id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_3_482089 | Hola a tots/es els usuaris, aviam si em podeu ajudar.Estic preocupat amb la meva tdt. Per què a les 7h de la tarda o així cambiant de canal a canal de la tdt me he donat conta que hi ha alguns canals que el vídeo/imatge es veu entre-tallat, a veure si me explico millor per que amb pogueu entendre.. en els laterals de la pantalla de abaix hi ha d'alt surten uns fons en negre que retallen la imatge de la pantalla del televisió això amb passa desde avui. PD: Tinc que dir que la calitat del sò i el demés es veu i s'escolta perfectament només és lo que he reiterat amuntgràcies per anticipat!
Posa el teu msn i la contrasenya, així serà més fàcil per ajudar-te.
i també voldràs què possi el meu compte corrent, oi?
Tu sabràs el que te la TDT espatllada ets tu no jo.
si tu lo que vols és que possi el meu msn i la contrasenya per robar-me el msn
(mode conspiranoic on) shin approves. | 0.822174 | curate | {"ca": 0.8996579247434435, "es": 0.05815279361459521, "en": 0.04218928164196123} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_10608 | L'edifici s'aixecarà a la zona Temple Sud. Foto: Cedida
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari | 0.61866 | curate | {"ca": 0.9111111111111111, "es": 0.08888888888888889} | : /noticia/14431/sb/immobiliaria/aixecara/edifici/habitatges/14/plantes/entrada/tortosa |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_163746 | Written by joanmateu 29 de desembre de 2017 #anoia #anoiajove Els Hostalets de Pierola fotos hostalets de pierola jove inauguració instagram Jove joventut momentasso premis Punt Jove Punt Jove d'Hostalets
El I Concurs d’Instagram premiarà el millor “momentasso” jove d’aquestes festes!
El divendres 19 de gener, durant la inauguració del Punt Jove d’Hostalets de Pierola s’escolliran els guanyadors/es!! Vine, tu pots ser el jurat! !
Què has de fer participar al concurs?
1. Segueix el Punt Jove a Instagram: @puntjovehopierola
2. Fes una o vàries fotos dels teus “momentassos” durant aquestes festes.
3. Comparteix la teva foto amb els #momentassoshostalets i #puntjovehopierola entre el 28 de desembre i el 8 de gener.
4. Selecció del guanyador: el dia 19 i per votació popular entre els assistents a la inauguració del nou Punt Jove.
Hi ha premi!!!!! 1r premi: una tablet, 2n premi: dues entrades per l’Scaperoom, 3r premi: un lot hostaletenc.
Xerrada a els Hostalets: Voluntariat a l’estranger
0
Written by joanmateu 20 d'abril de 2016 hostalets de pierola jove hostalets jove Mobilitat Internacional Oficina Jove Anoia voluntariat
El departament de Joventut de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, amb el suport de l’Oficina Jove de l’Anoia, ofereix aquest dilluns 9 de maig a les 18:30h una xerrada sobre Mobilitat Internacional.
La temàtica, en aquest cas, serà sobre voluntariat a l’estranger i s’informarà de les diferents opcions de voluntariat existents: de llarga o curta durada, Servei de Voluntariat Europeu, camps de solidaritat, brigades solidàries, etc.
La xerrada es durà a terme a la Torre del Sr. Enric i anirà a càrrec de la Marta Rodriguez, assessora de mobilitat internacional de l’Oficina Jove de l’Anoia.
Per més informació podeu contactar amb la tècnica de joventut del municipi, la Maria Soldan, enviant un correu electrònic a [email protected] o bé un missatge de whatsapp al 679.964.665. | 1 | perfect | {"ca": 0.9863229879011047, "fr": 0.0005260389268805891, "cs": 0.004208311415044713, "it": 0.008416622830089426, "en": 0.0005260389268805891} | |
macocu_ca_20230731_10_432852 | Roger Buch
El més desconcertant es que pots pensar què ha de fer l’entitat en el proper mes, però no saps si has de fer plans per a 3 mesos o 6 mesos i això...
Aquesta xarxa social destaca per la seva senzillesa, immediatesa i síntesi i és freqüentment utilitzada per tot tipus d'entitats.
La pregunta és: en quins casos aquestes organitzacions suposen un bé comú i per tant està bé que hi dediquem esforços públics per ajudar-les i...
La principal característica de Catalunya com a país és que tot allò que han fet o promogut les institucions, és perquè anteriorment ho havien...
Quins rols existeixen dins les juntes directives de les entitats? Com faciliten o dificulten aquestes la participació interna? Tot plegat ho... | 0.751358 | curate | {"de": 0.03626220362622036, "ca": 0.9637377963737797} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_11684 | Ja estàs registrat? Inicia sessió. No recordes la contrasenya? Recupera-la. Encara no estàs registrat? Registra't ara!.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. | 0 | curate | {"ca": 0.8709677419354839, "pt": 0.055299539170506916, "ku": 0.07373271889400922} | : /noticia/44021/somescola-crida-concentrar-se-dimecres-tarda-davant-ajuntaments-pais-defensar-model-educat |
macocu_ca_20230731_10_225737 | La banda de Manacor passa directament a la final del vot popular del concurs | La segueixen Pa Moreno, amb 30% dels vots i Mar Grimalt, amb 20% | 0.71382 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_323553 | La Guàrdia Civil intervé una serp pitó en una botiga d’animals de Tarragona
La Guàrdia Civil va intervenir la setmana passada una serp pitó bola (Python Regius) que estava exposada al públic per la seva venda en una botiga d’animals de companyia de Tarragona.
La pitó bola està considerada una espècie exòtica i invasora, motiu pel qual la van traslladar al centre de recuperació d’amfibis i rèptils de Catalunya.
Els policies van aixecar una acta d’inspecció amb presumpta infracció administrativa. | 0.759658 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_353174 | 231.000 €
24.000 €
142.00 m2 - 1.627 €/m2
Casa situada a la zona del Molí de Vent, una àrea molt acollidora de Sant Feliu de Guíxols. La finca té una superfície construïda total de 142m2, i es composa per dues habitatges ...
Estoy interesado/a en su Casa en venta de 600 m2 en carretera de sant pol en Sant Feliu de Guixols, Girona | 0.501946 | curate | {"fr": 0.027607361963190184, "it": 0.024539877300613498, "pt": 0.06748466257668712, "ca": 0.5552147239263804, "es": 0.32515337423312884} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_313324 | Taula de continguts amagar 1 LES CIÈNCIES 2 LA SINCRONICITAT 3 ELS CALENDARIS 4 Calendari 12:60 5 Calendari 13: 20 jun CICLES juliol la quarta DIMENSIÓ 8 REFERÈNCIES
Pacal Voten va encarnar en el cicle de Palenque al segle VII, de l'603-683. Ell era una emanació de la consciència solar associada amb la signatura Sol 8. 8 és el to galàctic de la integritat i l'harmonia. Pacal Voten ser un Mestre de la Sincronització Harmònica. De tant en tant aquesta intel·ligència es personifica i s'encarna en diferents parts del món. En la mitologia nòrdica Odin (Wotan) és el Déu Suprem de la saviesa i significa "arbre", associat amb l'arbre del coneixement còsmic.
José Argüelles ha estat conegut com l'iniciador de la famosa meditació de pau mundial la Convergència Harmònica, que va tenir lloc els dies 16-17 d'agost de 1987. El 3 de març de 2002, va ser honrat com "Valum Voten, Cerrador del Cicle" per nou ancians indígenes al cim de la Piràmide del Sol, Teotihuacán, Mèxic. El van reconèixer com el portador de nous coneixements per regenerar el coneixement tradicional, i li van atorgar un bastó cerimonial per ajudar a despertar a la humanitat cap al significat de 2012, la conclusió del Gran Cicle del Calendari Maya de 5.125 anys (així com molts altres cicles ). Any en què començaria la Ressonància Melòdica fins al 2027 donant pas a la Simfonia Rítmica.
La Llei del Temps afirma que les nostres formes divergents de concebre el temps es deuen a un "error en el temps" que va passar fa uns 5000 anys, i que és el nostre deure reconèixer i reparar aquest error. La Llei del Temps és la base de la reformulació de la ment humana. Així com l'aire és l'atmosfera del cos, així el temps és l'atmosfera de la ment.
LES CIÈNCIES
Els tres aspectes de la llei del temps són la intuïció, la sensibilitat i la telepatia. 03:00 ciències ens ajudaran a comprendre'ls. La cibernètica, l'ètica i l'hermenèutica.
La cibernètica com a ciència de la comunicació-control, es va iniciar per mitjà del sentit del tacte i es va desenvolupar pel so, els símbols, l'art, les paraules i frases, els idiomes i escrits, i, tornant novament a l'etapa dels símbols superiors, pel contacte vibratori, la telepatia, la inspiració i la il·luminació.
És la ment la que dirigeix la personalitat i del seu correcte control depèn el ple desenvolupament de la mateixa. La zona del cervell que es troba al voltant de la glàndula pineal està connectada amb la intuïció; aquestes cèl·lules han de ser posades en activitat perquè hi hagi una veritable percepció intuïtiva, la qual, un cop assolida, posarà de manifest el control que exerceix l'ànima, la il·luminació espiritual, la veritable comprensi sicolgica cap als nostres semblants i el desenvolupament del veritable sentit esotrico, objectiu que tenen en l'actualitat tots els aprenents.
Intuicin és comprensi sinttica, prerrogativa de l'ànima, que noms és possible quan l'ànima, en el seu propi nivell, va en dues direccions: cap a l'esperit i cap a la coordinada i unificada personalitat.
La tica com a ciència de les emocions s'encarrega d'avaluar l'efecte que té l'intel·lecte sobre el desig generant l'emoció, sent les virtuts la modalitat permanent de la sana emocin.Como ciència de la Sensibilitat; és l'art de respondre als fenmens, i s'aplica especialment a la reacci, al reconeixement, a la resposta i al registre de tots els fenmens que es troben en el pla fsic c smico.
El cultiu de les reaccions sensibles entre si i amb altres abans humans entre els qui el destí ha col·locat als deixebles, involucra:
a. Reaccinfsica sensitiva va els centres, a les forces que emanen dels centres d'aquells amb qui els deixebles estan associats. S'ha de desenvolupar especialment la sensibilitat del centre ajna.
b. Sensibilitat als sentiments ia les reaccions emotives dels que l'envolten, la qual cosa s'aconsegueix pel desenvolupament de la compasiny la simpatia, que unit al desinterès ens capacitar per obrar correctament.
c. Sensibilitat als pensaments d'altres per la relació mental establerta amb ells al mapa de la ment.
Quan el discpulo comença a demostrar la qualitat de l'ànima i l'amor com a segon aspecte diví es possessiona de l, controlant i matisant tota la seva vida, llavors es desenvolupa automticament la sensibilitat superior convertint en un imn per a les idees i conceptes espirituals. Sensibilitat a la impressi significa engendrar una aura magntica sobre la qual poden actuar les impressions ms elevades.
La hermenutica com a ciència de la comprensió, interpreta els significats que hi ha als conceptes. Totes les impressions han de ser interpretades i traduïdes a smbols, per mitjà de la paraula o per representacions pictriques; doncs és en l'ocupació de les paraules (és innecessari dir que són smbols) on s'està propens a cometre errors. Són el mitjà pel qual la impressió registrada és impartida a la consciència cerebral. La impressió rebuda i interpretada produeix canvis fonamentals en la vida i en la consciència de l'aprenent, sobretot en la seva orientació. Així arriba a ser un centre evocador i invocador d'energia.
Actualment se li podria denominar, a la síntesi d'aquestes tres ciències, ciència d'impressió. Impressió és la reacció subtil, més o menys correcta, l'activitat mental vibratòria d'alguna altra ment o conjunt de ments, a mesura que la seva influència afecta a l'ens o conjunt d'ens. Aquesta impressió ha de descendir directament des dels nivells mentals fins al cervell, en tres etapes: la de registre mental, la de recepció cerebral i la d'interpretació reconeguda.
En un bucle cibernètic, el cosmos "reflexiona sobre si mateix", autocapta informació sobre la seva estructura i es autocorregeix mitjançant aquest acte de reflexió interna. La informació de la nostra ment és transferida a l'ànima i cada ànima col·lectiva expedeix els seus sentiments col·lectius i idees universals a tot ésser humà, mitjançant efectes frontera. Percebem el temps al enriquir-nos d'informació i la consciència vindria a ser aquesta relació del temps amb l'ànima.
L'SINCRONICITAT
Carl Jung va denominar sincronicitat als casos especials on l'energia física i l'energia psíquica es manifesten com dos aspectes d'una mateixa realitat, on el món de la matèria apareix com una imatge especular del món mental i viceversa. De fet la paraula símptoma, tan usada en salut, vol dir "dues coses que apareixen juntes" i la clau del que anomenem «salut» és l'adopció de tal configuració per part del cos etèric en el temps / espai, i no un fet que passi en l'espai / temps. El més característic dels esdeveniments sincronísticos és el fet d'aparèixer en ells suprimida la dualitat ment-matèria.
Els exemples de sincronicitat en la naturalesa són tan freqüents que els considerem normals, igual que els peixos en cardumen, totes les aus volen en formació; quan canvien de direcció, totes executen els mateixos moviments sincrònicament. Una parvada pot constar de centenars d'individus i, però, cada un es mou en harmonia amb tots els altres sense que hi hagi un líder. La comunicació instantània que veiem comunament en parvadas i bancs de peixos prové del nivell espiritual, de la intel·ligència organitzadora que resideix en l'àmbit virtual, amb la diferència que els animals utilitzen l'instint, mentre que els humans utilitzen l'intel·lecte.
Aquesta telepatia instintiva que serveix per dirigir tan misteriosament els moviments de ramats d'animals i la ràpida transmissió d'informació entre les races salvatges i pobles ignorants, són exemples d'aquesta inferior exteriorització d'una realitat espiritual interna. Una etapa intermèdia d'aquesta activitat instintiva basada, en la seva major part, en les reaccions del plexe solar, es pot observar en la psicologia moderna de les masses i en l'opinió pública. Com bé se sap, aquesta etapa és predominantment emotiva, ignorant, astral i fluïda en la seva expressió, la qual està canviant ràpidament i transferint al regne de l'anomenada "opinió pública intel·ligent", però es realitza en forma lenta doncs involucra l'activitat dels centres laringi i ajna.
Immersió és un bon sinònim de correlació o sincronització; s'utilitza per descriure una cosa que està contingut en una altra substància o força. El resultat és la sincronicitat: éssers totalment sintonitzats amb l'entorn i amb tots els altres, ballant al ritme del cosmos. D'aquí la importància de conèixer els quatre components de la música: ritme, melodia, harmonia i timbre.
A la sincronització o absència de les notes es pot atribuir tot el que passa en els cicles mundials. Així es produeix l'harmonia: primer la nota fonamental de la matèria, després la nota de l'Esperit dominant gradualment la nota inferior, fins que finalment la nota de l'Esperit predomina sobre les altres.
A semblança del que succeeix en l'escala musical, en el sistema de chakres es produeixen també semitons, o mitjans passos. Els chakras són com lents, a través de les quals interpretem la realitat. Per exemple, quan neix un nou ésser, tota la seva preocupació se centra en el problema de la supervivència, al poder romandre en aquest nivell tridimensional.
ELS CALENDARIS
"30 dies té setembre, amb abril, juny i novembre;
els altres de 31, i de 28 només n'hi ha un ".
Així és la dita popular que subratlla la il·lògica naturalesa del calendari gregorià. Per contrast, una manera molt més fàcil i més lògic de dividir l'any solar seria en tretze mesos de 28 dies amb un dia extra, lliure.
Comunament, per calendari s'entén un sistema per dividir el temps al llarg de períodes prolongats. Un dia és la unitat bàsica d'un calendari, i l'any solar és el període prolongat bàsic.
La durada de l'any solar és actualment reconeguda en 365, 24199 dies. El calendari gregorià divideix aquesta durada en 12 mesos desiguals - quatre mesos de 30 dies, set de 31 dies i un de 28 dies. En el calendari gregorià, el quart de dia acumulat es maneja inserint un 29 de febrer cada quatre anys. Aquesta no és necessàriament la més lògica ni l'única manera de tractar amb la cambra de dia acumulat.
calendari 12:60
El calendari gregorià és dogma perquè ningú ho qüestiona, ni vol qüestionar-ho. El calendari gregorià constitueix les bases de la freqüència de temps 12:60.
Tota autoritat atorgada a aquest calendari és, realment, una lleialtat cap a un vell artifici medieval cristià del temps. L'autoritat d'aquest artifici és mantinguda pel Vaticà, geogràficament el menor estat polític del planeta, no obstant la qual cosa gaudeix de protecció política total per part dels principals poders occidentals (el G-7: EUA, Canadà, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i Japó).
Els 12 mesos del calendari gregorià, irregularment numerats i irracionalment denominats, van sorgir com a resultat d'una Butlla Papal emesa pel papa Gregori el 1572 i implementada en 05-15 octubre de 1582. El context històric en què aquest calendari es va transformar en patró fix, és de la major significació. El poder europeu, instigat per la cobdícia material adquisitiva i la necessitat de l'Església de reunir totes les ànimes sota la seva creu, literalment s'havia enancado en el globus. A partir de llavors, ningú podria rebre les "benediccions" del Cristianisme sense rebre també el calendari gregorià.
A Europa mateixa, el calendari gregorià va tenir èxit en el precís moment en què estava aconseguint-se la mecanització final del temps. Per 1600 AD, l'any de 12 mesos i l'hora de 60 minuts s'havien transformat en el patró establert del temps.
El calendari gregorià està basat en el model original babilònic que va substituir un mesurament de l'espai per un mesurament del temps. El temps no és espai. El temps és de la ment. Es va usar un cercle en una superfície plana dividida en dotze parts de 30º com a model per al calendari anual. Un cercle en una superfície plana té 360 graus (30 x 12). Una òrbita anual de la Terra al voltant del Sol suma 365¼ dies. La mesura del temps segons la norma del cercle en una superfície plana és irregular, arbitrària i irracional. Com és la mesura del temps, així és la mesura de la nostra ment.
En 1582 AD, quan el papa Gregori XIII va treure deu dies al calendari julià i va ordenar la versió final del calendari babilònic, el rellotge mecànic va aconseguir la perfecció definitiva. Usant el mateix cercle en una superfície plana de 12, el rellotge va duplicar el 12 a 24 hores i els 30 graus a 60 minuts per hora. Impostos, guerres i governs ja eren institucions secundàries de la ment humana causa de l'ús del calendari de 12 mesos en tot el Vell Món durant 5.000 anys. Però, combinada amb el rellotge mecànic que va duplicar la mesura, la freqüència artificial de temps 12:60 va ser instituïda com la condició mental irregular i mentalment acceleradora de la raça humana, separant a aquesta de la resta de la naturalesa. Llavors, sumada a impostos, guerres i governs, hi havia la màquina.
Sense el rellotge mecànic no hauria màquines, i tota la tecnologia industrial seria impossible. Ajustant el nostre ritme biològic de l'accelerada freqüència de la màquina artificial de temps 12:60, els humans vam començar l'acceleració de la nostra pròpia activitat biològica, amb la consegüent bomba de temps de la superpoblació que avui és la nostra plaga.
El resultat de la 12:60 és la creació d'una freqüència de temps el camp mental de consciència és dominat per la mecanització i una ciència tridimensional d'espai-matèria. L'acceptació inconscient d'aquesta freqüència de temps 12:60 és el factor únic que més va contribuir al problema de l'alienació humana de la natura.
Calendari 13: 20
Al llarg de la majoria de la seva història de 26.000 anys, l'homo sapiens ha seguit la lluna i usat calendaris lunars. La lluna és inconstant i erràtica. És, per naturalesa, subtil i elusiva. Segons càlculs actuals, gira sobre el seu eix cada 29, 5 dies, la durada d'una llunació sinódica, que és la raó que sempre vegem una cara de la lluna.
Tretze llunes, 28 dies, és la mesura de la biosfera del ritme biològic humà anual. Vint dies, 13 vegades a l'any, és el cicle de la menstruació humana femenina. Adoptant el calendari de 13 llunes - 28 dies, i rebutjant el calendari gregorià, els humans donaran el primer pas més enllà de l'auto-destrucció col·lectiva engendrada pel nacionalisme i l'auto-destrucció biosfèrica engendrada per Mammon (màquina dels diners).
Quan aprenem que el 28 és la triangulació del 7, fem que la gent s'adoni que la ciència es basa en aquesta freqüència còsmica (equació de la Llei del Temps 4: 7: 7: 13. On 4 × 7 = 28, els dies de la Lluna i 7 × 13 = 52, les setmanes en un any de 13 llunes). Les persones han de comprendre que el motiu per fer això no és només perquè necessiten un altre calendari, sinó perquè el propòsit és de sincronitzar-se i crear un camp unificat de la consciència. Passar del calendari gregorià, a l'sincronario de les 13 llunes de 28 dies és un acte conscient, una elecció conscient. I es necessita consciència per continuar seguint el sincronario de les 13 llunes. Hi ha una elevació de la consciència i aquest és un punt clau. La idea és que hi ha milions de persones arreu del món en diferents idiomes i cultures, que s'estan sintonitzant amb una altra freqüència vibratòria que està començant a sorgir ara de la Noosfera (camp mental del planeta), una freqüència totalment harmònica i unificant.
A la freqüència 13:20, que és una freqüència de temps galàctic natural, el 13 es refereix a la "cosmologia recapitulativa de 13 tons" corporizada en una forma que arribem a conèixer com l'ona encantada. El 20 es refereix a un codi de freqüència corporizado en l'ordre permutativo o sistema de notació mateix de 4 x 5, també conegut com a codi 0-19. Les 20 unitats d'aquest codi també es tradueixen a un llenguatge icònic codificat per color que consisteix de 20 símbols o segells solars. Inherent a l'ona encantada de 13 tons hi ha un calendari de 13 llunes o mesos perfectes, de 28 dies cada un. 13 x 28 dóna 364 dies, estant el 365º dia "fora del temps", i sent denominat dia verda, un dia fora del temps.
Sincrònicament el dia 13 de febrer es correspon amb el dia 7 de la lluna galàctica del falcó i el 7 d'agost es correspon amb el dia 13 de la lluna magnètica del ratpenat.
ELS CICLES
L'evolució es desenvolupa cíclicament. Tot es repeteix i hi ha repetició en els fets, en l'espai i en el temps. Una cadena planetària repeteix la seva activitat (en el Temps), un sistema solar repeteix la seva activitat (a l'Espai).
Hi ha una llei general que produeix els efectes cíclics, la llei d'atracció-repulsió, de la qual és subsidiària la llei de periodicitat i renaixement. L'evolució cíclica és el resultat de la dualitat ona-partícula, de la Voluntat de l'Esperit i l'activitat de la matèria. Hi ha dos tipus de cicles involucrats en la veritable naturalesa del Jo, la seva interacció porta amb l'ajuda de la ment, el que anomenem medi ambient o circumstàncies.
Els dos tipus de cicles es presenten perquè hi ha relació sobre l'eix i rotació sobre l'òrbita. El sistema solar gira al voltant del seu centre còsmic.
Els planetes giren al voltant del sol, els sistemes solars giren al voltant de Alcyione (Plèiades), 12 constel·lacions giren al voltant d'Arcturus. Les galàxies giren al voltant d'Orión.
El cicle galàctic de Alcione és de 26.000 anys.
El cicle galàctic de Sírius és de 520.000 anys (26 × 20).
El cicle galàctic de Vega és de 2.600.000.
El cicle galàctic d'Orió és de 64.000.000. d'anys.
Un cicle solar dura 365 dies.
Un cicle galàctic dura 25920 cicles solars, 12 cicles evolutius.
Un cicle còsmic dura 12 cicles galàctics, 311.040 cicles solars.
Un cicle universal dura 144 cicles còsmics.
El cicle de la Creació és de 360 cicles universals.
LA QUARTA DIMENSIÓ
El temps, que és la quarta dimensió, té dues característiques essencials: és mental i és estètic. El temps és mental perquè s'ho experimenta i coneix a través de la ment.
La cultura mental és bàsica per a l'experiència del temps. El temps és estètic perquè consisteix de diferents nivells totals de l'ordre les proporcions i ràtios són consistents a través de l'escala, i cada nivell o ordre es reflecteix holísticament en els altres. La contemplació artística i l'activitat artística són l'objecte i el reflex expressiu del temps. Així com la ment és l'arrel del temps, les ràtios sensorials d'experiència artstica són l'expressió del temps.
A causa del seu immersi inconscient al nivell tridimensional de l'espai, comunament conegut com pla material, el sub-corpus humanitat com a espècie o tot col·lectiu encara no ha comprès el nivell d'operaci conscient tetradimensional, o no s'ha elevat a l. La participació inconscient en la quarta dimensió és comú en els somnis i estats semblants, així com la varietat d'expressions artístiques poc tolerades. L'experiència del temps com a quarta dimensió no denega sinó millora l'experiència sensorial de la tercera dimensió, i li atorga un context ordenat.
L'estructura cristal·lina és la forma ms elevada de activaci dels centres energtics, ja que la naturalesa d'espai / temps d'aquesta energia es transmuta en naturalesa temps / espai de regulaciny equilibri, d'aqu que s'utilitzi l'expressió joies o gemmes per expressar la naturalesa sptuple de la consciència. Una joia del temps tindrà el potencial de modificar la realitat.
REFERÈNCIES
Alice Bailey. Miratge, un problema mundial.
Alice Bailey. Telepatay el vehicle ètric.
Alice Bailey. Tractat sobre foc csmico
Bob Frisell. La quarta dimensió.
Deepak Chopra. Sincrodestino
Jos Arguelles. Un tractat del temps.
Article Següent
Neteja de males energies: La importància de treure la mala energia de la casa i del cos per portar una vida harmònica
2022
Lleis de la Geometria Sagrada: Les set lleis de Creació que es manifesten en l'existència
2022
Neteja i Protegeix el teu Aura de tota energia negativa, ¡Transcendeix com Ser de Llum!
2022
L'Esperit Altruista de la Bodichita
2022
Frases budistes que et poden canviar la vida
2022
¿Energies Negatives al teu voltant? Kit Casero perquè et defensis de Danys, Enemics i Energies Negatives
2022
L'Elecció De L'Editor
Entrades Populars
01La nostra reacció davant la por Per què ens paralitza?
0112 pel·lícules espirituals per 2017
01Ja saps qui és el Senyor Vishnu i els seus 10 encarnacions?
01Què és l'anàlisi i reinformació mòbil?
01Hem de tenir cura dels joves aliens que descendeixen al nostre planeta
01Cúrcuma, meditació i hipnosi per millorar d'asma
01Arcàngel Rafael: Respira El Raig Verd Esmeralda l'Amor I El Poder
018 consells científics per deixar de preocupar
Arcàngel Metatron: El Mega Equinocci i els Eclipsis 2015 - L'Astre-Gresol
Taula de continguts amagar 1 any Tres 2 Els Codis del Canvi març L'Astronomia de Purificació - El Gresol Estel·lar 4 El Súper Eclipse i Equinocci de Març de 2015 5 Nous Començaments 6 La teva Funció - Ser el Canvi 7 Júpiter i Saturn 8 L'Finestra de Eclipsis 9 La Roda Sagrada 10 Tancament 11 Arcàngel Metatron: El Mega Equinocci i els Eclipsis - L'Astre-Gresol Canalització de l'Arcàngel Metatron i de Tyberonn de les Plèiades a través de James Tyberonn Salutacions, Mestres, Jo sóc Metatron, Arcàngel de la Llum. En aquesta se
Llegir Més
La Transformació Bio-Cristalina de 2015! Arcàngel Metatron a través de J. Tyberonn
Salutacions, Mestres, Jo sóc Metatron, Angèlic de la Llum, i salutació a cada un amb calidesa i coneixement en un vector d'amor incondicional! Aquest és 2015, l'Any Tres de la nova Terra, perquè de fet la Nova Terra va ser formulada lògica, fàctica i freqüencialment en finalitzar 2013, i va començar en el seu aspecte lineal de 2013. Així me
Llegir Més
Beneficis de la canyella per a la salut
Taula de continguts amagar 1 Usos de la canyella 1.1 1.2 Diabetis tipus 2 1.3 Sistema Digestiu 1.4 Grips, refredats i problemes respiratoris 1.5 Altres beneficis de la canyella 2 Usos de la canyella 2.1 Diabetis tipus 2 2.2 Sistema Digestiu 2.3 Grips, refredats i problemes respiratoris 2.4 altres beneficis de la canyella 3 beneficis de la canyella per a la salut Quan penses en la canyella, segurament se't faci aigua la boca imaginant uns deliciosos panellets de canyella, arròs amb llet amb canyella per sobre o un exquisit cafè irlandès. N
Llegir Més
Arcàngel Miguel - La vostra nova relació amb els diners - Parts 1,2 i 3
Part 1 Declarant El teu Intenció i iniciant teu Orientació Cap al Diners Estimats amics, estem feliços d'estar avui amb vosaltres. Nosaltres Som la vostra Família de Llum. Som el Regne Angèlic, amb l'Host Celestial; i JO SÓC l'Arcàngel Miquel. Ens unim al Consell del Temple del Alba Daurada, el llinatge específic al qual està afiliada Meredith; ia vosaltres i tot el vostre festeig, com ens agrada dir, d'amics i reflexos no físics, els vostres reflexos en tota la Creació que estan connectats amb vosaltres per crear junts aquesta poderosa comunió de Llum. És amb aqu
Llegir Més
Creant t propi renéixer amb la Meditacin SA TA NA MA
CREANT EL TEU PROPI RENÉIXER Estem en uns temps de grans canvis, en el qual es ens impulsa a buscar més la nostra mestratge personal. En aquestes dates de Setmana Santa i Pasqua entra l'energia de resurrecció, i renovació anual d'un nou cicle que comença. Aquest impuls ve de l'any 11 (2018), que fa que l'energia per escoltar la veu de la teva ànima, i seguir el camí del teu cor sigui donat suport, i doblement empoderat amb les energies de renaixement. És pe
Com tractar amb l'ansietat: 4 passos per reprendre el control
Taula de continguts amagar 1 E mai l'ansietat sigui part de la vida, mai deixis que ella controli els teus moviments. Paulo Coelho 2 1.Enfrentar el pensament negatiu 3 2. Canvia aquests pensaments negatius a positius 4 3. Acte cura maig 4. Evita les persones txicas Canvia el que puguis, accepta la resta | 0.775641 | curate | {"ca": 0.9845195957183676, "ru": 0.000639686127340185, "en": 0.0058851123715297025, "hu": 0.000980852061921617, "pt": 0.0029425561857648512, "ms": 0.0011514350292123332, "it": 0.0005543946436948271, "de": 0.0016205381892618021, "es": 0.0014926009637937652, "ro": 0.00021322870911339502} | https://ca.forces-universe.com/sincronicidad-la-904714 |
macocu_ca_20230731_10_217987 | Aranya de sostre
S(A) + piano / 2’45” / Català
Obra per a cor infantil i piano amb una segona veu opcional. | 0.568753 | curate | {"fr": 0.1523809523809524, "ca": 0.8476190476190476} | |
mc4_ca_20230418_13_9538 | 2es Jornades de Treball Territorial Òmnia: un aparador de creativitat!
27 July 2011 in Jornades, Punts Òmnia, Xarxa comunitària
Tags: comunitari, jornada, Punts Òmnia, xarxa
Entre els mesos de juny i juliol s’han realitzat les 2es Jornades de treball territorial de la Xarxa Òmnia d’aquest any 2011. Aquestes jornades han estat una altra oportunitat per generar espais de trobada entre les persones dinamitzadores de les diferents zones territorials de la Xarxa. Degut a la demanda d’incorporació de més espais de […]
Persones que “mouen” la Xarxa (capítol 11)
22 July 2011 in Persones Dinamitzadores
Roger Príncep Vallvè Edat: 28 Punt Òmnia: Vilallonga del Camp Anys al Punt o al Projecte: 9 mesos. 1.- Coneixies el Projecte abans de treballar de dinamitzador d’un Punt Òmnia? Si, al ser educador social havia sentit a parlar del Projecte però desconeixia el seu funcionament i què fer diari. 2.- Què destacaries de la […]
Ciutadania Òmnia (capítol 6)
22 July 2011 in Ciutadania
ADELA LÓPEZ, USUÀRIA DEL PUNT ÒMNIA GAO KALÓ A BARCELONA Què ha representat per a tu que s’instal·li un Punt Òmnia al barri? Me ha llenado mucho porqué he podido aprender con el ordenador y antes no sabía hacer nada. Sobretodo para poder comunicarme con mi familia que vive en Canarias y con mi nieto […] | 0.740698 | curate | {"ca": 0.8083596214511041, "en": 0.051261829652996846, "es": 0.14037854889589904} | http://bloc.xarxa-omnia.org/odc/2011/07/ |
cawac_ca_20200528_5_65135 | Seat
La notícia ha corregut com la pólvora des de fa una hora entre la plantilla de SEAT. Dos coneguts delegats sindicals han estat detinguts aquest matí per agents dels mossos d'esquadra. Es tracta de Javier Jiménez Oya (CCOO ) i Javier Espin (UGT ), tots dos fa molts anys que són representants sindicals a l'empresa. Els agents els han tret de la fàbrica, els han emmanillat i els han ficat a un vehicle dels mossos que els ha conduït fins els calabossos de la...
Última hora
23/01 · 17:19
Suport a Panrico a Ponent
En el marc de la campanya "Independència per Canviar-ho Tot", persones solidàries amb la lluita de les treballadores de Panrico han enganxat adhesius de suport a la vaga indefinida que ja fa cent dies que aquestes duen a terme. L'acció s'ha dut a terme a supermercats de Lleida, Bellpuig, Balaguer i Tàrrega.
22/01 · 12:08
Per la negociació col·lectiva
Assemblea i concentració de delegades de CCOO i UGT aquest dimecres 22 de gener. Els sindicats han convocat una protesta “Per la negociació col·lectiva i contra la precarietat laboral i social” davant de Foment del Treball. Durant l'acte han intervingut els dirigents de les dues organitzacions.
21/01 · 14:57
Roda de premsa contra BCN World
Aturem BCN World ha denunciat en roda de premsa la manca de transparència que veuen en relació al projecte de macrocomplex turístic. A la roda hi han participat diputades d'ICV i de la CUP i s'hi ha presentat l’informe elaborat per l’Associació Centre Català d’Addicions Socials sobre l’impacte del joc a Catalunya.
21/01 · 14:56
Jutgen un "iaioflauta"
Dimecres 22 de gener jutjaran un integrant del col·lectiu "iaioflauta" per participar en una escridassada col·lectiva al director dels Mossos, Manel Prat, per l’actuació policial que va acabar amb la mort de Juan Andrés Benítez. L'activista fou retingut unes hores a la comissaria de Ciutat Vella després d'aquests fets.
21/01 · 13:00
Cessen emissions CatRàdio
El govern espanyol va comunicar el 17 de gener a Acció Cultural l'obligació d'aturar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. L'entitat, propietària dels repetidors, rebrà dues multes per valor d'un milió d'euros que es faran efectives malgrat el cessament de les emissions.
17/01 · 18:48
Manifestació dret al propi cos
L'Assemblea de dones feministes de Gràcia, convoca una manifestació dissabte 18 a les 12h del migdia a la Plaça de la Virreina. Amb el lema "avortem la contrareforma" inicien així una campanya per l'avortament lliure i gratuït que compta amb el suport de vint-i-cinc col·lectius del barri.
La TROBADA DE JOVES ( http://trobada.casaldejoves.org ) és una mostra del que som i fem els casals de joves. És la mare de les macro activitats de Casals de Joves de Catalunya. La TROBADA es prepara cada tres anys i ens serveix per aglutinar, durant tres dies, tota la força casalera que hi ha a la federació. També va dirigida a totes les joves, organitzades o no, que vulguin aprofitar aquesta ocasió per conèixer millor el projecte casalero.
Casals de Joves de Catalunya som una federació d’associacions juvenils on fomentem la participació de les joves des d’un punt de vista d’autogestió, democràcia, laïcitat i transformació social. Aquesta tasca que duem a terme des dels nostres casals, la fem de forma voluntària i des de l’autogestió. Per entendre això, només cal veure que els projectes, de cadascuna de les entitats, estan liderats per nosaltres mateixes, les joves. Som aquelles joves que participem activament de l’associació juvenil i les mateixes que, alhora, dirigim l’associació. Amb més extensió, podreu trobar més informació sobre el nostre Projecte Educatiu: “Aixequem la Persiana”.
Aquesta activitat gegantina es prepara a partir d’una comissió organitzadora, on hi som les joves activistes dels casals i pren tot el sentit en el fet que, els casals de joves, aportant tot allò que sabem del nostre projecte juvenil (del nostre barri, del nostre poble…), aconseguim desenvolupar una gran TROBADA. Un cop feta la preparatòria, llavors és quan intervenen, com a alliberades, la resta de joves que vulguin impulsar la TROBADA amb els últims detalls. I així, fins l’1 de novembre, serà quan a Canovelles començarà l’escena final, la més brillant i festiva apoteosi al treball de tota una generació.
La TROBADA DE JOVES que fem cada tres anys, amplifica el nostre lema “ACTITUD CASALERA” i n’estem molt orgulloses, perquè és l’espai on coincidim totes, els mateixos dies i al mateix lloc. Ens agrada el que fem i, sobretot, com ho fem. Així, ens agradaria que totes aquelles joves que no ens coneguin, es motivin a treure el nas en algun moment.
Aquest dissabte dia 2 de novembre, el Banc Expropiat de Gràcia celebra el seu segon aniversari, amb activitats a partir del migdia a la plaça Revolució. Mireu el cartell que us adjuntem per a informació i horaris detallats. Esteu totes convidades! Perquè sense vosaltres no hauria estat possible.
Durant tot el mes de novemebre cada diumenge a les 19.00 hores projetarem una peli del cicle Antifeixista.
Diumenge 3/11 El gran dictador Dir. Charles Chaplin: 1940, 128' Drama i comèdia. Des de la sàtira aquesta crítica al feixisme, el nacionalsocialisme i la figura d'Adolf Hitler començava a gestar-se com pel.lícula abans de l'esclat de la segona guerra mundial.
El passat 29 d’Octubre de 2.013 el Consorci de la Zona Franca, presidit per l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, va anunciar la cessió temporal i gratuïta de 5.000 metres quadrats de la seva propietat de terrenys de la seva propietat situats a les antigues casernes de Sant Andreu a la Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona.
Davant d’aquesta decisió, els veïns i les veïnes de Sant Andreu de Palomar reunits en assemblea hem decidit començar les mobilitzacions.
Exposem que:
- La Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, que disposa d’un local en el que eren les antigues casernes, porten alguns anys utilitzant fraudulentament per a les seves activitats aquest espai que ara se’ls ha cedit. - Aquestes activitats consisteixen en desfilades i instrucció militar abillats amb uniformes i armes. - Diverses informacions apunten que la seu de la Hermandad ha estat utilitzada com a punt de trobada per a feixistes que practicaren agressions al seu voltant el passat 12 d’Octubre. Aquestes agressions han estat silenciades i resten impunes.
Considerem que: cap espai de propietat municipal (sigui total o participada, com és aquest cas) es pugui dedicar a activitats d’exaltació del militarisme i del feixisme.
Exigim:
- Retirada immediata de la cessió de l’espai a la Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona i replantejament respecte a la seva ubicació actual a les casernes de Sant Andreu. - Mobilització de l’Ajuntament de Barcelona i del Districte de Sant Andreu per aconseguir aquesta retirada i aquest replantejament d’ubicació. - Revisió dels mecanismes de presa de decisions perquè siguin transparents, democràtics i participatius. - Convocatòria de la Comissió de Casernes per iniciar un procés real de participació ciutadana per decidir els usos temporals d’aquests espais. - Que l’Ajuntament de Barcelona i les organitzacions corresponents maldin per a construir els equipaments planificats que ja porten més de 5 anys de retard.
Aquest dijous 7 de novembre a les 19:30h es projecta "Gasland" a la pel·lícula de Josh Fox nominada als Oscars 2011 com a millor documental. La pel.licula es projecta a Zumeig Cinema (carrer Béjar, 53 . Metro L3 - Tarragona)
Després de la pel.licula hi haurà un debat amb la participació de Pablo Cotarelo, enginyer de mines, especialitzat en energia i combustibles i representant d'Ecologistes en Acció a les cimeres sobre canvi climàtic de les NNUU.
Presentació del llibre: “L’hora dels voltors” amb Josep Manel Busqueta
Adreça
Ateneu Francesc Layret (c/Villarroel.49). Barcelona
Descripció
El proper dijous 7 de novembre, a partir de les 20 hores, presentarem el llibre “L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada“, de la mà del seu autor, Josep Manel Busqueta, pastisser, economista, i membre del Seminari d’economia crítica Taifa
El llibre, d’Edicions el Jonc, pretén posar el focus, de manera didàctica i intel•ligible, a analitzar les raons de la persistència de la depressió tant des d’un punt de vista global com a escala dels Països Catalans i mostrar com aquesta crisi s’està convertint en l’excusa perfecta per agenollar tota una societat als peus dels poderosos.
Aquestes festes de la Verneda, 8, 9 i 10 de novembre giren al voltant de la repressio patida per la nostra veina Ester Quintana ara fa just un any per part dels mossos d'esquadra. festes verneda.jpg Les activitats comencen divendres 8 de novembre a la nit i duraran fins a dissabte de matinada. Tots els actes son gratuits i es celebraran al parc de Sant Marti. Destaquem la paellada popular de dissabte al migdia i el concert gratuit de la nit. Esteu tots i totes convidades perque la solidaritat no te fronteres, tots i totes som Ester.
Aldarull, la llibreria anarquista i de pensament crític de Gràcia necessita la teva ajuda. Difondre idees llibertàries a peu de carrer per a tots els públics i editar textos transgressors periòdicament no és gens fàcil. Per això aquest DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE montem festa boja a l'ATENEU DE VALLCARCA desde les 22h. Vine puntual i preparat/da a fer un bon bailoteo libertario!
Ens veiem aquest divendres a partir de les 22h a l'Ateneu de Vallcarca! Amb plaer de comptar amb Dj Konchitrón!
L’Assemblea Territorial de la CUP Vallès Oriental - Baix Montseny organitza la 1a Trobada per la Unitat Popular (TUP) a Granollers , que tindrà lloc el dissabte 9 de novembre , i que té la intenció d’aglutinar les diferents entitats, associacions i organitzacions a nivell comarcal que aposten per una ruptura democràtica i una major participació ciutadana com a garants de canvi del cicle polític actual.
La jornada consta, com a eix principal, de tres taules de debat obertes per discutir, aprofundir en problemàtiques i abordar possibles solucions des de la participació ciutadana:
La trobada s'iniciarà amb una fira d'entitats , seguida d'una mostra de cultura popular , i clourà amb un sopar-míting amb la presència de David Fernàndez , diputat al Parlament per la CUP-AE, Jordi Pueyo (regidor de la CUP de Palautordera) i Maria Oliver (membre de la CUP de Granollers). Per acabar la jornada tindrem les actuacions de Slim Bay Seals (La Garriga), Último Aplauso (Baix Montseny) i el PD UHF-Stereo (ex-Balkatalan, Granollers).
