id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_0_514622 | Com tots sabem, Catalunya ha estat una nació que ha passat per èpoques històriques molt difícils, i que ha estat molt "putejada" en molts moments. M'ha vingut al cap en crear un fil per parlar d'altres nacions europees (amb estat propi o sense estat) que també hagin passats per moments difícils o terribles. Quines altres nacions europees creieu que han passat moments terribles, igual o pitjors que Catalunya i per què? Jo us menciono el cas d'Ucraïna:- Al segle XIII és saquejada pels mongols. Batu Kan (nét de Gengis Kan) destrueix Kiev.- A partir del segle XVI els russos s'expandeixen lentament per Ucraïna i s'inicia una campanya de russificació.- Al segle XIX Ucraïna es troba dividida entre l'Imperi Rus (centre i est del país) i l'Imperi Austrohongarès (oest del país)- 1914 a 1918: Ucraïna és un camp de batalla de la I Guerra Mundial, amb tot el que això representa.- 1919 a 1922: Guerra civil russa a Ucraïna, on hi lluiten fins a 7 bàndols (bolxevics, menxevics, nacionalistes ucraïnesos, britànics i francesos, polonesos, cosacs, etc...)- Anys 1930's: Col.lectivització forçosa de la terra. Stalin decideix destruïr el nacionalisme ucraïnès que es basava en el món de la pagesia. S'aplica una requisa d'aliments i als camps d'Ucraïna hi regna la fam, moren més d'1 mil.lió de pagesos ucraïnesos, es coneix com l'hol.locaust d'Ucraïna.Stalin liquida a la intel.ligència i als grups intel.lectuals ucraïnesos, repressió forta de la cultura ucraïnesa.- Any 1941- 1945: L'Alemanya nazi envaeix l'URSS i Ucraïna torna a convertir-se en un camp de batalla. Repressió dels nazis a la cultura ucraïnesa. Finalitza la guerra i Ucraïna està en ruïnes.- Any 1986: Accident de Txernòbil, l'accident nuclear més greu de la història.
Voleu que canviï el nom del fil i que parlem del tema en clau mundial?
Crec que no, Europa dóna per molt. Més endavant, amb altres continents, o amb un sol fil a nivell mundial, podem tenir un parell de fils interessants més per acabar de passar l'agost Jo ho deixaria amb Europa en aquest fil, hi ha més que teca suficient perquè sigui un fil digne. PS- a part, si discutim "la nació més putejada del món" n'hi ha tantes que les han passat tan putes que cap nació europea no passaria de vuitens de final.
Perdó, he fet tard, com que havia vist algunes peticions, he canviat el títol sense temps de llegir el teu comentari
Jo crec que té raó Falciot. Si ampliem el mapa, ens en sortim de mare i jo diria com Dona_Rebel·lat: Àfrica en general | 0.915625 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_656647 | Presentació del llibre 'Dones de pes' | Districte de Gràcia
Districte de Gràcia / Presentació del llibre 'Dones de pes'
Presentació del llibre 'Dones de pes'
divendres, novembre 9, 2018 - 09:58
El 15 de novembre es presentarà a la Biblioteca Jaume Fuster el llibre 'Dones de pes. 18 vides de Gràcia 1835-2015'. El llibre vol ser un homenatge a totes les dones de Gràcia i a la seva lluita diària des de l'espai públic i privat.
El llibre és una publicació de gènere que recull 18 biografies de diferents dones que van viure entre els s XIX i XX als barris de Gràcia, amb trajectòries d’interès. La publicació esdevé un projecte col·lectiu impulsat pel Consell de dones i co-signat per diferents dones de Gràcia que han estat les “biògrafes” de les dones que integren el llibre. El llibre està fet amb una mirada entres dones de Gràcia i entre el present-passat.
Fins ara, la memòria de les veïnes de Gràcia s’havia treballat a nivell col·lectiu, dins de la història general o en àmbits concrets, com l’escola, la Festa Major, la família. Amb aquest llibre, es fa un pas endavant per reconstruir la nostra genealogia i parlar de dones concretes, amb nom i cognoms. Dones de pes, potents, que han viscut al nostre Districte i que han treballat en diferents àmbits i que, moltes, encara són recordades pel nostre veïnat.
La relació de dones biografiades i de les autores de les biografies és aquesta:
Amalia Domingo, escriptora i espiritista. 1835-1909. Biògrafes: Sara Reñé, Montse Sales i Rita Martínez
Maria Àngels López de Ayala, republicana i lliurepensadora. 1858-1926. Biògrafa: Montse Sales
Teresa Claramunt i Creus, sindicalista i feminista. 1862 -1931. Biògrafa: Rita Martínez
Dolors Lleonart, metgessa. 1866 -1936. Biògrafa: Conxa García
Maria Baldó, pedagoga i mestra . 1884-1964. Biògrafa: Conxa García
Clementina Arderiu, poeta. 1889-1976. Biògrafa: Mònica Aparicio.
Francisca Rius i Sanuy, dibuixant i escriptora. 1891-1967. Biògrafa: Jaume i Eulàlia Ribot
Margaret Gross, fotògrafa. 1902-1985. Biògrafa: Sara Reñé
Maria Mullerat. Pedagoga i mestra d’educació especial. 1903 – 1996. Biògrafa: Maud Franzen
Remedios Varo, pintora. 1908-1963. Biògrafa: Sara Reñé.
M. Antonieta Cots i Miralpeix, bibliotecària. 1910-1994. Biògrafa: Conxa García
M. Teresa Balcells, pianista 1912-1999. Biògrafa: Josefina Altés
Dolors Canals i Farriols, pedagoga i investigadora. 1913-2010. Biògrafa: Conxa García
Rosa Balcells, arpista.1914-1997. Biògrafa: Josefina Altés
Núria Folch i Pi, editora. 1916-2010. Biògrafa: Anna de la Varga
Isabel Vicente, treballadora i lluitadora antifranquista.1917-2000. Biògrafa: Rosa Bofill.
Otília Castellví, modista i anarquista. 1917-2001. Biògrafa: Àngels Tomàs
Emèrita Arbonès, treballadora del tèxtil i republicana. 1920-2015. Biògrafa: Àngels Tomás.
El llibre es presentarà el 15 de novembre a la Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22) a les 18.30 h. | 0.603517 | curate | {"ca": 0.7893059490084986, "fr": 0.037181303116147306, "es": 0.07861189801699717, "en": 0.0038951841359773378, "uk": 0.003895184135977337, "id": 0.0113314447592068, "it": 0.027974504249291786, "la": 0.005311614730878188, "pl": 0.007790368271954674, "pt": 0.034702549575070823} | http://ajuntament.barcelona.cat/gracia/ca/noticia/presentacize-del-llibre-dones-de-pes |
racoforumsanon_ca_20220809_3_427054 | En aquest fil he posat un exemple pràctic del funcionament de la llei d'Hondt. http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php#1170209. He vist que en aquest fil la gent comentava haver votat PCPC i RC. Totalment respectable. Però m'ha assaltat un dubte. I si aquesta gent enlloc de votar hagués algun altre partit amb més vots que Ciutadans? Bé he agafat el excel i m'he posat a aplicar manualment la llei d'Hondt. Si no ho he fet malament, i n'he tret algunes conclusions per a la circumscripció de Barcelona Nomes que la suma de PP, ICV, PSC, ERC i CiU hagués estat vora 70.000 vots (repartits d'una determinada forma) més gran, aproximadament (posa-hi els vots nuls, els vots en blanc, escons insubmisos, RC i PCPC) Ciutadans hauria tret 2 escons enlloc de 3. Es a dir, si la participació arriba a ser un 3% més elevada, Ciutadans no hauria obtingut 3 escons, sino 2. Felicitats als que s'han quedta a casa. Vots en blanc (els vots en blanc han passat del 0,91% al 2,05%!!!) més PCPC més Insubmisos, més RC, més nuls més verds més antitaurins (cal recordar que Ciutadans és un partit pro-taurí). sumen més de 90.000 vots només a Barcelona. També n'he extret altres conclusions. La frontera per al 3% ha estat en 66.000 vots. Si Ciutadans arriba a treure 12.000 vots menys, no hauria obtingut representació. I la frontera entre els 2 i 3 diputats de Ciutadans ha quedat en 9.000 vots. Es a dir, si Ciutadans arriba a treure 9.000 vots menys tindria només 2 escons Que més. Per deixar sense representació els 78.000 vots de Ciutadans hauria calgut una participació dels 66% enlloc del 56% que hi ha hagut (i suposant que d'aquest 10% de diferència de participaciño, no s'hagués aportat nous vots Ciutadans).
D'això que Ciudadanos és un partit pro-taurí en tens referències? Sona molt útil com a argument per als "ciutadans-del-món" ecopijos que s'identifiquen amb aquesta gent en no veure el nacionalisme radical que hi ha darrere.
Joa la diari vaig llegir que el Sr. Albert deia que el Partit de la Ciutadania era: Socialdemòcrata, liberal i progressista.... (s'aclareixen?) | 0.802204 | curate | {"ca": 0.964390243902439, "en": 0.024878048780487806, "es": 0.010731707317073172} | |
mc4_ca_20230418_11_328325 | FEDER finança amb 7,5 milions el Centre de Processament de Dades de la CA90 - Actualitat - Generalitat Valenciana
FEDER finança amb 7,5 milions el Centre de Processament de Dades de la CA90
La Ciutat Administrativa 9 d'Octubre té un innovador Centre de Processament de Dades dotat amb les més avançades tecnologies i que ha sigut finançat pel Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) que ha destinat 7,5 milions a esta infraestructura, la qual cosa representa el 80% de la inversió total.
El director general de Projectes i Fons Europeus, Juan Viesca, ha visitat estes instal·lacions per a conéixer de primera mà un dels projectes més innovadors i avançats tecnològicament dels desenrotllats a la Comunitat Valenciana amb fons europeus. En esta visita Viesca ha estat acompanyat per la directora general de Tecnologies de la Informació, Sofía Bellés.
Com ha destacat Juan Viesca, "el desenrotllament de les noves tecnologies i la seua aplicació en l'Administració és un dels principals objectius mantinguts per Europa, per això fomenten de manera especial la posada en marxa de projectes emmarcats en estos dos vessants".
"Com a exemple és suficient assenyalar que durant el període 2007-2013 el gasto total invertit en projectes d'innovació tecnològica vinculats amb l'Administració Pública a la Comunitat Valenciana puja a 27,4 milions de què el FEDER aporta 21,9 milions", ha explicat el director general.
D'altra banda, la directora general de Tecnologies de la Informació, Sofía Bellés, ha destacat l'esforç que està realitzant la Generalitat per a implantar les tecnologies més avançades que permeten millorar els sistemes d'informació, "i el millor dels exemples és el Centre de Processament de Dades ubicat en la Ciutat Administrativa 9 d' Octubre".
"El projecte GVA Cloud consistix a dotar la Ciutat Administrativa 9 d'Octubre de tecnologies de computació en el núvol (cloud computing) que ens permetran millorar la capacitat, la seguretat i la fiabilitat dels sistemes d'informació de la Generalitat", ha dit Bellés.
Eliminació de Centres de Processaments de Dades
El Centre de Processament de Dades (CPD) corporatiu de la Ciutat Administrativa 9 d'Octubre eliminarà els CPD que abans estaven distribuïts en les distintes seus de les conselleries, i s'eliminen un total de 18 CPD i l'equipament de quasi 100 sales tècniques.
Amb cada trasllat de conselleria s'integren els seus sistemes d'informació en el nou Centre de Processament de Dades corporatiu de la Ciutat Administrativa 9 d'Octubre i s'elimina el seu CPD anterior. Des del mes de març s'han integrat en el CA9O un total de 4 CPD. "A més amb el projecte GVA Cloud eliminem desenes de servidors físics amb la qual cosa aconseguim reduir el consum d'energia i els gastos de manteniment", ha afegit Bellés.
"Al final del procés haurem canviat la nostra forma de proveir els servicis d'Administració electrònica i podrem atendre grans volums de treball de manera dinàmica i crear servidors virtuals segons siga la demanda de servicis en línia", ha explicat.
El núvol privat de la Generalitat s'ha posat en marxa en 2013 i està previst que estiga completa la seua implantació en 2015. "El nou equipament i els servicis en el núvol oferixen més fiabilitat, seguretat i rendiment, per la qual cosa els sistemes d'informació de les conselleries guanyaran en qualitat".
La centralització d'infraestructures TIC en el CA9O també ha implicat fins a la data, el trasllat de 900 llocs de treball informàtic, i han garantit que estigueren operatius l'endemà de l'arribada a les noves oficines dels empleats públics. | 0.880753 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.dgtic.gva.es/-/feder-financia-con-7-5-millones-el-centro-de-proceso-de-datos-de-la-ca90 |
mc4_ca_20230418_6_214795 | BENIARRÉS AL DIA: El Consell retira les ajudes als ajuntaments per a escoles infantils
El Consell retira les ajudes als ajuntaments per a escoles infantils
Xiquets de 0 a 3 anysSegons aquesta informació la Guarderia de Beniarrés es queda sense ajudes públiques de la Generalitat Valenciana?El President de la Generalitat, Francisco Camps, va anunciar en el programa electoral de 2003 45.000 places en escoles infantilsLa portaveu adjunta del PSPV en les Corts Valencianes Carmen Ninet ha criticat que el cap del Consell, Francisco Camps, "va anunciar en el seu programa electoral de 2003, a través d'un gran desplegament propagandístic amb tanques electorals incloses, la creació de 45.000 places per a l'escolarització de xiquets de 0 a 3 anys", però, "a data d'avui, el Consell ha eliminat fins i tot les ajudes als ajuntaments per a escoles infantils i, en conseqüència, els municipis de la Comunitat han de pagar amb els seus propis pressuposats aquests centres quan la competència és exclusiva de la Generalitat valenciana".En contraposició, segons va assenyalar en un comunicat la portaveu socialista, el Govern d'Espanya, a través del Consell de Ministres, aprovarà avui la concessió de 1.000 milions d'euros per a la creació de places de guarderies per a xiquets de 0 a 3 anys. En aquesta línia, Ninet va ressaltar que el propi president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, "es va comprometre en la passada campanya electoral a crear 300.000 places d'educació infantil en la present legislatura", a pesar que la competència en aquesta matèria és de les comunitats autònomes, va asseverar.La parlamentària va remarcar que a la Comunitat, "només un de cada deu municipis disposa de guarderies públiques" i, "per a major gravetat, l'absència d'un pla d'educació per a la infància per part de la Generalitat s'evidencia en la flagrant falta de guarderies públiques que existeixen en les tres províncies de la Comunitat, ja que no arriben ni al centenar d'aquest tipus de centres per a la gran demanda existent", va indicar Ninet.En aquest sentit, va citar com exemple la situació de València, "atès que en la ciutat més poblada de tota la Comunitat només existeix una guarderia infantil pública gestionada per la Generalitat". En canvi, hi ha 72 centres privats que imparteixen el primer cicle d'educació infantil, ha dit.La diputada socialista va adduir que la "virtualitat i la falta de realisme de les polítiques socials de Camps són greus i perjudiquen seriosament a les economies domèstiques de la societat valenciana", pel que va exigir al cap del Consell que gaste "menys a vendre a la ciutadania les seues polítiques virtuals i invertisca més en fer-les realitat", va concloure Ninet.Noticia apareguda al diari Levante- EMV Altra noticia sobre el mateix tema apareguda al diari Las Provincias | 0.831831 | curate | {"ca": 1.0} | http://beniarresaldia.blogspot.com/2008/08/el-consell-retira-les-ajudes-als.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_42634 | 08.07.2014Cal reconsiderar la pregunta?Ahir Iceta va proposar una nova pregunta per al referèndum. Una pregunta totalment fora de lloc i que no té cap possibilitat, ni una, de reeixir. Però, vist on som ara, quan ha passat un llarg mig any des que la pregunta es va fer pública, pense que ha arribat l'hora de considerar si té sentit de mantenir-la tal com es va pactar. O si la situació ha canviat prou per a proposar-ne una altra.Han passat set mesos d'ençà que la pregunta es va fer pública. I crec que les coses s'han anat clarificant molt, en aquest temps. La tercera via és un camí simplement inexistent. L'estat espanyol no té gens d'interès a fer cap oferta. Duran, a més, no ha aconseguit que li fessen cas i els teòrics avaladors de la tercera via ja no amaguen una profunda decepció. A hores d'ara, de fet, no crec que Unió tinga cap problema amb una pregunta més directa i clara. Duran ja no és capaç d'impedir-ho. Iniciativa, no ho sabria dir, si continua considerant essencial la presència del sí-no per a unir-se al consens. I, a més, els nous actors, els socialistes que ja no són del PSC i Podem, supose que també haurien de dir-hi la seua. Però, pensant en tot això, jo també tinc el dubte que fa uns dies expressava Vicenç Villatoro: no fóra millor de canviar la pregunta i votar directament sí o no a la independència, una pregunta binària?Tècnicament, legalment, no hi ha cap dificultat. La pregunta actual només és el fruit d'un acord polític entre partits. I si els mateixos partits es posen d'acord la podrien canviar. La pregunta pactada al desembre, de fet, ja ha fet la feina que havia de fer: aclarir moltíssim el panorama polític català. Però cal insistir-hi? Personalment crec que l'única condició per a debatre-ho hauria de ser el manteniment de la unitat dels signants originals. Si això se salva, per què no es pot canviar i ser encara més clars i rotunds?Tinguem en compte que a Escòcia la primera proposta era una pregunta de tres respostes i es va canviar a l'actual, de dues. Votar sí o no a la independència és molt més clar des del punt de vista internacional i evita interpretacions capcioses. Hi insistesc: vist sobretot que els possibles votants del sí-no a hores d'ara ja saben que no hi hauria cap via a explorar per part de l'estat. I que, de fet, l'únic que farien és votar que no.http://www.vilaweb.cat/editorial/4202342/cal-replantejar-pregunta.html
El més lògic seria una pregunta binària, això ja ho sabíem des del principì. Però ara no podem canviar la pregunta cada dos dies, tenim la que tenim amb el consens que té, per tant no marejaria més la perdiu perquè podria desgastar més que beneficiar-nos. | 0.838888 | curate | {"ca": 0.9790874524714829, "hu": 0.012927756653992395, "it": 0.007984790874524715} | |
mc4_ca_20230418_4_153245 | Barretades / Un gringo vell
Per Quim Curbet dijous, de febrer 16, 2006
L’any 1989 el director mexicà Luis Puenzo va adaptar al cinema la novel·la de Carlos Fuentes Gringo Viejo, amb Gregori Peck i Jane Fonda de protagonistes. Era la història dels darrers dies d’Ambrose Bierce, un cèlebre periodista i narrador nord-americà, que va desaparèixer entre les convulsions de la revolució mexicana de 1913. El lúcid Bierce diu, poc abans de morir: “un fanàtic és algú que s’obstina en mantenir una opinió que no es la teva”.
El guionista probablement va extreure aquesta cita del Diccionari del diable, un dels llibres més coneguts de l’autor, on també s’hi poden trobar perles com les següents: “Escriptures: llibres sagrats de la nostra santa religió, no confondre amb els relats falsos i profans sobre els quals estan inspirades totes les altres religions”, “Fronteres: línia imaginària entre dos nacions que separa els drets imaginaris d’una, dels drets imaginaris de l’altra”, “Immigrant: individu mal informat que pensa que un país és millor que l’altre”. Com podem veure qualsevol d’aquestes cites podrien il·lustrar perfectament la majoria de les informacions que ens ofereixen actualment els diaris. A vegades costa d’entendre que encara ens trobem embrancats en querelles absurdes que tenen el seu origen en la nit dels temps, el món potser no ha avançat tot el que crèiem i les noves tecnologies només el fan perillosament més accessible i vulnerable. Ambrose Bierce, aquell Old Gringo, sabia perfectament que les religions es fonamenten en la ignorància la superstició i el fanatisme, i que en política la demagògia i el populisme són dos camins que porten sense remei cap a l’abisme. Mal anirem en aquest món si el continuem deixant en mans de fonamentalistes de tots colors. El futur de l’humanitat l’hem de construir entre tots, sobre les bases de la tolerància, del laïcisme i de la justícia social.
Quim Masó, el somriure de la vida
Barretades / El viatge d’en Llach
Ser d’esquerres, o no ser...
Barretades / Quins fanals!
Barretades / Ramon Alberch
Barretades / Incivisme
Barretades / Va de putes | 0.858416 | curate | {"ca": 0.9866092778574844, "fr": 0.013390722142515544} | https://quimcurbet.blogspot.com/2006/02/barretades-un-gringo-vell.html |
macocu_ca_20230731_10_329568 | per segon any, s'ofereixen 80 places en el curs de 8 hores sobre prevenció de riscos en la conducció, els dies 15 o 29 d'abril, o bé 9 o 23 de maig.
El curs es realitza al Circuit de Barcelona a Montmeló i inclou el dinar per part de l’organitzador (Escola RACC de Conducció Segura).
Identificar situacions quotidianes que suposen un factor de risc en la conducció dels treballadors de Grup La Pau.
Prevenir els accidents de trànsit que tenen lloc utilitzant el vehicle com a eina de treball.
Queden poques places disponibles. Els continguts i la inscripció a aquest curs es troba en aquest enllaç: AQUÍ. | 0.743053 | curate | {"ca": 0.9449081803005008, "es": 0.05509181969949917} | |
mc4_ca_20230418_7_232620 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » pastor » ACTIVITATS PESQUERES » Carnaval » Formes de sociabilitat col·lectiva i d'oganització social » Ateneus » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A267&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1599&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A469&f%5B4%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A7&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1806 |
naciodigital_ca_20220331_0_397020 | Un equip de científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) està agafant mostres aquests dies als rius del Ripollès en el marc del projecte europeu Plasticopyr, que estudia com reduir la contaminació per plàstics als ecosistemes de muntanya. L'objectiu final és veure com es pot fer compatible el turisme amb la conservació dels ecosistemes fluvials i evitar que els plàstics acabin sent transportats al mar.
El projecte compta amb científics d'Andorra i França per desenvolupar plegats una metodologia per avaluar i divulgar l'impacte ambiental d'aquests residus i buscar solucions per reduir-ne la seva presència. L'estudi destaca per l'enfoc multidisciplinari i per buscar la forma de conscienciar els ciutadans.
Encara falta molt per investigar sobre la presència dels plàstics al medi natural i, per això, el projecte Plasticopyr vol aportar una mica més de llum en aquest àmbit i posar èmfasi en la prevenció i en la participació ciutadana. Una de les investigadores participants al projecte, Helena Guasch, del CEAB, destaca l'enfoc multidisciplinari del treball per analitzar la problemàtica, buscar solucions i treballar amb agents del territori. "No és un programa de recerca bàsica, sinó de cooperació transfronterera per resoldre problemes i buscar solucions conjuntament amb els agents del territori", afirma en declaracions a l'ACN.
En primer lloc, però, subratlla una idea: "els plàstics són necessaris perquè ens fan la vida més fàcil, però cal reduir els d'un sol ús, que són els que ens trobem en el medi", afirma la investigadora. I el turisme de muntanya, en el cas de la zona dels Pirineus, també hi pot influir. De fet, l'estudi parteix de la hipòtesi que on hi hagi més activitat turística hi haurà més quantitat de plàstics.
L'impacte que els plàstics tenen en entorns fluvials encara no s'ha quantificat ni demostrat i falta fer molta recerca encara, segons expliquen els investigadors del projecte. L'estudi analitzarà mostres d'aigua extretes al Ripollès en diferents períodes de l'any.
Aquests dies s'ha treballat sobre el terreny i està previst que es repeteixi en diferents períodes com ara el desglaç, moment en què es podrà analitzar la influència del turisme de neu en el medi.
La Covid-19 i la nova realitat
L'estudi havia de començar la primavera passada, però la irrupció de la pandèmia ho va endarrerir fins a la tardor. Inicialment van veure la Covid-19 com una possible interferència, però ara consideren que serà una "oportunitat" per avaluar si aquesta situació "anòmala" vindrà acompanyada de nous comportaments que es mantindran.
Un clar exemple són els plàstics d'un sol ús. Per Guasch, amb l'excusa de la crisi sanitària s'ha anat "enrere" i es fa un "ús excessiu" d'aquests plàstics. Així mateix, les restriccions han modificat els hàbits dels ciutadans i s'han disparat les visites en entorns naturals, fent saltar les alarmes pel seu impacte en el medi.
I una de les preguntes que es fan els científics és fins a quin punt els ecosistemes naturals podran sostenir aquest increment de la freqüentació o si caldrà implementar mesures per fer-ho més sostenible.
Una sola metodologia i la recerca de solucions
L'estudi se centra en dos nivells. D'una banda, analitzen els plàstics de grans dimensions (ampolles, bosses) que estan a l'entorn del riu i, de l'altra, els microplàstics que hi ha a l'aigua. Aquests darrers es recullen amb una xarxa manta a dins del riu –en una hora filtra 100 m3- i també amb un tamisador per localitzar microplàstics. La idea és quantificar els plàstics que queden acumulats a la llera i aquells que seran transportats aigües avall, podent arribar fins i tot al mar.
Una altra fase de l'estudi inclou possibles solucions, com ara avançar en economia circular o canviar hàbits. I aquí és on la ciutadania també hi pot dir la seva. "No farem només estudis sobre el riu sinó també anàlisis i entrevistes sobre els hàbits de consum a la zona i buscarem alternatives", explica Guasch. "És molt important treballar de forma coordinada amb la societat per minimitzar el seu impacte; creiem que és relativament fàcil de resoldre amb una actuació integrada de diferents agents del territori", remarca la investigadora.
És per això que l'estudi inclou un apartat de participació ciutadana amb xerrades a escoles per fer arribar aquests coneixements i conscienciar la població. Unes activitats que es faran l'any vinent. El projecte té una durada d'uns 3 anys i també hi participa Andorra i França. El 65% del projecte està finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). | 1 | perfect | {"ca": 0.9898409893992933, "es": 0.010159010600706713} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/33849/investiguen-al-ripolles-reduir-contaminacio-plastics-rius |
mc4_ca_20230418_17_85851 | SAMSUNG GALAXY III vs ANDROID | Keoni Palet Web
← PIO BAROJA “Tertulia el 1904”
ESCRIT DE JÚLIA OTERO →
SAMSUNG GALAXY III vs ANDROID
El dia 17 d’octubre cansat de no gaudir d’un SmartPhone amb garanties totals, em vaig decidir a comprar-me un Samsung Galaxy.
La meva intenció era comprar un S II, però al anar a The Phone House, em van dir que feien una “Oferta Boja” amb descomptes de 100 €, als Samsung Note, Note 2 i Galaxy III, i aquest últim ha estat el que he comprat.
El meu operador es Vodafone, com que m’havia gastat els punts per una Blackberry per la meva neta, signant una permanència de dos anys, em trobava que no podia canviar el telèfon. Per aquest motiu entro en contacte amb The Phone House. Haig de dir que ha estat una excel·lent experiència d’aquelles que notes que els que t’atenen en saben més que tu, això es molt important per mi, ja que se que trobaré respostes.
Estic entusiasmat des del primer moment, en qüestió d’hores ja s’havien instal·lat, tan els Contactes, com el Calendari (Agenda) del meu compte de Google mail, (això es habitual al sistema Android), a l’anterior SmartPhone ja havia fet el mateix, però ha estat molt més ràpid. No cal que us digui que durant aquest 10 dies que fa que el tinc, he anat instal·lant les apps que ja tenia a l’altre i que tinc al Tablet, a més de noves, com a mínim una dotzena.
Avui 27/10/2012, després de posar-lo en marxa , em diu que hi ha un paquet de software que s’està descarregant.
Es l’actualització Android 4.1 Jelly Bean, l’últim, només han passat 10 dies de l’adquisició, això es fantàstic i diu molt tan de la gent de Samsung com dels d’Android-Google.
No sé si es nota però estic com “un nen amb sabates noves”.
penjat el 27-10-2012
Posted in Noves tecnologies | 0.819849 | curate | {"sv": 0.04393063583815029, "es": 0.03121387283236994, "ca": 0.9092485549132948, "en": 0.01560693641618497} | https://keonipaletweb.wordpress.com/2012/10/27/android-vs-samsung-galaxy-iii/ |
naciodigital_ca_20220331_0_238553 | L'Ajuntament de Terrassa ha aprovat al Ple d'aquest divendres l'adhesió de la ciutat al Pacte dels alcaldes i alcaldesses pel clima i l'energia. La proposta, que venia d'Alcaldia, ha comptat amb la llum verda de tots els grups municipals del consistori.
El consistori egarenc ja es va adherir a aquesta iniciativa europea el novembre de 2008, i el desembre de 2009 es va aprovar el Pla d'Acció per l'Energia Sostenible (PAES). A finals de 2015, amb la Conferència de les parts sobre el canvi climàtic, els acords assolits van esdevenir en l'actual Pacte d'alcaldes i alcaldesses pel Clima i l'Energia, amb la que es van assumir els objectius de la UE per a l'any 2030.
Amb l'adhesió a aquest pacte, l'Ajuntament de Terrassa es compromet a complir els objectius de la Unió Europea de cara al 2030 i a reduir en més del 40% les emissions de CO2 dins els límits municipals. La firma també implica la confecció de plans d'acció per a contrarestar els impactes del canvi climàtic en matèries com el transport o l'urbanisme.
Igualment, l'Ajuntament es compromet a elaborar un Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i pel Clima (PAESC) en un termini màxim de dos anys. El document inclourà una estimació de les emissions, una avaluació de les vulnerabilitats del municipi als impactes del canvi climàtic i una proposta de les accions a seguir per aconseguir els objectius plantejats. Per a la realització d'aquestes tasques es compta amb el suport, regulat mitjançant el conveni, de la Diputació de Barcelona.
Per a Miquel Sàmper, del grup municipal de Junts per Terrassa, aquest tipus de propostes "sempre comptaran amb el suport de l'agrupació", ja que és imprescindible "tenir present" que el canvi climàtic és una realitat. Per a exemplificar-ho, ha recordat l'episodi de llevantades que va viure la costa mediterrània dies enrere. Javier González ha emplaçat a les administracions a "liderar un canvi necessari" en un camí "que hem de recórrer tots junts".
Pel que fa al PSC, el grup municipal ha anat més enllà i ha recordat que es tracta d'un pacte existent, aprovat anys enrere sota el mandat del partit socialista. També ha expressat la seva fidelitat amb aquest tipus d'acords i ha criticat la poca sostenibilitat de la pista de gel i la presència de vehicles a motor a la cavalcada de Reis, entre d'altres. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/72295/ajuntament-terrassa-ratifica-seu-compromis-amb-lluita-contra-canvi-climatic |
macocu_ca_20230731_1_189283 | Ara Malikian, Xoel López i Marwan protagonitzen la programació de Nits Mediterrànies per a octubre
Després de l’èxit rotund de Noches Mediterráneas i l’enorme acolliment del públic durant aquest estiu, amb directes com els de Amaral, Izal, Viva Suecia o Carolina Durant, la regidoria de Cultura, que dirigeix Antonio Marresa, ha decidit prolongar la programació del cicle a octubre amb concerts en directe, xous infantils i espectacles d’humor.
Antonio Manresa ha assenyalat que “Alacant tindrà una gran tardor cultural, amb exposicions de primer nivell com la que s’inaugura demà en la Llotja, a més de les quals poden visitar-se en el complex cultural de les Cigarreras, a la qual s’afegirà la prolongació del cicle Nits Mediterrànies amb una completa programació de propostes de primer nivell que van des de concerts, monòlegs i espectacles per a tots els públics amb l’objectiu de reforçar l’oferta cultural de la ciutat i la seua capacitat d’atracció, a més d’impulsar al sector”.
“Estem ja pensant l’any que ve perquè Nits Mediterrànies torne a estar en el mateix lloc ampliant dates i espais per a disposar d’un gran espai musical a la ciutat d’Alacant que siga pol d’atracció per a persones procedents de la província i altres punts d’Espanya” ha comentat Manresa.
“Emergeix Alacant també s’ampliarà al desembre deu o dotze bandes actuaran i versionaran cadascun en el seu estil una nadala per a fer costat a les bandes alacantines, a més de portar el Festival de Teatre Clàssic d’Alacant a aquest escenari del port en un cicle concentrat per a incorporar les arts escèniques a aquest marc incomparable amb el castell de Santa Bàrbara al fons” ha anunciat el regidor.
José Piñero, responsable de l’empresa organitzadora Baltimore Produccions, ha destacat per la seua part “la importància de l’ampliació d’aquest certamen que fins hui ha comptat amb 34 espectacles en 45 dies amb més de 25.000 assistents en un context de pandèmia, on les mesures anti covid aplicades han permés 0 contagis i la major seguretat per als espectadors”.
Piñero ha ressaltat la presència de figures de primer nivell del món de la música com Ara Malikian i l’arribada de nous espectacles com els monòlegs amb primeres figures nacionals de la talla de Pablo Carbonell i el reforç amb la presència de bandes musicals alacantines i espectacles infantils a càrrec de companyies també d’aquesta zona.
Concerts, xous i gastronomia de primer nivell
Onze noves cites tornaran a omplir la Zona Volvo del Port d’Alacant de cultura, música, comèdia i reunions per a tota la família. En el pla musical, aquesta vegada passaran per l’escenari de Nits Mediterrànies, en ordre cronològic, Amatria (03/10), Ara Malikian (16/10), Xoél López (17/10), Rayden (24/10) y Marwan (31/10). Nous directes a l’aire lliure amb aforament reduït, distribuïts per localitats i adaptats a les noves mesures de protocol sanitari que es duen a terme des de l’inici d’aquest cicle cultural.
Una nova programació dedicada a la comèdia i els monòlegs arriba a l’espai Noches Mediterráneas, amb convidats de la talla de Pablo Carbonell, La Farmàcia (amb Pablo Chiapella, Tian Lara i Fran Pati) o Sara Escudero. No faltaran les dates dedicades als més xicotets, amb un nou llistat de xous infantils i matinals programats per al mes d’octubre: Aterratge Cuentoso + El Pallasso Edy, Pepica i els Bichejos + El Pallasso Edy i El Circ del Pallasso Tallarina (l’aclamat espectacle de la família Cantajuego).
Els aperitius musicals també passen a formar part del programa d’octubre. Cada diumenge del mes, amb accés lliure fins a completar aforament, la “Zona Gastro Club” s’ompli de concerts en directe, vermuts i foodtrucks amb els directes d’artistes alacantins com Supersonics, The Empty Bottles, Xeco Rojo i Billy Mandanga.
