id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2201_ca_20230904_6_17076 | L’anèmia és una afecció que fa que el nostre cos no tingui prou glòbuls vermells a la sang. Els glòbuls vermells són els encarregats de subministrar oxigen als teixits del cos. Hi ha diverses causes que poden desencadenar una anèmia: alguns medicaments, algunes malalties cròniques (càncer, artitis, etc.) o relacionades amb la mèdul·la òssia o l’embaràs.
Alguns dels primers símptomes de l’anèmia són el cansament o el fet de sentir-te molt dèbil, tenir mals de cap, estar malhumorada o marejar-te quan et poses dreta. És probable que el fet d’estar embarassada ja et faci sentir molt més cansada del normal, però és important que si detectes algun d’aquests símptomes i notes que no desapareixen, visitis el teu metge o metgessa. Els serveis de salut pública hi són perquè en puguis fer ús cada vegada que ho necessitis. No t’ha de fer por o mandra demanar hora al metge o llevadora. Si et fa sentir més segura, pots demanar a un familiar o una amiga que t’hi acompanyi.
Per tenir un control de l’evolució del teu embaràs i prevenir l’anèmia és molt important que et facis tots els controls ginecològics i de les llevadores ja que així podran tenir cura tant de la salut del teu bebè, com de la teva.
També convé que tinguis una dieta sana i variada, que t’ajudi a prevenir anèmies i tenir cura del teu cos.
Finalment, recorda que durant l’embaràs no pots prendre cap medicació ni suplement sense recepta mèdica, ja que tot el que et prens passa a la teva sang i des d’aquí, al bebè.
Comparte nuestra causa! !
Els diferents tipus de part
Què li passa al teu cos durant el primer trimestre d’embaràs?
Estem a WhatsApp
Què et preocupa?
Uneix-te al nostre grup! !
Agenda
La teva opinió compta!
Amb el suport de:
Avís legal
Política de cookies
Política de privacitat
Crèdits
Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, Premi l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR | 0.760741 | curate | {"ca": 0.9370975730559683, "es": 0.0470529965329371, "fr": 0.0009905894006934125, "ro": 0.0079247152055473, "it": 0.0029717682020802376, "en": 0.00396235760277365} | https://preinfant.org/ca/noticias/embarazo-y-parto/com-prevenir-lanemia-en-un-embaras-adolescent/ |
macocu_ca_20230731_4_101990 | 13 de juny 2016
Nascut a Manlleu, l'any 1975, és arquitecte . Tècnic de recerca i col.laborador docent al Departament d'Urbanisme (DUOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l'any 2000. Ha participat en l'elaboració de plans i d'estudis sobre l'anàlisi urbana i territorial. LLIBRES PUBLICATS (2007) Nouvinguts a la ciutat : la construcció urbana de Manlleu, 1900-2005 (en col.laboració) . Manlleu : Museu Industrial del Ter : Eumo, 111 pp. | 0.696874 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_230347 | Collioure et les comptoirs maritimes de la méditerranée
Què: Fins al mes de novembre es pot veure al Castell Reial de Cotlliure l’exposició Collioure et les comptoirs maritimes de la méditerranée , que presenta la història de Cotlliure, del castell i dels vincles que ha mantingut la comunitat del poble amb la mar des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies. La mostra tracta la història dels reis de Mallorca, del comerç marítim i de la Costa Vermella. | 0.766046 | curate | {"fr": 0.12168141592920353, "ca": 0.8783185840707964} | http://www.historica.cat/?p=3390 |
mc4_ca_20230418_3_703794 | ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: Dissabte tothom al carrer per una educació pública de qualitat i en valencià! [PV] | 0.646651 | curate | {"ca": 0.9626168224299065, "mk": 0.037383177570093455} | http://exllengua.blogspot.com.es/2014/05/dissabte-tothom-al-carrer-per-una.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_124371 | M'han enviat açò per correu, i m'ha paregut bastant bo. Hui he llegit al periòdic que només falten 2 mesos per a l'arribada del Papa a València, i no sé si ha segut fruit de la casualitat, però també he rebut noticies des d'Addis Abeba. Com supose que tots ja sabeu, aquest estiu vaig estar treballant a un orferinat amb nens malalts de la Sida a Etiòpia, les noticies que he rebut no eren massa bones, un altre dels meus prínceps etíops s'ha esfumat d'aquest món. Amb aquest ja van tres des que vaig tornar d'Àfrica, per a la gran majoria dels europeus de a peu són una estadística fatídica més, per a mi tenen tres noms: Abdi a qui vaig acompanyar fins a l'última alenada, Samuel sempre amb un somriure, i Tedy l'últim en deixar-nos. Els tres apareixen amb mi en aquesta foto. I pensareu, que te a veure açò amb Mr. Ratzinger Z, doncs que aquest senyor ve a València a parlar-nos de la familia, i jo em pregunte, que va a contar-nos: què és una familia?, Com hem de criar els fills?, que jo sàpia aquest senyor no té familia, Isabel ? ? Ahhh, però espereu, se m'oblidava que és el cap d'una institució que parla del sexe quan se suposa que no el practica, que parla de caritat quan fa inversions a la borsa i que parla d'igualtat i discrimina les dones, bé així ja s'entén. El que no entenc és el que diu el periòdic, "S'esperen més d'un milió i mig de persones que vindran a escoltar-lo".......mande.... Ja sabia que hi havia gent per a tot, però tanta....és un poc preocupant. Doncs bé, m'agradaria que passareu aquest mail a tanta gent com pugueu, em faig responsable de tot el que diu, a veure si li arriba al senyor Papa i em contesta a unes quantes preguntes perquè estic que bufe. En primer lloc, si vol parlar de família que li explique als meus nens per què ells no en tenen, tal volta si els seus pares hagueren sabut el que és un preservatiu, cosa pecaminosa segons Mr. Ratzinger, no hagueren agafat la sida i ara estarien amb els seus fills. En segon lloc, si vol parlar de l'educació i els valors cristians que hem de donar als nens, que ens explique de què aprofita això a Àfrica on la gran majoria mor abans dels 12 anys. En tercer lloc, que em diga a mi personalment per què he perdut a tres petits amics que amb el tractament d´antiretrovirals pel preu de dos dels seus anells continuarien vius. O millor encara, que mire la foto, que els mire als ulls si s´atrevix. Ahhh, i una cosa, per a saber que és una família no cal escoltar a ningun personatge teletransportat des del segle XII, familia és un conjunt de persones que s'estimen els uns als altres, i hauríem de veure quants d'eixe milió i mig de persones superaven la prova. Moltes gràcies. [La foto en qüestió no sé què passa però no la puc baixar ni penjar...]
Alguna cosa: 1. la missiva no està signada, quina responsabilitat se pot demanar ? 2. Etiòpia és un país ortodox, fora de la influència del papa catòlic 3. els nens agafen la sida de sa mare en l'embaràs normalment, i la mare agafa la sida de son marit que busca sexe fora de casa (adulteri); no se jo si ho fan per crsitianisme això de l'adulteri, però no ficar-se un condó potser sigui perque a. costen pasta (molta a l'àfrica), b. no els mola posar-se preservatius, c. mita, són supercristians i fan cas en això de no posar-se preservatius però es passen pel forro dels collons lo de l'adulteri. 4. el senyor Ratzinger Z no té familia (no, s'ha autocreat del no res), i tampoc folla, no sap qué carai és això. Al hora de demanar la legalització de la prostitució, molts pijo-progres no els hi veig pas cap inconvenient demanant-la encara que no es prostitueixin. 5. la família és un conjunt de persones amb vincles de sang, tan se val si s'estimen molt o es maten, el diccionari és el diccionari. total, una carta que em fa tuf de ser crítica encoverta.
se m'oblidava, la meitat dels etiops són sota influència islàmica. la gran majoria practiquen la mutilació genital femenina, cosa que no es demana ni al coràn ni a la biblia la gran majoria tan fa si són musulmans com cristians practiquen l'esperitisme: contra més deus millor, encara que sigui un comportament contrari a la biblia. | 0.876723 | curate | {"ca": 0.9856202778454789, "fr": 0.00024372410431391662, "cs": 0.0004874482086278333, "pt": 0.013648549841579333} | |
cawac_ca_20200528_11_200213 | El Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) ha obert 125 expedients sancionadors a Renfe per infraccions greus comeses en la prestació del servei de rodalies i regionals, només entre el 15 de setembre i l’1 d’octubre. Aquesta mesura es pren després que s’hagi donat per tancat l’expedient informatiu que el passat 21 de setembre va obrir la Direcció General de Transports i Mobilitat en detectar-se nombroses incidències en la prestació del servei de Renfe Operadora durant la segona quinzena de setembre.
La companyia ferroviària ha aportat documentació que certifica que en aquest període es van produir múltiples afectacions en la prestació del servei de rodalies i regionals de Catalunya. En concret, Renfe Operadora reconeix que entre el 15 de setembre i l’1 d’octubre es van suprimir 87 trens (62 de forma total i 25 parcialment), i que només es va habilitar transport alternatiu per carretera per a 12 d’aquests combois.
Pel que fa als retards, Renfe admet en la documentació aportada que, només entre el 18 i el 21 de setembre, es van produir un total de 478 endarreriments en la circulació de trens, en 188 dels quals casos van ser superiors als 15 minuts.
A partir d’aquesta informació, Territori i Sostenibilitat conclou que es van alterar significativament les condicions essencials d’utilització del servei, especialment les relatives a la seva freqüència i regularitat, produint-se interrupcions i retards significatius. La Llei ferroviària catalana, modificada amb les recents lleis Òmnibus, tipifica aquests incompliments com a infraccions greus, i permet tractar-les de forma independent si es cometen de manera reiterada, tant si és perquè afecten diverses circulacions o línies, o perquè s’estenen al llarg de diversos dies, siguin successius o no.
Les infraccions greus impliquen sancions de 6.001 a 30.000 euros per expedient. Les incidències durant el període analitzat es van produir a totes les 12 línies de rodalies i regionals de Catalunya, amb especial incidència a la R2, R4, R1 i R3.
Inspectors de la Generalitat fan prop de 1.400 nous controls Inspectors de la Direcció General de Transports i Mobilitat van fer entre el 15 i el 26 d’octubre un total de 1.393 controls a la xarxa de rodalies i regionals, en què van detectar fins a 858 incidències (61,5% dels controls). Aquestes deficiències detectades en el servei podrien derivar, una vegada acabi la fase d’estudi, en nous expedients sancionadors, tant per infraccions lleus com greus.
Els controls es van desenvolupar a totes les línies de rodalies i regionals i a les estacions de Barcelona Sants, Barcelona Passeig de Gràcia, Girona, Figueres, Blanes, Tarragona, Sant Vicenç de Calders i Lleida. Les incidències més comunes, a banda dels retards, són deficiències en la informació a l’usuari.
Així, a les estacions de Barcelona Sants i Barcelona Passeig de Gràcia es va detectar com, de forma recurrent, la megafonia és inintel·ligible o bé avisa quan els combois ja han sortit. Tanmateix, algunes de les pantalles d’informació no funcionaven, mentre que, en hora punta, determinades portes d’accés a les andanes no eren operatives. També moltes de les màquines d’expedició de bitllets estaven avariades (el dia 17 d’octubre només n’hi havia una d’operativa a Passeig de Gràcia).
A l’estació de Girona es va comprovar com només funcionava una de les màquines expenedores de bitllets, que només acceptava el pagament amb targeta, mentre que a la de Figueres, l’estació no està adaptada per a persones amb minusvalidesa ni existeix cap rampa per poder creuar les vies i canviar d’andana.
A l’estació de Blanes les pantalles d’informació només donaven dades de les sortides, i no apareixia cap informació sobre les arribades; o, per exemple, a l’estació de Lleida, els retards només s’anunciaven en els panells i no per megafonia. Les deficiències en la informació als usuaris es repeteixen, en major o menor mesura, a totes les estacions. | 0.874938 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elvallenc.cat/la-generalitat-obre-125-expedients-sancionadors-a-renfe-per-infraccions-greus |
mc4_ca_20230418_13_533874 | Travessa 2011 - Ara.cat
02/03/2011 15:25
1.Castellers de Vilafranca
2.Castellers de Vilafranca
3.Castellers de Barcelona
4.Castellers d’Esplugues
5.Castellers de Sant Cugat
6.Colla Jove de Vilafranca, Colla Jove de Barcelona, Castellers de Sant Cugat, Castellers de Lleida, Marrecs de Salt
7.Matossers de Molins de Rei, Xics de Granollers, Xiquets de Tarragona
8.Colla Vella dels Xiquets de Valls
9.Colla Vella dels Xiquets de Valls
10.Colla Jove Xiquets de Tarragona
11.Castellers de Sants
12.Castellers d’Esplugues
13.Castellers de Vilafranca
14.Cap
02/03/2011 16:29
Va, respon jo també:
1-Quina colla aconseguirà els millors resultats de la temporada? CAST. VILAFRANCA
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011? CAST. VILAFRANCA
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany? CAST. BARCELONA
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada? MARGENERS DE GUISSONA
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any? CAST. DE LA VILA DE GRÀCIA
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell? CAST. SGDA FAMÍLIA
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell? XICOTS DE VILAFRANCA
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers? CAST. SANTS
9-Quina serà la millor colla de la ciutat de Valls? COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona? COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona? CAST. SANTS
12-Qui guanyarà el concurSET 2011? QUI PARTICIPA? VA, ESPLUGUES TAMBÉ.
13-Quina serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos? CAPGROSSOS DE MATARÓ
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es? NO, CAP.
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)? 2D8F VILA DE GRÀCIA
Pau Granell
02/03/2011 17:24
1. Cast. de Vilafranca
2. Cast. de Vilafranca
3. Cast. de Barcelona
4. Sagals d’Osona
5. Cast. de Sant Cugat
6. Jove de Barcelona, Jove de Viilafranca, Cast de Gràcia, Cast. de Lleida, Cast. de Sabadell
7. Xicots de Vilafranca, Nens del Vendrell, Moixiganguers d’Igualada
8. Cast. de Sants
9. Vella de Valls
10. Jove de TGN
11. Cast. de Sants
12. Cast. d’Esplugues
13. Cast. de Vilafranca
14. Cap
15. 3de9f, Cast. de Sants
Com a pujar i baixar de nivell em refereixo a pujar o baixar de categoria (de 6 a 7, de 8 a 7, de 8 a 9…). Suposo que s’entenia bé, oi?
02/03/2011 18:19
1-Quina colla aconseguirà els millors resultats de la temporada? Vilafranca
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011? Vilafranca
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany? Gràcia
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada? St Cugat
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any? Gràcia
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell? Gràcia, St. Cugat, Saballuts, Sagrada Familia, Les dos noves joves, moixiganguers
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell? Xicots, Bordegassos,
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers? Sants, St Cugat i Reus (triple empat)
9-Quina serà la millor colla de la ciutat de Valls? Vella
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona? Jove
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona? Sants
12-Qui guanyarà el concurSET 2011? Margeners
13-Quina serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos? Vilafranca
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es? Els verds?? jaja
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)? 3d9f. Sants
Toni Guix
02/03/2011 18:44
1- Vilafranca
2- Vilafranca
4- Marrecs
5-Sagrada Família
6- St. Cugat, Xiquets de Tarragona, Marrecs de Salt, Global de Salou
7- Brodegassos, Castellers de Terrassa, Sagals, Salats, Riveral
8- Sitges
9- Joves
10- Jove
11- Sants
12- Poble sec
13- Vilafranca
14- Cap
15- 3d8 Moixiganguers
1-Quina colla aconseguirà els millors resultats de la temporada? Castellers de Vilafranca
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011? Castellers de Vilafranca
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany? Castellers de Barcelona
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada? Castellers de Sant Cugat
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any? Xiquets de Reus
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell? Jove Tgna, Vella de Valls, Xiquets de Reus, Castellers de Barcelona, Gràcia, Sagrada Família, Poble Sec, i algunes més.
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell? Joves, Vilafranca, Nens, i algunes més.
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers? Xiquets de Reus
9-Quina serà la millor colla de la ciutat de Valls? La Vella.
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona? La Jove.
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona? Castellers de Sants.
12-Qui guanyarà el concurSET 2011? Castellers de la Sagrada Família.
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos? Minyons de Terrassa.
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es? Cap.
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)? 5 de 9 amb folre.
02/03/2011 20:03
1-Vilafranca
2-Vilafranca
3-Barcelona (fara algun 9)
4-Sant cugat-Poble sec
5-Sagrada Familia
6-Gracia,Marrecs,Lleida,Jove de Barcelona,Jove de Vilafranca i Poble sec
7-Salats,Bordegassos,Xicots,Nois de la torre i Altafulla
8-Vella i Vilafranca
9-Vella
10-Jove
11-Sants
12-Poble sec
13-Minyons
14-Minyons
15-3/8 o 3/7ps
Com a baixar el nivell o pujar-lo no ho havia entès bé:
Aixi, pujaran de nivell: Jove de Tarragona, Castellers de Mollet, Global de Salou,…
Baixaran: Espero que ningú.
LaiaGP
02/03/2011 20:16
3- Xiquets de Tarragona
4- Margeners de Guissona
5- Sant Cugat
6- Les noves, Sant Cugat
7- Riberal, Matossers
8- Sants
9- Per igual, s’ho anirant tornant
14- Cap, com a molt Minyons
15- 2d9fm. Capgrossos
03/03/2011 10:06
3-Barcelona
4-Sant cugat/Poble sec
6-Gracia,,Lleida,, Poble sec
7-Salats,,Nois de la torre i Altafulla
8-Sitges
9-La Joves
Xescu Jorba
03/03/2011 11:24
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany? Castellers de Lleida
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any? Jove de Vilafranca, Jove de Barcelona
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell? Jove Tgna – GE, Xiquets de Reus-G8, Moixiganguers d´Igualada -G8
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell? CAP
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers? Sants, vella de valls
12-Qui guanyarà el concurSET 2011? Margeners de guissona
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos? C. de Vilafranca
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)?
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any? Castellers de Barcelona
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell? Gracia
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell? …
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers? Minyons
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona? Castellers de Barcelona per devant de les altres 4 colles.
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es? Minyons de Terrassa
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)?3d9f CdBCN
I Jove!
03/03/2011 15:17
RT @”Alex:15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)?3d9f CdBCN”
xDDDDDDDDDD 3d9f?!! xDDDDDDD
04/03/2011 0:26
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011? Minyons
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany?Gracia
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any? Gacia
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers? Sitges
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona? Xiquets de Tarragona
12-Qui guanyarà el concurSET 2011? els Micacos
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos? Miñons
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Minyons
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)? 3d7ps ojala
04/03/2011 12:35
Ojalá, Manel, ojalá!
En els darrers dos anys Matossers de Molins de Rei ha descarregat 7 castells de 7 pisos: (1 el 2009 i 6 el 2010), a part de 9 Pilars de 5, 8 torres de 6… Per ser Colla de 7, d’acord amb els estatuts de la CCCC, s’han de descarregar 12 castells de 7 pisos en 3 anys, es a dir, Matossers és una Colla de 6 que aspira a ascendir a Colla 7 al llarg de la temporada 2011 fent, com a mínim 5 castells de 7 més.
D’acord amb el teu aclariment i la teva porra la previsió que fas es que Matossers passarà de ser Colla de 6 al no res? ?.
Crec que Matossers és més a prop de ser Colla de 7 que de la desaparició i que la progressió dels darrers dos anys es mantindrà i anirà a més.
No sé quins elements “objectius” et fan pensar que això no serà així.
Sera Reche
04/03/2011 15:51
1.- C. Vilafranca
2.- Minyons de Terrassa
3.- C. Barcelona
4.- Sagals d’Osona
5.- C. St. Cugat
6.- Salats de Súria, Jove Vilafranca, Poble Sec, C. Altafulla
7.- CAP ! !
8.- Sitges
9.- Colla Vella
10.- Xiquets de Tarragona
11.- C. Sants
12.- C. d’Esplugues
13.- C. Vilafranca
14.- Minyons de Terrassa
04/03/2011 16:55
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011? – Minyons
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany? – Barcelona
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada? – Margeners
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any? – Margeners
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell? – Castellers de Sant Cugat, Colla Jove de Vilafranca, Capgrossos de Mataró, Margeners de Guissona
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell? – Bordegassos
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers? – Colla Vella
8b-Quina colla comptarà amb la millor cobla, txaranga, txirigota, orquestra de cambra o simfònica, quartet de vent (metall o fusta) o cor infantil? – Vilafranca
9-Quina serà la millor colla de la ciutat de Valls? – Colla Vella
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona? – Colla Jove
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona? – Borinots
12-Qui guanyarà el concurSET 2011? – Margeners
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos? – Minyons
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es? No m’aventuro a respondre…
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)? Tampoc vull dir res…
04/03/2011 19:37
El 3d9f, no ho sé, però que treuràn un pilar millor i no el tiraràn inutilment a Sant Jaume segur!
Anims Barcelona
Òscar Montserrat i Prat
05/03/2011 16:30
1-Quina colla aconseguirà els millors resultats de la temporada? Castellers de Vilafranca. A hores d’ara tenen un nivell molt superior a les altres colles i haurien de baixar molt el nivell ells i que el pugin els altres. No sols pel que fa als castells de gamma extra sinó també per la quantitat de castells de nou.
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011? Castellers de Vilafranca, però confio en que Minyons de Terrassa es puguin apropar una mica
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany? Si no fan cap castell de nou, Castellers de Barcelona. Sino Castellers de la Vila de Gràcia.
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada? Margeners de Guissona. Crec que aconseguiran el 2 de 7 i el sovintejaran, juntament amb el reptori de castells de set que ja tenen a l’abast.
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any? Castellers de la Vila de Gràcia, Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Colla Jove de Barcelona.
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell? Jove de Vilafranca de sis a set, i Sant Cugat de set a vuit. Potser Barcelona de vuit a nou.
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell? Crec que cap.
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers? Hi ha diferents maneres de tocar el Toc de Castells, a mi personalment m’agrada com ho fan els grallers del Minyons de Terrassa i els de la Colla Jove de Sitges, tot i que el nivell en general és prou bo.
9-Quina serà la millor colla de la ciutat de Valls? Colla Vella dels Xiquets de Valls. Tenen més recursos que la Colla Joves, i crec que el canvi de cap de colla repercutirà favorablement.
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona? Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Tot i que han canviat de cap de colla, la tècnica és la mateixa dels darrers anys i porten una trajectòria ascendent els darrers anys molt bona.
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona? Castellers de Sants. Continuem amb el mateix cap de colla que ha consolidat els castells de nou i no sembla que hagin de rebaixar el nivell.
12-Qui guanyarà el concurSET 2011? És difícil de dir sense saber quines colles participaran
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos? Per calendari i oportunitats previsiblament serà Castellers de Vilafranca.
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es? Si alguna colla ho fa serà Minyons de Terrassa, que al carregat de l’any passat hi sumarà experiència del tronc rejovenit de l’any passat.
06/03/2011 12:50
1- Castellers de Vilafranca
2- Castellers de Vilafranca
3-Castellers de Lleida
5- Castellers de Lleida
6- Gràcia, Lleida, St. Cugat, Reus, Jove Vilafranca
7- Vilanova, Serrallo
8- Colla Vella
9- Colla Vella
11-Castellers de Sants
12- Margeners de Guissona
13- Castellers de Vilafranca
14- Ningú
15- Pilar de 8 (Colla Vella)
09/03/2011 21:31
1-Quina colla aconseguirà els millors resultats de la temporada?
Cast. Vilafranca
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany?Cast. Barcelona
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada?Cast. Esplugues
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any?Castellers de Sant Cugat, Castellers de la Sagrada Familia.
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell?Cast. Sant Cugat (8). Marrecs de Salt (8)
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell?Castellers del Riberal(6),Castellers de Cerdanyola(6),Sagals d’Osona (7),Xics de Granollers (7),Bordegassos de Vilanova(7),Xiquets de Tarragona(8)
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers?Sants
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona?Sants
12-Qui guanyarà el concurSET 2011?Castellers d’Esplugues
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos?Cast. Vilafranca
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es? Si, Minyons de Terrassa.
Descarregar el 4d8, i potser arribar a fer algun altre castell superior (però no tinc clar que ek descarregem). Castellers de Sant Cugat
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011? Vella de Valls
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada? Esplugues
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any? Sagrada Familia
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell? Esperem que totes
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell? Esperem que ninguna
12-Qui guanyarà el concurSET 2011? Entre margeners i Esplugues. Badalona intentarà mantenir la corona.
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos? Minyons
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es? No, però hi haurà intents
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)? 5d7 o 3d7ps Badalona
15/05/2011 18:55
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos?
Vilafranca ^_^
I ara els gammes extra! – Ara.cat
19/06/2011 18:25
[…] doncs, una nova travessa amb tres úniques preguntes. Quina serà la primera colla a descarregar un castell de la gamma […]
Miquel Santaeulària
21/06/2011 16:05
1-Quina colla aconseguirà els millors resultats de la temporada? C.Vilafranca
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011? C.Vilafranca
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany? Sabadell
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada? Poble Sec
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any? Solsona
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell? Guissona
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell? Xiquets Tarragona
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers? Sants
12-Qui guanyarà el concurSET 2011? Guissona
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos? Vilafranca
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es? Minyons!!!!!!! !
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)? Solsona: 2d6-3d6s
21/06/2011 18:27
Castelers de Vilafranca
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany?Castellers de Sabadell.
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada?Castellers d’Esplugues (si no fem el 4d8), si el fem cedirem el lloc a Margeners (si no el fan)…jeje
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any?Castellers de Sabadell i Castellers de la Sagrada Familia.
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell?Cast. Sant Cugat (8). Castellers d’Esplugues (8), Moixiganguers (8)
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell? Copio Jorsont: Castellers del Riberal(6),Castellers de Cerdanyola(6),Sagals d’Osona (7),Xics de Granollers (7),Bordegassos de Vilanova(7),Xiquets de Tarragona(8)
9-Quina serà la millor colla de la ciutat de Valls? laculpaesdelavella
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona? la Jove
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona? Sants, de carrer
12-Qui guanyarà el concurSET 2011? els Castellers d’Esplugues
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos? ja s’ha vist…
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es? No, cap
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)? el 4d8 dels Castellers d’Esplugues
16-La minitravessa dels gammes extra: Minyons de Terrassa a manca de gran actuació dels verds aquest cap de setmana (potser se l’inventen…) | 0.355281 | curate | {"pt": 0.013957597173144876, "it": 0.0199057714958775, "es": 0.12114252061248527, "de": 0.006831566548881037, "ca": 0.7420494699646644, "fr": 0.03445229681978799, "ru": 0.0028857479387514725, "nl": 0.0014723203769140165, "zh": 0.0007067137809187279, "en": 0.04564193168433451, "ja": 0.001177856301531213, "gl": 0.0004711425206124853, "cs": 0.0020023557126030624, "da": 0.00011778563015312132, "pl": 0.0009422850412249705, "tr": 0.00023557126030624264, "hr": 0.0006478209658421672, "id": 0.0016489988221436984, "eo": 0.0002944640753828033, "th": 0.00035335689045936394, "ga": 0.0006478209658421672, "el": 0.00011778563015312132, "ia": 0.0010011778563015312, "sv": 0.0005300353356890459, "et": 0.0007656065959952886} | http://blogspersonals.ara.cat/gammaextra/2011/03/02/travessa-2011/comment-page-1/ |
mc4_ca_20230418_14_254953 | descomptes Archives - https://mossegalapoma.cat
by Tomàs Manzanares Balsells | 12 des. 2011 | Comunitat Mossegui | 7 commentsArriben festes i qui més qui menys busquem regals especials per obsequiar a familiars, amics i clients, o senzillament cerquem tenir obsequis personalitzats per la nostra feina, grup d’activitats o negoci. Per això ens complau anunciar-vos que els amics de... Divendres de descomptes especials a Apple
by Tomàs Manzanares Balsells | 27 nov. 2009 | Apple | 6 commentsPels voltants del dia ianqui d’acció de gracies ja és una tradició que Apple faci certs descomptes en la compra de productes des de la seva Apple Store. L’estalvi va de poc menys de 100€ en iMacs i MacBooks Pro, poc més de 20€ en iPod Touch, Time Capsule i... Propostes Mosseguis | 0.80836 | curate | {"en": 0.06143790849673202, "ca": 0.938562091503268} | https://mossegalapoma.cat/tag/descomptes/ |
crawling-populars_ca_20200525_11_142703 | L'Ajuntament consolida la tasca de prevenció i sensibilització duta a terme | 0 | curate | {"ca": 1.0} | : /noticies/detall?id=16321711 |
mc4_ca_20230418_7_657170 | PAS 1: ADMISSIÓ
Per iniciar el procés de matrícula cal emplenar el formulari de matrícula, que trobaràs a la pestanya següent:
Lliurament abans del 2 de Maig, currículum, justificant del pagament de la reserva de plaça i carta de motivacions.
A partir del 15 de maig es comunicarà personalment als candidats la resolució del procés d'admissió.
Lliurament abans del 14 de Julio, currículum, justificant del pagament de la reserva de plaça i carta de motivacions.
A partir del 24 de Julio es comunicarà personalment als candidats la resolució del procés d'admissió.
La documentació haurà de lliurar-se per mail a:
El procés haurà conclòs una vegada se li hagi comunicat la validació de la seva candidatura i admissió al màster, hagi fet efectiu el pagament del total de l'import de matrícula en el període establert i s'hagi lliurat tota la documentació requerida a l'inici del procés.
El pagament del total de la matrícula ha de realitzar-se dins del període establert (30 dies abans de l'inici del curs)
En cas de no abonar l'import en aquest termini indicat, la candidatura passaria a llista d'espera. | 0.781021 | curate | {"en": 0.013723696248856358, "ca": 0.9862763037511436} | https://www.il3.ub.edu/ca/master/master-psicologia-forense-criminal.html_110532951.html |
mc4_ca_20230418_11_189359 | EL MOTIU DE LA SUSPENSIÓ DEL MOBILE | BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
EL MOTIU DE LA SUSPENSIÓ DEL MOBILE
F.PUIGCARBÓ 15.2.20 2 comentaris
Reconec que en principi no hi vaig caure, però després, rumia que rumiaràs ho vaig veure clar, la culpa de que s'hagi suspès el Mobile no és del Covid-19, ni de la guerra Comercial EUA/Xina. La culpa de la suspensió és meva, o millor dit, d'aquest conte premonitori que avisaba del perill de l'efecte 2020.
"Es veia venir que tard o d’hora passaria. Ho havien avisat reiteradament els apocalíptics de torn, però ningú els va fer cas. Hi havien insistit també molts científics seriosos i altres que no ho eren tant, però a aquests tampoc els escoltà ningú. Tothom n’era més o menys conscient, però no es va prendre cap tipus de mida o precaució. És el progrés, deien molts, ja se sap, sempre n'hi ha de negativistes i apocalíptics, son els mateixos que deien que el avions no volarien, o que l'automòbil estava condemnat al fracàs, o que el cinema era tant sols un simple experiment curiós. La ciència és infal·lible i el món sempre va endavant.
La supèrbia i l'estultícia humanes no tenen límit, i l'ambició tampoc. Finalment i tal com es veia venir, va succeir: Un dilluns del mes d’abril del 2020, la majoria dels usuaris de telèfon mòbil de tot el mon és quedaren fora de joc. Obnubilats, passejaven amunt i avall com posseïts, parlant constantment amb un interlocutor imaginari i, malgrat que s'anaven quedant sense bateria continuaven xerrant sense parar.
Les imatges que és podien contemplar des de la finestra del meu apartament a la cinquena Avinguda a Nova York eren esgarrifoses, gairebé tant com la sensació d’estupor i esglai que m'envaïa davant la tragèdia que estava contemplant, amb la impotència de no poder fer-hi res. Òbviament, les zones més afectades foren les més desenvolupades, i un cop és començà a quantificar la magnitud de la tragèdia, i a tenir-ne l'abast real, les xifres d'afectats al primer mon eren esgarrifoses.
Al segon (que no se quin és) i al tercer, afectava tant sols (és clar) als privilegiats. Governs, exercits, ajuntaments, empreses, escoles, universitats, botigues, supermercats, etc. Tot quedà fora de servei, el caos era total i ben poca gent de l'àrea de poder conservava el coneixement.
Qui us escriu aquest missatge, Conxita Bassas, corresponsal de Catalunya Radio a Nova York, va ser una de les poques persones, no de l'àrea de poder, sinó de conservar el coneixement, i, no pas per mèrits propis, si més no, degut a la seva joventut, perquè, una de las hipòtesi que es varen tenir més en compte a l'hora de barallar les causes, va ser l'ús del mòbil per un espai llarg de temps, (sobre uns deu anys, mes o menys) i referit sempre als de la tercera generació, que en varen ser els causants de tot l'enrenou.
Els pocs reporters que quedàvem en condicions, ens reunirem a la seu de les Nacions Unides, i, a la vista del panorama que allí hi havia, decidirem desplaçar-nos fins a Washington (en cotxe, ja que els avions no anaven) per veure que en quedava del Govern de la Nació. I de fet, ben poca cosa hi havia. Un sotssecretari que sordejava i tres o quatre senadors republicans d’allò més reaccionari, que no havien estat mai per l'invent.
Amb nosaltres es desplaçà el Secretari General de l'ONU que tenia al·lèrgia a les ones, i per tant, mai havia usat l'estri.
Tot plegat érem una trentena de supervivents en condicions de intentar prendre alguna decisió.
Des d’allí és va intentar contactar amb la majoria de Governs d'altres països, amb uns resultats molt desiguals. Quan més nivell més afectats.
El quadre era caòtic, però dins del drama, una escletxa de llum sens va aparèixer. Sorprenentment, al Senegal i alguns altres Estats de Centre Àfrica, l'efecte no s'havia manifestat, ni tant sols a nivell de classes elevades i benestants, usuaris habituals i pràcticament únics del mòbil.
Allí és varen reunir el supervivents de la Conferencia de Països Africans, amb els que estàvem en contacte permanent, però ningú sabia quina n'era la causa que feia que a ells no els afectes l'efecte 2020 com ja se l'havia anomenat. Aleshores, i després d'aconseguir trobar a Bòston un pilot jubilat, sord com una tàpia, que ens va dir que estava en condicions de pilotar un reactor, malgrat els seus setanta vuit anys, (era tot el que teníem), ens desplaçarem tots en avió cap el Senegal. Urgia trobar una solució urgent, la gent afectada ni menjava ni dormia, només caminaven amunt i avall com posseïts fins que queien al terra esgotats, i els altres, els no afectats, l'única solució que tenien era dedicar-se al pillatge de menjar i d'altres actes similars per tal de sobreviure a tot l'enrenou. Varem marxar cap el Senegal amb el cor en un puny, conscients que era molt important trobar una solució, i quan més aviat millor.
Quan el pillatge comença a fer estralls, el caos està assegurat i ningú pot controlar la situació, encara que us tinc de confessar que no anàvem gaire carregats d'optimisme.
Un cop arribats sans i estalvis a l'aeroport de Dakar, ja ens estaven esperant uns enviats de la Conferencia que ens transportaren fins al Palau de Convencions on estaven reunits els mandataris de la majoria de països Africans, i d'alguns altres que havien arribat a la mateixa conclusió que nosaltres.
Allí, i un cop fetes les presentacions de rigor anàrem directes a l'assumpte que ens afectava i preocupava, però no sabíem rés, tant sols que allí no succeïa. Després de gairebé tres hores debatent les possibilitats més versemblants i quan més angoixats estàvem per no trobar-ne la solució, va irrompre en la reunió un missioner, dominic per ser més exactes, que va demanar per parlar, ja que creia saber els motius de la no afectació a aquella zona del planeta de l'efecte de les ones dels mòbils. En altres circumstancies no li haurien fet ni cas, però tal com estava tot plegat, i veient que no en traurien l'aigua clara, per hores i hores que estiguessin divagant, li van demanar que parles, i us puc assegurar que l'escoltaren amb molta atenció.
I això és el que ens va dir...
"Senyors, senyores, permetin disculpar-me per haver-los molestat, però crec que estic en condicions d'assegurar quina és la causa que ha aïllat al nostre País de l'efecte devastador de les ones dels mòbils.
No es sentia volar una mosca, tothom estava pendent de les paraules del dominic.
Continuï – si us plau – el va apressar excitat el President de la Conferencia.
El dominic tornà a agafar la paraula...
Veuran, aquí al Senegal i a alguns països de les rodalies, degut al seu lent desenvolupament i a la gran quantitat de tribus de diferents ètnies i religions que hi habiten, el mitjà de transmissió de noticies habitual continua sent el tam-tam, com s'ha fet des de temps immemorials. I, crec, millor dit, creiem el germà Joan i jo, que algun tipus de distorsió deu generar el seu so monòton i sincopat en les ones inalambriques dels mòbils, que anul·la el seu efecte perniciós.
- continuà -
- Nosaltres, a la comunitat ja fa molt de temps que tenim un GSM3 d’última generació per comunicar-nos, i no hem estat pas afectats, malgrat que, el fem servir bastant – va fer un gest ostensiu amb les mans - Qui més qui menys te família i, surt molt més econòmic trucar, que anar a Europa o Amèrica, i a la inversa.
- Potser els semblarà una bajanada, però davant la manca de solucions que és evident que no tenen, no costaria rés provar-ho. És tot quan els volia dir, ara son vostès els qui tenen de prendre la decisió."
Es va produir un murmurí entre els assistents a l'acte, fins que finalment el president de la Conferencia va agafar la paraula...
- Li agraïm molt sincerament el seu suggeriment, i en prenem nota, però deixi'ns abans de prendre cap determinació, analitzar-ho entre tots nosaltres, i, si us plau, vostè no se’n vagi, per si el poguéssim necessitar.
La Conferencia va encetar una encesa discussió sobre las possibilitats que hi havia de seguir el mètode del Dominic, i finalment arribaren la conclusió que, com no hi havia cap més alternativa, no costava res provar-ho.
Malgrat que el Secretari General de l'ONU volia que és comencés primer pel govern dels Estats Units, la seva proposta va ser rebutjada per unanimitat, ja que seria gairebé impossible saber si faria efecte la solució, car, la diferencia entre l'estat mental anterior dels seus dirigents i l'actual seria molt difícil d'esbrinar, i, aleshores, es va decidir de començar per Anglaterra, almenys, aquests, encara que també eren anglòfils, semblaven un xic més assenyats.
Un cop recollides unes gravacions del tam-tam, ens desplaçarem fins a Londres, aquesta vegada en un avió Oficial del Senegal, temptar una altre vegada la sort amb l'avi de Boston, era ja jugar amb foc.
Un cop arribats a Heatrow, ens dirigirem en un microbús cap a al 10 de Downing Street, però allí no hi havia cap membre del govern. El funcionari que va obrir la porta - sord com una tapia - ens va dir que estaven escampats, o donant tombs pel carrer, o al Parlament.
Cap allí ens desplaçarem i, deu ni do del batibull que hi havia. Un ordenança que no estava afectat ens va acompanyar cap el departament on hi havia la megafonia, des d’allí passarem el so gravat del tam-tam, amb els dits creuats i pendents del resultat de l'experiment.
Afortunadament, aquest va resultar un èxit total, i a mida que els ministres, sotssecretaris i parlamentaris en general, sentien el soroll monòton i repetitiu del tam-tam, recobraven la normalitat. Ràpidament és va començà a emetre per tots els mitjans possibles el so a tot el món, Radio, Televisió, Internet, Intranet, etc., i la gent que mica en mica s'anava incorporant a la normalitat, era informada del que havia passat i col·laborava instal·lant altaveus des de les ciutats més importants a las contrades mes remotes.
En qüestió d’un més, gairebé tothom estava ja curat. El perill havia passat, ara venia la tasca de normalitzar-ho tot, i d'analitzar els perquès que havien estat a punt de causar una autèntica catàstrofe a nivell planetari.
És varen crear les corresponents comissions i sots comissions que després de moltes i profundes investigacions arribaren a la conclusió que la causa n'eren les ones dels mòbils (gran conclusió) i aquests varen estar rigorosament prohibits a tot el món, fins a nova ordre.
Del dominic ningú se’n va recordar, i al cap d’un temps ja estava tot oblidat, però la gent necessitava dels mòbils, no sabien viure sense ells i demandaven urgentment que en fabriquessin ja, i que no fossin perillosos pels ciutadans.
Era una qüestió de mercat fabricar-los, qui ho aconseguís es faria multimilionari, i totes les companyies telefòniques més importants del mon, es dedicaren a investigar aferrissadament per tal de trobar-ne la solució.
Al cap d’un parell d'anys la COMUTEMO, Corporació Mundial de Telefonia Mòbil, va anunciar amb gran parafernàlia mediàtica el mòbil de la cinquena generació, el GSM5, que asseguraven era totalment innocu i no presentava cap perill, l'havien experimentat, provat i reprovat i no presentava cap signe d'interferència en la ment humana.
Òbviament, la gent s’hi llançaren com a bojos a comprar-ne, després de més de dos anys d'abstinència, la temptació era irresistible i fins i tot molts que encara no n'havia tingut mai, s'hi va apuntar. Al cap i a la fi, em deia sorneguer un company de la SER, si alguna cosa no rutlla, ja ens posaran el tam-tam. Tot estava doncs com al principi i, l'espectacle quotidià pels carrers era la parafernàlia de gent xerrant constantment amunt i avall, amb el telèfon penjat de l'orella, però ara sense estar obnubilats, o sí? No cal que us digui que jo també en vaig fer servir un, i aquesta vegada la cagada si que va ser grossa. Aquest mòbils aparentment innocus, atacaven directament a les neurones del cervell i l'efecte era rapidíssim, un parell d’anys i la gent es quedava totalment embeneitida, i no hi havia tam-tam que ho solucionés. Al Senegal i rodalies ja no n'hi havia cap, la factura per haver donat la solució s'havia pagat amb carreteres, habitatges, polígons industrials, etc. i el vuitanta per cent de la població tenia el seu mòbil. L'altre vint per cent eren a Almeria. No hi havia res a fer, ara si que era la fi de tot.
Estic escrivint aquestes línies, tot i afectada com començo a estar ja per l’efecte 2024, i ho faig, perquè almenys quedi constància del que ens ha passat.
Si algú ho pot arribar a llegir algun dia, que serveixi d’avís per tal de no tornar a caure en el mateix err or qu e no sal tres, en cara qu e ho dubt o...
................rppppppprprprprprprprp............................................. Conx i i ii ta Ba s sa s , C a t a l u n y yyya rrrrrrrrrrrradio, N oooooova qwe ,,.tyuiop`. . . .vbvbvnvnv, ghm,fk hc jº8509485158 vcg Yorrrrrrrr......kk..........qqqqqqqqqq Yoooooorrrrrrkkkkk..................................................................................................................................................,
.Chiloé 15 de febrer, 2020
Uoooouh!
Noxeus 15 de febrer, 2020 | 0.832408 | curate | {"ca": 0.9340659340659341, "en": 0.042717845534746945, "pt": 0.0032502708559046583, "it": 0.012536759015632256, "es": 0.00727441572511995, "fr": 0.00015477480266212662} | https://blocfpr.blogspot.com/2020/02/perque-sha-suspes-el-mobile.html |
crawling-populars_ca_20200525_7_69386 | A veure: si el monument pot ser com me l’imagino, és a dir com els que jo he vist a Sitges o a Amsterdam (a la imatge), serà la cosa més discreta, seriosa i cabal que es pugui trobar en un espai públic. De provocació, res de res. Si l’Església catòlica es considera “provocada” per aquest monument (m’imagino que pel fet de que a uns metres s’alça el Temple Expiatori) serà el seu problema. Per provocacions, les que llença contínuament el seu cap de files a l’estat, el cardenal Rouco, que aquest cap d’any, precisament, tornava a adreçar un discurs ben inquisitorial a l’opinió pública, en ocasió de la Jornada de la Família (família entesa d’una única manera). Acotació final entorn al monument als homosexuals: el posaran al costat d’una mesquita? Oi que no?
L’altra reflexió de la notícia la inspira l’actitud de l’Ajuntament. En qüestió d’hores ha canviat de parer. Però com es prenen les decisions en aquella casa? Acorden les coses a la babalà, potser a cara o creu, i com que s’origina un petit rebombori, es desdiuen immediatament. Així rutlla aquella pobra ciutat. Esperem que el proper mes de maig l’electorat “triarà” bé.
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. | 0.807637 | curate | {"ca": 0.9888806523350631, "pt": 0.007412898443291327, "fr": 0.0037064492216456633} | : /jordicc/?p=186651 |
mc4_ca_20230418_2_728438 | Xàtiva recuperarà l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Delicte - Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva
Inicio Política Infraestructura Xàtiva recuperarà l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte
Xàtiva recuperarà l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte
Arenció
Artículo anteriorLa Font elimina la taxa de la prestació de transport a tractors, furgonetes i camions
Artículo siguienteEl Xàtiva voleibol masculino no pudo con el UBE Illa Grau | 0.503996 | curate | {"ca": 0.6084070796460177, "es": 0.3915929203539823} | http://diaridigital.es/xativa-recuperara-loficina-datencio-les-victimes-del-delicte/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_477271 | El que em rebenta de les noies és la dependència excessiva de les amigues... Per exemple anar al lavabo juntes. Sembla que als labavos fagin descompte per grups! O a la discoteca. Jo hi vaig amb els amics però la majoria del temps anem per lliure tirant la canya i ens anem trobant... En canvi costa molt trobar una noia ballant sola, sempre està amb la típica amiga que a més no es menja un rosco i com que li fa ràbia que la seva amiga s'emporti la glòria farà els possibles perquè no lliguis amb ella. O de l'estil parles amb la teva parella i d'un dia per l'altre canvia totalment d'humor i et tracta de manera més freda, més distant... Semblava que estigués disposada a tot i de cop... Això que li preguntes, gairebé sense necessitat de saber la resposta: "ahir vas estar amb [dius el nom de la seva amiga a qui li caus més malament], no?" I ella: "doncs sí, vam anar a donar un vol i de compres..." I tu: "i vareu parlar de mi..." Llavors a ella se li queda una cara de "com ho saps?" i tot i que ho intenta negar t'acaba explicant que la seva amiga li ha inflat el cap dient que només la volies utilitzar, que si li faries mal... Jo en canvi vaig al labavo generalment sol, a la discoteca tot i que hi vaig amb els amics, solo anar sol o acompanyat de presència femenina i el més important: res del que em digui cap amic meu pot fer-me canviar la opinió sobre una noia. PD: Però com tot a la vida pots saber-te'n aprofitar i si tractes bé a la millor amiga de la noia que t'agrada, tens moltes més possibilitats.