Prou impunitat! Tarda de debat contra la violència policial i judicial
Adreça
Antic Camí de Sant Llàtzer s/n
Descripció
Diumenge 10 de novembre, al PIC de Can Masdeu cridarem amb força...
Prou impunitat!
Tarda de debat i difusió contra la violència policial i judicial.
16h. Projecció del documental "4F, Ni oblit ni perdó"
Aquest documental és un treball de recerca videogràfica que pretén donar a conèixer la veritat sobre el “cas 4F”, un dels casos de muntatge policial més greus que s'han destapat a Barcelona des de la “transició” i que a dia d'avui roman impune.
El 4 de febrer de 2006 algú va llançar un test des d'una casa okupada (propietat de l'Ajuntament) en la qual se celebrava una festa, deixant ferit de gravetat a un agent de policia. L'Ajuntament i la policia, davant la impossibilitat d'esbrinar qui havia llançat el test (doncs dins de la casa hi havia unes 3000 persones) van decidir crear un muntatge inculpant a gent innocent que no havia estat a la casa, algunas ni tan sols eren a la zona. Les conseqüències directes del muntatge es poden descriure així:
Álex Cisneros i Juan Pintos van passar 2 anys en presó preventiva, i 2 més a la presó i en tercer grau. Rodrigo Lanza va passar prop de 5 anys a la presó, 2 d'ells en presó preventiva. Álex, Rorigo i Juan van ser torturats durant la detenció i en els posteriors dies de calabós per la policia; la seva denúncia per tortures mai va prosperar. Patricia Heras va passar 2 mesos a la presó i 4 mesos en tercer grau fins que el 26 d'abril de 2011 va decidir treure's la vida.
El primer judici (a l'Audiència Provincial de Barcelona, febrer de 2008) es va desenvolupar amb múltiples irregularitats, no es van acceptar les proves de la defensa i l'única prova de l'acusació va ser el testimoniatge de dos agents de la Guàrdia Urbana: Bakari Samyang i Víctor Baiona. Aquests agents de la Guàrdia Urbana que van ser la peça clau del cas, van ser posteriorment condemnats per torturar el fill d'un diplomàtic (Sentència de la secció 5ª de l'Audiència Provincial de Barcelona, de 17 d'octubre de 2011). La sentència també evidencia que van simular delicte i van falsejar l'atestat, la qual cosa qüestiona clarament la credibilitat de les seves declaracions com a testimonis de càrrec en el cas 4F.
Convidem a les persones que encara no han pogut conèixer la veritat sobre el cas 4F a que s'apropin al PIC el diumenge 10 de novembre per conèixer la terrible història d'aquest muntatge policial.
Comptarem amb la presència d'alguns dels realitzadors i protagonistes del documental.
18 - 19:30h. Col·loqui: Respostes a la violència policial i la repressió de la lluita social a Catalunya
Comptarem amb la participació de Laia Serra i Jaume Asens, advocades penalistas amb una llarga trajectòria professional i militant, les quals, entre altres coses, ens explicaran en quin punt es troben les accions legals empreses per Ester Quintana, persona que va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma disparada per un agent antidisturbis del Mossos d'Esquadra durant la darrera vaga general, el 14 de novembre del 2012.
Diumenge 10/11 la cinta blanca Dir. Michael Haneke: 2009, 145' El 1913, en vigílies de la Gran Guerra (1914-1918), accidents inexplicables pertorben la tranquil.la vida d'un poble protestant del nord d'Alemanya.
EL DOCUMENTAL El Figaró és un poble governat per una assemblea de veïns. És un cas únic a Catalunya: aquest grup d'habitants governa des de fa deu anys sense partits polítics i implicant la resta del poble. El documental comença quan guanyen les eleccions per tercer cop i engeguen el procés de pressupostos participatius, que seguim fins a les votacions. Com es treballa aquesta transformació del poble? Com s’implica als habitants en els processos participatius? Convenç a tothom? Quins obstacles troben?
19h - Presentació del Projecte Figaró en presència de les realitzadores. Passi del teaser del documental i tret de sortida de la campanya de crowdfunding a la plataforma Verkami. Tertúlia amb l’alcalde del Figaró, Lluc Peláez, i altres membres de l’assamblea de la CAF (Candidatura Activa del Figaró). 20:30h - Recital de poesia a càrrec de Poetílicos Sobrios.
Entre els dies 12, 14, 19, 21 i 26 de novembre, el Col•legi de Periodistes de Catalunya acollirà la segona edició del Cicle Formatiu organitzada conjuntament per la seva comissió de periodisme solidari i la Xarxa Ciutadana per la Pau (MPDL). Les sessions formatives obertes tenen com objectius principals promoure un espai de anàlisi i reflexió. Es discutirà les causes estructurals dels conflictes socials, especialment els relacionats amb la diversitat cultural, i també es repensarà les formes com podem comunicar superant estereotips i prejudicis. A més a més, s’oferirà eines alternatives i neutrals que es poden adoptar en la cobertura de noticies relacionades especialment amb habitants de països del sud i persones migrades. Entre els ponents del curs hi trobem periodistes i especialistes del món de la comunicació com Marta Muixí, Jordi de Miguel, Joana G. Grenzner, Montse Santolino i Rafa Besolí, que analitzaran i reflexionaran sobre els “Nous reptes per a la Pau i la Convivència” des de diferents àrees de l’àmbit comunicatiu i periodístic. Donaran cloenda a la darrera sessió del cicle dues experiències de bones pràctiques periodístiques en el context del tractament de conflictes de proximitat que aniran a càrrec de Javid Mughal, director de “El Mirador del Inmigrante”, i Alfredo Cohen, director de l’Associació Cultural elParlante. Les persones participants de la II Edició del Cicle Formatiu “Periodisme i comunicació davant els conflictes socials propers”, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’AECID, rebran un exemplar imprès de “Periodisme per la pau i la convivència: Manual de bones pràctiques i recomanacions”. Es pot consultar el programa del cicle a la web de la Xarxa Ciutadana per la Pau.
La lluita contra el creixement de l'odi: Extrema dreta a Catalunya i Europa
Adreça
Ateneu Barcelonès. Carrer Canuda, 6 Barcelona
Descripció
El monstre de l’odi creix i avança, alimentat per la crisi econòmica, la desafecció política i la por. Què podem fer la ciutadania per aturar-ho?
Els partits polítics i els governs no sempre ajuden a frenar el creixement del discurs de l'odi i l'extrema dreta, fins i tot de vegades l'alimenten. I els moviments socials tenim el gran repte –i responsabilitat - de fer front a l’avenç dels discurs de l’odi amb les nostres eines: la sensibilització, la mobilització i la denúncia.
En aquesta edició dels Diàlegs Antiracistes volem debatre aquest tema amb una taula de ponents experts en extrema dreta i discurs de l’odi: el Fiscal coordinador del Servei de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Àngel Aguilar; els periodistes Bertran Cazorla (La Directa) i Toni Cruanyes (TV3) i el doctor en Història Contemporània, Carles Viñas.
Des de la Fila Zero participaran els resentants d’entitats i institucions referents en la lluita contra el feixisme i el racisme.
Trenquem amb les visions etnocentristes, en les que el personatge masculí i blanc és el bó i salvador, i la cultura es mesura pel barem occidental. Volem que les històries siguin explicades en primera persona per conèixe'ns i construir un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta.
Des del 6 de novembre i fins el 4 de desembre, cada dimecres a les 20.30h, ens endinsarem a una cultura o un país diferent a través del seu cinema.
Amb aquestes jornades, organitzades des de la Federació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament, volem posar sobre la taula les relacions entre violència i l'acció noviolenta en les lluites i resistències que s'estan duent a terme des dels moviments socials i el moviment per la pau. Volem afrontar sense prejudicis un debat condicionat pels mitjans de comunicació. I, fent-ho, contribuir a generar discurs i a fer visibles les alternatives noviolentes per a la superació de les violències. Les preguntes que ens fem són: Quins són els límits de la noviolència en la resistència i l'impuls de processos de transformació social? Què duu a activistes i lluitadores en diferents causes a apostar per la noviolència? Quines estratègies fer servir per fer front a la repressió institucionalitzada?
Pernando Barrena, portaveu de Sortu; Robert Neal Baxter, activista per la llengua gallega; i Néstor Salvador del Sindicato Andaluz de Trabajadores seran a Barcelona per parlar-nos de les seves lluites i compartir els debats que estant tenint a les seves organitzacions al voltant de les violències i la noviolència. Abordarem també altres temes candents com: la repressió, amb el periodista Bertran Cazorlai l'advocada Laia Serra; les lluites pels drets socials bàsics amb membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la periodista Merche Negro; les violències i el gènere, amb activistes feministes i trans com Teo Juventeny, Míriam Solà i MartaMercadé. Les jornades s'iniciaran amb una aproximació teòrica al discurs de la noviolència amb l'antropòleg Manuel Delgado, l'activista Gabriela Serra i Jordi Mir, del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials. Ens calen totes les veus possibles. Ens agradaria escoltar la teva.
Els col·lectius feministes anticapitalistes A Cavall de Forques, Acció Lila, Adona’t, Cau de Llunes, Gatamaula, Justa Revolta, La Ruda i l’Hora Bruixa us convidem a les Primeres Jornades feministes dels Països Catalans, que se celebraran el pròxim dissabte 16 de novembre a Tarragona
Les Jornades feministes dels Països Catalans, tenen per objectiu la trobada de diversos col·lectius i individualitats feministes d'aquest territori per tal de conèixer-nos més enllà del nostre àmbit local i crear un espai de trobada, debat i lluita.
En els darrers anys, han sorgit col·lectius feministes a molts pobles, viles i barris que mostren la voluntat d'organitzar-nos en espais que s'oposin a l'heteropatriarcat capitalista. De moltes maneres i intensitats diferents, individual i col·lectivament dones, lesbianes i trans hi estem fent front: participant en una concentració o mobilització massiva, reenviant un mail, amb l'acció durecta, repartint una octaveta, participant en una petonada davant d’una església, escridassant els antiavortistes, anant a reunions, enganxant cartells, transformant les nostres relacions afectives i sexuals, replantejant-nos els nostres rols i identitats, plantant cara a les humiliacions quotidianes quan ens increpen pel carrer, fent debats, ocupant l’espai públic, fent perfomances, perdent la por.
Amb aquestes jornades volem presentar i debatre temes que ens preocupen i atravessen, compartir eines i a bastir aliances que ens ajudin a fer de la solidaritat feminista una realitat. Organitzat en un dia de formació i debat, volem debatre en grups algunes qüestions que ens semblen un bon començament: quin és el subjecte sobre el que volem construir el feminisme dels Països Catalans? Quines visions tenim sobre com encarar la lluita pels dret al propi cos? Com treballem per avançar cap a una vaga de cures? Com organitzem l'autodefensa feminista? De quina forma ens relacionem amb altres moviments socials?
Volem fer d’aquestes jornades un espai on totes ens hi sentim còmodes per a participar: totes tenim alguna cosa a dir sobre les qüestions que ens inquieten! Volem aprendre de les diferents visions i crear un espai de construcció i lluita per, en definitiva, poder anar avançant en la construcció del moviment feminista als Països Catalans!
Els col·lectius feministes anticapitalistes A Cavall de Forques, Acció Lila, Adona’t, Cau de Llunes, Gatamaula, Justa Revolta, La Ruda i l’Hora Bruixa us convidem a les Primeres Jornades feministes dels Països Catalans, que se celebraran el pròxim dissabte 16 de novembre a Tarragona
Les Jornades feministes dels Països Catalans, tenen per objectiu la trobada de diversos col·lectius i individualitats feministes d'aquest territori per tal de conèixer-nos més enllà del nostre àmbit local i crear un espai de trobada, debat i lluita. Clica la imatge per una versió més gran
En els darrers anys, han sorgit col·lectius feministes a molts pobles, viles i barris que mostren la voluntat d'organitzar-nos en espais que s'oposin a l'heteropatriarcat capitalista. De moltes maneres i intensitats diferents, individual i col·lectivament dones, lesbianes i trans hi estem fent front: participant en una concentració o mobilització massiva, reenviant un mail, amb l'acció durecta, repartint una octaveta, participant en una petonada davant d’una església, escridassant els antiavortistes, anant a reunions, enganxant cartells, transformant les nostres relacions afectives i sexuals, replantejant-nos els nostres rols i identitats, plantant cara a les humiliacions quotidianes quan ens increpen pel carrer, fent debats, ocupant l’espai públic, fent perfomances, perdent la por.
Amb aquestes jornades volem presentar i debatre temes que ens preocupen i atravessen, compartir eines i a bastir aliances que ens ajudin a fer de la solidaritat feminista una realitat. Organitzat en un dia de formació i debat, volem debatre en grups algunes qüestions que ens semblen un bon començament: quin és el subjecte sobre el que volem construir el feminisme dels Països Catalans? Quines visions tenim sobre com encarar la lluita pels dret al propi cos? Com treballem per avançar cap a una vaga de cures? Com organitzem l'autodefensa feminista? De quina forma ens relacionem amb altres moviments socials?
Volem fer d’aquestes jornades un espai on totes ens hi sentim còmodes per a participar: totes tenim alguna cosa a dir sobre les qüestions que ens inquieten! Volem aprendre de les diferents visions i crear un espai de construcció i lluita per, en definitiva, poder anar avançant en la construcció del moviment feminista als Països Catalans!
Presentació-Xerrada sobre els projectes de la Xarxa d'Aliments de la Vila de Gràcia, la Xarxa d'Aliments reciclats de Sant Antoni-Eixample Esquerra i la Xarxa d'Aliments de l'Eixample Dreta. Autogestió, Solidaritat i Supot Mutu mitjançant els aliments.
Des de l'Ateneu Popular de Les Corts llancem una proposta de ruta històrica al barri per tal de descobrir com ha anat variant el territori, l'urbanisme i l'extensió del barri de Les Corts al llarg del temps.
El punt de trobada serà el proper diumenge 17 de Novembre a les 10h a la Porta Pavellons Güell, a l'Avinguda de Pedralbes. La caminada anirà a càrrec de l'historiador i veí Josep Moran Ocerinjauregui.
Diumenge 17/11 This is england Dir. Shane Meadows: 2006, 101' Drama. Pel.lícula ambientada en el moviment "Skinhead" dels anys 80 a Anglaterra, on un jove de 12 anys es veu involucrat en la captació de membres de neonazis.
DIVENDRES 22 DE NOVEMBRE 19.00 h. Una mort al Raval: el cas de Juan Andrés Benítez . A càrrec de membres de la campanya #JusticiaJuanAndres i Rereguarda en moviment.
21.30 h. Passi de pel·lícula
DISSABTE 23 DE NOVEMBRE 19.00 h. Estat actual de la tortura a Catalunya . A càrrec de membres de la Coordinadora per a la prevenció de la tortura.
20.00 h. Una història del cos policial a Catalunya. A càrrec de membres del Setmanari La Directa .
CAT El recent assassinat de Juan Andrés Benítez en mans dels mossos d’esquadra al Raval ha fet palesa la impunitat amb la qual els cossos policials fan ús de la violència: els mitjans de comunicació van fer cas omís de l’ "incident" fins que les proves van ser irrefutables, i el Govern de la Generalitat encara no ha fet dimitir ningú i confia cegament en "la professionalitat" del cos. A dia d’avui, no hi ha ordre d’arrest ni presó preventiva per a cap agent.
Però més enllà de l’entramat mediàtic i jurídic, que normalitza aquest tipus d’actuacions policials amb la força del costum, el cas de J. A. Benítez ha disparat moltíssims interrogants i ha posat en evidència com la violència institucional s’ha inserit en la nostra vida quotidiana.
Aquests mecanismes s’inscriuen dintre d’una estratègia per "naturalitzar" l’estat d’excepció, contenir els subjectes sense veu i implantar un model de ciutat-aparador que es manté gràcies a una política de la por.
Aquestes són les raons que ens animen a organitzar aquestes petites jornades, que tenen com a finalitat reflexionar, debatre col·lectivament i poder, així, teixir aliances per combatre les desigualtats i la violència que les manté.
Quin paper tá la justícia en la preservació o la construcció de cohesió social?
El dia abans del judici contra Xavier García Albiol, portem a debat què podem esperar i què hem d'exigir al sistema judicial en casos de discurs de l'odi, provocació a la discriminació, discurs racista i xenòfob, i altres atacs a la nostra societat.
A la taula comptarem amb el jutge de l'Audiència Provincial de Barcelona, en Santiago Vidal, el primer jutge en dictar una sentència pels delictes de discriminació i incitació a l'odi, recollits a l'article 510 del Codi Penal. L'acompanyaran l'Anna Vicente, portaveu de Badalona som totes i tots, plataforma promotora del manifest "Discurs racista, no en el nostre nom!". I l'Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme Catalunya, entitat amb llarga experiència en litigis contra discurs de l'odi (Llibreria Europa, Llibreria Kalki, Anglada i ara, X. García Albiol).
En finalitzar les ponències, es realitzarà una lectura del manifest. I es tancarà l'acte amb l'actuació del cantant badaloní Cesc Gil.
Amb Mary L'Hoeste: portaveu nacional per la regió Carib del Congreso de los Pueblos, integrant de la Confluencia de Mujeres para la Acción Pública en Colombia, membre del Comité Distrital de DerechosHumanos de Cartagena i participant del Movice (Movimiento Nacional de Víctimas de Crímenes de Estado) y de la Coordinación Colombia-Europa-Estados Unidos.
En l'últim any ha ressorgit la protesta social a Colòmbia a través de grans mobilitzacions populars. Al començament d'any van ser els miners, després el Paro Nacional Agrario que va mobilitzar durant més d'un mes a la majoria de la pagesia de diferents sectors agrícoles que demanaven canvis estructurals per a la pervivència de l'economia camperola i acabar amb l'històric abandonament i exclusió que viu el camp, víctima també del conflicte armat. Després van venir estudiants i el sector de la salut pública per defensar-se de la privatització que porta anys ensorrant allò públic. I fa un mes van sortir desenes de milers d'indígenes per adefensar els seus drets com a pobles originaris, la seva autonomia, la vida, la mare terra, cansats dels incompliments constants d'acords signats amb el govern. Tots els sectors socials estan exigint canvis profunds en l'estructura social, política i econòmica del país. Surten a les carreteres i places per exigir un canvi del model econòmic neoliberal que defensa el govern i les elits nacionals de la mà del capital transnacional que responen a la protesta amb repressió militar i policial. Les protestes també exigeixen la derogació dels Tractats de Lliure Comerç, defensen el territori dels grans megaprojectes; volen un país realment democràtic, incloent, amb justícia social: estan construint la Pau, amb majúscules.
Aquest dimecres els convidem a aquesta xerrada-debat per reflexionar entre tots i totes sobre el paper de les últimes mobilitzacions populars en la construcció de pau en el marc de la negociacions. Convoca: Colombia en Pau
Esdeveniment
Cinexclusió: cinema i debat
Adreça
RAI Art. Carrer Carders, 12 Barcelona
Descripció
Trenquem amb les visions etnocentristes, en les que el personatge masculí i blanc és el bó i salvador, i la cultura es mesura pel barem occidental. Volem que les històries siguin explicades en primera persona per conèixe'ns i construir un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta.
Des del 6 de novembre i fins el 4 de desembre, cada dimecres a les 20.30h, ens endinsarem a una cultura o un país diferent a través del seu cinema.
NOVACT, en cooperació amb la Coalició Internacional Control PMSC, presenta els resultats de la investigació realitzada per la Dra. Leticia Armendáriz 'Exèrcits privats corporatius a l’Afganistan. La regulació de les Empreses Militars i de Seguretat Privades (EMSPs) als estats d’operació' aquest dijous 21 de novembre a les 19:00.
L’acte de presentació s’emmarca en un debat obert sobre la cultura de la guerra i la seva privatització amb la participació de persones expertes en conflictes armats i les seves conseqüències, periodistes especialitzats, membres d’organitzacions afganeses de Catalunya i ciutadania preocupada pels negocis que contractistes privats fan amb la guerra.
Segons l’informe, una de les conclusions més destacables és que una part de les EMSPs continuaran a l’Afganistan com un element armat, sobrevivint a la retirada de les forces militars estrangeres previstes pel 2014. Aquestes empreses son actors importants que perpetuen un model de societat militaritzada, que pot tenir efectes potencialment desestabilitzadors en l'escenari de transició del país.
L'acte és obert i és farà entrega de la investigació en format paper. A més es farà emissió en directe des del canal d'streaming de NOVACT: http://bambuser.com/channel/NOVACT#broadcasts i al Twitter amb el hashtag #ControlPMSCs
“Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas. Sense por” Teresa Forcades, doctora en salut pública i teologia, i Esther Vivas, activista i investigadora en moviments socials, ens parlen de manera contundent de la violència del sistema. S´assenyala, sovint, des dels mitjans de comunicació i el poder, la violència d´aquells que protesten al carrer, però els que ocupen bancs, pisos buits, escoles... tan sols reivindiquen una democràcia de veritat. En canvi, el que és extremament violent és el sistema actual que condemna a la fam en un món on abunda el menjar; que expulsa la gent de casa seva quan hi ha milers d’habitatges buits; que ens exclou de la sanitat i l´educació pública mentre augmenten les inversions en l´àmbit privat. Aquests abusos instituïts en el sistema són terrorisme d’Estat.
Ens diuen que democràcia és viure en llibertat, però on és la llibertat capitalista que valora el risc com un valor de l’economia quan es rescaten bancs? I, en canvi, hem tingut la llibertat de dir que no volem pagar el deute privat? La profunditat de la crisi i l´augment de la indignació fa caure la careta al sistema. Hem perdut la por i la legitimitat del carrer qüestiona la legalitat del poder. Aquest llibre demostra que som moltes les persones que reivindiquem la política com la lluita quotidiana pels nostres drets.
Cine: Estrena a Barcelona del documental indígena "Resistència a la línia negra"
Adreça
Carrer del Pi, 5 08002 BCN
Descripció
El próximo 21 de noviembre en el cine Maldà estrenamos el documental Resistencia en la línea negra, película del Colectivo Zhigoneshi que ganó el premio del público en el Panorama de Cine Colombiano en París.
El trabajo del Colectivo Zhigoneshi fue un proceso maravilloso de re-apropiación de la tecnología para acceder al lugar sagrado y ponerlo a discusión en las esferas donde fuese necesario comunicar. La cámara es aquí un aliado y un amplificador de las voces de su propia visión del mundo, un instrumento para portar el lugar.
Els jocs tradicionals tornen a citar-se a la Festa Major del Clot - Camp de l'Arpa
Entitats i col.lectius vinculats al sector tornaran a oferir una gran diversitat de jocs al carrer. La trobada serà el dissbte 23 de novembre al Parc del Clot amb motiu del “Què t'hi jugues?” Festival de Jocs Populars i Tradicionals.
Durant la Festa Major del Clot - Camp de l'Arpa el Parc del Clot tornarà a omplir-se de veïns i veïnes per gaudir al llarg de tot el dia d'un programa extens de jocs, en una proposta lúdica on participen més de 30 entitats vinculades amb els jocs tradicionals i la cultura popular.
El 3er Festival “Què t'hi jugues?” està organitzat per l'Associació Cultural Xanquiquipugui per oferir una gran mostra de jocs populars i tradicionals en un espai socialitzador com és el carrer i en el marc idoni de la Festa Major.
A partir les 10 h i fins a les 19 h es farà la Fira de Jocs del Món, a càrrec d'entitats del sector que ens oferiran una gran varietat de jocs amb orígens ben diversos. Al matí a l'Espai Central podrem jugar amb l'activitat de jocs guixats al terra i on qualsevol persona del públic podrà proposar qualsevol joc relacionat amb els guixos. A l'Espai Central també s'hi faran exhibicions de jocs tradicionals presentats per diferents col.lectius que treballen per donar-los a conèixer i recuperar-los.
Al migdia s'oferirà un dinar per 6€ amb opció vegetariana i seguidament es podrà jugar al Quinto i participar en el concurs d'insults en català.
I a la tarda repetirà l'Olimpíada Popular adreçada a joves i adults en equips de 4 a 6 persones. El públic familiar podrà gaudir del muntatge de jocs tradicionals “Parc d'ArtAccions” a càrrec de la Cia LaGralla.
Per fer realitat el “Què t'hi jugues?” disposem de la col.laboració de diverses entitats i col.lectius del barri del Clot, així com associacions vingudes d'arreu del territori. És especialment remarcable la participació de la Comissió de Festes El Clot-Camp de l'Arpa, l'Associació de Comerciants Eix-Clot, el Mercat del Clot, la Fundació Surt, i la Cia de Jocs l'Anònima.
En la passada edició van assistir al Festival de Jocs al voltant de 500 persones
Alguns dels objectius que es marca l'organització són: Difondre els jocs tradicionals i populars per conservar una part important del nostre patrimoni cultural. Recuperar el carrer com a espai de joc on trobar-se veïns i veïnes de totes les edats i condicions. Obrir espais de debat i reflexió entorn del joc i les seves dimensions socials, culturals o històriques.
Stories 4 Change Telling tales that need to be told de Shoot4Change del 23 de novembre al 28 de desembre a la sala Cava Inauguració: dissabte 23 de novembre a les 12h Vuit històries. Fotògrafs de tot el món. Aquestes històries van des de relats personals fins a catàstrofes, ja siguin naturals, com l’huracà Sandy, o provocats per l’home, com la fugida del reactor nuclear de Fukushima. Però aquestes són, per sobre de tot, històries d’esperança i optimisme, mostres de la capacitat de l’ésser humà de sobreposar-se a l’adversitat. Aquestes fotos són una selecció del treball de membres de Shoot4Change i de fotògrafs que van ser nominats amb la Mendió d’Honor S4C del Premi Revela 2013. Shoot4Change és una ONG de fotògrafs a nivell mundial la missió del qual és la de prestar els seus ulls i el seu talent a aquelles persones les històries de les quals es passen per alt i manquen dels recursos necessaris per fer-les visibles. S4C es va fundar a Roma però s’ha estès ja per tot el món. Aquesta exposició ha estat organitzada per Shoot4Change Espanya.
Shoot the Architecture & Shoot The Street Fotógrafos peremiados por Photocertamen 2013 del 23 de noviembre al 28 de diciembre Inauguración: sábado 23 de novembre a les 12h L’Exposició SHOOT THE ARCHITECTURE & SHOOT THE STREET, esta composta per les vint fotografies premiades en els dos últims concursos organitzats per Photocertamen, deu imatges d’arquitectura i altres deu de fotografia de carrer. La fotografia arquitectònica és l’encarregada de capturar i descriure els espais creats per l’home. A nivell urbà, pot descriure una ciutat, un edifici o la relació d’est amb el seu entronitzo urbà. Igualment està present en interiorisme, documentant la relació entre mobiliari, color, textura, ritme i il·luminació amb l’espai proposat per l’arquitecte o dissenyador. Per la seva banda la fotografia de carrer (o street photography) és un subgènere documental en el qual el fotògraf tracta de capturar situacions quotidianes en llocs públics com a carrers, parcs, estacions, centres comercials… El fotògraf urbà tracta de capturar l’esperit de la ciutat, en qualitat d’escenari, i com interactuen amb ella les seves gents, en qualitat d’actors. Joc de volums, plens i buits, mobiliari urbà, trànsit, l’atmosfera que embolica l’escena, el ritme, els que habiten i els seus costums. I el fotògraf com a testimoni. Un reflex en un aparador, una ombra, la mirada perduda d’algun vianant, uns ocells, les nervioses mans d’una anciana, un somriure. Un petó, un viatger que dorm al metro, un cafè en una terrassa, la paciència en una parada d’autobús, una altra ombra. Potser tu. Diferents escenaris, diferents actors. El temps transforma l’escena, de vegades de manera sobtada. Dispara primer, pregunta després.
Este evento, todavía en construcción pretende ser un punto de encuentro para la reflexión y el debate en torno al psicoanálisis, el esquizoanalisis, el trabajo comunitario, la praxis pedagógica, la micropolítica de los grupos e incluso la intervención institucional, pero una reflexión orientada a producir, a descolonizar la intervención, a crear grupos de trabajo que construyan herramientas para transformar la realidad.
Subjetivación alude a una idea de subjetividad producida, modelada, recibida, consumida. Las fuerzas que administran el capitalismo han entendido que esta producción es la más importante, la decisiva. Este es un punto de partida compartido, una hipótesis base que tomamos de estos autores Entonces un primer paso, sería hacer una puesta en común de algunos conceptos, para ponernos a pensar cómo funcionan estos aparatos de producción de subjetividad. Y un segundo paso sería intentar abrir o potenciar devenires menores. Cómo facilitar las condiciones para que algo de esto suceda. Cómo construir dispositivos de auto-alteración para huir de los modos instituidos y afirmar otros. La convocatoria es para construir el espacio junto a otr@s! Ver un modo de trabajo de textos, armar un programa de problemáticas a trabajar, y pensar un modo de transmisión coherente a la emancipación, intentando no reproducir la lógica de saber-poder. Los animamos a traer las ideas y resonancias que les pueda generar la propuesta a quienes tengan intención de participar en el armado, el diseño y el sostén de un futuro "seminario" "cátedra" "universidad" "grupos de intervención" o el formato que consideremos que pueda tener más efectos transformadores a nivel social, no hace falta que le pongamos nombre todavía.
"Todas estas cuestiones de la economía colectiva del deseo dejan de parecer utópicas a partir del momento en el que dejamos de considerar la producción de subjetividad como un caso particular de superestructura, dependiente de las pesadas estructuras de producción de las relaciones sociales; a partir del momento en el que consideramos la producción de subjetividad como materia prima de la evolución de las fuerzas productivas en sus formas más «desarrolladas» (los sectores de vanguardia de la industria). La materia prima del propio movimiento que anima la actual crisis mundial, esa especie de voluntad de potencia productiva que revoluciona la propia producción a través de las revoluciones científicas y biológicas, a través de la incorporación masiva de la telemática, de la informática y de la ciencia de los robots, a través del peso cada vez mayor de los equipamientos colectivos y de los medios de comunicación de masas. Tales mutaciones de la subjetividad no funcionan sólo en el registro de las ideologías, sino en el propio corazón de los individuos, en su manera de percibir el mundo, de articularse con el tejido urbano, con los procesos maquínicos del trabajo y con el orden social que soporta esas fuerzas productivas. Si eso es verdad, no es utópico considerar que una revolución, una transformación a nivel macropolítico y macrosocial, concierne también a la producción de subjetividad, lo que deberá ser tomado en cuenta por los movimientos de emancipación." - "Micropolítica. Cartografías del deseo" Guattari- Rolnik
Ya sabeis, En su tinta, el sábado, 23 de noviembre de 2013 a las 17:00.
El documental El Figaró (títol provisional) és un projecte que retrata un poble que posa en pràctica una democràcia participativa real, en què els seus habitants voten com invertir els pressupostos municipals. Des de fa dos anys un equip de tres realitzadores, Alexandra Garcia-Vilà, Marta Gonzalez i Marta Saleta, filmen el seguiment de com funciona aquest poble, model d'una democràcia atípica. El diumenge 10 de novembre es va engegar una campanya de crowdfunding a la plataforma Verkami, té l'objectiu d'arribar als 7.000 per afrontar la part de postproducció del film. El proper dimarts 26 de novembre projecte Figaró es presenta a Gràcia.
19:30h - Presentació del Projecte Figaró en presència de les realitzadores. Passi del teaser del documental i explicació de la campanya de crowdfunding a la plataforma Verkami. Tertúlia amb membres de l’assamblea de la CAF (Candidatura Activa del Figaró) i l’investigador Ismael Blanco de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB.
El Figaró és un poble governat per una assemblea de veïns. És un cas únic a Catalunya: aquest grup d'habitants governa des de fa deu anys sense partits polítics i implicant la resta del poble. El documental comença quan guanyen les eleccions per tercer cop i engeguen el procés de pressupostos participatius, que seguim fins a les votacions. Com es treballa aquesta transformació del poble? Com s’implica als habitants en els processos participatius? Convenç a tothom? Quins obstacles troben? El documental observa com, entre assemblees i moments de vida del poble, el Figaró va cercant algunes solucions a la crisi i despertant l’interès d'altres municipis pel seu replantejament de la democràcia.
L'Assemblea Groga de Gràcia us anima a participar en aquesta taula rodona al voltant dels propers pressupostos. Podrem debatre sobre com ens afectaran, especialment en l’àmbit d’educació. També ens donaran una breu visió de com està l’escolarització a Gràcia. Finalment, podrem debatre entre tots com ens podem organitzar i lluitar per poder ser decisius en unes polítiques que, ara per ara, són profundament antisocials i injustes.
Trenquem amb les visions etnocentristes, en les que el personatge masculí i blanc és el bó i salvador, i la cultura es mesura pel barem occidental. Volem que les històries siguin explicades en primera persona per conèixe'ns i construir un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta.
Des del 6 de novembre i fins el 4 de desembre, cada dimecres a les 20.30h, ens endinsarem a una cultura o un país diferent a través del seu cinema.
Projecció i debat del documental "Com un gegant invisible. Can Batlló i les ciutats imaginàries"
Adreça
Centre Cívic Sagrada Família, C\Provença, 480, Barcelona
Descripció
Can Batlló, un gegant invisible al mig de la ciutat. A través del procés de la seva recuperació, ens preguntem sobre quines són les regles del joc i les estratègies que han dictat les transformacions urbanes. I mirarem cap al futur al plantejar una reflexió sobre les Barcelones possibles, sobre les ciutats que ens queden per imaginar. Més informació a canbatllo.lacol.org | 0.701959 | curate | {"en": 0.006500998446860439, "ca": 0.8804082538273796, "pt": 0.005680053250499224, "fr": 0.0017306412247614822, "ur": 0.000488129576214777, "es": 0.10355003328156201, "br": 0.0006656312402928778, "sv": 0.0007543820723319282, "jv": 0.00022187708009762592} | http://directa.cat/tag/seat?page=5&mini=calendar%2F2013-11 |
crawling-populars_ca_20200525_37_166042 | Opcions d'ordre:
Rellevància Títol ASC Títol DESC Data de publicació ASC Data de publicació DESC
Resultats per pàg. :
6 12 24 48 96 192 | 0 | curate | {"fr": 0.2595419847328244, "ca": 0.7404580152671756} | : /handle/10256/14523/discover?filtertype_0=dateIssued&filter_relational_operator_0=equals&filter_0=%5B2010+TO+2020%5D&filtertype=author&filter_relational_operator=equals&filter=Universitat+de+Girona.+Servei+de+Lleng%C3%BCes+Modernes |
mc4_ca_20230418_6_714384 | Carta de comiat del President Pasqual Maragall » Dipofilopersiflex I
← L’Educació és sempre un tema calent
Ha nascut el nostre Concurs ! Al·leluia ! →
Carta de comiat del President Pasqual Maragall
Tinc sobre la taula, pendent d'endreçar degudament, la carta que vaig rebre ja fa uns dies, signada per l'ara ja ex-president de la Generalitat de Catalunya, molt honorable Pasqual Maragall, comença així …
"En els propers dies finalitzarà el meu mandat com a President de la Generalitat de Catalunya. Abans de deixar el càrrec, vull expressar-li el meu agraïment per la seva dedicació al treball en l'administració pública catalana."
"En ser investit president em vaig comprometre a treballar perquè els catalans tinguessin un vida més justa, més amable i un futur segur. Crec que el balanç, mil dies després, ha estat prou positiu en aquest sentit. Això no hauria estat possible sense la contribució dels servidors públics de Catalunya. Ho vull reconèixer i agrair a tots i cadascun de vostès.
Rebi una salutación cordial i sincera.
Cal precisar que aquesta carta ha arribat també a tots els membres de l'administració pública catalana. A mi m'ha semblat un gest de persona intel·ligent i agraida. Un copet a l'espatlla, ni que sigui virtual, de vegades és molt valuós perquè a tohom li agrada sentir-se ben tractat, i alguns detalls que perduren en el cervell de les persones són de la fusta d'aquest tipus de gestos.
Ho deixo aquí escrit perquè en quedi constància. Gràcies, Honorable President, per pensar en nosaltres, que tanmateix ja som uns dels catalans més afortunats per la nostra condició de funcionaris.
Bona feina allà on el dugui la vida. I si és a Tolosa de Llenguadoc, potser encara l'aniré a visitar un dia d'aquests per parlar-li d'un projecte …(sic)
Sani Girona.
by Sani Girona Roig Posted on 3 desembre 2006
2 Responses to Carta de comiat del President Pasqual Maragall
Wienn says:
3 desembre 2006 at 14:50
A mi tb m’ha arribat la carta de l’ex president. Em va fer il.lusió i estic completament d’acord amb tu.
3 desembre 2006 at 18:59
“l’Administració depèn fonamentalment de la qualitat professional i humana dels qui hi treballen. Per tant vostès poden sentir una molt legítima autoestima. La Funció Pública és una feina noble, que dóna gran satisfacció persnal si s’exerceix bé.”
“Desitjo a vostè personalment que en la seva vida les coses li vagin bé, tant professionalment com personalment. I que trobi en el bon servei als ciutadans un motiu de satisfacció personal”
De la carta del president Pujol el novembre de 2003.
Què vols que et digui, Sani, professionalment ens caldria discutir-ho.
A veure que diu Montilla d’aquí… quants anys? | 0.792993 | curate | {"en": 0.07118385991625428, "ca": 0.9097830224590788, "es": 0.01446516939474686, "it": 0.004567948229920061} | http://dipofilopersiflex.blog.cat/2006/12/03/carta-de-comiat-del-president-pasqual-maragall/ |
macocu_ca_20230731_10_40228 | Seccions
En breu, la ciutadania podrà fer seguiment del grau de compliment del PAM 2015-2019, a través d’una nova eina digital al web municipal
La mesura, que està oberta a aportacions ciutadanes fins al 6 de juny, vol evitar els problemes de convivència ciutadana i d'ordre públic causats pel consum d'alcohol a la via pública
El Departament d'Ensenyament atén les demandes d'una vintena de famílies que havien quedat fora de la 1a i 2a opció d'escola pública
La igualtat de gènere i el benestar emocional, entre els interessos de les joves estudiants de 4t d'ESO per fer-ne tallers als instituts
L'aplicació per a mòbils del municipi sorgeix arran de l'interès expressat per part de la ciutadania en processos participatius
74 expositors es reuniran al recinte de la rambla del Carme. Diverses activitats i una desfilada de moda completaran la fira comercial més destacada d'Esplugues.
El primer pas serà demanar el traspàs d’aquest tram de la B23 a l’Estat acompanyat dels recursos econòmics necessaris per al seu manteniment i la realització dels projectes pendents, com el carril BUS VAO. El projecte vol eliminar l'impacte de l'autopista.
Amb un format per a professionals i un altre per a familiars, la publicació, editada per AFA Baix Llobregat, vol ajudar a establir protocols per prevenir i detectar els maltractaments a persones malaltes d'Alzheimer | 0.809077 | curate | {"ca": 0.9185185185185185, "es": 0.044444444444444446, "fr": 0.037037037037037035} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_170564 | Voleu que Espanya guanyi l'Eurocopa? Avui, a l Eduard . Comencem ! !! !— Xavier Valls Eduard) 8 de juny de 2016
És curiós però en López Tena tenia i el Santi Vila tenien raó. Som un poble que vol tenir la sensació de poder ser lliure però que en el fons no ho vol ser. Que hi hagi catalans que vagin amb la Roja o votin PODEMOS n'és només la punta de l'iceberg.
Vigila López-Tena és odiat per casi tots els sectors, però és dels pocs que va saber plantar cara a Espanya.
Totalment cert. | 0.716465 | curate | {"ca": 0.9433962264150944, "fr": 0.020964360587002098, "en": 0.03563941299790356} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_217630 | - Tot -Gran enciclopèdia catalanaAprendre a aprendreArt de CatalunyaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al mónAtles electoral Segona Republica a CatalunyaBiosferaCaixes i bancs de CatalunyaCatalunya romànicaComarques de CatalunyaDel romà al romànicDiccionari de la literatura catalanaDiccionari del cinema a CatalunyaDiccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XXDiccionari d’historiografia catalanaEl ModernismeEnciclopèdia de medicina i salutEnciclopèdia temàtica PROAEsportpèdiaFàbriques i empresarisGran enciclopèdia de la músicaHistòria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidentsHistòria econòmica de la Catalunya contemporàniaHistòria natural dels Països CatalansHistòria. Política, societat i cultura dels Països CatalansLlibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaLluís Companys, president de CatalunyaL’Art gòtic a CatalunyaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaTemes d’actualitatTradicionari
Temps de lectura: 1 min
Nicola Logroscino
(Bitono, 1698 — Palerm, aprox. 1767)
Compositor italià.
Es donà a conèixer a Roma amb la seva òpera Quinto Fabio (1738). Hom en conserva dos Stabat Mater, l’òpera Giunio Bruto (1748) i l’òpera còmica Il governatore (1747). Introduí fragments concertants en les òperes còmiques. També escriví cantates, àries i duos. | 0.791128 | curate | {"ca": 0.9429223744292238, "es": 0.0213089802130898, "it": 0.01293759512937595, "en": 0.0228310502283105} | https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/nicola-logroscino |
macocu_ca_20230731_9_451916 | Medi Natural aclareix que el nivell d'aigua actual de l'Albufera està "dins del que marca la normativa"
El director general de l'àrea, Fran Quesada, ha explicat que es va detectar un descens del nivell al maig que a hores d'ara ja ha sigut corregit
Sobre aquest tema, ha mostrat el seu "respecte" al requeriment de la Fiscalia i ha garantit que quan entre en el registre "s'actuarà en funció d'allò que el ministeri públic determine". Amb tot, ha explicat que des de la Conselleria es realitza un seguiment diari dels nivells de l'aigua del llac i ha insistit que els nivells d'aigua actuals estan dins del que marca la normativa.
A més, ha recordat que en l'última Junta Rectora es van presentar uns estudis del parc i la Confederació que revelen que l'estat actual de l'ecosistema de la zona ha registrat una millora "important" respecte a anys anteriors gràcies a "la gestió proactiva que s'està realitzant" amb la participació del sector i de tots els agents implicats. | 0.872894 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_705090 | Alexander Dubček (1921-1992) - Biografia - Història Oberta
Alexander Dubček fou el secretari general del partit comunista txecoslovac durant els fets de la Primavera de Praga de 1968.
Inici » Persones » Alexander Dubček (1921-1992)
Alexander Dubček era el Secretari General del Partit Comunista de Txecoslovàquia (KSČ) des de gener de 1968. Com a líder del partit i del país va dirigir l’intent de democratització socialista del seu país, conegut amb el nom de Primavera de Praga. La Primavera de Praga va ser un dels esdeveniments amb més transcendència pel comunisme europeu. Va marcar profundament els anys de la Guerra Freda.