A més de la “Zona Gastro Club”, l’organització hui confirma una nova oportunitat de gaudir de la gastronomia local amb la seua “Street Food Market”, que aterrarà en l’espai del 9 al 12 d’octubre. Finalment, el reeixit MOA (Mercat Obert d’Alacant) celebrarà la seua segona edició en Nits Mediterrànies durant els dies 3 i 4 d’octubre, de 11h a 19h. Tota una oportunitat per a donar suport al talent llevantí amb el seu propi market, tallers, disseny i artesania.
Protocol sanitari en Noches Mediterráneas
Cada vetlada es durà a terme respectant les mesures d’higiene i seguretat anti Covid-19: directes a l’aire lliure, aforament reduït, públic organitzat per seients amb localitats, distància de seguretat de 1.5m entre assistents, utilització de màscares de manera obligatòria, espai condicionat amb dispensadors automàtics de gel hidroalcohólico en accessos i banys, desinfecció i neteja de l’espai abans, durant i després de l’esdeveniment, gots d’un sol ús.
Les entrades estan disponibles en produccions baltimore.es i nochesmediterraneasalicante.es. | 0.876109 | curate | {"ca": 0.9723089735581928, "es": 0.027691026441807202} | |
mc4_ca_20230418_16_343460 | Professorat: Màster Universitari Qualitat d'Aliments d'Origen Animal - UAB Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Màsters oficials > Agroalimentació > Qualitat d'Aliments d'Origen Animal (Professorat)
Despatx: VO/234
Telèfon: 93 581 32 92
Carolina Ripollés Avila
Aquest màster compta amb la participació de professors associats, de tècnics de centres de recerca, de tècnics procedents dels departaments de R + D + I d'empreses agroalimentàries i de tècnics de laboratoris públics i privats en els àmbits dels coneixements definits al màster.
Científic Titular Centre Nacional de Microelectrònica (CNM-IMB), CSIC, Campus UAB
Coordinadora de Projectes, MATGAS, Campus UAB, Barcelona
Gerent/Directora Tècnica del Laboratori Interprofessional Lleter de Catalunya, Cabrils (Barcelona)
Veterinari, Agència de Salut Pública de Catalunya
Professora associada (UAB)
Experta en formatges. Doctora en Tecnologia dels Aliments (UAB)
Professor associat Escola Superior d’Agricultura Barcelona (UPC)
Director Tècnic AFIA 2005 SL, consultoria de Certificacions i Seguretat Alimentària
Consultor privat en processat sostenible d'aliments
Professor associat Escola Superior d’Agricultura Barcelona | 0.712704 | curate | {"ca": 0.7990033222591362, "fr": 0.012458471760797342, "en": 0.12043189368770764, "es": 0.046511627906976744, "pt": 0.02159468438538206} | https://www.uab.cat/web/estudiar/l-oferta-de-masters-oficials/professorat/qualitat-d-aliments-d-origen-animal-1096480190197.html?param1=1345648445837 |
mc4_ca_20230418_14_486516 | Clases de Alemán Anke - Sobre mi
Em dic Anke Gessner, vaig néixer el 1966 en Alemanya/Erfurt i visc des de fa 20 anys a Reus i Castellvell del Camp.
Tinc tres fills entre 15 i 19 anys, una casa al camp amb animals i un hort. És clar que la meva passió són els idiomes. Parlo castellà i català amb fluïdesa i no només faig classes d’alemany sinó també d’anglès. M’agrada llegir, prefereixo llibres que fan pensar, m’encanten les pel·lícules franceses, prefereixo la ràdio a la televisió i escolto tot tipus de música que m’alegra i em fa ballar. Caminar per boscos, prats i parcs em fa sentir feliç.
Sóc llicenciada en Filologia Alemanya i Russa de la Universitat d’Erfurt a Alemanya, amb el títol homologat a Espanya. Després d’aquests estudis vaig cursar un postgrau d’Ensenyament de l’Alemany com a Llengua Estrangera a la Universitat Friedrich Schiller de Jena/Alemanya. El 2011 vaig fer un Màster en Ensenyament de Llengües Estrangeres a l’ESO i EOI a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Participo regularment en cursos de formació continuada, sobretot al Goethe-Institut de Barcelona.
La meva primera experiència professional va ser com a professora d’alemany i rus en un Institut d’Educació Secundària a Alemanya/Halle.
Vaig treballar a l’acadèmia d’idiomes International House a Reus de 1992 a 1997.
Durant 12 anys vaig ser professora d’alemany del Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, impartint classes de llengua general i d’alemany turístic a la Facultat de Turisme i Oci de Vila-seca.
Vaig tenir l’oportunitat de treballar com a professora d’alemany a l’Institut Marianao de St. Boi de Llobregat durant el curs 2010/2011.
A banda de la meva experiència a l’àmbit de l’ensenyament he treballat de guia de turisme amb turistes russos, intèrpret de rus i espanyol i recepcionista d’un càmping.
Actualment em dedico a fer classes particulars d’alemany i anglès. | 0.809492 | curate | {"es": 0.06847133757961783, "ca": 0.9033970276008493, "pt": 0.02813163481953291} | http://www.clasesdealemananke.es/home/catal%C3%A0-inici/sobre-mi/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_124658 | L’Ajuntament de la Pobla de Segur ha instal·lat un carregador per a bicis elèctriques. Ubicat al parc Alcalde Boixareu està disponible per a tots els i les ciclistes que necessitin recarregar la bateria de la seva bicicleta. A més, l’energia per aquest carregador ve proveïda per un panell solar.
El regidor d’Esports de la Pobla, Eloi Tirvió, ha destacat el pas més per fer de la Pobla una població estretament vinculada a l’esport de les dues rodes, seguint la línia marcada amb la instal·lació d’un taller d’autoreparació, i ha recordat que l’Oficina de Turisme acull el Centre BTT del Pallars Jussà, des d’on surten molts dels itineraris i rutes de la comarca.
Aquest carregador de bicicletes elèctriques ha estat finançat pel Pla de Foment de Turisme, amb un pressupost al voltant dels 6.000 euros. La instal·lació forma part de la remodelació del parc, que poc a poc està agafant la forma definitiva. | 0.858098 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lleida.com/noticia_canal/la-pobla-installa-un-carregador-de-bicis-electriques |
mc4_ca_20230418_14_37441 | Espot acollirà el Trofeu Espot Esquí d’Interclubs d’esquí alpí i els Campionats Catalunya d’esquí de muntanya; Port Ainé tornarà a ser final de la Volta ciclista a Catalunya, ha dit el Director de SkiPallars, Xavier Bigordà • ALL ANDORRA
Espot acollirà el Trofeu Espot Esquí d’Interclubs d’esquí alpí i els Campionats Catalunya d’esquí de muntanya; Port Ainé tornarà a ser final de la Volta ciclista a Catalunya, ha dit el Director de SkiPallars, Xavier Bigordà
28.12.2019 Opinió / Catalunya, eski, esport, forfet, MUNTANYA, natura, SkiPallars, volta
SkiPallars és la marca paraigües que engloba les estacions de muntanya del Pallars Sobirà. Aquesta marca va evolucionar de la marca “GranPallars” dels anteriors gestors. Les estacions d’Espot i Port Ainé són gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i estan enfocades a l’esquí alpí, encara que cada com més hi ha visitants no esquiadors i d’esquí de muntanya que li ha portat a crear nous productes per aquest tipus de visitants. Tavascan i Virós Vallferrera són de titularitat privada. Tavascan disposa d’esquí alpí, nòrdic, itineraris d’esquí de travessa, raquetes de neu, camp de DVA i d’un refugi d’alta muntanya. L’estació de Virós ofereix circuits d’esquí de fons, circuits de raquetes de neu i d’un refugi d’alta muntanya.
Espot i Port Ainé són estacions amb un domini esquiable mitjà al voltant de 25 km esquiables. Tavascan i Virós Vallferrera són més aviat petites. El tret diferencial és la natura que les envolta, ja que són zones d’influència tant del Parc Nacional com del Parc Natural i son estacions certificades com a Destinacions de Turisme Familiar on tots els serveis estan adaptats per poder satisfer les necessitats de tota la família.
El Director de SkiPallars, Xavier Bigordà es va iniciar en el món de la neu com a treballador l´any 1986, concretament l´any de la construcció de l’estació de Port-Ainé , va començar com a tècnic de manteniment de remuntadors, posteriorment va anar assolint diferents càrrecs, cap de manteniment de remuntadors, després cap d’explotació, i l’any 2013 el de director de les dues estacions, Espot i Port Ainé. El seu treball consisteix en la direcció, coordinació i planificació per al bon funcionament de les estacions. Ha parlat amb nosaltres sobre els principals avantatges i atractius d’aquestes estacions respecte a altres estacions de Catalunya:
“Aquesta temporada les inversions més destacades han estat la substitució del telecadira La Roca a l’estació d’Espot per un de nou desembragable de 4 places d’última generació, a Port-Ainé la innivació amb canons de neu d’última generació de les pistes Carena i Carrerada 1 i a ambdues estacions hem implementat el control d’accés automàtic “mans lliures”.
El forfet de dia de SkiPallars és vàlid per Espot, Port-Ainé i Tavascan i el seu preu és de 34€ els adults, 26€ els infantils i 5€ els menors. El preu del forfet de temporada és de 371€ els adults, 315€ els juniors , 278€ els infantils i de 55€ els menors, i és vàlid també per Tavascan i té avantatges en la compra dels forfets de dia de La Molina, Vall de Núria i Vallter.
A les dues estacions disposem de Parcs Lúdics amb un forfet exclusiu de 3 hores d’utilització que comprenen activitats com les pistes de trineus, tubbing, jardí de neu, etc…
A més al llarg de la temporada oferim un reguitzell d’activitats com baixades de torxes amb motiu de l’arribada dels Reis Mags d’Orient, tallers educacionals mediambientals per als més petits, sortides de raquetes de neu infantils pel WSD (Dia Mundial de la Neu), tastos d’alçada de productes de km0 de vi, embotits, formatges, caragols, etc…
A Espot i Port Ainé no oferim el servei esquí nocturn i pensem que no encaixaria massa en les nostres estacions donat l’entorn natural que tenim. Heu de tenir en compte que Port Ainé està envoltada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i Espot Esquí és zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Recentment aquest últim ha estat declarat reserva Starlight donada la poca contaminació lumínica. És per això que les nostres activitats estan dirigides a cuidar l’entorn i a potenciar la conscienciació als usuaris del medi natural.
Enguany a Espot instal•larem una taula astronòmica a la cota 2.000 i realitzarem tallers d’astronomia combinats amb sopars d’alçada i accés amb màquina trepitjaneu amb cabina.
A Espot principalment des de fa varies temporades venim realitzant tan proves de la Federació Catalana, com de la Federació Espanyola i també de la Federació Internacional FIS.
Aquesta temporada cal destacar la celebració de la Copa d’Europa IPC a Espot i els Campionats de Catalunya de Slope Style al Snowpark de Port Ainé. A més, a Espot acollirà també el Trofeu Espot Esquí d’Interclubs d’esquí alpí i els Campionats Catalunya d’esquí de muntanya. Port Ainé tornarà a ser final de la Volta ciclista a Catalunya així com la segona edició del Gos Àrtic.
Els grans actius de la zona d’Espot són principalment la visita al Parc Nacional o l’ecomuseu a Esterri d’Àneu i una àmplia oferta gastronòmica. Pel que fa a l’àrea d’influència de Port Ainé tenim pobles amb encant com Rialp i la Vall d’Àssua que mantenen una cuidada cuina pallaresa de km0.
La temporada passada vàrem superar els 175.000 visitants entre les dues estacions. Majoritàriament providents de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol. En menor grau tenim visitants francesos i britànics. Evidentment tots els mercats són interesants, però creiem que ens queda molta feina a fer dins dels mercats Catalans i Espanyols”.
El llibre “En terres d’Andorra, obra de teatre de Jacint Marticella Pobla, 1934” tracta molts temes de la forma de vida dels andorrans, ha explicat l’autora, Fabiola Sofia Masegosa Gayo
Tenim la intenció de desenvolupar el nostre sector comercial i continuarem emetent hipoteques, va informar el president d’Andbank, Manel Cerqueda
Hem de tenir una hora de relaxació i de cures almenys una vegada a la setmana; i per aconseguir-ho, fer-se un massatge és molt important, ja que ajuda a controlar el nivell d‘estrès, ha dit Jesus, Aranda, el massatgista de Caldea
Jo com en gairebé tots els costums opto per al meu pessebre pel més tradicional, oblidant-me dels altres més moderns, ha dit Fabiola Sofía Masegosa, Professora, traductora, llicenciada en Filologia espanyola i doctora en Filologia catalana | 0.881052 | curate | {"ca": 1.0} | https://all-andorra.com/ca/espot-acollira-el-trofeu-espot-esqui-dinterclubs-desqui-alpi-i-els-campionats-catalunya-desqui-de-muntanya-port-aine-tornara-a-ser-final-de-la-volta-ciclista-a-catalunya-ai/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_53279 | Objectiu: Posar en comú diferents visions, perspectives, opinions, relacionades amb un problema o fet. Procés: Una vegada tenim definida la pregunta o problema sobre el que hem de debatre, feim una llista de diferents perspectives o solucions. Es pot fer individualment, en petit grup o gran grup. Es posen en comú i les classificam. Dividim…
Continue reading
Cerca dins el bloc
Cerca:
Categories
Categories Selecciona la categoriaAprenentatge basat en problemes (6)Aprenentatge Cooperatiu (10) Tècniques per dialogar i posar en comú (1)Aprenentatge Servei (3)Assignatures (73) Portals educatius (1)Audiovisuals (1)Autors (39) CESIRE (3) Kennedy Chris (1) Neus Sanmartí (4) Oficial (15) Recomanada (19) Voltz Rich (1)Avaluació (4) c) Sistemes educatius (1) d) Internacional (1) Exàmens i controls (1)Avaluació diagnòstica (10) Altres avaluacions externes (1) PISA/PIRLS (6)Aventures didàctiques (2)Blocs. Còm editar? (6) Blocs_Directoris (1) Com millorar-los? (2)Bones pràctiques (23) Biblioteca (2) Comunitats aprenentatge (1)Caceres del tresor (2)CCLAV (44) Comprensió lectora (24) Compromís amb la lectura Educació Infantil (1) Diaris literaris (1) Estratègies (18) A. Metacognició (3) B. Connectar amb previs (9) D. Qüestionar (4) F. Visualitzar (3) G. Sintetitzar (2) Llibres recomanats (3) Tertúlies literàries (1) Expressió escrita (18) Còmics. Còm editar? (4) Còmics_Directoris (2) Entrevistes (1) Escriptura Compartida (2) Escriptura Guiada (2) Gèneres Contes (2) Llibres (crear) (3) Poesia (1) Procés escriptura (3) Planificar (1) Textos argumentatius (1) Textos explicatius Problema Solució (1) Textos explicatius_Problema Solució (1) Textos narratius (2) Textos narratius literaris (3) Expressió oral (5) Ràdio educativa (2) Vocabulari (3) Varietats geogràfiqueis de la llengua (2)Clima aula (5) Primer dia (1)Competències bàsiques (17)Competències docents (1)Coneixements previs (10)Currículum (3) 21 century skills (1) b. Què ensenyar? (3)Cursos online (14)Dinàmiques de cohesió (9) Dinàmiques compartir expectatives (4) Dinàmiques de presentació i autoconeixement (6) Dinàmiques d´inclusió (1) Dinàmiques per aprendre els noms (1) Dinàmiques per integrar alumnes nous (1)Dinàmiques de grup (1)Estratègies pensament creatiu (6) Generar idees (6)Estudi de cas (4)Exercicis_online (2)Família-escola (5)Formació a centres (2)Formació professorat (3)Formats per publicar (2)Gamificació (1)Google Earth (1)Google maps (1)Homeschooling (1)Hotpotatoes (1)Innovació (6) EUA (1) Menorca (3)JClic (2)Lesson Plans (4)Línies del temps (1)Linkat (1)Llibres i articles (3)Llibres i guies (9)LOMQE (1)Mapes conceptuals (2)Materials propis (3)Mecanografia (1)Opinions personals (7)Organització (2) d. Gestió organitzacions (1) g. Clima d’aula (2)Orientació (1) Tècniques d’estudi (1)Per nouvinguts (12)Per pensar (76) Canvis socials (17) cites (4) Deures (3) Educació_notícies (30) Fon. pedagògica (17) Lleis educatives (1) LOMLOE (1) Opinió personal (27) Organització (3) Pacte i Llei educativa IB (3) Presentació (3) Sistema_Educatiu_Democràtic (2) Sistemes educatius (7) Canadà (1) Finlàndia (3)Pissarres digitals (5)PjBL (68)Podcasts. Còm editar? (3)Portafolis (4)Power points. Directoris (2)PrBL (32)Presentacions_ppt (1)Programación (69) Con argumentación (15) Con rúbrica (19) Preguntas productivas (24) Secuencia didáctica (37)Projectes de treball. (9) PT. Directori (2)Proyecto científico (19)Proyecto lingüístico (6)Proyectos de trabajo (11)Rutines de pensament (1) Generar idees (1)Seqüència didàctica (22) 1.3. DEFINIR TASCA. Motivar (9) 1.4. DEFINIR TASCA. Què sabem? (9) 1.5. DEFINIR TASCA. Què volem saber? (6) 2. PLANIFICAR (2) 4.1. COMPRENDRE (6) 4.3. COMPRENDRE. Vocabulari (3) 4.4. COMPRENDRE. Concursos (2) 4.5. COMPRENSIÓ ORAL (3) 4.6. COMPRENDRE. Després de llegir (2) 5.1. ESCRIURE. Planificar (2) 5.2. ESCRIURE. Produir (1)Simulacions (2)Tarea simple (12)Tareas (36)Telecol·laboració (7)TICs (7) Twitter (1)Viatge virtual (1)Vídeojocs (2)Vídeos (2)Vídeos i fotos (19)Webquest (8) Miniquests (1)Webquests. Còm editar? (3) WQ. Directoris (1)Webs (crear) (2)Wikis (8)X Blocs de CONTINGUTS (69) Activitats en el medi natural (8) Alfabetització mediàtica (2) Alimentación y salud (11) Animals (6) Atmósfera (6) Canvis en el temps PRIM (3) Ciutadania digital (2) Cos Humà (4) Creació artística (4) Cuentos y leyendas (3) Ecosistemes (1) Eines i materials tecnològics (5) El paisatge (5) Electrònica (2) emigrants i refugiats (1) Energia (3) Entorn_tecnologia_societat (7) Espai i forma (2) Estadística i atzar (4) Estructura i propietats de les substàncies (4) Experimentos (8) Forces i moviments (3) Geometria (1) Hort/ huerto escolar (1) Immigrants (1) Les arrels del món contemporani (5) S. XIX (2) Les societats preindustrials (5) L´entorn i la seva conservació (15) Contaminación (2) L´aigua (4) Metereologia (3) Matèria i energia (4) Medi ambient i canvi climàtic (4) Mundo actual/ El món d’avui (12) La transició espanyola (1) Sostenibilidad (3) Numeració i càlcul (9) Nutrició (5) Organització política i planif territori (5) Persones_cultures_societats (7) Plantes (5) Química (1) Plásticos (1) Reproducció (2) Rutas e itinerarios (8) Rutas literarias (3) Sectors econòmics i espai geog. (5) Sistemes físics (1) Sistema solar (1) Sistemes socials (1) Guerra civil espanyola (1) Sistemes vius (1)Xarxes socials (2)Xats (1)
Users on page
Now online: 2
Today: 1
This week: 1623
Overall: 1071522
Propostes didàctiques sobre….
Sistemes socials
Canvis en el temps PRIM
Les societats preindustrials
Les arrels del món contemporani
Guerra civil espanyola
Món actual
Organització política i planif territori
Persones_cultures_societats
Sistemes vius
Nutrició
Alimentació i salut
Reproducció
Cos Humà
Animals
Plantes
Hort
Ecosistemes i canvi climàtic
Sostenibilitat
L´entorn i la seva conservació
Sistemes materials (química)
Contaminació
Estructura i propietats de les substàncies
L´aigua
Plàstics
Competència Lingüística
Contes i llegendes
Riquesa lingüística
Rutes literàries
Activitats en el medi natural
Rutes i itineraris
Sistemes físics
Electrònica
Energia
Forces i moviments
Matèria i energia
Metereologia
Atmósfera
El paisatge
Creació artística
Tècniques d’estudi
Entorn_tecnologia_societat
Eines i materials tecnològics
Espai i forma
Estadística i atzar
Experiments
Numeració i càlcul
PER TEMES
Avaluació (eines)
Dinàmiques de cohesió
Dinàmiques x continguts
Directoris de recursos didàctics
Documents de centre
Formacions impartidles
Qui som?
PER MATÈRIES
EdINFANTIL Català Física_química CFGS Anglès Opinió personal Castellà C7_Recolz_pacient ESPA2 CCLAV_Lectura Tutoria CCLAV_Àrees Geologia Història CLAV Informàtica C10_RET NEE Biologia C4_Oci_lleure Filosofia CAA Tecnologia CMonCont Crèdits variables Matemàtiques CSC CIAP Interdisciplinari CFGM CCLAV_ExpOral_Gloses Ciències Socials Màrketing Superestructura textual Economia FOL Directori Música C4_Atenció_psicosocial Totes Mat1rC CTID CCIMF Mapes conceptuals EPA Plàstica C2 At_Unitats_Convivència Finlàndia Educ_física Mapes mentals Orientació C9_Bases CMM Planificar Organitzadors gràfics
Darreres entrades
Competències docents i la seva avaluació
octubre 6th, 2022
Què són? Tipologia Power point per fer formacions a Claustres sobre maneres de cl[...]
La guerra civil espanyola
setembre 30th, 2022
/*! elementor - v3.7.7 - 20-09-2022 */ .elementor-widget-image{text-align:center}.elementor-widget-i[...] | 0.603081 | curate | {"ca": 0.831454495463294, "es": 0.06103931811932912, "uk": 0.0010998075336816058, "en": 0.02515809733296673, "oc": 0.00962331591971405, "it": 0.010585647511685455, "pt": 0.017459444597195492, "id": 0.000962331591971405, "fr": 0.01347264228759967, "cs": 0.0010998075336816058, "an": 0.0026120428924938134, "lv": 0.004536706076436623, "de": 0.014847401704701677, "nl": 0.0005499037668408029, "sv": 0.002474566950783613, "vi": 0.000962331591971405, "ru": 0.0016497113005224085, "zh": 0.0004124278251306021} | https://recursosdidactics.cat/archives/category/cclav/expressio-escrita/textos-argumentatius |
macocu_ca_20230731_4_232900 | Farina Itàlica
Farina especialment dissenyada per a l’elaboració de pizzes i focaccies al més pur estil italià, aconseguint una massa fina, cruixent i daurada. | 0.630838 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_177610 | Còmic «Bona Notícia!» – laparaula.com
Categoria: Còmic «Bona Notícia!»
Còmic «Bona Notícia!» (Quaresma 3 C)
22 de Febrer de 2016 22 de Febrer de 2016 Xavi Matoses
Bona Notícia! Còmic setmanal inspirat en les lectures bíbliques dels diumenges. Esta setmana Miquel aprendrà alguna cosa sobre la responsabilitat i la confiança de la mà de la paràbola de la figuera. Esperem els vostres comentaris, sobre tot si utilitzeu … Continua la lectura de Còmic «Bona Notícia!» (Quaresma 3 C)
Còmic «Bona Notícia!» (Quaresma 2 C)
15 de Febrer de 2016 22 de Febrer de 2016 Xavi Matoses
Bona Notícia! Un còmic inspirat en les lectures bíbliques dels diumenges. Coneix Vicent, Empar, Miquel i Ester, i participa de les seues aventures, mentre aprenen alguna cosa més de la Bíblia, d’ells mateixos i del món que els envolta. El … Continua la lectura de Còmic «Bona Notícia!» (Quaresma 2 C) | 0.668221 | curate | {"ca": 0.969732246798603, "pt": 0.030267753201396973} | http://www.laparaula.com/seccio/comic-bona-noticia/ |
mc4_ca_20230418_7_334067 | Palència Hotels - PREUS AMB ELS DESCOMPTES MÉS GRANS a tots els hotels a Palència
experiència [Palència]
Construit a l'any 2004, Eurostars Diana Palace Hotel és un extra de distinció per a Palència i una e
Construit a l'any 2004, Eurostars Diana Palace Hotel és un extra de distinció per a Palència i una el·lecció intel·ligent per als viatgers. A 0.2 km de l'emoció de la ciutat, aquest hotel de 4-estrelles gaudeix d'una excelent situació i permet accès a les millors atraccions de la ciutat. També són a fàcil accés Iglesia de Santa Marina, Palacio de la Diputacion de Palencia. Eurostars Diana Palace Hotel ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb televisió de pantalla plana, accés a internet (sense fils), connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Eurostars Diana Palace Hotel.
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Palència, no busqui més enllà de Hotel Castilla Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Palència, no busqui més enllà de Hotel Castilla Vieja. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. No és menys excepcional el fàcil accés que té l'hotel a les incontables atraccions i llocs d'interès de la ciutat com Palacio de la Diputacion de Palencia, Iglesia de Santa Marina. Hotel Castilla Vieja ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, express check-in/check-out, magatzem d'equipatge, Zones públiques amb Wi-Fi. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara televisió de pantalla plana, aire condicionat, calefacció, servei de despertador, escriptori per satisfer els clients més exigents. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com centre esportiu, sauna, camp de golf (a 3 km). Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Hotel Castilla Vieja.
L'Hotel Rey Sancho està situat al centre històric de Palència, a tan sols 100 m de la Calle Mayor, i
L'Hotel Rey Sancho està situat al centre històric de Palència, a tan sols 100 m de la Calle Mayor, i ofereix una piscina d'estiu envoltada de jardins i d'arbres.
L'Hotel Rey Sancho es troba a prop del camp de golf Isla 2 Aguas. El famós Cristo del Otero de Palència és a 15 km i la ciutat de Valladolid, a 30 minuts amb cotxe. El Camí de Santiago passa a 30 km de l'hotel.
Les habitacions del Sercotel Rey Sancho tenen vista sobre el nucli antic de Palència o sobre la piscina. Totes estan equipades amb TV per satèl·lit, minibar, caixa forta i internet Wi-Fi gratuïta.
El restaurant de l'hotel és elegant i ofereix cuina tradicional castellana i àpats d'estil bufet a l'estiu. D'altra banda, el bar cafeteria serveix begudes i aperitius durant tot el dia. A més, els clients poden sol·licitar menús sense gluten amb antelació. L'hotel disposa d'un gimnàs i un servei de massatges.
L'Hotel Don Rodrigo està situat al centre històric de Palència, al costat de la catedral. Ofereix ap
L'Hotel Don Rodrigo està situat al centre històric de Palència, al costat de la catedral. Ofereix aparcament privat i Wi-Fi gratuïta a totes les instal·lacions.
Les habitacions de l'hotel Don Rodrigo són àmplies i disposen de TV de pantalla plana. Un nen menor de 10 anys pot allotjar-s'hi de manera gratuïta si dorm en els llits existents.
El restaurant de l'hotel serveix un esmorzar continental. A més, com que l'hotel es troba al centre, trobareu diversos restaurants, bars i cafeteries a prop.
El Museu de Palència i el pont Mayor sobre el riu Carrión estan situats a poca distància a peu de l'hotel Don Rodrigo.
L'hotel està situat prop de la catedral i de la calle Mayor on hi ha tot de botigues i restaurants. L'habitació era molt gran i el llit ample Mostrar més
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hotel Colón 27 és una elecció d'allotja
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hotel Colón 27 és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Palència. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A Hotel Colón 27, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, servei d'habitacions, premsa, servei de bugaderia són només algunes de les comoditats que fan que Hotel Colón 27 sigui diferent dels altres hotels de la ciutat. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, servei de despertador, escriptori, telèfon, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Hotel Colón 27 és una elecció inteligents per a viatgers a Palència, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
L'hotel està situat just al centre de la ciutat de Palència. És un hotel ideal tant per a estades de
L'hotel està situat just al centre de la ciutat de Palència. És un hotel ideal tant per a estades de negocis com de plaer. Es troba al costat del carrer Mayor, la plaça Mayor, la catedral i de les zones més turístiques i comercials de Palència.
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Palència, no busqui més enllà de Hotel Palacio C
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Palència, no busqui més enllà de Hotel Palacio Congresos. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Hotel Palacio Congresos asseguren una estada plaentera als seus clients. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, express check-in/check-out, magatzem d'equipatge, servei d'habitacions. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, calefacció, servei de despertador, escriptori, balcó/terrassa per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent camp de golf (a 3 km). Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Hotel Palacio Congresos.
Hotel molt tranquil a una distancia curta del centre.
Ideal tant per a la diversió com per al relax, AC Hotel Palencia es troba a la zona de Palencia Cent
Ideal tant per a la diversió com per al relax, AC Hotel Palencia es troba a la zona de Palencia Centre de la ciutat de Palència. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Per opcions de turisme i atraccions locals, no es necessita anar enfora ja que l'hotel gaudeix proximitat a Palacio de la Diputacion de Palencia, Iglesia de Santa Marina. AC Hotel Palencia també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Palència. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, magatzem d'equipatge, aparcament de cotxes, servei d'habitacions. AC Hotel Palencia té 999 habitacions, totes amoblades amb gust per tal d'oferir comforts com aire condicionat, calefacció, escriptori, mini bar, telèfon. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com centre esportiu, sauna. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a AC Hotel Palencia.
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hotel Rural Villa y Corte és una elecci
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hotel Rural Villa y Corte és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Palència. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Hotel Rural Villa y Corte també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Palència. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de instal.lacions per a minusvàl.lids, instal·lacions per a reunions i banquets , restaurant, bar, àrea de TV/saló compartit. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara banyera hidromassatge, calefacció, aparell de televisió, plat de dutxa per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Hotel Rural Villa y Corte.
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Palència, no busqui més enllà de Hotel Alda Cent
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Palència, no busqui més enllà de Hotel Alda Centro Palencia. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Hotel Alda Centro Palencia és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Els clients de l'hotel poden gaudir de recepció 24 hores, magatzem d'equipatge, visites turístiques, ascensor, màquina venedora. L'ambient de Hotel Alda Centro Palencia es reflexa en cada habitació. aire condicionat, calefacció, escriptori, insonorització, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Hotel Alda Centro Palencia és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Palència.
Al visitar Palència, vosté es sentirà com a casa a La Posada de las Casitas, què li ofereix un allot
Al visitar Palència, vosté es sentirà com a casa a La Posada de las Casitas, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A La Posada de las Casitas, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, restaurant. L'ambient de La Posada de las Casitas es reflexa en cada habitació. aire condicionat, calefacció, escriptori, balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com jardí. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a La Posada de las Casitas.
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Palència, Hostal Algodon és l'el·lecci
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Palència, Hostal Algodon és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Hostal Algodon és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. L'ambient de Hostal Algodon es reflexa en cada habitació. calefacció, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable, plat de dutxa són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Hostal Algodon no troba competidors en cap categoria.
Al visitar Palència, vosté es sentirà com a casa a Hostal Serpol, què li ofereix un allotjament de q
Al visitar Palència, vosté es sentirà com a casa a Hostal Serpol, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A Hostal Serpol, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Magatzem d'equipatge, instal·lacions per a reunions i banquets , centre de negocis, lloguer de cotxes, restaurant són només algunes de les comoditats que fan que Hostal Serpol sigui diferent dels altres hotels de la ciutat. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Hostal Serpol.
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Palència, Posada Real Casa del Abad és
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Palència, Posada Real Casa del Abad és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Posada Real Casa del Abad ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. L'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, express check-in/check-out, magatzem d'equipatge, aparcament de cotxes, servei d'habitacions per garantir el més gran comfort possible als seus clients. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, calefacció, escriptori, mini bar, telèfon per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses centre esportiu, piscina exterior, spa, massatge, pistes de tennis, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Posada Real Casa del Abad.
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Las Casitas de Papel és una elecció d'a
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Las Casitas de Papel és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Palència. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Las Casitas de Papel és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de servei de cangur, habitació familiar, visites turístiques. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, reproductor de DVD/CD per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Las Casitas de Papel no troba competidors en cap categoria.
Impressions dels viatgers sobre Palència
Descobreixi els barris de Palència
Sobre Palència
Agoda.com ofereix una gran selecció d'allotjaments a Palència que s'ajusten a tots els pressuposts. Oferim una gran gama d'hotels per ajudar-vos a trobar el millor lloc on estar a Palència. Moltes àrees, cada una amb una atmòsfera distinta, esperen ser descobertes a la ciutat. Palència té moltes atraccions per explorar amb un passat fascinant, un present intrigant i un emocionant futur. Hi ha tantes coses per fer, potser vol quedar-se una altra setmana o més per tal d'experienciar-ho tot. Pot confiar en Agoda.com per ajudar-lo a trobar les millors ofertes als hotels de Palència.
Què fer a Palència
Trobar més allotjaments a Palència
Hotels Palència populars | 0.603874 | curate | {"ca": 0.973957395739574, "es": 0.026042604260426042} | https://www.agoda.com/ca-es/city/palencia-es.html |
mc4_ca_20230418_11_251481 | El Consorci Serra de Tramuntana explica les mesures per a preservar el patrimoni de les conseqüències del turisme massiu
#SerraTramuntana#PatrimoniMundial
El Consorci Serra de Tramuntana ha conversat amb Takehiro Sataki, catedràtic de la Universitat Femenina Koka de Kyoto. El professor nipó és un especialista en estratègia turística, negocis i recursos turístics i també en els patrimonis mundials de la UNESCO, i s’ha interessat per la gestió que fa la serra de Tramuntana arran de l’arribada massiva de visitants a Mallorca.
Sataki té experiència directa en els patrimonis mundials, ja que Kyoto ho és i pateix les conseqüències del turisme massiu en certes èpoques de l’any. Per això, el director insular de Territori i Paisatge, Miquel Vadell, li ha explicat algunes de les estratègies per controlar i contenir el trànsit de persones a la Serra. Unes de les més destacades són la Llei de turisme i el Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT), que posen límit al nombre de places turístiques i, en el cas dels municipis de la Serra, s’ha limitat especialment, en vista de les característiques especials dels terrenys.
