id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_7_669032 | Els arbres del nostre paisatge | Robert Híjar i Pons | Comprar libro 9788472023161
Robert Híjar i Pons
de Robert Híjar i Pons
Autor: Robert Híjar i Pons
isbn: 9788472023161
Aquest llibre va adreçat a totes aquelles persones que tenen interès a iniciar-se en el coneixement del món de les plantes, i molt especialment a l'excursionista que encara no hagi descobert el goig d’identificar els arbres que formen part del paisatge natural. | 0.672736 | curate | {"ca": 0.7995337995337995, "hu": 0.04428904428904429, "fr": 0.09557109557109557, "de": 0.06060606060606061} | https://www.bubok.es/club-de-lectura/detalle/108935/Els-arbres-del-nostre-paisatge |
naciodigital_ca_20220331_0_286918 | Finalment, després d’esgotar totes les vies, la bandera espanyola oneja forçosament des d’aquest dijous, 16 d’abril, a la façana de l'Ajuntament de Calldetenes, Osona, segons han explicat fonts municipals. Al costat del símbol, un cartell informa de que “la bandera espanyola oneja en aquest Ajuntament per imposició de l’Estat espanyol i en contra de la voluntat de la majoria de Calldetenes”.
El govern central ha denunciat un total de 102 municipis i consells comarcals catalans per no penjar la bandera espanyola (els jutjats han donat la raó a l'Estat en 17 casos i han arxivat un cas). Calldetenes és el primer municipi de Catalunya condemnat, amb sentència i multa, que ha optat per hissar la "rojigualda" després d'un procés judicial, segons explica un portaveu de l'Associació de Municipis per la Independència". D'altres, l'han penjada sense esperar la sentència, quan se'ls va fer el requeriment via contenciós-administratiu. "La llei deixa molt poc marge de maniobra en els casos de la bandera espanyola", explica el mateix portaveu.
L’execució forçosa de la sentència per no tenir penjada la bandera espanyola a l’Ajuntament es va tractar com a afer sobrevingut en el ple ordinari d’abril, celebrat aquest passat dilluns. Tal com es va explicar, la darrera sentència imposa a l’alcalde, Marc Verdaguer (CiU), una multa de 1.500 euros, específicament a càrrec del seu patrimoni personal, per no tenir la bandera espanyola penjada a l’Ajuntament. Verdaguer va detallar que “ha arribat al seu límit” i que “es veu obligat a pagar i a penjar la bandera”, ja que en cas de no fer-ho seria reiteració i se’l tornaria a multar.
Les conseqüències per no penjar aquest símbol podrien arribar, fins i tot, a la inhabilitació o a penes de presó. Tot i així, l’advocat que porta el cas, recorrerà la sentència per intentar evitar la multa.
Així mateix, l’alcalde va manifestar que “li agradaria fer aquest nou pas amb el recolzament de tots els grups municipals”. Des del grup de CiU es va estar d’acord amb que “ha arribat el moment de penjar-la”. Des d’ERC Calldetenes van recordar que, tal com ja havien dit en reunions passades, es mantindrien al costat de l’alcalde fins que decidís dir prou i que “ara seguiran al seu costat acceptant la decisió, ja que penjar la bandera és un imperatiu de l’estat”. Pel què fa a Poble en Marxa – CUP Calldetenes, van felicitar l’alcalde per la fermesa amb què ha portat el tema i per haver escoltat les opinions de totes les entitats. També van manifestar que la bandera no els representa i que no l’accepten com a símbol. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/85788/calldetenes-recula-davant-justicia-espanyola-hissa-rojigualda |
mc4_ca_20230418_15_45134 | Josep Franco - Revista Foragitats
Foragitats 27-Jun-2015 7:14 PM
Text introductori escrit per en Joan March, selecció de pintures i haiku's cedits per Núria Civil.
Per subscripció popular ha estat editat el llibre Josep Franco. Pintures. L'han tirat endavant amb amor i empenta en Joan March, en Vicenç Viaplana i els germans Antoni i Miquel Saborit.
Joan March escriu la introducció biogràfica des de l'amistat que l'uneix durant molts anys amb el Josep Franco, esbossant perfectament els neguits i la intencionalitat d'en Pep que representa tota una generació de pintors que varen viure i crear sota l'obscuritat del franquisme.
Vicenç Viaplana fa un gran treball pel que fa al disseny del llibre, l'Antoni i el Miquel Saborit hi han participat activament, especialment en la selecció de les obres.
Felicitats a tots tres per aquest regal tan valuós, per a Josep Franco i per a tots.
PDF original de la revista: http://www.mediafire.com/file/uwojzjmm5mn/josep_franco.pdf
Moltes vegades, expressament o no, es declarava un ignorant absolut i total.
Potser en aquella sensació reviscuda del frustrat viatge a la lluna, repetia sovint que no sabia res de res i que l'art li era una cosa absolutament desconeguda. De fet, no era veritat. En Josep comprenia amb profunditat les obres dels grans artistes del segle XX. Entenia a fons Rotcko, Picasso, Duchamp, etc. Coneixia a fons l'art del segle XX, molt més bé del que pretenia.
S'infravalorava, conscienment o inconscienment, tot i que tenia una capacitat d'intuïció, d'una gran profunditat per les coses al·lògiques, molt lluny de la ignorància del que seria un naïf pur.
L'LSD es converteix en un mannà caigut del cel. A diferència de les drogues més suaus, l'LSD proporciona experiències trascendents. En aquest ambient, les drogues, la màgia, la música, la manera de vestir i d'actuar són una bandera. L'LSD és una bomba psíquica que marcará tota una generació fins a la més que extranya desaparició a la fi dels vuitanta.
Josep Franco integrará totes aquestes experiències a l'obra, i d'aquí sorgirán alguns temes dels seus quadres, reflex del que ha experimentat en estats d'hiperconsciència. L'art es torna cada vegada més eclectic i complex. La pintura deixa pas a les instal·lacions, la fotografia i l'artmultimèdia, juntament amb una fulgurant burocratització de l'art que no fará més que anar en augment.
Fins i tot la pintura és questionada i s'en torna a parlar (tal com ja havia passat a l'època dels conceptuals) com una expressió artística morta.
Tot aixó fa que Franco s'alluny més i més de tot. Tot i que comprèn tot el que es fa, sent com si el seu moment hagués passat.
Al final de tot, en entrar a fotografiar les últimes obres, apareixen les pintures murals que hi ha a l'entrada de l'estudi. No són sorprenents per la seva importància pictòrica sinò per l'ambient que, junt amb l'atapeïda vegetació aconsegueixen crear al seu voltant i pel fet que demostren que l'aparent oblit o superació del món màgic durant tota l'època dels collages sembla, a la vista d'aquesta extranya escenificació ritualista, només un miratge.
En aquests últims mesos es veu com el món més màgic torna a ressorgir amb una força absoluta.
Per tant és segur que des del primer moment fins al final, malgrat que altres coses l'hagin distret i ocupat fins i tot durant anys sencers, aquests mons ritualistes hi han estat presents sempre i són el tret característic seu més personal.
Poc temps després, embolcallat en aquesta atmosfera especial, decideix per iniciativa pròpia deixar de viure. Per a ell és de segur ja l'única sortida possible.
Home de colors
Home de colors,
en l'espai,
en els colors,
Ni que fóssim mil
arribaríem
a destruir el blanc.
Petites fiblades
Éssers infinits,
màgica pulsió.
Art, N-3 pintura granollers | 0.795988 | curate | {"ca": 0.9227674979887369, "fr": 0.006436041834271922, "es": 0.03995709305443819, "it": 0.006167873424510592, "en": 0.02011263073209976, "pt": 0.004558862965942612} | http://strambotica.com/foragitats/index.php/josep-franco |
mc4_ca_20230418_1_629931 | Els Amics de l'Òpera de Sabadell estrenaran dimecres l'última obra de Verdi i la portaran de gira per Catalunya ! ACN ! directe!cat
directe ! a La República. N. 4126. Dissabte, 23 de febrer de 2019 20:17 h
Vallès Occidental Diumenge, 21 d'octubre de 2018 19:30 h
Els Amics de l'Òpera de Sabadell estrenaran dimecres l'última obra de Verdi i la portaran de gira per Catalunya
Les funcions de 'Falstaff' seran en homenatge a Montserrat Caballé
ACN Sabadell.-L'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell estrenarà aquest dimecres 'Falstaff', l'última obra de Verdi i culminació de la seva experiència musical, en el marc del cicle Òpera a Catalunya. "És una delícia, una meravella; com diuen els italians, 'è un capolavoro'", ha afirmat la presidenta i directora artística dels Amics de l'Òpera de Sabadell, Mirna Lacambra, en declaracions a l'ACN just abans de l'assaig general, aquest diumenge a la tarda. 'Falstaff' és una comèdia lírica, a diferència de la majoria de creacions de Verdi, dramàtiques. Basada en el personatge còmic shakespearià, explica les burles que dues burgeses de Windsor li preparen en resposta als seus intents de seducció. Després de les funcions al Teatre La Faràndula de Sabadell, l'òpera farà gira per Catalunya i serà un homenatge a Montserrat Caballé. | 0.78677 | curate | {"ca": 0.9707740916271722, "fr": 0.011058451816745656, "es": 0.011848341232227487, "vi": 0.00631911532385466} | http://directe.larepublica.cat/acn/813418/els-amics-de-l-opera-de-sabadell-estrenaran-dimecres-l-ultima-obra-de-verdi-i-la-portaran- |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_282581 | L’única semblança acadèmica abastable de Jocelyn Nigel Hillgarth i la seva extensa bibliografia el presenten com un historiador medievalista i iberista d’ampli registre, especialment valorat a Catalunya i a Mallorca pels estudis lul·lians. [1] Nascut a Londres el 1929, hi va morir el 12 d’abril de 2020. La major part de la seva vida, tanmateix, va transcórrer lluny d’aquesta ciutat, perquè Hillgarth va ensenyar durant una quarantena d’anys en universitats dels Estats Units i del Canadà —la darrera va ser la de Toronto, on es va jubilar el 1995—, i mai no va deixar de visitar Mallorca, ni que fos els mesos d’estiu. La seva família, en efecte, hi va adquirir el 1930 la propietat de Son Torrella, al municipi de Santa Maria. Son Torrella, sí, que arran del repartiment de Jaume I havia estat feu de la nissaga de Guillem de Torroella, l’autor de La faula, un conte d’autor en vers, peça clau de la literatura occitanocatalana del segle xiv.
El pare, Alan Hillgarth, va ser un militar i diplomàtic britànic que va destacar durant la Guerra Civil i que ha estat estudiat pel pare Josep Massot. [2] La mare, Mary Hillgarth, nascuda Gardner i d’ascendència noble, que entenia de botànica, de literatura i d’història, va traduir a l’anglès la Crònica del Cerimoniós. [3] El jove Hillgarth va rebre una educació britànica de primera fila i es va llicenciar a la Universitat de Cambridge, on va obtenir el doctorat l’any 1957 amb un estudi històric i filològic sobre un escriptor hispànic dels temps dels visigots: “A Critical Edition of the Prognosticum futuri saeculi of St Julian of Toledo”. De llavors ençà, ha estat capaç d'estudiar aspectes de deu segles d'història cultural.
El 25 de febrer de 2010 la Universitat de les Illes Balears va organitzar un homenatge conjunt a Anthony Bonner i J. N. Hillgarth, “dos savis anglòfons, seguidors lul·lians, voltadors també de la vuitantena”, com Ramon Llull quan la seva Ars brevis va ser aprovada oficialment a la universitat de París set-cents anys abans, el 1310. El parlament d’agraïment de Bonner, publicat a les Actes de la trobada acadèmica, és escarit i funcional; el de Hillgarth, telegramàtic, retrata el seu tarannà retret, perspicaç i pragmàtic. [4] L’homenatjat hi recorda que el van dur a Mallorca quan “tenia menys d’un any” i que l’illa “ha estat una segona pàtria”. Com a instantània de la seva dedicació a Llull, afegeix: “En escriure els meus llibres sobre Llull i el seu deixeble, Thomàs Le Myésier, vaig estudiar els manuscrits lul·lians de les biblioteques de Palma i les col·leccions de París i Roma. En els anys seixanta vaig passar temps a Alemanya, on vaig estudiar el famós manuscrit de Karlsruhe i on vaig arribar a conèixer, a Freiburg, el professor Stegmüller, iniciador de l’edició llatina de Llull. En aquest moment vull mencionar especialment tres amics desapareguts, Robert Pring-Mill, Frances Yates i el pare Miquel Batllori [...] Tampoc vull oblidar l’altre amic, el pare Charles Lohr [...]”, que va ser director del Raimundus Lullus Institut de Freiburg.
Entre altres institucions de prestigi, Hillgarth va treballar a l’Institut Warburg de Londres: entre 1959 i 1962 en va ser Senior Research Fellow, i d’aquí la seva amistat amb la senyora Yates, capdavantera dels estudis sobre les arrels culturals i l’estructura lògico-científica de l’Art de Llull, que posteriorment han desenvolupat Robert Pring-Mill i Anthony Bonner. Les aportacions de Hillgarth es decanten cap al terreny de la història documental i librària, i aquí és on entra la seva devoció pel pare Batllori i per altres estudiosos catalans com Pere Bohigas, amb qui el lligava també una llarga amistat. El diplomatari de Llull que Hillgarth publicà el 2002 se cita en tots els estudis sobre el beat. El seu llibre clau, però, és una recerca complexa sobre el naixement del lul·lisme a França, que mostra inequívocament fins a quin punt la fama europea de Llull està vinculada al seu reconeixement en cercles reials i universitaris parisencs i a l’obra de Thomàs Le Myésier: Ramon Lull and Lullism in Fourteenth-Century France, de 1971.