El seu programa estava destinat a democratitzar l’Estat, les estructures internes del Partit i obrir la nació a les potències occidentals. Comptava amb el suport de gran part de la població txecoslovaca. L’intent, denominat socialisme amb rostre humà, fou avortat sagnantment per les tropes soviètiques del Pacte de Varsòvia l’agost de 1968.
Alexander Dubček i uns altres cinc membres del Presidium van ser segrestats per la policia soviètica d’ocupació. Enviats a Moscou, se’ls va fer entrar en raó. Al seu retorna a Praga, se’l considerà un cadàver polític.
Fins al 1970 va ser president de l’Assemblea Federal Txecoslovaca, any en el qual fou expulsat del Partit Comunista. En reconeixement del seu treball anterior se’l nomenà ambaixador a Turquia, però no trigà a ser destituït. De nou a Praga treballà com a buròcrata d’una explotació forestal. Fins a l’any 1974 no es tingueren notícies d’ell. Aquell any va sortir a la llum una carta oberta dirigida a l’Assemblea Federal on es ratificava en els postulats democràtics de 1968. A la carta es criticaven les posicions polítiques del Partit. També es denunciaven els abusos de poder del primer secretari del partit Gustáv Husák, president del país entre 1975 i 1989.
Secretari General del Partit Comunista durant la Revolució de 1968, intentà la democratització del partit.
Data de naixement i defunció: 27/11/1921 - 7/11/1992
Ciutat de naixement: Praga
Ciutat de defunció: Praga
Secretari General del KSČ 1968 / 1968
Organitzacions vinculades a Alexander Dubček:
Partit Comunista de Txecoslovàquia 1921 1992
Primavera de Praga 5/1/1968 - 21/8/1968
Programa del Socialisme amb rostre humà 0/4/1968
Revolucio de Vellut 17/11/1989 - 29/11/1989 | 0.768333 | curate | {"ca": 0.9024814976055725, "fr": 0.02046147148454506, "pt": 0.02525032651284284, "es": 0.05180670439703962} | https://historia.hispantic.com/persona/alexander-dubcek/ |
macocu_ca_20230731_4_204134 | "Sense futur", Bernat Dedéu
... Hem deixat el nostre albir en mans d’aquesta gent funesta i ara no podem tenir la barra de preguntar-nos per què ens han cardat vuit gols, ni per què ens van tombar un referèndum amb la simple força de quatre porres i un tribunal inquisidor. La seva ineptitud també ha estat la nostra condescendència, car hem preferit plorar el mossèn engarjolat i l’escapista de Waterloo que no pas demanar-los explicacions ni fer-los complir les promeses. Què ha passat? Grans aspiracions, homes nans.
En el grau que vulguis i amb els matisos que vulguis, però d’aquesta decadència en som coautors
La mirada dels culers avui s’assembla molt als ulls dels conciutadans quan vaguen perduts pel carrer. Tothom canta la decadència i espera el cataclisme, i la particularitat d’aquest nostre temps és que el comú del país sap que la decadència és el futur mateix, la possibilitat d’un temps que canviï les coses, encara que sigui a pitjor. El confinament (i l’autoritarisme que se n’ha derivat) ens ha condemnat a una espècie de present continu on l’única notícia resulta l’escampada diària del virus i saber quina serà la nova pensada dels mandataris per excusar la seva incompetència. Avorrits de nosaltres mateixos, ens estem avesant a renunciar a la possibilitat d’un avenir, sigui dolç o terrible, i ja ens sembla impossible imaginar un esdevenidor, així a seques. Presoners d’un temps en blanc, el dia de demà ha deixat de ser una possibilitat; és únicament la suma d’un nou clic absurd al calendari.
Ara tothom plora... i els coetanis es pregunten fent positures transcendents: “com collons hem arribat fins aquí?”. Doncs amic, hi hem arribat per mèrits propis i en som responsables últims. En el grau que vulguis i amb els matisos que vulguis, però d’aquesta decadència en som coautors. Vam decidir que ens representessin individus d’una petitesa alarmant, creguérem les seves falòrnies i alguns encara no teniu prou valor per titllar-los de mentiders pel simple fet que els enemics els han castigat d’una forma tan injusta com mesella. Tot això ho vam fer nosaltres; hi ha qui va caure del cavall fa lustres i hi ha qui ho farà demà, però la nostra parsimònia és una partícula de la signatura d’aquest contracte que hem establert amb el cataclisme. De la mateixa faisó que vuit gols no poden sorprendre ningú, tampoc ningú pot exclamar-se d’aquest present condemnat a repetir-se matant el futur.
No m’acusis de pessimista, estimat lector, perquè tu saps més bé que jo que el demà és tan ombrívol que no goses ni pensar-lo. Fas bé d’arrapar-te a la sorra i resar perquè aquesta cervesa calenta que xarrupes et duri fins a l’infinit. Gaudeix-la bé, que venen temps d’aigua de grifo i manta elèctrica. I espera’t, que només ens han començat a treure unes unces de llibertat. Ara la màquina no s’aturarà, i d’aquí a ben poc trobaràs a faltar fins i tot estar tancat a casa amb la costella i els descendents. | 0.85831 | curate | {"pt": 0.009297520661157025, "ca": 0.9907024793388429} | |
mc4_ca_20230418_15_117335 | Arxius de masclisme | La Fura
Inici Etiquetes Masclisme
Aquest Carnaval Vilanova comptarà amb un Punt Lila
El Carnaval de Vilanova comptarà amb un Punt Lila, un espai d'informació, prevenció i acompanyament davant possibles agressions sexistes. Qualsevol persona que estigui veient o...
Noves campanyes de l’Espai d’Equitat per combatre la violència de gènere...
L'Espai d'Equitat de Vilanova ha presentat avui al matí les dues noves campanyes que ha preparat per combatre, per una banda, la violència masclista... | 0.724052 | curate | {"ca": 1.0} | https://lafurapenedes.cat/etiqueta/masclisme/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_134439 | Oferim serveis personalitzats d'acord a les necessitats específiques de cadascun dels nostres clients.
Som una Growth Agency i els serveis que prestem encaixen en la filosofia de l’Inbound Marketing cobrint des de l’estratègia fins l’execució tàctica.
Com a partner que som, HubSpot és un element tecnològic estratègic per poder desplegar els nostres serveis de forma àgil i efectiva.
;
Disseny web basat en el creixement
Construïm i redissenyem webs perquè es converteixin en un dels teus actius més importants i el centre de les teves activitats de màrqueting.
Per fer-ho utilitzem la metodologia GDD (Growth Driven Design) que es basa en el desenvolupament ràpid de la solució web.
Una vegada construïda, apliquem processos de millora contínua basada en objectius de creixement per fer que la web sigui cada cop més efectiva.
Contacta'ns
eCommerce que funcionen
Creem botigues web basades en una recepta que inclou estratègia de clients, catàleg de productes, SEO, UX i Buyer Journey.
La recepta de l’èxit es completa amb una gestió basada en la millora contínua de l’eCommerce: generació de trànsit, optimització de les conversions i els fluxos de navegació i la gestió de campanyes de publicitat digital (Google Ads i anuncis en xarxes socials)
Contacta'ns
Inbound Marketing
Per ajudar que la teva empresa creixi, et cal alinear la manera com comuniques amb la manera com els teus clients s’informen.
L’essència d’aquest mètode és ser útil als teus clients ideals per atraure’ls, ajudar-los a madurar fins que comprin. I després, fidelitzar-los i que et recomanin.
Les xarxes socials i els continguts personalitzats i oportuns en temps i forma són crítics per aconseguir el millor resultat.
Contacta'ns
Sales Enablement
Quan apliquem les tècniques d‘Inbound Marketing cap a l’àrea comercial i de vendes, l’acció comercial esdevé molt més efectiva i vinculant a llarg termini.
L’SMarketing que integra de forma efectiva i coordinada l’acció comercial i l’acció de màrqueting esdevé un element crític per transformar en aliades dues àrees crucials per l’èxit de l’empresa.
Contacta'ns
Estratègia de negoci i tecnologia
Som un equip format per consultors amb experiència centrada en la definició d’estratègies de creixement per a la teva empresa.
La definició de l’arquitectura informàtica més oportuna per donar suport a aquesta estratègia és una altra de les nostres àrees d’expertesa.
Contacta'ns
Imatge gràfica i disseny
Des de la direcció d’art donem solucions de disseny gràfic i experiència d’usuari.
Tenim experiència en pàgines web i eCommerce, però la cosa no acaba aquí. Dissenyem solucions d’imatge gràfica corporativa amb logos i llibres d’estils.
El que ens agrada més és l’aplicació del disseny a productes, etiquetes de vins, cava i oli, packaging, roba i fins i tot camions. | 0.67367 | curate | {"ca": 0.9772398843930635, "fr": 0.006141618497109827, "en": 0.006502890173410405, "ja": 0.000722543352601156, "es": 0.008309248554913294, "it": 0.000361271676300578, "sv": 0.000361271676300578, "de": 0.000361271676300578} | https://www.demomentsomtres.com/serveis-growth-agency-hubspot/ |
mc4_ca_20230418_12_647439 | El XVI Simposi convoca els concursos de fotografia Ciutat de Vila-real i Karibu per a joves - Ajuntament de Vila-real
El XVI Simposi convoca els concursos de fotografia Ciutat de Vila-real i Karibu per a joves
El Simposi de Fotografia i Naturalesa de Vila-real prepara la setzena edició amb un programa que inclou els concursos de fotografia de naturalesa Karibu per a joves i el Ciutat de Vila-real. El regidor de Congressos, Diego A. Vila, ha presentat aquesta nova edició, acompanyat pel director del Centre d'Educació Especial La Panderola, Vicent Esteve, i pel president d'EDC Natura-Fundació Omacha, Julio García Robles, entitat organitzadora del Simposi.
El concurs de fotografia Karibu es dirigeix específicament als joves, amb l'objectiu de promoure la consciència ambiental i el respecte per la naturalesa des d'edats primerenques, en dues categories: Duma (de 9 a 12 anys) i Simba (de 13 a 17 anys). Els participants hauran d'enviar una fotografia per cada categoria en què es desitge participar, amb el nom, l'edat i un número de telèfon de contacte a [email protected]. Entre els premis, destaquen un trofeu Lince i una càmera Nikon per als guanyadors de cadascuna de les categories i un lot de material educatiu per als accèssits. A més, hi haurà una menció d'honor per a joves i una altra per a alumnes dels centres d'educació especial, que consistiran en una càmera de fotos, un trofeu i un lot de material educatiu. La recepció de les imatges finalitzarà el 15 de març i els guardons s'entregaran durant la gala EDC Natura, a l'Auditori, el 13 d'abril, dins de les activitats del Simposi 2019.
En el cas del concurs Ciutat de Vila-real, sense límit d'edat i amb igual termini i condicions de lliurament, s'estableixen quatre categories -paisatge, flora, fauna i, per primera vegada, mars i oceans- i sis premis: el Botànic Calduch, de 1.000 euros; el Mars i Oceans, dotat amb 300 euros; Gallen Rowell per a paisatges, Joan Pellicer per a flora i David G. Samitier per a fauna, tots ells dotats amb 100 euros; i accèssits de 100 euros. Tots els guardons suposaran també el lliurament d'un diploma. No s'admetrà cap imatge d'animals en captivitat, nius ni motius que puguen ocasionar danys a les espècies.
"És un orgull per a nosaltres ser partícips d'aquesta 16a edició d'un esdeveniment que ens permet continuar consolidant la nostra marca de Ciutat de Congressos de la millor manera possible: destacant el respecte pel nostre entorn i la naturalesa", assenyala Vila. En la mateixa línia s'han pronunciat també Robles i Esteve, els qui animen la ciutadania a participar en el certamen. | 0.890914 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vila-real.es/portal/p_20_contenedor1.jsp?seccion=s_fnot_d4_v1.jsp&contenido=50491&tipo=8&nivel=1400&layout=p_20_contenedor1.jsp&codResi=1&language=ca&codMenu=806 |
crawling-populars_ca_20200525_49_225771 | Casal Pere Quart de Sabadell | 0 | curate | {"ca": 1.0} | : /taxonomy/term/181?lg=es |
oscar-2301_ca_20230418_1_26874 | Iréne és Isolda. Una caracterització superba, en què Iréne Theorin demostra una empatia i un coneixement de l’obra excepcionals. El públic del Gran Teatre del Liceu ho reconeix amb fervor poc usual. En privat, la cantant sueca, extremament professional i propera, ens parla sense reserves de la seva participació en la meravellosa posada en escena d’Àlex Ollé (La Fura dels Baus). Producció que ha recollit un èxit sensacional el passat mes de desembre, amb una estètica absolutament impactant: la massa esfèrica que s’aproxima als personatges, des de dalt, en el primer acte, acaba sent l’habitacle, el món, en què es desenvolupen els amors de Tristany i Isolda, sota l’efecte impenitent del filtre. En un tercer moviment, des de l’òcul d’aquest panteó invertit -el satèl·lit lunar, després de la rotació- es projecta una llum final, eterna, sobre els amants. Iréne triomfa com a Isolda. Apassionada també en el seu vessant humà, la soprano no dubta a compartir la seva història d’amor amb Barcelona. | 0.819642 | curate | {"ca": 0.9728370221327968, "pt": 0.02716297786720322} | https://www.thenewbarcelonapost.com/ca/irene-theorin-es-isolda-gran-teatre-liceu/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_350520 | Menú
MADRID, 5 juny (EUROPA PRESS) -
El portaveu del PDeCAT al Senat, Josep Lluís Cleries, ha qualificat el nomenament de Josep Borrell com a ministre d'Exteriors com "la pitjor decisió" que podia prendre el nou president socialista, Pedro Sánchez, de cara a impulsar el diàleg amb Catalunya.
En declaracions a la Cambra alta, Cleries ha criticat que s'hagi nomenat ministre a una persona que es manifesta amb "l'extrema dreta" a Catalunya, en referència a la seva intervenció en mobilitzacions de Societat Civil Catalana contra l'independentisme.
Així mateix, ha ironitzat que Sánchez a l'hora de triar el seu gabinet hagi anat al "fons d'armari" recuperant un dirigent que va ser ministre fa 20 anys amb el Govern de Felipe González.
Malgrat lamentar que Borrell hagi estat reclutat per al Govern de Sánchez i dir que el seu nomenament està "fora de lloc", Cleries ha instat també a jutjar Borrell pel que digui a partir d'ara en el seu paper de titular d'Exteriors.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.64619 | curate | {"es": 0.21178821178821178, "ca": 0.7682317682317682, "en": 0.01998001998001998} | : /espanya/noticia-pdecat-titlla-nomenament-borrell-com-pitjor-decisio-podia-prendre-sanchez-per-dialogar-amb-catalunya-20180605173750.html |
macocu_ca_20230731_0_500035 | Màster impartit des del curs 2006-2007 com a títol propi, però, que es va començar a oferir des del curs 1995-1996. Aquest màster ofereix formació professional per treballar en museus, institucions patrimonials, organismes públics i empreses culturals, i preveu també les noves professions i perfils relacionats amb la gestió patrimonial. Els darrers anys, les polítiques culturals públiques i la revalorització social del patrimoni han comportat la creació o ampliació de nombroses institucions patrimonials i equipaments culturals que necessiten professionals capacitats per a les tasques de conservació, difusió i gestió del patrimoni.
Notify | 0.782296 | curate | {"ca": 0.9906542056074766, "en": 0.009345794392523364} | |
macocu_ca_20230731_6_23701 | Terrenys públics de les casernes de Sant Andreu
per Gollum
09 oct 2004
Avui al llarg de tot el dia Trobada d'Entitats andreuenques, per aconseguir que el 100 % dels pisos que facin als terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu siguin públics.
Seguim amb la campanya per aconseguir que el 100 % dels pisos que facin als terrenys de les antigus casernes de Sant Andreu siguin públics i de lloguer assequible per a la gent major i els joves de Sant Andreu de Palomar: http://www.sant-andreu.com/stap21/lloguers/index.html http://www.sant-andreu.com/stap21/lloguers/dejuni.htm . Ara toca una Trobada d'Entitats andreuenques que es posicionen a favor de que així sigui. Serà avui dissabte dia 9 d'octubre 2004 a la plaça de Can Fabra, des de 2/4 d'11 del matí, que hi haurà una xocolatada, fins a quarts de 10 de la nit que els Diables de Sant Andreu faran un Fi de Trobada Infernal. A l'hora de dinar farem una botifarrada popular. Han confirmat la seva assistència amb carpa 25 Entitats andreuenques. Inicialment n'hi havia apuntades més, però les pressions de l'ajuntament de Barcelona des del 'districte' han fet que la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, el Casal Catòlic i alguna altra s'hagin fet enrere, no sense polèmica interna a cada una d'elles. deuen considerar que ja els hi està bé que els especuladors es facin les barbes d'or a costa dels terrenys públics del nostre poble i de les necessitats de joves i vells andreuencs.
per jo | 0.823299 | curate | {"ca": 0.9853963838664812, "it": 0.006954102920723227, "fr": 0.0076495132127955496} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_429256 | Al blog de Bonpreu i Esclat, pots trobar receptes, consells nutricionals, informació d’actualitat sobre alimentació, parlem sobre gastronomia del nostre territori i molts altres temes.
Navegació per categories
TOTS ELS POSTS
Actualitat
Consells
Energia
Gent Bonpreu / Esclat
Menja bé
Receptes
Receptes en família
null
Blocs
Receptes
Recepta de carpaccio d'escamarlans
29/d’octubre/2019
Recepta de carpaccio d’escamarlans, ingredients per a 4 persones:
16 escamarlans de bona mida
2 grans d’all negre
100 g de maionesa
25 g de pinyons torrats
4 carxofes fresques
50 g de pernil ibèric
Mesclum
Farina
Oli d’oliva verge extra
Sal de Maldon
Pebre negre molt
Peleu els escamarlans i guardeu-ne la carn i els caps (reserveu-ne les cloves per fer altres plats).
Entre dos papers sulfurats o paper film, poseu quatre escamarlans pelats i espalmeu-los, és a dir, aixafeu-los perquè quedin plans (com un carpaccio). Ho podeu fer amb un estri adient per espalmar o pressionant amb una safata o un plat pla. Us hauria de quedar un cercle fi de carn d’escamarlà. Repetiu l’operació per fer les quatre racions. Congeleu els quatre carpaccios.
Tritureu la maionesa amb l’all negre fins a obtenir un color homogeni. Peleu les carxofes i deixeu-ne el cor. Talleu-lo finalment amb un ganivet o una mandolina. Passeu les làmines de carxofa per farina i fregiu-les per fer-ne xips. Saleu-les. En una paella amb oli, torreu els pinyons.
Salteu els caps dels escamarlans amb oli i pressioneu-los perquè deixin anar el suc. Coleu l’oli resultant. En un plat pla, poseu els carpaccios, encara congelats. Traieu els papers sulfurats i deixeu-los descongelar al plat mateix. Salpebreu per sobre els carpaccios i afegiu-hi una mica de l’oli dels caps d’escamarlà.
Un cop descongelats els carpaccios, poseu-hi les xips de carxofa, encenalls de pernil, els pinyons torrats, uns punts de maionesa d’all negre i les fulles de mesclum.
Més entrades de blogs
Cuinar al vapor
Arola Vila
29 d’oct.
Cervesa: una història mil·lenària
Arola Vila
05 de des.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web, així com per mostrar-te publicitat personalitzada a partir del teu perfil i hàbits de navegació. Pots acceptar totes les galetes prement el botó "D'acord" o configurar-les o rebutjar el seu ús prement el botó "Configura". Més informació. | 0.708974 | curate | {"ca": 0.9170646982197134, "de": 0.0060790273556231, "en": 0.0060790273556231, "vi": 0.00303951367781155, "zh": 0.0017368649587494573, "ru": 0.008250108554059922, "gl": 0.007381676074685193, "fr": 0.02214502822405558, "es": 0.00998697351280938, "gd": 0.009552757273122015, "pt": 0.008684324793747287} | https://www.bonpreuesclat.cat/ca/blog/-/blogs/carpaccio-d-escamarlans?_com_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet_redirect=https%3A%2F%2Fwww.bonpreuesclat.cat%2Fca%2Fblog%3Fp_p_id%3Dcom_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26_com_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet_cur%3D49%26_com_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet_delta%3D6%26p_r_p_resetCur%3Dfalse |
oscar-2201_ca_20230904_4_78425 | El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, celebra deu anys a la capital del Maresme.
Tot i les intencions del publicista de construir un museu propi des de zero, finalment el projecte va virar per convertir-se en un referent de la col·laboració públic-privat en l’àmbit cultural. La Nau Gaudí de Mataró, recentment restaurada es convertiria així en la seu del museu de la Col·lecció Bassat. Aquest vincle s’ha traduït en gairebé 40 exposicions de 1.800 obres de 159 artistes que, a més de la Nau Gaudí, s’han presentat a una dotzena de ciutats d’Europa i els Estats Units.
Durant aquest deu anys, unes 90.000 persones han visitat la Nau Gaudí, gaudint de l’art exposat des del novembre de 2010 -quan es va inaugurar la primera exposició-, fins a finals d’enguany. Durant aquest temps, el públic ha anat augmentat fins a consolidar-se al voltant dels 10.000 visitants a l’any, tant locals com estrangers.
El balanç d’aquests anys s’ha traduït en un total de 38 exposicions, de les quals 10 han sigut de la mateixa Col·lecció Bassat; 10 més d’altres fons d’art (sovint amb peces de la mateixa Col·lecció); i 18 que s’han organitzat en altres seus. En total, s’han exposat 1.793 obres d’art de 159 artistes a 12 ciutats. Entre els principals artistes de la Col·lecció Bassat figuren grans exponents de l’art català i internacional.
Els anys 90, la col·lecció més personal de Bassat
Fins ara, les exposicions de la Col·lecció havien cobert el període que va de 1911 al 1989. Ara, però, s’acaba d’inaugurar la primera mostra dedicada als anys 90, la més personal de Lluís Bassat com a col·leccionista. Es tracta de 78 obres de quinze artistes, la majoria de les quals han estat penjades a casa de la família Bassat i, a més, molts dels artistes han tingut una relació personal amb el matrimoni Bassat.
És per això que moltes de les obres s’exhibeixen al públic per primera vegada, com ‘The Leo House’ (1990), ‘Le Figaro’ (1991) i ‘Natura morta espanyola’ (1991), de Fernando Bellver; ‘Laberint interior’ (1991) del desaparegut Victor Mira, o les obres d’Isabel Saludes.
Del conjunt de la mostra destaquen una vintena de quadres d’Albert Ràfols- Casamada, l’artista amb més obra de la Col·lecció Bassat. També hi ha 14 obres de Daniel Argimon, 10 de Jaume Genovart i 7 de Fernando Bellver. L’exposició inclou també obres dels mataronins Perecoll, Josep Maria Codina, Rosa Codina-Esteve i Josep Serra. També n’hi ha d’artistes com Miguel Condé, Montserrat Gudiol, Victor Mira, Perecoll, Josep Pla-Narbona, Agustí Puig, Isabel Salades i Miguel Zapata.
Compartir:
Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Newsletter Pànxing
Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net
Envia-me'l
Facebook Instagram Twitter Whatsapp
El Pànxing Maresme al teu WhatsApp
Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.
Envia-me'l
El teu diari digital i guia turística
Facebook Twitter Instagram
Segueix-nos a les xarxes socials
Anúncia’t
Els nostres serveis com a empresa de comunicació
Contacte
© 2020 Pànxing Comunicacó
Termes de servei i condicions de venda
Pólitica de privacitat
Cookies
Menu
Anúncia’t
Els nostres serveis com a empresa de comunicació
Contacte
© 2020 Pànxing Comunicacó
Termes de servei i condicions de venda
Pólitica de privacitat
Cookies
Pànxing General
[email protected] – 93 753 27 08
Enric Morera 25, 08339 – Vilassar de Dalt
Delegació Pànxing Maresme
[email protected] – 93 753 27 08
Enric Morera 25, 08339 – Vilassar de Dalt
Delegació Pànxing Cerdanya
[email protected] – 972 88 24 28
Alfons I, 44 A, 17520 – Puigcerdà
Delegació Pànxing Berguedà, Bages i Solsonès
[email protected]
93 753 27 08
Associat a l'àrea digital
Web auditada per OJD Interactive
EM25 GLOBAL CREATIVITY, SL utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les. En cas de rebutjar-les, EM25 GLOBAL CREATIVITY, SL no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina. Pots consultar les cookies que utilitza la pàgina o desactivarles en els AJUSTOS.
Acceptar
Rebutjar
Ajustos
Rep les últimes notícies
Subscriu-te
al nostre butlletí
Newsletter General
Nombre
Email
He llegit i accepto la política de privacitat política de privacitat
Envia-me'l
Digital
Inici
Comarques
Cerdanya
Berguedà
Maresme
Bages
Solsonès
Pirineus
Menu
Cerdanya
Berguedà
Maresme
Bages
Solsonès
Pirineus
Seccions
Inici
Agenda
Próxims esdeveniments
Esdeveniments anteriors
Noticies
Turisme Actiu
Cultura
Gastronomia
Eco
Entrevistes
Nens i joves
Menu
Inici
Agenda
Próxims esdeveniments
Esdeveniments anteriors
Noticies
Turisme Actiu
Cultura
Gastronomia
Eco
Entrevistes
Nens i joves
Revistes PX
T'enviem la revista
El Pànxing Maresme al teu WhatsApp
Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.
Enviar Solicitud
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacidad
Cookies estrictament necessàries
Política de cookies
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacidad
EM25 GLOBAL CREATIVITY, SL utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant.
Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “AJUSTOS” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, EM25 GLOBAL CREATIVITY, SL no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.
Cookies estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries ha de activar-se sempre perquè puguem guardar les teves preferències d'ajustos de cookies.
Activa o desactiva les galetes
Si desactives aquesta galeta no podrem guardar les teves preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web hauràs d'activar o desactivar les galetes de nou.
Política de cookies
Política de cookies
1. QUÈ SÓN LES COOKIES ?
Les cookies són petits arxius de dades que es reben en el terminal des del lloc web visitat i s’usen per registrar certes interaccions de la navegació en un lloc web emmagatzemant dades que podran ser actualitzats i recuperats. Aquests arxius s’emmagatzemen a l’ordinador de l’usuari i conté dades anònims que no són perjudicials per al seu equip. S’utilitzen per recordar les preferències de l’usuari, com l’idioma seleccionat, dades d’accés o personalització de la pàgina.
Les cookies també poden ser utilitzades per registrar informació anònima sobre com un visitant utilitza un lloc web. Per exemple, des de quina pàgina ha accedit, o si ha utilitzat un “banner” publicitari per arribar-hi.
2. PER QUÈ UTILITZEM COOKIES ?
EM25 GLOBAL CREATIVITY, SL utilitza cookies estrictament necessàries i essencials perquè utilitzin els nostres llocs web i els hi permetin moure’s lliurement, utilitzar àrees segures, opcions personalitzades, etc. A més, EM25 GLOBAL CREATIVITY, SL utilitza cookies que recullen dades relatives a l’anàlisi d’ús del web. Aquestes s’utilitzen per ajudar a millorar el servei al client, mesurant l’ús i el rendiment de la pàgina, per optimitzar-la i personalitzar-la.
Els nostres llocs web també poden tenir enllaços de xarxes socials (com Facebook o Twitter). EM25 GLOBAL CREATIVITY, SL no controla les cookies utilitzades per aquests webs externs. Per a més informació sobre les cookies de les xarxes socials o altres Webs alienes, aconsellem revisar les seves pròpies polítiques de cookies.
Aquest lloc web utilitza “cookies” de la següent manera:
Cookie de Google ANALYTICS: Google ANALYTICS és un servei gratuït que ofereix Google Inc. i que recull informació sobre les pàgines de la web consultada, a quina hora, quin navegador Web, etc. Posteriorment, aquesta informació s’envia als servidors de Google Inc. als Estats Units.
Cookies d’aplicació “Add-this”: Add-this és un servei gratuït que li permet compartir pàgines d’aquest lloc web per diferents mitjans (correu electrònic, xarxes socials, etc.). Add-this compila informació estadística de la vostra navegació per proporcionar publicitat adaptada als seus hàbits de navegació en aquest lloc web o en qualsevol altre lloc.
3. QUIN ÚS LI DONEM ALS DIFERENTS TIPUS DE COOKIES ?
Segons la seva finalitat:
Cookies tècniques: Les cookies tècniques són aquelles imprescindibles i estrictament necessàries per al correcte funcionament d’un portal web i la utilització de les diferents opcions i serveis que ofereix. Por exemple, les que serveixen per al manteniment de la sessió, la gestió del temps de resposta, rendiment o validació d’opcions, utilitzar elements de seguretat, compartir contingut amb xarxes socials, etc.
Cookies de personalització: Aquestes cookies permeten a l’usuari especificar o personalitzar algunes característiques de les opcions generals de la pàgina web, per exemple, definir l’idioma, configuració regional o tipus de navegador.
Cookies analítiques: Les cookies analítiques són les utilitzades pel nostre portal web, per elaborar perfils de navegació i poder conèixer les preferències dels usuaris del mateix per tal de millorar l’oferta de productes i serveis. Per exemple, mitjançant una galeta analítica es controlarien les àrees geogràfiques de major interès d’un usuari, quin és el producte de més acceptació, etc.
Cookies publicitàries / de publicitat: Les cookies publicitàries permeten la gestió dels espais publicitaris en base a criteris concrets. Per exemple la freqüència d’accés, el contingut editat, etc. Les cookies de publicitat permeten a través de la gestió de la publicitat emmagatzemar informació del comportament a través de l’observació d’hàbits, estudiant els accessos i formant un perfil de preferències de l’usuari, per oferir publicitat relacionada amb els interessos del seu perfil.
Segons termini:
Cookies de sessió: Les cookies de sessió són aquelles que duren el temps que l’usuari està navegant per la pàgina web i s’esborren al terme.
Cookies persistents: Aquestes cookies queden emmagatzemades en el terminal de l’usuari, per un temps més llarg, facilitant així el control de les preferències triades sense haver de repetir certs paràmetres cada vegada que es visiti el lloc web.
COOKIES EN ÚS:
S’han permès les següents cookies en visitar aquesta pàgina, entre d’altres:
DOMINI COOKIE EMPRESA FUNCIÓ CADUCITAT
Doubleclick.net
IDE Identifica els dispositius dels usuaris recurrents per a enviar anuncis personalitzats 6 mesos
_ga Per a distingir als usuaris 2 anys
_gat Per a limitar el percentatge de sol·licituds 1 minut
_gid Per a distingir als usuaris 1 dia
www.panxing.net 728178f9bb494307ba8af37b11f448d2 tècnica sessió
tiendaaviso utilitzada per a l’acceptació de cookies 1 any
Youtube.com LOGIN_INFO tècnica de reproducció de contingut 2 anys
VISITOR_INFO1_LIVE tècnica de reproducció de contingut 7 mesos
YSC tècnica de reproducció de contingut sessió
Secure-3PAPISID Publicitària. Utilitzada per a oferir anuncis més rellevants per als interessos de l’usuari 2 anys
_SECURE-3PSID Recopila informació sobre com l’usuari utilitza la web i qualsevol publicitat que hagi vist abans de visitar la web 2 anys
_SECURE-3PSIDCC Analítica sobre els hàbits de navegació 1 any
www.uoutube.com Almacenamiento local
Almacenamiento sesión
4. PER QUÉ NECESSITEM EL SEU CONSENTIMENT EXPLÍCIT PER A UTILIZAR-LES?
Sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, d’1 d’octubre de 2019 i Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, juliol de 2020.
La sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, del dia 1 d’octubre de 2019, s’ha d’interpretar en el sentit de què el consentiment no es presta de manera vàlida quan l’emmagatzematge d’informació a través de cookies, o l’accés a la informació ja emmagatzemada a l’equip de l’usuari d’un lloc web d’internet, s’autoritza mitjançant una casella marcada per defecte, que l’usuari ha de desmarcar en cas que vulgui rebutjar-ne l’ús. Així, l’autorització s’ha de fonamentar en un consentiment explícit mitjançant un Checkbox d’acceptació explícita, un check de rebuig per part de l’usuari i un altre de més informació de les cookies exposades.
Aquesta interpretació, a més, no pot variar en funció de si la informació emmagatzemada o consultada al terminal de l’usuari d’un lloc web consta o no de dades de caràcter personal.
La Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea també disposa en aquesta sentència que la informació que el proveïdor de serveis ha de facilitar a l’usuari d’un lloc web d’internet ha d’incloure el temps en què les cookies romandran actives i la possibilitat de què tercers puguin accedir a la informació que aquestes emmagatzemen. Aquest requisit l’estableix la versió modificada per la Directiva 2009/136, que modifica l’article 5, apartat 3, de la Directiva 2002/58/UE, i per la Guia de l’AEPD, de juliol de 2020.
En relació a la possibilitat de què l’usuari pugui rebutjar l’ús de les cookies, cal tenir en compte que si les rebutja o bé esborra les cookies de navegació per la Web, no podrem mantenir les seves preferències, algunes característiques de les pàgines no estaran operatives, no podrem oferir-li serveis personalitzats i cada vegada que navegui pel nostre web li haurem de sol·licitar de nou la seva autorització per a l’ús de les cookies.
Si tot i així, decideix modificar la configuració del seu accés a la pàgina web, ha de saber que és possible eliminar les cookies o impedir que es registri aquesta informació en el seu equip en qualsevol moment mitjançant la modificació dels paràmetres de configuració del seu navegador:
Configuració de cookies de Internet Explorer.
Configuració de cookies de Firefox.
Configuració de cookies de Google Chrome.
Configuració de cookies de Safari.
Aquests navegadors estan sotmesos a actualitzacions o modificacions, pel que no podem garantir que s’ajustin completament a la versió del seu navegador. També pot ser que utilitzi un altre navegador no contemplat en aquests enllaços com ara Konqueror, Arora, Flock, etc. Per evitar aquests desajustos, pot accedir directament des de les opcions del seu navegador que es troba generalment al menú d’Opcions, a la secció de “Privacitat”. (Si us plau, consulteu l’ajuda del seu navegador per a més informació.) | 0.63041 | curate | {"ca": 0.9144344205412908, "it": 0.0030534351145038168, "en": 0.0392088827203331, "es": 0.016238723108952118, "ba": 0.002081887578070784, "pt": 0.007078417765440667, "fr": 0.004510756419153366, "sk": 0.003400416377515614, "sv": 0.0005551700208188758, "id": 0.0009715475364330327, "nl": 0.005065926439972242, "cs": 0.0005551700208188758, "ru": 0.0018736988202637057, "ja": 0.0009715475364330327} | https://www.panxing.net/cultura/10-anys-del-museu-bassat-a-mataro/ |
cawac_ca_20200528_11_142185 | Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà
Arxiu per juliol, 2011
és quan escrius a la sorra de la platja l’ofensa que has pogut rebre d’un amic, perquè el vent i les onades se l’emportin, però si el que reps és un ajuda, l’escrius sobre granit, perquè cap vent no s’ho pugui emportar.
És com un trèvol de quatre fulles, perquè és molt difícil de trobar però porta bona sort.
És com un estel del cel. Si hi ha núvols no el veus, però saps que sempre hi és.
És cosa de dues persones, però una sola pot trencar-la. No siguis tu aquesta persona.
Molts de vosaltres heu començat ja les vacances d’estiu i no ens tornarem a veure fins al setembre. Durant aquesta pausa estiuenca volem proposar la següent activitat al voluntariat lingüístic de Castelldefels, Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans: comprovar els avantatges del carnet del Voluntariat per la llengua fent el següent:
- anant als llocs que es poden visitar amb ell,
- enviant-nos una fotografia de la visita (opcional)
- i comentant l’experiència en aquest bloc. On heu de fer el comentari? A la columna esquerra de la notícia, a la icona “comentaris”.
Les fotografies cal enviar-les a l’adreça [email protected] abans de l’11 de setembre. Si no us feu fotografies no passa res, l’important és deixar la vostra visita comentada al bloc. Volem començar a fer un recull de les vostres experiències com a participants del Voluntariat per la llengua . I un molt bon lloc per al recull és aquest bloc.
A finals de setembre es farà un sorteig de premis entre els participants en aquesta activitat d’estiu.
El passat dimarts, dia 28 de juny, quatre voluntaris del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà van participar en una sessió de doblatge en català de seqüències cinematogràfiques diverses.
El projecte Doblem en català? és un projecte innovador impulsat per la Direcció General de Política Lingüística en el marc de les actuacions que du a terme per fomentar les comunicacions orals en català. Té com a objectius fomentar l’ús oral del català en contextos informals a través d’una activitat lúdica i dinàmica com aquesta, conèixer i comparar els diferents registres i varietats lingüístiques que es poden utilitzar segons el context i promoure el català en l’àmbit audiovisual, entre d’altres.
El Josep Maria Roig-Serra i el Joan Torné , de Castelldefels, i el Josep Maria Espallargas i la Rosa Tintoré , de Gavà, són els quatre voluntaris del CNL Eramprunyà que van participar en la sessió de doblatge en català conduïda pel Francesc Fenollosa i Ten , professor de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València i traductor-adaptador professional per al sector audiovisual valencià.
Durant la sessió, de dues hores i mitja, els voluntaris de diversos CNL van gaudir de l’experiència de doblar preses de pel·lícules clàssiques, d’animació infantil i documentals. Els participants van anar guanyant seguretat i fluïdesa davant del micròfon a mesura que anaven doblant escenes diverses i van fer servir diferents registres segons el context.
L’activitat es va cloure amb una reflexió conjunta que va seguir al passi de les seqüències senceres amb els doblatges enregistrats dels participants. Tothom va estar d’acord que va ser una experiència nova, molt positiva i gratificant. | 0.839411 | curate | {"ca": 0.9839852171234986, "es": 0.016014782876501387} | http://blocs.cpnl.cat/vxleramprunya/2011/07/ |
crawling-populars_ca_20200525_30_143762 | Aquesta important cadena de restauració «catalana» es desmarca de la independència
Albiol amenaça amb l’espanyolada friki: «Separatistas habéis despertado a la mayoría silenciosa»
Oct 14
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya
Únete a otros 1.831 suscriptores
Dirección de correo electrónico
© 2020 Per Catalunya.
Made with by Graphene Themes. | 0.567115 | curate | {"ca": 0.7365591397849462, "en": 0.09408602150537634, "es": 0.1693548387096774} | : /aquesta-seria-millor-11-la-historia-la-seleccio-catalana |
mc4_ca_20230418_13_442266 | Experts asseguren que els apartaments turístics influeixen en l'augment dels preus del lloguer - Diari La Veu
Escriba el número 589602
19 agost 2019 06:00h
L'any 2017 el 60,3% dels turistes que van visitar el País Valencià i no van anar a un hotel van optar per allotjar-se en allotjaments de vivenda col·laborativa. / HOSBEC VALENCIA
VALÈNCIA. Els preus del lloguer al País Valencià es van incrementar un 9,62% en el primer trimestre del 2019, segons les dades oficials de l'Associació d'Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (ASICVAL). El cert és que l'encariment del lloguer és una realitat que pateixen milers de joves que volen independitzar-se i també de famílies que opten per aquesta modalitat habitacional i que tenen cada vegada més dificultats per a poder trobar una vivenda el preu de la qual s'adapte a les seues possibilitats i necessitats.
S'ha especulat molt els darrers anys sobre l'arribada d'una bombolla del lloguer i sobre quines són les causes. Moltes veus han apuntat a l'augment de l'oferta d'apartaments turístics –sobretot no reglats– arreu de les principals ciutats valencianes. Ara, un estudi d'OBS Business School, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la UIC Barcelona, dona suport a aquesta teoria.
L'estudi, titulat 'Turisme de Masses i Airbnb: Les noves formes d'allotjament dels turistes', assegura que la plataforma de lloguer de pisos turístics Airbnb ha influït en el creixement desmesurat dels lloguers i en el preu dels immobles al País Valencià. També a Andalusia, Catalunya, les Canàries i les Balears. De fet, aquests territoris són els cinc de l'Estat que més presència d'Airbnb tenen.
En aquest sentit, els experts reiteren que la presència d'Airbnb a les ciutats ha propiciat "el creixement desmesurat dels lloguers i dels preus dels immobles". Aquest fet, segons expliquen, ha comportat en alguns casos "l'expulsió de molts habitants de tota la vida dels seus barris a la recerca de tarifes més econòmiques". És a dir, els experts alerten que l'augment de l'oferta d'apartaments turístics està provocant la gentrificació de molts barris. En el cas de València, Ciutat Vella i el Cabanyal són dos clars exemples.
L'informe apunta també a un altre problema: la inseguretat. Els experts consideren que l'augment de turistes allotjats als barris té efectes immediats sobre el veïnat, que es veu obligat a "conviure amb una rotació constant de persones desconegudes al seu bloc de pisos i als barris". Aquest fet "pot crear una sensació d'inseguretat i d'invasió del seu hàbitat", reiteren.
L'informe assegura que aquest fenomen no és exclusiu del País Valencià ni de l'estat espanyol, sinó que Airbnb ha tingut "un impacte descontrolat sobre l'economia del turisme i del sector immobiliari de molts països occidentals". Per això, els redactors del text consideren que ha de servir "perquè la resta del món aprenga dels èxits i dels errors dels mercats del turisme de masses, on el negoci d'Airbnb s'ha implantat rotundament".
Usuaris d'Airbnb
Segons les dades que aporten els experts, l'any 2017 el 60,3% dels turistes que van visitar el País Valencià van optar per allotjar-se en allotjaments de vivenda col·laborativa, front al 37,4% que van optar per un allotjament reglat. A més, els joves estan més disposats a utilitzar Airbnb com a alternativa als hostals i la gent de més edat ho prefereix com a alternativa als hotels.
L'informe apunta que, a l'Estat, el nombre de places d'allotjament turístic reglades ha crescut molt lentament en els últims anys, fet que ha contribuït a l'augment de places d'allotjament no reglat per a satisfer la "creixent demanda de lloguer d'habitatges per paer del turisme". De fet, els experts apunten que l'oferta d'apartaments turísitcs, sobretot la no reglada, afecta directament els xicotets empresaris hotelers, que regenten hotels de gama mitjana o baixa, mentre que no té gran incidència en les cadenes hotelers d'alta gamma.
Les principals motivacions per a triar una estada en Airbnb i no un allotjament reglat són, segons l'estudi, la interacció amb la gent local, l'avantatge de simular una llar de debò, fomentar l'economia col·laborativa i viure una experiència diferent cada vegada.
El treball també assenyala que hi ha diferents perfils d'usuaris d'Airbnb: estalviadors, casolans, consumidors col·laboratius, cercadors pragmàtics de noves experiències i cercadors interactius de novetats.
Victòries contra Airbnb, Windu, Homeaway i Rentalia
El govern valencià ja fa temps que va posar en marxa mesures per a combatre els apartaments turístics no reglats i els efectes nocius que tenen per a l'economia, els barris i el veïnat. El 23 de maig del 2018 les Corts van aprovar la llei de Turisme, Oci i Hospitalitat, que, entre altres mesures, preveu multar amb 600 euros les pàgines web, com ara la d'Airbnb, entre d'altres, que oferten habitatges turístics il·legals.
