id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_91972 | La major taxa d'atur del món industrialitzat, el doble de la mitjana de la UE, la meitat dels joves en atur. Així ha obria el seu informatiu de migdia la BBC. 577.000 desocupats més el 2011. 5.273.600 de persones que busquen ocupació i no en troben. Que en realitat són 5.319.000 amb una forma més real de comptar-los.
Com explicava la cadena britànica, les retallades han incidit greument en aquesta xifra. En particular en les administracions públiques. El PP, neoliberal fins a la medul·la, vol reduir l'Estat, i així disminueix l'ocupació que aquest genera. Menys persones treballant, menys impostos per a pagar des de serveis a pensions, menys diners per a consumir i més necessari per a “copagaments”, el camí a la recessió (de fet ja estem en recessió), a la catàstrofe, està assegurat. Això sí, amb moltes banderes, Gibraltar espanyol o cadena perpetua.
Tot el que ha fet el PP per a augmentar ingressos ha estat pujar els impostos de les rendes del treball, deixant fora les grans fortunes, segons la norma que també va aplicar el PSOE. Ara ens dirigim a cap a la “reforma” laboral, abaratint l'acomiadament, aquest que pel que sembla era tan car que “només” ha ocasionat 5,3 milions de desocupats. Reduint el poder adquisitiu dels treballadors. Amb la cadena de conseqüències que comporta.
Entretant els intocables bancs reben quantitats bimilionàries de diners públics a interessos irrisoris (del 0,alguna cosa al 1,5%), ho presten als Estats al 5% i prefereixen no donar crèdits als particulars perquè comprar deute, sobretot de països en seriosos problemes, és molt més rendible. Ja espremeran els governs als ciutadans per a pagar.
Algú veu solució així perquè no es compleixi el pronòstic del Banc d'Espanya que preveu 6.000.000 d'aturats en 2012 i una reducció de l'economia espanyola del 1,7? El Govern sí: austeritat, reducció del sector públic… fantàstic, directes a l'abisme. Ah, i privatitzacions, l'expropiació i venda del nostre patrimoni, el que paguem amb els nostres impostos, a particulars perquè siguin ells qui obtinguin benefici. I sense indemnitzar-nos. I quan ja ho hagi venut tot què farem?
Les meves condolences als 5.300.000 desocupats, als meus amics i familiars directes afectats pel problema les hi dono en persona. I els recordo que quan l'edifici cau és perquè té els fonaments podrits, i és aquí, el fons, el que cal regenerar. | 1 | perfect | {"ca": 0.9838022165387894, "oc": 0.01619778346121057} | |
naciodigital_ca_20220331_0_572624 | Vila d'Abadal, durant la roda de premsa d'aquest matí. Foto: Albert Bagué | 1 | perfect | {"ca": 0.75, "es": 0.25} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/33782/vila-abadal-acusa-duran-veto-eleccions-25n |
macocu_ca_20230731_9_195986 | Notícies
Marco Mezquida obre el Jazz Escaldes
Data: 30/06/2022
El pianista i compositor menorquí Marco Mezquida (Maó, 1987) té l’honor de donar el tret de sortida aquets dijous a les 21 hores al Prat del Roure al renascut festival de jazz d’Escaldes. Hi presentarà Letter to Minos, un àlbum amb poc més de tres mesos de vida, enregistrat en format trio juntament amb Aleix Tobias (bateria i mil percussions) i Martín Meléndez (violoncel), que també el van acompanyar en els dos discs precedents Rave’ls dream i Talisman. I seran precisament aquests dos músics els que li faran costat aquesta nit. Tot i que prové del jazz i la improvisació, es defineix com un artista camaleònic que incorpora tota mena de sons, des de la música clàssica fins a la mediterrània. El seu no àlbum està dedicat al seu fill, Milos, recent nascut. L’autor ha compost peces vitals, coloristes i amb força per escoltar després de la pandèmia. Al llarg de la seva carrera, el pianista malgrat la seva joventut ha enregistrat més de 50 discos, una quinzena dels quals com a líder o colíder. Ha actuat en importants auditoris i emblemàtics clubs de jazz arreu del mon, presentant els seus projectes en festivals de 30 països de tota Europa, Amèrica del Nord i del Sud, Àsia i el nord d’Àfrica, de Sant Francisco a Tòquio, de Copenhague a Sao Paolo, de Nova York a Hong Kong. L'Associació de Músics de Jazz i Moderna de Catalunya l’ha escollit fins a aquatre vegades Músic de l'Any i ha presentat el seu concert de piano sol al imponent Palau de la Música, un privilegi reservat a pianistes de molt recorregut. Mezquida repetirà al festival divendres com a acompanyant de luxe de la seva amiga i còmplice musical Sílvia Pérez Cruz com a integrant de la Farsa cirvcus Band | 0.865791 | curate | {"pt": 0.00462160600808781, "es": 0.02079722703639515, "it": 0.00924321201617562, "ca": 0.9653379549393414} | |
racoarticles_ca_20221005_3_14079 | Ramon Martí i Martí, mestre forjador
Antoni Carreras Casanovas
Fotos: Ramon Guasch Montserrat
La restauració del monestir de Poblet: bressol artístic
Quan el 1940 fou concedit l'usdefruit d'una part del monestir a l'orde del Cister per part de l'Estat i quatre monjos vinguts d'Itàlia prenien possessió del cenobi, s'iniciava així una nova etapa de la història monacal molt diferent de la que havia viscut el monestir fins el 1835.
La vinguda dels monjos italians i l'increment de vocacions monàstiques posteriors van donar a poc a poc vida als malmesos claustres i esbalandrats recintes monacals destruïts al llarg de cent-cinc anys d'abandó, a la vegada que retornaven el sentit espiritual a aquestes pedres. Amb la restauració monàstica una nova comunitat ressorgí alliberada de connotacions materials que tingué en altres temps i que foren motiu de controvèrsies. Una nova comunitat que aspira a una vida espiritual basada en l'estricta essència cisctercenca d'austeritat, treball i pobresa que propugnava la regla de Sant Benet. Un monestir que segueix immutable el pas dels temps.
Paral•lelament a la restauració de la vida monàstica, els esforços en la restauració de l'obra arquitectònica i escultòrica, iniciats ja en temps del Primer Patronat i incrementats posteriorment, han esdevingut un exemple de complicitat entre els poders públics, la comunitat i la societat civil, que han donat com a resultat el ressorgiment de la majestuositat artística que en altres temps tingué el monestir, però, avui, deslligada de poca o molta sumptuositat que s'havia acumulat durant èpoques passades. Actualment, la renovació de les formes, malmeses pel temps i per la barbàrie humana, mostra l'estil cistercenc amb la més pura sobrietat i harmonia de línies i es torna a presentar tal com era en el seus orígens: auster, simple i elegant. 1 Com s'havia fet en altres temps, bona part de l'obra material de la restauració ha estat encomanada a l'artesanat dels pobles veïns que han contribuït en gran mesura a retornar la fisonomia de les velles pedres i edificis, amb una sensibilitat artística i acurada construcció. No es pot parlar de la restauració del monestir de Poblet sense tenir ben present l'obra callada i discreta de la família Vendrell de l'Espluga de Francolí, Miquel Vendrell i Fonoll (q.e.r.) i el seu fill Antoni Vendrell i Guasch, picapedrers i escultors que han sabut assimilar l'esperit cistercenc i convertir les pedres malmeses en evocadors capitells, dovelles perfectament integrades i escultures harmonioses. En aquest sentit, també han tingut un paper important els mestres d'obra Trini Teixidó i Rosell i Lluís Garrell i Rosell, també de l'Espluga, que han sabut agermanar les antigues construccions medievals amb les noves construccions i reformes que el pas del temps havia destruït. Pintors com Ferran Martí i Civit han retornat els colors discrets als vells murs monacals. I per completar la decoració funcional de les estances monacals, s'integrà ben aviat en l'obra de la restauració als forjadors de cal Biel de l'Espluga de Francolí, que han sabut donar el toc de caliu just i necessari a la fredor de les pedres, tot aportant en cada peça de ferro forjat una sensibilitat artística que ha creat un estil propi. Per a tots ells, l'empresa de la restauració de Poblet va suposar un repte amb un llistó molt alt que van superar amb escreix i que va fer que, en la seva evolució professional, donessin el salt qualitatiu que els elevà a la categoria del que es podria dir mestres constructors i artesans medievals.
Aquesta restauració arquitectònica, escultòrica i artesanal, així com el bagatge històric i arquitectònic del cenobi, han fet que avui el monestir de Poblet fos considerat com un dels monestirs més importants d'Europa. La declaració de Patrimoni de la Humanitat l'any 1991 feta per la Unesco avala els esforços per tornar al monestir la semblança passada, amb unes certes dosis, això sí, d'aportació artística del present, com s'havia fet en altres moments en l'obra del cenobi.
El ferro forjat de Poblet. Una creació artística de cal Biel de l'Espluga de Francolí
Una d'aquestes aportacions actuals és el del ferro forjat emprat en la restauració del monestir. Baranes que s'escapen de la seva funcionalitat per convertir-se en obres escultòriques dotades de simbolisme, teieres, llànties i llums que esdevenen elements d'il•luminació creadors d'atmosferes, objectes litúrgics inspirats en patrons medievals, formen l'aportació moderna a l'obra de restauració del cenobi. Hom podria creure que aquest aspecte és un element més de funcionalitat decorativa estandarditzada que embelleix estances i llocs litúrgics del monestir, però la simple observació d'alguns d'aquests elements de forja que es poden veure en un recorregut pel monestir ens descobreix que estem davant d'una creació artística de forja amb un estil propi ple de significat i saviesa de l'ofici del mestre forjador. Una forma interpretativa peculiar de tractar el ferro, dotada d'una forta personalitat, ens recorda la forja medieval, a la vegada que harmonitza a la perfecció amb els elements arquitectònics del monestir.
La major part de la forja existents al monestir és fruit de la personalitat artística de Ramon Martí i Martí, heretada del seu pare Enric Martí i Miquel, i continuada pel seu fill Valentí Martí i Canudes, tres generacions de forjadors coneguts popularment com a cal Biel de l'Espluga de Francolí i vinculats estretament al monestir de Poblet des dels primers temps de la restauració.
Breu història d'una nissaga de forjadors
Els orígens de cal Biel. L'avi Enric
La història de cal Biel ve de lluny. Es remunta als primers anys de principis del segle XX, quan Enric Martí i Miquel , començà l'ofici de ferrer. L'Enric és el quart fill d'una família de sis germans, que, per guanyar-se la vida en aquells anys que la fil•loxera havia fet estralls per aquestes terres, va haver d'anar-se'n a aprendre l'ofici de ferrer fora de l'Espluga. Començà a tenir els primers contactes amb el ferro a la ferreria de cal Amadeu Marca d'Altafulla, on va fer d'aprenent; d'allí va passar a Calafell i després a la ferreria de cal Basora del poble de la Riba. Posteriorment, arran del servei militar, continuà fent de ferrer a Barcelona. Amb l'ofici après es va instal•lar a l'Espluga, al carrer dels Ametllers, on va muntar una ferreria a l'antic corral de cal Potreta, al resguard d'una balma natural que encara avui hi ha sota els cingles del castell de l'Espluga. D'allí comencen a sortir els primers drings rítmics dels cops del martell sobre l'enclusa. Una nissaga de forjadors iniciava el camí.
En casar-se el 1914 amb Antònia Martí i Rosell, de cal Moliner, traslladà la seva ferreria al carrer de l'Abadia núm. 20, propietat dels pares de l'Antònia, un lloc que reunia millors condicions de treball. Poc després, el 1917, abans de néixer el seu fill Ramon, la família es trasllada a viure a la ferreria de cal Minguella, avui casa de cal Biel, situada al passeig de Canyelles núm. 2, on exercí la professió.
Ramon Martí i Martí. La influència salesiana
Allí va néixer el seu fill Ramon Martí i Martí, el 20 de març de 1917, que passà els primers anys jugant per la ferreria, mirant i buscant qualsevol tros de ferro que li permetés imitar el seu pare. Quan va ser el moment, els seus pares van entendre que calia que aquell vailet aprengués l'ofici amb una formació sòlida que el pare no havia pogut tenir. I així, el 27 de gener de 1931, Ramon entrava a les Escoles Professionals dels Pares Salesians de Sarrià, a Barcelona, prop de fer els 14 anys i on s'hi passà sis anys aprenent l'ofici de serralleria i forja artística. En acabar, vingueren anys difícils, la guerra civil trencà il•lusions i esperances i Ramon s'incorporà amb la seva lleva al front de guerra on passà les penalitats d'aquells temps. Paradoxalment, fou en aquests moments quan Ramon Martí realitzà el seu primer treball de forja, ja que havia de fer la creu de terme del poble de Vinaròs (Castelló de la Plana).
En acabar la guerra, Ramon tornà a l'Espluga per ajudar el seu pare per tirar endavant la ferreria. Fou llavors quan entraren en contacte amb el monestir de Poblet a través d'Eduard Toda, president del primer Patronat, quan encara no hi havia establerta la comunitat. Aquest personatge singular s'interessà per vincular a cal Biel els treballs de restauració del monestir, llavors en un estat ruïnós. Toda va morir (1941) abans que pogués continuar la seva relació amb cal Biel, però els llaços ja havien estat establerts. Per l'abril de 1941, cinc mesos després de la vinguda dels primers monjos des d'Itàlia, cal Biel feia la primera feina per Poblet, unes lleves. Durant els primers anys les feines foren les pròpies de l'ofici: posar els marcs i les finestres al menjador de la comunitat, fer el barret de les quatre primeres campanes, el contrapès, eix i ferratges i altres feines d'arranjaments, encomanades pel pare Bernat Morgades, fill de l'Espluga, amics d'infantesa i bon coneixedor de la vàlua dels Biel. En aquells temps la ferreria comptava amb alguns aprenents que a la vegada ajudaven a les tasques habituals de ferrer, com Ramon Martínez, després Joan Cazorla i, més tard, Josep Vilella. A poc a poc, aquests contactes amb el monestir anirien propiciant l'esperit artístic que Ramon ja duia en el seu interior.
Valentí Martí i Canudas. Una nova generació de forjadors
El 1951, Ramon es casà amb una noia de Manresa que sovintejava estades a l'Espluga, Dolors Canudes i Canalda, amb la qual tingué dos fills, Maria Lluïsa i Valentí. Amb el naixement del seu fill Valentí, l'esperança d'una nova generació de ferrers il•lusiona el Ramon, després del dolor produït per la malaurada pèrdua sobtada de l'esposa.
Igual que el seu pare Enric havia fet amb ell, Ramon va voler que els seus dos fills tinguessin la millor formació i, a còpia de sacrificis familiars, els dos marxaren a estudiar fora. Valentí va seguir els passos del seu pare a les escoles Salesianes de Barcelona on aprengué l'ofici al qual s'incorporarà plenament el 1974, quan acabà els estudis. Durant uns quants anys, a la ferreria hi van treballar l'avi Enric, que aportava experiència; el pare Ramon, professionalitat i creativitat artística, i el fill Valentí, innovació juvenil, ajudats per un mosso, Josep Vilella. Foren uns moments en què les tres generacions juntes duien a l'ofici les virtuts i habilitats de cadascuna. Els encàrrecs es van succeint i la tasca de transmetre la tècnica i l'experiència en l'art de la forja es va passant a la nova generació.
El 2 de maig de 1976, l'avi Enric es mor i el seu buit serà permanentment omplert pel record i l'amor de la seva família i dels qui el van conèixer. Però el treball continua a la ferreria, i la fornal de cal Biel fou avivada amb més intensitat que mai, mentre la inspiració sorgia amb creativitat quan el ferro era roent, amb el record del mestratge del vell Enric.
Amb el pas dels anys, una nova generació arriba a cal Biel; Valentí Martí, es casà amb Maria Dolors Griñó i Vernet i dos nous plançons, Marc i Enric, obren, qui ho sap, l'esperança de la continuïtat artística de la nissaga de forjadors.
Projecció artística
La seva obra arreu del món L'experiència familiar i la professionalitat havien consolidat el domini de l'art de la forja a cal Biel. Calia un estímul per fer néixer i créixer la creativitat artística. I aquest estímul va venir amb el procés de restauració del monestir de Poblet a partir de 1941.
La necessitat d'integrar i harmonitzar les peces de ferro amb la grandiositat artística de l'entorn monacal on havien d'anar va suposar un repte per a cal Biel, que assumiren plenament amb uns resultats sorprenents i agosarats. Uns dissenys, a vegades propis, a vegades inspirats en patrons medievals, però tots plens de saviesa rural, experiència i domini de l'art de la forja, en els quals res és perquè sí, tot compleix una funció, simple, però sensata i necessària, una funcionalitat que a la vegada es plena d'imaginació artística i simbolisme planer, amb una personalitat pròpia que caracteritzarà la seva producció. Podríem dir que en aquest repte hi trobarem el pas qualitatiu de ferrers a artesans reconeguts de la forja.
A cal Biel no es preconcebeixen sobre el paper les peces que s'han de forjar, la idea, l'esbós i les formes corren lliurement per la ment del forjador i afloren quan el ferro és roent sobre l'enclusa, cop a cop, amb la saviesa i creativitat que guien la mà que sosté el mall o el martell. Hom diu que el vell Enric deia: "nosaltres fem servir el seny i el di el deixem per als altres (disseny).
Una de les primeres obres artístiques fetes per a Poblet fou un gran candeler, encarregat pel pare Bernat Morgades i destinat a aguantar el ciri pasqual que avui s'exposa al museu del monestir. Les vivències d'aquella opera prima, feta amb un fuell de carro durant la Setmana Santa de 1946, es encara ben present en el record de cal Biel. Després, se succeïren tres lampadaris per al menjador del monestir i algunes altres feines més.
Cal Biel anaven fent treballs per encàrrec i amb esforç i tenacitat s'anaven obrint camí. L'any 1948 fan diferents treballs al poble d'Altafulla; el 1949 fan quatre lampadaris per a una església del segle XV a Biscaia i algunes altres peces per a la Firestone-Hispania, a Basauri.
Amb motiu del trasllat de les despulles dels reis de la Corona d'Aragó a Poblet l'any 1952 i la seva estada una nit a l'església de l'Espluga, forjaren un lampadari per a l'església Vella de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí, format per una creu amb quatre llànties als extrems i uns cercles concèntrics amb dotze petites llànties que envolten una de gran central, tot simbolitzant els dotze apòstols, els quatre evangelistes i al centre Jesús, model que es repetirà posteriorment a l'església basilical de Poblet. També forjaren una teiera que fou col•locada a la façana exterior. Posteriorment vindrien uns aplics per a l'interior de la nau.
Però fou el 1958 quan una obra seva donà la volta al món. L'encàrrec d'una creu d'altar per a la capella de Sant Martí (actualment a la de Fra Marginet), en la qual Ramon Martí hi posà una bona dosi d'imaginació; fou l'obra que el projectà internacionalment.
Certament fou una peça innovadora en aquell moment, de la qual Ramon Martí confessa que, per por que no fos acceptada per la comunitat, la col•locà damunt l'altar de Sant Martí una nit mentre els monjos sopaven. Però, per la fortuïtat dels destí, poc temps després, redactors de la secció d'art de la revista Time de Nova York visitaren el monestir de Poblet, i fou tal l'impacte que els causà aquesta creu que de seguida desplaçaren a Poblet des de Nova York un fotògraf d'art amb la missió de fer una fotografia a aquesta creu i una altra al famós tapís de la Creació del museu de la catedral de Girona. Per aquelles coses, va resultar que no publicaren la foto del tapís, però sí la de la creu, que sortí en el número del 21 de març de 1960; per la qual cosa l'obra va donar la volta al món, en un setmanari de quatre milions d'exemplars que va enviar a uns quaranta països en la seva edició internacional. Com a reconeixement, Ramon forjà tres crucifix per als redactors i l'editor del Time. Ramon Martí, de cal Biel, amb la humilitat i senzillesa que el caracteritza, prengué aquest fet com una anècdota més… Amb el temps, les obres dels Biel s'escamparen per França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Estats Units… Lampadari de l'església abacial del monestir de Poblet.
El 1960 Ramon i el seu pare fan les dues portes vidriades per al final del claustre Major de Poblet, en les quals van emprar més de 2.000 kg de ferro; serà una de les obres de què se sentirà més orgullós. Al mateix any, forja set llums de sostre per al col•legi de les Teresianes del carrer de Ganduxer de Barcelona, un edifici fet per Gaudí i en el qual la forja de cal Biel es complementà a la perfecció amb l'arquitectura modernista.
Uns temps després, el 1962, forja uns brasers de factura medieval, un dels quals destinat a l'alcàsser de Segòvia i l'altre serà per al monestir de Poblet. En aquell any també faran la barana d'accés al cor per a l'església de Santa Coloma de Queralt. I el 1963 fan sis lampadaris per a la Missió Espanyola a París amb motiu del 50è aniversari de la seva fundació per Alfons XIII.
Creu d'altar amb crucifix i candelers de la capella de Fra Marginet del monestir de Poblet (1958).
Làmpada del col•legi de les Teresianes de Barcelona (1960).
Porta de l'antic locutori de monjos del monestir de Poblet (1960).
Entre els anys 1960 al 1964 realitzen un seguit de feines per a una finca particular de Premià de Dalt, en especial per a l'ermita romànica de Santa Maria que hi havia dins la finca: la porta principal amb forjats i ferrats, reixes, baranes, lampadaris, Crist, arcs de pou i altres creacions.
Possiblement, arran de l'article del Time o dels redactors dels setmanari, el 1965 un monestir de Dallas (EUA) encomanà a cal Biel cinc crucifix per posar damunt dels altars. Seran unes creus d'altar on l'artesà desenvolupa unes formes escultòriques en el Crist clavat a la creu i on fa palès un domini ple de l'art de la forja.
Per al monestir de Valldonzella, a Barcelona, forgen el 1966 diversos lampadaris i canelobres i, fins i tot, des d'Holanda rebien l'encàrrec de forjar un llum. Per a les Germanes Teresianes de Tortosa, realitzen l'any 1966 dos lampadaris i l'escut del fundador de l'orde i, un temps després, uns altres lampadaris i canelobres per al noviciat del poble de Jesús. Posteriorment, forjaven una creu de 1,5 m per a la casa mare de les Teresianes a Roma, així com diversos treballs per a Bèlgica.
Braser de factura romànica del museu del monestir de Poblet (1962).
Porta ferrada de Premià de Dalt (1960).
Làmpada per a Holanda (1966).
El mateix any (1967) treballen fent set lampadaris i diferents aplics per a la masia Bou de Valls. Un cop més, Ramon, torna al poble d'Altafulla, on el seu pare havia començat l'ofici, per fer diferents feines per a la cripta de l'església parroquial.
Seguiran el 1970 treballs diversos entre els quals destaca el sagrari de Creixell de 132 kg de pes, amb esmalts al•legòrics a l'Eucaristia i en el qual intervingué també l'arquitecte de la Diputació de Tarragona, Sr. Ripoll i els Srs. Esteve Nogués i Ambrós Porta. Lluís Carulla, bon coneixedors del talent de cal Biel, els encarrega diverses obres per al Casal de l'Espluga, entre les quals destaquen els llums del menjador del Rei Caçador. També van dedicar part del seu treball entre els anys 1969-1982 a forjar diferents peces per al monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre els anys 1971-1972 efectuen feines de forja per a l'ermita del Fonoll i per a Rocallaura, on destaca un lampadari amb forja de 3 m de diàmetre. Aquell mateix any també reben l'encàrrec d'un Crist amb peu i canelobres per a l'església de Santa Sofia de Vila-real (Castelló).
Sagrari de Creixell (1970).
El seu fill Valentí a poc a poc s'incorpora a les feines del taller i ajuda l'any 1972 el seu pare per fer una barana de 30 m, una reixa, un arc de pou i altres peces decoratives per a una casa prop de Poblet, propietat del Sr. Villegas.
Tortosa tornarà a ser un lloc concurrent per a la forja de cal Biel, quan el 1973 l'Escola d'Art li encomanà una barana forjada per a l'escala, de 181 kg de pes.
El 1975 tornava a treballar a Montblanc, aquesta vegada per decorar la casa Desclergues amb diverses corones de llum. També forgen un lampadari de 129 kg per als cellers De Muller d'Escaladei el 1976 i altres treballs per a particulars a Altafulla i Blancafort entre 1977 i 1978. El mateix any realitzen la carcassa amb ornamentació forjada per al rellotge de la façana de l'Ajuntament de Batea. Un any després comencen a treballar per encàrrecs que rebien de Peníscola.
A finals de la dècada dels anys setanta, Ramon Martí compleix els seixanta anys i, a poc a poc, va traspassant la titularitat de la ferreria al seu fill Valentí, sense deixar de treballar i d'exercir el seu mestratge en l'art de la forja.
Per aquell temps les obres de cal Biel havien començat a assolir un reconeixement internacional. A començaments dels anys setanta una peça simbolitzant les anelles olímpiques era encarregada per un dirigent del COI (Comitè Olímpic Internacional) d'Estats Units; seguiren diversos treballs per a Itàlia els anys 1977, 1978 i 1980. Després uns canelobres i espelmatòries per a Anglaterra, el 1983, i uns capfoguers per a Bèlgica. Uns altres canelobres per a Anglaterra i una espelmatòria per a Àustria, el 1985; un crucifix per a una capella particular de França i picaportes i canelobres per a Anglaterra el 1987.
També el 1987 fan l'escut del Barça de 85 kg de pes per a la trobada de penyes barcelonistes que se celebrà a l'Espluga de Francolí i que, des llavors, està posat damunt d'una pedra treballada pel picapedrer Miquel Vendrell i situada als jardins del Casal de l'Espluga.
Posteriorment, seguiren treballs per a Solivella i per a l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera l'any 1988. Un llum de peu i un llum per a Bèlgica i un Crist de gran format amb un suport en forma de flames arran d'un encàrrec per a Roma. Aquell mateix any, els arribava l'encàrrec des de Menorca per fer 6 llums i uns aplics en forma de torxa per a una sala del segle XVIII de l'Ajuntament d'Alaior i també un seguit de treballs (baranes, aplics, suports de taules…) per a un empresari del calçat del poble de Ferreries (Menorca).
L'any 1989 realitzen uns canelobres i uns picaportes per a Anglaterra, un crucifix amb un suport de fusta del Brasil i el ferro forjat per a una taula de rebedor feta amb un capitell corinti grec per a un particular a França.
El 1990 les obres de cal Biel tornen a traspassar l'Atlàntic, aquesta vegada una col•lecció de claus forjats marxa cap a Mèxic, un crucifix i espelmatòria cap a Estats Units i un llum a Anglaterra. L'any següent, una obra de cal Biel arriba al Japó; era una petita escultura que representava una ballarina. Aquell mateix any realitzen un llum de 6 m d'alçària i 3 m de diàmetre per a un hotel de Sevilla.
La projecció internacional segueix el 1992 amb un cap de drac per a Itàlia, un altre per a Bèlgica i dos canelobres per a Itàlia. Un santcrist amb suport de fusta Barana que simbolitza un drac col•locada a les escales del museu de la restauració del monestir de Poblet (1982).
per a Alemanya i uns capfoguers per a Anglaterra, el 1993. Després, el 1994, realitzen un llum de menjador per a França i una teiera per a Itàlia. El 1995 tornen a tenir un encàrrec des del Japó; aquesta vegada un joc de ferros per al foc en forma de drac i també fan uns altres ferros per al foc i aplic per a un altre encàrrec que se'n va a França. El 1996 forgen un crucifix de factura estilitzada per al Japó i diverses obres per a França (teiera, llum de peu, ferros pel foc…). Després, el 1997, realitzen una petita escultura d'atleta per a un particular d'Estats Units i diversos picaportes i una font en forma de drac per a França, el 1999. Seguiran aplics per a Itàlia i espelmatòries per a França a començaments de 2000.
Durant aquest any també treballen un conjunt de llums i aplics per a una casa modernista de Barcelona. El 2003 realitzen diversos candelers i la decoració floral per a un llum central de l'altar de l'església de Sant Josep Obrer de Reus. I el 2005 forgen un llum amb motius florals per al castell de Ferran, prop d'Altafulla. Darrerament, el 2006, elaboren la barana de la Font Baixa de l'Espluga de Francolí, formada per una vorada entrellaçada que recorda un cert caire modernista.
Mentre el monestir de Poblet seguia requerint els seus treballs, de la fornal i enclusa de cal Biel anaven sortint peces imaginatives que, a cop de mall i de martell, ajudaven a restituir aquella antiga semblança medieval que havia tingut el cenobi. La llarga i prolífica relació de cal Biel amb el monestir de Poblet ha donat com a resultat una copiosa obra de centenars de peces entre reixes, portes, baranes, llànties, lampadaris, creus, candelers… i ha estat bressol de l'artesà i, en certa manera, el forjador de l'home.
Barana encintada de la Font Baixa de l 'Espluga de Francolí (2006).
Teiera del monestir de Poblet, situada a la façana de l'antiga impremta.
Teiera aguantada per una parella de dimonis irreverents (1,80 × 70 cm).
Fons de reserva de cal Biel.
Reconeixements i guardons
Una trajectòria artística i humana com la de cal Biel aviat havia de merèixer la consideració i el reconeixement d'arreu. Uns reconeixements ben merescuts que arribaren des de diverses instàncies.
El 1983 Ramon i Valentí prenen part a la Fira Internacional de Mostres de Barcelona, en la Mostra d'Artesania, amb un estant al Pavelló de l'Artesanat Català, on exposen una peça de forja de 200 kg que no deixà indiferents els entesos i reben nombrosos elogis.
L'any 1986 a Ramon Martí li era concedit el guardó de "Mestre forjador", atorgat per la Generalitat de Catalunya i lliurat pel president Jordi Pujol.
A l'exposició internacional que organitzaren a Roma l'any 1988 els antics alumnes salesians, al museu del Risorgimento, amb motiu del centenari de la mort de Dom Bosco i on participaren setze nacions d'Europa, Amèrica i l'Àfrica, Ramon Martí aconseguí el segon premi. Poc temps després, el Gremi de Serrallers de Catalunya el feia soci de mèrit en reconeixement a la seva alta qualificació com a artesà.
El mateix any els forjadors de cal Biel, aquesta vegada Valentí Martí, obtingueren el premi a l'artesania atorgat amb motiu de la Mostra Artesana al Palau de Fires i Congressos de Reus, lliurat per la Cambra Oficial de Comerç i Indústria. Seguiran el primer premi de Foment de les Arts i altres distincions en diverses Fires de Mostres.
Cal Biel han estat assidus participants a les Mostres d'Art que cada any organitza el Gremi de Serrallers de Catalunya, on ha destacat la singularitat de les seves obres. La presència de cal Biel es féu notar també a la Calalunya Nord, a Perpinyà, quan el 1992 participen a la mostra "Prestige-Perpinyà", que tingué un ampli ressò al país veí.
El 1994 Ramon Martí rebia un altre guardó, aquesta vegada atorgat per la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País, dels Premis "Amor a l'ofici" de la Fundació Pelfort i Xinxó, destinat a persones que mostren una especial dedicació a l'ofici de serraller, premi que li era lliurat en el saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona per la regidora de Promocions i Relacions Cíviques de l'Ajuntament de Barcelona, Sra. Núria de Gispert, en representació de l'alcalde de Barcelona.
L'any 1996 la Generalitat atorga el títol de "Mestre forjador" a Valentí Martí, tot i la seva joventut, tal com li va dir el president Pujol en l'acte de lliurament.
El juny 1999 Ramon Martí rebia l'insígnia d'or de la Federació Nacional d'Antics Alumnes Salesians d'Espanya.
Finalment, el 7 de desembre de 2006, Ramon Martí rebé la medalla de l'Espluga en reconeixement a la seva tasca i a la promoció que amb aquesta havia fet de la vila.
Un seguit de reconeixements de sobres merescuts per a una dilatada vida i obra, començada per l'avi Enric Martí, continuada per Ramon Martí i el seu fill Valentí Martí i amb l'esperança posada en les noves generacions, omplen de
Candeler del monestir de Poblet per al ciri pasqual (1948). | 1 | perfect | {"ca": 0.9930302024560239, "es": 0.006564147951469558, "fr": 0.00040564959250654573} | |
macocu_ca_20230731_1_36860 | El petit Orville vol viure grans aventures, així que prepara un pla per converitr-se en el primer pingüinauta i anar fins a la Lluna. Un cop hi sigui, però, s’adonarà que hi està sol i que viure aventures sense els seus amics no val la pena... | 0.731986 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_203671 | - Tot -Gran enciclopèdia catalanaAprendre a aprendreArt de CatalunyaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al mónAtles electoral Segona Republica a CatalunyaBiosferaCaixes i bancs de CatalunyaCatalunya romànicaComarques de CatalunyaDel romà al romànicDiccionari de la literatura catalanaDiccionari del cinema a CatalunyaDiccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XXDiccionari d’historiografia catalanaEl ModernismeEnciclopèdia de medicina i salutEnciclopèdia temàtica PROAEsportpèdiaFàbriques i empresarisGran enciclopèdia de la músicaHistòria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidentsHistòria econòmica de la Catalunya contemporàniaHistòria natural dels Països CatalansHistòria. Política, societat i cultura dels Països CatalansLlibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaLluís Companys, president de CatalunyaL’Art gòtic a CatalunyaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaTemes d’actualitatTradicionari
Temps de lectura: 1 min
Erik Axel Karlfeldt
(Karlbo, Dalarna, 20 de juliol de 1864 — Estocolm, 8 d’abril de 1931)
Poeta suec.
Provinent d’una família de pagesos empobrits, estudià a Uppsala. El 1895 es donà a conèixer com a poeta amb la publicació de Vildmarks och Kärleksvisor (‘Cançons del bosc i de l’amor’), i amb Fridolins visor (‘Les cançons de Fridolin’, 1898) obtingué un gran èxit. La seva obra, una de les principals de la lírica sueca del s. XX, palesa nombroses influències, entre les quals la de la poesia popular, la del barroc i la dels romàntics. Molts dels seus reculls estan situats en el marc de les tradicions i del paisatge de la seva regió nadiua. Flora och Pomona (‘Flora i Pomona’, 1906) i Hösthorn (‘Cor de tardor’, 1927) són altres obres d’importància. El 1931 li fou atorgat pòstumament el premi Nobel. | 0.861678 | curate | {"ca": 0.9703081232492997, "es": 0.01904761904761905, "sv": 0.010644257703081233} | https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/erik-axel-karlfeldt |
macocu_ca_20230731_0_557315 | De ruta cap al biogàs
Enviat per gcp_premsa el dc., 05/18/2022 - 14:34
El Consell de ministres del Govern espanyol va aprovar, el passat 22 de març de 2022, el Full de Ruta del Biogàs per fomentar la penetració dels gasos renovables. En concret, estableix 45 mesures repartides en cinc àrees estratègiques per poder abordar els distints desafiaments del sector i assolir l’objectiu d’un mínim de 10,41 Twh pel 2030.
Actors rellevants del sector van debatre el passat 17 de maig, en una jornada organitzada per les comissions d’Energia i de Canvi Climàtic i Economia Circular, sobre els reptes, oportunitats i ambicions del biogàs. Van intervenir Xavier Flotats, professor emèrit de la UPC, Naiara Ortiz de Mendíbil, secretaria general de Sedigas, David Fernàndez, vicepresident de l’AEBIG (Associació Espanyola de Biogàs) i Assumpta Farran, directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya. | 0.814326 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_463095 | MINICHEF (PROJECTE CUIDA’T)
Durant la realització del projecte de Ciències Naturals de 6è, els alumnes han aprés quins aliments hem de prendre per a tindre una bona alimentació.
En una de les tasques, els alumnes havien d’elaborar una recepta saludable i què millor que posar-la en pràctica. D’aquesta forma, cada grup d’alumnes va elegir una de les seues receptes per a presentar-la al concurs MiniChef.
Així van elaborar 14 plats saludables ajudats per pares i mares que van col·laborar i que van ser valorats per un jurat compost per tres mestres de l’escola amb la presència del Chef Amadeo, que va supervisar i aconsellar als alumnes durant la realització del plats.
Tot va ser un gran èxit i els alumnes i pares van gaudir d’un gran treball on tots van resultar guanyadors.
Enhorabona Chefs!! !
Nº Visites: 4675423 | 0.749395 | curate | {"en": 0.0332512315270936, "ca": 0.9199507389162561, "pt": 0.022167487684729065, "fr": 0.0012315270935960591, "es": 0.023399014778325122} | https://escolapiagandia.org/noticia.php?Id=14554 |
mc4_ca_20230418_9_347414 | Casals tecnològics per començar l’any | Barcelona Cultura
Centre Cívic Guinardó – Ronda del Guinardó, 113 Aprentik La Violeta – Maspons, 6, Centre Cívic Convent de Sant Agustí - Plaça de l’Acadèmia s/n
Casals tecnològics per començar l’any
Una bona opció abans de tornar a l’escola
El Centre Cívic Guinardó i el centre educatiu Aprentik han organitzat casals tecnològics durant els últims dies de les vacances de Nadal per a infants i joves. Tallers en què la mecànica, l’electrònica, la robòtica i els videojocs són els protagonistes abans de tornar a l’escola.
Els matins dels dies 2, 3, 4 i 5 de gener, de les 9.30h a les 13.30h, el centre del Guinardó els dedica a la creació d’un robot, a la creació d’un videojoc i a aprendre a dissenyar i imprimir objectes en 3D.
Són activitats per a alumnes d’entre 8 i 12 anys i tenen un preu de 42,60€. Les inscripcions poden fer-se des d’aquest enllaç o bé presencialment, al Centre Cívic Guinardó.
Els robots acaparen l’atenció del casal tecnològic de Nadal d’Aprentik. Els dies 2, 3, 4 i 5 de gener, de les 9h a les 13h, els assistents aprendran a construir robots i s’introduiran en la programació mitjançant reptes i el treball en equip. A més, també aprendran conceptes de matemàtica i física relacionats amb la robòtica de manera lúdica.
El casal se celebrarà a La Violeta del barri de Gràcia i té un preu de 92€. Les inscripcions s’han de fer mitjançant aquest enllaç.
Per la seva banda el Centre Cívic Convent de Sant Agustí té en marxa, fins al 17 de gener, el Club dels Inventors. Es tracta d’un espai on crear i compartir mitjançant la tecnologia i la fabricació digital.
El Club dels Inventors és una activitat setmanal i us hi podeu apuntar des d’aquí.
Data de publicació: Dijous, 28 Desembre 2017 | 0.818253 | curate | {"ca": 1.0} | http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/casals-tecnologics-comencar-any |
macocu_ca_20230731_9_445818 | 23 Desembre 2018
Passis cada 30' des de les 10.30 fins a les 13.30h Per a tota la família (recomanat a partir de 4 anys)
Preu: Gratuït Quan: 23 de desembre Horari: 10:30h. - 13:30h. Organitza: LA POBLA DE MAFUMET | 0.604595 | curate | {"ca": 0.9567307692307693, "en": 0.04326923076923077} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_111730 | Cómo un buen liderazgo reduce el absentismo - Cómo un buen liderazgo reduce el absentismo - Absentismo - MC MUTUAL
Navegació
Salta al contigut
Benvingut a MC MUTUAL
Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers, que emmagatzemen i recuperen informació per al seu bon funcionament.
Fem servir cookies funcionals amb finalitats tècniques i per gestionar les teves preferències (com ara l'idioma). Utilitzem cookies analítiques i de xarxes socials per analitzar la navegació amb finalitats estadístiques.
Per a més informació consulta la nostra política de cookies .
Pots acceptar totes les cookies prement el botó "Acceptar tot" o bé "Només funcionals", si només vols que utilitzem les cookies funcionals.
Acceptar tot
Només funcionals
Web d'MC MUTUAL
Consulta'ns
Et truquem?
CA
ES
CA
Navegació
Què és l'absentisme?
El nostre mètode
Què oferim?
Calcular el meu absentisme
Tot sobre absentisme
CA
ES
CA
Cómo un buen liderazgo reduce el absentismo - Cómo un buen liderazgo reduce el absentismo - Absentismo
Publicador de continguts
Cómo un buen liderazgo reduce el absentismo
https://mejoratuabsentismo.mc-mutual.com/ca/-/como-un-buen-liderazgo-reduce-el-absentismo
Com un bon lideratge redueix l'absentisme
Compartir a...
ifj.theme.footer.linkedin
LINKEDIN
ifj.theme.footer.twitter
TWITTER
ifj.theme.footer.facebook
FACEBOOK
ifj.theme.footer.whatsapp
WHATSAPP
ifj.theme.footer.telegram
TELEGRAM
ifj.theme.footer.mail
EMAIL
A MC-IT Consultoria ens agradaria compartir algunes bones pràctiques lligades a la gestió de la Incapacitat Temporal (IT) per part dels caps, que hem detectat al llarg de la nostra trajectòria.
Segons la nostra experiència, els caps que tenen millors indicadors d'absentisme en els seus equips es caracteritzen perquè:
Són transmissors i models de compliment de les normes i procediments.
Estan familiaritzats amb la normativa de l'empresa.
Envien els comunicats a temps, comuniquen les absències a Recursos Humans (RH), compleixen les normes de seguretat...
Aprofiten els contactes amb el treballador per recordar els seus deures respecte a l'empresa (lliurament de comunicats, etc).
S'esforcen perquè els seus col•laboradors compleixin els seus deures i no fan distincions.
Són conscients que "Promous el que permets".
Posseeixen informació sobre l'absentisme dels seus equips.
Coneixen quines persones estan absents en cada moment.
Porten un control de la documentació relativa a les absències (lliurament de comunicats, justificants, etc. ).
Guarden el registre de les peticions de vacances, dies lliures, canvis de torn i permisos, els donen resposta i mantenen la informació actualitzada.
Fan un seguiment dels indicadors d'absència dels seus equips.
Identifiquen patrons o tendències d'absència que puguin ser preocupants i transmeten aquesta informació a RH.
Ajuden en la reincorporació dels seus col•laboradors després d'una IT.
Coneixen la data prevista de reincorporació al treball dels seus col•laboradors de baixa.
Generen o promouen les mostres d'afecte/benvinguda per part de l'equip.
Guarden un temps/lloc per parlar en privat amb el treballador quan torna.
Ofereixen al treballador la possibilitat de fer-se un reconeixement mèdic de tornada (si escau).
Coneixen com afronta el treballador la seva reincorporació i arriben a acords per facilitar la tornada al treball.
Informen al treballador dels canvis o les novetats i el posen al dia dels objectius i les prioritats.
Si tenen dubtes, pregunten a RH/Prevenció de Riscos Laborals (PRL).
Canalitzen les necessitats preventives de la seva àrea.
Coneixen els riscos de la seva àrea i les mesures de prevenció necessàries.
S’asseguren que els treballadors sota el seu comandament compleixen les mesures de prevenció.
Transmeten a PRL les anomalies, les deficiències de seguretat, els canvis o els nous riscos que detecten.
Canalitzen les necessitats que detecten en la seva àrea respecte a equips, eines de treball, formació, etc.
Resolen (o transmeten a PRL) els dubtes i les necessitats de seguretat que els comuniquen els treballadors sota el seu comandament.
S’asseguren que els dubtes i les peticions en matèria de seguretat de la seva àrea es resolen.
I si el paper del cap és fonamental a l'hora de gestionar l'absentisme dels seus equips, encara ho és més a l'hora de prevenir-lo. Segons un estudi de l'Institut Finlandès de Salut Laboral, les persones sota la supervisió d'un bon cap tenen un 27 % menys de risc d'emmalaltir. La nostra pròpia experiència ho ha confirmat. Els caps esdevenen factors protectors de l'absentisme dels seus equips quan manifesten actituds com les següents:
Reconeixen, feliciten i valoren la feina ben feta.
Són cordials i amables (diuen bon dia, donen les gràcies, etc.)
Reconeixen l'esforç i les actituds, no només els resultats. (Ex. la companyia, la col•laboració, l'assumpció de riscos, la presa de decisions, l'autosuficiència, la iniciativa...)
Comparteixen els èxits amb tot l'equip.
Utilitzen sistemes informals de reconeixement (demanen l'opinió de les persones del seu equip, els proposen per rebre programes de formació, comparteixen informació privilegiada, deleguen noves funcions...)
No són complaents i tolerants amb la indisciplina, el desordre o la manca de respecte, però criden l'atenció en privat, sense ferir ni ofendre ningú.
Mostren interès per les persones, laboral i personalment.
Coneixen la gent laboral i personalment.
Escolten els seus problemes professionals i personals.
Es reuneixen amb l'equip i individualment per tractar els temes difícils.
Quan algú s'absenta, s'interessen per la seva salut, per les seves necessitats, i per com afecta la seva absència la resta de l'equip.
Afavoreixen i organitzen "símbols" de canvi per trencar la rutina en les maneres de relació (celebracions, sortides, concursos, felicitacions...).
Negocien i són flexibles, buscant pactes que beneficiïn ambdues parts.
Intenten conciliar i compatibilitzar els procediments interns de l'empresa amb les situacions personals dels seus col•laboradors (fills, horaris, cura d'altres persones, altres ocupacions, situació geogràfica, religió, condicionants físics)
Quan els demanen un favor, actuen amb flexibilitat.
Segueixen la filosofia del "guanyar/guanyar": "Jo et dono / tu em dónes" "Jo t'ajudo / tu m'ajudes".
Fan un control i seguiment dels acords, i eviten inequitats o favoritismes.
Diuen no quan cal, explicant els seus propis problemes i limitacions amb fets.
Documents relacionats
Una gestió integral de les absències per Incapacitat Temporal per contingència comuna des de l'empresa | 0.704992 | curate | {"es": 0.06749611197511664, "ca": 0.8931570762052877, "nl": 0.0018662519440124418, "pt": 0.005598755832037325, "en": 0.003110419906687403, "fr": 0.0006220839813374805, "ro": 0.002488335925349922, "ta": 0.0038880248833592537, "de": 0.001244167962674961, "zh": 0.007620528771384137, "it": 0.001088646967340591, "fi": 0.0038880248833592537, "sr": 0.0038880248833592537, "fa": 0.003265940902021773, "uk": 0.0007776049766718507} | https://mejoratuabsentismo.mc-mutual.com/ca/-/como-un-buen-liderazgo-reduce-el-absentismo |
mc4_ca_20230418_14_372843 | Ens prenen el pèl? | Plataforma 'El Transport Aeri ofega Menorca'
← Carta Sr. Palao – Ministerio Fomento
Entrevista Director Insular →
Ciutadella, 27.2.03
De repent i sense avisar ni a les agències de viatges, de la nit al dia els preus dels bitllets d’avió han tornat a pujar. Sense cap explicació, com per obra de màgia les companyies aèries van augmentant les tarifes tranquil·lament.
Els qui no estem tan tranquils som els usuaris, que tenim la sensació que entre uns i altres ens prenen el pel . Ens preguntem fins quan haurem d’esperar perquè el Govern Central, amb la majoria del PP, apliqui a Balears la declaració de servei públic que per llei ens perteneix? Per què patim aquesta discriminació entre illes, quan a les Canaries ho disfruten des de l’any 1998?
Estem cansats de declaracions com la del Ministre de Foment Alvarez Cascos quan diu que ho hi pressupost per assumir els descomptes. No podem admetre que el Govern Central gasti milions i milions d’euros amb AVEs i Autopistes (només perquè la gent arribi més prest) mentre nosaltres ens trobem en aquestes inacceptables condicions de dependre només de les companyies aèries privades, que lògicament només miren pels seus interessos.
Entre tots els qui vivim a Menorca haurem de trobar la manera de fer qualque cosa per sortir del sentiment d’impotència i d’injustícia davant aquesta situació que s’allarga perquè el Govern Central no és sensible a les nostres necessitats, com son sortir de l’illa amb avió.
FEDERACIO D’ASSOCIACIONS DE VEINS DE MENORCA
Aquesta entrada ha esta publicada en Antecedents. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. ← Carta Sr. Palao – Ministerio Fomento | 0.720221 | curate | {"ca": 0.8517618469015796, "es": 0.13061968408262453, "en": 0.01761846901579587} | http://www.transportaerimenorca.com/2011/01/23/ens-prenen-el-pel/ |
racoarticles_ca_20221005_0_15902 | L'obra de la qual avui volem parlar recull una sèrie d'articles presentats en el Congrés Internacional Simone de Beauvoir: autour du Deuxième Sexe, que tingué lloc a Lleida-Barcelona els dies 25, 26 i 27 de novembre de 2009, amb motiu del seixanta aniversari de la publicació d'aquesta magna obra del feminisme, El Segon Sexe.
El llibre vol abordar la personalitat d'aquesta autora des de diferents punts de vista. Primer des de la filosofia fent un recorregut per les seves obres més importants i per la temàtica que presenten; després a través d'una anàlisi detallada del Segon Sexe, i de la seva repercussió tant pel que fa a Espanya, a França i a la resta del món. També tracta de la particular relació de Simone de Beauvoir amb la literatura tot fent l'estudi de les seves principals creacions per acabar fent palès el nexe entre l'escriptura i la vida, analitzant el treball en col•laboració, l'amistat i les seves, no sempre fàcils, relacions amb els homes que van tenir un paper important en la seva existència. Així es conforma un volum plural però coherent que permet una rica aproximació a l'obra i a la personalitat d'una dona que, sense cap dubte, contribuí decisivament a transformar les vides de moltes altres dones de tot el món.
La primera part del llibre ens parla de la seva aportació al món de la filosofia que no es pot limitar, com s'ha tractat de fer moltes vegades, a una divulgació del pensament del seu company Jean-Paul Sartre. Ella va estar estretament unida al creador de l'existencialisme, van compartir junts tota una vida de complicitats i de compenetracions intel•lectuals i això provocà que el seu ideari seguís les tesis fonamentals d'aquest tipus d'ideologia. Així ho posa de manifest la seva frase tant coneguda: "La dona no neix, es fa". Aquesta famosa frase (que Simone de Beauvoir agafa de Freud) respon a la pregunta que la pensadora planteja en El Segon Sexe: Què vol dir ser dona? Es només un fet biològic o una dona és també el fruit de l'educació i la cultura que rep? La seva tesi és que la feminitat és una concepció cultural, que no es desprèn naturalment de tenir un sexe femení. Aquesta posició dóna lloc a nombroses reflexions que permeten avaluar l'impacte d'aquest llibre en la segona part, per continuar estudiant en la tercera la relació de l'escriptora amb la literatura i concloure amb la darrera que posa en relació escriptura i vida. La seva infància, les seves amigues, el seu gran amor per Nelson Algren i les emocions que tot això comporta ens apropen una figura que es considerada gairebé mítica per totes les dones.
Àngels Santa | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_295756 | Romanorum Vita - bloc de l’exposició – Obra Social ‘la Caixa’ » rutes arqueològiques
Descobreix el passat romà de Navarra
per romanorumvita el 22/04/2013 - ,arqueologia, exposició, Hispania, Obra Social la Caixa, romanorum vita, rutes arqueològiques, societat romana Romanorum Vita et proposa descobrir el passat romà de Navarra amb una nova ruta. Des del Museo de Navarra de la capital fins a les diferents vil·les repartides per la comunitat foral, dedicades a l’agricultura i la producció de vi. Algunes d’elles van ser també luxoses residències adornades amb mosaics, que allotjaven els notables de [...]
18 d’abril: celebrant el patrimoni
per romanorumvita el 10/04/2013 - ,arqueologia, Hispania, imperi romà, romanorum vita, rutes arqueològiques La propera setmana el patrimoni mundial està de celebració: el dia 18 d’abril té lloc el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics. Proposat pel Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) el 18 d’abril de 1982, va ser aprovat per l’Assemblea General de la UNESCO el 1983 i es commemora des de llavors amb [...]
Seguint la petjada romana de León
per romanorumvita el 18/02/2013 - ,activitats, arqueologia, exposició, Hispania, imperi romà, Obra Social la Caixa, romanorum vita, rutes arqueològiques, societat romana Et proposem un itinerari seguint les petjades romanes de la ciutat de León i dels seus voltants. A la que va ser una de les capitals militars de la Hispània romana pots recórrer les seves muralles, baixar a la Cripta de Cascalerías per veure les restes del seu amfiteatre o visitar el Museo de León, [...]
Activitats per descobrir la història romana de León
per romanorumvita el 13/02/2013 - ,activitats, arqueologia, exposició, Hispania, imperi romà, Obra Social la Caixa, romanorum vita, rutes arqueològiques, societat romana Amb motiu de l’exposició Romanorum Vita, que es pot visitar a León fins al proper 18 de març, l’ajuntament de la ciutat ha organitzat un cicle de conferències i visites guiades. Amb l’objectiu de divulgar el passat romà de León, les conferències reuneixen a un grup d’experts que parlaran sobre temes com la urbanització, els [...] | 0.840244 | curate | {"ca": 0.984514312529329, "es": 0.015485687470671047} | http://www.romanorumvita.com/?tag=rutas_arqueologicas&lang=ca |
mc4_ca_20230418_6_582320 | Nando Quesada reapareix amb el Llagostera després d'una greu lesió - Diari de Girona
Nando Quesada reapareix amb el Llagostera després d'una greu lesió
El migcampista va jugar els últims minuts a Elda 9 mesos després de trencar-se els lligaments encreuats
r.r | llagostera 22.11.2016 | 11:17
Nando Quesada Marc Martí
El desànim i el pessimisme per la inesperada derrota al Pepico Amat d'Elda (2-0), van envair a tota l'expedició del Llagostera. La incapacitat de no poder superar un Eldenc que només havia guanyat un partit en tota la Lliga, i el fet de no ser capaços de fer ni un sol gol al conjunt més golejat del grup III, va provocar que els blaugrana tornessin a casa amb molt males sensacions. Enmig del naufragi col·lectiu d'Elda, almenys hi va haver una bona notícia en l'aspecte individual: Nando Quesada tornava a jugar després de gairebé un any marcat per les lesions.
El migcampista sabadellenc, que va arribar la temporada passada i que per diferents circumstàncies, tècniques de vegades, però, sobretot, per culpa de les lesions, havia aparegut a l'equip blaugrana amb comptagotes, va veure la llum al final del túnel. Amb passat al planter del Barça, Nando Quesada va arribar a l'octubre del 2015 procedent de l'Utrecht holandès i les seves primeres aparicions amb el Llagostera van ser amb el conjunt filial fins que al mercat d'hivern del curs passat se li va poder fer fitxa del primer equip.
El debut de Quesada amb el conjunt d'Oriol Alsina es va produir el diumenge 14 de febrer d'aquest any en un partit davant l'Albacete quan el sabadellenc va entrar al rectangle de joc substituint Natalio al minut 83.
Pocs dies després, les lesions que tant li han fet la guitza apareixien per enèsima vegada a escena, apartant-lo dels terrenys de joc durant bona part de la segona volta de la temporada passada i en les primeres 14 jornades de l'actual Lliga.
Nou mesos després de patir un trencament en els lligaments encreuats, Quesada reapareixia diumenge passat al Pepico Amat, ingressant al rectangle de joc al minut 81 substituint Álex Colorado. En aquells moments, el seu equip ja perdia per 2 a 0 i poc va poder fer per capgirar la dinàmica negativa de l'equip en poc més de 10 minuts de joc. | 0.859621 | curate | {"ca": 0.9731574158325751, "ru": 0.01592356687898089, "es": 0.01091901728844404} | http://www.diaridegirona.cat/esports/2016/11/22/nando-quesada-reapareix-llagostera-despres/815810.html |
mc4_ca_20230418_16_710721 | Darrer diumenge d’octubre a El Puig
Renovació del DNI a Benicarló
La benicarlanda Marta Escudero nova membre de l’Executiva Nacional del Bloc, que encapçalarà novament Enric Morera | 0.629541 | curate | {"ca": 1.0} | http://benicarlo.compromis.net/2012/10/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_95922 | Durant el cap de setmana del 6 al 8 de juliol, diferents punts emblemàtics d’Altea van albergar la primera edició de l’Altea Blues Festival. L’Ajuntament d’Altea, a través de la regidoria de Cultura, encapçalada per Diego Zaragozí, ha apostat per la proposta de Germán Elull, director del festival, amb la intenció d’ampliar l’oferta cultural i musical del municipi. | 0.826355 | curate | {"ca": 1.0} | https://altea.compromis.net/treballfet/altea-blues-festival/ |
macocu_ca_20230731_10_277012 | Howard Niblock va néixer l’any 1950 i actualment és professor d’oboè a la Lawrence University Conservatory of Music a Appleton, Wisconsin, U.S.A. Ocupa aquesta plaça des de 1981. "Trill Ride" és un duet per a oboès que fou escrit per a dues estudiants d’oboè del Lawrence Conservatory, Elissa Harbert i Anna Schmidt. Fou estrenat per elles el 2005, en el recital de graduació d’Elissa Harbert. La peça es desenvolupa cap al punt culminant basant-se en la tècnica especial pròpia dels instruments de vent-fusta del doble trinat, que consisteix en aconseguir trinats molt ràpids utilitzant dos dits (o claus) en comptes d’un.
Informació: | 0.790219 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_4267 | L’Ametlla del Vallès és una vila situada a la comarca del Vallès Oriental, entre les valls del riu Congost i del Tenes i al peu de la serralada Prelitorial, al sud dels Cingles del Bertí. Aquesta ubicació proporciona dos tipologies de paisatge ben diferenciades: per una banda la plana vallesana, i per l’altra un de molt més muntanyós que arriba al cim de Puiggraciós, a tocar dels Cingles de Bertí.
