id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_12_621801 | Curri de coliflor (4 racions) | Horta ecològica Pla de Munt
Inici » Curri de coliflor (4 racions)
Mitja cullerada de llavors de comí
400 g de patata tallada en cubs
1 culleradeta de curri mòlt
4 tomàquets madurs picats o ratllats
1 coliflor (només les floretes o picada molt fina, tipus cuscus)
1 cullerada de suc concentrat de poma
Escalfem l'oli en una olla i tirem les llavors de comí, tapem i esperem a que comencin a crepitar. Llavors afegim la ceba i l'all picats, dos pessics de sal marina i les patates. Remenem de tant en tant fins que les patates prenguin lleuger color daurat.
Afegim les espècies mòltes i remenem fins que aquestes es barregin bé.
Incorporem el tomàquet, el gingebre i la coliflor. Coem un parell de minuts remenant per integrar els elements.
Afegim l'aigua i la llet de coco, quan arribi el bull, reduïm el foc al mínim i deixem coure durant uns 15 minuts tapat. Barregem la salsa de soja amb el suc de poma i l'afegim el curry. Deixem reposar uns 5 minuts i servim.
el curri! És una barreja d'espècies molt utilitzada a l'Índia. Hi pot haver centenars de curris, gairebé tants com famílies ja que cadascuna li pot donar els seus diferents tocs més picants, més suaus, més dolços ...
Enviat per silvia el Dijous, 28 Gener, 2010 - 00:00. | 0.747762 | curate | {"ca": 0.8564554931836408, "es": 0.07217321571772253, "pt": 0.02967121090617482, "it": 0.04170008019246191} | https://hortaplademunt.cat/blog/curri-de-coliflor-4-racions |
mc4_ca_20230418_9_40264 | Hotel Flora Cagliari Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Hotel FloraVia Sassari 47, Castello, Cagliari, Itàlia, 09124 - Veure al mapaExcepcional9,1Basada en821comentarisHotel FloraVeure més fotos"Big confortable rooms.Central location close to excellents r..."JoseBrazilVestíbulVeure més fotosVeure totes les 41 fotosExcel·lent ubicació 9,4Veure al mapa9,4UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionat
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Cagliari, Hotel Flora és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Cagliari. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, express check-in/check-out, magatzem d'equipatge. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, calefacció, escriptori, balcó/terrassa, insonorització a cada habitació. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent bany, sauna, buceig, pesca, equitació. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Cagliari, el Hotel Flora és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatcalefacciótelèfonarticles de tocadorempolles d'aigua de cortesiatelevisió de pantalla planabarnussosescriptoriTV satèl•lit/cableCaixa forta a l'habitacióinsonorització Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease note that the restaurant must be booked in advance. Comentaris recents de clients | 0.889341 | curate | {"ca": 0.987280701754386, "fr": 0.012719298245614035} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-flora/hotel/cagliari-it.html |
mc4_ca_20230418_11_268250 | T2CAN00900 – Renovació canonada de palosca DN 400 impulsió C100 Pous la Estrella (fase 3 i 4)
Número de l'expedient: AB/ABAST/2020/16
Data de publicació de l'anunci: 25/06/2020 09:16 GMT(+2:00)
Data límit de presentació d'ofertes / declaracions d'interès: 06/07/2020 12:00 Data límit de presentació de declaracions d'interés
Declaració d'interès (189,73 KB)
Termini d'execució: 54 setmanes (3a fase: 23 / 4a: fase 31)
Valor estimat del contracte, sense IVA: 1.684.902,86 €
Pressupost de licitació, sense IVA: 1.684.902,86 €
Registre d'entrada declaracions d'interès (82,19 KB)
Comunicació d'empreses seleccionades fase II (86,16 KB) | 0.668149 | curate | {"ca": 1.0} | https://procediments-contractacio.aiguesdebarcelona.cat/tauler/showLicitacio/311?max=5&offset=10 |
macocu_ca_20230731_2_344376 | Islam
Un grup de persones musulmanes que formen part d'una associació mixta (cristians i musulmans), expliquen al lector què vol dir per a ells ser musulmà.Presenten l'Islam i tots aquel... Más información
Disponible en 212 librerías
Colaboradores | 0.63113 | curate | {"ms": 0.020491803278688523, "ca": 0.8155737704918032, "es": 0.16393442622950818} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_113198 | IB3 Notícies > economia > El Ministeri de Sanitat inclou la covid-19 persistent en el Protocol de Riscos Laborals
economia
El Ministeri de Sanitat inclou la covid-19 persistent en el Protocol de Riscos Laborals
La covid-19 persistent ha estat descrita com una manifestació de símptomes múltiples que afecten als pacients que han patit aquesta malaltia i que es mantenen en el temps
comparteix
25/11/2021 17:24h
Redacció
@ib3noticies
Sanitat ha revisat el Protocol d’Actuació per als Serveis de Prevenció de Riscos Laborals enfront de la COVID-19, incloent per primera vegada els casos de COVID-19 persistent, com han reclamat diversos col·lectius com la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF). Amb aquest protocol actualitzat pel Ministeri de Sanitat, ara empreses i administracions hauran de revisar els riscos laborals de les persones treballadores que sofreixen aquesta patologia i realitzaran un seguiment de la seva salut per a adaptar si és necessari els seus llocs de treball a les limitacions que puguin sofrir.
La COVID-19 persistent ha estat descrita com una manifestació de símptomes múltiples (malestar, fatiga, febre, dolor, símptomes neurològics, respiratoris i digestius, entre altres) que afecten als pacients que han patit aquesta malaltia i que es mantenen en el temps.
L’organització sindical ha advertit que aquest col·lectiu de pacients amb COVID-19 persistent (es calcula que són un 10% de les persones que han passat la malaltia en major o menor grau, i podrien ser més de 500.000 persones afectades a Espanya) es troba “desemparat per la diversitat de símptomes, a més de per una certa incomprensió institucional i social, i una falta de criteri comú en l’abordatge dels seus símptomes”.
“Dins del col·lectiu estan tot tipus de professionals, qui en molts casos han de reincorporar-se de manera obligatòria després d’esgotar el seu període màxim d’incapacitat temporal, però sense haver-se recuperat”, insisteixen. En catalogar-se com a treballadors especialment sensibles, el protocol obliga ara als serveis de prevenció a reavaluar aquests casos quan es trobin pròxims a l’esgotament del topall de 365 dies de baixa i a l’adaptació dels seus llocs. “Milers d’aquests afectats formen part de les plantilles dels nostres serveis sanitaris i sociosanitaris públics o privats, per la qual cosa aquestes dificultats se sumen a la infradeclaració del contagi per COVID-19 com a contingència professional, les incapacitats laborals no reconegudes derivades del contagi i la falta d’adaptació dels llocs de treball com a treballadors especialment sensibles”, apunta CSIF.
El sindicat valora que Sanitat tingui en compte la seva reivindicació i consideri que els treballadors diagnosticats amb COVID-19 persistent, una vegada reincorporats, siguin valorats pel personal de prevenció “per a determinar si requereixen o no adaptacions en el seu lloc de treball, en funció de les seves limitacions”, segons el Protocol. Preveu, a més, que es proposarà adaptar el lloc per a evitar el mal i facilitar la recuperació, ja que es tracta de “proporcionar les recomanacions preventives oportunes més convenients per al treballador i el seu actual estat de salut”.
En qualsevol cas, des de CSIF també reclamen incloure en el registre de dades notificades a la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAU) els casos de COVID-19 persistent. També crear Unitats d’atenció al COVID-19 persistent en les gerències d’Atenció Primària i Hospitalària amb professionals especialment formats i coordinats amb els Serveis de Prevenció de Riscos Laborals i mútues que ofereixin una assistència sanitària específica a aquests professionals afectats, especialment en la d’Atenció Primària, per la seva importància en la coordinació, seguiment i diagnòstic d’aquesta malaltia.
D’altra banda, insten a reforçar les plantilles en Sanitat i Serveis de prevenció per a poder atendre amb agilitat els nombrosos casos; catalogar la malaltia de COVID-19 persistent creant una codificació comuna per a totes les CCAA, ja que fins ara només existeix la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS); i l’elaboració de protocols homogenis i amb criteris unificats d’actuació en l’Atenció Primària i derivació a l’Atenció Especialitzada per als pacients de COVID-19 persistent.
Finalment, reclamen potenciar la recerca de la COVID-19 persistent per a avançar en el coneixement d’aquesta malaltia i el mal cel·lular que produeix; impulsar programes de formació i informació als professionals sanitaris aquesta malaltia i com abordar-la; i la consideració del contagi per COVID-19 com a malaltia professional per als professionals que treballin en centres sanitaris i sociosanitaris, independentment de la data on s’hagi produït el contagi.
IB3 notícies
comparteix
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
*
*
Δ
Cercador |
| Emissió en Directe |
darrers titulars
Antonio Oliver: “És qüestió de dies que la variant òmicron arribi a les Illes Balears”
L’oposició aposta per l’eliminació de l’ITS, però lamenta alhora que el Govern l’hagi “desvirtuat”
‘Ulisses’, de Joan Bover, nominada al Goya a millor curtmetratge documental
Vicent Marí dona suport al passaport Covid a la restauració
Detingut a Mallorca el professor d’un institut d’Eivissa per presumptament abusar d’almenys cinc alumnes
La conductora que va atropellar mortalment un motorista a Palma diu que s’ha sentit “com un monstre”
Les hospitalitzacions es dupliquen en tres setmanes
El novembre més plujós en 20 anys
més contingut relacionat
Mercedes Echegaray, portaveu dels repartidors: “La llei Rider té més perjudicis que beneficis”
Deliveroo, una de les tres empreses de repartiment a domicili a les Balears, ja no opera des d'aquest dilluns
El barri de Pere Garau, la nova temptació de danesos, suecs i alemanys
Els estrangers comencen a comprar-hi pisos i les immobiliàries pronostiquen pujades de preu de fins al 30%. "No sabem per...
Els treballadors de bars i restaurants no tendran l’obligació de tenir el passaport Covid
Dilluns, el Govern de les Illes Balears l' aprovarà per entrar a determinats establiments i executar algunes activitats, petició que...
Xabolisme rural: una tendència en alça
Pagesos, ecologistes i, en general, la ciutadania, observen com augmenten les xaboles en sòl rústic. Casetes prefabricades, caravanes o, fins i tot, contenidors marítims, on viu gent. La causa ve,...
Cookies
“COOKIES: Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a configurar la web, així com per a analitzar l’activitat de la web i mesurar l’audiència amb la finalitat de millorar el seu contingut i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Clica “Informació sobre cookies” per a saber més. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “ACCEPTAR COOKIES”. Per a configurar o rebutjar l’ús de cookies premi el botó “CONFIGURAR”.
Llistat de les cookies en funció de la finalitat
Cookies necessàries
Cookies de tercers [Google Anayltics] Análisi Google, Inc., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Pot obtenir més informació sobre el funcionament de de GOOGLE ANALYTICS i les cookies utilitzades per aquest servei als següents enllaços:https://support.google.com/analytics/answer/6004245; http://www.google.com/intl/es/policies/privacy/
Pot desactivar les cookies de GOOGLE ANALYTICS mitjançant la instal.lació en el seu navegador del complement d’inhabilitació creat per Google i disponible al següent enllaç: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=es
Cookies publicitàries [DoubleClick] Publicitat GOOGLE, INC., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Més informació sobre aquestes cookies a: http://www.google.com/policies/technologies/ads/ y https://support.google.com/adsense/answer/2839090?hl=en.
Pot desactivar les cookies DoubleClick, visitant la pàgina d’inhabilitació de DoubleClick (en anglès:). | 0.755977 | curate | {"ca": 0.9574495109869173, "pt": 0.005715737330115585, "en": 0.009145179728184936, "fr": 0.002667344087387273, "el": 0.00025403277022735933, "ru": 0.00012701638511367967, "es": 0.02273593293534866, "ro": 0.0019052457767051952} | https://ib3.org/el-ministeri-de-sanitat-inclou-la-covid-19-persistent-en-el-protocol-de-riscos-laborals |
macocu_ca_20230731_6_516627 | Entrenament i comparativa de motors de TAE especialitzats en la localització de aplicacions mòbils
Autors/ores
María Esperanza Fernández Ruiz Universitat Autònoma de Barcelona
Pilar Sánchez Gijón Grup Tradumàtica Universitat Autònoma de Barcelona https://orcid.org/0000-0001-5919-4629
Paraules clau
traducció automàtica estadística, localització, aplicacions mòbils, MTradumàtica, corpus
Referències
Martín-Mor, A.; Piqué, R. (2017). MTradumàtica i la formació de traductors en Traducció Automàtica Estadística. Revista Tradumàtica: tecnolgies de la traducció, n. 15, pp. 97-115. ;. ; | 0.554907 | curate | {"ca": 0.9040139616055847, "en": 0.019197207678883072, "es": 0.05759162303664921, "zh": 0.017452006980802792, "fr": 0.0017452006980802793} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_581509 | creieu que es veritat?El Gorila roig es mor' Creieu que la seva revolució el sobreviurà? O morira amb ell??? AFEGEIXO LES DECLARACIONS DEL SEU CANCELLER...PER SI APORTEN INFORMACIÓ AL DEBAT http://www.elmundo.es/multimedia/?media=KXjPI8AshxMEn estado crítico la salud de Chávez Contenido Relacionado Ausencia de Chávez despierta especulaciones en Venezuela Chávez rompe su silenciosa convalecencia y reaparece en Twitter ANTONIO MARIA santiago@ edu.catEl presidente venezolano Hugo Chávez, quien se encuentra internado en un hospital de La Habana, estaría atravesando por un “cuadro clínico crítico”, dijeron el viernes fuentes de inteligencia estadounidenses.Las fuentes, que hablaron bajo condición de anonimato, dijeron que no podían confirmar versiones de que el mandatario venezolano está siendo tratado de un cáncer de la próstata, versión que está siendo susurrada con cada vez más frecuencia en las altas esferas venezolanas.Pero el estado de salud del mandatario venezolano, quien fue intervenido quirúrgicamente hace dos semanas en La Habana, “se encuentra en un estado crítico; no grave, pero sí crítico, complicado”, indicó una de las fuentes consultadas, cuya identidad no puede ser revelada debido a la sensible ubicación en la que se encuentra.Por otro lado, las fuentes de inteligencia que han estado siguiendo de cerca la situación en Caracas confirmaron que la hija de Chávez, Rosinés, conjuntamente con su madre, Marisabel Rodríguez, salieron de Venezuela misteriosamente con rumbo a Cuba en un avión de la Fuerza Aérea.“A Marisabel y a su hija las sacaron de urgencia”, comentó otras de las fuentes. “Eso fue hace 72 horas”.El hermetismo sobre el estado de salud del mandatario y su larga ausencia han acentuando la incertidumbre sobre el verdadero estado físico del mandatario.Las apariciones en público han sido muy limitadas desde que Chávez aterrizó en La Habana, limitándose a una breve grabación al inicio, algunas fotos y el viernes a unos mensajes de Twitter que no dieron detalles sobre su salud ni sobre cuando regresará a Caracas.“Hoy es el día de mi ejército y el sol amaneció brillante. Vaya un gigantesco abrazo a mis soldados y a mi pueblo amado”, escribió el mandatario, quien envió cuatro mensajes desde la red social, de la que estaba ausente desde el 4 de junio.Según el gobierno, Chávez habría sido operado de un absceso pélvico el 10 de junio en La Habana, donde se encontraba de visita oficial. Desde entonces, los rumores sobre su estado de salud no cesan en Venezuela, debido a la ausencia absoluta de informes médicos y al mutismo de Chávez, quien normalmente es un presidente hiperactivo y mediático.La coalición opositora Mesa de la Unidad Democrática (MUD) exigió esta semana partes médicos diarios sobre la salud del presidente.“No al secretismo en esta materia. En gobiernos autoritarios, se envían fotos. En democracia, hay información”, recalcó el diputado Américo de Grazia, en nombre del bloque opositor, refiriéndose a unas fotos de Chávez junto al ex gobernante cubano Fidel Castro divulgadas hace una semana.Los crecientes rumores que apuntan a un grave deterioro en el estado de salud de Chávez están generando grandes dudas sobre lo que pasaría en Venezuela si el mandatario por alguna razón se ve obligado a separarse del cargo, ante al existencia de distintas facciones dentro del chavismo que están enfrentadas y el hecho de que el jefe del movimiento revolucionario nunca ungió a un sucesor.Analistas señalan que incluso la percepción de que Chávez podría separarse por un tiempo del poder sería suficiente para generar un fuerte choque interno por el control del movimiento que él lidera.Por el momento, los máximos funcionarios del gobierno han redoblado los esfuerzos para impartir un aire de tranquilidad repitiendo reiteradamente, sin dar detalles, que Chávez se recupera satisfactoriamente.“Yo puedo dar fe sobre la salud del presidente”, dijo el gobernador del estado de Barinas y hermano mayor del mandatario, Adán Chávez, en declaraciones difundidas por la televisión estatal el miércoles. “Se está recuperando satisfactoriamente”.“El presidente es un hombre fuerte”, acotó.Este artículo fue complementado con servicios cablegráficos de El Nuevo Herald.Read more: http://www.elnuevoherald.com/2011/06/25/967505/en-estado-critico-la-salud-de.html#ixzz1QJ7vdtdp En estat crític la salut de Chávez Contingut Relacionat Absència de Chávez desperta especulacions a Veneçuela Chávez trenca la seva silenciosa convalescència i reapareix a TwitterANTONIO MARIA santiago@ edu.catEl president veneçolà Hugo Chávez, que es troba internat en un hospital de l'Havana, estaria travessant per un "quadre clínic crític", van dir el divendres fonts d'intel ligència nord-americans.Les fonts, que van parlar sota condició d'anonimat, van dir que no podien confirmar versions que el mandatari veneçolà està sent tractat d'un càncer de la pròstata, versió que està sent xiuxiuejada amb cada vegada més freqüència en les altes esferes veneçolanes.Però l'estat de salut del mandatari veneçolà, que va ser intervingut quirúrgicament fa dues setmanes a l'Havana, "es troba en un estat crític, no greu, però sí crític, complicat", ha indicat una de les fonts consultades, la identitat no pot ser revelada a causa de la sensible ubicació on es troba.D'altra banda, les fonts d'intel ligència que han estat seguint de prop la situació a Caracas van confirmar que la filla de Chávez, Rosina, conjuntament amb la seva mare, Marisabel Rodríguez, van sortir de Veneçuela misteriosament amb rumb a Cuba en un avió de la Força Aèria . "A Marisabel i la seva filla les van treure d'urgència", va comentar altres de les fonts. "Això va ser fa 72 hores".El hermetisme sobre l'estat de salut del mandatari i la seva llarga absència han accentuant la incertesa sobre el veritable estat físic del mandatari.Les aparicions en públic han estat molt limitades des que Chávez va aterrar a l'Havana, limitant-se a una breu gravació a l'inici, algunes fotos i el divendres a uns missatges de Twitter que no van donar detalls sobre la seva salut ni sobre quan tornarà a Caracas. "Avui és el dia del meu exèrcit i el sol va clarejar brillant. Quin un gegantí abraçada als meus soldats i al meu poble estimat ", va escriure el mandatari, que va enviar quatre missatges des de la xarxa social, de la qual estava absent des del 4 de juny.Segons el govern, Chávez hauria estat operat d'un abscés pèlvic el 10 de juny a l'Havana, on es trobava de visita oficial. Des de llavors, els rumors sobre el seu estat de salut no cessen a Veneçuela, a causa de l'absència absoluta d'informes mèdics i al mutisme de Chávez, que normalment és un president hiperactiu i mediàtic.La coalició opositora Taula de la Unitat Democràtica (MUD) va exigir aquesta setmana parts mèdics diaris sobre la salut del president. "No al secretisme en aquesta matèria. En governs autoritaris, s'envien fotos. En democràcia, hi ha informació ", ha recalcat el diputat Américo de Grazia, en nom del bloc opositor, referint-se a unes fotos de Chávez costat de l'ex governant cubà Fidel Castro divulgades fa una setmana.Els creixents rumors que apunten a un greu deteriorament en l'estat de salut de Chávez estan generant grans dubtes sobre el que passaria a Veneçuela si el mandatari per alguna raó es veu obligat a separar-se del càrrec, davant el existència de diferents faccions dins del chavisme que estan enfrontades i el fet que el cap del moviment revolucionari mai va ungir un successor.Analistes assenyalen que fins i tot la percepció que Chávez podria separar-se per un temps del poder seria suficient per generar un fort xoc intern pel control del moviment que ell lidera.De moment, els màxims funcionaris del govern han redoblat els esforços per impartir un aire de tranquil.litat repetint reiteradament, sense donar detalls, que Chávez es recupera satisfactòriament. "Jo puc donar fe sobre la salut del president", va dir el governador de l'estat de Barinas i germà gran del mandatari, Adam Chávez, en declaracions difoses per la televisió estatal el dimecres. "S'està recuperant satisfactòriament". "El president és un home fort", ha delimitat.Aquest article va ser complementat amb serveis cablegràfiques del Nou Herald.
Tan de bo se'n surti!
He mirat a Paperboy diaris veneçolans. Saps que cap dóna referencia de la noticia....?Si algú coneix mitjans veneçolans que se'n faci ressó seria bo que els penges per poder llegir-ho
Telesur se'n fa ressó... PD: has picat?
í algú em pot dir perquè?
Ni la CNN, ni la BBC, ni Aljazeera, cap mitja seriós (rtve seriosa?) es fa ressó de pamflets gusanos sense tenir clara la veracitat. La seva reputació no la posen en joc així com així...
A Venezuela es diuen esqualidos, no gusanos
Diria que el diari que va donar primer la notícia citant fonts de la CIA era de Miami | 0.638348 | curate | {"ca": 0.5223727655698508, "es": 0.4620289195035865, "fr": 0.004440396219970397, "oc": 0.00239098257998406, "en": 0.00876693612660822} | |
mc4_ca_20230418_5_168853 | "Els embussos són inevitables i els hem d'assumir" | betevé
Segons el geògraf urbanista Pau Avellaneda la solució no passa per fer més carreteres perquè a mitjà termini empitjorarien la situació
Eduard Colldecarrera | Dijous, 18 d'Abr del 2019, a les 20.17
Les congestions de trànsit són sempre presents en les operacions de sortida de Barcelona quan comencen uns dies de vacances. Evitar-les sembla una missió impossible. De fet, segons el geògraf urbanista Pau Avellaneda, “hem d’assumir que fer cues forma part del viatge perquè les vies d’accés de la ciutat no poden assimilar la gran quantitat de cotxes que volen sortir en les mateixes hores”. I ho compara amb dues situacions: la sortida dels espectadors del cinema i amb la manera que l’aigua desborda els embornals en un dia de forta tempesta.
Fer més carreteres o carrils empitjoraria la situació
Segons Avellaneda, “la solució no passa per ampliar la infraestructura viària”. Ja hi ha experiències a casa nostra i arreu del món en què s’ha demostrat que fer més carrils o noves carreteres no soluciona el problema. La mesura suposaria una enorme inversió econòmica per atendre les necessitats de quatre dies comptats al final de l’any i a mitjà termini la situació seria, fins i tot, pitjor. Tot plegat es deu a la demanda oculta, que fa referència al fet que actualment molts ciutadans no agafen el cotxe per, entre altres raons, estalviar-se els embussos.
Si les vies es descongestionessin es produiria l’efecte crida i en poc temps estarien col·lapsades. Un exemple a casa nostra són les rondes que no van tardar a anar carregades de vehicles després de la seva inauguració. D’altra banda, Avellaneda apunta que actualment s’està ampliant un carril a la c-58, una via habitualment congestionada, i augura que en poc temps tornarà a saturar.
Fugir de les hores punta i transport públic
L’incivisme dels conductors també juga un paper en les complicacions viàries. Accions com intentar canviar de carril per guanyar pocs metres provoca l’anomenat efecte acordió i s’alenteix la marxa. També l’efecte badoc d’aquells ciutadans que circulen lentament perquè tafanegen un accident perjudica la sortida dels cotxes. Malgrat tot, segons Avellaneda, si ens estalviéssim aquestes accions incíviques minvaria el problema, però en unes proporcions irrellevants.
Una de les poques coses que poden fer els conductors és iniciar els desplaçaments fora de les hores punta en què s’acumulen la majoria de vehicles o buscar alternatives de transport públic. En aquest sentit indica que cal invertir en la xarxa ferroviària fora de l’àrea metropolitana.
L’exemple del centre d’Europa
Més enllà de les nostres fronteres, les llargues cues quan marxem de vacances són un denominador comú tan a Europa com a la resta del món. La qüestió s’ha estudiat tan per enginyers com per experts en mobilitat i les conclusions són les mateixes. Els embussos són inevitables i invertir en infraestructura viària no fa desaparèixer el problema. En alguns països com la Xina s’hi arriben a fer puntualment cues de fins a quatre dies malgrat que la via pugui arribar a tenir més de 25 carrils de circulació. D’altra banda, a països europeus com Holanda ja han apostat des de fa temps per reforçar la xarxa de ferrocarrils. I tot i que en minimitza lleugerament els efectes de les cues, encara s’hi congestionen les carreteres.
— cues — Servei Català de Trànsit (SCT) — trànsit | 0.834432 | curate | {"ca": 0.9733333333333334, "fr": 0.02666666666666667} | https://beteve.cat/mobilitat/congestio-operacio-sortida-transit-barcelona/ |
mc4_ca_20230418_7_706206 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Temples Dilwara Entrada:
6 ComentarisThe Palace Hotel - BIkaner House...Habitacions per nit per només112 EUR Hotel Aradhana...Habitacions per nit per només Kesar Bhawan Palace...Habitacions per nit per només 1 ComentarisHotel Golden Berry...Habitacions per nit per només 1 ComentarisAchal Resort By Ashoka...Habitacions per nit per només OYO Rooms Delwara...Habitacions per nit per només STARiHOTELS Mount Abu 2 Rajasthan...Habitacions per nit per només Hotel Golden Berry...Habitacions per nit per només Mount Abu Home Stay...Habitacions per nit per només Més zones a Mount Abu
Més de 1.150.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 30.500.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Temples Dilwara Monuments i llocs històrics
Temples Dilwara és una de les destinacions més visitades de Mount Abu. Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Una destinació d'innegable popularitat , Temples Dilwara ofereix una escapada memorable amb els seus famosos llocs i bon menjar. Trobar una bona oferta és fàcil amb Agoda.com, oferint hotels barats a Temples Dilwara o qualsevol altra àrea a Mount Abu. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Simplement entri les seves dates d'estada a la nostra pestanya de recerca per a trobar les millors ofertes d'hotels a Temples Dilwara.
Hotels destacats a Temples Dilwara, Mount Abu
Àrea Temples Dilwara
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Mount Abu, Palace Hotel és...
Ben posicionat a Temples Dilwara, Hotel Aradhana és un lloc ideal d'inici d'excursions a Mount Abu....
Situat a Temples Dilwara, Kesar Bhawan Palace és el lloc perfecte per gaudir de Mount Abu i els...
Renovat l'any 2015, el Hotel Golden Berry garanteix els seus hostes una estada plaentera a Mount...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Achal Resort By Ashoka és una elecció...
Hotels a Temples Dilwara: Achal Resort By AshokaHotel AradhanaHotel Golden Berry
Llocs d'interès a Temples Dilwara: Mount AbuDilwara Jain Temples | 0.846659 | curate | {"ca": 0.9450307827616534, "en": 0.054969217238346524} | https://www.agoda.com/ca-es/dilwara-temples/maps/mount-abu-in.html |
naciodigital_ca_20220331_0_351041 | El Conselh Generau confiava que el divendres 26 el Govern anunciaria mesures concretes per a la Val d’Aran, en tractar-se de la zona amb la incidència més alta de Covid-19 a Catalunya.
Això no va passar i la síndica d’Aran, Maria Vergés, va reiterar, aquest dilluns, al Govern la petició de més controls de mobilitat a les entrades i sortides de l’Aran. Per Vergés és “insuficient” que es facin només en caps de setmana i ha demanat que s’intensifiquin.
De la mateixa manera que la setmana passada demanava un “pla B” en matèria de Salut, aquest dilluns ho va fet per a Educació. Vergés, vol conèixer si el Govern contempla alguna mesura per a les escoles araneses i va apuntar a la possibilitat d’haver de tancar els centres. Així i tot, Vergés ha recordat que el Conselh Generau no té competències en Interior ni en Educació i ha de ser el Govern de la Generalitat qui prengui alguna mesura en aquests dos àmbits.
La síndica va reiterar la petició de més vacunes per a l’Aran i va demanar “millorar i agilitzar” els tràmits per poder vacunar el professorat. En matèria de Salut també va demanar poder fer una segona prova PCR als positius de Covid-19 un cop han passat els deu dies de confinament, recollint d’aquesta manera la petició de Convergència Aranesa.
En les últimes 24 hores s’ha dut a terme un nou ingrés a la planta Covid-19 de l’Espitau Val d’Aran, on actualment hi ha 7 persones ingressades pel virus.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà, «glaçat» per l'eliminació de les quarantenes
"Aquesta decisió només la pot haver pres algú sense les nocions bàsiques d'epidemiologia", ha indicat el científic
coronavirus
La Covid redueix la matèria grisa i la mida del cervell
Investigadors d'Oxford descarten que la malaltia afecti la memòria, però sí en la realització d'algunes tasques intel·lectuals
Coronavirus
Detecten a Catalunya un factor que augmenta el risc de mort per Covid
La prestigiosa revista mèdica "Trombosis Research", d'àmbit internacional, ha publicat els resultats de la investigació liderada per Mireia Constans, de la fundació manresana Althaia
Coronavirus: mapes i gràfics
La pandèmia a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
Coronavirus: mapes i gràfics
La vacunació a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la campanya de vacunació de la Covid-19 a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
| 1 | perfect | {"ca": 0.9833061889250815, "en": 0.013436482084690555, "km": 0.003257328990228013} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/42446/aran-es-planteja-tancar-escoles-augment-dels-brots-covid |
oscar-2201_ca_20230904_7_103587 | Pot considerar-se la primera publicació portaveu del Cos de secretaris i funcionaris de l’Administració. Incorporava suplements amb lleis, reials ordres i reglaments de recent aprovació.
Nova cerca
Cerca avançada
×
CERCA AVANÇADA
Títol Autor Data Tipus Descripció Matèria Font Format Identificador Any Identificador URL Col·lecció conté És... (exacte) Comença per...
O NO Tots els camps Títol Autor Data Tipus Descripció Matèria Font Format Identificador Any Identificador URL Col·lecció conté És... (exacte) Comença per...
AFEGEIX UNA NOVA LÍNIA
ELIMINA L'ÚLTIMA LÍNIA
El filtre "comença per" distingueix majúscules i minúscules, i no es vàlid per a la cerca de text complet.
Filtrar per data
Des de
Fins a
Cercar
Filtrar els resultats per
×
clear Centre Nacionalista Català (Balaguer) Contribuïdor
No s'ha trobat cap Entitat digital
Data asc
Títol asc
Títol desc
Data desc
Rellevància asc
Rellevància desc
© Institut d'Estudis Ilerdencs 2021
Drets d'autor i condicions d'ús: La difusió dels documents que formen part del Fons Digitalitzat IEI ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual. Està permesa la seva reproducció per a ús privat personal i per a usos de docència i investigació, citant la font: Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental IEI. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. | 0.693872 | curate | {"ca": 0.882262996941896, "pt": 0.0290519877675841, "de": 0.0015290519877675841, "es": 0.016819571865443424, "en": 0.028287461773700305, "fr": 0.03134556574923547, "it": 0.010703363914373088} | https://repositori.fpiei.cat/ca/dem/catalog/searches?dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bsimbol%5D=contributor&dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bvalue%5D=Centre+Nacionalista+Catal%C3%A0+%28Balaguer%29+&dem_discovery_search%5Bfulltext%5D=&dem_discovery_search%5Bid_parent%5D=40933 |
macocu_ca_20230731_4_612038 | Aquests antifaços de doble capa de colors brillants són totalment opacs per ajudar als nens i nenes a concentrar-se i a enfocar tots els sentits diferents a la vista.
Excel·lent per a tot tipus d'activitats sensorials.
Les corretges elàstiques en la part posterior garanteixen una talla única.
Contingut:
6 antifaços de colors (vermell, groc, verd, negre, rosa i blau) | 0.709531 | curate | {"ca": 0.9725274725274725, "en": 0.027472527472527472} | |
mc4_ca_20230418_18_32171 | Els dos condemnats per l'assassinat de Maores ingressen en centres de menors
Els dos nois condemnats per l'assassinat de la seva companya de classe María Dolores, coneguda com a "Maores", a Ripollet, han ingressat en dos centres de menors per complir les penes que se'ls va imposar. Els nois estaven en llibertat provisional a l'espera que es fes ferma la sentència. L'internament l'ha ordenat el jutge després que l'Audiència de Barcelona va confirmar la setmana passada les penes de cinc anys d'internament i tres de llibertat vigilada per a Sergio, autor material del crim, i de quatre anys i nou mesos d'internament i tres de vigilància per a Luis, cooperador en el crim. Els fets van passar l'1 de novembre del 2008.
11 Nov 2009 - 22.03
Imatge d'arxiu del descampat on van trobar el cos de la menor (Foto: ACN)
Sergio, de 15 anys, ha ingressat al centre Can Llupià de Barcelona, mentre que l'altre processat, Luis, de 14 anys, complirà la condemna al complex Els Til·lers de Mollet del Vallès.
Des que els van detenir, al novembre de l'any passat, els processats pel crim de Maores van ingressar en dos centres educatius, on van complir el màxim de nou mesos d'internament preventiu que la llei preveu per als menors d'edat.
Una vegada condemnats pel jutge de menors, els nois van quedar en llibertat provisional, amb l'obligació de no acostar-se a la família de la víctima ni a la seva escola i de sotmetre's a tractament psicològic, entre altres mesures de control que van pactar la Fiscalia i les seves defenses.
Fa uns dies, el jutjat de menors va embargar el sou dels pares dels dos joves per garantir el pagament dels 407.096 euros d'indemnització a la família de la víctima que estableix la sentència, ja que els progenitors dels condemnats en són responsables civils. | 0.874977 | curate | {"ca": 0.9892655367231639, "en": 0.010734463276836158} | http://www.ccma.cat/324/els-dos-condemnats-per-lassassinat-de-maores-ingressen-en-centres-de-menors/noticia/418964/ |
mc4_ca_20230418_18_94635 | Montesquiu - Les malediccions del castell de Montesquiu -2019 - Detall agenda - Agenda
Montesquiu Festivals i espectacles
de 20 a 21.30 h
Organitzadors: Parc del Castell de Montesquiu
Telèfon: 938 529 234
A/e: [email protected]
Preu: Entrades anticipades: 8€ fins 12 anys / 10€ adults. Taquilla: 10€ fins 12 anys / 12€ adults
Un espectacle itinerant per diverses dependències del castell a la recerca dels esperits, ànimes, aparicions, espectres, fantasmes i ectoplasmes que hi perviuen, de tots els ''ectoplasmes'' posseïts, maleïts, malparits, malvats, perversos, degenerats, depravats i bastards que hi han viscut. A càrrec de Teatre eSseLa.
Cal comprar les entrades aquí: https://tincticket.com/visites-teatre-2019
Places limitades.Espectacles recomanat per majors de 8 anys.
Les persones amb mobilitat reduïda poden tenir dificultat per seguir la visita.
A taquilla es podran comprar el mateix dia si queden places disponibles.
Durada de l'espectacle: 90 minuts.
Més informació: http://www.turisme.gesbisaura.cat
Categories: Montesquiu, Festivals i espectacles,
Les malediccions del castell de Montesquiu 2019 [PDF]
Programa activitats tardor 2019 [PDF]
Primer acord de custòdia del territori per preservar el tritó del Montseny
Diversos parcs i espais naturals protegits de la Xarxa de Parcs Naturals passen a la Fase 1
Les cireres del Baix Llobregat, protagonistes d'una col·lecció de vídeos | 0.72365 | curate | {"ca": 0.9164866810655148, "fr": 0.04895608351331893, "pt": 0.03455723542116631} | https://parcs.diba.cat/web/agenda/-/montesquiu-les-malediccions-del-castell-de-montesquiu-20-3 |
mc4_ca_20230418_3_378184 | ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals | Marc Bataller | barcelona | Política | El Punt Avui
ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals + ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals E-mail
barcelona - 17 octubre 2013 2.00 h
ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals
La Moncloa no paga a Catalunya els diners que ha recaptat amb l'increment de l'IVA i dels impostos especials
La llei s'obre a diverses interpretacions
El president d'ERC, Oriol Junqueras, entrant a la seu nacional del partit, a Barcelona ARXIU / ALBERT SALAMÉ
ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals ERC suma 1.000 milions als incompliments estatals E-mail
El 2012 el govern espanyol va apujar l'IVA i el 2013 els impostos especials sobre l'alcohol i el tabac amb l'objectiu d'insuflar una mica d'aire a les malmeses arques de La Moncloa. Aquestes taxes estan parcialment cedides a la Generalitat, que es queda un 50% de l'IVA i un 58% de la resta, però els ingressos de més que l'Estat ha aconseguit amb l'increment dels tipus no han arribat a Catalunya. El PP considera que la LOFCA, la llei de finançament, no l'obliga a fer aquestes transferències, però altres partits com ERC mantenen que se'n pot fer una interpretació diferent i que no hi hauria cap problema legal perquè aquesta partida revertís a Catalunya –CiU també ha denunciat diversos cops aquesta “deslleialtat”.