La biblioteca privada de Hillgarth a Son Torrella, que va ser donada a la Universitat de les Illes Balears en ocasió de l’homenatge de 2010, havia estat l’enveja de tots els medievalistes que havien tingut el privilegi d’accedir-hi les darreres dècades del segle passat. Gràcies a aquesta eina magnífica Hillgarth podia treballar també a Mallorca en obres esdevingudes tan imprescindibles com els seus dos toms de Readers and Books in Majorca (1229-1500), de 1991, en què la recerca documental es combina amb un finíssim discurs interpretatiu de la història cultural de l’Illa. De fet, la major virtut de la bibliografia de Hillgarth, a part de la perícia tècnica en la recerca i la precisa catalogació d’amplíssimes fonts històrico-documentals, és l’astuta capacitat d’entendre el passat al marge dels llocs comuns ideològics derivats de l’habitual hipertròfia dels continguts simbòlics.
Tant se val que l’objecte d’estudis siguin els visigots pròpiament dits, i la historiografia dita “gòtica” que se’n deriva al segle xv, com el complicat entramat dels regnes ibèrics medievals o la monarquia que s’instal·la a la Península als segles xvi i xvii. L’estil historiogràfic de Hillgarth fa parlar els fets i descalça els mites que els tergiversen i emmascaren. En són testimoni obres tan diferents com The Problem of a Catalan Mediterranean Empire, 1229-1327, de 1975, o The Mirror of Spain, 1500-1700 : The Formation of a Myth, del 2000.
Hillgarth també va posar al servei de la història eclesiàstica de la Corona d'Aragó a la baixa Edat Mitjana el seu ofici de documentalista en diverses publicacions escrites en col·laboració i va confegir, entre molts altres estudis d’història del pensament, el memorable Who Read Thomas Aquinas?, de 1992.
Els reconeixements públics dels mèrits de Hillgarth compten amb una llarga llista que inclou institucions britàniques, estatunidenques, canadenques, espanyoles, catalanes i mallorquines, i els seus deixebles més propers, com per exemple Thomas Burman, Mark D. Meyerson, Leah Shopkow o Harvey Hames, podrien parlar llargament de la seva generositat i vocació d’ensenyant. [5]
[1]Mark D. Meyerson, “El professor Jocelyn N, Hillgarth”, Anuario de Estudios Medievales, 26, 1996, 489-501. Cf. la bibliografia del web de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, http://www3.udg.edu/vell/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/hillgarth.htm
[2]Josep Massot i Muntaner, El cònsol Alan Hillgarth i les Illes Balears (1936-1939). Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserat , 1995.
[3]Pere III of Catalonia (Pedro IV of Aragon), Chronicle, translated by Mary Hillgarth, with introduction and notes by J. N. Hillgarth, 2 vols. Toronto, Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1980. Mary Hillgarth, A Private Life. Autobiographical Writings, edited by her son Jocelyn Hillgarth. Son Torrella, Santa Maria, 1984.
[4] Ramon Llull i el lul·lisme: pensament i llenguatge. Actes de les jornades en homenatge a J. N. Hillgarth i A. Bonner. Barcelona-Palma, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2012.“Col·lecció Blaquerna”, 10.
[5] Religion, Text, and Society in Medieval Spain and Northern Europe : Essays in honor of J.N. Hillgarth, ed. Thomas E. Burman, Mark D. Meyerson, and Leah Shopkow. Toronto, Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 2002.
Darrera actualització de dijous, 14 de maig de 2020 07:44
"Qüern" on-line
El Repertori bibliogràfic biennal de literatura i llengua catalanes de l'edat mitjana i l'edat moderna "Qüern", publicat per l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, ha bolcat totes les seves dades (vols. 1-6, 1995-2005) en format PDF a la Bibioteca Digital de la Universitat de Girona. Podeu consultar-lo a http://biblioteca.udg.es/q%FCern/.
Darrera actualització de dimarts, 24 de febrer de 2009 08:33
"Tot lliga". Volum d'homenatge a Albert Hauf
Acaba d'aparèixer un volum d'homenatge al professor Albert Hauf: 'Tot lliga'. Petit homenatge a un gran mestre. Homenatge al professor Albert Hauf, ed. Josep E. Rubio i Josep A. Ysern, València, Editorial Denes - Projecte IVITRA, 2008.
Conté els articles següents: Marie-Claire Zimmermann: "Lectures ausiasmarquianes d'Albert G. Hauf: una recerca magistral" (pp. 17-30), Josep Antoni Aguilar Àvila: "Molts hi pujaran..." (pp. 31-36), Lluís Ramón i Ferrer: "El Professor Hauf i la literatura espiritual" (pp. 37-42), Sara Santamaría: "Albert Hauf, director de tesis doctorals" (pp. 43-52), Rafa Gomar: "Hauf! --vaig dir jo. Homentage a un homenot que quan era petit perdia l''oremus'" (pp. 53-58), Josep Enric Rubio Albarracín: "Ramon Llull, o l'estímul intel·lectual i pedagògic" (pp. 59-64), Josep A. Ysern: "Albert Hauf, predicador" (pp. 65-78), Júlia Butinyà: "L'home que plora quan riu" (pp. 79-90), Isabel de Riquer: "Monjos que riuen" (pp. 91-104), Xavier Renedo: "Albert Hauf, lector i editor d'Eiximenis" (pp.105-124), Vicent Josep Escartí: "Albert Hauf i el 'Tirant' (1990/1992 i 2003/2005)" (pp. 125-138), Abelard Saragossà: "La llengua d'Albart Hauf: de la naturalitat i la vivor a l'eficàcia" (pp. 139-182), Emili Casanova: "Les anotacions lingüístiques en les edicions d'Albert Hauf" (pp. 183-201).
Més infomació a: http://www.ivitra.ua.es/presentacion_new.php
Darrera actualització de dijous, 29 de gener de 2009 13:52
Actualitzacions 2014-2019 sobre el «Curial e Güelfa»
Nous articles de Lola Badia i Jaume Torró sobre la seva edició del «Curial e Güelfa» (2011)
Lola Badia i Jaume Torró, «El Curial e Güelfa i el “comun llenguatge català”». Cultura Neolatina, 73, fasc. 1, 2014, pàg. 5-47.
Lola Badia i Jaume Torró, «Ambient internacional i cultura de cort al Curial e Güelfa: primer suplement a l’edició de Quaderns Crema 2011», Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata/Medieaeval Studies in Honour of Curt Wittlin/ Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin, eds. Lola Badia, Emili Casanoca i Albert Hauf, Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2015, pp. 51-66.
Jaume Torró, «Il romanzo cavalleresco tra letteratura antica e i romanzi cavallereschi e d'avventura francesi e borgognoni», L'Immagine di Alfonso il Magnanimo tra letteratura e storia, tra Corona d'Aragona e Italia = La imatge d'Alfons el Magnànim en la literatura i la historiografia entre la Corona d'Aragó i Itàlia, a cura di Fulvio Delle Donne e Jaume Torró Torrent, Firenze : SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 2016, Col·lecció mediEVI ; 10, pp. 221-239.
Lola Badia, «No sabem qui va escriure el Curial e Güelfa», Serra d’Or, novembre 2017, 26-28.
Jaume Torró, «El Curial e Güelfa, Guiniforte Barzizza i Ramon de Riu-Sec àlies Francesc Gilabert de Centelles», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 21, 2018, 457-474.
Lola Badia, ressenya de: Abel Soler, La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context del Curial e Güelfa, 4+1 vols., València: Institució Alfons el Magnànim – CVEI – Institut d’Estudis Catalans – Publicacions de la Universitat de València, 2017 [Llengua i Literatura, 29, 2019, 210-214].
Jaume Torró, «Non sappiamo né dove né da chi fu scritto il Curial e Güelfa. Risposta ad Abel Soler», Archivio Storico per le Province Napoletane, CXXXVII, 2019, 119-133.
Jaume Torró, «Il Curial e Guelfa nel contesto culturale dell’Europa del xv secolo», Rivista di Cultura Classica e Medioevale, 2, 2019, 499-517.
Lola Badia, «Curial e Güelfa: una novel·la anónima para el canon europeo», Ponència inaugural: 2 de setembre de 2019, XVIII Congrés Internacional de l’AHLM.+ Power Point. En premsa.
Darrera actualització de dimecres, 08 de gener de 2020 11:08
Curt J. Wittlin (1941-2019)
El professor Curt J. Wittlin, d'origen suís, un dels grans romanistes del segle XX i un dels millors experts en l'obra --entre altres molts autors medievals-- de Francesc Eiximenis i en les traduccions catalanes medievals ha mort avui a Tortosa. Va ser catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon (Canadà).
Deixeble de Germà Colón a la Universitat de Basilea, es va doctorar amb una tesi doctoral (1965) sobre la traducció catalana medieval del "Tresor" de Brunetto Latini a càrrec de Guillem de Copons. Era membre de l’Institut d’Estudi Catalans des del 1997 i va ser president de la Societat Catalana de Nord-amèrica (1990-93). Després de la seva jubilació es va instal·lar a Tortosa, on vivia des de feia una vintena d'anys. Que descansi en pau. | 1 | perfect | {"ca": 0.8715522122462186, "uz": 0.0002426595486532395, "en": 0.05241446250909974, "pt": 0.0002426595486532395, "fr": 0.002588368518967888, "it": 0.02636900428698536, "es": 0.04392137830623635, "kw": 0.001132411227048451, "uk": 0.0004044325810887325, "nl": 0.000485319097306479, "ru": 0.000647092129741972} | |
mc4_ca_20230418_4_336774 | Els hackers, delinqüents o activistes? - Hiperbòlic - Revista digital jove i universitària
Parlem amb un dels majors experts en seguretat informàtica del nostre país.
Hem quedat amb J, un hacker molt conegut a la xarxa, i que no vol fer pública la seva identitat per no tenir problemes. Li direm així, J. No sabem ni la cara ni la pinta que fa. Ens veu amb L'Hiperbòlic a la mà i s'apropa. És un noi jove, obert, amable. El convidem a fer un café per a que ens expliqui com va entrar en aquest món i quins són els motius pels quals ha accedit a parlar, per primer cop, en un mitja de comunicació.
No vol que li fem fotografies, ni donar massa pistes de qui és en realitat!. El primer dia que la policia va venir a casa, em va deixar la novia, em van acomiadar de la feina, i vaig tenir problemes amb la familia. No és fàcil. Mai ha estat culpat de cap delicte, però és ben conegut per la policia.
Ens explica que ell, com la majoria de hackers, va començar molt jove. En practicament tots els casos, són nois que van bé a l'institut, però que tenen inquietuds que els fan apropar-se al món informàtic. Quinze, setze anys... en poc temps, van llegint sobre seguretat, van recopilant informació, fins que començen a entrar a xats on comparteixen dubtes i informació. Només és el primer nivell. Els que destaquen, passen a un segon nivell on es comença a actuar...
El hackcer és un noi normal, que no va robant carteres pel carrer
El més freqüent és estar en algun forum, primer públic, i després privat. Aquests nois es comencen a obsessionar i, ens diu en J, la investigació els absorbeix tot el temps. La majoria de hackers no arriba mai a la universitat. Patologia? J es nega a parlar de malaltia, tot i que reconeix que una vegada va estar més de 70 hores davant de l'ordinador, sense parar. L'argumentació és clara: si un ciclista vol ser el millor, ha de dedicar tota la seva vida a això. Un hacker, el mateix. La tercera fase és quan tu decideixes si vols ser un expert, o no. Llavors ja pots ser un auditor que va per lliure, o unir-te a comunitats més complexes, com la Hellsparty. Però J ens diu que els millors són llops solitaris... Segurament, perqué ell sempre ho ha sigut. Aquesta piramide és gradual... La carrera d'unhacker, fins arribar a l'esgraó més alt de prestigi, sol ser d'uns quatre o cinc anys. J és un cas excepcional, per això és tan famós a la xarxa. En menys de dos anys, ja era reconegut com un dels millors.
Analitzar els hakers
Ja s'ha accedit a parlar amb nosaltres perqué li hem explicat que som una revista per a joves, que molta gent llegira el reportatge, i que té la possibilitat de demanar la descriminalització deis hackers. Ens explica que som criminals abans d'haver comés cap delicte. I molts, i això ho saben molt bé empreses com Microsoft, només es dediquen a buscar forats de seguretat, a intentar trobar errors abans que ningú, i després s'implement els comuniquen ... En realitat, estan fent una feina impagable. Per això, a vegades, fins i tot hi ha recompenses.
O et donen un carta de recomanació, o et paguen el viatge a Estats Units, com a convidat de diverses convencions. A J, el van convidar a Las Vegas, però no va poder anar-hi perqué encara era menor d'edat. Havia detectat un error a Hotmail i podia entrar a tots els comptes del món. Va avisar, via correu electrònic, i avui el problema està solucionat.
