phonemes
stringlengths 98
1.58k
| text
stringlengths 101
1.36k
|
|---|---|
əls sˈɛws ɐbβərsˈaɾis lˈi ɾrətɾˈɛwən kˈɛ nˈo ɐʑˈuði ɐ əsβʊɾrˈa əl tˈɔpik kˈɛ ɐsimˈilɐ ɐnimˈismə ɐ inkʊltˈuɾɐ ʊ ɐ pˈoβlə pɾimitˈiw. | Els seus adversaris li retreuen que no ajudi a esborrar el tòpic que assimila animisme a incultura o a poble primitiu. |
ˈɛs tɾˈoβən indˈisis ðɐnimˈismə ɐ lˈafɾikɐ, sˈut ðəl sˈaɐɾɐ, ɐwstɾˈaliɐ, ʊsɛˌanˈiɐ, sˈutˈɛst i sˈɛnɾə ðɐzˈiɐ i tˈotɐ ɐmˈɛɾikɐ. | Es troben indicis d'animisme a l'Àfrica, sud del Sàhara, Austràlia, Oceania, sud-est i centre d'Asia i tota Amèrica. |
ɐlɣˈuns kʊnsˈɛpːtəs ɐntˈiks sˈoβɾə lˈanimɐ ˈɛs pˈoðən ɐnɐlidzˈa ɐ pɐɾtˈi ðəls tˈɛrməs ˈamp kˈɛ ɐkˈɛstɐ es ðənʊminˈaðɐ: pə əɡzˈɛmlə, əls ləktˈoɾs ðə ðˈan kʊnˈɛjɕən lɐ iðˈɛˌa kˈɛ əls mˈoɾts nˈo tˈɛnən ˈombɾɐ, lɐ kwˈal kˈozɐ nˈo es ˌunɐ imβənsjˈo ðəl pʊˈɛtɐ, sinˈo ˌunɐ nʊsjˈo kˈɛ pɾʊβˈe ðəl fʊlklˈoɾə ɐntəɾjˈoɾ ɐl kɾistjɐnˈismə. | Alguns conceptes antics sobre l'ànima es poden analitzar a partir dels termes amb què aquesta és denominada: per exemple, els lectors de Dant coneixen la idea que els morts no tenen ombra, la qual cosa no és una invenció del poeta, sinó una noció que prové del folklore anterior al cristianisme. |
limˈitɐ ɐl nˈort ˈamp lɐlkʊjˈa, ɐ lˈɛst ˈamp lɐ mɐɾˈinɐ βˈajɕɐ i lɐ mˈa məðitəɾrˈaniɐ, ɐl sˈut ˈam əl βˈajɕ ʋinɐlʊpˈo i ɐ lʊˈɛst ˈam əl ʋinɐlʊpˈo midʑˈa. | Limita al nord amb l'Alcoià, a l'est amb la Marina Baixa i la mar Mediterrània, al sud amb el Baix Vinalopó i a l'oest amb el Vinalopó Mitjà. |
limˈitɐ ɐl nˈort ˈamp lɐ sˈɛɾrɐ ðəl kɐβəsˈo ðˈoɾ nˈom ɐ kˈawzɐ ðə liβˈɛ, ʑˈa kˈɛ pɾʊβˈe ðə lɐ pɐɾˈawlɐ ˈu, es ɐ ðˈi, ˈajɣwɐ; ɐl sˈut lɐ ʋˈaʎ ðəl ʋinɐlʊpˈo; ɐ lʊˈɛst ləs sˈɛɾrəs ðəls plˈans i ɐ lˈɛst əl məðitəɾrˈani. | Limita al nord amb la serra del Cabeçó d'Or (nom a causa de l'iber, ja que prové de la paraula ur, és a dir, aigua); al sud la vall del Vinalopó; a l'oest les serres dels Plans i a l'est el Mediterrani. |
kʊmɾˈɛn ˌunɐ zˈonɐ səpːtənɾjʊnˈal ɐβɾˈupːtɐ ˈon ˈɛs tɾˈoβɐ lɐ ʋˈaʎ ðə ɕiksˈonɐ, i ˌunɐ ðə məɾiðjʊnˈal, lˈoɾtɐ ðɐlɐkˈan, fʊrmˈaðɐ pə lɐ plɐnˈisiɐ litʊɾˈal kˈɛ tɾɐβˈɛsɐ əl ɾrˈiw mʊnnˈɛɣɾə. | Comprèn una zona septentrional abrupta on es troba la Vall de Xixona, i una de meridional, l'Horta d'Alacant, formada per la planícia litoral que travessa el riu Montnegre. |
ɐkˈɛstɐ pɾiβiləɣjˈaðɐ sitwɐsjˈo ɣɛˌoɣɾˈafikɐ i əl sˈɛw klˈimɐ kˈalit i sˈɛk a əstˈat əl mʊtˈiw pəl kwˈal ɐkˈɛstəs tˈɛɾrəs ˈaɣən əstˈat sˈɛmɾə tɾjˈaðəs pə tˈotəs ləs kʊltˈuɾəs kˈɛ an pɐsˈat ðəs ðə lɐ məðitəɾrˈaniɐ. | Aquesta privilegiada situació geogràfica i el seu clima càlid i sec ha estat el motiu pel qual aquestes terres hagen estat sempre triades per totes les cultures que han passat des de la Mediterrània. |
lɐ kʊmˈarkɐ ðə lɐlɐkɐntˈi es ðə kɾɛˌasjˈo mʊðˈɛrnɐ, lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐnˈow, i kʊmɾˈen lɐntˈiɣɐ kʊmˈarkɐ ðə lɐ fʊˈiɐ ðə ɕiksˈonɐ i pˈaɾt ðə lɐ istˈɔɾikɐ ˈoɾtɐ ðɐlɐkˈan. | La comarca de l'Alacantí és de creació moderna, l'any 1989, i comprén l'antiga comarca de la Foia de Xixona i part de la històrica Horta d'Alacant. |
ɐkˈɛstəs kʊmˈarkəs ɐntˈiɣəs ɐpɐɾˈɛjɕən ɐl mˈapɐ ðə kʊmˈarkəs ðəmˈili βəˈut "kʊmˈarkəs nɐtʊɾˈals ðəl ɾrˈɛɡnə ðə ʋɐlˈɛnsiɐ" pʊβlikˈat lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts tɾˌɛntɐkwˈatɾə. | Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934. |
dʊɾˈan lɐ kʊlʊnidzɐsjˈo kɾistjˈanɐ ɐ ləðˈat midʑˈanɐ, lɐ kʊmˈarkɐ ðə lɐlɐkɐntˈi ʋˈa sˈɛ ðə ləs ðɐɾrˈɛɾəs kʊnkəɾˈiðəs ɐls ˈaɾɐps, lɐ kʊnkˈɛstɐ ðə lɐ kwˈal fʊw pɐsˈifikɐ i əl təɾritˈoɾi ʋˈa sˈɛ ɐdskɾˈit ɐ kɐstˈɛʎɐ, ən mˈil ðˈɔssˈɛnts kwɐɾˌantɐkwˈatɾə, ən ʋiɾtˈut ðəl tɾɐktˈat ðɐlmˈizɾɐ, i əsðəβˈe pˈok ðəspɾˈes ˌunɐ sʊβləβɐsjˈo mʊzʊlmˈanɐ ən mˈil ðˈɔssˈɛnts kwɐɾˌantɐʋˈujt sʊfʊkˈaðɐ ˈamp lɐʑˈut ðˈɛn ʑˈawmə ˈi. dəspɾˈes ðˈaɲs ðə ðispˈutəs əl mˈil tɾˈessˈɛnts kwˈatɾə ðjʊnˈis i ðə pʊɾtʊɣˈal, linfˈan ʑʊˈan də kɐstˈɛʎɐ i əl βˈisβə ðə sɐɾɐɣˈosɐ, pə lɐ səntˈɛnsiɐ ðə tʊɾrˈɛʎəs ɐkˈorðən dəjɕˈa ðəfinitiβɐmˈen ɐdskɾˈitɐ ɐl ɾrˈɛɡnə ðə ʋɐlˈɛnsiɐ ləs tˈɛɾrəs ðə lɐlɐkɐntˈi, sˈotɐ ɾrəɡnˈat ðəl ɾrˈɛj ʑˈawmə ðˈɔs əl ʑˈust. | Durant la colonització cristiana a l'edat mitjana, la comarca de l'Alacantí va ser de les darreres conquerides als àrabs, la conquesta de la qual fou pacífica i el territori va ser adscrit a Castella, en 1244, en virtut del tractat d'Almizra, i esdevé poc després una sublevació musulmana en 1248 sufocada amb l'ajut d'En Jaume I. Després d'anys de disputes el 1304 Dionís I de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa, per la Sentència de Torrelles acorden deixar definitivament adscrita al Regne de València les terres de l'Alacantí, sota regnat del rei Jaume II el Just. |
lɐ ʋəɣətɐsjˈo, məðitəɾrˈaniɐ, es ˈaɾiðɐ, pəɾˈɔ əls sˈɛws ɐβitˈans an sɐβˈut istˈɔɾikɐmˌen ɐpɾʊfitˈa lˈajɣwɐ i lɐ tˈɛɾrɐ pə fˈɛlɐ fˈɛɾtil. | La vegetació, mediterrània, és àrida, però els seus habitants han sabut històricament aprofitar l'aigua i la terra per fer-la fèrtil. |
