàncrees), perquè la mostra que Kossel feu servir provenia d'aquest òrgan. |
əl mˈil nˌɔusˈɛnts sinkwˌantɐnˈow əl βjʊkˈimik kɐtɐlˈa ʑʊˈan ʊɾˈo ʋˈa sintətidzˈa ɐɾtifisjɐlmˈen lɐðənˈinɐ pə pɾimˈɛɾɐ ʋəɣˈaðɐ, ɐ pɐɾtˈi ðə lɐ pʊliməɾidzɐsjˈo ðɐmˈoni ˈamp sˈiŋk mʊlˈɛkʊləs ðˈasit sjɐnˈiðɾik ˌaksˌeˈɛnɐ ən disʊlʊsjˈo ɐkwˈozɐ. | El 1959 el bioquímic català Joan Oró va sintetitzar artificialment l'adenina per primera vegada, a partir de la polimerització d'amoni amb cinc molècules d'àcid cianhídric (HCN) en dissolució aquosa. |
ɐkˈɛstɐ tɾʊβˈaʎɐ, ɐl kʊstˈat ðə lɐ sˈintəzi ðɐminʊˈasits ɐkʊnsədʑˈiðɐ əl mˈil nˌɔusˈɛnts sinkwˌantɐtɾˈes ən ləkspəɾimˈen də miʎˈɛ i ʊɾˈɛi, ʋˈan mɐrkˈa əl nɐjɕəmˈen dˈunɐ nˈoβɐ əspəsjɐlitˈat: lɐ kˈimikɐ pɾəβjˈɔtikɐ, es ɐ ðˈi, lɐ sˈintəzi ðə kʊmpˈostʊs ʊrɣˈaniks ɐ pɐɾtˈi ðəls inʊrɣˈaniks. | Aquesta troballa, al costat de la síntesi d'aminoàcids aconseguida el 1953 en l'experiment de Miller i Urey, van marcar el naixement d'una nova especialitat: la química prebiòtica, és a dir, la síntesi de compostos orgànics a partir dels inorgànics. |
flˈoɾs ərmɐfɾʊðˈitəs ʊ ʊnizəkswˈals, ɐktinʊmˈorfəs, diklɐmiðˈɛəs ʊ ɐ ʋəɣˈaðəs ɐpˈɛtɐləs, tətɾˈaməɾəs ʊ pəntˈaməɾəs, ipʊɣˈinəs; ɐɣɾʊpˈaðəs ən kʊɾˈimbəs ʊ ən pɐnˈikʊləs. | Flors hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, diclamidees o a vegades apètales, tetràmeres o pentàmeres, hipogines; agrupades en corimbes o en panícules. |
lɐ fɐmˈiliɐ əstˈa kʊnstitwˈiðɐ pə ðˈos ɣˈɛnəɾəs: ɐsˈɛ, ˈam ˌunəs ðˈɔssˈɛnts əspˈɛsjəs i ðipːtəɾʊnˈiɐ ˈamp nʊmˈes ðwˈɛs. | La família està constituïda per dos gèneres: Acer, amb unes 200 espècies i Dipteronia amb només dues. |
ən əl nˈostɾə təɾritˈoɾi kˈom ɐ plˈantəs əspʊntˈanjəs ˈɛs fˈan: ɐsˈɛ kɐmpˈɛstɾə ʊ ɐwɾˈo nˈo pɾəzˈen ɐ ləs βɐlɛˈas i ˈunikɐmˌen ɐl βˈajɕ məstɾˈat ðəl pɐˈis ʋɐlənsjˈa; ɐsˈɛ mʊnspəsʊlˈanʊm ʊ ɐwɾˈo nˈɛɣɾə əstˈes pə kɐtɐlˈuɲɐ i pˈaɾts ðəl pɐˈis ʋɐlənsjˈa; ɐsˈɛ plɐtɐnˈojðə i ɐsˈɛ psəwðʊplɐtˈanʊs kˈɛ nʊmˈes ˈɛs tɾˈoβɐ ən dətərminˈats ʎˈoks ðə kɐtɐlˈuɲɐ; ɐsˈɛ ʊpˈalʊs kˈɛ es lˈunikɐ əspˈɛsjə ðɐsˈɛ pɾəzˈen tɐmbˈe ɐ ləs βɐlɛˈas. | En el nostre territori com a plantes espontànies es fan: Acer campestre o auró no present a les Balears i únicament al Baix Mestrat del País Valencià; Acer monspessulanum o auró negre estés per Catalunya i parts del País Valencià; Acer platanoide i Acer pseudoplatanus que només es troba en determinats llocs de Catalunya; Acer opalus que és l'única espècie d'Acer present també a les Balears. |
də lɐ sˈaβɐ ðɐsˈɛ sɐkˈaɾʊm i ɐsˈɛ sɐkɐɾˈinʊm sˈɛ nəkstɾˈɛw əl ɕɐɾˈop ðɐwɾˈo mˈolt kʊnəɣˈut ɐls əstˈats ʊnˈits. | De la saba d'Acer sacharum i Acer sacharinum se n'extreu el xarop d'auró molt conegut als Estats Units. |
ˈɛlɐ ɐkwˈaɣim es ˌunɐ ɐktiβitˈat fˈizikɐ kˈɛ kʊnsistˈɛjɕ ən lɐ pɾˈaktikɐ ðəksərsˈisis ˌaɛɾˈɔβiks ən əl mˈɛði ɐkwˈatik, ˈam ʊn sʊpˈoɾt mʊzikˈal. | L' aquagym és una activitat física que consisteix en la pràctica d'exercicis aeròbics en el medi aquàtic, amb un suport musical. |
dˈunɐ βˈandɐ, əls ʊbʑəktˈiws ɣənəɾˈals ðə lɐkwˈaɣim son lɐ miʎˈoɾɐ ðə lɐ kʊndisjˈo kɐrðjʊɾəspiɾɐtˈɔɾiɐ, əl tɾəβˈaʎ ðə lɐ fˈorsɐ i lɐ ɾrəzistˈɛnsiɐ mʊskʊlˈa, lɐ miʎˈoɾɐ ðə lɐ fləksiβilitˈat i əl tɾəβˈaʎ ðə lɐ kʊʊrðinɐsjˈo mʊtɾˈiw ɣlʊβˈal, ɾrˈimmə i ɐɣilitˈat. | D'una banda, els objectius generals de l'aquagym són la millora de la condició cardiorespiratòria, el treball de la força i la resistència muscular, la millora de la flexibilitat i el treball de la coordinació motriu global, ritme i agilitat. |
dˈaltɾɐ βˈandɐ, əɡzistˈɛjɕən ˈaltɾəs ʊbʑəktˈiws əspəsˈifiks kˈom son lɐ ɾrəəðʊkɐsjˈo ðə lɐ ɾrəspiɾɐsjˈo, lɐ miʎˈoɾɐ ðə lɐ pʊstˈuɾɐ i lɐ ɾrəlɐksɐsjˈo. | D'altra banda, existeixen altres objectius específics com són la reeducació de la respiració, la millora de la postura i la relaxació. |