Hi ha amigues que haurien de tenir cosits els llavis de dalt...
i descosir-se els de baix | 0.897003 | curate | {"ca": 0.8986866791744841, "pt": 0.010631644777986242, "es": 0.0906816760475297} | |
mc4_ca_20230418_13_101400 | Els prebenjamins A juguen dins Son Caulelles i els B a S’Arenal. »
Els prebenjamins A juguen dins Son Caulelles i els B a S’Arenal.
Els Prebanjamins A, reben dissabte a partir de les tres de l’horabaixa, l’Atlètic Paguera, euip que ocupa la novena posició i que ha guanyat els dos darrers partits, a la primera volta va guanyar l’Sporting per 1-3, el partit serà dirigit per Roberto Gonzalez Bestard.
Els prebenjamins B visiten S’Arenal per jugar contra el Penyes Esportiva S’Arenal (P.E.S.A. ), a partir de les nou i mitja del matí, en partit dirigit perr David Onetto Bevia, el P.E.S.A. ocupa la sisena posició i a la primera volta va guanyar per 0-4.
Els amateurs juguen demà divendres. Difícil partit pels dos Benjamins.
130766Total visitants:
628La setmana passada: | 0.632792 | curate | {"ca": 0.9697368421052631, "fr": 0.0013157894736842105, "en": 0.02894736842105263} | http://www.xn--sportingsantmaral-osb.com/els-prebenjamins-a-juguen-dins-son-caulelles-i-els-b-a-sarenal/ |
mc4_ca_20230418_3_678319 | territoris.cat/Josep A. Pérez | 19 de de maig de 2020
El projecte de la modernització de regadiu està lligat a una iniciativa mediambiental dels canals que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels canals d'Urgell per convertir-los en una via verda que fomenti el turisme sostenible a la zona
Amb l'encàrrec del Departament d'Agricultura a Infraestructures.cat de la redacció de l'estudi d'impacte ambiental i dels projectes constructius arrenca la primera fase de la modernització dels Canals d'Urgell, actuacions que està previst dur a terme aquest 2020.
És la resposta del Govern de la Generalitat al compromís adquirit amb la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, que ja va anunciar el president dels regants Amadeu Ros, en el decurs de les Jornades de Reg i Futur que van tenir lloc el passat 6 de març. Ros va explicar que confiava poder començar a executar la modernització de 10.000 hectàrees de la superfície regada a partir del mes de setembre. En la mateixa jornada Teresa Jordà, anunciava que el Departament d'Agricultura destinaria 1,3 milions d'euros als projectes executius de modernització del Canal d'Urgell, i que es faria amb un acord de Govern.
Els Canals d'Urgell reguen 75.000 hectàrees de les comarques de la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues, i amb el projecte de modernització està previst que es pugui regar més de 51.000 hectàrees per gravetat, i d'aquesta manera evitar els sistemes de bombeig, el que reduiria considerablement el consum energètic i el cost del sistema.
La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, representa els 21.000 regants de les comarques de la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigue, agrupats en 21 col·lectivitats
A part del subministrament del regadiu, la infraestructura hidràulica també té la funcionalitat d'abastament a poblacions, indústries i granges.
Podeu veure aquest article en la següent adreça /articulo/societat/llum-verda-primera-fase-modernitzacio-dels-canals-durgell/20200519172124065000.html | 0.87655 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.territoris.cat/content/print/llum-verda-primera-fase-modernitzacio-dels-canals-durgell/2020051917212465000 |
mc4_ca_20230418_0_352693 | Projectes de Serveis Integrals Catà. : 2011
Projectes realitzats per Serveis Integrals Catà a Barcelona 2011
MÉS DE 30 ANYS AL SERVEI DE L'HOSTALERIA I LES REFORMES INTEGRALS:
Des dels nostres inicis als anys 70, hem treballat per a millorar i acomplir el nostre principal objectiu, donar el millor servei amb la màxima qualitat. Aquest objectiu ens permet assolir la satisfacció dels nostres clients, la confiança que dipositen en el nostre treball, aportant solucions amb un bon equip professional i creatiu.
- Instal.lacions completes de maquinària per a l'hostaleria
- Decoració i orientació tècnica
- Reformes en general de bars i locals comercials, així com a particulars
- Assessorament i Tramitació de legalitzacions de permisos d'obres.
- Estudis i projectes de Feng Shui i Geobiologia.
- Disposem de taller propi per a realitzar treballs a mida amb acer inoxidable
Publicado por Serveis integrals Catà SL en 11:37 | 0.734873 | curate | {"ca": 0.8682766190998902, "fr": 0.006586169045005488, "en": 0.07244785949506037, "es": 0.052689352360043906} | http://sicsl.blogspot.com/2011/ |
macocu_ca_20230731_3_175884 | Degoga Oumou és una granjera de 67 anys que viu a Kansila, al districte de Bandiagara (Mali), una zona marcada per la pobresa i els conflictes bèl·lics.
Fa un parell d’anys, la Degoga es va veure obligada a deixar les tasques de la casa i del camp a causa d’unes cataractes que li van ocasionar la pèrdua de visió: només era capaç de distingir llums i ombres. I la falta de recursos va impedir que pogués posar remei a la malaltia.
Un dia, un amic que treballava al CSCom (Centre de Salut Comunitària) de Goudanka va comentar-li a la seva filla que Ulls del món havia arribat a Bandiagara per tractar els problemes oculars de la població de la zona. La nostra protagonista, acompanyada pel seu fill, es va apropar fins allà amb moto per esbrinar si podien curar-la.
‘No hi ha res més meravellós que veure el que t’envolta. Fer el que vols, quan vols i com vols. Dono gràcies a Déu i a vosaltres, doctors’ | 0.806142 | curate | {"ca": 0.9208472686733556, "es": 0.07915273132664437} | |
mc4_ca_20230418_15_458134 | Vespella de Gaià és el municipi tarragoní on l'habitatge és més car | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona
Vespella de Gaià és el municipi tarragoní on l'habitatge és més car
Alforja és la població amb el preu més econòmic, segons les dades de l'Associació de Promotors de Catalunya
13 de Febrer de 2017, per Agnès Llorens/ Infocamp
Vista aèria de Vespella de Gaià
Un total 3.870 euros el metre quadrat és el preu que suposa la construcció d'un habitatge a Vespella de Gaià, població del Tarragonès que, amb tan sols 421 habitants censats –segons l'Institut d'estadística de Catalunya (Idescat)– s'alça com la població del conjunt de la demarcació on l'habitatge és més car, segons l'últim informe de l'Associació de Promotors de Catalunya. S'hi detalla que –a força distància de Vespella– els municipis més cars per construir-hi del conjunt de les comarques tarragonines són, per aquest ordre: Falset (2.426 euros el metre quadrat), l'Ametlla de Mar (2,261), Vinyols i els Arcs (2.244).
Per contra, la població on l'habitatge és més barat del conjunt de les comarques tarragonines és Alforja que, amb 427 euros per metre quadrat, encapçala aquesta llista, seguida de Rasquera (596 euros), Masdenverge (687) i Santa Bàrbara (719). Segons l'informe dels promotors, el preu per metre quadrat que es registra a Vespella de Gaià és clarament superior al de les principals ciutats de la demarcació, ja que Tarragona (1,803 euros per metre quadrat), Reus (1.916) i Tortosa (1,811), no arriben a superar els 2.000 euros per metre quadrat.
Pel que fa al preu mitjà del conjunt de les comarques tarragonines, se situa en 1.643 euros el metre quadrat i en 116.637 euros, una dada que, segons dades dels promotors, situa les comarques de Tarragona en la tercera posició més alta del conjunt de Catalunya. Per comarques, el Tarragonès i el Baix Camp pressionen la mitjana a l'alça, mentre que la Ribera d'Ebre i la Conca de Barberà se situen en les posicions més baixes. Les dades que s'han presentat també certifiquen que en el conjunt de la demarcació de Tarragona, el nombre de promocions durant l'any passat va ser de 237, cosa que representa el 15,1% del total de Catalunya.
Més compravendes a la demarcació
Aquest 2016 –segons dades recents de l'Instituto Nacional de Estadística (INE)– el nombre conjunt d'operacions de compravenda d'habitatges ha pujat un 17.5% –en un total de 8.615 operacions–, cosa que suposa una de les xifres més altes registrades a les comarques de Tarragona des del 2008. L'augment més significatiu es registra en el nombre de transaccions relacionades amb pisos vells –que van pujar a 7.487– cosa que representa un augment del 21,8% respecte de l'any precedent, mentre que el nombre d'operacions relacionades amb habitatges nous va baixar un 5%, amb 1.128 intercanvis comercials.
Els preus pugen tres dècimes al novembre a Tarragona i deixen la inflació anual en l'1,8%
La creació d'empreses a Catalunya puja un 20% a l'octubre en relació al setembre
1Els preus cauen quatre dècimes al febrer a Tarragona i situen la inflació al 3,5%
2Hermanos Guasch participa en el Congrés Nàutic de Palma de Mallorca
3Epocauto s'acomiada amb bones sensacions
4Epocauto obre portes a firaReus amb un homenatge a l'Artés Campeador
5Clam per la posada en marxa del baixador ferroviari de Reus-Bellissens | 0.847219 | curate | {"ca": 0.9795365633463737, "es": 0.02046343665362624} | http://reusdigital.cat/noticies/economia/vespella-de-gaia-es-el-municipi-tarragoni-lhabitatge-es-mes-car |
mc4_ca_20230418_8_480471 | Madrid ha perdut els Jocs Olímpics de 2020 ! directe!cat
Esports Última actualització Divendres, 3 de maig de 2013 05:00 h
Madrid ha perdut els Jocs Olímpics de 2020
L’absolució judicial en l’operació Puerto contra el dopatge i la decisió de destruir més de 200 bosses de sang per salvar els esportistes implicats irrita el COI i l’Agencia Internacional contra el dopatge
Istanbul i, sobretot, Tokio augmenten les seves possibilitats d’organitzar els jocs olímpics de 2020 a causa de l’absolució judicial dels implicats en el cas més greu de dopatge entre els esportistes espanyols en l’anomenada “Operació Puerto”, en que tant sols el metge Eufemiano Fuentes ha estat condemnat a un any de presó. Però el que ha indignat i irritat al Comitè Olímpic Internacional (COI) i a l’Agencia Internacional contra el dopatge (AID) ha estat l’ordre de destruir més de 200 bosses de sang per evitar fer públics els noms dels diferents esportistes implicats. El proper 7 de setembre a la ciutat de Buenos Aires els membres del COI elegiran la seu dels jocs olímpics de 2020 entre les ciutats finalistes de Madrid, Istanbul i Tokio, la decisió de la justícia espanyola ha fet perdre a Madrid la possibilitat de ser elegida.
Agència Internaciional contra el dopatge, COI, Madrid 2020, Operació Puerto
Les practiques continuades de joc brut per part d’Espanya posen Madrid 2020 a la picota
Malgrat que la premsa esportiva espanyola ha intentat amagar l’escàndol, les reaccions a la comunitat internacional no s’han fet esperar, esportistes i comitès olímpics de diferents països han aixecat la veu davant un escàndol com aquest, amagar les proves de més de 200 bosses de sang ha irritat i escandalitzat el món de l’esport, un fet que sens dubte dificultarà l’elecció d’aquest setembre de la ciutat de Madrid.
La tradició dels dirigents espanyols en el món de l’esport i la política formen part del seu ADN, ho van fer per evitar el reconeixement de l’hoquei català i ho han fet amb qualsevol altre intent de reconeixement de les seleccions catalanes o basques i ara ho estan fent com han reconegut diferents organismes amb el procés cap a l’estat propi que s’ha iniciat a Catalunya.
Foment del Treball, millor Madrid 2020 que una Catalunya independent 23.04.2013.
La candidatura Olímpica de Madrid no il•lusiona Madrid 19.03.2013.
5 de maig de 2013, 01.22 h
Jo és que no entenc com poden pensar que en l´actual situació d´España i dels propers anys, el COI dipositarà la confiança necessària en Madrid per organitzar uns Jocs que han crescut moltíssim des de Barcelona 92, sinó fixem-nos en Londres. Cal una millonada que Madrid no es pot permetre i encara menys quan el deute total dels Ajuntaments espanyols és de 16.000.000.000 d´euros i la meitat pertany directament al de Madrid.
No els vull cap mal als madrilenys, per això crec que fins ... Llegir més
4 de maig de 2013, 15.00 h
MADRID NO PERD PAS ELS JOCS OLIMPICS Molt facil no perden algo que mai va ser seu he .. Algu perd algu cuan es algu seu ho tenia hi li agafan MADRID No tenia pas els JOCS que jo sapiga he no son pas seus ni mai husaran he per sort nostra . LA MARCA ESPAÑA No fara pas ELS Jocs esque no tiene PLAYA NO TIENE MAR MADRID
4 de maig de 2013, 14.55 h
MADRID HA PERDUT Aixo esta mal Escrito , per qué MADRID mai podra PERDRE RES QUE NO TENBIA PAS ANTERIORMENT HE .. Per poguer PERDRE algu voldria dir que era teu ho tu hu tenias MADRID MAI VA TINDRA ALAS SEVES MANS .. ELS JOS OLIMPICS Per lo tan no poden perdre lo que mai ban tenir VERITAT ? JE JE Catalunya si PERD MOLTS DINERS Que son seus i mEL ESTAT ESPANYOL ROBA TREU ALS cATALANS AIXO SI ES PERDRE ALGU QUE ERA HI ES NOSTRA ... Llegir més
4 de maig de 2013, 09.13 h
EL MÓN SENSE DIU NO A MADRID No volem quels Espanyols faixin els Jocs Olimpic no els beuen bien preparados per fer-los JA JA una i altre vegada he quina VERGONYA PER LA MARCA ESPAÑA . Aixo es una Alegria Gran per CATALUNYA que la Capital de Espanya no pogui fer ELS Jocs Olimpics .. Hi la Capital de Catalunya ques BARCELONA SI VA POGUER FER ELS jOCS OLIMPICS .. .. ELS CATALANS SOM ELS MILLORS ..ELS ESPANYOLS ELS PITJORS
3 de maig de 2013, 22.26 h
Gobern de Madrid, es clar. Faixisme amb exemples ben clars:
- Limitacions al dret de ser informat (TVE; exemple extrem, l'ocultaciò de la mani monstruo)
- Falsejament de noticies com la de Telemadrid (TV pública). Per cert la mani va d'abaix a dalt i no es de partits, son les lataformes ciutadanes les que empaiten als pilítics; a més, es assambleari.
- Prohibicions i limitacions del català arreu (exemple extrem, la persecució del nen Eric Bertran)
- Probicions d'emisions de TV3
- Incompl... Llegir més
3 de maig de 2013, 21.51 h
#20 Te falta ya muy poco para superar como TONTO OFICIAL DEL DIGITAL al pajillero de " Jordi " ; bien sabe Dios que no es fácil , pero es justo reconocer que siempre estuviste de número 2 , pero ya estas ahí ahí , paleto ..,
BADALONNA .BARCELONA .CATALUNYA BADALONA
3 de maig de 2013, 21.36 h
#15 BADALONA .BARCELONA TU SI QUÈ FAS FÀSTIC PARLAN D'AQUESTA MANERA,SENSE EDUCACIÓ I SENSE RES, REPUGNANT!!! AIXÒ D'UN TERÇ, HO DIUS TU, ESTEU ACOLLONITS DE VEURE QUÈ S' ACABA LA MAMELLA. ANEO A XUPAR D'UN ALTRE LLOC D'AQUI, JA PROU.......
3 de maig de 2013, 20.47 h
#20 No el convidaré a sopar. Imagino com agafa els cuberts...
3 de maig de 2013, 20.45 h
#18 I tu ets molt cult i refinat. Ja ho demosta la teva riquesa de llenguatge. Chapeau!
3 de maig de 2013, 20.43 h
Ara, amb el prestigi de BCN hem de crear l''OPEN de BARCELONA-CATALUNYA
OPEN CATALUNYA OPEN BARCELONA
amb 16045 lectures.
amb 14291 lectures. | 0.785599 | curate | {"ca": 0.846279196089082, "es": 0.12728589534673185, "en": 0.024986420423682782, "fr": 0.0014484881405033496} | http://www.directe.cat/noticia/295879/madrid-ha-perdut-els-jocs-olimpics-de-2020 |
mc4_ca_20230418_12_717514 | EL CAMPIONAT DE MALLORCA MINI ES DISPUTA A POLLENÇA - Punt Informatiu
Inici Actualitat EL CAMPIONAT DE MALLORCA MINI ES DISPUTA A POLLENÇA
Entre el divendres 11 i el diumenge 13 de maig es disputa a Pollença del Campionat de Mallorca Mini. L’equip mini masculí especial del Club Bàsquet Pollença es va proclamar campió imbatut de la lliga, i això li ha donat dret a participar i organitzar el Campionat de Mallorca. Així, els quatre millors equips Mini de Mallorca juguen aquest campionat al pavelló del Poliesportiu de Pollença. Els dos primers classificats del Campionat viatjaran a Eivissa els dies 25,26 i 27 de maig per disputar el Campionat de Balears.
El guanyador del torneig es decideix en una lligueta en que tots quatre equips jugaran contra tots. Ahir divendres es varen disputa els primers partits i avui els pollencins jugaran a les 19,00 contra el Basquet Pla. Demà diumenge els del Club Pollença jugaran el darrer partit contra l’I. Bahia
El Club convida tots els pollencins a gaudir del bon bàsquet i a celebrar aquest any històric per als joves jugadors pollencins. A més volen que el pavelló es converteixi en una vertadera festa i per això, entre moles altres coses, han posat a la venda botzines per 3 euros.
Article anteriorUN CAP DE SETMANA COMPROMÈS
Pròxim articleELS 16 PROJECTES QUE ES PODRAN VOTAR ALS PRIMERS PRESSUPOSTS PARTICIPATIUS | 0.737157 | curate | {"es": 0.1334321719792439, "ca": 0.7976278724981468, "pt": 0.0037064492216456633, "en": 0.06523350630096368} | http://puntinformatiu.cat/campionat-mallorca-mini-disputa-pollenca/ |
mc4_ca_20230418_4_66497 | Dades v�deo Requeriments Posici� del grup.Moci� subseg�ent a la interpel�laci� al Govern sobre la situaci� financera dels ens locals (Exp: 302-00098/09)Intervinent: I. Sr. Joan Laporta i Estruch (Membre) | Grup MixtDe 16:33:49 a 16:37:00 - Durada: 3 m. 11 s.Diari de sessions: DSPC-P 042/09Ple del Parlament. 16/02/2012 - sessi� ordin�riaDescarregueu el v�deo Descarregueu l'�udioCompartiu el v�deo
<iframe width="100%" height="490" src="http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/compartir-diferit?p_cp1=1754067&p_cp2=1754587" frameborder="0"></iframe> | 0.457441 | curate | {"ca": 0.7039007092198581, "en": 0.29609929078014185} | http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=1754067&p_cp2=1754587&p_cp3=9&p_cp22= |
mc4_ca_20230418_3_267431 | Notícies – Pàgina 2
MÉS per Palma
Cort Obert | Construïm entre tots i totes una ciutat sostenible, solidària i sobirana. T'hi apuntes?
Fes-te escoltar
Benestar Social concedeix durant els primers 10 dies d’Estat d’Alarma 757 ajudes econòmiques a 842 famílies per un import de 285 mil euros.
26 Març 2020
Palma, 26 de març de 2020.- Des que es va decretar l’estat d’alarma a causa de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma ha atorgat 757 ajudes econòmiques per a la cobertura de necessitats bàsiques i habitatge. S’hi han destinat 285.800 euros i han permès atendre 842 famílies […]
EMAYA neteja en una setmana més de 60 carrers, els accessos a set hospitals i a 30 centres sanitaris, supermercats i farmàcies amb productes desinfectants
Palma, 27 de març de 2020.- Des del passat dia 18 de març EMAYA va començar a netejar amb desinfectant els carrers de més afluència i diferents punts com accessos a centres sanitaris, supermercats o farmàcies, a diversos barris de Palma. Es tracta d’una mesura en el marc de les actuacions enfront a la crisi […]
Cultura engega un pla de xoc de 250.000 euros per al sector
25 Març 2020
Palma, 25 de març 2020.- La Regidoria de Cultura presenta un pla de xoc format per 10 punts per pal·liar els efectes que el tancament dels espais culturals i l’ajornament de les activitats previstes durant l’estat d’alarma ha provocat en el sector. “Som conscients que aquesta paràlisi provocada per la crisi del Covid-19 ha colpit […]
L’EMT remarca la importància de validar amb targeta ciutadana i actualitza el llistat d’establiments on es poden efectuar les recàrregues
Palma, 25 de març de 2020.- L’Empresa Municipal de Transports (EMT) reitera l’agraïment a la ciutadania que aquests dies està quedant a casa. En aquest sentit, les dades de passatge de l’EMT del darrer cap de setmana i d’aquesta setmana demostren el civisme i la responsabilitat de la ciutadania. L’EMT recorda des del dilluns dia […]
Cort ajorna l’Orgull 2020 i en destina el pressupost a l’atenció a dones víctimes de violència de gènere i els seus infants
Palma, 25 de març de 2020.- L’Ajuntament de Palma ha ajornat els actes de celebració de l’Orgull 2020, el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, per mor de la crisi sanitària i n’ha destinat el pressupost, un total de 75.000 euros, a l’atenció a dones víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles. […]
La tramitació de llicències i la resta de serveis no atura a Model de Ciutat
24 Març 2020
Palma, 24 de març de 2020 – La tinenta de batle de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, ha explicat avui que l’àrea no s’ha aturat amb motiu de l’Estat d’Alarma decretat pel COVID-19. L’activitat s’ha reorganitzat perquè les tasques puguin continuar en les diferents modalitats possibles, teletreball o presencial en torns, […]
Educació manté l’oferta formativa de l’Escola de Música i del Servei Municipal d’Educació de Persones Adultes a través de les aules virtuals
Palma, 24 de març de 2020.- La Regidoria d’Educació i Política Lingüística ha posat els mitjans virtuals necessaris perquè l’Escola Municipal de Música de Palma i l’Escola d’Adults puguin continuar el curs amb la major normalitat possible. L’aula virtual ha permès continuar el ritme de les classes a l’Escola de Música per als seus 502 […]
L’IME incorpora al seu web recursos en línia a través de la nova secció “Entrena i cuida’t a casa”
Palma, 22 de març de 2020.- L’Institut Municipal de l’Esport respon a la situació excepcional d’alerta sanitària amb una proposta digital oberta a tota la ciutadania, amb l’objectiu de mantenir l’activitat física i els hàbits saludables durant el temps de confinament domiciliari sota el lema “Entrena i cuida’t a casa”. Davant les circumstàncies extraordinàries que […]
L’Oficina Antidesnonaments ofereix una guia informativa sobre la moratòria de les hipoteques
23 Març 2020
Palma, 23 de març de 2020.- Segons el Reial Decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, el govern espanyol ha obert un període per a demanar una moratòria del pagament de les quotes de la hipoteca. Els afectats han de contactar amb les […]
Continguts infantils també a Palma Cultura Oberta
Palma, 23 de març de 2020.- Palma Cultura Oberta, la plataforma de continguts culturals per gaudir des de casa, ha incorporat continguts infantils. Es tracta d’un espai web habilitat per l’àrea de Cultura, per donar alternativa al tancament dels centres d’art, biblioteques, teatres municipals i altres llocs de cultura de ciutat. La plataforma s’ha anat […]
Covid-19 i monarquia: #ByeByeBorbones
22 Març 2020
La crisi sanitària que vivim està demostrant que, en contra dels que ens havien dit els gurus de la dreta, la solidaritat i l’empatia són uns valors molt estesos dins la nostra societat. La ciutadania està assumint, amb una gran disciplina i poques excepcions, el sacrifici que suposa separar-se de familiars i amics per quedar […]
Noves mesures d’Urbanisme, Justícia Social i Mobilitat per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19
21 Març 2020
Palma, 21 de març de 2020.- Les diferents àrees de l’Ajuntament de Palma segueixen fent feina per a gestionar la crisi sanitària ocasionada pel COVID 19. D’aquesta manera, s’estan aplicant i posant en marxa diferents accions i iniciatives. La regidoria de Justícia Social, Feminisme i LGTBI destinarà 267.500 euros de manera immediata per pal·liar l’emergència […]
Benestar Social habilita Son Moix per a persones sense sostre durant la crisi del COVID-19
Palma, 21 de març de 2020.- Un grup de Bombers de Palma ha traslladat mig centenar de matalassos, llençols, mantes i coixins donats des de dos hotels de Mallorca per al poliesportiu Son Moix, que s’està habilitant per acollir a persones sense sostre dels efectes del COVID-19. En total, tindrà capacitat per a 50 persones. […]
Benestar Social ha donat aquests dies 321 ajudes econòmiques a 583 famílies per un valor de més de 200 mil euros.
Palma, 21 de març de 2020.- Des de dilluns dia 16 de març i fins avui l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma ha posat en marxa 321 ajudes econòmiques per tal d’atendre 583 famílies vulnerables davant la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19. En total, s’han donat 97 ajudes per a habitatge i 224 […]
L’Ajuntament activa un primer paquet de mesures d’emergència social i econòmica per a compensar l’impacte de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19
19 Març 2020
Palma, 19 de març de 2020.- L’Ajuntament de Palma ha establert les primeres mesures econòmiques i socials per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19. L’objectiu és ajudar a la ciutadania en un moment de suspensió de l’activitat per l’estat d’alarma posant en marxa iniciatives d’emergència social i econòmica. Les mesures es […]
Nous continguts al web Palmaculturaoberta
Palma, 19 de març de 2020.- El web Palma Cultura Oberta té nous continguts. La plataforma habilitada per l’àrea de cultura per gaudir de continguts culturals des de casa, s’ha enriquit amb noves col·laboracions. Aquestes propostes surten de professionals de la cultura i també de recomanacions del personal de la regidoria. Entre les recomanacions dels […]
L’esquerra municipalista fa una crida ciutadana a manifestar el rebuig a la monarquia espanyola
Palma, 19 de març de 2020.- Badalona en Comú, Compostela Aberta, MÉS-Estimam Palma i Zaragoza en Común, han iniciat a aquest dijous, i a través de les xarxes socials, la campanya #ByeByeBorbones. Una crida ciutadana a manifestar la repulsa contra la monarquia espanyola i per exigir l’abdicació de Felip VI i l’obertura d’un procés perquè […]
Noves mesures relacionades amb el transport públic, cultura i seguretat ciutadana per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19
18 Març 2020
Palma, 18 de març de 2020. – L’Empresa Municipal de Transports de Palma (EMT), el Consorci de Transports de Mallorca, que gestiona el busos interurbans TIB i els Serveis Ferroviaris de Mallorca han acordat noves mesures, tant de reducció de línies com de mesures de seguretat per als usuaris. Així, com s’indica a l’article 14 […]
La Junta de Govern ha adjudicat la reforma del centre municipal de serveis socials Mestral ubicat a Son Xigala
Palma, 18 de març de 2020- La Junta de Govern ha aprovat avui l’adjudicació de les obres del centre municipal de Serveis Socials Mestral, ubicat al carrer Sebel·lí, 23 de Son Xigala per un import de 596.714 euros IVA inclòs. Aquestes obres es podran iniciar una vegada s’hagi aixecat el Reial Decret 463/2020 de 14 […]
Llum verda a la contractació d’obres de demolició d’edificacions al poblat de Son Banya
Palma, 18 de març de 2020- La Junta de Govern ha aprovat avui els plecs de clàusules administratives i els de prescripcions tècniques per a la contractació d’obres de demolició d’edificacions en el poblat de Son Banya. Aquestes obres es podran iniciar una vegada s’hagi aixecat el Reial Decret 463/2020 de 14 de març que […]
El vostre nom (obligatori)
El vostre email (obligatori)
Consulta els butlletins
RT @toninoguera: Després d'un concurs públic, amb un jurat independent i un procés impecable, n'#AinaBauzà és la nova directora gene… https://t.co/XLpzh0kM9V 6 mesos
RT @MESperMallorca: El medi ambient no és una moda; s'ha de defensar amb polítiques concretes. No és el mateix quan governa la dreta.… https://t.co/zQNylSZglZ 7 mesos
RT @toninoguera: La convocatòria per al Festival Palma Jazz ja és oberta! Podeu presentar-les a: https://t.co/XthRVyhPdT 29 anys des… https://t.co/FOoAzDG8gc 7 mesos
️ Rehabilitam els edificis d'habitatges municipals amb una inversió d'1,5 milions d'€. Revertim anys d'inacció en… https://t.co/i2XheStIoD 7 mesos
Follow @MESperPalma
Antoni Noguera
Neus Truyol
Llorenç Carrió
www.mesperpalma.cat | [email protected] | 0.774999 | curate | {"ca": 0.9678702570379437, "it": 0.004181966544267646, "qu": 0.0013259893920848636, "pt": 0.0015299877600979193, "fr": 0.012443900448796409, "mk": 0.0006119951040391676, "en": 0.005711954304365565, "ru": 0.003773969808241534, "es": 0.0014279885760913912, "eo": 0.0011219910240718074} | https://estimampalma.cat/noticies/page/2/ |
mc4_ca_20230418_6_609799 | Esteu aquí: Inici › Activació Econòmica, Treball i Comerç › Notícies › Notícies 2017 › Tarragona acull la 3a Edició del Mediterranean Tourism Meeting el dilluns 22 de maig | 0.719384 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tarragona.cat/empreses/noticies/noticies-2017/tarragona-acull-la-3a-edicio-del-mediterranean-tourism-meeting-el-dilluns-22-de-maig |
oscar-2301_ca_20230418_0_381795 | Eina amb la qual és possible consultar els convenis, acords i pactes assolits en procediments de negociació col·lectiva, publicats en el DOGC o el BOE, amb incidència a Catalunya, en versió catalana o castellana (prèvia selecció inicial), vigents (convenis vigents i prorrogats) o no (tots).
L'eina permet accedir al text complet dels convenis col·lectius i les seves revisions, modificacions, correccions i aclariments, en format PDF, publicat al DOGC o el BOE. També permet accedir a una fitxa tècnica que inclou la informació bàsica de cada tipus d'acord. Més informació
La consulta es pot fer per mitjà de la cerca especialitzada (adreçada principalment a professionals, administracions, sindicats i associacions empresarials, universitats, observatoris, etc. ), o pel nom de l'empresa, així com per sector i subsector (adreçats a qualsevol usuari).
Cerca especialitzada Cerca per sectors Cerca per nom d'empresa
Permet trobar acords per codi de conveni, introduint una paraula o terme significatiu referent al seu àmbit funcional, codi CCAE, núm. de DOGC o BOE, data de publicació, matèries que regula, sector i subsector, i nom d'empresa.
Accés als acords que regulen determinats àmbits d'activitat econòmica, mitjançant dos nivells de selecció: sector i subsector.
Accés als acords a través de dos tipus de selecció: per directori alfabètic d'empreses o introduint una part o tot el nom de l'empresa. | 0.834263 | curate | {"ca": 1.0} | https://cnc.extranet.gencat.cat/treball_cnc/AppJava/ |
macocu_ca_20230731_0_472232 | Molt prompte, la 'Via Verda' entre Carcaixent i La Barraca d'Aigües Vives en marxa
Comencen les obres de una via verda que discorrerà per l’antic traçat del trenet Carcaixent-Gandia-Dénia, que va unir estes localitats fins l’any 1974. En l’acte d’inauguració de les obres han participat els alcaldes d’Alzira, Carcaixent i La Barraca d’Aigües Vives, Diego Gómez, Paco Salom i Verònica Almunia, respectivament. A més, han estat presents el president de la Mancomunitat de la Ribera Alta Txema Peláez, la diputada de Turisme Pilar Moncho i Francesc Signes, subsecretari de la Conselleria de Vivienda, Obres Públiques y Vertebració del Territori En l’antiga estació de La Barraca d’Aigües Vives s’han inaugurat les obres d’este antic traçat de ferrocarril –considerada la primera línia de via estreta a l’Estat espanyol– i les entitats implicades asseguren que la implementació del projecte afavorirà que turistes de la costa, veïns i veïnes de la Safor, així com un gran nombre de cicloturistes puguen endinsar-se en la comarca de la Ribera i a l’inrevés, ja que el trajecte resulta pràcticament pla i discorre per enclavaments de gran bellesa paisatgística i cultural, com el Monestir de la Valldigna, el Convent d'Aigües Vives i les immediacions del parc natural de la Murta, a les localitats d'Alzira i Carcaixent. L’itinerari, d’una longitud total de 66 kilòmetres, també implicarà als nuclis poblacionals d’Alzira, la Barraca d’Aigües Vives, Benifairó de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, continuarà per la comarca de la Safor, i servirà de nexe d’unió entre Oliva i el nord de la demarcació d’Alacant. En els parlaments de la inuaguració d’estes obres s’ha avançat que aquesta via verda “servirà com a element de vertebració de la zona, un eix transformador clau per als municipis, que facilitarà la connexió entre els diferents nuclis rurals mitjançant un itinerari que fomenta el contacte i el respecte pel medi natural, a més d’atresorar una elevada riquesa paisatgística”. Una vegada posat en funcionament, 2aquest eix millorarà la qualitat de vida als municipis i ciutats, així com també els nostres hàbits de mobilitat saludables. I a més, es crearan noves oportunitats d’ocupació gràcies a les activitats econòmiques associades a l’ús de la bicicleta i al desenvolupament no motoritzat del territorio”, ha subratllat els responsables.
E6D
Comentaris | 0.916712 | curate | {"ca": 0.9944845142129826, "en": 0.0012728044123886295, "es": 0.004242681374628765} | |
mc4_ca_20230418_17_122094 | Distribució equilibrada d'alumnes amb necessitats educatives especials | Consell Comarcal de la Garrotxa
Vídeo explicatiu de la distribució equilibrada dels alumnes amb necessitats educatives especials – reportatge emès per TV Olot
[youtube width=”797″ height=”350″]http://www.youtube.com/watch?v=1luIP_L8rj0[/youtube]
Document sobre la distribució equilibrada dels alumnes amb necessitats educatives especials
1. Què és la distribució dels alumnes amb NEE? Per què es fa?
Un procés de repartiment equitatiu dels alumnes NEE per tots els centres educatius públics i concertats de la ciutat.
Es fa per atendre millor els infants i per reduir la concentració d’ alumnes amb NEE en centres determinats.
2. Tenir ajuda de transport implica que també el tinc de menjador?
No, són dues ajudes independents.
3. Tots els alumnes amb NEE tenen gratuïtat de menjador i transport?
No. Poden tenir un ajut total, parcial o no tenir-ne.
4. Quines compensacions reben els alumnes amb NEE que es desplacen? Els pares reben alguna cosa?
En funció de la distància al centre educatiu i el municipi de residència poden tenir dret a ajuda de menjador i/o transport. Poden tenir un ajut total, parcial o no tenir-ne.
Els pares no reben directament cap mena d’ajuda.
5. Quins criteris s’apliquen per concedir la gratuïtat de transport i menjador als NEE? Quins nens i nenes se’n poden beneficiar?
Els criteris són en funció del municipi de residència, la distància i la qualificació d’alumne NEE.
Es poden beneficiar de la gratuïtat de menjador i transport:
Tots els alumnes que no tenen centre educatiu al seu municipi de residència (independentment de si presenta NEE).
Els alumnes amb NEE que tot i tenir plaça al centre que els pertoca per zona educativa són desplaçats a un centre a una distància superior a 1,5 quilòmetres a primària i 2 quilòmetres a secundària.
6. Qui es considera alumne amb NEE? Qui ho determina?
És un alumne que necessita una atenció especial a causa de les seves mancances físiques, psíquiques o socials.
L’encarregat de determinar la qualificació d’alumne amb NEE és el Departament d’Educació de la Generalitat a través de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP).
7. Què vol dir ser alumne amb NEE?
Ser alumne de NEE no és, en cap cas, una sort, sinó que respon a una situació de desafavoriment d’aquest alumne i la seva família en relació amb la resta. Per tant, qualsevol ajuda té com a finalitat compensar aquesta desigualtat.
8. Com és que tenen un monitor que els acompanya?
La normativa del transport escolar obliga a garantir que l’alumne es recull a la parada de transport i es deixa dins el centre educatiu, així com vetllar pel bon funcionament dins l’autocar.
En el cas d’Olot, com que no a tots els centres s’hi pot arribar amb autocar, una part del trajecte (de la parada de bus més propera al centre educatiu) s’ha de fer a peu amb l’acompanyament del monitor.
9. Per què utilitzen el transport públic?
Per no crear un transport exclusiu per a alumnes NEE i aprofitar els recursos públics existents. A més, és un servei més econòmic.
10. Tenen algunes obligacions els pares dels nens que es desplacen amb el transport?
Sí, en funció del curs de l’alumne:
1) Alumnes de P3 a 4t de primària: Els pares han de signar una autorització de responsabilitat que els obliga a ser a la parada de bus per acompanyar i recollir els seus fills.
Si no es recull el nen a la tornada, s’envia el nen a la Policia local i s’avisa els pares perquè vagin a comissaria. Si això passa tres vegades, es retira l’ajuda.
2) Alumnes a partir de 5è de primària: Els pares han de signar el document conforme reben la targeta de transport i que la responsabilitat de la parada a l’escola o de la parada al domicili va a càrrec de la família.
11. Tenen transport gratuït només per anar a l’escola o per anar allà on vulguin?
Les targes del TPO estan carregades amb dos viatges diaris ( matí i tarda ) de dilluns a divendres, els dies lectius.
El trajecte ha de ser exclusivament per anar a l’escola. Es comprova dia a dia i, en cas d’un mal ús de la targeta, l’usuari ha de pagar l’import corresponent als viatges no permesos.
L’IME i el Consell Comarcal són els encarregats de controlar que es faci un bon ús de la targeta de transport.
12. Durant quant de temps poden fer ús d'aquest servei? Només per època escolar o pel contrari el poden fer servir tot l'any ?
Les targetes només estan activades al llarg del curs escolar . De dilluns a divendres.
El servei de monitors només funciona al llarg del curs escolar. De dilluns a divendres.
13. Si no sóc alumne amb NEE, no entro a l’escola de la meva zona i m’assignen una altra escola, tinc dret a alguna ajuda? Quina?
Si els tràmits s’han realitzat dins dels períodes establerts i l’escola és a més d’1,5 km en cas de primària o 2 km en cas de secundària, es pot sol·licitar l’ajut de transport que ofereix l’IME, per a les famílies que no han pogut ser ateses en la primera opció.
Per accedir a l’ajuda de menjador es pot presentar a la convocatòria general que convoca el Consell Comarcal.
14. Si no sóc alumne amb NEE, i l’escola que demano en primera opció a la preinscripció no és la de la zona que em correspon, tinc alguna ajuda?
Sí. L’ajut per a necessitats socioeconòmiques que surt a la convocatòria general d’ajuts que convoca el Consell Comarcal de la Garrotxa
15. D’on surten els diners que serveixen per pagar les ajudes per als alumnes desplaçats?
Les ajudes de transport escolar i menjador les gestiona el Consell Comarcal sobre la base del finançament de la Generalitat de Catalunya.
16. Els infants amb NEE ocupen places destinades a alumnes autòctons?
No. D’entrada, un NEE tant pot ser autòcton com immigrant.
Gràcies a la distribució equilibrada, les escoles publiques tenen més places per a la població que no presenta NEE, ja que part dels alumnes amb NEE són desplaçats a centres concertats.
No cal oblidar que el nombre total de places que s’ofereixen està en relació amb el nombre d’alumnes a escolaritzar. Reservar més o menys places per a alumnes amb NEE només afectarà la distribució.
17. Un alumne amb NEE escolaritzat a un centre concertat, paga?
Paga l’alumne que decideix anar a un centre concertat.
Si es desplaça un alumne amb NEE a un centre concertat, és el Departament d’Educació qui assumeix la quota obligatòria a través del Contracte Programa. En cap cas, es paguen altres despeses com són els llibres, assegurança, el material escolar, les sortides, etc., les quals ha d’assumir cada família pel seu compte.
18. Per què és important per a la resta de pares i el conjunt de la ciutat que es distribueixin els alumnes amb NEE en centres públics i concertats?
Per a la ciutat representa un treball en xarxa amb un objectiu comú, la cohesió social, que representa un puntal en el Projecte educatiu de ciutat. A més a més, és la manera de no concentrar alumnes amb dificultats a centres concrets. Això garanteix una millor atenció a tots els alumnes. | 0.728038 | curate | {"ca": 0.9761835184102864, "en": 0.013442431326709527, "cs": 0.0062828755113968435, "it": 0.0033606078316773817, "da": 0.0002922267679719462, "es": 0.00043834015195791935} | http://www.garrotxa.cat/arees/educacio/preguntes-frequents-sobre-la-distribucio-dels-alumnes/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_336516 | Sé que emprenya veure el govern central vacil·lant els catalans, però hem de ser pragmàtics: la independència no s'assolirà pas a curt termini, però podem anar posant-hi pedres per tal de tenir la paret enllestida d'aquí uns anys.A mi, personalment, ja m'està bé la proposta d'en Pedro Sánchez perquè si cumpleixen amb el que prometen, tindrem més autonomia, i si no, l'independentisme en sortirà encara més reforçat, tal com va succeir arran dels fets del 2006.
T'ho explicare de manera que fins i tot el mes tonto del món ho entengui: ells espanyols, nosaltres catalans. Democracia dins dd democracia es un oximoron. | 0.808545 | curate | {"ca": 0.926948051948052, "ms": 0.07305194805194805} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_114604 | 31/01/2009 - Reunió dels presidents de les associacions de la FCACUUnescocatReunió dels presidents de les associacions de la Federcaió Catlana d’Associacions i Clubs UNESCO amb el Consell Directiu de la FCACU i el Director del Centre UNESCO de Catalunya. | 0.78178 | curate | {"ca": 1.0} | http://fcacu-unesco.org/ca/activitats/1-2009/1.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_79103 | Fa molt de temps a una ciutat del llunyà orient vivia una reina que estimava molt totes les arts, música, pintura, poesia... havia sentit que hi havia una noia que dominava un art molt especial i màgic que mai havia vist, per això va enviar a la seva missatgera per cercar-la per tot el regne. | 0.737601 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.marionacruz.com/about-9 |
oscar-2201_ca_20230904_4_188620 | Xulio Ricardo Trigo, escriptor nascut a Galícia i català des de la seva arribada a l’edat de cinc anys, es posiciona amb lletres majúscules en la narrativa històrica catalana. Desprès de l’èxit obtingut amb El somni de Tàrraco (Edicions 62), ens presenta El port del nou món, Edicions 62, una novel·la en el marc temporal de la Barcelona de l’any 1477. Ens en parla aquesta tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
La ràdio a un clic
Va de lletra
Escriu amb nosaltres! Temàtica d'estiu: El VIATGE màxim 2 folis, espai i mig, cos 12. [email protected] | 0.749747 | curate | {"ca": 1.0} | https://vadelletra.blogspot.com/2011/12/xulio-ricardo-trigo-es-la-veu-entesa.html |
mc4_ca_20230418_15_92885 | El Palau Bofarull de la Diputació a Reus acull una exposició amb pintures d'Emili Ametller i escultures de Xavi Solé | La Guia De Reus
Inici Exposicions El Palau Bofarull de la Diputació a Reus acull una exposició amb...
El Palau Bofarull de la Diputació a Reus acull una exposició amb pintures d’Emili Ametller i escultures de Xavi Solé
La mostra està formada per una cinquantena d’obres creades a partir de l’atzar i el joc i convida l’espectador a votar aquella que més li agradi
El Palau Bofarull de la Diputació a Reus acull l’exposició ‘Jugant amb l’atzar’ dels artistes Xavi Solé i Emili Ametller. La mostra està formada per 15 pintures acríliques sobre tela o fusta majoritàriament en blancs i grisos i per una trentena d’objectes tridimensionals. El diputat de Cultura de la Diputació de Tarragona, Joan Olivella, ha inaugurat l’exposició aquest dijous durant un acte que també ha comptat amb la presència dels dos artistes, de la regidora de Cultura i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caellas, i de l’alcaldessa d’Ulldemolins, Misericòrdia Montlleó.
Les obres que conformen l’exposició ‘Jugant amb l’atzar’ tenen en comú que són el resultat d’un joc de l’artista amb l’atzar. En el cas de les pintures, Emili Ametller juga a començar cada obra abocant-hi pintura i, segons la taca resultant, s’inspira i crea. Per la seva banda, Xavi Solé realitza escultures o andròmines (com ell les anomena) a partir d’objectes que troba casualment a la natura i a contenidors urbans. Però ‘Jugant amb l’atzar’ també convida a l’espectador a jugar i a convertir-se en subjecte actiu de l’acció creativa durant la seva visita a l’exposició. Això esdevé possible gràcies a la instal·lació d’una urna a l’espai expositiu perquè l’assistent hi pugui dipositar una papereta a dins, votant l’obra que més li agradi.