A J, no Ii agrada diferenciar entre hackers (experts en seguretat informatica) i crackers (segons Viquipédia, aquells que utilitzen els seus coneixements per cometre delictes informatics). Creu que la majoria de gent actua éticament, i que moltes vegades el fet que un adolescent acabi fent alguna cosa il·legal és per la propia persecució que pateix.
És complicat si tens disset anys, i tens segons quina informació, no saps com gestionar-la ni a qui explicar-li. Aquí comencen els problemes. Si als Estats Units hi pots enviar un correu informant del que has trobat, aquí et converteixes en l'enemic públic instantaniament. Aquesta marginació a la que molts hackers són sotmesos acaba malament.
Com a revenja, passen una línia que mai haurien d'haver creuat. J no té cap dubte: si algú comet un delicte, a la presó. Creu que la Guardia Civil, o els Mossos d'Esquadra, haurien d'ajudar a aquests nois a utilitzar correctament els seus coneixements. I no tractar-los com a criminals, simplement, perqué els hi agrada la seguretat informàtica ... Tenir coneixements no et converteix, automaticament, en un fill de puta, ens assegura.
J sap d'un hacker que ha fet públic un llistat
El secret, amb noms i teléfons, de milers de policies (i que ara haura de complir més de molts anys entre reixes), però també sap de molts hackers que han salvat a moltes entitats i administracions. Ell, sense anar més lluny, va descobrir com entrar en totes els comptes bancaris del web de la Caixa. Els hi va comunicar, peró la noia que li va agafar el teléfon el va penjar perqué no sabia de qué li parlava. Avui, també és un forat de seguretat solucionat.
Massa tapies Havíem quedat per parlar un quart d'hora, però hi ha tantes preguntes i topics a desmuntar, que ha passat una hora volant!. J ha anat desvinculant-se d'aquest món, ha deixat d'estar a l'scene i ara simplement quan troba algun error, envia un correu al servei de telemàtics de la Guardia Civil.
Tot i que ens diu que no tenen cap mena de filosofia de col·laboració amb els hackers, alguns agents s'estan fent més sensibles en aquest sentit, i fan d'intermediaris amb l'empresa que té el problema. Es un pas, però caldrà treballar molt per fer entendre a aquesta societat
que té por a tot el que desconeix - que qui troba portes obertes no és el mateix, necessariament, que qui les creua.
J, si ser un hacker et porta tants problemes, per qué no deixar-ho?
I per qué els periodistes no van deixar d'escriure quan no hi havia llibertat d'expressió? Eren delinqüents o activistes? Albert Lladó (albertraedicatl Fotos: ACI Creativo deria.cat)
White hat i Black hat Un hacker de barret blanc és aquell que se centra en assegurar i protegir els sistemes de tecnologies d'inforrnació i comunicació. Els hackers de barret negre són els que es coneixen com a criminals informàtics.
Un Wannabe Són aquells a qui els interessa el tema del hacking, peró que per estar començant no són reconeguts per l'élit encara que, si perseveren aprenent i estudiant, poden arribar a convertir-se en experts.
Lammer o script-kiddies Són els incompetents, que generalment pretenen fer hacking sense tenir coneixements d'informàtica. Són aprenents que presumeixen de ser el que no són.
Samurai Normalment, és algú contractat per investigar errors de seguretat, i que desprecien tot tipus de vandals electrónics. | 0.812656 | curate | {"ca": 0.9835570976014482, "es": 0.014934379242721375, "it": 0.001508523155830442} | http://www.hiperbolic.es/noves-tecnologies-i-ciencia/els-hackers-delinquents-o-activistes.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_209187 | Cada vegada són més els triatletes del país que competeixen en proves internacionals de primer nivell amb resultats destacats. La darrera ha estat Alejandra López, que el 5 d'octubre passat, a Lanzarote, va aconseguir el bitllet per al Campionat del Món d'Ironman 70.3 de l'any vinent a Nova Zelanda. El més sorprenent és que era la segona competició que feia en aquesta modalitat.
Plou aquest dimarts al matí i toca entrenar sota cobert. Res, però, comparat amb les condicions que Alejandra López va patir a Lanzarote.
A l'illa canària, enmig d'un temporal que va obligar a suspendre el segment de natació i va endurir el de ciclisme, va acabar tercera del seu grup d'edat de l'Ironman 70.3, després de completar els 90 quilòmetres de bicicleta i els 21 de cursa a peu en un temps de 5 hores i 38 minuts.
Aquest resultat li va donar la classificació per al Campionat del Món de Nova Zelanda.
Alejandra López explica que "ha sigut molt dur", tant "els entrenaments per arribar fins a la cursa com les condicions el dia de la competició". "Anava pensant que no m'apuntaria mai més a un Ironman i tres hores després estava a sobre d'un podi, amb la classificació per a la Copa del Món".
Loa, com la coneix tothom, va arribar a les proves Ironman procedent de les curses de muntanya. Aquest estiu va entrenar fins a 23 hores a la setmana per arribar en les millors condicions a Lanzarote. Ha millorat en totes les disciplines, però encara hi veu un gran marge de progressió. Assegura que el seu fort és la bici de carretera i destaca les millores que ha assolint en cursa. En natació és on creu que té més marge.
Ara comença un compte enrere encara més il·lusionant, conscient que haurà d'entrenar molt dur, però diu que li agraden els reptes. Els Mundials d'Ironman 70.3 se celebraran el 28 i 29 de novembre de 2020 a la localitat neozelandesa de Taupo. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_10_21494 | Aktivitäten
2007 - 2008
Premi i ajuts Fundació Mercè Rodoreda 2008
La Comissió Tècnica de la Fundació Mercè Rodoreda acordà no adjudicar el Premi Fundació Mercè Rodoreda i també acordà no adjudicar els ajuts als treballs atesa la qualitat dels treballs presentats.
Publicacions
Ha estat publicat per la Fundació en la col·lecció Biblioteca Mercè Rodoreda el llibre Mercè Rodoreda i l’humor (1931-1936): les primeres novel·les, el periodisme i Polèmica , del qual és autora Roser Porta i Espluga.
Durant l’any 2008 la Comissió Tècnica de la Fundació Mercè Rodoreda, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, ha estat dedicada gairebé de manera exclusiva a l’organització i gestió de l’Any Rodoreda. Per a més informació consulteu www.anyrodoreda.cat | 0.739329 | curate | {"de": 0.014138817480719794, "fr": 0.014138817480719794, "ca": 0.9717223650385605} | http://www.mercerodoreda.cat/de/activitats-2007-2008.php |
macocu_ca_20230731_1_62125 | Torna la secció amb l’AODL de Pollença, Priscila Seguí, amb totes les novetats de setembre!
Després de l’aturada de vacances, torna la secció amb l’AODL de Pollença, Priscila Seguí, per no perdre’ns cap novetat pel que fa a l’àrea de comerç (formacions, subvencions, premis, novetats laborals...). | 0.698257 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_611025 | La Comissió d'Investigació d'Accidents Marítims investiga l'accident pesquer
Publicat 20/03/2017 19:30:12CET
BARCELONA, 20 Març (EUROPA PRESS) - La Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents Marítims (Ciaim), una unitat adscrita al Ministeri de Foment però independent, investiga la col·lisió entre el vaixell mercant rus 'Midvolga 2' i el pesquer 'El Fairell' en aigües de Barcelona.
Segons han explicat a Europa Press fonts de Foment, la Ciaim està investigant el succés i elaborarà un informe de les causes que han originat el sinistre, les quals es desconeixen encara.
Han pogut ser rescatats dos dels tripulants del pesquer, mentre que els altres dos romanen desapareguts, i el vaixell implicat, que és un cisterna rus que anava de la capital catalana a Alexandria (Egipte), no ha patit danys rellevants i no té cap tripulant ferit. | 0.821233 | curate | {"ca": 0.9630071599045346, "it": 0.03699284009546539} | http://www.aldia.cat/gent/noticia-comissio-dinvestigacio-daccidents-maritims-investiga-laccident-pesquer-20170320193012.html |
mc4_ca_20230418_9_33828 | Curses de muntanya: Gerard Morales i Núria Picas es coronen a la distància de Marató de la VCUF Sport HG 2015 | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | https://mxdomain.corremonts.cat/Printer/news/display/2015/6/14/gerard-morales-i-nuria-picas-es-coronen-a-la-distancia-de-marato-de-la-vcuf-sport-hg-2015/ |
mc4_ca_20230418_16_366099 | Actualitzat: Les noticies dels Video Games Awards
Des del 2003 la cadena de televisió Spike TV du a terme el que es coneix com a Video Games Awards, els quals premien els videojocs que han sortit al llarg de l'any en diverses modalitats, com per exemple millors gràfics, millor joc o millor banda sonora. Però, a més, es fan anunci dels joc que apareixeran en el mercat pròximament, aquí podeu veure totes les novetats i notícies que es varen fer.
Ja teníem el vídeo des de fa uns dies on Batman derrotava un petit grup de soldats amb l'objectiu de capturar-lo. Aquesta nit la gent de Rockstaedy ha mostrat la versió extensa del tràiler. El científic Hugo Stange es perfila com el nostre rival més important dins del joc, no és un dels més populars per al gran públic, però promet estar a l'alçada, més encara si tenim en compte que coneix la vertadera identitat de Batman.
Data de sortida: 2011 per a PS3 i Xbox 360
Es confirma que Skyrim farà us d'un motor gràfic nou, tot i que es tractarà d'una continuació d'Oblivion.
Data de sortida: 11 de novembre del 2011 per a PC, PS3 i Xbox 360.
Ja sabíem que Forza 4 estava en camí, això es va confirmar durant l'E3 d'aquest any. El que sabem ara es que ho farà durant la tardor.
Forza 4 tindrà la possibilitat de controlar-se amb el pad clàssic, amb volant o amb Kinect. Pel que es pot veure al vídeo, es podran fer curses fora de l'asfalt, sobre circuits de fang i probablement de nit.
Data de sortida: Tardor del 2011 per a Xbox 360.
Poca informació tenim d'aquest títol. Nomes sabem que es tracta ni més ni menys del projecte del cineasta Guillermo del Toro, que ja fa un temps que flirteja amb la industria dels videojocs. El director de Hellboy i El Laberinto del Fauno, va afirmar recentment que els videojocs es poden considerar "art", i que si vol entrar en aquesta industria, és per que és un jugador de tota la vida, no per fer caixa.
La companyia que porta el projecte és Volition, creadora del Red Faction i els Saints Row.
Insane serà un joc d'horror, és L'únic que es pot deduir del primer vídeo.
Data de sortida: 2013 per a Xbox 360.
Aquesta última setmana Mass Effect 3 ha estat sense cap mena de dubtes el joc que ha generat més rumors, especialment en el que respecta a la trama del joc i a la possibilitat de que hi hagi opció multijugador. De moment es confirma que l'objectiu de Shepard serà salvar la Terra de de l'atac dels Segadors.
Data de sortida: Finals del 2011 per a PC, PS3 i Xbox 360.
La gent de Valve no ha donat informació nova sobre l'esperadissima segona part d'un dels millors jocs d'aquesta generació, però ens ha deixat aquest simpàtic vídeo:
Data de sortida: 2011 per a PC, PS3 i Xbox 360
En aquesta segona entrega tornarà a estar ambientada a Nova York, i portarem al sargent James Allen en la seva missió de caçar Alex Mercer, el protagonista del primer joc
Data de sortida: 2012 per a PS3 i Xbox 360.
Insomniac ens presenta un video que barreja actors reals amb imatges fragments del joc. En aquesta tercera entrega ens pasarem a la pell de Joseph Capelli.
Data de sortida: 6 de setembre del 2011 per a PS3.
El nou joc d'snowboard de EA ja ha estat rebatejat per alguns com SSX: Black Ops per l'estética del primer vídeo. L'objectiu serà baixar per muntanyes amb les pendents més pronunciades i l'estètica es força més seriosa que els anteriors jocs de la saga.
Data de sortida: 2011 per a PS3 i Xbox 360.
Primer va ser Hulk, després Iron Man, ara li tocarà el torn a Thor i d'aquí un temps al Capità Amèrica. Aquesta és la llista de pel•lícules sobre el grup d'herois coneguts com Avengers. Com no podia ser d'una altre manera, tots ells tindran el seu propi videojoc.
Thor es perfila com un Beat'em up a l'estil God of War. Així llueix el joc, que estarà a totes les plataformes.
Data de sortida: 3 de maig del 2011 per a PC, PS3, Xbox 36o i Wii.
Torna Nathan Drake de la mà de Naughty Dog. Podem veure que la tercera entrega promet seguir amb el mateix nivell gràfic i de jugabilitat que els anteriors títols.
Data de sortida: 1 de novembre del 2011 per a PS3.
A continuació podeu veure la llista dels jocs guanyadors de la edició 2010.
Joc de l'any
Estudi de l'any
Millor joc d'Xbox 360
‘Starcraft II Wings of Liberty’
Millor joc d'Acció/Aventura | 0.81053 | curate | {"ca": 0.9926031973276068, "en": 0.007396802672393224} | http://play.ara.cat/vadejocs/Actualitzat-noticies-Video-Games-Awards_0_388761129.html |
mc4_ca_20230418_1_122738 | Giggleswick Allotjaments vacacionals - Anglaterra, Regne Unit | Airbnb
Lloguers vacacionals a Giggleswick
Els allotjaments vacacionals més ben valorats a Giggleswick
SUPERANFITRIÓNCasa rural sencera · 4 hostes · 3 llits · 2 banys i mig
Equipament i serveis que triomfen als allotjaments vacacionals a Giggleswick
El cost mitjà d'una estada a Giggleswick és de €135 per nit.
