id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_109811 | Sempre recordarem els primers dies de confinament, la vulnerabilitat que va despertar davant la incertesa de la comunitat científica per fer front a un virus, fins al moment desconegut. Va ser un període molt intens i des d’aleshores tota la comunitat científica va concentrar esforços en identificar aquest virus, conèixer el seu funcionament per idear tractaments que permetessin disminuir les complicacions i, també, la taxa de mortalitat.
Per obtenir dades del col·lectiu celíac, el Dr. Benjamin Lewhol i el Dr. Peter Green, investigadors especialitzats en la malaltia celíaca de la Universitat de Columbia, van posar en marxa el Secure-Celiac Registry. Parlem d’un registre internacional que pretén investigar l’evolució clínica dels pacients celíacs afectats i recopilar informació sobre l’evolució clínica, les complicacions i el desenllaç del virus SARS COV-2, el que comunament coneixem com COVID-19, en la població celíaca. Com us vam comunicar anteriorment, a escala nacional aquest registre està liderat per la Sociedad Española de Enfermedad Celiaca (SEEC). Aquesta entitat pretén, mitjançant les associacions de pacients celíacs, obtenir unes dades informatives generals de les persones afectades que posteriorment són derivades i gestionades pels gastroenteròlegs especialitzats en celiaquia, voluntaris de la SEEC, qui posen en marxa la logística necessària.
Diferents vacunes, un objectiu comú
En aquest moment disposem de suficient evidència per definir els grups de risc, sabem que el contagi provoca simptomatologia diversa en les persones infectades, o cap simptomatologia, i fins i tot coneixem les complicacions més severes que pot provocar i com tractar-les per reduir la mortalitat.
Pel que fa a les persones celíaques, sabem que NO hi ha evidència que relacioni aquesta patologia autoimmune amb un major risc de patir complicacions severes.
Sens dubte els darrers mesos han estat una carrera de fons per al personal sanitari i investigador en la lluita contra la Covid-19.
El 21 de desembre l’Agència Europea del Medicament (EMA) va aprovar la vacuna de Pfizer-BioNTech contra el SARS-CoV-2 i posteriorment, el 6 de gener va aprovar la vacuna de Moderna. Tot i això, la EMA continua estudiant i valorant l’aprovació d’altres vacunes amb l’objectiu de tenir diferents eines per lluitar contra el virus i per assegurar un subministrament que permeti dur a terme la vacunació de la població mundial al més aviat possible.
Així doncs “La Vacuna” és, a hores d’ara, la principal eina per lluitar contra la Covid-19, un virus que segons els experts ha vingut per quedar-s’hi. Tot i això, existeixen diferents maneres d’induir la immunització de l’organisme malgrat que tots coincideixen en un objectiu comú: aconseguir que el sistema immune identifiqui el coronavirus SARS-CoV2, la Covid-19, i produeixi anticossos que són unes proteïnes que, en cas de produir-se l’exposició i el contagi de la persona, el sistema immune fa que iniciïn la lluita contra l’agent patogen de manera immediata.
Però és segura la vacuna en persones celíaques?
Si bé és cert que s’han detectat reaccions al·lèrgiques en algunes persones en ser vacunades, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres autoritats sanitàries, un cop valorades aquestes reaccions, han confirmat els col·lectius exclosos de ser vacunats, i el col·lectiu celíac no en forma part. Són 2:
Les persones que han patit reaccions al·lèrgiques a una dosi prèvia de la vacuna contra la Covid-19 o que són al·lèrgiques a algun dels seus components
Les persones que han patit reaccions al·lèrgiques greus, ja que en aquests casos l’especialista haurà de valorar la situació de manera individualitzada
Així doncs, el col·lectiu celíac es manté exclòs dels grups on es recomana evitar la vacunació per què la malaltia celíaca, tot i implicar el sistema immune, no és una al·lèrgia tal com declara la Societat Europea per a l’estudi de la malaltia celíaca en una publicació recent que trobareu en el següent enllaç.
Informació essencial: has de saber que …
La vacunació no és obligatòria, per la qual cosa, cada persona pot prendre la decisió que consideri. Segons l’evidència científica de la qual disposem ara per ara volem informar-vos per tal que pugueu madurar aquesta decisió individualment.
Així doncs, comencem per recordar que la vacunació és indispensable per a crear la immunitat de grup davant el SARS Cov2 aspecte que implica una millora i protecció de la Salut Pública.
D’altra banda, hem de tenir present que NO vacunar-se implica mantenir el risc de contagi propi, però també de les persones del nostre voltant i això implica que les conseqüències en cas de contagi puguin ser greus.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ens explica al seu web de manera planera quin és sistema habitual de treball del sistema immune i explica a grans trets com pot ajudar una vacuna. Veuràs que la vacunació té aspectes positius, principalment per què protegeix a la persona vacunada i també per què de manera indirecta protegeix a la població general, és a dir, a la societat.
A més, la vacunació implica:
Una disminució en la velocitat de transmissió
Una disminució dels contagis
Una disminució en el nombre de morts
Per a desenvolupar qualsevol medicament, incloses les vacunes, s’ha de seguir un procés preestablert que consta de diferents fases. Bé, doncs per al desenvolupament de les vacunes contra la Covid-19 s’ha seguit el procés habitual tot i que el temps d’investigació s’ha escurçat per què en primer lloc i més important, tota la comunitat científica s’ha bolcat per trobar una solució a aquesta amenaça, s’ha emprat molta evidència científica d’investigacions realitzades prèviament sobre altres coronavirus (CoV) com el SARS1 i el MERS, un sistema de fases solapat alhora que s’ha augmentat (x 10) el nombre de persones implicades en els assajos clínics.
És cert que resta pendent conèixer alguns aspectes rellevants com ara quant temps dura la immunitat un cop administrada la vacuna (2 dosis) per tal de determinar si calen recordatoris cada X temps que garanteixin la protecció o si les persones vacunades poden contraure i/o transmetre el virus.
Si decideixes vacunar-te, has de saber que tant per la vacuna de Pfizer- BioNTech com per la de Moderna calen 2 dosis separades per entre 21 i 28 dies. Aquest sistema d’administració permet que el sistema immune sigui capaç de reconèixer el virus, i en cas de contagi, es produeixin anticossos ràpidament per a combatre’l i així evitar una càrrega bacteriana prou elevada per a produir complicacions severes.
Un cop rebuda la 2a dosi cal esperar una setmana per tal de desenvolupar una immunització total.
Tot i això, les autoritats sanitàries confirmen que cal mantenir les mesures de protecció individuals, higiene de mans i distància social fins a arribar a la immunitat de grup, és a dir, fins que el 60-70% de la població hagi estat vacunada.
El Ministeri de Sanitat juntament amb les Comunitats Autònomes ha dissenyat una Estratègia de Vacunació comuna. Així doncs, el Departament de Salut de la Generalitat el va posar en marxa el 27 de desembre de 2020 i en aquest moment al voltant de 77000 persones a Catalunya han rebut la primera dosi de la vacuna.
S’han observat efectes adversos en administrar-la?
Les vacunes són eines (medicaments) ideades i emprades per prevenir malalties i fins i tot erradicar-les. Com que s’administren en persones sanes és condició imprescindible per a la seva autorització que no produeixin toxicitat i tampoc efectes adversos importants.
Els assajos clínics confirmen diferents efectes adversos en produir-se la vacunació, com ara: molèsties a la zona d’injecció, fatiga, cansament, dolors musculars, etc. Són els mateixos que apareixen en administrar altres vacunes i duren entre un dia i una setmana de manera que no hem d’alertar-nos si apareixen. Són símptomes lleus i principalment inespecífics, i alguns d’ells poden ser presents en la infecció per la Covid-19, però no ens hem d’alertar per què els símptomes més específics com per exemple la pèrdua d’olfacte, la dificultat per respirar, el dolor o pressió al pit entre d’altres, considerats greus, no apareixen arran de la vacunació.
BIBLIOGRAFIA
Statement on Covid-19 Vaccination. Society for the Study of Celíac Disease (SSCD). Visitada: 12/01/2021
European Society for the study of coeliac disease. Visitada:11/01/2021
Documento de posicionamiento de la Sociedad Española de Patología Digestiva (SEPD) sobre la vacunación frente a la COVID-19. Sociedad Española de Patología Digestiva. Visitada: 11/01/2021
Agencia Española de Medicamento y Productos Sanitarios (AEMPS). Visitada: 12/1/2021
Recomanacions de vacunació contra la Covid-19. Programa Vacunacions de Catalunya. Departament de Salut (Generalitat de Catalunya) (actualització 05/01/2021) | 1 | perfect | {"ca": 0.9485563703024747, "pt": 0.005843263061411549, "en": 0.01500916590284143, "es": 0.030591200733272227} | |
mc4_ca_20230418_5_324579 | Chavenay - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Localització de Chavenay a la República Francesa
Localització de Chavenay a Illa de França
315,33 hab/km²
48° 51′ 11″ N, 1° 59′ 12″ E / 48.853155°N,1.986689°E / 48.853155; 1.986689Coord. : 48° 51′ 11″ N, 1° 59′ 12″ E / 48.853155°N,1.986689°E / 48.853155; 1.986689
Chavenay és un municipi francès, situat al departament d'Yvelines i a la regió de Illa de França. L'any 2007 tenia 1.840 habitants.
El 2007 la població de fet de Chavenay era de 1.840 persones. Hi havia 606 famílies de les quals 88 eren unipersonals (48 homes vivint sols i 40 dones vivint soles), 201 parelles sense fills, 269 parelles amb fills i 48 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 665 habitatges, 621 eren l'habitatge principal de la família, 11 eren segones residències i 33 estaven desocupats. 618 eren cases i 46 eren apartaments. Dels 621 habitatges principals, 541 estaven ocupats pels seus propietaris, 66 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 14 estaven cedits a títol gratuït; 4 tenien una cambra, 32 en tenien dues, 43 en tenien tres, 63 en tenien quatre i 478 en tenien cinc o més. 546 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 133 habitatges hi havia un automòbil i a 472 n'hi havia dos o més. [3]
Piràmide de població de Chavenay el 2009. [4]
44 60 60 a 64
44 96 50 a 54
108 76 45 a 49
52 92 40 a 44
88 40 35 a 39
60 52 30 a 34
56 32 25 a 29
40 92 15 a 19
80 52 0 a 4
El 2007 la població en edat de treballar era de 1.163 persones, 765 eren actives i 398 eren inactives. De les 765 persones actives 703 estaven ocupades (404 homes i 299 dones) i 61 estaven aturades (29 homes i 32 dones). De les 398 persones inactives 80 estaven jubilades, 173 estaven estudiant i 145 estaven classificades com a "altres inactius". [5]
El 2009 a Chavenay hi havia 634 unitats fiscals que integraven 1.967,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 37.647€. [6]
Dels 162 establiments que hi havia el 2007, 3 eren d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 25 d'empreses de construcció, 32 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 5 d'empreses de transport, 4 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 11 d'empreses d'informació i comunicació, 5 d'empreses financeres, 12 d'empreses immobiliàries, 45 d'empreses de serveis, 12 d'entitats de l'administració pública i 8 d'empreses classificades com a "altres activitats de serveis". [7]
Dels 31 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 3 eren tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 2 paletes, 3 guixaires pintors, 4 fusteries, 4 lampisteries, 2 electricistes, 3 empreses de construcció, 1 perruqueria, 1 restaurant, 7 agències immobiliàries i 1 saló de bellesa. [8]
Dels 2 establiments comercials que hi havia el 2009, 1 era un hipermercat i 1 una botiga de més de 120 m2. [9]
L'any 2000 a Chavenay hi havia 7 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 276 hectàrees. [10]
Saint-Nom-la-Bretèche (2,4km)
Feucherolles (2,4km)
Villepreux (2,8km)
Davron (3,4km)
Les Clayes-sous-Bois (3,6km)
Plaisir (4,9km)
Thiverval-Grignon (5,1km)
Noisy-le-Roi (5,4km)
Crespières (5,8km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chavenay ↑ «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 31-12-2013. [Consulta: 3 gener 2014]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Chavenay a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Chavenay a l'INSEE
BNF: cb15275927c
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chavenay&oldid=17323007» Categoria : Municipis d'YvelinesCategories ocultes : Articles amb coordenadesPàgines amb enllaç commonscat des de WikidataControl d'autoritats Menú de navegació
ᨅᨔ ᨕᨘᨁᨗCebuanoDeutschEnglishEspañolEuskaraFrançaisMagyarItalianoҚазақшаLatinaMalagasyBahasa MelayuNederlandsOccitanPolskiPiemontèisPortuguêsSrpskohrvatski / српскохрватскиSlovenčinaСрпски / srpskiSvenskaУкраїнськаTiếng ViệtVolapükWinarayBân-lâm-gú Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 16 ago 2016 a les 02:37. | 0.7062 | curate | {"ca": 0.8680725846002942, "wl": 0.0034330554193231977, "ru": 0.039725355566454144, "en": 0.03114271701814615, "uu": 0.0029426189308484553, "fr": 0.029671407552721924, "uz": 0.0007356547327121138, "mk": 0.0007356547327121138, "pl": 0.004413928396272682, "es": 0.008092202059833251, "nl": 0.006130456105934282, "eo": 0.004904364884747425} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Chavenay |
crawling-populars_ca_20200525_41_184658 | Les prèvies començaran el 9 de novembre i la inauguració oficial de l'espai serà el 14
Barcelona.-'La desaparició de Wendy', un text que Benet i Jornet va escriure el 1973, és l'obra de teatre que inaugurarà la nova Sala Beckett, situada des del juliol al carrer Pere IV del barri del Poblenou. Després de 27 anys treballant per la dramatúrgia catalana, la Beckett vol començar la seva nova etapa homenatjant una figura cabdal del teatre català comés Josep Maria Benet i Jornet. Oriol Broggi és l'encarregat de la posada en escena d'aquest clàssic de Benet i Jornet, que s'ha representat en diverses ocasions per grups de teatre amateur de tot Catalunya. Les prèvies començaran el pròxim 9 de novembre i la inauguració oficial de l'espai serà el 14. L'obra es podrà veure a la Sala de baix de la nova Beckett fins al 8 de gener.
El repartiment està format per Joan Anguera, Diana Gómez, Mar del Hoyo, Antònia Jaume, Xavier Ripoll, Josep Sobrevals i Armand Villén. En l'espectacle una companyia de teatre és a punt de començar la representació infantil de l'obra Peter Pan, però un problema amb els decorats els obliga a fer un canvi sobtat de repertori i caldrà distorsionar una mica l'argument.La desorientació dels actors, que s'han quedat sense el seu personatge o han d'improvisar noves situacions dramàtiques, amb les constants interrupcions del fil argumental que se'n deriven, permet agafar distància respecte de la història que es volia explicar i fa que emergeixin totes les contradiccions pròpies dels contes i els mites de la nostra infantesa. 'La desaparició de Wendy' és un joc pervers sobre els records, l'experiència, la moral i l'imaginari col·lectiu a través de l'homenatge al teatre com a espai per a la il·lusió i la màgia compartida.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.71988 | curate | {"ca": 0.811711079943899, "es": 0.17426367461430575, "en": 0.014025245441795231} | : /catalunya/territori/noticia-nova-sala-beckett-poblenou-obre-amb-desaparicio-wendy-benet-jornet-20161013123804.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_69930 | Més de 60 establiments de l’Espai Gironès han anunciat, fins al moment, que oferiran descomptes d’entre el 20 i el 50 per cent i també faran promocions especials durant la segona Shopping Night que es durà a terme aquest divendres 13 d’abril al Centre Comercial. Aquest any la Shoppingg Night estarà ambientada en l’època dels anys 90.
Amb motiu d’aquest esdeveniment totes les botigues i restaurants de l’Espai obriran fins a les 23h i també han programat activitats especials per sumar-se a la gran festa del centre gironí. Els responsables de l’Espai esperen repetir l’èxit de la primera edició.
El centre comercial ha organitzat un gran nombre d’activitats a partir de les 18:00h. Es podrà participar en un concurs d’un cap de setmana a Madrid per a dues persones amb entrades per assistir a la festa We Love The 90’s. La condició és anar a l’Espai Gironès vestit dels anys noranta i registrar-se al Punt d’Informació. Un jurat format per un equip intern del centre decidirà el guanyador i a les 22:45h es farà l’entrega del premi.
Totes les botigues i restaurants del Centre Comercial obriran fins a les 23h
Al Punt d’Informació es repartiran els típics xumets de la sort dels anys noranta i totes les persones que assisteixin a la Shopping Night podran participar en un divertit concurs a través del Facebook. Consistirà en un Facebook Live, que es durà a terme en set ocasions, i on es mostrarà un lloc del centre on hi haurà un dels regals. La primera persona que reconegui el lloc serà el guanyador, presentant un tiquet de compra de 30 euros o de valor superior que tingui data de 13 d’abril. Els regals seran un pack cd’s Spice Girls i Backstreet Boys, un pack de la pel·lícula Expediente X i de primera temporada de South Park, un pack de la sèrie Friends, un pack de la sèrie Buffy caza vampiros, un Furby, un Tamagotchi i una Megadrive Retro.
A partir de les 20h hi haurà una master class de ball a càrrec de Sibiem. Tothom que s’apropi a la plaça central de l’Espai Gironès podrà aprendre a ballar música de la dècada dels noranta i, en acabar, es farà una gran Flashmob al centre. De les 19:30h a les 22:30h, es comptarà amb la presència de personatges arribats directament dels anys noranta, amb la participació d’actors de la companyia La Minúscula, que interactuaran amb el públic. De les 20h a les 23h, hi haurà Djs amb música dels noranta: tres professionals que punxaran música en les zones de restauració, al mig de la galeria i a la primera planta. De les 20h a les 23h, hi haurà un Fotobooth dels noranta. Els visitants podran passar fer-se unes divertides fotos amb attrezzo de l’època i endur-se un record.
ETIQUETES
Centre comercial Espai Girones
Espai Gironès
Article anteriorEducació 360 Salt: Educació a temps complert
Article següentLa Food Truck Market&Co. tindra una perruqueria canina i una photo truck
TotSalt
Articles relacioinatsMés de l'autor
Comerç
Inauguració l’Encant de Salt
Comerç
L’Espai Gironès i el Girona FC estrenyen llaços amb un nou acord
Agenda
Avui comença el Nadal a l’Espai Gironès. La encesa de llums
FER UN COMENTARI Cancel·lar la resposta
Si us plau, introdueixi el seu comentari!
Si us plau, introdueixi el seu nom aquí
Ha introduït una adreça de correu electrònic incorrecta!
Si us plau, introdueixi la seva adreça de correu electrònic aquí
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
Δ
Entrades recents
Inauguració l’Encant de Salt
L’Espai Gironès i el Girona FC estrenyen llaços amb un nou acord
Avui comença el Nadal a l’Espai Gironès. La encesa de llums
XVII Mostra de cinema Espiritual Catalunya 18 i 25 novembre
4 noves botigues a l’Espai Gironès
Segueix-nos a Instagram @TotSalt
Tot Salt és un portal web independent de notícies sobre el nostre municipi. És un projecte propi per Salt on volem crear diferents activitats i fomentar l'ús d'internet i les xarxes socials al nostre municipi.
Contactar-nos: [email protected]
Articles populars
JA TENIM LA PROGRAMACIÓ DE LA FESTA MAJOR DE SALT 2019! !
juliol 5, 2019
Les millors cartes per escriure als Reis Mags d’Orient
gener 4, 2020
Ja tenim la programació de la festa major de salt 2018! !
juliol 12, 2018
Categories populars
Actualitat663
Notícies547
Ajuntament244
Comerç227
Salut162
Agenda156
Vídeo Galeria139
Fires i Festes138
Educació138
Comentaris recents
Mercè Aloy en Les finestres de PVC guanyen terreny a les convencionals
Marga S.M en L’Ajuntament de Salt prohibirà l’accés dels gossos a 13 espais municipals
Virginia en L’Ajuntament de Salt prohibirà l’accés dels gossos a 13 espais municipals
M Dolors Esparch en El CAP de Salt ha reprès l’activitat assistencial
Antoni en Missatge de Jordi Viñas sobre les noves mesures per reduir la Covid-19 a Salt
Avís legal
Ús de Cookies
© Developed by ZoOom
Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació.plugin cookies | 0.688735 | curate | {"ca": 0.9112545381202097, "es": 0.02379991932230738, "en": 0.03428801936264623, "it": 0.0030254134731746672, "ru": 0.0002016942315449778, "fr": 0.021379588543767647, "pt": 0.0060508269463493344} | https://totsalt.cat/mes-60-establiments-descomptes-promocions-ii-shopping-night-despai-girones/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_363638 | L'Ajuntament calcula que hi ha més 6.000 pisos turístics il·legals a BarcelonaS'ha ordenat el tancament de més de 2.300 pisos, s'ha imposat més de 3.400 sancions de fins a 60.000 euros des del juliol del 2016Redacció 15 Ago 2017 - 10.541 Imatge d'arxiu dels veïns de la Barceloneta contra els efectes del turisme massiuEl pla de xoc per evitar els pisos turístics il·legals a Barcelona ha permès ordenar el tancament de més de 2.332 pisos que no compleixen la normativa i imposar més de 3.400 sancions de fins a 60.000 euros des del juliol del 2016. No obstant això, encara queden més de 6.000 pisos il·legals a la ciutat.La majoria de persones que estan posant pisos turístics il·legals al mercat, però, són els mateixos propietaris. En un any, des que es va posar en marxa aquest pla, l'Ajuntament ha dictat 2.332 ordres de cessament a pisos turístics que operaven sense llicència. El 36% d'aquests pisos són a Ciutat Vella i el 25%, a l'Eixample. En tercer lloc, amb un 10%, apareix Sant Martí, on l'Ajuntament ha detectat molts pisos de luxe al front marítim. La resta es troben escampats per Gràcia, Sants, Sarrià i, en menor mesura, per tots els districtes de la ciutat.Els inspectors i els visualitzadors, figures clau d'aquesta lluita Els inspectors s'han duplicat i també hi ha hagut la creació d'una nova figura, els visualitzadors, que rastregen les pàgines web i després van a a veure els pisos anunciats. És una de les novetats del pla. En total, aquest cos, ha aconseguit detectar 630 pisos turístics sense número de llicència en els últims tres mesos.Des que l'Ajuntament va posar en marxa el pla de xoc contra els pisos il·legals gairebé ha duplicat el nombre d'expedients oberts i ha triplicat les ordres de cessament respecte a les dels anys anteriors. L'Ajuntament també ha aconseguit millorar la comunicació amb les plataformes de pisos com Airbnb, que aquest mes ha despenjat un miler d'anuncis de pisos il·legals que tenien expedients oberts.L'Ajuntament assegura que la col·laboració ciutadana també està sent clau en tot aquest desmantellament.
No es tracta només d'acabar amb els pisos turístics il·legals. Es tracta d'acabar amb els pisos turístics. Barcelona ja té prou oferta hotelera de tota mena. Els pisos turístics, legals i il·legals, afavoreixen l'encariment desorbitat dels lloguers, el mobbing immobiliari, la degradació dels barris, la massificació turística i la despersonalització de la ciutat, a banda de ser un cau d'economia no productiva i sí especulativa. | 0.901273 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_296511 | Joan Manuel Serrat: ��Sento que hem fracassat com a esp�cie�� - Diari de Girona
Joan Manuel Serrat: ��Sento que hem fracassat com a esp�cie��
El cantant afirma que la societat es basa en uns valors corruptes que tenen conseq��ncies terribles, com ara el que est� passant a Gr�cia
19.04.2016 | 18:12
Joan Manuel Serrat, el compositor de can�ons tan optimistes com "Hoy puede ser un gran d�a", confessa sentir-se ara "bastant pessimista", ja que considera que vivim en temps d'"egoisme i corrupci�" i que "hem fracassat com a esp�cie". "El moment actual reflecteix el frac�s de la societat i el seu egoisme. La corrupci� �s un reflex de la corrupci� de la societat perqu� els pol�tics corruptes s�n part de la nostra societat. Els valors corruptes en els quals es basa la nostra societat estan tenint conseq��ncies terribles, com el que est� passant a Gr�cia", afegeix.La m�sica de Serrat ha estat b�lsam per a molts en circumst�ncies dif�cils, fins i tot hi ha psic�legs que defensen amb arguments cient�fics el valor terap�utic de les seves inspirades lletres i melodies. Aix� no obstant, davant el trist panorama actual, el mag de les paraules no es veu capa� ni pret�n "solucionar res" perqu�, segons assegura, no est� en les seves mans. Nom�s se sent capa� d'"acompanyar" i ajudar a solucionar els problemes que li queden m�s a prop perqu�, "com a ciutadans, tots podem fer algunes coses, poques coses, per� importants". "Les grans batalles no estan en les meves mans, per� la meva actitud s� que pot ser solid�ria. Nom�s entre tots podem solucionar les coses que ens afecten a tots. Les solucions no ens vindran mai donades. Nom�s la humanitat podr� solucionar la humanitat, i sin�, el desastre, a partir del desastre es refan les coses", sentencia. En temps dif�cils, res com els amics, com b� sap Serrat, que �ltimament est� envoltat d'ells en diversos projectes propis o aliens.El mes de juny vinent tornar� a pujar a l'escenari amb Miguel R�os, Ana Bel�n i V�ctor Manuel per commemorar el vint� aniversari del disc "El gusto es nuestro". "Aquests concerts seran un cant a l'amistat que ens uneix i a m�s em diverteix pujar a l'escenari", assenyala.Tamb� acaba de sortir a la venda un disc d'homenatge a Joan Baptista Humet en el qual Serrat interpreta un tema; i la setmana passada va acompanyar a l'escenari un altre amic, Joan Isaac.Serrat t� molts amics, i alguns l'acompanyen des de fa molts anys, com Josep Mas 'Kitflus' i Ricard Miralles, dos dels seus m�sics habituals, que estan treballant en un disc de versions instrumentals de temes de Serrat interpretats amb dos pianos. El compositor catal� va estar ahir a la presentaci� a Barcelona d'aquest projecte titulat "Les can�ons de Serrat sense Serrat" perqu� li sembla "molt gratificant" que dos m�sics de "tanta qualitat art�stica" hagin elegit les seves can�ons per interpretar-les al piano.Serrat sap que �s un compositor "fonamentalment valorat per la import�ncia de les lletres en les can�ons", per la qual cosa li satisf� que aquest projecte posi l'�mfasi en la m�sica que, segons la seva opini�, �s igualment valuosa. L'autor de "Mediterr�neo" sempre ha ent�s les can�ons "com a una unitat" i, segons diu, "jo no hauria fet m�sica si no hi hagu�s hagut paraules, per� tampoc no hauria fet poemes si no hi hagu�s hagut m�sica, com tampoc hauria fet can�ons si no hagu�s pogut cantar-les".Tot va unit. En paraules de Serrat, "la m�sica i la lletra en una can�� viatgen juntes. Tamb� quan componc intento que lletra i m�sica neixin, no simult�niament, perqu� �s impossible, per� s� de la manera m�s unit�ria possible".A vegades, aquest viatge conjunt es bifurca i m�sica i lletra caminen per separat. De la mateixa manera que alguns llegeixen els seus can�oners com si de llibres de poesia es tract�s, 'Kitflus' i Miralles s'han quedat nom�s amb les melodies. S�n les que van poder escoltar-se ahir a la Sala Luz de Gas
Joan Manuel SerratM�sica | 0.857627 | curate | {"ca": 0.8866906474820144, "ru": 0.0046248715313463515, "es": 0.09198355601233299, "fr": 0.0105344295991778, "pt": 0.006166495375128468} | http://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/04/19/joan-manuel-serrat-sento-hem/778616.html |
mc4_ca_20230418_1_85548 | Som realment a la porta d’una onada de fred siberià? - VilaWeb
Som realment a la porta d’una onada de fred siberià?
El meteoròleg Roger Vendrell ens explica com hauríem d'anomenar l'onada de fred intens que tindrem aquests dies
Per: Roger Vendrell
Com detalla el Servei Meteorològic de Catalunya, la predicció pels pròxims dies indica que a partir d’avui divendres 13 de gener tindrem un episodi de fred ben viu que pot allargar-se com a mínim una setmana, i anar acompanyat de nevades a cotes baixes. Ara com ara, però, sembla que les precipitacions en forma de neu i a qualsevol cota no tindran una extensió destacable, però caldrà seguir-ho, ja que la possibilitat que siguin més generalitzades encara no es pot descartar.
Per trobar l’últim precedent d’una situació semblant ens hauríem de remuntar al febrer del 2012, quan el país va viure una onada d’aire fred (parlem d’onada, de fred o de calor, en funció de la seva intensitat i persistència) que va durar un parell de setmanes, i que va portar els termòmetres de bona part del Pirineu a enregistrar la temperatura mínima més baixa des de 1985.
En meteorologia es classifiquen les masses d’aire (extensions de milers de quilòmetres quadrats) segons on s’estableixen les seves propietats de temperatura i humitat. Per aquest motiu, s’acostuma a parlar de masses d’aire àrtiques (o antàrtiques), formades entre els pols i el cercle polar, als 66° de latitud; masses d’aire polars, entre els 66° i els 35°; masses d’aire tropicals, entre els 35° i els 15°; i masses d’aire equatorials, entre els 15° nord i els 15° sud.
Al gràfic adjunt, del Servei Meteorològic del Regne Unit, el Met Office, es poden veure les masses d’aire que arriben fins a la Gran Bretanya. A Catalunya, les fredes que més freqüentment ens afecten a l’hivern són la Polar marítima (Pm) i la Polar continental (Pc); sent la primera més humida i menys freda que la segona. Malgrat que de forma molt menys habitual, de vegades també es menciona l’arribada de masses d’aire Àrtica marítima (Am) o Àrtica continental (Ac), però encara més sovint es parla de la massa d’aire siberià, denominació que en principi s’utilitza per emfatitzar-ne origen i severitat, i que probablement sorgeix dels mitjans de comunicació.
Anem a pams. Per començar, hem de tenir en compte que segons tot l’exposat fins ara la massa d’aire siberià faria referència a les masses d’aire Pc i Ac, en funció de la latitud de Sibèria a la qual es generés. En segon lloc, ens hem parat mai a mirar la distància que hi ha entre Catalunya i Sibèria? Doncs Sibèria comença a la serralada dels Urals, a Rússia, a uns 4.000 km de distància! I geogràficament és on s’inicia el continent asiàtic.
Així doncs, és gaire encertat parlar de l’arribada d’una massa d’aire siberià? Sincerament, crec que no; però tampoc afirmaria categòricament que és incorrecte, com ara provaré d’explicar.
Suposem, per exemple, que aquesta massa d’aire viatgi per les capes baixes de l’atmosfera a una mitjana de 50 km/h. Quant de temps trigaria a arribar a Catalunya? Doncs més de tres dies! I durant aquests tres dies s’hauria de confiar que la força i direcció del vent fossin capaces de traslladar la massa d’aire fins a Catalunya, i que aquesta no patís alteracions remarcables en la temperatura i la humitat durant el seu viatge. Molt suposar, la veritat.
I, finalment, si de debò ens arribés una massa d’aire siberià amb totes les seves propietats intactes, no hauríem d’enregistrar una temperatura similar a la que es produeix quan aquesta massa d’aire, molt freda, estable i amb poca humitat, es crea? Això voldria dir assolir sense massa dificultats vint-i-cinc i trenta graus sota zero, i és ben clar que habitualment no és així, com per fortuna tots podem comprovar cada hivern.
Per tant, com a conclusió, podríem dir que les masses d’aire més fedes que afecten el nostre país són del centre i est del continent Europeu, no pas de Sibèria, encara que en algun moment puguin haver sorgit d’allí o de zones pròximes. I que si alguna relació clara i directa podríem establir amb aquesta regió, seria el fet que el seu refredament i la formació de potents anticiclons hivernals, combinat amb la presència de baixes pressions al Mediterrani occidental, són els responsables de la possible arribada de masses d’aire continentals molt fredes i seques. | 0.841334 | curate | {"ca": 0.9972054028877504, "en": 0.0027945971122496508} | https://www.vilaweb.cat/noticies/som-realment-a-la-porta-duna-onada-de-fred-siberia/ |
macocu_ca_20230731_4_255519 | La consulta sobre la independència del 13 D
Ahir 167 pobles de Catalunya van tenir l’oportunitat de dir si volen la independència de Catalunya, o no. La participació del 27.42 % no arriba per molt poc a les espectatives que s’havien marcat, però malgrat això, penso que va ser un gran èxit. Només cal comparar-ho amb les altres consultes que s’han fet, per l’Estatut, per la Constitució Europea, com també a les diferents consultes electorals, la majoria feina tenen a arribar al 40 per cent i mai estan per sobre del 50. Si tenim en compte la gran quantitat de diners que es gasten les institucions en fer propaganda perquè la gent vagi a votar, aquesta consulta que ha estat boicotejada pel principal partit del govern i que la televisió pública n’ha parlat el mínim imprescindible, que hagi anat tanta gent a votar ha sigut un èxit. Avui els que volen que Catalunya segueixi sense poder decidir el seu futur intenten fer creure que ha estat un fracàs, però se’ls veu el llautó, saben que es un gran pas cap a la Independència i menystenir els resultats forma part de la seva estratègia propagandística. Voldría saber que passaria, si els que volen seguir sent Espanyols fessin una consulta similar, però en el sentit de preguntar si s’està d’acord en seguir depenent de l’Estat Espanyol, que tot i que la majoria de independentistes no boicotejaríem la consulta, estic segur que els resultats no seíen gaire millors en la participació. Cal tenir en compte, que hi ha moltíssima gent que passa de la política, i que tot i que es logri que alguns vagin a votar a força de fer molta propaganda a través dels mitjans, Hi ha molta gent que no hi va, ni hi anirà. La gent que s’atribueix l’abstenció com a vot a favor de les seves postures està fent trampes.
Jo ho vaig seguir des de El Papiol, únic poble del Baix Llobregat que va convocar la consulta ahir, i que està a menys de 2 quilòmetres d’aquí, i m’hi vaig sentir com a casa. Va ser un gran goig poder estar allí amb la gent que tant ha treballat par portar a terme la consulta. La participació, va ser molt justeta, però malgrat això, penso que va ser un èxit. Vull felicitar a tota la gent que hi va treballar.
A partir d’avui, alguna cosa ha de canviar, els partits Catalanistes del Parlament n’han de prendre bona nota i cal que entenguin que no n’hi ha prou amb anar per tot arreu fent-se la foto perquè tothom vegi que hi eren. Cal que es posin a treballar des d’avui mateix perquè bona part de la gent que ahir no va participar de la consulta, s’adonin de lo important que es per Catalunya el fet de poder decidir, i també perquè tot l’esforç de la gent que va treballar per tirar la consulta endavant tingui els seus fruits a nivell polític al Parlament i no passi com amb la ILP, rebutjada per tots els partits, fins i tots dels que s’auto-anomenen independentistes. Estem en el bon camí, si tots fem el que han fet els organitzador de les consultes, arribarem a la independència aviat, només depèn de nosaltres i dels representants que tinguem al Parlament de Catalunya. | 0.86543 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_307206 | 199 persones en risc d'exclusió social participen en el Programa d'Itineraris d'Inserció Sociolaboral de l'Ajuntament d'Alcoi | infoniu
30 dels usuaris han trobat una ocupació i 32 participants s’han integrat en els sistemes d’educació o formació
Totes les persones que han format part del pla han millorat el seu nivell d’ocupabilitat
«Com es pot observar, són uns resultats molt favorables, ja que un important percentatge dels participants han realitzat o estan duent a terme alguna activitat que millora notablement les seues possibilitats d’accedir a un lloc de treball, a través d’accions formatives, o bé han començat a treballar, disminuint, en tots dos casos, la situació o el risc d’exclusió social», indica la regidora de Polítiques Inclusives, Aranza de Gràcia, que afig que “a part d’aquestes dades cal reconéixer l’esforç tant el que realitzen les persones per créixer, com el dels professionals que treballen en aquesta tasca”.
Tags:ajuntament d'alcoialcoiocupacióserveis socials
L'Ajuntament de Carcaixent inicia una nova edició del programa “Jove Oportunitat” de l’IVAJ | 0.904552 | curate | {"ca": 1.0} | https://infoniu.es/199-persones-en-risc-dexclusio-social-participen-en-el-programa-ditineraris-dinsercio-sociolaboral-de-lajuntament-dalcoi/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_440475 | Avui l’Albert m’ha fet adonar que el planeta guifi no s’actualitzava des de feia una bona colla de dies. Suposadament ja està arreglat :)
Publicat el 19 agost 2011 Categories GeneralEtiquetes guifi, planeta guifiDeixa un comentari a Arreglat el planeta guifi
2a trobada pel redisseny de la web
Avui he enviat un correu a la llista webdev de guifi.net per posar data i lloc a la segona trobada pel redisseny de la portada de guifi.net.
La trobada és farà el dia 26 de novembre i segurament a Molins de Rei (falta tancar-ho del tot).
Encara falta tancar alguns cerrells (el lloc exacte, on anar a dinar, els horaris que podrem fer…) que s’aniran anunciant per la llista webdev i en aquest bloc, així que estigueu atents a les llistes de correu i al planeta guifi.net per saber-ne les últimes novetats!
Publicat el 7 novembre 2010 Categories GeneralEtiquetes guifi, molins de rei, planeta guifi, xerradesDeixa un comentari a 2a trobada pel redisseny de la web
planeta guifi.net!
Ahir vaig instal·lar un planeta per a guifi.net: http://planet.guifi.net1
El concepte de planeta és molt senzill, és una pàgina web que recull continguts a partir de diverses fonts RSS i les mostra d’una forma unificada i a més a més permet llegir-ho com a RSS de manera que pots tenir diversos continguts de moltes fonts diferents en un sol punt.
En projectes lliures està molt estés (planet GNOME, planet Debian …) i guifi.net no podia ser menys :D
Ja fa un temps que a guifi.net hem decidit que ja n’hi ha prou de que la gent entri a la pàgina web del projecte i no entengui res, de manera que una de les primeres accions que almenys jo m’he proposat per solucionar aquest problema ha sigut mirar de treure els continguts que entren els col·laboradors i que es pengen a la portada per passar-los a un planet, el lloc natural d’expressió dels col·laboradors dels projectes.
Per aquest motiu he creat el planet i a més a més també hi he instal·lat un WordPress per tal que qui no disposi de bloc, i en vulgui un, pugui tenir-lo :)
Si us mireu el tema del planeta veureu que és una còpia del tema del planet GNOME, no és una casualitat, he agafat directament el seu tema i l’he modificat (mínimament). Si una cosa tinc clara que no sóc és dissenyador de manera que he tirat pel dret (ja els vaig demanar permís a la GUADEC) i he agafat un tema que està molt bé.
Com que guifi.net és molt divers, segur que algun o altre dissenyador ens sortirà i ens crearà un tema propi :)
Voluntaris?
Encara està en fase beta ja que podeu veure que no se per quin motiu no ordena les entrades per data. [↩]
Publicat el 4 octubre 2010 Categories GeneralEtiquetes guifi, planeta guifi, wordpressDeixa un comentari a planeta guifi.net! | 0.851937 | curate | {"ca": 0.988028432472877, "de": 0.006734006734006734, "la": 0.00411522633744856, "en": 0.001122334455667789} | https://gil.badall.net/tag/planeta-guifi/ |
mc4_ca_20230418_2_154345 | Autocars regulars Gestió de residus Agències de viatges Aparell digestiu Contenidors i reciclatge Tallers Moda de dona Gestories i assessories Advocats Festes i celebracions Menjar Funeràries Fisioterapeutes Arquitectes Acadèmies d'art Centres de formació Assegurances Dansa i balls de saló Forns de pa Assessorament per a empreses Acadèmies d'idiomes Materials i estructures Massatges Centres educatius Acadèmies de bellesa Podòlegs Finestres, vidres, portes i persianes Lleure Constructores Bars i restaurants | 0.708786 | curate | {"ca": 1.0} | http://empreses.diaridegirona.cat/logistica-paqueteria/paqueteria/logistica-vifra.html/voto/4 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_134641 | Hugo Chávez nacionalitzarà la industria de l'or a VeneçuelaEl mandatari ha anunciat que nacionalitzarà les reserves d'or del país que seran utilitzades com a reserves internacionalsREDACCIÓ Caracas | Actualitzada el 17/08/2011 20:55El president de Veneçuela, Hugo Chávez, ha anunciat avui que nacionalitzarà els jaciments d'or del país amb una nova llei que permetrà utilitzar el mineral per convertir-lo en reserves internacionals. “Nacionalitzarem l'or i el convertirem, entre altres coses, en reserves internacionals”, ha assegurat Chávez en una comunicació telefònica transmesa durant un acte militar en què les forces armades del país rebien l'entrega de 324 míssils i 25 tancs adquirits de Rússia. Ara Ilumineu-nos amb quin és el significat econòmic d'aquesta mesura. Chavez s'ha fet dels vostres i ara veu que l'or és la base de l'economia?
Després de 11 anys de revolució, mentre segueix entregan revolucionaris al narcoestat Colombià... per la reforma agrària suposu que s'haurà d'esperar 11 anys més...
Em queda clar que estàs ben informat de la nostra reforma agrària
No existeix el latifundi a Veneçuela?
Em sembla bé ser exigent amb qui ja camina, però amb tants països que van enrere...
Jo amb els governs declaradament capitalistes no sóc exigent, simplement els fotria tots a mar, però que s'ompli tant la boca de socialisme, crits i proclames i que a l'hora de la veritat amb tants anys de suposada revolució el sector privat no tant sols existeix sinó que ha crescut, que hi ha una casta de buròcrates rendistes del petroli multimilionaris que no els toca ni déu, que segueixin existin pobres i rics, segueixi existin el mateix sistema representatiu burgès etc. mira és de ser hipòcrita -com a mínim-, però tot i això bé per la gent del pais que malgrat tot ha millorat considerablement el seu nivell de vida i ha recuperat la dignitat deixan de ser esclaus de l'imperi; però que entregui revolucionaris al govern colombià, això els internacionalistes d'arreu del món no ho perdonem.
El govern chavista ha posat de genolls a l'oligarquia imperialista i això s'ha de reconéixer i felicitar per les conquestes socials, però està alimentant una classe burgesa nacional posant al proletariat al darrere d'esta en el procés. En Venezuela no hi ha socialisme, no hi ha socialització dels mitjans de producció, hi ha un capitalisme bolivarià i hi ha episodis foscos com el de les extradicions. | 0.903052 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_326194 | Compten amb tu. Comptem amb tu.
Amb el teu compromis podem seguir donant oportunitats a gossos sense llar o en situació vulnerable. El suport dels socis és vital per assegurar que GosSOS pugui ser una referència en la cura i el benestar dels animals d'Andorra.
Per 5€ al mes pots fer-te soci de Gos-SOS I contribuir a enfortir la xarxa de suport animal al nostre país. | 0.707084 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_373300 | Agenda - Servei d'Ocupabilitat de la UAB - UAB Barcelona
Vés al contingut principal Vés a la navegació de Servei d'Ocupabilitat de la UAB Vés a la navegació de la pàgina Vés al mapa del web
Prem per desplegar el menú de Servei d'Ocupabilitat de la UAB
U A B Servei d'Ocupabilitat de la UAB
i feina
Mobilitat professional
Generació d'idees
Servei d'Ocupabilitat de la UAB
Dimecres, 16 Maig 2018
Posa't al dia en fiscalitat del sector de la comunicació
Activitats de participació, Alumni, Conferències i congressos, Orientació laboral - Facultat de Ciències de la Comunicació - Sala de Graus
Et convidem a una sessió d'orientació professional gratuïta sobre fiscalitat en el sector de la comunicació que resoldrà les preguntes més freqüents: com ens hem de donar d’alta a Hisenda en activitats econòmiques? Quan és obligatori pagar autònoms? Quines obligacions tributàries tenim? Quines dades ha de tenir una factura? Cal tenir assegurança de responsabilitat civil? Quan és recomanable utilitzar les cooperatives per facturar? Amb quines tarifes s’està treballant actualment? És recomanable estar col·legiat o sindicat?
A càrrec d'AFISEC Serveis Empresarials, el servei d’assessorament fiscal i laboral que col·labora amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Inscripció prèvia en línia a NEXUS: https://nexus.uab.es. Les persones assistents podran descarregar un certificat d'assistència.
Activitat d'Orientació Professional organitzada pel Servei d'Ocupabilitat de la UAB amb l'objectiu de millorar l'ocupabilitat de l'alumnat i les persones titulades de la Universitat.
Aquestes actuacions estan subvencionades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb fons provinents del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, mitjançant el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).
Ubicació: Facultat de Ciències de la Comunicació - Sala de Graus
Data: Dimecres 16, Maig de 2018 - 12:00h
Data fi: Dimecres 16, Maig de 2018 - 13:00h
Organitzador: Servei d'Ocupabilitat de la UAB
Telèfon: 93 586 87 51
Correu electrònic: [email protected]
Afegir al meu calendari 2018-05-16 12:00:00 2018-05-16 13:00:00 Europe/Madrid Posa't al dia en fiscalitat del sector de la comunicació Et convidem a una sessió d'orientació professional gratuïta sobre fiscalitat en el sector de la comunicació que resoldrà les preguntes més freqüents: com ens hem de donar d’alta a Hisenda en activitats econòmiques? Quan és obligatori pagar autònoms? Quines obligacions tributàries tenim? Quines dades ha de tenir una factura? Cal tenir assegurança de responsabilitat civil? Quan és recomanable utilitzar les cooperatives per facturar? Amb quines tarifes s’està treballant actualment? És recomanable estar col·legiat o sindicat?
Aquestes actuacions estan subvencionades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb fons provinents del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, mitjançant el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). Facultat de Ciències de la Comunicació - Sala de Graus Servei d'Ocupabilitat de la UAB [email protected]
Dijous, 17 Maig, 2018
Jornada d'Orientació Professional de la Facultat de Ciències de l'Educació
Activitats de participació, Alumni, Conferències i congressos, Orientació laboral - Facultad de Ciencias de la Educación - Aula 51-52
Et convidem a una jornada d’orientació professional gratuïta a la Facultat de Ciències de l'Educació.
9.00 · Benvinguda a càrrec d’Antoni Santisteban, vicedegà de Qualitat i Innovació.
9.10 · Pràctiques i feina a l’estranger per a mestres: oportunitats i recursos. Sessió adreçada a l’alumnat de quart de tots els Graus de la Facultat, a càrrec de Dolors Sales (Servei d’Ocupabilitat de la UAB).
9.40 · Taula rodona i debat: I ara, què puc fer? En tres espais diferents, segons el Grau (Educació Infantil i Educació Primària, Educació Social i Pedagogia).
Consulta el programa complet en aquest enllaç.
Ubicació: Facultad de Ciencias de la Educación - Aula 51-52
Data: Dijous 17, Maig de 2018 - 09:00h
Data fi: Dijous 17, Maig de 2018 - 12:15h
Afegir al meu calendari 2018-05-17 09:00:00 2018-05-17 12:15:00 Europe/Madrid Jornada d'Orientació Professional de la Facultat de Ciències de l'Educació Et convidem a una jornada d’orientació professional gratuïta a la Facultat de Ciències de l'Educació.
Aquestes actuacions estan subvencionades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb fons provinents del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, mitjançant el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). Facultad de Ciencias de la Educación - Aula 51-52 Servei d'Ocupabilitat de la UAB [email protected]
Dimecres, 23 Maig, 2018
Sortides professionals en Relacions Laborals: quina tries?
Activitats de participació, Alumni, Conferències i congressos, Orientació laboral - Facultat de Dret - Sala de Graus
Et convidem a una jornada d'orientació professional gratuïta sobre sortides professionals en l'àmbit de les Relacions Laborals.
12.00 - Benvinguda institucional, a càrrec de:
Dra. Sara Moreno Colom, vicerectora d’Alumnat i d’Ocupabilitat.
Dra. Esther Zapatero Luque, degana de la Facultat de Dret.
Dra. Olga Paz Torres, vicedegana de Pràctiques Externes del Grau de RRLL.
Dra. Maria Jesús Espuny Tomàs, Dir. Dones i Drets i Acció Institucional de la Facultat de Dret.
12.15 - Presentació de l’Il·lustre Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, a càrrec del Sr. Francisco José García, graduat social i vocal de la Junta de Govern i representant relacions Universitat.
12.30 - Taula rodona d’alumni, amb intervencions de:
Sra. Belén Beas, Inspecció de Treball.
Sra. Cèlia Hans, Recursos Humans, Parc Salut Mar.
Sr. Ferran Mansilla, Sr. HR Recruiter, FICOSA.
14.00 - El Servei d’Ocupabilitat i les pràctiques extracurriculars, a càrrec del Sr. Vicenç Sellés, director del Servei d’Ocupabilitat de la UAB.
14.30 - Cloenda.
Ubicació: Facultat de Dret - Sala de Graus
Data: Dimecres 23, Maig de 2018 - 12:00h
Data fi: Dimecres 23, Maig de 2018 - 14:30h
Afegir al meu calendari 2018-05-23 12:00:00 2018-05-23 14:30:00 Europe/Madrid Sortides professionals en Relacions Laborals: quina tries? Et convidem a una jornada d'orientació professional gratuïta sobre sortides professionals en l'àmbit de les Relacions Laborals.
Aquestes actuacions estan subvencionades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb fons provinents del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, mitjançant el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). Facultat de Dret - Sala de Graus Servei d'Ocupabilitat de la UAB [email protected]
Dimecres, 30 Maig, 2018
Brainport, Eindhoven: pràctiques i feina en una regió tecnològica i innovadora
Conferències i congressos, Orientació laboral, Orientació universitària - Sala de Graus de la Facultat de Ciències i Biociències
Ens plau convidar-te a la presentació de BRAINPORT, EINDHOVEN: Pràctiques i feina en una regió tecnològica i innovadora.
La presentació anirà a càrrec de:
Maria Teresa Paramio Nieto, Adjunta al Vicerector de Relacions Internacionals.
Jaume Farrés Vicén, Degà de la Facultat de Biociències
Antonio Méndez Vilaseca, Degà de la Facultat de Ciències
Tinus van de Pas, BRAINPORT Project Leader Talent Attraction Program
Yvonne van Hest – Program Director Education & Labor market
Richard Kerste – Project Manager Talent Attraction Program
L’objectiu és donar a conèixer a coordinadors de grau, màster i d’intercanvis dels àmbits de Ciències, Biociències, Enginyeries i Economia, les oportunitats existents en aquesta regió per als estudiants de grau, màster i Doctorat i persones recent titulades de la UAB. També poder explicar les especificitats i requisits de les titulacions per formalitzar convenis per programes d’estades de practiques (amb el suport del programa Erasmus+ Pràctiques) i altres projectes de col·laboració conjunta que puguis considerar pertinents.