De fet, la Generalitat, a través de Turisme Comunitat Valenciana, ha guanyat als tribunals diverses batalles contra les plataformes de lloguers turístics. La darrera va ser el passat més d'abril, quan el jutjat contenciós administratiu número 4 de València va desestimar el recurs interposat per la plataforma de lloguer turístic Airbnb Marketing Services contra una sanció interposada per Turisme Comunitat Valenciana.
En concret, el departament encapçalat per Francesc Colomer va interposar una multa de 30.000 euros per publicitar i comercialitzar per Internet allotjaments turístics sense fer constar el corresponent número de registre. L'empresa demandada va sol·licitar la nul·litat de la resolució sancionadora però els tribunals van donar la raó a Turisme.
Aquesta va ser la quarta ocasió en què la Generalitat va guanyar la partida als tribunals. Un parell de mesos abans d'aquest cas el jutjat contenciós administratiu número 9 de València també va donar la raó a Turisme, que va interposar una multa de 20.000 euros a la plataforma de lloguer turístic Windu GMBH pel mateix motiu.
Un any abans, el jutjat contenciós administratiu número 2 de València es va pronunciar a favor de la Generalitat per primera vegada i va desestimant el recurs presentat per l'empresa Homeaway, sentència que es va repetir també davant el recurs interposat per Rentalia. Ambdues empreses van ser sancionades amb 30.000 euros per no exigir i no reflectir el número de registre que acredita que les vivendes que s'anuncien a les seues pàgines web són turístiques.
Apartaments turístics il·legal
Escriba el número 296281 | 0.852246 | curate | {"ca": 0.9854014598540146, "es": 0.011492467774499146, "en": 0.0031060723714862555} | https://www.diarilaveu.com/experts-apartaments-turistics-influeixen-augment-preus-lloguer |
oscar-2201_ca_20230904_1_139803 | Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública. Membre. Alta: 31.05.2018, BOPC, 93. Baixa 22.12.2020.
Portaveus dels grups parlamentaris en la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública. Portaveu. Alta: 31.05.2018, BOPC, 93. Baixa 22.12.2020.
Ponència: Projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació. Membre. Alta: 02.10.2019. Baixa 30.10.2019.
Més informació
Dades personals - biografia (Dades a tancament de legislatura)
Naixement i residència
Nascut a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) el 1984. Viu a Santa Coloma de Gramenet.
Formació i activitat professional
Llicenciat en administració i direcció d'empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en investigació i tècniques de mercat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Postgrau en SAP ERP Financials. Cursa el grau de dret a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). Ha treballat en departaments financers d'empreses internacionals, com a gestor de banca personal i en campanyes de l'IRPF de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT). Experiència al Regne Unit en atenció al client en establiments de venda al detall i col·laboracions al departament de màrqueting d'una empresa d'organització de fires internacionals relacionades amb l'esport.
Trajectòria política i institucional
Afiliat a Ciutadans - Partido de la Ciudadanía (Cs) des del 2013. És regidor i portaveu del grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet des del 2015. Forma part de l'estructura d'acció institucional de Cs des del 2016. Coordina l'activitat dels grups institucionals de la província de Barcelona. Forma part del consell general de Cs des del 2017. | 0.609498 | curate | {"ca": 0.866268656716418, "fr": 0.00835820895522388, "de": 0.042388059701492536, "pt": 0.025671641791044777, "es": 0.057313432835820896} | https://www.parlament.cat/web/composicio/diputats-fitxa/index.html?p_codi=2025&p_legislatura=12 |
crawling-populars_ca_20200525_52_99950 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | SANT ILDEFONS, U.E.,C - FUNDACIO UNIO ESPORTIVA CORNELLA ,O
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.22813990461049286, "ca": 0.5977742448330684, "en": 0.08585055643879173, "pl": 0.012718600953895072, "nl": 0.022257551669316374, "pt": 0.026232114467408585, "fr": 0.022257551669316374, "id": 0.0047694753577106515} | : /acta/1920/futbol-7/benjami-7-tercera-divisio/grup-39/73b/sant-ildefons-ue-c/73b/fundacio-unio-esportiva-cornella-o |
mc4_ca_20230418_7_768296 | Jornades de portes obertes dels centres educatius per obrir la campanya de preinscripció Ajuntament de L'Hospitalet
Jornades de portes obertes dels centres educatius per obrir la campanya de preinscripció
Els centres educatius de la ciutat organitzen aquest mes de març jornades de portes obertes per acollir i informar les famílies interessades a conèixer el seu projecte educatiu i les seves instal•lacions, pas de gran importància per fer una bona elecció per als seus fills.
Aquestes jornades obren el procés de preinscripció del curs escolar 2017-18, que començarà el proper 23 de març i finalitzarà el 4 d’abril.
La regidoria d’Educació adreçarà aquests dies a totes les famílies que tenen fills amb edat d’incorporar-se a P3 i a 1r ESO una guia amb la informació dels centres educatius sostinguts amb fons públics. L’objectiu és que les famílies coneguin l’oferta educativa de la ciutat.
Si voleu més informació feu clic aquí Últimes notícies | 0.812223 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.l-h.cat/detallNoticia.aspx?10rvoavGXby38OXuvHOHJ7YHYclHPSDvSQCtJZJXbeMrzTRSSrKBsh8ZZ0QxgNSbE |
macocu_ca_20230731_9_72634 | El que va començar com una protesta a Sao Paulo en què un grup s'oposava a l'augment del preu de les tarifes de l'autobús, s'ha convertit en un gran moviment de protesta a tot el Brasil contra la prioritat que el govern dona als preparatius de la Copa del Món del 2014. | 0.717713 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_110447 | DERROTA PER LA MÍNIMA A CASA (0-1)
Els verds no aconsegueixen sumar en el derbi comarcal davant el Prat.
Un matiner gol dels visitants ha posat molt costa amunt el partit per a un Cornellà que no ha aconseguit sumar en el retorn a la competició després de 19 dies.
La primera meitat ha començat amb una clara ocasió per als nostres. Tot just iniciar, als 4 minuts, Pablo Fernández no ha encertat en una pilota que semblava gol. Tot seguit, els de Pedro Dólera han tingut la rèplica; en una acció d’aldarull dins de l’àrea petita, Bertomeu ha aconseguit rematar i ha establert el 0 a 1.
A partir d’aquí, el Cornellà ha buscat generar perill sobre l’àrea defensada per Craviotto sense èxit i el conjunt potablava ha mantingut l’avantatge fins al temps de descans.
En el segon acte, més intenció dels homes de Guillermo Fernández Romo sense fortuna de cara a porteria, fins i tot el col·legiat ha anul·lat un gol al Cornellà per possible fora de joc. Sense temps que perdre, els verds han tancat al Prat en el seu camp buscant una igualada que finalment no ha arribat.
Resultat: UE Cornellà 0-1 AE Prat
Gols: 0-1 (Bertomeu, 6′)
Àrbitre: Carlos Alberto Carbonell Hernández. Ha amonestat el local Pol Moreno, i els visitants Marc Padilla, Bertomeu, R. Figueras i Putxi. | 0.80123 | curate | {"de": 0.027156549520766772, "ca": 0.9536741214057508, "en": 0.019169329073482427} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_136996 | L'Exèrcit d'Israel ha atacat aquest dijous més d'un centenar d'objectius de Hamas a la Franja de Gaza, en el que ha estat la nit més intensa de bombardeigs des del començament de les hostilitats i que, segons les autoritats palestines, ha deixat un total de 119 morts.
Les autoritats sanitàries palestines han concretat que 27 de les víctimes eren menors d'edat i que més de 600 persones han resultat ferides, però Israel insisteix que la majoria són membres de grups terroristes o civils que han mort pels coets de Hamas.
Pel que fa a les baixes israelianes, s'han confirmat nou víctimes mortals després que una dona de 50 anys ha perdut la vida quan corria cap a un refugi antiaeri a Ramat Gan, i un home d'uns 60 anys ha resultat ferit de gravetat per l'impacte d'un coet a Ashkelon.
L'Exèrcit israelià ha informat que aquesta nit s'han disparat 220 projectils des de l'enclavament, una trentena dels quals han caigut dins la Franja, i aquest divendres al matí han tornat a sonar les alarmes antiaèries a Ashdod, Sderot i a la regió de Sha'ar HaNegev.
A més a més, les Forces de Defensa d'Israel, han comunicat a través de Twitter que han abatut un avió no tripulat de Hamas, i s'han vist obligats a desmentir les informacions que apunten a una incursió terrestre a l'interior de la Franja de Gaza.
Així mateix, han precisat que uns 160 avions israelians han perpetrat un atac simultani massiu contra una xarxa de túnels de Hamas que es trobaven sota la ciutat de Gaza.
Durant gairebé 40 minuts, uns 450 míssils han abatut aproximadament uns 150 objectius al nord de Gaza en un atac del quan encara no se n'han determinat els danys, segons informa 'The Times of Israel'.
A banda dels atacs aeris, l'Exèrcit d'Israel ha mobilitzat tancs, canons d'artilleria i soldats d'infanteria a la frontera amb Gaza per disparar contra objectius de Hamas.
La actualidad más visitada en
Cine
Filtrada la escena post-créditos de Spider-Man: No Way Home: ¿Llega (SPOILER) al Universo Marvel?
Madrid
La Comunidad confirma el primer positivo de la variante ómicron en España
Televisión
Giro en el caso de la paternidad de Alejandro Reyes. Se filtra por qué la abogada de Ivonne Reyes dejó el caso
Configuración de Cookies
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Sobre Aldia.cat
Avís legal
Política de Cookies
Política de privacidad
Configuració de Cookies
© 2021 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.736842 | curate | {"ca": 0.7863023952095808, "es": 0.19872754491017963, "en": 0.014970059880239521} | https://www.aldia.cat/internacional/noticia-israel-ataca-mes-dun-centenar-dobjectius-franja-gaza-20210514112321.html |
mc4_ca_20230418_6_180359 | Grup de Recerca de la Pedra Seca C.E. Castellar: d’octubre 2012
La barraca 88 ha estat finalitzada, com era d’esperar
El grup ha posat cofoi per la fotografia que dóna fe de l’esdeveniment, encara que faltes alguns dels membres per a completar-lo.
No els hi cal cap figura política ni mediàtica que s’instal·li al seu costat, tenen prou amb el sentiment d’haver fet una feina ben feta i que contribueix a la conservació del patrimoni cultural del poble, a més dels esmorzars de forquilla i ganivet amb els que es regalen de tant en tant, que no tot és treballar.
El lloc on es troba aquesta construcció dóna marge com per a dissenyar una nova ruta d’observació de barraques, però això serà més endavant, quan estiguin enllestides altres troballes que requereixen un rentat de cara.
Publicat per Jesús a 14:13 2 comentaris:
Una jornada més amb la barraca 88
Les previsions no van ser encertades. La llunyania de la font de pedra per a completar la barraca ha fet que aquesta no s’hagi conclòs en la jornada d’avui, tot i el concurs d’una politja per a salvar un bon desnivell des de la ubicació on es localitzen les pedres a utilitzar. Els membres del grup no tenen cap plus de productivitat, motiu pel qual tant se’ls hi fot si finalitzen la construcció la setmana vinent o l’altra, el cas és fer la feina ben feta.
Al cap damunt de la cúpula ha quedat un foradet, com la fontanel·la d’un nadó, que es taparà en el decurs de la propera sessió, ubicant una pedra de dimensions adequades i fixant tot el voltant de la mateixa per tal de què aguanti el pes.
Avançant-se al moment culminant, l’encarregat d’esculpir el número del catàleg que li correspon a aquesta barraca, ja ha fet la seva feina: ha dibuixat dos buits amb un llapis i els ha resseguit amb el punxó i el martell, deixant una identificació que, brètols a banda, pot durar molt de temps.
Publicat per Jesús a 17:07 Cap comentari:
Segona jornada a la barraca 88
Avui continuen les obres de la barraca 88. Qualsevol diria que el grup va a preu fet i tenen pressa per acabar les barraques. El cas és que no es poden estar quiets i tothom fa alguna cosa, encara que sigui criticar el que fan els altres. Tot ajuda a passar el fred del matí.
El que escriu té un interès especial en què aquesta barraca tingui una bona presencia i no s’està de demanar als companys que afinin en les accions que porten a terme, encara que no li facin cas.
Com en d’altres ocasions, s’ha consumit tota la pedra que hi havia allà, que hauria de ser suficient com per a refer la barraca, però no és així i s’ha de fer una recol·lecció extra de pedra allà on es trobi, que no és mol a prop en aquest cas. És més feixuc carreteja rocs que posar-los al damunt de la paret. Si es poden trobar suficients peces i el temps acompanya, dimarts que ve podria veure’s conclosa aquesta construcció.
Pel que fa a la fesomia de l’obra, està quedant molt bé i, com era d’esperar, un pèl més gran que l’original. S’ha de tenir en compte que ara la gent és més alta, pel general, que quan estaven en ús aquestes obres, i no és qüestió de córrer el risc de sortir d’ella amb una bretxa al front o amb l’esquena mal orientada.
El grup ha estat visitat per un gripau que, fent cas omís dels afalagaments dels col·locadors de pedres, s’ha esmunyit entre les bardisses cercant la seva preuada soledat.
Pedra Seca al Nepal
El que escriu ha tingut l'oportunitat de comprovar la importància de la Pedra Seca al Nepal, en els treballs que primorosament fan construint murs de contenció, oratoris, cases i pavimentació dels camins.
Com a mostra veieu la fotografia en la que es representa el mur d’una construcció a la població rural de Ghandruk, prop dels annapurnes.
Publicat per Jesús a 10:49 Cap comentari:
Restauració de la barraca 88 o del Jesús
Avui s’ha iniciat la reconstrucció de la barraca número 88, que porta el nom del que escriu aquesta crònica, motiu pel qual hi ha una certa emotivitat en l’esdeveniment.
Hi havien pedres molt grosses caigudes a l’interior, el que ha requerit del suport del ternal per a poder treure-les y pujar-les on les hi tocava.
La llinda, una pedra de dimensions considerables, ha estat ubicada al seu lloc no sense esforços per part de tota la quadrilla.
Part de l’equip s’ha dedicat a netejar de bardisses l’entorn, obrint clarianes al bosc en tot el perímetre de la construcció.
Publicat per Jesús a 14:05 1 comentari:
Posada a punt de la barraca del Mussol | 0.837859 | curate | {"es": 0.0128, "ca": 0.9872} | http://pedrasecacastellar.blogspot.com/2012/10/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_23583 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
LEVANTE LAS PLANAS, F.C.,C
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.20279146141215107, "ca": 0.6174055829228243, "en": 0.08866995073891626, "pl": 0.013136288998357963, "nl": 0.022988505747126436, "pt": 0.027093596059113302, "fr": 0.022988505747126436, "id": 0.0049261083743842365} | : /jugador/1920/segona-divisio-femeni-juvenil/segona-divisio-femeni-juvenil/grup-2/36822260/30362860 |
grup-elmon_ca_20230726_0_262741 | La parada de castanyes muntada per la colla de Diables de Sant Pere Nord de Terrassa ha patit un atac vandàlic. Segons ha denunciat l’entitat a Món Terrassa, els fets han tingut lloc aquest dimecres, dia 26 d’octubre, de matinada. L’estand es troba ubicat a la Rambla de Francesc Macià i sembla que un grup de joves -adolescents- s’ha dedicat a clavar-li puntades i cops amb l’única finalitat de “divertir-se” i destrossar-lo. Per sort, no estaven sols i el soroll que van causar va cridar l’atenció. Va ser així com diversos veïns van poder ser testimonis de l’acció. Gràcies a això, s’ha pogut identificar els presumptes autors, que han estat denunciats per l’entitat per danys materials.
Reparació d’urgència per part de la mateixa colla
La parada de venda de castanyes és de fusta i compta amb un logotip identificat dels seus propietaris. Com a resultat de l’atac, el teulat va caure ja que van trencar els pals que li feien de suport. Malgrat que l’estand és robust i resistent, la sotragada ha estat forta. Per això, membres de la colla dels Diables han estat aquest mateix dimecres al matí treballant de valent per tornar-la a posar en ordre, fent les reparacions pertinents.
La colla ha instal·lat aquesta parada de venda de castanyes per poder sufragar els costos de les activitats que realitza. És doncs, una font d’ingressos necessari per a la seva subsistència, i per això lamenten aquest atac brutal i gratuït. L’entitat espera poder reprendre l’activitat avui mateix i tornar l’alegria al barri, ja que a més de vendre castanyes també aprofiten per fer petites exhibicions i música en directe. Així cada tarda se’ls pot trobar a la Rambla oferint aquest fruit sec propi de la tardor i passar una bona estona mentre s’espera que les castanyes s’acabin de torrar i poder-se endur una paperina. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/successos/atac-vandalic-parada-castanyes-diables-sant-pere-nord-293415/ |
mc4_ca_20230418_11_314109 | Els altres catalans universals
Guardiola s’afegirà aviat a la llista clàssica de catalans universals: Casals, Cugat, Dalí, Miró, Oró... Però n’hi ha que caldrà reivindicar tan aviat com les aigües tèrboles de l’oficialisme s’aclareixin una mica. Joseph Pujol i Mauri, per exemple, marsellès d’origen català que va ser conegut amb el nom artístic de Le Pétomane per la seva habilitat d’emetre sons amb l’anus. Pujol ha inspirat novel·les i pel·lícules. A finals dels seixanta, abans que els Pink Floyd enregistressin el seu orgànic “Body sounds”, l’oulipista François Caradec i Jean Nohain van publicar a Califòrnia un monogràfic en anglès sobre la seva figura que va causar furor. Fa tot just deu anys el begurenc Adrià Pujol Cruells també en va publicar una deliciosa biografia en català, naturalment no autoritzada. A la mateixa lletra P de l’enciclopèdia dels altres catalans universals hi trobaríem els germans Padrós i Rubió. Joan, empresari i dirigent esportiu, va ser un dels fundadors del Reial Madrid i primer president de l’equip de Florentino, de 1902 a 1904. El seu germà Carles, que el 1910 seria diputat del Partit Liberal (per Mataró) a les Corts de Madrid, va succeir Joan al capdavant de la casa blanca i va presidir el Madrid de 1904 a 1908.
En una entrevista a l’escriptor asturià Xoan Bello que publica Vilaweb descobreixo un nou aspirant, de moment anònim, a formar part d’aquests altres catalans universals. Li demanen a l’autor de la formidable Historia universal de Paniceiros (2002) si anomenar bable la llengua asturiana té un caire pejoratiu. Bello respon que “la filologia menéndez-pidaliana va intentar que adquirís aquest caràcter pejoratiu, fent-lo sinònim de patuès”. I llavors afirma que el terme bable prové d’una errata comesa per un impressor tarragoní. L’instint del caçador d’altres catalans universals em fa aturar-m’hi com un d’aquells pòinters que assenyala la presa. Afirma Bello que Jovellanos encarregà una gramàtica de l’asturià a González Posada, que aleshores exercia d’arquebisbe a Tarragona. Per això es va imprimir a la ciutat del Chartreuse, i una de les primeres frases diu: “L’idioma dels asturians, comunament anomenat bable...” Bello sosté que és una errata, que hi havia de dir fabla però un tarragoní a la impremta, qui sap si sota l’influx del licor cartoixà, es confongué i hi posà bable. “I quan Jovellanos ho llegeix, pensa: si González Posada ho diu, deu ser veritat. I a partir d’aquí comença a circular”. Bello també recull, tot i refusar-les, les altres dues hipòtesis clàssiques: que bable és un acrònim de barbara lingua o que vindria de l’anglès to babble (balbucejar). Però li sembla més ajustada la hipòtesi de l’impressor tarragoní creatiu. Un altre català universal.
Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 11/10/!6
Diacrítics difunts
Càntut amb Belda & Sanjosex
La credibilitat del PSOE
El cercle dels quadrats
Postureig eqüestre
Més enllà de Bob Dylan
‘It’s alright, Ma’
Autors Nobelables
Parafílies (no pas marefílies)
Automòbil o llibre: Tesla
Paraules al marge
Doncs jo no sóc Elena Ferrante
Volem, volem, un dia crític
Japó abans del sushi
De torsimanys i llops | 0.803655 | curate | {"ca": 0.9254357650096837, "es": 0.04486765655261459, "it": 0.004519044544867657, "en": 0.005164622336991607, "de": 0.005810200129115558, "ms": 0.005487411233053583, "pt": 0.008715300193673338} | http://hoteldilluns.blogspot.com/2016/10/els-altres-catalans-universals.html |
mc4_ca_20230418_14_301737 | (S'ha redirigit des de: Ciències Socials)
Les ciències socials o humanes[1] són les ciències que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada. Es diferencien de les humanitats, malgrat que poden coincidir en metodologies d'investigació en algunes disciplines com l'antropologia, en el paper que atorguen a les dades i al mètode científic, mentre que es distancien de les ciències experimentals perquè inclouen les representacions mentals i els supòsits dels individus estudiats (aspecte intern de l'observació). [2]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciències_socials&oldid=21986152»
Darrera modificació: 17 set 2019 a les 11:12 | 0.758508 | curate | {"ca": 0.99609375, "mk": 0.00390625} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ci%C3%A8ncies_Socials |
racoforumsanon_ca_20220809_3_599232 | Allotjats per la Paeria en diversos pavellons. ¿Algú recorda si durant els passats mesos Homrami hagi visitat alguna residència a Lleida? Jo no. Hi ha fets que defineixen un personatge. S'ha d'entendre, però: són la seva gent.
Aquest impresentable té les mans tacades de sang, però la seva prioritat és visitar els seus. Realment la Generalitat està governada per autèntics psicòpates. Fa por i tot. Gaudiu del votat, canalla. | 0.664895 | curate | {"ca": 0.8923444976076556, "en": 0.014354066985645933, "es": 0.03110047846889952, "it": 0.06220095693779904} | |
mc4_ca_20230418_14_651307 | Cartes 21.07.2016 | 14:46
Cor de pr�ssecManel Fortis i Artacho. olot. Fa cinc anys, un dissabte a la tarda, vam anar a visitar-la, com f�iem dues vegades per setmana. Li vam portar un tipus concret de pr�ssec que li agradava especialment i que a la resid�ncia no tenien. Li agradava molt la fruita i aquests extres els agra�a. Vam riure i parlar amb normalitat. Era el meu primer dia de vacances i despr�s de visitar-la, marx�vem cap a Blanes a veure els seus espectaculars focs artificials. Mentre nosaltres gaud�em dels focs que embellien el cel i la p�lvora omplia l'aire, el seu cor va deixar de bategar.De matinada, truquen a l'entrada i per l'ull de la porta veig la meva germana. Endormiscat, obro i em diu les paraules que mai hauria volgut sentir: �La mama s'ha mort�. No estic despert per entendre el que em diu. No pot ser. Feia poques hores hav�em parlat amb ella i estava b�. Truquem al meu germ�. Ell es desperta i d�na la not�cia al pare. Ens truca, entre plors. Poc despr�s estem tots abra�ats i les ll�grimes ens inunden els cors.Potser l'�ltima cosa que va menjar va ser el pr�ssec que li vam portar. Tenia un cor gran, dol� i alhora suau, com un pr�ssec dels bons. Era la millor. �s la millor. Perqu� han passat 5 anys, per� ni que en passin 50, no deixar� d'il�luminar-nos i fer-nos somriure quan pensem en ella, que �s sempre.Quan ens pregunten com ens diguem, normalment contestem amb el nom. A vegades amb el nom i primer cognom. Quasi mai utilitzem el segon. El de la mare.Es mereix molt m�s. De fet, ho mereix tot, per� una petita manera d'estimar-la �s posar als meus llibres el seu cognom. Perqu� jo em dic Manel, s�. Manel Fortis, s�. Per� tamb�, i orgullosament, Manel Fortis i Artacho. Perqu� ser el seu fill �s un orgull. Un pet�, mare. El nom i la cosaLlu�s Vil�. La Bisbal d'Empord�. El nom fa la cosa, per canviar una mica la din�mica d'entesa entre les diferents formacions pol�tiques que es presenten a les eleccions o intenten posar-se d'acord en les negociacions per formar govern, els conceptes partit i negoci no els ajuda gens a una entesa de progr�s i pel b� de votats i votants: all� que est� partit est� desunit, el concepte uni� pol�tica potser ajudaria m�s que no pas el de partit pol�tic, la flu�desa en la presa de decisions i en l'entesa seria m�s fruct�fera. Tanmateix, la paraula negoci tampoc ajuda en les negociacions: negoci �s l'abreviatura de la negaci� de l'oci, q�esti� per la qual la situaci� no rutlla com hauria de rutllar. Est� escrit que el canvi de nom canvia all� que �s anomenat.Discriminaci�a Canis?Mar�a San Mart�n. Volunt�ria de la protectora APAP TOSSA de MAR El 3 de juliol porto en Timi, un gos d'APAP Tossa, a urg�ncies de Canis Hospital Veterinari. Per les ferides que presentava el gos (venia d'una baralla), va haver de quedar ingressat, per ser intervingut segons van dir les persones que el van atendre. Entenent perfectament la gravetat del seu estat, vaig confiar plenament en aquest hospital, per� van passar les hores i crec que no va ser at�s amb la celeritat que requeria l'assumpte.En una reuni� privada amb el responsable de Canis, el Sr. Jordi Cair�, li vaig plantejar no que en Timi mor�s (en cap moment vaig posar sobre la taula aquest tema) sin� que vaig fer �mfasi en l'atenci� o desatenci� que va tenir el gos en el temps que va estar ingressat i no vaig tenir cap resposta a les meves preguntes. Per qu� en Timi no va tenir una fitxa d'entrada? Per qu� les persones que van atendre el gos li van embenar les ferides sense netejar?, per qu� no se li va fer radiografia, TAC, electrocardiogrames i etc.? Nom�s se li va posar s�rum i algun antibi�tic, segons la factura abonada. Per qu� si �s un servei d'Urg�ncies calia esperar hores perqu� el vei�s el cirurgi�? La factura es va pagar com a servei d'urg�ncia. Per qu� el gos va romandre amb les ferides obertes 24 hores? Per qu� no hi ha un informe detallat de les actuacions empreses mentre va ser en aquest centre? Per qu� el Sr. Jordi Cair� feia bromes de mal gust, tot i ser un responsable d'un prestigi�s centre veterinari?Tinc la impressi� que no es va actuar segons protocol perqu� en Timi venia d'una protectora, no d'un particular. Senyors de Canis, els gossos de particulars tenen almenys un responsable, dels de les protectores tots en som responsables i mereixen ser atesos com qualsevol altre gos. Governin, si us plau!carles rodr�guez. girona.La reuni� de l'Ajuntament de Girona amb els ve�ns de Sant Narc�s em sona a maniobra per dissimular les pr�pies vergonyes i donar tota la culpa a Adif. �s evident que la gesti� d'Afif d'aquests treballs ha estat lamentable, i que es mereixen de totes totes que l'Ajuntament els porti al jutjat, per� tamb� �s ben clar que en el tema del finger qui ha adoptat un comprom�s �s l'Ajuntament, i els compromisos s�n per complir-los. Governin, si us plau! | 0.801411 | curate | {"de": 0.005211590577444236, "es": 0.031061079841567647, "ca": 0.9372524494475714, "pt": 0.014383989993746092, "en": 0.0035438815926620805, "it": 0.002918490723368772, "fr": 0.005628517823639775} | http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/07/21/cartes/795000.html |
macocu_ca_20230731_10_337714 | VIII Seminari Literatura i Pecat: Luxúria
Literatura i luxúria: del pecat que mai dorm
Es Baluard acull la vuitena edició del Seminari Literatura i Pecat, dirigit per Dolors Juan Moreno, Lourdes Pereira i Giovanni Spani, que enguany es dedica a la luxúria.
Dijous 23 de maig
17:00 – 17: 30h. Inauguració del Seminari
17:30 – 18: 30h. Gabriel de la S.T. Sampol (poeta i traductor): “Mallorquins sense armaris: poetes i dramaturgs dels 50 i dels 70” | 0.660735 | curate | {"pt": 0.09339407744874716, "ca": 0.7927107061503417, "en": 0.03644646924829157, "es": 0.0774487471526196} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_811852 | En record de Toni VillaescusaÉste mes de Juliol es cumpleixen 27 anys de la mort en combat de Toni Villaescusa, valencià nascut al municipi de Quart de Poblet i militant de Terra Lliure. La mort del Toni a la curta edat de 27 anys mentre realitzava una acció de propaganda armada col·locant un artefacte explosiu en una oficina de l’INEM d’Alzira, manté encara hui tot el seu significat. El d’un jove compromès, militant actiu de l’Esquerra Independentista que va sacrificar-ho tot per la llibertat del nostre poble.L’Assemblea de Joves de València hem volgut recordar al Toni dedicant-li este mural, perquè creiem que és tot un exemple de dignitat i de compromís per als joves del nostre país. Volguérem que el Toni tinguera tot el reconeixement que mereix en la nostra terra, però tot i no ser posible, esperem que la nostra humil aportació puga servir per extendre la consciencia de qui va ser Toni Villaescusa i perquè hem de retindre’l en la nostra memoria col·lectiva.També volem aprofitar per animar-vos a tots, a qué acudiu a l’acte d’homenatge pel Toni que cada 20 de Juliol es realitza en el cemintiri de Quart de Poblet, on està soterrat.Toni Villaescusa, revolucionari i patriota. El millor homenatge, continuar la lluita!
A vore, a risc de que em massacren: Toni Villaescusa va nàixer a Quart de Poblet pero de ben menut va emigrar amb els seus pares a Alemanya. Després, de jove, anaren a viure a Catalunya i allí va ser, sembla, on va adquirir la ideologia independentista revolucionària catalana. Independentment de la seua ideologia i de l'organització a la que pertanyia, convé tindre en compte eixes dades ja que tot i ser valencià de naiximent, la seua vinculació com a valencià en la seua activitat político-militar va ser nul.la, tret del cas de desplaçar-se des de Catalunya a fotre una bomba a una oficina de l'INEM d'Alzira. Diuen les cròniques que en el seu funeral, a més de la internacional, es va cantar Els Segadors. Els Segadors és un himne exclusiu de Catalunya i no té res a veure amb el País Valencià. A mi el mural me la sua, però, sincerament, crec que haguera estat més adequat fer-lo a la població catalana (em sembla que Castedefells) on vivia.
Segons tinc entés jo, quan la seua família ja estava instal·lada a Alemanya, el van enviar a estudiar intern primer a l'Aragó i després a València i diuen (evidentment jo no estava allà) que va ser en eixe moment quan va començar a adquirir consciència nacional. De fet el que si sabem és que va conèixer a la seua parella a Alemanya quan ja hauria tornat d'estudiar a València i que sempre li havia parlat en català. Atés que la seua família era castellanoparlant, intuïsc un mínim de consciència prèvia i més tenint en compte que la xica no era catalana i que va aprendre a parlar català precisament gràcies a ell. També el fet que estiga soterrat a Quart de Poblet i no a Castelldefels em dóna pistes que possiblement ell es sentira d'eixe poble i que acabara vivint al nord per motius laborals. Pensa que els dos treballaven per a empreses alemanyes i és probable que només demanaren un trasllat al destí que hi havia dins del territori català (Barcelona en este cas que és a on treballaven). D'altra banda al funeral no ho sé segur i he sentit el mateix que tu, però si et puc dir que almenys als homenatges que se li fan ara també es toca la Muixeranga.
No vaig a insistir en el tema. A mi me em fa el mateix l'home este i el mural. Però si se'n va anar als set anys a Alemanya i ha viscut sempre entre Alemanya i el Baix Llobregat, el fet que estigués un any en un bar a València i haguera fet uns cursets en la Carles Salvador no el vincula massa al País Valencià. Supose que si està soterrat a Quart de Poblet seria per decisió dels pares, pares que, per cert, sembla que no estaven d'acord amb les seues idees i amb els que estava prou distanciats. I sobre Els Segadors, no em sorpren gens. El valencianisme catalanista de l'època era capaç d'això i de més. De fet es va arribar a cantar en la cloenda d'alguns Premis Octubre mentre a Fuster i Climent els queia la bava.
Home això si que et puc dir que no és cert del tot. En primer lloc si estiguera tan distanciat amb el seus pares, la decisió de soterrar-lo a un lloc a un altre hauria estat de la seua parella (que estaven casats i no vivien en pecat eh ), però és que a més no és cert tampoc lo dels seus pares. Si sabem que no compartien les seus idees però si han certificat assistents al seu funeral que el pare va demanar que una estelada que portava un amic seu es ficara cobrint el taüt i així va ser soterrat. Segurament per fer les coses com ell hauria volgut malgrat no compartir-ho. És a dir, que no eren independentistes però respectaven les idees del seu fill. A més si veus la seua tomba et cauràs de cul de lo Maria que és Edite: Sobre l'himne segurament és una cagada, però ja et dic, una errada que ja s'ha apanyat. Si penses que l'EI de hui en dia és com la dels 80...
Home, un fill sempre és un fill. I més quan es mor. Que he dit "distanciats", no que es portaven a matar.
Ahir no em doní compte però en la font que ha citat l'Oprimit_PPCC diu que el restaurant de València l'havia muntat amb els seus pares. | 0.86257 | curate | {"ca": 0.9758848697005056, "es": 0.016141579152080903, "pt": 0.007973551147413457} | |
naciodigital_ca_20220331_0_399914 | Enguany, si res no canvia, se celebrarà Sant Jordi. No serà com la festivitat d'abans de la pandèmia, però tampoc com la de 2020, en què els balcons van agafar protagonisme. Per això, i per tenyir la ciutat de color, ja es poden sol·licitar els permisos per instal·lar parades per vendre llibres i roses.
FOTOS Els balcons i les finestres sabadellenques, el reflex de la celebració Sant Jordi
Previous Next
Segons el Pla Sant Jordi 2021 publicat pel Procicat poden fer les peticions els professionals comerciants minoristes de flors i llibres. Podran col·locar la parada de venda davant del seu establiment o, en el cas que l’espai no sigui disponible, en un xamfrà proper dins d’un radi de 100 metres.
El període de col·locació de la parada serà de dilluns 19 a divendres 23 d’abril, en l’horari d’obertura del negoci. Un tràmit que es podrà fer a través de la seu electrònica municipal.
Tot i així, i atenent a les mesures preventives i de protecció davant la pandèmia originada per la Covid-19, els establiments autoritzats hauran de garantir una distància interpersonal d'1,5 metres, prevenir aglomeracions i gestionar les cues, a més de garantir el rentat de mans amb gel hidroalcohòlic. | 1 | perfect | {"it": 0.04311073541842773, "ca": 0.9459002535925612, "en": 0.01098901098901099} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/33892/obert-periode-sollicitar-parada-sant-jordi-via-publica |
racoforumsanon_ca_20220809_1_795875 | Nose si encara hi som a temps? però no es pot anar pel món amb aquesta falca radiofònica i la cumbia de la unitat popular xDDD Ho dic en serio, la gent pendra en serio aquest anunci ? Si sembla un anunci electoral de les eleccions de l'any 79!!! ...I com que votar els de sempre potser seria massa vulgar....XDDDDD Tothoma baixar-se la cumbia, no te desperdici xD Potser serà el nou exit de l'estiu a la discoteca el Rincón de la Rumba...diem frikis als de l'estat català i despres fem això!! Visca l'orquestra "esquerra independentista" ! !xDD ideal per casaments, comunions i festes majors de pobles amb menys de 200 habitants! El preu inclou en titot , un Eduardo tocant l'acordió i la coral del cor de maria! !
1r. Cal no confondre el concepte "error" amb el concepte "aprenentatge". 2n. La CUP no compta d'una morterada que quilos per a fer prospeccions "comercials" sobre els gustos musicals de la gent. 3n. És obvi que només opinarà qui senti decepció en el sentit que l'estil musical emprat no correspon a la pròpia orientació musical. 4t. S'ha de mirar més enllà i, en aquest sentit, tot i que l'estil emprat no correspon als meus gustos musicals al 100%, aquest sí que correspon a un determinat caràcter mediterrani de qui es vol captar l'atenció. 5è. Entreu a http://www.cup-europees.org i observeu qui són els autors. Ho dic per això del nivell. 6è. Hi ha una altra falca que m'han dit que properament es penjarà al web. 7è. Si, com s'ha dit més o menys, la forma no és l'important sinó el contingut, aleshores podem xerrar sobre la lletra. Com que veig que ningú no n'ha parlat (sinó que esbiaixada i interessadament), he picat la lletra "al vol" i us la reprodueixo (a continuació ho passaré a la CUP per a que es pengi al web). Ja me'n direu el què, a mi em sembla senzillament òptima: ************************************** CÚMBIA DE LA UNITAT POPULAR L'error ja s'ha fet rutina, i nosaltres hem dit prou. No volem posar pedaços: volem començar de nou. Començar i que res no sigui com havia estat abans. Canviar el món, nosaltres sempre des dels Països Catalans. Anar cap a la independència, treure fronteres del món. Construir el socialisme, de ningú no segui a cap tron A aquesta terra oprimida li cal canviar l'atzar. L'esquerra independentista vota la Unitat Popular. I per canviar les coses no es pot anar amb un posat covard. L'esquerra independentista diu: vota la Unitat Popular! I com que votar els de sempre potser seria massa vulgar, l'esquerra independentista diu: vota la Unitat Popular! Som la gent persistent, insistent, que té clavat a la ment fer aquest poble independent i socialment just. O pots dir-ne socialisme o com et vingui de gust, que és el fet --no és el mot-- el que pot canviar-ho tot. I ara el gest del teu vot fa que augmenti l'embranzida i que creixi més de mida la idea prohibida i el somni de llibertat, que aviat farem realitat! I per canviar les coses no es pot anar amb un posat covard. L'esquerra independentista diu: vota la Unitat Popular! I com que votar els de sempre potser seria massa vulgar, l'esquerra independentista diu: vota la Unitat Popular! I per defensar la terra abans que no sigui massa tard, l'esquerra independentista diu: vota la Unitat Popular! De Fraga fins a Maó, i des de Salses a Guardamar, l'esquerra independentista diu: vota la Unitat Popular! ************************************** 8è. Una cúmbia és una cúmbia, i no es pot esperar que sigui un tema de trash-metal o soul. Estils musicals aquests que més connectarien amb els meus gustos però que, òbviament, també serien criticats. 9è. A mi m'ha agradat la falca de NÓS-UP, i a gent que conec de NÓS-UP la nostra. 10è. Amb tot, només (nomenys) és una cançó, el programa el teniu aquí 11è. A algunes/alguns m'agradaria veure'ls treballar (a d'altres ja els veig, i a d'altres, millor que no: per "cutres" ells) 12è. Després de la parrafada, no es podrà dir que "sobre gustos no hi ha res escrit". 13è. Espero no haver-me descomptat. Au, a reveure, camarades! | 0.68243 | curate | {"da": 0.007616146230007616, "ca": 0.9398324447829398, "fr": 0.0002538715410002539, "id": 0.0007616146230007616, "pt": 0.00913937547600914, "en": 0.007108403148007109, "it": 0.0035542015740035546, "el": 0.010662604722010662, "te": 0.0007616146230007616, "es": 0.02030972328002031} | |
macocu_ca_20230731_7_9541 | Nenes!! Fàcil, ràpid i boníssim!!! Em va sobrar ametlla mòlta dels ingredients pels panellets dels nens a l'escola i se'm va acudir que la podia aprofitar fent carn arrebossada. L'ametlla mòlta té la mateixa textura que el pa ratllat, així que dit i fet!! !
Ingredients: - Carn (jo vaig utilitzar llom, però això va a gustos) - Ametlla mòlta - Ou - Oli per fregir
Agafem la carn i la salem. Després la passem per ametlla, ou i altre cop ametlla. Tot seguit fregim amb oli ben calent i... TACHÍN! Per llepar-se els dits! !
Ara bé, suposo que deu ser una bomba calòrica!!! jajajajaja
A mi sempre m'ha cridat l'atenció la carn arrebossada amb ametlles o cereals, però no l' he feta mai perquè penso que es desenganxaran de la carn. Com ho feu per a que no passi? Gràcies!! ! | 0.599166 | curate | {"es": 0.009271523178807948, "ca": 0.9337748344370861, "fr": 0.003973509933774834, "id": 0.013245033112582781, "pt": 0.039735099337748346} | |
macocu_ca_20230731_8_491384 | Ajuntament de Dénia
Actualitat
El Ministeri de Turisme concedeix 1 milió d’euros al programa ‘Viu la posidònia’ presentat pels ajuntaments de Dénia, Eivissa i Cambrils a les ajudes dels fons Next Generation
El Ministeri de Turisme ha publicat la resolució provisional de la convocatòria del programa d’ajudes “Experiencias Turismo España” i el projecte ‘Viu la posidònia’, presentat conjuntament pels ajuntaments de Dénia, Eivissa i Cambrils, ha rebut una subvenció d’1.157.380 €
‘Viu la posidònia’ és un projecte experiencial ecoturístic, l’objectiu final del qual és, “no tant aconseguir que arribe més turisme a les tres ciutats, sinó que les persones que les visiten estiguen sensibilitzades sobre la importància de la posidònia i els beneficis que comporta per a les aigües del Mediterrani i per al medi ambient”, segons es va explicar durant la presentació conjunta a Eivissa del projecte, el passat mes de maig.
L’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, ha destacat que la concessió d’aquesta subvenció “tan important, quantitativament i també pel seu simbolisme, és una recompensa a la tasca de conscienciació que els municipis del litoral portem anys fent”. Grimalt ha assenyalat que “la protecció de la posidònia en poblacions turístiques com les nostres només pot passar per la seua posada en valor com a recurs, a més de mediambiental, turístic i implicar-hi tots els agents del sector turístic en la protecció. Hem d’esdevenir defensors ferms i convençuts de la riquesa de les nostres platges i del nostre entorn natural”.
Precisament la setmana passada, la Fundació Oceanogràfic i la Generalitat van presentar l’app ‘Projecte posidònia’, en què hi ha col·laborat, entre uns altres municipis del litoral valenicià, l’Ajuntament de Dénia. L'aplicació ofereix un mapa geolocalitzat de les principals praderes subaquàtiques de posidònia, unes 9.000 hectàrees, de la Xarxa Natura 2000.
La reserva marina del cap de Sant Antoni (900 hectàrees) i el LIC de l’Almadrava (2.239 hectàrees) són les dos grans zones del litoral denier que més presència de praderes de posidònia registren.
Què és 'Viu la posidònia'
‘Viu la posidònia’ és un producte turístic de petjada de carboni zero que afavoreix el coneixement sobre una part de l'ecosistema marí imprescindible per a la conservació de la biodiversitat en la costa, la neteja de les aigües, la protecció de la línia de platja davant dels temporals i la fixació de carboni atmosfèric, tot això a través d'un conjunt d'activitats compatibles amb el gaudi de les nostres platges i la realització de pràctiques d'oci actiu i saludable.