lɐkwˈaɣim es ˌunɐ mʊðɐlitˈat ðə fˈitnəs ɐkwˈatik ˈamp nʊmbɾˈozʊs əɡzərsˈisis sənɾˈats ən lɐ tʊnifikɐsjˈo mʊskʊlˈa. | L'aquagym és una modalitat de fitness aquàtic amb nombrosos exercicis centrats en la tonificació muscular. |
lɐkwˈaɣim ɐðˈapːtɐ əl mˈɛði ɐkwˈatik ɐl tɾəβˈaʎ fˈizik kˈɛ ˈɛs ɾrɛˌalˈidzɐ ɐ tˈɛɾrɐ, ˈamp lɐβɐntˈadʑə ðə lɐ iŋɾɐβiðˈɛzɐ kˈɛ ɐpˈoɾtɐ. | L'aquagym adapta el medi aquàtic al treball físic que es realitza a terra, amb l'avantatge de la ingravidesa que aporta. |
ˈamp lɐkwˈaɣim ˈɛs miʎˈoɾɐ lɐ kʊndisjˈo fˈizikɐ ɣənəɾˈal i pərmˈɛt ˌunɐ miʎˈoɾ ɾrəkʊpəɾɐsjˈo ðə ləs ləzjˈons, pəl kˈɛ əstˈa indikˈat pə ɐ pərsˈonəs ən pɾʊsˈɛsʊs ðə ɾrəɐβilitɐsjˈo. | Amb l'aquagym es millora la condició física general i permet una millor recuperació de les lesions, pel que està indicat per a persones en processos de rehabilitació. |
ˈɛs tɾəβˈaʎən difəɾˈens ɣɾˈups mʊskʊlˈas ðə fˈormɐ əspəsˈifikɐ i sɐltˈɛrnən əɡzərsˈisis ðə lɐ pˈaɾt sʊpəɾjˈoɾ, midʑˈanɐ ʊβlˈiks i ɐbðʊminˈals i infəɾjˈoɾ ðəl kˈos. | Es treballen diferents grups musculars de forma específica i s'alternen exercicis de la part superior, mitjana (oblics i abdominals) i inferior del cos. |
ɡɾˈasjəs ɐls ɾrˈimməs ˈɛs fɐsilˈitɐ lɐ ɾrɛˌalidzɐsjˈo ðəls əɡzərsˈisis ɐðəkwˈan ɐ lɐ mˈuzikɐ ɐls mʊβimˈens i kɾɛˈan kʊɾɛˌoɣɾˈafjəs ðiβəɾtˈiðəs. | Gràcies als ritmes es facilita la realització dels exercicis adequant a la música als moviments i creant coreografies divertides. |
dˈins ðə lɐ ɣimnˈastikɐ ɐkwˈatikɐ əns tɾˈoβəm ˈamp ðiβˈɛrsəs ðissiplˈinəs ðəɾiβˈaðəs, əl nˈɛksə ən kʊmˈu es ləɡzərsitɐsjˈo ən əl mˈɛði ɐkwˈatik: | Dins de la gimnàstica aquàtica ens trobem amb diverses disciplines derivades, el nexe en comú és l'exercitació en el medi aquàtic: |
ˈɛs tʊnifˈikɐ əl tɾˈɛn infəɾjˈoɾ ðəl kˈos i ˈɛs tɾəβˈaʎɐ əl sistˈɛmɐ kɐrðjʊβɐskʊlˈa, ˈamp lɐβɐntˈadʑə ðə lɐ mɐʑˈoɾ ɾrəzistˈɛnsiɐ ðə lˈajɣwɐ i əl βˈajɕ impˈaktə ən ləs ɐɾtikʊlɐsjˈons. | Es tonifica el tren inferior del cos i es treballa el sistema cardiovascular, amb l'avantatge de la major resistència de l'aigua i el baix impacte en les articulacions. |
wˈoɣɐ ʊ ɐkwɐjˈoɣɐ: ən ɐkˈɛst tˈipʊs ðə klˈasəs ˈɛs ɾrɛˌalˈidzən əls mʊβimˈens i ɾrəspiɾɐsjˈons ðəl jˈoɣɐ, pəɾˈɔ ˈamp lɐ ðifəɾˈɛnsiɐ ðə ɾrɛˌalidzˈaˈʊ ən ʊn midʑˈa inəstˈaβlə. | Woga o aquaioga: En aquest tipus de classes es realitzen els moviments i respiracions del ioga, però amb la diferència de realitzar-ho en un mitjà inestable. |
: əɡzərsˈitɐ mˈuskʊls ðə ləskˈɛnɐ i ɐbðʊminˈals, miʎʊɾˈan kʊʊrðinɐsjˈo, mʊβilitˈat, əstɐβilitˈat i əkwilˈiβɾi. | : exercita músculs de l'esquena i abdominals, millorant coordinació, mobilitat, estabilitat i equilibri. |
tˈot i kˈɛ lɐkwˈaɣim ˈɛs ʋˈa ðəstinˈa ɐl pɾinsˈipi ɐ pərsˈonəs ˈamp ləzjˈons mʊskʊlˈas, ˈɔsjəs ʊ ɐɾtikʊlˈas, i tɐmbˈe ɐ ɣˈen dɐβɐnsˈaðɐ əðˈat; sa əstˈɛs ɐ lɐ ɾrˈɛstɐ ðə lɐ pʊβlɐsjˈo ɐ kˈawzɐ ðəls sˈɛws mɐɡnˈifiks βənəfˈisis pə ɐ lʊrɣɐnˈismə i əl sˈɛw kʊmpʊnˈen dinˈamik i mˈolt ðiβəɾtˈit kˈɛ fˈan kˈɛ sˈidʑi ʊn əspˈoɾt ˈunik. | Tot i que l'aquagym es va destinar al principi a persones amb lesions musculars, òssies o articulars, i també a gent d'avançada edat; s'ha estès a la resta de la població a causa dels seus magnífics beneficis per a l'organisme i el seu component dinàmic i molt divertit que fan que sigui un esport únic. |
əstˈa indikˈat pə ɐ pərsˈonəs ˈamp pɾʊβlˈɛməs ðə sʊβɾəpˈɛs, ən pɾʊsˈes ðə ɾrəɐβilitɐsjˈo ʊ ɾrəkʊpəɾɐsjˈo, ləzjˈons tɾɐwmɐtʊlˈɔɣikəs, pɾʊβlˈɛməs ðəskˈɛnɐ i pɾʊβlˈɛməs ðə mʊβilitˈat i əstɐβilitˈat ɐɾtikʊlˈa ən ʑənˈoʎs i tʊrmˈɛʎs. | Està indicat per a persones amb problemes de sobrepès, en procés de rehabilitació o recuperació, lesions traumatològiques, problemes d'esquena i problemes de mobilitat i estabilitat articular en genolls i turmells. |