La mostra d’aquests dos artistes es podrà visitar al Palau Bofarull de la Diputació a Reus (c/Llovera, 15) de dimarts a dissabte d’11 a 13 hores i de 17 a 20 hores fins al fins al proper 22 de juliol. L’accés és gratuït.
Article anterior55a Volta ciclista a la província de Tarragona
Article següentLa Ruta del Modernisme de Reus, escollida per a un projecte europeu sobre turisme inclusiu | 0.848063 | curate | {"ca": 0.971894832275612, "pt": 0.028105167724388033} | https://www.laguiadereus.com/palau-bofarull-diputacio-reus-acull-exposicio-pintures-demili-ametller-escultures-xavi-sole/ |
mc4_ca_20230418_2_549181 | Informació - Col·legi Major Sant Jordi
SOL·LICITUDS CURS ACADÈMIC 2019-2020:
El Col·legi Major Sant Jordi de la Universitat de Barcelona us dona la benvinguda a la nostra pàgina web i desitja que trobin tota la informació que satisfaci les seves necessitats.
A partir de juliol de 2006, ens varem traslladar a 700 metres de Mestre Nicolau, al passatge Ricard Zamora, en unes instal·lacions noves més grans i molt més adequades per les necessitats i normatives de funcionament actuals.
Direcció i medis per comunicar-se i demanar plaça: Passatge Ricard Zamora 4-8, 08017 - Barcelona / email : [email protected] / Telèfon: 932016600 / web: cmsantjordi.ub.edu
Habitacions i apartaments: Individuals i dobles amb bany complet, Internet, nevera i aire condicionat. En la zona d' habitacions per professors també hi ha TV, cuina, nevera, etc.
Règim Alimentari: Totes les variants, depenent del tipus d' estada.
Període de funcionament: En principi tot l' any i les 24 hores. Hem de distingir dos períodes amb condicions econòmiques diferents respecte al servei d' allotjament i en el nombre de serveis que oferim: Curs Acadèmic ( 11 de setembre - 30 de juny ) i Curs d' estiu ( 30 de juny - 11 de setembre ). Aquestes dates poden variar lleugerament.
Serveis: Allotjament - Menjador - Bar - Aules - Auditori - Pista poliesportiva - Sala d' ordinadors - Sala d' estudi - Despatxos - Biblioteca - Bugaderia - Sala de jocs - Climatització en tot l' edifici - Bicicletes de lloguer amb pàrquing - Gimnàs - Activitats culturals i esportives - Premsa diària. Alguns d' aquests serveis queden anul·lats durant el curs d' estiu
Situació:Estem en una de les millors zones de Barcelona. A prop de la Diagonal, entre la Plaça Francesc Macià i la Plaça Maria Cristina. A 200 mts. del Centre Comercial l' Illa i a 300 mts. del metro. Poden veure la localització a l' apartat corresponent.
Prohibit fumar en totes les instal·lacions
Façana corresponent a l' entrada al Col·legi per Passatge Ricard Zamora
Façana corresponent al carrer Ca'n Rabia
Façana corresponent a la Plaça Àngel Fernandez
Jardí interior privat | 0.81966 | curate | {"ca": 0.9427333974975939, "ja": 0.0178055822906641, "en": 0.024542829643888354, "es": 0.014918190567853706} | http://reserves.cmsantjordi.ub.edu/cat |
mc4_ca_20230418_2_84309 | Joely Richardson | La Finestra Digital
Bojan Krkic presenta "El Meu Barça"
"4" de Beyoncé
“Merlí”, classe final
Etiquetat Joely Richardson
Oliver Stone s’ha autoerigit en els darrers temps en el flagelador dels mals i les vergonyes del seu país. Però autoesbombar-se com l’abanderat de la veritat i denunciador màxim de les podridures de governs i p...
Sitges 2015: els zombies tenen sentiments. Arnie també.
El Festival de Sitges enfila el tram final. Avui "Maggie" ens ha demostrat que els zombies (i Arnie també) tenen sentiments, "El cadáver de Anna Fritz" ens ha mostrat el monstre dins l'ésser huma i "Strangerlan...
Rodrigo Cortés canvia el minimalisme de “Buried” per una història més gran, amb més actors, amb més girs i sorpreses. Un thriller sobrenatural on posa en dubte pràcticament tot, el creure i el no fer-ho. A "Luc...
Millennium: Els homes que no estimaven les dones
Un periodista posat en entredit, una hacker disfuncional i un milionari poderòs que vol investigar una desaparició de fa 40 anys enrere, són els trets bàsics d’un argument força conegut, el d’“Els homes que no ...
Els XII Premis Gaudí tornen aquest diumenge a l'Auditori del Fòrum amb tres pel·lícules favorites | 0.745265 | curate | {"en": 0.055790363482671176, "pt": 0.037193575655114115, "fr": 0.011834319526627219, "ca": 0.8588334742180896, "es": 0.03634826711749789} | https://www.lafinestradigital.com/tag/joely-richardson/ |
mc4_ca_20230418_6_247610 | Badenes, Gonzalo
Aquest llibre reuneix la totalitat dels treballs del crític musical Gonzalo Badenes que es van publicar en la revista especialitzada Ritmo, dins d'una secció que aquesta va obrir expressament per a ell, i sobre un tema musical específic, la veu humana. L'interès d'aquests articles rau en diversos aspectes, un dels quals —i probablement no el menys important— és la facilitat que presenta la seua lectura, tractant-se d'estudis que no eviten els perfils tècnics de la pràctica de l'instrument. La saviesa del crític es barreja amb una afició a la música admirable i una ploma tan gràcil com profunda per a exposar les tortuositats de l'art canor a les seues vessants més determinants: les condicions i qualitats naturals de cada veu, la tècnica precisa per a convertir-ne la utilització en vehicle d'expressió sonora i la relació existent entre tot això i la capacitat de l'artista-cantant per a crear, per al que globalment podríem denominar «cantar». Els resultats van ser sempre brillants, i no seria exagerat afirmar que, en el seu conjunt i en el seu gènere, es tracta d'un dels corpus més interessants redactats en idioma castellà. La primerenca desaparició de Gonzalo Badenes va impedir-ne no sols un major desenvolupament sinó la posada en pràctica en la revista d'un parell de seccions relacionades amb la veu, les idees motores de les quals l'autor es va endur amb ell. Sense el menor dubte, la seua aportació a aquest tipus d'estudis ha estat reveladora, i per a molts aficionats espanyols, fonamental.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2005 · Fora de Col·lecció, 58 · 494 p. · 17 x 24 cm · enquadernació convencional · ISBN 978-84-370-6255-6 · 30 € · castellà
digital: Escritos sobre música
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 330 p. · 9 €
Alemany Ferrer, Victoria
(Universitat Politècnica de València, 2010) · 416 p. · 27 €
(Publicacions de la Universitat de València, 2007) · 330 p. · 20 € | 0.872804 | curate | {"en": 0.008221993833504625, "ca": 0.9763617677286742, "es": 0.015416238437821172} | https://www.e-buc.com/fitxa.php?isbn=978-84-370-6255-6 |
mc4_ca_20230418_6_70790 | Tot a punt a Sant Pere Molanta per iniciar demà la seva Festa Major - El Cargol l El setmanari del Penedès l Societat l Política l Economia l Cultura l Vins i Caves l Món casteller l Entrevistes l Esports
Dimecres a les 20 h, a la pista, hi haurà ball amb l'orquestra Charlotte que també serà l'encarregada d'amenitzar el ball de nit a partir de les 00h.
Els actes de dijous començaran a les 12h amb la cercavila dels diables, el Drac de Lavern, els Gegants de Sant Pere i les Panderetes de Sant Pere. A les 18.30h es disputarà el Memorial Jordi Petit entre el CE Olivella de segona catalana i el CFP Sant Pere Molanta de quarta. A les 20h, a la pista, hi haurà ball de vetlla amb l'orquestra Pentagrama.
Dijous hi haurà inflables aquàtics a partir de les 10.30h al carrer Wilson, i missa en honor a Sant Roc a les 12h. A la tarda, a les 18h, es programa un espectacle infantil amb el grup Bitxichleta i a la nit, a les 22h, cantada d'havaneres amb el grup Olla Barrejada. Com és habitual, se servirà rom cremat.
Un torneig de tennis taula centrarà els actes del matí de divendres. A les 10h s'obriran les inscripcions a la Sala i mitja hora més tard començarà la competició. A la tarda, a les 20h, actuarà la Banda del Drac a la Pista i a les 0.30h hi haurà festa jove amb el mateix grup i DJ. Com ès habitual, l'endemà diumenge seran les matines.
Diumenge hi haurà concurs de truites, les quals s'hauran de lliurar a la sala entre les 11 i les 12h i després es donarà a conèixer la guanyadora i començarà un concert vermut. La Festa Major clourà amb una traca. | 0.853784 | curate | {"ca": 1.0} | https://elcargolpenedes.com/cultura/4317-tot-a-punt-a-sant-pere-molanta-per-iniciar-dema-la-seva-festa-major |
mc4_ca_20230418_4_145560 | / Vessament de gasoil al Port de Garraf
Vessament de gasoil al Port de Garraf
Vessament de gasoil de la benzinera a l'aigua dins del Port de Garraf, protecció civil ha possat barreres de contenció, Segons les primeres informacións, s'haurien vessat aproximadament uns 1.000 litres de Gasoil al Port de Garraf. La fuita de gasoil s'ha produït durant la nit en els diposits del Port de Ponent. Cap Platja esta afectada.
Els Bombers, mossos i Policia local entre altres efectius estan inspeccionant si la taca ha sortit fora del Port. La taca esta confinada a les barreres instal.lades dins del Port i s'està netejant, protecció civil manté prealerta RECOMENDAMOS Chiringuitos en la playa
Karmela Fincas La Clau Alberto Beach Club Sitges El Sunset de Sitges Santy's Elvia Cor Hola Club Sitges Sweet Pacha Sitges Sweet & Cool Sitges Cristal Sitges Express Spa Ribes Lizard Sitges Club Daniela & Cristina La Sinia Majestic Beauty Bar Leo Estilista Sitges Utopia Beach House Lizarran Sitges Eguzki La Marina Chiringuito Gourmet Sitges Catering Ecomoto Extreme Sitges Casa Rainbow Sitges Hotel Calipolis Pacha Sitges Brandi with love Sitges OMm Multibrand Stores Port & Market Associació Turística de Serveis de Platges de Sitges Xiringuito Xoriguer El Pozo de Sitges Hotel Avenida Sofia Ericboats Sitges Club House 27 WinesCeller Vinoteca Port de Sitges Aiguadolç Dancing Sitges Gastronomía de Sitges | 0.877819 | curate | {"ca": 0.9819754866618601, "es": 0.01802451333813987} | http://www.sitgesactiu.com/vessament-gasoil-port-garraf |
racoforumsanon_ca_20220809_1_242009 | doncs això, ara fa uns 6 -7 anys vaig posar les meves dades a les jerc perquè m'enviéssin informació. Fa relativament poc em van enviar un e-mail dient-me que si volia continuar rebent informació i els hi vaig dir que no. Ahir em va trucar el cap de no sé que de les JERC a casa meva preguntant-me si volia entrar a formar part de les jerc del meu poble i jo em vaig quedar! No sabia que aquests de les jerc es dediquéssin a trucar a gent que mai els hi ha respost res de res, ara entenc perquè tenen tants simpatitzants i militants, perquè tenen totes les dades de tothom que en algun moment donat es posa en contacte amb ells
A mi m'envien els butlletins d'ERC per correu postal ( Ja ni per mail) i MAI els hi he donat les meves dades, ni a ERC ni a JERC.
Penseu que quan un partit es presenta a les eleccions municipals té dret a accedir a les dades completes del cens electoral, adreces incloses.
Saps que passa? Que sóc menor d'edat i en el cens electoral no hi hauria de ser ja que no puc votar | 0.858563 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_195825 | RECOMANACIÓ ITALIANA
Si sou a temps de llegir aquest post i anar aquesta nit a Sallent, sapigueu que us espera una nit de tralla italiana. Si no hi sou a temps, apunteu-vos aquest nom per a properes edicions.
Talco és un grup jove, format per set músics italians i curtit en batalles anticapitalistes i altres mogudes de caire social. Al seu país ja són tota una referència i als Països Catalans han deixat bones impressions als llocs on han tocat. Aquesta nit toca Sallent i jo us recomano de debò que hi aneu a treure el nas. Segons m'han comentat, en directe, no paren, i podriem dir que són una barreja de Banda Bassotti , Skunk , Vodoo Glow Skulls o inclús Ska-P . | 0.762773 | curate | {"ca": 1.0} | http://olsinformation.blog.cat/2008/02/01/recomanaci-italiana/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_341920 | Un esport de molta despesa per a uns pocs usuaris...
És una afició que no m'agrada gens ni mica, no li trobo la gràcia, si volen tapar forats que comencin per tapar els forats de la capa d'ozó, aviam si sel's gasten llavors.
Si es tanqués el forat de la Capa d'Ozó els coets no podrien sortir a l'espai. | 0.74898 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_200854 | El foc ha afectat 92,39 hectàrees de vegetació, segons els Agents Rurals
Sant Feliu Sasserra.-Quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat remullaran durant aquest dimarts el perímetre de l'incendi forestal de Sant Feliu Sasserra (Bages) per evitar que es puguin produir revifades sobretot en les hores centrals del dia i tenint en compte la previsió d'onada de calor per avui. Durant la nit, els Bombers s'han anat retirant del lloc de forma esglaonada i s'han quedat sis dotacions que han repassat el perímetre del foc. L'incendi, que es va declarar aquest dilluns a tres quarts de tres de la tarda i es va donar per estabilitzat al voltant de les set, ha afectat una superfície de 92,39 hectàrees de vegetació, de les quals 42,62 són arbrades i la resta, camps de conreu i sol urbà.
(En aquesta notícia s'actualitza l'estat de l'incendi de Sant Feliu Sasserra i s'informa que s'ha restablert la B-431) El Servei Català de Trànsit ha indicat que a les sis d'aquest matí s'ha restablert la circulació a la carretera B-431, que s'havia hagut de tallar arran del foc. A més del Bombers de la Generalitat, fins a la zona de l'incendi s'hi ha desplaçat agents del cos d'Agents Rurals i voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal del Bages, d'Osona i del Lluçanès, entre d'altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.680618 | curate | {"ca": 0.7742749054224464, "es": 0.208911307271963, "en": 0.016813787305590584} | : /catalunya/territori/noticia-actualizacioquatre-dotacions-remullaran-durant-aquest-dimarts-perimetre-lincendi-sant-feliu-sasserra-per-evitar-revifades-20160719085140.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_363270 | Inici Acadèmia — Principis fundacionals — Estatuts — Amics i col·laboradors — La seu — Organigrama — Membres —— Membres d'honor —— Directori — Avantatges — Uneix-te Actualitat — Notícies — Activitats Acadèmia — Estrenes — Col·laboracions Premis Gaudí — XIV Premis Gaudí — XIII Premis Gaudí — XII Premis Gaudí — XI Premis Gaudí — X Premis Gaudí — IX Premis Gaudí — VIII Premis Gaudí — VII Premis Gaudí — VI Premis Gaudí — V Premis Gaudí — IV Premis Gaudí — III Premis Gaudí — II Premis Gaudí — I Premis Gaudí — Totes les premiades — Premi Gaudí d'Honor Activitats — Residència de guions — Cicle Gaudí — Departament contra els abusos — Festa d'Estiu —— Festa Estiu 2021 —— Festa Estiu 2019 —— Festa Estiu 2018 —— Festa Estiu 2017 — Premi Pepón Coromina —— Pepón Coromina 2021 —— Pepón Coromina 2020 —— Pepón Coromina 2018 —— Pepón Coromina 2017 —— Pepón Coromina 2016 —— Pepón Coromina 2015 —— Pepón Coromina 2014 —— Pepón Coromina 2013 — Recuperació patrimoni cinematogràfic —— Col·legiata de Cardona 2016 —— Esplugas City 2017 —— Estudis Orphea i Trilla 2018 —— Cinemes centenaris 2020 —— Elena Jordi 2021 Mediateca — Vídeos — Fototeca Contacta'ns
Cercar
Notícies
Homenatge a Bigas Luna durant les Festes de Santa Tecla
Detalls
Categoria: Notícies
Publicat el Divendres, 13 Setembre 2013 13:18
El Festival REC ofereix tota una sèrie d'activitats cinematogràfiques als tarragonins durant les Festes de Santa Tecla.
Una de les primeres activitats serà l'acte de reconeixement al cineasta Bigas Luna amb la projecció del seu film La teta i la lluna i d'altres activitats el 16 de setembre a la Plaça de les Cols. Aquest artista multidisciplinar va ser un dels ferms defensors del Camp de Tarragona, enaltint tossudament els seus elements de cultura popular i tradicional, i reivindicant els seus valors com a espai de creació i de rodatge cinematogràfic. L'activitat, una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona, compta amb la complicitat de la família del cineasta en el que serà una de les primeres activitats celebrant el seu llegat. La proposta pretén reivindicar la relació del cineasta amb el territori i la seva cultura. Aquest es el principal motiu per escollir aquesta pel·lícula, rodada a la ciutat i d'altres poblacions com Torredembarra o Valls, presenta la sublimació total de la passió que el director sentia pel llegat del Camp: la petjada romana, la gastronomia, els costums, la seva gent i la seva forma de viure. A més a més, aquest setembre s'acompleixen tot just 20 anys de la seva estrena a la Mostra de Venezia on es va endur el Lleó d'Argent al Millor Guió. Precisament un dels co-autors d'aquell guió, el dialoguista Josep Bargalló (expert en Castells i ex-director de l'Institut Ramon Llull, entre d'altres càrrecs) serà un dels convidats especials a la sessió. La presència de l'actor protagonista, Biel Duran, serà un altre dels al·licients d'un acte que serà conduït pel periodista i escriptor Carles Marquès, i que es completarà amb la peça "L'Hort de Bigas Luna" realitzada per La Ferida Produccions. L'espai escollit per a la projecció ha sigut la plaça de les Cols, per la seva relació amb la història castellera a la ciutat de Tarragona.
Una de les projeccions més esperades i que està aixecant més expectació és la multi-guardonada Blancaneu de Pablo Berger, un dels més gran èxits del cinema espanyol als últims anys. Després d'acumular 10 Premis Goya, 4 Premis Gaudí, Premi Sant Jordi a la Millor Pel·lícula, Millor Pel·lícula IberoAmericana als Premis Ariel, entre d'altres premis durant el 2012 la pel·lícula torna a la ciutat com a part del 'Ciclo de Cine Itinerante' de l'Academia de Cine Español. Aquest projecte ha dut els últims èxits del cinema espanyol a deu ciutats de l'estat, entre les quals, Tarragona ha sigut la única escollida de tota Catalunya. La projecció es durà a terme al Teatre Tarragona, el dia 20 de setembre a les 19:30 h.
Després de mostrar aquests èxits del cinema d'aquí, el REC no ha volgut oblidar la seva vessant més internacional i el recolzament als nous directors. D'aquesta manera, un altre de les activitats serà la Nit Japonesa al Parc de Saavedra, on dins els actes organitzat per Bar Kino i Bar El Portal es projectarà la pel·lícula Afrotanaka el 15 de setembre a les 21h en col·laboració amb el Festival Nits de Cinema Oriental de Vic. L'òpera prima de Daigo Matsui és una comèdia esbojarrada que ha sigut la més taquillera al seu gènere al Japó el 2012. Seguint la fórmula de les Nits, que enguany han arribat al Desè aniversari, existirà la possibilitat de sopar un menú japonès durant i abans de la projecció. Les bones relacions entre els dos certàmens han possibilitat que la ciutat visqui l'estrena d'aquesta divertida comèdia, que es va fer amb el Gat de la Sort, el premi que per votació popular atorga el festival vigatà. Amb l'aval d'aquesta àmplia acceptació popular en geografies molt diverses, es presenta com a ideal per a una projecció a l'aire lliure. Després d'aquesta projecció el Parc de Saavedra continuarà oferint diverses projeccions a partir del dimarts 17 de setembre.
Totes aquestes activitats són només un preàmbul de les que el Festival REC ja està preparant per aquesta tardor 2013. | 1 | perfect | {"ca": 0.993599689681924, "it": 0.0011636927851047323, "pt": 0.005236617532971295} | |
mc4_ca_20230418_7_315274 | La Llanterna Màgica: febrer 2011
Ahir a la nit ens vam reunir una trentena de blocaires a un restaurant de l'Eixample. Alguns ens coneixiem. La majoria, no. Divertit això de posar cares al que fins ara eren pantalles. Bona experiència.Del sopar en van néixer alguns "posts ambulants", posts escrits a mà que començaven amb el fragment d'algun llibre, i continuaven amb les aportacions dels i les blocaires.Aquí teniu un dels posts ambulants. El post ambulant C:Després de quatre o cinc dies de cel núvol, d'aigua de pluja enduta pel vent i de començar a patir les urpes del fred, s'agraeix un matí així, tot ple de sol...(fragment de "El vertigen del trapezista" de J.M. Tibau)Clar que no podia sinó lluïr amb el que havia d'arribar. Abans de sortir de casa, no va poder evitar fer una ullada a l'actualització dels blocs, imaginant els ulls que hi trobaria al sopar del vespre.Escrit per Fanal blau.Venint cap al sopar anava mirant els altres passatgers. Endevinava unes mirades envejoses amb olors de romaní (ROMERO). Sentint-se vigilat va dissimular i no va baixar a Verdaguer. Restà dempeus davant la porta i imità un turista que volia retratar la Sagrada Família.En sortir al carrer, un grup de japonesos, mapa a les mans, preguntaren on era el sopar blocaire...Escrit per La Cerdanya des de Can Fanga.No va costar gaire trobar el lloc. Una munió de gent a l'entrada del local s'abraçaven uns als altres. I a dins un aldarull feia pressentir una vetllada trepidant. Una enganxina blanca amb el nom dels blocs encastada al pit. Una taula on els organitzadors ja feien pagar un sopar que, de moment, no se sabia ben bé com seria. Ens van dir d'empeus i amb el plat a la mà per poder parlar els uns amb els altres. I ja cansada com estic, necessitaria que em servissin...Escrit per Llum de dona.00:57. Força gent ha marxat ja. Hi ha hagut croquetes, vi, formatge, fuet, risoteràpia, cinema, butifarra, cafè, fotografies, amb flash i sense flash, gent dreta, gent asseguda, alguna cervesa, cames cansades, riures i somriures, enganxines, cd, Barbara Streisand (! ), i unes quantes coses més.Un bon final (o un bon principi) per a un dia que començà amb sol brillant i que acaba en una fosca nit.Escrit per La Llanterna Màgica.
Reacciones: dissabte 12 de febrer de 2011
Anna Karina a l'Eroski
Aquest matí he anat a comprar a l'Eroski. Cosa dels dissabtes. I, en arribar, a la caixa m'he fixat en el nom que portava escrit en una etiqueta la caixera: Anna Karina. I, al bell mig de l'aglomeració del supermercat, m'ha vingut de sobte la imatge de la gran Anna Karina a la no menys gran "Vivre sa vie".Ignoro (no sóc atrevit com per a preguntar) si la caixera sap que comparteix nom amb aquesta actriu danesa (per carrera, gairebé francesa), que es va convertir en una de les muses del cineasta Jean-Luc Godard, i que també va estar sota les ordres de directors com Jacques Rivette, George Cukor, Luchino Visconti o Rainer Werner Fassbinder. El que segur que no sap aquesta caixera és que el seu nom dóna per escriure quatre línies d'aquest bloc. | 0.829522 | curate | {"ca": 0.9393437189260855, "en": 0.004971826317533974, "pt": 0.04839244282399735, "it": 0.007292011932383162} | http://www.lallanternamagica.com/2011_02_01_archive.html |
cawac_ca_20200528_8_107070 | Esport Català.- Les cinc milles femenines de Valldoreix compleixen sis anys des de la seva posada en marxa. Enguany, el Dia de la Dona Treballadora , 8 de març, serà la data de celebració. L'organització ha dissenyat tres recorreguts, 5 i una milla i 800 metres, en els quals podran prendre part les categories sènior i de prebenjamines fins a juvenils o júniors.
El recorregut de 5 milles partirà del Brollador, davant del pavelló de voleibol, i farà un llarg recorregut per la localitat fins arribar a la Plaça Mas Roig per dur a terme la segona volta al mateix itinerari i acabar molt a prop de la de sortida. El d'1 milla tindrà sortida i arribada al Brollador. Mentre que la de 800 metres serà un circuit d'asfalt.
A part de la vessant esportiva, la jornada s'acompanyarà d'altres actes com l'exposició fotogràfica, cedida per l' Institut Barcelona Esports , 'El paper de les dones en la història de l'esport a la ciutat de Barcelona'. | 0.859249 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.esportcatala.cat/cms2/index.php?view=article&catid=26:atletisme&id=20:les-cinc-milles-femenines-de-valldoreix-arriben-a-la-sisena-edici3&tmpl=component&print=1&layout=default&page= |
oscar-2301_ca_20230418_4_86901 | La participació catalana a l’ARS Electronica Festival, la cooperació econòmica amb Eslovàquia, la Diada a Viena, la visita del sommeliers de Viena a Catalunya, la visita de la delegada Krystina Schreiber al fòrum Alpbach i la presència d’artistes catalans al festival «Calle Libre» de Viena són a l’últim butlletí de la Delegació del Govern a Viena. Aquí us podeu subscriure al butlletí. | 0.777778 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.revistakampa.eu/2022/10/08/noticies-de-la-delegacio-del-govern/ |
mc4_ca_20230418_13_682269 | Blogs | Page 91 | elCugatenc
Comença l'espectacle governamental
Després de l'anunci a cop de titular i de ser, possiblement, còmplices de la filtració als mitjans de comunicació locals, el nou govern de Sant Cugat es posa en marxa. El Ple de gener ha fet evident el canvi en l'equip capitanejat per Mercè Conesa.
Aquest dimecres vinent el programa Sant Cugat, Parada i Fonda tocarà la temàtica del preu del lloguer a Sant Cugat. Que hi ha una bombolla en el preu del parc de lloguer d'habitatge és una pregunta innecessària, el mateix fet d'haver patit un augment del 30% del seu preu és una evidència més que clara.
Aquest divendres va prendre possessió del càrrec el 45è president dels Estats Units, Donald Trump. Per a molts, fins i tot per a molts americans, és una molt mala notícia. Els primers passos d’aquest multimilionari han començat a contradir aquelles veus que deien que una cosa és la campanya electoral i una altra el govern del país.
La responsabilitat era això?
El PSC ha entrat al govern “prenent responsabilitat”. No sé què pensar, supose perquè la valoració en tot cas s’ha de fer més endavant, quan es veja si hi ha petjada socialista en les polítiques municipals o tot ha quedat com una estratègia del grup de Convergència –PDECAT i Demòcrates– per a apropar-se una miqueta a la majoria absoluta.
‘Pit Stop’ en una carrera de fons
Les lluites dels moviments socials han estat sempre una carrera de fons, i tots els projectes transformadors per definició fan trajectes que són llargs i complicats.
És quan escric que hi veig clar
He manllevat unes paraules del meu admirat J. V. Foix per a explicar la sensació que sento quan escric. Quan ho faig, estic guanyant una batalla al temps que s'esmuny de la meva vida. En Raimon té un llibre preciós titulat Les hores guanyades. És una mena de dietari on planteja que allò que s'escriu, no cau en l'oblit.
Nadal espatllat
Que la festa de Nadal hagi anat perdent el seu sentit religiós ha estat potser inevitable. Ja ho deia una velleta d’un conte de Dickens: - “No, si encara l’Església ens voldrà convèncer que és cosa seva!” Que un canvi transcendent en la història tingui el seu origen en una situació de misèria extrema no ens encaixa. No hi estem preparats.
Boicot i control
Us dic sincerament que a mi és al primer a qui em fa llàstima i ràbia haver d'explicar això, però com ja sabeu a elCugatenc tot allò que ens passa en l'exercici de la nostra professió i que s'escapa de la normalitat és carn d'opinió. I aquesta vegada no podia ser menys. Us imagineu pactar una entrevista, fer-la, sortir-ne content per com ha anat i també per com s'ha expressat l'entrevistat i saber que el tema és interesant, però no poder-la publicar?
Hem perdut el nord?
La setmana passada em van convidar a un tast de xampany, caviar iranià, foie, pernil ibèric i trufes blanques.
Un cop allí ens van contar que la peça de pernil costava 3.600 euros. Porcs criats amb bellotes d’alzines mil·lenàries i fins i tot els posen música clàssica perquè no s’estressin.
Un govern a cop de titular
Quan el conseller Antoni Comín va anunciar que es plantejava la compra de l’Hospital General de Catalunya per part de la Generalitat en unes incendiàries declaracions al Matí de Catalunya Ràdio, l’alcaldessa, Mercè Conesa, va sortir a fer una roda de premsa flanquejada d’altres membres de l’equip de govern per a dir la seua. | 0.829951 | curate | {"en": 0.013193403298350824, "ca": 0.9769115442278861, "es": 0.009895052473763119} | http://elcugatenc.cat/blogs?page=90 |
oscar-2301_ca_20230418_1_21725 | 10 errors que cal evitar a l'hora de fer la sol·licitud a la convocatòria general de subvencions de l'Ajuntament de BCN 2022 - Torre Jussana
Twitter
Facebook
Instagram
INICI
TJ
QUÈ ENS DEFINEIX
A QUI ENS DIRIGIM
COM AJUDEM A LES ASSOCIACIONS?
COM ENS ORGANITZEM
COM ENS ORGANITZEM
EQUIP
PROJECTES
TRANSPARÈNCIA
SERVEIS
INFO i ASSESSORAMENTS
CESSIÓ D’ESPAIS
ALLOTJAMENTS
FORMACIÓ
ACOMPANYAMENTS
PUBLICACIONS
INFOGRAFIES
GUIES D’ASSESSORAMENT
UP
DBA
FONS DOCUMENTAL
CONEIXEMENT
TAULELL D’ANUNCIS
SUBVENCIONS I PREMIS
CRIDES AL VOLUNTARIAT
INFRAESTRUCTURES I MATERIALS
OFERTES DE FEINA
FAQS&RECURSOS
FAQ
CERTIFICAT DIGITAL
RGPD
TRÀMITS DIGITALS
RECURSOS TIC
LEGISLACIÓ
FGEC
CODI ÈTIC
SUBVENCIONS
ALTRES RECURSOS
ACTUALITAT
NOTÍCIES
AGENDA
TJEXPRESS
DECIDIM TJ
CONTACTE
Select Page
10 errors que cal evitar a l’hora de fer la sol·licitud a la convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament de BCN 2022
21/01/2022
LnRiLWZpZWxke21hcmdpbi1ib3R0b206MC43NmVtfS50Yi1maWVsZC0tbGVmdHt0ZXh0LWFsaWduOmxlZnR9LnRiLWZpZWxkLS1jZW50ZXJ7dGV4dC1hbGlnbjpjZW50ZXJ9LnRiLWZpZWxkLS1yaWdodHt0ZXh0LWFsaWduOnJpZ2h0fS50Yi1maWVsZF9fc2t5cGVfcHJldmlld3twYWRkaW5nOjEwcHggMjBweDtib3JkZXItcmFkaXVzOjNweDtjb2xvcjojZmZmO2JhY2tncm91bmQ6IzAwYWZlZTtkaXNwbGF5OmlubGluZS1ibG9ja311bC5nbGlkZV9fc2xpZGVze21hcmdpbjowfQ==
LnRiLWhlYWRpbmcuaGFzLWJhY2tncm91bmR7cGFkZGluZzowfQ==
LnRiLWNvbnRhaW5lciAudGItY29udGFpbmVyLWlubmVye3dpZHRoOjEwMCU7bWFyZ2luOjAgYXV0b30gLndwLWJsb2NrLXRvb2xzZXQtYmxvY2tzLWNvbnRhaW5lci50Yi1jb250YWluZXJbZGF0YS10b29sc2V0LWJsb2Nrcy1jb250YWluZXI9ImJhZmFiMTY1NGQ3MDUxZmJhZjgwYWY1NDQ3NzI0OGI4Il0geyBwYWRkaW5nOiAyNXB4IDAgMCAwOyB9ICAudGItZmllbGRzLWFuZC10ZXh0W2RhdGEtdG9vbHNldC1ibG9ja3MtZmllbGRzLWFuZC10ZXh0PSJhZGMxYzExODY5NDllMzJkN2Y4YzUyM2VlZDdmMWNkOCJdIHsgZm9udC1zaXplOiAxNHB4O2NvbG9yOiByZ2JhKCAwLCAwLCAwLCAxICk7IH0gLnRiLWZpZWxkcy1hbmQtdGV4dFtkYXRhLXRvb2xzZXQtYmxvY2tzLWZpZWxkcy1hbmQtdGV4dD0iYWRjMWMxMTg2OTQ5ZTMyZDdmOGM1MjNlZWQ3ZjFjZDgiXSBwIHsgZm9udC1zaXplOiAxNHB4O2NvbG9yOiByZ2JhKCAwLCAwLCAwLCAxICk7IH0gaDIudGItaGVhZGluZ1tkYXRhLXRvb2xzZXQtYmxvY2tzLWhlYWRpbmc9IjNlZmMzNjIxZGYzMjJlOGViNmYwZmYxNWM2ZTBkMmI5Il0gIHsgZm9udC1zaXplOiAyOHB4O2ZvbnQtd2VpZ2h0OiBib2xkO2NvbG9yOiByZ2JhKCAwLCAxNzYsIDE4OSwgMSApO2JvcmRlci1ib3R0b206IDRweCBzb2xpZCByZ2JhKCAwLCAxNzYsIDE4OSwgMSApOyB9ICBAbWVkaWEgb25seSBzY3JlZW4gYW5kIChtYXgtd2lkdGg6IDc4MXB4KSB7IC50Yi1jb250YWluZXIgLnRiLWNvbnRhaW5lci1pbm5lcnt3aWR0aDoxMDAlO21hcmdpbjowIGF1dG99ICAgfSBAbWVkaWEgb25seSBzY3JlZW4gYW5kIChtYXgtd2lkdGg6IDU5OXB4KSB7IC50Yi1jb250YWluZXIgLnRiLWNvbnRhaW5lci1pbm5lcnt3aWR0aDoxMDAlO21hcmdpbjowIGF1dG99ICAgfSA=
10 errors que cal evitar a l’hora de fer la sol·licitud a la convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament de BCN 2022
21/01/2022
L’elaboració i la tramitació d’una sol·licitud de subvenció per a convocatòries com la de l’Ajuntament de Barcelona requereixen temps i atenció per fer-ho de manera correcta.
Quins errors cal evitar a l’hora de presentar els vostres projectes? Us expliquem 10 pràctiques errònies força habituals i que és important que eviteu de cara a la convocatòria d’enguany (recordeu que el termini s’acaba el proper dijous 27 de gener) i per a les properes:
1-NO ACTUALITZAR LES DATES DELS PROJECTES PRESENTATS
Si presenteu una activitat que feu cada any, sense modificacions o millores i decidiu tornar a presentar el mateix projecte que l’any passat, recordeu actualitzar les dates d’execució del projecte! Sovint es presenten projectes amb dates de l’any anterior al de la convocatòria, fet que denota manca de revisió i esperit de millora.
2-NO COMPLIR ELS REQUISITS O ELS LÍMITS
En les bases de la convocatòria s’explica quins són els requisits que ha de complir l’entitat i quins són els requisits i límits del projecte, segons l’àmbit i el programa al qual es presenta. Hi ha àmbits i programes que exclouen empreses, d’altres que limiten la quantitat a sol·licitar, altres amb incompatibilitats amb d’altres àmbits, altres amb limitacions del nombre total de projectes a presentar… Repasseu-los bé en aquest apartat abans de presentar-vos-hi per no fer feina en va.
3-NO AFINAR EL TRET: LA IMPORTÀNCIA DEL PROGRAMA
Sovint els projectes associatius tenen diverses dimensions i poden ser susceptibles de presentar-se en diversos àmbits i programes. A l’hora de triar en quin àmbit i programa presentar-los moltes entitats seleccionen primer l’àmbit i després un dels programes que inclou. Us aconsellem, però, que ho feu al revés i mireu primer tots els programes. Us ocuparà una mica més de temps però tindreu més opcions de fer diana i presentar el projecte en el programa i àmbit que més s’hi adequa per obtenir una millor puntuació i, per tant, més finançament.
4-NO PRESENTAR UN PROJECTE D’ACTIVITATS
Les bases reguladores i la convocatòria especifiquen que l’objecte subvencionable són activitats i projectes realitzats a la ciutat de Barcelona i que siguin coherents amb els valors, les polítiques i les pràctiques municipals. Per tant, no se subvenciona el funcionament ordinari o el projecte global de l’entitat (amb l’excepció d’algun programa en concret com el Ga). Per tant, us recomanem que mireu de concretar accions o projectes per tal que la vostra sol·licitud pugui ser degudament valorada.
5-NO ESTAR AL DIA AMB ELS TRÀMITS I LA DOCUMENTACIÓ
Tot i que no és un requisit indispensable per a poder sol·licitar la subvenció, us aconsellem que estigueu al dia dels vostres tràmits amb l’Ajuntament (justificacions de subvencions anteriors, documentació vigent a disposició de l’Ajuntament, etc.). Quan es publiqui la resolució provisional s’hi indicarà la puntuació i la proposta d’atorgament i, si us manca qualsevol documentació, també s’indicarà quina. Aleshores només disposareu de 10 dies hàbils per a presentar la documentació requerida, a comptar des de la data de publicació al BOPB de la resolució provisional. Per tal d’avançar-vos a aquest requeriment us recomanem que reviseu ja si teniu alguna justificació pendent de subvencions anteriors, que comproveu si en el Fitxer General d’Entitats Ciutadanes hi consten les dades actualitzades de l’entitat, etc.
6-NO TOCAR DE PEUS A TERRA
Està clar que els projectes són previsions d’allò que dureu a terme en un futur… però a l’hora de demanar una subvenció han de ser el més realistes possibles. Us recomanem que ajusteu les accions i, sobretot, la despesa prevista i l’import què sol·liciteu subvencionar. Inflar els pressupostos o el nombre d’accions a fer us poden generar importants maldecaps a l’hora de justificar.
7-NO POSAR CADA COSA AL SEU LLOC
El Document Bàsic 2 consta de diferents apartats que permeten descriure el projecte. En el punt número 2 es demana una BREU descripció del projecte i en els següents punts informació més concreta sobre la motivació que hi ha per a fer-lo, els destinataris, els objectius, les accions…
En aquest punt número B2 moltes entitats hi indiquen tota la informació que disposen del projecte i posteriorment en els altres apartats copien-enganxen exactament la mateixa informació que han indicat abans en la resta d’apartats. Us recomanem que en aquest apartat B2 feu una sinopsis, un resum general que situï/presenti el projecte, i en els següents apartats desglosseu i detalleu cadascun dels aspectes requerits. En la pàgina 27 de l’UP 25 Manual d’Elaboració i Avaluació de Projectes trobareu informació interessant sobre aquest aspecte.
Tingueu en compte també que en l’apartat B11, on s’hi demana que es detallin els motius pels quals es compleixen els criteris específics de puntuació dels programes, cal recollir-hi aspectes que ja estiguin explicats ens els apartats anteriors i, en tot cas, aprofundir-hi.. Hi ha entitats que inclouen en aquest apartat objectius, accions o destinataris, que no s’han descrit en els apartats anteriors. A més, per redactar aquest apartat serà imprescindible que consulteu els criteris específics de cada programa i detalleu com els compleix el vostre projecte. Podeu consultar-los en la pròpia convocatòria o bé en aquest apartat.
8-CONFONDRE JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
En l’apartat B3 del Document se us demana que indiqueu quin/s motiu JUSTIFIQUEN que es dugui a terme el vostre projecte, i en l’apartat B5 quins són els objectius d’aquest. S’ha detectat que en molts dels projectes que es presenten el redactat és erroni per què a la part de la justificació també s’hi acaben recollint els objectius.
Font: UP25 Manual Elaboració i Avaluació de Projectes
Una bona justificació (apartat B3) d’un projecte ha d’explicar quina és la importància o prioritat del problema o situació que es vol treballar. Cal, doncs, detallar quines són les circumstàncies que fan necessari el projecte, explicar quin és el context. I incloure també per què és adequat i important realitzar-lo.
En canvi, en l’apart B5 cal indicar-hi els objectius del projecte. És a dir, què es vol aconseguir. De quina manera volem donar resposta a la situació explicada en la justificació.
Malgrat que el títol de l’apartat B5 sigui “Objectiu General”, us recomanem que, a més dels objectius generals, hi indiqueu, també, els específics. Aquests darrers us ajudaran a clarificar les activitats que posteriorment voleu desenvolupar. Us recomanem la lectura de l’apartat 7 (pàgina 31) de l’UP25 Manual Elaboració i Avaluació de Projectes on s’exposa com construir bons objectius generals i específics (o operatius).
9-ESPERAR AL DARRER MOMENT
Segons dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona, més del 88% de les sol·licituds de l’any passat es van presentar durant la darrera setmana, el 26% el penúltim dia, i el 31% el darrer dia.Si bé és cert que el procés de preparació del projecte i d’elaboració de la sol·licitud pot ser llarg, tramitar-ho els darrers dies pot comportar problemes de difícil solució (manca de documentació al dia, problemes informàtics, problemes amb el certificat digital, etc…). Us recomanem que, en la mesura que us sigui possible, no espereu als darrers dies per a fer els tràmits de sol·licitud.
10-CONFONDRE I NO GUARDAR EL NÚMERO DE REGISTRE I EL NÚMERO DE REFERÈNCIA DEL TRÀMIT
A l’hora de presentar el projecte a través del portal de tràmits, es generen 2 números:
El número de registre: Aquest número registra l’acció que feu (qualsevol tràmit té un número).
El número de referència del tràmit: Aquest número és el que registra la vostra sol·licitud de subvenció i l’heu de guardar per a poder fer la resta de tràmits posteriors que s’escaiguin: reformular el projecte, afegir documentació, justificar despeses, etc… Té un format de 8 números, un guió i dos números més (xxxxxxxx-xx)
US RECOMANEM QUE US GUARDEU ELS DOS NÚMEROS i us descarregueu el justificant que es genera un cop heu realitzat la sol·licitud de la subvenció!
Font: Manual Subvencions A Punt –Projecte Nou Barris Digital
I un darrer bonus track ! !
Per a evitar confusions: En el procés del registre de la presentació telemàtica apareix una casella que serveix per a acceptar o no que l’Ajuntament consulti directament a la Seguretat Social i a Hisenda l’estat de l’entitat. En cas que vulgueu acceptar que l’Ajuntament consulti directament i, per tant, estalviar-vos de presentar-ho vosaltres posteriorment, cal deixar la casella en blanc. Si ho marqueu, estareu denegant el permís i ho haureu de presentar vosaltres.
Ànims i recordeu que el proper divendres 28 de gener és el darrer dia per a presentar les vostres sol·licituds!
VEURE TOTES LES NOTÍCIES
ET RECORDem
gestionat Per:
amb el suport de:
ESPAI TORRE JUSSANA
ens trobareu a:
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30 | 08035 Barcelona
podeu contactar-nos a:
932 564 118 | [email protected]
Follow
Follow
Follow
SUBSCRIU-TE AL TJexpress
Destinataris de les seves dades
Correu electrònic *
Nom *
Protecció de dades: Torre Jussana – Centre de serveis a les associacions (“Torre Jussana”), amb col·laboració del Consell d’Associacions de Barcelona, tractarà les dades que ens has facilitat a través d’aquest formulari, per a enviar-te el butlletí. Pots exercir els teus drets a [email protected]. Coneix la nostra Política de Privacitat fent clic aquí.
Subscriu-te
gestionat Per:
amb el suport de:
ESPAI TORRE JUSSANA
ens trobareu a:
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30 | 08035 Barcelona
podeu contactar-nos a:
932 564 118 | [email protected]
Follow
Follow
Follow
SUBSCRIU-TE AL TJexpress
Destinataris de les seves dades
Correu electrònic *
Nom *
Protecció de dades: Torre Jussana – Centre de serveis a les associacions (“Torre Jussana”), amb col·laboració del Consell d’Associacions de Barcelona, tractarà les dades que ens has facilitat a través d’aquest formulari, per a enviar-te el butlletí. Pots exercir els teus drets a [email protected]. Coneix la nostra Política de Privacitat fent clic aquí.
Subscriu-te
avís legal | política de privacitat | política de privacitat de cookies | Configurar Cookies
EnginyWorks® Technologies, programació web per administracions i empreses col·labora amb la programació del web.
XAquesta web utilitza cookies no exceptuades, cookies pròpies i de tercers amb finalitats analítiques i per a mostrar-li publicitat personalitzada de base a un perfil elaborat a partir dels seus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Pot acceptar totes les cookies fent clic al botó “Acceptar Cookies”, configurar-les a través del botó “Configurar Cookies”, o rebutjar-les totes (excepte les Cookies tècniques necessàries) al fer clic al botó “Rebutjar Cookies”. Pot consultar la nostra política de Cookies Aquí.Acceptar CookiesConfigurar CookiesRebutjar Cookies
Configuració cookies
Tancar
Configuració cookies
Pot seleccionar les cookies que s’habilitaran a la web en funció de les seves preferències:
Necessàries
Necessàries
Sempre habilitat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics 0 11 mesos Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional 0 11 mesos La cookie s'estableix pel consentiment de la cookie GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary 0 11 mesos Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “No Necessàries”.
