id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_2_185893 | Escrits de L'Home Fosc: de març 2015
No trenco la cadena, la tanco per aquest any, en el seu dia de la poesia.
Camí de Lomamokkila a Savolinnan (Finlàndia)
i el camí restava clar.
Mai no es feia fosca les terres del nord,i els camins eren plensde buidor aclaparadora.
i mai no era fosc,
a les terres del nord.
On la terra és salvatge
i els seus habitants
persones que obren la porta
Feia fred, a les terres del nord, però no es feia fosc.
Ferran d'Armengol (poema i fotografia)
Terrassa/Finlàndia - Març 2015
la cuina elaboren un menú de contes a foc lent.
Els Setze Petges es retrobem per posar-nos als fogons de la literatura i cuinar relats o escriure
un conte. No deixeu de visitar el seu blog, on ens informaran de les properes presentacions, i recordeu que els petges tenen la seva tirada teatral en les presentacions.
Els Setze Petges són un grup d'amants de l'escriptura originat fa més d'una desena d'anys a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Paral·lelament al recorregut literari propi, els integrants del grup s'han reunit novament per donar vida al tercer recull conjunt. Com passa a la cuina, cada xef té el seu estil personal, però tots comparteixen l'energia i l'entusiasme de respondre al repte: «I si explorem la condició humana a través del sentit del gust?» Bon profit! | 0.768757 | curate | {"ca": 0.9313036690085871, "ro": 0.01405152224824356, "fr": 0.01717408274785324, "it": 0.03669008587041374, "pt": 0.00078064012490242} | http://homefosc-cat.blogspot.com/2015/03/ |
mc4_ca_20230418_2_412241 | Qüestió de posar-s’hi | martorellesport.cat - el web esportiu de referència de Martorell
Els martorellencs s’estrenaran a Sant Vicenç de Castellet © Sala5 Martorell
Canvi de xip. El Sala5 Martorell s’estrenarà, aquest vespre (20.30 hores), a la Copa Catalunya a la pista del Vicentí, de Tercera Catalana. Després d’un cap de setmana sense competició -es va ajornar el duel de lliga davant el CCR Castelldefels-, l’equip de Valtinho debuta en una competició a cara o creu.
Els martorellencs jugaran a Sant Vicenç de Castellet amb la intenció de trencar la malestrugança de la Copa Catalunya. L’equip de Valtinho va caure, el curs passat, en la primera eliminatòria davant el CCR Castelldefels (7-2). En les últimes temporades, el Sala5 ha ensopegat gairebé sempre en l’estrena de la competició.
El partit ha de servit, també, per reafirmar les bones sensacions que va deixar la darrera victòria a la lliga davant el Manresa FS. A més, servirà de preparatiu del duel de dissabte vinent a la pista del CCR Castelldefels.
Un rival en ascens
El Futsal Vicentí està perseguint l’ascens a Segona Catalana. Després de 16 jornades, els bagens són quarts classificats, amb 34 punts, empatats amb el FS Matadepera, i a dos punts dels dos colíders del grup, el GS Sport i l’Esportiu González Serra.
Els de Sant Vicenç de Castellet ja han jugat tres rondes, en les que van superar el FS Navàs (3-5), el Futsal Vilatorrada (3-5) i el Molins 99 (6-1). El guanyador d’aquesta eliminatòria s’enfrontarà al Platense de Calafell als quarts de final de la competició.
També en Copa Catalunya, el cadet A del Sala5 Martorell ha superat una nova ronda després de tombar el FS Olesa (2-4) amb gols d’Adrià Torres (2), Nil Mangas i Alejandro Danoz.
Related ItemsesportsPau AlbaceteSala5 Martorell | 0.808578 | curate | {"ca": 0.9629840546697038, "es": 0.010250569476082005, "pt": 0.026765375854214124} | http://martorellesport.cat/questio-de-posar-shi/ |
mc4_ca_20230418_15_289647 | El festival – Festival Contesporles
Inici > El festival
LA LECTURA ÉS UN PLAER, UNA AVENTURA I UN REPTE
Coneixes en Celestí, la mascota del Contesporles?
Un dia va sortir del seu amagatall a la recerca d’aventures i va acabar trobant un llapis… i aquí va començar tot.
Si comparteixes amb nosaltres el plaer per:
– els contes populars i/o literaris
– l’art i la cultura
– la bellesa d’un entorn natural de somni
… el Contesporles, el Festival Internacional del Conte, t’encantarà!
T’imagines un festival on l’escenari sigui tot un poble sencer?
Contesporles s’ambienta tant a espais públics (places, carrers, sala d’actes i d’exposicions, biblioteques, centres escolars, etc.) com a espais comercials (bars, restaurants i tendes), privats (cases particulars, claustres i jardins) i al mateix entorn natural del poble (camins de muntanya, fonts, possessions i llocs llegendaris).
Il·lusió, tradició oral, treball en equip.
El Festival Internacional del Conte se celebra a Esporles gràcies al suport i al compromís de l’Associació Cultural Contesporles i de tots els veïns d’aquest petit poble mallorquí de la Serra de Tramuntana. Tots s’endinsen en un ambient estimulant on el protagonista és el conte i on l’espai escènic reforça el clima alegre de les diferents activitats.
La nostra iniciativa es basa en l’esperit voluntari de molts d’habitants del lloc que impulsen aquest projecte amb entusiasme, generositat, imaginació i professionalitat.
Amb el Contesporles volem:
– Promoure la tradició i la creació literària centrada en la narració oral.
– Difondre els contes populars.
– Apropar més gent a la lectura.
– Contribuir a la declaració d’Esporles com a Municipi Lector.
– Impulsar la participació de la societat civil en la programació cultural.
– Afavorir l’intercanvi cultural a través de la creació literària i artística entre persones d’arreu del món.
Vols saber més coses del Festival Internacional del Conte?
Quatre edicions amb una periodicitat biennal des del 2013.
Un total de més de 280 activitats programades fins a dia d’avui.
Unes 17.000 persones han gaudit de la pluja de contes i d’activitats del Contesporles des dels seus inicis.
Una mitjana de 70 voluntaris han fet possible cada edició del festival.
Ens omple d’orgull que els visitants del festival valorin tan positivament Contesporles.
Crec que és un projecte molt bonic per a compartir contes i històries amb el públic, ja siguin grans o petits. A més, aquesta iniciativa transforma el poble d’Esporles en la capital del conte, convertint-se en un referent cultural a Mallorca.
Són dos dies màgics que acosten la gent als contes gràcies a més als escenaris tan diferents que tria l’organització, com per exemple les mateixes cases dels veïns del poble.
Som esporlerina i particip activament a la vida cultural del meu poble. Vaig aportar el meu granet d’arena a la primera edició del Contesporles a través d’un espectacle al carrer. En aquell moment estudiava teatre i d’aquesta manera vaig tenir la oportunitat de donar suport a aquesta iniciativa fent el que més m’agradava.
També el gaudeixo com a públic i m’alegra veure com està d’agraïda la gent fent aquesta iniciativa voluntària que neix de baix i en la que tots ens involucrem. Me fa feliç veure Esporles en la seva màxima essència!
Al 2017 vaig col·laborar amb el Contesporles amb els ulls tancats perquè em va semblar una iniciativa interessant, de base participativa i perquè era capaç d’embarcar tot un poble al vaivé dels contes, la poesia i la literatura. Com no participar-hi!
NO ET PERDIS CONTESPORLES 2021! CONSULTA EL PROGRAMA ARA
DESCOBREIX LES ACTIVITATS, ELS ESPECTACLES I ELS ARTISTES DE LA DARRERA EDICIÓ
NO CONEIXES CONTESPORLES?
Descobreix com va ser la darrera edició del festival.
Si necessites més detalls del Contesporles, t’agradaria entrevistar-nos o encara no tens la teva acreditació, visita la secció que tenim per tu.
ANEM A LA SALA DE PREMSA
Si vols posar-te en contacte amb l’Associació Cultural Contesporles i no ets periodista, pots fer-ho a través del nostre breu formulari de contacte.
Contesta unes poques preguntes i contactarem amb tu el més aviat possible.
VULL CONTACTAR AMB CONTESPORLES | 0.790561 | curate | {"en": 0.0393681652490887, "es": 0.03450789793438639, "ca": 0.9161603888213852, "ru": 0.004860267314702308, "pt": 0.005103280680437424} | https://www.contesporles.com/el-festival/?wishlist-action |
racoforumsanon_ca_20220809_3_25708 | Aixo per 4chan: http://boards.4chan.org/int/res/3193629 Automàticament ja han hagut de sortir els espanyolistes, com no:
Dónde ehtá er ehpañó? *A on redimonis hi ha l'Espanyol? | 0.52597 | curate | {"ca": 0.8793103448275862, "et": 0.1206896551724138} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_111490 | Afepasa, Aliter, Salut i Treball, Solcam, Eldine Patologia, Inver & Gest. i Paulino Solanellas són les guanyadores en les diverses categories dels guardons
Redacció / Tarragona
Dijous, 8 de juliol de 2021
La Cambra de Tarragona ha estat l'escenari on aquest matí s'han lliurat els Premis Pime de l'Any 2021, organitzats pel Santander, Cámara de España, La Vanguardia, Cambra de Reus i la Cambra de Tarragona.
L'acte presencial que ha servit per reobrir i inaugurar la remodelada Sala d'Actes de la Corporació tarragonina, tancada d'ençà l'inici de l'estat d'alarma i que avui ha acollit el primer acte presencial, però amb aforament limitat, per tal de mantenir les mesures anticovid.
L'assistència s'ha limitat als membres del jurat: Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona; Xavier Cañadó, director d'Empreses del Santander a Catalunya; Alejandro Teodoro, representant de Grup La Vanguardia; Jaume Domènech, vicepresident de la Cambra de Reus i Joan Sabaté, subdelegat del Govern de l'Estat a Tarragona, i als representants i membres de les empreses guardonades.
ELS GUARDONATS
Premi a la Internacionalització: Azufrera y Fertilizantes Pallarès.
Afepasa és una empresa familiar amb una trajectòria de 128 anys. Està especialitzada en el mercat de la sofre a nivell agrícola, essent un referent mundial. Exporta a 41 països. L'any passat va incrementar les exportacions en un 33 per cent. Ha recollit el Premi Àlex Pallarès Alier i Esmeralda van Strien.
Premi a la Digitalització i Innovació: Aliter Grup Renovables.
Aliter Grup Renovables és una enginyeria especialitzada en energies renovables. L'últim any ha doblat la inversió en innovació i ha incrementat en un cent per cent la inversió en tecnologies de la informació i la comunicació. Treballa en projectes reconeguts per la UE, Ministeri d'Indústria, ACCIÓ, Eurecat, entre d'altres. Ha recollit el Premi Gerard Pagés Vidal.
Premi a la Formació i Ocupació: Salut i Treball.
Salut i Treball és una empresa especialitzada en serveis de prevenció de riscos laborals. Té seus a Tarragona, Reus, Barcelona i Lleida. L'any passat va incrementar la plantilla en un 60 per cent. La presència de dones a l'equip va augmentar en un 70 per cent i la despesa en formació ho va fer en un 50 per cent. Tot per fer front als reptes del sector i a la diversificació en les plataformes digitals SiT Formació, foment del coneixement i les habilitats professionals, i SiT Telemedicina, prevenció i millora de la salut laboral. Ha recollir el Premi Paco Lari, director general de Salut i Treball.
Premi a l'Empresa Responsable: Solcam Energia.
Solcam Energia està especialitzada en energies renovables. Ha impulsat un protocol de prevenció de l'assetjament psicològic i sexual i d'igualtat efectiva entre homes i dones. Realitza accions de suport a la comunitat, envers els més desafavorits i a favor de la sostenibilitat i la cura pel medi ambient. Ha recollit el Premi Marc Segura Pallarès.
Val a dir que el jurat ha decidit atorgar dues mencions especials davant la vàlua de dues de les empreses que concorrien a aquesta distinció.
Menció especial Reinvenció covid: Eldine Patologia.
Eldine Patologia és un laboratori d'anatomia patològica dedicat a l'estudi de mostres de teixits i cèl·lules. L'any passat va redissenyar la unitat de biologia molecular, va augmentar plantilla, va obrir un laboratori a Lleida, consultes a Tarragona i Reus. Ha estat l'únic laboratori, fora de l'àmbit de la sanitat pública, a les Comarques de Tarragona i Lleida que ha ofert el servei de PCR urgent en quatre hores. Ha recollit el Premi la Dra. Àngels Fortuño.
Menció especial Reinvenció Covid: Inver & Gest.
Inver & Gest és una empresa del sector hoteler que, en plena pandèmia, tenint tots els establiments hotelers i la plantilla afectada per un ERTO, va cedir instal·lacions i hotel per poder tractar pacients de covid i poder alleugerir, així, centres hospitalaris que no tenien prou capacitat per atendre més malats. Ha recollit el Premi Eduard Farriol.
Premi Pime de l'Any a Tarragona: Paulino Solanellas.
Paulino Solanellas es dedica a l'elaboració i comercialització d'ingredients de fruits secs i productes recoberts amb xocolata. L'any passat va augmentar la facturació en un 26,5 per cent fins als 6,3 milions d'euros. Ha incrementat la plantilla en un 46 per cent. La despesa en formació ha crescut en un 150 per cent. La presència de dones, en un 85 per cent. Ven a 17 països i exporta un 14 per cent més. Increment del 105 per cent en tecnologies de la informació i comunicació. Aposta per les polítiques de prevenció mediambiental. Decidida aposta pel teletreball i la venda online per fer front als nous reptes. Ha recollit el Premi Paulino Solanellas.
Notícies relacionades
La Cambra de Comerç de Reus porta a la Terra Alta el debat sobre el model turístic del territori
El director d’FP de la Generalitat defensa que la formació professional ha d’arrelar els joves al territori | 0.811754 | curate | {"en": 0.014965149651496515, "ca": 0.981959819598196, "eu": 0.0030750307503075026} | https://www.indicadordeeconomia.com/noticies/2373/set-empreses-distingides-als-premis-pime-de-l-any-2021-a-tarragona |
mc4_ca_20230418_7_251937 | CAPMANY I CAPMANY. EL COMPROMÍS AMB LA CULTURA. Llibre en paper. 9788498038866 Llibreria de la Diputació
978-84-9803-886-6
Cultura, Història de Catalunya
Esteu a punt de comprar el llibre electrònic "CAPMANY I CAPMANY" Voleu revisar les dades de facturació? | 0.456656 | curate | {"ja": 0.07171314741035857, "es": 0.17928286852589642, "ca": 0.749003984063745} | https://llibreria.diba.cat/cat/libro/capmany-i-capmany_61791 |
macocu_ca_20230731_1_348480 | Black Noise
Black Noise
Miradas al Universo
INFORMACIÓ
Miradas al Universo és un espectacle audiovisual de divulgació científica en què s'explica la història de l'univers, des de la Gran Explosió fins als nostres dies, mitjançant una combinació de narració en directe, música electrònica generada en temps real fusionada amb instruments tradicionals de distintes parts del món i projecció d'imatges que acompanyen la narració. Es tracta d'un conte musical que explica la història més bella del món, la que narra el possible origen de tot.
VIDEO RELACIONAT
Galeria | 0.597786 | curate | {"en": 0.039568345323741004, "es": 0.06294964028776978, "ca": 0.8848920863309353, "pl": 0.012589928057553957} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_387065 | Possiblement algú ja ha creat un fil igual, però m'és igual. No val periodistes ni tertulians o tertulianes d'àmbit polític. Únicament polítics o polítiques, o ambdós per als/les més valents i valentes i d'actualitat que estiguin en primer, segon o tercer pla. No val tirar enrere i dir..."doncs jo la M.Nebrera fa 8 anys". NO !Jo: Anna Arqué, caxondíssim.
Aquesta foto la van trobar al facebook d'Emma Kiernan, una polítca irlandesa. Ella és la del mig
Uau! Éirinn go brách! | 0.664773 | curate | {"ca": 0.8886509635974305, "pt": 0.07708779443254818, "cs": 0.034261241970021415} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_659258 | PLANTILLA ACTUAL DEL BARÇA DE BÀSQUET5- Justin Dollman (Ala-Pivot) 31 anys6- Joey Dorsey (Pivot) 32 anys8- Pau Ribas (Escorta) 29 anys9- Shane Lawal (Pivot) 29 anys10- Àlex Abrines (Escorta) 22 anys11- Juan Carlos Navarro (Escorta) Acabarà la temporada amb 36 anys13- Tomas Satoransly (Base) 24 anys --> Renovat fins al 2020 (si la NBA no ho impedeix).14- Aleksandar Vezenkov (Ala-Pivot) 21 anys20- Markus Eriksson (Aler) 22 anys21- Cheik Moussa Diagne (Pivot) 22 anys23- Samardo Samuels (Pivot) 27 anys24- Brad Oleson (Escorta) 33 anys30- Carlos Arroyo (Base) 36 anys33- Stratos Perperoglou (Aler) 31 anys44- Ante Tomic (Aler) 29 anysMitjana d'edat: 32,6 anysEn vermell, els que acaben contracte al juny.Fil per comentar les altes i baixes que donaríeu. Renovaríeu algú? Pasqual dins o fora? S'ha d'abaixar la mitjana d'edat del primer equip de la secció? Pujaríeu algú de les categories inferiors? Serveixen d'alguna cosa les categories inferiors de bàsquet del Barça?, etc.Sonen:Darius Adams (base del Baskonia)Tyrese Rice (escorta del Khimki)Nando de Colo (base del CSKA que ja va sonar fa 2 anys quan deixava la NBA)Justin Hamilton (pivot del València Basket que també vol el Reial Madrid)Juancho Hernangomez (ala-pivot de l'Estudiantes)Georgios Bartzokas, Sito Alonso, Velimir Perasovic i Joan Plaza sonen com a recanvis de Pasqueal, que encara té 1 any més de contracte.
No he vist cap partit de lliga excepte contra el Madrid, ja que el basquet i més l'espanyol m'avorreix molt. D'Eurolliga tampoc he vist gaires partits, però aquest equip ha de fer un canvi radical, començant pel canvi d'entrenador i s'ha de renovar la plantilla. | 0.869535 | curate | {"ca": 0.9779546846295162, "gl": 0.009797917942437232, "mk": 0.01224739742804654} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_150527 | No se sancionaran els incompliments de les restriccions ordenades per Sanitat fins que la justícia s'hi pronuncie.
Control policial després de l'entrada en vigor de les mesures restrictives / JuanJo Martín (Efe)
À Punt NTC @apuntnoticies
02 d'octubre 2020 - 18:54
Les mesures restrictives del Ministeri de Sanitat que afecten deu municipis de la Comunitat de Madrid amb alta incidència de coronavirus, entre els quals hi ha la capital, han entrat en vigor a les 22 hores d'aquest divendres. El govern d'Isabel Díaz Ayuso aplica així les mesures d'obligat compliment acordades pel Consell Interterritorial de Salut, que afecten vora 4,8 milions de ciutadans i restringeixen les entrades i les eixides dels municipis. A partir d'aquesta nit, també es limiten els aforaments i els horaris comercials.
La Comunitat de Madrid està pendent que els tribunals es pronuncien sobre les restriccions, ja que ha presentat a l'Audiència Nacional un recurs per a frenar-ne l'aplicació, en què al·lega que Sanitat envaeix les competències autonòmiques i limita drets fonamentals. El recurs no impedeix que entren en vigor, tot i que, segons han informat el conseller de Justícia, Enrique López, i el de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, no es multarà cap persona que incomplisca les mesures fins que la justícia les ratifique.
López ha subratllat que el recurs defén “l'estat de dret, l'autogovern i les competències” i que s'ha interposat “sobretot per a protegir millor la salut dels madrilenys”. Així mateix, ha afirmat que les noves mesures “provoquen o poden provocar el caos a conseqüència de la forma en què estan redactades”, ha demanat “disculpes” als ciutadans, però ha remarcat que el govern autonòmic no pot “fer una altra cosa”. La via judicial, però, l’ha criticada el vicepresident de l'executiu madrileny, Ignacio Aguado, que s'ha mostrat partidari de buscar acords amb el govern central per a “millorar” l'orde del ministeri.
També et pot interessar
Un incendi crema una planta de reciclatge de paper i cartó als afores d'Alginet Una forta tempesta de graníssol deixa 27 litres a Requena Alacant lidera el rànquing de desnonaments d’Espanya La Comunitat Valenciana puja el nivell 2 d’alerta per covid: risc mitjà Ciberdelinqüents suplanten la identitat de Coca-Cola per a aconseguir les dades personals dels usuaris Un treballador ferit en l'enfonsament d'una edificació en obres a València Projecte Home atén durant el 2021 un 14% més de demandes de tractaments que l’any anterior Contenidors de mercaderies que es reconverteixen en cases, botigues o bars Marisol Burón, mare de Marta Calvo: "Me'n vaig amb el dolor de no saber on està la meua filla" | 1 | perfect | {"ca": 0.9905231235784685, "fr": 0.009476876421531463} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_110154 | Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’especialitzà en art contemporani, fou coordinador d’exposicions i responsable de patrocinis al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1996-2000), responsable de Serveis Culturals i coordinador general de la Fundació Caixa Catalunya (2002-05), sub-director general de Museus i Promoció del Patrimoni Cultural a la Generalitat de Catalunya (2005-06) i director del Museu Picasso de Barcelona (2006-11). D’ençà del desembre del 2011 és director del Museu Nacional d’Art de Catalunya. | 0.776704 | curate | {"ca": 1.0} | https://enciclopediaart.cat/autor/pepe-serra/ |
crawling-populars_ca_20200525_5_68008 | L'Ajuntament de Manresa va informar ahir que ha signat un acord amb el Club Natació Minorisa per col·laborar en la promoció d'esports aquàtics a les piscines municipals. Segons aquest conveni, el consistori atorga una subvenció de 6.000 euros a l'entitat esportiva. L'acord va ser rubricat ahir al migdia per l'alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, i el president del club, Lluís Lázaro, amb la presència del regidor d'Esports, Jordi Serracanta.
Segons l'acord, l'Ajuntament atorga la subvenció i el CN Minorisa es compromet a donar suport en l'organització de competicions oficials, tant federades com escolars, que s'organitzin dins del recinte de les piscines municipals de Manresa. També, a participar i a organitzar esdeveniments de gran impacte a escala del país, a prendre part en el programa d'esport inclusiu mitjançant la cessió a l'Ajuntament de Manresa de places lliures de quotes per a infants i joves amb dificultats econòmiques fins a un màxim del 5% del total de les places que ofereix l'entitat i a establir acords de col·laboració amb els centres educatius i les seves AMPA (Associació de Mares i Pares d'Alumnes) de la ciutat per tal de fomentar l'esport extraescolar.
Guanys dins de les pèrdues
L'acord se signa després de la celebració d'una assemblea en què es va determinar el tancament de l'exercici 2017-18 amb uns ingressos de 224.495,56 euros i unes despeses de 223.801,86 euros, la qual cosa dona un resultat positiu de 693,76 euros. De cara al present exercici es van aprofitar uns ingressos de 232.817,53 euros i un total positiu de 2.959,56 euros, després d'unes despeses previstes de 229.058,04 euros.
En aquest punt es va demanar quina era la situació del club pel que fa a l'acumulat. La junta directiva va presentar un dèficit de 32.283 euros, una xifra que el president Lázaro va comentar que ja s'havia trobat en accedir al càrrec. Es tracta del 12% del pressupost.
El mateix president també va comentar les dificultats per trobar esponsorització i va agrair l'aportació d'alguns socis i els 6.000 euros que se sabia que donaria l'Ajuntament. També existeixen les quotes que s'aporten a la Fundació Jesús Serra i els anunciants. Pel que fa a l'apartat de despeses, va explicar que la majoria van destinades als salaris dels treballadors i que l'aportació del club és buscar bons tècnics amb uns sous ajustats.
El 70% més d'esportistes
En l'informe esportiu, es va destacar l'augment de la xifra dels esportistes federats els darrers cinc anys ,que han passat de 202 als actuals 343, prop del 70% més que aleshores. La xifra més alta és la de nedadors (115, inclosos els màsters), seguits del waterpolo (100), triatló (69) i natació artística (59). Aquest èxit, però, provoca que el club estigui pràcticament al seu límit perquè no disposa de més espais d'entrenament.
També es va tractar el canvi de tècnics obligat per les jubilacions de Gaspar Ventura i Genís Rico. Així, Mariano J. Herranz queda com a responsable de la natació i director tècnic del club, Maia Espiau, del waterpolo i directora tècnica de l'especialitat, Dani Calvo, del waterpolo, i Amand Redondo, coordinador del triatló.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. | 0.87109 | curate | {"ca": 0.9920900517188926, "oc": 0.007909948281107393} | : /esports/2018/12/19/lajuntament-subvenciona-6000-euros-minorisa/516638.html |
mc4_ca_20230418_0_443397 | Ràdio Begur - La Sintonia del Mar - 97.7FM: ELS ROMANS TORNEN A BEGUR
ELS ROMANS TORNEN A BEGUR
Els romans tornen a ocupar la cala d’Aiguablava de Begur
Font: Ajuntament de Begur - Diumenge, 04/06/17
Els romans van tornar a ocupar ahir dissabte la cala d’Aiguablava de Begur per fer un intercanvi comercial, aprofitant el fondejador que utilitzaven des del segle IIIaC. La presència dels romans, a través del grup Aurea, i amb la implicació dels infants de l’esplai municipal Autèntic, era una representació teatral que es va fer dins de la celebració de l’Aiguablava Romana, que va impulsar el club d’immersió Begur Dive i que compte amb la implicació de la resta d’establiments d’aquest racó de la Costa Brava, juntament amb l’Ajuntament i la Generalitat. A més, al llarg del dia es va poder degustar vins i olis, com també veure un torn romà o conèixer jocs dels infants romans (funem saltae, el joc del cercle, turbo, la xarranca, el io-io, el joc de l’aro, ludus deltae i les xanques).
La festa romana es va iniciar el dia abans, divendres, amb la inauguració d’un plafó informatiu del parc arqueològic submarí romà, que, des de fa 3 anys, compte amb rèpliques d’àmfores i altres estris trobats al fons de la cala. El plafó explica les excavacions fetes a la cala entre els anys 2006 i 2014 a tres derelictes –restes d’un vaixell o del seu carregament- com també de la zona de fondejador, sobretot durant l’època clàssica. La inauguració del plafó, ubicat a un lateral de la cala, va comptar amb la presència de Gustau Vivar, director del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Anna Mata, responsable de l’empresa organitzadora, Begur Dive, i de Joan Loureiro, alcalde, que ha vingut acompanyat dels regidors Francesc Pilsà i Martí Aldrich. | 0.894481 | curate | {"ca": 0.9857224443175329, "en": 0.014277555682467162} | http://lasintoniadelmar.blogspot.com/2017/06/els-romans-tornen-begur.html |
cawac_ca_20200528_6_199110 | Entries from juny 2007
divendres, juny 15th, 2007
Aquest dibuix es producte d’una de les meves moltes paranoies, en concret aquest va sorgir en una conversa pel messenger amb una amiga, quan ens acomiadàvem li vaig dir alguna cosa així com: “Bona nit, somia amb alguna cosa maca, com per exemple un rinoceront amb tu-tu”. Aquesta tonteria de frase, se’m va quedar gravada [...]
dimarts , juny 12th, 2007
“Hola Bush! Adéu rellotge!” segurament a estat la frase que haurà pronunciat un dels ciutadans albanesos que han rebut al president dels Estats Units. Mireu les imatges i no perdeu de vista el rellotge d’en Bush!
dilluns, juny 11th, 2007
Aquest cap de setmana vaig celebrar l’aniversari d’un dels meus millors amics, en Xavi. I com que no sabíem que regalar-li, la Meri, la meva parella, i jo vam pensar que el millor regal seria alguna cosa feta per nosaltres. Vam donar-li un parell de voltes, i vam fer decidir fer un quadro il·lustrat entre [...]
dissabte, juny 9th, 2007
Tots aquells que, de tant en tant, os perdeu per dins del meu blocs, sabeu que m’agrada incloure algun curtmetratge d’animació que m’hagi agradat. Doncs avui es un d’aquestos dies. Os presento un curt anomenat “Papiroflèxia (Origani)” fet per l’animador paraguaià Joaquin Baldwin. Crec que es molt utòpic però alhora força tendre.
dimecres, juny 6th, 2007
Durant la campanya electoral he intentat no escriure cap article sobre politiqueo, però ara que ja tothom ha votat, no em puc estar de posar el millor vídeo de campanya que he vist en molt de temps! !… Es del PP, i es de Fuengirola… De Esperanza Oña… i no es conya! Via: MangasVerdes
dilluns, juny 4th, 2007
Milers de persones busquen cada dia la fama, i paradoxalment la gent que no la busca de vegades es troba en mig de un sarau no desitjat… Aquest es el cas d’una jove americana de 18 anys. Es tracte d’una noia anomenada Allison Stokke i en un tres i no res s’ha convertit en la [...]
divendres, juny 1st, 2007
Doncs no… no ha pogut ser, no he guanyat el concurs de cartells de festa major… Tot i que el dimecres passat em van comunicar que estava entre els finalistes, avui no s'ha pogut consolidar el somni. Gracies a tots aquells que durant aquest dos dies m'heu fet creure que tenia opcions i m'heu animat… [...] | 0.818929 | curate | {"ca": 0.9578664276109368, "en": 0.004930524428507396, "es": 0.029583146571044376, "de": 0.00761990138951143} | http://blocs.gracianet.cat/la_closca_de_la_poma/2007/06/page/2/ |
mc4_ca_20230418_8_202963 | Junts per Terrassa assegura la implicació a distància del seu cap de llista, Lluís Puig | Canal Terrassa
Junts per Terrassa assegura la implicació a distància del seu cap de llista, Lluís Puig
Junts per Terrassa ha hagut de començar la campanya davant de l’Arxiu Tobella sense la presència del seu cap de llista, l’exconseller Lluís Puig, per raons òbvies. Tampoc hi ha pogut ser Josep Rull, candidat local en tres ocasions i que tanca la llista dels sobiranistes.
Tot i seva absència, l’empremta del cap de llista és evident tant en la imatge del cartell com en el lema escollit, escrit en primera persona: “Terrassa, la meva prioritat”.
Hereva de Convergència i Unió, Junts per Terrassa presumeix d’oferir una candidatura transversal amb membres a la llista que provenen tant del centre com de l’esquerra.
La formació es compromet a no pactar amb el què anomena forces del 155, PSC, Ciutadans i PP. El fins ara portaveu del PDECAT, Miquel Sàmper no es penedeix d’haver format govern amb els socialistes al 2015 però reconeix com un error personal no haver facilitat el canvi amb la suspensió de l’autogovern.
L’acte central de Junts per Terrassa serà dissabte 18 davant de la Seu d’Ègara i amb les intervencions telemàtiques de Lluís Puig i Carles Puidemont i, si rep l’autorització, Josep Rull des de la presó.
Tags: eleccions municipals 2019Junts per TerrassaLluís PuigMiquel Sàmper
Esquerra espera superar els socialistes en les eleccions del dia 26
Ciutadans comença la campanya electoral amb l’objectiu de guanyar les eleccions
Avui els pares de la col·lecció de llibres "Agus i els monstres" @jaumecopons i @lilianafortuny al @sobrelamarxatv… https://t.co/JiLPU0J0C0 | 0.860974 | curate | {"ca": 1.0} | https://terrassadigital.cat/junts-per-terrassa-assegura-la-implicacio-a-distancia-del-seu-cap-de-llista/ |
macocu_ca_20230731_6_368844 | Camisa Monza 2108 coll mao màniga llarga
En Stock
La camisa d'home que estàs veient és llisa de màniga llarga . És de coll mao i tallatge modern. Es tracta d'una peça de gran qualitat amb una filera central de botons del mateix color que el teixit. Aquesta és una bona opció si busques una camisa còmoda i de colors vius . Té un botó de recanvi .
Camisa de color inalterable . De fàcil manteniment i ús. Perquè tinguis una referència, la talla M mesura 40cm de coll i 118cm de pit . | 0.708258 | curate | {"ca": 0.9217758985200846, "es": 0.07822410147991543} | |
crawling-populars_ca_20200525_10_23426 | Apart d'assignatures de televisió com Teoria i Tècnica del Llenguatge Televisiu o L'Entrevista i el Reportatge Televisiu, el Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual oferta als estudiants de comunicació el Laboratori de Produccions Televisives, en el qual s’imparteix una formació d’excel·lència basada en grups reduïts d’alumnes que treballen durant un semestre universitari amb infraestructures productives complertes i recolzament tècnic i docent per desenvolupar produccions professionals.
Aquest laboratori s’ofereix com activitat destinada a cobrir l’aprenentatge de la totalitat del procés productiu dels programes televisius i, per tant, resulta complementari a l'aprenentatge que els estudiants poden aconseguir en les seves assignatures de pràctiques externes als mitjans audiovisuals, en tant que la seva inserció en aquests mitjans no suposa mai una participació en el procés global d’elaboració dels productes, si no només en algunes de les seves fases productives.
En aquest enllaç podeu trobar un exemple d' un reportatge de l'assignatura " Entrevista i Reportatge Televisiu" del curs 2010-2011
Alumnes: Xavier Ramos Corcoll, Eduard Giménez, Felip Querol, Alba Moreira i Nicole Font. Professor: Fernando Morales
CONTACTA AMB NOSALTRES
Contacte Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual Despatx I0/224 C/ de la Vinya,Edifici I 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Barcelona
Ubicació google maps
41º 30' 0.34" N 2º 6' 15" E
Xarxes Socials
+34 93 581 15 29 Ubicació
d.publicomuab.cat | 0.792238 | curate | {"ca": 0.8833010960670535, "en": 0.08833010960670536, "pt": 0.028368794326241134} | : /web/la-docencia/televisio-1264578105775.html |
macocu_ca_20230731_1_26329 | Golf a Mallorca
Estàs preparant la teva escapada de golf a Mallorca. Tenim preparat diferents paquets de golf de 3 a 6 drets de joc als camps de golf de Mallorca com Son Servera Golf, Golf Capdepera, Canyamel Golf, Pula Golf, Golf Alcanada, Golf Park Mallorca Puntiró, Vall d'Or Golf, Golf Son Muntaner, Golf de Bendinat i Golf Maioris.
Vostè podrà combinar els nostres paquets de golf amb els següents hotels de Protur Hotels: En Sa Coma: Protur Biomar Sensatori Resort i Protur Sa Coma Playa Hotel & Spa Cala Rajada: Protur Turo Pins Aparthotel Cala Bona: Residencia Son Floriana Palma: Protur Naisa Palma
Extres Protur Biomar Sensatori Resort:
1 sopar en restaurant temàtic de l'hotel
1 tractament de salut i bellesa per estada en Biomar Spa.
1 accés per dia d'estada al Circuit hidrotermal de Biomar Spa
Accés i fitxes gratuïtes per driving range de l'hotel.
1 Sopar menú al Restaurant Son Floriana.
Early check-in & late check-out.
Condicions de l'oferta
Els preus que s'ofereixen tenen afegit el 5% descompte automàticament. Reserva amb 48 hores d'antelació. Preus dels paquets per persona i IVA inclòs. Important: Si us plau indiqui'ns hàndicap de jugadors en el requadre d'observacions i els horaris dels green Fee, Protur Hotels li enviarà un mail confirmant els horaris de joc. Early check-in & late check-out subjecte a disponibilitat. Informació i reserves: 971587662 - [email protected] No acumulable a altres promocions.
Veure disponibilitat | 0.775572 | curate | {"en": 0.07777013076393668, "ca": 0.868547832071576, "de": 0.02615278733654508, "es": 0.02752924982794219} | |
wikipedia_ca_20230401_0_563709 | Gorni Lutx
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Gorni Lutx - Горный Луч (rus) - és un "khútor" del territori de Krasnodar, a Rússia. Es troba als vessants septentrionals del Caucas occidental, a la vora esquerra del riu Pxekha, a 14 km al sud d'Apxeronsk i a 100 km al sud-est de Krasnodar, la capital. Pertany al municipi de Nóvie Poliani. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=563710 |
oscar-2201_ca_20230904_0_120705 | Acabem d’acomiadar un any on les retallades en serveis per part de les grans administracions públiques (Govern de l'Estat i Generalitat), alguns d’ells molt essencials, han estat la tònica dominant i preocupant. Un dels sectors que més ha patit aquestes retallades ha estat la sanitat pública. Com a conseqüència d’aquesta realitat, l’Hospital Comarcal Moisès Broggi viu en els darrers dies diverses mobilitzacions, tant per part del personal sanitari com per part de les entitats veïnals i societat civil del conjunt del Baix Llobregat.
I és que les retallades en sanitat afecten a tothom. No només als treballadors i treballadores, que pateixen l’erosió de les seves condicions laborals, sinó també al conjunt de la ciutadania, que té el dret a rebre una atenció sanitària de qualitat. El nostre Estat del benestar trontolla definitivament si aquest dret deixa de ser universal.
Aquest hospital va fer-se realitat durant el mandat del govern d'entesa, sensible amb les polítiques socials, després de molts anys de reivindicacions i gràcies a la persistència de les demandes expressades pels municipis del Baix Llobregat. Demandes de la seva ciutadania i també dels dirigents polítics d’aquests municipis, que sempre han defensat que la sanitat pública de qualitat és una de les grans conquestes de la nostra democràcia, un element més de justícia social i la mostra de l’esperit igualitari i solidari que ha de governar el nostre país.
Amb l’excusa de la crisi, les retallades sanitàries estan esquerdant aquesta gran conquesta del Baix Llobregat, la construcció de l’Hospital Moisès Broggi. I amb la mateixa força que entre tots i totes vam aconseguir que s’acabés construint, ara hem d’unir esforços per a la seva consolidació i la del conjunt de la sanitat pública del país. | 0.880688 | curate | {"ca": 1.0} | https://alcaldessadesplugues.esplugues.cat/ca/10-la-salut,-un-dret-irrenunciable.html |
macocu_ca_20230731_10_219828 | Convent de Santa Reparada de Begur
Una tradició diu que la capella de Santa Reparada es va aixecar en aquest indret a conseqüència d'una intervenció miraculosa d'aquella santa en un cas de naufragi. Més enllà d'això, hom sap de l'existència de l'església des de l'any 889, quan s'esmenta en un precepte del rei franc Odó atorgat al monestir de Sant Pau de Fontclara.
L'any 1698 la vila de Begur va donar-la als mínims amb la finalitat que s'hi establissin, cosa que van fer l'any 1699 després de l'obtenció de les llicències oportunes. Van mantenir aquella primitiva capella i al seu costat es va edificar el convent que va tenir activitat fins a l'exclaustració, moment en què va passar a mans particulars. Ara el lloc s'ha adaptat com establiment hoteler.
Santa Reparada de Begur Capçalera d'un goigs Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
SUBIRANA, Narcís (2014). L’ermita i el convent de Santa Reparada. Revista del Baix Empordà. Núm. 47
Situació:
Cal seguir un trencall entre Begur i la cala sa Riera. Ara és l'hotel El Convent | 0.734279 | curate | {"es": 0.09523809523809523, "ca": 0.8114674441205053, "fr": 0.0913508260447036, "de": 0.001943634596695821} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_178655 | Touré Yaya reivindica que "sóc català"El futbolista ivorià explica que "llegeixo llibres i veig TV3 per no perdre l'idioma"Touré YayáL'exjugador ivorià del FC Barcelona, Touré Yayá, actualment al Manchester City, va parlar en català a RAC1 i ha explicat que "segueixo molt el Barça i em fixo en tot el que passa a Barcelona". "Jo li dic a la meva família que sóc català", va afirmar, a més de revelar que "tinc un llibre a casa per no perdre l'idioma. A més, veig i escolto dos canals a la televisió, un de notícies, TV3, i un altre d'esports que poso sovint", va comentar.Toure Yaya es troba en un moment dolç després de que el seu equip derrotés el rival ciutadà, el Manchester City, per 1-6 diumenge passat. "Jo crec que a la Champions el Barça és el favorit, és l'equip més complet del món, ara mateix no té rival, però nosaltres treballarem per aconseguir el seu nivell".Font: e-noticies.cat
Doncs encara no l'he escoltat parlar en català, però m'alegra sentir que defensa la nostra llengua. Et recordarem sempre. Al final era Touré Yaya o Yaya Touré?? ?
Ya Touré Ya. | 0.839202 | curate | {"ca": 0.9323308270676691, "it": 0.019736842105263157, "en": 0.03571428571428571, "fr": 0.0009398496240601503, "es": 0.011278195488721804} | |
macocu_ca_20230731_9_177109 | Viatja a Egipte l'any de Tutankhamon
Amb motiu del centenari del descobriment de la tomba del mític faraó i l'obertura del museu més gran del món, Viatjar et proposa una expedició a terra de faraons | Suma't a este increïble viatge. Places limitades
Del 3 al 10 del pròxim mes de desembre, la revista Viatjar et proposa un fascinant viatge a Egipte, organitzat per B travel Xperience, en un moment molt especial, per motiu del centenari del descobriment de la tomba de Tutankhamon, per Howard Carter, i la inauguració del nou Gran Museu Egipci, el més gran del món dedicat a una sola civilització. Oportunitat única per a navegar a través del temps entre els eterns temples del Nil: Luxor, Karnak, Edfu, Komombo i Abu Simbel i culminar al Caire, la ciutat caòtica que es rendix davant la mirada impertérrita de l'Esfinx.
El viatge comptarà amb un guia d'excepció, l'egiptòleg José Miguel Parra. Doctorat en història antiga, ha participat en l'excavació de tombes en Luxor, ha impartit cursos i seminaris sobre Egipte i és col·laborador habitual en revistes d'història i autor de llibres com a ‘Història de les piràmides d'Egipte, Howard Carter, una vida; “Mòmies. La derrota de la mort en l'antic Egipte”, per citar alguns.
Viatja a Egipte l'any de Tutankhamon. iStock
Terra de faraons
Els viatgers que s'animen a participar en esta expedició podran visitar el conjunt més grandiós de l'antiguitat: els temples de Karnak i Luxor. A més de la Necròpoli de Tebas, on es troba o el Temple de la Reina Hatshepshut i la Vall dels Reis.
És precisament allí on es troba la tomba de Tutankhamon, que va descobrir Howard Carter, fa ja un segle.
Navegant fins a Edfú podran visitar el temple dedicat a Horus, considerat el millor conservat d'Egipte i el segon en gran grandària. Encara que també hi haurà temps de visitar uns altres no menys rellevants com el temple d'Abu Simbel, construït per Ramsés II.
La Presa d'Aswan, obra mestra de l'enginyeria moderna, serà una altra de les parades d'esta expedició en la qual els viatgers podran navegar pel Nil en el típic veler egipci o amb llanxa. Una perspectiva única per a admirar des de l'aigua els increïbles paisatges de les seues ribes.
No pot faltar en este viatge el conjunt monumental de Gizeh i poder contemplar les emblemàtiques piràmides de Kheops, Kefrén i Micerinos, així com l'Esfinx i el Temple del Valle de Kefrén.
L'obertura més esperada
Precisament, al costat de les piràmides de Gizeh, es troba el Gran Museu Egipci, que albergarà més de 100.000 relíquies, en un edifici de més de 480.000 metres quadrats, que obrirà les seues portes esta tardor.
Ja al Caire, els viatgers podran acostar-se a la Mesquita de Mohamed Ali, el museu d'art faraònic i egipci amb el fabulós tresor de Tutankhamon i la zona medieval de Khan el Khalili. | 0.841953 | curate | {"ca": 0.9920433996383363, "en": 0.007956600361663653} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_432306 | Tinc un dubte... crec haver llegit que dir "bona tarda" posem, entre les 12 i les 19/20 hores, és incorrecte ja que durant tot el dia, en català, hem de dir "bon dia" i només "bona nit" al anar a dormir; és així?
Bona tarda = bona vesprada?
Efectivament. | 0.626742 | curate | {"ca": 0.8412698412698413, "tr": 0.10714285714285714, "pt": 0.051587301587301584} | |
mc4_ca_20230418_4_602778 | Reus acull la 5ª edició de La Palma Terror Show aquest cap de setmana
Imatge de l'espectacle de La Palma Terror Show d'edicions anteriors.
Per cada invitació els assistents han de portar dos llitres de llet que aniran destinats al Banc d'Aliments
Actualitzada 25/10/2017 a les 16:50
Una nova edició de La Palma Terror Show arriba a Reus els propers dies 28 i 29 d'octubre, de 19 a 23h. A cada edició participen diferents joves que pensen un circuit, una temàtica i noves escenografies, per tal de sorprendre als visitants. La Palma Terror Show s'enmarca dins d'un espectacle de terror per Halloween i es a partir de 12 anys.
Uns 35 joves es troben cada tarda a La Palma per preparar la nova edició d’una activitat proposada, pensada i realitzada per joves de la ciutat amb el suport del Casal de Joves la Palma.
Els interessats a assistir a l'activitat han de recollir prèviament les entrades al Casal de Joves la Palma. Es poden recollir dues invitacions per persona. Els joves demanen que per cada invitació els assistents portin dos litres de llet que aniran destinats al Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona.
Els horaris per recollir les invitacions són de dimarts a divendres de 10 a 14h i de dilluns a dijous de 16:30 a 19h.
Per portar a terme aquesta iniciativa, col·laboren diferents departaments municipals com Brigades Municipals, Deixalleria de Reus, l'IMRC i entitats culturals com el Teatre Bravium, Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus, i col.laboracions individuals. | 0.828673 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diarimes.com/noticies/reus/2017/10/25/reus_acull_edicio_palma_terror_show_aquest_cap_setmana_26952_1092.html |
mc4_ca_20230418_11_760197 | ESPECTACLE ANUL·LAT: Kaixes, de Com sona? | My website
ESPECTACLE ANUL·LAT: Kaixes, de Com sona?
Una barreja eclèctica entre música popular i cançó d’autor amb música original per a l’espectacle. Cada cançó esdevé un joc a través del teatre d’objectes, on els instruments tenen un paper actiu i el moviment és present en cada nota.
Adreçat a alumnes d'Educació infantil.
march 16 2020Mon09:45
march 16 2020Mon11:00
5,20 € (entrada exclusiva per a les ecoles inscrites)
Interpretació: Elena Pereta (veu, percussió i ukelele) i Oriol Aguilar (guitarres, contrabaix i flauta travessera)
Música original: Sergi Felipe i Oriol Aguilar | 0.603048 | curate | {"ca": 0.840064620355412, "en": 0.08723747980613894, "pt": 0.07269789983844911} | https://latlantidavic.cat/en/espectacle-anul-lat-kaixes-de-com-sona_50323 |
oscar-2201_ca_20230904_9_75920 | Montse Virgili dona rellevància a les dones de diferents àmbits i èpoques, deure imprescindible en els temps que corren i, sobretot, en els que han de venir. "Les dones i els dies" és una de les estrenes destacades de la temporada 2019-2020 i el podem escoltar cada dissabte a les 00.00 h de la matinada.
Es podia ser santa i ser subversiva? O totes les dones pietoses de l'església des de temps immemorials han hagut de representar un ideal de patiment, d'humilitat i, sobretot, de virginitat? Quin paper hi ha tingut la castedat? I per què a dia d'avui encara se'n parla? Existeix la virginitat, o és una construcció social que ens ha tingut en una gàbia al llarg de generacions? De tot plegat en parlem amb historiadores, sexòlogues i antropòlogues. | 0.77056 | curate | {"ca": 0.9516778523489933, "es": 0.04832214765100671} | https://audioencatala.cat/pc/36377/santes-i-verges |
mc4_ca_20230418_7_647775 | 7.056 palafollencs i palafollenques estan cridats a les urnes aquest diumenge | Ràdio Palafolls
Home Política 7.056 palafollencs i palafollenques estan cridats a les urnes aquest diumenge
Marc Ferri , novembre 7, 2019 / 317 0
Aquest proper diumenge 10 de novembre hi convocades Eleccions Generals arreu de l’Estat, la quarta convocatòria electoral després de les també Generals del passat 28 d’abril i de les Municipals i Europees del mes de maig.
Segons les últimes dades del cens de Palafolls, un total de 7.056 habitants del municipi podran exercir el seu dret a vot diumenge, en les 10 meses electorals que hi haurà repartides arreu del municipi.
Aquest cop, tal i com ja us va avançar ara fa un mes aquesta emissora, hi haurà canvis en la ubicació del col·legi on voten els veïns del centre, de Santa Maria i de Mas Carbó. Aquest cop, el MiD i el Teatre de Palafolls acolliran les 7 meses que fins ara se situaven a l’escola les Ferreries.
Concretament, els votants de la secció 1 -habitants del centre- votaran al MiD, on hi haurà 3 meses en total, mentre que els corresponents a les seccions 2 i 4 -és a dir, veïns de Santa Maria, Mas Carbó i disseminats- exerciran el seu dret a vot a les 4 meses situades al Teatre. En aquests dos edificis hi podran exercir el seu dret a vot un total de 4.469 palafollencs i palafollenques.
Paral·lelament a aquests nous centres de votació es mantenen els altres dos col·legis electorals habituals que hi ha hagut fins ara a Palafolls. D’una banda, els habitants del barri de Sant Lluís i els disseminats d’aquesta zona votaran a l’antiga fàbrica del Forroll, on hi haurà les 2 meses corresponents a la secció 3, i on podran votar-hi 1.620 persones.
D’altra banda, els veïns de Sant Genís, Ciutat Jardí i Mas Reixac continuaran votant al Local Social de Sant Genís, on se situarà l’única mesa de la secció 5. Aquí hi podran votar un total de 967 electors.
Els col·legis electorals obriran a les 9 del matí i es tancaran a les 8 del vespre.
D’altra banda, l’Ajuntament ha informat també que durant la jornada electoral hi haurà personal de l’Oficina d’Atenció Ciutadana a l’entrada del MiD que atendrà als veïns en cas que sorgeixin dubtes o consultes, així com per consultar el cens o presentar qualsevol reclamació en cas que tinguin dificultats per exercir el seu dret a vot.
Durant aquests dies previs a les eleccions, la mateixa OAC continua estant a disposició de la ciutadania per donar informació sobre els centres de votació, cens electoral, padró d’habitants o qualsevol altre qüestió relacionada amb les eleccions. L’oficina obre al públic de dilluns a divendres, de 9 a 2 del migdia, i també ofereix atenció mitjançant el telèfon de l’Ajuntament, el 93 762 00 43.
Ràdio Palafolls us informarà del desenvolupament de la jornada electoral i us oferirà, a partir de les 8 del vespre un programa especial, un cop tanquin els col·legis electorals. | 0.859994 | curate | {"ca": 0.971170545328239, "fr": 0.012851684612712747, "es": 0.01597777005904828} | http://www.radiopalafolls.cat/2019/11/07/7-056-palafollencs-i-palafollenques-estan-cridats-a-les-urnes-aquest-diumenge/ |
mc4_ca_20230418_7_629455 | Tercera edició de les segones jornades gastronòmiques a l’Escola d’Hoteleria de Lleida, emmarcades en el projecte Gustum - TOTLLEIDA
Tercera edició de les segones jornades gastronòmiques a l’Escola d’Hoteleria de Lleida, emmarcades en el projecte Gustum
Amb l’objectiu de promocionar el producte local a través de xefs de referència de les comarques del Segrià, Pla d’Urgell, Urgell i Les Garrigues.
l'UrgellGastronomia
Per totlleida Última actualització Nov 13,2018
Mollerussa, 13 de novembre de 2018 – Aquest dilluns 12 de novembre, els alumnes de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida van conèixer de primera mà diferents productes urgellencs que el xef Albert Marimon, del Restaurant la Cava (Tàrrega) utilitza a la seva cuina durant aquesta temporada.