Per a més informació, adjuntem l’enllaç a la seva web.
Esperem que la reunió et resulti interessant i et preguem que confirmis la teva participació a l’adreça [email protected].
Ubicació: Sala de Graus de la Facultat de Ciències i Biociències
Data: Dimecres 30, Maig de 2018 - 12:00h
Correu electrònic: [email protected]
Dimarts, 12 Juny, 2018
Actualitza el teu CV
Activitats de participació, Orientació laboral, Orientació universitària - Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General - Aula de Formació (planta -1)
Et convidem a una sessió d'orientació professional on podràs actualitzar i millorar el teu CV per fer-lo més eficient (cal portar el CV en format digital editable per tal de treballar-lo). A càrrec de l'experta Gemma Benet (Gamma Formació).
Aquestes actuacions estan subvencionades pel Servei d’Ocupació de Catalunya amb fons provinents del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, mitjançant el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).
Ubicació: Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General - Aula de Formació (planta -1)
Data: Dimarts 12, Juny de 2018 - 15:30h
Data fi: Dimarts 12, Juny de 2018 - 17:30h
Afegir al meu calendari 2018-06-12 15:30:00 2018-06-12 17:30:00 Europe/Madrid Actualitza el teu CV Et convidem a una sessió d'orientació professional on podràs actualitzar i millorar el teu CV per fer-lo més eficient (cal portar el CV en format digital editable per tal de treballar-lo). A càrrec de l'experta Gemma Benet (Gamma Formació).
Aquestes actuacions estan subvencionades pel Servei d’Ocupació de Catalunya amb fons provinents del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, mitjançant el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General - Aula de Formació (planta -1) Servei d'Ocupabilitat de la UAB [email protected]
Dimarts, 19 Juny, 2018
I després del Doctorat, què?
Activitats de participació, Alumni, Conferències i congressos, Orientació laboral - Sala de Cinema de la UAB (pl. Cívica)
Et convidem a una jornada d'orientació professional sobre sortides professionals per a estudiants i persones doctorades de la UAB.
09.45 - Registre
10.00 - Obertura de l’acte i benvinguda, a càrrec de Dra. Victòria Nogués, secretària acadèmica de l’Escola de Doctorat.
10.10 - Les sortides professionals dels doctors i les fonts de finançament públic
Ser investigador a Europa, a càrrec de la Dra. Begoña Miñarro, tècnica de la Unitat de Projectes Estratègics de la UAB.
Convocatòries Postdoc a Europa, a càrrec de la Sra. Queralt González, tècnica de l’Oficina de Projectes Internacionals de la UAB.
Convocatòries Postdoc a Catalunya i Espanya, a càrrec de la Sra. Anabel Poveda, cap de l’Àrea de Gestió de la Recerca de la UAB.
De la universitat a l’empresa: el Servei d’Ocupabilitat de la UAB, a càrrec del Sr. Vicenç Sellés, director del Servei d’Ocupabilitat de la UAB.
11.30 - Taula rodona: diferents trajectòries professionals d’investigadors-doctors
Dr. Aleix Barrera, project manager de l’Equip de Desenvolupament Organitzacional de la UAB.
Dra. Marina Laplana, investigadora postdoctoral de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina.
Dra. Anna May, responsable de Comunicació de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona.
Dr. Óscar Prado, director d’AERIS Tecnologías Ambientales.
12.30 - Cloenda de l’acte
Ubicació: Sala de Cinema de la UAB (pl. Cívica)
Data: Dimarts 19, Juny de 2018 - 10:00h
Data fi: Dimarts 19, Juny de 2018 - 12:30h
Afegir al meu calendari 2018-06-19 10:00:00 2018-06-19 12:30:00 Europe/Madrid I després del Doctorat, què? Et convidem a una jornada d'orientació professional sobre sortides professionals per a estudiants i persones doctorades de la UAB.
Aquestes actuacions estan subvencionades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb fons provinents del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, mitjançant el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). Sala de Cinema de la UAB (pl. Cívica) Servei d'Ocupabilitat de la UAB [email protected]
Activitats d'Orientació Professional
Sessió exprés de preparació de l'entrevista de selecció
Pràctiques per a persones estudiants
Pràctiques no laborals per a persones graduades
Sobre feina (inserció laboral)
Pràctiques i feina per a persones amb diversitat funcional
Gestió de les ofertes de pràctiques i feina
Convocatòria beques pràctiques 2018-19
Convocatòria beques pràctiques 2019-20
Recursos i oportunitats
Resultats d'altres programes
Sobre el Servei d'Ocupabilitat
Informació per a empreses i institucions
Què és NEXUS i com funciona
Totes les preguntes freqüents | 0.601228 | curate | {"ca": 0.8823577568563242, "no": 0.0005730659025787965, "en": 0.07220630372492837, "es": 0.03643061809250921, "de": 0.0047482603356528855, "id": 0.0013098649201801064, "fr": 0.0023741301678264428} | https://www.uab.cat/web/agenda-1345719157879.html?number=6&page=9¶m2=14-11-2017 |
cawac_ca_20200528_9_171999 | Perfil de contractante
Adjudicació definitiva
La Junta de Govern Local de data 7 de juny de 2010 ha acordat:
PRIMER: Aprovar l'adjudicació definitiva de la contractació del servei d'aplicació de productes fitosanitaris, herbicides i desinfectació dels sorrals, al municipi de Sant Boi de Llobregat, a l'empresa Moix, Serveis i Obres, SL, amb CIF B-61 420 352, i amb domicili social al carrer Anselm Clavé, número 27, de Santa Margarida de Montbui (08710), per un import de vuitanta-vuit mil quaranta-quatre euros (88.044,00 euros), dels quals setanta-cinc mil nou-cents euros (75.900,00 euros) corresponen a la base i dotze mil cent quaranta-quatre euros (12.144,00 euros) corresponen a l'IVA, per ésser l'oferta més avantatjosa d'entre les presentades, segons proposta elevada per la mesa de contractació de data 4 de maig de 2010.
SEGON: Notificar al contractista aquest acord i requerir-lo perquè, dins el termini dels deu dies hàbils següents a la notificació de l'adjudicació definitiva, formalitzi el contracte d'acord amb l'article 140 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, del Sector Públic.
TERCER: Publicar aquest acord a la pàgina web municipal -perfil del contractant- i al DOGC, d'acord amb allò establert a l'article 138.2 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic.
QUART: Facultar a la Regidora delegada d'Espai Públic i Qualitat Urbana, Sra. Elena Amat i Serrano, perquè en nom i representació de l'Ajuntament formalitzi el contracte amb l'adjudicatari en document administratiu.
L'import esmentat 88.044,00 euros, s'imputarà de la manera següent:
- l'import de 14.674,00 euros (IVA inclòs), a càrrec de la partida 670.1710.21006 "Tractament fitosanitari" del pressupost municipal de l'any 2010
- l'import de 29.348,00 euros (IVA inclòs), a càrrec de la mateixa partida del pressupost municipal de l'any 2011
- l'import de 29.348,00 euros (IVA inclòs), a càrrec de la mateixa partida del pressupost municipal de l'any 2012
- l'import de 14.674,00 euros (IVA inclòs), a càrrec de la mateixa partida del pressupost municipal de l'any 2013
Aquest caràcter plurianual s'estableix d'acord amb l'article 174 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per R.D. Legislatiu 2/2004, de 5 de març.
Aquest acord resta condicionat a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades del contracte en l'exercici corresponent.
Peus de recurs
Contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar recurs de reposició davant l'òrgan que l'ha dictat, en el termini d'un mes a comptar des del dia següent al de la recepció d'aquesta notificació. | 0.881355 | curate | {"es": 0.008248968878890138, "ca": 0.9917510311211098} | http://www.santboi.cat/PContrac.nsf/ca-WebFases-BASE/4763A8258885CED2C125773D003E78FE?OpenDocument&Clau=CAdministrativaT&Idioma=es&Seu=N |
crawling-populars_ca_20200525_52_135603 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
ROVIRA BONILLA, JOSEP
EUROPA SPORTS CENTER, C.E.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1780821917808219, "ca": 0.6059629331184528, "en": 0.1095890410958904, "pl": 0.0128928283642224, "nl": 0.022562449637389202, "pt": 0.0265914585012087, "fr": 0.022562449637389202, "id": 0.004834810636583401, "th": 0.016921837228041903} | : /jugador/1920/juvenil-segona-divisio/juvenil-segona-divisio/grup-33/36654028/24296125 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_195923 | Vivim en un món fortament desigual, en el qual encara avui 783 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable i 2.600 milions no tenen accés a un sanejament adequat. És el que es coneix com la Crisi Mundial de l’Aigua, una crisi que causa estralls entre aquells que la pateixen i que suposa la vulneració del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament reconegut per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2010.
La Crisi Mundial de l’Aigua és, per sobre de tot, una crisi política. Avui en dia disposem dels recursos suficients per poder afrontar-la però els interessos polítics i econòmics ho impedeixen. Les polítiques centralitzades dels estats en matèria internacional sovint es caracteritzen per un visió que aglutina interessos de diferents índoles, i el paper de la solidaritat hi queda fortament reduït.
En contraposició amb aquest model verticalitzat es troba el paper de l’administració local, aquella que és més propera a la ciutadania (més democràtica) i, per extensió, més coneixedora de la realitat immediata. Són també els municipis els responsables de
l’abastament d’aigua a la seva població, i la seva expertesa en la matèria té un valor incalculable.
En aquest sentit la cooperació al desenvolupament descentralitzada, la que efectuen els municipis, es presenta com un instrument no només interessant sinó necessari a l’hora d’afrontar la Crisi Mundial de l’Aigua. Per això el grup d’Aigua del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha posat en marxa la campanya Som Aigua, en el que es reivindica el paper de les corporacions locals en la prestació de serveis públics tot posant en valor la cooperació al desenvolupament en aigua que efectuen els municipis.
Després d’una experiència exitosa a Sant Boi de Llobregat, ara la campanya Som Aigua, amb la col·laboració de l’AMB, arriba a El Prat de Llobregat, on desenvoluparà diferents activitats de sensibilització i participació per tal de reivindicar els valors de la solidaritat i justícia social en la construcció conjunta d’un món més equitatiu. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_345369 | Notícia: Blanes ha encetat el Carnaval de la Costa Brava Sud amb la primera novetat del 2020: el ‘Carnaval Ensorra’t’
Blanes ha encetat el Carnaval de la Costa Brava Sud amb la primera novetat del 2020: el ‘Carnaval Ensorra’t’
Noticia publicada a la web el 02/22/2020 11:11:31 AM
La festa, que ha recuperat tant la celebració com l’emplaçament, es va fer ahir al Casal de Joves amb tres grups: ‘Punks&Company’, ‘Pirat’s Sound Sistema’ i ‘Sixtus’
El Carnaval de la Costa Brava Sud 2020 va començar ahir a Blanes amb una de les novetats d’enguany. De fet, el nou acte va consistir en recuperar tant la celebració com l’emplaçament de la festa organitzada pels i per als joves, després que l’any passat no es va fer, i els anteriors no s’havia acollit al casal. Presentada com el ‘Carnaval Ensorra’t’, en al·lusió al Festival de Música que es fa a la platja, la festa s’ha allargat fins la matinada d’avui.
'Carnaval Ensorra't' - Fotografies: Consell Local de la Joventut de Blanes
Igual que el festival estiuenc, el ‘Carnaval Ensorra’t’ està organitzat pel Consell Local de la Joventut de Blanes, que integra diverses entitats del municipi lligades amb aquest àmbit d’actuació. La festa, amb entrada gratuïta però restringida a majors de 16 anys i menors de 13 a 16 anys que havien de venir acompanyats d’un adult, va comptar amb un servei de bar durant tota la nit i matinada, i amb tres principals atractius musicals: les actuacions en viu i en directe de tres grups.
Concerts amb ‘Punks&Company’, ‘Pirat’s Sound Sistema’ i ‘Sixtus’
La vetllada musical va comptar amb tres grups que van ajudar a què la nit i matinada tinguessin el seu punt afegit de gresca. ‘Punks&Company’, la banda amb músics de Malgrat de Mar i Palafolls, va oferir versions de grups Punk i SKA amb el seu habitual directe potent que va contribuir a iniciar la vetllada de manera contundent. Per la seva banda, als ‘Pirat’s Sound Sistema’ se’ls ha definit com el sound System de reggae, ragga i dancehall per antonomàsia a Catalunya.
Porten ja gairebé 20 anys de travessia musical, quatre àlbums i a la vora de 700 concerts a les espatlles, però continuen encara amb energia per estona. Després de l’excel·lent acollida de ‘Remena’ al 2018, el grup ha presentat el nou single ‘Octubre’, en homenatge a l’esperit d’autoorganització i resistència que es va viure l’1 d’Octubre del 2017. Amb aquests antecedents, està clar que ahir el què més va imperar durant la seva actuació van ser la barreja perfecta de festa i compromís.
Els tercers en actuar van ser ‘Sixtus’, consolidats com un dels grups de versions amb més projecció dels Països Catalans. Amb les seves darreres gires s’han recorregut tota la geografia del país amb un èxit rotund, i fins i tot els entesos en la matèria els situen entre els millors per la seva ràpida connexió amb el públic jove, pel seu repertori innovador i la seva destresa a l’hora de captivar a tot tipus d’edats pel seu imaginari musical i nostrat.
En el seu directe van fer referència als grans clàssics, sense que hi faltessin cap els himnes del rock, ska, punk i reggae, però també amb la presència de temes de grups més consolidats de l'escena cultural i festiva catalana, amb qui han compartit escenari en moltes ocasions. Per últim, després dels concerts en directe, la vetllada s’ha completat ja de matinada amb la música seleccionada per PD Broot. | 0.879179 | curate | {"ca": 0.9844218094667465, "es": 0.015578190533253445} | https://www.blanes.cat/docweb/2020-02-22-joves |
macocu_ca_20230731_8_585797 | A-RE-PA. Anàlisi del retard de la parla
En aquest llibre s’ofereixen les bases teòriques, el procediment, els protocols i el material per realitzar l’avaluació i el perfil foneticofonològic de la parla infantil entre 3 i 6 anys. Amb aquest objectiu general es presenten diverses eines, cada una amb els seus objectius propis: 1. Prova de rastreig per a l’avaluació preventiva de la població general. 2. Qüestionari per a la realització de les avaluacions complementàries amb l’objectiu de detectar aquells factors concomitants que poden afectar la parla dels infants: dades clíniques i de l’evolució, del nivell cognitiu, de les pràxies, de la respiració voluntària i de l’audició. 3. Perfil fonològic per a l’anàlisi de les habilitats articulatòries, mitjançant paraules aïllades i parla espontània, i de les habilitats discriminatives. La principal novetat d’aquests protocols és l’organització de les dades en tres nivells d’anàlisi: segmental, que coincideix amb les anàlisis tradicionals, sil·làbica i de paraula. Aquests tipus d’anàlisis permeten tenir un coneixement més exacte del nivell en què se situen els problemes de l’infant i així establir els objectius de la reeducació corresponent. Les proves inclouen una baremació en la població general i en una població amb retard de parla. Eva M. Aguilar, doctora en Psicologia i logopeda, és professora ajudant de la Universitat de les Illes Balears i especialista en adquisició normal i patològica del llenguatge. [email protected] Miquel Serra és catedràtic de Psicologia i dirigeix el Servei de Pertorbacions del Llenguatge i Logopèdia de la Universitat de Barcelona. És l’autor principal del llibre La adquisición del lenguaje, i juntament amb E. Pérez ha publicat El análisis del retraso del lenguaje (A-RE-L). [email protected]
Relacionats | 0.801891 | curate | {"ca": 0.9888080581980974, "cs": 0.002238388360380526, "el": 0.008953553441522105} | |
mc4_ca_20230418_14_541241 | Girona acull un intercanvi entre docents gironins i marroquins - Diari de Girona
Girona acull un intercanvi entre docents gironins i marroquins
GIRONA | DDG Quinze professors de Xauen (Marroc) participen, des d'avui i fins al 27 de gener, en unes jornades de formació i intercanvi a Girona. Aquesta activitat arriba un mes després que els seus homòlegs gironins, 28 docents, visitessin les escoles de la Comuna rural de Babtaza i de la ciutat de Xauen. Aquesta trobada s'inscriu en la quarta edició del Projecte d'Intercanvi i Formació entre professors de Girona i Xauen. Durant l'estada formativa i sociocultural, amb la col·laboració d'Ensenyament, els mestres de Xauen faran una sessió formativa el matí del dia 24 a l'escola Baldiri Reixach de Banyoles, amb una formació pràctica sobre la gestió de les aules d'acollida i el funcionament administratiu i tècnic de l'escola. A la tarda, faran la formació a la UdG. | 0.818567 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/01/23/girona-acull-intercanvi-docents-gironins-marroquins/600861.html |
macocu_ca_20230731_3_407407 | Tipus d'acte
AGENDA MENSUAL
del Parlament de dia 01/12/1978 a 31/12/1978, ordenada per data i hora en sentit ascendent: | 0.527971 | curate | {"ca": 0.8803418803418803, "ja": 0.11965811965811966} | |
cawac_ca_20200528_1_108240 | Llistat de capítols
La Fundació Ilurio ja té imatge corporativa. L'entitat que s'encarrega de gestionar l'obra social de l'antiga Caixa Laietana ha escollit deprés d'un concurs la imatge gràfica proposada per la dissenyadora mataronina Regina Puig. La imatge es basa en una de les rajoles del vestíbul de la casa modernista Coll i Regàs que es propietat de la Fundaci...
El portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, demana agilitat a la justícia per esclarir els casos de presumpta corrupció que esquitxen els polítics. Sense pronunciar el nom de l’extresorer del PP, José Luis Bárcenas, Millo ha demanat a la justícia que actuï i que, els polítics que s’aprofiten personalment de fons públics “assumeixin la seva res...
L’ajuntament vetlla perquè el barri de Cerdanyola recuperi l’antic Espai Laietana situat a La Gatassa. Aquest casal de gent gran, patrimoni de l’Obra Social de Caixa Laietana, va tancar l’estiu de 2011 i, ara, ha passat a mans de la nova Fundació Iluro, creada amb l’objectiu de vetllar i gestionar el patrimoni de l’obra social de l’antiga entita...
La nova Fundació Iluro es va constituir divendres a la seu barcelonina del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta manera, la comissió gestora nomenada per la Generalitat després de la desaparició de Caixa d'Estalvis Laietana, ha transmès a la Fundació tots els actius i passius que pertanyien a l'obra social d...
Ramon Manent i Jordi Surinyach seran els representants de l’Ajuntament de Mataró a la Fundació Especial Iluro, la fundació especial sorgida de la Fundació Caixa Laietana.La Generalitat va donar-li caràcter públic a la fundació quan va intervenir les fundacions de les entitats que han perdut el negoci bancari i per tal de mantenir les seves obres...
Cercador de capítols
Per text Cerca al títol i a la descripció del vídeo
Per etiqueta Cerca a les etiquetes que descriuen el vídeo
Per data Des de Fins a
Incloure resultats de l'històric L'històric inclou tots els vídeos de programes que ja no es troben en emissió. Marca l'opció d'incloure resultats de l'històric per cercar sobre tots els vídeos del xiptv. | 0.850853 | curate | {"ca": 0.9730751062824752, "es": 0.0269248937175248} | http://m1tv.xiptv.cat/capitols?chapter%5Bchapter_tags%5D=fundaci%C3%B3+iluro&model_type=Chapter |
macocu_ca_20230731_3_31640 | El Pla de Mobilitat de Granollers ja es troba en la fase d'aprovació
Granollers és una de les primeres ciutats catalanes que ha elaborat un Pla de Mobilitat d'acord amb el que estableix la Llei de Mobilitat de 2003, i la primera en fer-ho incorporant una avaluació ambiental del pla (feta per ERF Gestió i Comunicació Ambiental). El pla -actualment en fase d'aprovació inicial- mesura com es mou la ciutadania i valora les actuacions a realitzar de cara al futur per tal de facilitar aquest moviment, ja sigui a peu o amb qualsevol tipus de transport, i sempre tenint en compte criteris de sostenibilitat i respecte al medi. És important destacar que el concepte que es tracta és la mobilitat, entesa com a qualsevol moviment de les persones i no només del trànsit, com s'entenia fins ara.
De fet, les actuacions a favor de la millora de la mobilitat dels vianants és una de les prioritats del pla, ja que segons dades del consistori, el 72% dels desplaçaments per l'interior del nucli urbà es fan a peu. És per això que es vol treballar en aconseguir una xarxa contínua d'itineraris per a vianants que connectin amb els principals centres generadors de viatges, reforçar la seguretat dels vianants en els seus desplaçaments, especialment la de persones amb mobilitat reduïda i col·lectius més fràgils, i millorar la comoditat dels itineraris on hi caminen més vianants.
Vehicles privats i aparcament Pel que fa a la circulació de vehicles privats, diàriament entren a Granollers de l'ordre de 90.000 vehicles, dels quals una tercera part no tenen com a destinació final Granollers. Per aquest motiu es considera fonamental la construcció d'infraestructures que minimitzin els impactes negatius d'aquest tipus de trànsit, com pot ser la Ronda Nord o les calçades laterals de l'autopista. D'altra banda, el pla també incideix en la necessitat de jerarquitzar els usos de les diferents vies de la ciutat, diferenciant entre les anomenades "vies d'estar", en què el vehicle privat ha de perdre pes en relació a d'altres modes de transport com anar a peu o en bicicleta, i les "vies de passar". Com a exemple d'aquesta jerarquització, una de les primeres mesures que se'n deriven és la reducció de la velocitat a 30 km/h a la zona centre de la ciutat.
El pla també analitza les necessitats i els usos d'aparcament en funció del tipus de visitant: llarga durada (més de 3 hores), mitja durada (entre 1 i 3 hores) i curta durada (menys d'1 hora), per tal de garantir una oferta d'aparcament de tipus divers que s'adapti a les demandes existents a la ciutat.
Foment del transport públic i de la bicicleta El notable creixement de la demanda experimentat pel servei de transport públic urbà indica que el canvi modal que es pretén aconseguir amb el Pla de Mobilitat ja s'està produint de forma natural. Així, les mesures previstes en relació al transport urbà tenen a veure amb l'adaptació del servei als canvis projectats per la ciutat en els propers anys i en incrementar la seva freqüència de pas.
D'altra banda, la pacificació de la xarxa viària del centre i l'aplicació dels criteris de jerarquització donen lloc a un escenari en què la bicicleta podrà circular de manera més segura i amb itineraris directes als principals pols d'atracció. L'ajuntament ja ha començat a impulsar mesures per tal d'incorporar de manera significativa la bicicleta com a mode de transport interior de ciutat, com ara el servei de préstec Ambicia't. Per últim, el pla també estableix mesures per realitzar la distribució urbana de mercaderies i la mobilitat en els polígons industrials.
Relacionats | 0.876702 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_454750 | Edicions Documenta Balear - Les ciutats i el cine
Antoni Figuera presenta al Centre de Cultura "Les ciutats i el cine"
28/04/2009 AG
El crític de cinema i professor Antoni Figuera presentà el llibre de Jordi Martí Les ciutats i el cine al Centre de Cultura de l'Obra Social de Sa Nostra, Palma, carrer de la ...
Autors de Documenta que han signat llibres dia 23, Festa del Llibre, Sant Jordi
23/04/2009 AG
Gabriel Janer Manila, Jordi Martí, Suso Rexach, Felip Munar i Jaume C. Pons Alorda.A la imatge, un cavaller regalant una rosa a la plaça Major de Palma.Gabriel Janer Manilaha signat exem ...
"El sujeto ante el cine". Nadal Suau comenta "Les ciutats i el cine", de Jordi Martí
16/04/2009 Nadal Suau
LITERATURA Y CINE Hasta la página 91 de su libro Les ciutats i el cine, Jordi Martí se nos ha revelado como un hombre civilizado, esto es: cinéfilo, viajero, lector y vecino ...
978-84-96841-99-4
http://www.grupdelllibre.cat/product_info.php?products_id=2216
És un recorregut molt personal per algunes pel·lícules ambientades a diferents ciutats: Venècia, Roma, París, Londres... Jordi Martí ens passeja, amb la mirada d’un espectador apassionat i subtil, pels carrers d’aquestes ciutats i per les imatges cinematogràfiques que les han mitificades, en un viatge sentimental que també s’interna transversalment en la literatura i l’art que s’hi ha creat. També tracte d’altres aspectes cinematogràfics: les relacions del jazz i el cine, la subjectivitat dels nostres judicis sobre les pel·lícules que hem vist, així com el comentari d’alguns dels directors que l’autor admira més, com Marcel Carné, Billy Wilder, John Ford, Federico Fellini...
Jordi Martí López
Viu a Mallorca des de 1989 i fa feina de professor a una escola d’adults. És autor dels llibres de poemes Curso de lingüística particular (Madrid, 1995), Cartas de navegación (Mallorca, 1999) i Las estrategias del insomne (Premi Luis Cernuda, Sevilla, 2004). És autor també del llibre de relats Los papeles de Jaime de Villena y otros cuentos (1997). A les Edicionos Documenta Balear ha publicat Les ciutats i el cine (Mallorca, 2009) i Natura Morta (Mallorca, 2012). Colabora habitualment com a columnista d’opinió en el Diario de Mallorca. Ha publicat poemes, articles i crítiques literàries en diferents mitjans, com les revistes Clarín d’Oviedo, Turia de Terol, Renacimiento de Sevilla i el suplement de cultura Bellver del Diario de Mallorca. Entre 1996 i 2004, va publicar articles sobre cinema en la revista Temps Moderns de Mallorca.
Aquest llibre ofereix una visió del que ha estat el cinema a les Balears, incloses les pel·lícules que s’hi han filmat, els balears que han encaminat les seves il·lusions cap al món del cinema i tot e ... | 0.78659 | curate | {"ca": 0.8508184523809523, "fr": 0.004836309523809524, "es": 0.1134672619047619, "pt": 0.0078125, "en": 0.023065476190476192} | http://www.documentabalear.cat/cataleg.php?id=10 |
mc4_ca_20230418_10_687705 | En 5 anys Berga ha augmentat el 15% el grau de cobrament de les multes - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
En 5 anys Berga ha augmentat el 15% el grau de cobrament de les multes
El consitori va ingressar l'any passat més de 400.000 euros en concepte de sancions
d.c. berga 03.02.2017 | 11:28
En els darrers cinc anys l'Ajuntament de Berga ha incrementat el 15% el percentatge del cobrament de les multes que imposa. El 2011, el percentatge de cobrament era del 40,94%. Va imposar multes per valor de 560.200 euros però només va acabar ingressant 242.440 euros, de manera que la resta, 243.000 euros, no els va poder cobrar per diferents raons, com defectes de forma o d'altres.
L'any 2016 el consistori ha aconseguit un percentatge de cobrament de les multes del 65,38%, una xifra que augmentarà, ja que l'Ajuntament encara té multes pendents de cobrament. Així ho va explicar ahir, a la roda de premsa prèvia al ple, Francesc Ribera, el regidor d'Hisenda. Aquestes xifres formen part del compte recaptador del 2016 que es va aprovar en el ple ordinari d'ahir, dijous. Es tracta dels diners que el consistori ha ingressat o ingressarà per impostos, taxes o multes a les seves arques.
Francesc Ribera va dir que, tot i que l'import total de multes que ha de recaptar el consistori el 2016, 400.700 euros, és una xifra inferior als 560.000 euros del 2011, en realitat es cobrarà més perquè el consistori és més efectiu posant i cobrant sancions. Ribera ha assenyalat que «s'està guanyant en precisió a l'hora de posar multes». | 0.838859 | curate | {"ca": 0.9809335963182118, "de": 0.0190664036817883} | http://www.regio7.cat/bergueda/2017/02/03/5-anys-berga-ha-augmentat/397738.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_121458 | Què tal companys/es, de ben segur que ja se n'han fet uns quants fils de cinema, però be, no em ve de gust fotre'm a remenar entre els fòrums i en faig un de nou Quines pel·lícules recomanaríeu a la gent que les veiés?? Pregunto per pel·lícules de tota mena, de temàtica política, bèlica, d'acció, drames, eròtiques, de comèdia... i tant recents com clàssiques, tant taquilleres com de sèrie B Així doncs, podríem escriure aquí els films que més ens han agradat, i si s'escau anomenar-ne el/la director/a, els actors i actrius principals, i qui s'animi a fer una mica d'introducció Jo començo anomenant un parell del director greco-francés Constantin Costa-Gavras: - Estat de Setge (État de Siège), del 1973, va de la guerrilla uruguaia dels Tupamaros - Z. (penso que del 1969) Policia i extrema dreta de bracet Les dues fan referència a casos reals De la guerra del Vietnam. Sé que son molt típiques, però allà van: - Apocalypse Now (per mi la millor), dir. F F Coppola, prota Martin Sheen - La chaqueta metálica, de Kubrick - Platoon, dir O. Stone, interpretada per Charlie Sheen, T Berenger, Willem Dafoe - El caçador (The Deer Hunter), dir M Cimino, interp R de Niro, M Streep D'altres variades: - Once Upon a time in America, de Sergio Leone, amb R. de Niro, Jennifer Connelly - Taxi Driver, de M Scorsese, amb de Niro, Jodie Foster - Drugstore Cowboy, on surt Matt Dillon, va de drogues - Reservoir Dogs, de Q. Tarantino - Fear and loathing in Las Vegas (en castellà Miedo y Asco en Las Vegas) amb B. del Toro i Johnny Depp - Goodfellas (Uno de los nuestros), de M Scorsese, amb Ray Liotta, de Niro, Joe Pesci - Lost In Transaltion, de S Coppola, amb B Murray i S Johansson - El Club de la Lucha (una de les meves preferides, sinó la que més), amb E Norton, B Pitt - Snatch, porcs i diamants, amb B Pitt, B del Toro - Perdita Durango, amb J Bardem, Rosie Lopez - África, amb Imanol Arias, Elena Anaya, Pepa Lopez - American Beauty, amb K Spacey, Thora Birch ...i ja aniran sortint més
SCARFACE, el precio del poder de Brian de Palma amb Al Pacino esplèndid la triologia del PADRINO de Coppola Mal Gusto del director del senyor dels anells--->humor i gore a pinyón! Amores perros Braveheart La fuga de alcatraz Perros Callejeros Ken park El experimento American History X Ong Bak----> gran peli d'arts marcials Very bad things
Scarface és brutal, només dir que si sou grans fans de la peli hi ha un videojoc que es diu GTA vice city que està basat en gran part en la peli i per exemple la mansió del protagonista és clavada a la de la peli, també hi ha el pis de la motoserra etc
Tan GTA VICE CITY COM SCARFACE Sæquot;N PM!!! ! | 0.841069 | curate | {"ca": 0.889397406559878, "es": 0.032036613272311214, "en": 0.07818459191456903, "fr": 0.00038138825324180017} | |
cawac_ca_20200528_5_53824 | El Nou Camp de Deltebre tindrà gespa artificial aquest estiu
Aquesta setmana s’han iniciat els treballs per a la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal Camp Nou de Deltebre. Les obres les executaran el Club Deportiu La Cava i la Unió Esportiva Deltebre i estaran finançades al 100 per cent per l’Ajuntament de Deltebre que aportarà 532.287 Euros a aquest projecte. Les obres d’instal·lació de gespa artificial aniran a càrrec de l’empresa Poligras S.A. i tenen un termini d’execució de 3 mesos.
El projecte inclou també la il·luminació del terreny de joc i compta amb una subvenció de la secretaria general de l’Esport de la Generalitat de 108.800 Euros. L’inici de les obres abans de finalitzar la temporada obligarà als dos clubs a jugar els partits que resten com a locals a altres camps de futbol de la zona.
Ahir dilluns van començar els tractaments amb herbicida a l’actual camp de gespa natural. Un cop hagi mort l’herba a partir de la setmana que ve es faran ja els treballs de compactació del terreny i després es col·locarà una capa d’asfalt per impermeabilitzar els terrenys. Per últim s’estendrà la gespa artificial sobre una superfície de 100×64 metres i s’il·luminarà el camp. El nou terreny de joc tindrà una extensió de 95×61 metres.
L’Ajuntament de Deltebre i els dos clubs implicats han signat un conveni per poder tirar endavant aquestes obres i confien que la nova gespa artificial es pugui estrenar al mes d’agost coincidint amb l’inici de la pretemporada i la presentació oficial dels equips. Redacció | 0.855105 | curate | {"ca": 1.0} | http://laplanaradio.cat/30042008/el-nou-camp-de-deltebre-tindra-gespa-artificial-aquest-estiu/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_384939 | Bé a arrel de les xifres proporcionades avui per TV3, dient que a la mani hi havien 3.000 persones, m'agradaria fer una comparativa amb altres manis. Posem el cas de la manifestació contra ETA de fa uns anys. 1.000.000 persones van dir. A continuacio tenim un mapa de la superfície coberta per aquesta manifestació que es va fer al passeig de Gràcia. Hem de tenir en compte que la superfície pintada en vermell hi han els parterres , cotxes aparcats, fonts, i elements del mobiliari urbà on no s'hi poden posar persones, així com multitud d'entrades de parkings i metro. També es possible que alguns carrers adjacents estiguessin encara més plens. Ara podem veure un mapa de la superfície coberta per una mani de 3.000 persones (segons TV3) com la que hi ha hagut avui (ja sé que hi havien blocs i certa distància entre blocs, pero a la mani contra ETA també hi havia distància entre blocs). La imatge està a la mateixa escala que l'anterior. En teoria a la primera imatge hi havien 300 persones per cada persona de la segona manifestació. Us sembla una relació 300:1??? Us faig una escala 300:1 relació 1: i relació 300 Us sembla veure aquesta relació en els dos mapes??? A continuació poso un altre mapa, el de la mani per les seleccions catalanes, el passat setembre, on alguns diaris com El periodico van afirmar que hi havien 6.000 persones... Conclusions, algunes xifres oficials no son certes. O en la nostra mani hi ha més gent, o en la mani contra ETA n'hi ha menys de la que diuen. I tinc la sospita que aquestes xifres es donen interessadament. Res nou, vaja.
Jo, per un cop, faig cas al Mundo: "Miles de personas, unas 7.000 según la Guardia Urbana y 10.000 según los organizadores, participaron ayer en la tradicional manifestación independentista que..." que no serveixi de precedent... | 0.80664 | curate | {"ca": 0.8637892376681614, "et": 0.007847533632286996, "es": 0.12836322869955158} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_99007 | Aprofitament dels serveis culturals (biòtics i abiòtics) que permeten desenvolupar activitats ecoturístiques i d’educació ambiental, i aprofitament de serveis de proveïment per a l’elaboració de melmelades i licors artesans.
La Fassina de Jafre és una cooperativa de treball associat, d’iniciativa social i sense ànim de lucre, que es va constituí el 2017, tot i que alguns dels seus membres van iniciar el projecte de recuperació de l’espai el 1979. La Masia es troba en el ben mig del Parc del Garraf, connectat per pistes forestals als nuclis de població més propers. Durant tots aquests anys la cooperativa ha desenvolupat la seva activitat vinculada al massís del Garraf, fent un gran esforç per recuperar la casa que es trobava pràcticament en runes.
La Fassina de Jafre desenvolupa la seva activitat en l’entorn immediat de l’equipament, situat en el Parc del Garraf, oferint un ampli ventall de serveis: Lloguer d’espais (per celebracions i trobades), rutes de natura, elaboració de melmelades i licors, educació ambiental (per grups escolars), treballs forestals (arranjament de pistes forestals i franges de prevenció d’incendis), punt d’informació amb servei de bar.
L’entitat es crea a partir d’un projecte de vida personal que inclou activitats econòmiques per a la seva sustentació. Aquest enfocament i l’estima per la natura i el territori es trasllada en la divulgació i l’educació ambiental de les activitats de l’entitat.
Combina activitats de producció artesanal de melmelades i licors amb l’ecoturisme d’un espai natural sotmès a fortes pressions (pedreres, urbanitzacions, incendis, etc. ).
Post Navigation
Next ArticleGrup de natura Freixe
Projecte impulsat per:
Amb el suport de:
© Copyright 2023 Serveis ambientals | Economia social i solidària. All Rights Reserved. Blossom Pin by Blossom Themes. Powered by WordPress . | 1 | perfect | {"ca": 0.9513129102844639, "es": 0.0010940919037199124, "en": 0.047592997811816196} | |
mc4_ca_20230418_1_348204 | 77. Dawson: Sourdoughs i cheechakos | Blog de viajes Altaïr
La majoria dels que s’havien dirigit cap al Klondike a partir de l’arribada de l’Excelsior i del Portland, van arribar-hi a mitjans del 1897, un any després de la descoberta. Totes les concessions als rius ja havien estat assignades als sourdough, els miners veterans que ja eren prop de la zona quan va esclatar la Febre. Sense poder complir el seu somni, només podien marxar altre cop cap a casa, quedar-se a treballar a les mines com a peons dels qui havien arribat abans o treballar en els negocis que començaven a néixer a Dawson. Alguns dels qui retornaren cap a casa seva es van quedar a treballar a les mines de Juneau. D’altres es van dirigir cap a Nome al cap d’un any quan va arribar notícies de la descoberta d’or en les seves platges.
D’altres ho van apostar tot per a prosseguir amb la mineria, encara que això signifiqués prendre una concessió de banc, que és com s’anomenaven les concessions vessant amunt de les muntanyes, lluny dels rius. Aquells cheechako, els miners novells, van rebre totes les burles dels veterans per intentar trobar or en un lloc on no n’hi podia haver. El que no sabien és que al Klondike, el llit del riu havia variat durant milions d’anys, i algunes d’aquelles concessions de banc estaven situades sobre antics llits que havien recollit or durant el temps en què el riu hi havia fluït. Aquells cheechako que van perseverar van poder tornar a casa amb allò que havien vingut a cercar.
Aquells que no es van fer rics en les mines, ho van intentar amb els miners. Un d’aquests primers personatges que va intuir que la riquesa es faria més fàcilment aprofitant-se dels miners que no pas embrutint-se excavant terra va ser Joe Ladue, que el mateix setembre de 1896 va iniciar la primera construcció de Dawson City, va esbossar un mapa de com volia que fos la ciutat i va transportar-hi la serradora que tenia a Ogilvie. Al cap de poc havia construït el primer saloon, que li generava uns ingressos de més de cent unces d’or al dia.
A Dawson City, les monedes de plata i els bitllets de paper, coneguts com a «diners cheechako» aviat van començar a escassejar. La moneda d’intercanvi era la pols d’or, que es pagava a disset dòlars l’unça. En els saloons, plens dels miners que venien a celebrar les seves troballes, un pessic d’or passava per un dòlar. Els bàrmans guanyaven una unça i mitja per un dia de treball, o més, si tenien polzes especialment grans.
Aquí, com a molts llocs, la mida sí que importava... | 0.872299 | curate | {"pt": 0.001203852327447833, "es": 0.022070626003210272, "ca": 0.9767255216693419} | http://www.altairblog.com/usuario/jcanal/blog/501/77_Dawson_Sourdoughs_i_cheechakos |
mc4_ca_20230418_15_35217 | Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) ( i X)
El febrer de 2008, el carceller del genocidi khmer era conduït pels magistrats del tribunal cambotjà a les instal·lacions de l'antic centre de tortures que va dirigir amb mà de ferro i convertit avui en un museu. Duch va arribar a plorar per les víctimes durant la visita. Duch va ser arrestat el 1999 per les autoritats cambodjanes i va ser el primer dirigent khmer a ser transferit, l'any 2007, al tribunal especial de Phnom Penh. Exclosa la pena de mort pels magistrats, el cap dels torturadors s'enfrontà a una possible condemna a cadena perpètua. Quatre dirigents més, d'edats compreses entre els 76 i els 83 anys, tots ells amb un perfil més polític i de més rang que el carceller Duch, seran jutjats també pel tribunal sota els auspicis de l'ONU, instaurat amb moltes dificultats després de deu anys de negociacions entre l'òrgan internacional i el govern de Hun Sen. Els intents dels líders khmers supervivents d'evitar el judici no van fer més que ajornar-ne l…
Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (IX)
L'agost de l'any 1296, el diplomàtic xinès Zhou Daguan arribà a Angkor i hi va romandre fins al juliol de l'any 1297. No era pas ni el primer ni l'últim diplomàtic xinès que visitava Kambuja. No obstant això, la seva estada és d'una importància considerable pel detallat informe que va escriure sobre la vida a Angkor. El seu informe és avui una de les fonts més importants per comprendre l'Angkor històrica. A banda les detallades descripcions dels molts grans temples (el Bayon, el Baphuon, Angkor Wat, gràcies al qual sabem que les seves torres abans estaven cobertes d'or), el text també ofereix informació molt valuosa sobre la vida quotidiana i els costums dels habitants d'Angkor. Després del regne de Srindravarman hi ha molt poques fonts històriques. L'última inscripció gravada en un pilar coneguda data de l'any 1327. A partir d'akeshores no es van construir més grans temples. Els historiadors creuen que hi ha una relació amb l'adopció del…
Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (VIII)
Els successors de Jayavarman II van continuar amb l'expansió dels dominis de Kambuja. Indravarman I (va regnar del 877 al 899) va aconseguir expandir el regne sense fer cap guerra, i també va començar grans construccions gràcies als diners obtinguts pel comerç i l'agricultura, la més important de les quals va ser el temple de Preah Ko i obres d'irrigació. Va ser succeït pel seu fill, Yasovarman I (va regnar del 889 al 915), el qual establí la nova capital, Yasodharapura, la primera ciutat d'Angkor. El temple central de la ciutat va ser construït a Phnom Bakheng, un turó que s'aixeca uns 60 m de la planícia on es troba Angkor. Sota el govern de Yasovarman I també es va construir el Baray oriental, una gran reserva d'aigua de 7,5 per 1,8 km. A començament segle X el regne es dividí. Jayavarman IV establí la nova capital a Koh Ker, uns 100 km al nord-est d'Angkor. Només sota el regnat de Rajendravarman II (regnà del 944 al 968) el palau reial tornà a Yasodharapu…
Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (VII)
Kamputxea Democràtica va ser el nom oficial de Cambodja sota el govern comunista de Pol Pot i el seu partit dels khmers rojos entre 1975 i 1979. Durant aquest període prop de dos milions de cambotjans van morir a causa de les polítiques d'extermini del que Pol Pot va anomenar "l'enemic ocult", és a dir, tot allò que va considerar contrari al seu pla de construir una nova Cambodja comunista. Aquesta acció va generar un altre tipus de conseqüències com fams i epidèmies que mai van ser ateses. La seva repercussió més important, però, van ser les 1.700.000 víctimes que va deixar la repressió desencadenada dins del marc de la recerca de l'"enemic ocult". Es calcula que més d'un quart de la població va morir durant el que es coneix com el genocidi cambodjà. El període va concloure amb la invasió vietnamita mitjançant una guerra que va durar 17 dies entre desembre de 1978 i gener de 1979 i l'establiment de la República Popular de Kampuchea, estat que va c…
Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (VI)
Però encara que Cambodja havia aconseguit la independència, la seva situació militar es va quedar sense resoldre. Les faccions no comunistes del Khmer Issarak s'havien unit al govern, però el Viet Minh va augmentar les seves activitats. L'abril de 1954, diversos batallons del Viet Minh, van creuar la frontera cap a Cambodja, les forces reialistes els van fer front, però no van poder forçar la seva retirada total. La Conferència de Ginebra, reunida al maig de 1954 amb la finalitat d'aconseguir una pau duradora a Indoxina, va estipular pel que fa a Cambodja que totes les forces del Viet Minhes retirarien dins dels noranta dies i que les forces de la resistència cambodjana es desmobilitzarien dins dels trenta dies. En un acord separat signat pel representant de Cambodja, els francesos i el Viet Minh van accedir a retirar totes les seves forces del sòl de Cambodja abans d'octubre de 1954. L'acord de la conferència va establir també una Comissió Internacional de Control e…
Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (V)
La situació de Cambodja al final de la guerra era un caos. La França Lliure, al comandament del general Charles de Gaulle, estava decidida a recuperar Indoxina, tot i que oferia a Cambodja i a la resta de la regió un cert grau d'autogovern dins de l'anomenada Unió Francesa. A Phnom Penh, Sihanouk, en qualitat de cap d'Estat, es va veure col·locat en una posició summament delicada, tractant d'entaular negociacions amb França per la plena independència i, alhora, tractant de neutralitzar als polítics i simpatitzants del Khmer Issarak, que el consideraven un col·laborador dels francesos. El Khmer Issarak era un moviment guerriller molt heterogeni que operava a les zones frontereres i incloïa a esquerrans, nacionalistes antimonàrquics (Khmer Serei) lleials a Son Ngoc Thanh, i simples bandits que aprofitaven el caos per terroritzar als vilatans. Tot i patir diversos revessos (un gran cop va ser l'enderrocament d'un govern amic a Bangkok el 1947), el Khmer Issarak, q…
Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (La... | 0.866173 | curate | {"ca": 0.9917969354589072, "fr": 0.00820306454109271} | http://estelroig.blogspot.com/2019/07/ |
mc4_ca_20230418_8_231402 | Torrent celebra el Dia de la Discapacitat i la Dependència amb to musical | Valencia Extra
L’Edifici Metro s’il·luminarà aquesta vesprada de taronja per a conscienciar a la societat sobre els drets i necessitats de les persones discapacitades
Commemorant el Dia Internacional de la Discapacitat i la Dependència, 3 de desembre, l’Ajuntament de Torrent, a través de la Comissió del Pla de Discapacitat, ha preparat un programa d’activitats dirigides a tots els públics que es van iniciar el 27 de novembre i que s’estendrà fins al 15 de desembre. Per això, aquest matí, als voltants de l’Edifici Metro s’han concentrat col·legis i associacions per a llegir un manifest cap a la inclusió de la discapacitat.
Acompanyats del grup Kultrum Batukada, el públic ha gaudit d’un gran ambient, on, a més, els xics i xiques d’Espurna han oferit un creatiu i espectacular ball inclusiu. Per part seua, ADISTO ha preparat uns cartells amb missatges sobre inclusió i posant veu a les seues necessitats, pensaments i idees.
La marxa ha comptat amb la participació de l’alcalde Jesús Ros, el regidor de Benestar Social, José Antonio Castillejo, i representants la corporació municipal, que han estat acompanyant als següents centres, col·legis i associacions de Torrent: Asidit, AFEM, ADISTO, Centre Ocupacional Tomás de Osma III, Centre Ocupacional Habilitara ABD, Centre Ocupacional i Habitatge Tutelat de la fundació Espurna, Centre de Menors Torrent II (Diagrama), col·legi d’educació especial La Unió, col·legi d’educació especial Torrepinos, col·legi d’educació especial Squema i el col·legi d’educació especial L’Encarnació.
Aquesta vesprada, es completarà la celebració amb la il·luminació de l’Edifici Metro de taronja, “conscienciant a tots els torrentins i torrentines sobre les necessitats que tenen les persones discapacitades i dependents i, al mateix temps, reivindicar els seus drets”, ha explicat el regidor de Benestar Social.
Igualment, de la mà del Centre Ocupacional ABD Torrent, la Casa de la Dóna acull l’exposició fotogràfica “Sense filtres. Una mirada transparent”, que pot visitar-se fins al 15 de desembre. Aquesta associació ofereix atenció professional i individualitzada a persones amb diversitat funcional per a afavorir la seua integració social i la seua adaptació a l’entorn.
Així han sigut les primeres campanades infantils de Torrent
El tercer premi del 'Sorteig de Reis', venut l'administració número 1 de Torrent i la 18 de Valladolid | 0.907442 | curate | {"ca": 1.0} | https://valenciaextra.com/torrent-celebra-dia-discapacidad-dependencia-actividades-musica/ |
macocu_ca_20230731_9_576451 | Àudio amb bateria
Els altaveus alimentats per bateries estan sempre a punt per a l'ús en qualsevol moment : conferències, discursos, presentacions, seminaris, etc.... Gràcies a la seva construcció robusta i a la seva bateria d'alt rendiment amb una autonomia de fins a 6 hores, aquests sistemes són adequats particularment en llocs sense connexió elèctrica, per exemple, en actuacions a l'aire lliure. Les rodes a la base i el disseny compacte i lleuger en faciliten el transport.
Estan disponibles en diverses configuracions i amb diverses característiques. Són el complement ideal per a diverses aplicacions mòbils i incorporen diverses característiques pràctiques, com un sistema sense fil UHF, un reproductor de CD / MP3, un reproductor MP3 per USB, un reproductor de targetes SD, bateries d'alt rendiment i molts altres accessoris. | 0.827077 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_179679 | Inici | Actualitat | Notícies | El Govern aprova un pla d'obertura progressiva de les activitats afectades per les mesures per fer front a la Covid-19
El Govern aprova un pla d'obertura progressiva de les activitats afectades per les mesures per fer front a la Covid-19
© Foto: Matt Hoffman en Unsplash
0000
20 de novembre de 2020
El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda i la consellera de la Presidència i portaveu del Govern han donat a conèixer la previsió de reobertura des de dilluns vinent i per als propers dos mesos.
Pere Aragonès ha explicat que l’objectiu és “fer compatible la responsabilitat sanitària amb la reactivació social i econòmica tan necessària per moltes empreses i treballadors”.
Meritxell Budó ha dit que el pla s’ha fet després d’un “treball conjunt del Govern amb els sectors afectats” i ha advertit que “estem en un primer pas, no en una desescalada”.
El Govern va presentar ahir al migdia el pla d’obertura progressiva de les activitats econòmiques i socials que han estat afectades per les mesures per fer front a la segona onada de la Covid-19. Aquest pla de flexibilització començarà dilluns vinent, 23 de novembre, i es farà per trams successius de 15 dies, en funció dels indicadors sanitaris, cadascun dels quals permetrà més reobertures i ampliacions d’aforaments.
El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, han donat a conèixer el detall d’aquest pla i les previsions per cadascun d’aquests trams en una compareixença informativa. Pere Aragonès ha explicat que es tracta d’un pla amb un horitzó de, “com a mínim”, dos mesos, que “busca fer compatible la responsabilitat sanitària amb la reactivació social i econòmica tan necessària per moltes empreses i treballadors”.
Aragonès ha destacat que, gràcies a les mesures de contenció activades en les darreres setmanes, “hem aconseguit canviar la dinàmica de la pandèmia sense haver de recórrer a un confinament estricte”, alhora que s’ha evitat el col·lapse del sistema sanitari. El vicepresident ha detallat que, a hores d’ara, la ràtio de transmissió del coronavirus a Catalunya ja s’ha consolidat en una xifra inferior a 1, mentre que el volum de contagiats diaris s’ha estabilitzat al voltant de 2.000 persones. “Ens n’estem sortint, i això és gràcies a l’esforç col·lectiu de tota la ciutadania, i especialment dels sectors econòmics més afectats per les mesures”, ha afegit.