PHPSESSID persistent 1 any Aquesta cookie és originària d’aplicacions PHP. La cookie s’utilitza per emmagatzemar i identificar l’identificador de sessió únic dels usuaris amb la finalitat de gestionar la sessió d’usuari al lloc web. La cookie és una cookie de sessió i s’elimina quan es tanquen totes les finestres del navegador.
viewed_cookie_policy 0 11 mesos La cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
Funcionals
functional
Les cookies funcionals ajuden a realitzar certes funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web en plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres característiques de tercers.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
cli_user_preference persistent Sessió Aquesta galeta és emmagatzemada pel connector GDPR Cookie Consent i s'utilitza per registrar si l'usuari ha consentit o no l'ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
Analítiques
analytics
Les cookies analítiques s’utilitzen per comprendre com els visitants interactuen amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
_ga persistent 2 anys Aquesta galeta és instal·lada per Google Analytics. La galeta s'utilitza per calcular les dades de visitants, sessions, campanyes i fer un seguiment de l'ús de el lloc per a l'informe d'anàlisi de el lloc. Les cookies emmagatzemen informació de forma anònima i assignen un nombre generat aleatori per identificar visitants únics.
_gat persistent 1 minut Google Universal Analytics instal·la aquestes galetes per restringir la taxa de sol·licituds per limitar la recopilació de dades en llocs de gran trànsit.
_gat_gtag_UA_XXXXXXXXX_X persistent 1 minut Google utilitza aquesta galeta per a distingir els usuaris.
_gid persistent 1 dia Aquesta galeta és instal·lada per Google Analytics. La galeta s'utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants fan servir un lloc web i ajuda a crear un informe analític de com està funcionant el lloc web. Les dades recopilades, inclòs el nombre de visitants, la font d'on provenen i les pàgines, es mostren de forma anònima.
GPS persistent 30 minuts Aquesta cookie la defineix Youtube i registra un identificador únic per al seguiment dels usuaris en funció de la seva ubicació geogràfica. | 0.613307 | curate | {"ca": 0.8237076648841355, "en": 0.12792632204396912, "es": 0.025371360665478314, "cs": 0.00011883541295306001, "pt": 0.007724301841948901, "gl": 0.00101010101010101, "de": 0.007783719548425431, "fr": 0.0023767082590612004, "ja": 0.0010695187165775401, "eu": 0.0005347593582887701, "eo": 0.00035650623885918, "zh": 0.0005347593582887701, "it": 0.0014854426619132501} | https://tjussana.cat/10-errors-que-cal-evitar-a-lhora-de-fer-la-sollicitud-a-la-convocatoria-general-de-subvencions-de-lajuntament-de-bcn-2022/ |
mc4_ca_20230418_8_36208 | Per Sant Jordi la biblioteca ha fet un munt d'adquisicions. Si mireu a la columna blava de l'esquerra del bloc, una mica avall, podeu consultar la ressenya d'alguns dels llibres nous.I n'hem comprat molts de coneixements, també. N'hi ha de geografia, d'història, d'art, d'animals, del funcionament del cos, de música... mireu si es pot aprendre, als llibres
Hem arribat a les 216 fotografies. Veieu el mosaic, que bonic que fa!Divendres 24 vam passar per totes les classes a preguntar si els pares, mares, avis, àvies, tietes... havien comprat algun llibre a cadascun dels nens i nenes de l'escola. Voleu saber el resultat? Un 75% de l'alumnat havia tingut un o més llibres per Sant Jordi. Efectivament, a casa llegim.L'any que ve ho tornarem a preguntar, a veure si ha augmentat el percentatge
Mares, pares: recordeu quan us demanàvem que ens expliquéssiu els contes que heu inventat pels vostres fills i filles? Ens en van arribar quatre, i ja hem editat els tres primers. Els vam presentar a la biblioteca el dia de Sant Jordi. Són peces úniques, és una edició completament manual i casolana. Però això només és l'inici de la col·lecció. Ara en tenim un altre a l'"impremta", i aviat n'arribaran més.Animeu-vos! El vostre també el publicarem, i passarà a formar part de la col·lecció.
A la biblioteca tot el dia hi va haver l'exposició de novetats, i tots els cursos hi anaven passant, a visitar-la. I a la tarda... l'intercanvi de llibres! Mireu les fotografies: ja està tot dit. Va ser un èxit total! I el millor era que moltes famílies es va entretenir a mirar les novetats, amb els nens i nenes
Hem tingut un altra idea per Sant Jordi. Us proposem un intercanvi de llibres.Si hi voleu participar, cal que ens porteu un llibre que us agradi, que recomanaríeu, que us porti bons records etc… És a dir, ”renunciar per compartir”. Per cada llibre us donarem un val, que podreu bescanviar a la paradeta que muntarem al pati de l'escola el dia de Sant Jordi.Els dies de recollida seran: dilluns, dijous i divendres de 16:00 a 17:00 h. (a la biblioteca). Mireu quants en tenim, ja! Per a totes les edats...Us animem a participar-hi!! !Comissió de biblioteca | 0.824634 | curate | {"ca": 0.9690431519699813, "it": 0.01876172607879925, "es": 0.012195121951219513} | http://bibliotecaorlandai.blogspot.com.es/2009/04/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_49181 | Durant l’estiu de 1961 vaig aprofundir en un dels temes del ‘Certamen científico-literario’ del Seminari proposats per aquell any: “L’obra literària de mossèn Antoni Ma Alcover”. El vaig poder dur a terme gràcies a l’ajuda i assessorament del qui fou el seu principal deixeble i col·laborador, D. Francesc de Borja Moll, que posà la seva biblioteca i els seus consells a la meva disposició.
El resultat fou un treball bastant extens i meticulós, dividit en cinc apartats: obra literària, obra folklòrica, obra polèmica, obra històrica i obra filològica. Després de romandre arxivat durant una cinquantena d’anys, els responsables de la Institució Pública Antoni M. Alcover donaren el vist i plau a la seva publicació. El text íntegre sortí a llum pel mes de juliol de l’any 2012, amb el núm. 8 de la col·lecció ‘Escorcolls’. Porta per títol “Planter de paraules. L’obra escrita d’Antoni Maria Alcover”. Va precedit d’un pròleg de Gabriel Barceló Bover i acompanyat d’una sèrie de fotografies, una relació bibliogràfica i un apèndix amb els títols continguts dins els vuit darrers toms de “Rondaies mallorquines d’en Jordi des Recó”, donat que l’any 1961 només n’havien aparegut setze.
D’aquell treball de certamen convertit en llibre en vaig treure un resum esquemàtic titulat “Mossèn Alcover, un capellà polifacètic”, on pos de relleu la seva obra com a rondallaire, polemista, historiador i filòleg, i afegesc alguns altres aspectes de la seva personalitat: el trescador, el pintor, l’arquitecte i el sacerdot. Aquest article el podeu trobar al núm. 32 de “Modèlics i modelicons”, del mes de maig de 2013, entre les pàgines 21 i 27.
Amb motiu de complir-se seixanta anys de la publicació del darrer tom del Diccionari Català-Valencià-Balear (actualment anomenat Diccionari Alcover-Moll) m’han demanat que escrigui qualque cosa sobre aquesta obra monumental. No som especialista en la matèria, però sí un gran admirador dels qui la dugueren a terme.
He pensat que potser convé començar pel principi: la Lletra de convit de 1901. El títol complet era: DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA. LLETRA DE CONVIT QUE A TOTS ELS AMICS D’AQUESTA LLENGUA ENVIA MOSSÈN ANTONI M. ALCOVER, PRE., VICARI GENERAL DE MALLORCA.
Fou la primera passa de cara a convertir la idea del diccionari en realitat. Mossèn Alcover necessitava, davant tot, que els lletraferits de Catalunya, València i les Illes Balears li fessin costat. I per despertar el seu interès i aconseguir la seva ajuda calia exposar-los primer els objectius i finalitat que es proposava amb la seva obra, així com el pla de treball que s’havia de seguir per dur-la a terme.
En primer lloc, exposa els motius que l’havien induït a tirar enmig una empresa de tanta envergadura:
“Amb el moviment generós, ardit, sempre creixent, incontrastable, a favor de la nostra llengua estimadíssima, tants d’anys desjectada, envilida i desconeguda de sos meteys fills, tot hom, per poderla escriure y parlar correctament, demana la gramática y el diccionari. De gramática en deixá una de feta casi de tot y ja impresa bona part a costes y despeses de la Excma. Diputació de les Balears, l’eminent filòlech y dolcíssim poeta D. Tomás Fortesa... Ara el diccionari no està fet, ni d’un bon tros [...]
Fentme aquestes reflexions y veent que ningú se movía per tal obra, y petxucat mil vegades perque jo no l’emprenía, a la fi me som resolt de sortir en mitx, y cridar els amichs de la nostra llengua benvolguda, y proposarlos de emprendre l’obra magna del Diccionari...” (pp. 5-7).
Exposa després el seu pensament sobre l’amplitud que el Diccionari ha de tenir:
“Aquest diccionari no ha d’esser just de la llengua parlada a Mallorca y parlada actualment, sino de la llengua qui amb lo nom de llemosina o catalana es coneguda y famosa dins el mon literari desde’l sigle XII, y es una de les branques mes importants de la extensa, de la venerada llengua d’oc [...]
Volem reunir, fins allá ont mos sia possible, el tresor merevellós; volem fer l’inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de la opulencia imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes y formes té escampada y espargida la nostra llengua dins els nombrosos monuments escrits dels seus fills del sigle XI ensá, guardats dins biblioteques y arxius: riquesa y opulencia que brollen encara rabents, llampants, inestroncables, de la boca dels milenars de milenars de gent que pobla Catalunya espanyola y Catalunya francesa, les Illes Balears y l’antich regne de Valencia...” (p. 7).
Per a realitzar tal pensament, proposa el sistema de cèdules o ‘papeletas’ on s’ha de recollir el cabal lexicogràfic parlat i escrit, i explica com han d’esser les mateixes i com les han d’omplir:
“... replegar les paraules, frases y formes, posantles a un trosset de paper quadrangular de 105 milímetres de llarch y 74 d’ample, escrivint per llarch. Cada paraula, accepció o forma ha d’anar escrita al bell mig de la cèdula, y, si es treta d’un llibre o document inèdit, indicar amb tota exactitut el títol y edició del llibre o document y la pàgina [...]
Les cèdules llavò s’han de classificar per paraules... Per facilitar aquesta triadella, convé posar a-n el cornaló superior dret de cada cèdula la lletra inicial de la paraula,,, y a-n el cornaló inferior de la meteixa banda han de posar el número que cada colaborador tenga a la llista de colaboradors...” (pp. 7-8).
Divideix el camp de treball en dos sementers: secció de monuments escrits i seccions del llenguatge vivent, que sumen 583. Divideix les seccions en diferents grups, segons la ciència o professió a què fan referència: Teologia, Filosofia, Dret Canònic, Dret Civil, Lletres, Matemàtiques, Física, Química, Història Natural, Enginyeria, Medicina, Veterinària, Farmàcia, Belles Arts, Agricultura, Arts i Oficis.
Per orientar millor els col·laboradors i aclarir els dubtes més corrents i generals, presenta unes quantes mostres de cèdules de seccions distintes, fent notar les particularitats de cada una d’elles. Dona les instruccions oportunes tocant a la manera com han de funcionar les diferents seccions i el conjunt:
“Lo Illm. Sr, Bisbe de Mallorca cedeix la Biblioteca de son palau per l’obra del Diccionari, això es, per reunirshi els colaboradors com a tals, les vegades que vullen, per guardarhi les cèdules y per tot lo referent a-n això [...]
Com hi haurá tanta feynada de distribuir cèdules en blanch y rebre-les plenes... se fa necessari constituir una partida de Secretaris, que convé que sien joves, perque los caldrà tenir molt de delit y entusiasme...” (pp. 41-42).
“Ademés dels Secretaris, qu’han de tenir la residencia a la Ciutat de Mallorca, hem hagut de constituir Corresponsals o representants de l’obra del Diccionari a les diferents regions y ciutats principals del territori de la llengua... D’ells dependeix que les regions s’entenguen, fassen tot un cos, y contribuesca cada una amb tot lo seu cabal linguístic...” (p. 43).
Posa a continuació la llista dels Corresponsals. Els llocs on n’hi havia són, per ordre alfabètic: Alcoi (2), Arles “sur Tech” (Rosselló) (1), Barcelona (5), Castelló de la Plana (1), Clairà (Rosselló) (1), Gandia (1), Girona (1), Eivissa (1), Lleida (1), Manresa (1), Morella (1), Menorca (1), Nules (1), Perpinyà (4), Puigcerdà (1), Reus (2), Solsona (1), Tarragona (1), Tortosa (2), Urbanyà (1), València (4), Vic (4), Vinaròs (1), Xerta (1).
En total, 40 Corresponsals, entre els quals hi figuren noms tan coneguts i prestigiosos com els de Mn. Jacint Verdaguer, Dr. D. Antoni Rubió i Lluch, D. Pompeu Fabra, D. Jaume Massó i Torrens, P. Jaume Nonell S. J., D. Àngel Ruiz i Pablo, Dr. D. Rigobert Domenech Pre., etc.
Compta també amb “la bendició, aprovació y encoratjament” dels bisbes de Barcelona, València, Girona, Oriola, Lleida, Solsona, Tortosa, Menorca, Mallorca, Vic i Perpinyà, i del Vicari Capitular d’Eivissa. Cap al final de la “Lletra de convit” remarca, amb el seu llenguatge eloqüent i esponerós:
Així començà l’obra del Diccionari; obra que sols podia dur a terme un home com mossèn Alcover. Amb sa voluntat ferrenya sabé vèncer els nombrosos i aclaparadors obstacles que se li presentaren, i a l’hora de la mort pogué deixar en mans de dignes successors, encarrilada pel camí de l’èxit, l’obra que omplí els anys més fecunds de la seva vida. | 0.878548 | curate | {"ca": 0.9698846387370977, "en": 0.015786278081360048, "es": 0.014329083181542197} | https://capvermell.org/index.php/collaboracions/30916-col-laboracio-de-pere-orpi-a-la-revista-amics-del-seminari |
macocu_ca_20230731_10_275018 | Travesses Solidàries engega el projecte #kmforefugeees
Els quilòmetres es poden acumular entrenant, fent curses i travesses solidàries durant tot l’any
Després de la #montblancmóra i el #tombalaconca, des de Travesses Solidàries engeguen el que pretén ser el seu projecte insígnia, #kmforefugeees. Una de les iniciatives vinculades a aquest nou projecte és que Travesses Solidàries comptarà amb un equip de corredors i corredores de diversos indrets, principalment de la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i del Camp de Tarragona.
Durant tot l’any, aquests corredors i corredores sumaran quilòmetres corrent o en bicicleta i això es podrà seguir a través de l’aplicació Strava, en els dos clubs creats per a aquest efecte:
Tothom que vulgui es pot sumar al projecte: només cal baixar-se l’app (Strava) i unir-se als clubs de Travesses Solidàries.
Tots aquests quilòmetres pretenen fer d’altaveu i juntament amb altres activitats paral·leles recaptaran fons per Metges sense Fronteres. També es poden adquirir samarretes tècniques per 15 euros de totes les talles a Arasport, telèfon 977 86 04 40, o per correu a [email protected].
El projecte de Metges sense Fronteres va a intervencions adreçades a poblacions de tot el món que veuen la seva integritat directament amenaçada per conflictes armats o que han hagut de desplaçar-se (de forma forçosa o voluntària) com a conseqüència d’aquestes guerres.
× | 0.843201 | curate | {"ca": 0.9992877492877493, "de": 0.0007122507122507123} | |
mc4_ca_20230418_12_169699 | Wikiloc - Ruta de les Tres Colades - Sant Joan de les Fonts trail - Sant Joan les Fonts, Catalunya (España)- GPS track
Ruta de les Tres Colades - Sant Joan de les Fonts
Viewed 2875 times, downloaded 228 times
La ruta comença al pàrquing que hi ha al costat de la Església Parroquial de Sant Joan, baixem direcció Est fins l´oficina de turisme on trobarem les senyals per seguir l´Itinerari 16. Afegim també la ruta del Boscarró.
Informació presa de http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/garrotxa
L'inici recomanat és a la plaça Major de Sant Joan les Fonts. Altres inicis són: al costat de les escoles de Sant Joan o a la zona esportiva de la Canya (al costat de la urbanització la Roureda).
El recorregut transcorre per una interessant zona de cingleres basàltiques, resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans, amb alguna mostra de bosc de ribera amb espècies de gran valor botànic i interessants mostres d'arquitectura industrial a la vora del riu. En èpoques de fortes pluges, si la riera de Bianya ha revingut, a partir de Fontfreda l'itinerari no és transitable.
Si sortim de Sant Joan les Fonts, l'itinerari passa pels carrers d'aquest municipi, travessa el pont medieval sobre el Fluvià i s'enfila per unes escales al costat de l'església nova.
En aquest indret podem observar tres colades de lava. La primera (que forma part de la resclosa) prové dels volcans de Batet i està datada en uns 700.000 anys, la segona (que forma el mosaic basàltic que es trepitja en aquest indret) és d'origen i edat no determinats i la tercera (on es troba enclavada la pedrera del Boscarró) prové del volcà de la Garrinada i data d'uns 120.000 anys.
Ens trobem davant d'una antiga pedrera de basalt que es va deixar d'explotar a principis de segle. El basalt, roca resultant del refredament de les colades de lava,
és dur, aïllant i resistent als corrosius i ha estat utilitzat per fer-ne llambordes.
En el procés de refredament de la lava, el basalt pren diferents formes; són els hàbits de retracció: prismàtic, lenticular o massiu. Posterior a les erupcions volcàniques, l'erosió fluvial ha deixat al descobert aquests espadats.
La cinglera de Fontfreda, antiga pedrera, va ser utilitzada des dels anys setanta com a abocador d'escombraries. Això provocava la contaminació del llit del riu i afectava una de les millors mostres d'aflorament de materials volcànics. L'any 1993 es va clausurar l'abocador i es va restaurar l'indret.
Després d'aquest punt, l'itinerari travessa el riu per unes passeres i transcorre uns metres per la riba esquerra per tornar, després, a la riba dreta. Més endavant, trobem un meandre de la riera de Bianya on és fàcil observar fauna aquàtica. Més enllà, el camí s'enfila i transcorre per la part superior de les cingleres fins a Sant Joan les Fonts.
L'aigua circula a través de les laves volcàniques fissurades, s'emmagatzema entre els materials volcànics i els sedimentaris i apareix al peu dels espadats. Al municipi hi ha una quarantena de fonts de cabal continu i abundant. Aquest fet ha donat nom a la població.
La ruta comienza en el parking que hay junto a la Iglesia Parroquial de San Juan , bajamos dirección Este hasta la oficina de turismo , donde están las señales para seguir el itinerario 16. Añadimos también la ruta del Boscarró.
Cinglera de Font Freda
Espai del Mirador
Espai del Mirador 2
Inici Oficina de turisme
Pedrera de Boscarró
Poblat Iberic - La Societat
Poblat Ibèric - El habitatge
Poblat Ibèric - L´Urbanisme
carlesbp1988 Sep 14, 2018
La ruta es una mica complicada de seguir en alguns trams degut a que la ruta es mostra a la part nord del riu quan es a la sud. Segurament temes de gps. Hi ha un tram, despres de les cingles fontfreda que sha de creuar el riu i si no es te pericia i es van ben equipat millor desistir
Jasheavymetal May 12, 2019
Una ruta fácil y bonita que se puede combinar con otras del lugar
Hi, found this interesting trail: Ruta de les Tres Colades - Sant Joan de les Fonts https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ruta-de-les-tres-colades-sant-joan-de-les-fonts-13106491 Regards, Wikiloc - Trails of the World | 0.756558 | curate | {"ca": 0.8104125736738703, "en": 0.07539292730844793, "es": 0.11419449901768172} | https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ruta-de-les-tres-colades-sant-joan-de-les-fonts-13106491 |
crawling-populars_ca_20200525_12_479707 | Vés al contingut (premeu Retorn)
Ves al contingut. |
Salta a la navegació
Cerca
Cerca
es Valoración del riesgo
en Risk Assessment
Identificats els riscos laborals que afecten a un lloc de treball, cal realitzar una estimació de la seva magnitud. Els paràmetres de valoració dels riscos identificats són diferents en funció de les disciplines preventives (seguretat en el treball, higiene industrial i ergonomia), ja que cada disciplina identifica factors de risc que poden afectar de forma diferent al treballador/a.
Els principals paràmetres de valoració d’un risc són: probabilitat, severitat, temps d’exposició i intensitat del risc.
La valoració del risc pot variar en el cas que es modifiquin les condicions del lloc de treball, ja sigui perquè s’han portat a terme les mesures correctores o perquè es donen canvis en les condicions de treball que modifiquen els factors de risc i els riscos que s’han avaluat.
es Vigilancia de la salud
en Health surveillance
Conjunt d’activitat sanitàries individuals i de salut col·lectiva orientades a preservar la salut dels treballadors i treballadores en l’àmbit laboral. S’emmarca dins l’especialitat preventiva de Medicina del treball.
El seu objectiu principal és controlar i fer el seguiment de la repercussió de les condicions de treball sobre la salut de la població treballadora.
Més informació a: http://www.upc.edu/prevencio/ca/salutupc/vigilancia-salut/funcions-compromisos
es Vigilancia de la salud colectiva
en Workers’ health surveillance
Conjunt d’activitats sanitàries orientades a la valoració de l’estat de salut col·lectiva del personal de la UPC, per tal de:
Més informació a: http://www.upc.edu/prevencio/ca/salutupc/vigilancia-salut/funcions-compromisos/vigilancia-salut-col.lectiva
es Vigilancia de la salud individual
en Workers’ health surveillance
Conjunt d’activitats sanitàries que es realitza al personal treballador de forma individual i personalitzada. Permet obtenir una valoració de l’estat de salut per tal de:
Més informació a: http://www.upc.edu/prevencio/ca/salutupc/vigilancia-salut/funcions-compromisos/vigilancia-salut-individual
es Violencia física
en Physical violence
Acció, incident o comportament que es dóna quan es fa ús de la força física contra una altra persona o grup, produint danys físics, sexuals o psicològics.
es Violencia laboral
en Occupational violence
Tota acció, incident o comportament, mitjançant el qual una persona és agredida, amenaçada, humiliada o lesionada per una altra en l'exercici de la seva activitat professional o com a conseqüència directa de la mateixa.
Tipus de violència laboral:
es Violencia psicológica
en Psychological violence
Acció, incident o comportament que es dóna quan hi ha un ús deliberat de poder, o amenaces de recurs a la força física, contra una altra persona o grup, que poden danyar el desenvolupament físic, mental, espiritual, moral o social. Comprèn l'abús verbal, la intimidació, l'assetjament i les amenaces.
es Vitrina de extracción de gases de uso general
en Fume cupboard; Laboratory safety cabinet
Equip de treball destinat a l'experimentació química. L'objectiu principal és protegir el personal del laboratori que desenvolupa activitats amb productes químics tòxics o nocius ja sigui per a investigació o docència. Això s'aconsegueix amb un sistema d'aspiració efectiu i una protecció física per mitjà d'un volum tancat de parets sòlides o de vidre.
Més informació a: NSH 219 sobre Vitrina d'extracció de gasos d'ús general VA150960SG a http://www.upc.edu/prevencio/ca/seguretat-higiene/nsh
es Volante de solicitud de asistencia en caso de accidente laboral
en Medical treatment application form for occupational accidents
Document mitjançant el qual la UPC reconeix a la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals que l’accident ha estat laboral. La persona que l’ha d’emplenar és el/la responsable administratiu/va de la persona accidentada, i s’ha de presentar en el moment d’accedir al Centre assistencial.
Per accedir al volant d’assistència (accés reservat a gestors/es PAS): https://www.upc.edu/prevencio/ca/accidents/volant-dassistencia-pdil-pasl-pasf-becaris-upc
UPC . Servei de Prevenció de Riscos Laborals
Pl. Eusebi Güell, 6. 08034 Barcelona - Tel. : 93 401 74 50
Versió d'escriptori | 0.710224 | curate | {"ca": 0.8068965517241379, "eb": 0.00023781212841854935, "it": 0.0023781212841854932, "es": 0.10535077288941735, "fr": 0.019262782401902497, "oc": 0.015457788347205707, "de": 0.014744351961950059, "en": 0.034958382877526756, "ar": 0.000713436385255648} | : /prevencio/ca/informacio-general/glossari/lletra-v |
oscar-2301_ca_20230418_8_20259 | Volem iniciar als infants en l'aprenentatge del treball cooperatiu per això hem fet grupets, que en principi seran estables, i els hem preparat una activitat que havien de resoldre junts tots els membres de l'equip. Cada grup tenia un repte matemàtic, una pregunta i una pista per resoldre-la utilitzant les matemàtiques. Per exemple una de les preguntes era saber quants de puntets té un poriol si a cada ala en té 3 i mig. No era gens fàcil i era el primer cop que treballàvem així però ho hem fet molt bé. Després cada grup ha explicat a la resta el seu repte i hem parlat de les dificultats de treballar en equip. Una sessió ben profitosa!
Publicat per BLOCS CEIP MIQUEL DURAN I SAURINA a 7:47 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: matemàtiques experimental, treball en equip
dissabte, 26 de novembre de 2016
MOLTES FELICITATS!
Ahir celebràrem l'aniversari dels infants nascuts el mes de novembre: n'Àlex, na Carla, na Valeria i na Llúcia ens convidaren a berenar i bufaren la coca. Ens encanta menjar pa amb oli!
Publicat per BLOCS CEIP MIQUEL DURAN I SAURINA a 15:25 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: aniversaris
dijous, 24 de novembre de 2016
L'ARBRE DELS ATRAPASOMNIS
A través de les assamblees d'aula hem fet propostes de que volem penjar a l'arbre de l'entrada. D'entre totes les propostes hem votat quina ens ha agradat més i la que més vots ha tingut ha estat fer un arbre d'atrapasomnis. Cada aula ha fet quatre d'atrapasomnis i hi hem penjat els nostres somnis. Hem aprofitat per parlar dels nostres desitjos, dels malsons i dels nostres somnis més profunds. Han sortit desitjos com tenir una màquina del temps per tornar a estar al ventre de la mare, tenir 1000 cavalls, que na Laika fos viva, que la pluja fos salada o que els niguls fossin de colors...
Publicat per BLOCS CEIP MIQUEL DURAN I SAURINA a 17:13 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: assamblea
RODA, RODA
Avui a psico hem fet una sessió només amb objectes que roden: pilotes, tubs, botelles, cilindres,aros...Una proposta nova i original que ha donat un joc diferent i divertit. Hem jugat a rodar, hem mirat que voltava i que no, hem fet d'alienigenes, de cucs, hem muntat una farmàcia....les possibilitats són infinites!
Publicat per BLOCS CEIP MIQUEL DURAN I SAURINA a 17:04 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: psicomotricitat
dimarts, 22 de novembre de 2016
ELS COLORS DE LA NOSTRA PELL
Avui a dins la capsa de la titella de tigre que ens duu sorpreses hi havia un conte: "Els colors de la nostra pell". Un llibre on mostra com ningú té el mateix color de pell, les diferents tonalitats de marró... Ens hem comparat les mans i hem vist que nosaltres també som molt diversos, a la nostra classe tenim mooolts de tons diferents, i això ens fa més rics. La conversa ha derivat cap els països d'on venim i al mapamundi hem situat Equador, Senegal, Colòmbia, Argentina, Marroc, ... que són els orígens d'algunes de les famílies de la nostra aula. Veure la diversitat cultural com en recurs positiu és la primera passa per la convivència. Arrel de parlar de com som hem decidit treballar l'autoretrat, hem duit un mirall per poder fixar-nos en tots els detalls, i ens hem pintat tal i com ens veiem... han quedat xul.líssims!
Publicat per BLOCS CEIP MIQUEL DURAN I SAURINA a 23:46 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Art, interculturalitat
TREBALLAM LA GRAFOMOTRICITAT DE MANERA LÚDICA
Cada setmana dedicam una sessió a treballar la motricitat fina de forma lúdica a partir del joc i amb activitats manipulatives: retallam, enfilam, empram pinzes, dibuixam, cosim...
Publicat per BLOCS CEIP MIQUEL DURAN I SAURINA a 23:40 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: grafomotricitat
ARCHIMBOLDO!
Archimboldo era un pintor que es va fer famós amb quadres on representava rostres composts de fruites, té quadres amb els fruits de les diferents estacions. Inspirats amb el seu quadre de la tardor hem realitzat els nostres propis retrats amb material natural: pinyes, garroves, llavors...Hem començat fent rostres però el joc després ha derivat en altres interessos: fogueres, platges, receptes de cuina...és el meravellós d'utilitzar aquest tipus de material...les possibilitats són infinites...
Publicat per BLOCS CEIP MIQUEL DURAN I SAURINA a 23:38 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Art, natura
divendres, 18 de novembre de 2016
Contes treballats octubre i novembre! Ens agraden molt!
Publicat per Unknown a 19:44 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: biblioteca
dimecres, 16 de novembre de 2016
ARBRES DE TARDOR
Avui a art inspirats amb imatges de paisatges de tardor cadascú ha pintat el seu arbre. Ens han donat paperets, retoladors i tèmpera dels colors de la tardor i lliurament hem pintat i creat. Ens encanta deixar anar la creativitat... | 0.650852 | curate | {"ca": 0.9187511411356583, "fr": 0.028847909439474163, "en": 0.00839875844440387, "es": 0.03688150447325178, "pt": 0.0018258170531312763, "ru": 0.0021909804637575314, "sv": 0.0031038889903231698} | https://mdsei5a.blogspot.com/2016/11/ |
mc4_ca_20230418_3_62467 | El professor mort a mans d'un alumne a Barcelona era lleidatà
El professor mort a mans d'un alumne a Barcelona era lleidatà| Text i fotografies: EP
El professor que ha mort aquest dilluns al matí a mans d'un alumne de tretze anys de l'institut Joan Fuster de Barcelona era lleidatà. L'Ajuntament de la ciutat ha decretat un dia de dol oficial i ha convocat un minut de silenci davant del Palau de la Paeria, aquest dimarts a les 12.00 hores.
Un jove de 13 anys de l'institut Joan Fuster de Barcelona ha entrat sobre les 9.30 hores al centre escolar i ha disparat amb una ballesta a la professora de Castellà, a la qual li ha causat una ferida a l'ull, i a la seva filla, que també era alumna de la mateixa classe. El professor que ha mort era un mestre substitut de Ciències Socials, que ha acudit a la classe de castellà a l'assabentar-se dels fets a defensar a la seva companya, i a qui el menor ha agredit amb una arma blanca, segons testimonis dels fets.
Les mateixes fonts han explicat que el jove ha arribat tard a classe i ha apuntat a la professora amb una ballesta, cosa que els seus companys s'han pres a broma fins que ha disparat, moment en què ha arribat el mestre substitut. Així mateix, diversos alumnes de l'institut han assegurat que portava temps planejant-ho i tenia una llista amb noms. A les portes de l'institut, companys seus també han explicat que van considerar que la llista que feia el futur agressor era una broma.
El Jutjat d'Instrucció 24 de Barcelona, en funcions de guàrdia, ha obert diligències per l'agressió mortal de l'alumne, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El jutge i el secretari judicial s'han dirigit al lloc dels fets per fer l'aixecament del cadàver del professor.
Atenció psicològica a les aules
El jove de 13 anys també ha ferit a una professora de Matemàtiques que estava fent guàrdia al centre, qui ha resultat ferida lleu en una orella, i a un altre alumne, segons ha informat la directora, Maria Dolors Parramon, qui ha explicat que els estudiants rebran atenció psicològica a les aules i que el dimecres es reprendran les classes "amb la màxima normalitat possible".
Segons els Mossos d'Esquadra, els ferits han estat atesos pel Sistema d'Emergència Mèdiques (SEM). Tres d'ells han esta traslladats a centres hospitalaris, mentre que una de les professores ha estat donada d'altre en el mateix moment. Parramon ha explicat que els quatre ferits "estan ja fora de perill".
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha visitat la família del jove, de 35 anys, i els ha tramès el condol en nom de la ciutat. El paer en cap també ha posat a la seva disposició els serveis municipals i socials que puguin necessitar en aquests moments. | 0.879593 | curate | {"ca": 1.0} | https://lleidadiari.cat/lleida/el-professor-mort-a-mans-dun-alumne-a-barcelona-era-lleidata |
cawac_ca_20200528_3_33281 | La isla de las mil fuentes. Vol. I (Serie Jamaica)
Castellano. Publicat el 19/04/2013
eBook disponible per a:
» Apps Tr3sc
Apps Tr3sc
És la forma més ràpida i còmoda. Si tens un iPhone, iPad o Android, amb la nostra aplicació de lectura TR3SC, quan compris un eBook, aquest estarà automàticament disponible en els dispositius associats al teu compte, només sincronitzant la biblioteca
» e-Reader Tr3sc
e-Reader Tr3sc
És la forma més ràpida i còmoda. Si tens un eReader TR3SC, quan compris un eBook, aquest estarà automàticament disponible en els dispositius associats al teu compte, només sincronitzant la biblioteca.
» Descàrrega en PC sense DRM
}/default
Descàrrega en PC sense DRM
Descarrega l'ebook al teu ordinador sense el sistema amb protecció Adobe DRM.Podràs llegir-lo o copiar al teu dispositiu favorit (tablet, i-reader,telèfon mòbil ...) sense limitacions. | 0.639979 | curate | {"es": 0.07050528789659224, "ru": 0.004700352526439483, "it": 0.0199764982373678, "ca": 0.8331374853113983, "en": 0.06110458284371328, "fa": 0.010575793184488837} | http://lallibreria.tresc.cat/la-isla-de-las-mil-fuentes-vol-i-(serie-jamaica)-sarah-lark-9788490193389 |
cawac_ca_20200528_2_62476 | Fa uns mesos que les picabaralles entre CiU i el PP tenien aspecte teatral. Els dos partits, junts, havien superat el pressupost català 2012. Malgrat que el Partit Popular de Catalunya no havia volgut...
Acostumats a haver d'escoltar tots els dimarts en el Consell Executiu de la Generalitat que calen mes reformes i més ajustaments; acostumats, els divendres, que les principals decisions del Consell de...
Des del punt de vista del calendari laboral es difícil entendre que demà sigui festiu a Madrid. El 2 de maig és la festa de la comunitat de Madrid i va seguida de la festa internacional del Primer de...
El Madrid polític té la capacitat de passar de l'optimisme al pessimisme en poques hores de diferència. Riuen i ploren amb una facilitat que es fa difícil entendre'ls. Els dos partits majoritaris –PP...
Don Santiago Bernabéu va deixar dit que Espanya aniria bé el dia que aconseguís separar-se de Catalunya. Per a un dels mentors del Real Madrid que provenia de família catalana, Catalunya suposava una...
Si alguna cosa ha quedat demostrada aquest cap de setmana és que els populars no han mobilitzat els seus potencials votants. No hi hagut traspàs de vot entre el PSOE i el PP com anys enrere va passar...
De cara a la galeria no passarà res fins després de les eleccions andaluses (25 de març), on a hores d'ara el Partit Popular voreja la majoria absoluta. Serà un moment clau de la història d'Espanya,...
El periodisme va ràpid i la justícia lenta. Un fet que visualitzarem aquests dies que Iñaki Urdangarin entrarà com a imputat en els jutjats de Palma. Davant l'opinió pública, el duc ha estat jutjat....
La majoria del país viu amb la por al cos des que Mariano Rajoy va anunciar que la festa s'havia acabat. Es referia a aquella festa del temps passat en què s'estirava més el braç que la màniga. “Sabem...
Aquesta setmana i aprofitant la concessió del Toisó d'Or –la més alta distinció de la monarquia– a Nicolas Sarkozy per la seva col·laboració en la lluita contra ETA, el rei Joan Carles va aconseguir...
No s'acaba d'entendre que sigui tan difícil per a les directives del PP i de CiU explicar a la seva respectiva clientela que, per tirar endavant i per fer bullir l'olla, han d'anar forçosament de bracet... | 0.813144 | curate | {"ca": 0.9959331224582015, "pt": 0.004066877541798464} | http://www.elpuntavui.cat/articles/lfalgas.html?start=80 |
mc4_ca_20230418_14_775268 | Viquipèdia:Petició als administradors/Arxiu 15 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Viquipèdia:Petició als administradors/Arxiu 15
1 Ortografia al MediaWiki
2 De cèl·lules mare va la cosa...
3 Vàndal en marxa
5 Impotència front al vandalisme reincident aeri, entre altres
6 Vàndal i un altre
7 Proposta d'autopatrullat
8 Atorgament drets d'usuari Reversor a en Bestiasonica
9 Protecció d'Art romànic
10 Reanomenament
11 Desambiguació Primera i Segona intifada
12 Imagcat/Ferbr1
13 Reanomenament manual, bifurcació i manca de consens
14 Vandalisme en curs
15 Admissió Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya
16 Petició d'autopatrullats
17 Reanomenar Lluís Bassat
18 Un altre per reanomenar
19 Universitat Rovira i Virgili
20 Савезна Република Југославија
21 Més autopatrullats
22 Més reanomenats
23 Reanomenaments manuals de conselleries
24 Torberes -> Torbera
25 Renomenar bruc (arbust) a bruc
26 Orient pròxim i Orient mitjà
27 Sol·licitud de modificació protegida
28 Reanomenar Manuel Castells a Manuel Castells Oliván
29 Reanomenar Raja (peix) a Raja
30 Reanomenar Can Terrers (la Garriga) a Can Terrers
31 Reanomenar Plantilla:Vil·la romana a Plantilla:Jaciment arqueològic
33 Reanomenar Consell insular a Consell Insular
34 Reanomenar L'Aviació durant la Guerra Civil Espanyola
35 Autopatrullats
36 Reanomenar Els visigots a Catalunya
37 Reanomenar
38 Pròsper de Bofarull i Mascaró
39 Reanomenar categories
40 Reanomenar
42 Reanomenar
43 Germànic/germànics i altres
45 Reanomenar categories Cultura a
46 Esborrar Categoria:Edificis de Lliçà d'Amunt
47 Vandalisme Droga
48 Vandalisme en curs 83.35.138.207
49 Rangs i graus
50 Reanomenar categoria Museus d'art a Catalunya
51 Copyvios de Catalaalatac i Josep Xicota
52 Redirecció de Vespella
53 Reanomenar Festes de Sant llorenç
54 Reanomenar Santa Margalida
55 Vàndals
56 Reanomenar User datagram protocol
57 Reanomenar Joan Garí Clofent
58 Enllaç al DIEC
59 Iúlia Solntseva
60 Bloqueig
61 Bot per canviar "d'Utah" a "de Utah"
62 Vàndal
63 Autopatrullats
64 Recuperació d'articles
Ortografia al MediaWiki
Si us plau, canvieu probar per provar a MediaWiki:Usercssjsyoucanpreview. Moltes gràcies. --Jo＆++ 14:22, 10 des 2010 (CET)
Fet! a translatewiki:MediaWiki:Usercssjsyoucanpreview/ca (normalment triga 1 dia en actualitzar-se) --V.Riullop (#keepitfree) 15:14, 10 des 2010 (CET)
Fet també a translatewiki:MediaWiki:Usercssyoucanpreview/ca i translatewiki:MediaWiki:Userjsyoucanpreview/ca. Sembla que el missatge anterior ja no s'utilitza. --V.Riullop (#keepitfree) 14:22, 11 des 2010 (CET)
De cèl·lules mare va la cosa...
S'hauria de reanomenar Tractament amb cèl·lules mare a Tractaments amb cèl·lules mare, actualment redirecció. El segon article estava duplicat, i m'he equivocat redirigint el que no era... --Judesba (digues...) 14:11, 13 des 2010 (CET)
Fet!--Lohen11 (disc.) 16:56, 13 des 2010 (CET)
Vàndal en marxa
Podeu blocar aquest pesat? --Joutbis (disc.) 16:10, 13 des 2010 (CET)
Fet!--Lohen11 (disc.) 16:51, 13 des 2010 (CET)
La IP 79.148.241.91 està vandalitzant alguns articles, principalment el de Ramsès II. El podeu blocar? --Solde (disc.) 16:45, 13 des 2010 (CET)
Impotència front al vandalisme reincident aeri, entre altres
Tancat--V.Riullop (#keepitfree) 19:56, 16 des 2010 (CET)
Bones matinades. Anava a escriure açò demà però com que ja he decidit que no aniré a la universitat, puc anar al llit una mica més tard.
Estic fart de sentir-me impotent davant de situacions com la comentada per Judesba a Unió Sindical de Controladors Aeris. Ja són moltes voltes les que he trobat a faltar el poder d'un administrador per a blocar una IP reincident o semiprotegir una pàgina, i ni havia cap administrador disponible ni jo podia fer-ho.
Per això propose la creació, si és que no existeix, d'un tipus d'usuari, diguem-li "fiable". No considere que jo conega fil per randa les polítiques de la Viquipèdia i no em sent capacitat per a ser administrador, però sí que crec que ningú no s'oposara que usuaris en la mateixa situació que jo, prèvia autorització dels admins, tingueren el dret de blocar IPs i protegir pàgines temporalment, diguem fins a un màxim de 10 horetes, el temps necessari per què un admin "de debó" aparega i confirme el bloqueig o la protecció de la pàgina. D'aquesta manera la Judesba i jo - usuaris que, modestament, considere fiables - no hauríem tingut una guerra d'edicions d'igual a igual. De fet, no és gens just que nosaltres dos, gent de confiança, tinguem les mateixes eines per a protegir o atacar la Viquipèdia que les IPs vandàliques.
Per aquestes raons propose la creació d'aquest tipus d'usuari, o la aprovació de qualsevol altra mesura que contribuisca a que els usuaris de base no ens sentim indefensos si no hi ha cap admin disponible. Així la pròxima volta no hauré d'inventar-me coses com el bot-antispam, que ni és bot ni és res, sóc jo mateix provant a veure si les IPs es fartaven pensant que lluitaven contra un bot que podria estar així tota la nit. Per cert, ja podeu esborrar eixe compte. Si em fa falta en una altra ocasió, el tornaré a crear. Si encara no dispose de cap eina per a lluitar efectivament contra el vandalisme, clar.