L’Ametlla del Vallès gaudeix d’un clima mediterrani, i un dels seus principals atractius és el seu patrimoni modernista (Joaquim Manuel Raspall fou arquitecte municipal), passant de ser un poble de caràcter rural a una vila d’estiueig a principis del segle XX, per acabar esdevenint un centre de segones residències. Per descobrir les seves fantàstiques cases modernistes es pot fer a través de la Ruta del Modernisme d’Estiueig a l’Ametlla del Vallès.
Cal destacar, també, l’important nombre de masies existents (hi ha un itinerari per a conèixer la seva història) i la rellevància del patrimoni natural del poble. En aquest sentit, l’Ametlla gaudeix de diferents recorreguts naturals que ens ajuden a identificar la seva diversa flora i fauna, així com un recorregut específic per les 16 fonts vertebrat entorn el torrent del Verder.
La gastronomia també té un paper important, amb una cuina pròpia, d’autor i popular catalana.
L’Ametlla del Vallès gaudeix d’una vida associativa molt dinàmica, amb entitats centenàries tals com la Coral Lo Lliri. La cultura, doncs, forma part d’un dels eixos vertebradors del municipi, amb l’organització de la Tardoral de Teatre, del Cicle de Jazz, la Fira de Nadal, el Carnaval i el seu Ball de Gitanes o la Fira de Sant Ponç, entre d’altres. | 0.906347 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.turismevalles.com/municipis/lametlla-del-valles/ |
mc4_ca_20230418_0_263073 | Hotel Vela - El Matí
Inici Opinions Hotel Vela
El nou hotel de Barcelona, el W Barcelona, també conegut com a Hotel Vela, de la companyia nord-americana Starwood Hotels and Resorts, i dissenyat per l’arquitecte català Ricardo Bofill, ja ha estat motiu de polèmica, fins i tot, abans de que l’inauguressin.
Com tota obra que significa progrés i modernitat per Barcelona, ja li han sortit els seus detractors. Els que en volen, i en demanen, el seu enderrocament, ho fan mantenint-se en tres idees. Diuen que aquest edifici està construït en terreny públic. Mentida. Aquest hotel està construït en terreny propietat de l’Autoritat portuària de Barcelona, els terrenys de la qual són privats. Diuen, també, que d’un espai públic se’n fa un ús privat, argumentant que un hotel no és un servei. Argumentació tramposa, perquè si bé l’hotel, en tant que edifici, no és un servei, l’activitat que comporta sí que ho és. També diuen que és il•legal perquè vulnera la llei de costes, la qual diu, que no es pot construir en els primers 100 metres que hi ha entre el mar i la ciutat. I és veritat, la llei de costes diu això. Però tornen a fer trampes. L’hotel, com ja sabem, està construït en terrenys de l’Autoritat portuària. I la llei de costes, no afecta als terrenys de l’Autoritat portuària.
Un té la sensació que hi ha un moviment urbà, format per persones amb un cert ideal, que es dediquen a sabotejar, o intentar sabotejar, tot el que significa progrés i modernitat, i què té gust a elitista. A més, tenen el do de sempre arribar tard. Perquè dic jo que l’hotel deu fer anys que està projectat, i sempre apareixen quan ja estem bufant les espelmes del pastís. M’explico. Només els hem vist ara que l’hotel ja està fet, i durant tot el temps que han estat construint-lo, no els hem vist enlloc fent cap tipus de protesta. On eren? Què estaven fent? Bolonya potser?. Veieu, sempre arriben tard.
Avui, gràcies al llibre Time Out: the world’s greatest cities veiem com Barcelona és la cinquena metròpoli mundial on és més agradable viure i treballar. Només ens superen quatre grans ciutats, davant de les quals hom s’ha de posar dempeus. Nova York, Londres, París, Berlín. Sabem que si volem mantenir-nos al cinquè lloc i aspirar a escalar posicions al rànquing, hem de ser una ciutat moderna, amb edificis alts, ben alts. I tots sabem que, tota ciutat moderna té, i ha de tenir, hotels cinc estrelles.
Així doncs, aquests que protesten han de tenir clar que, per sortir a la televisió en pilotes i fer de pirata amb una merda de patinet fet amb quatre tetrabrics, no val protestar amb el primer que trobem. Abans informem-nos de les coses, després ja veurem el que fem.
Ah! tampoc val, anar de pacifista i portar una pancarta on posa “Bomba a l’hotel Vela”.
Article anterior1984
Article següentFer plorar els fills | 0.794017 | curate | {"ca": 0.9362621534029528, "en": 0.0219661505221462, "es": 0.018725243068059057, "it": 0.019085343896290963, "nl": 0.0028808066258552397, "pt": 0.0010803024846957148} | https://elmati.cat/hotel-vela/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_303752 | Tenim la tendència d’unificar en un mateix concepte una pell seca i una deshidratada, afirmació que resulta totalment errònia. Una pell seca té un baix contingut en lípids i, generalment, ve condicionada genèticament. Una pell deshidratada, en canvi, és una condició que pot afectar puntualment a qualsevol tipus de pell.
QUIN ÉS EL TEU TIPUS DE PELL?
Pell seca: és aquella que presenta un dèficit de lípids necessaris per retenir humitat i formar la barrera protectora davant influències externes. Normalment és més sensible a causa de la falta de la protecció del greix.
Pell normal-mixta: és aquella que presenta una combinació de característiques de la pell seca i la pell grassa. Les persones amb aquest tipus de pell presenten en el seu cutis excés de greix a la zona T (front, nas i mentó) i falta d’hidratació o sequedat a les galtes.
Pell grassa: presenta una elevada producció de seborrea que desencadena, en la majoria dels casos, l’aparició d’imperfeccions com poden ser grans o barbs.
COM SABER SI TENS LA PELL DESHIDRATADA?
Pot ajudar-te a saber-ho un examen visual: la manca de vitalitat i lluminositat (aspecte opac), i la presència d’èczemes i petites arrugues indicaran deshidratació. També és útil un examen tàctil: la pell es mostrarà tensa, per manca de flexibilitat i plasticitat, així com rugosa, a causa del dèficit del mantell hidrolipídic.
Tingues present que la hidratació és molt important per a la salut de la teva pell. Una pèrdua d’elasticitat suposa que la pell es resseca i s’aprima, provocant major visibilitat de bosses i línies d’expressió.
Al mateix temps, l’efecte dels agents externs és més greu quan la pell està deshidratada, ja que la barrera de protecció es troba alterada. I aquesta té tendència a tornar-se sensible i irritar-se més.
Per mantenir la pell hidratada:
Mantinguis una higiene diària amb un netejador suau sense detergents.
Aplica un sèrum de regeneració intensiva.
Utilitza una crema hidratant adaptada al teu tipus de pell.
Exfolia suaument el cutis un cop per setmana o cada 15 dies.
Beu abundant aigua i respecta un bon equilibri nutricional.
Protegeix-te del sol.
Al mateix temps, procura evitar utilitzar sabons agressius i productes astringents i rentar la pell amb aigua molt calenta o molt freda. Tampoc assequis la pell a l’aire lliure, l'exposis massa temps al sol, ni et depilis, afaitis o exfolis excessivament les zones deshidratades.
A més a més, per mantenir la teva pell sana comptes amb el servei de dermoconsell. Pregunta per ell a la teva farmàcia i segueix les recomanacions del teu farmacèutic.
Compartir
Escriu un comentari
Nom:*
Email*
Comentari*
Accepto la política de privacitat
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s'apliquen la Política de Privadesa de Google i els Termes de servei.
Enviar
*Camps obligatoris
f:Rosina Roca
Contacte
Cr De Barcelona, 38, Ripoll, Girona
972 70 14 90
Serveis
Anàlisi composició corporal
Anàlisi hemoglobina glicada
Anàlisi perfil lipídic
Copyright © 2022 Farmàcia Rosa Roca - Diseño web - Farmaoffice & CanalFarmaciaOnline
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Producte afegit correctament al carret
×
Hi ha articles al carret.
Total de productes:
Finalitzar encàrrec
Continuar encarregant
Estableix les teves preferències de cookies
Usem cookies i tecnologies similars per a oferir-te una experiència personalitzada, segura, fiable i poder mesurar el rendiment de la pàgina per a continuar millorant el nostre web. Així mateix, pot acceptar totes les cookies que utilitzem prement el botó “D'acord“ o configurar-les o rebutjar el seu ús prement el botó “Establir Preferències“. Per a més informació consulta la Política de cookies
Acceptar cookies
Establir preferències
Preferències sobre les cookies i similars
×Tancar
A aquesta pàgina pots gestionar la configuració de les cookies i similars.
Necessàries i essencials
Les dades recopilades en aquestes cookies i similars són necessàries per a poder navegar pel lloc web. Aquestes cookies sempre estaran activades.
Cookie
Categoria
Tipus
Titular
laravel_session Pròpia Necessària Farmàcia Rosa Roca
cookie-consent Pròpia Necessària Farmàcia Rosa Roca
Rendiment i anàlisi web
Serveis tractats per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del web. | 0.775927 | curate | {"ca": 0.9163746788133613, "de": 0.013081055828077552, "en": 0.03130109787432843, "es": 0.018453632328895117, "pt": 0.0058397570661060496, "it": 0.001401541695865452, "eu": 0.004204625087596356, "fr": 0.00350385423966363, "tl": 0.0058397570661060496} | https://www.farmaciarosinaroca.com/blog/com-saber-si-tens-la-pell-deshidratada |
naciodigital_ca_20220331_0_604297 | La guanyadora d'un Premi Goya, Carolina Yuste i l'actriu mexicana Camila Sodi protagonitzen la nova sèrie d'Amazon Prime Sin huellas que, a partir del proper dimecres rodarà escenes a Manresa, concretament al Centre Hospitalari i el seu entorn. Completen el repartiment Silvia Alonso, Borja Luna, Álex Gadea, Adrian Grösser, Adriana Torrebejano, Leonardo Ortizgris i Pastora Vega. D'aquesta manera l'idil·li de la capital del Bages amb el cinema continua ben viu i el Centre Hospitalari tornarà a ser plató d'una producció cinematogràfica.
Sin huellas és una sèrie produïda per Zeta Estudios amb Eneko Gutiérrez com a productor executiu, i Carlos de Pando, Sara Antuña, Gabi Ochoa i Héctor Beltrán com a creadors. La sèrie, definida com estil paella western, consta, inicialment, de vuit capítols de 40 minuts cadascun, que s'estrenaran aquest 2022 en més de 240 països de tot el món.
Afectacions a la mobilitat
Dimecres vinent, 26 de gener, de 14 h a les 21.30 h, amb motiu de del rodatge de la sèrie que realitzarà la productora No Traces la Serie SL, hi haurà les següents afectacions a la mobilitat:
- Es tallarà el trànsit de vehicles del carrer Pere Vilella entre el carrer Concòrdia i carrer Bernat de Cabrera.
- Durant tot el dia es prohibirà d'estacionament a diversos trams dels carrers Pere Vilella, Bernat de Cabrera i Concòrdia.
A banda del rodatge d'escenes exteriors al carrer Pere Vilella, durant els dies 24, 25 i 26 de gener es rodaran també escenes interiors a edificis de la zona. Per tant, durant la setmana hi haurà també reserves d'estacionament per als equips i vehicles de la productora en alguns espais de l'avinguda de les Bases i carrers Mossèn Serapi Ferrer i Flor de Lis. | 1 | perfect | {"ca": 0.9201655824955648, "es": 0.07983441750443525} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/101328/manresa/amazon-porta-el-rodatge-de-la-seva-nova-serie-sin-huellas-a-manresa |
mc4_ca_20230418_10_172749 | wiki de gordon macdonald: 5 fets per saber sobre caçadors de grèvols
Gordon MacDonald Wiki: 5 fets que cal conèixer sobre el marit de Holly Hunter
Un breu sobre Holly Hunter
Holly Hunter va néixer a Conyers, Geòrgia, per als pares Opal Marguerite, un home de casa, i Charles Edwin Hunter, un representant de l'empresa a temps parcial d'articles esportius i agricultor amb una granja de 250 hectàrees. Hunter és el més jove de set nens. Els seus pares van animar el seu talent des de ben jove. Hunter va obtenir el seu primer paper actiu com Helen Keller en una obra de cinquè grau. Més tard, per seguir els seus somnis, el 1976 va anar a Pittsburgh per cursar una llicenciatura en drama a la Universitat Carnegie Mellon. Després de graduar-se allà el 1980, va anar a Nova York, on va conèixer la dramaturga Beth Henley en un ascensor parat. Henley va quedar intrigada per ella i més tard va oferir papers a Hunter en diverses de les seves obres gòtiques del sud, incloses Crimes of the Heart i The Miss Firecracker Contest. L’any 1982 l’actriu va anar a Los Angeles on va desembarcar el seu primer paper protagonista a la pel·lícula dels germans Coen, Raising Arizona (1987). Ella va obtenir estelada el mateix any amb el seu paper com a productora de notícies de televisió Jane Craig a la revista Broadcast News de 1987 de James L. Brooks (1987). El 1993, Hunter va obtenir un Premi de l'Acadèmia i el món mundial amb la seva actuació com a núvia muda a una plantadora neozelandesa a 'The Piano' el 1993. Holly Hunter té un valor net de 14 milions de dòlars. El valor net del seu marit actualment està en revisió.
El seu marit Gordon MacDonald
Gordon MacDonald és un actor conegut per les pel·lícules, Perfect Stranger (2007), The Brave One (2007) i The Thin Red Line (1998). Gordon MacDonald i la seva esposa, Holly Hunter, es van convertir en els pares dels bessons anomenats Press i Claude nascuts el 17 de gener del 2006. La pel·lícula de Gordon MacDonald, 'Perfect Stranger' va ser una pel·lícula de thriller psicològic americà neo-noir del 2007, dirigida per James Foley, i protagonitzada per Halle Berry i Bruce Willis. Es tractava d’un periodista encobert per investigar l’assassinat no resolt de l’amiga, del qual podria ser un empresari ric. Gordon MacDonald també va actuar a la pel·lícula 'The Brave One' el 2007. The Brave One és un film de thriller psicològic americà del 2007 dirigit per Neil Jordan. La història gira al voltant de la mort d’un promès d’una dona traumatitzada després d’un atac brutal. Després decideix prendre la llei a les seves pròpies mans i fer un seguiment dels assassins. MacDonald també es va veure a la pel·lícula 'The Thin Red Line' el 1998. The Thin Red Line és una pel·lícula de guerra èpica nord-americana de 1998 escrita i dirigida per Terrence Malick. Es tracta d’un grup de soldats que s’enfronten a una batalla poc probable al Guadalcanal, on lluiten totes les probabilitats per sobreviure. A mesura que la guerra avança, es perden els uns dels altres mentre esperen guanyar la guerra. MacDonald també ha actuat a la pel·lícula, 'Buscant a Richard' el 1996. 'Buscant a Richard' versava sobre la profunda notorietat d'Al Pacino sobre la importància i la rellevància de Shakespeare per al món modern a través d'entrevistes i una anàlisi en profunditat de 'Richard III '. MacDonald també va aparèixer a la pel·lícula de ciència ficció / acció, 'Brain Damage', el 1988. 'Brain Damage' va ser la història d'un jove que es va despertar un matí per trobar que una criatura petita i fastigosa s'ha enganxat a la base del seu tija cerebral. La criatura li proporciona un estat de felicitat eufòric però exigeix les víctimes humanes a canvi.
Cinc fets sobre Holly Hunter i Gordon Macdonald
L’actriu Holly Hunter l’ha intrigat a tots amb la seva trama petita i les seves habilitats d’actuació inquietants. Actualment amb 60 anys continua sent l’actriu preferida de molts. El seu marit, Gordon Macdonald, tot i que no va poder fer-lo tan gran com ella a la indústria cinematogràfica sembla un marit amorós i un pare apassionant. Després d'un primer matrimoni fracassat, Hunter ha trobat amor i companyonia a Gordon Macdonald. Llegim sobre alguns fets interessants sobre la parella: * Hunter abans estava casat amb Janusz Kaminski, però el matrimoni no va durar gaire. Va revelar que no estava contenta amb ell i, per tant, es va divorciar d'ell el 2001. Janusz Kaminski és una directora de cinema i directora de cinema polonesa. Ha establert una associació amb Steven Spielberg, treballant com a cinematògraf a les seves pel·lícules des de 1993. * Gordon MacDonald, actor, més conegut per The Thin Red Line (1998), The Brave One (2007) i Brain Damage (1988) va conèixer. Holly Hunter al repertori de Sant Josep, producció del teatre 'By the Bog of Gats'. Hunter va interpretar el paper d'una dona abandonada per l'amant de 14 anys, interpretada per MacDonald. * A pesar de conèixer-se durant molts anys, finalment van començar a sortir a principis del 2001. Segons Gordan, va ser qui va proposar a l’actriu Holly per a una cita. Tot i que inicialment no van divulgar públicament la seva relació, Holly Hunter va revelar que està compromesa amb el seu soci de llarga durada Gordon MacDonald després que es veiés amb un anell al dit de l'anell durant una aparició a la televisió. * El caçador als 47 anys va quedar embarassada per primera vegada amb els bessons bessons de Gordan, tots dos nois, nascuts el 2006. * Els nous pares són sovint capturats en diferents llocs que passen amb els seus duplets. * El caçador no pot escoltar amb l'orella esquerra a causa d'un cas d'infantesa de les orecades. La malaltia de vegades porta a complicacions en el treball. Algunes escenes han de ser alterades del guió perquè faci servir l'orella dreta. * El caçador no és religiós i s’identifica com un ateu agnòstic.
Amor I Relacions 15 DOS I NO VOSS Quan veieu el vostre ex en públic
Amor I Relacions 17 maneres creatives de com iniciar el sexe amb l'altra meitat
Salut Owen Wilson Wiki: Age, Worth Net, pel·lícula i fets sobre l’actor “Anaconda”
Entreteniment Dylan O 'Brien Wiki: 5 fets que cal conèixer sobre l'actor 'The Maze Runner'
Entreteniment Qui és Reg E. Cathey? Wiki, pel·lícula, valor digne, mort i fets per conèixer
Entreteniment 5 fets més coneguts sobre Siddharth Malhotra
Amor I Relacions 60 coses que tota nena hauria de conèixer sobre el seu xicot
Reed Van Dyk Wiki: Tot el que s'ha de saber sobre el director de 'DeKalb Elementary'
Els avantatges que encara no hagin tingut l’ús de l’oli de pastanaga per al cabell
Sabíeu que podeu contractar un nuvi de lloguer?
Joana Pak Wiki: Tot el que cal saber sobre la dona de Steven Yeun | 0.821283 | curate | {"ca": 0.9756466495235214, "pt": 0.004386628346694902, "es": 0.019966722129783693} | https://ca.whattalking.com/gordon-macdonald-wiki |
macocu_ca_20230731_0_493598 | Modificació de matrícula d’estudis de grau o màster universitari, una vegada finalitzat el primer semestre
Una vegada finalitzat el primer semestre, l’estudiantat de grau o màster universitari pot optar a modificar la matrícula, sempre que no tinga rebuts pendents de pagament.
En aquest període de modificacions de matrícula es poden afegir i/o anul·lar assignatures de segon semestre (no anuals), així com el Treball de Final de Grau o de Màster Universitari i les assignatures de Pràctiques Acadèmiques Externes que no tinguen la consideració de primer semestre.
No es poden afegir i/o anul·lar els Pràcticums dels graus de mestre o mestra (pla 2018) que tenen caràcter anual
La anul·lació d'assignatures en aquest perióde no comporta la devolució de l’import dels crèdits.
Els terminis es poden consultar en els següents calendaris:
L'estudiantat, després d’identificar-se i durant el termini establert, accedeix a l’assistent de matrícula.
Afegeix i/o anul·la assignatures, d'acord amb la normativa vigent. | 0.797888 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_290136 | Casa Masover - Orteu Riba Arquitectes
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-158,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-16.8,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive
Equipament, Interiorisme, Rehabilitació
Els tècnics autors del present projecte, i directors de les obres, són els arquitectes Xavier ORTEU RIBA i Enric DILME BEJARANO, guanyadors del concurs públic per realitzar el present projecte, d’acord plec de bases núm. 869.
El conjunt de Casa Masover consta de dos edificis principals: la borda i la casa, enllaçades per un cobert de construcció recent, i envoltades per un espai exterior que queda definit pel vial conegut com a Camí del Solà. La casa ja ha sofert un procés de restauració, en canvi la borda es troba prou degradada i s’aprecien importants esquerdes, fisures, humitats i desploms en els murs de pedra, i l’atac d’insectes, fongs i humitats en l’estructura de fusta.
Arran de les converses mantingudes amb els representants del Ministeri d’Ordenament Territorial i del Ministeri de Medi Ambient, i estudiant les característiques dels edificis existents i del seu entorn hem elaborat el següent programa de necessitats:
– El cobert es converteix en el vestíbul del conjunt, es troba en un nivell intermig entre les dues plantes de la borda i, mitjançant dos mitges escales accedim a les sales d’exposicions. En la seva part posterior i semisoterrat hi trobem una zona de serveis i instal.lacions.
– L’espai de la borda es regularitza i es destina la nau principal íntegrament a exposició tant en PB com en P1, i en el cos annex hi trobem una escala, un magatzem en PB i la biblioteca en P1.
Aquesta disposició d’espais ens permet una màxima flexibilitat en la utilització de les diverses sales, que tant poden convertir-se en una exposició contínua al llarg de l’edifici, com en diverses exposicions independents. | 0.820753 | curate | {"ca": 0.8719135802469136, "en": 0.12602880658436214, "sr": 0.00205761316872428} | https://orteuriba.com/portfolio_page/casamasover/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_278112 | 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Actualitat-AMPA Actualitat educativa BatxiBac Batxillerat Conferències i xerrades Convivència i cohesió social El Raspall i l'entorn El Raspall per un forat (Batxillerat) El Raspall per un forat (ESO) Esports i Raspall General GEP Intercanvis Menjador Professorat Raspall Solidari Sortides i festes Vídeos i reportatges
Etiquetes
2013 aprendre fent aprenentatge-servei Cardedeu cardedeucoeduca ciència cohesió colònies Competència conferència cultura Educació Física Entorn ESO estada francès grup intercanvis llengües estrangeres marató TV3 matemàtica Menjador multidisciplinar multinivell més d'un dia música Operació Raspall Periodistes Permacultura Projecte Raspall reportatge Sala Galileu Sant Jordi servei comunitari setmana de la ciència setmana de les arts sortida tallers teatre transversal treball de recerca treball de síntesi tutoria xerrada
ON SOM
INS Arquitecte Manuel Raspall
Av. Verge de Montserrat s.n.08440
Cardedeu
[email protected]
93 844 47 40
Veure Mapa
Segueix-nos!
Twitter
Facebook
Instagram
RSS
SUBSCRIPCIÓ A ARTICLES
Deixa’ns el teu correu i cada vegada que es publiqui una nova entrada, la rebràs al teu email.
EM VULL SUBSCRIURE
Inici
AMPA
Moodle
Clickedu
Esfera
© 2022 Institut Arquitecte Manuel Raspall - Tots els drets reservats
Contacte
Avís Legal
Política de Privacitat
Política de Cookies
Search
Submit
Back To Top
Utilitzem galetes per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar més sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les a la configuració.
Acceptar
Rebutjar
Configuració
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privadesa
Cookies estrictament necessàries
Cookies de tercers
Política de cookies
Resum de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les cookies s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Cookies estrictament necessàries
Les cookies estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de cookies.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta cookie no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Cookies de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. El mantenir aquesta cookie habilitada ens ajuda a millorar el lloc web. | 0.697992 | curate | {"ca": 0.8860123647604328, "pt": 0.00811437403400309, "en": 0.030525502318392583, "es": 0.045208655332302936, "nl": 0.011205564142194745, "de": 0.00463678516228748, "fr": 0.004250386398763524, "it": 0.0015455950540958269, "ms": 0.0030911901081916537, "ru": 0.00231839258114374, "sv": 0.0030911901081916537} | https://raspall.cat/tag/raspall/ |
mc4_ca_20230418_14_373688 | El Síndic d'Aran Carlos Barrera ha volgut donar una visió optimista a la sortida de la reunió que ha tingut amb membres de la ponència parlamentaria que elabora el nou Estatut d'Autonomia, però la veritat és que s'ha trobat que la parlamentària del PSC, la senyora Lídia Santos ha estat “d'una centralista de to pujat”, que esgarrifa. (I pensar que el parlamentari Paco Boya està darrera tot això! ).
Sembla mentida que ningú vulgui agafar el toro per les banyes i digui d'una vegada, que “Aran és un País”.
Cap partit català té assumit, en el seu programa polític, aquesta definició identitària aranesa, ni tant sols el partit de Carod-Rovira o sigui ERC, per molt que digui sis línies en aranès, en el discurs de la sessió commemorativa dels 25 anys de Parlament de Catalunya.
El Síndic Barrera cada dia afina més, però parla amb “boca d'advocat” en comptes de fer-ho amb “boca de polític o politicòleg”. Repeteix el que li diu el seu grup assessor jurídic, que s'apropa molt al que hauria d'ésser, però no utilitza un llenguatge de polític i de patriota aranès adequat. S'ha de traduir en llenguatge polític, aquest vocabulari eclèctic i de poc màrqueting polític, com per exemple: “peculiaritat privativa”. És com anar a caçar a la muntanya amb una canya. No fa pedagogia. Se l'acabaran rifant i a més el Sindic s'acabara driblant-se ell mateix i caurà, fent-se una auto-traveta, perquè no domina tot el cos argumental de la defensa política.
Quin llenguatge i aparell conceptual!! !.
Algú s'imagina una manifestació amb pancartes que diguessin: “Volem Peculiaritat Privativa”. “Volem ésser un territori específic”. “Volem una fórmula administrativa adequada”. Això és un llenguatge de misèria, digne d'un reglament funcionarial, però no és un llenguatge polític clar, entenedor per especialistes i per la ciutadania. Quan és parla a la premsa, és parla pel ciutadà de a peu, tant del català com de l'aranès, i aquestes perles semi-jurídiques, no és el millor reclam reivindicatiu.
Publicat per jrcc a 2:10 a. m. | 0.818188 | curate | {"ca": 0.9529529529529529, "es": 0.001001001001001001, "pt": 0.03003003003003003, "et": 0.001001001001001001, "sv": 0.015015015015015015} | http://diaricivic.blogspot.com/2005/04/el-sndic-daran-carlos-barrera-ha.html |
mc4_ca_20230418_1_368195 | Inici Temes Europa L'oracle de Delfos
Viatgem al gran santuari d'endevinació grega
1 L'oracle de Delfos
L'oracle de Delfos - Krechet / Shutterstock
Els grecs consideraven Delfos el centre del món i la residència de l'oracle. Durant els segles III i VI aC, la seva importància era tal que atreia tot tipus de cabdills i governadors, molts dels quals van prendre decisions en funció de les respostes que els donaven les pitonisses del temple.
A aquestes sibil·les, les sacerdotesses que transmetien les profecies, se'ls atribuïa el seu poder a uns "vapors d'una olor suau i dolça" que emanaven de les esquerdes de la caverna subterrània. En realitat, descobertes recents han demostrat que es podia tractar d'un tipus de gas etilè que, en grans quantitats, pot funcionar com un potent al·lucinogen.
En el reportatge que SÀPIENS dedica a l'oracle grec també descobrireu l'origen del cant de la Sibil·la, una tradició mallorquina que entronca amb l'oracle grec i que recentment ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
2 Altres pràctiques antigues per saber els designis dels déus
L'oracle de Delfos - Olimpiu Pop / Shutterstock
Els oracles no eren l'únic mitjà que hi havia a l'antiguitat clàssica per conèixer els designis dels déus. També es va recórrer a altres pràctiques, com ara:
La ciència dels harúspexs, que estudiava les vísceres dels animals. El terme deriva dels mots llatins 'hira' (intestí) i 'spicio' (observar).
L'oniromància, la interpretació dels somnis.
L'ornitomància, la interpretació del vol dels ocells, també coneguda com 'auspicium', paraula composta dels ètims llatins 'avis' (au) i 'spicio' (observar).
Aquest art és el que més feren servir els romans per influència dels seus veïns etruscs, sobretot a l'hora de fundar una ciutat. Estava a càrrec d'uns sacerdots anomenats 'àugurs', mot que prové del verb llatí 'augere' (fer créixer), donat que, segons alguns escriptors romans, a través de la seva feina, el que feien aquests sacerdots era enfortir el funcionament de la República. D'ells deriva la paraula 'inauguració'. I és que, un cop havien escollit, a través del vol dels ocells, el lloc més adient per establir una població, els àugurs procedien a la seva sacralització o 'inauguratio'. Amb el temps, els àugurs evolucionaren i estengueren el seu saber a altres matèries. L'important rol que tingueren en l'antiguitat queda prou reflectit en el nostre vocabulari quan tenim "bons auguris" o fem una cosa "sota els millors auspicis". | 0.831317 | curate | {"ca": 0.9556809024979855, "fr": 0.0443190975020145} | https://www.sapiens.cat/temes/europa/l-oracle-de-delfos_10624_102.html |
macocu_ca_20230731_6_198636 | ContraBaix: Leila
Música
Publicitat
Leila Montes és un dels màxims exponents del nou soul barceloní més elegant i relaxant. Cantant, compositora i lletrista, Leila ens porta les seves vivències traduïdes a la música, amb melodies plenes de força i sensualitat. Al seu primer disc, Influences, Leila va plasmar la seva dedicació i amor per la música envoltada de reconeguts músics com Julian Vaughn, Jules Bikoko, Alex Zayas i Joan Torcal. Presentarà el seu segon àlbum, 'Black roses' (2015), consolidant així el seu segell d’identitat.
Detalls | 0.710664 | curate | {"ca": 0.9888059701492538, "es": 0.011194029850746268} | |
mc4_ca_20230418_13_618996 | Heu vist Platoon? Fins al final? Quan el prota fa un discurs motivacional i antimilitarista amb una música de fons? Aquella música? Doncs aquella música és l’Adagio per Corda, que va composar Samuel Barber cap allà l’any 1936. Si l’escena és emotiva de per si, la càrrega emocional que afegeix aquesta obra és insuperable. Poques peces captiven més a loient que … [Read more...] about Adagio per Corda
Pi para iPad
Us adoneu que cada cop més artistes tenen la seva pròpia aplicació per smartphone o tablet? Van iniciar-se en aquest món els artistes supervendes, una mica també en fase experimental, per veure què passava, i ràpidament aquells artistes més petits i menys coneguts li van seguir la pista. Al principi es tractava d’oferir des d’una plataforma diferent, l’audició del mateix CD … [Read more...] about Pi para iPad
Venga Monjas: anem a riure una estona
Des de fa tres anys, dues bèsties salvatges corren pels carrers de Barcelona descontrolats i horroritzant al personal: Són els Venga Monjas! Un parell de joves barcelonins, en Xavi Daura i Esteban Navarro, apunt de fer la trentena, que porten molt de temps fent uns vídeos a Internet que són per partir-se la caixa. Els Venga Monjas com a tal, porten en actiu, des de 2009, més o … [Read more...] about Venga Monjas: anem a riure una estona
No vagis al cinema que és car i les crispetes engreixen. No et descarreguis películes que és il·legal i vindran els Mossos a picar-te a la porta. No miris la tele que només hi ha Jorge javier i et quedaras tonta. Vale, i què? m’agrada l’audiovisual, què faig? Doncs gratis, fàcil i des del sofà de casa. Tinc un nou hobby. He iniciat una nova activitat que la podriem … [Read more...] about Beyond Mountains, more Mountains
Zeeba el camí de la secessió és la primera novel·la d’actualitat independentista que llegeixo i haig de dir que no té res a envejar a qualsevol altra novel·la. La diferència és que Zeeba és una obra 100% catalana i que la línia entre ficció i no ficció és tan fina que, de vegades, costa de discernir. Zeeba el camí de la secessió és una obra trepidant en què s’hi barreja la … [Read more...] about Zeeba, el camí de la secessió | 0.787612 | curate | {"en": 0.06138706654170572, "ca": 0.9259606373008434, "pt": 0.012652296157450796} | http://www.laculturanovalres.com/category/articles/internet/page/2/ |
mc4_ca_20230418_7_347531 | Alejandro Palomas rep el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per 'Un fill' L'illa dels llibres -
Inici Notícies Actualitat Alejandro Palomas rep el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per...
La novel·la de l’escriptor barceloní continua sumant guardons després de rebre el Joaquim Ruyra i els premis L’Illa dels Llibres 2015 i el Protagonista Jove 2016.
Alejandro Palomas assegurava en una entrevista a L’Illa dels Llibres ‘vaig plantejar-me la novel·la a partir del mite de Mary Poppins, volia versionar-ho, donar-li una volta i portar-lo al segle XXI. I vaig decidir que la forma més adient per aconseguir-ho era transformant la Mary en una orientadora infantil d’una escola que no tingués res d’especial’.
Sobre ficar-se en la pell d’un nen de 9 anys, Palomas afirmava que ‘ser el Guille, mirar com ell, respirar com ho fa ell… mai no podré oblidar el que ha estat tornar a l’Alejandro que vaig ser i que no sempre he recordat amb afecte. Ha estat el personatge més fàcil i més agraït de tots els que he escrit, sens dubte’.
L’obra d’ Alejandro Palomas va molt més enllà del públic juvenil ‘Jo no vaig escriure Un fill per a un públic juvenil, en primer lloc perquè no sabria fer-ho i en segon lloc perquè no sé què és exactament la literatura per a joves. Un fill és narrativa per adults. El que la fa especial és que és una obra intergeneracional, escrita pels més grans, però alhora molt atractiva pels adolescents i també pels mes petits’.
Article anteriorVols participar del Club de Lectura dels Dimarts?
Article següentIsabel Coixet i les editorials Blume i Periscopi guardonats pel Gremi d’Editors de Catalunya | 0.876641 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.illadelsllibres.com/alejandro-palomas-rep-premi-nacional-literatura-infantil-juvenil-fill/ |
mc4_ca_20230418_7_384601 | Foment del teatre adaptat i sense barreres a la 4a edició del Festival Simbiòtic d’arts escèniques accessibles - Diari de la Discapacitat
Inici Cultura Foment del teatre adaptat i sense barreres a la 4a edició del...
L’obra Órdago a la grande obrirà el proper divendres 29 de novembre una nova edició del Festival Simbiòtic d’arts escèniques accessibles de Barcelona, que se celebrarà del 29 novembre a l’1 de desembre al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
El Festival Simbiòtic és una proposta que fomenta el teatre accessible i sense barreres obert a tothom organitzat per We Act Assoc amb el suport del TNC, el Departament de Cultura de la Generalitat, el Ministeri de Cultura i Esport i l’Ajuntament de Barcelona.
La 4a edició del Simbiòtic compta també amb l’espectacle dirigit per Katie O’Reilly Richard III redux OR Sara Beer [is/not] Richard III, protagonitzat per Sara Beer, una actriu amb escoliosi severa, que es podrà veure del 30 de novembre a l’1 de desembre al TNC.
A més de les representacions teatrals, el programa del festival inclou durant el mes de novembre diferents jornades professionals i tallers formatius que pretenen fomentar tant la creació d’arts escèniques inclusiva a ravés de la llengua de signes, com l’adaptació d’espectacles en espais no convencionals.
4a edició Festival Simbiòtic
Article anteriorArriba el 7è Festival Inclús per promoure obres audiovisuals centrades en la temàtica de la discapacitat
Article següentONCE financia 32 beques de pràctiques laborals en empreses per a estudiants amb discapacitat | 0.882304 | curate | {"ca": 1.0} | https://diarideladiscapacitat.cat/foment-del-teatre-adaptat-i-sense-barreres-a-la-4a-edicio-del-festival-simbiotic-darts-esceniques-accessibles/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_273108 | Bonet, Neus; Carrera, Núria; Gispert, Núria de; Moreno, Sara; Ribó, Núria; Subirats, Marina; Terribas, Mònica; Vilà, Maria Assumpció; Monreal, Rosa; Rodríguez, Rosa
Acte celebrat a la sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya organitzat per les deganes i presidentes dels col·legis professionals de l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya. Aquest acte té la finalitat de…
Etiquetes: Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, Col·legi de Periodistes de Catalunya, dones, M. Rosa Monreal, Maria Assumpció Vilà, Marina Rosell, Marina Subirats, Mónica Terribas, Neus Bonet, Núria Carrera, Núria de Gispert, Núria Ribó, professions, Rosa Rodríguez, Sara Moreno
08/03/2017
Ítem destacat
Memòria Consell de la Informació de Catalunya 2019
La memòria recull totes les activitats portades a terme durant l'any 2019: informe de la presidència, acords adoptats pel CIC, acords adoptats pel…
Col·legi de Periodistes de Catalunya | Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona. Tel. 93 317 19 20 CIF: Q-5856081-D [email protected] | Avis legal | Implementat amb Omeka | 0.723535 | curate | {"ca": 0.9874776386404294, "it": 0.008944543828264758, "en": 0.0035778175313059034} | https://omeka.periodistes.cat/items/browse?tags=N%C3%BAria+Carrera |
oscar-2301_ca_20230418_9_8446 | Gràcies als resultats de les enquestes, la UPV disposa d'una estupenda informació per a formular plans de millora. | 0.638149 | curate | {"ca": 1.0} | https://aplicat.upv.es/pegasus-app/public/index.xhtml;jsessionid=8C6DF8428ADD2ECBAD47B0EE93837076?p_idioma=v |
macocu_ca_20230731_4_458482 | Quasi tots els equips de Vilafranca juguen el dissabte
Aquest cap de setmana tots els equips vilafranquins menys l’Amateur jugaran el dissabte.
El primer partit serà el del Femení Futbol Sala que jugarà a L’Alcorca a les 15h.
A les 16h al Frontó de Vilafranca, el Frontenis A jugarà contra el Castellnovo i el B ho farà a Geldo.
A la mateixa hora, jugarà el Juvenil al Camp del Serrito contra l’Olímpic Castelló.
Diumenge a les 16h, arribarà el torn de l’Amateur que s’enfrontarà al Vall d’Alba al Camp del Serrito. | 0.749668 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_48844 | Fil semblant als de "quins llibres esteu llegint" o "quina peli heu vist", però en relació als jocs. Ja sigui de tauler, de cartes, de consola o d'ordinador, narratiu o en viu, digues quin ha estat l'últim joc que has jugat, i si et ve de gust i/o t'ha agradat, fes-ne cinc cèntims. Començo jo.Estic passant-me Caça de Bruixes, una expansió del Dragon Age Origins. M'està agradant tot i que no es pot comparar amb el joc original on la trama és molt més rica.
Al 2K16 | 0.746119 | curate | {"ca": 0.9848812095032398, "fr": 0.01511879049676026} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_153544 | Divendres passat, de bon matí, m’arribava una piulada on recomanaven un article d’en Juan Merodio. En l’escrit s’explicava, de manera didàctica i planera, què són i com actuen les clean slate brands, les empreses amb futur, les companyies que estan posant en serioses dificultats als gegants que encara lideren els mercats.
Les csb, resumint un xic, són aquelles empreses, el principal agent funcional de les quals és el client. Segons l’autor, en els mercats actual i futur la seguretat d’una marca sòlida va perdent pistonada a favor de marques, segurament més desconegudes, però que empoderen al client i el doten de més llibertat i promiscuitat de compra, però també d’una capacitat de decissió equiparable a la dels tradicionals directius de les velles multinacionals.
La reflexió, fonamentada en estadístiques, estudis i dades, és tremendament possitiva per les persones emprenedores, ja que els permet competir en mercats madurs, però gestionats per empreses tradicionals que, enroscades en serveis d’atenció al client, no tenen la capacitat del tracte gairebé personalitzat que les noves dinàmiques demanen.
A l’autor però, enfocat com és en el camp del màrqueting i els social media, li manca una pota important dins del dibuix de les empreses del futur. Es tracta del rol i rellevància dels clients interns, dels agents que, dia a dia, malden per maximitzar llur felicitat, esmerçant temps i enginy a oferir aquesta experiència innovadora a qui empra els productes o serveis d’aquesta nevulosa més o menys sòlida, líquida o gasosa que és l’empresa.
I és aquí, en la complexió real del sistema empresarial, on el màrqueting i la organització, fins i tot en empreses unipersonals, poden emmirellar-se en la física de particules i trobar maneres d’evolucionar i adaptar-se als entorns canviants, tot maximitzant la felicitat de tots els agents implicats.
Publicat el 17 de Juliol de 2013 Categories models de negoci, Organització, TalentEtiquetes capitalisme 2.0, guanyar-guanyar, prosumidor, win-winDeixa un comentari a El futur de les empreses o les empreses del futur
El meu tresor: a voltes amb la propietat intel·lectual
Ara no tinc present si en algun moment, he fet referència a la propietat intel·lectual en aquest blog, però darrerament, me’l trobo dia si i dia també en el meu esdevenir professional. Ara són els materials de les formacions, ara un pla d’empresa, la persona emprenedora que el gestiona, demana màxima confidencialitat, ara és… Quins són els límits de la propietat intel·lectual?
Doncs la resposta no és senzilla i, de fet, la seva formulació reneix cada cop que una innovació irromp amb força al mercat.
Ja va passar, tot i que no en tenim proves escrites, quan el primer (o primers) humans van encendre un foc. T’imagines que l’haguessin registrat i n’haguessin guardat la propietat intel·lectual? Per Déu, quin fred!
Va passar també quan la impremta, i aquí si que hi ha documents que en parlen, va acabar amb la unicitat artesana de les obres monàstiques. La impressió de documents es va veure, des dels Monestirs, com la fi de la seva funcionalitat creadora i, de fet, així va començar a ser, tot i que la lletra gòtica va perviure en els seus incunables.
La irrupció dels bits va tenir, i encara té, els mateixos efectes en les industries culturals tradicionals i això porta guerra encara.
I, si no fos poc, ara s’apropa una reedició d’aquesta disputa amb l’arribada de les primeres impressores 3D, uns artefactes que permetran “imprimir” qualsevol utensili i que, per tant, avançaran un xic més en aquest fes-t’ho tu casolà on la propietat intel·lectual, de difuminats límits amb la industrial, entra en un atzucac de dimensions sobrehumanes.
Jo però no vull anar tant lluny, més aviat vull reflexionar en veu alta. Reflexionar, tot deixant una idea oberta, una hipòtesi d’estar per casa: La creació individual no existeix, ja que qualsevol creació humana és fruit de la feina realitzada per d’altres persones que han fet rutllar el cervell abans que nosaltres.
Tenir constància de les obres, les idees i les persones que les han perfeccionat no només és interessant, sinó que és la base per a poder millorar-les i avançar com a humanitat, però registrar-les, amb la intenció de que, qui no en tregui un benefici econòmic, no pugui usar-les, va en contra de la seva mateixa difusió, coneixement i, per tant, del seu possible perfeccionament per part d’altres. El toll resultant és una via morta, una aproximació al seu fracàs, al seu oblit i, pels economistes, a una irremeiable pèrdua de valor i benefici.
La propietat intel·lectual, si és privativa doncs, va encontra de la idea, pla d’empresa o objecte desenvolupat. La seva publicitat, degudament llicenciada si es vol, pot donar peu a millores continues i pot portar a la persona que l’ha creat, si ho vol, a tenir reconeixement i fama.
Publicat el 26 de Juny de 2013 Categories Cooperació, Innovació, Propietat intel·lectualEtiquetes coopetir, copyright, creació, creativitat, crowdsourcing, drets d'autor, guanyar-guanyar, innovació, open innovation, prosumidorDeixa un comentari a El meu tresor: a voltes amb la propietat intel·lectual
Reemprenent amb ànima a Gràcia
Aquesta setmana no diré res que no hagi estat publicat ja, si més no en els mitjans de la Vila de Gràcia. I és que, sense ànim d’aprofundir en la cosa, focalitzo l’atenció en una inauguració que, com no podia ser d’altra manera, es farà plenament visible la Nit de Sant Joan.
I no podia ser d’altra manera, perquè els col·lectius implicats en aquest projecte possiblement tinguin, en la màgia d’aquesta nit, bona part de l’ànima que els mou i belluga en llurs projectes emprenedors (o activitstes, que, en això del llenguatge, cadascú hi posa la paraula que més li agrada).
El cas és que l’històric Resolís del Matao esdevé La Barraqueta de la Unitat Popular i, aquest canvi, suposa una continuïtat entre dos col·lectius que, si no ho fan ja, estan obligats a entendre’s i compartir un espai que passa d’ateneu informal dels gitanos de Gràcia a ateneu formal de l’esquerra independentista de la Vila.
Hores d’ara desconec, però no ho crec, si han fet servir els serveis del Programa Reempresa, promogut pel CECOT i gestionat, a la ciutat de Barcelona, per Barcelona Activa. Però, ho hagin fet o no, potser fóra bo que el programa es fixés en el llarg maridatge entre els antics i els nous prosumidors d’aquest espai i els tinguin com a model i exemple d’un projecte reemprenedor que canvia de mans sense perdre l’ànima santjuanesca:
Publicat el 19 de Juny de 2013 Categories Cooperació, Estratègia, Glocalització, models de negociEtiquetes Barcelona, capitalisme 2.0, compartir, coopetir, creació, emprenedoria social, gitanos, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, La barraqueta, modernitat líquida, prosumidor, reemprendre, reemprenedors, Resolís, revolució social, social enterpreneurship, talent, win-winDeixa un comentari a Reemprenent amb ànima a Gràcia
El sector del coneixement reneix als seus il·lusos enterradors
Un mes enrere trèiem el nas a una economia que es reinventa fóra del mercat actual. Aquesta setmana hi tornem amb dos casos d’emprenedoria col·laborativa que van fent fortuna internacionalment des del nostre veïnat mateix.
I és que aquests dies ha estat noticia el reconeixement internacional de l’Amical Wikimedia, l’associació sense ànim de lucre que col·labora activament en els projectes de la Wikimedia Foundation, el vaixell insignia dels quals és la Wikipedia, l’enciclopèdia lliure i col·laborativa més consultada del món.
De fet, l’Amical, que, si més no fins on he arribat es finança, per donacions i temps dels col·laboradors, és una xarxa de persones emprenedores que es dediquen a la curació de continguts i a la gestió del coneixement en llengua catalana, essent la Viquipèdia, la més acurada i fidel d’entre les edicions lingüístiques d’aquest gegant del coneixement.
En el fons, la voluntat de saber dels catalans i un col·lectiu anònim que va fent via, tot posant-nos a l’abast el màxim d’informacions possible, són la base d’aquest ingent projecte.
Força lluny, però alhora força a prop de l’Amical, hi trobem la Fundació Punt Cat, un altre producte de la societat civil catalana que, en aquest cas, va aconseguir remoure a més d’un centenar d’entitats i associacions, més de dos milers d’empreses i prop de seixanta-sis mil persones per a aconseguir un domini lingüístic, el .cat que va creixent en nombre de registres i que, aquest estiu, ofereix una d’aquelles ofertes que ha donat en la diana i que ha quedat curta de places en poques hores, pel que s’ha hagut de doblar.
Entitats com l’Amical o la Fundació defugen els àmbits tradicionals per esdevenir veritables exemples de gestió col·laborativa, en aquest cas, per a les comunitats lingüístiques sense un Estat que en tingui cura i vetlli pel seu esdevenir i pervivència.
Publicat el 12 de Juny de 2013 Categories Cooperació, GlocalitzacióEtiquetes Amical wikimedia, capitalisme 2.0, compartir, coopetir, crowdsourcing, Fundació PuntCat, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, modernitat líquida, open innovation, prosumidor, TIC, viquipèdia, win-win, xarxesDeixa un comentari a El sector del coneixement reneix als seus il·lusos enterradors
Showrooming! Showrooming!
Les botigues i els llocs web. Una relació dificil. Una enemistat que ja comença a ser històrica. El per què de tot plegat és una moda, una tendència dels temps d’ara, una filosofia parida per la compra, aparentment, intel·ligent. I el seu nom, com no?, en anglès: showrooming.
El showrooming és el nom donat a l’actuació d’un client potencial que s’atansa a una botiga per a conèixer i comprovar la validesa d’un producte que no acabarà comprant en aquest establiment. Simplement fa allò que Internet no permet: tocar el producte i rebre consell expert i directe d’algú que viu de la venda.
El botiguer fa tot el procés, però el tancament no es produeix mai i, el benefici, acaba en mans d’altri.
És la fi del comerç de proximitat?
Doncs, com sempre, els que s’hi han trobat en altres llocs diuen que depèn de la capacitat de resposta del botiguer: El primer pas és cercar els preus en les botigues online de referència i sumar-hi el cost del lliurament: un etiquetatge mostrant la diferència de preu pot ser suficient per convèncer al client, o una promoció, o… com se sol dir, si l’enemic és massa gran, uneix-t’hi. Si no tens clar com fer-ho, et proposo un punt de sortida: “pautes per començar en el món de l’ecommerce” a Barcelona Activa.
Publicat el 22 de Mai de 2013 Categories EstratègiaEtiquetes comerç, coopetir, ecommerce, glocal, glocalització, prosumidor, retail, win-winDeixa un comentari a Showrooming! Showrooming!
Un fantasma recorre el món, el fantasma de l’emprenedoria!
EMPRESA f.
|| 1. ant. Símbol o figura enigmàtica que serveix de divisa i representa allò que un vol fer o la norma del seu obrar; cast. empresa.
|| 2. Acció o obra que un emprèn; cast. empresa.
|| 3. Societat mercantil o industrial fundada per a emprendre obres o especulacions; cast. empresa.
Etimologia: forma femenina del participi passat de emprendre.
Font: Diccionari Català-valencià-Balear
Comença a corre la brama que som immersos en una nova bombolla: la bombolla emprenedora.
Darrerament, la trobo arreu. en mitjans escrits, en digitals, en alguns dels companys de l’entorn laboral, en… I, les fonts principals d’on beu la crítica a guanyar-se la vida sense amo, s’alimenta des de mitjans afins a l’elitisme ultracentrista.
Mitjans com eleconomista.es, del Marqués de Montecastro y Llanahermosa; o elconfidencial.com, el diario de los lectores influyentes, alimenten el fantasma de la nova bombolla. I ho fan amb dos argumentacions bàsiques:
1.- No tothom pot emprendre.
2.- Per emprendre cal formar-se.
Sense voler aprofundir en polèmiques polítiques i econòmiques que no venen al cas, ja que cadascú és lliure de pensar com vulgui sempre que accepti per als altres allò que s’aplica per a ell mateix, crec que la brama creix i ja arriba a mitjans generalistes, com La Vanguardia del passat 25 d’abril, i que, en l’arrel de tot plegat, ens trobem amb un problema conceptual de fons que cal explicar.
Un emprenedor, segons llegim al DIEC, és una persona que
“no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses.”
I això ens fa emprenedors a tots aquells que, de la vida, en fem passió, ja sia per vocació o necessitat.
En un món on, les èlits economicistes, ens volen mesells dels seus designis, màquines de les seves línies de muntatge, ascetes del món real, obrir una botiga o mantenir el lloc de feina, és el retorn a l’esperit d’una data, la d’avui, que molts voldrien oblidada.
Ah! I per fer-ho, només calen hores i més hores de feina, fins que l’experiència ens dóna la primera formació i ja tornem a tenir temps per a formar-nos com Déu mana i anar avançant tossudament en la nostra empresa, sia la que sia. Altra cosa són els cants de sirena dels finançadors de l’emprenedoria empresarial i la possible bombolla del capital esmerçat en generar nous soldats al servei de les elits econòmiques d’arreu. Però aquí, ja juguem en una divisió que, ara com ara, no és la nostra.
Publicat el 1 de Mai de 2013 Categories GeneralEtiquetes bombolla emprenedora, capitalisme 2.0, coopetir, emprenedor, emprenedoria, guanyar-guanyar, prosumidorDeixa un comentari a Un fantasma recorre el món, el fantasma de l’emprenedoria!
Acceptaré bitcoins per damunt de qualsevol altre moneda
En els darrers set dies, les bitcoin s’han fet més famoses que el Papa. La raó d’aquesta merescuda fama ha estat doble: Per una banda, el volum de bitcoins en circulació ha superat ja els mil milions de dòlars americans; i de l’altre, la iniciativa empresa per Jeff Berwick, reconegut emprenedor d’Internet, i TDV Media, d’instal·lar un “dispensador” de bitcoins bidireccional o “Bitcoin ATM“, és a dir, un caixer automàtic, com a resposta a l’estat financer de Xipre i a la pèrdua dels estalvis dels seus ciutadans.
De fet, ambdues noticies van unides, ja que, si bé les bitcoin no es fabriquen a demanda ni amb afany regulatori, com la resta de monedes del món, si que han esdevingut refugi d’estalviadors per llur robustesa i confiança generada.
I és que, més enllà dels que vam tenir traumàtics profes de mates, l’ésser humà sol confiar més en l’original que en la còpia, en les matemàtiques que en l’economia. I les bitcoin són l’ús més brillant que conec d’aquesta ciència primigènia. I, ho és, a través de la criptografia, la variant que ens permet confiar en les nostres targetes de crèdit i de dèbit com a mediadores de les relacions amb la nostra entitat financera.
Les bitcoin, a més a més, disposen d’un avantatge sobre la resta de monedes en circulació. Una avantatge derivada de la crisi política i financera actual: i és que s’escapa al control dels Organismes Reguladors estatals i dels Bancs en ser una moneda autigestionada pels seus usuaris i pels sistemes criptogràfics i matemàtics sobre els que es fonamenta.
Sense entrar en més detall, que es pot trobar navegant per Internet, acabo amb una recomanació per a qualsevol emprenedor:
Acceptaré bitcoins per damunt de qualsevol altre moneda
I és que, tal i com va el món, més val confiar en molts que en quatre eixelebrats egoistes que, per sobreviure, s’inventen preferents, subordinades, pagaments d’hipoteques més enllà de l’objecte hipotecat, i quitances als estalviadors.
Publicat el 3 d'Abril de 2013 Categories FinançamentEtiquetes bitcoin, capitalisme 2.0, coopetir, guanyar-guanyar, innovació, prosumidor1 comentari a Acceptaré bitcoins per damunt de qualsevol altre moneda
Una altra economia fou possible… o encara ho és
Arran de la recuperació d’un dels espais més emblemàtics del barri del Poblenou, em capbusso digitalment en els pioners del cooperativisme i l’economia solidària a casa nostra.
I és que, la Flor de Maig (document .pdf), fou això: una gran cooperativa que va néixer al servei de la comunitat local, però que va esdevenir un veritable gegant de serveis per a la ciutat de Barcelona. Del seu extrem creixement però en vingueren les desavinences i, tot i l’ “expropiació” del concepte cooperatiu i dels seus bens per part del nou Estat nascut de la Guerra Civil, la cooperativa ja era ferida de mort en plena República. Podríem assegurar que va morir d’èxit extrem en un temps il·lusionants per a les classes populars.
Aquest passat cap de setmana es va escenificar la obertura de l’espai de La Flor de Maig al barri. Jo no hi vaig poder anar i vaig seguir-la #desdelnuvol, però el fet fa la cosa: El Poblenou està recuperant un espai comunitari i social arrelat en les fondalades del segle XIX, però amb la capçada al segle XXI i més enllà.
Les cooperatives – de producció, de crèdit o de consum, que en són les principals – són una digna alternativa per a organitzar, ordenar i humanitzar un sistema de producció i consum, tot millorant-ne els principis i utilitzant l’intercanvi i l’ajuda mútua com a manera d’aprofitar els recursos disponibles sense perdre qualitat de vida.
Iniciatives com la que ha obert aquest apunt –l’Ateneu Flor de Maig-, la de les Mamas graciosas, un sistema autogestionat de compartició de talents de mames i papes al barri de Gràcia, o la de l’Ateneu Popular de Vallcarca, un espai que acull un bon grapat d’iniciatives cooperatives i solidàries, ajuden a veure que, més enllà dels principis macroeconòmics dominants, hi ha un món de petites accions quotidianes que rutllen amb pocs diners i molta humanitat.
Et crida el sector de l’ajuda mútua?
En coneixes algun altre cas?
Les aportacions, a risc de no rebre resposta, són benvingudes.
Publicat el 19 de Desembre de 2012 Categories Cooperació, Emprenedoria social, Glocalització, models de negoci, Organització, TalentEtiquetes Ateneu Popular de Vallcarca, autogestió, capitalisme 2.0, compartir, cooperatives, coopetir, creació, creativitat, crowdsourcing, decreixement, economia solidaria, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, La Flor de Maig, mamamas graciosas, modernitat líquida, prosumidor, revolució social, social enterpreneurship, talent, xarxes, Yoga con GraciaDeixa un comentari a Una altra economia fou possible… o encara ho és
El valor de la innocència
“Els nens havien personalitzat completament l’escriptori, de manera que la tauleta de cada nen es veia diferent. Havíem instal·lat programari per evitar que ho fessin. I el fet de què trobessin una manera d’evitar aquesta restricció és clarament el tipus de creativitat, el tipus de curiositat i descobriment que creiem que és essencial per a l’aprenentatge”
Ed McNierney, cap de tecnologia de la OLPC.