ləs təmpəɾɐtˈuɾəs sʊβˈin son swˈaws i ləs plˈuɣəs əskˈasəs i kʊnsənɾˈaðəs ɐ lɐ tɐrðˈoɾ ˈamp təmpˈɛstəs kɐwzˈaðəs pə lɐ fɐmˈozɐ ɣˈotɐ fɾˈɛðɐ kˈɛ ˈi kˈawzɐ inʊndɐsjˈons. | Les temperatures sovint són suaus i les pluges escasses i concentrades a la tardor amb tempestes causades per la famosa gota freda que hi causa inundacions. |
ɐl nˈort, ˈon ˈɛs tɾˈoβɐ lɐntˈiɣɐ kʊmˈarkɐ ðə lɐ fʊˈiɐ ðə ɕiksˈonɐ, mˈes fɾˈɛðɐ, tˈe kʊnrˈɛws ðɐmətlˈɛs, ʊliβˈɛɾəs, ɾrˈaim i ʊɾtɐlˈisəs. | Al nord, on es troba l'antiga comarca de la Foia de Xixona, més freda, té conreus d'ametlers, oliveres, raïm i hortalisses. |
ɐ lɐ pˈaɾt məɾiðjʊnˈal, pˈaɾt ðə lɐntˈiɣɐ kʊmˈarkɐ ðə lˈoɾtɐ ðɐlɐkˈan, ləs ˈajɣwəs ðəl mʊnnˈɛɣɾə pərmˈɛtən ɐlɣˈun tˈipʊs ðə ɾrəɣɐðˈiw, ɡɾˈasjəs ɐ ləmbɐsɐmˈen də tˈiβi, əl mˈes ɐntˈik ðəwɾˈopɐ ˈɛssə., tˈot i kˈe son əls kʊnrˈɛws ðə səkˈa əls kˈɛ mˈes ˈi ɐβˈundən. | A la part meridional, part de l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant, les aigües del Montnegre permeten algun tipus de regadiu, gràcies a l'embassament de Tibi, el més antic d'Europa (s. ), tot i qué són els conreus de secà els que més hi abunden. |
lɐ pʊβlɐsjˈo es kʊnsiðəɾɐβləmˈen dˈɛnsɐ i əls sˈɛws pɾinsipˈals nˈuklis sˈon: sˈan ʋisˈen dəl ɾrɐspˈɛtɕ, ˈam indˈustɾjəs ðə simˈen i pɐpəɾˈɛɾɐ, tˈipikɐ siwtˈat ðʊrmitˈoɾi, ˈon ˈɛs tɾˈoβɐ lɐ ʊniβərsitˈat ðɐlɐkˈan; ɐ ɐɣˈost ˈɛs pɾʊðwˈɛjɕ ɾrɐʑˈolɐ ðəstinˈaðɐ ɐ lɐ kʊnstɾʊksjˈo i kɐntəɾəɾˈiɐ tɾɐðisjʊnˈal; ɐ sˈan ʑʊˈan dɐlɐkˈan tɐmbˈe ʊn ˈaltɾə mʊnisˈipi ðʊrmitˈoɾi kˈɛ tˈe ˌunɐ ˈaltɾɐ ʊniβərsitˈat, lɐ ðə miɣˈɛl ərnɐndˈɛz, ɐ mˈes nʊmbɾˈozəs ɣɾˈans sʊpərfˈisjəs kʊmərsjˈals, i əl kɐmpˈɛʎʊ, ˈamp pˈoɾt pəskˈɛ. | La població és considerablement densa i els seus principals nuclis són: Sant Vicent del Raspeig, amb indústries de ciment i paperera, típica ciutat dormitori, on es troba la Universitat d'Alacant; a Agost es produeix rajola destinada a la construcció i cantereria tradicional; a Sant Joan d'Alacant també un altre municipi dormitori que té una altra universitat, la de Miguel Hernández, a més nombroses grans superfícies comercials, i el Campello, amb port pesquer. |
ɐlɐkˈan, lɐ kɐpitˈal ðə lɐ kʊmˈarkɐ, a əkspəɾiməntˈat ʊn ɾrˈapit ðəzəmβʊlʊpɐmˈen, əspəsjɐlmˈen ɐ pɐɾtˈi ðəl , ɐ kˈawzɐ ðəl sˈɛw ɐktˈiw kʊmˈɛrs mɐɾˈitim. | Alacant, la capital de la comarca, ha experimentat un ràpid desenvolupament, especialment a partir del , a causa del seu actiu comerç marítim. |
tˈe ˌunɐ ʋɐɾjˈaðɐ indˈustɾiɐ ðɐlʊmˈini, kˈimikɐ, tɐʎˈɛs mətɐllˈurɣiks i ðə mʊtˈoɾs, səɾˈamikɐ, ɐliməntˈaɾiɐ, dəl tɐβˈak, ˈɛtk.; ɐ mˈes ðə sˈɛ ʊn sˈɛnɾə pəskˈɛ. | Té una variada indústria d'alumini, química, tallers metal·lúrgics i de motors, ceràmica, alimentària, del tabac, etc.; a més de ser un centre pesquer. |
ɐjɕˈɔ nˈo ʊbstˈan, ˌunɐ ðə ləs ɐktiβitˈats mˈes impʊɾtˈans ðə lɐ kʊmˈarkɐ lɐ kʊnstitwˈɛjɕən əl tʊɾˈismə, fʊnɐməntɐlmˈen ɐ lɐ plˈadʑɐ ðə sˈan ʑʊˈan, i əls səktˈoɾs əkʊnˈɔmiks ɾrəlɐsjʊnˈats. | Això no obstant, una de les activitats més importants de la comarca la constitueixen el turisme, fonamentalment a la Platja de Sant Joan, i els sectors econòmics relacionats. |
pɐˈis ʋɐlənsjˈa, pˈoβlə ɐ pˈoβlə, kʊmˈarkɐ ɐ kʊmˈarkɐ, də pˈakʊ ɣʊnzɐlˈɛz ɾrɐmˈiɾəz, dˈon sˈɛ na tɾˈɛt infʊrmɐsjˈo ˈam əl sˈɛw kʊnsəntimˈen. | País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. |
ɐ mˈes, sˈi iŋklˈɔwən ləs pʊβlɐsjˈons ðə βɐɲˈɛɾəs ðə mɐɾjˈolɐ, bənifˈaʎim, kɐstˈaʎɐ, ˈiβi, ʊnˈil, pənˈadʑilɐ i tˈiβi. | A més, s'hi inclouen les poblacions de Banyeres de Mariola, Benifallim, Castalla, Ibi, Onil, Penàguila i Tibi. |
limˈitɐ ˈamp lɐ ʋˈaʎ ðɐlβˈajðɐ i əl kʊmtˈat ɐl nˈort, lɐ mɐɾˈinɐ βˈajɕɐ ɐ lˈɛst, lɐlɐkɐntˈi i əl ʋinɐlʊpˈo midʑˈa ɐl sˈut, i lˈalt ʋinɐlʊpˈo ɐ lʊˈɛst. | Limita amb la Vall d'Albaida i el Comtat al nord, la Marina Baixa a l'est, l'Alacantí i el Vinalopó Mitjà al sud, i l'Alt Vinalopó a l'oest. |
ən lɐ pɾʊpˈostɐ ðə ðistɾiβʊsjˈo ðə kʊmˈarkəs ðə ʑʊˈan sʊlˈɛ i ɾriβˈɛ ðə mˈil nˌɔusˈɛnts sətˈantɐ tɐmbˈe siŋklˈɔwən ɐ lɐlkʊjˈa tˈotəs ləs pʊβlɐsjˈons ðə lɐ ʋˈaʎ ðə βjˈa kˈɛ ən ləs ðəmɐrkɐsjˈons təɾritʊɾjˈals ʊmʊlʊɣˈaðəs dˌetˌeˈak də lɐ ɣənəɾɐlitˈat ɐpɐɾˈɛjɕən ɐ lˈalt ʋinɐlʊpˈo: bənəjɕˈamɐ, bjˈa, əl kˈam də mˈiɾrɐ i lɐ kɐɲˈaðɐ ðə βjˈa. | En la proposta de distribució de comarques de Joan Soler i Riber de 1970 també s'inclouen a l'Alcoià totes les poblacions de la Vall de Biar que en les Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de la Generalitat apareixen a l'Alt Vinalopó: Beneixama, Biar, El Camp de Mirra i la Canyada de Biar. |
ˈɛs tɾˈaktɐ ðˈunɐ kʊmˈarkɐ mʊntɐɲˈozɐ, kˈɛ pɾəzˈɛntɐ ðiβˈɛrsəs fˈojəs intəɾjˈoɾs, kˈom lɐ ðə fʊˈiɐ ðə kɐstˈaʎɐ i lɐ ðɐlkˈoj, səpɐɾˈaðəs pə ðiβˈɛrsəs səɾrɐlˈaðəs ˈɛnɾə ləs kwˈals ðəstˈakɐ lɐ sˈɛɾrɐ ðəl mənəʑɐðˈoɾ ˈam əl kɐɾrɐskˈa ðə lɐ fˈon ɾrˈoʑɐ, lɐ mɐɾjˈolɐ ʊ lɐ kɐɾrɐskˈɛtɐ. | Es tracta d'una comarca muntanyosa, que presenta diverses foies interiors, com la de Foia de Castalla i la d'Alcoi, separades per diverses serralades entre les quals destaca la serra del Menejador amb el Carrascar de la Font Roja, la Mariola o la Carrasqueta. |