Bona resta de nit tinguen tots vostés. --Fajardoalacant (disc.) 03:54, 8 des 2010 (CET)
De fet, tècnicament, aquestes són les úniques eines que tenen els administradors respecte a la resta d'usuaris. Jo no ho faria. El que hem de fer és assegurar que el bot antivandalisme (el de veritat, hehe) funcioni sempre (aquest cas l'hagués detectat), i posar una clàusula als nous administradors de rescissió per no activitat per assegurar tenir sempre un grup acceptable d'administradors en actiu.--Lohen11 (disc.) 10:18, 8 des 2010 (CET)
La solució és a Viquipèdia:Candidatura a administrador. De totes formes, no és Viquipèdia:Vandalisme sinó VP:R3R. Per altra banda, no és possible esborrar un compte. --V.Riullop (#keepitfree) 11:49, 8 des 2010 (CET)
A mi em semblen bé els dos candidats. Són nocturns i necessitam més mans. Pau Cabot · Discussió 12:08, 8 des 2010 (CET)
Caram, Pau! Veig que en Fajardo i jo tenim club de fans propi! Una pregunta, Vicenç: qui va estar fent R3R, en aquest cas, les IPs o nosaltres? Vam obrar malament, doncs? No m'ha quedat clar... --Judesba (digues...) 23:15, 8 des 2010 (CET)
Ara és igual esbrinar qui va revertir més i per quins motius. En qualsevol cas, no sembla una bona solució. En general, hi ha molt poques coses que siguin realment urgents i que no es puguin arreglar fàcilment més tard. A vegades és millor no capficar-se amb la immediatesa de la situació. De totes formes, la nit la teníem habitualment coberta amb en Dúnadan que va amb l'horari canviat. Però últimament no està actiu. Caldria algun administrador de les antípodes o bé un noctàmbul. --V.Riullop (#keepitfree) 23:32, 8 des 2010 (CET)
Dit i fet --Fajardoalacant (disc.) 00:27, 9 des 2010 (CET)
Vàndal i un altre
TancatEl primer va ser blocat per Coet. El segon ha desaparegut. --V.Riullop (#keepitfree) 21:07, 16 des 2010 (CET)
Me'n vaig a dormir. Quan algú es llevi hauria de comprovar si cal tornar a revertir el vàndal: http://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Contribucions/200.118.10.131
L'altre: http://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Contribucions/87.219.100.155 està fent, sobretot, categoritzacions redundants i d'altres errors. L'he avisat però no sé si pararà i s'ha de revisar tot el que ha fet. Ja sé que aquest cas no és cosa d'administradors, però ara mateix tinc son i volia deixar-ho escrit en algun lloc perquè demà algú s'ho miri.--Pere prlpz (disc.) 02:06, 9 des 2010 (CET)
Ho acabe de mirar tot a les 3:31, i he desfet o tocat totes les del "sabadellenc", no pensava que en serien tantes! :S Semblava que no era vandalisme, que només afegia categories redundants, però en molts articles substituïa sempre Barcelona per Sabadell o fins i tot simplement llevava Barcelona i no deixava res... Crec que té un problema de rivalitat entre les dues ciutats :D --Fajardoalacant (disc.) 03:33, 9 des 2010 (CET)
Proposta d'autopatrullat
Tancat--V.Riullop (#keepitfree) 21:08, 16 des 2010 (CET)
Propose l'usuari Nelo, he vist que crea bastants articles d'ocells correctament, estaria bé que no apareguera en les pàgines noves en llevar els articles autopatrullats. --Fajardoalacant (disc.) 23:48, 11 des 2010 (CET)
Ja està com a autopatrullat des del 29 de novembre.--Lohen11 (disc.) 17:01, 13 des 2010 (CET)
Ok el que havia revisat eren articles anteriors :D Gràcies --Fajardoalacant (disc.) 17:07, 13 des 2010 (CET)
Atorgament drets d'usuari Reversor a en Bestiasonica
Davant la concessió dels drets d'autopatrullat l'Usuari:Bestiasonica ha expressat que trobaria útil tenir el dret de reversor (aquí). Per tal de complir la normativa en faig petició. --Marc (Mani'm?) 12:27, 14 des 2010 (CET)
Fet! Pau Cabot · Discussió 15:59, 14 des 2010 (CET)
Protecció d'Art romànic
Potser caldria semiprotegir l'article Art romànic pel seu llarg historial de vandalismes.--Àlex Esp (Discussió) 19:58, 16 des 2010 (CET)
Fet! Semiprotegit per un any. Pau Cabot · Discussió 20:15, 16 des 2010 (CET)
L'article de l'estació d'AV de Figueres, Estació de Figueres - Alt Empordà, s'anomena realment Estació de Figueres-Vilafant i algú li va canviar a F-AE i per tant ara no és pot desfer.--Ermengol Patalín (xerrem) 00:20, 18 des 2010 (CET)
Referències de la Generalitat de Catalunya i una imatge de la retolació a l'estació: gencat i imatge a tramuntanatv
--Ermengol Patalín (xerrem) 15:31, 18 des 2010 (CET)
Fet! per consens en la discussió. --V.Riullop (#keepitfree) 21:11, 20 des 2010 (CET)
Desambiguació Primera i Segona intifada
Salutacions. Actualment es planteja un problema amb la denominació Segona intifada atès que ens adreça a l'article Intifada (ja tenim un que s'ocupa de la Primera intifada. De moment, caldria crear una pàgina de desambiguació (això no és problema) i especialment esborrar aquesta redirecció que pot donar lloc a equívocs.--MALLUS (disc.) 03:52, 18 des 2010 (CET)
Fet! esborrada --barcelona (disc.) 10:37, 19 des 2010 (CET)
Imagcat/Ferbr1
TancatSense conclusions. --V.Riullop (#keepitfree) 16:10, 21 des 2010 (CET)
Després de l'enèsim bloqueig, Imagcat torna a Viquipèdia per escriure açò, açò, açò, açò, açò i açò. Entenc que està més que provat que aquest usuari és irrecuperable, i, com a víctima dels seus sistemàtics insults i difamacions des de fa anys, demano la seva expulsió. Ferbr1 (disc.) 03:15, 29 set 2010 (CEST)
Això són discussions, no vandalisme. No es pot fer fora ningú per haver opinat sinó per haver vandalitzat els articles.-- (disc.) 09:34, 29 set 2010 (CEST)
D'acord amb en Galazan. Es més certs esborraments si que es podrien considerar vandalisme. I no cal cridar! --Beusson (disc.) 09:40, 29 set 2010 (CEST)
Si no és demanar-vos massa, vos demano que llegiu els diffs. Ferbr1 (disc.) 13:59, 29 set 2010 (CEST)
Si no és demanar-te massa no prejutgis que no ho hem fet (vaja, jo almenys). Són disccussions, encara diria més: discussions complexes sobre articles complexos i accions poc clares entemig: No ens posarem ara a establir qui té la raó en un debat. El que tu demanes és un bloqueig d'una persona que no ha fet vandalisme als articles.--Galazan (disc.) 15:12, 29 set 2010 (CEST)
Estic d'acord amb les opinions dels companys. No veig una falta de consideració que sigui causa per a un bloqueig. Sí recomanaria cuidar les formes i criticar i qüestionar les accions o les idees i mai a la persona, així ens evitem casos on algú es pugui sentir tocat. Crec que no és demanar massa. ----J. G. Góngora (disc.) 16:58, 29 set 2010 (CEST)
Voy a hacer todas citas literales de Imagcat: en el primer enlace, este, Imagcat habla de mi "extremo fanatismo" y mi "odio antiárabe" (o sea, son un racista); en el segundo, este, me dice que "estoy haciendo mucha trampa" y que tengo un "criterio sectario"; en el tercer enlace, este, dice que "sólo un racista" podría criticar a Al-Jazeera (aparte de usar la falacia del hombre de paja, poniendo en mi boca los argumentos de que los medios árabes son malos por el sólo hecho de ser árabes); en el cuarto diff, este, me dice que estoy "fuera de control", que "manipulo en forma descarada", que soy "un tramposo", y que mi criterio "es sectario"; en el quinto diff, este, "voy mutilando"; en el sexto y último, este, tengo un "planteamento radicalizado" y soy parte de esos "ciertos fanáticos" de los que habla Imagcat.
El contexto es el siguiente: este señor desde hace más de dos años que viene acumulando bloqueos, siempre por insultarme a mí. O sea: vengo aguantando desde hace dos años que este señor me insulte. Además, lo primero que hace, después de estar nada menos que seis meses bloqueado por insultarme con su cuenta y por evadir bloqueos en forma anónima y reiterada para darse el gusto de insultarme, es entrar como un elefante en una cacharrería para insultarme. Este editor está registrado desde 2005, no es ningún novato al que se le pueda aceptar "un día de furia" al principio de su recorrido en Wikipedia. Es un maleducado contumaz que acumuló siete bloqueos, ya, siempre por el mismo motivo, y muchos más avisos, peticiones y advertencias en su página de discusión por los mismos motivos. ¿Cuánto más tendré que aguantar? Me declaro en huelga: mientras a este sujeto no lo expulsen, yo no vuelvo a editar por acá. Ferbr1 (disc.) 19:56, 29 set 2010 (CEST)
Jo m'intento posar a la pell d'en Ferbr1 i no puc. Jo crec que té tota la raó. No se pot ser més capsigrany que si te bloquegen set cops (224 dies) continuïs increpant a la gent i faltant-la d'aquesta manera. Aquest senyor no esquermenta. --Davidpar (disc.) 20:03, 29 set 2010 (CEST)
Ja t'han dit que això no són insults, són discussions, i hauries de deixar d'intentar que expulsin a tothom que no pensa com tu. i això de les negretes? és molt infantil--Imagcat (disc.) 18:43, 30 set 2010 (CEST)
Ferbr1 segueix fent acusacions falses contra altre susuaris. Expliquem bé el context: Ferbr1 acostuma a editar els articles sobre palestina, israel o qualsevol tema polèmic d'orient mitjà per a eliminar cap mena de fet o aspecte que contradigui la seva visió proisrael, i quan es discuteix, ha proferit en moltes ocasions comentaris antiàrabs, i insults contra mi o contra altres viquipedistes que qüestionaven les seves edicions prosionistes de diversos articles sobre orient mitjà, per això l'he qualificat de fanàtic en alguan ocasió. També ha fet nombrosos comentaris justificant l'assassinat de palestins. Si edita un article, i s'obre alguna discussió perquè algú no hi està d'acord, i no té més arguments per discutir, aleshores denuncia l'altre usuari. A mi em van bloquejar dues vegades per les seves acusacions, ja que no puc estar tot el dia per aquí rebatent les seves moltes i moltes insídies i maniobres (té tot el dia per a dedicar-se a aquesta mena d'activitat, no aporta mai nous continguts a la viquipedia, només fa edicions de forma, tret dels articles sobre Israel que ataca constantment). Altres bloqueigs que ha aconseguit que m'imposin van ser per 'saltar-me' el bloqueig inical, cosa que vaig fer sense adornar-me que m'havien bloquejat, motiu pel qual em va tornar a bloquejar o allargar l'anterior. Pretendre presentar això com una actitud permanentment conflictiva és una manipulació.
Sempre es dedica a acumular 'cites' de discussions fora de context (mai no inclou els seus insults, repetidament qualifica de 'nazi' qualsevol que s'oposi a la seva versió proisraeliana, en les cites només posa descontextualitzades les respostes als seus exabruptes), i si no tens temps per a dedicar les moltes hores que hi dedica ell, a cercar-les una per una i desmentir-les, algun administrador pica i li pot acabar donant la raó, fet que aprofitarà per a editar tots els articles polèmics d'acord amb la seva versió. L'actitud tolerant respecte a la seva activitat i mal ús de la viquipedia com un espai de propaganda proisraeliana, per part d'algun administrador desinformat i poc acurat ha perjudicat molt la viquipedia, permetent-li fer edicions injustificades sense discussió de manera impune.
Em sembla també una falta de respecte als viquipedistes catalans que es dediqui no només a pretendre expulsar els que no pensen com ell, sinó que utiltzi el castellà en un espai que és de llengua catalana. Jo no vull que expulsin a ningú, encara que com ell m'hagi inultat repetidament, si és capaç de dominar el seu comportament i aportar de forma constructiva, i sobretot accepta que en una discussió no es pot anar denunciant als que et discuteixen els punts de vista, no hi hauria problema, però si no pot, crec que si com diu es declara 'en vaga' la viquipèdia hi guanyarà molt.--Imagcat (disc.) 18:34, 30 set 2010 (CEST)
Si és veritat que els dos s'han enviat acusacions (per dir-ho finament) caldria que reflexionessin tots dos. Un dels grans pilars de la Viquipèdia és el consens, que moltes vegades a destacat a la Viquipèdia. Si hi ha un article on alguns usuaris no es posen d'acord sobre el seu contingut, s'abstenen d'editar les seccions discutides i a la pàgina de discussió miren de reescriure la secció de la forma més objectiva possible, satisfactòria per les dues parts i amb referències notables. Aquest procés s'ha de seguir sense insults i amb respecte a tots als usuaris, siguin de la ideologia que siguin i encara que els seus pensaments ens semblin desorbitades. Demanaria als dos usuaris que ara estan en aquest conflicte que es llegeixin detingudament (cosa que no crec que ho hagin fet ja que el seu comportament ho demostra) les següents pàgines: Ajuda:Pàgines de discussió, Viquipèdia:Consens, Viquipèdia:Com mantenir-se calmat en un conflicte, Viquipèdia:Pressuposeu bona fe i Viquipèdia:Punt de vista neutral. El millor seria que, a partir d'ara, tot això es complís. --Davidpar (disc.) 20:43, 30 set 2010 (CEST)
Per part meva em comprometo a intentar arribar a acords en les discussions d'una manera més constructiva, mentrestant espero que no es dedicarà a editar articles sense discutir prèviament en base a la seva opinió i prou.--Imagcat (disc.) 13:36, 1 oct 2010 (CEST)
Reanomenament manual, bifurcació i manca de consens
El 27 de juny es va reanomenar la llista de reis d'Espanya a Llista de reis constitucionals d'Espanya, aparentment sense discussió ni consens.
El 28 de juny es va duplicar l'article a llistat de reis d'Espanya, que abans era una redirecció.
Tots dos articles s'han estat editant (tot i que no gaire). No estic segur de com s'han de tornar a ajuntar els articles i historials ni de quin és el consens actual sobre el nom de l'article.--Pere prlpz (disc.) 01:45, 15 des 2010 (CET)
Fet! He tornat al nom original per coherència amb el contingut actual, revertint la versió duplicada i independentment de la solució final. Ho explico a Discussió:Llista de reis d'Espanya#Títol i contingut. --V.Riullop (#keepitfree) 16:54, 21 des 2010 (CET)
Vandalisme en curs
Caldria blocar Usuari:217.126.4.223, vandalisme continuat a Nadal...--Arnaugir 17:01, 16 des 2010 (CET)
Ups, corregeixo enllaç. Aquí. L'he revertit diverses vegades ja...--Arnaugir 17:11, 16 des 2010 (CET)
Fet! per KRLS. --V.Riullop (#keepitfree) 16:55, 21 des 2010 (CET)
Admissió Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya
TancatContestat. --V.Riullop (#keepitfree) 16:55, 21 des 2010 (CET)
Fa unes setmanes vaig incloure una entrada del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. Uns dies després tenia uns comentaris conforme que l'entrada no satisfà els criteris d'admissibilitat per a ser publicada i també que calia posar alguns enllaços interns. Això últim ja ho he fet però voldria saber que cal fer per tal que pugui ser admesa i, per tant, publicada.
Resto a l'espera de la seva resposta,
Montse Ortigosa —el comentari anterior sense signar és fet per Colpis (disc. • contr.) --Pau Cabot · Discussió 19:20, 16 des 2010 (CET)
Contestat a Usuari Discussió:Colpis. Pau Cabot · Discussió 20:20, 16 des 2010 (CET)
Petició d'autopatrullats
Deman el flag d'autpatrullats per a Aylaross, DMMKLS, Wakamai, Hinio, Climent Sostres, Tibidabo, El noi de la garriga, RR, Slastic, Color sépia, Fajardoalacant, Capsot, Aljullu, Joanbanjo, Castor i Panotxa. Pau Cabot · Discussió 17:19, 19 des 2010 (CET)
Fet!. Tots menys en DMMKLS : Tinc dubtes edicions (553) espaiades en el temps ([[1]]). --Marc (Mani'm?) 10:12, 21 des 2010 (CET)
Gràcies per la confiança.--Hinio (disc.) 14:15, 21 des 2010 (CET)
Gràcies!--Aljullu {disc. - correu} 15:26, 21 des 2010 (CET)
Gràcies! =:-D --Slastic (disc.) 17:24, 21 des 2010 (CET)
Reanomenar Lluís Bassat
Podrieu moure Lluís Bassat cap a Lluís Bassat i Coen. Jo no puc ja que el nom destí té un breu historial. --Jordiferrer (disc.) 12:41, 23 des 2010 (CET)
Fet! Pau Cabot · Discussió 13:32, 26 des 2010 (CET)
Un altre per reanomenar
"Espiritual afroamericà" s'hauria de reanomenar espiritual negre, nom correcte, ben tradicional en català i que no té res de pejoratiu (vegeu GEC i el propi article).--Hinio (disc.) 21:00, 23 des 2010 (CET)
Fet!--Lohen11 (disc.) 18:47, 24 des 2010 (CET)
TancatRevisat. --V.Riullop (#keepitfree) 11:48, 28 des 2010 (CET)
Bones. Aquest usuari només edita articles (o els crea de bell nou) que tenen a veure amb aquesta universitat. Per mi cap problema, si fossin rellevants, però a tots els articles nous els estem afegint la plantilla de {{FRN}} i jo el que veig és que aquest usuari (que és el departament de comunicació de la pròpia URV) passa olímpicament. A banda d'això, són orfes, no tenen format wiki, categories, enllaços interns, etc. Algun administrador amb prou mà esquerra com per a fer-li entendre això? Sinó, estarà creant diversos articles per dia com si això fos una compilació dels "Greatest Hits" d'aquesta universitat. Per a tenir un article de cada departament d'investigació millor que es facin un bloc, jo què sé! --Judesba (digues...) 14:23, 14 des 2010 (CET)
És un usuari que ha mostrat conflicte d'interessos creant articles promocionals. Els he marcat per esborrar per "organitzacions sense cap descripció mínima que expliqui la seva significació o contribució (VP:CSR#A5)". --V.Riullop (#keepitfree) 16:39, 21 des 2010 (CET)
TancatContestat. --V.Riullop (#keepitfree) 11:47, 28 des 2010 (CET)
Anava a crear la redirecció Савезна Република Југославија (nom de la República Federal de Iugoslàvia en la llengua oficial), però s'ha esborrat recentment i no veig si el contingut abans d'esborrar era aquest o un altre. Sospito que estava redirigida a Iugoslàvia (desambiguació) i aleshores seria una redirecció incorrecta i per això es va esborrar. M'ho podeu confirmar? Gràcies.--Pere prlpz (disc.) 18:28, 24 des 2010 (CET)
Exacte, estava redireccionada a la plana de desambiguació de Iugoslàvia. --Beusson (disc.) 01:19, 25 des 2010 (CET)
Creada la redirecció correcta. Gràcies.--Pere prlpz (disc.) 13:29, 26 des 2010 (CET)
Deman aquest flag per a Coentor, Ignasipuig, Jordiferrer, Jmarchn, Galifardeu, Sng, Edustus, Dani sanchez i MALLUS. Pau Cabot · Discussió 22:55, 27 des 2010 (CET)
Fet!--Marc (Mani'm?) 08:40, 28 des 2010 (CET)
Gràcies. --Jordiferrer (disc.) 16:30, 28 des 2010 (CET)
Més reanomenats
Ara hi ha l'article rajà (castellanisme) que s'hauria de dir raja, forma correcta en català (vegeu, si us plau, les referències en el propi article).--Hinio (disc.) 14:51, 28 des 2010 (CET)
Fet! per mi mateix (no me n'havia adonat que hi ha un peix que ocupava el lloc...)--Hinio (disc.) 15:39, 28 des 2010 (CET)
Reanomenaments manuals de conselleries
En Ibj ibj ha fet una pila de reanomenaments manuals de conselleries. Com a mínim s'hauria de posar els historials a lloc.--Pere prlpz (disc.) 15:56, 28 des 2010 (CET)
Fet! Eren 3. Ara estan a mitges amb noms de conselleries i de departaments. --V.Riullop (#keepitfree) 17:10, 28 des 2010 (CET)
Torberes -> Torbera
Caldria reanomenar Torberes a Torbera, el nom de la pàgina ha d'estar en singular. Gràcies. --Txebixev (disc.) 12:35, 29 des 2010 (CET)
Fet! Historials fusionats. --V.Riullop (#keepitfree) 15:03, 29 des 2010 (CET)
Renomenar bruc (arbust) a bruc
Vegeu Discussió:Bruc (desambiguació). Ara bruc és una redirecció amb historial i cal un administrador.--Pere prlpz (disc.) 02:02, 30 des 2010 (CET)
Fet!--the Dúnadan 04:48, 30 des 2010 (CET)
Orient pròxim i Orient mitjà
Caldria que l'historial de la pàgina Orient Pròxim, que actualment és una redirecció, es traslladés a la pàgina Orient Mitjà, que és actualment la bona. Així ens ho demana amablement un administrador de la wiqui anglesa a Discussió:Orient Mitjà, to preserve the page history, i té raó. Suposo que s'hi ha fixat perquè aquest és l'únic "article absent" dels 1000 segons [[2]].--Carles (enraonem) 22:04, 30 des 2010 (CET)
Fet! Historials fusionats. --V.Riullop (#keepitfree) 11:20, 31 des 2010 (CET)
Si-us-plau, algun administrador es podria passar per Plantilla Discussió:Referències per contestar la sol·licitud que hi he deixat? Gràcies. --Davidpar (disc.) 21:40, 1 gen 2011 (CET)
Merci, ara ja ho veig bé. --Davidpar (disc.) 16:46, 2 gen 2011 (CET)
Fet! --V.Riullop (parlem-ne) 16:49, 2 gen 2011 (CET)
Reanomenar Manuel Castells a Manuel Castells Oliván
Cal un administrador per reanomenar Manuel Castells a Manuel Castells Oliván (nom complet del personatge segons el mateix article).--Pere prlpz (disc.) 17:46, 3 gen 2011 (CET)
Fet! Pau Cabot · Discussió 19:25, 3 gen 2011 (CET)
Reanomenar Raja (peix) a Raja
Cal un administrador per reanomenar Raja (peix) a Raja. Vegeu Discussió:Raja (desambiguació) pels motius.--Pere prlpz (disc.) 19:08, 3 gen 2011 (CET)
Fet! Pau Cabot · Discussió 19:24, 3 gen 2011 (CET)
Reanomenar Can Terrers (la Garriga) a Can Terrers
No hi ha més articles que es diguin Can Terrers, és confós. Però no el puc reanomenar perquè Can Terrers és una redirecció. --Catalaalatac (Parlem-ne) 20:49, 3 gen 2011 (CET)
Fet! – Leptictidium (nasutum) 08:42, 4 gen 2011 (CET)
Reanomenar Plantilla:Vil·la romana a Plantilla:Jaciment arqueològic
Així la plantilla és més genèrica. ({{Jaciment arqueològic}} ara mateix és una redirecció) --Catalaalatac (Parlem-ne) 02:25, 4 gen 2011 (CET)
Fet! – Leptictidium (nasutum) 08:43, 4 gen 2011 (CET)
Cal reanomenar Segona divisió de la lliga espanyola de futbol a Segona divisió espanyola de futbol, segons Viquipèdia:Anomenar pàgines/Divisions de futbol.--Àlex Esp (Discussió) 19:35, 23 nov 2010 (CET) Fet!--Àlex Esp (Discussió) 14:48, 8 gen 2011 (CET)
Reanomenar Consell insular a Consell Insular
De fet, no sé si oficialment es diu així (amb la "i" majúscula) però al text de l'article hi surt com a "Consell Insular" i crec que probablement no és amb minúsucula si es tracta d'una institució de govern. Consell Insular, però, és una redirecció. --Catalaalatac (Parlem-ne) 19:40, 5 gen 2011 (CET)
No fet! De les instruccions de més amunt: "afegiu un enllaç a la discussió on es pugui comprovar que el canvi no sigui controvertit." --V.Riullop (parlem-ne) 19:51, 5 gen 2011 (CET)
Com? No ho entenc. --Catalaalatac (Parlem-ne) 19:53, 5 gen 2011 (CET)
L'article fa quatre anys i mig que existeix i el tema no s'ha discutit prèviament. Tinc els meus dubtes de que sigui un canvi no controvertit i m'haig d'assegurar abans si hi ha consens. --V.Riullop (parlem-ne) 20:05, 5 gen 2011 (CET)
Reanomenar L'Aviació durant la Guerra Civil Espanyola
Un nom d'un article no pot començar mai en article ("l'", en aquest cas). Proposo que es reanomeni a Aviació durant la Guerra Civil Espanyola o Aeronàutica durant la Guerra Civil Espanyola, o alguna cosa per l'estil. Tampoc sé exactament com se n'hauria de dir, però el que sé és que tal qual no s'hi pot quedar. --Catalaalatac (Parlem-ne) 19:48, 5 gen 2011 (CET)
No fet! : primer caldria consensuar quin nom ha de tenir a Discussió:L'Aviació durant la Guerra Civil Espanyola. Allà s'han proposat noms diferents.--Àlex Esp (Discussió) 14:37, 8 gen 2011 (CET)
Deman el flag d'autopatrullats per a Gangleri2001, Gpatgn, Joutbis, Xavigivax, Ferran Cornellà i Pere prlpz. Pau Cabot · Discussió 00:26, 7 gen 2011 (CET)
Fet!--Àlex Esp (Discussió) 14:53, 8 gen 2011 (CET)
Reanomenar Els visigots a Catalunya
Un altre article d'aquests que fan mal a la vista (em refereixo als que comencen amb article, òbviament). Proposo que, per coherència amb els articles d'aquest tema, es digui Període visigòtic a Catalunya. --Catalaalatac (Parlem-ne) 00:34, 6 gen 2011 (CET)
Fet! per Discussió:Els visigots a Catalunya. --V.Riullop (parlem-ne) 23:32, 6 gen 2011 (CET)
I també estaria bé reanomenar Visigot a Visigots, bàsicament per coherència amb franc, ibers, fenicis, normands, i en general perquè tots els noms d'articles de grups humans són en plural i van amb "s" final. --Catalaalatac (Parlem-ne) 22:58, 6 gen 2011 (CET)
En això no hi ha consens. Es pot veure Viquipèdia Discussió:Anomenar pàgines#Pobles antics. --V.Riullop (parlem-ne) 23:32, 6 gen 2011 (CET)
Fet! Discutit a VP:AP. --V.Riullop (parlem-ne) 17:06, 10 gen 2011 (CET)
Reanomenar Categoria:Categoria:Instal·lacions esportives per país a Categoria:Instal·lacions esportives per país. És lògic, no? --Catalaalatac (Parlem-ne) 16:41, 9 gen 2011 (CET)
Veig que ja s'ha fet. --Catalaalatac (Parlem-ne) 17:00, 9 gen 2011 (CET)
Fet!--Àlex Esp (Discussió) 17:01, 9 gen 2011 (CET)
TancatContestat. --V.Riullop (parlem-ne) 09:32, 11 gen 2011 (CET)
Hola. A arran de la meva participació en aquest article he iniciat un pseudo-debat amb el principal editor sobre la traducció dels noms dels honors concedits a una persona. Jo m'he mirat la informació que he trobat sobre traduccions de títols d'obres, de noms d'institucions, de toponímia,... bé, d'un munt de coses, però no he sabut veure res que s'hi assembli. Fonamentant-me en Viquipèdia:Traducció de noms crec que sí s'haurien de traduir al català, però ell considera que no ja que és el nom que té cada cosa. De tota manera, comentar també que avui ha editat l'article i ha preferit deixar-ho en català; vull dir que es mostra predisposat al canvi. Bé, no crec que m'estigui explicant massa bé, avui, ho sento; podeu consultar els meus arguments aquí i els seus aquí. M'agradaria saber si algú en pot treure l'entrellat. Gràcies. --Judesba (digues...) 20:51, 17 des 2010 (CET)
Jo crec que els honors són traduïbles, de fet, de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a la viqui espanyola en diuen Medalla de Oro de la Generalidad de Cataluña i a la francesa, Médaille d'Or de la Generalitat de Catalogne. La Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, si es busca per internet, en castellà també s'acostuma a traduir. També tenim la Medalla de la Victòria i la Medalla de la Guerra britàniques, la Medalla de la Victòria soviètica, etc. --Enric (discussió) 12:03, 20 des 2010 (CET)
Bones!! Caldria reanomenar les categories amb nom "elquesigui d'Utah" per "elquesigui de Utah", ja que la primera forma és incorrecte. Exemple: Categoria:Poblacions d'Utah, que s'ha proposat reanomenar a una altra categoria amb nom igualment incorrecte. I, de pas, podria un bot canviar tot el text que digui "d'Utah" per "de Utah"? Gràcies per endavant, i bon MMXI!! --Judesba (digues...) 13:40, 1 gen 2011 (CET)
Segueix les instruccions de Viquipèdia:Categorització#Moure o reanomenar categories. Tal com diu a Ajuda:Categoria#Moure una pàgina de categoria: "No hi ha cap funció automàtica per reanomenar una categoria de la forma que es reanomenen articles." --V.Riullop (parlem-ne) 15:30, 1 gen 2011 (CET)
Ui, ho veig ara... Gràcies, Vicenç! --Judesba (digues...) 00:11, 11 gen 2011 (CET)
Segons les normes de la Viquipèdia referents als grups humans, caldria reanomenar Marathi (poble) com Marathes (ara redirecció)--Hinio (disc.) 09:30, 7 gen 2011 (CET)
On és aquesta norma? Com he dit més amunt pels visigots, no veig que hi hagi consens ni s'ha discutit aquest cas a Discussió:Marathi (poble). --V.Riullop (parlem-ne) 10:53, 7 gen 2011 (CET)
És cert que mai hem aprovat una norma sobre això, però sí que és la pràctica habitual (i sembla que cada cop amb consens, o com a mínim menys oposició) és la de desambiguar els noms dels pobles i llengües homònims posant el poble en plural i la llengua en singular. El cas dels visigots és diferent perquè no cal desambiguar entre el poble visigot i la llengua gòtica. Com a mostra de l'evolució del consens amb el temps, es pot veure que a Viquipèdia_Discussió:Anomenar_pàgines#Pobles_antics (del 2006) l'Alonso clou la discussió reconeixent la manca de consens mentre que a Viquipèdia:La_taverna/Arxius/Polítiques/2009/03#Lleng.C3.BCes_i_pobles (el 2009) el mateix administrador (ara Dúnadan) clou la discussió recollint el consens tàcit de fer servir el plural per desambiguar llengües i pobles.--Pere prlpz (disc.) 01:39, 8 gen 2011 (CET)
No sabia que no fos una norma definitiva; no seria l'ocasió de "promulgar-la"? No crec que calguin gaires discussions, ja que es va obtenir consens a la taverna (que és el que jo recordava).--Hinio (disc.) 11:09, 8 gen 2011 (CET)
(Recupero comentari perdut per conflicte d'edició) Gràcies per l'enllaç. Tenim el mal costum de no documentar conclusions. Per mi està bé. Hi ha algú que no vegi clar el consens tàcit? --V.Riullop (parlem-ne) 10:54, 8 gen 2011 (CET)
Recordo haver mogut Víking a Víkings no fa gaire, després d'exposar-ho un cert temps a la discussió de l'article. Tot i que no hi ha hagut una discussió formal al respecte crec que seria una "bona pràctica" (segons el meu criteri) denominar els articles sobre grups humans en plural (excepció de la pràctica habitual d'emprar la forma singular). Tot i així crec que el lloc més adient per a discutir-ho seria a VP:AP per tal que sigui documentat i es pugui assolir un consens encara que sigui informal. Copio aquesta secció a la discussió de VP:AP. Crec que hauríem de discutir-ho allí abans de sistematitzar aquesta pràctica i iniciar una ronda de reanomenaments que podria canviar o suscitar discussions bis a bis. --Bestiasonica (disc.) 16:28, 8 gen 2011 (CET)
Ep! no oblideu aquest cas!--Hinio (disc.) 19:40, 10 gen 2011 (CET)
Fet! Discutit a VP:AP. --V.Riullop (parlem-ne) 09:35, 11 gen 2011 (CET)
Algú pot aturar el vàndal de Tensió superficial? Gràcies--Arnaugir 10:59, 13 gen 2011 (CET)
Fet! Blocat. --V.Riullop (parlem-ne) 11:14, 13 gen 2011 (CET)
El contingut de l'article Druïdisme no correspon al títol, s'hauria de reanomenar Neodruïdisme (vegeu discussió i iw).--Hinio (disc.) 11:41, 13 gen 2011 (CET) Fet! --Bestiasonica (disc.) 18:34, 13 gen 2011 (CET)
Germànic/germànics i altres
L'article Germànic parla del grup humà dels Germànics (ara redirecció); tal com s'ha decidit, hauria de ser al revés.
Ídem per Querusc / Queruscs
Alaman / Alamans
Poble got / Gots
Ostrogot / Ostrogots--Hinio (disc.) 09:51, 14 gen 2011 (CET)
Que ens pots passar l'enllaç de la discussió on s'ha arribat a este acord? Gràcies! --Joanot Martorell ✉ 10:11, 14 gen 2011 (CET)
La discussió és aquí i, aquesta vegada, fins i tot s'ha adoptat una conclusió en tant que norma (o "forta recomanació") per a anomenar pàgines (punt 3)!--Hinio (disc.) 10:46, 14 gen 2011 (CET)
Ja he començat a fer els trasllats, però… El plural de "querusc" no és "queruscos" en comptes de "queruscs"? --Joanot Martorell ✉ 14:09, 14 gen 2011 (CET)
Tots els mots acabats en -st, -sc, -sp, -xt, tenen doble plural: -s, -os. En general, el primer es pot considerar més literari i el segon més col·loquial. --V.Riullop (parlem-ne) 14:22, 14 gen 2011 (CET)
Fet! --Joanot Martorell ✉ 14:14, 14 gen 2011 (CET)
Penso que la plana Hamburg hauria de portar a Hamburg la ciutat-estat i no a desambiguació. Des de Hamburg ciutat deixar la opció d'anar a la plana Hamburg (desambiguació) que ja existeix. No puc fer els canvis de reanomenament pq. les planes ja estan fetes.--Baggio (missatges) 15:36, 15 gen 2011 (CET)
Fet! --Joanot Martorell ✉ 18:40, 15 gen 2011 (CET)
Gràcies. --Baggio (missatges) 20:54, 15 gen 2011 (CET)
Reanomenar categories Cultura a
Reanomenar Categoria:Cultura a Vilafranca del Penedès a Categoria:Cultura de Vilafranca del Penedès per coherència amb la resta d'articles de Categoria:Cultura de Catalunya per municipi i comarca. De la mateixa manera, fóra bo detectar totes les categories amb el mateix problema de preposició (de i a) i unificar-ho segons el criteri establert. --Catalaalatac (Parlem-ne) 02:11, 19 gen 2011 (CET)
Reanomenar Categoria:Cultura a la Seu d'Urgell a Categoria:Cultura de la Seu d'Urgell. --Catalaalatac (Parlem-ne) 04:39, 19 gen 2011 (CET)
Esborrar la Categoria:Cultura de Catalunya per territori. --Catalaalatac (Parlem-ne) 04:44, 19 gen 2011 (CET)
Fet!--Àlex Esp (Discussió) 05:24, 19 gen 2011 (CET)
També s'hauria d'esborrar la Categoria:Gastronomia de l'Alt Empordà; la he unificat a Categoria:Gastronomia de l'Empordà. --Catalaalatac (Parlem-ne) 04:59, 19 gen 2011 (CET)
Fet! per l'Àlex. Em diu però que s'ha les categories s'han de reanomenar manualment. De debò que no hi ha cap eina dels administradors que ho fagi això? --Catalaalatac (Parlem-ne) 05:20, 19 gen 2011 (CET)
Aquesta tasca la pot fer un bot, però ho hauries de sol·licitar aquí. Les instruccions per a moure categories estan a Viquipèdia:Categorització#Moure o reanomenar categories. Tal com diu a Ajuda:Categoria#Moure una pàgina de categoria: "No hi ha cap funció automàtica per reanomenar una categoria de la forma que es reanomenen articles." --Àlex Esp (Discussió) 05:26, 19 gen 2011 (CET)
Esborrar Categoria:Edificis de Lliçà d'Amunt
Podeu esborrar la Categoria:Edificis de Lliçà d'Amunt? Em pensava que tenia 5 articles i no, no m'hi he fixat prou bé. Ho he restablert però la categoria ja l'he creada i s'hauria d'esborrar. --Catalaalatac (Parlem-ne) 16:33, 19 gen 2011 (CET)
No fet!. Has de ficar la plantilla:5 articles. Torna a llegir si us plau les polítiques que t'he recordat abans.--Àlex Esp (Discussió) 16:42, 19 gen 2011 (CET)
Vandalisme Droga
[3] article Droga. Gràcies.--Arnaugir 17:30, 17 gen 2011 (CET)
Fet! Usuari blocat. Pau Cabot · Discussió 17:46, 17 gen 2011 (CET)
Spanish [4] --Arnaugir 15:45, 18 gen 2011 (CET)
Fet! per Lohen11. --V.Riullop (parlem-ne) 17:34, 18 gen 2011 (CET)
PD. és aquest el lloc correcte per avisar dels vandalismes? --Arnaugir 17:48, 18 gen 2011 (CET)
Comentari Si. És la millor manera de deixar constància documentada. També és pot usar el canal IRC, però no queda registrat. --Bestiasonica (disc.) 12:12, 24 gen 2011 (CET)
Vandalisme en curs 83.35.138.207
Caldria blocar aquesta IP--Carles (enraonem) 12:06, 24 gen 2011 (CET)
Fet! He bloquejat la IP durant un dia. --Bestiasonica (disc.) 12:10, 24 gen 2011 (CET)
Rangs i graus
TancatDiscussió traslladada a Discussió:Rang, canvis fets per consens. --V.Riullop (parlem-ne) 11:36, 26 gen 2011 (CET)
Benvolguts administradors, Hi ha una sèrie de categories referides a graus militars o policials que estan mal titulades per anglicisme inadvertit: usen "rang" on caldria usar grau. En català, com en les altres llengües romàniques, el rang és, diguem-ne, la "categoria", el "nivell", o sigui, la posició jeràrquica dins l'escalafó; aquesta posició ve indicada pel grau (per exemple, sergent, tinent o coronel). Per exemple, el grau de capità té rang superior al grau de tinent i rang inferior al grau de major. En anglès tots dos conceptes es designen amb el mateix mot: rank. Estem davant casos de calc lingüístic manifest, doncs. Per aquest motiu caldria canviar els títols de les categories següents:
Rangs de la RAF passaria a Graus de la RAF;
Rangs militars de la Unió Soviètica passaria a Graus militars de la Unió Soviètica;
Rangs de l'Exèrcit Imperial Japonès durant la Segona Guerra Mundial passaria a Graus de l'Exèrcit Imperial Japonès durant la Segona Guerra Mundial;
Rangs de la Marina Imperial Japonesa durant la Segona Guerra Mundial passaria a Graus de la Marina Imperial Japonesa durant la Segona Guerra Mundial;
Rangs dels Mossos d'Esquadra passaria a Graus dels Mossos d'Esquadra.
Gràcies. Joan Rocaguinard (disc.) 01:10, 8 gen 2011 (CET)
Cercant rang al DIEC, el defineix com "Grau social, jeràrquic." No sé si és necessari el canvi o no. He demanat als creadors de les diferents categories el seu parer sobre la qüestió.--Àlex Esp (Discussió) 02:20, 10 gen 2011 (CET)
Estic completament d'acord amb en Joan Rocaguinard en que cal reanomenar les categories. El grau és "Cadascun dels estaments dins la jerarquia militar", per exemple segons l'accepció 5.4 del dicionari GEC. Capità, coronel, etc.. són, específicament, graus i no pas rangs. Rang és un genèric que es pot referir a qualsevol jerarquia.--Carles (enraonem) 08:23, 10 gen 2011 (CET)
Caldria evitar fer les discussions aquí. Copio la discussió a la discussió corresponent pàgina de desambiguació «Rang». Quan s'hagi assolit una decisió feu una llista amb els articles que caldria reanomenar en que no pugueu fer-ho vosaltres mateixos. Gràcies. --Bestiasonica (disc.) 10:10, 10 gen 2011 (CET)
Reanomenar categoria Museus d'art a Catalunya
Proposo reanomenar Categoria:Museus d'art a Catalunya a Categoria:Museus d'art de Catalunya; per coherència amb Categoria:Museus arqueològics de Catalunya o Categoria:Museus de ciències de Catalunya (faltaria crear la Categoria:Museus de Catalunya per tipus, per cert). Sé que pot semblar que es tracti "d'art de Catalunya", és a dir, "art català", però amb una explicació sota el títol no hi ha cap problema. Per exemple, dins de la mateixa categoria hi ha Categoria:Museus d'art de Barcelona i, òbviament s'entén que hi ha articles de museu d'art que hi ha a Barcelona, no que hi hagi articles de museus d'art barceloní. --Catalaalatac (Parlem-ne) 01:16, 15 gen 2011 (CET)
Al principi d'aquesta pàgina diu: En cas d'una petició que afecti al contingut, afegiu un enllaç a la discussió on es pugui comprovar que el canvi no sigui controvertit. Jo ho proposaria abans a Categoria Discussió:Museus d'art a Catalunya. Pau Cabot · Discussió 07:05, 15 gen 2011 (CET)
No fet! Sense resposta. --V.Riullop (parlem-ne) 11:37, 26 gen 2011 (CET)
Copyvios de Catalaalatac i Josep Xicota
Tancat--V.Riullop (parlem-ne) 11:37, 26 gen 2011 (CET)
Informo de la situació creada per Catalaalatac i Josep Xicota explicada a Viquipèdia Discussió:Proposta de distinció d'alta qualitat d'un article/Franquisme a Catalunya#Possibles copyvios. He pres una decisió preventiva i demano revisió o comentaris. --V.Riullop (parlem-ne) 10:34, 15 gen 2011 (CET)
D'acord amb la decisió presa. L'article tenia copyvios demostrats i dubtes raonables sobre la font principal. L'autor principal té un llarg historial de copyvios aquí i a Commons. Pau Cabot · Discussió 10:40, 15 gen 2011 (CET)
suport! --barcelona (disc.) 10:51, 15 gen 2011 (CET)
Redirecció de Vespella
Tancat--V.Riullop (parlem-ne) 11:42, 26 gen 2011 (CET)
Caldria redirigir Vespella cap a Vespella de Gaià, ja que així és com es deia anteriorment aquest municipi del Tarragonès. Ara Vespella redirigeix a Gurb, ja que hi ha una entitat de població d'aquest municipi també amb aquest nom (que caldria anormenar Vespella (Gurb). Es podria fer un encapçalament dins Vespella de Gaià que digués «Vespella redirigeix aquí. Per al nucli de població d'Osona, vegeu Vespella (Gurb)». --Enric (discussió) 11:23, 19 gen 2011 (CET)
He fet els canvis que diu l'Enric, pels que no cal administrador. Ara només queda a l'historial de Vespella un microesborrany d'una sola línia que no lliga amb el significat actual de la redirecció. No sé què cal fer amb aquest historial, ni si val la pena fer-ho.--Pere prlpz (disc.) 18:08, 19 gen 2011 (CET)
L'historial de Vespella no té cap aportació significativa, és un extracte de la informació del municipi.--V.Riullop (parlem-ne) 11:42, 26 gen 2011 (CET)
Reanomenar Festes de Sant llorenç
Reanomenar Festes de Sant llorenç a Festes de Sant Llorenç que és una redirecció de la primera.--Lliura (disc.) 20:07, 24 gen 2011 (CET)
Fet!--Àlex Esp (Discussió) 20:27, 24 gen 2011 (CET)
Reanomenar Santa Margalida
Actualment Santa Margalida és una pàgina de desambiguació que porta al nom del municipi (Santa Margalida (Mallorca)) i a una església homònima. Penso que Santa Margalida hauria d'anar directament a l'article principal, que és el municipi, i llavors al principi d'aquesta pàgina afegir-hi un enllaç amb un vegeu de Santa Margalida (desambiguació). --Catalaalatac (Parlem-ne) 02:31, 17 gen 2011 (CET)
Fet! --Joanot Martorell ✉ 08:33, 17 gen 2011 (CET)
Penso que l'article s'hauria de dir Santa Margalida, no Santa Margalida (Mallorca). Algú ho pot canviar siusplau? --Catalaalatac (Parlem-ne) 02:08, 19 gen 2011 (CET)
No s'ha fet. El nom de l'article segueix sent Santa Margalida (Mallorca) i no Santa Margalida a seques com hauria de ser. --Catalaalatac (Parlem-ne) 11:41, 26 gen 2011 (CET)
Fet! La petició inicial no era clara. "Santa Margalida hauria d'anar directament a l'article principal" es va prendre com fer una redirecció. --V.Riullop (parlem-ne) 11:52, 26 gen 2011 (CET)
83.54.58.168 i 213.176.161.214. Gràcies.--Arnaugir 13:10, 26 gen 2011 (CET)
Fet! He bloquejat les IP per unes hores i he revertit les versions que quedaven pendents. --Bestiasonica (disc.) 13:22, 26 gen 2011 (CET)
Pensava que ja les havia revertides totes jo. Gràcies.--Arnaugir 13:26, 26 gen 2011 (CET)
En l'impàs deuen haver-ne quedat una o dues. Un cop els he bloquejat ho he repassat. Gràcies a tu per advertir-ne de la seva activitat. --Bestiasonica (disc.) 13:38, 26 gen 2011 (CET)
Tot i tenir avisos previs l'usuari Endras [5] ha creat un article vandàlic a les 15:36 d'avui.--Galazan (disc.) 15:52, 27 gen 2011 (CET)
Blocat--Lohen11 (disc.) 21:12, 27 gen 2011 (CET)
Vandalisme reiterat de Usuari:Loadmen creant articles vandàlics i modificant els de Mozart i Bach.--Galazan (disc.) 20:37, 27 gen 2011 (CET)
Reanomenar User datagram protocol
Caldria reanomenar l'article User datagram protocol per User Datagram Protocol, que actualment és una redirecció. --Davidpar (disc.) 22:04, 27 gen 2011 (CET)
Fet! --Judesba (digues...) 00:04, 28 gen 2011 (CET)
Reanomenar Joan Garí Clofent
Caldrai reanomenar l'article Joan Garí Clofent i que es diguera simplement Joan Garí, que és el nom de ploma d'aquest escriptor —el comentari anterior sense signar és fet per Muntanyenc08 (discussió • contribucions) 18:31, 28 gen 2011 (CET).
No fet! VP:AP diu "Noms de persona: Cal fer servir el nom complet". Les instruccions de dalt de la pàgina diuen: "afegiu un enllaç a la discussió on es pugui comprovar que el canvi no sigui controvertit". Cal discutir-ho abans per comprovar que si hi ha consens. --V.Riullop (parlem-ne) 19:18, 28 gen 2011 (CET)
Enllaç al DIEC
L'enllaç al DIEC que apareix a la columna d'eines (de l'esquerra) dins la pestanya "obres de consulta" és errònia. La correcta és "http://dlc.iec.cat/". --amador (disc.) 08:57, 30 gen 2011 (CET)
No fet! Això no és del MediaWiki que puguem modificar els administradors. És un gadget i ho hauries de demanar al responsable Usuari:Coet/viquiestris. --V.Riullop (parlem-ne) 10:32, 30 gen 2011 (CET)
OK. Ho faig, Merci.--amador (disc.) 12:09, 30 gen 2011 (CET)
Iúlia Solntseva
Bon dia! Per error vaig reanomenar la pàgina Iúlia Sólntseva a Iúlia Solntseva. Ara me'n adono de l'error, però com ja hi ha la pàgina de reenviament anomenada Iúlia Sólntseva, no puc tornar enrera. No sé si m'explico. En tot cas, aquest article hauria d'anar amb el nom original que portava: Iúlia Sólntseva (l'únic canvi: s'ha de tornar a afegir l'accent al cognom). Si m'expliqueu com eliminar una pàgina de reenviament, aleshores puc reanomenar l'article principal jo mateixa, i sinó, espero ajuda vostra. Moltes gràcies i perdoneu les molèsties. --Catgirl (disc.) 17:38, 30 gen 2011 (CET)
Fet! Una pàgina es pot tornar a reanomenar al nom anterior sempre que la redirecció prèvia no tingui cap més edició. Ho podies haver fet abans de buidar la pàgina. Si la redirecció té edicions posteriors, un administrador ha de revisar si l'historial es pot esborrar o bé s'ha de fusionar. --V.Riullop (parlem-ne) 18:26, 30 gen 2011 (CET)
No se si es pot demanar el bloqueig pel vandalisme continuat als següents articles, Maria Dolors Maestre i Pal i Casa Molines, per part de dos anònims anònim 1 i anònim 2.