SUPERANFITRIÓNMinicasa4.8 (154)
SUPERANFITRIÓNCasa rural sencera4.84 (49)
SUPERANFITRIÓNCasa rural sencera4.96 (74)
SUPERANFITRIÓNPrivate room4.96 (198)
SUPERANFITRIÓNCasa rural sencera4.78 (49)
› Giggleswick | 0.484619 | curate | {"ca": 0.6444833625218914, "es": 0.3327495621716287, "en": 0.02276707530647986} | https://www.airbnb.cat/giggleswick-united-kingdom/stays |
mc4_ca_20230418_10_600079 | Matrícula Dates matrícula- Curs 2013-2014:
PROCÉS DE MATRICULACIÓEl procés d’ inscripció i matriculació pels estudiants del Màster de Ciència Cognitiva i Llenguatge consta de tres parts:
(1) En primer lloc els sol·licitants hauran d’emplenar el formulari que trobaran en la pàgina web: http://www.giga.ub.edu/acad/pops/acces/identificacio2.php?idensy=M0C0K&c...
Un cop emplenat el formulari en qüestió els estudiants hauran d’enviar via online els documents que en la mateixa web s’indica.Després d’haver examinat la documentació, la comissió del màster decidirà si el sol·licitant ha estat acceptat i se li comunicarà la decisió per correu electrònic, també es comunicarà el nom del tutor amb el que més endavant l’estudiant haurà de decidir quines assignatures ha de cursar.
(2) El segon pas serà gestionat pels estudiants directament amb secretaria (primer pis de la Facultat de Filosofia. Horaris: de dilluns a divendres de 10 a 13h, i dilluns i divendres de 16 a 18h). Amb la màxima celeritat i, sempre que sigui possible, abans del període de matrícula, els estudiant hauran d’aportar els originals o còpies compulsades dels documents que es sol•licitin. Hi haurà diferents requisits en funció de la situació de l’estudiant:
(a) Per a tots els estudiants:- una còpia del NIE, NIF o passaport- dues fotos
(b) Pels estudiants amb titulació provinent de la UB:- còpia de l’expedient acadèmic en el que es certifiqui la finalització de la titulació d’accés.
(c) Pels estudiants amb titulació provinent d’una Universitat espanyola diferent de la UB: - el títol original (i una còpia) - o: un document emès per la universitat en qüestió, que certifiqui que s’han abonat les tasses del mateix (i una còpia).
(d) Pels estudiants amb titulació provinent d’una Universitat estrangera homologada pel Ministeri Espanyol d’Educació: - el certificat original de l’homologació emès pel Ministeri d’Educació d’Espanya (i una còpia).
(e) Pels estudiants amb titulació emesa per una Universitat estrangera dintre de l’Espai Europeu d’ Educació Superior: - el títol original (i una còpia), si el títol està en anglès, castellà o català. O, si no ho està, una traducció certificada del títol original (si és necessari traduir el títol, per favor posi’s en contacte amb [email protected]).- un document oficial de la Universitat que certifiqui que la titulació presentada faculta per l’accés als estudis de postgrau en aquest país. Aquest document ha de ser presentat en anglès, castellà o català.- quant es presenten els documents, s’haurà de pagar els honoraris d’”equivalència” (uns 200 euros); aquests honoraris poder pagar-se, sigui a la secretaria de la Facultat de Filosofia (per targeta de crèdit o de dèbit), o per “la Caixa”. Un cop pagades aquestes quotes, s’haurà de presentar el justificant de pagament.
(f) Pels estudiants amb titulació provinent d’una Universitat estrangera fora del marc de l’ Espai Europeu d’Educació Superior:- el títol original (i una còpia), si el títol està en anglès, castellà o català. O, si no ho està, una traducció certificada de la titulació original (si és necessari traduir la seva titulació, per favor posi’s en contacte amb [email protected] ).- l’ autorització per matricular-se en el màster, emesa pel rector de la UB.- quant es presenten els documents, s’haurà de pagar els honoraris de l’"equivalència" (uns 200 euros); aquests honoraris poden pagar-se, sigui a la secretaria de la Facultat de Filosofia (per targeta de crèdit o de dèbit), o per “la Caixa”. Un cop pagades aquestes quotes, s’haurà de presentar el justificant de pagament.Si no es pot venir a Barcelona per presentar aquests documents, pot enviar còpies certificades a la següent direcció:
Facultat de FilosofiaSecretaria d'Estudiants i DocènciaC / Montalegre, 608001 Barcelona(Espanya)
Recordi que les còpies hauran de ser certificades per una ambaixada espanyola. I que les còpies certificades només són necessàries si no es pot presentar en persona els documents originals a la Secretaria de la Facultat de Filosofia. Si envia els documents en lloc de presentar-los en persona, el personal administratiu de la UB ha de permetre el pagament dels honoraris d’equivalència mitjançant Internet.
Aquest documents han de ser legalitzats:
-Si els documents han estat emesos per l’Espai Europeu d’Educació Superior (+ en Suiza, Noruega, Liechtenstein, Islàndia) es consideren automàticament legalitzat per la UB.-Si els documents han estat emesos per un membre del conveni d’”Apostilla de la Haya” (http://en.wikipedia.org/wiki/Apostille_convention), aquests hauran de ser convenientment legalitzats.-Si no es troba en ninguna de les situacions anteriors, per favor posi’s en contacte amb [email protected]
(3) En la tercera etapa, una cop presentats tots els documents, s’haurà d’accedir al formulari d’ inscripció online, ja sigui amb el número de passaport o amb la data de naixement o amb el número d’ identificació proporcionat pel personal administratiu de la UB. El formulari d’inscripció en línea està disponible en la següent direcció:
Un cop que s’hagi completat la inscripció i pagades les tasses corresponents en el període designat per a això, es rebrà el carnet d’identificació de la UB i es podrà tenir accés al Campus Virtual de la Universitat i als seus serveis generales.Sobre el preu del crèdit (curs 12-13): 45 euros, equivalent a una bonificació del 29,69% del preu establert, als estudiants de la Unió europea, de països membres de l’Acord Econòmic Europeu, o de Suïssa i Andorra, així com als estudiants amb permís de residència superior a un any acadèmic.S’eximeix d’aquest increment als estudiants que no siguin dels països esmentats abans, però que disposin d’un permís de residència superior a 1 any.
Com obtenir una autorització per matricular-se en el màster?Els estudiants amb titulació emesa per l’Espai Europeu d’Educació Superior no necessiten aquesta autorització.Els estudiants que tinguin una titulació que no ha estat emesa per l’Espai Europeu d’Educació Superior han de presentar:
a) El formulari de sol·licitud que està disponible en:http://www.ub.edu/filosofia/org/administracio/docs/acces_master.pdf
b) una còpia certificada del títol, si el certificat està en anglès, castellà o català. O, si no ho està, una traducció compulsada del títol (si necessita traduir el títol, per favor posi’s en contacte amb [email protected]).
c) una còpia certificada de l’expedient acadèmic de la titulació, si la transcripció està en anglès, castellà o català. O, si no ho està, una traducció compulsada de l’expedient acadèmic de la titulació.
d) un document oficial de la Universitat que certifiqui que la titulació presentada faculta per a l’accés als estudis de postgrau en aquest país. Aquest document haurà de presentar-se en anglès, castellà o català.
Per favor, recordi que la certificació de las còpies ha de ser duta a terme per l'ambaixada espanyola i que les còpies certificades només són necessàries si no poden venir personalment a la secretaria de la Facultat de Filosofia a presentar els documents originals.
AdjuntMida 1- Legalització_Traducció.pdf10.11 KB Español
30 maig 2013 - 15:56
30 maig 2013 - 15:55
30 maig 2013 - 13:20 | 0.832715 | curate | {"es": 0.005879059350503919, "ca": 0.9941209406494961} | http://www.ub.edu/ccil/?q=ca/content/matr%C3%ADcula |
racoforumsanon_ca_20220809_0_581423 | El Parlament tomba la proposta del PPC de prohibir les estelades als parcs de bombersCiU, Esquerra Republicana, ICV-EUiA i la CUP han presentat esmenes a la totalitat, acusant els populars de coartar la llibertat d'expressióRedacció 22 Gen 2015 - 11.41Els Bombers de Barcelona podran continuar penjant l'estelada. (Foto: Catalunya Ràdio) El Parlament ha votat en contra d'una proposta del Partit Popular de Catalunya per suprimir els signes independentistes al cos de Bombers. La proposició de llei dels populars per prohibir les estelades als parcs de bombers ha estat rebutjada per àmplia majoria parlamentària. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP hi han presentat esmenes a la totalitat. Tots ells han acusat el partit d'Alícia Sánchez-Camacho de coartar la llibertat d'expressió. Els socialistes també han rebutjat el text, però han insistit en la necessitat que els serveis públics siguin "neutrals". Ciutadans s'ha abstingut de la votació tot i que ha considerat que no es tracta d'un debat "menor". Amb aquesta proposició de llei, els populars pretenien "evitar la politització" del cos de Bombers, així com la utilització d'insígnies independentistes. Per garantir-ho es plantejava un règim sancionador.Dedicat al PP...
Fa gràcia això de "ser neutrals", com si ser independentista i ser bon bomber fossin coses incompatibles... | 0.841297 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_516473 | satiàgraha: de setembre 2008
Traducció d'un poema de León Felipe
No vaig a tota brida
sinó refrenant el vol;
perquè l'important no és
arribar aviat, ni tot sol,
sinó amb tots i a temps.
És important arribar (tenir, guanyar, terminar, acabar, morir...), o és més important sortir (desitjar, començar, iniciar, viatjar, caminar, lluitar, néixer...)? Quin és el temps d'arribar? Tots és tothom, o són només els nostres? Moren els desigs de satisfacció, com pensava Ortega; o es transformen?
Publicat per Pere de la Fuente i Collell a 13:58:00 Cap comentari:
Pilar Fibla i Maria Rosa Borràs han mort
Recordatori de Pilar Fibla (Tarragona, 1939-2008) amb el poema Le pont Mirabeau (Alcools, 1913) de Guillaume Apollinaire.
Recordatori de Maria Rosa Borràs (Barcelona, 1936-2008) amb l'última de les Tesis sobre Feuerbach escrita per Marx l'any 1845 i un fragment de la conclusió de la Crítica de la raó pràctica (1788) de Kant: "Dues coses emplenen el meu ànim d'admiració i respecte, sempre nous i creixents com més reiteradament i persistentment s'ocupa d'elles la meva reflexió: el cel estelat damunt meu i la llei moral en mi".
El 28 d'agost moria, a Tarragona, Pilar Fibla. Tres dies després, a Barcelona, era Maria Rosa Borràs qui ens deixava. Si intentem comparar dues entitats (Per exemple, en què s'assemblen un corb a un escriptori?, com li preguntaven a Alícia en Alícia en terra de meravelles), sempre trobarem infinits conceptes classificatoris que són aplicables a ambdues i també infinits conceptes que es poden aplicar a una sí i a l'altra no. Direm que dues entitats són semblants quan els conceptes que es poden aplicar a les dues són, per a nosaltres, rellevants o significatius. Els grans d'arròs d'una paella, per exemple, són semblants per a nosaltres perquè ho són el seu sabor, olor, color, consistència i volum. I aquests elements els considerem importants en aquest cas. Pilar Fibla i Maria Rosa Borràs eren amigues i, encara que eren persones amb un tarannà personal molt diferent, han tingut unes vides relativament paral·leles amb elements comuns i compartien moltes qualitats importants. S'assemblaven en moltes coses importants: dones antifranquistes, comunistes, intel·ligents, cultes, competents, treballadores, racionals, altruistes, humanistes laiques, honestes, professionals exemplars de l'ensenyament públic secundari. Ambdues han estat paradigmes de dignitat, honestedat, competència, elegància intel·lectual i racionalitat en el servei públic com a catedràtiques de Filosofia d'ensenyament secundari. Com a deixebles de Manuel Sacristán ambdues compartien unes idees filosòfiques semblants sobre la necessitat d'harmonitzar ciència i ètica, sobre els aspectes generals d'una concepció científica del món, sobre la necessitat de la racionalitat teòrica i pràctica, sobre l'esperit crític, la tolerància i l'antidogmatisme, sobre comunisme i democràcia. Aquells que han tingut la sort de conèixer-les i de llegir alguns dels seus escrits saben que aquests elogis no són desmesurats. Ara que la seva mort ens permet no ofendre la seva modèstia podem dir que eren dues dones modèliques, sàvies i erudites que van prestigiar l'ensenyament públic secundari de Catalunya. La societat catalana hauria d'agrair-les el seu exemple.
Publicat per Pere de la Fuente i Collell a 9:42:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: MSL, Política educativa | 0.822371 | curate | {"ca": 0.9712746858168761, "es": 0.006582884500299222, "id": 0.007779772591262717, "pt": 0.01436265709156194} | http://satiagraha.blogspot.com/2008_09_01_archive.html |
mc4_ca_20230418_1_618640 | Coll de Portèth d'Aspèth - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Coll de Portèth d'Aspèth
El coll de Portèth d'Aspèth (en francès Col de Portet d'Aspet) (1.069 m) és un port de muntanya dels Pirineus, que es troba al departament de l'Alta Garona, unint les valls del Ger i el Bouigane, a Coserans, al vessant del pic Paloumère (1608 m). Es troba a la carretera D618 entre Aspèth i Sent Gironç, a la comuna de Portèth d'Aspèth.