Darrerament, m’han arribat un bon grapat d’inputs d’allò que ja vaig viure per partida doble a Mauritàni i Uganda. I és que l’Àfrica és un gegant adormit. Un gegant adormit i de potencial minoritzat sota l’esclop d’una globalització que els ha reservat, si més no fins ara, el paper més galdós de leconomia mundial.
Però l’Àfrica és farcida de gent preparada per desenvolupar tot l’enginy que, els occidentals – massa tecnologitzats i allunyats de les nostres arrels humanes –, hem perdut en poc més de 200 anys d’industrialització.
Els mercats de Kampala o Nouakchott són espais de comerç informal, de negociació constant, mercats de productes que no tenen res a envejar als nostres mercats financers en quan a dinamisme. Però, la informalitat que si respira, ens transporta a un estadi paral·lel de l’evolució dels intercanvis comercials. La mateixa que fa que qualsevol nòmada del Sàhara disposi de telèfon mòbil o que en una haima del Sahel ens trobem un carregador solar de bateries.
Justament, una de les informacions que m’han animat a escriure aquest apunt parla de l’economia informal que es viu en aquests paratges i que, segons aquesta noticia, està fent de Kenya un referent en innovació i mobilitat.
L’altra informació que m’ha portat a donar un tomb pel continent minoritzat m’ha recordat la curiositat i l’esperit juganer dels nens ugandeses. La noticia però ens parla de xiquets etíops que, sense coneixements teòrics suficients, són capaços de customitzar-se, tot trencant les barreres per a fer-ho possible, unes tauletes que els havien cedit per a educar-se.
Quan parlem d’aprenentatge, sobretot en entorns emprenedors i empresarials, ràpidament pensem en hores de formació, en aules, en experts, en… i això ens està fent perdre la espontaneïtat de la descoberta, d’una descoberta que, com ens mostren els veïns del sud, és molt més rellevant i enriquidora que la nostra por a equivocar-nos.
Fem doncs l’africà? Ens llevem d’una vegada les pors? Ens atrevim a tafanejar, descobrir, errar-la, desaprendre i aprendre des de la innocència que encara tenim en els replecs més ocults del nostre benvolgut passat?
Publicat el 21 de Novembre de 2012 Categories Característiques de l'emprenedor, Innovació, TalentEtiquetes Àfrica, coopetir, creativitat, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, open innovation, prosumidor, social enterpreneurship, talent, win-winDeixa un comentari a El valor de la innocència
Keep the faith! – El futbol que torna als seus origens
Com no podia ser d’altra manera, és en Kiko Amat, el de La Escuela Moderna i Bendito Atraso, qui m’ensenya el camí d’un futbol molt allunyat de la Roja, del Barça i del Madrid, per citar les tres icones del futbol modern.
És en Kiko Amat qui em mostra que els Buendia, Agapito i Cosialls never walk alone en la seva manera de veure el futbol i de transmetre-la – i parlo de l’experiència Buendia, la del Atlético Diagonal – a la quitxalla dels barris del Poblenou, Sagrada Família i los Triangulos barcelonins.
Aquest apunt doncs va per ells i els que, com ells, inculquen valors des de la base de l’esport en qualsevol de les seves diciplines. Però no parlaré pas dels emprenedors que han parit les escoles de futbol, sinó d’una altra mena d’emprenedors que, en barris populars d’arreu, estan retornant l’esperança en un esport que s’ha deixat entabanar pels diners i els egos massa inflats.
Coneixia el cas del AFC Wimbledon, l’escissió de l’històric – i ja desaparegut – Wimbledon F.C. ; i del més recent, pero més sonat, United de Manchester, l’escissió del Manchester United que van protagonitzar un grup d’aficionats emprenyats amb els rumors de compra del club vermell. Ara els Red Rebels disposen d’un club sense afany de lucre i amb plena democràcia interna on cada aficionat té una acció del seu equip (sense possibilitat de tenir-ne més) i que ha pujat quatre categories des de la seva fundació l’any 2005.
Desconeixia però l’existència d’experiències més enllà de les illes britàniques. i, en Kiko Amat – “novel·lista accidental, periodista cultural sense carrera, anglòfil militant i apassionat fan del pop” -, em presenta el cas del benjamí entre els Clubs d’Accionariat Popular de la Península: els xixonesos de la U. C. Ceares, a través d’un impagable Reciclaje al Cultura/s de La Vanguardia.
El Ceares segueix així l’estela del CAP Ciudad de Murcia, el degà de l’accionariat popular, després de viure els efectes del futbol modern en pròpia pell; obrint així una escletxa de gestió que ja funciona en un bon grapat de clubs britànics. Clubs que demostren que el futbol és pels emprenedors units i que pot ser molt més que un grapat de monedes sense sentiments.
Retornem a l’essència del futbol: Aquella que, si més no a mi, em pot retornar a sentir allò que ens van ensenyar els Buendias, Cosialls i Agapitos als nanos de genolls pelats i mirada innocent dels barris obrers i menestrals de la Barcelona dels 80. Keep the faith!
Publicat el 11 de Juliol de 2012 Categories Emprenedoria social, Glocalització, InnovacióEtiquetes accionariat popular, capitalisme 2.0, ceares, ciudad de murcia, compartir, coopetir, creativitat, crisi, emprenedoria, emprenedors, futbol, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, modernitat líquida, open innovation, prosumidor1 comentari a Keep the faith! – El futbol que torna als seus origens
Navegació d'entrades
Pàgina anterior Pàgina 1 Pàgina 2 Pàgina 3 Pàgina 4 Pàgina següent
Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
#ddn des del nuvol amb amor
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.819357 | curate | {"ca": 0.9760310769485081, "es": 0.01822464666501364, "en": 0.003595338457723779, "lt": 0.00041325729399123895, "no": 0.00041325729399123895, "pt": 0.0005372344821886106, "ru": 0.000785188858583354} | https://desdelnuvol.wordpress.com/tag/prosumidor/page/2/ |
cawac_ca_20200528_1_72506 | Foursquare millora la interfície de l’usuari per potenciar l’ús de l’aplicació a Android
Foursquare ha actualitzat la seva aplicació Android , presentant millores de cerca i descobriment de llocs que puguin ser del nostre interés, així com algunes millores de interfície. Concretament es tracta de tres millores sustancials.
Descobrir nous llocs
Amb l’actualització, la secció de descobriment de nous llocs d’interés és fàcilment accessible a través de la barra de cerca superior situada a la pantalla incial. A més a més, els filtres de cerca es mostren automàticament quan comencem a escriure la nostra cerca.
Mapa d’amistats
Pel que fa als check-ins de les nostres amistats, ara els podrem veure en format mapa , a més d’oferir-nos informació sobre llocs on hem estat, o que possiblement son del nostre interés.
Llista de ‘to-do’
I per últim, la millora en la llista de coses a fer , que ara és fàcilment accessible a través del menú esquerre de l’aplicació.
Bàsicament aquestes son les tres millores sustancials , però ens hem topat amb una cosa molt curiosa… veieu alguna cosa extranya en aquesta imatge?
Tu mai sister inglis mai ;-)
Una renovació que segurament a molts usuaris agradarà i molts altres trobaran que ja estava bé com estava. Vosaltres com ho veieu?
Col·laborador
El més vist aquesta setmana
Cerca
D'espais sobre tecnologia n'hi ha molts i de molt bons. Nosaltres intentarem aproximar Apple i Android per tots vosaltres. Terminals, tablets, aplicacions, rumors, tutorials i molt més per facilitar-vos el dia a dia. L'equip d'Appledroid us agraeix la vostra visita i torneu aviat! | 0.780646 | curate | {"ca": 0.922102596580114, "es": 0.032932235592146926, "ru": 0.009499683343888538, "fr": 0.01773274224192527, "pt": 0.014566181127295756, "it": 0.0031665611146295125} | http://appledroid.cat/android/foursquare-per-a-android-millora-la-cerca/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_204393 | Marta Rovira Martínez | Queralt Solé: «Hi ha por d'afrontar la presència de la guerra i del franquisme en els nostres dies» | Pensem
SECCIONS CERCA
Hi ha coneixement que et permet entendre millor allò que està passant
Cerca
Portada
Qui som?
Articles
Autors
Com publicar
Registra't
DOSSIER «El català i la comunicació social de la recerca»
DOSSIER «El català al món digital»
DOSSIER «Canvi 20-21»
DOSSIER «Investigadores»
CULTURA I COMUNICACIÓ
DRET
ECONOMIA
EDUCACIÓ
FILOSOFIA
GÈNERE
HISTÒRIA
LLENGUA I LITERATURA
MEDI
POLÍTICA I PARTICIPACIÓ
SALUT
MÉS SECCIONS
Novetats editorials
Pensem
Col·labora i uneix-te a la comunitat Pensem | Per només 50€!
Queralt Solé: «Hi ha por d'afrontar la presència de la guerra i del franquisme en els nostres dies»
Sosté que "caldria donar més visibilitat" a les ferides existents a Barcelona: "La guerra va a ser absolutament present a la ciutat" | Defensa: "La història ha d'arribar a la societat, malgrat que això et comporta molta més feina, més enllà dels articles científics, llibres i grups d'investigació"
La historiadora Queralt Solé, en un acte a Granollers en motiu del 80è. aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys. | T.Torrillas/Ajuntament de Granollers.
per Marta Rovira Martínez, amb la col·laboració d'Edgar Minguillón, Teresa Palau i Amaia Hermoso de Mendoza | 9 de febrer de 2021 a les 09:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sisena entrevista del dossier «Investigadores»
Barcelona, 1976. Doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (2008) amb una tesi titulada Les fosses comunes a Catalunya 1936-1939. Ha participat en nombrosos projectes de recerca sobre polítiques de memòria, el franquisme i la Guerra Civil, però sobretot s'ha centrat en la recerca sobre les fosses comunes, l'exili, la repressió i polítiques de la memòria. És membre del grup de recerca i anàlisi del món actual (GRANMA), membre del consell de redacció de la Revista Afers i la Revista de Catalunya, així com jurat del Premi Ferran Soldevila. És professora agregada del Departament d'Història i Arqueologia de la UB i del Màster d'Història Contemporània i Món actual de la UB.
Llibres destacats:
Solé, Q. i Marimon, S. (2019). La dictadura de pedra. Ara Llibres.
Solé, Q. (2008). Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Editorial Afers.
Solé, Q. (2006). Catalunya, 1939: l'última derrota. Ara Llibres.
Articles destacats:
Dueñas, O.; Solé, Q. (2014). "El juez Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960): compromiso político y cementerios clandestinos". Hispania, 74(246), 151-176. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4736775
Malgosa, A.; Armentano, N.; Galtés, I.; Jordana, X.; Subirana, M.; Gassiot, E.; ... & Solé, Q. (2010). "La antropología forense al servicio de la justicia y la historia: las fosas de la Guerra Civil". Cuadernos de medicina forense, 16(1-2), 65-79.
Solé, Q. (2019). "Pervivencia de las fosas comunes de la guerra civil española en el siglo XXI. Evidencia cultural, particularidad académica". Historia Contemporánea, 60. https://ojs.ehu.eus/index.php/HC/article/view/20312/18696
Solé, Q. (2013). "L'evolució de la justícia republicana envers els desertors. L'exemple del camp de La Pelosa (Roses)". Afers, fulls de recerca i pensament. 28, (75).
Solé, Q. (2009). "Inhumados en el Valle de los Caídos. Los primeros traslados desde la provincia de Madrid". Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, (9), 9. http://hispanianova.rediris.es/9/articulos/9a009.pdf
Solé, Q. (2008). "Soldats perpetuats en l'oblit". Cercles, Revista d'Història Cultural, 2008. https://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/view/191269
Entrevista:
Suposo que vas estudiar Història influïda pel teu pare.
Amb el temps t'adones que fas coses que has viscut a casa. I sí, a casa vaig viure les investigacions del meu pare, com escrivia, la biblioteca que teníem... La meva mare també ha sigut molt important. El seu pare es va exiliar a Mèxic i ella va venir aquí amb 9 anys. A més, quan em van tenir els meus pares eren molt joves. Tenien molt proper el seu propi passat i aquest va formar part de la meva infantesa. Les històries que ens explicaven del franquisme i de l'exili eren molt properes per ells. Jo no ho faig amb els meus fills. No els parlo de quan jo era petita i anava a l'escola. Aquí hi veig una diferència en la transmissió dels records entre generacions. El passat era molt present a casa. El meu avi era un exiliat. El germà del meu pare també, a França. Suposo que d'aquí em ve l'interès pel passat.
Per tant has viscut la història a casa.
Sí, i això suposo que m'ha marcat molt.
Llavors vas decidir estudiar Història a la Universitat.
De fet vaig decidir estudiar Ciències Polítiques a la UAB. Però la presentació a la que vaig anar no va convèncer. Ens van dir que com a molt podíem ser ambaixadors. No era el que m'esperava, perquè jo entenia que m'havia de servir per estudiar el marc en el que ens movem com a societat. I llavors em vaig dir que faria Història. De fet, no sabia massa quin camí havia de seguir. Ho veig també en molta gent que avui ha d'escollir en un moment que potser hi arriba immadura. A vegades l'encerten i a vegades no. Canvien de carrera, ho deixen... Potser si hagués mirat més hauria triat una altra cosa. Però vaig tirar cap a la Història.
Pensem.cat és un projecte de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Si creus que l'existència d'aquesta revista de difusió de la recerca universitària i el coneixement acadèmic és útil i vols contribuir a fer-la sostenible...
...associa't a la Fundació!
Quan estudiaves hi havia poques dones als estudis d'Història, com ara?
Sí, jo crec que sí. Però tinc la sensació que n'hi havia més que ara. També eren classes més massificades, de cent alumnes. Però ara miro els alumnes i només hi veig set noies enmig d'una classe de cinquanta o seixanta. De vegades aplico discriminació positiva amb les noies quan faig sortir algú a la pissarra. En canvi, a Arqueologia hi ha moltes noies. És a Història Contemporània on n'hi ha menys
Per què creus que passa això?
No ho sé, s'hauria d'estudiar. Però el que sí que hem observat aquest curs és que ha augmentat la matrícula al Grau d'Història. Potser s'està començant a valorar més perquè la figura social de l'historiador té més pes. O potser és que estudien Història esperant fer un màster especialitzat després. D'altra banda, aquest curs tenim tres becàries al departament i només un becari.
En el teu cas, quins han estat els referents en la investigació històrica?
Hi ha Joan Villarroya, Josep Termes... En l'àmbit internacional, he de parlar de Philippe Ariès, George Mosse, Pierre Nora, que han fet una història que ha tendit cap a la interdisciplinarietat, cap a fer estudis històrico-culturals, que han tingut en compte la materialitat de la història i l'evolució del pensament. De tota manera, no sé fins a quin punt avui es pot parlar de referents concrets, perquè al final acabes prenent nota de coses que publiquen col·legues d'aquí i d'allà. Hi ha molta producció.
«Les possibilitats d'estudi d'un mateix tema des de diferents disciplines són molt àmplies»
Però et situaries en algun corrent historiogràfic?
Jo crec que estem en un aprenentatge continu. Sí que parteixo d'un corrent més positivista per anar cap a un corrent d'estudis culturals. I després cap a la interdisciplinarietat, malgrat que la meva base és la documentació històrica. En la qüestió de les fosses he treballat amb arqueòlegs, antropòlegs, sociòlegs, periodistes, forenses, antropòlegs forenses. Aquesta experiència m'ha fet veure que les possibilitats d'estudi d'un mateix tema des de diferents disciplines són molt àmplies. Això m'ha marcat i és una cosa que tinc en compte en qualsevol tema que abordo per investigar. Ara miro què s'ha tractat sobre aquell tema des de les diferents disciplines, no només la història. Per exemple, en el treball que he fet sobre el Valle de los Caídos: si no mires més enllà de l'estudi històric hi ha coses que no pots entendre. Per exemple, els aspectes arquitectònics, que són molt importants. O el seu significat en el marc de la història de l'art, o pel que fa a la geografia o la literatura. És a dir, jo he consultat moltes fonts per a poder analitzar tot això. Més que un corrent, defenso absolutament la interdisciplinarietat partint de la base històrica.
I encara podríem afegir-hi el món audiovisual en la vessant de la divulgació. Quina relació creus que manteniu els historiadors com a científics amb aquesta vessant més popular de la història?
De fet, el món audiovisual, els documentals, les pel·lícules… arriben més a la gent que nosaltres, això és indiscutible. I es nota molt quan els periodistes o els documentalistes que hi ha al darrera han escoltat els historiadors i es nota quan no ho han fet. Però en canvi, hi ha periodistes que et fan una entrevista de dues o tres hores, i això ho hem parlat amb els col·legues, i d'allà en treuen tot el guió del que volen fer. És a dir, no hi ha hagut un treball propi de documentació. En canvi hi ha periodistes que venen molt preparats i saben molt bé quins dubtes tenen, com volen que els els complementis, què volen discutir amb tu, què és el que no tenen clar, etc. En aquest sentit, sí que és interessant el treball conjunt per arribar a la gent, perquè jo crec que la funció social de l'historiador és una cosa bàsica. Hi ha gent que pensa que no, hi ha historiadors que pensen que la història s'ha de quedar a l'Acadèmia. Per mi no, jo crec que la història ha d'arribar a la societat, malgrat que això et comporta molta més feina. Fer articles científics i no moure's de fer llibres i dels grups d'investigació i tot el que això comporta no exigeix tanta feina, com ho és haver de fer, a més a més d'això, articles divulgatius, conferències, etc. Però per mi és una funció importantíssima la de divulgació. És una militància social.
Història contemporània
Qui eren els diputats de la Mancomunitat?
Per Enric Pujol i Josep Santesmases
Gairebé la meitat dels més de 200 representants havien estudiat Dret | El 32% eren terratinents | 41 polítics van quedar afectats per la Guerra Civil en els grau de mort, exili i presó
Parlant de la carrera professional, com arribes a investigar sobre la Guerra Civil, la dictadura, les fosses...?
Una mica per casualitat. Jo estava treballant a la Generalitat, al Departament de Presidència, al punt d'atenció als ex-presos polítics, i va tenir lloc l'obertura d'una fossa comuna l'any 2000. Llavors es va començar a rebre trucades de gent que tenia els seus parents, pares, avis, etc. desapareguts, sobretot desapareguts al front. I que pensaven que podien ser en una fossa comuna. Jo treballava amb la Gemma Simon, que ara és al Memorial Democràtic, i aleshores depenia de Presidència de la Generalitat, concretament de Francesc Homs. I va ser ell que va dir que calia fer un informe sobre aquest tema per saber què passava. I em van encarregar que fes jo aquest informe inicial.
Això quin any era?
Això era el 2003. El 2004 vam passar a dependre d'Apel·les Carod Rovira, que va impulsar el decret per a l'obertura de fosses. La primera es va obrir a Prats de Lluçanès. Un cop creat el Memorial Democràtic, la Maria Jesús Bono va assumir el tema i es va obrir la segona fossa, però ja era el 2008 i jo en paral·lel havia fet la meva recerca i havia escrit la meva tesi. Finalment, es va veure que s'havia de fer una llei de fosses.
Per tant, en aquest tema tots els governs i partits hi ha estat implicats.
Tots, més tard o més d'hora. En la Llei de fosses l'any 2009, per exemple, només els 14 diputats del PP van votar-hi en contra i els tres de Ciutadans es van abstenir, però l'any 2016 tots els partits amb representació al Parlament van votar condemnant el franquisme. Però tot allò relacionat amb les fosses, després de l'aprovació de la Llei el 2009, va quedar molt aturat, fins que el va reactivar en Raül Romeva. Crec que era un tema que feia respecte.
Per tant, les fosses són el teu tema d'interès en la recerca històrica. Com la repressió franquista en general.
Més que les fosses, el llegat. Les fosses són el meu punt de partida, però després sí que m'interessa sobretot el llegat del franquisme i la Guerra Civil. Per exemple, hi ha una petita línia d'investigació en el qual tinc alguna cosa publicada sobre l'anàlisi dels impactes de bombardeigs que encara són visibles a moltes poblacions catalanes. La presència de la guerra i del franquisme en els nostres dies és un tema que m'interessa moltíssim.
És un tema que tenim present, però?
Crec que és un tema que fa por. No saben afrontar-ho. A Barcelona s'ha treballat només a través dels refugis, per exemple, quan hi hauria tant a explicar i ensenyar! Caldria treballar-ho més, donar-li més visibilitat. Per exemple, el monument als morts pels bombardejos que hi ha davant del Coliseu passa molt desapercebut. La sensació és que més enllà dels refugis i del que podem fer amb un discurs poc complet, no hi ha res més. I la guerra va a ser absolutament present a la ciutat. No solament pels bombardejos. Què va passar al Port, a Montjuïc, a la Rabassada, a les 'txeques'... S'han analitzat dues restes que han aparegut en una txeca al nord de Barcelona que són dues persones que segurament van ser víctimes d'una purga interna cap a persones de l'Europa de l'Est entre revolucionaris de la rereguarda. És un tema que ha aparegut poquíssim als mitjans.
«S'està adquirint un gran coneixement sobre les fosses que caldria explicar»
I pel que fa a la recerca sobre les fosses, en quin punt estem? Estem a l'inici, a la meitat de la feina, al final?
Jo crec que encara falta molta feina, tot i que s'ha avançat moltíssim. Però falta molta feina en dos sentits. Una es la feina tangible d'exhumar i treure l'ADN de les restes i dels familiars. I en això hi ha molta feina a fer, perquè hi ha moltes fosses. En un altre sentit, cal ser conscient que s'ha d'anar més enllà d'aquesta feina tangible. És a dir, és fonamental que els familiars que estan buscant els seus desapareguts puguin treure els morts de la situació indigna en què es troben. Però després, tot això ha de servir per fer conèixer a la gent que va haver-hi una guerra, que va haver-hi uns morts, com van morir, etc. La Generalitat ha fet un concurs públic cap a empreses perquè s'exhumin i es treguin les mostres de la gent que hi ha a les fosses, però s'hauria d'haver destinat un apartat del pressupost per treballar aquesta qüestió des de la recerca, amb la voluntat de publicar aquest coneixement. S'està adquirint un gran coneixement sobre les fosses que caldria explicar en congressos internacionals d'història, d'antropologia física, etc.
Se n'extreu un coneixement important, doncs?
Oi tant. S'hauria de publicar tot aquest coneixement, s'hauria de publicar tot el que s'està fent. No només com un informe tècnic que es queda en un PDF a la web. Per exemple, Andalusia treu cada any un llibre amb fotografies i un resum de tot el que s'ha exhumat de les fosses. Per què no ho fem aquí? L'Estat també ha tret un llibre sobre el que s'ha fet a les fosses tots aquests anys. Hi ha un corpus de coneixement que s'ha de treballar, publicar i donar a conèixer. I això ens falta i és el que quedaria, perquè les xifres no quedaran sense context. Amb les xifres només sabrem que l'any 2017 es van obrir no sé quantes fosses i es van treure no sé quantes restes i se'n van identificar dues. I què? Qui eren? Què va passar? Com ho rep la societat, això? Per exemple, ara s'ha obert una de les poques fosses de civils que hi ha, al Pallars Sobirà. Sabem si està comportant alguna reacció per part de la població? Penso que ens estem quedant amb la immediatesa. Falta promoure la investigació.
«Fins i tot el mateix Rajoy negava que hi haguessin fosses»
A nivell espanyol s'ha avançat en aquest tema?
Ha costat moltíssim i ha sigut a batzegades. La Llei de 2007 va ser un primer pas. Però ha calgut esperar un altre govern del PSOE perquè es reprengués. El PP no en vol sentir res. Fins i tot el mateix Rajoy negava que hi haguessin fosses. Ara s'ha proposat la Llei de Memòria Democràtica, que conté coses que ja veus que no podran ser. És una declaració d'intencions, però en tot cas s'ha de llegir positivament. És molt positiu. Respecte del Valle de Los Caídos, per exemple, es diu clarament que s'aboleixen totes les lleis i els decrets que s'haguessin fet fins ara i que allò passa a ser un lloc civil, i que la comunitat dels monjos surt del Valle de los Caídos. I això és molt important, perquè fins ara hi havia la permanència del nacional-catolicisme en el Valle de los Caídos. Quedarà el monument, tindrem la permanència de la creu. I tard o d'hora aquella creu desapareixerà.
I a nivell europeu hi ha alguna situació comparable al que passa aquí amb les fosses, en altres conflictes que hi ha hagut a Europa?
Sí, de fet existeixen moltes comparacions, i de fet en tots aquestes anys ha nascut un terme que es diu Forensic turn, el 'gir forense'. En castellà li diuen 'Giro Forense'. Es denomina així una sèrie d'estudis interdisciplinars en els quals hi ha historiadors, antropòlegs físics, antropòlegs socials, politòlegs, etc. i que treballen sobre l'exhumació de fosses de les guerres: la Primera Guerra Mundial, la Segona, la Guerra dels Balcans, etc. A tot el món, també a Sudamèrica. Tot aquest treball està comportant altres lectures del passat, que són complementàries del que ja se sabia. Aquí per exemple es va exhumar Martí l'Humà, el General Prim; Cervantes a Madrid...
I això aporta noves dades a la recerca històrica?
És clar, de cop i volta tens més possibilitats d'investigació. És a dir, a través de las seccions forenses o d'antropologia òssia molta més informació, que fins ara només tenies a nivell documental. I a més, resulta que té una incidència social. La feina de l'historiador normalment és solitària, treballant a l'arxiu, o si vols parlant amb gent. Però totes aquestes relacionades amb l'exhumació tenen un vessant més públic, la premsa hi té més interès perquè hi ha evidències molt tangibles i visualitzables. Llavors el que està passant és que a França es troben fosses, als Balcans s'estan continuant obrint fosses… És a dir, a molts llocs s'estan obrint fosses. La diferència és si s'hi impliquen els poders polítics, com ho rep la societat, etc. No és el mateix una Guerra Mundial que una Guerra Civil. Però és cert que s'està vivint un període d'exhumacions i d'anàlisi de restes òssies des del tombant del segle XX al XXI.
També et pot interessar:
Queralt Solé: «Hi ha por d'afrontar la presència de la guerra i del franquisme en els nostres dies»
Per Marta Rovira Martínez
Sosté que "caldria donar més visibilitat" a les ferides existents a Barcelona: "La guerra va a ser absolutament present a la ciutat" | Defensa: "La història ha d'arribar a la societat, malgrat que això et comporta molta més feina, més enllà dels articles científics, llibres i grups d'investigació"
Mireia Trenchs: «La normalització lingüística va normalitzar el bilingüisme»
Per Marta Rovira Martínez
"Els joves de famílies catalanoparlants, castellanoparlants i mixtes ara són bilingües", defensa | "Veure Netflix o TikToks en anglès contribueix a aprendre la llengua", sosté | "He tingut unes oportunitats acadèmiques que no totes les dones tenen a la Universitat", exposa
Mercè Barceló: «La Constitució permet un referèndum d'autodeterminació»
Per Marta Rovira Martínez
"El poder judicial es pot descentralitzar, igual que el poder legislatiu o l'executiu", exposa | "Durant la Transició es va enviar molta gent de l'exèrcit a casa; això no es va fer amb els jutges i tot el poder judicial franquista va romandre a les institucions", reflexiona | "Les dones catedràtiques en Dret Constitucional que hi ha a Espanya cabríem en un taxi", s'exclama
Ada Ferrer: «Durant la pandèmia ningú no s'ha preocupat de la felicitat de les persones»
Per Marta Rovira Martínez
"Viure en societats desiguals, pobres, amb grans taxes d'atur i poca cohesió social té efectes en la felicitat dels individus", sosté | "Catalunya té un fracàs escolar molt gran, però a la vegada té molta gent a la Universitat; està en una situació molt polaritzada", exposa | I avisa: "Hi ha preocupació perquè el percentatge de dones que estudien Economia està disminuint"
Begoña Román: «La Covid-19 posa de relleu que la ciència ha de ser interdisciplinària»
Per Marta Rovira Martínez
La filòsofa recalca que la situació actual de canvis profunds "constata el contrasentit de triar carrera en funció de les sortides professionals" | "El lligam exagerat entre la universitat i la sortida professional ens fa mal a tots", sosté | 0.717684 | curate | {"ca": 0.9008934238148709, "oc": 0.0016599130986671873, "it": 0.004930918322511351, "es": 0.05663232924864522, "en": 0.017038519748083777, "de": 0.00029292584094126837, "pt": 0.0073719669970219205, "ro": 0.002733974515451838, "ru": 0.0021969438070595128, "sl": 0.0004393887614119026, "zh": 0.00029292584094126837, "fr": 0.004686813455060294, "la": 0.00039056778792169114, "nl": 0.0004393887614119026} | https://www.pensem.cat/noticia/179/queralt-sole-afrontar-presencia-guerra-franquisme-nostres-dies?rlc=sf |
cawac_ca_20200528_10_213353 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
El càmera de la productora alemanya Deutsche Film
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
El càmera de la productora alemanya Deutsche Film ha assegurat a e-notícies que "Catalunya serà independent" i ha pronosticat que això succeirà la "pròxima dècada".
El càmera, que ha anat a Arenys de Munt per grabar un petit documetal sobre el referèdum, ha explicat que aquesta consulta "és la primera vegada que se celebra un referèndum per consultar si es vol o no la independència de Catalunya".
Para Sergio Lama de Santander : lo que está pasando en Catalunya es sencillo. Queremos desde que la transicion ha sido un fraude, la independencia. La autonomia ha fallado y la Constitucion 1978 no nos sirve a los catalanes. La UE lo sabe mejor que tu.
-
.
.
#28 Sergio Lama, Santander. 18/09/2009 - 21:30
Valorar
la realidad se ve mejor en tercera persona. es interesante saber que opinan los europeos de lo que esta pasando en Cataluña.
Para Sergio Lama de Santander : lo que está pasando en Catalunya es sencillo. Queremos desde que la transicion ha sido un fraude, la independencia. La autonomia ha fallado y la Constitucion 1978 no nos sirve a los catalanes. La UE lo sabe mejor que tu.
-
.
.
#28 Sergio Lama, Santander. 18/09/2009 - 21:30
Valorar
la realidad se ve mejor en tercera persona. es interesante saber que opinan los europeos de lo que esta pasando en Cataluña.
Tothom sap que sr Marc Sabatés és independentista i Català abans de tot . Visca Catalunya lliure espanya fora ! ! !
-
.
.
#24 Ferran, figueres. 14/09/2009 - 03:42
Valorar
Concatenado..sembla que també un fumeta d'Amsterdam, un artesà de ràfia suec, i un aprenent de gralla japonès hasn arribat a la mateixa conclusió. En altres temes, sembla que recolzen al conseller Saura com un gran polític i visionari social
-
.
.
#23 Esteve, Sant Pol. 14/09/2009 - 00:51
Valorar
Ha, ha, la ràbia pel referèndum, i encara més pel resultat, es menja els espanyolistes. Per això diuen tantes bajanades. El que més els fot, però, és el ressò internacional i l'evidència que la independència de Catalunya és imparable.
-
.
.
#22 Agustí, Barcelona. 14/09/2009 - 00:25
Valorar
Aquest tipus de notícies ajuda una mica més a treure serietat a e-noticies. Un paio de fora sense cap mena de notorietat no ajuda a canviar la situació de Catalunya al món. Malauradamentestic cansat d'haver de repetir un i altre cop què és Catalunya.
Hostes vingueren que de casa ens treguerenHostes vingueren que de casa ens tragueren...l?hi fem casa un payo que ve de fora i fa una predicció...Ja ens val, tot ens ho volem creure!! !
-
.
.
#19 Fran, La Raval de Jesús. 13/09/2009 - 22:23
Valorar
De vegades des de fora es veuen les coses millor. Fa l'efecte que els catalans ja estem perdent la temor a l'estat-exèrcit espanyol i a demanar el que realment volem i algú des de fora se n'ha adonat.
-
.
.
#18 Eduard, Granollers. 13/09/2009 - 21:19
Valorar
L\'opinió dàquest càmera des de quan es noticia? Es tracta d\'un argunent d\'autoritat?? Té tanta vàlua el seu comentari com el de la belen esteban....
-
.
.
#17 jeje, jejelandia. 13/09/2009 - 21:13
Valorar
kina merda de noticia :-) Això del e-noticies és la bomba. Els periodistes no crec ni que siguin becaris. Son dolents i res més. Això partint de la base de que el seu objectiu no és fer periodisme sino més aviat crear polèmiques absurdes. Ni això..
-
.
.
#16 Xavier, Sant Sadurni. 13/09/2009 - 21:04
Valorar
Este elemento se puede dedicar a limpiar la mierda de nazis que aún quedan en Alemania ... y de paso que limpie a los nazionalsocialistas de Cataluña.
que s'en vaig a l'Hospi i veurà quina fauna hi ha per allà. Que cullons voleu que sapiga el camera d'una tv gavatxa ! ! !
-
.
.
#11 MARC-SABATES.COM, REPUBLICA CATALANA //*//. 13/09/2009 - 20:17
Valorar
Visca Catalunya lliure INDEPENDENCIA MARC-SABATES.COM
-
.
.
#10 MARC-SABATES.COM, REPUBLICA CATALANA //*//. 13/09/2009 - 20:12
Valorar
Visca Joan Laporta Visca Catalunya //*// MARC-SABATES.COM
-
.
.
#9 Fran, Llinars. 13/09/2009 - 20:02
Valorar
Aquest nano no sera el mateix q portaba una bandera d´aquest grup antinazi q s´ha vist x la tv?us monteu la patotxada i feu veure q es algo q interessa a totom.Si us plau,no feu del ridicul una victoria.
-
.
.
#8 zxcv, zxcv. 13/09/2009 - 19:54
Valorar
Tant de bó Baviera i Baden-Württemberg assoleixen la independència
-
.
.
#7 AI, bcn. 13/09/2009 - 19:51
Valorar
Oh....... un càmera alemany ha dit que.... el redactor de la noticia i la seva inclusió al e-noticies fan reflexionar sobre la fina linia que separa lo sublime de lo patetico. | 0 | curate | {"ca": 0.6424748447869835, "en": 0.08028259473346179, "es": 0.20316848640548063, "it": 0.00299721687004924, "fr": 0.007064868336544637, "pt": 0.05180903446799401, "sl": 0.00449582530507386, "eu": 0.005352172982230786, "zh": 0.002354956112181546} | http://politica.e-noticies.cat/catalunya-will-be-independent-next-decade-32586.html |
oscar-2201_ca_20230904_3_91846 | {% if element.type! = "group"%} {{element | renderElement: parcialElement, configura}} {% else%} {% per a el en element.elements%} {{el | renderElement: partialElement, configs}} {% endfor%} {% endif%} {% if forloop.last == true%} {% si configs.reCaptcha.enable = true%}
{% endif%} {% endif%}
{% endfor%}
{% si Globo.FormBuilder.shop.pricing.features.removeCopyright == false%}
Fet per Potent creador de formularis de contacte
{% endif%}
{% tret que configs.afterSubmit.message == ""%}
{{configs.afterSubmit.message}}
{% sense fi%}
{% si configs.footer.description! = '' i configs.footer.description! = '
'%}
{{configs.footer.description}}
{% endif%}
{{configs.footer.previousText}}
{{configs.footer.nextText}}
{% else%}
{% per element a configs.elements%} {% si element.type! = "grup"%} {{element | renderElement: parcialElement, configura}} {% else%} {% per a el en element.elements%} {{el | renderElement: partialElement, configs}} {% endfor%} {% endif%} {% endfor%} {% si configs.reCaptcha.enable = true%}
{% endif%}
{% si Globo.FormBuilder.shop.pricing.features.removeCopyright == false%}
Fet per Potent creador de formularis de contacte
{% endif%}
{% tret que configs.afterSubmit.message == ""%}
{{configs.afterSubmit.message}}
{% sense fi%}
{% si configs.footer.description! = '' i configs.footer.description! = '
'%}
{{configs.footer.description}}
{% endif%}
{{configs.footer.submitText}}
{% endif%} {% si Globo.FormBuilder.customer%} {% endif%}
{% tret que configs.afterSubmit.message == ""%}
{{configs.afterSubmit.message}}
{% sense fi%}
{% if configs.appearance.layout == 'float'%} {% si configs.appearance.floatingIcon! = '' o configs.appearance.floatingText! = ''%} {% si configs.appearance.floatingText! = ' 'i configs.appearance.floatingText! = null%} {% assigner cercle =' '%} {% else%} {% assignar cercle =' cercle '%} {% endif%}
{{configs.appearance.floatingIcon}} {{configs.appearance.floatingText}}
{% endif%}
{% endif%}
"Close Cart"
Carret de compra
Quick view
Login
Cerqueu productes al nostre lloc
Cerca
{{/if}}
{{title}}
{{{price_html}}}
{{content}}
Veure més
Cerca
HOME
BOTIGA
Veure més
"Close Cart"
OLI PREMIUM CBD
Veure més
"Close Cart"
OLI ABSOLUTE ™ CBD PREMIUM
ANMA ™ PREMIUM CBD OIL
VIO CBD
ABSOLUTE ™ SECRET FACIAL CBD
CREMA DE CBD PREMIUM
Veure més
"Close Cart"
ANMA ™ DOL PREMIUM CREMA DE CBD - NATURAL
OLI DE LLAVOR DE CÀNEMP PREMIUM
Veure més
"Close Cart"
ANMA ™ HEMP SEEDS OLI
OLI CBG PREMIUM
Veure més
"Close Cart"
OLI ABSOLUTE ™ CBG PREMIUM
PREMIUM CBD PER A PET
Veure més
"Close Cart"
OLI ANMA PET CBD
Totes les col·leccions
BLOG
CONTACTE
IDIOMES
Veure més
"Close Cart"
🇬🇧 Anglès
🇪🇸 Español
🏴 Català
🇫🇷 Francès
🇮🇹 Italiano
🇳🇱 Països Baixos
🇩🇰 Dansk
🇩🇪 Deutsch
🇸🇪 Svenska
🇯🇵 日本語
🇵🇹 Portuguès
🇷🇺 Русский
🇨🇳 简体 中文
compte
Iniciar Sessió
Crea un compte
HOME
BOTIGA
OLI PREMIUM CBD
OLI ABSOLUTE ™ CBD PREMIUM
ANMA ™ PREMIUM CBD OIL
VIO CBD
ABSOLUTE ™ SECRET FACIAL CBD
CREMA DE CBD PREMIUM
ANMA ™ DOL PREMIUM CREMA DE CBD - NATURAL
OLI DE LLAVOR DE CÀNEMP PREMIUM
ANMA ™ HEMP SEEDS OLI
OLI CBG PREMIUM
OLI ABSOLUTE ™ CBG PREMIUM
PREMIUM CBD PER A PET
OLI ANMA PET CBD
BLOG
CONTACTE
IDIOMES
🇬🇧 Anglès
🇪🇸 Español
🏴 Català
🇫🇷 Francès
🇮🇹 Italiano
🇳🇱 Països Baixos
🇩🇰 Dansk
🇩🇪 Deutsch
🇸🇪 Svenska
🇯🇵 日本語
🇵🇹 Portuguès
🇷🇺 Русский
🇨🇳 简体 中文
Cerca
compte
Carret
menú
Carret
Inici > Grup de Ciències de la Natura
Centre d'ajuda
Preguntes freqüents
Què és el CBD?
El cannabidiol (CBD) és el segon cannabinoide important que es troba en plantes de cànnabis com el cànem i la marihuana. A diferència dels altres cannabinoides principals THC, el CBD no és psicoactiu. Els efectes del CBD inclouen: alertar a dosis baixes, sedar a dosis elevades, reduir el dolor, relaxar els espasmes musculars, antiinflamatoris potents, aturar les nàusees / vòmits, reduir l’ansietat / depressió, contrarestar els pensaments psicòtics, antioxidants, anticonvulsius, efectes neuro-protectors i antitumorals.
La CBD és legal?
El CBD és legal a Europa. Per llei, el que fa legal un producte són els seus nivells de THC. Segons la legislació del programa d’ajuts autoritzats per a la política agrícola regional, és lícit cultivar cànem que contingui menys del 0,2% de THC. Cap dels nostres productes supera aquests percentatges i, per tant, són completament legals. Es considera que el CBD és un cannabinoide no psicoactiu, de manera que no us elevarà en la forma en què la marihuana (THC) us elevarà. Però se sap que el CBD és relaxant, de manera que podeu sentir una mena de relaxació.
Què són els terpens?
Els terpens són olis essencials que es troben a les plantes de cànem. Hi ha al voltant de 200 terpens en cànnabis. Són els que donen al cànnabis el seu aroma i sabor diferents. Els terpens tenen efectes beneficiosos i funcionen sinèrgicament amb cannabinoides com el CBD i el THC; aquesta relació s’anomena efecte seguici. Al nostre laboratori, l’oli de Nature Science CBD manté tots els terpens i té un contingut de THC inferior al 0.2%, de manera que l’usuari obtindrà tots els beneficis de les plantes sense efectes elevats i segur d’utilitzar amb proves de laboratori completes.
Quins són els efectes del CBD?
El CBD ha demostrat tenir els efectes següents: no psicoactiu (no causa un alt), alerta en dosis baixes a moderades, sedant en dosis altes, redueix el dolor, redueix els espasmes musculars, antiinflamatori, atura les nàusees / vòmits, redueix l’ansietat / depressió, contraresta els pensaments psicòtics, antioxidants, anticonvulsivants, neuroprotectors i antitumorals.
Què és l’oli de llavors de cànem?
L’oli de llavors de cànem és un oli altament nutritiu fet a partir de llavors de cànem premsades. Les llavors de cànem i l’oli de llavors de cànem no contenen quantitats significatives de CBD. L’oli de llavor de cànem sovint es confon amb l’oli de cànem CBD, però no són el mateix. L’oli de cànem de CBD és una tintura de CBD, un concentrat líquid de CBD. L'oli de cànem de CBD, però, es pot suspendre en oli de llavors de cànem com a transportador del CBD. Altres vehicles habituals d’oli de cànem CBD són l’oli de coco o l’oli MCT.
Quina diferència hi ha entre l’oli de cànem CBD i l’oli de cànnabis CBD?
L’oli de cànem CBD s’elabora amb cànem, mentre que l’oli de cànnabis CBD s’elabora amb plantes de marihuana. L’oli de cànem CBD contindrà poc o cap THC. L’oli de cànnabis CBD pot contenir significativament més THC que l’oli de cànem CBD. L’oli de cànnabis CBD pot contenir una quantitat igual de THC que CBD
És possible la interacció farmacològica amb el CBD?
Sí. El CBD és metabolitzat per un grup d’enzims anomenats CYP450. Aquests enzims són responsables de metabolitzar molts medicaments d’ús habitual. El CBD pot inhibir l’activitat dels enzims CYP450. Tot i que les interaccions CBD-medicaments són més probables amb dosis elevades d’aïllats de CBD i CBD, cal prendre precaució a l’hora d’utilitzar CBD juntament amb medicaments que preserven la vida per a afeccions greus (és a dir, medicaments contra l’epilèpsia).
Com s’utilitza el CBD?
Hi ha moltes maneres diferents d’utilitzar el CBD. Les quatre maneres principals són tintures / esprais sublinguals, locions / bàlsams tòpics, comestibles / càpsules orals i inhalació per vaporització o fumat. A l’escola CBD creiem que les tintures i aerosols sublinguals són una de les millors maneres d’utilitzar CBD perquè podeu obtenir una dosificació molt precisa, podeu comprovar fàcilment la qualitat del producte sol·licitant un informe de laboratori al fabricant i aparició ràpida d'efectes.
Què és el sistema endocannabinoide?
El sistema endocannabinoide és la col·lecció de receptors cannabinoides, endocannabinoides i enzims implicats en la producció i descomposició dels endocannabinoides. Els endocannabinoides són cannabinoides d’origen natural que es troben al nostre cos. Els dos endocannabinoides més estudiats són l’anandamida i el 2-AG. Els dos receptors cannabinoides més estudiats són CB1 i CB2. Els receptors CB1 es troben principalment al cervell i els receptors CB2 es troben principalment a tot el sistema immunitari.
Puc donar CBD a la meva mascota (el meu gos, gat, etc. )?
Sí. Les mascotes es poden beneficiar del CBD en moltes de les mateixes condicions que els humans: dolor, convulsions, inflamació i ansietat. El CBD és segur per a mascotes, però la seva dosi probablement serà molt menor que la vostra. Els gossos tenen una concentració més alta de receptors de cannabinoides al cervell. Això significa que són molt sensibles al THC. Però una petita quantitat de THC, com la quantitat d’un oli de cànem de CBD d’espectre complet, és beneficiosa per als animals. Us recomanem que parleu amb un veterinari (veterinari holístic) abans de començar a administrar CBD a la vostra mascota.
Amb quina afecció mèdica em pot ajudar NATURE SCIENCE CBD?
Els productes Nature Science contenen CBD, però és important entendre que no són medicaments. No tracten ni curen cap malaltia, malaltia física o condició física. I consulteu el vostre metge per a qualsevol propòsit mèdic.
Contactar amb el suport
El seu correu electrònic *
El teu nom
Número d'ordre
Missatge *
Presentar
Enllaços ràpids
Cerca
FAQ
Sobre nosaltres
Política de privacitat
Termes del servei
Política de devolució
Informe de prova
Testimonis
SOCIETAT
Programa d'Afiliats
Programa a l'engròs
Programa Dropshipping
Connecta't
Contacta'ns
Us donem la benvinguda per gaudir de productes de la ciència natural de la UE que han demostrat productes de CBD de primera qualitat i esdevenir una part important del nostre desenvolupament i creixement.
Benvingut a contactar-nos mitjançant el següent
Correu electrònic
[email protected]
Línia de servei de la UE (Whatsapp):
+ 41787449588
--
DISTRIBUIDOR I ADMINISTRADOR PRINCIPAL A LA UE:
AA UNION CAPITAL, SL
CALLE INDUSTRIA, 151
08025 BARCELONA (ESPANYA)
B01726421
© 2021, Grup de Ciències de la Natura
Impulsat per Shopify
{{name}} {{#if variation}} {{variation}} {{/if}} {{#properties}} {{#each this}} {{#if this}} {{@key}}: {{this}} {{/if}} {{/each}} {{/properties}} | 0.395441 | curate | {"el": 0.002563051055977035, "en": 0.19397170391634203, "tr": 0.013327865491080582, "ca": 0.6783883534960017, "ko": 0.00953454992823457, "ru": 0.009739594012712733, "la": 0.0006151322534344885, "it": 0.011995078941972524, "pt": 0.010662292392864465, "es": 0.01168751281525528, "de": 0.002563051055977035, "vi": 0.0018453967603034652, "zh": 0.004100881689563256, "hu": 0.0008201763379126512, "ja": 0.032499487389788806, "eu": 0.0014353085913471396, "da": 0.0016403526758253025, "sv": 0.002050440844781628, "oc": 0.00584375640762764, "fr": 0.004510969858519582, "sr": 0.0002050440844781628} | https://ca.naturesciencegroup.com/aplicacions/centre-d%27ajuda |
naciodigital_ca_20220331_0_347131 | Primeres reaccions a la imputació de Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, en el marc del cas Consell Esportiu de l'Hospitalet. ERC, tant a nivell nacional com municipal, ja ha demanat a través de comunicats la dimissió de Marín com a màxima responsable política de l'ens provincial i també ha exigit a Junts per Catalunya (JxCat) -amb qui els socialistes formen govern- que trenqui el pacte en aquesta institució.
El portaveu republicà a la Diputació, Dionís Guiteras, ha demanat que la tercera institució del país estigui "neta" i que JxCat trenqui l'acord de govern amb els socialistes. De fet, Guiteras proposa l'"obertura d'un procés de diàleg" entre tots els grups representats a la Diputació de Barcelona per "capgirar aquesta situació i posar la institució al servei de la ciutadania". Amb tot, Junts considera que no té "res a dir" sobre la situació judicial de l'alcaldessa, amb qui comparteixen govern a la Diputació.
El grup municipal republicà a l'Hospitalet, per la seva banda, ha reclamat que dimiteixi com a alcaldessa "perquè aquesta situació ja és del tot insostenible" i li han recriminat l'"opacitat" durant mesos al voltant del cas.
Al seu torn, el PSC a nivell nacional manté "total confiança" en Marín i no considera que s’hagi d’apartar del càrrec per respecte a la presumpció d’innocència. De fet, la cúpula dels socialistes catalans tampoc s’ha implicat fins ara en la situació dels dos regidors investigats de l’Hospitalet i va cedir tota la gestió a l’esfera municipal del partit. Segons fonts de la direcció, el PSC actuarà amb "total col·laboració" amb la justícia però no considera que l’alcaldessa s’hagi d’apartar del càrrec.
Les fonts consultades assenyalen que l’article 45 del codi ètic del partit estableix que un dirigent ha de portar el càrrec a disposició en cas de condemna ferma. Els estatuts del PSC també estableixen que es perd la condició d’afiliat dels socialistes en el cas d’"obertura de judici oral per l’acusació de comissió de delictes dolosos greus i que puguin suposar penes privatives de llibertat comportarà la suspensió temporal de militància".
La presidenta del PSC ha declarat aquest dijous durant unes tres hores davant la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) de la Policia Nacional espanyola i, malgrat que havia estat citada com a testimoni, ha sortit com a investigada pels presumptes delictes de malversació i omissió del deure de perseguir un delicte.
Marín estava citada a les 9 del matí al complex policial de la Verneda per declarar en relació a la trama del Consell Esportiu, tal com havia avançat NacióDigital, un cas que va esclatar el juny amb la detenció i posterior llibertat amb càrrecs del segon tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, Cristian Alcázar, el regidor també socialista Cristóbal Plaza i el director de l'ens esportiu, Eduard Galí. Des de llavors, ja hi ha una quinzena de persones imputades, la majoria pels presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals.
EXCLUSIVA: FRAU AL CONSELL ESPORTIU (I)
Cas Consell Esportiu de l'Hospitalet: una caixa B de mig milió per a sobresous, multes o còctels
La UDEF investiga l'organisme controlat per l'Ajuntament per falsificar actes dels òrgans de direcció i destinar més de la meitat dels recursos a una comptabilitat opaca i sense tributar
La declaració de l'alcaldessa s'ha allargat fins prop de la 1 del migdia i haurà de tornar a comparèixer davant del jutge, segons ha avançat la Ser i ha confirmat aquest mitjà. Recentment també havia declarat davant la UDEF el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, i Marín ha afirmat sempre que col·laboraria amb la justícia per esclarir el cas i que també assistiria al Parlament per donar explicacions, després que la cambra catalana li ho reclamés a petició d'ERC. Tot i això, fins ara ha evitat referir-s'hi en públic i ha justificat que no cessés del govern municipal els dos regidors encausats, malgrat la pressió de la majoria de l'oposició. Fonts municipals expliquen que té previst fer una roda de premsa per esclarir la seva situació.
"Quan hi hagi algun indici, es prendran les decisions necessàries", havia defensat fins ara Marín, que també ha justificat que l'Ajuntament no s'hagi personat com a acusació particular perquè li ho haurien aconsellat els serveis jurídics. Quan va esclatar el cas, l'alcaldessa va remetre la documentació que tenia al jutjat, però el regidor del PSC que el va denunciar, Jaume Graells -l'únic que ha abandonat l'equip de govern- assegura que li va oferir proves de les irregularitats el 4 de febrer que ella va declinar recollir.
El nucli de la investigació, tal com va revelar NacióDigital, apunta a una trama en què el Consell Esportiu hauria registrat actes d'assemblees falsificades per justificar una caixa B de prop de mig milió d'euros anuals amb la qual es pagaven en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. En concret, l'organisme registraria anualment documentació falsificada al Consell Català de l'Esport -depenent de la Generalitat- relativa a assemblees que no haurien tingut mai lloc i amb informació comptable diferent a la lliurada realment a les entitats integrants de l'ens i a l'Ajuntament.
Els documents relatius a l'assemblea falsa i la real serien quasi idèntics, excepte per la seva data i pel fet que a la Generalitat se li reconeixeria any rere any uns ingressos i despeses prop de mig milió superiors als que es notificarien a les entitats del Consell Esportiu. Eduard Galí hauria reconegut a la UDEF que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", una versió que s'ha pogut contrastar amb fonts de l'entitat.
I és que el Consell Català de l'Esport, a banda de rebre la informació, no la verifica, ja que els consells esportius són formalment entitats privades sense ànim de lucre, per bé que, en el cas del de l'Hospitalet de Llobregat, rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques -sobretot, de l'Ajuntament i, en menor mesura, de la Generalitat-. Sis dels dotze membres de la seva comissió directiva, a més, són designats pel govern municipal, incloent el regidor d'Esports, que hi actua de president. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar.
exclusiva: FRAU AL CONSELL ESPORTIU (II)
Un regidor del PSC de l'Hospitalet, investigat per «arreglar-se» un acomiadament de 47.000 euros
La UDEF té indicis que Cristóbal Plaza va cobrar una indemnització irregular en deixar la direcció del Consell Esportiu i, mig any després, ser contractat com a assessor per l'Ajuntament
La documentació entregada a la Generalitat amb les xifres suposadament reals de comptabilitat del 2018 anava firmada en totes les pàgines per Cristian Alcázar, però també pel llavors secretari del Consell Esportiu. Al final de l'informe, firmen igualment la verificació comptable de l'exercici tres interventors escollits per l'ens en l'anterior assemblea d'entre els representants de les entitats que el conformen. Aquests membres del Consell Esportiu han estat també posteriorment imputats durant la investigació.
Ara bé, què es feia amb el prop de mig milió d'euros amagats? Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets.
EXCLUSIVA: FRAU AL CONSELL ESPORTIU (III)
La UDEF investiga si el primer secretari del PSC a l'Hospitalet va cobrar 7.450 euros en negre
Cristian Alcázar, que va ser president del Consell Esportiu fins al 2019 i ara és tinent d'alcalde, hauria certificat assemblees inventades per justificar la comptabilitat opaca
Aquesta caixa B es nodriria de pagaments en metàl·lic de les entitats esportives i escolars integrants de l'ens i també d'efectiu retirat del compte corrent, "sempre en fraccions de 3.000 euros", segons declara una testimoni a la UDEF. El cos policial, de fet, va intervenir prop de 3.000 euros al despatx de Galí, cosa que "coincideix amb les manifestacions realitzades pels denunciants respecte l'existència d'una caixa interna", segons l'atestat.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
cas consell esportiu
El regidor que va denunciar frau a l'Hospitalet veu «poc compromís de l'aparell del PSC» per investigar el cas
Jaume Graells lamenta que Iceta no el consultés i limités els fets a "algun tipus d'irregularitat administrativa" i critica que el febrer va oferir proves a Núria Marín però l'alcaldessa les va rebutjar
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, justificat fins i tot altres col·laboracions en activitats de l'ens per part de familiars d'un dels regidors investigats. Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili del regidor Cristóbal Plaza, molts dels quals tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens i serien, per exemple, d'autoajuda o novel·les.
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com alguna multa de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit a Cristóbal Plaza, però també tiquets de locals de còctels. El primer secretari del PSC a l'Hospitalet, Cristian Alcázar, hauria pogut cobrar 7.450 euros en negre del Consell Esportiu de l'Hospitalet en cinc anys, en nombrosos pagaments justificats sempre com a tiquets, dietes o bestretes de fins a 1.200 euros.
Cas consell esportiu
Núria Marín justifica que no cessi els regidors del PSC investigats: «Hem d'esperar»
L'alcaldessa de l'Hospitalet afirma a El Matí de Catalunya Ràdio que els serveis jurídics de l'Ajuntament han recomanat no personar-se en la causa del Consell Esportiu
Cristóbal Plaza també estaria sent investigat per haver-se arreglat l'acomiadament com a director del Consell Esportiu, el gener de 2017, després de 16 anys al càrrec, per cobrar una indemnització d'uns 47.000 euros. Són uns ingressos que no hauria hagut de cobrar si hagués deixat la feina per voluntat pròpia, però el cert és que, sis mesos que la majoria del PSC a la comissió directiva l'acomiadés, el partit el va fitxar com a assessor i el va fer regidor dos anys més tard. Ell havia afirmat públicament que deixava el càrrec i, si es confirmés que l'acomiadament formal va estar arreglat, s'hauria pogut incórrer en fraus a la Hisenda estatal i a la seguretat social, a més d'adjudicar-se quasi 50.000 euros il·lícitament.
La denúncia que va fer esclatar aquest cas va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza, que també ha dimitit com a responsable d'esports de l'equip de govern -però es manté de regidor-, havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors. | 1 | perfect | {"ca": 0.9901550578390352, "en": 0.006563294773976536, "it": 0.003281647386988268} | https://www.naciodigital.cat/noticia/212884/erc-demana-dimissio-marin-jxcat-trenqui-pacte-diputacio-barcelona |
mc4_ca_20230418_15_350020 | Columbia Classic Outdoor 25L Gris comprar i ofertes a Trekkinn
Si estàs interessat en comprar Columbia Classic Outdoor 25L, dóna un cop d’ull també als productes de muntanya de la marca Columbia dins de la categoria de Motxilles i maletes a la secció de Motxilles. Has de saber que comprant a trekkinn, la teva botiga online de muntanya, t’uniràs a la major comunitat online esportiva. Hi trobaràs des de opinions dels productes d’altres clients fins a les últimes novetats i promocions exclusives.