ɐ ləs sˈɛɾrəs ˈi a ˌunɐ ʋəɣətɐsjˈo ʊɾiɣinˈal ðə kɐɾrˈaskəs, pinˈas i əspˈɛsjəs ɐɾʊmˈatikəs, sʊβɾətˈot ɐ lɐ sˈɛɾrɐ ðə mɐɾjˈolɐ. | A les serres hi ha una vegetació original de carrasques, pinars i espècies aromàtiques, sobretot a la serra de Mariola. |
nˈo ʊbstˈan ɐjɕˈɔ, lɐktiβitˈat pɾinsipˈal ðə lɐ kʊmˈarkɐ es lɐ indʊstɾjˈal, əspəsjɐlmˈen lɐ tˈɛkstil, lɐ ðəl kɐlsˈɛ, lɐ ðəl pɐpˈɛ i lɐ ðəls ʑʊɣˈɛts. | No obstant això, l'activitat principal de la comarca és la industrial, especialment la tèxtil, la del calcer, la del paper i la dels joguets. |
lɐ siwtˈat mˈes ɣɾˈan es ɐlkˈoj, kɐpitˈal ðə lɐ kʊmˈarkɐ, ˈam ˌunɐ impʊɾtˈan tɾɐðisjˈo indʊstɾjˈal pɐpəɾˈɛɾɐ i mətɐllˈurɣikɐ kˈɛ san ɐsʊlˈit ɐl ˈamp lɐ tˈɛkstil, fˈins ɐl pˈun kˈɛ es lɐ mˈes impʊɾtˈan ən lɐktwɐlitˈat. | La ciutat més gran és Alcoi, capital de la comarca, amb una important tradició industrial paperera i metal·lúrgica que s'han assolit al amb la tèxtil, fins al punt que és la més important en l'actualitat. |
son tɐmbˈe impʊɾtˈans ləs pʊβlɐsjˈons ðˈiβi, ˈam indˈustɾjəs ðə ʑʊɣˈɛts məkˈaniks; ʊnˈil, dəðikˈaðɐ ɐ lɐ fɐβɾikɐsjˈo ðə nˈinəs, i kɐstˈaʎɐ, kˈɛ sa əspəsjɐlidzˈat tɐmbˈe ən lɐ pɾʊðʊksjˈo ʑʊɣətˈɛɾɐ. | Són també importants les poblacions d'Ibi, amb indústries de joguets mecànics; Onil, dedicada a la fabricació de nines, i Castalla, que s'ha especialitzat també en la producció joguetera. |
lɐ kʊmˈarkɐ ðə lɐlkʊjˈa es ðə kɾɛˌasjˈo mʊðˈɛrnɐ, lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐnˈow, i ˈi kʊmɾˈɛn lɐ kʊmˈarkɐ istˈɔɾikɐ ðə lɐ fʊˈiɐ ðə kɐstˈaʎɐ, i pˈaɾt ðə lɐntˈiɣɐ ʋˈaʎs ðɐlkˈoj. | La comarca de l'Alcoià és de creació moderna, l'any 1989, i hi comprèn la comarca històrica de la Foia de Castalla, i part de l'antiga Valls d'Alcoi. |
ɐkˈɛstəs kʊmˈarkəs ɐntˈiɣəs ɐpɐɾˈɛjɕən ɐl mˈapɐ ðə kʊmˈarkəs ðəmˈili βəˈut "kʊmˈarkəs nɐtʊɾˈals ðəl ɾrˈɛɡnə ðə ʋɐlˈɛnsiɐ" pʊβlikˈat lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts tɾˌɛntɐkwˈatɾə. | Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934. |
lɐ kˈujnɐ ðə lɐlkʊjˈa es ðəl tˈipʊs məðitəɾrˈani ðə mʊntˈaɲɐ, i inkʊrpˈoɾɐ plˈats tˈipiks kˈom lɐ pəɾikˈanɐ, sˈɛβɐ ən ʋinˈaɣɾə, i ləs tɐɾˈɛtəs, ˌunɐ fˈormɐ ðə tˈapɐ. | La cuina de l'Alcoià és del tipus mediterrani de muntanya, i incorpora plats típics com la pericana, ceba en vinagre, i les taretes, una forma de tapa. |
pɐˈis ʋɐlənsjˈa, pˈoβlə ɐ pˈoβlə, kʊmˈarkɐ ɐ kʊmˈarkɐ , də pˈakʊ ɣʊnzɐlˈɛz ɾrɐmˈiɾəz, dˈon sˈɛ na tɾˈɛt infʊrmɐsjˈo ˈam əl sˈɛw kʊnsəntimˈen. | País Valencià, poble a poble, comarca a comarca , de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. |
lˈalt ʋinɐlʊpˈo es ˌunɐ kʊmˈarkɐ ðəl sˈut ðəl pɐˈis ʋɐlənsjˈa, sitwˈaðɐ ɐl nˈortˈɛst ðə lɐ pɾʊβˈinsiɐ ðɐlɐkˈan. | L'Alt Vinalopó és una comarca del sud del País Valencià, situada al nord-est de la província d'Alacant. |
dˈɛw əl sˈɛw nˈom ɐl fˈɛt kˈɛ ɣɛˌoɣɾˈafikɐmˌen ˈɛs tɾˈoβɐ ɐ lɐ pˈaɾt ˈaltɐ ðəl ɾrˈiw ʋinɐlʊpˈo i lɐ sˈɛwɐ kɐpitˈal es ʋiʎˈɛnɐ. | Deu el seu nom al fet que geogràficament es troba a la part alta del riu Vinalopó i la seua capital és Villena. |
lɐ kʊmˈarkɐ βˈasɐ lɐ sˈɛwɐ əkʊnʊmˈiɐ ən lɐ indˈustɾiɐ tˈɛkstil i ðəl kɐlsˈat, ˈɛnɾə ˈaltɾəs i ən mənˈoɾ məzˈuɾɐ ən lɐɣɾikʊltˈuɾɐ i əls sərβˈɛjs. | La comarca bassa la seua economia en la indústria tèxtil i del calçat, entre altres i en menor mesura en l'agricultura i els serveis. |
limˈitɐ pəl nˈort ˈamp lɐ kʊstˈɛɾɐ i lɐ ʋˈaʎ ðɐlβˈajðɐ, ɐ lˈɛst ˈamp lɐlkʊjˈa, ɐl sˈut ˈam əl ʋinɐlʊpˈo midʑˈa i ɐ lʊˈɛst ˈamp kɐstˈɛʎɐlɐ mˈanɕɐ i lɐ ɾrəɣjˈo ðə mˈursiɐ. | Limita pel nord amb la Costera i la Vall d'Albaida, a l'est amb l'Alcoià, al sud amb el Vinalopó Mitjà i a l'oest amb Castella-La Manxa i la Regió de Múrcia. |
ɐ mˈes ɐ mˈes, ləs lʊkɐlitˈats ðɐkˈɛstɐ kʊmˈarkɐ tˈɛnən ˌunɐ ɾrəlɐsjˈo sʊsjʊkʊltʊɾˈal i əkʊnˈɔmikɐ impʊɾtˈan ˈamp lɐ lʊkɐlitˈat ðə kɐbðˈɛt kˈɛ ɣɛˌoɣɾˈafikɐmˌen ən fˈormɐ pˈaɾt, pəɾˈɔ kˈɛ ˈɛs tɾˈoβɐ ðˈins lɐ pɾʊβˈinsiɐ ðɐlβɐsˈɛtə, nˈo ʊbstˈan ɐβˈɛ siɣˈut istˈɔɾikɐmˌen ʋɐlənsjˈanɐ. | A més a més, les localitats d'aquesta comarca tenen una relació sociocultural i econòmica important amb la localitat de Cabdet que geogràficament en forma part, però que es troba dins la província d'Albacete, no obstant haver sigut històricament valenciana. |
ʋˈa sˈɛ ðəklɐɾˈaðɐ kˈom ɐ ðəlimitɐsjˈo təɾritʊɾjˈal ʊmʊlʊɣˈaðɐ lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐnˈow pəl ðəkɾˈɛt ðə sˈis ðə ʑˈuɲ ðəl ɣʊβˈɛrn ʋɐlənsjˈa. | Va ser declarada com a Delimitació Territorial Homologada l'any 1989 pel Decret de 6 de juny del Govern Valencià. |
əls ðˈos nˈuklis mˈes pʊβlˈats, ʋiʎˈɛnɐ i sˈajɕ, son dʊɾˈiɣən kɐstəʎˈa i ʋˈan sˈɛ intəɣɾˈats ɐ lɐ pɾʊβˈinsiɐ ðɐlɐkˈan lˈaɲ mˈil ʋˈujtsˈɛnts tɾˌɛntɐsˈis. | Els dos nuclis més poblats, Villena i Saix, són d'origen castellà i van ser integrats a la província d'Alacant l'any 1836. |