En aquesta tercera sessió, el cuiner de l’Urgell va proporcionar als alumnes quatre propostes gastronòmiques elaborades amb diferents productes de l’Urgell.
El xef va elaborar una amanida de remolatxa i alvocat, una ensalada russa amb verdures de temporada i bonítol marinat a La Cava, un carpaccio de crestó, una patata ratte amb salsa salvitxada, i un gelat de vainilla. Els plats van ser elaborats en directe i els alumnes van provar cadascun dels plats.
En aquesta ocasió, el xef urgellenc va comptar amb la presència del productor Artur Bòria, responsable de Cultures Trobades que té per objectiu la recuperació, conservació, divulgació i estudi del patrimoni agrícola i ramader d’aquestes comarques. Fins ara, l’entitat ha treballat en la recuperació de llavors de fruiters, varietats de vinya antigues o de la raça de cabra catalana, entre altres. Bòria, també ha recuperat un ramat de Cabra Catalana, de la qual només en queden 3 ramats a Catalunya. Xefs com Albert Marimon o Sergi de Meià treballen amb el crestó, un cabrit capat corresponent a l’espècie de cabra blanca.
Marimon, per la seva banda, treballa amb més de 350 productors al centre de producció de La Cava de Tàrrega i va insistir amb la importància de descobrir els productors, conèixer el producte que elaboren i dedicar-li temps a intentar aconseguir bones receptes.
Emmarcada en el projecte GUSTUM, la proposta té per objectiu promocionar els aliments produïts a les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià i Les Garrigues i posar-los en valor davant dels futurs professionals del món de l’hostaleria. Aquests estudiants, formats a la província, són un col·lectiu estratègic ja que seran prescriptors dels productes locals en un futur proper.
A través de quatre sessions els 35 alumnes del 3r curs del Cicle Formatiu de Grau Superior de Direcció en Cuina i Serveis de Restauració i els de 3r curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Cuina, Gastronomia i Serveis de Restauració de l’Escola d’Hoteleria de Lleida coneixeran de primera mà el valor dels productes de les quatre comarques a través d’un showcooking impartit per un xef de referència de cada comarca. Aquest elaborarà diferents propostes gastronòmiques utilitzant productes del seu territori. Durant la sessió cada xef repassarà les qualitats i característiques de cada producte, la forma òptima de treballar-lo i els resultats que se n’obtindran.
Joel Castanyé, del restaurant La Boscana (Bellvís) serà el quart cuiner d’aquestes jornades, que finalitzaran el proper dilluns 19 de novembre.
Tots els xefs estan acompanyats a més d’un productor de cada zona que els ajuda a explicar millor el producte utilitzat i el valor que té per a la gastronomia.
Gustum és un projecte coordinat per l’Associació Leader de Ponent i que té com a objectiu promoure el desenvolupament econòmic del territori a partir de la promoció del producte local artesà i de qualitat en sinergia amb altres sectors econòmics com la restauració, el turisme i el petit comerç.
L’Associació Leader de Ponent és una entitat sense ànim de lucre i configurada con a Grup d’Acció Local (GAL) creada per a gestionar la metodologia Leader del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-20120 a les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues i el Segrià (sud).
Una de les línies d’actuació de l’Associació és l’execució de projectes de cooperació amb altres GAL, com el projecte Gustum, i projectes estratègics com Espais Naturals de Ponent. Tots dos són finançats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (57%) i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) (43%).
22 DE NOVEMBRE. Xup Xup Solidari. Menú de tardor en benefici d’Arrels-Fundació Sant Ignasi de Loiola. | 0.867007 | curate | {"ca": 0.9886363636363636, "fr": 0.004233511586452763, "es": 0.0033422459893048127, "pt": 0.003787878787878788} | https://totlleida.cat/tercera-edicio-de-les-segones-jornades-gastronomiques-a-lescola-dhoteleria-de-lleida-emmarcades-en-el-projecte-gustum/ |
mc4_ca_20230418_8_648115 | Com millorar l'autoestima dels nostres fills - Trivium
Podríem dir, per tant, que l’autoestima és un pilar fonamental del benestar emocional que cal potenciar.
Aquest és un tema que en els últims anys preocupa la majoria de pares, que entenen que ajudar a construir una autoestima ferma en els seus fills els ajudarà a prevenir molts problemes quan arribin a l’adolescència, dotant-los de més resistència davant de les dificultats. Però com es pot potenciar l’autoestima dels nens? Això no és quelcom que s’aprengui d’un dia per l’altre, sinó que la seva construcció dependrà de les relacions personals d’acceptació i confiança que es realitzin a diari. Els nens i adolescents han de trobar seguretat i afecte en les persones que els envolten sense arribar a la sobreprotecció, que només els debilitaria i els faria més sensibles i vulnerables.
Donar responsabilitats de manera gradual que a la vegada ajudin a la seva autonomia i a confiar
més en si mateixos. | 0.816224 | curate | {"ca": 1.0} | http://trivium.cat/com-millorar-lautoestima-dels-nostres-fills/ |
mc4_ca_20230418_18_4141 | Home \ Notícies \ Elements que es mostren per etiqueta: Aleix Sanllehy
dilluns, 14 d'agost de 2017 09:04
Del 6 al 12 d’agost es va celebrar a El Médano, Tenerife, la prova del Circuit Mundial PWA de Windsurf, amb una més que notable actuació dels nostres.
La precocitat, el talent i les ganes de menjar-se el món del jove Marc Paré, del GEN ROSES, van fer possible que aconseguís entrar al Top Ten amb una impressionant 9a posició davant dels millors windsurfistes del planeta.
Per altra banda, els germans Sanllehy, L’Aleix i l’Eric, del CNat Barcelona, no van assolir els seus objectius però van mantenir una dura lluita amb els millors del circuit, aconseguint una 17a i una 33a posició respectivament.
dilluns, 4 de juliol de 2011 16:43
Aleix Sanllehy aconsegueix la tercera posició al CEF Gran Canària 2011
Víctor Fernández (E-42 / Fanatic, North Sails, MFC, Quilsilver / CW Mar Azul) guanya la primera prova d’onades del Circuit Espanyol de Funboard. Dos dies de competició en un dels spots més espectaculars per a la disciplina d’onades on els 32 millors competidors d’Espanya han demostrat les seves habilitats en condicions extremes. Dels dos dies de regata el primer amb poca onada es va aprofitar per a fer les mànigues dels juvenils i dels màsters. El segon dia de regata el vent, amb més de 50 nusos, i la qualitat de les ones va permetre realitzar l’eliminatòria simple i la doble (per a remuntar posicions dels eliminats de la simple). En segona posició Dany Bruch (E-181 / Starboard, Severne, O'neill, OTC, Flyng Objects, AL360, CINDEtenerife.com, MB-Fins / Tenerife), que va remuntar de la tercera posició de la simple, guanyant al català Aleix Sanllehy (CAT-555 / Goya Board & Sails, Oxbow, Surfera Gironina / CN Barcelona). En màsters el canari Marcos Pérez (E-7 / Exocet, Gun Sails, Qüiko, Agüimes / WAP) va liderar la prova seguit de Christian Ramusch (E-107 / CW Mar Azul) i de Michael Friedl (E-714 / Seven Islands Film, 7iTeam / WAP). En juvenils doble podi català, Alessio Stillrich (E-95 / Fanatic, North Sails, Cutre, AL360, Animal / WAP) seguit de Moritz Mauch (E-103 / North Sails, Club Mistral, Animal, Meanline / WAP) i de Pablo Ramírez (E-244 / Secret Sails, Hullon, Animal / EV EV Juan Carlos I). | 0.818664 | curate | {"ca": 0.878158844765343, "en": 0.12184115523465704} | http://vela.cat/noticies/itemlist/tag/Aleix%20Sanllehy |
oscar-2301_ca_20230418_8_144559 | Oferim serveis mèdics de reproducció assistida basats en l’excel·lència mèdica, la personalització real dels tractaments i l’aplicació de tecnologies d’última generació que ens ajuden a obtenir els millors resultats clínics en el menor temps possible i a un preu raonable.
Visió
Volem ser una clínica de referència internacional en qualitat assistencial i personalització real en serveis de reproducció assistida amb el propòsit d’aconseguir la millor taxa de recent nascut viu sa a casa.
Valors
Tractem als pacients com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres.
Il·lusió per la vida
Compromís
Professionalitat
Honestedat
Humanitat
Innovació
Recerca
Millora contínua
Flexibilitat
Pide cita al teléfono gratuito 93 241 14 14
Quality Certificates
Mutual
We Collaborate
Planifica el teu viatge
Actualitat
Fertilab © 2020
Avís legal
Avís de cookies
Utilitzem galetes per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar més sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les en parèmetres.
Accepta
Configuració
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de la privadesa
Galetes estrictament necessàries
Cookies de terceros
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de la privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Cookies de terceros
Esta web utiliza Google Analytics para recopilar información anónima tal como el número de visitantes del sitio, o las páginas más populares. | 0.638466 | curate | {"ca": 0.7677322677322678, "oc": 0.002997002997002997, "id": 0.004995004995004995, "es": 0.15534465534465536, "pt": 0.007992007992007992, "ro": 0.005994005994005994, "en": 0.04395604395604396, "fr": 0.007492507492507493, "sv": 0.0034965034965034965} | https://fertilab.com/ca/perque-fertilab/missio-visio-i-valors/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_259434 | Han estat desplaçades i substituïdes per locutoris o bazars regentants per paquistanesos. És una de les coses que ha dit aquest migdia el dirigent veïnal d'aquest barri de Barcelona, Pep Garcia, en una emissora radiofònica. A part de les ocupacions, tràfic de drogues incontrolat, robatoris... Ha anunciat un mes de setembre de protestes contra el govern municipal. Allò, però, que més m'ha cridat l'atenció, és la seva afirmació segons la qual moltes ocupacions estan incentivades i pagades per grups immobiliaris per fer la vida impossible als pocs habitants que queden a l'edifici afectat, la majoria jubilats, perquè es cansin i acabin abandonant l'edifici. Això sí, els okupes, continuen sent intocables i amb lleis que els protegeixen.
No és que el Raval foti fàstic, és que tota Barcelona fa vomitar. Lletja i massificada de turistes, pijos, hipsters i colons, amb pisos i més pisos per tot arreu; que a sobre són bruts, massa alts i amb entresols que confeccionen una ciutat horripilant
Si tots aquests pisos i més pisos es buidessin i els seus habitants s'escampessin per Catalunya, els que vivim lluny de la ciutat horripilant que descrius, no podríem fruir d'una tranquil•litat com la que tenim. En lloc de deixar anar pestes de la capital del país, hauries d'estar-li ben agraït.I de lletja, en conjunt, gens ni mica. | 0.870301 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_167789 | febrer | 2013 | Lo Finestró
Filed under: Música | Tagged: directors, divos, musica, werner | 1 Comment »
Posted on 22 febrer, 2013 by graciaz
A les 7 del vespre del passat 21 de febrer, a la sala d’actes del Casal Pere Quart de Sabadell, va tenir lloc la segona de les Jornades del Matarranya a Sabadell, organitzades per l’Òmnium Cultural d’aquesta ciutat i l’Associació Cultural del Matarranya. Es van presentar dos llibres d’autors matarranyencs: El Matarranya. Crònica de viatge de Joaquim Monclús i Licantropia de Carles Terès. Al centre de la taula, com a coordinadora, Montserrat Mateu d’Òmnium, flanquejada pels dos autors i editors, coordinà l’acte. Joan Maluquer, director d’”Edicions Galerada”, després de fer esment de les seues relacions personals i professionals amb Joaquim Monclús, li cedí la paraula, el qual, entre altres comentaris, indicà que el seu llibre intenta fer un recorregut per la història, la política, la cultura, la gastronomia, l’etimologia i l’arquitectura dels pobles del Matarranya amb la visió d’un fill d’aquelles terres. Josep Cots, director i editor (Edicions de 1984), expressà la ràpida atracció que va sentir quan va llegir les primeres pàgines de Licantropia de Carles Terès. Va destacar, per sobre de tot, l’equilibri conceptual, descriptiu i lingüístic de l’obra. Carles Terès, amb la seua personal humilitat, ens donà a conèixer la gènesi i concepció de l’obra, tota una magnífica i profunda reflexió intel·lectual. El públic agraït no va estalviar aplaudiments.
I com acte final de les jornades, el quartet vocal sabadellenc “Som Amorós”, format per Montserrat Saurí, Yvonne Breysse, Josep Boltaina i Enric Arquimbau, ens obsequià amb el recital “Cançons de la terra”, uns regals per l’oïda, el record i altres sentiments. El públic els pagà amb forts aplaudiments.
Les Jornades Culturals del Matarranya a Sabadell han estat un èxit en tots els sentits. Per sobre de les fronteres administratives o polítiques, tan de bo restin sempre el llaços lingüístics, culturals i amicals.
Filed under: Articles La Franja, Notícies | Tagged: ASCUMA, ômnium, licantropia, sabadell | 2 Comments »
Posted on 20 febrer, 2013 by graciaz
Parlament de n’Artur Quintana i Font, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, en ocasió de la pujada al Tossal dels Tres Reis el 17 de febrer del 2013.
“Quan l’Agrupació Excursionista Catalunya va preparar l’acte que ara estem celebrant va esforçar-se en connectar amb entitats excursionistes de la Franja, perquè hi participessin. N’hi ha tres: a Tamarit, Fraga i Vall-de-roures. Els de Tamarit es van excusar adduïnt que el Tossal queda molt lluny de la Llitera, els de Fraga van preguntar: “Qué és eso de la Flama de la lengua catalana?” i els de Vall-de-roures van dir que si participaven en un acte a favor de la llengua catalana els cremarien el local. Davant d’això l’AEC es va posar en contacte amb l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA). I aquesta va acceptar de pujar al Tossal, enviant-hi els seus tres socis ací presents- tots ells de la Codonyera. Si bé ASCUMA no és una associació declaradament excursionista, sí que ho som nosaltres tres, i jo mateix vaig ser soci de l’AEC allà pels anys seixanta.
Les excuses de les tres associacions excursionistes de la Franja per a no pujar al Tossal no ens han d’estranyar, perquè molts dels nostres governants —des del prefecte de torn de la Catalunya Nord, passant pels Wert, Fabra i Bauzá que tots coneixem— s’esforcen per destruir la llengua i la cultura catalana dels seus administrats. Però qui la fa més grossa en aquest afany de genocidi de tot allò que sigui català és l’actual govern d’Aragó del Partido Popular (PP) i el Partido Aragonés Regionalista (PAR). Aquest govern ha presentat un projecte de Llei de Llengües que actualment és a debat a les Corts de l’Aragó, i que amb tota seguretat serà votat per la coalició PP/PAR que hi té majoria absoluta. Per aquesta Llei de Llengües el català desapareixerà de l’Aragó i passarà a ser una modalitat de la llengua aragonesa, camuflada amb totes les martingales de la lingüística-ficció sota el nom d’aragonès oriental. El Govern crearà una Academia de la Lengua Aragonesa, formada per persones triades quasi exclusivament pel mateix Govern, que dictarà la normativa, en especial l’ortogràfica, de l’aragonès oriental, amb totes les tràgiques conseqüències per a la llengua catalana que això tindrà. És fàcil d’imaginar moltes altres accions de govern en el seu afany genocidi –repeteixo- en contra d’aquest patrimoni aragonès que són la llengua i la cultura catalanes.
No hi ha cap territori de llengua catalana on la nostra llengua no sigui discriminada. Que us serveixi de magre consol comprovar que som nosaltres els de l’Aragó els més discriminats de tots.”
Lo Cresol: El català de la Codonyera
Posted on 19 febrer, 2013 by graciaz
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 16 de febrer del 2013)
“A les 19,30 h del passat dimecres 13 de febrer, es va presentar a Saragossa el llibre d’Artur Quintana i Font, El català de la Codonyera, editat per Gara d’Edizions. A l’Aula de la Institución Fernando el Católico, un nombrós grup de persones romangué ben interessat des l’obertura de l’acte per Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico, i durant les intervencions de: Chusé Aragüés, com a cap de Gara Edizions i Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa. El professor Giralt manifestà sentir-se molt honorat de presentar el llibre pels seus valors filològics i lingüístics. El Dr. Quintana parlà, entre altres coses, de la seua vinculació a la Codonyera i dels treballs de recerca. L’acte es va cloure amb la intervenció de Tomàs Bosque, poeta i músic de la Codonyera. Tot un èxit.
L’autor diu a la introducció: “Aquest treball es fonamenta en la meva tesi doctoral, El parlar de la Codonyera. Resultat d’unes enquestes. Premi Nicolau d’Olwert 1973, redactada l’any 1972 i publicada al número XVII de la revista Estudis Romànics, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 1976-1980 [1986], pàgines 1-253. El text que ara publico n’és una versió corregida i considerablement ampliada especialment en el capítol dedicat al vocabulari, que té ara gairebé un 25% més de mots.” Més endavant l’autor diu. “El parlar de la Codonyera és una variant del català occidental, amb característiques comarcals, i fins i tot, locals prou remarcables. Tanmateix no té justificació parlar ací de català de transició a l’aragonès o al castellà o bé al revés, …”
No cal dir que l’obra és d’una profunditat i amplitud lingüístiques inusitades tractant-se de una variant dialectal del català d’una població d’uns 400 habitants. L’autoritat i coneixements del Dr. Quintana la fa insuperable.
Tant de bo s’hagués pogut presentar a la Codonyera! Els reprovables fets succeïts en aquesta població el març de 2010, quan un nombrós grup de persones —afavorides per autoritats locals i alguns partits polítics— que van impedir la presentació de la Llei de Llengües, han fet repensar recentment el lloc de presentació del llibre.
Filed under: Articles Lo Cresol | Tagged: diario de teruel | Leave a comment »
El català de la Codonyera
Posted on 14 febrer, 2013 by graciaz
A les 19,30 h del passat dimecres 13 de febrer, es va presentar a Saragossa el llibre d’Artur Quintana i Font, El català de la Codonyera, editat per Gara d’Edizions. A l’Aula de la Institución Fernando el Católico, un nombrós grup de persones romangué ben interessat des l’obertura de l’acte per Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico, i durant les intervencions de: Chusé Aragüés, com a cap de Gara Edizions i Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa. El professor Giralt manifestà sentir-se molt honorat de presentar el llibre i va fer un documentat repàs dels treballs del Dr. Quintana, de com es van conèixer, de l’estructura de l’obra i dels seus valors filològics i lingüístics, en especial del seu vocabulari de la cultura popular de la Codonyera. El Dr. Quintana va fer esment de la seua arribada a la Codonyera, de les seues estades estivals i de la seua vinculació definitiva, de com era el “lloc” fa 50 anys, de la situació —abans i ara— de la llengua… . Ens va oferir multitud de frases fetes i curiositats de la Codonyera, farcides d’humor, però sempre amb una finalitat didàctica, i va agrair tant els editors com les institucions col·laboradors, Institución Fernando el Católico i Prensas Universitarias. L’acte es va cloure amb la intervenció de Tomàs Bosque, poeta i músic de la Codonyera. Tomás cantà amb sensibilitat i mestria i va fer cantar el públic, acabant amb la cançó tradicional, “Roda la mola”, amb modificacions i arranjaments d’ell mateix. En la tornada participà tot el públic. Tot un èxit.
L’autor diu en la introducció del llibre: “Aquest treball es fonamenta en la meva tesi doctoral, El parlar de la Codonyera. Resultat d’unes enquestes. Premi Nicolau d’Olwert 1973, redactada l’any 1972 i publicada al número XVII de la revista Estudis Romànics, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 1976-1980 [1986], pàgines 1-253. El text que ara publico n’és una versió corregida i considerablement ampliada especialment en el capítol dedicat al vocabulari, que té ara gairebé un 25% més de mots.” Més endavant l’autor diu. “El parlar de la Codonyera és una variant del català occidental, amb característiques comarcals, i fins i tot, locals prou remarcables. Tanmateix no té justificació parlar ací de català de transició a l’aragonès o al castellà o bé al revés, …”
Tant de bo s’hagués pogut presentar a la Codonyera! Els reprovables fets succeïts en aquesta població el març de 2010, quan un nombrós grup de persones —afavorides per autoritats locals i alguns partits polítics— que van impedir la presentació de la Llei de Llengües, han fet repensar recentment el lloc de presentació del llibre. Posar pals a les rodes de la cultura qualifica el tarannà intel·lectual de qui ho fa, l’obstruir un acte cultural demostra quin són els valors cívics i democràtics dels seus actors. Els delictes els sancionen les lleis.
Filed under: Articles La Franja, Notícies | Tagged: quintana, saragossa | 2 Comments »
El PP accepta la ILP dels desnonaments
Posted on 12 febrer, 2013 by graciaz
La gran pressió popular i el dramatisme dels desnonaments —aquesta tarda un matrimoni d’ancians de Calvià s’han suïcidat— obliga el PP a acceptar la tramitació de la ILP que demana una reforma de la llei hipotecària que inclogui la dació en pagament amb caràcter retroactiu. El PP era l’únic partit que s’havia manifestat contrari a la ILP. Per als grans canvis socials i polítics, la pressió popular és necessària, encara més, esdevé com a imprescindible.
Si una persona diu prou, no passa res. Si un grup de persones diuen prou, tampoc passa res. Si moltíssimes persones dieuen prou des dins de les seues cases -ben seguts veient la TV- el més probable és qu no passi res. Si milers i milers de persones o milions surten al carrer i dieuen prou, tot és possible. | 0.704683 | curate | {"ca": 0.9488997999636297, "en": 0.047645026368430626, "it": 0.0034551736679396252} | https://finestro.wordpress.com/2013/02/ |
mc4_ca_20230418_13_255213 | Originals (2) - La Llar del Vi
Regals Especials>Originals
Tast de Vins a Barcelona
Coneix la nostra extensa oferta en Cursos de Tast de Vins a Barcelona
Des de la nostra botiga de vins a Barcelona oferim cursos de tast de vins originals i per a tots els nivells, tast de vins del Priorat, vins del Mediterrani, introducció al tast de vins, maridatge de vins amb formatges o xocolates, Tast de vins escumosos Cava contra Xampán, Taller Gin Tonic, Taller de cocteleria i Tast de Cervesa.
Tots els nostres Tallers de Tast cata estan dirigits per professionals dels diferents sectors; diversos sumilleres, coctelers i elaboradors de cervesa, apassionats, professionals i coneixedors dels diferents aspectes del món del vi, la cervesa i els destil·lats. Des de l'inici del nostre programa més de mil clients i amics de la nostra vinoteca a Barcelona s'han divertit i introduït en aquest apassionant món.
Els nostres tastos resulten didàctics a l'una que entretinguts i divertits, anima't!
Des de l'Extrem Orient, La Llar del Vi t'ofereix un ampli catàleg de Sakes, el espirituós japonès per excel·lència. Atreveix-te a descobrir el gust oriental més curiós amb aquesta beguda feta a partir d'arròs.
El Sake (que significa "Beguda alcohòlica") en realitat és un nom que atorga Occident a aquesta beguda, ja que en realitat s'anomena nihonsu al Japó. El seu origen és antiquíssim, i obres clàssiques de la Literatura Japonesa ja farien esment a la mateixa com a beguda de rituals i cerimònies. El procés d'elaboració és força complex, i abasta des de la mòlta de l'arròs, la seva rentat, xop, cocció i extracció del Koji, premsat, filtració i pasteurització; s'usen pocs ingredients però cada baula de la cadena de producció i els microorganismes que s'afegeixen a la beguda en les seves fases són molt rellevants.
És possible trobar diferents tipus de sake de la destil·leria centenària de l'Era Tokuwawa Akashi-Tae com Honjozo Genshu , beguda de molt de cos i amb un sabor molt directe a arròs; o Daiginjo , elaborat a partir d'arròs Yamada Nishiki la base de koji és cuidada durant 72 hores seguides per un expert (sense dormir tampoc) per tenir cura al mil·límetre que l'elaboració de la base es realitzi perfectament.
Un altre gran espirituós és Junmai Ginjo Ougyoku , del celler Choya , elaborat a partir de 58% d'arròs polit. Morita , una altra important destil·leria del Japó creada l'any 1665 i molt premiada; ens ofereix begudes com Nenohi Hanafugetsu Ginjyo , d'un sabor delicat i floral elaborada amb aigua de l' Muntanya Kiso . Troba també un altre producte d'aquesta gran destil·leria com Hana-Fugetsu, 1 sake harmònic que correspon al significat del seu nom: "flor, vent i lluna".
Aquestes i altres begudes més apareixen en la nostra selecció. Si no trobes el que busques no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.
Amb les targetes regal de La Llar del Vi podràs obsequiar a la persona de la teva elecció amb un xec per a que pugui canviar-ho per articles de les nostres botigues com vins, caves, destil·lats, gourmet i tallers de tast.
Mostrant 13 - 24 de 24 articles
Akashi-Tai Junmai Daiginjo 0.3L Akashi-Tai Junmai Daiginjo 0.3L
Akashi-Tai Daiginjo 0.3L Akashi-Tai Daiginjo 0.3L
Akashi-Tai Ginjo Yuzushu 0.5L Akashi-Tai Ginjo Yuzushu 0.5L
Junmai Ginjo Ougyoku Junmai Ginjo Ougyoku
Junmai Ginjo Ougyoku 72ml 14.5%vol. és un sake lleugerament sec de notes afruitades, aromes de meló, un sabor fresc i paladar net. Amb un grau de poliment del 58% Ougyoku resulta ideal per a maridar amb sushi, plats de peix, amanida i ponzu amb ocells. Junmai Ginjo Ougyoku 72ml 14.5%vol....
Akashi-Tai Honjozo Genshu Sake Akashi-Tai Honjozo Genshu Sake
Elaborat a la ciutat de Akashi, Akashi Tai Honjozu Genshu Sake 72cl 19%vol. és potser una de les expressions més pures que elabora el celler, ja que en tractar-se d'un Genshu no es dilueix amb aigua fins al volum d'alcohol en els quals es troben la majoria de sakes, resultant en una expressió saborosa i suau. Elaborat a la ciutat de Akashi,...
Set de vi i cava Pulltex Set de vi i cava Pulltex
Set de vi i cava; Sacacorchos. Sistema de doble palanca retràctil que permet extreure sense esforç els taps en dos temps. La Bomba de buit permet extreure l'oxigen de l'ampolla i alhora fa de tap per permetre una conservació optima. Bomba i tap de cava facilita l'extracció del suro del cava sense esforç i de manera segura. Actua com a tap de l'ampolla una... Set de vi i cava; Sacacorchos....
LudicWine - Edició Tutti Frutti LudicWine - Edició Tutti Frutti
LudicWine és un joc de taula que utilitza el vi com a protagonista, pensat per a gaudir en companyia d'amics i família, no importa si saps molt o poc, aprendràs entre riures. En aquesta edició Tutti Frutti trobem dos vins, vint preguntes, específiques per als vins, respostes, tauler i instruccions, tot dissenyat, per funcionar en conjunt, per Iván... LudicWine és un joc de taula que...
Nenohi Hanafugetsu Ginjyo Nenohi Hanafugetsu Ginjyo
Sake Daiginjo Honjirushi Sakura Sake Daiginjo Honjirushi Sakura
Akashi-Tai Genmai Yamadanishiki Akashi-Tai Genmai Yamadanishiki
Ginga Shizuku Ginga Shizuku | 0.78598 | curate | {"ca": 0.8507315144325821, "en": 0.06227758007117438, "fr": 0.03103993673388691, "nl": 0.01166468960063266, "de": 0.024713325425069196, "pt": 0.005931198102016607, "es": 0.013641755634638196} | https://www.lallardelvi.com/ca/174-originals?p=2 |
mc4_ca_20230418_10_84170 | Timbal Km0
Timbal d’escalivada, amb pebrot vermell, patata i albergínia del Parc Agrari, formatge de cabra caramelitzat i olivada
Més « Hotel Can Rafel Els Fogons Masia Can Roig » | 0.630322 | curate | {"es": 0.056179775280898875, "ca": 0.9438202247191011} | https://quintotapa.cat/index.php/component/k2/item/568-els-fogons-masia-can-roig |
crawling-populars_ca_20200525_13_248467 | Aquesta és la pàgina de Can Sidro Restaurant. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Palau-solità i Plegamans. | 0.643277 | curate | {"ca": 1.0} | : /que-fer/palau-solita-i-plegamans/restaurants/can-sidro-restaurant |
mc4_ca_20230418_15_210218 | Mageia6-DrakX-sq.epub | Baixades de Mageia
Baixada de Mageia6-DrakX-sq.epub
La baixada de Mageia6-DrakX-sq.epub hauria de començar d'aquí a pocs segons (la mida de la baixada és d'uns 2 MB). Si la baixada no comença, feu clic aquí.
Aquesta mageia.jameswhitby.net rèplica de baixada està ubicada a RICHMOND (the USA). Si no us funciona correctament, podeu provar aquestes altres rèpliques. La vostra adreça IP és 54.158.15.97 i sembla que sou a the USA, North America. | 0.631235 | curate | {"pt": 0.16052060737527116, "ca": 0.8394793926247288} | http://www.mageia.org/ca/downloads/get/?q=Mageia6-DrakX-sq-epub&doc=yes |
mc4_ca_20230418_13_738600 | Ràdio Tordera – LA COMISSIÓ DE FESTES ENLLESTEIX ELS DARRERS DETALLS PER LA CELEBRACIÓ, DIMARTS VINENT, DE LA DIADA DE SANT PONÇ.
LA COMISSIÓ DE FESTES ENLLESTEIX ELS DARRERS DETALLS PER LA CELEBRACIÓ, DIMARTS VINENT, DE LA DIADA DE SANT PONÇ.
maig 07, 2004Cultura
Tordera es prepara per celebrar, un any més, la diada de Sant Ponç del proper 11 de maig. Com cada any, la comissió de festes està organitzant els actes tradicionals de la festa local que donaran cita a milers de torderencs als voltants del paratge de l’ermita.
Els actes de Sant Ponç començaran a dos quarts de dotze del matí, quan totes les persones que ho desitgin podran acompanyar a peu els gegants de Tordera fins a l’ermita de Sant Ponç. La sortida serà des de la finca de Can Freixas. A les dotze del migdia hi haurà la tradicional benedicció de les roses, seguidament es farà l’Ofici Solemne amb l’acompanyament de la Cobla Costa Daurada, la processó per l’esplanada de l’ermita amb la participació de la Colla de geganters i grallers de Tordera i el cant dels goigs de Sant Ponç.
A la una del migdia hi haurà la interpretació de tres sardanes per la mateixa cobla i a les dues tindrà lloc l’arrossada popular per a més de dues mil persones. La regidora de festes, Maria Angels Cayro, assegura que la comissió de festes ja treballa, per que l’arrosada popular torni a ser un èxit i espera que el temps acompanyi en la diada.
A partir de dos quarts de cinc de la tarda tindran lloc l’acte litúrgic de la celebració de la paraula i seguidament activitats infantils a l’esplanada de l’ermita. A la mateixa hora, el programa d’entreteniment de Ràdio Tordera, Hi ha roba estesa, organitzarà el primer concurs de Llançament de pinyols d’oliva a l’esplanada de l’ermita.
El concurs de llançament de pinyol, es realitzarà en la diada de Sant Ponç, a la mateixa esplanada de l’ermita.
Les inscripcions, es poden formalitzar una hora abans de l’inici del concurs.
Finalment, a les cinc de la tarda hi haurà una nova audició de sardanes amb les cobles Costa Brava i la Flama de Farners.
Els actes de Sant Ponç estan organitzats per la Comissió de Festes, la Regidoria de Festes i reben la col·laboració d’una trentena d’establiments locals que cedeixen els ingredients per l’arrossada popular.
EL CENTRE DE REHABILITACIÓ OFEREIX, DES DE FA UNS MESOS, EL SERVEI PARTICULAR D'INFERMERIA. UN GRUP DE NOIES IMPULSA LA CREACIÓ PER LA PROPERA TEMPORADA ESPORTIVA D'UN CLUB DE VOLEIBOL A TORDERA. | 0.866841 | curate | {"ca": 1.0} | http://radiotordera.cat/radio/?p=9739 |
mc4_ca_20230418_14_223533 | La secularització del Nadal | Emporion
per Josep Fuster el Des 26, 2019
Les festes de Nadal més tradicionals que recordo eren festes de caràcter bastant més íntim que les d’enguany, les celebracions eren més contingudes, però, tot i això, no hi faltava l’alegria, ni la unió familiar, ni tampoc un consum moderat, segurament perquè l’oferta era escassa i tampoc no hi havia gaire disponibilitat econòmica. El Nadal s’exterioritzava amb signes molt lligats a les nostres tradicions, que procuraven evocar el record del que se celebrava. Avui, aquests signes i aquestes tradicions s’estan perdent per deixar pas a unes altres d’importació, que ni són nostres ni evoquen el que se celebra. Els pessebres i les imatges del naixement van quedant arraconades per deixar pas a altres figures i ornamentacions on predomina la il·luminació multicolor i els elements propis de la freda estació, pensats més que tot per actuar com a reclam comercial i per a incitar al consum.
És preocupant que, des de fa uns quants anys, determinats sectors de la societat reclamin treure el caràcter religiós de la festa de Nadal, fins i tot s’ha proposat canviar-li el nom pel de Festes d’Hivern; és també inqüestionable que aquests col·lectius i el consumisme exagerat cada any van guanyant terreny en el seus intents de secularitzar la festa.
Determinats interessos econòmics han propiciat que les festes de Nadal comencin molt abans del temps que marca la tradició cristiana, pràcticament a finals del mes d’octubre, els carrers més comercials comencen a omplir-se de guirlandes multicolor, per recordar-nos que s’apropen unes festes on el que importa és consumir tot el que estigui al nostre abast i una mica més.
El sentit religiós de la diada de Nadal va perdent protagonisme per cedir-lo a les festes que l’acompanyen, cosa natural si tenim en compte que en un país laic com el nostre, molts joves per manca d’informació o d’estudis al respecte ignoren o tenen un coneixement molt escàs del veritable sentit del Nadal, que ha passat a ser el temps de les vacances d’hivern, de celebracions, d’àpats, de festes i d’un consum ostentós, coses que en bona mesura poden ser compatibles amb la religiositat de Nadal.
Amb els antecedents exposats, un no pot deixar de reflexionar i preguntar-se el perquè a certes persones i col·lectius els molesta el Nadal. Tot i que les reflexions donarien per escriure moltes pàgines, en aquestes quatre línies em limitaré a exposar de manera molt resumida on es podrien trobar les respostes.
Suposo que els que tenen l’orgull més pujat, poden sentir-se empetitits i els pot molestar la gran transcendència que tingué aquell naixement, un del fets més rellevants de la humanitat, que canvià el món i es prengué com a punt de referència per marcar un abans i un després.
Potser en un temps on les ànsies de poder i la manca de religiositat i creences està a l’ordre del dia, a alguns els molesta la humilitat del missatge que deixà aquell nadó quan es va fer home, i senten enveja de la força dels milers de milions de persones que a tot el món s’apleguen sota unes mateixes creences i una mateixa fe.
A tots ells, segurament tampoc els deu caure gaire bé el poder de la institució que difon aquell missatge, dirigida per uns homes que, com qualsevol humà, arrosseguen llums, ombres i la grandesa i les febleses pròpies de la condició humana, que no l’han privada de perdurar en els segles.
Podria seguir amb més consideracions i arguments, que encertats o no, podrien ser discutibles o qüestionables, i en tot cas motiu de debat; permeteu-me, però, que ho deixi aquí, crec que hi ha matèria més que suficient per fer unes quantes reflexions. Una de les meves em portà a pensar que de manera primordial hem d’evitar que ningú ens prengui aquell esperit de Nadal -massa vegades banalitzat-, que per uns dies fa que el món sigui diferent, ens dona una treva, intenta estovar-nos el cor i ens ajuda a ser més humils i millors persones. Tant de bo que perdurés durant tot l’any.
Que gaudiu d’un bon Nadal!, i de les festes que l’acompanyen!
Josep Fuster 87 posts 0 comments
L’accidentat destí dels Reis Mags d’Orient. | 0.872098 | curate | {"ca": 0.9773502191914272, "fr": 0.014856307842182172, "en": 0.007793472966390648} | https://emporion.org/la-secularitzacio-del-nadal/ |
mc4_ca_20230418_6_757802 | Martí considera necessari un estudi tècnic que explique el deteriorament de les pintures de l'arxiprestal de Vinaròs - Diari del Maestrat
Inici Vinaròs Martí considera necessari un estudi tècnic que explique el deteriorament de les...
El president de la Diputació el qualifica d’imprescindible “perquè abans d’actuar hem d’identificar bé el problema al qual ens enfrontem”
El president de la Diputació, José Martí, considera necessària la realització d’un estudi tècnic que explique els motius pels quals en sol sis anys han aparegut taques d’humitat en la façana de l’església arxiprestal de Vinaròs que estan afectant greument els frescos que es van descobrir per sorpresa amb els treballs realitzats en 2013 amb motiu de l’exposició de la Llum de la Imatges. Així ho ha exposat en el transcurs de la reunió que ha mantingut amb l’alcalde de la localitat, Guillem Alsina, i amb els regidors Marc Albella i José Chaler, en la qual els edils han sol·licitat l’ajuda de la institució provincial per a eliminar les taques que ennegreixen la façana i oculten les pintures fingides. El president Martí ha explicat que “vistos els precedents, l’estudi resulta imprescindible perquè abans d’actuar és necessari identificar el problema al qual ens enfrontem”. | 0.866041 | curate | {"ca": 1.0} | https://diaridelmaestrat.com/marti-considera-necessari-un-estudi-tecnic-que-explique-el-deteriorament-de-les-pintures-de-larxiprestal-de-vinaros/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_189725 | El passat divendres dia 22 de desembre tingué lloc al poliesportiu Na Caragol la tradicional jornada esportiva solidària amb la qual posàvem punt abans de les vacances.
En deim solidària perquè cada alumne/a hi va contribuir amb l’aportació d’un euro, i la recaptació total anava destinada a Càritas.
Els alumnes de tercer fins a sisè de Primària s’ho passaren d’allò més bé realitzant diferents activitats esportives (activitats aquàtiques, futbol, bàsquet i zumba) amb una manera sana i divertida de posar punt al primer trimestre.
A la diada, vàrem introduir un espai dedicat al ball: "La zumba", i gràcies a na Maika els nins i nines vàren poder disfrutar del ball i poder desinhibir-se.
ZUMBA2
ZUMBA3
ZUMBA4
Partit de bàsquet.
Partit de futbol.
A la piscina, en Miquel ens va tenir preparat un partidet de volei i un de waterpolo. Ens ho vàrem passar molt bé. | 0.77583 | curate | {"ca": 0.9789227166276346, "sk": 0.02107728337236534} | http://2008ccss.blogspot.com/2017/12/jornada-esportiva-solidaria.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_8021 | Aquella manera amb què en Miquel feia anar les floretes. En tenia ramets per a totes, sense excepció. Ho feia amb afabilitat, amb classe, desproveït de qualsevol mena de grolleria. Les repartia amb les mans obertes i amb el convenciment que ningú era millor que ell per explicar-los-en les propietats. Elles li responien amb deler; li reien les gràcies, les paraules, les bromes; se sentien afortunades de tenir un cap que es preocupés sempre per tothom. Tan ben plantat. Una educació exquisida. Els somriures; les picades d’ullet; els clotets a les galtes còmplices. La galanteria. El poder del poder quan baixa a la terra i es barreja amb el poble. El poder del poder quan escull capritxosament i fa sentir incommensurablement especial el subjecte triat. El poder que no es qüestiona; s’acata.
L’Aixa s’ho mirava tot des de darrere la barrera; d’aquell vidre que separava el departament comercial del de logística. Amb ulls d’espectadora hipnotitzada per l’escena que es repetia freqüentment, amb recança i alhora amb certa enveja; no tant per ell, a qui li entreveia totes les costures, sinó per la felicitat naïf d’elles. Se’n reia per dins, però pensava que tenien molta sort de ni tan sols plantejar-s’ho. Sovint l’Aixa i en Miquel havien de despatxar junts. Ella era conscient que no era del tot immune a la seva amabilitat, el seu tacte, la seva mirada, els seus "no et preocupis"; la seva mà damunt l’espatlla amb suavitat però amb fermesa. La manera amb què feia vibrar i allargava el dígraf del seu nom. La delicadesa amb què abans d’una reunió li va dir que tenia el jersei tacat de llet i la va ajudar a netejar-lo amb una tovalloleta humida mentre ella li deia avergonyida que el nen li havia fet una glopada abans de deixar-lo amb la sogra. "Les presses". Ell li va respondre que "aquestes coses passen", que no es preocupés. La trasbalsava, però sabia posar-ho a lloc. Era un poble petit, es coneixien tots. També la seva dona, els seus fills adolescents. A vegades coincidien a la grada. En Miquel i el seu marit jugaven junts a l’equip regional del poble. Al camp, en Miquel era el que tenia el millor estil i marcava més gols. Els triomfadors de veritat no deixen lloc a les escletxes.
La distància es va escurçar i les paraules van mutar en fets. I els fets en dolor i emoció, por, intensitat, hotels, excuses, secret. Un secret que va durar quatre anys.
Després de la reunió es van quedar fins tard repassant uns números que no sortien. En Miquel es va oferir per portar-la a casa. A ella no li va quedar altre remei; l’última llançadora que sortia del polígon feia estona que havia passat. Un altre dia va ser un cafè fora de la feina que es va allargar més del compte. Després, el sopar d’empresa. Un dia, els números van deixar lloc a les paraules. Les de compromís van metamorfosar-se en mots d’intimitat. La distància es va escurçar i les paraules van mutar en fets. I els fets en dolor i emoció, por, intensitat, hotels, excuses, secret. Un secret que va durar quatre anys. En Miquel no li ho va demanar mai, però l’Aixa va separar-se del seu home; va deixar de poder estar totes les hores amb el seu fill encara massa petit. Va aprendre a calmar l’enyor visceral que li provocava no poder estar amb ell sempre; com si li haguessin arrencat les entranyes. Però era ella qui les havia entregat a esqueixos per una força centrípeta que no podia compartir amb ningú. Es va buscar un pis petit amb una habitació per al nen. Va aprendre a dissimular la solitud. Havia desmuntat la vida projectada, els plans, la xarxa, la placidesa, tots els perquè toquen en fila índia. Va recomptar milers de vegades el que havia perdut. Va rebregar-se de dolor fins a llocs insospitats, però no va voler trair-se en cap moment. No volia mentir més. Ni a ella, ni a la seva família. Tampoc al que sentia per en Miquel. Va pensar que era prou forta per poder esperar, però va dubtar-ne massa vegades. Va trobar a faltar la vida escrita; i es va maleir per haver-la empeltat de gargots. Es va sentir egoista, mala persona, culpable, miserable. Es va turmentar fins als ossos. Mentrestant en Miquel va seguir amb la seva vida: els seus gargots, els seus enganys, el seu estatus, les seves floretes indiscriminades, els seus equilibris, el seu dolor amagat. Les complicitats a la feina. També les visites a l’Aixa en el seu pis menut quan no tenia el nen. Amor i promeses. Parèntesis. Excepcions. Oxigen. Volar lluny i tornar a poc a poc. La por compartida. Tots els condicionals. Les presses, el desassossec. L’estimar salvatge, com la cançó de David Ros que l’Aixa escoltava en bucle: "Que quan dolgui el món serem nosaltres dos". La llibertat presa per l’espai i la farsa. "T’esperaré", li deia l’Aixa amb un convenciment que no travessava el llindar de la porta.
Un vespre, ella ja anava a dormir, quan en Miquel se li va presentar a casa. Amb un ram de set roses, els ulls esbatanats i les mans esteses. "He deixat casa. El petit en va fer setze, abans-d'ahir; no puc continuar amb l’engany. T’estimo. Si em deixes, vull despertar-me amb tu, aquí, cada dia, Aixa".
Li va contestar que sí abans que acabés de dir el seu nom. Ella complia les promeses sempre.
Ara farà set anys. Set roses, set floretes només per a ella. Potser abans que es marceixin hi haurà un dubte. Uns quants. Només uns segons abans que se n’esvaeixi l’olor. | 1 | perfect | {"ca": 0.9025504377617054, "la": 0.003045298819946707, "es": 0.0784164446136277, "en": 0.0098972211648268, "pl": 0.0013323182337266844, "pt": 0.0030452988199467074, "eo": 0.0017129805862200228} | |
mc4_ca_20230418_5_162581 | Advocats de Barcelona | Advocat.cat
Abogados > Abogados de Barcelona > Advocats de Barcelona
Advocats de BadalonaAdvocats de Barcelona ciutatAdvocats de CalafAdvocats de Caldes de MontbuiAdvocats de CardedeuAdvocats de Cerdanyola del VallèsAdvocats de Corbera de LlobregatAdvocats de Cornellà de LlobregatAdvocats de GavàAdvocats de GranollersAdvocats de l'Hospitalet de LlobregatAdvocats de ManresaAdvocats de MataróAdvocats de Molins de ReiAdvocats de Montcada i ReixacAdvocats de MontmelóAdvocats de Pineda de MarAdvocats de Roda de TerAdvocats de SabadellAdvocats de Sant Boi de LlobregatAdvocats de Sant CeloniAdvocats de Sant Cugat del VallèsAdvocats de SitgesAdvocats de TerrassaAdvocats de VicAdvocats de VilafrancaAdvocats de Vilanova i la GeltrúAdvocats de Vilassar de DaltAdvocats Esplugues de LlobregatAdvocats Igualada
« Start Prev 1 2 3 4 5 6 7 8 Next End » Marina Gallés i Clarà 0 reviews Diagonal 640, BarcelonaAdvocada experta en estrangeria xinesa.
EspecialitatsEstrangeria i nacionalitat
Indret Advocats 0 reviews Plaça estació, 5, Vilafrancawww.indretadvocats.catAdvocats de Vilafranca del Penedès
Xavier Amat Badrinas 0 reviews Pau Casals, 14, Barcelona, Barcelonèswww.avqadvocats.com/es/abogados/xavier-amat-badrinasAdvocat amb una significativa experiència corporativa, classificat entre els millors de 2012 segons el prestigiós directori "Best Lawyers".
EspecialitatsMercantil i concursal,Bancari i Financer
Marc Molins Raich 0 reviewsAribau, BarcelonaAquest lletrat havia sigut soci del prestigiós despatx "Roca Junyent" i representant de la "European Lawyers Association"
Victor Hugo Pascual Lopez 0 reviewsPasseig de Gràcia, 55, Barcelona
Miquel Arch 0 reviewsDiagonal 612, 2, 14, Barcelona, Barcelonès
Carmen Aceituno Cano 0 reviewsc/agustí vinyamata nº1, Granollers
Antoni Font Martínez 0 reviewsC. Mare de Déu de Montserrat, 60, Granollers
Lucía Ortiz Amaro 0 reviewsC. Mare de Déu de Montserrat, 60, Granollers
María Agustina Rico Rodríguez 0 reviewsmallorca, 245, Barcelona, Barcelonès
Luis Quilez Lloret 0 reviewsSantander, 16, Barcelona
Gemma Pujol 0 reviewsSant Salvador, 10, Barcelona
David Guerra Rey 0 reviews Gran Vía Carles III, Barcelona, BarcelonèsDespatx d'advocats on defensem diferents temes: civils, impagats, mercantil, herències, divorcis, laboral, trànsit, etc. Treballem d'una manera ràpida, eficaç i amb moltes facilitats de pagament. Consulti'ns el seu problema i nosaltres el resoldre'm o ...
EspecialitatsAccidents,Civil,Família,Laboral,Mercantil i concursal,Seguretat Social
Jordi García-Falces Bernaus 0 reviewsC/Vic, 28, Sant Cugal del Vallès
Jordi Bombí Vilaseca 0 reviews Roger de Llúria 147, baixos i entresòl 2a., Barcelona, Barcelonèswww.advocat.cat/bombi-advocatsLletrat amb més de 10 anys d'experiència, Soci fundador del despatx Bombí Advocats.
Gemma Reinón 0 reviews esglèsia, 7, Sabadellgoo.gl/789vuAdvocada experta en divorcis desde l'any 1993, Sòcia del destpatx Català-Reinón.
Josep Costa Pinyol 0 reviewsSant Jaume, 36, Calaf
Modesta González Pérez 0 reviewsRosselló, 132, BarcelonaAdvocada amb més de 20 anys d'experiència
Olga Tubau Martínez 0 reviewsMuntaner, 320, Barcelona, Barcelonès
Miguel López Abellán 0 reviewsEntença, 242, Barcelona, Barcelonès
EspecialitatsContenciós-Administratiu
Despatx Cuatrecasas, Barcelona 0 reviews Passeig de Gràcia, 111, Barcelonawww.cuatrecasas.com/es/oficina/barcelona.html
Asunción Carbonell Coca 0 reviews Migdia 35, Vilafranca del Penedèswww.ibisum.comDades del despatx:
web: www.ibisum.com
telèfon: 938181833
e-mail: [email protected]
EspecialitatsCivil,Hipotecari i notarial,Laboral,Mercantil i concursal,Penal
Xavier Camps Videllet 0 reviews Passeig Manresa, nº 19, Sabadellwww.campsadvocats.comCamps Advocats és un despatx d'advocats multidisciplinar situat en el centre de Sabadell (Barcelona) i amb una gran experiència en sectors concrets del dret com són en l'àmbit immobiliari, contractació mercantil, assessorament a emprenedors per a la const ...
EspecialitatsComunitat de propietaris,Mediació i arbitratge,Mercantil i concursal,Processal,Recursos de multes i sancions,Protecció de dades
Núria Beltran Villanueva 0 reviews Alfons X, 45, Mataróbeltran-advocats.comCol·legiada número 244 de l'I·lustre Col·legi d'Advocats de Mataró. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Advocada en exercici.
EspecialitatsCivil,Família,Herència i testaments,Laboral
Gemma Suñé Gamell 0 reviews Amèrica, 44, Matarówww.gsgadvocada.comGemma Suñé és advocada membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Mataró i és especialista en separacions i divorcis. El telèfon del seu despatx és 937960109.
EspecialitatsCivil,Comunitat de propietaris,Consumidors i usuaris,Família,Laboral
Contact Owner Results 26 - 50 of 195
« Start Prev 1 2 3 4 5 6 7 8 Next End » Cerca d'advocats | 0.747477 | curate | {"ca": 0.8772410883779793, "es": 0.0413414891373128, "en": 0.060324825986078884, "no": 0.004851297194684666, "fr": 0.016241299303944315} | http://www.advocat.cat/advocats-de-barcelona/Page-2 |
macocu_ca_20230731_9_82189 | Notify availability
Amb vint-i-dos anys, l'Ava deixa Dublín per Hong Kong, on viu en un pis compartit infestat d'escarabats i fa de professora d'anglès per a nens. De tant en tant es veu amb en Julian, un jove britànic que treballa a la banca. De vegades la convida a quedar-se a dormir al seu pis luxós. Quan surten, sempre és ell qui paga. A en Julian no li fa res deixar-li la targeta de crèdit. Però quan ella li demana si l'estima, ell no es mulla. Quan en Julian viatja a Londres per feina, l'Ava coneix l'Edith, una advocada ambiciosa. Aviat l'Edith es convertirà en alguna cosa que l'Ava no s'espera.
Irònica i atrevida, Dies apassionants aborda sense concessions la complexitat de les relacions modernes, caracteritzades per la llibertat i la incertesa constant.