Tanmateix, i malgrat la millora dels indicadors sanitaris, Pere Aragonès ha subratllat que “no volem córrer”, sinó que la voluntat del Govern és “avançar pas a pas i amb total seguretat, mirant sempre l’evolució de les dades sanitàries”. En aquest sentit, ha avançat que el pla d’obertura progressiva de les activitats “es complementarà amb una estratègia per minimitzar el risc epidemiològic que el departament de Salut presentarà en breu”, i que passa per l’autoprotecció ciutadana i la multiplicació de les tasques de rastreig i de les proves de detecció de caràcter preventiu.
El vicepresident ha defensat que “el que presentem avui no és un pla de desescalada com el de la primavera passada, i això ho vull deixar ben clar; és un pla de retorn progressiu d’algunes activitats econòmiques, que tota la ciutadania hem d’abordar amb molta responsabilitat”. És per això que, durant la seva intervenció, ha fet una crida “a no abaixar la guàrdia ni un instant”, ja que “anem bé, però la situació sanitària continua sent molt greu”. “Conjurem-nos per acabar de superar la segona onada de la pandèmia i, sobretot, per evitar una tercera onada durant l’hivern i abans no arribi la vacuna”, ha insistit.
“Treball conjunt amb els sectors afectats”
Per la seva part, la consellera de la Presidència ha donat a conèixer el detall dels quatre trams previstos en el pla, que, ha explicat, s’ha fet després d’un “treball conjunt del Govern amb els sectors afectats”. Ha insistit que “estem en un primer pas, no en una desescalada, ja que encara som en una segona onada de la Covid i les dades encara no són prou bones”. Per aquest motiu ha apel·lat a “la màxima col·laboració i prudència de tots i totes per seguir avançant en aquest camí”. I ha demanat la “coresponsabilitat i el compromís de tothom”, perquè “seguir passant de tram a tram depèn de tots”.
En aquesta mateixa línia, ha fet una crida a facilitar el teletreball. Ha recordat que el Govern no té competències per fer-ho obligatori, però “si arribem a un compromís entre sectors econòmics i socials reduirem molt la mobilitat”. Ha afegit que en aquests moments “estem al volant del 8% de teletreball i es podria arribar al 25%”.
Meritxell Budó ha assenyalat que el confinament nocturn, de les 22.00 a 06.00 hores es mantindrà durant tots els trams. Pel que fa al confinament perimetral de Catalunya, estarà vigent durant els primers dos trams i es podrà aixecar al tercer tram “si les dades sanitàries segueixen evolucionant positivament”. Respecte al confinament municipal de cap de setmana, es mantindrà durant el primer tram; durant el segon tram passarà a ser d’àmbit comarcal i a partir del tercer no hi haurà restriccions de mobilitat el cap de setmana.
Primer tram, a partir de dilluns vinent
Al primer tram, que començarà dilluns vinent, 23 de novembre, el pla preveu l’obertura de terrasses de bars i restaurants amb una distància mínima senyalitzada de 2 metres entre comensals de diferents taules i una limitació de 4 persones per taula, excepte que es tracti de grups bombolla. Els interiors dels locals podran obrir amb aquestes mateixes condicions, però amb la limitació d’aforament del 30% i amb una bona ventilació. Pel que fa a l’horari d’obertura, ho podran fer de les 6 del matí fins a les 21.30h.
A les universitats i escoles continuaran vigents les mesures que hi ha establertes ara de presencialitat a infantil, primària i ESO; i a batxillerat i universitats amb docència de teòrica virtual. Pel que fa a les extraescolars, continuen obertes les activitats extraescolars i esportives organitzades pels centres educatius amb els grups estables de les activitats lectives. I s’hi afegeixen: les activitats esportives no competitives a l’aire lliure i espai tancat organitzades pels mateixos centres escolars; els ensenyaments de règim especial no reglat: formació pràctica presencial fins a un màxim de 6 alumnes, i tota la resta d’activitats extraescolars, també amb un màxim de 6 alumnes.
Respecte a les activitats culturals, la consellera Budó ha explicat que en aquest primer tram podran obrir cinemes, teatres, auditoris i sales de concerts amb un 50% de l’aforament i sempre amb un màxim de 500 persones en el cas de grans espais on el 50% fos superior a aquesta xifra. Continuen oberts museus, biblioteques i sales d’exposicions, però el límit d’aforament passarà del 30% vigent actualment al 50%.
Meritxell Budó també ha dit que en aquesta primera etapa d’obertura s’obren també les instal·lacions i equipaments esportius a l’aire lliure amb un aforament màxim del 50% i control d’accés; i les instal·lacions en espais tancats amb un aforament màxim del 30% amb cita prèvia i sense vestidors, excepte en el cas de les piscines.
Pel que fa als comerços, continua la limitació del 30% d’aforament per als establiments de menys de 800 metres quadrats. Respecte els establiments de més de 800 metres quadrats, s’aixequen les restriccions d’espai que hi havia i passen a estar obertes al 100% de la superfície amb un aforament del 30%.
Pel que fa a les activitats recreatives restaran tancats els espais infantils lúdics interiors, festes majors, bingos, casinos i sales de joc.
Els actes religiosos i cerimònies civils es podran celebrar amb un 30% d’aforament.
La consellera també ha indicat que en aquest tram es mantindrà el màxim de 6 persones en l’activitat social privada.
Segon tram: reobertura de centres comercials
La consellera Budó ha assenyalat que després de 15 dies “entraríem a un segon tram, sempre tenint en compte les dades sanitàries”. En aquest període es preveu la reobertura centres comercials amb un 30% d’aforament, i que els comerços passin del 30 al 50% d’aforament.
El comerç i la restauració podran obrir els interiors dels establiments amb el 50% d’aforament. I els cinemes, teatres, auditoris i sales de concerts podran obrir amb un 70% d’aforament.
Tercer tram: reunions fins a un màxim de 10 persones
El tercer tram “ens situarà al 21 de desembre, si tot va en la bona direcció”, ha explicat Meritxell Budó, que ha dit que en aquesta fase “les activitats socials es podran realitzar amb un màxim de 10 persones”, el que correspon a dues bombolles de convivència habitual.
En l’àmbit esportiu, l’aforament a l’aire lliure passarà al 70% i als interiors al 50%. I els actes religiosos i cerimònies civils passaran al 50% d’aforament.
Quart tram: recuperació progressiva de la presencialitat en l’àmbit educatiu
En el quart tram, que seria a partir del 4 de gener, la consellera ha explicat que “les novetats seran en l’àmbit educatiu, ja que es recuperarà progressivament la presencialitat a batxillerat i extraescolars, i es recuperaran les competicions esportives”. També, els cinemes, teatres, auditoris i sales de concerts podran obrir amb la limitació del 70% de l’aforament però el màxim de persones passarà a ser de 1.000.
Pla d’obertura progressiva d’activitats
Document adjunt (PDF: 594,25 Kb)
Generalitat de Catalunya
Comentaris
El Més Vist
Auditori Sant Martí · Programació
Comença el període per a descarregar-se els 280.000 Bonus Consum
Guia del Comerç de Sant Martí
El Govern impulsa la modificació del Codi de consum de Catalunya per adaptar-lo al context socioeconòmic actual | 0.833379 | curate | {"ca": 0.9888842717639725, "en": 0.0033243299397465197, "de": 0.00041554124246831497, "fr": 0.0022854768335757326, "es": 0.0050903802202368585} | https://www.santmartieix.com/cat/noticia/el-govern-aprova-un-pla-dobertura-progressiva-de-les-activitats-afectades-per-les-mesures-per-fer-front-a-la-covid-19 |
oscar-2301_ca_20230418_5_325477 | El nostre equip de professionals compta amb especialistes en comptabilitat. Són professionals altament especialitzats i coneixedors de totes les facetes de l’àmbit comptable i fiscal en tota classe de mercats i activitats. A més a més estem sempre al corrent de les novetats comptables.
Li oferim un servei d’externalització comptable, assistència i suport. Si prefereix portar la comptabilitat internament li oferim un control del seu pla comptable i seients per consensuar tancaments i resultats.
Contacti amb la nostra assessoria comptable a Sant Celoni
Informació Bàsica sobre Protecció de Dades: Responsable: Prat i Mora Economistes. Finalitat: Enviament d'informació i / o comunicacions comercials. Legitimació: Consentiment de l'interessat. Destinataris: Mailchimp, com a plataforma d'enviament de newsletters. Drets: Té dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, indicats a la informació addicional. Informació addicional: Podeu consultar informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades seguint aquest enllaç.
MAcepto la política de privacitat
Δ
Serveis d'assessoria comptable
Constitució de l’empresa i creació del pla comptable
En crear una empresa, des de Prat i Mora li oferim assessorament comptable des del principi. És bàsic establir el tipus de comptabilitat que millor s’adapti al seu negoci i crear el pla comptable adequat al seu producte o servei.
Elecció d’un programa comptable adequat
Escollir correctament un programa comptable i organitzar la gestió és fonamental per guanyar temps en la gestió diària i evitar problemes futurs. Des de Prat i Mora li assessorem en l’elecció i la sistematització diària.
Valoració d’una empresa
En plantejar-se comprar o vendre una empresa és important assegurar-se una valoració correcta de la mateixa. La nostra assessoria comptable li ofereix la realització de la valoració perquè vostè només s’ocupi de la negociació.
Gestió diària
Estem present en el seu dia a dia, presentacions, auditoria permanent i tancaments. Resolem totes les seves consultes i inquietuds. Ja sigui que li comptabilitzem nosaltres o ho faci vostè mateix, li garantim una gestió comptable exacta i al dia. Una comptabilitat sanejada i al dia li permetrà un tancament de comptes anuals fàcil i ràpid.
Representació davant institucions
Davant de qualsevol inspecció, requeriment, auditoria o control de qualsevol institució o empresa externa, li oferim la nostra assistència i el representem, tant comptable com jurídicament. Li recordem que comptem amb un equip d’advocats especialitzats en les diferents àrees existents.
En resum, des de Prat i Mora volem ser la seva assessoria laboral tant en el seu dia a dia com en qualsevol necessitat comptable que pugui sorgir. El nostre assessorament comptable és ampli, eficaç i s’adapta a les necessitats de cada client.
Deixa'ns el teu telèfon i et truquem
Δ
Horaris d’atenció
Dilluns a Dijous: de 8:30 a 13:30 i 15:00 a 18:00
Divendres: 8:30-13:30
Oficina central
C/ Torras i Bages 8, 08470 Sant Celoni, Barcelona
Tel. 93 867 03 51
Whatsapp +34938670351
[email protected]
Empresa associada
BCN Legal Group
C. Anselm Clavé 54, 2ª 08401 Granollers, Barcelona
Tel. 93 867 03 51
Donem serveis a:
Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Baix Montseny, La Batlloria, Gualba, Breda, Riells, Hostalric, Llinars, Cardedeu, Les Franqueses, Canovelles i Granollers, entre d’altres.
Prat i Mora © 2022 Avís legal – Política de privacitat – Política de qualitat – Protecció de dades
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per al correcte funcionament i visualització i la recollida d'estadístiques tal com es recull en la política de cookies. En prémer el botó
"Acceptar" consents aquestes cookies. Pots obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, prement en Llegir més. ACCEPTAR NO ACCEPTAR
Manage consent
Close
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Always Enabled
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.533643 | curate | {"ca": 0.6751004016064257, "ru": 0.00040160642570281126, "fr": 0.006024096385542169, "es": 0.0391566265060241, "en": 0.2668674698795181, "de": 0.004819277108433735, "ja": 0.004216867469879518, "pt": 0.0034136546184738957} | https://pratmora.com/assessoria-comptable/ |
crawling-populars_ca_20200525_7_46514 | Avui, Dia del Traductor, el PEN Català organitza un acte [Facebook] al voltant de la traducció del rus al català. A Catalunya la literatura russa va ser molt traduïda des de principis del segle XX fins a la Guerra Civil. Els anys 60 i 70 van conèixer una certa revifada de l’interès, però actualment les traduccions del rus al català són escasses i obeeixen a criteris casuals.
La jornada es planteja conèixer de més a prop la problemàtica de la traducció del rus al català, dins del marc més ampli de la traducció al català en general, debatre perquè és important traduir i què caldria fer per corregir la situació.
L’acte serà avui a les 19:30 h a l’Espai Mallorca de Barcelona i consistirà en dues parts.
La primera “De Tolstoievski als nostres dies”consistirà en una taula rodona on Helena Vidal, Ramon Pinyol i Torrents, Ricard San Vicente, Maria Bohigas i Andrei Guelàssimov, debatran sobre la traducció del rus al català.
La segona part de l’acte, “Homer i el mar es mouen per amor” consistirà en un recital. Es té previst que comenci a les 21 h i se servirà un refrigeri.
El recital està pensat com un homenatge tant als grans poetes russos, com als grans traductors de la poesia russa al català. Les poetes Maria Ignatieva i Xènia Dyakonova, els traductors Helena Vidal i Jaume Creus i les actrius Maria Bosom i Laura Pau recitaran versions originals i traduccions catalanes de la poesia de Puixkin, Akhmàtova, Mandelstam, Pasternak i Kuixner, entre d’altres.
La violinista Laura Álvarez acompanyarà el recital amb fragments de les obres més representatives de la música clàssica russa.
Hi esteu tots convidats!
A mi, l’esport aquest dels vint-i-dos amb calça curta que van rere una pilota, sempre m’ha avorrit mortalment. Si he de dir que sóc d’algun equip, dic que sóc del Barça, més per una qüestió identitària, que no pas real. I amb tot, la majoria de les reaccions que aquesta Santa Casa desperta, la majoria de les vegades, les trobo d’una banalitat absoluta.
Sí, és cert, el Barça és més que un club, ara bé, aquesta mania d’identificar el país amb l’equip, cada vegada més em sembla un aparellament que va més en contra del país, que no pas a favor.
Que en temps de penúries democràtiques la possibilitat que oferia el futbol d’afirmar una identitat i de donar-la a conèixer eren vitals per mantenir encesa la flama, ho accepto; ara, que avui en dia, algú em digui que ell és el més catalanista del món perquè cada diumenge s’enrosca la bufanda blau-grana al coll, em sembla poc més que curiós. Molt més quan els seus representants, els que en teoria a més del club, han de representar el nostre país, es mosten, en públic, no pas gaire més diferent que els seguidors més mal educats.
En Saül Gordillo, en parlava ahir al seu bloc, en referència al comportament del senyor Laporta a la llotja de l’Espanyol durant el derby català [comunicat Mossos d’Esquadra]. A mi, el senyor Laporta, també em va fer llàstima. Potser sí que dilapidar la possibilitat que Laporta pugui aspirar, en el futur, a una carrera política, és un pèl arriscat -personatges pitjors ocupen càrrecs- ara bé, no podem deixar passar que algú que ha fet tant pel Barcelona, es posi en evidència, no ja davant els seus socis i simpatitzants, sinó davant del país sencer. Se li entenia tot a Laporta, dissabte passat. Tot.
Per damunt de la sang blaugrana que pugui córrer per les venes de Laporta, abans de res, es deu al seu càrrec. I el càrrec implica responsabilitats. Entenc que en segons quines condicions, aquestes responsabilitats, poden ser difícils de mantenir, ara, rendir-se al nerviosisme i tirar per la via fàcil de la pataleta i de l’enfadament xulesc, posa de manifest massa coses, i totes elles, juguen en contra de Laporta, en contra del Barcelona i en contra de Catalunya.
M’imagino un Laporta hipotètic President de la Generalitat, tornant els insults i les xiulades durant la celebració de la Diada i m’esborrono.
HORA FOSCANT
Hora foscant,a la llum encara indecisade la lluna, la ciutat plenade records m’assetja.
I em pregunto sisón de debò els canvis,els nous invents sorgits
al llarg d’una existència,quan encara hi quedentants nusos per desfer.
Montserrat Abelló
La llibreria, normalment buida, avui és plena a vessar. Hi ha mares amb els seus xiquets i alguns vailets tots sols. També s’ha afegit, rere el taulell, un llibreter més. Em conforta observar, com al fons, a la secció infantil, una altra mare amb el seu fill a la falda, fa la tria del millor conte aliena al brogit. Hi ha cua per ser atès, cosa inèdita, també, en aquest establiment. No em fa res. No tinc pressa. Normalment, no puc tafanejar a les lleixes. Ara ho podré fer.
Els llibres, ordenats alfabèticament, són gairebé tots, novetats. En fullejo algun, però amb un interès circumstancial. Els xavals van dient, llista en mà, el material que necessiten. Hi paro atenció només per veure quins llibres de lectura els manen de llegir. Però es veu que això ja no es porta. Les mares s’esglaien en veure el preu d’una llibreta d’espiral. ¿Com pot ser que es faci pagar aquesta barbaritat per un mapa mut? Els nens es miren les seves progenitores amb cara de desconcert.
Ara, la màquina enregistradora no imprimeix el tiquet de compra i una mare, es queixa. Trobo desproporcionat l’enfadament. Porta estona esperant. Els llibreters, amb el temporal i tot, no donen l’abast. Afortunadament, el galliner no s’esvalota i les aigües tornen a mare de seguida. Van despatxant la gent que va al meu davant fins que em toca a mi. Llavors, jo, cito Paul Auster i Philip Roth. El llibreter auxiliar, el que m’atèn, obre els ulls com dues taronges. El mal tràngol de la falta de tinta de l’aparell, li passa de cop.
Diligent, va cap a les lleixes i me’ls porta tots dos. La novel·la d’Auster me la porta en castellà. Pregunto si la tenen en català. Em diu que sí, el canvia i me’l porta en la meva llengua. Pica tots dos preus a la màquina i en imprimir el tiquet, s’esglaia adonant-se que el paperet surt totalment en blanc. L’ànim insuflat per la meva comanda, inusual m’imagino en aquestes dates, queda en un no-res.
A mi tot plegat em diverteix molt. En dirigir-se’m per dir-me el total de la meva compra, compungit, el llibreter em pregunta si necessito el tiquet. Li dic que no cal. Veig que torna a tenir color a les galtes. Em posa tots dos llibres en una bossa de plàstic immensa. Al fons, la mare, encara cerca la millor lectura pel seu petit.
Sempre he cregut que la poesia ha de ser dita i escoltada en directe. Un bon poeta, només pot considerar-se com a tal, si en llegir els seus poemes en veu alta, tot llisca sense cap mena d’entrebanc. Ara fa uns anys, per Nadal, vaig gravar uns quants poemes meus amb un acompanyament musical per donar-lo als amics […amb les ungles enceses de la nit]. L’experiència va ser molt satisfactòria i crec que els resultats són més que acceptables.
He recitat aquests mateixos poemes un grapat de vegades i aquest octubre tornarem a engegar els recitals. Amb tot, el regal que em feren ahir la C. i el N. va deixar-me amb un pam de nas. Abans de l’estiu, la meva amiga R. (i quan dic amiga, ho dic amb totes les lletres) m’hi havia posat en contacte. Estaven buscant poemes per musicar de cara a fer-ne un espectacle. Vaig passar-los un patracol amb alguns dels meus poemes. Entre ells els que jo havia gravat.
Ahir en vam veure els resultats. Val a dir que les dues composicions, el poema inèdit “Plaça del Castell” i “Kilimanjaro” (cliqueu aquí per escoltar-lo recitat per mi), van fer-me adonar que la feina s’havia fet a consciència, que tot plegat no eren quatre acords maldestres cantats de qualsevol manera. Sense trair l’essència dels poemes, una bella estructura musical donava una altra volada als poemes. M’emocionà de debò. M’arribaren ecos, salvant les distàncies, del magnífic treball que Toti Soler i Ovidi Montllor van fer amb els poemes de Salvat-Papasseit.
Estic emocionat i ple de gratitud per haver sabut construir amb tanta delicadesa, talent i sensibilitat, damunt la veu dels meus poemes, aquest parell de cançons. Hi ha previst un concert de presentació al novembre a Barcelona. Maldo per poder-les tornar a sentir conjuntament amb la resta de les altres composicions. Ja us en mantindré informat.
Faig trampa. Faig trampa al dir la nit, la fosca, quan escric amb llum de sol. Masegada de nuvolada, però amb sol. Només en queda la mica de bromera d’haver arribat, anit, al mar.
Al curs alt d’aquest riu de cap de setmana, el trajecte de Barcelona a Reus, el divendres. Arribada amb el dia acabant-se, els jorns ja són curts, tot just per sopar. Exquisides tapes. Ens quedem amb gana, però. No allarguem massa. Només són Margaritas de maduixa o de plàtan al Pòrtia, després. Festes de la Misericòrdia.
Al curs mitjà, l’esmorzar, dissabte, amb pastissets de Rasquera i cafè amb llet. Un tomb pel mercat de brocanters del Passeig. Molt de material militar, fins i tot un jeep de la Segona Guerra Mundial. Una gramola que deixa anar música d’un disc de pedra. Postals, monedes, xapes de cava, llibres… andròmines. Un parell de troballes. En parlaré un altre dia. Dinar amb la meva germana, el seu xic i el pare. Migdiada llarga i a quarts de set, a la Plaça de Prim, concurs de Masclet. Massa dolç pel meu gust. Saludo un dels membres del jurat, la seva eficiència en tema alcohòlics, el fa merescudíssim jutge. Esperem el sopar desengrunant el vespre a la Plaça del Castell.
Encara hi ha, en aquest part del riu, el sopar amb la colla a casa la meva germana. També hi fa cap el meu germà amb la dona. Ens donen una bona notícia. Sopar frugal i tast de sidra, portada del País Basc i d’orujo de Galícia. Concert a la Plaça Anton Borrell: Whiskyn’s i Els Pets. Als nostrats, hi arribem a misses dites; els del Barri Marítim, són cantats i aplaudits, malgrat que la primera part, la del revival del seu Bon Dia, deixi indiferent a la majoria. Molta gent, aixó sí.
Al curs baix, diumenge, el despertar-se lent i feixuc. Ja no tenim vint anys. Ens esperen a Tarragona. Festes de Santa Tecla. El grup de Dames i Vells, fan un assaig general sense vestuari per comprovar les primeres reaccions del públic. Sospeso que potser fa un parell d’anys que feia campana. El retrobament amb Fermí Fernàndez, Oriol Grau i companyia, és del tot plaent. Riem a cor que vols. Dinem al Tòful els seus mítics musclos tigre i l’obligada espineta amb cargolins. Aquesta vegada no ens aixequen la camisa. Fem el cafè a la Plaça de la Font. Tastem la mamadeta i la fem petar. Tornem a Reus. Agafo el tren de les vuit.
Entre meandres i giravolts, torno a aquesta llengua lenta d’aigua dolça que arriba a l’àmbit de les marees. Els pòsits de tot el què he anat arrossegant des de divendres, i de tot el que no he explicat, van amollant aquest cansament dens, de primer dilluns de tardor.
En el marc del 74è Congrés Mundial del PEN que se celebra del 17 al 22 a la capital colombiana de Bogotà, Josep M. Terricabras, vocal de la Junta del PEN Català, ha estat elegit president del Comitè Internacional de Traduccions i Drets Lingüístics. Amb aquest nomenament, el PEN Català consolida el seu posicionament al capdavant dels centres PEN més actius i aconsegueix, un cop més, que Catalunya tingui un lloc privilegiat en un fòrum tant prestigiós com el PEN Internacional.
En el seu discurs de presentació, Terricabras ha marcat com a línies estratègiques d’actuació del comitè: la defensa de les llengües com el dret humà principal i primordial; el seguiment i ampliació de suports a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, promoguda pel PEN Català el 1996 i acceptada per molts governs d’arreu del món i traduïda a més de 15 llengües.
Dins el treball concret del comitè Terricabras aposta per continuar i estendre el projecte DIVERSITY de traduccions, explorar noves possibilitats junt amb el representant del PEN a Nacions Unides, així com expandir les activitats el comitè cap a zones del món actualment marginades, com per exemple el continent africà.
Des d’aquest bloc felicito el Josep Maria ben sincerament. Crec que Catalunya no pot tenir millor ambaixador al PEN Internacional.
Aprofito l’avinentesa per fer-vos saber que he obert un grup a Facebook per tal de difondre l’activitat del PEN Català. El grup es diu “Jo, sóc amic del PEN Català”. Hem plaurà molt que us hi apunteu.
Expliquen que als anys quaranta, en una visita a Reus, Eugeni d’Ors es creuà pel carrer amb Eduard Toda. Coneguts com eren, a Xènius l’estranyà que Toda no el saludés. Així doncs, el cridà: “Toda, com anem?”. No sabem si fent teatre o perquè veritablement estava distret, Toda, mirant a l’altre de dalt a baix (d’Ors anava vestit amb l’uniforme de la Falange) va dir: “Perdona noi, però és que així vestit de bomberu (sic) no t’havia pas conegut”.
D’avançada apunto aquesta anècdota, prevenint al senyor Albert Boadella, ara que sembla que d’aquí dos dies també es disfressarà, no sabem si de bomberu, de les possibles distraccions dels coneguts que hi tingui a Reus (pocs, la veritat) o a Catalunya a l’hora de saludar-lo.
Plovia el dia que vaig decidir a començar a escriure aquests papers digitals. En aquell moment no hi vaig voler deixar el meu nom al costat. Paraules anònimes. Lletres secretes. De mica en mica, a mesura que anava endinsant-me en el món blocaire, vaig decidir sortir de l’armari. L’autoria dels mots. Sempre hi ha algú rere el mirall. Sempre.
Els que tenim la mania d’arrambar paraules, en tenim moltes altres de llibretes, de quaderns, de fulls… Vaig creure que aquestes pantalles virolades, no passarien mai de ser material per confegir altres escrits meus. Però van arribar els primers comentaris i tot se’n va anar en orris.
A l’altra banda, hi havia algú. Algú disposat a llegir-te, a escoltar-te, a seguir-te. Algú que t’era totalment desconegut, algú del qual no havies sentit a parlar mai. A més, sovint, aquest algú, també escrivia en un bloc. I en entrar-hi, en descobries un altre i entrar en aquest, un altre, un altre, un altre, un altre…
La xarxa es va anar engrandint. Noms que eren només unes lletres escrites, en molts casos, van passar a ser persones de carn i ossos. Formaves part d’alguna cosa que anava creixent, que s’alimentava d’una variada voluntat de ser. La de deixar constància d’un país que té dret a tenir un Estat, la de deixar un bocí de la vida de cada dia, la de recomanar llibres, poemes, concerts, receptes de cuina, viatges, segells… I per damunt de tot, la solidaritat.
No crec que sigui l’únic blocaire que s’ha passat mitja vida escrivint cartes al director per les coses que no li agradaven. Que és soci de diverses entitats culturals, que s’apunta al carro de qualsevol iniciativa cívica, que es compromet a donar la seva signatura per una causa que s’ho val. Que no s’està de deixar el seu petit gran espai perquè altres hi pengin la seva denúncia.
La celebració d’aquests quatre anys d’ Els dies i les dones, coincideix amb la publicació a la revista Recull, de l’article guanyador del Premi de periodisme Salvador Reynaldos [apunt al meu bloc], dins els premis Reculls de Blanes d’enguany. El malaurat cas de l’Anna Politkòvskaia, protagonista de l’article, va ser una magnífica demostració d’això que parlava més amunt, la primera constatació que això dels blocs, no era cosa de quatre desfeinats. Us l’enllaço.
M’ha semblat que estaria bé compartir amb tots vosaltres aquest article alhora que aprofito per adjuntar, també, l’enllaç de la xerrada que vaig mantenir amb la Roser Iborra i el Francesc Arnau [video conferència premsa Amadeu Casellas] al seu programa de ràdio [entrevista], a principis d’any.
Gràcies per llegir-me. Això ho fem entre tots, ja ho sabeu.
Coincidint amb la represa del curs escolar, jo també he decidit sumar-me a aquest canvi d’estat. El meu, ha vingut per dues bandes. La primera, climàtica: un dia que s’ha aixecat rúfol m’ha fet calçar amb mitjons i sabates en comptes de les abarques que he portat fins ara i des del juny. Una jaqueta de cotó, també ha estat treta de l’armari.
La segona, pel lloc on esmorzar. Fins avui he estat vagant pels voltants de l’Auditori, avui, malgrat que fa dies que ja és obert, he tornat a invertir els meus vint minuts reglamentaris, en asseure’m a les escales del Teatre Nacional de Catalunya per cruspir-me el meu entrepà i el meu suc de fruita.
Sempre hi estàs distret. Quan no són els jardiners que retallen la gespa de sota les oliveres, són els xiquets que venen de visita i que s’empaiten i criden i juguen a l’esplanada de davant. De vegades els brivalls són ben menuts i caminen tots en fila índia agafats per una corda. La caiguda d’uns d’aquests marrecs, acumula un embús de nens que van caient l’un damunt de l’altre davant la meva mirada astorada i plena de tendresa.
També s’hi roden anuncis de cotxes o entrevistes. Recordo haver vist l’escriptor Albert Sánchez Piñol pujar una vegada i un altra les escales mentre una càmera el gravava. Cal dir que la manera de pujar escales de l’autor de La pell freda, era de tot menys natural, d’aquí, suposo, les repetides preses.
A l’hivern, el solet que hi cau, és una delícia i així que el temps va temperant-se fins que el teatre no tanca, els bancs que hi ha als flancs, vora els xiprers, són ideals per resguardar-se de la calor. L’única impertinència són les formigues. Molt abundants i empipadores i que sovint m’emporto a la feina i ara mateix, per exemple, n’hi ha passejant-se per damunt del teclat on deixo anar aquestes paraules.
Rep les actualitzacions del bloc al teu correu.
Adreça de correu electrònic | 0.821589 | curate | {"ca": 0.9695516524150681, "id": 0.0025999537785994916, "ds": 0.00023110700254217703, "en": 0.004217702796394731, "pt": 0.001791079269701872, "fi": 0.001964409521608505, "fr": 0.00623988906863878, "es": 0.010688698867575688, "oc": 0.0015021955165241507, "nl": 0.0008088745088976196, "it": 0.0004044372544488098} | : /dfigueres/?m=200809 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_194856 | La plasmació política del revisionisme fusterià té els origens en dos llibres molt crítics amb el fusterianisme que van aparèixer a finals dels anys vuitanta. Els textos van ser obra de dos grups reduïts d’universitaris que van cristal·litzar les seues tesis en dos treballs: De impura natione de Damià Mollà i Eduard Mira (Edicions 3i4, 1986) i Document 88 (Edicions 3i4, 1988) d’Agustí Colomer, Rafael Company, Vicent Franch i Miquel Nadal. Aquestes tesis constitueixen la doctrina de la que s’ha convingut a anomenar: Tercera via, tot i què actualment i segons els interl·locutors s'anomena neoblaverisme (pels fusterians) i valencianisme estricte (pels revisionistes). Eixe revisionisme va plasmar-se políticament i per primera vegada el 1990 (ara fa 20 anys) amb la constitució a partir d'una escissió de la Unitat del Poble Valencià (UPV), del Partit Valencià Nacionalista (PVN). El PVN al poc temps de constituir-se (com va declarar Pepa Chesa, ex-presidenta del PVN, en una entrevista a valencianisme.com) va entrar en contacte amb persones i col·lectius del blaverisme més moderat, com Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) o Joventut Valencianista (JV). Més tard i entre 1991 i 1995, el PVN va participar en el projecte de constitució del que s’anomenà Convergència Democràtica Valenciana on intentava agrupar en un mateix projecte polític, projecte que obviament va fracasar, als blavers d'Unió Valenciana (UV) i als fusterians de la UPV. El 1996 (quatre anys després de la mort de Fuster) es va produïr un gir sorprenent, tot i què no inesperat del tot, la UPV va abraçar parcialment eixes tesis revisionistes i en un congrés molt polèmic i amb una forta crítica del fusterianisme cultural (ACPV) alguns militants decidiren deixar el partit. Un any després apareixia un tercer llibre, sembla que per a justificar tots aquests nous moviments, que el constituiren les reflexions de J. F. Mira en Sobre la nació dels valencians (Edicions 3i4, 1997). El anys passats des d'aquell 1990 no són pocs, i és temps suficient per fer balanç i arribar a conclusions. Si en el seu moment, 20 anys després de l'aparició de Nosaltres, els valencians i els primers intents de plasmar el fusterianisme en un projecte polític es va argumentar de manera agosarada que aquelles tesis havien fracassat, és de justicia a dia de hui i passat el mateix temps, afirmar de manera no més agosarada que aquelles tesis revisionistes han fracassat també. A partir d'ara aquest argument, si això es pot considerar un argument vàlid, ja no ho és. (Anagrama del PVN amb els colors de la senyera amb blau formant una palmera i cartell electoral d'UPV de 1994 amb senyeres quatribarrades a l'anagrama i al fons de la fotografia del candidat)
"Valencians que se senten catalans hi ha poquíssims com ja he repetit mil vegades i es pot comprovar per simple observació." Polisero obri els ulls. Sóc de la Plana Baixa, provícia de Castelló, i estic fart de tots els valencianets del Cap i Casal i rodalies ( no sé si tu eres d'allí) que parlen per la resta de valencians. El vostre projecte de "nació valenciana" es completament desconegut a les comarques castellonenques ( i supose que a Alcant passa el mateix). Nosaltres rebutgem la senyera amb el blau com a senyera de tots els valencians, simplement perquè no ens representa. Ja estem farts dels valencianets de "la capi" que ens han d'imposar la seua bandera. I, per a que ho sapigues, al menys a les comarques del nord del País Valencià, hi ha més valencians que es consideren nacionalment catalans que nacionalment valencians, i per si no ha sabies, moltíssima d'aquesta gent simpatitzants del Bloc.Salut i independència!
Així que ets de la província de Castelló eh! No em cansaré de repetir-ho. Més prompte o més tard, tots els pancatalanistes (valencians acomplexats, en el fons), acabereu: -fent antivalencianisme-fent provincianisme espanyol-atacant la unitat del nostre país. Ja us esteu adonant que és més fácil "catalanitzar-nos" per comarques, o inclús per "províncis" que pel país en conjunt, veritat?
-fent antivalencianisme-fent provincianisme espanyol-atacant la unitat del nostre país. No és el que feu, vosaltres, els neoblawers?
A on Polisero ha fet antivalencianisme, provincianisme espanyol i ha atacat la unitat del país valencià?
S'ho diuen i s'ho creuen. Deixa'ls. | 0.869738 | curate | {"ca": 0.9913712686567164, "pt": 0.0065298507462686565, "en": 0.0020988805970149254} | |
mc4_ca_20230418_10_516398 | Parlament_Europeu|TerritorioScuola Enhanced Wiki Alfa Catalunya
Risultati da SlideShare: Parlament Europeu
Altri risultati su: Parlament Europeu
Download Documenti PDF su: Parlament Europeu
Download Documenti Word su: Parlament Europeu
Immagini su: Parlament Europeu
Video/Audio su: Parlament Europeu
Download PowerPoint su: Parlament Europeu
Altri risultati dai siti.edu su: Parlament Europeu
Mappa (se applicabile) di: Parlament Europeu
Altri risultati da ResearchGate su: Parlament Europeu
des del dia 17 de gener del 2017
Dimitris Papadimulis (EUA-EVN)
Ulrike Lunacek (Verds/ALE)
PPE (215)
CRE (72)
Verds/ALE (51)
ELDD (42)
No inscrits (18)
Llista de partit, VUT i escrutini uninominal majoritari[1]
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe. [2] Exerceix la funció legislativa de la UE juntament amb el Consell de la Unió Europea (Consell) i la Comissió Europea (CE). És considerat una de les assemblees legislatives més poderoses del món. [3] El Parlament es compon de 751 eurodiputats, que representen el segon electorat democràtic més gran del món (després del que representa el Parlament de l'Índia), així com l'electorat democràtic transnacional més gran (amb 375 milions de votants inscrits a data de 2009). [4][5][6]
El 1979 fou elegit per sufragi universal per primera vegada i des d'aleshores s'han anat celebrant eleccions al Parlament Europeu cada cinc anys. Tanmateix, la participació, que començà a minvar des de la segona elecció i tocà fons el 2009, porta des del 1999 per sota del 50%. El 2014, hi participà el 43,09% dels votants europeus, des d'un mínim del 13% a Eslovàquia fins a un màxim del 90,05% a Bèlgica (que té sufragi obligatori). La participació en l'última elecció estigué per sota del 50% a 21 dels 28 estats membres. [7]
Tot i disposar de competències legislatives que no tenen el Consell i la Comissió, el Parlament Europeu manca d'iniciativa legislativa formal, a diferència de la majoria de parlaments nacionals dels estats membres. [8][9] El Parlament és la «primera institució» de la UE[10][11] i té les mateixes competències legislatives i pressupostàries que el Consell (excepte en els àmbits en els quals s'apliquen procediments legislatius especials). També disposa d'un control equitatiu sobre el pressupost de la UE. Finalment, la Comissió Europea, que és l'òrgan executiu de la UE, està obligada a retre comptes davant del Parlament, que elegeix el president de la Comissió i aprova (o rebutja) el nomenament de la Comissió en el seu conjunt, a més de poder forçar-ne la dimissió mitjançant una moció de censura. [8]
L'actual president del Parlament Europeu és Antonio Tajani (PPE), que fou elegit al gener del 2017. Hi ha diversos partits amb representació a la cambra, els més grans dels quals són el Grup del Partit Popular Europeu (PPE) i l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D). Les últimes eleccions a escala europea foren les eleccions al Parlament Europeu de 2014. El Parlament Europeu opera des de tres ciutats: Brussel·les (Bèlgica), Luxemburg i Estrasburg (França). Les oficines administratives (o Secretaria General) es troben a Luxemburg i les sessions plenàries se celebren a Estrasburg i Brussel·les, ciutat on també es reuneixen les comissions. [12][13]
El Parlament Europeu compta amb 36 oficines d'informació repartides pels diferents estats membres,[14] incloent-hi l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.
Igual que les altres institucions, el Parlament tenia un nom diferent de l'actual quan es reuní per primera vegada l'1 de setembre del 1952. La seva llarga història, que en fa una de les institucions comunes més antigues, es remunta a l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). Aquest òrgan era una assemblea consultiva composta de 78 diputats dels parlaments nacionals dels estats membres i mancava de competències legislatives. [15][16] David Farrell, catedràtic de la Universitat de Manchester, destacà els molts canvis que s'han produït des de la fundació de l'Assemblea:[3]
L'evolució del Parlament des de la seva fundació reflecteix el fet que les estructures de la Unió no s'han desenvolupat seguint un «full de ruta» clar. En aquest sentit, el comentarista del Washington Post Tom Reid escrigué: «Ningú no hauria dissenyat expressament un govern tan complex i redundant com la UE». [17] Fins i tot les dues seus del Parlament, que han canviat diverses vegades al llarg de la seva història, són el resultat de compromisos o la falta de compromisos. [15]
La Declaració Schuman no féu cap menció d'aquest òrgan. Els estats participants creien (o esperaven) poder resoldre les diferències amb els britànics per tal que l'Assemblea del Consell d'Europa complís aquesta funció. Durant les negociacions del Tractat s'hi afegí la idea d'una assemblea distinta que fes de contrapès al poder executiu i donés legitimitat democràtica. [15] El text del Tractat de la CECA, incloent-hi l'ús del terme «representants del poble», demostrà la voluntat dels líders d'establir quelcom que fos més que una simple assemblea consultiva normal i obrí la possibilitat que aquest òrgan fos elegit per sufragi directe. La importància de l'Assemblea quedà patent des del principi, quan se li encarregà l'elaboració d'un projecte de tractat per crear una comunitat política europea. El 13 de setembre del 1952 s'establí una assemblea ad hoc[18] amb membres addicionals, però el rebuig francès a la Comunitat Europea de Defensa féu que s'acabés abandonant el projecte. [19]
Tot i això, els Tractats de Roma establiren la Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom el 1958. L'Assemblea Comuna de les tres comunitats (que tenien òrgans executius diferents) es canvià el nom a «Assemblea Parlamentària Europea». [15] El 19 de març del 1958 es reuní per primera vegada a Luxemburg, on Schuman en fou elegit primer president. El 13 de maig es reconfigurà de manera que els diputats quedessin distribuïts seguint criteris d'ideologia política, no de nacionalitat. [20] Aquest fet és considerat el naixement del Parlament Europeu d'avui en dia, motiu pel qual el 50è aniversari del Parlament se celebrà al març del 2008 en lloc del 2002. [21]
L'Assemblea adquirí el seu nom actual, «Parlament Europeu», el 1962. Cinc anys més tard es fusionaren els òrgans de les tres comunitats per formar les Comunitats Europees. [15] El 1970, al Parlament se li concediren poders sobre part del pressupost de la Comunitat, que s'estengueren a tot el pressupost el 1975. [22] Els Tractats de Roma preveien que el Parlament passés a ser elegit per sufragi directe. Tanmateix, una de les condicions necessàries, que el Consell arribés a un acord per fer servir un sistema electoral uniforme, no s'havia complit. L'amenaça del Parlament de portar el Consell davant del Tribunal de Justícia Europeu desembocà en un compromís pel qual el Consell donà llum verda a les eleccions i la decisió sobre el sistema electoral quedà ajornada. [23]
Els diputats al Parlament Europeu foren elegits per sufragi directe per primera vegada l'any 1979. El fet de ser elegit directament pel poble el diferencia d'institucions semblants, com ara l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa o el Parlament Panafricà, els membres dels quals són nomenats pel seu respectiu govern o parlament nacional. [15][24][25] L'11 de juliol del 1979 se celebrà la primera sessió del Parlament després d'aquesta elecció, en la qual l'assemblea escollí l'eurodiputada Simone Veil com a presidenta. Veil fou la primera dona a accedir a aquest càrrec des de la formació del Parlament com a Assemblea Comuna.
El Parlament estrenà la seva nova condició d'òrgan elegit democràticament fent propostes sobre el funcionament de la UE. Per exemple, el 1984, es basà en el seu treball anterior sobre la Comunitat Política per elaborar un «Tractat Constitutiu de la Unió Europea» (també conegut com a Pla Spinelli en referència al seu relator, l'eurodiputat Altiero Spinelli). Tot i que el Pla no prosperà, moltes de les idees que contenia acabaren sent implementades per altres tractats. [26] A més a més, el Parlament començà a votar sobre els candidats al càrrec de President de la Comissió Europea a partir de la dècada del 1980, quan encara no se li havia atorgat un dret de veto formal. [27]
Des de l'elecció del 1979, el nombre de diputats al Parlament Europeu ha anat creixent amb l'adhesió de nous estats a la Unió Europea (igual que el 1994, una vegada culminat el procés de reunificació d'Alemanya). El Tractat de Niça, que entrà en vigor l'1 de febrer del 2003, posà un límit de 732 eurodiputats. [15]
Igual que les altres institucions, el Parlament no tingué seu fixa fins que s'arribà a un acord provisional per deixar el Parlament a Estrasburg i la Comissió i el Consell a Brussel·les. Malgrat les queixes d'alguns estats, el 1985 el Parlament féu construir una segona cambra a Brussel·les i hi traslladà part del seu treball amb l'objectiu d'estar més a prop de les altres institucions. Finalment, el Consell Europeu arribà a un acord definitiu el 1992, quan decidí que Estrasburg continuaria sent la seu oficial del Parlament, amb dotze sessions a l'any, però que totes les altres activitats parlamentàries es durien a terme a Brussel·les. El Parlament protestà contra aquesta fórmula amb dues seus, però no pogué evitar que el 1997 fos consagrada al Tractat d'Amsterdam. Tot i això, les seus de l'assemblea continuen sent font de polèmica. [28]
El Parlament anà guanyant competències amb cada nou tractat gràcies a l'extensió del procediment legislatiu ordinari (aleshores conegut com a procediment de codecisió,[29] fins que el 1999 féu caure la Comissió Santer. [30] Durant aquests fets, el Parlament es negà a aprovar el pressupost comunitari per les acusacions de frau i mala administració que arrossegava la Comissió. Els dos partits principals entraren en una dinàmica de govern i oposició per primera vegada durant la crisi, que acabà amb la dimissió de la Comissió en bloc (la primera dimissió forçada) davant una imminent moció de censura al Parlament. [31]
Comissió Barroso Imodifica
El 2004, després de les eleccions transnacionals més grans celebrades fins aleshores, el Consell Europeu elegí un membre del grup polític més gran (el PPE) per encapçalar la Comissió, però això no evità que el Parlament tornés a pressionar-la. Durant les audiències parlamentàries, els diputats posaren en dubte l'aptitud d'alguns candidats a Comissari, fins al punt que la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d'Interior rebutjà Rocco Buttiglione com a candidat al càrrec de Comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat pel seu punt de vista sobre l'homosexualitat. Es tractava de la primera vegada que el Parlament votava en contra d'un candidat a la Comissió i, tot i la insistència de Barroso, Buttiglione hagué de deixar-ho córrer. El Parlament no permeté que la Comissió Barroso assumís les seves funcions fins que diversos altres candidats foren retirats o assignats a càrrecs diferents. [32][33]
Juntament amb l'extensió del procediment legislatiu ordinari, el mandat democràtic del Parlament n'ha augmentat la influència legislativa respecte a la de les altres institucions. Quan se sotmeté la Directiva Bolkestein a votació el 2006, una àmplia majoria parlamentària votà a favor de més de 400 esmenes que canviaren l'essència de la llei. El Financial Times ho descrigué així:[34]
El 2007, el Comissari de Justícia, Franco Frattini, inclogué el Parlament per primera vegada a les negociacions sobre el segon Sistema d'Informació de Schengen, tot i que només calia consultar els eurodiputats sobre algunes parts del paquet. En acabar aquest experiment, Frattini indicà que desitjava implicar el Parlament en tots els afers de justícia i lluita contra el crim, concedint de manera informal al Parlament les noves competències que li havia d'atorgar el Tractat de Lisboa. [35] Entre el 2007 i el 2009, el grup de treball especial sobre reforma parlamentària dugué a terme una sèrie de canvis per modernitzar la institució, incloent-hi un allargament del temps d'intervenció dels relators, una millora de la col·laboració entre les comissions i altres reformes per millorar l'eficiència de l'assemblea. [36][37]
El Tractat de Lisboa entrà en vigor l'1 de desembre del 2009, atorgant al Parlament competències sobre tot el pressupost de la UE, equiparant-ne les competències legislatives amb les del Consell en gairebé tots els àmbits i vinculant el nomenament del President de la Comissió a les eleccions parlamentàries. [38] Tot i que alguns grups exhortaren els partits a presentar candidats per aquest càrrec abans de les eleccions, el PPE (que havia mantingut la seva condició de partit més gran) fou l'únic a escollir-ne un: el president titular Barroso. [39]
Al setembre del 2009, Barroso obtingué l'acord del Consell Europeu per repetir mandat, mentre que el Parlament li donà llum verda per 382 vots a favor i 219 en contra (117 abstencions), amb el suport del Partit Popular Europeu, els Conservadors i Reformistes Europeus i l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa. [40] Barroso hagué de fer una sèrie de concessions per aconseguir els vots dels liberals, que mesos abans havien col·laborat amb els socialistes per ajornar el seu nomenament (el PPE havia provat d'instal·lar Barroso en el càrrec al juliol del mateix any). [41]
La presentació dels candidats de Barroso per formar la seva pròxima comissió fou una nova oportunitat per obtenir concessions. El Parlament, preocupat per la seva falta d'experiència i els seus interessos financers, obligà la comissària designada Rumiana Jèleva a renunciar al càrrec. La búlgara només aconseguí el suport del PPE, que prengué represàlies contra candidats d'esquerres fins que Jèleva llançà la tovallola i fou substituïda, cosa que retardà encara més la votació final. [42]
Abans de la votació final, el Parlament exigí una sèrie de concessions en el marc d'un futur acord de treball conforme al nou Tractat de Lisboa, incloent-hi el dret del president a assistir a les reunions d'alt nivell de la Comissió, un lloc a les organitzacions internacionals de la UE impulsades per la Comissió i el dret a ser informat de qualsevol acord al qual s'arribi. Tanmateix, el Parlament només aconseguí un lloc com a observador. Tampoc no obtingué el dret a decidir sobre el nomenament dels caps de les delegacions i els representants especials per la política exterior, tot i que han de comparèixer davant del Parlament una vegada nomenats per l'alt representant. Un altre desig del Parlament era que la Comissió proposés les lleis que li demanés l'assemblea. Barroso digué que això seria una violació de les prerrogatives de la Comissió, però es comprometé a respondre en tres mesos. Cal tenir en compte que la Comissió ja proposa la majoria de lleis que li demana el Parlament. [43]
El Parlament exercí el seu control del pressupost de la UE per influir en la forma del Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) quan aquest encara s'estava gestant. Els eurodiputats volien una major capacitat de supervisió del SEAE mitjançant la seva vinculació a la Comissió i la creació d'adjunts polítics a l'Alt Representant. El Parlament no obtingué tot el que demanava, però sí que aconseguí un major control financer sobre el nou òrgan. [44][45]
S'han comparat el Parlament i el Consell a les dues cambres d'una assemblea bicameral. Les competències legislatives es reparteixen a parts iguals entre els dos. [46] Tanmateix, hi ha una sèrie de diferències respecte als parlaments nacionals. Per exemple, tant el Parlament com el Consell manquen d'iniciativa legislativa (excepte en alguns afers intergovernamentals en els quals el Consell sí que disposa d'aquesta competència). En afers comunitaris, aquest dret està reservat a la Comissió Europea (el braç executiu). Així doncs, el Parlament pot esmenar i rebutjar lleis, però per aprovar-ne de noves necessita que la Comissió presenti un projecte de llei. [47] S'ha posat en dubte la utilitat d'aquesta competència, car el 85% de les iniciatives presentades pels parlaments nacionals dels estats membres sense suport de l'executiu acaba fracassant. [48] Tanmateix, l'expresident del Parlament Hans-Gert Pöttering ha arguït que, com que el Parlament té dret a demanar a la Comissió que presenti lleis i la Comissió cada vegada li fa més cas, el Parlament té una iniciativa legislativa de fet. [9]
El Parlament també exerceix una gran influència indirecta a través de resolucions no vinculants i les audiències de les comissions, que en fan un «fòrum paneuropeu» seguit per milers de periodistes amb base a Brussel·les. També afecta la política exterior de manera indirecta, car no es poden atorgar subvencions pel desenvolupament sense l'acord de l'assemblea. Per exemple, calgué el permís del Parlament per enviar subsidis per la reconstrucció de l'Iraq de la postguerra i oferir incentius perquè l'Iran aturés el seu programa nuclear. De manera similar, l'acord transatlàntic d'intercanvi de dades sobre els passatgers amb els Estats Units no es pogué finalitzar fins que l'assemblea hi donà llum verda. [49] Finalment, el Parlament duu a terme votacions no vinculants sobre els nous tractats de la UE, tot i que no els pot vetar. Tanmateix, quan el Parlament amenaçà de votar contra el Tractat de Niça, els parlaments belga i Itàlia es comprometeren a vetar-lo en nom del Parlament Europeu, si calia. [50]
Els poders del Parlament (en termes del seu paper en els procediments legislatius de la Unió) han anat creixent amb cada nou tractat. [51] El procediment legislatiu ordinari (anteriorment conegut com a procediment de codecisió), que posa el Parlament i el Consell al mateix nivell, s'ha convertit gradualment en el principal procediment legislatiu. Seguint aquest procediment, la Comissió fa una proposta al Parlament i el Consell que només es converteix en llei si aquests dos òrgans es posen d'acord en un màxim de tres lectures. En la primera lectura, el Parlament pot enviar esmenes al Consell, que o bé les accepta o bé remet una «Posició Comuna» al Parlament. El Parlament pot aprovar aquesta posició o rebutjar el text per majoria absoluta, cosa que provoca el fracàs de la proposta. L'assemblea també pot fer-hi noves esmenes per majoria absoluta. Si el Consell no accepta aquestes esmenes, es constitueix un «Comitè de Conciliació». El Comitè reuneix els membres del Consell i un nombre equivalent d'eurodiputats per intentar arribar a un compromís. Qualsevol acord ha de ser aprovat pel Parlament per majoria simple. [8][52] La condició del Parlament com a única institució elegida per sufragi directe li ha atorgat un paper dominant en el procediment legislatiu, com es veié quan imposà grans canvis a la Directiva Bolkestein el 2006. [34]
Els pocs àmbits que es tracten seguint els «procediments legislatius especials» són Justícia i Afers d'Interior, Pressupost i Impostos, i diversos aspectes d'altres àmbits, com ara els aspectes fiscals de la política de Medi Ambient. En aquests àmbits, les decisions són preses en solitari o bé pel Parlament o bé pel Consell. [53] El procediment també depèn del tipus d'acte institucional en qüestió. [8] L'acte més important és el reglament, que és una norma jurídica aplicable de manera immediata i completa a tots els estats membres. Al següent nivell hi ha les directives, que obliguen els estats membres a complir uns objectius determinats. Com que poden fer-ho mitjançant les seves pròpies lleis, tenen un cert marge de maniobra en l'aplicació de les directives. Una decisió és un instrument directament aplicable que es dirigeix a una persona o un grup en particular. Les institucions també poden formular recomanacions i opinions, que són declaracions no vinculants. [54] Hi ha un altre document que es desvia dels procediments normals: la «declaració escrita», que s'assembla a les early day motions del sistema de Westminster. Es tracta d'un document proposat per fins a cinc eurodiputats sobre algun tema de l'àmbit de la UE, que serveix per llançar un debat sobre l'assumpte en qüestió. Una vegada presentada al davant de l'entrada a l'hemicicle, els diputats poden signar la declaració i, ho fa una majoria d'ells, es transmet al president i s'anuncia a la plenària abans de ser comunicada a les altres institucions i registrada formalment a l'acta. [55]
El braç legislatiu és l'autoritat pressupostària oficial de la Unió gràcies a les competències que li atorgaren els Tractats Pressupostaris de la dècada del 1970 i el Tractat de Lisboa. El pressupost de la UE està sotmès a una variant del procediment legislatiu ordinari que només inclou una lectura i concedeix al Parlament poder sobre la totalitat del pressupost (abans del 2009, la seva influència es restringia a determinats àmbits) en les mateixes condicions que el Consell. Si no arriben a un acord, la proposta és remesa a un comitè de conciliació, igual que es fa amb les proposicions de llei. Si no s'aconsegueix aprovar un text de conciliació comú, el Parlament té llum verda per adoptar definitivament el seu pressupost. [53]
El Parlament també s'encarrega d'aprovar la implementació de pressupostos anteriors basant-se en l'informe anual del Tribunal de Comptes Europeu. Només s'ha negat a fer-ho dues vegades: el 1984 i el 1998. Aquesta última desembocà en la dimissió de la Comissió Santer, fet que demostrà que les seves competències pressupostàries fan que el Parlament tingui molt de poder sobre la Comissió. [23][31][56] El Parlament també fa un ampli ús de les seves competències pressupostàries i d'altres tipus en diferents àmbits. Per exemple, quan s'estableix el Servei Europeu d'Acció Exterior, el Parlament gaudeix d'un veto de facto sobre la seva configuració, car cal el seu consentiment per dur a terme canvis en el pressupost o el personal. [57]
A diferència de la majoria d'estats membres, que fan servir sistemes parlamentaris, hi ha una separació de poders entre el braç executiu i el legislatiu, cosa que fa que el Parlament Europeu s'assembli més al Congrés dels Estats Units que als parlaments dels estats europeus. [48] El Consell Europeu proposa un candidat al càrrec de President de la Comissió Europea tenint en compte el resultat de les eleccions europees precedents. [38] Seguidament, cal que l'aprovi el Parlament (per majoria simple), que és el que «elegeix» el president conformement als tractats. Una vegada s'ha escollit el president de la Comissió, aquest proposa candidats a comissaris amb l'acord dels estats membres. Cada comissari potencial ha de presentar-se davant d'una audiència de la comissió parlamentària corresponent a la cartera en qüestió. Després d'aquesta etapa, el Parlament aprova o rebutja la Comissió en la seva totalitat. [58][59] En la pràctica, el Parlament mai no ha votat en contra d'un president o la seva comissió, però es creu que estigué a punt de fer-ho amb la proposta inicial per la Commissió Barroso. Finalment, la pressió resultant conduí a la retirada d'aquesta proposta i la presentació d'una que fos acceptable per Parlament. [32] Per molts, aquest episodi simbolitzà l'evolució del Parlament i la seva capacitat creixent d'obligar la Comissió a retre comptes, en lloc de simplement donar llum verda a tots els candidats. A més a més, tot i que en molts casos foren pressionats pels seus respectius governs nacionals, els eurodiputats votaren seguint línies de partit en lloc de línies d'estat. Gràcies a aquesta cohesió i la seva determinació a l'hora d'utilitzar els seus poders, el Parlament es guanyà un major respecte per part dels líders nacionals, les altres institucions i el públic en general, que poc abans havia castigat la UE amb les eleccions europees amb més abstenció fins aleshores. [60] Durant la crisi de l'euro, el Parlament també llançà una investigació sobre les accions de la Troica (CE-BCE-FMI) a Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Xipre. [61]
El Parlament també pot engegar una moció de censura, que desemboca en la dimissió en bloc de la Comissió si aconsegueix el suport de dos terços de la cambra. Igual que amb l'aprovació de la composició de la Comissió, el Parlament mai no ha exercit aquesta prerrogativa. Tanmateix, sí que va amenaçar de fer-ho amb la Comissió Santer, que acabà dimitint per voluntat pròpia. El Parlament té altres maneres de controlar l'executiu. La Comissió, per exemple, ha d'elaborar informes i respondre a les preguntes dels eurodiputats. El president en exercici del Consell ha de presentar el seu programa al principi de la seva presidència, mentre que el president del Consell Europeu ha d'informar el Parlament després de cada reunió. Els eurodiputats poden demanar a la Comissió que legisli en un determinat sentit. Finalment, el Parlament també pot fer preguntes als membres de les altres institucions (per exemple, durant el «torn de preguntes a la Comissió» de cada dimarts). [27][59] Els eurodiputats poden fer preguntes sobre qualsevol tema, tot i que al juliol del 2008 el Parlament votà a favor de prohibir les preguntes ofensives, personals o que no caiguessin dins el mandat de la UE. [62]
El Parlament també disposa d'altres competències generals de supervisió, la majoria de les quals li foren atorgades pel Tractat de Maastricht. [63] També pot crear una comissió d'investigació, com ho féu per tractar la crisi de l'encefalopatia espongiforme bovina (que desembocà en la fundació de l'agència veterinària europea) i els vols secrets de la CIA.