Compleix amb expectativa
Alvaro garrido - 13/08/2019
Bon producte, la qualitat no és la que esperava, per ser columbia m'imaginava un material més dur, però no ho és, dins de tot bé, el ocuparé d'ús diari
Buen producto, la calidad no es la que esperaba, por ser columbia me imaginaba un material mas duro, pero no lo es, dentro de todo bien, lo ocuparé de uso diario
Motxilla per a ús diari
Bella i simple motxilla per a tot ús. Còmoda i molt útil per a ús diari | 0.670018 | curate | {"es": 0.2628811777076761, "ca": 0.7371188222923238} | https://www.trekkinn.com/muntanya/columbia-classic-outdoor-25l/136859750/p |
oscar-2301_ca_20230418_4_159677 | L'Ajuntament de Barcelona i el Barcelona Centre de Disseny publiquen una guia per orientar els establiments
Thaïs Gutiérrez
4 min
Dues noies recullen menjar per emportar en un restaurant. Cristina Calderer
BarcelonaLa pandèmia ha portat molts canvis d’hàbits, però un dels més estesos és el de demanar menjar per emportar, una opció que s'ha disparat l'últim any. Els serveis de delivery (que et portin el menjar a casa) i de take away (que el vagis a buscar) s’han multiplicat i hem vist restaurants de tota la vida reconvertir-se i actualitzar-se per poder oferir els seus plats en envasos per endur. Ha estat i és una de les formes amb què molts restaurants estan salvant la crisi derivada del covid-19 i de les restriccions que fa mesos que els limiten els horaris d’obertura.
Per tal d’ajudar els locals que vulguin implementar amb èxit aquests serveis, l’Ajuntament de Barcelona i el Barcelona Centre de Disseny han presentat aquest dimarts la guia Com implementar amb èxit el 'delivery' i el 'take away' al teu negoci de forma sostenible. Es tracta d’una publicació amb els consells necessaris per adaptar el negoci a aquests nous serveis que recull la visió de sis experts en els àmbits de les tendències, la innovació, la gestió de l’espai, la sostenibilitat... entre d’altres. I és que el delivery i el take away són una via per evitar el tancament de molts restaurants. Segons un informe de la consultora Kantar, aquest és un hàbit “que ha arribat per quedar-se”, ja que al llarg de l’any passat el delivery va experimentar a l’Estat un creixement del 85%, i el take away, del 60%. A l’informe també apunten que les entregues de menjar a domicili han crescut en tots els canals però que destaca especialment a les botigues de menjar per emportar, on les vendes es van multiplicar per tres fins a l’agost del 2020 respecte a les dades de l’any anterior.
Un 80% de restaurants oberts
La regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, ha confirmat que la situació provocada per la pandèmia ha accelerat la implantació d’aquests serveis, que “han demostrat ser una de les vies més eficaces per fer front a les conseqüències de la pandèmia”. Ella va defensar que el 80% dels restaurants –segons dades del Gremi de Restauració– s’han pogut mantenir oberts gràcies al delivery i al take away i, per tant, apunta que el sector els ha d’aprofitar i fer una oferta de qualitat i sostenible.
El problema és que en molts casos el canvi per adaptar-se al menjar per emportar s’ha hagut de fer a marxes forçades i sense coneixements previs en aquest model de negoci. És per això que la guia presentada ahir vol ser un suport per a tots els restaurants que vulguin fer aquest pas. Algunes de les recomanacions bàsiques que hi trobem són, per exemple, que els locals han d’adaptar la seva oferta gastronòmica per fer delivery perquè no tots els plats són aptes per al transport ni arriben en condicions òptimes.
L’objectiu, diu la guia, és que l’experiència gastronòmica dels clients sigui positiva i, per tant, el menjar ha d’arribar en perfecte estat, tant de temperatura com de presentació. D’altra banda, la guia també destaca que és bo redistribuir els espais dels restaurants per facilitar que hi convisquin les diferents ofertes gastronòmiques i, si es pot, “amb diferents accessos per evitar el que en molts casos ja ha passat: que en un mateix espai s’ajuntin persones que consumiran al restaurant amb persones que venen a buscar el take away i els treballadors que fan delivery”. També destaquen que, en la mesura del possible, és bo apostar per propostes de residu zero, envasos reciclables o reutilitzables i comunicar-ho als clients, perquè això genera confiança.
L'experiència del Casa Xica
Un dels restaurants que ha fet l’aposta pel menjar per emportar degut a la pandèmia ha estat el Casa Xica, del Poble-sec de Barcelona. La Raquel Blasco, la propietària, explica que van començar el mes de maig de l’any passat després del confinament. “Com que som un restaurant que llavors encara no tenia terrassa, no teníem permès obrir i vam decidir posar-nos les piles i engegar el servei de delivery i take away”. La seva valoració és positiva i explica que han volgut mantenir l’esperit familiar del restaurant i s’ho fan tot ells. “Al principi vam contactar amb una empresa gran de repartiment, però ens va semblar que era abusiu i que no ens ajudaria a revifar el negoci –explica–, i per això vam decidir que el repartiment el faríem nosaltres mateixos”. I la proposta va funcionar. “Nosaltres som un restaurant molt familiar, amb clientela fixa que ens coneix i que valora la nostra proposta gastronòmica, i han estat ells els qui han fet que això funcionés”, destaca. “Nosaltres no vam fer això per buscar nous clients, sinó per cuidar els nostres. Hi tenim una relació molt familiar: ens truquen, demanen el que volen i els ho portem. En aquesta relació no ens hi encaixava una gran empresa de repartiment”, diu.
Tot i això, reconeix que a vegades “és una mica caòtic”, però que “amb organització ho tirem endavant”. Blasco explica que ells noten que és quan el restaurant ha estat tancat que el servei per emportar s’ha disparat perquè, quan estan oberts, encara que sigui amb restriccions horàries, la gent prefereix venir. “Pel tipus de restaurant que som i pels plats que oferim als clients els agrada venir, perquè tot plegat és una experiència”.
La Raquel Blasco i el Marc Santamaria, els propietaris del Casa Xica. PERE VIRGILI
Ahir durant la presentació de la guia, tant des de l’Ajuntament com des del Barcelona Centre de Disseny van insistir en la importància que aquests canals de distribució “tinguin èxit i que la clientela i la ciutadania, que també s’hi estan adaptant, s'hi trobin còmodes i en segueixin fent ús”.
Contingut elaborat per
Thaïs Gutiérrez
Més del tema
Estils de vida
Us proposem 10 plans per al cap de setmana
Estils | 14/05/2021
Faldilles, làmpares i mobles: la segona vida de les mascaretes
Estils | 10/05/2021
Audrey Hepburn ja no s'aturarà més a Tiffany
Estils | 07/05/2021
Us proposem 10 plans per al cap de setmana
Estils | 07/05/2021
menjar delivery
Dona suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots fem l'ARA. Subscriu-t'hi
El més popular
El més vist El més comentat
Els Mossos fan el primer canvi d'armari en 30 anys
1.
Les empreses, desesperades per fer tornar els treballadors a l’oficina
2.
Eudald Carbonell: "M’he avançat i ja parlo de després del col·lapse. És inevitable, ens n’anem en orris"
3.
Les noves mesures antiresidus de Brussel·les: cafè per endur-te a la teva tassa i prohibir els xampús miniatura
4.
L'ANC acusa Òmnium de no voler pressionar el Govern desmarcant-se de la manifestació contra la reforma del Codi Penal
5.
Barcelona farà pagar a Amazon per l'entrega de paquets a domicili
1.
L'ANC acusa Òmnium de no voler pressionar el Govern desmarcant-se de la manifestació contra la reforma del Codi Penal
2.
Tumult Irene Montero
Pablo Iglesias
3.
Arrimadas, cada cop més sola en el seu agònic final de mandat a Ciutadans
4.
Les noves mesures antiresidus de Brussel·les: cafè per endur-te a la teva tassa i prohibir els xampús miniatura | 0.684017 | curate | {"ca": 0.9674299530649979, "fr": 0.00896031858910539, "en": 0.007964727634760346, "pt": 0.0017067273503057886, "es": 0.007395818517991751, "id": 0.002133409187882236, "br": 0.0018489546294979378, "cs": 0.002560091025458683} | https://www.ara.cat/estils/menjar-emportar-restaurants-delivery-take-away_1_3947617.html |
mc4_ca_20230418_5_189446 | Malgrat acull aquest dimecres la primera jornada sobre equipaments policials de futur - maresme360 - Portal de notícies de la comarca del Maresme
InicioUncategorisedMalgrat acull aquest dimecres la primera jornada sobre equipaments policials de futur
Malgrat acull aquest dimecres la primera jornada sobre equipaments policials de futur
29 octubre, 2014 Redacció Uncategorised 0
L’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar acull aquest dimecres la 1a Jornada sobre equipaments policials de futur, una trobada que té com a objectiu “generar debat polític, professional i social sobre l’ús de determinats elements i eines policials” segons una nota de l’Ajuntament.
A la trobada hi assistiran més d’un centenar d’alcaldes, regidors i caps de la policia local de tot
Catalunya. La
coordinació entre els diferents cossos policials, els equipaments i el disseny de les
comissaries de policies locals seran altres aspectes que es debatran a la jornada.
A la trobada, assistirà l’alcaldessa, Conxita Campoy, el secretari general de l’UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, la directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Núria Aymerich, el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, i el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch.
El lloguer continua sent l’opció preferida pels maresmencs a l’hora de buscar habitatge
Una perruquera de Mataró guanya el premi ‘Perruquer Espanyol de l’Any’ | 0.825699 | curate | {"ca": 0.9985885673959068, "eo": 0.0014114326040931546} | http://maresme360.cat/4520/malgrat-acull-aquest-dimecres-la-primera-jornada-sobre-equipaments-policials-de-futur.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_102081 | Hi van assistir 5 jugadors del primer equip:Jofre,Matamala,Eloi,Pere Pons i Juncà. I fins i tot l'entrenador que és asturià! Jofre ja va sortir de l'estadi al migdia vestit amb la samarreta groga i a la nit el van entrevistar a la Cope com si fos una cosa molt estranya. http://www.ivoox.com/jofre-el-partido-12-ahora-audios-mp3_rf_2350301_1.html
L'entrenador (asturià) també hi va anar??? Si és així, per ell
Ricardo Rodriguez patriota català Quan vius a Girona ser independentista no és una opció, és un deure
Enveja sana des del Vallès I ja que parlem de l'entrenador, la veritat és que no ho està fent pas malament en aquest inici de temporada Tu què n'opines com a seguidor gironí? ?
En sap molt de futbol, moltissim, a vegades fa comentaris massa tècnics i tot que la premsa se li queda cara de poker. En aquest sentit un 10 doncs. Encara és aviat per avaluar la seva capacitat de gestionar un grup humà, els seus metodes de motivació etc Però vaja, de moment té bona pinta. | 0.756034 | curate | {"ca": 0.9215686274509803, "en": 0.07739938080495357, "fr": 0.0010319917440660474} | |
mc4_ca_20230418_9_100932 | My Gelendzhik Guest House Gelendzhik Rússia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Tsiolkovskogo Street 30, Gelendzhik, Gelendzhik, Rússia, 353465 - Veure al mapa
Més informació sobre My Gelendzhik Guest House
Al visitar Gelendzhik, vosté es sentirà com a casa a My Gelendzhik Guest House, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix My Gelendzhik Guest House asseguren una estada plaentera als seus clients. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa, servei de bugaderia, servei de llançadora.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable a cada habitació. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent sauna. My Gelendzhik Guest House és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Gelendzhik. | 0.811618 | curate | {"ca": 0.9406015037593985, "pt": 0.059398496240601506} | https://www.agoda.com/ca-es/my-gelendzhik-guest-house/hotel/gelendzhik-ru.html |
crawling-populars_ca_20200525_11_175664 | Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
L’1 de març, la Biblioteca de Catalunya ha posat en marxa una nova plataforma per al repositori ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) amb noves…
Copyright © 2020 El blog del CSUC. | 0.690729 | curate | {"ca": 0.8583333333333333, "en": 0.14166666666666666} | : /?tag=arxiu-de-revistes-catalanes-antigues |
macocu_ca_20230731_6_129876 | Serveis Públics d'Ocupació
Les polítiques actives d'ocupació estan transferides a les Comunitats Autònomes. A Ceuta i Melilla les gestiona SEPE. | 0.593604 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_35189 | Des de Bellaterra 2009, informació global sense ànim de lucre. Facta Non Verba X Bellaterra (Vallès Occidental)
Feeds:
Entrades
Comentaris
Archive for 3/11/2019
BELLATERRA CULTURA: [Vídeos] Forty Miles en directe a l’arrosada popular del Cafè del Turó de Sant Pau de Bellaterra
Posted in Bellaterra on 3 Novembre 2019|
LLUIS TORRES[Videos i foto de Bellaterra. Cat]
Arrosada popular al Cafè del Turó de Sant Pau farcit amb la música en directe del duo musical Forty Miles. Menjador ple de gom a gom per les veïnes i veïns que han gaudit d’un diumenge gastronòmic inolvidable.
Actuació en directe del duo musical Forty Miles al Cafè del Turó de Sant Pau|BELLATERRA. CAT
Veïnes i veïns de Bellaterra entaulats al Cafè del Turó amb un peu farcit de Halloween|BELLATERRA. CAT
Taula de Veïnes i Veïns de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Bellaterra. Cat ha assistit a l’arrosada popular del Cafè del Turó de Sant Pau de Bellaterra. Ens hem trobat un menjador ple de gom a gom i un ambient familiar com no hem vist des de l’última festa menor i major 2019.
S’ha de valorar i felicitar els esforços personals i profesionals que estan fent Eli Fernàndez i el seu equip, aportant una línia gastronòmica amb uns preus molt honestos, que segur els hi donarà una bona trajectòria en el dia a dia.
Read Full Post »
BELLATERRA ECOLÒGICA: Visitem Expoelèctric de Barcelona, que avui diumenge segueix a l’Arc de Trionf
Posted in Bellaterra, tagged Ecologia, Expoelèctric 2019, Medi Ambient on 3 Novembre 2019|
[Galeria de fotos de Bellaterra. Cat]
LLUÍS TORRES
Bellaterr. Cat va visitar ahir dissabte la Fira Expoelèctric, situada a l’Arc de Trionf de Barcelona, un esdeveniment gratuït i per a tots els públics, que avui diumenge tancarà la seva interesant exposició gratuïta per tots els públics.
Bellaterra és amant de la natura i el medi ambient, i és per això que aquest any ha contractat mes de 50 instal·lacions fotovoltaiques, un 5% de les seves cases.
Com cada any, a Expoelèctric, els assistents també poden gaudir de múltiples activitats totalment gratuïtes i per a tota la família.
Gràcies a l’Expotest, els visitants tenen l’oportunitat d’experimentar de primera mà la sensació de conduir els nous models elèctrics i híbrids endollables de les marques del sector en un recorregut en trànsit obert a la zona de Test & Drive.
També hi haurà lloc per als e-Col·loquis, l’espai de debat moderat per experts on els ciutadans podran resoldre dubtes sobre el vehicle elèctric, les bateries i l’autoconsum fotovoltaic, tot en un format obert i pròxim. I tothom qui ho vulgui també podrà entrar a l’e-Casa, “la llar eficient endollada al vehicle elèctric”, impulsada per l’ICAEN, on es podrà experimentar de primera mà com aquesta llar s’abasteix amb l’energia del sol i la que li proporciona el vehicle elèctric. | 0.687997 | curate | {"ca": 0.8717391304347826, "it": 0.021014492753623187, "en": 0.059782608695652176, "es": 0.034420289855072464, "kn": 0.003260869565217391, "pt": 0.003985507246376811, "fr": 0.005797101449275362} | https://bellaterra.cat/2019/11/03/ |
mc4_ca_20230418_18_46815 | Brother MFC-J1300DW escàner Controlador i programari | VueScan
Conductor Brother MFC-J1300DW escàner
Voleu seguir utilitzant el vostre Brother MFC-J1300DW a Windows 10
Es va invertir l'enginyeria del conductor Brother MFC-J1300DW i la va incloure a VueScan perquè pugueu seguir utilitzant el vostre escàner antic.
Informació Tècnica Brother MFC-J1300DW
VueScan és compatible amb el Brother MFC-J1300DW a Windows x86, Windows x64, Windows RT, Windows 10 ARM, Mac OS X i Linux. | 0.712425 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.hamrick.com/ca/vuescan/brother-mfc-j1300dw-controlador.html |
mc4_ca_20230418_18_174346 | En Melcior aspira a ser "el nen més saberut", però haurà de demostrar els seus coneixements sobre els peus. Un llibre dintre d'un llibre, amb descobriments sorprenents sobre aquesta part tan important del nostre cos. | 0.676991 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.kalandraka.com/ca/nc/buscador/resultados/?keyword=pero&books_list%5Bbooks_list_books_list%5D%5Bpage%5D=1 |
mc4_ca_20230418_9_633880 | Grups d'Ajuda Mútua Online | Lliga Contra el Càncer | Comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre
La tecnologia, si en fem un bon ús, té moltes coses positives. Una d'elles és que ens permet estar connectats des de qualsevol lloc amb qualsevol persona del món.
Per aquest motiu, encetem el programa de Grups d'Ajuda Mútua Online.
➡️Obert a tothom
➡️Aforament fins a 10 persones
➡️Més informació: 977.23.24.24
Les sessions online programades per aquest juliol i agost dels Grups d'Ajuda Mútua
➡️16 de juliol
➡️13 d'agost
És imprescindible realitzar inscripció trucant al 977 23 24 24 | 0.708718 | curate | {"ca": 0.9719298245614035, "sv": 0.028070175438596492} | https://www.lligacontraelcancer.cat/cat/noticies/1104/grups-dajuda-mutua-online |
crawling-populars_ca_20200525_13_26958 | Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El ple municipal del mes de maig, celebrat aquest dimarts, s’ha allargat més de sis hores. En aquest temps, s’han discutit una quinzena de dictàments. Els resultats més destacats són els següents:
El ple va donar-se per assabentat de la petició d’Antonio Vega per passar del grup municipal del PP a regidor no adscrit. Vega va creuar la bancada, seient en un extrem dels espais ocupats habitualment pels regidors de l’equip de govern. Vega va intervenir diverses vegades durant el Ple i es va desmarcar molt poques vegades del sentit de vot que va fer el grup del PP durant el Ple. Ni el portaveu dels conservadors, Esteban Gesa, ni la regidora, Cuca Santos, ni el mateix Vega, van fer cap menció a la nova situació ni el problema intern del PP.
Com ja va fer l’any passat, Iniciativa per Catalunya Verds va permetre l’actualització de les tarifes de les escoles bressol municipals. Pujaran un 2,7 per cent de mitjana. L’any passat es va establir l’anomenada tarificació social i aquest any s’ha continuat en la mateixa línia i arguments. Així, les famílies paguen en funció de la renda, malgrat que algunes formacions com Entesa i EUiA consideren que les tarifes són abusives per a les famílies amb menys recursos. El regidor d’Educació, Ramon Burguès, va carregar (com és habitual) contra les retallades en educació de la Generalitat.
Amb el cas Mercuri encara molt latent, tots els grups de l’oposició (CiU, PP, Entesa, ICV, EUiA i ara també el regidor Vega) van tombar un canvi en la plantilla municipal. El govern socialista volia amortitzar unes places i crear-ne algunes de lliure disposició per adequar-se al nou cartipàs i a l’estructura municipal impulsada per l’alcalde, Juan Carlos Sánchez. No serà així. La votació del PP, i també d’Antonio Vega, contra els canvis van sorprendre el PSC i bona part de l’oposició.
El Ple va aprovar llogar un soterrani a l’empresa concessionària de la neteja viària, SMATSA. Està ubicat al carrer Blasco de Garay, al Centre. Pagaran 24.000 euros per any, un preu que ha provocat crítiques de l’oposició per massa baix. Així mateix, CiU i EUiA temen molèsties als veïns i a la mobilitat. El regidor d’Urbanisme, Josep Ayuso, va assegurar que s’instal·laran 13 miniescombradores, entre 10 i 20 vehicles elèctrics, dues furgonetes i 70 carretons manuals, entre altres. “És una millora pel servei que evitarà desplaçaments d’aquests treballadors de la seu de l’empresa al Centre”, diu Ayuso.
El PSC, CiU i EUiA van aprovar la moció dels nacionalistes per racionalitzar les estructures de participació a la ciutat. ICV, l’Entesa i el regidor Vega van votar-hi en contra. La moció assegura que cal potenciar els consells de districte o el Consell de Ciutat i demana replantejar els consells de participació sectorials (per exemple, el de la Gent Gran, la Salut, l’Habitatge, la Solidaritat…). Sabadell té set consells de districte i una dotzena de consells sectorials.
La moció d’EUiA per retirar la foto del Rei i deixar una foto de carnet es va rebutjar, tot i que va ser dolcificada. Finalment, proposaven moure el retrat de Joan Carles I de Borbó a un lloc més discret del que ara ocupa.
EUiA, ICV i l’Entesa van votar a favor. El PP va votar en contra, com el regidor Vega, recordant la legalitat. CiU s’hi va abstenir. El portaveu socialista, Ramon Burguès, va assegurar que “l’Ajuntament ha de representar tothom i ser curòs amb la diversitat d’opinions”. També va recordar que cal complir les lleis.
EUiA, en canvi, ha aconseguit aprovar amb el suport dels 27 regidors una proposta instant a les entitats financeres a pagar les despeses de comunitat dels habitatges que han quedat en les seves mans després d’un procés d’execució hipotecària. Sovint els bancs, i també els promotors, no paguen les quotes, dificultant el manteniment de les comunitats de veïns.
La moció d’Entesa per Sabadell perquè la Generalitat torni una finca municipal cedida de forma temporal als Mossos d’Esquadra no va prosperar. La finca s’utilitza perquè els agents aparquin quan van a treballar al Complex Egara. Va ser cedida fins l’any 2008, però ni ha estat tornada ni s’ha avançat en un acord.
El regidor d’Urbanisme, Josep Ayuso, va assegurar que es treballava en un acord amb la Generalitat perquè continuin ocupant l’espai a canvi de material i altres productes “en espècies”. “Si fem un nou conveni el problema es farà etern, cal que tornin a la ciutat l’espai”, va dir la portaveu de l’Entesa, Virgínia Domínguez.
Només CiU i PP, que veuen el projecte de Renda Mínima Garantida gairebé com un brindis al sol, van votar en contra de la moció d’ICV per donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular a favor de que es garanteixi una renda mínima de ciudadania.
El de maig ha estat el tercer ple ordinari amb Juan Carlos Sánchez com a alcalde. Al març, Manuel Bustos no hi va assistir, al·legant un problema de salut. El mes d’abril, va assistir només a la part propositiva i va marxar quan començaven les mocions (que proposa l’oposició). Al maig, Bustos ha aguantat les sis hores llargues de ple com la resta de regidors, entre ells, Paco Bustos i Joan Manau, també imputats per Mercuri.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. | 0.837681 | curate | {"ca": 1.0} | : /sabadell/el-ple-de-sabadell-en-109-claus/ |
mc4_ca_20230418_3_500891 | Apartment Estelline No 3 Ovronnaz Suïssa - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Apartment Estelline No 3Ovronnaz, Ovronnaz, Suïssa - Veure al mapaApartment Estelline No 3Veure més fotosVeure més fotosVeure totes les 18 fotos
Al visitar Leytron, vosté es sentirà com a casa a Estelline Apartments, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A Estelline Apartments, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Leytron, el Estelline Apartments és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Cal que informeu el Apartment Estelline No 3 de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. Cal abonar l’import total de la reserva abans de l’arribada. Interhome t'enviarà una confirmació amb tota la informació del pagament. Un cop hagin rebut el pagament, t'enviaran un e-mail amb les dades de l’establiment, com ara l’adreça i el lloc on has de recollir les claus. En arribar, cal abonar un dipòsit de 300 CHF per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament. | 0.830593 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-estelline-no-3/hotel/ovronnaz-ch.html |
mc4_ca_20230418_17_328730 | PROTEGIR-SE DEL SOL AL FUTBOL | MCF – MUTUALITAT CATALANA DE FUTBOLISTES
Per MCF · 20 juny, 2019
Els raigs ultraviolats són un enemic silenciós per a el nostre salut, i els futbolistes estan entre les persones que reben més radiació solar per les condicions de la seva pràctica esportiva.
De nen a la joventut, reben un 70,0% o 80% de raigs ultraviolats que s’acumularan al llarg de la vida, però un jugador professional, per exemple, perllonga fins a la seva vida adulta aquesta exposició perquè entrena i juga a l’aire lliure.
Això converteix al futbolista en un subjecte amb més risc de patir malalties de pell com taques a la pell, disminució de defenses, envelliment prematur, alteracions d’ADN, tumors cutanis, fins i to, càncer; a més es poden presentar quadres de cataractes als ulls, perquè els raigs afecten els ulls.
Aquestes afeccions no es manifesten d’un dia per l’altra. L’efecte dels raigs ultraviolats és acumulatiu. Per exemple, un futbolista pot presentar conseqüències a l’hora de retirar-se, als 35 o 40 anys.
Amb el canvi climàtic, rebem més quantitat de radiació solar entre l’horari comprès entre les 10.00 i les 16.00 hores, hores on la precaució ha de ser màxima i la protecció de la nostra pell també. En aquest horari no és recomanable jugar a futbol de cap de les maneres. Pateixen els jugadors i també el públic assistent als partits. El millor horari per jugar partits de futbol a l’estiu, és a partir de les 19.00 hores.
I, com sempre recomanem des de la Mutualitat Catalana de Futbolistes, no ens podem d’oblidar de la hidratació. Hem de mantenir el nostre cos hidratat i més si fem esport amb condicions de molt de sol. | 0.848615 | curate | {"es": 0.04390243902439024, "ca": 0.9560975609756097} | http://www.mcf.cat/wp_mcf/2019/06/20/protegir-se-del-sol-al-futbol/ |
mc4_ca_20230418_0_472384 | 48 equips jugaran al Torneig de Futbol Casteller a Berga el febrer - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
48 equips jugaran al Torneig de Futbol Casteller a Berga el febrer
Les inscripcions s'obriran dilluns que ve a les 8 del matí i el període es tancarà divendres a la nit
Els Castellers de Berga han participat als tornejos els darrers anys castellers de berga
Els Castellers de Berga han participat als tornejos els darrers anys
48 equips representants de colles castelleres seran el 23 i 24 de febrer, a Berga, per participar al Torneig de Futbol Casteller. Dilluns a les 8 del matí s'obriran les inscripcions per participar a la 18a edició del certamen mitjançant el web oficial www.torneig.castellersdeberga.cat. El període d'inscripció finalitza divendres que ve, 14 de desembre, a les 12 de la nit.
D'acord amb la normativa bàsica de participació al Torneig Casteller, es demana que les colles castelleres participants hagin fet més de 10 actuacions castelleres pures el 2018 (3 colles amb 3 rondes de castells i un pilar cadascuna), que estiguin inscrites a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i que estiguin a dins de l'àmbit administratiu de la Generalitat de Catalunya, Així doncs, per aquesta via hi ha 61 colles que s'hi poden inscriure. De les que no són a dins de l'àmbit administratiu de la Generalitat de Catalunya, la normativa bàsica de participació al Torneig Casteller estableix que en poden ser fins a un màxim de 4. Per acabar, s'estableixen unes colles de mèrit, que tenen la seva participació assegurada si així ho desitgen i completen la inscripció. Són les 2 últimes organitzadores, a més de l'organitzadora de l'edició d'enguany, les vencedores de la Competició Esportiva de les últimes tres edicions i les vencedores de la Competició a la Millor Afició de les últimes tres edicions.
El màxim d'equips participants és de 48. Si hi ha més de 48 inscrits es farà un sorteig públic per determinar quins equips jugaran. L'ordre en què s'hagi fet la inscripció no condiciona a l'hora de tenir més o menys opcions al sorteig. Abans de Nadal, es farà pública la llista definitiva de les colles participants. És previst que el torneig porti unes 1.500 persones, durant un cap de setmana, a la capital del Berguedà. L'esdeveniment està organitzat pels Castellers de Berga i l'Ajuntament de Berga.
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, visita centres educatius de Manresa i el Bages.
Gaudir del Nadal sense arruïnar la dieta.
Tradició, atracció i sort: o com portar roba interior vermella per Nadal. | 0.846442 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.regio7.cat/bergueda-setmanal/2018/12/08/48-equips-jugaran-al-torneig/514524.html |
oscar-2201_ca_20230904_10_159855 | Aquest lloc utilitza cookies pròpies de tercers per oferir-te una millor experiència d'usuari. Per obtenir més informació sobre aquestes cookies i el processament de dades personals consulta la nostra Política de Privacitat i Cookies. Pots acceptar totes les cookies polsant ACCEPTAR o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant aquí.
ACCEPTAR I CONTINUAR
Inici
Vinila2
Serveis
Consumibles
Treballs
Situació
Contacte
Toggle Navigation
Inici
Vinila2
Serveis
Consumibles
Treballs
Situació
Contacte
Especialistes en retolació comercial
+ INFO
Impressió digital en petit i gran format
+ INFO
Impremta d'arts gràfiques, disseny i decoració
+ INFO
Retolació comercial a Santa Perpètua de Mogoda
Retolació comercial
Retolació comercial
Impressió de vinils, lones o paper pintat. A Vinila2 realitzem retolació de vehicles i retolació comercial de façanes o aparadors.
Impressió digital
Impressió digital
Des de targetes o flyers, fins a revistes o carpetes, tindràs tota la papereria del teu negoci al millor preu, en un servei professional i de qualitat.
Decoració
Decoració
Realitzem vinils decoratius, fotollenços i serveis gràfics en serigrafia i impressió d'alta qualitat. Vols un disseny concret? Consulta'ns
Serigrafia tèxtil
Serigrafia tèxtil
Serigrafia i sublimació tèxtil, en vinils fets a mida, si busques un servei de serigrafia tèxtil pel Vallès, només has de trucar-nos i demanar-nos pressupost.
Serveis gràfics al Vallès
Benvingut a Vinila2, una impremta a Santa Perpètua de Mogoda especialitzada per oferir solucions professionals en impressió digital i retolació comercial.
A VINILA2 ens dediquem al disseny, producció i muntatge de tot tipus de rètols, treballs de retolació i d'impressió digital-offset.
L'objectiu de la nostra impremta a Santa Perpètua de Mogoda és poder oferir un servei integral a cada client, des del disseny fins a la fabricació, lliurament i muntatge a domicili.
Una imatge val més que mil paraules i per això, la imatge que veus en un negoci determina el seu èxit o fracàs. Des de VINILA2 volem que la teva empresa tingui una llarga trajectòria.
DISSENY, FABRICACIÓ I INSTAL•LACIÓ.
EL SERVEI QUE EL TEU NEGOCI DEMANDA, AMB QUALITAT I RAPIDESA.
TREBALLS PER TOTA CATALUNYA. CONSULTA PRESSUPOST.
Vinils decoratius i serveis de retolació a Barcelona
Imatges de serveis de retolació i vinils decoratius de Vinila2
Qualitat, disseny i rapidesa per tots els lliuraments
A Arts Gràfiques Vinila2 som especialistes en impressió i retolació comercial a Santa Perpètua de Mogoda i a tot el Vallès, a Barcelona
SERVEIS D'IMPRESSIÓ I RETOLACIÓ COMERCIAL
Proporcionem un servei integral per cada empresa o client particular, perquè obtingui el disseny, la impressió i instal·lació en retolació comercial, vinils decoratius, papereria corporativa o dissenys gràfics per campanyes publicitàries. Mostrarem les seves idees, plasmades amb qualitat tècnica, disseny i impacte visual.
IMPRESSIÓ-RETOLACIÓ
DISSENY GRÀFIC
DECORACIÓ
IMPRESSIÓ DIGITAL/OFFSET
Contingut inactiu fins a l´acceptació de les cookies de màrqueting. Per visualitzar correctament, accedeix a la configuració i activa la cookie específica.
VINILA2
Serveis Gràfics
C/ Casal dels Mogoda 36, local 7,
Santa Perpètua de Mogoda, 08130 , (Barcelona )
93 11 99 593
666 57 40 60
vinila2vinila2.es
Inici
Avís Legal
Política de cookies
Política de Privacitat
Política de Cookies i Configuració
Mitjançant aquest panell de configuració de Cookies, l’usuari podrà conèixer amb quina finalitat s’utilitza les cookies, disposa també de la possibilitat de configurar-les per acceptar o rebutjar de forma total o parcial la seva utilització i a més obtindrà informació addicional per a conèixer informació completa sobre el seu significat, configuració, finalitats i drets... [Llegir més]
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de terceres entitats, amb la finalitat de brindar una experiència de navegació satisfactòria per a l’usuari, realitzar mètriques i estadístiques, així com accions de màrqueting. Si l’usuari no està d’acord amb alguna de les finalitats, pot personalitzar les opcions des d’aquesta política... [Llegir menys]
L’usuari, permet la utilització i instal·lació de les cookies amb les següents finalitats:
Cookies Tècniques
Sempre habilitat
Es tracta de cookies pròpies amb una finalitat exclusivament tècnica, que no recapten, ni cedeixen cap dada de caràcter personal de l’usuari sense el seu consentiment i no s’utilitzen per recollir informació, ni registra les adreces IP d’accés, ni comportaments de navegació. Es tracta d’unes cookies necessàries i imprescindibles, i tenen la finalitat de poder oferir el servei a l’usuari d’aquest lloc web, amb l’objectiu de facilitar la seva utilització de les diferents opcions i serveis que en ella existeixen, com per exemple, la mateixa gestió de les cookies.
Cookies de preferències
Rebutjar
Acceptar
Es tracta de cookies que permeten personalitzar les funcions o continguts del lloc web en funció de les dades obtingudes del navegador, com per exemple l’idioma. La no utilització d’aquestes cookies, impedirà emmagatzemar dades de preferències per a futures visites, podent fer que l’experiència del lloc web sigui menys funcional o satisfactòria, però no afectarà el seu funcionament.
Cookies d’estadístiques
Rebutjar
Acceptar
Amb la finalitat d’oferir el millor servei a l’usuari i amb l’objectiu de facilitar la utilització del lloc web, s’analitzen el nombre de pàgines visitades, així com l’activitat dels visitants i la seva freqüència d’utilització. A aquests efectes s’elaborarà informació estadística anònima, elaborada amb l’objectiu d’analitzar l’activitat dels usuaris dins del loc web, mesurar el tràfic i el rendiment de la web, obtenir mesuraments i oferir unes millors prestacions futures.
Cookies de màrqueting
Rebutjar
Acceptar
Permeten oferir a l’usuari continguts i publicitat apropiada en el lloc web i plataformes socials en funció dels seus gustos i preferències de navegació, podent crear un perfil sobre vostè i els seus interessos, amb l’objectiu de mostrar-li el contingut personalitzat.
A més, aquest lloc web pot disposar d’enllaços a llocs web de tercers, les polítiques de privacitat, polítiques de cookies i textos legals, són aliens al titular del present lloc web. En accedir a aquests llocs web mitjançant els enllaços esmentats, l’usuari és lliure de decidir si accepta o rebutja els apartats esmentats. | 0.630815 | curate | {"ca": 0.9198218262806236, "en": 0.021158129175946547, "it": 0.0049315940184537065, "pt": 0.003977091950365892, "fr": 0.014158447343302577, "sk": 0.005408845052497614, "es": 0.018294622971683105, "fa": 0.0011135857461024498, "oc": 0.007317849188673242, "sv": 0.003818008272351257} | http://www.vinila2shop.es/ |
mc4_ca_20230418_16_34914 | Intercontinental Residence Saigon Ciutat Ho Chi Minh Vietnam - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Descompte a Intercontinental Residence Saigon
Corner Nguyen Du St &, Districte 1, Ciutat Ho Chi Minh, Vietnam, 70000 - Excel·lent ubicació - Veure al mapa
Excel·lent 8,9 (503 comentaris)
Excel·lent 8,9 (4222 comentaris)
Més informació sobre Intercontinental Residence Saigon
Convenientment situat a Ciutat Ho Chi Minh, Intercontinental Residence Saigon és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. No és menys excepcional el fàcil accés que té l'hotel a les incontables atraccions i llocs d'interès de la ciutat com Kumho Plaza, Cinema Diamond Plaza, La Dame The Leather Boutique.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Intercontinental Residence Saigon asseguren una estada plaentera als seus clients. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, instal.lacions per a minusvàl.lids, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, servei d'habitacions.
L'ambient de Intercontinental Residence Saigon es reflexa en cada habitació. aire condicionat, escriptori, telèfon, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com sauna, piscina exterior, spa, massatge. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Intercontinental Residence Saigon.
Barri Xinès - 5,89 km
Museo de los Vestigis de la Guerra de Vietnam - 860 m
Oficina de Correus Central - 200 m
Carrer Pham Ngu Lao - 1,59 km
Basílica de Notre-Dame de Saigon - 250 m
Parc Cong Vien Van Hoa - 280 m
Comentaris d'Agoda (101)Comentaris de Booking.com (93)
Tots els tipus de viatgers (101)Viatger de Negocis (34)Parelles (24)Viatgers en solitari (9)Famílies amb infants petits (19)Famílies amb infants grans (8)Grups (7) | 0.782223 | curate | {"ca": 0.8559878726629611, "en": 0.06467913087417888, "es": 0.06417382516422436, "fr": 0.015159171298635674} | https://www.agoda.com/ca-es/intercontinental-residence-saigon/hotel/ho-chi-minh-city-vn.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_327782 | Construïm és un projecte per fer una diagnosi de civisme i valors a tot Catalunya impulsat per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un procés d’anàlisi i reflexió del civisme a Catalunya amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya que pretén construir el futur a través de la introducció d’iniciatives i canvis en les polítiques del Govern que fomentin el civisme, generant oportunitats i confiança mútua en les relacions, tant públiques com privades, entre ciutadans i ciutadanes.
Aquest projecte té com a primera fase un procés de participació per donar veu a la ciutadania sobre els hàbits i comportaments positius que inspiren la convivència a Catalunya i poder d’aquesta manera fer una fotografia actual que ens permeti visualitzar col·lectivament com ens relacionem i quin futur volem compartir entre tots i totes. I que posteriorment, es complementarà amb una enquesta elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya.
En aquesta primera fase de Construïm, com a procés transversal que té en compte la riquesa i la diversitat social i territorial de Catalunya, farem tallers participatius per 36 nuclis poblacionals i un d’ells serà al Districte de l’Eixample de Barcelona, el 13 de desembre de 18.30h a 21.00h al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs (carrer de Roger de Llúria 155, entresòl 1a).
Durant un temps aproximat de dues hores, d’una manera lúdica, els participants podran fer la seva contribució i donar la seva visió de la Catalunya que volem. Aquestes sessions són obertes a tothom que hi vulgui participar, prèvia confirmació a l'adreça electrònica [email protected].
AFEGEIX AL CALENDARI
iCalendar Outlook Google
patrocini i publicitat
infocolpis
Envia’ns el teu correu electrònic si vols rebre el butlletí del Col·legi
He llegit i accepto la Política de Privacitat, l'avís legal i l'enviament de l'Infocolpis
Responsable
COL·LEGI DE PROFESSIONALS DE LA CIÈNCIA POLÍTICA I DE LA SOCIOLOGIA DE CATALUNYA
Finalitat
Oferir els serveis i la informació sol·licitades al Colpis.
Legitimació
Consentiment de l’interessat/da.
Destinataris
Les dades no seran cedides a tercers, excepte en els casos en què hi hagi una obligació legal.
Drets
Accedir, rectificar i suprimir les seves dades.
Informació addicional
Pot consultar la informació detallada sobre la nostra política de privacitat en el següent enllaç.
Segueix-nos
Segueix-nos
Segueix-nos
Segueix-nos
Segueix-nos
Roger de Llúria, 155-157
entresòl 1a
(08037) Barcelona
T: 932 414 122
[email protected]
contacta
Youtube del Col·legi
Si no et vols perdre cap de les novetats, subscriu-te al nostre canal Colpis Catalunya
Twitter del Col·legi
Tweets @ColpisCat
Diseño y desarrollo web Ixole
Portal de transparència | Política de Privacitat | Avís legal | Política de Cookies
Portal de Transparència | Privacitat | Avís legal | Cookies
Diseño y desarrollo web Ixole
Gestionar el consentimient de les cookies
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o l'accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques .
Preferencias Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadístiques Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístiques. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu Proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing Marketing
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars. | 0.653259 | curate | {"ca": 0.7872772388901421, "en": 0.018046469659372885, "it": 0.006090683510038349, "fr": 0.0024813895781637717, "pt": 0.03586735844800361, "es": 0.14414617640424093, "sv": 0.0011279043537108053, "de": 0.003158132190390255, "eb": 0.0018046469659372885} | https://www.colpis.cat/agenda/fitxa/374/sessio-proces-participatiu-de-construim/ |
mc4_ca_20230418_16_176848 | Sortides – Institut La Serreta [ Rubí ]
Jaume Gisbert 2n ESO, ESO, General..., Sortides 19 de juny de 2018 19 de juny de 2018
Aquesta setmana alguns dels alumnes de 2n d’ESO van de colònies a la casa “El Clar del Bosc” per fer el crèdit de síntesi d’aquest curs 2017-’18. Una jornada molt enriquidora pel nostre alumnat.
Joan Valldeperas 1r ESO, 3r ESO, Departaments, Edu_Fisica, Educació Física, Sortides 17 de març de 2017 21 de març de 2018
Física al Parc
Montse Mas 4t ESO, Ciències de la Natura, Científic, Sortides 21 de desembre de 2016 21 de desembre de 2016
El passat dijous 15 de desembre, els alumnes de 4t d’ESO que fan l’optativa de física i química, van fer una sortida al Tibidabo on primer van estudiar la física que hi ha darrere les atraccions i després hi van pujar. Van començar treballant conceptes com la fricció i l’energia cinètica al tren Tibidabo Express, seguidament en els autos de xoc van tractar del transport de l’electricitat i els impactes. Van continuar amb el vaixell pirata i l’Hurakan on van analitzar els engranatges i els sistemes de subjecció. Finalment a la muntanya russa van analitzar els sistemes de tracció i les variacions d’energia potencial. La sortida va ser molt interessant i els alumnes van aprendre moltes coses però sobretot s’ho van passar molt bé a les atraccions.
SORTIDA ATLETISME 4rt ESO
Joan Valldeperas 4t ESO, Educació Física, Sortides 22 de juny de 2016 7 de febrer de 2017
El passat 15 d’abril alumnes de 4rt de ESO van realitzar una sortida, amb la finalitat de poder posar en pràctica els continguts treballats a la matèria d’EF.
Va ser una sortida molt interessant organitzada des del departament d’educació física a les pistes d’atletisme de cobertes de sabadell.
Crèdit de Síntesi de 3r
padu 3r ESO, Sortides 15 de juny de 2016 11 de setembre de 2016
Els nostres alumnes han treballat durant una setmana sobre la temàtica de l’evolució de la ciutat de Barcelona al llarg de la història. Els alumnes repartits per àmbits, van analitzar l’evolució arquitectònica de diferents barris i van posar en pràctica tot el que han après des de les diferents assignatures impartides durant el curs. | 0.805905 | curate | {"ro": 0.018258426966292134, "ca": 0.9700374531835206, "pl": 0.011704119850187267} | http://www.institutlaserreta.com/web/wp/category/sortides/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_128635 | En aquest apartat «Treballs acadèmics» es recullen una sèrie de recomanacions i recursos que poden ser útils per redactar, especialment, treballs finals de grau (TFG), treballs finals de màster (TFM) i tesis doctorals.
Cal tenir en compte que, d’una banda, aquests tipus de textos sovint s’han d’ajustar a normatives internes de cada centre (TFG) o màster (TFM), o generals de la UB (tesis), que en alguns casos també estableixen uns mínims criteris pel que fa a l’estructuració i redacció d’aquests documents. I, de l’altra, que són treballs elaborats sempre sota la supervisió de professorat (tutors o directors, segons el cas), que també pot donar indicacions per a la redacció dels textos. Per tant, els criteris que es presenten a continuació han de tenir en compte aquest marc de referència.
Els treballs acadèmics comparteixen molts trets, tot i la variabilitat que hi pot haver segons el tipus de treball i l’àmbit d’especialitat a què pertanyi.
Són textos especialitzats, pel que fa a la temàtica, i això té conseqüències en l’ús de terminologia.
Són textos amb una funció bàsicament argumentativa: ja sigui per donar compte dels objectius definits, ja sigui per validar les hipòtesis de treball, si és el cas.
Són textos adreçats a destinataris especialitzats: els més immediats, el professorat que jutja el treball i, en darrer terme, la comunitat universitària i el públic especialitzat. Aquest fet té implicacions en la informació seleccionada, atès que hi ha molt coneixement compartit que fa que determinades informacions puguin ser innecessàries. Trobar l’equilibri en aquest punt és un dels reptes en la redacció dels treballs acadèmics.
Són textos escrits, que segueixen unes convencions determinades. Fins i tot quan s’acompanyen de presentacions orals, aquestes acostumen a requerir un suport escrit (pòster, diapositives, etc. ).
Són textos en què l’autor del text ha de ser objectiu i tenir poc protagonisme, i això es reflecteix en la tendència a la impersonalitat. I a la vegada són textos en què surten moltes veus. En tot moment s’ha de saber qui diu què: si és l’autor del treball o si són altres autors (en forma de citacions textuals o paràfrasis), i en aquest cas les fonts han de ser explícites i estar ben referenciades. Cal ser molt curós per evitar el plagi.
A continuació, doncs, es presenten alguns dels aspectes textuals, lingüístics i estilístics propis d’un treball d’aquestes característiques i se’n ressegueixen les diferents fases del procés d’elaboració:
Organització: estructura i parts del document.
Redacció, en què es posa l’èmfasi en consells generals per a una redacció de qualitat i en algunes recomanacions segons l’àmbit d’especialitat; en consideracions sobre aspectes formals i convencions, i en alguns recursos que poden ajudar a millorar la qualitat dels treballs.
Revisió.
I presentació oral, si és el cas.
Bibliografia
Com comunicar: recursos per avaluar i millorar les competències comunicatives a la universitat [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia; Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat de Girona. Servei de Llengües Modernes, 2010. <https://www.upc.edu/slt/comcomunicar/> [consulta: 26 novembre 2021].
Coromina, Eusebi; Casacuberta, Xavier; Quintana, Dolors. El treball de recerca: procés d’elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos (guia de l’estudiant). 3a ed. Vic: Eumo, 2012. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991007843569706708.
Cunha Fanego, Iria da. El trabajo de fin de grado y de máster: redacción, defensa y publicación. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2016. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991001088149706708.
Guia de redacció científica [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia. <https://www.upc.edu/slt/ca/recursos-redaccio/criteris-linguistics/guia-redaccio-cientifica-ca> [consulta: 26 novembre 2021].
Guia lingüística per a la presentació escrita i oral del treball final de grau [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/tfg> [consulta: 13 febrer 2020].
«Produir textos» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_23/tot_t23.html> [consulta: 2 juliol 2018].
Rigo, Antònia; Genescà, Gabriel. Tesis i treballs: aspectes formals. Vic: Eumo, 2000. (Llengua i text ; 4). Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991002929739706708.
Sancho Salido, Jordi. Com escriure i presentar el millor treball acadèmic: guia pràctica per a estudiants i professors. 2a ed. rev. Vic: Eumo, 2013. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/acbrpu/alma9910118.
Treballs acadèmics (TFG i TFM) [en línia]. Universitat de Barcelona. Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació. Biblioteca de Lletres, 2021. <https://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-lletres/tfgtfm> [consulta: 26 novembre 2021].
Estructura i parts del document
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
L’estructura d’un treball acadèmic pot variar segons el tipus de document (TFG, TFM o tesi) i l’àmbit d’especialitat a què pertany. Així doncs, es recomana de conèixer la normativa que regula els TFG de cada centre, els TFM de cada màster o, en el cas de les tesis, la normativa de la Universitat de Barcelona.
Tot i les diferents possibilitats, l’estructura d’un treball acadèmic ha de contenir:
Les parts preliminars amb la portada i l’índex o sumari, obligatòriament, i altres parts opcionals segons les característiques del text, com ara els agraïments, el resum i paraules clau, i la llista d’abreviacions.
El cos del treball pròpiament dit, amb una introducció i unes conclusions, al marge d’altres possibles apartats.
L’apartat de bibliografia.
I, opcionalment, els annexos.
Cada part d’un treball acadèmic ha de respectar les característiques que li són pròpies; però sempre que sigui possible ha de seguir criteris homogenis, especialment en els aspectes formals, per aconseguir la coherència, cohesió, comprensió i llegibilitat del text final.
Es recomana establir l’estructura del treball abans de començar a redactar el text, especialment per als grans apartats, i assegurar-se que segueix una exposició lògica i reflecteix la història raonada de la recerca que s’ha dut a terme.
Parts preliminars
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
En l’estructura dels treballs acadèmics, hi ha una part prèvia al cos del document, que hem anomenat parts preliminars, que pot contenir: portada, agraïments, resum i paraules clau, índex o sumari i llista d’abreviacions.
La presència de cadascuna d’aquestes parts depèn del tipus de treball acadèmic que es redacti, de la tradició de l’àmbit d’especialitat a què pertanyi i, fins i tot, de les recomanacions de cada centre. Cal remarcar, però, que tant la portada com l’índex o sumari són obligatoris.
Tot i ser les parts preliminars, es recomana de redactar-les quan ja s’ha enllestit tot el treball.
Portada
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
>
Parts preliminars
La portada d’un treball acadèmic ha de contenir la informació imprescindible per identificar-lo, com ara el títol i l’autoria; i segons el tipus de treball i les diferents normatives, s’hi ha de posar o s’aconsella d’afegir-hi altres informacions, com ara la denominació de l’ensenyament, el curs acadèmic, etc.
En els treballs finals de grau i de màster, es recomana de fer constar a la portada la informació següent, excepte que la normativa corresponent a cada centre o màster indiqui una pauta diferent:
títol del treball
nom i cognoms de l’autor
nom i cognoms del tutor
curs acadèmic o data en què es presenta
nom de l’assignatura (Treball Final de Grau o Treball Final de Màster)
denominació de l’ensenyament
Pel que fa a les tesis, la normativa de la Universitat de Barcelona estableix que s’hi faci constar, com a mínim, la informació següent:
denominació dels estudis de doctorat cursats
títol de la tesi
nom i cognoms del doctorand
nom i cognoms dels directors de tesi i del tutor
En el cas que els noms i cognoms vagin acompanyats d’un descriptor, com ara doctorand o doctoranda, tutora o tutora, director o directora, etc., cal flexionar la paraula corresponent segons el gènere que li pertoqui.
Convé tenir present, també, que tota aquesta informació s’escriu en diferents files acabades sense punt final i que cal usar correctament les majúscules segons cada cas.
Exemples de portades
Si es vol incloure el logotip de la Universitat de Barcelona, es poden utilitzar les plantilles que segueixen la imatge corporativa.
Després de la portada s’acostuma a deixar un full en blanc de cortesia. Ni aquest full ni la portada han de dur número de pàgina.
Remarques sobre el títol
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
>
Parts preliminars
>
Portada
Si el títol d’un document ocupa més d’una línia, cal tenir en compte les consideracions següents a l’hora de separar els mots a final de ratlla:
Els articles, preposicions i conjuncions han de passar a la línia següent amb la resta del títol.
Anàlisi dels arxius audiovisuals en línia
de les televisions autonòmiques espanyoles
Anàlisi dels arxius audiovisuals en línia de
les televisions autonòmiques espanyoles
Contribucions a la dependència
i dimensionalitat en còpules
Contribucions a la dependència i
dimensionalitat en còpules
Sempre que sigui possible, es recomana de mantenir junts a la mateixa ratlla els elements de sintagmes que vehiculen un únic concepte.
Anàlisi mètrica de l’edició teatral
en català entre 1947 i 1959
En els títols que inclouen puntuació forta (punt o dos punts) aquest signe es pot suprimir si no perjudica la comprensió de l’enunciat. En aquest cas, és recomanable de posar amb majúscula inicial la primera paraula de la segona part.
L’acostament a la terminologia en la formació dels científics
El cas de les ciències de la salut
L’acostament a la terminologia en la formació dels científics:
el cas de les ciències de la salut
Agraïments
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
>
Parts preliminars
En els treballs acadèmics, i especialment en les tesis doctorals, hi acostuma a haver una pàgina per als agraïments, després de la portada.
Acostuma a ser un text breu en què es dona les gràcies, d’una banda, al director o tutor (segons el tipus de treball) i, de l’altra, a les persones que han ajudat l’autor en algun aspecte. També s’hi solen incloure al final agraïments més personals no lligats a l’àmbit acadèmic.
Tenint en compte les característiques d’aquest text, acostuma a tenir un to personal i subjectiu, a diferència de la resta del treball.
Els agraïments han d’anar en un full a part, precedits del títol Agraïments. No s’hi ha de posar el número de pàgina.
Resum i paraules clau
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
>
Parts preliminars
En alguns treballs acadèmics s’hi fa constar un resum i paraules clau amb l’objectiu que el lector es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà i de facilitar la cerca documental. Es recomana de posar-los en un full a part, i sense el número de pàgina.
Resum
En aquest estudi qualitatiu s’investiga la influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. La mostra està constituïda per 24 infants, d’edats compreses entre els 5 i 6 anys, i per una mestra de 58 anys. Es fa una intervenció educativa, basada en quatre dinàmiques de grup diferents, per avaluar la seva incidència en relació amb la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. Els instruments utilitzats són de naturalesa qualitativa, concretament, l’entrevista i l’observació, que s’apliquen pre- i postintervenció per identificar possibles canvis. En els resultats, no es poden observar grans canvis quant a cohesió de grup ni a estabilitat emocional dels infants, però sí, una actitud positiva i de motivació en relació amb l’aplicació de dinàmiques de grup. La curta durada de la intervenció educativa ha estat la principal limitació d’aquesta investigació, fet pel qual no s’han pogut extreure uns resultats significatius. És per això que a les conclusions es mostren un seguit d’aspectes a tenir en compte en futurs estudis.
Paraules clau: infants, dinàmiques de grup, cohesió de grup, estabilitat emocional, educació emocional
Abstract
This is a qualitative study mainly focused on the effect of group dynamics to improve group cohesiveness and children’s emotional stability. The sample contains 24 children, aged five and six, and a 58 year-old teacher. An educational intervention based on four different group dynamics is implemented so as to assess its influence on the group cohesiveness and the children’s emotional stability. The interview and the observation are the qualitative tools that have been used in this study. They have been employed before and after the educational intervention in order to identify possible changes. The results from this research don’t provide important changes regarding group cohesiveness and emotional stability. However, a positive and motivational attitude towards the application of group dynamics has been observed. The short period of the educational intervention has been the main limitation of this study; this is the reason why meaningful results haven’t been extracted. Hence, many aspects to take into account in the future are included in the conclusions.
Keywords: infants, group dynamics, group cohesiveness, emotional stability, emotional education
Abans d’aplicar les recomanacions que s’exposen a continuació, cal consultar la normativa corresponent a cada centre o màster, i en el cas de les tesis, la normativa, especialment per a l’ús de les diferents llengües.
Resum
El resum és un text breu (d’unes 250 paraules) que ha de condensar el contingut del treball, i fer-ne ressaltar especialment els resultats o conclusions més importants o innovadors. L’objectiu principal del resum és que el lector del text es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà.
S’aconsella de redactar-lo un cop acabat el treball.
Ha d’anar precedit pel títol Resum (Abstract o Resumen, si és el cas), normalment en negreta.
El text del resum s’ha d’escriure en rodona, independentment de la llengua que es faci servir.
Es recomana que sigui concís, objectiu i impersonal.
S’aconsella de no posar-hi abreviacions ni fórmules.
Paraules clau
Les paraules clau són mots o conjunts de mots que remeten a les àrees temàtiques, idees o conceptes més rellevants que es tracten en un treball acadèmic. La finalitat de les paraules clau és facilitar la cerca en bases de dades, repositoris, etc., i també la classificació dels treballs.
Es recomana de posar-les a sota del resum corresponent.
S’aconsella de posar només les paraules clau necessàries, entre 5 i 10.
Es recomana de precedir-les per Paraules clau (Keywords o Palabras clave, si és el cas) i, a continuació, escriure-les en rodona i amb minúscula inicial (excepte si es tracta de noms propis) i separades per una coma.
Les paraules clau s’han d’escriure en la mateixa llengua en què es fa el resum.
Índex o sumari
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
>
Parts preliminars
L’índex o sumari recull els títols de les diferents parts d’un document (parts, capítols, apartats, subapartats, etc. ), precedits de la numeració corresponent, si és el cas, i seguits de la indicació de pàgina.
Aquest tipus d’índex ha d’anar precedit del títol Índex o Sumari; pot col·locar-se al començament o al final del document (tot i que en els treballs acadèmics ha d’aparèixer a l’inici) i s’aconsella que porti número de pàgina.
Alguns programes de tractament de textos permeten generar els índexs de manera automàtica. Tot i això, cal tenir en compte les recomanacions següents:
Els títols es poden sagnar seguint la numeració dels apartats del document.
La numeració i els títols de l’índex han de coincidir exactament amb la numeració i els títols dels diferents apartats de l’interior del document.
Els números de pàgina s’alineen a la dreta i no cal que els precedeixi cap abreviatura.
Entre els títols i els números de pàgina pot haver-hi una línia de punts.