Segons les xifres dels republicans, la Generalitat hauria de rebre uns mil milions corresponents als exercicis del 2012 i el 2013. Recorden que la recaptació addicional de l'Estat els dos últims anys ha estat de 8.520 milions –la immensa majoria pertanyen a l'IVA–, i prop d'un 23% s'ha generat a Catalunya –uns 1.960–. D'aquests, uns mil milions haurien de ser per a l'executiu. “És una quantitat que cal exigir per evitar retallades i més endeutament per al país”, apunten fonts d'ERC. Els 1.000 milions es podrien sumar a la llista d'impagaments de l'Estat que dimarts va presentar el govern, i que ascendeix a 9.376 milions.
1.500 milions més
Per la seva banda, el líder d'Unitat per Barcelona, Joan Portabella, demanarà demà a l'alcalde, Xavier Trias, que també elabori un informe sobre les deslleialtats estatals cap a la ciutat. Calcula que els incompliments poden pujar fins a 1.500 milions.
recapta Catalunya pel que fa a l'IVA, mentre que amb els impostos especials li correspon un 58%.
El Punt Avui. Girona 17-10-2013, Pàgina 27
El Punt Avui. Nacional 17-10-2013, Pàgina 7 | 0.726132 | curate | {"ca": 0.7949745083758194, "nl": 0.20502549162418063} | http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/686040-erc-suma-1000-milions-als-incompliments-estatals.html |
mc4_ca_20230418_7_742626 | Política de privadesa • Alexandra Mariné
Política de privadesaadmin2018-07-20T12:20:10+02:00
En el marc del compliment de la legislació vigent, recollida en la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), l’objecte del qual és garantir i protegir, pel que fa al tractament de les dades personals, les llibertats i drets fonamentals de les persones físiques, i especialment del seu honor i intimitat personal, alexandramarine.info informa als usuaris que:
alexandramarine.info ha adoptat les mesures tècniques i organitzatives conforme al disposat en la normativa vigent.
La recollida i tractament automatitzat de les dades de caràcter personal té com finalitat el manteniment de la relació que, si s’escau, s’estableixi amb alexandramarine.info, així com l’acompliment de les tasques d’informació, formació, comercialització (tasca aquesta última sempre identificada com a tal) i altres activitats pròpies de l’empresa com poden ser l’adequat manteniment de la relació establerta -gestió, administració, millora i adequació a preferències i gustos de l’usuari, millora del web, així com l’enviament, per mitjans tradicionals i/o electrònics, d’informació comercial i publicitària sobre productes i serveis del grup empresarial.
Les dades de caràcter personal recollides i tractades seran utilitzades únicament per alexandramarine.info. Mai seran venudes o cedides a terceres parts sense el consentiment explícit de les persones que formin part del fitxer.
alexandramarine.info ha adoptat els nivells de seguretat adequats a les dades que es faciliten i, a més, s’han instal·lat tots els mitjans i mesures tècniques al seu abast per a evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accés no autoritzat i robatori de les dades que ens faciliten. L’usuari podrà, en tot moment, exercitar els drets reconeguts en la LOPD, d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
Enviant un correu electrònic a l’adreça alexandra.marine@(gmail.com)
Aquest lloc pot contenir enllaços o referències a altres llocs web que no estan sota el control de alexandramarine.info i en les quals, per tant, no és aplicable la present política de protecció de dades. Aconsellem llegir les indicacions sobre la privadesa de les seves dades que contingui cada pàgina web que visiti. L’usuari passarà a ser l’únic responsable de les seves connexions amb tals pàgines.
En alguns casos, alexandramarine.info pot compartir informació estadística anònima i agregada sobre els visitants d’aquest lloc amb tercers com puguin ser anunciants, patrocinadors o auditors amb l’única fi de millorar els nostres serveis. Totes aquestes tasques de processament seran regulades segons les normes legals i es respectaran tots els seus drets en matèria de protecció de dades conforme a la regulació vigent.
El lloc web alexandramarine.info mesura la quantitat i comportament de les visites amb diferents solucions que poden utilitzar cookies o web beacons per a analitzar el que succeeix en les nostres pàgines, i amb la finalitat de millorar l’experiència dels usuaris i claredat expositiva del lloc web. | 0.877701 | curate | {"es": 0.029507133592736705, "ca": 0.9704928664072633} | https://alexandramarine.info/politica-de-privadesa/ |
macocu_ca_20230731_6_456665 | Dimarts, 19 de d’abril de 2022 - Redacció / Sunyer
Sunyer tindrà finalment piscines municipals
L'Ajuntament de Sunyer ha aprovat el projecte bàsic i executiu per ampliar la zona esportiva i construir-hi unes piscines municipals, un projecte encarregat pel consistori a l'arquitecte Pau Forns. S'encara, així, la recta final del procés que ha de permetre que aquest municipi deixi de ser l'únic de l'àmbit garriguenc sense piscines. El projecte es va aprovar al ple del 29 de març i ha quedat a informació pública durant 30 dies hàbils, de manera que, si no hi ha al·legacions, a mitjans de maig es podria aprovar definitivament, iniciar-ne la licitació i, finalment, adjudicar les obres, que tenen un pressupost de 312.940 euros. Autoconsum energètic compartit Les noves piscines es faran a la pineda que hi ha al costat de l'antic camp de futbol, a l'entrada del poble per la part de la cooperativa i inclouen un recinte per als vestidors i una zona d'aparcament, part de la qual estarà coberta. I és en aquesta coberta on l'ajuntament té previst fer una instal·lació solar fotovoltaica de 20 kW de potència per generar tota l'electricitat que necessiti el recinte. La intenció, a més, és que fora dels mesos d'estiu, quan les piscines estiguin tancades, l'electricitat que s'hi continuï produint serveixi per abastir els consums de la resta d'equipaments municipals. Aquest projecte també es va aprovar al mateix ple de finals de març, amb un pressupost d'execució de 70.699 euros. Tot plegat forma part dels ajuts PUOSC, que en finançaran una part, i l'altra l'assumirà el consistori, que treballa amb la idea de tenir-ho acabat abans de final d'any. El 2019, l'anterior equip de govern ja va aprovar una partida de 50.000 euros als pressupostos municipals pensada per iniciar el procés i fer front a una primera fase del projecte. Ara, la principal preocupació, segons explica l'alcalde, Jaume Gort, és el possible encariment dels materials, que no en dispari el cost o fins i tot comprometi l'obra.
Les d'Alfés, les penúltimes Fins a l'any 2019, Alfés i Sunyer eren els únics municipis garriguencs sense piscines. L'estiu d'aquell any es van inaugurar les d'Alfés, que també van tenir un cost d'uns 300.000 euros. | 0.880489 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_80782 | El Casino de l'Aliança del Poblenou inicia amb un concert la celebració del 150 aniversari - Tornaveu
AssociacionismeMúsica tradicional
Dijous, 7 de febrer de 2019 18:50h
El Casino l'Aliança del Poblenou celebrarà aquest dissabte el 150è aniversari
El Casino de l'Aliança del Poblenou celebra aquest any els 150 anys del seu naixement amb el concert inaugural de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Es farà el dissabte 9 de febrer a les 21.30 h al mateix Casino.
En el concert de dissabte, el cantautor solsoní interpretarà el seu singular repertori acompanyat per una de les cobles més sòlides i de major projecció del moment. El públic podrà escoltar temes del seu àlbum, gravat en directe al Teatre Comarcal de Solsona, a més de versions de cançons populars, peces inèdites i algunes joies de la cançó europea.
El concert servirà per encetar un intens cicle d’activitats que oferirà el Casino l'Aliança aquesta temporada. Entre les cites, hi destaquen els espectacles ‘A plaça! 110 anys de dansa’ de ‘l'Esbart Català de Dansaires (7 abril) , ‘És alegria, és sardana!’, amb la Cobla Sant Jordi, aquesta vegada al costat de la Colla Sardanista Mare Nostrum (14 abril) o una Trobada de corals (26 maig). A més, el 4 de juny l’entitat acollirà la celebració del Dia de l’Associacionisme Cultural.
150 anys com a referent de la cultura catalana
El Casino l'Aliança del Poblenou és una entitat recreativa, cultural i social, fundada l'any 1868 com a Societat l'Aliança. La seva primera seu es va inaugurar el 1878 al carrer de Wad-Ras, número 20. Sis anys més tard es va traslladar al mateix carrer però a la cantonada amb la Rambla del Poblenou, un edifici que va ser ampliat el 1919.
Deu anys més tard, el 1929, es va posar la primera pedra de la seu actual, a la Rambla Poblenou cantonada amb el carrer Ramon Turró, tot i que no s'inaugura fins al 1944. Actualment, l'entitat és un referent de la cultura catalana. | 0.830318 | curate | {"ca": 0.9827586206896551, "es": 0.017241379310344827} | https://www.tornaveu.cat/noticia/4392/el-casino-de-lalianca-del-poblenou-inicia-amb-un-concert-la-celebracio-del-150-aniversari |
mc4_ca_20230418_11_275006 | On anar Ets a: Regió 7 > Canal d'Oci > Agenda > Notícies
Lluís Llach commemora els 50 anys del seu primer concert
Aquest dimarts torna a actuar al centre cultural El Social de Terrassa, com el 22 de març de 1967 20-03-2017 16:36 rating123450 vots Llach, al concert de comiat que va fer a Verges. Arxiu/DdG
EFE Lluís Llach tornar aquest dimarts a l'escenari on va actuar per primera vegada com a membre d''Els Setze Jutges', per celebrar el 50 aniversari d'aquell recital, en un acte d'homenatge que obrirà la campanya Llach 50, que s'allargarà fins a 2018, any en el qual la cançó "L'estaca" complirà mig segle d'existència.Segons el comissari de Llach 50, Ignasi Termes, la campanya pretén reivindicar el seu "repòquer públic com a músic, viticultor, escriptor, solidari i institucional". El primer episodi d'aquesta commemoració tindrà lloc aquest 21 de març al centre Cultural El Social de Terrassa (Vallès Occidental), on Llach va oferir el seu primer recital el 22 de març de 1967 quan es deia Centre Social Catòlic. Lluis Llach tornarà a aquest espai, acompanyat de Laura Almerich, que va ser el seu guitarrista durant molts anys, i Núria Batalla, el seu mànager des dels inicis de la seva carrera fins als anys 90. L'acte d'homenatge serà retransmès pel programa "El matí de Catalunya Ràdio", que entrevistarà el cantautor i oferirà temes del músic de Verges. En aquest acte, el cantautor recordarà aquell recital, en el qual va actuar amb Maria Amèlia Pedrerol, Martí Llauradó, Miquel Porter i Delfí Abella, també membres del col·lectiu 'Els Setze Jutges'. En les seves memòries, Lluís Llach recorda que aquell dia "estava molt nerviós. M'amagava darrere de la guitarra com podia, i vaig posar la cama sobre la cadira de tal manera que em vibrava la veu de tant que em tremolava la cama". També aquest mes, concretament el 24 de març, se celebraran 10 anys de l'últim concert de Llach a la seva localitat natal, abans d'anunciar que es retirava dels escenaris. Els aniversaris no acaben aquí, perquè l'any 2018 es compliran cinc dècades de l'edició de l'emblemàtica cançó "L'estaca", per això els membres de la comissió Llach 50 han decidit prolongar la celebració fins a aquella data. "Encara s'estan tancant els homenatges i els actes de commemoració, però la major part de les activitats seran després de l'estiu", ha avançat Termes. Lluís Llach es va enfilar per primera vegada a un escenari en l'última etapa de la dictadura de Franco, quan cantar en català encara era un activitat de risc. Abanderat de la Nova Cançó, Llach es va acomiadar dels escenaris a Verges (Baix Empordà) l'any 2007, encara que després ha tornat a seure davant del piano diverses vegades, com quan recentment va participar en un concert a favor dels refugiats al Palau Sant Jordi de Barcelona. Això no obstant, la seva ocupació principal els últims anys ha estat relacionada amb la política, ja que al juliol del 2015 es va sumar al projecte sobiranista impulsat per Junts pel Sí i actualment és diputat del Parlament. Compartir en Twitter Compartir en Facebook Temas relacionados: | 0.866111 | curate | {"ca": 0.9796854521625163, "es": 0.020314547837483616} | http://oci.regio7.cat/agenda/noticias/nws-572499-lluis-llach-commemora-els-50-anys-seu-primer-concert.html |
crawling-populars_ca_20200525_43_3499 | Diumenge, 15 de març del 2020
getCiudad();
L'alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau, en una foto d'arxiu
L’equip de govern de l’ajuntament de Cambrils, conformat per Convergència i Unió (CiU), el Partit Popular (PP) i la Plataforma Independent Cambrilenca, ha anunciat que acomiadarà a 14 treballadors interins per així poder “quadrar el pressupost municipal pel 2013”. La mesura s’ha de fer efectiva en els propers dies.
Rescindint el contracte a aquests 14 treballadors que prestaven servei en diferents departaments, l’ajuntament assegura que reduirà la despesa en l’apartat de personal en uns 356.000 euros anuals. Els afectats ja han rebut la comunicació per part del regidor d’Hisenda i Personal del consistori, Ramon Llobet.
Curiosament, el govern cambrilenc ha pres aquesta decisió poques hores després que se sabés que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnava el consistori a pagar una multa de 400.000 euros per la seva responsabilitat en un incident ocorregut el 2005 mentre s’estava tramitant el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
En aquella època, amb mandat del tripartit a Cambrils, l’empresa Pladepro va adquirir un solar municipal a la urbanització Sol Cambrils per a construir-hi 47 habitatges. Quan va demanar informació sobre l’estat de la finca al consistori, l’empresa no va rebre cap informació sobre el fet que aquesta parcel·la quedava afectada pel nou POUM. Quan el pla es va aprovar, la finca veia reduïda la seva edificabilitat, amb el qual Pladepro es veia forçada a construir menys habitatges dels previstos.
L’empresa ho va denunciar a la justícia, que ara ha reconegut la “responsabilitat patrimonial administrativa” de l’ajuntament i l’obliga a pagar aquests 400.000 euros en els propers dos mesos per “vulnerar els principis de bona fe i confiança” i donar informació “inexacta” sobre la parcel·la. L’ajuntament estudia demanar un ajornament del pagament, donada la complicada situació econòmica que pateix, però de moment ja ha estalviat una quantitat similar amb l’acomiadament d’aquests 14 treballadors.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Amb la col·laboració de: | 0.874133 | curate | {"ca": 0.994475138121547, "es": 0.0055248618784530384} | : /lajuntament-de-cambrils-acomiada-14-treballadors-per-quadrar-els-comptes-71759.html |
macocu_ca_20230731_9_440803 | Autor/a : Arimany, Miquel . Companyia : Secció de Teatre de l'Agrupació per al Foment de la Cultura Catalana . Direcció : Muntané, Miquel-Lluís . Escenografia : Guàrdia, Lourdes . Temporada: 1990/91; Estrena: La Cova del Drac. (Barcelona). 01/07/1991. | 0.369992 | curate | {"en": 0.11020408163265306, "ca": 0.6571428571428571, "es": 0.18775510204081633, "it": 0.044897959183673466} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_102713 | Ocupació5942 - Auxiliars de vigilant de seguretat i similars no habilitats per a portar armes: Personal de control d'accés
Tasques específiquesNO VIGILÀNCIA Comprovació de les instal·lacions y dels accessos d'una empresa a un polígon industrial de Cardedeu. Voltar pels recintes i comprovar les portes i finestres per evitar i detectar possibles signes d'entrades no autoritzades. Controlar l'accés l'establiment.
Capacitats requeridesUtilització de telefonia mòbil Curs controlador accessos o experiència, valorable Dll a Dissabte de 24h a 06:00 Diumenge de 19:-00 06:00 1 dia de descans
Requisits
Obligatoris
Nivell acadèmic Graduat escolar / Batxillerat elemental
Experiència en l'ocupació (mesos) 12
Molt importants
Vehicle propi Sí
Informació d'interès
Data d’incorporació 08/12/2021
Salari mensual 1125€
Contracte
DuradaIndefinit
Inscripció a l'oferta
Si vols apuntar-te a aquesta oferta de treball, has d'introduir el número del teu document d'identitat i la teva contrasenya.
Has oblidat la contrasenya?
Document d'identitat Pots utilitzar qualsevol qualsevol dels documents d’identitat següents: DNI, NIE o Passaport.
Contrasenya Introdueix la teva contrasenya.
Recorda que per apuntar-te a una oferta de feina has d'estar inscrit en un Servei Local d'Ocupació.
Encara no ho estàs? Doncs contacta amb nosaltres.
A més, a l'apartat Xarxa XALOC podràs localitzar l'adreça i telèfon del Servei Local d'Ocupació més proper al teu domicili.
La informació inclosa en aquesta oferta, així com els criteris d'acceptació de les inscripcions, són responsabilitat del Servei Local d'Ocupació que la gestiona. Més informació | 0.767078 | curate | {"ca": 0.935423197492163, "fr": 0.02006269592476489, "en": 0.012539184952978056, "es": 0.010031347962382446, "de": 0.012539184952978056, "tr": 0.009404388714733543} | https://xaloc.diba.cat/ofertes-de-feina/317733?destination=/ofertes-de-feina |
crawling-populars_ca_20200525_41_59272 | SANT VICENÇ DELS HORTS (BARCELONA), 15 mar� (EUROPA PRESS) -
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat aquest divendres que és "desafortunat" que els partits polítics no se sentin a parlar i ha reclamat un exercici de responsabilitat a totes les formacions polítiques després de la suspensió de la cimera anticrisi prevista per a aquest dissabte.
En unes declaracions davant dels mitjans de comunicació a Sant Vicenç dels Horts (Barcelona), Junqueras ha afirmat que "en una situació de crisi tan greu, el fet que els partits no se sentin a parlar és clarament desafortunat".
El líder d'ERC ha manifestat que tots els partits han de fer un "esforç" per arribar a acords que, per a Junqueras, han de passar perquè els catalans puguin gestionar els seus recursos o que el Govern espanyol rebaixi el sostre de dèficit de la Generalitat.
"Els partits que no ajuden que Catalunya sigui un país independent i pugui gestionar els seus recursos, ni flexibilitzar el sostre de dèficit, ens estan deixant sota els peus dels cavalls de l'Estat", ha afirmat Junqueras, que ha justificat les retallades salarials als funcionaris decretades per la Generalitat per l'obligació de retallar 4.500 milions d'euros.
Davant de les crítiques dels sindicats de l'administració pública, Junqueras ha respost que "és molt millor retallar els sous dels funcionaris per dalt, retallant dietes i protegint als quals cobren menys, que no perjudicant a tots en general o acomiadant 10.000 interins".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.68843 | curate | {"ca": 0.7916181606519208, "es": 0.19285991462941404, "en": 0.015521924718665115} | : /espanya/noticia-junqueras-creu-desafortunada-suspensio-cimera-anticrisi-20130315142005.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_89031 | El passat mes de novembre vam celebrar a l’Auditori Macba de Barcelona el primer Camp Base del programa Educació demà de la Fundació Jaume Bofill. Aquí podeu veure un resum de la meva intervenció.
També podeu trobar els materials amb els que vam fer un taller de creació d’experiències gamificades. | 0.710088 | curate | {"ca": 1.0} | https://jocs.org/2016/05/01/disseny-educatiu-gamificat/ |
mc4_ca_20230418_14_72620 | Sport Cultura Barcelona - Premis
Sport Cultura Barcelona premia anualment les millors iniciatives en l’àmbit cultural i esportiu. Es valoren les entitats o persones físiques que hagin destacat durant l’any anterior i que siguin mereixedores del guardó a causa de la seva trajectòria i dedicació al món cultural i esportiu.
Es realitzen dues fases per seleccionar als premiats; la primera formada per un jurat integrat per periodistes renombrats i socis de l’entitat, en la qual queden preseleccionats tres candidats rellevants de cada disciplina. La segona fase es convida a tots els membres, que formen l’Assemblea de Sport Cultura Barcelona que a través d’una votació final escullen als guardonats.
XIV Premis Sport Cultura Barcelona
El lliurament de la XIV Edició dels Premis Sport Cultura Barcelona, en les seves tres categories: Esport, Cultura i Millor Trajectòria, va tenir lloc a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, en el transcurs d’un dinar.
Categoria de Cultura: Rosalía
Categoria d’Esport: Marc Márquez
Millor Trajectòria: Jordi Alumà
L'acte va ser conduït pel periodista Aleix Perisé, qui va presentar a Rocío de Aguilera, secretària general de l'Entitat, que va donar la benvinguda i pas el vídeo d'entrada.
Albert Agustí, president de Sport Cultura Barcelona, va agrair l'assistència a tots els presents, personalitats del món cultural, esportiu i institucional de la ciutat comtal.
El pintor Jordi Alumà, de 95 anys i que encara continua en actiu, va rebre el premi a la Millor Trajectòria. Alumà agraït per aquest guardó, va regalar un quadre seu per l'Associació.
La cantant Rosalía, va rebre el premi en la categoria de cultura, que va recollir en nom seu el ballarí Ángel Corella.
Per finalitzar, el pentacampió de MotoGP Marc Márquez, va recollir el premi en la categoria d'esport.
L’esdeveniment va comptar amb l’assistència del president d’honor de Sport Cultura Barcelona, Manuel Carreras Fisas, així com diverses personalitats del món cultural, esportiu i institucional de la ciutat com Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; Maite Fandos, Diputada delegada d’Esports de la Diputació de Barcelona; Marta Carranza, Comissionada d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona; o Ramón Agenjo, patró director de la Fundació Damm.
XIII Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2017
Lorem ipsum dolor sig amet
El lliurament de la XIII Edició dels Premis Sport Cultura Barcelona, en les seves tres categories: Esport, Cultura i Millor Trajectòria, va tenir lloc a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, en el transcurs d’un dinar.
Categoria de Cultura: Jaume Plensa
Categoria d’Esport: Garbiñe Muguruza
Millor Trajectòria: Andrés Iniesta
Menció especial: Hospital Sant Joan de Déu
Albert Agustí, president de l'entitat va inaugurar la cerimònia agraint l’assistència a tothom i va presentar el vídeo històric que recull moments destacats de les dotze edicions anteriors d’aquests guardons.
L’escultor Jaume Plensa, en la categoria ‘Cultura’, va recollir el guardó i va indicar que “sempre que hi ha un reconeixement a la cultura per part de la societat civil és un motiu de satisfacció”; la tennista Garbiñe Muguruza, en la categoria ‘Esport’, va estar representada per Àlex Corretja i el jugador de futbol Andrés Iniesta, en la categoria ‘Millor Trajectòria’, representat per Guillermo Amor, van rebre els Premis Sport Cultura Barcelona 2017.
A més, l’Hospital Sant Joan de Déu va rebre una Menció Especial i Manel del Castillo, director gerent, va agrair aquest premi.
XII Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2016
El lliurament de la XII Edició dels Premis Sport Cultura Barcelona, en les seves tres categories: Esport, Cultura i Millor Trajectòria, va tenir lloc a l’Auditori RBA en el transcurs d’un dinar.
Categoria de Cultura: Jordi Hurtado
Categoria d’Esport: Ruth Beitia
Millor Trajectòria: Joaquim Maria Puyal
Albert Agustí, president de l'entitat va inaugurar la cerimònia agraint l’assistència a tothom i va presentar el vídeo històric que recull moments destacats de les onze edicions anteriors d’aquests guardons.
En la categoria de Sport el guardó va ser per Ruth Beitia, campiona olímpica en salt d'alçada als Jocs de Rio de Janeiro 2016. En representació seva va recollir el premi, Carmen Valero, doble campiona del món de camp a través.
Jordi Hurtado, el presentador de televisió i actor de doblatge va recollir el guardó en la categoria de Cultura, va afirmar “sóc un comunicador i la meva eina de treball, és la cultura, a més de l'esport que està present sempre en el programa de Saber y Ganar” i va comentar que el proper any s'emetrà el programa 5.000.
Finalment, el premi a la Millor Trajectòria va recaure en el periodista, presentador i locutor de retransmissions esportives Joaquim Maria Puyal. En el seu nom van recollir i agrair el guardó Judith Esteban i Carles Domènech, ambdós són membres de l'equip de Puyal.
XI Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2015
EEl lliurament de la XI Edició dels Premis Sport Cultura Barcelona, en les seves tres categories: Cultura, Esport i Millor Trajectòria, va tenir lloc a l’Antiga Fàbrica de Cerveses Damm.
- Categoria de Cultura: Joan Roca
- Categoria d’Esport: Laia Sanz
- Millor Trajectòria: Dr. Valentín Fuster
Albert Agustí, president de l’entitat, va obrir la cerimònia agraint la presència dels guardonats, autoritats i personalitats del món de la cultura, l’esport i l’empresa, A continuació va presentar el vídeo històric que resumeix les deu edicions anteriors.
El Primer guardó que es va atorgar va ser el de la categoria d’esport, que va rebre la pilot Laia Sanz, que poseeix disset títols mundials i sis participacions al Rally Dakar.
Joan Roca, el xef d’El Celler de Can Roca, va recollir el premi en la categoria de cultura, i va fer extensiu l’esmentat reconeixement als seus germans i va recordar que fa trenta anys que es va inaugurar el Celler.
Finalment, el premi a la millor trajectòria va recaure en el cardiòleg Valentín Fuster, actualment director general del CNIC de Madrid, i cap de la divisió de cardiologia del Mount Sinai a Nova York. El Professor Fuster va donar les gràcies i va comentar que era un honor que Barcelona, la ciutat on va néixer, li reconegués la seva trajectòria després de més de quarenta anys vivint als Estats Units.
X Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2014
El lliurament de la X Edició dels Premis Sport Cultura Barcelona, en les seves tres categories: Esport, Cultura i Millor Trajectòria, va tenir lloc a l’Auditori RBA en el transcurs d’un sopar.
- Categoria de Cultura: Joan Manuel Serrat
- Categoria d’Esport: Selecció Nacional Femenina de Waterpolo
- Millor Trajectòria: Carles Puyol
Manuel Carreras i Fisas, president de l’entitat va obrir la cerimònia agraint a tots els assistents; personalitats del món de l’economia, cultura i l’esport i als guardonats la seva presència i va destacar la tasca realitzada en els darrers onze anys d’existència. Seguidament va presentar el vídeo històric que recull les 10 anteriors edicions.
El primer guardó de la nit que es va presentar va ser el de Millor Trajectòria atorgat a Carles Puyol, capità del FC Barcelona durant 15 temporades, va recollir el premi en el seu nom Carles Reixach.
Joan Manuel Serrat, va rebre el premi de Cultura, el cantautor, poeta, compositor i intèrpret reconegut a nivell internacional i que tant ha aportat al món de la música va recollir personalment el guardó.
Per finalitzar el premi en la categoria d’esport va recaure en la Selecció Nacional Femenina de Waterpolo, sobrenomenades “les guerreres d'or” i que han aconseguit ser una de les majors potències del món en aquesta disciplina. L’equip de jugadores juntament amb el seu entrenador Miki Oca van recollir el guardó.
IX Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2013
La IX edició del Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona es va celebrar al Reial Club de Tennis Barcelona, en el transcurs d'un sopar al qual van assistir nombroses personalitats del món de l'economia, la cultura i l'esport.
- Categoria de Cultura: Sara Baras
- Categoria d'Esport: Rafa Nadal
- Millor Trajectòria: Tricicle
Enguany va coincidir amb el X Aniversari de l'entitat, Manuel Carreras Fisas, el seu president, va destacar els 10 anys de recorregut, reafirmant que l'associació mantenia els valors i la missió establerta promovent els dos elements imprescindibles per tots els ciutadans l'esport i la cultura. A continuació es va projectar el vídeo històric que recull les VIII últimes edicions.
L'esdeveniment va comptar amb la presència de l'Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el president del Consejo Superior de Deportes (CSD), Miguel Cardenal, el secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Ivan Tibau i la tinent d'Alcalde de qualitatd de vida, igualtat i esport de l'Ajuntament de Barcelona, Maite Fandos a més de nombroses personalitats del món de la cultura, l'esport i la societat civil catalana.
VIII Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2012
La VIII edició del Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona es va celebrar per quart any consecutiu a l'antiga Fàbrica de Cerveses DAMM, en el transcurs d'un dinar al qual van assistir nombroses personalitats del món de l'economia, la cultura i l'esport.
- Categoria de Cultura: Baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza
- Categoria d'Esport: Kilian Jornet
- Millor Trajectòria: Vicente del Bosque
Manuel Carreras Fisas, president de l'entitat, va obrir la cerimònia agraint l'assistència a tots els presents, autoritats, guardonats, representants de les diferents institucions i convidats.
A continuació es va projectar el vídeo històric que recull les VII últimes edicions i seguidament Joaquín Molins Gil va presentar al premiat en la categoria d'esport, el corredor de muntanya i esquiador Kilian Jornet, un atleta irrepetible, que no té rival i escala muntanyes a velocitat de vertigen.
Andoni Zubizarreta, àrea de futbol del FC Barcelona, va donar a conèixer al guardonat en la nova categoria de millor trajectòria, l'entrenador Vicente del Bosque en reconeixement a tots els èxits obtinguts amb la Selecció Espanyola de Futbol i sobretot va destacar els seus valors extraordinaris com a persona.
L'Excm. Sr. Xavier Trias, Alcalde de Barcelona va lliurar el guardó de cultura, atorgat a la Baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza, per la seva gran tasca de mecenatge i la seva col·lecció d'obres d'art que traspassa fronteres.
L'acte va finalitzar amb un parlament del Conseller de Cultura, el Molt Hble. Sr. Ferran Mascarell i la cloenda va ser a càrrec de l'Alcalde de Barcelona.
VII Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2011
La cerimònia de Lliurament de la VII edició dels Premis Sport Cultura Barcelona, ha tingut lloc per tercer any consecutiu a l’Antiga Fàbrica de Cerveses Damm. En el transcurs d’un dinar al qual van assistir nombroses personalitats del món de la economia, la cultura i l’esport.
- Categoria de Cultura: Montserrat Caballé
- Categoria d’ esport: Anna Corbella, regatista
Manuel Carreras Fisas, va presentar a la premiada en l’àmbit d’esport, la regatista Anna Corbella, primera dona espanyola que va realitzar la regata transoceànica en solitari (Transat 6,50) i va participar en la Barcelona World Race, volta al món a dos, sense escales, junt amb la britànica Dee Caffari, finalitzant en 6è lloc.
Enrique Corominas, president del Reial Club Nàutic de Barcelona, va dedicar unes paraules elogiant la seva trajectòria i gran professionalitat.
A continuació es va donar a conèixer a la guardonada en la categoria cultural, la internacionalment admirada soprano, Montserrat Caballé, en reconeixement a tota una carrera professional que enguany ha celebrat el 50è aniversari, des de que va pujar per primera vegada a l’escenari del Gran Teatre del Liceu, va recollir el premi personalment de mans del president del Cercle del Liceu, Ignacio García-Nieto, qui prèviament va lloar la seva extraordinària personalitat i brillant talent.
La clausura del Lliurament de Premis 2011 va finalitzar amb unes paraules del Secretari General de l’esport de la Generalitat de Catalunya, Ivan Tibau i de la Tinent d’Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esport de l’Ajuntament de Barcelona, Maite Fandos.
VI Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2010
El lliurament dels VI Premis Sport Cultura Barcelona, per segon any consecutiu es va celebrar a la sala de màquines a l'Antiga Fàbrica de Cerveses Damm.
- Categoria de Cultura: Fundación Ángel Corella
- Categoria d’ esport: Xavi Hernández (jugador del F.C. Barcelona)
Manuel Carreras i Fisas va presentar al guardonat en l'àmbit de Cultura atorgat a la Fundación Ángel Corella, en reconeixement a la seva iniciativa per fomentar l'art de la dansa clàssica a Espanya, el mateix Ángel Corella, reconegut ballarí de gran prestigi internacional va recollir el guardó de mans de la Sra. Carmen Mateu de Suqué.
Seguidament es va donar a conèixer al guanyador en la categoria d'esport, el futbolista del FCBarcelona, Xavi Hernández, convertit en el jugador que més partits oficials ha jugat en l'equip del FC Barcelona. Luis Aragonés va presentar al guardonat i Joaquín Hernández, pare del futbolista va recollir el premi en nom del seu fill, juntament amb el Sandro Rosell, President del F.C. Barcelona.
Aquesta VI edició va finalitzar amb unes paraules d'Ivan Tibau, Secretari General de l'esport de la Generalitat i Maite Fandos, Tinent Alcalde de Qualitat de vida, Igualtat i Esport de l'Ajuntament de Barcelona.
V Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2009
La cinquena edició del lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2009 va tenir lloc a l’Antiga fàbrica de Cerveses Damm.
- Categoria de Cultura: Festival Castell de Peralada
- Categoria d’ esport: Edurne Pasaban
Manuel Carreras va obrir la cerimònia agraint l'assistència dels guardonats i convidats així com institucions presents i a l'Alcalde de Barcelona, qui va presidir l'esdeveniment. Seguidament va dedicar unes paraules en homenatge a qui va ser el nostre President d'Honor durant 5 anys, Juan Antonio Samaranch acompanyat d'un video amb imatges dels actes que va participar activament.
Va presentar el Premi Sport Cultura Barcelona a la Cultura atorgat al Festival Castell de Peralada i Joaquín Calvo va ser l'encarregat d'explicar els motius de l'atorgament; un Festival que conta amb 24 edicions i amb un reconeixement musical en tot el món. És va passar un video amb imatges cedides pel Festival Castell de Peralada.
L'Alcalde, Jordi Hereu va lliurar el premi a Carmen Mateu de Suqué.
A continuació és va anunciar el Premi Sport Cultura Barcelona a l'Esport i la seva guanyadora l'alpinista Edurne Pasaban. El Dr. Josep A. Pujante va presentar la guardonada i va destacar la seva personalitat i assoliments al ser la primera dona a aconseguir coronar els 14 vuitmils. És va oferir un video amb imatges de les seves expedicions cedides per Al Filo de lo Impossible i per Ferran Latorre (membre del seu equip d'expedició).
Edurne Pasaban va recollir el premi personalment que va rebre de mans de l’Alcalde Jordi Hereu.
Finalitzada la cerimònia va transcòrrer un dinar amb tots els convidats i l'esdeveniment va arribar al seu final amb unes paraules de l'Alcalde, Jordi Hereu.
IV Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2008
Es va convocar als socis als jardins del Reial Club de Tennis de Barcelona per 4a edició del lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2008 i l’Homenatge In Memoriam a Enric Puig Planas, que va ser Vicepresident de Sport Cultura Barcelona i President del Reial Club Nàutic de Barcelona.
- Categoria d’esport: Equip Espanyol de Copa Davis
- Categoria de Cultura: Fundació Vila Casas
El Premi en la categoria d’esport es va atorgar a l’Equip Espanyol de Copa Davis, pel seu merescut triomf a Argentina (3-1) i el seu excel·lent treball en equip, format per: Fernando Verdasco, Feliciano López, David Ferrer y Marcel Granollers, amb el seu capità Emilio Sánchez-Vicario van guanyar per 3a vegada en la història la “Ensaladera de Plata”. Espanya ha guanyat la Copa Davis en tres ocasions, 2000, 2004 i 2008.
El guardó, que consistia com en les darreres edicions en una figura de la prestigiosa escultora Rosa Serra, va ser lliurada pel President del Real Club de Tennis, Albert Agustí i recollida per l’actual President de la Federació Espanyola de Tennis, José Luis Escañuela i Emilio Sánchez-Vicario (capità i representant dels integrants de l’equip).
En la categoria corresponent a l’àmbit de la cultura, el premi va recaure en la Fundació Vila Casas, entitat privada sense ànim de lucre, com a millor iniciativa cultural pel seu esforç i dedicació a promocionar l’art contemporani català. Fundada en el 1986 per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas qui va recollir el guardó de mans de Borja García-Nieto, President del Círculo Ecuestre.