Vadell s’ha referit a altres mesures, relacionades amb la mobilitat, com el Pla Pilot a la carretera de Formentor, on s’ha prohibit la circulació de vehicles privats entre les 10 i les 19 hores de cada dia. Aquest Pla ha suposat una disminució de fins a un 78 per cent de la pressió del trànsit rodat en aquesta via. Instal·lar panells informatius per dissuadir els conductors d’arribar a platges o zones on no podran estacionar o posar en valor altres zones de Mallorca que, tot i no ser patrimoni mundial, tenen un interès paisatgístic, cultural o d’oci per als visitants, són algunes mesures que s’estudien o s’estan duent a terme.
El professor Sataki ha demanat també per la gestió de la desestacionalització a la Serra de Tramuntana. El director insular ha observat que aquest concepte ja comença a veure fruits a tota l’illa, amb la gran afluència de turistes de cicloturisme en els mesos de temporada baixa, quan el temps acompanya per fer rutes llargues per les carreteres tranquil·les de Mallorca. També ha recordat que ja no es fa promoció turística d’estiu fora de Mallorca, ja que no és necessari atreure encara més persones, quan la pressió humana en aquesta època es multiplica i augmenta any rere any. | 0.885967 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.dbalears.cat/balears/2018/09/10/319261/consorci-serra-tramuntana-explica-les-mesures-per-preservar-patrimoni-les-consequencies-del-turisme-massiu.html |
mc4_ca_20230418_9_721098 | Kalaitzis Apartments Chalkidiki Grècia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Kalivia, Polígiros, Chalkidiki, Grècia, 60100 - Veure al mapa
"A fine appartment near the sea. Friendly personnel, not near..."
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Kalaitzis Apartments és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Chalkidiki. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Kalaitzis Apartments, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Els clients de l'hotel poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa.
L'ambient de Kalaitzis Apartments es reflexa en cada habitació. aire condicionat, balcó/terrassa, aparell de televisió, cuina americana, nevera són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Kalaitzis Apartments.
Tots els tipus de viatgers (63) Parelles (33) Viatgers en solitari (1) Famílies amb infants petits (11) Famílies amb infants grans (12) Grups (6) | 0.782658 | curate | {"ca": 0.9525222551928784, "en": 0.04747774480712166} | https://www.agoda.com/ca-es/kalaitzis-apartments/hotel/chalkidiki-gr.html |
macocu_ca_20230731_8_429877 | Aquest any, i ja en fan 14, celebrarem el Campionat de les Festes de la Cinta de TORTOSA el dissabte dia 3 de setembre, al lloc habitual, LA NAU DEL PARC MUNICIPAL.- El cost de la inscripció és de 10 euros per persona.- Es començarà a les 15,00 h. i es faran 4 partides de 12 donades, 121 tants o 55 ... | 0.739977 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_199549 | "Sant Joan Despí tindrà a final d’any 30 quilòmetres de carrils bici, i això representarà triplicar l’oferta, ja que actualment n’hi ha deu entre els barris del Centre i les Planes. Amb els 20 quilòmetres que es construiran al llarg de l’any es crearà una xarxa que connectarà les vies més importants del municipi i els equipaments municipals i educatius" | 0.832553 | curate | {"ca": 1.0} | https://bici-vici.blogspot.com/2006/04/sant-joan-desp-triplicar-loferta-de.html |
macocu_ca_20230731_7_118492 | Raymond Roussel Quan va sorgir el surrealisme, Roussel va ser considerat un possible precedent, i va ser objecte dels elogis d’algunes primeres espases del moviment. Això ha quedat reflectit en els escrits d’aquests autors i artistes, on potser es nota, ... Continua llegint →
L’alquímia que servia per transformar els diferents aspectes de les relacions amoroses extremes en delicats expositors verbals, es converteix, en El clímax, en un viatge paral·lel on l’objecte al voltant del qual giren personatges germans del llibre anterior és l’addicció ... Continua llegint →
Narracions russes de Soljenitsin. El campanar que emergeix del llac com a únic testimoni d’una ciutat destruïda. La primera alenada en llibertat després d’una dècada al gulag. L’autenticitat i la bellesa que la barbàrie i la desmemòria no han sabut ... Continua llegint →
Als editors de “Llegir en català” ens complau fer públic el veredicte del jurat del concurs de “Recomanacions”. Fotografia més original 1r Premi l’usuari de Facebook “Tot és una mentida” de Mollet del Vallès 2n Premi Ada Bruguera, ... Continua llegint →
Bai Juyi (772-846) va néixer a Taiyuan, província xinesa de Shanxi, fill de família errant i miserable, la qual cosa el va apropar molt al poble ras malgrat la seva condició de funcionari imperial del grau més alt. Va ser ... Continua llegint → | 0.82962 | curate | {"ca": 0.9752438109527382, "id": 0.024756189047261814} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_41226 | Des d’aquesta pàgina web, els socis i sòcies de l’ACAB volem donar-vos informació de la nostra associació professional, de com podeu contactar amb nosaltres per cercar un/a terapeuta i d’altres informacions.
Volem també, introduir-vos en el coneixement de l’Anàlisi Bioenergètica. Un model conceptual i terapèutic que ens orienta en el tractament i suport a les persones vers el creixement i la salut psico-emocional.
L’Anàlisi Bioenergètica és un mètode psicoterapèutic de validesa científica reconeguda a nivell europeu (EAP | Associació de Psicoterapeutes Europea).
Ens agradaria despertar en vosaltres l’interès per conèixer una teràpia psico-corporal amb identitat pròpia, que entén i tracta la persona de manera global. Articula, en la seva pràctica clínica, la connexió de les tres dimensions de l’experiència humana: els processos psíquics, físics i relacionals, a partir de la mobilització energètica i corporal, buscant restablir la continuïtat entre emocions, pensament i acció.
Actualment l’Anàlisi Bioenergètica evoluciona, en la seva capacitat de revisió constant. Integra en el seu cos teòric i la seva pràctica clínica les noves aportacions de les investigacions neurocientífiques, les investigacions sobre el desenvolupament infantil i la teoria del vincle (Teoria del apego, Attachment) i adapta estratègies terapèutiques diferenciades per al tractament de les dificultats emocionals segons l’origen: conflicte, dèficit o trauma.
Esperem compartir amb vosaltres la passió i la vitalitat que el seu fundador, Alexander Lowen, va transmetre arreu del món, amb la creació de l’IIBA (Institut Internacional d’Anàlisi Bioenergètica), així com la de tants analistes bioenergètics i formadors/es; que des d’aleshores, en la seva pràctica diària, fan un art de la seva feina:
Guy Tonella, Louise Fréchette, Denis Royer, Jean Marc Guillerme, Bob Lewis, Virginia Wink, Violaine de Clerck, Maryse Doess… i tants altres. | 1 | perfect | {"ca": 0.9269692227438706, "fr": 0.07303077725612937} | |
mc4_ca_20230418_4_661671 | Ibi instal·la desfibril·ladors en edificis públics | ARA Multimèdia
Ibi instal·la desfibril·ladors en edificis públics
Desfibril·lador del Centre Social Polivalent / Ajuntament d'Ibi
També s'ha realitzat la formació necessària per al personal que va a dur a terme la utilització
Escrit per ARA Multimèdia 10 gener 2018
L'àrea de Sanitat de l'Ajuntament d'Ibi ha instal·lat cinc desfibril·ladors en diversos edificis municipals amb gran afluència de públic i una unitat mòbil en un cotxe patrulla de la Policia Local. Les unitats s'han col·locat en el Poliesportiu Municipal, Centre Cultural Salvador Miró, Centre Social Polivalent i el Teatre Río. També s'ha realitzat la formació necessària amb classes formatives i tècniques per al personal que va a dur a terme la utilització d'aquestes unitats.
D'acord amb la normativa de les Autoritats Sanitaries no es requereix tenir coneixements ni titulació sanitària previs per a la seua utilització. Es tracta de desfibril·ladors externs model Life Point que han sigut col·locats de forma estratègica. Segons María José Herrero, edil d'aquesta àrea, indica que "la idea és continuar col·locant aquests dispositius en més edificis. Després de l'engegada d'aquests cinc primers, ja hem establit contacte amb els set centres educatius i els tres instituts per a instal·lar més en aquests centres. Aquest mes de gener està previst que realitzen la formació en els centres escolars i col·locar aquestes deu unitats més".
A més, Herrero explica que "als centres escolars, volem reforçar la campanya que desenvolupem a la fi d'any sobre Reanimació Cardiopulmonar (RCP) en tots els col·legis i completar així la campanya de Formació Sanitària en Primer Auxilis. Després d'aquesta primera inversió pròxima als 20.000 euros, la nostra intenció és instal·lar més unitats en altres dependències municipals i centres susceptibles d'acollir gran afluència de gent". | 0.858193 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.aramultimedia.com/ibi-installa-desfibrilladors-en-edificis-publics |
mc4_ca_20230418_15_764164 | Llibre’S de l’any | BIBLIOTECA DE L'ESCOLA D'ESPONELLÀ
← IMATGES LLEGINT A CASA EL TRESOR D’EN SERRALLONGA → | 0.437947 | curate | {"ca": 0.5046728971962616, "en": 0.4953271028037383} | https://blocs.xtec.cat/bibliotecaesponella/2016/02/18/llibres-de-lany/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_13460 | Avui per casualitat he vist un tros del programa els matins de TV3 i exposaven un gos dissecat. Realment a mi et fot molta pena i molt fastig aquesta mena d' exhibicions i proposo que properament surti dissecada aquesta secallona
És una pija patètica, | 0.67919 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_752174 | Danys causats per accidents climatològics. 1 Les gelades - 123Vins
Danys causats per accidents climatològics. 1 Les gelades
Ja he patit en primera persona els danys de les gelades, gairebé se'n va a norris la plantació dues setmanes després de plantar-les. Entenc el patiment dels pagesos, les gelades només són una més de les incidències climàtiques, les nostres plantes també poden patir per la pedra, el vent, la sequera, l'humitat excessiva. Si a això sumem les malalties originades per fongs, bactèries, virus, paràsits animals, insectes, les carències o alteracions nutricionals.... Qui pensi que el raïm es fa sol, està molt equivocat. Però això no m'ha desanimat, ans el contrari encara m'encoratge més a continuar, el repte de fer un bon vi és més difícil, però el mèrit major!
De 100524 les llosses
La congelació de l'aigua als diferents òrgans vegetatius, provoca la destrucció dels teixits que els formen, així com la dels vasos llenyosos. Els danys són majors a temperatures més baixes i a major temps d'exposició al fred. La planta serà més o menys sensible depenent del moment del cicle vegetatiu en que es trobi.
Repòs invernal: els ceps que es troben en repòs aguanten bé fins a -12ºC. Per sota d'aquesta temepratura es congelen els borrons.
Inici de brotació: les gelades tardanes per sota de -1ºC destrueixen els brots. Posteriorment broten els borrons secundaris.
Floració: per sota de 0ºC es poden perdre les flors i conseqüentment els raïms.
Agostament: les temperatures per sota de -2ºC necrosen les zones herbàcies, i l'agostament és deficient. En varietats tardanes una gelada temprana en època prèvia a la verema pot fer perdre tota la collita.
Etiquetes de comentaris: Accidents climatològics | 0.746255 | curate | {"ca": 0.9788235294117648, "fr": 0.021176470588235293} | http://123vins.blogspot.com/2010/05/danys-causats-per-accidents_30.html |
mc4_ca_20230418_1_325340 | El Tot Mataró i Maresme - Vengadores: Infinity War
El TotOciCinemesPel·lículesVengadores: Infinity War
Anthony Russo, Joe Russo (EUA, 2018)
Robert Downey Jr., Chris Evans, Scarlett Johansson, Chris Hemsworth, Chris Pratt, Samuel L. Jackson, Josh Brolin, Elizabeth Olsen, Jeremy Renner, Tom Holland, Benedict Cumberbatch, Chadwick Boseman, Brie Larson, Pom Klementieff, Terry Notary, Dave Bautist
Marvel Studios porta a la pantalla l'enfrontament definitiu i més sagnant de tots els temps, on Els Venjadors i els seus superherois han d'estar disposats a sacrificar tot en un intent de derrotar el poderós Thanos, abans que els seus plans de devastació i ruïna posin fi al univers. (156 min.)
https://www.filmaffinity.com/es/film827414.html
CABRILS – V. DE MAR Nau en lloguer de 800m2 amb 300m2 de planta pis amb oficines, pati... Ref.6268 Informi´s!!!! Tlf. 93.798.00.50 | 0.525642 | curate | {"ca": 0.5767441860465117, "pt": 0.04186046511627907, "en": 0.30116279069767443, "de": 0.011627906976744186, "es": 0.05465116279069768, "eu": 0.013953488372093023} | http://totmataro.cat/oci/cinemes/pelicula/2423-vengadores-infinity-war |
mc4_ca_20230418_0_381614 | El bloc de Sant Tomàs: Sant Tomàs rep un guardó pels 50 anys de trajectòria en el Dia de la Cambra
Sant Tomàs rep un guardó pels 50 anys de trajectòria en el Dia de la Cambra
Aquest dijous al vespre, Sant Tomàs ha rebut el reconeixement pel seu 50è aniversari, en el marc del Dia de la Cambra.
En un acte celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona, el president de l'entitat, Toni Ramírez, va rebre el guardó pels 50 anys de trajectòria de mans del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
La Cambra de Comerç reconeix públicament amb aquest acte que s'organitza cada any l'esforç i la capacitat de gestió de les empreses i institucions de la demarcació de Barcelona amb trajectòries dilatades. En el Dia de la Cambra d'enguany també van rebre distincions 116 empreses més, per assolir fites de 50, 75, 100, 125 i 150 anys d'història.
El vicepresident del Govern de la Generalitat i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, va presidir l'acte.
Publicat per comunicació sant tomàs a 14:05
Etiquetes de comentaris: #50anysSantTomàs, Cambra de Comerç de Barcelona, Dia de la Cambra, Llotja de Mar
Sant Tomàs sorteja un Toyota RAV4 híbrid amb motiu...
Cursos de formació per al personal de Tac Osona
Treballadors de Tac Osona faran d'informadors en l...
El respecte i l’actitud positiva, la clau per cult...
Esportistes del Club CAR participen al Territori S...
Sant Tomàs rep un guardó pels 50 anys de trajectòr...
El Centre Ocupacional participa en la decoració de...
L'Àngel Rodríguez es jubila després de més de 15 a...
A Riudeperes no han parat aquest estiu!
Sant Tomàs se suma a l’aturada general de dimarts ... | 0.793574 | curate | {"ca": 0.9673041332510796, "es": 0.03269586674892042} | http://elblocdesanttomas.blogspot.com/2017/10/sant-tomas-rep-guardo-dia-de-la-cambra.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_339971 | L'agrupació de taxistes Servitaxi de Barcelona crearà aquest mes la primera 'línia rosa' de telèfon d'Espanya reservada només a dones que vulguin demanar un taxi amb una conductora al volant, ha explicat el president de l'entitat, José Manuel Zamora, que preveu presentar la iniciativa amb detall dimecres. La idea, que han plantejat les conductores de Servitaxi, està dirigida especialment a les joves que surten de les discoteques i a dones amb dificultats familiars. Tot i això, Zamora ha matisat a Europa Press que no es posa en marxa perquè hi hagi taxistes que s'"insinuïn" a les usuàries que pugen al cotxe. A diferència de ciutats com Nova York, Londres i Moscou on circulen taxis pintats de color rosa, la iniciativa barcelonina només preveu identificar els taxis amb un petit distintiu rosa a l'interior, de manera que no perdrien la característica pintura groga i negra. Els taxistes desconfien que l'Institut Metropolità del Taxi (Imet) accepti la iniciativa. "No volem entrar en guerra amb la corporació", ha dit Zamora, tot i que ha precisat que pròximament presentaran la seva iniciativa a l'Imet. http://www.europapress.cat/societat/noticia-taxistes-barcelona-crearan-linia-rosa-per-dones-volen-conductores-volant-20091203144546.html
Al metro de Tokyo tenen bagons només per a dones... però és per a protegir-les dels pervertits. Però quin sentit te fer això aquí? I per què sempre han d'associar dona amb un color lleig com el rosa?
Manuela escrigué: Al metro de Tokyo tenen bagons només per a dones...Els nipons estan molt tarats amb el tema de les violacions i obsessionats en magrejar i penetrar noietes al metro, només s'ha de mirar algun manga porno (hentai) per veure-ho.
I tant, molt d'avanç tecnològic però poc avanç en dignitat humana. Hi va haver un ministre que va arribar a tractar a les dones "de màquines de parir" o alguna cosa per l'estil. Penós tot plegat.
Està clar que Japó és un país de tradició masclista, però el tema aquest dels vagons em sembla perfecte. Enrecordeu-vos que aquests vagons (que solen ser un parell com a molt per tren) només tenen un horari de protecció (de nit i matinada) i que les dones hi poden accedir si volen. És evident que una dona pot sentir-se amenaçada sexualment per algun home en diferents circumstàncies (molt més que un home per una dona), però que a un tren tinguin un lloc de "protecció" no fa cap mal a ningú. Japó serà un país friki, masclista i tot el que vulgueu, però de seguretat entenen bastant, aquesta gent. Sobre el tema dels taxis, em sembla bé. També estaria bé escollir millor als taxistes i així s'estalviarien de fer coses com aquesta, perquè que una dona s'hagi de sentir amenaçada per un conductor d'un servei públic és vergonyós.
Tinc un cosí que va fer un any de pre doctorat a Japó i em va explicar que una vegada era a una discoteca amb uns companys i dues noietes estaven recolzades de la paret d'en front, van arribar tres nois que sense parlar ni mitja paraula amb elles van començar a fotre'ls mà bestialment i es van marxar, ma cosí deia que tenia ganes de agafar-los i fotre'ls puntades i cops (fa 1,90 d'alçada imagina com haurien quedat els japos petitons ), però els companys li van dir que això era "normal" | 0.873015 | curate | {"ca": 0.9520826808643909, "en": 0.042593172564985904, "eu": 0.005324146570623238} | |
mc4_ca_20230418_7_744770 | Diumenge que ve 7 de juny Sant Fruitós acollirà el 6è Campionat de Catalunya de Ball Esportiu per parelles i el 1r Campionat de Catalunya de Ball Grupal al pavelló el 7 de juny d’11 del matí a dos-quarts de vuit del vespre. El campionat també comptarà amb l’Open Weelchair, exhibicions de ball en cadira de rodes.
Mireia Subirana, de l’àrea d’esports i ensenyament valora de forma molt positiva que es celebri al poble ja que segur que influirà en l’economia del municipi i a més, donarà a conèixer encara més Sant Fruitós.
http://onabages.cat/wp-content/uploads/2015/05/inf22.mp3
1r Campionat de Catalunya de Ball Grupal
6è Campionat de Catalunya de Ball Esportiu
Open Weelchair
Next article L’associació Cal Molinot – Sembrem Consciència va celebrar divendres la primera xerrada oberta al públic.
Previous article Tot a punt per la 14a Trobada d'exjugadors del Barça a Sant Fruitós | 0.746425 | curate | {"ca": 0.92, "en": 0.08} | http://onabages.cat/1138/tot-a-punt-pel-campionat-de-catalunya-de-ball-esportiu |
macocu_ca_20230731_4_533602 | Destacats
EIXIDE D'ESTIU PTACV 2018
Aquest estiu l'eixida que fem tots els anys amb el PTACV l'hem desenvolupat en els coneguts com Alps del sol, el massís de Ecrins, a França.
Ha sigut una setmana que per descomptat ha passat massa ràpid i encara que no era l'inicialment previsible, el temps ens ha acompanyat bastant.
El primer objectiu va ser l'agulla Dibona, una agulla de roca que inspira a qualsevol escalador o alpinista que es precie. Eixim des dels Etages a les 7 del matí, dues hores d'aproximació alpina per a obrir boca. Ens dividim en dos cordadas i cadascú a la seua via. A les set de la vesprada arribem de retorn al cotxe després de dotze hores d'activitat.
L'endemà, des del mateix càmping de la Berarde vam ser a escalar a la paret que dona ombra al càmping, quatre-cents metres de granit, no gaire continu però amb llargs bonics.
L'endemà i amb el pretext d'una tempesta persistent que ocuparia quasi tot el dia, canviem de lloc, ens vam anar a l'altre costat del massís, Ailefroide.
Allí vam poder escalar algunes de les seues granítiques parets i preparar el que serà l'activitat alpina del viatge.
Eixint de Pre Madame Carle, una mica més amunt de Ailefroide ens dirigim al refugi de la glacera Blanc, refugi dones Ecrins. Des d'allí l'endemà i dividits en dos cordades travessem la glacera en direcció a l'Agrana, la muntanya més alta dels Ecrins i l'única juntament amb el Dome que superen els quatre mil metres.
Una de les cordades faria l'ascensió clàssica, que va fins al muscle que separa l'Agrana amb el Dome i escala directament l'aresta fins al cim, amb tornada desfent l'aresta contra direcció.
L'altra cordada faríem l'aresta Aquest o aresta integral de l'Agrana, començant l'aresta totalment a l'esquerra de la muntanya i travessant aquesta per tota l'aresta, el descens és comú amb l'altra ruta. Diedres mixts de quart grau atapeït, corredors encaixonats i travessies amb molt, molt ambient. Una ruta bastant exigent per a iniciar-se en el món dels quatre mils.
La baixada, interminable, quasi dos mil metres de desnivell que entre el madrugó, l'ascensió i l'altura, es pot ennuegar.
L'endemà merescut descans, assecar roba i material i recuperar forces per al viatge de tornada que quasi segur es farà més llarg que el de venir. | 0.857499 | curate | {"ca": 0.9657320872274143, "en": 0.011125945705384957, "es": 0.023141967067200713} | |
mc4_ca_20230418_12_157036 | BBBB & Myriam Swanson presenten “MISS Rhythm” @ , Barcelona [12 de agosto]
2018-08-12T20:00:00+02:00 2018-08-12T23:00:00+02:00 http://barcelona.carpediem.cd/data/afisha/bp/63/6d/636d67de86.jpg Ruth Brown ha estat una de les cantants més influents del rhythm and blues nord-americà dels anys cinquanta i seixanta. Més coneguda com Miss Rhythm, va signar un contracte amb Atlantic Records el 1948, poc després del naixement del segell. Entre 1949... http://barcelona.carpediem.cd/events7160969-bbbb-myriam-swanson-presenten-miss-rhythm-at-/ BBBB & Myriam Swanson presenten “MISS Rhythm” Plaça Reial, 17, 08002 Barcelona (Barcelona), Espanya
BBBB & Myriam Swanson presenten “MISS Rhythm”
Plaça Reial, 17, 08002 Barcelona (Barcelona), Espanya
Ruth Brown ha estat una de les cantants més influents del rhythm and blues nord-americà dels anys cinquanta i seixanta.
Més coneguda com Miss Rhythm, va signar un contracte amb Atlantic Records el 1948, poc després del naixement del segell.
Entre 1949 i 1955, va protagonitzar les llistes d’èxits amb cançons com “Teardrops from My Eyes” (1950), “(Mama) He Treats Your Daughter Mean” (1952) o “Mambo Baby” (1954), melodies que han inspirat a moltes generacions i també a la Big Blues Band per a la creació d’aquest espectacle en què celebraran alguns dels seus millors singles. I qui millor per posar veu a aquests temes que la volcànica i increïble Myriam Swanson!
Un plaer pels melòmans i els col·leccionistes, una proposta que transportarà el públic a la millor època del rhythm and blues.
Myriam Swanson veu, Ivan Kovacevic contrabaix i direcció, Duska Miscevic i Ignasi Poch saxo alt, Pol Prats i Artem Zhulyev saxo tenor, Nuria Vitó saxo baríton, Jaume Torné i Víctor Verges trompeta, Aram Montagud i Igor Kossenkov trombó, Héctor Martín guitarra, Federico Mazzanti piano, Martí Elías bateria. | 0.696793 | curate | {"en": 0.17679255610290093, "ca": 0.8232074438970991} | http://barcelona.carpediem.cd/events/7160969-bbbb-myriam-swanson-presenten-miss-rhythm-at-/ |
macocu_ca_20230731_1_397512 | L'Ajuntament de Reus i el Consell Comarcal del Baix Camp unifiquen les oficines de consum
IMATGES RELACIONADES
La unificació de les oficines de consum centralitzarà en un únic espai tots els serveis, de manera que s'evita que les persones consumidores haguessin de presentar la seva reclamació en una oficina i realitzar el tràmit de mediació en una altra. Fins que l'Oficina de Consum del Baxi Camp es traslladi a la Patacada, les persones consumidores seran ateses a l'oficina que s'ubica a la seu del Consell Comarcal del Baix Camp (Dr. Ferran, 8)
Els serveis integrats d'informació i atenció comarcal es prestaran des de les oficines municipals situades a la plaça de la Patacada, 1, que l'Ajuntament cedirà al Consell Comarcal. L'ens supramunicipal assumirà les despeses derivades del funcionament del servei, i aportarà els recursos humans necessaris per desenvolupar-lo. L'acord permetrà a l'Ajuntament destinar a altres serveis municipals el personal que actualment treballa l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor.
L'Oficina de Consum del Baix Camp obrirà en la nova ubicació, com a molt tard, el 15 de setembre, oferirà atenció al públic presencial; informació sobre els drets del consumidors i la manera d'exercir-los; recepció i tramitació de queixes, consultes i denúncies de consumidors; i tramitació de reclamacions i mediacions.
El Consell Comarcal del Baix Camp té un encàrrec de gestió de l'Agència Catalana del Consum per a la realització d'actuacions definides en matèria de consum a la comarca que comprèn la informació, la tramitació de queixes i reclamacions, la mediació i l'arbitratge de consum per a la ciutadania domiciliada en els diversos municipis del Baix Camp. Al seu torn, i des de fa tres anys, l'Ajuntament de Reus ha desenvolupat paral•lelament tasques d'informació, orientació i assessorament a les persones consumidores a través de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC). | 0.881193 | curate | {"ca": 0.9895941727367326, "pt": 0.01040582726326743} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_653168 | L'ANC enfila el procés electoral per renovar la cúpulaEl 21 de maig, el nou secretariat l'elegirà entre els seus membresPer primer cop els candidats a l'òrgan de govern de l'Assemblea podran fer campanya al territoriDesprés de l’assemblea nacional celebrada a Manresa, ha començat el procés electoral per renovar el secretariat nacional de l’ANC. El calendari ja està fixat. El 3 de maig conclou el termini de presentació de candidatures al màxim òrgan de l’entitat. El 14 de maig s’hauran elegit ja els 77 membres del secretariat, que una setmana més tard, el 21 de maig, renovaran els principals càrrecs executius de l’ANC: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. La vicepresidenta, Rosa Alentorn, i el secretari, Jordi Vilarasau, han esgotat el seu temps de mandat i no es poden tornar a presentar, el que vol dir que la cúpula de l’ANC serà àmpliament renovada.Campanya electoralS’elegiran 77 membres del secretariat, 25 elegits en una llista nacional i els 52 restants per llista territorial, dos dels quals representant les agrupacions a l’exterior. L’ANC està estructurada en onze regions.Una de les novetats d’aquest procés de renovació del secretariat és que es permetrà als aspirants de fer campanya electoral. Molts socis s’havien queixat de les dificultats d’accedir a tots els electors si no s’és una figura pública coneguda. El nou reglament electoral estableix que cada regió organitzarà un acte central en què podran participar tots els candidats del territori i de la llista nacional, a banda d’actes que també es poden fer en assemblees territorials. Els actes seran gravats i penjats al web de l’entitat. Això farà que Durant uns dies l’ANC visqui un ambient de campanya electoral inèdit.Rosa Alentorn, figura de consensL’ANC ha viscut setmanes de debat intern intens sobre el full de ruta i sobre el model d’organització, debat que va desembocar en l’assemblea de Manresa. Fonts de l’ANC han explicat a NacióDigital que una figura determinant en aquest període ha estat la vicepresidenta actual, Rosa Alentorn, qui ha esdevingut una referència d’equilibri intern i consens entre les diferents sensibilitats. Alentorn és una persona molt de la casa i la seva figura ha estat elogiada per persones de totes les opinions internes. Ara forma part, junt amb altres membres del secretariat que no repeteixen, de la junta electoral que vetllarà per l’eficàcia del procés.
Espero que guanyi en Baños.
Es diu Antonio i no Toni. | 0.885528 | curate | {"ca": 0.988929889298893, "es": 0.01107011070110701} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_119957 | NOMÉS UNA SESSIÓ EN CATALÀ A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA DEL NOU FILM D’”SPACE JAM “ | 🎗 La veu crítica de la independència
Skip to content
Notícies en català
function easynotify_notify_loader() { var notydata = { action: "easynotify_ajax_content", security: "b3148b6110", notyid: 15515 };
jQuery.post("https://www.radiocatalunya.cat/wp-admin/admin-ajax.php", notydata, function(response) { jQuery('#noty-15515').append(response);
var timerId; if(timerId != undefined){clearInterval(timerId);} timerId = setInterval(function (){ jQuery('#launcher-15515').fancybox({ type: 'inline', padding: 0, margin: 60, width: '750', height: 'auto', transitionIn: 'fade', transitionOut: 'fade', autoScale: false, showNavArrows: false, hideOnOverlayClick: false, autoDimensions: false, fitToView: false, scrolling: 'no', centerOnScroll: true, onComplete: function(){ clearInterval(timerId); } }).trigger("click"); }, 1000); }); }
// COOKIE CONFIG var check_cookie = jQuery.cookie('notify-15515'); var ex_cookie = 1; if (check_cookie == null || ex_cookie == '-1') { easynotify_notify_loader(); } jQuery.cookie('notify-15515', 'true', { expires: 1, path: '/' }); });
.enoty-custom-wrapper, #fancybox-content, #fancybox-outer { background: #272727; background-image: -webkit-linear-gradient(top, #272727 0, #383838 30%, #383838 70%, #272727 100%); background-image: -moz-linear-gradient(top, #272727 0, #383838 30%, #383838 70%, #272727 100%); background-image: -ms-linear-gradient(top, #272727 0, #383838 30%, #383838 70%, #272727 100%); background-image: -o-linear-gradient(top, #272727 0, #383838 30%, #383838 70%, #272727 100%); background-image: linear-gradient(top, #272727 0, #383838 30%, #383838 70%, #272727 100%); }
.noty-text-header { background: #ec8025; }
Inici
Contacte
Facebook
EL DIT A L’ULL
EL CATALÀ PERD ATRACTIU ENTRE EL JOVENT: EL SECTOR AUDIOVISUAL I LA IMMIGRACIÓ , LES CAUSES PRINCIPALS
RadioCatalunya
El català no resulta una llengua atractiva per als adolescents. El desig d’usar el català està disminuint entre els estudiants de 16 anys i la majoria creuen que es parlarà menys. Entre els estudiants que expressen el seu desig que el català es parli més –un 35% del total–, el 22,6% creu que n’augmentarà l’ús i el 47,7%, que es parlarà menys. Dels que volen que es parli menys –un 16%–, un 54,3% creu que això acabarà passant i un 34,2%, que es parlarà igual que ara. També perd pes el català com a llengua amb què se senten identificats els joves, ja que el 2006 la sentien com a seva el 36,5% i ara, 15 anys més tard, ho fa el 27%. Així ho conclou l’estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de quart d’ESO de Catalunya que ha elaborat el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSA). Es tracta d’una enquesta a 3.205 alumnes de 55 centres que van participar el curs passat a la prova de competències de quart d’ESO. Els resultats a les proves van donar un domini del castellà lleugerament superior al del català, ja que la puntuació mitjana en llengua catalana va ser de 76,5 i en castellana, de 78. El departament ha encarregat al CSA també un informe sobre l’ús del català a sisè de primària. L’estudi es realitza cada set anys i serveix per analitzar l’evolució de l’alumnat. Les dades actuals, doncs, es comparen amb les del 2006 i el 2013. “Una de les raons de pes que contribuirien a aquesta davallada és la manca d’oferta audiovisual i de continguts a la xarxa en llengua catalana. Això explicaria que els adolescents percebin el català com una llengua no necessària o poc útil en l’àmbit no escolar o social.” És una de les conclusions de l’informe, que es va presentar ahir a la sessió de reflexió que el Consell Escolar de Catalunya va dedicar a l’ús de català a l’educació. Només el 20% dels estudiants consumeixen productes audiovisuals en català. El consum audiovisual i les xarxes socials estan molt presents en el dia a dia del jovent, però el consum i la interacció es fan majoritàriament en castellà, si bé creix l’ús d’altres llengües. El castellà també és la llengua més usada en l’activitat esportiva, que practica el 61,2% de l’alumnat. El català, en canvi, és lleument majoritari a classes de música, dansa i teatre. Creix la immigració En l’evolució del perfil sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat apareix una dada molt important per a Carles Vega, president del CSA: el 2020, el percentatge d’immigració era similar al del 2010. “Vol dir que la població que no coneix o no parla el català és més alt que anys enrere.” A les aules això es manifesta en el fet que un 30% dels alumnes de quart d’ESO s’han escolaritzat a Catalunya fa menys de cinc anys. El 2013 la taxa era del 14,3%. El català és llengua vehicular a l’educació, però l’alumnat cada cop l’usa menys per parlar amb els docents, va alertar Vega. L’estudi recull, també, que l’ús que fa el professorat del català en el context escolar és del 71,1%; que el dels estudiants és del 60,8%; que el 35% de l’alumnat parla en català amb els companys fora de classe i que el 57% no ho fa mai o quasi mai. “Els descensos en els usos lingüístics de l’alumnat són més acusats que en la població general”, va advertir Vega, que hi va afegir que els estudiants manifesten a l’enquesta que també baixen considerablement els usos que en fa el professorat. “La polarització política influeix en els usos dels parlants. El supremacisme lingüístic no ajuda gens”, va afirmar. Va parlar també de supremacisme lingüístic durant la jornada el catedràtic de lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera, que es va referir a la sentència del TSJC sobre el 25% de castellà als centres educatius: “L’ús del castellà és una imposició d’una minoria que es basa en el supremacisme lingüístic.” Tampoc s’ajusta al que disposa la Constitució espanyola, segons va assegurar, perquè, com totes les llengües oficials, “a ningú se li pot exigir el deure d’usar-lo, només de coneixe’l”. El president del consell, Jesús Viñas, va advertir del risc de “no retorn” si no es reverteix la situació. El consell presentarà en un mes 50 propostes per promoure’n l’ús. La secretària de Transformació Educativa del departament, Núria Mora, va expressar el compromís de la Generalitat amb el pla d’impuls del català que s’ha aprovat amb les primeres dades de l’estudi presentat ahir, pel que fa a l’ús del català a les aules. “No tenim el català a l’UCI però hem de fer èmfasi en la seva promoció”, va dir. Al debat amb lingüistes i docents van aparèixer qüestions com la pèrdua de percepció del català com a llengua necessària, la pèrdua de consciència sobre la immersió a la formació del professorat i la manca de materials adequats a les aules d’acollida. Mora va explicar que el departament està treballant aquestes qüestions: està analitzant amb el Departament de Recerca i Universitats la formació dels futurs docents, actualitzarà la formació al professorat i crearà una plataforma on compartir el material que els centres creïn per a les aules d’acollida, entre altres qüestions. Informa:ELPUNTAVUI.CAT (3-XI-2021)
Llegir més...