ənkˈaɾɐ kˈɛ inisjɐlmˈen ʋˈan sˈɛ kʊnkəɾˈiðəs əl mˈil ðˈɔssˈɛnts kwɐɾˈantɐ pəl kʊmɐnɐðˈoɾ ðɐlkɐɲˈis ən nˈom də ʑˈawmə i i ðə lɐ kʊɾˈonɐ ðɐɾɐɣˈo, ɐkˈɛstəs pʊβlɐsjˈons ʋˈan sˈɛ səðˈiðəs ɐ kɐstˈɛʎɐ pəl tɾɐktˈat ðɐlmˈizɾɐ əl mˈil ðˈɔssˈɛnts kwɐɾˌantɐkwˈatɾə. | Encara que inicialment van ser conquerides el 1240 pel comanador d'Alcanyís en nom de Jaume I i de la Corona d'Aragó, aquestes poblacions van ser cedides a Castella pel Tractat d'Almizra el 1244. |
ɐ lˈalt ʋinɐlʊpˈo siŋklˈɔwən tɐmbˈe əls mʊnisˈipis istˈɔɾikɐmˌen ʋɐlənsjˈans ðə sɐlˈinəs kɐstəʎɐnʊpɐrlˈan i əls ʋɐlənsjɐnʊpɐrlˈans ðə lɐ ʋˈaʎ ðə βjˈa i lɐ ʋˈaʎ ðə βənəjɕˈamɐ: bənəjɕˈamɐ, bjˈa, əl kˈam də mˈiɾrɐ i lɐ kɐɲˈaðɐ ðə βjˈa. | A l'Alt Vinalopó s'inclouen també els municipis històricament valencians de Salines (castellanoparlant) i els valencianoparlants de la Vall de Biar i la Vall de Beneixama: Beneixama, Biar, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar. |
lɐ ðəlimitɐsjˈo ɐktwˈal kʊɾrəspˈon ɐ ɣɾˈans tɾˈɛts ˈam əl kˈɛ a siɣˈut əl pɐɾtˈit ʑʊðisjˈal ðə ʋiʎˈɛnɐ ðəs kˈɛ ʋˈa pɐsˈa ɐ fʊrmˈa pˈaɾt ðə lɐ pɾʊβˈinsiɐ ðɐlɐkˈan, ənkˈaɾɐ kˈɛ əɡzklˈɔw ɐ ʊnˈil i kɐstˈaʎɐ, kˈɛ ˈi ʋˈan pəɾtˈaɲˌɛ fˈins fˈa pˈok. | La delimitació actual correspon a grans trets amb el que ha sigut el partit judicial de Villena des que va passar a formar part de la província d'Alacant, encara que exclou a Onil i Castalla, que hi van pertànyer fins fa poc. |
ləs ɐntˈiɣəs kʊmˈarkəs ðəls plˈans ðə ʋiʎˈɛnɐ i ləs ʋˈaʎs ðɐlkˈoj ɐpɐɾˈɛjɕən ɐl mˈapɐ ðə kʊmˈarkəs ðəmˈili βəˈut "kʊmˈarkəs nɐtʊɾˈals ðəl ɾrˈɛɡnə ðə ʋɐlˈɛnsiɐ" pʊβlikˈat lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts tɾˌɛntɐkwˈatɾə. | Les antigues comarques dels Plans de Villena i les Valls d'Alcoi apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934. |
əls mʊnisˈipis ʑˈa mənsjʊnˈats ðə ʋiʎˈɛnɐ, sˈajɕ, i sɐlˈinəs son də pɾəðʊmˈini liŋwˈistik kɐstəʎˈa ən lɐ mʊðɐlitˈat mʊrsjˈanɐ mˈɛnɾə kˈɛ lɐ ɾrˈɛstɐ ðə mʊnisˈipis bənəjɕˈamɐ, bjˈa, əl kˈam də mˈiɾrɐ, i lɐ kɐɲˈaðɐ ðə βjˈa pəɾtˈaɲən ɐ lˈambit liŋwˈistik ʋɐlənsjˈa. | Els municipis ja mencionats de Villena, Saix, i Salines són de predomini lingüístic castellà (en la modalitat murciana) mentre que la resta de municipis (Beneixama, Biar, el Camp de Mirra, i la Canyada de Biar) pertanyen a l'àmbit lingüístic valencià. |
kˈom ˈɛs pˈot ʊbsərβˈa, ləs kwɐntitˈats ɾrəlɐtˈiβəs ɐ lɐ kɐpitˈal son mˈiniməs kʊmpɐɾˈaðəs ˈamp ləs ðˈaltɾəs pʊβlɐsjˈons ðə lɐ kʊmˈarkɐ kˈom ˈaɾɐ lɐ kɐɲˈaðɐ ʊ βjˈa, ˈon kwˈazi əl sˈɛnt pərsəntˈadʑə ðə lɐ pʊβlɐsjˈo ləntˈen i ɐpɾʊksimɐðɐmˈen əl nʊɾˈantɐ pərsəntˈadʑə əl sˈap pɐrlˈa, i son mənˈoɾs fˈins i tˈot kˈɛ ləs ðə sˈajɕ i sɐlˈinəs, əls ˈaltɾəs ðˈos mʊnisˈipis ðə pɾəðʊmˈini kɐstəʎˈa. | Com es pot observar, les quantitats relatives a la capital són mínimes comparades amb les d'altres poblacions de la comarca com ara la Canyada o Biar, on quasi el 100% de la població l'entén i aproximadament el 90% el sap parlar, i són menors fins i tot que les de Saix i Salines, els altres dos municipis de predomini castellà. |
kˈom kˈɛ ðəs ðə mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐˈu an ɐwɡməntˈat ləs məzˈuɾəs pə ɐ lɐ ðifʊzjˈo ðəl ʋɐlənsjˈa ən tˈotɐ lɐ kʊmʊnitˈat, i a əɡzistˈit ʊn ɐwɡmˈen də lɐ pɾəzˈɛnsiɐ ðəl ʋɐlənsjˈa, ən dˈɔs mˈil ˈu ləs ɕˈifɾəs pʊβlikˈaðəs pə lɐ kʊnsəʎəɾˈiɐ ðəðʊkɐsjˈo pə ɐ tˈotɐ lɐ kʊmˈarkɐ ˌɛɾən sˈoβɾə ʊn ʋˈin pərsəntˈadʑə ðə midʑˈanɐ sʊpəɾjˈoɾs ɐ ləs ðə fəˈiɐ ˈɔnzə ˈaɲs, tənˈin ən kˈomtə kˈɛ əl kˈinzə,sˈis pərsəntˈadʑə ðə lɐ pʊβlɐsjˈo pˈɛɾtɐɲ ɐ mʊnisˈipis ʋɐlənsjɐnʊpɐrlˈans. | Com que des de 1991 han augmentat les mesures per a la difusió del valencià en tota la Comunitat, i ha existit un augment de la presència del valencià, en 2001 les xifres publicades per la Conselleria d'Educació per a tota la comarca eren sobre un 20% de mitjana superiors a les de feia 11 anys, tenint en compte que el 15,6% de la població pertany a municipis valencianoparlants. |
lˈalt miʎˈas, ʊ lɐ kˈonkɐ ðəl miʎˈas, es ˌunɐ kʊmˈarkɐ ʋɐlənsjˈanɐ intəɾjˈoɾ i mʊntɐɲˈozɐ, ˈamp kɐpitˈal ɐ siɾˈat. | L'Alt Millars, o la Conca del Millars, és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat. |
limˈitɐ ɐl nˈort i ʊˈɛst ˈam ɐɾɐɣˈo, ɐ lˈɛst ˈamp lɐlkɐlɐtˈen i ɐl sˈut ˈamp lɐ plˈanɐ βˈajɕɐ i lˈalt pɐlˈansiɐ. | Limita al nord i oest amb Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. |
ˈɛs tɾˈaktɐ ðˈunɐ ðə ləs ðwˈɛs kʊmˈarkəs ðə lintəɾjˈoɾ ðə lɐ pɾʊβˈinsiɐ ðə kɐstəʎˈo ðə pɾəðʊmˈini liŋwˈistik kɐstəʎˈa. | Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló de predomini lingüístic castellà. |
ʋilɐfərmˈozɐ: əsɣlˈeziɐ ðə lɐ nɐtiβitˈat, dəl , ˈon ˈɛs kʊnsˈɛrβən ɾrətˈawləs ðəls sˈɛɣləs i i ɐlɣˈunəs pˈɛsəs ðəl . | Vilafermosa: Església de la Nativitat, del , on es conserven retaules dels segles i i algunes peces del . |
siɾˈat: əl βɐɾrˈaŋk ðə ləs sɐlˈinɐs, pɾˈɔksim ɐ lɐ lʊkɐlitˈat, ˈon ˈi a ðiβˈɛrsəs pissˈinəs nɐtʊɾˈals, i əl kɐstˈɛʎ, dʊɾˈiɣən islˈamik, sitwˈat pə ðɐmˈun dəl sʊsðˈit βɐɾrˈaŋk. | Cirat: El barranc de les Salinas, pròxim a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per damunt del susdit barranc. |