El Parlament pot interrogar les altres institucions i, si cal, portar-les davant del tribunal per qualsevol violació de les lleis o els tractats de la UE. [64] També influeix en l'elecció tant dels membres del Tribunal de Comptes Europeu[65] com del president i el Comitè Executiu del Banc Central Europeu. El president del BCE també ha de presentar un informe anual al Parlament. [64]
El Defensor del Poble Europeu, també elegit pel Parlament, s'encarrega de donar seguiment a les denúncies públiques contra les institucions. [64] Els ciutadans de la UE també poden presentar peticions en temes que caiguin dins de les competències de la UE. La Comissió de Peticions examina uns 1.500 casos a l'any, alguns dels quals són presentats pels mateixos ciutadans. Tot i que el Parlament prefereix resoldre les disputes fent de mediador, també pot emprendre accions legals, si és necessari. [66]
Els diputats al Parlament Europeu, que també es coneixen com a «eurodiputats», són elegits cada cinc anys mitjançant sufragi universal d'adults i es distribueixen per la cambra segons la seva filiació política. Una mica menys d'un terç són dones. Abans de la primera elecció al Parlament Europeu, celebrada el 1979, els eurodiputats eren nomenats pels seus respectius parlaments nacionals. [19][67]
El nombre d'escons que el Tractat de Lisboa assigna a cada estat membre depèn de la seva població. Hi ha un límit de 751 escons. Tanmateix, com que el president no pot votar mentre presideix la cambra, en realitat només hi ha 750 diputats amb dret a vot. [68]
A data de 2014, Alemanya, amb 80,9 milions d'habitants, tenia 96 escons (un per cada 842.700 persones), mentre que Malta, amb 400.000 habitants, en tenia 6 (un per cada 67.000 persones).
La intenció és que el nou sistema implementat conforme al Tractat de Lisboa, incloent-hi el requisit que la distribució d'escons es decideixi molt abans de les eleccions, eviti que hi hagi un estira-i-arronsa cada vegada que s'hagi de revisar la distribució per reflectir els canvis demogràfics. [69]
Les circumscripcions es basen en aquest repartiment. En sis estats membres (Bèlgica, França, Irlanda, Itàlia, Polònia i el Regne Unit), el territori nacional es divideix en diverses circumscripcions. A la resta, cada estat forma una única circumscripció. [70] Les eleccions se celebren amb diferents tipus de representació proporcional a tots els estats membres.
A causa del retard en la ratificació del Tractat de Lisboa, els diputats de la VII Legislatura foren elegits tenint en compte el límit que fixava el Tractat de Niça, més baix. El 29 de novembre del 2011 es ratificà una petita esmena als tractats,[71] que hi afegí disposicions transitòries per permetre que els 18 eurodiputats addicionals que preveia el Tractat de Lisboa fossin elegits o nomenats abans de l'elecció del 2014. [72] Alemanya és l'únic país que perd escons (99 → 96) com a resultat de les reformes del Tractat de Lisboa, però podrà conservar-los fins a l'elecció del 2014. [73] Així doncs, actualment hi ha 751 eurodiputats. [6]
Fins al 2009, els eurodiputats rebien el mateix sou que els diputats als seus respectius parlaments nacionals. Tanmateix, després de diversos intents aquell any entrà en vigor un nou Estatut dels diputats que fixà el seu sou mensual en 8.020,53 €, un import subjecte a imposició tant a escala europea com a escala nacional. Els eurodiputats es poden jubilar a l'edat de 63 anys i cobren la pensió del Parlament. Abans, les despeses de viatge es reembossaven a un tant alçat, però actualment només es retornen els costos reals. [74] A més del sou, els eurodiputats gaudeixen d'una sèrie de privilegis i immunitats. Per garantir que puguin anar i venir del Parlament en tota llibertat, els seus respectius estats membres els concedeixen les mateixes facilitats que als alts funcionaris que viatgen a l'estranger, mentre que els altres estats els concedeixen les mateixes facilitats que als representants estrangers en visita. Al seu propi estat, gaudeixen de les mateixes immunitats que els diputats nacionals, mentre que als altres estats tenen immunitat contra la detenció preventiva i provisional i els procediments judicials. No es pot apel·lar a la immunitat si un diputat és sorprès en el moment de cometre un delicte. A més, el Parlament pot suspendre la immunitat de qualsevol dels diputats. [75]
Manfred Weber 217
David Borrelli 45
Marcel de Graaff 38
Eurodiputats sense grup 15
Els eurodiputats s'organitzen en set grups parlamentaris diferents, incloent-hi trenta diputats no inscrits. Els dos grups més grans són el Partit Popular Europeu (PPE) i els Socialistes i Demòcrates (S&D). Aquests dos grups han dominat el Parlament durant gran part de la seva història, amb un total d'entre un 50% i un 70% dels escons. Mai no hi ha hagut cap grup que hagi aconseguit una majoria absoluta per si sol. [76] Com que són aliances àmplies de partits nacionals, els partits europeus estan molt descentralitzats i, per tant, s'assemblen més als partits d'estats federals, com ara Alemanya o els Estats Units, que als d'estats unitaris, com la majoria d'estats membres de la UE. [48] Tanmateix, entre el 2004 i el 2009 els grups europeus mostraren una major cohesió que els seus homòlegs estatunidencs. [77][78]
Els grups sovint es basen en un únic partit polític europeu, com ho féu el grup socialista fins al 2009. Tanmateix, també poden incloure més d'un grup polític, així com partits nacionals i polítics independents, com és el cas de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa. [79] Per ser reconegut com a tal, un grup ha de tenir un mínim de 25 eurodiputats de set països diferents. [80] Els grups reconeguts reben subvencions del Parlament i se'ls garanteix llocs a les comissions, de manera que els partits tenen interès a formar grups. Tanmateix, la creació de l'efímer grup Identitat, Tradició, Sobirania (ITS) suscità polèmica a causa de la seva ideologia. Els membres del grup eren d'extrema dreta, cosa que generà preocupació sobre l'atribució de fons públics a aquest grup. [81] Els intents de canviar les regles per impedir la formació de l'ITS fracassaren. Tanmateix, no se li permeté ocupar llocs importants a les comissions (que, per acord tàcit, tradicionalment es reparteixen entre tots els partits). [82] Les disputes internes del grup feren que diversos membres l'abandonessin i, per tant, caigués per sota del límit pel reconeixement i s'esfondrés. [83]
Com que el Parlament no forma un govern, a diferència dels sistemes parlamentaris tradicionals, la seva dinàmica política ha seguit una línia consensual en lloc d'una línia d'enfrontament entre el partit o la coalició governant i el partit o la coalició d'oposició. De fet, durant gran part de la seva història, el Parlament ha estat dominat per una gran coalició del Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu. Aquests dos partits tendeixen a cooperar per trobar un compromís, cosa que desemboca en propostes aprovades per immensa majoria. [84] Tanmateix, no sempre arriben a un acord. Quan això passa, intenten buscar altres aliats. Normalment, el PPE busca suport entre altres partits de centredreta o dreta i el PSE ho fa amb altres partits de centreesquerra o esquerra. A vegades, el Grup Liberal té un paper decisiu. També hi ha hagut moments en els quals han sorgit divisions partidistes molt marcades, com per exemple quan es produí la dimissió de la Comissió Santer. [31]
Les primeres al·legacions contra la Comissió es dirigiren principalment contra Édith Cresson i Manuel Marín, ambdós socialistes. Quan el Parlament començà a valorar la possibilitat de no aprovar el pressupost comunitari, el president Jacques Santer digué que, si l'assemblea votava en contra, ho consideraria com una moció de censura. El grup socialista, que veia l'afer com un intent del PPE per desacreditar el seu partit poc abans de les eleccions del 1999, donà suport a la Comissió. La líder del grup, l'eurodiputada Pauline Green, intentà una moció de confiança, però el PPE presentà mocions contràries. Durant aquest període, els dos partits assumiren els papers típics d'una dinàmica govern-oposició, en la qual els socialistes defensaren l'executiu i el PPE retirà el seu suport per la coalició i hi votà en contra. El 2007, Simon Hix, de la London School of Economics, féu el següent comentari sobre la politització progressiva del Parlament:[3]
Durant la V Legislatura (1999–2004) es trencà la gran coalició, fet que conduí a una coalició de centredreta entre els partits Liberal i Popular. [85] Així doncs, els mandats de la Presidència del Parlament es repartiren entre el PPE i l'ELDR i no entre el PPE i el PSE. [86] A la següent legislatura, el grup liberal creixé fins a 88 escons, el major nombre d'escons que ha obtingut mai un tercer partit al Parlament. [87]
Resultats electorals per grup polític entre el 1979 i el 2009. D'esquerra a dreta:
{{Legend|#FFFF00|Aliança Radical
Des del 1979 s'han celebrat vuit eleccions al Parlament Europeu, que s'organitzen directament a cada estat membre cada cinc anys. Quan un nou estat s'adhereix a la UE a mitja legislatura, se celebra una elecció parcial per escollir els seus representants al Parlament. Això ha passat sis vegades, la més recent amb l'entrada de Croàcia el 2013. Les eleccions duren quatre dies, dins dels quals cada estat membre elegeix la data concreta. Els estats membres també determinen el sistema electoral (tot i que ha de ser de tipus proporcional) i la seva subdivisió en circumscripcions subnacionals. La majoria d'estats tenen una llista nacional, però alguns, com ara el Regne Unit i França, se subdivideixen en districtes electorals. Els escons es reparteixen entre els estats membres segons la seva població. A data de 2014, per mantenir la proporcionalitat, cap estat no pot tenir-ne més de 99 o menys de 6. [88]
Les últimes eleccions a escala europea foren les eleccions parlamentàries del 2014, que se celebraren el maig d'aquell any. Amb un electorat de gairebé 380 milions de ciutadans, es tracta de les eleccions transnacionals organitzades simultàniament més grans de tota la història. La VIII Legislatura del Parlament s'obrí l'1 de juliol del 2014. [89][90]
El 35% dels diputats elegits el 2009 eren dones, gairebé el doble que el 1979 (16,5%). S'ha fet una sèrie de propostes per elevar el perfil de les eleccions i aconseguir que el públic hi pari més atenció, incloent-hi la possibilitat de reforçar el vincle entre les eleccions i la presidència de la Comissió. Això consistiria a fer que els diferents partits presentin candidats pel càrrec, de manera que el partit més gran acabaria formant el govern, tal com passa en un sistema de govern parlamentari. [91][92][93] El 2004 s'intentà fer-ho, però el Partit Verd Europeu, el primer partit europeu autèntic amb un programa comú,[94] fou l'únic que presentà un candidat a la presidència: Daniel Cohn-Bendit. [39] El PPE fou l'únic altre partit que féu alguna cosa en aquest sentit, tot i que només cità quatre o cinc persones que preferia pel càrrec. [95] El 2009, el PPE tornà a nominar el president titular, Barroso, però els socialistes no aconseguiren posar-se d'acord sobre quin candidat presentar, en part perquè alguns dels seus líders nacionals donaven suport al mateix Barroso. Així doncs, només hi hagué un sol candidat. Tanmateix, fou el partit de Barroso el que guanyà les eleccions. [96]
S'espera que aquests canvis serveixin per augmentar la legitimitat del Parlament i invertir la tendència negativa de la participació electoral,[93] que anà minvant elecció rere elecció fins que el 2014 s'estabilitzà i porta des del 1999 per sota del 50% (aproximadament al mateix nivell que la participació en les eleccions al Congrés dels Estats Units). El 2007, Bulgària i Romania, que s'havien adherit a la Unió a principis d'any, celebraren eleccions parcials per escollir els seus representants al Parlament. La participació a Bulgària (28,6%)[97] i Romania (28,3%)[98] fou de les més baixes de la història, tendència que es confirmà quan Croàcia organitzà les seves primeres eleccions europees el 2013. [99][100]
L'activitat del Parlament alterna entre setmanes de comissions (quan les comissions discuteixen informes i les delegacions interparlamentàries es reuneixen), setmanes de grups (quan els diputats debaten al si dels seus respectius grups polítics) i setmanes de plens (quan els membres assisteixen a les sessions plenàries d'Estrasburg durant tres dies i mig). També se celebren sis sessions plenàries de dos dies a Brussel·les cada any. Es designen quatre setmanes com a «setmanes blanques» perquè els diputats puguin passar aquest temps treballant a la seva circumscripció. Durant les setmanes d'estiu no es planifiquen reunions. [101] El Parlament es pot reunir sense que el convoqui una altra autoritat. A part d'algunes disposicions dels tractats, les reunions del Parlament depenen de la voluntat del Parlament, d'acord amb el seu Reglament. [102] Durant les sessions, els diputats poden intervenir quan el president els dóna la paraula. Els membres del Consell o la Comissió també poden assistir als debats i participar-hi. [103][104] Gràcies en part a la necessitat de traduir tot el que es diu i la política de consens que impera a la cambra, els debats tendeixen a ser més tranquils i educats que en el sistema de Westminster, per exemple. [105]
La majoria de votacions es fan a mà alçada, però es pot demanar la comprovació del resultat mitjançant el procediment electrònic. [106] Tanmateix, els vots dels diputats no s'enregistren en cap dels dos casos. Això només es fa quan es realitza una votació mitjançant crida segons llista, que és un procediment obligatori durant la votació final d'una legislació o quan ho demana un grup polític o un mínim de 30 eurodiputats. El nombre de votacions mitjançant crida segons llista ha anat augmentant amb el pas del temps. Les votacions també poden ser secretes (per exemple, quan s'elegeix un nou president). [107][108] Les votacions registrades, les actes i les lleis es publiquen al Diari Oficial de la Unió Europea, que es pot consultar en línia. [109] Normalment, les votacions no segueixen immediatament el debat, sinó que s'agrupen amb altres votacions en ocasions concretes, en general els dimarts, dimecres o dijous al migdia. Això es fa així perquè no se sap mai quant pot durar una votació i, si s'allarga massa, pot destorbar els altres debats i reunions que s'hagin programat pel mateix dia. [110]
Els diputats es disposen en un hemicicle segons el seu grup polític (a l'Assemblea Comuna, fins al 1958, els diputats es posaven en ordre alfabètic[111]). Els grups segueixen principalment una seqüència d'esquerra a dreta, però alguns grups petits es posen a l'anell exterior del Parlament. Totes les taules disposen d'un micròfon, auriculars per la interpretació i un sistema de vot electrònic. Els líders dels grups s'asseuen a la primera fila d'escons. Al centre de l'hemicicle hi ha un podi des d'on parlen els oradors convidats. L'altra meitat de la cambra circular es compon principalment de la zona elevada on seuen el president i el personal. Hi ha més seients entre els costats d'aquesta zona i els eurodiputats, on es posen el Consell (a l'extrem esquerre) i la Comissió (a l'extrem dret). Tant l'hemicicle de Brussel·les com el d'Estrasburg segueixen aquest esquema, amb poques diferències entre els dos. [112] El disseny de l'hemicicle és el resultat d'un compromís entre els diferents sistemes parlamentaris. En el sistema britànic, els diferents grups queden cara a cara, mentre que en el francès es disposen en un semicercle i, en el sistema tradicional alemany, tots els membres de l'assemblea miraven cap a una tribuna des d'on es feien les intervencions. Malgrat que el disseny es basa en un semicercle, els extrems de l'espectre polític queden cara a cara. [111] L'accés a la cambra està restringit i controlat per uixers que estan a disposició dels eurodiputats (per exemple, per entregar-los documents). A vegades, els uixers també poden actuar com a policies per fer complir les ordres del president, com en les rares ocasions en les quals cal expulsar un diputat que estigui impedint el bon desenvolupament de la sessió. Com que el primer cap de protocol del Parlament era francès, moltes de les tasques del Parlament es basen en el model francès desenvolupat després de la Revolució Francesa. Els 180 uixers, que porten fracs negres i una cadena de plata, són fàcils de veure al Parlament. Se'ls selecciona i contracta de la mateixa manera que la resta de funcionaris europeus. El president té un uixer personal. [113]
El president Antonio Tajani
El president del Parlament és Antonio Tajani, eurodiputat del PPE. El president s'encarrega de presidir les sessions plenàries i la seva signatura és necessària per tots els actes adoptats en codecisió, incloent-hi el pressupost de la UE. També s'ocupa de representar el Parlament a l'exterior, incloent-hi en temes legals, i de fer aplicar el reglament. El seu mandat dura dos anys i mig, de manera que el Parlament elegeix el seu president dues vegades a cada legislatura. [114][115]
A la majoria de països, el protocol del cap d'estat té precedència sobre tots els altres. Tanmateix, el Parlament és considerat la primera institució de la UE, per la qual cosa el protocol del seu president està per sobre de qualsevol altre protocol, ja sigui europeu o nacional. El president escull els regals que es fan als molts dignataris que visiten l'assemblea. Durant el seu mandat al capdavant del Parlament, el català Josep Borrell acostumava a oferir-los una copa de cristall realitzada per un artista barceloní en la qual s'havien gravat fragments de la Carta de Drets Fonamentals, entre altres coses. [11]
Diversos personatges importants han ocupat la presidència del Parlament i els seus precursors. Paul-Henri Spaak, un dels pares fundadors de la Unió, en fou el primer president. [116] Alguns dels altres pares fundadors foren els eurodiputats Alcide de Gasperi i Robert Schuman. El Parlament ha tingut dues presidentes, ambdues franceses: Simone Veil el 1979 (com a primera presidenta del Parlament elegit per sufragi directe) i Nicole Fontaine el 1999. [117] El primer president provinent de l'Est d'Europa fou Jerzy Buzek, antic primer ministre de Polònia i membre de Solidarność, un sindicat que contribuí a enderrocar el règim comunista del bloc de l'Est. [118] El primer (i, a data de 2014, l'únic) president català fou Josep Borrell. [119]
El president sortint (o, si no pot fer-ho, un dels vicepresidents sortints) presideix la cambra durant l'elecció d'un nou president. [120] Fins al 2009 era el diputat d'edat més avançada qui s'encarregava de fer-ho,[121] però es canviaren les regles per evitar que l'eurodiputat francès d'extrema dreta Jean-Marie Le Pen assumís la presidència. [120] Per sota del president hi ha catorze vicepresidents que presideixen els debats quan el president no hi és. A part dels presidents i vicepresidents, hi ha altres òrgans i càrrecs que s'encarreguen de dirigir el Parlament. Els dos òrgans principals són la Mesa, que s'ocupa dels afers pressupostaris i administratius, i la Conferència de Presidents, que és un òrgan director format pels presidents dels grups parlamentaris. Hi ha cinc qüestors que porten els interessos financers i administratius dels diputats.
A data de 2014, el Parlament Europeu tenia un pressupost de 1.756 milions d'euros. [122] Un informe del 2008 sobre les finances del Parlament revelà que en alguns casos s'havia gastat massa o s'havien fet pagaments que no tocaven. Alguns eurodiputats exigiren que es publiqués l'informe, però les autoritats parlamentàries s'hi negaren fins que un eurodiputat violà el principi de confidencialitat i filtrà l'informe. [123]
El Parlament té 20 comissions permanents d'entre 25 i 71 eurodiputats cadascuna (reflectint la composició política de l'assemblea), incloent-hi un president, una mesa i una secretaria. Es reuneixen dues vegades al mes per elaborar, esmenar i adoptar propostes legislatives i informes per presentar al Ple. [124] En teoria, els relators d'una comissió han de presentar el punt de vista de la comissió en general, tot i que hi ha hagut casos en els quals no ho han fet. Per exemple, en la seqüència d'esdeveniments que desembocà en la dimissió de la Comissió Santer, el relator s'oposà a la Comissió de Control Pressupostari, que havia optat per aprovar el pressupost en una votació molt ajustada, i exhortà el Parlament a rebutjar-lo. [31]
Les comissions també poden crear subcomissions (com ara la Subcomissió de Drets Humans) i comissions temporals per tractar un tema en concret (per exemple, l'entrega extraordinària). Els presidents de les comissions coordinen la seva feina mitjançant la Conferència de Presidents de Comissió. [124] La introducció del procediment de codecisió expandí el poder del Parlament en diversos àmbits, principalment els que pertoquen a la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària. Abans, els eurodiputats la veien com a «comissió Ventafocs», però a mesura que anà adquirint importància, la comissió esdevingué més professional i rigorosa, cosa que féu que la seva feina despertés cada vegada més interès. [23]
La naturalesa de les comissions difereix de la de les seves homòlogues nacionals. Amb entre vuit i dotze membres i tres o quatre treballadors de suport, les comissions del Parlament Europeu són més petites que les del Congrés dels Estats Units, però més grans que les dels estats membres de la UE. Si ho necessita, el Parlament també pot fer ús d'una quantitat considerable de recursos administratius, arxivístics i d'investigació. [48]
Les delegacions del Parlament Europeu es formen de manera similar i s'encarreguen de mantenir relacions amb parlaments de fora de la UE. Hi ha un total de 34 delegacions compostes d'una quinzena de diputats. Igual que els presidents de comissió, els presidents de delegació col·laboren en una conferència. Les delegacions poden ser delegacions interparlamentàries (que mantenen relacions amb parlaments de fora de la UE), comissions parlamentàries mixtes (que es relacionen amb els parlaments d'estats candidats o associats a la UE), la delegació a l'Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE i la delegació a l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània. [124] Els eurodiputats també participen en altres activitats internacionals, com ara l'Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana, el Diàleg Transatlàntic de Legisladors i la supervisió d'eleccions a països tercers. [125]
Els intergrups del Parlament Europeu són fòrums informals que permeten a eurodiputats de diferents grups polítics debatre qualsevol tema. No representen el punt de vista del Parlament. El seu objectiu és doble: tractar temes que impliquin diverses comissions i facilitar una discussió informal. El seu secretariat diari pot ser gestionat per l'oficina dels eurodiputats o per grups d'interès, siguin lobbys empresarials o ONG. L'accés preferent als eurodiputats del qual gaudeixen les entitats que gestionen els secretariats podrien ser una de les causes de la proliferació dels intergrups a la dècada del 1990. [126] La seva regulació actual és molt estricta. El suport financer directe o indirecte (per exemple, amb aportacions de personal) s'ha comunicar de manera oficial mitjançant una declaració d'interessos financers. [127] Els intergrups es formen o renoven al principi de cada legislatura seguint un procés específic. Cal el suport d'almenys tres grups polítics per a constituir o renovar un intergrup. Els grups poden donar suport a un nombre limitat de propostes segons la seva mida (per exemple, a la VIII Legislatura, els grups del PPE i S&D podien impulsar 22 propostes, mentre que els Verds/ALE i l'ELDD només en podien defensar 7). [127]
Els oradors que intervenen al Parlament Europeu poden fer-ho en qualsevol de les 24 llengües oficials de la UE, que van des de l'anglès i l'alemany fins al maltès i l'irlandès. Hi ha un servei d'interpretació simultània a tots els plens. Tots els textos legislatius finals es tradueixen. Amb un total de 24 llengües, el Parlament Europeu és el més multilingüe del món,[128] així com l'organització que té més intèrprets en plantilla (350 a temps complet i 400 autònoms pels pics de demanda). [129] Els ciutadans també es poden dirigir al Parlament en basc, català i gallec. [130]
Els intèrprets solen traduir els debats d'una llengua estrangera a la seva llengua materna. Tanmateix, a causa de la gran varietat d'idiomes que es fan servir, des del 1995 a vegades ho fan a l'inrevés. A més, de tant en tant cal interpretar discursos en llengües petites passant per un tercer idioma (per exemple, a l'hora de traduir de l'estonià al maltès). [129] La complexitat dels temes que es discuteixen fa que els debats no es tradueixin literalment. Els intèrprets han de transmetre el significat polític de les intervencions sense que hi influeixi el seu propi punt de vista. Això requereix un coneixement detallat de la política i la terminologia del Parlament, així com molta preparació (per exemple, llegint els documents en qüestió). La feina dels intèrprets es complica quan els eurodiputats diuen paraulotes, bromes o jocs de paraules i quan parlen massa ràpid. [129]
Hi ha diputats que veuen parlar en la seva pròpia llengua com a una part important de la seva identitat que facilita la seva participació en els debats. Tanmateix, n'hi ha d'altres que han criticat el cost de la interpretació. Un informe elaborat per l'eurodiputat Alexander Stubb el 2006 subratllà que, si només es fessin servir l'anglès, el francès i l'alemany, el cost baixaria de 118.000 € a 8.900 € al dia (per a 21 idiomes, car aleshores encara no es feien servir el romanès, el búlgar i el croat). [131]
A causa del seu ampli ús, molts consideren que l'anglès seria la llengua única ideal. Tot i això, hi hagué una petita campanya per convertir el francès en llengua única pels textos legals, argüint que és un idioma més clar i precís en temes jurídics. [132] Les traduccions dels debats en totes les llengües oficials de la UE s'han aprofitat per crear un corpus multilingüe conegut com a Europarl, que sovint es fa servir per a entrenar sistemes de traducció automàtica estadística. [133]
L'EuroVoc, un tesaurus multilingüe en l'àmbit de treball de la Unió Europea, és editat pel Parlament Europeu.
Les seus del Parlament es reparteixen per tres ciutats i ocupen molts edificis diferents. Un protocol adjunt al Tractat d'Amsterdam estableix que s'han d'organitzar dotze sessions a Estrasburg (cap a l'agost, però dues al setembre), que és la seu oficial del Parlament, mentre que les altres sessions i les reunions de les comissions se celebren a Brussel·les. La Secretaria del Parlament Europeu es troba a Luxemburg. [13] El Parlament Europeu és l'única assemblea del món que té més d'un lloc de reunió i una de les poques que no té la potestat d'elegir la seva seu. [134]
Com que França i Alemanya s'enfrontaren diverses vegades per la regió al voltant d'Estrasburg, la seu d'aquesta ciutat és vista com a símbol de la reconciliació dels dos països. Tanmateix, s'ha posat en dubte la conveniència que el Parlament tingui dues seus. Malgrat que Estrasburg és la seu oficial i també alberga el Consell d'Europa (amb el qual el Parlament «fomenta constantment la col·laboració»),[135] Brussel·les és la ciutat on es troben gairebé totes les altres grans institucions de la UE i on es duu a terme gran part de la feina del Parlament. Així doncs, Estrasburg és la seu principal, però també la més criticada, tot i que hi ha gent que voldria que es convertís en capital única. [136]
Els detractors de la doble seu del Parlament l'han titllat de circ ambulant. [137] Existeix un moviment fort per convertir Brussel·les en seu única, car la presència de les altres institucions polítiques (la Comissió, el Consell i el Consell Europeu) fa que sigui vista com a «capital» de la UE. Aquest moviment ha rebut el suport ferm de moltes personalitats, incloent-hi el vicepresident primer de la Comissió, que afirmà que «allò que una vegada fou un símbol molt positiu de la reunió de França i Alemanya al si de la UE s'ha convertit en un símbol negatiu —de la malversació, la burocràcia i la bogeria de les institucions de Brussel·les». [138] Els Verds també s'han queixat del cost ambiental. Un estudi dirigit pels eurodiputats Jean Lambert i Caroline Lucas indicà que, a més dels 200 milions d'euros que costa tenir dues seus, l'emissió de 20.268 tones de diòxid de carboni addicionals soscava completament els esforços ambientals del Parlament i la Unió. [137] La campanya també compta amb el suport d'una petició en línia llançada per l'eurodiputada Cecilia Malmström, que ha reunit més d'un milió de signatures. [139] A l'agost del 2014, el Tribunal de Comptes Europeu calculà que transferir la seu del Parlament Europeu d'Estrasburg a Brussel·les permetria estalviar 113,8 milions d'euros a l'any. [140]
El 2006 es denunciaren irregularitats en el preu que Estrasburg cobrava per llogar edificis al Parlament, al·legacions que deixaren la imatge de la ciutat encara més bruta. [141] Un sondeig d'eurodiputats revelà que el 89% dels enquestats voldrien una única seu, sent Brussel·les la preferida en el 81% dels casos. [142] Un altre estudi més acadèmic fixà el suport per una seu única al 68%. [3] Tanmateix, la seu del Parlament està establerta als tractats, de manera que només es pot canviar amb l'acord unànime del Consell. Això fa que un sol país, com per exemple França, pugui vetar-hi qualsevol canvi. [134] L'expresident de França Nicolas Sarkozy digué que la seu francesa «no és negociable» i que no tenia cap intenció de renunciar-hi. [143] A principis del 2011, el Parlament es pronuncià a favor de suprimir una de les sessions d'Estrasburg organitzant-ne dues en una setmana. [144] La reacció oficial de l'alcalde d'Estrasburg fou: «contraatacarem fent servir la força de l'adversari a favor nostre, tal com ho faria un judoka». [145] A data de juliol del 2011 ja hi havia una majoria absoluta d'eurodiputats a favor d'una seu única. [146] Com que França ha deixat clara la seva intenció de vetar el trasllat a Brussel·les, alguns eurodiputats han proposat fer desobediència civil negant-se a desplaçar-se a Estrasburg cada mes. [147]
↑ El col·legi electoral germanòfon de Bèlgica, que només elegeix un eurodiputat, és l'única circumscripció que fa servir el mètode d'uninominal majoritari.
↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Professor Farrell: "The EP is now one the of the most powerful legislatures in the world"» (en anglès). Parlament Europeu, 18-06-2007. [Consulta: 5 juliol 2007].
↑ 6,0 6,1 «18 new MEPs take their seats» (en anglès). Parlament Europeu, 10-01-2012. [Consulta: 14 febrer 2012].
↑ En el sentit que és la primera que mencionen els tractats i que té precedència cerimonial sobre la resta d'autoritats europees).
↑ 11,0 11,1 «Servei de Protocol del Parlament» (en anglès). Parliament Europeu, 28-07-2006. [Consulta: 28 octubre 2007].
↑ 13,0 13,1 «Consolidated versions of the treaty on European Union and of the treaty establishing the European Community» (PDF) (en anglès). EUR-Lex. [Consulta: 12 juny 2007].
↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 «European Parliament». European NAvigator. [Consulta: 19 abril 2013].
↑ 19,0 19,1 «Composition of the European Parliament» (en anglès). CVCE. [Consulta: 19 abril 2013].
↑ 23,0 23,1 23,2 Hoskyns, Catherine; Michael Newman. Democratizing the European Union: Issues for the twenty-first Century (Perspectives on Democratization (en anglès). Manchester University Press, 2000. ISBN 978-0-7190-5666-6.
↑ 27,0 27,1 Parlament Europeu. «Oversight over the Commission and Council» (en anglès). [Consulta: 1 juliol 2007].
↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 Ringer, Nils F. «The Santer Commission Resignation Crisis» (PDF) (en anglès). Universitat de Pittsburgh, Febrer 2003. [Consulta: 7 octubre 2007].
↑ 32,0 32,1 Bowley, Graham. «Buttiglione affair highlights evolving role of Parliament : Questions arise on democracy at the EU» (en anglès). International Herald Tribune, 18-10-2004. Arxivat de l'original el 2009-02-10. [Consulta: 1 juliol 2007].
↑ 34,0 34,1 «How the European parliament got serious» (en anglès). Financial Times, 23-02-2006. [Consulta: 12 juny 2007].
↑ 38,0 38,1 «The Union's institutions: The European Parliament» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 28 juny 2007].
↑ 39,0 39,1 Hughes, Kirsty. «Nearing Compromise as Convention goes into Final Week?» (PDF) (en anglès). EPIN. [Consulta: 30 gener 2008].
↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 Kreppel, Amie. «Understanding the European Parliament from a Federalist Perspective: The Legislatures of the USA and EU Compared» (PDF) (en anglès). Center for European Studies (Universitat de Florida), 2006. [Consulta: 26 setembre 2008].
↑ 53,0 53,1 «Explaining the Treaty of Lisbon» (en anglès). Web Europa. [Consulta: 4 desembre 2009].
↑ «Written declarations» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 1 novembre 2007].
↑ «Background Information: Election of the European Commission» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 1 juliol 2007].
↑ 59,0 59,1 «Oversight over the Commission and Council» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 12 juny 2007].
↑ 64,0 64,1 64,2 «Supervisory power» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 12 juny 2007].
↑ Kreppel, Amie. «The European Parliament and Supranational Party System» (PDF) (en anglès). Cambridge University Press, 2002. [Consulta: 12 juny 2007].
↑ Brunwasser, Matthew. «Bulgaria and Romania bolster far right profile in EU Parliament» (en anglès). International Herald Tribune accessdate=7 juliol 2007, 14-01-2007. Arxivat de l'original el 2007-01-14.
↑ «Interview: Graham Watson, leader of group of Liberal Democrat MEPs» (en anglès). Euractiv, 15-06-2004. [Consulta: 1 novembre 2007].
↑ «European Parliament elects new president» (en anglès). BBC News, 20-07-1999 [Consulta: 1 novembre 2007].
↑ Plantilla:Cite web release
↑ European Parliament (17 abril 2014). "At the end of EP seventh legislature: presidential debate, election night, constitution of groups, constitution of the new Parliament". Nota de premsa. Consulta: 4 juny 2014. “The new, eighth, Parliament will be constituted on 1 July.. . "”
↑ 93,0 93,1 Mahony, Honor. «European politics to get more political» (en anglès). EU Observer, 27-06-2007. [Consulta: 28 juny 2007].
↑ 111,0 111,1 Corbett, Richard; Francis Jacobs; Michael Shackleton. The European Parliament (en anglès). 7a ed.. John Harper, 2007, p. 167. ISBN 978-0-9665544-7-2.
↑ 120,0 120,1 Traynor, Ian «MEPs move to deny extremist Jean-Marie Le Pen platform» (en anglès). The Guardian [Londres], 26-03-2009 [Consulta: 15 abril 2009].
↑ 124,0 124,1 124,2 «Organisation». European Parliament. [Consulta: 3 maig 2016]. «In order to do the preparatory work for Parliament's plenary sittings, the Members are divided up among a number of specialised standing committees. There are 20 parliamentary committees. A committee consists of between 25 and 71 MEPs, and has a chair, a bureau and a secretariat. The political make-up of the committees reflects that of the plenary assembly.»
↑ 127,0 127,1 Article 6, Regles relatives a l'establiment d'intergrups, decisió de la Conferència de Presidents del 16 de desembre del 1999 (actualitzada l'11 de setembre del 2014)
↑ 129,0 129,1 129,2 «The European Parliament's Interpreters» (en anglès). Parlament Europeu, 12-04-2006. [Consulta: 21 juny 2007].
↑ 134,0 134,1 Alvaro, Alexander. «Europe's strangest migrants» (en anglès). Café Babel, 06-07-2006. [Consulta: 1 desembre 2011].
↑ 137,0 137,1 «Greens condemn EU parliament's 'traveling circus'» (en anglès). 4ecotips, 26-04-2007. [Consulta: 5 juliol 2007].
Scully, Rodger. Becoming European? : Attitudes, Behaviour, and Socialization in the European Parliament (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-928432-0.
GEC: 0049090 | 0.765101 | curate | {"pt": 0.008407094205521371, "it": 0.0046230792010792665, "ca": 0.9437662465861604, "gl": 0.0004277582178934553, "en": 0.02709683787963542, "uu": 0.0008555164357869106, "zh": 0.00013161791319798625, "sr": 0.00021387910894672766, "mk": 0.0008884209140864072, "no": 6.580895659899312e-05, "uz": 0.00013161791319798625, "de": 0.0016123194366753316, "nl": 0.0012503701753808693, "bg": 0.00013161791319798625, "ro": 0.0007403507617386727, "fr": 0.006432825507551578, "es": 0.001414892566878352, "ru": 0.0015465104800763383, "pl": 0.0002632358263959725} | http://enhancedwiki.territorioscuola.it/ca.php?title=Parlament_Europeu |
mc4_ca_20230418_17_509586 | Tot l'Esport ~ EbreDigital.cat
Tot l’Esportroot2019-04-29T20:31:38+02:00
Bàsquet, hoquei, rem, patinatge i molt més. Tot el repàs a l’actualitat esportiva ebrenca amb entrevistes i reportatges.
Tot l’Esport. Dilluns 20 de març
Sara Hernández2018-07-16T18:19:14+02:0020 de Març de 2018|Tot L'Esport| Tortosa|
Tot l’Esport. Dijous 15 de març
Sara Hernández2018-07-16T18:36:17+02:0015 de Març de 2018|Tot L'Esport| Terres de l'Ebre|
Tot l’Esport. Dimarts 13 de març
Sara Hernández2018-07-16T18:36:23+02:0013 de Març de 2018|Tot L'Esport| Tortosa|
Tot l’Esport. Dijous 8 de març
Sara Hernández2018-07-16T18:36:35+02:008 de Març de 2018|Tot L'Esport| Tortosa|
Tot l’Esport. Dimarts 6 de març
Sara Hernández2018-07-16T18:36:40+02:006 de Març de 2018|Tot L'Esport| Tortosa|
Tot l’Esport. Dijous 1 de març
Sara Hernández2018-07-16T18:36:54+02:001 de Març de 2018|Tot L'Esport| Terres de l'Ebre|
Tot l’Esport. Dimarts 27 de febrer
Sara Hernández2018-07-16T18:36:58+02:0027 de Febrer de 2018|Tot L'Esport| Tortosa|
Tot l’Esport. Dijous 22 de febrer
Sara Hernández2018-07-16T18:38:37+02:0022 de Febrer de 2018|Tot L'Esport| El Perelló|
Tot l’Esport. 20 de febrer
Sara Hernández2018-07-16T18:38:46+02:0020 de Febrer de 2018|Tot L'Esport| Tortosa|
Tot l’Esport. Dijous 15 de febrer
Sara Hernández2018-07-16T18:39:00+02:0015 de Febrer de 2018|Tot L'Esport| La Sénia|
Tot l’Esport. Dilluns 12 de febrer
Sara Hernández2018-07-16T18:39:13+02:0012 de Febrer de 2018|Tot L'Esport| Tortosa|
Sara Hernández2018-07-16T18:39:20+02:008 de Febrer de 2018|Tot L'Esport| Terres de l'Ebre|
Tot l’Esport. Dilluns 5 de febrer
Sara Hernández2018-07-16T18:41:19+02:005 de Febrer de 2018|Tot L'Esport| Amposta|
Tot l’Esport. Dijous 1 de febrer
Sara Hernández2018-07-16T18:41:30+02:001 de Febrer de 2018|Tot L'Esport| Terres de l'Ebre| | 0.2025 | curate | {"ca": 0.8805460750853242, "de": 0.11945392491467577} | https://ebredigital.cat/canalte/tot-esport/page/2/ |
mc4_ca_20230418_15_87209 | Notícies 5 - OBSAM
Resum del 9è Seminari «Diàlegs davall s'aigua» impartit per la Dra. Maite Vázquez Luis 21 d’octubre de 2016 (Institut Menorquí d'Estudis, Maó) Més informació sobre el cicle amb els resums dels seminaris anteriors El 9è Diàleg organitzat conjuntament per l’Estació Jaume Ferrer i l’Institut Menorquí d’Estudis ha tractat sobre el mol·lusc vulnerable Dendropoma lebeche a les Illes Balears. Aquest seminari…
Existeix una impressió creixent de que la temporada turística cada vegada és més forta. Anem a veure què ens diuen les darreres xifres de l’indicador de Pressió Humana Diària (PHD). Analitzem la sèrie dels darrers 10 anys per tal de situar-les en un context de major perspectiva abans de focalitzar el que estem vivint els darrers quatre anys.L’indicador de PHD…
La Comissió de Botànica de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i el Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona us conviden a la propera celebració de les VIII Jornades d’Etnobotànica en Llengua Catalana, que tindran lloc enguany a Ciutadella de Menorca, els dies 3, 4 i 5 de juny del 2016. Cartell de les jornades.L’etnobotànica…
20 d’una il·lusió
Aquest títol recull les aportacions de les Jornades sobre els 20 anys de la reserva de biosfera de Menorca, celebrades el novembre de 2013, editades per l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, i que és el número 22 de la col·lecció Recerca de l’IME.Es tracta d’un llibre electrònic de descàrrega gratuïta que ens permet reviure aquelles jornades i…
Com ja sabeu, des del Cercle d’Economia de Menorca (CEM) i l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), amb el patrocini de l’entitat bancària CaixaBank, estem treballant conjuntament per elaborar i divulgar un Butlletí de Conjuntura Econòmica de periodicitat trimestral on quedi palesa l’evolució i la tendència de l’activitat econòmica a l’illa. Després d’una primera etapa de 5 butlletins editats en format…
Des de fa més d’un any el Cercle d’Economia de Menorca (CEM) i l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) estem treballant conjuntament per consolidar l’elaboració i difusió d’un Butlletí de Conjuntura Econòmica de periodicitat trimestral. Després d’una etapa inicial per a definir el producte, aquesta col·laboració es posa en ferm mitjançant la signatura d’un conveni entre les dues institucions i el…
La COP 21 a París Els representants de la majoria d’estats del món es reuneixen a la cimera del Clima de París entre el 30 de novembre i l’11 de desembre. És l’anomenada COP 21 (vigèsima primera conferència de les parts) on es trobaran els representants dels 195 països firmants de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi… | 0.86629 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.obsam.cat/category/noticies/page/5/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_5248 | Suport a activitats innovadores que fan servir la cultura - Propostes d'accions - Pla Canviem pel Clima 2030 - decidim.barcelona
Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies. Per a més informació consulta aquí.
Hi estic d'acord
×
Vés al contingut principal
Cercar
Cercar
Català
Castellano
Navegació
Registra't Entra
Inici
Processos participatius
Òrgans de participació
Iniciatives
Rendició de comptes
Ajuda
Pla Canviem pel Clima 2030
#CanviempelClimaBCN Estratègia de Cultura de Sostenibilitat de Barcelona
Fase 5 de 6
Retorn de resultats 09-10-2021 - 26-11-2021
Veure les fases
Desplegar Propostes d'accions
El procés
Marc estratègic
Sessions
Propostes d'accions
Priorització d'accions
Retorn
Visió i Missió
Àmbits i eixos del Pla
Objectius
Àmbit 1
Àmbit 2
Àmbit 3
Àmbit 4
Àmbit 5
Més
Més
Visió i Missió
Àmbits i eixos del Pla
Objectius
Àmbit 1
Àmbit 2
Àmbit 3
Àmbit 4
Àmbit 5
Torna al llistat
Suport a activitats innovadores que fan servir la cultura
Sessió telemàtica núm. 2 amb els membres de la xarxa B+S
28/07/2021 11:45
Denúncia
Acceptades
Suport a activitats innovadores que ja existeixen (que fan servir la cultura) i que tenen impacte en la societat.
Resultats al filtrar per la categoria: Àmbit 4. Més col·lectius i persones prenen consciència Àmbit 4. Més col·lectius i persones prenen consciència (modificat de Àmbit 2. La xarxa d'aliats s'amplifica per una administradora)
Aquesta proposta ha estat acceptada perquè:
Proposta ja prevista en alguna de les accions plantejades com a exemples en la versió preliminar de Pla presentada durant el procés participatiu. No obstant, tindrem en consideració les aportacions fetes en aquesta proposta.