Naoise Dolan (Dublín, 1992) es va llicenciar en Literatura Anglesa pel Trinity College de Dublín i va fer un màster sobre Literatura Victoriana a la Universitat d'Oxford. Després d'acabar els estudis universitaris i no trobar feina al seu país, es va traslladar a Singapur per treballar com a professora d'anglès. Al cap d'uns mesos se'n va anar a viure a Hong Kong, on va començar a escriure la seva primera novel·la, Dies apassionants, seleccionada i finalista en diversos premis literaris. Actualment viu a Londres de manera intermitent. | 0.797681 | curate | {"en": 0.014626635873749037, "ca": 0.985373364126251} | |
macocu_ca_20230731_6_79916 | Les restriccions s'aixecaran a mesura que remetin les infeccions
L'executiu rus ha decidit aixecar parcialment el veto que va imposar el dia 2 de maig a les importacions de productes de porcs procedents de l'Estat per por que estiguessin infectats de la grip porcina. El Kremlin permetrà que s'importin els productes elaborats abans del 2 de maig i aquells que es produeixin en les províncies on no s'hagi detectat cap cas de grip en les persones. Per a la resta de províncies, el veto s'anirà aixecant a mesura que es comprovi que els infectats no han tingut contacte amb els porcs ni en l'elaboració de productes porcins.
Comparteix
Així ho ha afirmat aquest dijous el director general de Recursos Agrícoles i Ramaders, Carlos Escribano, que aquest dimecres es va desplaçar a Moscou i aquest dijous ha mantingut una reunió amb les autoritats russes per provar d'aixecar el veto. Segons Escribano, l'executiu rus s'ha mostrat conforme que les restriccions no afectaran els productes porcins elaborats abans del 2 de mail, data en què van entrar en vigor el veto. Pel que fa a la resta de productes elaborats després del dia dos, el veto s'anirà aixecant de forma graonada per províncies, tal com ha demanat l'executiu espanyol. 'En algunes de les àrees on encara ens queden casos de grip en les persones', ha dit Escribano, 'les restriccions s'aniran aixecant de forma graonada segons disminueixi o s'estabilitzi la incidència de la malaltia'. Escribano ha assegurat que la reunió que ha tingut lloc a Moscou ha transcorregut en un to 'completament cordial' i s'hi ha analitzat els aspectes tècnics de les restriccions de Rússia al porcí de l'Estat. Segons ha apuntat, un cop celebrada la reunió 'es pot concloure que la situació està completament desbloquejada' i que el comerç de porcí amb Rússia queda 'liberalitzat', tot i 'haurem d'aguantar uns dies perquè la solució sigui total'. Catalunya exporta cada any unes 50.000 tones de carn a Rússia, cosa que representa un 5,6% de les exportacions de carn de porc catalanes, tot i que segons el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, gairebé un 70% de la carn que s'exporta a aquest país no suposa cap 'valor afegit', perquè són despulles i greixos.
COMENTARIS
tothom sap que aquesta grip ja no la passen els porcs, si no els humans, i aquests estupids parlen de provincies, "fronteres", com si això ho respectés la grip... ja, ja,... | 0.873222 | curate | {"ca": 0.9957859249894648, "id": 0.004214075010535188} | |
macocu_ca_20230731_8_171852 | Apetit-To
Els extractes de fenogrec i cúrcuma ajuden a estimular la gana.
Què és Família-To de Pediakid?
Complement alimentari a base d'extractes hidroglicerinats de plantes, tradicionalment utilitzades per obrir la gana i mantenir el to de forma natural.
Les llavors de fenogrec i l'arrel de xicoira s'utilitzen comunament en cas d'inapetència involuntària i malestar gàstric.
L'espirulina és una alga rica en nutrients, cosa que resulta molt útil per proporcionar els elements necessaris en cas de desnutrició.
És ric en vitamina a C i B12 que contribueixen a reduir la fatiga.
També conté manganès i coure, oligoelements que milloren els estats hiporreactius a qualsevol edat.
Ajuda a guanyar pes i proporciona lenergia necessària per a tot el dia.
Té un agradable gust de gerds.
Ingredients:
Xarop d'atzavara 40%, aigua purificada, 15% de fibra d'acàcia, extractes hidroglicerinats de plantes 7,5% (fenogrec, espirulina, cúrcuma, gingebre, xicoira, créixens), glicerina vegetal, aroma natural de gerds (suport malt de l'acidesa: àcid cítric), aroma de gerds naturals (suports: maltodextrina, goma aràbiga),
Altres ingredients : regulador de l'acidesa: àcid cítric, conservants: sorbat de potassi, benzoat de sòdic; La vitamina C, gluconat de manganès, gluconat de coure, vitamina B12.
Composició per dosi màxima diària de 4 cullerades 20 ml: | 0.792716 | curate | {"en": 0.015765765765765764, "ca": 0.9617117117117117, "es": 0.02252252252252252} | |
wikipedia_ca_20230401_0_304247 | Hurbache
Hurbache és un municipi francès, situat al departament dels Vosges i a la regió del Gran Est. L'any 2007 tenia 312 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Hurbache era de 312 persones. Hi havia 126 famílies, de les quals 32 eren unipersonals (20 homes vivint sols i 12 dones vivint soles), 41 parelles sense fills, 49 parelles amb fills i 4 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 146 habitatges, 126 eren l'habitatge principal de la família, 13 eren segones residències i 7 estaven desocupats. 119 eren cases i 25 eren apartaments. Dels 126 habitatges principals, 100 estaven ocupats pels seus propietaris, 17 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 8 estaven cedits a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 2 en tenien dues, 13 en tenien tres, 25 en tenien quatre i 84 en tenien cinc o més. 107 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 55 habitatges hi havia un automòbil i a 61 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Hurbache el 2009HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 200 persones, 158 eren actives i 42 eren inactives. De les 158 persones actives 143 estaven ocupades (88 homes i 55 dones) i 15 estaven aturades (4 homes i 11 dones). De les 42 persones inactives 13 estaven jubilades, 10 estaven estudiant i 19 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Hurbache hi havia 120 unitats fiscals que integraven 300,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 16.876 €.
Activitats econòmiques.
Dels 10 establiments que hi havia el 2007, 2 eren d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 4 d'empreses de construcció, 1 d'una empresa de transport, 1 d'una empresa d'hostatgeria i restauració i 2 d'empreses de serveis.
Dels 4 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 2 eren guixaires pintors, 1 lampisteria i 1 restaurant.
L'any 2000 a Hurbache hi havia 6 explotacions agrícoles.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia una escola elemental integrada dins d'un grup escolar amb les comunes properes formant una escola dispersa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"en": 0.0032102728731942215, "ca": 0.963884430176565, "pt": 0.021669341894060994, "it": 0.011235955056179775} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=304248 |
mc4_ca_20230418_3_247690 | El PSOE alerta de l’envelliment de Benissa i proposa mesures per a fomentar la natalitat « Infobenissa
El PSOE alerta de l’envelliment de Benissa i proposa mesures per a fomentar la natalitat
25 de Setembre de 2007 No hi ha comentaris
El PSOE de Benissa s’ha posat mà a l’obra per a impulsar mesures que fomenten la natalitat després de conèixer les dades del Jutjat de Pau sobre els naixements i defuncions registrats al poble en els últims sis anys. El portaveu dels socialistes, Vicent Cabrera, va alertar ahir en roda de premsa que “el creixement de la població és negatiu o zero” i, en aquest sentit, “cal fer una valoració a llarg termini d’aquesta situació”.
Cabrera va matisar que les dades de defuncions que queden registrades en el Jutjat de Pau de Benissa no tenen en compte les defuncions que tenen lloc a l’hospital comarcal, situat a Dénia. En aquest sentit, el socialista va comentar les dades sense tindre en compte les defuncions que es produeixen a Dénia i, per exemple, en 2006 a Benissa van néixer 102 xiquets mentre que van morir 73 persones.
Davant aquest panorama, el PSOE va recordar que en el seu programa electoral ja es preveia l’engegada de mesures de xoc per a fomentar la natalitat a Benissa.
Cabrera va afirmar ahir que “en 10 anys la població de Benissa no només estarà envellida sinó que, a més, tindrà una composició social distinta a l’actual”. Per aquest motiu, els socialistes treballen per a presentar una moció al pròxim ple per a “canviar aquesta tendència” perquè “d’ací a una dècada Benissa no la coneixerà ni la Puríssima Xiqueta”.
Entre les propostes dels socialistes es troba la d’ajudar als futurs pares amb subvencions directes o indirectes. “A més dels 2.500 euros que dóna l’Estat, a nivell local es podria oferir a les famílies una ajuda directa d’entre 200 i 400 euros. Si calculem que cada any neixen entre 80 i 100 xiquets, una tercera part del que es pressuposta per a les retransmissions de Marina Alta Televisió es podria destinar al foment de la natalitat”, va dir ahir Cabrera. A més, una altra de les mesures consisteix a “construir guarderies públiques” i “aconseguir que l’horari laboral dels pares siga compatible amb la cura dels menors”.
Per això, ara el PSOE estudia models com el suec, el finlandés o el noruec per a posar-ho en pràctica a Benissa i aconseguir un augment de naixements de xiquets al poble.
El PSOE proposa introduir a l’ESO l’assignatura de ciutat, territori i paisatge (23/5/2006) | 0.865215 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.infobenissa.cat/noticies/general/el-psoe-alerta-de-lenvelliment-de-benissa-i-proposa-mesures-per-a-fomentar-la-natalitat/ |
mc4_ca_20230418_9_251640 | Domènec Fita | Bonart
Reportatges GironaDomènec Fita. 90 anys
pilar parcerisas 12/12/17 Els 90 anys de Domènec Fita (Olot, 1927) han de ser llegits com una oportunitat per apropar-se a un creador singular, l’obra del qual pot prestar-se a interpretacions lleugeres o equivocades, perquè, a part de ser un gran treballador en tots els...
Notícies GironaActe de reconeixement a Domènech Fita i Àngela Rodeja
bonart 15/9/16 El dia 17 de setembre a les 13.30 h. tindrà lloc al local social de Montjuïc de Girona un acte de reconeixement a Domènec Fita i Àngela Rodeja. Es vol agrair, d’aquesta manera, tot el que han fet Fita i Rodeja. La seva tasca artística, en els darrers...
Notícies GironaEl vitrall de Fita de l’antiga seu de Progrup, al fons municipal
bonart 9/7/15 El vitrall de Domènec Fita ubicat a l’antiga seu de l’empresa immobiliària Progrup ha estat traslladat als magatzems municipals per incorporar-se al fons de l’Ajuntament de Girona. L’obra, que emula una mena de plànol de la ciutat amb alguns elements...
Notícies GironaLa Catedral, escenari de “l’obra d’obres” de Domènec Fita
bonart 31/10/14 “300 anys. Estel.cat” és el nom del mapping que es podrà veure el dia 31 d’octubre a la nit projectat damunt una “pantalla” d’excepció: la façana de la Catedral de Girona. La videoprojecció és obra de l’artista gironí Domènec Fita, qui...
Notícies Girona: Picapedrers Marbristes col·labora amb Doménec Fita
bonart 20/9/11 Girona: Picapedrers Marbristes col·labora amb Doménec... | 0.810147 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.bonart.cat/tag/domenec-fita/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_706992 | El diari nord-americà, The Wall Street Journal, demana que el conflicte entre espanya i Euskadi es resolgui de manera "pacífica". A la economia mundial, és clar, no li interessa una guerra al si del món occidental, car això desestabilitzaria massa l´economia. El P.P. Bono cada cop té més difícil treure els tancs al carrer i practicar la neteja ètnica a Euskadi (potser per omplir-la després de manxecs), tal com segurament seria el seu desig. El temps corre a favor dels independentistes. Els bascos es juguen l´autonomia, i de moment segueixen endavant; els catalans, perdem unes ampolles de cava etiquetat en espanyol, i ens caguem en les calces.
ONDA CERO DEMANA LA INTERVENCIÓ MILITAR A EUSKADI!!! Espanya és així ... ja sigui PSOE o PP ... la caspa és la mateixa.Ara bé:1.- Si entren les tropes a Euskadi molts dubtosos del Plan Ibarretxe canviaran d'opinió en un segón.2.-... i després ... una intervenció militar ... és terrorisme? | 0.767996 | curate | {"ca": 0.992497320471597, "eu": 0.007502679528403001} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_138258 | Arrenca la 6a edició de Fira B!, el major aparador per a la promoció exterior dels artistes de les illes - Fira B! | FiraB!
CA
EN
ES
Toggle navigation
FIRA B!
Presentació
Qui som
A qui va adreçada
Com presentar la teva proposta
Fira B! PRO
Programació
Informació pràctica
Col·laboradors
Edicions anteriors
Noticies
PROGRAMACIÓ
OFF FIRA
JORNADES PRO
Presentació
Programa
Ponents
Speed meetings
ESPAIS
Premsa
Galeria
Fotos
MULTIMÈDIA
Contacte
Noticies Fira B!
Arrenca la 6a edició de Fira B!, el major aparador per a la promoció exterior dels artistes de les illes
Publicat el 10/11/2021
ARRENCA LA 6a EDICIÓ DE FIRA B!, EL MAJOR APARADOR PER A LA PROMOCIÓ EXTERIOR DELS ARTISTES DE LES ILLES
La inauguració del mercat professional de la música i arts escèniques de les Illes corre a càrrec de Jansky
Durant els propers 4 dies hi ha programades 18 actuacions escèniques i 38 concerts a diferents teatres i escenaris de Palma
Demà, dijous dia 11 de novembre, arrenca la 6a edició del mercat professional de música i arts escèniques de les Illes Balears Fira B!, que se celebrarà fins al diumenge 14 de novembre a Palma (Mallorca) amb l’objectiu donar a conèixer i promocionar les darreres i més representatives creacions dels artistes de les Balears.
Fira B! té lloc a Palma i la seva programació es durà a terme a espais i escenaris emblemàtics de Ciutat com el Teatre Xesc Forteza, el Teatre Catalina Valls, el Teatre Mar i Terra, el Teatre Principal, Es Baluard i la Plaça Major.
La inauguració de Fira B! 2021 anirà a càrrec de Jansky, que actuarà demà dijous, a les 22.30 h, al teatre Xesc Forteza.
Fira B! diferencia 5 escenaris en funció dels diferents estils musicals: pop/rock/indie, jazz, electrònica, clàssica, músiques del món i contemporània. Les altres actuacions musicals de demà dijous són: Skygge, Maria Jaume, Guiem Soldevila, Alanaire, Agost, Salvatge Cor i The Prussians, a l’Aljub del museu Es Baluard. Al pati exterior d’Es Baluard actuaran: Persona, The Trikinis, La Ludwig Band, Peligro!, Jack in Water, Ombra i Go Cactus. I al Teatre Xesc Forteza: Blai Vidal Aigö Projects, Tugores, Cala Joia, Gipó, Anna Ferrer i Jansky.
Les actuacions en el marc de les arts escèniques previstes per demà dijous són: “Partycitypate”, al Teatre Mar i Terra; “Anava amb bicicleta i em van dir terrorista”, a la Rambla (davant l’escultura d’Eduardo Chillida); i “Nua (Radiografia d’un trastorn)”, al Teatre Principal.
Podeu consultar el programa d’actuacions a http://www.firab.org/media/files/2021/11/05/programa-firab-bona_DvkmbzF.pdf
Les entrades poden adquirir-se a http://www.firab.org/ca/p/entrades/
En el marc de Fira B! també té lloc “Fira B! PRO, les Jornades Professionals”, amb l’objectiu de ser un espai de trobada per a professionals i d’ajudar-los a donar visibilitat als seus projectes, així com facilitar-los la projecció exterior.
Les Jornades Professionals comencen demà a les 9.30 h al Teatre Mar i Terra amb la taula redona “La creació en la realitat actual”. A les 16.00 h se celebrarà el Workshop “Descobreix el món de la creació de la música amb intel·ligència articial” amb Skygge.
També hi haurà jornades professionals en l’àmbit de les arts escèniques que, demà dijous, seran en línia. Destaquen “Coneix a qui programa” i “Residències artístiques, procés creatiu i desenvolupament artístic”.
El programa complet de “Fira B! Pro-Jornades Professionals” el trobareu a http://www.firab.org/ca/p/jornades-pro/programa/
Teniu tota la informació per a les acreditacions a les jornades professionals a http://www.firab.org/ca/p/jornades-pro/presentacio/
Els organitzadors de Fira B! són l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i la conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma i Consell de Mallorca, Teatre Principal, Cofae, Es Baluard Museu, Institut Ramon Llull, FiraTàrrega, Mercat de Música Viva de Vich, Fundació Orquestra Simfònica de les Illes Balears, European Music Exporters Exchange, Trovam, Generalitat Valenciana, Institut Valencià de Cultura, Ircam Centre Pompidou, Indie Week, Focus Wales, Future Echoes, Arts Coumcil Luxemburg, CulturaBuzz Israel, Windmillls Jazz Festival i MiRRCollectif de Musiques Creatives.
Comparteix aquesta pàgina a Tweet
Fira B PRO
Descarrega la programació
Entrades
Subscriu-te a la newsletter!
Anterior
Següent
Institut d'Estudis Baleàrics / Govern de les Illes Balears
Ca n'Oleo. Carrer de l'Almudaina, 4. 07001 Palma. ILLES BALEARS. España
Tel. : +34 971 177 601 | Web: www.iebalearics.org
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació. | 0.718152 | curate | {"ca": 0.8179524910657978, "en": 0.0632751734286315, "de": 0.006937145259617406, "fr": 0.016607105318478033, "no": 0.001471515661130965, "pt": 0.006306495690561278, "es": 0.0725247004414547, "pl": 0.001471515661130965, "it": 0.0021021652301870925, "oc": 0.00588606264452386, "da": 0.002522598276224511, "ja": 0.00294303132226193} | http://www.firab.org/ca/noticies/fira-b/arrenca-la-6a-edicio-de-fira-b-el-major-aparador-l.html |
oscar-2201_ca_20230904_2_181527 | Declaren al jutjat els guàrdies civils acusats de vexar un home amb càncer perquè parlava en català -
Contacte
Dimecres, desembre 8, 2021
No Result
Veure tots els resultats
Actualitat
Política
Llibertats i drets civils
Cultura
Drets socials
Medi ambient
Agenda
La memòria de la gent del fang
Tal dia com avui
Ruta historica anarquisme al Prat
Opinió
Mèdia
La vinyeta
Agitprop Pratenc
Video
Actualitat
Política
Llibertats i drets civils
Cultura
Drets socials
Medi ambient
Agenda
La memòria de la gent del fang
Tal dia com avui
Ruta historica anarquisme al Prat
Opinió
Mèdia
La vinyeta
Agitprop Pratenc
Video
No Result
Veure tots els resultats
No Result
Veure tots els resultats
Home Actualitat
Declaren al jutjat els guàrdies civils acusats de vexar un home amb càncer perquè parlava en català
L’afectat, un ciutadà flamenc establert a Catalunya, no sabia parlar en castellà i va haver d’ensenyar als agents la bossa que té enganxada al cos
per Altres Mitjans
01/09/2021
en Actualitat, Drets civils i llibertats
0
0
SHARES
7
VIEWS
FacebookTwitterWhatsApp
«L’afectat, un ciutadà flamenc establert a Catalunya, no sabia parlar en castellà i va haver d’ensenyar als agents la bossa que té enganxada al cos».
x Vilaweb
Els dos agents de la Guàrdia Civil acusats d’haver vexat un ciutadà belga perquè parlava en català, a l’aeroport del Prat, declararan avui davant una jutgessa com a investigats, per un delicte contra la integritat moral. Tots dos van ser denunciats per l’afectat, amb el suport legal de la Plataforma per la Llengua. L’home ja va declarar el 6 de maig, com a víctima, davant la mateixa magistrada, titular del jutjat d’instrucció 3 del Prat de Llobregat, que investiga el cas.
Els fets van passar el 9 de desembre de 2019, quan els agents van retenir Charlier a l’arc de seguretat de l’aeroport del Prat perquè van notar que duia alguna cosa sota la roba. Els dos agents no van entendre les explicacions de l’afectat, que sap parlar català però castellà no, i el van acabar obligant a abaixar-se els pantalons en públic perquè els mostrés la bossa que té enganxada al cos d’ençà que va ser intervingut d’un càncer de còlon.
Els guàrdies civils, a més, van acabar denunciant Charlier per desobediència i per haver-se negat a identificar-se, dues denúncies que finalment foren arxivades. Quan ja era a l’avió, un agent de seguretat va entrar-hi, li va comunicar que la policia li havia prohibit de volar i el va fer sortir immediatament.
Charlier és ciutadà flamenc i fa més de cinc anys que es va instal·lar a Bigues i Riells, al Vallès Oriental. Sap parlar català, però no parla el castellà correctament. “Em van maltractar per haver parlat la llengua del país i per haver tingut un càncer”, va denunciar en aquesta entrevista a Vilaweb.
Quan s’hagi acabat aquest procés d’investigació, el jutjat d’instrucció emetrà una interlocutòria en què es determinarà si la causa és arxivada o si va endavant. La Plataforma per la Llengua explica que a Catalunya només hi ha el precedent d’un episodi de discriminació lingüística que hagi arribat a ser investigat per la via penal. També va ser un cas de vexació perpetrat per guàrdies civils, en aquest cas contra un pagès de l’Empordà, i va acabar amb l’absolució dels agents.
Autor font: Vilaweb
Tags: Llengua
Altres Mitjans
Següent publicació
Els treballadors de neteja de l’aeroport del Prat tornen a la vaga per tercer cop contra l’ERTO vigent
Qui som?
Contacte
Política de Cookies
--------
----
No Result
Veure tots els resultats
Actualitat
Política
Llibertats i drets civils
Cultura
Drets socials
Medi ambient
Agenda
La memòria de la gent del fang
Tal dia com avui
Ruta historica anarquisme al Prat
Opinió
Mèdia
La vinyeta
Agitprop Pratenc
Video
----
Aquest lloc web utilitza 'cookies' que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Aquestes galetes són tècniques per reconèixer-te com a usuari i d'anàlisis per obtenir informació anònima sobre hàbits de navegació per estadístiques per millorar. Visita la politica de Cookies. | 0 | curate | {"ca": 0.9274544988464496, "fr": 0.017687772366059985, "en": 0.013586259933350423, "es": 0.013073570879261727, "it": 0.004614201486798257, "de": 0.012304537298128686, "ru": 0.0033324788515765188, "pt": 0.005895924122019995, "oc": 0.002050756216354781} | https://alaguait.cat/declaren-al-jutjat-els-guardies-civils-acusats-de-vexar-un-home-amb-cancer-perque-parlava-en-catala/ |
cawac_ca_20200528_8_119919 | Tecnologia
Tecnologia
Tecnologia
Des del començament d’internet al nostre país, VilaWeb ha estat una empresa capdavantera en l’ús de la tecnologia i l’adaptació al seu entorn sempre canviant.
Fruit d’això, VilaWeb Labs és capaç de desenvolupar projectes en pràcticament qualsevol entorn i de monitoritzar i fer funcionar serveis de tota mena. La capacitat tecnològica de VilaWeb permet fer treballs a mida que s’adapten amb facilitat a les necessitats de clients molt diversos.
VilaWeb Labs, a més, disposa d'un espai específic d’investigació sobre les darreres tendències de mercat i novetats tecnològiques. També sap explotar les dades dels servidors per a una comunicació més efectiva i un millor coneixement dels clients.
Desenvolupament tecnològic
· Desenvolupament de webs i implementació de webs, apps i canals multimèdia.
· Sistemes d’edició per a mitjans de comunicació, adaptats a les necessitats específiques i de dimensions diferents. | 0.626285 | curate | {"pt": 0.03205128205128205, "ca": 0.967948717948718} | http://www.vilaweb.cat/tecnologia-labs |
mc4_ca_20230418_3_448326 | Detalls Apartament Sant Joaquim Travessera de Gracia
Apartaments a Barcelona › Allotjament Barcelona › Gràcia › Sant Joaquim Travessera de Gracia
Lloguer mensual amb aire condicionat, internet gratis i 2 habitacions a Gracia
Bonic apartament de 68 m2 es compon de 2 dormitoris, un amb llit de matrimoni i una amb llit individual, una sala d'estar elegant amb obrir cuina, dos banys, un amb dutxa i un amb banyera. Els clients tenen accés gratuït a wifi i aire condicionat.
L'apartament està situat a la bella i excèntrica al barri de Gràcia, al costat de la plaça del Sol. Un lloc tranquil però alhora ple de botigues i clubs per a tots els gustos. Transport públic, incloent-hi el Metro (línia 3-verda més propera parada Fontana), podeu arribar al famós passeig de Gràcia en 10 minuts i el centre històric en 20 minuts.
Sant Joaquim Travessera de Gracia can be reserved only if the booking start date is between 31 des. 2018 - 12 gen. 2019 | 0.759023 | curate | {"ca": 0.8732545649838883, "en": 0.10633727175080558, "pl": 0.02040816326530612} | http://www.barcelonacheckin.com/ca/n/allotjament_barcelona/gracia/25298_sant-joaquim-travessera-Gracia.php |
racoforumsanon_ca_20220809_0_772924 | Excloc al PSC-PSOE per no ser ni català, ni d'esquerra. Parlo, per tant, d'ICV, EUiA i la CUP, i gran part dels Indignats. L'ERC d'en Junqueras, en canvi, en la meva opinió és l'única esquerra com cal en aquest País. És bastant lamentable veure l'actitud que, en general, tenen ICV, EUiA i CUP. Els dos primers, amb plantejaments purament demagògics, de progressime barat. Crítiques fàcils contra les retallades, però sense oferir CAP remei, i amb ZERO sentit de País. La CUP també se suma a aquest esport de llençar merda, però oferint solucions irreals i utòpiques. El resultat és un frau com una catedral a la ciutadania, perquè no tenen cap solució. Tenim una esquerra que, inconscient del moment crític que viu el País, posa per davant els seus interessos electorals o la voluntat de marcar paquet. Colpeja amb tota la força contra les úniques insitucions que tenim els catalans, fent gala d'una manca brutal de sentit estratègic. Proposen remeis absurds per al moment actual, com ara revolucions socialistes en el grau més extrem, i impagament dels deutes del País en el menys extrem. A part d'això, també ens tenen acostumats des de fa anys a discursos irreals amb la immigració i condemna immediata de qui, simplement, plantegi el tema; crítica constant i sobretot destructiva contra la Policia: sense cap ànim de reformar-la, sinó de desprestigiar-la i, en les ments més esbojarrades, destruir-la; femellisme passat de rosca, de parlar en femení, i convertint el moviment feminista en una caricatura paranoica, etc. Es tracta, lamentablement, d'una esquerra que abusa del discurs buit i estètic, sense visió estratègica, de moviments esbojarrats i plantejaments utòpics. En definitiva, un torrent de fantasmades, una darrera de l'altra. Espero que, en una Catalunya lliure, poguem disposar d'una esquerra amb altres valors: racionalista, amb sentit estratègic de país, no utòpica, de valors republicans i cívics, etc. I sense el sectarisme que té ara també, sigui dit de passada.
Open the umbrella, boy. | 0.860786 | curate | {"ca": 0.9884769539078156, "en": 0.011523046092184368} | |
mc4_ca_20230418_12_769819 | Ver Pensar Sentir: UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART V. LA DOCUMENTACIÓ COM A PRÀCTICA PEDAGÒGICA
Un dels trets diferencials de l'educació a les escoles municipals de Reggio Emilia és la documentació pedagògica.
Documentar significa pensar i saber pensar (Annalia Galardini)
Amb la documentació el paper de l'educador/a fa un gir, transformant-se d'executor a professional reflexiu, és a dir, un educador/a capaç de reflexionar sobra la pràctica i construir sabers i coneixements a partir de les experiències que es viuen en el dia a dia.
Però... què és documentar?
Documentar és explicar, narrar... Cada dia passen una gran quantitat de coses, situacions, accions... que corren el risc de quedar-se oblidades, de passar desapercebudes... sovint són petites coses que es fan grans quan es capten i es reflexiona al voltant d'elles. Són moments ordinaris que esdevenen extraordinaris quan un adult els dóna significat
La documentació ens ajuda a explicar, però també a donar visibilitat a l'infant, a allò que fan i, per tant, es dóna importància a les seves accions.
A qui va dirigida la documentació?
Quan es documenta vol dir que s'observen les accions i el comportament de les nenes i els nens, així, ells reben que allò que fan és important, a més a més d'ajudar-los a recordar les situacions i activitats realitzades. Pels infants, la documentació dóna valor a allò que fan.
La documentació pensada per a les famílies pot aparèixer amb diversitat de formes i suports: des de reculls de les activitats, fins a una imatge amb frases que van de l'escola a casa... És una forma de fer-los participar en les reflexions que fan els educadors/es i de fer-los comprendre el valor de les petites accions, de la quotidianitat del dia a dia. Així es crea una reflexió i un diàleg conjunt entre l'escola, els/les educadors/es, els infants i les famílies.
La documentació ha de sortir de l'escola cap a una comunitat més àmplia: exposicions, publicacions... així es dóna una prova de la potencialitat i el poder dels infants.
A més a més la documentació ajuda a crear una identitat de tots els espais de l'escola.
Quin és el camí cap a aquesta pràctica reflexiva?
El primer pas és esmolar la mirada, estar desperts/es a tot el que passa al nostre voltant, sentir curiositat...
Entenent l'escola com a laboratori d'investigació i als infants com a investigadors, queda clar el paper de la documentació com a aportació d'evidències sobre les descobertes i les investigacions.
La documentació fa visibles les estratègies cognitives dels infants, les seves maneres de fer i els processos que hi realitzen.
El nostre objectiu i deure no ha de ser anul·lar les diferències, sinó escoltar i donar valor i qualitat a les diferències dels infants. (Mara Davoli)
Correm el risc de que els adult ens conformem amb el saber fer dels infants. Però el saber i l'entendre és més important perquè és un prolongament del saber fer. Dominar tècniques d'observació, documentació i reflexió de les accions dels infants hauria de ser un requisit dels adults que els acompanyen.
DOCUMENTACIÓ DE PARETS
Fan que l'escola parli a través de les parets. A l'entrada hi ha una cartellera que presenta els trets d'identitat de l'escola. Valora el projecte educatiu i dóna importància a la identitat de l'escola. A cada espai també hi ha una documentació que el presenta i fa visibles les activitats que s'hi realitzen. És un recurs que dóna llegibilitat als espais.
A l'entrada de cada aula un diari explica què passa en el dia a dia. És un recurs molt eficaç per a la comunicació amb la resta de la comunitat, a més a més de ser un instrument de creació de la memòria de grup.
PORTAFOLIS INDIVIDUALS
Són una evidència dels processos dels infants. Després se'ls emporten a casa.
NOTES I OBSERVACIONS
Quaderns de notes i observacions que fan els/les educadors/es durant el joc dels infants, on expliquen els seus processos, investigacions, descobertes... Aquestes notes poden fer-se públiques com a, de nou, una evidència d'accions.
Aquests quatre exemples només són un tast de formes de documentar.
La documentació ha de presentar-se tenint en compte els criteris de cura i sentit estètic.
La cura està relacionada amb la qualitat dels espais i de les accions.
La documentació ha de ser agradable estèticament i s'ha de poder llegir en un temps curt.
Ha de ser capaç d'establir comunicacions i de fer venir ganes de saber-ne més.
Les imatges que s'hi presentin han de ser triades perquè la documentació tingui sentit: imatges que puguin sorprendre, amb una seqüència capaç de mostrar les accions que succeeixen. Cal recordar que la imatge és una manera de transmetre el pensament i l'emoció.
El text que acompanya les imatges ha de ser breu, eficaç però no banal. Si fos banal la imatge baixaria de nivell.
Cal tenir present que la documentació no es pot realitzar individualment, es tracta d'un procés de col·laboració de tot l'equip. La documentació és el resultat d'un camí de reflexió i diàleg.
Les idees del text i frases són tretes de les intervencions de Gloria Tognetti, Annalia Galardini, Sonia Iozelli i Mara Davoli a la Jornada d'Educació Infantil "Documentar la vida quotidiana: afinar els ulls per captar moments" organitzada per l'Associació de Mestres Rosa Sensat el dia 11 de juliol de 2009.
Publicat per Ver Pensar Sentir VPS a 3:21
Etiquetes de comentaris: Reggio Emilia
UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART V. LA DOCUMENTACIÓ...
CREACIONS, EFIMERITAT I ESPAIS
MASSA VOLTES AL TEMPS
UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART IV. COM ÉS L'ADULT...
UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART III. L'AMBIENT COM... | 0.77307 | curate | {"es": 0.04793898674414382, "ca": 0.9093880515707282, "it": 0.002360631923007082, "en": 0.01143998547303432, "pt": 0.007445069911022335, "fr": 0.008534592337025604, "de": 0.012892682041038678} | http://verpensarsentir.blogspot.com/2015/02/un-tomb-per-reggio-emilia-part-v-la.html |
macocu_ca_20230731_3_31797 | (s'ha penjat una nova versió de «Imatge:Navegadors-W3Schools.png»: S'ha revertit a la versió com de 19:32, 12 març 2009) | 0.589897 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_225071 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | TORREFORTA, C.D.C.,D - TECNIFUTBOL TARRAGONA, CE,C
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.22257806244995998, "ca": 0.6020816653322658, "en": 0.08646917534027222, "pl": 0.012810248198558846, "nl": 0.02241793434747798, "pt": 0.02642113690952762, "fr": 0.02241793434747798, "id": 0.004803843074459567} | : /acta/1920/futbol-7/alevi-segona-divisio/grup-44/2al/torreforta-cdc-d/2al/tecnifutbol-tarragona-ce-c |
crawling-populars_ca_20200525_17_35116 | Albert Espinosa
Article 200. I per fi arribem a aquest número tan rodó. Vull agrair abans que res les seves idees als milers de lectors que m'han enviat propostes per al tema central de la columna. A més, he de dir que totes eren molt potents. Als mails hi havia frases d'aquelles que et toquen l'esòfag. M'ha impressionat sobretot una dona de gairebé 90 anys que m'ha dit que està bé parar i reflexionar sobre els 200 articles, perquè, segons ella, «el temps es guanya sempre en les parades i no en la carretera».
També m'ha encantat l'excel·lent manera que tenen els lectors de definir-se. Alguns m'han comentat que tenen «cítrics per cor», altres que «col·leccionen ullets» i molts pensen que «l'amor és l'única cosa que creix quan es reparteix».
Però, com sempre, hi ha alguna cosa que a un l'emociona de manera suprema i aquesta vegada ha sigut un mail que parlava de... Bé, gairebé us ho explico després de repassar el millor de la meva setmana.
En tercera posició: Cruzando el límite. Fantàstic Marcel Borràs, que, com sempre, broda qualsevol paper que se li posa al davant. El segon lloc és per a Les Luthiers (BTM). Segueixen sent els millors, únics i irrepetibles. El gag d'Esther Psícore continua produint-me felicitat completa. Sempre recordaré qui me'ls va recomanar per primera vegada. Ell ja no és aquí, però sempre que ric amb ells, d'alguna manera, ric amb ell.
El primer lloc: Sombras de un amanecer. Fantàstic i preciós recopilatori de poemes de la gran Elena Saiz Sepúlveda. M'emociona profundament aquell magnífic vers que diu: «Vull estimar-te i oblidar-te alhora...». Tant de bo fos possible.
I, tornant al mail que més em va emocionar, va ser el d'una dona que em va explicar que també era el seu 200è aniversari. Aquest diumenge fa 200 dies que va néixer la seva filla i que la seva vida va canviar. Es diu Abril en honor al mes en què va néixer i des d'aquí li dedico completament aquesta columna de novembre. És teva, petita Abril, el 200 ens unirà per sempre... M'encanta que es fonguin Abril i novembre. Novembre i Abril.
I, com diu la gran dama, després de guanyar temps en la parada, tornem a la carretera... Cap al 201... ¡Bon diumenge!
Més informació | 0.800648 | curate | {"en": 0.012523191094619666, "ca": 0.9206864564007421, "fr": 0.04081632653061224, "es": 0.018089053803339517, "pt": 0.007884972170686457} | : /ca/oci-i-cultura/20101121/novembre-per-a-abril-592962 |
mc4_ca_20230418_2_417363 | mon petit tresor: la meva maternitat en 4 fotos
Anònim 2 d’abril de 2011 a les 22:18
Una maternitat envejable!
Jo sóc mare des de fa un mes i mig i m'he proposat d'aquí a un anyet o una mica més poder penjar al meu bloc unes fotos similars a les teves. :-)
mònica 4 d’abril de 2011 a les 13:45
felicitat a tu per la teva recent maternitat i benvinguda. Disfruta i apren molt del teu puerperi, que és una etapa de la que es reneix amb molta força. No deixis de llegir a la L.Gutman per posar nom a tot el que deus estar sentint.
Anònim 10 d’abril de 2011 a les 23:11
Gràcies per la recomanació. Ja fa temps que la vaig llegint, la Gutman. És molt interessant i m'ha remogut molt per dins. Jo també penso com ella que les mames (o les mestresses de casa) podem canviar el món. No he llegit tant com tu, però hem coincidit en moltes lectures :-)
Anònim 4 de maig de 2011 a les 12:55
Molt boniques les fotos!! Ara... mira que a una cosa tan maca dir-li puerperi...jeje | 0.747073 | curate | {"ca": 0.9091869060190074, "cs": 0.0031678986272439284, "fr": 0.02639915522703274, "es": 0.061246040126715945} | http://monpetitresor.blogspot.com/2011/04/la-meva-maternitat-en-4-fotos.html |
mc4_ca_20230418_3_50037 | Receptes d’altres païssos amb històries – NouBarris.Net
Receptes d’altres païssos amb històries
8 d'Abril de 2019 5 d'Abril de 2019 Informatius casal de barri trinitat nova, convivència, cuina, La Trinitat Nova
El Casal de Barri de la Trinitat Nova dedica jornades a les cuines del món
El Casal de Barri Som La Pera de la Trinitat Nova celebra des de fa 5 dilluns unes jornades centrades en les receptes d’arreu el món i les històries que les acompanyen. L’objectiu d’aquestes sessions és doble. Per una banda els assistents aprenen una recepta de cuina d’un altre pais que no és el seu, i per l’altra escolten les històries de la vida i viatges dels cuiners convidats. En aquesta ocasió es cuinaran i menjaran un dels plats més típics d’Argentina les ‘empanadillas’ (de carn i vegetals). Una veïna del barri compartirà les receptes i històries al voltant del seu plat.
5a Jornada ‘Cuina del Món’
.Activitat gratuïta. Places limitades, reserva la teva trucant al 677 40 81 54
Casal de Barri de Trinitat Nova – SomLaPera, c/ de Garbí, 3
26 de Desembre de 2016 Un Sant Esteve amb regust mariner
24 de Març de 2019 Més de seixanta receptes per al 16è Festival de Sopes del Món Mundial
← ‘Les dessous de Barbara’, el combinat de circ 55
La plaça dels Jardins d’Alfàbia enllesteix la seva remodelació →
7 hores ago Es tiempo de aventuras!! !
4 hores ago “A Brossa”, mitgera artística del poeta i artista plàstic Perejaume ubicada a la plaça de la Prosperitat i dedicada a Joan Brossa. Una obra que en aquest any 2019, en què se celebra el centenari del naixement de Brossa, pren un sentit especial. Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia. És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. Els elements de la seva poesia,
9 hores ago Buenos días #missmayerlovers ! ♀️. . La nueva temporada trae consigo nuevos retos y, a veces, también la voluntad de evolucionar, mejorar o transformarse. Tanto a nivel interno como, por qué no, externo . . Un pequeño cambio estético puede convertirse en un impulso para atreverse a hacer cosas que hasta ahora habían quedado reservadas para tiempos mejores. Sea ese el objetivo o no, aquí va la muestra de nuestra modelo de hoy, Ana, que busca encarar este ciclo con un nuevo look en Miss Mayer Estilistes, y que lo celebra así de alegre con una copita de #cava , ¡Salud! .
5 hores ago La Columna ja està oberta, ja hem tornat de vacances, piles carregades i "con las manos en la masa"!! Recordeu que avui obrim de 13 a 0.00 h. La Columna ja está abierta, ya hemos vuelto de vacaciones, pilas cargadas y con las manos en la masa!! Recordad que hoy abrimos de 13 a 0.00 h.. #lacolumna #restaurantlacolumna #platets #tapas #bocaditos #cerveses #cerveza #beer #NouBarris #HortaGuinard ó
6 hores ago #tascatxondo #menu #noubarris #horta #hortaguinardo #guinardo #virreiamat #vilapicina #bcnfoodies #bcnfood #bcnmoltmes #bcn #menjarcasola #menjar #menjarbe #menjarsaludable #restaurants #restaurantesbcn
6 hores ago Desde Pelteucos te proponemos para después del Verano regenerar tu cuerpo y tu rostro de una forma intensiva e integral. #integral #intensiva #regenerar #despuesdelverano #estetica #noubarris #noubarrisola #vuelta #findecavaciones #cuidate #mimate #bondiq
3 hores ago La práctica me hará dueño auténtico del secreto, no sólo su conocimiento como creen los flojos. "2PAC SHAKUR" El maestro se hace a base de práctica, no de talento. #MAXIMOSPORTBARCELONA #2PAC #2PACSHAKUR #HIPHOP #MIKETYSON #IRONMIKE #MSB #GIMNASIO #GYM #DEPORTESDECONTACTO #BOXEO #KICKBOXING #JIUJITSU #TAEKWONDO #MUSCULACION #ASESORAMIENTONUTRICIONAL #OFERTA #SEPTIEMBRE #2019 #BARCELONA #BADALONA #BONPASTOR #SANTADRIA #SANTANDREU #SANTACOLOMADEGRAMANET #NOUBARRIS #LAMAQUINISTA #HOSPITALET #CATALU ÑA #ESPA ÑA
7 hores ago Vamos que empezamos semana!!! Y con esta causa limeña de tartar de atún rojo, no se empieza nada mal... @barlacholita #atunrojo #noubarris #searedtuna #foodporn #instafood #barcelona #restaurantes
7 hores ago Nos acaban de llegar los Pop de Pennywise basados en la segundo capítulo de It. Terroríficos #pennywise #it2 #funkopop #funkopopvinyl #noubarris #popstorebcn
3 hores ago Ja hem inaugurat dues de les 3 exposicions de "Barcelona 1979. La democràcia dels barris". La setmana vinent arriba la tercera! #gr àcia #noubarris #exposici ó #arquitecturaef ímera #NTEspais #fundaci ócarlespiisunyer #arxiumunicipaldebarcelona #ephemeral
3 hores ago Molt contents per participar de nou a la final del pa de Pagés catala 2019!! #noubarris #santandreu #barcelonacity #pagescatala #final #padeveritat | 0.571549 | curate | {"ca": 0.546561298590346, "es": 0.377402819307988, "fr": 0.0008543357539513029, "el": 0.0008543357539513029, "en": 0.07432721059376335} | http://www.noubarris.net/web40/?p=73902 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_19675 | Èxit rotund en un acte d’internacionalització del procés a Àustria Posted By: Geopolitica.cat 26 maig 2016[:ca]Sala plena per escoltar un acte sobre la independència de Catalunya, ponents cridant l’Estat espanyol i la UE a escoltar el clam sobiranista i públic local influent d’àmbits polític, econòmic i acadèmic amb ganes de preguntar sobre el tema –segons testimonis directes consultats pel Directe!cat- i prenent-s’ho seriosament, no com una anècdota folklòrica. Són els tres elements que s’han combinat de manera exitosa aquest dimecres al vespre en una conferència celebrada a Salzburg, Àustria, i que han contribuït a la internacionalització del procés al país centreeuropeu.L’alcalde de Salzburg, entre els presentsEls organitzadors de l’esdeveniment han estat la Delegació del Govern de Catalunya al país alpí i l’Institut de les Regions Europees (IRE), un influent ‘think tank’ del mateix estat que aglutina més de 120 entitats territorials de 21 països europeus. Juntament amb la col·laboració del Casal Català de Salburg i el Forschungsinstitut für politisch-historische Studien austríac, han estat capaços de ratllar el centenar d’assistents austríacs i també alemanys de perfils heterogenis, entre els quals personalitats com l’alcalde de Salzburg.Schausberger: “La independència és inevitable”Pel que fa al contingut de la sessió, els ponents han fet una radiografia del procés des de diversos punts de vista. El professor i fundador de l’IRE, Franz Schausberger, ha reiterat que, amb tot el coneixement que té dels intents catalans infructuosos de trobar un lloc a Espanya, considera des de la seva imparcialitat que la independència ara ja és “inevitable”. El també expresident de l’estat austríac de Salzburg també ha parlat de la necessitat que la UE estigui a l’alçada i es prepari millor per una ampliació interna i no esperi a que la situació esdevingui més tensa entre Catalunya i l’Estat espanyol.Catalunya necessita que el procés continuï “pacífic, democràtic i amb majoria social”En la mateixa línia s’ha posicionat un altre dels ponents, Kai-Olaf Lang, investigador del ‘think tank’ alemany Stiftung Wissenschaft und Politik. Tots dos han coincidit en la necessitat que hi hagi diàleg per part de Madrid. Pel que fa a Catalunya, han recomanat que el procés continuï de manera pacífica, democràtica i que disposi de majoria social. L’escriptora, traductora i periodista resident a Barcelona Krystyna Schreiber també ha intervingut per reflectir les habituals mancances en la premsa germanòfona a l’hora de parlar de l’actualitat sobiranista, que “no sempre reflecteix el punt de vista independentista”. La perspectiva i els plans de l’executiu de Puigdemont els han donat el delegat del Govern a Àustria, Adam Casals, i el secretari d’Afers Exteriors i de la UE català, Jordi Solé.Guifré Jordan Matilde
imparapla. | 0.8523 | curate | {"ca": 0.9964664310954063, "it": 0.0035335689045936395} | |
mc4_ca_20230418_14_254799 | La població hivernal d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre disminueix per l'assecament d'arrossars | NacióDigital
S'han comptabilitzat un total de 238.716 exemplars
per Redacció , Amposta, 4 de febrer de 2019 a les 13:09 |
Petit grup de fredelugues, una de les espècies més afectades per l'assecament hivernal dels arrossars | K. Storsberg/Arxiu PNDE.
És des del 2011 quan es va implantar al delta de l’Ebre l’assecament hivernal dels arrossars, com a mesura de lluita contra el cargol poma. En aquest marc, el 2019 la superfície d’arrossars del delta de l’Ebre inundada ha arribat només al 40,6%. Aquest fet explica els valors significativament baixos en quant a la població d’algunes espècies i grups molt vinculats a aquests arrossars inundats, segons exposa el Parc Natural del Delta.
És el cas d’algunes espècies de limícoles, com ara la fredeluga (Vanellus vanellus), amb 7.543 exemplars, un 49% menys que l’any passat, i la daurada grossa (Pluvialis apricaria), amb 1.800 exemplars, un 54% menys. En general, els limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics més ben representats al parc, amb 64.165 exemplars. Dins d'aquest grup, es troben algunes espècies amb valors molt alts, com el territ variant (Calidris alpina), amb 33.099 exemplars, un 22% més, i el territ tresdits (Calidris alba), amb 842, un 13% més.
Com a novetat, aquest hivern s’han detectat algunes espècies amenaçades d'aquests grups, entre les que destaquen l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala), amb sis exemplars; el morell xocolater (Aythya nyroca), amb (quatre exemplars), i també de fotges, com la fotja banyuda (Fulica cristata), amb dos exemplars. Cal destacar que enguany s’han vist espècies que només apareixen en hiverns freds al nord i centre d’Europa, com ara l’èider (Somateria mollissima), amb dos exemplars, i el morell d’ulls grocs (Bucephala clangula), amb un exemplar.
Pel que fa a les poblacions de cigonyes, capons, becplaners i flamencs, s’han detectat fins a 21.445 exemplars, amb alguns màxims històrics, com ara el de la cigonya blanca (Ciconia ciconia), amb 116 exemplars; el becplaner (Platalea leucorodia), amb 164 exemplars; el capó reial (Plegadis falcinellus), amb 9.202 individus. A més, dins de la família de les gavines i xatracs, destaquen els 591 exemplars de gavina capblanca (Chroicocephalus genei), mentre que dels rapinyaires diürns, destaquen dos exemplars d’àguila cuabarrada (Aquila fasciata).
Finalment, quant a la població d’ardeids s’han registrat xifres un 32% per sota del nivell de referència, amb un total de 8.871 exemplars. Concretament, ha afectat algunes de les espècies més abundants a l’hivern, com ara el martinet blanc (Egretta garzetta), han disminuït la presència en un 78%, arribant als 794 individus. També l’esplugabous (Bubulcus ibis), amb un 45% menys, i 2.284 exemplars, i el bernat pescaire (Ardea cinerea), amb un 30% menys i 3.083 exemplars. El martinet de nit (Nycticorax nycticorax) constitueix una excepció d'aquesta davallada generalitzada i enguany ha assolit, amb 1.879 individus, el màxim de la sèrie històrica.
El cens d’ocells hivernal al parc s’integra dins del International Waterbird Census (IWC), que té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d'aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del territori.
Enguany, el cens es va dur a terme entre el 7 i el 21 de gener, gràcies a la participació de 38 persones observadores, entre personal tècnic del parc natural, agents del Cos d’Agents Rurals i persones voluntàries. Es tracta d’un treball de gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies i aiguamolls), com per la gran quantitat d’ocells.