əspɐðˈɛʎɐ: pˈɛɲɐ sɐɣˈantɐ sˌetsˈɛnts ʋˌintitɾˈes ˌɛmɐˌɛssəˌɛnɐˈɛmɐ, ɐl ʋəsˈan nˈort ðə lɐ kwˈal, miɾˈan əl pˈoβlə, ɾrəkˈaw əl kɐstˈɛʎ, kʊnstɾwˈit pəls mʊzʊlmˈans. | Espadella: Penya Saganta (723 msnm), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans. |
ləs fˈons ðɐjˈɔðˌɛ: əl pˈozʊ nˈɛɣɾʊ, kʊnkʊɾrəɣˈuðɐ pissˈinɐ nɐtʊɾˈal ɐl ʎˈit ðə lɐ ɾrˈamblɐ ðəl kɐtɐlˈan, pɾˈop ðəl tˈɛrmə mʊnisipˈal ðə tʊɾrˈalβɐ. | Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, prop del terme municipal de Torralba. |
: tˈoɾrə ðə lɐ ɣiɾˈaβɐ, də lˈɛpʊkɐ islˈamikɐ, ʊβikˈaðɐ ɐ pɾˈop ðə lɐ pəðɐnˈiɐ ðə lɐ ɣiɾˈaβɐ, dˈon pɾˈɛn əl nˈom. | : Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom. |
sʊkˈajnɐ: ərmˈitɐ ðə sˈantɐ ˈannɐ, dəl , sitwˈaðɐ ɐ lɐ ʋˈoɾɐ ðə lɐ kɐɾrətˈɛɾɐ sˌeʋˌe βˈaɪɕɐ mˈɛɲs sˈɛnt nʊɾˌantɐsˈiŋk, i mɐzˈiɐ ðə lɐ kiɾiβˈiʎɐ, dʊɾˈiɣən islˈamik, ˈon ˈɛs kʊnsˈɛrβɐ əl βɐzɐmˈen dˈunɐ tˈoɾrə ðə plˈantɐ kwɐðɾˈaðɐ. | Sucaina: Ermita de Santa Anna, del , situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada. |
lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ðəls mʊnisˈipis ðə lˈalt miʎˈas əstˈan intəɣɾˈats ən dwˈɛs mɐnkʊmʊnitˈats, lɐ ðə ləspɐðˈamiʎˈas ɐjˈɔðˌɛ, ɐrɣəlˈɛtɐ, əspɐðˈɛʎɐ, fɐnzˈaɾɐ, ləs fˈons ðɐjˈɔðˌɛ, tˈoɣɐ, tʊɾrˈalβɐ, tˈoɾrəɕˈiβɐ, ʋɐʎˈat i ʋilɐmɐlˈu i lɐ intərmʊnisipˈal ðə lˈalt miʎˈas ɐɾɐɲˈɛl, əl kɐstˈɛʎ ðə ʋilɐmɐlˈɛfɐ, siɾˈat, kˈoɾtəs ðɐɾənˈos, ʎʊðjˈen, mʊntˈan, mʊntɐnˈɛʑʊs, lɐ pˈoβlɐ ðɐɾənˈos i sʊkˈajnɐ. | La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur) i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina). |
lɐ pɾinsipˈal ʋˈiɐ ðə kʊmʊnikɐsjˈo ðə lˈalt miʎˈas es lɐ kɐɾrətˈɛɾɐ sˌeʋˌe βˈaɪɕɐ mˈɛɲs ʋˈin, kˈɛ kʊmʊnˈikɐ lɐ lʊkɐlitˈat ðə ʋˈilɐɾrɛˌal, ɐ lɐ plˈanɐ βˈajɕɐ, ˈamp lɐ pˈoβlɐ ðɐɾənˈos, ɐ tʊkˈa ðə lɐ fɾʊntˈɛɾɐ ˈam ɐɾɐɣˈo. | La principal via de comunicació de l'Alt Millars és la carretera CV-20, que comunica la localitat de Vila-real, a la Plana Baixa, amb la Pobla d'Arenós, a tocar de la frontera amb Aragó. |
də fˈɛt, ən dəjɕˈa ɐɾrˈɛɾə ˈondɐ, lˈultim pˈoβlə ðə lɐ plˈanɐ, lɐ kɐɾrətˈɛɾɐ ɾrˈɛp əl nˈom də kɐɾrətˈɛɾɐ pɐjzɐʑˈistikɐ ðəl miʑˈaɾəs. | De fet, en deixar arrere Onda, l'últim poble de la Plana, la carretera rep el nom de carretera paisajística del Mijares. |
lɐ sˌeʋˌe βˈaɪɕɐ mˈɛɲs sˈɛnt nʊɾˌantɐkwˈatɾə fɐnzˈaɾɐəl kɐstˈɛʎ ðə ʋilɐmɐlˈɛfɐ i lɐ sˌeʋˌe βˈaɪɕɐ mˈɛɲs sˈɛnt nʊɾˈantɐ lɐlkˈoɾɐ kˈoɾtəs ðɐɾənˈos kʊmlˈɛtən lɐ ɕˈarɕɐ ʋjˈaɾiɐ mˈes ðəstɐkˈaðɐ ðə lɐ kʊmˈarkɐ. | La CV-194 (Fanzara-El Castell de Vilamalefa) i la CV-190 (L'Alcora - Cortes d'Arenós) completen la xarxa viària més destacada de la comarca. |
dɐkˈort ˈam əl pɾʊtʊkˈol ðintərnˈɛt, ˌunɐ ɐðɾˈɛsɐ ˌipˈe es ʊn nˈuməɾʊ kˈɛ iðəntifˈikɐ inəkˈiβʊkɐmˌen ʊn dispʊzitˈiw lˈɔɣik kʊnnəktˈat ɐ lɐ ɕˈarɕɐ. | D'acord amb el protocol d'Internet, una adreça IP és un número que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. |
ləs ɐðɾˈɛsəs ˈipβ kwˈatɾə səkspɾˈɛsən kˈom nˈombɾəs ðə nʊtɐsjˈo ðəsimˈal: ˈɛs ðiβiðˈɛjɕən əls tɾˌɛntɐðˈɔs βˈits ðə lɐðɾˈɛsɐ ən kwˈatɾə ʊktˈɛts ʊn ʊktˈɛt es ʊn ɡɾˈup ðə ʋˈujt βˈits. | Les adreces IPv4 s'expressen com nombres de notació decimal: es divideixen els 32 bits de l'adreça en quatre octets (un octet és un grup de 8 bits). |
əl ʋɐlˈoɾ ðəsimˈal mˈaksim də kˈaðɐ ʊktˈɛt es ðˈɔssˈɛnts sinkwˌantɐsˈiŋk əl nˈombɾə βinˈaɾi ðə ʋˈujt βˈits mˈes ˈalt es ˈɔnzə miʎˈonəs sˈɛnt ˈɔnzə mˈil sˈɛnt ˈɔnzə, i ɐkˈɛsts βˈits, də ðɾˈɛtɐ ɐ əskˈɛɾrɐ, tˈɛnən ʋɐlˈoɾs ðəsimˈals ðˈe ˈu, dˈɔs, kwˈatɾə, ʋˈujt, sˈɛdzə, tɾˌɛntɐðˈɔs, səjɕˌantɐkwˈatɾə i sˈɛnt ʋˌintiʋˈujt, lɐ sˈumɐ ðəls kwˈals es ðˈɔssˈɛnts sinkwˌantɐsˈiŋk. | El valor decimal màxim de cada octet és 255 (el nombre binari de 8 bits més alt és 11111111, i aquests bits, de dreta a esquerra, tenen valors decimals d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64 i 128, la suma dels quals és 255). |
ˈi a tɾˈɛs klˈasəs ðɐðɾˈɛsəs ˌipˈe kˈɛ ˌunɐ ʊrɣɐnidzɐsjˈo pˈot ɾrˈɛβɾə ðə pˈaɾt ðəl ɾrəɣˈistɾə nˈortɐməɾikˈa ðə nˈombɾəs ðintərnˈɛt ˈaɾin ʊ ˌiˌɛssəpˈe ðə lʊrɣɐnidzɐsjˈo: klˈasə ˈa, bˈe i sˈe. ən lɐktwɐlitˈat, ˈaɾin ɾrəzˈɛrβɐ ləs ɐðɾˈɛsəs ðə klˈasə ɐ pə ɐls ɣʊβˈɛrns ðə tˈot əl mˈon ənkˈaɾɐ kˈɛ ən əl pɐsˈat sˈɛ lˈi ˈaɣin ɐtʊrɣˈat ɐ əmɾˈɛzəs ðə ɣɾˈan əmβərɣɐðˈuɾɐ kˈom, pə əɡzˈɛmlə, əwlˈɛtt pɐkkˈart i ləs ɐðɾˈɛsəs ðə klˈasə βˈe pə ɐ ləs midʑˈanəs əmɾˈɛzəs. | Hi ha tres classes d'adreces IP que una organització pot rebre de part del Registre Nord-americà de Nombres d'Internet (ARIN) (o ISP de l'organització): Classe A, B i C. En l'actualitat, ARIN reserva les adreces de Classe A per als governs de tot el món (encara que en el passat se li hagin atorgat a empreses de gran envergadura com, per exemple, Hewlett Packard) i les adreces de Classe B per a les mitjanes empreses. |