Trobades relacionades:
Sessió telemàtica núm. 2 amb els membres de la xarxa B+S
29 Juny 2021
17:00 - 19:00
Aquesta 2a sessió dirigida als membres de la xarxa B+S servirà per tractar, amb profunditat, les línies d'acció i els projectes que caldria impulsar en el marc de l'Àmbit 2 del Pla: la xarxa d'aliats s'amplifica. Aquest àmbit d’intervenció pretén potenciar aquesta participació col·lectiva que actua de motor de canvi, millorant les oportunitats de trobada i treball conjunt entre els aliats, i enfortint-ne la capacitat d’acció transformadora.
Si us voleu inscriure a la sessió, cliqueu aquest enllaç.
Propostes a prioritzar
Suport a activitats innovadores que fan servir la cultura
Sessió telemàtica núm. 2 amb els membres de la xarxa B+S
4 suports
Referència: BCN-PROP-2021-07-30046
Versió 2 (de 2) veure altres versions
Verifica l'empremta digital
Empremta digital
El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.
Valor: 99336ee91eb45b963c26cfd65abc6bf53ae71d4b0bb90cc971964d1a6611adbc
Origen: {"body":{"ca":"<p>Suport a activitats innovadores que ja existeixen (que fan servir la cultura) i que tenen impacte en la societat.</p>","es":""},"title":{"ca":"Suport a activitats innovadores que fan servir la cultura","es":""}}
Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen.
×
Compartir
Compartir:
×
Compartir l'enllaç
Compartir l'enllaç:
×
Incrusta
Si us plau, enganxa aquest codi a la teva pàgina:
×
<script src="https://www.decidim.barcelona/processes/canviempelclima/f/4568/proposals/30046/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://www.decidim.barcelona/processes/canviempelclima/f/4568/proposals/30046/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>
Reportar contingut inapropiat
×
Aquest contingut no és apropiat?
Conté "clickbait", publicitat o estafes. Conté racisme, sexisme, insults, atacs personals, amenaces de mort o de suïcidi o qualsevol forma de discurs d'odi. Conté activitat il·legal, amenaces de suïcidi, informació personal, o qualsevol altra cosa que creguis que no pertany a decidim.barcelona. Comentaris addicionals | 0.503748 | curate | {"ca": 0.8439716312056738, "de": 0.001467351430667645, "it": 0.009782342871117632, "ro": 0.003912937148447053, "en": 0.10736121301051602, "pt": 0.006847640009782343, "es": 0.011249694301785278, "fr": 0.015407190022010272} | https://www.decidim.barcelona/processes/canviempelclima/f/4568/proposals/30046 |
mc4_ca_20230418_5_77437 | Pluja d'enquestes
Ignacio Varela Madrid. Dilluns, 6 de juny de 2016
4 minuts Queden tres setmanes per a les eleccions i ja ha començat la pluja d'enquestes. Durant quinze dies cauran sobre nosaltres de totes les classes, colors i valors. Algunes mostren la realitat, d'altres la imaginen i algunes –aquelles que es consideren més influents– contribueixen a crear la mateixa realitat.
El dia 20 es tancarà el teló demoscòpic per al públic en general. Durant els últims dies –aquests en què, segons el CIS, gairebé un terç dels ciutadans decideixen el seu vot– vostè, ciutadà comú, estarà condemnat per la llei a la foscor i privat d'informació, però els partits polítics i els que puguin pagar-les seguiran fent enquestes i utilitzant-les per influir sobre el seu vot. Una prohibició anacrònica, injusta i abusiva que ha de desaparèixer com més aviat millor de la nostra molt arcaica legislació electoral.
En aquest cap de setmana n'hem conegut tres: una l'ha publicat El País, una altra El Mundo i la tercera el diari digital El Español. Una lectura combinada de les dades que aporten ens permet conèixer la situació quan ja estem a punt d'entrar en la campanya oficial (en realitat, aquesta campanya va començar la nit del 20 de desembre del 2015).
El més cridaner de les enquestes que s'estan donant a conèixer és el desfasament entre la realitat estàtica que pinten des d'un punt de vista purament aritmètic i l'escenari polític previsible que se'n desprèn, que anuncia grans canvis.
Potser el més rellevant, inicialment, és que es prediu un descens notable de la participació
Potser el més rellevant, inicialment, és que es prediu un descens notable de la participació. La xifra més esmentada és el 68%, el que suposa que gairebé dos milions de persones que van anar a votar al desembre dedicarien aquest diumenge de juny a altres activitats.
Si fem la mitjana de les estimacions de vot d'aquestes tres enquestes i les comparem amb el resultat del 20-D, sembla no haver passat gairebé res: Aparentment, calma: el PP puja menys de mig punt i Unidos Podemos reprodueix exactament la suma del que van obtenir al seu dia Podemos, les confluències i Esquerra Unida. Això sí, primera observació interessant: desmentint el prejudici generalitzat, sembla que l'aliança d'esquerres ha estat capaç d'aglutinar el 100% dels vots previs dels seus integrants.
El PSOE descendeix 1,3%, que és precisament el que puja Ciudadanos. A primera vista, semblaria que l'únic moviment significatiu és un petit desplaçament de vot entre els dos socis de la investidura fallida, favorable al partit de Rivera. En tot cas, magnituds petites, res que faci pensar en un canvi substancial de l'escenari polític resultant.
Perquè el resultat sigui igual, cal que els contendents siguin els mateixos
Però els números són molt mentiders a vegades. Els que s'han passat quatre mesos augurant que si es repetissin les eleccions la relació de forces seria la mateixa i es reproduiria la situació del 20-D, van oblidar un petit detall: que perquè el resultat sigui igual, cal que els contendents siguin els mateixos. I aquí s'ha produït un canvi en l'alineació inicial amb què n'hi ha prou per si sola per provocar un repartiment d'escons molt diferent del de l'avortada legislatura anterior.
Suposant que la distribució territorial de la força electoral de cada partit s'aproximi a la de fa sis mesos –i res no fa pensar que no sigui així–, les estimacions de vot d'aquest cap de setmana donarien el següent Parlament: Què ha passat?
El PP, malgrat créixer en vots, perd 7 escons.
El PSOE perd pocs vots, però paga un alt preu en escons: de 90 a 79, a més de veure's relegat, per primera vegada en la història d'aquesta democràcia, a la tercera posició.
Ciudadanos obté una renda molt magra de la seva millora en vots: només 1 escó més. El que fa pensar que si tornés al resultat del 20-D, aquells 40 escons de llavors quedarien lluny del seu abast.
I a l'altra cara de la lluna hi ha Unidos Podemos: una raquítica dècima de punt més que la suma anterior dels seus integrants li reporta la gegantina recompensa de 17 escons de guany i una còmoda segona posició.
L'impacte de l'aliança entre Iglesias i Garzón és espectacular:
Obtindria escons a totes les províncies excepte en 7 (6 d'elles, a Castella i Lleó).
A 7 províncies seria la candidatura més votada i en 15 més assoliria la segona posició. Depassaria Ciudadanos a totes les províncies excepte una.
Però l'èxit d'Unidos Podemos descansa sobretot en les tres circumscripcions més poblades d'Espanya: Madrid, Barcelona i València. D'aquestes tres províncies provindrien el 35% de tots els seus vots a Espanya, i en elles obtindria 25 escons; a més de ser la força més votada a Barcelona i a València. També tornaria a guanyar les eleccions (ara amb més amplitud) al País Basc, i se situaria en una excel·lent posició a Galícia de cara a les eleccions de tardor.
Quant a l'escenari parlamentari: En cas de conformar-se aquesta tendència, la situació seria molt més propícia per formar una majoria de govern d'esquerres (una vegada més, el suport dels nacionalistes seria clau, però ara seria suficient amb una abstenció). Això sí, sempre que els diputats socialistes estiguessin disposats a votar la investidura de Pablo Iglesias com a president, la qual cosa en el dia d'avui em sembla impensable sense provocar un cisma en el PSOE.
La situació seria molt més propícia per formar una majoria de govern d'esquerres
Són només enquestes, ja ho sé. Falta tota la campanya, per descomptat. Però si aquestes primeres enquestes estiguessin apuntant en la direcció correcta, sembla que aquí els únics que han fet el negoci de la seva vida amb la repetició de les eleccions són Pablo Iglesias i Alberto Garzón. Als altres, de moment, els queda reflexionar i remar, remar molt d'aquí al 26-J. Quasi millor que ho facin al revés: primer que remin amb totes les seves forces per veure si surten de l'embolic en què s'han ficat –i ens han ficat–, i després que reflexionin. | 0.858445 | curate | {"ca": 0.989732368288167, "es": 0.00370308028951355, "it": 0.006564551422319475} | http://www.elnacional.cat/ca/opinio/pluja-d-enquestes_104247_102.html |
macocu_ca_20230731_6_43276 | II Beca de Recerca Ernest Lluch 2005
Bases
La proposta cal remetre-la a la seu de la Fundació adreçada a Convocatòria d’Ajut a la Recerca Ernest Lluch per correu ordinari al carrer Sant Jaume 38-40 baixos, 08340 Vilassar de Mar o per correu electrònic a [email protected] abans del 31 de novembre de 2005. Totes les sol•licituds rebran resposta en un termini màxim de dos mesos des de la data de la seva presentació. A finals d’any, la Comissió Acadèmica de la Fundació donarà a conèixer el seu veredicte que serà inapel·lable.
El passat 13 de desembre de 2005, la Comissió Acadèmica de la Fundació Ernest Lluch, constituïda com a Jurat de la II Beca de Recerca Ernest Lluch, va decidir atorgar aquest segon ajut, per majoria absoluta, al seu treball titulat Ideología, política y realidad económica en la formación profesional obrera española, 1857-1936 de la senyora Cèlia Lozano. La concessió ve justificada per l’evident ressonància lluquiana del tema abordat. | 0.825487 | curate | {"es": 0.04205128205128205, "ca": 0.9579487179487179} | |
mc4_ca_20230418_6_258002 | "Hem fet més que el rival per guanyar" - Diari de Girona
"Hem fet més que el rival per guanyar"
Machín lamenta l'empat final contra l'Oviedo i aposta per "donar valor al punt"
"Hem fet més que el rival per guanyar" marc martí
A Pablo Machín com a la majoria de l'afició blanc-i-vermella, el punt aconseguit ahir contra l'Oviedo va deixar-li un regust de boca un pèl amarg. Una sensació contradictòria després d'haver gaudit de les millors ocasions davant un senyor rival que va venir a fer el seu partit i a buscar un empat que va trobar. "Hem xutat més entre els tres pals que ells, hem arribat més a l'àrea que ells, hem tingut més possessió...Tot això ajuda a guanyar però de vegades no és suficient. Hem fet més que el rival per guanyar però el resultat és el que és" reflexionava el tècnic sorià. Machín confessava que li sabia "greu" no haver pogut guanyar tot i que emplaçava tothom a valorar el punt perquè "costa molt" sumar.
La realitat és que el Girona va gaudir de les millors ocasions davant d'un Oviedo que tan sols va xutar dos cops a porteria i no ho va fer en cap ocasió amb perill entre pals. Aquest fet va voler subratllar-lo un Machín que veu com el seu equip encadena quatre jornades consecutives sense encaixar gols i ha aconseguit la solidesa defensiva que tant enyorava als primers partits de competició. "El que fa sòlid un equip més que els gols rebuts és que el rival et generi poqus ocasions" destacava un Machín que enumerava els perills d'un Oviedo negat ahir ofensivament. "Mirem els currículums de Toché, Michu, Linares o de qualsevol altre que hagi entrat de refresc. No sé si Bounou n'ha hagut d'aturar cap. Estem fent les coses força bé", recordava. En aquest sentit, Machín reconeixia també que el Girona necessita "arribar molts de cops per marcar" i que "això és el que fem", malgrat que ahir, l'Oviedo no els va permetre desenvolupar el seu joc. "No ens ha deixat estar còmodes i ens ha tocat fer un futbol més de lluita i de segones jugades al qual ens hem sabut adaptar".
Machín va voler ressaltar l'actitud dels seus jugadors que malgrat no aconseguir la victòria es van deixar la pell al camp. "No guanyar a casa, no ens alegra esclar. Però cal fixar-se no només en el resultat sinó en el procés", assenyalava. "Hem fet el que havíem de fer tret de tenir encert als metres finals. No serem els millors del món ni de la competició en qualitat tècnica però hem competit davant un rival que marxa segurament molt content amb el punt", deia.
"No ens n'hem enrecordat de les múltiples baixes. L'equp ha tingut una actitud i esforç fantàstics". Tot i això, Machín va recordar que d'haver tingut Sandaza o Felipe a la banquet potser els canvis haurien estat diferents. "No em queixo. Hem optimitzat recursos". | 0.830976 | curate | {"ca": 0.979404192717911, "pt": 0.020595807282089002} | http://www.diaridegirona.cat/girona-fc/2016/10/16/hem-fet-mes-que-rival/809518.html |
cawac_ca_20200528_7_136507 | TENNIS DE TAULA Esport Català.- L’ Ajuntament de Calldetenes (Osona) retrà aquest divendres un homenatge que presidirà l’alcalde de la localitat Jaume Mas , a la palista, Nadina Riera . La jove jugadora de tennis de taula, una de les esportistes més destacades d’aquesta població osonenca acaba el pròxim juliol la seva trajectòria com a juvenil participant, per cinquè any consecutiu en el Campionat d’Europa de a Praga (República Txeca) i la pròxima temporada afronta el repte de continuar entre les millors de l’Estat però ara en categoria sub21 i sènior.
Riera és l’esportista osonenca de tennis de taula més guardonada de tota la història, amb 2 títols de campiona d’Espanya infantil, 4 títols del Top Estatal en categoria de joves, campiona d’Espanya de la Joventut, medalla d’or als Jocs iberoamericans, subcampiona d’Espanya juvenil, subcampiona d’Espanya sub21, tercera del Campionat d’Espanya absolut en dobles, en dues ocasions, i campiona d’Espanya de dobles juvenils, entre molts altres títols individuals i de dobles. Formant part de l’equip sènior del Fotoprix Vic, Nadina també ha estat campiona de la Superlliga estatal, campiona de la Copa de la Reina i subcampiona de la competició europea ETTU Cup.
El darrer èxit aconseguit ha estat el títol de Campiona del Top Estatal juvenil que com cada any ha reunit les millors jugadores d’aquesta categoria, victòria que li ha assegurat la participació a l’europeu. De tots els jugadors i jugadores convocats per la Federació Espanyola de Tennis de Taula, Nadina és l’única esportista, que ha estat seleccionada en tots els europeus. Ha disputat aquesta competició 2 anys en la categoria cadet i 3 en la júnior. Per altra banda aquest passat cap de setmana va debutar amb la selecció catalana absoluta en un partit amistós contra País de Gal·les a Mataró durant la celebració del IV Dia de les Seleccions Catalanes, Catalunya va vèncer 3 a 0 i Riera va guanyar el punt que va disputar.
La pròxima temporada continuarà a l’equip de la Superdivisió estatal del Fotoprix Vic i completarà la seva participació en competicions estatals sèniors com a jugadora de la divisió d’honor. Entrenarà diàriament al CAR de Sant Cugat i compaginarà l’esport amb el seu primer any com estudiant universitària a la UAB. L’objectiu de Nadina Riera és aconseguir la classificació per disputar el Campionat del Món Universitari i lluitar per continuar essent seleccionada per la federació espanyola i mantenir-se a l’elit en sub21 i fer el salt entre les millors sèniors. | 0.889454 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.esportcatala.cat/cms2/index.php?view=article&catid=16%3Atennis-de-taula&id=990%3Ahomenatge-a-nadina-riera&tmpl=component&print=1&layout=default&page=&option=com_content&Itemid=21 |
mc4_ca_20230418_7_37884 | "ARTQUÍMIA", llavor feta de coratge i il·lusió. Creix en hàbitats acollidors i rics en diversitat. : "Som el combat contra l'oblit"
Una primer toc de banda sonora per acompanyar aquesta "primavera" que com diu el Xavi Sarrià d' "Obrint Pas" ja ha començat .
LLUITAREM CONTRA ELS FORTS MENTRE SEREM FEBLES I CONTRA NOSALTRES MATEIXOS QUAN SEREM FORTS. | 0.608317 | curate | {"ca": 0.7341040462427746, "en": 0.2658959537572254} | http://artquimia3.blogspot.com/2012/02/som-la-canco-que-mai-s-acaba.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_361190 | AnteriorPublicació anterior:Número 40SegüentPublicació següent:Salvem el tren! No a la desaparició de l’estació de Figueres | 0.571755 | curate | {"ca": 1.0} | https://transportpublic.org/almlegacio-estandar-contra-el-trasllat-del-tren-a-figueres/ |
mc4_ca_20230418_18_918 | Postgrau d'Especialista en Llenguatge Del Nen: Desenvolupament Normal, Avaluació i Trastorns, PLN online UPE | Emagister
Aquest Postgrau d'Especialista en Llenguatge Del Nen: Desenvolupament Normal, Avaluació i Trastorns, intenta ser una actualització, amb caràcter pluridisciplinari, dels coneixements sobre el llenguatge del nen en els seus aspectes normals i patològics.
Aquest programa de Postgrau d'Especialista en Llenguatge Del Nen: Desenvolupament Normal, Avaluació i Trastorns, està dissenyat per a adults que treballen i que ja van cursar els estudis de Diplomatura, Batxiller i Llicenciatura com Metges, psicòlegs, pedagogs, logopedes i sociòlegs. Pot acabar-se en 12 mesos o en menys depenent de la determinació de l'estudiant i de l'avaluació de les seves qualificacions i de la seva experiència laboral. En UPE Universitat dels Pobles d'Europa validem tant l'experiència acadèmica com la professional. Per aquesta raó, són avaluades preses en compte per obtenir crèdits en el programa de Postgrau.
Requisits: Conèixer les noves investigacions en neurologia, psicologia i logopèdia sobre el llenguatge del nen i la seva aplicació clínica.
UNITAT DIDÀCTICA I: DESENVOLUPAMENT NORMAL.
Tema 1. Bases neurobiològiques del desenvolupament del llenguatge.
Tema 2. Models psicolingüístics del desenvolupament del llenguatge.
Tema 3. Dimensions perceptiva, social, funcional i comunicativa
Tema 4. Bilingüisme en el nen.
UNITAT DIDÀCTICA II: MÈTODES D'AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC.
Tema 5. Avaluació del llenguatge oral.
Tema 6. Diagnòstic audiològic.
Tema 7. Avaluació neuropsicològica.
Tema 8. Exàmens psicofisiològics de lateralització funcional hemisfèrica per al llenguatge: escolta dicótica, concurrència
Tema 9. Avaluació dels aprenentatges escolars: lectura, escriptura
Tema 10. Avaluació del comportament.
Tema 11. Neurofisiologia i neuroimatge. Patologia del llenguatge
UNITAT DIDÀCTICA III: PATOLOGIA DEL LLENGUATGE EN EL NEN.
Tema 12. Classificació dels trastorns del llenguatge en el nen.
Tema 13. Semiologia dels trastorns del llenguatge en el nen.
Tema 14. Epidemiologia.
Tema 15. hipoacúsies en el nen.
Tema 16. Síndromes lesionals precoços: paràlisi cerebral infantil.
Tema 17. Síndromes pseudobulbales, apràxia bucofacial i Moebius.
Tema 18. Trastorns específics del desenvolupament del llenguatge.
Tema 19. Afàsia del nen.
Tema 20. Quequeig del nen.
Tema 21. Aprenentatge de la lectura. Dislèxies.
Tema 22. Dèficit d'atenció i hipercinesia.
Tema 23. Llenguatge i deficiència mental.
Tema 24. Trastorns de la comunicació en l'autisme infantil.
Tema 25. Trastorns emocionals i patologia del llenguatge.
Tema 26. Trastorns del llenguatge i epilèpsia.
Tema 27. Avaluació fonològica
Tema 28. Treball final / Examen final.
Aquest Postgrau d'Especialista en Llenguatge Del Nen: Desenvolupament Normal, Avaluació i Trastorns, dotarà l'alumne de les eines necessàries perquè pugui desenvolupar-se professionalment en l'àrea psicològica i logopedies.
Postgrau d'Especialista en Llenguatge Del Nen: Desenvolupament Normal, Avaluació i Trastorns, PLN UPE | 0.681982 | curate | {"ca": 0.8542780748663101, "pt": 0.032754010695187165, "pl": 0.007018716577540107, "es": 0.03643048128342246, "cs": 0.05247326203208556, "it": 0.004679144385026738, "da": 0.00267379679144385, "en": 0.009692513368983958} | https://formacio.lavanguardia.com/postgrau-d-especialista-llenguatge-del-nen-desenvolupament-normal-avaluacio-trastorns-pln-courses-es-3168760.htm |
crawling-populars_ca_20200525_41_257923 | Menú
Els dos recintes, juntament amb l'Escola Pla, són els tres punts de votació que queden oberts a la ciutat
Girona.-Els pavellons de Santa Eugènia i de Palau són els dos principals punts de votació en la recta final del referèndum a Girona. Entre els dos recintes concentren prop de 10.000 persones, entre electors i manifestants que s'esperen fora de les seus electorals. L'objectiu és protegir les urnes, en cas d'una intervenció policial. Els dos pavellons són, juntament amb l'escola Pla de Girona, els tres punts de votació que queden oberts, ja que la policia espanyola i la Guàrdia Civil han obligat a tancar els divuit col·legis restants. Precisament el tancament d'aquests espais electorals ha fet acumular més gent al voltant dels pavellons, per tal d'evitar l'entrada dels agents. La incertesa a una acció policial ha generat certa tensió que s'ha combinat amb aplaudiments constants a persones grans quan anaven a votar, al cos de Bombers i a les patrulles de Mossos d'Esquadra que passaven davant dels recintes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.642923 | curate | {"es": 0.20374819798173954, "ca": 0.7770302739067756, "en": 0.019221528111484865} | : /catalunya/territori/noticia-els-pavellons-santa-eugenia-palau-girona-concentren-prop-10000-persones-recta-final-referendum-20171001194852.html |
mc4_ca_20230418_7_112473 | L’escola a casa3r | Escola Margalló
2@setmana treball “Margalló a casa”
Descarregar les tasques WORD- FEINA SETMANA 2-5 JUNY
Descarregar les tasques en PDF- FEINA SETMANA 2-5 JUNY
ACTIVITAT LLENGUA CATALANA
LECTURES DE COMPRENSIÓ LECTORA
Resol els següents problemes:
Problemes – enllaç problemes8
Resol les següents operacions:
Multiplicacions- enllaç
Restes- enllaç
Rapidesa de Càlcul – enllaç
Fraccions 8- enllaç
Fraccions 6- enllaç
– Avaluació matemàtiques 20- enllaç
– Avaluació matemàtiques 26 – enllaç
1@ Setmana de treball Margalló a casa
CLICA I S’OBRIRÀ
Descarregar les tasques WORD-FEINA SETMANA 25-29 MAIG
Descarregar les tasques en PDF- FEINA SETMANA 25-29 MAIG
Nois i nois de tercer, ja hem finalitzat el bloc temàtic de l’aparell locomotor. Desitgem que us hagi agradat molt. Aquesta setmana repassarem els singulars i els plurals, l’ortografia de les grafies g i c i els seus corresponents dígrafs. ( c-qu, q-gu) i moltes coses més . A llengua castellana, us presentem unes “adivinanzas de animales” … on haureu d’esbrinar de quin animal és tracta.
Des de matemàtiques seguirem repassant les multiplicacions, les sumes, restes, problemes ….
Bé, desitgem que estigueu totes i tots molt bé. Endavant!
ACTIVITAT LLENGUA CATALANA.
Sumes- enllaç
Geometria- enllaç
Fraccions 1- enllaç
Fraccions 2- enllaç
Joc d’instruments: https://aprendomusica.com/const2/44instrumsuena/game.html Sona un instrument i heu de triar quin instrument és entre les tres opcions que us dóna el joc.
Joc “Simó diu” musical: https://www.cokitos.com/juego-simon-dice-online-gratis/play/ Heu de repetir les notes que vagin sonant, cada vegada en seran més i, per tant, serà més difícil! A veure si ho aconseguiu.
3@ Setmana “Aparell Locomotor”
Descarregar tasques en WORD-3@Setmana 11-15 maig
Descarregar tasques en PDF- 3@Setmana 11-15 maig
Seguim treballant el bloc temàtic de L’APARELL LOCOMOTOR i de forma globalitzada totes les àrees. Aquesta setmana, ens centrarem en ELS MÚSCULS I LES ARTICULACIONS ( TEORIA) que ens ajuden a mantenir un bon aparell locomotor. Esperem que gaudiu de les propostes.
Digues si les següents frases són vertaderes (V) o falses (F):
Les extremitats superiors són els braços
Els músculs són durs i rígids
Els ossos són tous i es poden doblegar
Tenim més de 200 ossos al cos
Els ossos del cap són llargs
L’húmer és l’os més llarg del cos
El crani protegeix el cervell
Les costelles protegeixen el cor
El maxil·lar inferior és l’únic os del cap que es mou
Els ossos de les vèrtebres són plans
2. Completa les frases:
Els músculs _________________ i ___________________ es troben als braços.
Els músculs __________________________protegeixen la panxa.
Els ___________________ _______________ formen les natges.
Els ___________________ _________________ són els músculs del tou de la cama.
3. Escriu el nom del múscul que mous fent aquests moviments:
4. Escriu el nom dels músculs següents on correspongui:
BESSONS – ABDOMINALS – BÍCEPS – TRÍCEPS – ORBITAL – MASSETER – GLUTIS – QUÀDRICEPS – PECTORAL – DELTOIDE – BÍCEPS FEMORAL –
5.Completa les frases:
a) Les _______________ és el lloc on s’uneixen els _____________.
b) Les ________________ poden ser ________________,
_________________ i __________________.
c) Les _______________ ens permeten doblegar el _____________.
6. Escriu el nom de les articulacions assenyalades:
Aquí us deixem l’enllaç a una pàgina web amb diferents jocs i activitats interactives. Fes-li una ullada si et ve de gust:
https://cienciasnaturales.didactalia.net/recurso/musculos-del-cuerpo-vista-de-frente-primaria/492e4ed1-eb67-4098-80b5-3b98647ac5e0
Os presentamos un cuento: “¡Qué risa de huesos!”. A continuación, veréis la portada y algunas de sus páginas. Lee las páginas de esta historia y responde a las preguntas:
1.¿Quiénes vivían en el oscuro oscuro sótano?
2. ¿Quién tuvo la idea de asustar a alguien?
3. ¿Qué le pasó al esqueleto perruno cuando le lanzaron el palo?
4.¿Quién tuvo la idea para ayudar al esqueleto perruno?
5.¿Por qué el esqueleto perruno tenía una forma muy extraña?
MATEMÀTIQUES- PROBLEMES
A l’excursió al bosc s’han apuntat 132 persones. A meitat camí 68 persones s’han assegut a descansar i la resta han anat a beure a la font. Quants excursionistes han anat a beure aigua?
2.El poliesportiu de Can Roca tenia 4.678 socis. Aquest s’han apuntat 445 persones més i s’han esborrat 19. Quants socis té ara el poliesportiu?
3. L’equip de Cristian ha marcat 145 gols en el campionat d’aquest any. Si el Cristian n’ha marcat 39, quants gols ha marcat la resta de l’equip?
4. Un estoig val 4 €, un compàs en val 31 € i una maquineta de fer punta val 1 €. Si pago amb un bitllet de 50 €, quants diners em tornaran?
2@Setmana “APARELL LOCOMOTOR”
Descarregar tasques en WORD-2@ SETMANA A.LOCOMOTOR 4-8 maig-1-26
Descarregar tasques en PDF- 2@ SETMANA A.LOCOMOTOR 4-8 maig-1-26
A continuació, trobareu la informació que cal consulta DE L’APARELL LOCOMOTOR i aprendre per poder fer les activitats proposades per aquesta setmana.
1. Escriu els noms de les parts del cos on correspon:
L’aparell locomotor està format pels , ………………………………….els ………………………………… i les ………………………………………
Els ossos són les parts del cos……………………………….. i ……………………………………………...
Els músculs són la part del cos ………………………………………………..
.Les articulacions uneixen els ……………………………………………....
3. Relaciona amb fletxes i completa les frases:
cap llargs
extremitats curts
vèrtebres plans
Els ossos del cap són ________________________
Les vèrtebres són ossos ______________________
Els ossos de les extremitats són _______________
4. Què passaria si no tinguéssim ossos? Dibuixa a sota com seríem sense esquelet.
5.-Escriu els noms dels ossos de l’esquelet:
6.-Completa les frases:
El crani protegeix el _________________.
La columna vertebral protegeix la ____________________.
Les _________________ protegeixen el cor i els _______________.
7. Escriu els noms dels ossos del tronc:
8. Busca i escriu el nom de 10 ossos del cos:
A B P E R O N É C C 1- ______________________
H F D E F G H I M Ú 2- ______________________
Ú J R K L M N O U B 3- ______________________
M I P O Q C R A N I 4- ______________________
E D R S N T U V R T 5- ______________________
R A W X Y T Z Ç È A 6- ______________________
B R T Í B I A C T D 7- ______________________
F È M U R E F L S G 8- ______________________
H I J K L M N O E P 9- ______________________
Q C O S T E L L E S 10- ______________________
Per Carnestoltes hem de fer un total de 256 disfresses. Cada disfressa té dues orelles i quatre polseres. Quantes orelles haurén de retallar entre tots ? Y quantes polseres haurem de fer?
Hem anat a comprar a la papereria 4 llibretes de 150 fulls de quadrícula de tres euros cadascuna i 2 bolígrafs blaus de mig euro cadacun. Quant hem pagat de tot?
RESPOSTA:………………………………………………………………..
3.Un rectangle mesura 5 cm de llarg i 2 cm d’ample. Quant mesura la suma de tots els seus costats?
RESPOSTA:…………………………………………………………….
4.En un circuit de bicicletes, Pep ha recorregut 1.786 metres i Ana 1.812 metres. Quants metres ha recorregut Ana més que Pep?
RESPOSTA: ………………………………………………………….
Operacions de càlcul mental (restes) –enllaç
Operacions de fraccions -enllaç
RETORNAR AL LLARG DE LA SETMANA : Enviar vídeo del repte al correu d’aula amb l’assumpte: “Educació Física Repte Aeròbic ” Recordeu que aquest repte el teníem penjat ja la setmana passada!! Els qui no vau tenir temps la setmana anterior teniu un aquests dies per enviar les vostres rutines.
1@Setmana “L’APARELL LOCOMOTOR”
Descarregar tasques en WORD- 1@SETMANA A. LOCOMOTOR 27-30 ABRIL
Descarregar tasques en PDF- 1@SETMANA A.LOCOMOTOR 27-30 ABRIL
Iniciem un nou bloc temàtic: L’APARELL LOCOMOTOR. En ell, treballarem de forma globalitzada les diferents àrees que ens durant a conèixer, esbrinar …..quines són les parts que formen l’aparell locomotor.
Comencem amb un nou Bloc temàtic: l’Aparell Locomotor.
En primer lloc heu de veure aquest vídeo de l’aparell locomotor:
Ara que heu vist el vídeo, responeu a les següents preguntes tipus test. Penseu bé la resposta:
1.Quins dos sistemes formen l’aparell locomotor?
a)Sistema locomotor i ossi.
b)Sistema ossi i muscular.
c)Sistema muscular i locomotor.
2.Els músculs estan units als ossos a través…
a)D’ossos.
b)D’articulacions.
c) De tendons.
3.Els músculs són òrgans…
a)Elàstics.
b)Estàtics.
c)Inflexibles.
4.Quants músculs tenim?
a)Voluntaris i involuntaris.
b)Fixes i mòbils.
c)Grans i petits
5.Quins tipus de músculs hi ha?
c )Grans i petits.
6.El que ens dóna la forma del cos que tenim és:
a)L’esquelet.
b)Els músculs.
c)Les articulacions.
7.Què ens ajuda a caminar?
c) Les articulacions.
8.Quants ossos tenim?
a)210.
b)206.
c)260.
9.Quin és l’os més llarg del cos?
a)La columna vertebral.
b)El radi.
c)El fèmur.
10. Els ossos estan units a través…
a)D’articulacions.
b)De músculs.
c)De tendons.
11.Relaciona el tipus d’articulació amb l’exemple corresponent:
-Articulacions immòbils o fixes -Vèrtebres
-Articulacions semimòbils -Colze o genoll
-Articulacions mòbils -Ossos del crani
Aquí os dejamos un poema en castellano que habla de los huesos y los músculos. Leed y recitad en voz alta.
MATEMÀTIQUES – PROBLEMES
L’Anna compra 5 ampolles de llet. Cada ampolla li costa 67 cèntims. Quants diners es gasta Ana amb la llet?
RESPOSTA: _______________________________________________________________________
2. La Neus té 5 bosses amb piruletes. Cada bossa conté 7 piruletes. En tindrà prou per donar-ne una a cada nen/a de la seva classe si són 25 en total? Lin sobren o lin falten? Quantes?
3 En Francesc té a la seva granja 120 conills, 89 ànecs, 35 xais. Un dia va vendre 65 animals. Quants animals li queden a Francesc a la seva granja?
RESPOSTA: ________________________________________________________________________
Per la festa de Sant Medir la Colla dels Dimonis van preparar 33.680 caramels per llançar des de la carrossa. Finalment només van llançar 30 milers, quants caramels els hi van sobrar?
MATEMÀTIQUES – OPERACIONS
Practiquem les SUMES – enllaç
Practiquem les RESTES- enllaç
Practiquem les MULTIPLICACIONS- enllaç
Som conscients que no tothom disposa de molt espai a casa, igual que no de tot el material; és aquí on hem d’intentar ser creatius. És molt important que cada dia es faci una miqueta d’exercici. Aquests exercicis els combinarem en diferents rutines: Estiraments, Coreografies, Ioga, Exercicis de força, Exercicis de precisió (maneig d’objectes), sempre podem deixar anar la creativitat i crear algún repte que impliqui alguna dificultat física. Totes aquestes propostes s’aniran penjant al Bloc d’educació Física creat a la Web de l’escola:
Per aquesta setmana s’han penjat una sèrie d’exercicis cardiovasculars a través de rutines d’aeròbic. La idea és que pugueu realitzar algunes de les rutines tres dies al llarg de la setmana. I que al llarg de la setmana, després d’haver practicat una miqueta, sigueu capaços de portar el repte que se us presenti: muntar la vostra pròpia rutina.
-RETORNAR AL LLARG DE LA SETMANA: Com aquesta setmana estem parlant de l’aparell locomotor heu d’enviar un vídeo o imatges fent un exercici o estirament on anomenem el múscul o músculs que utilitzem per a realitzar aquell exercici o estirament.
Aquesta setmana haureu de fer les activitats de la Stage 2 (fase 2) del projecte. Tindreu dues setmanes per realitzar-les. Les podreu trobar en aquest link : https://englishmargallo.wixsite.com/englishmargallo/cm- p1-stage-2
3r – 2@SETMANA PROJECTE ACTUALITAT
clica a sobre imatge i s’et farà més gran.
Descarregar tasques en WORD2@ setmana MiniProjecte setmana 20-24
Descarregar tasques en PDF2@ setmana MiniProjecte setmana 20-24
SEGONA PART DEL PROJECTE ACTUALITAT.
Aquesta és la segona setmana i última del projecte actualitat. Ja saps que treballem de forma globalitzada les diferents àrees en relació a un mateix tema.
6..Troba les paraules amagades: ( pots anotar-les en un foli o llibreta )
7.Qui està a casa amb tu durant el confinament?
8. Dibuixa a la teva família a casa durant el confinament.
9. Suponemos que todos los días piensas en qué harás cuando se acabe el confinamiento. Escribe un TEXTO explicando todas aquellas cosas que tienes muchas ganas de hacer.
10. Dictado:
Aquesta setmana us proposo que seguiu aquest vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=4DHJrLCHNEI&list=RDum0aM4rhcgg&inde x=37. Heu d’imitar els ritmes picant de mans. Si voleu, podeu agafar dos llapis o dues culleres de fusta per picar. Qui s’animi, que enviï un vídeo fent l’activitat al correu d’aula indicant a l’assumpte: MÚSICA i el seu nom.
STAGE 1: https://englishmargallo.wixsite.com/englishmargallo/cm-p1stage1 Si teniu algun dubte, recordeu que ens podeu contactar a l’adreça d’e-mail de la vostra classe, fent servir com a assumpte la paraula “ENGLISH”.
En Pere ha recorregut 247 km pel desert del Sàhara i en Santi 65 km més que en Pere. Quants km ha recorregut en Santi?
2. Unes sabates costen 15€ més que unes bambes. Si les bambes costen 35€, quant costaran les sabates?
3. En Miquel i el Sergi col·leccionen cromos, en Miquel en té 45, i Sergi en tenia el doble que el Miquel però just avuí n’ha perdut 12 . Quants cromos té ara en Sergi?
4. La Maria ahir va llegir 78 pàgines d’un llibre i avui n’ha llegit 156. Quantes pàgines ha llegit més avui que ahir?
Resol les següents operacions: ( Fes una mica cada dia. No cal fer-les totes de cop) Planifica’t
PRACTIQUEM LA NUMERACIÓ – Enllaç.
PRACTIQUEM MULTIPLICACIÓ-Enllaç
PRACTIQUEM RAPIDESA CÀLCUL – Enllaç
PRIMERA SETMANA “PROJECTE ACTUALITAT”
Propostes de retorns de les tasques: 1. Si no tens ordinador anota les teves respostes en un full fes una fotografia i envia-les al correu de la teva aula. 2.Si tens ordinador descarrega’t en word, respon les preguntes , guarda el document i un cop l’has respost i guardat torna’l a enviar al correu de la teva aula.
3.Si tens algun dubte de les qüestions plantejades clica sobre la “bafarada” i se’t obrirà una finestra perquè puguis fer el teu comentari. Només cal que escriguis el teu nom, l’ adreça del correu de la teva aula, cliquis no sóc un robot i enviïs. Nosaltres et respondrem els teus dubtes.
Descarregar aquí la tasca de la setmana en format PDF.3rPROJECTE ACTUALITAT Setmana 13-17
Descarregar aquí la tasca de la setmana en format WORD3rPROJECTE ACTUALITAT Setmana 13-17 (2).
Aquesta setmana iniciem un nou projecte anomenat “Projecte Actualitat ” durarà dos setmanes. En aquest projecte treballarem aspectes relacionats amb el “Coronavirus” . Hauràs de cercar informació , respondre preguntes relacionades amb el tema , conèixer vocabulari…etc. Tot un seguit d’activitats que t’ajudaran a entendre i saber la situació que estem vivint actualment. En aquest projecte treballarem la llengua catalana, castellana i l’anglès conjuntament de forma globalitzada i també farem activitats de matemàtiques.
MINIPROJECTE ACTUALITAT
1.Saps què és un virus? Explica-ho amb les teves paraules.
2.Mira amb atenció aquest vídeo.
Tingues en compte que aquest vídeo es va gravar abans que el COVID-19 arribés al nostre país i hi ha informacions que no estan actualitzades. Series capaç de dir quines de les recomanacions han canviat a hores d’ara i per què?
Aquí te’l deixem
a).És el que tu pensaves?
b).Has estat constipat alguna vegada? Creus que podria haver estat un virus? Explica-ho.
3.Busca la imatge del COVID-19 i fes-ne un dibuix.
4. Segur que alguna vegada t’han posat una vacuna. Saps perquè serveixen les vacunes?
Busca la teva cartilla de salut i troba el full on posa totes les vacunes que t’han posat. Compta quantes vegades t’has vacunat i digues de què.
5.Segur que últimament has escoltat les paraules epidèmia i pandèmia. Podries cercar quina és la diferència entre elles?
AFECTACIÓ DEL CORONAVIRUS EN ALGUNS PAÏSOS
DADES D’ALGUNS DELS PAÏSOS AFECTATS PEL CORONAVIRUS
1.Quins són els països que apareixen afectats pel coronavirus?
2.Ordena els països afectats pel coronavirus de més a menys números de diagnosticats.
3.Quants malalts recuperats té Espanya? …………………………………… Qui té més malalts recuperats, Espanya o Estats Units? ………………………………………………………………………………
4.Quin és el país que ha registrat menys morts? ………………………………. Quants morts ha registrat? ……………………………………………
5.Entre Itàlia i Espanya, quin és el país que té més casos diagnosticats?………………………………..
Quants exactament?…………………………………………….
OPERACIONS SETMANA ……
– 56576
– 36796
1.En un autobús van 30 persones. A la primera parada pugen 5 persones i baixen 13. Quantes persones continúen ara a l’autobús?
2.En Joan compra un jersei per 25 euros, un pantaló per 30 euros y unes sabates per 40 euros, com el senyor de la botiga és amic seu, li fa una rebaixa de 15 euros del total de la compra. Quant haurà de pagar?
3.En Rubén va plantar 23 tarongers i 37 llimoners . Amb la pluja, se li han fet malbé 15 arbres fruiters. Quants arbres fruiters li quedaràn?
4.Una botiga d’esports té 30 balons de futbol i 18 balons de bàsquet. Pel matí han venut 18 balons de futbol i per la tarda 13 balons de bàsquet. Quants balons queden a la botiga? | 0.558549 | curate | {"ca": 0.77003421573924, "es": 0.11939492166396543, "pt": 0.008403865778257998, "it": 0.007983672489345098, "st": 0.002040938831862657, "en": 0.06356924185125158, "fr": 0.010024611321207756, "cs": 0.0026412149588810854, "ru": 0.004982291854252956, "da": 0.0001200552254036857, "tr": 0.0012605798667386999, "gl": 0.0003601656762110571, "vo": 0.0006002761270184285, "su": 0.0006603037397202714, "eo": 0.0014406627048442284, "de": 0.004382015727234528, "ja": 0.0012605798667386999, "pl": 0.0004201932889128999, "sv": 0.0004201932889128999} | https://agora.xtec.cat/ceipmargallo/categoria/lescola-a-casa-3r/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_183628 | La presidenta del Congrés dels Diputats defensa que la sessió d'investidura s'hauria de celebrar "al més prompte possible"
DLV
4 desembre 2019 10:39h
Batet afirma que la sessió d'investidura hauria de ser "al més prompte possible". / ACN JAVIER BARBANCHO
VALÈNCIA (ACN). La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha admés que és "complicat i ajustat" investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol abans del Nadal. No obstant això, en una entrevista a la Cadena SER, ha defensat que "no és impossible". "Haurien de quadrar moltes coses que no sé si en aquests moments estan en condicions de quadrar", ha afegit.
Segons Batet, la sessió d'investidura hauria de ser "al més prompte possible" i diu que "seria molt bo" que el candidat vaja a la investidura "amb els vots assegurats". Si no és possible en els pròxims dies, Batet situa la investidura després del Nadal, "però amb rapidesa".
Preguntada per si és partidària de cordons sanitaris, Batet ha contestat que "en general" no hi està d'acord, però també ha afegit que s'ha de tenir una "relació diferent" amb els partits que qüestionen valors com la igualtat, la justícia, la llibertat o la no discriminació.
Pel que fa a les fórmules de prometre el càrrec d'alguns diputats i les queixes del PP, la presidenta del Congrés ha insistit que aquest dimarts "es van posar coses en qüestió que estan superades" pel Tribunal Constitucional (TC) i la Junta Electoral Central (JEC). En aquest sentit, ha defensat que les fórmules utilitzades no eren noves i, per tant, que havien passat els "filtres previs".
Investidura Pedro Sánchez
Pedro Sánchez
Govern espanyol
Meritxell Batet
Política
DLV
31 desembre 2019
Sánchez se sotmetrà a la investidura el 4, el 5 i el 7 de gener
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ja ho ha comunicat als grups parlamentaris
Política
DLV
31 desembre 2019
Iglesias ocuparà una vicepresidència i Unides Podem podria tindre quatre ministeris
Les travesses assenyalen noms com els d'Irene Montero, Yolanda Díaz i Alberto Garzón com a membres del nou executiu de Pedro Sánchez, a més de les socialistes Carmen Calvo i Nadia Calviño
next
Les més llegides
Una vintena d'activistes nus protesta contra l'ús de pells d'animals en la indústria pelletera
L'equip de Diari La Veu obri les portes de la redacció per a acomiadar-se 'en persona' de l'audiència
El TSJ apunta que "seria molt raonable" que la prostitució es regulara legalment "i en tots els sentits"
ERC admet "contactes discrets" amb el PSOE però espera la posició de l'Advocacia sobre Junqueras per a reunir-se
Què diu l'acord de govern entre el PSOE i Podem sobre l'agenda política valenciana?
Opinió
Columnistes
Salva Almenar
30 desembre 2019
Gràcies i fins sempre
Apunts
El conte del diumenge
29 desembre 2019
Baixar els muscles
Joan Nave
Veus
31 desembre 2019
Homenatge a Diari La Veu
Política
DLV
30 desembre 2019
Sánchez i Iglesias signen un acord progressista reivindicant el diàleg per a "avançar en drets socials"
Els líders del PSOE i d'Unides Podem coincideixen en convertir el programa en mesures "útils" de govern
Informació
Política
Economia
Societat
Cultura
Educació
Ciència
Medi Ambient
Opinió
Columnistes
Apunts
Veus
Editorials
Tribuna
Cartes dels lectors
En imatges
Vídeos
Fotogaleries
Diari la Veu
Agermana't
Qui som?
Contacte
Subscripció al butlletí
Rep els titulars a la teua bústia
Escriba el número 817733
Alta
Accepte rebre comunicacions comercials.
674351005
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
AMB EL SUPORT DE:
MEMBRE DE:
LLICÈNCIA:
AUDIÈNCIA:
Avís Legal | Política de Cookies @Copyright - Diari La Veu 2018
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari. Més informació Aceptar | 0.630066 | curate | {"ca": 0.9184445044558466, "en": 0.01647312989467999, "ja": 0.00594112881447475, "es": 0.029975695382122605, "no": 0.0035106670267350797, "ro": 0.0032406157169862274, "it": 0.005671077504725898, "pt": 0.004050769646232784, "de": 0.0032406157169862274, "sk": 0.0027005130974885228, "oc": 0.002160410477990818, "fr": 0.002160410477990818, "eu": 0.0024304617877396704} | https://www.diarilaveu.com/batet-ajustat-no-impossible-investidura-sanchez-abans-nadal |
mc4_ca_20230418_6_496452 | Blues - Recomanació teatral - Berta Cotrina Domingo - Teatre Barcelona
Malgrat això, ens trobem amb una peça molt humana, que ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos, i fins a quin punt xoquem tant amb algunes persones perquè ens hi assemblem molt. També veiem reflectit el fet de com es radicalitzen les coses a mesura que estàs més exposat com a persona, i fins a quin punt és desenvolupen parts de tu que no et podries imaginar.
Perduts, trencats… tot a ritme de blues
Partim del fet que si un text ha estat escollit per la companyia La Brutal, vol dir que senzill i fàcil no serà. Ens proporcionaran una història intensa, amb diferents matisos, gens superficial i amb un rerefons reflexiu i d’autocrítica d’un mateix i/o de la societat. Blues no es queda enrere. Amb un tiroteig com a punt de partida, en el qual mor un immigrant abatut per la policia acusat de voler cometre un atac terrorista, coneixem a una família […]
La família en el món actual
Blues és una obra teatral escrita per Sergi Pompemayer, però dirigida per Norbert Martínez i produïda per la Sala Beckett i La Brutal. Gemma Brió, Eduard Buch, Esmeralda Colette i Xicu Masó són els que donen veu als quatre personatges principals, els quals representen excel·lentment la vida familiar quotidiana exposada a una situació excepcional, com pot ser un atac terrorista. L’obra compta amb un atrezzo espectacular, al qual no li falta absolutament res. Inclús, la funció es suporta en determinades […] | 0.821993 | curate | {"ca": 0.9498970487302677, "es": 0.050102951269732326} | https://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/blues-berta-cotrina-domingo-127597 |
mc4_ca_20230418_1_683402 | Històries d'Herois Anònims - Rocío
Rocío Garnacho és enèrgica, apassionada i una ferma defensora de la importància de la donació de sang. Professora de dret en la UIB, va idear el #Repte500, amb l'ajuda del Banc de Sang, per a conscienciar als universitaris i al professorat del significat de ser donant. Va descobrir el valor de la sang per la malaltia de la seva mare. Un càncer de pàncrees amb una esperança de vida de sis setmanes. Esperança que es va poder allargar gràcies a una sèrie de transfusions, que li "van permetre dir adeu amb dignitat dels seus éssers estimats". Rocío sap tot el bé que una donació pot fer i per això, sempre cerca la forma de transmetre el valor de donar sang.
"A la meva mare li van diagnosticar un càncer de pàncrees, amb una esperança de vida de sis setmanes. De sobte et trobes que en l'àmbit familiar tens una malaltia irreversible, incurable i que tot aquest temps que queda és només una preparació per al final", compte Rocío Garnacho, amb una inflexió emotiva en la seva veu.
Enèrgica, apassionada i amb una personalitat que desprèn carisma i bon rotllo, és professora de dret i va idear el #Repte500. Va descobrir el valor de la sang per la malaltia de la seva mare, a la qual visitava cada dia a l'hospital.
"Un horabaixa vaig veure que estava rebent una transfusió i reconec que em vaig enfadar. Així que vaig anar a xerrar amb el metge i li vaig dir: «Escolta, ja hem d'aturar amb això, no? Tenim el que tenim, no ho estirarem més del necessari». Jo volia endur-me-la a casa perquè morís allà, envoltada de la seva família i no en un llit d'hospital" compta ella amb to profund i gest greu. "Amb molta amabilitat, el metge em va respondre: «Estàs equivocada. Ja veuràs que la teva mare estarà millor demà, passat i a l'altre»"
Un instant de pausa. Breu, concisa. Aparta un moment la mirada. Croada de braços, recolzada sobre la taula i amb una tassa de cafè buida davant, assegura:
"Aquella transfusió ens va permetre a tots fer un trànsit cap al final d'una manera molt més amable, perquè, en aquelles darreres setmanes, la meva mare va tenir un benestar com a conseqüència directa d'haver rebut sang. Que gràcies a la donació d'una persona anònima un malalt pugui estar bé en els seus darrers moments per a dir adeu als seus éssers estimats, a mi em va generar un gran impacte. De sobte em vaig dir, quina llàstima que jo no pugui donar, que jo no pugui fer això pels que ho necessiten".
Rocío va començar a pensar en com podia ajudar. Com podia "afavorir o canalitzar que algú amb aquest poder el posés en marxa" per a salvar o millorar vides. Per a ella, la utilitat de la donació en les cures pal·liatives per a malalts terminals és summament important. "Salvar una vida és una cosa increïble, però també guanyar-li temps a una persona perquè digui adeu amb dignitat. La gent amb el poder de donar sang hauria de conèixer el valor de tot el que pot fer pels altres. És que si almenys 1 de cada 20 persones fos donant...", reflexiona
"Com pot ser que encara hàgim d'escoltar per la ràdio que el Banc de Sang només té reserves per a dos dies? És molt greu. No ens podem esperar que li passi alguna cosa dolenta a un familiar per a anar a donar. És un problema de desconeixement i jo ho veig en la UIB. El que dona i el que no. D'aquí el #Repte500, cent donacions al dia durant cinc dies i el contacte amb la realitat de la donació".