Aquesta 4ª edició ha estat especial degut al fet que s’ha retut homenatge In Memoriam a Enric Puig Planas, que va ser Vicepresident de l’Associació, a més del principal promotor de la Copa del Rei de Vela durant la seva Presidència en el Reial Club Nàutic de Barcelona. José Martínez-Rovira, soci i gran amic, va pronunciar unes emotives paraules i va lliurar el guardó a la Família Puig, la seva vídua i fills. Sara Puig Alsina va dedicar en nom de la seva família altres paraules d’agraïment per aquest homenatge.
III Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2007
La 3a edició dels Premis Sport Cultura Barcelona va tenir lloc al Reial Club de Polo de Barcelona.
- Categoria d’esport: Equip Espanyol de Natació Sincronitzada
- Categoria de Cultura: Real Patronato del Museo del Prado
En aquesta edició, el Premi Sport Cultura Barcelona a l’ Esport ha sigut per a l’ Equip Espanyol de Natació Sincronitzada, i han recollit el guardó Gemma Mengual, que recentment ha aconseguit 4 medalles d’ or en el campionat europeu, Lluís Bestit i Carcasona, Vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Natació i President de la Federació Catalana de Natació, i Anna Tarrés, directora tècnica de l’equip español. El Premi Sport Cultura Barcelona a la Cultura ha sigut en aquesta ocasió per al Real Patronato del Museo del Prado, i el seu President, Plácido Arango, ha sigut l’ encarregat de recullir-lo.
L’acte de lliurament dels premis ha tingut lloc en el transcurs d’un dinar a la seu del Real Club de Polo de Barcelona i ha comptat amb la presència de Joan Antoni Samaranch, President d’ Honor de Sport Cultura Barcelona, i de Manuel Carreras, President, entre altres membres de la Junta Directiva de Sport Cultura Barcelona.
II Premis Sport Cultura Barcelona
La 2a edició dels Premis Sport Cultura Barcelona va tenir lloc al Reial Club de Tennis Barcelona.
- Categoria d’esport: Federación Española de Baloncesto
- Categoria de Cultura: Gran Teatre del Liceu
El 22 de març va tenir lloc a la seu del Reial Club de Tennis Barcelona l’entrega dels “2ns Premis Sport Cultura Barcelona 2006” en la que es van reconèixer les iniciatives més destacades en el camp de l’esport i de la cultura.
En la que va ser la segona edició d’aquests premis, l’Associació Sport Cultura Barcelona, va premiar al “Gran Teatre del Liceu” com a la Millor Iniciativa Cultural. Rosa Cullell, Directora General del Gran Teatre del Liceu, va rebre de mans de Juan Maria Tintoré, President del Real Club de Tenis Barcelona i Vicepresident de Sport Cultura Barcelona, el premi a la cultura pels seus esforços en la reconstrucció i millora d´un emblemàtic teatre d’òpera que ha mantingut al llarg dels anys la seva funció de centre cultural i artístic, i que constitueix un dels símbols de la nostra ciutat.
“La Federació Espanyola de Bàsquet” va ser guardonada amb el premi Sport Cultura Barcelona a la Millor Iniciativa Esportiva per la magnífica tasca esportiva que va conduir a l’obtenció de la victòria per part de la selecció Absoluta Masculina del Mundial del Japó al 2006. Juan Antonio Samaranch Salisachs, membre del Comitè Olímpic Internacional, va ser l’encarregat de fer entrega del citat guardó a José Luís Sáez, President de la Federació Espanyola de Bàsquet i a José Vicente Hernández “Pepu”, Seleccionador Nacional de l´equip de bàsquet.
I Premis Sport Cultura Barcelona
Lliurament dels Premis Sport Cultura Barcelona 2005
A la seu del RACC (Real Automóvil Club de Cataluña) va tenir lloc el lliurament de “Els 1rs Premis Sport Cultura Barcelona 2005” on es reconeixien les iniciatives més destacades en el camp de la cultura i l’esport:
- Categoria d’Esport: Candidatura Madrid 2012
- Categoria de Cultura: Fundació MACBA
En aquesta primera edició dels premis de l’Associació Sport Cultura Barcelona va guardonar en el seu desè any de vida a la “Fundació MACBA” com la Millor Iniciativa Cultural. Leopoldo Rodés, President de la Fundació MACBA, va rebre de mans del President de Sport Cultura Barcelona el premi, una figura de la prestigiosa escultora Rosa Serra, per la seva contribució activa en la creació d’un fons d’art que ha ajudat a la consolidació del museu.
Leopoldo Rodés va confesar que era un honor rebre el guardó ja que es tractava del primer premi que rebia des de que va néixer el museu d’art contemporani barceloní, a més de ser el primer que concedia l’entitat Sport Cultura Barcelona. Rodés va recordar que tant l’institució que presideix, que vetlla per divulgar l’art contemporani, com Sport Cultura Barcelona, son fruit de la societat civil catalana.
“La candidatura Olímpica de Madrid 2012” va ser guardonada amb el premi Sport Cultura Barcelona a la Millor Iniciativa Esportiva per ser el millor projecte presentat per a albergar els Jocs Olímpics del 2012. Gabriel Masfurroll, President del Grup Hospitalari USP (Instituto Universitario Dexeus) i membre de l’entitat, va ser l’encarregat de lliurar l’esmentat guardó a l’Excm. Sr. Alberto Ruiz Gallardón, Alcalde de Madrid.
Como ja és habitual en les seves visites a Barcelona, l’alcalde de Madrid es va desfer en elogis a la capital catalana i va agrair l’ànim i estímul aportats per Barcelona a la Candidatura Olímpica de Madrid 2012. Va recordar els consells del President d’Honor del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, qui també va estar present en l’acte. | 0.802391 | curate | {"ca": 0.9751408387731378, "es": 0.022176517928999374, "da": 0.0011624787624072252, "pt": 0.0015201645354556022} | http://scbcn.com/premis/ |
cawac_ca_20200528_3_7090 | CRÍTICA
La Belle et la Bête a València
Cocteau no hi era
Damnificada pels problemes tècnics de la temporada inaugural, La Belle et la Bête de Philip Glass ha estat repescada pel Palau de les Arts, oferint de pas una de les raríssimes oportunitats de veure per aquestes latituds una òpera d'un dels principals conreadors del gènere dels últims trenta anys. L'obra és una simbiosi de dues de les àrees més rellevants de la producció del compositor nord-americà, el cinema i l'òpera, ja que la partitura va ser escrita per reemplaçar els diàlegs i la banda sonora original del film homònim de Jean Cocteau. No deixa de ser irònic que siguin els fills d'un reputat cineasta, els germans Petr i Matej Forman, els que hagin donat vida escènica a l'obra, en una coproducció amb el Teatre Nacional de Praga que elimina la projecció del film, amb resultats que no arriben a l'intens simbolisme poètic de Cocteau. Cert que hi ha molts instants d'enginyosa màgia escènica, però també un to massa grotesc i un truc barat: la funció s'interromp i els cantants es refugien al davant de l'escenari perquè la bèstia està solta pel teatre, devorant pel camí la delegada de cultura de l'ambaixada txeca. Una cosa és defugir el model Disney (tot i que molts pares van pensar que era un espectacle infantil), l'altra, caure en l'humor sense gràcia.
Petr Kofron va assegurar la bona marxa d'una partitura repetitiva, però d'una major amplitud melòdica que en les obres més radicals de Glass dels anys seixanta i setanta. Llàstima que el nivell dels cantants fos d'una discreció gens estimulant, amb dos protagonistes (el programa de mà feia impossible saber quina de les dues parelles previstes era a escena), d'escàs carisma. A més, la dicció francesa de tots plegats va ser de justeta a execrable. En aquest sentit, Cocteau tampoc hi era. | 0.886229 | curate | {"uk": 0.0038716814159292035, "ca": 0.9867256637168141, "en": 0.009402654867256638} | http://www.classics.cat/critiques/detall?Id=1046 |
mc4_ca_20230418_9_116631 | Lluèrnia il·luminarà Olot el 9 de novembre amb 50 propostes | NacióGarrotxa
Lluèrnia il·luminarà Olot el 9 de novembre amb 50 propostes
La Fumarola començarà el 5 de novembre amb un recorregut per les capelletes restaurades de la ciutat
per Xavier Borràs , Olot, 31 d'octubre de 2019 a les 09:12 |
Un moment de la presentació de Lluèrnia 2019 a Can Trincheria. | Xavier Borràs.
Lluèrnia, festival del foc i de la llum, se celebrarà el dissabte dia 9 de novembre i, com ja és habitual, començarà durant la setmana prèvia amb La Fumarola, tal com es va fer saber aquest dimecres per part dels organitzadors a Can Trincheria, que van presentar el programa complet d'aquesta edició i que tot seguit us detallem.
La fumarola de Lluèrnia a Olot
La intenció és, allargar la programació a més dies i estendre el festival temàticament amb conferències, espectacles, cursos, exposicions i altres propostes que necessiten un format menys multitudinari.
Començarà el dimarts 5, a les 7 del vespre al solar de Can Sau, amb l’obertura al públic de l’espai creat per la consolidació de la paret mitgera, a càrrec de l’estudi unparelldarquitectes i la intervenció artística d’en Quim Domene –hortolà de la llum 2019– per després seguir un itinerari per diverses capelletes de carrer que han estat rehabilitades per a l’ocasió.
Dimecres 6, dijous 7 i dissabte 9 al Torin, s’obrirà l’espai Bassols, amb l’activitat coneguda com Lluèrnia Kids, adreçada als infants, a càrrec de Lola Solanilla. També a la Sala d’Actes de l’Hospici començarà el Llumí de Lluèrnia Kids per nens i nenes d’1 a 6 anys.
Dimecres 6 a les 7 a Can Trincheria, s’obrirà al públic l’exposició Aparcament, de Pep Sau, a partir de la particular crònica fotogràfica de Lluèrnia 2018.
El mateix dimecres a les 20, al Campus Garrotxa al Casino Olotí, dins el cicle Lluèrnia Lumière es projectarà la pel·lícula El Gran Hotel Budapest presentada per Jordi Teis.
En aquest mateix espai, el dijous 7, a les 7 del vespre, Sara Montesinos i Martí Albesa –fotoperiodista de NacióGarrotxa–, de l’Agència Talaia, parlaran de La frontera sud del nord, que també servirà per presentar la instal·lació Murs que es podrà veure al Firal durant el dissabte 9.
A les 9 del vespre, al Teatre Principal, amb la col·laboració amb l’Institut de Cultura d’Olot, es podrà veure l’espectacle Teia, de Júlia Farrero. Aquest treball de circ-dansa, inspirat en les Falles del Pirineu, ha estat distingit amb la primera Beca de Creació de la Plataforma d’Arts de Carrer de la qual forma part el festival.
El divendres a partir de les 7 del vespre, al jardí de Can Vayreda, es podran escoltar els Contes a la Vora del Foc.
Una Càpsula de Teatre han programat el Contes amb Llum de la Companyia Murmuri, adreçat a un públic més jove, i Contes Insurgents, a càrrec de Quim Noguera per a tothom. I a la mateixa hora, amb la col·laboració del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, al Campus Garrotxa del Casino Olotí, Antoni Arola, un dels dissenyadors d’espais i de llums més reconegut del país, pronunciarà la conferència El camí de la Llum.
Dissabte 9, un Lluèrnia de 50 instal·lacions
Finalment s'ha pogut contenir al nombre d’instal·lacions que, a grans trets, responen a tres sectors de 15 cada un: concurs obert, escoles i instituts i encàrrecs de direcció artística; més 4 instal·lacions d’entitats d’Olot.
L’itinerari abraça la falda del Montsacopa, és a dir, aquest any no es travessa els carrer Mulleras i tot queda concentrat en el barri vell i a les grederes que envolten el volcà.
L’hort de la llum, a càrrec de Quim Domene, retorna al seu espai habitual, davant de l’Arxiu Comarcal i sota el títol "Away from home" (lluny de casa), que vol fer una reflexió entorn el dramatisme de les migracions i la hipocresia d’Europa. No és l’única instal·lació sobre aquest tema, ja que Murs de Martí Albesa i Sara Montesinos construirà una rèplica de la tanca de Melilla que partirà el Firal en dos.
Alguns artistes repeteixen: és el cas de Calidós, que l’any passat va instal·lar una peça de llum i música a la plaça Major i enguany ocuparà la plaça de Braus amb la instal·lació 4891, o Jordi Hidalgo que amb La lídia proposa, justament al costat de la plaça de braus, un testimoni antitaurí. També, els multipremiats SP25 Arquitectura, que l’any passat van simular un riu de lava amb papiroflèxia, intervindran amb un infern, Hell, sweet hell, al pati de l’Hospici.
Una instal·lació que any rere any convoca milers d’artistes i visitants és la que presenten totes les escoles d’infantil i primària d'Olot i rodalies. Inspirada en els versos del poema “La casa que vull”, de Joan Salvat-Papasseit, reproduirà un poble sencer en un camp just a l'inici de l’avinguda del Morrot amb el títol Que es guati ciutat.
Per primera vegada també els IES de la ciutat hi participen amb una instal·lació conjunta que sota el nom de Las Vegas Blv vol ser una espectacular reflexió entorn la crisi del comerç i les ciutats.
Com sempre, seran de destacar les instal·lacions que proposa l’AOAPIX, que celebrant l’aniversari proposa 30 al cub a la plaça Campdenmàs, i Haro …dels diables del Pim pam pum, Foc!– que repetiran ubicació en el seu cau, i Cumuluminonimbus, una aèria i sorprenent instal·lació de l’EASD als Claustres del Carme.
Com a espectacle final des del festival s'ha optat per proposar una actuació conjunta de Jordi NN, un escultor de la fusta valencià que per primera vegada actuarà a la península Ibèrica, amb les Oberdades que es van poder veure l’any passat a Sant Joan les Fonts i la música de Joan Bramon. Jordi NN ha dissenyat una peça tridimensional de nom Volcà que està construint en un taller juntament amb experts fusters jubilats i que s’instal·larà i cremarà al bell mig de la plaça Major, a partir de les 11 de la nit. Sota la música de l’olotí Joan Bramon les Oberdades del col·lectiu Refugis, Cabanes i altres Construccions Efímeres donaran la seva càrrega de llenya per a iniciar la crema.
També, s’han de destacar algunes instal·lacions itinerants, a més de la tradicional On és el drac. Aquest any Taxis a l’Infern, amb uns taxistes peculiars que us portaran fins a l’infern, Maskarui, del Laboractori Jove de l’EME, i You are on fire!, de Petra Vlasman
L'app del Lluèrnia 2019 ja es pot descarregar per a telèfons Androif i iOs. Foto: NacióGarrotxa.
Es torna a implantar l’aplicatiu -app lluèrnia- per a dispositius mòbils dels sistemes Android i IOs dissenyat per Novostorm, que recomanen molt especialment que us l’instal·leu abans de venir al festival i així, a més d’evitar el col·lapse de la xarxa el podreu configurar segons les vostres preferències.
Tot i que és del tot aconsellable deixar el cotxe a casa, hi haurà un aparcament dissuasori als terreny de l’estació, amb bus llançadora gratuït fins a la plaça Clarà, que funcionarà entre les 5 de la tarda i la 1 de la matinada.
Es podrà trobar el programa, gadgets, lluèrnies de Caritas i tota la informació que necessiteu en els punts d’informació habilitats especialment a La Carbonera del Teatre Principal, seu del festival, davant de Sant Esteve i a la plaça del Conill.
Es tornarà a repetir l’exitosa proposta gastronòmica de la bossa Food Pack Lluèrnia, per a tothom que no vulgui parar a sopar, i que es podrà adquirir per 7 € a la Brasa de Lluèrnia, instal·lada a la Plaça U d’Octubre i en els diversos carretons mòbils que la distribueixen.
Els organitzadors han demanar prudència a tothom, ja que "per a fer lluir les instal·lacions ens cal apagar el llum. Vigileu on poseu els peus i feu cas de les indicacions dels membres de protecció civil".
Agenda, Cultura, Lluèrnia 2019, programa, Olot, Festival del foc i de la llum, Can Trincheria | 0.885583 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/21292/llu/rnia/il/luminar/olot/novembre/amb/50/propostes |
mc4_ca_20230418_15_18160 | El meu món: Sempre hi ha un raig de llum
La foscor sempre ens envolta, igual que la llum, nomes em de saber veure-la..
Amb estima per na C.
Publicat per Lucia Luna a divendres, de març 28, 2008
La fotografia és un poema de llums i ombres. Tal vegada has retratat la vida...
Potser no som res més que una suma i una resta de llum i ombra. Tot el demès és pura imaginació...
Una abraçada luluji.
Vaig a treure el cap per la finestra a veure si el trobo. Bona foto com sempre.
28 de març de 2008 a les 6:41
en la foscor en d'obrir la porta, senzillament hi entra la llum, llavors tot esdevé clar, es fa llum.
m'agrada aquesta foto, l'angle tant personal i il·lustrativa d'aquest pas, de la penombra a la llum...
petons i molt bon dia, preciosa...
si! comentari furtiu, sempre m'enganxes en... :-))
28 de març de 2008 a les 10:27
el blanc i negre té un misteri que no han sabut donar-li la tecnologia digital
28 de març de 2008 a les 13:23
El teu missatge visual i acústic d'avui, a la vegada de ser molt agradable com de costum ja ens hi tens habituats, torna a ser una invitació a reflexions profundes i personals. Molt be.
28 de març de 2008 a les 13:29
ullets d'estel,
Joana Raspall (1998)
I tu l'has sapigut trobar amb aquesta imatge ;)
28 de març de 2008 a les 20:19
Un joc de llum i ombres desde un bon angle, m´agrada molt aquesta imatge ! ! felicitats i bon cap de setmana guapa ! ! !
Puedes imaginar lo bien que luce tu ave en mi escritorio,ha desplazado a las preciosas montañas de Té la mà,que a su vez desplazó a otra de Col.lecció de m...,pero hay días suficientes para turnarlas,me traéis maravillas de vuestras salidas.
Esta de hoy es misteriosa ,es mejor mirarla sin más. ¡qué manía nos metieron por querer explicarlo todo! ¿verdad? hay que detenerse y disfrutar.
Ayer pasé por tus fotos,no has visto las tonterías que te escribe una tal María Teresa...doncs..sóm jo.Un abrazo
28 de març de 2008 a les 21:03
29 de març de 2008 a les 1:54
Moly maca Luluji, m'agrada el b/n i el dinamisme que as creat amb les lineas, ets un geni. Salutacions maca
29 de març de 2008 a les 6:55
Quina passada.Tot (acabaré entenent de fotografia), tot ho trobo molt encertat i bell. El títol, el contingut (els continguts en general són la meva debilitat, sé que un tòpic és "ui, l'important és el com", doncs un bon com sense res és una bajanada i a l'inrevés pot no ser-ho: hi han maneres poc presentables que poden amagar un bell contingut, hòsties m'enrotllo).M'agrada tot de la fotografia i especialment la realitat-desig que conté, que "sempre hi ha un raig de llum", tot i que a vegades més enllà de la foscor.
Hi vull correspondre, amb gratitud, i emfatitzar (potenciar) el raig: crec que he aconseguit incorporar la música al meu blog (que estic segur que t'agradarà).
ionini ha dit...
m'agraden les teves fotografies, aquesta en especial :)*
Que manera de medir la luz para brindarnos esta geometria natural en forma de claros y oscuros. Alucino con tu facilidad para transmitir el mensaje. Soy tu fan numero uno. Saludos.
30 de març de 2008 a les 20:40 | 0.603913 | curate | {"ca": 0.711051930758988, "pt": 0.032290279627163784, "en": 0.013981358189081226, "it": 0.007989347536617843, "fr": 0.005992010652463382, "es": 0.22336884154460718, "ia": 0.005326231691078562} | http://elmeumon-luluji.blogspot.com/2008/03/sempre-hi-ha-un-raig-de-llum.html |
macocu_ca_20230731_9_495341 | Gran Rua de Carnestoltes
La gran Rua de Carnestoltes torna als carrers per omplir-los de gresca i disbauxa! L'Esparriot tornarà a liderar la marxa més boja de l'any, protagonitzada per l'enginy de les carrosses i comparses confeccionades per la ciutadania. Rua no competitiva (no hi haurà concurs ni premis). Inscripció obligatòria oberta a tota la ciutadania (no només entitats) per a grups a partir de 10 persones. La inscripció es pot fer fins al 21 de febrer al formulari d'inscripció o al telèfon 93 637 61 68 (de 10 a 13h i de 16 a 20h).
Formulari d'inscripció a la Rua de Carnestoltes 2022.
Carnestoltes sense 'bitxo'
Sa Majestat, el Rei Carnestoltes, ha decretat que aquest any torni la gresca, això sí, amb seguretat. Per això us demana que no ha d'anar a veure la rua cap persona que:
Estigui pendent del resultat d’una PCR per ser un cas sospitós de covid. | 0.757808 | curate | {"pt": 0.028004667444574097, "ca": 0.9719953325554259} | |
macocu_ca_20230731_1_280188 | Informació del curs
Descripció
El Màster en Estudis Biològic - Naturistas especialitzat en Acupuntura i / o Fitoteràpia Tradicional Xinesa té com a destinataris Titulats Universitaris en Ciències de la Salut ia aquells titulats universitaris però no en Ciències de la Salut ( hauran de superar un curs previ de preparació ) que: • Estiguin interessats a aprofundir en la prevenció de malalties . • Vulguin aplicar la medicina biològica i / o naturista en el tractament de malalties . Màster en col · laboració amb la Fundació Europea de Medicina Tradicional Xinesa . objectius : Objectiu general : • Facilitar a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació , mitjançant un procés d'ensenyament - aprenentatge tutoritzat l'actualització respecte a les últimes notícies de la temàtica . Objectius específics : • Formar especialistes en Estudis Biològic - Naturistas especialitzats en Acupuntura i / o Fitoteràpia Tradicional Xinesa . • Dotar els alumnes dels coneixements necessaris sobre les habilitats pràctiques necessàries per desenvolupar els seus coneixements en acupuntura i / o fitoteràpia tradicional xinesa . • Assegurar una completa formació de tipus teòric i pràctic ( tallers , pràctiques , stage en hospitals universitaris de MTX de la República Popular de la Xina ... ) . material : Tots els alumnes matriculats reben el material per a l'aprenentatge en format paper , així com un nom d'usuari i una clau d' accés al Campus Virtual sense cost addicional per accedir als fòrums , documents d'interès de la biblioteca virtual , contacte amb estudiants de tothom , material didàctic , exàmens ... Enviament de la documentació El material s'envia de forma fragmentada al llarg de la durada del mateix . Sistema d'Avaluació L'avaluació del Màster s'efectua, seguint la filosofia de l'ensenyament a distància , mitjançant un mètode d'avaluació continuada . És requisit imprescindible per a l'obtenció del títol aprovar tots i cadascun dels exàmens per separat . El procés a seguir consisteix en l'avaluació dels exercicis corresponents a cada part mitjançant el següent criteri : Valoració de cada Assignatura La puntuació obtinguda en els exàmens , tipus test o tipus preguntes de desenvolupament , representa el 100% de lanota de cada assignatura , a excepció d'aquelles que contemplin més exercicis pràctics , la contribució sobre la nota total es detallarà en el seu moment . Valoració de cada part La nota de l'examen final representarà el 20% de la puntuació i el 80 % restant serà la nota obtinguda per la ponderació de cada assignatura . Valoració del Projecte Final de Màster ( PFM ) La puntuació obtinguda en el Projecte Final de Màster ( PFM ) representa el 100% de la nota d'aquesta part . Valoració del Màster La nota final es calcula en funció de la càrrega lectiva de cadascuna de les parts .
+ vegeu més
El Màster en Estudis Biològic-Naturistas especialitzat en Acupuntura i / o Fitoteràpia Tradicional Xinesa té una estructura curricular basada en 4 parts formatives seqüencials: • 1 a part: Introductòria (80 hores) • 2 a Part: Obligatòria (320 hores) • 3a Part: Optativa (450 hores) • 4 a Part: Projecte Final de Màster o Stage a Hospital de la RP Xina (100 hores) | 0.870779 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_114034 | És una cosa que no he entés mai. Ja sé que molts usuaris teniu basquitis però em podeu dir quina relació veieu entre lo nostre conflicte i lo d'ells? En primer lloc, la realitat de les dos nacions és prou diferent sociològicament i ètnicament. Ells estan en guerra amb Espanya, nosaltres no. En definitiva, quin paral·lelisme hi podeu establir?, jo només veig dos pobles oprimits que lluiten de manera molt diferent per eixir d'un gran estat opresor. Lo que me fot més de tot són les concentracions que hi ha després d'un atemptat del moviment d'alliberament nacional basc (ETA). Si no és la nostra guerra perquè, molts catalans, van en aquestes concentracions? No hi hauria d'haver cap patriota (per si s'ha despistat i s'ha trobat de sobte dins el PSOE) perquè anar-hi és donar suport a Espanya. SALUT I BON ANY!!! PD: LA posició dels Països Catalans segons la meva opinió hauria de ser neutral.
doncs molt facil. perque volem fotre el camp d´espanya, mes clar? i et dire mes, encara hauriem de fer mes pinya, la unio fa la força (crec que no es meva la frase). i de basquitis res! | 0.789421 | curate | {"ca": 0.9654205607476636, "en": 0.016822429906542057, "es": 0.017757009345794394} | |
macocu_ca_20230731_3_110100 | Al final la psiquiatra que em porta ara ho ha reconegut: no tinc esquizofrènia paranoide crònica. Tampoc esquizoafectivitat, ni trastorn bipolar. Em faran un estudi de personalitat per descartar qualsevol trastorn de la personalitat, però ja conec bastant quins tipus existeixen, i sospito que, tot i que comparteixo trets de diferents trastorns, no els tinc massa accentuats, i això és el que m’ha insinuat també la meva psiquiatra.
Jo això ja ho sabia des de fa bastant, no perquè no volgués acceptar la malaltia, sinó perquè quan explicava els meus símptomes a persones “sanes”, em deien que això també els hi passava a vegades, i quan sentia explicar els relats de deliris de gent diagnosticada d’esquizofrènia, comprenia que eren diferents als que jo, suposadament segons els informes, vaig tenir.
Al final m’he quedat jo sola, amb la meva consciència, per saber que és el que em va passar. I, per qui ho vulgui saber, tinc les meves explicacions, perquè si per alguna cosa vaig ingressar voluntàriament i m’he medicat durant tant de temps és perquè patia. Els meus nivells de patiment psicològics han estat, i encara són, força elevats. No per res als 16 anys em vaig intentar tirar davant d’un cotxe i als 24 vaig prendre una sobredosi de medicació. I si la medicació m’ha fet alguna utilitat, ha estat per minimitzar aquest patiment.
Segurament sóc massa sensible i m’afecten les coses exageradament, però per mi, que hi haguessin episodis de violència a casa meva durant l’adolescència (un dia els veïns van trucar a la policia) i que als 19 anys, en una nit que em vaig emborratxar, m’agredissin sexualment, em va afectar molt, i m’ha sigut bastant difícil integrar psicològicament aquestes vivències. Més d’una vegada he volgut desaparèixer o perdre totalment la raó, desentendre’m de la realitat i de mi. Però ara sé que això no són opcions reals per viure a la terra, i sempre he volgut viure, i el planeta terra és l’únic habitable pel moment.
La veritat sempre surt a la llum i tothom troba el seu lloc al món, la vida és un assaig-error. M’he queixat molt de la psiquiatria perquè no han estat suficientment desperts, ni m’ha prestat l’atenció necessària, per veure’m correctament; i ara tinc un dilema, no sé què fer amb tots els informes que m’han fet, si pintar-los i fer un experiment d’art contemporani o denunciar una mala praxis mèdica.
Quedar-se estancat en el passat pensant en el que podia haver sigut i no ha estat no té sentit; mirar-ho, amb perspectiva, per aprendre dels errors, això sí que és beneficiós. Tenir antecedents psiquiàtrics per mi no em suposa cap problema; a més, m’ha donat l’oportunitat de conèixer gent molt valorable i molt semblant a mi, perquè tot i tenir vivències una mica diferents, són moltíssimes les coses que tenim en comú com a éssers humans. I a més, humilment considero, en el fons, que qualsevol persona diagnosticada té una història personal que és com un puzle desfet, i amb paciència i dedicació pot arribar a reconstruir-lo, veure’s de veritat i deixar que els altres et vegin tal i com ets. | 0.905941 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_567642 | marfanta.com: Descobreixen un poblat al jaciment ibèric de Coll del Moro i una fortificació de l'època romana
Descobreixen un poblat al jaciment ibèric de Coll del Moro i una fortificació de l'època romana
GANDESA (Terra Alta).- Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, codirigits per Rafel Jornet, han descobert al jaciment del Coll del Moro, a Gandesa, restes d'un sector d'hàbitat amb nombrosos vestigis de fonaments de cases i carrers formant un urbanisme complex construït amb terrasses. Aquesta actuació confirma la importància d'aquest conjunt arqueològic, que està integrat per una necròpoli d'incineració -que comprèn tres àrees ben diferenciades i que s'emmarca entre finals del segles IX aC i els segles V-IV aC-, i un hàbitat que va des de l'època preibèrica fins al segle III dC. En aquesta campanya s'han descobert restes d'un fortí d'època romanorepublicana del segle II-I aC.
Segons els arqueòlegs, el fortí estava probablement lligat a la xarxa militar romana per a la conquesta de la vall de l'Ebre, que reaprofitava i remonumentalitzava l'antiga torre ibèrica del Coll del Moro. En els propers anys, la recerca posarà èmfasi en l'excavació del fortí romanorepublicà, els nous habitatges ibèrics i la delimitació de la fortificació pels costats est, sud i oest.
L'Ajuntament de Gandesa, la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) tenen previst de signar un conveni de col·laboració per a continuar amb aquesta intervenció arqueològica en el marc del projecte quadriennal 'El primer mil·lenni aC als territoris del curs inferior de l'Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica', i que està liderat per la UB.
La coordinació dels treballs es realitzarà conjuntament per les tres institucions i pel que fa al treball científic la coordinació es durà a terme per la Universitat de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, a través del personal investigador d'ambdues institucions. L'Ajuntament de Gandesa aportarà fins a 4.000 euros anuals durant els anys 2014, 2015, 2016 i 2017, en concepte d'aportació de maquinària, cessió d'espai de magatzem, treballs de la brigada municipal i pernoctació dels arqueòlegs. | 0.904363 | curate | {"ca": 1.0} | http://lamarfanta.blogspot.com/2014/11/descobreixen-un-poblat-al-jaciment.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_29191 | Durant la jornada del 19 de gener, membres del grup municipal de Junts per Sant Gregori es van desplaçar fins a Waterloo (Bèlgica) per reunir-se amb el president Carles Puigdemont a la Casa de la República. Durant la trobada es va presentar i explicar detalls del projecte de Junts per Sant Gregori | JxCAT el qual concorrerà a les properes eleccions municipals.
En aquesta ocasió hi van assistir Quim Roca Ventura, cap de llista de Junts per Sant Gregori i actual alcalde de Sant Gregori, i Àfrica Masó i Josep Nadal com a membres de Junts per Sant Gregori. | 0.806861 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.juntspersantgregori.cat/ca/noticies/trobada-amb-carles-puigdemont/ |
macocu_ca_20230731_7_383056 | BLOG
Per Nadal, coques i xocolata!
Al llarg d’aquests dies, hem assatjat nadales i poesies, hem fet postals, hem escrit la carta als Reis d’Orient...però a l’escola, sabem que, a vegades, també ens cal relaxar-nos i passar momentets de tranquil•litat, i no hi ha res millor que fer-ho amb un bon tros de coca feta nostra, i un bon tassó de xocolata que ha fet la nostra estimada APIMA. Durant aquests dos dies, les nostres famílies ens han acompanyat per viure unes estonetes diferents i ben dolçetes, i per regalar-nos una de les coses que més ens agraden: un Contacontes!
Des d’aquí, volem agraïr a l’APIMA, una vegada més, tot el que fan per nosaltres. Gràcies per regalar-nos un dia tan especial i únic!
Política de Cookies | 0.78429 | curate | {"zh": 0.005547850208044383, "pt": 0.04022191400832178, "ca": 0.9542302357836339} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_61576 | Les entitats sobiranistes han mostrat el seu suport a la iniciativa empresa per l’associació Manifest Blaugrana i sostinguda amb la col·laboració d’una cinquantena de penyes barcelonistes i altres plataformes de socis per tal d’omplir l’estadi Wanda Metropolitano de Madrid amb samarretes grogues. La intenció dels socis blaugrana és tenyir de groc l’estadi madrileny en la final de Copa del Rei del proper dissabte 21 d’abril, sobretot durant la reproducció de l’himne espanyol, per tal de mostrar rebuig a l’empresonament dels membres del Govern de la Generalitat i de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i de l’exili forçat del president i altres consellers i conselleres.
Amb un comunicat difós aquest dimecres al matí, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, la Plataforma ProSeleccions Esportives de Catalunya i l’associació de juristes Drets han volgut mostrar tot el seu suport a la iniciativa. “Quan soni l’himne espanyol, omplim les grades de samarretes grogues!”, manifesten en una imatge promocional. “Exigim la llibertat de totes les persones preses i exiliades per motius polítics”, expressen.
El comunicat
“L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i Drets ens sumem a la crida feta per moltes penyes i grups d’opinió blaugrana amb motiu de la final de Copa que jugaran el FC Barcelona i el FC Sevilla aquest dissabte, 21 d’abril, a Madrid. Animem l’afició del Barça a portar la samarreta de la senyera, o una samarreta groga sota la blaugrana, a fi de mostrar-la de forma clara i conjunta en el moment que somni l’himne espanyol.
Les quatre entitats celebrem la mobilització espontània de l’afició del Barça contra l’acció repressiva que exerceixen govern, jutges, cossos de seguretat i mitjans de comunicació, salvant-ne comptades excepcions, sobre col·lectius i persones que, des del pacifisme, defensen idees polítiques diferents. La mostra del color groc com a símbol de la llibertat és una manera respectuosa, plàstica i efectiva de demanar dins l’estadi l’alliberament de totes les persones preses i exiliades per motius polítics. Tal com diu el comunicat sorgit del barcelonisme, que el groc sigui també un dels colors del Barça en aquesta final de Copa!” | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monesport.cat/barca/les-entitats-sobiranistes-donen-suport-a-la-iniciativa-de-tenyir-la-final-de-copa-de-groc-16619/ |
mc4_ca_20230418_6_745397 | Rrompien · El viatge de la música gitana - Club TR3SC
"Rromipen" és el viatge pel mapa i el temps dels gitanos, des de l'est fins a les nostres terres, des dels seus orígens a l'Índia o Pèrsia fins a la persecució de l'holocaust i les injustes lleis que van maltractar i menysprear aquest poble fins no fa gaire. A "Rromipen" escoltarem la seva música i les paraules que persegueix i ha anat definint el destí el poble gitano. Tres músics (un contrabaix, una guitarra i un violí), dues cantaores i un narrador ens guiaran per camins on les paraules a voltes tenen soroll de pols i de dolor i, d'altres vegades, també han format part del record i imaginari de tots nosaltres.
AutoriaSebastián Porras Soto
DireccióEster Nadal
Intèrprets:Sebastián Porras Soto (Narrador) / Jordi Heredia (Guitarra) / Emil Bolozan (Violí) / Nenad Jovic (Contrabaix) / Cantaores: Luisa Heredia i Fefa Gómez | 0.76601 | curate | {"ca": 0.785876993166287, "it": 0.03189066059225513, "es": 0.18223234624145787} | https://www.tresc.cat/f/70925/rrompien-el-viatge-de-la-musica-gitana/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_361122 | Volem compartir amb vosaltres un article del consultor pedagògic Juanjo Fernández publicat al diari ARA.cat el passat 25 de maig que trobem que us pot interessar.
Famílies, AMPArticipeu!
Quan el curs escolar va arribant a la seva fi es multipliquen les activitats de cloenda: festivals, cerimònies de graduació (tot i que de vegades penso que estem cerimoniant per sobre de les nostres possibilitats: voleu dir que els nens i nenes de P5 s’han de graduar? ), premis a treballs de recerca, finals de molts esports extraescolars, xerrades finals d’Escoles de Pares, sortides conjuntes de famílies i alumnes… Darrere de moltes d’aquestes iniciatives hi ha la coordinació, l’organització o la col·laboració econòmica d’una AMPA (associació de mares i pares d’alumnes). AMPA, o APA (pares), o AFA (famílies), o APIMA (pares i mares), o… Es digui com es digui, darrere hi ha sempre un grup de persones voluntàries, il·lusionades, desitjoses d’implicar-se en l’educació dels fills a l’escola donant-hi suport, i per això mateix pateixen molt quan no hi ha la resposta que esperaven de les famílies. Tant esforç, tant temps esmerçat en aquella activitat… i ha vingut molt poca gent! Encara pitjor, aquell pare que diu: “Ah, vau fer això? No ho sabia! Esclar, com que no aviseu…” O aquella mare que -sense mala intenció- etziba “Jo és que no puc ser de l’AMPA, tinc molta feina!” davant una altra mare que somriu i calla per no ser maleducada. I llavors, la gent de l’AMPA que sí que hi han participat es miren i conclouen: “Sempre som els mateixos!”