əl pɾinsipˈal ɐβɐntˈadʑə ðə lɐkwˈaɣim es əl midʑˈa ən əl kwˈal ˈɛs ðəzəmβʊlˈupɐ, lˈajɣwɐ, kˈɛ kʊnɾiβwˈɛjɕ ɐ fˈɛ tˈots əls mʊβimˈens mˈolt mˈes fˈasils sˈɛnsə kˈɛ ˈɛs nˈoti əl kɐnsɐmˈen. | El principal avantatge de l'aquagym és el mitjà en el qual es desenvolupa, l'aigua, que contribueix a fer tots els moviments molt més fàcils sense que es noti el cansament. |
mˈolts əɡzərsˈisis ɾrɛˌalidzˈats ən lˈajɣwɐ sˌɛɾjən impʊsˈiβləs ðəksəkʊtˈa ən ʊn ʑimnˈas, ʑˈa kˈɛ ɣɾˈasjəs ɐ ˈɛʎɐ "əl kˈos ɐkˈɛstɐ" sʊbʑˈɛktə "i pərmˈɛt kˈɛ sˈuɾi ðʊnˈanlˈi mɐʑˈoɾ ʎiβəɾtˈat. | Molts exercicis realitzats en l'aigua serien impossibles d'executar en un gimnàs, ja que gràcies a ella "el cos aquesta" subjecte "i permet que suri donant-li major llibertat. |
ɐ mˈes lɐ ɣimnˈastikɐ ɐkwˈatikɐ ðˈins əl mˈark ðɐktiβitˈat lˈuðikɐ ɾrəpˈoɾtən nʊtˈaβləs βənəfˈisis psikʊlˈɔɣiks. | A més la gimnàstica aquàtica dins el marc d'activitat lúdica reporten notables beneficis psicològics. |
əskɐlfɐmˈen, ən əl kwˈal sɐniɾˈan ɐktiβˈan ləs ɐɾtikʊlɐsjˈons pə əβitˈa ləzjˈons, pɾˈɛndɾə kʊntˈaktə ˈamp lˈajɣwɐ i ɐnˈa pʊʑˈan də pʊlsɐsjˈons. | Escalfament, en el qual s'aniran activant les articulacions per evitar lesions, prendre contacte amb l'aigua i anar pujant de pulsacions. |
tʊrnˈaðɐ ɐ lɐ kˈalmɐ, ən lɐ kwˈal ˈɛs fɐɾˈan əɡzərsˈisis ðə ɾrəlɐksɐsjˈo ɐ lˈajɣwɐ i ðəstiɾɐmˈens pə tʊrnˈa ɐ ləstˈat inisjˈal. | Tornada a la calma, en la qual es faran exercicis de relaxació a l'aigua i d'estiraments per tornar a l'estat inicial. |
ɐmɐtəɾˈazʊ kˈanʑi: (en)tʃˈaɪniːz(ca)sˈimbʊl (en)tʃˈaɪniːz(ca)sˈimbʊl, kɐtɐkˈanɐ: (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl ʊ ɐmɐtəɾˈatsʊ es lɐ ðˈɛˌa ðəl sˈol ən əl ɕintˈojsmə i lɐ mˈitikɐ ɐβɐnpɐsˈaðɐ ðə lɐ fɐmˈiliɐ ɾrəjˈal ðəl ʑɐpˈo i fʊndɐðˈoɾɐ ðə limpˈɛɾi nipˈo. | Amaterasu (kanji: 天照, katakana: アマテラス) o Amateratsu és la dea del Sol en el xintoisme i la mítica avantpassada de la família reial del Japó i fundadora de l'Imperi nipó. |
ən lɐ ɾrəliɣjˈo ðəl ɕintˈojsmə es ɾrəpɾəzəntˈaðɐ kˈom ɐ ləpˈitʊm də lɐ pərfəksjˈo i es əɡzˈɛmlə ðə ləs kwɐlitˈats ðintəlliɣˈɛnsiɐ, bəʎˈɛzɐ, fəɾtilitˈat i pʊɾˈɛzɐ. | En la religió del xintoisme és representada com a l'epítom de la perfecció i és exemple de les qualitats d'intel·ligència, bellesa, fertilitat i puresa. |
ɐməɾˈatsʊ, ʑʊntɐmˈen ˈamp tsˈukijˈomi dˈew ðə lɐ ʎˈunɐ i sʊzˈanʊ dˈew ðə ləs təmpˈɛstəs, əls pɾinsipˈals ðˈews ðəl pɐntəˈo ɕintˈojstɐ, nes lɐ pɾinsipˈal. | Ameratsu, juntament amb Tsuki-yomi (déu de la Lluna) i Susano (déu de les tempestes), els principals déus del panteó xintoista, n'és la principal. |
nɐskˈe ðəl ɾrˈiw ˈon izɐnˈaɣi ˈɛs ɾrəntˈa lɐ βɾʊtˈisiɐ ðə lɐ sˈɛβɐ inkʊrsjˈo ɐ linfˈɛrn ʑɐpʊnˈɛs, pə tˈal ðə sərkˈa lɐ sˈɛβɐ əspˈozɐ izɐnˈami mˈoɾtɐ, lɐ kwˈal nˈo ʋˈa pʊðˈɛ ɾrəskɐtˈa. | Nasqué del riu on Izanagi es rentà la brutícia de la seva incursió a l'infern japonès, per tal de cercar la seva esposa Izanami morta, la qual no va poder rescatar. |
pɾʊtɐɣʊnˈidzɐ əl sˈiklə mˈitik tɐkˈamɐ nˈo ˈaɾɐ ˈo «plɐnˈuɾiɐ ðə lɐ pˈaɾt ˈaltɐ», ˈon sənfˈaðɐ ˈam əl sˈɛw ɣərmˈa sʊzˈanʊ pərkˈɛ ɐβˌiɐ ðəjɕˈat ðə sˈɛ βənˈiɡnə i pərkˈɛ ʋʊlˈiɐ tʊrnˈa ˈamp sˈa mˈaɾə ɐ linfɾɐmˈon. | Protagonitza el cicle mític Takama no Hara o «Planúria de la Part Alta», on s'enfada amb el seu germà Susano perquè havia deixat de ser benigne i perquè volia tornar amb sa mare a l'inframon. |
ɐkʊnsəɣˈɛjɕən kˈɛ ˈiskɐ ˈamp ləstɾɐtɐɣˈɛmɐ ðə fˈɛ ˌunɐ fˈɛstɐ fˈoɾɐ ðə lɐ kˈoβɐ ðiβəɾtˈinsə ɐlˈoɾɐ kˈɛ ðˈɛjɕən ʊn əspˈiʎ i ˌunɐ ʑʊˈiɐ pənʑˈats ðˈunɐ bɾˈankɐ ðˈun ˈarβɾə. | Aconsegueixen que isca amb l'estratagema de fer una festa fora de la cova divertint-se alhora que deixen un espill i una joia penjats d'una branca d'un arbre. |