Rocío, part II | 0.796259 | curate | {"ca": 0.9705357142857143, "fr": 0.005952380952380952, "pt": 0.004166666666666667, "es": 0.015178571428571428, "en": 0.004166666666666667} | https://heroisanonims.fbstib.org/proleg-rocio-part-1 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_849290 | D'entre totes les organitzacions/col.lectius que conformen l'Esquerra Independentista o les CUP (ja sé que no és ben bé el mateix...) quina creieu que és l'opció ideològica més moderada? o menys comunitzant? Entenc que totes són igualment independentistes rupturistes, però quin matís ideològic o quina diferència estratègica hi ha entre unes i altres? Als que sou militants de l'EI, què us ha convençut per ser-ho d'una organització i no d'una altre? Salut!
Al PSAN, amb la seva estratègia d'horitzó 2007 (canviar al PP pel PSOE al PV), no el posaria ni dins l'EI.
No posaries el PSAN dins de l'esquerra independentista? El PSAN es juntament amb l'MDT l'organització politica dins de l'EI que ha estat més present en tots els ambits, la fundació de Terra lliure, la dissolució, la reformació de l'independentisme sociologic, la lluita al carrer, els referents intelectuals etc... El PSAN era i encara es una eina clau de l'EI que no es pot perdre.
Tot això està molt bé. Però fins la última frase: ERA i no ÉS.
penso que és un error polític dir que el psan no és de l'EI, però vaja ja ho veurem.
Per?
diria que no està prou fonamentat. Això no vol dir que estigui d'acord amb la seva línia política, però ideològicament mentre no diguin el contrari és defineixen, de fet, com el partit de l'esquerra independentista. Insisteixo que la seva línia política no sigui la que considero més adequada en el context actual, no vol dir que hagin deixat de ser de l'EI. | 0.794569 | curate | {"ca": 0.9661134163208852, "ro": 0.004149377593360996, "pt": 0.026970954356846474, "en": 0.0027662517289073307} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_64850 | Capella de ministrers ha sigut nominada pel jurat dels prestigiosos Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA per les seues sigles en anglès) a la categoria de música antiga per dos discs: Cantigues de Santa María i Germanies. En aquests treballs, la formació aborda la reconeguda obra d’Alfons X el Savi (Toledo, 12212-Sevilla 1284); i músiques que guerra i pau del Renaixement amb diversos compositors europeus en commemoració de la guerra de les Germanies, respectivament.
Els premis ICMA, considerats els Grammy de la música clàssica, han anunciat les nominacions que reuneixen a rellevants solistes, conjunts, directors i orquestres, així com a molts músics joves que han sigut seleccionats per primera vegada en 2022. El jurat, compost per membres d’algunes de les més reputades publicacions especialitzades a nivell europeu, ha seleccionat 17 propostes en la secció de Música Antiga i un total de 377 produccions d’àudio i vídeo en 16 categories diferents.
Per a ser nominada, una producció ha de ser proposada per almenys dos membres del jurat, que donarà a conèixer els finalistes el 14 de desembre i informarà els guanyadors el 20 de gener de 2022. La cerimònia d’entrega de guardons tindrà lloc a la Philharmonie de Luxemburg el 21 d’abril i el concert de la gala anirà a càrrec de la Filarmónica de Luxemburg, dirigida per un dels guanyadors d’enguany.
Capella de Ministrers és una formació dirigida per Carles Magraner i que complirà 35 anys de presència al panorama musical nacional i internacional de la música històrica l’any 2022, va obtenir el premi Carles Santos i el premi ICMA el 2018, on també va ser finalista l’any 2021, entre molts altres guardons al llarg de la seua història. L’agrupació treballa en la recuperació d’un patrimoni que ha replegat en 64 discs propis i diverses participacions, recopilatoris i cds promocionals. Un gran llegat que han difós durant 1600 concerts en reputats auditoris d’Europa, Àsia i Amèrica.
Magraner, després d’agrair al jurat la nominació i felicitar a les propostes seleccionades ha assegurat que «és una nova empenta per al projecte que estem portant a terme des de fa més de tres dècades». El musicòleg i viola gambista ha subratllat el que «en aquesta edició dos discs han sigut considerats per experts de la premsa especialitzada europea i això ens dóna força per a seguir treballant en la recuperació d’un vast patrimoni musical i seguir sent una formació de referència en la música històrica».
Cantigues de Santa Maria
Capella de Ministrers, recopila 19 obres en el disc «Cantigues de Santa María» corresponents a diverses gravacions: El Grial, la Ruta de la Seda, Ramon Llull, Moresca, Música Angèlica i Lamento di Tristano amb les que la formació commemora tres efemèrides: El 800 anniversari del naixement d’Alfons X el Savi, l’any Xacobeo i la dècima edició de l’Early Music Morella (Castelló), celebrada el passat juliol.
Les Cantigues van ser un gran projecte del monarca, que va donar un gran impuls al coneixement al segle XIII, que es va convertir «en una de les aportacions més importants al món de la cultura a l’edat mitjana tardí» tal com exposa Mari Carmen Gómez Muntané (Universitat Autònoma de Barcelona) al llibret del disc. Capella de Ministrers ret homenatge a la labor d’Alfons X el Savi per potenciar la col·laboració d’intel·lectuals cristians, musulmans i jueus a ciutats com Toledo, Sevilla i Murcia; i fonamentalment a les seues Cantigues, una gran obra que forma part d’un legat musical vinculat als territoris que conformen el Camí de Santiago.
Germanies
La publicació de Germanies commemora el 500 aniversari de la Guerra de les Germanies (1519-1523) que va enfrontar a artesans i una burgesia emergent davant la noblesa dels antics Regnes de València i Mallorca i en alguns llocs de Catalunya. Al disc, música, guerra i història van de la mà en un treball que fa un periple a través d’obres representatives d’una època que dóna pas a l’Edat Moderna.
Per a experts com Javier Marin-López i Virginia Sánchez-López (Universitat de Jaén), «Capella de Ministrers explora part del repertori de tipus bèl·lic compost a Europa durant el «llarg» segle XVI, un període en el qual la cultura de les armes constituïa una característica distintiva de la noblesa i la reialesa, sent fonamental per a la seua formació». Assenyalen que algunes de les peces «es vinculen amb fets associats a les campanyes militars de Carlos V», i altres «constitueixen vertaderes batalles musicals que representen els sons i el fragor de la guerra, simulant tocs de tambors, trets, fanfàrries i els típics crits de cridada a les armes».
La tasca investigadora de Capella de Ministrers es remunta fins a l’edat mitjana ela que han abordat diferents cultures. Han publicat treballs en torna a la música de la corna de Castella i d’Aragó, àrab andalusí, sefardí, cristiana, de l’Espanya Virregnal del Nou Món, la ruta de la seda, el misteri d’Elx, els Borgia, medieval renaixentista, el Segle d’Or, barroca, del mediterrani, sarsuela…
Comparteix
Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Més notícies Comentaris
Comunitat ValencianaVallibona
Comença a Vallibona la instal·lació de caixers en municipis en risc de despoblació
L'alcalde Juanjo Palomo recorda que "és la primera vegada que tenim aquest servei"
Gent & Vida 02/12/2021
Comunitat Valenciana
La Generalitat llança la tercera convocatòria del Pla Resistir Plus
Per a empreses afectades pel coronaviurs
Gent & Vida 01/12/2021
Vicent Soler és conseller d'hisenda
Comunitat Valenciana
Ximo Puig demana el passaport covid en bars, oci nocturn i hospitals
També per a esdeveniments en espais tancats o a l'aire lliure, quan no sigui factible l'ús de la màscara
Gent & Vida 25/11/2021
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Nom *
Email *
Comentari *
Enviant aquest formulari acceptes explícitament el tractament de les teves dades, les quals passaran a formar part d'un fitxer titularitat de Mas Mut Produccions, SL. Complint el Reglament Europeu de Protecció de Dades els guardarem de manera segura, garantint tots els drets que tens sobre ells. Més informació a la nostra política de privacitat.
Δ
Subscripció
comarquesnord
Per 12€ a l'any, entra a formar part de la comunitat comarquesnord i tindràs un accés complet al nostre diari.
Uneix-te
Morella
4°
Vilafranca
4°
Vinaròs
8°
Albocàsser
6°
Segueix-nos
A les xarxes socials
Comparteix, comenta, i dis-nos si t'agraden els nostres continguts.
Nosaltres
Qui som
Subscripció
Publicitat
RC i Transparència
Notícies
Els Ports
Maestrat
Maestrazgo
Matarranya
Seccions
Municipal
Gent & Vida
Turisme
Esports
Segueix-nos
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Subscripció
comarquesnord
Per 12€ a l'any, entra a formar part de la comunitat comarquesnord i tindràs un accés complet al nostre diari. | 0.677949 | curate | {"ca": 0.9508974929535677, "es": 0.007713989022400237, "en": 0.026108885921970033, "hu": 0.005192107995846314, "fr": 0.0017801513128615932, "ru": 0.0001483459427384661, "it": 0.0011867675419077288, "pt": 0.004450378282153983, "no": 0.0010384215991692627, "hr": 0.001483459427384661} | https://comarquesnord.cat/gent-i-vida/2021/11/18/capella-de-ministrers-es-nominada-en-els-premis-internacionals-de-musica-clasica-pels-discs-cantigas-de-santa-maria-i-germanies/ |
crawling-populars_ca_20200525_31_7295 | Segueix
Un altre àmbit que va a l'alça és del de béns i serveis pels productes de cura personal
2 min. Andorra la Vella 18/01/2018 14:16
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
651x366 Els carburants han contribuït a l'augment de l'IPC. / ANA Els carburants han contribuït a l'augment de l'IPC. / ANA
El transport amb un 5,1 % i els carburants i els lubricants amb un 6,6% han contribuit a situar l'Índex de Preus al Consum (IPC) d'Andorra de l'any 2017 en un 2,6%. La xifra previsible, després de la publicació fa uns dies de l'IPC avançat del desembre, que repercutirà en lloguers, alguns salaris i productes, és deguda especialment als preus del transport i dels carburants.
Segons les dades que ha facilitat aquest dijous el departament d'Estadística, el transport interurbà s'ha enfilat fins al 5,1% tot i que els preus dels bitllets i de les zones tarifàries fa temps que no s'apugen. Pel que fa a carburants i lubricants, la variació s'ha situat en el 6,6%. Un altre àmbit que va a l'alça és del de béns i serveis pels productes de cura personal. La pujada de l'IPC és més alta de la que s'havia calculat i molt per sobre, així mateix, de la dels països veïns: Espanya (1,1%) i França (1,2%).
Malgrat això, hi ha hagut productes que han contribuït al fet que la pujada no fos tan accentuada. Es tracta de la baixada de preus del peix i de la carn en el grup de l'alimentació, begudes i tabac i dels mobles, estris domèstics i serveis per a la llar. En comparació amb els països veïns, a Espanya, líndex de l'1,1% es deu a un menor creixement dels preus dels carburants (sobretot el fuel domèstic) i de l'electricitat respecte a l'any anterior. Pel que a França (1,2%), han baixat els preus en el sector de l'energia, a causa dels productes petroliers i del gas ciutat; i del grup de l'alimentació, pels productes frescos.
L'Índex de Preus al Consum (IPC) del mes de gener d'aquest any es donarà a conèixer el proper 23 de febrer.
Més continguts de
15 Comentaris
8 Comentaris
4 Comentaris
4 Comentaris
4 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.708918 | curate | {"ca": 0.9292364990689013, "eo": 0.006052141527001862, "en": 0.028398510242085662, "de": 0.00186219739292365, "es": 0.028398510242085662, "br": 0.006052141527001862} | : /economia/transport-carburants-porten-lIPC-fins_0_1945005644.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_273309 | La Fundació Vicki Bernadet, que des de 1997 treballa en l’atenció integral, prevenció, formació i sensibilització dels abusos sexuals infantils, convoca per al dia 20 d'octubre una jornada de formació dedicada a la memòria i l'oblit i la importància que tenen en l'abús sexual infantil. La conferència inaugural anirà a càrrec del nostre director, el professor Agustí Colomines, que parlarà sobre La memòria, una qüestió social. El preu de la inscripció és de 30 € i es pot fer mitjançant la pàgina web de la Fundació: cliqueu aquí. | 0.820653 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.catedrajoseptermes.cat/ca/noticies/2022/10/06/la-memoria-una-questio-social |
macocu_ca_20230731_4_22061 | Departament d'Enginyeria Electrònica
Desde la invención en 1960 del transistor de efecto de campo metal-óxido-semiconductor (MOSFET por sus siglas en inglés), la industria de semiconductores no ha cesado en la creación de nuevas invenciones para reducir las ...
La present tesi recull els resultats de la recerca orientada a aportar una metodologia de caracterització elèctrica, modelat i simulació per a dispositius de commutació resistiva, quan es consideren aplicacions de computació ...
Martínez Domingo, Carme (Data de defensa: 13-12-2018)
En els darrers anys ha anat creixent l’interès per la tecnologia d’impressió electrònica (Printed Electronics). La impressió d'injecció de tinta és una tecnologia que ha evolucionat des de la impressió gràfica fins a la ...
Aquest treball se centra en els sensors de radiació de silici, especialment en el disseny, la fabricació i la caracterització dels sensors de microstrip per a experiments en física d'alta energia. La creació de prototips ... | 0.646243 | curate | {"ca": 0.7190669371196755, "es": 0.28093306288032455} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_709397 | Ara feia zapping i he vist que al Club fan una enquesta sobre si els catalans volin que guanyi Espanya al munidal de futbol. El col·laborador anglès, que parla perfectament català (em sap greu no recordar-ne el nom) és més coherent que molts catalans, ja que viu fa anys aquí i diu que no s'ha sentit mai a Espanya. L'altra dia parlava amb uns companys de feina i les opinions estaven dividides (érem tots mallorquins). De fet quan alguns dèiem que no ens sentíem pas més identificats amb Espanya que amb Ucraïna, i que no teníem res a retreure a aquest país i en canvi molt a dir sobre la política i l'actitud de l'estat espanyol amb els catalans, vaig constatar que de seguida n'hi havia que es sentien xocats i que ens tractaven de "radicals". Que hi fa que un català (d'arreu dels PPCC) es senti espanyol? Ignorància? Masoquisme? Autoodi? Esperit de submissió? Què els fa sentir-se lligats a Madrid o Extremadura tant o més que a Barcelona, Menorca o Alacant? Què els ofereix Espanya que els faci sentir-se solidaris amb ells o part d'aquest estat que ens nega la nostra identitat i la nostra llibertat? Què els fa sentir-se emocionalment lligats a un poble que ens ha sotmès, humiliat i menyspreat durant segles i que encara ho fa impunement? De veritat que no ho entenc
Perquè el país pateix de fa massa temps una situació colonial (guerres, mentides, manipulacions, suborns...etc) i la gent vol viure tranquila. És dificil mantenir una actitud a la contra de gairebé tot el que et ve de dalt durant tant de temps. Ningú vol problemes i ser català, ser-ne de debò, et pot arribar a causar molts problemes i és molt cansat (sempre has d'estar donant explicacions). És com ser revolucionari abans de que esclati la revolució, és feixuc.
Mariana escrigué: (...) Ningú vol problemes i ser català, ser-ne de debò, et pot arribar a causar molts problemes i és molt cansat (sempre has d'estar donant explicacions). És com ser revolucionari abans de que esclati la revolució, és feixuc. com q ser català sembla q pot dur problemes ja tant els hi és animar la selecció espanyola ja que sent catalans tampoc tenen selecció oficial. M'han dit que quan Espanya ha fet el primer gol, molts paletes del meu poble q staven treballant han començat amb gooool gooool. Però, malgrat q molts sembli q animen la Selección, després del partit d'avui tampoc li veuen experiències d'arribar al final, avui ja han fet tots els gols del mundial... he donat l'opinió tot i q no hi entenc gaire amb aquest tema... (sobre l'article del Síndrome d'Estocolom, està molt bñ´ au salut! | 0.791661 | curate | {"ca": 0.9925137903861309, "no": 0.004334121355397951, "it": 0.0031520882584712374} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_55287 | La inauguració del 44è Festival de Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya responia a l’homenatge que a l’edició...
Read More
0 215 16
Cinema
Festival de Sitges 2011: Secció Oficial Fantàstic Competició
by Daniel Bossio
16/10/2011
Aquest són els títols de la Secció Oficial Fantàstic Competició durant el 44è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de...
Read More
0 192 9
Cinema
Festival de Sitges 2011: Més seccions
by Daniel Bossio
16/10/2011
De les altre seccions, destaquem: Secció Oficial Fantàstic Panorama The Caller, de Matthew Parkhill basada en trucades i més trucades...
Read More
Cinema
Festival de Sitges 2011: primers noms i programa
by toni
06/07/2011
Amb la intel·ligència artificial com a leitmotiv, dels dies 6 al 16 d’octubre tindrà lloc una nova edició del Festival...
Read More
Alice Qelvin
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut laborea aliqua. | 0.433177 | curate | {"ca": 0.7158590308370044, "en": 0.11563876651982379, "fr": 0.016519823788546256, "it": 0.022026431718061675, "pt": 0.011013215859030838, "la": 0.11894273127753303} | http://www.bcncultura.cat/tag/carles-torrens/ |
mc4_ca_20230418_8_610084 | habitatge a Formentera archivos - Formentera Radio
Inici Etiquetes Habitatge a Formentera
Etiqueta: habitatge a Formentera
Així ho desvetlla un estudi de la immobiliària Idealista, sobre els habitatges de segona mà que en el conjunt de les Balears ha pujat un 6,6%...
Redacció - 4 Novembre, 2019
El Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya ha donat el Premi d'Arquitectura espanyola 2019 al Projecte Life Reusing Posidònia ex aequo amb el Museu del Clima de Lleida. El jurat ha...
Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el projecte de Reglament regulador dels serveis d'habitatges d'ús turístic, s'ha de fonamentar millor "sobre la... | 0.724937 | curate | {"es": 0.095952023988006, "ca": 0.904047976011994} | https://www.formenteraradio.cat/tag/habitatge-a-formentera/ |
crawling-populars_ca_20200525_9_62477 | comerç
L’Ajuntament ha publicat aquest dimecres el concurs per comprar locals comercials a Ciutat Vella. Aquests espais passaran a formar part del programa Baixos de protecció oficial, que vol promoure una activitat econòmica més diversificada i social a la zona i alhora frenar la gentrificació comercial i veïnal. El concurs té un dotació d’1,5 milions d’euros, dels quals 1,1 milions es destinaran a la compra de locals i 400.000 euros, a rehabilitar-los.
Els locals han de complir alguns requisits per poder participar en el concurs: han d’estar lliures de càrregues i sense activitat, tenir un superfície d’entre 20 i 150 metres quadrats, ser accessibles des del carrer i no estar en estat de ruïna.
El concurs es divideix en diferents lots amb la intenció de prioritzar la compra en zones concretes. El primer lot, amb un pressupost de 500.000 euros, se centra en el Gòtic Sud i el segon lot, amb 450.000 euros, es delimita al Raval Sud. El lot 3 és encara més específic i se centra en alguns carrers com d’en Robador, Picalquers i d’en Roig, entre d’altres, i servirà per comprar locals en estat de conservació molt deficient. L’Ajuntament s’hi gastarà 150.000 euros.
Es tracta d’una prova pilot que s’impulsa amb la idea que el consistori pugui incidir, com a un propietari més, en la rehabilitació de les finques en una zona molt afectada per la problemàtica dels narcopisos.
Paral·lelament al concurs per comprar locals buits, l’Ajuntament adjudicarà després de l’estiu vuit locals municipals de la primera convocatòria del programa. El consistori va anunciar que posava a disposició nou locals, però finalment en licitarà un menys. S’hi han presentat 36 ofertes, de les quals 19 són de persones o entitats de Ciutat Vella.
El preu inicial d’aquests locals serà de vuit euros per metre quadrat el primer any, nou euros el segon any i 10 euros el tercer. Així per un local de poc més de 20 metres quadrats el preu del lloguer serà d’uns 170 euros i el tercer any ja superarà els 210 euros. Després dels primers anys, el preu s’actualitzarà segons l’IPC i s’adaptarà a partir de factors com l’atractivitat de la zona o les característiques del local.
11 de Març de 2020
10 de Març de 2020
9 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
10 de Març de 2020
10 de Març de 2020
10 de Març de 2020
10 de Març de 2020
9 de Març de 2020
el més vist
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Ja són quatre els morts per coronavirus a Catalunya
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d’un centre
el més vist
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Ja són quatre els morts per coronavirus a Catalunya
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d’un centre
sobre nosaltres
preguntes freqüents
transparència
normes de participació
brànding i comunicació
professionals
anuncia't
política de privacitat
© betevé, 2020. Tots els drets reservats.
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. | 0.623244 | curate | {"ca": 0.974169741697417, "en": 0.0036900369003690036, "de": 0.004257734885041158, "fr": 0.017882486517172863} | : /economia/ajuntament-compra-local-ciutat-vella-baixos-proteccio-oficial/ |
mc4_ca_20230418_3_514681 | Cloenda dels Campionats de Catalunya Universitaris 2016 – Campionats de Catalunya Universitaris
Publicat el 27/09/2016 27/09/2016 per serveiesports
La cerimònia de cloenda dels Campionats de Catalunya Universitaris 2016 se celebrarà el pròxim dijous 29 de setembre a les 20.30 al CEM La Marbella
L’acte, que serà presidit pel Dr. Josep A. Planell, rector de la UOC i comptarà amb les intervencions del director del Consell Català de l’Esport, el Sr.Antoni Reig i el rector de la UAO, el Dr.Carlos Pérez del Valle, serà el final d’una edició plena d’èxits per a l’Esport Català Universitari: la consolidació a Igualada de la marca “Vila Esportiva Universitària”, l’èxit de la segona edició de la UNIRUN, la incorporació dels esports electrònics, l’ampliació de la programació al Saló de l’Ensenyament o el gran paper dels nostres representants als EUSA Games a Rijeka.
Durant la celebració, s’entregarà el relleu de la coordinació per als Campionats de Catalunya Universitaris 2017 a la Universitat Abat Oliba, que entoma el lideratge dels campionats per al curs 2016/17. A més, es reconeixeran els esportistes més destacats del curs passat amb l’entrega d’un guardó commemoratiu. | 0.87068 | curate | {"ca": 0.9565587734241908, "it": 0.0434412265758092} | https://esportuniversitari.cat/2016/09/27/cloenda-dels-campionats-de-catalunya-universitaris-2016/ |
mc4_ca_20230418_14_23001 | Butlletí informatiu de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) Juliol 2016 (I)
Ja tenim el catàleg del Mulla’t 2016
Ja tenim el catàleg amb els articles del Mulla't 2016 que el 10 de juliol trobareu a les piscines. Aquest any a més de la tovallola i la samarreta del Mulla't també tenim la bossa, el necesser i la gorra. Tot amb uns dissenys molt actuals i solidaris que us robaran el cor.
Mercat de vins de taller solidaris amb l'EM al Vadefoodies d’Igualada
El Festival VadeFoodies d'Igualada presenta el VadeVins, el primer mercat de vins de taller, que consistirà en un tast dels vins més especials de les DO catalanes. Aquest especial tast de vins, que es farà al llarg d’aquest dissabte 2 de juliol, serà una de les novetats del VadeFoodies d’aquest any, que serà serà solidari amb l’esclerosi múltiple.
José Antonio Martínez, veí dels Pallaresos, ha començat una aventura solidària que l’ha portat a creuar bona part d'Europa amb bicicleta per donar a conèixer l'esclerosi múltiple i captar fons per l’Hospital de Dia de Reus.
Si teniu la targeta solidària de Catalunya Caixa voteu per l'esclerosi múltiple
La Fundació Esclerosi Múltiple ha presentat un projecte d'atenció domiciliària per a persones amb malalties neurodegeneratives al programa Targeta CX Catalunya Solidària en la convocatòria de 2016. Aquesta targeta destina el 0,07% de les compres a projectes solidaris elegits mitjançant votació pels usuaris de la targeta. | 0.827732 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fem.es/preview-butlleti-informatiu-de-la-fundacio-esclerosi-multiple-fem-juliol-2016.aspx |
macocu_ca_20230731_4_321808 | Aquesta última setmana, un company de feina i jo, tot dos independentistes, hem estat debatent per correu electrònic, sobre la independència de Kosovo. Penso que el debat es prou interessant per posar-lo aquí. De moment, l’hem deixat obert, i ens hem donat mútuament la raó.
Gerard: la veritat és ja ens va bé que apareguin estats nous a europa, però si t'ho pares a pensar, kosovo té el mateix dret d'independitzar-se que l'hospitalet de llobregat en el supòsit que catalunya tingués l'estat que es mereix dins de la confederació de països catalans que la nostra cultura també es mereix... no sé, fa rumiar... ho he buscat xq em sonava això de que hi ha hagut una substitució demogràfica bastant bèstia...
El lament serbi Darrera actualització: 17 de febrer de 2008
El poble serbi considera que Kosovo és el bressol de la nació. El rei Stefan II Nemanja (principi de segle XIII) i, sobretot, l’emperador Stefan IV Dusan (primera meitat del XIV) simbolitzen l’esplendor medieval del regne serbi, amb els destacadíssims monestirs de Decani i Pec, ambdós situats en territori kosovès. Encara més gravada a foc està la cèlebre batalla de Kosovo en què els serbis, comandats pel príncep Lazar, van ser derrotats davant dels turcs otomans, l’any 1389. El poble serbi, més de sis segles després, continua considerant aquella lluita com una de les fites del seu ascens com a nació. I, com és evident, es nega a acceptar que l’escenari d’aquells fets es converteixi en un estat independent que, a més, estarà governat per un altre poble, l’albanès. El lament serbi, però, va més enllà d’aquests arguments bèl·lics i religiosos. També té a veure força amb la demografia. És possible que avui molts s’estranyin de saber que, només fa segle i mig, els albanesos -que ara són més del 90% de la població de Kosovo- estaven en inferioritat numèrica davant dels serbis. Els serbis, però, ho recorden sovint: els seus avantpassats es van instal·lar a l’actual Kosovo cap al segle VII dC, i a l’època medieval a què ens hem referit abans, la població kosovesa era abrumadorament sèrbia. Censos otomans del segle XV mostren que la presència albanesa a Kosovo era, en aquells anys, testimonial. El panorama demogràfic va començar a canviar als segles XVII i XVIII: les guerres entre els imperis turc i austríac van provocar la fugida d’almenys desenes de milers de serbis cristians de Kosovo. El repoblament dels espais que van quedar buits el van fer muntanyencs que posteriorment es van islamitzar. El país encara va entrar al segle XIX amb majoria sèrbia, probablement. Malgrat que els estudis demogràfics de l’època no són pas fiables del tot, fonts austríaques contemporànies assenyalen que els serbis encara superaven en nombre els albanesos, encara que aquests darrers ja havien eren més que els primers a diverses contrades rurals. És ben probable que, al tombant del segle XX, els albanesos fossin per primera vegada més nombrosos que els serbis a Kosovo. D’ençà, la població albanesa no ha fet sinó augmentar en proporció -i, en conseqüència, la sèrbia ha disminuït. Si el cens iugoslau de 1931 situava els albanesos en el 62,8% de la població kosovesa, al recompte de 1961 ja eren el 67%. La tendència es va accelerar a partir de l’autonomia de Kosovo dins de Iugoslàvia: 73,7% el 1971 i 77,4% el 1981. A l’actualitat, la proporció d’albanesos supera el 90%. A la llum de totes aquestes dades, el nacionalisme serbi radical argumenta que el seu poble ha estat víctima d’una pura substitució ètnica i que, en realitat, la terra kosovesa pertany a Sèrbia -no importa pas que, avui dia, nou de cada deu kosovesos se sentin membres d’una altra col·lectivitat.
Josep: Només un nacionalista podria dir una cosa així. “no importa pas que, avui dia, nou de cada deu kosovesos se sentin membres d’una altra col·lectivitat.” Nomes un nacionalista vol imposar-se a un 90% d’una població o d’un parlament. El poble serbi no corre cap perill. De Sèrbia, a nascut un nou poble, i igual que dins dels regne visigots varen néixer nous pobles com el nostre. Els pobles els fan les persones i la terra no es de ningú. Visca Kosovo Lliure
Montse: Josep, no sé a qui et refereixes amb el terme “nacionalistes”
Josep: Nacionalista, en el modus negatiu del terme, es aquell que es creu en el dret de dir a un colectiu quina nacionalitat té aquest colectiu.
Gerard: no dic el que els altres han de ser, sinó que han de respectar allò que es troben quan van al nou lloc/país que els acull..
penso més aviat en el fet del respecte del lloc i la cultura allà on vas a viure quan deixes el teu origen. a mi em sap greu que un dia, a casa nostra (com ja ha passat a valència) arribi un moment que els nouvinguts et superin en nombre i automàticament el país deixa de ser el que era, perquè els desaprensius dels nouvinguts es pixen en allò que es van trobar quan hi van arribar. això és una conquesta. tot i que és cert que nosaltres vam fer el mateix a la marca hispànica amb els sarraïns i més tard a valència i les illes...
com ho hem de gestionar això?
Montse: En Gerard té molta raó i personalmente no sé com ho gestionaria això però per principi jo sóc partidària de que els pobles que així ho desitgin puguin ser independents.
Josep: Em sap molt greu pels serbis, però no podem condicionar la voluntat de la població que hi ha actualment, pel que hi havia abans. D’una manera o altre, els serbis van marxar d’allà, (i m’hi jugaria el coll que no de manera forçosa) i no poden pretendre que alló sigui seu pels segles dels segles. La terra és de tots, i no és de ningú. Un poble és, quant te consciència de la seva pròpia existència, i des d’aquell mateix moment, té dret a autodeterminar-se. El mateix vàrem fer nosaltres a la marca Hispànica. El que esteu apuntant, és que els hereus dels francs, els francesos, tenen dret sobre Catalunya.
Els catalans som cullonuts. en lloc d’esclatar d’alegria per que Kosovo a demostrat al món que el dret autodeterminació s’agafa, (no tel donen) i s’exerceix quant es vol, i que ningú podrà fer-hi res per evitar-ho. Ara que els de Kosovo han demostrat que els “possibilistes” no tenen raó, perquè la independència es possible, sense demanar permís a ningú mes que als catalans. Ara que els de Kosovo han demostrat que els que tenen por dels tancs, estan equivocats, ja que a la Europa occidental d’avui, aquests mètodes només portarien a la ruïna al agressor. Ara que els de Kosovo han demostrat que la pluja fina es una pèrdua de temps, i que els camí es recte i pla. Ara que els de Kosovo han demostrat que tots junts, (CiU, ERC, CUP, plataformes ciutadanes, i ciutadans que estan cómodament asseguti val que pleguem. Hi ha mes autoodi? ingt suposats drets historics, esclafant les llibertat del ciutadans actuals. me.s al sofà, per després queixar-se de que ningú fa res) fem majoria. Ara comencem a filar prim emparant-nos en uns suposats drets històrics, esclafant les llibertats del ciutadans actuals. Mes val que pleguem. Hi ha mes autoodi?
Montse: És cert Josep, sempre serem igual els catalans..... quina pena!! !
Gerard: no es tracta d'auto-odi, ni molt menys. es tracta de veure la ètica de les reclamacions en cada cas. per mi, mentre hi hagi un sol català, tindrà dret a reivindicar la catalanitat del país i a dir a tots els qui no l'usin que han faltat al respecte a la cultura del país on van anar a viure. crec que els pobles, en néixer, tenen un hàbitat natural, que no els pertany si no vols, però que mai es veuria reduït ni alterat, si no és voluntat pròpia, si no hi haguéssin invasions bèl.liques o de qualsevol altre tipus. acceptaré que a la catalunya del futur només es parli àrab i castellà, no deixaré de ser feliç per això, però això no treu que ho consideraré una injustícia dels que han vingut més tard mentre nosaltres encara hi érem... crec que a kosovo hi ha alguna ciutat que diu que naranjas de la china, que ells són serbis. no dic que no s'hagi d'aplicar la resolució, només faltaria, de fet me n'alegro que apareguin estats nous per l'oxigen que ens donen, però qüestiono la situació. per no caure en l'error de celebrar un fet molt similar al que passaria a casa nostra 6 dies després d'obtenir la independència amb l'entorn de bcn i potser més llocs... i ja sé que ens els hem de fer nostres, però tb saps que no és pas fàcil..
nacionalista per mi vol dir defensar els drets de la nació pròpia. cosa que sols cal fer quan ets atacat o amenaçat (parlo inclús en termes culturals, de llengua). aquell que pretén ampliar l'àmbit de la pròpia nació, no és nacionalista, és senzillament un descobridor de terres (si amplia cap on no hi ha éssers humans...) o algú que haurà de reduir l'espai que ocupen altres nacions (digues-n'hi com vulguis, imperialista? conqueridor? victoriós de les lleis darwinianes (ull que som animals, però teòricament racionals)? ). | 0.829264 | curate | {"ca": 0.9822532631096863, "es": 0.00904511106022441, "no": 0.003091367071215938, "hu": 0.00412182276162125, "fr": 0.0001144950767117014, "pt": 0.0013739409205404168} | |
macocu_ca_20230731_10_438430 | La pomera de cafres (Dovyalis caffra)[2] és un arbre de talla mitjana a gran, natiu del sud d'Àfrica. La seva distribució s'estén des del Riu Kei al sud, cap al nord al llarg del costat est del continent fins a Tanzània. Els fruits madurs són saborosos, reminiscents d'una petita poma.
Se'l troba als boscos de tipus sec on creix fins a una alçada de 6 m. A boscos oberts més humits aconsegueix la seva talla màxima de 8-9 metres. És un arbre bastant desordenat, amb espines afilades de 3 a 6 cm de longitud situades a la base de les fulles. Les gemmes a la base de l'espina produeixen raïms de fulles simples ovades disposades alternativament i de 3-6 cm de llarg.
Les flors són discretes, solitàries o agrupades, sense pètals. És una planta dioica, amb flors masculines i femenines en plantes separades, encara que algunes plantes femenines són partenogenètiques.
El fruit és una baia groga brillant o taronja globosa de 2,5 a 4 cm de diàmetre, amb la pell i la carn d'un color uniforme i que conté diverses llavors petites. La producció és sovint abundant, doblegant amb el seu pes les branques durant l'estiu. Són sucosos, saborosos i molt àcids.
És una planta alimentària tradicional a l'Àfrica, aquest fruit poc conegut té el potencial de millorar la nutrició, estimular la seguretat alimentària, fomentar el desenvolupament rural i donar suport a la protecció de la terra sostenible. [3]
Els seus fruits són sovint menjats secs, o ruixats amb sucre per complementar la seva acidesa natural. A part de ser menjar fresc, amb aquest fruit es pot elaborar a melmelada, i també fer-lo servir com un popular adobat o usat en postres.
Encara que és natiu d'Àfrica, s'ha introduït també al Mediterrani, Califòrnia, Florida i altres regions amb climes subtropicals i temperats amb hiverns suaus. En aquests llocs és amb més freqüència conreat com a planta ornamental, essent popular com una impenetrable tanca. És tolerant a la sal i a la sequera, essent molt útil per a ambients costaners a regions seques.
Encara que és una espècie subtropical, Dovyalis caffra és capaç de sobreviure a temperatures tan baixes com -6 °C. Els jardiners que volen fruits requereixen una planta femenina; és ideal tenir plantes femelles i mascles fèrtils. Es propaguen per llavor. Les plantes donen fruit després de quatre anys.
Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los árboles nativos y cultivados en la república de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268. | 0.798467 | curate | {"ca": 0.943801652892562, "en": 0.021074380165289255, "es": 0.03512396694214876} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_113332 | Vivim temps d'incertesa i contradiccions... De moment, els serveis que oferim estan limitats per la situació!
No podem explicar quines condicions tenim a l'Espai Jove perquè setmana a setmana van canviant.
De moment, el que és segur és que l'Espai està tancat però és possible que intermitentment oferim serveis i activitats mitjançant cita prèvia.
Gràcies per la comprensió... I ànims a tothom!
Espai Obert
Punt de Trobada
Participa
T'acompanyem
Espai Jove .Nord Plaça de les cultures S/N - 93 774 22 00/630556823 [email protected] - Ajuntament de Martorell | 0.71261 | curate | {"ca": 0.9837837837837838, "pt": 0.016216216216216217} | http://espaijove.patronatmartorell.cat/index.php/la-veu-jove/covid-19 |
oscar-2201_ca_20230904_8_11137 | Vols treballar en empreses tecnològiques? Inscriu-te a la sessió de presentació i selecció dels participants del programa "Forma’t i treballa al sector tecnològic"
El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) col·laborarà amb set principals empreses del sector tecnològic per formar i contractar persones jovesinscrites a la Garantia Juvenil.
La col·laboració respon a la demanda, per part de les empreses tecnològiques, de comptar amb persones joves específicament preparades per cobrir llocs de treball en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC).
La durada de la formació dependrà de les necessitats de les empreses, i es desenvoluparà d'acord amb les característiques dels perfils professionals que requereixin incorporar als seus centres de treball.
Les empreses signants de l'acord són ITTERIA UTE, ALTRAN INNOVACION SL, DELOITTE CONSULTING, SISTEMAS DE INFORMACION TERRITORIAL Y POSICIONAMIENTO SL, FUJITSU TECHNOLOGY SOLUTION S.A.U, T-SYSTEMS ITC Iberia S.A, i INGENIERIA DE SOFTWARE AVANZADO, S.A.
La Garantia Juvenil és una iniciativa de la Unió Europea per reduir l'atur juvenil, implementada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a través del SOC, amb fons propis i del Fons Social Europeu.E | 0.787375 | curate | {"ca": 0.7980691874497184, "es": 0.20193081255028159} | https://laborateca.blogspot.com/2016/05/sessio-de-presentacio-i-seleccio.html |
crawling-populars_ca_20200525_25_243568 | Actualment hi ha una clara preocupació per la salut i en molts sentits tendim a relacionar-la amb el que mengem. Una bona alimentació pot evitar moltes malalties.
L’objectiu d’aquest centre d’interès és donar suport a totes aquestes iniciatives i intentar motivar un canvi d’hàbits en els usuaris que els faci portar una alimentació més equilibrada i més sana, oferint opcions i informació sobre tipus d’aliments, dietes saludables i més ecològiques, receptes innovadores i d’aprofitament dels recursos, etcètera. També intenta donar resposta als dubtes sobre l’alimentació, que poden provocar moltes malalties, així com per ajudar a tractar-les.
Un altre punt important que vol fomentar aquest centre d’interès és el tema de la nutrició infantil. Com podem donar eines als pares a l’hora d’escollir aliments i receptes profitoses i tan saludables com sigui possible per als més petits, per evitar l’obesitat infantil i la desnutrició.
En aquest sentit, oferim una sèrie de documents relacionats amb la matèria de nutrició i cuina que ens introdueixin en un món molt més saludable, així com activitats o setmanes monogràfiques dedicades a aquest tema en concret.
Es pot cercar aquest fons al catàleg per temes:
- Cuina - Hàbits alimentaris - Infants nutrició - Nutrició - Nadons nutrició - Salut | 0.863183 | curate | {"ca": 1.0} | : /biblioteques/bibzonanord/ca/canal/alimentacio-saludable |
racoforumsanon_ca_20220809_3_83468 | Avantatges de fer això? Molts. Un bon salari, una feina reconeguda, i un patriota al lloc adequat per poder donar un bon servei al país.Catalunya no està per òsties! Necessitem gent preparada i no imbècils fent l'idiota. Fets similar a l'1 d'Oct es poden repetir.A més, ser mosso no implica deixar de ser d'Arran. Ser mosso et dona molta formació que com a membre d'Arran pot ser molt útil, i sobretot, pot ser molt útil per Catalunya.Si sou d'Arran o no, però esteu interessats, aquí hi teniu informació.
Escolta cap de buc, jo diria que els que necessiten formació, i quatre hòsties consagrades, per aprendre alguna cosa a la vida, són els brioixos de pasta de moniato com tu.No necessitem cap patriota i menys després de veure el que han fet els patriotes destrossant el seu país.
Em penso que ets un dels usuaris més ximples que hi ha ara mateix al racó, i ja és dir.No tens ni puta ideia de què és el patriotisme.
Els valors de l'independentisme ja els sé, però els del patriotisme no els trobo enlloc, si us plau, me'ls pot explicar tu?
El patriotisme és un sentiment d'agermanament amb el teu cap encara que t'exploti amb un treball precari i un sou de merda.
Meeec, resposta incorrecta.El patriotisme és l’amor als teus, als que són com tu, parlen com tu, celebren les mateixes festes que tu. És l’amor a la terra, al que et caracteritza davant la resta de pobles del món. És estar orgullós del que van fer els teus avantpassats o els del teu país, els que parlaven i celebraven com tu.Si sou incapaços de sortir de debats de lluita de classes millor no parleu del que sabeu. No tot es redueix a unes elits que exploten a la resta, per sort el món és molt més complexe.
Potser no m'explico prou bé; el que és un falangista ja ho sé, jo preguntava sobre la definició de patriota, amb l'esperança que fos alguna cosa diferent.
Ah, que només els nacionalistes espanyols poden ser patriotes.
Poden ser el que vulguin; però la pàtria és un invent del segle XVIII; avui dia, i després d'agrair-li els serveis prestats, cal acomiadar-se d'aquest concepte ja caspós amb connotacions narcisistes i ràncies.El poble no és el propietari de l'estat, al contrari, són els estats els que tanquen i sotmeten als pobles, i quan ho deixin de fer a tot arreu, ja no tindran raó d'existir els estats, el patriotisme és pura ideologia burgesa. Per això jo sóc independentista però no patriota.És més, els tractats de lliure comerç, les privatitzacions, la UE, l'OTAN, la Troika, etc., fan que els estats siguin uns simples gendarmes, o piolins, de l'statu quo dominant; cada vegada més, els estats decidiran menys coses; el relleu l'ha pres el capital financer internacional i desubicat que passa de pàtries, nacions i d'estats.Em pregunto, de què ens serviria una Catalunya independent, si en lloc de fer més passos endavant, se sotmet, integrant-se als organismes citats i als seus tractats i polítiques d'obligat compliment?Per tant, no sóc patriota, no reivindico aquells vells i casposos estats nació. | 0.90097 | curate | {"ca": 0.9979845482028888, "en": 0.002015451797111186} | |
mc4_ca_20230418_6_251750 | Ampai Farm Resort Prachuap Khiri Khan Tailàndia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Ampai Farm Resort97, moo. 7, T. Samroiyod, Prachuap Khiri Khan, Samroiyod, Prachuap Khiri Khan, Tailàndia, 77120 - Veure al mapaExcel·lent8,6Basada en25comentarisAmpai Farm ResortVeure més fotos"Living like in nowhere. Place very calm and nice, hotel - mi..."IndreLithuaniaPiscinaVeure més fotosVeure totes les 38 fotosMolt bona ubicació 8,2Veure al mapa8,2UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaire condicionatjardíRestaurantsaparcament de cotxesinstal.lacions de barbacoa
Comparar amb allotjaments semblantsSelecció actualAmpai Farm ResortModdang ResortThe Green Beach ResortTerra Selisa HotelValoració dels clientsExcel·lent 8,6 (25 comentaris)Notable 7,6 (25 comentaris)Excel·lent 8,1 (197 comentaris)Notable 7,2 (136 comentaris)BarriSamroiyodSamroiyodSamroiyodSamroiyodWi-Fi Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTADesdejuni Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòsSeleccionar datesMés informacióMés informacióMés informació
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop51 kmAeroport de Hua Hin (HHQ)125 kmUtapao International Airport (UTP)estacions de tren i autobús12 kmSam Roi Yot Railway Station16 kmKui Buri Station Railway Stationhospitals i clíniques14 kmSam Roi Yot Hospitalcaixer automàtic8 kmATM
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Prachuap Khiri Khan, Ampai Farm Resort és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Un ambient ben cuidat i la seva proximitat a Platja Sam Phraya, Tham Kaeo, Cova Phrayanakorn i Platja Leam Sara donen a aquest hotel un encant especial. Ampai Farm Resort ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Els clients de l'hotel poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, instal.lacions de barbacoa, restaurant. L'ambient de Ampai Farm Resort es reflexa en cada habitació. habitacions per a no fumadors, aire condicionat, balcó/terrassa, TV satèl•lit/cable, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses piscina exterior, jardí, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Prachuap Khiri Khan, el Ampai Farm Resort és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxeslloguer de bicicletes Coses a fer, maneres de relaxar-sejardípiscina [exterior] Àpats, begudes i refrigeriinstal.lacions de barbacoaRestaurants Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatempolles d'aigua de cortesiaTV satèl•lit/cableaparell de televisiónevera assecador de cabellplat de dutxa Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 0 a 1 any [inclosos]Ha d'usar un llit extraEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més
Thanradee, Tailàndia | 0.898395 | curate | {"ca": 0.9928795215038451, "en": 0.007120478496154941} | https://www.agoda.com/ca-es/ampai-farm-resort/hotel/prachuap-khiri-khan-th.html |
mc4_ca_20230418_8_88680 | Kurt Vonnegut: Cat’s Cradle (Bressol de gat) - Blog poc prolífic de Joan Mayans
Kurt Vonnegut: Cat’s Cradle (Bressol de gat)
Posted by Joan | 22/12/2019 | Literatura | 0 |
El meu segon Vonnegut és encara més desconcertant que el primer. Si A man without a country, més que una novel·la, va semblar-me una col·lecció lúcida i desendreçada d’aforismes, anècdotes i fòbies de l’autor, a Cat’s Cradle, Kurt Vonnegut construeix una delirant burla de la guerra freda i la seva consegüent amenaça d’extermini de la humanitat. Poca broma amb la broma.
El Cat’s Cradle de Kurt Vonnegut té un punt de partida relativament clàssic: el narrador és un periodista que vol escriure una peça sobre com va ser el dia concret en què els Estats Units van llançar la bomba atòmica a Hiroshima per al “pare” de la bomba atòmica, el científic Felix Hoenikker. Felix Hoenikker és un personatge inventat per Vonnegut (tot i que potser Hoenikker es basa en una persona de debò), perquè si fos real i n’hagués escrit això, segur que l’haguessin demandat. En qualsevol cas, com que Hoenikker és mort, la recerca del narrador de Vonnegut se centra en entrevistar la gent que li era propera: la seva família i els seus companys de feina.
Sí, és cert que el fet que des de la primera pàgina, el narrador vagi fent referència a una mena de culte imaginari, el “bokononisme”, i en vagi citant fragments tan estranys com ridículs, hauria de posar-nos sobre avís. Però és igual, continuem: el periodista entrevista o s’escriu amb el director del centre de recerca on treballava, amb dos dels tres fills de Hoenikker i amb un seguit de personatges atzarosos que troba a Ilium, el poble on vivien els Hoenikker. A mesura que passen les pàgines, el focus es va difuminant. L’interès va movent-se des d’aquell dia “D” fins a com era, realment, l’excèntric Felix Hoenikker i les rareses de la seva família. Vonnegut fins i tot fa una connexió entre la trama d’Ilium i el propi narrador que sembla un forat de guió, perquè després no l’explora més, com si l’hagués oblidat o hi hagués perdut l’interés.
Perquè de sobte, la novel·la torna a saltar: ens transporta a un avió que va camí cap a la República de San Lorenzo, una illa imaginària del Carib on Frank Hoenikker, el fill mitjà del científic, de forma inesperada, emergeix com a lloctinent del dictador al càrrec de la república bananera. El bokononisme, del que no hem deixat de sentir referències arreu del text, és la religió majoritària -i alhora prohibida- de San Lorenzo. La petita descripció de l’illa i la seva història és un cúmul de despropòsits i un petit compendi d’estupidesa humana.
A l’avió i a l’illa es trobarà amb els tres fills de Felix Hoenikker, l’Angela, el Frank i el Newt. Són tres autèntics inútils. Amb ells, la trama accelera el seu ritme cap a l’absurd. Tots tres estan en possessió d’una substància única que va crear son pare. La seva herència macabra i la seva revenja vers un món que mai va entendre’l i que ell tampoc va voler entendre. Vonnegut anomena aquesta substància com a “ice-nine” i té la capacitat de convertir en gel, de forma immediata, qualsevol partícula d’aigua que toqui. Heus aquí l’hecatombe potencial. Heus aquí l’extermini de la humanitat, en mans de tres idiotes egoistes i ineptes. Què podria sortir malament?
Reconec que llegir aquesta novel·la just a continuació de No habrá más penas ni olvido no ha estat casual. Em situa en debats similars (lletres i política; sàtira i literatura) i, en bona part, les reflexions del post anterior són tan bones per al llibre de Soriano com ho són per al de Vonnegut. En ambdós casos, un sentit de l’humor extremadament afinat i cínic són el motor narratiu. La conseqüència, en tots dos casos, són peces d’una certa feblesa literària i d’un enorme potencial evocador, burlesc i crític. Les trames tremolen, els personatges són de cartró i la continuïtat dels fils argumentals s’esfilegassa fins a desaparèixer. Tot això és secundari, però. Tan Soriano com Vonnegut s’inventen un lloc, deformen la realitat sense perdre-la de vista i hi aixequen una història tan grotesca com preocupantment familiar. Si bé res del que hi passa és veritat i frega l’absurd, tots dos textos tenen la capacitat per fer-nos sospitar, entre somriure i somriure, que tot plegat podria passar. La tensió entre el deliri i la versemblança és manté equilibrada. Aquesta és la màgia, entenc, de les bones sàtires. I Cat’s Cradle ho és.
Que Cat’s Cradle neixi pràcticament al mateix temps que la pel·lícula Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb de Stanley Kubrick no pot ser casual del tot. Totes dues obres són paranoies de guerra freda. Productes d’un pànic global difícilment dominable. Devia ser difícil viure els anys 60, si tenies una mínima consciència del que passava al món. Veníem de passar per la guerra més cruel i devastadora de la humanitat. Una guerra que, segons com, s’havia acabat en fals, perquè en comptes d’acabar en una pau, acabava en una altra cosa indefinible, imprecisa i tensa. Una guerra que, mentre a Europa moria d’esgotament, a nivell global es cloïa de forma abrupta, amb una demostració de capacitat destructiva mai vista a la història. La segona guerra mundial no s’acaba amb Tractat de Pau, sinó amb un Esglai de Por. Segurament el fong atòmic és la imatge més devastadora que les retines humanes mai havien presenciat. Que quinze o vint anys després comencin a aparèixer obres com les de Vonnegut o Kubrick, com diria el mateix Strangelove, “it is not only possible, it is essential”.