Benvolgudes famílies de l’AMPA, APA, AFA, APIMA… no defalliu, eviteu les 5D del Desastre (desànim, decepció, disgust, derrota i depressió). Tot el que prepareu, tot el que organitzeu… val la pena i beneficia els vostres fills… i tots els altres fills de l’escola!
Benvolgudes famílies en general, interesseu-vos per col·laborar amb l’escola que heu triat per als vostres fills, comuniqueu-vos amb senzillesa i ment oberta amb les famílies dels companys dels vostres fills, doneu suport a les persones que voluntàriament ofereixen el seu temps per ajudar totes les famílies de l’escola. I, si us hi animeu… AMPArticipeu!
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: quan us vinguin ganes de dir “Sempre som els mateixos!”, agafeu aire, abraceu els companys que estan amb vosaltres, somrieu i estigueu ben certs que sereu més, i que sigueu els que sigueu… sou extraordinaris! | 1 | perfect | {"ca": 0.9718193120596768, "pt": 0.023207625362619146, "it": 0.004973062577704103} | |
mc4_ca_20230418_11_776984 | Músics - Dorian - "Noches blancas" - RTVE.es
Dorian - "Noches blancas"
Un grup que ha triomfat amb 6 discos al mercat, però sobretot amb una filosofia: fer de la seva música un llenguatge universal que convenci allà on vagi
veure més sobre "Músics - Dorian - "Noches blancas"" veure menys sobre "Músics - Dorian - "Noches blancas""
> Músics - Dorian - "Noches blancas" | 0.523656 | curate | {"es": 0.21978021978021978, "en": 0.06868131868131869, "ca": 0.7115384615384616} | http://www.rtve.es/alacarta/videos/musics/musics-dorian-noches-blancas/4631938/ |
mc4_ca_20230418_6_778980 | Qui és carcamal, tot l’any fa carnaval!
Actualitzada 25/02/2020 a les 20:29
Si per carnestoltes, totes les bèsties van soltes, és hora de replegar-se. El carnaval, de tradició cristiana i caràcter pagà, celebra amb instint i carn els dies previs a la quaresma, en què tot esdevé pecat. A Encamp ho saben bé i ha esdevingut el carnaval de referència del país, essencialment perquè no ha perdut l’esperit satíric de la festa. Ara bé, més enllà del caràcter burlesc del rei carnestoltes, si hi ha alguna cosa de què s’ha parlat és del consum d’alcohol al carrer. Per posar fil a l’agulla, el comú va habilitar espais perquè els joves consumissin alcohol al carrer, va organitzar un dispositiu policial especial i va fer un taller de dispensació responsable d’alcohol.
S’ha normalitzat el botellón i, com que el català no té una paraula que el defineixi, els diaris han utilitzat l’expressió espanyola entre cometes. Botellón és un col·loquialisme descrit per la RAE com la reunió a l’aire lliure de joves, sorollosa i generalment nocturna, en la qual es consumeixen en abundància begudes alcohòliques. En català, els mitjans de comunicació han improvisat traduccions que deriven botella amb tota mena de sufixos. Així, es pot llegir botelló, amb la terminació en -o, un diminutiu que, com a petitó, és poc encertat pel seu caràcter afectiu. D’altres, en canvi, opten per la derivació amb -ot, botellot, que no acaba de descriure l’acció perquè, com a homenot, el que fa és, amb menyspreu, augmentar una característica de la botella. Més adient és l’ús de l’intensificador -ada, botellada, perquè expressa, com a calçotada, que hi ha abundància d’alguna cosa. Amb la mateixa lògica, en canvi, l’alternativa ampollada, siguem francs!, grinyola una mica a les oïdes. Amb tot, també hi ha partidaris d’anar més enllà de la traducció i proposen entrompada, associant el consum d’alcohol al carrer amb l’embriaguesa. En fi, caldrà posar-hi nom perquè qui és carcamal, tot l’any fa carnaval!
(26/02/20 16:12)
Personalment m'importa ben poc com es digui en català, el que és preocupant és el concepte sociocultural del "botelló" i la repercussió en el futur dels joves. | 0.846514 | curate | {"ca": 0.9925268566090611, "en": 0.007473143390938813} | https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2020/02/26/a_encamp_botellada_157799_1129.html |
cawac_ca_20200528_7_119607 | NOTÍCIA
El cicle Lírica de Barcelona casa òpera i dansa
Carlos Álvarez clou demà el sisè cicle mentre que el setè comptarà amb dues propostes al Palau de la Música.
Ainhoa Arteta posarà veu a la dansa dels germans Ángel i Carmen Corella, membres de l'American Ballet de Nova York. La cita serà el 23 de gener en el marc del setè Cicle d'Òpera Lírica de Barcelona.
M algrat que Ángel Corella no és la primera vegada que s'enfronta amb l'òpera -ja ho va fer el 1998 al City Center de Nova York amb Cecilia Bartoli, el 1999 al Palau de la Música i el 2000 a Sant Sebastià amb la mateixa Ainhoa Arteta-, no amaga la il·lusió amb què encara el projecte. I és que l'espectacle ha estat creat especialment per al Palau de la Música i és la primera vegada que ballarà amb la seva germana. Amb el piano de Lorenzo Bavaj i coreografia del britànic Christopher Wheeldon, actualment coreògraf estable del New York City Ballet, la soprano i els ballarins interpretaran peces d'Alessandro Scarlatti, Vivaldi, Gounod, Ravel, Chausson, Puccini i Bizet. Així mateix, hi haurà peces coreografiades per a piano sol de Schubert, Schumann, Satie, Chopin i Ligeti. Ángel i Carmen Corella han arribat a un acord amb el Liceu per oferir espectacles propis durant una setmana a partir de l'any vinent. La temporada al Liceu està relacionada amb el fet que tenen força avançat el projecte d'escola-residència que volen inaugurar a Barcelona pels volts del 2005-2006 i que a partir del 2007 tindria companyia pròpia. Encara s'ha d'acabar de polir, però tots dos han declarat que han arribat a "un acord amb la Cambra de Comerç de Barcelona", tot esperant la postura del ministeri de Cultura, pel tema del finançament. Així mateix, Lírica de Barcelona ha programat en la seva setena temporada, també al Palau de la Música, i per al 15 d'abril, el Rèquiem de Mozart. Josep Bros, Montserrat Martí, Maite Arruabarrena, Stefano Palatchi, l'Orquestra de Cambra d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Jordi Casas, en seran els intèrprets. Per altra banda, demà finalitza el sisè cicle de Lírica de Barcelona amb un recital de sarsuela. Carlos Álvarez, Ana Ibarra i el pianista Rubén Fernández Aguirre interpretaran fragmenys de La del soto del parral, La Revoltosa i La del manojo de rosas, entre altres títols, així com cançons de García Lorca i Toldrà. | 0.878507 | curate | {"es": 0.00301854247520483, "ca": 0.9969814575247952} | http://www.classics.cat/noticies/detall?Id=787 |
crawling-ib3_ca_20230205_0_61173 | Un 56,2% de l’allotjament a Menorca que es publicita a través del portal Airbnb és il·legal. Representa 8.200 places sense llicència turística, quan la llei obliga a tenir-ne per poder fer lloguer turístic. Son dades elaborades per l’entitat ecologista Terraferida en col·laboració amb el col·lectiu DinsAirbnb.
L’estudi, que recull la informació fins al mes d’abril, posa de manifest que el nombre de places que oferta el portal d’internet no atura de créixer. A Menorca hi ha quasi 2.500 places més que al juliol de l’any passat, és a dir, actualment hi ha un 16% més de places anunciades.
En comparació amb la resta d’illes, Menorca és la que té major percentatge d’habitatge il·legal. Una de cada tres places turístiques d’Airbnb a les Illes és il·legal, segons Terraferida.
A Mallorca només el 30% de les places d’Airbnb no compten amb llicència mentre que a Eivissa n’és el 55% i a Formentera el 40. En el conjunt de les Balears s’ofereixen 141.000 places a través d’Airbnb, 16.400 més que al 2017.
Cal recordar que el Consell de Menorca, que té competències en matèria turística, és l’única administració insular que no ha sancionat Airbnb ni d’altres portals per anunciar allotjaments de manera il·legal. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/mes-del-56-dels-anuncis-dairbnb-a-menorca-son-illegals |
racoforumsanon_ca_20220809_0_576004 | ...mostrant fotografies de putes banderes draps espanyols i resta de patètics i ignorants personatges... Que encara no acabo d'entendre com heu tingut valor i estomac en poder veure com tota aquesta merda està contaminant el nostre País. Però... no estem fotent el camp? I allò de...?. Sincerament, era necessari obrir tants fils, quan ja n'havia un d'oficial? P.S.-Si, el meu un altre més.
El xat és el millor lloc de la xarxa per assaventar-te de totes les activitats espanyoles... I també és el millor lloc on despotricar sobre tota iniciativa catalana que no sigui del color adequat...
assaventar-te -> assabentar-te
Gràcies. El primer error des que no tinc activat el corrector (deu fer dos o tres mesos). Hauria d'haver utilitzat el diccionari, i no refiar-me de l'instint. | 0.677477 | curate | {"ca": 0.7971391417425228, "it": 0.05981794538361508, "pt": 0.03901170351105332, "es": 0.10403120936280884} | |
mc4_ca_20230418_12_696017 | Sitgesinfoguia – L’Ajuntament licita les obres del futur camp de rugbi
L’Ajuntament licita les obres del futur camp de rugbi
El camp comptarà amb pista de gespa artificial, graderies, vestuari, aparcament i un camp petit d’entrament. El cost de les obres és de 3,8 MEU i podrien començar aquesta primavera.
L’Ajuntament de Sitges ha iniciat la licitació pública per a l’execució de les obres de construcció del futur camp de rugbi que anirà ubicat al Nou Pins Vens, prop del camp existent, amb un cost de 3,8 MEU. El plec de condicions de la licitació es pot consultar al web www.sitges.cat.
El futur camp de rugbi, que també serà polivalent perquè s’hi puguin practicar altres esports, comptarà amb pista de gespa artificial, graderies, vestuari, aparcament i un camp petit d’entrenament. Les obres podrien iniciar-se aquesta primavera. | 0.784972 | curate | {"ca": 1.0} | https://sitgesinfoguia.com/lajuntament-licita-les-obres-del-futur-camp-de-rugbi/ |
mc4_ca_20230418_10_734203 | La Llumenera de Nova York: Un antropòleg a Mart (i II)
Un antropòleg a Mart (i II)
Algú deu haver escrit en algun lloc això que els humans som una espècie musical. La música i la percepció que d'ella en tenim estan lligades íntimament a les nostres emocions. La música pot produir-nos un canvi en l'estat d'ànim, de la malenconia a l'eufòria i viceversa. La música l'associem a sensacions, records i moments concrets de la nostra vida, de la nostra experiència. Algú també deu haver escrit allò tan melindrós de "la música ens acompanya".
Però, ens acompanya a tots? A tots no! En un racó remot de la Gàl·lia...
I és que la ment humana, el cervell humà, té aquestes coses; hi ha persones que tenen amúsia, és a dir, una pèrdua o deficiència de la percepció, del record o de l'execució de la música —així com del plaer que se'n deriva— a conseqüència d'una lesió cerebral. Però no en tots els casos l'amúsia és produïda per una lesió cerebral; hi ha persones que tenen amúsia congènita —de naixement— i que tota la vida han estat incapaces de recordar una sola cançó, de distingir si dos tons d'una mateixa escala són un greu i l'altre agut, i per als quals una simfonia sona igual que una olla de grills.
Casos com aquests els podeu trobar al darrer llibre del neuròleg Oliver Sacks, Musicophilia, Tales of Music and the Brain, que va presentar dimarts de la setmana passada a la New York Academy of Sciences, dins la sèrie Science & The City. A Musicophilia, Sacks hi explora, a través de la seva experiència pràctica com a neuròleg al Bronx i també a partir dels centenars de cartes que rep de tot el món arran dels seus llibres, la relació de la música i el cervell humà en el terreny de la patologia, però també del dia a dia. Des dels nens amb Síndrome de Williams que tenen hiperdesenvolupada de naixement la seva musicalitat fins al cas d'un home que, als quaranta-dos anys, li cau un llamp a sobre que li desperta la passió per tocar el piano, passant per casos de persones que tenen al·lucinacions musicals, que els assalten nit i dia, o com la música dota de moviment a malalts de Parkinson que no poden moure's, de paraules a persones que han patit una embòlia i que no poden parlar, i com les memòries musicals resten intactes en persones amb Alzheimer o que pateixen amnèsia.
Va ser un plaer poder sentir en persona Oliver Sacks, tal i com ho és llegir els seus llibres, entre els quals cal destacar L'home que va confondre la seva dona amb un barret (The Man Who Mistook His Wife for a Hat, 1985); Veig una veu (Seeing Voices: A Journey Into The Land of the Deaf, 1989), un viatge al món dels sords de l'illa de Martha's Vineyard,; L'illa dels cecs al color (The Island of the Colour-blind, 1997), sobre una illa de la micronèsia on hi ha un elevat percentatge de persones que són totalment cegues als colors; i finalment, Despertars (Awakenings, 1973), que va inspirar el film del mateix nom amb Robbin Williams i Robert De Niro.
[ve de l'entrada Un antropòleg a Mart (I)]
[Entrevista amb Oliver Sacks]
Flanagan 23 d’octubre, 2007 05:27
Per molts anys jove!
jetuva 23 d’octubre, 2007 05:54
El cervell és una màquina ben curiosa i alguns diuen que és l'òrgan més complex de l'univers. I no havia sentit mai a parlar d'aquesta afectació que és el tema de l'últim llibre de Sacks. Però sí que és cert que, per exemple, hi ha pacients afàsics que perden l'arxiu dels noms dels animals, o el dels noms propis, o els dels objectes concrets ("passa'm allò de tallar el pa"); o perden determinades estructures sintàctiques. Haurem de llegir, amb plaer i sorpresa, el llibre de Sacks.
miq 23 d’octubre, 2007 09:16
sempre descobrim i aprenem coses dels llibres de Mr. Sacks. Molt interessant, com sempre. | 0.881716 | curate | {"ca": 0.9807170016295491, "oc": 0.011406844106463879, "it": 0.007876154263986964} | http://www.llumenera.com/2007/10/un-antropleg-mart-i-ii.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_787926 | Proposo un joc, es tracta d'imitar a altres usuaris amb frases característiques seves, i un usuari ha d'adivinar a qui està imitant. Que quedi clar que no es tracta de ridiculitzar ni burlar-se de ningú, sinó de passars-ho bé una estona rient-nos de nosaltres mateixos. Començaré jo, el meu és molt fàcil xD: X:
Puta Espanya!
Powerhead!
Premi! | 0.676732 | curate | {"ca": 0.9142011834319527, "id": 0.038461538461538464, "hu": 0.029585798816568046, "it": 0.01775147928994083} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_250407 | CiU+ERC+CUP: 19-21 (16) PSC+PP+C's: 15-17 (20) Font (el vídeo): http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/enquesta-gesop-barcelona-construmat-xgames-entrevista-pianista-yuja-wang-2395368 Bonus track pels pessimistes (percentatge sobre el total de regidors de CiU+ERC+ICV+CUP): I l'enquesta amb els marges d'error:
El que està clar es que ens acostem a un temps de fragmengtació total a les pròximes eleccions municipals,autonòmiques i generals.Que ningú ho dubti. Jo crec que d´aquí dos anys a les eleccions municipals encara hi haurà més fragmentació del que la enquesta marca. O sigui que CIU baixarà fins els 10 regidors tranquilament i que la resta de partits,PSC,ICV,ERC,PP,C´s i CUP punt adalt punt abaix empataran. Lo de C´s no m´extranya gens,agafarà els descontents del PP i part del PSC,poden arribar als 4 o 5 regidors de sobres. I la CUP menjarà terren a ERC en unes municipals,que són les eleccions que millor li van a la CUP.ERC treurà molt bons resultats a les generals o autonòmiques però a les municipals la CUP li menjarà terreny. Només espero que ERC i CUP arrivin a acords als pobles-ciutats del baix llobregat perquè no torni a passar el ridícul que vem fer les últimes municipals a tot el baix llobregat on la divisió de vot entre CUP i ERC va fer que es quedessin fora de casi tots els ajuntaments importants del Baix Llobregat,tant un partit com l´altre.
Açò que dius respecte al Baix Llobregat és particularment fals. Al Baix Llobregat la CUP va presentar 5 candidatures: Collbató, Martorell, Molins, Sant Boi i Sant Joan Despí. - Collbató: ERC va traure 9,67% de vots i un regidor. La CUP 1'90%, cap regidor. La presència de la CUP no va afectar gens a ERC. - Martorell: ERC va traure 5,45% i un regidor. La CUP un 4,13% i cap regidor. Al 2007 la CUP també s'hi va presentar, amb un 4,45% i cap regidor. ERC va traure al 2007 un 6,28% i un regidor. La presència de la CUP no va traure a ERC de l'ajuntament. Si sumem tots dos resultats, donen 2 regidors, però tothom sap que la gran majoria de votants de la CUP no provenen d'ERC, per tant sense la CUP seria complicat que ERC assolira aquests 2 regidors.- Molins: ERC va passar de 13,36% i 3 regidors al 2007 fins a 7,80% i 2 regidors al 2011. La CUP va passar de 5,24% i 1 regidor al 2007 fins a 17,52% i 4 regidors al 2011. A ERC li va passar factura el tripartit autonòmic i el tripartit a l'ajuntament (ICV-CiU-ERC), malgrat que la CUP va pescar clarament d'ICV que va perdre quasi la meitat de vots, passant de 1ª a 4ª força. Un altre cop es dementeix que la presència de la CUP no perjudica ERC.- Sant Boi: ERC va passar de 8,35% (2.343 vots) i 2 regidors al 2007 fins al 3,79% (1.083 vots) i cap regidor al 2011, perdent més de la meitat del seu electorat, 1.260 vots. La CUP es va presentar al 2007 amb un 2,63% (751 vots) i cap regidor. Desconec la política municipal santboiana, però l'eixida d'ERC de l'ajuntament no crec que siga responsabilitat de la CUP. Fins i tot presuposant que els 751 vots de la CUP provenen d'ERC (on ICV perd també vora 200 vots), a aquests encara els falten vora 500 vots. SI, també s'hi va presentar, aplegant a l'1,19% (340 vots), que ni tant sols sumant-los integrament als d'ERC, s'arribaria al 5% de vots. Massa agossarat pensar que ERC no hi és a l'ajuntament per culpa de la CUP, caldria cercar en els propis errors d'ERC.- Sant Joan Despí: ERC va passar de 7,69% (992 vots) i 1 regidor al 2007 fins el 4,62% (607 vots) i cap regidor al 2011. La CUP es presentava per primer cop, obtenint el 2,43 % (319 vots) i cap regidor. SI, també s'hi presentava, amb un 1,34% (176 vots). ERC perd quasi 400 vots, però ICV quasi 170 vots també, molts d'ells segurament cap a la CUP. Jo ací veig que si SI no s'haguera presentat, ERC podria haver entrat, però perd massa vots com per suposar que la culpa és de la CUP. Bé, una altra mentida sobre la CUP desmuntada. Apa, bona nit.
Per cert,veig que no saps sumar noi.. Sant Boi,si que passem del 5% de sobres sumant ERC+CUP+SI De fet si els sumes noiet dóna practicament la mateixa cantitat de vots que va treure 4 anys enrrere ERC...quina sorpresa oi???!!! Ai els sectaris..que ens volen enganyar sumant malament...
i qui et diu que si no s'haguessin presentat CUP i SI en aquests municipis els vots que van marxar d'ERC no haguessin marxat a l'abstenció o a altres partits? la gent volia fotre'ls un vot de càstig i ho haguessin fet sí o sí. almenys van tenir alternatives per a votar.
Deixa'l, no s'atén a les evidències. Per ell 2+2 són 4 i s'ha acabat, però després la culpa és dels "rojos amics dels anarcas de Madrid". I amb aquests s'ha de construir la unitat? | 0.811471 | curate | {"ca": 0.9751688085384448, "es": 0.021781746896101066, "jv": 0.0030494445654541493} | |
macocu_ca_20230731_3_166924 | La reforma de l'Alzinar de Masquefa començarà la setmana vinent
El president de l’entitat retreu a la junta anterior la situació econòmica però nega irregularitats
societat
L'actual president de l'entita acusa l'anterior junta de "dur a terme una gestió econòmica que ha deixat l'associació en una situació crítica". Amb el conveni signat recentment amb l'Ajuntament, Ferrer assegura que el futur d'aquesta històrica entitat masquefina "quedarà garantit els propers 25 anys".
El projecte constructiu significa una reforma integral de l'edifici. En aquest sentit, s'ha eliminat l'antic accés amb escales a la instal·lació per crear una nova zona comuna que donarà accés a les pistes de pàdel i a la piscina. A més, l'Ajuntament passarà a assumir la gestió íntegra de la piscina; cedirà dos vestidors per a homes i dones que passarà a gestionar l'entitat per les seves activitats de pàdel; mantindrà la gestió del servei de bar en mans de l'associació; i es milloraran la resta d'espais.
El batlle Xavier Boquete assegura que la inversió que duu a terme l'Ajuntament quedarà "totalment amortitzada al llarg d'aquests propers 25 anys" i defensa que "les instal·lacions de l'Alzinar sempre han tingut una clara vocació de servei públic i volíem que aquesta essència i identitat no es perdés. És un espai neuràlgic i històric que no podíem abandonar; i menys, en moments de dificultat". L'alcalde avança que "amb aquest conveni oferirem als masquefins nous serveis públics de primera qualitat adaptats a les seves necessitats" i referma que "sempre hem estat al costat del teixit associatiu del poble i mai hem deixat ni deixarem de la mà cap entitat de Masquefa".
Ferrer també afirma que l'auditoria que es va encarregar "en cap cas es va fer a petició de l'Ajuntament, com s'ha dit; sinó que la vam assumir nosaltres com a entitat a petició únicament dels nostres propis socis" i que aquesta, a la vegada, "reflectia de forma contrastable que l'associació es trobava en fallida tècnica total i en una situació dramàtica". El dirigent apunta que "només emprendrem accions contra l'anterior junta en el cas que ens ho demanin els socis en la propera assemblea" i que "no ens passa pel cap que ningú s'hagi endut diners de forma fraudulenta. Ni l'auditoria ho diu, ni nosaltres tampoc. Però el que sí que és evident és que l'anterior junta ens va deixar la caixa totalment buida per una gestió incorrecta". Afegeix que a que a dia d'avui "ja ens trobem en condició de poder liquidar el deute que tenim com a entitat". | 0.895971 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_40343 | Complint la Llei orgànica 15/1999, del 13 de desembre de 1999, sobre la protecció de dades de caràcter oficial, l’informem que en el cas que com a usuari de la pàgina web i/o com a client dels nostres productes decidís voluntàriament facilitar a DEC les seves dades de caràcter personal, aquestes passaran a formar part d’una base de dades propietat exclusiva de DEC amb la finalitat de poder fer efectiva la seva sol·licitud i informar-lo de manera periòdica dels nostres productes i serveis. Vostè podrà exercir quan ho desitgi els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, en els termes previstos en la Llei orgànica de protecció de dades dirigint-se per escrit al correu electrònic [email protected]. | 0.788423 | curate | {"ca": 1.0} | https://dec.cat/politica-privacidad/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_109380 | El Responsable del tractament de les seves dades és l’empresa Avantmèdic Ponent SAU, amb adreça a Plaça Social, 3 25008 de Lleida per a la finalitat d’atendre la seva petició de contacte i amb la base jurídica del seu consentiment. No es preveu cap cessió a tercers tret que sigui per obligació legal. El termini de conservació de les dades és el necessari per atendre la seva petició de contacte. En tot moment pot retirar el consentiment i exercir els drets d’accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, així com els drets de limitació i oposició al tractament davant l’empresa Avantmèdic Ponent SAU, a l’adreça Plaça Social, 3 25008 de Lleida o per correu electrònic a [email protected]. Tanmateix, té dret a presentar una reclamació a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Podeu consultar la informació addicional a la Política de Privacitat del lloc web avantmedic.com.
Accepto els termes i condicions
973 72 80 90
CONTACTEMÚTUES
CAT
CAST
Qui som
Història
Actualitat
Especialitats
Unitats
especialitzades
Medicina Preventiva -Xequejos
El Racó de la Mare
Salut del peu
Laboratoris i
Radiologia
Laboratoris
Radiologia
Reproducció
Assistida
Tractaments de Reproducció Assistida
Tractaments específics per a fallades d’implantació embrionària i avortaments de repetició
Estudis
Criopreservació
Suport emocional
Benestar i
Bellesa
Qui som
Història
Actualitat
Especialitats
Unitats
especialitzades
Medicina Preventiva -Xequejos
El Racó de la Mare
Salut del peu
Laboratoris i
Radiologia
Laboratoris
Radiologia
Reproducció
Assistida
Tractaments de Reproducció Assistida
Tractaments específics per a fallades d’implantació embrionària i avortaments de repetició
Estudis
Criopreservació
Suport emocional
Benestar i
Bellesa
Inici » Actualitat »
La Medicina Ayurveda. Breu introducció als seus principis
Medicina Ayurveda
La Medicina Ayurveda. Breu introducció als seus principis
Ayurveda, Doshas, Dr. Dinu Raj I Equilibri
Avantmèdic 30 juny 2017 8'
0 Likes
Share
Ayurveda és un antic i alhora intemporal sistema complet de medicina tradicional que aporta remeis per assolir i mantenir en òptimes condicions la nostra salut i benestar. Els beneficis de la Medicina ayurvèdica han estat provats durant segles d'ús, i les seves metodologies són tan aplicables avui a Occident com ho van ser fa milers d'anys a l'Índia.
Ayurveda, és una paraula del sànscrit composta per dos termes: ãyuh, durada de la vida; i, vedá, veritat, coneixement. Així doncs, el seu significat ve a ser: La Ciència o Saviesa de la Vida. Ayurveda, és un corrent de coneixements transmesos de generació en generació des de "l'eternitat per El creador (Brahma)", -en el sentit que no s'ha pogut identificar el seu origen-, fins que van aparèixer els primers textos, datats entre el II Mil·lenni i el segle VI abans de Crist. Evidències que demostren la seva llarga tradició i expliquen el seu profund arrelament a la cultura índia.
D'acord amb la seva definició, la medicina ayurvèdica observa la salut com quelcom més que l'absència de malaltia. Els savis de l'època tenien una comprensió intuïtiva de la fisiologia i del funcionament integrat ment-cos-esperit que, molt abans de l'aparició de la medicina moderna, ja explicava els principis bàsics de Ayurveda.
La Medicina Ayurveda és un sistema complet de medicina tradicional que observa la salut com quelcom més que l'absència de malaltia.
Ayurveda defineix la vida Ãyuh com la coordinació intel·ligent de les nostres quatre parts: l'ànima, la ment, els sentits i el cos, amb la totalitat de la natura i del cosmos. La salut no és només un estat del cos. Interactuem amb les estacions, els canvis planetaris de la terra i la lluna, els altres planetes, així com amb les relacions quotidianes que orbiten dins de les nostres vides, les persones estimades i els amics, els companys de treball, etc. En aquest sentit, afectem i som afectats per cada altra cosa animada i inanimada que existeix. Segons Ayurveda, posar tot això en equilibri, és la clau per a una vida saludable.
Com abans s'ha citat, la medicina ayurvèdica era originalment una tradició oral, ensenyada i passada directament del mestre a l'aprenent, que aprenia i treballava al seu costat. La codificació escrita més antiga dels principis ayurvèdics es troba al Rig Veda, el text del saber més antic de l'Índia. Els seus fonaments s'exposen en diversos tractats importants, incloent els textos de Charaka, Sushruta i Vagbhata, els grans escriptors clàssics de la Medicina Ayurveda. També hi ha nombroses altres obres més petites, escrites posteriorment que expliquen les diverses branques d’Ayurveda, incloent disciplines com: Medicina general, Pediatria, Cirurgia, Toxicologia, Fertilitat i Rejoveniment. Totes elles explicades a partir de principis bàsics que es poden aplicar pràcticament en qualsevol moment i fase de la vida.
Ayurveda s'ha transmès a través dels segles com un sistema de curació complet, evolucionant per satisfer les necessitats de cada època, i, no obstant això, segueix compromès amb els seus principis bàsics. Diverses cultures han aprofitat les idees de la medicina ayurvèdica, i aquesta continua prosperant tant a Orient com a Occident.
A l'Índia, un metge ayurvèdic ha hagut de superar, com a mínim, un programa de cinc anys de postgrau per obtenir la Llicenciatura en Medicina Ayurvèdica i Cirurgia. A Occident, Ayurveda és reconegut com un sistema de salut complementari i alternatiu pels instituts nacionals de la salut, i està començant a arrelar en diverses institucions d'educació superior.
PRINCIPIS BÀSICS D’AYURVEDA
Tot i que els principis ayurvèdics ens serveixen per explicar la complexitat de la salut, també serveixen per identificar el món que ens envolta. Els seus conceptes bàsics són senzills i es converteixen en els elements bàsics de tot el demés.
Coneguem-ne alguns d'ells:
L'enfocament fonamental de Ayurveda per al benestar, és que s'ha d'arribar a un estat únic d'equilibri de tot el nostre ésser: cos, ment i esperit.
Ayurveda veu el món sota la llum de tres principis constitucionals o Dohas: Vata, Pitta i Kapha (Més endavant s'expliquen en detall).
La primera línia de defensa en la lluita contra els desequilibris és eliminar la causa del problema. Si el problema s'identifica fora de l'individu, el cos comença a ser capaç de guarir-se a si mateix. Per exemple, si els contaminants estan irritant les fosses nasals i sinus paranasals, el remei tradicional ayurvèdic consisteix en irrigacions amb l'olla Neti o rinocorni.
Si hi ha desequilibris romanents després de treure la causa de la irritació, es genera l'equilibri usant oposats. Per exemple, el remei ayurvèdic per a l'excés de cremor és una mica de fredor. Així, per a l'excés de calor o acidesa al sistema digestiu, es pot usar el refredament i herbes calmants com el Shatavari.
Sempre s’ha de recolzar el "foc digestiu", gràcies al qual els nutrients poden ser absorbits i els elements de rebuig eliminats.
ELS DOSHAS: VATA, PITTA Y KAPHA
Des de l'òptica d’Ayurveda les coses s'observen sota els paràmetres de vata, pitta, kapha, i de les seves combinacions; el món sencer cobra vida d'una nova manera. Els doshas prenen forma de maneres interminablement interessants.
VATA Compost d'aire i espai, vata és sec, lleuger, fred, aspre, subtil/penetrant, mòbil i clar. Com a tal, regula el principi del moviment. Qualsevol moviment corporal: mastegar, empassar, impulsos nerviosos, respiració, moviments musculars, pensament, peristaltisme, moviments intestinals, micció, menstruació, etc. requereix un vata equilibrat. Quan aquest està en desequilibri, qualsevol d'aquests moviments pot quedar perjudicat.
PITA Pitta té les qualitats del foc i de l'aigua. És agut, penetrant, calent, lleuger, fluid, mòbil i oliós. El domini principal de Pitta és el de la transformació. De la mateixa manera que el foc transforma qualsevol cosa que toca, Pitta està en joc cada vegada que el cos converteix o processa alguna cosa. Així, supervisa: la digestió, el metabolisme, el manteniment de la temperatura, la percepció sensorial i la comprensió. Pitta desequilibrat pot comportar la irritació i la inflamació d’aquestes àrees en particular.
KAPHA Kapha, compost de terra i aigua, és pesat, fred, opac, oliós, llis, dens, suau, estàtic, fruid, gasós , dens i gruixut. Kapha governa l'estabilitat i l'estructura, forma la substància del cos humà, la de l'esquelet i la de les molècules grasses (lípids) de diversos òrgans que donen suport al cos. Un excés de kapha condueix a una sobreabundància de densitat, pesadesa i augment de pes.
PRAKRITI: CADA CONSTITUCIÓ ÉS ÚNICA
La clau per al benestar ayurvèdic i el guariment està en entendre que la salut no és una proposta igual per a tothom. És imprescindible conèixer la naturalesa única de cada persona i la seva situació, tenint en compte l'individu, l'estació, la geografia, i així successivament.
Cada persona té una constitució ayurvèdica que és específica per a ell o ella, i actuar de manera allunyada d'aquesta constitució crea desequilibris en la seva salut. Si aquests desequilibris no s'aborden, Ayurveda diu que la malaltia pot desenvolupar-se. Per tant, els primers signes de desequilibri serveixen com a crida d'atenció per fer canvis suaus i naturals en el comportament que permetin restablir l'equilibri, com, per exemple: ajustar la dieta, modificar les activitats diàries i prendre remeis a base d’herbes durant algun temps.
La determinació del Prakriti és fonamental per equilibrar la constitució de cada persona, i requereix una avaluació del seu estat més natural. Considerem la nostra estructura física, així com les nostres tendències mentals i emocionals. Pensem en el que és més natural per a nosaltres, en lloc del que som quan estem estressats o malalts. Ayurveda diu que cada persona pot entendre la seva naturalesa bàsica i tendències mitjançant la comprensió del seu estat equilibrat.
El dosha desequilibrat (el nostre vikruti, o condició actual) pot manifestar-se de diverses formes i en diverses etapes; des d'un sentiment general de "alguna cosa no està bé", fins a malalties diagnosticades amb complicacions greus. Per abordar això, Ayurveda presenta una àmplia "caixa d'eines" amb modalitats de tractament per escollir. Però sigui quin sigui el tractament, l'objectiu sempre és el mateix: restablir l'equilibri natural de vata, pitta i kapha.
ELS REMEIS AYURVEDA
Ayurveda ofereix una sèrie de maneres per equilibrar els doshas i arribar al benestar. La clau està en trobar l’equilibri a partir d’un enfocament integral: dirigir la ment, el cos i l’esperit.
Els remeis ayurvèdics es basen en:
Modificacions en la dieta
Ajustos d’estil de vida i activitat
Suplements a base d’herbes
Ioga, Pranayama (tècniques de respiració) i meditació
Marma (Punts de pressió energètics)
Processos de neteja, como Panchakarma, etc.
Dr. Dinu Raj Metge Ayurveda
ENTRADES RECENTS
El Dr. Francesc Pallisó presidirà la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
El Dr. David Garcia i el Dr. Jaume Pelegrí especialistes referents en cirurgia urològica laparoscòpica
Dr. Bartolomé: “La meva vida hauria passat per serioses complicacions, de no haver estat per un xequeig’
“L’ús de la mascareta ha reduït símptomes d’algunes al·lèrgies”, afirma el Dr. Lluís Marquès
El nou espai AQUAH ja ofereix tots els seus serveis
ARXIU
ARXIU Selecciona el mes juny 2021 maig 2021 març 2021 febrer 2021 octubre 2020 setembre 2020 juliol 2020 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juliol 2018 maig 2018 abril 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 juliol 2014 juny 2014 abril 2014 març 2014 novembre 2013 octubre 2013 juliol 2013 maig 2013 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 setembre 2011 juliol 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 desembre 2010 juny 2010 maig 2010 març 2010 febrer 2010 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009
CATEGORIES
CATEGORIES Selecciona la categoriaActesAl·lergologiaAQUAHAvantmèdicBellesaBenestarBiomecànica de la MarxaCàncerCardiologiaCirurgiaCirurgia General i DigestivaCirurgia plàsticaDermatologiaDiagnòstic per la ImatgeDiagnòstic prenatalDigestologia. Endoscòpia digestivaEl Racó de la MareEndocrinologiaEstèticaFisioteràpiaGinecologiaInstal·lacionsLaboratorisLogopèdiaMedicina AyurvedaMedicina de l’esportMedicina Familiar i ComunitàriaMedicina internaMedicina naturalMedicina preventivaMútuesNeurocirurgiaNeurologiaNutrició i dietèticaObstetríciaOdontologiaOftalmologiaOncologiaOsteopatiaOtorinolaringologiaPatrociniPediatriaPneumologia Estudi del sonPodologiaPsicologia Psicologia infantilPsiquiatriaReproduccióReumatologiaSense categoriaTeràpia del dolorTraumatologiaUrologia
Notícies relacionadesamb aquest post
Medicina Ayurveda
Ayurveda per a la cura de l’esquena
El mal d'esquena de la regió lumbar (LBP) és una situació molt comú que afecta gairebé el 80% de la població masculina i femenina en algun moment de les seves vides i la raó principal de visites al traumatòleg. Aquesta molèstia amb focus a... [+]
20 febrer, 2018
Actes I Medicina Ayurveda
El Dr. Vijay Carolin d’AVANTMÈDIC, participa al 6è Congrés Mundial de Medicina Ayurveda que va reunir referents de més de 40 països
L’interès creixent del món occidental per aquesta disciplina mèdica en els darrers anys, que es va constatar en aquest 6è Congrés, ha motivat que el govern de l’Índia hagi creat un Ministeri únicament destinat a vetllar per la Medicina Ayu... [+]
22 gener, 2015
Benestar
Més de 40 serveis diferents en massatges i tractaments aplicats per 13 professionals especialitzats i amb les garanties d’un centre mèdic
Escoltar els suggeriments dels nostres clients i donar-hi resposta sempre és un repte. En aquesta ocasió la necessitat expressada ens dirigia a obrir línia cap a una demanda cada vegada més creixent de serveis de massatges, teràpies manuals, tra... [+] | 0.663209 | curate | {"ca": 0.9502118644067796, "pt": 0.0049435028248587575, "en": 0.01461864406779661, "kn": 0.000211864406779661, "de": 0.0016242937853107344, "no": 0.0009887005649717514, "es": 0.010310734463276836, "fr": 0.003672316384180791, "sv": 0.0032485875706214687, "it": 0.004096045197740113, "eo": 0.0009887005649717514, "ru": 0.004378531073446328, "ta": 0.0007062146892655367} | https://www.avantmedic.com/ca/blog/la-medicina-ayurveda-breu-introduccio-als-seus-principis/ |
oscar-2201_ca_20230904_6_139073 | Saber gestionar correctament les emocions és clau per afrontar la incertesa que ens genera la situació d’emergència sanitària que estem vivint.