ən ˌunɐ ɕˈarɕɐ ðə klˈasə ˈa, sɐsˈiɡnɐ əl pɾimˈɛ ʊktˈɛt, ɾrəzərβˈan əls tɾˈɛs ˈultims ʊktˈɛts ʋˌintikwˈatɾə βˈits pərkˈɛ sˈidʑin ɐsiɡnˈats ɐls ɐmfitɾjˈons, də mɐnˈɛɾɐ kˈɛ lɐ kwɐntitˈat mˈaksimɐ ðɐmfitɾjˈons es ðˈɔs sirkumflˈɛks ʋˌintikwˈatɾə mˈɛɲs ðˈɔs: ləs ɐðɾˈɛsəs ɾrəzərβˈaðəs ðə ðifʊzjˈo i ðə ɕˈarɕɐ, ʊ sˈɛdzə.sˌetsˈɛnts sətˌantɐsˈɛt.dˈɔssˈɛnts kɐtˈorzə ɐmfitɾjˈons. | En una xarxa de Classe A, s'assigna el primer octet, reservant els tres últims octets (24 bits) perquè siguin assignats als amfitrions, de manera que la quantitat màxima d'amfitrions és 2^24 (menys 2: les adreces reservades de difusió i de xarxa), o 16.777.214 amfitrions. |
ən ˌunɐ ɕˈarɕɐ ðə klˈasə βˈe, sɐsˈiɡnən əls ðˈos pɾimˈɛs ʊktˈɛts, ɾrəzərβˈan əls ðˈos ʊktˈɛts finˈals sˈɛdzə βˈits pərkˈɛ sˈidʑin ɐsiɡnˈats ɐls ɐmfitɾjˈons, də mɐnˈɛɾɐ kˈɛ lɐ kwɐntitˈat mˈaksimɐ ðɐmfitɾjˈons es ðˈɔs sirkumflˈɛks sˈɛdzə mˈɛɲs ðˈɔs, ʊ səjɕˌantɐsˈiŋk.sinsˈɛnts tɾˌɛntɐkwˈatɾə ɐmfitɾjˈons. | En una xarxa de Classe B, s'assignen els dos primers octets, reservant els dos octets finals (16 bits) perquè siguin assignats als amfitrions, de manera que la quantitat màxima d'amfitrions és 2^16 (menys 2), o 65.534 amfitrions. |
ən ˌunɐ ɕˈarɕɐ ðə klˈasə sˈe, sɐsˈiɡnən əls tɾˈɛs pɾimˈɛs ʊktˈɛts, ɾrəzərβˈan lʊktˈɛt finˈal ʋˈujt βˈits pərkˈɛ sˈidʑi ɐsiɡnˈat ɐls ɐmfitɾjˈons, də mɐnˈɛɾɐ kˈɛ lɐ kwɐntitˈat mˈaksimɐ ðɐmfitɾjˈons es ðˈɔs sirkumflˈɛks ʋˈujt mˈɛɲs ðˈɔs, ʊ ðˈɔssˈɛnts sinkwˌantɐkwˈatɾə ɐmfitɾjˈons. | En una xarxa de Classe C, s'assignen els tres primers octets, reservant l'octet final (8 bits) perquè sigui assignat als amfitrions, de manera que la quantitat màxima d'amfitrions és 2^8 (menys 2), o 254 amfitrions. |
ləs ɐðɾˈɛsəs pɾiβˈaðəs pˈoðən sˈɛ ʊtilidzˈaðəs pəls ɐmfitɾjˈons kˈɛ ˈuzən tɾɐðʊksjˈo ðɐðɾˈɛsɐ ðə ɕˈarɕɐ ˌɛnɐˌatˈe, ʊ ʊn sərβiðˈoɾ pɾˈoksi, pə ɐ kʊnnəktˈasə ɐ ˌunɐ ɕˈarɕɐ pˈuβlikɐ ʊ pəls ɐmfitɾjˈons kˈɛ nˈo ˈɛs kʊnnˈɛktən ɐ intərnˈɛt. | Les adreces privades poden ser utilitzades pels amfitrions que usen traducció d'adreça de xarxa (NAT), o un servidor proxy, per a connectar-se a una xarxa pública o pels amfitrions que no es connecten a Internet. |
mˈoltəs ɐplikɐsjˈons ɾrəkəɾˈɛjɕən kʊnnəktiβitˈat ðˈinɾə ðˈunɐ sˈolɐ ɕˈarɕɐ, i nˈo nəsəsˈitən kʊnnəktiβitˈat əkstˈɛrnɐ. | Moltes aplicacions requereixen connectivitat dintre d'una sola xarxa, i no necessiten connectivitat externa. |
ən ləs ɕˈarɕəs ðə ɣɾˈan ɡɾɐndˈaɾiɐ, sʊβˈin sˈuzɐ tˌesˌepˈe βˈaɾra ˌipˈe, ənkˈaɾɐ kˈɛ lɐ kʊnnəktiβitˈat ðə kˈapɐ ðə ɕˈarɕɐ nˈo sˈidʑi nəsəsˈaɾiɐ fˈoɾɐ ðə lɐ ɕˈarɕɐ. | En les xarxes de gran grandària, sovint s'usa TCP/IP, encara que la connectivitat de capa de xarxa no sigui necessària fora de la xarxa. |
ɐkˈɛstəs mˈakwinəs nˈo ˈɛs kʊnnˈɛktən ɐ lɐ ɕˈarɕɐ pˈuβlikɐ, də mɐnˈɛɾɐ kˈɛ ləs ɐðɾˈɛsəs pɾiβˈaðəs son iðɛˌals pə ɐ ˈɛʎəs. | Aquestes màquines no es connecten a la xarxa pública, de manera que les adreces privades són ideals per a elles. |
ləs ɐðɾˈɛsəs pɾiβˈaðəs tɐmbˈe ˈɛs pˈoðən ʊtilidzˈa ən ˌunɐ ɕˈarɕɐ ən lɐ kwˈal nˈo ˈi a sʊfisjˈens ɐðɾˈɛsəs pˈuβlikəs ðispʊnˈiβləs. | Les adreces privades també es poden utilitzar en una xarxa en la qual no hi ha suficients adreces públiques disponibles. |
ləs ɐðɾˈɛsəs pɾiβˈaðəs ˈɛs pˈoðən ʊtilidzˈa ʑʊntɐmˈen ˈam ʊn sərβiðˈoɾ ðə tɾɐðʊksjˈo ðɐðɾˈɛsəs ðə ɕˈarɕɐ ˌɛnɐˌatˈe ʊ sərβiðˈoɾ pɾˈoksi pə ɐ sʊbministɾˈa kʊnnəktiβitˈat ɐ tˈots əls ɐmfitɾjˈons ðˈunɐ ɕˈarɕɐ kˈɛ tˈe ɾrəlɐtiβɐmˈen pˈokəs ɐðɾˈɛsəs pˈuβlikəs ðispʊnˈiβləs. | Les adreces privades es poden utilitzar juntament amb un servidor de traducció d'adreces de xarxa (NAT) o servidor proxy per a subministrar connectivitat a tots els amfitrions d'una xarxa que té relativament poques adreces públiques disponibles. |
səɣˈons lɐkʊrðˈat, kwɐlsəβˈol tɾˈafik kˈɛ pʊsəˈɛjɕi ˌunɐ ɐðɾˈɛsɐ ðə ðəstinɐsjˈo ʊ ðʊɾˈiɣən dˈinɾə ðˈun dəls intərβˈals ðɐðɾˈɛsəs pɾiβˈaðəs nˈo sənkɐminɐɾˈa ɐ tɾɐβˈes ðintərnˈɛt. | Segons l'acordat, qualsevol tràfic que posseeixi una adreça de destinació o d'origen dintre d'un dels intervals d'adreces privades no s'encaminarà a través d'Internet. |
ˈi a ðiβˈɛrsəs ɕˈarɕəs ðəls ɾrˈaŋs ðə lɐ tˈawlɐ ɐntəɾjˈoɾ kˈɛ son ɾrəzərβˈaðəs: ləs zˈeɾʊ.zˈeɾʊ.zˈeɾʊ.zˈeɾʊ tˈipikɐmˌen ʊtilidzˈaðəs kˈom ɐðɾˈɛsəs ðə ðifʊzjˈo bɾʊɐdkˈast i lɐ sˈɛnt ʋˌintisˈɛt.zˈeɾʊ.zˈeɾʊ.zˈeɾʊ, kˈɛ es lɐðɾˈɛsɐ ðə lɐ intərfˈisjə ʋiɾtwˈal ðə ɕˈarɕɐ ðəl lʊkɐlˈost, lʊʊpβˈakk. | Hi ha diverses xarxes dels rangs de la taula anterior que són reservades: les 0.0.0.0 (típicament utilitzades com adreces de difusió (broadcast) i la 127.0.0.0, que és l'adreça de la interfície virtual de xarxa del localhost, loopback. |
ˈam ˈips ˈɛs pˈoðən kɾɛˈa sʊbɕˈarɕəs ʊtilidzˈan ləspˈaj ðɐðɾˈɛsəs dˈunɐ ɕˈarɕɐ, kˈɛ pˈot sˈɛ sʊbðiβiðˈiðɐ ɐl sˈɛw tˈorn fʊrmˈan sʊbɕˈarɕəs ɐwtˈɔnʊməs səpɐɾˈaðəs. | Amb IPs es poden crear subxarxes utilitzant l'espai d'adreces d'una xarxa, que pot ser subdividida al seu torn formant subxarxes autònomes separades. |
pə əɡzˈɛmlə, ˌunɐ ɐplikɐsjˈo ɾrɛˌal pˈot sˈɛ kwˈan ˈɛs nəsəsˈitɐ ɐɣɾʊpˈa tˈots əls əmlɛˌats kˈɛ pəɾtˈaɲən ɐ ʊn dəpɐɾtɐmˈen dˈunɐ əmɾˈɛzɐ. | Per exemple, una aplicació real pot ser quan es necessita agrupar tots els empleats que pertanyen a un departament d'una empresa. |