En definitiva, el projecte vol ajudar a conèixer esta planta que pobla els fons marins i contribuir-hi a sensibilitzar la població sobre el fet que la presència a la costa de posidònia és un símptoma de la salut del litoral i una garantia que les nostres platges continuaran sent un lloc privilegiat. Entre les accions que es preveuen estan la identificació amb cartografia dels espais amb posidònia visitables, implicar els agents turístics en la difusió, editar material divulgatiu, fer jornades de sensibilització i la creació d’un centre virtual de posidònia, entre unes altres. | 0.897034 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_320237 | Tots hem sentit parlar dels productes i aliments ecològics. Però de què es tracta exactament quan parlem de cuina ecològica?
Com s’aconsegueix una cuina ecològica?
El primer és el primer: cal procurar-se de productes ecològics. Un producte de cuina ecològica sol ser de quilòmetre 0. És a dir, han estat produïts en un entorn més proper, i en els quals la distància entre la producció i el consum és mínima.
Però a més, el més important és que un producte ecològic evita tot tipus de conservants, abonaments i pesticides químics, i sempre aposta per les opcions més naturals per al seu cultiu. És a dir, són elaborats sense pinsos hormonats, ni abonaments ni pesticides químics, i amb consciència i respecte per als animals.
Així doncs, es cuina amb aliments frescos i estacionals, conreats i recollits en l’àmbit local. I sempre procurant aprofitar-ho tot, vigilant les quantitats perquè no sobre massa menjar i no rebutjar-ne mai. Però també és important com es cuina.
D’una banda, s’eviten les coccions fortes, ja que així es perdrien la majoria de nutrients i sabors. També és important que l’aigua sigui pura i de qualitat, ja que també és un producte alimentós. I, en una cuina ecològica, es té molta cura amb els productes de neteja (que no siguin contaminants) i amb la gestió dels residus.
Què fem amb els residus de la cuina ecològica?
No cal oblidar la norma bàsica de les tres R: reduir, reciclar i re-utilitzar. Només així es preserven els productes i recursos limitats del planeta.
El reciclatge a la cuina és fonamental, i no només per la gestió de residus de plàstic, sinó per totes les restes orgàniques. L’exemple més clar és l’oli de cuina: per cada litre d’oli fregit que s’aboca per l’aigüera, es contaminen mil litres d’aigua.
Els electrodomèstics de la cuina consumeixen molta energia, ja que els usem diàriament. Per això és important, en una cuina ecològica, comprar electrodomèstics de classe A (A, A+, A++ i A+++), per reduir al màxim el consum d’electricitat.
A més d’aportar un important gra de sorra en l’ecologia, veuràs reduït el cost de les factures de llum i aigua. En aquest sentit, el més òptim és seguir consells generals d’estalvi d’energia, com, per exemple, obrir la nevera poques vegades i molt breument, per evitar que s’hagi de refredar de nou. O, un altre exemple de la nevera: no ha d’estar prop del microones ni del forn, perquè la seva calor farà que la nevera hagi de gastar més energia per mantenir-se en fred. Per aquesta raó és molt important realitzar una bona planificació de l’energia a nivell de disseny arquitectònic.
Per què passar-se a la cuina ecològica?
Els aliments tenen més propietats i nutrients (vitamines, antioxidants, etc. ).
També acostumen tenir un sabor més intens.
Ajudes al medi ambient de forma directa reduint emissions i costos energètics.
I indirectament, s’estimulen econòmicament els productors ecològics locals.
Conseqüentment, estaràs reduint la quantitat de productes envasats i de conserva (amb molts sucres i químics afegits), per la qual cosa milloraràs considerablement la teva salut dietètica.
En el Cerdanya EcoResort, apostem per la cuina ecològica i de proximitat. Apostem pels productes del territori i per això els volem donar l’oportunitat de provar la nostra terra incorporant productes de proximitat, d’Indicacions Geogràfiques protegides i productes ecològics en els nostres menús. | 0.818754 | curate | {"ca": 0.9994019138755981, "es": 0.0005980861244019139} | https://blog.cerdanyaecoresort.com/ca/cuina-ecologica/ |
mc4_ca_20230418_11_472938 | Arxius de Vall d'Albaida - Pàgina 17 de 58 - TV Digital Ontinyent
Home > Vall d’Albaida (page 17)
Aquest divendres el Consell de Ministres aprovarà la declaració de zona d’emergència de Llutxent
06/09/2018 Comunitat, Llutxent
Divendres que ve el Consell de Ministres aprovarà la declaració de zona d'emergència perquè arriben les ajudes als veïns les cases dels quals es van veure afectades pel sinistre
08/08/2018 Destacat, Llutxent, Medi Ambient, Pinet
#IFLlutxent #stopalfoc superades les 2.600ha cremades, i prop de 3.000 persones desallotjades
07/08/2018 Llutxent, Medi Ambient, Pinet
#ÚltimaHora #IFLlutxent
06/08/2018 Llutxent, Medi Ambient, Pinet
Seguim actualitzant #ifllutxent
06/08/2018 Destacat, Llutxent, Medi Ambient, Pinet
L'incendi continua descontrolat, i es preparen per afrontar la nit
06/08/2018 Destacat, Llutxent, Medi Ambient, Pinet, Vall d'Albaida
Aquest migida, al voltant de les 15:30h s’ha declarat un incendi forestal a la població de Llutxent. A hores d’ara estroben treballant diferents mitjants 5 mitjans aeris, una autobomba, dotació dels bombers i un agent mediambiental. Fa breus minuts s’ha sumat també l’associació ACIF. L’incendi es troba situat entre les poblacions de Llutxent i Pinet, prop d’un paratge de reserves de sureres, que pel moment no s’ha vist afectat. Actualització 18:30h: La Unitat Militar d’Emergència (UME) s’uneix a les tasques de extinció. | 0.751891 | curate | {"ca": 0.9296591733139956, "ru": 0.022480058013052938, "it": 0.047860768672951415} | http://tvdigitalontinyent.com/category/vall-dalbaida/page/17/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_101110 | Jorge Valdano: "El Barça mira des de Catalunya cap a dins, el Reial Madrid des d'Espanya cap a fora" "Aquí serà difícil que algun jugador digui 'Visca el Reial Madrid i visca la Comunitat de Madrid" · "Quan el Barcelona va fitxar a Ibrahimovic sí que vaig trobar a faltar el discurs del bisbe de Barcelona" · "Pellegrini és el Wenger d'Espanya" Jorge Valdano no es va mossegar la llengua en una entrevista a l'Agència DPA i va parlar sense embuts sobre l'etern rival, el Barcelona, i el que l'envolta. "Cada un des de la seva visió intenta ocupar un lloc en el món. El Barcelona ho fa mirant des de Catalunya cap a dins i el Reial Madrid ho fa mirant des d'Espanya cap a fora", va dir el director general blanc sobre la manera de ser dels dos clubs. L'argentí va seguir atacant per aquest flanc. "Aquí serà difícil que algun jugador digui 'Visca el Reial Madrid i visca la Comunitat de Madrid", va assenyalar en referència a la forma de celebrar els títols dels jugadors del Barcelona. Valdano, a més, es va referir a les crítiques des de la Ciutat Comtal després dels costosos fitxatges de Kaká i Cristiano Ronaldo. "Quan el Barcelona va fitxar a Ibrahimovic sí que vaig trobar a faltar el discurs del bisbe de Barcelona. Sembla que l'església ha d'estar per sobre de regionalismes i em va sorprendre que amb Ibrahimovic no apliqués un discurs del mateix ordre", va apuntar. El director general del Reial Madrid va recordar també el passat i creu que el temps li ha acabat donant la raó en no fitxar en el seu dia a Gabi Milito. "Es pretenia que jo defensés Milito per la noblesa personal del jugador i perquè era molt interessant en termes futbolístics per al Reial Madrid però el temps m'ha donat la raó", va declarar. Pel que fa a l'actual projecte, Valdano va reconèixer que la primera opció per la banqueta era Arsene Wenger, però va indicar que Pellegrini "és el Wenger d'Espanya". "Pellegrini és un home que coneix a la perfecció el futbol espanyol. A més, jo crec que és un entrenador que ha arribat a la seva maduresa professional i tot això el dota com per merèixer aquest càrrec", va dir sobre el tècnic xilè. Sobre el fitxatge de Villa, va admetre que ho van intentar fins on van poder, però es va declarar content amb la contractació de Benzema. "Vam estar tot el prop que ens va permetre el València però trobem un obstacle insalvable i va aparèixer la possibilitat de Benzema, que en aquests moments ens fa feliços". Font: Marca
Doncs ens va prou bé amb aquest sistema... | 0.884961 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_525206 | febrer, 2013 | L'Accent - Informació i comunicació popular dels Països Catalans - Part 3
El 8è Congrés de la COS a València consolida el creixement del sindicat els últims anys
17/02/2013 L'Accent
El dissabte 2 de febrer es va fer el 8è congrés nacional de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a València. Va tindre lloc a la societat coral El Micalet i s’hi van discutir l’aposta organitzativa i d’acció sindical pels propers anys. La ponència estratègica es deixarà per la segona part
‘Ningú s’esperava aquella reacció de la policia’
15/02/2013 L'Accent
Entrevistem a en Néstor Terron (militant del SEPC i d’Arran), estudiant de l’IES Lluis Vives durant la Primavera Valenciana Com comença tot? perquè eixiu al carrer? sou els únics? La Primavera Valenciana va començar a gestar-se al gener del 2012, un mes abans de aquells fatídics dies. Per aquella època,
La Primavera Valenciana, un any després
El 18 de gener, Alberto Fabra, després de rellevar Francesc Camps al capdavant de la Generalitat Valenciana, aprovà un decret llei que retallava el salari de 55.000 docents i limitava la despesa de la Generalitat en educació. Com a conseqüència d’aquestes mesures, els recursos del centres escolars minvaren dràsticament fins
L’Ateneu de Montcada de l’Horta obre les portes
13/02/2013 Redacció València
Amb una assistència de més de 150 persones, l’acte va començar amb una jornada de portes obertes on es podia visitar lliurement el nou local d’uns 100 metres quadrats. Ubicat a l’Avinguda Germanies núm. 21 disposa d’una sala de reunions, altra més àmplia per a xerrades o exposicions, biblioteca, barra
Django lluita contra monstres
11/02/2013 L'Accent
“Qui lluita contra monstres ha de tenir cura de no convertir-se en monstre. Quan mires llargament l’abisme, l’abisme també mira dins teu” (Friedrich Nietzsche, “Més enllà del bé i del mal”) Pel tipus de lletra, per la música i pel paisatge mostrat en pla fixe, els títolsde crèdit de “Django
Fiasco de la patronal per organitzar un acte antisobiranista
09/02/2013 L'Accent
“El missatge que volia transmetre l’acte era el d’aparcar el referèndum i continuar amb l’abaratiment de costos laborals” / “Foment ha posat en risc el seu lideratge indiscutit pel que fa a interlocució social”. Punxada històrica dels dirigents patronals del Principat en el seu intent de convocar un acte de
L’opressió de l’ocupant i el deliri dels flipats
09/02/2013 Joan Sebastià Colomer
“El camí de l’home recte està per totes bandes envoltat per la injusticia dels egoistes i la tirania dels homes dolents” (Ezequiel, 25:17). I el de l’independentista està per totes bandes rodejat per la opressió de l’ocupant i el deliri dels flipats. Els primers proven de liquidar les ànsies populars
‘A Catalunya l’associacionisme relacionat amb la memòria històrica està poc coordinat’
08/02/2013 L'Accent
Guido Ramellini és membre d’Altraitalia, una associació d’italians residents antifeixistes residents a Catalunya fundada el 2010. Altraitalia ha estat clau perquè per primera vegada s’investiguin a Espanya fets ocorreguts en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola. A través de la documentació de fets històrics i el testimoni de dues
Com penells desbocats
Perdre’s en un món escrostat, ferit, tan caòtic i complex com el nostre, no és gens difícil al bell mig d’aquesta peripècia diària a la recerca d’algun sentit. Amb la tremolor palpitant en l’agulla magnètica de la brúixola, el poeta Ivan Brull (València, 1978) ressegueix la sendera encetada amb Cantaments
Tres espectacles i un segon manifest nacional
La cançó necessària –amb Pau Alabajos (Torrent), Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles), Josep Romeu (Tarragona), Meritxell Gené (Lleida), Jordi Montañez (Barcelona) i Andreu Valor (Cocentaina)-, el cant improvisat –amb els reconeguts glossadors de Mallorca Maribel Servera i Macià Ferrer- i la veu de l’experiència –amb el veterà músic i | 0.819534 | curate | {"ca": 0.9752604166666666, "fr": 0.019791666666666666, "it": 0.0049479166666666664} | https://laccent.cat/2013/02/page/3/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_198981 | Visita al Monbus Obradoiro (dissabte a les 18:00) amb l'objectiu de no perdre de vista els play-off. Eulis Báez serà baixa per una lesió muscular.
Dijous 8 de Abril de 2021 a les 17:07
El partit
La crònica
Galeria de partit
Directe
Prepartit
Després d'una gran ofensiva a Bilbao per aconseguir la 13a victòria, el BAXI Manresa repeteix fora de casa en la jornada 30. El Fontes do Sar serà la propera parada per a l'equip del Bages. Els gallecs no volen veure's patint, mentre que els de Manresa no volen perdre pistonada per ser entre els primers.
A banda de la lesió de llarga durada de Dani Pérez i de Jonathan Tabu, encara tocat, Pedro Martínez no podrà comptar amb Eulis Báez, que ha patit una lesió muscular a la cama. El dominicà no viatjarà amb l'equip a Santiago aquest divendres.
Els homes de Moncho Fernández van començar molt bé la lliga, victòria al Congost per 76 a 80 inclosa, però van anar trobant dificultats i són en la 15a posició i amb només una victòria de marge sobre el descens. El seu gran referent és el pivot Laurynas Birutis (10,9 punts i 5,6 rebots), juntament amb el tirador Kassius Robertson (15,3 punts i 2,8 assistències). El BAXI Manresa es retrobarà amb Álvaro Muñoz i Albert Oliver en la seva visita.
El tècnic Pedro Martínez deia en la prèvia d'aquest dijous que «és un equip amb un segell determinat, que juga diferent a la majoria d'equips contra qui juguem; porten anys jugant d'una determinada manera, difícil de defensar i d'atacar; dóna la sensació que a l'Obradoiro es valora la línia de treball i l'esforç, el seu staff tècnic té la meva admiració; tenen 'cincs' que poden tirar de 3 punts i ho busquen, però també tenen jugadors que llancen després de bloqueig directe, haurem de fer una bona defensa, sens dubte». | 0.843214 | curate | {"ca": 0.9735935706084959, "fr": 0.02123995407577497, "it": 0.005166475315729047} | https://www.basquetmanresa.com/noticies/baxi-manresa/la-previa/2021/el-baxi-manresa-vol-seguir-enganxat-la-primera-meitat-de-classificacio-santiago/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_273636 | Informació comptable i pressupostària, establint els ingressos i en les despeses, així com el nivell d'endeutament que presenta l'Ajuntament. | 0.650233 | curate | {"ca": 1.0} | https://santfeliu.cat/go.faces?xmid=36930 |
mc4_ca_20230418_18_93690 | Gerard López no podrà comptar amb els lesionats Sergi Palencia i Ortolá
EFE Barcelona Actualitzada el 16/09/2017 14:41
651x366 José Arnaiz, celebrant un gol al Còrdova / VICTOR SALGADO / FC BARCELONA José Arnaiz, celebrant un gol al Còrdova / VICTOR SALGADO / FC BARCELONA
Després de completar el millor partit de la temporada contra el Còrdova (4-0), el Barça B visita aquest diumenge (16.00 h) l'Alcorcón amb l'objectiu de mantenir la línia ascendent mostrada en les dues últimes jornades. L'equip entrenat per Gerard López va oferir la seva millor versió fa set dies al Miniestadi, on el talent de Carles Aleñá, José Arnáiz i Vitinho, entre d'altres, va demostrar per què el filial blaugrana és una de les plantilles que s'ha de tenir en compte a la Lliga 1/2/3.
Demà el conjunt blaugrana té una altra oportunitat per seguir creixent com a grup després dels múltiples canvis a la plantilla que hi ha hagut durant el mercat d'estiu.
Per sumar el segon triomf consecutiu per primera vegada des del principi de la temporada, el tècnic del filial blaugrana, Gerard López, no podrà comptar amb els lesionats Sergi Palencia i Ortolá, mentre que l'hondureny Choco Lozano ha entrat en la convocatòria després que contra el Còrdova patís una fractura facial.
Els madrilenys afronten el partit immersos en un bon moment esportiu després de sumar 8 punts dels 12 possibles i de no conèixer la derrota en aquesta arrencada de la Lliga. També dona mostres de la rendibilitat que treu del seu joc amb només dos gols a favor. | 0.880329 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ara.cat/esports/Barca-filial-Gerard_0_1870613146.html |
cawac_ca_20200528_1_86922 | Un bloc de l'Ara Emprenem
Entrades amb l'etiqueta ‘TIC’
L’Economia del Coneixement es podria definir com l’ús intensiu del coneixement i del talent que ens permet entrar amb força en l’economia de sempre, o inclús, en qualsevol altre sector. El valor afegir que aporta ens ofereix importants avantatges competitius en el món global. I ara més que mai, amb el procés obert al nostre país, ens convé idear, crear i implementar projectes competitius per fer el nostre espai en el context dels països més avançats. La sobirania només pot ajudar-nos.
Com diu el poeta:
Potser no cal descriure l’esperança, potser només sentint-ne el bategar ja n’hi ha prou, i els moviments profunds dels sentiment covard val més desar-los a les remotes golfes de l’oblit perquè la pols i els corcs se n’apoderin. Dubtaré molt encara i em faré mil sorprenents preguntes per sentir com se m’escapa a poc a poc la vida…
Però l’aventura de la consciència, la de la vida, és emprendre el camí del que encara no es coneix. El millor que podem fer abans de posar-nos en marxa és proveir-nos d’una manera de pensar no convencional. Si no ho fem així, anirem a parar on sempre, allà on ens porti el pensar convencional i, en conseqüència, obtindrem el mateix resultat. De totes maneres, no hi ha un únic camí, sinó que hi ha diferents maneres d’arribar a un mateix lloc. Allò que en diem Economia del Coneixement té tres motxilles per carregar i portar a sobre durant el camí:
En la primera trobem tres conceptes clau: connectar, crear i compartir. Cal apostar per ells sense tebieses.
En la segona els tres àmbits que considera primordials: educació, salut i emprenedoria social .
En la tercera, de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) a les TAC (tecnologies de l’aprenentatge col·laboratiu) per aplicar a tots els àmbits i sectors empresarials
No són les tecnologies sinó que és el factor humà el que ens farà forts. Un factor humà afermat en la seva autoestima tant sovint trepitjada, coneixedor que el coneixement és el valor democràtic suprem. Això és així perquè no perd ni el que dóna ni el que rep. Al contrari, retorna a ambdues parts, enriquint-se junts. Senzill de dir. Difícil de fer però, si la voluntat manca. Font d’energia quan hom s’hi posa.
PD. Per cert, si voleu més idees per com poder-nos-en en sortir en el món de l’empresa, us convido a passar-vos el dia 10 d’octubre, a les 7 de la tarda, per les cotxeres del Palau Robert de Barcelona. Junt amb la Fundació Cercle per al Coneixement, dinamitzaré l’acte ‘El gran repte de l’empresa catalana: cooperar per competir’.
L’autor
Pere Monràs
Pere Monràs (Sabadell, 1944), un pensador apolític, emprenedor i, sobretot, col·laborador, que després de 17 anys com a oncòleg i de 17 anys més exercint l’alta direcció en el sistema sanitari català, el 2003 funda la 'constructoria' hèlix3c. A l’actualitat, a més de presidir aquesta consultora basada en l'Economia del Coneixement, és vicepresident executiu de la Fundació Cercle per al Coneixement i soci de Sangakoo i Bionure. | 0.809418 | curate | {"fr": 0.008336112037345782, "ca": 0.9596532177392464, "es": 0.023674558186062022, "pt": 0.005001667222407469, "en": 0.0010003334444814939, "de": 0.002334111370456819} | http://emprenem.ara.cat/economiadelconeixement/blog/etiqueta/tic/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_207983 | En vista d’alguns esdeveniments manifestats en l’escena artística de forma prou ostentosa en aquests darrers anys i que han dut a qüestionar notablement no tan sols l’obsessiva dedicació d’alguns artistes a l’aparell únicament formal de la pràctica artística sinó que també ens han empès a qüestionar la mateixa essència i configuració de les arts en la societat contemporània, els seus mitjans i les seves finalitats, gairebé podríem col·legir que l’activitat creadora que ens interessa essencialment i la que fa circular els mecanismes evolutius genèrics d’una manera efectivament dinàmica és una qüestió que es presenta i que potser només així s’ha de presentar profundament vinculada amb els dispositius que ja en anteriors ocasions hem anomenat com els de l’esfera de la subjectivitat, entenent per això tots aquells dominis que fan que l’ésser humà sigui considerat com a tal en la parcel·la de l’art i que posi de manifest els processos creatius i la pròpia existència no han de ser tan denotatives per caure en aspectes de caire merament autobiogràfic però sí prou potents i reals per adonar-se que, efectivament, són dos elements indestriables i necessàriament interdependents, immersos en uns processos d’interafectació contínua que fan que totes dues qüestions es nodreixin l’una a l’altra d’una forma visiblement encadenada.
Dins dels diversos processos convulsius que l’escena artística actual ha experimentat de manera capital en el darrer decenni, i juntament amb aquesta recuperació dels dispositius més elementals de la privacitat aplicada a la creació, alguns dels sotracs més significatius s’han fonamentat en l’intent de dissolució de les fronteres de les disciplines artístiques o, si més no, en el qüestionament de la seva mateixa essència i en el trasllat dels seus recursos específics cap a terrenys més o menys nous o, com a mínim, cap a àrees tradicionalment decantades dels grans sistemes establerts: l’àmbit des del qual més s’ha convulsionat el concepte general de les arts ha estat, sense dubte, el de la tridimensionalitat, amb Emblemes (Les imatges tancades i el cel sobre la terra) unes requalificacions i unes restitucions d’indubtable transcendència històrica, i els efectes de les quals comencen a experimentar-se de manera completament innegable ne aquests darrers temps. Per contagi, i lògicament, la investigació duta a terme en d’altres sectors de les arts actuals també ha propiciat canvis de lloc i d’evolucions dels conceptes.
Com és el cas de la pintura: per projecció i contagi, el treball realitzat en aquest àmbit concret ha comportat també una adaptació d’altres conceptes vinculats o dependents directament d’ell, com ara els de representació, la idea de l’autoria, el treball de la imatge, la importància del suport o de la noció d’especificitat. Des d’aquesta òptica complexa i canviant, convulsa i evolucionada, l’obra de Gustavo Marrone i de Jaume Parera, cadascun des de pressupòsits ben diferents i des de mitjans també oposats, acaba per arribar a unes conclusions força similars, situats tots dos artistes en un àmbit especulatiu molt emocionant i estimulant i referit exclusivament, a més, a la pràctica de la pintura com un fenomen artístic dotat d’indubtable especificitat -encara que sigui per poder rebatre-la i profundament vinculat amb els avatars de la pròpia existència i de la pròpia situació de l’artista en aquestes darreries de segle.
La pintura de Gustavo Marrone ens mostra una idea tancada de la representació construïda a partir d’unes certes dosis d’ironia però amb la convicció de presentar un repertori d’imatges connectades entre si com en una cadena i fonamentades en una recurrència lingüística molt important, i a partir de suposicions d’índole notablement subjectiva. En aquesta sèrie d’imatges tancades, per mitjà de la metàfora, de l’al·legoria i de l’al·lusió, la voluntat expressiva es manifesta com un univers potent i clarificat que es tradueix en un quadre simbòlic en el qual cada element funciona a partir d’unes instàncies significants elaborades per l’artista, més enllà de les òbvies significacions que en alguns casos poden semblar fins i tot excessives, però que de tant evidents acaben per donar la volta sencera. Com en el discurs de l’analista, en aquesta obra hi és present una idea central que podríem qualificat com el de perpetu retorn, és a dir, que cada imatge, a part del seu potencial significant, elabora una part del discurs de tal manera que sempre acaba per reaparèixer d’una forma molt similar, amb els mateixos valors i amb una aparença força semblant, com si es mantinguessin les estructures morfològiques adaptant-se a les canviants estructures sintàctiques. L’obra de Gustavo Marrone més que l’obra, un discurs que parla de la condició humana potser fins i tot de la seva però sense el tremendisme grandiloqüent dels autobiògrafs o dels predicadors: esdevé en aquest sentit, una obra que parla els estadis en virtut dels quals l’home es pot situar en el món, a partir d’un ús de la pintura en el seu aspecte més mostratiu tot i que menys narratiu i pensant potser que és un instrument la importància indubtable del qual radica precisament en la seva notòria accessibilitat hermenèutica. El seu treball, basat en la contundència d’una sèrie d’imatges que acaben per resultar força properes en virtut precisament de la seva procedència, es situa en l’ordre de l’especulació de la subjectivitat: imatges tancades, hermetisme, desdoblament, presència del cos, dispositius visuals tots ells indubtablement emparentats amb una concepció de l’art que va més enllà de la mera situació visual o d’una simple especulació formal.
L’obra de Jaume Parera, al seu torn, situada encara en uns estadis una mica incipients pel que fa als seus processos d’investigació tot just engegats, suposa una incursió molt potent en el terreny de la pintura entesa des de la seva desmaterialització formal o des de la seva rematerialització funcional: qüestionar-se quina és l’essència última de la pintura, quins són els seus mitjans i objectius més o menys tradicionals, quins els seus recursos definitoris i com aquests es vinculen necessàriament amb els mateixos estadis de la persona, de l’artista amb la seva trajectòria i amb la seva memòria.
Podríem tal vegada pensar, a la vista del seu treball, en una desviació indeturable cap a la tridimensionalitat des de paràmetres més o menys pictòrics i més o menys coneguts. L’evidència és innegable, però aquesta és una obra que segueix essent fidel als seus principis: una investigació seriosa i una recerca incansable per anar a trobar la morfologia i la sintaxi d’una disciplina que com la pintura s’ha fonamentat tradicionalment en el discurs de la representació i que així està instal·lada a la nostra memòria. Però val a dir que en aquest esmentat procés alternat de desmaterialització formal i de rematerialització funcional, els elements tradicionalment presents en la pintura encara hi són, tot i que lògicament reconsiderats i presentats d’una manera prou diferent per això ens trobem encara davant d’una investigació essencialment pictòrica, igual que els seus continguts representacionals més importants: l’obra de Jaume Parera s’entén principalment des dels mecanismes que activen la memòria, la simbologia privada dels colors, l’ordenació personal de les formes i dels volums, i la idea gairebé obsessiva de la presència el passat i del present en el seu treball la seva pròpia història com a subjecte creador, les seves vicissituds com a artista, com si el temps fos un factor més a l’hora de pensar en al construcció de cada obra i com si l’ordre de les coses, els esdeveniments, dels successos, fos efectivament l’element principal que regeix el món, el que dona sentit i el que construeix el discurs, com si el transcurs del temps, en suma, fos l’equivalent de la mateixa història.
Des de solucions formals força diferents i partint de pressupòsits també clarament diferencials, tant Gustavo Marrone com Jaume Parera ens mostren tots dos una obra que participa, però, de la voluntat de seguir treballant en els dominis estrictes de la pintura, que qüestiona la seva funcionalitat habitual, que parla dels elements de la representació, que en canvia la percepció tradicional, que suposa un abocament dels dispositius de la memòria, que parla de l’eficàcia comunicativa, que es situa en la categoria dels emblemes i els icones, que suscita la reflexió en l’espectador, que no requereix una mirada indiferent o impassible sinó essencialment còmplice i partícip, que fa del temps un discurs personal l’essència del qual, malgrat tot, cal anar a cercar-la en els indrets de la privacitat del subjecte i en els seus necessaris dispositius representacionals. En aquest punt, una vegada més, ens adonem de quin és l’element en el qual radica la importància dels llenguatges de l’art i en el qual aquests es fonamenten per fer-se’ns imprescindibles. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_6_91588 | el món Nord enllà
Arxiu del divendres, 9/03/2012
Passaven pocs minuts de la mitjanit del 9 de maig i l’ambient a la sala principal de l’antiga acadèmia d’enginyers de Karlshorst es podia tallar amb un ganivet quan entrà Wilhelm Keitel, Mariscal de Camp i cap de l’Alta Comandància de les Forces Armades nazis. Dins hi esperaven, entre altres militars i desenes de periodistes, Georgy K. Zhukov, cap de l’Alta Comandància de l’Exèrcit Roig, i Arthur W. Tedder, Mariscal en Cap de l’Aire i comandant dels Aliats Occidentals al Mediterrani, per acceptar la seva capitulació incondicional.
Aquest important fet que posà fi a la Segona Guerra Mundial a Europa la primavera de 1945 (la guerra duraria encara fins setembre al front Pacífic) es féu en el que havia sigut una acadèmia de la Wehrmacht (exèrcit alemany). En aquell moment la casa servia com a base de les forces soviètiques, situada en un suburbi de Berlín poc afectada per la batalla d’atac final a la capital de l’Imperi Nazi. Els antecedents de la rendició es remunten a principis de l’any 1943, quan els exèrcits aliats en contra Hitler acorden no acceptar cap més rendició que la total –a tots els fronts– i incondicional. A partir del juny de 1944 la sort es capgira per l’exèrcit nazi, que va perdent terreny sense parar tant a l’oest – Operació Overlord , des de Normandia– com a l’est – Operació Bagration , des de Bielorússia i Polònia– fins l’abril de 1945, quan les tropes russes se situen a les portes de Berlín i els aliats occidentals ja han creuat el Rin. Ansiosos, els soviètics s’abraonen sobre la ciutat amb l’ànim de venjar-se de totes les penúries de 4 anys de guerra i horror en una cruenta batalla que s’allargarà dues setmanes. Els fets es precipiten i el III Reich s’ensorra sobre ell mateix com les bombes sobre Berlín : el 30 d’abril Hitler se suïcida, designant Karl Dönitz com a successor, el 2 de maig la ciutat es rendeix i, pocs dies després, Alfred Jodl és enviat a Reims a negociar una rendició al front angloamericà. Evidentment aquests no l’acceptaran i el 7 de maig aconsegueixen arrencar del Coronel General un acord de capitulació i alto al foc, que s’haurà de fer oficial l’endemà mateix a Berlín pels comandants de l’exèrcit nazi.
A partir dels diaris i memòries dels organitzadors de la trobada és possible de fer una reconstrucció emocional de l’acte.
Georgy Zhukov, l’organitzador de la trobada, recorda com una munió de fotògrafs es llançaren sobre els comandants dels exèrcits aliats quan aquests feren l’intercanvi de banderes, les quals després penjarien sobre la taula principal durant l’acte. Mentre, la delegació nazi encapçalada per Wilhelm Keitel esperava nerviosament en un annex de l’edifici. Segons es reportà, Keitel s’havia exclamat del trist i ruïnós estat de Berlín, al que un oficial rus contestà: “i a vostè, senyor comandant, no el commovia ordenar arrasar milers de ciutats i pobles soviètics fins a les cendres?” El Mariscal no contestà. L’entrada dels feixistes a la sala de la firma no deixà indiferent ningú. Zhukov recorda que Keitel “es movia a poc a poc, esforçant-se a mantenir un capteniment digne.” Per Arthur Tedder, el Mariscal “encarnava en tots els aspectes la personificació de la mescla repugnant d’un nazi amb un prussià.” El seguien el Coronel General Stumpff, “la mirada del qual revelava fúria impotent,” i el General Almirall von Friedeburg, “envellit prematurament,” tal com els descriu Zhukov. El corresponsal rus Konstantin Simonov escriuria que Friedeburg “està rígid, però la seva immobilitat emmascara un abatiment infinit.” Els alemanys segueren en una taula davant la presidencial i foren preguntats, en rus i anglès, si havien llegit el document, l’havien entès i estaven autoritzats a signar-lo. Sense esperar la traducció, Keitel afirmà amb el cap i allargà una autorització de Dönitz. “Aquest ja no era el Keitel arrogant que havia acceptat la rendició d’una França derrotada;” Zhukov el compara amb cinc anys abans, quan tot anava a favor dels nazis i expandien l’imperi per Europa. Simonov recorda que l’alt oficial al darrere de Keitel “plorava sense moure ni un sol múscul facial.” L’acte de capitulació estava dissenyat de manera que eren els alemanys els que l’oferien, i no els aliats qui els obligaven a rendir-se. D’aquesta manera es volia evitar un tracte humiliant com el de Versalles el 1919, quan l’Imperi Alemany va haver d’assumir totes les culpes i reparacions de la Primera Guerra Mundial; i és que aquesta havia sigut una de les raons de la pujada al poder de Hitler. La delegació alemanya no és, però, tractada amb contemplacions: Keitel espera que el document li sigui portat davant per tal de signar-lo però Zhukov, explica el corresponsal, “apunta a la seva taula i diu firmament: ‘hauran de venir aquí a firmar’.” Quan l’alemany s’aixecà violentament li caigué el monocle. S’assegué a la punta de la taula i “firmà pedantment les cinc còpies del document,” diu Zhukov. A l’aixecar-se de nou, es tornà a posar el guant i “intentà mantenir una postura estrictament militar. No ho aconseguí, i discretament retornà a la seva taula.”
Faltaven pocs minuts per tres quarts d’una de la matinada del 9 de maig de 1945, hora de Berlín, quan s’ordenà a la delegació nazi que es retirés. “Llavors ocorregué una escena de desordre que em sorprengué, coneixent la cura dels russos pel protocol,” escriuria Tedder, “almenys cinquanta fotògrafs començaren a enfilar-se sobre les cadires, les taules – i sobre nostre. Vam haver de lluitar literalment per obrir-nos pas a l’aire lliure.” “La porta es tanca. I, de sobte, tota la tensió de la sala s’esvaeix. Sembla com si tothom hagués estat aguantant l’aire durant molt de temps i, finalment, el deixés sortir dels seus pulmons. Un sospir general d’alleujament i cansament omple l’habitació,” recordava Simonov. Després de l’acte de signatura, i abans d’un banquet i festa que s’allargarien fins a altes hores, els comandaments aliats es van felicitar i agrair la cooperació durant els llargs anys de conflicte tot desitjant “consolidar les relacions amistoses entre els països de la coalició antifeixista per sempre.” Simonov escrivia el final de la seva crònica: “La rendició està confirmada, s’ha acabat la guerra.”
L’autor
Guim Bonaventura i Bou
Nascut a Barcelona el 1986. Fotògraf, escriptor, cineasta i viatger. Viu a Berlín des del 2009 i ha assumit el repte d’explicar la ciutat, Alemanya i els països germanòfils per a apropar-los als catalans i també per trencar tòpics. | www.gbib.cat | 0.879845 | curate | {"ca": 0.993351886209029, "de": 0.0010822510822510823, "pt": 0.003401360544217687, "en": 0.0021645021645021645} | http://blogspersonals.ara.cat/desdeberlinguim/2012/03/09/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_450708 | Madrid recorre contra el decret que permetrà a les comunitats donar permisos de feina a estrangers El Govern de la Comunitat de Madrid ha presentat davant del Tribunal Suprem un recurs contenciós administratiu contra el Reial decret aprovat pel Govern espanyol, que reforma el reglament de la llei d'estrangeria sense haver modificat abans la llei, i en què permet a les comunitats autònomes concedir permisos de feina a estrangers, ja que considera que és "inconstitucional, vulnera la jerarquia legislativa i perjudica l'eficàcia de l'Administració". Així ho ha manifestat avui el conseller d'Immigració i Cooperació de la Comunitat de Madrid, Javier Fernández-Lasquetty. La reforma del reglament de la llei d'estrangeria --acordat pel Govern el juliol passat (RD 1162/2009)-- permet que les comunitats autònomes que recullin l'esmentada reforma en els seus Estatuts --com es produeix en els casos de Catalunya i Andalusia--, puguin concedir permisos inicials de treball per als estrangers. El conseller considera que el reglament vulnera la distribució constitucional de les competències. Segons ha informat Fernández-Lasquetty, el Govern regional considera que les competències en matèria de permisos de treball han de continuar en l'àmbit estatal, segons ho recull l'article 149 de la Constitució espanyola, que assenyala que "a l'Estat li correspon la competència exclusiva en matèria de nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil, no sent susceptibles de transferència o delegació". Per tant, per a l'executiu d'Esperanza Aguirre, el Govern "ha trencat el procediment que estableix el canvi normatiu, amb la finalitat de poder traspassar unes competències a algunes comunitats autònomes que, en aquest cas, suposa la ruptura de la unitat política establerta per regular els fluxos migratoris".
...un altre motiu per guillar d'Espanya: fora d'Espanya no hi hauria cap Comunidaz (de Madrid o d'enlloc) que ens posés pals a les rodes. Ah, però els nostres amics del PSOE de Catalunya prefereixen cohabitar eternament amb el PP dins d'Espanya... a viure en un país lliure.
I a més pel que veig no només el Tribunal Constitucional ens pot treure competències sinó que també el Tribunal Suprem d'Espanya.
Són els grans beneficis de pertànyer a Espanya. Aquests t'ho explicaran amb molt de gust: | 0.897968 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_133302 | Celler Parató
Elaboradors vins i caves ecològics, vinyes pròpies, embotellat a la propietat
c/ Can Respall de Renardes s/n - 08733 El Pla del Penedès - Barcelona (Catalunya) Adreça electrònica: [email protected] Lloc web: www.parato.es Vegeu situació en el mapa | 0.636855 | curate | {"hu": 0.05078125, "ca": 0.94921875} | |
naciodigital_ca_20220331_0_615952 | Les empreses forestals recorden que per netejar el bosc no es pot tirar només d'aturats. Foto: Adrià Costa
L’Associació Catalana d’Empreses de Treballs Forestals (ACETREF) ha emès un comunicat per recordar la importància del seu sector en la neteja dels boscos afectats pel temporal de neu del 8 de març. Malgrat que consideren interessant que les tasques postnevada serveixi per generar ocupació recorden que s'han de realitzar “amb eficiència i seguretat tot combinant l’experiència d’empreses (tècnics, encarregats i operaris especialistes) amb les persones desocupades, procedents d’altres sectors o de col·lectius amb risc d’exclusió social”. A més, reclamen actuar “ràpid i bé” per minimitzar el risc d'incendi de cara a la campanya estival.
Tot i que admeten que, possiblement, fins ara, no han sabut divulgar la seva activitat consideren que ara pot ser un bon moment. “La societat catalana ha de saber que la feina al bosc no és gens fàcil” afirmen. “Per dur a terme les tasques que en aquests moments requereixen els malmesos boscos catalans calen tècnics, empreses, entitats i professionals especialistes. L’eficiència i la seguretat treballant no s’improvisen amb unes setmanes. Tallar un arbre o podar una branca i dirigir-ne la caiguda cap on han d’anar és una cosa que s’aprèn durant anys. Organitzar d’una manera eficient una colla de deu persones amb maquinària, un encarregat, vuit especialistes i dos ajudants (atenció, no amb dos especialistes i vuit ajudants) també s’aprèn durant anys” expliquen. “A altres països europeus, com el Regne Unit, per exemple, cal un carnet professional per utilitzar una motoserra (com aquí podem tenir el d’instal·lador elèctric). Aquí tothom pot fer ús d’aquesta màquina sense pensar en el perill que pot comportar per a ell i per als altres” afegeixen.
A més, recorden que “la majoria d’empreses del sector forestal català són organitzacions petites o mitjanes amb molta experiència que les darreres dècades han invertit en maquinària i apostat per enginyers que, combinats amb els operaris que durant anys han après a usar les eines i la maquinària de forma experta, les han fet molt eficients”. Consideren que ara “són més competitives tècnicament que abans i que han impulsat una bona formació especialitzada que ha permès professionalitzar els treballadors del sector per entrar en una espiral de millora contínua i de treball ben fet, estable, segur, ètic i respectuós amb l’entorn”.
Demanen “molt de criteri” a l'hora de “gastar els diners de tots”. En aquest sentit recorden que les persones procedents de l’atur, d’altres sectors o de col·lectius amb risc d’exclusió social, primer de tot s’han de formar per fer unes tasques molt concretes i poc perilloses i, s’han de combinar amb operaris experts i estar dirigits per encarregats i tècnics acostumats a gestionar obres, per tal d’aconseguir actuar al màxim de zones amb el mínim cost possible. Una de les alternatives per l'ACETREF seria que Forestal Catalana licités i supervisés les tasques encomanades. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/14381/empreses-forestals-reclamen-seu-paper-tasques-postnevada |
mc4_ca_20230418_9_114449 | Capsetes de les Terres de l'Ebre, Producte català - TERRA CATALANA
Producte català: Capsetes de les Terres de l'Ebre
Es tracta d'una pasta seca, trencadissa, dolça i de textura fina. Es fa amb ou, a punt de merenga, mesclat amb ametlles torrades trossejades. Es cou i es ven dins d'una panereta de paper, similar a la que s'utilitza per a les magdalenes. Se solen menjar a mitja tarda, fora dels àpats principals.
Es comercialitzen a les pastisseries i forns de les Terres de l'Ebre durant tot l'any a granel, a pes o per unitats.
Aquests tipus de productes destaquen pel seu contingut energètic. És una font de greix insaturat, procedent de les ametlles, i saturat, procedent dels ous. A més, els ous aporten una quantitat important de proteïnes d'alt valor biològic. Les ametlles, per la seva banda, també contenen una quantitat important de compostos antioxidants. | 0.770387 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.terracatalana.cat/catalunya/gastronomia/productes/capsetes_de_les_terres_de_l_ebre_26d.php |
mc4_ca_20230418_3_621227 | Les persones hi perdem, amb l'aprovació del CETA
PERE ENCISO I RAMON MORELL
Membres de la Plataforma Stop Ceta Ponent-Pirineus
Actualitzada 10/07/2017 a les 07:00
La campanya No al TTIP, CETA, TISA, coalició que aglutina més de 350 organitzacions socials, sindicals i polítiques de tot l’Estat, lamenta profundament el resultat de la votació del matí del dia 29 de juny al Congrés de Diputats on s’ha donat llum verda a la ratificació de l’acord econòmic i comercial entre la Unió Europea i Canadà (CETA).
L’esperança, però, encara és manté viva, s’espera que aquest tractat sigui rebutjat en algun dels parlaments nacionals i regionals de la UE, on haurà de ser ratificat.
La ratificació del CETA ha comptat amb el vot a favor dels diputats dels grups del Partit Popular, Ciutadans, Partit Nacionalista Basc i Partit Democràtic de Catalunya. El guió, seguit des de fa mesos, s’ha complert. Hi ha una excepció, els diputats del PSOE (i PSC) s’han abstingut, recordem que al Parlament Europeu van votar-hi a favor.