Col de Portet d'Aspet (francès)
Cim del coll de Portèth d'Aspèth
42° 56′ 41″ N, 0° 51′ 15″ E / 42.94472°N,0.85417°E / 42.94472; 0.85417
1.069 metres
1 Detalls de l'ascensió
2 Aparicions al Tour de França
3 Fabio Casartelli
El coll de Portèth d'Aspèth té dues vessants per pujar-hi. Des d'Audressenh (Arieja), la pujada s'inicia quan falten 18,1 quilòmetres pel cim, en els quals se superen 557 m de desnivell a un percentatge mitjà del 3,1%, però l'ascensió pròpiament dita comença a Sent Lari, quan queden 5,9 km pel cim, a una mitjana del 6,8%, i desnivells que arriben al 10,6% prop del cim. [1]
Des d'Aspèth (Alta Garona) la pujada s'inicia quan falten 14,3 quilòmetres pel cim, en els quals se superen 594 m de desnivell a un percentatge mitjà del 4,2%. Amb tot, l'ascensió pròpiament dita comença en la unió entre la D618 i la D44, punt d'inici també de l'ascensió al coll de Menté, amb 4,4 km pel cim, a una mitjana del 9,6% i amb molts trams per sobre de l'11%. [2]
Aparicions al Tour de FrançaModifica
El Coll de Portèth d'Aspèth va ser superat per primera vegada al Tour de França de 1910. El primer ciclista que passà pel cim fou Octave Lapize. Des de 1947 ha estat superat en 30 ocasions. [3]
2011 14 2
2007 15 2
Laurent Lefèvre (FRA)
2005 15 2
1988 15 2
1984 11 1
Theo de Rooij (NED)
1973 13 3
1972 9 2
Christian Raymond (FRA)
1971 14 3
José Manuel Fuente (ESP)
1969 16 3
1967 16 3
1965 10 2
1964 15 3
1963 12 2
1962 14 2
1960 12 2
Joseph Planckaert (BEL)
1958 15 2
1957 17 3
Michel Stolker (NED)
1956 13 2
1951 15 3
Albert Bourlon (FRA)
Placa en record a Fabio Casartelli instal·lada al coll de Portèth d'Aspèth.
Al Tour de França de 1973 Raymond Poulidor gairebé va perdre la vida en el descens del port quan va caure per un barranc, donant-se un fort cop al cap, i que fou ajudat a sortir-hi pel mateix director de la cursa, Jacques Goddet.
Fabio CasartelliModifica
El 18 de juliol de 1995, durant la disputa de la 15a etapa del Tour de França, Fabio Casartelli, junt a altres ciclistes va caure en el descens del coll de Portèth d'Aspèth. Casartelli va patir importants lesions a la cara i el cap i va perdre el coneixement i mentre era evacuat en helicòpter a un hospital va perdre la vida. [4]
El 14 de novembre de 1995 la Societat del Tour i l'equip Motorola van erigir una estela en marbre blanc a l'indret on va caure Casartelli, per . [5]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coll de Portèth d'Aspèth
↑ «Col de Portet d'Aspet - Audressein». www.climbbybike.com. [Consulta: 27 octubre 2013].
↑ «Col de Portet d'Aspet - Aspet». www.climbbybike.com. [Consulta: 27 octubre 2013].
↑ «Le col de Portet-d'Aspet dans le Tour de France depuis 1947» (en francès). ledicodutour. [Consulta: 27 octubre 2013].
↑ de Dalmases, Javier «La reina de las tragedias». El Mundo Deportivo, 19-07-1995, p. 2 i ss. [Consulta: 27 octubre 2013].
↑ «Homenaje a Casartelli». El Mundo Deportivo, 19-07-1995, p. 39 [Consulta: 27 octubre 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coll_de_Portèth_d%27Aspèth&oldid=21873904»
Darrera modificació: 30 ago 2019 a les 10:29 | 0.509988 | curate | {"ca": 0.6949348769898698, "fr": 0.05759768451519537, "oc": 0.02575976845151954, "en": 0.07785817655571635, "it": 0.01215629522431259, "uu": 0.0017366136034732273, "mk": 0.0008683068017366136, "de": 0.010419681620839363, "uz": 0.0008683068017366135, "es": 0.08567293777134588, "pt": 0.0037626628075253256, "zh": 0.028364688856729377} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Coll_de_Port%C3%A8th_d%27Asp%C3%A8th |
macocu_ca_20230731_6_521044 | Portada > Serveis per a col·legiats > Formació > Cursos i activitats > Postgrau d'Enginyer de Seguretat en risc químic - Mòdul 1: Reglament APQ: introducció i estructur...
Agenda
Postgrau d'Enginyer de Seguretat en risc químic - Mòdul 1: Reglament APQ: introducció i estructura del RAPQ
Informació de l'activitat
MÒDUL 1: REGLAMENT APQ: INTRODUCCIÓ I ESTRUCTURA DEL RAPQ
Com conèixer l'aplicació del reglament APQ sobre la base del Reglament CLP
Classificació de les substàncies i mescles perilloses. Reglament CLP
Impartit per: | 0.682349 | curate | {"ca": 0.881578947368421, "it": 0.011278195488721804, "en": 0.10714285714285714} | |
mc4_ca_20230418_15_308309 | Del CRBS a LFdS | La Fàbrica del Sol | Ajuntament de Barcelona
Del CRBS a LFdS
Un dels documents aprovats a la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i desenvolupament (Cimera de la Terra, Rio de Janeiro, juny 1992), en el seu Capítol 28, feia una crida a les autoritats locals per a consensuar amb totes les parts implicades la realització d'Agendes 21 Locals o plans d'acció cap a la sostenibilitat.
El Consistori barcelonès s'hi va posar a treballar i va crear la Regidoria de Ciutat Sostenible, després de les eleccions municipals de maig de 1995, diferenciada de la de Medi Ambient, però relacionada amb ella a través de la Comissió de Medi Ambient i Serveis Urbans. Va ser el primer pas per poder disposar d'una Agenda 21 local a Barcelona. Pocs mesos després de la constitució de la regidoria, el Plenari del Consell Municipal va adoptar per unanimitat l'adhesió del municipi a la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d'Aalborg). L'any 1998 es creava el Consell Municipal sobre Medi Ambient i Sostenibilitat, un fòrum de participació que va actuar d'òrgan promotor de l'Agenda 21 Local de Barcelona i que va elaborar propostes d'actuació per adaptar l'estratègia de govern als criteris emergents de la sostenibilitat de la ciutat.
Dins de les actuacions proposades, el maig de 1999, al carrer Nil Fabra 20 del barri de Gràcia, va néixer l'Oficina de Recursos per la Ciutat Sostenible (ORCS), un equipament dotat d'una exposició dotat d'una exposició permanent sobre energies renovables, eficiència energètica, materials de construcció ecològics, etc.
L'ORCS tenia com a objectiu promoure actituds, estils de vida i formes de producció sostenibles, a través de donar informació i assessorament sobre energies renovables, construcció sostenible, minimització i producció de residus, tot donant a conèixer les realitzacions dutes a terme al nostre país i a l'estranger.
Un any després la inauguració de l'oficina, l'equipament es va passar a anomenar Centre de Recursos Barcelona Sostenible (CRBS) per tal d'ajustar-lo a les polítiques de participació i d'educació ambiental de l'Ajuntament de Barcelona i, poc a poc, es va anar convertint en un equipament obert a totes les persones interessades a participar del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, el document marc de l'Agenda 21 de Barcelona, constituït l'any 2002 i amb vigència de 10 anys. Des d'aquell moment el centre va fixar-se l'objectiu de fornir informació i recursos pràctics per millorar l'acció quotidiana per la sostenibilitat i fomentar la reflexió i el debat entorn als conflictes socioambientals als que feia front a la ciutat. Alhora, el CRBS acollia la seu dels programes Agenda 21, Agenda 21 Escolar i el Servei de Documentació en Educació Ambiental.
L'any 2006 es va començar a debatre sobre la futura perspectiva del centre, amb la finalitat d'incloure uns serveis més proporcionats a la dimensió de la ciutat. Per aquest motiu, es va pensar en ampliar l'impacte del centre en una doble direcció: el treball en xarxa i l'atenció a la ciutadania no organitzada. En aquell moment va aparèixer la necessitar de treballar en una concepció d'equipament de ciutat diferent al que oferia el CRBS (més centrat en oferir serveis per a les entitats signants del Compromís Ciutadà) que mostrés les polítiques municipals i les iniciatives de les organitzacions ciutadanes en el camp de la sostenibilitat, i que servís per impulsar una xarxa de centres descentralitzats.
Naturalment, com més central i més emblemàtic fos el centre, millor es visualitzarien els continguts i s'arribaria a una tipologia de públic més gran. No obstant això, l'actual ubicació del projecte no va ser tant senzilla de definir.
La Fàbrica del Sol va ser un projecte iniciat per l'associació Futur Sostenible, creada per fer realitat aquest somni, la qual va aconseguir que l'any 1999, l'Ajuntament de Barcelona, els cedís la propietat municipal del centre durant 20 anys, a canvi de dur-hi a terme una intensa rehabilitació. Des d'un inici, el projecte de l'associació pretenia transformar l'edifici, que presentava símptomes evidents d'envelliment, en un equipament demostratiu, informatiu i formatiu d'arquitectura sostenible i de la implantació de les energies renovables en l'àmbit urbà.
La falta d'implicació d'empreses i institucions implicades en el desenvolupament d'alternatives a les fonts d'energia tradicionals amb un projecte no lucratiu com el de La Fàbrica del Sol va endarrerir la posada en marxa del projecte. La manca de finançament per desenvolupar l'obra i la voluntat de trobar un equipament referent pel consistori per estendre l'educació ambiental orientada a l'acció van fer incloure la posada en marxa del projecte dins de les línies estratègiques del Programa d'Actuació Municipal (PAM 2008-2011) de l'Ajuntament de Barcelona i, finalment, el 4 d'octubre de 2009 tenia lloc la inauguració oficial de La Fàbrica del Sol com un nou equipament d'educació ambiental municipal que acull, a més, la seu de l'associació Futur Sostenible. | 0.867238 | curate | {"ca": 0.9970131421744325, "en": 0.002986857825567503} | https://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/ca/canal/del-crbs-lfds |
racoforumsanon_ca_20220809_2_585458 | Televisió'Bola de drac' torna a TV3El canal 3XL emetrà la sèrie i les seves tres seqüeles a partir del setembre REDACCIÓ Barcelona | Actualitzada el 29/06/2011 13:15Son Goku tornarà a la graella del 3XL Televisió de Catalunya tornarà a emetre la mítica sèrie Bola de drac. Ho farà a partir del setembre i a través del canal juvenil 3XL, que oferirà la sèrie original i les tres que se'n van derivar: Bola de drac Z, Bola de drac GT, i Bola de drac KAI, una remasterització en alta definició i format panoràmic de Bola de drac Z.La sèrie, creada pel dibuixant japonès Akira Toriyama, va debutar a TV3 el 15 de febrer de 1990, i es va emetre fins al 2001. Segons revela la cadena, des de llavors s'han rebut nombroses peticions sobre el retorn de la sèrie, a través de totes les vies, incloent pàgines web, fòrums i grups de Facebook. Finalment, les seves peticions han estat escoltades, i els milers de fans de la sèrie tindran ocasió de tornar a gaudir-ne, alhora que les noves generacions podran conèixer uns personatges que ja s'han convertit en mites.Bola de drac és la història d'un nen, en Son Goku, que té poders sobrenaturals i que busca les Set Boles de Drac, uns objectes màgics que, si s'aconsegueixen reunir, permeten invocar un drac totpoderós que concedirà qualsevol desig a qui l'hagi cridat. En aquesta recerca viu múltiples aventures i s'ha d'enfrontar a perillosos personatges fantàstics. Font: Ara.cat
Ha fet més per la llengua catalana i per la seva normalització (per la seva normalització real, és a dir, perquè agafés una mica de prestigi al carrer entre el jovent) en Goku i companyia que totes les campanyes de la Generalitat juntes. Munyetas màgiques!! ! | 0.880965 | curate | {"ca": 0.9994015559545183, "fr": 0.0005984440454817474} | |
macocu_ca_20230731_9_253970 | Human a full – Comiat agraït | PODCAST
En el darrer dia d’aquesta temporada de la secció “Human a full” la mediadora Núria Sánchez compartirà un exercici molt personal d’agraïment. És la seva manera de donar testimoni exemplar de tot allò que ens ha estat parlant sobre la gratitud. | 0.694576 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_792466 | Anar-se'n a la cuina a fregar plats també sol ser una bona solució. Consell: mai de la vida us compreu un rentaplats, justament aquells dies en què us sembla que serà més útil, és quan és més útil no tenir-lo! ;P
4 de gener de 2011 a les 17:14
Un consell fantàstic! Me l'apunto per posar-lo en pràctica a la propera ocasió. Les tasques domèstiques poden tenir un caràcter molt desestressant, segons com es miri! :)
5 de gener de 2011 a les 10:14 | 0.708535 | curate | {"ca": 0.9908466819221968, "en": 0.004576659038901602, "uz": 0.004576659038901602} | http://clarapsicologia.blogspot.com/2011/01/la-familia-i-lescuma-de-la-cervesa.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_60991 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
SANT CUGAT FUTBOL CLUB ,B
INFANTIL PRIMERA DIVISIÓ
11
11
9
Dades d'Equip
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1755361397934869, "ca": 0.6266878474980143, "en": 0.0857823669579031, "pl": 0.012708498808578236, "nl": 0.022239872915011914, "pt": 0.026211278792692614, "fr": 0.025416997617156472, "id": 0.004765687053216839, "ja": 0.019857029388403495, "sv": 0.0007942811755361397} | : /equip/1920/1i/sant-cugat-futbol-club-b |
macocu_ca_20230731_6_402944 | Els primers compassos de 2020 farcits de Jazz Swing, Blues, tributs a Cannonball Adderley, Horace Silver i presentacions discogràfiques!
dimarts 07 gen. 19:06 | 0.595415 | curate | {"ca": 0.8662420382165605, "pl": 0.1337579617834395} | |
cawac_ca_20200528_5_148796 | Una nit al cine!