Territorials, Societat, fauna, Montsià, delta de l'Ebre, Baix Ebre, cens hivernal, aus aquàtiques, arrossars, Parc Natural del Delta de l’Ebre | 0.859174 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/172698/poblacio/hivernal/ocells/aquatics/al/delta/ebre/disminueix/assecament/arrossars |
mc4_ca_20230418_14_687136 | Govern rebutja la proposició de llei del PS per millorar els ajuts als autònoms
L'executiu insisteix que la modificació permet que les persones que fan una activitat per compte propi puguin compatibilitzar la reducció de la cotització i la percepció de la prestació prevista equivalent al salari mínim
Govern en una sessió de Consell General
CONSELL GENERAL / E. COMELLAS
Actualitzada 03/06/2020 a les 17:55
L'executiu ha emès un criteri desfavorable a la proposició de llei promoguda pel grup parlamentari socialdemòcrata que preveu augmentar la prestació dels autònoms que han vist aturada la seva activitat des del mes de març passat. El Govern considera que la recent modificació de la Llei omnibús promoguda per l'executiu "soluciona i millora" algunes de les situacions que pretén corregir la proposició del PS. També assenyalen que la modificació inclou altres casuístiques que van més enllà del text motiu d’anàlisi, i per tant millora la cobertura al teixit dels treballadors per compte propi. El Govern insisteix en el fet que la recent modificació aprovada permet que les persones que realitzen una activitat per compte propi puguin compatibilitzar la reducció de la cotització i la percepció de la prestació prevista equivalent al salari mínim. També es resol que la reducció significativa de l’activitat permeti a les persones que realitzen una activitat per compte propi acollir-se a una base de cotització equivalent al salari mínim fins que el Govern no declari per decret la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. Respecte a l'article de la proposició de llei que pretén que les persones que realitzen una activitat per compte propi puguin sol·licitar la suspensió temporal de la cotització a la CASS mentre el Govern no declari per decret la fi de la situació d’emergència sanitària, l'executiu no considera necessari modificar la llei en els termes plantejats, atès que la represa de l’activitat permet als treballadors per compte propi emprendre de nou la seva activitat, i si aquesta activitat s’inicia amb una davallada significativa de la xifra de negoci poden cotitzar sobre la base del salari mínim i percebre la prestació equivalent al salari mínim. D'altra banda, el Govern considera excessiu obligar per llei introduir carències hipotecàries generalitzades per als treballadors per compte propi de set mesos independentment de la situació de l’emergència sanitària. I és per aquest motiu que l'executiu ha decidit aplicar una doble mesura que considera més equilibrada. D’una banda, establir legalment carències directament vinculades als períodes de l’emergència sanitària i facilitar el desenvolupament d’un conveni sectorial del sector financer que permeti, seguint criteris validats internacionalment, ampliar aquestes carències a altres casuístiques. El PS també volia regular la reducció i garantia de subministraments bàsics a les persones físiques que realitzen una activitat per compte propi. L'executiu considera que aquesta proposició no aporta cap millora respecte a les mesures ja adoptades fins ara, ans al contrari, per FEDA, les distribuïdores privades i Andorra Telecom. El Govern finalitza el criteri publicat al Butlletí del Consell General que, tot i que coincideix en la importància que tenen els treballadors per compte propi en el teixit econòmic andorrà, es considera que el text "no aporta elements significatius que hagin de ser presos en consideració". I no s'han de prendre perquè alguns d’aquests aspectes ja es van introduir en la modificació de la Llei votada el 25 de maig; d’altres perquè no cal que estiguin desenvolupats per la via legislativa, com són els que fan referència als subministraments bàsics; i perquè alguns d’aquests punts no respecten el principi de corresponsabilitat i de ponderació que ha de guiar l’acció política de les institucions del país. | 0.8749 | curate | {"ca": 0.9924733973527122, "en": 0.007526602647287828} | https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2020/06/03/el_govern_emet_criteri_desfavorable_proposicio_llei_del_per_millorar_els_ajuts_als_autonoms_161902_1125.html |
macocu_ca_20230731_0_205212 | Paníssim
Forn de pa, Pastisseria i degustació. Gran varietat de pans artesans, pastisseria tradicional i moderna! | 0.47273 | curate | {"pt": 0.07207207207207207, "ca": 0.9279279279279279} | |
mc4_ca_20230418_5_300759 | SETMANA PLENA D'ACTES PREVIS A LES FESTES | CRONISTA DE GATA DE GORGOS
SETMANA PLENA D'ACTES PREVIS A LES FESTES
La novena al patró de Gata comença dijous 17
Dissabte, sorteig de palcos i barraques per a les festes
Molts són els actes que tindrem a Gata aquesta setmana. Es nota que estem a les setmanes previes a les festes patronals. Per de prompte, demà dimarts dia 15 es farà el plenari a l'Ajuntament, l'ordinari corresponent a juliol.
A nivell de santoral, dimecres dia 16 caldrà felicitar a totes les Carmen, Mari Carmen i demés compostos. És la verge patrona dels mariners i la dels escapularis. Gata tingué una confraria temps abans.
Dijous dia 17 comença a l'ermita la novena al Santíssim Crist del Calvari. De demà a dijous publicaré la relació de predicadors que estaran a la novena.
Divendres 18 serà a la replaceta del Calvari, el sopar pro-recaudació per a la rehabilitació de la planta baixa del Centre Parroquial "Verge del Carme". Es completarà la rifa i sortejarà un quadre de la pintora Asunción Torres, donat per a l'ocasió.
Dissabte 19, el protagonisme el tindrà la comissió de festes patronals. Tots els interessants en els palcos i barraques per a les festes, estaran de sopar a l'antic camp de futbol de "Les Sortes", per a procedir al sorteig del lloc on es tocarà. Hi haurà també ball.
El cap de setmana -sobre tot dissabte-, quintos i comissió aprofitaran per a començar a eixir a repartir els programes de festes patronals per les cases, que acabaran a mitat de setmana que ve.
14/07/2014 08:43 cronistadegata #. ACTES | 0.761439 | curate | {"en": 0.07591623036649214, "es": 0.028795811518324606, "fr": 0.03664921465968586, "ca": 0.8363874345549738, "pt": 0.02225130890052356} | http://cronistadegata.blogia.com/2014/071402-setmana-plena-d-actes-previs-a-les-festes.php |
cawac_ca_20200528_11_75666 | Recuperar la sisena hora costaria més de 86 milions d´euros
La seva supressió va ser una de les primeres decisions del Govern d'Artur Mas
04.05.2013 | 06:30
BARCELONA | EFE/DDG El cost econòmic de recuperar la sisena hora en les 1.276 escoles públiques catalanes on ja no s'imparteix costaria 86,05 milions d'euros, segons una estimació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Així ho indica la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, en una resposta parlamentària al diputat d'ICV-EUiA Joan Mena, que demanava conèixer l'aplicació de la sisena hora a les escoles públiques. L'actual curs escolar 2012-2013, només 418 escoles tenen implantada l'ampliació de la sisena hora per a tots els alumnes, i són centres situats en entorns econòmicament deprimits. A la resta, 1.276 escoles no hi ha sisena hora encara que sí compten amb el recurs del Suport Escolar Personalitzat (SET, en les seves sigles en català), que es dirigeix als escolars que presenten diverses dificultats d'aprenentatge al llarg del curs, i s'imparteix tant en horari escolar com fora del mateix, segons la decisió de les escoles. D'acord amb la resposta parlamentària, entre les escoles que tenen la sisena hora i les que tenen el recurs del SET, caldrien 2.487 mestres nous per estendre l'ampliació horària a tot l'alumnat. "L'estalvi teòric de dos exercicis pressupostaris (cursos 2011-2012 i 2012-2013) seria aproximadament de 172 milions", indica la consellera en la seva resposta. La supressió de la sisena hora en la gran majoria d'escoles públiques va ser una de les primeres decisions del Govern d'Artur Mas i va provocar ja el passat curs protestes dels pares d'alumnes, especialment de la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya, que va iniciar una campanya de recollida de firmes. | 0.887747 | curate | {"ca": 0.9898534385569335, "de": 0.010146561443066516} | http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2013/05/04/recuperar-sisena-hora-costaria-mes-86-milions/615810.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_255618 | L’Artrosi és el desgast progressiu del cartílag articular. Causa dolor, rigidesa i incapacitat funcional. Aquest desgast de les articulacions és originat per l’ús de les articulacions amb l’edat, i a causa de defectes congènits del cartílag.
L’Artrosi apareix quan es produeix un desequilibri entre la fabricació i la destrucció del cartílag. Quan disminueix el gruix del cartílag es produeix un acostament dels dos extrems ossis (pinçament articular) provocant fissures al cartílag, que arriben fins a l’os. Aquest procés de degeneració del cartílag articular, posteriorment provocarà la destrucció de la superfície articular.
Amb l’edat augmenta la freqüència d’afectació, malgrat que no és una conseqüència ineludible d’envelliment articular. L’Artrosi pot afectar totes les articulacions del cos, però apareix majoritàriament a les articulacions de càrrega com ara el genoll o el maluc, així com la columna i els dits de les mans. Hi ha determinats factors que augmentaran el risc de patir una degeneració articular, com ara l’obesitat, l’excés d’activitat física i laboral, i la càrrega genètica.
La malaltia degenerativa del cartílag evolucionarà en diverses fases:
➡ Inicialmen, el cartílag es debilita i es trenca, perdent elasticitat.
➡ A la fase següent, perd gruix.
➡ A la fase final, l’extrem de l’os deixa d’estar recobert pel cartílag exposant-se a la fricció i a la càrrega per la qual no està preparat. Consegüentment, l’os es torna més dur i compacte per poder resistir la pressió a la qual es troba sotmès.
El símptoma fonamental de l’artrosi és el dolor, inicialment apareix amb el moviment i millora amb el repòs tot i que en fases avançades de la malaltia pot aparèixer també durant un període de descans. Un altre símptoma característic és la inflamació articular i les crepitacions durant la mobilització de l’articulació.
Actualment no hi ha un tractament curatiu per a l’Artrosi, però sí que hi ha teràpies mèdiques que poden alleugerir i millorar la simptomatologia per millorar la qualitat de vida del pacient. L’objectiu fonamental del tractament és alleugerir el dolor i mantenir la capacitat funcional.
A la Clínica Salus comptem amb un equip de traumatòlegs que poden atendre a les persones que pateixen aquesta malaltia i ajudar-les a pal·liar el dolor.
Dr. Àlex Muset
Navegació d'entrades
Dos habitatges on la vegetació juga un paper fonamental
La fidelitat a uns orígens artesans
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
VOLS COL·LABORAR?
T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?
Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns! | 0.792386 | curate | {"ca": 0.9290805416963649, "es": 0.045616535994297935, "fr": 0.001781895937277263, "en": 0.0060584461867426945, "pt": 0.013186029935851747, "st": 0.0042765502494654314} | https://lham.net/que-es-lartrosi/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_50666 | GOLD PROJECTS és una empresa que va iniciar la seva activitat l’any 2009 a Catalunya en l’àmbit de les fonamentacions espacials en concret en petit diàmetre (PQD), donant servei comercial en la contractació d’obres per grans empreses. Actualment s’ha remodelat l’empresa amb l’objectiu de proporcionar solucions per al desenvolupament sostenible en els àmbits de medi ambient, energies renovables i prospecció geològica i minera. També som distribuïdors de barita en les seves diferents varietats i sorra silícia. | 0.794908 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.goldprojects.es/que-fem/ |
wikipedia_ca_20230401_0_182248 | Estadi Constant Vanden Stock
Stade Constant Vanden Stock és un estadi de futbol situat a la ciutat de Brussel·les a Belgica. El propietari del camp és el RSC Anderlecht que hi juga els seus partits com a local. La seva capacitat màixma és de 28.063 espectadors el que el converteix en el quart estadi amb major aforament de la lliga belgica i de Bélgica. Va ser inaugurat el 1917. | 1 | perfect | {"en": 0.07446808510638298, "ca": 0.925531914893617} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=182249 |
mc4_ca_20230418_10_278723 | La lírica culinària de Rosa dels Vents mira als EUA – Arxiu d'actualitat local
La lírica culinària de Rosa dels Vents mira als EUA
Segons Informa El Punt Avui El cicle Lírica culinària, que dirigeix el xef Enric Herce al restaurant Rosa dels Vents del Sallés Hotel & Spa Cala del Pi de Platja d’Aro, comença avui una nova edició estiuenca dedicada a la música i la gastronomia tradicionals dels Estats Units, sota el títol Això és Amèrica. En total, seran sis nits de dimecres –excepte el 4 de juliol, festa nacional nord-americana, que és dijous–, fins al 31 de juliol, amb un Menu of traditional american cuisine concebut per Herce –amanida de col clàssica, gambes criolles, peix espasa a l’estil negre Cajun o pastís de carn Meat Loaf, entre altres propostes– maridat amb diverses actuacions de gospel, rock, blues, jazz i altres músiques afroamericanes. Aquests sopars amb concert comencen sempre a les 9 del vespre.
Aquesta nit hi actuarà La Madam Boogie, un trio de boogie woogie i jazz tradicional de Nova Orleans. El dijous 4 de juliol hi haurà programa doble, amb el grup de rock and roll, rockabilly i country Frank Harvey & The Ratones i el cor Gospel d’Aro, dirigit per José Alberto Aznar.
El 10 de juliol la música serà a càrrec del trio Jazz’t Sing i el 17 de juliol hi haurà més jazz, amb Just Friends Trio. El 24 de juliol hi tornarà el rock clàssic de Frank Harvey & The Ratones, i el 31 clourà el cicle The Jazz Gangs.
La lírica culinària de Rosa dels Vents mira als EUA added by Redacció on 26/06/2013 | 0.893201 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elridaura.com/noticies/cultura/9724/la-lirica-culinaria-de-rosa-dels-vents-mira-als-eua.html |
crawling-populars_ca_20200525_13_24524 | Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Un minúscul flascó d'oli d'argània pot costar fàcilment 50 euros. Aquest preuat oli cosmètic és molt útil per la nutrició de la pell per les seves propietats hidratants, regeneradores i antiedat. De color mel, ric en Omega-6, Omega-9 i en vitamina E, l'oli d'argània es produeix amb els pinyols de l'arbre del mateix nom, endèmic del Marroc, molt resistent a la sequera. Aquesta espècie en perill d'extinció i protegida per la UNESCO, creix silvestre en sòls semiàrids i produeix les llavors d'on se'n fa l'oli miraculós. Per què és tan car l'oli d'argània?
Mònica Ruiz, emprenedora i fundadora de Kapunka afirma que "a vegades, el desconeixement i la manca d'informació sobre un producte ens fa emetre afirmacions com que l'oli d'argània és car. Si tenim en compte el seu procés, les seves propietats i els beneficis per la salut humana, el seu valor no ens semblarà tant". El segment de preus d'aquest producte és variable i ampli, des de 30 mil·lilitres entre 5 i 7 euros fins als 30 mi·lilitres a un preu de 290 euros. Tot dependrà de la qualitat del producte, la puresa de l'oli i el procediment, manual o industrial.
L'argània espinosa és un arbre mil·lenari, del fruit del qual s'obté la llavor que dóna origen a l'oli d'argània. Té el seu origen en el Magrib, que significa, literalment "lloc on es pon el sol". L'anomenat "arbre de la vida" es remunta a l'època del Terciari (fa 65 milions d'anys). Se sap que els fenicis, aproximadament l'any 1200 aC, ja l'utilitzaven com el millor oli per donar llum a les candeles.
"Se sap que els fenicis, aproximadament l'any 1200 aC, ja l'utilitzaven com el millor oli per donar llum a les candeles"
Les tribus berbers, amb un territori que s'estenia des de les costes atlàntiques del Magrib fins al riu Nil, l'han utilitzat durant segles com a font de salut, bellesa i alimentació. A través de les tribus berbers, es va començar a deduir que l'oli d'argània aportava molts beneficis.
Llavors, quines propietats té? L'experta ho explica: "Les propietats que ens aporta són moltes, partint de la base de la seva pròpia composició. Podem començar pels àcids greixosos saponificables, que són el 99%, i els àcids greixosos insaponificables 1%". A més, té quatre tipus de tocoferol (que tenen la capacitat de preveure la destrucció oxidativa dels lípids que envolten les membranes cel·lulars) i en quantitats molt altes. També conté escalè, una propietat important per la conducció i absorció de l'oli d'argània. Aquestes característiques estan molt buscades per les multinacionals del sector cosmètic.
Dones marroquines fan oli d'argània amb una premsa manual | iStock
Es pot emprar com a oli pur o formant part de la composició de productes dermofarmacèutics, com la crema, l'emulsió, el sèrum, el gel de bany, el xampú o l'exfoliant. És recomanable per a hidratar el cabell, aportant-li lluentor i suavitat i per a les ungles, gràcies al principi actiu lupeol present en la seva composició. Així mateix, és ideal com a hidratant corporal, afavorint la restauració del mantell hidrolípid de la pell i no deixant-la greixosa. No genera barbs, eflorescència primària de l'acne, per la qual cosa és apte per a pells greixoses amb tendència a l'acne. És cicatritzant, per la qual cosa és recomanable per ajudar a la cicatrització de cremades i ferides, així com per a la prevenció i disminució d'estries.
A més és ideal per eliminar i prevenir els signes de l'envelliment cutani. És a dir, actua com a producte antiedat, disminuint i prevenint l'aparició d'arrugues i aportant lluminositat, flexibilitat i suavitat al rostre. És molt adequat per a calmar eritemes, és a dir, irritacions cutànies; és antisèptic i antifúngic.
Tota aquesta meravella s'aconsegueix amb un procés complicat: "La primera fase és la recol·lecció manual i el trencament de la closca. Seguidament, el fruit de l'argània passa per una premsada en fred i dos tipus de filtració per evitar les partícules volàtils i la humitat".
Però és que les llavors de l'arbre creixen en zones àrides, amb unes condicions dures per a la seva recol·lecció. De manera tradicional, les llavors es cullen quan el fruit està madur i a terra a l'estiu, perquè espines i branques de l'arbre dificulten que es puguin collir directament. També es recollien els fruits que les cabres defecaven. La premsa es fa a mà amb pedres per obtenir una pasta de la polpa. Del puré resultant s'obté l'oli per degoteig.
La industrialització de la producció d'oli d'argània va afectar negativament les dones de les zones rurals, encarregades de produir aquest producte
En el procés industrial s'usa una màquina vibradora per moure els arbres i desprendre els fruits i per premsar-los fins i tot s'afegeixen químics per estovar la closca de les ametlles. Durant la dècada dels noranta, el sector agrari marroquí va industrialitzar la producció d'aquest oli, afectant negativament les dones de les zones rurals, que eren tradicionalment les encarregades de produir aquest producte. Més tard, el govern marroquí va crear ajudes i va promocionar la creació de cooperatives de dones que encara avui dia produeixen l'oli de manera tradicional.
El rang de preus, per tant, oscil·la bastant.
Però només el producte més pur és el que compta amb les qualitats reals. Hi ha molts productes i productors que afirmen incloure o ser oli d'argània. Però el nostre àvid lector podrà identificar que, efectivament, si un pot en el lineal d'un supermercat es ven com a "oli d'argània" i el preu no és de dues xifres, és que segurament és fals.
"El màrqueting fa molt mal respecte a dir realment el que està venent. Molts dels productes que posen a la venda les marques comercials enganyen els consumidors amb el contingut dels envasos. Fan campanyes de màrqueting potents, però cadascú sap realment el que està venent", afirma Ruiz.
Per evitar aquestes "falsificacions" existeix la norma Ecocert que "valida que els paràmetres de l'oli d'argània estan intactes abans d'envasar-lo". Per poder beneficiar-se de totes les propietats que conformen l'oli d'argània és necessari que "aquest sigui cent per cent pur i que contingui la garantia certificada".
Prèmium
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva | 0.670288 | curate | {"ca": 0.9599060297572435, "oc": 0.008613938919342208, "es": 0.01284259984338293, "fr": 0.007047768206734534, "no": 0.009083790133124511, "en": 0.0025058731401722788} | : /afterwork/oli-argania-preu-car-luxe_2101336_102.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_873571 | URGENT: S'organitza un AUTOBÚS DE SUPORT CAP A L'AUDIÈNCIA NACIONAL(MADRID). Sortida dijous 20 de setembre a la nit des de Girona amb estació a Barcelona. Es tornarà el divendres 21 al vespre. Les interessades envieu un correu a autocar_arrova_elsud.org i truqueu al 616458615
Les interessades Vaja, no pensava que fos només per a dones. Ara no podré venir...
però si no hi aniries igualment i ho saps, ets tant pesat i tant impertinent home...
Si vols fer quelcom de constructiu, digues tu també que aquesta manera de parlar és una ximpleria. En cas que te n'adonis, és clar. Si no, no cal que t'hi fiquis. Jo faig això pel bé de la nostra llengua.
ets un impertinent | 0.716304 | curate | {"ca": 0.8919330289193302, "es": 0.0319634703196347, "hu": 0.0487062404870624, "it": 0.0273972602739726} | |
vilaweb_ca_20220728_0_29542 | La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha explicat que proposarà un augment d’uns 120 milions d’euros en el pressupost de 2020 per a les universitats del Principat. En declaracions a TV3, Chacón ha assegurat que els rectors ‘tenen tota la raó’ de queixar-se del dèficit de finançament del sistema universitari i ha assegurat que el seu departament treballa per incrementar el pressupost. A més, ha dit que caldria incrementar el pressupost en més de 500 milions d’euros els cinc anys vinents ‘per apropar-se a la despesa mitjana que estan fent altres països d’Europa’.
Els rectors de les vuit universitats públiques catalanes van escenificar ahir al vespre el front comú per reclamar un millor finançament que faci sostenible el model. En concret, reclamen recuperar l’any vinent els 900 milions d’euros de finançament públic d’abans de la crisi i un pla d’inversions de 100 milions d’euros. Davant d’aquesta petició, Chacón ha explicat que el 2017 es van destinar al voltant de 800 milions d’euros i, per tant, amb la seva proposta d’increment de 120 milions d’euros s’assolirien les reclamacions dels rectors. A banda, ha explicat un pla d’inversions en cinc anys que englobaria 240 milions d’euros per la millora del finançament de l’activitat bàsica, que inclouria la reducció del dèficit i de preus; 180 milions d’euros per al sistema de recerca i 125 milions d’euros més per al finançament de centres de recerca i grans infraestructures.
La consellera ha afirmat, però, que aquesta és la seva proposta i que ara cal que Economia elabori tots els comptes. Per això, ha reivindicat el ‘caràcter social’ del seu departament, més enllà de Sanitat, Afers Socials i Educació, i ha confiat en què la conselleria estigui sensibilitzada en aquesta qüestió. Tot i això, ha reconegut que és ‘complicat’ gestionar un pressupost que ha assegurat que no és el que voldrien des del govern.
D’altra banda, ha assegurat que, si tingués els 60 milions d’euros que, segons diu, costaria rebaixar un 30% les taxes universitàries com va aprovar el parlament, ho faria ‘demà mateix’. Ha afegit que també treballa per incloure les beques salari i ha apuntat la necessitat d’equiparar els preus de graus i de màsters.
Per últim, Chacón ha afirmat que parla ‘gairebé cada setmana’ amb els rectors i que durant aquests dies també ha tingut trobades presencials amb alguns d’ells. Aquest dimecres està prevista una reunió entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques i el departament d’Economia. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/chacon-proposa-un-augment-de-120-meur-en-els-pressupostos-del-2020-per-a-les-universitats/ |
mc4_ca_20230418_14_618276 | Beckett (cràter) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Beckett (cràter)
Fotografia del cràter Beckett (centre) feta pel MESSENGER
40° 06′ S, 248° 48′ E / 40.1°S,248.8°E / -40.1; 248.8
quadrangle Neruda
Beckett és un cràter d'impacte de 60 km[1] de diàmetre de Mercuri. Porta el nom de la pintora australiana Clarice Beckett (1887-1935), i el seu nom va ser aprovat per la Unió Astronòmica Internacional el 2008. [1]
Va ser descobert al gener de 2008 durant el primer sobrevol del planeta de la sonda espacial MESSENGER. [2] El sòl no és llis i mostra una fossa en forma d'arc o d'un auricular d'un telèfon, que també es diu fossa central. La mida de la fossa és de 35 x 7,5 km. [3] Tal característica es pot haver originat de la caiguda d'una cambra magmàtica subjacent a la part central del cràter. [3] Aquesta característica és semblant a la de les calderes volcàniques de la Terra quan es col·lapsen. [4]
↑ 1,0 1,1 «Beckett». Gazetteer of Planetary Nomenclature. United States Geological Survey, 07-10-2016. [Consulta: 18 maig 2017].
↑ «MESSENGER Views an Intriguing Crater». JHU/APL, 20-01-2008. [Consulta: 18 novembre 2009].
↑ 3,0 3,1 Gillis-Davis, Jeffrey J.; Blewett, David T.; Gaskell, Robert W.; Denevi, Brett W.; Robinson, Mark S.; Strom, Robert G. «Pit-floor craters on Mercury: Evidence of near-surface igneous activity». Earth and Planetary Science Letters, 285, 3-4, 2009, pàg. 243–250. Bibcode: 2009E&PSL.285..243G. DOI: 10.1016/j.epsl.2009.05.023.
↑ «A Newly Pictured Pit-Floor Crater». JHU/APL, 30-09-2009. [Consulta: 18 novembre 2009].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Beckett_(cràter)&oldid=20518626»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 nov 2018 a les 18:52. | 0.50061 | curate | {"ca": 0.5758293838862559, "en": 0.24644549763033174, "it": 0.06338862559241706, "uu": 0.0035545023696682463, "ru": 0.03613744075829384, "ro": 0.022511848341232227, "sv": 0.052132701421800945} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Beckett_(cr%C3%A0ter) |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_188011 | La computació quàntica torna a ser actualitat. Fa pocs dies es va fer públic que un ordinador quàntic havia pogut simular un forat de cuc per primera vegada, amb repercussions importants per a la física teòrica. Per una altra banda, fa poques setmanes IBM va anunciar el seu nou processador quàntic, que arriba als 433 bits quàntics o qbits, la unitat de processament d’aquesta mena de computadors. Google, Amazon i Microsoft són unes altres grans companyies que competeixen en aquesta àrea, juntament amb moltes empreses emergents, algunes de les quals nascudes a l’aixopluc dels instituts de tecnologia més avantguardistes del món. S’hi inverteixen grans quantitats de diners, tant de governs com de la iniciativa privada.
La tecnologia quàntica permet de fer coses impensables en els ordinadors tradicionals i promet avenços formidables en àrees com ara desenvolupament de nous medicaments, previsió meteorològica, logística, materials i qüestions financeres. No és pas una evolució més dels ordinadors actuals, sinó un nou paradigma, anomenat “supremacia quàntica”. Tanmateix, hi ha veus, especialment dins el món científic, que dubten que aquesta tecnologia pugui tenir una aplicació pràctica més enllà de casos molt concrets. Tot seguit analitzem aquesta tecnologia fascinant, els desafiaments que afronta i com es podria acabar fent servir.
Què és, un ordinador quàntic?
Entendre exactament com funciona una computadora quàntica és a l’abast de molt poca gent, atès que implica tenir coneixements avançats de física, aquells relacionats amb la mecànica quàntica. Per a la resta, bàsicament ens interessa entendre en què es diferencien dels ordinadors normals i quins són els seus avantatges i inconvenients. En primer lloc, cal dir que els ordinadors tradicionals són basats en la física quàntica: fan ús de semiconductors, transistors i microxips. Tot i això, no operen quànticament. Un ordinador com el que tenim a casa funciona amb bits. És la unitat bàsica d’informació, que pren la forma de 0 o 1, les combinacions de la qual defineixen la informació, el text que llegim i les imatges i vídeos que mirem.
D’una manera semblant, un ordinador quàntic empra bits quàntics, que també prenen la forma de 0 i 1. Tanmateix, i a diferència dels ordinadors convencionals, els bits quàntics també prenen combinacions d’aquests dos valors simultàniament. A més, quan s’ajunten uns quants bits quàntics es produeix un fenomen conegut com a entrellaçament quàntic, de manera que es relacionen entre si i podem predir un bit quàntic a partir d’un altre, encara que estiguin separats físicament, a l’altra banda del planeta. Tot plegat, i en termes pràctics, fa que els bits quàntics puguin contenir més informació que no pas els bits tradicionals i s’hi pugui operar més de pressa. El resultat és que un ordinador quàntic pot fer certs càlculs matemàtics ràpidament, mentre que una computadora tradicional arribaria a trigar milers d’anys a completar-los.
IBM ha presentat fa poc la seva nova generació de processadors quàntics (imatge: IBM).
Aquest aspecte és clau, perquè un dels inconvenients de la informàtica tradicional és l’escalabilitat: per tractar problemes realment complexos cal usar com més va més bits, i arribem fàcilment a límits infranquejables. De fet, un bit quàntic el podem definir amb bits, però en necessitem molts de seguida. Si amb un ordinador de sobretaula podem simular entre 2 bits quàntics i 4, per simular 500 bits quàntics necessitaríem més bits que àtoms en tot l’univers. Aquest és el punt fort principal de la informàtica quàntica: tractar un volum d’informació inviable amb la computació tradicional. De fet, la idea dels ordinadors quàntics neix els anys vuitanta del segle passat, quan els físics, mentre s’enfrontaven amb problemes de física quàntica, van arribar a la conclusió que amb un ordinador tradicional no es podrien resoldre mai i que calia dissenyar una computadora que es comportés d’acord amb les lleis quàntiques. Tal com veurem, això té conseqüències en els usos que acabi tenint aquesta tecnologia. En qualsevol cas, els ordinadors quàntics no són pas nous. S’hi treballa de fa molt temps.
El 2019 s’arriba a una fita dins el camp: Google diu haver assolit la “supremacia quàntica”, el terme definit per dir que un ordinador quàntic és més ràpid que no un de tradicional. Tot seguit, va ser qüestionat per IBM, que deia que un ordinador convencional podria operar encara més de pressa. IBM és un competidor directe per a desenvolupar el processador quàntic amb més bits quàntics. Mentre Google en té un amb 53 bits quàntics, IBM n’acaba de presentar un amb 433, cosa que triplica de cop el nombre de la seva generació anterior, de 127. El nou desenvolupament estarà disponible en línia el 2023, al seu servei web, i esperen d’arribar als 1.000 bits quàntics. La companyia pensa superar els 4.000 a partir del 2025. Ara, no són els únics que ens permeten d’experimentar amb un ordinador quàntic al núvol: Amazon, Google i Microsoft tenen serveis semblants.
Hi ha molt d’interès en aquesta tecnologia, tant en l’àmbit privat com als estats. Per una banda, podria permetre de fer nous fàrmacs, millorar les previsions meteorològiques, optimitzar les rutes de repartiment logístic i fer models més bons d’inversió borsària. Per als estats, pot representar un element de seguretat fonamental: podria desxifrar fàcilment missatges encriptats. Cosa que també és una amenaça greu per la privacitat de la gent, sigui dit de passada.
L’avantatge dels ordinadors quàntics enfront dels tradicionals en aquesta mena d’anàlisi és que en aquestes àrees es fan servir models i fórmules matemàtiques amb uns quants components que s’hi van afegint a mesura que els volem perfeccionar o que tinguin més detall. Un component interacciona amb els altres, de manera que com més components hi ha, les interaccions creixen exponencialment. Mentre que en bits també n’hem d’augmentar exponencialment el nombre, amb els bits quàntics tan sols en calen uns quants més.
Els inconvenients dels ordinadors quàntics
Operar un ordinador quàntic no és gens senzill. De fet, cal pensar-hi com si fos un superordinador tradicional, un gran computador que ocupa una habitació sencera. Gairebé es pot dir amb tota certesa que un ordinador quàntic no substituirà mai un ordinador de sobretaula, si més no durant les dècades vinents. En primer lloc, un ordinador quàntic necessita computadores tradicionals per a funcionar. Cal executar algorismes que siguin capaços de llegir la informació dels bits quàntics. Per les seves característiques quàntiques, un bit quàntic té valors simultanis, i cal que un algoritme interpreti quin és el valor més probable. També hi ha errors i s’han de corregir. I això també vol dir més bits quàntics, que al seu torn també tenen errors. Tot plegat fa que alguns experts considerin que per obtenir resultats pràctics comercialment, més enllà de fer uns càlculs molt concrets i limitats, calen ordinadors quàntics entre deu mil bits quàntics i deu milions. I ací comencem a trobar barreres que poden acabar essent infranquejables.
La primera, i més important, té a veure amb com es generen els bits quàntics. Generar-los és relativament fàcil. Són partícules subatòmiques contingudes en xips que, per evitar que interaccionin amb l’energia i més partícules que els facin perdre les seves propietats quàntiques, s’han de tenir a mil·lèsimes de grau per sobre del zero absolut (-273 °C). És a dir, cal generar una temperatura més freda que no la que hi ha a l’espai exterior, cosa que requereix un consum energètic molt alt, amb la despesa econòmica associada, l’ús de maquinària complexa i un espai gros. Els experts en fan befa: un ordinador quàntic és principalment una supernevera. Amb uns pocs centenars de bits quàntics és factible, però tenir milers o milions de xips quàntics refrigerats a aquestes temperatures, amb l’espai que ocupen, no és escalable.
Per això, companyies com IBM ressalten la fita tecnològica de créixer en nombre de bits quàntics. Però no perquè els xips quàntics siguin millors, sinó per haver aconseguit d’ampliar les capacitats de refrigeració en un mateix lloc. En aquest sentit, els experts apunten que en els ordinadors quàntics no es pot aplicar la llei de Moore dels xips tradicionals, que diu que, aproximadament, la capacitat de càlcul es dobla cada dos anys, gràcies a la miniaturització. Amb un ordinador quàntic ja tractem amb partícules subatòmiques. Si volem augmentar la capacitat de càlcul, hem d’augmentar l’espai que ocupa la computadora, fonamentalment el sistema de refrigeració.
I malgrat treballar amb temperatures molt pròximes al zero absolut, les propietats quàntiques, la coherència, es mantenen durant desenes de microsegons, temps durant el qual podrem llegir el bit quàntic –per cert, llegir-lo també farà perdre la coherència. Hi ha una alternativa: fer servir “trampes de ions”. Amb aquesta tècnica, la coherència quàntica dels bits quàntics es pot mantenir uns quants minuts. En contrapartida, els càlculs són molt més lents i no és clar quina de les dues tècniques és més bona en termes de resultats.
Per solucionar la qüestió de la refrigeració, es recerca per emprar mètodes que funcionin a temperatura ambient, com ara emprar la llum de làsers (fotons) i els defectes en la xarxa cristal·lina dels diamants. Ara per ara no existeix cap ordinador quàntic d’aquestes característiques i no és demostrat que sigui possible en un futur.
Per primera vegada un ordinador quàntic ha pogut simular un forat de cuc (imatge: Caltech).
Hi ha dues dificultats més. L’una són les interferències entre bits quàntics. Quan n’hi ha de junts, comencen a afectar-se entre si, cosa que posa en dubte l’escalabilitat del nombre de bits quàntics –que es puguin crear computadors quàntics amb desenes de milers o milions de bits quàntics. L’altra són els algorismes. Ara per ara, el desenvolupament dels ordinadors quàntics és centrat en la part tecnològica: com generar els bits quàntics, com refrigerar-los, com evitar interferències i errors… Però sense els algorismes que sàpiguen llegir-los, un computador quàntic no serveix de res. Ara com ara, n’hi ha molt pocs, la major part d’utilitat comercial nul·la. Cal fer molta més recerca en aquest àmbit.
Quins seran els usos principals de la computació quàntica?
Val a dir que les crítiques o els inconvenients exposats anteriorment provenen de l’àmbit científic i, en canvi, el desenvolupament de la computació quàntica és en mans dels enginyers. No seria la primera vegada que els segons són capaços de tirar per terra els arguments dels primers i assolir fites pensades impossibles fins aleshores. Un dels exemples més recents són els camions elèctrics, en què uns quants acadèmics de tot el món argumentaven que les bateries, per la seva poca densitat energètica, ocuparien massa espai dins els vehicles i no serien pràctics. Tanmateix, els enginyers han demostrat que les reticències científiques han estat errònies. En el cas dels ordinadors quàntics podria passar una cosa semblant. O no.
L’exemple que posen els crítics és el de la fusió nuclear. Una tecnologia que en teoria és possible, però que a la pràctica es demostra inviable, amb la famosa dita sorneguera que van passant els anys i la fusió nuclear és sempre quaranta anys endavant. És més, fins i tot si mai arriba a ser una realitat, és possible que no tingui sentit econòmic ni pràctic enfront de les renovables. Amb les computadores quàntiques podria passar igual. De fet, per a solucionar càlculs comuns, un computador tradicional continuarà essent millor i més econòmic que no un ordinador quàntic, que solament és apte per als problemes que un ordinador tradicional no pot afrontar.
Tot plegat ens porta a una altra equivalència: els acceleradors de partícules. Els ordinadors quàntics podrien esdevenir una eina molt potent (i cara) per als acadèmics. Per a resoldre les grans qüestions científiques, però amb aplicacions pràctiques escasses en l’àmbit comercial, més enllà de poder fer uns càlculs matemàtics molt concrets.
Unes quantes companyies ja ofereixen serveis de computació quàntica (fotografia: IBM).
Els detractors apunten un altre aspecte a tenir en compte: l’econòmic. Segons aquestes veus, aquests darrers anys hauríem viscut en una bombolla de promoció de la computació quàntica per obtenir el finançament necessari per tirar endavant el desenvolupament tecnològic d’aquesta mena d’ordinadors que hauria creat expectatives molt allunyades de la realitat –desxifrar missatges com si res, guanyar diners en borsa, crear medicaments que eliminarien les malalties, predir la meteorologia i els efectes del canvi climàtic…
En qualsevol cas, es pot dir que els ordinadors quàntics són una eina útil per a la recerca científica. Tal com hem vist al començament, han estat capaços de simular per primera vegada un forat de cuc, cosa que relaciona la teoria de la relativitat general d’Einstein amb la mecànica quàntica. És el que es coneix com a ciència bàsica, necessària perquè augmenta el nostre coneixement, però sense una aplicació pràctica directa. La gran incògnita és si podrà passar d’ací a ser ciència aplicada i a tenir usos comercialment útils per a empreses i persones. En tot cas, una cosa és clara: sembla que haurem de renunciar a tenir un ordinador quàntic al despatx de casa.
Manel Ollé: “La transformació econòmica de la Xina implicarà turbulència social”
ds., 03/12/2022 - 21:40
Els avalots contra l’incendi, dissabte passat, d’un bloc de pisos a la regió del Xinjiang s’han convertit en un moviment de protesta sense precedents que en qüestió de dies ha recorregut la Xina de cap a cap, d’Ürümqui a Xangai. El detonant immediat de les manifestacions ha estat la política de covid zero de Pequín, que, més de dos anys després de l’esclat de la pandèmia, continua mantenint el país en unes restriccions draconianes. Però rere l’esclat d’ira d’aquests darrers dies hi ha un malestar més profund amb les polítiques de Xi Jinping i el Partit Comunista Xinès que evidencia les tensions incipients d’un règim aparentment invulnerable. En parlem amb Manel Ollé, professor titular d’història i cultura de la Xina contemporània a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Acaba de publicar Islas de plata, imperios de seda (Acantilado).
—Per contextualitzar: aquestes són les protestes més importants des de Tiananmen, fa més de trenta anys?
—De protestes a la Xina n’hi ha hagut moltes, aquests anys, fins i tot de molt més virulentes. N’hi ha hagut en què s’han cremat seus del partit, per exemple. Però normalment tenen una agenda més social –qüestions laborals, per exemple– i un àmbit més local, adreçades sovint contra la seu del partit de la província de torn o bé contra la policia local. Ara, però, és la primera vegada en dècades en què es veuen missatges directament contra el partit, com també contra Xi, d’una manera tan explícita. El focus de les protestes, a més, ha estat més difús, i moltes han passat als grans centres de població del país: s’han vist protestes a Xangai i les grans universitats, per exemple. És un moviment molt més estès i de caràcter molt més explícitament polític que no els que s’han vist fins ara.
—La política de covid zero fa gairebé tres anys que manté la Xina en un estat d’excepció permanent. En un moment en què la majoria de restriccions han desaparegut a la resta de països, per què el règim s’hi continua aferrant?
—Hi ha uns quants factors que expliquen per què la Xina manté la covid zero. Un dels més importants té a veure amb les vacunacions. Tenir un índex de vacunació molt alt ha permès a molts països de conviure amb el virus, però a la Xina les vacunes que s’han posat –de fabricació local– no tenen l’efectivitat que tenen les occidentals, i per qüestions propagandístiques el règim no n’ha volgut comprar: van posar molt d’esforç a fer-ne de pròpies, i després no s’han volgut fer enrere. Una qüestió relacionada és que no s’ha prioritzat inocular la població gran, que encara avui té unes taxes de vacunació molt baixes; s’ha vacunat sobretot la gent en edat laboral per poder mantenir l’economia en funcionament. A més, com que la immunitat de la població és molt baixa –precisament perquè no s’ha vacunat prou i hi ha hagut molt pocs casos–, afluixar les mesures de restricció ara tindria un impacte molt gran sobre el sistema sanitari, que no podria assumir l’augment de casos.
—Hi ha cap més factor?
—Hi ha també una qüestió de caràcter més polític. Al llarg de la pandèmia, la Xina ha desplegat una campanya comparativa molt forta: s’ha fet molt d’èmfasi en el fet que la xifra de morts ha estat molt inferior a la dels altres països. Això ha despertat un triomfalisme molt gran, i si el govern es fes enrere ara es veuria com una gran derrota. Pensem també que aquest octubre hi ha hagut el vintè congrés del Partit Comunista Xinès. Ha estat un moment molt delicat en què interessava evitar possibles turbulències polítiques. Això també explica per què s’ha mantingut la política de covid zero: és una estratègia que necessita i legitima un control social molt fort.
—Sembla, per tant, que el règim no té gaires opcions en relació amb la covid zero…
—Sí, té mala peça al teler. És un panorama molt complicat. A tot estirar, pot relaxar les mesures anticovid parcialment, o almenys aplicar-les de manera menys expeditiva. Les seves mesures no són equiparables a les nostres: perquè ens en fem una idea, precinten els edificis confinats tot soldant-ne les tanques exteriors. També tenen camps de confinament, als quals s’emporten els positius –vulguin o no– per aïllar-los. Això es va arribar a proposar aquí, però ben aviat es va veure que seria completament il·legal. Els impediments sobre la mobilitat són absoluts, i això crea molt malestar. Crec que el que govern provarà de donar-ne la culpa als governs locals, que Pequín sempre ha fet servir com a cap de turc: com que cada província decideix exactament com s’aplica la normativa, sempre que hi ha queixes el govern central pot dir, per a aturar el descontentament ciutadà, que això ha estat una mala aplicació de la normativa a escala local.
—L’eficàcia en la gestió de la pandèmia havia estat, fins ara, un dels grans triomfs polítics de Xi Jinping. Per a un dirigent que recolza una part del seu poder en un culte de personalitat fervent, què implica el fracàs de la política de covid zero?
—Si aquestes protestes són diferents de les anteriors és perquè Xi Jinping va centralitzar la gestió de la pandèmia des del principi, i això ha fet que el focus d’atenció sigui ell, no pas sobre les autoritats locals. Fins ara, el govern ha aconseguit de projectar una imatge triomfalista amb referència al coronavirus, però aquesta imatge originalment es va construir per a respondre a la indignació inicial per la manca de transparència sobre el primer brot a Wuhan. No va ser fins que la resta del món va començar a actuar, de manera descoordinada i matussera, que es va voler mostrar al poble que a la Xina la gestió de la covid sí que es feia bé. Passa que aquest èxit es basava en l’aplicació de mesures socialment duríssimes. Originalment, la gent va acceptar-les com a mal menor, però el sentiment ha canviat a mesura que s’han anat allargant i la resta del món ha començat a aixecar les restriccions. A la llarga, la covid zero s’ha convertit en una trampa que la Xina s’ha parat a si mateixa: justament per aquest triomfalisme no s’han volgut importar vacunes estrangeres, i s’ha optat per dependre més del control físic que no pas de les inoculacions. Però amb les noves variants, com ara l’òmicron, ja pots tancar la gent, que el virus circula igualment.
—Molts manifestants també han denunciat la manca de llibertat d’expressió.
—La covid zero ha creat una olla de pressió, perquè ens entenguem, i això ha fet que el malestar per estar tant temps subjugat agafi una dimensió més política. Les protestes segurament no tindran un gran recorregut; la diferència amb Tiananmen és que aquesta vegada no hi ha cap sector del partit que doni suport a la visió dels manifestants. L’eficàcia del control digital hi ajuda: el govern s’ha moderat a l’hora de reprimir per no despertar més protestes, però sí que ha col·leccionat tota mena d’informació dels manifestants. Una altra tàctica ha estat avançar les vacances universitàries, perquè als campus ha estat on s’han centrat les protestes. Això sí que pot preocupar el govern: que les elits urbanes, com ara els estudiants universitaris, es revoltin, perquè la seva complicitat aguanta l’ordre polític.
—Més enllà de reprimir, el règim pot fer servir la tecnologia per evitar que els moviments de protesta proliferin?
—Hi ha un sector de joves que tecnològicament són més espavilats, i que com a tals poden esquivar la censura, si bé breument. L’objectiu del govern és evitar el contagi d’aquest sector reduït a la societat en general. He parlat amb estudiants xinesos que estan aquí i m’han dit que han parlat amb els seus pares sobre les protestes i que ells no en tenien ni idea. Per què? Perquè és gent normal que mira la televisió oficialista, i que quan entra en unes xarxes socials tan controlades és difícil que vegi res sobre les protestes. Naturalment, també hi ha una capacitat dissuasiva o repressiva posterior: el govern no solament té capacitat de censura, sinó que també ha desenvolupat amb molta força la capacitat de vigilància a través de càmeres i sistemes d’intel·ligència artificial per a identificar persones. Això li permet de fer córrer el missatge que s’identifiquen persones encara que duguin màscara, tan sols a partir de paràmetres molt concrets com ara la manera de caminar. El govern no vol crear màrtirs, però sí que vol espantar la població per evitar protestes com les que hi va haver a Hong Kong.
—Aquesta situació també ha tingut un gran impacte en l’economia d’un país acostumat al creixement constant. La desocupació juvenil, per exemple, va arribar a una taxa rècord d’un 19,9% aquest estiu.
—Aquesta és l’altra dimensió. Crec que en les protestes hi ha una part de cansament psicològic, però també hi ha un fort component econòmic. Qui ha anat acumulant els excedents de la riquesa creada durant els darrers anys és l’estat, més que no pas la població en general. Això ha permès al govern d’aguantar un cop fort com ara mantenir les fronteres tancades durant tant de temps, però la gent comuna, en canvi, ha patit més. Els més perjudicats han estat els negocis petits, que són els que més s’han ressentit de les restriccions –com aquí, però durant molt més temps. Molts han hagut de tancar, o bé es troben en una situació molt precària.
—Aquestes darreres dècades, la legitimitat del règim s’ha sustentat en els seus resultats econòmics: les restriccions de llibertats són més fàcils de tolerar si la riquesa del país augmenta any rere any. Ara es posa en dubte aquest equilibri?
—Fins fa una dècada, la societat civil havia estat relativament tolerada a la Xina: mentre no es qüestionés la centralitat del partit, es podia fer bàsicament el que es volgués. Això ha canviat considerablement aquests darrers deu anys: el retrocés de les llibertats informatives, comunicatives i culturals ha estat molt fort, i el poder s’ha centralitzat entorn del lideratge de Xi Jinping. El control a les xarxes, per exemple, és molt més dur que no abans, i els joves això ho han notat molt. Aquest tomb s’explica a partir de la crisi del 2008. La crisi va fer veure a la Xina que no podia continuar essent la fàbrica del món, perquè cada vegada que el món entri en crisi és inevitable que li deixi de comprar productes, i, per tant, l’economia xinesa se’n ressentirà. Això va obligar el partit a tendir cap a un model econòmic centralitzat i centrat en el consum intern, més que no pas en les exportacions, amb un paper molt més actiu de l’estat. S’ha deixat de perseguir el creixement il·limitat per a centrar-se en objectius de caràcter estratègic, orientats a deslligar l’economia xinesa dels Estats Units. Això ha dut desequilibris interns de caràcter estructural. Mentre l’economia creixia, una part important de la societat podia tolerar l’hegemonia del partit en canvi de dividends econòmics. Era una situació similar a la del franquisme tardà, en què les classes mitjanes toleraven el règim, tot i no ser-ne simpatitzants, perquè podien tenir el seu sis-cents, els seus béns de consum. Però ara això s’ha acabat, perquè el país es troba abocat a una transformació econòmica que implica desocupació, protestes i, per tant, turbulència social.
El precedent d’Elena Iontxeva: una clau que pot alliberar la immunitat de Puigdemont de les mans de Llarena
ds., 03/12/2022 - 21:40
Una eurodiputada del Partit Socialista de Bulgària, Elena Iontxeva, pot tenir la clau perquè el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) reconegui que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van ser víctimes de persecució política –fumus persecutionis– durant la tramitació i aprovació del suplicatori al Parlament Europeu. De fet, el cas de Iontxeva era un dels arguments de Gonzalo Boye contra l’actuació de l’eurocambra, però en la vista de la setmana passada a Luxemburg fou la presidenta del tribunal, Anna Marcoulli, qui el va posar damunt la taula.
Durant la sessió, el representant europeu, Norbert Lorenz, es va enrocar rere el relat del jutge Pablo Llarena, segons el qual la immunitat no protegeix els eurodiputats perquè són perseguits per uns fets –el referèndum de l’1-O i la declaració d’independència del 27-O– que van passar abans no comencés la legislatura. Aleshores, Marcoulli li va recordar que el febrer passat l’eurocambra va tombar el suplicatori contra Iontxeva, tot i que la fiscalia búlgara la investigava per un suposat delicte comès entre el 2010 i el 2018.
L’advocat del Parlament Europeu es perd en el laberint de les immunitats de Puigdemont
Després del revés de la presidenta del tribunal, Lorenz van intentar de fugir d’estudi i va dir que el cas de Iontxeva era incomparable amb els de Puigdemont, Comín i Ponsatí: “La fiscalia de Bulgària no va saber explicar per què havia tardat tants anys a investigar-ho. El seu era un cas de diners en un compte a l’estranger.” La resposta no va satisfer Marcoulli, que va insistir en la incoherència entre el precedent de l’eurodiputada búlgara i l’argumentari de Llarena emparat pel Parlament Europeu. En aquest moment, Lorenz va fer-se enrere.
—Aleshores matiseu la vostra resposta? En alguns casos concrets, els fets que han passat abans del mandat poden justificar de tombar un suplicatori, no?
—Sí, senyoria. Però parlem de casos extrems. No dubto que els demandants defensen una acció i una activitat política, però els casos no són comparables.
La carta Iontxeva era una de les armes de la defensa de Gonzalo Boye, però és especialment significatiu que la presidenta del tribunal forcés públicament la contradicció de Lorenz, que de retruc era la de les representants de l’estat espanyol –Andrea Gavela Llopis i María José Ruiz Sánchez–, que amb prou feines van intervenir en la sessió. De fet, demostra que Marcoulli és conscient de la complexitat de la situació de Puigdemont, Comín i Ponsatí. “En el context de possible fumus persecutionis, les dates de les euroordres no van fer saltar les alarmes del parlament?”, va arribar a demanar al lletrat europeu.
La defensa pretén invalidar el suplicatori per manca d’imparcialitat –pel biaix del president de la Comissió d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez (Ciutadans), i el ponent de l’informe, el neonazi búlgar Ànguel Djambazki–, però sobretot per persecució política, perquè pot fer que la justícia europea reconegui que disposen de totes les immunitats –la que els protegeix a l’estat on són elegits (no reconeguda pel Suprem espanyol); la que els protegeix a la resta de la UE (reconeguda cautelarment pel TJUE); i la que permet d’anar i tornar dels plens i reunions de l’eurocambra–, fet que els facilitaria el retorn al Principat.
La persecució d’Elena Iontxeva
Elena Iontxeva és una periodista d’investigació que va ser elegida eurodiputada en les eleccions del 26 de maig de 2019. Havia estat diputada del Partit Socialista de Bulgària al parlament búlgar. Al seu país és coneguda per la seva trajectòria periodística, especialment per haver denunciat la corrupció en les altes esferes polítiques. Això li va causar l’animadversió de l’ex-primer ministre Boiko Boríssov, que va governar –entre una allau d’escàndols– entre el 2009 i el 2021.
El gener del 2019, la fiscalia general la va acusar d’haver emblanquit capitals per mitjà d’una empresa deslocalitzada. Concretament, els fons haurien sortit del Corporate Commercial Bank, una de les entitats bancàries principals de Bulgària, que el 2014 va fer fallida. Iontxeva sempre ha negat les acusacions i ha denunciat que és víctima d’una persecució política pels seus postulats anticorrupció. De fet, una de les seves al·legacions és que la primera denúncia la van presentar dos membres del partit de Boríssov.
L’octubre del 2019 –igual que Llarena–, la fiscalia va fer la petició del suplicatori, que es va endarrerir arran de la pandèmia. La tramitació va ser marcada per tres elements: la incapacitat de la fiscalia d’argumentar per què no s’havia obert abans una investigació; el fet que el TEDH va acceptar la demanda de l’eurodiputada contra el govern búlgar, i la filtració d’un àudio a les xarxes socials, en què se sent la veu de Boríssov instant a “cremar Elena Iontxeva”.