ADRIANA MONCLÚS
Posted in Notícies | Tagged ansietat, Benestar, depressió, emergència sanitaria, emocions, por, receptes benestar, tristesa
abr. 09
Receptes per al Benestar – la por (9-4-18)
Posted on 09/04/2018 by Ràdio Móra d'Ebre
RECEPTES PER AL BENESTAR. La psicòloga Rosa Barceló ens ensenya aquesta temporada a cuidar la nostra intel·ligència emocional. Al programa d’aquest dilluns ens hem endinsat en la por, una emoció que ens protegeix i que hem d’aprendre a reconèixer i afrontar-la.
RECEPTES BENESTAR 9-4-18 LA POR
Posted in Hora L | Tagged Benestar, emoció, emoció adaptativa, emoció evolutiva, emocions, intel·ligència emocional, la por, miedo, perill real, por, por a la mort, por a la por, por a la soletat, por a morir, por a viure, pors, pros bàsiques, psicòloga, psicologia, receptes per al benestar, Rosa Barceló, Rosa Barceló psicòloga
gen. 08
Receptes Benestar – cultura emocional (8-1-18)
Posted on 08/01/2018 by Ràdio Móra d'Ebre
RECEPTES PER AL BENESTAR. Amb la psicòloga Rosa Barceló seguim treballant la nostra intel·ligència emocional i al programa d’avui hem parlat de la cultura emocional.
RECEPTES BENESTAR 8-1-18 CULTURA EMOCIONAL
Posted in Hora L | Tagged alegria, controlar emocions, cultura emocional, emocions, emocions primàries, emocions secundàries, expressar, intel·ligència emocional, por, psicòloga, psicologia, ràbia, receptes benestar, receptes per al benestar, reprimir emocions, Rosa Barceló, sentir, tristesa
febr. 17
El CESDA de Reus organitza un nou curs per perdre la por a volar.
Posted on 17/02/2014 by Ràdio Móra d'Ebre
Un 25% de la població té malestar davant d’un vol en avió, i un 10% d’aquest no vola. El CESDA Centre d’Estudis Superiors d’Aviació de Reus organitza un nou curs per perdre la por de volar.
Un 25% de la població se sent intranquil quan ha de viatjar en avió, i d’aquest, un 10% no arriba a realitzar el vol. Unes dades que ha posat de manifest el psicòleg clínic Joan Romera, un dels encarregats de conduir una nova edició del curs ‘Com afrontar la por de volar?’ que s’organitza, periòdicament, al Centre d’Estudis Superiors d’Aviació (CESDA) de Reus. Romera ensenya als assistents tècniques de relaxació i respiració, o com eliminar els pensaments negatius i convertir-los en energia positiva. La instructora de vol Olga Castellví és l’altra peça clau del curs, ja que s’encarrega d’explicar als alumnes la part més tècnica del funcionament i la seguretat en un avió.
Posted in Notícies | Tagged avió, CESDA, curs, por, Reus, volar
Tuits
Tweets by RadioMoradEbre
Entrades recents
Entrevista Clara Rodríguez – Campanya Nadal Unió Botiguers Móra d’Ebre (2-12-21)
El receptari de la ràdio amb Olga Casanova – crema de musclos i un toc de brandi (2-12-21)
Entrevista Lluís del Arca – XI Fira de Capçanes (2-12-21)
Fil Directe amb Joan Piñol (1-12-21)
Entrevista Meritxell Margalef – 9a Fira Nadal Tivissa (1-12-21)
© Associació Local de Ràdio Móra d'Ebre 2021
Admired Theme
Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li contingut relacionat amb les seves preferències, generat a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació. política de cookies, clica l'enllaç per més informació.plugin cookies | 0.732517 | curate | {"ca": 0.8449182242990654, "en": 0.0931658878504673, "pt": 0.013434579439252336, "nl": 0.0020443925233644858, "es": 0.04293224299065421, "pl": 0.0035046728971962616} | https://www.radiomoradebre.cat/wp/tag/por/ |
cawac_ca_20200528_9_160343 | El nostre Grup municipal va presentar, en el Ple del passat dijous 2 de febrer, juntament amb el Grup de CiU, una moció de rebuig a la pujada unilateral de l'Impost de Bens Inmobles imposada pel Reial Decret Llei 20/2011 del Govern de l'Estat. La moció es va aprovar amb els vots a favor de tots els regidors i regidores, excepte el del regidor del Partit Popular.
Resulta significatiu que el Partit Popular de la Canonja, que en les pasades eleccions municipals prometia rebaixes en els impostos a famílies i comerços, ara, es mostri favorable a que, per decissió unilateral del Govern de l'Estat, el ciutadants i ciutadanes de la Canonja i les empreses radicades hagin de pagar un 10 % més.
Un cop més el Sr. Jacinto Moreno fa seguidisme de les directrius del seu partit, oblidant-se de les seves promeses electorals i demostrant que els interesos de la gent de la Canonja l'importen ben poc.
Des de l'equip de Govern Municipal treballarem per, en el cas que l'aplicació del decret sigui ineludible, aquests ingresos no previstos en els pressupostos reverteixin altra vegada als canongins i canongines. | 0.851968 | curate | {"ca": 1.0} | http://lacanonja.socialistes.cat/es/document/aprovada-una-mocio-de-rebuig-a-la-pujada-de-libi |
mc4_ca_20230418_10_520242 | SETMANA SANTA DE MATARÓ: Mataró té un nou pas, La Verònica. De la nostra història.Benedicció de la Verònica 1952 | 0.657937 | curate | {"ca": 1.0} | http://setmanasantamataro.blogspot.com/2015/10/mataro-te-un-nou-pas-la-veronica-de-la.html |
macocu_ca_20230731_6_85103 | Diversos alcaldes asseguren que només s'hi pot arribar per un camí sense asfaltar
No volen cap 'excusa més' per començar a construir els accessos a l'estació provisional del TGV, situada entre Figueres i Vilafant. Diversos alcaldes de la comarca han impulsat un manifest que vol treure un compromís que asseguri que els viatgers tindran 'accessos dignes' a l'estació. Actualment, només s'hi pot arribar a través d'un camí sense asfaltar i, segons els alcaldes, les obres de l'A-2 i l'A-26 -les que han de connectar l'estació per carretera- 'van per llarg'. L'alcalde de Figueres, Santi Vila, reclama tant al Govern com a l'administració espanyola que actuïn. De moment ja han signat el document set ajuntaments i preveuen que rebi el vistiplau de tots els alcaldes en el Consell del 27 d'abril.
Comparteix
En el manifest, els alcaldes reclamen accessos i serveis per a la nova estació del TGV. Per ara l'han signat set ajuntaments: Figueres, Roses, l'Escala, la Jonquera, Llançà, Castelló d'Empúries i Vilafant. La intenció és que el pròxim 27 d'abril el sotmetin a votació al Consell d'Alcaldes de l'Alt Empordà i que, a partir d'aquest tràmit, sigui un text al qual s'adhereixin altres municipis d'altres comarques. Santi Vila creu que ha de ser així perquè aquesta estació no servirà només per als viatgers de l'Alt Empordà, sinó que serà una infraestructura de referència per a altres comarques com el Pla de l'Estany, la Garrotxa o el Baix Empordà. Els alcaldes consideren que això no podrà ser, però, si no milloren els accessos per arribar a l'estació, situada entre els termes de Figueres i Vilafant i on actualment només hi ha un vial d'accés que obliga a creuar el nucli de la capital de l'Alt Empordà i no està asfaltat. El detonant per impulsar el manifest, ha estat la decisió de Foment de tirar enrere les obres de l'A-2 i l'A-26 per estudiar les propostes dels ajuntaments de Figueres i Vilafant. L'alcalde de Figueres, Santi Vila, ha explicat que Foment els va comunicar la decisió fa quinze dies i que això voldrà dir que, com a mínim durant dos anys, l'estació provisional estarà en funcionament sense vials d'accés 'dignes'. Per aquest motiu, han passat la pilota al teulat del Govern i reclamen que, per suplir aquestes mancances, desencallin obres com el túnel sota el Castell de Sant Ferran –la connexió entre la N-II amb la carretera de Figueres a Llers- i executin el perllongament de la carretera C-31 fins la nova estació. Sobre el previst Santi Vila ha detallat que les obres de l'estació provisional del TGV avancen a bon ritme i que, tal i com està previst, a finals d'any podria entrar en funcionament. Tot i que ha afirmat que aquesta estació –que servirà d'impàs fins que construeixin l'estació definitiva- tindrà tots els requisits que han reclamat en confortabilitat, espais i dimensions, lamenta que no hi hagi previst cap transport públic que faci d'enllaç i que no hi hagi carreteres adients per a una estació de TGV. | 0.874017 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_42_83654 | La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Consulta més informació.
22 de novembre 2019 Ciutadania
Aquests itineraris estaran oberts només a dones i es faran al desembre a cada un dels àmbits dels consells de barri
L’Ajuntament de Sant Cugat realitzarà al desembre marxes exploratòries amb les dones de la ciutat per tal d’analitzar l’espai públic d’una perspectiva de gènere. L’objectiu és poder detectar els espais i punts que generen desconfiança o inseguretat i poder-los canviar perquè les santcugatenques se sentin més segures al municipi.
Ho ha explicat aquest dijous la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, que ha subratllat que “les conclusions d’aquestes marxes ens permetran emprendre accions, en coordinació amb les àrees de mobilitat i entorn urbà, per fer que aquests punts siguin justos, igualitaris i accessibles per a tothom”.
En total, es faran sis marxes exploratòries durant el mes de desembre, una per a cada un dels àmbits dels consells de barri:
Cada una d’aquestes rutes començarà a les 18 h i tindrà una durada aproximada de 2,5 hores que inclourà una explicació de l’activitat, una caminada d’una hora i mitja per un recorregut definit prèviament en una reunió de treball, i el tancament de la sessió.
Les marxes es faran en grups de com a màxim 20 persones i estan obertes a les veïnes i col·lectius de dones de cada barri que hi vulguin participar.
Per assistir-hi, cal inscriure’s enviant un correu electrònic a [email protected]. Durant les marxes hi haurà servei de canguratge, per infants de 3 a 12 anys, per a qui ho sol·liciti.
A l’hora d’analitzar la seguretat de l’espai públic, es tindran en compte els següents criteris:
La realització de marxes exploratòries amb perspectiva de gènere dona compliment a una moció institucional aprovada al febrer del 2019 per combatre la percepció d’inseguretat al municipi.
El text instava a fer un “mapa de la por” a partir dels espais considerats més insegurs per les santcugatenques i a dissenyar accions de millora per tal que les dones puguin gaudir amb més tranquil·litat de l’espai públic i avançar cap a una ciutat més justa, igualitària i segura.
Aj. Sant Cugat @ajsantcugat ? ?Seguim les recomanacions de la @gencat i del departament de @salutcat #joemquedoacasa #JoActuo #quedatacasa ? ? https://t.co/XVKftVoJ3C 17 Març
Aj. Sant Cugat @ajsantcugat ?Insistim. A les ZONES COMUNITÀRIES PRIVADES tampoc no s?hi pot estar. Hem d?evitar aglomeracions i només sortir pe? https://t.co/8hyNMOeLVS 17 Març
Aj. Sant Cugat @ajsantcugat @arranzcastella @totsantcugat @cugatmedia @tvsantcugat @elCugatenc @NacioSantCugat @SolerPere @mireiaingla? https://t.co/syzhfqGuXj 17 Març
Segueix
Informació, recursos multimèdia i eines 2.0
Subscriu-te per rebre actualitzacions via RSS
© Ajuntament Sant Cugat │ Plaça de la Vila, 1, Sant Cugat del Vallès │ T. 93 565 70 00 - 010 | 0.724323 | curate | {"ca": 0.8819086852042568, "eo": 0.003089598352214212, "es": 0.058015791280466876, "fr": 0.00034328870580157915, "cs": 0.05664263645726056} | : /noticia/lajuntament-organitza-sis-marxes-exploratories-per-analitzar-la-seguretat-de-lespai-public-des-duna-perspectiva-de-genere |
oscar-2301_ca_20230418_4_126678 | La memòria de l’arbre és un llibre deliciós. Una història plena de jocs de llenguatge i detalls preciosos, contada des del punt de vista d’un nen. Un llibre que parla de com els records es transmeten, es guarden i es perden. Lydia Davis és una escriptora...
En això t’has convertit, fill –va dir Baba Luba
by Raquel Picolo | set. 19, 2016 | Escriptura, Tallers, Uncategorized
El dia 14 de setembre al Club de lectura de la Biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt vam tenir la Bel Olid d’autora convidada. El llibre que havíem llegit i vam comentar és l’últim recull de contes Vents més salvatges. Bel Olid és escriptora, traductora,...
Cerca:
Entrades recents
El goig d’escriure. Un taller per fer créixer el teu projecte i la teva escriptura
Llegir i anar al teatre: Moriu-vos
Lectures de novembre, quilòmetre zero
L’art brut cura i transforma
Llum d’agost
Rep les novetats del bloc
* indica obligatori
Correu *
Nom
Cognom
He llegit i Accepto Política de Privacitat
Accepto
El meu nom és Raquel Picolo i sóc la responsable de raquelpicolo.net, la finalitat és l'enviament d'informació i formació sobre escriptura, amb la legitimació del teu consentiment atorgat en el formulari. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació o supressió de les teves dades (vegeu la política de privacitat). Faig servir Mailchimp com a plataforma d'automatització d'e-mail màrqueting. En fer clic sobre el botó per subscriure't a aquesta llista, les teves dades seran enviats a Mailchimp per al tractament d'aquestes. | 0.759835 | curate | {"ca": 0.9028150134048257, "en": 0.045576407506702415, "it": 0.01675603217158177, "fr": 0.020777479892761394, "pt": 0.005361930294906166, "id": 0.004021447721179625, "es": 0.004691689008042895} | https://raquelpicolo.net/tag/vents-mes-salvatges/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_105623 | Trobar les fotos que t’han etiquetat a Facebook pot ajudar-te de diverses maneres, inclòs el que comparteixen els teus clients sobre tu. Aquestes etiquetes també creen un enllaç directe a la vostra pàgina de perfil i potencialment generen trànsit, de manera que voleu saber a què respon la gent. També podeu comentar qualsevol foto que tingui la vostra etiqueta. Utilitzeu la funció de fotos del vostre compte de Facebook per trobar aquestes imatges etiquetades.
1
Inicieu sessió al vostre compte de Facebook i feu clic al vostre nom per anar a la pàgina del perfil.
2
Feu clic a l'enllaç "Fotos" a la vostra línia de temps. Si no veieu aquest enllaç, feu clic al menú desplegable de la línia de temps per expandir-lo.
3
Cerqueu la secció "Fotos vostres" per veure totes les imatges en què esteu etiquetat. Feu clic a cada foto per llegir els comentaris i veure qualsevol altra etiqueta associada a la imatge. | 0.733784 | curate | {"ca": 0.9966592427616926, "en": 0.0011135857461024498, "sv": 0.0011135857461024498, "fr": 0.0011135857461024498} | https://ca.digitalhistorianproject.com/158-how-to-find-tagged-photos-in-facebook |
racoforumsanon_ca_20220809_1_142312 | Ho han de veure fotut a les enquestes per posar-hi un inútil com en Salvador Illahttps://www.vilaweb.cat/noticies/psc-fulmina-iceta-salvador-illa-candidat-eleccions/
A alguns mitjans diuen que ha estat consensuat i meditat des de feia temps... segurament sí, però en tot cas l´Illa asseguarava com qui diu fa només dues hores que això no passaria. O sigui que d´entrada ja queda com un mentider, comença bé :) | 0.747131 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_74750 | dic 27, 2016 Ajuntament, Ciutat Comentarios desactivados en El Pressupost de 2017 prioritza les necessitats socials i l’espai públic
El Pressupost aprovat per l’Ajuntament per a l’any 2017 prioritza l’atenció a les necessitats socials i la millora de la neteja i l’espai públic i reduirà el deute municipal en 3,8 milions d’euros més.
El Ple municipal ha aprovat aquest dijous, dia 22 de desembre, un pressupost de 88,4 milions d’euros per a l’any vinent. Les principals prioritats polítiques que s’hi reflecteixen són l’atenció de les necessitats socials bàsiques de la població i la millora de la neteja i l’espai públic.
Atenció a les necessitats socials
Els comptes aprovats per l’Ajuntament intensifiquen un any més l’esforç del govern municipal per donar cobertura a les necessitats socials bàsiques de les famílies més vulnerables de Sant Boi.
Es preveu, per exemple, destinar al servei d’atenció domiciliària més de 3 milions d’euros, després d’haver-se incrementat en 400.000 euros les partides destinades a aquesta finalitat.
També creixen en 120.000 euros els ajuts econòmics a famílies per fer front a despeses d’alimentació, lloguer i subministrament de l’habitatge, entre altres. Sumant aquest augment, l’Ajuntament hi destinarà un total d’1 milió d’euros l’any vinent.
El pressupost preveu 290.000 euros per a ajudes i incentius relacionats amb el lloguer social i altres 100.000 euros per a la posada en marxa de l’IBI social. El creixement global de les partides d’habitatge social respecte a l’any actual és del 75%.
Millora de la neteja i de l’espai públic
L’altra gran prioritat del Pressupost Municipal 2017 és donar continuïtat a l’esforç per millorar la neteja i l’espai públic que l’Ajuntament ha iniciat enguany amb la renovació del model de recollida de residus.
La quantitat pressupostada específicament per a la neteja viària ascendeix globalment a un import de 3 milions d’euros. L’Ajuntament incrementa en 250.000 euros les partides previstes al seu pressupost ordinari per a actuacions de neteja, manteniment de zones verdes i supervisió de la qualitat de l’espai públic.
El pressupost d’inversions inclou 1,4 milions d’euros per a altres actuacions de millora de l’espai públic, inclòs un pla de renovació de voreres. Dintre d’aquesta quantitat, es reserven 500.000 euros per a actuacions als barris mitjançant pressupostos participatius .
Altres reptes
Altres reptes del govern municipal que hi queden reflectits són la promoció de l’educació, la cultura i la millora de les capacitats i les oportunitats de la població, el suport a la competitivitat econòmica del territori i a la creació d’ocupació o la millora de l’eficiència energètica per lluitar contra el canvi climàtic i generar estalvi per destinar-lo a minimitzar la pobresa energètica.
L’aposta per l’educació i la millora de les capacitats de la població es reforça amb inversions i millores en escoles bressol (388.000 euros) i amb projectes i inciatives com el projecte de reforç escolar Tu pots! (210.000 euros) i els programes Ningú sense l’ESO (amb una dotació de 25.000 euros) i Obrim l’escola (30.000).
El suport a la competitivitat econòmica del territori es reflectirà en diferents partides. Amb subvencions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament reformarà el carrer de Lluís Pascual Roca per consolidar el seu paper en l’eix cívic i comercial de Sant Boi i arranjarà les voreres de la plaça Generalitat per contribuir a reactivar la vida social i econòmica aquest espai central del barri de Marianao.
El pressupost d’inversions preveu destinar 550.000 euros a seguir equipant l’enllumenat públic amb làmpades de tecnologia LED per aconseguir una major eficiència energètica i la reducció del cost de la factura energètica. L’Ajuntament gastarà l’any vinent 500.000 euros menys en subministraments (-15%) gràcies a les actuacions per guanyar eficiència realitzades durant l’últim any, especialment en electricitat a l’enllumenat públic i als equipaments municipals.
Finalment, les polítiques per a la creació d’ocupació digna i de qualitat són un repte prioritari per al govern municipal, tot i que no formen part de la previsió pressupostària perquè es nodreixen al llarg de l’any de les aportacions econòmiques concedides per altres institucions (com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el SOC o la Diputació de Barcelona). L’Ajuntament de Sant Boi ha estat històricament especialment actiu en l’obtenció de fons mitjançant diferents programes ocupacionals.
Reducció del deute
L’Ajuntament continua apostant per comptar amb uns comptes sanejats i per la reducció progressiva del deute municipal. L’any 2017 no es demanarà cap crèdit i, segons les previsions, el deute viu disminuirà en 3,8 milions d’euros. D’aquesta manera, en set anys l’Ajuntament haurà reduït el seu deute a gairebé una tercera part del que tenia l’any 2010 i fins a una sisena part del que autoritza la normativa.
El pressupost s’ha aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern (PSC i ICV-EUiA-ME-E), l’abstenció de GdSB-CUP-PA i CiU-AG i el vot en contra de C’s, ERC-AM i PP).
Més informació:
– Ajuntament de Sant Boi
Deute públic, Economia, Espai públic, Necessitats socials, Neteja, Pobresa energètica, Pressupost
tweet
Front comú de municipis per reclamar la represa de les obres de la variant de la C-245 Agenda de Nadal 2016 a Sant Boi
Articles relacionats
El principal eix comercial de Sant Boi...
may 08, 2020 Comentarios desactivados en El principal eix comercial de Sant Boi es tanca a la circulació de vehicles tots els divendres i dissabtes
Videoconferència del govern municipal...
abr 15, 2020 Comentarios desactivados en Videoconferència del govern municipal amb l’empresariat de Sant Boi per articular mecanismes de reactivació de l’economia local
L’Ajuntament intensifica la...
mar 31, 2020 Comentarios desactivados en L’Ajuntament intensifica la neteja i desinfecció de la via pública
Més en aquesta categoria
L’Ajuntament i Aigües de...
abr 20, 2022 Comentarios desactivados en L’Ajuntament i Aigües de Barcelona impulsen un projecte pioner per atendre les necessitats d’adolescents i joves en la postpandèmia
Sant Boi organitza La Tecnològa, el...
abr 07, 2022 Comentarios desactivados en Sant Boi organitza La Tecnològa, el primer campus per trencar les desigualtats entre dones i homes en la ciència i la tecnologia
El Ple municipal aprova per unanimitat...
abr 01, 2022 Comentarios desactivados en El Ple municipal aprova per unanimitat un protocol d’intencions amb el Ministeri de Defensa per traslladar la caserna
Actualidad
L’Ajuntament i Aigües de Barcelona impulsen un...
abr 20, 2022 Comentarios desactivados en L’Ajuntament i Aigües de Barcelona impulsen un projecte pioner per atendre les necessitats d’adolescents i joves en la postpandèmia
Sant Boi organitza La Tecnològa, el primer campus per...
abr 07, 2022 Comentarios desactivados en Sant Boi organitza La Tecnològa, el primer campus per trencar les desigualtats entre dones i homes en la ciència i la tecnologia
El Ple municipal aprova per unanimitat un protocol...
abr 01, 2022 Comentarios desactivados en El Ple municipal aprova per unanimitat un protocol d’intencions amb el Ministeri de Defensa per traslladar la caserna
Sant Boi mostra el seu compromís amb Ucraïna en una taula...
mar 31, 2022 Comentarios desactivados en Sant Boi mostra el seu compromís amb Ucraïna en una taula rodona sobre l’atenció a l’emergència humanitària
Es presenta a Sant Boi el primer vehicle fet a Catalunya que...
mar 30, 2022 Comentarios desactivados en Es presenta a Sant Boi el primer vehicle fet a Catalunya que funciona amb hidrogen verd | 0.736701 | curate | {"ca": 0.978402014045316, "nl": 0.0006625149065853981, "es": 0.015502848814098318, "it": 0.005432622234000265} | http://www.sbn.cat/el-pressupost-de-2017-prioritza-les-necessitats-socials-i-lespai-public/ |
cawac_ca_20200528_0_16403 | 23 de novembre: Culthunting Day, cultura com a motor d’innovació a l’empresa
El proper 23 de novembre tindrà lloc a Barcelona el Culthunting Day . Es tracta d’una jornada sobre innovació a les empreses a través de la cultura i les arts, organitzada per l’agència de comunicació aPortada i la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de diverses entitats.
La jornada està orientada a directius d’empresa (àrees de comunicació, recursos humans, innovació, màrqueting, etc) per conèixer les possibilitats que ofereix la cultura com a motor d’innovació a l’empresa.
En un programa concentrat en un matí, els directius escoltaran casos d’èxit diàlegs inspiradors i més de 20 idees del món de la cultura per a l’empresa i podran conèixer directament els artistes més innovadors.
Si busques generar canvis, millorar la motivació dels equips, augmentar la visibilitat o generar noves idees per a qualsevol àmbit de l’empresa, descobreix el que et pot aportar la cultura. | 0.823658 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fci.cat/2012/11/15/23-de-novembre-culthunting-day-cultura-com-a-motor-dinnovacio-a-lempresa/ |
mc4_ca_20230418_15_133950 | Romeu i Julieta: Inclou recurs digital by William Shakespeare | NOOK Book (eBook) | Barnes & Noble® B&N Top 100 NY Times Bestsellers
Romeu i Julieta: Inclou recurs digital
by William Shakespeare, Miquel DesclotWilliam Shakespeare
Els joves Romeu i Julieta, fills de dues famílies enfrontades en la Verona del segle XIV, s'oposen a les regles de l'odi i desafien el destí, que els obligava a detestar-se. Shakespeare va convertir aquest mite en la història d'amor més coneguda de la literatura universal. A l'edició en paper hi ha una introducció i propostes de treball de Roger Cònsul.
lautoestopista inclou recurs digital
En Joshua té tretze anys. Viu amb la seva mare i el seu padrastre a ...
En Joshua té tretze anys. Viu amb la seva mare i el seu padrastre a Amaria, un poble aïllat al cim d'un turó, on totes les cases són noves. A la ciutat hi ha un mur molt alt, custodiat per ... | 0.631781 | curate | {"en": 0.21575342465753425, "ca": 0.7842465753424658} | https://prerelease.barnesandnoble.com/w/romeu-i-julieta-william-shakespeare/1120199522?ean=9788415192169 |
mc4_ca_20230418_8_712786 | Competències del Claustre |
a) Elevar a l’equip directiu propostes per a l’elaboració del projecte educatiu de centre, que inclou el reglament d’organització i funcionament, el projecte lingüístic i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d’Educació i Cultura, com també per a l’elaboració de la programació general anual.
c) Analitzar, aprovar i avaluar, conforme al projecte educatiu, els aspectes docents de la programació general anual del centre i informar-la abans de la seva presentació al consell escolar, com també informar la memòria de final de curs.
d) Aprovar els criteris pedagògics per a l’elaboració de l’horari de l’alumnat.
e) Aprovar la planificació general de les sessions d’avaluació.
f) Fer propostes sobre el pla d’acció tutorial i la utilització de material didàctic, i coordinar les funcions referents a orientació, tutoria, avaluació i recuperació de l’alumnat.
g) Aprovar els criteris pedagògics i organitzatius per a l’elaboració dels horaris del professorat.
h) Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la investigació pedagògica.
i) Fer propostes a la comissió de coordinació pedagògica per a l’elaboració del pla de formació del professorat del centre, d’acord amb les seves necessitats.
j) Conèixer el pla d’activitats complementàries i extraescolars.
k) Elegir el responsable dels professors en el centre de professorat.
l) Conèixer la proposta de nomenament quant als coordinadors de cicle, de l’equip de suport, de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars, i de la comissió de normalització lingüística.
m) Elegir els seus representants al consell escolar.
n) Ser informat de les candidatures a la direcció i dels programes presentats pels candidats.
o) Analitzar i valorar trimestralment la situació econòmica del centre.
p) Analitzar i valorar l’evolució del rendiment escolar general del centre a través dels resultats de les avaluacions i tots els altres mitjans que es considerin adequats.
q) Conèixer les relacions del centre amb les institucions de l’entorn.
r) Analitzar i valorar els resultats de l’avaluació del centre que realitzi l’Administració educativa o qualsevol informe referent al seu funcionament.
s) Col·laborar amb la Inspecció educativa i amb l’Institut d’avaluació i qualitat del sistema educatiu en els plans d’avaluació del centre.
t) Realitzar el procés d’autoavaluació del centre en els aspectes que són de la seva competència, analitzar el procés d’ensenyament del centre i valorar-lo.
u) Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposició de la Conselleria d’Educació i Cultura | 0.876199 | curate | {"ca": 1.0} | https://ceiprodamilans.wordpress.com/centre/organs-collegiats/claustre-de-professors/competencies-del-claustre/ |
mc4_ca_20230418_10_126617 | Hi ha aliments que agraden tothom, o gairebé, productes i plats que tenen un ampli consens, que no generen rebuig ni tampoc, és cert, desperten gaires passions. Però n'hi ha d'altres que sí que són capaços de fer perdre el cap a alguns mentre a altres els provoca un rebuig que a vegades arriba a la nàusea. Quins? Els aliments crus, per exemple, molta gent no suporta la carn o el peix sense coure; els menuts (fetge, ronyons, turmes...); i els formatges blaus. Segur que heu sentit algú que diu que fan olor de peus, o coses pitjor. A mi, ho he de dir d'entrada, tot això m'agrada molt, i els formatges blaus especialment (ara no sé si igual o més que els menuts... ja hi reflexionaré!). Avui en parlo en un article a Gastronosfera, on explico una mica l'origen d'aquests formatges, que no deixen de ser formatges florits, repasso els més importants i ofereixo unes quantres receptes, meves i de reconeguts xefs. Croquetes de formatge blau, trufes de xocolata amarga i Rocafort, amanides, salses... Espero que trobeu l'article interessant i suggeridor... si és que no sou d'aquells que no suporten l'olor del formatge florit!
De les faves i pèsols de què us parlava dies enrere que ens van regalar uns bons i generosos amics en vam congelar una part i la resta ens les vam anar menjant els dies següents, sense que ni a la Marina ni a mi ens cansés repetir: repetir de producte, que no de preparació, perquè el mateix dia vaig fer l'amanida amb pèsols crus i les faves amb carxofes al cava que ja us vaig explicar, i ella, que se'n va endur gairebé tota la feina de desgranar faves i pèsols, les més petites les va confitar en oli per fer conserva que jo he aprofitat avui per fer una recepta que demà us explico; després va preparar platets tan bons com aquestes faves i pèsols amb tempeh que podeu veure al seu blog. Avui només us volia explicar aquest festival de la fava abans no em marxi de la memòria, perquè el gaudi no va durar només un dia, ni dos, sinó que durant uns quants dies a casa es van cuinar plats de pèsols i, sobretot, de faves, per a tots els gustos: alguns els vam compartir, altres me'ls vaig endur en el tàper a la feina, com unes faves amb pell saltades amb all i botifarra del perol de Cantonigròs que no vaig fotografiar.
En la presentació, durant un esmorzar de forquilla en un restaurant de Barcelona anomenat precisament Pork, ens van fer una demostració en directe de com s'elabora una llonganissa, que juntament amb el fuet, el xoriç, el pernil i el pit de gall dindi cuits formen aquesta línia gurmet en la qual la marca presumeix de tornar als seus orígens, aplicant les receptes del fundador. Aquesta llonganissa d'alta qualitat, tal i com ens van explicar, la fan com s'ha fet tota la vida: retalls de cansalada de la panxa del porc, carn madurada d'animal fet (ells treballen amb carn de verra, la femella adulta del porc), tot barrejat amb sal (uns 20 grams per quilo de carn) i pebre, i deixat reposar 48 hores abans d'embotir. Després, l'assecat en cambra durant dos mesos o dos mesos i mig, en condicions que reprodueixen el clima de la plana de Vic: temperatura d'uns 8º i humitat al voltant del 80%. El fuet es fa igual, amb menys temps de repòs i de curació (un mes), i el xoriç més o menys com la llonganissa, però amb l'afegit del pebre vermell seleccionat de la Vera i una curació també d'un mes.
A Castellterçol i al Moianès sempre hem fet i menjat molt bons embotits, des de botifarres a fuets i llonganisses, que han tingut i tenen fama, per això n'he pogut menjar molts i molts i conèixer els mètodes d'elaboració, fins i tot els que es fan servir en la matança casolana del porc. Per això em va semblar que la llonganissa que ens van presentar està ben feta, seguint el mètode tradicional, i el resultat, també ho he de dir, està a l'alçada de les bones llonganisses que he menjat al llarg dels anys. Només cal veure el color, la mida dels trossos de greix, el gruix i la textura del budell...
Algunes reaccions en veure que cuino amb productes com el seitan m'han fet pensar que vegetarians i carnívors vivim realitats molt diferents i allunyades que, si uns i altres coneguéssim més bé, ens enriquirien a tots. Està clar que si tens el colesterol alt, com jo, et va molt més bé menjar el fricandó que presento avui que no pas el clàssic fet amb vedella, i si substituir la carn de tant en tant per productes vegetals et pot ajudar a estar més sa, és un esforç que no costa pas, sobretot perquè el resultat és ben bo. I pel que fa als vegetarians, per l'experiència que tinc de menjar en alguns restaurants que ho són i de xafardejar per blogs vegans, em fa l'efecte que millorarien molt si, menjant el mateix, a vegades donessin una mica més de xispa als seus plats, per exemple, aplicant algunes tècniques i receptes de la cuina tradicional als seus productes.
És el que he tingut ocasió de fer amb els productes eco i bio deVegetalia que m'ha subministrat Ecovegetare: els he cuinat com sé fer jo, com he vist fer sempre, en una casa, un poble i un país que majoritàriament menja carn. Aquests últims dies uns he portat uns nuggets i un steak tartar de seitan, és a dir, plats que sempre s'han preparat amb carn (o amb peix, el tartar), i que he comprovat que amb la carn dels vegetarians queden també molt bons. Només és qüestió de cuinar amb la mateixa cura. En el cas d'aquest fricandó, us prometo que el resultat és molt bo i si no fos per la textura una mica diferent del seitan, la majoria no el distingiria d'un altre fet amb vedella. | 0.870354 | curate | {"ca": 0.9859412086908892, "en": 0.0010954902318787657, "fr": 0.012963301077232061} | http://cuinagenerosa.blogspot.com.es/2015/05/ |
crawling-populars_ca_20200525_2_1178 | Taxi
El municipi de la Palma de Cervelló es troba situat a l'esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, afluent per l'esquerra de la de Cervelló, que neix al puig de les Agulles, dins el terme de Corbera de Llobregat. El poble es va formar al llarg de la carretera que duu a Corbera de Llobregat. El 1857 es va integrar a Cervelló. Es va constituir com a municipi entre 1937 i 1939. El 1998 es va desagregar definitivament de Cervelló. | 0.699289 | curate | {"en": 0.009195402298850575, "ca": 0.871264367816092, "es": 0.11954022988505747} | : /ca/web/area-metropolitana/municipis-metropolitans/detall/-/municipi/la-palma-de-cervello/273644/11692?_MunicipiSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&%3b_MunicipiSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_-restringit_view_schedule=null&%3b_MunicipiSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&%3b_MunicipiSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%252Fweb%252Farea-metropolitana%252Fmunicipis-metropolitans%252Fllistat%2522%253ELa%2520Palma%2520de%2520Cervell%25C3%25B3%253C/a%253E |
oscar-2201_ca_20230904_5_120245 | Semàfor de l'Alemanya oriental amb els característics caminar decidit i barret del vianant (Ampelmann).