Obres com Cat’s Cradle o Dr. Strangelove juguen alegrament amb els fantasmes de l’anihilació global. Potser és el més saludable que podien fer. Potser és l’únic que, com a individus indefensos però amb un cert altaveu creatiu, podien fer: riure i provocar el riure. El riure nerviós, preocupat i insegur d’algú que sap que la seva supervivència, com a individu i com a espècie, és extremadament precària i depèn massa de la sort i de la idiotesa dels seus iguals. Perquè tots som com els fills de Felix Hoenikker: tots som massa ineptes, massa egoistes i massa estúpids com perquè algú confiés el futur de la humanitat en les nostres mans. Tots. Els nostres governants inclosos. Especialment ells. I per això el llibre de Vonnegut tanca com tanca, amb un epitafi, amb el final del llibre que hi ha dins el llibre. El testimoni més sincer del que potser, realment, Vonnegut pensava:
“Si jo fos algú més jove, escriuria una història de l’estupidesa humana; (…) i em convertiria en una estàtua, estirat sobre la meva esquena, fent una ganyota horrible, i furgant-me el nas a la salut de Tu Ja Saps Qui”.
PreviousOsvaldo Soriano: No habrá más penas ni olvido (una sàtira per a un dia peronista)
NextDavid Foster Wallace: The Broom of the System (L’escombra del sistema)
Marta Rojals: El cel no és per a tothom | 0.83221 | curate | {"ca": 0.957958400944092, "en": 0.02109455671928013, "es": 0.01784924030092934, "ru": 0.0030978020356984804} | https://www.joanmayans.com/kurt-vonnegut-cats-cradle-bressol-de-gat/?utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=kurt-vonnegut-cats-cradle-bressol-de-gat |
macocu_ca_20230731_1_386299 | Turisme de Sitges assenyala França, Regne Unit i Alemanya com a mercats prioritaris
Redacció | Sitges 27-01-2022 19:37 | 0.597507 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_0_99701 | Pressupostos sense la ciutadania?
Els socis que integren el govern de la ciutat de Girona han arribat a un principi d'acord que ha desbloquejat la negociació per a l'elaboració dels pressupostos municipals de l'any 2009. Amb aquest titular obrien fa poc les capçaleres dels principals mitjans de comunicació de Girona: després de les escenificacions teatrals de picabaralles entre IC-V i la resta de socis del tripartit, tot torna a ser una bassa d'oli.
El més trist de tot plegat és que entremig del teatre partidista dels desacords entre els tres socis, ningú ha parlat de qüestions com ara participació, transparència i compromís. I és que en aquest procés, un cop més, ha quedat evidenciat que la participació directa de la ciutadania brilla per la seva absència a la ciutat de Girona. A priori sobta que formacions que es fan dir d'esquerres obviïn el compromís amb la participació democràtica del poble. Però dic a priori perquè si en aquest punt de la pel·lícula algú encara creu que aquest tripartit és d'esquerres, és que hi ha errors greus de concepte i interpretació.
Una ullada al pla de mandat 2007-2011 –full de ruta del govern municipal– ens dóna pistes per copsar que els socis de govern incompleixen aquest pla pel que fa a fomentar la participació. Per això insto els grups municipals que integren l'equip de govern a fer una lectura generosa i, sobretot, rigorosa del seu document mestre, i a obrir canals de participació reals i directes amb la finalitat d'enfortir i potenciar la qualitat democràtica de Girona.
Seria motiu d'orgull per a les gironines i gironins que la nostra ciutat establís, de forma estable i regulada mitjançant modificacions al ROM, la figura dels pressupostos participatius, un instrument de gestió i participació de la ciutat, amb el qual la ciutadania decideix i fins i tot gestiona (a través d'assemblees de barri) una part de les inversions municipals. Ras i curt, es tracta que el poble plantegi (inclosos els majors de 16 anys) i voti les seves propostes, en un procés obert i plural en el qual la veu dels tècnics tingui el seu pes i, sobretot, on els càrrecs electes tinguin el deure d'escoltar i assumir les decisions de la ciutadania.
És possible que més d'un representant de l'equip de govern argumenti que aquest és un procés extremadament complicat i impossible de dur a la pràctica. Jo li diria que seria convenient deixar de banda aquests rampells corporativistes i aquesta mostra d'hermetisme i opacitat. Finalment li preguntaria de què té por. Actualment hi ha exemples en l'àmbit europeu que han esdevingut referents, com ara la ciutat sueca de Malmö; però també al nostre país hi ha ciutats que han tirat endavant processos participatius amb prou èxit: Santa Cristina d'Aro, Novelda, Rubí, Xirivella... i Girona no pot ser una excepció en innovació i aprofundiment democràtic.
No ens ha de fer por estimular i fomentar la participació; la complexitat del procés no és un obstacle en si mateix, ans al contrari, és un repte de futur que ens ha de permetre augmentar la cohesió social i potenciar la participació del conjunt de gironins i gironines, des del teixit associatiu i a tots els barris, en els afers col·lectius de la nostra ciutat.
En definitiva, es tracta de transversalitzar la política, de fer-la horitzontal, desjerarquitzar-la i convertir-la en una eina atractiva, útil i eficient. I per assolir aquesta fita cal abocar tots els esforços possibles a estimular la incorporació de sectors de gironins i gironines aliens a les actuals dinàmiques polítiques de la ciutat amb la finalitat d'aconseguir la plena inclusió social. En aquests temps en què la crisi capitalista s'està acarnissant amb els sectors més febles, més que mai cal la veu del poble per decidir en què ens gastem els recursos (escassos, això sí) del nostre municipi, l'administració més propera que tenim. | 0.886667 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.girona.cup.cat/node/3484 |
crawling-populars_ca_20200525_13_149674 | Aquesta és la pàgina de Zona naturista Almanat. Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Almayate .
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Almayate per organitzar la teva escapada rural. | 0.679551 | curate | {"ca": 1.0} | : /que-fer/almayate/zona-naturista-almanat |
mc4_ca_20230418_9_792231 | Olot reivindica la cultura en temps de confinament - Diari de Girona
Olot reivindica la cultura en temps de confinament
Engega una campanya per compartir continguts culturals a la xarxa i anima els ciutadans a fer-ho
alba carmona olot 16.03.2020 | 17:43
Olot reivindica la cultura en temps de confinament Diari de Girona
El risc de contagi del coronavirus ha portat al tancament de les instal·lacions culturals i a la suspensió de les diferents activitats, però això no vol dir que la cultura s'aturi. L'Institut de Cultura d'Olot se suma a les iniciatives que estan duent aquests dies museus, teatres i sales de concert i posa en marxa la campanya Olot Cultura a casa. La iniciativa vol fer present la cultura tot i la reclusió, reivindicar-la com a entreteniment -en la creació i el consum- i donar idees als ciutadans, a més de reivindicar que "la cultura la fem entre tots".
Cada dia, mentre duri el confinament, a les xarxes socials d'Olot Cultura es penjaran diferents continguts culturals que es poden consumir tranquil·lament des de casa. Entrevistes a artistes, ressenyes de llibres, vídeos en els que s'explica un conte o descripcions de peces d'art dels fons dels Museus d'Olot són alguns dels continguts que està previst compartir.
A més, la institució demana als ciutadans que ho vulguin, que enviïn els seus vídeos explicant contes, cantant, tocant algun instrument, recitant textos o vídeos i fotografies realitzant tota mena d'activitats culturals. Poden penjar-los a les xarxes socials amb l'etiqueta #OlotCulturaACasa o bé enviar-los per whatsapp al 676 49 01 77.
Mor als 76 anys Josep Serra, exregidor i expresident de la UE La Jonquera.
Uns paons s'escapen del seu tancat i campen per diferents barris de Blanes.
Segueixen buscant una dona de 72 anys amb alzheimer a Calonge. | 0.857553 | curate | {"ca": 0.9797866367209432, "de": 0.02021336327905671} | https://www.diaridegirona.cat/cultura/2020/03/16/olot-reivindica-cultura-temps-confinament/1034668.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_128259 | Març 2021 Abril 2021 Maig 2021 Juny 2021 Juliol 2021 Agost 2021 Setembre 2021 Octubre 2021 Novembre 2021 Desembre 2021 Gener 2022 Febrer 2022
Events for
Diumenge 05 Setembre 2021
Sense events
Comptador de visites
Informació sobre la Web
Política de cookies
Termes i Condicions d'ús
Contacta amb l'AMAC
Rbla. Guipúscoa, 23-25, 4ºE
08018 – Barcelona
Telf: 667717979 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Copyright © 2020 Associació de Marxes a Cavall de Catalunya. Dissenyat i allotjat per NeoServeis Solucions Informàtiques | 0.633128 | curate | {"ca": 0.9186851211072664, "en": 0.03806228373702422, "es": 0.04325259515570934} | https://amac.cat/calendari/day.listevents/2021/09/05/23 |
oscar-2201_ca_20230904_2_64490 | El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores, perits i consumidors.
dijous, 22 de juliol de 2021
Senzillament, gràcies
Som de nou a la meitat de l’any i d’aquí pocs dies entrarem en període de vacances, d’un any rar de nou, de no saber exactament on som i cap on anem amb la maleïda pandèmia.
Si bé és veritat que les vaccinacions fetes fins a la data han donat una certa “normalitat” a la societat, no hem de baixar la guàrdia ni personalment ni professionalment, perquè com veiem dia a dia, això no s’atura.
En aquesta vida cal ser agraït i vull començar aquesta Plana dos fent palès el meu agraïment i el de tots els col·legiats gironins pels més de 40 anys treballant al Col·legi a la nostra Mercè Cla, que aquest mes de juliol es jubila. Ha viscut una gran part de la història del nostre Col·legi, en primera persona i a primera línia. Ha conegut tots els presidents que hi ha hagut a la nostra entitat, i diria que quasi milers de col·legiats, és padrina dels nostres capgrossos del 50è aniversari, que espero que recordi amb estimació, juntament amb l’exalcalde de Girona, Carles Puigdemont.
No puc dir-te res més que moltes gràcies, Mercè, per la teva predisposició i entrega durant tots aquests anys enfortint les relacions col·legials i donant servei als nostres col·legiats.
Portem molt de temps de canvis i d’inseguretat dintre del món de la mediació, com la recent publicació del RD 287/2021, de 20 d’abril, sobre la formació exigida a la mediació.
I jo em pregunto, ens poden respectar reduint cada cop més les hores de formació per acreditar una certificació de nivell 1, que és com es diu ara? I la meva resposta és que cada cop és molt més difícil. Ens exigeixen com ningú, però ens respecten cada cop menys.
Al meu entendre, l’organització d’una professió no es fa retallant hores de la formació, tot al contrari, i per això seguirem treballant des del Col·legi perquè aquest pal de paller que és la formació, ho segueixi essent de veritat.
Com veieu, també ha sortit una altra sentència de Girona, com s’anomena ara, la 254/2021, de la secció 2a de l’Audiència Provincial, però és curiós que periodísticament tornen a destacar el tema de la pandèmia quan en realitat té molt poc o res a veure amb aquest fet, sinó que aquesta vegada se centra en la suposada falta de coneixement del demandant de les condicions generals de la pòlissa. I en un futur proper tindrem, pel que sabem, unes quantes sentències més i haurem de veure en què es basen.
Tot i així, espero que tinguem un merescut temps de descans, amb totes les precaucions del món, perquè puguem recuperar energies consumides i amb l’esperança que puguem celebrar una Setmana Mundial, si més no, que s’assembli tant com es pugui a les primeres quaranta-cinc i que el format de la de l’any passat quedi en una anècdota. El que és clar és que la Setmana Mundial no deixarà de fer-se d’una forma o d’una altra, i serà la 47a edició.
Com us deia dies enrere en el vídeo de la festa patronal, tenim ganes de retrobar-nos!
Que tingueu un molt bon estiu!
Jordi Triola Guillem
President
Publicat per Mediadorsdegirona a 4:01
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
"I el Col·legi de Girona, de la
sensibilitat, n’ha sabut fer bandera;
de la vocació, servei; de les
diferències, singularitats; de la
professió, compromís, i de l’amistat,
n’ha farcit cistells de complicitats"
Pasqual Llongueras
"La llengua catalana compta amb el gran tresor de les moltes persones i entitats compromeses amb la llengua i el país, compromís del qual la tasca feta pel Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona n'és exemple"
Yvonne Griley
Directora general de Política Lingüística i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística
Acte Institucional 47a Setmana Mundial
Acte Institucional 46a Setmana Mundial del Mediador d'Assegurances
Vídeo campanya de publicitat 2020
No et deixis entabanar. Estem al teu costat. Hi som!
No a la mala praxi!
Us assegurem els canelons!
Entrevista Jordi Triola GironaFM
Acte Institucional 45a Setmana Mundial del Mediador d'Assegurances
Entrevista a Jordi Feliu
Acte institucional 44a Setmana Mundial Girona
43a Setmana Mundial del Mediador d'Assegurances
Ara fa 20 anys d’una resolució històrica
Jordi Triola, president del nostre col·legi, a Medianews parlant d'una resolució històrica en defensa del consumidor
Salvador Curós, una vida com a mediador d'assegurances
Amb motiu dels 50 anys de col·legiació d'en Salvador Curós, d'Olot, us presentem un petit tast de les seves vivències professionals amb un seguit de consells que ens ajudaran d'allò més. Gràcies, Salvador, pel teu mestratge, exemple i contribució per dignificar la nostra activitat professional. Per molts anys!
programa TÉ DE TOT a Televisió de Girona, amb Aida
Jordi Triola, president del nostre col·legi, al programa TÉ DE TOT a Televisió de Girona, amb Aida Fuentes.
Espot TV Mediadors d'Assegurances Girona
Vídeo resum
Canal Youtube Col·legi
Notícia a MediaNews sobre la campanya publicitària a televisió i xarxes socials
Entrevista a Jordi Triola, president del nostre col·legi, a TV GIRONA
Entrevista a Jordi Casagran, vicepresident del nostre col·legi, a la SER
Entrevista a Jordi Casagran, on parla sobre el frau en l'assegurança (2.4.2015).
Mediador d'assegurances al Diccionari de la RAE
Entrevista a Jordi Triola, president del nostre Col·legi, a MediaNews
Entrevista a Jordi Triola, president del nostre Col·legi, a MediaNews, on parla del passat, present i futur de la nostra institució. | 0.805182 | curate | {"ca": 0.9632646276595744, "es": 0.02526595744680851, "fr": 0.003324468085106383, "en": 0.0026595744680851063, "it": 0.002160904255319149, "pt": 0.003324468085106383} | https://mediadorsdegirona.blogspot.com/2021/07/senzillament-gracies.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_177032 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contents
move to sidebar
hide
Inici
1Tipologia
Commuta la subsecció Tipologia
1.1Torradores domèstiques
1.2Forns torradors
1.3Torradores amb cinta transportadora
2Història
Commuta la subsecció Història
2.1Desenvolupament dels elements calefactors
2.2Torradores per dues bandes i torradores automatitzades
3Referències
Toggle the table of contents
Torradora
50 llengües
العربية
Asturianu
Tsetsêhestâhese
Čeština
Dansk
Deutsch
Ελληνικά
English
Esperanto
Español
Euskara
فارسی
Suomi
Français
Gaeilge
Galego
Gaelg
עברית
Hrvatski
Magyar
Հայերեն
Bahasa Indonesia
Íslenska
Italiano
日本語
Jawa
Қазақша
한국어
Latina
Lëtzebuergesch
Lietuvių
Bahasa Melayu
Nederlands
Norsk nynorsk
Norsk bokmål
Polski
Português
Română
Русский
Scots
Srpskohrvatski / српскохрватски
Simple English
Српски / srpski
Svenska
ไทย
Tagalog
Українська
Winaray
中文
粵語
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Torradora
Una torradora és un aparell que serveix per a torrar alguna cosa,[1] principalment pa, tot i que s'hi poden posar altres aliments. Bàsicament es tracta d'una o diverses resistències elèctriques entre les quals se situa l'aliment a processar mitjançant escalfor.
És considerat un electrodomèstic de cuina i s'ha anat perfeccionant des de la seva invenció el 1909. Moltes torradores tenen un senzill sistema de control que treu fora la torrada un cop està feta per evitar que es cremi. La torradora torna el pa lleugerament caramelitzat, amb menys aigua, dur i cruixent, cosa que possibilita que s'unti amb més facilitat amb tomàquet, all, saïm, mantega o cremes diverses.
El 1925, la torradora de Charles Strite, tenia un temporitzador, permetia escalfar el pa pels dos costats a la vegada i expulsava el pa quan havia acabat. Va tenir un gran èxit per part de la població.
Tipologia[modifica]
Les torradores domèstiques més habituals són l'electrodomèstic torradora, amb superfícies escalfadores oposades, i el forn torrador. Un tercer tipus, que es troba més freqüentment als restaurants, té una cinta transportadora de malla metàl·lica que gira sense fi i fa passar el pa sota elements de calor permanentment en funcionament.
Torradores domèstiques[modifica]
En les torradores domèstiques, un sol tros de pa vertical es deixa caure en una ranura per la part superior de la torradora. Es pressiona una palanca al costat de la torradora, fent així baixar el pa dins la torradora i activant els elements de calefacció. La durada del cicle de torrat (i per tant el grau de torrat) és ajustable mitjançant una palanca, un botó o una sèrie de polsadors, i quan un dispositiu intern determina que el cicle de torrat s'ha completat, el torrador s'apaga i un mecanisme fa pujar el pa a la seva posició inicial.
Antigament l'operació de torrat era controlada per un temporitzador basat en un rellotge mecànic, amb el qual l'usuari podia ajustar el temps de funcionament del temporitzador per determinar el grau de torrat. L'inconvenient d'aquest sistema es troba en què les superfícies escalfadores de la torradora estaven ja calentes en una operació que no fos realitzada en fred, torrant més les successives llesques de pa que la primera. Les torradores fetes des de la dècada del 1930 fan servir un sensor tèrmic per tal de torrar sempre al mateix punt les llesques de pa. Amb aquest sistema, és normal que el primer cicle trigui més temps que els posteriors. Al igual que amb el temporitzador, l'usuari pot ajustar el grau de torrat que desitja.
La majora de les torradores domèstiques processen fins a dues llesques de pa per cicle, per hi ha torradores domèstiques que admeten més quantitat de pa. L'acabat exterior de l'aparell pot assolir un gran nombre d'estils, incloent-hi els metàl·lics i els lacats, d'una gran gamma de colors. [2]
Més enllà de la funció bàsica de torrat, algunes torradores domèstiques ofereixen funcions addicionals. com ara:
Torrar per una sola cara
Selecció de quines de les superfícies torradores han d'escalfar
Ranures de diferents profunditats, longituds i amplades, per adaptar-se a diversos tipus de pa
Dispositius que fan que el pa sobresurti de l'aparell un cop torrat, per tal d'extreure-ho amb més facilitat
Forns torradors[modifica]
Forn torradora japonès
Els forns torradora són essencialment petits forns convencionals. S'obre una porta frontal, es col·loquen rodanxes de pa (o altres aliments) orientades horitzontalment en un bastidor amb elements de calor per sobre i per sota, i es tanca la porta. Uns controls exteriors permeten controlar el grau de torrat, que no s'activa mentre la porta està oberta. En la majoria dels casos, la porta ha d'obrir-se manualment, tot i que també hi ha forns de torradora amb portes que s'obren automàticament. Com que el pa se situa horitzontalment, es pot utilitzar un forn torradora per a cuinar pa torrat amb aliments a sobre, com ara pa amb all, entrepans o torrades amb formatge. Els forns de torradora són generalment més lents per fer torrades que els domèstics, prenent entre 4 i 6 minuts en comparació amb els 2-3 minuts d'aquests. [2] A més dels controls de torrat automàtic, els forns torradora solen tenir uns controls habituals de forn per a permetre l'ús de l'aparell com un petit forn.
Les funcions addicionals dels forns de torradora poden incloure:
Control de quins elements calefactors actuaran, que permeten escollir un o dos dels sistemes escalfadors
Accessoris per a la col·locació de l'aliment en una posició elevada dins el forn
Torradores amb cinta transportadora[modifica]
Torradores amb cinta transportadora
Les torradores amb cinta transportadora estan dissenyades per fer moltes rodanxes de pa torrat de forma continua. S'utilitzen generalment en la indústria de la restauració, en restaurants, cafeteries, en instal·lacions de cuina i en altres operadors de menjar comercial, quan es requereix un torrat constant o de gran volum. El control de la cocció en aquesta torradora pot ajustar la velocitat de la cinta transportadora, alterant així el temps durant el qual el pa és sota els elements de calor.
Història[modifica]
Graelles. Servien per apropar els aliments al foc o les brases i girar-los. Es poden considerar com la torradora anterior a l'ús de l'electricitat.
Torradora model D-12 de General Electric, de la dècada del 1910
Abans del desenvolupament de la torradora elèctrica, el pa de motlle es torrava col·locant-lo dins un marc de metall o subjectat en una forquilla, aguantant-lo a prop d'un foc o sobre una graella. [3] A començaments del segle xix van aparèixer estris per torrar el pa que es feien servir sobre flames, incloent-hi estris decoratius. [4]
Desenvolupament dels elements calefactors[modifica]
El problema tècnic inicial, durant el desenvolupament dels elements calefactors, va consistir en què foren capaços d'escalfar-se repetidament a les temperatures necessàries per a torrar el pa sense trencar-se o sense esdevenir massa fràgils. Un repte tècnic similar, en el camp de la il·luminació, va dur a la invenció de les primeres bombetes incandescents, per Joseph Swan i Thomas Edison. La diferència essencial entre ambdós problemes tècnics fou que les bombetes es van aprofitar del buit, quelcom inaplicable a les torradores.
Els primers intents de produir aparells elèctrics amb cablejat de ferro van fracassar, perquè el cablejat es fonia fàcilment, amb el corresponent risc d'incendi. El problema dels elements calefactors el va solucionat en 1905 un jove enginyer, Albert Marsh, qui va dissenyar un aliatge de níquel i crom, conegut sota el nom de Nicrom. [5][6][7][8]
La primera torradora elèctrica comercialment exitosa va ser introduïda per General Electric en 1909: fou el model GE D-12. [6][9][10]
Torradores per dues bandes i torradores automatitzades[modifica]
En 1913, Lloyd Groff Copeman i la seva dona Hazel Berger Copeman van sol·licitar diverses patents de torradora. Aquell mateix any, la seva empresa, Copeman Electric Stove Company, va introduir la torradora automàtica amb torner de pa.[11] L'empresa també produïa una torradora que girava la torrada. Abans d'aquest invent, les torradores elèctriques torraven el pa només per una banda i un cop torrades l'usuari havia de girar el pa manualment per a torrar-ho per l'altra banda. La torradora de Copeman girava el pa sense haver de tocar-lo. [12]
La torradora automàtica que ejecta la torrada després de torrar-la va ser patentada per Charles Strite en 1921. En 1925, utilitzant una versió de la torradora de Strite com a punt de partida, Waters Genter Company va introduir el seu model 1-A-1 Toastmaster, la primera torradora domèstica que podia torrar el pa per ambdós costats simultàniament i després ejectava el pa. Aquest model incorporava, a més, un temporitzador per desconnectar els elements calefactors. [13]
A mitjans del segle xx, algunes torradores de gamma alta dels Estats Units incorporaven un sistema de baixada i pujada de les torrades automàtic, sense controls ni palanques, simplement deixant caure el pa en un dispositiu elevador. Per exemple, un d'aquest model va ser el Sunbeam Radiant Control, que es va fabricar des de finals dels anys 1940 fins als anys 60. El grau de torrat del pa es determina mitjançant un petit sensor bimetàl·lic accionat per la calor que passa a través de la torrada. Quan el sistema detecta que el pa està fet, fa sortir la torrada ja acabada. Aquesta detecció de la calor que passa a través de la torrada fa que, independentment del tipus de pa, blanc o integral, o de la temperatura inicial del pa, fins i tot congelat, el pa sempre es torra amb la mateixa intensitat.
Referències[modifica]
↑ «Torradora». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juliol 2019].
↑ 2,0 2,1 Consumer Reports. «Toaster Buying Guide». consumerreports.org, Novembre 2012.
↑ Snodgrass, Mary Ellen. Encyclopedia of Kitchen History. Taylor & Francis, 2004-11-29, p. 392. ISBN 9781579583804.
↑ «The Howard Roth Collection of Early American Iron | Skinner Auctions 2744M, 2743T and 2757B» (en anglès). issuu.
↑ Torradora a l'USPTO (anglès)
↑ 6,0 6,1 Norcross, Eric. «The Cyber Toaster Museum». Toaster.org. The Toaster Museum Foundation. Arxivat de l'original el 2008-08-15. [Consulta: 16 agost 2008].
↑ George, William F. Antique Electric Waffle Irons 1900–1960: A History of the Appliance Industry in 20th Century America. Trafford Publishing, 2003, p. 20. ISBN 1-55395-632-X.
↑ Clark, Neil M. «Còpia arxivada». The American, maig 1927. Arxivat de l'original el 2006-08-25 [Consulta: 24 febrer 2007]. ; republished in hotwire: The Newsletter of the Toaster Museum Foundation, vol. 3, no. 3, online edition.
↑ Dana Gloger. «A Toast to the Toaster... 100 Years Old and Still Going Strong». Daily Express, 31-03-2009. [Consulta: 31 març 2009].
↑ F. E. Shailor (22 February 1910) "Electric heater" Torradora a l'USPTO (anglès)
↑ Copeman, Kent L.. «Lloyd Groff Copeman». LloydCopeman.com. [Consulta: 18 octubre 2011].
↑ «Lloyd Groff Copeman: The Patent Man». Absolute Michigan. Leelanau Communications, Inc, 05-05-2006. [Consulta: 18 octubre 2011].
↑ «Toastmaster Toasters: When They Were Made». Toaster Museum Foundation. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2016. [Consulta: 19 octubre 2011].
Tècniques i estris de cuina
Tècniques
Ast · Adobat · Almívar · Bany maria · Brasa · Bresa · Bresat · Bunyol · Caliu · Cocció a baixa temperatura · Cocció al buit · Cocció al vapor · Confitar · Destil·lació · Escalfat · Esferificació · Farcida · Fregida · Fumatge · Graellada · Guisat · Marinar · Napar · Ollada · Papillot · Picada · Planxa · Rostida · Sofregida · Tempura · Tires finíssimes · Tires llargues · Torrada · Trinxada
Estris
Batedora · Batedor de braç · Bromadora · Cassó · Cassola · Cassola de fang · Clemàstecs · Colador · Culler · Cullera · Embut · Escorredora · Escorreplats · Espàtula · · Esperó · Espremedora · Estalvi · Fogó · Forn · Forn de fang · Forn enterrat · Forn microones · Forn solar · Forquilla · Ganivet · Geladora · Graella · Liquadora · Llaurador (eina) · Llosa de pedra · Mandolina · Molinet de cafè · Molinet d'espècies · Molinet de pebre · Morter · Olla · Olla de cocció lenta · Olla de pressió · Paella · Paeller o barbacoa · Pelador · Premsa-alls · Ratllador · Setrill · Setrilleres · Sifó · Torradora · Trespeus
Filosofia
Cuina de temporada · Creativa · Deconstrucció · Fast food o menjar ràpid · Good food · Nouvelle cuisine · Slow food · Tecnoemocional · Tradicional · Vegetarianisme
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torradora
Registres d'autoritat
GND (1)
LCCN (1)
Bases d'informació
GEC (1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Torradora&oldid=30946107»
Categoria:
Electrodomèstics de cuina
Categories ocultes:
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 nov 2022 a les 16:30.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.745127 | curate | {"ca": 0.8532265516710303, "hu": 0.0013091021099645773, "en": 0.06915139380871708, "it": 0.012320961034960727, "fr": 0.007931618666255968, "es": 0.010395810873248113, "ar": 0.0005390420452795319, "st": 0.0006930540582165409, "sh": 0.0005390420452795319, "da": 0.0003850300323425227, "de": 0.008239642692129985, "el": 0.0006160480517480363, "eo": 0.0006930540582165409, "eu": 0.0005390420452795319, "fa": 0.0003850300323425227, "fi": 0.00084706607115355, "lt": 0.0010780840905590637, "la": 0.0003850300323425227, "he": 0.0003850300323425227, "hr": 0.0006160480517480363, "hy": 0.0005390420452795319, "id": 0.0015401201293700909, "is": 0.0006160480517480363, "ja": 0.00023101801940551362, "kk": 0.0005390420452795319, "ko": 0.00023101801940551362, "lb": 0.0010780840905590637, "ms": 0.001001078084090559, "nl": 0.0007700600646850454, "no": 0.0019251501617126136, "pl": 0.00046203603881102723, "pt": 0.005467426459263822, "ro": 0.0007700600646850454, "ru": 0.005852456491606346, "mk": 0.0026182042199291546, "sr": 0.0011550900970275682, "sv": 0.0005390420452795319, "th": 0.00023101801940551362, "eb": 0.0005390420452795319, "uk": 0.0007700600646850454, "zh": 0.0010780840905590637, "uu": 0.00023101801940551362, "oc": 0.0015401201293700909} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Torradora |
macocu_ca_20230731_1_306264 | Banyoles presenta la 11a edició del Troba’m, el festival de màgia
Després que l’any passat, el Troba’m se celebrés en format reduït, en aquesta 11a edició recuperarà la programació habitual amb propostes adaptades a les mesures actuals. El festival està organitzat per l’associació Tenim poca feina i l’àrea de Festes de l’Ajuntament.
El director artístic del Troba’m el mag Mario López ha explicat que “tot va començar com una excusa, però el festival s’ha convertit en un esdeveniment que tothom aprecia” i ha destacat que “any rere any treballem amb l’objectiu d’oferir bona màgia i de qualitat”. Mario López ha remarcat també que “la combinació de màgia, artistes i públic és molt rica a Banyoles”.
Per la seva banda, el regidor de Cultura i Festes Miquel Cuenca ha destacat que el Troba’m “és un petit gran festival molt ben cuidat, on els organitzadors treballen amb molt d’amor pel que fan i que té cura per la selecció dels espais on es fan les activitats”.
Una programació diversa
Pel que fa a la programació, Mario López ha explicat que “l’any passat no es va poder fer la gala, però aquest sí que hem pogut recuperar-la en un nou espai, com serà l’Auditori de l’Ateneu”. La gala comptarà amb les actuacions de la ventríloqua Cèlia Muñoz, guanyadora actual del programa Got talent; Artem, mag guanyador del premi de manipulació al darrer Congrés Europeu de Màgia; Mas Ramó & Alegria, el mateix Mario López i el Trio Rúbi, Colás con Piña, joves promeses de la màgia de prop. L’acte, que es farà en dues sessions a 2/4 de 8 del vespre i a les 10 de la nit, estarà presentat pel responsables del programa ‘No ens escolta ningú’ de Ràdio Banyoles, Carles Casart, Genís Casals i Jordi Subirà.
Les entrades per a les dues sessions de la gala ja es poden retirar al web de Cultura Banyoles a cultura.banyoles.cat.
El festival s’obrirà el divendres 3 de setembre a les 6 de la tarda amb un espectacle de màgia a la plaça de les Rodes amb el mag Rúbi Fernández, que oferirà l’espectacle d’obertura. Dissabte al migdia, a Can Xabanet, hi haurà un vermut màgic on diferents mags amics del festival oferiran trucs de proximitat. I a la tarda, es faran diferents propostes de màgia en diferents espais del Barri Vell com la Pia Almoina o el Tint. A partir de les 6 de la tarda, es podrà seguir a l’espai de La Muralla el xou de Pepín Banzo.
A més, el Troba’m comptarà també amb dues activitats al Centre Cívic de Porqueres. | 0.892651 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_588600 | L'he trobat força ferm i encertat en les seues intervencions, encara que en ocasions quan el burxava per respostes contundents tornava a repetir la mateixa resposta. Tot i així, se n'ha sortit bastant bé, li poso un 7 sobre 10.En particular m'ha sorprès una resposta a un seguit de qüestions ràpides que li ha fet en Bosch: Sobre l'impost de patrimonis en rendes altes, què en pensa?-Primer, els ciutadans inverteixen ingressos per bastir el seu patrimoni, per aquests ingressos ja paguen imposts. No és desitjable la doble tributació.-Segon, si estem travessant un moment de particular dificultat en el sanejament de les arques públiques s'han de contemplar noves formes d'ingressos, però s'ha de posar l'accent en que el govern no gasta massa. Les persones no han de rebre encara més pressió fiscal.-Tercer, cal ressaltar que el motiu pel qual la Generalitat pateix un dèficit públic és degut a la sostracció i no-gestió dels recursos propis. Catalunya independent tindria superàvit. S'ha d'assenyalar l'espoli fiscal com a causa única i principal dels problemes econòmics de la Generalitat. -Quart, els ciutadans de Catalunya i dels PPCC no s'han d'enfrontar entre ells ni patir una conflictivitat social encara major. S'ha d'obtenir la independència fiscal. No sé si m'equivoco en alguna cosa, però m'han semblat unes reflexions molt encertades! Ben fet, Junqueras! PS: Aquí podeu visualitzar el vídeo sencer: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3696690
El que ha dit a l'Àgora (especialment pel que fa a l'economia) lliga més amb la tradició catalana reticent als imposts que no pas el discurs progre. Si vol tenir un espai propi, ha de fer una esquerra de base catalana, lligada als nostres valors, costums i tradició. Per fer una còpia del PSOE no cal, puix sempre és preferible l'original que no pas les còpies.
Deixa en Junqueras que faci la seva feina. Tu i jo sabem que això de l'eix dreta/esquerra està força superat, o com a mínim és secundari en una colònia. Ara no siguis aixafaguitarres: que ERC, que la CUP i que Solidaritat facin les coses bé ens ha d'alegrar a tots.
Tu i jo sabem que això de l'eix dreta/esquerra està força superat I és clar que sí. A la gent ja no li interessa saber si el dia de demà disposaran de sanitat pública o si tot estarà privatitzat. Per no parlar de que a ningú no li importa si els ingressos fiscals provindran de les rendes de capital o de les salarials. I tot això dels drets dels homosexuals i les dones, buf, superadísim. o com a mínim és secundari en una colònia I és clar, per això la pràctica totalitat dels moviments de descolonització van ser protagonitzats per partits que no eren ni de dretes ni d'esquerres. Bé, a excepció del Viet Minh (esquerres), el Kuomintang (esquerres primer, dretes més tard), el Partit Comunista Xinès (esquerres), el Mapai (esquerres), el Front d'Alliberament Nacional d'Algèria (esquerres), el Congrés Nacional Indi (esquerres)... Ahmed n'hi ha uns quants...
I és clar, per això la pràctica totalitat dels moviments de descolonització van ser protagonitzats per partits que no eren ni de dretes ni d'esquerres. Bé, a excepció del Viet Minh (esquerres), el Kuomintang (esquerres primer, dretes més tard), el Partit Comunista Xinès (esquerres), el Mapai (esquerres), el Front d'Alliberament Nacional d'Algèria (esquerres), el Congrés Nacional Indi (esquerres)... Eva n'hi ha uns quants... A aquella època hi havia un sustrat ideològic molt fort que ara no existeix, ni existirà mai més.
Quantes vegades has usat el sintagma Mai més! | 0.863252 | curate | {"ca": 0.9676773455377574, "nl": 0.005434782608695652, "oc": 0.02688787185354691} | |
mc4_ca_20230418_4_67275 | Amposta recorda el seu passat de capital anarquista ebrenca | SER Ebre | Cadena SER
Amposta recorda el seu passat de capital anarquista ebrenca
La troballa a Barcelona d'una sèrie de fotos al fons dels fotoperiodistes Pérez de Rozas ha permès organitzar al Museu de les Terres de l'Ebre una mostra que recupera la història de la Col·lectivitat General d'Amposta
Una de les fotografies de la Col·lectivitat General d'Amposta que es podrà veure a l'exposició. / Fons Pérez de Rozas (AFB)
El Museu de les Terres de l’Ebre acull a partir d’aquest proper divendres una exposició a través de la qual es recupera la memòria de la Col·lectivitat anarquista d’Amposta, que es va implantar a la ciutat arrel de la revolució social i política que es va començar a viure a Catalunya i Espanya l’estiu de l’any 1936.
L’ha rescatada de l’oblit un equip format per la periodista ampostina Teresa Ferré, l’antropòleg Andrés Antebi i l’historiador Pablo González. Tots tres són membres de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ).
L’equip es va trobar amb d’una sèrie de fotografies a l’històric fons de la nissaga barcelonina dels fotoperiodistes Pérez de Rozas.
Dones, treballant als camps d'arròs de la Col·lectivitat d'Amposta. / Fons Pérez de Rozas (AFB)
Preparaven una exposició sobre la Barcelona retratada per aquests fotògrafs quan van trobar-se a les mans amb diverses sèries de fotografies preses durant la Guerra Civil sobre col·lectivitats anarquistes.
Allí hi van aparèixer les imatges de la Col·lectivitat General d’Amposta. Formada per més de 1000 persones. Això suposa unes 700 famílies i un 10 per cent de la població. Va ser una de les més grans de Catalunya i ara les fotos retrobades s’han convertit en una bona excusa per recuperar aquell passat.
El procés de col·lectivització a Amposta va començar el mateix estiu de l’any 1936 a través del Consell Municipal, que estava en mans de la UGT i la CNT.
Teresa Ferré, comissària de l’exposició, argumenta que l’èxit del model anarquista a Amposta s’explica en part per l’estructura de la propietat al Delta.
“L’estructura de propietat del Delta no era la del petit propietari o arrendataris; sinó que havia grans extensions que pertanyien a una sola persona que ni tan sols estava vivint allí ni s’ocupava de la terra perquè tenia capataços per fer-ho. Això sí va marcar”, explica Ferré.
L’exposició és resultat de tot un procés amb el qual s’han rescatat de l’oblit algunes fites de la lluita obrera al Montsià.
Entre les normes de la Col·lectivitat hi havia la instauració d’un sou per família, que en el cas d’estar l’home al front de guerra, cobrava la dona. També havia habitatge, metge i farmàcia gratuïta i escolarització obligatòria i mixta.
Tota una fita social abocada pel franquisme a l’oblit més absolut que ara recupera la mostra que s’inaugura divendres. Sota el nom de “1937. Quan la Ribera no tenia amo”, recordarà a través de 20 fotografies del fons Pérez de Rozas l’Amposta que va esdevenir capital anarquista de les Terres de l’Ebre.
Sis ferits en l'1-O a Roquetes ratifiquen al jutjat la denuncia per la càrrega policial | 0.801289 | curate | {"ca": 0.9755461362895338, "es": 0.017606781871535703, "fr": 0.006847081838930552} | http://cadenaser.com/emisora/2017/09/12/ser_ebre/1505236769_310337.html |
oscar-2201_ca_20230904_10_177266 | 6 Figueres és una de les ciutats amb més bona valoració en verd urbà, segons un estudi de la Diputació de Barcelona | 0.717713 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.emporda.info/tags/vilamaniscle/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_174750 | Rafa Nadal es va retirar abans de disputar la semifinal del Masters 1.000 de París, al tenir problemes a l’abdomen en l’entrenament. El canadenc, Denis Shapovalov jugarà la seva primera final d’un...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.704454 | curate | {"ca": 1.0} | : /mes-esport/tennis.raw?task=quick.read&id=1690134&return=L21lcy1lc3BvcnQvdGVubmlzLmh0bWw= |
oscar-2201_ca_20230904_2_124504 | “La regidora Vinyet Lluís vol agrair a les educadores la pressió que estan suportant per l’enrenou que tot aquest afer comporta i, juntament amb l’Ajuntament, aposta per aquest servei i té clar que, amb la nova licitació, hi estarà contemplada la regularització del sou i noves garanties per a les educadores.”
Article: “El SGI fa saber”. Eco 5 de gener.
“No puc permetre que se m’acusi de mentir. Mai hem garantit que es compliria de forma immediata l’augment de sou de les educadores. És cert que s’ha estudiat contemplar l’augment, però també és cert que, malauradament, el pressupost del 2012, víctima dels deutes anteriors, no permet tancar unes condicions que donin marge per a contemplar un increment de sous que, els asseguro, m’hagués agradat anunciar”
Vinyet Lluís. Eco, 23 de març.
“Traspassar les educadores al capítol 1 de l’Ajuntament suposa unes variables de sou molt més altes de les que tenen amb una empresa i, lògicament, en aquest moment, amb les dificultats econòmiques que té aquest Ajuntament, això és inassumible.”
Miquel Forns. 20 de març
Com si d’un petit castell de cartes es tractés, a l’Ajuntament li han anat caiguent al damunt alguns dels contractes de concessions administratives, a través dels quals es gestionen serveis prou importants. D’entrada, val la pena considerar que, probablement, no estariem parlant de tot això si el context econòmic no fos el que és, i si no es degués el que es deu a cadascuna de les empreses de referència, enmig d’un panorama de casuístiques particulars molt diverses, que van des del tancament del Centre Obert El Rusc, externalitzat durant la primera legislatura de Baijet, fins al cas de CESPA, embolicat encara en feixugues negociacions entre la corporació i l’empresa sobre la xifra final a pagar, que serà gran si les coses acaben bé i enorme si acaben malament. Pel mig hi ha la situació de l’escola de música, en ple concurs de creditors i gestionada per un administrador judicial que és, hores d’ara, qui paga les nòmines del professorat mentre es troba una sortida -que tot indica que passarà per un replantejament total del model- o la difícil situació de les educadores de les llars d’infants, que em servirà avui per a enfilar la crònica setmanal. Però no tot ha estat externalitzar. Salvaria avui l’Ajuntament al Club Natació Sitges? El cost del que fou una municipalització encoberta, que paradoxalment vingué després de la creació d’una piscina municipal de gestió externalitzada que precipità la crisi del club, i que propicià aleshores la creació d’un consorci públic-privat, i, a la vegada, l’obtenció d’un crèdit bancari que serví per a injectar diners a l’assedegada casa gran, es posa en questió quan la presidenta de l’entitat, Laura Pinel -que desitjaria ésser rellevada després de viure una de les etapes més trasbalssades en els 87 anys d’història del natació- admet que en la darrera assemblea extraordinària només hi assistiren dos socis. Ho han llegit bé, dos socis. Una evidència que costa d’entendre, tenint en compte els prop de 1500 abonats i l’esforç efectuat -300.000€ del pressupost municipal d’enguany- per assegurar el futur de l’històric equipament. En fi...
Deixant de banda les grans obres, en general l’externalització respon als desitjos de les institucions públiques de donar un major ventall de serveis a la ciutadania sense inflar el seu organigrama organitzatiu ni tampoc descapitalitzar-se, i amb la confiança que poden oferir les empreses especialitzades del sector, que són contractades a través de concursos públics establerts dins d’un marc legal concret, en el que la part contractant és conscient, per exemple, que els treballadors de les empreses concessionàries difícilment tindran les mateixes condicions laborals que els seus homònims del sector públic. La facilitat amb la qual podien posar-se en marxa equipaments a partir de la cessió, per part dels municipis, de terrenys o patrimoni ha propiciat arreu una corrúa d’inauguracions amb la denominació municipal, que, ara que van maldades, fa mal a la vista si es prenen en consideració determinats aspectes de la lletra petita dels documents. És el cas de les llars d’infants sitgetanes, de les quals El Cercolet és a punt d’entrar en un nou procés de licitació. En política, com en la vida, l’expressió dels conceptes resulta fonamental per a interpretar d’una manera o d’una altra les coses. Entre el “hi estarà contemplada” del primer paràgraf, i el “s’ha estudiat contemplar” del segon, hi ha, com a mínim, una intenció desinflada pel camí, que pot tenir les seves raons, o no. Vet aquí un problema semàntic: Acceptem contemplar per incorporar? Contemplar per assegurar? Contemplar per garantir? O ho deixem en el terreny de les previsions i bescanviem contemplar per estudiar o contemplar per preveure? A aquesta primera consideració n’hi podem afegir una altra no menys important. S’està parlant d’un augment de sou, o de la recuperació d’una part de sou, m’asseguren que cotitzada en el seu dia i eliminada posteriorment? La llavor del drama d’avui té el seu origen en els responsables d’ahir, però això, evidentment, no exonera a la institució d’assumir la resolució del problema, I així ho ha assumit en part. Només en part, per les raons que la regidora Vinyet Lluís ha deixat prou explícitades a contracor.
Al capdavall d’aquesta rocambolesca història hi ha una frase lapidària de les treballadores, que no admet rèplica. Vindria a dir que elles no son les que han de pagar un error aliè. I tenen raó, perquè l’error no ha estat seu. Tampoc no ha estat dels qui avui manen. En canvi, ningú podrà negar que l’error fou de l’Ajuntament, en connivència amb la concessionària que no arrufà el nas davant de l’únic compromís d’una carta signada. Aquí rau el moll de l’ós de la reflexió. Més enllà de la lícita demanda de les educadores a Educare XXI, i del seu enuig vers el paper de la institució en el conflicte, l’Ajuntament –com cal pressuposar a qualsevol empresa minimament seriosa- ha de poder respondre a les conseqüències de totes les seves decisions o iniciatives, més enllà de l’encert de qui les prengui, ampari o justifiqui, sigui regidor, alcalde o tècnic. I hi pot respondre perquè per això té eines de control, per això es redacten informes, es fan seguiments i valoracions, i existeixen persones amb alta responsabilitat en processos administratius, que poden aturar a temps, i així ho han o ho haurien de fer si convé, una mala decisió, hagi nascut de la bona fe, la ignorància, la incompetència, la mala intenció, o altres condicionants menys edificants. I l’Ajuntament també ha de vetllar per a que tots aquells processos en els quals és part implicada, en menor o major grau, reponguin a les garanties legals i ètiques que pot exigir per mor de la seva condició d’administració pública. Malgrat els informes contraris, el 2010 no es va saber aturar una decisió que intentà resoldre un greuge comparatiu amb el qual una bona majoria hi està d’acord. O sia, algú va fer allò que sabia que no podia fer, mentre que els qui li deien que no podia fer-ho no li ho impediren. Decideixin el que decidexin els especialistes sobre si s’ha generat un dret adquirit o no, l’errada no va néixer en un bressol, sinó en un despatx de regidoria. I el despatx obliga a la casa que l’ampara, agradi o no. | 0.881735 | curate | {"ca": 0.969630038652678, "en": 0.003727222528989509, "es": 0.014908890115958034, "ar": 0.003865267807840972, "fr": 0.0011043622308117063, "it": 0.006764218663721701} | http://cronicalocalsitges.blogspot.com/2012/04/cronica-local-eco-de-sitges-5-dabril.html |
macocu_ca_20230731_3_326593 | Sorpresa i indignació a l'Ajuntament del Brull perquè Renfe els ha retornat una carta dient que només està escrita en català i no l'entenen: “En el ple vam aprovar la moció a favor de la racionalització d'horaris de l'R3, la vam tramitar i vam enviar l'acord a les diverses entitats a les quals pot interessar. La persona de Renfe que va rebre la carta devia tenir un mal dia, perquè ens va trucar dient que no estava en castellà, que no l'entenia i la retornava”, explica l'alcalde del Brull, Ferran Teixidó. Efectivament, la carta va tornar als peus del Montseny amb l'anotació següent: “Devolver. No lengua oficial. Solo catalán.” Al Brull expliquen que mai tradueixen les mocions. “Fins i tot n'hem enviat al Parlament Europeu i mai ens hem trobat amb una situació com aquesta”, lamenta l'alcalde de la petita població osonenca. | 0.829271 | curate | {"ca": 0.9782345828295043, "es": 0.02176541717049577} | |
mc4_ca_20230418_13_147436 | Espectacles amb pallassos Barcelona | Risi Animaciones
Imaginen per un moment, un món habitat exclussivament per pallassos...
les guerres es farien amb pastissos de nata, s'aplaudirien els fracassos i per fer un regal només faria falta un pal i una caixa de cartró
espectacles infantils amb pallassos
Busques un espectacle infantil per la teva escola o llar d'infants? Per la teva festa major? Espectacles per fi de curs? Potser ho estiguis buscant per la animació de la festa de nadal, per una residencia d'avis o per una festa que fas al carrer, una jornada que organitza el teu ajuntament o associació...
Aquí trobaràs espectacles infantils amb pallassos, per la teva festa, sigui quina sigui, perquè ens adaptem a teatres, auditoris, el carrer, el espai de la teva escola... A més, els pallassos no tenen edat, són pels tots els públics, ens sorprenen i ens fan riure tinguem l'edat que tinguem.
Risi Animaciones ofereix espectacles de petit format de pallasso per a llar d'infants, teatre, ajuntaments i associacions. Festivitats com fi de curs, el carnestoltes, o el nadal són perfectes per contractar espectacles de pallassos a barcelona. Alguns d'ells també es poden adaptar a comunions i aniversaris infantils.
A continuació fem una petita descripció dels espectacles infantils propis que podem oferir-te a l'actualitat.
espectacle de contacontes infantil amb la pallassa rondalla
Espectacle per a llar d'infants, biblioteques i ludoteques, cicle infantil... Un contacontes amb la pallassa rondalla de 60 minuts de duració amb personatges, titelles, cançons i màgia! Com sempre podem afegir l'animació infantil per a les festes de fi de curs, carnestoltes, etc..
En Pepo, un personatge dolent i estrafolari, vol acabar amb els finals feliços de tots els contes i fer desaparèixer els colors de l'arc de sant martí del petit poble de Vila Dalt. Un nen, decideix anar a buscar els colors màgic per tornar la llum i la felicitat al poble.
Màgia molt visual i colorida pels més petits. Aprendrem conceptes, colors, cantem, ballem, veiem màgia molt divertida i sorprenent. Ideal també per sessions de contacontes a biblioteques. Disponible amb teatre de titelles catalanes, mes grans i visual i un teatre de fusta 2x2
El Pepet i la Pepeta són un matrimoni tradicional d'aquells d'abans. La pepeta prepara el millor brou de pollastre de tota la comarca però avui li falta l'ingredient principal: el Roberto (el pollastre de casa). El Pepet, no el vol matar i el Roberto, tampoc estarà disposat a ser sopar d'avui.
Humor, gags, màgia, cançons i balls, animació... on els nens participen activament a la història.
Espectacle divertit amb valors on es reivindica el paper de la dona en les feines domèstiques i de casa i en la societat en general en toc còmic i clown. Teatre infantil de 60 minuts de duració. Més info aquí.
espectacle de pallassos per teatres i auditoris
Show clown de 60 m de duració. Un espectacle amb pallassos per tota la família. La Risi i en Wachi arriben a l'escenari amb onze maletes de la forma més divertida que puguis imaginar, per presentar-vos diferents jocs. A cada maleta hi ha una sopresa!! Situacions molt clownesques i còmiques on el públic riu moltíssim.