Amb tot plegat, el ponent de l’informe del suplicatori, Gilles Lebreton (Rassemblement National), va defensar que calia tombar-lo perquè hi havia “elements concrets” de fumus persecutionis. “La veracitat i la gravetat excepcional d’aquests elements susciten sospites serioses sobre la possible intenció de perjudicar l’activitat política d’Elena Iontxeva i, en particular, la seva activitat com a diputada del Parlament Europeu, sense que el fet que l’actuació [de la fiscalia] comencés abans de les eleccions sigui prou en aquest cas per a dissipar-les”, diu el document.
La Comissió d’Afers Jurídics va aprovar l’informe amb 14 vots a favor i 11 en contra. Una decisió que més tard va ratificar el ple de l’eurocambra. El 15 de febrer d’enguany, l’eurocambra va denegar el suplicatori per 418 vots a favor i 264 en contra. “Els arguments dels eurodiputats són clars i les autoritats búlgares els han de tenir en compte. Els procediments penals no s’han de fer servir com a garrots polítics, no ha d’haver-n’hi cap dubte. Calen reformes i garanties d’imparcialitat i neutralitat política”, va piular Iontxeva.
Аргументите на евродепутати са ясни и те трябва да се отчетат от българските власти. Наказателните производства не трябва да се използват като политически бухалки – не трябва да има минимум съмнение в това. Нужни са реформи и гаранции за безпристрастност и политически неутралитет
— Elena Yoncheva (@ElenaYoncheva) February 15, 2022
Troben la noia de catorze anys que va desaparèixer fa una setmana a Pedralbes
ds., 03/12/2022 - 20:30
Els Mossos d’Esquadra han trobat la Nayara, la noia de catorze anys que va desaparèixer el 26 de novembre al barri de Pedralbes de Barcelona. Han confirmat que es troba bé, però no n’han donat més informació. No se sap on ha estat trobada ni on ha passat els set dies que ha estat desapareguda.
Localitzada sana i estàlvia la Nayara. Gràcies per la vostra col·laboració
Localizada sana y salva Nayara. Gracias por vuestra colaboración https://t.co/gy5CyR6Mbc
— Mossos (@mossos) December 3, 2022
La policia espanyola situa a Valladolid l’origen de les cartes incendiàries
ds., 03/12/2022 - 18:52
La policia espanyola assenyala que l’origen de les cartes incendiàries és la ciutat de Valladolid, segons que ha avançat El Mundo. Ara, la investigació difícilment podrà identificar la persona que les va enviar –tan sols amb la traçabilitat dels sobres–, perquè les va deixar en bústies de correu ordinari.
Les cartes, que produeixen una petita deflagració quan s’obren, han estat detectades a l’ambaixada d’Ucraïna i dels Estats Units, a la Moncloa –amb Pedro Sánchez com a destinatari–, al Ministeri de Defensa espanyol, a la base militar de Torrejón de Ardoz i en una empresa armamentística de Saragossa.
La investigació de les missives la instrueix l’Audiència espanyola, concretament el jutge José Luis Calama, i segons fonts consultades per la premsa espanyola es descarta que hi hagi més d’una persona rere els enviaments. De fet, la policia espanyola diu que l’autor no disposa d’una logística gaire sofisticada.
Cal recordar que a banda de les cartes incendiàries, ahir el Ministeri d’Afers Estrangers d’Ucraïna va informar que unes quantes ambaixades i consolats del seu país havien rebut paquets ensangonats que contenien ulls d’animal. El portaveu d’aquest ministeri, Oleg Nikolenko, va explicar que les ambaixades d’Hongria, els Països Baixos, Polònia, Croàcia, Itàlia, Madrid i Àustria i els cònsols de Nàpols, Cracòvia i Brno n’havien rebut.
Detenen un lladre que provava de robar un mural de Banksy a Ucraïna
ds., 03/12/2022 - 18:03
Les autoritats ucraïneses han informat de la detenció d’una persona per haver intentat de robar un mural de l’artista Banksy a Hostomel, a la regió de Kíiv. “Un grup de persones han intentat de robar el grafiti. Han retallat la imatge del mur d’un habitatge que havia estat destruït pels russos”, ha explicat el responsable de l’administració militar de la regió, Oleksii Kuleba.
El mateix Kuleba ha dit que grafiti no ha sofert danys i ha destacat que hi ha agents investigant els fets. Així mateix, les autoritats estan estudiant què fer amb el mural, que ha quedat separat del mur.
“Vull destacar que les obres de Banksy a la regió de Kíiv estan protegides per la policia. Després de tot, aquestes imatges són un símbol de la nostra lluita contra l’enemic. Són testimoni del suport i de la solidaritat amb Ucraïna de tot el món civilitzat”, ha afegit.
Els alvocats valencians es podran consumir tot l’any, segons els productors
ds., 03/12/2022 - 17:54
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) i l’Associació de Productors d’Alvocats (ASOPROA) han assegurat que els alvocats valencians es podran consumir “durant tot l’any” perquè les varietats cultivades al País Valencià —Hass, Fuerte, Lamb Hass, Reed, Bacon i Maluma— engloben tot el calendari.
Els productors han fet aquest anunci en un acte promocional dels alvocats valencians, que s’emmarca en la campanya de Molt de Gust, impulsada per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
Aquesta campanya pretén impulsar el posicionament comercial i el consum de productes de qualitat diferenciada i ecològics del País Valencià i referents de proximitat, però també protegir el patrimoni dels productors i empènyer una cuina de producte i de relat.
El País Valencià té 2.800 hectàrees de plantacions d’alvocats. A més, aquest producte ha guanyat protagonisme en els mercats europeus pel valor afegit que ofereix des del punt de vista de proximitat, seguretat alimentària i respecte al medi ambient, segons AVA-Asaja.
Puig diu que és partidari de modificar la llei del “només sí és sí” si no compleix el seu objectiu
ds., 03/12/2022 - 16:41
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha dit que és partidari d’introduir “alguna mena de reforma” en la llei de garantia integral de la llibertat sexual, també coneguda com la llei del “només sí és sí”. En aquest sentit, el cap del consell ha afirmat que les modificacions legals s’han d’entomar amb normalitat si la llei no compleix el seu objectiu en moments determinats.
En declaracions als mitjans durant una visita al Brindis del Cava de Requena, Puig ha afegit que la llei s’ha impulsat per a “beneficiar a la societat i, en aquest cas, a les dones, el que no pot ser és que es produeixin conseqüències que no són positives”. A més, ha comentat que el més important és que les dones estiguin protegides.
Tot i defensar una possible modificació de la llei, Puig ha recordat que encara s’han de pronunciar de manera definitiva el Tribunal Suprem espanyol i la fiscalia sobre els seus afectes.
Pelé es manté estable, però continua rebent tractament mèdic
ds., 03/12/2022 - 15:24
“Sóc fort i continuo amb molta esperança.” L’ex-futbolista Edson Arantes do Nascimento, més conegut com a Pelé, es troba estable i el seu estat de salut no ha empitjorat aquestes darreres vint-i-quatre hores. Ell mateix ha volgut tranquil·litzar els afeccionats d’arreu del món escrivint un missatge a les xarxes socials, en què ha explicat que respon bé al tractament per una infecció respiratòria.
L’astre brasiler va ingressar dimarts a l’Hospital Israelita Albert Einstein de Sao Paulo per una mala resposta al tractament amb quimioteràpia. El setembre passat li van extirpar un tumor del còlon. Les alarmes es van encendre quan ahir el diari brasiler Folha de Sao Paulo va informar que Pelé rebia tractaments pal·liatius per alleujar el dolor i la manca d’aire causats pel càncer, amb metàstasi a l’intestí, pulmó i fetge.
Tot i això, l’últim comunicat de l’hospital apunta que Pelé, de vuitanta-dos anys, encara rep tractament i el seu estat de salut es manté estable. L’ex-jugador s’ha dirigit als afeccionats per a transmetre calma. “Vull que estigueu calmats i positius. Sóc fort i tinc amb molta esperança. Continuo el meu tractament com sempre”, va escriure Pelé ahir.
Pelé va desenvolupar gairebé tota la seva carrera al Brasil, concretament al Santos –618 gols en 636 partits oficials–, amb el qual va guanyar sis títols de lliga, deu títols Paulista, dues Copes Libertadores, dues Intercontinentals i una supercopa intercontinental. Tot i això, la fama planetària la va aconseguir gràcies als èxits amb la selecció brasilera, que va comandar en tres Mundials (1958, 1962 i 1970).
Expedienten un policia de Badalona per haver perdut la pistola en un cinema
ds., 03/12/2022 - 14:26
L’Ajuntament de Badalona ha obert un expedient a un agent de la Guàrdia Urbana que no comunicar que havia perdut la seva arma reglamentària en un cinema. El consistori ha incoat un expedient a l’agent —que tot i que habitualment complia funcions d’escorta, en aquell moment estava fora de servei— tant per perdre l’arma com per ocultar-ho, una falta molt greu i una de greu, respectivament. Segons el cos l’agent hauria comès una falta molt greu per “negligència inexcusable”.
Fonts de l’ajuntament asseguren que els fets van passar el 16 d’octubre del 2021 a una sala del cinema del Centre Comercial Màgic, mentre l’agent estava fora de servei amb la seva parella. L’endemà, a primera hora del matí, el servei de neteja va trobar l’arma a una butaca del cinema i ho van comunicar a la seguretat privada del centre, que al seu torn va avisar els Mossos.
La policia catalana va contactar amb la Guàrdia Civil per confirmar de qui era la pistola i va constatar que era de l’Ajuntament de Badalona. Paral·lelament, l’agent va anar al cinema tan bon punt es va adonar que no tenia l’arma per tal de recuperar-la, i després que el servei de seguretat li relatés què havien fet amb la pistola, es va dirigir a la comissaria dels Mossos, on li van retornar.
La Guàrdia Urbana va concloure la investigació el 26 d’octubre del 2021 en constatar tant la falta molt greu per perdre l’arma com la greu per no comunicar-ho, però finalment ara el departament de recursos humans del consistori ha decidit d’obrir l’expedient. Tot i això, i encara que l’agent estava citat el 28 de novembre per parlar sobre el cas, no va comparèixer.
Convoquen una marxa de torxes a Barcelona en contra de la repressió
ds., 03/12/2022 - 13:29
Unes quantes organitzacions i entitats antirepressives han convocat una nova marxa de torxes abans de Nadal en record dels represaliats. La mobilització serà el 17 de desembre a la plaça de la Universitat de Barcelona a les 19.00 del vespre. “Amnistia total, unitat, organització i lluita” és el lema.
#AmnistiaTotal #LlibertatPresosPolítics pic.twitter.com/IiXKpIBHiv
— Plataforma Antirepressiva de Barcelona (@antirepreBCN) December 3, 2022
“Aquest clam va per totes les preses i presos polítics, als milers de persones represaliades que heu patit la repressió per lluitar contra aquest Règim antidemocràtic i per lluitar per uns drets i llibertats que aquest estat ens nega amb violència dia rere dia”, diu el manifest de la marxa.
Detenen el president del club d’atletisme de Cambrils arran d’una denúncia per haver abusat de menors
ds., 03/12/2022 - 13:12
El president del club d’atletisme de Cambrils (Baix Camp) de seixanta anys va ser detingut dimarts pels Mossos d’Esquadra arran d’unes quantes denúncies d’abusos a menors d’entre tretze i setze anys. Segons fonts policíaques, l’home hauria realitzat tocaments a més de mitja dotzena de nenes del club d’atletisme. Després de passar a disposició judicial dimecres, l’entrenador va quedar en llibertat amb càrrecs.
Polèmica per un “m’agrada” de la Guàrdia Urbana a Twitter en contra de Colau
ds., 03/12/2022 - 12:29
La Guàrdia Urbana de Barcelona és el centre de la polèmica arran d’un “m’agrada” a un piulet en contra del govern d’Ada Colau. Concretament, el perfil de la policia ha donat suport a un missatge del polèmic portaveu sindical dels Mossos, Toni Castejon, en què lamenta que el consistori hagi lliurat la medalla d’honor de la ciutat a Sos Racisme.
Indignació per un regal de la BRIMO a Ana Rosa Quintana
Medalla de honor a esta asociación. Y en discurso acusa a @GUBBarcelona de hacer batidas racistas. Aquí vale todo, paga el honor de los agentes, no pasa nada. Nadie le ha contestado o recriminado nada. Que vergüenza dais @bcn_ajuntament , pero mucha. Nivel leyenda. Así va todo… https://t.co/aqwdPIvgl1
— Toni-castejon (@CastejonToni) December 1, 2022
El 30 de novembre, el govern municipal va lliurar les medalles d’honor i va reconèixer la feina de SOS Racisme aquests darrers vint-i-cinc anys contra el racisme. En l’acte, un representant de l’entitat va dir al govern de Colau que encara hi havia molta feina a fer i va lamentar que la Guàrdia Urbana fes batudes racistes que perseguien persones “per la seva aparença en nom d’una suposada seguretat”.
La policia identifica els estrangers més del triple de vegades que no pas els autòctons
En el seu piulet, Castejon escriu: “Medalla d’honor a aquesta associació. I en el discurs acusa la Guàrdia Urbana de fer batudes racistes. Aquí s’hi val tot, paga l’honor dels agents, no passa res. Ningú no li ha contestat o recriminat res. Quina vergonya que feu, Ajuntament de Barcelona, però molta. Nivell llegenda. Així va tot…”
El portaveu ha escrit el missatge en un repiulet del sindicat SIP-FEPOL, que incorpora el tall del representant de SOS Racisme. En el seu escrit, el sindicat acusa l’entitat d’encobrir activitats il·legals i acusa l’Ajuntament de Barcelona de menystenir el prestigi dels agents de la Guàrdia Urbana.
“Qui mana a la Guàrdia Urbana?”
La CUP ha criticat que la polèmica demostra que els sindicats de la Guàrdia Urbana estan farcits de membres de l’extrema dreta. En aquest sentit, el candidat Jordi Estivill ha lamentat que l’Ajuntament de Barcelona hagi deixat que aquests elements hagi aconseguit el control de la policia.
Així mateix, ha fet costat a Sos Racisme davant dels atacs dels representants sindicals de la Guàrdia Urbana. “Sí, la Guàrdia Urbana participa en batudes racistes on s’aturen veïnes per perfil racial”, ha piulat.
Si els molesten les veritats, fem que tothom ho vegi.
Sí, la Guàrdia Urbana participa en batudes racistes on s'aturen veïnes per perfil racial. Tot el suport a @SOSRacis
davant els atacs que està patint. pic.twitter.com/hNEKuoNJYd
— Jordi Estivill (@kikoP9) December 3, 2022
Els Mossos investiguen la mort a ganivetades d’un jove a Figueres
ds., 03/12/2022 - 10:37
Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort d’un home a Figueres (Alt Empordà) després d’haver sofert una agressió de matinada. Cap a quarts de quatre, la Guàrdia Urbana ha alertat els Mossos que un jove havia estat agredit a la Rambla. Unes quantes dotacions policíaques s’han desplaçat al lloc dels fets. El noi ha estat traslladat en estat greu a l’Hospital Doctor Josep Trueta de Girona, on hores més tard s’ha confirmat que ha mort.
Investiguem la mort violenta d'un home d'avui a la matinada a Figuereshttps://t.co/yLZZMeKWvt pic.twitter.com/PxDx9sq2oG
— Mossos (@mossos) December 3, 2022
En una piulada, el vice-batlle i responsable de Seguretat de Figueres, Pere Casellas, ha dit que l’agressió havia estat durant una baralla amb arma blanca entre dues persones aparentment drogades al carrer de Monturiol i ha afegit que tots dos implicats semblava que estaven indocumentats i no eren de Figueres.
Els cossos policials estan investigant una baralla amb arma blanca entre dues persones aparentment drogades al carrer Monturiol aquesta nit, amb el resultat d’un mort, a manca de més informació sembla que estan indocumentades i no són de Figueres. Confio en una ràpida resolució.
— Pere Casellas (@perecasellas) December 3, 2022
La mare de la catalana empresonada a Oman denuncia que el govern espanyol “no fa res”
ds., 03/12/2022 - 08:34
. Les autoritats espanyoles treballen per aconseguir un tractat que permeti aquest trasllat, però la mare denuncia que el govern espanyol no fa res. “No actuen”, ha dit. Reyes denuncia que en un primer moment va ser enganyada, ja que l’advocat amb qui va contactar, i de qui li va facilitar el contacte l’ambaixada, no és lletrat i tan sols pretenia treure-li diners.
Fonts properes al cas reconeixen que obtenir l’acord per traslladar-la és difícil i per això s’estan cercant dreceres. La dificultat rau en el fet que un acord de trasllat pot tardar entre deu i quinze anys en tancar-se, sempre que els dos estats tinguin voluntat d’arribar a un pacte. De fet, el professor de Dret Penal de la Universitat de Cadis Diego Boza ha posat en dubte al mateix mitjà que Oman pugui tenir incentius per acceptar un conveni pel missatge que podria enviar, en deixar que una presa marxi del país. En tot cas, apunta que l’habitual en els convenis de trasllat és que el tractat inclogui un compromís de compliment de la condemna, i posa com a exemple un que existeix amb Aràbia Saudita.
Les fonts properes al cas indiquen que Oman ja té un esborrany sobre la taula per part de l’estat espanyol, però no hi han donat resposta.
L’altra via seria l’indult, però per aconseguir-lo, cal esperar a un mínim de tres quarts de la condemna, que en aquest cas serien entre divuit i dinou anys. Tot i això, fonts del Ministeri de Justícia d’Oman han confirmat que el temps màxim d’estada a la presó és de vint-i-cinc anys per a persones condemnades a cadena perpètua.
D’altra banda, fonts parlamentàries espanyoles defensen que el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol està portant el tema amb discreció perquè fer públiques segons quines coses podria ser contraproduent. Defensen també que el consolat espanyol a Oman pot visitar la jove i li va fent un seguiment.
En aquest sentit, fonts properes han explicat que l’ambaixada al país àrab ha visitat la noia 32 vegades des que està empresonada. A més, defensen que des d’Exteriors, la Unió Europea i Cooperació es continua impulsant la negociació d’un acord de trasllat de persones condemnades amb les autoritats d’Oman.
La jove reclama ajuda
La mare ha alertat en declaracions a Catalan News que la filla està cada cop més malament psicològicament. De fet, en una carta recent a la seva mare la jove assegura ser algú “diferent i trencada per dins”. “Traieu-me d’aquí si us plau”, suplica.
Les portades: “Alerta a la UE per les cartes intimidadores contra ambaixades d’Ucraïna” i “Barcelona farà pagar a Amazon per entregar paquets a domicili” | 1 | perfect | {"ca": 0.9633464616948291, "es": 0.013933003006818278, "en": 0.008131114216745013, "it": 0.007262948375894634, "bg": 0.005886587896497692, "ja": 0.000550544191758777, "fr": 2.1174776606106806e-05, "la": 0.0004234955321221361, "pt": 0.00044467030872824293} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_238724 | Maquinària i logística – T’oferim una àmplia selecció de maquinària, que permet complir amb les funcions més importants a qualsevol banquet, per fer-vos gaudir com mai. Tant si busques carros, neveres, barbacoes, fogons, bombones, fregidores, forns, mampares… Aquí els trobaràs tots.
Empresa
Blog
Contacte
Cercar
fr
en
es
ca
fr
en
es
ca
Menu
ÒPERA
Muntatges
Producte
Close
Coberteria i serveis
Porcellana
Teixits
Mobiliari
Vidre
Maquinària i logística – T’oferim una àmplia selecció de maquinària, que permet complir amb les funcions més importants a qualsevol banquet, per fer-vos gaudir com mai. Tant si busques carros, neveres, barbacoes, fogons, bombones, fregidores, forns, mampares… Aquí els trobaràs tots.
Empresa
Blog
Contacte
Cercar
Lloguer banda polièster blau marí
Codi producte:LTXBPBM
0,80€
quantitat de Lloguer banda polièster blau marí
Afegeix a la cistella
Afegir a pressupost
Aquest producte ja el tens al teu pressupost
Consulta el teu pressupost
Productes relacionats
Marro salvatge
0,90€ – 22,00€ Visualitza els productes
Rococó verda
22,00€ Visualitza els productes
Lloguer cubre xintz negre 220x220cm
9,10€
Afegir a pressupost
Aquest producte ja el tens al teu pressupost
Consulta el teu pressupost
Lloguer cubre blau marí 240x240cm
11,00€
Afegir a pressupost
Aquest producte ja el tens al teu pressupost
Consulta el teu pressupost
Horari oficina
de Dilluns a Divendres
de 9 a 13h i de 15 a 18h
fr
en
es
ca
C. Montnegre, 70
17180 Vilablareix (Girona)
C. Montnegre, 70. 17180 Vilablareix (Girona)
T. 972 406 373 / F. 972 400 953
[email protected]
Horari
de Dilluns a Divendres
de 9 a 13 h i de 15 a 18.30 h
ÒPERA LLOGUERS · © 2022 Tots els drets reservats · Disseny: Frame · Avís Legal · Política de privacitat
Fem servir cookies al nostre lloc web per a brindar-li l'experiència més rellevant recordant les seves preferències i visites repetides. Al fer clic a "D'acord", accepta l'ús de TOTES les cookies. No obstant això, pot visitar la Configuració de galetes per proporcionar un consentiment controlat. Llegir més
Configuració de cookiesACCEPT
Gestionar el consentiment
Tancar
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre habilitat
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Cookie
Duració
Descripció
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 mesos Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-non-necessary 11 mesos Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “No necessàries”.
viewed_cookie_policy 11 mesos La cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
No necessàries
non-necessary
Les cookies que poden no ser particularment necessàries per al funcionament de la pàgina web i que s'utilitzen específicament per recopilar dades personals de l'usuari a través d'anàlisi, anuncis i altres continguts integrats s'anomenen galetes no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l'usuari abans d'executar aquestes cookies al seu lloc web.
Cookie
Duració
Descripció
test_cookie 11 mesos
Rendiment
performance
Les cookies de rendiment s'utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web, el que ajuda a brindar una millor experiència d'usuari als visitants.
Cookie
Duració
Descripció
_gat 1 minut Google Universal Analytics instal·la aquestes cookies per restringir la taxa de sol·licituds per limitar la recopilació de dades en llocs de gran trànsit.
YSC 1 any Aquestes cookies les defineix Youtube i s’utilitzen per fer un seguiment de les visualitzacions de vídeos incrustats.
Publicitat
advertisement
Les cookies publicitàries s'utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes rastregen els visitants en els llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Cookie
Duració
Descripció
VISITOR_INFO1_LIVE 5 mesos Aquesta cookie la defineix Youtube. S'utilitza per fer un seguiment de la informació dels vídeos de YouTube incrustats en un lloc web.
Anàlisi
analytics
Les cookies analítiques s'utilitzen per comprendre com els visitants interactuen amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc.
Cookie
Duració
Descripció
_ga 2 anys Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per calcular dades de visitants, sessions, camapign i fer un seguiment de l’ús del lloc per a l’informe d’anàlisi del lloc. Les cookies emmagatzemen informació de forma anònima i assignen un número generat aleatòriament per identificar visitants únics.
_gid 1 dia Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants fan servir un lloc web i ajuda a crear un informe d’anàlisi de com està funcionant el lloc web. Les dades recopilades, inclosos el nombre de visitants, la font d’on han vingut, i les pàgines visitats de forma anònima. | 0.572666 | curate | {"ca": 0.9304059652029826, "pt": 0.0038111019055509527, "es": 0.015907207953603977, "fr": 0.020546810273405137, "it": 0.006462303231151615, "ro": 0.0009942004971002485, "eu": 0.0008285004142502071, "en": 0.02104391052195526} | https://www.operalloguers.com/producte/lloguer-banda-poliester-blau-mari/ |
macocu_ca_20230731_1_531504 | El Govern activa el nivell 3 del Pla Alfa en 333 municipis catalans
El cos d'Agents Rurals també s'activarà a partir de dissabte el tancament d'accessos a dos nous espais naturals protegits, el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i el Massís de l'Montgrí (Girona), segons un comunicat de la Generalitat d'aquest divendres.
Així mateix, s'ha limitat la circulació motoritzada en el medi natural en tots els municipis on està actiu el nivell 3 de al Pla Alfa, s'han clausurat les àrees de esbarjos i molts aparcaments d'accés a espais naturals han quedat tancats per tal d'evitar la afluència de persones.
Amb això, s'afegiran 53 municipis nous als 280 que ja tenien activat el nivell màxim per perill d'incendi forestal. | 0.831814 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_153399 | L'Àrea de Promoció Econòmica
Objectius de l'Àrea
Oferir un espai d’informació, orientació i formació per tota la societat de Santa Bàrbara i altres punts del nostre territori més proper.
Donar assessorament, suport i orientació en noves tecnologies a tota la societat i, en especial èmfasi, als col·lectius que presenten major necessitat, a fi d’evitar la fractura digital entre la ciutadania.
Oferir formació des de diferents vessants, amb especial atenció a la formació en TIC.
Fer participar a les empreses i persones en la societat de la informació.
Intentar facilitar a persones desocupades aquells mecanismes bàsics de recerca de feina, millora de l’ocupació i capacitació laboral.
Aprofitar les sinèrgies positives d’altres àmbits de l’administració pública i l’empresa privada per aconseguir millora en l’ocupació, la formació i el desenvolupament.
Oferir un espai per potenciar i difondre la cultura emprenedora, així com fomentar la creació d’empreses, el creixement i la excel·lència.
Donar a conèixer els mecanismes bàsics per potenciar l’emprenedoria al nostre territori.
Ser una eina d’utilitat per al comerç i empresa per al seu desenvolupament.
Promocionar i difondre Santa Bàrbara arreu del territori i mostrar els seus principals atractius. | 0.789673 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.santabarbara.cat/promocioeconomica/areapromocioeconomica/index.php |
macocu_ca_20230731_7_267414 | La galeria Carolina Rojo participa a ArteSantander amb la fotografia d'Iñaki Bergera
La galeria Carolina Rojo (Paseo de Sagasta, 72, Saragossa) participa en la fira ArteSantander, que se celebra del 25 al 29 de juliol, amb el projecte Twentysix (Abandoned) Gasoline Stations, de l’arquitecte i fotògraf Iñaki Bergera que exposarà a l'estand 39. L’artista nord-americà Ed Ruscha va fotografiar el 1962 vint-i-sis gasolineres de la mítica Ruta 66 que a l’any següent va publicar al llibre Twentysix Gasoline Stations. Cinquanta anys després que ho fes Ruscha, Bergera va retratar, l'any 2012, a manera d'homenatge al fotògraf nord-americà, vint-i-sis benzineres abandonades que va trobar durant el seu viatge en cotxe pel sud-oest dels Estats Units. La vint-i-quatrena edició de la Fira Internacional d’Art Contemporani ArteSantander se celebra al Palau d’Exposicions i Congressos de Santander. | 0.830172 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_302823 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contingut
move to sidebar
hide
Inici
1Història
Commuta la subsecció Història
1.1Segle XIX
1.2Segle XX
1.3Segle XXI
2Geografia
Commuta la subsecció Geografia
2.1Clima
2.2Districtes
3Demografia
4Vegeu també
5Referències
Toggle the table of contents
Kabul
170 llengües
Acèh
Afrikaans
Alemannisch
አማርኛ
Aragonés
Ænglisc
العربية
مصرى
Asturianu
Azərbaycanca
تۆرکجه
Башҡортса
Basa Bali
Bikol Central
Беларуская
Беларуская (тарашкевіца)
Български
বাংলা
བོད་ཡིག
Brezhoneg
Bosanski
Буряад
閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄
Нохчийн
Cebuano
کوردی
Qırımtatarca
Čeština
Чӑвашла
Cymraeg
Dansk
Deutsch
Zazaki
डोटेली
Ελληνικά
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
فارسی
Suomi
Võro
Føroyskt
Français
Arpetan
Nordfriisk
Frysk
Gaeilge
Gàidhlig
Galego
ગુજરાતી
Gaelg
Hausa
客家語/Hak-kâ-ngî
עברית
हिन्दी
Fiji Hindi
Hrvatski
Hornjoserbsce
Kreyòl ayisyen
Magyar
Հայերեն
Արեւմտահայերէն
Interlingua
Bahasa Indonesia
Interlingue
Ilokano
Ido
Íslenska
Italiano
日本語
ქართული
Qaraqalpaqsha
Taqbaylit
Kabɩyɛ
Gĩkũyũ
Қазақша
ភាសាខ្មែរ
ಕನ್ನಡ
한국어
Kurdî
Кыргызча
Latina
Lëtzebuergesch
Lingua Franca Nova
Ligure
Ladin
Lombard
Lingála
Lietuvių
Latviešu
मैथिली
Мокшень
Malagasy
Олык марий
Māori
Македонски
മലയാളം
Монгол
ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ
मराठी
Bahasa Melayu
မြန်မာဘာသာ
مازِرونی
Dorerin Naoero
नेपाली
Nederlands
Norsk nynorsk
Norsk bokmål
Novial
Occitan
ଓଡ଼ିଆ
Ирон
ਪੰਜਾਬੀ
Papiamentu
Polski
Piemontèis
پنجابی
پښتو
Português
Runa Simi
Română
Русский
Ikinyarwanda
Саха тыла
ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ
Sardu
Sicilianu
Scots
سنڌي
Davvisámegiella
Srpskohrvatski / српскохрватски
සිංහල
Simple English
Slovenčina
Slovenščina
Anarâškielâ
ChiShona
Soomaaliga
Shqip
Српски / srpski
Sunda
Svenska
Kiswahili
Ślůnski
தமிழ்
తెలుగు
Тоҷикӣ
ไทย
Tagalog
Türkçe
Татарча/tatarça
ChiTumbuka
Удмурт
ئۇيغۇرچە / Uyghurche
Українська
اردو
Oʻzbekcha/ўзбекча
Vepsän kel’
Tiếng Việt
Volapük
Winaray
吴语
მარგალური
ייִדיש
Yorùbá
中文
Bân-lâm-gú
粵語
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Kabul (desambiguació)».
Kabul
کابل (fa)
Epònim
riu Kabul
Localització
34° 31′ 58″ N, 69° 09′ 57″ E / 34.5328°N,69.1658°E / 34.5328; 69.1658Coord. : 34° 31′ 58″ N, 69° 09′ 57″ E / 34.5328°N,69.1658°E / 34.5328; 69.1658
Estat Afganistan
Província província de Kabul
Districte districte de Kabul
Capital de
Afganistan
província de Kabul
districte de Kabul
Població
Total
4.273.156 (2020)
• Densitat
15.538,75 hab./km²
Gentilici
kabulí, kabulina, kabulins, kabulines
Geografia
Superfície
275 km²
Banyat per
riu Kabul
Altitud
1.790 m
Dades històriques
Creació
1200 (Gregorià)
Esdeveniment clau
Siege of the Sherpur Cantonment (en)
Siege of the British Residency in Kabul (en)
Siege of Kabul (en)
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+04:30
Vista de la ciutat
Museu de Kabul
Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima. Antigament dugué el nom d'Ortespanum. El 1774 fou convertida en capital de l’Afganistan, en lloc de Kandahar. [1]
Està situada estratègicament a l'estreta vall del riu Kabul, afluent de l'Indus, a uns 1800 m d’altitud, en una fèrtil vall sota els cims del Hindu Kush,[1] abans d'arribar al pas de Khyber. Kabul està comunicada amb el Tadjikistan mitjançant un túnel sota les muntanyes de l'Hindu Kush.
És un centre econòmic i cultural de gran importància. La part antiga de Kabul és plena de basars situats al llarg de carrerons estrets i tortuosos. Els productes principals són la indústria de subministrament militar, la indústria tèxtil, la del moble i l'agroalimentària (remolatxa sucrera). La situació de guerra contínua des del 1979 ha limitat la productivitat econòmica de la ciutat.
Kabul té una universitat, fundada el 1931, i diverses institucions educatives. Com a llocs d'interès cultural, cal destacar el Museu de Kabul (o Museu Nacional de l'Afganistan), la tomba i els jardins de Baber, el mausoleu de Nadir Shah, el Minar-i-Istiklal (o Columna de la Independència) construïda el 1919 després de la Tercera Guerra anglo-afganesa, la tomba de Timur Shah, i algunes mesquites d'importància. Bala Hissar, una fortificació destruïda com a represàlia per la mort de l'enviat britànic el 1879, fou restaurada com a acadèmia militar. A la rodalia hi ha la ciutadella i l'antic palau reial de Dar ul-Aman.
El 15 d'agost de 2021 Kabul va ser novament presa pels combatents talibans. [2] Amb la presa de Kabul, els talibans van reprendre el control sobre l'Afganistan.
Història[modifica]
Pintura antiga que mostra la Gran Muralla de Kabul
Shah Shujah Durrani, l'últim rei de l'Imperi Durrani, assegut amb la seva cort a l'interior de la Bala Hissar
Vegeu també: Vall de Kabul
Kabul és una ciutat amb més de 3.000 anys d'història. Se l'ha identificada amb la Cabura d'Alexandre el Gran, si bé després desapareix de les cròniques.
Vers el 1360 era una petita vila, que fou part dels dominis de Tamerlà i els sobirans timúrides que el van succeir. Ulug Beg (conegut com a Ulug Beg II), fill d'Abu Said (no pas Ulug Beg Shah Rukn, mort el 1449), va regnar a Kabul del 1461 al 1501 i a la seva mort va passar al seu gendre, l'arghúnida Mukim Dhu l-Nun Beg Arghun fins al 1504, quan la ciutat fou conquerida per Baber, obligant Mukim a retirar-se a Kandahar. Baber va fundar l'Imperi mogol (Baber hi fou enterrat uns anys després de morir a Agra el 1530, i la tomba encara es conserva). Kabul va passar al seu fill Kamran, que després de diversos atacs del seu germà Humayun fou derrotat i cegat el 1553. Humayun la va deixar al seu fill, l'infant Mirza Hakim, a la mort del qual el 1585, va passar al seu germà gran Akbar.
Malgrat que la conquesta musulmana tingué lloc el 1656, la seva islamització no fou efectiva fins a l'època gaznèvida (ss X-XI). [1] Del 1505 al 1738 formà part de l’imperi mogol de l’Índia (en fou la capital fins al 1526), quan la va conquerir Nadir Shah de Pèrsia. [1]
A la seva mort el 1747 la guarnició de la ciutat la va lliurar a Ahmad Shah Durrani, senyor de Kandahar i cap de la tribu abdali (durrani); el seu fill Timur Shah va traslladar la capital de Kandahar a Kabul. Així va esdevenir capital de l'Afganistan (1773). L'emirat de Kabul va existir com a entitat separada durant un cert temps. Vegeu emirat de Kabul.
Segle XIX[modifica]
Durant el segle xix hi hagué diverses intervencions britàniques. A la Primera Guerra angloafganesa, Shah Shuja va entrar a Kabul l'agost de 1839 escortat pels britànics i la resta de l'any i el 1840 els anglesos van restar a la ciutat sense ser molestats, però el novembre de 1841 una revolta popular va matar sir Alexander Burnes. El desembre sir William MacNaghten, enviat especial britànic, va morir d'un tret que li va disparar traïdorament Akbar Khan, fill de Dost Muhammad, durant una entrevista convinguda per negociar la retirada de la guarnició; el 6 de gener de 1842 les forces britàniques (4.500 soldats i 12.000 seguidors) es van retirar sota solemne promesa de protecció, però foren massacrats i només un, el doctor Brydon, va arribar a Jalalabad (Nangarhar) (més tard es van recuperar 92 presoners). Shah Shuja fou assassinat l'abril, quatre mesos després; el setembre de 1842 el general Pollock arribà a Kabul amb un exèrcit i va prendre possessió de la ciutadella sense oposició. Abans d'abandonar la ciutat, al cap d'un mes, el gran basar fou destruït a canonades, en revenja per la mort de sir William MacNaghten.
Kabul fou ocupada altre cop pels britànics el 1879, amb una força dirigida pel general Roberts (després Lord Roberts), que va exercir represàlies per la massacre del resident britànic sir Louis Cavagnari; va restar sota ocupació britànica per un any. Durant l'hivern, les tribus es van acostar en gran nombre, en peu de guerra, i després de dies de forta lluita, els britànics es van haver de concentrar al camp militar de Sherpur, que va quedar assetjat per almenys 50.000 soldats. Un fort atac fou rebutjat el 23 de desembre de 1879 i l'endemà van arribar reforços i la ciutat va quedar altra vegada totalment en mans britàniques; les tribus van desaparèixer de la mateixa manera com havien arribat. L'agost de 1840 els britànics van evacuar la ciutat després de reconèixer Abd al-Rahman Khan com a emir.
Segle XX[modifica]
El 1919, després de la tercera guerra anglo-afganesa, el rei Amanullah Khan va anunciar la independència de l'Afganistan des de la mesquita d'Id Gah de Kabul.
El 1929 el rei Amanullah va deixar Kabul a causa d'una revolta local orquestrada per Habibullah Kalakani, però ell mateix va ser empresonat i executat després de nou mesos al poder pel rei Nader Khan. Tres anys després, el 1933, el nou rei va ser assassinat durant una cerimònia de lliurament de premis dins d’una escola de Kabul. El tron el va deixar el seu fill de 19 anys, Zahir Shah, que es va convertir en l'últim rei de l'Afganistan. A diferència d'Amanullah Khan, Nader Khan i Zahir Shah no tenien previst crear una nova capital i, per tant, Kabul va continuar sent la seu del govern del país.
El 28 d'abril de 1978, el president Daoud i la majoria de la seva família van ser assassinats al Palau Presidencial de Kabul en el que s'anomena la Revolució de Saur. El 24 de desembre de 1979 la Unió Soviètica va envair l'Afganistan i Kabul va ser ocupada per les Forces Armades Soviètiques. El 1992 va caure sota control de les guerrilles dels mujahidins i, el 1996, dels talibans.
Segle XXI[modifica]
Vegeu també: Caiguda de Kabul (2021)
El 2001 fou ocupada per les tropes dels Estats Units, que hi van imposar un govern de transició. El gener del 2004 es va aprovar una constitució que definia el país com una república islàmica. El resultat de les eleccions donaren la victòria a Hamid Karzai. L'any 2009, però, ni els esforços de la força multinacional ni les tímides accions del govern de Karzai van aconseguir estabilitzar el país, sotmès des del mateix moment de la conquesta a una situació de guerra constant, si bé la situació a Kabul mateix va romandre estable.
El 15 d'agost de 2021 Kabul va ser novament presa pels combatents talibans, convertint-se en la trenta-tercera capital provincial capturada pels talibans com a part de l'ofensiva dels talibans del 2021. [2]
Geografia[modifica]
Kabul està situada a la part oriental del país, a 1.791 metres sobre el nivell de la mar en una estreta vall, encaixat entre les muntanyes de l'Hindu Kush al llarg del riu Kabul. Immediatament al sud de la ciutat antiga es troben les antigues muralles i la muntanya Sher Darwaza, amb el cementiri Shuhadayi Salihin darrere. Una mica més a l'est es troba l'antiga fortalesa de Bala Hissar amb el llac Kol-e Hasmat Khan darrere.
Vista de la vall de Kabul des d'un cim
La seva ubicació s'ha descrit com un "bol envoltat de muntanyes". [3] Algunes de les muntanyes (que s'anomenen koh) són: Khair Khana-e Shamali, Khwaja Rawash, Shakhi Baran Tey, Chihil Sutun, Qurugh, Khwaja Razaq i Sher Darwaza. També hi ha dues muntanyes entre les zones urbanes de l'oest de Kabul: Asamayi (també coneguda com el turó de la Televisió) i Ali Abad. Els turons dins de la ciutat (que es diuen tapa) són Bibi Mahro i Maranjan.
La ciutat té una superfície de 1.023 km², el que la converteix en la més gran del país. Les capitals estrangeres més properes en línia recta són Islamabad, Dixhanbe, Taixkent, Nova Delhi i Bixkek. Kabul es troba més o menys equidistant entre Istanbul (Àsia occidental) i Hanoi (Àsia oriental).
Clima[modifica]
Kabul té un clima semiàrid continental i fred (classificació climàtica de Köppen BSk) amb precipitacions concentrades a l’hivern (gairebé exclusivament en forma de neu) i els mesos de primavera. Les temperatures són fresques en comparació amb gran part del sud-oest d’Àsia, principalment a causa de la gran elevació de la ciutat. L'estiu té una humitat molt baixa, que proporciona alleujament de la calor. La tardor presenta tardes càlides i tardes molt més fresques. Els hiverns són freds, amb una mitjana diària de gener de -2,3 °C. La primavera és l’època més plujosa de l’any. Les condicions assolellades dominen tot l'any. La temperatura mitjana anual és de 12,1 °C, molt inferior a la resta de grans ciutats de l'Afganistan.
Districtes[modifica]
La ciutat de Kabul forma un dels 15 districtes de la província de Kabul. Com a capital de la província, forma un municipi (shārwāli) que es divideix al seu torn en 22 districtes administratius denominats districtes municipals o districtes de la ciutat (nāhia), que coincideixen amb els Districtes de Policia (DP) oficials. [4] El nombre de districtes de la ciutat va augmentar d'11 a 18 el 2005, i després a 22 el 2010 després de la incorporació dels districtes 14 i 19-22 que van ser annexionats per l'Ajuntament de Kabul des dels districtes rurals circumdants. Així, els límits de la ciutat han augmentat considerablement. A causa de les disputes de demarcació amb l'administració provincial, alguns d'aquests nous districtes estan més administrats pels districtes provincials que pel municipi.
El Districte 1 conté la major part de la ciutat antiga. El centre de Kabul està format principalment pels districtes 2, 4 i 10. A més, els districtes 3 i 6 concentren molts punts d'interès comercial i governamental. [5] El nord i l'oest de la ciutat són els més urbanitzats, a diferència de sud i l'est.
La següent taula mostra els 22 districtes de la ciutat i els seus assentaments, amb informació sobre la mida i l'ús del sòl, actualitzada el 2011. [6]
Districtes de la ciutat de Kabul
Nom
Localització
Assentaments
Àrea
Àrea urbana
Àrea cultivable
Àrea vacant
Mapa
Districte 1
ناحیه ۱
Central ChindawolKharabat (carrer)
Jadayi Maiwand (carrer) Mandawi (carrer) Rika Khana Shur Bazar
467,00 km² 65.3% ~0% 18.9%
Districte 2
ناحیه ۲
Central AndarabiBaharistanDeh AfghananKarte ArianaKarte Parwan (part)
Murad Khane Shash Darak (part)
676,00 km² 72.6% 0% 7.3%
Districte 3
ناحیه ۳
Oest Deh BoriDeh MazangDeh NawJamal MinaKarte CharKarte Mamorin (part)
Karte Sakhi Silo (carrer, part)
922,00 km² 82% 0.6% 8.8%
Districte 4
ناحیه ۴
Nord-oest Karte Parwan (part)
Kolola Pushta ShahraraShahr-e NawTaimani
1.163,00 km² 83.1% 1% 6%
Districte 5
ناحیه ۵
Oest AfsharFazel BaigKarte Mamorin (part)
Khushal Khan Mena Kote Sangi/Mirwais Maidan
Silo (carrer, part) Qala-e Wazir
292,0 km² 49.6% 14% 30.9%
Districte 6
ناحیه ۶
Sud-oest DarulamanKarte SehQala-e Shada 491,0 km² 32.5% 13.5% 50.8%
Districte 7
ناحیه ۷
Sud Aqa Ali ShamsChihil SutunDeh DanaGozar GahWassel Abad 325,0 km² 46.8% 17% 31.6%
Districte 8
ناحیه ۸
Sud-est Beni HisarKarte NawRahman MinaQalachaShah Shahid 484,0 km² 33.7% 33.9% 25.1%
Districte 9
ناحیه ۹
Nord-est Karte WaliMikrorayon (2n, 3r, 4t)
Shash Darak (part) Yaka Tut
245,0 km² 48.4% 29.7% 13.7%
Districte 10
ناحیه ۱۰
Nord Bibi MahroChar QalaQala-e FathullahQala-e MusaSherpurWazir Akbar Khan 130,0 km² 75.3% 10.8% 5.6%
Districte 11
ناحیه ۱۱
Nord-oest Hazara-e BaghalKhair KhanaQala-e Najara 174,0 km² 75.4% 0% 21%
Districte 12
ناحیه ۱۲
Est Ahmad Shah Baba Mina/Arzan Qimat
Bagrami But KhakShina
348,0 km² 33.2% 42.8% 21.7%
Districte 13
ناحیه ۱۳
Sud-oest Bist HazariDashte BarchiOmid-e Sabz 466,0 km² 32% 23.5% 40.2%
Districte 14
ناحیه ۱۴
Nord-oest Paghman 1.201,0 km² 8.6% 47% 24.6%
Districte 15
ناحیه ۱۵
Nord Hamid Karzai Int'l (aeròdrom)
Khwaja Bughra Khwaja RawashQasaba
321,0 km² 32.2% 7.5% 33%
Districte 16
ناحیه ۱۶
Est MikrorayonQala-e Zaman KhanSement Khana 252,0 km² 37.1% 33.2% 24.1%
Districte 17
ناحیه ۱۷
Nord-oest Shakar Dara 560,0 km² 16.7% 9.5% 72%
Districte 18
ناحیه ۱۸
Nord-est BakhtiaranDeh SabzTara Khel 339,0 km² 19.4% 40.2% 29.2%
Districte 19
ناحیه ۱۹
Nord-est Pul-e Charkhi 1.414,0 km² 8.1% 0.05% 77.4%
Districte 20
ناحیه ۲۰
Sud Char Asiab 1.436,0 km² 4.1% 17.7% 71.1%
Districte 21
ناحیه ۲۱
Est Hudkhel 639,0 km² 1.5% 2.7% 88.1%
Districte 22
ناحیه ۲۲
Sud-est Shewaki 790,0 km² 6.5% 24.6% 62.2%
Demografia[modifica]
Noies afganes a Kabul
La població de Kabul es va estimar l'any 2020 en uns 4,6 milions d'habitants. [7] La població de la ciutat ha variat durant molt temps a causa de les guerres. La manca d'un cens actualitzat fa que hi hagi diverses estimacions de la població.
Es calcula que la població de Kabul era d'uns 10.000 habitants l'any 1700, 65.000 el 1878 i 120.000 el 1940. [8] Més recentment, la població era d'uns 500.000 habitants el 1979, mentre que una altra font afirma que eren 337.715 el 1976. [9] Kabul va esdevenir una de les ciutats de més ràpid creixement del món, ja que la seva població es va quadruplicar entre el 2001 i 2014. Això es va deure en part a la tornada dels refugiats després de la caiguda del règim talibà, i en part als afganesos que es van desplaçar des d'altres províncies, principalment a causa de la guerra entre els insurgents talibans i les forces governamentals afganeses en les seves zones d'origen, així com a la recerca de treball. El resultat de la ràpida urbanització és que molts residents viuen avui en assentaments precaris,[10] amb cases de fang en els vessants de les muntanyes i turons escarpats, que solen ser molt miserables i no estan connectades a la xarxa d'aigua i electricitat. Tot i que els assentaments són il·legals, han estat tolerats per les autoritats. En 2017, l'Ajuntament de Kabul va posar en marxa un projecte per pintar les cases d'aquests assentaments amb colors brillants en un esforç per "animar" als residents. [11][12]
Kabul és i ha estat històricament la ciutat amb major diversitat ètnica del país, amb una població que inclou afganesos de tot el país. [13] El 1525, Babur va descriure la regió en les seves memòries escrivint que:
« A Kābul es parlen onze o dotze llengües: ‘Arabī, Persa, Turkī, Mughūlī, Hindī, Afghānī, Pashāī, Parājī, Gibrī, Bīrkī, and Lamghānī. Si hi ha un altre país amb tantes tribus diferents i tal diversitat de llengües, no se sap. »
— Baburnama, 1525, [14]
Nois joves en un festival de música a Bagh-e Babur.
Juntament amb les comunitats paixtu i tadjik, que constitueixen la majoria de la població de la ciutat, hi ha una població important de hazaras, uzbeks, turcmans, kuchi, tàrtars, qizilbash, hindús, sikhs i altres grups. No obstant això, a la província de Kabul predominen els grups paixtus i tadjiks. [15][16] Les llengües darí (persa) i paixtu són molt utilitzades en la regió, tot i que el darí és l'idioma oficial. El multilingüisme és comú a tota la zona, sobretot entre els paixtus.
El terme "Kabulí" (کابلی) es refereix als habitants de la ciutat. Són d'ètnia neutra, solen parlar dari (persa), solen tenir una educació laica i són partidaris de la moda occidental. Molts habitants de Kabul (especialment les elits i classe alta) van abandonar el país durant la guerra civil i ara són superats pels habitants de les zones rurals que es van traslladar des del camp, majoritàriament refugiats però també els qui buscaven treball. [17][18]
Al voltant del 68% de la població de la ciutat segueix l'islamisme sunnita, mentre que el 30% és xiïta (principalment els hazaras i els qizilbash). El 2% restant són seguidors de el sikhisme i l'hinduisme, així com un resident cristià conegut (la primera dama Rula Ghani) i un resident jueu (Zablon Simintov). Es calcula que hi ha entre 500 i 8.000 cristians afganesos a tot el país; a causa de les restriccions a la llibertat religiosa, solen practicar el seu culte en secret, cosa que dificulta l'estimació del nombre de cristians a Kabul específicament. [19] Kabul també compta amb petites comunitats índies (a què pertanyen els sikhs i els hindús) i turques (majoritàriament empresaris i inversors), i en la dècada de 1980 va tenir una considerable comunitat russa durant la campanya soviètica al país.
Vegeu també[modifica]
Província de Kabul
Referències[modifica]
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Kabul». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ 2,0 2,1 «El Gobierno afgano se desmorona tras la llegada a Kabul de los talibanes» (en castellà). El País, 15-08-2021. [Consulta: 19 agost 2021].
↑ PETER., PIGOTT,. CANADA IN AFGHANISTAN : the war so far.. READHOWYOUWANT COM LTD, 2017. ISBN 1-5252-5528-2.
↑ Foschini, Fabrizio. «A geographical guide to a metropolis in the making» (en anglès), 02-04-2021. Arxivat de l'original el 2 abril 2021. [Consulta: 27 agost 2021].
↑ «"COMMUNITY SCORECARD OF KABUL MUNICIPALITY 2016"» (en anglès). Arxivat de l'original el 17 agost 2021.
↑ «"Japan International Cooperation Agency (JICA) Ministry of Urban Development Affairs (MUDA) Kabul Municipality Dehsabz City Development Authority (DCDA)"». Arxivat de l'original el 2019-07-12. [Consulta: 27 agost 2021].
↑ «Població estimada de l'Afghanistan 2021-22» (en anglès). Autoritat Nacional d’Estadística i Informació (NSIA). Arxivat de l'original el 24 juny 2021.
↑ «"Draft Kabul City Master Plan"» (en anglès). usaid.gov, 03-05-2021. Arxivat de l'original el 3 maig 2021. [Consulta: 27 agost 2021].
↑ User, Super. «Afghanistan» (en txec). [Consulta: 27 agost 2021].
↑ «Kabul – the fifth fastest growing city in the world – is bursting at the seams» (en anglès), 11-12-2014. [Consulta: 27 agost 2021].
↑ «Homes in Kabul painted bright colors to cheer up war weary residents».
↑ ; Mashal, Mujib«Urban Sprawl Up Kabul's Mountainsides, With Splashes of Color», 30-05-2017.
↑ Skaine, Rosemarie. Women of Afghanistan in the post-Taliban era : how lives have changed and where they stand today. Jefferson, N.C.: McFarland & Co, 2008. ISBN 978-0-7864-3792-4.