L'Ostalgie (en català: Estàlgia) és un mot alemany que fa referència a la nostàlgia envers la vida a l'antiga Alemanya de l'Est. Lingüísticament, és un joc de paraules entre els mots alemanys Ost (est) i Nostalgie (nostàlgia). El concepte és emprat sense implicar connotacions positives ni negatives (i no comporta doncs simpatia amb el comunisme).
L'Ostalgie sorgeix entre d'altres arran d'una pèrdua d'identitat entre les persones que vivien a la RDA abans de la reunificació d'Alemanya el 1989: Després de la caiguda del mur de Berlín, la majoria de reiminiscències de l'antic règim comunista desaparegueren, i la majoria de ciutadans de l'antiga Alemanya de l'Est s'afanyaren a adoptar les noves llibertats política i econòmica. Així i tot, el pas del temps una nostàlgia envers certs aspectes de les seves antigues vides sorgí, naixent l'Ostalgie.
Lluny però de ser un simple fenomen sociològic entre habitants de l'est, l'Ostalgie ha esdevingut una moda, amb l'aparició de diversos programes a les televisions alemanyes dedicades al tema, pel·lícules (Good Bye, Lenin! ; Sonnenallee) i la distribució de productes de l'Alemanya de l'Est que desaparegueren del mercat un cert temps i hi han estat reintroduïdes (per empreses no necessàriament de l'est), des de menjar fins a música i vídeos.
El culte als cotxes Trabant o els característics semàfors de l'Alemanya de l'Est (Ampelmännchen) en són altres exemples característics.
L'equivalent alemany-occidental de l'Ostalgie és la Westalgie, consistent en la nostàlgia envers la vida a l'antiga República Federal d'Alemanya (abans de la reunificació).
Venda de samarretes amb l'escut de l'antiga RDA (Berlín, any 2004).
Vegeu també[modifica]
Iugonostàlgia
Bibliografia[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ostalgie
Banchelli, Eva: Taste the East: Linguaggi e forme dell'Ostalgie, Sestante Edizioni, Bergamo 2006, ISBN 88-87445-92-3.
Rota, Andrea: Testi pubblicitari ostalgici: una breve analisi semiotica, in «Linguistica e Filologia» 24/2007, p. 137-152.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ostalgie&oldid=27393629»
Categories:
Cultura d'Alemanya
Nostàlgia
Categoria oculta:
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
العربية
Azərbaycanca
Български
Čeština
Dansk
Deutsch
English
Español
Eesti
Euskara
Suomi
Français
Galego
עברית
Hrvatski
Italiano
日本語
한국어
Lombard
Nederlands
Norsk bokmål
Polski
Português
Русский
Sardu
Svenska
Türkçe
Українська
Tiếng Việt
中文
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 juny 2021 a les 12:27.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0 | curate | {"ca": 0.7433093525179856, "pt": 0.03050359712230216, "it": 0.08172661870503597, "de": 0.03079136690647482, "la": 0.0031654676258992807, "fr": 0.02446043165467626, "en": 0.01697841726618705, "es": 0.006906474820143885, "eu": 0.006906474820143885, "ro": 0.002589928057553957, "id": 0.002302158273381295, "ru": 0.00920863309352518, "ar": 0.002014388489208633, "az": 0.0034532374100719426, "bg": 0.002589928057553957, "sh": 0.002014388489208633, "da": 0.0014388489208633094, "et": 0.0014388489208633094, "fi": 0.0014388489208633094, "lt": 0.0017266187050359713, "he": 0.0014388489208633094, "hr": 0.002302158273381295, "ja": 0.0008633093525179857, "ko": 0.0008633093525179857, "nl": 0.0028776978417266188, "no": 0.0034532374100719426, "pl": 0.0017266187050359713, "cy": 0.0014388489208633094, "sv": 0.002014388489208633, "tr": 0.0017266187050359713, "uk": 0.0028776978417266188, "vi": 0.0028776978417266188, "zh": 0.0005755395683453237} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ostalgie |
oscar-2201_ca_20230904_1_107231 | En aquesta activitat es pretén acostar els alumnes a la música d'una manera vivencial i donar les primeres passes musicals en l'educació de l'oïda, el llenguatge musical, els sons i els ritmes.
Publicat per AMPA Escola Estalella i Graells
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes: Curs 2012-2013
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
AMPA Escola Estalella i Graells
Horari d'atenció presencial: els dilluns 9:15 a 10:30 (a l'entrada de consergeria) Tel. 93 818 00 77 [email protected]
Visualitza el meu perfil complet
Etiquetes
Acollida matinal
Anglès
Biblioteca
Cal Bolet
Cuina
Curs 2017-2018
Curs 2018-2019
Curs 2019-2020
Dibuix
Escacs
Esports
Esports-Bàsquet
Esports-Futbol sala
Esports-Volei
Festes
Fotos
Iniciació a l'esport
Iniciació a la dansa
Mostra de Nadal
Objectius
Partits i competicions
Patinatge
Percussió
Qui és qui?
Teatre
Teatre d'adults
Arxiu del blog
Arxiu del blog de juny 2021 (2) de maig 2021 (2) d’octubre 2020 (1) de setembre 2020 (2) de juny 2020 (3) de maig 2020 (3) d’abril 2020 (1) de març 2020 (2) de febrer 2020 (3) de gener 2020 (3) de desembre 2019 (4) de novembre 2019 (4) d’octubre 2019 (3) de juny 2019 (6) de maig 2019 (10) d’abril 2019 (6) de març 2019 (3) de febrer 2019 (4) de gener 2019 (10) de desembre 2018 (6) de novembre 2018 (8) d’octubre 2018 (3) de juny 2018 (3) de maig 2018 (7) d’abril 2018 (6) de març 2018 (4) de febrer 2018 (4) de gener 2018 (6) de desembre 2017 (5) de novembre 2017 (9) d’octubre 2017 (6) de setembre 2017 (1) de juliol 2017 (10) de juny 2017 (1) de maig 2017 (7) d’abril 2017 (2) de març 2017 (4) de febrer 2017 (6) de gener 2017 (3) de desembre 2016 (7) de novembre 2016 (11) d’octubre 2016 (3) de setembre 2016 (3) de juny 2016 (20) de maig 2016 (14) d’abril 2016 (10) de març 2016 (6) de febrer 2016 (8) de gener 2016 (10) de desembre 2015 (7) de novembre 2015 (11) d’octubre 2015 (6) de setembre 2015 (2) de juny 2015 (21) de maig 2015 (11) d’abril 2015 (10) de març 2015 (12) de febrer 2015 (13) de gener 2015 (9) de desembre 2014 (8) de novembre 2014 (10) d’octubre 2014 (9) de setembre 2014 (2) de juliol 2014 (1) de juny 2014 (5) de maig 2014 (18) d’abril 2014 (5) de març 2014 (10) de febrer 2014 (8) de gener 2014 (7) de desembre 2013 (3) d’octubre 2013 (16) de juny 2013 (1) de maig 2013 (2) d’abril 2013 (2) de març 2013 (2) de febrer 2013 (3) de desembre 2012 (2) | 0.652772 | curate | {"ca": 0.8855825649622799, "it": 0.018440905280804692, "fr": 0.028499580888516344, "pt": 0.016764459346186086, "sv": 0.01550712489522213, "en": 0.012154233025984913, "es": 0.012573344509639563, "de": 0.00586756077116513, "hu": 0.004610226320201173} | http://extraescolars-estalella.blogspot.com/2013/03/harmonica.html |
macocu_ca_20230731_8_322023 | Memorial Xavier Batalla: 'UE - Veneçuela. Premi Sàkharov 2017 a l’oposició democràtica de Veneçuela'
2 febrer, 2018
El Col·legi de Periodistes col·labora amb el cicle de diàlegs "Una Europa molts dubtes", iniciativa per recordar la figura del periodista Xavier Batalla. "UE - Veneçuela. Premi Sàkharov 2017 a l’oposició democràtica de Veneçuela" és el quart diàleg d'aquest cicle sobre política internacional que tindrà lloc el pròxim dimarts 13 de febrer a les 18:30h al Palau Macaya de Barcelona. Antonio Ledezma, exalcalde de Caracas i Premi Sàkharov 2017 i Carlos Malamud, investigador principal d'Amèrica Llatina del Real Instituto Elcano conversaran sobre el populisme veneçolà, la oposició democràtica i la greu crisi econòmica i humanitària que pateix el país. La conversa serà moderada pel corresponsal diplomàtic de La Vanguardia, Xavier Mas de Xaxàs.
Us preguem que confirmeu la vostra assistència inscrivint-vos aquí. | 0.780434 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_19592 | 14-12-2010 14.10
El Govern i el Ministeri d'Educació formalitzen el conveni per finançar els Campus d'Excel·lència catalans
L’Estat concedirà a la Generalitat un préstec de 19,1 milions d’euros que s’han de destinar als 7 projectes d’universitats públiques que han rebut el segell de qualitat universitària
El Govern en funcions ha aprovat avui autoritzar la signatura d’un conveni entre el Ministeri d’Educació i la Generalitat de Catalunya per al finançament dels set projectes catalans seleccionats com a Campus d’Excel·lència Internacional.
Segons aquest acord, el ministeri concedirà un préstec a la Generalitat de 19,1 milions d’euros, que s’hauran de repartir entre les universitats públiques guardonades amb aquest segell de qualitat, de la manera següent: projecte Campus Energia UPC, de la Universitat Politècnica de Catalunya (3 milions d’euros); Campus UPF-Icària Internacional, de la Universitat Pompeu Fabra amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (4 milions d’euros); Health Universitat de Barcelona Campus (3 milions); Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud, de la Universitat Rovira i Virgili (3 milions); Barcelona Knowledge Campus, de la UB i la UPC (2,2 milions d’euros); UAB CEI: Apuesta por el Conocimiento y la Innovación, de la Universitat Autònoma de Barcelona (2,6 milions), i Campus Íberus, Campus de Excelencia Internacional del Valle del Ebro, per la participació de la Universitat de Lleida (1,3 milions d’euros).
El programa Campus de Excelencia Internacional del govern espanyol té l’objectiu de promoure l’excel·lència docent i científica, la internacionalització del sistema universitari i la seva implicació en el canvi de model econòmic basat en el coneixement i en la millora de la innovació, buscant, a més, situar a aquestes universitats entre les millors d’Europa i als seus campus entre els de més prestigi internacional.
En la convocatòria d’aquest any, les universitats catalanes van aconseguir un gran reconeixement, ja que dels 14 projectes seleccionats com a Campus de Excelencia, cinc tenien participació catalana. A més a més, el jurat va aprovar concedir finançament extra per a dos dels projectes guardonats en la convocatòria del 2009 (el Barcelona Knowledge Campus de la UB i la UPC, i el de la Universitat Autònoma de Barcelona). Per tant, sumant les dues convocatòries que s’han celebrat fins ara, hi ha 7 projectes d’universitats públiques catalanes distingits amb el segell de qualitat. També va ser seleccionada en la primera convocatòria la Universitat Ramon Llull (URL). | 0.865771 | curate | {"en": 0.006274509803921568, "ca": 0.9937254901960785} | http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=59908&idioma=0&departament=12&canal= |
mc4_ca_20230418_5_560801 | A PEU » Exèrcit
Arxiu per a 'Exèrcit' Categories
Armes per matar… de gana!
Classificat com a Crisi,Exèrcit
La crisi grega ens l’han intentat explicar pel dret i pel revés. Ho han intentat fet economistes de dreta i d’esquerra, portant tots l’aigua al seu molí i donant sempre la culpa als altres. Jo d’economia no hi entenc i no sé qui deu tenir raó. Potser una mica cadascú. Aquests dies, llegint sobre aquest tema, me n’he pogut fer una idea una mica més ajustada de com s’ha arribat on s’ha arribat i del per què s’hi ha arribat. I, tenint en compte que l’entrada a l’euro de les economies més dèbils no va ser gens modèlica i segurament que una mica precipitada, no ens ha d’estranyar de que es trobin en la ruïna total i ningú troba el camí adequat per sortir-se’n.
Però una cosa ha quedat molt clara: una de les causes (no pas la única, ni de bon tros) d’aquest desastre ha estat l’excessiva despesa militar. PERE ORTEGA, del Centre Delàs d’ Estudis per la Pau, ha recollit unes quantes dades significatives:
L’enorme despesa militar grega és una de les causes de l’endeutament del país hel·lè, del seu dèficit pressupostari i de la crisi. Una causa no massa posada en relleu i que hauria de fer reflexionar a Syriza i a tota l’esquerra en general.
Grècia és un país amb un fort militarisme que prové, en primer lloc, del nombre dels seus efectius militars. Referent a això, cal saber, que les forces armades gregues tenen la ràtio més alta d’efectius d’Europa, 12,9 per mil habitants (Espanya té 2,9 i França un 3,3). En segon lloc una despesa militar de 2,2% del PIB el 2014. Que si bé és cert ha disminuït des de l’arribada de la crisi, en l’última dècada va ser del 4%, quan la mitjana de la UE era del 1,7 % (Espanya té en l’actualitat un 0,9% i França que és qui més gasta un 2,2%). Llavors, si les seves forces armades haguessin estat més d’acord amb les mitjanes dels països de la UE, Grècia es podria haver estalviat no menys d’un 50% del PIB de la seva despesa militar, és a dir entre 4.800 i 6.000 MIL MILIONS d’euros a l’any (Sipri 2014).
La part més substancial de la despesa militar grega prové de l’adquisició de material militar a l’exterior, uns 10.000 milions d’euros en els últims deu anys. Això va fer arribar a Grècia al quart lloc en 2007 del rànquing mundial de compradors d’armes. Compres que van ser adquirides en la seva majoria a Alemanya (3.000 M €) i França (4.000 M €), precisament els principals creditors de Grècia. Llavors, l’enorme deute grec està relacionat amb aquestes adquisicions d’armes. Diverses fonts han denunciat que Alemanya forçava contractes de vendes d’armes com a condició per concedir préstecs. Tant Alemanya com França li van vendre a Grècia el 2010 divers material: Alemanya, 4 submarins (1.800 M €), 12 vaixells (1.700 M €) i 170 blindats Leopard (1.700 M €); França 25 avions Mirage, 6 fragates i 20 helicòpters de combat per 4.000 M €. Fets corroborats per la cancellera Àngela Merkel qui, recolzada per Nicolás Sarkozy, exposaven en el seu dia després de la concessió del primer préstec, que Grècia havia de complir amb els compromisos adquirits en els seus contractes a l’exterior, és a dir, la compra d’aquestes armes.
I tot aquest tèrbol panorama s’ha anat sabent que estava ple de corrupció, comissions als polítics, pressions de les grans indústries d’armament, falsificació dels comptes i de la realitat grega, interessos dels països més rics, etc. Amb tot això, per què dimonis ens hem d’estranyar que Grècia estigui com està! I ara no estan disposats a salvar un país que ells mateixos van ajudar a enfonsar, amb la vil col·laboració d’alguns nefastos governants grecs que a hores d’ara haurien d’estar engarjolats.
I una vegada aquí podríem entrar en un altre debat que també seria prou bo i molt saludable de fer públicament i de forma ben oberta: El debat de si els cal tan armament als països, si no seria molt bo, recomanable i saludable desarmar-se una mica, atacar a fons el comerç d’armes i l’origen i l’allargament indefinit de molts conflictes armats, si no s’hauria de promoure molt més entre els infants i els joves la cultura de la pau i si, com a mal menor, no hi hauria d’haver un sol exèrcit europeu que estigués al servei de tots els països. Segurament que seria molt més pràctic, més raonable i, per suposat, que molt més barat. I tots aquests diners que ens estalviaríem podrien servir, en lloc de matar de gana, per donar de menjar. Però sembla que aquest debat no interessa a ningú i que no volem aprendre les moltes lliçons que la història ens ha brindat…
Segurament que encara haurem de passar molts anys per veure com les coses canvien. Però, com totes les utopies, cal somniar-les i treballar per fer-les realitat.
Tags: Crisi, Grècia, Guerra, Pau
Mirar enrere.
Classificat com a Dictadura,España,Exèrcit,PAÏSOS,POLÍTICA,Uruguai
Tots els països han de mirar enrere si volen un futur millor. Cal mirar enrere per no caure en errors passats, veure el que hem fet bé o malament i, d’aquesta manera, projectar-se cap al futur.
Ho dic per la mateixa Catalunya, el meu país, però també ho dic en general. Tenim tendència a amagar les coses mal fetes però no hi guanyem res. Podem passar desapercebuts durant molts anys però, entretant, les coses es van covant, van madurant i algun dia exploten. Els crims de la nostra guerra "incivil", per exemple, que aquests dies tornen a aflorar als diaris; els crims del franquisme, que alguns han mirar d’ofegar, emmudir i fer que no surtin a la llum. Tot, tot plegat es va sabent i els historiadors van descobrint coses. Alguns -massa prudents diuen que això és jugar amb foc. Però la veritat és que el foc purifica i certes purificacions són prou necessàries.
L’ Uruguai, per exemple, darrerament ha anat canviant. És un país que conec força bé i li conec una mica la història. Tot i les dificultats econòmiques que experimenta va sortint endavant gràcies a la presidència del socialista Tabaré vázquez, que ha desenvolupats alguns programes socials ben interessants per a lluitar contra la pobresa. A més, s’ha preocupat del destí dels aproximadament dos-cents seixanta presoners desapareguts de la dictadura civil i militar (1973-1985). Aquesta forma de mirar enrere és de justícia que es faci per bé les famílies i pel bé del país. S’han pogut anar acumulant proves flagrants contra l’ex President Juan María Bordaberry, de 77 anys d’edat. Va ser elegit el 1971, i dos anys més tard clausurava el Congrés i suprimia totes les llibertats constitucionals, atorgant plens poders a l’exèrcit per tal de «restablir l’ordre». Raons: descontentament popular i l’amenaça de la guerrilla dels Tupamaros.
El 16 de novembre del 2006, el jutge Roberto Timbal dictava una ordre d’arrest contra Bordaberry i el Ministre d’afers exteriors d’aquella època, Juan Carlos Blanco, per l’assassinat dels parlamentaris Zelmar Michelini i Héctor Gutiérrez, així com dels militants tupamaros Rosario Barredo i William Whitelaw, els cossos dels quals van ser trobats el 18 de maig de 1976 en un cotxe abandonat a Buenos Aires, aclivellats per les bales (“Para el juicio de la historia”, Brecha, Montevideo, 20 d’octubre de 2006). Han calgut tres dècades perquè la justícia hagi pogut iniciar diligències. L’esdeveniment és històric, segons escriu el periodista Edouard Bailby.
Per posar fi a la dictadura, els dos partits que es repartien el poder des de 1865 –el Partido Colorado (liberal), gairebé hegemònic, i el Partido Nacional (conservador)– havien signat la «Llei de caducitat de la vocació punitiva de l’Estat» amb els generals. Aquesta llei amnistiava els militars i els policies implicats en atemptats contra els drets humans. No comptaven, però, amb el creixement de les forces d’esquerres reunides al Frente Amplio. A partir de 1990, aquests guanyarien tres cops a l’ajuntament de Montevideo. Però el gran esdeveniment va arribar l’octubre de 2004: Tabaré Vázquez, candidat socialista del Frente, és escollit President de la República en primera volta amb un 50,4% dels vots. L’esquerra obtenia la majoria absoluta a la Cambra de representants i al Senat. Per primera vegada en la història del país, unes eleccions democràtiques apartaven del poder els dos partits tradicionals.
Des de la presa del càrrec de Tabaré Vázquez, l’1 de març de 2005, les veus que reclamaven la veritat del passat recent es van fer sentir. Hi ha investigacions obertes, declaracions de testimonis i exhumacions de restes en zones militars. A poc a poc les proves es multipliquen, s’han empresonat militars i ex policies. A molts els pesa l’ordre d’extradició, des de l’Argentina i Xile, sobre el cap.
”La recerca de la veritat no és una venjança, sinó el camí cap a la justícia”, subratlla el senador Alberto Couriel, persona influent del Frente Amplio. “Pel futur de la democràcia, és essencial que s’aclareixin totes les responsabilitats”.
Doncs això mateix és el que s’hauria d’anar fent arreu i aquí a l’ estat espanyol també perquè em dóna la sensació que no hem tancat prou bé les coses….
Etiquetes de Technorati: Països,Espanya,Uruguai,Política,Dictadura,Democràcia,Exèrcit
L’exèrcit a Alfés, què hi feia?
Classificat com a Exèrcit
Un altre cop aquesta institució que -en teoria- ens ha de “protegir”, ha tornat a fer-ne de les seves. La setmana passada una brigada de paracaigudistes, formada per més de 100 homes, va acampar sense els permisos pertinents i sense cap tipus de sensibilitat (com ja és costum) en un espai natural com és la Timoneda d’ Alfés -formació de petits arbustos- que envolta l’aeròdrom d’Alfés. No hi devia haver cap més lloc una més adequat on fer les seves maniobres…
Ipcena va donat la veu d’alerta i ha dit que aquesta acampada està prohibida perquè ocupa part d’un espai protegit des del 1996 per Xarxa Natura, a banda que es tracta d’una àrea ZEPA, dedicada a la preservació de les aus.
Si l’exèrcit no és capaç de respectar un simple espai natural protegit, cóm pot protegir les persones?
Si no té la més mínima sensibilitats amb unes aus i uns arbustos, cóm la tindrà amb les persones?
S’han omplert la boca a més no poder dient-os que l’exèrcit havia canviat una mica i ja no era aquell exèrcit prepotent i gens democràtic, a qui no li calia demanar permisos per a res perquè estava per sobre del bé i del mal. Un exèrcit que tenia tots els drets del món i cap deure. Es veu que les coses segueixen més o menys igual. Perquè se’n van anar de la timoneda quan ells van voler, no pas quan se’ls va notificar que allà no hi podien ser.
I quantes vegades més el govern central, l’exèrcit, els jutges, el comitè de competició de futbol. la conferència episcopal o qualsevol altre organisme estatal ens passarà per sobre i se’ns pixarà al damunt? Quin tipus d’autonomia tenim? Manem una mica, molt, poc o gens? Potser que hi pensem una mica, ara que durant l’estiu ens vindran males notícies per tots costats en forma de finançaments, estatus i tot el que vulgueu. Aprofitaran l’estiu perquè tothom fa vacances i ningú dirà res.
Etiquetes de Technorati: Exèrcit | 0.85768 | curate | {"ca": 0.9908290535583272, "en": 0.0011922230374174616, "it": 0.007978723404255319} | https://blogs.avui.cat/jaumepubill/category/societat/exercit/ |
macocu_ca_20230731_0_18411 | Demandas bany
Necessito de tant en tant algu que m'ajudi a netejar la casa, especialment la cuina, el bany, els vidres... | 0.574846 | curate | {"fr": 0.10833333333333334, "ca": 0.8916666666666667} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_10531 | Els Mossos d’Esquadra han demanat col·laboració ciutadana per trobar l’Antonio, desaparegut a Horta-Guinardó. L’home té 58 anys i porta tres dies desaparegut. La policia catalana ha difós la seva imatge a Twitter. Vesteix camisa de quadres blancs i negres, pantalons foscos i sabates fosques.
L’Antonio té 58 anys i va desaparèixer el dia 27 d’abril a Horta-Guinardó (Barcelona). Ajuda’ns a trobar-lo
Antonio tiene 58 años y desapareció el día 27 de abril a Horta-Guinardó (Barcelona). Ayúdanos a encontrarlo pic.twitter.com/yQAyTwbc89
— Mossos (@mossos) 30 d’abril de 2019
L’Antonio podria conduir un Renault Clio negre amb la matrícula 7848HVS. Els Mossos avisen que podria estar desorientat. | 1 | perfect | {"ca": 0.8055555555555556, "es": 0.19444444444444445} | https://www.totbarcelona.cat/societat/busquen-home-desaparegut-horta-guinardo-fa-tres-dies-67539/ |
mc4_ca_20230418_10_653200 | José María Bea farà un nou repte solidari amb la salut mental a la Marató de Barcelona - Diari de la Discapacitat
PortadaDiversitatJosé María Bea farà un nou repte solidari amb la salut mental a la Marató de Barcelona
José María Bea farà un nou repte solidari amb la salut mental a la Marató de Barcelona
Els diners serviran per finançar el program Esport i Salut de Salut Mental Catalunya
5 de Febrer de 2017 Redacció/Fonts Diversitat 0
José María correrà per la salut mental el proper 12 de març // Foto: Salut Mental Catalunya
El professor i atleta aficionat José María Bea, correrà el proper 12 de març la Marató de Barcelona a favor de la salut mental amb l’objectiu solidari de recaptar 2.109,75 euros; cinc cèntims per cadascun dels metres de la cursa que consta de 42.195 Km.
Els diners recaptats es destinaran a finançar el programa Esport i Salut de Salut Mental Catalunya (SMC), que promou el benestar físic i emocional i les relacions socials de les persones amb problemes de salut mental, a través de la pràctica del futbol sala, el bàsquet o el tennis.
José María Bea agafa el relleu d’Àlex Castells (343 euros recaptats per SMC al 2015) i de Ferran Vilanova (1.126 euros al 2016) que també van fer un repte a favor de SMC al Marató de Barcelona a través de la inciativa Mi grano de arena.
Es pot col·laborar amb el José María Bea i ajudar a que les persones amb problemes de salut mental facin esport i afavoreixin la seva recuperació. En el repte de José María Bea es poden veure les seves motivacions i com vol relacionar la solidaritat amb salut mental amb una de les seves gran aficions (córrer) i la seva gran passió, com és la Escuela de la Memoria.
programa Esport i Salut
31 d'Octubre de 2017 Redacció/Fonts Discapacitat 0 | 0.821029 | curate | {"ca": 0.986728216964801, "es": 0.013271783035199077} | https://diarideladiscapacitat.cat/jose-maria-bea-fara-nou-repte-solidari-salut-mental-marato-barcelona/ |
mc4_ca_20230418_13_34903 | Aleksandr Serguéievitx Puixkin (en rus: Алекса́ндр Серге́евич Пу́шкин, pronunciat [ɐlʲɪˈksandr sʲɪˈrɡʲejɪvʲɪtɕ ˈpuʂkʲɪn] (?·pàg.)) (Moscou, 6 de juny (26 de maig, segons el calendari julià) del 1799 – Sant Petersburg, 10 de febrer (29 de gener, segons el calendari julià) del 1837)[1] fou un poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme,[2] considerat per molts el fundador de la literatura russa moderna[3][4] i el millor poeta rus. [5][6][7][8]
(ru) Александр Сергеевич Пушкин
26 maig 1799 (Julià)
29 gener 1837 (Julià) (37 anys)
Liceu Tsarskoie Selo (1811–1817 (Julià))
Ciència històrica, dramatúrgia, traducció i crítica
Poeta, prosista, dramaturg, crític literari, traductor, historiador, novel·lista, llibretista, col·leccionista de llibres, periodista d'opinió, escriptor i escriptor de literatura infantil
Poesia, prosa, obra de teatre, periodisme d'opinió, crítica, història, traducció, novel·la històrica, novel·la en vers, robber novel , povest i conte de fades
John Keats, Voltaire, Dante Alighieri, Johann Wolfgang von Goethe, Friedrich von Schiller, William Shakespeare, Lord Byron i Percy Bysshe Shelley
(1818) Ruslan i Liudmila
(1823) Eugeni Oneguin
(1825) Borís Godunov
(1826) El profeta
(1830) Conte del sacerdot i el seu treballador Balda
(1833) Conte de la princesa morta i els set cavallers
(1833) Conte del pescador i el petit peix
(1834) Conte del gall d'or
(1836) La filla del capità
Natàlia Puixkina
Maria Puixkina
Natàlia Alexàndrovna Puixkina
Alexander Alexandròvitx Puixkin
Grigori Aleksandròvitx Puixkin
Serguei Puixkin, Nadejda Puixkina
Mentre estava encara sota l'estricta supervisió de la policia política tsarista, i no podia publicar, Puixkin va escriure la seva obra més famosa, el drama Borís Godunov. La seva novel·la en vers Eugeni Oneguin fou escrita entre 1825 i 1832.
Notòriament sensible en qüestions d'honor, Puixkin va lliurar un total de vint-i-nou duels, i fou ferit de mort en un d'aquests, per Georges-Charles de Heeckeren d'Anthès. D'Anthès, un oficial francès que servia en el Regiment de Guàrdia Muntada, havia intentat de seduir la dona del poeta, Natàlia Púixkina. La mort de Puixkin amb només 37 anys és encara vista com una catàstrofe per a la literatura russa.
El pare de Puixkin, Serguei Lvóvitx Puixkin (1767–1848), descendia d'una de les famílies de l'aristocràcia russa més antigues, la història de la qual es remunta al segle XII. [15][16]
La mare de Puixkin, Nadejda Óssipovna Gannibal (1775–1836), descendia per la seva àvia materna d'una família de la noblesa alemanya i escandinava. [17][18] Era filla d'Óssip Abràmovitx Gannibal (1744–1807) i la seva dona, Maria Alekséievna Púixkina (1745–1818).
El pare d'Óssip Abràmovitx Gannibal, i besavi de Puixkin, fou Ibraguim Petróvitx Gannibal (1696–1781), un negre africà capturat de petit per esclavistes al servei dels otomans i traslladat a Rússia, on es convertí en cap militar, enginyer i noble després de ser apadrinat per Pere el Gran. Ibraguim va escriure, en una carta a l'emperadriu Elisabet, la germana de Pere el Gran, que ell era de la vila de «Lagon». Biògrafs russos van creure des del principi que Lagon era a Etiòpia, una nació lligada al cristianisme ortodox. Vladímir Nabókov, quan feia recerca per a Eugeni Oneguin, tingué seriosos dubtes sobre aquesta teoria de l'origen etíop. El 1995, Dieudonné Gnammankou va sostenir amb fermesa que «Lagon» és una vila situada a la banda sud del llac Txad, actualment al nord del Camerun. De tota manera, no hi ha evidències concloents per a aquesta teoria tampoc. [15][16][18][19][20][21] Després de formar-se a França com a enginyer militar, Ibraguim va esdevenir governador de Reval i, posteriorment, general en cap (el tercer més alt grau de l'exèrcit) a càrrec de la construcció de forts i canals a Rússia.
L'amant casada de Puixkin, Anna Petrovna Kern, per a qui probablement va escriure el que esdevindria el més famós poema d'amor en rus
En acabar un viatge estiuenc al Caucas i Crimea, on va escriure dos poemes romàntics molt aplaudits: El captiu del Caucas i La font de Bakhtxissarai, es va traslladar a Odessa, on de nou va entrar en conflicte amb el govern, el qual el va desterrar a una de les seves propietats, la de la seva mare, al nord de Rússia, del 1824 al 1826. [22] Allà, hi va escriure poemes d'amor nostàlgics, que estaven dedicats a la seva familiar llunyana d'Odessa, Ielizaveta Vorontsova, vídua del governador general de la Petita Rússia. [23] Després, Puixkin va continuar treballant en els versos de la seva novel·la Eugeni Oneguin.
També allà, el 1825, Puixkin va escriure el poema A*** ("Conservo a la memòria aquell màgic moment..."). És generalment acceptat que va dedicar aquest poema a Anna Kern. Però n'hi ha altres opinions. El poeta Mikhaïl Dudin considerà que el poema havia estat dedicat a la serventa Olga Kalàixnikova. [24] Kira Víktorova indica que va ser dedicat en realitat a l'emperadriu Ielizaveta Alekséievna. [25] Vadim Nikolàiev va intentar demostrar que el poema estava dedicat a Tatiana Làrina, l'heroïna d'Eugene Oneguin, i que no és un poema d'amor, sinó un poema «sobre la creació d'una imatge». [24]
Va escriure llavors Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin (Повести покойного Ивана Петровича Белкина, Póvesti pokóinogo Ivana Petróvitxa Bélkina) (1830), que descriuen la vida russa, i la seva novel·la La filla del capità (Капитанская дочка, Kapitànskaia dotxka) (1836), en què reconstrueix la revolta de Pugatxov. El 1833, va ser elegit membre de l'Acadèmia Russa. D'aquest últim període són les seves "petites tragèdies": El cavaller avar (1836), d'inspiració shakespeariana; El comensal de pedra (Каменный гость, Kàmenni gost) (1836), en què retorna al tema de Don Joan, i el cèlebre poema El genet de bronze (Медный всадник, Medni vsàdnik) (1833).
El govern, que temia una manifestació política durant el seu funeral, va traslladar el cos en secret a mitjanit a un monestir a prop de Mikhàilovskoie, la propietat de la seva mare, on el van sepultar amb l'única assistència de parents i amics.
Puixkin va tenir quatre fills del seu matrimoni amb Natàlia: Maria (n. 1832, presa com a prototip d'Anna Karénina), Aleksandr (n. 1833), Grigori (n. 1835), i Natàlia (n. 1836), aquesta darrera casada, morganàticament, dins la casa reial de Nassau amb Nicolau Guillem de Nassau i esdevingué comtessa de Merenberg.
Influència en l'idioma rusModifica
Aleksandr Puixkin és generalment identificat amb el desenvolupament de la literatura russa. No sols és vist com a l'originador del molt matisat nivell del llenguatge que caracteritza la literatura russa escrita després d'ell, sinó també se'l vincula amb l'augment substancial del lèxic rus. Quan va trobar mancances en el vocabulari rus, va dissenyar calcs semàntics. El seu ric vocabulari i el molt sensible estil són les bases de la literatura russa moderna. La literatura russa comença, pràcticament, amb Aleksandr Puixkin. El seu talent per a crear nous registres per al desenvolupament de l'idioma rus i la cultura el va convertir en el pare de la literatura russa en el segle XIX, marcant els majors èxits del segle XVIII i els principis del procés literari del segle XIX. Aleksandr Puixkin introdueix a Rússia tots els gèneres literaris europeus, així com un gran nombre d'escriptors de l'Europa occidental. Va portar un discurs natural i influències estrangeres per crear una poesia russa moderna. Encara que la seva vida fou breu, va deixar exemples de gairebé tots els gèneres literaris de la seva època: la poesia lírica, poesia narrativa, la novel·la, el conte, el drama, l'assaig crític, i fins i tot la carta personal.
El treball de Puixkin com a periodista va marcar el naixement de la revista de cultura de Rússia, inclosa la seva elaboració i contribució, en gran manera, a una de les revistes literàries més influents del segle XIX, el Sovremennik (El Contemporani, o Современник). D'ell deriven el gènere de contes populars i peces d'altres autors: Esenin, Leskov i Gorki. El seu ús de la llengua russa va constituir la base de l'estil dels novel·listes Ivan Turguénev, Ivan Gontxarov i Tolstoi. Puixkin va ser reconegut per Nikolai Gógol, el seu successor i alumne, el gran crític rus Vissarion Grigórievitx Belinski, que va produir el major i més profund estudi crític de l'obra de Puixkin, que encara conserva molta de la seva rellevància.
Segons alguns crítics literaris, la influència de Lord Byron queda palesa en la poesia de Puixkin, cosa que es pot percebre en Kavkazski plénnik [El presoner del Caucas] (1820 – 1821), en el qual es descriuen els costums guerrers dels circassians; Bakhtxissaraiski fontan [La font de Bakhtxissarai] (1823), que tradueix l'atmosfera de l'harem i evocacions de Crimea; i Tsigani [Els zíngars] (1824), així com, Gavriiliada (1821), poema blasfem, que reflecteix els ideals de Voltaire.
Entre 1824 i 1826, va ser confinat a Mikhàilovskoie, en una de les seves propietats, cosa que li va permetre escriure la seva obra Eugeni Oneguin (1823 – 1831), la seva tragèdia Borís Godunov (1825), i compondre els «contes en vers» irònics i realistes.