Home
→
Actualitat
→
NOMÉS UNA SESSIÓ EN CATALÀ A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA DEL NOU FILM D'"SPACE JAM "
juliol 25, 2021
RadioCatalunya
NOMÉS UNA SESSIÓ EN CATALÀ A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA DEL NOU FILM D'”SPACE JAM “
A la província de Tarragona és molt complicat veure en llengua catalana la nova gran producció de Hollywood que ha arribat als cinemes aquesta setmana: “Space Jam: Noves Llegendes”. Una usuària de Twitter ha alertat que només hi ha “una única sala i una única sessió en tota la província de Tarragona”, un fet que contrasta amb el fet que hi ha més sales i sessions que l’ofereixen en la seva versió original subtitulada, castellà a part, que sempre és majoritari.
Aquest fet és encara més gros quan parlem de la pel·lícula que ens ocupa: Un film enfocat a un públic infantil, que a la província de Tarragona té més oferta per veure-la en anglès i subtitulada en castellà, que no pas en llengua catalana. Aquest advertiment no ha passat inadvertit pel popular compte de Twitter de Doblatge en català, que demostrava que efectivament, els “JCA Cinemes Tarragona-Valls” tan sols ofereixen una sessió de la pel·lícula en català, i per acabar-ho d’adobar, a les 20 del vespre. “Un horari terrible per anar-hi amb els nens”, ha piulat @DoblatgeCatala.
Informa:LAREPUBLICA.CAT (25-VII-2021)
93 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga:
Actualitat
Previous Post
L’ESTRATÈGIA JUDICIAL CONTRA EL PROCÉS FA AIGÜES PER MANCA DE PROVES
Next Post
MILITARS ESPANYOLS AL BÀLTIC I LA QÜESTIÓ CATALANA
Previsió del temps a Catalunya
🔈 Editorials de Ramon Serra
EL CATALA A LA UCI: EN DUES DÈCADES LA IMMIGRACIÓ DE FORA DE L’ESTAT ARRIBA AL 500% (2)
EL CATALÀ, A LA UCI: LA IMMIGRACIÓ DESCONTROLADA, UN FACTOR CLAU (1)
LA LLEI DE L’AUDIOVISUAL D’ESPANYA: O CAIXA O FAIXA PER AL CATALÀ
EL CARRER I PUIGDEMONT, LES DUES GRAN CARTES DE L’INDEPENDENTISME
Escoltar-les ... (4/44)
Les 3 més llegides de la setmana
LA PREMSA ESPANYOLA OCULTA EL DISCURS D’ALÈXIA… by RadioCatalunya desembre 1, 2021 "La premsa espanyola oculta el discurs d’Alèxia en català a la Pilota d’Or". S'ha convertit en la primera catalana que és reconeguda amb aquest guardó.… (16)
PREVARICANT A LA XARGEGA: LA QÜESTIÓ CATALANA FA… by RadioCatalunya desembre 1, 2021 "Prevaricant a la xarnega" ( ELISA BENI ) "L'expressió d'opinions, comentaris i reaccions pels jutges a les xarxes socials pot afectar greument l'aparença d'independència i… (13)
EL CATALÀ A LA UCI (3): ARA, EL TRIBUNAL SUPREM… by RadioCatalunya desembre 4, 2021 ( Per RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT ) En els articles anteriors parlava d'un una immigració que ha arribat a Catalunya i que és el… (11)
Opinió
NO ENS RENTARAN EL CERVELL: ADAM CASALS I CARME FORCADELL AL SERVEI DE L’ESPANYOLISME
NOU PRESOS POLÍTICS, NOU RENÚNCIES A LA INDEPENDÈNCIA
PUIGDEMONT, DES DE L’ALGUER: ” ÉS EL MOMENT DE DIR A ESPANYA PROU. AIXÍ NO “
L’ACTIVISTA STRUBELL ACONSEGUEIX ALS JUTJATS EL QUE NO HA FET CAP GOVERN: APLICAR LA LLEI CATALANA DE CONSUM | 0.649203 | curate | {"ca": 0.7373299748110831, "en": 0.2076574307304786, "fr": 0.002216624685138539, "es": 0.049571788413098235, "pt": 0.0032241813602015114} | https://www.radiocatalunya.cat/nomes-una-sessio-en-catala-a-la-provincia-de-tarragona-del-nou-film-dspace-jam/ |
cawac_ca_20200528_9_37560 | A partir de les 10 del matí, els diferents grups es concentren a la Plaça d’Espanya. I des d’aquest punt, s’inicia la marxa de la pau, per distints carrers i places de Ciutat, fins arribar a Ses Voltes, al Parc de la Mar. S’hi calcula una participació d’uns 1.750 alumnes de cinquè i sisè de Primària.
Els reconeixements a les persones i entitats que destaquen per la seva entrega a les causes de la Pau i de la No-Violència enguany són: | 0.784096 | curate | {"ca": 1.0} | http://nubulaya.cecili.cat/post/28476 |
mc4_ca_20230418_4_202188 | Localitzen sense vida un jubilat de Sant Feliu | Ràdio Sant Feliu
Localitzen sense vida un jubilat de Sant Feliu
Una vintena d’efectius, entre la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols , Mossos d’Esquadra, Bombers i Protecció Civil varen localitzar ahir, dimarts, al vespre, el cos sense vida d’un home de 83 anys, Leoncio.E.F., després que no tornés a casa seva a l’hora habitual.
La família del difunt havia alertat al migdia els cossos de seguretat locals, els quals es varen posar immediatament a fer tasques de recerca de l’home, en diferents indrets de Sant Feliu de Guíxols. Segons s’apunta, aquesta persona feia sovint una passejada. En no tornar a l’hora prevista, els familiars han denunciat la desaparició i ha començat la recerca.
Pels volts de les deu del vespre s’ha localitzat el cos sense vida de l’home, a uns cinquanta metres de la benzinera ubicada al nucli de Vilartagues.
A l’espera d’una confirmació oficial, s’apunta que la causa de la mort podria tenir a veure amb un problema cardíac.
Ja a la tarda, fonts properes a la família, enviaven correus electrònics d’emergència per intentar localitzar-lo enviant la fotografia per tal de poder identificar-lo en el cas que s’hagués desorientat.
El correu deia que al matí havia sortit a caminar com cada dia però que no havia tornat sobre les 12:30 com era habitual. Quant als itineraris que recorria eren diversos com els camí dels Butanos, Mas Trempat, Pedralta, S’Agaró o la ruta del Carrilet.
També es temien que hagués patit un cop de calor al temps que notificaven que estava delicat del cor així com que no el localitzaven en els hospitals i es temien que hagués caigut al bosc, la qual cosa, desgraciadament havia succeït. | 0.867891 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.rsf.cat/localitzen-sense-vida-un-jubilat-de-sant-feliu/ |
macocu_ca_20230731_1_245049 | Un grup d’usuaris de Villablanca inicia els tallers d’educació afectiu-sexual
Dins aquest projecte s’han plantejat un seguit d’accions per millorar la qualitat de vida de les persones ateses, atenent aquest aspecte fonamental i present en totes les persones. Qüestions com els espais d’intimitat i la intimitat per si mateixa; les relacions afectives; prevenció de riscos derivats d’activitats sexuals; prevenció d’abusos; la igualtat de gènere; el respecte a la identitat i orientació sexual; el llenguatge adequat, ... son alguns dels aspectes a abordar.
Els tallers d’educació afectiu-sexual és potser una de les accions més destacada i important. El passat dia 30 de gener, un grup de 8 usuaris/es de diferents Residències van iniciar el primer taller d’un total de 5 que es realitzaran 2 dies per setmana durant 5 setmanes.
Els taller són els següents: • Taller 1. HABILITATS SOCIALS. • Taller 2. LES RELACIONS AFECTIU-SEXUALS. • Taller 3. ANATOMIA I CONDUCTA SEXUAL • Taller 4. LA SALUT SEXUAL. HÀBITS SALUDABLES • Taller 5. EMOCIONS EN SEXUALITAT I AFECTIVITAT
A partir del mes d’abril es continuaran realitzant els tallers amb altres persones. “El saber sexual us farà més lliures” | 0.75269 | curate | {"ca": 0.8637137989778535, "es": 0.0868824531516184, "fr": 0.018739352640545145, "en": 0.030664395229982964} | |
mc4_ca_20230418_13_357005 | Les Marxes per la Llibertat arriben a Barcelona - Teleponent
Inici Comarques Les Marxes per la Llibertat arriben a Barcelona
Pla zenital de la capçalera de la Marxa per la Llibertat en el seu pas per Badalona
Les Marxes per la Llibertat estan encarant l’últim tram i arriben ja a la ciutat de Barcelona. Milers de persones omplen la Meridiana i la Gran Via provinents de molts punts de la geografia catalana i la columna que arriba del Baix Llobregat encara la B-23 a l’altura de Sant Joan Despí abans d’entrar per la Diagonal.
La majoria dels participants a les marxes ha passat la nit fora, en poliesportius cedits pels ajuntaments de Martorell, Sant Quirze i Premià de Mar, punts d’inici de la marxa d’aquest divendres, coincidint amb la vaga general. Van sortir dimecres des de ciutats com Tarragona, Tàrrega, Berga, Vic i Girona. També s’hi ha afegit aquest divendres una columna des de Castelldefels.
Article anteriorTallen l’autovia A-2 a Fondarella amb motiu de la vaga general
Article següentLa Diputació col·loca una pancarta en blanc a la façana del Palau | 0.817442 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.teleponent.cat/les-marxes-per-la-llibertat-arriben-a-barcelona/ |
cawac_ca_20200528_1_192413 | dimarts, 22 març de 2011
Ja han passat les falles, un temps per a gaudir col·lectivament la festa, però hi ha "ciutadans" que no entenen massa be el concepte de gaudir d'una festa sense fotre la festa, o la seua vida diària, als altres. Ús el carril bici diàriament per a anar a treballar, i estos dies post-falles, he patit les conseqüències de la falta de civisme d'alguns i la ineficàcia dels polítics de l'ajuntament del Cap i Casal. La ciutat ha despertat després de les falles com un veritable femer, han passat tres dies i segueix igual, centenars d'ampolles, papers i tot tipus d'escombraries continuen entre els cotxes aparcats, en els parcs i jardins, milers i milers de vidres, omplin el recorregut del carril bici, amb el consegüent risc que això suposa, esperem que les pluges se ho emporten. Però això no és tot, porte dos dies veient-me obligat a esquivar tanques de l'ajuntament que duen dos dies en el mateix lloc, (veure la foto), barrils de cervesa just enmig del carril, camions de recollida de tanques que aparquen just en el que ells interpreten com una catifa roja, palets de dubtosa procedència interrompent el pas, mobles llençats i multitud de desperfectes com enormes forats que no estaven abans de falles. La situació és esperpèntica i sobretot perillosa. Caldrà començar a reclamar major responsabilitat cívica i política. Dic jo.
diumenge, 6 març de 2011
El proper dijous 10 de març, participaré a una presentació col·lectiva de llibres al Teatre l'Agricola d'Alboraia, acte organitzat pels amics del Bloc Nacionalista Valencià d'este mateix poble. L'acte començarà a les 19,30 h de la vesprada i en el següent cartell teniu tots els detalls, es podrà comprar directament el meu llibre i qualsevol dels presentats. | 0.887136 | curate | {"ca": 0.9959630911188004, "es": 0.004036908881199538} | http://www.ricardramon.cat/2011_03_01_archive.html |
mc4_ca_20230418_0_332790 | ← Ryota Moriwaki
Mostra els canvis nous des de 17 oct 2018, 19:00
(dif | hist) . . m Japó; 18:23 . . (+27.958) . . Townie (discussió | contribucions) (Revertides les edicions de 83.51.160.162. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.) (Etiqueta: Reversió)
(dif | hist) . . Japó; 18:23 . . (-9.451) . . 83.51.160.162 (discussió) (→Història) (Etiqueta: editor visual)
(dif | hist) . . Japó; 18:22 . . (-4.285) . . 83.51.160.162 (discussió) (→Història: zschjdfsgh) (Etiquetes: editor visual, repetició de caràcters)
(dif | hist) . . Japó; 18:21 . . (-2.034) . . 83.51.160.162 (discussió) (→Geografia física) (Etiqueta: editor visual)
(dif | hist) . . Japó; 18:20 . . (-1.426) . . 83.51.160.162 (discussió) (→Història) (Etiqueta: editor visual)
(dif | hist) . . Japó; 18:20 . . (-4.483) . . 83.51.160.162 (discussió) (→Història) (Etiqueta: editor visual)
(dif | hist) . . Japó; 18:19 . . (-6.279) . . 83.51.160.162 (discussió) (→Toponímia) (Etiqueta: editor visual)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Seguiment/Ryota_Moriwaki» | 0 | curate | {"en": 0.1089866156787763, "ca": 0.6806883365200764, "fr": 0.020076481835564052, "es": 0.11567877629063097, "de": 0.011472275334608031, "it": 0.04206500956022945, "nl": 0.010516252390057362, "eb": 0.010516252390057362} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Seguiment/Ryota_Moriwaki |
cawac_ca_20200528_12_30700 | El 19 de febrer es presenta a l’Institut d’Estudis Catalans la reedició del llibre L’alta muntanya catalana: flora i vegetació , de Josep Vigo . L’obra és una coedició amb el Centre Excursionista de Catalunya. | 0.676991 | curate | {"ca": 1.0} | http://seccb.espais.iec.cat/?tag=flora |
crawling-populars_ca_20200525_7_12816 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
PUBLICACIONS > CETRENCADA
La visibilització del moviment feminista ha repercutit sobre diversos entorns laborals. Un d’ells, ha sigut el de les narracions de futbol on, ara al 2019, les dones comencen a tenir més protagonisme
Per: Héctor Gasulla i Adrià Laborda
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El futbol sovint es defineix com una passió que va més enllà d’aquest esport. Mentre els focus il·luminen el terreny de joc i les càmeres segueixen les jugades, l’emoció també es viu a les cabines de retransmissió. Els narradors han protagonitzat veritables declaracions d’amor en els moments d’èxtasi d’un gol, posant la banda sonora a les imatges que han quedat gravades a la retina dels aficionats. Malauradament, “els homes han tingut el monopoli de les narracions de futbol”, segons la Marta Ramón, periodista de RAC1.
Ens hem de remuntar fins el passat 12 de maig d’aquest 2019 per veure com la Danae Boronat, periodista de BeIN La Liga, va posar la primera pedra perquè aquest sector comencés a incloure a dones narradores. La tarragonina va comentar l’Atlético de Madrid contra el Sevilla, quan el conjunt de Caparrós encara havia d’assegurar-se una plaça europea.
Tots els mitjans es van fer ressò de la notícia i van felicitar-la davant de la incredulitat per la masculinització del periodisme esportiu. La tarragonina explica que el partit que li va tocar narrar “s’incloïa dins de la jornada unificada, on hi havia una manca de cronistes, i que, d’aquesta necessitat va néixer la seva oportunitat després de passar-se mesos preparant-se”.
Boronat explica “la importància de fomentar el treball en equip”, ja que en el seu cas, poder comptar amb l’ajut de l’Alberto Edjogo amb qui comparteix una llarga amistat “va ser tot un luxe”. L’exfutbolista va exercir un rol d’analista tècnic dins la retransmissió per assenyalar els canvis tàctics o les mancances estratègiques dels equips que estaven sobre el terreny de joc.
No es tracta d’un fenomen aïllat, sinó que la manca de presència femenina a les narracions esportives també és aplicable a les ràdios. Aquesta temporada cap dona ha portat la veu cantant a les retransmissions de les emissores principals a nivell estatal (COPE i la Cadena Ser), però tampoc a nivell català (Catalunya Ràdio i RAC1).
No obstant això, hi trobem algun cas insòlit com el de la periodista Sara Giménez de la Cadena Ser que va retransmetre aquesta temporada el Girona-Espanyol, que va acabar amb victòria dels blanquiblaus per 1-2. Confessa que “ha narrat molt aviat i que és molt difícil desbancar a narradors que fa molts anys que estan al capdavant de les retransmissions, perquè la gent ja s’ha acostumat a sentir les mateixes veus”. Giménez explica que s’ha sorprès de la repercussió de la seva narració, ja que “un periodista no hauria de ser mai notícia”.
Un altre dels casos paradigmàtics ha sigut el de la Marta Ramon, que també ha debutat com a narradora a l’última jornada de la Lliga per RAC1. La periodista explica que, quan arriba el final de la temporada, els membres de l’equip d’El Barça juga a RAC1 s’intercanvien els rols. Malgrat que no ho tenia del tot clar, finalment va ser la narradora de l’Eibar-Barça. Ramon denuncia que encara ha de suportar moltes actituds masclistes. La periodista argumenta que “encara queda un llarg camí per recórrer, però que en els darrers 3 anys, el feminisme s’ha visibilitzat molt arran de l’onada del #MeToo dels EUA”.
La batalla entre RAC1 i Catalunya Ràdio
Una de les tendències que ha marcat els últims anys ha sigut la pugna ferotge pel lideratge radiofònic català. Totes dues emissores han comptat amb una veu cantant masculina, pel que fa a RAC1, en Joan Maria Pou i a Catalunya Ràdio en Joaquim Maria Puyal fins la passada temporada després de 40 anys al capdavant de les retransmissions de futbol, mentre que en Pou ha renovat per una temporada més i celebrarà les dues dècades en antena.
Ambdós han sigut els autors de frases icòniques que han perdurat a la memòria de molts aficionats com “Urruti, t’estimo” del Puyal o “Lo puto crack” d’en Pou referint-se a Iniesta. El narrador de RAC1 reconeix que “ni en els seus somnis quan era petit s’hauria imaginat que retransmetria durant 20 anys els partits del Barça”. Joan Maria Pou explica que “el fet de ser culé no li impedeix criticar el club blaugrana”.
Les primeres retransmissions de tv i ràdio
El fort arrelament entre l’esport i Espanya es tradueix en una de les primeres demandes quan arriba la ràdio a la península Ibèrica. Unión Radio l’any 1926 va atorgar un gran protagonisme a l’esport i als toros. Al maig del 1926 es va emetre el primer combat de boxa i un any més tard, es va retransmetre el Real Madrid-Zaragoza, el primer partit narrat íntegrament a la ràdio.
La BBC va aconseguir el 9 d’abril del 1938, després d’un gran esforç de negociació amb l’Associació Anglesa de Futbol, emetre el primer partit de futbol a la televisió entre la selecció anglesa contra Escòcia a Wembley i, tres setmanes després, el de la final de la copa anglesa entre el Preston North End i el Huddersfield Town. La dura negociació amb l’Associació va ser fruit del desconeixement total sobre l’impacte d’aquella emissió, ja que es pensaven que si es televisava, els faria perdre espectadors a l’estadi.
La irrupció dels canals de pagament ha provocat que, de mica en mica, s’hagin anat privatitzant les emissions de futbol fins a l’actualitat, on només s’emeten un o dos partits en obert pel públic cada jornada.
Amb el pas del temps, l’espectador s’ha anat familiaritzant amb les veus masculines que complementen tot allò que passa sobre el terreny de joc. En Lluís Izquierdo, narrador a BeIN La Liga, ens explica que “les claus que diferencien una narració d’una bona narració és el ritme, un abundant vocabulari per evitar repeticions de les mateixes expressions constantment i que sàpiga veure la importància de cada jugada”.
Una altra de les veus icòniques és la de Miguel Ángel Román. En les darreres setmanes, s’ha viralitzat la seva narració del gener del València-Getafe de Copa del Rei, perquè va suposar una remuntada in extremis del conjunt ché que va estar a punt de quedar fora de quarts de Copa. Una competició que ha acabat guanyant, imposant-se al club blaugrana a la final, després d’anys de sequera valenciana. Román confessa que “els primers anys de carrera van ser decebedors” i “va suplir la manca d’activitat pràctica amb col·laboracions amb mitjans locals”. “El hooliganisme o periodisme de bufanda no és periodisme”, sentencia el periodista que creu que “el problema radica en diferenciar clarament el que és informació esportiva i entreteniment, que no poden estar mai al mateix nivell”.
Actualment, explica Román, “narrar partits comporta una gran responsabilitat, ja que ara és molt evident quan un periodista no es documenta prou d’un equip, perquè rep un feedback molt negatiu a les xarxes socials”.
Noves oportunitats
El 2019 pot ser un any que marqui un abans i un després en el periodisme esportiu amb les narracions de la Danae Boronat, de la Marta Ramón o de la Sara Giménez. Boronat i Giménez continuaran posant els fonaments per lluitar per la igualtat en el sector, amb la narració del mundial femení d’aquest estiu a França, juntament amb l’exfutbolista Natalia Arroyo. El futur ens dirà si realment es produeix un canvi de tendència o simplement es queda en una mera anècdota en un món completament masculinitzat.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.806879 | curate | {"ca": 0.9823140118667275, "pt": 0.0028525787311729804, "es": 0.008900045641259699, "it": 0.002167959835691465, "en": 0.0037654039251483343} | : /noticies/el-monopoli-de-les-veus-masculines/ |
mc4_ca_20230418_17_63146 | Quin nom tindrà l'Antiga República Iugoslava de Macedònia
Quin nom tindrà l'Antiga República Iugoslava de Macedònia?
República de Macedònia del Nord, així és com es dirà l'Antiga República Iugoslava de Macedònia (FYROM, en les sigles en anglès) després de 27 anys de disputa sobre l'ús del nom del seu veí del sud. Grècia i Macedònia van assolir ahir un acord històric sobre el nom de l'exrepública Iugoslava, qüestió que ha afectat les relacions entre els dos països durant dècades.
"En un moment en què altres països estan atrapats pel virus del nacionalisme, Grècia s'alça com a campió en solucionar pacíficament les seves diferències. Els grecs hem d'estar orgullosos no només del nostre passat sinó també del nostre futur, com a pilar d'estabilitat, creixement i cooperació regional," va dir el primer ministre grec, Alexis Tsipras.
En un missatge televisat dirigit a la població grega, Tsipras va afegir: "A partir d'ara els 140 països que el reconeixen com a República de Macedònia el reconeixeran com a República de Macedònia del Nord".
Amb aquest acord es pretén eliminar el conflicte i tota confusió possible respecte a la regió homònima al nord de Grècia.
Mapa/Wikimedia
En una compareixença davant la premsa a a capital de Macedònia Skopje, el primer ministre macedoni, Zoran Zaev, va recalcar que "la llengua macedònia i la identitat ètnica estan garantides". L'homòleg de Tsipras va destacar que la resolució d'aquesta disputa podria "treure'ns de l'aïllament" mentre es defensa la seva identitat.
Reaccions a la modificació
En els propers dies els ministres d'Afers Exteriors d'ambdós països firmaran l'acord i la propera setmana passarà a votació en el Parlament macedoni, on requeriria només una majoria simple.
El líder del partit dels Grecs Independents i ministre de Defensa grec, Panos Kammenos, va reafirmar el seu rebuig i va assegurar que els vuit diputats de la seva formació votaran en contra, però va deixar clar que malgrat aquest dissens el seu partit no abandonarà el Govern.
A FYROM, el president del país, Gjorge Ivanov, va acusar Zaev de negociar de manera irresponsable amb el seu homòleg grec i va reiterar la seva negativa a una revisió de la Carta Magna i al canvi del nom constitucional de l'Estat.
A l'estranger, en canvi, les reaccions van ser positives i immediates. L'alta representant de Política Exterior de la Unió Europea, Federica Mogherini, va felicitar els dos líders per la seva "determinació i lideratge".
Congrats & thanks to @atsipras & @Zoran_Zaev for their determination & leadership. A historic agreement that proves power of diplomacy, dialogue, respect. #EU supported negotiations & will accompany next steps. It's a good day for Europe. #NorthMacedonia https://t.co/3XRExcdbMH
— Federica Mogherini (@FedericaMog) 12 de juny de 2018
INTERNACIONAL Macedònia es planteja canviar el seu nom per les pressions gregues El Nacional
Els grecs són especialistes en remenar la m. Amb això de no reconèixer Macedònia si no es canvia el nom per Macedònia del Nord, només estan acceptant que hi ha una Macedònia del Sud. Per la intel·ligència semblen escanyols.
Agnès Arrambades, comtessa de L'arbog. duquesa de Mar i bellota de les Roures
tuttifrutti?
I no hi sent
I jo que pensava que es diría República de la Barreja de Fruites... | 0.786969 | curate | {"ca": 0.8716528162511542, "eo": 0.0043090181594336715, "en": 0.08802708525700216, "fr": 0.011695906432748537, "it": 0.003693444136657433, "es": 0.020621729763004002} | https://www.elnacional.cat/ca/iglobal/quin-nom-tindra-antiga-republica-iugoslava-macedonia_277683_102.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_655876 | http://www.naciodigital.cat/noticia/74522/margallo/amenaca/amb/suspensio/autonomia/frenar/independenciaEl ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha advertit aquest dimarts que l'executiu espanyol utilitzarà "tots els mitjans al seu abast" sempre "dins de la Llei, però tota la llei" per impedir la consulta a Catalunya, i això inclou també la possibilitat de suspensió de l'autonomia. Margallo, que s'ha definit com un "patriota", ha assegurat que el seu govern "no tolerarà" en cap cas la secessió de Catalunya i ha afirmat que la consulta flanqueja "línies vermelles" com la "unitat d'Espanya i el principi de legalitat". "El principi que hem jurat defensar és respectar la constitució i les lleis i fer-la respectar", ha afirmat en un esmorzar informatiu a Madrid on han assistit 58 ambaixadors.
Ja falta molt poquet.Perquè una consulta sigui vàlida a ulls internacionals, cal que els del "no" també s'hi sentin cridats i no la boicotegin. Com els estimulem?
Jo crec que hi ha molta gent del no que vol votar, i que tenen criteri propi més enllà del ridícul que fan dia rere dia els polítics unionistes.
Seria una opció, és clar. Però els observador internacionals, en aquests casos, no demanen conjectures. Ja saps...
Vaja, com a mínim la majoria dels NO que jo conec tenen claríssim que si la cosa tira endavant votaran.
buffff no se que dir-te re...De totes formes ells només votaran en un referèndum LEGAL o millor dit legal per a ells..el que és el mateix un referèndum acceptat pels partits espanyols.
No cal que sigui acceptat pels partits espanyols. Només cal que sàpiguen que si el perden, realment perden.
però és que ells no tenen aquesta sensació..ni ells ni Europa
Exacte. I com podríem fer perquè la tinguessin?
ells només la tindran si PP y PSOE accepten la consulta això està clar
No són les úniques condicions possibles. | 0.827554 | curate | {"ca": 0.9907809110629068, "sr": 0.005422993492407809, "fr": 0.003796095444685466} | |
mc4_ca_20230418_8_664032 | Bloc d´un Metge de Família: Controvèrsies. Sistema educatiu-dèficit d´atenció: sobrediagnostiquem el TDH?
Controvèrsies. Sistema educatiu-dèficit d´atenció: sobrediagnostiquem el TDH?
Si no estàs preparat per equivocar-te, mai no arribaràs a fer res arriscat, res original!.
L'altre dia. a l'últim episodi de "Redes", serie científica d'Eduard Punset que s'emet en la 2 de Televisió Espanyola van emetre “El sistema educatiu és anacrònic”. L'entrevista, així com els videos que van aparèixer, van ser molt interessants i em van fer recordar la controvèrsia existent en relació al conegut TDAH (Trastorn per Dèficit d´Atenció i Hiperactivitat). La "sobreetiquetació" dels trastorns i els problemes que provoca un augment de diagnòstics de TDAH. És important revisar la definició, els barems de diagnosi del TDAH, doncs són diferents pel DSM-IV com per la CIE-10, i provoquen una medicalització generalitzada.
Molt didàtics els videos, i com és la dita: amb poques paraules basten! No hem de dormir-nos, hi ha una gran quantitat de nens que estan perdent la motivació. Compte amb la dita de "Quan alguna cosa no segueix les pautes es té de posar un nom i medicar!" (Repeteixo, no deixeu de veure el video del nen)
1.- El coneixement no s'adquireix, es crea per un mateix. 2.- L'activador és la curiositat. Per a això és necessari recuperar la curiositat que tenim des de nens i que a l'escola, després a la universitat i després en el treball es maten dia a dia.
3.- Per què s'avorreixen els nens i nenes en el col·legi? 4.- Per què arriben al món adult sense tenir idea dels seus propis talents i capacitats? 5.- El líder en educació i creativitat Ken Robinson i Eduard Punset ens criden i ens explica a reflexionar sobre una educació nascuda para i per les societats industrials. 6.- La societat de la informació actual necessita joves creatius i motivats. 6.- En els darrers 50 anys les esferes econòmica, cultural i personal han feut un tomb al món sencer. I no obstant això, els sistemes educatius no han mogut un àpex els seus programes i els seus objectius. 7.- Curiositat i innovació són víctimes del model d´ensenyament occidental i podríem afegir que també són víctimes de l'adoctrinament que impedeix el naixement del dubte. Video complet:
Què millor protagonista que un nen per explicar-nos el que sent a l'escola. És genial l'espontaneïtat que tenen a l'hora de dir el que pensen!!!. De vegades ens oblidem d'escoltar-los. Els adults ens tanquem en les nostres idees i no veiem més enllà dels nostres nassos. Aprenguem una mica d´ells: Recull d´informació d´interès sobre el TDAH
moltes gràcies pel text i els vídeos
23 d’agost de 2011 a les 22:55 | 0.781651 | curate | {"ca": 0.9733536353254663, "oc": 0.0053292729349067374, "it": 0.004567948229920061, "en": 0.0053292729349067374, "fr": 0.011419870574800152} | http://metgedefamilia.blogspot.com/2011/08/controversies-sistema-educatiu-deficit.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_707744 | Doncs això, quin és el rol sexual dels gais del xat?
Aviam. És complicat. Sóc bisexual. Actiu amb noies a l'estiu, passiu amb nois a l'hivern. Per tant, versàtil.
Ets com els óssos, tu.
Si, però amb menys pèl i més primet.
Explica'm això de noies a l'estiu i nois a l'hivern...
Doncs que depenent del clima em ve de gust un sexe diferent.
Hòstia, això és el primer cop que ho veig! A Noruega series homosexual i a Cuba, hetero!
Home, suposo que a aquests països també hi ha estacions de l'any...
És clar que si. És més estacional que meteorològic, doncs. No te'm prenguis gaire seriosament, és que m'has sorprès prou. | 0.652668 | curate | {"ca": 0.8156146179401993, "la": 0.009966777408637873, "ro": 0.09966777408637874, "pt": 0.07475083056478406} | |
wikipedia_ca_20230401_0_318894 | İnayet Giray
İnayet Giray (1597-1637) fou kan de Crimea (1635-1637) germà de l'antic kan Toqtamış Giray. Va succeir a Canibek Giray quan aquest fou deposat per la Porta i exiliat a Rodes.
Va nomenar "khalgay" al seu germà Hassan Giray i "nureddin" a Saadet Girai. El sultà li va ordenar marxar a combatre a Pèrsia i se li va unir el cap dels nogais Kantemir Mirza, però quan van arribar a Sutud, Kantemir se'n va entornar a Akkerman el que va molestar molt al kan.
Una de les coses que va fer quan va tornar fou fer transportar a la tribu orak (Orak Oghlu) amb els seus ramats, des del Don, el que va incrementar les seves forces i al mateix temps va fer matar el "beglerbegi" de Feodòssia Bejagjizade Ibrahim Pasha, i al cadi Hamid Efendi, fent ocupar la ciutat pels nogais. Després va marxar contra Akkerman i es va enfrontar a la tribu Mansur; els begs de Shirin, emparentats al kan, que disposaven d'entre 20.000 i 30.000 homes, van donar suport a Inayet Girai. Kantemir va anar a Constantinoble a queixar-se d'Inayet, i aquest, aprofitant la seva absència va ordenar al "khalgay" i al "nureddin" d'apoderar-se dels seus tresors i harem que havien quedat a Kili. Al mateix temps, tement que seria destituït, va preparar les coses per oposar-se a un eventual successor. El "khalgay" i el "nureddin" van intentar fer el que se'ls havia ordenat. Els nogais que havien ocupat Kaffa van entrar a Crimea i van anunciar que en endavant només obeirien al kan i van exigir la rendició de Kantemir (?) i la retirada de les forces otomanes (més endavant es diu que els nogais, quan van saber l'assassinat de Kantemir pels otomans, es van declarar contra la Porta i van anunciar que només obeirien al kan).
Això va precipitar la destitució del kan que es va retirar a la costa mentre els seus germans es dirigien a Otchakof, però dos begs dels Mansur, de noms Devlet Shah i Suleiman Shah (potser germans de Kantemir, que estaven al front de set mil o vuit mil nogais), van derrotar el mirza dels Orak Oghlu i van capturar al "khalgay" i al "nureddin", i els van matar junt amb diversos parents i altres. Inayet es va dirigir a Constantinoble on es va trobar amb Kantemir i va exposar les seves queixes davant de Murat IV, que després d'escoltar-lo el va fer matar per estrangulació. El fill de Kantemir va matar a un home quan anava borratxo i fou executat i el seu cos entregat al seu pare, l'execució del qual fou també ordenada pel seu esperit perillós. A Crimea fou nomenat nou kan Bahadur I Giray.
El relat de Howorth és molt confós: hi ha un fet al relat de Howorth que passa dues vegades, sens dubte per error (la mort del beglerbegi de Kaffa Bejagjizade Ibrahim Pasha, i del cadi Hamid Efendi). El "khalgay" i el "nureddin" són presentats morint en una lluita el 1636 i unes línies després els torna a citar sense cap explicació el 1637, morint en una lluita que sembla la mateixa, però en la primera dos germans derroten a la tribu Orak, i a la segona un dels dos germans passa a dir-se Orak. Els nogais apareixen en dos bàndols al mateix temps i refusen l'autoritat de la Porta dues vegades, en el mateixos termes el que sembla indicar que només hauria de ser una. Aquesta biografia doncs necessita ser revisada a la llum de noves aportacions.