↑ «The Project Gutenberg eBook of The Bābur-nāma in English, by Babur, Emperor of Hindustan». [Consulta: 27 agost 2021].
↑ «Kabul | History, Culture, Map, & Facts» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 27 agost 2021].
↑ «Wayback Machine», 20-08-2021. Arxivat de l'original el 7 octubre 2020. [Consulta: 27 agost 2021].
↑ «Kabul - Naval Postgraduate School».
↑ «Striking at Kabul, now and then | Afghanistan Analysts Network».
↑ USSD Bureau of Democracy, Human Rights, and Labor. «International Religious Freedom Report 2009», 2009. Arxivat de l'original el 30 novembre 2009.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons (Galeria)
Commons (Categoria)
Registres d'autoritat
WorldCat
BNF (1)
GND (1)
LCCN (1)
VIAF (1)
NKC (1)
Bases d'informació
GEC (1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kabul&oldid=30913585»
Categoria:
Kabul
Categories ocultes:
Pàgines amb arguments formatnum no numèrics
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
Pàgines amb mapes
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 12 nov 2022 a les 03:08.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.635631 | curate | {"ca": 0.7349516302400573, "hu": 0.001209243998566822, "en": 0.13910784664994624, "pt": 0.01988534575420996, "pl": 0.0010748835542816195, "ku": 0.0011644571838050877, "jv": 0.0005822285919025439, "nl": 0.0008509494804729488, "de": 0.006494088140451451, "am": 0.00017914725904693657, "an": 0.00035829451809387314, "ar": 0.0013883912576137586, "rz": 0.00017914725904693657, "st": 0.0004030813328556073, "az": 0.002149767108563239, "ba": 0.0004030813328556073, "be": 0.001522751701898961, "bg": 0.0006718022214260122, "bn": 0.00022393407380867072, "bo": 0.00031350770333213904, "br": 0.0004030813328556073, "bs": 0.00035829451809387314, "gd": 0.0006718022214260122, "id": 0.0010300967395198853, "zn": 0.0005822285919025439, "sh": 0.00031350770333213904, "cv": 0.00031350770333213904, "cy": 0.0009405231099964171, "da": 0.0009405231099964171, "fr": 0.009897886062343247, "hi": 0.0008061626657112146, "el": 0.00035829451809387314, "eo": 0.0007165890361877463, "es": 0.012540308133285561, "et": 0.00022393407380867072, "eu": 0.00031350770333213904, "fa": 0.008061626657112147, "fi": 0.0011644571838050877, "sv": 0.0006718022214260122, "fy": 0.0007165890361877463, "lt": 0.0006270154066642781, "gu": 0.00031350770333213904, "la": 0.00022393407380867072, "he": 0.0004926549623790755, "tl": 0.0013436044428520243, "hr": 0.0008061626657112146, "it": 0.010345754209960588, "hy": 0.0009405231099964171, "is": 0.00035829451809387314, "ja": 0.00013436044428520244, "ka": 0.00031350770333213904, "ko": 0.0007613758509494805, "kk": 0.00031350770333213904, "km": 0.0004030813328556073, "ta": 0.00044786814761734145, "ky": 0.00035829451809387314, "lb": 0.0006270154066642781, "lv": 0.00035829451809387314, "uk": 0.0007613758509494805, "mk": 0.002104980293801505, "ml": 0.0002687208885704049, "mn": 0.0002687208885704049, "mr": 0.00022393407380867072, "ms": 0.0010300967395198853, "my": 0.00044786814761734145, "ne": 0.0002687208885704049, "no": 0.0014331780723754925, "oc": 0.001522751701898961, "or": 0.00022393407380867072, "os": 0.00017914725904693657, "pa": 0.0002687208885704049, "cs": 0.00044786814761734145, "nb": 0.0002687208885704049, "ps": 0.00017914725904693657, "ro": 0.0002687208885704049, "ru": 0.006001433178072376, "ah": 0.0004030813328556073, "zh": 0.0009405231099964171, "sd": 0.00017914725904693657, "si": 0.00022393407380867072, "sk": 0.00044786814761734145, "sl": 0.0004926549623790755, "sq": 0.00022393407380867072, "sr": 0.0013436044428520243, "su": 0.0004030813328556073, "te": 0.0002687208885704049, "th": 0.00013436044428520244, "eb": 0.001970619849516302, "tr": 0.0002687208885704049, "uz": 0.0010300967395198853, "ug": 0.0008957362952346829, "ur": 0.00017914725904693657, "vi": 0.00044786814761734145, "mf": 0.0004030813328556073, "uu": 0.0002687208885704049} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Kabul |
mc4_ca_20230418_16_604427 | Traginers d’Honor 2012 | Festa Sant Antoni Abat Ripollet
Traginers d’Honor 2012
Dins dels actes de la Festa de Sant Antoni Abat de Ripollet, un dels més esperats, saber a quines persones o entitats seran nomenats Traginer d’Honor de la Festa, per ells és tota una sorpresa molt agradable i molt emotiva.
En l’acte d’anomenament i lliurament de tals distincions varem comptar amb la presencia de dos personatges rellevants, de la vida pública, en primer lloc el senador Josep Maldonado en representació de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Jordi Pujol, va portar una carta dirigida al President de la nostre Entitat excusant-se de no poder assistir a tal acte i amb una cordial felicitació dirigida al seu bon amic Simeó Sendra.
L´altra personalitat va ser la presidenta de la Federació Catalana dels Tres Tombs na Tania Guasch que tampoc volia perdre’s aquest homenatge al Fundador de la Federació Catalana dels Tres Tombs, en Simeó Sendra Piñol, i aquestes personalitats van lliurar en la vessant de Traginer d´Honor en personatge públic a l’amic Simeo Sendra “Semi”, president fundador de la Federació Catalana dels Tres Tombs, i expresident dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, capital i ensenya de la Festa dels Tres Tombs.
En la vessant de Socis de l´Entitat varen ser anomenats dos dels socis antics de l’Entitat, el primer fill i hereu d’una de les masies de Ripollet “Can Mas”, conegut popularment per en Pepito de Can Mas, en Josep Grau Arnau, i el segon gendre d’una masia que estava molt a prop de Ripollet, i que encara que no pertany al terme sempre havia estat molt vinculada a Ripollet, és la masia de Can Salvatella i a un dels seus gendres en Francesc Pañella Bayo, en Cisco Pañella, fill de Ripollet, dues persones que els uneix un mateix sentiment i estima, la del seu poble Ripollet i la seva Festa de Sant Antoni Abat.
A tots volem des d’aquestes línies felicitar-los amb el desig que segueixin estimant el seu poble i la nostra Festa dels Tres Tombs, i que traslladin als seus hereus tals sentiments, perquè sense dubte qui estima la nostre Festa també ho fà amb les nostres tradicions i això no és res més que estima el seu país, Catalunya. | 0.865621 | curate | {"ca": 0.9899589228662711, "de": 0.010041077133728891} | https://www.santantoniabat.cat/traginers-dhonor-2012/ |
mc4_ca_20230418_13_712159 | ▷ ⭐️Definició de espatarrar⭐️ - Significat, Exemples i Sinònims
elcorrector.cat » Definició de espatarrar
Definició de espatarrar
ara pots trobar La definició i nombrosos exemples de com utilitzar la paraula espatarrar, en aquesta web de rectificacions ortogràfiques pots trobar com es pot utilitzar en un text Veritable aquesta paraula i fer servir un dels sinònims que et proposem de la llista completa que veuràs aquí a més veuràs la seva Definició perquè et sigui moltíssim més fàcil entendre què significa espatarrar.
Acció i efecte de revalidar.
Examen que es fa en acabar alguns estudis per ratificar-ne la validesa:
¿Cóm es diu espatarrar en castellà? / ¿Cómo se escribre y se dice espatarrar en catalán?
Si vols saber com s’escriu en castellà espatarrar has de saber que la seva traducció és espatarrar pots descobrir en la nostra lloc web més exemples en català perquè et sigui més fàcil contextualitzar-la en espanyol.
Exemples de com utilitzar espatarrar
No només els seus vins han donat un gir de 180º respecte al que va fer durant dècades, sinó que, en aquest últim lustre, […] tota la comarca ha florit, amb hotels que són veritables palaus, pobles reconstruïts i [.. .] uns vins de espatarrar. | 0.773189 | curate | {"ca": 0.8665554628857381, "es": 0.1317764804003336, "sr": 0.0016680567139282735} | http://elcorrector.cat/espatarrar/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_111218 | Durant el mes de febrer, hem participat tant al CEM Can Ricart com al CEM Colom, a la Marató d’estalvi energètic que lluita contra la pobresa energètica. Una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona en la qual han participat uns 62 equipaments de la ciutat de, com ara equipaments esportius i culturals, seus del districte i escoles.
Durant aquest mes, hem fet una campanya de sensibilització adreçada a persones usuàries i treballadors/es per incidir a la reducció dels consums energètics a més a més de realitzar diverses accions a les instal·lacions tècniques per tal de millorar aquests consums.
L’objectiu era realitzar una reducció del 15% en els consums de gas, aigua i electricitat, on podem dir que hem complert els objectius marcats, i la mitja d’estalvi entre ambdues instal·lacions ha sigut d’un 25% d’estalvi. Aquest, es destinarà al projecte E3, un projecte per la lluita contra la pobresa energètica.
El dia 25 d’abril en la cloenda de fi de la Marató d’estalvi energètic, es va fer entrega del xec amb l’aportació aconseguida pel global d’instal·lacions compromeses en aquesta Marató, la suma aconseguida ha estat de 76.362 €.
Us volem donar les gràcies pel vostre suport i compromís envers aquest projecte, per la nostra part intentarem mantenir moltes de les accions fetes durant tot l’any per millorar l’eficiència i la sostenibilitat de l’edifici i poder a poc a poc, fer dels nostres centres espais respectuosos amb el medi ambient i energèticament eficients, estem segurs que moltes petites accions fan possible grans canvis!
Filed Under: social Tagged With: aigua, barcelona, energia, esport, estalvi, fitness, gas, gym, llum, marató
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
ASSOCIACIÓ CLUB LLEURESPORT com a responsable del tractament tractarà les teves dades amb la finalitat de gestionar la teva subscripció i participació en el nostre blog informatiu. Pots accedir, rectificar i suprimir les teves dades, així com exercir altres drets consultant la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la nostra Política de Privacitat
He llegit i accepto les condicions contingudes en la política de privacitat i l’avís legal sobre el tractament de les meves dades per gestionar la subscripció al blog informatiu.
Δ
Facebook
Instagram
Twitter
Serveis:
Entrenadors Personals
Tallers
Lloguer D’espais
Altres Serveis
Contacte:
La Rambla 18,
08002 – Barcelona
93 302 32 95
Consulta els nostres horaris.
Col·laboren:
Copyright © 2021 Can Ricart. Consulta el nostra Avís legal, Política de privacitat, Política de Cookies, Política en las Redes Sociales.
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens ajuden a protegir la teva privacitat i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d’un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si consents la seva instal·lació prem "Acceptar Cookies" o també pots configurar les teves preferències prement "Configurar Cookies". Més informació a la nostra "Política de Cookies"
ACCEPTAR COOKIES
CONFIGURAR COOKIES
Change cookie settings
Close GDPR Cookie Settings
Panel de configuració de cookies
Cookies tècniques i de Personalització
Cookies Analítiques
Cookiesde Publicitat
Panel de configuració de cookies
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar els paràmetres que afectaran directament la teva experiència de navegació en aquesta web.
Cookies tècniques i de Personalització
Aquestes cookies són importants per a donar-te accés segur a zones amb informació personal o per a reconèixer-te quan inicies sessió.
Consultar Llistat de Cookies Tècniques
Aquestes cookies estan relacionades amb característiques generals com, per exemple, el navegador que utilitzes, i podràs disposar d’una experiència i continguts personalitzats.
Consultar Llistat de Cookies de Personalització
Enable or Disable Cookies
Cookies Analítiques
Permeten mesurar, de forma anònima, el nombre de visites o l’activitat. Gràcies a elles podem millorar constantment la teva experiència de navegació. Podràs disposar d’una millora contínua en l’experiència de navegació.
Consultar Listado de Cookies Analíticas
Enable or Disable Cookies
Cookiesde Publicitat
Permeten que la publicitat que et vam mostrar sigui personalitzada i rellevant per a tu. Gràcies a aquestes cookies no veuràs anuncis que no t’interessin. Podràs disposar d’una publicitat adaptada a tu i a les teves preferències. | 0.685063 | curate | {"ca": 0.8823029530486509, "en": 0.05969832164860846, "fr": 0.011684724877841512, "ru": 0.00021244954323348204, "it": 0.0029742936052687486, "ro": 0.0019120458891013384, "es": 0.03739111960909284, "ja": 0.0038240917782026767} | https://www.cemcolom.com/social/marato-destalvi-energetic/ |
mc4_ca_20230418_4_753735 | Debat per al candidat a cònsol major a Andorra la Vella - FÒRUM.ad
Debat per al candidat a cònsol major a Andorra la Vella
On: 21/08/15 15:57
Des de DA s´ha assegurat que el candidat a cònsol major a Andorra la Vella en les properes eleccions comunals no té per què ser de Cd’I, la Coalició d’Independents que governa actualment el comú de la capital i amb la qual tenen un pacte electoral. Jordi Minguillón, el cònsol major de la capital, va declarar ahir que pensava que el candidat hauria de ser de Cd’I, ja que és la força que ha estat governant la corporació els darrers 4 anys.
Conxita Marsol, consellera general de DA i d´Andorra la Vella, ha afirmat que tenen la voluntat de mantenir el pacte electoral amb Cd’I de cara a les comunals però que el cap de llista no té per què ser d´aquesta força com va declarar ahir Jordi Minguillón, el cònsol major. Marsol afirma que, fins i tot podria ser un independent.
El conseller a la corporació Marc Pons, que és militant de DA i que abans ho havia estat de CdI, ha afirmat que no hi ha cap acord escrit i que tot està obert i els dos partits hauran de posar-se d´acord en qui ha de ser el candidat en les comunals. Precisament fonts de DA han assenyalat que el mateix Pons seria el millor candidat ja que coneix força bé el comú. Rosa Ferrer, la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació i excònsol de la capital, previsiblement, tindrà un paper molt important en les futures negociacions entre els dos partits.
Previous Post: Estafa de 4.000 euros en una joieria d’Andorra la Vella
Next Post: Un ferit greu després de bolcar el tot terreny que conduïa a Llívia | 0.848226 | curate | {"ca": 0.9451029320024953, "fr": 0.011228945726762321, "es": 0.043668122270742356} | https://forum.ad/debat-per-al-candidat-a-consol-major-a-andorra-la-vella/ |
macocu_ca_20230731_6_272284 | Correspon a la denominació romanesa de Sfânt Ierarh Spiridon al Trimitundei, făcătorul de minuni, sant celebrat el 12 de desembre segons la litúrgia ortodoxa. | 0.689599 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_237242 | Aquest diumege 4 d’octubre la liem!! De 11:00 a 15:00 a la Plaça Sant Agustí (C/ Hospital, direcció Rambla de les flors, Raval). Les petites llibreries […]
T'agrada?0
Llegir més
19 novembre, 2015
19 novembre, 2015
6 de desembre. "Cultures i resistències. Els llibres recuperen l’espai públic" a la Rambla del Raval
diumenge 6 de desembre. “Cultures i resistències”. Els llibres recuperen l’espai públic” a la Rambla del Raval (gat de botero) 11h. presentació a càrrec de l’alter […]
T'agrada?0
Llegir més
2 gener, 2016
2 gener, 2016
Xiringos a tuti plen. Salut i bon any
Avui dia 2 des de les 10 del matí fins a les 9 del vespre, al lokal i a Plaça Catalunya estarem oberts. Salut i bon […]
T'agrada?0
Llegir més
17 març, 2016
17 març, 2016
6 de març, Cultures i resistències al Palau de la Virreina
Aquest diumenge 6 de març, no et quedis a casa!! Com cada primer diumenge de mes, els llibres recuperen l’espai públic amb “Cultures i resistències”. Un […]
T'agrada?0
Llegir més
El Lokal, Associació Cultural El Raval 2020
Excepte aquells casos expressament especificats, els continguts d'aquest lloc web tenen llicencia Creative Commons BY-NC-SA. | 0.505951 | curate | {"ca": 0.8797127468581688, "fr": 0.02333931777378815, "oc": 0.03590664272890485, "en": 0.02333931777378815, "eo": 0.018850987432675045, "ia": 0.013464991023339317, "ro": 0.005385996409335727} | https://ellokal.org/category/ravalat/cultures-i-resistencies/ |
cawac_ca_20200528_4_187915 | Feed aggregator
Els militars espanyols estan preocupats per la possible independència de Catalunya i per la unitat d'Espanya. Si més no, 'a nivell personal', segons que ha admès avui el ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés. En declaracions a la cadena Cope, Morenés ha dit que 'des del punt de vista operatiu', el procés d'independència de Catalunya 'no és damunt la taula', però ha destacat: 'Els militars tenen una opinió personal, perquè són espanyols, com tots els altres, i els preocupa que algú pugui posar en qüestió un valor tan essencial com és la unitat d'Espanya'.
I ha afegit: 'En aquest sentit, comparteixen la mateixa preocupació que puguin tenir el ministre o qualsevol espanyol que entengui l'enorme valor que té aquesta unitat. Però des del punt de vista operatiu, com a element de naturalesa militar, és un tema que no és sobre la taula'.
Morenés també ha recordat que 'una de les missions fonamentals que tenen els militars és treballar per la unitat d'Espanya'. Més: 'Han de mantenir una calma que és la que han mantingut al llarg d'uns anys en què permanentment es tracta de posar en qüestió valors essencials de tots els espanyols com és la unitat d'Espanya'.
Finalment, ha dit que la defensa de la unitat d'Espanya no és només cosa de l'exèrcit, sinó 'de tots els espanyols'.
Les ONG valencianes han reclamat 'justícia exemplaritzant' i la devolució de tots els diners per a la cooperació com a conseqüència del judici pel presumpte frau en la concessió de subvencions pel desenvolupament. Representants del sector han protestat a la porta del Tribunal Superior de Justícia coincidint amb la declaració de l'ex-conseller de Solidaritat i ex-portaveu parlamentari del PP, Rafael Blasco. El portaveu de la coordinadora d'ONG, Carles Xavier López, ha defensat la 'dignitat' del sector de la cooperació i ha remarcat que es jutja a persones vinculades amb la política i el món empresarial.
Preguntat sobre si aquest judici pot danyar la imatge de la cooperació, Carles Xavier López ha assenyalat que 'en temps de crisi on es qüestionen aquestes polítiques i on les retallades han estat del 90% al País Valencià, el judici pot projectar una imatge que la cooperació no es fa de manera eficaç'. López, però, ha confiat que la ciutadania 'sàpiga separar' les ONG 'd'aquesta trama delictiva'.
El TSJ acull des de dimarts la vista de la primera peça del cas Cooperació, que investiga el frau en la concessió d'ajuts de la Generalitat Valenciana a projectes per la cooperació i el desenvolupament. Hi ha processats cinc càrrecs de la conselleria que presidia Rafael Blasco i tres responsables de les empreses, entre ells l'empresari Augusto César Tauroni, actualment a la presó.
La primera de les peces del cas investiga la legalitat de la concessió dels ajuts públics a la Fundació Cyes per ser invertits a Nicaragua i per què només varen arribar 43.000 euros dels 1,8 milions concedits. La resta es varen invertir en la compra de pisos i altres immobles a València, segons la investigació.
La Fiscalia Anticorrupció reclama 14 anys de presó i 33 d'inhabilitació contra ell. El PSPV-PSOE sol·licita un total de 15 anys de presó per a Blasco, així com una inhabilitació de 30 anys per a càrrec públic i una multa de 1,9 milions d'euros.
L'advocacia de la Generalitat Valenciana, personada en el cas, reclama 11 anys i mig de presó i 31 d'inhabilitació per a Rafael Blasco. L'ex-conseller, antic portaveu del PP i antic diputat popular a les Corts Valencianes, ocupa en l'actualitat l'escó de 'no adscrit' a la cambra, després que el Partit Popular el va expulsar del partit arran de l'encausament.
Desenes de persones s'han concentrat a la porta del TSJ amb pancartes i un gran bitllet de 500 euros amb la consigna 'Que tornen els diners a la cooperació!! I pancartes amb lemes 'Sí a la justícia, no a la impunitat', 'Dignitat per a la cooperació'.
El conseller de Presidència, Francesc Homs, ha replicat les paraules del ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, que ahir va avisar que era 'altament perillós' de demanar 'el que és impossible'. Homs hi ha coincidit, però ha capgirat la frase per assegurar que no deixar votar sí que era altament perillós. 'Si una cosa no es pot demanar en un sistema democràtic és que no es voti, i és especialment greu que ens diguin que votar divideix', ha dit Homs en una entrevista a TV3.
Homs troba que les paraules de Margallo són 'un error d'apreciació' i lamenta que hagi anat enrere, perquè fa un any parlava d'un gran pacte amb Catalunya i ara, ha dit, ni tan sols hi ha diàleg sobre la consulta.
El portaveu del govern ha augurat que la consulta podria votar-se al congrés el trimestre vinent, i ha insistit que esperava un canvi de posició de l'executiu espanyol perquè impedir la consulta no era pas 'sostenible en el temps'. I ha afegit: 'Els qui s'inquieten per la democràcia no són demòcrates.'
Homs també ha parlat de la resposta de Barroso a la carta d'Artur Mas demanant suport a Brussel·les en el procés de la consulta. El president de la Comissió Europea digué que era un afer intern espanyol i que l'executiu comunitari no tenia pas competència en aquest afer. Homs troba que la rapidesa en la resposta de Barroso també demostra que la qüestió catalana és en l'agenda internacional: 'Fa quatre dies el president de la Generalitat no escrivia als governs del món, no hi havia aquesta interacció, i no érem a la premsa internacional de manera contínua.'
Per Homs, aquesta resposta ha estat una galleda d'aigua freda per al govern espanyol, perquè Barroso 'es renta les mans' En canvi, ha afegit, la Generalitat no n'està pas decebuda perquè és la que esperaven. De fet, ha apuntat que el propòsit de les cartes que va enviar el president Mas era informar. La solució dependrà d'un procés polític
Així mateix, ha recordat que l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa remarcava ahir que ell mateix havia rebut pel cap baix tres respostes diferents de la CE, cosa que demostra que la posició final 'dependrà d'un procés polític'. Ara Catalunya --ha recordat-- lluita per poder votar i s'entendria perfectament que el govern espanyol fes campanya pel no, com ja fa, però no que no permeti la consulta.
El periodista Eduardo García Serrano i Intereconomía no accepten la sentència del jutjat penal número 20 de Madrid que els condemna a indemnitzar l'ex-consellera de Salut Marina Geli per injúries greus. García va dir el juny del 2010 que Geli era una 'porca' que animava els joves a masturbar-se, per una web del departament sobre sexualitat. I ahir al vespre, al programa 'El gato al agua', el mateix on va proferir els insults contra Geli, el periodista va justificar les declaracions pel contingut d'aquella web. I la cadena va anunciar que presentaria recurs contra la sentència.
Una bona part del programa d'ahir es dedicà a parlar de la sentència condemnatòria. Però en cap moment no es van reproduir les declaracions que havia fet García Serrano insultant Geli. En canvi, s'hi van reproduir amb insistència les imatges d'un vídeo que hi havia en aquella web del departament de Salut.
'L'obsessió de Geli era que el jutge no veiés a la sala aquesta projecció que el nostre advocat va aconseguir que el jutge contemplés. L'obsessió de Geli i els seus advocats era que no veiés la pàgina', va dir García Serrano. I, malgrat la sentència, va afegir: 'El jutge va entendre que allò que jo havia dit de Marina Geli, ho havia dit perquè hi havia una causa i per això va accedir a veure la pàgina.'
Nova comparació amb el nazisme
Però encara va anar més enllà: va comparar el contingut de la web amb les pràctiques dels científics nazis: 'Un cop el jutge va haver vist la pàgina, Geli va mantenir que era estupenda per a l'educació dels nens perquè tenia l'aval de la comunitat científica catalana. Jo argumentaria que els avals científics a determinades polítiques no tenen cap mena de valor, perquè molts científics han avalat al llarg de la història determinades polítiques d'estat. I jo li diria a Geli que la comunitat científica alemanya va avalar en la seva totalitat les pràctiques mèdiques i científiques dels antropòlegs alemanys nazis. I que la comunitat científica soviètica va avalar les pràctiques terribles dels metges soviètics.'
L'argumentació de la sentència
Segons el text de la sentència, és provat que el periodista va insultar Geli 'amb la intenció d'atemptar contra la fama i la dignitat' de l'ex-consellera i, per tant, el considera autor d'un delicte d'injúries greus amb publicitat. Per aquest delicte, l'obliga a pagar una multa de 3.240 euros i una indemnització de 18.000 euros. En cas de no poder fer efectiu el pagament de la indemnització, haurà de ser la cadena Intereconomía qui, subsidiàriament, indemnitzi Geli.
El jutge argumenta que, en cas de conflicte entre la llibertat d'expressió i el dret a l'honor, la jurisprudència preveu que es puguin usar 'expressions dures o desagradables' però no frases 'formalment injurioses o simplement vexatòries' i, per tant, n'exclou els insults. A més, considera que les frases del periodista 'van més enllà de la desqualificació professional perquè entren de ple en el terreny personal', tot i que durant la vista el periodista va argumentar que els seus comentaris anaven referits a la política del departament i no a la seva titular.
A més, tampoc no accepta els arguments del periodista, que deia que els seus comentaris eren fruit de 'l'acalorament d'un debat en directe'. 'Són uns insults tan greus i tan patentment encaminats a desprestigiar la seva víctima que no hi ha cap dubte a qualificar-ho d'injúries greus', recull la sentència del jutjat penal número 20 de Madrid. A més, per tal de reparar el dany causat, obliga tant el periodista com la cadena -a través de tots els seus mitjans de comunicació- a informar del contingut de la sentència 'en temps i forma'.
'Una victòria ètica i moral'
L'ex-consellera de Salut va qualificar la sentència d'una 'victòria ètica i moral' i va assegurar que els arguments judicials que s'hi incloïen podien donar peu a un nou debat sobre els límits de la llibertat d'expressió i el dret de l'honor. 'Es pot acceptar el debat sobre l'actuació política, només faltaria, però no es pot insultar la persona; això és il·legal', va manifestar Geli.
L'ex-consellera també va lamentar que en les paraules del periodista hi havia tints de llenguatge masclista. 'Dubto que ho hagués dit a un home', va dir. Així mateix, va fer una defensa de la professionalitat del personal que hi havia al darrere de la web sobre educació sexual i de la tasca del departament.
Segons la consellera, ningú de la cadena Intereconomía ni el periodista s'han posat en contacte amb ella per demanar-li disculpes, més enllà de les explicacions que va donar García Serrano al judici, en què argumentà que les discrepàncies polítiques entre ells dos i el fet que ell fos un 'home cristià' havien motivat els seus comentaris.
'El govern espanyol només té en compte l'estat de dret, tal com marca la constitució, però no té en compte els principis democràtics i això fa que perdi tota legitimitat' assegura en aquesta entrevista Huw Evans , professor de dret de la Cardiff Metropolitan University . És l'autor del treball d'investigació 'Law and Legitimacy: The denial of the Catalan Voice' ( consulteu-lo ací ) que ha publicat el Centre Maurits Coppieters , lligat a l' Aliança Lliure Europea , on compara la convocatòria dels referèndums escocès i català amb el cas quebequès. Evans està convençut que la legitimitat del sistema polític espanyol es troba amenaçada perquè el govern espanyol s'aferra al text de la constitució i no pas als principis que la sostenen, tal com proposa la sentència del Tribunal Suprem del Canadà, del 1998, sobre la secessió del Quebec. Evans es va començar a interessar pels casos català i quebequès l'any 1998, quan treballava per al govern britànic i es va establir l'assemblea nacional del País de Gal·les després del referèndum de 'devolution' del 1997.
— Dieu que l'única semblança entre el cas català i l'escocès és que totes dues nacions pretenen fer un referèndum d'independència el 2014. —Efectivament, i també dic que la diferència més gran és sens dubte la legalitat de tots dos referèndums. Al Regne Unit no hi ha constitució i el parlament té poder per fer i desfer les lleis. Ben al contrari, la constitució espanyola limita les possibilitats: reconeix Catalunya com a part d'Espanya però alhora restringeix el dret d'escindir-se'n. La llei és per tant completament diferent en cada cas.
— En canvi, dieu que el cas català és més semblant al quebequès precisament en els aspectes legals. —Sí, el cas del Quebec, que ja ha fet dos referèndums per la independència, s'hi assembla molt més perquè la constitució canadenca, com l'espanyola, no preveu la separació unilateral del Quebec. En canvi, la cort constitucional del Canadà va resoldre l'any 1998 que s'havia de fomentar el referèndum perquè, més enllà del text literal, la constitució es basa en principis fundacionals, com ara l'estat de dret i el de democràcia, que cal que interactuïn. És a dir, va determinar que el fet important era que el sistema polític fos legítim, no tan sols legalment sinó també democràticament.
— I tot plegat com es trasllada al cas català? —La sentència no diu en cap cas que s'hagi de promoure la independència del Quebec però determina que els ciutadans han de tenir veu, han de poder decidir com volen que sigui el seu futur. Si apliquem això al cas català, s’hauria de poder fer el referèndum. Tot plegat, evidencia que el govern espanyol no respecta el principi de democràcia: només té en compte l'estat de dret tal com marca la constitució, però no té en compte els principis democràtics. Denegant al poble català el dret d'autodeterminació, el govern espanyol vulnera principis universals bàsics com ara la llibertat d'expressió.
— La sentència canadenca, per tant, dictamina que es pot fer el referèndum sense haver de canviar el text constitucional? —Sí, perquè té en compte els principis en què es basa la constitució, més enllà del text en si: el federalisme, la democràcia, l'estat de dret i els drets de les minories. Si el primer no es aplicable a la constitució espanyola, els altres dos sí que haurien de tenir-se en compte.
— El president Artur Mas repeteix que només tirarà endavant el referèndum dins un marc legal. Segons la sentència canadenca, ho seria el marc espanyol actual? —I és clar. La sentència sobre el Quebec dictamina que el fet d'organitzar un referèndum en si no és il·legal, ans al contrari. Diu que és una qüestió de principi democràtic i que precisament la democràcia es basa en la garantia de poder escollir. La constitució no pot pesar més que la democràcia.
— Creieu que això que diu aquesta sentència s'hauria d'emprar com a argument per trobar suport internacional al referèndum català? —Sí, perquè explica exactament que la solució consisteix a trobar l'equilibri entre l'estat de dret vigent i els principis democràtics. Com que l'estat espanyol no el permet, perd tota legitimitat política, que se sosté en l'estat de dret, en aquest cas la constitució, però també en més principis, com ara el democràtic. I el cas britànic serveix per a il·lustrar aquesta qüestió, perquè les 'devolutions' de poders, tant a Escòcia com al País de Gal·les, van tenir lloc després d'haver-ho votat la ciutadania mitjançant referèndums.
— Us imagineu el constitucional espanyol fent una sentència en aquesta línia? —Sí apliqués els mateixos principis que la resolució canadenca, per què no? De fet, penso que aquests són els principis que haurien d'aplicar-se. És evident que en aquests moments el principi de democràcia, que inclou entre més els drets de les minories, no s'aplica a l'estat espanyol. Per tant, ara per ara hi ha una manca de legitimitat del sistema polític.
— Quina diferència hi ha entre el tribunal constitucional del Canadà i el de l'estat espanyol? —Tots dos són corts constitucionals, no veig que siguin gaire diferents. Ambdós hi són per a defensar sengles constitucions, els drets humans i la democràcia.
— De totes maneres, la sentència només és aplicable al Canadà. —Sí però serveix perquè els catalans puguin dir: nosaltres també som éssers humans, organitzats de manera democràtica i tenim massa semblances amb els quebequesos per a negligir aquesta sentència!
Arribem a la llibreria Documenta de Barcelona l'endemà de Reis. Un grup de joves estudiants fan inventari. És una pràctica habitual fer inventari cada 7 de gener, a la Documenta. En canvi no és gens habitual que els clients de la llibreria felicitin el seu responsable, Josep Cots, l'encoratgin, i alguns fins i tot se li acostin amb un sobre a la mà i, amb un gest (discret uns, enèrgic uns altres), li diguin: 'Té.' Josep Cots agraeix una per una les mostres de suport. Està content. Els lectors fidels de la Documenta no volen quedar orfes de llibreria i li fan costat en el nou projecte , que significa la continuïtat de la llibreria, amb saba nova, tot i no poder-se quedar al local que ocupa al carrer del Cardenal Casañas de Ciutat Vella.
Fa divuit anys, arran de la llei Boyer, Josep Cots i el seu soci, Ramon Planas, van acceptar la rescissió del contracte indefinit del local. La data, sense possibilitat de continuïtat, s'acaba l'agost d'enguany. En aquell llunyà 1996, Cots va pensar que era una sort que coincidís amb els seus seixanta-cinc anys. Tanmateix, a mesura que s'ha anat acostant la data, el dilema s'ha anat fent més punyent: Deixar la llibreria? Deixar de fer de llibreter? Tancar la Documenta? Ni ell està per jubilar-se ni la llibreria, la seva petita obra, està per tancar.
De manera que s'ha buscat un soci jove, Èric del Arco, enginyer lletraferit de trenta-vuit anys, que vol canviar de professió i convertir-se en llibreter. I tots dos socis han engegat una campanya de microfinançament , a través de comptes de participació de 250 euros i d'un Verkami per a donar suport a una nova Documenta. L'èxit a Verkami ja és considerable (ben a prop de deu mil euros recollits), quan encara falten vint dies perquè s'acabi el termini.
N'hem parlat amb Josep Cots, que diu que l'aventura l'ha rejovenit. I també hi hem parlat de temes col·laterals ben vius, ben polèmics, com la desaparició del patrimoni comercial del barri de Ciutat Vella, en detriment de grans cadenes, hotels de luxe, i establiments despersonalitzats enfocats exclusivament al turisme. I tot això avui, 9 de gener, dia que la llibreria Documenta fa trenta-nou anys. Si tot va endavant i els llibreters aconsegueixen el suport econòmic necessari, entre 35.000 euros i 40.000 per a obrir una nova Documenta, l'any que ve l'aniversari ja es farà en un nou local, encara per determinar, segurament al barri de l'Eixample de la ciutat.
— A seixanta-cinc anys i després d'haver-ne passat trenta-nou al capdavant de la llibreria Documenta, ara que heu de deixar aquest local històric del carrer del Cardenal Casañas, per què us embranqueu en l'aventura de continuar una nova Documenta en un altre espai? No heu pensat a plegar veles? —I per què he de plegar? És clar que hi vaig pensar, però m'he trobat amb un dilema: fa divuit anys, quan vaig signar el nou contracte, que venç ara a l'agost, vaig pensar que era perfecte, perquè s'acabava quan en tindria seixanta-cinc. Però han passat els disset anys i ara ve l'hora de la veritat. I, què he de fer jo, a la vida? Jubilar-me? De què? Confuci va dir: 'Tria una feina que t'agradi i no treballaràs ni un dia més.' I he estat afortunat. Quan vaig triar de fer de llibreter, a vint-i-cinc anys, jo era un llicenciat en filologia francesa i estava condemnat a l'ensenyament, que no em feia il·lusió. Per això, quan en Ramon Planas em va proposar de muntar la Documenta m'hi vaig agafar. Que bonic. I aquesta il·lusió per la feina l'he tinguda sempre. Que hi ha hagut problemes? És clar. Que hi ha de problemes ara? És clar. Però ara, a seixanta-cinc anys, sense limitacions físiques importants, vull continuar essent llibreter.
— Doncs s'ha d'estar en forma per a assumir aquest procés de transició que implica un nou soci jove i sense experiència, un canvi de local, una cerca de finançament des de la societat civil… —La cosa més fàcil és plegar, cert. Però vols que et digui una cosa? Aquest projecte m'ha rejovenit. M'he passat sis mesos cavil·lant, he construït un projecte i això m'ha donat vint anys de vida. Compte!, això no vol dir que vulgui treballar vint anys més. Però, després de molt pensar, m'alegra que em facin marxar, perquè si no continuaria aquí i m'aniria fent vellet i la llibreria s'aniria fent més velleta i acabaria fent pudor de càmfora. És per això que vaig pensar que necessitava un soci jove, que m'aportés futur i idees fresques. És una perspectiva diferent.
— Aquesta voluntat de vincular-se amb la gent jove no és un fet nou a la Documenta. És una de les singularitats de la llibreria (juntament amb la vostra personalitat: saber escoltar, saber aconsellar, tenir un bon fons de llibres…), que ha sabut complementar els llibres amb unes activitats curioses i sorprenents, artístiques, generadores de debat, amb un aparador ple de sorpreses… El col·lectiu Ou Produccions us ha donat aquesta vitalitat també. —Això ha estat una sort que he tingut i jo els n'estic molt agraït. És una qüestió de caràcter: jo tinc molt poca memòria, només recordo allò que m'interessa. Sóc molt selectiu. El passat no m'interessa gaire, tot i que m'agrada molt la història. Però a mi m'interessa el futur. I m'interessen els joves. Et recordo que tinc un premi Documenta per a joves escriptors, perquè cal plantar.
— Continuarà el premi Documenta? —De moment, sí.
— I la vinculació amb l'Ou Produccions, també? —Això ja serà més difícil, perquè va ser el fruit circumstancial d'un moment, i no sé si continuarà. Les relacions humanes són complicades.
— Per tant, serà una Documenta nova, però no només per l'emplaçament. —Qui fa una llibreria? Una llibreria la fan els qui hi treballen. El problema és que avui dia confonem una instal·lació comercial amb una llibreria. És a dir, vendre és una cosa, però allò que fa que l'establiment sigui una llibreria és tota la resta: quan cada dia tries els llibres que poses a sobre les taules, que n'hi ha molts, n'hi ha centenars, milers. Quan decideixes què et quedes i què tornes. I aquesta selecció la fas d'una manera intuïtiva, però sense adonar-te'n vas creant un perfil de llibreria, que es veu des de fora. I és així que es creen les afinitats. El soci nou, que ha estat client de la Documenta i en respecta completament la idea, forçosament imprimirà el seu caràcter, i de mica en mica li aniré donant les regnes del negoci. Jo faig tot això perquè em fa il·lusió que la Documenta continuï, és la meva petita obra. Però sóc conscient que canviarà.
— Què li vau veure, a Èric del Arco, per decidir d'associar-vos-hi? —He vist força gent, perquè un article de l'Albert Forns (premi Documenta, 2012) a Time Out va fer saber que cercava un soci jove. L'article, fantàstic, va tenir un gran ressò. Jo cercava un soci nou disposat a ser botiguer, però amb cultura, malalt de llegir. És difícil de triar un soci, perquè hi convius més temps que amb la dona (ja en tinc experiència). A l'Èric li he valorat una obsessió que tinc, i és el fet que no sigui de lletres. És enginyer, però feia humanitats a la UOC. I això em va fascinar. A més, com que el tenia de client, sé que llegeix. I vaig trobar que era un equilibri perfecte. Perquè per ser llibreter també cal tocar de peus a terra. Jo sóc del signe de Bessons i tinc els dos vessants: tinc el romanticisme i alhora tinc un realisme brutal. I he cregut que l'Èric també ho té.
— En aquest procés de transició, internet i les xarxes socials han tingut i tenen un paper molt important: Èric del Arco s'assabenta que cerqueu un soci jove a través de Facebook, després us llanceu al microfinançament del projecte en part a través de Verkami... —És aprofitar les eines que et dóna el món actual. Pel que fa al finançament, he fet dues coses: l'aportació clàssica per quantitats més importants, a través dels comptes de participació a partir de 250 euros, i després, per a quantitats més petites, el microfinançament. Hi ha gent que hi posa vint euros, n'hi ha que cinquanta, i per què els he de menystenir? Són importants també.
— Parlant del Verkami… —Ha estat brutal, ja hem passat de nou mil euros.
— Quan vau pensar en l'opció del microfinançament, vau sospesar el fracàs que havia estat per a la llibreria Robafaves de Mataró demanar diners d'una manera popular, apel·lant al compromís cultural que la llibreria havia contret durant tants anys amb la comunitat? —És molt diferent. Mira, vaig explicar la idea al secretari del gremi, que m'aprecio, i em va dir: 'No conec cap llibreria que se n'hagi sortit, fent això.' I jo ho vaig voler provar. De tota manera, la situació de la Robafaves i la de la Documenta són diferents: jo no demano 'salveu-me' sinó 'fem-ne una de nova'. Creure en el futur. No és 'm'ofego, veniu-me a ajudar'. Tinc un nou soci que m'aporta diners, però en necessito més per a fer realitat la llibreria nova.
— Us heu posat en contacte amb el Departament de Cultura de la Generalitat? —Sóc enemic de les subvencions.
— Us ho pregunto perquè fa un temps el Gremi de Llibreters negociava amb el Departament de Cultura la possibilitat que els llibreters accedissin al crèdit a través de l'Institut Català de Finances. —No m'ho he plantejat. A més, he muntat tota aquesta operació perquè avui dia els crèdits no es poden pagar. Ja en tinc prou de crèdits, sé què costa pagar un crèdit, sé què cobra un banc avui per renovar-te un crèdit, ni amb l'aval de la Generalitat que el fa una mica, només una mica, més barat. No. Goso demanar als clients aportacions, que són com un crèdit que no he de tornar. Els bancs em fan molta por. Jo l'únic tracte que he tingut amb la Generalitat ha estat a través del conseller Mascarell que és client de la llibreria i que conec de fa molts anys. A títol personal li he dit: 'Ep!, a veure si col·labores!' Si ho he dit al conseller, la Generalitat ho deu saber, oi, d'alguna manera?! [Riu.]
— A què atribuïu, doncs, l'èxit del microfinançament? Creieu que la gent ja n'està tipa, de perdre llibreries emblemàtiques, independents i plenes de llibres, com ha passat amb la llibreria Ona, la Catalònia, Proa Espais… O bé es tracta d'un fet més concret, que la Documenta ha aconseguit una clientela fidel que no vol que desaparegui la seva llibreria, perquè forma part de la seva vida? —Això és important, que la llibreria formi part de la seva vida. Què ha passat a Barcelona? Barcelona era la ciutat amb més llibreries del món. Era un absurd. Ni Londres ni París (tret del Barri Llatí, on sí que trobes llibreries autèntiques) ni Nova York no tenien tantes llibreries independents i que no formaven part d'una cadena. Però la crisi ha estat duríssima. I això que passa amb les llibreries és un reflex de la mort del petit comerç. Les grans cadenes s'imposen. Ara no hi ha camiseries, no hi ha modistes, no hi ha ferreteries… Desapareix el petit comerç en el món del capitalisme actual. I per què respon la gent a la crida de la Documenta? Molta gent perquè està cansada que es tanquin llibreries, cert, m'ho han dit. Però alguns per amistat. Perquè molta gent ha vingut a la llibreria i m'ha donat un sobre amb diners. Aquest matí entre tres o quatre persones han aportat dos mil euros. I això és bonic, que la gent ve i em diu: 'Té Josep, tres-cents euros. Té, Josep, cinc-cents euros.' Aquí no vénen fortunes, és gent que no és coneguda. Aquesta actitud em fa venir llàgrimes als ulls.
— Veig que cerqueu un nou local a l'Eixample. Per què heu descartat Ciutat Vella? —Ciutat Vella és impossible per dos motius: primer, per la desaparició de la xarxa de comerç tradicional que hi havia hagut aquí: els antiquaris gairebé han desaparegut, Piera (d'articles de belles arts) marxa, la joguineria Monforte, també… O sigui, hi ha unes rutes comercials que tenen una classe de clients. Els clients de la Piera vénen aquí, i els de la xocolateria dels bombons Farga del carrer del Pi cantonada Portaferrissa, també venien aquí, com els de l'Escribà de la Rambla. Si tots aquests establiments desapareixen i els substitueixen les cadenes o un comerç enfocat només al turisme, la gent deixarà de venir. Això ha passat a la Boqueria. Els barcelonins s'han fet enrere de la Boqueria i d'aquest barri jo crec que també se n'acabaran fent enrere.
— Ara mateix, creieu que el barri està perdut? —Ara mateix jo crec que els barcelonins cada vegada baixen menys aquí. Perquè a més se'n queixen. La ruta de comprar va desapareixent. Que es perdin els centres històrics de les grans ciutats passa a tota Europa.
— A Barcelona ha arribat més tard el fenomen, potser s'hauria pogut preveure. —En general els governants neden i guarden la roba. Una acció decidida és molt difícil que la prengui un governant, avui dia. Ara diuen que a París l'ajuntament protegeix les botigues tradicionals, però els governants d'aquí no se n'han preocupat i l'alcalde d'aquí només va dient 'visca més hotels, visca més hotels' i tothom calla. Doncs deu ser que a la gent ja li va bé.
— Els baixos de la Documenta acabaran essent part d'un nou hotel de luxe? —Sembla ser que sí. Jo no em queixo de la llei Boyer, tot i que penso que potser sí que les autoritats haurien d'ajudar a trobar un nou emplaçament per a les botigues que fan ciutat.
— Són establiments que formen part del patrimoni de la ciutat. Amb tot, dieu que hi ha una altra raó per la qual no voleu quedar-vos a Ciutat Vella. —Com que les grans cadenes estan molt interessades en el públic que domina aquest barri, que és el turista, els preus s'han disparat. És l'únic barri de Barcelona on es paguen traspassos pels locals. És l'únic barri de Barcelona on un local com aquest costa almenys sis mil euros al mes. Tot dos motius m'obliguen a anar-me'n del barri.
— Així, doncs, mirareu de trobar un nou espai a l'Eixample? —Segurament, perquè la Documenta no és una llibreria de barri. Per la temàtica i per l'exigència cultural sempre ha volgut ser una llibreria de Barcelona i de Catalunya. Perquè si no no tinc prou públic. No he pretès mai ser selectiu, sóc una persona directa, però m'agrada tenir llibres amb una exigència cultural i això fa que tingui un públic més minoritari, de manera que necessito lectors de tot Barcelona; no puc viure només d'un barri.
— Un dels problemes de les noves llibreries que sorgeixen és que no tenen prou capital per a omplir la llibreria de llibres. —Sí i això fa que sigui una llibreria coixa. Per això nosaltres hem demanat suport econòmic, perquè si no no podríem disposar del fons que és necessari per fer una bona llibreria. La Documenta és un llibreria generalista, però radical.
— Radical, en quin sentit? —Per exemple, el llibre esotèric o el llibre d'autoajuda no el tenim, perquè per exigència cultural no crec en aquests llibres. Encara que es venguin molt. Tinc una línia clara.
— Quin fons de llibres teniu a la Documenta? —Uns vint mil. I la nova Documenta no serà pas més gran. Vull una llibreria assequible. I no es tracta de tenir-ho tot. Això és cosa de les cadenes.
— Avui, que som a començament de gener, podem ser optimistes quant a la continuïtat de la Documenta? —Podem ser optimistes, però amb l'Èric del Arco prendrem la decisió el 25 de gener, pocs dies abans que s'acabi el Verkami. Ara com ara sóc optimista. A més, la gent em diu coses molt maques aquests dies i és una gran compensació. La gent ve i em diu 'té'. Tinc un client que no diu mai res, i avui ha vingut i m'ha dit 'té', i aquest gest...! Posarem a la paret de la nova llibreria, en pedra, la llista de tota la gent que hi hagi col·laborat. Independentment de l'aportació, perquè és igual si són vint euros o són mil. La cosa important és que són gent que s'ha molestat a col·laborar i que creu en el projecte.
Tot i que no és inèdit, sí que és poc habitual de veure l'illa de Mallorca de Barcelona estant tan nítidament com va captar-la la càmera del meteoròleg Alfons Puertas ( arxiu fotogràfic ) fa pocs dies. La imatge ha estat molt compartida i comentada per la xarxa i en alguns fòrums ha estat motiu de debat i tot (àdhuc amb una explicació matemàtica de l'autenticitat de la fotografia). Puertas mateix explica a VilaWeb que, si bé fa anys que l' Observatori Fabra té documentades vistes de Mallorca des d'uns quants punts elevats de Barcelona, aquesta ha estat una de les vegades que ell, que fa dotze anys que hi treballa, l'ha captada millor.
Us expliquem quines condicions hi ha d'haver perquè es pugui veure bé Mallorca, que és a gairebé dos-cents quilòmetres de la costa barcelonina, i recollim alguns altres albiraments impressionants, com el Canigó vist des de Marsella.
A trenc d'alba un dia fred i ventós
Mitja hora abans no surti el sol, un dia ventós, després del pas d'un front fred i preferentment a l'hivern. Aquestes són les condicions òptimes per a veure bé Mallorca des d'algun indret elevat de Barcelona. Primer de tot, cal que sigui un dia de bona visibilitat 'fins a nivell zero', explica Puertas. Això passa bàsicament els dies de vent, sobretot amb vents eixuts com els de nord, nord-oest i nord-est. 'Habitualment, després del pas d'un front fred, l'ambient queda net i ventós, i això afavoreix la visibilitat.'
En segon lloc, calen bones condicions lumíniques, és a dir, que hi hagi poca llum, sense que sigui de nit. I això passa a trenc d'alba. És en aquest moment quan 'és més vistós el contrast del perfil de l'illa amb el fons del cel parcialment il·luminat'. A mesura que va eixint el sol van apareixent capes de color blau que disminueixen el contrast i desdibuixen l'illa, fins que, poc després de l'alba, la vista acaba desapareixent.
L'hivern és la millor època, perquè és quan hi ha humitat baixa i també perquè és quan el sol surt més a prop de l'illa a l'horitzó, i això afavoreix el contrast. Així com s'acosta l'estiu, el sol surt cada vegada més cap al nord, de manera que ofereix menys contrast amb l'illa.
També és important el lloc. Com més amunt, millor, perquè a zero metres és impossible de veure Mallorca. 'Tècnicament, no hi ha visió directa. A partir d'uns cent metres, es comencen a veure els cims més alts de la serra de Tramuntana, i a mesura que hom se situa en un punt més elevat va veient més l'illa'. Això, és clar, sempre que no fallin la resta de condicions.
I si a unes bones condicions de netedat i lluminositat --que no són gaire habituals-- s'hi afegeix una bona càmera en el lloc i el moment idonis, s'acaba capturant una imatge com la que va fer Puertas, o algunes altres que també s'han publicat a la xarxa.
El Pirineu des de Mallorca
Així com des del Tibidabo, el turó de la Rovira, la Mola o punts similars es pot veure Mallorca , la serra de Tramuntana també ofereix vistes extraordinàries de Montserrat, el Montseny i fins i tot el Pirineu. Hi ha d'haver les mateixes condicions, però en aquest cas el moment òptim és el vespre, que és quan es pot obtenir el contrast adequat de la llum amb el perfil orogràfic.
El fotògraf Marcos Molina havia arribat a fotografiar el Pirineu de Mallorca estant. Tot i que el bloc on ho explicava i on havia publicat les imatges ja no és actiu, encara se'n pot veure alguna imatge en aquest enllaç , on hi ha una fotografia seva des de la serra de Tramuntana amb Montserrat en primer pla i la serra del Port del Comte al fons.