Poemes narratiusModifica
1820: Ruslan i Liudmila (Руслан и Людмила) [Ruslan i Liudmila]
1820 – 21: Kavkazski plénnik (Кавказский пленник) [El presoner del Caucas]
1821 – 22: Bràtia razbóiniki (Братья разбойники) [Els germans bandolers]
1823: Bakhtxissaraiski fontan (Бахчисарайский фонтан): [La font de Bakhtxissarai]
1824: Tsigani (Цыганы) [Els zíngars]
1830: Dómik v Kolomne (Домик в Коломне) [La caseta de Kolomna]
1833: Àndjelo (Анджело) [Angelo]
1833: Medni vsàdnik (Медный всадник); traduït en català com a El genet de bronze: un relat de Petersburg
Novel·la en versModifica
1823 – 31: Ievgueni Oneguin (Евгений Онегин); traduït en català com a Eugeni Oneguin
1825: Borís Godunov (Борис Годунов) [Borís Godunov]
1830: Màlenkie traguédii (Маленькие трагедии) [Petites tragèdies]
Kàmenni gost (Каменный гость) [El convidat de pedra]
Mótsart i Salieri (Моцарт и Сальери) [Mozart i Salieri]
Skupoi rítsar (Скупой рыцарь) [El cavaller avar]
Pir vo vrémia txumí (Пир во время чумы) [Una festa en temps de plaga]
1828: Arap Petrà Velíkogo (Арап Петра Великого) [El negre de Pere el Gran] (novel·la històrica inacabada basada en la vida de seu besavi)
1831: Póvesti pokóinogo Ivana Petróvitxa Bélkina (Повести покойного Ивана Петровича Белкина) [Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin]
Vístrel (Выстрел) [El tir] (conte)
Grobovsxik (Гробовщик) [El director de funerària] (conte)
Stantsionni smotrítel (Станционный смотритель) [El cap d'estació] (conte)
Bàrixnia-krestianka (Барышня-крестьянка) [La filla de l'hisendat] (conte)
1834: Píkovaia dama (Пиковая дама); traduït en català com a La dama de "pique" o El secret de la comtessa (conte)
1834: Kirdjali (Кирджали) [Kirdjali] (conte)
1834: Istória Pugatxova (История Пугачева) [Una història de Pugatxov], estudi sobre la revolta de Pugatxov
1836: Kapitànskaia dotxka (Капитанская дочка), traduït en català com a La filla del capità (novel·la)
1836: Puteixéstvie v Arzrum (Путешествие в Арзрум) [Un viatge a Erzurum] (apunts de viatge)
1836: Roslàvlev (Рославлев) [Roslàvlev] (novel·la inacabada)
1837: Istória selà Goriúkhina (История села Горюхина) [El conte del poble de Goriúkhino] (conte inacabat)
1837: Ieguípetskie notxi (Египетские ночи) [Nits egípcies] (conte inacabat)
1841: Dubrovski (Дубровский), traduït en català com a Dubrovski (novel·la inacabada)
Contes de fades en versModifica
1830: Skazka o popé i o rabótnike egó Baldé (Сказка о попе и о работнике его Балде) [El conte del sacerdot i del seu treballador Baldà]
1830: Skazka o medvédikhe (Сказка о медведихе) [El conte de l'óssa] (inacabat)
1831: Skazka o tsaré Saltane (Сказка о царе Салтане) [El conte del tsar Saltan]
1833: Skazka o ribaké i ribke (Сказка о рыбаке и рыбке) [El conte del pescador i el peix]
1833: Skazka o miortvoi tsarevne i o semí bogatiriakh (Сказка о мёртвой царевне и о семи богатырях) [El conte de la princesa morta i dels set bogatirs]
1834: Skazka o zolotom petuixké (Сказка о золотом петушке) [El conte del gall d'or]
Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin; La dama de piques (Trad. Jaume Creus). Martorell: Adesiara, 2011 («D'ací i d'allà», 19). {{ISBN|978-84-92405-35-0}}.
↑ Maxim Gorky, "Pushkin, An Appraisal". Consultat 1 setembre 2006.
↑ «BBC News, 5 juny 1999, "Pushkin fever sweeps Russia"» (en anglès). BBC News. [Consulta: 1r setembre 2006].
↑ «BBC News, 10 juny 2003, "Biographer wins rich book price"» (en anglès). BBC News. [Consulta: 1r setembre 2006].
↑ Dieudonné Gnammankou, Abraham Hanibal — l'aïeul noir de Pouchkine, Présence Africaine Éditions, Paris 1996. ISBN 2-7087-0609-8
Binyon, T. J. (2002) Pushkin: A Biography. London: HarperCollins ISBN 0-00-215084-0; US edition: New York: Knopf, 2003, ISBN 1-4000-4110-4.
Iuri Drujínikov (2008) Prisoner of Russia: Alexander Pushkin and the Political Uses of Nationalism, Transaction Publishers, ISBN 1-56000-390-1.
Dunning, Chester, Emerson, Caryl, Fomichev, Sergei, Lotman, Lidiia, Wood, Antony (Translator) (2006) The Uncensored Boris Godunov: The Case for Pushkin's Original Comedy University of Wisconsin Press, ISBN 0-299-20760-9.
Feinstein, Elaine (ed.) (1999) After Pushkin: versions of the poems of Alexander Sergeevich Pushkin by contemporary poets. Manchester: Carcanet Press; London: Folio Society, ISBN 1-85754-444-7.
Vitale, Serena (1998) Pushkin's button; transl. from the Italian by Ann Goldstein. New York: Farrar, Straus & Giroux, ISBN 1-85702-937-2.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aleksandr_Puixkin&oldid=22047373»
Last edited on 5 oct 2019, at 21:43 | 0.727413 | curate | {"ca": 0.8024544440312383, "en": 0.07995537374488658, "ru": 0.04804760133878765, "de": 0.009520267757530681, "it": 0.0024544440312383787, "ko": 0.0005950167348456676, "uu": 0.0002975083674228338, "pl": 0.005503904797322425, "eu": 0.011156563778356266, "hu": 0.002677575306805504, "uk": 0.007883971736705095, "br": 0.0023800669393826703, "es": 0.005801413164745258, "ja": 0.009148382298252138, "fr": 0.00810710301227222, "sv": 0.004016362960208256} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Puixkin |
mc4_ca_20230418_8_566646 | El PSC de les Terres de l'Ebre acusa ERC i PDeCAT de practicar un "apartheid polític" contra els socialistes - Ràdio Tortosa
Escrit per Núria Mora el 14 de desembre de 2017
El PSC de les Terres de l’Ebre ha acusat ERC i el PDeCAT de posar en pràctica un “apartheid polític” per perseguir-los i marginar-los de les institucions del territori.
Així han reaccionat els dirigents socialistes després de la presentació de sengles mocions de censura als consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià, que fins aquest moment governaven conjuntament amb els republicans.Manel de la Vega és el primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre.
https://www.ivoox.com/delavega-consells-aparheidpsc_md_22648567_wp_1.mp3
De la Vega considera que el PSC està patint una veritable persecució política i que això contribueix a dividir encara més a la ciutadania.
https://www.ivoox.com/delavega-consells-crispacio_md_22648573_wp_1.mp3
Els líders del PSC ebrenc han retret els responsables d’ERC de submissió al PDeCAT i de plegar-se a les exigències de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, per procedir al trencament dels pactes. L’encara president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Enric Roig, assegura que ERC està sotmesa a la voluntat de l’alcalde de Tortosa.
https://www.ivoox.com/roig-consells_md_22648585_wp_1.mp3
Des del PSC sostenen que els acords que es van signar a l’inici de mandat es va excloure explícitament les desavinences sobre la qüestió nacional i que, consideren, haver complert amb “lleialtat”. Neguen haver donat suport a l’aplicació de l’article 155 i assenyalen el Govern cessat com a responsable de l’actual situació.
ERC de Camarles demana al PDCAT que trenqui el pacte amb el PSC.
Etiquetes De la Vega Ebre Enric Roig ERC PDeCAT PSC | 0.772076 | curate | {"ca": 0.8854829381145171, "en": 0.11451706188548294} | https://radiotortosa.cat/2017/12/14/2960/ |
macocu_ca_20230731_8_181633 | Saber relacionar el dret substantiu del treball i de la seguretat docial amb l'ordenament processal laboral i aplicar els pertinents preceptes legals processals per a determinar l'abast i els límits de la jurisdicció social.
Saber aplicar criteris jurídics per a decidir la pertinència de la substanciació d'un procediment especial. Conèixer i saber aplicar en la pràctica les particularitats del règim jurídic.
Saber relacionar els procediments concursals amb determinades regulacions laborals i comprendre les repercussions pràctiques del règim processal del concurs en la posició jurídica de l'empresari concursat i dels treballadors.
Conèixer els instruments de solució extrajudicial de conflictes laborals, el regimen jurídic i les vies procedimentals necessàrirs per a usar-los.
Ús adequat dels termes processals, comuns i laborals, en els registres escrit i oral.
Dades generals
Codi: 28031 Professor/a responsable: ALEMAÑ CANO, JAIME Crèdits ECTS: 6,00 Crèdits teòrics: 1,80 Crèdits pràctics: 0,60 Càrrega no presencial: 3,60 | 0.780685 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_544728 | Tot i això, Tomàs ha remarcat que es redueix l’endeutament fins al 39’18%.
Anunci | 0.557365 | curate | {"ca": 0.925, "it": 0.075} | |
mc4_ca_20230418_6_433090 | Instal·lació de Calderes de Gasoil a Amposta per a ACS i Calefacció
> Instal·lem> Instal·lació de Calderes de Gasoil a Amposta per a ACS i Calefacció
Instal·lació de Calderes de Gasoil per a ACS i Calefacció a Amposta
Som una empresa instal·ladora de Calderes de Gasoil, de Gas, Biomassa i calefacció en general. Els nostres instal·ladors treballen a totes les localitats de la província de Tarragona, i per descomptat instal·lem a la ciutat de Amposta a la comarca de Montsià. Pot comprar Calderes de Gasoil per a aigua calenta i calefacció de les marques Ferroli.
A Amposta pot comprar totes aquestes Calderes de Gasoil de Ferro Fos i moltes més. Si desitja que la instal·lem, el cost de la instal·lació són 910,00 € (IVA inclòs) i s'ha de sumar al preu de la caldera:
A Amposta pot comprar totes aquestes Calderes de Gasoil de Xapa d'Acer i moltes més. Si desitja que la instal·lem, el cost de la instal·lació són 910,00 € (IVA inclòs) i s'ha de sumar al preu de la caldera: | 0.636745 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.calderastarragona.org/ca/content/272-instalador-amposta-comprar-caldera-gasoil-condensacio-preus-aigua-calenta-sanitaria-acs-calefaccio |
oscar-2301_ca_20230418_5_108030 | Alumnes de Reus, Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant practiquen el català en establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua | L'estat actual de la llengua catalana als diversos territoris on es parla | Consorci per a la Normalització Lingüística - CPNL | Consorci per a la Normalització Lingüística - CPNL
Anar al menú Anar al contingut principal
Menú
Cercador Cercar
Centres
CNL Ca n'Ametller
CNL d'Osona
CNL de Badalona i Sant Adrià
CNL de Barcelona
CNL de Cornellà de Llobregat
CNL de Girona
CNL de l'Alt Penedès i el Garraf
CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura
CNL de l'Hospitalet
CNL de les Terres de l'Ebre
CNL de Lleida
CNL de Sabadell
CNL de Tarragona
CNL de Terrassa i Rubí
CNL del Maresme
CNL del Vallès Oriental
CNL El Prat de Llobregat
CNL Eramprunyà
CNL L'Heura
CNL Montserrat
CNL Roses
CNL Vallès Occidental 3
Xarxes socials
Twitter
Facebook
Youtube
Instagram
LinkedIn
Cercador Cercar
Contacte
Transparència
Sala de premsa
Tràmits
Intranet
Espai alumnes
Cursos de català
Catàleg de serveis
Voluntariat per la llengua
Promoció de l'ús
Cursos de català
Voluntariat per la llengua
Socioeconòmic
Llengua i cultura
Oci i consum
Notícies
Cursos de català
Voluntariat per la llengua
Socioeconòmic
Llengua i cultura
Oci i consum
Alumnes de Reus, Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant practiquen el català en establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua
CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura
Divendres, 29 de juliol de 2022
Voluntariat per la llengua
Gairebé una cinquantena d'alumnes del CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura han fet pràctiques lingüístiques durant el tercer trimestre
Durant el maig i juny els alumnes dels cursos de català presencials de Reus, Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant han tornat a participar en les pràctiques lingüístiques als establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) organitzades pel Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura (CNL).
L'activitat és obligatòria per als alumnes de Bàsic 3 però també es recomana a l'alumnat dels cursos de nivell elemental ja que les converses proposades serveixen per reforçar els coneixements i practicar el català en espais reals amb l'ajuda dels comerços adherits al VxL, que enguany ja són 268 en total. Aquest trimestre els alumnes de l'Elemental 3 de Reus i Cambrils s'han animat a tornar-les a fer perquè, segons han comentat, ara mateix ja se senten més segur a l'hora de parlar en català.
En cada municipi cada alumne havia de visitar tres establiments col·laboradors d'un total de deu que proposava el CNL i, en finalitzar, el responsable de l'establiment havia de segellar el fullet que portava l'alumne per certificar que hi havia mantingut una petita conversa en català. A Reus hi han participat Cal Serret, Oxygen Gastrobar, Taverna Despertaferro, Interfinques, Llibreria la Lluna, Òptica Novalent, Casa Borrull, Farmàcia Suñer, Stil Barberà, Niepce; a Cambrils, la Llibreria Torrevisca, Quin cacau!, Electrònica Sergi, Òptica Art Visual, Ferreteria L'Estació, Rosa Modes, Pinsos i Llavors Martí, Perruqueria Raquel, Llibreria Escrivà i Cinema Rambla de l'Art i a l'Hospitalet de l'Infant, la Papereria Cèlia, La Llibreria, Siurell SCP, Electrohogar Gisbert, Electrodomèstics Zambudio, Roba Íntima Marta Escoda, Joguines Carreres, Fast & Clean, Jaume Cire Centre Veterinari i Deviteca. Espai Gastronòmic.
Un cop més, els alumnes de Reus, Cambrils i l'Hospitalet han fet una valoració positiva de les pràctiques. Els alumnes de Cambrils han comentat que han estat molt ben atesos per les persones dels comerços, que els han parlat tota l'estona en català i que, superada la vergonya inicial, ells també s'han animat a parlar en català. Després, les alumnes de l'Hospitalet de l'Infant que hi ha participat han explicat que tots els establiments han sigut molt amables, fins i tot algú les corregia, cosa que han valorat positivament. També els ha agradat que els botiguers els donessin conversa, que no es limitessin a respondre les preguntes, sinó que els preguntessin coses a elles. I per últim, els alumnes de Reus han afegit que gràcies a les pràctiques han pogut conèixer llocs i coses de Reus que no sabien. | 0.65675 | curate | {"ca": 0.9158536585365854, "es": 0.000975609756097561, "pt": 0.009268292682926829, "fr": 0.046341463414634146, "cs": 0.005365853658536586, "it": 0.00853658536585366, "en": 0.011951219512195122, "gl": 0.0017073170731707317} | https://www.cpnl.cat/noticies/28293/alumnes-de-reus-cambrils-i-l-hospitalet-de-l-infant-practiquen-el-catala-en-establiments-col-laboradors-del-voluntariat-per-la-llengua |
macocu_ca_20230731_4_195417 | La DO Terra Alta busca créixer tant a escala nacional com internacional
Una de les principals línies a seguir és donar-se a conèixer a través de la comunicació i la promoció, amb la garnatxa blanca com un dels principals segells d’identitat, i seguir amb el control i la regulació per aconseguir vins excel·lents
05 noviembre 2018 10:41 | Actualizado a 08 noviembre 2018 11:30
La DO Terra Alta es focalitza en el seu creixement tant en l’àmbit nacional com internacional. Actualment, entre la producció total de vins amb aquest segell de qualitat de la comarca, un 60% es ven a exportacions, especialment al centre d’Europa, i el 40% restant en l’àmbit nacional, destacant Catalunya com un gran consumidor. En aquesta línia, el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, apunta que el seu objectiu és seguir creixent en les dos línies. «Tenim la capacitat per fer-ho, tenim la qualitat de producte, i el que ens falta és seguir caminant per aconseguir un augment de vendes en els dos sentits», Arrufí afegeix que «estem treballant en el bon camí, ajudant tant els pagesos com els cellers de la comarca a enfocar-se en aquest objectiu».
Arrufí té molt clar que la manera d’aconseguir aquest creixement passa per la comunicació i la promoció. De fet, la DO Terra Alta ha crescut en els últims 10-15 anys, en gran part, gràcies al fet de donar-se a conèixer cada cop més. Al voltant de l’any 2010 la DO Terra Alta estava formada per 46 cellers i ara ja n’hi formen part 61. Un creixement que també es deu a l’aparició de noves iniciatives i petits projectes que s’hi han anat sumant.
La garnatxa blanca és «una de les identitats més potents del territori de la Terra Alta, ens fa únics», destaca Arrufí. De la Terra Alta s’extreu el 90% de la producció total de garnatxa blanca a Catalunya, el 75% de la producció total a Espanya i el 33% de la producció mundial. Una segona línia molt important per continuar creixent passa pel control i la regulació, «per tal d’aconseguir treure un producte d’excel·lència», apunta Arrufí.
El creixement de la DO Terra Alta ha convertit la viticultura en el primer motor econòmic de la comarca. 6.000 hectàrees estan plantades de vinya, més de 1.200 famílies viuen de la viticultura i, a més, aquesta crea un eix transversal, unint els 12 pobles de la comarca. «La DO Terra Alta ajuda a situar la comarca al mapa en l’àmbit nacional i internacional».
Comentarios | 0.823484 | curate | {"es": 0.09836065573770492, "ca": 0.9016393442622951} | |
macocu_ca_20230731_3_391637 | 21/09/2012
Com en anteriors cursos torna el curs de català per a adults. Es fa al Punt Jove d'Aiguafreda cada dilluns a la tarda durant una hora i mitja. El curs, fet en conveni amb la Fundació Martí l'Humà, té un cost mínim de 5 euros al mes per participant. Una bona i econòmica manera d'aprendre i conèixer millor la llengua catalana. El curs comença l'1 d'octubre. Inscripcions a l'Ajuntament. | 0.674138 | curate | {"it": 0.02557544757033248, "ca": 0.9744245524296675} | |
mc4_ca_20230418_9_316283 | Jaume Santandreu i Sureda: d’octubre 2016
L’HEREVA UNIVERSAL DE DON BRUNO MOREY ACOLLIDA A CAN GAZÀ
Don Bruno Morey, “el darrer canonge”, segons la biografia de Miquel Segura; el senyor de Ca l’Abat, el déu omnipotent de les nul·litats matrimonials; el bisbe de Formentor; l’espectacular orador sagrat de les postreres trones; el professor de dret canònic; un dels personatges més exòtics de la societat mallorquina; un bell i perfumat narcís apallissat, morí –fa poc – més pobre que una rata, pelat com un jonc, a la residència de Sant Bernat.
L’altre dia, la seva hereua universal es presentà a Can Gazà tot demanant, humilment, ser acollida com qualsevol altre benaurat evangèlic. Com a presentació, m’allargà una còpia del testament on Don Bruno la declarava hereva universal de tots els seus béns, acompanyada d’un certificat de les seves darreres voluntats. Em contà com tota l’immensa fortuna del conegut personatge s’havia esfumat absolutament, d’una manera fulminant. Ella havia heretat una tomba, compartida amb quatre renebots, i el seu dietari. Res més. Absolutament res més. En conseqüència, es trobava literalment tirada al carrer. Havia servit, al llarg de trenta-set anys el seu respectat i admirat senyor fins al darrer moment. Estant a la residència, vell de més de cent anys, anava cada dia a afaitar-lo i a netejar-lo. No tenia res. No podia demanar la jubilació anticipada perquè no havia estat assegurada mai. No podia cobrar la no contributiva perquè encara no té 65 anys. No havia pogut fer un racó perquè mai no havia cobrat res pels seus serveis de majordoma i secretària de l’alt personatge.
Havia confiat en la promesa del ministre de Déu: “No et pag , perquè tot serà teu”. Tot, a l’hora de la veritat, ha estat una tomba i cinquanta toms, enquadernats per les saleses, de les impressions, comentaris, secrets i pregàries que cada dia anotava al seu quadern íntim el canonge valldemossí.
M’impressionà fins a les arrels del misteri la caiguda del mite. Però sobretot m’impactà la dignitat d’aquella desafortunada persona que no jutjava, ni retreia, ni es queixava. Simplement mirava de sobreviure.
Però per damunt tot altre sentiment surà la por que aquest autèntic tresor del dietari caigui indefectiblement en mans dels piròmans inquisitorials. La fidel i heroica defensora del testimoni de Don Bruno, confessat, dia a dia, al seu confident de paper, es mostrà disposada a defensar a mort aquest tresor.
Quan em va revelar el nom del canonge que la perseguia per arravatar-li aquest compromès document històric, em vaig alarmar i vaig posar un èmfasi dramàtic a l’exhortació que vaig predicar a la confiada i sacrificada serventa. Li vaig explicar amb tota la sinceritat de la meva ràbia: “Aquest llop disfressat d’ovella és un perill terrorífic. És el mateix que consentí, àdhuc propicià, que la família de Guillem Cabrer fes desaparèixer el seu incommensurable diari íntim. Per salvar el fictici honor d’una família benestant sacrificà un dels documents més brutalment sincers de la literatura catalana”.
Comprenc que els guardians de la honorabilitat de l’armariada església nostra, d’aquesta institució sagrada que propicià que els capellans del dit calent, els qui participaren activament en els assassinats de la creuada, ocupassin llocs de responsabilitat i honor; la mateixa institució intocable que consentí i a la pràctica protegí els pederastes, els amistançats, els corruptes... tremolin, aquests piròmans inquisidors, de por i pànic davant el testimoni irrefutable d’un senyor -un gran senyor – del règim del “Caudillo por la gracia de Dios “ i l’ajuda dels canonges que el reberen sota pali talment la custòdia del Corpus.
Publicat per Jaume Santandreu i Sureda a 10:03 9 comentaris:
L’HEREVA UNIVERSAL DE DON BRUNO MOREY ACOLLIDA A C... | 0.860136 | curate | {"ca": 0.9621636024513722, "ja": 0.015187849720223821, "es": 0.022648547828403944} | http://jsantandreuisureda.blogspot.com/2016/10/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_41506 | Aquesta imatge fa vergonya aliènaUn alcalde independentista, de tir amb l'exèrcit espanyolQ.S. , Talarn | Actualitzat el 04/07/2014 a les 08:58hArxivat a: Societat, lluis oliva, talarnEl batlle de Talarn, Lluís Oliva, fent pràctiques de tir durant les maniobres militars al Pallars Jussàs. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.L'alcalde de Talarn, Lluís Oliva, és d'ERC. Ara bé, això no treu que sigui un ferm defensor de l'Acadèmia de suboficials de l'Exèrcit de Terra espanyol instal·lada al seu municipi. Fins i tot, en l'Operació Minerva 2014, les maniobres operatives de sis dies organitzades des d'aquesta escola que s'executin aquests dies, l'alcalde ha fet algun exercici de tir amb els instructors. La fotografia n'és testimoni.
Molt bo el doble joc del teu titular.
Dubto que ho haci fet expressament. | 0.784397 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_90067 | Aquest divendres, en el programa A Primera Hora de Ràdio Estel, el bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, ha parlat sobre el recent comunicat del…
13 novembre 2020
Comparteix
Aquest divendres, en el programa A Primera Hora de Ràdio Estel, el bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, ha parlat sobre el recent comunicat del Bisbat sobre el conflicte de les obres d’art de la Franja de Ponent. L’actual titular de la diòcesi ha assegurat que el conflicte és un “litigi que enfronta dues comunitats germanes”, i ha afegit que “aquestes coses ens poden, fins i tot, fer separar”.
El litigi per les obres d’art de la Franja de Ponent, que enfronta des de fa 25 anys als tribunals les diòcesis de Lleida i la de Barbastre-Montsó, continua el seu lent procés judicial. En la darrera sentència, emesa el 10 de desembre de l’any passat, en la qual el jutjat de Barbastre ordenava tornar a l’Aragó 111 peces que, des de fa més d’un segle, es conserven al Museu de Lleida. El bisbat català, acollint-se a aquest dret, va presentar al·legacions a la decisió judicial. Ara correspon al tribunal aragonès examinar aquestes al·legacions i, finalment, dictaminar.
Després d’una reacció feta pública aquest dimecres pel bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, en què deia que la seva diòcesi se sent «dolguda» i «cremada», el Bisbat de Lleida ha manifestat que, en aquest complicat procés judicial, l’aflicció i les ferides no són patrimoni d’una sola de les parts. En un comunicat fet públic aquest dijous, Lleida assegura que, «en els desacords, hi ha patiment en totes dues parts», i que «aquesta diòcesi no pretén causar més dolor a ningú, sinó només presentar els seus arguments i defensar, segons el seu criteri, les pròpies raons».
En un altre moment de l’entrevista a Ràdio Estel, l’actual bisbe de Lleida també ha afirmat que se sent dolgut per algunes acusacions de diversos mitjans, que “han atacat injustament la figura del bisbe Messeguer”. Josep Meseguer va ser l'impulsor del Museu Diocesà de Lleida. El bisbe Gimenez Valls també ha recordat la figura del sacerdot Jesús Tarragona, que va morir aquest dijous als 95 anys i que precisament va ser un puntal del museu lleidatà i, com també ha reafirmat l’actual titular de la diòcesi, “un bon creient i prevere”.
Pots tornar a escoltar l'entrevista AQUÍ
Més actualitat
“Els joves ara no són menys igualitaris, però, davant de determinants avenços, el masclisme adopta postures més reaccionàries"
La directora general per l’erradicació de les violències masclistes de la Generalitat critica la idea de “romantitzar” que ara les noves generacions són més masclistes que abans
25 novembre 2022
Redacció,
El sector financer creu que el pacte per congelar les hipoteques no pot aspirar a ajudar a tots els deutors
En una entrevista a Ràdio Estel, el president de l'Associació Hipotecària Espanyola, Santos González, ha dit que la mesura "és equilibrada" perquè beneficia "tant al client com a la banca"
24 novembre 2022
Redacció,
Els consumidors veuen "insuficients" les mesures acordades entre el Govern Espanyol i la banca per la congelació de les quotes hipotecàries
Les associacions d'usuaris lamenten que no se'ls hagi tingut en compte durant la negociació del pacte | 0.80226 | curate | {"ca": 0.9849765258215962, "fr": 0.015023474178403756} | https://www.radioestel.cat/actualitat/han-atacat-injustament-la-figura-del-bisbe-messeguer/ |
cawac_ca_20200528_10_52145 | La vicepresidenta del govern espanyol i el ministre espanyol de Justícia en una compareixença el desembre passat / Foto: ACN
Dones amb iniciativa espera que la societat aturi la nova llei de l'avortament
Judith Cañamares | Noticia publicada dilluns | 123 lectures
La secció local d'ICV de Dones amb iniciativa espera que la pressió social i les mobilitzacions en contra de la reforma de la Llei de l'avortament facin tirar enrere la modificació proposada pel ministre espanyol de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. L'entitat aposta per mantenir el dret a l'avortament amb polítiques d'informació i divulgació.
Una de les membres de Dones amb iniciativa, Montserrat Español, lamenta que el govern espanyol es dediqui a preservar els embarassos sense proposar solucions a com es mantindran els nens i nenes que neixin amb deficiències i les joves que es quedin embarassades accidentalment.
Montserrat Español
Si hi ha nens o nenes que neixin amb deficiència, qui els atendrà? O qui atendrà les nenes joves que es queden embarassades?
Escolta-ho
Español ha recordat que ella mateixa ja va lluitar fa 30 anys per una llei que defengués l'avortament i es va aconseguir, i ha afirmat que aquesta nova normativa suposa un retrocés. Dones amb iniciativa té en marxa una campanya contra aquesta llei i la seva membre confia que la pressió social aturi aquesta reforma. | 0.790195 | curate | {"ca": 0.9354120267260579, "es": 0.05716406829992576, "it": 0.007423904974016332} | http://www.cugat.cat/noticies/Politica/95715 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_305925 | El 16 d’abril de 1996, a la Facultat de Filosofia i lletres de l’Autònoma, Toni Casares dirigeix un text de Benet i Jornet, i en aquell moment de ben segur no tenia previst tornar-hi el 2021 a la Sala Beckett, però aquestes coses passen.
Jo la vaig veure al Romea l’any 1979 sota direcció de Joan Ollé, amb el que s’anomenava Companyia de teatre estable de Barcelona. Àngels Moll i Rosa Maria Sardà eren les germanes Munàdil, crec que Joan Borràs era el Funcionari i Joan Miralles Bassir, tot i que la memòria em podria jugar males passades. Hi eren en Pep Torrents, Mercè Managuerra, Nadala Batista i Joan Vallès a més de dos nens que s’alternaven en el paper de fills d’en Basir. (Oscar Ranea i Daniel Muntaner). Va ser un dels espectacles que em va quedar emmagatzemat al racó de la memòria de classe A i per això no vaig dubtar ni un segon a agafar les millors entrades per ahir, primera fila centre.
L’any 1979 no anàvem tant al teatre com ara, no ens ho podíem permetre i potser no teníem tanta oferta, però aquells actors i actrius, conjuntament amb els del “Estudio uno” van forjar la meva passió pel teatre que no m’ha deixat mai més. El meu currículum d’actor comença a ser llarg però el d’espectador va per nota i considerant que al teatre s’hi va a treballar, jo, a més hi vaig a aprendre.
“Aquest és el meu amo, a qui serveixo amb recompensada fidelitat” diu el brillant Carles Martinez mentre ens posa en situació. No sé si parla de l’Emir o del públic, doncs aquest egarenc que viu a Sant Cugat, aporta ofici sempre que els directors espavilats li ofereixen paper. Carles Martinez és un dels grans actius d’aquest espectacle on ja no cal posar-hi nens, ni columnes de palau, on els suggeriments al públic fan prou la seva feina per no haver d’explicar-ho tot. Descripció d’un paisatge té una posada en escena de les que a mi m’agraden, de les que miro d’aplicar quan dirigeixo un espectacle, on el realisme queda una mica apartat, permetent que el director hi posi molt més de la seva collita.
Descripció d’un paisatge va enrere en el temps per justificar la revenja de les germanes Munàdil, i en molts moments s’atura tot, per donar més força a les paraules que ens posen a lloc. El text és l’essència del teatre, i sovint ens ho permet tot. Només cal posar-lo en boca d’experts i la resta ve sola.
Màrcia Cisteró agafa el relleu de la Sardà i fa una Kàtila esplèndida com ja ens té acostumats i Enka Alonso és l’Àngels Moll del segle 21, la Zahira, la germana petita que agafa el paper d’heroïna de tragèdia grega per dur a terme la revenja sobre Bassir, l’home que tant havia estimat.
Francesc Ferrer és Bassir, el covard que finalment distingeix cadascun dels colors del paisatge, mentre “a la ciutat estantissa que hem inventat, entre el mar i el desert, comença a caure-hi la pluja… i cases i persones comencen a dissoldre’s en l’aigua” mentre el públic inicia el seu reconeixement a la feina feta i marca un pas més cap a la immunitat cultural.
Ona Borràs, Fina Rius, Òscar Rabadan i Pep Ferrer – en un paper petit però important – completen el repartiment d’un espectacle que obre la porta al més gran autor català contemporani, l’home que jugava amb un teatret i que va conduir generacions d’espectadors cap al teatre, quan els “culebrots de la tele” encara eren una idea remota. | 1 | perfect | {"ca": 0.9902617163724894, "en": 0.009738283627510651} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_168067 | Tot seguit pots veure el més destacat prop de El Entredicho (Córdoba). Si t'interessa El Entredicho i el seus voltants, et recomanem que visitis Valle del Guadiato.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a El Entredicho per organitzar la teva escapada rural. | 0.507267 | curate | {"ca": 0.6580882352941176, "es": 0.34191176470588236} | : /que-fer/el-entredicho |
mc4_ca_20230418_5_742053 | Ajuntament de Malgrat de Mar/L'Oficina d'Informació al Consumidor, avui fins les 13 h a l'avinguda Montserrat
L'Oficina d'Informació al Consumidor, avui fins les 13 h a l'avinguda Montserrat
L'Ajuntament recorda que avui l'Oficina d'Informació al Consumidor torna a ser a Malgrat de Mar. El servei de la Diputació de Barcelona ofereix aquest servei de manera itinerant, a través d'una oficina itinerant en una unitat mòbil, que serà a l'avinguda de Montserrat fins les 13 h.
L'Oficina d'Informació al Consumidor ofereix informació a la ciutadania sobre els seus drets com a consumidors, alhora que també assessorament i orientació sobre com fer front als problemes derivats del consum i així com eines per prevenir-los. El codi de Consum de Catalunya estableix que la persona consumidora "té dret a la informació, l'educació i la formació".
El govern municipal, format per JXM, ERC, PDeCAt i CUP, va posar en marxa el passat mes d'abril l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor a Malgrat de Mar de manera provisional amb un autobús rotulat que és una oficina itinerant de la Diputació de Barcelona. Aquest servei s'oferireix el primer dijous de cada mes de 10.30 h a 13 h i resta ubicat a l'avinguda de Verge de Montserrat. S'ha triat el dijous perquè és el dia del mercat setmanal. El govern municipal treballa en l'obertura d'una seu definitiva per acollir aquest servei. La idea és obrir un espai que ofereixi una atenció integral en matèria d'Habitatge i Consum. Aquesta acció es finançarà amb una subvenció de 20.000 euros de la Diputació de Barcelona i la gestió dependrà de l'Àrea de Serveis a la Persona.
L'Oficina d'Informació al Consumidor | 0.84815 | curate | {"ca": 1.0} | https://ajmalgrat.cat/actualitat/hemeroteca-2006-2019/loficina-dinformacio-al-consumidor-avui-fins-les-13-h-a-lavinguda-montserrat |
macocu_ca_20230731_1_106511 | 2016/2016_05_06_Port_finals_XIX.jpg divendres, 6 de maig de 2016 Merche ArtachoAngels Molina Categoria Equipaments Tipus Notícia Barri El Gòtic Visites 8896
Mostrar dialegs
La relació del port amb la ciutat ha tingut diferents fases i intensitats, depenent del moment, però va ser a finals del segle XIX quan va començar a ser vist com un espai on poder gaudir de l’oci. Una nou ús que va encara conviu amb l’activitat industrial i comercial
El Port de Barcelona de finals del segle XIX era un port petit i, sobretot, l'utilitzaven com a espai de treball.
La presència dels pescadors així com la d’alguns artistes es barrejava amb la d’altres noves activitats que eren testimoni del canvi de model industrial que s’estava produint. Però el port de Barcelona en certs moments s’engalanava i es convertia en el centre de la vida social de la ciutat, especialment quan es rebien autoritats com el rei Alfons XIII. A les acaballes del segle XIX, el port de Barcelona, tot i que d’una manera incipient, era un espai on es podia veure tot tipus de gent. A més de l'activitat econòmica del port també hi sortien vaixells de passatgers cap a altres països. | 0.838415 | curate | {"ca": 0.9868421052631579, "pt": 0.013157894736842105} | |
cawac_ca_20200528_9_100415 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
Acusen per suborns a GlaxoSmithKline al Regne Unit
L'organisme antimonopoli del Regne Unit acusa el gegant farmacèutic GlaxoSmithKline (GSK) d'haver subornat a tres empreses del sector perquè retardessin el llançament de productes rivals i no llancessin al mercat versions més barates de l'antidepressiu paroxetina en competència amb el seu Seroxat. L'Oficina del Comerç Leal creu tenir evidències que GSK va fer "pagaments substancials" a les companyies Alpharma, Generics UK i Norton Healthcare, perquè no llancessin al mercat versions més barates de l'antidepressiu paroxetina capaços de competir amb Seroxat, un dels productes més venuts de GlaxoSmithKline.
L'entitat antimonopoli considera que la farmacèutica "infringir la llei de competència", el que al seu torn va repercutir en els costos de la sanitat.
GSK rebutja les acusacions al·legant que la Comissió Europea va iniciar el 2005 la seva pròpia investigació al respecte, tancada al març de 2012 sense que s'hagin descobert irregularitats algunes.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.865933 | curate | {"en": 0.0117442366246194, "ca": 0.9841235319704219, "es": 0.002827316224445411, "hu": 0.001304915180513267} | http://noticies.sirius.cat/2013/04/acusen-per-suborns-glaxosmithkline-al.html |
racoarticles_ca_20221005_1_30363 | Amb la descripció del contingut i l'anàlisi codicològica del manuscrit 59 del Centre de Documentació de l'Orfeó Català, es dóna notícia d'una font de primer ordre de repertori polifònic religiós escrit a cavall dels segles xVi i xVii i que fins ara ha restat completament desconeguda. El manuscrit ens apropa al coneixement del repertori que es podria haver cantat a centres religiosos de Vic i Barcelona, representa una font alternativa de composicions localitzades en altres manuscrits i ens aporta composicions inèdites algunes de les quals han permès ampliar el catàleg d'alguns compositors, com també atribuir-ne a compositors sense obra coneguda fins ara.