pə ɐkʊnsədʑˈiˈʊ kˈal ɾrəzərβˈa βˈits ðəl kˈam dɐmfitɾjˈo pə iðəntifikˈa lɐ sʊbɕˈarɕɐ əstɐβlˈin ɐ ʊn əls βˈits ðə ɕˈarɕɐsʊbɕˈarɕɐ ən lɐ mˈaskɐɾɐ. | Per aconseguir-ho cal reservar bits del camp d'amfitrió per identificar la subxarxa establint a un els bits de xarxa-subxarxa en la màscara. |
pə əɡzˈɛmlə lɐðɾˈɛsɐ sˈɛnt sətˌantɐðˈɔs.sˈɛdzə.ˈu.ˈu ˈam ˌunɐ mˈaskɐɾɐ ðˈɔssˈɛnts sinkwˌantɐsˈiŋk.dˈɔssˈɛnts sinkwˌantɐsˈiŋk.dˈɔssˈɛnts sinkwˌantɐsˈiŋk.zˈeɾʊ indˈikɐ kˈɛ əls ðˈos pɾimˈɛs βˈitəs iðəntifˈikən lɐ ɕˈarɕɐ pə sˈɛ ˌunɐ ɐðɾˈɛsɐ ðə klˈasə βˈe, əl tərsˈɛ βˈitə iðəntifˈikɐ lɐ sʊbɕˈarɕɐ əls βˈits ən lɐ mˈaskɐɾɐ son ɐ ˈu i əl kwˈaɾt iðəntifˈikɐ lɐmfitɾjˈo ɐ zˈeɾʊ əls βˈits kʊɾrəspʊnˈens ðˈins ðə lɐ mˈaskɐɾɐ. | Per exemple l'adreça 172.16.1.1 amb una màscara 255.255.255.0 indica que els dos primers bytes identifiquen la xarxa (per ser una adreça de classe B), el tercer byte identifica la subxarxa (els bits en la màscara són a 1) i el quart identifica l'amfitrió (a 0 els bits corresponents dins de la màscara). |
ˈi a ðwˈɛs ɐðɾˈɛsəs ðə kˈaðɐ sʊbɕˈarɕɐ kˈɛ kˈɛðən ɾrəzərβˈaðəs: ɐkˈɛʎɐ kˈɛ iðəntifˈikɐ lɐ sʊbɕˈarɕɐ kˈam dɐmfitɾjˈo ɐ zˈeɾʊ i lɐðɾˈɛsɐ pə fˈɛ βɾʊɐdkˈast ən lɐ sʊbɕˈarɕɐ kˈam dɐmfitɾjˈo ɐ ðˈɔssˈɛnts sinkwˌantɐsˈiŋk, tˈots əls βˈits ɐ ˈu. | Hi ha dues adreces de cada subxarxa que queden reservades: aquella que identifica la subxarxa (camp d'amfitrió a 0) i l'adreça per fer broadcast en la subxarxa (camp d'amfitrió a 255, tots els bits a 1). |
ˌipˈe ðinˈamikɐ: ˌunɐ ɐðɾˈɛsɐ ˌipˈe ðinˈamikɐ es ˌunɐ ˌipˈe ɐsiɡnˈaðɐ midʑɐnsˈan ʊn sərβiðˈoɾ ðˌeˌaksˌepˈe dinɐmˈik ˈost kʊnfiɣʊɾɐtjˈon pɾʊtʊkˈol ɐ lʊzwˈaɾi. | IP dinàmica: Una adreça IP dinàmica és una IP assignada mitjançant un servidor DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol) a l'usuari. |
əl sərβiðˈoɾ ðˌeˌaksˌepˈe ðˈonɐ pɐɾˈamətɾəs ðə kʊnfiɣʊɾɐsjˈo əspəsˈifiks pə kˈaðɐ kljˈen kˈɛ ðəzˈidʑi pɐɾtisipˈa ən lɐ ɕˈarɕɐ ˌipˈe. | El servidor DHCP dona paràmetres de configuració específics per cada client que desitgi participar en la xarxa IP. |
ɐtˈɛs əl nˈombɾə kɾəjɕˈen dʊzwˈaɾis, i əl nˈombɾə limitˈat ðɐðɾˈɛsəs ˌipˈe, əls ʊpəɾɐðˈoɾs nˈo pˈoðən dʊnˈanˈɛ ˌunɐ ðəspəsˈifikɐ ɐ kˈaðɐ ʊzwˈaɾi i ðˈonən ˌunɐ ɐðɾˈɛsɐ nˈoβɐ ən kˈaðɐ kʊnnəksjˈo ˈips ðinˈamikəs, kˈɛ kˈamβjən kˈaðɐ kˈop kˈɛ lʊzwˈaɾi ˈɛs tˈornɐ ɐ kʊnnəktˈa pə kwɐlsəβˈol kˈawzɐ. | Atès el nombre creixent d'usuaris, i el nombre limitat d'adreces IP, els operadors no poden donar-ne una d'específica a cada usuari i donen una adreça nova en cada connexió (IPs dinàmiques), que canvien cada cop que l'usuari es torna a connectar per qualsevol causa. |
lɐlɐnˈinɐ ɾrəpɾəzəntˈat pə ləs ʎˈɛtɾəs ˈalɐ es ʊn dəls ɐminʊˈasits tɾɐnskɾipsjʊnˈals kˈɛ fˈormən ləs pɾʊtəˈinəs ðəls ˈesˌɛs ʋˈiws. | Lalanina (representat per les lletres Ala) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius. |
lɐ ˈɛlɐɐlɐnˈinɐ es ʊn dəls ʋˈin ɐminʊˈasits mˈes ʊtilidzˈats ən lɐ βjʊzˈintəzis ðə ləs pɾʊtəˈinəs, dəspɾˈes ðə lɐ ləwsˈinɐ, ʑˈa kˈɛ ˈɛs tɾˈoβɐ ən ʊn sˈɛt,ʋˈujt pərsəntˈadʑə ðə ləs əstɾʊktˈuɾəs pɾimˈaɾjəs i ən mˈil sˈɛnt sinkwˈantɐ pɾʊtəˈinəs. | La L-alanina és un dels 20 aminoàcids més utilitzats en la biosíntesis de les proteïnes, després de la leucina, ja que es troba en un 7,8% de les estructures primàries i en 1150 proteïnes. |
pə kˈulpɐ ðə ləs ɾrɛˌaksjˈons ðə tɾɐnsɐminɐsjˈo ɐ tɾɐβˈes ðə lˈɛnzim ɐlɐnˈinɐ tɾɐnsɐminˈazɐ, lɐ kwˈal ˈɛs ɾrəβəɾtˈɛjɕ ɾrˈapiðɐmˌen, lɐlɐnˈinɐ pˈot βjʊzintətidzˈasə ˈamp fɐsilitˈat ɐ pɐɾtˈi ðəl piɾʊβˈat, pə tˈan ˈɛs tɾˈoβɐ pɾəzˈen ɐls sˈikləs mətɐβˈɔliks ðə lɐ ɣlikˈɔlizis, ɡlʊkʊnɛˌoɣˈɛnəzis i ən əl sˈiklə ðə lˈasit sˈitɾik. | Per culpa de les reaccions de transaminació a través de l'enzim alanina transaminasa, la qual es reverteix ràpidament, l'alanina pot biosintetitzar-se amb facilitat a partir del piruvat, per tant es troba present als cicles metabòlics de la glicòlisis, gluconeogènesis i en el cicle de l'àcid cítric. |
sʊtilˈidzɐ kˈom ɐ fˈon dənərɣˈiɐ pəls mˈuskʊls, əl sərβˈɛʎ i əl sistˈɛmɐ nərβjˈos, ɐ mˈes ɐʑˈuðɐ ɐ mətɐβʊlidzˈa əls ˈasits ʊrɣˈaniks i əls ɣlˈusits i ˈɛs tɾˈoβɐ imβʊlʊkɾˈaðɐ ən əl mətɐβʊlˈismə ðəl tɾipːtˈɔfˌan i ðə lɐ ʋitɐmˈinɐ βˈe sˈis. | S'utilitza com a font d'energia pels músculs, el cervell i el sistema nerviós, a més ajuda a metabolitzar els àcids orgànics i els glúcids i es troba involucrada en el metabolisme del triptòfan i de la vitamina B6. |
midʑɐnsˈan ʊn pɾʊsˈes ðə ɣlʊkʊnɛˌoɣˈɛnəzis, ˈɛs tɾɐnsfˈormɐ ən ɡlʊkˈozɐ, lɐ kwˈal səɾˌa ʊtilidzˈaðɐ pəl mˈuskʊl, əl sərβˈɛʎ, ləɾitɾˈɔsit, lɐ pˈɛʎ, lɐ ɾrətˈinɐ i lɐ məðˈullɐ ɾrənˈal. | Mitjançant un procés de gluconeogènesis, es transforma en glucosa, la qual serà utilitzada pel múscul, el cervell, l'eritròcit, la pell, la retina i la medul·la renal. |
ɐʑˈuðɐ ləstimʊlɐsjˈo ðəls ɐntikˈosʊs i ɐ əstɐβilidzˈa əls niβˈɛʎs ðə sˈukɾə ən sˈaŋ, ɐ mˈes mɐntˈe lɐ pɾˈɔstɐtɐ ən bˈon əstˈat. | Ajuda l'estimulació dels anticossos i a estabilitzar els nivells de sucre en sang, a més manté la pròstata en bon estat. |