Mira! Sóc molt feliç aqui! Tinc una feina que m’agrada. Tinc uns “amics” que, weno, potser és massa d’hora, però tinc una gent que em fa sentir bé. Sento que aquest pot arribar a ser el meu lloc, i sí, m’hi vull quedar. De fet demà torno a Catalunya a passar el cap de setmana. M’han trucat els meus amics i m’han dit que han preparat un sopar de “Benvinguda” i, la veritat, em fa mandra, perquè allò forma part del meu passat i jo vull mirar endevant. Weno, el que us explicava, que tot em va perfecte sino fos per un insignificant detall. No voldria fer-me pesada, ni voldria que es convertís en un bloc monotemàtic…. però ho haig de tornar a dir….VULL MARXAR D’AQUEST PIS!!! Sento que és el que em falta. Jo plego de treballar tard, a les 9, quarts de deu, i quan arribo a casa, tinc ganes de sentir-me a casa. I aqui no m’hi sento gens, i és algo que em fa angoixar quan en realitat no tindria cap motiu per engoixar-me. [@more@]El cas d’avui: arribo a les 21 hores. De fet havia plegat més d’hora però me’n he anat a voltar pel corte-ingles perque no tenia ganes d’anar a casa. Arribo, i veig que hi ha molt moviment per la cuina.Uhhh… hi ha convidats (no meus és clar). Avui és dijous i a la tele fan un Polònia Especial Maragall (Viscaaaa!!!!) I una merda, visca!! De cop i volta em trobo al menjador 4 tios, lleeeetjoooosssss, ffrrriiiiikkkissss, alemanys i bevent cervesa. Oh oh… si almenys fóssin catalans i guapos…. però no! Així que el meu pla “especial polonia maragall” s’ha fet aiguapoll!!!!! He contat fins a deu i me’n he anat a l’habitació. No sabia què fer. No tenia ganes de compartir la nit amb ningú, i molt menys amb quatre alemays frikis i lletjos! He trucat a M., que com sempre m’ha posat una excusa. He trucat a B, que no ha contestat. I me’n he anat. He agafat el meu super peujeot (què faria sense ell) i me’n he anat a posar benzina (que pobret li feia falta). He conduit un rato i, passant per davant d’un centre comercial d’aquests grossos m’han vingut de gust unes patates fregides del MacDonalds (tonto sí, però cert). Així que he aparcat el meu cotxet i me’n he anat cap dins. He vist que al cine hi havia gent comprant entrades i m’he atensat a veure què fèien. Borat!!! –Mira!- he pensat- Ves al cine que riuras!!! – i ja em veus a mí, de cop i volta, amb les palometes i la coca cola ligth cap al cine a veure Borat. Que. Per cert, no val un petacó.
4 comentaris a l'entrada: Una nit al cine!
Això de viure en un pis compartit té avantatges i inconvenients. Acabava de llegir el post anterior del company de pis (porquet per cert) i ara llegeixo aquest. Crec que la solució ja l’apuntes abans, intentar buscar un pis on et puguis trobar més a gust. Paciència i una mica de temps i tot resolt | 0.760707 | curate | {"it": 0.016272189349112426, "pt": 0.07655325443786982, "ca": 0.8298816568047337, "es": 0.07174556213017752, "ds": 0.005547337278106509} | http://cosesdelamevavida.blog.cat/2006/11/24/Una-nit-al-cine/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_329305 | "Abolim els restaurants" és una guia il·lustrada de 60 pàgines que tracta sobre la misèria, l'estrès, l'avorriment i l'alienació quotidianes de la feina de restaurant, així com les formes en què els treballadors de restaurant lluiten contra elles. Basada en un ventall d'idees anti-capitalistes i en una rica experiència personal, és meitat anàlisi, meitat crida al combat.Descarregar "abolim els restaurants" en format pdf Aqui teniu un fragment de l'obra: "Abolim els restaurants" és un text escrit des d'una perspectiva de classe que parla molt clar sense caure en diatribes ideològiques o moralisme activista, ajustat als fets tant en la seva explicació científica com en la seva apreciació subjectiva per part dels mateixos explotats. Aquest treball, a més, dóna mostra de l'experiència del seu autor (anònim) en els restaurants i la seva existència planteja la necessitat que cada proletari amb consciència de classe aprengui les particularitats del procés de producció en el seu lloc de treball, doncs aquest acostuma a determinar el caràcter de les agrupacions obreres en la seva lluita contra el capital (no només en una vaga, sinó en la lluita "normal", de tots els dies). En la primera part del treball se'ns presenta un interessant recorregut per la història dels restaurants així com una descripció del seu procés de producció i la seva divisió del treball. El capítol del procés de producció és especialment didàctic ja que, adaptat al treball concret de restaurant, ens oferix una senzilla explicació (i verificació) de la teoria marxista del valor. Però aquest article toca un tema molt més interessant en la seva segona part. No són les nostres idees polítiques les que ens posen en antagonisme amb la patronal i amb el treball assalariat, sinó el mateix procés de producció en el qual som només un engranatge generador de plusvàlua. A l'adoptar una perspectiva de classe, partint de la nostra experiència directa en el lloc de producció més que d'idees prèvies o adquirides fora d'ell, podem veure clarament que els mètodes dels partits i els sindicats no oferixen solucions superadores a la nostra situació com a proletaris i, de fet, a part de reproduir la nostra condició, a la pràctica, aporten força confusió quant a la seva anàlisi teòrica. http://www.difonlaidea.tkhttp://www.prole.info
toc toc, és aquí el concurs de contestar fils havent-se llegit només el títol? puc? oink oink pd. (aquesta frase: "Són actors, escriptors, músics o dissenyadors gràfics." m'ha dolgut especialment xD) | 0.888073 | curate | {"ca": 0.9747798238590872, "pt": 0.018414731785428344, "en": 0.0016012810248198558, "fi": 0.005204163330664532} | |
macocu_ca_20230731_7_548111 | 84 Habitatges de Protecció Oficial + Allotjaments, Barcelona Concurs IMHAB 2a Puntuació MIM-A + Gallego + Puig + Serra | 0.665879 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_232854 | Informe de violència contra les dones - 3r Trimestre 2008
@ccbaixllobregat
Subscriu-te al canal RSS
Consell Comarcal del Baix Llobregat
Parc Torreblanca N-340 pk 1249
08980 Sant Feliu de Llobregat
Tel. : 936852400 Fax:936851868 | 0 | curate | {"ca": 0.759090909090909, "pt": 0.10909090909090909, "en": 0.1318181818181818} | : /observatori/igualtat/informe-de-viol%C3%A8ncia-contra-les-dones-3r-trimestre-2008 |
oscar-2301_ca_20230418_5_318984 | Les naus industrials, per les seves dimensions i distribució dels espais, requereixen uns sistemes de ventilació addicionals, ja que no n’hi ha prou amb la ventilació natural. El problema és que sovint aquests sistemes són vells o obsolets, no funcionen correctament, o simplement no n’hi ha.
Cal tenir en compte que la qualitat de l’aire a l’interior de la nau és essencial per a la salut dels treballadors, ja que el fet de respirar un aire de baixa qualitat o amb una elevada concentració d’elements contaminants pot provocar problemes a les vies respiratòries, mal de cap i ansietat, o irritació a les mucoses dels ulls, el nas o el coll. A més, amb la recent epidèmia de COVID-19, el Ministeri de Sanitat indica al seu manual de bones pràctiques que, «per ajudar a la bona renovació de l’aire i fer-ho de manera habitual, és recomanable reforçar la neteja dels filtres de l’aire i augmentar el nivell de ventilació dels sistemes de climatització».
Per aquest motiu, moltes empreses estan aprofitant per renovar o millorar els seus sistemes de ventilació industrials. Què cal tenir en compte en aquest tipus de projecte?
Què entenem com a ventilació d’una nau industrial?
La ventilació d’una nau industrial consisteix en la renovació de l’aire interior mitjançant un sistema d’extracció o d’injecció d’aquest. El fet de renovar l’aire ens permet, per exemple:
Garantir la qualitat de l’aire.
Controlar-ne la humitat, tant de cara a treballadors com a mercaderies i maquinària.
Millorar el condicionament tèrmic de la nau.
Reduir la concentració de gasos o partícules a nivells adequats.
Evitar l’entrada de patògens en determinades àrees.
Afavorir l’extracció de fums en cas d’incendi.
Cada quant cal renovar l’aire en una nau industrial?
La recomanació, per a una òptima qualitat de l’aire interior, és que aquest es renovi un nombre determinat de vegades cada hora, en funció del volum de la nau i de les condicions. Aquest nombre estaria entre 4 i 10 renovacions a l’hora. Per exemple, si l’ambient està molt viciat, seria recomanable fer 10 renovacions a l’hora, i si és una nau d’emmagatzematge i de grans dimensions, potser n’hi ha prou amb 4 renovacions a l’hora.
A les Notes Tècniques de Prevenció del Ministeri de Treball trobem indicacions més precises d’acord amb les característiques específiques de cada nau i l’activitat que duu a terme. Per altra banda, el Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, regula les instal·lacions tèrmiques als edificis.
Cal tenir en compte que es tendeix, cada cop més, a dissenyar edificis estancs per afavorir l’eficiència energètica, però com més estanqueïtat, menys qualitat de l’aire, ja que es concentren més contaminants.
Tipus de ventilació per a naus industrials
Per triar el sistema de ventilació més adient, cal determinar el cabdal d’aire que necessitem, el tipus de ventiladors, els punts d’entrada de l’aire exterior, els punts d’extracció, i els corrents d’aire que es puguin generar entre l’entrada i la sortida d’aire, per evitar que recirculi.
A més, hi ha naus que potser necessiten una extracció de l’aire constant amb augments puntuals, o bé una extracció ràpida i potent. Les naus on s’hi desenvolupin activitats amb focus de calor, fums, pol·lució o productes corrosius necessitaran sistemes més potents.
Per a naus industrials, podem trobar tres tipus de ventilació:
Ventilació forçada o dinàmica. Utilitza extractors elèctrics per “forçar” la sortida de l’aire. Aquests extractors poden ser de diferents tipus: de motor axial, de motor centrífug (els més habituals) o intercalats entre conductes. També podem trobar climatitzadors evaporatius, que a més de ventilar la nau, la climatitzen.
Ventilació estàtica o natural. Els extractors estàtics fan servir la pressió atmosfèrica per extreure l’aire de forma natural.
Ventilació eòlica. Els extractors es mouen gràcies a la força del vent, no requereixen energia elèctrica.
És fàcil deduir que, per a la majoria de naus industrials, caldrà un sistema de ventilació forçada o dinàmica, tot i que es pot estudiar un sistema combinat amb un dels altres dos tipus, si les condicions de la zona ho permeten.
Fonts: Intec, Soler Palau, BioAire
Pere Masachs
Socio director de Masachs Industrial
Més entrades de Pere Masachs
Entrades relacionades
9 consells per tenir un magatzem més sostenible
Com reduir les despeses en un magatzem industrial?
Deixa un comentari Cancel Reply
Your email address will not be published.
Cercar paraula clau
CERCAR
Darreres entrades
Com reduir la generació de residus en la indústria?
Les naus industrials més digitals són energèticament més eficients
Creix la inversió immobiliària en el sector industrial
Categorías
Consells sobre naus industrials
Notícies i tendències del sector
Recursos i descarregables
Masachs Industrial és una empresa immobiliaria especialitzada en naus industrials, naus logístiques, sòl industrial, locals comecials i oficines, que opera a nivell nacional.
Venda i lloguer d’immobles
Administració
Servei jurídic
Enginyeria industrial
Calcular hipoteca
Ofereix el teu immoble
Plaça Clavé, 13, 1r, despatx 2
08221 Terrassa (Barcelona)
[email protected]
937 884 284
Horari d’atenció
De dilluns a divendres,
de 9 a 13.30 i de 16 a 19 h
c/ Castelló, 36, 1º A
28001 Madrid
[email protected]
937 88 42 84
Horario de atención
De lunes a viernes,
de 9 a 19 h
Avís Legal|
Política de privadesa|
Política de Cookies|
Política de Privacitat Xarxes Socials|
Ofereix el teu immoble
Contacta'ns
He llegit i accepto la Política de privadesa
Consells per a la neteja i desinfecció de naus industrials per a la COVID-19
Entrevista a Pere Masachs: «El canal online serà decisiu per al sector industrial»
Compare Listings
Compare
Ja estàs registrat?