Sis mil cosacs zaporoges que anaven a Pèrsia per oferir els seus serveis al xa, es van trobar pel camí amb dos mil cosacs del Don que els van persuadir de quedar-se al país i intentar capturar Azov (Azak) que era territori otomà. La guarnició otomana era de tres o quatre mil homes i els cosacs la van bloquejar- El tsar Miquel els va enviar de sota mà enginyers i artilleria; una mina sota les muralles els va permetre entrar a la ciutat i els turcs foren derrotats (1637). Els cosacs es van estendre per les vores de la mar Negra. Murat no va poder respondre a causa de la guerra amb Pèrsia. | 1 | perfect | {"tr": 0.0031446540880503146, "ca": 0.9772012578616353, "pt": 0.019654088050314465} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=318895 |
mc4_ca_20230418_0_558208 | Movem Olesa, Volem + Olesa – Periodic08640
Som municipalistes, creiem en les polítiques de proximitat i els valors solidaris, apostem per la innovació, la diversitat i la transversalitat. Combatrem les retallades socials no revertides, lluitarem per a facilitar la cohesió de la ciutadania d’Olesa, els drets democràtics, i l’apoderament ciutadà.
Volem ser un poble que cuida de la seva gent. Posem el benestar de la majoria per sobre dels interessos corporatius, la gent per sobre de les coses. Volem un poble multiètnic, multicultural amb un urbanisme integrador i amb perspectiva de gènere i de capacitats diverses.
Tenim el petit i mitjà comerç com a prioritat i repte de present i futur, Olesa ha de jugar-se les seves cartes en un model de proximitat, fer xarxa social vehiculada a través del comerç, les associacions veïnals, socials, esportives i culturals. | 0.787974 | curate | {"fi": 0.048894062863795114, "ca": 0.9511059371362048} | http://periodic08640.com/movem-olesa-volem-olesa/ |
mc4_ca_20230418_2_135528 | Pedra Lletraferida: Marc Aureli medita (I)
Em sembla que Marc Aureli no s'hi hauria deixat temptar per la música... :) I, d'altra banda, molt encertada la seua metàfora de la vida com a onatge, amb els seus fluxos i refluxos, que suggereix que la impertorbabilitat del filòsof que s'hi enfronta és com l'escull que rep i resisteix l'embat de les onades.
Èlsinor: N'estic molt convençut que en escriure aquestes "Meditacions" tan meditades (valgui la redundància!) Marc Aureli tenia com a música de fons uns sons que li féssin trascendir més enllá dels mots. "La metàfora de la vida com a oratge" és també, malgrat la impassibilitat imaginària de l'escull, una lluita envers la realitat, que tanmateix esdevé brisa encalmada, com forta tempesta de llevant.Grácies per la visita, company!.Ens llegim! | 0.8337 | curate | {"es": 0.05289672544080604, "ca": 0.947103274559194} | http://lapedraalatordera.blogspot.com/2007/02/marc-aureli-medita-i.html |
macocu_ca_20230731_8_419349 | Notícies
Premiats els joves i grans del projecte Acompanya un Avi
21 novembre 2015
El mes de desembre de 2014 es va iniciar el projecte intergeneracional “Acompanya un avi”, en el qual un grup de nois i noies dels instituts d’Igualada han establert un vincle d’intercanvi de vivències amb 26 persones grans que resideixen a la Residència i Centre de dia Pare Vilaseca, equipament gestionat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada (CSSI). Més de 40 joves voluntaris han dedicat una hora setmanal durant tot el curs escolar 2014-2015 a visitar l’avi o àvia que se’ls hi ha assignat en funció de les seves afinitats.
El passat dissabte dia 21 de novembre es va realitzar a la Biblioteca Central d’Igualada un emotiu acte de reconeixement als participants del projecte. L’acte va comptar amb la presència de Marc Castells, alcalde de la ciutat i president del CSSI, Jordi Ferrer, gerent del CSSI, Maria Àngels Riba, directora tècnica, i Carla Jorba, presentadora de l’acte, els quals van dirigir unes paraules als assistents. Es va poder gaudir de peces musicals interpretades per les joves Rita Boser i Ariadna Bonet i pel pianista Albert Gàmez, i de poesies i lectures llegides per Pilar Fillola, Josep Esquius, i Carme Valls.
L’alcalde va fer entrega a totes les parelles de joves i persones grans d’un diploma i d’una figura com a obsequi per la seva participació al projecte. En la part final de l’acte es va poder fruir d’un fragment de l’espectacle Mrs. Brownie, en què en què Teatre Nu i l’actriu i cantant Laura Guiteras van fer gaudir de valent a tots els assistents. Posteriorment es va realitzar la fotografia de grup de tots els participants.
Els objectius assolits pel projecte Acompanya un Avi han estat afavorir les relacions entre joves i grans, compartir vivències i diàleg, ampliar el coneixement i experiències dels joves, conèixer el funcionament d’una residència, iniciar experiències en l’àmbit del voluntariat, pal·liar la solitud i aïllament social que pateixen les persones grans, incrementar la seva autoestima, i ajudar a dignificar la vellesa. L’acollida per part dels dos col·lectius ha estat molt positiva i tant els avis com els nois i noies han gaudit molt. Varis joves participants han manifestat la voluntat de continuar mantenint en el futur la relació amb la persona gran que han tingut assignada. El projecte tindrà continuïtat amb una segona edició el curs 2015-2016 que ja s’està presentant a tots els instituts de la ciutat. | 0.889913 | curate | {"pt": 0.0032719836400817996, "ca": 0.9901840490797545, "fr": 0.006543967280163599} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_464900 | Us proposo un joc. Cal penjar fotos de llocs, obres d'art, gent que no sigui anònima, etc. i el qui l'endevini continua el joc. Per penjar imatges només cal buscar al Google "upload images": Xs.to, Imageshack, ,allyoucanupload, uploadyourimages... us aconsello canviar-ne el nom de l'arxiu per no donar-ne pistes. Començo:
No anem gaire per ordre, eh? Ara li toca al Maria Luz . | 0.609868 | curate | {"fr": 0.04838709677419355, "ca": 0.7849462365591398, "pt": 0.021505376344086023, "it": 0.07526881720430108, "es": 0.06989247311827956} | |
macocu_ca_20230731_4_622111 | EL CAPITÀ CALÇOTETS I LA SAGA FLAIROSA DEL CAVALLER AIXELLAPUDENTA
Home | Matèries | El capità calçotets i la saga flairosa del cavaller aixellapudenta
sinopsi
Una altra aventura d''en Jordi i l'Oriol i el Capità Calçotets. En aquest cas, un professor malèfic inventa un mecanisme per controlar la ment i convertir tots els alumnes en xaiets obedients. No cal dir que en Jordi i l'Oriol s'hi enfrontaran i en faran de tots colors...
fitxa tècnica | 0.66552 | curate | {"en": 0.15, "ca": 0.8340909090909091, "fr": 0.015909090909090907} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_823427 | Identitat Catalana (IdCat) ha fet un acte de denúncia, aquest migdia davant del Parlament i la seu de SOS Racisme, del “racisme anticatalà”, arran dels darrers casos de discriminació lingüística que hi ha hagut contra ciutadans catalanoparlants. Aquest és el comunicat enviat per aquest partit independentista: (segueix al bloc de Toni Strubell)
Ben fet, SI donant publicitat als xenòfobs
Calla, catalanòfob.
Xenòfobs espanyols o catalans, igual de fastigosos sou.
Catalonòfobs del PP o de la CUP, igual de fastigosos sou.
La CUP fa molt més en un dia que IdCat en tota la seva existència
no sé què fa per Catalunya uns que diuen que no són nacionalistes
En canvi, veus? Convergència diu que sí que són nacionalistes. S U B N O R M A L
Sí, però espanyols. | 0.717411 | curate | {"ca": 0.9005376344086021, "es": 0.07661290322580645, "en": 0.0228494623655914} | |
cawac_ca_20200528_8_57094 | Les Veus del Mar i Norai protagonitzen la 12a Cantada d'Havaneres
Foto: lesveusdelmar.com
Aquest dissabte l’esperit mariner s’evoca a Canet amb la 12a edició de la Cantada d’Havaneres, amb el grup local, "Les Veus del Mar", i com a convidats, la formació "Norai".
És ja una cita tradicional, que durant el mes de juliol, un cop passada la Festa Major, les havaneres tinguin el seu espai i el seu moment a Canet. Enguany serà aquest dissabte amb Les Veus del Mar, el grup d’havaneres de Canet, que en aquesta ocasió, han convidat el Grup Norai, una formació de Palamós que canta cançons marineres d’altres països europeus i amb qui ja han compartit escenari.
Les "Veus del Mar", en canvi, tenen un estil més tradicional, però ells mateixos han reconegut a aquesta emissora que actualment són una de les formacions d’havaneres més completes del territori, tant pel que fa l’acompanyament musical com per les veus.
El concert es divideix en dues parts:cada formació interpreta en cada part 6 havaneres, en total se n’escoltaran 24, més dues cançons que cantaran conjuntament. La cantada començarà a les 10 del vespre al Passeig Marítim. Com no podia faltar en una Cantada d’Havaneres, també hi haurà rom cremat, al módic preu de 50 cèntims cada got d'aquesta típica beguda. | 0.833646 | curate | {"ca": 0.9817749603803486, "es": 0.018225039619651346} | http://www.radiocanet.cat/canet/veure/les_veus_del_mar_i_norai_protagonitzen_la_12a_cantada_d_havaneres |
mc4_ca_20230418_9_706475 | Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues: El ple de l'Ajuntament del dia 19 d'abril (22-04-1930)
El ple de l'Ajuntament del dia 19 d'abril (22-04-1930)
El Dia, Any II, núm.116, 22 d'abril de 1930, pàgina 2.
Reunió celebrada en el dia 19 pel Ple de l'Ajuntament
A dos quarts de nou s'obre la sessió sota la presidència de l'alcalde Joan Aguilar i de les tinències Casals i Calvet i els regidors Baraldés, Arsegul, Illa, Guitart, Casadesús, Solervicens i Tragant.
Després de llegida l'acta anteriors, s'aprova per unanimitat i es passa al següent ordre del dia:
Relació de factures penitents i estudi del pressupost municipal per l'exercici de 1930. Comença el debat acusant la presidència al secretari de qué ell és culpable de la inaprovació del presupost. Aquest li contesta que ell ha obrat com devia per no caure en les responsabilitats que la llei dicta. Diu la presidència, que ell no era l'indicat per donar compte a la junta qualificadora de les vacants del Municipi, per quan no havia legalitzat l'alcalde amb la seva signatutura l'esmentat document. Després de llarga discussió entre presidència i secretari diu aquest que no és hora de discutir aquest assumpte per no figurar a l'ordre del dia.
Es passa a l'estudi del pressupost i es ratifiquen alguns articles per la part de despeses, obtenint el resultat de vuit mil pessetes que de moment fan falta per a pagar unes despeses que no figuraven en pressupost. Es passa a la discussió de plantilles, estudiant si són dues com sempre han estat o han d'ésser tres com al pressupost figurava el nombre d'elles, i s'acorda per unanimitat, després de llarg debat contingut entre la Presidència, Casals, Arsegul, Casadesús i Guitart, que es vagi al concurs per dues, ja que és així com el Municipi té més avantatge, i que es fixi el sou com fins ara es cobrava de 2.190 pessetes i no de 1.000 com al pressupost figurava i que ha estat revocat el mateix a conseqüència d'un recurs fet per l'empleat municipal Enric Anglada, el qual al municipi de dictadura, per mires personals, no convenia desempenyés el càrrec, considerant-lo com a jornaler, no essent així, per quant el recurrent cobrava com els altres empleats municipals i per trimestres vençuts, cosa que, d'ésser jornaler, tenia de cobrar per setmanes i sols els dies de treball, i ademés que pagant ell l'impost d'utilitats té dret a fer valdre els seus drets.
També hi ha que la Presidència diu que no ordenarà cap pagament que no s'aprovi el pressupost, per quant a 31 de març es portaven pagades 9.000 pessetes i les dependències municipals no cobraven, dient l'Alcalde que al Banc de Crèdit Local d'Espanya no es poden negar els pagaments, contestant el secretari que usant dels drets que la llei li atorga serà ell qui no li ordenarà dits pagaments que no s'hagin pagat els respectius sous. (Senyor Alcalde, ja no hi som dintre d'aquells sis anys fatídics que tot es feia per la força, malgrat tots els coneixements, i ademés hi ha l'article 42 del Reglament de secretaris, interventors i empleats en general, que diu: «El pago de los haberes de los secretarios tendrá la calificación de preferencia y se hará en la forma determinada en el art. 110 de este Reglamento», el qual diu així: «Los alcaldes no podrán librar cantidad alguna para atender gastos deferibles o voluntarios, sin haber satisfecho o reservado previamente los haberes de los funcionarios técnicos y facultativos y subalternos municipales. De la infracción de este precepto responderá personalmente el Alcalde.») Ja veu, doncs, senyor Batlle, que dita temeritat és vana.
Es tracta també, per alt, de la titular, acordant-se deixar-ho estar, puix que han passat masses dies per a remoure-ho.
A instància del senyor Baraldés, preguntant a veute com està amb la Diputació el tros de carretera de Terrassa que integra el terme de Navarcles, busca el secretari al llibre d'actes de l'any 28 un acord de l'Ajuntament en el qual es concreta i s'ajusta a un tipus de 6.500 pessetes, pagables en tres terminis i quedant la Diputació encarregada de la cura de la mateixa. Durant tot el temps transcorregut se ha fet ja intransitable dit trajecte i s'acorda repassar-lo per a esperar que vingui l'enginyament de la mentada carreterra.
Durant la discussió del pressupost el regidor Joan Arsegul diu que si s'hagués cregut les dificultats i les mires personals sobre l'assumpte d'empleats, ell hauria presentat la credencial, junt amb la dimissió, al que s'adhereixen l'Alcalde i Calvet. Però, senyors, ¿quí us obliga a exercir un càrrec tan feixuc i carregat de compromissos, amb uns problemes tan difícils de resoldre? ¡No sigueu temeraris i obreu amb justícia!
Publicat per Xavier Oliveras a 4:01
Etiquetes de comentaris: 1930, ajuntament, alcaldes, El Dia, hisenda, infraestructures de transport | 0.889271 | curate | {"ca": 0.9375, "es": 0.05515939597315436, "it": 0.007340604026845637} | http://navarcles-noticiesantigues.blogspot.com/2016/10/el-ple-de-lajuntament-del-dia-19-dabril.html |
macocu_ca_20230731_10_312029 | SUBVENCIÓ DE DIPSALUT – Despeses derivades del funcionament ordinari dels consultoris locals (SAC), any 2021.
Manteniment ordinari del consultori local de Queixans.
Aquest ajut s’engloba dins el marc de les subvencions als ajuntaments de la demarcació de Girona per finançar les despeses derivades del funcionament ordinari dels consultoris locals (SAC), per a l’any 2021 (despeses relatives as l’exercicis 2020 i 2021). Exp. 2021/1528-X2021000207. | 0.707584 | curate | {"ca": 0.9414414414414415, "en": 0.009009009009009009, "de": 0.04954954954954955} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_43461 | Alacant entra en la fase 1 que ja abasta tota la Comunitat Valenciana. Al carrer el que més crida l'atenció és l'obertura de les terrasses per l'impacte que té en les relacions socials i en l'economia. Precisament, amb aquest argument, el consistori ha permés ampliar l'horari i l'espai sol·licitat pels hotelers, però el veïnat i els comerciants del centre no volen que aquestes concessions provisionals esdevinguen definitives.
També et pot interessar
Vora 850.000 persones s'han vacunat contra la grip a la Comunitat Valenciana El Col·legi de Metges d'Alacant inicia un procés perquè Sanitat indemnitze els sanitaris de la privada pel retard en la vacunació “El gos de l’infern”, la nova variant del coronavirus que desplaçarà l'òmicron El TSJ exonera Sanitat d'indemnitzar els sanitaris valencians per la falta de protecció contra la covid El 70% de la població valenciana ha passat la covid i la càrrega sanitària puja un 10% Setembre, el mes amb menys morts per covid en quasi un any Aerte reitera la petició d'eliminació de mesures covid en els centres de majors Tranquil·litat i satisfacció, les opinions dels majors que ja han rebut la quarta vacuna La campanya de vacunació de la quarta dosi contra la covid comença a les residències de majors | 0.873567 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.apuntmedia.es/covid-19/reobrin-terrasses-d-alacant_8_1356550.html |
mc4_ca_20230418_15_242466 | Abd-al-Múttalib ibn Hàixim - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Abd-al-Múttalib era fill de Hàixim ibn Abd-Manaf i de Salma bint Amr, del clan khazragita dels Adi ibn Najjar, amb qui Hàixim es va casar en un viatge a Síria i amb qui va tenir dos fills, Abd-al-Múttalib i Ruqayya.
Abd-al-Múttalib es va casar amb Sumra bint Jandab, Lubna bint Hajira, Fatimah bint Amr, Hala bint Wahab i Natila bint Khabab i els seus fills foren
Amb Sumra bint Jandab:
Al-Hàrith ibn Abd-al-Múttalib
Amb Lubna bint Hajira:
Abd-al-Uzza ibn Abd-al-Múttalib, conegut com a Abu-Lahab
Amb Fatimah bint Amr:
Abu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib, pare d'Alí ibn Abi-Tàlib, primer imam xiïta i quart califa
Az-Zubayr ibn Abd-al-Múttalib
Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib, pare del profeta Muhàmmad, a qui Abd-al-Múttalib va acollir quan va quedar orfe de pare i mare
Amb Hala bint Wahab:
Muqum ibn Abd-al-Múttalib
Hijl ibn Abd-al-Múttalib
Saffiya bint Abd-al-Múttalib
Amb Natila bint Khabab:
Darrar ibn Abd-al-Múttalib
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abd-al-Múttalib_ibn_Hàixim&oldid=13827960» Categoria: Família de MahomaCategoria oculta: Control d'autoritats Menú de navegació
العربيةAzərbaycancaБеларускаяবাংলাНохчийнDeutschEnglishفارسیFrançaisBahasa IndonesiaItalianoBasa JawaҚазақшаമലയാളംBahasa MelayuNederlandsPortuguêsРусскийSrpskohrvatski / српскохрватскиதமிழ்Türkçeاردو Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 15 jul 2014 a les 02:00. | 0.710257 | curate | {"ca": 0.9698668535388928, "cs": 0.015416958654519973, "id": 0.014716187806587245} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Abd-al-M%C3%BAttalib_ibn_H%C3%A0ixim |
wikipedia_ca_20230401_0_464235 | Gerald Logan
Gerald Logan (Wimbledon, Londres, 29 de desembre de 1879 – Folkestone, Kent, 29 d'abril de 1951) va ser un jugador d'hoquei sobre herba anglès que va competir a principis del segle XX.
El 1908 va prendre part en els Jocs Olímpics de Londres, on va guanyar la medalla d'or en la competició d'hoquei sobre herbal, com a membre de l'equip anglès. En aquest campionat marcà 5 gols i en total fou 9 cops internacionals amb Anglaterra. | 1 | perfect | {"en": 0.02733485193621868, "ca": 0.9726651480637813} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=464236 |
mc4_ca_20230418_4_36108 | Antoni Egea. Bibliografia i comentaris sobre història de l'Empordà: NOTÍCIES DE FOIXÀ A L’EDAT MITJANA
Publicado por Antoni Egea en 11:13 | 0.447535 | curate | {"es": 0.34074074074074073, "ca": 0.6592592592592592} | http://antoniegea.blogspot.com/2014/01/noticies-de-foixa-ledat-mitjana.html |
naciodigital_ca_20220331_0_21846 | El proper dissabte 20 de juliol es commemorarà el 50è aniversari de l'arribada de l'home a la Lluna, i la CNN ha creat una pel·lícula documental amb imatges inèdites de la primera missió al satèl·lit, l'Apollo 11. La cinta s'estrenarà dimarts en sales de tot el món, i a Catalunya es podrà veure en diversos cinemes de la ciutat de Barcelona, Lleida, Manresa o Girona, entre altres.
La pel·lícula s'ha fet amb imatges inèdites i d'altres de ja conegudes i reconegudes, com el moment en què el comandant Neil Armstrong trepitja el sòl lunar i diu la frase "un petit pas per a l'home, un gran salt per a la humanitat". Tot plegat en 700 mm i amb la particularitat que no compta ni amb comentaris ni narrador, únicament la força de les imatges recuperades del fons documental de la NASA.
El director Todd Douglas Miller ha regirat entre més de 11.000 hores de gravacions d'àudio sense catalogar, des dels preparatius dels astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins,fins la seva tornada a la Terra.
A Catalunya, on s'emetrà sota el nom Apolo 11, es podrà veure en un seguit de sales que podeu consultar a través d'aquest enllaç. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/84931/pellicula-documental-cnn-amb-videos-inedits-primera-missio-lluna-arriba-catalunya |
macocu_ca_20230731_9_580281 | @zona_sec / Fent una mirada enrere el CE APA Poble Sec tanca un 2015 excel·lent. El primer equip de l’entitat ha signat un any magistral: l’ascens de Quarta a Tercera Catalana i un més que notable paper a la Copa Catalunya Amateur. A banda del resultat final, també mèrit pel com s’ha aconseguit.
A l’octubre de 2014, tot just arrencat el curs, el coordinador del club, Gerard Trives, deia: “el nostre objectiu és l’ascens i l’any que ve estar a 3a Catalana”. Sis mesos després, a l’abril, l’equip es proclamava campió del Grup 16 de Quarta Catalana, a falta de tres jornades pel final. Tot i tenir l’ascens garantit fins a la cloenda de la lliga va mantenir la condició d’invicte.
Paral·lelament a l’actuació lliguera, l’APA va brillar a la Copa Catalunya Amateur, superant eliminatòries i convertint-se en la revelació de la competició. Tot plegat va arrencar al Municipal de la Satalia al maig contra l’Espluguenc B (1-0), el triomf els va permetre viatjar a Barberà del Vallès per enfrontar-se en segona ronda al conjunt “B” vallesà (1-2). El següent en caure a mans dels homes de Dídac Vidal va ser el Can Rull Rómulo Tronchoni (2-1) i aleshores, el destí del futbol va deparar un derbi. El quadre groguet es va topar amb la UE Sants B, que va superar a domicili per la mínima. Una victòria que donava accés als quarts de final. El CF Suburense, quadre de Primera Catalana, arribava en ple mes d’agost a la Satalia per acabar amb el somni de l’APA (1-4). | 0.847973 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_537254 | Institut Ramon LLull
Montreal, 10/08/2022
Comunicació
Després de dues edicions híbrides, el festival MUTEK de música electrònica i creativitat digital torna a la presencialitat amb una 23a edició on destaca la programació internacional, del 23 al 28 d'agost de 2022. Durant sis dies i sis nits, el MUTEK comptarà amb més de 80 actuacions diferents indrets del cor de la ciutat.
Tarta Relena
Marta Torrella i Helena Ros són les integrants de Tarta Relena, formació nascuda el 2016. Amb un repertori que va des de músiques de tradició oral fins a cançons d’autor que es relacionen amb l’àrea geogràfica del Mediterrani, busquen explorar a cappella les sonoritats de diferents estils de músiques vocals.
Cora Novoa
Primera dona a guanyar el premi a millor DJ dels Vicious Music Awards de Madrid l'any 2017 i una de les productores més creatives del seu país. Novoa desenvolupa una potent imaginació creativa a través de la flauta clàssica, els instruments de hip-hop i el graffiti abans d'entrar a la música electrònica. Textures rave i techno fosc amb imatges potents i de gran riquesa.
Marina Herlop
Compositora, vocalista i pianista. Amb el seu segon treball, Babasha, Herlop va començar a integrar sintetitzadors i sons electrònics fins a ampliar la gamma d'eines sonores a l'aspecte decididament més cibernètic de la música, com ho demostra Pripyat, el seu àlbum debut al segell de culte PAN. Un continu hipnòtic que xoca i creix a través de ritmes aliens, capes de veus processades i flors orgàniques. | 0.784812 | curate | {"en": 0.0335795836131632, "ca": 0.9267965077233042, "pt": 0.008059100067159167, "de": 0.008730691739422432, "it": 0.022834116856950974} | |
wikipedia_ca_20230401_0_609992 | Tipus de dades booleanes
Els operadors booleans són paraules o símbols que permeten connectar de forma lògica conceptes o grups de termes per així ampliar, limitar o definir les teves cerques ràpidament. Són molt senzills d'usar i poden incrementar considerablement l'eficàcia de les cerques temàtiques i bibliogràfiques de qualsevol tipus de documentació.
Estant destinada a representar els valors de veritat de la lògica i l'àlgebra booleana, porta el nom de George Boole, fundador a mitjan segle XIX portant de referència epònima el seu propi nom. El tipus de dades booleana s'associa principalment a estats condicionals. Aquest és un cas especial del tipus de dades lògiques, ja que la lògica no sempre és de tipus booleà. Els motors de cerca d'Internet permeten l'ús d'operadors booleans; l'ús adequat d'aquests operadors permet millors resultats en la recuperació d'informació.
Característiques.
Els operadors booleans estableixen relacions lògiques entre termes i conjunts. Aquestes connexions, com les matemàtiques, es processen seguint certes regles.
- Cerca bàsica: S'encarrega de buscar els conceptes clau que defineixin frases curtes, i expressar-los des del major nombre de formes possibles emprant sinònims, variants gramaticals, etc. I buscar la seva traducció a l'anglès si es van a utilitzar recursos en aquest idioma.
- Cerca avançada: Els seus algoritmes són diferents i la majoria no compten amb la capacitat per realitzar "cerca semàntica" de continguts. En aquest sentit, i a diferència de Google, per aconseguir trobar el que es vol trobar a partir d'un motor de cerca acadèmic.
- Majúscules: És veritat que a la majoria dels cercadors és igual si les lletres són majúscules o minúscules però, hi ha sistemes que només els interpreten si estan de la primera forma.
- Parèntesi: Igual que amb el llenguatge matemàtic es poden agrupar termes amb les seves respectives connexions lògiques perquè tinguin un processament prioritari com un únic concepte. Primer es processa individualment el contingut dels parèntesis i després es relacionen els dos resultats amb qualsevol dels possibles operadors.
Operadors booleans lògics.
Les expressions lògiques, com les expressions de comparació, retornen un valor cert (1) o fals (0) quan es processen. Els operadors lògics combinen dues comparacions i retornen el valor real (1) o el fals (0) segons els resultats de les comparacions. S'utilitzen en instruccions condicionals complexes i poden actuar com a punts de control per seleccionar condicions no desitjades. Si teniu una sèrie d'expressions lògiques, per aclarir-les, s'utilitza un o diversos conjunts de parèntesis per adjuntar cada expressió.
Només es pot utilitzar un operador lògic per combinar dues relacions. Tot i així, es poden combinar múltiples relacions en una expressió lògica complexa. Per exemple, si es retorna un valor real si ambdues comparacions són certes:
- (4 > 2) & (a = a) /serà cert, per tant el resultat serà= 1/
- (2 > 4) & (a = a) /serà fals, ja que el resultat serà= 0/
Operador de presència (AND).
L'anomenat operador de presència o conjunció, representada en Pascal per l'operador AND, permet expressar el fet que dues coses siguin certes alhora. Mostra només resultats que continguin tots els termes de cerca especificats independentment de l'ordre i de la seva posició relativa. A major quantitat de termes combinats amb aquest operador, menor nombre de resultats. L'operador avalua si el valor de la banda esquerra i el costat dret es compleix. És l'operador per defecte, però hi haurà ocasions en què sigui necessari utilitzar-lo per combinar-lo amb altres operadors, com OR.
A nivell matemàtic o causal, indica que les paraules que precedeixen i segueixen a l'operador han de trobar-se en el resultat de la cerca. Per exemple, els termes <música> AND <Catalunya> llancessin resultats que continguin les paraules "música" i "Catalunya" totalment conjuntes i relacionades, no han de ser pas trobats com a termes independents.
- En termes de programació d'ordinadors, l'operador mateix comprova si dos operandos són nuls o si es torna 1 d'altra banda 0:
Operador d'alternança (OR).
La disjunció lògica indica que arriba amb que tan sols una de les paraules estigui present. En la majoria de les eines de cerca pot reemplaçar-se per un espai en blanc. Mostra només resultats que continguin tots els termes de cerca especificats independentment de l'ordre i de la seva posició relativa.
Els operands no tenen per què ser de el mateix tipus, però han de ser de tipus sencer o punter. Els operands són normalment expressions relacionals o d'igualtat.
- El primer operand s'avalua en la seva totalitat i, abans de prosseguir amb l'avaluació de l'expressió OR lògica, s'apliquen tots els efectes secundaris.
- El segon operand s'avalua només si el primer s'avalua com fals (0). Això elimina l'avaluació innecessària de el segon operant quan l'expressió OR lògica és cert.
A nivell matemàtic o causal, a major quantitat de termes combinats amb aquest operador, menor nombre de resultats. Aquest operador representa la suma lògica, igual que la multiplicació, utilitza dues expressions, una a l'esquerra i una altra a la dreta. Retorna un resultat veritable si algun dels operands és veritable, és a dir, si el resultat de l'expressió és diferent de zero. Per exemple, els termes <gos> i <Europa> es mostraran uns resultats que continguin generalment almenys un dels dos termes.
- En termes de programació d'ordinadors, l'operador mateix comprova amb un ventall de resultats amb certesa que no amb falsedat:
Operador d'exclusió (NOT).
En lògica, la negació permet representar el contrari d'una proposició. Si alguna cosa és certa, llavors el seu contrari és fals i viceversa. A Pascal, l'operador de negació és NOT. Mostra resultats que continguin únicament el primer terme i no el segon. A més, l'operador d'aquest caire inverteix els valors de bit de qualsevol variable i estableix el bit corresponent al resultat d'acord.
A nivell matemàtic o causal, a part de per a objectes de tipus Boolean, està predefinit per matrius monodimensionals aplicant la negació a cada element i per a tipus sencers modulars calculant el complement.
- En termes genèrics, redueix la quantitat de resultats a l'excloure termes. Per exemple, si fem una cerca parametritzada entre <música> NOT <reggeaton>, el cercador mostrarà tots els resultats que continguin la primera paraula sempre que no incloguin el segon terme en qüestió.
Operador de disjunció exclusiva (XOR).
La disjunció exclusiva és una operació lògica que produeix resultats només quan les entrades difereixen. Especifica que, d'ambdues paraules clau, només ha d'aparèixer una. És ambigu quan els dos operands són certs; l'exclusiu o l'operador exclou aquest cas. De vegades, això es considera "un o l'altre, però no tots dos". Això es podria escriure com "A o B, però no, A i B". Després d'aquesta intuïció de sentit comú sobre "o", de vegades s'argumenta que en molts idiomes naturals, inclòs l'anglès, la paraula "o" té un sentit "exclusiu". La disjunció exclusiva d'una parella de proposicions, (p, q), suposa que p és certa o q és certa, però no les dues.
- Per exemple, es pot argumentar que la intenció normal d'una declaració com "ser o no ser" és estipular que exactament una de les condicions pot ser certa. Certament, en algunes circumstàncies, una frase com aquest exemple hauria de ser prohibida la possibilitat que algú accepti ambdues opcions.
Operadors booleans de proximitat.
Els operadors de proximitat o de posició mesuren les distàncies entre els termes que s'intenten localitzar. Es poden utilitzar per connectar paraules o frases dins d'un camp de cerca però no entre els dos termes. Permeten buscar termes segons el context en què es troben, és a dir, especifiquen que els dos termes que hem triat han d'estar a una certa distància l'un de l'altre, mesurada en paraules, en el camp de cerca seleccionat. Serveixen per a concretar més les cerques i solen utilitzar-se per a camps de cerca que contenen moltes paraules, com el resum o el text complet.
Operador amb cometes.
Aquest operador facilita la recerca de resultats que pugui contenir els termes clau introduïts junts, un a costat de l'altre, en la mateixa frase i en el mateix ordre per la cerca exacte dels termes, introduint-se com a frases literals. Sempre ha de generar-se entre cometes seguit d'un grup de paraules per l'obtenció d'una frase. També s'ha de tenir en compte que fer servir frases entre cometes en conjunció amb operadors booleans ofereix més flexibilitat.
- Un exemple molt clar pot ser la cerca de <tecnologia audiovisual>, on apareixaran aquells resultats que incloguin en l'ordre especificat. Aquesta opció serà útil tot reduint la quantitat de resultats podent restringir cerques innecessàries.
Operador 'ADJ'.
Mitjançant dues paraules, una seguida de l'altra sense altres caràcters entre elles. Mostra resultats que continguin els termes clau introduïts junts en la mateixa frase reduint la quantitat de resultats i matisant les cerques. Els termes de la pregunta apareixen un al costat a un altre dins del document, sense cap paraula que els separi. Des del punt de vista estètic, es pot escriure el símbol ADJ o utilitzar un guió entre les paraules sense deixar espai.
- Per exemple, si es busca per <Messi> ADJ <Maradona>, només es recuperaran aquells registres que continguin els dos termes combinats en el mateix camp i amb "Messi" recuperat en primera posició. Per això, els resultats s'adecuaran tots aquells incloguin els dos termes junts, un al costat de l'altre, i en qualsevol ordre. Finalment, l'operador s'encarregarà de recuperar tots els documents que continguin l'expressió total.
Operador 'FAR'.
Mostra resultats que continguin els termes clau introduïts separats, a més de 10 paraules de distància en general, però depèn del cercador en el mateix camp independentment de l'ordre. Quan s'utilitza l'operador FAR, es localitzen documents en els quals els termes de la cerca apareixen amb les paraules citades o més distància almenys en un cas. Com que això no elimina la possibilitat que els termes apareguin també més a prop dins de la mateixa pàgina, FAR és més útil quan s'usa en conjunció amb altres expressions reduint la quantitat de resultats al matisar les teves cerques.
- Per exemple, si es busca per <Movida Madrilenya> FAR <Radio Futura>", només apareixeran aquells resultats en què els termes estiguin separats en el mateix camp per deu paraules de distància tot i respectant cada terme.
Operador 'NEAR'.