lɐ sˈɛβɐ fˈaltɐ pˈot ʊkɐzjʊnˈa ˌunɐ sˈɛɾjə ðə tɾɐstˈorns ɐ lʊrɣɐnˈismə, kˈom pə əɡzˈɛmlə, pɾʊβlˈɛməs pɾʊtˈatiks, pɾəðispʊzisjˈo ɐ ləs infəksjˈons, ɐltəɾɐsjˈons ðə lɐ ɣlʊkˈozɐ, dəβilitˈat mʊskʊlˈa, ɐltəɾɐsjˈons nərβjˈozəs i fˈaltɐ ðə kʊnsənɾɐsjˈo. | La seva falta pot ocasionar una sèrie de trastorns a l'organisme, com per exemple, problemes protàtics, predisposició a les infeccions, alteracions de la glucosa, debilitat muscular, alteracions nervioses i falta de concentració. |
kˈonstɐ ðə ləs ʋˌintisˈis ʎˈɛtɾəs ðə lɐlfɐβˈɛt ʎɐtˈi, ɐlɣˈunəs ðə ləs kwˈals pˈoðən sˈɛ mʊðifikˈaðəs pə ðjɐkɾˈitiks. | Consta de les 26 lletres de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per diacrítics. |
ɐktwɐlmˈen lɐlfɐβˈɛt ˈɛs kʊmpˈon də ʋˈinisˈis ʎˈɛtɾəs, mˈes sˈis ðˈiɣɾɐfs kʊnʑˈuns ðə ðwˈɛs ʎˈɛtɾəs kˈɛ ɾrəpɾəzˈɛntən ʊn sˈol fʊnˈɛmɐ. | Actualment l'alfabet es compon de vint-i-sis lletres, més sis dígrafs (conjunts de dues lletres que representen un sol fonema). |
ɐ mˈes ɐ mˈes ðə ləs ʎˈɛtɾəs, ˈi a tɾˈɛs sˈiɡnəs ðjɐkɾˈitiks: lɐksˈen ɡɾˈɛw, lɐksˈen ɐɣˈut i lɐ ðjˈɛɾəzi, i ɐlɣˈuns kɐɾˈaktˌɛs əspəsjˈals kˈom əl ɣʊjʊnˈɛt mˈɛɲs i əl pˈun ʋʊlˈat də lɐ ˈɛlɐ ɣəminˈaðɐ. | A més a més de les lletres, hi ha tres signes diacrítics: l'accent greu (`), l'accent agut (´) i la dièresi (¨), i alguns caràcters especials com el guionet (-) i el punt volat (·) de la ela geminada. |
ɐkˈɛstɐ ʋərsjˈo es ləstɐβlˈɛɾtɐ pə ləs nˈorməs ʊɾtʊɣɾˈafikəs pɾʊpʊzˈaðəs pə pʊmpˈɛw fˈaβɾɐ i pˈok i ɐðɐpːtˈaðəs, pʊstəɾjʊrmˈen, pə ljˈɛk i lˈaβl: | Aquesta versió és l'establerta per les normes ortogràfiques proposades per Pompeu Fabra i Poch i adaptades, posteriorment, per l'IEC i l'AVL: |
ənkˈaɾɐ kˈɛ nˈo son ʎˈɛtɾəs ðə lɐlfɐβˈɛt, ˈi a ðˈos sˈiɡnəs kˈɛ ɾrˈɛβən ʊn nˈom əspəsjˈal: lɐ sˈɛ tɾənkˈaðɐ i lɐ ˈɛlɐ ɣəminˈaðɐ. | Encara que no són lletres de l'alfabet, hi ha dos signes que reben un nom especial: la ce trencada i la ela geminada. |
əl ðˈiɣɾɐf kˈu ðɐβˈan ˈɛ, i tˈe əl mɐtˈɛjɕ sˈo kˈɛ lɐ sˈe ðɐβˈan ˈa, ˈo, ˈu, dʊnˈan kˈom ɐ ɾrəzʊltˈat lɐ sˈɛɾjə kˈa, kˈɛ, kwˈi, kˈo kˈu. | El dígraf qu davant e, i té el mateix so que la c davant a, o, u, donant com a resultat la sèrie ca, que, qui, co cu. |
ən ˈaltɾəs kˈazʊs, pəɾˈɔ, əl ɣɾɐfˈɛmɐ kˈu kʊɾrəspˈon ɐ ðwˈɛs ʎˈɛtɾəs kˈɛ ɾrəpɾəzˈɛntən dˈos fʊnˈɛməs ðifəɾˈens, pə əɡzˈɛmlə: kwˈan, ɐkwˈos, kwəstjˈo, ɐkwˈifˌɛ, ˈɛtk. | En altres casos, però, el grafema qu correspon a dues lletres que representen dos fonemes diferents, per exemple: quan, aquós, qüestió, aqüífer, etc. |
iɣwɐlmˈen, əl ðˈiɣɾɐf ɣˈu ʊɾiɣˈinɐ lɐ sˈɛɾjə ɣˈa, ɡˈɛ, dʑˈi, ɡˈo, ɡˈu, i ɐjɕˈi mɐtˈɛjɕ, ˈi a kˈazʊs ən kˈɛ əl ɣɾɐfˈɛmɐ ɣˈu ɾrəpɾəzˈɛntɐ ðˈos fʊnˈɛməs: səɣwˈen, piŋwˈi, ɡwˈan. | Igualment, el dígraf gu origina la sèrie ga, gue, gui, go, gu, i així mateix, hi ha casos en què el grafema gu representa dos fonemes: següent, pingüí, guant. |
əl kʊnʑˈun nˈow es ðˈiɣɾɐf ðəs ðəl pˈun də ʋˈistɐ ðəl kɐtɐlˈa ʊɾjəntˈal pərkˈɛ lɐ i es mˈuðɐ, pəɾˈɔ nˈo ˈo səɾˌiɐ sˈi es kʊnsiðəɾˈat ðəs ðəl pˈun də ʋˈistɐ ðəl kɐtɐlˈa ʊksiðəntˈal ˈon lɐ i sˈi kˈɛ ˈɛs pɾʊnʊnsˈiɐ. | El conjunt ix és dígraf des del punt de vista del català oriental (perquè la i és muda), però no ho seria si és considerat des del punt de vista del català occidental (on la i sí que es pronuncia). |
əɡzistˈɛjɕ ˌunɐ kʊnɾʊβˈɛrsiɐ ɐ lˈoɾɐ ðə kʊnsiðəɾˈa sˈɛɾts ɣɾɐfˈɛməs kˈom ɐ ðˈiɣɾɐfs: es əl kˈas ðəls kʊnʑˈuns tˌeɟˈe, tˌeʑˈɔtɐ, tˌeˈiks, tˌezˈetɐ i ˈik. | Existeix una controvèrsia a l'hora de considerar certs grafemes com a dígrafs: és el cas dels conjunts tg, tj, tx, tz i ig. |
sˈɛɾts liŋwˈistəs, kˈom ɾrwˈajɕ, ɐlˈarkʊs ʎʊɾˈak, wəəʎˈɛ, mɐɾinˈɛ, mɐskɐɾˈo, siŋklˈinən pə tɾɐktˈa ɐkˈɛsts kʊnʑˈuns nˈo kˈom ɐ ðˈiɣɾɐfs, sinˈo kˈom ɐ ɣɾˈups βifʊnəmˈatiks: es ɐ ðˈi, kʊnsiðˈɛɾən kˈɛ son dˈos sˈons ðifəɾˈens. | Certs lingüístes, com Ruaix, Alarcos Llorach, Wheeller, Mariner, Mascaró, s'inclinen per tractar aquests conjunts no com a dígrafs, sinó com a grups bifonemàtics: és a dir, consideren que són dos sons diferents. |
ɐntiɣɐmˈen, sˌaβjən fˈɛt sərβˈi ˈaltɾəs ðˈiɣɾɐfs kˈom əl sˌeˈak sˈo βˈaɾra kˈe βˈaɾra ɐ finˈal ðə pɐɾˈawlɐ i ðə ʋəɣˈaðəs ɐ ðˈinɾə; ʊ ɐ ðˈinɾə, pə tˌeˈiks, sʊβɾətˈot ɐl pɐˈis ʋɐlənsjˈa i ən ɡɐllisˈisməs i kɐstəʎɐnˈisməs, ˈil, ˈil, lˈi, ˈiʎ tˈots ɐl pɾinsˈipi ɾrəpɾəzəntˈan dˈos sˈons mˈɛɲs ˌunɐ səmiβʊkˈal i ˌunɐ lɐtəɾˈal, ɐlβɛˌolˈa ʊ pɐlɐtˈal mˈɛɲs i ðəspɾˈes ˈam əl ʋɐlˈoɾ ðə lɐ ˈɛiɐ ɐktwˈal; ˈin pə lɐktwˈal ɲ; ɡˈu pə ɟˈe ðɐβˈan ˈa; ˌɛfɐˈɛfɐ pə ˈɛfɐ, sˌeˈak pə sˈe, tˌeˈak pə tˈe, pˌeˈak pə ˈɛfɐ, ɐkˈɛsts kwˈatɾə ðˈiɣɾɐfs ən kʊltˈisməs, ˈɛtk. | Antigament, s'havien fet servir altres dígrafs com el ch (so /k/ a final de paraula i de vegades a dintre; o a dintre, per tx, sobretot al País Valencià i en gal·licismes i castellanismes), il, yl, ly, yll (tots al principi representant dos sons -una semivocal i una lateral, alveolar o palatal- i després amb el valor de la ll actual); yn per l'actual ny; gu per g davant a; ff per f, ch per c, th per t, ph per f, aquests quatre dígrafs en cultismes, etc. |