ɐktwɐlmˈen, ɐmɐtəɾˈazʊ, sʊpɾˈɛmɐ ðiβinitˈat sʊlˈa ðəl ɕintˈojsmə ʑɐpʊnˈɛs, es lɐ ðˈɛˌa pɾʊtəktˈoɾɐ ðə lɐ nɐsjˈo ʑɐpʊnˈɛzɐ; kʊnɾˈastɐ ˈamp lɐklɐpɐɾɐðˈoɾɐ mɐʑʊɾˈiɐ ðə ləs ɾrəliɣjˈons pʊlitˈɛjstəs ðəl mˈon ən ləs kwˈals lɐ ðiβinitˈat sʊlˈa ˌɛɾɐ ʊn ˈomə. | Actualment, Amaterasu, suprema divinitat solar del xintoisme japonès, és la dea protectora de la nació japonesa; contrasta amb l'aclaparadora majoria de les religions politeistes del món en les quals la divinitat solar era un home. |
lɐ mitʊlʊɣˈiɐ ɐl ʋʊltˈan dɐkˈɛstɐ ðəˈɛsɐ, səɣˈons lɐ istʊɾjɐðˈoɾɐ mɐʎˈari ˈa. sˈilβɐɣɾˈondin, kɾəˈa ʊn ʑɐpˈo mɐtɾjɐrkˈal ˈon əl klˈan dəls jɐmˈatʊ ʋˈa ɐpɐɾˈɛjɕˌɛ i ˈɛs ðiktˈaβɐ ʊn kʊmpʊɾtɐmˈen də ɾrəspˈɛktə kˈap ɐ ləs ðˈonəs fˈins ɐl . | La mitologia al voltant d'aquesta deessa, segons la historiadora Mallary A. Silva-Grondin, creà un Japó matriarcal on el clan dels Yamato va aparèixer i es dictava un comportament de respecte cap a les dones fins al . |
əls ɐksələɾɐðˈoɾs ðə pɐɾtˈikʊləs son ɐpɐɾˈɛʎs kˈɛ ʊtilˈidzən kˈams ələktɾʊmɐɡnˈɛtiks pə ɐ ɐksələɾˈa pɐɾtˈikʊləs sʊβɐtˈɔmikəs ˈamp kˈaɾrəɣɐ əlˈɛktɾikɐ fˈins ɐ ʋəlʊsitˈats mˈolt pɾʊpˈɛɾəs ɐ lɐ ðə lɐ ʎˈum. | Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum. |
əl mˈɛtʊðə ðɐksələɾɐsjˈo ˈɛs βˈazɐ ən lɐtɾɐksjˈo i lɐ ɾrəpʊlsjˈo ˈɛnɾə ləs pɐɾtˈikʊləs i ˌunɐ ʎˈarɣɐ sˈɛɾjə ðəlˈɛktɾʊðəs ən kˈɛ sɐplˈikən kˈams ələktɾʊmɐɡnˈɛtiks ɐltˈɛrns tɐmbˈe sʊtilˈidzən ələktɾʊjmˈans. | El mètode d'acceleració es basa en l'atracció i la repulsió entre les partícules i una llarga sèrie d'elèctrodes en què s'apliquen camps electromagnètics alterns (també s'utilitzen electroimants). |
ˌunɐ pɐɾtˈikʊlɐ nˈɛwtɾɐ, kˈom pə əɡzˈɛmlə əl nəwtɾˈo, nˈo ˈɛs ʋˈɛw ɐfəktˈaðɐ pə ɐkˈɛsts kˈams i pə tˈan nˈo pˈot sˈɛ ɐksələɾˈaðɐ. | Una partícula neutra, com per exemple el neutró, no es veu afectada per aquests camps i per tant no pot ser accelerada. |
səɣˈons kwˈinɐ sˈidʑi lɐ sˈɛβɐ kˈaɾrəɣɐ, ləs pɐɾtˈikʊləs ˈɛs ʋˈɛwən ɐtɾˈɛtəs kˈap ɐ ləs plˈakəs ðə sˈɛɾtɐ pʊlɐɾitˈat i ɾrəpəllˈiðəs pə ləs kˈɛ tˈɛnən pʊlɐɾitˈat imβˈɛrsɐ. | Segons quina sigui la seva càrrega, les partícules es veuen atretes cap a les plaques de certa polaritat i repel·lides per les que tenen polaritat inversa. |
ɡɾˈasjəs ɐ lɐtɾɐksjˈo i lɐ ɾrəpʊlsjˈo, kˈaðɐ plˈakɐ ɐwɡmˈɛntɐ ˌunɐ mˈikɐ lɐ ʋəlʊsitˈat ˈi, pə tˈan, tɐmbˈe lənərɣˈiɐ ðə ləs pɐɾtˈikʊləs. | Gràcies a l'atracció i la repulsió, cada placa augmenta una mica la velocitat i, per tant, també l'energia de les partícules. |
dəspɾˈes ðˈuns kwˈans səɣˈons, ləs pɐɾtˈikʊləs ʑˈa an ɐkʊnsədʑˈit ˌunɐ ʋəlʊsitˈat mˈolt pɾˈɔksimɐ ɐ lɐ ðə lɐ ʎˈum, pə lɐ kwˈal kˈozɐ san də tənˈi ən kˈomtə əfˈɛktəs ɾrəlɐtiβˈistəs, kˈom ˈaɾɐ lɐwɡmˈen də mˈasɐ ðə ləs pɐɾtˈikʊləs səɣˈons ləkwɐsjˈo ˈɛ iɣwˈal ˌɛmɐsˈe ðˈɔs. | Després d'uns quants segons, les partícules ja han aconseguit una velocitat molt pròxima a la de la llum, per la qual cosa s'han de tenir en compte efectes relativistes, com ara l'augment de massa de les partícules segons l'equació E=mc². |
lənərɣˈiɐ ðə ləs pɐɾtˈikʊləs ɐksələɾˈaðəs ˈɛs məzˈuɾɐ ən ələktɾˈoʋˈolts ˈɛ ʋˈe βˈaɪɕɐ, pəɾˈɔ ləs ənˈɛrɣjəs ɾrəkəɾˈiðəs pə ɐ əstʊðjˈa ən dətˈaʎ ləs pɐɾtˈikʊləs sʊβɐtˈɔmikəs son tˈan ɡɾˈans kˈɛ, sʊβˈin, sʊtilˈidzən əls mˈultipləs ðɐkˈɛstɐ ʊnitˈat: ˈu miljˈo ˈu mˈɛ ʋˈe βˈaɪɕɐ iɣwˈal ðˈew sˈis ˈɛ ʋˈe βˈaɪɕɐ ʊ mˈil miljˈons ˈu ʑˈɛ ʋˈe βˈaɪɕɐ iɣwˈal sˈɛnt nˈow ˈɛ ʋˈe βˈaɪɕɐ. | L'energia de les partícules accelerades es mesura en electró-volts (eV), però les energies requerides per a estudiar en detall les partícules subatòmiques són tan grans que, sovint, s'utilitzen els múltiples d'aquesta unitat: 1 milió (1 MeV = 10⁶ eV) o mil milions (1 GeV = 109 eV). |
əls ɐksələɾɐðˈoɾs ɐktwˈals mˈes pʊtˈens ɐɾrˈiβən ɐ ənˈɛrɣjəs ðə milˈɛs ðə ɣˈɛ ʋˈe βˈaɪɕɐ ˈu tˈɛ ʋˈe βˈaɪɕɐ iɣwˈal mˈil ʑˈɛ ʋˈe βˈaɪɕɐ iɣwˈal mˈil ðˈodzə ˈɛ ʋˈe βˈaɪɕɐ. | Els acceleradors actuals més potents arriben a energies de milers de GeV (1 TeV = 1000 GeV = 1012 eV). |