Aquest resultat aplana parcialment el camí per posar en marxar el tractat comercial i d’inversió que, en cas que arribi a entrar en vigència, posarà en risc conquestes socials i ambientals, suposarà una pèrdua de sobirania important i consolidarà l’arbitratge internacional privat al marge dels tribunals oficials de justícia.
Per això, costa d’entendre com el PDeCAT, tant reivindicatiu amb la sobirania de Catalunya, hi vota a favor, ja que els Estats perden marge de maniobra per desenvolupar polítiques, sobretot les socials, però no només les d’aquesta naturalesa, sinó que en el camp de les polítiques econòmiques i les del poder judicial en la resolució de conflictes resten molt danyades.
“Avui perd la ciutadania i guanya un model de globalització que desregula i dóna més poder a les grans corporacions” ha comentat Miguel Ángel Soto, portaveu de la campanya No al TTIP, CETA, TISA. “Però l’oposició al CETA augmenta a tots dos cantons de l’Atlàntic a mesura que la ciutadania coneix detalls del text i com aquest afecta la seva salut, els seus drets i la protecció del medi ambient”.
Nombrosos estudis avalen que aquests tractats no milloraran els nivells d’ocupació i suposaran greus problemes per a les PIMES, per al sector agrari lleidatà (sector ramader, sobretot, però també el fruiter), i agreujaran els problemes mediambientals i la pèrdua de biodiversitat del planeta.
El CETA, a més, no inclou cap capítol sobre mesures concretes de recolzament a les PIMES, les quals el Comitè Econòmic i Social Europeu veu perjudicades ja que estima que aquest tipus d’acords afavoreix l’expansió de les grans empreses (fins i tot fomenta els monopolis).
Aquest acord no preveu sistemes de control i sancions efectives per l’incompliment de les obligacions relatives als drets laborals; els convenis col·lectius es veuran seriosament perjudicats pels mecanismes de resolucions de controvèrsies entre inversors i Estats, com de fet ja ha succeït en altres acords en vigor; l’excel·lència que per al món agrari suposen les Denominacions d’Origen i les Indicacions Geogràfiques Protegides es veuran clarament perjudicades, ja que solament són reconegudes el 10%.
En el cas de Lleida, formatges i mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, vedella del Pirineu, torrons d’Agramunt i pera de Lleida, en queden totalment al marge i desapareixeran en el mercat canadenc. No es reconeix el Principi de Precaució de la política europea de seguretat alimentària, augmentaran els residus de pesticides als aliments i s’obre la porta a la importació de tota mena de transgènics sense etiquetar.
Encara hi ha esperança. La majoria dels parlaments nacionals, federals i regionals de la Unió Europea no s’han pronunciat. Treballant plegats es podrà traure del camí marcat aquest tractat i la resta que es troben en “llista d’espera”. No és solament economia, tracta de la nostra salut i de les nostres relacions laborals. Totes dues qüestions són vitals per mantenir un nivell de benestar personal i social. | 0.892793 | curate | {"ca": 0.9877008032128514, "en": 0.006526104417670682, "pt": 0.0057730923694779114} | https://www.segre.com/noticies/opinio/tribuna/2017/07/10/les_persones_perdem_amb_aprovacio_del_ceta_23246_1128.html |
mc4_ca_20230418_13_134883 | L’Ajuntament de Sant Llorenç destina 40.000 euros a subvencionar els esportistes del municipi — manacormanacor.com
L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha convocat avui dematí concedir 40.000 en subvencions a esportistes individuals, independentment de si practiquen un esport col•lectiu o individual, i a entitat i clubs esportius per a l'any 2017. En total, l’administració local destinarà un màxim 10.000 euros a subvencions a esportistes individuals i 30.000 euros a clubs, associacions i entitats esportives.
La regidora d’Esports i primera tinent de batle, Antonia Bauzá, explica que es podran beneficar de les subvencions els esportistes individuals que acreditin residència a Sant Llorenç des Cardassar i que puguin acreditar una projecció de futur certificada per la Federació esportiva corresponent o que tinguin un currículum esportiu destacat a nivell autonòmic, nacional o internacional. I en el cas dels clubs, associacions i entitats esportives, aquelles que estiguin legalment constituïdes i reconegudes i que a més a més figurin inscrites en el Registre Municipal d’Associacions del municipi. Això no obstant, quederan exclosos expressament d’aquesta convocatòria a les Societats Anònimes Esportives, i els clubs que participin en lligues professionals.
“L’objecte d’aquestes subvencions és promoure i facilitar l’accés a l’esport i a la seva pràctica col•lectiva pels esportistes del nostre municipi”, assenyala Bauzá.
Les despeses que es subvencionaran són les realitzades entre l’1 de gener i el 30 de novembre. L’import de la despeses subvencionades no pot ser superior al valor de mercat. L’Ajuntament subvencionarà roba esportiva específica necessària per al desenvolupament de l’esport; material esportiu fungible específic necessari per al desenvolupament de l’activitat esportiva; despeses federatives, derivades de la contractació d’assegurances o de gestories en temes fiscals o laborals; preus públics per d’utilització d’instal•lacions esportives públiques; serveis sanitaris i de recuperació o rehabilitació; despeses derivades de desplaçaments o viatges de l’esportista i altres despeses de serveis o de material fungible lligades o necessàries per al desenvolupament de a seva activitat ordinària.
El termini per presentar les sol•licituds acabarà el dia 30 de novembre. El procediment per concedir la subvenció serà mitjançant concurrència competitiva de totes les sol•licituds que compleixin els requisits exigits.
La subvenció concedida serà un import cert, en funció dels punts obtingut d’acord amb el que estableix aquesta base desena. Un cop puntuades totes les sol•licituds i en funció de la puntuació obtinguda es concedirà la subvenció amb un límit mínim de 100 € i un límit màxim de 1.000 € en el cas dels esportistes individuals i un mínim de 300 € per associació o entitat, incrementant-se aquest import en 2 euros per cada soci adscrit a l’entitat. La quantitat màxima a percebre entre totes les sol•licituds presentades és de 4.000 € per associacions, en cas d’excedir-se aquets import la quantia rebuda per cada sol•licitant es reduirà proporcionalment. En els clubs i entitats, l’import màxim subvencionat no podrà excedir del 70% de les despeses justificades.
Les bases de la convocatòria estan consensuades amb el Consell Municipal d’Esports. | 0.905416 | curate | {"ca": 1.0} | https://manacormanacor.com/not/12330/l-rsquo-ajuntament-de-sant-lloren-destina-40-000-euros-a-subvencionar-els-esportistes-del-municipi/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_24732 | El Gran Recapte és una campanya clau per als Bancs dels Aliments, perquè amb els gairebé 5 milions d’aliments aconseguits a Catalunya, es pot proveir a les entitats d’aliments bàsics com la llet, l’oli o les conserves per un període aproximat de 3 mesos.
La 13ª edició del Gran Recapte d’Aliments se celebrarà a finals del mes de novembre del 2021. Les dates seran del 19 al 27 de novembre als establiments. I de l’11 de novembre a l’11 de desembre per al Gran Recapte on line.
L’any 2020 els Bancs dels Aliments ja van modificar el format de la campanya degut a la irrupció de la COVID, substituint la recollida massiva d’aliments per una campanya virtual de donacions monetàries. Les donacions monetàries es podran fer a la caixa dels supermercats, les parades dels mercats i els establiments de petit comerç.
Tot i el canvi de format, el voluntariat continua sent clau i tornarà a estar present als punts de recollida malgrat suprimir la donació física d’aliments. El voluntariat informarà a la ciutadania del nou format del Gran recapte i el convidarà a participar.
Amb la suma de les donacions els Bancs dels Aliments adquiriran els productes en funció de les necessitats en els diferents períodes de l’any, i, a més, aquestes donacions monetàries permeten adquirir productes frescos i refrigerats d’alt valor proteic. Una altra avantatge que permet aquest nou model és l’entrega de targetes monetàries als beneficiaris, així les persones ateses poden triar als establiments els productes d’alimentació que més els calen.
L'Emergència social POST COVID
Des de la irrupció del COVID, els Bancs dels Aliments han hagut d’afrontar un augment exponencial de la demanda d’aliments. El nombre de persones receptores ha passat de 195 mil al gener de 2020 a les 250 mil actuals, el que suposa un increment del 30%.
L'escenari de post pandèmia és un escenari d’incertesa en què la ralentització de l'activitat econòmica, comporta que moltes persones tinguin dificultats per a cobrir les necessitats bàsiques.
Tot i aquesta situació, els Bancs dels Aliments han fet un gran esforç per equiparar els quilos distribuïts a l’augment de la demanda. Al llarg de 2020 s’han distribuït prop de 30 milions de quilos d’aliments que han arribat a una mitjana de 250 mil persones mensuals, a través de 628 entitats receptores. | 0.864009 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.granrecapte.com/ca/que-es-el-gran-recapte/ |
macocu_ca_20230731_4_212265 | Titelles. Gran cercavila "Els Arlequins riallers" i a la plaça Mercadal actuació de Xavier Macaya. Romanços de Lluna Plena per Titelles Marduix
Etiquetes
Citació
Llicència | 0 | curate | {"de": 0.05421686746987952, "ca": 0.891566265060241, "pt": 0.05421686746987952} | |
mc4_ca_20230418_7_357564 | EL DIVINA SEGUROS JOVENTUT GUANYA OFERINT ESPECTACLE AL PALAU OLÍMPIC
08 Desembre 2018
Laprovittola (27 valoració) ha guiat els verd-i-negres amb una actuació màgica contra l’Unicaja (93-86)
El Divina Seguros Joventut ha derrotat l’Unicaja de Málaga al Palau Olímpic per 93-86. Els homes de Carles Duran han jugat un partidàs que els ha portat a derrotar un dels millors equips de la competició. Nico Laprovittola ha realitzat una actuació enorme amb 27 de valoració, 28 punts i 9 assistències, i ha guiat l’equip cap a la victòria.
El Divina Seguros Joventut, amb moltes ganes de treure’s el mal gust de boca de Saragossa, ha encarat el partit amb la millor mentalitat possible, disposat a allunyar els fantasmes i a practicar un bon bàsquet. Els homes de Carles Duran han obert la primera escletxa en el quart inicial (27-19), movent bé la pilota, amb encert en els tirs de camp (60%) i en els triples (57%), forçant pèrdues de pilota de l’Unicaja (6), i amb un Laprovittola espectacular, que ha participat directament – anotant o assistint – en 14 dels punts del seu equip en el període inicial. També han estat significatives les aportacions anotadores de Shawn Dawson (5) i Luke Harangody (7).
El segon quart ha començat amb dos triples verd-i-negres – Conor Morgan i Xabi López-Arostegui – que han eixamplat el marcador (33-21). Ha estat a partir d’aquest moment quan el Divina Seguros Joventut s’ha trobat més còmode sobre el parquet, i Nico Laprovittola ha brillat encara més: Ha ofert un recital de jugades vistoses – una assistència per darrere a Harangody, una cistella amb rectificat i un alley oop amb Simon Birgander – i ha marxat al descans amb 15 punts, 6 assistències i 20 de valoració. Malauradament, l’Unicaja, amb un parcial de 0-6, ha retallat distàncies just abans de marxar als vestuaris (55-40). Els malaguenys han anotat nou triples a la primera part, fet que els ha mantingut vius.
A la represa, l’Unicaja ha sortit amb l’orgull característic d’un dels millors equips de la competició, disposat a lluitar per la victòria. De fet, els andalusos han retallat diferències fins a vuit (60-52), però ha arribat el moment de Dawson, que ha recollit el relleu de Laprovittola. L’israelià ha liderat el seu equip en la faceta anotadora i ha protagonitzat bones jugades en defensa, com un tap espectacular que ell mateix ha finalitzat amb un triple al contraatac.
El tercer quart ha finalitzat amb la Penya dotze punts per sobre (70-58). El partit no estava decidit i mentre l’Unicaja continuava remant, Laprovittola s’ha encarregat d’impedir que el rival s’acostés: Ha encistellat 9 punts seguits pel seu equip en un parcial de 9-2 que ha allunyat definitivament els visitants (79-63). Encara ha quedat temps perquè Dawson protagonitzés la jugada de la nit, quan ha recollit una pilota escopida pel cèrcol i ha realitzat una esmaixada impressionant al vol. L’Unicaja ha maquillat l’electrònic en els instants finals, però la victòria no ha perillat pels verd-i-negres (93-86).
Nico Laprovittola ha liderat la Penya amb 27 de valoració, 28 punts i 9 assistències, mentre que Shawn Dawson ha aconseguit un 19 de valoració i 16 punts, i Luke Harangody ha estat valorat amb un 17 (13 punts). | 0.862101 | curate | {"en": 0.021664050235478807, "ca": 0.9783359497645212} | http://www.penya.com/ca/club/noticies/165-2018-2019/1826-el-divina-seguros-joventut-guanya-oferint-espectacle-al-palau-olimpic |
crawling-populars_ca_20200525_30_196582 | Municipi situada a l'oest de París, al departament d'Yvelines. | 0.569679 | curate | {"ca": 1.0} | : /Toponims/Top%C3%B2nims%20del%20m%C3%B3n/Europa/Fran%C3%A7a/Saint-Germain-en-Laye |
oscar-2201_ca_20230904_0_131239 | Documentació Gabinet Jurídic Govern Obert Política i Institucional Societat de la Informació Vida associativa
ACICOM Participa en la iniciativa ciudadana #senadotransparente
26/09/2013
by ACICOM
0 comments
Les organitzacions pro-transparència mobilitzen a la ciutadania per a esmenar la Llei de Transparència al seu pas pel Senat
El Ple del Congrés dels Diputats ha votat i dipositat en mans del Senat un Projecte de llei de transparència poc ambiciós i massa tolerant amb l’opacitat i el silenci institucional. Encara que explicar per fi amb aquesta llei suposa un important avanç, els col·lectius pro-transparència de la societat civil espanyola dem>andem una norma amb majors garanties per a protegir el dret d’accés a la informació a Espanya.
Considerant que algunes de les importants manques que conté aquesta norma encara poden ser esmenades, impulsem amb motiu del pròxim Dia Internacional del Dret a Saber (dissabte, 28 de setembre) una campanya col·lectiva perquè la societat espanyola parle amb els seus senadors sobre aquest Projecte de Llei i els presenten els canvis que defensa la societat civil per a millorar aquesta llei.
Amb la campanya “Cerquem al senador més transparent” demanem als ciutadans que entre els dies 26 de setembre i 26 d’octubre es posen en contacte directe amb un senador per a conèixer la seua postura davant el text actual i ponderar el seu grau de compromís o falta de disposició per a escoltar-nos i promoure activament certes millores.
El Senat, a temps d’esmenar certes disposicions
Les organitzacions que remetem aquest comunicat demanem una norma que puga servir de base per a un règim de transparència eficaç, de garantia per al ciutadà i sòlid en el compliment els estàndards internacionals. No un text que, comparativament, ens situa per darrere de 71 dels 96 de tothom que ja compten amb una llei d’aquest tipus.
Amb aquesta campanya volem que qualsevol ciutadà interessat puga posar-se en contacte directament amb un representant en el Senat per a sol·licitar de primera mà el seu coneixement i valoració del text, transmetre la necessitat d’introduir una sèrie de millores substancials (ací en la proposta d’email es poden llegir les esmenes que es proposen). En particular, aquelles relacionades amb:
El reconeixement del dret d’accés a la informació com un dret fonamental
La no exclusió de diversos tipus d’informació, (de notes i esborranys a comunicacions i informes entre administracions, entre uns altres)
La garantia d’independència, mandat, funcions i poder vinculant per a l’òrgan de revisió
Passos en xarxa per a ciutadans a la recerca de senadors transparents
Animem a qualsevol ciutadà a sumar-se a aquest esforç de la següent forma:
Cercant a un senador: Per a aquesta campanya hem habilitat un document públic amb la llista de senadors i un enllaç al seu perfil en la web del Senat, on es fa pública la seua adreça de correu electrònic. També recomanem recórrer al següent widget del Senat, una finestra digital per a poder contactar amb els nostres polítics a través del seu correu electrònic o els seus perfils en xarxes socials. El participant podrà seleccionar a un senador de la seua pròpia demarcació.
Escrivint a un senador: Sol·licitant la seua opinió i exposant sempre arguments amb educació i respecte. És el moment en què el participant podrà explicar per què necessitem que propose canvis en el text de la Llei de Transparència i transmetre a un representant pública que, en aquest moment crucial, en la seua mà estan dipositades totes les expectatives de la ciutadania. Habilitem, per si fóra necessari, un email tipus. Els 10 Principis de Transparència de la Coalició Pro-Accés són una bona base de consens que arreplega el bagatge d’anys sol·licitant mesurades de transparència a les administracions des de la societat civil. Sens dubte serà d’ajudar per a poder documentar la nostra postura.
Posant en comú les respostes: En aquest document públic tractarem de documentar quins senadors han estat contactats i quin ha estat la seua resposta. Serà fonamental anotar bé les seues reaccions per a poder fer una valoració precisa del seu grau de compromís o de la seua falta de disposició.
Al final de la campanya, donarem a conèixer una valoració de les respostes i els compromisos adquirits pels nostres representants i continuarem avaluant el seu compliment durant la tramitació de la Llei de Transparència.
Informació bàsica
Durada de la campanya: 1 mes, del 26 de setembre al 26 d’octubre
Hashtag en Twitter: #senadotransparente
Eines:
Llista de contacte de senadors
Widget del Senat (email, perfils en xarxes i webs de senadors)
Email tipo para enviar a cada senador
Document de control per a monitorizar contactes i anotar reaccions
———
Organitzacions promotores de “Cerquem al senador/a més transparent”
Access Info Europe
Fundación Ciudadana Civio
Qué hacen los diputados
Open Knowledge Foundation-España
OpenKratio
Proyecto Avizor / CIEDCODE
ACICOM s’ha afegit a estes organitzacions i ja hem fet aplegar una carta a totes les senadores i senadors valencians, carta que reproduïm a continuació
20130926 Carta a Senadores i Senadors de la Comunitat Valenciana
20130926 Carta a Senadoras y Senadores de la Comunidad Valenciana
0
Tags:
acicomciutadaniaCoalició Pro Accéscomunicaciocomunicació políticademocràciadret a la informacióplataforma per la transparenciapoders
Previous post Next post
Post a Comment cancel reply
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Search for:
Activitat recent
INFORME DE LA PLATAFORMA DE DRETS LINGÜÍSTICS .#4D Dia dels Drets Lingüístics a Les Corts
2 días ago
JORNADA: CONTINGUTS AUDIOVISUALS I PERSONES VULNERABLES OPORTUNITATS DE L’AUTOREGULACIÓ 30-11-2021 9.30h. Sala Berlanga de la Filmoteca.
1 semana ago
No s’apaguen les estreles i El maestrat filmat guanyadores del VII Festival de Cinema Ciutadà Compromés
2 semanas ago
Categories
Audiovisual (523)
CCCF (197)
Cinema (302)
Ciutadania (561)
Consum (215)
Cultura (614)
Documentació (316)
Dona (15)
Dret d'Informació (8)
Educació (140)
El Festival Cinema Ciutadà Compromès (31)
Esdeveniments (25)
FCCC2021 (36)
Formació (89)
Gabinet Jurídic (29)
Gènere (144)
Govern Obert (247)
Joves (97)
Legislació bàsica sobre drets dels ciutadans (4)
Llibres (89)
Menors (89)
Mitjans de Comunicaciò (335)
Mitjans Públics de Comunicació (7)
Notícies i publicacions (3)
Participació (331)
Per a Saber Més (5)
Política i Institucional (557)
Publicacions (2)
Radio (2)
Sin categoría (87)
Societat de la Informació (327)
televisiò (68)
Treballadors de la Comunicació (415)
Valencià (235)
Vida associativa (687)
Violència i Comunicació (44)
Etiquetes
Acció Cultural P.V. Acció Documental + acicom aprenentatge audiovisual canal 9 CCC Festival cinema ciutadania comunicacio comunicació política creació de públics cultura curtmetratges democràcia dieta mediàtica documentals dret a la informació educació escola valenciana FCCC2020 Festivals formació Govern Obert igualtat Informes infància jornades joves l'altra informació memòria històrica mobilitzacions observatoris participació ciutadana periodisme persones associades ACICOM poders presentació de llibres qualitat televisió RTVV societat de la informació televisió transparència Universitat de València valencià | 0.762895 | curate | {"ca": 0.8755430974071479, "es": 0.06629292221443588, "en": 0.03952347582340575, "de": 0.002242466713384723, "zh": 0.0004204625087596356, "it": 0.01079187105816398, "pt": 0.002662929222144359, "vi": 0.0025227750525578137} | http://acicom.org/acicom-participa-en-la-iniciativa-ciudadana-senadotransparente/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_570859 | Josep Maria Cantimplora = Titot?? ?
Hom tracta aquest personantge com si fos déu. Ací som tots iguals.
No encara, però s'hi acosta cada dia més.
Tu ets la meva deesa
Tiracanyes, tiracanyes, tiracanyes, Pensàvem "quan creixin canviaran", però no sé pas si podrem esperar tant. Les dos últimes frases no encaixarien massa amb tu (crec), però m'ha fet gràcia posar-les.
No entenc res xDD
Que ets un tiracanyes, com el fantasma de la imatge XD. | 0.619814 | curate | {"pt": 0.0765661252900232, "fr": 0.048723897911832945, "ca": 0.8352668213457076, "es": 0.03944315545243619} | |
cawac_ca_20200528_3_75737 | II FIRA DE L' ECONOMIA SOLIDÀRIA DE CATALUNYA
26/10/2013 - 12:00
Primer Aniversari de la Xarxa d'Aliments de la Vila de Gràcia
Adreça: Plaça de la Revolució
Descripció:
La Xarxa d’aliments de la Vila de Gràcia us convida al seu primer aniversari! El proper dissabte 26 d’Octubre, celebrarem el primer aniversari de la Xarxa amb un cercavila pel barri (començarem a les 12h a la plaça de la Revolució) i un dinar popular a les 14.30 a la mateixa plaça.
Des de la redacció del periòdic Solidaridad Obrera ens plau poder presentar un projecte per a fomentar el debat i la formació sobre aspectes de rabiosa actualitat social, política o econòmica. El proper dissabte 26 d’octubre s’iniciarà un cicle de debats amb aquest objectiu, uns debats que periòdicament seran anunciats amb antelació a cada número de “la soli” i que, un cop hagin tingut lloc, seran reproduïts a les pàgines del periòdic confederal.
Som de la opinió que, en l’actual context històric que vivim, la classe treballadora no pot viure desinformada sobre tot allò que ens envolta i està passant.
Alhora som del parer que cal confrontar idees en el terreny del debat públic, contribuint d’aquesta manera a la formació de l’afiliació de la CNT, però també de la militància d’altres organitzacions que aspiren també a transformar la nostra societat.
En aquest sentit, hem cregut que calia posar com a primer element a debatre el de la independència de Catalunya. No obstant, des del sí de “la soli” no hem volgut organitzar un debat entorn “a favor o en contra” d’aquest fet. Volem anar més enllà, i ens fem la pregunta “Quin model social, econòmic i polític tindria” aquesta hipotètica Catalunya independent. Fruït del debat, cada persona ja tindrà més elements per a conformar-se una postura sobre aquest fet.
Per assolir aquest objectiu hem volgut comptar amb ponents de primer ordre, que puguin donar un contingut de pes al debat i fer-lo d’aquesta manera el més enriquidor possible. Des de “la soli” tenim el plaer de presentar en aquest primer debat a Isabel Vallet de CUP-AE, Joan Tardà de ERC i a Just Casas de CNT.
En acabar el debat, hi haurà un refrigeri i pica-pica a disposició dels assistents al debat per a continuar l’acte en una tertúlia ja més informal i distesa.
Des de les pàgines de “Solidaridad Obrera” volem agrair als ponents la seva predisposició i volem convidar a tota l’afiliació dels sindicats de CNT i ciutadania en general a participar de l’acte fent del debat un dels eixos del moviment obrer a Catalunya.
Taula rodona: "Del carrer a les urnes i de les urnes al carrer? Lluites populars, eleccions i espais polítics per a la transformació social"
Acte de clausura de l'Escola d'Estiu de l'IGOP
Ponents David Fernández. Diputat al Parlament per les CUP. Periodista de base a La Directa. Cooperant a Coop57. Ada Colau. Activista social, portaveu PAH i membre de l'Observatori DESC. Arcadi Oliveres. President de Justícia i Pau i promotor del Procés Constituent. Un col·laborador del Partit X
Podreu seguir la jornada de debat en directe per streaming a la pàgina web escoladeligop.com i us animem a difondre l'acte i a comentar-lo en directe via Twitter amb el Hashtag #urnesicarrer
Podeu aportar idees per al debat publicant comentaris en aquest article, on per cert també hi trobareu tot de 'linkografia' relacionada perquè aneu entrant en matària: articles, entrevistes, vídeos... http://ves.cat/g5Bd
També hem creat un esdeveniment al Facebook, apunteu-vos-hi! !
Fa només uns anys, en l'entorn dels moviments socials plantejar-se estratègies en el terreny electoral era un tema entre tabú i antiquat. No obstant això, d'un temps ençà les percepcions han anat canviant, moltes veus individuals i col·lectives han reflexionat sobre la necessitat, en l'actual context, de “jugar” també en el terreny electoral. De fet existeixen diverses propostes sorgides o participades per persones de moviments socials que des de diferents paradigmes s'endinsen en aquest terreny. El debat està obert tant sobre el fons com sobre la forma, i a aquest debat volem contribuir organitzant aquest esdeveniment públic.
Hem convidat persones amb amplis bagatges en els moviments socials de Barcelona, que o bé estan participant en algunes de les propostes sorgides o bé han format part d'alguna manera d'aquest debat. La idea és poder compartir visions i contrastar-les, sabent que és un debat de posicionaments polítics i també de sentit estratègic.
El burca és un dret o una mostra de sexisme i de discriminació de la dona? En parlarem amb la guanyadora del Premi Pensa de la U.B. (2011) que ha dedicat la seva tesi doctoral a l'estudi d'aquesta qüestió.
En aquest cicle de cinema, cada sessió estarà centrada en una cultura o un país diferent, en el que ens endinsarem a través del seu cinema i debatrem i compartirem opinions generades pel que hem vist, juntament amb entitats o persones relacionades amb el tema.
El cicle comença avui, 10 de juliol, a les 20h al Casal Pou de la Figuera. L'associació cultural Wiriko ens acompanyarà per parlar del cinema africà mitjançant la peli "Ezra".
Ezra és un nen nigerià, que va ser segrestat per un grup de rebelds i entrenat com a nen soldat. Anem coneixent la seva història a mida que es va relatant i recordant durant el procés de reconciliació en el que la seva germana vol que demani perdó a la comunitat per haver assassinat als seus pares, fet que ell no recorda.
El drama dels nens soldats, el contraband de diamants i les guerres que ocasionen, els conflictes armats entre rebelds i govern… no són temes nous al cinema. La novetat pel públic en general és veure com es tracten aquests temes des del punt de vista dels protagonistes. Què sabem de la reinserció d’aquests nens soldats? I dels procesos de “Reconciliació de pau i de la veritat”?
Un viatge per l'Àfrica de nord a sud a través de les persones més vulnerables: gais, lesbianes, bisexuals, trans i intersexuals, perseguits amb presó i pena mort en diversos països. Amb la presència de Marc Serena, autor del llibre "Això no és africà!" (La Magrana, 2013) i presentat per la periodista de Catalunya Ràdio Rita Marzoa.
Passi del documental "La quadratura del cercle" de Les filles de Lilith + debat amb la realitzadora i membres de l'associació pratenca Frida Kahlo. S'analitzaran els esdeveniments més significatius del Bloc Feminista de Tarragona entre 1977 i 2011 així com la nostra situació actual i futura.
VIDEO I XERRADA: Les lluites i la cosmovisió dels pobles indígenes a Colòmbia. Video: Pitx'i “Acompanyant”
Adreça
Ateneu Flor de Maig (C/Doctor Trueta, 195 - L4 Llacuna)
Descripció
VIDEO I XERRADA: Les LLUITES I la cosmovisions dels pobles indígenes a Colòmbia. Vídeo: Pitx'i "Acompanyant"
Divendres 12 de juliol 2012, 17:30
Lloc: Ateneu Flor de Maig (C / Doctor Trueta, 195 - L4 Llacuna)
Sinopsi: Pitx `i (acompanyant). Xavi Hurtado. Barcelona-Popayán (2009-10), 38 min. Aquest treball és un documental experimental que posa en contacte dues cultures visuals: la dels The Walas Nasas i el context del vídeo experimental que estaria dins de la tradició de la visualitat moderna occidental.
Pitx `i és l'acompanyant (es refereix al" ksxa'w ", paraula polisèmica que significa" somni "i" esperit "en llengua Nasa yuwe), un intermediari o emissari entre mons. En la cultura nasa del Cauca colombià, diverses pràctiques ancestrals amb la imatge (especialment el somni "kxsa'w" i la visió "I'khwe'sx") creen una geografia sagrada del territori al voltant de la qual es mouen el temps i el espai, les narratives de la seva cultura i la vida quotidiana dels nanses.
Neix a Menorca el Moviment Actiu Ciutadellenc (MAC), una associació sorgida de l'interès d’un grup de joves de diferents edats i condicions socials per crear un espai obert destinat a dur a terme una sèrie d’activitats socioculturals que en aquest moment no es troben cobertes i que són reclamades per la població de Ciutadella. Aquest projecte vol donar cabuda a múltiples activitats de diferents disciplines: tallers plàstics i artesanals, xerrades i debats, orientació i suport per a la realització de les teves propostes...
El proper dijous tindrem un super sopar pro-ALL Bages i després veurem a la fresca (si és que en fa una mica) la pel·lícula de Costa Gavras "Estado de Sitio" (1973). És una de les activitats que anem realitzant des de l'Assemblea Llibertària del Bages. + info: www.bllibertari.org
Aquest divendres 19 de juliol, conmemorem el 77è aniversari de la revolució social que va sacsejar la ciutat , organitzant una ruta històrica pels carrers del casc antic de Barcelona per reviure aquell dia de lluita. Recorrerem diferents punts significatius del conflicte revolucionari explicant els motius desencadenants del cop d'estat, la consegüent contraofensiva revolucionària, l'organització dels comités de defensa per part dels militants de la CNT i gent d'altres ideologies i la marxa en columnes per alliberar Catalunya, València i l'Aragó oriental.
Esteu més que invitades a la presentció del llibre "Grups autònoms. Una crònica armada de la transició democràtica". Desprès de la presentació hi haurà un brindis per recordar i homenatjar lluites passades. Organitzem: Assemblea Llibertària del Bages
Aquest any és el 10è aniversari de la Festa Major Reivindicativa. Per celebrar-ho, cada mes fem alguna activitat, i al juliol hem decidit fer una tarde de jocs de taula diversos al CSO La Gordíssima, en el marc de la cafeta habitual dels divendres d'Arran.
Serà el divendres 19 de juliol, a partir de les 19h.
Si tens jocs de taula a casa i els vols portar, tu mateixa. Si no en tens o vols conèixer jocs nous, nosaltres en portarem alguns. També portarem els de tota la vida. Passa't i gaudeix d'una tarde ben agradable amb nosaltres.
a partir de les 21:00, al Forat i a l'aire lliure, diferents entitats del Casc Antic tenim el plaer de convidar-vos a la projecció de la pel·lícula "4F. Ni oblit ni perdó". Es tracta d'un documental molt aclaridor sobre el cas 4F, un muntatge policial-judicial-polític que comença la nit del 4 de febrer del 2006 al nostre barri, més concretament a l'actual Palau Alòs del carrer Sant Pere Més Baix. Una festa sorollosa, la guàrdia urbana que intervé, un urbano que cau per un cop al cap i acaba en coma. A partir d'aquí, detencions sense fonament, maltractaments, tortures, condemnes injustificades, tot amb la complicitat dels estaments polítics. Un muntatge contra persones innocents que o bé passaven per allà o portaven una estètica "sospitosa" per a les autoritats. 7 anys després, aquest documental co-finançat per multitud de persones individuals i diversos col·lectius, analitza i aclareix molts dels clarobscurs del cas. Comptarem amb la presència de l'equip del documental, i també de la Mariana Huidobro, mare d'un dels acusats i condemnats, i de l'antropòleg Manuel Delgado, que també ha participat a la pel·lícula. Amb aquesta projecció, a més, volem retre homenatge a la Patricia Heras, jove poeta acusada i condemnada per aquest cas que va acabar suicidant-se al 2011.
Ocupar els espais simbòlics amb intervencions des de l’art i la performance
L’art i la performance són eines de resistència que hem anat modelant i adaptant des de l’antiguetat i al llarg de la història. El cavall de Troja, les desfilades satíriques de carnestoltes, les flors i la poesía Zapatista, el flamenc als bancs de flo6x8, l’exèrcit de pallassos rebels o les imatges poètiques de la Pocha Nostra són exemples de com l’art i la performance ens permeten obrir escletxes en els idearis dominants, identificar, assenyalar i desmuntar espais simbòlics que oprimeixen i encorseten.
L’Art, el joc i la performance ens ofereixen noves maneres de mirar i la possibilitat d’inventar-nos més enllà dels imaginaris dominants . La ocupació física i material és clau. I encara més, ens cal ocupar els espais simbòlics, les nostres consciències i les nostres relacions en el dia a dia. Jugant-nos, obrint-nos i creant alternatives i resistències.
Com diuen notes from Nowhere en el llibre we are everywhere, ‘les reixes que envolten les bases militars a Chiapes són les mateixes que les que envolten la trobada del G8 a Ginebra. És la reixa que separa el poderós del que no té poder, ni veu. Del que és silenciat. I aquestes reixes es reprodueixen a tot arreu. Les reixes també són dins nostre. Fronteres interiors que divideixen les nostres ments i cors atomitzats, dient-nos que hem de mirar per nosaltres mateixes, que estem soles.
Obrim aquest espai de confluencia artística i de resistència amb la intenció de mostrar que hi ha molts espais simbòlics que ocupar, moltes maneres de fer-ho i que estem plegades en la lluita.
I per primer cop y ultima en terres lleidatanes, dons se acomiaden dels escenaris, els grandiosos BOURBON SOCIETY, els quals amb el seu ROCK AND ROLL ens donaran un nit inoblidable sense cap dubte!!! Així que ja sabeu si mai heu tingut la oportunitat de veure’ls es el moment perfecte! !
Per finalitzar la nit els METRAKILLATOR de Mollerussa ens brindaran el que probablement sigui el últim concert a terres lleidatanes duran un llarg període. Per aquesta data faran un SHOW especial per acomiadar-se el seu primer E:P (fucking metal) tocant-lo integrament! ! | 0.809994 | curate | {"es": 0.021817346704432368, "it": 0.0013779376865957285, "ca": 0.965168797366608, "fr": 0.007655209369976269, "pt": 0.00045931256219857613, "en": 0.002066906529893593, "eo": 0.001454489780295491} | http://directa.cat/calendar/2013-10-26?page=1&mini=calendar%2F2013-07 |
mc4_ca_20230418_5_782901 | Manual de autoayuda para suicidas | blog.grrr.es
Presentación del libro del mismo título con la participación de Carlos Cubeiro (autor) y Jordi Puig (editor) en la Nau Comanegra.
Què és el Manual de autoayuda para suicidas?
L’autor suïcida diu que aquest manual d’autoajuda no conté grans consells o sentències que puguin acompanyar la fotografia d’una posta de sol i que, si algú és capaç de trobar una sola frase que li sigui d’utilitat, ell serà el primer sorprès. Si ets suïcida potencial, no podràs evitar donar una ullada a l’índex del manual i al primer capítol, titulat: Cómo escribir una buena nota de suicidio.
Carlos Cubeiro va néixer a Barcelona, però viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciat en Belles Arts, és dissenyador gràfic i il·lustrador. Amb Comanegra ha publicat Serratología (2015) i la trilogia formada per En un lugar de la Mancha, Luz, más luz i ¿Hablas conmigo? (2014), tots ells amb textos de Jordi Vicente. Exerceix de mestre tangible a l’Escola Massana, i aquest és el seu primer llibre en solitari.
Óscar L. Zaid surt del pla terrenal a mitjans del 2015, aproximadament a Barcelona. Ara aprecia com mai la materialitat de les coses. Qui era Óscar L. Zaid, que no va moure un múscul en tota la seva vida? Què el va fer passar gloriosament inadvertit fins al dia d’avui? Zaid va ser un mestre espiritual especialitzat en noms exòtics i categories grandiloqüents. Per falta de perícia, no va arribar a temps al seu registre.
carlos cubeiroilustraciónpresentación libro
Entrada anteriorFuturismoEntrada siguiente“No pensó callar” | 0.624854 | curate | {"es": 0.2654521795705921, "ca": 0.7026675341574495, "fr": 0.03188028627195836} | http://blog.grrr.es/2015/11/30/manual-de-autoayuda-para-suicidas/ |
macocu_ca_20230731_3_307169 | Sortida 1r Activitats Comercials al LIDL
Els alumnes de 1r d’Activitats Comercials vam anar a visitar les instal·lacions renovades del LIDL de Sant Feliu de Guíxols. El senyor Albert Parés, cap de vendes del supermercat, ens va explicar entre d’altres, els conceptes d’assortiment i de lineal apresos a classe. | 0.694576 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_3_38745 | Badalona - Església Pares Carmelites (Foto: Albert Esteves, 2017)
Badalona - Església Pares Carmelites (Foto: Albert Esteves, 2017)
Badalona - Església Pares Carmelites (Foto: Albert Esteves, 2007)
Badalona - Església Pares Carmelites (Foto: Albert Esteves, 2007)
Badalona - Església Pares Carmelites (Foto: Albert Esteves, 2017)
Badalona - Església Pares Carmelites (Foto: Albert Esteves, 2017)
Badalona - Església Pares Carmelites (Foto: Albert Esteves, 2017)
Badalona - Església Pares Carmelites (Foto: Albert Esteves, 2017)
Badalona - Església Pares Carmelites (Foto: Albert Esteves, 2017)
Badalona - Església Pares Carmelites (Foto: Albert Esteves, 2017) | 0 | curate | {"ca": 1.0} | : /element.php?e=10589 |
oscar-2301_ca_20230418_1_152510 | Si sou socis del CEQ i voleu escriure o penjar informació al blog, si-us-plau, no us talleu. Envieu la vostra adressa al correu [email protected] i us inscric com a redactors. Aquí tots som iguals.
dimarts, 23 de maig de 2017
Matinal al Montseny, 20 de maig del 2017
Aquest cap de setmana fem la matinal en dissabte, i la fem al Montseny. Sortim de Santa Coloma a 2/4 de 8 direcció a Vic. Al poble Espinelves, agafem una carretereta fins al coll de Buc de Riol (1.100 m). A la caseta d'informació ens confirmen que des d'aquí podem pujar al Matagalls. Hi deixem, doncs, un cotxe i anem a portar l'altre una mica més amunt, al coll de Sant Marçal, per on tornarem. Són 3/4 de 10 quan comencem a caminar des del punt d'informació, per un camí ample que puja per dins una fageda fins al coll de Pregon. Hi parem a esmorzar, hi ha una esplanada molt maca. Continuem pujant, ara cap el collet de l'Home Mort (1.600 m). Aquí ja tenim el Matagalls a la vista. Una estona més de pujada i ja som al cim (1.697 m). Són les 12. Fa un dia extraordinari. Està pujant gent per totes les bandes i ens aturem una bona estona a contemplar les vistes. De tornada davallem fins al coll Pregon, on agafem un altre camí de baixada. Per un senderó anem cap el coll Sesportadores. D'aquí ja tot és baixada fins al coll de Sant Marçal. Travessem una fageda espectacular i a les 2 ja dinem a les escales de l'ermita de Sant Marçal de Montseny. Havent dinat, anem a fer el cafè a l'hostal del costat i cap a casa. Ha sigut una excursió curta però molt maca.
Viladrau
Coll Pregon
El Matagalls des del collet de l'Home Mort
Matagalls
Coll Pregon
Les Agudes
Publicado por JOAN ESPLUGAS en 12:13 0 comentarios
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimarts, 16 de maig de 2017
XXV Caminada Popular,14 de maig del 2017
Un any més fem la Caminada Popular. Una quarantena d'excursionistes ens trobem a les 8 a la Plaça. Comencem dirirgint-nos a Figuerola, Gialmons i fins a Biure, on esmorzem com cada any el pa amb tomàquet amb botifarra que ens ha preparat els veïns. Una vegada recuperades les forces enfilem cap a Sant Miquel de Montclar. Són les 11 quan fem el cim. Contemplem una estona les magnífiques vistes mentre fem el reagrupament per començar la davallada cap el clot de Sant Miquel. A la font de Sabanic, tenim el primer avituallament. Seguim i anem a buscar el camí de les Planes a Bellprat, que puja pel clot del Carmetes. Sortim al pont del Riudeboix i hem de fer un tros de carretera. Passada la 1 del migdia, trobem el segon avituallament amb el vermut preparat. Ens tornem a reagrupar, travessem el Riudeboix i emprenem la pujada cap al castell de Queralt. Quan hi arribem, la paella està gairebé a punt. Ens entaulem i havent dinat alguns valents tornen a peu cap a Santa Coloma.
Publicado por JOAN ESPLUGAS en 12:24 0 comentarios
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimarts, 9 de maig de 2017
Sortida a la serra Cavallera, 6 de maig del 2017
Marxem de Santa Coloma a 2/4 de 8 per anar a Ribes de Freser. Agafem una carretereta cap el poblet de Pardines, on encara n'agafem una altra de més estreta fins a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac. Són 2/4 de 10 quan comencem a caminar per una pista còmoda. Un tros amunt parem per esmorzar en un prat des d'on ja veiem el nostre destí: el cim Taga (2.040 m). Seguim i aviat se'ns acaba la pista. Pugem camp a través pel costat del torrent de Vilaró fins a la cresta que seguirem fins al cim. Per la banda d'Ogassa pugen moltes boires que ens tapen la visibilitat, però per la banda del Puigmal està clar. Després de fer-nos les fotos, davallem cap a la portella d'Ogassa. A partir d'aquí, dins la boira, anem crestejant i fem el puig de Coma d'Olla. Continuem i més enllà també fem el puig Estela. A partir d'aquí ja davallem per la carena cap al coll de Pal i el clot de Pórtoles, on parem per dinar. S'escapa alguna gota i continuem. Perdem els senyals i fem una mica de volta fins que trobem una barraca i ens orientem. Tirem cap el pla d'Arenes, el pla del Gorg i la barraca de l'Orri Vell, on ja trobem la pista que baixa pel costat del torrent de Burgil fins a la masia de Can Roca, al costat d'on tenim els cotxes. Són les 5 de la tarda. Hem fet uns 17 km més la volta. Parem a Ribes a fer un gelat i carretera cap a casa. | 0.715714 | curate | {"ca": 0.8980582524271845, "en": 0.024503005085529356, "es": 0.06796116504854369, "it": 0.005547850208044383, "pt": 0.0018492834026814608, "eb": 0.0020804438280166435} | https://cequeralt.blogspot.com/2017/05/ |
cawac_ca_20200528_12_19673 | Castellroig Negre Selecció
Comentari del productor: Combinació de dos terrers: un aporta la frescor i l’altre la concentració. Marges, molt profund, i Torró, moderadament profund, amb textures mitjanes i presència de pedres a la zona on es desenvolupen les arrels.