Iniciar sessió
Crear un compte
Estic d'acord amb termes i condicions
*Li enviarem la contrasenya per correo electrònic
Registrar-se
Reinicialitza la contrasenya
Reinicialitza la contrasenya
Registra't aquí! Has oblidat la contrasenya? Tornar a iniciar sessió Return to Login
Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació i analitzar els hàbits de navegació, amb la finalitat de millorar-ne l'experiència. Si continues navegant, acceptes la instal·lació d'aquestes. Més informacióAcceptar | 0.744672 | curate | {"ca": 0.907546553413917, "es": 0.028422084286180985, "en": 0.021724926494609605, "pt": 0.01796798431885005, "de": 0.006207121855602744, "fr": 0.016171185886965044, "da": 0.0019601437438745506} | https://masachs.com/ca/consells-ventilacio-nau-industrial |
mc4_ca_20230418_6_360307 | El cap de fibló que va afectar la zona ha ensorrat la capella gòtica del Castell de Montsoriu ACN/AJUNTAMENT D’ARBÚCIES. | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | http://blog.elpuntavui.cat/societat/article/1685456-la-llevantada-ensorra-la-capella-gotica-del-segle-xiv-situada-al-pati-d-armes-del-castell-de-montsoriu.html?tmpl=print |
oscar-2201_ca_20230904_0_85185 | Sempre lúcida i a estones esperpèntica, plena d'humor i escrita amb un ritme agilíssim, aquesta és una novel·la intel·ligent i amarga, un monument literari a la petitesa, la mediocritat moral d'un amo i la misèria vital de que s'hi sotmet per guanyar-se les garrofes, i una dissecció implacable de la...
Peso: 296 gr
Disponible
18,00 €
AFEGIR A LA CISTELLA
Descripció
ISBN : 978-84-123229-5-8
Data d'edició : 01/09/2021
Any d'edició : 2021
Idioma : Catalán
Autors : ADAM, MIQUEL
Nº de pàgines : 222
Sempre lúcida i a estones esperpèntica, plena d'humor i escrita amb un ritme agilíssim, aquesta és una novel·la intel·ligent i amarga, un monument literari a la petitesa, la mediocritat moral d'un amo i la misèria vital de que s'hi sotmet per guanyar-se les garrofes, i una dissecció implacable de la precarietat laboral en general i en el sector cultural en particular.
Seccions
Inici
Novetats
Segona mà
Galeria
Blog
Sobre nosaltres
Qui som
Contactar
On som
Ajuda
Condicions generals
Contactar
Xarxes socials
Llibreria Taifa, Carrer Verdi 12 08012 Barcelona Tel. 932176621 [email protected]
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies | 0.680236 | curate | {"ca": 0.8740978348035284, "es": 0.06896551724137931, "fr": 0.0056134723336006415, "de": 0.016840417000801924, "pl": 0.0056134723336006415, "no": 0.010425020048115477, "en": 0.014434643143544507, "pt": 0.00400962309542903} | https://www.taifallibres.com/products/360234-lamo.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_239810 | Com puc fer un simbol de una web a la barra de navegació així com ho te el racó?
Per cert Quina es la teva web ! ! !
bé realment no és meva , però ajud en temes d'imatge i web bàsica. www.illenk.org
Molt bona la plana web al·lot | 0.505987 | curate | {"ca": 0.7882882882882883, "es": 0.13963963963963963, "fr": 0.009009009009009009, "de": 0.06306306306306306} | |
wikipedia_ca_20230401_0_677147 | Borja Prado Eulate
Francisco de Borja Prado Eulate, més conegut com a Borja Prado, (Madrid, 1956) és un empresari espanyol, president del grup de comunicació Mediaset España des de 2022. Anteriorment va presidir la companyia energètica Endesa entre 2010 i 2019.
Orígens.
Nascut a Madrid l'any 1956, el seu pare va ser l'empresari Manuel Prado y Colón de Carvajal i la seva mare Paloma Eulate y Aznar, V marquesa de Zuya. Va cursar estudis de Dret fins a tercer a la Universitat Autònoma de Madrid, completant la seva formació en Relacions internacionals i Comerç exterior a la Universitat de Nova York i a l'empresa Philips Brothers. Des de 1990 està casat amb Pilar Benítez Toledano, amb qui ha tingut tres fills. És propietari de l'empresa de ramaderia de braus Torrealta, que gestiona la seva filla Pilar Prado.
Trajectòria.
Va ser membre de Foment del Comerç Exterior (Focoex) entre 1980 i 1987, president d'Almagro Asesoramiento e Inversiones, vicepresident d'UBS a Espanya entre 1989 i 1994, conseller de Rothschild Espanya entre 1995 i 1999, vicepresident de Lazard Asesores Financieros entre 1999 i 2007, conseller d'Endesa i d'Endesa Xile entre 2007 i 2009, vicepresident d'Enersis entre 2013 i 2015, president del Club Espanyol de l'Energia (Enerclub) entre 2016 i 2018, president de Mediobanca per a Ibèria i Llatinoamèrica entre 2007 i 2014, i "Chairman of Global Coverage" de Mediobanca fins al 2018. És president del grup espanyol de la Comissió Trilateral i, des del 27 de març de 2015, president de la Fundació Endesa, en substitució de Rafael Miranda. Així mateix, pertany al Consell d'administració de Mediaset España i Enel Iberoamèrica.
Entre el 2010 i el 12 d'abril de 2019 va presidir l'empresa energètica espanyola Endesa, companyia vinculada a la italiana Enel. El desembre de 2015 va estar implicat en el muntatge d'una xarxa d'espionatge intern destinat a controlar les comunicacions de la seva cúpula directiva, especialment el conseller delegat d'Endesa, Andrea Brentan, i el director general de l'empresa a Llatinoamèrica, Ignacio Antoñanzas. El seguiment va tenir per objectiu el control de mòbils i ordinadors, així com el monitoratge dels moviments de les persones espiades. Durant la seva darrera junta d'accionistes com a president va rebre nombroses protestes de treballadors i sindicalistes per les retallades del nou conveni col·lectiu. L'any que va deixar la presidència va cobrar gairebé 15 milions d'euros entre el sou i la indemnització per la rescissió del contracte laboral. Concretament van ser 14,78 milions d'euros, repartits en 9,61 miliones com a indemnització, 14,22 miliones en metàl·lic, 282.000 euros en sistemes d'estalvi i 287.000 euros per altres conceptes.
El desembre de 2021 era el tercer major accionista de la companyia de serveis d'inversió Key Capital Partners, amb una quota del 14,99% de les accions, només per darrere dels cofundadors Anas Laghari i Alex Matitia, amb un 16,61 i 43,21%, respectivament. Com a amic personal de Florentino Pérez i estret col·laborador a la multinacional ACS, va aconseguir que Key Capital apostés pel projecte (finalment fallit) de la Superlliga Europea de futbol, juntament amb el finançament de 3.250 milions d'euros inicials aportats per JPMorgan Chase.
El 23 de febrer de 2022, el Consell d'administració de Mediaset España va designar-lo nou president de l'empresa, després de la renúncia del president Alejandro Echevarría.
Premis i reconeixements.
- 2018: Professor honorari de la Universitat Alfonso X el Sabio
- 2018: Cavaller de justícia del Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi
- 2013: Gran oficial de l'Orde de l'Estrella d'Itàlia (abans, Orde de l'Estel de la Solidaritat Italiana) | 1 | perfect | {"en": 0.007072905331882481, "ca": 0.9929270946681176} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=677148 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_212274 | Aqui teniu la llista de candidats al Senat per la circumscripció de Barcelona: http://www.elecciones.mir.es/generales2008/candidaturas/i_csen_09_08_0.html Jo al Congrés ja tinc decidit el vot al PRC i al Senat també però com que només hi ha 1 candidat em resten 2 vots... Un d'ells casi segur que anirà pel PACMA, però l'altre... si a l'Entesa hi hagués algú d'Esquerra el votaria com a mal menor, però ni de conya votaré ningú del PSC ni d'ICV. Tampoc vull votar ningú de CiU a menys que algun d'ells sigui explícitament independentista. Què en sabeu de la resta de candidats? I sobretot, què fareu la gent d'ERC a Barcelona i pel Senat; votar PSC-ICV?...
1 - Montserrat Candini (CDC) 2 - Josep María Boix i Caparrós (PRC) 3 - No el tinc clar | 0.80612 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_185958 | Avui és un dia històric per a Igualada i la seva Festa Major. Avui, 24 d’agost, és dia de Sant Bartomeu, patró de la ciutat, i precísament avui, a les 8 del vespre, tindrà lloc una cercavila on els igualadins podran tornar a veure la imatge del Sant pels carrers de la ciutat, tal i [...]
El Museu del Traginer, la col.lecció de la família Ros, es pot veure aquests dies de Festa Major de forma completament gratuïta gràcies a una parell de visites guiades que s’han organitzat amb l’intenció de conscienciar tothom del valor patrimonial d’aquesta exposició i dels problemes que travessa per poder-se seguir mantenint oberta al públic. Fa [...]
Igualada Comerç informa a tots els igualadins i anoiencs que pel dissabte dia 1 de setembre, l’entitat està preparant la 32à edició de “La Botiga al Carrer” – edició d’estiu- l’activitat amb la que es marca el tancament de les rebaixes de l’actual temporada. La Botiga al Carrer és una de les campanyes amb més [...]
Des del passat dilluns, 20 d’agost, i fins el proper 21 de setembre, l’Ajuntament d’Igualada obre el termini de sol·licitud dels ajuts per la compra de llibres de text de cara al proper curs escolar 2012-2013. L’ajut té una quantia màxima de 75 euros per cada fill o filla, 30 euros superior a la concedida [...]
Un belga, un canadenc, un portuguès, un holandès, un americà, cinc britànics i cinc catalans són els quinze finalistes escollits per un jurat internacional perquè desenvolupin els seus projectes relacionats amb idees creatives i atractives que puguin ser aplicades al sector dels globus aerostàtics. Entre els cinc catalans es troba un capelladí, Bernat Garcia, que [...]
La nova imatge de Sant Bartomeu, patró d’Igualada, ha és pràcticament una realitat. La iniciativa de la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada (FESTHI) veurà definitivament la llum el proper diumenge 19 d’agost a 2/4 d’1 del migdia a la basílica de Santa Maria, en una eucaristia presidida pel P. Bernabé Dalmau. Solemnitzarà l’acte [...]
En diferents llocs del país s’està llençant una gran crida per fer una macromanifestació a Barcelona el proper 11 de setembre, per la Diada Nacional. Aquesta acció, però, també va acompanyada d’altres activitats territorials. A l’Anoia, col.lectius independentistes de diferents poblacions estan organitzant una gran “Marxa cap a la Independència” pel proper 1 de setembre. [...]
El Consorci Turístic de l’Alta Anoia es troba ara mateix en la situació més crítica de la seva història, després que la Diputació de Barcelona, el seu principal valedor, hagi decidit retirar tot el seu suport econòmic. Aquest consorci, institució clau per entendre l’evolució de la marca “Alta Anoia” i del sorgiment d’economies alternatives en [...]
En menys d’una setmana els Falcons de Capellades han tingut tres actuacions, l’última la més important, per aquest motiu han tingut d’intensificar els seus assajos per la seva recent fundació, tenint només un mes i mig de vida, el cap de setmana passat concretament diumenge 12 d’Agost van tenir dues actuacions i aquest mateix dimecres el [...]