də fˈɛt, kˈom mˈes pətˈitəs sˈidʑin ləs pɐɾtˈikʊləs kˈɛ ʋˈoləm əstʊðjˈa, mˈes ˈaltəs son ləs ənˈɛrɣjəs nəsəsˈaɾjəs pə fˈɛˈʊ. | De fet, com més petites siguin les partícules que volem estudiar, més altes són les energies necessàries per fer-ho. |
əls mˈes ɣɾˈans, tɐmbˈe ðˈits ðˈaltɐ ənərɣˈiɐ, sʊtilˈidzən pə ɐ lɐ ɾrəsˈɛrkɐ sjəntˈifikɐ ən fˈizikɐ ðə pɐɾtˈikʊləs. | Els més grans, també dits d'alta energia, s'utilitzen per a la recerca científica en física de partícules. |
ən ɐkˈɛst kˈas, ləs pɐɾtˈikʊləs ɐksələɾˈaðəs ˈɛs fˈan kʊlliðˈi kˈonɾɐ ʊn blˈaŋk immˈɔβil ʊ kˈonɾɐ ˈaltɾəs pɐɾtˈikʊləs ɐksələɾˈaðəs. | En aquest cas, les partícules accelerades es fan col·lidir contra un blanc immòbil o contra altres partícules accelerades. |
ʊns ðətəktˈoɾs kʊllʊkˈats ɐl ʋʊltˈan də lɐ zˈonɐ ðə kʊllizjˈo pərmˈɛtən ɐls sjəntˈifiks əstʊðjˈa ləs pɾʊpjətˈats ðə ləs pɐɾtˈikʊləs sʊβɐtˈɔmikəs kʊnəɣˈuðəs ˈi, ən ɐlɣˈuns kˈazʊs, dəskʊβɾˈinˈɛ ðə nˈoβəs. | Uns detectors col·locats al voltant de la zona de col·lisió permeten als científics estudiar les propietats de les partícules subatòmiques conegudes i, en alguns casos, descobrir-ne de noves. |
əɡzˈɛmləs ðɐksələɾɐðˈoɾs kʊllizjʊnɐðˈoɾs ʊtilidzˈats pə ɐ lɐ imβəstiɣɐsjˈo ən fˈizikɐ ðə pɐɾtˈikʊləs sˈon: | Exemples d'acceleradors col·lisionadors utilitzats per a la investigació en física de partícules són: |
əls ɐksələɾɐðˈoɾs ðə tˈaʎɐ midʑˈanɐ i ðə mˈes βˈajɕɐ ənərɣˈiɐ kˈɛ əls ɐntəɾjˈoɾs sʊtilˈidzən tɐmbˈe ən lɐ imβəstiɣɐsjˈo sjəntˈifikɐ, sʊβɾətˈot ən bjʊkˈimikɐ i sjˈɛnsiɐ ðə mɐtəɾjˈals. | Els acceleradors de talla mitjana (i de més baixa energia que els anteriors) s'utilitzen també en la investigació científica, sobretot en bioquímica i ciència de materials. |
ɐkˈɛsts ɐksələɾɐðˈoɾs pɾʊðwˈɛjɕən əl kˈɛ ˈɛs kʊnˈɛjɕ kˈom ɐ ʎˈum də siŋkɾʊtɾˈo, kˈɛ sʊtilˈidzɐ pə ɐ əspəktɾʊskˈɔpiɐ pə ɐ əstʊðjˈa pɾʊtəˈinəs ʊ ləs pɾʊpjətˈats ðəls nˈɔws mɐtəɾjˈals. | Aquests acceleradors produeixen el que es coneix com a llum de sincrotró, que s'utilitza per a espectroscòpia per a estudiar proteïnes o les propietats dels nous materials. |
finɐlmˈen, tɐmbˈe ˈɛs pˈoðən kʊnsiðəɾˈa ɐksələɾɐðˈoɾs, ənkˈaɾɐ kˈɛ sˈidʑin mˈolt pətˈits, əls tˈups ðə ɾrˈatɕs kɐtˈɔðiks i əls ɣənəɾɐðˈoɾs ðə ɾrˈatɕs ˈiks. | Finalment, també es poden considerar acceleradors, encara que siguin molt petits, els tubs de raigs catòdics i els generadors de raigs X. |
əl fʊnsjʊnɐmˈen dɐkˈɛsts ɐksələɾɐðˈoɾs ɾrəkəɾˈɛjɕ ənˈɛrɣjəs ɾrəlɐtiβɐmˈen bˈajɕəs kˈɛ sɐkʊnsəɣˈɛjɕən midʑɐnsˈan ʊn sˈol pɐɾˈɛʎ ðəlˈɛktɾʊðəs i ˌunɐ ðifəɾˈɛnsiɐ ðə pʊtənsjˈal ðə nʊmˈes ʊns kwˈans milˈɛs ðə ʋˈolts ʊ mˈɛɲs. | El funcionament d'aquests acceleradors requereix energies relativament baixes que s'aconsegueixen mitjançant un sol parell d'elèctrodes i una diferència de potencial de només uns quants milers de volts o menys. |
ən əls ɣˈazʊs, ləs fˈorsəs ðə kʊəzjˈo ˈɛnɾə ləs sˈɛβəs mʊlˈɛkʊləs son mˈolt pətˈitəs, də mɐnˈɛɾɐ kˈɛ ɐkˈɛstəs pˈoðən dəsplɐsˈasə ˌunəs ɾrəspˈɛktə ðə ləs ˈaltɾəs. | En els gasos, les forces de cohesió entre les seves molècules són molt petites, de manera que aquestes poden desplaçar-se unes respecte de les altres. |
ɐjɕˈi ðˈoŋks, ənkˈaɾɐ kˈɛ lɐ sˈɛβɐ pɾəzˈɛnsiɐ əns pˈasi ðəzɐpərsəβˈuðɐ, lˈajɾə es ˌunɐ sʊbstˈansiɐ mɐtəɾjˈal i tɐŋˈiβlə. | Així doncs, encara que la seva presència ens passi desapercebuda, l'aire és una substància material i tangible. |
ɐl niβˈɛʎ ðəl mˈa, lɐmmʊsfˈɛɾɐ əɡzərsˈɛjɕ ˌunɐ pɾəsjˈo ðɐpɾʊksimɐðɐmˈen ˈu kˌeɟˈe pə səntˈimətɾə kwɐðɾˈat sˈoβɾə kwɐlsəβˈol sʊpərfˈisjə, sˈɔliðɐ ʊ lˈikwiðɐ. | Al nivell del mar, l'atmosfera exerceix una pressió d'aproximadament 1 kg per centímetre quadrat sobre qualsevol superfície, sòlida o líquida. |