Veuràs màgia i malabars, riuràs i t'emocionaràs. Garantitzat 😉
El nostre pallasso Wachi ha treballat molt anys amb pallassos sense fronteres viatjant per tot el món. També es dedica al teatre de carrer, així que aquest espectacle, s'ha de reservar amb molta antelació.
espectacle de pallasso amb la Risi
Show visual i musical. Espectacle de pallasso familiar, per a tots els públics, el poden seguir grans i petits.
La Risi és la pallassa més presumida del món, ha viatjat per diferents països d'on porta un trosset de màgia de cadascún d'ells. Fins i tot ha anat a estudiar a howards i us ensenyarà un munt de trucs de manera divertida amb el seu nas vermell i la simpatia que la caracteritza.
Per acabar, normalment es fa l'animació infantil amb balls, paracaigudes gegants, globus o pilotes i fins i tot canó de confetti. Farà ballar a tothom los pajaritos! !
Vols que fem un dels nostres espectacles amb pallassos?
Si busques un espectacle amb pallassos, contacta amb nosaltres i consulta disponibilitat del dia i l'hora. Si la Risi no està disponible, potser un dels seus amics si ho estigui. Explican's el tipus de festa, la previsió de gent o de nens, el lloc, la població... et direm quin espectacle s'adapta millor. És important saber les edats dels nens.
Els nostres espectacles amb pallassos s'adapten a tot el públic, tant a infantil, primaria com a adults que poden gaudir igual... per a festes majors, festes de barri, festes en escoles, llar d'infants, variem els jocs de magia i l'animació, els contes. Oferim, així, pallassos del més divertit i variats i entretinguts per tot tipus de festivitats, com la festa de nadal, animació per carnestoltes, la castanyada, la diada de sant jordi o amb els contacontes de la pallassa rondalla, animacions per fi de curs....
Podreu veure més info, fotos i més argument de Els colors de l'Arc de sant martí dins el web de l'escola Can serra, on vam fer el nostre espectacle dins el projecte dels pallassos de la classe de P5.
També podeu veure més fotos a la web de l' ajuntament de Castellbisbal, amb motiu del dia sense cotxes, on vam realitzar el nostre espectacle amb el pepet i la pepeta, Pollastres!! y visitar el blog de l'escola Sant Jordi, on hem realitzat diversos espectacles infantils amb pallassos. | 0.799877 | curate | {"ca": 0.9787076467320867, "en": 0.004443621551564525, "es": 0.010183299389002037, "it": 0.0064802814293649326, "fr": 0.00018515089798185522} | https://www.risianimaciones.com/ca/espectacles-infantils-amb-pallassos/ |
mc4_ca_20230418_12_301550 | Dia del Voluntaria Creu Roja
DIA DEL VOLUNTARIAT CREU ROJA
En agraïment a la participació dels nostres alumnes de 4t d'ESO en els voluntariats realitzats durant el curs 2016-2017 al punt solidari del Prat de Llobregat, s'ha fet entrega d'un trofeu durant l'acte de celebració del Dia del Voluntariat. Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració i per continuar amb aquesta tasca tan valuosa també durant el present curs 2017-2018.
Llegeix més: INAGURACIÓ PATI NOU i PRESENTACIÓ DEL GEGANTÓ | 0.724394 | curate | {"ca": 0.9409368635437881, "es": 0.059063136456211814} | http://nostrasenyoradelmar.com/?start=14 |
mc4_ca_20230418_0_59179 | MEMÒRIA DE BARRI DE LA TORRASSA I COLLBLANC: 2014
JOGUINES GENDRE: UNA BOTIGA AMB MOLTA SOLERA
El senyor Joan Gendre i família
Fa uns dies, vam anar a entrevistar al senyor Manel Gendre Pons, actual propietari d'aquesta botiga que des del Novembre de l'any 1963 està al carrer Martí Julia nº 28 i que durant molts anys ha alegrat la vida a milers de nens i nenes del nostre barri.
Vam anar al seu magatzem que està en un local del carrer Rafael Campalans nº 4 i 6. Va atendre'ns amb molta cordialitat, ens va ensenyar una documentació molt interessant digna de ser exposada en un Museu per la quantitat de dades de les quals nosaltres vam aprendre un munt de coses que ignoràvem i que volem feu-vos-en partíceps.
El seu pare senyor Joan Gendre i Cardona, va arribar al barri de Collblanc l'any 1925, havent après en diverses poblacions de Catalunya l'ofici de fuster i el de reparació de bicicletes. Tot seguit va arrendar uns baixos al carrer d'Orient per establir-se al seu Taller de Construcció i Reparació de Bicicletes. Al poc temps es va casar amb la senyora Manela Pons i els dos durant tota la vida van compartir la gran activitat comercial d'aquell petit però pròsper negoci.
L'any 1929 l'increment del volum de feina que tenien els va empènyer a adquirir un local més gran al carrer Romanins 28, (actualment Martí Julià). Durant la década dels anys vint i treinta, el Taller de Bicicletes dels Gendre va tenir un gran ressò al barri. Tanmateix la casa francesa Volver, es va convertir en suministradora local dels seus productes. Veient la repercusió que tenien en el barri amb l'ús de les bicicletes, va llogar un solar sense edificar a la cantonada del carrer Campalans i el de Fortuny i el va covertir en una pista per circular amb bicicleta. Aquell lloc era conegut com el velòdrom de Collblanc i era un espai predilecte per a grans i petits ja que pagaven unes monedes pel lloguer de la bicicleta i la podien usar dins del solar una bona estona.
Quan es va declarar la Guerra Civil, la pista va ser col.lectivitzada i la terra fou convertida en horts. Va ser una època dificil ja que el suministrament de materials era molt escàs i els Gendre van haver de ingeniar-se-les per convertir en peces de recanvi fin i tot les barres de ferro dels llits i d'altres atuells.
A la mort del senyor Juan Gendre i Cardona, el negoci ha estat conduït pel seu fill, senyor Manel Gendre Pons i actualment també pels seus nets.
El senyor Manel ens va sorprendre molt amb un document que ens va dir que havien d'ensenyar als estancs per comprar tabac, perquè de no tenir-lo no te'l podien vendre, (això va ser a la postguerra), també necessitaven una llicència per poder escoltar la ràdio a casa, que en aquell temps era de gal-lena, es a dir amb auriculars, encara que hi havia molta gent que l'escoltava d'amagat i així no pagaven la llicència. Aquests documents els podeu veure més avall d'aquest escrit junt amb d'altres.
Durant la postguerra, la família es va dedicar a la venda ambulant, anant a les fires locals per diferents punts d'Espanya, portant joguines, sabó, fulles d'afaitar, bijuteria i molts més productes. Hi anaven en tren, tenien un kilomètric per viatjar i cada vegada que ho feien els hi tallaven els “kilòmetres” fets. Les joguines i tot el que portaven per vendre, també anava amb el tren. Més endavant ja llogaven un camió, però perquè la seva esposa pogués anar al costat del conductor, necessitaven tenir un permís especial.
Es van especialitzar en la fabricació de motocarros, que primer eren de pedal i més tard a motor. Els Gendre van arribar a tenir una vintena de tricicles amb conductor que llogaven a empreses del sector per fer transports.
L'any 1959, durant un temps van obrir una botiga amb articles de la seva especialitat a Barcelona, a les Galerias Astoria de la Rambla dels Estudis 113, davant dels antics i desapareguts Magatzems Sepu.
Com podeu veure la tenacitat i l'esforç d'aquesta família mereixia que el nostre bloc se'n fes ressò i ho donéssim a conèixer a tots el veïns.
Si voleu veure més documents antics, adresseu-vos a la Galeria de fotos del nostre bloc.
L'aniversari dels 50 anys
La cartilla de "racionamiento"
Una fotografia de la primera moto amb sidecar del senyor Joan Gendre.
Aquesta moto li va ser requisada durant la guerra.
El "kilomètric" del que parlo en el escrit
Foto antiga de publicitat dels motocarros
Entrevistant al senyor Manel Gendre
Dues veïnes de la Torrassa entrevistant al senyor Manel Gendre.
Diversos documents de la postguerra, com: el permís per escoltar la ràdio i els cupons per comprar tabac.
Publicat per Grup Memòria de Barri de La Torrassa a 13:16 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Comerç, guerra, Història
VISITA AL MUSEU D' HISTÒRIA DE L’HOSPITALET
Algunes de les participants del Punt Òmnia Jis-Arrels, de visita a l'edifici de Can Riera, al final de la jornada.
Foto: Agustí Castellanos (Museu d'Història de l'Hospitalet)
El passat dia 9 de juliol, varios integrants de diferents activitats del Punt Òmnia de la Torrassa JIS-ARRELS, vàrem anar al Museu d'Història de la Ciutat. La visita va ser molt interessant, ja que en l'exposició "L'Hospitalet: un indret-una història", inugurada el passat 10 d'abril, es recullen fotografies, retrats, diaris, notícies, etc., dels primers anys després de la guerra civil, que ara els que no ho varen viure, els hi poden semblar inversemblants, però a molts de nosaltres ens recorda aquella època de por i de fam, que desitgem que no torni a venir mai més.
Us recomanem aquesta visita, i si cliqueu l'enllaç us informaran dels horaris i del temps que aquesta exposició estarà oberta al públic.
Enllaç al Museu de l'H:
http://www.museul-h.cat/detallActe_2.aspx?21Jt3Sc0YLIFffv6qazAhaN2G0p8BmF02SkvOWSkPDPgIX0qazB
Amb aquestes dues bones notícies, aquest curs ens acomiadem, desitjant-vos que passeu un bon estiu i esperant retrobar-nos el proper mes de Setembre!
GRUP MEMÒRIA DE BARRI DE LA TORRASSA I COLLBLANC
http://memoriadebarridelatorrassa.blogspot.com
Publicat per Grup Memòria de Barri de La Torrassa a 14:42 2 comentaris: Enllaços a aquest missatge
ASSOCIACIÓ MUSICAL COLLBLANC -TORRASSA BAND
(Una notícia d'actualitat, que celebrem des del nostre Bloc)...
El passat dia 4 de juliol, aquesta banda que recentment tenim als nostres barris i que neix de l'inquietud compartida per crear un espai on desenvolupar activitats musicals , mitjançant la formació musical banda, ens va obsequiar als veïns amb un magnífic concert. Aquest acte va tenir lloc al Centre Cultural Collblanc-Torrassa de l'Hospitalet, que estava ple de gom a gom i que, la seva actuació va posar en diverses ocasions al públic en peu, aplaudint la seves actuacions que apart de ser amenes, varen ser molt ben interpretades per aquest grup de joves dirigits pel senyor Toni Santos.
És una molt bona noticia que els nostres barris, gaudexin d'una entitat com aquesta, que ha nascut sense ànim de lucre i que estigui oberta a totes les persones que entenguin la música com un element cultural i creatiu d'expressió .
El grup Memòria de Barri no podia esta al marge d'un acte tan important i per això ens ha semblat adient donar-lo a coneixer.
Publicat per Grup Memòria de Barri de La Torrassa a 14:32 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
CASA BOU: VINS, CAVES i LICORS DES DEL 1921 A COLLBLANC.
Interior actual de Bodegues Bou
Hem anat a entrevistar als actuals propietaris de les Bodegas Bou, que ens han atès amb molta cordialitat i que no han dubtat gens en explicar-nos amb detall, la trajectòria d'aquest establiment, que després de 92 anys d'estar al servei del barri, es veuen obligats a cambiar d'ubicació. Els motius són els següents: el local que era propietat d'unes monges de la Casa de la Misericòrdia, l'han venut i el nou propietari no els hi permet seguir amb el negoci. És per això que han de marxar, però no patiu perquè els podrem trobar a partir de l'1 de setembre, - que faran l'inaguració, - en un nou espai que és a pocs metres d'on estan ara, al carrer Martí i Julià, nº 13.
La família Bou eren de Piera i vivien en una masia que es deia Mas Figueres. Sempre es varen dedicar a la venda de vins. La primera guerra mundial, va contribuir a que aquesta família marxés del poble després que el negoci fés fallida. L'any 1921 el senyor Josep Bou Pallarols, avi de l'actual propietària, va llogar un local a la carretera de Collblanc nº17, que sempre va ser una taverna fins l'any 1966, que es va convertir en el que és ara, “venda de vins i licors.”
Quant aquest senyor va morir l'any 1928, es va fer càrrec del negoci la seva esposa Carme Capellades Poch. Passats uns anys, el seu fill Joan Bou Capellades, fins que va morir l'any 1998. Actualment ho regenta la seva filla Mª Carmen Bou Beltran, juntament amb el seu fill Xavier Monllau Bou.
Com podeu comprobar, és un negoci que fa quatre generacions que existeix
dins del nostre barri, i que afortunadament segueix i això és un exemple a seguir per a les noves generacions, perquè demostra que quan la feina està ben feta, té la seva recompensa.
L'any 2001 l'Ajuntament de l'Hospitalet els va premiar amb un guardó que significava un reconeixement que tenen ben merescut.
El nostre bloc de “Memòria de barri de la Torrassa i Collblanc” havia de fer esment d'aquesta botiga que enorgulleix al nostre barri.
Adjuntem fotografies de l'establiment.
Mila i Antònia Torrens
Senyor Josep Bou Pallarols.
Ell va engegar aquest establiment.
Passaport del senyor Josep
Bou Pallarols, de l'any 1917.
Interior de l'establiment.
El senyor Joan Bou Capellades
dins de la botiga amb el seu net
Xavier Monllau Bou.
Façana de l'establiment en
un dia plujós.
Foto presa des del Celler
de l'establiment.
Senyora Mª Carmen Bou Beltran
actual propietaria i el seu fill
1962. La porta del establiment
el dia de la gran nevada a Barcelona.
Publicat per Grup Memòria de Barri de La Torrassa a 14:08 3 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Comerç, Història
L'ADROGUERIA COLLADO DE LA PLAÇA ESPANYOLA
Aquest establiment va ser inagurar l'any 1928 pels germans Paco i Casimiro Sanz. En aquella època, a la botiga s'hi elaboraven cremes, insecticides i colònies de fabricació pròpia, i fins i tot, s'hi torrava cafè. A partir del 1959 va passar a ser del senyor Miguel Collado. Però fins arribar a aquest punt, cal repassar abans una història: la del pare de la senyora Glòria Collado Vidal, que ens ha obert amablement les portes de casa seva per compartir amb nosaltres els seus àlbums de fotos de la botiga i també familiars.
El senyor Miguel Collado, era un vailet de 13 anys quan va entrar com a aprenent a la Drogueria dels germans Sanz. Quan el senyor Casimiro Sanz es va jubilar, va cedir la botiga al Sr Miguel Collado, aquell noi que feia tant anys que hi treballava, tot dient-li: “Miguel treballa! Teniu una botiga, treballeu i quan comencis a guanyar, ja em pagaràs la mercaderia de dintre”. Així que ja tenim l'Adrogueria Collado tot començant a treballar a tota màquina des del 1959.
La botiga era vivenda, per la part que donava al carrer Montseny i Progrés. On venien les mitges i els perfums, era l'habitaciò de la meva mare,”hi havia originalment la papereria Castillo, que després va estar una mica més endavant, i que actualment la que du el mateix nom, que es conserva, és portada per una altra família”. “Hi venien novel-les”.
La senyora Glòria explica que va fer-se càrrec de l'Adrogueria al morir el seu pare, “fins fer els 65 anys, al 2013, que m'he jubilat”. Els meus fills, al carrer Progrés 101 tenen un negoci similar que es diu Agustín Papers Pintats.
En aquest escrit, cal destacar -segons la nostra opinió,- el gest que els germans Sanz van tenir cedint-li la botiga en les condicions que li van fer, a aquest vailet que durant tants anys va treballar en aquesta botiga i que demostra que pel seu treball i la seva responsabilitat era mereixedor del que li van oferir.
Després de tants anys de donar servei al barri, l'any 2003 l'Ajuntament va tenir a be, de obsequiar-los amb un dels guardons que van concedir a diferents establiments de l'Hospitalet, que com ells, feia 75 anys o més, que estaven instal-lats al barri.
Adjuntem unes fotografies que la senyora Glòria ha permès que les incluim en aquest bloc, la resta de fotos i documents els podeu veure a la nostra secció "Àlbum fotogràfic".
Foto: Aquesta foto és de la botiga quan el senyor Miguel Collado era un vailet i estava atenent a una clienta.
Foto: En aquesta foto podem veure al senyor Miguel Collado quan tenia 13 anys obrint el tendal de la botiga. Fixeu-vos que per arribar-hi estava enfilat en un tamboret.
Foto:Una foto de la botiga
Foto: El senyor Miguel Collado treballant a la botiga
Foto: La familia Collado a la botiga
Foto:Com podeu veure era una botiga molt ben equipada.
Foto: La familia Collado després de tancar la botiga definitivament.
Foto: La botiga dels fills de la senyora Glòria Collado
Foto: Moment en que la senyora Glòria Collado recull el guardó concedit per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat 2003.
Foto: La senyora Glòria Collado ens mostra fotografies de la botiga i diversos documents antics que són molt interessants i que podeu veure en la secció de fotos antigues.
Publicat per Grup Memòria de Barri de La Torrassa a 13:24 3 comentaris: Enllaços a aquest missatge
MEMÒRIA DE BARRI ENTREVISTADA PER ALUMNES DEL IES MARGARIDA XIRGU
El passat 4 de Febrer, a requeriment del col-legi Margarida Xirgu de l'Hospitalet, vam fer una trobada amb uns quants alumnes adolescents que estaven interessats en entrevistar a una veïna que fos gran i nascuda a la Torrassa, doncs estaven fent un treball sobre el barri i volien fer diverses preguntes que només fossin contestades per qui veritablement ho hagués viscut.
Com que jo reunia les dues condicions, em vaig oferir a contestar una sèrie de coses que tenien curiositat de saber. Una d'elles era si fa 50 anys, o més, els nois jugaven a pilota a la Plaça Espanyola, i si no era així, on jugaven?. La meva resposta va ser que, com que en aquella època no hi havia ni cotxes ni motos, i que gran part de la Torrassa eren camps, on no sols els nois hi jugaven a pilota, sinó que molts adults els diumenges feien partits, per la qual cosa la canalla petita no calia que es moguessin dels seus carrers, que per cert encara no estaven asfaltats. La Plaça Espanyola era un lloc molt tranquil on érem moltes les nenes que al sortir del col.legi de les monges ens reuníem per fer una mica de tertúlia, a més també hi havia persones grans prenent el sol i descansant.
Una altra cosa en la que estaven interessats era sobre l'immigració, dels que van arribar a Catalunya fa 50 anys o més, com els vam rebre i si va haver hostilitat envers ells. La meva resposta va ser: Catalunya és un país acollidor i si la gent es comporta be, sense crear problemes de tota mena, com sorolls a la nit, baralles i d'altres, els veïns els tractem amb respecte i com a un més del barri, com així va ser en el meu entorn i problemes no en vam tenir cap.
Després d'una estona de conversa vam acabar l'entrevista que va ser molt cordial.
Adjuntem unes fotografies com a recordatori d' aquest dia.
Publicat per Grup Memòria de Barri de La Torrassa a 14:27 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Activitats, Educació, Història
FABRICA DE CARAMELOS "PRODUCTOS AGÜERA". Per Andrea Agüera.
Avui, vull fer esment d'una familia que l'any 1948 va crear a Collblanc una fàbrica de caramels anomenada “Productos Agüera” i que degut a la crisi, l'any 2009 va haver de tancar un negoci que durant tants anys va funcionar molt be. La senyora Andrea Agüera filla del propietari, ens ha fet arribar amb detall l'explicació de com el seu pare va iniciar el negoci. També ens ha inclòs unes fotografies que em semblen força interessants per fer-se una idea de com es treballava en aquella època.
Desitgem que passi aquesta maleïda crisi i que ben aviat puguin reanudar aquesta feina que durant tants anys varen portar a terme.
La fabrica de caramelos "Productos Agüera" - Andrea Agüera
(Publicat al bloc http://concursantjordiomniatorrassa.blogspot.com.es, el 19 d'abril de 2013)
Mi padre empezó haciendo caramelos en un perol pequeño y mi abuelo se los vendía con un carro puesto en la puerta de la casa. La fábrica estaba en los bajos de una casa grande en la calle Pujós 98 de Collblanc y fue fundada en 1948. Más tarde, el 18 de Noviembre de 1951, mi padre se casó con mi madre, una prima suya venida de Francia. Entre los dos siguieron adelante hasta que crearon una fábrica de caramelos.
Luego en la misma casa nacimos cuatro hermanos: Alfonso, Andrea, Juan y María Isabel, que hemos seguido con su tradición familiar.
En el 2009 se tuvo que cerrar por la dichosa crisis. Pero no perdemos la esperanza de poder continuar con su tradición en la familia y poder volver a darle vida.
Mis abuelos vendiendo los caramelos de la fábrica.
También vendían altramuces y otros chuches en Collblanc.
Mi padre, Andrés Agüera, en el despacho.
Él fue el fundador.
Mi hermano mayor, Alfonso Agüera,
removiendo la pasta del caramelo.
Mis hermanos, Alfonso, Juan y Maribel, y mi padre
en las máquinas de envolver los caramelos.
Mi padre, Andrés, y un amigo
en la mesa de enfriamiento.
Mi sobrino Juan Carlos, hijo de mi hermana Maribel,
entre caramelos.
Un colegio que visitó la fábrica.
¡¡Todos contentos! !
A cada uno le hicimos un bastoncito.
Mi padre, Andrés, y
un amigo, primo y trabajador, Pedro,
Las rosas que se fabricaban para Sant Jordi
Publicat per Grup Memòria de Barri de La Torrassa a 13:03 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
FABRICA DE CARAMELOS "PRODUCTOS AGÜERA". Per Andre...
MEMÒRIA DE BARRI ENTREVISTADA PER ALUMNES DEL IES ...
CASA BOU: VINS, CAVES i LICORS DES DEL 1921 A COL... | 0.768347 | curate | {"ca": 0.8701882071984989, "es": 0.11366350144993462, "en": 0.009154489111275374, "fr": 0.00102348325467675, "uk": 0.00028430090407687497, "it": 0.0023881275942457497, "ro": 0.0032978904872917494} | http://memoriadebarrilatorrassa.blogspot.com.es/2014/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_127603 | Hi haurà referèndum al mes de setembre per decidir com serà la nova república?
Que ningú no ho dubti. La garantia que hi haurà referèndum és que qui comanda aquest Govern és un home de paraula. I els republicans també estem en el Govern. És un Executiu que té compromesa la paraula, tenim les eines per fer-ho, la majoria parlamentària, i tenim una altra joia, que hi ha una majoria de catalans favorables al referèndum, més que no som els independentistes. Això vol dir que tenim les eines per fer-lo i que ningú no ho dubti: La segona setmana de setembre obrirem els col·legis electorals perquè els catalans puguin anar a votar. Si voten sí majoritàriament, iniciarem el procés cap a la república. I si els catalans voten no, és evident que no hi haurà independència. Nosaltres garantim que els col·legis electorals obriran.
No està trigant el Govern a fixar la data i la pregunta del referèndum?
En absolut. El Govern està fent la feina, la fa bé. El que estem fent és extraordinari i hem de tenir en compte que tenim un Estat que hi està en contra. A més, a casa nostra tenim una oligarquia que no ajuda. Hi ha grans poders econòmics i mediàtics que més aviat voldrien que tot descarrilés, que a més tenen molta capacitat per intentar desinflar la il·lusió col·lectiva, però no se’n sortiran perquè nosaltres tenim les eines i garantim que els col·legis electorals obriran. Ara bé, cal que guanyem els que creiem amb un nou Estat. Els qui volem proclamar la república haurem de guanyar, haurem d’aconseguir que hi hagi molts catalans i catalanes que vagin a votar i el nombre de sufragis favorables a la independència siguin més.
Quina hauria de ser la pregunta i la resposta per aquest referèndum?
La pregunta serà clara i binària. Aquest és el compromís de PDECat, la CUP i d’ERC. Hem de fer tots els esforços perquè convergim els que som independentistes amb els que són autodeterministes. Volem que el president Puigdemont, el vicepresident Junqueres, l’alcaldessa Colau, els companys de la CUP, els companys de Podemos, tots, puguem fer una crida junts a la participació.
Joan Tardà és diputat a Madrid. A Madrid es creuen que el referèndum es farà?
Van començar a posar-se nerviosos el dia que la CUP i JxSí vam poder pactar els pressupostos. Això va ser una injecció per poder arribar al mes de setembre amb un equilibri parlamentari suficient. Intentaran aturar-ho, però no ens hem de posar nerviosos. Nosaltres hem d’obeir el Parlament de Catalunya. Si allà en diuen desobediència que ho diguin com vulguin, nosaltres no desobeirem res, obeirem al Parlament de Catalunya.
És a dir, no es farà cas de futures sentències del Tribunal Constitucional?
Nosaltres obeirem el Parlament de Catalunya. Tenim tota la confiança amb el president Puigdemont i el president Junqueras. Ningú ha de patir, mentre el president Puigdemont comandi aquest Govern, mentre el PDECat i ERC estiguin en aquest Govern i tinguin el suport de la CUP. Hem de convèncer encara a molts catalans que amb el nou Estat podrem repartir la riquesa de manera diferent, podrem garantir l’Estat del benestar. Vestirem una república amb una democràcia d’excel·lència, no com ara, que vivim en una democràcia supeditada als poders financers.
Hi ha perill que el referèndum es converteixi en un nou 9N?
En absolut, cap perill. Si es convertís en un nou 9N, voldria dir que Puigdemont i Junqueras haurien traït la paraula donada, la qual cosa no pot passar, perquè són gent honrada i honesta, i perquè els seus partits estan compromesos amb aquest projecte. Aquest serà un referèndum de debò, perquè penjarà d’una llei aprovada pel Parlament de Catalunya i tindrà conseqüències jurídiques. Que ningú pateixi, tot i que puc entendre que hi hagi neguit perquè el que fem és titànic, però aquest neguit s’ha de convertir en energia per convèncer els catalans i catalanes que no ho veuen del tot clar.
No hi ha perill d’eleccions anticipades?
No hi haurà eleccions anticipades. Hi hauria eleccions anticipades si nosaltres fossim cobards o incompetents i no obrissim els col·legis electorals. Hi haurà elecciosn després del referèndum, si guanya el sí seran eleccions constituents per conformar un Parlament per debatre la constitució de la república, i si guanya el no o fraquessessim a la crida a la participació serien eleccions de caràcter autonòmic, però sempre després del referèndum.
Últimament hi ha hagut tensions entre els dos principals partits del Govern, pel tema de Manresa, per exemple. Aquestes tensions poden haver afectat a la convocatòria del referèndum?
En absolut. El que fem és titànic. No hi ha cap lloc d’Europa que porti a terme una experiència semblant a la nostra. Tres cultures polítiques tan diferents com la cultura nacionalista del PDECat, la cultura republicna d’ERC i la cultura anticapitalista de la CUP, estem construïnt quelcom nou. Només cal posar en valor això, i contraposar al que ha passat a Espanya que dos partits d’esquerres, Podemos i PSOE, han estat incapaços de posar-se d’acord per fer fora el partit més corrupte d’Europa, el PP, un partit polític que no ha condemnat el franquisme i que ha estat l’ariet del desvallestament de l’Estat social. Val la pena donar valor al que estem fent. Accidents n’hi ha però tot el que estem fent no ho havíem fet mai, com devien fer els pares de la república, en Macià i en Companys. Ells també devien prendre decisions de vegades improvisades i també van cometre errors. Escrivim la història en un full en blanc, estem orgullosos del que fem i molt il·lusionats. Mai havíem estat tan a prop de la victòria. | 1 | perfect | {"ca": 0.9841933139534884, "nl": 0.003997093023255814, "fr": 0.0041787790697674415, "es": 0.007630813953488372} | https://elmon.cat/politica/tarda-madrid-intentara-aturar-el-referendum-pero-no-ens-hem-de-posar-nerviosos-128810/ |
mc4_ca_20230418_14_136193 | La mascota de classe
La tardor (la castanyada)
Classe de natació
Còlonies d’estiu
Av. Paral-lel, 110 | 08015 Barcelona
© 2019 ESCOLA INFANTIL APOLO 10 Tots els drets reservats | 0 | curate | {"fr": 0.21301775147928995, "ca": 0.5798816568047337, "es": 0.01775147928994083, "en": 0.1893491124260355} | https://www.apolo10.net/copy_paginas/copy_homepages/copy_home-1 |
mc4_ca_20230418_10_416224 | De la Muntanya de Sant Jaume a l'Ermita de Sant Pau, el mirador de Vilafranca - YouMeKids
HomeExcursions amb nensDe la Muntanya de Sant Jaume a l’Ermita de Sant Pau, el mirador de Vilafranca
08/10/2017 Barbara Vastenavond Excursions amb nens 0
Mirador de l'Ermita de Sant Pau - Foto: YouMeKids
Als afores de Vilafranca hi ha una petita ermita cavada a la roca molt curiosa. És l’ermita de Sant Pau, ubicada a un petit turó, des d’on tenim una panoràmica fantàstica sobre les vinyes i tot el pla de Vilafranca.
Sabíeu que l’ermita va ser una sinagoga durant l’època medieval? L’any 1324 el rei autoritza als jueus de Vilafranca situar la seva segona sinagoga a la muntanya de Sant Pau, ja que el barri dels jueus a la ciutat era ja massa ple i no es podia fer altra sinagoga. Però la sessió només va durar uns 60 anys, fins que l’indret va passar a mans dels ermitans de Pacs. De l’ermita d’aquella època no quedar res. La cova que veiem avui, hauria sigut l’absis del projecte de nova ermita que es volia construir a principis del segle XX, però que mai es va arribar a dur a terme en la seva totalitat.
Fixeu-vos en la roca calcària que envolta l’ermita. Es va formar, al fons del mar, fa uns 18 milions d’anys. Per això, si els vostres nens són bons observadors, segur que trobaran alguns fòssils d’organismes marins.
El passeig des de l’àrea de lleure de la muntanya de Sant Jaume fins a l’ermita de Sant Pau és curt i passa per una zona boscosa fins a arribar al peu de l’ermita amb una taula de pícnic, una font i un mirador.
El punt d’inici de la ruta és l’àrea de pícnic de la Muntanya de Sant Jaume. Arribareu a l’àrea de Sant Jaume per la BV2127 entre Vilafranca del Penedès i Les Cabanyes. Entre el km 1 i km 2 d’aquesta carretera, trobareu a mà esquerra (si veniu de Vilafranca) una pista de terra amb un indicador cap a la muntanya de sant Jaume. Trobareu l’accés a l’àrea de pícnic i l’aparcament a aproximadament 650 metres. En cas que l’àrea de pícnic estigui tancat, podreu deixar el cotxe uns metres més endavant a la dreta del camí a l’alçada d’una torre elèctrica.
La ruta s’inicia a l’àrea de lleure de la muntanya de sant Jaume. Des d’aquí heu de tornar a la pista per on heu vingut en cotxe. En arribar a la pista aneu a la dreta en direcció de l’ermita d’ermita de Sant Pau i en sentit contrari a la carretera principal.
Continueu uns 350 metres fins a arribar un encreuament de camins. Agafeu el segon sender a l’esquerra que s’endinsa al bosc i puja cap a l’ermita de Sant Pau (hi ha un indicador). Al final de les escales, arribareu a un petit mirador sobre les vinyes. Aneu a l’esquerra per arribar al gran mirador amb àrea de pícnic de l’ermita de Sant Pau. Trobareu una taula a cobert i una font.
Ermita de Sant Pau – Foto: YouMeKids
L’ermita, que es troba en una cova, té dues campanes. Després de recuperar forces, agafeu el sender que puja per la dreta cap el cim de Sant Jaume. En arribar a una T, aneu a l’esquerra i en següent encreuament a la dreta fins a arribar al cim on hi a una un restaurant. Per tornar a l’àrea de pícnic de Sant Jaume, heu d’agafar la pista a la dreta que passa per davant del restaurant. En aquest tram tindreu unes bones vistes sobre Montserrat. Continueu recte, fins a arribar a un trencall. Agafeu el camí de la dreta que baixa amb una mica de pendent fins a enllaçar amb sender amb escales per on havíeu pujat a l’anada. Desfeu el camí des d’aquí fins a arribar a l’àrea de pícnic de la muntanya de sant Jaume.
Hi ha dues àrees de pícnic a la zona. La Muntanya de Sant Jaume disposa d’una gran zona de pícnic amb diferents taules, bar, WC, font i camp de bàsquet. Davant de l’ermita de Sant pau, trobareu una taula a cobert i una font.
Durada: 45 minuts (sense aturades)
Distància: aprox. 2km
Accessibilitat: és un camí amb una lleguera pujada per escales d’anada.
Recomanacions: portar bon calçat per caminar sobre roca.
Horaris d’obertura de l’espai de la muntanya de Sant Jaume: Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 19 h, d’abril a setembre.
De 10 a 17 h, d’octubre a març. Reserves: tel. 93 890 47 32; caps de setmana: 674 053 976.
Caiac amb nens a l’embassament de la Baells a Cercs | 0.772685 | curate | {"ca": 0.9875761266747869, "pt": 0.008282582216808769, "ja": 0.000730816077953715, "en": 0.00341047503045067} | https://www.youmekids.com/muntanya-sant-jaume-lermita-sant-pau-mirador-vilafranca/ |
macocu_ca_20230731_6_480700 | L’empresa Telefónica Móviles de España SA –Movistar–, ha sol·licitat autorització a l’Ajuntament de Castelldans per traslladar l’antena de telefonia mòbil que actualment té al pla de les Moles, a la sortida de la població en direcció l’Albagés, i posar-la a la serra del Castell, un turonet on hi havia l’antic castell que va donar nom al municipi i ara hi ha un mirador. Encara s’hi conserven algunes restes del castell i també d’un búnquer i un niu de metralladores que s’hi van fer durant la Guerra Civil.
“Els veïns de la zona on és ara temen pels possibles efectes de l’antena sobre la salut, però tampoc ens acaba de convèncer que s’instal·li a la zona del castell, un punt emblemàtic del municipi i on tindria un important impacte visual”, explica l’alcalde, Conrad Llovera. “Hem d’acabar de negociar algun altre emplaçament”, afegeix. | 0.893386 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_179564 | 10.05 2011
Les JERC presenten el programa electoral en materia d'habitatge
Els candidats de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya a Lleida han presentat, acompanyats per membres de la candidatura d'Esquerra, el programa electoral de joventut en matèria d'habitatge, un programa que pretén facilitar l'emancipació juvenil en un context econòmic que comporta un atur juvenil superior al 40% i uns contractes de treball "irrisoris". El cap de llista de les JERC i numero 6 a les llistes d'Esquerra per a la ciutat de Lleida, Gabriel Ramon, ha fet aquesta presentació davant d'un bloc de pisos nous desocupats, a causa del seu excessiu preu, ha denunciat la passivitat de l'Ajuntament de Lleida amb aquest col·lectiu i ha presentat les següents propostes: 1- Obrir una línia de subvencions per tal de poder retornar el 50% de l'import de l'IBI a aquells propietaris de pisos buits que els fiquin al mercat de lloguer. 2- Avançar els 210 euros d'ajut a lloguer a menors de 30 anys, a causa dels greus retards en el pagament d'aquest ajut per part del Govern Espanyol. 3- Fomentar que sigui l'ajuntament qui llogui pisos i els fiqui a la borsa jove d'habitatge a preus per sota dels preus de mercat, per aquells joves amb majors dificultats per emancipar-se. 4- Fomentar, als barris degradats, la Masoveria Urbana, entesa com la cessió gratuïta d'un pis buit a un jove, amb el compromís que aquest el cuidi i en cas que sigui necessari el rehabiliti, evitant així l'especulació en aquests barris. 5- Millorar el serveu de la Borsa Jove d'Habitatge mitjançant la creació d'una Oficina Jove, englobant els serveis prestats en matèria de joventut per part de l'Ajuntament, el Consell Comarcal i la Direcció General, i fent que aquesta estigui relacionada amb la borsa jove d'habitatge d'altres oficines joves de Catalunya. | 0.877331 | curate | {"no": 0.005500550055005501, "ca": 0.9944994499449945} | |
macocu_ca_20230731_8_242208 | Coalició
L’expresident diu que no presentar-se a les eleccions en coalició “no ha sortit bé” ni a Junts ni al PDeCAT
“Si ens presentem junts, guanyaríem a Puigdemont”, insisteix a la desesperada el vicesecretari general del partit
Ho ha deixat entreveure Inés Arrimadas afirmant que el partit taronja “prioritzarà els interessos d’Espanya”
La portaveu del govern espanyol en funcions insisteix en un acord programàtic en base a les 300 mesures del document que presentarà Sánchez
Avui, tret d’algunes excepcions, ja no hi ha exàmens de recuperació de setembre en cap dels cicles educatius, però molts recordem aquells estudiants que suspenien el mes de juny i [...] | 0.773608 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_22_369634 | Per El Periòdic
El Ministeri de Salut va anunciar ahir, amb motiu de la celebració del dia Mundial de la SIDA que tindrà lloc demà, que durant l’any epidemiològic del 2018 es van notificar 12 casos nous d’infecció de VIH a Andorra, una xifra que suposa una taxa d’incidència de 14,95 casos nous per cada 100.000 habitants, valors similars a la mitjana europea.
En referència als 12 casos detectats en el darrer any, el 53% d’aquests es van diagnosticar tard «respecte a l’inici de la infecció», quelcom que «augmenta la probabilitat de transmissió de la malaltia, d’adquirir infeccions que poden ser molt greus i un augment de les defuncions associades», segons va assenyalar el Govern a través d’un comunicat.
D’aquesta manera, aquestes 12 noves incidències s’afegeixen al total de 89 casos de VIH-SIDA registrats a Andorra des de l’any 2004. D’aquests el 80,9% dels quals corresponen a homes i el 19,01% a dones. Així mateix, en els darrers anys s’observa que el principal factor de risc pel que fa a la via de contagi ha estat, en un 72,6% dels casos, la conducta sexual de risc, és a dir, les relacions sexuals sense protecció. Aquest percentatge desglossat es divideix en un 50,65% a pràctiques heterosexuals, en un 44,16% a pràctiques homosexuals i en un 5,19% a pràctiques bisexuals.
Des del passat mes de desembre, per tal de facilitar la detecció precoç de la infecció i fer-la accessible a tota la població, el Ministeri de Salut ofereix la possibilitat de realitzar un test ràpid de detecció en tots els centres d’atenció primària de manera confidencial i gratuïta. En aquest sentit, des de la posada en marxa del servei, es van realitzar un total de 32 test ràpids de detecció d’infecció per VIH, tots ells negatius a la infecció.
A col·lació d’aquesta estadística, una de les prioritats en les quals va incidir el Govern és en la garantia assistencial per part d’un professional de cara a aquelles persones que es vulguin sotmetre’s al test. Així doncs, es posa a l’abast del pacient informació relativa a per què serveix la prova, què signifiquen els resultats i què cal fer en cada cas. A més, des del Ministeri de Salut es va recordar que a Andorra el tractament del VIH-Sida és gratuït per a les persones afectades, atès que es finança al 100%.
Per tant, les persones que realitzen aquest test estan acompanyades de professionals perquè puguin fer una adequada valoració individual i personal de risc, per valorar les implicacions a tots nivells que suposa un eventual resultat positiu, perquè disposin d’informació i assessorament per l’adopció de conductes per prevenir infeccions i evitar-ne la transmissió i perquè tinguin assegurada la derivació ràpida i adequada dels casos en cas que sigui necessari.
D’altra banda, el Ministeri de Salut preveu iniciar un treball de revisió per implementar un protocol amb relació a l’administració d’una estratègia de prevenció del VIH (PrEP), que consisteix a fer que persones VIH negatives, és a dir no infectades, que tenen un alt risc d’infecció, utilitzin medicaments antiretrovirals per prevenir la infecció.
El darrer informe publicat a Europa, posa de manifest que en aquesta zona la infecció del VIH continua sent un dels problemes importants per a la salut pública. Durant l’any 2018, es van notificar un total de 141.552 casos nous de VIH a la Regió Europea de l’OMS, el que representa una taxa d’incidència 16,2 casos per 100.000 habitants. De tots els casos notificats, el 79% (111.550 persones) corresponen a casos nous identificats a la regió de l’Est, un 16% (23.483 persones) a la regió de l’Oest i un 5% (6.519 persones) a la regió central d’Europa.
Com en el darrer any, els mecanismes de transmissió de la malaltia més prevalents varien en funció de l’àrea geogràfica, per a la Regió Europea de l’OMS els factors de risc principals han estat les pràctiques sexuals, en la Regió de l’Espai Econòmic Europeu el factor de risc principal han estat les relacions homosexuals (39,8%) i, en canvi, per la Regió de l’Est els factors de risc principal han estat les relacions heterosexuals (70%) i ser usuari de drogues via parenteral (22,1%).
En la Regió Europea de l’OMS, la proporció de nous diagnòstics en homes va augmentar a un ritme més ràpid respecte als nous casos diagnosticats en dones, obtenint que al final del període estudiat hi hagi el doble d’homes afectats que de dones, en canvi, només tenint en compte la Regió de l’Espai Econòmic Europeu el nombre de casos notificats va disminuir tant en homes com en dones, respecte als anys anteriors, i la proporció final és tres vegades més elevada en homes que en dones.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.872921 | curate | {"ca": 0.9828618624819326, "es": 0.017138137518067312} | : /noticia/75568/salut-detecta-12-casos-nous-dinfeccio-de-vih-durant-el-2018 |
mc4_ca_20230418_2_295862 | Presenta el teu projecte de divulgació als Premis Ciències Ambientals! – COAMB
Els premis reconeixen cinc categories, entre elles la de comunicació ambiental, que busca reconèixer campanyes o projectes de divulgació relacionats amb el medi ambient i orientats a la societat catalana. En anteriors edicions, han rebut el premi en aquesta categoria projectes com:
Blog “Per terra, mar i aire”
Quincalla.org
De menjar no en llancem ni mica
El premi té una dotació econòmica de 200€ entre d’altres avantatges. La present convocatòria és oberta fins al 31 d’octubre i per participar només cal omplir el següent formulari i enviar la documentació requerida a l’adreça [email protected].
Consulta les bases dels premis en aquest enllaç. | 0.736708 | curate | {"ca": 0.934156378600823, "en": 0.04801097393689986, "de": 0.01783264746227709} | https://www.coamb.cat/actualitat-coamb/presenta-el-teu-projecte-de-divulgacio-als-premis-ciencies-ambientals/ |
mc4_ca_20230418_9_3312 | Fuente: Grup Municipal Gent de Guardamar
CONSEQÜÈNCIES PER ALS CITRICULTORS VALENCIANS HA SUPOSAT L’ENTRADA EN VIGOR DEL TRACTA DE LA UNIÓ EUROPEA AMB SUD-ÀFRICA
• El saló de plenaris de l’Ajuntament de Guardamar de la Safor es va quedar menut durant la xerrada que l’Eurodiputat per la Coalició Compromís-Primavera Europea va realitzar ahir dimecres 2 de desembre al voltant de les conseqüències per als citricultors valencians ha suposat l’entrada en vigor del tracta de la Unió Europea amb Sud-Àfrica.
En paraules de Jordi Sebastià, el conreu de la taronja sols serà viable al País Valencià, en la mesura que es canvie radicalment la política agrària comuna en la que recullga l’especificat valenciana i s’inicie per part del govern de l’Estat el procediment de salvaguarda” procediment especial per protegir als membres de la UE quan l’entrada en vigor d’un tractat són extremadament lesius per als interessos d’un dels membres. | 0.836895 | curate | {"pt": 0.04305705059203445, "ca": 0.9569429494079655} | http://www.valenciadiario.com/not-041/vd-024682.htm |
oscar-2301_ca_20230418_1_281600 | Moció dels Grups Municipals d’Esquerra Unida i Alternativa, Iniciativa per Catalunya – Verds i Entesa per Sabadell al Ple del 14 de gener a favor d’executar ara el soterrament dels FGC entre Gràcia i Can Feu
Publicat el 13 de gener de 2014 a Ferrocarrils, Mocions al ple
Virginia Domínguez Alvarez, Portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell Carme Garcia Suàrez, Portaveu del Grup Municipal d’ICV Marisol Martínez Torres, Portaveu del Grup Municipal d’EUiA EXPOSEN QUE: · El 7 de juliol de 2006 la Direcció General de Ports i Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya [...]
Llegir més...
Proposició dels Grups Municipals de CiU, PP, ES, ICV i EUiA i el regidor Antonio Vega al Ple municipal a favor d’instar l’alcalde a cessar el càrrec eventual Xavier Izquierdo, obrir un expedient al cap de la Policia local i complir la moció de 2012 sobre el Cas Mercuri
Publicat el 3 de desembre de 2013 a Cas Mercuri, Mocions al ple
Aprovada amb el vot en contra del PSC
Atès que el 27 de novembre va fer un any que es va fer pública la investigació de Fiscalia anticorrupció sobre una presumpta trama de corrupció, batejada amb el nom de cas Mercuri. Atès que aquesta investigació afecta directament a regidors i càrrecs de confiança del consistori. Concretament, [...]
Llegir més...
Proposició dels Grups Municipals de CiU, ES, ICV i EUiA al Ple municipal a favor de declarar la il·legitimitat d’una part del deute de l’Ajuntament de Sabadell
Publicat el 5 de novembre de 2013 a Mocions al ple
Aprovada per unanimitat (amb l'absència del PP i el regidor no adscrit)
Carles Rossinyol Vidal, Portaveu del Grup municipal de Convergència i Unió Virginia Domínguez Álvarez, Portaveu del Grup municipal d’Entesa per Sabadell Carme Garcia Suárez, Portaveu del Grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds Marisol Martínez Torres, Portaveu del Grup municipal d’Esquerra Unida i Alternativa EXPOSEN [...]
Llegir més...
Proposició dels Grups Municipals del PSC, CiU, Entesa per Sabadell, PP, ICV i EUiA al Ple municipal del 5 de novembre de 2013 a favor de què el Centre cívic de Can Deu porti el nom del Doctor Josep Maria Plans
Publicat el 5 de novembre de 2013 a Mocions al ple
Aprovada per unanimitat
Ramon Burgués Salse, Portaveu del Grup municipal del PSC Carles Rossinyol Vidal, Portaveu del Grup municipal de CiU Virginia Domínguez Álvarez, Portaveu del Grup municipal d’Entesa per Sabadell Esteban Gesa Para, Portaveu del Grup municipal del PP Carme Garcia Suárez, Portaveu del Grup municipal d’ICV Marisol Martínez Torres, Portaveu del Grup municipal d’EUiA [...]
Llegir més...
Proposició dels grups municipals del PSC, CiU, Entesa per Sabadell, ICV i EUiA sobre la declaració de nul·litat de ple dret del judici al President Lluís Companys i dels altres procediments que van comportar la condemna a mort de milers de ciutadans
Publicat el 1 d'octubre de 2013 a Mocions al ple
Aprovada amb el vot en contra del PP i l'abstenció del regidor no adscrit
Ramon Burgués Salse, portaveu del Grup Municipal del PSC Carles Rossinyol Vidal, portaveu del Grup Municipal de CiU Virginia Domínguez Alvarez, portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell Carme Garcia Suárez, portaveu del Grup Municipal d’ICV Marisol Martínez Torre, portaveu del Grup [...]
Llegir més...
Proposició del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell al Ple municipal del 3 de setembre de 2013 a favor de què el CAP Nord porti el nom del Doctor Josep Maria Plans
Publicat el 3 de setembre de 2013 a Mocions al ple
Queda sobre la taula
Virginia Domínguez Álvarez, Portaveu del Grup municipal d’Entesa per Sabadell EXPOSA QUE: El doctor Josep Maria Plans va ser una persona compromesa i dedicada al servei de Sabadell i dels seus ciutadans i ciutadanes, amb la voluntat de millorar la seva qualitat de vida, especialment en l’àmbit sanitari. Va ser un destacat [...]
Llegir més...
Proposició al Ple municipal del 9 de juliol de 2013 a favor de reclamar que les dietes i retribucions en concepte de representació reverteixin en el pressupost municipal
Publicat el 7 de juliol de 2013 a Mocions al ple
Rebutjada amb el vot contrari del PSC i l'abstenció del PP
Virginia Domínguez Álvarez, Portaveu del Grup municipal d’Entesa per Sabadell EXPOSA QUE: L’Ajuntament de Sabadell té representació en diferents empreses, organismes i fundacions, i aquesta representació es concreta en la participació d’alguns càrrecs electes o tècnics municipals en els seus òrgans de govern, com ara [...]
Llegir més...
Proposició al Ple municipal del 7 de maig de 2013 a favor de reclamar a la Generalitat el retorn de l’espai de la Serra de Pedralba cedit temporalment als Mossos d’Esquadra
Publicat el 7 de maig de 2013 a Mocions al ple
Rebutjada amb el vot contrari del PSC i CiU i l'abstenció del PP i el regidor no adscrit Antonio Vega
Virginia Domínguez Álvarez, Portaveu del Grup municipal d’Entesa per Sabadell EXPOSA QUE: El 25 de juliol de 2005 l’Ajuntament va signar un conveni amb la Generalitat segons el qual cedia l’espai lliure, de propietat municipal, situat [...] | 0.656347 | curate | {"ca": 0.9962301587301587, "en": 0.00376984126984127} | https://www.entesa.org/categoria/historic/mocions-al-ple/page/3/ |
mc4_ca_20230418_13_221182 | Apartment4You Centrum 3 Warsaw Polònia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Koszykowa 14, Warsaw Centre, Warsaw, Polònia - Veure al mapa
Situat a Warsaw Centre, Apartament4You Centrum 3 és el lloc perfecte per gaudir de Warsaw i els seus voltants. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Apartament4You Centrum 3 és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, transport hotel/aeroport, habitació familiar, ascensor, botigues a l'hotel.
L'ambient de Apartament4You Centrum 3 es reflexa en cada habitació. calefacció, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable, cuina americana, nevera són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Apartament4You Centrum 3 és una elecció inteligents per a viatgers a Warsaw, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
L’allotjament no disposa de recepció. Podeu recollir les claus a: 35/41 Wilcza Street apt. 10, 00-678 Warsaw. Cal que informeu el Apartment4You Centrum 3 de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
Tots els tipus de viatgers (39) Parelles (7) Viatgers en solitari (6) Famílies amb infants petits (7) Famílies amb infants grans (3) Grups (16) | 0.804916 | curate | {"ca": 0.9602272727272727, "es": 0.029545454545454545, "en": 0.010227272727272727} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment4you-centrum-3/hotel/warsaw-pl.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.