-- Ermengol Patalín (xerrem) 00:02, 2 feb 2011 (CET)
Fet! - Protecció temporal. --Dúnadan (disc.) 00:07, 2 feb 2011 (CET)
Bot per canviar "d'Utah" a "de Utah"
Després d'arribar a un acord sobre la forma correcte a Categoria Discussió:Entitats d'Utah, m'he adonat que hi ha altres categories que estan malament, i també hi ha una bona quantitat d'articles que contenen la forma d'Utah en comptes de la correcte de Utah. Proposo encarregar aquesta tasca a un bot (no sé quin és el criteri d'aqest tipus de petició, per això ho faig aquí) --Mgclape (disc.) 13:54, 3 feb 2011 (CET)
Pots demanar-ho a Viquipèdia:Bots/Sol·licituds. --V.Riullop (parlem-ne) 15:38, 3 feb 2011 (CET)
S'està fent. – Leptictidium (nasutum) 21:07, 3 feb 2011 (CET)
Crec que en soc en part responsable. Lamento no haver-me adonat que la u de Utah no s'apostrofa. Disculpeu les molèsties que pugui haver-vos causat. --Bestiasonica (disc.) 14:57, 4 feb 2011 (CET)
Bestiasonica, qui té boca s'equivoca i dels errors se n'apren i qui no fa res mai s'equivoca..... a més, jo també en sóc responsable, que vaig fer una redirecció d'una categoria amb apòstrof. Em sembla que és un cas que pot portar confusió. Per això crec que s'hauria de traslladar la discusió que hi ha a Categoria Discussió:Entitats d'Utah cap a Categoria Discussió:Entitats de Utah per evitar més errors en aquest sentit. Jo ho faria copiant i enganxant, però crec que hi ha una manera més correcta de fer-ho. --Mgclape (disc.) 05:04, 5 feb 2011 (CET)
Fet! Discussió reanomenada sense redirecció. --V.Riullop (parlem-ne) 08:50, 5 feb 2011 (CET)
Especial:Contribucions/62.57.224.121. Canvi de continguts i spam mirant que no es noti gaire.--Pere prlpz (disc.) 12:43, 5 feb 2011 (CET)
Fet! Gràcies, Pere. --Judesba (digues...) 12:51, 5 feb 2011 (CET)
Deman aquest flag pels usuaris Townie, Enciclowiki, Mezod, Josepromeu, Independència, Espencat, Anselm Quixal, Lowecraft, Simonjoan, Mllturro, Mgclape, En cadufet, Cameta. Pau Cabot · Discussió 16:59, 2 feb 2011 (CET)
Fet!--Àlex Esp (Discussió) 17:20, 2 feb 2011 (CET)
Jo proposo com autopatrullats a Davidpar, Catalaalatac i MarisaLR. --Judesba (digues...) 20:50, 2 feb 2011 (CET)
MarisaLR ja ho és (llista). Els altres dos, em semblen bé. Pau Cabot · Discussió 20:58, 2 feb 2011 (CET)
Ho sent... és que la llista és tan llarga que se m'ha passat... :-P --Judesba (digues...) 21:16, 2 feb 2011 (CET)
Em semblen bé Davidpar i Catalaalatac, i proposo també Gomà, Gus.dan, Mcapdevila, Aleator i Lluket.--Àlex Esp (Discussió) 21:35, 2 feb 2011 (CET)
Excepte Mcapdevila, els articles del qual crec que s'haurien de patrullar manualment (la majoria duen el cartell de {{MT}}), estic d'acord amb la resta. Pau Cabot · Discussió 22:07, 2 feb 2011 (CET)
Estic d'acord a estar d'acord amb en Pau. --Judesba (digues...) 22:20, 2 feb 2011 (CET)
Ei! He vist el meu nom aquí i em pregunto que què és això. Què vol dir un flag per tals usuaris? Què vol dir que em proposen com a autopatrullats? --Catalaalatac (Parlem-ne) 14:27, 4 feb 2011 (CET)
Ho pots veure a Viquipèdia:Usuaris autopatrullats.--Àlex Esp (Discussió) 15:18, 4 feb 2011 (CET)
Fet! per a Davidpar, Catalaalatac, Gomà, Gus.dan, Aleator i Lluket. Pau Cabot · Discussió 21:45, 4 feb 2011 (CET)
Merci per confiar en mi. Davidpar (disc.) 23:01, 4 feb 2011 (CET)
Gràcies per la confiança! --Catalaalatac (Parlem-ne) 23:08, 4 feb 2011 (CET)
Crec que en Baggio també es mereix aquesta confiança. Què en penseu? --Judesba (digues...) 20:59, 6 feb 2011 (CET)
I en Dvdgmz també. --Judesba (digues...) 11:08, 7 feb 2011 (CET)
Recuperació d'articles
TancatS'ha desestimat la recuperació. --V.Riullop (parlem-ne) 09:37, 7 feb 2011 (CET)
A falta d'una sala d'administradors, tal com s'està comentant a la taverna, ho plantejo aquí per a comentaris. He rebut una sol·licitud atípica per part de Mpeinadopa: ambaixada#Recuperación de artículos. i mytalk#Recuperación de artículos. Es tracta de restaurar temporalment uns articles esborrats per copyvios sistemàtics de Josep Xicota per a traslladar-los a una wiki externa: La Princesa de Moctezuma, Lo Cavallot i la Balladora d'Organyà, Ràdio i propaganda franquista, Franco, de la infantesa a la guerra d'Àfrica Franco i la Segona República, Crònica d'una mirada, Franco i la guerra civil espanyola. Alguns són copyvios identificats clarament i d'altres són pressuposats per l'historial de l'usuari. Dubtes: És una petició lícita i de bona fe? Es poden restaurar copyvios per a aquest propòsit? --V.Riullop (parlem-ne) 10:33, 4 feb 2011 (CET)
Si es publica un copyvio en un altre lloc web, continua sent un delicte. I si nosaltres col·laborem en això... col·laborem en un delicte, no? – Leptictidium (nasutum) 12:02, 4 feb 2011 (CET)
Estic d'acord amb en Lepti. Quan trobem una infracció de drets d'autor, el que fem és eliminar-la. Promocionant un contingut que infringeix aquests, o deixant que algú copii un text des de la VP, quan ja ha estat eliminat per infringir-los, no em sembla coherent. Si Mpeinadopa està interessat en aquesta informació, se li pot dir quina va ser la font original. Si a la seva web incorpora aquests textos amb el cartellet: "informació extreta de la Wikipedia" ells es renten les mans i el problema torna a ser nostre.--Àlex Esp (Discussió) 13:40, 4 feb 2011 (CET)
D'acord amb el que s'està dient. No hauríem de canviar/desvirtuar les nostres polítiques ni que sigui per fer un favor a un tercer. Si aquest [tercer] creu que té algun dret sobre aquests textos per a reproduir-los que ho faci directament sense demanar la nostra intermediació. No ens correspon a nosaltres validar que posseeix aquests drets o alguna autorització del seu titular legítim. --Bestiasonica (disc.) 14:54, 4 feb 2011 (CET)
Si realment és un copyvio, que vagin directament a la font original. Si no ho és, no s'hauria d'haver esborrat.--Lohen11 (disc.) 21:52, 4 feb 2011 (CET)
(<--) Gràcies pels comentaris. L'usuari diu que netejaria els copyvios abans de traslladar-los, però penso que aquesta feina l'hauríem de fer nosaltres restaurant selectivament les edicions que puguin ser bones. Mirant per sobre no veig cap aportació significativa que no sigui copyvio o altament sospitosa. M'ho acabaré de mirar en detall, però estic d'acord en que no es pot col·laborar amb una infracció de drets d'autor. --V.Riullop (parlem-ne) 23:33, 4 feb 2011 (CET)
Era un cas estrany. S'ha gestat per part de Josep Xicota aquí i aquí. Pau Cabot · Discussió 17:01, 5 feb 2011 (CET)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquipèdia:Petició_als_administradors/Arxiu_15&oldid=19551878»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 gen 2018 a les 13:49. | 0.610346 | curate | {"ca": 0.8436551814001974, "fr": 0.00435583849891104, "en": 0.01111297258055509, "de": 0.027158839187654736, "it": 0.053442787736639304, "sr": 0.0005956702220733047, "es": 0.04514063401649262, "sv": 0.0006328996109528862, "id": 0.0023082221105340554, "pt": 0.0038904711379162712, "pl": 0.0013961020829843078, "nl": 0.004430297276670204, "la": 0.0010238081941884923, "hu": 9.307347219895386e-05, "cs": 0.0004653673609947693, "ga": 0.00014891755551832617, "ia": 0.00014891755551832617} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Petici%C3%B3_als_administradors/Arxiu_15 |
oscar-2301_ca_20230418_8_210768 | Amb moltes ganes tornem a organitzar el cros d’Agramunt. El proper 23 de gener a partir de les 10h al Passeig J. Brufau. A continuació tota la informació. …
FOTOS I CLASSIFICACIONS CURSA TORRÓ 2021
GeneralBy EPE Agramunt Serveis 14 octubre 2021
Mil agraïments a tots/es les participants i també a tots els col·laboradors. La 31a edició que es va fer amb tot l’esforç i la màxima dedicació de tots. Us mostrem les classificacions i les fotos que ens varen fer el Xavier Fitó, el Josep M. Ribalta i el Jordi Ramon. Esperem que ho gaudissiu igual…
Cursa del Torró 2021
GeneralBy EPE Agramunt Serveis 8 setembre 2021
Hola a tots/es. Contents de poder tornar a organitzar la Cursa del Torró. Amb moltes ganes de retrobar-nos en la 31a edició de la nostra cursa. El dia 10 d’octubre us animem a venir a fer la cursa i després una volta per la Fira del Torró i la Xocolata que enguany també tornen a…
Activitats esportives de la Festa Major’21
GeneralBy EPE Agramunt Serveis 25 agost 2021
En aquesta pàgina trobareu tota la informació relacionada amb les activitats esportives de la Festa Major. És molt important que us llegiu atentament el funcionament de les activitats. Per tal de tenir un control de l’aforament hi haurà un màxim de participants en les activitats. LES ENTRADES ES PODRAN ADQUIRIR A PARTIR DE LES 9h…
Activitats d’Estiu
GeneralBy EPE Agramunt Serveis 1 juny 2021
Hola a tots/es. Molt contents de presentar-vos les activitats del Patronat d’Esports. Seguim apostant per l’esport i les activitats d’estiu. Trobareu tota la informació a la capçalera d’aquesta web, escolliu l’enllaç que us interessi
Cursa d’orientació dia mundial de l’activitat física.
GeneralBy EPE Agramunt Serveis 12 abril 2021
Un any més ens adherim al dia mundial de l’activitat física, i ho fem organitzant una cursa d’orientació molt interactiva entre els participants i els organitzadors. L’activitat tindrà lloc el proper dissabte 17 d’abril de 17h a 20h. Lloc d’inici al pavelló. Una activitat familiar que està adaptada a tots els nivells. Hi haurà 3… | 0.732715 | curate | {"ca": 0.9008470353761834, "de": 0.0004982561036372695, "es": 0.030393622321873443, "fr": 0.04633781763826607, "pt": 0.02192326856003986} | https://agramuntesports.cat/2021/ |
mc4_ca_20230418_4_132347 | Els sindicats policials de Cocentaina també tenen "gran malestar" amb el seu ajuntament | ARA Multimèdia
Els sindicats policials de Cocentaina també tenen "gran malestar" amb el seu ajuntament
Policia Local de Cocentaina / Ajuntament
Afirmen que hi ha "falta d'interés i implicació" per part de "l'alcaldessa i regidor amb competències en matèria de Policia Local"
Escrit per Rubén Lledó 28 març 2018
Pareix que la relació entre les Policies Locals i els Ajuntaments de les nostres comarques no és massa bona. En els darrers mesos hi ha hagut problemes a Muro i també a Alcoi. Ara, els sindicats policials, han mostrat el "gran malestar i desmotivació del conjunt de funcionaris i funcionaries que pertanyen al cos de la Policia Local d'aquesta ciutat (Cocentaina)".
En el comunicat signat pels delegats sindicats de SIPOL, SPPLB, CSIF, CCOO i USO es pot llegir que hi ha "falta d'interés i implicació per part de la Corporació Municipal i concretament alcaldessa i regidor amb competències en matèria de Policia Local, en resoldre els problemes i inquietuds del personal que conforma el col·lectiu, que poden generar una menor qualitat en els serveis que es presten en aquesta matèria".
Aquest comunicat ix després d'una reunió mantinguda entre tots els delegats sindicals el 16 de març. En ell reflecteixen "la defensa conjunta i el reconeixement i interessos de la tasca policial, així com de les condicions laborals dels funcionaris i funcionàries que les exerceixen". | 0.852466 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.aramultimedia.com/els-sindicats-policials-de-cocentaina-tambe-tenen-gran-malestar-amb-el-seu-ajuntament |
mc4_ca_20230418_6_342384 | Plataforma per al dret a l'habitatge a Osona : La ILP per a la dació en pagament i el dret inexistent a l’habitatge | 0.673488 | curate | {"ca": 1.0} | http://drethabitatge.blogspot.com/2012/07/la-ilp-per-la-dacio-en-pagament-i-el_16.html |
macocu_ca_20230731_8_249381 | TENNIS + PADEL + GYM
amb 7 dies d'antelació
A través de l’app et permetem reservar pista amb molta antelació perquè puguis programar de la millor manera els teus partits. | 0.660847 | curate | {"es": 0.11904761904761904, "ca": 0.8809523809523809} | |
mc4_ca_20230418_8_400288 | Legislació: DECRET 76/2019, de 26 de març, sobre l'elecció dels membres dels consells comarcals de 2019
Objecte: Aquest Decret té per objecte establir les disposicions complementàries que han de regir el procés sobre la designació dels membres dels consells comarcals de 2019. Data...
Llegeix més sobre Legislació: DECRET 76/2019, de 26 de març, sobre l'elecció dels membres dels consells comarcals de 2019 »
Data d´actualització: 02/04/19 Autor: Generalitat de Catalunya Tipus de contingut: Legislació Àrea temàtica: Organització ens locals i altres administracions Organització ens locals i altres administracions » Eleccions Organització ens locals i altres administracions » Eleccions » Municipals
Legislació: DECRET 77/2019, de 26 de març, pel qual es convoquen eleccions a la presidència de les entitats municipals descentralitzades de Catalunya
Objecte: Es convoquen eleccions a la presidència de les entitats municipals descentralitzades, que tindran lloc el dia 26 de maig de 2019, el mateix dia que les eleccions municipals. ...
Llegeix més sobre Legislació: DECRET 77/2019, de 26 de març, pel qual es convoquen eleccions a la presidència de les entitats municipals descentralitzades de Catalunya »
Descripció: Reial decret 209/2019, d'1 d'abril, pel qual es convoquen eleccions locals i a les Assemblees de Ceuta i Melilla pel 26 de maig de 2019. Objecte: 1. Es convoquen...
Llegeix més sobre Legislació: Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, por el que se convocan elecciones locales y a las Asambleas de Ceuta y Melilla para el 26 de mayo de 2019 »
Objecte: Establir, amb caràcter supletori, per aquells municipis on no existeixi cap normativa específica o que no hagin fet convocatòria expressa de la sessió constitutiva, les 12 del...
Llegeix més sobre Legislació: Ordre GRI/149/2015, de 21 de maig, per la qual s'estableix amb caràcter supletori la fixació de l'hora per a la sessió constitutiva de les corporacions municipals de Catalunya »
Actualitat: Servei especial de suport sobre l'aplicació informàtica e-Comicis durant la jornada electoral del 24 de maig de 2015
Objecte: Durant la jornada electoral del proper diumenge 24 de maig, la Unitat d'Informàtica Municipal i Cartografia desplegarà un servei especial de suport sobre l'aplicació informàtica...
Llegeix més sobre Actualitat: Servei especial de suport sobre l'aplicació informàtica e-Comicis durant la jornada electoral del 24 de maig de 2015 »
Data d´actualització: 20/05/15 Autor: Diputació de Tarragona » Servei d´Assistència Municipal SAM » Informàtica Municipal i Cartografia Tipus de contingut: Actualitat Àrea temàtica: Organització ens locals i altres administracions » Eleccions » Municipals
S´estan mostrant 1 - 5 de 78 resultats. | 0.764919 | curate | {"ca": 0.9259807549962991, "pt": 0.0025906735751295338, "sh": 0.0011102886750555144, "es": 0.07031828275351591} | https://esam.diputaciodetarragona.cat/inici?p_p_id=101_INSTANCE_boWpMt8ehILR&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-1&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=2&_101_INSTANCE_boWpMt8ehILR_delta=5&_101_INSTANCE_boWpMt8ehILR_keywords=&_101_INSTANCE_boWpMt8ehILR_advancedSearch=false&_101_INSTANCE_boWpMt8ehILR_andOperator=true&p_r_p_564233524_categoryId=651416&p_r_p_564233524_resetCur=false&_101_INSTANCE_boWpMt8ehILR_cur=1 |
mc4_ca_20230418_10_680125 | La bona exposició de productes en l'oficina de farmàcia fa augmentar les vendes fins a un 15% | Afinpa
La bona exposició de productes en l’oficina de farmàcia fa augmentar les vendes fins a un 15%
El mercat farmacèutic té molt que aprendre d’altres sectors relacionats amb el comerç. De fet, algunes oficines de farmàcia han començat a incloure estratègies dirigides a augmentar les vendes. Gestiona i exposar els productes de la manera adequada és una d’elles, amb resultats molt significatius.
L’estudi FarmaShopper indica que gairebé la meitat de les decisions de compra es fan en l’establiment. De manera que projectar una bona imatge de cara al consumidor és vital per augmentar les vendes.
Compres complementàries
Més que de compra compulsiva, podem parlar de complements no previstos. Quan un pacient és atès en l’oficina, pot decidir portar-se alguna cosa que no pensava quan va entrar. Per a això, la manera de col·locar els productes a la vista juga un paper summament important.
La companyia Almirall ha demostrat a través d’un estudi que, amb formació i una presentació atractiva en les prestatgeries, les vendes de medicaments sense recepta creixen fins a un 30%. Per tant, entre les idees de com potenciar la teva farmàcia haurien d’estar presentis unes nocions de escaparatismo i col·locació de productes. Marian Pastor, de la consultoria Asefarma, assegura que una bona exposició és la millor manera de vendre.
Com col·locar els productes
Varis experts han donat claus per encertar en l’exposició de productes. El primer és estudiar els hàbits dels clients potencials de la zona. A través d’enquestes i estudis de comportament, es pot determinar què zones tenen major potencial en els prestatges, així com el recorregut que l’usuari fa fins al mostrador de servei.
A les zones calentes s’hauran de col·locar productes que tinguin una baixa rotació, i els que es consumen més portar-los a llocs menys visibles. D’aquesta manera, mentre un client busca alguna cosa en concret haurà vist la resta i pot ser que es porti una mica més.
La senyalització per tipus és un detall important, ja que així no els prendrà massa temps trobar el que busquen i la compra serà més probable. També és avantatjós col·locar els preus dels productes en lloc d’esperar al fet que preguntin per ells, ja que això frena molt les probabilitats d’adquirir-ho. Les pautes que es porten seguint des de fa molt temps en la venda de cosmètics, portades a l’interior de les farmàcies.
A més de potenciar la bona col·locació, existeixen errors que han d’eliminar-se per augmentar les vendes. Per exemple, buit als espais on hauria d’haver-hi productes per generar la sensació de que es ven molt, posar els pots de qualsevol manera, sense que les etiquetes estiguin a la vista o baldes poc accessibles.
Disposar d’un assortiment escàs és molt negatiu. L’ideal és comptar amb diversos productes d’una categoria, almenys el líder, una alternativa amb un preu inferior i una marca blanca econòmica. Són el mínim que cal posar en un prestatge segons les pautes dels experts.
Canviar les coses d’un lloc a un altre tampoc funciona bé. El millor és deixar-ho sempre en el mateix lloc. Solament s’han de canviar els productes de temporada o les promocions, com les cremes protectores o els suplements de vitamines per afrontar els canvis d’estació. Aquests han de posar-se a l’altura dels ulls i seguir un calendari estricte. Al client li estranya molt veure a l’octubre que encara hi ha cremes per al sol en oferta. | 0.81659 | curate | {"ca": 0.95, "fr": 0.029479768786127167, "pt": 0.020520231213872833} | http://www.afinpa.com/ca/la-bona-exposicio-de-productes-en-loficina-de-farmacia-fa-augmentar-les-vendes-fins-a-un-15/ |
crawling-populars_ca_20200525_7_79704 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
PUBLICACIONS > VERKAMI
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Potencial d’Estat és un llibre que basant-se en fets històrics i aportant dades econòmiques irrefutables demostra que Catalunya gaudeix del potencial per esdevenir, en llibertat, un dels estats amb més benestar d’Europa. Som com una molla comprimida a la força però llesta per fer el salt.
Anar al projecte que proposa VERKAMI
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.689903 | curate | {"ca": 0.953015873015873, "en": 0.03492063492063492, "it": 0.012063492063492064} | : /noticies/potencial-destat-catalunya-una-forca-economica-inimaginable/ |
mc4_ca_20230418_4_265458 | Màster Online en Disseny Gràfic online Trazos | Emagister
Durada 100 Dies
Inici 01/06/2020
El màster presenta una docència orientada des del primer moment a la formació en les principals tècniques, recursos i aplicacions del Disseny Gràfic i el Disseny d'Interfícies Gràfiques, oferint una preparació completa i de caràcter professional d'ambdues disciplines.
El talent dels creatius gràfics envaeix cada aspecte de les nostres vides: des dels cartells de les teues pel·lícules favorites al disseny d'aqueixa revista tan ben editada que compres tots els divendres, l'hipnòtic embolcall de la xocolatina que estàs a punt de menjar-te o la web que visitaràs per a planejar un viatge. Si vols convertir-te en l'autor del packaging més original, els dissenys editorials més atractius, la web més innovadora o la identitat de marca més destrossadora, benvingut: amb el nostre Màster en Disseny Gràfic estàs a un pas de fer realitat les teues aspiracions.
A més, la qualitat del nostre ensenyament en aquest camp ve avalada per la garantia que ens atorga la certificació oficial com a centre formatiu autoritzat d'Adobe.
Aquesta modalitat està particularment orientada a dissenyadors, maquetadors, il·lustradors i, en general, tots aquells perfils professionals que desitgen adquirir uns coneixements sòlids en disseny gràfic punt online com offline.
Master Online en Diseño Grafico - Trazos_.pdf
Inici 01 juny 2020
Màster Online en Disseny Gràfic Trazos
Màster en Embalatge en línia
Màster en Adobe Photoshop en línia | 0.814033 | curate | {"ca": 0.9593604263824117, "es": 0.04063957361758828} | https://formacio.lavanguardia.com/master-online-disseny-grafic-courses-es-3469341.htm |
grup-elmon_ca_20230726_0_64663 | Sandro Rosell segueix la seva lluita per reparar la seva imatge després de passar dos anys en presó preventiva, i ser posteriorment absolt. Avui, però, el Tribunal Suprem ha renunciat admetre a tràmit la querella de l’expresident del Barça i de Joan Besolí per falsedat documental i prevaricació contra Carmen Lamela, la jutgessa que va portar el seu cas.
La querella no acceptada assegura que Lamela, aleshores titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, i actualment magistrada del mateix Tribunal Suprem, “va ocultar injustificada i deliberadament” en fins a 3 ocasions l’existència d’un conjunt d’informació de més de 1.200 folis de gran rellevància per a la causa.
Tanmateix, l’advocat defensor de Sandro Rosell, Andrés Maluenda, ha anunciat que interposarà un recurs amb l’objectiu que finalment s’admeti aquesta querella. Els seus arguments són que el mateix Suprem ha admès que Lamela va “errar en les seves resolucions”, i que no s’entenen les justificacions del Tribunal titllant de “descuit” o “error” el fet de no haver facilitat la informació requerida. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monesport.cat/barca/tribunal-suprem-querella-sandro-rosell-carmen-lamela-194539/ |
mc4_ca_20230418_8_420269 | Lloret i Blanes frenen el decreixement - MILLOR
Date: 12,Novembre,2017
Photo Credit To www.lloret.cat
Blanes, el municipi amb més habitants de la comarca de la Selva, ha frenat el decreixement de la població respecte al 2016, després d’encadenar set anys seguits de descens. Així, l’octubre passat hi havia empadronades 39.084 persones (19.427 homes i 19.657 dones), una quantitat semblant a la que es va registrar el 2016, amb 24 habitants menys. La tendència des del 2009, quan es va assolir el pic d’habitants en els últims disset anys, amb 40.047 persones empadronades a Blanes, havia estat de descens, tot i que aquesta baixada ha estat menys accentuada en els últims dos anys. Des del 2000 fins al 2009, en canvi, la població es va anar incrementant, des dels 30.441 del 2000 fins als 40.047 del 2009.
La segona població
A Lloret de Mar, el segon municipi en nombre d’habitants de la comarca, a poca distància de Blanes, en els últims anys la tendència també ha estat de decreixement, i es manté com a segona població de la Selva, amb 38.044 empadronats el 2 de novembre. Dels quals, 19.560 eren homes i 18.638, dones. El pic de població a Lloret es va assolir el 2012, el registre més elevat en disset anys. Fa cinc anys, hi havia censades a Lloret 40.837 persones, 21.355 de les quals eren homes i 29.482, dones.
La incidència de l’augment del turisme es veu més clarament a Lloret que no pas a Blanes. Així, a Lloret la població va experimentar un creixement molt fort des del 1996, quan tenia 16.674 habitants, un increment que no es va aturar fins al 2012. Amb el boom turístic, també va créixer la població vinguda d’altres zones de Catalunya i de l’Estat espanyol. Del total d’empadronats, 15.643 són d’origen català (dels quals, 10.923 són nascuts a la demarcació de Girona i 4.720, a la de Barcelona), mentre que 7.223 procedeixen de l’Estat espanyol.
Més vinguts de fora
Entre els nascuts fora de Catalunya, la província més representada per nombre de persones que hi han nascut és Jaén (1.650 persones), seguida de Granada (643), Badajoz (581), Còrdova (440) i Sevilla (398). Així mateix, destaca el nombre de persones nascudes a l’estranger respecte a la població total, ja que sumen 15.178 habitants. El país amb més representació és Rússia (2.161 persones nascudes en aquest país tenen ara residència a Lloret de Mar), seguit de Romania (1.365), el Marroc (1.151), l’Argentina (1.134), l’Índia (1.102) i Bulgària (837). Completen la llista fins a arribar als deu principals països Ucraïna (635), Gàmbia (555), l’Uruguai (518), Alemanya (489), la Gran Bretanya (437) i França (406). En total, hi havia representades a Lloret de Mar fins a l’any passat 106 nacionalitats, de tots els continents.
En el cas de Blanes, la població nascuda a Catalunya suma 23.846 persones, mentre que els nascuts a l’estranger sumen 7.376 persones (molt lluny del registre de Lloret) i els nascuts arreu de l’Estat espanyol són 7.862. Entre aquests últims, els habitants de Blanes són originaris sobretot de Màlaga (861), de Granada (665), de Còrdova (647), de Jaén (644) i de Badajoz (629). Pel que fa als nascuts a l’estranger, el Marroc és el primer país representat, amb 816 habitants, seguit de Gàmbia, Romania, Itàlia, Rússia, el Senegal i l’Uruguai.
En el conjunt de les comarques gironines, Blanes es manté com la tercera població en nombre d’habitants (Lloret és la quarta), al darrere només de Girona (98.255) i Figueres (45.726).
Post source : http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1279489-lloret-i-blanes-frenen-el-decreixement.html
Tags:HabitantsLloret de Mar
Previous : Rebaixa per obrir locals en carrers fora dels eixos comercials, a Lloret de Mar
Next : Quim Teixidor és reescollit síndic del Ciutadà a Lloret pels pròxims cinc anys | 0.7563 | curate | {"ca": 0.9665327978580991, "fr": 0.005890227576974565, "en": 0.02034805890227577, "st": 0.007228915662650603} | http://www.millor.cat/lloret-blanes-frenen-decreixement/ |
mc4_ca_20230418_6_609666 | Visualització de dades: Grasset de muntanya (Anthus spinoletta) | Catalonia Birding
3rd December 2019 Daniel Roca
Visualització de dades: Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
English summary: Data visualization of Water pipit (Anthus spinoletta) distribution in Catalonia throughout the year. This animation was generated using thousands of records added by observers to www.ornitho.cat, a citizen science portal run by the Catalan Ornithological Institute (ornitologia.org). Bottom-right shows each 15-day period, the blue line represents the 1800 meters above sea level in the Pyrenees.
La següent animació mostra el cicle de distribució del grasset de muntanya a Catalunya al llarg de l’any, i s’ha pogut generar gràcies a l’esforç de tots els col·laboradors que contribueixen amb les seves observacions al portal de l’ICO Ornitho.cat, un exemple del gran potencial de les eines de ciència ciutadana.
Per a una visualització òptima, seleccioneu alta resolució (1080p) i pantalla completa.
Format de l’animació
· Es recullen un total de 9.403 observacions de l’espècie, introduïdes a Ornitho.cat fins al 29 de novembre de 2018.
· Cada imatge de l’animació correspon a un període de 15 dies, al llarg de tot l’any. Les observacions de tots els anys queden condensades en un de sol.
· La mida dels punts indica la quantitat: els més petits fan referència a observacions d’un sol exemplar, incrementant-se progressivament, de forma que els punts més grans representen observacions de 30 exemplars o més.
· A la part inferior dreta es pot veure la data de cada període.
· Un cercle de color indica en cada moment l’estació de l’any: blau (hivern), verd (primavera), groc (estiu), marró (tardor).
· La línia blava representa la corba de nivell de 1800 metres sobre el nivell del mar al Pirineu.
Interpretació de l’animació
Tot i que el grasset de muntanya és una espècie present tot l’any a Catalunya, la seva distribució canvia radicalment amb les estacions, així com també els hàbitats que ocupa. El format d’animació ens permet visualitzar un clar patró pel què fa a la fenologia i la distribució de l’espècie a casa nostra.
Cal tenir en compte que la prospecció territori és irregular. Mentre que algunes zones són freqüentment visitades, o compten amb un nombre elevat d’observadors, altres ho són molt menys. Això pot fer aparèixer una espècie com a més abundant a determinades àrees, o fer-la passar desapercebuda en d’altres. Són deficiències que es poden corregir mitjançant mètodes d’interpolació o models que prediuen la presència en funció del nínxol ecològic. És el cas dels mapes d’índex d’abundància que trobem a l’Atles dels Ocells nidificants de Catalunya. Aquí, però, no s’utilitza cap model d’interpolació i es representen únicament observacions directes.
Durant aquesta estació, el grasset de muntanya ocupa zones humides i cursos fluvials mitjos i baixos. Trobem nuclis importants als principals aiguamolls costaners, així com a la Depressió Central. Aquí hi destaca l’estany d’Ivars i zones pròximes, però també els arrossars d’Aitona o el curs del Segre. A més a més, el gran nombre de basses de reg i de canals a la plana de Lleida, fa que l’espècie hi aparegui distribuïda extensament.
L’animació també permet detectar altres zones rellevants d’hivernada, com la plana de Vic (Ter i afluents), o bé cursos fluvials menors (Besòs, Tordera), així com els estanys de Sils i de Banyoles. Veiem clarament que, durant aquests mesos, el grasset de muntanya escull la terra baixa, defugint en general àrees de muntanya i forestals. Els exemplars que romanen al Pirineu durant l’hivern aprofiten les cues dels embassaments o els fons de les valls, com, per exemple, el curs del Segre a l’Alt Urgell i la Cerdanya.
A diferència del grasset de costa (Anthus petrosus) al nord d’Europa, el grasset de muntanya és pràcticament absent de la línia litoral, si aquesta no compta amb llacunes, aiguamolls o desembocadures de rius. Seria el cas, per exemple, de la costa del Maresme.
A final de març o principi d’abril els grassets de muntanya comencen a desplaçar-se cap a les àrees de cria, i aquest moviment es produeix de forma progressiva. En funció de l’any, i del nivell d’innivació, comencen a ocupar prats d’alta muntanya al Pirineu Oriental, mentre que, al Pirineu Occidental, aquesta aproximació sembla retardar-se una mica. Veiem que els grassets de muntanya es van acostant a les capçaleres de les valls, probablement esperant unes condicions prou favorables per acabar de situar-se als territoris tan aviat com els sigui possible.
A partir de la segona meitat d’abril es produeix una dràstica davallada del nombre d’exemplars a la terra baixa, mentre que la majoria ja ocupen hàbitats pirinencs, o bé han marxat més al nord, per exemple, als Alps.
Durant el mes de maig o, molt excepcionalment, a principi de juny, es produeixen les últimes (i força escasses) observacions de migrans tardans, algunes de les quals en hàbitats de muntanya, com són els cims del Montsec o de l’Albera, i que es podrien confondre amb nidificants.
A partir d’aquest moment, i durant tot el juny, juliol i agost, la distribució del grasset de muntanya a Catalunya queda restringida i coincideix plenament amb la línia dels 1800 metres sobre el nivell del mar, per sobre de la qual trobem prats i pastures alpines i subalpines, i també la majoria de parelles nidificants. A diferència del sector més occidental del Pirineu, sobretot en la seva vessant nord, d’influència atlàntica, a on el límit altitudinal és més baix, a Catalunya només ocupa territoris per sota d’aquesta altitud de forma molt local.
A la part central del nucli de cria més important (entre la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà), es pot percebre una certa disminució del nombre d’observacions en comparació amb àrees perifèriques. Això pot ser degut, per una banda, a la dificultat d’accés a les parts més elevades i, per altra, al fet que l’hàbitat és massa rocós en alguns d’aquests sectors.
Les observacions durant el període reproductor queden restringides per sobre dels 1800 metres.
El petit nucli a les zones culminals del Montseny (Matagalls) ha produït poques observacions a Ornitho.cat en els darrers anys, i algunes de començament de maig encara es podrien considerar possibles migrants tardans. És possible que alguna vegada hi arribi a nidificar, tot i que probablement ho faci de forma molt escassa i irregular.
La segona quinzena de setembre alguns grassets de muntanya ja comencen a ocupar tímidament zones de terra baixa, però es tracta encara d’observacions puntuals. Durant l’octubre els nombres es van incrementant progressivament, però el trànsit cap a les zones d’hivernada és més lent que a la primavera. Durant aquest període, una part de la població encara es manté en hàbitats de muntanya, probablement perquè, molts anys, les nevades importants o les temperatures baixes es retarden fins ben entrat el novembre i els ocells no tenen especial pressa per marxar. De les imatges també sembla desprendre’s que el gruix d’hivernants arriba una mica més tard al Delta de l’Ebre, a on durant la segona quinzena d’octubre encara hi ha poques observacions, en comparació amb altres nuclis d’hivernada (Aiguamolls de l’Empordà, etc.). A partir de la segona quinzena de novembre la distribució de l’espècie ja és plenament hivernal i es manté sense grans variacions durant els següents quatre mesos.
data visualization, mapes, mapping, visualització de dades | 0.857072 | curate | {"ca": 0.9405967328203051, "en": 0.05940326717969489} | http://cataloniabirding.com/visualitzacio-de-dades-grasset-de-muntanya/ |
mc4_ca_20230418_16_52332 | Mauro Rosolina Mare Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Rosolina Mare, no busqui més enllà de Mauro. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Rosolina Mare. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha habitació familiar. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara balcó/terrassa, cuina americana, nevera, plat de dutxa per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Mauro no troba competidors en cap categoria. | 0.785672 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/mauro/hotel/rosolina-mare-it.html |
macocu_ca_20230731_7_101016 | La I Caminada Popular de Tarragona pel Casal de l’Autisme omplirà Torreforta d’activitats el 2 d’abril
29/03/2022
Nombre * | 0.528113 | curate | {"ca": 0.85, "it": 0.08333333333333333, "fr": 0.06666666666666667} | |
mc4_ca_20230418_11_425287 | Giovanni Viotti - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Giovanni Baptista Viotti (Fontanetto Po, província de Vercelli, 23 de maig de 1753 – Londres, Anglaterra, 3 de març de 1824) fou un violinista i compositor italià. Va ser el fundador de la tècnica moderna del violí i un dels més notables compositors per aquest instrument.
12 maig 1755
Fontanetto Po (Itàlia)
3 març 1824 (68 anys)
Pierre Baillot, Andre Robberechts, Pierre Rode i Friedrich Wilhelm Pixis
Violí i Viotti Stradivarius (en)
Fill d'un modest ferrer, el seu extraordinari talent musical es mostrà ja als 8 anys, executant primorosament en un petit violí que li havia regalat el seu pare obres de força dificultat apreses sense cap mestre. Llur fama de nen prodigi arribà a oïdes del bisbe de Stambino, que el recomanà a la protecció del príncep de la Cisterna a Torí. Aquest magnat es féu càrrec de l'educació musical del petit Giovanni, donant-li com a mestre el famós Gaetano Pugnani, què, entusiasmat amb el deixeble, emprengué el 1780 una gran gira de concerts per Alemanya, Rússia, Londres i París.
La primera vegada que Viotti va actuar en públic com a solista fou a Gènova l'any 1780. A París es presentà en públic el 15 de març de 1782, prenent part en un dels Concerts Spirituels, causant tan gran impressió, que fou unànime l'opinió de què la seva tècnica avantatjava a la de tots els violinistes escoltats fins llavors.
El 1784 fou nomenat violinista de cambra per la reina Maria Antonieta d'Àustria i poc temps després mestre de capella del duc de Soubisse. Cap d'aquests càrrecs foren conservats massa temps per Viotti, home de caràcter rar, inquiet i poc donat a les grans exhibicions. Sent com era, un mestre insuperable del violí, li repugnava aparèixer davant els auditoris nombrosos i preferia tocar en el reduït cercle d'uns quants deixebles i amics íntims, entre ells el compositor Cherubini.
Des del 1787 les aparicions públiques de Viotti cessaren quasi per complet. A partir d'aquesta època comença la seva atzarosa vida, plena d'adversitats. Empresari amb Leonard, el perruquer de Maria Antonieta, del Theâtre de Monsieur, que actuava sota el patronat del comte de Provença, germà del rei, el seu noble propòsit de restaurar les glòries de l'òpera italiana al Regne de França va fracassar per efecte de la revolució.
Viotti, sospitós de monarquisme, es veié obligat a fugir de París, refugiant-se amb altres realistes a Londres, on arribà el juliol de 1792. Seguiren quatre anys de relativa tranquil·litat pel mestre, doncs, arruïnat completament pel fracàs de la seva empresa teatral a París, va poder eludir la constant persecució de la mala sort mercès als ingressos que li proporcionaven alguns concerts i la direcció del King's Theater, on es feien representacions d'òpera italiana.
Allunyat de Londres el 1798 a conseqüència d'una intriga política, passà a Schönfeldz (Hamburg), residint allí tres anys completament dedicat a la composició i l'ensenyament i on va tenir entre els seus alumnes a Friedrich Wilhelm Pixis. El 1801 tornà de nou a Londres, però per raons que s'ignoren no hi trobà el mateix ambient acollidor que en llur anterior permanència. D'aquell període obscur en la vida de l'artista només se'n sap que emprengué un negoci de vi, que li ocasionà grans pèrdues.
El 1802 feu un viatge a París, donant a conèixer als seus admiradors i amics íntims els últims duets i trios que havia compost a Schönfeldz, repetint llurs visites a la capital de França el 1814 i 1818. En aquest últim any el seu antic protector el comte de la Provença, que havia ascendit al tron amb el nom de Lluís XVIII, l'anomenà director de l'Òpera, però com que en aquest teatre es va produir el 13 de febrer l'assassinat del duc de Berry, nebot del monarca, hagué de tancar les seves portes, refugiant-se la companyia, primer en el Théâtre Favart i després en el Théâtre Louvois. Aquestes contínues mudances foren desastroses per l'òpera italiana i la seva fallida definitiva obligà a Viotti a instal·lar-se altra volta a Londres el 1822 .
Amb una salut delicada per tantes lluites i tants infortunis, aquesta va anar empitjorant ràpidament, morint en la misèria més gran i aclaparat pels deutes, la major part de resultes de llur negoci de vins. Per saldar aquests deutes, Viotti disposava en el seu testament que embarguessin les úniques coses de valor que posseïa en morir: dos concerts en manuscrit, un violí Klotz i un Stradivarius, "aquest últim instrument, deia el testador, crec que produirà diners". Viotti no fou solament el millor violinista del seu temps, sinó el fundador de la moderna escola de violí.
El famós Pugnani li transmeté les tradicions de la cèlebre escola italiana creada per Corelli, però, sense prejudici d'aquests ensenyaments, el cert és que l'estil clàssic semblava innat en Viotti i que la dignitat i puresa de llurs interpretacions corrien parella amb l'insuperat domini tècnic de l'instrument. "Viotti", deia d'ell el seu fervorós admirador Baillot, "posseeix un arc de cotó, dirigit pel braç d'Hèrcules".
La mateixa noblesa d'estil que reconeixen tots els seus contemporanis en Viotti s'evidencia en llurs composicions, les quals, si bé és cert que manquen d'originalitat potent, estan dignificades per la constant recerca de bells ideals; en elles es mostra la profunda petjada que havia deixat en l'ànima de Viotti la màxima de Tartini: Per ben suonare, bisogna ben cantare. Finalment, Viotti fou un dels primers compositors de concerts per a violí que va saber treure profit complet dels seus recursos d'una orquestra acompanyant.
Entre els deixebles d'aquest artista hi figuraren la italiana N. Parravicini,[1] el polonès August Duranowski,[2] Jean-Baptiste Cartier,[3] Andre Robberechts, Pierre Rode, Pixis, Paul i Francois Alday Cartier, Pierre Vacher, Labarre, Libón, Mori, Pinto i Roberrechts.
Escrigué 29 concerts per a violí, i els 9 últims designats per les lletres A a L; 2 peces concertants per a dos violins; 21 quartets per a instruments d'arc; 21 trios per a dos violins i violoncel; 51 duos de violins, 13 serenates, 18 sonates de violí amb baix; 3 divertissements (nocturns) per a violí i piano, i una sonata per a piano. Alguns dels seus quartets i trios es publicaren en forma d'arranjaments com sonates per a violí.
↑ * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 42, pàg. 527. (ISBN 84-239-4542-1)
↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2ª, part. pàg. 2569 (ISBN 84-239-4518-9)
↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 11, pàg. 1474. (ISBN 84-239-4511-1)
«Giovanni Viotti» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
«Viotti, Giovanni Battista». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giovanni_Viotti&oldid=24069762» | 0.806307 | curate | {"ca": 0.9473526772360156, "en": 0.01331139694884834, "es": 0.008973975471133712, "cs": 0.0005982650314089142, "pt": 0.002991325157044571, "ru": 0.0007478312892611427, "zh": 0.004486987735566856, "ar": 0.0035895901884534847, "de": 0.004935686509123542, "tr": 0.013012264433143883} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Viotti |
mc4_ca_20230418_9_304679 | PLET ADMINISTRATIU []
19 [Refinar la búsqueda]
1 .. 19 en el formato [Estandar]
Inici dels tràmits per a la recuperació del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Constantí / Josep M. Solé Barrufet
Solé Barrufet, Josep Maria
En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 34 (2018) , p. 137-195 : il.
Matèries: Sindicats agrícoles ; Cooperatives ; Franquisme ; Confiscació ; Propietat ; Transició democràtica ; Plet administratiu ; Fonts documentals
Matèries: Sindicat Agrícola de Constantí
Cronologia: 1939 - 1980
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Constanti/article/view/354769
Los Conflictos intergubernamentales entre España y Cataluña = Inter-Governmental Conflicts between Spain and Catalonia / Jean Baptiste Harguindéguy, Emilio Rodríguez, Almudena Sánchez
Harguindéguy, Jean Baptiste
En: Reis : Revista española de investigaciones sociológicas. [Madrid], núm. 158 (2017) , p. 79-96 (p. 1-23)
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès. Hi ha una versió de l'article en anglés.
Aquest article se centra en les tensions entre els Governs de Catalunya i d'Espanya, usant com proxy el nombre d'impugnacions anuals entre aquests dos ens davant el Tribunal Constitucional entre 1984 i 2014. D'una banda, les estadístiques descriptives demostren que Catalunya és la regió més conflictiva de l'Estat. D'altra banda, les estadístiques inferenciales indiquen que els períodes de majoria absoluta al Congrés, la presència d'un govern nacionalista a Catalunya i els problemes de finançament del Govern català tendeixen a incrementar el nombre de conflictes intergovernamentals amb el Govern espanyol.
Matèries: Vida política ; Competències administratives ; Finances públiques ; Administració central ; Administració autonòmica ; Plet administratiu ; Política ; Tribunals ; Epoca democràtica actual
Cronologia: 1984 - 2014
Autors add. : Rodríguez, Emilio ; Sánchez, Almudena
Accés: http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_158_051491548234536.pdf
Concesions per buscar aigua i els seus conflictes. El cas d'Argentona (El Maresme) (s. XVI-XIX) / Enric Subiñà i Coll
En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2011, núm. XXVIII (2012) , p. 19-21 + 25 p.
Notes i bibliografia. Inclou apèndix documental.
Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Fonts documentals ; Dret ; Contractes administratius ; Plet administratiu
Matèries: Bellsolell, família
Cronologia: [1501 - 1900]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/261809/378993
Fonts per a l'estudi de les comarques del Llobregat a l'Arxiu Nacional de Catalunya : el fons de la Reial Audiència de Catalunya / Maria Utgés i Vallespí
Utgés i Vallespí, Maria
En: 096163 XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos : acta, ponències i comunicacions: Sant Vicenç de Castellet (Bages), 20 i 21 d'octubre de 2001. Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2002. p. 431-448
Annex documental.
Matèries: Arxius nacionals ; Inventaris ; Fonts documentals ; Reial Audiència ; Administració de justícia ; Procés judicial ; Plet ; Plet administratiu ; Plet jurisdiccional ; Propietat de la terra ; Comerç
Matèries: Arxiu Nacional de Catalunya
Àmbit: Bages ; Berguedà ; Baix Llobregat ; Barcelonès ; Catalunya
Cronologia: [1730 - 1820]
El sistema de redacció dels manifests a Barcelona i Manresa a inicis del segle XIV / Marc Torras i Serra
En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 22 (2001) , p. 339-350
Abstract en anglès.