lɐ pɾəsjˈo əɡzərsˈiðɐ sˈoβɾə ʊn səntˈimətɾə kwɐðɾˈat ðə sʊpərfˈisjə ɾrəpɾəzˈɛntɐ əl pˈɛs ðˈunɐ kʊlˈumnɐ ðˈajɾə, kˈɛ tˈe ɐkˈɛstɐ səksjˈo, i kˈɛ səstˈen ʋəɾtikɐlmˈen fˈins ɐl lˈimit əkstəɾjˈoɾ ðə lɐmmʊsfˈɛɾɐ. | La pressió exercida sobre un centímetre quadrat de superfície representa el pes d'una columna d'aire, que té aquesta secció, i que s'estén verticalment fins al límit exterior de l'atmosfera. |
əl pˈɛs ðˈun lˈitɾə ðˈajɾə, ɐl niβˈɛʎ ðəl mˈa, ɐ zˈeɾʊ sˈe, es ðˈe ˈu,dˈɔssˈɛnts nʊɾˌantɐtɾˈes ɟˈe. lɐ sˈɛβɐ ðənsitˈat ɾrəspˈɛktə ɐ liðɾˈoɣən es ðə kɐtˈorzə,kwɐɾˌantɐkwˈatɾə. | El pes d'un litre d'aire, al nivell del mar, a 0 °C, és d'1,293 g. La seva densitat respecte a l'hidrogen és de 14,44. |
pə ɐ mˈolts pˈoβləs ɐntˈiks lˈanimɐ ˌɛɾɐ ˌunɐ mˈɛnɐ ðˈajɾə pnˈɛwmɐ, pə ɐjɕˈɔ ɐ lɐntˈik təstɐmˈen jɐβˈe insˈuflɐ lɐ ʋˈiðɐ βʊfˈan, ɾrəkʊʎˈin ˌunɐ tɾɐðisjˈo əɣˈipsiɐ ˈon lˈanimɐ səskɐpˈaβɐ pəl nˈas ən mʊɾˈi ˈamp lˈultim ɐlˈɛ. | Per a molts pobles antics l'ànima era una mena d'aire (pneuma), per això a l'Antic Testament Yahvé insufla la vida bufant, recollint una tradició egípcia on l'ànima s'escapava pel nas en morir amb l'últim alè. |
ən əl ɣɐlənˈismə, lˈajɾə i lɐmbjˈen fʊrmˈaβən lɐ pɾimˈɛɾɐ pɐɾˈɛʎɐ ðə ləs kˈozəs nˈo nɐtʊɾˈals, ləs kˈɛ kʊnstitwˈiən ləntˈorn fˈizik i βjʊlˈɔɣik ðə lˈesˌɛ ʊmˈa, ən ˈintimɐ intəɾɐksjˈo, nʊrmˈal ʊ pɐtʊlˈɔɣikɐ, ˈam ˈɛʎ. | En el galenisme, l'aire i l'ambient formaven la primera parella de les coses no naturals, les que constituïen l'entorn físic i biològic de l'ésser humà, en íntima interacció, normal o patològica, amb ell. |
ˈɛs kʊnsiðəɾˈaβɐ əsənsjˈal mɐntənˈi ʊ sərkˈa lɐ pʊɾˈɛzɐ ðə lˈajɾə əl “bˈon ˈajɾə”, kˈɛ kɐlˈiɐ ɐsəɣʊɾˈa, sˈi kɐlˈiɐ, ˈamp pˈɛrfʊms, fʊmiɣɐsjˈons, ˈɛtk. | Es considerava essencial mantenir o cercar la puresa de l'aire (el “bon aire”), que calia assegurar, si calia, amb perfums, fumigacions, etc. |
lˈajɾə impˈu ʊ kʊɾrˈupːtə əl “mˈal ˈajɾə”ˌɛɾɐ kˈawzɐ səɣˈuɾɐ ðə pɐtʊlˈoɣjəs, sʊβɾətˈot ðə kɐɾˈaktˌɛ əpiðˈɛmik ʊ infəksjˈos kˈom ˈaɾɐ lɐ mɐlˈaɾiɐ, tˈɛrmə ʊɾiɣinˈat ən ləkspɾəsjˈo itɐljˈanɐ mɐlɐɾˈiɐ, “mˈal ˈajɾə”. | L'aire impur o corrupte (el “mal aire”) era causa segura de patologies, sobretot de caràcter epidèmic o infecciós (com ara la malària, terme originat en l'expressió italiana mal'aria, “mal aire”). |
lɐ kʊɾrʊpsjˈo ðə lˈajɾə ˈɛs kʊnsiðəɾˈaβɐ kɐwzˈaðɐ pə ðifəɾˈens ɐɣˈens, iŋklˈozʊs əls ðə kɐɾˈaktˌɛ ɐstɾʊnˈɔmik i ɐstɾʊlˈɔɣik. | La corrupció de l'aire es considerava causada per diferents agents, inclosos els de caràcter astronòmic i astrològic. |
ɐkˈɛstɐ ɾrɐsjʊnɐlidzɐsjˈo ðə lɐ pɐtʊlʊɣˈiɐ sʊrɣˈɛjɕ ɐ lɐntidʑitˈat, ˈamp ləs ˈoβɾəs ðipˈɔkɾɐtəs i ɣɐlˈɛ, ˈɛs ɾrəjnɾʊðwˈɛjɕ ðəs ðəl mˈon ˈaɾɐp ɐ lʊksiðˈen əwɾʊpˈɛw ɐ pɐɾtˈi ðə finˈals ðəl , nʊðɾˈɛjɕ əl mˈon ʊniβərsitˈaɾi ʊksiðəntˈal ðəs ðəl i ˈi kʊntˈinwɐ ʋiɣˈen fˈins ɐ lɐ inɾʊðʊksjˈo ðə lɐ məðisˈinɐ ðə lɐβʊɾɐtˈoɾi, ən əl . | Aquesta racionalització de la patologia sorgeix a l'Antiguitat, amb les obres d'Hipòcrates i Galè, es reintrodueix des del món àrab a l'Occident europeu a partir de finals del , nodreix el món universitari occidental des del i hi continua vigent fins a la introducció de la medicina de laboratori, en el . |
lɐ tərminʊlʊɣˈiɐ tˈɛknikɐ kˈɛ lˈi ˌɛɾɐ pɾˈɔpiɐ, kʊmənsˈan pəl mɐtˈɛjɕ kʊnsˈɛpːtə ðˈajɾə, ʋˈa tənˈi ˌunɐ ɣɾˈan difʊzjˈo ɐ lɐ sʊsjətˈat əwɾʊpˈɛˌa ðə tˈots ɐkˈɛsts sˈɛɣləs ˈi, ɐ pɐɾtˈi ðəl , sa mɐntiŋˈut ən əl ʎəŋwˈadʑə pʊpʊlˈa. | La terminologia tècnica que li era pròpia, començant pel mateix concepte d'aire, va tenir una gran difusió a la societat europea de tots aquests segles i, a partir del , s'ha mantingut en el llenguatge popular. |