Paraules clau: polifonia hispana, segle xVi, segle xVii, responsori
1. No puc menys d'agrair a Marta Grassot, musicòloga i documentalista a càrrec del CE-DOC que en el curs de les meves consultes a aquell centre em comuniqués la troballa d'aquest manuscrit, com també la seva amatent professionalitat en tot el que es refereix a les meves demandes; agraïment que faig extensiu a Laura Espert, bibliotecària del mateix centre. Igualment he de regraciar a «Rita Udina -Restauració d'obra gràfica» l'accés i la utilització del seu detallat informe de restauració del manuscrit 59 del CEDOC, del qual he extret el calc de la marca d'aigua del paper i que ha estat fonamental per poder-ne elaborar l'esquema de la col•lació que més endavant ofereixo. També agraeixo a Emili Ros-Fàbregas, investigador científic de la Institució Milà i Fontanals del CSIC a Barcelona, els seus valuosos suggeriments i l'accés al portal web / base de dades, encara en preparació, Books of Hispanic Polyphony (www.hispanicpolyphony.eu). La seva consulta m'ha permès establir algunes de les concordances que es localitzen en aquest manuscrit. I, finalment, voldria expressar el meu agraïment a Jordi Rifé, director de la meva tesi doctoral, pel seguiment i la cura dels meus treballs.
2. Oriol Valls i subirà, El papel y sus filigranas en Catalunya, Amsterdam, The Paper Publications Society (Labarre Foundation), 1970. 3. Charles Moïse briquet, Les filigranes: Dictionnaire historique des marques de papier, Leipzig, Hiersemann, 1923. p. 646 Es detecten problemes de conservació importants a causa de la tinta ferruginosa. Aquests problemes es concentren, especialment, en els folis escrits pel copista que he anomenat copista A, el primer de la diversitat de copistes que es poden localitzar en el manuscrit. Seguidament, passo a fer-ne relació i a assenyalar-ne els trets distintius principals:
-Copista A. f. 3v-17r / f. 112v-122r / f. 133v-134r. Traços gruixuts i angulosos, notes quadrangulars i custos de traç angulós rematat, a vegades, per un lleu arabesc en forma de calderó. Tinta molt ferruginosa que ha malmès el paper. Versemblantment és el copista més antic, amb una escriptura encara inserida en el segle xVi.
-Copista A'. f. 86v-90r. Escriptura musical molt propera a la del copista A, encara que el ductus cal•ligràfic de la lletra és més gros, arrodonit i regular. Es podria tractar del mateix A amb intervencions de diferents persones en afegir els textos.
-Copista B. f. 18v-19r / f. 76v-85r / f. 90v-93r. / f. 97v-102r. Traços més arrodonits i custos molt corbat. La tinta no ha malmès tant el paper.
-Copista B'. f. 93v-97r. Molt similar a B però amb un custos força diferenciat.
-Copista C. f. 19v-47r. Traços altre cop quadrangulars però amb escriptura més fina que A. El custos també és més arrodonit.
-Copista D. f. 48v-75r / f. 134v-137r. Molt similar a C, però més polit i cal•ligràfic. Custos de línia angulosa. Escriu la clau de fa amb grafia moderna.
-Copista E. f. 2v / f. 128v-133r / f. 142v-147r. Traços arrodonits amb un custos angulós rematat amb un traç ascendent. 103 -Copista F. f. 140 bis v -142r. Caràcters petits i amb certa cursivitat.
El contingut del manuscrit 59 igualment aporta molta diversitat i alguns aspectes difícils d'escatir quant al seu procés de factura. Per tal de tenir el màxim d'elements d'anàlisi, ofereixo la taula següent amb l'esquema de la col•lació del volum: en la primera columna s'especifica el que pròpiament es coneix com a col• lació, la descripció gràfica dels plecs de paper que formen el volum. Seguidament, s'hi fa constar el copista de la música escrita. En la tercera columna consten, amb transcripció diplomàtica, l'íncipit literari de cada peça i, separat per una barra, aquelles inscripcions, si és que n'hi ha, que l'encapçalen. En una quarta columna apareix, amb els mateixos criteris, el nom de l'autor quan hi consta. A la vista de les dades que ofereix el manuscrit, s'entén que el seu periple ha estat llarg i divers. Cronològicament, aquestes dades ens fan recular fins al 1561, que és la data en la qual Onofre Martínez està documentat com a mestre de capella de la seu de Vic. 4 Malauradament, la segona inscripció de la coberta ens aporta una informació incompleta i, en certa manera, contraposada al que trobem a l'interior del document. Mantenint un ordre cronològic en l'anàlisi de les inscripcions, saltem fins al darrer dels fulls que, en data de 1625, situa el llibre a la parròquia de Sant Miquel de Barcelona, encara que la descripció com a llibre de responsoris de Nadal i de Pasqua és totalment inexacta. Aquí, el ball de dates és considerable, puix encara hi trobem escrits els anys 1637 i 1638 relacionats amb els noms dels germans Francesc i Diego Coll que ens són desconeguts; el primer d'ells, assenyalat com a mestre de cant d'aquella parròquia barcelonina. També hi apareix el nom de Puix Ventós, que tal vegada podem identificar amb qui fou mestre de capella de Sant Just i Sant Pastor entre 1630 i 1632 i que trobem documentat com a Jeroni, o bé Jacint Puigventós, segons les fonts. 5 Cal considerar, també, la possibilitat d'algun vincle amb Joan Puigventós, organista de Santa Maria del Mar entre 1654 i 1670. 6 Finalment, les inscripcions del primer foli afinen més quant al contingut del volum quan es limiten a assenyalar-lo com a llibre de responsoris de Pasqua i reblen la figura de Francesc Coll com a mestre de Sant Miquel, però amb data de 1643. Aquesta data és coincident amb la que trobem en la coberta, encara que les inicials del nom, recordem que de lectura difícil, semblen diferents.
Així, doncs, podríem atribuir un origen vigatà al manuscrit amb la data més o menys precisa de 1561. En algun moment, aquest volum va viatjar fins a Barcelona i s'incorporà al patrimoni de la parròquia de Sant Miquel amb el nom d'uns músics que ens són desconeguts. En aquest sentit, voldria assenyalar la coincidència amb el cognom de Pere Coll, mort a Barcelona el 1595. Es dóna la circumstància que Pere Coll, probablement deixeble de Pere Alberch, fou el successor d'Onofre Martínez a la seu de Vic el 1562, fins que el 1573 va passar a ocupar l'orgue de San-4. Josep M. gregori i ciFré, «Vic», a Emilio casares, José lóPez-calo i Ismael Fernández cuesta (ed. ), Diccionario de la música española e hispanoamericana, vol. 10, Madrid, Sociedad General de Autores y Editores, 2000, 10 v., p. 843.
5. Francesc de P. baldelló, La música en Barcelona: Noticias históricas, Barcelona, Librería Dalmau, 1943; Josep PaVia i siMó, «La música a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona durant el segle xVii», Anuario Musical (Barcelona), núm. 48 (1993), p. 103-142.
6. Francesc de P. baldelló, «La música en la Basílica de Santa Maria del Mar», Anuario Musical (Barcelona), núm. 17 (1962), p. 209-241. ta Maria del Mar i, per tant, és predecessor de l'organista Joan Puigventós esmentat més amunt. 7 Es podria creure que en el seu trasllat el músic s'acompanyés de part del repertori que li era familiar. D'altra banda, encara que en aquest moment és completament indemostrable i atès el patrocini que la família vigatana dels Vila exercia en relació amb les principals places musicals del país, no es pot desestimar alguna relació de parentesc entre aquests músics de cognom Coll. 8 Si fins aquí hem pogut deduir una filiació vigatana d'aquest llibre de cor, l'anàlisi del seu contingut ens reforçarà aquest parer, tot i que alguns elements apuntin en altres direccions, com per exemple a una hipotètica vinculació posterior amb Santa Maria del Mar i l'explícita pertinença a la parròquia de Sant Miquel de Barcelona.
La gran majoria de peces musicals del manuscrit 59 del CEDOC són anònimes i la seva escriptura en denota una incorporació gradual i en diferents temps, amb alguna peculiaritat que no fa més que dificultar l'anàlisi i comprensió d'aquest procés. Si bé no deixa de ser habitual trobar-se amb manuscrits on han intervingut diferents copistes, especialment en aquells volums de caràcter factici -relligats a posteriori com un recull de materials diversos-, tot porta a pensar que el nostre volum ja tenia la forma present, o molt similar, en el moment de començar-hi a escriure. Com ja he assenyalat, la seva unitat formal és destacable. D'altra banda, trobem indrets on els folis amb escriptura musical mantenen la seva correlació lògica, tot i que entremig hi pugui haver folis desapareguts; això ens indica que molt probablement, quan es va començar a escriure, el llibre ja estava relligat i amb alguns folis retallats prèviament.
Versemblantment, es va iniciar el volum amb un pla determinat, com palesa el repertori inicial: tres lamentacions que correlativament es corresponen a la tercera lamentació de Dijous, Divendres i Dissabte sants. Aquest aspecte ve reforçat per la presència de la numeració original, que cobreix fins a tres folis, del tercer al cinquè, amb les xifres 1, 2 i 3. Aparentment aquest pla es devia abandonar ràpidament com sigui que acabades aquestes peces ens apareix només fragmentàriament la primera lamentació de Dijous Sant. Aquesta primera part aparentment és la més antiga pels aspectes formals de l'escriptura d'un copista que retrobarem més endavant, i conforma un primer segment coherent en la col•lació del volum, puix abasta sencers els tres primers quaderns dels quals el segon té els fulls retallats.
El quart quadern, amb el qual s'iniciaria un segon segment del llibre, comença encara amb música de mà del primer copista (f. 16v) amb aparença d'una tasca inacabada. Seguidament, canvia el copista i trobem un Benedicamus Domino sense atribució d'autor però que he pogut identificar com el mateix que hi havia en el 7. Josep M. gregori i ciFré, «Coll, Pere», a Emilio casares, José lóPez-calo i Ismael Fernández cuesta (ed. ), Diccionario de la música española e hispanoamericana, vol. 3, Madrid, Sociedad General de Autores y Editores, 2000, 10 v., p. 803. 8. Josep M. gregori i ciFré, «La nissaga dels organistes Vila i les famílies Vila, Alberch, Ferran i Ferrament de la ciutat de Vic al segle xVi», Recerca Musicològica (Barcelona), núm. Vi-Vii (1986-1987), p. 49-76. desaparegut manuscrit número 2 de Santa Maria del Mar com a obra de Joan Pau Pujol. A banda de la descripció que en féu Higini Anglès, 9 a la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC) se'n conserven unes fotografies sota la signatura MF 26/54, amb les quals he pogut fer l'oportuna comparació. Després del motet de Pujol, entre el vers del foli 19 i el recte del 47, hi ha una col•lecció completa dels vint-i-set responsoris de les matines de Setmana Santa a quatre veus, tots ells anònims. A continuació, topem amb un dels aspectes més sorprenents del llibre que ens ocupa: en el vers del foli 48, al bell mig del vuitè quadern, comença una repetició íntegra dels mateixos responsoris escrits per una mà diferent. El fet és força inusual, a banda de ser difícilment interpretable que en un llibre de cor es copiï dos cops no una obra ans tota una sèrie completa de vint-i-set motets, ja que és quelcom que es contradiu amb el principi de practicitat que, és de suposar, governa un volum destinat a la interpretació per part d'una capella musical. La seva localització enmig d'un dels quaderns de bifolis també sembla desmentir una incorporació posterior. D'altra banda, cal assenyalar que aquests motets es corresponen amb els que hi ha en el manuscrit M 608 de la BNC que, a més d'aquesta sèrie completa de responsoris anònims, conté obres de Sorita, Palestrina, Guerrero, Mallart i Montes. 10 Aquests responsoris ja van cridar l'atenció del musicòleg Samuel Rubio, que en el seu moment en va fer un estudi i una transcripció. 11 Més modernament, en el decurs dels seus estudis de doctorat, Pilar Rovira ha fet un estudi i una transcripció de tot el manuscrit M 608. 12 Amb el vers del foli 76 entrem en un tercer segment del volum. S'inicia amb una nova col•lecció de responsoris de matines del tríduum pasqual, però només els de Dijous Sant. El nom de l'autor apareix en el primer de tots i cal considerar-lo com el creador de tota la sèrie de nou responsoris, atesa la coherència en la seva presentació dins el manuscrit. Consta com a «P e Egidio» i versemblantment es tracta de Pere Egidi Fontseca, compositor del qual ignorem qualsevol dada biogràfica però que té obra conservada a la BNC i al Fons de l'Església Parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. 13 Encara dins del mateix segment es localitzen tres obres més, cada una de mà d'un copista diferent: una missa de difunts a quatre veus, anònima; tanmateix, tot i estar incompleta i sense lletra, en la darrera secció ha estat 9. Higini anglès (ed. ), Johannis Pujol (1573?-1626): In alma Cathedrali Barcinonensi cantus magistri, a Opera omnia, vol. i, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1926. 10. Felip Pedrell, Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona, vol. i, Vilanova i la Geltrú, Oliva Imp., 1909, 2 v., p. 243. 11. Samuel rubio, «XVII responsorios del Triduo Sacro por un autor español desconocido del siglo xVi», Suplemento Polifónico de Tesoro Sacro Musical (Madrid), núm. 33 (1952).
12. Pilar roVira alcaraz, El manuscrit musical M608 de la Biblioteca de Catalunya: Estudi i transcripció, treball d'investigació dels cursos de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Lletres, Departament d 'Art, 1991 (inèdit).
13. Felip Pedrell, Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona, vol. ii, p. 347; Francesc bonastre i Josep M. gregori i ciFré, Fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009, col•l. «Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya», núm. 2. possible determinar-ne la concordança amb la Communio de la missa de difunts de Giovanni Matteo Asola (ca. 1532-1609), que trobem íntegra en el manuscrit M 587 de la BNC. La segona de les obres incloses en aquest segment està formada per les estrofes parells de l'himne Vexilla Regis, igualment a quatre veus, compostes per Pere Riquet. Compositor destacable gràcies a la seva missa Susane un jour, 14 és també un dels il•lustres desconeguts de la nostra història musical, tot i que en els darrers anys hem tingut notícia de l'aparició d'obres desconegudes fins ara. 15 Tanca aquest grup la Missa Papae Marcelli de Palestrina. Apareix completa en una versió a quatre veus coincident amb la que també hi ha en el manuscrit M 585 de la Biblioteca de Catalunya. La font d'aquesta missa cal buscar-la en la publicació que se'n féu a Milà el 1590, 16 tot i que tradicionalment ha tingut la consideració d'apòcrifa. 17 Un quart segment s'obre amb deu folis de pentagrames en blanc que conformen gairebé sencer tot el dissetè quadern. Finalment, a partir del vers del darrer foli, el 112, es copia una altra missa a quatre veus sense autor atribuït, però de la qual he pogut establir la concordança amb la Missa Super fa re ut fa sol la, també coneguda com a Missa cortilla, de Cristóbal de Morales. 18 La resta de quaderns d'aquesta part, el dinou i el vint, tenen la major part de fulls retallats.
El darrer segment, format per quatre quaderns més, comença igualment amb fulls de pentagrames en blanc. A la meitat del quadern 21, el primer del segment, reapareix l'escriptura musical amb una sèrie de vuit «O Crux», la sisena estrofa de l'himne Vexilla Regis, al qual, tanmateix, la tradició ha atorgat categoria d'obra aïllada. En els tres primers descobrim un compositor gairebé desconegut i del qual, fins ara, no coneixíem cap composició: es tracta de Pere Beuló. Possiblement deixeble de Pere Alberch, sabem que entre 1579 i 1584 exercí com a organista de la catedral de Vic, d'on també era canonge, amb algun període durant el qual tingué la responsabilitat comptable de canonge claver. 19 L'aparició d'aquests motets ens ha permès establir un nou vincle amb el manuscrit M 587, puix el darrer dels atribuïts a Beuló es correspon plenament amb el que apareix anònimament en els folis 80v i 81r del citat manuscrit preservat a la BNC. Els dos himnes que vénen a continuació dels tres de Beuló els hem de considerar anònims. En segueix un altre que ens revela un nom fins ara desconegut amb la grafia de «Mateu Lorenz». Podem trobar certa coincidència amb el nom de Martí Llorenç, mestre de cant a Vic entre 1548 i 1553, però aquí entrem en el terreny de la mera especulació. El penúltim «O Crux» de la sèrie és obra de Joan Borgueres. Aquest mestre també se'ns fa escàpol quant a la seva biografia, però sabem que entre 1612 i 1616 fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona. 20 Interromp la sèrie un «Alleluia», contrapunt a quatre sobre un cant ferm, del mateix Borgueres. El darrer «O Crux» també és anònim, com ho són la resta de composicions que clouen el manuscrit. Primerament, trobem el vers «Accedentes principes», a quatre veus, que es correspon amb el novè responsori de la matines de Dissabte Sant, sense que hi hagi concordança amb cap dels altres dos del volum. Li segueix una missa de difunts en format molt abreujat; només hi ha el kyrie, el sanctus i l'agnus. Encara hi ha un Te Deum, himne final de les matines, amb polifonia a quatre veus només en els versos parells. Clou el manuscrit un «Càntic de Simeó» o «Nunc dimittis», amb el mateix format que l'anterior obra, quatre veus només aplicades als versos parells.
Un cop descrit el contingut del manuscrit 59 del CEDOC, he cregut convenient oferir una relació detallada de totes i cada una de les obres que el conformen. Hi he aplicat criteris catalogràfics basats en els instruments de descripció del projecte IFMuC (Inventari dels Fons Musicals de Catalunya). 21 Per a una millor comprensió del seu contingut, ofereixo prèviament una relació de les abreviatures i els signes emprats. només noms en una llista confegida a partir de l'estudi de documentació han pres un caire més vívid des que hem pogut prendre contacte amb un testimoni directe del seu quefer. Així, Onofre Martínez s'erigeix en possible autor d'alguna de les obres anònimes contingudes en el volum o, si més no, en el primer compilador del repertori que conté. Pere Beuló passa a ser un compositor amb obra coneguda, per exigua que sigui, més enllà de la fredor dels registres documentals. Així mateix, l'atribució d'obra seva en un altre manuscrit ens fa pensar en un autor amb certa difusió a la seva època. Igualment, la figura de Pere Egidi Fontseca insisteix a fer-se present. Caldria endegar una anàlisi de la seva obra que ens permetés poder precisar millor dins quin marc cronològic cal situar-lo, atès que, un compositor que les fonts bibliogràfiques acostumen a situar entre els segles xVii i xViii, costa d'entendre dins el context d'aquest manuscrit a cavall dels segles xVi i xVii. 23 Altres noms, com poden ser Joan Borgueres o Pere Riquet, han vist augmentar el catàleg de la seva obra conservada, cosa que en l'àmbit del patrimoni i estudi musicològics sempre és una bona notícia. Si bé la presència de Borgueres ajuda a potenciar la idea d'una connexió entre Vic i Santa Maria del Mar, com també ho podria fer la presència del nom de Puigventós, la incorporació de composicions de Pere Riquet en el context d'aquestes relacions resulta més difícil d'argumentar. Sigui com sigui, no deixa de ser un testimoni de l'estima que podria haver tingut la seva obra i un estímul en l'estudi de la seva figura. També cal mesurar en la seva justa transcendència l'aparició d'una nova font amb música de Morales, segurament una de les obres incloses en els inicis cronològics del manuscrit i que no fa més que incidir en el pes i la influència atorgades al compositor sevillà. Igualment, hem descobert un manuscrit que té lligams amb dues altres fonts que malauradament sempre hem conegut descontextualitzades del seu origen, els manuscrits M 587 i M 608 de la BNC. Lligams que ens confirmen un món d'intercanvis de repertori, de coneixements i tècniques, gràcies al qual es definia un cànon estètic alhora que se'l sotmetia a transformació. Finalment, hi ha la qüestió de la col•lecció íntegra dels responsoris de les matines del tríduum pasqual i la seva concordança amb el manuscrit M 608 de la BNC. D'una banda, Samuel Rubio, sobre la base de la seva sobrietat compositiva i d'altres trets estilístics, no dubta a atribuir-li una filiació hispànica, i fins insinua la relació amb algun compositor d'El Escorial i, de l'altra, Pilar Rovira, tot i argumentar un possible origen castellà del manuscrit, per contextualització estilística i codicològica, l'atribueix a Nicasi Sorita. Crec que, a la vista del contingut del manuscrit 59 del CEDOC, del seu més que probable origen vigatà amb els vincles posteriors amb Barcelona, caldria revisar aquests criteris i sotmetre el contingut d'ambdós manuscrits a una nova anàlisi.
A
23. A més de les obres citades de Pedrell i Gregori, vegeu Anna cazurra, «Fontseca, Pedro Egidio», a Emilio casares, José lóPez-calo i Ismael Fernández cuesta (ed. ), Diccionario de la música española e hispanoamericana, vol. 5, Madrid, Sociedad General de Autores y Editores, 2000, p. 215.
{{{{
A manera de conclusió, voldria afegir que la troballa, descripció i publicació del contingut del manuscrit 59 del CEDOC ha resultat una nova porta oberta al camp de les investigacions musicològiques i hauria de passar a ser un element més a l'hora de contribuir a la definició amb més claredat d'alguns dels perfils del nostre passat musical encara molt desdibuixats.
Primerament, hi hem vist aparèixer noms completament desconeguts, com els germans Francesc i Dídac Coll o Mateu Lorens. Altres personatges que eren | 1 | perfect | {"ca": 0.9368811321607813, "cs": 0.0010851381290410092, "fr": 0.009042817742008408, "lt": 0.003978839806483701, "it": 0.005470904733915088, "sv": 0.004385766604874079, "es": 0.03088122258895872, "de": 0.0015824931048514718, "en": 0.006375186508115929, "da": 0.00013564226613012616, "hu": 0.0001808563548401682} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_185992 | Descriptors: AICLE/CLIL/EMILEAnimacions i simulacionsComunicació escritaComunicació oralEines TICExercitació lingüísticaExperimentacióFonts primàriesGestió d'informacióImatge, so i vídeoIndagació i recercaJocsLiteraturaMapes i plànolsMaquetes i construccionsMaterial manipulableProjectes de centreRaonament i argumentacióRepresentacions i modelsResolució de problemesSortides i treball de campTaules i gràficsTreball en context
x Material manipulable x AICLE/CLIL/EMILE x Comunicació oral x Representacions i models x Fonts primàries x Imatge, so i vídeo x Comunicació escrita | 0.77393 | curate | {"ca": 1.0} | https://apliense.xtec.cat/arc/cercador2/t-32/d-8334/dr-8338-9039-8331-8342-8332-8333-8330 |
mc4_ca_20230418_14_615753 | Càlig millorarà l’accessibilitat del Centre de Cultura - Diari del Maestrat
Inici Comarques Càlig Càlig millorarà l’accessibilitat del Centre de Cultura
Els treballs consistiran en adaptar els banys de l’edifici, habilitar un ascensor entre plantes i instal·lar una plataforma d’accessibilitat a l’escenari. | 0.693325 | curate | {"ca": 1.0} | https://diaridelmaestrat.com/140320-2/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_137394 | El cafè més antic de Madrid ha reobert les seves portes amb una decidida aposta per la gastronomia. Plats clàssics, molt cenyits al receptari madrileny.
És el cafè més antic de Madrid. Obert fa 130 anys, al juliol de 2015 va tancar i molts madrilenys van pensar que, com havia passat amb tants altres establiments similars, suposava la desaparició definitiva d'un local els salons van ser freqüentats per grans noms de la literatura com Antonio Machado, Blas de Otero, Rafael Sánchez Ferlosio, Gabriel Celaya, Camilo José Cela o Francisco Umbral. Un tros de la història de la capital. Per fortuna, el tancament va ser només provisional i a finals de març passat al Cafè Comercial reobria les seves portes de la mà del grup El Escondite després de sotmetre a una profunda reforma en què s'ha respectat l'esperit d'aquesta casa, protegint a més elements com la façana, les escales, el taulell, els sostres o les llums ja que es tracta d'un edifici protegit del màxim nivell.
La gran novetat respecte a l'etapa anterior és l'aposta per la gastronomia. Així, el gran saló del cafè s'ha reservat ara com a menjador, cosa que no ha agradat molt als antics clients, que troben a faltar poder seure allà per prendre un cafè com es feia tradicionalment. És una de les tres zones diferenciades en què s'ha dividit l'espai. Les altres són la barra de l'entrada, oberta des de les vuit del matí, que compta amb una carta pròpia, i la planta superior, amb una decoració molt més actual, molt allunyada del classicisme de la planta baixa, que s'utilitza com a menjador però també pot convertir-se en cocteleria o en salons privats.
Al capdavant de la cuina s'ha situat Pepe Roch, un cuiner de llarga trajectòria que fins i tot va estar uns anys a Miami als restaurants de cuina espanyola de Carlos Galán. Roch ha apostat per una cuina absolutament tradicional, molt cenyida gairebé sempre al receptari madrileny. De fet, quatre dels sis apartats de la carta fan referència a Madrid: Racions de taverna, Clàssics castissos, Madrid en brases i La llotja Mercamadrid. D'entrada no ens agrada massa l'absència d'estovalles, fins i tot de baix plats, un hàbit que s'estén perillosament i que hauria extingir-se. Com a única superfície, el marbre de les taules clàssiques dels cafès. Tot just un paperet per posar els coberts i, encara sort, un platet per al pa. Pa, per cert, d'una qualitat per sobre de la mitjana dels restaurants de la capital.
Per començar, correcta l'ensalada, en la qual destaca el bonic en escabetx casolà, que recupera vells sabors. Estan bones les croquetes de gambetes, ben cremoses, i més fluixos els musclos tigre, amb mol·luscs massa petits. Per la tripa, el cuiner empra només pota i morro, amb bona botifarra i cigrons de Fuentesaúco. Llàstima d'un excés de tomàquet a la salsa, que la fa massa àcida. Vam provar també els espàrrecs, ara que estem en plena temporada. Es fan en un forn Josper al qual es treu bastant rendiment ja que s'empra en l'elaboració de bastants plats. Els espàrrecs s'acompanyen amb una salsa romesco excessivament suau.
De peixos, molt sucosos els daus de lluç de pinxo a la romana, amb pebrots rostits i un allioli lleuger. En aquest apartat destaca el sapet a l'esquena, una rap de qualitat que també es fa al forn Josper. Llàstima que fallin les patates forneres que serveixen de guarnició, seques i dures, molt millorables.
En les carns sobresurten unes molt riques mandonguilles, de mida petita, amb una salsa clàssica molt aconseguida, amb lleuger toc de safrà, i a sobre bones patates fregides a daus. M'explica Roch que per aconseguir qualitat i regularitat compren carn de vaca vella que piquen ells mateixos. Bé els pedrers de vedella a la planxa amb un puré de patata trufat. I fallit el caneló de cua de bou. Error tècnic perquè el farcit d'un caneló ha d'estar molt picat. En aquest, els trossos, massa grans, es surten pels costats al tallar-lo i al final tenim la sensació de menjar un plat de pasta amb guisat de cua de bou i no un caneló.
De la part dolça s'encarrega Berno Lazer, un bon pastisser. El seu pastís de pastanaga, sucosa i res amazacotada, a diferència del que passa amb tantes altres, és molt recomanable. Estan riques les mousses de xocolata, tant la de negre, amb taronja, com la de blanc, amb maracuià i fruits vermells. El celler necessita una revisió, especialment pel que fa a vins per copes es refereix, escassos i poc atractius. No es poden oferir tres blancs i els tres de la mateixa zona i la mateixa raïm.
Galeria
Galeria
Afegeix un nou comentari
El teu nom
Asunto
Comentario
About text formats
Text pla
No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Subscriu-te a la newsletter
Cercador de Restaurants
ProvinciaA CoruñaÁlavaAlicanteAsturiasBalearsBarcelonaBurgosCantabriaCastellónCórdobaGironaGranadaGuipúzcoaHuescaLa RiojaLleidaMadridMálagaMurciaNavarraOurensePontevedraSevillaTarragonaTeruelValenciaVizcaya
Altres suggeriments
Nut Gastrobar
Carrer Olesa, 4, Barcelona
Cera 23
C. de la Cera, 23, Barcelona
La Taberna de Curro Castilla
Av de Sor Teresa Prat, 54, Málaga
El més llegit
Ganxet Pintxo 2021
Gastronosfera04/11/21
Nova edició del Festival de Blues de Barcelona a Nou Barris
Gastronosfera28/06/21
Circus
Silvia Alberich07/09/21
‘Emocions Market’: Moda, gastronomia i diversió
Gastronosfera08/06/21
Navegación footer
Inici
Rutes i jornades
Restaurants
Receptes
Racó del xef
Actualitat
Oci
© 2014 Gastronosfera.com - Avis legal - Política de privacitat- Política de Cookies - Política de privacitat en les xarxes socials | 0.763842 | curate | {"ca": 0.8616522366522367, "es": 0.06240981240981241, "fr": 0.012445887445887446, "pl": 0.0025252525252525255, "la": 0.0010822510822510823, "en": 0.03445165945165945, "de": 0.001443001443001443, "oc": 0.00487012987012987, "it": 0.011002886002886002, "hr": 0.0012626262626262627, "eu": 0.003246753246753247, "gl": 0.0030663780663780665, "ro": 0.0005411255411255411} | https://www.gastronosfera.com/ca/restaurants/cafe-comercial |
mc4_ca_20230418_5_23707 | La Plataforma per la Llengua celebra la posada en marxa d’À punt mèdia però recorda als governs valencià i català el compromís de fer efectiva la reciprocitat dels mitjans audiovisuals | Nòvas | Plataforma per la Llengua
Dimenge, 10 de junh de 2018 | 0.69364 | curate | {"ca": 0.8906882591093117, "fr": 0.10931174089068826} | https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/oc_noticies/3993/la-plataforma-per-la-llengua-celebra-la-posada-en-marxa-d-punt-media-pero-recorda-als-governs-valencia-i-catala-el-compromis-de-fer-efectiva-la-reciprocitat-dels-mitjans-audiovisuals |
crawling-populars_ca_20200525_48_89406 | Fins on arriba el secret professional?
S'hauria evitat l'accident de Germanwings?
Amb el periodista Antoni Bassas
15 d'Abril a les 19h
Antoni Dalfo Baqué
Nascut a Barcelona el 10-11-56.Llicenciat per la UB.Especialista en Medicina Familiar i Comunitària.Treballa al Centre d'Atenció Primària - Gòtic.
Edició: 2005 - St. Feliu de Guixols | 0.650283 | curate | {"ca": 0.8848484848484849, "fr": 0.06060606060606061, "es": 0.05454545454545454} | : /cat/cultura_lleure/premis/premis_fitxa.asp?Vq=KMLG |
macocu_ca_20230731_6_215454 | TAMBÉ A BOTIGUES
Descripció i característiques Superpack 4en1 Peppa Pig
Ref. : EDU16229
EAN: 8412668162297 | 0 | curate | {"pt": 0.1568627450980392, "ca": 0.5294117647058824, "en": 0.0392156862745098, "fr": 0.09803921568627451, "ru": 0.17647058823529413} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_204629 | ISTANBUL, 1 Jul. (Reuters/EP) -
La Policia de Turquia ha detingut aquest divendres onze estrangers acusats de ser membres de la cèl·lula d'Estat Islàmic a Istanbul que seria la responsable de l'atemptat que va acabar amb la vida de més de 40 persones a l'aeroport internacional Atatürk el 28 de juny, ha informat la cadena de televisió Haberturk.
Els arrestos han tingut lloc durant una batuda portada a terme a l'alba per agents antiterroristes de la Policia en el districte de Basaksehir, a la zona europea d'Istanbul, i han elevat a 24 el nombre de detinguts en el marc de les investigacions sobre l'atemptat, que va deixar 44 morts i més de 200 ferits.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.517286 | curate | {"de": 0.009211283822682787, "ro": 0.008059873344847437, "ca": 0.6735751295336787, "es": 0.28612550374208406, "en": 0.023028209556706966} | : /internacional/noticia-detinguts-11-estrangers-per-pertanyer-cellula-dei-va-atemptar-istanbul-20160701093735.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_221090 | El Tribunal Constitucional alemany desestima el recurs en contra de la regulació dels lloguers a Berlín – Sindicat de Llogateres
Skip to primary navigation
Skip to main content
sindicat de llogateres logo
Qui som
El Sindicat
Història
Programa
Transparència
On estem
Què fem
Assemblea Llogatera
Les nostres lluites
Col·labora
Participa!
Caixa de resistència
Afilia’t
Notícies
Recursos
ca
es
Afilia’t
Fes un donatiu
Estàs aquí: Inici / Incidència política / El Tribunal Constitucional alemany desestima el recurs en contra de la regulació dels lloguers a Berlín
El Tribunal Constitucional alemany desestima el recurs en contra de la regulació dels lloguers a Berlín
2 de novembre de 2020
El Tribunal Constitucional alemany ha desestimat el recurs urgent en contra de la regulació dels preus del lloguer a Berlín.
La llei està en vigor des de febrer, quan es van prohibir les pujades de preu. I si tot va segons el planejat, en unes setmanes entrarà en la segona fase: la que obliga els arrendadors a baixar el preu dels lloguers en més de 300.000 apartaments. Només els apartaments construïts a partir de 2014 i l’habitatge públic estan exempts de la nova regulació.
La capital alemanya, de 3,6 milions d’habitants, va decidir a l’inici de l’any impedir la pujada dels lloguers durant cinc anys, arran de les queixes de molts inquilins i inquilines, que es van organitzar per a donar resposta a la greu crisi d’habitatge que patia la ciutat.
Recordem que el lobby immobiliari va qualificar la regulació d’inconstitucional, mentre airejava tot l’argumentari anti-regulació, el mateix que hem escoltat aquí en les últimes setmanes: la regulació farà que caigui l’oferta d’habitatge, espantarà als inversors, provocarà inseguretat jurídica, i un llarg etcètera d’axiomes infundats. L’única realitat és que, a partir del 23 de novembre, Berlín començarà a posar límit a l’especulació immobiliària en el mercat del lloguer. I als especuladors professionals se’ls hi acaba el negoci d’extorsionar a milers de famílies.
En aquesta entrada podeu llegir com es regularan els preus de lloguer a Berlín, una regulació molt semblant a la qual hem impulsat a Catalunya i que cal estendre a la resta de comunitats de l’Estat. El Tribunal Constitucional alemany decidirà l’any vinent la constitucionalitat de la llei.
*** La regulació dels lloguers, així com tot el que hem aconseguit, seria impossible sense les 2.000 famílies afiliades al Sindicat. Necessitem continuar creixent per a impulsar el canvi. És igual si tens la teva casa en propietat o vius de lloguer: si estàs a favor del dret a l’habitatge, suma’t. | 0.762394 | curate | {"ca": 0.9363529871144084, "en": 0.021085513471300273, "fr": 0.018742678641155797, "no": 0.002733307301835221, "es": 0.003904724716907458, "pt": 0.01015228426395939, "gd": 0.006247559547051933, "ro": 0.0007809449433814916} | https://sindicatdellogateres.org/el-tribunal-constitucional-alemany-desestima-el-recurs-en-contra-de-la-regulacio-dels-lloguers-a-berlin/ |
mc4_ca_20230418_6_428602 | Lluita contra la cosificació de les dones, trama Guàrdia Urbana, Via Laietana i Moviment Popular del Rif (Ple maig) | CUP Capgirem Barcelona
26 de maig de 2017Actualitatadmin Aquest mes de maig durem una proposició al Ple per evitar l’ús de la dona com a reclam en l’espais subvencionats per l’Ajuntament, arran del recent cas de cossificació que es va donar al passat torneig comte Godó. | 0.835341 | curate | {"ca": 1.0} | http://capgirembcn.cat/index.php/lluita-contra-la-cossificacio-de-les-dones-trama-guardia-urbana-via-laietana-i-moviment-popular-del-rif-ple-maig/ |
mc4_ca_20230418_9_479309 | L'Agulla: La festa de la JOC
Fa un parell de dies, ens fèiem ressò de la invitació de la JOC de la zona sud (Hospitalet i Cornellà) per celebrar el seu 30 aniversari. Aquí en teniu el programa. I, algunes indicacions més per col·laborar-hi de forma virtual (enviant-los la vostra adhesió a l'acte) o bé econòmicament (ja se sap que aquestes coses costen "pasta" i que la gent jove més aviat fa feines precàries): Si no hi podeu assistir però voleu enviar-nos la vostra felicitació per llegir-la a la festa, podeu enviar un correu a [email protected] Assumpte: felicitacióSi voleu col·laborar personalment o com a col·lectiu en el muntatge de la festa, al mateix mail envieu l'assumpte: col·laboració Si desitgeu fer una aportació econòmica, podeu fer-ho en el següent nº de compte de La Caixa de Pensions : 2100-3110-25-2500073115 amb el concepte bo d'ajut , qui ho desitgeu també els podreu adquirir durant la festa en format molt especial.
Moltes gràcies per fer-vos ressó de la Festa. Us esperem a tots i totes.Ens trobem en la blogsesfera: http://joczonasud.blogspot.com
6 de desembre de 2007 a les 0:37 | 0.828651 | curate | {"es": 0.12692656391659113, "ca": 0.8730734360834089} | http://punxo.blogspot.com/2007/12/fa-un-parell-de-dies-ens-fiem-ress-de.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.