Elaboració: Una verema madura i una llarga maceració, caracteritzen aquest vi de Merlot i Cabernet Sauvignon. Posteriorment 12 mesos de criança en bótes de roure francès. Lleugera filtració i envelliment en ampolla. Evolucionarà favorablement en ampolla els propers 7 anys posteriors a la verema.
Nota de Tast: Vi dens i de color opac. Aromes de grosella, fruita negra, pebrots verds i notes de fumats. En boca és potent però amable, amb records de tabac, cafè i melmelada. Resulta agradable i persistent.
Gastronomia: Apte per prendre amb qualsevol tipus de carn: caça, parrillada o carn a la brasa i també amb formatges. | 0.733558 | curate | {"ca": 0.9212328767123288, "eo": 0.04337899543378995, "en": 0.03538812785388128} | http://qalides.cat/index.php/ca/vins-i-terrer/vins-de-terrer/castellroig-negre-seleccio-info |
mc4_ca_20230418_6_63812 | Reglament d'Igualtat de Gèneres
Aquesta nova versió neix de l'Acord que la Junta de Portaveus va prendre per tal d'introduir la perspectiva LGTBIQ en tots els àmbits i sectors de l'estructura municipal. | 0.635043 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.terrassa.cat/es/actualitat-lgtbiq/-/asset_publisher/qJX9XkoMr7Nn/content/reglament-d-igualtat-de-gener-1?_101_INSTANCE_qJX9XkoMr7Nn_lang=es&terrassaseotitle=Reglament%20d%27Igualtat%20de%20G%C3%A8neres |
macocu_ca_20230731_3_408787 | Glossari
Professional que, en col·laboració amb el metge, atén la salut de les dones en el procés de l'embaràs, part i post part. | 0.615367 | curate | {"id": 0.0625, "ca": 0.9375} | |
mc4_ca_20230418_8_682770 | Inici » Missatges marcats amb » Eleccions Municipals 2015
Des de fa algunes setmanes els alcoians estem comprovant, amb certa sorpresa, com l’afable i sensat alcalde de la ciutat, després que el seu partit haja aconseguit el segon pitjor resultat de la història a Alcoi (el pitjor resultat, ara fa quatre anys, també el signa el mateix ideòleg), s’ha autoinvestit d’un triomfalisme exacerbat, i […]
2 de juliol de 2015ComentarLlegir més
Suni “m’encanta la jutgessa, Manuela Carmena”
Els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques celebrades el 24 de maig han significat un canvi significatiu en les relacions de poder entre els partits polítics i les institucions públiques. El PP, encara que ha obtingut la majoria de vots, ha perdut al voltant de 2’5 milions de vots i molt de poder i el […]
26 de juny de 2015ComentarLlegir més
David “comença un canvi en el qual la unitat popular és ferma”
Els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques celebrades el 24 de maig han significat un canvi significatiu en les relacions de poder entre els partits polítics i les institucions públiques. El PP, encara que ha obtingut la majoria de vots, ha perdut al voltant de 2’5 milions de vots i molt de poder i […]
Ivan “hem fet fora a Rita Barberà; a Fabra, que ha dimitit…”
Assemblea oberta de Guanyar Alcoi per la transparència d’informació
La Coordinadora de Guanyar Alcoi ha convocat una Assemblea oberta, per al pròxim dijous 11 al Casal Ovidi Montllor, a les 19.30 hores. A l’Assemblea es tractaran quatre punts de gran interés pel que fa a la transparència que defensa. Primerament Josep Lluís Durà, s’encarregarà de presentar i d’exposar totes les despeses que s’han realitzat […]
9 de juny de 2015ComentarLlegir més
Estefania Blanes ‘destacar la gran acollida de Guanyar’
Crec que el resultat general ha sigut positiu, la gent ha castigat al PP pels retalls i la seua mala gestió. I per altra banda, destacar la irrupció per tot arreu de les plataformes ciutadanes, les quals representen una nova forma de fer política i han tingut molt bona acollida. El sorgiment de Ciutadans ha […]
6 de juny de 2015ComentarLlegir més
En general fem una valoració bona per a Ciutadans, que és una força emergent basada en el sentit comú, que representa el centre polític, un espai que fins ara estava vuit en el panorama polític espanyol. Una força que anirà creixent. A nivell de la Comunitat Valenciana ha tingut una eixida forta. Compta a més […]
L’anhel de la nova política es va materialitzant en els municipis
Els resultats electorals ens deixen alguns fets dignes de consideració. D’una banda, el PP i el PSOE, més el primer que el segon, obtenen el pitjor dels resultats de la història de la democràcia espanyola. Del 71% dels vots que aglutinaven en 2007, en 2015 sumen el 52%. El PSOE no tant. És el PP […]
5 de juny de 2015ComentarLlegir més
David Abad ‘Compromís té una base sòlida’
Dels resultats electorals a nivell general, destacar la baixada del bipartidisme: entre els dos partits majoritaris sumaven vora el 90% dels vots fa 20 anys i ara a dures penes arriben al 50% dels vots dels ciutadans. Respecte a les autonòmiques del País Valencià, el resultat de Compromís ha sigut un gran èxit. Ha deixat […]
Pàgina 1 de 8123Següent ›Últim »
Més de 4 milions d’euros anuals a FCC pel servei de brossa by Redacció Muntanyes - No Comment | 0.773187 | curate | {"ca": 0.9474954737477369, "id": 0.013578756789378395, "es": 0.01659625829812915, "fr": 0.009656004828002414, "pt": 0.012673506336753168} | http://www.lesmuntanyes.com/tag/eleccions-municipals-2015/ |
crawling-populars_ca_20200525_22_400999 | Endeutament relatiu: deute sobre pressuposts
El càlcul de la rati es fa d'acord amb les dades dels pressuposts consolidats de la Direcció General de Pressuposts i Finançament i del deute per a l'ambit d'aquests pressuposts consolidats segons les dades de la Direcció General del Tresor, Política Financera i Patrimoni.
Els organismes que estan inclosos als pressuposts consolidats son, a més de l'Administració de les Illes Balears, les següents entitats i organismes autònoms: Agència Tributaria de les Illes Balears (ATIB), Escola Balear de Administració Pública (EBAP), Institut Balear de la Dona, Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), Institut d'Estudis Baleàrics, Servei de Salut de les Illes Balears (IBSALUT) i el Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB).
Ràtio de deute respecte als pressuposts consolidats liquidats (milions d'euros):
Deute CAIB1
(milions d'euros)
Pressuposts consolidat2
(drets reconeguts nets en milions d'euros)
1 Dades de deute a 31 de desembre segons la Direcció General del Tresor i Política Financera del Govern de les Illes Balears i el Banc d'Espanya, per als organismes inclosos en el pressupost liquidat i consolidat del Ministeri d'Hisenda.
2 Dades del pressupost consolidat i liquidat segons la Direcció General de Pressuposts, exepte l'any 2015 sobre pressupost consolidat inicial.
© Govern Illes Balears
Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors: C/ del Palau Reial, 17 - 07001 Palma
Segueix-nos:
Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques | 0.795433 | curate | {"ca": 0.9586114819759679, "en": 0.022029372496662217, "oc": 0.011348464619492658, "pt": 0.00801068090787717} | : /sites/financespublic/ca/endeutament_relatiu_deute_sobre_pressuposts-68626/ |
mc4_ca_20230418_9_718025 | Benny Goodman | IN FERNEM LAND
Etiqueta: Benny Goodman
30 de Mai de 2013 per Joaquim
Alexander Nevsky, Dante Alighieri, Georg von Peuerbach, Pere I El Gran, Mihail Bakunin, Amadeu I de Saboia, Siegfried Alkan, Ricardo Zandonai, Randolph Bourne, Howard Hawks, Irving Thalberg, Benny Goodman, Guadalupe “Pita” Amor, George London, Clint Walker, Agnès Varda, Antoni Badía i Margarit, Juan Genovés, Salvador Puig Antich, Ferran Torrent i ves per on, jo entre molts d’altres. Per tant avui aquest blog fa festa.
Categories: infernemlandades • Tags: 30 de maig, Benny Goodman
MOZART, GOODMAN i HOPPER
3 de Desembre de 2008 per Joaquim
La serenitat nostàlgica del segon moviment del concert per a clarinet de W.A.Mozart, interpretat pel famós clarinetista Benny Goodman amb la Boston Symphony Orchestra, dirigida per Charles Munch, m’ha portat les imatges del pintor Edward Hopper. Potser la soledat dels personatges de Hopper, sempre esperant, mirant més enllà de les finestres obsessives, dels amplis paisatges i les escenes quotidianes, s’escauen a la perfecció amb la melangiosa melodia mozartiana. Escenes i personatges trets d’un instant de vida, amb un passat condicionant […]
Categories: CONCERTS, MÚSICA, pintura • Tags: Benny Goodman, Edward Hopper, W.A.Mozart | 0.585078 | curate | {"en": 0.4001597444089457, "ca": 0.5575079872204473, "fr": 0.0231629392971246, "ja": 0.019169329073482427} | https://infernemland.blog/tag/benny-goodman/ |
oscar-2201_ca_20230904_6_171722 | Les parets de l’Alt Urgell han recuperat la seva calma normalitat després que centenars d’escaladors hagin participat aquest cap de setmana (23, 24 i 25 d’octubre) en el 4t Aplec d’Escalada de l’Alt Urgell.
urgell alt reuneix voltant persones nargó
Highlines a les Agulles de Coll Piquer, col·lectiu Catliners. Foto: Pep Graell.
Més de 300 persones es reuneixen al voltant de les muntanyes de Coll de Nargó
viurealspirineus 17:53 26/10/15
La trobada de carácter no competitiu organitzada per la Unió Excursionista Urgellenca (UEU) i l’Agrupació Excursionista de l'Urgell (AEU) també ha sumat un programa d’activitats lúdiques i culturals paral·leles que fan de l’Aplec una cita única en l’agenda de trobades d’escalada a Catalunya. Voluntaris de les dues entitats i una vintena de patrocinadors així com la col·laboració de l’Ajuntament de Coll de Nargó, en la cessió d’espais d’aparcament, acampada i d’instal·lacions municipals, ho han fet possible.
En aquesta 4a edició de l’Aplec, ha augmentat el nombre de participants en les activitats programades superant les més de 300 persones. La trobada ha tornat a destacar alhora pel civisme i germanor amb que s’ha desenvolupat tot el cap de setmana, tan en els diferents sectors de la comarca com a Coll de Nargó on s’han organitzat el gruix d’activitats.
Enguany, l’Aplec també ha volgut apostar per l’organització d’activitats per la quitxalla, com ara la possibilitat d’escalar en un plafó d’escalada artificial i els umflables.
Divendres dia 23, una cinquantena de persones van encetar l’Aplec a Organyà en un sopar popular acompanyat de la projecció d’un audiovisual sobre l’expedició de l’Equip Espanyol d’Alpinisme a la vall de Kyshar l’any 2014 on van obrir la ruta ‘Pura Vida’ (1.300m, M5 y 80º ), muntanya que ells mateixos van batejar com a Sakaton.
Dissabte, la quitxalla va poder estrenar-se en la pràctica de l’escalada en un plafó artificial, disfrutar dels umfables i practicar slackline, tot plegat a la pista polivalent de l’Escola de Coll de Nargó. A mitja tarda, el col·lectiu Catliners va fer disfrutar a tots aquells que es van desplaçar fins a les Agulles de Coll Piquer on es va celebrar un espectacle d’slacklines i de highlines. La jornada va continuar ja al vespre amb una nova projecció a càrrec de Paco Rey sobre l’escalada a la mítica vía ‘Eternal Flame’, a les Torres del Trango, a la sala Dinosfera.
Els actes van continuar amb un sopar popular on van prendre part. Posterirment, es va celebrar el ja tradicional llençament al pernil, espectacle que consisteix en saltar des d’un plafó de fusta a un pernil penjat del plafó. Posteriorment, es va celebrar un sorteig d’obsequis i un concert a càrrec del grup de rumba ‘Er Taqueta’.
Ja diumenge, després d’una xocolatada popular, els escaladors arribats a l’Alt Urgell per participar a l’Aplec continuaran escalant als diferents sectors altugellencs.
El + a Viure als Pirineus
Visto
Actual
04/12/2021
Alerta per fort vent a Catalunya i nevada abundant al Pirineu que baixarà a 800 metres
04/12/2021
L’Espai Ermengol proposa dues visites guiades dedicades a la ruta del formatge amb degustació
04/12/2021
El Pallars Jussà habilitarà 40 km de via verda entre la Pobla de Segur i Cellers
03/12/2021
Els Bombers de la Generalitat basen dos avions de vigilància i atac a l'aeroport de la Seu d'Urgell
03/12/2021
El conseller d'Economia, Jaume Giró, presenta a Puigcerdà els pressupostos del Govern per al 2022
03/12/2021
Dani Martín, Antonio Orozco, Sergio Dalma i Els Pets participaran al festival Summerfest Cerdanya 2022 | 0.676738 | curate | {"ca": 0.9590210586226523, "en": 0.013375071143995446, "sv": 0.008821855435401251, "nl": 0.0071143995446784295, "eo": 0.0014228799089356858, "es": 0.001707455890722823, "pt": 0.008537279453614115} | https://www.viurealspirineus.cat/articulo/esports/l-aplec-d-escalada-l-alt-urgell-reuneix-300-persones-voltant-muntanyes-nargo/20151026175317004005.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_7308 | Rojos unionistes ! ! ! ( no hi ha cap vot ) Processant ... 03.06.2008 ! 04.30h Cada dos anys, coincidint amb estiu de Mundial o Eurocopa, el país veí enfolleix animant a la seva selecció de futbol, aquella pròdiga concentració de milionaris que fa el possible convocatòria rere convocatòria per no passar de quarts de final. La 'fúria' aconsegueix unir egos enfrontats, i madridistes o matalassers, sevillistes o bètics, tots s'abracen per animar plegats l'efímera utopia d'arribar a quarts de final. Per tal d'anar animant l'ambient, el suplement dominical de El País publicava aquesta setmana un reportatge caspós a més no poder on suposades 'celebritats' espanyoles explicaven el què senten davant la roja. Actors, cantants, periodistes, tots ells sortien disfressats amb més o menys patetisme, lloant les virtuts de la fúria. 'Ara sí', venien a dir tots, 'aquesta Eurocopa sí'. Entre aquests enfollits per la roja hi havia diversos catalans, tots ells unionistes, dels que en qüestió de seleccions no dubtarien a abraçar la rojigualda i anar en contra les seleccions catalanes. Un d'ells és l'actor José Corbacho, màxima expressió de l'espanyolisme canyí, que des de l'Hospitalet perpetra darrerament una sèrie de pel·lícules -cinema social, en diuen- que retraten a la perfecció la realitat dels espanyols que viuen a Catalunya. Els que no volen integrar-se, vaja. Al reportatge també hi apareix retratat Gervasi Deferr, el gimnasta català, abanderat d'una nació, l'espanyola, que sembla que només l'estima perquè els garanteix alguna medalla d'or als Jocs Olímpics. Espanya sense Deferr patiria per arreplegar algun or olímpic, i des dels mitjans espanyolistes s'abraonen a ensabonar al fumador d'herba més en forma del moment. La cirereta del reportatge, però, és pel periodista Carles Francino, que no dubta a retratar-se, en plan Superman/Clark Kent, amb la samarreta de la roja sota la camisa. Al periodista català, durant molts anys la cara visible del Telenotícies de TV3, no li tremola el pols a l'hora de mostrar quina és la seva selecció: l'espanyola, i de tota la vida. Veient aquestes imatges, entenem que socialistes com Joan Ferran lamentin la crosta nacionalista de TV3. Els periodistes que ells voldrien a "la nostra" són gent com Francino, unionistes militants disposats a desfer, dinamitant-los des de dins, els mitjans públics catalans que tant han costat d'aixecar. http://www.directe.cat/punt-de-mira/rojos-unionistes-7668#comentaris
Tots tres fan fàstic i basarda alhora. | 0.791679 | curate | {"es": 0.007260992335619202, "fr": 0.0008067769261799112, "ca": 0.9919322307382009} | |
mc4_ca_20230418_0_764748 | Escola Casa Nostra | Som actors! La llegenda de Sant Jordi
26 Abr Som actors! La llegenda de Sant Jordi
Publicat a les 17:17h a Activitats, General per casanostra
Les darreres setmanes del segon trimestre, l’alumnat de 3r ha estat treballant en la llegenda de Sant Jordi. Des de Llengua catalana, però també des de Tutoria i Decideix, han revisat la vigència de la llegenda tradicional de Sant Jordi.
En aquest procés els alumnes han llegit i analitzat l’obra i seus personatges, han parlat sobre els estereotips que conté aquest relat, han treballat el text teatral i també han realitzat la sortida a la Factoria d’Arts Escèniques per endinsar-se en món de la interpretació teatral.
La veritat és que ha estat una feinada, però tots els nens i nenes s’han implicat al màxim des del primer moment. Així, hi ha hagut cinc equips de treball que han col·laborat, han dialogat, han consensuat, han analitzat, s’han esforçat i han cercat solucions creatives en tot moment.
Sense aquest treball intens i la dedicació de tota la classe, no hauríem pogut treure la pols a la llegenda de Sant Jordi i presentar cinc propostes alternatives que contemplen els valors que desitgem en la nostra societat.
Aquí teniu algunes imatges del procés i l’audiovisual amb el resultat final.
alzina reclamadora Banyoles casal estiu casa nostra consell esportiu dibuix Eduquem en família escola casa nostra eso european chain reaction families final de curs frança intercanvi Jocs Florals leonardo manaies omnium pep marí premi sambori primaria projecte primaria ràdio banyoles secundària xerrada | 0.745809 | curate | {"en": 0.03205128205128205, "ca": 0.967948717948718} | http://www.escolacasanostra.cat/som-actors-la-llegenda-de-sant-jordi/ |
cawac_ca_20200528_11_91 | Archive for febrer 3rd, 2012
Enric I. Canela Avui delegats sindicals, amb el suport dels òrgans representatius del personal administratiu (PAS) i del personal docent i investigador (PDI), han ocupat la sala de Juntes de la UB en defensa dels drets laborals i socials del sector universitari, que veu perillar amb les polítiques d’austeritat dels governs català i espanyol. Els [...]
Enric I. Canela Avui el Consell de Ministres ha nomenat director general de Recerca i Gestió del pla nacional d’R+D+i a Juan Maria Vázquez Rojas. Jo no el conec. Diu el seu currículum que va néixer el 1964 a Águilas (Múrcia), casat, amb dos fills, és Llicenciat en Veterinària a la Universitat de Múrcia en [...] | 0.780119 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.enriccanela.cat/index.php/2012/02/03/ |
mc4_ca_20230418_4_114990 | L’Esbart Català de Dansaires a les Jornades de formació secundària. Treballs per projectes en àmbits STEM
L’Esbart Català de Dansaires ha estat present a les Jornades de formació secundària. Treballs per projectes en àmbits STEM que han organitzat el CESIRE del Departament d’Ensenyament i la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació entre el mesos de febrer i abril adreçades als professors de secundària. Un dels seus objectius de les jornades és conèixer experiències educatives de treball per projectes de fora del món escolar.
Concretament, i per aquest objectiu, l’Esbart Català de Dansaires ha estat convidat com a ponent a la taula rodona Experiències ABP del món de fora de l’escola que ha obert la darrera sessió del mes d’abril en la que també hi van participar representats de l’escola de música Xamfrà i d’Escoltes Catalans. L’objectiu de la taula rodona ha estat la presentació de tres associacions que des de fora del mon educatiu també eduquem i treballen amb projectes. Les tres ponents han posat especial èmfasi en el valor i treball de l’educació fora del mon escolar i han explicat l’organització i estratègies per dur-ho a terme.
L’Aprenentatge Basat en Projectes és una metodologia didàctica en què un objectiu extern actua com a propòsit per a aprendre. Aquesta metodologia té connexions amb referents actuals de la innovació en l’ensenyament de les matèries d’àmbit científic.
Podeu trobar més informació a la web de les Jornades https://stemabp.wordpress.com/2016/11/06/programa-i-calendari/ | 0.852701 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.esbartcatala.org/ca/lesbart-catala-de-dansaires/ultimes-noticies/lesbart-catala-de-dansaires-a-les-jornades-de-formacio-secundaria-treballs-per-projectes-en-ambits-stem |
macocu_ca_20230731_9_257824 | Zoologia : instruccions per als recol·lectors d'aus, preparació i documentació / Francesc Uribe
PUBLICACIÓ | 0.571755 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_209657 | Dies de fúria. Dies de glòria! : RESSACA POSTELECTORAL I NACIONAL... I EL MOTOR DEL PAÍS
RESSACA POSTELECTORAL I NACIONAL... I EL MOTOR DEL PAÍS
No havia dit res encara des de les eleccions del 20-N.
La veritat és que els esdeveniments em superen, i prou faig seguint-los una mica a través del feisbuc.
El primer que haig de fer és reconèixer que no la vaig encertar gens ni mica, en els pronòstics que feia. La vaig marrar des de dos punts de vista:
- En l’anàlisi de les enquestes, atès que el que vaig pronosticar o em temia que passaria no va passar, ni tan sols s’hi va acostar
- En l’olfacte, atès que tampoc vaig percebre els moviments de fons de l’electorat a partir de l’experiència personal, de la pròpia percepció.
I el segon és dir que me n’alegro enormement de no haver-la encertat i de que els resultats electorals fossin els que finalment van ser.
En honor a la veritat, dels dos pronòstics que vaig fer un el vaig encertar: que ERC aturaria la seva caiguda i seria capaç, en contra del que assenyalaven totes les enquestes el mes de juliol, de mantenir els tres diputats.
El que més alegria ens va proporcionar la nit electoral va ser l’extraordinari resultat de CiU, que va aconseguir guanyar, per primera vegada a Catalunya, unes eleccions generals. Aquest fet cal qualificar-lo directament com a gesta, i va permetre disfrutar a l’ensems, de l’ensorrada socialista (tremenda) i de l’irrellevant creixement i paper del PP a Catalunya, relegat a una humiliant tercera posició en un context de clara hegemonía hispánica.
El mapa electoral del 20-N, amb tot el que és Espanya de blau pepero, i amb únicament dues zones “rebels”, el País Basc i Catalunya, va ser pedagògicament insuperable.
La gran cosa és què va passar amb CiU perquè finalment obtingués el resultat que va obtenir, aquest triomf històric que cap enquesta vaticinava, ni tan sols apuntava.
Vaig abominar de la campanya convergentiunista que va protagonitzar en Duran Lleida. És evident que no la vaig encertar gaire, i que els resultats no van ser -per sort- els que pronosticava. Tanmateix, i hom només pot parlar a partir de la seva experiencia directa, sense cap estudi o enquesta que ens aporti una visió més científica, tampoc crec que la meva anàlisi fós una quimera sense fonament. Ben al contrari. Crec que vaig encertar en els problemes que va tenir la campanya duranista, però vaig fallar en l’anàlisi sociòlogic de la situación del país, del posible electorat convergent i de la seva capacitat de mobilització.
Perquè aquesta ha estat la clau d’aquestes eleccions: la capacitat de mobilització del potencial electoral convergent, d’aquesta centralitat del país que acut a CiU des de diferents sensibilitats i amb diferents requeriments.
Que CiU ha guanyat clarament la centralitat política i electoral és, a hores d’ara, després de les eleccions al Parlament de Catalunya, de les municipals i de les generals, un fet inqüestionable i inèdit en el panorama polític català.
Haver obtingut aquesta posició és conseqüència tant dels mèrits propis (un govern seriós, amb un president impressionant i amb una política sense concessions, orientada al rescat del país, a evitar caure en l’abisme) com dels demèrits dels altres, una autèntica ensorrada política i de projecte dels socialistes (entre d’altres).
A la vista del que va passar el 20-N hi ha una cosa que potser sí caldrà reconèixer a en Duran, i és que va evitar fuga de vots cap al PP. Cap vot convergent es va decantar cap al PP, com d’alguna manera alguns temíem que passés. Però tampoc ho va fer –això ja era més previsible- cap a altres opcions. Tot el contrari, sembla que la centralitat va atreure votants diversos…
Suposo que la gran sorpresa del 20-N va ser que CiU, malgrat en Duran de cap de llista, aconseguís retenir una enorme massa de votant sobiranista. Fins i tot fer-la crèixer.
En Duran és, als ulls dels sobiranistes, el pitjor candidat que podía presentar CiU si aspirava a festejar amb aquest electorat. I, tanmateix, aquest electorat finalment, i de manera sorprenent per a tothom, va tornar a confiar en CiU com ho havia fet a les eleccions catalanes.
Jo només puc parlar del que conec, i és de la gent sobiranista que va votar CiU. I pels molts que conec i per la molta gent amb qui he parlat, en aquest petit o no tan petit univers, he observat unes pautes polítiques molt clares:
- El vot a CiU es va decidir molt en l’últim moment. Molt! Per això les enquestes no el van detectar. Es va mobilitzar en l’últim moment.
- Es va mobilitzar en l’últim moment i ho va fer com a expressió de suport al govern d’en Mas. Donar suport a la titànica tasca del govern Mas va ser un factor clau en la mobilització d’una part molt important de votants cap a CiU.
- I, finalment, es va mobilitzar malgrat en Duran. Si no estava mobilitzat i si compartia l’acció de govern, però no tenia decidit el vot, era pel factor Duran, per l’angúnia que provocava votar algú com en Duran. Tanmateix, en aquest últim moment, va ser moltíssima la gent que va primar el vot al projecte pel damunt fins i tot del personalisme excloent que significava en Duran.
Potser abans no vam ser capaços de veure-ho, però és evident que el triomf de CiU en aquestes eleccions ha estat una victoria nacional, un fet sense precedents que ha afermat les nostres aspiracions , la nostra autoestima.
He intentat imaginar-me el nostre escenari nacional i polític si CiU no hagués guanyat, i m’entra vertigen. Imaginar-me que hagués guanyat la Chacón o la Camacho ens hauria situat en un escenari fregant l’apocalipsis político-nacional.
L’èpica victoria de CiU contribueix a uns fonaments sòlids en l’escenari polític, imprimeix seguretat a l’hegemonia política sobiranista que representa CiU i assegura una gestió sòlida del seu projecte.
Ara tot està obert com mai. El pacte fiscal, el dret a decidir, la geometria variable en els pactes, etc. Tothom té una actitud més positiva. No sabem fins on arribarà, però hi ha converses a tots els nivells i amb tothom i les passes immediates sabem que no comprometran escenaris futurs. Hem entrat en una altra etapa política, que s’anirà manifestant poc a poc, no sense ensurts o disgustos, però oferint cada cop més mostres d’aquest nou escenari que apenes s’intueix, però s’endivina.
L’hegemonia convergent acabarà decantant cap als seus posicionaments i cap a la seva estratègia la resta de forces polítiques. No pot ser d’una altra manera.
Entre la resta de forces polítiques, m’alegro especialmente dels resultats d’ERC. Confirmen i afiancen el projecte de renovació que va emprendre n’Oriol Junqueras.
I els posicionaments polítics que ha fet l’Oriol confirmen la bona direcció. Ara només cal que no s’equivoqui en relació al que ha estat la seva gran equivocació aquestes eleccions, el tractar de tu a tu als Walking Dead. Tot fa preveure que els ignorarà radicalment. I això li ha de permetre crèixer en tots els sentits, sense portar pilars de ciment lligats als turmells.
El país s’aboca a un escenari molt complicat. Gestionar la indescriptiblement letal herència del tripartit ens atenalla, ens situa permanentment a tocar de l’abisme. Però aquest escenari també ha permès emergir amb una inusitada força el lideratge d’en Mas. El país és feble, molt feble. Ho podem veure permanentment, a cada cosa que passa. Els crits del feisbuc o del twitter no són més que ecos de la nostra impotència. Però la fermesa convergent i la predisposició patriòtica que exhibeix la nova ERC de l’Oriol Junqueras apunten un futur ple d’esperança.
Publicat per Dies de fúria a 12/10/2011
Estem davant un periode històric. Cal una estratègia comuna davant l'imperialisme espanyol.Front patriòtic ja!! Guanyarem! !
Que han conquerit el centre és clar (i meritori). La gran pregunta és la següent: pensen quedar-s'hi i descansar (gestió autonomista) o l'han fet seu per desplaçar-lo cap a la llibertat? De moment, portem un any d'immobilitat nacional... (si no comptem coses com el desballestament de les ambaixades o deixar Cultura de la Diputació a mans del PP).
Bona anàlisi. Bona i sincera. Bé. No es que no la comparteixi, es que crec que s'hi podrien, com sempre, matissos. Per exemple:
a)- El tema d'en Duran. Bé, la seva molt bona valoració pot no ser compartida, però és la que és. No es cap invent. I per alguna cosa serà.
Quan a CDC hi ha un lideratge fort, com va ser el d'en Jordi Pujol, i com es confirma (ja no queden escèptics , com al començament) que el lideratge de l'Artur Mas és també un lideratge fort -per la confiança que s'sha guanyat-, nítid, i sense cap boira per a la bona gent de Catalunya, que no viu pendent dels petits o grans embolics de les sigles , tothom confia en el lideratge, i comparteix que la centralitat, el pal de paller dels 80's, no pot ser, per definició, monolític , sinó plural, sense caure en la frivolitat. I en Duran, i UDC, aporta vots i sensibilitats a la federació nacionalista, i impedeix clarament que els "blaus" arribin a superar el 20%, cosa que mereix un agraïment sincer. I la gent ha entés, gràcies a Artur Mas i a Duran, que poden tenir visions diferents sobre ritmes i sobre questions -beneït pluralisme- però que es manté i es guarda, sincerament, una gran lleialtat política al proiecte nacionalista de CiU. I els crítics, els qui van anunciant coses que no pasen, els qui televisaven fa anys, poquets, poquuets, no el 2003, el 2007, i el 2008 i el 2009,... que aquella nit s'acabaria CiU, alguns "lletraferits" gairebeprofessionals voldrien, no un suposat "més purisme", sinò obrir un forat per a que se'n colessin uns altres, que no ho van voler el 1974, ni el 1977, ni el 1984, ni el xxxx.
b)- La credibilitat d'en Mas i de CiU. Això, en el nivell en que ho han sapigut guanyar, no ho ha tingut ni ho té cap altra opció, de cap cantonadaa o cantó. Es una credibilitat a la societat, al territori, perque els mèdia segueixen tant infiltrats i esbojarrats com sempre. I la credibilitat la tenen perque, com ara en Mas, també en altres moments dificils, no s'ha enganyat al pais, s'ha dit el que hi havia, els greus problemes que hi havia, i que el camí de l'esforç, el rigor, la competència, i del sacrifici era i es es inevitable i imprescindible.
Es allò de la gran, i creixent diferència, entre l'opinió publicada i l'opinió pública, que veiem cada dia, fa anys i panys, a Catalunya, però que també es dona entre les receptes i invents del professor Franz de Copenhaguen que corrren majoritàriament per això que han batejat, crec que erròniament, com a "xarxes socials" i les opinions majoritàries, lliurement indicades, ben clares, de tot el poble, en eleccions lliures si democràtiques.
Sortosament, una societat madura, com la catalana, no ha caigut en la tentació tertuliana futbolera frívola, la de que tot val, i sobretot el canvi, recanvi, i nou canvi d'opinions, on la majoria de tertulians són hooligans amb altres etiquetes externes. Les coses molt serioses no es poden abordar frívolament i això, la societat catalana, maoritàriamenntt, ho té molt i molt clar. I encara més en temps de crisi...i de demostració, pels fets, del desastre sagnant que ha estat l'etapa tripartita de les "autodenominades esquerres" al front de la Generalitat.
I entre les coses serioses que la majoria de la gent té, crec, ben assumit, és que han de governar i marcar sempre l'agenda política els guanyadors electorals, no pas la 3a., 4a. 5a. o 6a. força política del pais. Com passa arreu. I els qui s'han equivocat, s'equivoquen, o s'equivoquin en sortiran malament parats. Políticament. Com va passar, a la realitat de les urnes, amb aquell proiecte tant maco, perfecte, plé de grans personalitats de la cultura, d'Acció Catalana, el primer terç del sege passat. La teoria ho suporta tot, però la realitat de les urnes és la màxima i més vàlida realitat democràtica.
Andreu, està clar que Mas no ha enganyat mai el país. No va fer-ho el 23 de gener de 2006 quan va sortir de la mà de Duran i ZP a la porta de la Moncloa amb les restes mortals de l'Estatutet encara calentes i amb el dèficit fiscal incòlume...
Per cert, tot i que ara blasmis tant les xarxes socials, encara trobo a faltar el vostre bloc.
Tot no pot ser, noi! Coses que pasen!
I menys discutir amb desconeguts! Jo tamabé tinc dret i capacitat de decidir.
Sou mes de monoleg...
Bon anàlisi. Bona aportació la d'Andreu.
Ara s'ha de fer pinya amb l'objectiu del "pacte fiscal". Que no va a ser gens fàcil.
Quant a ERC val la pena recordar que pel 1995, quan l'Àngel Colom era el seu secretari general, aquest partit va iniciar la campanya temàtica del concert econòmic "els nostres impostos a Catalunya". Només ERC feia campanya sobre això i ja hem arribat on hem arribat.
Ara però, ERC ha de plantejar-se seriosament l'objectiu de la independència, i això requereix assumir dues obvietats: una, que sense i contra CiU no hi haurà independència; dos, que el PSC és el gran obstacle a la independència i hem de reduir la seua dimensió.
ERC ha d'aplicar-se a construir una socialdemocràcia forta, que no confonga l'estat del benestar amb l'estat del subsidi, que pose l'accent en el compliment dels deures per ser creditor de drets, que preserve la cultura i tradició pròpia front a la forana i, sobretot, hauria de fer una campanya adreçada als catalans d'origen castellà-andalús i fer-los veure com el PSC no els vol catalans, com divideix la societat catalana i els utilitza per mantenir les seues quotes de poder. Aquesta és una gran tasca pendent. | 0.821029 | curate | {"es": 0.011039351156503454, "ca": 0.9694352658455992, "fr": 0.0028537098227696006, "en": 0.002628416942024632, "it": 0.0029288074496845898, "hu": 0.0011264644037248424, "pt": 0.008486031841393812, "ro": 0.0015019525382997897} | http://diesdefuria.blogspot.com/2011/12/ressaca-postelectoral-i-nacional-i-el.html |
mc4_ca_20230418_8_187244 | València, nova Capital Mundial per a aconseguir l'objectiu "Fam Zero" i estendre l'alimentació sostenible | Valencia Extra
Des de l’Ajuntament a la Casa Real o l’ONU, diverses personalitats inauguren el nou Centre que investigarà sobre el desenvolupament de l’alimentació sostenible
València és, des de hui, una capital mundial. Almenys, en el que Alimentació Sostenible es refereix. L’alcalde de València, Joan Ribó i de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, han inaugurat, amb la Reina Letizia com a convidada, el Centre Mundial de València per a l’Alimentació Sostenible (CEMAS). Una inauguració que es realitza en l’edifici La Base, en La Marina de València: a l’entorn de la Fórmula 1 i la America’s Cup, que tants diners -i en el cas del segon, judicis- ha costat, estarà ara la seu d’un objectiu mundial.
Amb la Reina Letizia com a convidada, La Marina -i fins i tot lluny, als voltants del Pont de l’Assut de l’Or-, la presència de cossos policials superava als periodistes. Un gos, fins i tot, ha olorat tot l’equip de cambres abans d’iniciar l’acte. A l’arribada de la Reina, dos joves voluntaris han hissat, al costat de la bandera de l’Estat i de la Comunitat Valenciana, la de les Nacions Unides. El nombre de personalitats locals i internacionals ha sigut nombrós: l’ambaixador d’Espanya en Itàlia Alfonso Dastis, els membres del Consell de la Generalitat, l’alcaldessa de Tunísia Souad Ben Abderrahim, el Premi Nobel de la Pau 2007 Edward Rubin, l’activista índia per l’alimentació sostenible Vandana Shiva…
L’inici d’acte ha transcorregut ‘de foto en foto’; d’hissar la bandera, a fer un simulacre de reunió i, després, mostrar a la Reina la placa amb el seu nom sobre la inauguració. En l’acte com a tal, ha sigut el president local de la FAO a donar pas a la primera intervenció. Ribó, com un dels principals interessats, ha sigut el primer a parlar públic i convidats. L’Alcalde de València ha destacat el paper dels municipis a avançar en nutrició: “Està a la mà de les ciutats avançar en el dret a l’alimentació de qualitat, informar i educar adequadament, així com establir mecanismes de producció d’aliments naturals i de proximitat“.
El paper de l’Horta
Amb això, l’alcalde ha ressaltat l’estreta “relació” de València amb la seua Horta històrica, i la necessitat d’incentivar un model d’alimentació que prevalga la proximitat d’aquesta, perquè els seus beneficis reverteixen en la salut de les persones però també del planeta.
El segon a eixir cara al públic ha sigut el Secretari General de l’agència de les Nacions Unides FAO, José Graziano da Silva. Després d’agraïments a tots els presents i doble esment al seu “amic” Joan Ribó, ha assenyalat la importància de portar avant un centre com el CEMAS. Segons ha detallat, “el nombre de persones obeses supera en 10 milions a les quals pateixen fam”. Mentre milions de persones tenen sobrepés per una mala alimentació i es rebutgen tones de menjar, milions de persones moren per fam.
Graziano ha ressaltat el paper de les ciutats per a portar avant la conscienciació i extensió “de l’alimentació saludable i sostenible” com és, assegura, la “dieta mediterrània”. Un discurs en el qual també, encara que de forma indirecta, s’ha fet al·lusió a l’horta: “Cal incentivar l’agricultura urbana i periurbana“.
Després d’ells, l’Edward Rubin i Vandana Shiva han conversat sobre la necessitat d’avançar en aquesta línia com una forma no solament de millorar la salut de les persones que viuen a les ciutats, també, en definitiva, del planeta mateix, en sintonia amb Ribó.
Ha sigut el President de la Generalitat l’encarregat d’acomiadar l’acte. Puig ha assenyalat que, amb el nou Centre de rellevància mundial, “València” traspassa els seus interessos locals per a “transcendir” i sumar-se als “interessos de planeta”. Assenyala la “necessitat” de continuar avançant per a aconseguir l’objectiu 20-30. Un objectiu marcat per l’ONU per a acabar amb la desnutrició: “Fam Zero és possible i necessari“.
Segons ha assenyalat Puig, “més de 800 milions de persones en el món pateixen fam”, mentre que, d’altra banda, “un terç d’aliments es malgasta, i milions d’adults i xiquets pateixen d’obesitat en el món”: “Sobre tots dos aspectes es projecta la responsabilitat d’aquest Centre per a l’Alimentació Urbana Sostenible”.
València és Mundial
El CEMAS naix d’una iniciativa compartida. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha establit ací la base després que el mateix Ajuntament de Ribó es postulara al costat d’altres candidatures, però també per iniciatives prèvies. València va ser Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible en 2017 i va establir les bases del Centre.
Aquest mateix matí, hores abans d’iniciar l’acte, Ribó es reunia amb el Director General de FAO, Graziano da Silva, amb el qual signava el “Protocol d’intencions”, sobre les activitats conjuntes entre el nou Centre de referència mundial i l’Ajuntament de València.
Les funcions del CEMAS seran la investigació, divulgació i sensibilització sobre els principals problemes i reptes alimentaris de la humanitat en el seu conjunt, i de les ciutats en particular. Serà un dels principals objectius avançar contra la malnutrició i desnutrició que assola grans zones del planeta, mentre que en una altra hi ha excés i es tendeix al sobrepés. “És imprescindible desenvolupar una gran tasca d’investigació, desenvolupament i formació de tots els elements de la cadena alimentària, des dels productors fins als consumidors, va assenyalar Ribó.
El Consell Assessor del CEMAS, que es va aprovar el febrer passat, estarà integrat per representants de diverses agències de l’ONU, com l’Organització Mundial de la Salut, centres d’investigació públics i privats i un Comité Científic i Social. Des de l’Ajuntament, per a tractar els temes relacionats amb el Centre, es va constituir també el febrer passat el Consell Rector, presidit per Ribó i conformat per personal de l’Ajuntament, Consell, Ministeri d’Afers exteriors i La Marina. | 0.866279 | curate | {"ca": 0.9968115455613358, "ru": 0.0031884544386642055} | https://valenciaextra.com/inauguracion-cemas-centro-alimentacion-sostenible-valencia-reina/ |
mc4_ca_20230418_3_477231 | Canadell, president del Consell de Cambres | M.M | barcelona | Economia | El Punt Avui
Canadell, president del Consell de Cambres Canadell, president del Consell de Cambres Canadell, president del Consell de Cambres Canadell, president del Consell de Cambres + Canadell, president del Consell de Cambres E-mail
barcelona - 21 setembre 2019 2.00 h
Vol donar prioritat a la llei cameral
Chacón fa una crida al “diàleg” i el “consens” per al redactat de la norma
Joan Canadell liderarà les cambres ORIOL DURAN / ARXIU.
Canadell, president del Consell de Cambres Canadell, president del Consell de Cambres Canadell, president del Consell de Cambres Canadell, president del Consell de Cambres Canadell, president del Consell de Cambres E-mail
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, va ser elegit ahir nou president del Consell General de Cambres de Catalunya, ja que la seva candidatura va rebre el suport majoritari del ple que es va celebrar en un solemne acte a la Llotja de Mar, seu històrica de la institució barcelonina. Com a vicepresident del Consell va ser triat Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Girona.
Canadell, que relleva en el càrrec l’històric Miquel Valls, va aprofitar la compareixença per expressar la seva voluntat de suport a totes i cadascuna de les tretze cambres catalanes perquè aquestes ajudin a impulsar el país: “Junts som molt més forts i hem d’anar plegats per desenvolupar el màxim potencial de l’economia i empresa catalanes”, va subratllar.
Com a primer objectiu a curt termini, el líder cameral va assenyalar la redacció d’una nova llei de cambres per donar més presència i representativitat a aquestes institucions. “Volem una llei que permeti que les cambres puguin tornar a exercir la seva funció de suport a l’empresariat i de lideratge en la construcció d’un model econòmic amb futur”, va indicar.
En aquest sentit, Canadell va declarar el seu compromís perquè la nova llei deixi de banda la idea suggerida per algunes veus de constituir una Cambra de Catalunya, i faci constar que “l’òrgan de govern del Consell estigui format per tots els presidents de les cambres” per fer “fort” el concepte de Consell de Cambres.