En els treballs acadèmics, cal recordar que s’han d’incloure en l’índex la bibliografia i els annexos, si n’hi ha, i no s’hi han d’incloure cap de les parts preliminars del document (la portada, els agraïments, etc. ).
Convé no confondre aquest índex amb altres tipus d’índexs, com ara el de taules i il·lustracions, l’analític o l’onomàstic.
Llista d’abreviacions
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
>
Parts preliminars
En els treballs acadèmics que utilitzen un nombre important d’abreviacions, especialment de sigles, es recomana de confegir una llista per tenir-les totes a mà i poder-ne consultar el significat o desenvolupament amb més facilitat.
Aquesta llista acostuma a mostrar-se en forma de taula: l’abreviació s’introdueix a la columna esquerra i el desenvolupament a la columna dreta. Per afavorir-ne la consulta, la columna de l’esquerra amb les abreviacions s’ordena alfabèticament.
La llista ha d’anar precedida del títol Llista d’abreviacions.
Llista d’abreviacions
Abreviació
Desenvolupament
ECG
Electrocorticograma
EEG
Electroencefalograma
EEGI
Electroencefalograma intracranial
MEG
Magnetoencefalograma
PCL
Potencials de camp local
RMF
Ressonància magnètica funcional
Aquesta llista acostuma a col·locar-se al final dels textos que configuren les parts preliminars del treball acadèmic, darrere de l’índex o sumari.
Cos
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
El cos és la part central del treball i també la que presenta més variacions, segons el tipus de treball acadèmic, l’àmbit d’especialitat a què pertany, si es tracta d’un treball teòric o aplicat, si és un compendi d’articles, etc.
Així doncs, algunes de les parts que es poden trobar en el cos d’un treball acadèmic són:
la introducció o presentació
la metodologia
l’estat de la qüestió
l’anàlisi
els resultats obtinguts o la discussió
les conclusions
Tenint en compte que la introducció i les conclusions són les parts coincidents a qualsevol treball acadèmic, es fan algunes recomanacions específiques només per a aquestes dues parts. I a continuació, es presenten una sèrie de remarques generals per a tot el cos del treball.
Es recomana que, abans de començar a redactar, s’estableixi una primera estructura del cos del treball, amb apartats i subapartats, per afavorir una organització de la informació adequada i equilibrada. Tot i així, a mesura que avança la redacció es pot reconsiderar, si cal, alguna subdivisió.
S’aconsella de fer els apartats i subapartats estrictament necessaris però, en tot cas, no sobrepassar el quart nivell de divisió.
Cal tenir en compte el format dels apartats i subapartats, tant en la numeració que acompanya els títols com en el cos i la classe de lletra utilitzats.
S’ha de fer un ús coherent i sistemàtic dels diferents aspectes formals en el conjunt del cos del treball.
Introducció o presentació
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
>
Cos
La introducció o presentació és la part inicial del treball que serveix per presentar-ne la justificació o motivació, els objectius que persegueix, els supòsits de què es parteix, les hipòtesis que es volen demostrar, i fer una breu descripció de com s’estructura el treball, si és el cas.
Qualsevol treball acadèmic ha de tenir explicitats els objectius, que s’han de redactar de manera clara i concisa. Des del punt de vista lingüístic, han de començar amb un infinitiu. Es poden incloure en el text en forma d’enumeració en paràgraf a part o de forma discursiva (cas que es recomana si només n’hi ha un).
L’estudi té tres objectius específics:
Proposar un mètode d’avaluació en un camp poc estudiat.
Detectar els punts forts i les mancances dels arxius estudiats.
Definir un rànquing d’arxius en línia en funció de les seves característiques.
L’objectiu principal del treball és analitzar i avaluar les característiques dels arxius audiovisuals en línia de les televisions autonòmiques espanyoles.
En relació amb les hipòtesis, es recomana que siguin clares, verificables, objectives, comprovables i pertinents, i que estiguin ben enunciades.
Una de les hipòtesis és que la noció de col·lectiu representada nominalment pot detectar-se i identificar-se en corpus textuals a partir de l’aplicació automàtica o semiautomàtica de paràmetres lexicosintàctics i morfològics.
Tant en els objectius com en les hipòtesis s’aconsella d’utilitzar frases afirmatives.
Un cop enllestit el treball, cal revisar bé tota la introducció per assegurar-se que tot el que s’hi diu es correspon amb el que s’ha fet i exposat realment i que, per exemple, no s’han perdut pel camí objectius previstos a l’inici.
Bibliografia
«Formular una hipòtesi» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_03/tot_t03.html> [consulta: 2 juliol 2018].
Conclusions
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
>
Cos
Les conclusions han d’incloure la validació o no de les hipòtesis plantejades en la introducció del treball; han de donar compte dels aspectes més rellevants dels diversos objectius plantejats i dels resultats obtinguts; i, si és el cas, han d’apuntar possibles línies de continuïtat en la recerca.
Aquesta part ha de ser un text sintètic i breu, i no una mera repetició o paràfrasi dels principals aspectes tractats en el treball.
Bibliografia
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
La bibliografia és la part dels treballs acadèmics en què es recullen totes les fonts i referències bibliogràfiques que s’han citat dins del treball.
També s’hi poden incloure referències bibliogràfiques i fonts consultades que no surtin citades en el text, si així ho admeten les normes de cada centre o màster.
A continuació es fan una sèrie de consideracions per tenir en compte a l’hora de redactar la bibliografia.
Aquesta part ha d’anar precedida pel títol Bibliografia sense numeració.
L’apartat de bibliografia ha de dur les pàgines numerades.
Es recomana d’usar el paràgraf amb sagnia francesa per compondre la bibliografia.
Pel que fa a la manera de referenciar cada font, vegeu «La referència bibliogràfica» i Com citar i gestionar la bibliografia.
Pel que fa a la manera d’ordenar les referències, vegeu «Ordenació de referències bibliogràfiques».
Annexos
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Estructura i parts del document
Els annexos aporten materials complementaris o de suport que no s’han inclòs en el cos del treball per afavorir-ne la llegibilitat, però que permeten comprendre millor el document. Es tracta, per tant, d’una part optativa que depèn de les característiques de cada treball.
Els textos que s’inclouen en els annexos poden ser molt diversos: enquestes, estadístiques, corpus de dades, exemples, fonts de buidatge, etc.
Els annexos acostumen a anar al final del treball, després de la bibliografia. En cas que n’hi hagi més d’un, s’han de numerar correlativament i cadascun ha de començar en una nova pàgina. Els annexos han de dur número de pàgina.
Cada annex ha de portar un títol descriptiu precedit de la paraula annex, la numeració corresponent i un punt.
Annex 1. Model d’enquesta
Annex 2. Resultats del buidatge de dades (2012-2013)
Els annexos s’han de fer constar en l’índex o sumari, com una part més dels treballs acadèmics.
Dins del cos del treball, es recomana de fer al·lusió quan calgui a cadascun dels annexos (per exemple, en forma de remissió interna) perquè quedin vinculats.
Redacció
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
En aquest apartat s’ofereixen criteris i recursos per afavorir la qualitat lingüística dels treballs acadèmics en la fase de redacció.
S’hi apleguen consells per a la redacció útils, tant per millorar aspectes de llengua general com d’altres de més específics d’àmbits especialitzats. També s’hi inclouen aspectes formals (com ara el disseny de la pàgina), convencions (per exemple, l’ús de majúscules i minúscules, les abreviacions, i les referències i citacions bibliogràfiques, entre d’altres), i una selecció de recursos per a una redacció de qualitat (per exemple, diccionaris i verificadors ortogràfics).
Consells per a la redacció
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
En aquest apartat es presenten diversos criteris que convé tenir en compte mentre es redacta un treball acadèmic per aconseguir un text de qualitat. S’hi inclouen tant aspectes lingüístics generals, com aspectes més propis dels treballs acadèmics. També s’hi recullen recomanacions concretes segons l’àmbit a què pertany el document.
Per aconseguir un text de qualitat, és recomanable tenir en compte els consells de redacció següents:
Seguir l’ordre natural dels elements de la frase.
Escriure frases i paràgrafs ben cohesionats, només amb la informació necessària i rellevant.
Optar preferentment per frases afirmatives.
Limitar les construccions passives.
Usar els gerundis correctament.
Minimitzar les nominalitzacions i els possessius innecessaris.
Usar els recursos d’impersonalitat més habituals per afavorir l’objectivitat.
Estructurar les idees amb els connectors adequats.
Fer un bon ús dels signes de puntuació.
Evitar els arcaismes.
Emprar els mots amb precisió per evitar ambigüitats.
Recórrer a la terminologia adequada.
Eludir les interferències de l’anglès.
Compondre bé les remissions internes.
Deixar clar sempre qui parla: qui escriu o altres veus.
Ordre dels mots
resum
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Resum
Es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase (subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements) per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.
En el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.
En el sintagma nominal, els adjectius solen anar després del nom.
Els objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.
Cada llengua té una estructura sintàctica particular, més o menys flexible. En el cas del català, per defecte, les frases segueixen l’ordre següent; si bé alguns complements, com ara els circumstancials, acostumen a aparèixer al començament:
subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements
En general, es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase tant com sigui possible per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.
En el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.
Barcelona tenia, en el segle xii, abans de l’epidèmia, una població de 200.000 habitants.
En el capítol segon els autors exploren els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà.
Els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà, els autors els exploren en el capítol segon.
Aquesta hipòtesi manté que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.
Manté, aquesta hipòtesi, que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.
Tot i això, si s’opta de manera puntual per canviar l’ordre habitual d’alguns dels elements de la frase, cal tenir en compte que la puntuació i les duplicacions pronominals siguin correctes.
Pel que fa al sintagma nominal, també és més habitual que els adjectius vagin darrere el nom que acompanyen.
D’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el rànquing de televisions següent: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.
D’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el següent rànquing de televisions: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.
Els objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.
Els objectius del curs responen a la correcta formació dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.
Ara bé, en el cas d’alguns adjectius cal tenir en compte que el canvi de posició en modifica el significat i, fins i tot, la funció.
L’autor ha publicat articles diversos sobre aquesta qüestió [significa ‘de caràcter diferent, de distinta espècie o mena’].
L’autor ha publicat diversos articles sobre aquesta qüestió [significa ‘alguns, un cert nombre de’].
Llargada de frases i paràgrafs
resum
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Resum
Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs.
En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital, n’hi hauria prou suposant que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.
En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital —que, de fet, és inqüestionable—, n’hi hauria prou suposant —fet, d’altra banda, bastant lògic— que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.
És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si.
Quan es va decidir fer aquest treball, encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies; però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts. Malgrat tot, en l’àmbit bibliotecari, sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.
Quan es va decidir fer aquest treball encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies, però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts tot i que en l’àmbit bibliotecari sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.
La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.
Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.
Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.
Per tal d’afavorir la cohesió, la claredat i la llegibilitat dels textos, poden ser útils les recomanacions següents relatives a la redacció de frases i paràgrafs.
Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs. En conseqüència, cal evitar l’abús d’incisos, que poden dificultar la comprensió.
En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital, n’hi hauria prou suposant que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.
En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital —que, de fet, és inqüestionable—, n’hi hauria prou suposant —fet, d’altra banda, bastant lògic— que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.
És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si. En aquest sentit, cal fer un bon ús dels connectors i dels signes de puntuació.
Quan es va decidir fer aquest treball, encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies; però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts. Malgrat tot, en l’àmbit bibliotecari, sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.
Quan es va decidir fer aquest treball encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies, però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts tot i que en l’àmbit bibliotecari sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.
La normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i, en segon lloc, per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.
La normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.
La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.
L’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre, des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats. L’objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.
L’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre —des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats— i el seu objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.
Malgrat tot, s’ha d’evitar de redactar textos només amb frases simples i curtes i caure en un excés de simplicitat, especialment en documents de tipus argumentatiu com ara els treballs acadèmics.
Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.
Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.
I també evitar de fer paràgrafs frase.
Aquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius. En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.
Aquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.
En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.
Aquest treball s’estructura en quatre blocs.
Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.
En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari.
En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme.
Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.
Frases afirmatives
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Normalment, les frases afirmatives acostumen a ser més clares i entenedores que les frases negatives. Per tant, es recomana de redactar els textos en positiu, mitjançant frases afirmatives, i evitar abusar de frases negatives.
El període per presentar la sol·licitud comença el proper dia 8 de maig.
El període per presentar la sol·licitud no comença fins al proper dia 8 de maig.
Aquesta recomanació és especialment rellevant en la redacció d’objectius, d’hipòtesis, d’instruccions, etc.
L’objectiu del treball és fer una primera aproximació a la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat.
L’objectiu del treball no és fer una anàlisi exhaustiva de la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat, sinó una primera aproximació a aquesta qüestió.
La hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira hi resideix, d’una manera inconscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.
La hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira no hi resideix, d’una manera conscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.
Construccions passives
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Tot i la recomanació general de no abusar de les construccions passives, és convenient saber en quins contextos es recomana d’usar-les.
En textos de l’àmbit cientificotècnic, cal evitar especialment l’ús abusiu de les construccions passives amb ser o perifràstiques, propiciat pel fet que en anglès són molt més usuals que en català.
Segons el grau de visibilització que es vulgui donar a l’agent que expressa l’acció del verb, es pot optar per una passiva pronominal o per una construcció en veu activa.
Es van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.
Vam utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.
Dos mètodes diferents van ser utilitzats per calcular les variables.
En general, però, és preferible recórrer a la passiva pronominal per tal d’impersonalitzar i objectivar al màxim els textos.
En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.
Es reparteixen 75 μl de la barreja de reacció en sis tubs de microcentrífuga.
En textos de l’àmbit jurídic i administratiu, és recomanable de no abusar de la passiva pronominal o reflexa, perquè amaga o invisibilitza el subjecte de l’acció del verb. En aquests casos, són preferibles construccions en veu activa amb el subjecte ben explícit.
La Comissió ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.
S’ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.
En aquest mateix tipus de textos, cal evitar les construccions de participi acompanyades d’un complement precedit de la preposició per, que expressa qui fa l’acció. És preferible substituir-les per una construcció de relatiu.
en els termes que estableix aquest article
en els termes establerts per aquest article
Els casos que preveu la llei no ho inclouen.
Els casos previstos per la llei no ho inclouen.
Per a la resta d’usos de la passiva, es pot consultar la informació ampliada.
Gerundis incorrectes
resum
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Resum
Gerundi de posterioritat
Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:
L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.
L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.
Gerundi especificatiu
Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:
El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.
El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.
Hi ha usos incorrectes del gerundi, que cal evitar: el gerundi de posterioritat i el gerundi especificatiu.
Gerundi de posterioritat
Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:
L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.
L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.
La Marta Coll va estudiar medicina i va obtenir el títol l’any 2003.
La Marta Coll va estudiar medicina, obtenint el títol l’any 2003.
El rector es va aixecar de la cadira i va cloure l’acte.
El rector es va aixecar de la cadira cloent l’acte.
La Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, i és la universitat catalana més antiga.
La Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, sent la universitat catalana més antiga.
Gerundi especificatiu
Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:
S’han fet públics els estatuts que regulen la Universitat de Barcelona.
S’han fet públics els estatuts regulant la Universitat de Barcelona.
Aviat es discutirà el document que estableix els drets del PAS.
Aviat es discutirà el document establint els drets del PAS.
El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.
El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.
En canvi, quan la construcció amb gerundi equival a una oració de relatiu explicativa, l’ús del gerundi és correcte:
El doctorand, volent estar-se’n, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.
El doctorand, que se’n volia estar, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.
Així mateix, cal tenir en compte els usos del gerundi en les perífrasis verbals següents, que en alguns casos poden ser incorrectes:
anar + gerundi
continuar + gerundi
estar + gerundi
portar + gerundi
seguir + gerundi
venir + gerundi
Per a la resta d’usos del gerundi es pot consultar la informació ampliada.
Nominalitzacions
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Els treballs acadèmics són textos especialitzats que acostumen a tenir moltes nominalitzacions, bàsicament per dues raons:
Perquè contenen molta terminologia, que és bàsicament nominal.
Cal reconèixer la importància del rentatge amb sal.
Perquè són textos que persegueixen un grau important d’impersonalitat.
L’abocament de dades va fer-se en la tercera fase del projecte.
En la majoria de textos, es recomana de no abusar de les nominalitzacions perquè poden carregar en excés el text, no afavorir-ne la claredat i, fins i tot, fer feixuc el ritme del discurs. Aquesta recomanació és especialment pertinent quan aquestes formes no tenen un pes terminològic especial ni serveixen per aconseguir un text impersonal.
Ítems per comprendre millor les mostres analitzades.
Ítems per a una millor comprensió de les mostres analitzades.
Aquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per elaborar el treball.
Aquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per a l’elaboració del treball.
Sovint aquestes formes nominals van acompanyades de possessius, que encara fan més carregós el text.
L’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per obtenir-los i verificar-los.
L’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per a la seva obtenció i verificació.
Per a més informació sobre els usos no recomanables dels possessius, es pot consultar «Altres construccions que expressen possessió».
Impersonalitat
resum
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Resum
Recursos per reflectir la impersonalitat
Preferència per la tercera persona
El treball aporta noves dades sobre les orquídies.
Ús de la primera persona del plural
Vam centrifugar la mostra durant 4 min a 500 rpm.
Ús de la passiva pronominal
En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.
Ús del verb caldre
Cal considerar que la recerca s’ha dut a terme in vivo.
Ús de les formes d’imperatiu observem, tinguem en compte, suposem, etc.
Observem els resultats en la taula següent.
Ús moderat de nominalitzacions
El subclonatge de la línia cel·lular L6E9 no va obtenir els resultats esperats.
Els treballs acadèmics tenen com a finalitat descriure, argumentar, transmetre informació, etc. de la manera més objectiva possible. Això fa que el llenguatge especialitzat propi d’aquests textos tendeixi cap a la impersonalitat i la neutralitat emotiva, a diferència per exemple del llenguatge general o el literari.
Aquestes característiques es manifesten en el text amb una certa ocultació de l’autor del document, que es pot aconseguir mitjançant les estratègies següents:
Predomini de la tercera persona.
Aquest treball aporta noves dades sobre les orquídies del delta del Llobregat.
Amb aquest treball aporto noves dades sobre les orquídies del delta del Llobregat.
Les recerques dutes a terme estan directament relacionades amb el procés d’innovació empresarial dels laboratoris farmacèutics.
Ús de la primera persona del plural encara que només hi hagi un autor (recurs anomenat plural de modèstia).
Vam centrifugar la mostra durant 4 min a 5000 rpm.
Vaig centrifugar la mostra durant 4 min a 5000 rpm.
Ús de la passiva pronominal per amagar l’autor del text.
En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.
En aquest treball m’he plantejat dos objectius generals.
Es van analitzar els resultats en un microscopi de fluorescència.
Van analitzar els resultats en un microscopi de fluorescència.
S’ha observat que 75 μl de la barreja en sis tubs de microcentrífuga reaccionen.
Ús de formes verbals que eviten apel·lar a una persona determinada, com ara el verb caldre o les formes d’imperatiu observem, tinguem en compte, suposem, etc.
Cal considerar que la recerca s’ha dut a terme in vivo.
Tinguem en compte que la major part de contaminacions del cultiu són fàcilment detectables a simple vista.
Utilització de nominalitzacions en detriment de formes verbals, sempre que se’n faci un ús moderat.
El subclonatge de la línia cel·lular L6E9 a partir de la línia L6 no va obtenir els resultats esperats.
Vaig subclonar la línia cel·lular L6E9 a partir de la línia L6 i no va obtenir els resultats esperats.
Cal remarcar que tots aquests procediments poden combinar-se en el discurs, especialment en textos llargs i complexos.
Bibliografia
Gutiérrez Rodilla, Bertha M. La ciencia empieza en la palabra. Barcelona: Península, 1998, p. 35-36.
Connectors
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Els connectors són paraules o grups de paraules que donen cohesió al text i n’afavoreixen la comprensió i llegibilitat. Tenen bàsicament una doble funció: d’una banda, estructuren, organitzen i relacionen les frases, els paràgrafs i les diferents parts d’un text; i, de l’altra, permeten de veure com es distribueixen les idees al llarg d’aquest text.
Tot seguit, s’inclou una llista de connectors que no és exhaustiva, ordenats segons la funció.
Per ordenar les parts del text
Inici
Continuació
Final
abans de res
a continuació
al final
abans de tot
tot seguit
en últim lloc / en últim terme
abans (que)
després (que)
en darrer lloc / en darrer terme
en primer lloc
en segon lloc
finalment
d’entrada / per començar
posteriorment
per acabar
primer (de tot)
segon
per tancar
primerament
segonament
per fi
Per presentar la informació
a propòsit de
amb referència a
amb relació a
en el marc de
en l’àmbit de
en relació amb
en un altre ordre de coses
pel que fa a
quant a
respecte a
respecte de
No s’han d’utilitzar en relació a ni en quant a atès que són incorrectes.
Per desenvolupar o continuar explicant un tema
a més
així
així mateix
això és
altrament
com també
d’altra banda
dit d’una altra manera
efectivament
en altres paraules
en efecte
és a dir
és més
més encara
o sigui
també
Per exemplificar
a tall d’exemple
a tall de mostra
així
com a mostra
com ara
com és ara
concretament
en concret
en el cas de
en especial
en particular
especialment
n’és un bon exemple
n’és un exemple clar
particularment
per exemple (p. ex.)
per il·lustrar
per posar un exemple
un bon exemple de
una bona mostra de
No s’ha d’utilitzar l’abreviatura i. e., pròpia dels textos anglesos. És preferible fer servir p. ex.
Per fer èmfasi
cal insistir
cal destacar
cal fer esment
cal fer referència
cal recalcar
cal recordar
cal remarcar
cal subratllar
convé
de la mateixa manera
dit d’una altra manera
efectivament
en altres paraules
en altres termes
en efecte
és per això que
igualment
la idea central és
més encara
s’ha d’insistir
s’ha de destacar
s’ha de fer esment
s’ha de fer referència
s’ha de recalcar
s’ha de recordar
s’ha de remarcar
s’ha de subratllar
tal com s’ha dit
val a dir
val la pena dir
No s’ha d’utilitzar tal i com perquè és incorrecte.
Per resumir o concloure
a l’últim
a manera de
a tall de conclusió
a tall de recapitulació
al cap i a la fi
al capdavall
amb tot plegat
breument
com a conclusió
com a resum
comptat i debatut
concloent
de fet
de manera genèrica
de manera global
en conclusió
en conjunt
en darrer terme
en definitiva
en general
en poques paraules
en suma
en resum
fet i fet
finalment
globalment
per acabar
per concloure
per fi
recapitulant
resumint
tot plegat
No s’ha d’utilitzar per últim perquè és incorrecte.
Per unir elements (connectors copulatius)
així com
com també
i
i també
ni
o
No s’ha d’utilitzar així com també perquè és redundant.
Per distribuir els elements (connectors distributius)
ara… ara
bé… bé
d’un costat… i de l’altre
d’una banda… i de l’altra
d’una part… i de l’altra
ja sigui… ja sigui
ni… ni
no només… sinó
no només… sinó que
no només… sinó també
no solament… sinó
no solament… sinó que
no solament… sinó també
no sols… sinó
no sols… sinó que
no sols… sinó també
o… o
o bé… o bé
per un costat… i per l’altre
per una banda… i per l’altra
per una part… i per l’altra
tant… com
Per expressar causa (connectors causals)
a causa de
amb motiu de
atès/atesa/atesos/ateses
atès que
com que
com sigui que
considerant que
gràcies a
ja que
pel fet que
per aquest motiu
per aquesta raó
per causa de
per causa que
per culpa de
per raó de
perquè
No s’ha d’utilitzar doncs amb valor causal.
Per expressar finalitat (connectors finals)
a fi de
a fi que
a l’efecte de
amb aquest objectiu
amb aquest propòsit
amb aquesta finalitat
amb l’objectiu de
amb la finalitat de
amb vista a
per / per a
per tal de
per tal que
perquè
Només s’ha d’utilitzar per a què en frases interrogatives.
Per expressar conseqüència (connectors consecutius)
a conseqüència de
així
així doncs
així és que
aleshores
com a conseqüència de
consegüentment
cosa que
de manera que
doncs
en conseqüència
és per això que
fins al punt que
perquè
per això
per aquest fet
per consegüent
per tant
talment… que
tan… que
tant… que
No s’ha d’utilitzar conseqüentment amb valor consecutiu.
Per expressar condició (connectors condicionals)
a condició de
a condició que
en cas de
en cas que
en el cas de
en el cas que
llevat que
mentre
només de
només que
posat que
prenent en consideració
sempre que
si
si cal
si considerem
si de cas
si és necessari
si és procedent
si escau
si fa al cas
si fos el cas
si no [+ verb]
si no és que
si per cas
si s’escau
sols que
tenint en consideració
tret que
No s’ha d’utilitzar sempre i quan perquè és incorrecte.
Per expressar oposició (connectors adversatius)
així com
així i tot
això no obstant
al contrari
altrament
amb tot
ara bé
ben al contrari
contràriament
d’altra banda
en canvi
en realitat
en veritat
i això que
i no
mentre que
més aviat
no obstant això
no… sinó
però
per contra
realment
sinó (que)
tanmateix
tot i això
Per expressar concessió (connectors concessius)
així i tot
bé que
de tota manera
encara que
mal que
malgrat (que)
malgrat tot
mentre que
ni que
per bé que
per més que
si bé
tot amb tot
tot i (que)
tot i així
tot i amb això
Bibliografia
Departament de Justícia. Mots connectors [en línia]. <http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/serveis/llenguatge_juridic/de_quines_eines_disposo/criteris_linguistics_gene/mots_connectors.pdf> [Consulta: 8 abril 2013].
Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya. Conjuncions i locucions conjuntives [en línia]. <http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.html> [Consulta: 26 setembre 2013].
Signes de puntuació
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Es recomana consultar el capítol «Signes de puntuació», de la Guia lingüística i d’estil de la Universitat de Girona, recurs en què s’expliquen i exemplifiquen els diferents usos de tots els signes.
Bibliografia
«Signes de puntuació». A: Guia lingüística i d’estil [en línia]. Girona: Universitat de Girona. Servei de Llengües Modernes, 2010. <http://www2.udg.edu/Portals/160/docs/estil_udg/llibre_estil/Signes%20de%20puntuaci%
C3%B3.pdf> [consulta: 11 maig 2018].
Arcaismes
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Per afavorir una comunicació planera, directa i entenedora, és preferible evitar l’ús de mots arcaics, més propis del registre literari o volgudament culte.
Tot i això, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.
Nogensmenys, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.
Hi han assistit els alts càrrecs i els seus subordinats immediats.
Hi han assistit els alts càrrecs i llurs subordinats immediats.
La llista següent recull els arcaismes que convé substituir per expressions més actuals. Alguns dels mots arcaics, però, es mantenen en locucions encara vives, que s’indiquen entre parèntesis.
En lloc de…
És preferible…
adés
fa un moment, d’aquí a un moment
adesiara
de tant en tant
àdhuc
fins i tot
aital
tal
ans
abans, sinó que (s’empra, però, ans al contrari)
antany
antigament
baldament
encara que
car
perquè
ço
això
d’antuvi
d’entrada, en principi
de bell antuvi
d’entrada, en principi
ensems
alhora, juntament
hom
es
llur -s
el seu, la seva, els seus, les seves
mant -a
nombrós -osa
mes
però
nogensmenys
no obstant això, tanmateix
onsevulla
a tot arreu, en qualsevol banda
onsevulga
a tot arreu, en qualsevol banda
o sia
és a dir
puix que
atès que
quelcom
alguna cosa, res
sens
sense (s’empren, però, sens dubte, sens falta i sens perjudici)
tostemps
sempre
tothora
sempre
ultra
a més de
Precisió lèxica
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
A l’hora de redactar qualsevol text, però especialment els treballs acadèmics, cal utilitzar amb precisió les paraules i evitar, tant com sigui possible:
Paraules innecessàries
L’anàlisi determina la relació entre les variables.
L’anàlisi determina la relació existent entre les variables.
Verbs buits de contingut
L’objectiu de l’estudi és analitzar la pobresa.
L’objectiu de l’estudi és fer una anàlisi de la pobresa.
Verbs amb significat precís utilitzats com a verbs buits de contingut
Document de treball sobre els codis QR fet a la Biblioteca de Lletres.
Document de treball sobre els codis QR realitzat a la Biblioteca de Lletres.
Ús de paraules innecessàries
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Precisió lèxica
Es consideren paraules innecessàries les que en un context determinat no aporten cap matís de significat, que funcionen com si fossin semànticament buides i que, per tant, poden dificultar la claredat del text. Habitualment es tracta d’adjectius o noms deverbals que, en aquests casos, es recomana d’eliminar.
Per determinar la relació entre aquestes dues variables cal recórrer a l’anàlisi anterior.
Per determinar la relació existent entre aquestes dues variables cal recórrer a l’anàlisi anterior.
En el gràfic 3 es pot observar el percentatge de les diferents situacions en el lloc de treball.
En el gràfic 3 es pot observar el percentatge de l’existència de les diferents situacions en el lloc de treball.
La metodologia emprada en aquest treball es descriu en l’apartat següent.
La metodologia emprada en la realització d’aquest treball es descriu en l’apartat següent.
Ús de verbs semànticament buits en lloc de verbs amb significat precís
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Precisió lèxica
Es consideren verbs semànticament buits els que no tenen un significat ben delimitat i precís, com ara fer, haver-hi, etc. A vegades, hi ha verbs amb significat precís que s’usen de manera inadequada com a verbs semànticament buits, per exemple procedir a, realitzar, etc.
Quan el verb fer (o similar) va seguit d’un substantiu que fa de complement directe, es recomana usar el verb corresponent si és possible.
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la pobresa ampliant la concepció clàssica amb nous factors.
L’objectiu d’aquest estudi és fer una anàlisi de la pobresa ampliant la concepció clàssica amb nous factors.
L’operació per deixar les fibres, els filaments i els fils amb el grau d’humitat que marca la llei per avaluar-lo comercialment s’anomena condicionament.
L’operació per deixar les fibres, els filaments i els fils amb el grau d’humitat que marca la llei per procedir a la seva avaluació comercial s’anomena condicionament.
Les diferències observades en contrastar el grup experimental 1 i el grup experimental 2 ratifiquen la hipòtesi plantejada.
Les diferències observades en realitzar els contrastos entre el grup experimental 1 i el grup experimental 2 ratifiquen la hipòtesi plantejada.
Quan els verbs buits ocupen el lloc d’un verb amb un significat ple i precís, es recomana usar el verb amb el significat més adequat segons el context.
L’empresa japonesa va inventar aquests codis.
L’empresa japonesa va fer aquests codis.
La superposició dels criteris temàtics va provocar que algunes obres es categoritzessin sota dos conceptes.
La superposició dels criteris temàtics va fer que algunes obres es categoritzessin sota dos conceptes.
A les segones edicions s’estalvien alguns costos fixos.
A les segones edicions hi ha estalvi d’alguns costos fixos.
Tot i això, cal recordar que l’ús d’aquests verbs buits en català és correcte; el que cal és no abusar-ne en detriment de la precisió lèxica, especialment en textos especialitzats com ara els treballs acadèmics.
Abús de verbs amb significat precís utilitzats com a verbs semànticament buits
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Precisió lèxica
Cal evitar l’ús de verbs semànticament plens, com ara existir, disposar, realitzar, constituir, etc., que tot i tenir un significat precís, a vegades s’utilitzen abusivament com si fossin verbs semànticament buits com ara fer, ser, haver-hi, tenir, etc.
Existir
Les dades obtingudes ens mostren que hi ha una relació directa entre aquestes dues variables.
Les dades obtingudes ens mostren que existeix una relació directa entre aquestes dues variables.
Realitzar
Document sobre els codis QR fet a la Biblioteca de Lletres.
Document sobre els codis QR realitzat a la Biblioteca de Lletres.
Disposar
Es tracta de mètodes contrastats i molt més ràpids que permeten obtenir resultats en un dia.
Es tracta de mètodes contrastats i molt més ràpids que permeten disposar de resultats en un dia.
Constituir
L’ús dels procediments per aprendre no té una finalitat en si mateix sinó que és un mitjà per facilitar un aprenentatge significatiu i profund.
L’ús dels procediments per aprendre no té una finalitat en si mateix sinó que constitueix un mitjà per facilitar un aprenentatge significatiu i profund.
Terminologia
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Els termes o paraules especialitzades són les denominacions pròpies de cada camp d’especialitat. Cada denominació és l’expressió d’un concepte especialitzat que forma part d’una xarxa conceptual. Per tant, els termes es caracteritzen per ser conceptualment precisos. Així, no és el mateix parlar de estels en llengua general (en què es fa referència a qualsevol astre brillant) que fer-ho en astronomia, on ocupa un lloc conceptualment precís (‘astre que brilla amb llum pròpia’) i diferenciat d’altres conceptes propers del mateix camp.
El predomini de l’anglès en la comunicació i difusió científica fa que la majoria dels termes es creïn o es difonguin en aquesta llengua. Tot i això, en determinades disciplines (per exemple, la filosofia, la ciència dels aliments o la musicologia) també prenen força altres llengües (com ara l’alemany, el francès o l’italià, respectivament).
En la redacció dels treballs acadèmics cal usar correctament la terminologia o termes de cada especialitat.
En el criteri «Termes manllevats d’altres llengües» s’explica com actuar davant dels termes que provenen d’altres llengües i com tractar-los tipogràficament, si és el cas.
En el criteri «Diccionaris i altres recursos lingüístics», es poden consultar els diccionaris i recursos terminològics més usuals per documentar els termes.
En els criteris «Nominalitzacions» i «Mots precisos» podeu trobar algunes consideracions relacionades amb l’ús dels termes.
Bibliografia
Cabré, M. Teresa. La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries, 1992.
«Terminologia» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_07/tot_t07.html> [consulta: 27 maig 2014].
Termes manllevats d’altres llengües
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Terminologia
En els textos especialitzats, sovint hi apareixen termes en altres llengües, però sobretot en anglès perquè actualment la majoria de recerca es fa en aquesta llengua. El tractament d’aquests termes és diferent segons el cas.
Si tenen una forma catalana equivalent, convé d’utilitzar el terme català.
Un sistema de cribratge genètic basat en el bacteriòfag lambda.
Un sistema de screening genètic basat en el bacteriòfag lambda.
Si s’han fixat sense adaptar-se gràficament, s’escriuen en rodona.
Els splines són corbes que es van introduir per aproximar altres funcions.
Si encara no estan fixats, convé escriure’ls en cursiva.
Cada vegada es donen més flash heats.
En català, es disposa de diversos recursos per consultar els termes correctes amb les equivalències a altres llengües, entre els quals cal destacar especialment el Cercaterm (eina de consulta del TERMCAT que conté termes de totes les àrees) i l’UBTerm (portal terminològic de la UB). També cal tenir en compte la Gran enciclopèdia catalana, que conté molts termes dins els articles, a més de les entrades, tot i que no hi ha equivalències en altres llengües. Per a més informació, es pot consultar «Diccionaris i altres recursos lingüístics».
Bibliografia
Vargas-Urpi, Mireia; Rovira-Esteva, Sara. «La incorporació de referents xinesos al català». A: Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2015, p. 31-33. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/13-Guia-mots-xinesos.pdf#page=31>. [Consulta: 17 febrer 2016].
Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2005. <http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf> [Consulta: 27 maig 2014].
Termes en altres llengües que tenen una forma catalana equivalent
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Terminologia
>
Termes manllevats d’altres llengües
En el cas que un terme anglès (o en una altra llengua) tingui una forma catalana equivalent, es recomana d’utilitzar sempre el terme fixat en català.
Un sistema de cribratge genètic basat en el bacteriòfag lambda.
Un sistema de screening genètic basat en el bacteriòfag lambda.
Els pilars coronats són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt.
Les dames coiffées són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt.
Quan el terme català, tot i estar fixat, no és d’ús habitual en el col·lectiu de l’especialitat (que sol usar el terme manllevat) es recomana fer referència al terme manllevat el primer cop que s’usa el terme català equivalent. D’aquesta manera s’assegura la comprensió del text i s’ajuda a fixar el terme català. El terme en la llengua original s’ha d’escriure en cursiva, que és la manera com es destaquen els estrangerismes i llatinismes.
Els pilars coronats, coneguts internacionalment amb el nom francès de dames coiffées, s’originen per l’acció de l’erosió sobre materials geològics poc coherents i molt heteromètrics.
L’estratègia experimental se centra en el cribratge (screening) de quimioteques. El cribratge […]
L’estratègia experimental se centra en l’screening de quimioteques. L’screening […]
S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per transferència d’RNA (Northern blot). La transferència d’RNA […]
S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per transferència Northern (Northern blot). La transferència Northern […]
S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per Northern blot. El Northern blot […]
Termes en altres llengües que s’han fixat sense adaptar-se gràficament
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Terminologia
>
Termes manllevats d’altres llengües
En català, hi ha termes fixats manllevats de l’anglès (o d’una altra llengua) que no s’han adaptat gràficament. En són un exemple el terme d’astronomia seeing i el terme de matemàtiques spline.
Seeing perfecte, imatges sense cap tipus de tremolor.
Els splines són corbes que es van introduir per aproximar altres funcions.
Aquests termes fixats però no adaptats gràficament es poden escriure en cursiva si es considera que el destinatari del text no coneix el terme i, per tant, tampoc no en sap la procedència ni la pronúncia correcta. En canvi, si el terme és d’ús habitual per als destinataris s’acostuma a escriure en rodona.
Termes en altres llengües que encara no estan fixats
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Terminologia
>
Termes manllevats d’altres llengües
En la redacció dels treballs acadèmics sovint hi apareixen termes en anglès (o altres llengües) que no estan fixats perquè són molt recents o perquè són provisionals, i probablement encara no en trobem una alternativa catalana a les obres de referència. En aquests casos, és especialment recomanable l’ús de la cursiva.
Investigadors de la UB i la UPC proposen anomenar flash heats els episodis de pujada sobtada de la temperatura ambient de més de dues hores i fins a dos dies de durada.
Interferències de l’anglès
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Actualment, la llengua que s’utilitza majoritàriament en la recerca és l’anglès. Per aquest motiu, a l’hora de redactar els treballs acadèmics en una altra llengua, cal evitar paraules i estructures que en anglès són del tot habituals, però que en la llengua de redacció resulten forçades o fins i tot incorrectes. En són alguns exemples l’ús de bibliografia o literatura, l’abús de la passiva o la supressió de l’article davant de noms comuns, entre d’altres.
Pel que fa a l’ús de termes o paraules especialitzades en anglès, es poden consultar els criteris «Terminologia» i «Termes manllevats d’altres llengües».
És conegut…
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Interferències de l’anglès
L’ús de l’expressió és conegut per introduir una informació és un calc de l’anglès it is known i cal evitar-ne un ús abusiu. És preferible utilitzar se sap, s’ha vist, s’ha descrit, etc.
Se sap que els greixos saturats poden fer augmentar el nivell de colesterol a la sang.
S’ha descrit que la proteïna té una funció repressora.
És conegut que aquesta tècnica és molt sensible.
Bibliografia o literatura?
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Interferències de l’anglès
Les paraules bibliografia i literatura no sempre són intercanviables, perquè poden tenir significats diferents. Per referir-se al conjunt d’obres utilitzades per elaborar un treball acadèmic o un article, o a la part del text on es referencien, es fa servir, exclusivament, bibliografia.
S’adjunta una bibliografia dels tractats principals de drets humans.
A la bibliografia del TFG es referencien totes les obres consultades.
El mot literatura es refereix a les obres orals o escrites creades amb un fi fonamentalment artístic.
Els mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània
La literatura oral popular en el món acadèmic actual
Per extensió, també s’aplica al conjunt d’obres sobre un tema o una matèria (per exemple, literatura mèdica, literatura jurídica o literatura científica). Amb aquest significat, literatura i bibliografia són sinònims.
Literatura sobre equacions diferencials estocàstiques
Bibliografia sobre equacions diferencials estocàstiques
Disposem de poca literatura
de referència.
Disposem de poca bibliografia de referència.
Supressió de l’article davant de noms comuns
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Interferències de l’anglès
En català hi ha diversos contextos en què, per influència de l’anglès, es tendeix a eliminar els determinants sense cap raó que ho justifiqui.
Noms comuns en el subjecte
En català els noms comuns sempre han d’anar acompanyats d’algun determinant si són subjecte i apareixen abans del verb.
La vitronectina és una glicoproteïna plasmàtica.
Vitronectina és una glicoproteïna plasmàtica.
El piretroide és un insecticida present en algunes plantes.
Piretroide és un insecticida present en algunes plantes.
Les integrines són glicoproteïnes de membrana.
Integrines són glicoproteïnes de membrana.
L’estagflació es dona quan l’economia d’un país no creix però els preus incrementen.
Estagflació es dona quan l’economia d’un país no creix però els preus incrementen.
Els noms plurals indeterminats
La llengua anglesa sempre omet l’article definit (the) davant els noms plurals indeterminats; també quan estan situats abans del verb.
Experiments have shown that animals prefer MDMA.
En català i en el mateix context no s’ha d’ometre l’article, o bé s’han d’utilitzar altres determinants (alguns, diversos, uns, etc. ).
Els experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.
Alguns/Diversos/Uns experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.
Experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.
El subjecte indeterminat en les passives pronominals o reflexes
La passiva pronominal és un dels recursos habituals del llenguatge especialitzat per fer més impersonal i, per tant, menys subjectiu el discurs.
En anglès, el subjecte de les oracions passives, tant si és indeterminat com si és determinat, sempre va davant el verb.
Monoclonal antibodies are used, for instance, to distinguish subsets of B cells and T cells.
En canvi, en català no s’ha de posar un subjecte no determinat davant el verb. Cal que vagi acompanyat d’un determinant o bé que estigui situat darrere el verb.
Els anticossos monoclonals es poden utilitzar per separar poblacions d’eritròcits.
Es poden utilitzar anticossos monoclonals per separar poblacions d’eritròcits.
Anticossos monoclonals es poden utilitzar per separar poblacions d’eritròcits.
Abreviacions
Quan es tracta de noms formats per algun procés d’abreviació (sigles, símbols, etc. ), cal posar l’article en els mateixos casos en què ho faríem si fossin noms no abreujats (vegeu el criteri «L’apostrofació de les sigles»):
La funció de la reelina i l’mDab1 en processos de migració i creixement axonal
La funció de reelina i mDab1 en processos de migració i creixement axonal
L’estructura de l’NADH
L’estructura d’NADH
El PIB és un indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associat a un país durant un determinat període de temps.
PIB és un indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associat a un país durant un determinat període de temps.
Quan impliquen un plural, és imprescindible usar un determinant per indicar-ho:
La fosforilació de les Ras
La fosforilació de les proteïnes Ras
La fosforilació de Ras
Bibliografia
Ainaud, Jordi; Espunya, Anna; Pujol, Dídac. Manual de traducció anglès-català. Vic: Eumo Editorial; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Vic; Universitat Jaume I, 2003.
Carbó, Josep M. et al. «Calcs de l’anglès». Versió Doblada, desembre de 2000, núm. 8, p. 2.
Remissions internes
resum
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
Resum
S’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.
Convé no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.
En el cap. 1 s’expliquen les raons aportades per Margany.
S’escriuen amb minúscula inicial.
En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.
Quan les precedeix la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) convé escriure-les entre parèntesis i escrites en rodona.
Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).
Les remissions internes són les indicacions amb què es remet a una part o element concret del text, com ara un apartat, un capítol, un annex, una taula, una il·lustració, etc.
La remissió es compon habitualment de l’element a què ens referim (apartat, capítol, figura, etc.) i la numeració, si en té, que s’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.
Tal com s’ha explicat en el capítol 1, són diverses les raons aportades per Margany.
Vegeu en l’annex 1, la llista sistemàtica dels mamífers marins, segons Jefferson et al. (1993).
La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).
En aquest cas (i a diferència de les citacions: v. § 2.50.5) els incisos de narrador van marcats amb guions.
En el cas que es vulgui incloure el títol de l’element en qüestió, es recomana d’escriure’l entre cometes baixes.
Tal com s’ha explicat en el capítol 1, «La ciència de la paraula», són diverses les raons aportades per Margany.
Tal com s’ha explicat en el capítol 1 («La ciència de la paraula»), són diverses les raons aportades per Margany.
Tal com s’ha explicat en el capítol 1, La ciència de la paraula, són diverses les raons aportades per Margany.
Es recomana no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.
Tal com s’ha explicat en el cap. 1, són diverses les raons aportades per Margany.
La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la fig. 32).
Quan en un text es remet a una part (capítol, annex, etc.) o element (figura, taula, gràfic, etc. ), s’escriu amb minúscula inicial el mot que fa referència a aquesta part o element.
En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.
En el capítol sobre la ciència de la paraula (v. el capítol 1) hem resseguit les raons aportades per diferents autors.
En la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres.
Les remissions precedides de la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) acostumen a anar entre parèntesis i escrites en rodona. Cal recordar que la forma correcta és la del verb en imperatiu (vegeu) i no pas ni la forma en infinitiu veure ni la imperativa veieu, que és molt informal. També cal tenir en compte que no es poden ometre els elements connectors (articles i preposicions) ni el punt de les abreviatures.
Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).
Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu capítol 1).
La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).
La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. figura 32).
Tradicionalment, en les citacions textuals també s’han utilitzat algunes expressions llatines, cada cop més en desús, com ara els imperatius vide i videte (o l’abreviació vid. ), equivalents a vegeu.
Quan la remissió interna té un objectiu específicament de comparació, es pot fer servir l’imperatiu confer (‘conferiu’, ‘compareu’) o bé l’abreviatura cf.
Els adverbis infra (‘més avall’, més endavant en el text) i supra (‘més amunt’, anteriorment en el text) ajuden a localitzar la remissió. Quan s’utilitzen, cal evitar d’usar alhora vegeu o v.
Tot el que hem exposat sobre la compartimentació de les cèl·lules eucariotes (supra capítol 8) és vàlid per a aquest capítol.
És un fenomen en què la paret cel·lular (infra § 13.24) té una funció essencial.
Com es pot veure en els exemples, com que es tracta de paraules llatines, s’escriuen en cursiva.
Recomanacions segons l’àmbit
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
En aquest apartat es recullen diverses recomanacions i criteris específics dels diversos àmbits d’estudi de la UB, presents en altres parts del CUB però agrupats aquí temàticament.
Els cinc àmbits en què s’han agrupat els estudis són arts i humanitats (antropologia, documentació, història de l’art, belles arts, filosofia, geografia, història, filologia i lingüística), ciències (biologia, física, geologia, matemàtiques i química), ciències de la salut (farmàcia, medicina, infermeria, odontologia, podologia i psicologia), ciències socials i jurídiques (dret i ciències polítiques, economia i empresa, educació i sociologia) i enginyeries (informàtica i telecomunicacions).
Arts i humanitats
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Recomanacions segons l’àmbit
Biblioteconomia i documentació
Abreviacions d’arxius
Abreviacions relacionades amb biblioteconomia i documentació
Ús de majúscules i minúscules en publicacions i obres d’art
Filologia i lingüística
Abreviacions de lletres gregues
Escriptura de símbols de
codis de llengües
lletres
Transcripció fonètica en català
Transcripció d’alfabets no llatins al català (àrab, hebreu, rus i xinès)
Ús de majúscules i minúscules en paràgrafs amb elements segregats en línia a part
Geografia
Ús de majúscules o minúscules en accidents geogràfics
Història
Abreviacions d’arxius
Ús de majúscules i minúscules en
fets singulars de la història
moviments culturals
noms de dinasties i llinatges
períodes històrics i geològics
sobrenoms, renoms i pseudònims
Ciències
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Recomanacions segons l’àmbit
Regles d’apostrofació dels símbols
Biologia
Escriptura de símbols genètics i taxonòmics
Ús de la cursiva en les denominacions científiques
Ús de majúscules i minúscules en noms científics
Física
Abreviacions de les unitats de mesura
Escriptura de símbols físics
constants físiques
el sistema internacional d’unitats
magnituds físiques
unitats de mesura
vectors, matrius i tensors
Escriptura dels operadors aritmètics
Ús de majúscules i minúscules en paràgrafs amb elements segregats en línia a part
Geologia
Ús de majúscules i minúscules en períodes històrics i geològics
Matemàtiques
Abreviacions de símbols matemàtics
Escriptura de símbols matemàtics
conjunts de nombres
constants
funcions matemàtiques
operadors aritmètics, altres operadors i operadors lògics
variables matemàtiques
vectors, matrius i tensors
Ús de majúscules i minúscules en teories i fórmules
Química
Abreviacions d’elements químics
Escriptura de símbols químics (elements i fórmules)
Ús de la versaleta en nomenclatura química
Ús del guió llarg en fórmules químiques
Ciències de la salut
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Recomanacions segons l’àmbit
Abreviacions relacionades amb l’àmbit de la salut
Regles d’apostrofació de les sigles
Regles d’apostrofació dels símbols
Farmàcia
Abreviacions d’elements químics
Escriptura de
operadors aritmètics
símbols genètics
símbols químics (elements i fórmules)
Ús de la cursiva en les denominacions científiques
Ús de la versaleta en nomenclatura química
Ús del guió llarg en fórmules químiques
Ús de majúscules i minúscules en
teories i fórmules
noms científics
Ciències socials i jurídiques
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Recomanacions segons l’àmbit
Dret i ciències socials
Abreviacions relacionades amb
legislació
organismes i associacions polítiques, jurídiques i econòmiques
Ús de majúscules i minúscules en documents oficials
Economia i empresa
Abreviacions relacionades amb
organismes i associacions polítiques, jurídiques i econòmiques
unitats monetàries
Ús de majúscules i minúscules en teories i fórmules
Enginyeries
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Consells per a la redacció
>
Recomanacions segons l’àmbit
Informàtica
Abreviacions relacionades amb la informàtica, Internet i noves tecnologies
Representació gràfica d’aspectes informàtics
Aspectes formals
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
En la redacció d’un document, cal tenir en compte aspectes formals relacionats amb el disseny de la pàgina i, si és el cas, amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes.
Tots aquests aspectes formals han de tenir en compte, d’una banda, les característiques pròpies de cada document i, de l’altra, aconseguir com a objectiu últim la llegibilitat i claredat del text.
Disseny de la pàgina
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
A l’hora de plantejar-se la redacció d’un document, especialment quan són complexos i llargs, hi ha certs aspectes relacionats amb el disseny de la pàgina que s’han de tenir en compte des del principi, com ara tipus de lletra i mida, marges, paràgrafs i interlineat, paginació, i capçalera i peu, si cal.
El fet de tenir-los presents de bon començament ajuda a organitzar tant l’estructura del text com la informació que hi apareix. Així mateix, cal tenir en compte que aquests aspectes de format es poden aplicar de manera automàtica a tot el document, o només a una part, amb la majoria de processadors de textos informàtics.
En el cas dels treballs acadèmics, en les diferents normatives dels treballs finals de grau, dels treballs finals de màster o de les tesis, pot ser que les indicacions pel que fa al disseny de pàgina estiguin mínimament fixades.
Tipus de lletra i mida
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Disseny de la pàgina
El tipus i la mida de lletra han d’afavorir la llegibilitat del treball acadèmic. Per assegurar-se que la tria és correcta, es recomana previsualitzar unes quantes pàgines del text, encara en fase d’esborrany, i prèviament a la revisió final.
Pel que fa al tipus de lletra, es recomana utilitzar un únic tipus per a tot el text. Per indicar les diferents parts del document, la jerarquització dels apartats, etc., cal recórrer a mides diferents de la mateixa lletra o a altres recursos (com ara negretes i cursives, o majúscules), tal com s’indica a «Cos i classe de lletra».
Quant a la mida de la lletra, i sempre segons les característiques i parts de cada document, i del tipus de lletra triat, cal tenir en compte que:
El títol del treball acadèmic acostuma a tenir una mida de lletra força més gran que la triada per al cos del text.
La mida de la lletra de les citacions textuals, les taules i il·lustracions, els exemples o els índexs analític i onomàstic és un o dos punts més petita que la del cos del text.
La mida de la lletra de les notes, la capçalera i peu acostuma a ser dos o tres punts més petita que la del cos del text.
Pel que fa a la classe de lletra, es fa servir per defecte la rodona. Les altres classes (cursiva, negreta, versaleta) es reserven per a usos específics.
Marges
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Disseny de la pàgina
Per establir els marges superior i inferior, s’ha de tenir en compte si la pàgina té capçalera i peu, i on s’ubica la paginació, perquè quedi prou distància entre el cos del text i els límits del full.
Per establir els marges dret i esquerre, cal tenir present com s’han definit els paràgrafs i l’interlineat. També s’ha de considerar si el document final serà en paper i enquadernat, per si cal deixar una mica més de marge interior per a l’enquadernació.
Paràgrafs i interlineat
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Disseny de la pàgina
Paràgrafs
Es recomana d’usar el paràgraf modern o alemany, que es caracteritza per tenir la primera línia a caixa (no sagnada). Per tant, el començament del paràgraf següent s’indica deixant una línia en blanc entre paràgrafs. El text convé que sigui justificat, és a dir, amb el text alineat tant a la dreta com a l’esquerra. També es recomana no partir paraules a final de ratlla, però si es fa, cal assegurar-se que es parteixen correctament.
Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.
Cap a l’any 2000, els avenços tecnològics canvien radicalment el mode de consum d’audiovisuals.
Aquest paràgraf s’ha d’aplicar a tots els elements del text, com ara el cos, les citacions textuals, les notes, etc.
Així mateix, cal deixar una línia en blanc entre el títol d’un apartat i el seu primer paràgraf.
1 Introducció
Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.
I deixar dues línies en blanc entre l’últim paràgraf d’un apartat i el títol del següent.
Aquest treball s’inicia amb una breu revisió bibliogràfica de l’àmbit. Tot seguit, es defineixen els objectius de l’estudi, el mètode emprat i la proposta d’indicadors per analitzar les televisions que integren la mostra. Finalment, es recullen els principals resultats dels indicadors i es conclou amb un rànquing de televisions.
2 Antecedents
Interlineat
Es recomana triar un interlineat que faciliti la lectura segons el tipus i mida de lletra del document. En general, acostuma a ser d’1,5 o múltiple, i sempre més gran que el d’altres parts del text (com ara notes, citacions textuals, etc. ).
Es pot veure informació ampliada per a altres tipus de paràgrafs i composició i per a paràgrafs amb elements segregats en línia a part.
Altres tipus de paràgrafs i composició
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Disseny de la pàgina
>
Paràgrafs i interlineat
A banda del paràgraf modern o alemany, hi ha altres tipus de paràgrafs: el paràgraf ordinari, el paràgraf amb sagnia francesa i el paràgraf en bandera o irregular.
Paràgraf ordinari
El paràgraf ordinari es caracteritza per tenir la primera línia sagnada, és a dir, entrada cap a la dreta en relació amb el marge esquerre, i el text justificat. En aquest cas, no s’ha de deixar cap línia en blanc entre paràgrafs.
Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.
Cap a l’any 2000, els avenços tecnològics canvien radicalment el mode de consum d’audiovisuals.
Així mateix, es recomana deixar una línia en blanc entre el títol d’un apartat i el seu primer paràgraf.
1 Introducció
Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.
A l’hora de separar l’últim paràgraf d’un apartat i el títol del següent també convé deixar una línia en blanc.
Aquest treball s’inicia amb una breu revisió bibliogràfica de l’àmbit. Tot seguit, es defineixen els objectius de l’estudi, el mètode emprat i la proposta d’indicadors per analitzar les televisions que integren la mostra. Finalment, es recullen els principals resultats dels indicadors i es conclou amb un rànquing de televisions.
2 Antecedents
Paràgraf amb sagnia francesa
El paràgraf amb sagnia francesa es caracteritza per tenir totes les línies sagnades excepte la primera, i el text justificat. En aquest cas no es deixa cap línia en blanc entre paràgrafs. Aquest tipus de paràgraf s’usa especialment en les bibliografies.
Cabré, M. Teresa et al. (2002). Lèxic i neologia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Observatori de Neologia, 301 p. (Sèrie Monografies; 5).
Estivill, Assumpció (2008). «Els fons i les col·leccions d’arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 21 (des.). <http://bid.ub.edu/21/estiv1.htm>. [Consulta: 16/05/2017].
Paràgraf en bandera o irregular
En el paràgraf en bandera o irregular cada línia té una llargada diferent, perquè el text s’alinea només per un dels marges, o bé l’esquerre o bé el dret.
A través dels portals audiovisuals, el telespectador, que fins al moment havia estat lligat a una programació rígida, accedeix als continguts quan vol i on vol, amb una visualització no seqüencial (avançar, retrocedir, aturar) i de forma més activa (comentar, compartir).
Als meus pares,
que m’han acompanyat en aquest dur camí.
Paràgrafs amb elements segregats en línia a part
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Disseny de la pàgina
>
Paràgrafs i interlineat
En alguns tipus de text es pot trobar un paràgraf que inclogui algun element que en comptes d’aparèixer en línia seguida aparegui en línia a part. Aquest fet es pot donar tant per la complexitat gràfica —fórmules matemàtiques— com per la voluntat de claredat en la representació —exemplificacions lingüístiques.
A diferència de les enumeracions d’elements precedides de dos punts, en aquests casos pot no haver-hi cap signe de puntuació abans de l’element segregat. A més a més, en la represa del text, si no hi ha cap signe de puntuació que ho impedeixi, s’ha de fer servir la minúscula.