Matèries: Edat mitjana ; Sistema fiscal ; Impostos municipals ; Impostos-exaccions ; Fonts documentals ; Plet administratiu
Àmbit: Manresa ; Barcelona
Cronologia: 1312
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188825/254684
L'Aigua del Ter a la Selva : iniciatives, usos i conflictes, 1837-1930 / Gerard Buxeda i Majoral ; pròleg de Rosa Congost i Colomer
Buxeda i Majoral, Gerard
Santa Coloma de Farners : Consell Comarcal de la Selva : Centre d'Estudis Selvatans, 2011
218 p. : il. col. , map ; 22 * 25 cm (Estudis i textos, 14)
Treball guanyador de la IV Beca de Recerca La Selva 2009, atorgada pel Consell Comarcal de la Selva i el Centre d'Estudis Selvatans, amb el suport de la Diputació de Girona. Bibliografia.
ISBN 9788493779023
El llibre consta de tres parts, una introducció i unes conclusions. En la primera, titulada "Iniciatives i conflictes entorn dels usos de l'aigua de la conca del riu Ter", es catalogaran, per un costat, les sol·licituds presentades per aprofitar l'aigua de la conca del Ter segons els usos econòmics a què anaven destinades, i s'explicaran les oposicions presentades al projecte amb la corresponent rèplica, així com la valoració i la decisió de l'Administració. Per l'altre costat, es parlarà dels sol·licitants i dels opositors a la sol·licitud, dels arguments dels opositors a la sol·licitud i de l'actitud de l'Administració a l'hora d'estudiar els expedients i de decidir si eren mereixedors d'obtenir la concessió demanada. La segona part s'anomena "Altres aspectes vinculats amb l'aigua". S'ha considerat interessant incloure un apartat en què es parlés de problemes que, tot i no estar implicats directament amb l'ús de l'aigua dels rius, hi estan relacionats indirectament i tingueren la seva importància. "Exemples de conflictivitat hidràulica" és el títol de la tercera i darrera part, i serà on es parlarà d'una manera més extensa de diverses sol·licituds que, per la seva complexitat, s'ha pensat convenient destinar-hi un capítol a part.
Matèries: Rius ; Abastament d'aigües ; Aprofitament d'aigües ; Política hidràulica ; Plet administratiu
Àmbit: Ter, riu ; Selva
Cronologia: 1837 - 1930
Autors add. : Congost i Colomer, Rosa
Autors add. : Centre d'Estudis Selvatans ; Consell Comarcal de la Selva ; Diputació de Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner; B. Comarcal (Blanes); B. Carles Rahola (Girona)
Reseña de los puntos de hecho y fundamentos del derecho que asiste al ayuntamiento de la villa de Tarrasa, en el pleito que le ha promovido el de San Pedro, sobre la construcción de la Mina pública, y pago de perjuicios, pendiente en la Real Sala segunda de esta audiencia territorial, en grado de apelación interpuesta por ambas partes de la sentencia proferida por el juez de primera instancia á 10 de noviembre de 1846 / [Ayuntamiento de Tarrasa]
Ajuntament de Terrassa.
[Tarrasa : Ayuntamiento, 1857?]
[13] p. ; 30 cm
Matèries: Abastament d'aigües ; Infraestructures d'aigües ; Aprofitament d'aigües ; Recursos hídrics ; Política hidràulica ; Plet administratiu ; Empreses de serveis ; Mines d'aigua
Matèries: Mina Pública d'Aigües de Terrassa ; Aigües de Terrassa
Cronologia: 1831 - 1857
Provenzana: un pleito entre eclesiásticos que duró cinco siglos / Juan Manuel Fernández Gallardo
Fernández Gallardo, Juan Manuel
En: Progrés. l'Hospitalet de Llobregat, núm. 99 (febrer 1994), p. 13-15
Transcripció d'un opuscle editat l'any 1807 on s'explica l'evolució d'una demanda entre diferents components de l'església durant cinc segles.
Matèries: Església ; Plet administratiu
Àmbit: Santa Eulàlia de Provençana - Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia: 1327 - 1793
Els Primers traspassos no modifiquen la capacitat política dels consells comarcals
En: Comarca : butlletí informatiu del Consell Comarcal del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat], núm. 1 (novembre 1989), p. 3 : il.
Vint mesos després de la constitució dels consells comarcal, la Generalitat va aprovar els primers decrets de delegacions de competències; segons l'article, aquestes primeres competències no sembla que puguin modificar substancialment la situació en què viuen els governs comarcals. Per aquests motius, el Consell Comarcal del Baix Llobregat va aprovar, el mes d'abril de 1989, la interposició d'un recurs contenciós administratiu contra el Decret 18/89, que fixa els criteris de distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya entre els consells comarcal.
Matèries: Política comarcal ; Consell comarcal ; Finances públiques ; Plet administratiu ; Competències administratives ; Descentralització
Matèries: Consell Comarcal del Baix Llobregat
Memorial ajustado del pleito que siguen D. Josefa Estañol viuda de D. Eudaldo Perramón y Litis-socios contra D. Jacinto Cuyás: Formando también parte el Excmo. Ayuntamiento de Barcelona sobre pago de cantidades y pende en grado de revista de la Real Sala 1ª de esta Audiència que preside el M. I. S. D. Carlos de Collantes
Barcelona : Impr. Jaime Jepús, 1861
110 p. : il. ; 31 cm
Matèries: Ajuntament ; Abastament d'aliments ; Plet administratiu
Matèries: Estañol, Josefa ; Cuyàs, Jacint
Cronologia: 1713 - 1861
¿Una calle vendida al Ayuntamiento?
Reus : Tip. Ferrando, 1912
18 p. : plàn. ; 27 cm
Matèries: Ajuntament ; Corrupció administrativa ; Propietat urbana ; Expropiació urbanística ; Urbanisme ; Carrers ; Plet administratiu
Matèries: Bertran Blanch, Francesc ; Bertran Blanch, Josep ; Bertran Blanch, Salvador ; Sedó, Victorina
Cronologia: 1912
Aclaraciones: Cuentas del Palacio Real hoy Museo de Arte Decorativo
Barcelona : Impr. Arolas, 1909
Matèries: Decoració i ornamentació ; Ajuntament ; Polítics ; Alcaldes ; Plet administratiu ; Palaus ; Museus d'art
Matèries: Boladeres i Romà, Guillem (1853-1928)
Matèries: Palau de Pedralbes de Barcelona ; Museu de les Arts Decoratives de Barcelona ; Palau Reial de Barcelona
Sentencias dictadas por la Sala 1ª de lo civil de la Audiencia de Barcelona con fecha de 17 de octubre de 1890 en las diligencias de ejecución de la sentencia del Tribunal Supremo recaida en el pleito entre el Excmo. Marqués de Ayerbe y de Rubí y el Excmo. Ayuntamiento de Barcelona en la que se fija la cantidad que debe este municipio entregar al Sr. Marqués como indemnización de daños y perjuicios
Zaragoza : Establ. Tip. de Mariano Salas, 1890
67 p. ; 32 cm
Matèries: Audiències territorials ; Sentències ; Propietat ; Expropiació ; Ajuntament ; Plet administratiu ; Indemnització
Matèries: Jordan d'Urries i Méndez Vigo, Joan Nepomucè ; Ayerbe, Marquès d'
Cronologia: 1890
Cuestión entre el Excmo. Ayuntamiento de Barcelona, y los propietarios de terrenos de la ex-Ciudadela
Barcelona : Establ. Tip. Gaceta de Barcelona, 1875
19 p. ; 21 cm
Matèries: Propietat urbana ; Expropiació urbanística ; Ajuntament ; Barris ; Plet administratiu
Matèries: Parc de la Ciutadella de Barcelona ; Ciutadella de Barcelona
Cronologia: 1718 - 1875
Localització: Biblioteca Borja (URL); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Pública Arús (Barcelona)
Memoria sobre la ejecución de la sentencia recaída en el pleito seguido por el Excmo. Señor Marqués de Ayerbe contra el Excmo. Ayuntamiento de Barcelona
Barcelona : Impr. Lit. Henrich y Cª en Comta (Sucs. N. Ramírez), [1888]
168 p. : plàn ; 31 cm
Matèries: Dret de la propietat ; Propietat urbana ; Ajuntament ; Plet administratiu ; Sentències
Cronologia: [0000 - 1888]
Evidencia legal que se manifiesta no encontrar en privilegio, ni disposición alguna de derecho común ni municipal la gracia que publica a su Magestad ... la Villa de Sabadell, de que se dismembren del termino y jurisdicción del de la de Tarrasa, las parroquias de San Vicente de Junqueras, San Quirse de Gallines y San Julian de Altura, y se unan al termino, y jurisdicción del Procurador Real de Sabadell: ... la allegación que en contrario se ha presentado por la de Tarrassa y pleyto ... movido en la Real Audiencia ... Ignasio de Maranyosa ... / [Flix, Barrera, y Bofarull]
Barcelona : Impr. Rafael Figueró, 1707
13 p. ; 34 cm
Consten com autors: Barrera, Bofarull i Flix.
Matèries: Plet administratiu ; Agregació de municipis ; Ordenació del territori ; Administració pública ; Drets jurisdiccionals
Àmbit: Sabadell ; Terrassa
Cronologia: 1707
Real Orden resolviendo la cuestión suscitada entre la M. Iltre. Junta de Cequiaje de Lérida y D. José Rosell, por la corta de árboles efectuada por éste en el cajero de la acequia Fontanet
[s.l. : s.n., 18??]
[11] p. ; 22 cm
Matèries: Recursos hídrics ; Aprofitament d'aigües ; Sèquies ; Reials ordres ; Plet administratiu ; Dret administratiu ; Arbres ; Desforestació
Matèries: Rosell, Josep
Matèries: Junta de Cequiaje de Lérida
Localització: B. Institut d'Estudis Ilerdencs: Llegat Areny
Real Orden autorizando a la M.I. Junta de Cequiaje para percibir las multas en metálico. Real Decreto. Sentencia en el pleito contencioso entre la M.I. Junta de Cequiaje y D. Pablo Serra
Lérida : Impr. J. Sol, 1891
[11] p. ; 21 cm
Matèries: Recursos hídrics ; Aprofitament d'aigües ; Sèquies ; Reials ordres ; Plet administratiu ; Sancions administratives
Matèries: Serra, Pablo
Cronologia: 1882
Dictamen sobre la cuestion de caducidad o no caducidad de la concesión otorgada por el Excmo. Ayuntamiento de esta capital a la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona ladera derecha del Besos / Manuel Duran y Bas ; José Vilaseca y Mogas ; Manuel Planas y Vasals ; [et al.]
Barcelona : Impr. Tip. la Academica de Serra Hermanos y Rusell, 1896
29 p. : il. ; 26 cm
Matèries: Empreses de serveis ; Plet administratiu ; Ajuntament ; Recursos hídrics ; Aprofitament d'aigües
Cronologia: 1878 - 1896
Autors add. : Duran i Bas, Manuel ; Vilaseca i Mogas, Josep ; Planas i Vasals, Manuel | 0.513408 | curate | {"en": 0.036152008016649965, "es": 0.2730285978570878, "ca": 0.6226778694211054, "it": 0.021352038849919062, "fr": 0.012641640329915979, "pt": 0.009404147074693595, "cs": 0.003391659600709165, "ru": 0.005858321128497649, "pl": 0.002389578355045094, "de": 0.007631234101595621, "uk": 0.002004162491328143, "la": 0.00030833269097356046, "vi": 0.0011562475911508518, "hr": 0.0011562475911508518, "nl": 0.0008479149001772913} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=es&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=PLET%20ADMINISTRATIU&indexSearch=MA |
macocu_ca_20230731_4_620206 | Comandament a distància original CXF187F que serveix per televisors CXF187F, TV29PFLAT de la marca Princess. Es tracta d'un model original de comandament a distància.
Comandaments equivalents que substitueixen en totes les seves funcions al comandament PRINCESS CXF187F: | 0.663135 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_33099 | El Parlament aprova per unanimitat instar el Govern a reconèixer la tasca i el compromís dels treballadors sanitaris
El ple aprova una moció de Cs que reclama retornar la "dignitat" al col·lectiu professional
ACN Barcelona.-El Parlament ha aprovat per unanimitat dos punts d'una moció de Cs que insten el Govern a reconèixer la tasca i el compromís dels treballadors sanitaris. Així mateix, el text també reclama que l'executiu manifesti que retornarà a aquest col·lectiu la seva "dignitat professional". El ple d'aquest dijous a la tarda també ha aprovat la resta de punts de la moció. La CUP-CC s'ha abstingut en punts que considera ambigus, perquè troba que no es concreten prou les mesures a aplicar -la resta de grups han votat a favor de tots els punts. Així, el ple també ha aprovat instar l'executiu a escoltar tots els treballadors per poder realitzar els canvis de millora que requereix el sistema sanitari. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-parlament-aprova-per-unanimitat-instar-el-govern-a-reconeixer-la-tasca-i-el-compromis-dels-treballadors-sanitaris |
mc4_ca_20230418_12_537492 | Avancen les obres de la futura Ciutat de la Justícia | Periódic local L' Opinió de Torrent
El condicionament del solar, situat en la parcel·la M34 en Parc Central, que albergarà la futura Ciutat de la Justícia, continua avançant durant el mes d'agost. Actualment, s'està realitzant el desbrossament i moviment de terres, així com l'esplanació per a preparar el nou vial i l'extensió de la futura plaça que dóna en l'avinguda Barcelona 92. A més, s'estan executant els treballs per a la instal·lació de la xarxa de sanejament i pluvials.
El condicionament del solar, situat en la parcel·la M34 en Parc Central i pressupostat en 835.000 euros, és el primer pas per a aquesta nova infraestructura que suposarà l'actualització de les instal·lacions, així com la modernització i l'agrupació dels serveis i les dependències judicials de la ciutat.
Aquesta intervenció forma part de la llista d'Inversions Financerament Sostenibles, una sèrie d'actuacions finançades gràcies al superàvit de 4,6 milions obtinguts com a resultat de la bona gestió de l'exercici passat, que s'invertirà per primera vegada en la història en millores i noves infraestructures per a la ciutat.
El mes d'octubre passat el ple de l'Ajuntament de Torrent va aprovar la delegació de competències per a la contractació de la redacció de projecte, licitació, adjudicació i execució de la construcció del Palau de Justícia. La delegació de competències suposa que el consistori assumeix la redacció del projecte i l'execució de les obres, que abona la Generalitat Valenciana, i el pressupost de la qual rondarà els 17,5 milions d'euros. | 0.867912 | curate | {"ca": 1.0} | https://laopiniondetorrent.es/valencia/art/60930/avancen-les-obres-de-la-futura-ciutat-de-la-justicia |
oscar-2301_ca_20230418_6_232348 | Categories de cursos: ESO ESO / 1r ESO ESO / 2n ESO ESO / 3r ESO ESO / 4t ESO Batxillerat Batxillerat / 1r BAT Batxillerat / 2n BAT Formació Professional Bàsica Formació Professional Bàsica / FPB Administratiu Formació Professional Bàsica / FPB Administratiu / 1er FPB Administratiu Formació Professional Bàsica / FPB Administratiu / 2on FPB Administratiu Formació Professional Bàsica / FPB Informàtica Edificacio i Obra Civil Edificacio i Obra Civil / CFGM Obres d'Interior, Decoració i Rehabilitació Edificacio i Obra Civil / CFGS Projecte d'Edificació Informàtica i Comunicacions Informàtica i Comunicacions / FP Bàsica Informàtica Oficina Informàtica i Comunicacions / FP Bàsica Informàtica Oficina / 1r FPB Informàtica Oficina Informàtica i Comunicacions / FP Bàsica Informàtica Oficina / 2n FPB Informàtica i Comunicacions Informàtica i Comunicacions / ASIX: Administració Sistemes Informàtics en Xarxa Informàtica i Comunicacions / ASIX: Administració Sistemes Informàtics en Xarxa / 1r ASIX Informàtica i Comunicacions / ASIX: Administració Sistemes Informàtics en Xarxa / 2n ASIX Informàtica i Comunicacions / DAM: Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma Informàtica i Comunicacions / DAM: Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma / 1r DAM Informàtica i Comunicacions / DAM: Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma / 2n DAM Informàtica i Comunicacions / DAM SEMIPRESENCIAL: Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma Informàtica i Comunicacions / DAM SEMIPRESENCIAL: Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma / 1 DAM SEMIPRESENCIAL Informàtica i Comunicacions / DAM SEMIPRESENCIAL: Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma / 2 DAM SEMIPRESENCIAL Informàtica i Comunicacions / DAW Desenvolupament d'aplicacions web Informàtica i Comunicacions / DAW Desenvolupament d'aplicacions web / 1r DAW Informàtica i Comunicacions / DAW Desenvolupament d'aplicacions web / 2n DAW Informàtica i Comunicacions / SMX: Sistemes Microinformàtics i Xarxes Informàtica i Comunicacions / SMX: Sistemes Microinformàtics i Xarxes / 1r SMX Informàtica i Comunicacions / SMX: Sistemes Microinformàtics i Xarxes / 2n SMX Administració i Gestió Administració i Gestió / Gestió Administrativa (GM) Administració i Gestió / Gestió Administrativa (GM) / 1r GM Administració i Gestió / Gestió Administrativa (GM) / 2n GM Administració i Gestió / Administració i Finances Administració i Gestió / Administració i Finances / 1r Administració i Gestió / Administració i Finances / 2n Orientació FOL Tutoria Formació Professorat Extraescolars Miscelánea Paperera de Reciclatje Paperera de Reciclatje / Reciclatge FPB Paperera de Reciclatje / Reciclatge DAM Paperera de Reciclatje / Reciclatge SMX Paperera de Reciclatje / Reciclatge ASIX Paperera de Reciclatje / Reciclatge DAW Centre | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ieslluissimarro.org/moodle/course/index.php?categoryid=37&lang=ca |
oscar-2201_ca_20230904_5_24350 | Inauguració de l'exposició "Caos", de Sissi Salinas | Agenda | Centre de Cultura de l'Oli de Catalunya. CCOC
CA
ES
EN
FR
Menú
Agenda
04de desembre2021
Inauguració de l'exposició "Caos", de Sissi Salinas
Dissabte, 4 de de desembre de 2021
Dissabte, 4 de desembre, a les 18h30, tindrà lloc al Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya la inauguració de l'exposició "Caos", de l'artista Sissi Salinas, premiada al concurs Oliverart 2021. Serà una inauguració molt especial, amb performance, copa de vi i pica-pica. L'activitat és gratuïta. Cal inscripció prèvia via l’enllaç: https://bit.ly/sissisalinas | 0.623743 | curate | {"ca": 0.9625212947189097, "en": 0.010221465076660987, "fr": 0.0034071550255536627, "de": 0.0034071550255536627, "ar": 0.0034071550255536627, "es": 0.0068143100511073255, "it": 0.010221465076660987} | http://www.culturadeloli.cat/ccoc/actualitat/agenda/160/inauguracio-de-lexposicio-caos-de-sissi-salinas |
mc4_ca_20230418_8_690337 | Serveis de neteja - Sinera Serveis
El nostre objectiu és ajudar a les persones i empreses a gaudir d’una millor qualitat de vida oferint un servei de neteja del més alt nivell.
A Sinera Serveis treballem perquè casa teva rellueixi mentre gaudeixes del teu temps lliure.
Ens encarreguem de la neteja de qualsevol entorn sigui d’oci, de serveis o producció.
Nostres serveis de neteja
A Sinera Serveis oferim serveis de neteja complets
Estem segurs de poder oferir-li els millors preus del mercat, amb l’alt grau de qualitat que acostumem a oferir en els nostres treballs, amb els millors professionals iamb productesi materials de primera qualitat.
El que distingeix a Sinera Serveis és el nostre servei personalitzable. Entenem que cada llar és única i cada llar té les seves pròpies necessitats individuals. El nostre objectiu és oferir-li una experiència que va més enllà d’una gran neteja. Descobrim que un toc personal pot ajudar molt a il·luminar la vida quotidiana dels qui ens envolten. Quan triï Sinera Serveis per cuidar la seva llar, podrà interactuar amb els seus productes de neteja utilitzant el nostre sistema de llistes de verificació.
Coneixem el valor de la comunicació oberta i la retroalimentació per mantenir contents als nostres clients i personal de neteja. Deixa’ns fer les tasques perquè puguis gaudir del teu temps a casa.
Servei continuat
Gaudiran sempre del servei contractat: quan un empleat/a estigui malalt, se suplirà automàticament el servei per un altre/a.
Comptem amb personal altament qualificat i amb experiència en cadascuna de les seves àrees, dirigides per encarregats i responsables de zona, que tenen com a missió principal, la bona realització dels treballs i per això donem la major seguretat i imatge a cadascun dels nostres clients.
Els nostres equips i maquinària són d’última tecnologia per poder oferir-li la garantia, qualitat i professionalitat a un baix cost. Els nostres productes de neteja, respecten el medi ambient i són de primera qualitat.
Assegurem una neteja polida i continuada allà on es necessiti aplicant les tècniques i instruments necessaris per a cada cas.
Neteges esporàdiques
Neteges habituals
Neteges estàndard
Neteges profundes estacionals o especials
Neteges de mudança entrada/sortida
Neteges final d’obra
El nostre objectiu és oferir solucions ràpides i adequades a les necessitats dels nostres clients. Disposem d’una immillorable oferta de serveis de neteja i manteniment.
Els nostres serveis es dirigeixen a qualsevol entitat, que vulgui oblidar-se dels problemes que ocasiona la neteja, a més de poder exigir els millors resultats.
Estem segurs de poder oferir-li els millors preus del mercat, amb l’alt grau de qualitat que acostumem a oferir en els nostres treballs, amb els millors professionals i amb els productes i materials de primera qualitat.
Sentirà que darrere de cada empleat hi ha un respatller d’una empresa seriosa, que s’encarregui de tot: la qualitat del servei, la bona execució dels treballs, la reposició dels materials necessaris, la contractació i substitució del personal, etc.
Gaudiran sempre del servei contractat: quan un empleat/a estigui malalt, se suplirà automàticament el servei per un altre/a. No haurà de preocupar-se del capítol de pagues extres, substitució del personal en vacances, accidents, assegurances, etc.
Comptem amb personal altament qualificat i amb experiència en cadascuna de les seves àrees, dirigides per encarregats i responsables de zona, que tenen com a missió principal, la bona realització dels treballs i per això donem la major seguretat i imatge a cadascun
Comunitats de Propietaris, urbanitzacions i finques
Locals comercials, despatxos i oficines
Grans superfícies, supermercats, centres comercials i cinemes
Garatges i pàrquing
Serveis de neteja per a la llar i per a l’empresa.
Treballem a tota Catalunya. | 0.758179 | curate | {"ca": 0.9576761303890642, "pt": 0.022082018927444796, "it": 0.004206098843322818, "en": 0.016035751840168245} | https://www.sineraserveis.com/ca/serveis-de-neteja/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_170651 | Un total de 20 escoles, 4 instituts i un institut-escola s’han presentat a la convocatòria extraordinària del programa Magnet, sol·licitant entrar a formar part d’aquest projecte d’innovació i equitat educativa el curs 2020-21. Magnet acompanya les escoles i instituts en un procés de transformació per tal d’enfortir el seu projecte de centre en aliança amb una institució de referència. Aquesta aliança ha de permetre al centre educatiu recuperar la capacitat d’atraure les famílies del seu entorn.
El 31 de juliol va concloure el període de presentació de sol·licituds, i el 15 de setembre es va publicar la llista de centres pre-seleccionats. D’octubre a desembre la coordinació del programa magnet visitarà tots els centres candidats per poder seleccionar els 6 centres que millor s’adaptin als requisits del programa. Aquest procés de selecció culminarà el gener de 2021 amb la publicació de la llista definitiva de centres seleccionats. Els centres educatius que s’han presentat són de diversos territoris, concretament: 8 del Vallès Occidental, 4 del Baix Llobregat, 4 de Tarragona, 2 de Catalunya Central, 2 de Barcelona comarques, 1 del Maresme-Vallès Oriental, 1 de Barcelona ciutat, 1 de Girona, 1 de Lleida i 1 de Terres de l’Ebre.
Any zero, novetat de la convocatòria Magnet 2020-21
La convocatòria Magnet d’enguany ha incorporat un any 0, en el que els centres disposaran d’un un període d’assessorament de 15 hores que entre els mesos de gener a juny del curs 2020-21 per tal d’elaborar la visió i iniciar el coneixement de la institució partner. Aquesta formació comptarà amb el reconeixement del Departament d’Educació i un cop finalitzada, s’iniciarà el període d’assessorament del centre el curs 2021-22. Moment el que també s’iniciaran altres accions com la difusió estratègica del projecte en el territori, l’intercanvi amb altres centres Magnet i la col·laboració amb les administracions educatives en l’anàlisi de mesures d’escolarització equilibrada en el centre i el municipi.
Els centres que siguin seleccionats se sumaran als 27 projectes que actualment ja formen part d’aquest programa impulsat per la Fundació Jaume Bofill, el Departament d’Educació, l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i la Diputació de Barcelona amb el suport dels Ajuntaments dels municipis amb centres Magnet.
Per a més informació sobre el programa Magnet, podeu entrar al web: https://magnet.cat/
Per què Magnet?
La segregació escolar a Catalunya
Estratègies per una escolarització equilibrada
El programa
Què són les aliances magnet?
Impulsors
Equip
Resultats
Centres educatius
Institucions
Faq
Contacte
Les aliances
Projectes
Actualitat
Notícies
Butlletí
Recursos
Eines
Reflexió
Recerca
Bones pràctiques
Vull ser Magnet
Soc un centre educatiu
Soc una institució
[email protected]
34 934588700
Avis legal
Política de cookies
Crèdits
Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar i crear a partir del material per a qualsevol finalitat els continguts propis d’aquest web, fins i tot amb una finalitat comercial, i només us demanem que en reconegueu l’autoria de la creació original. | 0.786348 | curate | {"ca": 0.9544887780548629, "es": 0.009351620947630923, "fr": 0.01371571072319202, "sv": 0.002805486284289277, "en": 0.009351620947630923, "pt": 0.004987531172069825, "de": 0.0015586034912718205, "uk": 0.003740648379052369} | https://magnet.cat/24-centres-educatius-es-presenten-al-programa-magnet/ |
mc4_ca_20230418_3_319692 | Inici | Agenda | IV Marató del Priorat
· On? Falset
· Quan? 15 d'octubre de 2017
En aquesta quarta edició de la marató, hi ha confirmada la participació de divuit cellers de la DO Montsant i DOQ Priorat. Un any més, els elaboradors serviran grans vins durant el recorregut, als punts d'avituallament habilitats, però també aigua, begudes isotòniques, fruita, pernil i altres productes gastronòmics.
La bossa del corredor de la #PrioratWineRun inclou una ampolla de vi de la Cooperativa Falset Marçà (El Joc) i una samarreta tècnica Nike, a més de vals de descompte i obsequis diversos gràcies a les entitats i empreses col·laboradores.
Maridatge saludable
Document adjunt (PNG: 1,57 Mb) | 0.744948 | curate | {"ca": 0.9734121122599705, "fr": 0.01772525849335303, "en": 0.008862629246676515} | https://www.umami.barcelona/cat/activitat/iv-marato-del-priorat |
mc4_ca_20230418_16_377055 | Golden Sand Resort Yanbu Aràbia Saudita - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Yanbu Al Bahr - Al Sharm Province, Sharm, Yanbu, Aràbia Saudita, 51111 - Veure al mapa
Tots els tipus de viatgers (36) Parelles (8) Viatgers en solitari (1) Famílies amb infants petits (26) Grups (1) | 0.677918 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/golden-sand-resort/hotel/yanbu-sa.html |
wikipedia_ca_20230401_0_58810 | Císsides
Císsides ("Cissidas", "Kissídas", Κισσίδας) fou un siracusà que va dirigir el cos d'auxiliars que Dionisi el vell de Siracusa va enviar (per segona vegada) en ajuda d'Esparta el 367 aC. Va ajudar Arquidam III en l'atac a Càries ("Caryae") i en l'expedició a Arcàdia; aquesta campanya la va deixar a mitges perquè el període que Dionisi havia fixat ja s'havia acabat. Quan tornava a Lacònia fou interceptat per un exèrcit messeni i va haver de demanar ajut a Arquidam; aquest el va auxiliar i els dos exèrcits van canviar la ruta per evitar els messenis però foren atacats per les forces combinades d'arcadis i argius i es va lliurar la batalla de Melea, amb victòria espartana. | 1 | perfect | {"pt": 0.01171303074670571, "ca": 0.9882869692532943} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=58811 |
oscar-2301_ca_20230418_0_30494 | L’Oficina de Patents i Marques espanyola ha rebutjat, en la resolució emesa aquest dimecres 21/03/2018, la sol·licitud de la marca n. M3675632 “TOP MANTA”.
La denegació de la sol·licitud es basa en les objeccions plantejades per l’associació per a la defensa de la marca ANDEMA i una agència de propietat industrial.
La marca TOP MANTA va ser sol·licitada per un particular, Jainiba Bayo Bayo, presumptament representant del col·lectiu de manteros.
La publicació de la denegació, malgrat la informació que recullen diversos mitjans de comunicació, no ha estat publicada en el Butlletí Oficial de la Propietat Industrial el dia 21/03/2018, sinó que serà publicada el 27/03/2018.
El titular de la marca rebutjada ha sol·licitat una segona marca n. M3707781 que actualment es troba suspesa per un defecte de forma, per la qual cosa, en cas que no es produís una esmena, aquesta sol·licitud seria denegada. | 0.842308 | curate | {"ca": 1.0} | https://marques-ferrer.com/ca/la-oepm-ha-denegat-la-marca-top-manta/ |
macocu_ca_20230731_7_308546 | Definició
polimorfisme d'un sol nucleòtid polimorfisme d'un sol nucleòtid
Definició
Polimorfisme per variació en una única posició nucleotídica consistent en la presència de dues o més variants a nivell poblacional.
Un polimorfisme d'un sol nucleòtid pot estar present a les zones codificants o no codificants del genoma. La majoria de variacions genètiques deriven d'un polimorfisme d'aquest tipus.
Definició
polimorfisme de longitud dels fragments de restricció polimorfisme de longitud dels fragments de restricció | 0.559387 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_522588 | Si parles de terra d’oportunitats no et descuidis els cereals. | les ciutats subtils
← Pacífica, democràtica i radical.
Una universitat de codi obert →
Ningú li pot negar a Guissona haver produït una de les sensibilitats musicals més interessants dels últims temps. Però d’aquí a que TV3 ens projecti l’empresa de Guissona com a model d’èxit hi ha algunes preguntes, o objeccions, que em sembla interessant escriure.
Un “Sense ficció” amb molta ficció s’apropa a un poble on la taxa d’atur és irrisòria, on la felicitat dels immigrants és envejable, en el país on teòricament res funciona i tot està en stand by. Hi ha un oasi, que algú molt despistat pot pensar que deu ser el català, però no. Ah, això sí, diuen que a Guissona no hi ha xenofòbia i que han doblat la població amb gent de fora, just quan semblava que ningú volia la gràcia de treballar a un escorxador.
Música de la bona com a indicador d’innovació, no només econòmica, sinó també social. Et despistes i et citen d’esquitllada una cooperativa que de cop es converteix en empresa, i no saps ben bé perquè tot hi va tan bé fins que t’ensenyen un home ja gran, com l’artífex de tot. Va ser ell qui va tenir el valor d’organitzar una petita colònia industrial en aquest poble de la Segarra. Algú que va tenir la pensada d’innovar en els processos de la gestió d’una activitat productiva, en mode old school, tipus càrnica industrial. Això, els de la tele t’ho expliquen mentre de cop es confón cooperativa amb empresa i no acabes de saber què hi pinta el camp de golf en el reportatge.
Llavors, en el cas que tinguis una història familiar i territorial similar de comarca deprimida, o barri degradat també val. On una vegada hi van haver economats i es parlava de cooperativa, però també d’amos que tenien fama de ben parits perquè eren bons constructors d’illes urbanes autosuficients. Et dius: “aquí hi ha marro”. Aquests amos potser molt bé, però en alguns sentits també tenen fama de tot el contrari i, quan es parla d’utopies, de bons llocs que reben amb alleujament notícies d’una altra banda, no sempre queda clar si és que la cosa vé de baix o de dalt. Pot ser de les dues maneres. Hi ha històries de tots colors. Avui però el tema d’innovar de manera cooperativa i amb una perspectiva social és un altre. Té més a veure amb fer-ho des de baix i sobretot amb crear una xarxa de bons llocs, no que n’hi hagi un de gros sinó molts de petits, i interconnectats de manera dinàmica, reconeixent-se mútuament.
En fi, que vist el documental sembla que toca dir: “atenció, aquí diuen cooperativisme però potser cooperativisme és una altra cosa”. Potser és una cosa més realista i pragmàtica encara. Una cosa que vé de lluny i va més enllà. Una idea que té a veure amb la preocupació per la sobirania alimentària, l’economia solidària i la participació política, malgrat molesti a molts tot això. El cooperativisme potser també té a veure amb l’equilibri ecològic entre animals i territoris. Per posar només alguns exemples. I això, si t’hi pares a pensar, són aspectes que deixen en ridícul tenir un exèrcit que funciona i on treballa tot déu amb nòmina (fins i tot els opinòlegs i els muntadors de vídeo).
A part d’aquesta observació sobre el valor socialment transformador del cooperativisme, potser el punt més important que volia subratllar és que estàs mirant el documental aquest, i notes allò de que no saps ben bé què passa amb la carn, i per tant amb l’alimentació en general, i potser també amb l’aigua, i l’ús d’aquesta en l’activitat industrial, però que sembla bastant clar que aquí hi ve una guerra de demà que s’està acarnissant ja ara i que n’hi ha que prenen lloc. Penses: “ostres!, si n’hi ha que amb documentals així simplement es queden més tranquils, una mica ingenus si que som potser alguns, i una mica de fato aquí n’hi ha segur”. S’està movent de manera soterrada alguna cosa i no són arrels vegetals precisament. Hi pintava poc, o molt poc, o no gens, el sector primari en el miracle aquest que es relatava al docu en qüestió. En el bon lloc de Guissona, pel que explicaven al publireportatge en qüestió, els pagesos conreen pinso per alimentar els animals que s’han de matar.
Un cas d’èxit, ho seria per a mi, si a part de la taxa aquesta d’atur tan estratosfèricament baixa no em sortís l’amo, ex-alcalde del poble-empresa dient que a la Segarra les activitats de futur són càrnies i ja està, i que no hi ha més, que no hi busquem tres peus al gat. Dient que el temps, metereològic, va i vé, que és massa variable per conrear, i que per això els pagesos millor que es dediquin al bestiar només. I a callar i tots contents. Ni un biòleg, ni una veu crítica de Som lo que sembrem, ni una entitat i/o plataforma anàloga, per dir “ei, això no és veritat”. És aleshores quan es troba a faltar alguna persona al costat de la pastanaga del 4 % d’atur municipal donant la vara, dient “no, aquí, com a tot arreu, amb una cosa intensiva així tampoc estem fent res de nou”.
L’altra objecció, més personal, és que ma mare és clienta de la cooperativa-empresa-poble-negoci-del-que-se’n-beneficia-un-que-juga-a-golf. Fa un any i escaig, quan els de Bon Àrea encara no havien arribat amb botiga a Sarrià ma mare agafava els ferrocarrils amb un carret de la compra per anar fins a la botiga de Gràcia, d’on treia la carn contenta a un preu millor que el del barri, i encara gràcies, perquè estem de retallades. Tal com ho diuen als tele-diaris, una sèrie de xocs terrorífics. Per una banda, l’economia domèstica, particular, privada, i per l’altra, aquesta empresa-poble, suposada experiència innovadora, que sembla que se’n beneficia. Trist que nosaltres haguem d’aplaudir com a clients, pobres i precaris que no tenim una història d’èxit al nostre voltant. Això em sembla fotut. Si pensem que el model cooperatiu és el que ens permetrà innovar en un context com el que estem, d’acord, però cal que anem més enllà. No n’hi ha prou amb una organització social justa dels processos productius, sinó que cal també que els productes d’aquests processos siguin justos.
Faltaria dir, doncs, que l’univers aquest del crear llocs de treball és més complex que tenir un poble com Guissona, que funciona perfecte com a empresa talladora de carn. Segur que hi ha moltes raons allà mateix per dir que les coses es poden organitzar d’una altra forma. Per exemple se’m acut la música, i penso en El Petit de Ca l’Eril el qual ens prepara de manera artesanal l’aliment de l’ànima a molts.
(link a un documental, precisament també a Can TV3 -Oh institucions públiques complexes i jerarquitzades!- que segurament contradiu la idea cooperativa que es va projectar ahir en prime time al canal generalista…)
Aquesta entrada ha esta publicada en cooperativisme, ficció al sense ficció, pensament crític. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.855035 | curate | {"ca": 0.9960047351287363, "en": 0.003995264871263687} | https://lesciutatssubtils.wordpress.com/2013/06/11/si-parles-de-terra-doportunitats-no-et-deixis-els-cereals-ni-els-vegetals/ |
vilaweb_ca_20220728_0_10139 | El president de la Generalitat Valenciana i secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha defensat aquest dissabte que la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, és ‘un dels grans actius’ que té el PSOE. Ha precisat que els qu si bé ha precisat que els primers a parlar de candidats a la Secretaria General han de ser els que vagin a presentar-se. Això sí, ha destacat que cal “un lideratge que entengui la diversitat”.
A la seva arribada a la seu de Ferraz, a Madrid, on es reuneix el comitè federal per aprovar la data del 39 congrés del partit –els dies 17 i 18 de juny– ha insistit que han de ser els candidats els que expressin les seves intencions. Però quan se li ha preguntat si creu que la dirigent dels socialistes andalusos seria la millor candidata, ha dit que Díaz ‘és un dels grans valors, un dels grans actius del PSOE’.
A part de Díaz, s’especula que Patxi López podria ser també un altre candidat a les primàries del PSOE, que es podrien fer el mes de maig.
Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, sobre possibles aspirants a dirigir el PSOE ha dit que la virtut de les primàries és que és un instrument de democràcia interna on són els militants els que fan sentir la seva veu, ‘no perquè les estructures hi influeixin’. És per això que ha dit que l’executiva del PSC no s’hi pronunciarà, i ha dit que confia els candidats “estiguin a l’alçada i que sàpiguen el que li convé al partit”.
Iceta ha aprofitat la seva intervenció per anunciar que abans del pròxim comitè federal del partit el PSC tindrà ja representació dins de la gestora, tal i com es va acordar entre totes dues formacions. Ha precisat que serà una dona, però no n’ha dit el nom. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/ximo-puig-saproxima-a-susana-diaz-amb-vista-a-les-primaries-del-psoe/ |
cawac_ca_20200528_3_188177 | Feliç dia de la patrona de l’aviació
9 de December de 2013
10 de desembre, festivitat de Nostra Senyora de Loreto, patrona de l’aviació: desitgem un feliç dia a tots els aficionats i apassionats del món aeri!.
La tradició diu que uns àngels van portar la Santa Casa on va néixer la Verge Maria, on va rebre l’Anunciació, des de Nazaret a Tarseto (Croacia) l’any 1291. Dins d’aquesta casa hi havia un altar i una figura de la Verge Maria amb el Nen Jesús. Tres anys després, el 1294, aquesta Santa Casa va ser trasllada a Itàlia, a un bosc de llorers i d’aquí procedeix el nom d’aquesta Verge, del llatí “Lauretum”, lloc poblat de llorers. Va ser al 1920 quan el Papa Benedict XV va declarar a la Verge de Loreto Patrona Principal de l’Aviació Universal. | 0.783039 | curate | {"ca": 0.9718875502008032, "en": 0.028112449799196786} | http://www.fac.cat/es/noticies/174_feli-dia-de-la-patrona-de-laviacio.html |
mc4_ca_20230418_14_65868 | El vapor de Josep Oriol Maurí era el més gran i espectacular de Terrassa | La torre del Palau
El vapor de Josep Oriol Maurí era el més gran i espectacular de Terrassa
Entre 1855 i 1857 es va construir l'Auxiliar Tarrasense, coincidint amb l'arribada a la ciutat del ferrocarril, i la dècada passada es van reurbanitzar les naus en desús, mantenint antics elements industrials i afegin-t'hi edificacions modernes
per Joan Manel Oller, 7 de gener de 2015 a les 08:05 |
Zona comercial del Vapor Gran. Foto: La Torre
El Vapor Auxiliar Tarrasense (Vapor Gran) va ser construït per la Societat Josep Oriol Maurí i Companyia entre 1855 i 1857, coincidint amb l'arribada a la ciutat del ferrocarril. La potència d'aquest vapor era tal, que per si sol superava la suma que subministraven els altres 6 vapors de la ciutat fins a aquell moment.
La indústria llanera sobre la que es va fonamentar el desenvolupament tèxtil de la ciutat requeria grans quantitats d'aigua, tant per rentar la llana, tintar i acabar els teixits, com per l'energia. I Terrassa era una ciuta deficitària en aquest aspecte.
Això va impulsar els industrials egarencs a ser pioners en la utilització de la força del vapor com a font energètica.
La concentració de les activitats industrials al voltant dels vapors oferia l'avantatge d'estalviar costos en el procés de fabricació, ja que aquestes edificacions tenien energia centralitzada en una sola màquina de vapor i el propietari llogava les naus a diversos empresaris per a que hi instal·lessin la seva maquinària. Era costum que dins del mateix vapor hi convisquessin diverses firmes.
Deu anys d'un projecte
El Vapor Gran és una zona del centre de la ciutat reurbanitzada la dècada passada sobre un antic espai industrial en desús. La majoria de les edificacions actuals són obra nova, tot i que també hi ha naus industrials rehabilitades.
L’àrea, que va del Portal Nou al carrer del Viveret i de La Rutlla a Baldrich, inclou una de les places més grans del Centre (la plaça Nova, de 7.300 metres quadrats), diversos equipaments, locals comercials i edificis d’habitatges. La proposta no ha estat reixida del tot i bona part de la ciutadania encara no l'ha descobert. Comercialment no funciona prou bé i amb el pas dels els locals han romàs buits d'activitat.
La zona es va dissenyar amb la voluntat d’eixamplar el que havia estat el Centre tradicional de Terrassa, generant noves activitats econòmiques, culturals, socials i associatives. Tanmateix, malgrat alguns èxits, no s’ha consolidat tal com es va concebre.
El Vapor Gran de Terrassa, de més de 39.000 metres quadrats compta amb 320 habitatges d’alt estànding, 19.700 metres quadrats de sòl destinat a usos terciaris, 300 places d’aparcament públic soterrades i 19.800 metres quadrats d’espais públics.
El 2002 es van iniciar les obres de demolició de la primera fase de la rehabilitació del Vapor Gran de Terrassa, concretament les de les naus situades entre els carrers de Sant Genís, de Baldrich i de Sant Marián. En el centre d'aquesta macroàrea es trobava la zona de calderes, a l'aire lliure, i la xemeneia, que no són les originaries del conjunt.
Racó d'història, Josep Oriol Maurí, Vapor Gran | 0.843544 | curate | {"ca": 0.9860406091370558, "es": 0.013959390862944163} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/38428/vapor/josep/oriol/mauri/era/gran/espectacular/terrassa |
macocu_ca_20230731_9_448293 | Josep Escribano: "Al sud no discutim si és valencià o català, sinó quin paper donem a la llengua"
VALÈNCIA. El Tempir celebra aquest any 25 anys de vida treballant per l'ús del valencià, una empresa que sovint des de València no s'acaba de conéixer per aquella visió tèrbola cap a les comarques que resten més cap a baix de la línia Biar-Busot.
Això no obstant, l'associació ha aconseguit que a l'altre extrem del país sàpiguen que existeixen i que treballen pel redreçament lingüístic i cultural. De fet, aquest dissabte, un altre col·lectiu, els Socarrats de Vila-real (la Plana Baixa) distingeix el Tempir amb el seu màxim reconeixement, el Socarrat Major, per la seua tasca decidida i continuada en favor de la llengua des d'Elx (el Baix Vinalopó).
El guardó, segons afirma el president del Tempir, Josep Escribano, és un esperó a la feina que desenvolupa l'entitat des de fa més de dues dècades, però també té un valor altament significatiu, perquè el premi prové de la perifèria, amb la qual comparteixen "la incomprensió" de la ciutat de València.
"El valencianisme és tossut", sosté Escribano tot fent balanç de l'entitat que presideix i, "encara que vindran temps pitjors", "no hem de deixar de fer el que hem vingut fent fins ara", és a dir, activisme lingüístic.
Per què calia fundar a Elx un col·lectiu com el Tempir ara fa vint-i-cinc anys?
El Tempir naix de la voluntat de les persones més sensibles amb la llengua i la cultura del país, que consideren que en l'any 1993 calia presentar el Tempir perquè les expectatives que s'havien creat a partir de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) no s'havien cobert. I, d'altra banda, amb l'aparició de la Radiotelevisió Autonòmica Valenciana, coneguda com a Canal 9, tampoc no es van cobrir les expectatives que ajudaren a una vertebració moderna lingüísticament i culturalment de país. Això, juntament amb una Administració local i autonòmica que tampoc no era exemplar en l'ús del valencià. Tots eixos factors, a grans trets, van fer que tota eixa gent sensible decidira que calia posar en marxa una entitat que defensara tres coses bàsiques: contribuir a la normalització lingüística i cultural del valencià a Elx; recuperar i reforçar la identitat valenciana del sud, i contribuir a la vertebració lingüística i cultural del País Valencià. I, per què? Doncs perquè hem considerat sempre que el País Valencià és un país plural i que, per tant, tots han de contribuir a la construcció del país, i no que la manera de fer i de ser del país ens vinga donada des del cap i casal o des les comarques del voltant. Cadascú ha d'aportar a la contribució del país i, com que el sud és l'altre pol demogràfic i econòmic del país i a més fa de contrapés a València i voltants, doncs calia reequilibrar estes situacions.