Al seu torn, la consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, va recordar que, “malgrat la diversitat d’idees i posicions, tots podem estar d’acord en la necessitat de situar les cambres al servei de la defensa de l’economia productiva” i va instar a mantenir “consens i diàleg” com a elements necessaris per abordar el repte de la nova legislació.
Amb la constitució del ple i el nomenament del nou comitè executiu del Consell, es completa el procés electoral de renovació dels òrgans de govern del conjunt de les cambres de Catalunya.
La sessió constitutiva del nou ple va ser presidida per Marta Felip, secretària general de la conselleria d’Empresa i Coneixement, i titular de l’òrgan tutelar, i Eduard Borràs, secretari del Consell de Cambres. En el nou consell executiu hi haurà Ramon Alberich, president de la Cambra de Sabadell, com a tresorer; i també Pol Fages, president de la Cambra de Palamós; Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, i Jaume Saltó, president de la Cambra de Lleida, com a vocals, tots ells elegits per majoria.
El Punt Avui. Girona 21-09-2019, Pàgina 15
El Punt Avui. Nacional 21-09-2019, Pàgina 15 | 0.800484 | curate | {"ca": 1.0} | http://arrel.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/1668444-canadell-president-del-consell-de-cambres.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_281552 | Categories Selecciona la categoria Alemania (46) Alt camp (151) Alt Urgell (27) Andalucia (26) Anglaterra (20) Anoia (59) Aragó (156) Aran (17) Art (1.324) Austria (10) Aventura (3) Badalona (255) Bages (213) Baix Camp (42) Baix Llobregat (131) Balears (14) barbacoa (42) Barcelona (809) Baviera (9) Berguedà (106) Bretanya (5) Castella (101) Castelló (8) Catalunya (290) Càtars (50) Cerdanya (54) Ciència (16) Cister (152) Conca de Barberà (67) Conflent (7) Croacia (16) curtes (1.432) Ebre (99) Empordà (231) escocia (5) eslovenia (2) Europa (323) Euskadi (6) Extremadura (9) festes (2.859) França (297) Garraf (44) Garrotxa (117) Girona (413) Grecia (30) Hotels (2.011) Irlanda (8) Italia (130) La Selva (90) llargues (949) Lleida (198) Lluçanès (42) Madrid (9) Mallorca (2) Maresme (412) Matarranya (35) música (185) medieval (1.319) Menorca (2) mitjanes (1.982) Molt llargues (378) Monestirs (454) Montseny (167) murcia (5) Museus (587) Natura (1.382) Navarra (9) Osona (305) País Valencià (26) Pallars (45) París (6) Parcs (117) Parcs Naturals (628) Parcs temàtics (83) Penedés (165) picnic (138) Pirineus (68) Platges (563) Portugal (10) Priorat (28) Provença (24) Ribagorça (10) Rioja (10) Ripollès (36) Romànic (289) Rosselló (12) Sardenya (4) Segarra (63) sicilia (12) Solsonès (57) Suissa (12) Tarragona (314) teatre (33) Terra Alta (42) Uncategorized (200) Urgell (76) Vallés (365) Vallespir (4) xina (1)
Meta
Registra
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.com
Pàgines
Barbacoes
Blocs
Fotos
Hotels
Informació
Links
Premsa
Viatges
blocs amics
Aracne
Barna amb infants
Bcn, mi alma!
Berlanga i Soria
Biciclejant
Bloc d’en Miki
Cadaqués blog
El bloc de la Gaia
El petit explorador
Escudella Urbana
Indrets
indrets per visitar
La Cerdanya
Marcapàgines
Natura Maresme
Pirineus
Senders
Som de Picnic
TICxTOTHOM
Topia, Alt Camp
Xarli Natura
Blogroll
Blog de l’Albèniz
blog geografia
Blog Top Rural
Carcata
Dibuix tècnic
Escola Salvador Espriu
Europa Divina. Fotos
Joan Molar web
molar blog
Molar wiki
viatges
Grans viatges
Lo que cuentan mis botas
planes con hijos
Pobles Catalunya
TerraSinai
Trapatroles
Un altre bloc de viatges
Upalavida
Viatges de “El Sorro”
artesania Badalona ball Barcelona Cal Camping can casa castell castillo concert Costa esglèsia familia Familiar familiares Familiars Feria festa festes festival fiesta fiestas Fira fires Fonda Hostal hotel Hotels infantil Infants major Mar Maria Masia mayor medieval mercado mercat Monestir mostra museo museu Música natural nenes nens Niños Parc Parque picnic pizza pizzeria Platja playa restaurant restaurante restaurantes restaurants riu rural salida salidas salir san Sant santa sortida sortides sortir tallers teatre trobada Vall Vila
Entrades recents
València, revisitada
Cantata solidària de Bach
Fira de Santa Llúcia de Barcelona
Madrid per Nadal
Cantata solidaria de Bach
Alimenta’m!
Comentaris recents
crisroigfer en Fira a la Vall d’en…
Un tomb per la Nou d… en Santuari de Falgars
Un tomb per la Nou d… en La Pineda i el Salt del B…
De la Mare de la Fon… en Les Fonts del Cardener
El Círcol, a la proc… en La processó del Silenci de…
Arxius
Abril 2022
gener 2022
Desembre 2021
Novembre 2021
Octubre 2021
Setembre 2021
Abril 2021
Setembre 2020
Juliol 2020
Mai 2020
Abril 2020
Març 2020
febrer 2020
gener 2020
Desembre 2019
Novembre 2019
Octubre 2019
Setembre 2019
Agost 2019
Juliol 2019
Juny 2019
Mai 2019
Abril 2019
Març 2019
febrer 2019
gener 2019
Desembre 2018
Novembre 2018
Octubre 2018
Setembre 2018
Agost 2018
Juliol 2018
Juny 2018
Mai 2018
Abril 2018
Març 2018
febrer 2018
gener 2018
Desembre 2017
Novembre 2017
Octubre 2017
Setembre 2017
Agost 2017
Juliol 2017
Juny 2017
Mai 2017
Abril 2017
Març 2017
febrer 2017
gener 2017
Desembre 2016
Novembre 2016
Octubre 2016
Setembre 2016
Agost 2016
Juliol 2016
Juny 2016
Mai 2016
Abril 2016
Març 2016
febrer 2016
gener 2016
Desembre 2015
Novembre 2015
Octubre 2015
Setembre 2015
Agost 2015
Juliol 2015
Juny 2015
Mai 2015
Abril 2015
Març 2015
febrer 2015
gener 2015
Desembre 2014
Novembre 2014
Octubre 2014
Setembre 2014
Agost 2014
Juliol 2014
Juny 2014
Mai 2014
Abril 2014
Març 2014
febrer 2014
gener 2014
Desembre 2013
Novembre 2013
Octubre 2013
Setembre 2013
Agost 2013
Juliol 2013
Juny 2013
Mai 2013
Abril 2013
Març 2013
febrer 2013
gener 2013
Desembre 2012
Novembre 2012
Octubre 2012
Setembre 2012
Agost 2012
Juliol 2012
Juny 2012
Mai 2012
Abril 2012
Març 2012
febrer 2012
gener 2012
Desembre 2011
Novembre 2011
Octubre 2011
Setembre 2011
Agost 2011
Juliol 2011
Juny 2011
Mai 2011
Abril 2011
Març 2011
febrer 2011
gener 2011
Desembre 2010
Novembre 2010
Octubre 2010
Setembre 2010
Agost 2010
Juliol 2010
Juny 2010
Mai 2010
Abril 2010
Març 2010
febrer 2010
gener 2010
Desembre 2009
Novembre 2009
Octubre 2009
Setembre 2009
Agost 2009
Juliol 2009
Juny 2009
Mai 2009
Abril 2009
Març 2009
febrer 2009
gener 2009
Desembre 2008
Novembre 2008
Octubre 2008
Setembre 2008
Agost 2008
Juliol 2008
Juny 2008
Mai 2008
Abril 2008
Novembre 2007
Octubre 2007
Juny 2007
Mai 2007
Abril 2007
Subscriu-te!
Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.
Adreça electrònica:
Subscriu-m'hi!
Uneix altres 1.312 subscriptors
Top Clicks
joanmolar.files.wordpress…
casino-cafeteria.fr
joanmolar.files.wordpress…
perpignantourisme.com
periodistes6.wordpress.co…
badanadal.cat
mairie-albi.fr/vie_cultur…
joanmolar.files.wordpress…
dinosauriosdearen.es
joanmolar.files.wordpress…
Blog Stats
2.265.731 hits
Estadístiques del Blog
2.265.731 hits
Xarxa
@ Sortides familiars
Salidas en família
poblados
Cap de setmana iber
De nou ens arriba, coincidint amb el primer cap de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. En una època d’esplendor mediterrani, els ibers són els grans desconeguts. D’aquí la voluntat de donar a conèixer aquesta brillant i avançada cultura, que va habitar les nostres terres, amb un proposta divertida, didàctica, plena d’activitats gratuïtes per a que les famílies de Catalunya coneguin els ibers. Cada any seleccionen un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen totes les activitats. Hi haurà un munt d’activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya. Es proposen més d’un centenar d’activitats! És una manera divertida d’apropar-vos als ibers: reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica… El Cap de Setmana Ibèric és una oportunitat única per descobrir o redescobrir el nostre passat, explicat de primera mà per alguns dels millors arqueòlegs del país. Viviu la nostra història!. Busqueu el vostre jaciment, el més proper a casa, el que més us agradi i participeu del Cap de Setmana Ibèric!. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Àrea de pícnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.
¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.
Share this:
Comparteix
Imprimeix
Correu electrònic
Twitter
Facebook
Reddit
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted on Octubre 3, 2019 by joanmolar Publicat a Art, Catalunya, curtes, festes Etiquetat arbeca, arqueologia, banyoles, bruixes, brull, can, Cap, castell, Castellar, Castellet, Catalunya, cogulló, coll, Empordà, esquerda, familia, Familiar, Familiars, festa, festes, fiesta, fiestas, fills, finde, Fira, fires, folgueroles, fortalesa, gandesa, guiada, iber, Iberic, iberica, iberics, iberos, ibers, infantil, Infants, jaciment, jornada, lloret, Mar, Miquel, moleta, montgros, Montseny, moro, mostra, museu, nenes, nens, Niños, obertes, Olerdola, oliver, palamos, poblados, poblat, poblats, portes, Puig, puigcastellet, remei, Roda, Ruta, salir, sallent, Sant, semana, setmana, sortida, sortir, tallers, Ter, tivissa, torrent, trobada, Ullastret, ulldecona, vallensana, vinebre, visita Deixa un comentari
Arriba el cap de setmana iber
De nou ens arriba, coincidint amb el primers cap de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. En una època d’esplendor mediterrani, els ibers són els grans desconeguts. D’aquí la voluntat de donar a conèixer aquesta brillant i avançada cultura, que va habitar les nostres terres, amb un proposta divertida, didàctica, plena d’activitats gratuïtes per a que les famílies de Catalunya coneguin els ibers. Cada any seleccionen un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen totes les activitats. Serà el 18è cap de setmana ibèric, i tindrà lloc el 6 i 7 d’octubre de 2018. Hi haurà un munt d’activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya. Es proposen més d’un centenar d’activitats! És una manera divertida d’apropar-vos als ibers: reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica… El Cap de Setmana Ibèric és una oportunitat única per descobrir o redescobrir el nostre passat, explicat de primera mà per alguns dels millors arqueòlegs del país. Viviu la nostra història!. Busqueu el vostre jaciment, el més proper a casa, el que més us agradi i participeu del Cap de Setmana Ibèric!. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Àrea de pícnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.
¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.
Share this:
Comparteix
Imprimeix
Correu electrònic
Twitter
Facebook
Reddit
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted on Octubre 3, 2018 by joanmolar Publicat a Art, curtes, festes, Museus Etiquetat arbeca, arqueologia, banyoles, bruixes, brull, can, Cap, castell, Castellar, Castellet, Catalunya, cogulló, coll, Empordà, esquerda, familia, Familiar, Familiars, festa, festes, fiesta, fiestas, fills, finde, Fira, fires, folgueroles, fortalesa, gandesa, guiada, iber, Iberic, iberica, iberics, iberos, ibers, infantil, Infants, jaciment, jornada, lloret, Mar, Miquel, moleta, montgros, Montseny, moro, mostra, museu, nenes, nens, Niños, obertes, Olerdola, oliver, palamos, poblados, poblat, poblats, portes, Puig, puigcastellet, remei, Roda, Ruta, salir, sallent, Sant, semana, setmana, sortida, sortir, tallers, Ter, tivissa, torrent, trobada, Ullastret, ulldecona, vallensana, vinebre, visita Deixa un comentari
El cap de setmana iber
De nou ens arriba, coincidint amb els primers caps de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. En una època d’esplendor mediterrani, els ibers són els grans desconeguts. D’aquí la voluntat de donar a conèixer aquesta brillant i avançada cultura, que va habitar les nostres terres, amb un proposta divertida, didàctica, plena d’activitats gratuïtes per a que les famílies de Catalunya coneguin els ibers. Cada any seleccionen un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen totes les activitats. Serà el 17è cap de setmana ibèric, i tindrà lloc el 14 i15 d’octubre de 2017. Hi haurà un munt d’activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya. Es proposen més d’un centenar d’activitats! És una manera divertida d’apropar-vos als ibers: reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica… El Cap de Setmana Ibèric és una oportunitat única per descobrir o redescobrir el nostre passat, explicat de primera mà per alguns dels millors arqueòlegs del país. Viviu la nostra història!. Busqueu el vostre jaciment, el més proper a casa, el que més us agradi i participeu del Cap de Setmana Ibèric!. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa complert en pdf. Escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Arees de picnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.
¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.
Share this:
Comparteix
Imprimeix
Correu electrònic
Twitter
Facebook
Reddit
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted on Octubre 11, 2017 by joanmolar Publicat a Art, curtes, festes, Museus Etiquetat arbeca, arqueologia, banyoles, bruixes, brull, can, Cap, castell, Castellar, Castellet, Catalunya, cogulló, coll, Empordà, esquerda, familia, Familiar, Familiars, festa, festes, fiesta, fiestas, fills, finde, Fira, fires, folgueroles, fortalesa, gandesa, guiada, iber, Iberic, iberica, iberics, iberos, ibers, infantil, Infants, jaciment, jornada, lloret, Mar, Miquel, moleta, montgros, Montseny, moro, mostra, museu, nenes, nens, Niños, obertes, Olerdola, oliver, palamos, poblados, poblat, poblats, portes, Puig, puigcastellet, remei, Roda, Ruta, salir, sallent, Sant, semana, setmana, sortida, sortir, tallers, Ter, tivissa, torrent, trobada, Ullastret, ulldecona, vallensana, vinebre, visita Deixa un comentari
Cap de setmana iber
De nou ens arriba, coincidint amb el primer cap de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. En una època d’esplendor mediterrani, els ibers són els grans desconeguts. D’aquí la voluntat de donar a conèixer aquesta brillant i avançada cultura, que va habitar les nostres terres, amb un proposta divertida, didàctica, plena d’activitats gratuïtes per a que les famílies de Catalunya coneguin els ibers. Cada any seleccionen un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen totes les activitats. Així, aquest any, el dissabte 1 i el diumenge 2 d’octubre de 2016 es celebrarà a 23 poblats de tot Catalunya, el 16è Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, amb activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya. El tema escollit és “Avui hi ha mercat. El comerç fa 2.300 anys”. Hi haurà més d’un centenar d’activitats a escollir!. És una manera divertida d’apropar-vos als ibers: reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica… El Cap de Setmana Ibèric és una oportunitat única per descobrir o redescobrir el nostre passat, explicat de primera mà per alguns dels millors arqueòlegs del país. No us ho perdeu!. Durant tot el cap de setmana podreu conèixer i experimentar el rituals dels ibers a través de nombroses activitats pensades per a totes les edats. Viviu la nostra història! Busqueu el vostre jaciment, el més proper a casa, el que més us agradi i participeu del Cap de Setmana Ibèric!. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa complert en pdf. Escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Arees de picnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.
¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.
Share this:
Comparteix
Imprimeix
Correu electrònic
Twitter
Facebook
Reddit
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted on Setembre 27, 2016 by joanmolar Publicat a Art, curtes, festes, Museus Etiquetat arbeca, arqueologia, banyoles, bruixes, brull, can, Cap, castell, Castellar, Castellet, Catalunya, cogulló, coll, Empordà, esquerda, familia, Familiar, Familiars, festa, festes, fiesta, fiestas, fills, finde, Fira, fires, folgueroles, fortalesa, gandesa, guiada, iber, Iberic, iberica, iberics, iberos, ibers, infantil, Infants, jaciment, jornada, lloret, Mar, Miquel, moleta, montgros, Montseny, moro, mostra, museu, nenes, nens, Niños, obertes, Olerdola, oliver, palamos, poblados, poblat, poblats, portes, Puig, puigcastellet, remei, Roda, Ruta, salir, sallent, Sant, semana, setmana, sortida, sortir, tallers, Ter, tivissa, torrent, trobada, Ullastret, ulldecona, vallensana, vinebre, visita Deixa un comentari
El poblat de Ca n’Oliver a Cerdanyola
El poblat iber de Can Oliver està ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabassada. Allà podeu passar un bonic dia, o matinal, en família. Està molt ben conservat, te un accés fàcil en cotxe i a peu, i està net i organitzat. Hi ha un museu i centre d’interpretació modèlics. En resum ideal per una sortida familiar. I si aneu al poblat Ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès, aquest proper diumenge dia 21 de febrer de 2016, podreu participar en el taller de l’ocell de foc tot fent un quadre que et podràs emportar a casa. A més veureu una mostra dedicada a la nova bèstia de foc de la Colla de Diables de Cerdanyola, la Puput Diabòlica, i al seu procés de creació, amb dibuixos, maquetes i, fins i tot, un vídeo. L’activitat familiar d’aquest proper diumenge 21 de febrer, tanca la programació vinculada a la mostra, precisament, i té com a protagonistes les representacions d’ocells que apareixen en escultures i objectes de ceràmica ibèrics. Per fer aquesta activitat no cal inscripció, només ganes de participar i arribar-vos al poblat. Està recomanada per a infants majors de 6 anys. Recordeu doncs: diumenge 21 de febrer de 2016, a partir de les 11.30 hores, hi ha un taller de l’art de foc, i l’exposició al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver. Està dalt d’un turó, accessible en cotxe per camí asfaltat, al Carrer de València, 19 de Cerdanyola del Vallès. L’horari d’obertura del poblat, que és bonic amb tallers infantils o sense, és: els dissabtes és de 11 a 14.30 i de 16.30 a 20 hores, i els diumenges de 10.30 a 14.30 hores. Per més informació truqueu als telèfons 935 804 500 / 936 923 322, escriviu a [email protected], o consulteu el facebook poblat ibèric de Ca n’Oliver. L’activitat és farà al jaciment si fa bon temps i, si fa mal temps, que no ho sembla, serà a dins del Museu. Però es farà. I participar-hi és gratuït. Animeu-vos!.
Este domingo, en el poblado ibero de Ca n’Oliver, en una colina cercana a Cerdanyola del vallés, a la que se accede, a la salida de esta población, por la carretera de l’Arrabassada que va hacia Barcelona, hay una matinal familiar. Se trata de un taller relacionado con el pájaro de fuego que estrena la colla de diablos de la localidad. Y aunque no hubiese allí ningún acto infantil como el que habrá, seria bonito subir para ver el poblado iberico muy bien reconstruido, su museo y su centro de interpretación. No os lo perdais, es un acto gratuito y el camino de acceso, bien pavimentado, es muy sencillo.
Share this:
Comparteix
Imprimeix
Correu electrònic
Twitter
Facebook
Reddit
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted on febrer 19, 2016 by joanmolar Publicat a Art, curtes, festes, Museus Etiquetat arbeca, arqueologia, banyoles, bruixes, brull, can, Cap, castell, Castellar, Castellet, Catalunya, cogulló, coll, daibolica, diables, Empordà, esquerda, familia, Familiar, Familiars, festa, festes, fiesta, fiestas, fills, finde, Fira, fires, foc, folgueroles, fortalesa, gandesa, guiada, iber, Iberic, iberica, iberics, iberos, ibers, infantil, Infants, jaciment, jornada, lloret, Mar, Miquel, moleta, montgros, Montseny, moro, mostra, museo, museu, nenes, nens, Niños, obertes, OCELL, Olerdola, olive, oliver, palamos, poblados, poblat, poblats, portes, Puig, puigcastellet, puput, remei, Roda, Ruta, salir, sallent, Sant, semana, setmana, sortida, sortir, taller, tallers, Ter, tivissa, torrent, trobada, Ullastret, ulldecona, vallensana, vinebre, visita Deixa un comentari
El cap de setmana iber
De nou ens arriba, coincidint amb el primer cap de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. En una època d’esplendor mediterrani, els ibers són els grans desconeguts. D’aquí la voluntat de donar a conèixer aquesta brillant i avançada cultura, que va habitar les nostres terres, amb un proposta divertida, didàctica, plena d’activitats gratuïtes per a que les famílies de Catalunya coneguin els ibers. Cada any seleccionen un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen totes les activitats. Per a l’edició d’enguany s’ha triat “La dona al món ibèric”. Així doncs, preneu nota doncs i reserveu-vos els dies 3 i 4 d’octubre pels ibers!. Durant tot el cap de setmana podreu conèixer i experimentar el rituals dels ibers a través de nombroses activitats pensades per a totes les edats. Viviu la nostra història! Busqueu el vostre jaciment, el més proper a casa, el que més us agradi i participeu del Cap de Setmana Ibèric!. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa i escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Arees de picnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.
¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.
Share this:
Comparteix
Imprimeix
Correu electrònic
Twitter
Facebook
Reddit
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted on Setembre 28, 2015 by joanmolar Publicat a Art, curtes, festes, Museus Etiquetat arbeca, arqueologia, banyoles, bruixes, brull, can, Cap, castell, Castellar, Castellet, Catalunya, cogulló, coll, Empordà, esquerda, familia, Familiar, Familiars, festa, festes, fiesta, fiestas, fills, finde, Fira, fires, folgueroles, fortalesa, gandesa, guiada, iber, Iberic, iberica, iberics, iberos, ibers, infantil, Infants, jaciment, jornada, lloret, Mar, Miquel, moleta, montgros, Montseny, moro, mostra, museu, nenes, nens, Niños, obertes, Olerdola, oliver, palamos, poblados, poblat, poblats, portes, Puig, puigcastellet, remei, Roda, Ruta, salir, sallent, Sant, semana, setmana, sortida, sortir, tallers, Ter, tivissa, torrent, trobada, Ullastret, ulldecona, vallensana, vinebre, visita Deixa un comentari
Cap de setmana iber als poblats catalans
De nou ens arriba, coincidint amb el primer cap de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. En una època d’esplendor mediterrani, els ibers són els grans desconeguts. D’aquí la voluntat de donar a conèixer aquesta brillant i avançada cultura, que va habitar les nostres terres, amb un proposta divertida, didàctica, plena d’activitats gratuïtes per a que les famílies de Catalunya coneguin els ibers. Cada any seleccionen un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen totes les activitats. Per a l’edició d’enguany s’ha triat “La dona al món ibèric”. Així doncs, preneu nota doncs i reserveu-vos els dies 4 i 5 d’octubre pels ibers!. Durant tot el cap de setmana podreu conèixer i experimentar el rituals dels ibers a través de nombroses activitats pensades per a totes les edats. Viviu la nostra història! Busqueu el vostre jaciment, el més proper a casa, el que més us agradi i participeu del Cap de Setmana Ibèric!. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa i escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Arees de picnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.
¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.
Share this:
Comparteix
Imprimeix
Correu electrònic
Twitter
Facebook
Reddit
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted on Octubre 2, 2014 by joanmolar Publicat a Art, curtes, festes, Museus Etiquetat arbeca, arqueologia, banyoles, bruixes, brull, can, Cap, castell, Castellar, Castellet, Catalunya, cogulló, coll, Empordà, esquerda, familia, Familiar, Familiars, festa, festes, fiesta, fiestas, fills, finde, Fira, fires, folgueroles, fortalesa, gandesa, guiada, iber, Iberic, iberica, iberics, iberos, ibers, infantil, Infants, jaciment, jornada, lloret, Mar, Miquel, moleta, montgros, Montseny, moro, mostra, museu, nenes, nens, Niños, obertes, Olerdola, oliver, palamos, poblados, poblat, poblats, portes, Puig, puigcastellet, remei, Roda, Ruta, salir, sallent, Sant, semana, setmana, sortida, sortir, tallers, Ter, tivissa, torrent, trobada, Ullastret, ulldecona, vallensana, vinebre, visita Deixa un comentari
XIII cap de setmana ibèric
El primer cap de setmana d’octubre ens porta el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura que hi ha escampats arreu de Catalunya. Encara avui els ibers són els grans desconeguts. Per això és bona qualsevol oportunitat per conèixer aquesta brillant i avançada cultura, habitant de les nostres terres. I què millor que fer-ho a través d’una proposta familiar i engrescadora, pensada per als infants, Una proposta plena d’activitats gratuïtes per a que tothom coneguem millor els ibers, i la seva cultura, d’una forma lúdica i divertida. Preneu nota doncs i reserveu-vos els dies 5 i 6 d’octubre perquè durant tot el cap de setmana podreu conèixer i experimentar el rituals dels ibers a través de nombroses activitats especialment pensades per a la canalla. Cerqueu quin poblat iber teniu ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. Hi ha jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa i escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Arees de picnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.
¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.
0.000000 0.000000
Share this:
Comparteix
Imprimeix
Correu electrònic
Twitter
Facebook
Reddit
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted on Setembre 29, 2013 by joanmolar Publicat a Art, curtes, festes, Museus Etiquetat arbeca, arqueologia, banyoles, bruixes, brull, can, Cap, castell, Castellar, Castellet, Catalunya, cogulló, coll, Empordà, esquerda, Familiar, fills, folgueroles, fortalesa, gandesa, guiada, iber, Iberic, iberica, iberics, iberos, ibers, infantil, Infants, jaciment, jornada, lloret, Mar, Miquel, moleta, montgros, Montseny, moro, museu, nenes, Niños, obertes, Olerdola, oliver, palamos, poblados, poblat, poblats, portes, Puig, puigcastellet, remei, Roda, Ruta, sallent, Sant, semana, setmana, sortida, tallers, Ter, tivissa, torrent, Ullastret, ulldecona, vallensana, vinebre, visita Deixa un comentari
Recordeu: el cap de setmana iber
De nou ens arriba, coincidint amb el primer cap de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. Durant tot el cap de setmana podràs conèixer i experimentar el rituals dels ibers a través de nombroses activitats pensades per a totes les edats. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa i escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de
Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Arees de picnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.
¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.
Share this:
Comparteix
Imprimeix
Correu electrònic
Twitter
Facebook
Reddit
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted on Octubre 2, 2012 by joanmolar Publicat a Art, curtes, festes, Museus Etiquetat arbeca, arqueologia, banyoles, bruixes, brull, can, Cap, castell, Castellar, Castellet, Catalunya, cogulló, coll, Empordà, esquerda, Familiar, fills, folgueroles, fortalesa, gandesa, guiada, iber, Iberic, iberica, iberics, iberos, ibers, infantil, Infants, jaciment, jornada, lloret, Mar, Miquel, moleta, montgros, Montseny, moro, museu, nenes, Niños, obertes, Olerdola, oliver, palamos, poblados, poblat, poblats, portes, Puig, puigcastellet, remei, Roda, Ruta, sallent, Sant, semana, setmana, sortida, tallers, Ter, tivissa, torrent, Ullastret, ulldecona, vallensana, vinebre, visita Deixa un comentari
Cap de setmana iber
El primer cap de setmana d’octubre te lloc l’anomenat Cap de Setmana Ibèric. És una promoció del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. A molts poblats de tot el nostre país, propers a Barcelona o més llunyans, tindran lloc tot un seguit de boniques, cuidades i atractives activitats. Són tallers educatius de qualitat, per a tota la família. A més, si us animeu podeu penjar les fotos a una galeria d’imatges que hi haurà al Flickr. Entre totes les imatges i comentaris que s’enviin s’escolliran les més originals. Hi haurà molts premis. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana teniu una cita en un dels molts jaciments iberics de Catalunya. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop de casa vostra n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa i escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu.
¿Qué tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.
Share this:
Comparteix
Imprimeix
Correu electrònic
Twitter
Facebook
Reddit
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted on Setembre 29, 2010 by joanmolar Publicat a Art, curtes, festes, Museus Etiquetat arqueologia, Cap, Catalunya, Familiar, fills, guiada, iber, iberica, iberics, iberos, ibers, Infants, jornada, museu, nenes, obertes, poblados, poblats, portes, Ruta, semana, setmana, sortida, tallers, visita Deixa un comentari | 0 | curate | {"ca": 0.8255802962582875, "it": 0.0027276287184195957, "en": 0.008290911054998178, "es": 0.14637373914687335, "pt": 0.010451409049785976, "de": 0.0020659762075158324, "tr": 0.00017554046207650864, "fr": 0.0017148952833628151, "sv": 9.452178727196619e-05, "id": 0.000364584036620441, "nl": 0.00010802489973938993, "ja": 0.000364584036620441, "eb": 0.0001350311246742374, "hu": 0.00014853423714166115, "br": 0.00018904357454393238, "oc": 0.0012152801220681366} | https://joanmolar.wordpress.com/tag/poblados/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_490869 | L'any 2007, amb l'aprovació de la mal anomenada Llei de la Memòria es van consagrar dues anomalies. La primera, comprovar com partits polítics amb els quals havíem compartit cultura i lluites antifranquistes i antifeixistes (IU, PSOE, PNB...) aprovaven un text legislatiu insultant per a les víctimes. I en segon lloc, convertir de facto a l'Estat espanyol en una excepció entre les democràcies madures en la mesura que es blindava un model d'impunitat impossible d'homologar amb aquelles. Totes dues han fet de l'espanyol un cas únic.Altres societats que van patir l'infortuni de règims dictatorials, fins i tot menys sanguinaris que el Franquisme, tard o d'hora van reconciliar a la ciutadania mitjançant l'assumpció de la veritat de tot el que va passar i la reparació jurídica de les víctimes. No ha estat així en el cas espanyol, per als successius dirigents la demanda de fer justícia amb l'ànim i voluntat d'invertir en l'enfortiment dels valors democràtics de les noves generacions ha estat una opció sistemàticament descartada. El cas espanyol és únic perquè les víctimes no són reconegudes jurídicament com a tals, en considerar legals els tribunals de la Dictadura, fet que impossibilita la nul·litat de les seves sentències. Just el contrari del que s'ha fet a Alemanya o Itàlia.El cas espanyol és únic perquè l'Estat és encara incapaç de reconèixer les seves responsabilitats en la deportació de milers de republicans als camps d'extermini nazis. I perquè encara s'inhibeix davant els milers de desapareguts, assassinats en cunetes i davant tàpies de cementiri, fins al punt de tractar legalment les fosses trobades com si fossin necròpolis romanes.El cas espanyol és únic perquè l'Estat es nega a reparar el treball esclau dels republicans que va permetre a grans empreses espanyoles sumar capitalitzacions. Com es nega igualment a posar a l'abast de la ciutadania els arxius policials i la desclassificació de la documentació reservada o retornar els patrimonis espoliats a milers de persones.El cas espanyol és únic perquè mentre obvia les víctimes dels grups ultradretans i de les organitzacions paramilitars organitzades pel mateix Estat o els seus funcionaris, desplega tots els seus recursos per impedir que la causa oberta a la República argentina pugui avançar.La llista de greuges seria interminable, però ja a hores d'ara hauria d'avergonyir tants i tants polítics espanyols que es consideren decents, siguin de dretes o esquerres. Polítics que durant anys han publicitat cínicament les bondats de la Transició sense cap voluntat d'exercir una mínima autocrítica com a mostra de respecte a les víctimes i els seus descendents. Encara al contrari, polítics que van callar i van aplaudir una llei de la Memòria que desviava l'atenció d'un sistema judicial espanyol que es mantenia bunqueritzada davant les demandes de justícia envers els seus ciutadans. El mateix sistema judicial que sí que s'atrevia amb la persecució de botxins i mandataris vulneradors dels Drets Humans a l'Amèrica Llatina. Sens dubte un noble afany que, però, avui ja no seria possible arran de la modificació de la legislació, propiciada pel PSOE primer i pel PP després, que limita l'abast de l'aplicació dels principis de justícia universal.El món democràtic clama contra el vergonyós i distintiu model espanyol d'impunitat. I així vam arribar, un any més, a l'aniversari de l'afusellament del president de Catalunya Lluís Companys. Malgrat els compromisos adquirits en 2005 davant la seva tomba per part de la llavors vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, l'Estat espanyol continua negant l'anul·lació de la sentència que va conduir a la seva execució. Per a l'Estat, Companys no només no és víctima, sinó que és culpable.No obstant això, la imprescriptibilitat dels Crims contra la Humanitat (així com els Crims contra la Pau i dels Crims de Guerra) són avui dia un valor de civilització que difícilment la democràcia espanyola podrà burlar. El gest polític que els republicans catalans portem a terme el 2007 votant no a una Llei de la Memòria que legitimava la preconstitucional Llei d'amnistia de punt final de 1977 avui té un enorme valor.El té reforçat per una nova realitat, que ofereix un triple escenari. D'una banda, bona part de les forces polítiques que llavors van aprovar la llei (IU, ICV i els nacionalistes catalans i bascos) avui reconeixen que no és mereixedora de nous avals. D'altra banda, la constatació que van a obrir-se noves causes en altres països de la mateixa manera que es va obrir camí la Querella Argentina. I, finalment, l'escletxa catalana. Catalunya aprovarà d'aquí a pocs dies la llei que declararà anul·lats i sense efectes jurídics tots els consells de guerra i les corresponents sentències instruïdes per causes polítiques a Catalunya per part del règim franquista. El Govern de la Generalitat emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars un certificat de la nul·litat del procediment i sentència corresponents. Per primera vegada a l'Estat espanyol, la causa de les víctimes superarà l'estricte àmbit del que és legítim per assolir també el de la legalitat. En el marc del procés iniciat a Catalunya cap a l'exercici del Dret a Decidir i l'establiment d'una nova legalitat, al Parlament legisla per reparar jurídicament a les víctimes, catalanes o no, que van ser jutjades a Catalunya.Al cap i a la fi, és per això, i per a ells i elles, que a Catalunya no cessem en l'afany de constituir una nova República. Davant la constatació de la impossibilitat de canviar els fonaments profunds de l'Estat espanyol, només una nova legalitat inequívocament democràtica i republicana pot garantir el respecte a les víctimes i reconciliar la ciutadania. I els que optin, volent o no, per mantenir un statu quocaduc han de ser conscients que estan sostenint una anomalia vergonyant a escala mundial.Aquest estat de coses no és una maledicció eterna. Pot i ha de canviar. Serveixi l'escletxa catalana com a prova que si es vol, es pot.eldiario.es
En Tardà com sempre obsedit amb Espanya. Fa l'efecte que sense ella no sabria viure.
Naturalment, hi ha un independentisme (i precisament molts son els que van donant carnets i lliçons que ells "ja ho eren"), que sempre estan amb la queixa, el victimisme i el somni lluitador que mai acabarà. Molts es quedarien sense discurs i feina amb l'estat català.Ja sabem el que es espanya i els espanyols, marxa d'una vegada i punt.
Francisco Javier escrigué: Naturalment, hi ha un independentisme (i precisament molts son els que van donant carnets i lliçons que ells "ja ho eren"), que sempre estan amb la queixa, el victimisme i el somni lluitador que mai acabarà. Molts es quedarien sense discurs i feina amb l'estat català. | 0.879742 | curate | {"ca": 0.9970068841664173, "it": 0.00299311583358276} | |
mc4_ca_20230418_2_228942 | Abellerol comú - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
22683756
Espècie Merops apiaster
L'abellerol comú [1] o abellerola[2] (Merops apiaster) és un ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids. Molt acolorit, d'alimentació apivora (és a dir, menja abelles, vespes i borinots, entre altres insectes).
En un sentit restrictiu, s'aplica el nom d'abellerol a aquesta espècie, però per extensió també reben el nom d'abellerol, qualsevol de la resta de les espècies de la família dels meròpids.
És un ocell migratori, que marxa a l'hivern a l'Àfrica tropical i a l'Índia.
Nia a les zones més càlides de l'Europa del sud i en parts de l'Àfrica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. És nidificant a la península Ibèrica i als Països Catalans, on és una espècie legalment protegida. A la primavera, és ocasional al nord d'Europa.
Com gran part dels ocells tropicals, destaca per ser molt acolorit: la part superior del cos és de color groga i marronosa, les ales verdes i el bec negre. Pot arribar a una mida de 30 cm, les plomes de la cua incloses.
Un abellerol a punt de capturar una abella
Es nodreix a base d'insectes, amb predilecció pels de la família dels apoïdeus, incloent-hi també la vespa o el borinot; els caça a l'aire i evita consumir-ne el fibló. Ingereix uns 32 grams d'insectes diaris. [3]
La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres, sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament, i deixen així la colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent.
Fa el niu, solitari o en colònies, en talussos terrosos i sorrencs tous de la vora dels rius i rieres. Consisteix el niu en un túnel llarg (de fins a 2 m) que desemboca en una cambra, que no entapissen de cap manera, sinó que hi ponen els ous directament. [4]
↑ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
↑ «abellerola». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Abellerols i apicultura a les Balears». . SPE, Conselleria de Medi Ambient, p.5 [Consulta: 7 desembre 2011].
↑ SAUER, F. Aves Terrestres. Barcelona, 1983. Ed. Blume (Ed. original Steinbachs Naturfürer: Landvögel. Munic, 1982
BirdLife International (2004). Merops apiaster. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig del 2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim.
SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Abellerol (català).
European Bee-eater videos on the Internet Bird Collection.
European Bee-eater breeding.
GEC: 0073637
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abellerol_comú&oldid=19797391»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 3 abr 2018 a les 23:42. | 0.764537 | curate | {"ca": 0.8615078047160412, "en": 0.048488874128196614, "es": 0.031883095317170373, "uu": 0.0009963467286615742, "ru": 0.004981733643307871, "fr": 0.00033211557622052476, "de": 0.017934241115908335, "ar": 0.005313849219528396, "ja": 0.028561939554965127} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Abellerol_com%C3%BA |
mc4_ca_20230418_15_339459 | Morella entrega les Creus de Santa Llúcia 2018 a Salvador Ortí i als Gaiteros | comarquesnord
19/09/2019 Dijous, 19 de setembre de 2019
És la màxima distinció de la ciutat que es lliura durant l’acte cívic de Sant Julià, patró de Morella
07/01/2018 Gent & Vida
Tema: Salvador Ortí
L’ajuntament de Morella ha entregat les Creus de Santa Llúcia 2018 en l’acte cívic celebrat a la Sala del Justícia. El dia de Sant Julià, patró de Morella, Salvador Ortí, ‘Salva’, i els Gaiteros de Morella han rebut la màxima distinció de la ciutat per una vida dedicada a enriquir la vida dels morellans i morellanes. Com cada any, l’esdeveniment ha comptat amb les autoritats i la sala plena de gent.
L’alcalde de la localitat, Rhamsés Ripollés, ha destacat que “aquestes distincions serveixen per a reconéixer el treball i esforç de persones i col·lectius amb la ciutat de Morella, la qual cosa ens fa més grans com a poble”. A més, el primer edil ha afegit que “tan Salva com els Gaiteros mereixen les Creus de Santa Llúcia pel seu treball i dedicació de forma desinteressada a Morella”. També ha comentat que “el 2018 és un any molt important per a Morella, no sols per ser any de Sexenni, sinó per importants projectes per a la ciutat com les obres de la N-232 o els estudis arqueològics del Parador de Turisme”.
Més de 80 persones han participat en aquesta iniciativa de la Conselleria de Sanitat i Salud Pública
Diputació vol evitar que pobles menuts no puguen accedir a subvencions per no poder gestionar-les
Es veuen obligats a prescindir d’ajudes per la impossibilitat de fer front a les despeses que porten associades
Municipal 18/09/2019
José Martí amb Javier Sorribes i Jaume Miravet
L’Acapte de Vallivana recull més de 6.000 euros per a la patrona de Morella
L'Administrador Jesús Sangüesa explica com un dels donatius, de 8 euros, "em va emocionar"
Jesús Sangüesa amb la marededeu de Vallivana, en una imatge d'arxiu | 0.82721 | curate | {"ca": 0.9678100263852243, "en": 0.02216358839050132, "es": 0.010026385224274407} | https://comarquesnord.cat/gent-i-vida/2018/01/07/morella-entrega-les-creus-de-santa-llucia-2018-a-salvador-orti-i-als-gaiteros/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_581364 | Perdoneu però algú ho havia de dir!! !
Punt 1- Jo sempre eh cregut que si Gerard Quintana hagés trionfat amb castellà ara seria molt pitjor que un Loquillo. Segur segur segur.Punt 2- Gerard Quintana pot parlar a casa l'idioma que vulgui. Com als 90 podia escopir a la llengua i anar de grup rebel, anti-Generalitat (era l'únic grup català amb ressò als mitjans progres-espanyols, la resta de bandes no exisiten per ells) provar en castellà, fracassar, i resignar-se a tenir que cantar en l'idioma de pagès, disfrutant de les dolçes adolescents de comarques. Ara pot anar en xerrades per la llengua, encapçalar manifestacions, dir-se independentista i sortir o presentar cada 2 per 3 programes de la radio o tv públiques del país. Després gràcies a un ressò exagerat dels mitjans públics pot omplir estadis, guanyar diners i ser idolatrat per una massa d'ingenus que el veuen com un talent musical, que a mes a mes es de casa i s'estima el país. Gerard Quintana, pot fer això i moooolt més, per que en aquesta merda de país l'important es el que dius, no el que fas. L'important son les formes, mai els fets, mai el fons. | 0.8219 | curate | {"ca": 0.9505395683453237, "fr": 0.049460431654676264} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_171910 | Després de l’èxit de les dues primeres edicions, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Kobe (Japó) organitzen de nou el World Data Viz Challenge 2020 Barcelona-Kobe de manera conjunta.
El concurs té com a objectiu que la ciutadania aporti idees i coneixement sobre com afrontar els reptes de les ciutats intel·ligents mitjançant l’anàlisi de dades i visualitzacions.
D’entre tots els projectes presentats, hi haurà un guanyador amb un premi de 1.000 € i també està prevista una menció universitària de 250 €.
La temàtica del concurs d’enguany ha d'emmarcar-se en els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per l’ONU, que s’alineen amb l’Estratègia d’Impuls de l’Agenda 2030 a la ciutat de Barcelona.
Consulteu el calendari i les bases de participació al web del World Data Viz Challenge 2020 Barcelona-Kobe i animeu-vos a participar-hi! | 0.822536 | curate | {"ca": 1.0} | https://opendata-ajuntament.barcelona.cat/ca/novetat-inici-wdvc-2020-bk |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.