Eivissa i Mallorca des del País Valencià
Els albiraments llunyans entre territoris dels Països Catalans es poden completar amb els d'Eivissa i Mallorca des de la costa valenciana. Fa pocs dies, per exemple, membres de l'associació Muntanyeta dels Sants-Acció Ecologista Agró van observar totes dues illes des del Cavall Bernat, a la serra de Corbera. I en aquesta foto de Joel Garcia es pot veure l'eixida del sol sobre Mallorca vista des de la casa refugi del Boixar, a la Tinença de Benifassà.
El Canigó de Marsella estant
Una altra visió que deixa bocabadat és la del Canigó des de Marsella (Occitània). Pels volts del 30 d'octubre i el 10 de febrer, si hi ha bones condicions meteorològiques, com ara una temperatura baixa i una bona visibilitat al golf de Lleó, és possible de veure la silueta del cim català dibuixada davant el sol, tot i la distància de 260 quilòmetres que el separen de la ciutat occitana. En aquest cas, el fenomen s'explica per la refracció atmosfèrica, que fa que vegem el sol tocant l'horitzó arran de mar, per bé realment ja no hi és, sinó que es troba sota l'horitzó i allò que veiem és la seva imatge refractada.
Molta gent puja per aquelles dates al turó de Nostra Senyora de la Garda per observar aquest fenomen, i hi ha webs, com aquesta , que recullen desenes d'imatges del sol ponent-se rere el Canigó. També es poden trobar vídeos que mostren la seqüència sencera, com el següent:
En Víctor és un activista contrari a la línia de molt alta tensió (MAT) que des de fa dies dormia en una caravana a Fellines, a Viladasens (Gironès), just al punt on Red Eléctrica ha d'aixecar una de les torres de la línia. A sota de la caravana, en Víctor havia dissenyat un enginyós sistema per a evitar que els operaris poguessin començar a treballar: va excavar un gran forat a terra i, a sota, a uns tres metres de profunditat hi va posar un cotxe. A través d'un túnel fet de bidons, havia construït un accés directe des de l'interior de la caravana fins a dins el cotxe, tot esperant que algun matí apareguessin els operaris per a començar els treballs, o la policia per a desallotjar-lo. I ahir, de bon matí, els mossos d'esquadra es van presentar a la seva caravana per a desallotjar-lo. Però ell, en adonar-se'n, va tenir temps de baixar des de la caravana fins al cotxe, on s'encadenà les mans dins un bidó de ciment. A més, va punxar les rodes de la caravana.
No el van poder rescatar fins quasi onze hores més tard. Una ambulància se'l va endur per fer-li un reconeixement mèdic, després d'haver passat un dia sencer sota terra i sense ni aigua ni aliments. I mentre ell romania soterrat, just a sobre, un grup d'activistes que li donaven suport va encarar-se als mossos, que hi van respondre a cops de porra. No a la MAT ha denunciat que una activista tenia el braç trencat per causa d'un cop de porra i que els agents no ensenyaven el nombre d'identificació obligatori que fixa la llei.
Com més avançava el dia, més augmentava el dispositiu policíac, amb vuit furgonetes d'antiavalots. Mentrestant, els bombers van aconseguir, primer, treure la caravana que hi havia sobre el cotxe, amb una grua; i, després, a pic i pala, accedir al cotxe colgat. Finalment, van poder trencar el bidó de ciment on en Víctor tenia les mans encadenades.
Indignació dels veïns
El punt on es va atrinxerar en Víctor és molt a prop d'una casa aïllada del nucli de Fellines, amb tres habitants. N'és un Sergi Saus, que dóna suport a l'acció de l'activista. Saus critica que la torre que vol aixecar REE sigui massa a prop de casa seva: 'Treballen a disset metres de casa nostra, tot i que la llei diu que les torres han de ser a un mínim de cent metres de les cases aïllades.' Cal recordar, a més, que la mateixa llei distingeix entre cases aïllades i nuclis urbans, sempre argüint motius de salut, un fet molt criticat per la reivindicació històrica contra la MAT. Les torres de molt alta tensió han de construir-se a més quatre-cents metres dels nuclis urbans, però tan sols a més de cent metres de la les cases aïllades, cosa que per la plataforma implica distingir entre ciutadans de primera i de segona.
En un vídeo difós a les xarxes socials, els impulsors de la iniciativa defensen que és una acció per a mirar de paralitzar la construcció de la línia. No obstant això, fonts de REE van explicar ahir que el calendari no se'n ressent, perquè l'empresa treballa simultàniament a diversos punts d'aquelles comarques. De moment, ahir, les obres no van poder començar.
La construcció de la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) al nord-est del territori català és una de les infrastructures més polèmiques del país. Ja fa anys que el projecte per unir la península Ibèrica amb la resta d’Europa a través d'una línia de 440.000 volts topa amb la resistència de molts habitants i municipis afectats pel traçat. I si ahir un activista es va soterrar durant quasi onze hores i impedí que comencessin les obres per a construir una torre de la línia a Viladasens, els opositors del ramal de la Selva han convocat un referèndum presencial el 26 de gener, tot i que també s'hi pot participar ja digitalment .
La consulta popular per a expressar el rebuig de la població a la MAT es va obrir el 6 de gener i es tancarà el dia 25 a mitjanit, poc abans que es faci el referèndum presencial als municipis afectats pel pas de la línia: Riudarenes, Santa Coloma de Farners i Sils.
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va respondre amb una contundent amenaça a una pregunta de la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, ahir en un dinar-col·loqui de Barcelona Tribuna organitzat per La Vanguardia, AED i la Societat Econòmico-Barcelonesa Amics del País. Casals li havia demanat: 'Per què no ens deixen votar? No seria la democràcia i escoltar la veu del poble català la millor sortida per afrontar la situació actual?' Margallo va respondre amb una fórmula clarament amenaçadora: 'Demanar allò que és possible és sensat, demanar allò que probable és temerari, demanar allò que impossible és molt perillós.'
En la seva intervenció, Muriel Casals també havia dit: 'Recordem que ara fa un any, en el fòrum Spain Investors Day, vostè va mostrar una obertura de mires i va fer unes declaracions dient que Catalunya requeria un nou model amb més autogovern en matèries com el finançament, la cultura i les infrastructures. Veient que l'obra del govern espanyol ha anat precisament en el sentit contrari: recentralització de competències i imposició de polítiques públiques als territoris, no entén com una proposta lògica l'aposta pel dret de decidir que ha fet el poble català?'
En la seva intervenció en el dinar, Margallo va dir que era 'perfectament previsible' la resposta del president de la Comissió Europea a la carta del president de la Generalitat, Artur Mas. 'És perfectament previsible i sabuda per a qualsevol que sàpiga què diuen els tractats internacionals. L'article 4.2 de la Unió parla del respecte a les funcions essencials dels estats en allò que es refereix a la seva integritat.' Segons el ministre, aquest article és nítid, i per il·lustrar-ho va fer servir un aforisme clàssic: 'En allò que és clar no hi cap interpretació possible.'
El PP perdria la majoria absoluta a les Corts Valencianes si avui es fessin eleccions, segons una enquesta (pdf) del PSPV-PSOE elaborada per l'ODEC. Presentat pel secretari general del partit, Ximo Puig, el sondatge apunta que el PP perdria vint diputats, i passaria de 55 a 34-36. També en perdria el PSPV, que passaria de 33 diputats a 29-31.
En canvi, Compromís i EUPV aconseguirien més del doble de la representació actual: Compromís podria obtenir-ne deu més, i passaria de 6 a 14-16. I EUPV passaria de 5 escons a 11. D'acord amb aquestes dades, PSPV, Compromís i EUPV podrien obtenir plegats entre 54 i 58 diputats i deixar a l'oposició el PP per primera vegada des del 1995.
L'altra dada destacada del sondatge és que UPyD entraria per primera volta a les Corts, amb 7 escons. Però el PP no podria governar ni tan sols amb el suport d'UPyD, car plegats sumarien 43 diputats, per sota de la majoria absoluta de 50 escons.
L'Observatori encarregat de fer l'enquesta, vinculat al PSPV, també destaca que creix la mala valoració que fan els enquestats de la gestió del PP i la forta crítica al tancament de Canal 9. A més, un 53,5% dels enquestats és partidari d'avançar les eleccions al maig d’enguany.
El 2014 no sols es commemora el tricentenari dels fets del 1714. L'any que tot just estrenem també és important per a Bretanya, que avui es disposa a recordar els cinc-cents anys de la mort de la seva última duquessa sobirana. El govern d' Anna de Bretanya (Nantes, Bretanya, 25 de gener de 1477 - Blois, Orleanès, 9 de gener de 1514), de fet, va significar un moment d'inflexió en la història del país celta, en què tot i resistir va perdre la independència per la força de les armes i va acabar unida a França.
Anna, filla i hereva del darrer duc de Bretanya, Francesc II, després de moltes intrigues i temptatives fallides, es va casar amb Carles VIII, rei de França. El matrimoni va representar l'associació de Bretanya a la monarquia francesa. I a la mort del rei es van moure fils per a casar-la amb el nou rei francès, Lluís XII, cosí del precedent, i assegurar així la unió futura de Bretanya amb França.
Anna de Bretanya , com a referent de la sobirania del país i la voluntat de resistència, és un símbol de la identitat bretona i per això el cinc-cents aniversari de la seva mort es commemora amb desenes d'actes pels cinc departaments en què és dividit administrativament el país: hi ha misses de record, concentracions davant la seva estàtua, conferències i debats, a més de la inauguració d'un nou institut amb el seu nom a Sant-Ervlan i la realització d'un fresc gegant .
Gran esdeveniment. És dia de graduació a la Universitat d'Addis Abeba. Als jardins, festival d'estudiants vestits de gala, amb togues negres, capes proprades i bonets. Somriuen, s'abracen, es fotografien. Molts han vingut amb la família. Es fa estrany. Sembla una escena de l'antiga Roma, al cor de l'Àfrica negra. L'escola, la universitat, l'estudi, són conceptes molt respectats pels etíops. De fet, és una de les primeres idees que Haile Selassie I va inculcar als seus súbdits. Potser una de les poques coses positives, perdurables, que va encertar en els seus tretze anys de regència i quaranta-cinc de regnat. A banda d'impulsar l'aviació i instaurar la figura del botxí professional, que matava, en privat i d'un sol tret, en comptes de fer-ho en públic, seguint el mètode i durada d'agonia que triaven els familiars de les víctimes de l'ajusticiat.
El Negus Nagast, o rei de reis, era un petit gran home, amb un desmesurat concepte d'ell mateix, dels seus poders terrenals... i divins. Es feia dir el Lleó de Judà i, gràcies a la màgia genealògica, va aconseguir ser considerat l'últim emperador de la nissaga de Salomó i la Reina de Saba. Haile va arribar a tenir prou renom internacional, per la seva resistència contra la invasió dels feixistes mussolinians, del 1936 al 1941. En un valent discurs a la Societat de Nacions, que ha fet història, va denunciar al món, amb valentia, l'ús del prohibit gas mostassa contra el seu poble indefens: 'Tot d'una, nou, quinze o divuit aeroplans italians anaven i venien deixant anar una pluja d'iperita [...] que queia ininterrompudament causant la mort dels nostres soldats, dones, nens, ramats, rierols, llacs, pastures. [...] Els qui bevien l'aigua on havia caigut la pluja tòxica o menjaven alguna cosa que hagués estat en contacte amb el verí morien en espantosa agonia. [...] He decidit venir a Ginebra només per fer saber al món civilitzat el turment infligit al poble etíop.'
Era un ésser paradoxal. Malgrat considerar-se emperador 'per la gràcia de Déu', i haver dictat una constitució que, amb la pretensió de modernitzar el vell sistema feudal, concentrava tots els poders en la seva diminuta persona, va aconseguir ser admirat, als anys trenta i quaranta, per progressistes d'arreu del món. Entre els panafricanistes era un mite. Per als rastafaris, el Messies. A l'Àfrica va assolir gran prestigi i poder moral. Va mitjançar en molts conflictes, no sempre reeixidament, i apadrinà la fundació de l'OUA, a Addis Abeba, l'any 1963. Curiosament, però, mentre donava suport a molts moviments africans d'independència, era implacable amb els independentistes d'Eritrea i l'Ogadén que volien alliberar-se del jou imperial etíop. És a dir, d'ell.
A la fi, però, la realitat es va imposar. El món va saber l'abandó i la fam que matava milers d'etíops, les mortals sequeres de què eren víctimes, la repressió que exercia, la paranoia que l'alimentava. L'any 1974, una revolta popular encapçalada per militars va prendre el poder i, mesos més tard, el van liquidar. El líder, el tinent coronel Mengistu Haile Mariam, és condemnat per genocidi i refugiat a Zimbabwe, gràcies al seu amic, el també sàtrapa llegendari, Robert Mugabe.
Haile Selassie, o el seu fantasma, encara és present a Etiòpia, en pòsters, estampetes i estàtues. Però no se'n parla gaire. Per a alguns, els rastes i els més patriotes, encara és un mite.
A la Universitat d'Addis Abeba hi ha l'excel·lent Museu i Biblioteca de l'Institut d'Estudis Etíops, en un antic palau del Negus, que conserva algunes de les seves cambres privades. El llit imperial, on dormia amb el seu gosset Lulú. El despatx imperial, on signava sentències de mort. La caixa forta imperial, on guardava la corona, les joies i els tresors més preuats. Una galeria amb les joguines imperials: petits carros de combat d'or, avionetes d'argent, ullals de cadell d'elefant, plats de porcellana amb la seva cara.... regals de col·legues coronats i dictadors de tot pelatge. I el seu bany imperial privat. Blau cel. Blau diví. Blau imperi. Tassa de vàter inclosa. Fa gràcia de veure parelletes joves, amb l'iPhone a la mà, fent-se fotos al seu lavabo, a la dutxa, davant del mirall. Quina pinta devia fer el petit gran home despullat de pèl a pèl, com qualsevol pelacanyes? Aquest vàter el dessacralitza. El vulgaritza. El patetitza.
Per associació d'idees, no em sé estar de rememorar la seva fi, al llit, ofegat amb un coixí, en presència de Mengistu. Corre la brama que es va morir convençut que encara era l'emperador, amb tots els poders. Hi ha boigs que es pensen que són Napoleó. Ell en tenia prou de creure's Haile Selassie. Oficialment, van dir que s'havia mort dormint, de matinada, el 27 d' agost de 1975. El Derg el va voler esborrar de la història. No va comparèixer mai més. Ni cadàver. La pista del seu cos es va perdre al vell palau de l'Old Gebbi, la gàbia daurada on vivia reclòs. No hi va haver funeral. Ni enterrament. Censura. Silenci. Quan el règim comunista va caure, van trobar els seus ossos, quatre metres sota terra d'un altre lavabo: el del tinent coronel Mengistu.
Avui a Núvol celebrem els 10 anys de Voluntariat per la Llengua amb tres voluntàries, Lídia Coll , Teresa Rull i Francesca Tutusaus . I aprofitem per parlar amb Ester Franquesa, Directora General de Política Lingüística. Té al seu càrrec el Consorci per la Normalització Lingüística, amb 22 centres a tot el territori, i també el TERMCAT, un institut que ella mateixa va dirigir entre el 1997 i el 2001. Entre el 2001 i el 2003 Franquesa va ser directora de l’àrea de llengua de l’Institut Ramon Llull, i des del 2003 treballa a Política Lingüística, on ara fa un any li van encomanar la direcció general. Actualment té en marxa una tesi doctoral sobre el màrqueting lingüístic a la Facultat de Comunicació Blanquerna.
Ester Franquesa: He anat fent passos sempre a l’entorn de la llengua, mai directament com a lingüista sinó com a gestora d’equips, o impulsora de projectes, sempre m’ha mogut la voluntat de fer créixer el corpus i l’ús de la llengua, perquè tingués també el seu espai en l’àmbit tecnològic i científic. Fer un diccionari no té sentit per si mateix, ha de ser utilitzat en tots els àmbits possibles. Sempre m’ha interessat més el vessant social de la llengua. Connectar la llengua amb la realitat d’ús.
BP: Hi ha algun fet t’hagi marcat en aquesta vocació?
EF: Possiblement el que em va fer decidir per la llengua va ser la meva professora de literatura de secundària, la Carme Guasch, mare d’una molt bona amiga, la Sílvia Soler. Jo sempre pensava que faria una carrera de ciències, però gràcies a ella vaig anar interessant-me per la llengua. I a l’hora de triar, vaig optar per filologia catalana. I va passar que mentre estudiava a la facultat, ja des del segon any de carrera, vaig començar a fer classes de català a adults, tant a funcionaris de la Generalitat als matins com a les tardes a l’Ajuntament de Badalona, on he viscut sempre. Això em va obrir a una realitat que no tenia res a veure amb el que feia a la universitat. I al final de la carrera, vaig fer l’assignatura de Lexicologia amb la Teresa Cabré, i va ser ella que em va introduir a la discilplina en un seminari. I d’aquí ve l’interes a fer créixer la terminologia de la ciència…
BP: El teu interès per la ciència torna a aflorar aquí, doncs. I vas ser de les fundadores del TERMCAT.
EF: Érem un equip. Encapçalat per la Teresa Cabré, que el va dirigir del 1986 al 1988. També hi havia l’Ariadna Puigjaner, la Constança Espelt, i la Cèlia Riba, néta de Carles Riba. Ho vam configurar i vam veure que per fer tot això havíem de comptar amb tota la societat especialitzada de l’entorn i em va obrir molt la necessitat dels especialistes i del seu consens.
"Segons els estudis de l’historiador Albert Garcia Espuche, dels quals extrec les paraules que proposo cada mes al projecte Reborn, la falipèndula era una planta que feia unes flors molt boniques. Els diccionaris actuals recullen la variant filipèndula , que encara designa una planta de les rosàcies".
Esther Gassol va publicar el primer missatge el 2 de desembre i ja la va clavar: “és el nom d’una planteta que fa flors blanques i molt boniques”. D’altres rebornistes s’inclinen per la infusió. Així, Eva Jané aventura “una pòcima feta amb herbes” i Dànae Orenes “infusió artesanal i amb trets màgics que utilitzaven els ciutadans per combatre el mal de gola”. Molts dels rebornistes parlen de la flor, que aquest mes era un origen etimològic molt fàcil de traçar, però el dring pendolar del mot ha suggerit definicions molt imaginatives que tendeixen a relacionar-lo amb les connotacions del mot pendó .
Elisenda Casadellà repara en l’oscil·lació pendular: “mot compost de felicitat i pèndol que designava una dona a qui li agradava anar de flor en flor, sense parella estable”. Pilar Cabrerizo s’afegeix a la qüestió pendular i ho defineix com “persona de poca formalitat que té un estat d’ànim molt variable, probablement a partir dels mots falinfaina i pèndol”. I David Llussà fa un salt de tres-cents anys que li permet connectar dos sentits aparentment inconnexos: “al 1700 s’utilitzava per escarnir els covards, sinònim de titafluixa; en l’actualitat falipèndula s’usa per anomenar els llums de sostre modernets i horteres, d’un preu no inferior als 1.300 euros”.
Jordi Llavina, poeta i comissari de l’Any Vinyoli que durant tot aquest any programarà actes diversos i revitalitzarà la memòria d’aquest autor, comenta el poema “El bany”, que pertany al llibre El griu (1976).
“A l’aigua ens abracem: té el pubis / escarolat, la gropa sumptuosa, / que en jo tocar-la es fa més plena encara. / M’hi encavalco. Fuig. Entrecuixem. L’agafo / pels flancs, amb besos l’asfixio. Fuig / un altre cop, però ja llangorosa, / flonja i ardent. Així que surt del bany, / regalimosa, les agulles d’aigua / que li queden pel cos evaporant-se / són crits d’amor. Aleshores parlem / amb ajut de metàfores. Com dir si no / l’excés d’aire calent que abrusa el pit, / el segament de cames i genolls, / el cor que se’m desboca quan la miro / dreta o jaient. T’adoro fins l’esquelet”.
És un poema excepcional, tan viu, i tan minuciosament descrit, com una escena cinematogràfica. Hem de suposar que la noia i el noi que ens parla —el jo del poema, stricto sensu — s’estan en una platja, surten de l’aigua… Hi ha una referència corporal diguem-ne d’època : el pubis escarolat . ¿Quina noia d’avui dia es deixa créixer la mata de pèl a l’engonal? Ben poques, pel que tinc entès (fins al punt que algun jove lector del poema potser no entendrà una manera de dir que a nosaltres, més granats, amb més experiència acumulada producte dels anys, ens fa somriure, perquè, de tan gràfica , es fa tocar). Hi ha una altra referència corporal que, a més d’un lector d’ara mateix, li deurà semblar políticament incorrecta, si no masclista i tot: la gropa sumptuosa (i, esclar, el jo del poema, què si no, aprofita per encavalcar-s’hi ). On s’és vist que l’esquena d’una dona —en especial, la part de l’esquena que toca a les natges, si no, metonímicament, les natges o el cul i tot— sigui denominada així: gropa ! (segons el diccionari, la gropa és la ‘part posterior de l’esquena d’un quadrúpede, especialment un cavall, un ase o un mul’. Fot-li gastos!). I hi ha, sobretot, una sensualitat del primer mot a l’últim. I aquest tocar la gropa que provoca que el cos d’ella encara esdevingui més ple, més puixant! ¿I què me’n dieu d’aquest verb meravellós, que el primer cop que el vaig llegir —en aquest poema, esclar— ja em vaig fer meu per sempre més, amb el desig inconscient de dur-lo a la pràctica tan sovint com pogués: entrecuixar ? (el culte amic Ramon Sargatal m’ennova que “aquesta fórmula [ entrecuixar ] apareix en un vers dels Carmina Riuipullensia del segle XII (XIII? ), una de les joies de la lírica medieval catalana en llengua llatina. Concretament surt al poema “De Estate” (CR 17 (36), segons la numeració arxivística de Nicolau D’Olwer. ÉS un poema amb ressons goliardescos sobre la joia dels joves quan arriba el bon temps”).
El Circuit de Poesia aterra a Ontinyent amb ganes de consolidar un lloc fixe per a trobar-se amb el públic de la Vall d’Albaida. La primera activitat que programa aquest circuit a la capital de la Vall d'Albaida és una 'poejam' amb set poetes acompanyats a la guitarra per Ferran Dalmau. Són Miquel Català, Pep Alfonso, Rosa Roig, Xelo Llopis, Alba Fluixà, Salvador Lauder i Enric Sanç.
Tots set participants són valencians, presents a l’antologia 'Estels de paper, vint-i-un poetes per al segle XXI' de l'editorial Germania. Noves veus per a una nova poesia que ha pres el carrer per a buscar proximitat amb els seus lectors. Poesia i música improvisada per a aproximar les cabòries de set autors i autores d’arreu de la geografia valenciana amb inquietuds, temes i plantejaments igualment dispersos en l’àmbit literari.
La cafeteria Oceans és el lloc triat per aquesta experiència de proximitat. Tant el lloc com el dia, dissabte a la nit, han estat escollits per a apropar-se al públic. Traure's dels circuits habituals, si han existit mai, és la poètica intenció dels poetes que dissabte 11 de gener, a les 23.00 aproximadament, volen consolidar a la capital de la Vall d’Albaida una cita mensual o bimensual. Una primera actuació per a presentar un espai on trobar-se amb un públic que busque en la poesia una mirada fresca vers a la realitat.
Qui són les dones d'aigua? Viuen als barrancs, torrents i llacs i n'hi ha a tot el país. Són màgiques. Ara, a cada lloc actuen a la seva manera i tenen poders diferents. El rondallaire Albert Estengre ens relata avui la història de les estovalles de les dones d'aigua del Montnegre. Són unes estovalles que fan aparèixer diners i riquesa a tothom qui les posi a la taula del menjador. Però cal anar alerta, perquè qui robi les estovalles farà enfadar les dones d'aigua. I ai, si s'enfaden... Mireu i gaudiu del conte!
VilaWeb publica cada dia de l'any, de dilluns a dissabte, un conte tradicional del nostre país, en vídeo, i per a tots els públics, de la mà d'Albert Estengre. Podeu seguir i comentar els contes a les xarxes socials amb l'etiqueta #300contes . | 0.852776 | curate | {"en": 0.0004758586699750174, "ca": 0.9852313862782753, "it": 0.004690606889753743, "es": 0.004384697744769803, "co": 0.0004418687649768019, "pt": 0.0013256062949304056, "sr": 0.00010196971499464659, "fr": 0.0017164902024098842, "id": 0.0004248738124776941, "nl": 0.0005268435274723407, "ds": 0.00015295457249196989, "cs": 0.00016994952499107765, "eu": 0.00022093438248840095, "eo": 0.00013595961999286212} | http://rasquera.cat/aggregator/www.vilaweb.cat/noticia/4149455/20131012/www.plataforma-llengua.cat/festajocilleure?page=15 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_505207 | Anava caminant per la xarxa i m'he trobat amb això...https://www.esglesiasantjordi.cat/"L’Església de Sant Jordi neix amb vocació d’església nacional dels catalans. Portem i confessem la bona nova del Crist a la nació catalana, tot afirmant al nostre caràcter catòlic, reformat i evangèlic. Volem ser el cor del Regne de Déu en el cor de Catalunya, i retre plegats culte per mitjà de la bellesa i la virtut. "Algú sap d'on han sortit aquests?
Sense la intervenció den Tindal i den Knox aquest fil no val res. | 0.733453 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_0_157346 | Els deures de l'Estat Els deures de l'Estat. La Constitució espanyola del 1978, filla de la Transició, estableix uns drets i, esclar, uns deures, per als ciutadans. L'administració de l'estat espanyol ...
Un escenògraf català que fa les Amèriques Joan J. Guillén, escenògraf, figurinista i caricaturista durant molts anys a la premsa diària, col·laborador habitual de Comediants i Medalla d'Or en figurinisme de ...
Un cop d'efecte al TNC Sergi Belbel ha guanyat la partida per molt poc. En un article d'aquesta columna de fa unes setmanes deia que el repte del nou director del TNC seria donar l'alternativa als autors ...
Paco Morán va tenir allò de què molt pocs intèrprets poden presumir. I no és un premi. És el seu públic. Va aconseguir, amb la seva gestualitat, els postissos i la simpatia, establir-hi una complicitat ...
Va ser amb Calderón de la Barca i aquella accelerada i vitalista versió de La vida es sueño amb el que Calixto Bieito va començar l'ascensió al cel dels grans directors internacionals. Bieito ha volgut ...
No resulta fàcil copsar en un seguit d'imatges, de sons, de personatges, la història d'una ciutat. Joan Ollé aquesta vegada ha deixat de banda les limitacions del text escrit, ja sigui Pla o Beckett, per ...
La crisi i els teatres públics Una de les coses que la crisi s'ha endut de les programacions dels teatres públics de Barcelona són els espectacles internacionals. Ai, els vells temps!, tot parafrasejant ...
On som i on anem. Com està el teatre de carrer el nostre país? Segur que hi ha tota mena d'opinions i l'existència de la Fira Tàrrega de teatre al carrer, amb 30 edicions, ens podria indicar que força bé. ...
Coincideixen en la cartellera dues obres sobre la pederàstia. Una, El principi d'Arquimedes , del jove Josep Maria Miró i Coromina, a la Beckett, i l'altre del consagrat dramaturg i cineasta John Patrick ...
Què passa quan un autor agafa un clàssic com La senyoreta Júlia (1888), d'August Strindberg, i li canvia el context històric i geogràfic? El britànic Patrick Marber va respondre a la pregunta amb una ... | 0.814174 | curate | {"ca": 0.98046875, "pt": 0.009765625, "no": 0.00830078125, "sh": 0.00146484375} | http://www.arabalears.cat/opinio/firmes/santi_fondevila/?page=12 |
mc4_ca_20230418_11_396929 | MONTCADA CONFIDENCIAL: CONFIRMAT: HI HAURÀ SOTERRAMENT TOTAL !
FOTO: ARXIU/MANIFESTACIÓ A BCNLa lluita que van començar una pinya de ciutadans i ciutadanes de Montcada, per aconseguir i fer canviar l’actitud del Ministeri de Foment, envers el soterrament total de la línia de ferrocarril Barcelona-Port Bou, al seu pas per Montcada, comença a donar fruits.La confirmació que el soterrament serà total, havia estat avançada fa unes setmanes per via telefònica, i ara confirmada per escrit.L’escrit de la “Secretaria de Estado de Infraestructuras y Planificación” confirma que les obres començaran immediatament desprès que finalitzin tots els tràmits endegats amb la redacció del nou projecte que està elaborant l’empresa d’enginyeria IDOM.Les reivindicacions, la perseverança i la lluita endegada per la Plataforma Soterrament Total Ara! ha estat i és una bona prova del que es pot fer si un poble treballa unit. Semblava molt difícil fer canviar l’opinió al Ministeri de Foment, però, la constància, la fermesa del poble de Montcada ha fet que les opinions anessin canviant. Per tant, s’ha guanyat una batalla, i ara comença una segona fase que convindrà fer un seguiment, perquè les dates, i l’execució de les obres, es facin d’acord amb el que Montcada reclama: ben fetes i ben acabades.Felicitats a tothom, tant per aquells que han treballat de valent, com a tots i totes les persones que han col·laborat puntualment.Tindrem Soterrament Total!... tindrem una Montcada millor..!Ja era hora!
Molt bona notícia, sí... però no abaixem la guàrdia. La força d'un poble sembla que ha fet efecte, llàstima que no els nostres representants no siguin els primers en vetllar pels interessos del veïnat i se'ls hagi d'empenyer (i si m'ho permeteu, emprenyar) perquè si no, m'agradaria saber si s'hauria aconseguit.Dit això, felicitem-nos tots i amb el panorama que veiem caure per les properes eleccions, mentalitzem-nos que ningú ens traurà "les castanyes del foc", per tant anem-nos "arremangant" perquè hi ha molta feina a fer, en el soterrament i en altres coses, no cal dir quines.Berta Roca
28 de desembre de 2006 a les 1:10:00 CET
Felicitats sinceres a tots els veïns qui heu estat fent pinya en aquesta reivindicació,Que patètica l’actuació dels nostres polítics, ells van acceptar el primer projecte, el coneixien des de molts mesos abans que els ciutadans i intencionadament van alentir tot el possible la informació intentant una estratègia de fets consumats, algunes veus no oficials però ja van donar la veu d’alarma molts mesos abans de les primeres mobilitzacions, inquiets els veïns no paràvem de fer una i altre vegada la mateixa pregunta, “- que es sabeu del projecte de soterrament” resposta “ – aún nada estamos en conversaciones con Madrid bla bla bla”, però fins que no va ser oficial la resposta no vàrem poder mobilitzar-nos en contra.Llavors es quan els nostres polítics (govern), veient el gran poder de mobilització contra el projecte es comencen a moure com haurien d’haver fet en un principi.A més l’Alcalde es pren una legitima protesta popular com si fos un atac partidista. Total, Que patètic, que penós, una mostra més de la manca de percepció real de les necessitats dels ciutadans, per això no cal fer cap “Pla Estratègic” collons.Vicenç Pedrapicada.
29 de desembre de 2006 a les 8:07:00 CET
LA UNIÓN HACE LA FUERZAY ELLOS QUE SON DE COEFICIENTE BAJO YA LO SABEN, A VER SI AHORA NOSOTROS OTRA VEZ LES DAMOS LA MAYORÍA ABSOLUTA Y ACABAMOS EN EL COTOLENGO.
17 de març de 2007 a les 20:42:00 CET | 0.875647 | curate | {"pt": 0.017683970336565887, "ca": 0.9361095265259555, "es": 0.04620650313747861} | http://montcadaconfidencial.blogspot.com/2006/12/confirmat-hi-haur-soterrament-total.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_144912 | Isidre Grau recupera els paisatges rurals vallesans de la seva infància als anys quaranta i cinquanta...
Lliga’t a la terra, llavor autèntica...
Un llibre homenatja el ballarí i coreògraf Joan Serra...
Trenta anys de la Mitja Marató de Granollers...
Ignasi Faura vincula els ateneus i l'economia social catalana en un llibre ...
Carpeta Ateneus i casinos, cultura i llibertat
Inici
Vallesos 11
Carpeta
Les moltes vides de l’Ateneu de Sant Celoni
L'entitat celonina per excel·lència n'ha passat de totes des que es va crear el 1923, enmig de les rivalitats entre dos bàndols polítics i socials, fins a l'actual revitalització associativa sota aixopluc municipal
Josep M. Abril (text)
L’Ateneu de Sant Celoni, creat l'any 1923, però successor d’altres entitats nascudes a finals del segle xix, n'ha passat de totes en els seus més de 90 anys d'història, fins al punt que ara mateix està protagonitzant una nova embranzida, moguda per la força dels seus prop de 300 socis, que l'estan revitalitzant com una entitat cultural i de trobada, tot i que des de 1988 la propietat de l'edifici passés a ser municipal.
L'origen de l'Ateneu és comú a bona part d’aquestes entitats, que sorgeixen a causa de l’eterna rivalitat entre les dues faccions que hi havia a la majoria dels pobles: la competència aferrissada entre els de dalt i els de baix. Des de finals del segle xix, i fins als anys trenta, Sant Celoni estava dividit en dues societats enfrontades: el Centre Popular i cal Xerric, l’entitat que més endavant va donar lloc a l’Ateneu. La divisió en dos bàndols va provocar que al poble hi haguessin dues farmàcies, dos cafès, dos empresaris paletes, dues fàbriques de gasoses, dos estancs, dos basters... Els del Centre anaven amb uns i, els de l’Ateneu, amb els altres. Fins i tot portaven els infants a escoles diferents: si des del Centre defensaven l’ensenyament públic, els de cal Xerric van propiciar els centres privats religiosos. La rivalitat irreconciliable entre uns i altres arribava a extrems que ara, per nosaltres, són difícils d’entendre. El festeig entre un noi del Centre i una noia de cal Xerric, per exemple, era impensable!
Forta rivalitat
Cada societat disposava del seu local i tenia una coral, un equip de futbol, un grup de teatre, una orquestra, una colla del Ball de Gitanes... La competència en totes les activitats que organitzaven era fortíssima: balls, revetlles, carnavals, envelats, festes majors... i lluitaven per veure quina tenia més èxit. Tot i que en teoria eren entitats recreatives i culturals, el rerefons polític era fonamental i l’objectiu primordial era arribar a dirigir el govern local. Les dues forces, però, eren d’ideologia conservadora. El Centre Popular, que havia estat republicà en els orígens, es va enrancir fins a ser el representant polític de monàrquics i centralistes. A cal Xerric i més tard a l’Ateneu, en canvi, s’hi agrupaven els catalanistes seguidors de la Lliga.
A partir 1918 les coses van canviar per als de cal Xerric, que van obtenir la majoria a l’Ajuntament. Des d’aleshores van aconseguir l’hegemonia i van prevaldre sobre els del Centre, que només van recuperar el consistori durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), ja que els era afí políticament i, a més a més, es caracteritzava per l’anticatalanisme.
El Círcol Autonomista la Constància era el veritable nom de cal Xerric, una entitat fundada el 1906 i ubicada al primer pis de l’actual Hotel Suís, a la plaça de la Vila. El local estava ben situat, però aviat es va fer petit. Amb l’augment de socis i el predomini que van aconseguir a finals dels anys deu es van engrescar a construir un local propi, nou i ampli, a la carretera Vella: l’Ateneu. La comissió encarregada de l’obra i Josep Domènech Mansana, l’arquitecte que l’havia de dissenyar, van visitar diversos edificis, com l’Ateneu Aliança del Poble Nou i cafès i teatres de Sabadell, Terrassa, l'Hospitalet, Molins de Rei, Martorell... fins que van seleccionar com a model el de Sant Sadurní d’Anoia. Domènech aleshores també era l’arquitecte municipal i va construir al poble edificis tan emblemàtics com la Casa de la Vila i l’Escorxador (1926). Es va posar fil a l’agulla de seguida i el 1922 es va demanar permís a l’Ajuntament per a la construcció de l’Ateneu. La puixança de l’entitat es va reflectir en la construcció del nou i gran immoble, que es va sufragar amb la venda de títols i llotges que van adquirir les famílies benestants.
El Círcol Autonomista la Constància es va traslladar al local inacabat el 13 de setembre de 1923, just quan Primo de Rivera va fer el cop d’estat. No va ser el començament més oportú, ja que el 1924, durant la dictadura primoriverista, l’Ajuntament en poder del Centre Popular va fer tancar la sala per ordre governativa. Malgrat la prohibició, el jovent de l’Ateneu no va deixar pas de ballar, i els diumenges es traslladava a la Cantina de l’entrada del poble, que ja era al terme municipal d’Olzinelles, o al Pont Trencat, i dansava seguint el ritme d’un piano de manubri. L’acció repressiva per part de les autoritats va produir l’efecte contrari: va provocar simpaties cap a la nova entitat catalanista i va fer créixer el nombre de socis, especialment entre els joves.
Entitat de referència
El magnífic edifici nou de l’Ateneu comptava amb un ampli cafè; una gran sala per al ball i teatre, envoltada de llotges a la platea i amb una galeria al primer pis, i un jardí. L’entitat, però, no va poder legalitzar els estatuts fins al 1925. Els primers anys van ser intensos i l’Ateneu es va convertir en la principal entitat de la vila i de la comarca del Baix Montseny. Començava el temps d’esplendor. Es va afanyar a prendre l’orquestra La Lira al Centre Popular, el qual ja estava en franca decadència. Era l’any 1928. Aleshores l’Ateneu també tenia el cor l’Amistat, una colla de Ball de Gitanes, i un destacat grup de teatre que feia funcions, especialment, durant el temps de quaresma. Més endavant, el 1930, hi va haver una biblioteca gestionada per un grup de joves de l’entitat, la Comissió d’Amics de la Cultura.
El 1931, amb la instauració de la República, va agafar el nom d’Ateneu Republicà per acomodar-se als nous temps. El mateix any va néixer una nova entitat al poble, aquesta vegada d’esquerres: el Casal Català Republicà, que va aplegar els elements progressistes tant de l’Ateneu com del Centre Popular. Mentrestant, fins al 1936, els membres de l’Ateneu, conservadors vinculats a la Lliga i al partit Radical de Lerroux van dirigir la política local. Amb la Guerra Civil, l’edifici, que era cobejat per tothom, es va requisar per esdevenir el casal de la CNT. El 1939, després de la victòria franquista, es va convertir en el local recreatiu de la Falange, fins que es va tornar a legalitzar l’entitat el 1942. El mateix any es va ampliar la capacitat de la sala de ball amb la construcció del segon pis: el galliner.
Després la Guerra Civil la rivalitat amb el Centre Popular va desaparèixer, ja que aquest, malgrat els esforços, no va reeixir mai més. El Casal Català Republicà, no cal dir-ho, també havia desaparegut. L’Ateneu va esdevenir la sala de ball i de teatre per excel·lència de Sant Celoni. També era el local de referència per als veïns dels pobles del Baix Montseny i el marc emblemàtic del teixit associatiu celoní.
A mitjan anys quaranta es va recuperar el Ball de Gitanes (1944 i 1945) i, a més a més, es van organitzar els Jocs Florals de 1946. Eren temps d’embranzida: es va revifar el cor L’Amistat i, al mateix temps, es va formar el grup Amics del Teatre. Cada diumenge hi havia ball a la sala i, per les festes majors, revetlles i altres diades, es feien diverses sessions de danses, concerts i balls. Però compte! Tot això era fora de l’època de quaresma, perquè en aquesta temporada el ball estava prohibit. Les tardes dels diumenges quaresmals s’omplien amb obres de teatre, sarsueles, cinema o espectacles de varietats.
La competència de les discoteques
El 1968 es va remodelar l'exterior de l'edifici, especialment la façana del cafè que donava a la carretera Vella, per donar-li un aire més modern, renovador. Però la davallada ja estava sentenciada. El canvi de modes en l’oci i la diversió festiva dels joves va provocar la crisi de l’Ateneu. Els conjunts van relegar les orquestres de tota la vida, com la Lira, que va desaparèixer els primers mesos de 1968. Però la proliferació de les discoteques en els anys setanta va atreure definitivament el jovent, que va abandonar les sales de ball tradicionals com l’Ateneu.
Des dels primers temps, l’Ateneu havia anat subsistint a base d’emprèstits i hipoteques, però la situació econòmica es va agreujar quan va haver d’eliminar el ball setmanal perquè no sortia a compte de cap manera. Així les coses, el 1978, per treure rendiment de la sala, s’hi va instal·lar un bingo. La sala de l’Ateneu era molt apreciada perquè era l’única de la vila que tenia capacitat per acollir una gran quantitat de persones i, a més a més, disposava d’escenari. Per això, de tant en tant, s’hi organitzaven actuacions, obres de teatre, concerts... especialment per les festes majors. Fins i tot l’Ajuntament llogava l’espai per a fer-hi activitats. A la sala s’hi van fer les primeres conferències i mítings polítics de la democràcia. També hi van actuar Joan Manuel Serrat, Raimon, La Trinca, Lluís Llach...
Finalment, la sala es va haver de clausurar el 1986 a causa del trencament d’una encavallada de la teulada. L’entitat no tenia prou diners per a dur a terme la reparació, i al final, al cap de dos anys, va vendre l’edifici a l’Ajuntament. Era la manera de poder recuperar un espai tan estimat i útil per a la vila, transformat en un equipament municipal. El 1993 es va acabar la rehabilitació, que va potenciar el caràcter de la sala i la va dotar d’unes infraestructures i instal·lacions modernes, uns reptes que l’entitat mai no hauria pogut assolir. La municipalització de l’espai, d’altra banda, va coincidir amb el fet que, a partir dels anys vuitanta, els ajuntaments del país van prendre el relleu a la societat civil en l’organització de les festes majors i altres activitats lúdiques i culturals adreçades al conjunt de la població. Amb els tractes de la compravenda es va reservar la gestió del bar a l’entitat durant 25 anys, fins al 2013, i el dret d’ús de la sala en diferents ocasions, que s’aprofitaven per organitzar alguns concerts dedicats als socis. En aquests temps la societat tenia una vida esmorteïda, latent. Però el desembre de 2013, quan semblava que l’Ateneu havia mort com a entitat, es va formar un grup amb esperit renovador i ganes de tornar a organitzar activitats. L’empenta de la nova junta, que ha programat conferències, concerts i sessions de cinema, intenta consolidar la revitalització de l’entitat, que ara ja s’acosta als 300 socis.
Actualment, des de l’Ajuntament, s’està rehabilitant el bar per posar les seves instal·lacions al dia i convertir-lo en un punt de trobada i dinamització cultural integrat dins del conjunt del teatre i l’Escola Municipal de Música, activa des de 2004. La nova façana, recoberta d’acer i amb els finestrals ampliats, ha recuperat el perfil original i simbolitza aquest afany de renovació i obertura.
Façana de l’Ateneu, cap a 1929.
Ball a l’Ateneu en la Festa Major de Sant Martí, el novembre de 1984. Aleshores l’Ajuntament llogava la sala i organitzava la festa. Foto: Joan Vidal Ayats, Arxiu d’Imatges de Sant Celoni.
Concert de Cap d’Any, el gener de 2015, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. El concert és una mostra de les activitats que està fent la nova associació Ateneu.. Foto: Arxiu d’Imatges de l’Ateneu.
La sala en la festa de carnaval de 1926, amb el ball del pericon argentí. Foto: Arxiu d’Imatges de Sant Celoni.
Una imatge dels volts de 1933 que mostra com, durant la II República, l’Ateneu va agafar el nom d’Ateneu Republicà. Foto: Arxiu d’Imatges de Sant Celoni.
El cafeter de l’Ateneu, Josep Trunas, que també ensenyava i dirigia el Ball de Gitanes. Foto: Eduard Torras Gené, Arxiu d’Imatges de Sant Celoni.
Ells, endiumenjats, elles, empolainades
L’Ateneu va esdevenir l‘únic lloc permès on nois i noies joves es podien trobar per fer coneixença, ballar i festejar. Això sí, sota la mirada atenta i vigilant de la família des de la llotja i l’esguard xafarder dels veïns. Ells anaven ben endiumenjats, polits i encorbatats; elles, empolainades i amb el millor vestit. Eren els temps de les llistes, quan les noies amb requesta tenien tots els balls compromesos, quan el noi convidava la noia a beguda a la mitja part... “Aquests ballen un ball per altre, un si i un no... això ja vol dir alguna cosa”. Quantes parelles s’han format en els balls dels diumenges de l’Ateneu, seguint els ritmes de l’orquestra La Lira!
L’Ateneu organitzava les festes majors, vetllades i festivals, desfilades de moda, revetlles de Sant Joan i Sant Pere, carnavals, festes dels “quintos” per acomiadar els joves que anaven a fer el servei militar... Entre moltes d’altres activitats, a l’Ateneu s’hi reunien els avis en les festes d’homenatge a la vellesa o s’hi feien els xous del jovent celoní dels anys seixanta. | 0.826948 | curate | {"ca": 0.9844865985715383, "en": 0.0005375931188080792, "pt": 0.004684740035327548, "ru": 0.001151985254588741, "it": 0.0009215882036709931, "es": 0.008217494816066354} | https://vallesos.cat/11/carpeta/d568da1b |
mc4_ca_20230418_15_447187 | Laboratori Integrat de Citogenètica - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Materials de curs > Programes de curs (Guies docents) > Laboratori Integrat de Citogenètica
Informació: Discussió (0) Estadístiques d'ús Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/164749
El mòdul "Laboratori Integrat de Citogenètica" és un mòdul pràctic obligatori de l'especialitat de Citogenètica. L'objectiu principal és proporcionar als estudiants les eines bàsiques per aplicar les tècniques de citogenètica que s'utilitzen en les laboratoris de diagnòstic genètic i en els laboratoris de recerca. Els objectius formatius d'aquest mòdul són: 1- Adquirir l'habilitat de treballar en condicions estèrils per establir un cultiu cel·lular a partir del qual s'obtindran cèl·lules en diferents estadis mitòtics. 2- Identificar diferents tipus de contaminació present en cultius cel·lulars. 3- Obtenir talls histològics i aplicar diferents tincions. 4- Aprendre a utilitzar diferents tipus de microscopis: de camp clar, de fluorescència i de rastreig làser confocal. 1 5- Identificar els cromosomes humans segons el patró de bandes G i fer el cariotip. Detectar les alteracions d'aquest patró de bandes. 6- Detectar proteïnes i seqüències de DNA mitjançant tècniques d'immunocitofluorescència i d'hibridació in situ fluorescent (FISH), respectivament. 7- Identificar gens afectats en una regió del genoma, buscar la seva seqüència i fabricar una sonda de DNA marcada amb un fluorocrom per aplicar les tècniques de FISH. Resum:
El módulo "Laboratori Integrat de Citogenètica" es un módulo práctico obligatorio de la especialidad de Citogenética. El objetivo principal es proporcionar a los estudiantes las herramientas básicas para aplicar las técnicas de citogenética que se utilizan en los laboratorios de diagnóstico genético y en los laboratorios de investigación. Los objetivos formativos de este módulo son: 1- Adquirir la habilidad de trabajar en condiciones estériles para establecer un cultivo celular a partir del cual se obtendrán células en diferentes estadios mitóticos. 2- Identificar diferentes tipos de contaminación presente en cultivos celulares. 3- Obtener cortes histológicos y aplicar diferentes tinciones. 1 4- Aprender a utilizar diferentes tipos de microscopios: de campo claro, de fluorescencia y de rastreo láser confocal. 5- Identificar los cromosomas humanos según el patrón de bandas G y hacer el cariotipo. Detectar las alteraciones de este patrón de bandas. 6- Detectar proteínas y secuencias de DNA mediante técnicas de inmunocitofluorescencia y hibridación in situ fluorescente (FISH), respectivamente. 7- Identificar genes afectados en una región del genoma, buscar su secuencia y fabricar una sonda de DNA marcada con un fluorocromo para aplicar las técnicas de FISH. Nota:
Professors que imparteixen l'assignatura: Joaquim Martí Clúa, Francisca García Haro, Vicenç Català Cahís, Ana Martinez Marchal, Daniel Yero Corona, Covadonga Vara, Ana Sierra Martin, Maria Angels Rigola Tor, Mónica Roldán Molina, Ignasi Roig Navarro, Martí de Cabo Jaume.
Registre creat el 2016-09-23, darrera modificació el 2017-02-08 | 0.611256 | curate | {"ca": 0.5908945174735493, "en": 0.0019236934915036871, "es": 0.4071817890349471} | http://ddd.uab.cat/record/164749 |
oscar-2301_ca_20230418_0_384049 | L'exanalista de la CIA Edward Snowden ha passat a ser un ciutadà rus en les darreres hores. Així s'afirma en un decret signat pel mateix president rus, Vladímir Putin, publicat al portal d'informació legal de l'administració pública de Rússia. Snowden, de 39 anys i que va rebre asil polític a Rússia el 2013, figura entre els estrangers que han rebut el passaport rus per decisió del president rus. El decret presidencial precisa que es concedeix la ciutadania a un individu nascut el 21 de juny de 1983 als Estats Units. Des del govern dels Estats Units (EUA) han tornat a exigir la seva extradició després de fer-se públic el decret, el qual es llegeix com un moviment més en el context de la invasió a Ucraïna.
Snowden fa molt temps que va començar el procés per obtenir la ciutadania russa. Just després dels mesos més durs de la pandèmia, el novembre de 2020, l'exanalista va informar per les xarxes socials que havia començat el procés per fer-se ciutadà rus. Després d'anys residint al país i, en especial, després de la tancada de fronteres generalitzada que va arrossegant la covid, Snowden va assegurar: "Després d'anys separats dels nostres pares, la meva dona i jo no volem que ens separin del nostre fill. Per tant, en aquesta era de pandèmies i fronteres tancades, sol·licitarem la doble ciutadania nord-americana i russa". El fill d'Snowden a l'haver nascut a Rússia va aconseguir automàticament la ciutadania russa.
L'exanalista de l'Agència Central d'Intel·ligència va fugir dels Estats Units després de revelar el 2013 detalls de programes d'espionatge nord-americà i des de llavors és perseguit per la justícia del seu país natal, que l'ha acusat de violar la llei d'espionatge. Malgrat els anys que porta vivint a Rússia, Snowden ha firmat diverses vegades que la seva voluntat seria poder tornar al seu país, una afirmació que ja va subratllar quan va anunciar que començava aquest tràmit: "La Lindsay i jo continuarem sent nord-americans, educarem el nostre fill amb tots els valors de l'Amèrica que estimem, com la llibertat d'expressió".
Podria ser mobilitzat?
Ara que Snowden ja és ciutadà rus es desperten certes incògnites. En especial a llum de l'evolució de la invasió a Ucraïna. Fa només uns dies Putin va anunciar la mobilització militar parcial de la seva població, un fet que implica que certs russos ja allunyats de l'exèrcit regular seran cridats a files per combatre a Ucraïna.
Podria ser Snowden un d'aquests mobilitzats? El seu advocat Anatoli Kucherena, advocat de Snowden, ha negat que el seu client pugui ser cridat a files en el marc de la mobilització parcial decretada la setmana passada per Putin. "Com que Edward no va servir a l'Exèrcit rus, no té pràctica i experiència militar, no pot ser mobilitzat", va comentar a l'agència Interfax. | 0.872638 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elnacional.cat/ca/internacional/vladimir-putin-concedeix-ciutadania-russa-edward-snowden_890439_102.html |
dogc_ca_20230901_0_12475 | ORDRE TRI/160/2005, de 12 d'abril, per la qual s'aproven les bases per a la concessió de subvencions destinades a incentivar els plans d'actuació dels centres tecnològics i s'obre la convocatòria per a l'any 2005 (codi convocatòria 13601).