Les oracions d’infinitiu es poden trobar tant preposades al verb com posposades. Així, en l’oració
[ or. inf. Esbrinar la veritat ] és la seva feina
la clàusula d’infinitiu fa la funció de subjecte.
El valor observat de la gravetat es relaciona amb el teòric mitjançant l’expressió
g = g0 – Ca + Aa,
on A és la part de l’anomalia de la pesantor que no és deguda purament a l’altura.
Per aquest motiu, cal remarcar la importància de fer ús dels signes de puntuació en els textos que inclouen fórmules, sobretot quan queden integrades en el text com un element més de l’oració.
Paginació
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Disseny de la pàgina
Per numerar les pàgines normalment s’usen xifres aràbigues. En alguns documents, a més, es poden combinar amb xifres romanes escrites en minúscula per numerar les pàgines preliminars.
La numeració es pot situar a la part inferior de la pàgina, a la part superior o a la lateral. Pot estar centrada (tant si la impressió és a una com a dues cares) o en un costat: en el marge dret (si és a una cara) o en el marge exterior (si és a dues cares).
Si el document té capçalera, es recomana de situar la numeració a la part inferior, i si inclou notes a peu de pàgina, a la part superior.
Numeració inferior a una cara
Numeració inferior centrada
Numeració inferior exterior
Numeració superior a una cara
Numeració superior centrada
Numeració superior exterior
Numeració lateral exterior
La numeració d’un document comença a comptar des de la primera pàgina (o portada, si és el cas) i acaba a l’última pàgina, incloent-hi les pàgines en blanc que hi pugui haver. Tot i això, segons el tipus de document s’omet el número en algunes parts (com ara la portada) o pàgines (com ara les pàgines de respecte).
En el cas dels treballs acadèmics, el número de pàgina s’omet a la portada i, si escau, a les pàgines de respecte, a la del resum i paraules clau, a la d’agraïments o dedicatòries i a les de separació (amb títol o sense) entre les diverses parts del treball.
Capçalera i peu
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Disseny de la pàgina
La capçalera és el text que apareix a la part superior de la pàgina; en canvi, el peu se situa a la part inferior. Són elements textuals opcionals que es consideren fora de la part central del document.
Tant la capçalera com el peu són útils per garantir la identificació del document al llarg de totes les pàgines, especialment si s’hi fa constar el títol (ja sigui el general o el d’alguna de les parts) i l’autoria (nom i cognoms o denominació d’una institució, segons el cas). La informació pot ser sempre la mateixa a totes les pàgines o ser diferent segons si es tracta de pàgina parell o senar.
En qualsevol cas, convé tenir en compte les consideracions següents:
La portada i les pàgines en blanc no tenen ni capçalera ni peu.
La capçalera i el peu es componen habitualment amb el mateix tipus de lletra que la resta del document, però en un cos més petit (dos o tres punts menys); i convé assegurar-se que sigui llegible.
Es recomana que el text de la capçalera i del peu no ocupi més d’una línia.
Format dels apartats
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
La jerarquia de les diverses parts del text s’indica per mitjà de la numeració que acompanya els títols de cada apartat i pel cos i classe de lletra utilitzats. Així mateix, cal tenir en compte algunes consideracions sobre els títols.
Numeració
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Format dels apartats
La numeració dels apartats acostuma a tenir les característiques següents:
Es fa mitjançant xifres aràbigues.
Els apartats de primer nivell es numeren correlativament a partir del número 1.
Cada apartat es pot subdividir en altres de segon nivell, que també es numeren correlativament a partir del número 1. Cada subapartat es pot tornar a subdividir en un tercer nivell, i així fins al quart nivell com a màxim.
Les xifres representatives de cada nivell s’escriuen sense punt al final.
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Nivell 4
1
1.1
1.1.1
1.1.1.1
1.1.1.2
1.1.1.3
1.1.2
1.1.3
1.2
1.3
2
2.1
2.1.1
2.1.2
2.1.2.1
2.1.2.2
En documents molt llargs, es pot haver de separar el text en parts, que es numeren independentment dels apartats amb xifres romanes seguides de punt. Quan hi ha numeració romana, la numeració dels diferents apartats de les parts és correlativa.
Part i. Les referències bibliogràfiques sobre la trompa d’aigua
1 La farga catalana
2 La trompa d’aigua o trompa dels Pirineus
Part ii. Construcció i modelització d’una trompa d’aigua
3 Construcció d’una trompa pilot al laboratori
4 Càlculs hidràulics de la trompa pilot i la recirculació
Bibliografia
Norma UNE 50132:1994. Numeración de las divisiones y subdivisiones en los documentos escritos. Madrid: AENOR, 1994, 4 p.
Cos i classe de lletra
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Format dels apartats
La jerarquia de les diverses parts d’un text també s’indica amb el cos i la classe de lletra utilitzats en els títols, tenint en compte sempre que cal evitar un carregament tipogràfic excessiu (acumulació de negreta, cursiva, versaletes, etc.) i que no convé de fer servir el subratllat.
Els dos models següents il·lustren possibilitats de jerarquització tipogràfica; però se’n poden fer servir d’altres, sempre que se’n mantingui la sobrietat i la coherència al llarg del treball, i que la claredat jeràrquica quedi marcada clarament.
1 Capítol
1.1 Apartat
1.1.1 Subapartat
1.1.1.1 Subsubapartat
3 Estadística aplicada al laboratori
3.1 Introducció a l’estadística
3.1.1 El tractament de dades experimentals
3.1.1.1 Els histogrames
3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica
1 CAPÍTOL
1.1 Apartat
1.1.1 Subapartat
1.1.1.1 Subsubapartat
3 ESTADÍSTICA APLICADA AL LABORATORI
3.1 Introducció a l’estadística
3.1.1 El tractament de dades experimentals
3.1.1.1 Els histogrames
3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica
Consideracions sobre els títols
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Format dels apartats
A banda del cos i la classe de lletra, convé tenir en compte algunes consideracions sobre els títols dels apartats.
No porten punt final. En cas que presentin puntuació interna, cal seguir les regles generals de puntuació i d’ús de majúscules i minúscules. Per tant, després d’un punt escriurem majúscula i després de dos punts, minúscula.
Espectroscòpia òptica en tungstats. Un nou làser d’estat sòlid
El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús
Es recomana que s’alineïn a l’esquerra, seguint la composició del paràgraf triat per a la resta del text.
Classificació dels protons
Classificació dels protons
Han de contenir tots els articles i preposicions que siguin necessaris.
Classificació dels motors d’imants
Classificació motors d’imants
Eliminació del sensor de posició
Eliminació de sensor de posició
Han de ser descriptius i es recomana que siguin tan breus com sigui possible.
Agressions al sistema nerviós central
La prosa noucentista
Han d’anar separats del primer paràgraf del text per una línia en blanc.
Si el títol d’un document ocupa més d’una línia, cal tenir en compte de fer correctament la separació de mots i expressions a final de ratlla.
Enumeracions
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
Les enumeracions es poden fer a ratlla seguida enmig de text o en paràgraf a part.
Enumeracions a ratlla seguida
En les enumeracions a ratlla seguida, la puntuació que es troba habitualment en aquests casos (coma o punt i coma) fa que no s’hagi de fer servir la majúscula inicial. Fins i tot, en el cas que hi hagi una marca d’enumeració abans de cada element —lletres en cursiva o nombres seguits d’un parèntesi de tancament en rodona— no hi ha cap motiu per fer servir la majúscula inicial, ni tan sols en el primer element situat després dels dos punts.
S’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques.
Enumeracions en paràgraf a part
Quan es fa una enumeració d’elements disposats en paràgrafs diferents, cal considerar un seguit d’aspectes per saber si els elements han d’anar amb majúscula inicial o no.
Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.
Els principis que regeixen aquestes actuacions són els següents:
cohesió social i territorial
autonomia personal i familiar
universalitat d’accés als serveis
Quan una enumeració d’aquest tipus apareix just després d’un títol o d’un subtítol, el primer element va amb majúscula inicial perquè li correspon per posició.
Utillatge
Un generador de senyals sinusoidals
dues resistències
un condensador
una bobina
una placa de connexions
un oscil·loscopi
D’altra banda, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot de cada paràgraf amb majúscula i tancar-los amb punt.
L’alumnat ha d’assolir els objectius següents:
Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs més representatives.
Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.
Conèixer les principals transformacions metabòliques que pot experimentar un fàrmac dins l’organisme.
Si els elements que formen part de l’enumeració, tot i no tenir caràcter oracional, són molt llargs o, per exemple, tenen un text explicatiu delimitat per algun signe de puntuació també és millor optar per la majúscula inicial i el punt final.
L’estudi posa en relleu característiques com ara:
La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).
L’enorme difusió assolida, especialment durant els períodes de 1720-1752 i 1789-1807.
La vinculació amb l’augment de la superfície regada.
En el cas que en l’enumeració s’hi combinin elements dels dos supòsits anteriors (tot i que no és gaire recomanable), cal optar per la majúscula inicial i el punt final.
Pel que fa al format dels paràgrafs, es recomana aplicar la mateixa alineació que a la resta del document i fer un sagnat a l’esquerra.
Davant l’escassetat d’estudis específics sobre l’objecte del treball, l’establiment dels indicadors s’ha dut a terme de dues maneres:
Adaptant els preestablerts en estudis sobre hemeroteques de diaris a les característiques dels arxius audiovisuals.
Creant-ne de propis a partir dels aspectes que es consideren més rellevants.
Convé començar cada element de l’enumeració amb un pic (•) o altres caràcters com ara els quadrats (▪) o els guions llargs (—).
Els motius pels quals s’han triat aquest programari són diversos, però principalment:
L’empresa va decidir no exercir els drets de patent i va convertir-lo en un estàndard obert, fet que ha ajudat a difondre’l.
Té una gran capacitat de gestió de dades, concretament, 4.296 caràcters alfanumèrics, és a dir, dues pàgines escrites.
Citacions textuals
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
Les citacions textuals són una reproducció literal d’un fragment de text que es dona com a suport o contrast d’una idea o una afirmació. En el cas que tinguin una finalitat documental (com passa en els treballs acadèmics o de recerca), han d’anar acompanyades de la citació bibliogràfica corresponent, que n’indica la font. Cal recordar que totes les fonts de les citacions textuals s’han d’incloure com a referència bibliogràfica a la part corresponent del document.
«La vinculació de les paraules amb les coses és també la causa d’unes pèrdues i d’uns guanys coneguts amb el nom de tabú» (Tuson, 1994, p. 20).
En les citacions que només tenen una finalitat estilística, no s’acostuma a indicar-ne la font.
En qualsevol cas, potser caldria matisar la frase d’Émile Buré: «Un imbécile sans culture ne sera jamais un imbécile complet»; fóra més pertinent de formular-ho a l’inrevés: una cultura sense imbècils mai no serà una cultura al complet.
No s’ha de confondre la citació textual, que és literal, amb la paràfrasi, que implica reproduir amb paraules pròpies el que diu el text original de la citació. En aquests casos també cal fer constar l’autoria.
Citació textual:
Joan Requesens afirmava en el seu article: «I si d’algú es pot dir que donà i regalà entusiasme és del canonge Colell».
Paràfrasi:
Joan Requesens afirmava en el seu article que si d’algú es podia dir que havia donat i regalat entusiasme era del canonge Colell.
Per a les citacions textuals que es troben en els epígrafs, vegeu «Dedicatòries i epígrafs».
Bibliografia
Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 69-75.
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.
Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.
The Chicago manual of style. 14a ed. Chicago: University of Chicago Press, 1993, p. 382-383.
Literalitat de les citacions textuals
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Citacions textuals
Les citacions textuals, ja siguin enmig de text o en paràgraf a part, són sempre literals (en estil directe). Els únics canvis permesos en fer les citacions són passar la lletra inicial a majúscula o minúscula i adaptar la puntuació final, segons convingui.
Si convé suprimir algun paràgraf del text original de la citació per raons d’espai o contingut, cal tenir en compte les consideracions següents:
Una supressió interna en una citació s’indica amb punts suspensius entre claudàtors: […].
«Leibniz podria haver estat un filòsof més gran i potser un home més gran si hagués hagut de lluitar per la grandesa […]. Mai no va tenir motiu per témer la persecució, com Descartes i Locke» (Tomlin, 1965).
Convé tenir en compte que la supressió pot obligar a canviar la majúscula o minúscula inicial i la puntuació del fragment citat.
No cal indicar sistemàticament amb […] una supressió al començament o al final de la citació (per exemple, quan el fragment citat no comença ni acaba la frase).
Text original:
«Els fets que semblen robar-li sentit a la vida inclouen tant el patiment i l’angoixa com la mort. Mai no em cansaré de repetir que l’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).
Fragment citat:
«L’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).
En el cas de les citacions de poesia, només és imprescindible indicar amb […] la supressió parcial d’un vers.
Versos sencers:
«Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).
Versos incomplets:
«[…] com fumerol de festa;
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).
En canvi, la supressió d’un vers sencer o més s’indica amb una línia de punts espaiats.
El sonet lxvi de Shakespeare, en traducció de Magí Morera i Galícia:
La pau demano de la mort, cansat
de veure el mèrit néixer nu al carrer
i el pobre vergonyant embufonat
i feta burla en la més pura fe.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Oh sí, ja en fora mort sinó que em dol
de morir-me deixant mon amor sol.
Disposició en el text de les citacions textuals
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Citacions textuals
La disposició d’una citació textual dins d’un document pot ser enmig de text o bé situada en paràgraf a part.
Citacions textuals enmig de text
En les citacions textuals enmig de text cal tenir en compte que la frase o paràgraf inserits s’integren correctament, i que es manté la coherència del temps i les persones verbals.
Habitualment, les citacions textuals enmig de text s’escriuen en rodona, amb el mateix cos i tipus de lletra que la resta del text, i entre cometes, preferiblement baixes.
Stendhal acaba algunes de les seves obres amb la frase «To the happy few».
Quan la citació enmig de text o inserida constitueix una oració amb sentit complet porta majúscula inicial. Pot anar precedida de dos punts:
Com recorda Amigó: «Sembla que la química de la vida es basa simplement en l’existència o no de molècules orgàniques».
Però no necessàriament:
El «¡No pasarán!» de Dolores Ibárruri és mundialment conegut.
La citació textual també pot ser fragmentària i constituir una part de la frase en què s’insereix. En aquest cas porta minúscula inicial.
Riquer descriu el trobador Guillem de Berguedà com «un senyor feudal altiu, desvergonyit i tan violent, que fou capaç d’arribar a les més ultrades denigracions i a l’assassinat».
En els casos, però, en què el text que es vol citar conté un punt intern, la citació textual ha de començar amb majúscula i anar precedida de dos punts o d’un punt i seguit.
Pel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu: «El primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».
Pel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu que «el primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».
El punt final de les citacions inserides va fora de les cometes, excepte quan la citació textual es troba entre dues frases acabades amb punt i seguit:
Només els il·lusos parlen de la veritat pura i simple. «La veritat pura i simple rares vegades és pura i mai no és simple.» Oscar Wilde l’encerta de ple.
En les citacions textuals de poesia, els versos se separen amb una pleca (|) o bé una barra inclinada (/), amb un espai a cada banda:
Una de les «Corrandes d’exili», de Pere Quart: «Una esperança desfeta, | una recança infinita. | I una pàtria tan petita | que la somio completa».
El poema de Gabriel Ferrater que acaba «el cos recorda: encara / tens la pell mig del sol, mig de la lluna».
El canvi d’estrofa s’indica amb dues pleques o dues barres inclinades:
Shakespeare sentencia: «¿Per què un ull fals i enganyador sol saludar | la meva sang de llicenciós temperament, | i febleses en mi el feble vol trobar, | si jo trobo que és bo el que ell troba dolent? || No, jo soc el que soc. I els que paren esment | en els meus fets de seducció mostren els seus». (Traducció de Salvador Oliva.)
Citacions textuals en paràgraf a part
Habitualment les citacions textuals en paràgraf a part s’escriuen en rodona, amb el text sagnat i un cos de lletra més petit que el de la resta del text. Quant a la puntuació, acostuma a anar precedida de dos punts i acaba amb punt final.
Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós:
Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís. (Dídac Pujol, 2005)
Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005):
Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.
Com que el paràgraf a part, el sagnat i la mida de lletra ja diferencien prou la citació de la resta del text, no cal afegir-hi altres recursos tipogràfics com ara les cometes o la cursiva.
Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005):
Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’«Odissea» (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.
No obstant això, si es prefereix, també es pot fer la citació en paràgraf a part entre cometes baixes, sense sagnar el text i amb el mateix cos de lletra.
El començament de la novena de les Elegies de Bierville, de Carles Riba:
«Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora.
Adormits en el vent de Queronea, xiprers!
Esplendor per als ulls o malencònica estampa,
crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom,
llocs! la meva presència amb cor violent us completa,
mots! la meva veu assedegada us fa plens».
Quan una citació textual ocupa més d’un paràgraf, cal que no es tanquin les cometes fins al darrer paràgraf de la citació; però, en començar cada paràgraf, a partir del segon, cal posar-hi unes cometes de tancament [»], per indicar que la citació encara continua oberta.
Aquest fragment pertany a Terres de l’Ebre, d’Arbó:
«Maria tornà a plorar i, plorant, s’abraçà al seu pare i li prometé que obeiria.
»Aquella nit, quan es retirà a la seva habitació, a la Maria va semblar-li com si haguessin passat el darrer forrellat a la porta de la seva presó.
»A partir d’aleshores no li concediren repòs. La mare extremà encara les seves atencions.»
Cal llegir la novel·la per entendre’n el significat.
Llengua de les citacions textuals
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Citacions textuals
Les citacions textuals extretes d’una referència bibliogràfica poden coincidir o no amb la llengua de redacció del document en què s’insereixen. En els casos en què la llengua de la citació no coincideix amb la de redacció del document, es pot decidir de fer-ne la traducció o mantenir la llengua original.
Se solen traduir les citacions a la llengua del document en què s’insereixen, en textos d’àmbit general o segons les característiques textuals i a qui s’adreça.
Com diu Bion, «certs llibres, com algunes obres d’art, susciten emocions poderoses i estimulen el creixement, es vulgui o no».
En canvi, s’acostuma a mantenir la citació en la llengua original de la referència consultada en textos d’àmbits d’especialitat, sobretot acadèmics i de recerca.
No obstant això, en casos de determinades llengües, susceptibles de no ser enteses pels destinataris del text (perquè no són tan freqüents en aquell àmbit d’especialitat, perquè tenen alfabets diferents del llatí, etc. ), es pot optar per posar-hi només una traducció o incloure-hi tant la citació original com la traduïda.
Si es decideix d’incloure-hi només la traducció, s’hi acostuma a fer constar una frase com ara «La traducció és nostra.» entre parèntesis:
Com diu Cioran: «Així neixen les ideologies, les doctrines i les farses sangonentes».1
1 Emil M. Cioran, Précis de décomposition, p. 9. (La traducció és nostra.)
Tal com es recull en el començament de les Disquisitiones Arithmeticæ de Carl Friedrich Gauss (1986): «Les disquisicions contingudes en aquesta obra pertanyen a la part de les matemàtiques que tracta els nombres enters, excloent-ne sovint els fraccionaris, sempre els irracionals». (La traducció és nostra.)
Quan això es repeteix moltes vegades, en la primera traducció es pot fer una nota per indicar que, si no s’especifica el contrari, l’autor del document ha traduït totes les citacions textuals que hi apareixen.
En cas d’optar per les dues citacions, primer es pot facilitar l’original i després la traduïda, o a l’inrevés. La citació que apareix en segon lloc es pot decidir incloure-la en forma de nota:
Forster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «First, the face. It’s a God-given clown’s mask».1
1 Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel.
Forster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel».1
1 First, the face. It’s a God-given clown’s mask.
O bé a continuació entre claudàtors, sense cometes. Es recomana no abusar d’aquesta opció.
El llibre Le sexe des mots ironitza sobre la definició de dona que fan els diccionaris:
«Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».
[Què en pot dir, un diccionari, de la paraula dona? Sembla que la definició és senzilla i sense equívocs. S’ha tirat pel dret definint la dona en termes biològics com a «representant del sexe que té els nens».]
Taules i il·lustracions
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
Les taules permeten sintetitzar la informació del text i presentar-la de manera esquemàtica i ordenada. En canvi, les il·lustracions, que poden consistir tant en la representació gràfica de dades com en figures, esquemes, dibuixos o fotografies, complementen o exemplifiquen de manera molt visual la informació del text.
Les taules i il·lustracions s’han de presentar inserides en el text tan a prop com sigui possible del fragment que complementen.
Tal com es pot veure en la taula anterior, aquesta primera distribució per gèneres facilita l’agrupació d’obres més minoritàries.
En el gràfic següent es poden observar els resultats de l’enquesta:
En documents en què es fan remissions internes, es recomana numerar independentment cada tipus d’element (taula, gràfic, figura, etc.) per facilitar-ne la localització. En aquests casos, la numeració pot ser correlativa per a tot el document o per apartats.
Numeració per a tot el document:
2 Discussió
Com es pot veure en la taula 3, els elements…
Numeració per apartats:
2 Discussió
Com es pot veure en la taula 2.1, els elements…
El format dels diversos elements de les taules —títol, cos i peu— i de les il·lustracions —peu, i etiquetes i llegendes— s’ha de mantenir al llarg de tot el document.
Per afavorir la llegibilitat, es pot augmentar l’interlineat del text per sobre i per sota de les taules i il·lustracions.
Format de les taules
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Taules i il·lustracions
És recomanable que les taules, sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, tinguin un títol que les identifiqui. Si escau, poden contenir un peu amb informació diversa.
Les diferents parts de la taula solen tenir una lletra més petita que la resta del document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.
El format dels diferents elements de la taula s’ha de mantenir al llarg de tot el text.
Títol de les taules
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Taules i il·lustracions
>
Format de les taules
El títol, que s’escriu a sobre de la taula, és l’element que permet identificar-la.
S’encapçala amb el mot taula seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar la remissió interna. A continuació i separat per un punt, generalment hi apareix un text explicatiu breu. Com a títol que és, no porta punt final.
Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta, i fins i tot augmentar la mida de la lletra en relació amb el cos de la taula.
Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial
Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial
Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial
Cos de les taules
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Taules i il·lustracions
>
Format de les taules
Els encapçalaments de les columnes i les files s’escriuen sense punt final i, generalment, amb majúscula inicial.
Tradicionalment, s’ha fet servir la cursiva per destacar-los, però també es poden fer servir altres recursos gràfics, cosa que permet reservar la cursiva per a usos més específics.
El contingut de les cel·les, en principi, s’escriu en rodona. Quan les dades són frases o sintagmes complexos, es fa servir habitualment la majúscula inicial i el punt final. En canvi, si són mots o sintagmes breus, es poden escriure en minúscula i sense punt final. Cal mantenir el mateix criteri de majúscula o minúscula i puntuació final en totes les cel·les d’una mateixa columna.
L’alineació del text de les cel·les depèn del tipus de dada:
Les dades textuals solen anar alineades a l’esquerra. Ara bé, quan són mots o sintagmes breus, poden anar centrades.
Les dades numèriques s’alineen per l’última xifra i, en cas que hi hagi decimals, per l’última xifra abans del delimitador corresponent. En canvi, els intervals s’alineen pel guionet.
Si no hi ha cap dada a la cel·la i no es vol deixar buida, es recomana fer servir un guió llarg o els punts suspensius, que han d’anar centrats.
És convenient que l’alineació de l’encapçalament i les dades de cada columna sigui la mateixa per facilitar la lectura de la taula.
Peu de les taules
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Taules i il·lustracions
>
Format de les taules
El peu, que s’escriu a sota de la taula, serveix per recollir la font de les dades o altres informacions complementàries. Se sol compondre en una lletra més petita que la del cos de la taula.
Les diferents informacions del peu s’han d’escriure en paràgrafs independents, que han d’acabar amb punt i no poden sobrepassar el marge dret de la taula. A més, per afavorir la llegibilitat, és convenient deixar una separació mínima entre cada paràgraf.
Quan el peu inclou informacions de tipus diferents, cal mantenir l’ordre següent: nota puntual d’una part de la taula, nota general de tota la taula i font de les dades.
Nota puntual d’una part de la taula
Les dades afectades per una nota puntual han d’anar seguides d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.
Si només hi ha una nota, habitualment es fa servir l’asterisc. Si n’hi ha més d’una, s’acostumen a fer servir lletres minúscules volades en cursiva.
El criteri per establir l’ordre de les crides a la taula és sempre d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
Totes les dades afectades per la mateixa nota han de portar el mateix signe de crida.
Pel que fa al peu, les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig. En el cas que s’hagin fet servir lletres, han de mantenir el mateix format tipogràfic que tenen a la taula (volades i en cursiva) i no han d’anar seguides ni de parèntesi de tancament, ni de punt, ni de cap altre signe de puntuació.
Per a més informació sobre les crides, vegeu «Crida de les notes».
Nota general de tota la taula
Les informacions generals que afecten tota la taula habitualment van precedides de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt. Encara que siguin de tipus diferent, s’escriuen en un sol paràgraf.
Nota. Els números i lletres de les caselles corresponen a la qualificació obtinguda per cada revista en els índexs internacionals. Item: Item: revista de biblioteconomia i documentació; PLS: Public Library of Science; DIEPER: Digitised European Periodicals.
Font
La font d’on es reprodueix la taula o s’extreuen les dades habitualment va precedida de la paraula font, en versaleta i seguida de punt. Si es modifica una taula o les dades d’un altre autor, s’ha d’indicar, a la font, que la taula ha estat modificada.
La indicació de la font ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.
Font. Dades extretes de Fitzpatrick, David (1998). The two Irelands: 1912-1939. Oxford [etc. ]: Oxford University Press.
Font. Dades modificades a partir de Kaplan, Jean-Claude; Delpech, Marc (1989). Biologie moléculaire et médecine. París: Flammarion, i de Schilperoort, Robbert A.; Dure, Leon (ed.) (1992). 10 years plant molecular biology. Dordrecht [etc. ]: Kluwer Academic.
Si la referència bibliogràfica de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.
Font. Dades extretes de Fitzpatrick (1998).
Font. Dades modificades a partir de Kaplan i Delpech (1989) i de Schilperoort i Dure (1992).
Si es vol remarcar que la taula no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».
Font. Elaboració pròpia.
Format de les il·lustracions
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Taules i il·lustracions
És recomanable que les il·lustracions (gràfics, figures, esquemes, dibuixos, fotografies, etc. ), sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, vagin seguides d’un peu que les identifiqui, i que pot contenir informació diversa. D’altra banda, les il·lustracions també poden incloure etiquetes i llegendes.
Les diferents parts textuals de la il·lustració solen tenir una lletra més petita que la resta del document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.
El format dels diferents elements de la il·lustració s’ha de mantenir al llarg de tot el text.
Peu de les il·lustracions
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Taules i il·lustracions
>
Format de les il·lustracions
El peu, que s’escriu a sota de la il·lustració, pot incloure informacions de tipus diferent que habitualment es presenten en l’ordre següent: títol, aclariments de la il·lustració en forma de nota i font.
Les diverses informacions s’han d’escriure en un sol paràgraf, acabat amb punt, que no pot sobrepassar el marge dret de la il·lustració. Per separar cadascun dels elements també es fa servir el punt.
En el cas que el peu només contingui un element, que no sigui ni una frase completa ni tingui puntuació interna, es pot obviar el punt final. Això, però, no es pot fer si al mateix document hi ha un peu que n’ha de portar, atès que hi ha d’haver coherència entre les diferents il·lustracions.
No és recomanable fer servir recursos gràfics, com ara la cursiva, per destacar-ne tot el text.
Figura 1. Organigrama del departament
El títol de les il·lustracions
El títol de la il·lustració s’encapçala amb el mot figura o gràfic, seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar-ne les remissions internes, si cal. Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta.
A continuació i separat per un punt, generalment apareix un text descriptiu breu.
Figura 5.28. Contracció de la fibra muscular llisa
Gràfic 5. Resultats de l’enquesta
Aclariments de les il·lustracions
Els aclariments serveixen per explicar detalls de la il·lustració, identificar-ne les parts o desenvolupar abreviatures, sigles o símbols.
A la foto, d’esquerra a dreta: Jesús Munt, Laia Pino i Mercè Ribes.
Figura 3.23. Diverses varietats de bufs diastòlics. Components mitral (M1), tricuspídic (T1), aòrtic (A2) i pulmonar (P2).
Aquest tipus d’informació pot anar precedida de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt, especialment si la il·lustració porta títol.
Gràfic 5. Resultats de l’enquesta. Nota. El total es refereix a dades fins al 31 d’octubre de 2013.
Gràfic 4. Les dades es mostren agrupades per triennis.
Font
La font d’on es reprodueix la il·lustració va precedida habitualment de la paraula font, en versaleta i seguida de punt, i ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.
Font. Rozman, Ciril (2002). Compendi de medicina interna. Madrid: Harcourt Brace de España.
Si la referència de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.
Font. Rozman (2002).
Si es vol remarcar que la il·lustració no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».
Font. Elaboració pròpia.
En el cas de les fotografies i imatges, la font s’acostuma a posar com a peu, si també hi consten altres informacions, com ara el títol o descripció de la imatge. Si no hi ha cap altra informació, aleshores la font s’acostuma a posar en un dels laterals de la imatge.
Etiquetes i llegendes de les il·lustracions
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Taules i il·lustracions
>
Format de les il·lustracions
Les etiquetes i llegendes són els diversos elements textuals que poden aparèixer dins de la il·lustració. La informació que contenen no s’ha de repetir al peu.
S’escriuen sense punt final. Quan són frases o sintagmes complexos, van amb majúscula inicial. En canvi, si són mots o sintagmes breus, poden anar amb minúscula.
En general, no cal fer servir cap recurs gràfic, com ara la cursiva, per destacar-les.
Les etiquetes identifiquen parts concretes de la il·lustració.
La llegenda és l’explicació dels símbols o codis usats a la il·lustració.
Notes
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
Les notes són advertiments, aclariments, explicacions o comentaris que, per tal de facilitar la lectura, van fora del text. Convé posar les estrictament necessàries i no abusar-ne. Les notes han de contenir informació imprescindible i rellevant, i es recomana que no siguin excessivament llargues.
Pel que fa a la ubicació, hi ha tres possibilitats de situació de les notes: a peu de pàgina (o al marge de la pàgina), al final d’un apartat o capítol, o bé al final del document. Es recomana posar les notes a peu de pàgina, ja que aquesta opció permet llegir paral·lelament el cos del text i les notes, i això afavoreix la lectura. Només en els documents en què hi hagi peu, es recomana de posar-les al final.
Les notes estan constituïdes, d’una banda, per la crida, que és el signe que s’insereix dins del text per remetre a la nota corresponent i, de l’altra, per la nota pròpiament dita, que ha de tenir en compte una sèrie d’aspectes quant al contingut i al format.
Cal recordar que, en general, els títols de documents o de parts de documents no acostumen a portar notes.
Bibliografia
Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 79-83.
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, p. 505.
Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.
The Chicago manual of style. 14a ed. Chicago: University of Chicago Press, 1993.
Crida de les notes
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Notes
El text afectat per una nota ha d’anar seguit d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.
Els signes de crida més habituals són els números, tot i que també es poden usar lletres o altres símbols.
En documents llargs, es pot recomençar la numeració de les notes a cada apartat o capítol.
Format de la crida
La crida de les notes s’acostuma a escriure volada i en rodona encara que el text que la precedeixi estigui en una altra classe de lletra (cursiva, negreta, versaleta).
En aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències.19
D’acord amb les normes de Vancouver, també es pot escriure entre claudàtors o parèntesis en el mateix cos que la resta del document.
En aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències (19).
Si es fan servir lletres com a crida, s’escriuen volades i en cursiva; aquest ús és habitual en les taules.
En determinats textos (per exemple, articles) si es vol fer un aclariment que afecta tot el document, la crida se situa al final del títol i acostuma a ser un asterisc.
Els mamífers marins i els seus noms*
Jordi Lleonart Aliberas
Institut de Ciències del Mar, CSIC
* Aquest treball s’ha dut a terme en el marc del projecte Corpus ictionímic del català, finançat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb la col·laboració del TERMCAT Centre de Terminologia.
En aquests casos, si es necessiten més crides (fins a tres) es pot duplicar o triplicar l’asterisc. Si en calen més, s’ha d’usar la sèrie formada pels símbols * (asterisc), † (creu), ‡ (doble creu), § o ¶ (paràgraf), | (pleca) i # (coixinet), un a continuació de l’altre i en aquest ordre.
Dinàmica relativista d’un objecte corpuscular. Aplicacions
Josep Graell,* Carme Martín,† Laura Niubó‡ i Marc Pla§
* Doctor en Física a la Universitat de Barcelona.
† Professora de La Salle Gràcia.
‡ Cap del Departament de Física de la Universitat de Lleida.
§ Pèrit industrial elèctric per l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial.
Posició de la crida
La crida se situa immediatament darrere de l’element que suscita la nota. Quan coincideix amb un signe de puntuació, es posa després del signe:
Fitzpatrick opina tot el contrari.1
Fitzpatrick opina tot el contrari1.
«La figura és de probable geometria irregular»,3 afirma Weinberg.
«La figura és de probable geometria irregular»3, afirma Weinberg.
Així doncs, quina és la funció de l’enzim?12
Així doncs, quina és la funció de l’enzim12?
Però, si s’ha triat el sistema numèric de citació bibliogràfica, les crides van just abans de la puntuació:
Fitzpatrick opina tot el contrari (1).
«La figura és de probable geometria irregular» (3), afirma Weinberg.
Així doncs, quina és la funció de l’enzim (12)?
Contingut i format de les notes
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Aspectes formals
>
Notes
Contingut de les notes
El contingut de les notes s’ha d’escriure en un únic paràgraf, tot i que hi hagi informacions de menes diferents.
Les notes poden contenir informacions diverses: informacions o explicacions complementàries, remissions internes, consideracions sobre fonts bibliogràfiques, representació de la citació bibliogràfica en nota, entre d’altres. Es recomana de no incloure-hi ni taules ni il·lustracions.
12 Dades fins al 25/10/2013. Per a les dades del 2012, vegeu el capítol 4. Més informació metodològica a Carreras (2010).
Informacions o explicacions complementàries
Les notes poden incloure dades marginals, opinions de suport o contrast amb altres fonts, aclariments, exemples, citacions textuals, etc.
1 «Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».
2 Segons el cas pot ser de fins a 5 mg.
3 Dades extretes de Fitzpatrick (1998).
4 Trobareu la informació desenvolupada a Cuenca (2000).
Per a més informació sobre com s’ha de referenciar la font bibliogràfica, vegeu «La citació bibliogràfica».
Remissions internes
31 Vegeu el capítol vi.
b Cf. nota 15 vi.
Citacions bibliogràfiques en nota
1 Salvador Oliva, Joan Solà, in memoriam, p. 10.
5 Oliva, p. 23-30.
Format de les notes
Tant el text que compon les notes com la crida que el precedeix, s’escriuen en un cos de lletra més petit que el de la resta del document.
S’aconsella de seguir el mateix tipus de format de paràgraf que en la resta del text. Per afavorir la llegibilitat, és convenient deixar una separació mínima entre cada nota.
Les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig.
Si la crida va volada, no va seguida de cap punt.
1 Vegeu la nota 2.
13 Més avall tornarem sobre aquest problema.
Si la crida no va volada, acostuma a anar seguida d’un punt. S’ha de tenir en compte que quan hi ha crides amb més d’un caràcter, s’alineen pel caràcter de la dreta, a fi que el text de les notes també quedi alineat.
9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1.
10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.
9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1.
10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.
Convencions
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
S’entén per convencions tots els aspectes lingüístics que, sense que hi hagi sovint cap norma que els reguli, s’adopten per acord, per unificar i sistematitzar determinats criteris formals.
Els aspectes que es troben en aquest apartat (majúscules i minúscules, escriptura dels nombres, abreviacions i referències i citacions bibliogràfiques) es considera que són els més útils a l’hora de redactar treballs acadèmics.
Majúscules i minúscules
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.
D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.
Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.
Àgueda
És una assignatura de primer any.
INICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA
La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents; obres, treballs i publicacions; noms de lloc, i expressions temporals.
Persones
Sobrenoms
Jaume I el Conqueridor
Dinasties
els Montcada
els Trastàmara
Càrrecs
la vicedegana
l’administrador de centre
Tractaments
el professor Milà
la doctora Pérez
Organismes
Institucions i entitats
la Unió Europea
la Universitat de Barcelona
el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials
l’Administració pública
Òrgans de gestió
la Facultat de Medicina
el Departament de Ciències Clíniques
les facultats de Química i Farmàcia
els departaments de Filologia Anglesa i de Lingüística
Grups de recerca i afins
el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones
la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat
els grups de recerca de la UB
Activitats educatives, científiques i socials
Estudis
el grau de Física
el màster de Geologia i Geofísica de Reservoris
l’assignatura Treball Final de Grau
el doctorat de Filologia Romànica
Disciplines
un manual de física
una conferència de lingüística aplicada
Jornades i congressos
les Jornades Cuina i Salut
el Simposi de Física Nuclear
una jornada sobre dret
un simposi amb molt de públic
Conferències
la conferència «Els països en vies de desenvolupament»
Termes especialitzats
Moviments culturals
el romanticisme
el marxisme
el keynesianisme
Noms científics
el ximpanzé (Pan troglodytes)
la família de les petúnies (Petunia hybrida)
el virus Streptococcus faecalis
Teories i fórmules
la fórmula d’Euler
el teorema del sinus
la teoria de cordes
la llei de la gravetat
Documents
Documents oficials
el Reglament de la Facultat de Dret
la Llei de propietat intel·lectual
la Normativa reguladora de la UB
Parts de documents
el capítol segon
l’article 18 del reglament
l’annex de la memòria
la taula següent
l’apartat 5
Documents acreditatius
el passaport
el carnet d’estudiant
Obres, treballs i publicacions
Publicacions periòdiques
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
la Revista de Llengua i Dret
la revista Science
Llibres, articles i obres artístiques
la novel·la Incerta glòria
l’article «Educar els brivalls»
Les Menines, de Velázquez
Noms de lloc
Topònims
el Masnou
la República Txeca
la Vall de Boí
La Rioja
Le Havre
Divisions territorials
la comarca del Priorat
la ciutat de Reus
Accidents geogràfics
el mar Atlàntic
el riu Segre
la serra de Collserola
Toponímia urbana
el passeig de Gràcia
la plaça Reial
el carrer del Consell de Cent
Campus i edificis
l’Edifici Històric
el Palau de les Heures
el Campus Bellvitge
l’edifici de les Cúpules
l’aulari de Migdia 1
Parts d’edificis
l’Aula Magna
el Pati de Lletres
la Biblioteca de Farmàcia
la sala d’actes
el laboratori d’electrònica
el despatx 371
Expressions temporals
Dates i períodes
el 20 de juny
el curs 2014-2015
el segon semestre
Dies de la setmana i estacions
dimarts
primavera
Festivitats
l’Onze de Setembre
les festes de Nadal
Períodes històrics i geològics
l’edat mitjana
l’edat del ferro
el paleozoic
Fets singulars de la història
la Revolució Industrial
la Guerra dels Balcans
Si convé es pot consultar la informació ampliada sobre la majúscula distintiva i l’ús de les majúscules i minúscules en les abreviacions.
Escriptura dels nombres
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
Els nombres es poden escriure de dues maneres: amb lletres o amb xifres.
En general, quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.
Falta una hora perquè comenci l’acte.
El zero va arribar a Occident per mitjà dels àrabs.
En canvi, quan els nombres van darrere d’un nom, normalment s’escriuen amb xifres.
El curs es fa a l’aula 2.
Aquestes dues regles generals, però, s’han d’aplicar tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.
Quan el nombre va darrere del nom
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
>
Escriptura dels nombres
Quan el nombre va darrere d’un nom, per regla general, s’escriu amb xifres.
Si la xifra correspon a un nombre que identifica un objecte dins una sèrie, generalment s’usen les xifres aràbigues.
La conferència és a l’aula 3.
La solució és a la pàgina 234.
Si voleu més informació, truqueu al telèfon 934 035 417.
Vam fer el trajecte amb un Boeing 747.
Arribaran a Barcelona el dia 7.
En alguns casos, però, es fan servir les xifres romanes.
Jaume I el Conqueridor
el segle xxi
l’assignatura Ciència Política II
Quan el nombre va davant d’un nom o és un nom
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
>
Escriptura dels nombres
Quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.
Les dues vicerectores noves han pres possessió del càrrec.
És el tercer alumne que s’ha matriculat avui.
La Facultat té vint-i-cinc grups de recerca reconeguts.
Amb tot, però, l’ús de les xifres és preferible o inevitable en casos com els següents:
Nombres formats per tres mots o més.
S’hi han inscrit 1.130 alumnes.
S’hi han inscrit mil cent trenta alumnes.
També convé escriure amb xifres els nombres de només dos mots si algun porta guionet.
Hi havia 154 persones a la sala.
Hi havia cent cinquanta-quatre persones a la sala.
Nombres que expressen una quantitat i van seguits del símbol corresponent.
La longitud del riu Ebre és de 910 km.
La longitud del riu Ebre és de nou-cents deu km.
La temperatura mitjana anual és de 17 °C.
La temperatura mitjana anual és de disset °C.
Nombres amb decimals.
El tipus d’interès ha pujat
un 1,3.
El tipus d’interès ha pujat
un u coma tres.
Pel que fa a les quantitats arrodonides superiors al milió i que estiguin formades per més de dos mots, es pot usar la grafia mixta, en què la primera part del numeral s’expressa amb xifres i es completa amb el mot milions, bilions, etc.
152 milions
152.000.000
2.900 bilions
2.900.000.000.000.000
En tot cas, en l’escriptura dels nombres sempre ha de prevaldre la coherència i s’ha d’evitar el tractament diferent en un mateix fragment.
Hi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i 5 de màster).
Hi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i cinc de màster).
Més enllà d’aquestes consideracions, cada context determina si és millor emprar lletres o xifres. En general, com més discursiu sigui un text, més es tendeix a escriure les quantitats en lletres i, en canvi, com més esquemàtic, més es tendeix a fer-ho en xifres.
Abreviacions
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
De vegades, les paraules es poden representar per segments més curts anomenats abreviacions. Les més freqüents poden agrupar-se en tres tipus: abreviatures, sigles i símbols.
En els treballs acadèmics, es recomana de fer un ús mesurat de les abreviatures, ja que poden dificultar la comprensió i la claredat del text. Tot i això, poden ser molt útils per als gràfics, llistes, taules, quadres sinòptics i il·lustracions diverses, en què la manca d’espai en justifica i n’afavoreix l’ús. En canvi, l’ús de sigles i de símbols és força freqüent en determinats àmbits d’especialitat.
En cas que s’utilitzi un nombre important d’abreviacions, especialment sigles, s’aconsella de fer-ne una llista com a part del document.
En els casos de doble tractament, d’abreviatura i sigla (s. l. / SL [societat limitada]) o d’abreviatura i símbol (angl./en [anglès]), en general són preferibles els darrers, a causa del seu caràcter internacional. I en tot cas, cal aplicar el mateix criteri al llarg de tot el treball.
Si es vol consultar alguna abreviació concreta, es recomana anar a Totes les abreviacions.
Abreviatures
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
>
Abreviacions
Una abreviatura és la representació d’un sol mot o un grup de mots per mitjà d’una o algunes de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser la inicial.
Abreviatura
Desenvolupament
h.
habitant
etc.
etcètera
aprox.
aproximadament
apt.
apartat
dept.
departament
espf.
específicament
n. de la t.
nota de la traductora
p. ex.
per exemple
p. o.
per ordre
Consideracions generals
Generalment, les abreviatures porten punt al final encara que n’hi ha algunes que s’escriuen amb barra.
cap. [capítol]
a/e [adreça electrònica]
Mantenen els accents de la paraula sencera.
màx. [màxim]
Només tenen forma femenina o plural les que conserven la part final del mot.
Dra. [doctora]
nres. [nombres]
núms. [números]
caps. [capítols]
En general, s’escriuen amb minúscula o majúscula segons com s’hagi d’escriure el mot desenvolupat.
núm. 4 [número 4]
Dept. de Biologia Vegetal [Departament de Biologia Vegetal]
En canvi, les abreviatures dels tractaments de respecte sempre van amb majúscula inicial.
Sra. [senyora]
Prof. [professor o professora]
En les abreviatures de sintagmes o fragments formats per més d’un element, s’ha de deixar un espai en blanc entre els elements abreujats.
u. m. [unitat monetària]
En determinades abreviacions d’àmbits de la ciència, però, no s’acostuma a deixar cap espai.
v.o. [via oral]
En aquests casos, cal mantenir sempre el mateix criteri al llarg de tot el document.
Davant de les abreviatures, l’article (el o la) i la preposició de s’apostrofen seguint la mateixa norma general que se seguiria davant dels mots sencers.
l’apt. 4
el cap. 5
la univ. pública
un llibre d’A. Solís
Per a més informació sobre les abreviatures, es pot consultar la informació ampliada.
Sigles
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
>
Abreviacions
Una sigla és un conjunt de lletres, normalment inicials, que s’utilitzen com a forma abreujada d’un conjunt de mots. Algunes sigles contenen una xifra o algun símbol.
Sigla
Desenvolupament
FMI
Fons Monetari Internacional
CAP
centre d’assistència primària
R+D
recerca i desenvolupament
ERx
exploració radiogràfica
TV3
Televisió de Catalunya
radar
radio detecting and ranging
Consideracions generals
Es recomana que la primera vegada que s’usa una sigla dins d’un text aparegui entre parèntesis i precedida de la forma desenvolupada corresponent, o que aparegui després de la sigla la forma desenvolupada entre parèntesis.
Els trastorns de comportament alimentari (TCA) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys.
Els TCA (trastorns de comportament alimentari) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys.
S’escriuen amb majúscula, excepte les sigles lexicalitzades, i sense cap punt ni espai en blanc després de cada lletra.
IDIBAPS
Idibaps
ICE
I.C.E
I C E
sida
SIDA
S’escriuen sense accent gràfic, excepte les sigles lexicalitzades.
IPC [índex de preus al consum]
un cedé
Les sigles són invariables i només pluralitzen els elements del sintagma nominal que les determinen. No s’hi ha d’afegir cap s i, en general, no s’ha de fer la duplicació de lletres.
les ONG [organitzacions no governamentals]
el responsable d’RH [Recursos Humans]
les CA [comunitats autònomes]
Habitualment, s’escriuen en rodona encara que corresponguin a denominacions estrangeres o a títols d’obres.
DOGC [Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]
làser [light amplification by simulated emission of radiation]
A l’hora d’apostrofar l’article (el o la) i la preposició de davant les sigles, cal tenir en compte si es pronuncien com una paraula:
el CRAI
l’OTAN
la ICEA
d’INEFC
o si es lletregen:
l’IPC
el TSJC
l’FM
la UB
Les sigles lexicalitzades es comporten com a paraules de la llengua i aleshores s’escriuen amb minúscula, poden portar accent gràfic i pluralitzen com un substantiu qualsevol.
els làsers
les pimes
els cedés
Per a més informació sobre les sigles, es pot consultar la informació ampliada.
Símbols
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
>
Abreviacions
Un símbol és un signe gràfic, format per lletres, xifres o pictogrames, que representa internacionalment la forma abreujada d’una paraula, un concepte o un valor, generalment d’àmbits d’especialitat de la ciència o la tècnica.
Els símbols responen, majoritàriament, a convencions de caràcter internacional, adoptades per organismes estandarditzadors reconeguts.
Símbol
Desenvolupament
20 m3
vint metres cúbics
2000 km
dos mil quilòmetres
3 %
tres per cent
vent de NE
vent de nord-est
Consideracions generals
Els símbols s’escriuen sense punt, llevat que apareguin al final de la frase en què s’insereixen.
20.30 h
250 kcal
Els símbols no admeten cap marca de plural, encara que el mot que representen en tingui.
50 g [50 grams]
5 min [5 minuts]
Sempre s’ha de respectar, en l’ús de majúscules i minúscules, la forma que s’ha fixat internacionalment, independentment de la tipografia de la resta del text en què s’insereix el símbol.
El símbol de l’aigua és H2O.
Sovint, els símbols acompanyen xifres, que expressen quantitats. Segons el sistema internacional, en aquests casos, s’ha de deixar un espai de no-separació entre la xifra i el símbol.
2 m3
25 km2
un 12 %
L’article singular (el, la) i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols.
El O i el Es són símbols d’elements químics.
L’O i l’Es són símbols d’elements químics.
La α-amilasa és un enzim secretat pel pàncrees.
L’α-amilasa és un enzim secretat pel pàncrees.
La notació sin−1 es pot fer servir en lloc de arcsin.
La notació sin−1 es pot fer servir en lloc d’arcsin.
Els codis, d’altra banda, són un altre tipus d’abreviació i s’usen sobretot per designar amb pocs caràcters comarques, aeroports, països, monedes, etc.
Codi
Desenvolupament
BCN
Aeroport del Prat (Barcelona)
AU
Alt Urgell
AD
Andorra
SEK
corona sueca
Per a més informació sobre els símbols, es pot consultar la informació ampliada.
Referències i citacions bibliogràfiques
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
Les referències i les citacions bibliogràfiques són aspectes importants d’un text, especialment en l’àmbit acadèmic i de recerca. Tant les referències com les citacions bibliogràfiques han de contenir els elements necessaris per identificar els documents a què fan referència, i seguir l’estructura i les directrius establertes per les recomanacions o normatives corresponents.
Referència bibliogràfica
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
>
Referències i citacions bibliogràfiques
La referència bibliogràfica és el conjunt d’elements que descriuen un document i en permeten la identificació i la localització. Algunes d’aquestes dades són necessàries i imprescindibles; d’altres són opcionals i complementàries. Com més informació s’inclou més exhaustiva és la referència.
Les referències bibliogràfiques apareixen generalment en forma de llista al final d’un text o part d’un document (per exemple, al final d’un capítol), ordenades alfabèticament, temàticament o numèricament. No obstant això, també poden aparèixer com a notes a peu de pàgina.
La presentació i ordenació de les referències bibliogràfiques pot variar segons els criteris, recomanacions o normatives adoptats, però és important que el conjunt sigui coherent i homogeni dins d’un mateix document.
Citació bibliogràfica
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Convencions
>
Referències i citacions bibliogràfiques
Una citació bibliogràfica és una forma de referència bibliogràfica breu que permet identificar la font d’on s’ha extret una citació textual, un fragment parafrasejat, una idea, etc.
Les citacions bibliogràfiques poden representar-se de diverses maneres: dins de text entre parèntesis; en forma de nota al peu de la pàgina, al final del capítol o en tancar el document; o mitjançant un sistema numèric.
La citació dins de text (sistema autor-data, americà o de Harvard) és molt utilitzada per als documents de l’àmbit de les ciències socials i, en general, de les disciplines en què es fa ús, sobretot, de la bibliografia secundària (referències al treball analític d’altres autors).
La citació en nota és habitual en les ciències humanes per la seva flexibilitat (a vegades s’han de citar obres molt antigues, anònimes, etc.) i per la possibilitat de fer-ho discursivament, afegint-hi comentaris.
En l’àmbit de les ciències experimentals s’ha generalitzat la citació amb el sistema numèric (normes de Vancouver i semblants), que consisteix a situar dins el text un número entre parèntesis o claudàtors que remet a una llista de referències bibliogràfiques al final del document.
Cal recordar que totes les obres citades en un text han de tenir la corresponent referència bibliogràfica completa i exacta al final del document.
Recursos per a una redacció de qualitat
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
A l’hora de redactar un document és important conèixer les diverses eines que es tenen a l’abast per aconseguir textos de qualitat.
Els recursos que es presenten en aquest capítol s’han agrupat segons si són criteris, diccionaris i altres recursos lingüístics o verificadors ortogràfics.
Criteris
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Recursos per a una redacció de qualitat
Recurs
Descripció
Criteris de la Universitat de Barcelona
Llibre d’estil en què es tracten qüestions de gramàtica, estil, tipografia i convencions gràfiques rellevants a l’hora de redactar textos tant de l’àmbit acadèmic com de l’administració i la gestió universitàries.
Cuina lingüística per a químics
Recurs elaborat amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos científics en català dins el camp de la química.
Escriure la física
Secció del Paraules de la física que conté materials i recursos per contribuir a la qualitat lingüística dels textos acadèmics i científics en català dins el camp de la física.
Rebotiga lingüística de farmàcia
Recurs elaborat amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos científics en català dins el camp de la farmàcia.
Diccionaris i altres recursos lingüístics
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Recursos per a una redacció de qualitat
Diccionaris i altres recursos
Català
Diccionari de la llengua catalana (DIEC2)
Diccionari normatiu de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. 2a edició.
diccionari.cat
Diccionari de la llengua catalana que ofereix, en línia, el contingut actualitzat del Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC). Elaborat pel Grup Enciclopèdia Catalana.
enciclopèdia.cat
Enciclopèdia catalana, d’accés lliure, que conté les entrades i els articles de la Gran enciclopèdia catalana (GEC), a més d’altres obres del Grup Enciclopèdia Catalana, com ara la Gran geografia comarcal de Catalunya.
Castellà
Diccionario de la lengua española (DRAE)
Diccionari normatiu del castellà elaborat per la Reial Acadèmia Espanyola.
Diccionario Clave. Diccionario de uso del español actual
Diccionari d’ús del castellà, que recull les expressions i els termes més usuals. Elaborat pel grup editorial SM.
Fundación del español urgente (Fundéu)
Web de Fundéu, organisme que s’encarrega de vetllar per l’ús correcte del castellà dins els mitjans de comunicació, assessorat per la Reial Acadèmia Espanyola.
Anglès
Oxford Dictionary of English
Diccionari de referència de la llengua anglesa moderna, editat per Oxford University Press.
Collins English Dictionary
Diccionari de referència de la llengua anglesa actual, editat per HarperCollins.
Bilingües
Diccionari castellà-català
La quarta edició del Diccionari castellà-català i del Diccionari català-castellà, del Grup Enciclopèdia Catalana, es pot consultar mitjançant l’Optimot.
Diccionari castellà-anglès
Inclou els tres diccionaris WordReference Spanish Dictionary, Diccionario Espasa Concise i Collins Spanish Dictionary: Complete and Unabridged. S’hi pot accedir des del Wordreference.
Recursos terminològics
Recurs
Descripció
UBTERM
Portal de consulta i difusió de terminologia dels Serveis Lingüístics de la UB.
Aquest portal conté els apartats següents:
Obres: Accés a tots els vocabularis i diccionaris terminològics publicats pels Serveis Lingüístics i elaborats amb la participació del professorat i l’alumnat de la UB.
Cercador: Eina que permet la cerca conjunta de termes de totes les obres contingudes al portal UBTERM. Per a més informació sobre com fer les cerques i com interpretar les informacions de les fitxes, consulteu l’Ajuda.
Actualitat: Blog d’informacions relacionades amb la terminologia, siguin del mateix portal UBTERM o externes.
Més enllà de la terminologia: Recursos que poden ajudar a redactar un text acadèmic de qualitat, més enllà de la terminologia
Què diuen els centres: Recursos relacionats amb la terminologia elaborats específicament per cobrir les necessitats d’un centre concret de la UB.
Cercaterm
Servei de consultes en línia, ofert pel Termcat. S’hi pot consultar lliurement la terminologia catalana de qualsevol àmbit d’especialitat a partir de qualsevol llengua (especialment català, castellà i anglès).
El Cercaterm inclou els termes de la Neoloteca, que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell Supervisor, amb la definició i les equivalències en altres llengües.
Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT)
Portal de l’Institut d’Estudis Catalans format per diverses interfícies: una biblioteca en línia sobre obres terminològiques, un motor de cerca avançada i una interfície que permet trobar contextos d’ús de diversos termes inclosos en revistes de l’Hemeroteca Científica Catalana.
Verificadors ortogràfics
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Redacció
>
Recursos per a una redacció de qualitat
Des del moment que es crea el document de treball i es comença a escriure cal seleccionar la llengua de redacció del text i activar el verificador del processador de textos en aquesta llengua. El fet de tenir el verificador activat mentre s’escriu, permet detectar les errades ortogràfiques, morfològiques i de picatge a mesura que es redacta el text. En la majoria de casos, el verificador ofereix diverses alternatives per substituir les paraules que considera incorrectes.
S’ha de recordar que el verificador no té en compte el context i que, per tant, no assenyala paraules ben escrites encara que siguin incorrectes en el context en què s’usen.
Molècula de senyalització extracel·lular alliberada en la sinapsis química.
[No detecta que ha de ser sinapsi, perquè sinapsis és la forma correcta en plural.]
Proteïna molt enriquida en els complexes fibril·lars.
[No detecta que ha de ser complexos, perquè complexes és la forma correcta en femení plural.]
I, a la inversa, el verificador assenyala com a incorrectes totes les paraules que no té en el seu diccionari (cosa molt habitual quan s’utilitzen paraules especialitzades o termes, encara que siguin correctes). En aquests casos tenim l’opció d’anar-les afegint al nostre diccionari personalitzat, perquè si tornen a aparèixer no les marqui.
L’apoptosi és la mort cel·lular fisiològica.
[Marca com a incorrecta apoptosi si no la té al diccionari.]