Al contrari que l'operador FAR, aquest mostra els resultats que contenen els termes clau introduïts junts, a no més de 10 paraules de distància en general depenent del cercador. Alhora, l'operador NEAR busca documents on apareixen els dos termes pròxims i en l'ordre indicat. Això permet especificar el nombre de paraules que poden existir entre els dos termes en qüestió. Estèticament, el símbol pot anar seguit d'un nombre que indica la quantitat màxima de paraules que pot haver-hi entre els termes de cerca. Amb NEAR no importa l'ordre dels termes de cerca, qualsevol pot aparèixer en primer lloc.
- D'aquesta manera, si es busca <psicologia> NEAR <Freud>, trobarà pàgines web referides sense necessitat de ser excloent com si es busqués per la mateixa fusió de termes. Recupera tots els documents que s'esmenta el primer terme més lluny del nom propi del segon terme. Per això, es mostraran aquells resultats que incloguin els dos termes junts, a menys de 10 paraules de distància, en un mateix camp de manera independent.
Operador 'SAME'.
Aquest operador sintetitza els resultats que continguin els termes clau introduïts en el mateix camp; és a dir, en el títol, abstract, contingut, etc. No obstant això, no tenen perquè estar situats a la mateixa frase. En les recerques d'adreces, s'utilitza l'operador SAME per a restringir la cerca a termes que apareguin en la mateixa direcció en un registre complet. A més, s'utilitza el parèntesi per agrupar els seus termes d'adreces. Funciona exactament com AND quan s'usa en altres camps i quan els termes apareixen en el mateix registre. Amb això, es redueix la quantitat de resultats i matisa la pàgina de resultats.
- Per exemple, si se cerca <universitat> SAME <Barcelona> cerca registres en què qualsevol universitat aparegui en el camp de direccions d'un registre complet incloent la Ciutat Comtal. Per tant, podrem apreciar a la pàgina de resultats que incloguin en el mateix camp els dos termes especificats.
Operador 'WITH'.
Els resultats cercats mitjançant el símbol de WITH contenen els termes clau introduïts en el mateix camp i en la mateixa frase. Generalment, es fa ús d'aquest per localitzar registres en què un camp conté una oració amb tots els termes especificats. S'ha de tenir en compte que l'operador només permet recuperar aquells registres en què es troben els dos termes en el mateix camp.
- Finalment, si partim de l'exemple de cerca dels termes <tecnologia> WITH <audiovisual>, apareixeran aquells resultats que s'incloguin en la mateixa oració els dos termes especificats. Per tant, en aquest cas depenen de la combinació dels significats de cada terme.
Operadors booleans de truncament.
Els operadors de truncaments o d'exactitud s'utilitzen per tenir en compte variacions en els finals de paraules, ja siguin plurals, arrels comunes de paraules, variacions idiomàtiques, etc. Són operadors pels qual la presència pot substituir un caràcter o un conjunt de caràcters, situats a la dreta d'un terme. S'utilitzen quan és necessari utilitzar no un terme simple, sinó també els seus derivats.
En la utilització del truncament cal tenir en consideració que en termes llargs i inequívocs s'obtenen formes importants d'un mateix terme com gerundis, participis, plurals, etc. Així com pronominalitzacions o adjectivacions de verbs. És imprescindible fer un truncament amb menys de quatre lletres en l'arrel. Els truncaments que donen lloc a la selecció d'un nombre molt gran de termes corren el risc de generar soroll i bloquejar l'ordinador, ja que aquest necessitarà molt de temps per realitzar totes les sumes lògiques per tal d'utilitzar amb precaució evitant que s'introdueixi soroll amb termes impensats. Tot això, permet augmentar l'exhaustivitat de la recuperació.
Asterisc (*).
Asterisc general.
Aquest símbol s'usa com a sufix permetent mostrar aquelles paraules que comencin amb les lletres precedents. És un signe que reemplaça un caràcter o grup de caràcters, són molt útils quan es desconeix la manera complet de l'escriptura de el terme. Amb l'objectiu de donar més visions des d'una paraula prefixada, permet el truncament d'un nombre múltiple de caràcters al mig o al final d'un terme de cerca.
Per exemple, si es fa una cerca parametritzada amb <inter*> es mostraran tots els resultats que comencin per "Inter" com internacional, internet o internauta.
Asterisc intern.
De la mateixa manera que el símbol de tancament d'interrogació, l'asterisc introduït a l'interior d'una paraula permet substituir un únic caràcter. Això fa que l'asterisc com a comodí intern permeti fer-ho amb més d'un.
Per exemple: Ch * ter, mostrarà resultats com Chapter, Charter o Character, no ha de ser precisament una lletra exacte. Es pot omplir amb múltiples caràcters en el cas de que es pugui obtenir uns resultats admissibles.
Símbol de tancament d'interrogació (? ).
El tancament d'interrogació permet substituir un només caràcter a la fi o a l'interior d'una paraula. Es produeix quan s'omet una sola, tant si és al mig o al final de la paraula. Cert programari trunca també dades alfabètiques, quan per qualsevol raó només accepta un nombre fix de signes dins d'un camp donat i talla automàticament els sobrants.
Per exemple: ? ?? ?ona buscaria termes com <"Barcelona"> o <"Tarragona">. O bé, guap? mostraria termes com <"guapa"> i <"guapo">. En bon ús d'aquest operador permet millorar les recerques de termes que continguin dièresi, accents, el dígraf <ny>, gènere.
Operadors relacionals.
Aquests operadors generalment no solen usar-se en una recerca bibliogràfica, són totalment útils per àmbits i situacions molt concretes. El seu ús es limita a establir relacions entre expressions numèriques per així trobar dades estadístiques i matemàtics. Són símbols que es fan servir per comparar dos valors. Si el resultat de la comparació és correcte l'expressió considerada és veritable, en cas contrari és falsa.
Per exemple, si dos escalars i es comparen el resultat pot ser veritable (1) o fals (0) d'acord amb aquests variants:
- Si a i b són vectors de la mateixa dimensió, es compara cada element a (i) amb b (i) el resultat és que l'element (i) de el vector resultat o (i) pot contenir un 1 o 0.
- Si es comparen dues matrius, de la mateixes dimensions, la comparació es fa element a element i el resultat és una altra matriu de la mateixa dimensió amb uns i zeros d'acord amb el resultat de la comparació. | 1 | perfect | {"ca": 0.9809023633325376, "it": 0.00364048698973502, "es": 0.00710193363571258, "en": 0.00501312962520888, "fr": 0.00011936022917164, "pt": 0.00322272618763428} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=609993 |
mc4_ca_20230418_17_543537 | Contacta'ns - Servei al client - LAB Comercial - Material de laboratorio
Concepte de l'assumpte - Triar - Servei d'atenció al client Servei Postvenda
El nostre Servei d'Atenció al Client està disponible per respondre qualsevol pregunta que pugui tenir sobre els nostres productes, pressupost,etc... i per descomptat, si ho desitja, pot acompanyar-ho per telèfon en el seu procés de compra.
El nostre servei postvenda està disponible per respondre a qualsevol pregunta que pugui tenir sobre la seva comanda i enviament.
He llegit i accepto la política de privacitat No, gràcies | 0.724088 | curate | {"es": 0.1258741258741259, "ca": 0.8741258741258742} | https://www.labcomercial.com/ca/contacte |
macocu_ca_20230731_0_410658 | Sain uu?
Títol original: Sain uu? Títol en castellà/català: Sain uu? / Sain uu? Directora: Anouk Maupu País: Mongòlia-Suïssa Producció: 2020 Contacte: https://anoukmaupu.com/ Durada: 29′ Edició de la Mostra: 29a Edició – 2021 Secció: Panorama Sinopsi: Nomingerel, Egshiglen, Bayarjavkhlan i Enkhmaa tenen entre 13 i 18 anys i viuen a Khatgal, un poble del nord de Mongòlia. Amb els seus dispositius mòbils han filmat, durant mesos, la seva quotidianitat. Aquest curtmetratge ens apropa les seves visions diverses i, alhora, generacionals d’un país que es troba en plena mutació. | 0.695635 | curate | {"sl": 0.03146853146853147, "ca": 0.9685314685314685} | |
mc4_ca_20230418_8_605934 | centre d'art archivos - Comarcal CV
Inicio Etiquetas Centre d’art
Etiqueta: centre d’art
Iniciativa pel Centre Històric de Xàtiva rebutja ubicar el centre d’art Montsant a la costa del castell
El col·lectiu cívic de Xàtiva proposa que la proposta privada es porte a l'antic Monsetir de Santa Clara, al centre històric de la ciutat El col·lectiu Iniciativa Cívica pel Centre Històric de Xàtiva ha valorat el projecte privat 'Montsant. Centre...
El Juzgado de Violencia sobre la Mujer 1 de Dénia asume... | 0.641046 | curate | {"es": 0.1875, "ca": 0.75, "fr": 0.0625} | https://comarcalcv.com/noticias/centre-dart/ |
mc4_ca_20230418_0_392921 | Puigdemont colant-se per les clavegueres del Parlament? | Directa
Fem un repàs per cinc túnels secrets que mostren que la psicosi policial per capturar 'in fraganti' el candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya no era tan descabellada
Hi ha amagatalls d'èpoques anteriors a tot el territori català i altres ciutats europees. En la imatge, un refugi antiaeri de Terrassa
Policies revisant el maleter dels cotxes a la frontera amb l'Estat francès. Agents inspeccionant el clavegueram del subsòl del Parlament, al parc de la Ciutadella de Barcelona. Què tenen en comú? Què mostren els curiosos amagatalls que el president Carles Puigdemont podria emprar per arribar a dins del Parlament sense ser detectat per les forces i cossos de seguretat de l'Estat?
Aquestes dues imatges van fer esclatar les xarxes socials, farcides de sarcasme. Sembla impossible que Puigdemont entri a l'Estat espanyol dins el maleter d'un cotxe... I encara més que utilitzi suposats passadissos secrets per accedir fins a la cambra legislativa... O no? Doncs potser no. I és que aprofitar el món soterrani és un recurs molt més freqüent del que ara es pugui imaginar. Tant per entrar com per sortir d'un edifici.
Segons la directora del Centre d'Estudis de Simbologia de Barcelona: "Hi ha incomptables corredors, dels quals ningú no gosa parlar per por o prudència, que comuniquen edificis de Ciutat Vella"
Segons Mireia Valls, directora del Centre d'Estudis de Simbologia de Barcelona i autora del llibre La Barcelona subterrània (2003), el món subterrani és idoni per amagar-se, protegir-se i escapolir-se: "Hi ha incomptables corredors, dels quals ningú no gosa parlar per por o prudència, que comuniquen molts dels edificis emblemàtics de Ciutat Vella entre si", explica Valls, per afegir: "arriben fins i tot a travessar els límits de l'antiga muralla romana, túnels que van ser emprats per escapolir-se sense ser vist".
A més a més, comptem amb amagatalls d'èpoques anteriors, com uns soterranis on diu la llegenda que s'hi reunia el bandoler Serrallonga amb els seus companys, prop del Palau Mercader, o la sala circular documentada sota el Pati Llimona. Hi són a Barcelona, ciutat medieval teixida de llegendes i suculentes anècdotes. Però també a la resta de territori català i altres ciutats europees. Fem un repàs d'alguns casos emblemàtics.
Josep Dencás: Un conseller corrent pel clavegueram
Ens n'anem fins a 1934, però no és gaire lluny geogràficament (Barcelona) ni ideològicament (independentisme). Som a 6 d'octubre de 1934 i el president Companys proclama la República des del balcó del Palau de la Generalitat. Plaça Sant Jaume, entorn de les vuit del vespre. La República –en ple bienni negre- envia al general Batet a sufocar la revolta i a detenir el Govern encapçalat per ERC. Després d'unes hores de setge, el Govern es rendeix i s'entrega voluntàriament, abans del trenc de l'alba. Però mentre la cúpula governamental és detinguda a Sant Jaume, els dirigents que ocupen el palau de Governació s'endinsen en la xarxa de clavegueram de la ciutat. Són el conseller de Governació Josep Dencás, així com Miquel Badia, superior de les forces d'ordre públic de la Generalitat. Aconsegueixen esquivar el setge militar tot passant per sota seu. Propera estació: Fugida direcció Catalunya Nord.
Josep Dencás conversant al Palau de la Generalitat de Catalunya
Els ecos de la història (com si jugués al 'telèfon espatllat') també apunten que el mateix Lluís Companys hauria estat detingut en un passadís soterrani del Palau de la Generalitat. Manel López Esteve, doctor en Història i autor del llibre Els fets d'Octubre de 1934 (Editorial Base), desmenteix totalment aquesta versió i assegura que Companys es va entregar una vegada constat el fracàs del seu alçament. "I tant en Dencás com Badia varen quedar estigmatitzats, a ulls de la resta de membres del Govern", que no havien intentat (o aconseguit) escapar.
83 anys després, el camí a fer per Carles Puigdemont seria l'invers: de fora cap a dins. Accedir d'amagat al sistema de clavegueram del Parc de la Ciutadella, o mitjançant alguna mena de passadís 'discret' que es pugui ubicar sota el Parlament. Barcelona n'és plena! Ara bé: sota la mirada escrutadora de les desenes de policies que intentarien detectar la presència del fins ara exiliat a Bèlgica.
El refugi antiaeri de Terrassa
Una altra institució que podria haver tingut entrades secretes des del carrer és l'Ajuntament de Terrassa, degut a la creença popular de l'existència d'un túnel secret que el connectava amb l'edifici del Mercat municipal.
Imatge històrica de l'Ajuntament de Terrassa
Tanmateix, aquest túnel només té la meitat de cert. I és que existeix una galeria soterrània, efectivament, que parteix des del mercat de la Independència amb direcció a l'Ajuntament, "però es tracta d'un refugi antiaeri, construït durant la Guerra Civil amb l'objectiu de protegir-se dels bombardejos nacionals", explica Josep Portero, director del mercat. Per falta de pressupost es va construir només un tram, datat de 1937. Així doncs, mai es va arribar a connectar l'Ajuntament amb l'exterior. Ara bé, en cas d'haver existit, seria un camí útil per endinsar-se dins la institució sense ser vist.
José Bonaparte, el rei previsor
Qui sí que va arribar a construir un túnel per on escapar, en cas d'emergència, fou José Bonaparte, germà de Napoleó i Rei d'Espanya entre 1808 i 1813. El conegut popularment com 'Pepe Botella' sospitava que la Guerra del Francès podria no acabar bé pels seus interessos i va ordenar construir una galeria que connectava els jardins del Campo del Moro i del Palacio Real amb la ribera del Manzanares. Es desconeix si el va arribar a utilitzar per fugir de les masses. Durant la Guerra civil, però, el bàndol republicà el va utilitzar per transportar armament cap a la batalla de la Ciutat Universitària. Aquest túnel 'secret' es conserva en bon estat i l'Ajuntament de Madrid té previst obrir-lo al públic l'any 2019.
Montjuïc, una muntanya foradada per galeries
També de ben antic data el polvorí de Montjuïc, el qual abastia de munició les bateries situades arreu de la muntanya. Ho feia gràcies a les vagonetes que circulaven pel raïls de les galeries que foraden la muntanya, talment com si fos un formatge gruyère. El túnel del polvorí és especialment conegut, ja que el seu itinerari va ser aprofitat, l'any 1966, per ubicar-hi el popular Tren Fantasma, dins de l'extint Parc d'Atraccions de Montjuïc.
Autogruta del parc d'atraccions Apolo, molt similar al disseny del Tren Fantasma
ETA: Intentar escapar de la presó
Altres fugides cèlebres del segle XX han estat les vinculades al context polític, entre les quals destaquen les dels diferents membres de l'organtizació armada basca Euskadi Ta Askatasuna (ETA). Un bon exemple és la fugida de la presó de Segovia, tot un mite en l'imaginari antifranquista en part gràcies al film homònim dirigit per Imanol Uribe i que comptava amb la interpretació del desaparegut Ovidi Montllor. 29 persones van fugir pel col·lector d'aigües fecals de la presó, tot i que la majoria van ser detingudes en els dies posteriors. També destaca la fugida de Joseba Sarrionaindia de la presó de Martutene (Sant Sebastià), tot amagat dins la capsa –buida– d'un dels altaveus que acabava d'utilitzar el cantautor Imanol en un recital dins la presó. Les peripècies de l'escapada han quedat immortalitzades per sempre al ritme de "Sarri, sarri", cançó de Kortatu i un dels himnes de l'anomenat Rock Radical Basc.
Puigdemont colant-se per les clavegueres del Parlament? Flattr donate! | 0.815445 | curate | {"ca": 0.9794529686457638, "en": 0.00333555703802535, "st": 0.002801867911941294, "fr": 0.004002668445630421, "es": 0.008539026017344896, "it": 0.0018679119412941961} | https://directa.cat/puigdemont-colant-se-clavegueres-del-parlament |
macocu_ca_20230731_3_538387 | El Peñíscola de Carles Saladié visitarà aquesta jornada la pista del Parrulo Ferrol, en un partit que es disputarà aquest dissabte a les 19.30. Els gallecs són últims, però arriben al matx amb bones sensacions, després de sumar una victoria contra l’Antequera i un empat davant el Barça. Per la seua part, el Peñíscola és cinquè amb 15 punts obtinguts en onze partits. Tot i estar en un lloc còmode, els de Manolo Collado porten tres empats i una derrota en els últims quatre partits de lliga i van ser eliminats de la Copa del Rei pel Martorell de Segona B. | 0.824648 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_199573 | CRÒNIQUES DEL MEU MÓN: Don Juan. Memoria amarga de mi. Pelmànec.
Direcció: Maria Castillo.Interpretació: Miquel Gallardo.Text: Miquel Gallardo i Paco Bernal a partir de texts de Tirso de Molina, José Zorrilla, Molière i Josep Palau i Fabre.Construcció de titelles: Martí Doy.Escenografia: Xavier Erra.Il.luminació: Fiorella Giudicessi.Música: Pep Pasqual i Miquel Gallardo.Premi del públic al Festival Belo Horizonte 2009.Premi del jurat i del públic com a millor espectacle al Certàmen Nacional de Teatre de Garnacha Haro.http://pelmanecdonjuan.wordpress.com/Un espectacle superb, que conjuga diversos formats, amb un únic actor i tres titelles de mida natural, tot i que també compta amb una projecció amb diverses actrius, i que representa les darreries de Don Juan Tenorio en un convent de monjos. Amb una interpretació excepcional, una escenografia singular i una música extraordinària, l'obra esdevé una representació d'una gran qualitat artística. Immillorable.Imprescindible.
Esther i Toni14 de desembre de 2009 a les 22:18Sempre m'han fascinat les titelles. Al museu de titelles de Salzburg vaig fer un munt de fotos.. Sabeu si faran més representacions per Catalunya? A la pàgina web posa únicament a Igualada i ja no arribem a temps... EstherResponEliminaEsther i Toni14 de desembre de 2009 a les 22:20Ostres! Acabo de mirar més bé la web!!! Veig que n'hi hauran moltes a prop de casa!! Intentarem anar-hi.ResponEliminaLola15 de desembre de 2009 a les 8:25Penso que us agradarà i molt.ResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.815786 | curate | {"es": 0.03455019556714472, "ca": 0.9471968709256845, "en": 0.018252933507170794} | http://lolalucas.blogspot.com/2009/12/direccio-maria-castillo.html |
cawac_ca_20200528_5_21427 | Pàgines
dimecres, 10 juliol de 2013
Centenari Espriu (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913)
Avui és commemora el centenari del naixement de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913). Enguany s'estan realitzant actes diversos amb motiu de l'efemèride i per avui hi han diversos actes previstos, que se poden consultar a l'agenda de la web de l' Any Espriu .
El millor homenatge que se m'acut per un escriptor, per un escriptor tan important per a la supervivència de la llengua i la cultura catalanes, és fer-ne difusió de la seva obra; recomanar-ne la lectura; llegir-lo. Molt més que els discursos apologètics.
L'obra d'Espriu està compartida en enllaços P2P. Seguiu aquest enllaç per accedir als torrents de l'obra completa. | 0.766694 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.albertbaranguer.cat/2013/07/centenari-espriu-santa-coloma-de.html |
mc4_ca_20230418_6_672187 | Les raons de l’abstenció | SETEMBRE
«És només quan l’autoorganització i els espais d’autonomia es troben visiblement afeblits que la institució es pot permetre la llicència d’autoproclamar-se antifeixista»
«És cert que l’àmbit municipal semblava un espai propici per experimentar una síntesi de dues aproximacions aparentment antagòniques. Però, com he dit, només ho semblava»
Isaac Arriaza | 04/05/2019 a les 13:13h
Arxivat a: El Diacrític, eleccions, democràcia, sistema polític, política
Els darrers temps, sobretot a propòsit de la primavera electoral d’enguany, tot i que no es tracta en absolut d’un fenomen nou, s’intueix certa tendència a explicar, per part de determinats actors pertanyents a l’esquerra institucional, els fets socials, econòmics i, per descomptat, polítics, a través de factors exògens, externs, a les mateixes organitzacions o corrents ideològiques de les que formen part. És com si bona part de la realitat succeís de forma aliena, separada, aïllada de tota la resta, i el paper de la progressia benpensant es reduís a l’assenyalament -ara es diu també diagnosi- d’una realitat que cal denunciar i, si fos possible, superar mitjançant l’acció governamental, a través de la gestió de l’existent. Aquest enfocament, per posar un exemple no massa complicat, sostindria que el capitalisme és una qüestió d’elits i de la influència que els mercats i els poders fàctics exerceixen respecte a les instàncies que administren l’esfera pública, estatal; les quals -de forma hipotètica i en funció del seu color- actuarien com a factor de fre, contrapès o reproducció i legitimació. Com veiem, la clau consisteix, segons aquest punt de vista, a situar les causes de la misèria, l’explotació i la desigualtat, (fonamentalment) fora dels individus i, per tant, la seva emancipació, l’eventual millora de les seves condicions d’existència, queda restringida a les possibilitats d’una acció exterior, eminentment institucional, administrativa, estatal. L’individu, aquí, és un subjecte fonamentalment passiu llevat del consum de mercaderies i serveis, el sufragi i les diferents tècniques -prou recents- d’enginyeria social participativa, que proliferen arreu de la mà de la colonització tecnològica.
En contrast, i referit al mateix exemple esmentat fa un moment, hi ha qui pensem que l’acció emancipadora, la cerca de la realització individual i col·lectiva, més enllà dels condicionaments econòmics que ens imposa el capitalisme, ha de pivotar al voltant de la negació quotidiana, diària, del conjunt de les seves categories fonamentals. I negar, vol dir enfrontar els màxims àmbits possibles d’aquesta quotidianitat i respondre’ls -dintre de les nostres capacitats, que sempre són limitades- amb alternatives autònomes, desjerarquitzades, i autogestionades. Em refereixo, òbviament, al treball assalariat, l’hegemonia del consum desfermat de mercaderies, la manca de sobirania alimentària, les cures i el treball reproductiu o l’accés a l’habitatge. Això, i em disculpo per l’excés de simplificació, és acció política centrada en allò què podem fer cadascú de nosaltres per modificar de forma efectiva les nostres condicions d’existència; posant-nos nosaltres mateixos, els nostres cossos i els nostres caps, en primera línia de batalla. En relació amb el paradigma exposat més amunt, trobem aquí una aproximació endògena, fortament autocrítica, que es fonamenta en qüestionar-se el què nosaltres fem o deixem de fer per reproduir i legitimar les diferents relacions de dominació. L’individu, en aquest cas, es presentaria com un subjecte actiu, travessat per contradiccions i neguits, desitjós d’autonomia, amb capacitat d’autoorganització col·lectiva i potencialment generador d’experiències vitals alternatives i emancipadores. L’ús del condicional no és gratuït, com és obvi.
No obstant això, s’ha de reconèixer que encara hi ha qui creu possible conciliar teòricament i pràctica aquests dos paradigmes. Hi havia un moment en què els cavalls de Troia (primer, el 2012) i les finestres d’oportunitat (després, 2014), proliferaren pels mitjans de comunicació de masses. Era la darrera aparició, aquest cop en format show televisiu, de l’oportunisme clàssic que l’esquerra burocràtica, l’esquerra del capitalisme, ha fet desfilar durant els darrers cent anys. Per tant, no és pas nova aquesta voluntat, tot i que darrerament es presenta amb un cert vernís postmodern, postpolític, és a dir, populista. Ara com ara jo no em trobo entre les persones que simpatitzen amb el possibilisme d’extracció leninista. És cert però, que l’àmbit municipal semblava un espai propici per experimentar una síntesi de dues aproximacions aparentment antagòniques. Però, com he dit, només ho semblava. En qualsevol cas, la ràpida desactivació del municipalisme, d’influència confederal i no subjecte a instàncies polítiques superiors, mereix, sense dubte, una reflexió a part. En aquest punt, m’agradaria avançar que aquest posicionament em procurarà -no caldrà esperar gaire- el ja clàssic qualificatiu, purista, una reacció molt previsible. Crec que continuaré, però, donant motius per merèixer aquesta consideració, i potser algunes altres més.
L’auge de l’extrema dreta, sublimada en forma de partit per VOX, s’ha enfrontat, per part de l’esquerra estatista, autoritària, i com no podia ser d’una altra manera, a través de la mateixa aproximació exògena que comentava al començament d’aquest text. A Catalunya, això ha succeït amb especial notorietat. Els gestors de la desigualtat han aconseguit, novament, l’enèsima excusa per continuar instal·lats en l’autoreferencialisme crònic, la seva particular bombolla, una autèntica realitat paral·lela. De sobte, tothom s’afanya a buscar un racó per evitar quedar-se fora de la foto de l’antifeixisme governamental. Just ara, en el moment que la crítica radical de la societat mercantil, espectacular i tecnòfila, viu les seves hores més baixes. És només quan l’autoorganització i els espais d’autonomia es troben visiblement afeblits -fonamentalment per la manca de relleu generacional i l’atractiu de l’emprenedoria activista– que la institució es pot permetre la llicència d’autoproclamar-se antifeixista. I ho fa, com he dit, passant de puntetes sobre la relació capital-treball-consum, tal com si fossin esferes diferents, no connectades entre si. Això implica, de facto, abstenir-se de qualsevol consideració antagònica envers les institucions que conformen l’Estat. I just en aquest punt es tanca el (seu) cercle. Vota’t. Governem-nos. Fes que passi. Sumem esforços per aturar el feixisme.
I l’endemà, quan ens despertem, tot continua massa semblant al moment anterior. En realitat, no ha estat un malson, tampoc una fantasia producte d’un estat alterat de la consciència. Va succeir en realitat. Finalment, a última hora, decidirem alienar la nostra sobirania (total, l’important en realitat és el què fem la resta de dies de l’any), la nostra capacitat d’incidir directament i produir canvis en la quotidianitat sense delegació, sense intermediaris. No és una altra cosa que el rodet de l’elecció menys dolenta, el mal menor. En realitat, més que un rodet es tracta d’un bulldozer que ho arrasa tot al seu pas, fagocitant -de passada- el gruix de les energies lliures, no jerarquitzades, que cerquen contínuament la manera d’eixamplar, sense subordinar-se a cap altra instància, les petites -probablement, diminutes- escletxes que queden després de l’estandardització massiva de les nostres vides, de la sublimació identitària, del triomf de la mediocritat, de l’avorriment generalitzat i de la separació consumada.
Isaac Arriaza és autor del blog Hic Rhodus, Hic Salta! Bitàcola de pensament antagonista i crítica de la cultura | 0.876701 | curate | {"ca": 0.9873020028799581, "en": 0.005105380285377667, "hu": 0.000916350307631889, "pt": 0.006676266527032335} | https://www.elsetembre.cat/noticia/693/raons/abstencio |
crawling-populars_ca_20200525_10_81365 | Visiteu l’espai web
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
Anar a l'agenda cultural
L’actualitat del Prat
Anar a les notícies
S'apropa l'hivern, vine a escalfar-te amb nosaltres. Nosaltres posem l'aperitiu. Vine amb el teu tupper!
Dinem plegades i coneguem-nos! Menja’t la carmanyola acompanyat del veïns i veïnes del barri i l’equip del centre cívic.
Informa't al centre cívic.
Tipus: Proposta Quan: Del 13/03/2020 - 15:30 h al 13/03/2020 - 16:30 h On: Equipament cívic Delta de Llobregat
Tipus: Proposta Quan: 13/03/2020 de 17:00 a 19:00 h On: Centre Cívic Palmira Domènech
Activitat Cancel·lada
Tipus: Proposta Quan: 13/03/2020 de 17:30 a 20:00 h On: El Lloro, serveis de Joventut
Activitat Cancel·lada
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta. | 0.634388 | curate | {"fr": 0.023255813953488372, "ca": 0.9400244798041616, "pt": 0.03671970624235006} | : /la-ciutat/guia-agenda/club-del-taper-nadalenc-dinem-juntes |
oscar-2201_ca_20230904_13_170888 | Una torca, també escrit com torq o torc (del llatí torquis o torques, de gènere masc. i fem.,[1] deverbatiu del verb torqueo, «torçar», a causa de la forma torta del collaret) és un collaret rígid i rodó, que està obert en la part anterior, com una ferradura circular, fet de peces de metall retorçades. Tot i estar oberts, semblaven dissenyats per ésser lluïts de manera semi permanent, i resultarien difícils de traure. S'han trobat proves de l'ús de torques a les cultures escita, il·líria,[2] tràcia, celta i altres cultures de l'edat del ferro (entre els segles VII i III aC). La torca desapareix en la cultura celta en l'època de les invasions, però durant l'època dels vikings, tornen a aparèixer collarets en forma de torca. [3] És important notar que degut al fet que "torc" significa en irlandès antic «senglar», similar al gal "torcos", es pot establir una relació amb el valor sagrat de l'animal en la mitologia cèltica. Això faria pensar en alguna mena d'equivalència entre el collaret i el símbol animal per a mort i resurrecció.
Contingut
1 Terminologia i definició
2 Orígens
3 Vegeu també
4 Referències
5 Enllaços externs
Terminologia i definició[modifica]
El terme ve del llatí torquis o torques, de torqueo, «tòrcer», arran de la forma torçada del collaret. Típicament les dues puntes de la torca presentaven ornaments esculpits amb esferes, poals o formes zoomòrfiques, i amb menor freqüència figures humanes. El cos del collaret estava normalment, encara que no sempre, revestit. Encara que els més comuns eren els collarets, existien també polseres d'aquesta forma. Les torques eren fets de cordes de metall entrellaçat, normalment or, bronze o coure, i en molt pocs casos plata, ferro o altres metalls. Exemples més elaborats, sovint buits per dins, se servien de diverses tècniques de fabricació.
Orígens[modifica]
La torca apareix a l'art escita, des dels inicis de l'edat del ferro, i és introduïda a l'Europa celta al voltant del 500 aC. Una de les primeres torques descobertes forma part del tresor de Pereshchepina, del segle VII aC. Exemples posteriors s'han localitzat a l'aixovar funerari de Tolstaya i a la regió del Kuban, datats al segle IV aC.
El gal moribund, als Museus Capitolins
També té antecedents als collarets d'or de l'edat del bronze, sovint anomenats també torcs, com els tres collarets trobats al Tiers Cross (Pembokeshire, Gal·les), datats entre els segles XII i XI aC. [4] i el tresor de Milton Keynes, que contenia també dues torques. [5] Una de les representacions més antigues d'una torca és la del guerrer de Hirschlanden (segle VI aC). La coneguda escultura hel·lenística El gal moribund també duu una torca.
Vegeu també[modifica]
Torca de Burela
Tit Manli Imperiós Torquat
Referències[modifica]
↑ Acusatiu singular: torquim; genitiu singular: torquis; ablatiu singular: torqui o torque.
↑ The Illyrians per J. J. Wilkes, 1992, ISBN 0-631-19807-5, pàg. 223, "Els caps i·liris duien torques de bronze, molt pesades"
↑ Jim Cornish, Elementary: Viking Hoards Arxivat 2007-10-14 a Wayback Machine., a la web del Centre for Distance Learning & Innovation
↑ Art Saved: Three Bronze Age Torcs, a la web Art Fund
↑ «Treasure Annual Report 2000» p. 13–15; 133. Department for Culture, Media and Sport, 2001. Arxivat de l'original el 2012-03-01. [Consulta: 26 juliol 2010].
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torca
Un britànic amb un detector de metalls va trobar a Anglaterra una torca d'or i plata de l'Edat de Ferro. Notícia del 20 de novembre de 2008 (castellà)
Viccionari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Torca&oldid=28469299»
Categories:
Joies
Cultura dels antics celtes
Categories ocultes:
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
Беларуская
Български
Brezhoneg
Čeština
Cymraeg
Dansk
Deutsch
Ελληνικά
English
Esperanto
Español
فارسی
Français
Galego
Magyar
Bahasa Indonesia
Italiano
日本語
한국어
Lietuvių
Nederlands
Norsk nynorsk
Polski
Русский
Svenska
Українська
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 oct 2021 a les 09:48.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.673366 | curate | {"ca": 0.7855691056910569, "es": 0.013211382113821139, "pt": 0.029878048780487804, "nl": 0.00975609756097561, "en": 0.05955284552845529, "ro": 0.011178861788617886, "fa": 0.016666666666666666, "la": 0.0022357723577235773, "fr": 0.01686991869918699, "de": 0.00548780487804878, "it": 0.009146341463414634, "eu": 0.0034552845528455283, "id": 0.004878048780487805, "ru": 0.0065040650406504065, "be": 0.0020325203252032522, "bg": 0.001829268292682927, "br": 0.001829268292682927, "sh": 0.0014227642276422765, "cy": 0.0014227642276422765, "da": 0.0010162601626016261, "el": 0.0016260162601626016, "eo": 0.001829268292682927, "lt": 0.002845528455284553, "hu": 0.0012195121951219512, "ja": 0.0006097560975609756, "ko": 0.0006097560975609756, "no": 0.0026422764227642275, "pl": 0.0012195121951219512, "sv": 0.0014227642276422765, "uk": 0.0020325203252032522} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Torca |
racoforumsanon_ca_20220809_0_235902 | Són paraules que pronunciem quan estimem la nostra parella, quan ens sentim molt enamorats, etc. Però algú sabria descriure'm què vol dir estimar una persona, què comporta estimar la parella? És a dir a veure si podeu dir-me quins son els conceptes que considereu que hi ha dins aquesta paraula, que en realitat és més que una paraula. Potser a alguns us semblarà una frikada, però bé, jo és una cosa que m'he plantejat moltes vegades, i encara més quan veig gent que la fa anar a tort i a dret, que la malgasta, que li fa perdre sentit, perquè hi ha gent que estima a tothom, que estima a una persona que fa dos dies que ha conegut pel simple fet que ha passat una molt bona estona amb aquella persona. Potser reacciono així perquè per a mi té un significat molt valuós? o hi ha gent que també ho creu? A veure si concloem què vol dir estimar a una persona i si especifiqueu en el fet d'estimar a la parella millor . No pretenc un fil cursi, o sigui que en realitat ho estic plantejant en serio. edito: no em refereixo en el significat en sí, que potser m'he explicat malament, sinó el que comporta per a cadascú el fet d'estimar. Per algú pot comportar molt respecte cap a l'altra persona, amor, etc. i per altres persones altres coses (hi ha gent que pensen que sobrprotegir una persona és estimar-la). No em refereixo a la sesnació que produeix al cos, sinó el que comporta dins una parella per exemple el fet d'estimar-se. Bufff, potser és que no són hores per pensar, però no sé si m'explico o no xD Ho plantejo d'una manera més concreta i no tan genèrica per veure si ens basem en una classe d'estimació, perquè ja hem vist que segons a qui s'estimi és diferent. Què comporta estimar la parella? o què comporta una parella que s'estima? edito2: ara m'he trobat amb un fil de fa uns dies que es diu "Infidelitats". No qüestiono que qui l'ha escrit no estimi la seva parella perquè tothom estima a la seva manera, però al llegir-lo i veient aquesta mena de traïció, des del meu punt de vista em seria impossible dir-li a aquella persona que l'estimo sabent de quina manera li puc estar fent mal, a ell i a la família. Perquè per mi el fe d'estimar comporta moltes coses que en aquest cas manquen que són les que ja he dit abans: respecte, confiança, fidelitat (depenent del que es pacta perquè ja se sap que hi ha parelles que s'estimen i que ho pacten, però des que hi ha el pacteno hi ha l'engany). No sé si havieu llegit el fil o no, però a coses així em refereixo quan pregunto què comporta per vosaltres estimar. Perquè està clar que per aquella noia/dona (no ho sé) el fet d'estimar comporta coses molt diferents que les que comporta per a mi, perquè no em veuria capaç de fer això a la meva parella.