Com van ser els inicis quan van posar els peus al carrer?
Van ser molt il·lusionants perquè era gent amb moltes ganes de treballar. Aleshores es tenia molt clar quina era la concepció del que volia fer el Tempir; per tant, va tindre molt de suport de la gent en aquell moment. Hem de tenir en compte que les expectatives no es cobrien i davant una Administració amb una política lingüística de vegades erràtica, d'altres amb certa por, calia empényer-la cap a un camí que ajudara a la promoció del valencià tant si era l'Administració local com l'autonòmica, perquè nosaltres sempre hem entés que la política lingüística s'ha de fer ajudant l'Administració a tirar endavant, perquè no és només la seua responsabilitat, sinó també de la societat civil.
En aquella època es publicava la revista El Tempir, que era una publicació que tractava qüestions lingüístiques i culturals del sud i que comptava amb persones que aleshores eren joves estudiants, gent que amb el pas del temps s'ha convertit en referent a la resta del país. Clar, aleshores Internet no funcionava com ara i aquella revista servia de canalització de les aspiracions de les activitats, de quina era la política lingüística que feia el Tempir, etc. La publicació va rebre un gran suport tant al sud com a la resta del domini lingüístic.
Quines dificultats van haver de superar?
De dificultats econòmiques, tots en tenim (riu). El que passa és que nosaltres fem de la necessitat virtut. És veritat que quan més diners tens pots fer campanyes molt més potents, però, aleshores, el que fem és idear campanyes que puguem fer; és la gran dificultat, perquè nosaltres actuem des de la resiliència. El Tempir té un projecte inclusiu, integrador, propositiu. El gran problema que tenim al sud és el de no tenir uns canals de comunicació que es facen ressò de les activitats que fas. Això no ho tenim i això és una gran dificultat a l'hora de fer arribar el teu missatge, però és veritat que les xarxes socials amplifiquen i magnifiquen les activitats i les propostes que vas fent, la qual cosa et permet connectar amb moltíssima gent del sud i de la resta del país.
Com és el funcionament del Tempir com a col·lectiu integrat per socis o simpatitzants?
Els associats al Tempir no són solament de la ciutat d'Elx, són de la comarca, del sud, però, de la resta del territori també. Tenim associats de València, de les Balears, de Catalunya i, per tant, alguns formen part des de la distància i d'altres s'impliquen en les activitats, a banda de tindre la condició d'afiliat o simpatitzant, i això ens permet fer activitats i mobilitzar-nos, perquè és cert que el Tempir la capacitat de mobilització sempre l'ha tinguda. El nucli del Tempir és una Junta Directiva que ens reunim mensualment per a tractar qüestions de política lingüística encara que hi ha un altre grup que és el que treballa setmanalment i va informant de quines activitats es van realitzant.
Realment, al sud, en qüestió de llengua, no hi ha una actitud bel·ligerant, el que hi ha és indiferència, almenys a la ciutat d'Elx. Si l'Ajuntament abandera un ús desacomplexat del valencià, ha d'haver un tomb al seu favor perquè no hi hagut una actitud contrària. Això no vol dir que no hi haja gent a la contra, això ho tindrem sempre, i més amb la situació política que vivim. Hi ha més desacomplexament a l'hora de denunciar coses que no tenen ni cap ni peus o de fer una política de visceralitat o d'odi cap al valencià, però, realment, nosaltres no hem tingut problemes a fer-hi front. Sí que és cert que nosaltres, depenent del color de qui governe a l'Ajuntament, doncs ho tenim més fàcil per a poder fer les tasques o menys difícil, però nosaltres ni amb colors més comprensibles ni amb colors contraris no hem deixat de fer una política de denúncia lingüística, com, per exemple, en qüestions de retolació, política municipal i en política educativa en l'àmbit autonòmic.
I per a dur endavant aquestes activitats quines han sigut les complicitats del Tempir amb altres col·lectius similars que abanderen els drets lingüístics?
Pel fet de ser al sud, i quan parlem de sud estem parlant de l'antiga governació d'Oriola, entenem que, afortunadament, la realitat del país és plural i coral i que ens hem d'unir per a treballar conjuntament a favor de la llengua i del país. Per tant, col·laborem amb aquelles entitats que ens ho demanen i que nosaltres demanem. De fet, les relacions són cordials i treballem sobre uns objectius. El que passa és que la faena que hem de fer en aquest país és tan gran que no ens l'acabarem. Nosaltres, tot i que som del sud, no vol dir que no siguem una entitat de país. Naixem al sud, naixem a Elx, però és la tercera ciutat del país i, per tant, la gran virtut que té el Tempir és la de posar el sud i la ciutat d'Elx al mapa. Hi ha una consciència boirosa entre els valencians de la línia Biar-Busot cap a amunt. No es té molt clar si al sud parlen valencià o no en parlen; si se senten valencians o no; si realment estan disposats a vertebrar el país; com se senten; quins és el grau de conscienciació. Nosaltres esbandirem aquesta boira, deixarem clar què som: som valencians d'Elx, de Crevillent, de Santa Pola, i ens uneix aquesta valencianitat i col·laborem conjuntament en aquelles activitats que la reforcen.
En 2016 van produir el documental Ser a la frontera sud, dirigit per Lluís Català, que parlava justament de la identitat. És aquesta la pluralitat del país de què parla?
Si pensem en l'acció cívica, aquest país compta amb moltíssimes entitats que treballen en favor de la llengua, de la cultura i del país. Algunes són d'àmbit municipal, altres d'àmbit molt més gran; per tant, hem de tindre en compte que la realitat del país és plural i coral, i que tots hem de contribuir a una unitat d'estratègia a favor de la llengua i de dur de la mà l'Administració per a continuar avançant. Per tant, entenem que les associacions que treballen per la llengua són els segments més conscienciats i més mobilitzats a favor, això d'una banda.
Per una altra, el documental el que reflecteix és la pluralitat d'identitats que tenim al sud, és a dir, gent que se sent d'Alacant, espanyola i no valenciana perquè mira cap a Madrid, no fixa la seua visió a València; després tenim una altra gent que considera que no és incompatible ser alacantí, valencià i espanyol; tenim gent que és valenciana i del seu poble, i gent que, per uns motius o uns altres, té el nexe d'unió amb Múrcia. Aquesta pluralitat es dona perquè aquí no tenim un conflicte per la naturalesa de la llengua. Aquí no discutim si és valencià o català, sinó quin model de país volem aquí al sud i quin paper li atorgarem al valencià com a llengua vehiculant i vertebradora; això sí, tenint en compte quina és la nostra realitat i la pluralitat de sensibilitats.
El documental, que fa una radiografia més de trenta anys després de l'aprovació de l'Estatut l'any 82, té dos anys i, per tant, la realitat no ha canviat radicalment. Sí que és cert que amb la realitat política que vivim les postures són més enconades, però demostra que hi ha un altre sud. Si ens posem a veure el documental veiem que tenim gent al sud a favor nostra, i, quan parle del sud, no parle només del Baix Vinalopó, parle del Baix Segura, perquè moltes vegades la gent no s'adona que quatre de les set poblacions més importants demogràficament importants del país es troben al sud: Alacant, Elx, Torrevella i Oriola. Això és important tindre-ho en compte perquè qualsevol projecte de vertebració de país, des del valencianisme lingüístic-cultural, doncs queda en entredit si no es té en compte el sud i si no hi ha una proposta adaptada per a la realitat del sud. Per tant, el documental no dona resposta, dona una visió coral per a continuar avançant, però alhora demostra que hi ha un sector de població que no està en contra i que és silenciós perquè moltes vegades no té una veu definida per a poder dir el que pensa, però que el tenim allí i que cal anar acostant-lo per a treballar pel país cohesionat que volem.
Al marge de la política lingüística, que és l'activitat principal del Tempir, quines altres accions duu a terme l'entitat en qüestions culturals?
Fem activitats de revalorització del patrimoni. Moltes vegades hi ha desconeixement, inclús entre la mateixa població d'Elx, que hi ha qui no ha anat a veure el Misteri. Gent de fora que ha vingut buscant millors oportunitats i que no coneix el sud; per tant, fem polítiques de divulgació del patrimoni cultural d'Elx i del sud. Això què suposa? Doncs sensibilitzar en qüestions culturals com el Misteri d'Elx, reclamar la Dama d'Elx i revaloritzar els nostres espais mediambientals, com ara el Fondo d'Elx, les Salines de Santa Pola, etc. Entenem que s'estima allò que es coneix i s'ha viscut i, per tant, dones l'oportunitat a la gent de conéixer i estimar el territori on vius.
Al Tempir també fem presentacions de llibres perquè hi ha debats a la ciutat de València que aquí no ens arriben. Per exemple, l'accident del Metro de València és un accident que aquí al sud va arribar poc en el seu moment. Ara la gent és més conscient perquè a partir del documental de La Sexta això va sensibilitzar més, però en aquell moment no hi havia consciència del que havia passat i nosaltres vam decidir fer conéixer el que passa a altres punts del país perquè no es trencara la comunitat informativa. Aquells debats més candents que es puguen produir a altres punts del país i que entenem que ens afecten i ens interessen perquè formen part de la nostra col·lectivitat els portem aquí al sud.
Col·laborem amb l'Acadèmcia Valenciana de la Llengua i amb l'Institut d'Estudis Catalans. Fem exposicions per als nostres docents i estudiants perquè coneguen una altra realitat, i fem també cicles de cinema per a infantil i per a adults tant a la ciutat d'Elx com a Callosa d'en Segura o Monóver. Per tant, el ventall és ampli pel que fa a activitats.
I dins de la política lingüística, unes activitats són en política lingüística educativa, perquè entenem que l'escola el que fa és ajudar a ampliar el coneixement del valencià, condueix al fet l'alumnat siga competent en les dues llengües, però l'escola per ella mateixa no ho pot fer tot, perquè l'ús crea ús, l'escola crea persones competents en les dues llengües. Ara, el següent pas és que aquesta gent tinga la necessitat de fer ús del valencià en la seua vida diària i que vegen que hi ha eixa necessitat. A l'escola no li podem demanar també que cree ús. Crea consciència, competència lingüística i, per tant, cal crear eixos àmbits d'ús. Allà on l'Administració no arriba, arribem nosaltres, i si no arribem, busquem la col·laboració de l'Administració.
Amb el retorn del PP a l'Ajuntament d'Alacant, temen que tornen els anys més negres pel que fa a la llengua?
Hem d'estar preparats, encara que la reivindicació de la llengua l'hem de fer governe qui governe. Encara que tingues un govern més dialogant i que entenga la realitat i que, per tant, entenga que cal continuar avançant, no vol dir baixar la guàrdia. Això ho hem de tindre clar. Sincerament, amb la realitat política que estem vivint, crec que hem d'anar conscienciant-nos. No sabem què passarà les pròximes eleccions perquè està tot molt en l'aire, però hem de continuar picant pedra i en el mateix camí. No ens hem d'adormir, crec que és important tindre una unitat d'estratègia entre totes les entitats que treballem per la llengua de quin és el camí que s'ha de seguir: denunciar totes aquelles polítiques, campanyes i notícies falses que el que fan és incitar a la confrontació i l'odi creant falsedats, com ara que el català i el valencià no són la mateixa llengua, que a les escoles s'adoctrina, etc. És a dir, venint d'on venim, no ens ha de sorprendre el retorn d'aquestes polítiques. Nosaltres hem estat durant més de vint anys de govern del PP i hem continuat picant pedra. I si hi ha una repetició del Botànic, hem de continuar empenyent l'Administració perquè camine a favor del valencià, perquè tenim temes candents a l'aigüera, com ara l'aprovació de la competència lingüística en la llei de la funció pública. Hem de seguir treballant des de la resiliència. Nosaltres no hem deixat de fer queixes lingüístiques allà on el valencià no hi és present. Ho hem fet durant vint anys del PP i ho hem fet ara. Per tant, hem de continuar en eixe camí.
Jo no entraria al debat de si Regne de València, que si la bandera... Ho veig i dic: "Estan ancorats en un debat del qual no se n'ixen, amb un anticatalanisme que ja no és només que vulguen trencar lligams lingüístics i culturals amb la resta del domini lingüístic sinó que, a més, amb aquesta valencianofòbia volen buscar també la separació entre els mateixos valencians. Afeblir la consciència de valencianitat entre els valencians. Això és molt greu i s'ha de denunciar. No pot ser que ací es faça una política que a un territori passes de ser valencià i en un altre, al sud, ho amagues i, per tant, afeblisques els lligams territorials en el conjunt del país. Sempre ens fixem en l'anticatalanisme que vol trencar lligams amb la resta de domini lingüístic i no ens adonem que realment també estan trencant els lligams entre els valencians, perquè determinats discursos en segons quins territoris poden prendre major o menor volada. En una població valencianoparlant dir que el castellà està en perill no ho compra ningú perquè ixes al carrer i ho veus. Ara, en aquelles grans ciutats en què el relat els arriba pels mitjans comunicació que predominen, que no són capaços de discernir la realitat i que viuen còmodament en la seua situació –en castellà moltes vegades–, veuen el valencià com una imposició, la llibertat dels pares a triar l'ensenyament, etc. Creuen un relat que no es correspon amb la realitat. Aquest és el gran repte que tenim i és l'afebliment entre valencians.
Aquest dissabte un altre col·lectiu, els Socarrats de Vila-real, lliura al Tempir el seu màxim reconeixement, el Socarrat Major. Eixa és la vertebració, una entitat del nord premia una del sud, no?
Per al Tempir és un orgull i tota la junta directiva estem molt contents pel premi. Per a nosaltres suposa el reconeixement a tota aquesta faena de picar pedra i que tot el discurs inclusiu, integrador, propositiu que el Tempir ha fet amb una concepció de país des del sud ha anat calant en la resta de la societat o que, almenys, en aquells sectors més conscients de la situació del país comencen a reconéixer eixa faena. Per tant, si te'l donen a Vila-real vol dir que et coneixen i, per tant, que el Tempir té una projecció i que eixe discurs va arribant, i per a nosaltres és important que arribe al nord, sobretot, perquè ve de la perifèria i nosaltres hem de tindre clar que les perifèries, tant del sud com del Maestrat, ens entenem perquè tenim problemes comuns. Probablement, demogràficament i econòmicament no són els mateixos, però és veritat que les perifèries s'entenen respecte a la ciutat de València o comarques de València, que continuen sent tremendament autistes respecte a la realitat del nord i del sud del país. Per tant, nosaltres, al sud, som perifèria de la perifèria. Primer, respecte a la ciutat de València i, a més a més, som frontera lingüística, perquè no tenim un país darrere en què pugues dir que 100 quilòmetres a la redona tots parlen valencià, doncs no, perquè a tres quilòmetres ja tens comarca castellanoparlant; però també som perifèria respecte l'altre nucli o motor dinàmic cultural de la llengua, que és Barcelona. És veritat que les perifèries són les més incompreses pel cap i casal i això fa que hi haja eixa germanor encara que els problemes siguen diferents.
Al Maestrat, per exemple, la despoblació que està patint erosionarà la cohesió lingüística de la comarca, però eé que al sud no patim despoblació, el que tenim és molta població i no tenim els mitjans suficients per a poder-la integrar lingüísticament en la valencianitat, encara que cadascú lliurement parle la llengua que parle, però d'integrar-los en la valencianitat.
Eixa germanor nord-sud és el bri d'esperança?
Si férem la vista enrere i ens preguntàrem si hem millorat, crec que sí que hi ha un bri d'esperança en la mesura en què el valencianisme s'ha caracteritzat pel seu esperit de lluita, de millorar la qualitat de vida dels valencians, però de projectar la nostra identitat. En el projecte que duu endavant el Tempir, una cosa no és incompatible amb l'altra. Ens van tancar una televisió, doncs en tenim una altra; això vol dir que el valencianisme és tossut. Una altra cosa és veure l'estratègia, els objectius que es perseguien, però la necessitat d'una televisió s'ha vist ara i s'ha recuperat; la necessitat de fer del valencià llengua vehicular; mirem d'on veníem, en els anys 80 amb les poquetes escoles que hi havia i les que hi ha ara. Supose que en certs cercles del valencianisme hi ha fam d'anar més endavant del que hem vist fins ara. En les noves generacions que van eixint, quan el tema del valencià es planteja no hi ha una actitud contrària, a l'inrevés, s'entén perfectament que tots som iguals i que ha d'haver una igualtat. Una altra cosa són els contrapoders, els equilibris, els mitjans de comunicació, qui imposa el relat de qui, etc. Segurament, si tinguérem una llei de la funció pública amb una competència lingüística, el tema de l'exempció del valencià al sud hauria millorat molt més perquè de seguida es fa consciència a la gent que per a treballar en l'Administració ha d'aprendre valencià. I tu no li vas a negar a un fill teu estudiar valencià, és a dir, un pare no fomentarà –que n'hi ha alguns que sí– la ignorància del valencià en comarques com el Baix Segura. El que passa és que hi ha gent que pensa que com és allà, al final del país, és un reducte. Sempre dic el mateix: quants Baix Segura hi ha a la resta del país? A Elx en tenim dintre, i a Alacant, què no hi ha? I a València ciutat, què no hi ha? I Castelló? Perquè si mires l'evolució lingüística de Castelló també és molt problemàtica. Que vindran temps pitjors? Segurament. Que determinants debats estan contaminant la nostra realitat? També. Però nosaltres no hem de deixar de fer el que hem vingut fent fins ara. La gent que treballem en l'activisme de la llengua sabem que hem de seguir treballant per a obrir camí als qui venen darrer. Jo no hauria arribat on ho he fet si altres que m'han precedit en pitjors condicions no m'hagueren obert el camí. Hi ha possibilitats; el que hem de veure és com juguem les cartes. | 0.836735 | curate | {"ca": 0.9944107616521409, "es": 0.00042629784009094355, "hu": 0.0005210306934444866, "fr": 0.0017525577870405457, "en": 0.0028893520272830616} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_114712 | Mireia Ingla (ERC-MES) s'ha compromès a treballar perquè "cap persona quedi enrere ni se senti expulsada" en el seu primer discurs com a alcaldessa de Sant Cugat del Vallès. La republicana ha estat proclamada alcaldessa gràcies al pacte de govern entre ERC-MES, PSC i CUP que s'ha materialitzat durant la constitució del nou Ajuntament, en una tensa sessió aquest dissabte 15 de juny.
El discurs complet de Mireia Ingla com a alcaldessa.
Més info: Mireia Ingla (ERC-MES) ja és alcaldessa de Sant Cugat i posa fi a 32 anys de Convergència
"Tenim una ciutat preciosa i aquesta la fan les persones que hi viuen. Per això no podem permetre que cap d'elles es quedi pel camí i se senti expulsada", ha emfatitzat Mireia Ingla, que ha afegit: "Per què volem una ciutat preciosa si no és per tothom? I avui a Sant Cugat no hi pot viure tothom". Així, la nova alcaldessa s'ha fixat com a principal repte fer front a la problemàtica de l'habitatge tot i que ha advertit que "no és fàcil de resoldre avui per demà".
Així, Ingla ha reivindicat la necessitat de "canvi" a Sant Cugat després de 32 anys de governs convergents que han fet que "moltes persones s'han sentit excloses de la seva ciutat". "Una àmplia part de la ciutat ha votat en clau progressista i de canvi. Després de 32 anys amb el mateix projecte al capdavant, molts santcugatencs han entès aquestes eleccions com una oportunitat", ha afegit.
Mireia Ingla acompanyada de tots els regidors d'ERC-MES a Sant Cugat FOTO: Miguel López
Mireia Ingla enceta la nova etapa a l'alcaldia amb un altre "gran repte", com és el de la sostenibilitat i combatre l'esclavitud amb el cotxe. "Hem de ser un referent en ciutat sostenible i hem de declarar l'emergència climàtica. La crisi climàtica serà un dels desafiaments més grans i cal ser-ne conscients".
La millora de la seguretat perquè la "gent visqui tranquil·la a casa seva" i la cohesió territorial de Sant Cugat són altres objectius que s'ha marcat l'alcaldessa republicana en el seu primer missatge a la ciutadania. "Seré l'alcaldessa de Les Planes, La Floresta, Mira-sol, Can Barata... Hem d'acostar l'Ajuntament a tots els barris i racons", ha reivindicat.
"No volem mai més que el nom de Sant Cugat estigui vinculat a la corrupció"
Un altre eix prioritari pel nou govern tripartit encapçalat per Mireia Ingla serà la "transparència, l'ètica i l'honradesa". "No volem mai més que el nom de Sant Cugat estigui vinculat a la corrupció o mal govern", ha defensat.
Finalment, també s'ha emplaçat a combatre les violències masclistes a Sant Cugat i ha recordat que dels 13 regidors que inclouen el pacte tripartit entre ERC-MES, PSC i CUP, 8 són dones.
Mireia Ingla ha defensat l'acord de govern entre ERC-MES, PSC i CUP com el "millor" per materialitzar el canvi a Sant Cugat. Cal recordar que durant la constitució del nou Ajuntament, alguns assistents han escridassat i xiulat constantment els regidors dels tres partits pel fet que dos partits sobiranistes hagin pactat amb un partit del "155" i han definit l'acord com el "pacte de la vergonya".
Més info: Protestes durant la constitució del nou Ajuntament contra el "pacte de la vergonya"
"Ens hem posat d'acord en superar les nostres diferències ideològiques sense renunciar a cap de les nostres conviccions. Ens revelem davant la possibilitat d'abocar la política municipal a un enfrontament, vetos i frontisme. Ens hem conjurat per superar una realitat tan complexe com la que estem vivint al país", ha argumentat la nova alcaldessa, que ha apostat per construir "ponts i diàleg" per ajudar a "tirar endavant el país i la ciutat".
Mireia Ingla ha acabat el discurs recordant el santcugatenc i company de partit Raül Romeva, en presó preventiva des del 23 de març de 2018 i a qui la Fiscalia demana 16 anys de presó per rebel·lió.
"No puc acabar sense parlar de Raül Romeva, avui seria aquí somrient. Té Sant Cugat al cap i al cor i pateix per la gent que es queda pel camí i se sent expulsada. Et trobo a faltar Raül i no pararem fins que tornis a casa amb els teus".
Ajuntament Ple Municipal
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat | 0.834707 | curate | {"ca": 0.9842403348928835, "es": 0.012804727899532135, "oc": 0.002954937207584339} | : /actualitat/politica/mireia-ingla-es-compromet-a-treballar-perque-cap-persona-quedi-enrere-a-sant-cugat_1935276102.html |
mc4_ca_20230418_13_237496 | Tour de França Archives | Fosbury
Després de l'accidentat esprint de la quarta etapa a Vittel, el Tour de França ha decidit expulsar Peter Sagan de la competició. L'eslovac és el vigent campió del món, guanyador d'etapa del dia anterior, cinc cops portador del mallot verd…
Aquest any la gran ronda ciclista es disputarà de l'1 al 23 de juliol. Amb sortida des de Düsseldorf i amb final als clàssics Camps Elisis de París, el recorregut d'enguany estarà marcat per un pas suau pels Pirineus i…
El proper dissabte comença el mes de juliol, i amb ell s’inicia la 104a edició del Tour de França amb un recorregut que els Froome, Quintana, Contador, Bardet i companyia segur que tenen estudiat des de fa temps. De Düsseldorf… | 0.764069 | curate | {"pt": 0.046153846153846156, "ca": 0.9342657342657342, "de": 0.019580419580419582} | http://fosbury.cat/tag/tour-de-franca/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_11687 | Els grups de 2 a 3 anys i el grup de l'Escoleta han escoltat atentament el conte del Cliqui, i després
ens han demostrat que coneixen el funcionament dels semàfors i com creuar el carrer.
Com ho han fet tan bé, els hem convidat a pujar i manipular la nostra furgoneta policial
i una de les motocicletes.
Els grups d'1 a 2 anys han sortit també a veure els vehicles i han promés que l'any vinent també pujaran.
Podeu veure més fotos clicant aquí o a la secció ‘Fotos’
Publicat per EduMS Castelldefels a 12:55
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Pol Castell
CONTACTE
Ens trobareu al telèfon 936360320 ext. 2606, o en [email protected]
Seguir a @EduMSCastelldef
Traductor
Arxiu del blog
Arxiu del blog de desembre (1) d’octubre (1) de setembre (1) de desembre (3) de novembre (1) de març (5) de febrer (16) de gener (10) de desembre (10) de novembre (17) d’octubre (14) de setembre (6) de juliol (1) de juny (10) de maig (16) d’abril (10) de març (15) de febrer (17) de gener (15) de desembre (4) de novembre (14) d’octubre (17) de setembre (7) de juny (8) de maig (13) d’abril (12) de març (8) de febrer (14) de gener (12) de desembre (5) de novembre (17) d’octubre (17) de setembre (4) de juny (15) de maig (16) d’abril (11) de març (14) de febrer (11) de gener (8) de desembre (11) de novembre (16) d’octubre (11) de setembre (5) de juliol (1) de juny (13) de maig (15) d’abril (13) de març (12) de febrer (15) de gener (13) de desembre (11) de novembre (13) d’octubre (11) de setembre (11) de juny (8) de maig (16) d’abril (7) de març (10) de febrer (17) de gener (13) de desembre (12) de novembre (20) d’octubre (15) de setembre (12) de juliol (1) de juny (12) de maig (17) d’abril (14) de març (12) de febrer (22) de gener (16) de desembre (11) de novembre (11) d’octubre (9) de setembre (6) de juny (9) de maig (18) d’abril (16) de març (13) de febrer (14) de gener (13) de desembre (8) de novembre (3) d’octubre (1) de setembre (4) | 0.712217 | curate | {"ca": 0.9442883895131086, "es": 0.01638576779026217, "it": 0.018726591760299626, "en": 0.008895131086142321, "sv": 0.011704119850187267} | http://edumscastelldefels.blogspot.com/2013/06/visita-la-casa-dinfants-granvia-mar.html |
mc4_ca_20230418_13_604302 | BONS LECTORS: GALERIA D'ESCRIPTORS-04
GALERIA D'ESCRIPTORS-04
Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 1952), més conegut com a Miquel Desclot, és un poeta, escriptor i traductor que també escriu llibrets d'òpera. Ha estat professor universitari entre 1975 i 1992, a Bellaterra i Durham (Anglaterra).
L'any 1992 deixa la docència per dedicar-se plenament a la literatura. Amb més de 40 llibres escrits per a infants i joves, entre les seves publicacions, cal esmentar els llibres de poesia Cançons de la lluna al barret (1978), un dels seus primers poemaris, Juvenília (1983), Com si de sempre (1994), Oi, Eloi? (1995), Bestiolari de la Clara (2004) o Fantasies, variacions i fuga (2006). Les seves traduccions o versions constitueixen veritables creacions poètiques. La seva obra poètica està recollida en nombroses antologies. També convé destacar la seva producció en narrativa infantil i juvenil.
Ha rebut diversos premis literaris tant de poesia com de prosa, entre els qual sobresurt el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil (2002) per Més música, mestre!.
Com ell mateix es defineix, és un home que creu en la paraula com a fonament de l'ésser humà.
Actualment es dedica del tot a la seva vocació literària i a l'educació dels seus dos fills, la Clara i l'Eloi.
Cargol que vinga treure banya
pujant a dalt de la muntanya:
la bicicleta m'ha perdut
un cargolet menut menut.
Si jo te'n dono una fulleta
¿m'arreglaràs la bicicleta?
Jo sóc, de tots, el peix més dissortat:
no hi ha un peix clau en tot el mar salat.
Ni menys un peix mirall o un peix paret
o un peix enclusa per picar-hi en fred.
Jo ja em conformaria amb un peix dit
per deixar-hi estampat un sangtraït.
Abans, almenys, tenia un sabatot
que aporrinava com un tabalot.
Però me'l va va pescar un pescador brut.
Ves què vols dir-li! -Bon profit, ganut!
Això era un àngel
tres costats i tres angles:
era un triàngel.
Volava per l'espai
quatre costat iguals
era un quadrac.
Van discutir
i es van barallar
a cops d'angle
contra els costats:
el quadrac tenia més angles,
però el triàngel els tenia més aguts.
A l'últim,
el triàngel va ferir el quadrac
i, estarrufat de la victòria,
va arrencar a volar
seguint una línia d'or
que era infinita.
Publicat per Biblioteca Ramon Folch a 9:35
SUDOKU ENIGMÀTIC
ELS RELLEUS I ELS RIUS | 0.735952 | curate | {"fr": 0.022778025904421618, "zh": 0.01027244305493524, "ca": 0.835194283162126, "oc": 0.028584189370254576, "es": 0.0241179097811523, "pt": 0.020991514068780706, "de": 0.008485931219294328, "it": 0.03260384100044663, "ja": 0.007146047342563644, "en": 0.00982581509602501} | http://bibliopalau.blogspot.com/2012/04/galeria-descriptors-04.html |
mc4_ca_20230418_16_508722 | S'allibera la bèstia: els Intel Core i9 ja són oficials | PCatalà
30 de maig de 2017Afegeix un comentariper Miquel Orozco
També t‘interessarà: Intel contraatacarà amb els Core i9El potencial dels Core i9
Intel Aquest és el disseny del nou Samsung Galaxy Note 8 Essential Home, l’assistent virtual que ens retornarà la privacitat Potser t'interessa | 0.717294 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.pcatala.com/sallibera-bestia-intel-core-i9-ja-son-oficials/ |
mc4_ca_20230418_13_229429 | Always and forever | filosecundaria2014
Estudiar filosofia, Per a què filosofia?
Estic segura que a molts de vosaltres algun cop a la vida us han preguntat: per què? I no heu sabut que respondre. L’essència de la filosofia està en trobar els per quès que ens plantegem en la nostra vida quotidiana. L’essència de la filosofia està en saber argumentar, en estar segurs dels nostres plantejaments i saber-los expressar, en saber trobar les respostes que busquem, en donar-li sentit a la vida.
A curt termini, els nois de la meva edat podem veure la filosofia en l’àmbit educatiu important perquè pretén entendre l’educació sencera, perquè gràcies als seus coneixements els podem aplicar en les altres assignatures, perquè amb la filosofia podem anar més enllà d’una resposta que molts cops donem sense pensar.
Pensar és una de les altres coses que ens ensenya la filosofia. L’home actua molts cops per impuls i, més tard, veu que ho hauria fet d’una altra manera. Per què? Doncs està molt clar, perquè pensa i reflexiona, dos verbs que els humans hauríem d’interioritzar, ja que com va dir un filòsof fa 2500 anys, “tenim 2 orelles i 1 boca per escoltar més i parlar menys”…
Si ens remuntem a l’inici de la filosofia, només amb la seva definició – amor per la saviesa – ens podem imaginar l’estima pel coneixement, per l’existència, per la veritat, per la lògica, per la cultura… I és precisament aquesta estima que tenien els savis de l’antiguitat per la filosofia la que necessitem avui en dia, aquests són els valors que necessitem en la nostra societat, aquest interès i ganes de descobrir no el podrem dur a terme si ens treuen la filosofia.
Així que, seguim els estudiosos que tant ens van donar d’aquesta ciència, perquè sense la filosofia, què aprendrem?
Marta Hernández – Institut El Morell
estudiar filosofiaInstitut El Morellper a què filosofia?
Entrada anteriorLa filosofia?Següent entradaFilosofia, més que una assignatura. | 0.869484 | curate | {"en": 0.020323084940072955, "ca": 0.9458051068264721, "es": 0.033871808233454925} | https://filosecundaria2014.wordpress.com/2014/05/08/always-and-forever/ |
wikipedia_ca_20230401_0_327710 | Bíblia de Gutenberg
La Bíblia de Gutenberg, també coneguda com la Bíblia de 42 línies o Bíblia de Mazarino, és una versió impresa de la Vulgata, que va ser impresa per Johannes Gutenberg a Magúncia, Sacre Imperi, al segle XV. No és el primer llibre imprès, però va ser el seu treball més important i simbolitza el començament de l'«Edat de la Impremta».
Descripció.
El format de la Bíblia de Gutenberg és possiblement una imitació del manuscrit de Magúncia, també anomenat Bíblia gegant de Magúncia, les 1.300 pàgines de la qual van ser escrites a mà.
Aquesta Bíblia consta de dos volums de 324 i 319 fulls. Està escrita en dues columnes sobre paper (tot i que n'hi ha exemplars impresos sobre pergamí), comença amb 40 línies fins a la pàgina 9, a la 10 augmenta una línia, i a partir de la 11 adopta ja fins al final les 42 línies, que li donen el nom de «Bíblia de 42 línies», també li posen aquest nom per diferenciar-la de l'edició posterior, la qual constava de 36 línies. Tal com s'escrivia en els manuscrits de l'època, la lletra és gòtica i presenta abundants annexos i abreviatures.
La preparació per a aquesta edició va començar el 1450, i els primers exemplars estaven disponibles cap a l'any 1454 o 1455. Va ser realitzada usant una premsa d'impressió i tipus mòbils. Un exemplar complet té 1282 pàgines, i la majoria van ser enquadernats en dos volums com a mínim.
Aquesta Bíblia és l'incunable més famós, i la seva producció va encetar la impressió massiva de textos a Occident. Es creu que se'n van produir al voltant de 180 exemplars, 45 en pergamí i 135 en paper. Després d'impresos, van ser il·lustrats a mà, treball realitzat per especialistes, cosa que fa que cada exemplar sigui únic.
Altres dades d'interès.
Gutenberg va produir tipus mòbils que es podien combinar. El 1450, havia perfeccionat el seu invent per poder-lo explotar de forma comercial. Per fer-ho, va demanar un préstec a l'advocat Johannes Fust, el qual es va assegurar una participació en les futures produccions de llibres. El 1455, Fust va portar Gutenberg als tribunals, ja que no havia pogut complir el que havien acordat. Va ser condemnat a retornar tot el capital amb interessos. Com a conseqüència d'aquest fet, gran part de les seves premses i tipus mòbils van passar a mans de Peter Schoeffer, antic treballador de Fust i gendre seu. Així doncs, Johannes Gutenberg va poder salvar molt poc de la seva fallida, únicament els tipus que havia emprat per imprimir la Bíblia de 42 línies i 36 línies i el del "Catholicon", la qual va imprimir posteriorment, l'any 1460.
Exemplars conservats.
El 2009 es coneixia l'existència de 47 o 48 bíblies de 42 línies, de les quals només 21, completes. En les altres falten pàgines o fins i tot volums. La xifra de 48 exemplars compta com a diferents els volums a Trier i Indiana, que sembla que són dues peces del mateix exemplar. A més hi ha un important nombre de fragments, alguns compostos per una sola pàgina.
Queden dotze exemplars en pergamí, encara que només quatre estan complets, i un és només el Nou Testament.
Els exemplars enumerats a continuació són els de l"'Incunabula short title catalogue," a partir d'un estudi de 1985. En aquella data no es coneixia l'existència dels dos exemplars de Rússia, de manera que no hi estaven catalogats.
Tres volums de la Bíblia de Gutenberg havien estat dipositats a Fort Knox, la fortalesa (base militar construïda en l'estat de Kentucky) en què es guarden les reserves d'or dels Estats Units.
L'únic exemplar complet que va arribar a Espanya i, hi segueix actualment, ho va fer a Burgos a causa de les relacions comercials amb Magúncia. Luis de Maluenda, tresorer de la Catedral i capellà, va deixar en document d'última voluntat el 24 de setembre de 1488, la seva Bíblia. Gràcies a aquest document es pot identificar d'on provenia.
Aquest exemplar, entre altres, va passar a mans de l'Estat quan aquest monestir va quedar desamortitzat; els seus fons van ser traslladats a la Biblioteca Pública de Burgos. | 1 | perfect | {"es": 0.004802831142568251, "ca": 0.9898887765419616, "en": 0.005308392315470172} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=327711 |
cawac_ca_20200528_0_71164 | XIX Capítol General de les Religioses Terciàries Trinitàries Publicat el dilluns 31 de juliol de 2006
Les Religioses Terciàries Trinitàries s’han reunit a la Casa d’Espiritualitat Bellesguard, de Barcelona, per a celebrar el seu XIX Capítol General del 7 al 17 de juliol.
Després de dissenyar el somni que volen impulsar en la vida i missió de la Congregació, a partir d’un diagnòstic detallat d’aquesta, s’han plantejat una sèrie de metes a posar en pràctica en aquest proper quinquenni (2006-2011), amb una actitud de constant discerniment i avaluació del procés, a escala personal, comunitària i institucional, per aconseguir-les.
Remarquen, especialment, aquells aspectes relacionats amb la Vida Comunitària, Espiritualitat, Formació i Missió, a fi d’anar gestant un Nou Estil de Vida Religiosa Trinitària, que vol harmonitzar la mística i la profecia, per tal de respondre als reptes que ens planteja aquest temps, des d’una renovada opció pels pobres, com a opció evangèlica. Per això, amb actitud esperançada, reafirmen el lema que les ha acompanyat en aquest Capítol: “SAPIGUEU TROBAR NOVES SENDES” | 0.855493 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.urc.cat/urc/modules.php?name=News&file=print&sid=59 |
macocu_ca_20230731_6_408762 | Centre Fòrum – Parc de Salut Mar. Carrer de Llull 410. 08019. Barcelona. Telèfon: 653.53.06.40. [email protected] [email protected] JUNTA I ASSEMBLEA Presidenta: Eugènia Rebollo Fernández. Vicepresidenta: Alba Fernández de Llorens. Secretaria: Àngels Bardají i Mauri. Tresorer: Santi Casacuberta Martí. LES NOSTRES ASSEMBLEES SÓN EL PRIMER DIJOUS DE CADA MES. ESTAN OBERTES [...] | 0.336938 | curate | {"ca": 0.7007672634271099, "es": 0.2506393861892583, "en": 0.04859335038363171} | |
macocu_ca_20230731_10_47847 | La realitat és que durant aquest temps m'han passat moltes coses: s'ha mort gent coneguda, gent apreciada, gent estimada, i he notat la cruel petjada que ens ha deixat aquest animal (que diu la meva mare) als nostres cossos, i als nostres esperits. Jo he canviat. Tot el meu entorn ha canviat. També se'm fa difícil escriure sense sortir a parlar de la punyetera pandèmia i dels seus derivats. Sembla que s'hagi apoderat d'una part del meu cervell i que em reclami constantment un espai allà dins, allà on no hauria de tenir lloc i d'on no vol sortir.
Realment m'és molt difícil viure apartat de tot aquest problema. S'ha de ser negacionista, inconscient o curt de gambals per a viure'n al marge. En diversos moments durant el dia, la mascareta o el desinfectant m'ho recorda. I al carrer, quan veig aquell que fa això o que la penya deixa de fer allò. O a la tele quan veig a l'Argimont que ens renya. Segurament he quedat tocat. Aviam que marededéu serà.
Però hi poso voluntat. Intento sortir al carrer tant com puc, quan el sol m'ho permet, amb barret clar, i miro de distreure'm mirant els comerços tancats o els que canvien de propietari, i uns guiris que només existeixen a la meva imaginació.
Espero amb deliri una pluja que em doni una mica de virior per a encarar l'estiu. Però no apareix per cap costat, i només plou cap a n'inllà. I quan la gropada ve de Rocacorba i s'acosta a la ciutat, no té esma ni per a travessar el «Te». Tenim la ciutat eixarreïda perquè el consistori ha perdut les mànegues, i els parterres només els reguen els gossos. I més que Girona sembla Comala, la ciutat mexicana de Pedro Páramo. I veig que així hauré d'anar passant, esperant que arribi la Mare de Déu d'Agost, que a les set és fosc, i podré tornar a tancar-me a casa, bo i esperant alguna llevantada que durant la tardor ens arregli la sequija i faci revenir l'Onyar.
P. D.: Algú m'ha sentit, perquè, acabat d'escriure l'article i abans de publicar-lo, ha plogut diversos dies, poca quantitat. I els guiris han tornat, com tornen les orenetes cada primavera.
Felicitats per l’article Carles. La pandèmia ho ha canviat tot, fins i tot nosaltres també hem canviat. L’excés de consum i l’ambició ens han conduït a un punt de no retorn, els efectes del canvi climàtic seran devastadors i no es faran esperar. Tots en som responsables, malbaratem aliments, generem gran quantitat de deixalles, tot ho comprem plastificat, anem en cotxe, viatgem amb avions, telèfons mòbils,... No és el que jo vaig viure de petit. Bicicleta, lletera, paperines, pantalons apedaçats, jugàvem al carrer, baralles, quatre gallines, compostatge per l’hort, ... Tot això ara, és Ciència ficció. Impossible tornar enderrera ! Vivim millor ? Una abraçada CARLES GINÈS respon: Tens tota la raó Joan amb el que expliques. Nosaltres tenim el problema que hem viscut lo altre i podem comparar. Gràcies per seguir-me. Una abraçada.
ens cal la pluja, pluja que en sentir la olor dels carrers molls, el degoteig de les teulades, ens faci marxar les cabories, el plaer de sentir les gotes a la cara ens doni ganes de seguir endavant CARLES GINÈS respon: A fe de Déu que si Jordi, però potser haurem d'esperar una mica. Salutacions.
Bona tarda Carles, voldria felicitar-te pel teu escrit i donar te ànims per les teves, sempre interesants visions, fotografiques i manoescrites, costarà, peró segur que tornarem a reviure les trobades i dinars amb els vells amics, recordant lo que tots hem viscut i tal com tu dius, volguen tornar a començar , sapiguen que la salut dels nostres, familiars i amics, ès lo més important per compartir i gaudir . Jordi CARLES GINÈS respon: Gràcies, Jordi per les teves animoses paraules. també enyoro les trobades que fèiem i espero tornar-hi aviat. Una abraçada.
Molt interessant l'escrit com tots els teus. Espero que ens poguem retrovar aviat fent algun sopar amb els tastavins. CARLES GINÈS respon: Gràcies, Rosa Maria pel teu comentari. També espero retrobar-nos aviat.
Bon dia Carles, M agrada mot que escriguis.Sóc un lector teu, amb moltes ganes de llegir-te. No ho deixis creu-me. És un esbarjo per a tu i també per a tots nosaltres. Jo també he canviat i no me n`amago.. Això poc o molt ens ha tocat a tots però hem de mirar de no defallir. Vinga som-hi! Endavant!!!! CARLES GINÈS respon: Gràcies, Josep M. per llegir-me i per animar-me a escriure. Miraré de no defallir com molt bé dius. Esperant retrobar-nos.
Ben tornat Carles!!!! Trobava a faltar els teus escrits. Desitjo que gaudeixis lo que resta d'estiu..... i lo següent, que no sabem encara com será i com anirá. Una forta abraçada. CARLES GINÈS respon: Gràcies, Toni pel teu comentari. També et desitjo un bon estiu. Una abraçada.
Benvolgut Carles, T’envio abraçada , pels perduts estimats i per tot. M’agrada la paraula virior, fins avui no la coneixia . En breu farem un taller de fotografia a Fontdellops , m’encantaria veuret per aquells indrets . Salut ! CARLES GINÈS respon: Hola Cesc. Moltes gràcies per llegir-me. Lo de Fontdellops no sé si serà possible, però envia documentació. Una abraçada.
Que bonic Carles! Avui no he fet migdiada... Ha valgut la pena aprofitar el temps llegint el teu escrit! CARLES GINÈS respon: Hola, Imma. Em sap greu que et perdis la migdiada per la meva culpa. Gràcies per llegir-me.
hola Carles se que avui quedaras parat saps que te llegeixo i sempre te ho he dit amb correu, no tinc costum d'escriure on escric ara ho faig perque vegis que si ho llegeixo i en dono fe , tu ve saps que molta gent es adicta al me gusta en canvi jo no en se, prefereixo deixar quatres paraules, bonic com sempre i et dono la rao la pandemia en general ens ha afectat a tots el que digui que no jo el replico uns mes que altres pero la societat ha canviat .Tu dius lo dels parterres??? si nomes fos aixo jo fa quatre anys no trepitjo girona i una mica mes pero m'envien fotos i fa pena de veure no es la Girona que tu anaves feliç amb la camera prenent fotos. i vull acabar perque parlant amb un gironi d'arrel no pararia .una cosa envejo pero amb enveja sana el teu mirador va ser la ilusio meva i d'en Raimon pero no se si ho tenia Homs i no ho tenien clar o sigui que quan dius el temps sempre penso amb el que veus si no me equivoco . la estimada Catedral i el seu rellotge .RECORDS A LA TEVA FAMILIA I PER DESCOMPTAT A LA MARE. Feliicitats per el article. ma carme CARLES GINÈS respon: Hola, Carme. Gràcies per llegir-me. Efectivament del menjador de casa llegeixo l'hora del rellotge de la Catedral. I d'una habitació també. Situació fantàstica. Sí, el pis el vaig comprar a en Joan Homs. Una abraçada. | 0.737636 | curate | {"ca": 0.9397386625672559, "ro": 0.0021521906225980014, "pt": 0.02490392006149116, "it": 0.006302843966179862, "no": 0.0019984627209838584, "en": 0.004458109146810146, "fr": 0.004304381245196003, "es": 0.01614142966948501} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_69901 | Els alumnes de 4t han gaudit realitzant el taller SÚPERFRUTIS. Aquesta activitat està dinamitzada per la companyia de teatre "La nave va" i té com a objectiu treballar els hàbits saludables a través del joc, la diversió, l'experimentació sensorial i el tast.
Els infants es van endinsar en un una història de Superherois. L'objectiu era superar la missió de la ciutat de MaKeDòNiA i derrotar el seu pitjor enemic...En Sucràtor. | 0.746758 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.escolalopeztorrejon.cat/ca/noticies/superfrutis/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.