L’àcid acetilsalicílic és un analgèsic força usat.
[Marca com a incorrecta acetilsalicílic si no la té al diccionari.]
Per ampliar la informació, es pot consultar, d’una banda, la pàgina dels Serveis Lingüístics de la UB sobre els verificadors ortogràfics i, de l’altra, la Guia de configuració de la llengua dels documents i del verificador del Word i Instal·lació de diccionaris complementaris per al verificador del Word redactades també pels Serveis Lingüístics de la UB.
Revisió
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
Després de la redacció d’un text o document, i abans de considerar que ja s’ha enllestit, la revisió és la darrera fase per aconseguir un text definitiu de qualitat. Cal considerar com a esborranys provisionals els primers textos de la fase de redacció i no confondre’ls amb el text definitiu.
Revisar vol dir, d’una banda, fer una última lectura sencera del text final per comprovar que:
S’ajusta a les propietats textuals de coherència, cohesió, precisió i claredat, que ja s’han d’haver tingut en compte en el moment de la redacció.
S’adequa a les característiques que li són pròpies, d’acord amb el tipus de document, l’objectiu proposat, a qui s’adreça, la situació comunicativa en què es dona, la funció, etc.
Conté tots els continguts i apartats que ha de tenir.
I, de l’altra, també vol dir fer les esmenes i canvis que siguin necessaris per millorar-ne la llegibilitat; i per assegurar-ne la correcció gramatical i d’estil, i l’adequació dels aspectes formals.
Exposició del contingut i llegibilitat
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Revisió
Abans de donar per acabat el text, cal rellegir-lo i assegurar-se que s’entén, i que conté tots els continguts i parts pertinents.
En el cas de textos llargs i complexos, un recurs útil per assegurar la claredat o bona llegibilitat del text és demanar-ne una lectura a una altra persona; en estar menys familiaritzada amb el document, pot ajudar a detectar on hi ha qüestions mal expressades, relacions d’idees no prou evidents o argumentacions que no estan justificades amb claredat. En alguns documents acadèmics, com ara els treballs finals de grau o màster, o en les tesis, aquesta funció l’acostumen a fer els tutors o directors en el transcurs del seguiment del treball.
Així, per aconseguir textos llegibles, es recomana:
Revisar que l’exposició segueix un desenvolupament lògic i que cada informació és en la part del document que li correspon.
Seguir els consells que es detallen a l’apartat «Redacció», com ara considerar la llargada de les frases i paràgrafs, seguir l’ordre natural dels constituents de la frase, usar connectors per relacionar les idees i triar frases afirmatives, entre d’altres aspectes.
Finalment, cal assegurar també una llegibilitat tipogràfica, basada en l’adequació dels aspectes formals.
Bibliografia
«Argumentació» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_15/tot_t15.html> [consulta: 2 juliol 2018].
Correcció lingüística
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Revisió
La correcció gramatical i d’estil és un aspecte imprescindible de la revisió d’un text. En la fase de revisió, cal assegurar-se que el text és correcte pel que fa a la gramàtica (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, etc.) i coherent amb les tries estilístiques que s’han anat prenent al llarg de la redacció del document.
El contingut d’un text no pot destriar-se de la manera com s’expressa o vehicula lingüísticament. Per tant, un text amb incorreccions o errors gramaticals —més enllà de les dificultats de comprensió que pugui generar— és una pèssima carta de presentació. Així doncs, cal ser conscient de la importància de la correcció i qualitat lingüística i posar els recursos necessaris per dur-la a terme.
Es pot consultar el document L’eina de substitució del Word, elaborat pels Serveis Lingüístics de la UB, si interessa aprofundir en l’ús d’aquest recurs per fer cerques i substitucions durant el procés de correcció del text.
Adequació dels aspectes formals
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
>
Revisió
En la fase de revisió, un cop fetes totes les esmenes necessàries per aconseguir la llegibilitat i correcció lingüística del text, s’han de revisar tots els aspectes formals i relacionats amb convencions per assegurar-se que els criteris s’han aplicat de manera sistemàtica i homogènia al llarg de tot el document, especialment quan és llarg i complex, com ara els treballs acadèmics.
És el moment de fer una revisió visual i gràfica de cada pàgina, en particular, i del document, en general, per detectar possibles incoherències formals i alguns errors habituals fruit de la paginació o de la incorporació d’esmenes d’última hora.
Remarques
S’ha de comprovar que la tipografia, i especialment el cos de lletra, dels títols dels diferents apartats i de les diferents parts del text és la correcta, i que el criteri s’ha aplicat de manera homogènia al llarg de tot el document.
Cal evitar que quedi una única frase al final o al començament de pàgina (com a mínim n’han de quedar dues). En aquests casos, cal forçar un salt de pàgina.
S’ha de comprovar que la numeració final del document i dels índexs és coincident.
Si en el document hi ha pàgines que no han de dur encapçalament ni número de pàgina, comprovar que sigui així.
Si en el text s’hi han d’incloure pàgines en blanc, comprovar que hi són, que no estan numerades, però que s’han tingut en compte en la paginació.
S’ha de comprovar que la numeració de les remissions (d’apartats, notes, taules i il·lustracions, etc.) sigui correcta; especialment si hem fet canvis en el darrer moment, ja sigui incorporant o esborrant algun element.
Cal comprovar que totes les citacions bibliogràfiques tenen la referència bibliogràfica completa corresponent, si és el cas.
Convé assegurar-se que les taules i il·lustracions s’ubiquen en el lloc que els correspon i que estan ben identificades, si cal.
S’ha de comprovar que la separació de mots a final de ratlla és correcta i que no queden en línies diferents elements que no es poden separar.
Es recomana consultar l’apartat «Aspectes formals» i «Convencions» per als diversos aspectes que s’han de tenir en compte.
Presentació oral
Llibre d’estil
>
Models de documents
>
Documents de docència i de recerca
>
Treballs acadèmics
La majoria de treballs de recerca acaben amb una presentació oral davant una comissió o tribunal, que avalua si s’han acomplert els objectius previstos, si s’han validat les hipòtesis plantejades, i com s’han analitzat i presentat els resultats. Generalment, després de la presentació, l’estudiant ha de respondre les preguntes que li formula aquesta comissió o tribunal.
Sovint la presentació oral té el suport d’algun material gràfic, com ara un pòster o diapositives en PowerPoint.
Quant a la presentació, convé assegurar-se que:
L’explicació és ordenada i estructurada.
El discurs està cohesionat, les idees s’expressen amb claredat i estan ben entrellaçades.
La presentació respon als objectius plantejats en el treball.
La terminologia usada és l’adequada i es demostra un bon domini tant del tema com gramatical.
S’acompleix l’objectiu comunicatiu i la presentació inclou la informació necessària i no n’hi ha d’irrellevant.
El registre s’adequa a una situació acadèmica d’un cert grau de formalitat. Cal tenir en compte que la presentació s’adreça sobretot als membres de la comissió o tribunal, i al públic assistent.
Els materials, com ara pòsters o diapositives en PowerPoint, que es puguin utilitzar durant la presentació només serveixen de suport tot i que no se n’ha de dependre en excés; l’objectiu principal és facilitar el seguiment a l’auditori. A més, cal assegurar-se que aquests materials estan ben redactats, són correctes des d’un punt de vista lingüístic i són llegibles a distància.
Se sap respondre les preguntes de la comissió o tribunal per defensar el treball.
La presentació oral s’ajusta a la durada prevista: no sobrepassa el temps establert ni és massa breu. S’aconsella de fer una prova abans per tal de controlar el temps i adequar-hi la presentació.
Es tenen en compte aspectes relacionats amb la comunicació no verbal, com ara:
Fer servir gestos oberts i receptius, que expressen i demostren seguretat. Per exemple: braços i mans oberts, espatlles rectes, senyalitzacions, gestos que acompanyen el discurs, etc.
Mostrar-se serè, sense nervis i tics gestuals. Per exemple, evitar de moure els papers o les notes de manera continuada; evitar de tocar-se els cabells, les mans, un anell, les ulleres, etc.
Passar la mirada entre els membres de la comissió o tribunal, i entre el públic assistent; d’aquesta manera es capta i manté l’atenció de qui escolta. Per exemple: evitar de mirar un punt fix (a terra o sempre les mateixes persones), evitar de donar l’esquena a l’auditori, etc.
Adequar el volum de la veu a les dimensions de la sala en què es fa la presentació.
Parlar amb un ritme constant, però amb petits canvis de ritme i entonació per tal de captar l’atenció del públic i interessar-lo, i evitar així la monotonia.
Bibliografia
Com comunicar: 50 consells pràctics per fer exposicions orals eficaces [en línia]. Barcelona; Bellaterra; Girona: Servei de Llengües i Terminologia, Universitat Politècnica de Catalunya; Servei de Llengües, Universitat Autònoma de Barcelona; Servei de Llengües Modernes, Universitat de Girona. <https://www.upc.edu/slt/comcomunicar/assets/files/consells_oral_ca.pdf> [consulta: 30 abril 2021].
«Exposició oral» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_09/tot_t09.html> [consulta: 2 juliol 2018].
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 26-11-2021
Citació recomanada:
«Treballs acadèmics» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=1512> [consulta: 3 desembre 2021].
TFG
treball final de grau
TFM
treball final de màster
circumstancials
complement circumstancial m Complement verbal que indica una circumstància de mode, lloc, temps, etc.
subjecte
subjecte m Part essencial de la frase, que s’identifica amb l’element del qual es diu alguna cosa i que concorda amb el verb.
verb
verb m Categoria gramatical que és el nucli del sintagma verbal o predicat que expressa l’acció que fa el subjecte.
complement directe
complement directe m Complement verbal que rep la signficació del verb i que té la funció de subjecte pacient en les oracions passives.
complement indirecte
complement indirecte m Complement verbal que expressa la persona o l'objecte que rep la conseqüència de la significació del verb.
sintagma nominal
sintagma nominal m Conjunt de mots que té com a nucli un nom i que funciona com a subjecte, complement directe, complement d’una preposició o complement d’un nom.
subjecte
subjecte m Part essencial de la frase, que s’identifica amb l’element del qual es diu alguna cosa i que concorda amb el verb.
verb
verb m Categoria gramatical que és el nucli del sintagma verbal o predicat que expressa l’acció que fa el subjecte.
complement directe
complement directe m Complement verbal que rep la signficació del verb i que té la funció de subjecte pacient en les oracions passives.
complement indirecte
complement indirecte m Complement verbal que expressa la persona o l'objecte que rep la conseqüència de la significació del verb.
oració coordinada
oració coordinada f Oració composta formada per dues o més oracions independents i del mateix nivell sintàctic.
oració de relatiu especificativa
oració de relatiu especificativa f Oració de relatiu adjectiva que restringeix o precisa el contingut del seu antecedent mitjançant l'addició d'una propietat necessària. També s'anomena oració especificativa.
oració de relatiu explicativa
oració de relatiu explicativa f Oració de relatiu que afegeix una propietat no indispensable al sentit del seu antecedent. També s’anomena oració explicativa.
perífrasis verbals
perífrasi verbal f Construcció que té un significat únic, formada per un verb conjugat que funciona d’auxiliar i un verb principal (que està en infinitiu, gerundi o participi).
oració coordinada
oració coordinada f Oració composta formada per dues o més oracions independents i del mateix nivell sintàctic.
oració de relatiu especificativa
oració de relatiu especificativa f Oració de relatiu adjectiva que restringeix o precisa el contingut del seu antecedent mitjançant l'addició d'una propietat necessària. També s'anomena oració especificativa.
deverbals
deverbal Dit de la paraula que deriva d’un verb.
complement directe
complement directe m Complement verbal que rep la signficació del verb i que té la funció de subjecte pacient en les oracions passives.
TERMCAT
Centre creat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general.
pàgines de respecte
pàgina de respecte f Cadascuna de les pàgines en blanc, al principi o al final d'un llibre.
volada
volat -ada adj En tipografia, dit de la lletra o del signe que apareix a la part superior de la ratlla. | 0.510744 | curate | {"ca": 0.918751527066725, "es": 0.021614741662925947, "pt": 0.004352495298055014, "it": 0.0024660351949815614, "en": 0.023092089936417204, "ru": 0.00205124125665517, "eu": 0.00017614537107011154, "tr": 0.00013068850111653437, "cs": 0.00012500639237233722, "gd": 0.007642436260945162, "fr": 0.01206879897267474, "oc": 0.0010227795739554864, "nl": 0.0010341437914438807, "pl": 0.0003295623071634345, "uk": 5.6821087441971466e-05, "eo": 0.00023296645851208302, "de": 0.0010398259001880778, "ro": 0.00023296645851208302, "hu": 0.00038070128586120884, "te": 8.52316311629572e-05, "gl": 0.0004488865907915746, "fa": 5.1138978697774316e-05, "sv": 0.00020455591479109727, "et": 0.00017614537107011154, "zn": 3.409265246518288e-05, "id": 0.0001818274798143087, "wl": 2.8410543720985733e-05, "mg": 3.409265246518288e-05, "da": 6.250319618616861e-05, "st": 0.00020455591479109727, "ku": 2.8410543720985733e-05, "eb": 0.0003409265246518288, "la": 0.00022728434976788587, "is": 5.1138978697774316e-05, "sh": 0.00013637060986073152, "os": 7.954952241876005e-05, "ar": 0.00040911182958219453, "zh": 6.818530493036576e-05, "lt": 2.2728434976788587e-05, "uu": 5.6821087441971466e-05, "mk": 2.8410543720985733e-05, "ko": 4.545686995357717e-05, "sr": 0.00017614537107011154, "el": 1.704632623259144e-05} | https://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=1512 |
mc4_ca_20230418_1_208609 | Comunicat de suport als detinguts en la visita d'Artur Mas a la Universitat de Girona – Endavant
Noticies locals
Noticies nacionals
Comunicat de suport als detinguts en la visita d'Artur Mas a la Universitat de Girona
Comunicat d'Endavant (OSAN) en relació als fets ocorreguts avui durant la visita d'Artur Mas a la Universitat de Girona.
Avui 16 de desembre els Mossos d'Esquadra han detingut com a mínim a cinc persones a la Universitat de Girona, enmig de fortes càrregues policials que han comportat nombroses contusions i alguna hospitalització a una quinzena de manifestants.
La concentració, que aplegava unes 300 persones, estava convocada en motiu de la visita del president de la Generalitat Artur Mas, que ha vingut a commemorar els 20 anys de la UdG enmig d'un absolut secretisme per part del Rectorat i d'un desproporcionat desplegament policial dels Mossos d'Esquadra.
L'acte, previst per les dotze del migdia, mostrava el rebuig a les retallades salvatges que està aplicant el govern de Mas a l'ensenyament públic, i ha estat respost per la concentració, que aplegava estudiants, professorat i membres del PAS.
Lluny de ser un fet aïllat, l'episodi d'avui s'emmarca en una escalada repressiva dels Mossos d'Esquadra i el Govern de la Generalitat en mans de Convergència i Unió, contra qualsevol expressió de rebuig a les retallades als drets socials i al serveis públics que s'estan efectuant. Entre aquests episodis repressius, hi podem trobar per exemple, l'inici del procediment judicial al voltant dels fets ocorreguts a Girona el passat 14 de juny en el marc d'una conferència del Conseller de Salut Boi Ruiz, on s'acusa a 5 persones (dues d'elles militants d'Endavant) de desordres públics, coaccions i atemptat a l'autoritat.
S'ha convocat una concentració en solidaritat amb els detinguts a partir de les 3 de la tarda d'avui a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Vista Alegre.
Des d'Endavant volem mostrar el nostre suport incondicional a les persones detingudes i als manifestants contusionats. Així mateix, animem tothom a concentrar-se i mostrar el rebuig contra la repressió sistemàtica que el govern de Convergència estant imposant contra qualsevol manifestació crítica amb la crisi i les retallades.
Ni la crisi és culpa dels treballadors ni les retallades en són la solució, per tant considerem totalment legítimes les formes de rebuig i accions que es considerin oportunes per lluitar-hi en contra.
SOLIDARITAT AMB ELS DETINGUTS!
CAPITALISME ÉS CRISI! CONTRA LES RETALLADES I LA REPRESSIÓ, ORGANITZACIÓ I LLUITA!
Divendres 16 de desembre de 2011.
« [Sant Andreu] Denúncia de la censura i repressió polítiques durant la FMR
Nota de condol per la mort de Josep de Calassanç Serra i Puig “Cala” »
[Nou Barris] Debat ‘Canvi de cicle polític?’
[Manacor] Assemblea del moviment feminista de Mallorca de cara al 25N
Vaga de professorat a la Universitat de Barcelona
[Sant Andreu de Palomar] Projecció del documental “El xoc”
[Vila-real] Xerrada ‘Bombers i bombers forestals en lluita’
[Felanitx] Presentació de ‘Tot inclòs’
[Sabadell] 1r Festival Solidari amb l’Obra Social PAHC Bloc Guillem Agulló
[Lleida] Memòria 2N. Taula rodona: germanes de sang
[Berga] 19è aniversari del Casal Panxo
[Manresa] Castanyada feminista
[Girona] Bicicrucis 2018
[Terres del Sénia] 42è Aplec Excursionista dels Països Catalans
De Reus a Perpinyà per la Diada de la Catalunya Nord
[Perpinyà] Diada de la Catalunya Nord 2018
Festa Major Alternativa de la Sagrera 2018 | 0.797126 | curate | {"ca": 0.8860796280151119, "en": 0.02005231037489102, "cs": 0.006102877070619006, "es": 0.07323452484742807, "oc": 0.005812263876780006, "pt": 0.008718395815170008} | https://www.endavant.org/comunicat-de-suport-als-detinguts-en-la-visita-dartur-mas-a-la-universitat-de-girona/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_91383 | MADRID, 17 mar� (EUROPA PRESS) -
El consell general de l'Associació Espanyola de Banca (AEB) ha acordat per unanimitat proposar José María Roldán com a president de la patronal després d'obtenir el suport dels cinc majors bancs de l'associació.
Roldán serà candidat a substituir Miguel Martín com a president de l'AEB per un període de quatre anys. Segons informa l'AEB en un comunicat, l'aspirant "compleix tots els requisits legals exigibles".
El secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, ha estat informat "prèvia i degudament" de la proposta, per la qual cosa el consell elevarà el pròxim 22 d'abril el nomenament de Roldán a l'assemblea general de l'AEB.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.511129 | curate | {"ca": 0.6976351351351351, "es": 0.27984234234234234, "en": 0.02252252252252252} | : /espanya/noticia-economia-laeb-proposa-jose-maria-roldan-com-president-patronal-amb-consens-dels-cinc-majors-bancs-20140317181207.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_337420 | No us en recordeu mai d'esportistes de fa molt de temps que ja han deixat de ser professionals? Fins i tot existeixen blogs sencers amb aquesta temàtica. Aquest és un fil flexible, la idea és esmentar esportistes retirats que us cridin l'atenció per qualsevol raó, no necessàriament esportistes de qualitat. La idea ha sorgit perquè en aquest fil, un usuari va esmentar el nom d'un futbolista dels 90 que semblava tenir més de 50 anys. Puc començar jo. Els propers dies anirè pujant més fotos d'esportistes retirats que no vull oblidar.▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀- Bogdan Stelea: era un porter de futbol. Conegut aquí des de que va defensar la samarreta del Salamanca. M'agraden els porters amb alopècia extrema.- Nadia Comăneci: gimnasta extremadament coneguda durant els anys 70. Igual que el porter esmentat abans és romanesa. Fins i tot, hi ha un llibre relacionat amb ella i també una obra cinematogràfica.- Radek Bejbl: futbolista ja retirat, que jugava de migcampista. El vaig conèixer quan va esdevenir jugador de l'Atlético de Madrid. M'agrada perquè és un paio que em transmet misteri. El seu cabell és natural o no?
DEP
Darwin awards
Sort que només s'ha matat ell. Podria haver-se emportat algú per davant.
Ha matat els seus cosins també. | 0.786627 | curate | {"ca": 0.9878326996197718, "en": 0.012167300380228136} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_102473 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Gener 2019
Qui qüestiona l'autoritat del president Torra?
L'amenaça d'una crisi de govern no frena la intenció de sectors d'ERC i el PDECat de donar suport al pressupost de Pedro Sánchez *** Almussafes se salva ara com ara del pla d'acomi...
10.01.19
Desembre 2018
Les set versions de l'acord de Pedralbes
Les insòlites propostes del consell de ministres i la contestació popular avorten el gest de Sánchez*** El pesquer de Santa Pola que va rescatar els migrants ja ha tornat a casa **...
21.12.18
Novembre 2018
El govern, PSC i els comuns engeguen una nova etapa de diàleg
S'emplacen a trobar-se en una taula estable malgrat els desacords...
17.11.18
Octubre 2018
JxCat i ERC salven una unitat precària
El ple, ajornat fins la setmana entrant...
5.10.18
Setembre 2018
Un Torra incòmode defensa el conseller Buch
El president diu que s'hauran de revisar si es van serguir els protocols d'Interior...
29.09.18
[VÍDEO] Els Dragons Catalans dediquen una 'haka' al president Torra
L'equip de Perpinyà va guanyar el 25 d'agost la Challenge Cup de rugbi tretze a l'estadi de Wembley...
23.09.18
PUBLICITAT
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.764537 | curate | {"ca": 0.9074333800841514, "en": 0.014025245441795231, "de": 0.03295932678821879, "fr": 0.028050490883590462, "it": 0.0091164095371669, "es": 0.008415147265077139} | : /etiqueta/joquim-torra/ |
macocu_ca_20230731_10_389879 | Del Mas Roig a la Comissió Nacional del Mercat i la Competència | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_573263 | La llegendària banda de blues, soul i rhythm & blues visita per primera vegada Mallorca i ho fa de la mà del Jazz Voyeur Festival, en la seva onzena edició. The Blues Brothers Band va ser fundada el 1978 pels actors Dan Aykroyd i John Belushi i avui, quaranta anys després, segueix més activa que mai.
Després de l'èxit de les seves pel·lícules The Blues Brothers (que a Espanya va portar el títol de Granujas a todo ritmo) i Blues Brothers 2000, així com la seva triple àlbum de platí Briefcase Full of Blues, la banda es va fer famosa mundialment.
Des de 1998, The Original Blues Brother Band, que segueix comptant en la seva formació amb diversos dels seus músics originals com el guitarrista Steve Cropper o el saxofonista Lou Marini, encapçala els millors festivals de Jazz, Blues & Rock del món.
Des de 27,50-50 € | 0.835454 | curate | {"ca": 0.9791411042944785, "fr": 0.020858895705521473} | https://www.artsmallorca.com/ca/esdeveniment-/the-original-blues-brothers-band |
mc4_ca_20230418_12_159123 | --> L'Alzira Futbol Sala, líder de Tercera després de guanyar en La Font (1-7) - elseisdoble.com
L'Alzira Futbol Sala, líder de Tercera després de guanyar en La Font (1-7)
L'Alzira Futbol Sala ja és líder del grup XIV de la Tercera Divisió de Futbol Sala. La derrota de Mislata i l’empat de Maristas ha permés que els de Correal arriben al cim de la taula classificatòria aquesta setmana, gràcies - també - a la victòria per 1 gol a 7 en La Font de la Figuera de dissabte.
Ocasions i oportunitats. De tot va tindre el conjunt riberenc per a posar-se còmodament per davant en el marcador en la canxa del Font de la Figuera. Però el primer acte del partit va estar marcat per la negativa del baló a entrar dins la xarxa. Fins i tot, els locals van ser els encarregats d’obrir la vesprada després d’un encertat contracolp superat el quart d’hora d’encontre. Això sí, en pocs segons, l'Alzira va ficar de nou les taules gràcies a un golàs de José Carlos. | 0.8126 | curate | {"ca": 1.0} | http://elseisdoble.com/vernoticia/41408/lalzira_futbol_sala_lider_de_tercera_despres_de_guanyar_en_la_font_17 |
mc4_ca_20230418_7_687874 | El Govern tramet a les entitats cíviques la cartera de serveis socials i sociosanitaris per fer-hi aportacions - Qué!
Aquest dilluns s'ha constituït la Comissió de participació de les entitats cíviques en l'àmbit dels serveis socials i sociosanitaris (COPEC), que té per objectiu ser un òrgan consultiu del Govern que pugui participar en l'elaboració de la cartera de serveis i del pla nacional d'atenció social i sociosanitària, i fer les propostes de millora que considerin. La comissió té un total de 22 membres, 11 en representació del Govern, la CASS i el SAAS, i la resta format per membres de les associacions que representen els diferents col·lectius (discapacitats, malalts mentals, gent gran, infants, joves, dones…) i les entitats més transversals com Creu Roja o Càritas. La comissió es reunirà com a mínim dos cops a l'any, i també hi ha la possibilitat de crear grups de treball sobre temàtiques concretes.
Durant la reunió, el Govern ha lliurat l'esborrany del reglament regulador de prestacions tècniques i tecnològiques de serveis socials i sociosanitaris, que conté la cartera de serveis d'aquest àmbit. Les entitats tenen un mes per estudiar-lo i fer-hi les seves aportacions, ja que, tal com ha indicat el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, la voluntat és que sigui un “projecte compartit i participatiu”. Amb tot, davant de les peticions d'alguns dels col·lectius com la FAAD, Espot ha dit que no hi haurà problema si necessiten més temps, tenint en compte que es tracta d'un document molt feixuc. L'objectiu és aprovar el reglament, llargament reclamat per les entitats, a principis del 2017.
La cartera de serveis socials i sociosanitaris consisteix en una “regulació detallada” de totes les prestacions i serveis que existeixen o existiran en el futur, detallant si és un servei garantit, de concurrència, gratuït o de copagament, i si es pot obtenir un ajut del Govern per a persones sense recursos econòmics. El document també estableix quins són els beneficiaris dels serveis i quins són els requisits d'accés, i quin és el personal que els ha de prestar i quines titulacions han de tenir. Tal com ha assegurat el ministre, es tracta d'un document que aporta “molta seguretat jurídica”, ja que estableix qui té dret a un determinat servei i com hi pot accedir. A més, l'objectiu és que sigui un document “dinàmic”, que anirà evolucionant conforme es decideixi la creació de més serveis o se n'hagin d'eliminar d'obsolets. A més, la cartera de serveis també inclou els nous serveis en procés de creació fixats per la Llei del 2014, com són el servei d'assessorament i subministrament de productes de suport per la gent gran, l'espai de trobada per a les famílies o el servei d'assistent personal per a persones amb discapacitat greu, del qual actualment es fa la prova pilot. | 0.886228 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.que.es/ciudades/andorra/201611210216-govern-tramet-entitats-civiques-cartera.html |
mc4_ca_20230418_18_114722 | Casa Puig i Cadafalch - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
edifici d'Argentona
Casa Puig i Cadafalch és una casa modernista d'Argentona (Maresme) declarada bé cultural d'interès nacional. Fou la casa d'estiueig del conegut arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Construïda entre 1897 i 1905. Es troba al carrer de Dolors Monserdà, 3-5, tocant a la plaça de Vendre, al municipi d'Argentona, al Maresme.
Carrer de Dolors Monserdà, 3-5
41° 33′ 17″ N, 2° 24′ 01″ E / 41.5548443°N,2.4002673°E / 41.5548443; 2.4002673
27 juliol 1993
RI-51-0005400
276-MH-EN
La casa és envoltada per un jardí amb una tanca de maó i reixes de ferro[1] Per tal com havia d'ésser una casa d'estiu aïllà les façanes de migdia i de ponent amb unes de noves, paral·leles a les primitives, deixant-hi gal.leries entre elles per tal de minvar l'efecte de la insolació. [1] Mentre Puig hi va viure les façanes eren tapades per heures i una parra. [1] L'interior presenta innombrables racons i raconets, diferències de nivell, perspectives allargassades i punts de vista estrets i prims amb transparències filtrades per reixes i cortinatges, àdhuc vegetals. [1]
L'any 1897 Puig i Cadafalch demanà el permís per tal de realitzar la modificació de tres cases adjuntes que havia adquirit al carrer de Dolors Montserdà de la vila d'Argentona, on tenia prevista la seva residència temporal. D'aquestes tres cases velles Puig i Cadafalch en féu una de sola però aprofità les parets antigues, que no s'unien en angle recte en cap racó. Com en altres casos, no signà ell mateix els plànols. Ho féu, com en la casa Coll i Regàs de Mataró, Antoni Ma. Gallissà, deixeble predilecte i ajudant d'Elies Rogent. Tanmateix, ho hauria pogut fer el propi Puig, ja que la seva dimissió del càrrec d'arquitecte municipal de Mataró, per bé que recent, ja s'havia produït. [1]
Durant el mes de desembre de 2010 va caure una glorieta dels murs que envolten la finca. [2] A principis de febrer de 2011 els Maulets d'Argentona dugueren a terme una acció simbòlica denunciant el mal estat de l'edifici. [3] El mes de gener de 2012 es va fer públic que l'Ajuntament d'Argentona expropiarà la finca, gràcies a un crèdit de 246.000 euros provinent de la Generalitat de Catalunya. [4]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Casa Puig i Cadafalch
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Casa Puig i Cadafalch». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2016].
↑ El deteriorament de la històrica casa de Puig i Cadafalch a Argentona Consulta 26/12/2010
↑ www.maulets.org
↑ «Argentona expropiarà el casal de Puig i Cadafalch». El Punt Avui, 12-01-2008. [Consulta: 8 gener 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Puig_i_Cadafalch&oldid=21896110»
Last edited on 31 ago 2019, at 21:04 | 0.754518 | curate | {"ca": 0.8855507868383404, "en": 0.08118741058655221, "de": 0.003218884120171674, "uu": 0.003218884120171674, "ru": 0.016452074391988557, "it": 0.010371959942775394} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Casa_Puig_i_Cadafalch |
macocu_ca_20230731_4_266329 | Ràdio Palafrugell
Informació local
Signatura de l’acord entre el CCBE i l’ICSuro al Centre Tramuntana de Palafrugell
Nerea Cabello | 0 | curate | {"ca": 0.8976377952755905, "it": 0.10236220472440945} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_412888 | http://tradu.feshocat.cat/index.php?seccio=msn-cat
El msn (més bé, l'amsn) i no només això, si no que el més important és tindre el Navegador configurat en català | 0.410294 | curate | {"es": 0.3105590062111801, "ca": 0.6894409937888198} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_39661 | Un any més, aquest 2019, el Seminari de Vic va acollir una nova edició de la Pasqua Familiar que, enguany, portava per lema “La Joia de Servir”.
El Servei va ser el fil conductor d’aquestes jornades, que va reunir gairebé una quarantena de famílies, acompanyades pels Missioners Claretians, en tres dies de fe viscuda amb profunditat i joia.
Preparació vers la Pasqua
Un dels aspectes més destacables dels dies de convivència de les famílies fou la consolidació d’algunes activitats. Arran els canvis haguts l'any anterior, es va veure que valia la pena seguir apostant per una Pasqua que fes un èmfasi especial en celebracions amb una simbologia més viva, fer possible un ritme d’activitats més lleuger i aconseguir un sentiment més gran de família, una escalfor més comunitària.
Tot plegat amb l'accent posat en el concepte de Servei que recollia el lema d’enguany, que anà acompanyat d’una imatge-logotip que evocava una de les activitats que s'associen amb el concepte de servei, la dels bombers.
La Pasqua es posa en marxa
Ja dins els primers mesos de 2019 s’anà fent la preparació de la Pasqua en els seus diversos equips. Certament ha estat una feina dura, però que es traduí en una convocatòria ben vivencial, amb la participació de famílies i adults de les demarcacions de Barcelona, Girona i Lleida.
Paral·lelament a tot això s’engegà la imprescindible maquinària de la logística de la Pasqua. Les primeres converses amb el Seminari de Vic, les inscripcions, els pagaments i la coordinació en general. Un munt de feina invisible, molt important, a la qual cal afegir tot el que era informació vers les famílies assistents, la posada al dia del web de la Pasqua Familiar (www.pasquavic.cat) i la consolidació de les xarxes socials. Hi destacaríem el Twitter (https://twitter.com/PasquaVic), des del qual s’anava traslladant l’ambient i el dia a dia de la Pasqua.
Dijous tarda. Acollida i celebració
Arribà finalment el dijous dia 18 d'abril i les famílies anaren arribant al Seminari de Vic.
Després de tancar les inscripcions, recollir les acreditacions i fer l’allotjament a les habitacions, s’iniciaren les activitats amb la presentació de les famílies. En aquest moment, dins un ambient 100% familiar, s’anaren presentant els diferents nuclis familiars dins una activitat dinàmica, que aprofundia en l’eix d’animació centrat en els bombers.
També en aquesta presentació cal esmentar que les famílies assistents aportaren els petits "deures" que se les havia demanat com a treball previ i que consistien a presentar una fitxa familiar i que expliquessin un fet de servei en el qual tots els membres se sentissin partíceps.
Finalment també s’entonà per primera vegada la cançó d’aquest 2019 que portava per títol el mateix lema de la Pasqua, “La Joia de Servir” i que fou cantada durant la resta dels dies. En aquest sentit aquesta i moltes altres cançons feren molt musical la convocatòria d’enguany.
Acabada la presentació tothom anà a sopar i, tot seguit, s'inicià la celebració de Dijous Sant. Dins un ambient comunitari es feu el lavatori de peus, més proper a partir d’una dinàmica en què s’ajuntaren famílies en grups de 12 persones i en què, a més de l’homilia d’en Màxim Muñoz, grans i petits també tingueren l’oportunitat d’expressar els sentiments que es vivien aleshores.
El dia acabava amb el bon regust de boca de la retrobada de les famílies i entrant en l’ambient de fe que havia de seguir a l’endemà.
Divendres matí
El divendres s'inicià amb el primer àpat del dia, l'esmorzar, a la finalització del quan les famílies i adults van participar a la pregària.
Després s’inicià la feina per grups d’edat, sota el fil conductor del Servei, tasca que s'allargà durant tot el dia.
Els adults van treballar a partir de la visualització de la pel·lícula "Mandarines".
Paral·lelament al que feien els adults, els infants fins a 13 anys, també van treballar el concepte de Servei.
Finalment els adolescents d’entre els 13 i els 17 anys, enquadrats dins el grup “Engegada”, també aprofundiren en la mateixa idea de Servei. Per fer-ho es visionà el curtmetratge animat "Cuerdas" i, a partir d'aquesta pel·lícula, es va reflexionar sobre les diferents actituds a prendre davant una dificultat. Després de compartir-ho, es va veure un altre curtmetratge: "Mr. Indifferent". Aquest altre film convidava a viure d'una altra forma, i ajudava a preparar l'activitat de tarda, una visita a una llars de persones grans. De fet aquest servei va ser molt reeixit per a tots. Es va fer una partida de bingo i cadascú havia d'assistir a algun dels ancians, tenint oportunitat de descobrir la diversitat i l'agraïment de tothom.
Celebracions de divendres sant
Alhora les famílies que tenien infants treballaren un espai especial, gairebé únic: pares, mares, fills i filles, reflexionaren en nucli familiar a partir d’unes pistes que se’ls proposaven. L’activitat va intercalar moments de joc i intercanvi entre les diferents famílies. Una reflexió en la passió que vivim actualment en les nostres realitats quotidianes.
I per tancar la vesprada es feu la celebració de la Passió. També en clau de família, grans i petits van recordar els darrers moments de Crist amb els seus deixebles, la traïció de Judes i la detenció de Jesús, el judici davant el Sanedrí i Pilat, el camí del Calvari i la seva mort. També en aquesta oportunitat en Màxim Muñoz recordà el sacrifici de salvació de Jesús, alhora que evocà la vessant comunitària del grup de Crist, però ben viva entre les famílies presents a la Pasqua.
Després de sopar tingué lloc la darrera activitat de divendres, la Vetlla de la Creu, en què s’interpel·là els presents a viure els sentiments d’abatiment que tingué Jesús, i que tants homes i dones viuen avui arreu del món.
Per als adolescents d'Engegada s'organitzà un joc de nit en el que uns "àngels" repartien unes preguntes deixades en uns missatges pel Seminari, i identificades amb unes llànties per a localitzar-los. Amb l'ajuda del telèfons mòbils, la resta de la colla havia de respondre les qüestions i els "àngels" i "Déu" les havien de validar abans no deixessin, els "àngels", un altre missatge. Tothom va gaudir molt i ens permeté passar una bona nit.
Dissabte és sinònim de Ruta Mariana
La nova jornada es presentava especialment esperançadora per a la colla de famílies presents al Seminari de Vic. S’havia de viure gran jornada que, després de la pregària, tenia un dels seus punts forts en la Ruta Mariana que es realitza cada any.
Val a dir que també la Ruta Mariana, com l'any passat, es feu durant tot el matí i el migdia, de forma que es va preveure fer dinar de carmanyola al punt central de la Ruta.
Certament era ben emocionant veure el pelegrinatge de les prop de 130 persones vers l’ermita. Val a dir que, de tant en tant, s’aturaven per fer unes proves d’allò més divertides que havien preparat les famílies organitzadores de Roda de Ter, centrades en la figura de Mossèn Jacint Verdaguer. A punt d’arribar a l’ermita l’emoció es redoblà en trobar-se el grup de les famílies allotjades al Seminari de Vic i els integrants de la Pasqua Jove que estaven allotjats a l’Esquirol. Tots plegats van poder gaudir d’una activitat lúdica davant l’ermita i, com és “tradició” de la Pasqua, de cantar una cançó popular brasilera anomenada “Negra Mariama”, arrodonint la vessant mariana de la ruta.
Arriba la gran festa de la Vetlla Pasqual
De tornada a Vic, se celebraren les darreres activitats prèvies a la Vetlla Pasqual.
La primera fou una viscuda celebració del perdó. En aquesta oportunitat es feu una dinàmica per la qual tots els assistents, grans i petits, van experimentar 4 moments de dolor.
En acabar la celebració es començà a condicionar la sala on tindria lloc la Vetlla Pasqual. Paral·lelament també es feu la valoració de la Pasqua. Enguany es canvià el format i, enlloc de valorar les activitats, es demanà als presents que fessin una interpel·lació vivencial dels dies viscuts, primerament individualment, en parelles i en grups de 4 persones.
La dinàmica finalitzà amb una estona en què els diversos equips de preparació de la Pasqua expressaren com els havia anat i es donaren algunes pistes de millores de cara a la Pasqua 2020.
Al vespre, abans de la Vetlla Pasqual i després del sopar, encara hi va haver temps per a que els infants poguessin fer la tradicional “collita d’ous de Pasqua” al pati de l’Ós del Seminari.
Fou així com arribà la celebració de la Vetlla Pasqual, que tingué lloc amb la presència de les famílies i, una vegada més, dels integrants de la Pasqua Jove, al Seminari de Vic.
Tots plegats, acompanyats d’algunes altres persones que volgueren ser presents en aquest moment de la Pasqua Familiar, van viure amb molta alegria tots els instants de la celebració, des de l’entrada de la llum de Crist, passant per les lectures i els cants que se succeïren amb desbordant emoció, fins al missatge final de resurrecció de Crist: “Jesús és viu!”
Tanquem la Pasqua
A l’endemà matí es va acabar de recollir-ho tot, per tal de deixar les instal·lacions de la mateixa manera com estaven just quan les famílies arribaren a la Pasqua el dijous per la tarda.
I fer l'Hora dels Adéus, per tancar així una Pasqua caracteritzada per la voluntat de les famílies i adults assistents de seguir construint el Regne en el Món des del Servei fratern.
Publicat per Unknown a 9:23
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
Entrada más reciente Entrada antigua Inicio
Arxiu del bloc
Arxiu del bloc marzo (1) febrero (1) mayo (2) diciembre (1) julio (1) abril (1) febrero (1)
'Produccions Casolanes' per a la Pasqua Familiar i d'Adults. Tema Viajes. Con la tecnología de Blogger. | 0.824648 | curate | {"ca": 0.9528861154446178, "it": 0.004160166406656267, "pt": 0.01341653666146646, "es": 0.02953718148725949} | https://pasquafamiliar.blogspot.com/2019/05/cronica-de-la-pasqua-de-vic-2019.html |
cawac_ca_20200528_9_18013 | Experiències compartides
Afegiu la vostra Com ha estat? Comparteix la vostra experiència amb Apropa Cultura!
Som un centre de persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca d'Osona. El passat divendres dia 17 de febrer, vàrem tenir la sort d'assistir al concert de la Rosario Flores i ens ho vàrem passar d'allò més bé, cantant i ballant al ritme de les seves cançons. Per molts dels nostres usuaris/es va ser la seva primera experiència en un concert d'aquest nivell, i tots ells esperen poder-ho repetir ben aviat!
Tió Capdevila, Jordi
Centre Riudeperes
Som un Centre de persones amb discapacitat intellectual que estem a Valldoreix, molt a prop de Sant Cugat. Fa pocs dies vàrem assistir a l'audició de Romeu i Julieta a l'Auditori de Sant Cugat. Era el primer cop que participàvem dins del marc de l'Apropa Cultura i va ser fantàstic! L'obra ens va agradar molt i l'atenció cap al nostre grup ... "de primera", com sempre ens hem sentit acollits per la gent de l'Apropa quan hem anat a Barcelona.
Aquesta nova incorporació ens permet tenir encara més a prop la cultura i la música! Gràcies "Apropa Cultura"!
Alcaraz, Noelia
Centre Ocupacional ASPASUR
Varem anar a veure la veritable història de Pinotxo a Girona amb un grup de 6 persones amb discapacitat intel·lectual del nostre centre. Per ells va ser una experìència fantàstica i van gaudir molt de l'espectacle, pel ritme, el color i el moviment.
Ràmia i Ràmia, Marisa
Centre Pinya de Rosa
En Joan, Treballador del Centre Especial de Treball de la Fundació Onyar la Selva diu el següent de la representació de PINOTXO del Gran Circ Italià: Circ de qualitat, amb ritme ràpid però correcte. Ens va agradar molt a tots els que hi varem anar. Hi havia almenys tres Fundacions com la nostra en el circ. Tarda divertida i entranyable.
.
Freixas i Capella, Ma Dolors
Centre Especial de Treball Onyar la Selva
un grup del nostre centre va anar durant el mes d'octubre, per primera vegada a veure l'obra Papirus a l'Atrium de Viladecans i els va agradar molt tant les instal.lacions de l'Atrium, com la obra que van anar a veure.
Balaux Alcaide, Andrea
Fundació Privada Gandhi
Divendres, 21/10 vam assistir a una representació al Teatre Nacional amb 19 nois subsaharians. Va ser una experiència molt gratificant per nosaltres, els voluntaris, veure com gaudien de l'espectecle i com se sentien de bé enmig de tants espectadors del país, i no sentir-se rebutjats com altres vegades. Els va agradar molt. Us agraïm molt les atencions rebudes per poder dur a terme aquesta activitat. Gràcies i fins aviat!
Caus Elias, Montserrat
Mar Endins
Dissabte 15 d'octubre, a Girona es feia una manifestació convocada pels "INDIGNATS" i uns quan hi vàrem anar "antesala" de veure el concert de Raimon a l'auditori. "No, diguem no", es va fer esperar fins cap al final , quan uns del públic la varen començar a "tararejar". L'amic Raimon té 71 anys i encara té molta veu. Va acabar amb la cançó:" Al Vent, la cara al vent......busquem la Pau, busquem a Déu" Varem passar una bona estona, a reveure Raimon. Aquest comentari, està fet per en Juli, treballador del Centre Especial de Treball de la Fundació
Freixas i Capella, Ma Dolors
Centre Especial de Treball Onyar la Selva
Al grup de gent gran que va acudir a veure l'obra el "Comte Arnau" els va sorprendre la modernitat de l obra. Alguns varen tenir dificultats per escoltar amb claredat l'obra per problemes de so.
La ubicació dels seients perfecte.
Estepa, Mª del Mar
Habitatges amb Serveis per a Gent Gran Joan Torras
Vam assistir a l'espectacle d'Operetta i va ser tot un EXIT. Al centre s'ensenya llengua a nouvinguts i aquesta activitat es va poder entendre, vam poder riure i gaudir de la música i el teatre. És el segon any, i quan es decideixen a participar, volen repetir. FELICITATS I GRÀCIES.
Chamorro Ariño, Olga
Centre d'acollida i formació Sant Boi
El passat dissabte dia 21 de maig, un grup de la Fundació El Maresme va gaudir de l'intens i emotiu concert que va oferir la Martirio. Una experiència memorable. Quina sort! | 0.74498 | curate | {"ca": 0.9464150943396227, "ro": 0.007547169811320755, "en": 0.027924528301886794, "fr": 0.00025157232704402514, "nl": 0.005534591194968554, "es": 0.009559748427672956, "ds": 0.002767295597484277} | http://www.apropacultura.cat/experiencies.aspx?&pagina=4 |
cawac_ca_20200528_0_127421 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Iaabel-Clara Simó
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
L'escriptora Isabel-Clara Simó ha recordat en un article d'opinió a l'Avui que "com tothom sap, el Planeta d'enguany se l'ha endut Fernando Savater, i això ens ha produït un frenesí d'alegria. Esperem amb candeletes que l'any que ve l'hi donin a Federico Jiménez Losantos, que tant s'ho mereix, sobretot ara que entre causes judicials i multes per insults va una mica just de fons".
"Com veieu, som un poble feliç. Ara mateix, sabeu de què ens alegrem? Doncs que un jutge hagi dit que tancar els repetidors de TV3 del País Valencià, pagats amb la butxaca de la gent, és atemptar contra els seus drets fonamentals, tot i que quan hi hagi recurs és ben possible que aquest jutge s'avergonyeixi de la seva intolerància, del seu extremisme i de ser un radical", denuncia.
L'escriptora lamenta que "i és que ara, si ens fuetegen, li fem una manyaga al fuetejador perquè ens ha partit l'esquena i no la cara". "Mentrestant, la befa que hom fa amb l'Estatut de Catalunya i amb el finançament ens mostra que ni tan sols vivim a peu dret, com les persones lliures", sentencia.
A Ricardo (Barcelona): Podrás estar o no de acuerdo con la sra. Simó, pero decir que es una desconocida .l. No tan sólo es conocidísima en los medios literarios, sinó que además nunca utiliza un lenguaje grosero i/o despreciativo. Es toda una señora.
A Ricardo (Barcelona): Podrás estar o no de acuerdo con la sra. Simó, pero decir que es una desconocida .l. No tan sólo es conocidísima en los medios literarios, sinó que además nunca utiliza un lenguaje grosero i/o despreciativo. Es toda una señora.
Y a ella el Nobel de Literatura. Jua, jua, jua,... y un accesit a la Patricia Gabancho. Jua, jua, jua,... Y el Principe de Asturias al Sostres.... Jua, jua, jua,...
-
.
.
#39 Ignatius, Barcelona. 19/10/2008 - 11:14
Valorar
Ramon, vet aquí un exemple dels problemes del complex de superioritat ètnica. La Simó se sent tan superior que no necessita informar-se sobre allò que escriu. Per això es burla de la peli Camino sense tenir ni idea que és crítica amb l'Opus
-
.
.
#38 Jose Maria, bcn. 19/10/2008 - 09:12
Valorar
Losantos, el "fuetejador" que recibió un tiro en la pierna por ser "Lerrouxista", esa gente de ideas propias alejadas de la tribu nacionalista que tan bien reprimía Pujol. Sois una banda de fascistas, a ver si os vais enterando.
-
.
.
#37 ramon, terres de l'ebre. 18/10/2008 - 22:33
Valorar
tots els espanyols que critiqueu a la Isabel Calar-Simó em feu vomitar
Els que tenim un mínim de cultura, fa molts anys que, coneixem la Isabel-clara, com una de les més preclares escriptores en la nostra llengua nacional, i col·laboradora del nostre també, diari "Avui". Endavant amb els seus magnífics escrits!
-
.
.
#34 Ramon, Barcelona. 18/10/2008 - 20:33
Valorar
Ficar-se amb el físic, amb l'edat, no sé què és més repugnant, si les fotografies dels bitxos que hi ha a mà dreta, o els posts que hi ha a sota, d'aquesta purriassa hiperlerrouxista que Jordi Pujol sabia tenir tant a ratlla.
-
.
.
#33 Anna, BCN. 18/10/2008 - 20:25
Valorar
Les columnistes de l'Avui fan pena, sembla que s'hagin pres això de la discriminació positiva com si fossin una ONG, jajaja. Són dolentííííííssimes, i tenen unes opinions que semblen el llibre de català de tercer.
-
.
.
#32 Segimon, Barcelona. 18/10/2008 - 19:52
Valorar
Aquest Savater és un pobre home amargat. Mira que arriba a ser unltranacionalista espanyol, i ell encara no ho sap.
-
.
.
#31 no a la costra, bcn. 18/10/2008 - 19:48
Valorar
Qui es aquesta senyora gran ? , és un altra panxacontenta del regimen ultranacionaliste ?. Escriptora ¡¡¡¡ jaja ja ja ja ja ja ja ja ja .
-
.
.
#30 www.miscosotas.blogspot.com, Barcelona. 18/10/2008 - 19:22
Valorar
Qui és aquesta? Algú la coneix? Potser és una pseudo-escriptora amargada?
Els únics llibres que ven aquesta iaia són els que la Gene fa obligatoris a escoles i presons. Però el pitjor que diu a l'article no és això, sinó que critica la peli "Camino", de Javier Fesser, sense tenir ni fava de què va.
Albert, aquesta dona es guanya la vida venent llibres, es a dir, de la mateixa manera que Savater (clar q a Savater això de ser una víctima d'ETA li va molt bé per a vandre llibres, no ens enganyéssim). Au, no ploreu si no tothom pensa com vosaltres.
No donaran mai el Planeta a ningú de l'entorn de Ciutadans. El llibre seria un fracàs. No es podria vendre al mercat espanyol. Per massa català. Per català. Als nostres lerrouxistes, per més que es caguin en Catalunya, també els veuen estrangers.
-
.
.
#19 Albert, Lleida. 18/10/2008 - 14:35
Valorar
Si ho penseu aquesta dona és el més semblant a un funcionari: treballa poc i malament, el seu sou prové de les arques públiques, té un treball segur i sobrevalorat i mai no es guanyaria la vida en una empresa purament privada.
-
.
.
#18 Albert, Lleida. 18/10/2008 - 14:32
Valorar
Losantos es pot guanyat la vida treballant en mitjans no subvencions, i els seus llibres no són subvencionats pel simple motu d'estar escrits en una llengua determinada. Pot dir el mateix, aquesta senyora?
Aquesta dona confón literatura amb política. El premi Planeta és un premi literari on es premia la qualitat literaria; per això aquesta dona no n'ha guanyat mai cap. Ella que vagi fent política...
-
.
.
#14 Ramon, Barcelona. 18/10/2008 - 14:03
Valorar
No crec pas que hagi canviat la pauta de l'exboy de la Celia Gámez, que, per cert, no parlava castellà sinó andalús, un idioma diferent i qui digui que és el mateix, com qui diu que a Alcoi parlen el mateix idioma que a Figueres, és imperialista.
-
.
.
#13 Ignatius, Barcelona. 18/10/2008 - 13:46
Valorar
Ramon, dubto molt que el Lara pare sigui membre del jurat, a no ser que tinguin un tauler de Ouija... Per cert, quan transcrius les paraules d'algú que té un accent diferent del teu en català, com aquesta senyora, també ho fas fonèticament?
-
.
.
#12 Kropotkin, Vic. 18/10/2008 - 13:39
Valorar
Yo la propongo a ella al Nobel de la subvención...
-
.
.
#11 Ramon, Barcelona. 18/10/2008 - 13:10
Valorar
Tampoc no cal anar més enllà que els pares de la criatura, Ignatius. El propi Lara -no el d'ara, sinó el fundador de l'imperi, l'exboy de la Celia Gámez-, va dir que la fórmula era: "Er Planeta ha de zé un güen libro, pero no mu, mu, mu güeno".
-
.
.
#10 Joan Rozales, BCN. 18/10/2008 - 13:09
Valorar
Déu meu, però algú s'ha llegit mai un premi literari espanyol? XD No valen res...la literatura espanyola està absolutament i inflada i sobretot la poesia que és merda pura. Compareu per exemple el Quixot amb el Gran Tirant lo blanc.
-
.
.
#9 Ferran, Sant Cugat. 18/10/2008 - 13:08
Valorar
"Nazi anticatalà", "vol exterminar la nostra cultura"'... Estic segur que els que diuen això no tenen ni una prova d'això, però s'ho creuen cegament perquè els hispanòfobs radicals els hi han venut la moto. La massa acrítica s'ho creu tot
-
.
.
#8 Pau Ejea, BCN. 18/10/2008 - 12:59
Valorar
Jo vaig quedar esfereït quan vaig veure que li donaven el premi a aquest ultranacionalista espanyols nazi anticatalà...però ara ja sabem de quin peu calça el del premi planeta.
Mai més llibres en castellà...
-
.
.
#7 Ignatius, Barcelona. 18/10/2008 - 12:57
Valorar
Clar, aquesta senyora ni tan sols es planteja la possibilitat de que el llibre pugui estar bé. Jo n'he llegit algun, del Savater, i puc dir que, a diferència de la iaia envejosa, escriu bé, encara que no estigui d'acord amb les seves postures.
-
.
.
#6 oscar, lleida. 18/10/2008 - 12:50
Valorar
mira que bé ! Cada any per Nadal comprava el Premio Planeta però aquest m'estavlaré els 20 euros que costaria. Hem compraré alguna cosa que no tingui relació amb els que volen aniquilar la nostra cultura
-
.
.
#5 Isabelo Claro Simán la supersubvencionada, BCN. 18/10/2008 - 12:47
Valorar
Me parece que lo que le joroba a la Simó es que según una revista norteamericana, Savater era uno de los 100 intelectuales más influyentes del mundo, y en cambio a ella sólo se le conoce por las hipersubvenciones que recibe de la Generalitat.
-
.
.
#4 Vicens, BADALONA. 18/10/2008 - 12:44
Valorar
I no será que la Clara Simó te enveiga?, perque això es tracta de un Premi Literari i no polític. El que passe es que en aquest pais tot ho polititzem. Jo contrariament a lo que dieu si que llegiré no solsament aquests si no que tots els que pugui.
-
.
.
#3 Ramon, Barcelona. 18/10/2008 - 12:31
Valorar
El Planeta és un cagarro però un cagarro menys sectari que el PSC. El Planeta no se n'ha estat de guardonar escriptors de línia de pensament contrària a la dels Lara, mentre que el PSC durant dècades només ha premiat qui va contra Catalunya.
-
.
.
#2 Arcadi, València. 18/10/2008 - 12:16
Valorar
prometo no llegir mai més un premi planeta (ni tan sols un finalista)
-
.
.
#1 Astèrix, Sant Cebrià dels Alls. 18/10/2008 - 12:07
Valorar
En les presentacions d'obres teatrals, els artistes es fan la pilota uns als altres. En el premi planeta els fatxes es fan la pilota uns als altres. Que se'l confitin! ! | 0 | curate | {"ca": 0.7357317343992894, "en": 0.010548523206751054, "es": 0.16455696202531644, "no": 0.0034421496779924493, "it": 0.028647568287808126, "fr": 0.01143681989784588, "id": 0.002664890073284477, "ru": 0.011992005329780146, "pt": 0.02387297357317344, "fi": 0.005107705973795247, "te": 0.001998667554963358} | http://cultura.e-noticies.cat/isabel-clara-simo-proposa-losantos-per-al-planeta-21884.html |
macocu_ca_20230731_4_167432 | TEIXITS ARTESANALS EN OVELLA I FLAMA
Els colors d'ovella són natural, marròn i negre i flama en color natural (matisos de marrons i blancs).
Totes les peces tenen accessoris en cuir, tempto, ceràmicas, ferro fos, fustes.
Anuncis similars TEIXITS ARTESANALS EN OVELLA I FLAMA
empresa constructora, realitza tot tipus de reformes i obra nova. pidenos pressuposat sense compromís flama ara!!! ! | 0.620166 | curate | {"en": 0.23116883116883116, "ca": 0.7662337662337663, "fr": 0.0025974025974025974} | |
mc4_ca_20230418_9_560332 | Can jubany - Comença la temporada de les carns de caça # # #
Comença la temporada de les carns de caça
L’arribada del fred és sempre sinònim de l’inici d’una temporada molt esperada pels amants de la bona cuina: la temporada de la caça. A Can Jubany ja ha començat amb la incorporació de diversos plats als menús i a la carta. Plats que busquen l’equilibri del gust fort i intens de les carns en productes propis de la tardor, com ara les castanyes o la col.
Entre les propostes culinàries cobra un especial protagonisme un dels clàssics de Can Jubany, la llebre a la Royale, que se serveix acompanyada de foie, pera i remolatxa i que és el colofó perfecte del menú de la Memòria. Les propostes amb carn de caça es completen amb plats sorprenents com el filet de cérvol amb castanyes, ceba tendra i puré de patata, el pit de tudó rostit amb el seu canapè i farcellets de col i el colomí de sang rostit. | 0.82665 | curate | {"ca": 1.0} | https://canjubany.com/ca/news/detail/id/237/comen-a-la-temporada-de-les-carns-de-ca-a |
macocu_ca_20230731_0_108229 | Personal tècnic implicat en la planificació i la gestió de serveis i projectes d'ocupació que, prioritàriament, formi part d'un dispositiu local d'intermediació laboral.
Bones praxis d'anàlisi del mercat laboral a nivell local.
Eines per a la planificació d'accions d'orientació i formació.