tˈot i kˈɛ ɐktwɐlmˈen sˈɛ sˈap kˈɛ nˈo es lˈajɾə lɐɣˈen kɐwzˈan də lɐ mɐlˈaɾiɐ, ən əpiðəmjʊlʊɣˈiɐ ˈɛs kʊntˈinwɐ tənˈin ən kˈomtə lˈajɾə kˈom ʊn dəls ʋəktˈoɾs kˈɛ pˈoðən pɾʊβʊkˈa mɐlˈaltjəs sʊβɾətˈot ɐkˈɛʎəs ðəɣˈuðəs ɐ kʊntɐminɐsjˈo ɐmmʊsfˈɛɾikɐ. | Tot i que actualment se sap que no és l'aire l'agent causant de la malària, en epidemiologia es continua tenint en compte l'aire com un dels vectors que poden provocar malalties sobretot aquelles degudes a contaminació atmosfèrica. |
səɣˈons lɐltitˈut, lɐ təmpəɾɐtˈuɾɐ i lɐ kʊmpʊzisjˈo ðə lˈajɾə, lɐmmʊsfˈɛɾɐ təɾrˈɛstɾə ˈɛs ðiβiðˈɛjɕ ən kwˈatɾə kˈapəs: tɾʊpʊsfˈɛɾɐ, əstɾɐtʊsfˈɛɾɐ, məzʊsfˈɛɾɐ i tərmʊsfˈɛɾɐ. | Segons l'altitud, la temperatura i la composició de l'aire, l'atmosfera terrestre es divideix en quatre capes: troposfera, estratosfera, mesosfera i termosfera. |
ləs pʊrsjˈons mˈes impʊɾtˈans pə ɐ ɐnˈalizi ðə lɐ kʊntɐminɐsjˈo ɐmmʊsfˈɛɾikɐ son ləs ðwˈɛs kˈapəs pɾʊpˈɛɾəs ɐ lɐ tˈɛɾrɐ: lɐ tɾʊpʊsfˈɛɾɐ i ləstɾɐtʊsfˈɛɾɐ. | Les porcions més importants per a anàlisi de la contaminació atmosfèrica són les dues capes properes a la Terra: la troposfera i l'estratosfera. |
pə ʋˈolʊm əstˈa kʊmpˈost, ɐpɾʊksimɐðɐmˈen, pə sətˌantɐʋˈujt,zˈeɾʊ ʋˈujt pərsəntˈadʑə ðə nitɾˈoɣən ˈɛnɐ ðˈɔs, ʋˈin,nʊɾˌantɐkwˈatɾə pərsəntˈadʑə ðʊksˈiɣən ʊ, zˈeɾʊ,zˈeɾʊ tɾˌɛntɐsˈiŋk pərsəntˈadʑə ðə ðjˈɔksit ðə kɐrβˈoni sˌeˈo i zˈeɾʊ,nʊɾˌantɐtɾˈes pərsəntˈadʑə ðə ɣˈazʊs inˈɛɾts, kˈom ɐrɣˈo i nəˈo. | Per volum està compost, aproximadament, per 78,08 % de nitrogen (N 2), 20,94 % d'oxigen (O₂), 0,035 % de diòxid de carboni (CO₂) i 0,93 % de gasos inerts, com argó i neó. |
ən ɐkˈɛstɐ kˈapɐ, də sˈɛt kˌeˈɛmɐ ðɐltˈuɾɐ ən əls pˈols i sˈɛdzə kˌeˈɛmɐ ən əls tɾˈɔpiks, ˈi a əls nˈuβʊls i ɣɐjɾəβˈe tˈot əl ʋɐpˈoɾ ðˈajɣwɐ. | En aquesta capa, de 7 km d'altura en els pols i 16 km en els tròpics, hi ha els núvols i gairebé tot el vapor d'aigua. |
mˈes ɐmˈun, ɐpɾʊksimɐðɐmˈen ɐ ʋˌintisˈiŋk kˌeˈɛmɐ ðɐltˈuɾɐ, ɐ ləstɾɐtʊsfˈɛɾɐ, ˈi a lɐ kˈapɐ ðʊzˈo, kˈɛ pɾʊtəɣˈɛjɕ lɐ tˈɛɾrɐ ðəls ɾrˈatɕs ʊltɾɐβjʊlˈats. | Més amunt, aproximadament a 25 km d'altura, a l'estratosfera, hi ha la capa d'ozó, que protegeix la Terra dels raigs ultraviolats (). |
ən ɾrəlɐsjˈo ˈam ɐjɕˈɔ ʋˈal lɐ pˈɛnɐ ɾrəkʊrðˈa kˈɛ, ən tˈɛrməs ɣənəɾˈals, ʊn kʊntɐminˈan es ˌunɐ sʊbstˈansiɐ kˈɛ əstˈa «fˈoɾɐ ðə ʎˈok», i kˈɛ ʊn bˈon əɡzˈɛmlə pˈot sˈɛ əl kˈas ðə lʊzˈo ʊ. | En relació amb això val la pena recordar que, en termes generals, un contaminant és una substància que està «fora de lloc», i que un bon exemple pot ser el cas de l'ozó (O₃). |
kwˈan ɐkˈɛst ɣˈas ˈɛs tɾˈoβɐ ən lˈajɾə kˈɛ ˈɛs ɾrəspˈiɾɐ, es ɐ ðˈi sˈotɐ əls ʋˌintisˈiŋk kwilˈɔmətɾəs ðɐltˈuɾɐ ɐβitwˈals, es kʊntɐminˈan i kʊnstitwˈɛjɕ ʊn pʊðəɾˈos ɐntizˈɛpːtik kˈɛ əɡzərsˈɛjɕ ʊn əfˈɛktə nʊsˈiw pə ɐ lɐ sɐlˈut, pə lɐ kwˈal kˈozɐ ən ɐkˈɛstəs sirkʊmstˈansjəs sˈɛl kʊnˈɛjɕ kˈom ɐ ʊzˈo tɾʊpʊsfˈɛɾik ʊ ʊzˈo ðʊlˈen . | Quan aquest gas es troba en l'aire que es respira, és a dir sota els 25 quilòmetres d'altura habituals, és contaminant i constitueix un poderós antisèptic que exerceix un efecte nociu per a la salut, per la qual cosa en aquestes circumstàncies se'l coneix com a ozó troposfèric o ozó dolent . |
nˈo ʊbstˈan ɐjɕˈɔ, əl mɐtˈɛjɕ ɣˈas, kwˈan əstˈa ən ləstɾɐtʊsfˈɛɾɐ, fˈormɐ lɐ kˈapɐ kˈɛ pɾʊtəɣˈɛjɕ ðəls ɾrˈatɕs ʊltɾɐβjʊlˈats ðəl sˈol ɐ tˈots əls ˈesˌɛs ʋiβˈens ʋˈiðɐ də lɐ tˈɛɾrɐ, pə lɐ kwˈal kˈozɐ sˈɛ liðəntifˈikɐ kˈom ʊzˈo βˈo . | No obstant això, el mateix gas, quan està en l'estratosfera, forma la capa que protegeix dels raigs ultraviolats del Sol a tots els éssers vivents (vida) de la Terra, per la qual cosa se l'identifica com ozó bo . |
əkspɐnsjˈo: ɐwɡmˈen də ʋˈolʊm dˈunɐ mˈasɐ ðˈajɾə pə ɾrəðʊksjˈo ðə lɐ pɾəsjˈo əɡzərsˈiðɐ pə ˌunɐ fˈorsɐ ʊ ɐ kˈawzɐ ðə lɐ inkʊrpʊɾɐsjˈo ðə kɐlˈoɾ. | Expansió: augment de volum d'una massa d'aire per reducció de la pressió exercida per una força o a causa de la incorporació de calor. |