Per mi, estimar algú, significa que hi confies tant i tant que et "despulles" completament davant d'aquesta persona sense tenir por. És el punt aquell en què davant d'algú ets completament vulnerable però que no t'importa, perquè et sents segur. Tens una confiança cega en què l'altre no et fallarà. És arriscar-te a tu mateix (el teu bé més preuat) sese dubtar. I per per donar-li les gràcies per aquesta "sensació" faries qualsevol cosa. Mai he dit t'estimo a ningú (en el terme de parella). Potser tinc un llistó massa alt...
D'acord. Això és una de les respostes que buscava! Per cert, és intencionat aquesta mena de bigoti de Dalí a l'avatar? no seras pas de Figueres no per casualitat?
A veure si la gent s'anima i van responent la teva pregunta en comptes de dissertar. La veritat és que vaig escollir un avatar a l'atzar, em va fer gràcia el bigoti i punt. Però ni sóc de Figueres ni sóc fan d'en Dalí... Un dia d'aquests ja me'l canviaré...
jajaja nono si ho deia perque jo si que soc de Figueres, i no fos cas que ens coneguessim sense saber-ho
Ah, d'acord. No... No sóc alta-empordanesa, sóc gironina... Però tinc algun conegut a Figueres... | 0.823749 | curate | {"ca": 0.9412225705329154, "es": 0.02037617554858934, "fr": 0.016457680250783698, "st": 0.0219435736677116} | |
mc4_ca_20230418_2_364467 | L'alcalde rep el responsable del projecte d'alfabetització a Bluefields
Carles Puigdemont s'ha reunit aquest matí amb Orlando Pineda, conegut com "El Maestro".
Les obres del projecte d'urbanització del carrer de Lluís Borrassà duraran quatre mesos
Les actuacions s'han iniciat aquesta setmana i comportaran que fins al 28 de desembre s'hagi de tallar un carril del carrer del Riu Cardener.
L'alcalde rep el nou president de la Fundació Prudenci Bertrana
Carles Puigdemont es va reunir ahir a la tarda amb Joan Domènech
La façana de l'Ajuntament de Girona s'il·lumina de blau per als drets dels infants
L'Ajuntament de Girona dóna suport a UNICEF en el projecte i se suma a la commemoració del 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants
Del 22 al 30 de novembre de 2014.
Professorat de Girona i de Xauen intercanvia experiències per sisè any consecutiu
Ahir al matí va tenir lloc l'acte de benvinguda als docents al Saló de Plens de l'Ajuntament de Girona.
El veí de Girona Gaudenci Fraguell fa 100 anys
La regidora de Joventut i Serveis Administratius, Roser Urra, l'ha visitat aquesta tarda al seu domicili de Sant Narcís.
La distinció, que s'ha atorgat per primer cop, s'ha proclamat avui durant la cinquena edició de les Jornades de Transferència i Innovació Forestal.
L'Ajuntament de Girona acull la signatura del conveni entre l'Associació de Comerciants de Sant Narcís Sector Dominiques i la Fundació Drissa
L'acte de formalització de l'acord entre les dues entitats ha tingut lloc aquest migdia.
Es presenta el llibre "Girona. La Rambla i l'Argenteria"
L'acte tindrà lloc avui, a les 19.30 h, a la Sala Miquel Diumé de l'Ajuntament de Girona.
L'alcalde de Girona dóna la benvinguda a la ciutat a l'alumnat de les aules d'acollida de secundària
L'acte s'organitza en el marc del recurs educatiu "Ciutadans de Girona, ciutadans del món"
L'Ajuntament de Girona contracta 24 persones que han exhaurit la prestació i/o el subsidi per desocupació durant 6 mesos
S'inaugura la rampa que uneix el carrer de Sant Gregori amb el carrer d'Adri
L'obra, ubicada al barri de Domeny, s'emmarca dins els Pressupostos Participats del 2013 i del 2014. | 0.83038 | curate | {"ca": 0.972757162987318, "fr": 0.015500234852043212, "es": 0.011742602160638797} | http://www2.girona.cat/ca/llistat-noticies?p_p_id=101_INSTANCE_48oE&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-2&p_p_col_count=1&_101_INSTANCE_48oE_advancedSearch=false&_101_INSTANCE_48oE_keywords=&_101_INSTANCE_48oE_delta=100&_101_INSTANCE_48oE_cur=47&_101_INSTANCE_48oE_andOperator=true |
mc4_ca_20230418_5_573281 | Vi negre del celler Bodegas Franco Españolas, Cortijo Los Aguilares, Els Vinyerons Vins Naturals i Vins Nus | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.decantalo.com/ca/vi/negre/celler_bodegas-franco-espanolas_cortijo-los-aguilares_els-vinyerons-vins-naturals_vins-nus/ |
cawac_ca_20200528_11_129095 | Adéu pobre Carnaval
Aquest dissabte, després d’unes setmanes de no anar enlloc -per problemes de salut d’un familiar i per qüestions de feina- vam estar, amb l’H, a la Catalunya Nord per conèixer els Gregoris, una tradició singular i única, que barreja la paròdia a l’Església amb el ritus d’enterrament del Carnestoltes.
Primer vam passar -a través de la sinuosa carretera de Maçanet de Cabrenys- per Sant Llorenç de Cerdans on vaig tenir la oportunitat de fer-me amb una figura de ceràmica representativa del Ball de l’Ós. L’havia vist l’any passat quan vaig anar a documentar aquesta festa i em va encantar. La ven en J, el pintor del poble que, ara fa uns anys, va decidir impulsar la construcció d’una icona de la festa. Es va posar en contacte amb un dels tallers vinculats al Museu dels Sants d’Olot, la va dissenyar i en va encarregar unes quantes, que ara ven a la botiga de productes funeraris que hi ha davant el preciós -per l’horitzó de muntanyes nevades que el resguarda- cementiri del poble. Només n’hi queden unes poques, menys d’un centenar i diu que ja no en farà més…
Després vam anar a dinar i els Banys d’Arles, la vila termal destí de la nostra incursió etnogràfica. Es tracta d’un poble situat en un meandre d’un riu, als peus d’unes deus d’aigua termal, que ha crescut molt en els darrers anys perquè s’ha convertit en centre de peregrinatge terapèutic per a molts francesos afectats de reuma i de malalties de les vies respiratòries. Així ens ho va explicar una dona francesa a qui vam conèixer mentre esperàvem el dinar.
Mentre dinàvem en una de les terrasses d’un carrer, ens va envair una idea estranya: que aquell era un escenari sòrdid, decadent. Potser pel fet de ser temporada baixa a les termes i no haver-hi massa gent pels carrers. Potser per sentir la presència de molta gent malalta que era al poble per guarir-se. O potser, senzillament, per trobar-nos en un d’aquells moments de silenci caut pero inquietant que es produeixen sovint als pobles les hores abans de passar-ne una de grossa. La calma tensa que precedeix a la festa tumultuosa.
Però aleshores, quan va caure la nit, de la mà de’n P i els seus companys, ens vam adonar que no. Que hi ha gent als Banys que es mou, que crea, que té una cultura pròpia i singular i que, a més a més, són més que hospitalaris amb els catalans del sud que, com nosaltres, havíem arribat fins allà per veure i conèixer la festa. En P és el capità de la Comissió de Festes, un grup d’unes deu persones d’entre quaranta i cinquanta anys que ha recuperat la tradició dels Gregoris, exclusiva dels Banys d’Arles. Ens van convidar a sopar amb ells i vam poder seguir tot el procés mentre canviaven de personalitat i es vestien per executar alguns dels entremesos que, hores més tard, desfilarien pels carrers del poble.
Els Gregoris és una tradició curiosa i força misteriosa. Es tracta del darrer acte de Carnaval als Banys d’Arles i consisteix en l’exhibició i crema d’una espècie d’efígie. Pel seu significat -i pel nom dels personatges- sembla que està relacionat amb el papa Gregori el Gran, el que va imposar la celebració de la Quaresma. I en canvi, per les seves formes – el color blanc de les caperutxes, les túniques blanques i l’enginyós entremès del difunt-, sembla que podria ser una processó d’enterrament. Com és habitual en quest casos, els participants no saben d’on ve allò que fan ni què significa (i a més a més ni els interessa perquè ells només volen passar-s’ho bé seguint una tradició pròpia). Tanmateix, vam recollir les dues versions que circulen per tradició oral: que és una paròdia de la processó del sant enterrament i que és una paròdia del Kukux-Klan. Avui m’he passat la nit cercant què diuen alguns dels llibres de folklore que tinc a casa i, tot i que no hi ha res gairebé escrit, miraré de fer-ne una aportació pròpia, aviam si me’n surto…
A la festa em vaig retrobar amb en D, un músic de la Principal del Rosselló amb qui ja vaig coincidir a Arles de Tec i a Sant Llorenç de Cerdans, que m’ha proporcionat la verió de la cançó d’enterrament, lenta i solemne, que es canta als Banys i que fa (amb música de la dama d’Aragó): “Adéu pobre, pobre, pobre… adéu pobre Carnaval” així com algunes altres versions que es canten en alguns dels pobles del voltant.
També vaig retrobar-me en Jll, que fotografia els actes culturals de la zona, que ens va explicar que la festa dels Gregoris anava de baixa i que antigament hi concorria moltissima més gent. Sembla que el problema, com en moltes altres festes populars, és el tempo, un problema de ritme sovint provocat per un canvi inoportú de dates d’algun dels actes. També ens van presentar dues noies que eren professores de català, que ens van voler conèixer. Als nordcatalans que viuen en pobles com els Banys (que històricament han rebut molta immigració francesa) els agrada molt practicar una llengua que, malauradament, ja no utilitzen entre ells però que – en canvi- coneixen i estimen amb passió.
A mitja nit, vam veure el Ball del Tio-Tio, un ball viu que a l’H li va permetre entendre perquè, quan era petita, li picaven el cul amb unes escombres quan el ballava. Un ball amb foc real, força estès pel que sembla a tot el territori català, ballat en un espai tancat (la sala de ball del poble) per evitar el fred, entremig de dues sardanes -que aquí es balla una mica diferent- i al so en directe d’una cobla. Un ball del que també miraré de fer-ne un article per a festes.org properament. I és que la tradició diu que aquest és el ball amb què han d’acabar les Carnestoltes. | 0.88782 | curate | {"pt": 0.0034520348837209303, "ca": 0.9965479651162791} | http://www.botarga.cat/blogs/eltirabou/?p=2916 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_705978 | L'altre dia vaig escriure a Tv3 , per demanar que subtitulessin en català , en el programa de Crackovia , a aquells personatges que representen ser espanyols i son emesos en castellà , sense cap mena de traduccions al català . Coi....es que ja cansa de veure tant castellanisme per aquest canal televisiu . Juntament amb els APM i els Polonia i els demes anuncis corresponents son pràcticament emesos en castellà. M'han respòs que ho tindrien en compte ........ L'adreça electrònica que ha enviat aquest missatge no accepta respostes.Per gestionar noves consultes www.5430.cat Resposta del Servei d'Atenció 5430: Benvolgut Prenem bona nota del suggeriment i mirarem què hi podem fer.Ben cordialment, BODY { MARGIN-TOP: 40px; FONT-SIZE: 10pt; MARGIN-LEFT: 40px; MARGIN-RIGHT: 40px; FONT-FAMILY: Arial, Helvetica } Televisió de Catalunya Servei d'Atenció a l'Espectador www.5430.cat Adjuntem el missatge rebut: Al programa de Crackovia ,no es podria subtitular en català les parodies dels humoristes que representen a personatges espanyols ? .Pràcticament tot el programa s'emet en castellà , en una canal de televisió que representa ser catalana . Gracies
sembla que els guionistes de Crakovia n'han tret una bona idea del correu http://www.tv3.cat/videos/1068829
Es que els de TvE3 , no arriben a mes ...Foten pena . Ja veus , tradueixen el garrulés , pero no ho fant amb el castellà . En fi...menys dona una pedra . Després diran alguns que no cal cap ficar-hi , que es un programa de riure...que fa gracia...blablabla...Però la realitat es l'estratègia espanyolista dels Pscs . Apendre el garrules o el castellà dins d'un programa humorístic....I d'aquesta manera , ningu se'n dona compte . P.S. ---Si que t'has enrecordat d'aquest fil , que ja estava anys llum d'estar tancat , al veure el vídeo... | 0.848969 | curate | {"ca": 0.993847874720358, "en": 0.0039149888143176735, "eu": 0.0022371364653243847} | |
macocu_ca_20230731_3_422649 | Vine a la Putxicalçotada!
Pioners i Caravel·les de l’AEiG Mn. Puig i Moliner organitzen una nova edició de la Putxicalçotada, la calçotada popular a la Plaça Bonet i Muixí oberta a tot el barri. A més de ser un acte lúdic, la calçotada és un projecte d’unitat on els joves aprenen a treballar en equip alhora que recapten diners per anar de campaments d'estiu. Programa de la Putxicalçotada 10 h Activitats infantils 14 h Calçotada Popular 16 h Bingo 17 h Concert Sandunguera La venda de tiquets és a la Plaça Bonet i Muixí de 18.30 a 19.30 h i al restaurant Terra d’Escudella de Plaça d’Osca. També es poden reservar a [email protected] o trucant al 609.424.453. Feu clic a la imatge per consultar els menús. Quan? Diumenge 15 de març de 10 a 17 h. On? Plaça Bonet i Muixí. | 0.777372 | curate | {"ca": 0.9934895833333334, "tl": 0.006510416666666667} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_126479 | Diversos veïns i propietaris de cases rurals de Sant Mateu de Bages han engegat una recollida de firmes en contra del festival Own Spirit que s’ha celebrat al municipi veí de Callús des de dijous fins aquest dilluns. Els impulsors de la protesta van portar divendres la cinquantena de signatures que van recollir als Mossos i al jutjat de guàrdia de Manresa. Un dels signants, Miquel Rovira, ha explicat a l’ACN que “la nit de dijous a divendres el soroll va ser descomunal i aquesta nit ho ha tornat a ser. A les cinc de la matinada ens enviàvem missatges perquè no es podia dormir”.
El festival, que és el tercer any que se celebra, ha portat a una finca forestal de Callús un total de 1.500 persones i s’anuncien com una festa de música psicodèlica, amb conferències i tallers alternatius. L’alcalde de Callús, Joan Badia, ha assegurat que els organitzadors “tenen tots els permisos en regla”, però ha avançat que “de cara l’any que ve ens repensarem si els hi donem el permís perquè no volem estar malament amb la gent de Sant Mateu”.
La festa ha provocat la queixa de veïns i propietaris d’allotjaments de turisme rural que, davant l’excés de soroll, van decidir engegar una recollida de signatures que van entregar a la comissaria dels Mossos i al jutjat de guàrdia de Manresa. Un dels impulsors de les signatures, Miquel Rovira, que és propietari d’una casa rural a Sant Mateu de Bages, ha lamentat que tant els Mossos com al Jutjat els van informar que “si tenien tots els permisos en regla no hi podien fer gairebé res”.
El batlle de Callús ha admès que la nit de dijous hi va haver diverses queixes de veïns per excés de soroll i “vam trucar-los perquè abaixessin el to i sembla que ens van fer cas les dues següents nits. Tot i això, aquesta darrera nit hi ha tornat a haver queixes”.
Davant d’aquest fet, Badia ha dit que es replantejaran donar-los el permís per celebrar el festival al municipi de cara l’any que ve, ja que el batlle ha deixat clar que “si el festival molesta la gent de Sant Mateu de Bages no podem donar-los el permís perquè no volem estar malament amb els veïns i sobretot volem que el turisme rural pugui fer la seva feina amb total normalitat”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/vida/denuncien-l-ajuntament-de-callus-per-l-exces-de-soroll-d-un-festival-de-musica-128406/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_734118 | El Vila-real, que serà l'únic equip valencià amb una Copa d'Europa en les seues vitrines, jugarà dimarts contra el Internazionale di Milán partint d'una desventatja de 2-1 Jo crec que passarem, 1-0! Riquelme de falta, x vengar-se del travesser que va fer en San Siro l'altre dia :P
Qui va dir q no guanyaria ? ?????????????????? ESPECTACULAR!!!! ! | 0.550302 | curate | {"ca": 0.8976608187134503, "pt": 0.05263157894736842, "en": 0.04678362573099415, "fr": 0.0029239766081871343} | |
macocu_ca_20230731_3_131563 | Els Serrans busca adhesions per a canviar el topònim per la 'Serranía del Turia'
'La Serrania' torna a tindre damunt de la taula un nou impuls per a instar la Generalitat a recuperar el topònim propi amb el qual se senten identificats. La denominació dels Serrans és un nom "amb què els seus habitants mai s'han sentit còmodes", apunten des del Centre d'Estudis de la Serrania (CELS), per això, s'ha fet arribar una petició als municipis i les dues mancomunitats perquè aproven una moció als plens que done suport al canvi toponímic. Si el posicionament dels consistoris és favorable, es traslladarà a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) perquè puga alçar la sol·licitud a la Generalitat.
El CELS va enviar un escrit aquest dimarts als 18 consistoris de la comarca i les dues mancomunitats on se'ls demana que aborden en els plens una moció a favor de recuperar el topònim de la 'Serranía' per a denominar els Serrans, nom actual que es va assignar al territori en el segle XX. L'adhesió dels pobles ha de facultar l'AVL perquè, a través de la secció de Toponímia, puga elevar un estudi a la Generalitat, una investigació que, segons apunta el president del centre d'estudis, Ezequiel Castellano, ja està elaborat i se sosté en reculls bibliogràfics on apareix la denominació històrica. L'AVL està disposada a iniciar el procés, assegura Castellano, però "demana que la petició arribe des d'instàncies públiques, perquè el CELS és una entitat privada".
Davant l'AVL el centre d'estudis ha defensat la necessitat de recuperar un patrimoni lingüístic, cultural i patrimonial que "ens és propi i que el pas del temps ha intentat desdibuixar, ja que des dels temps del predicador Vicent Ferrer –ja des del segle XV–, aquestes terres eren considerades com 'la Serrania valenciana', però que el non nat mapa polític del País Valencià va instaurar el topònim 'els Serrans' per a una regió en la qual els seus habitants mai s'han sentit còmodes", explicaven dimarts en un comunicat. I és que els Serrans per a denominar la comarca "és un nom inventat per Sanchis Guarner", afegeix el president del CELS. Als pobladors de la "Serrania se'ns discrimina de la resta de comarques (l'Horta, la Safor, Camp de Túria, la Plana, l'Alcalatén, el Maestrat...) per utilitzar el gentilici dels seus pobladors i no per l'orografia del terreny", explica el CELS. "Cap comarca rep el nom així, és a dir, no hi ha una 'els Hortelans', 'els Riberencs' o 'els Portuaris". Però més enllà dels avals històrics de l'ús toponímic, actualment hi ha proves de la vigència de "la Serrania", expliquen des del CELS, perquè una de les dues mancomunitats és de la Serrania, denominació que també empren el circuit BTT, hotels i cases rurals existents en tota la comarca, organitzacions ecologistes, associacions, grups i entitats de caràcter cultural, econòmic i polític, que proven la vigència d'aquesta, tot açò sense explicar les nombroses publicacions universitàries, treballs de finalització de grau i tesis doctorals existents, argumenta el centre d'estudis.
Des del CELS, després de 26 anys reivindicant el canvi toponímic, es busquen adhesions municipals perquè tinguen a bé fer arribar a la Comissió de Toponímia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua un acord plenari perquè aquesta trasllade l'estudi amb la finalitat d'instar el govern valencià a donar els passos per a la reinstauració del topònim comarcal "Serranía del Turia (en castellà), Serrania del Túria (en valencià), nom amb el qual sempre ens hem sentit identificades totes les persones que vivim i treballem en aquest territori", afegeixen.
Buscar sensibilitats
Des del Centre d'Estudis s'espera que la gent i sobretot els ajuntaments "siguen sensibles" al procés que ara s'inicia per a buscar adhesions. Això no obstant, Castellano ressalta que la comarca realment "són dos comarques en una", cosa que li atorga certes peculiaritats, com ara la inclinació envers allò que denominen com "el Regne" per a referir-se a València. Hi ha una "Serrania" des de Xulilla fins a Alpont i una altra que és "menys Túria" per la part del Villar i Figueroles i, a més, una part baixa on es troben Pedralba, Bugarra i Xestalgar.
El CELS "està en desacord que hi haja dos mancomunitats", sosté Castellano, ja que "ha d'haver una amb dos seus". Tot i això, des del centre d'estudi celebren algunes decisions locals de recuperar el patrimoni tradicional i treballen perquè des de l'Administració valenciana es dote la comarca de serveis com, per exemple, els bibliobus, que posarà en marxa la direcció general de Cultura i Patrimoni per a suplir la manca de biblioteques, ja que només es compta amb aules de lectura. De la mateixa manera, des de fa mesos es treballa en l'elaboració de l'Atlas del xurro, que es presentarà entre març i abril.
Tanmateix, eixa diversitat de la zona deixa la porta oberta al fet que la proposta puga no prosperar des dels consistoris, ja que hi ha poblacions on la qüestió toponímica no és una prioritat.
Els Serrans, cosa de la ciutat
"Els de la Serrania ens considerem que som de la Serrania", afirma Alicia Pérez, alcaldessa del Partit Popular de la localitat d'Alpont. Al seu parer, no hi ha lloc a la discussió pel que fa a l'opinió, sentiment i ús quotidià del topònim, és més, "això dels Serrans ens ho han posat des de València", retreu.
Això no obstant, l'alcaldessa assegura que no els ha arribat al consistori la petició del CELS i la qüestió de recuperar el topònim "no s'ha tractat a l'ajuntament", assegura. Tanmateix, manté que l'ús de la 'Serrania' és habitual, ara bé, sosté que cal mantindre certa distància entre l'ús col·loquial i la proposició d'oficialitzar el nom històric que s'empra a la població.
Titaigües demana consens
Per la seua part, Ramiro Ribera, alcalde de Titaigües pel PSPV, agafa la proposta amb interés però demana consens per a debatre si convé recuperar el topònim de Serrania o el de Serrania del Túria, "que va ser una proposta apareguda en un moment concret per a crear una marca turística", explica l'alcalde.
Això no obstant, Ribera també referma l'ús assidu de la denominació històrica i la petició sol·licitada pel CELS es tractarà al ple del consistori. Tanmateix, demana, d'altra banda, més consens "perquè si hi ha una idea, caldrà conservar-la", ja que la proposta de comarcalització "ha alçat algunes ampolles", afegeix. | 0.877717 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_125596 | I tu, què vols viure aquest curs?Català26 set. 2019623I tu, què vols viure aquest curs? A la Universitat de Barcelona, comencem el curs amb una acció participativa on els estudiants sou els protagonistes: un fotomaton per capturar l’inici de curs. Moltes gràcies a tots els estudiants que heu participat!
Les millors notes, a la Universitat de BarcelonaCatalà1 ag. 2019881Per al curs vinent 2019-2010, hi ha 313 estudiants assignats a la UB amb una nota d’admissió excepcional, superior a 13 punts sobre 14 com a puntuació màxima. Aquests estudiants excel·lents augmenten respecte a anys anteriors i es reparteixen per gairebé totes les facultats i àmbits. Alguns d’aquests estudiants amb notes extraordinàries expliquen en el vídeo perquè han escollit la ...
Beques i ajuts econòmics a la matrículaCatalà9 jul. 201945852Els estudiants de grau i màster de la Universitat de Barcelona poden optar a les dues beques universitàries (beca general i beca equitat) així com a un ampli ventall d'ajuts propis de la universitat. La Universitat de Barcelona té un compromís amb els seus estudiants per a que tothom que ho necessiti tingui accés a aquestes beques i ajuts.Podeu trobar més informació a:
Beques predoctoralsCatalà9 jul. 20191554Els estudiants de doctorat de la Universitat de Barcelona poden gaudir d’un contracte predoctoral mentrestant estan fent la seva tesi. Hi ha convocatòries per a personal investigador predoctoral en formació de diferents administracions. A més poden accedir a diferents tipus ...
Beques i ajuts als estudiantsCatalà9 jul. 20191774A la Universitat de Barcelona hi ha tres tipus de beques i ajuts: Beques i ajuts a la matrícula, beques de col·laboració i altres ajuts i, finalment, les beques predoctorals.Els estudiants de grau i màster de la Universitat de Barcelona poden optar a les dues beques universitàries (beca general i beca equitat) així com a un ampli ventall d'ajuts propis de la universitat. La ...
Beques de col·laboració i altres ajutsCatalà9 jul. 201955579Els estudiants de grau, màster i doctorats de la Universitat de Barcelona poden col·laborar amb una unitat de la UB però també a una entitat externa. A més poden accedir a diferents tipus d'ajuts econòmics.Podeu trobar més informació a: www.ub.edu/beques
Per què estudiem Filologia Catalana filologiaCatalà17 juny 201991672Set alumnes de perfils i interessos diversos ens expliquen per què fan estudis de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, i què en pensen.
Els Juliols 2019Català7 juny 2019791Els Juliols UB ja porten diversos anys funcionant. L'objectiu és fer arribar un altre tipus de cursos que no s'ofereixen al llarg del curs docent a l'alumnat, molt més dinàmics, diversos i actuals; per intentar arribar a tot tipus de públic.
MateFest InfoFest 2019 matemàtiquesCatalà27 maig 20191478Celebració de la XX edició de la 'Matefest-Infofest'. Aquest és el nom de la festa organitzada pels estudiants de Matemàtiques i d'Enginyeria Informàtica de la Universitat de Barcelona que té com a objectiu apropar aquestes matèries als estudiants d'ESO i Batxillerat. Aquest esdeveniment té lloc a la mateixa Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat l'11 d'abril de ...
Enginyeries UB. Ho fem possibleenginyeria i tecnologiaCatalà24 maig 201941772Vídeo promocional dels diferents graus d'Enginyeria oferts a la Universitat de Barcelona. Abastant els camps de la Biomedicina, Informàtica, Química, Electrònica, Telecomunicacions i Materials, les enginyeries són graus multidisciplinaris amb perfils teòrics i pràctics amb un alt percentatge de sortides laborals en diverses àrees que van des d'empreses farmacèutiques, aeronàutiques, ...
Sant Jordi 2019. Edicions de la UB: Llibres de ciència, cultura i actualitatbiblioteconomia i docum...Català23 maig 2019917Per la diada de Sant Jordi 2019, Edicions de la Universitat de Barcelona té una parada a la Rambla de Catalunya, cantonada amb el carrer de Provença. Entre tot un enfilall de llibres de diferents temàtiques i tipologies per triar, en Jordi Homs destaca vuit títols de les novetats d'enguany: Tomar la palabra, d'Estrella Montolío; Esport i salut, de Manuel Suárez; 'El éxito internacional ...
Doctorat en Dret i Ciència Políticaciències socials i pol...Multilingüe8 maig 20191276Aquest programa de doctorat aglutina les principals especialitats en dret i en ciència política. Així, permet investigar en qualsevol àrea del dret gràcies als més de 90 professors amb experiència acreditada i als projectes d’investigació capdavanters que promouen. També fomenta una intensa activitat de seminaris i conferències i la ...
Doctorat en BiodiversidadbiologiaMultilingüe8 maig 201911220El Programa de Doctorat en “Biodiversitat” és un programa conjunt entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, en el que participen també investigadors d'altres institucions i centres de recerca. El programa aposta per una formació en investigació científica de qualitat i capacita els doctorands/es per a la seva ...
Doctorat en Biomedicinamedicina, infermeria, o...Multilingüe8 maig 201931211El programa de doctorat en “Biomedicina” aglutina els recursos acadèmics de la Universitat de Barcelona en l'àmbit de la formació avançada dels estudiants de doctorat en recerca biomèdica. Implica la participació de científics molt respectats de diverses àrees especialitzades, departaments universitaris, facultats i instituts de recerca (Parc Científic de Barcelona, IDIBAPS, ...
Doctorat en estudis lingüístics, literaris i culturalsfilologiaMultilingüe8 maig 20191212El doctorat en “Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals” reuneix en un sol programa l’àmplia oferta de perspectives de recerca de la facultat de Filologia de la UB. El punt fort del programa és el seu caràcter interdisciplinari que integra tots els enfocaments i les metodologies pròpies de la filologia per tal d’estudiar la llengua, la ...
Doctorat en Societat i Cultura: Història, Antropologia, Art i Patrimoniciències socials i pol...Multilingüe8 maig 201931619El programa té com a objectiu donar una oferta de qualitat i referència en diverses especialitats en els camps de la Història, l’Antropologia, les Arts, el Patrimoni i la Gestió Cultural. El programa ofereix formació teòrica i metodològica als doctorands/es i es troba organitzat en quatre àmbits de recerca, que li permeten oferir ...
Doctorat d'Informació i comunicacióbiblioteconomia i docum...Multilingüe8 maig 201911185El programa articula dues àrees de coneixement -la de la Informació i la Documentació i la Comunicació Audiovisual- amb metodologies diferents, però amb un camp d’estudi convergent. Atès a aquest perfil especial, els investigadors resultants podran desenvolupar tant una carrera ...
Escola de Doctorat UB - Dades 2018Català7 maig 2019874Espot promocional sobre l'Escola de Doctorat UB oferint les dades obtingudes durant el curs 2017-2018. | 0.843755 | curate | {"ca": 0.9991233196960841, "sh": 0.0008766803039158387} | https://www.ub.edu/ubtv/explora/canals-tematics/promocional?page=7 |
mc4_ca_20230418_4_254745 | Diverses obligacions personals i professionals m'han dessagnat de temps, ganes i idees per dedicar-me a escriure (parlo, és clar, d'articles i ressenyes; d'aquí, l'absència del llunÀtic). Però la manca de concreció no m'ha privat de l'abstracció en hores perdudes d’espera (barrinades): d'una banda, la posada en marxa d'un projecte personal que ha de donar cabuda i comptar amb l'energia de poetes que tinc la sort de conèixer i llegir –ja concretarem aviat–; de l'altra, la recerca de nou material d'interès per a la revista Quadern. Des de la secció de Lletres tornaré a impulsar l'any vinent un dossier, que ja començo a esbossar, aquest cop amb l’ajuda d’altres caps pensants. Pel que fa a la secció pròpiament dita, el proper número parlarem d'un poeta sabadellenc injustament oblidat: Jordi Domènech Soteras (1941-2003).
Enguany fa 10 anys que Domènech ens va deixar i la seva obra (malgrat l'edició completa a Jardins de Samarcanda) és, a hores d'ara, oblidada. Però entre lectors i escriptors de les noves generacions, Domènech hi està trobant un reconeixement inesperat. Properament, Josep Pedrals a Barcelona i Òscar Rocabert a Sabadell organitzaran sengles actes d'homenatge. Aquest darrer, precisament, m'acaba de passar un magnífic article (per al proper número de la revista, insisteixo) en què evoca i singularitza la proposta de Domènech.
Com deia, noves generacions de lectors i escriptors retornen a Domènech, a la seva proposta estripada i provocadora, des dels punts de vista moral i estilístic. Pren com a referència l'avantguardisme per, a través d'un discurs rigorós però no exempt d'ironia, reptar la mediocritat que l'envolta i proposar nous models de referència, trencadors però intel·lectualment juganers. La seva visió hedonista de la vida (gaudia amb l’enologia i la gastronomia, i derivades d’aquestes, amb les bones converses de sobretaula) contrastava, és clar, amb allò que volia destacar de negatiu, i en aquest contrast és d’on naixia la seva personalitat poètica. Un contrast que també duia al camp del llenguatge, ja que si els seus coneixements en art o arquitectura dotaven als poemes d’un rerefons molt sòlid, sovint esqueixava el vers amb paraules, expressions i conceptes barroers, sexuals, fins aberrants, que colpegen el lector a consciència. A tot això hi sumava l’amor per la cultura italiana, de la qual havia traduït molta poesia, una tasca que ha donat peu al Premi de Traducció de poesia Jordi Domènech.
El seu primer llibre, Un poema en deu trossos (1971), ja va ser tota una declaració d’intencions, amb constants referències al context social i polític (la dictadura i el franquisme). Així, mentre “els bisbes mirin/ montserratlamolaelpuigdelacreu” i “hi suquen melindros”, "el petit ignazi" volia “matar totdéu/ amb una pistoleta/ que li havien dut els reis”. Ho rebla dient que “per sempre més/ manin i manaran els petits/ ignazis”. L’església, el catalanisme de postal, el feixisme i el consumisme, tots plegats de la mà en un discurs alterat pel trencament sintàctic, per una visió recol·lectora de la poesia, per una creació de sentit molt interioritzada que el lector ha d’anar reconstruint.