El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Decret 379/2004, de 7 de setembre, va crear el Registre de Centres Tecnològics de Catalunya amb l'objectiu de disposar d'una millor informació relativa a la infrastructura de recursos tecnològics que sigui útil per al teixit productiu de Catalunya i de disposar d'informació per augmentar l'eficàcia de les actuacions públiques en matèria de tecnologia i innovació.
A partir d'aquest Registre, amb aquesta Ordre d'ajuts es dóna suport als plans d'actuació en recerca, desenvolupament i innovació dels centres tecnològics i dels centres de difusió tecnològica per impulsar el posicionament competitiu de l'economia catalana. Aquesta actuació respon als objectius del Govern de la Generalitat de Catalunya i de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana d'avançar cap a una economia basada en el coneixement i en la innovació. Així mateix, el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 estableix com a una de les seves línies d'actuació el foment dels centres tecnològics i el suport a la transferència de tecnologia i coneixement amb la finalitat de reforçar la capacitat i articulació del sistema de recerca i innovació.
En el marc d'aquest sistema, els centres tecnològics i els centres de difusió tecnològica són agents clau de suport a la intermediació entre les empreses i el sistema públic d'R+D de manera que, a través d'ells, es facilita tant la transferència de tecnologia a les empreses com el trasllat dels reptes tecnològics a la investigació pública. Aquest paper és particularment important per al cas de les petites i mitjanes empreses i sobretot per als sectors productius tradicionals, que accedeixen amb més dificultat a informació, recursos humans i financers i instal·lacions per completar per ells mateixos els seus processos d'innovació.
Els centres tecnològics han de realitzar un esforç permanent de millora i adaptació dels seus serveis i una recerca aplicada i desenvolupament previs a la demanda efectiva per part de les empreses, anticipant-se a la demanda dels serveis i generant un coneixement propi com a resultat del treball conjunt d'universitats, empreses i administracions. Així mateix, els centres de difusió tecnològica han de millorar la seva capacitat de provisió de serveis tecnològics i de difusió i foment de la innovació, la qual cosa permetrà reforçar la capacitat d'innovació de les petites i mitjanes empreses dels sistemes productius locals de Catalunya.
D'acord amb el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (DOGC núm. 3791A, de 31.12.2002), i la Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005 (DOGC núm. 4292, de 31.12.2004);
D'acord amb la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003);
Per això, vist l'informe previ de l'Assessoria Jurídica, i en ús de les atribucions que em són conferides, Ordeno:
Article 1
Objecte Aquesta Ordre té per objecte aprovar les bases reguladores per a la concessió de subvencions destinades a incentivar els plans d'actuació en recerca, desenvolupament i innovació dels centres tecnològics inscrits en el Registre de Centres Tecnològics de Catalunya, regulat pel Decret 379/2004, de 7 de setembre (DOGC núm. 4215, de 9.9.2004), i obrir la convocatòria per a l'any 2005.
Article 2
Bases reguladores
S'aproven les bases que regiran aquesta convocatòria, les quals figuren als articles següents.
Article 3
Convocatòria 3.1 En funció de les disponibilitats pressupostàries i per resolució del president del Comitè Executiu del CIDEM, es publicaran en el DOGC les convocatòries per a la presentació de sol·licituds per a l'obtenció dels ajuts previstos en aquesta Ordre, les quals contindran les determinacions establertes per la normativa d'aplicació. 3.2 En el supòsit que, un cop resolta la convocatòria de les subvencions previstes a aquesta Ordre, no s'hagués esgotat l'import màxim destinat per a l'exercici corresponent, o en el cas que el CIDEM obtingui fons addicionals destinats a les accions regulades en aquesta Ordre, es podrà, amb el romanent que quedi o amb l'import d'aquests fons addicionals, obrir una nova convocatòria per a la concessió de subvencions per al desenvolupament de les accions previstes en aquesta Ordre, mitjançant resolució del president del Comitè Executiu del CIDEM. 3.3 A mesura que es produeixin renúncies o revocacions de les subvencions i en el supòsit que, un cop resolta la convocatòria, s'hagi esgotat l'import màxim destinat per a aquest exercici a les accions regulades en aquesta Ordre, es podran assignar nous atorgaments als projectes que no van arribar a obtenir subvenció i que, atesos els criteris de valoració continguts en aquesta Ordre, mantenien una posició immediatament posterior a la dels projectes subvencionats segons l'ordre de preferència establert, sempre que aquests projectes es puguin realitzar en els terminis establerts a la present Ordre.
Article 4
Quantitat màxima per a l'any 2005 i aplicació pressupostària 4.1 La quantitat màxima destinada a aquests ajuts per a l'any 2005 és de 3.300.000 euros, aplicats a la partida 640.770.640.02 del pressupost del Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) (codi de reserva 13601). 4.2 L'atorgament d'aquests ajuts per a l'any 2005 restarà condicionat a les disponibilitats pressupostàries.
Article 5
Convocatòria per al 2005, presentació de sol·licituds i terminis 5.1 S'obre la convocatòria per al 2005 per a la presentació de sol·licituds d'ajuts als plans d'actuació en recerca, desenvolupament tecnològic i innovació dels centres tecnològics. 5.2 Les sol·licituds que es presentin per a l'obtenció dels ajuts previstos en aquesta Ordre han d'anar adreçades al director del CIDEM i s'han de formalitzar en l'imprès normalitzat que es podrà obtenir a la pàgina web del CIDEM (www.cidem.com) i que es posarà a disposició de les empreses sol·licitants a la seu del CIDEM (passeig de Gràcia, 129, 08008 Barcelona) o a qualsevol de les seves delegacions territorials, les adreces de les quals són les següents:
Delegació Bages Muralla de Sant Domènech, 24, baixos 08240 Manresa Delegació Berguedà c. Barcelona, 49, 3r 08600 Berga Delegació Girona c. Migdia, 50-52 17003 Girona Delegació Lleida av. Segre, 7 25007 Lleida Delegació Tarragona c. Pompeu Fabra, 1 43004 Tarragona Delegació Terres de l'Ebre c. de la Rosa, 9 43500 Tortosa 5.3 Les sol·licituds es presentaran en el termini que anualment estableixi la corresponent convocatòria, juntament amb la documentació que correspongui, a la seu del CIDEM (passeig de Gràcia, 129, 08008, Barcelona), a qualsevol de les adreces de les delegacions territorials del CIDEM que s'han fet constar en l'apartat anterior, o mitjançant qualsevol dels procediments previstos a l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener. 5.4 El termini de presentació de les sol·licituds serà de 30 dies naturals a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al DOGC. 5.5 L'acció subvencionada podrà haver-se iniciat a partir de l'1 de gener de 2005.
Article 6
Objecte dels ajuts L'objecte d'aquesta convocatòria és la concessió d'ajuts per a: 6.1 Les activitats incloses en els Plans d'Actuació dels centres tecnològics registrats segons la secció 1 del Decret 379/2004, de 7 de setembre (DOGC núm. 4215, de 9.9.2004), sempre i quan estiguin relacionades amb projectes de recerca i desenvolupament, serveis tecnològics que facilitin la innovació a l'empresa (com ara organització de la producció, informació, documentació, legislació, assessorament, foment de la creació d'empreses innovadores, normes o disseny, entre d'altres), difusió de resultats de recerca i formació especialitzada. 6.2 Les activitats incloses en els Plans Coordinats d'Actuació, en el cas de centres tecnològics registrats segons la secció 1 del Decret 379/2004, de 7 de setembre (DOGC núm. 4215, de 9.9.2004), pertanyents a un mateix sector d'activitat, sempre i quan estiguin relacionades amb projectes de recerca i desenvolupament, serveis tecnològics que facilitin la innovació a l'empresa (com ara organització de la producció, informació, documentació, legislació, assessorament, foment de la creació d'empreses innovadores, normes o disseny, entre d'altres), difusió de resultats de recerca i formació especialitzada. 6.3 Les activitats incloses en els Plans d'Actuació dels centres de difusió de tecnologia registrats segons la secció 2 del Decret 379/2004, de 7 de setembre (DOGC núm. 4215, de 9.9.2004), sempre i quan estiguin relacionades amb serveis tecnològics que facilitin la innovació a l'empresa (com ara organització de la producció, informació, documentació, legislació, assessorament, foment de la creació d'empreses innovadores, normes o disseny, entre d'altres), difusió de resultats i formació especialitzada.
Article 7
Beneficiaris 7.1 Podran ser beneficiaris els Centres Tecnològics i els Centres de Difusió Tecnològica inscrits en el Registre de Centres Tecnològics de Catalunya, regulat pel Decret 379/2004, de 7 de setembre (DOGC núm. 4215, de 9.9.2004).
En el cas que s'hagi presentat més d'una sol·licitud per part de centres tecnològics d'un mateix sector d'activitat, aquests hauran d'acompanyar a la sol·licitud un pla coordinat d'actuacions. Les subvencions s'atorgaran individualment a cada centre en base a les actuacions presentades dins d'aquest pla coordinat. 7.2 Els beneficiaris de les accions hauran de complir els requisits següents:
a) En el cas de beneficiaris amb 50 o més treballadors, donar ocupació almenys a un 2% de treballadors amb disminució sobre el nombre total de treballadors de l'entitat o compliment de les mesures alternatives, de conformitat amb el que disposen l'article 38 de la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social dels disminuïts (BOE de 30.4.1982), el Reial decret 27/2000, de 14 de gener (BOE de 26.1.2000), modificat pel Reial decret 290/2004, de 20 de febrer, i el Decret 246/2000, de 24 de juliol (DOGC núm. 3196, de 2.8.2000).
b) No trobar-se en els supòsits de l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003).
c) Trobar-se al corrent del compliment de les obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social.
d) Complir els requisits establerts als articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (DOGC núm. 2553, de 9.1.1998).
e) No haver estat sancionats, en resolució ferma, per la comissió d'infracció greu en matèria d'integració laboral de disminuïts o molt greu en matèria de relacions laborals o en matèria de seguretat social en el treball, de conformitat amb el Text refós de la Llei sobre infraccions i sancions de l'ordre social, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost.
Article 8
Import dels ajuts La intensitat màxima de l'ajut serà de fins el 30% del cost subvencionable del pla d'actuació. Excepcionalment, i en casos en que així ho decideixi la comissió d'avaluació, aquest límit podrà arribar fins al 75%, durant el període de consolidació inicial dels centres de nova creació que hagin estat inscrits en el Registre de Centres Tecnològics acollint-se a la disposició addicional del Decret 379/2004, de 7 de setembre (DOGC núm. 4215, de 9.9.2004).
Excepcionalment, i en els casos en què així ho decideixi la comissió d'avaluació, aquests percentatges podran ser incrementats en un 5% per als centres tecnològics situats en zones de reequilibri industrial.
Pel que fa a les actuacions dels centres tecnològics, tal com es defineixen en el punt 6.1 d'aquestes bases, el 20% de l'ajut atorgat estarà condicionat al compliment dels objectius quantitatius que seran fixats en la resolució d'atorgament de l'ajut.
Un mateix projecte no pot rebre ajuts concurrents de diferents fons estructurals de la Unió Europea. En el cas que existeixi concurrència amb subvencions d'altres entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, l'import total de les seves subvencions concedides en cap cas pot superar la intensitat màxima prevista en els diferents règims involucrats.
Article 9
Despeses subvencionables 9.1 Pel que fa a les actuacions dels centres tecnològics, tal com es defineixen en el punt 6.1 i 6.2 d'aquestes bases, es consideraran subvencionables les despeses següents relacionades amb el projecte subvencionat:
a) Despeses de personal propi.
b) Contractació de serveis tecnològics a tercers.
c) Despeses d'adquisició d'equipaments, instrumental i material inventariable dedicat exclusivament i permanentment a l'activitat d'investigació i desenvolupament aplicat i a serveis tecnològics.
d) Despeses de materials i consums. 9.2 Pel que fa a les actuacions dels centres de difusió tecnològica, tal com es defineixen en el punt 6.3 d'aquestes bases, es consideraran subvencionables les despeses següents relacionades amb el projecte subvencionat:
a) Despeses de personal propi.
b) Contractació de serveis tecnològics a tercers.
c) Despeses d'adquisició d'equipaments, instrumental i material inventariable dedicat a la realització de serveis tecnològics directament destinats a cobrir les necessitats de les empreses.
d) Despeses de materials i consums.
Article 10
Documentació A les sol·licituds s'hi adjuntaran els documents següents:
a) Escriptura de constitució o d'adaptació d'estatuts degudament registrada.
b) Darrera declaració de l'impost de societats.
c) DNI del sol·licitant i document acreditatiu de poders per actuar com a representat legal del centre.
d) Declaració sobre totes les ajudes públiques sol·licitades per als projectes integrats en el programa d'actuacions, explicant el programa al qual s'acull i la quantia sol·licitada. Caldrà que també es comuniquin les resolucions favorables que obtingui el beneficiari després de la seva sol·licitud.
e) Declaració expressa del compliment de la quota de reserva per a la integració social de discapacitats, establerta en un 2% per a les empreses amb més de 50 treballadors, o del compliment de les mesures alternatives.
f) Declaració del centre conforme el local, sala, establiment o centre de treball compleix els requisits establerts als articles 32.1, 32.3, i 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
g) Declaració expressa conforme no incorre en cap dels supòsits previstos a l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
h) Certificat d'estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
i) Declaració de l'obtenció de subvencions per a la mateixa finalitat procedent de qualsevol de les administracions o entitats públiques o privades, nacionals o internacionals.
j) Declaració expressa per part de l'entitat sol·licitant conforme no ha estat sancionada, en resolució ferma, per la comissió d'infracció greu en matèria d'integració laboral de disminuïts o molt greu en matèria social o en matèria de seguretat i salut en el treball.
k) Declaració expressa conforme el sol·licitant disposa d'establiment operatiu a Catalunya i que el projecte per al qual sol·licita l'ajut es realitzarà a Catalunya.
Les declaracions sol·licitades als punts d), e), f), g), i), j) i k) s'inclouen dins de l'imprès de sol·licitud de l'ajut.
En el cas que algun d'aquests documents ja hagi estat presentat en convocatòries anteriors del CIDEM, no caldrà la seva presentació en aquesta convocatòria sempre i quan el sol·licitant presenti una declaració en la que s'hi especifiquin aquests documents, la data en la que es van presentar al CIDEM i s'hi faci constar que continuen essent vigents.
Article 11
Esmenes i millora de les sol·licituds Un cop examinada la sol·licitud i la documentació presentada, si aquestes no reuneixen els requisits establerts en els articles anteriors, es requerirà l'entitat sol·licitant perquè, en un termini de 10 dies hàbils, esmeni el defecte o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considerarà que desisteix de la seva sol·licitud, prèvia resolució, d'acord amb el que disposa l'article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Article 12
Òrgans d'avaluació i selecció i criteris de valoració 12.1 L'avaluació de les sol·licituds serà realitzada pel CIDEM per mitjà d'una comissió de valoració constituïda a aquest efecte. 12.2 Els criteris de valoració que s'utilitzaran per a l'avaluació de les sol·licituds presentades, així com la puntuació que correspon a la convocatòria per a l'any 2005, són els següents:
a) Pla d'actuacions: es valorarà positivament la idoneïtat dels objectius proposats en el projecte, la viabilitat de les accions a dur a terme, els recursos assignats a cadascuna de les accions i la coherència del pla de treball (valor: 35 per a centres tecnològics i 50 per a centres de difusió tecnològica).
b) Impacte en l'entorn: impacte socioeconòmic i contribució a l'enfortiment del teixit empresarial, impacte sobre el valor afegit i creació d'ocupació, impacte del pla d'actuacions en els sectors altament exposats a la competència internacional i en sectors estratègics (ordres de 13 d'abril de 2005 del conseller de Treball i Indústria) (valor: 20 per a centres tecnològics i 35 per a centres de difusió tecnològica).
c) Grau d'especialització del centre i esforç en recerca i desenvolupament en els darrers exercicis i en el pla d'actuacions previst (valor: 20 per a centres tecnològics i no és aplicable als centres de difusió tecnològica).
d) El grau de concreció de les col·laboracions previstes amb les universitats i altres centres pertanyents a xarxes del sistema català de transferència de tecnologia (valor: 15 per a centres tecnològics i 15 per a centres de difusió tecnològica).
e) Contribució al posicionament del centre dins l'Espai Europeu de Recerca (valor: 10 per a centres tecnològics i no és aplicable als centres de difusió tecnològica). 12.3 Entre aquells projectes que, una vegada aplicades les previsions incloses en l'apartat anterior, obtinguin la mateixa puntuació total, es prioritzaran aquells projectes on la responsabilitat de la seva direcció correspongui a dones. 12.4 La Comissió de valoració estarà integrada pel director de Transferència Tecnològica del CIDEM, que actuarà com a president, per dos representants de la Secretaria d'Indústria i Energia, per dos representants del CIDEM i pels directors dels serveis territorials del Departament de Treball i Indústria. La Comissió podrà incloure fins a un màxim de tres experts nomenats pel president de la Comissió.
A les reunions de la Comissió hi assistirà un representant del CIDEM, que actuarà com a secretari.
A les reunions hi podran assistir amb veu, però sense vot, els tècnics encarregats de la valoració dels projectes, que actuaran com a ponents de la Comissió.
Aquests tècnics presentaran a la Comissió un informe avaluant el projecte en base als criteris de valoració establerts en aquesta convocatòria.
Per a l'elaboració d'aquest informe podran demanar l'ajut o l'assessorament d'un expert en l'àmbit corresponent i realitzar les visites oportunes. 12.5 Si del contingut de l'expedient se'n deriva un interès institucional per a algun departament de la Generalitat de Catalunya, es requerirà a aquest departament l'emissió d'un informe raonat sobre el projecte. 12.6 Avaluades les sol·licituds i a la vista dels informes esmentats, la Comissió de valoració emetrà un informe amb indicació dels resultats de les avaluacions efectuades.
Article 13
Procediment de concessió El procediment de concessió dels ajuts regulats en aquesta Ordre es tramitarà en règim de concurrència competitiva.
Article 14
Tramitació, resolució dels ajuts i recursos 14.1 A la vista de l'expedient i de l'informe de la Comissió de valoració, i a proposta del cap de la Xarxa de Centres Tecnològics del CIDEM, el director del CIDEM emetrà la corresponent resolució sobre les sol·licituds de subvencions, degudament motivada, previ el tràmit d'audiència, del qual se'n podrà prescindir quan no figurin en el procediment ni es tinguin en compte altres fets ni altres al·legacions i proves que les presentades pels interessats. 14.2 La resolució d'atorgament de l'ajut es notificarà a les entitats beneficiàries mitjançant correu certificat amb justificant de recepció, amb indicació de la quantia de l'ajut atorgat i amb expressió de les condicions i els terminis per a la realització de l'actuació objecte d'ajut, així com de la documentació que hauran d'aportar per a la justificació del projecte. 14.3 El termini màxim per resoldre i notificar la resolució serà de sis mesos a partir de la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds. Un cop transcorregut aquest termini, si no s'ha produït la notificació esmentada, s'entendrà que la sol·licitud és desestimada, per silenci administratiu, d'acord amb el que estableix l'article 3 de la Llei 23/2002, de 18 de novembre, per la qual s'adeqüen els procediments administratius en relació amb el règim del silenci administratiu. 14.4 Contra la resolució que dicti el director del CIDEM, que no exhaureix la via administrativa, es podrà interposar recurs d'alçada davant del president del Comitè Executiu del CIDEM, en el termini d'un mes a comptar a partir de l'endemà de la data de notificació de dita resolució.
Article 15
Revisió Hi ha possibilitat de revisar les subvencions ja concedides i, en especial, la possibilitat de modificació de la resolució de concessió en el cas d'alteració de les condicions o de l'obtenció concurrent d'altres ajuts.
Article 16
Obligacions dels beneficiaris Els beneficiaris de les subvencions regulades en aquesta Ordre queden sotmesos a les obligacions comunes següents:
a) Complir els objectius, executar el projecte, realitzar l'activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de la subvenció, i acreditar-ho davant el CIDEM.
b) Sotmetre's a les actuacions de comprovació que corresponguin al CIDEM, i a les de control de l'activitat econòmica i financera que corresponguin a la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya, a la Sindicatura de Comptes o a d'altres òrgans competents, tant nacionals com comunitaris, aportant tota la informació que els sigui requerida en l'exercici de les actuacions anteriors.
c) Comunicar al CIDEM l'obtenció d'altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol de les administracions o entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, i les modificacions de les condicions per a les quals es va atorgar la subvenció. Aquesta comunicació es farà tan aviat es conegui, i, en tot cas, abans de la justificació de l'actuació.
d) Proposar al CIDEM qualsevol canvi que, dins de la mateixa finalitat, es pugui produir en la destinació de la subvenció, que, si s'escau, hauran d'ésser expressament autoritzats per l'òrgan concedent.
e) Acreditar, amb anterioritat a dictar-se la proposta de resolució de la concessió, que es troba al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.
f) Disposar dels llibres comptables, registres diligenciats, i altres documents degudament auditats, en els termes exigits per la legislació mercantil i sectorial aplicable al beneficiari en cada cas, així com aquells estats comptables i registres específics que siguin exigits per les bases reguladores de les subvencions, amb la finalitat de garantir l'exercici adequat de les facultats de comprovació i control.
g) Conservar els documents justificatius de l'aplicació dels fons rebuts, inclosos els documents electrònics, mentre puguin ser objecte de les actuacions de comprovació i control.
h) Procedir al reintegrament dels fons percebuts en els supòsits previstos en l'article 21 d'aquesta Ordre.
i) No subrogar la gestió de qualsevol aspecte de l'activitat subvencionable.
j) No trobar-se en els supòsits de l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003).
k) Complir els requisits establerts als articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (DOGC núm. 2553, de 9.1.1998).
l) L'entitat beneficiària de l'ajut haurà de comunicar al CIDEM, si s'escau i prèviament a fer-ho, la seva intenció de moure, traslladar o liquidar els actius fixos que hagin estat subvencionats a qualsevol altra part del territori, durant un termini de cinc anys des del moment del pagament. Aquest requisit serà reflectit en la resolució de concessió de l'ajut.
Article 17
Seguiment i justificació 17.1 L'entitat beneficiària de l'ajut haurà de justificar l'aplicació del fons d'acord amb l'establert en els articles 30 i 31 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. 17.2 El CIDEM efectuarà el seguiment de cada projecte subvencionat. 17.3 L'entitat beneficiària de l'ajut resta obligada a realitzar la justificació econòmica del projecte mitjançant la presentació de documents originals o fotocòpies compulsades que demostrin la realització de la despesa per la qual se sol·licita l'ajut així com el pagament del total d'aquesta despesa. Els documents sol·licitats per a la justificació del projecte s'especificaran a la resolució de l'ajut.
Les dates d'aquesta documentació justificativa podran anar des de l'1 de gener de 2005 fins al 31 de desembre de 2005. La data màxima de presentació de la documentació justificativa serà el 31 de març de 2006.
També haurà de realitzar la justificació tècnica del projecte, mitjançant la presentació d'una memòria de les activitats realitzades, així com, en el cas dels centres tecnològics, la demostració del compliment dels objectius quantitatius fixats en la resolució d'atorgament de l'ajut.
Igualment, l'empresa haurà de facilitar qualsevol informació o comprovació relativa a l'objecte de l'ajut que li pugui requerir el CIDEM. 17.4 El CIDEM, un cop finalitzada l'execució del projecte, estendrà acta de comprovació de l'actuació subvencionada.
Article 18
Pagament 18.1 D'acord amb el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, és un requisit necessari per percebre subvencions el compliment per part dels beneficiaris de les seves obligacions amb la Generalitat de Catalunya, l'Estat i la Seguretat Social. 18.2 El pagament del total de l'ajut serà tramitat un cop s'hagi comprovat la justificació de la realització del projecte subvencionat pel part del CIDEM i un tècnic hagi elaborat un acta favorable de comprovació. 18.3 El pagament de l'ajut restarà condicionat a la verificació per part del CIDEM de la consecució dels objectius establerts en el projecte.
Article 19
Bestretes de pagament La resolució d'atorgament podrà preveure la possibilitat d'efectuar bestretes de pagament sobre la subvenció concedida. En aquest cas, el beneficiari haurà de presentar un aval atorgat per una entitat bancària o financera per l'import de la subvenció pagada a la bestreta, incrementat amb els interessos corresponents fins a l'acabament del projecte. L'aval s'alliberarà amb la certificació prèvia conforme han estat realitzades les despeses objecte de l'ajut.
Article 20
Seguiment i control 20.1 El CIDEM podrà realitzar les actuacions de seguiment i control necessàries per garantir que els beneficiaris donen una destinació correcta als ajuts i per determinar el compliment de les condicions i els requisits que van donar lloc a l'atorgament, així com les obligacions establertes. Els beneficiaris dels ajuts resten obligats a facilitar tota la informació que els sigui requerida per la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents. 20.2 Les entitats beneficiàries estaran sotmeses als controls financers que corresponguin, d'acord amb el que estableixen els articles 45 i 46 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003), sobre tramitació, justificació i control de subvencions.
Article 21
Causes de revocació 21.1 Són causes de revocació i es procedirà a la revocació total o parcial de la subvenció, i si s'escau al reintegrament de les quantitats percebudes indegudament, amb l'interès legal, d'acord amb el que preveuen els articles 99 i 100 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (DOGC núm. 3791A, de 31.12.2002), i l'article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003) les següents:
a) Obtenció de la subvenció falsejant les condicions requerides o ocultant aquelles que ho haguessin impedit.
b) Incompliment total o parcial de l'objectiu, de l'activitat, del projecte o la no adopció del comportament que fonamenten la concessió de la subvenció. S'entendrà que no s'ha complert la finalitat de la subvenció si en el termini de cinc anys, comptats des de la data d'autorització del pagament, el beneficiari cessa voluntàriament, totalment o parcialment, en l'activitat que fonamenta la concessió de la subvenció, sigui per trasllat, per tancament, per modificació de la naturalesa de l'activitat o per qualsevol altra causa.
c) Incompliment de l'obligació de justificació o la justificació insuficient, en els termes establerts en l'article 30 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003), i en aquesta Ordre.
d) Incompliment per part dels beneficiaris de l'obligació d'adoptar mesures de difusió contingudes a l'apartat 4 de l'article 18 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
e) Incompliment del que estableixen els articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
f) Resistència, excusa, obstrucció o negativa a les actuacions de comprovació i control financer, així com l'incompliment de les obligacions comptables, registrals o de conservació de documents, quan d'això es derivi la impossibilitat de verificar la utilització dels fons percebuts, el compliment de l'objectiu, la realitat i regularitat de les activitats subvencionades, o la concurrència de subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualsevol administració o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d'organismes internacionals.
g) Incompliment de les obligacions imposades per l'Administració als beneficiaris, així com dels compromisos per aquests assumits, amb motiu de la concessió de la subvenció, sempre que afectin o es refereixin a la manera que s'han d'aconseguir els objectius, realitzar l'activitat, executar el projecte o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de la subvenció.
h) Incompliment de les obligacions imposades per l'Administració als beneficiaris, així com dels compromisos per aquests assumits, amb motiu de la concessió de la subvenció, diferents dels anteriors, quan d'això es derivi la impossibilitat de verificar l'ús donat als fons percebuts, el compliment de l'objectiu, la realitat i la regularitat de les activitats subvencionades, o la concurrència de subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualsevol administració o ens públic o privat, nacional, de la Unió Europea o d'organismes internacionals.
i) L'adopció, en virtut de l'establert en els articles 87 a 89 del Tractat de la Unió Europea, d'una decisió de la qual es derivi una necessitat de reintegrament.
j) En els altres supòsits previstos en la normativa reguladora de la subvenció.
k) Per l'excés obtingut sobre el cost de l'activitat desenvolupada quan l'import de la subvenció sigui d'una quantitat que aïlladament o en concurrència amb subvencions d'altres entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, superi el cost a desenvolupar pel beneficiari. 21.2 Si, com a conseqüència de qualsevol de les actuacions de comprovació i de control, es constata que s'ha produït alguna de les causes de revocació esmentades anteriorment, s'iniciarà la tramitació del corresponent procediment de revocació, d'acord amb el que estableixen els articles 98 i 100 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya, modificat per la Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres, el qual ha de concloure en el termini de 6 mesos des de la data en què s'hagi notificat la resolució d'inici de l'expedient.
Es notificarà a l'interessat la resolució esmentada, per tal que formuli les al·legacions que consideri necessàries per a la seva defensa, així com perquè pugui presentar mitjans de prova.
A la vista de les actuacions realitzades, i amb l'audiència prèvia a les persones interessades, el cap de la Xarxa de Centres Tecnològics del CIDEM emetrà una proposta de resolució que elevarà, juntament amb la resta de l'expedient, al director del CIDEM, el qual emetrà la resolució corresponent, que es notificarà a l'entitat interessada mitjançant correu certificat o per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part d'aquesta. 21.3 D'acord amb l'article 104 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en la redacció donada per la Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres, la resolució del director general del CIDEM exhaureix la via administrativa i es podrà impugnar davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la seva notificació, sens perjudici que, potestativament, es vulgui interposar recurs de reposició en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la seva notificació.
Article 22
Control de l'Administració 22.1 Els beneficiaris dels ajuts resten obligats a facilitar tota la informació requerida pels òrgans de control de l'Administració, d'acord amb el que preveu el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. 22.2 En aquest sentit, l'entitat beneficiària haurà de comunicar al CIDEM, si escau i prèviament a fer-ho, la seva intenció de moure, traslladar o liquidar els actius fixos que hagin estat subvencionats a qualsevol altra part del territori, durant un termini de cinc anys des del moment del pagament. Aquest requisit serà reflectit en la resolució de concessió del ajut. 22.3 Les entitats beneficiàries estaran sotmeses als controls financers que corresponguin, d'acord amb el que estableixen els articles 45 i 46 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003), sobre tramitació, justificació i control de subvencions.
Article 23
Publicitat de les subvencions 23.1 D'acord amb l'article 18 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i l'article 94.6 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, quan les subvencions concedides, individualment considerades, siguin d'import igual o superior a 3.000 euros, es donarà publicitat dels atorgaments d'aquestes subvencions mitjançant la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, a més, podran ser consultats en els llistats que es posaran a disposició dels interessats en la seu del CIDEM i en les seves delegacions, les adreces de les quals s'han fet constar en l'article 5.2 d'aquesta Ordre, tot indicant la convocatòria, el programa i el crèdit pressupostari al qual s'ha imputat, el beneficiari, la quantitat concedida i la/les finalitat/s de la subvenció. 23.2 En el supòsit que la quantia de les subvencions concedides sigui inferior a 3.000 euros, la publicitat s'articularà mitjançant l'accés als llistats que es posaran a disposició dels interessats en els llocs indicats en l'apartat anterior. 23.3 Sens perjudici del que s'ha establert en els apartats anteriors, es donarà publicitat dels atorgaments de les subvencions mitjançant la seva exposició en la pàgina web www.cidem.com.
Article 24
Invalidesa de la concessió Les causes de nul·litat i anul·labilitat són les establertes a l'article 36 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003), i es procedirà d'acord amb el que estableix aquest article.
Article 25
Infraccions i sancions A aquestes subvencions els serà aplicable el règim d'infraccions i sancions establert pels capítols I i II del títol IV de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003), així com l'establert als articles 101 i següents del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya, en tot el que no s'hi oposi.
Disposició addicional
En tot el que no estigui previst en les bases reguladores aprovades per aquesta Ordre, es procedirà d'acord amb el que estableix el capítol 9 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat mitjançant el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, en tot el que tingui la consideració de bàsic.
Disposició derogatòria
Queden derogades aquelles disposicions que contravinguin l'establert en aquesta Ordre.
Disposició final
Aquesta Ordre entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 12 d'abril de 2005
Josep Maria Rañé i Blasco President del Comitè Executiu | 1 | perfect | {"ca": 0.9850382003395586, "es": 0.006711587436332767, "en": 0.008250212224108659} | |
mc4_ca_20230418_2_339612 | VEU PRÒPIA - nous catalanoparlants a favor del català - Indymedia Barcelona
RECUERDA:INDYMEDIA ESTA LLEVADA INTEGRAMENTE POR UN FACHA ESPAÑOLISTA DISFRAZADO DE ANARCO.FAKE Y TIMO! !
VEU PRÒPIA - nous catalanoparlants a favor del català
per Pingaloca
Correu-e: info ARROBA veupropia.org (no verificat!)
Adreça: apartat de correus 35013 - 08080 Barcelona 04 set 2003
Ens dirigim a totes les persones que, sense tenir el català com a llengua materna, l'han adoptat com a llengua habitual. Aquesta és l'única condició per ser membre de VEU PRÒPIA, independentment de l'edat, les creences religioses o les opinions polítiques. Els nostres valors compartits són aquests:
Confiem en el futur del català, i creiem que la catalanització és una garantia fonamental de la cohesió social al nostre país. Per això volem treballar pel benestar de la nostra llengua comuna, el català. Aspirem a la plena ciutadania de tots els catalans i catalanes, i a un futur de democràcia i igualtat social per a Catalunya. Aquest és un projecte de futur en comú en el qual tots els catalans i catalanes, sense distinció d'origen, tenen el dret democràtic i el deure cívic de participar.
Rebutgem activament la catalanofòbia, i ens declarem en contra del sexisme, l'homofòbia, el racisme i la xenofòbia en totes les seves manifestacions.
Reconeixem i volem promoure el paper crucial de les dones en el procés de reestabliment de la nostra llengua comuna; volem posar el català al servei d'un projecte d'igualtat entre homes i dones.
Els nous catalanoparlants no tenim existència pública, però som molta gent. Provenim de famílies on no es parla el català i hem adoptat la llengua del país com a llengua habitual. A Catalunya, però, es fa una falsa distinció entre catalanoparlants i castellanoparlants: una distinció que no correspon a la realitat, i en la qual nosaltres no tenim lloc.
La nostra invisibilitat és un problema. Hi ha organitzacions amb interessos dubtosos que s'apropien de la nostra veu i parlen en nom nostre, sense consultar-nos. Pretenen "defensar" els nostres drets com a castellanoparlants i "protegir-nos" d'una suposada "dictadura lingüística". Molts i moltes de nosaltres estem farts de demagògia a costa nostra, i creiem que ja és hora de fer sentir la nostra veu en públic.
La vicepresidenta de Veu Pròpia, Puri Pinto, i el secretari de l'entitat, Manel Fernàndez i Domínguez, van presentar el nou butlletí informatiu de l'associació de nous catalanoparlants en un acte al districte barceloní de Nou Barris, celebrat el dimecres 4 de juny de 2003 i organitzat pel Centre Cultural Els Propis.
Durant l'acte Manel Fernàndez va exposar al públic de Nou Barris els objectius de Veu Pròpia (ser una plataforma d'expressió dels nous catalanoparlants; donar suport a les persones que estiguin en procés d'adoptar el català com a llengua habitual; fer campanya a favor del català des del punt de vista dels nous catalanoparlants), i va explicar les tasques que l'organització es proposa dur a terme en el futur immediat.
Entre aquestes, Fernàndez va destacar la difusió d'un discurs sobre la llengua que introdueixi nous accents i més matisos: «Cal començar a desfer tòpics sobre la qüestió de les llengües a Catalunya, començant per la idea que la nostra societat està dividida en castellanoparlants i catalanoparlants. Aquesta distinció és falsa», va afirmar Fernàndez, «perquè a Catalunya tothom és castellanoparlant, i després hi ha una part de la població que és bilingüe». En aquest sentit, va dir, les organitzacions que diuen defensar els drets dels castellanoparlants són hipòcrites, perquè no busquen la igualtat de drets de tota la ciutadania.
En una línia semblant, la vicepresidenta de Veu Pròpia, Puri Pinto, va plantejar alguns dels arguments que Veu Pròpia aporta al discurs favorable a la llengua catalana des del punt de vista dels nous catalanoparlants. Pinto va dir que «el futur del català està en mans dels nous catalanoparlants», i per tant és essencial que la defensa de la llengua comuna adopti el seu punt de vista: «normalment es parla de "recuperar" el català, però nosaltres no hem de recuperar cap llengua, perquè no n'hem perdut cap; més aviat, hem guanyat una llengua, i és per això que volem garantir el seu benestar futur». Segons Pinto, aquest canvi de perspectiva també ha d'estendre's a l'ensenyament de la llengua a les persones que ara arriben al país: «Cal deixar enrere el paternalisme i les actituds jeràrquiques. Quan un futur parlant està aprenent el català, no està aprenent la llengua dels professors: està aprenent una llengua que també és seva».
Pinto i Fernàndez també van presentar el butlletí informatiu de l'entitat, que apareix en doble versió impresa i electrònica. La publicació inclou articles de l'escriptor Matthew Tree sobre el futur del català; del president de Veu Pròpia, Josep-Anton Fernàndez, sobre la subordinació lingüística dels catalanoparlants; i de Francesc Amaro sobre la seva experiència personal d'adoptar la llengua del país.
Igualment, hi apareix una entrevista amb Saoka Kingolo, a càrrec de Manel Fernàndez i Francesc Amaro, on el sindicalista narra la seva arribada a Catalunya i explica el seu punt de vista sobre la llengua. El butlletí també recull notícies sobre la participació de Veu Pròpia en la Trobada d'Entitats per la Llengua Catalana (febrer de 2003) i l'entrevista que representants de l'associació van mantenir amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, el gener de 2003.
L'entitat té previst publicar el seu butlletí amb periodicitat trimestral, sempre i quan en pugui assegurar el finançament; Veu Pròpia és una organització independent i no sol·licita ni accepta subvencions de les administracions públiques.
http://freespace.virgin.net/veu.propia
Re: VEU PRÒPIA - nous catalanoparlants a favor del català
per pere joan sala 04 set 2003
per Bruno 04 set 2003
Qué passa, que no hi ha res a dir? Es clar, és molt fàcil dir bajanades fonamentades en un no-res d'abstraccions pedants i distorsionades. Pero aixó ja és una altre cosa. Molts emigrants, fills, néts i besnets d'emigrants d'Andalusia, Galiza, Murcia, Extremadura ens sentim catalans. Senzillament. Vivim aquí, i som la prova viva i palpable de la pluralitat, la capacitat d'integració i la tolerància de la societat catalana. No és una societat perfecte, pero no ens cal tota aquesta colla de gent que no tenen ni idea del que parlen pero que pretenen dir-nos qui som i qui em de ser.
per Mireia 04 set 2003
És una iniciativa que està molt bé i més tenint en compte el que dieu de certes organitzacions que molts cops s´erigeixen com a portaveus dels "castellanoparlants", intentant sembrar la divisió entre la societat. El Foro Babel, Convivència Cívica Catalana i el PP parlen molts cops en nom de tota la gent que utilitza el castellà (castellanoparlants i bilingües), quan en realitat, tenint en compte els vots del PP no són més del 10% de la població, els que opten per la dreta espanyola.
Jo sempre he parlat català a casa, encara que me mare és andalusa, quan jo vaig néixer ella ja havia après el català i és l´idioma que sempre utilitzàvem. Per tant, no crec que pugui pertànyer a akesta asssociació però la intentaré donar a conèixer.
Són bones iniciatives, i més tenint en compte com està el pati. L´altre dia vaig estar per les webs de Convivencia Cívica catalana, foro babel i basta ya...Us recomano, de la web de basta ya, un lloc on diuen "entra en la web de jarrai", web creada per elements de l´extrema dreta per què la gent creiés que era de debò. És l´únic graciós, lo altre és bastant preocupant.
per Gatmorgan 04 set 2003
Molts ja hem tingut la sort de aprendre ambdues llengues amb una certa normalitat i hem trencat les barreres dels tópics. Ara toca treballar tots junts per una Catalunya nova i pel futur del català.
Als anys 50 i 60 van venir 1 millió d'inmigrants a una Catalunya on el català estava prohibit. Catalunya va doblar la seva població. Inmigrants i autoctons van patir el franquisme i van lluitar junts contra la dictadura. Molts han volgut amplificar els conflictes, encara avui dia; però la majoria de la població ha apostat per la convivencia.
Una recomanació pels de Veu Pròpia, allunyeu de vosaltres a CiU, PSC, ERC i PP, ja sabeu que volen i com manipularan el vostre missatge.
per Bruno 05 set 2003
Els conflictes dels que parles han vingut sempre del mateix cantó, De la dreta espanyola i a vegades amb l'ajut d'alguns sectors de l'esquerra espanyola, i encara en venen del mateix. Dels partits que esmentes et deixes a IC, qué potser és a qui votes? Molt bé, jo també voto a un partit d'esquerra i català. Pero no es el mateix que tú.
per Iñaki 05 set 2003
Només fer una puntualització als altre comentaris. El català no es parle només a la comunitat autonoma de Catalunya. Els analisis sobre la llengua deuen partir des d'ací.
Anim amb aquesta iniciativa i a vore si algun dia tenim la sort de sentir el mateix recolzament al País Valencià.
per Mireia 05 set 2003
Ara ja sabem de quin partit és en Gatmorgan. Gatmorgan, una associació és una associació i no crec que vulguin relacionar-se amb cap partit polític (ni amb IC).
NO AMAGUIS LA LLENGUA.
FES-TE RESPECTAR!
per Gatmorgan 05 set 2003
Mireia, deixa de clasificar-me, no soc res del que tu vols que sigui.
Rectifico: no us apropeu a ningú, ni a ICV, ni a EUiA, ni als Verds-CEC, ni..., ni...
(Ja estàs contenta?)
Respecte a la ingenua afirmació de que "no es vulguin relacionar-se amb cap partit", si he fet el meu comentari ha estat perque en el passat ja he vist moltes associacions cedir sota el pes de la subvenció.
Apart et puc donar testimoni directe de "infiltrats" al moviment asociatiu provinents de les 4 forces politiques que he citat al principi, per això les he possat, perque tinc proves directes ...
Als de ICV, EUiA, els Verds-CEC, etc., també s'els troba a moltes asociacions, sobretot a les veïnals. Però mai els he vist amagar la seva militància.
A cadascú el que es seu.
per Mireia 06 set 2003
Sí ja estic contenta, ja que d´"infiltrats" n´hi han de tots els colors polítics. I IC-V, a molts llocs on ha gobernat, Sabadell, El Prat, Rubí...d´esquerres de debò, en alguns temes, poc eh?
A cadascú el que és seu a IC-V també.
per Isabel de Mesones
idemesones ARROBA telefonica.net 12 set 2003
Vaig venir a Barcelona el 43 a estudiar a l'universitat.Em vaig casar amb un català,tinc 5 fills i 6 nets tots catalans.A pesar de ser Cántabra em sento catalana fins al fons i he estudiat tota l'historia per comprendre-ho,a pesar de ser'hi matemática. Visca Catalunya!! !
És clar que sí Isabel
per Marc 13 set 2003
Si fa o no fa aqui tots/es som immigrants, fills/es de immigrants o nets/es d'immigrants...
I com es lògic la bona gent, acabem estimant el nostre entorn, el nostre barri i poble, el medi ambient, la seva gent i la seva cultura.
Com més ens ataquen, menys espai hi ha per les tonteries. I les lluites per la natura, per la cultura popular, i la justicia social, s'enforteixen les unes a les altres...
Es clar que sí Isabel,
sempre ha estat així.
I ho seguirà sent...
Malgrat alguns/es portin unes empanades mentals d'allò més espectacular.
per Àlex
haixix ARROBA teleline.es 16 set 2003
Com a català fill d'immigrants castellans, em sento completament identificat amb els vostres plantejaments, i us felicito per aquesta iniciativa. Efectivament a Catalunya castellanoparlants som tots, i després alguns -vull pensar que la majoria- som bilingües.
per Marta
[email protected] 26 set 2003
soy catalana descendiente de andaluces y no sé hablar catalán aunque lo entiendo. ni siquiera vivo en Catalunya...pero me parece magnífico que todos los que vivan en Catalunya sepan hablar catalán, y cuando digo todos, es TODOS, ya es hora de dejar de lado la lengua como arma política y tomarla simplemente como cultura, como legado, como parte de un país y de una riqueza.
Siento no haber podido escribirlo en català...
per Paco 29 set 2003
El problema esta en que es necesaria la política para poder vivir en catalán plenamente. El catalán es nuestra lengua, la lengua de Catalunya. Una lengua del mundo en un pais del mundo, que tienen derecho a existir como cualquier otro. En eso estamos. Gràcies pel teu suport! !
per Sergi 19 jun 2004
No estic d'acord, Paco. Jo sempre he pensat que condicionar l'ús i la difusió de la llengua a l'activitat política és:
1) Barrejar la cultura amb la gestió econòmica i política d'un territori, quan no tenen res a veure (molts pobles conserven gelosament la seva llengua sense necessitat de cap estat, diguin el que diguin els independentistes). L'idioma depén dels sentiments i del compromís de les persones, no de les lleis.
2) Perqué serveix d'excusa per a instrumental-litzacions partidistes de tots colors, siguin de catalanistes o d'espanyolistes. Ho sento, però sóc d'aquells que creuen més en qui habiten un país que en si aquest país té frontera, no en té o s'associa a les illes Fidji, si vol. Tinc els collons ja massa inflats pels nacionalismes i la seva demagògia. | 0.766178 | curate | {"ca": 0.8821334162649666, "es": 0.07712641890841238, "fr": 0.0031876846524646245, "it": 0.02767843259213186, "en": 0.003343181464779972, "hu": 0.003420929870937646, "ru": 0.001321722904680454, "an": 0.0017882133416264967} | http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/52362?show_comments=yes |
wikipedia_ca_20230401_0_23846 | Ticinum
Ticinum (en grec antic Τίκινον) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la unió amb el Padus (Po). Avui es diu Pavia i no té restes de la ciutat antiga (només s'han trobat alguns sarcòfags i algunes inscripcions).
Segons Plini el Vell la van fundar les tribus dels laevi i maricis en el període de les primeres migracions dels gals a aquesta part d'Itàlia. Però la ciutat no s'esmenta en cap moment durant les operacions d'Escipió Africà Major contra Hanníbal l'any 218 aC, tot i que devia travessar el riu Ticinus vora el lloc on hi havia la ciutat. Dominada pels romans va arribar a municipi durant la república, però sense cap paper rellevant. Claudi Ptolemeu diu que era una ciutat dels ínsubres que tenien la frontera al Ticinus. Al morir Drus el Vell, el pare de Germànic Cèsar, el futur emperador Octavi (August) va anar fins a la ciutat per afegir-se a la processó funerària, segons diu Tàcit. L'any 69, any dels quatre emperadors, s'esmenta en relació a les lluites civils per la seva posició estratègica entre "Placentia" i la Via Emília. Les forces de Vitel·li es van amotinar contra ell a la ciutat. Claudi II el Gòtic es va proclamar allí emperador, quan era el comandant de la guarnició de la ciutat. A Ticinum també, l'emperador Constanci II va adoptar al seu nebot Julià i el va fer cèsar. Sota l'Imperi era un municipium, i va tenir gran importància per la seva situació a la prolongació de la Via Emília que portava des d'allí fins a Mediolanum, que s'havia convertit en la segona ciutat d'Itàlia, a través dels Alps, segons l"Itinerari d'Antoní".
El 271, l'emperador Aurelià va derrotar un exèrcit en retirada de Iutungs a la batalla de Ticinum. Ticinum va ser el lloc d'una seca, transferida de Mediolanum per Luci Domici Aurelià el 275, que va romandre activa fins que va ser tancada per Constantí el Gran el 326.
L'any 452 Àtila la va ocupar i la va devastar, segons l'historiador Jordanes, però el rei ostrogot Teodoric el Gran, sorprès per la importància de la seva posició, la va aixecar de nou i hi va construir un palau reial i unes noves fortificacions, i es va convertir en una de les millors places fortes dels ostrogots al nord d'Itàlia on es van dipositar els tresors reials i altres objectes valuosos durant la Guerra Gòtica. Es va oposar llargament als longobards capitanejats per Alboí, que només la va poder ocupar després d'un setge de més de tres anys, l'any 570. Els reis longobards la van convertir en la seva residència i la capital del seu regne, posició que va mantenir fins al 774, quan Desideri d'Ístria, el darrer rei, la va rendir a Carlemany després d'un setge de 15 mesos. Des de llavors es va convertir en una ciutat de província. En aquells temps ja se l'anomenava "Pàpia", de la que va derivar Pavia. Pau Diaca l'anomena "Ticinus quae alio nonmine Papia appellatur" (Ticinius, que per altre nom s'anomena Papia), i el geògraf "Anònim de Ravenna", l'anomena de la mateixa manera, però semblen pensar que el nom ve del Papa. Es creu que com a municipi romà els habitants de Ticinum pertanyien a la tribu papiana i que aquesta tribu va donar el nom a la ciutat. Ticinum era la "Civitas Papia" i Mediolanum era la "Civitas Ufentina", pel nom de les tribus a què pertanyien. | 1 | perfect | {"hr": 0.0021426385062748698, "ca": 0.9978573614937252} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=23847 |
mc4_ca_20230418_5_790972 | Visit Palamós » FESTA MAJOR DE SANT JOAN 2019. Cultura, espectacles i tradició
FESTA MAJOR DE SANT JOAN 2019. Cultura, espectacles i tradició
carrer de l'esglesia de sant joan - Palamós
41.85157356015056 3.131236356005843
carrer de l'esglesia de sant joan
Aquest mes d’agost com és tradicional de cada any, arriba la Festa Major a Sant Joan el dissabte 3 i diumenge 4 d’agost, organitzada per l’Associació de Veïns de Sant Joan, amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanista Costa Brava, la Colla Gegantera i de Grallers de Palamós.
Durant tot els cap de setmana de Festa Major s’esdevindran diferents activitats: Una conferència, sopar popular, concert i ball a la plaça, trobada de vehicles clàssics, espectacles infantils, festa de l’escuma i sardanes, que ompliran de diversió i entreteniment a tots els palamosins i visitants.
El programa comença dissabte 3, a les 19h a la sala polivalent de la plaça de Mn Gumersind, amb un col·loqui sobre “Espantem el dimoni! Símbols exorcitzadors a les llars de Sant Joan de Palamós”, a càrrec de Gabriel Martín Roig (Historiador, llicenciat en Belles Arts, màster en Museologia i Gestió de Patrimoni)
A les 21h, a la plaça, sopar popular. A les 22.30h concert de festa major amb “La Betty orquestra” i durant la nit hi haurà sortejos de quadres i productes de proximitat.
Diumenge 4, a partir de les 10h i fins a les 13h , hi haurà la 4a Trobada de Vehicles Clàssics a la plaça Mn Gumersind.
A la plaça Mn Gumersind a les 17h, hi haurà inflables aquàtics infantils amb Juga i Mulla’t, a les 18.30h la festa de l’escuma amb música de “Salsa Jove”.
Per acabar la festa a les 20h, sardanes a la plaça petita amb la cobla Principal de Cassà.
Més informació: www.santjoanpalamos.cat | 0.721087 | curate | {"es": 0.044548651817116064, "ca": 0.9349355216881594, "ru": 0.020515826494724502} | http://www.visitpalamos.cat/fr/agenda/festa-major-de-sant-joan-2019-cultura-espectacles-i-tradicio/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_157890 | Motor. Isidre Esteve presenta el Repsol Rally Team, el seu projecte esportiu en cotxe més ambiciós, que s’estrena aquest cap de setmana en la Baja Aragón, amb vista al pròxim Dakar
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.699744 | curate | {"es": 0.020618556701030927, "ca": 0.979381443298969} | : /motor/dakar.raw?task=quick.read&id=1197785&return=L21vdG9yL2Rha2FyLmh0bWw/dmVybW9iaWw9MQ== |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.