kʊnɾɐksjˈo: ɾrəðʊksjˈo ðə ʋˈolʊm də lˈajɾə ən sˈɛ pɾəsjʊnˈat pə ˌunɐ fˈorsɐ, pəɾˈɔ əl ʋˈolʊm ɐɾrˈiβɐ ɐ ʊn lˈimit i lˈajɾə təndˈɛjɕ ɐ əkspɐndˈi mˈes ənʎˈa ɐkˈɛst lˈimit. | Contracció: reducció de volum de l'aire en ser pressionat per una força, però el volum arriba a un límit i l'aire tendeix a expandir més enllà aquest límit. |
flwiðˈɛzɐ fˈizikɐ: flˈuks ðˈajɾə dˈun ʎˈok ðə mɐʑˈoɾ kʊnsənɾɐsjˈo ɐ ʊn ˈaltɾə ðə mənˈoɾ kʊnsənɾɐsjˈo, sˈɛnsə ðəspˈɛzɐ ðənərɣˈiɐ. | Fluïdesa (física): flux d'aire d'un lloc de major concentració a un altre de menor concentració, sense despesa d'energia. |
lɐ ɾrˈɛstɐ ðəls kʊmpʊnˈens, ˈɛnɾə əls kwˈals ˈi a əls ɣˈazʊs ˈam əfˈɛktə ðiβərnˈaklə, son ʋɐpˈoɾ ðˈajɣwɐ, djˈɔksit ðə kɐrβˈoni, mətˈa, ˈɔɡzit ðə ðinitɾˈoɣən, ʊzˈo, ˈɛnɾə ðˈaltɾəs. | La resta dels components, entre els quals hi ha els gasos amb efecte d'hivernacle, són vapor d'aigua, diòxid de carboni, metà, òxid de dinitrogen, ozó, entre d'altres. |
ən pətˈitəs kwɐntitˈats pˈoðən əɡzistˈi sʊbstˈansjəs ðˈun ˈaltɾə tˈipʊs: pˈols, pˈollən, əspˈoɾəs i sˈɛndɾɐ ʋʊlkˈanikɐ. | En petites quantitats poden existir substàncies d'un altre tipus: Pols, pol·len, espores i cendra volcànica. |
tɐmbˈe son dətəktˈaβləs ɣˈazʊs ɐβʊkˈats ɐ lɐmmʊsfˈɛɾɐ ən kwɐlitˈat ðə kʊntɐminˈans, kˈom klˈoɾ i əls sˈɛws kʊmpˈostʊs, flwˈoɾ, mərkˈuɾi i kʊmpˈostʊs ðə sˈofɾə. | També són detectables gasos abocats a l'atmosfera en qualitat de contaminants, com clor i els seus compostos, fluor, mercuri i compostos de sofre. |
ˈamɐnˈoʊzˈumə (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl (en)dʒˈapəniːz(ca)sˈimbʊl ən ʑɐpʊnˈɛs es lɐ ðəˈɛsɐ kˈami ʑɐpʊnˈɛzɐ ðə lɐ fəlisitˈat, də lɐ fəɾtilitˈat i ðə lɐ ðˈansɐ. | Ama-no-Uzume (アメノウズメ en japonès) és la deessa (kami) japonesa de la felicitat, de la fertilitat i de la dansa. |
ɐmnistˈiɐ intərnɐsjʊnˈal ˌaˈi ən ɐŋlˈɛs, ɐmnˈɛsti intərnɐtjʊnˈal es ˌunɐ ɐsʊsjɐsjˈo intərnɐsjʊnˈal kˈɛ tɾəβˈaʎɐ pə lɐ ðəfˈɛnsɐ ðəls ðɾˈɛts ʊmˈans ɐɾrˈɛw ðəl mˈon. | Amnistia Internacional (AI) (en anglès, Amnesty International) és una associació internacional que treballa per la defensa dels drets humans arreu del món. |
əl mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐsˈɛt ʋˈa sˈɛ ɣwɐrðʊnˈaðɐ ˈam əl pɾˈɛmi nʊβˈɛl ðə lɐ pˈaw pə lɐ sˈɛβɐ fˈɛrmɐ ʎˈujtɐ kˈonɾɐ lɐ tʊɾtˈuɾɐ ɐɾrˈɛw ðəl mˈon. | El 1977 va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau per la seva ferma lluita contra la tortura arreu del món. |
ɐmnistˈiɐ intərnɐsjʊnˈal ˈɛs ʋˈa fʊndˈa ɐl ɾrˈɛɡnə ʊnˈit, i əl sˈɛw pɾimˈɛ ʊbʑəktˈiw fʊw lɐʎiβəɾɐmˈen dˈun ɡɾˈup ðəstʊðjˈans əmɾəzʊnˈats ɐ pʊɾtʊɣˈal. | Amnistia Internacional es va fundar al Regne Unit, i el seu primer objectiu fou l'alliberament d'un grup d'estudiants empresonats a Portugal. |
ʊn dˈiɐ ðə mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐˈu, lɐbβʊkˈat βɾitˈanik pətˈɛ βənənsˈon ʋˈa ʎəɣˈi, ɐ tˈɛ ʊbsərβˈɛ, ˌunɐ nʊtˈisiɐ sˈoβɾə ðˈos əstʊðjˈans pʊɾtʊɣˈɛzʊs kˈɛ ˌaβjən əstˈat əmɾəzʊnˈats pə ɐβˈɛ fˈɛt ʊn bɾˈindis pə lɐ ʎiβəɾtˈat. | Un dia de 1961, l'advocat britànic Peter Benenson va llegir, a The Observer, una notícia sobre dos estudiants portuguesos que havien estat empresonats per haver fet un brindis per la llibertat. |
ɐjɕˈɔ əl ʋˈa impʊlsˈa ɐ pʊβlikˈa əl ʋˌintiʋˈujt ðə mˈatɕ ʊn ɐɾtˈiklə, ɐl mɐtˈɛjɕ ðjˈaɾi, titʊlˈat «tˈɛ fʊrɣˈottən pɾizʊnˈɛs» —əls pɾəzʊnˈɛs ʊβliðˈats— pə fˈɛ ˌunɐ kɾˈiðɐ ɐls ləktˈoɾs pə fˈɛ ˌunɐ kɐmpˈaɲɐ ðə kʊɾrəspʊndˈɛnsiɐ pə ðʊnˈa sʊpˈoɾt ɐ ɐkˈɛsts əstʊðjˈans. | Això el va impulsar a publicar el 28 de maig un article, al mateix diari, titulat «The Forgotten Prisoners» —Els presoners oblidats— per fer una crida als lectors per fer una campanya de correspondència per donar suport a aquests estudiants. |