Dels cinc llibres següents, m’aventuro a destacar Alba Pratalia (1995) i Història de l’arquitectura (1995) com dels més interessants i intel·lectualment agosarats. En el primer, Domènech assaja diverses escriptures, tantes com poetes sabadellencs coneix, llegeix i estima, als quals els dedica generosament el llibre. En el segon, és l’arquitectura que li dóna els motius per començar a “edificar” els poemes, que acaben tendint cap a les idees habituals en l’autor. Destaca un poema que m’ha semblat molt interessant, “Nau de telers de Can Gorina, a Sabadell, durant una visita del General Franco”, perquè neix d’un procés diferent i poc habitual en Domènech. A partir d’una vella fotografia que troba casualment, el poeta descriu l’escenari (al·legoria del país, aquest “joc de llums”, una “paret pintada/de nou, un teló blanc” on s’escenificarà aquesta pel·lícula fantàstica que és l’homenatge a un dictador) i evoca una de les figures presents entre els treballadors de la fàbrica: “Jo sóc la dona que alça el braç. La història/ em frega els llavis delicadament.” La història ens esquitxa a tots, tant la petita com, casualment en aquesta fotografia, la gran. Domènech no deixa passar l’oportunitat de canviar el focus d’interès per algú aparentment intranscendent.
Malgrat tot, una duríssima experiència personal –la mort de la seva companya sentimental– comportaria una accentuació del contingut punyent i aspriu al llibre Amb sense (2002), recull que segueix el mètode de construcció a partir de fragments derruïts de la realitat, però aquest cop d’una realitat més circumdant i asfixiant que mai. La recerca d’un llenguatge que permeti parlar d’un fet inexpressable i la impossibilitat de trobar-lo són elements que el posen en l’entredit de mantenir l’equilibri sense renunciar a explicitar-nos els aspectes més malagradosos de la vivència.
L’exemple que ofereix el mort (la mort),
amb els peus i les mans lligats, damunt
l’empostissat fet amb les velles fustes
d’unes portes cremades. L’holocaust
té els finestrons pintats de color groc.
INCEST UNA NIT D’ESTIU
Tu, cega. Jo, veient com l’helicoide
s’enfonsa al terra, com la calda mou
les dúctils plaques de l’aire per sobre
la plana hipnòtica: d’heretge impur:
Malgrat les dificultats que suposa llegir Domènech, he de reconèixer que la lectura m'ha resultat molt suggerent perquè en lloc de tancar portes i recloure's en si mateixa, la seva obra respira, inspira i desvetlla. Un exemple ben concret són els constants trencaments sintàctics: "L'escala que du a la cambra calenta on jeu la que." Tanmateix, us recomano estar atents a Pedrals i Rocabert per escoltar-los i apropar-vos a lectures i interpretacions més rigoroses, de lectors fidels, entusiastes i molt més afins a la seva proposta.
Us deixo amb alguns enllaços de la revista Barcelona Review:
-Poemes de Jordi Domènech 1
-Poemes de Jordi Domènech 2
-Textos crítics sobre la seva obra
-Acte de comiat
Jordi Domènech Òscar Rocabert poesia catalana revista Quadern
Home, oblidada del tot no ho està, l'obra del Domènech, ni la persona del Jordi! Cada any, a l'acte de lliurament se'l recorda i es llegeixen alguns dels seus poemes. A finals d'octubre, a l'Horiginal, Cafè Central farà un acte per recordar els deus anys "amb sense" Jordi Domènech. És a dir, que el tenim molt present. Domènech forever!
David Madueño Sentís 3:04 p. m.
Perdona, Dolors, no m'he expressat bé! Em referia a la projecció pública de l'obra del Jordi, que hauria de ser més coneguda i reconeguda. Ja sé que els amics i seguidors de la seva obra hi són, i que el recorden, és evident, però també em sembla interessant l'organització de actes amb més projecció com els d'en Pedrals o Rocabert. Gràcies per passar-te per aquí.
Chryssula Kokossulis 9:18 a. m.
Hola David, m'ha encantat trobar un altre lletre-ferit aquí a les xarxes. Marià Villangomez (com a poeta i traductor) m'encanta també, i no tan sols perquè visc al mateix poble com ell. Bromes apart. Enhorabona per la tria dels poemes que has penjat per Domènech i la ressenya del llibre sobre Villangomez. He d'admetre que abans no el coneixia, en Jordi Domènech, però ara el llegiré, seguríssim.
Tinc també un bloc en català, si t'hi vols passar. Són temes relacionats amb literatura, personatges literaris, ressenyes, pensaments, música que m'agrada, tendències històriques, idees que corren al meu cap. Bé, diguem-ne una mica barrejat ara mateix, i segurament idiosincratica.
Com segurament has notat el català no és la meva llengua materna, i encara faig un munt d'errades gramaticals, però intent d'amillorar-me. Noobstantaixò, busc la millor forma d'expressar-me. Escric de tot, i amb passió. Contes, poemes, novel·les. I dos blocs. Au, idò, si no t'estàs aterrat de llegir català en un estat imperfecte:
www.veig-i-escric.blogspot.com.es
Salut des d'Eivissa
David Madueño Sentís 12:37 p. m.
Chryssula, moltes gràcies per passar-te pel blog i llegir-me! A mi també m'ha agradat descobrir el teu espai, és refrescant contrastar la visió de la nostra llengua, cultura i societat amb la mirada d'algú que, no essent-ne originari, mira de comprendre-les i valorar-les. En aquest sentit, em sembla molt interessant el teu apunt sobre el plurilingüisme, sobretot tenint en compte com està tota la situació política i lingüística. Enhorabona pel teu nivell de català! Malgrat les errades gramaticals que em comentes, tens un nivell d'expressió realment elevat. No pateixis, no m'aterra llegir el teu català, estic massa acostumat a llegir textos d'alumnes d'ESO mil cops més imperfectes. (A banda, és clar, que no tenen res d'interessant a dir, cosa que tampoc és el teu cas). A més, sempre he pensat que la perfecció és un tret poc humà, encara que sí que ho és mirar d'encalçar-la, per fer les coses més bé.
Salutacions, i fins la propera! | 0.818911 | curate | {"ca": 0.9699909747292419, "fr": 0.00473826714801444, "ru": 0.0012409747292418773, "de": 0.0024819494584837547, "eo": 0.0010153429602888086, "en": 0.005753610108303249, "es": 0.007784296028880866, "gl": 0.003497292418772563, "ar": 0.003497292418772563} | http://llunatic.blogspot.com/2013/09/jordi-domenech-soteras.html |
macocu_ca_20230731_0_452109 | Pràctiques FORTHEM per a estudiants
Sabies que pots treballar en una empresa situada en un altre país de l'Aliança FORTHEM? O que pots endinsar-te com a becari en les activitats d'un laboratori o d'una oficina d'una altra universitat de l'Aliança?
Ser estudiant d'una de les universitats de l'Aliança FORTHEM et permet sol·licitar pràctiques proporcionades pels nostres socis: empreses i organitzacions de les nostres regions. Dona una ullada a les nostres ofertes de pràctiques i descobreix si alguna d'elles s'ajusta al teu perfil.
Abans de sol·licitar una oferta, no oblides llegir detingudament la convocatòria per a obtindre tota la informació necessària, ací s'explica detalladament el procés i la documentació que has de presentar
Es tracta d'una oportunitat única per a conéixer un altre país des d'una perspectiva laboral real! | 0.795742 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_271150 | Comprar roba infantil per Nadal no vol dir afegir a l’armari peces que només podràs aprofitar una vegada o en dates assenyalades. La millor opció de compra és buscar conjunts o peces individuals que siguin aprofitables pel dia a dia dels infants i nadons. Ens apropem ja a les dates de Nadal i Reis i toca buscar les opcions que més ens agradin per anar ben guapos i guapes, sortint una mica de l’estil habitual!
Quan la gent adulta busca roba per les festes nadalenques, sol pensar en elegància, classe, colors llampants o metal·litzats: platejats, daurats, vermells… però hi ha un factor que també és molt important per fer una compra útil: que la roba tingui un punt informal! D’aquesta manera, podràs combinar-la molt fàcilment amb roba més casual del dia a dia i l’aprofitaràs el doble!
Ara bé, quan parlem de nadons i infants costa més trobar conjunts elegants però informals i aprofitables 100% al dia a dia… però a Sistres tenim justament això! Segueix-nos llegint, t’expliquem com formar conjunts nadalencs que podràs aprofitar i treure’n partir durant tot l’any:
Conjunts de roba per nadons:
Pels més petits de la casa, el primordial és que vagin ben abrigats durant tots els dies de Nadal i hivern, així que us proposem: uns pantalons ben gruixuts i còmodes per mantenir la temperatura, combinats amb uns peücs moníssims i un jersei amb l’estampat que més encaixi amb la personalitat del petit!
Combinacions per infants:
Us proposem un parell de combinacions de roba infantil que us donaran molt bon resultat per Nadal i molt joc pel dia a dia habitual:
Texans de color negre amb una camisa de viella de quadres. És una opció que donarà un toc més casual i el material de què està feta la camisa mantindrà ben abrigat a qui la porti!
Jersei de coll rodó amb un estampat de ratlles fines i uns pantalons texans dels colors que més s’han portat aquesta tardor: blau marí, verd o ocre. El coll rodó farà ben elegant la persona que el llueixi i amb els pantalons anirà a la moda!
Vestit amb leotards. Aquest any es porten molt els vestits estil dessuadora llarga amb o sense caputxa i abriguen molt. Combinat amb unes malles pot quedar preciós! I si vols afegir-li un toc més nadalenc, escull els vestits que porten lluentons!
Tot això, sense oblidar el més primordial: guants, bufanda i gorro ben calentons per protegir-nos del fred d’aquests dies i evitar qualsevol encostipat.
Així que ja sabeu, aquest Nadal toca vestir elegant però informal i fer compres conscients. Que torneu a casa amb peces ben escollides i conjuntades, amb visió de futur i no únicament per les dates assenyalades. Totes aquestes propostes i moltes més les podreu trobar a Sistres durant els propers dies, us hi esperem!
You Might Also Like
Tardor: nous reptes, nous armaris!
22 setembre 2021
Preparatxs pel bon temps!
11 maig 2022
Tornada a l’escola!
5 setembre 2022
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Comment
Enter your name or username to comment
Enter your email address to comment
Enter your website URL (optional)
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. | 0.792135 | curate | {"ca": 0.9399155569990256, "en": 0.04059759662227996, "fr": 0.013316011692107827, "ru": 0.006170834686586554} | https://sistres.cat/al-nadal-elegant-pero-informal/ |
mc4_ca_20230418_1_1987 | Radio Sant Andreu, Author at Ràdio Sant Andreu - Pàgina 597 de 600
Home / Author Archives: Radio Sant Andreu (page 597)
setembre 26, 2013 Medi Ambient, Seccions Via directa 1,342 Views
Rosa Mª Asencio, tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca comenta cada dijous notícies relacionades amb el Medi Ambient. Avui ha parlat de la 15ª edició de la Festa de la Bicicleta del 6 d’octubre. ...
Tot bé? L’espai de notícies curioses del Via directa
setembre 26, 2013 Seccions Via directa, Tot bé? Els millors talls de Ràdio Sant Andreu 1,098 Views
Cada setmana Joan Gil analitza les notícies més curioses. Escolta el primer programa d’aquest espai radiofònic. .
setembre 25, 2013 Seccions Via directa, Servei Local de Català 761 Views
setembre 24, 2013 Cultura, Destacats 821 Views
L’enquesta al carrer – Què opina de la televisió actual?
setembre 24, 2013 L'enquesta al carrer, Seccions Via directa 860 Views
Carles Pericot cada dimarts surt al carrer per recollir les opinions dels santandreuencs sobre diversos temes d’actalitat. Avui 24-09-2013 hem preguntat que opinen de la televisió actual. .
setembre 24, 2013 Destacats, Feina i Empresa, Seccions Via directa, Societat 4,903 Views
La Fiscalia arxiva el Cas Bravo
setembre 24, 2013 Política 749 Views
El regidor valora a Ràdio Sant Andreu la decisió de la Fiscalia. L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca amb els vots de la majoria de les formacions polítiques representades al ple municipal va denunciar al regidor José Manuel Garcia ...
setembre 23, 2013 Destacats, Societat 1,168 Views
Descobrint Jocs – 2on CorreJocs a Sant Vicenç dels Horts
setembre 23, 2013 Descobrint jocs, Seccions Via directa 856 Views
El Club Amatent organitza una nova edició del Correjocs a Sant Vicenç dels Horts amb l’objectiu que es converteixi en la fira de jocs de taula de referència a Catalunya. És la segona vegada que s’organitza l’esdeveniment, i per aquest ...
Versió Desconeguda ‘Come on eileen ‘ dels Dexys midnight runners.
setembre 23, 2013 Seccions Via directa, Versio Desconeguda 755 Views
Els dilluns Vicenç Comajucosas ens porta al Via directa les millors versions de cançons prou conegudes. A la Versió desconeguda del 23-09-2013 hem escoltat versions de ‘Come on eileen ‘ dels Dexys midnight runners. .
Page 597 of 600« First...570580590«595596597598599 » ...Last » | 0.718331 | curate | {"ca": 0.9540130151843818, "sh": 0.0013015184381778742, "ro": 0.0030368763557483735, "fr": 0.0013015184381778742, "es": 0.013449023861171366, "en": 0.026898047722342732} | http://www.radiosantandreu.com/author/radio/page/597/ |
mc4_ca_20230418_11_764158 | El Govern dinamita el consens sobre els mitjans públics | Público
El Govern dinamita el consens sobre els mitjans públics
07/10/2011 00:39 Actualizado: 07/10/2011 00:39
'Sembla mentida que CiU, que va aprovar tres lleis amb consens, faci això amb un partit retrògrad i hostil a uns mitjans públics independents i potents'. Són paraules d'un dirigent del Sindicat de Periodistes de Catalunya que reflecteixen la dura polèmica que es va viure ahir, amb epicentre al Parlament, sobre el control dels mitjans de comunicació públics.
El Parlament va viure ahir una transcendental votació en què s'havien de votar les esmenes a la totalitat presentades per PSC, ERC, ICV-EUiA i Ciutadans contra la reforma del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), incloses en la cinquena i última de les lleis òmnibus. Però els vots en contra de CiU i del diputat no adscrit Joan Laporta, units a l'abstenció del PP, van ser suficients per tombar aquestes esmenes i prosseguir amb un tràmit que afectarà la composició dels òrgans que controlen TV3, Catalunya Ràdio i la resta de mitjans públics de Catalunya.
El projecte legislatiu de l'executiu que presideix Artur Mas pretén modificar la normativa actual de la CCMA per eliminar la figura del director general, reduir els membres del consell de govern de dotze a cinc i el nombre de consellers del CAC de deu a cinc. A més, implica rebaixar el quòrum necessari al Parlament per elegir aquests representants, una cosa molt criticada per la majoria de l'oposició, ja que fins ara s'exigien dos terços de la Cambra per triar aquests perfils.
Joana Ortega, vicepresidenta del Govern, va ser l'encarregada de justificar els canvis impulsats pel Govern convergent per raons d'austeritat i eficiència en l'estructura d'aquests òrgans. Segons la vicepresidenta, l'eliminació d'aquests càrrecs directius comportarà l'estalvi 'd'un milió d'euros' a l'any, i va remarcar que la llei no altera la 'independència i pluralitat' a TV3 i Catalunya Ràdio, sinó que busca 'racionalitzar' el seu funcionament.
El diputat socialista Joan Ferran va fer una contundent intervenció amb què va recordar que Joana Ortega va ser ahir l'encarregada de desfer el que ella mateixa havia negociat feia poc. Ferran va fer memòria també per assenyalar que la Llei del CAC de l'any 2000, la Llei de l'Audiovisual del 2005 i la Llei de la CCMA del 2007 havien estat fruit d'acords pràcticament unitaris. I va voler deixar clar que l'abstenció del PSC en la investidura de Mas comportava també que les lleis en aquest marc es fessin 'per consens, seguint la tradició' dels darrers anys. 'No són de fiar, Mas no acompleix els pactes', va assegurar.
El diputat socialista va culpar el president català, Artur Mas, de voler 'governamentalitzar' els mitjans públics i de portar-los a la 'regressió'. Respecte als suposats arguments d'austeritat, va recordar, en declaracions a aquest diari, que va ser CiU qui va elevar el nombre de membres del consell: el Tripartit defensava que fossin set i CiU 'va proposar que fossin nou i, quan vam acceptar, va dir que fossin 12'. El mateix es va donar amb el consell assessor: el Tripartit, segons Ferran, proposava 16 integrants i CiU va impedir l'acord si no n'hi havia 21. 'O acceptàvem o es trencava l'acord', recordava ahir, alhora que CiU volia una retribució més alta per als membres d'aquest organisme. 'Nosaltres hi vam posar gent que ens enviaven les entitats i sindicats, ells van portar gent amb carnet', va explicar Ferran a Públic.
A les crítiques es van sumar el diputat d'ERC Carmel Mòdol, que va subratllat que CiU acorda les regles de model públic audiovisual amb un partit que al País Valencià veta les emissions de TV3, mentre que Laia Ortiz (ICV) va assegurar que la Generalitat només busca el 'control' dels mitjans. En opinió del diputat de C's Jordi Cañas, CiU recupera ara pràctiques de control dels mitjans pròpies del 'pujolisme més fosc'.
El PP va fer possible l'acord després d'imposar el seu punt de vista al matí al Parlament, on es van viure escenes de nervis i corredisses per part de representants dels dos grups. CiU va estar a punt de retirar la llei davant la possibilitat de perdre la votació, però finalment va arrencar l'abstenció del PP. La formació que presideix Alícia Sánchez-Camacho s'ha assegurat així 'ser en el desenvolupament de la llei, poder fer esmenes i participar en el model de mitjans públics que Catalunya necessita', segons van explicar fonts del PP.
La concepció que tenen els populars del model actual que no van votar és, segons les mateixes fonts, que li falta 'pluralitat': 'Dubtem que TV3 sigui representativa del que és Catalunya'. També es planteja l'ambició d'aquesta cadena, recordant que una cosa és 'el servei públic i una altra molt diferent, la Fórmula 1'. Per això advoquen per un model 'sostenible', sense figures sobrants de l'staff, com ara la del director general.
L'acord entre CiU i PP va rebre una pluja de retrets per part dels professionals. El Col·legi de Periodistes va lamentar en un comunicat, titulat No al control governamental de la CCMA, que 'la tria dels càrrecs no es fa amb criteris de competència i professionalitat sinó d'acord amb quotes' i demanava que 'es posi per davant l'experiència professional i la capacitat dels consellers abans que les seves afinitats'. També avisen que 'el fet que puguin ser escollits per majoria absoluta en una segona volta no és la millor garantia per al respecte del pluralisme'.
Des del Sindicat de Periodistes de Catalunya, que havia fet una proposta d'estalvi que no ha estat escoltada, s'assegurava que es torna a un 'model on els mitjans públics són el camp de batalla dels partits'. En declaracions a aquest diari, criticaven que 'CiU ho fa amb un partit retrògrad i hostil als mitjans de comunicació públics i potents, que o bé tanca mitjans, com ha fet a Mallorca, o bé els controla de forma descarada, com ha fet amb Telemadrid i Canal 9. El balanç no podia ser més cru: 'Això té implicacions polítiques, i suposa una estafa democràtica, utilitzar els mitjans públics és tercermundista; no hi ha democràcia sense informació lliure'. | 0.878024 | curate | {"ca": 0.9925044810167835, "es": 0.0074955189832165555} | https://www.publico.es/espana/catalunya/govern-dinamita-consens-els-mitjans.html |
mc4_ca_20230418_9_166039 | Parnon Hotel, Atenes – Preus actualitzats 2018
Grècia 36.784 establiments
Hotels a Atenes 2.534 establiments
Ofertes al Parnon Hotel, Atenes (Grècia)
Info i preu de les habitacions Instal·lacions Llegeix-ho Comentaris de clients (385)
20 Tritis Septemvriou & 21 Chalkokondili Str. , Atenes, 10432, Grècia – Bona ubicació - mostra el mapa
Plaça d'Omonia: a només 4 minuts a peu! (254 m)
*8.8* Museu Arqueològic Nacional d'Atenes: a només 6 minuts! (435 m a peu)
Estació de metro d'Omonia: a només 3 minuts a peu! (231 m)
Força bé 385 comentaris 7,7
Robyandtravel, Itàlia
L'Hotel Parnon està situat al centre d'Atenes, a només 50 m de l'estació de metro d'Omonia i a 200 metres de la terminal d'autobusos públics.
Les zones turístiques de l'Acròpoli, Plaka, Monastiraki i Psiri es troben a 10 o 15 minuts a peu i el Museu Nacional, a només 7 minuts.
Gaudiu de l'estada en una de les 51 habitacions completament renovades i equipades amb TV LCD, aire condicionat, dutxa privada i matalassos anatòmics. Al vestíbul de l'hotel hi ha internet Wi-Fi gratuïta.
Parnon Hotel treballa amb Booking.com des del 17 de juny de 2010.
L'han desat a 1221 llistes
Quan vols allotjar-te a Parnon Hotel?
Aquesta habitació presenta una decoració en tons terrosos i inclou TV LCD de 22 polzades, escriptori i internet Wi-Fi gratuïta.
S'acaben de reservar a Atenes: 55 hotels com Parnon Hotel s'acaben de reservar al nostre web
Estació de metro d'Omonia 0,2 km
Plaça d'Omonia 0,3 km
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes 0,4 km
Museu Epigràfic 0,5 km
Ajuntament d'Atenes 0,5 km
Teatre Gloria 0,6 km
Carrer d'Ermou 1,1 km
Carrer d'Adrianou 1,3 km
Estació de metro de Sintagma 1,3 km
Acròpoli 1,6 km
Museu Benaki 1,6 km
Gazi 1,6 km
Baazar Supermercat 0,3 km
Central Market of Athens Mercat 0,8 km
Tailor made Cafeteria o bar 1,1 km
Hard rock cafe Cafeteria o bar 1,4 km
NOEL Cafeteria o bar 1,5 km
Lycabettus Muntanya 2,3 km
Vouliagmeni Llac 21 km
4 raons per triar Parnon Hotel
Instal·lacions de Parnon Hotel
Llegeix-ho Parnon Hotel accepta peticions especials, que pots escriure al pas següent.
El Parnon Hotel accepta aquestes targetes i es reserva el dret de fer una retenció temporal a la teva targeta abans de l'arribada.
La situació del Economy Hotel té una puntuació de 8,4
7,7 Força bé 385 comentaris
Mostra els comentaris de: Tots els enquestats Famílies (62) Parelles (145) Grups d'amics (84) Persones que viatgen soles (94) Persones en viatge de negocis (62) Mostra els comentaris de: Totes les puntuacions Fantàstic: 9+ (97) Força bé: 7 – 9 (191) Bé: 5 – 7 (78) Malament: 3 – 5 (13) Molt malament: 1 – 3 (6)
Hotel de 4 estrelles 8,5 Molt bé 2.457 comentaris
7,7 Força bé 2.708 comentaris
7,5 Força bé 1.915 comentaris
Hotel de 3 estrelles 8,2 Molt bé 924 comentaris
Ara hi ha 531 persones buscant allotjament a Atenes
Com arribar al Parnon Hotel des de Aeroport d'Atenes Elefthérios Venizélos
"Good breakfast. Polite and helpful staff. Room ok maintained"
"Staff is friendly, Receptionist told me, how to get to a destination and made my trip! Room cleaners are friendly and my room was always kept clean. Breakfast is tasty, food is fresh. Location is safe, even in the evening, and close to metro and to the center. 10 minutes by feet to Monastiraki or 15 to Syntagma. Public transport is available. Even my greek friend appriciated the hotel, saying, this is really a good choice! I would accommodate here again for sure!"
"Position near Omonia is perfect to visit the city. Breakfast is good"
"The property was very clean, the staff were very friendly and helpful."
"Staff member Elias was extremely helpful and welcoming. Attentive to every need. Very clean and comfy room."
"The hotel haven't parking. Nearest parking it's a toll municipal underground parking."
"Easy access to Omonia square and there's a couple of good cafes nearby."
"Best place to stay in Omonia. Very clean and comfortable. Only 2 mins walk from the Omonia Station.very nice staff. Will deffinatelly choose this hotel in my future stays."
"Location, friedly stuff, nice patio in front of the hotel, cleanliness"
"Friendly staff, clean and comfortable rooms, nice balcony and reasobale pricing"
Hem trobat més allotjaments com Parnon Hotel que han agradat a altres viatgers
8,2 Molt bé 924 comentaris
Encara estàs buscant? Mira't altres hotels semblants a Parnon Hotel
458357,461297,462687,419233,444667,460507,445507,348514,456127,459947,304249,459357,444577,399415,458357|4,418904,446057,456177,450597,441927,457797,431987|1,460577,443737,415995,448997,447047,399531,453657|7,462767,435277|1,451497,454297,419957,453657,436297,451897,438077,441447,451637,418135,451857,436747,446757,424715,435277,444507,418533,458697,461967,432627,458797,431987,460527 | 0.362721 | curate | {"ca": 0.5451403887688985, "en": 0.40539956803455723, "nl": 0.001511879049676026, "fr": 0.0367170626349892, "it": 0.005399568034557235, "pt": 0.005831533477321814} | https://www.booking.com/hotel/gr/parnon.ca.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_364296 | Be xiquets! algú sap si aquest festival tornarà a renàixer o per contra ha quedat ja soterrat? l'any passat va estar apunt de fer-se pero la veritat es que son ja dos anys sense festivern i a la nit de cap d'any es troba a faltar. Vinga, a veure si algu sap algo! (que correguen els rumors)
Ara hi ha Festivern, si o si! ! | 0.691121 | curate | {"hu": 0.03481012658227848, "ca": 0.870253164556962, "tl": 0.09177215189873418, "fr": 0.0031645569620253164} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_250331 | Collit al final de la primera collita que la família Otsuka realitza al mes de juny, quan els arbres han rebut més llum solar, desenvolupant així més tanins. Al Japó es duen a terme quatre collites i les últimes tres són anomenades Bancha. El nostre proveïdor només recol·lecta dues vegades a l’any, ja que com més es talla la planta més feble es torna i pitjor qualitat donarà l’any següent.
Una vegada recol·lectades les fulles es manufacturen a través del procés Fukamushi.
El Bancha d’alta qualitat, competeix avantatjosament amb els Senchas de la segona collita.
A la fi de la dècada de 1860 el Samurai Genpei Otsuka va ser recompensat pel senyor del castell de Kagegawa, al seu torn vassall del Shogun Ieyashu Tokugama, amb terres per conrear. Cinc generacions després el seu descendent, el Sr. Hiroshi Otsuka i la seva família, conserven i dirigeixen l'hereteu familiar conreant i manufacturant te d'altíssima qualitat.
Lloc muntanyenc beneït amb sòls fèrtils, rierols, boires matinals i bones brises marines procedents de l'Oceà Pacífic, que els Otsuka cuiden i acaronen en extrem. Les files d'arbres d'excel·lents varietals perfectament alineades i podades semblen esculpides.
Per alimentar-les els donen una mescla de fertilitzant orgànic i llavors que cobreixen amb palla aportant el nitrogen i els aminoàcids que, absorbits a través de les arrels, promouen el seu creixement i potencien i realcen el sabor de la seva infusió.
Sacrifiquen alguna recol·lecció collint només dues vegades a l'any per reduir l'estrès als arbustos, de manera que les fulles creixin amb més vigor i concentrin més nutrients, sabor i aroma.
Recentment tallades es porten a la factoria on comença el procés de manufactura, Fukamushi, que consisteix a vaporitzar, refredar, enrotllar i assecar, seguit d'un minuciós procés de selecció i que és la base (Aracha) per als diferents tes que produeixen.
La bona feina de la família Otsuka els ha fet rebre diversos premis a la seva qualitat, aconseguits al llarg de la seva història a l'Excellent Green Tea Fair que se celebra cada any a Tòquio. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_269384 | Col·lutoris
3. Què són els col·lutoris?
Fer glopeigs amb un col·lutori és un bon complement a la pasta dentífrica . Un col·lutori és una solució líquida aquosa o hidroalcohòlica amb els mateixs principis actius que les pastes dentífriques però en concentracions més baixes. És a dir, poden contenir fluor si el col·lutori està destinat a la prevenció de la càries, o agents antisèptics o cicatritzants si es destinen a la prevenció de la gingivitis.
Per tant, els col·lutoris dentals s’han d'entendre com un bon complement en la higiene dental, però n o com un substitut . No obstant això, són molt vàlids en situacions com postoperatoris , en casos específics com el dels portadors de dentadures postisses, o en casos extrems en què sigui dificultosa la utilització del raspall. | 0.758516 | curate | {"ca": 0.9974093264248705, "cs": 0.0025906735751295338} | http://www.farmaceuticonline.cat/ca/familia/477-colutorios?start=2 |
cawac_ca_20200528_10_199762 | Ajuntament de Castellgalí Poble que creix amb una progressió positiva i que es troba entre dues grans poblacions del Bages: Manresa i Sant Vicenç de Castellet. Se’ns coneix pel nucli de cases del costat de la C-55 (Raval La Fàbrica). Molt per oferir, conèixer i descobrir.
Boades - CRP Bages Una breu ressenya sobre aquest sepulcre de l’època dels íbers, situat al poble de Boades, al municipi de Castellgalí (Bages); Localització i accés, descripció i contacte, documentació i informacions complementàries.
Boades - CRP Bages Ressenya sobre aquest sepulcre de Castellgalí municipi de la comarca del Bages. Restes d'assentaments ibèrics i romans, d'entre els quals destaca el sepulcre. Es un petit temple funerari romà, de planta gairebé quadrada, cobert amb volta de canó.
Casal Cultural Des de l’inici, el seu dinamisme ha estat constant i no ha parat de créixer. Cada dia és més gran el ventall d'activitats que ofereix gràcies a la creixent participació de la gent i de les ganes de fer coses. Nits de ball a Gastellgalí, etc.
Castellgalí - El llegat de 1.000 anys d'història Des que els íbers van poblar les terres on avui s'aixeca Castellgalí, s'hi han anat succeïnt una rera l'altra un gran nombre de civilitzacions, des dels romans fins als francs, passant pels musulmans, deixant un incalculable patrimoni històric.
Castellgalí - Viquipèdia Castellgalí és un municipi de la comarca del Bages. Situat a l'extrem meridional del pla de Bages, en una elevació que domina la confluència dels rius Cardener i Llobregat, al nord-oest dels contraforts del massís de Montserrat.
CEIP Sant Miquel Ja tenim web! Aquesta és la nostra web. A la nostra escola, ja som 122 nens i nenes i 16 mestres, i aviat estrenarem centre nou i un bloc específic per a cada grup. Entreu i investigueu, seguiu atents a noves informacions.
CEIP Sant Miquel - Blog Bloc de l’equip directiu del Centre d’Ensenyament Sant Miquel de Castellgalí (Bages). Tota la primària anem a Sant Benet de Bages. Recordatoris, reunions, festes i esdeveniments amb participació de l’escola.
CerCAT Castellgalí Primer cercador territorial en català de Castellgalí, municipi de la comarca del Bages.
CiU Castellgalí A la gent de CiU, i en especial als que composem la candidatura de Convergència i Unió a Castellgalí per a les properes eleccions municipals, ens preocupen les persones. Jordi Oliveras Casals, és el cap de llista per Castellgalí.
El Mas Planoi - Viquipèdia El Mas Planoi és un nucli de població del municipi de Castellgalí a la comarca del Bages. En el cens de 2006 comptava amb 571 habitants. Aquest article sobre el Bages és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial.
Ferros Brumi Ferros Brumi és una empresa de nova creació, des de 1994, a Castellgalí (Bages). L’empresa fa ferro corrugat, i està avalada per la gran experiència dels seus professionals, en el sector metal·lúrgic. Producte d’alta qualitat, i a mida del client.
Jaciment Ibero-romà de Boades (Castellgalí, Bages) El llogaret de Boades, seu d'un important jaciment d'època ibèrica i romana, conegut des de principis del nostre segle, no havia gaudit encara d'una publicació que ens informés sobre les seves característiques materials i cronològiques, bàsica.
La Clau De Mas Planoi Compra, venda, construcció, promoció, gestió, hipoteques, assegurances, finançament. T’ajudem a trobar la casa: t’acompanyem en tots els tràmits per a millorar la teva qualitat de vida. Porta’ns el teu projecte i et farem un pressupost a mida.
La Torre del Breny - CRP Bages Sepulcre monumental romà, de planta quadrada, en forma de temple sense pòrtic, destruït el 1870. Actualment en resta la base fins a una alçada d'uns 3 m. Tot i que es troba en terme de Castellgalí, cal accedir-hi des de Sant Vicenç de Castellet.
PSC Castellgalí PSC al territori /Castellgalí castellgali.socialistes.cat. Temes, elpartit i actualitat del municipi. Inauguració d’un equipament del qual s’havia posat la primera pedra 15 mesos enrera. El salt qualitatiu del servei del dispensari, al poble, és notable.
Sant Vicenç-Castellgalí És una estació situada dins del nucli de Sant Vicenç de Castellet. Es va inaugurar el 22 d'agost de 1924, amb l'entrada en funcionament del tram Monistrol-Manresa, completant la línia Martorell-Manresa. Actualment l'estació té tres vies, …
Torre del Breny - CRP Bages Dades de Torre del Breny. Tot i que es troba en terme de Castellgalí, cal accedir-hi des de Sant Vicenç de Castellet, seguint per l'esquerra del riu, aigües amunt fins a una urbanització, al centre de la qual es troba el monument.
ZER Bages Zona Escolar Rural que funciona des de l'any 1991, i al llarg de la història ha estat formada per diverses escoles, que han anat canviant. Algunes perquè s'han tancat (com l'escola de Rajadell). El CEIP Sant Miquel de Castellgalí és la més gran. | 0.819772 | curate | {"ca": 0.979236577181208, "fr": 0.00964765100671141, "es": 0.011115771812080536} | http://www.cercat.cat/cgi-cercat/templates/temes5.CFM?cercat__tema=castellgali&cercat__1=regions&cercat__2=barcelona&cercat__3=bages |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.