Exercicis pràctics.
Metodologia d'impartició
Explicació teòrica, acompanyada d'una presentació gràfica i en la qual s'intercalaran espais de preguntes i dubtes que fomentin la participació de l'alumnat, combinada amb la realització d'exercicis pràctics, que facilitin l'assoliment i l'aplicació, sobretot a la realitat local, dels continguts. | 0.744038 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_421035 | La sardana és una dansa catalana molt antiga, que ballen tants dansaires com es vulgui, agafats per les mans i formant una rodona. En aquest quadern abordem els seus valors de germanor, igualtat, harmonia i integració, que en fan una manifestació cultural mereixedora de ser reconeguda Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Arxiu Municipal, 2019, 32 p. (El Trinquet. Quaderns didàctics, 11)
González, Luis (compositor i lletra de les cançons); Suquet, M. Àngels (història i dramatització); Fàbregas, Adriana (il·lustracions personatges i entorns); Codina, Coaner (il·lustració el mussol Xot)
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Arxiu Municipal, 2019, 58 p. i un CD de música (El Trinquet. Quaderns didàctics. Contes per cantar, 10)
Aquesta història es basa en fets, personatges, documents i objectes reals sobre la vida de Rafael Patxot. Guiats pel mussol Xot, es reflexiona sobre la importància de l'amistat, la Guerra Civil i la repercussió sobre la vida de les persones, especialment l'exili. El conte s'ha concebut per a ser representat de manera dramatitzada com un petit musical. Les cançons han estat enregistrades pels alumnes de 3 a 12 anys de l'Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols. | 0.782269 | curate | {"ca": 0.9824980111376292, "it": 0.017501988862370723} | |
mc4_ca_20230418_9_366654 | Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge | L’Esportiu | torrelavega | Ciclisme | L'Esportiu de Catalunya
Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge + Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge E-mail
torrelavega - 11 setembre 2018 18.31 h
Vuelta. Segona victòria de Rohan Dennis i canvi en el podi, ja que Nairo Quintana ha perdut el tercer lloc
Simon Yates amb el mallot vermell EFE.
Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge Yates augmenta l’avantatge amb la contrarellotge E-mail
La contrarellotge individual de 32 quilòmetres entre Santillana del Mar i Torrelavega ha servit a Simon Yates per reforçar el lideratge a la Vuelta. L’anglès ha tret 33 segons a Alejandro Valverde i 1’15” a Nairo Quintana, que ha perdut el lloc al podi. Miguel Ángel López també ha perdut molt de temps i l’etapa ha reforçat dos ciclistes: Steven Kruikswik, que passa a ocupar el tercer lloc a 52 segons del primer i el balear Enric Mas, que ara és cinquè. Les pròximes etapes de muntanya dictaran sentència.
El triomf d’etapa ha estat per a Rohan Dennis, que ja es va imposar el primer dia a Màlaga. L’australià té permís del seu equip per plegar quan vulgui perquè està a punt de ser pare. | 0.795153 | curate | {"ca": 0.99527983816588, "es": 0.004720161834120027} | https://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1465179-yates-augmenta-l-avantatge-amb-la-contrarellotge.html?tmpl=print |
mc4_ca_20230418_17_400904 | Xina efecte perlats Pigment proveïdors i fabricants - LingBao
Pigment perlats efecte són creats per Iridiscència causada per múltiples reflexions de les superfícies semitransparents dos o més. Consten de plaquetes mica recoberts amb una fina capa d'òxid metàl·lic. Aquesta simple estructura crea la base de pigments més perlats ocasionant una àmplia...
Pigment perlats efecte són creats per Iridiscència causada per múltiples reflexions de les superfícies semitransparents dos o més. Consten de plaquetes mica recoberts amb una fina capa d'òxid metàl·lic. Aquesta simple estructura crea la base de pigments més perlats resultant en una gran varietat d'efectes diferents.
●Carrying plaquetes
Capa d'òxid de ●Metallic
●Coating capes i tecnologia de recobriment
Distribució de mida ●Particle
Índex de refracció de ●The de cada capa
Des del principi del temps, la humanitat ha estat fascinat amb la brillantor de perles elegant. Resplendor de una perla apareix com un tres dimensional rubor. Objectes amb llustre brillant de Perla són percebudes per ser belles i precioses.
Aprofitar l'efecte perlats Pigment:
●Vibrant, impressionant brillantor Perla
Saturació de color intensiu ●Super
Tret de ●Safety assegurat
LB perlats efecte Pigment gamma:
Natural Mica basat en sèrie
Sintètic Mica basat en sèrie
Vidre floc basat en sèrie
Sèrie camaleó
Sèrie efecte magnètic
Altre nom:Pigment perlats Mica efecte Pigment Pigment Perla de Mica Mica Perla de Pigment. Brillantor Perla Pigment.Mica perlats Pigment
Contacti amb nosaltres per a Pigment perlats efecte!
Hot Tags: proveïdors de pigment, Xina, perlats efecte, fabricants
Pols de Mica mineral de Color | 0.660024 | curate | {"ca": 0.9040841584158416, "en": 0.0625, "es": 0.03341584158415842} | http://ca.lbpigment.com/effec-pigment/pearlescent-effect-pigment.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_163580 | A només uns dies de començar els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, l'opinió pública de bona part de la societat del Japó continua sent contrària al fet que se celebren. Argumenten que la pandèmia del coronavirus encara no ha acabat i que encara hi ha risc de nous contagis i d'expansió de la Covid-19.
Així, una dona ha volgut reivindicar la seua opinió d'una forma molt curiosa. Kayoko Takahashi, de 53 anys, ha decidit tractar d'apagar la torxa olímpica amb una pistola d'aigua. Ho ha fet aquesta matinada, quan la torxa desfilava per la ciutat de Mito, a la prefectura japonesa d'Ibaraki.
En veure aquesta acció, les autoritats locals i els serveis de seguretat de la mateixa torxa han detingut automàticament la dona, per posar en perill la continuïtat de la flama olímpica.
A pesar del rebombori, l'acció no ha anat a més i l'acte ha seguit amb normalitat.
Jocs Olímpics Tòquio 2020
També et pot interessar
Les medalles valencianes en la història del Jocs Olímpics L'espanyola Sandra Sánchez, primera campiona olímpica de karate L'Espanya més 'taronja' es queda fora de la lluita per les medalles Asensio troba el camí cap a la final olímpica (0-1) Els Estats Units tornen a fer fora Espanya d'uns Jocs Olímpics en l'adeu dels Gasol Primera medalla en vela: Joan Cardona, bronze en Finn Els 'hispanos' remunten contra Suècia i lluitaran per les medalles a Tòquio Teresa Portela guanya la plata olímpica en el K1 200 Torrijos, fora de la final de triple salt | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_423065 | Escurabutxaques en línia | Aconseguir 100% Aparellat bonificació fins a 200 £ | Ranura amb gust de fruita £ 5 + 500 £ gratis! Escurabutxaques en línia | Aconseguir 100% Aparellat bonificació fins a 200 £ | Ranura amb gust de fruita £ 5 + 500 £ gratis!
Escurabutxaques en línia | Aconseguir 100% Aparellat bonificació fins a 200 £
Jugar a les escurabutxaques il·limitats en la nova màquina escurabutxaques amb gust de fruita!! – Rep GRATIS 5 £ Bono
La 'màquina de ranura lliure’ Revisió per part de Slotfruity.com Pagament per telèfon Bill Casino!
De tots els jocs de casino en línia que són una rave amb les ranures de la fraternitat de joc són, amb molt, l'opció més popular del joc entre els jugadors multitud '. ranura amb gust de fruita, encara que un novell en la massa dels proveïdors de jocs de casino, ha mantingut aquesta tradició amb la seva enorme col·lecció d'excel·lent màquina de la fruita ranures i altres jocs d'èxit.
Proveu les millors escurabutxaques en línia que només arriben al Slot Casino amb gust de fruita – Registra't ara
Aconseguir 100% Aparellat bonificació fins a 200 £ + agafar 25% Bono igualat fins £ 50. En dies feiners
Amb l'última màquines escurabutxaques en línia i per telèfon, allotjats en el programari de joc Nektan i que ofereixen jocs de qualitat HD amb efectes sonors superiors, la nostra ranura amb gust de fruita Casino li ofereix la millor experiència de joc. El que és més que club d'aquests jocs emocionants amb l'avantatge afegit de jugar, sense la necessitat d'un dipòsit, to start on your Escurabutxaques en línia viatge!
Gaudir de il·limitat i gratuït amb els nostres no hi ha ranures de dipòsits! !
Il · limitades Opcions de joc de butxaca per a vostè a la ranura amb gust de fruita
En Fruity Slot, et portem els jocs de casino millor en la seva qualitat en les màquines escurabutxaques. Assegureu-vos de ser difícil triar entre la piscina exhaustiva dels jocs que estan disponibles per jugar en PC de casa, mòbils i tauletes. Jugar en línia o descarregar els nostres jocs per jugar en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
De fet, Ranura del casino amb gust de fruita aplicació es pot descarregar de forma gratuïta en qualsevol IOS, androide, Blackberry i Windows habilitat per a dispositius de mà. I per al desmoche de la cirera, li donem la bonificació de registre sense dipòsit de £ 5 per ajudar a embarcar-se en la seva expedició de joc i juga ranures per a la diversió.
ranura amb gust de fruita, El joc Delight últim butxaca per a jocs de escurabutxaques
Amb gust de fruita de la ranura, el seu temps de joc de escurabutxaques és la millor! Explora la gran piscina de jocs. si! Tenim més de 180+ jocs de casino. Aquí és una vista d'ull d'àguila d'alguns dels nostres jocs populars dins del gènere ranures!
jocs basats en temes com maies Meravelles, A la recerca de la cova
ranures basades en escenaris com Pistolers d'or , psicòpata, Rei de les ranures i la Botiga de Fruites
Els jocs en viu, incloent la ruleta, 3-, 5- & 7-jocs de rodets com Reel de Rush
ranures basades en vídeo incloent vídeo pòquer i bingo vídeo.
Per als professionals, que gaudir de jocs amb diners reals, tenim ranures de diners reals exclusius. jugar a ranura amb gust de fruita per guanyar diners reals i un munt d'altres bonificacions - girs gratis, diners en efectiu i jocs gratuïts, així!
Les ranures de butxaca bons a munts per a vostè!
I tant, no es perdi cap de les nostres noves ofertes promocionals i ofertes de bons il·limitats que vénen al llarg de gairebé tots aquests jocs - si els jocs gratis o per diners! Algunes de les ofertes més lucratives són aquí a la ranura del casino amb gust de fruita. Gaudir de promocions com:
Símbol del £ 5 bo de benvinguda
bo en efectiu que pot buscar-te fins £ 500+ diners extres.
Cashbacks de fins 25% que se sumen a gairebé £ 205 en efectiu equivalent.
Afegir premi en efectiu al seu gatet dipòsit en les nostres escurabutxaques tornejos organitzats de manera regular.
Per continuar amb la seva expedició de joc més enriquidora i fins i tot més gratificant, Ranura amb gust de fruita ofereixen l'oferta de fascinació per mantenir totes les seves victòries.
Només jugar les nostres escurabutxaques en línia i portar a casa grans guanys, bons i moltes altres ofertes per a l'ús en la seva visita de repetir!
Les nostres característiques de la prima no acaba en un punt
Si bé jugar amb nosaltres pot ser divertit i s'ha pogut recuperar una gran quantitat de punts amb les nostres promocions i ofertes especials, la nostra idea de delectar als nostres clients no acaba amb aquests. Gaudir d'algunes comoditats i luxes reals amb nosaltres.
Rep les opcions de pagament de classe mundial de les antigues com les transferències bancàries, pagaments de crèdit / dèbit per pagaments a través de Ukash i Neteller i dreta fins a les últimes alternatives de fer dipòsits SMS i pagar per les opcions de facturació mòbils.
Gaudir d'un joc just amb els nostres generadors de nombres aleatoris que garanteixen un temps de joc lliure i just!
Juga responsablement amb nosaltres - ranura amb gust de fruita està autoritzada i regulada per la Comissions de joc de Regne Unit i Gibraltar!
Els nostres serveis al client i equips de suport estan disponibles durant tot el dia i nit per ajudar i donar suport a tots els assumptes que li preocupen o dificulten el qual a partir d'una bona experiència de joc.
Visita amb gust de fruita de la ranura i gaudir d'un món de luxes! Som aquí per portar a vostè una experiència de joc en la seva classe de separació, amb tots els luxes i les ranures bo de casino ofertes agrupats en! !
Màquines escurabutxaques i jocs | Aconseguir 100% Aparellat bonificació fins a 200 £
Slots jocs gratuïts | rebre 25% Cash Back Up To £50…
Jocs de bonificació Jackpot slots | Agafa lliure £ 5
butxaca amb gust de fruita | Lliure £ 5 Codi de Bono + Les ranures alternatives!
Les ranures de casino gratis | Aconseguir 100% Aparellat bonificació fins a 200 £
Regne Unit Slots bons en línia – Calculi la seva £ 5 gratis!
Màquina escurabutxaques de bonificació gratis | Aconseguir 200% Aparellat bonificació fins a 50 £
Android ranures sense dipòsit | rebre 100% aparellat… | 0.747673 | curate | {"ca": 0.9863688618820824, "en": 0.0034488421744128758, "fr": 0.00032846115946789294, "es": 0.009361143044834949, "it": 0.0004926917392018393} | https://www.slotfruity.com/ca/ranures-en-l%C3%ADnia/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_230292 | Raimat ha estat guardonat a finals de setembre en Londres al Wines From Spain Awards 2012. Així, Castell de Raimat Xarel·lo Chardonnay 2011 ha estat valorat entre els millors vins blancs espanyols comercialitzats en el Regne Unit.
El jurat que estava format per un equip de 17 membres presidits per Tim Atkin MW (Master of Wines), va tenir oportunitat de tastar 903 vins (nombre rècord de participació) procedents de més de 60 denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides de tota Espanya. En total s’han escollit 110 vins guanyadors dels quals 19 són “Champion wines”.
Raimat ha sido galardonado a finales de septiembre en Londres en el Wines From Spain Awards 2012. Así, Castell de Raimat Xarel·lo Chardonnay 2011 ha sido valorado entre los mejores vinos blancos españoles comercializados en el Reino Unido.
El jurado que estaba formado por un equipo de 17 miembros presididos por Tim Atkin MW (Master of Wines), tuvo oportunidad de probar 903 vinos (número récord de participación) procedentes de más de 60 denominaciones de origen e indicaciones geográficas protegidas de toda España. En total se han escogido 110 vinos ganadores de los cuales 19 son “Champion wines”.
Comparteix:
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Δ
PrevAnteriorLa Federació renova la seva aula de cuinaLa Federación renueva su aula de cocina
SegüentTaller de cuina i vi a la Fira d,AlfarràsTaller de cocina y vino en la Feria de AlfarrásNext
Articles Relacionats
Més d’un centenar de vins de vint-i-set cellers, al Primer Concurs de vins de la DO Costers del Segre
Una vintena de sommeliers professionals tasten les mostres presentades a la Seu Vella Fins a vint-i-set cellers han presentat més d’un centenar de vins al
Raül Bobet presenta els seus vins del Pirineu del Castell d’Encus a L’Espurna
Dins el cicle de sopars de maridatge que programa la Ruta del Vi de Lleida L’enòleg i propietari de Castell d’Encus, Raül Bobet, va presentar ahir
El Xup Xup Solidari recapta 9.500 euros a benefici d’Arrels
El Xup Xup Solidari va congregar ahir al vespre 220 persones amb una recaptació de 9.500 euros a benefici d’Arrels- Sant Ignasi. Les societats gastronòmiques
La DO Costers del Segre premiarà els seus millors vins
Nou concurs per promocionar els vins de la demarcació lleidatana Amb el suport del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i coordinació
Avís Legal
Política de Cookies
Política de Privacitat
Menu
Avís Legal
Política de Cookies
Política de Privacitat
C/ Vila de Foix 2, 2n 2a. 25002 Lleida. 973 273 977 – [email protected]
Estem utilitzant cookies per oferir-te la millor experiència al nostre lloc web.
Podeu obtenir més informació sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les Opcions.
Accepta
Rebutja
Opcions
Opcions
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Visió general de privadesa
Necessaries
Analytics
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies perquè puguem oferir-te la millor experiència d'usuari possible. La informació de les galetes s'emmagatzema al vostre navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu al nostre lloc web i ajudar el nostre equip a entendre quines seccions del lloc web trobeu més interessants i útils.
Necessaries
Les galetes estrictament necessàries han d'estar activades en tot moment perquè puguem desar les vostres preferències per a la configuració de les galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquestes galetes, no podrem desar les vostres preferències. Això vol dir que cada vegada que visiteu aquest lloc web haureu de tornar a habilitar o desactivar les cookies.
Analytics
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima, com ara el nombre de visitants del lloc i les pàgines més populars.
Mantenir aquesta galeta activada ens ajuda a millorar el nostre lloc web.
Activa o desactiva les galetes
Si us plau, activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les vostres preferències! | 0.603616 | curate | {"ca": 0.7701321366242833, "es": 0.18673647469458987, "pt": 0.014210919970082272, "fr": 0.002243829468960359, "ru": 0.0002493143854400399, "en": 0.02468212415856395, "sv": 0.0017452006980802793} | https://www.comopomona.com/raimat-premiat-als-spain-awards-2012/ |
macocu_ca_20230731_0_226613 | Compartiu aquest projecte
Objectius
L’objectiu principal del treball és determinar si unes mostres de cuc -semblants a les del gènere Alitta- trobades a les costes de Madagascar són una especie nova, mitjançant un estudi morfològic i genètic. Es tracta, doncs, de resoldre la hipotesi ‘Potser el poliquet trobat a Madagascar és un espècie nova’
També ho és assolir tot un conjunt de coneixements teòrics i pràctics sobre com es treballa en un laboratori d’investigació per determinar una espècie.
Metodologia
La metodologia d’aquest treball s’ha basat en la recerca d’informació, la realització de proves biològiques amb les mostres del cuc i la comparació dels seus resultats finals amb espècies semblants. Gràcies als articles que m’havia recomanat l’investigador Daniel Martin i la informació necessària extreta d’Internet i de llibres relacionats amb el món animal he pogut realitzar el marc teòric. En el Centre d’Estudis Avançats de Blanes – CSIC he pogut realitzar l’estudi genètic i morfològic del cuc amb l’ajut dels tècnics de laboratori i sempre dirigit pel Dr. Daniel Martín.
Conclusions
L’objectiu principal del treball s’ha pogut assolir amb claredat. Amb l’anàlisi morfològic de les mostres, l’ajut de l’investigador Daniel Martín i els tècnics del CEAB que m’han ajudat en l’estudi genètic hem arribat a concloure que els exemplars del poliquet que s’havia trobat a Madagascar es consideren una espècie nova dins del gènere Alitta. Per tant, la meva hipòtesi ha sigut verificada.
L’anàlisi morfològic indica que el cuc de Madagascar estudiat es pot diferenciar clarament de les espècies del gènere Alitta més properes ja que hi ha diferències importants en el número de paràgnats de la faringe i en les longituds dels cirres i de les lígules dels parapodis.
L’anàlisi genètic permet confirmar que la hipòtesi inicial era correcta. Les raons genètiques són que hi ha una diferència genètica amb les espècies del gènere Alitta molt superior al 6% -concretament, al voltant del 20 %, i que l’arbre filogenètic situa les mostres com una espècie nova, compartint un ancestre amb les espècies Alitta succinea i Alitta acutifolia. | 0.851892 | curate | {"ca": 0.9896421845574388, "pt": 0.005178907721280603, "en": 0.005178907721280603} | |
macocu_ca_20230731_1_449536 | Detall intervenció
AQUÍ EL MELOREPTE 136. Glups, espero que ara surti
Ara us faré una proposta des de la música de la gent més jove del nostre país, de la mà de Cesc Freixas, participant de Relats des del començament i germà del company Marc Freixas. Espero que us agradi. Cap condició, només que sigui poesia. Termini: diumenge, 27 de febrer, a les 12 de la nit (mitjanit clavada) I aquí va la lletra: Assegut a la Plaça del Sortidor, aquí t'espero, com si fos el primer bar La Boheme, on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del Poble Sec. Parla'm de la pluja que ha plogut, d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Parla'm de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen als altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar, i creu-me quan et dic que em passa igual, quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra... Mentre a la cuina s'acumulen, els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida, o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso, quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons, i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra... --------------------------------------------------------------------------------
Respostes
RE: AQUÍ EL MELOREPTE 136. Glups, espero que ara surti Red Pèrill | 20/02/2011 a les 23:33
RE: AQUÍ EL MELOREPTE 136. Glups, espero que ara surti Palerm | 22/02/2011 a les 13:20
Tardes d'estiu s'allarguen al teu costat, amb el teu viure la llum que desprens sacseja el cel de totes les nits d'estiu En tinc prou amb agafar-te la mà, sortir enfora, somiar, doncs, has envaït l'univers ara, només hi veig llunes i estels
...surt al carrer i tanca la porta. Amb una mà al costat, pinxa; amb l'altra mà inventa gats perduts en l'albada, inventa les voreres i l'espurneig dels passos matiners. Amb una mà aparta amenaces (a casa es queda la penombra i el verí en el got de costum), amb una mà diu tu seguiràs vivint avui o no destorbis el futur, obre't al dia. Encara que calli; amb l'altra mà retira la nit i parpelleja certa llum d'esperança. Mira-la, et busca, mira-la marcar un ritme caminant, movent-se preciosa, busca el mar que hi ha en tu. Si dorms encara sentiràs els dits als llavis. No és la matinada, és ella, que t'inventa i t'obre el dia.
I. Iridescència Per habitar el país iridescent del teu somriures M'esforço a arreplegar el record que em lliures. * II. Limítrofa Visc en el límit Dels teus llavis, la gota De mar que anhelo. * III. Salvífica lluminària Llum. I potser en l'espera Trobaré el linòleum d'una mar Que no es deixa a l'atzar Perquè reneix en la primavera, I corro entre la palmera I la cigonya, per l'esguard Clar d'un cel que és far En la nit que em desespera. Llum. I potser arribaràs Amb la florida dels lilàs D'una tarda que abruses, I corres amb l'aire i el jaç D'escuma i deler, el llaç Que em lliga a les muses. * IV. Gràcies La claror en els ulls gràcies al retrobament I sabré què cal per despertar en la sal El delit per l'onada i pel xiscle de la gavina Arran de mar, a la riba on la sorra descansa, El lleuger pes de l'abraçada en la balança D'uns llavis que agermanen el bes i la sina, La remor de la pedra i el silent núvol malalt Per oferir l'aigua al riu, saba de la saliva dorment. * V. Ingràvida essència Carrers que duen el teu nom pels racons D'un món que he de descobrir de nou, Llambordes que emparen el salobre i el rou Perquè saludi l'alba amb els teus petons. I camino per no percebre el vol de les hores, I m'embarco en somnis fràgils que guardes Entre els parpres, i ressegueixo els afores De la teva pell, i sóc vianant si m'esguardes. Barriades cap a enlloc, i les batejo amb cada Mot que pronuncies, entre l'arribada i l'adéu, Perquè em sigui lleu la llosa que l'espera bada Davant meu, perquè el pas del temps batega A un ritme constant, alentit, greu; i ets la breu Rambla per on passejo quan la vida se m'ennuega. * VI. Eflorescència Respiro l'aire Salobre dels teus iris. Passeig, capvespre. * VII. Paràmetres Ulls que desperten la vetlla i l'escletxa on arrela L'heura i s'hi arrapa com l'ànima al record quan t'anhela.
*Puerto de Santa María-Cadis, 24/II/2011 d. | 0.772202 | curate | {"ca": 0.9145189003436426, "uk": 0.015893470790378006, "es": 0.05670103092783505, "pt": 0.0019329896907216496, "de": 0.004510309278350515, "la": 0.0010738831615120276, "fr": 0.004080756013745705, "cs": 0.001288659793814433} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_74640 | Fem el brou amb tots els ingredients, ho bullim entre una i dues hores, lentament, que faci bon caldo.
En una paella antiadherent hi posem l’oli i la ceba tallada a lo llarg , hi afegim sal i l’anem girant per a que quedi cuita i també torradeta. Quan estigui, la retirem.
En una olleta individual o recipient fondo que pugui anar al forn, hi posem la ceba cuita ( unes dues cullerades plenes) ho cobrim amb el brou, hi afegim una llesca de pa torrat i a sobre un ou poché ( es prepara posant aigua a bullir amb sal i quan bull s’hi tira l’ou dintre sense closca dos minuts i es recull amb una escumadora ) i finalment hi afegim el formatge ratllat. Ara tan sols queda posar-ho al forn a gratinar .... i esperar una mica abans de menjar, no us cremeu!
Del brou base ens quedarà la pastanaga, els cigrons , la patata i la pilota que la podem menjar amanit amb un raig d’oli d’oliva.
Del pollastre en podem fer croquetes o afegir-ho a trossets a l’amanida quan estigui fred, juntament amb uns daus de pinya natural | 1 | perfect | {"ca": 0.9751491053677932, "es": 0.02485089463220676} | |
wikipedia_ca_20230401_0_569073 | Meridià 92 a l'oest | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=569074 |
oscar-2201_ca_20230904_1_118344 | Després de tres anys de remodelació, sense deixar de prestar el servei als pacients, neix el HM nou Delfos –en la mateixa ubicació que antic hospital Delfos, a l’avinguda de Vallcarca, 149 del barri de Gràcia-. “Avui és un dia significatiu perquè es constata l’entrada en funcionament d’un nou hospital a Barcelona, capdavanter en tecnologia mèdica. Un projecte amb ànima, a favor de la salut dels ciutadans que lliga la prestació de tractament mèdics amb la proximitat, la personalització i el tracte profundament humà. El nou Delfos permet aquest recomençar que tant necessita la societat”. ha explicat el director territorial d’HM Hospitales a Catalunya, Antoni Garrell. Amb una inversió de 80 milions d’euros i la creació de 100 llocs de treball, el nou recinte hospitalari –el grup HM va comprar l’antic hospital Delfos a finals del 2017- es converteix en el buc insígnia del grup a Catalunya, “un hospital que des del punt de vista tecnològic i d’organització ja ens permet competir en condicions a Catalunya, on hi ha moltíssima tradició de sanitat privada. A Barcelona hi ha hospitals de moltíssim nivell i entre tots hem de generar un entorn perquè el pacient que tria una assegurança privada tingui la màxima qualitat. En definitiva, venim a ajudar els catalans perquè aquesta Catalunya vagi el millor possible, aportar valor a la societat catalana i ser un actor principal de la societat catalana”, ha explicat en roda de premsa Juan Abarca, president de HM Hospitales.
Garrell ha afegit que l’hospital “està a diposaició del departanet de Salut i del notre conseller Josep Maria Argimon en tot el que sigui requerit per servir els nostres ciutadans en matèria de salut, i com més serveis tinguem millor. Apostem per la col·laboració pública-privada”.
Per la seva banda, el director territorial d’HM Hospitales a Catalunya, Joan Sala, ha remarcat que les instal·lacions del nou hospital “estan pensades per servir els pacients i no tant per lluir. En aquest sentit, comença una nova etapa, la primera de les que vindran, perquè HM ha vingut per quedar-se a Catalunya i ser un actor principal de la sanitat catalana”.
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.786857 | curate | {"ca": 0.9936440677966102, "fr": 0.001271186440677966, "de": 0.000847457627118644, "cs": 0.00211864406779661, "en": 0.00211864406779661} | https://www.totbarcelona.cat/economia/neix-hm-nou-delfos-a-gracia-volem-ser-un-actor-principal-de-la-sanitat-catalana-133443/ |
macocu_ca_20230731_5_8597 | 1.000 milions per retenir, atraure i recuperar talent investigador amb fons europeus: una proposta concreta
Milagros Candela, Andreu Mas-Colell
26 nov., 2020
En aquest Policy Brief, i arran del Pla de Recuperació Europeu, proposem un programa de retenció, atracció i recuperació de talent altament qualificat.
La proposta que es planteja en aquest Policy Brief és dedicar 1.000 milions d’euros dels fons europeus a un programa extraordinari (és a dir, addicional als ja existents) per a la retenció, atracció i recuperació de talent (nom provisional: Programa RAR). L’objectiu seria incorporar al sistema, entre els anys 2021 i 2023, prop de 2.000 investigadors d’alt nivell. | 0.742525 | curate | {"ca": 0.9283582089552239, "es": 0.05223880597014925, "ru": 0.019402985074626865} | |
mc4_ca_20230418_2_524504 | 6 Sonates per a flauta, violí i baix continuo de Joan Pla i Josep Dolcet (Partitura) - Tritó Edicions
6 Sonates per a flauta, violí i baix continuo Joan Pla (1720 - 1761)Josep Dolcet (1961 - ) 4.0/5 (1 opinió) Llevat d’algunes poques excepcions, les sonates en trio dels germans Joan, Josep i Manuel Pla resten encara com a rareses bibliogràfiques poc assequibles a la majoria d’intèrprets, tot i que moltes d’elles van tenir una àmplia difusió en la seva època, ja fos de forma manuscrita o en edicions aparegudes a Londres i París a la segona meitat del segle XVIII. > Vull comprar aquest article (des de 27,46 €)> Més informació sobre aquest producte > Veure més sobre Joan Pla> Veure més sobre Josep Dolcet
Opinió d'altres usuaris YvonneThe Pla trio sonatas are delightful galant pieces that can be performed by varied combinations of flute, recorder, oboe, and violin, plus basso continuo. I've played them at the Tafelmusik Summer Baroque Institute with gratifying results. Audio / Vídeo
Trio Sonata n12 en Sol Major. 1-Allegro
Trio Sonata n12 en Sol Major. 2-Andante
Trio Sonata n12 en Sol Major. 3-Allegro
Mestres Catalans Antics, vol. VI: Milans. Música eclesiàstica per a 1, 2, 4, 6 i 8 veusJosep DolcetTomàs Milans Concert per a 2 oboès o flautes en Re majorJosep PlaJosep Dolcet Mestres Catalans Antics, vol. V: Milans. Lletania de la Mare de Déu / Olivelles. Stabat Ma...Josep DolcetTomàs MilansJosep Maria GregoriFelip Olivelles Obertura de "La Elvira portuguesa"Fernando SorJosep Dolcet > Veure més sobre Joan Pla> Veure més sobre Josep Dolcet
IniciPublicacionsPartitures6 Sonates per a flauta, violí i baix continuo | 0.600269 | curate | {"ca": 0.7327960322380657, "en": 0.2504649721016739, "ru": 0.005579665220086794, "es": 0.005579665220086794, "de": 0.005579665220086794} | http://www.trito.es/catalog,ca/TR00044/6-Sonates-per-a-flauta-violi-i-baix-continuo.html |
crawling-populars_ca_20200525_11_208459 | El flâneur és un artista que mira, observa, escolta i absorbeix… per abocar allò absorbit a la seva obra.
De dimarts a divendres: de 16:30 a 20h Dissabtes: de 10 a 13:30h
Dimecres 4 de març, 19h
Web Amics del Museu d'Art | 0.664555 | curate | {"ca": 1.0} | : /girona/agenda/2020/exposicio-flaneur/155415 |
oscar-2301_ca_20230418_5_14297 | [ 2 desembre, 2022 ] Sanitat notifica 17 defuncions i 2.018 nous casos de coronavirus en la Comunitat Valenciana, 1.046 d’ells en majors de 60 anys Canal Salut
[ 2 desembre, 2022 ] La Guàrdia Civil deté a tres homes com a presumptes autors de l’assassinat de Llíria Camp de Túria
[ 2 desembre, 2022 ] El PP considera que “el pressupost de l’ajuntament reflecteix la necessitat d’un canvi de govern en Requena” Infraestructures
[ 2 desembre, 2022 ] La producció d’ametles de la Comunitat Valenciana cau un 55% en aquesta campanya Ademús
Cerca:
HomeAdemúsTreball inspecciona en les empreses agràries l’ús continuat de contractes temporals
Treball inspecciona en les empreses agràries l’ús continuat de contractes temporals
27 febrer, 2021 administrador Ademús, Agricultura, Aiora-Cofrents, Camp de Túria, Els Serrans, Finestra, Infraestructures, La Canal de Navarrés, La Comarca, La Comunitat, La Foia de Bunyol-Xiva, La Ribera Alta, Política, Requena-Utiel, Secció, Successos 0
Post també disponible en: Castellano
Segons l’organització agrària AVA-Asaja, la Inspecció de Treball i Seguretat Social, ha posat en marxa un pla de xoc per a comunicar a les empreses l’ús continuat de contractes temporals, durant una duració superior als períodes màxims autoritzats per la legislació laboral, i sol·licitar-los que els transformen en contractes fixos o fixos discontinus.
L’organització exposa els principals supòsits que inspecciona l’òrgan dependent del Ministeri de Treball i Economia Social: Encadenament de dos o més contractes temporals en una mateixa empresa, amb o sense solució de continuïtat, per un període superior a 24 mesos en un període de 30 mesos i contractes d’obra o servei determinat en vigor des de fa més de 36 mesos.
Les comunicacions que estan començant a arribar a les empreses agràries adverteixen que “aquells contractes que no siguen transformats en el termini d’un mes des de la recepció de la carta seran objecte de la corresponent actuació inspectora per la respectiva Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social” expliquen des de AVA-Asaja. Informa, Luis Ibáñez.
agricultura
Ava-Asaja
Previous
L’alcalde de l’Eliana reclama prudència en la desescalada
Next
La regidoria de Cultura de Bunyol i la biblioteca municipal convoquen un certamen literari de relats i poesia amb motiu del Dia del llibre
Related Articles
Agricultura
AVA-Asaja parla de “quatre temporals en un: ahir era vent i fred, avui s’afegeix la gota freda i la pedra”
21 gener, 2020 administrador Agricultura, Camp de Túria, Finestra, Infraestructures, La Comarca, La Comunitat, La Ribera Alta, Secció, Successos 0
Post també disponible en: CastellanoL’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) alerta que la borrasca Glòria s’està traduint en una successió de sinistres climàtics extremadament greus que s’acarnissen amb els cítrics, les hortalisses de temporada i les infraestructures […]
Agricultura
AVA-Asaja reclama al Govern mesures urgents que compensen la pujada del 30% dels costos
23 juny, 2022 Redacción Agricultura, Aiora-Cofrents, Els Serrans, Infraestructures, La Comarca, La Comunitat, Política, Secció 0
Post també disponible en: CastellanoL’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) se suma a la seua organització nacional ASAJA per a reclamar al Govern la posada en marxa de mesures fiscals urgents que alleugen els increments dels costos […]
Canal Salut
AVA-Asaja tem la propagació de virus de Nil Occidental als espais humits valencians
22 agost, 2020 administrador Canal Salut, Finestra, La Comarca, La Comunitat, La Ribera Alta, Medi Ambient, Secció, Successos 0
Post també disponible en: CastellanoEl brot de meningoencefalitis vírica al costat de zones arrosseres de Sevilla i la posterior informació que 19 dels 33 casos sospitosos fins al moment han donat positiu en virus de […]
Be the first to comment
Leave a Reply Cancel·la les respostes
Your email address will not be published.
Comment
Name *
Email *
Website
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
© tucomarca.com 2022. Tots els drets reservats. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol contingut sense el consentiment previ i exprés de la empresa editora. | 0.785103 | curate | {"ca": 0.9285886030295745, "it": 0.006732387593171436, "es": 0.01033902380379899, "id": 0.002163981726376533, "en": 0.04400096176965617, "fr": 0.001683096898292859, "de": 0.006491945179129598} | https://www.tucomarca.com/wordpress/segunda/ca/treball-inspecciona-en-les-empreses-agraries-lus-continuat-de-contractes-temporals/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_531966 | Més tolerància, encara? Mireu, jo he escrit en castellà. He escrit, per encàrrec, sèries de dibuixos animats en castellà i en català, segons m’ho demanava el productor. Fa dotze anys, amb govern del PP, era un dels tres coordinadors de guions del club infantil de TVE “TPH Club”. Vaig ser un dels creadors de Supereñe, un superheroi obsessionat per la Ñ. Era una paròdia del fanatisme eñista. Alguns, des de l’independentisme, no van saber copsar la dimensió paròdica del personatge i em van retreure que el creés. En fi, jo només puc dir que durant els tres anys que vaig ser coordinador de guions del club infantil de TVE, en cap guió va sortir mai la paraula Espanya. Els tres coordinadors érem independentistes i vam fer de filtre per a tal fi. Encara al 2011 he fet feina per a TVE, i me l’ha pagada. I en castellà. També he escrit en castellà un guió propi, original, sense que hi hagi encàrrec pel mig, per decisió unilateral. El vaig escriure en castellà perquè pensava vendre’l a Espanya. És una comèdia, la història d’un comando d’espanyols que pretenen raptar les mones de Gibraltar a fi que s’acompleixi la llegenda que diu que quan no hi hagi mones, el Penyal tornarà a mans espanyoles. Com que en sóc l’autor, he decidit que al final de la pel•li el comando fracassi i Gibraltar continuï no-espanyol. Cap productora espanyola, fins avui, ha considerat el guió produïble, així que l’he traduït al català en la forma i en el fons: a la versió catalana, el comando vol raptar les mones per demanar de rescat a Espanya un any d’espoli fiscal. Quan tinguin el rescat tenen pensat entregar-lo a la Generalitat perquè faci polítiques socials… He escrit, doncs, en castellà. En tot els casos, vencent els meus escrúpols i les meves conviccions patriòtiques, ho he fet per diners. $$$. Money. Pecuni. Res que no hagin fet abans Quin Monzó i Pilar Rahola a La Vanguardia, vaja. Ara bé, ni Quim Monzó ni Pilar Rahola -que jo sàpiga-, ni jo, hem declarat mai que hem escrit en castellà per altres raons que no siguin les econòmiques. Lamentable? No dic que no. Però trobo que és més lamentable que prohoms de la catalanitat es passin al castellà amb arguments ideològics, com va fer en el seu dia Gerard Quintana, que apel•là a la llibertat, o com ha fet ara Albert Sánchez Piñol, que diu que la seva nova novel•la en castellà, “Victus”, posarà a prova “si la societat és prou tolerant per acceptar el canvi de llengua”. Ja hi tornem a ser. Sánchez Piñol ens ve a dir, amb circuml•loquis, que qui vegi amb mals ulls l’inici de la seva carrera en la llengua de Cervantes és un intolerant, un ajatollah. Doncs miri, sr. Antropòleg, em sembla que el poble català ja ha donat prou mostres de tolerància durant el segle XX. D’entrada, ha vist com, a la seva pròpia terra, passava de ser el 100% de la població a ser-ne el 37% (dades de Catalunya, sense comptar la resta de Països Catalans). I el poble català, que jo sàpiga, ha assumit aquest sorpasso demogràfic sense practicar razzies, pogroms o riots contra els forasters. Vol més mostres de tolerància, senyor Sánchez Piñol? Que l’escriptor en llengua catalana més venut, que és vostè, reclami la tolerància dels catalanoparlants militants en un moment que la llengua catalana, per culpa de la intolerància de l’enemic i les seves lleis, galopa a tota velocitat cap a la seva minorització irreversible a la seva pròpia terra és, si més no, una broma de mal gust. Per no dir cinisme pur i dur. Sobretot, perquè per vendre’ns que escriu en castellà apel•la vostè a la tolerància de la societat -en realitat vol dir dels catalanoparlants militants-, participant així de la idea pepera, sociata o ciudadana -en definitiva: espanyola- que la intolerància és un fenòmen més procliu entre els catalanoparlants que no pas entre els castellanoparlants, als qui, òbviament, ningú presuposa mai cap intolerància. En definitiva, sr. Sánchez Piñol, com Gerard Quintana en el seu dia, fa vostè seu el camp semàntic de l’enemic, les seves paraules-munició habituals, i les fa servir contra el sector ortodox de la catalanitat, com si aquest fos l’enemic o el dipositari de la principal intolerància a Catalunya. Sr. Sánchez Piñol, pretén fer-nos creure, de debò, que per a la llengua i la cultura catalanes és un festival de colors que el seu escriptor de més èxit es passi al castellà? Per l’amor de Déu! Més absurda és encara l’excusa que ha escrit la novel•la en castellà per mor de la creativitat, com si aquesta fos una musa capriciosa. O perquè la majoria dels documents que l’han inspirat eren en castellà. Sr. Sánchez Piñol, vostè deu ser un coco, però hi ha vida intel•ligent fora de la seva persona, així que no ens prengui per imbècils, si us plau. Escrigui en castellà si vol, però no ens digui idiotes a la cara. També té pebrots que l’heroi de la seva novel•la es digui Zuviría. És que no hi havia cap heroi anònim de cognom català? Ah, ja ho entenc: hauria quedat pagesívol que l’heroi s’hagués dit Saumell o Riudavets…Zuviria mola més, perquè d’aquesta manera se segueix alimentant el mite de La Mary. O sia: que Catalunya s’ha salvat per les Marys o els Zuviries, perquè els autòctons ja se sap que no són de fiar i són tots uns potencials botiflers. Mireu, jo tinc uns quants cognoms castellans entre els meus 16 primers: Soriano, ibáñez, Higueras i algun més, però això no m’impedeix veure determinades coses, entre elles que en un escriptor cap detall, per insignificant que sembli, és gratuït o casual. Diu vostè, sr. Sánchez Ponyol, que té curiositat per saber la reacció de la societat a la seva trapelleria. Ja l’hi avanço jo, home: d’entrada a tots els que tenen banderes espanyoles penjades als balcons la seva iniciativa els semblarà fantàstica. També a Ciudadanos, PP i PSOEPSC. Auguro aplaudiments, també, entre la cúpula d’ERC i Solidaritat, entre IC, i auguro, també, una gran comprensió entre CiU, coalició que dóna gran importància al català en els mitings i aplecs, però que fora d’aquests aquelarres demostra molt poca convicció. Com veu, senyor Sánchez Piñol, la societat catalana serà molt tolerant i, afegeixo jo, molt espanyola. Som un esclau que ha interioritzat el món de l’amo. No tingui, doncs, tanta curiositat, perquè com a antropòleg hauria de tenir uns mínims de sociòleg per aventurar la reacció. En tot cas, si em permet l’ús del castellà, i sense voler ofendre el seu progenitor, de “conejillo de Indias va a hacer su señor padre, Piñol”. Jo he sigut molt sanchezpiñolista. Em va agradar molt “La pell freda”. I “Pandora al Congo” té moments antol•lògics per un tarzanista com jo. Però el personatge que hi ha darrere de l’escriptor em va començar a fallar el dia que al diari ARA -on, sinó?- va escriure un pamflet antinacionalista en la línia de Toni Soler o Eduard Voltas. Allà em va fallar, sobretot, com a antropòleg. I vaig escriure un article de rèplica que espero que li arribés. En fi, que vostè sr. Sánchez Piñol pertany a la intelligentsia que orbita al voltant d’ERC; una intelligentsia que d’un temps ençà, traïnt Heribert Barrera o Macià, ens vol encolomar aquest engendre anomenat independentisme no-nacionalista. Soler, Voltas, i vostè mateix han assumit decididament el paper de normalitzar el castellà dintre de l’independentisme catalanoparlant de sempre. Per mi no hi ha res més semblant al Cavall de Troia. Que els aprofiti. I que els aprofitin els calés que tota aquesta moguda els reporti. Particularment, no penso comprar “Victus” fins que surti en català. I aquell dia, espero xalar com un camell. Ei, Sr. Sánchez Piñol, si vol l’hi tradueixo jo mateix. I de franc (perquè jo per la llengua, treballo de franc). Queda dit i compromès públicament. Toni Babiahttp://somnoticia.cat/2012/07/11/mes-tolerancia-encara/
Rerefons ideologic ? Jo en diria una altra cosa | 0.813854 | curate | {"ca": 0.9719407638347622, "ta": 0.0005196154845414394, "en": 0.004806443232008314, "it": 0.0009093270979475188, "pt": 0.007144712912444791, "hu": 0.002468173551571837, "no": 0.003767212262925435, "es": 0.008443751623798389} | |
mc4_ca_20230418_15_347861 | El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final | A.C. / J.B | BARCELONA | Hoquei patins Lliga Europea | L'Esportiu de Catalunya
El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final + El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final E-mail
Hoquei sobre patins. Supera el Quévert (1-3) i la derrota de l’Sporting l’afavoreix. El Noia venç el Biasca (3-5) i es consolida com a segon
L’equip del Noia a la pista del Biasca CE NOIA.
El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final El Reus supera el Quévert (1-3) i accedeix als quarts de final E-mail
A.C. / J.B - BARCELONA
BIASCA 3 NOIA 5
BIASCA:Tatti, Ruggiero, Gregorio Boll, Camilo Boll i Giger –equip inicial–; Scanavin, Ré, Orlandi i Rodoni.NOIA FREIXENET:Zapater, Esteller, Ferrer, Llorca i Aragonès –equip inicial–, Manrubia, Costa i Montserrat.GOLS:0-1 (10’) Esteller. 1-1 (12’) Scanavin, 1-2 (13’) Manrubia. 1-3 (33’) Llorca. 2-3 (34’) Gregorio Boll, 2-4 (43’) Llorca. 3-4 (45’) Gregorio Boll, de falta directa. 3-5 (46’) Esteller.ÀRBITRES:Luorio i Barbarisi (Itàlia). Targeta blava a Costa.FALTES:14 del Biasca i 16 del Noia.
QUÉVERT 1 REUS 3
DINAN QUÉVERT:Mola, Seró, Castro, Galbas i Podevin –equip inicial–; Daniel Fernández, Ricaille, Cirilo Garcia i Pablo González.REUS DEPORTIU:Ballart, Salvat, Bancells, Àlex Rodríguez i Carballeira –equip inicial–; Del Rio, Rafael, Julià, Nájera i Xavier Fernández.GOLS:0-1 (1’) Àlex Rodríguez. 1-1 (3’) Castro. 1-2 (30’) Bancells. 1-3 (49’) Julià, de falta directa.ÀRBITRES:Galoppi i Ferrari (Itàlia).FALTES:10 del Quevert i 12 del Reus.
El Reus Deportiu es va classificar per als quarts de final de la lliga europea en derrotar per 1-3 el Dinan Quévert, i es va veure afavorit per la victòria del Lodi contra l’Sporting (5-1). En la darrera jornada el 14 de març els roig-i-negres es disputaran al Palau d’Esports el primer lloc contra els italians. Si perdessin els portuguesos els podrien atrapar a punts, però l’average particular és favorable al Reus i tenen el segon lloc assegurat. Contra el Quévert els reusencs van haver de lluitar molt i no es van assegurar la victòria fins al darrer minut.
El Noia Freixenet es va imposar a la pista del Biasca i es va consolidar en la segona posició del seu grup. En l’última jornada es jugarà a casa contra el Monza la classificació per als quarts de final. A Suïssa els de Sant Sadurní van dominar més i van tenir més ocasions, però no van poder sentenciar en cap moment.
L'Esportiu. Nacional 16-02-2020, Pàgina 10 | 0.706773 | curate | {"ca": 0.893542757417103, "pt": 0.006980802792321117, "it": 0.03315881326352531, "en": 0.04013961605584642, "es": 0.020593368237347295, "sh": 0.005584642233856894} | https://www.lesportiudecatalunya.cat/hoquei/article/1740756-el-reus-supera-el-quevert-1-3-i-accedeix-als-quarts-de-final.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_173685 | Unió de Pagesos reclama un acord pluriennal entre empreses, cellers i viticultors amb preus “justos i estables”
17 de Març de 2021
Barcelona (ACN).- Unió de Pagesos ha proposat aquest dimarts un “gran acord” entre les empreses compradores de vi i els viticultors per superar la crisi de la Covid-19 i assegurar l’activitat agrària.
Llegeix més…
Arxivat com a: Comerç, Gastronomia, Societat Etiquetat com a: agricultura, Catalunya, cellers, comerç, comercialitzar, economia, empreses, pagesia, preus, raïm, reclamació, societat, Unió de Pagesos, vinya, viticultura
El Departament d’Agricultura ha abonat 914.539 euros de l’ajut de plans de reestructuració de la vinya
30 de Gener de 2021
Catalunya.- El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya fa efectiu aquesta setmana els pagaments de l’ajut dels plans de reestructuració de la vinya.
Llegeix més…
Arxivat com a: Medi ambient, Serveis, Societat Etiquetat com a: ajudes, Catalunya, cellers, Departament d’Agricultura, serveis, societat, vins catalans, vinya, viticultura
El Departament d’Agricultura abona 8,38 M€ en ajuts destinats a les explotacions vitícoles afectades per la plaga del míldiu
30 de Desembre de 2020
Catalunya.- 600 viticultors rebran aquest dimecres els ajuts del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per un import de 8.379.406,41 euros per compensar les pèrdues econòmiques de les explotacions vitícoles afectades per la plaga del míldiu durant la campanya 2020-2021.
Llegeix més…
Arxivat com a: Alt Empordà, Baix Empordà, Comerç, Medi ambient, Serveis, Societat Etiquetat com a: agricultura, ajudes, Alt i Baix empordà, Catalunya, cellers, Departament d’Agricultura, medi ambient, míldiu, serveis, societat, vins catalans, vinya, viticultura
Convocada la segona beca d’investigació Eduard Puig Vayreda per finançar estudis sobre la vinya i el vi de l’Empordà
19 de Novembre de 2020
Empordà.- El Consell Regulador de la DO Empordà, la Càtedra del Vi i l’Oli de l’Empordà, la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Figueres –amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català del Vi (INCAVI), l’Institut d’Estudis Empordanesos, la Venerable Confraria de la Bóta de Sant Ferriol, i la Diputació de Girona; el patrocini dels cellers La Vinyeta i Perelada, i el suport dels cellers Pere Guardiola, Cooperativa d’Espolla i Vinyes dels Aspres– convoquen la segona edició de la Beca Eduard Puig Vayreda al voltant de la vinya i del vi de l’Empordà.
Llegeix més…
Arxivat com a: Alt Empordà, Baix Empordà, Cultura, Història, Patrimoni, Societat Etiquetat com a: Alt i Baix empordà, beca, cellers, cultura patrimoni, DO Empordà, enologia, estudi, gastronomia, investigació, projecte, societat, Vins DO Empordà, vinya, viticultura
Barra lateral primària
Cerca a totes les pàgines...
Revista del Baix Empordà i Empordà Gastronòmic és una publicació trimestral d’àmbit comarcal de difusió dels valors culturals i històrics del Baix Empordà: el seu patrimoni arquitectònic tan ric –especialment l’iber i el medieval–, els seus paisatges tan admirats –el mar i la muntanya–, així com també els seus personatge i oficis, l’art i la literatura, l’educació, el medi ambient o les tradicions.
#josocemporda
#joemplantoalemporda
Vols estar informat?
Subscriu-te i rebràs les notícies de l'Empordà gratuïtament al teu correu
Nom Email
Segueix-nos
Facebook
Instagram
Twitter
Catalunya News
Vols estar informat?
Subscriu-te i rebràs les notícies de l'Empordà gratuïtament al teu correu
Nom Email
Footer
Facebook
Instagram
Acabant d'enllestir l'Empordà Gastronòmic númer
Jordi Rubau i Jordi Grau fotografiats per @paco.da
La "bruixa" de #garrigoles #artromanic #romànicc
"Les creus Jerosolimitanes de Palafrugell", de Ram
"El mural és la màxima expressió de la pintura.
"La tisana, un combinat de cava genuí de Palamós
Potencials habitants de Cal Romaguer o la Divina P
"Puré de carbassa i bròquil amb rossinyols de pi
"Paladium. El ressò d'un passat inoblidable", de
"Capmany 2012", d'@adria.rubio.ruart (xef de l'@le
"L'antiga Base Loran C de l'Estartit", de @jorge.r
"L'or blau" dels nostres mars", del @museudelapesc
Sant Cebrià dels Alls, un dels protagonistes de l
"El celler Passe Partout de Mont-ras", d'Agustí E
"Mirallac, la benzinera en desús de Vulpellac", d
"Ous cuits amb clova, patata escalivada, crema de
"La desconeguda Veu d'Amèrica: Radio Liberty", de
"Ravioli de carbassó farcit de cranc i salsa Jorv
"Antigues fàbriques en desús a la Bisbal i Vulpe
Twitter
A Twitter List by jordimolins
Revista del Baix Empordà i Empordà Gastronòmic
Tel. 646554923 · [email protected] · www.revistabaixemporda.cat · www.empordagastronomic.cat
BAIX EMPORDÀ
Utilitzem galetes (cookies) per poder oferir la millor experiència al nostre web. Si hi continua navegant assumim que hi està d'acord.AcceptarPolítica de privadesa | 0.639789 | curate | {"ca": 0.8871603401783862, "fr": 0.050819332088778264, "es": 0.02281684297863514, "id": 0.004148516905206389, "pt": 0.0022816842978635138, "en": 0.02945447002696536, "ru": 0.0012445550715619166, "la": 0.0020742584526031943} | https://revistabaixemporda.cat/tag/viticultura/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_152370 | Massalfassar, com moltes altres, és una població amb centenària tradició de la pólvora i qualsevol excusa és bona per a encendre traques i coets. La mostra més important és la festa de Sant Antoni on a més del motiu religiós, els coets són part fonamental i per la que tots passen. Ja de ben menuts, existeix una mena d’iniciació ja siga pels pares i/o familiars ja siga més tard pels amics.
Amb aquesta cultura a la pólvora, la Colla Infantil, va nàixer a demanda dels propis xiquets i xiquetes dimonis, ja que ells no participen al correfoc dels major fins als 14 anys i ells també volien tirar foc. I així va ser, a petició dels que per allà el 1996 eren menors de 14 anys, s’articulà una Colleta on es mesura el calibre de la pólvora utilitzada i s’augmenta la seguretat als diablets.
El correfoc que ofereix la Colla Infantil, a més de graciós i espectacular pel seu contacte dels menuts amb el foc, és una vessant reduïda i ajustada a la seua edat del correfoc dels majors. Tenen el seu propi ball, que ells han dissenyat i s’han aprés, així com altres detalls diferents als majors; igualment van acompanyats amb la música per a correfocs que ens incitarà a ballar amb ells composada per Urbàlia Rurana, Xavier Ahuir, Josep Sebastià i Josep Llobart i interpretada pel grup de dolçainers de Puçol amb timbals i dolçaines.
Normalment el divendres d’abans al 24 juny, encara que aquesta data pot variar, els xiquets fan la seua festa amb jocs a primera hora de la vesprada, un berenar i normalment una activitat de conta contes, teatre… Després sopen tots junts en algun bar del poble i ja per nit, al voltant de les 23:00 el seu correfoc.
La processó infantil El ball de Diablets i Diabletes La diablesa i el ceptrot Els diablets i diabletes en acció Carretillada de titanis
Aquest correfoc també el realitzen a pobles on normalment els criden per a festes d’acollida d’immigrants, visita de saharauis, actes culturals per a xiquets…
Altres activitats que es realitzen, són la realització de tallers de jocs, ball, preparació per al correfoc, eixides amb bici, eixides al cinema i sobretot, una excursió a la natura a final de temporada on els menuts conviuen i practiquen esports tradicionals i d’aire lliure. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_309325 | ACTUALITZACIÓ DE MESURES SANITÀRIES
Possa’m a la vostre disposició, les mesures sanitàries actualitzades que entren en vigor fins al 22/05/2021 (inclòs).
El màxim de persones a les Illes Balears per fer esport sense contacte son 15 persones. | 0.663135 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_641104 | Actúa Baleares i VOX es presentaran en coalició a les pròximes eleccions autonòmiques i generals
#VOX#ActúaBaleares
El partits espanyolistes Actúa Baleares i VOX han tancat un acord de coalició mitjançant el qual concorreran de manera conjunta a les properes eleccions generals, europees, autonòmiques i municipals.
Segons han informat les executives dels dos partits han ratificat el pacte que serà signat a Palma el proper dijous 14 de juny. Per a garantir el bon funcionament d'aquesta coalició s'ha creat un òrgan de coordinació paritari i una comissió de seguiment.
Actúa Baleares està presidit per Jorge Campos, l'anterior president del grupuscle ultradretà Círculo Balear i VOX està liderat per Santiago Abascal.
Pensau que tots els partits polítics reben subvencions.. Però encara protesten per les ajudes que puntualment pugui donar el Govern a la Obra Cultural Balear.
a tots aquests, els fas pensar un poc i tenen un infart cerebral¡¡¡¡¡¡¡
Amb es collons d ' un,poden penjar a s altre. El gran misteri es qui esta pagant es gastos a aquesta gentusa.
Fa 5 dies anunciàveu que naixia un nou partit anticatalanista anomenat "Opció Nostra" i avui tenim un altre partit nou del mateix tarannà.
Em sembla perfecte quants més partits de dretes tinguem més es faran la competència entre ells.
Per No interessen, fa 11 mesos
I a noltros què ens importa el que faci aquesta gent?
Cap dels que llegim aquest diari de bona fe, votariem aquest nostàlgics del Franquisme que tants de perjudicis han causat ambdós a tanta gent. | 0.790125 | curate | {"ca": 0.9264413518886679, "es": 0.0536779324055666, "sv": 0.019880715705765408} | https://www.dbalears.cat/politica/2018/06/05/315993/actua-baleares-vox-presentaran-coalicio-les-proximes-eleccions-autonomiques-generals.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.