Durant els mesos de juliol i agost s’ha procedit a la neteja de voreres i accessos als barris des de la carretera, amb l’objectiu de minimitzar el risc d’incendi pels matolls i alhora millorar la visibilitat dels conductors. A principis de juliol es va actuar darrere l’avinguda Montserrat, en el camí que voreja la riera [...] | 0.879723 | curate | {"ca": 0.9961606615475487, "kk": 0.002362669816893089, "en": 0.0014766686355581807} | http://www.veuanoia.cat/?cat=11&paged=160 |
mc4_ca_20230418_12_406356 | Llibret reunio pares 16 17 by Escolaeltimo 184 views
Rodolins alamus by lulugarci 516 views
Rodolins grup b by lulugarci 707 views
Presentació cicle superior by lulugarci 331 views
Presentació cicle mitjà by lulugarci 342 views
Presentación1 by cip3028 716 views
Informàcions d'inici de curs 2016 2017
1. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 1 Pàgina web de la ZER: http://agora.xtec.cat/zer-plaurcen/ Bloc de l’escola: http://blocs.xtec.cat/ceipeltimo Il·lustració de Joan Turu
2. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 2 BENVINGUTS AL NOU CURS Un curs més el Claustre de professors us donem la benvinguda i esperem tenir un bon curs escolar 2016-2017. El nombre d’alumnes d’aquest curs a la nostra ZER és de 118, ( 39 a l’Escola El Roser del Poal i 79 a l’Escola El Timó) aquest nombre d’alumnes ens permet de tenir el mestre d’educació especial a jornada sencera. Hem començat el curs al nou edifici de l’escola, un espai que ens donarà moltes possibilitats, algunes de les quals encara per descobrir, però que al llarg del curs segur que les sabrem trobar. El principal objectiu per aquest curs està en adaptar-nos al nou espai. Entre d’altres coses el curs passat varem catalogar tots els llibres de l’escola, aquest curs esperem posar en funcionament la biblioteca. Els mestres ens vam formar per treballar de forma cooperativa a les aules, metodologia que aquest any anirem introduint a tots els grups. I a més a més de treballar també esperem poder gaudir molt. El Claustre
3. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 3 ORGANITZACIÓ HORÀRIA L’horari del centre en període lectiu és: HORARI DE VISITES Mestres Els tutors i els mestres itinerants rebran als pares a hores concertades. Direcció Els dijous de 15 a 17 de la tarda Secretaria Els dijous de 15 a 17 de la tarda Fora d’aquest horari, cal concertar visita. Equip d’assessorament pedagògic Psicòloga: Rebrà als pares prèvia cita. Horari habitual - Matí:De 9 a 13 - Tarda :De 3 a 5. Jornada intensiva - 22 de desembre de 9 a 13. - Del 6 al 21 de juny de 9 a 13
4. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 4 CALENDARI ESCOLAR PRIMER TRIMESTRE Inici de curs 12 de setembre de 2016 Acabament classes 22 desembre de 2016 Jornada intensiva 22 de desembre de 2016 Vacances Nadal 23 desembre al 8 de gener 2016 SEGON TRIMESTRE Inici de classes 9 de gener de 2017 Acabament classes 7 d’abril de 2017 Vacances de Pasqua 8 d’abril al 17 d’abril 2017 TERCER TRIMESTRE Inici de classes 18 d’abril 2017 Acabament classes 21 de juny 2017 Jornada intensiva Del 5 al 21 de juny 2017 DIES FESTIUS ANY 2016 12 d’octubre 1 de novembre 6 i 8 de desembre ANY 2017 1 de maig FESTES DE LLIURE DISPOSICIÓ ANY 2016 31 de d’octubre 9 de desembre ANY 2017 20 de març FESTES LOCALS ANY 2017 3 de febrer i 17 de març
5. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 5 PROFESSORAT SIDAMON P3-P4-P5 GEMMA HURTADO GALITÓ Reforç a Infantil ASSUMPCIÓ JOVÉ PLANES CI MÒNICA PRIM MONTSERRAT CM MARIA TERRADO ARIAS (2/3 DE JORNADA) NÚRIA SALVIA SOLSONA(1/2 JORNADA) CS JORDI BARÓ OTO REFORÇ /ANGLÈS EI I CI ANNA BENET CERVERA (2/3 DE JORNADA) LA SUBSTITUEIX MARTA MARCH CASTELLÀ PATRICIA CAZALILLA CHERCOLES ITINERANTS E. FÍSICA EDUARD MARCH GARCIA ANGLÈS JUDIT BOLDU RIUS MÚSICA NÚRIA SOLÉ TARGA E.ESPECIAL OLGA TORRELLES CARRASCO (2/3 DE JORNADA) ELISABET BARRAL CANTURRI(1/3 DE JORNADA) RELIGIÓ GONZALO CÉSPEDES ROSELL PERSONAL DE SERVEIS EDUCATIUS PSICÒLOGA CONXITA CAVERO PERSONAL NO DOCENT ADMINISTRATIVA VALERIA DANIEL MIRÓ
6. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 6 CONSELL ESCOLAR El Consell Escolar, és l’òrgan col·legiat on estan representats els diferents sectors de la comunitat educativa (pares, mares, professors, ajuntament i serveis ) i coordina, aprova i gestiona totes les activitats del centre. És el Consell Escolar de ZER el que assumeix aquestes funcions. També tenim Consell Escolar a cada un dels centres on es gestionen els aspectes específics de cada centre. Composició del Consell Escolar de la ZER o La directora de la ZER. o Cap d’estudis de la ZER. o La secretària de la ZER o 2 mestres representants del claustre de la ZER o 1 representant de cada ajuntament (2 en total) o 1 representant del pares (2 en total) o La secretària administrativa de la ZER Membres del Consell Escolar del nostre centre Presidenta : Assumpció Jové Secretària: Mònica Prim Mestres : Jordi Baró Maria Terrado Patricia Cazalilla Núria Salvia Representant de l’AMPA : Miquel Molina Representants del pares: Àlex Castell Xavier Riu Luis Asín Representant ajuntament: Mª Dolors Tella Els pares i mares poden recórrer al sector que creguin oportú per tal d’aportar propostes pel bon funcionament del centre.
7. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 7 ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES (AMPA) Associació formada per tots els pares i mares dels alumnes. Objectius: - Promoure activitats extraescolars. - Recolzar econòmicament les propostes i projectes del centre. - Promoure la participació dels pares/mares en la gestió del centre. - Defensar els seus interessos davant la comunitat educativa. - Tenir un representant al Consell Escolar. Composició de la Junta de l’AMPA Núria Carulla Noemí Montull Mercè Tella Miquel Molina Eduard Tella Jordi Miquel Sisco Llovera ASSOCIACIÓ ESPORTIVA (Pla Català de l’esport) Associació formada per pares i mares dels diferents pobles de la ZER i 2 mestres de la ZER. Objectiu: -Foment, organització, coordinació de la pràctica de l’activitat física i esportiva en els centres docents que formen part de la ZER horari no lectiu.
8. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 8 ACTIVITATS,CELEBRACIONS I SORTIDES Primer trimestre: Sortida tots per la castanyada a l’Aula de Natura Castell de Saidia al pla de la Saira, Almacelles, 28 d’octubre de 2016 La Jornada de la Música, segona quinzena de novembre de 2016. Sidamon Nadal a cada centre, desembre de 2016. Segon trimestre: Fi de trimestre a cada centre. Sortida CM i CS: 21 de març al Camp d’aprenentatge del Bagés. Sortida EI : 23 de març. Cal Gort, Pobla de Cérvoles. Cantata: CM 2 d’abril a Miralcamp Tercer trimestre: Jornades culturals Sortida tots: 1 de juny a Copons. Cloenda a Sidamon, 21 de Juny de 2017 Hi han activitats de dinàmica comarcal o d’altres que encara no estan concretades les dates, English Day, Trobada esportiva, Sortida a l’Ins La Serra... NORMES PER LES SORTIDES/EXCURSIONS A les sortides fora del poble caldrà portar el xandall de l’escola. A les sortides cal portar una motxilla sense carró i si pot ser que es pugui ajustar al davant . Recomanem que per dinar portin entrepans i aigua per beure. Els alumnes d’Educació Infantil hauran de portar una muda a la motxilla.
9. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 9 PROJECTES Continuació del Projecte d’innovació en Llengües estrangeres: Inici de la llengua anglesa a P3, i la Plàstica en anglès a CS Treball en grups internivells. Treball cooperatiu a tots els nivells. Programa “Mengem + fruita”. L’hort escolar. Pla català de l’esport. Programa de biblioteca escolar. INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES Carta de compromís Aquest document és normatiu del Departament d’Ensenyament i pretén institucionalitzar el compromís que adquirim tan l’escola com les famílies a l’hora d’ensenyar als nostres fills i filles. Cal signar-lo en començar l’escolarització i un altre cop a primer de primària. Agenda L’agenda dels alumnes de primària conté uns fulls informatius que cal que us llegiu i els tingueu presents. Informes Educació Infantil : es donaran dos informes. Un durant els primer semestre i l’altre al final de curs. Educació primària : es donaran tres informes, a l’acabament de cada trimestre. Dels informes cal retornar el resguard signat a l’escola. Entrevistes El primer trimestre es realitzarà una entrevista amb tots els pares de P3. En els altres cursos es realitza durant el segon trimestre . I sempre que es consideri necessari per part vostra o dels mestres.
10. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 10 Autoritzacions per les excursions Cal fer saber al tutor/a del vostre fill/a l’assistència o no assistència a les sortides, assenyalant en el paper de la sortida la vostra autorització o no autorització . Cal fer l’ingrés al següent número de compte i sempre hi ha de constar el nom del alumne/a i el poble. ES8501828137070201501228 ESMORZARS I ANIVERSARIS Els nens i les nenes han de venir esmorzats de casa. En tot cas, poden dur un petit “entreteniment”, preferentment entrepans o fruita, una cosa sol. Com cada curs treballarem els hàbits saludables, i una de les activitats serà esmorzar entrepà el dimarts i fruita el dijous. Una de les coses que trobem molt adequades a l’hora de celebrar els aniversaris és que es porti algun joc, conte, ... per l’aula, no és obligatori. No poden portar ni esmorzar ni res de menjar doncs tenim molts nens i nenes amb diferents intoleràncies alimentàries. NORMES D’HIGIENE I SALUT Quan un alumne/a es trobi malament (febre, mareig…) s’avisarà als pares o familiars. En cas de malaltia infecciosa (conjuntivitis, xarampió, varicel·la…) l’alumne/a haurà de romandre a casa fins que es recuperi. En cas d’existència de paràsits (polls), caldrà notificar-ho a l’escola, per tal d’evitar possibles contagis i netejar-los.
11. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 11 BATES I ROBA A EDUCACIÓ INFANTIL ● Demanem que tots els alumnes d’Educació Infantil portin bata. ● Els més petits caldria que portessin roba còmoda per aconseguir una millor autonomia. ● Evitar sempre que es pugui roba amb botons, cinturons, tirants… ● Tots els alumnes de parvulari , han de dur una bossa (marcada amb el nom), amb un recanvi complert de roba. EQUIPAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA Per a poder realitzar aquesta activitat els nens i nenes han de venir vestits/des amb xandall i sabatilles esportives. MATERIAL ESCOLAR L’aportació de material escolar per aquest curs serà de 60 euros , que es pagaran en dues vegades, la primera durant el primer trimestre i la segona al segon. Amb aquesta aportació es fa l’adquisició de material escolar comunitari i individual dels nens i nenes. Els alumnes que no estiguin al corrent de pagament de la quota de material no podran anar a les sortides.
12. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 12 SERVEI DE MENJADOR ESCOLAR El menjador és un servei educatiu més de l’escola. El pagament es farà mitjançant domiciliació bancària.El preu és de 6’20€ els habituals ja sigui tota la setmana o algun dia fix i 6’80€ els esporàdics Els nens que es queden esporàdicament cal avisar a la monitora amb 10 dies d’antelació. L’hora de dinar és a la 1 del migdia. El dinar és de càtering línia freda i el subministra l’empresa SERUNION-ALESSA. Les faltes no comunicades abans de les 13:00h es cobrarà el dinar.
13. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 13 ALGUNES NORMES DE L’ESCOLA Continuarem sent molt curosos amb les normes de convivència i conducta dins el centre. A l’escola les notificacions es faran amb continuarem correu electrònic. Esteu alerta amb els comunicats que es pengen al taulell d’anuncis. Les carmanyoles han de portar el nom. Per beure només es pot portar aigua i tampoc es poden portar llaminadures. No es recomanable que portin cremes o protectors pels llavis. Administració de medicaments a alumnes: per administrar medicaments als alumnes cal que el pare, mare o tutor porti una recepta o informe del metge o metgessa on consti el nom de l’alumne/ a, la pauta i el nom del medicament que ha de prendre. Així mateix, el pare, mare o tutor legal han d’aportar un escrit on es demani i s’autoritzi al personal del centre que administri al fill o filla la medicació prescrita sempre que sigui imprescindible la seva administració en horari lectiu. Trobareu impresos a la pàgina web de l’escola o els podeu demanar al tutor. Sortides de l’escola: si algun nen o nena ha de marxar abans de l’escola, cal que ho comuniqueu a través d’una nota escrita signada pel pare, mare o tutor, indicant a quina hora el vindreu a buscar. No es permet la sortida d’alumnes sols dins l’horari lectiu. Absències: cal avisar i justificar, els retards i les absències dels nens i les nenes al tutor o tutora. Activitats complementàries que es realitzen fora de l’escola: caldrà que autoritzeu les sortides al poble amb una autorització única vàlida per a tot el curs. En les sortides fora del poble caldrà fer saber al tutor/a l’assistència o no assistència, assenyalant en el paper de la sortida la vostra autorització o no autorització. El dret d’imatge i de l’ús d’internet el signarem un cop en començar el curs si algú durant el mateix vol canviar pot demanar-ho a la direcció. El canvi de religió a educació en valors morals o cívics es pot sol·licitar al juny abans de passar al nou curs, al mes de setembre ni a mig curs no es podrà canviar.
14. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola El Escola El Timó - ZER Plaurcén 14 PER A UNA MILLOR CONVIVÈNCIA - La puntualitat a les hores d’entrada i sortida és un hàbit que cal educar. - Us demanem que procureu que els vostres fills i filles entrin de forma ordenada a l’escola. - Per un millor aprofitament escolar convé que els alumnes arribin a l’escola ben dormits i esmorzats. Evitar gormanderies i aliments prefabricats. - En els deures cal que els nens/es rebin un suport familiar. - Hem d’educar en el respecte i la tolerància i ho hem de fer entre tots els que formen la comunitat educativa (pares, mestres, nens, poble…) - Cal tenir una actitud positiva i participativa en la vida escolar (assistència reunions, entrevistes, participar en activitats quan calgui, revisar l’agenda…).
Rodolins grup b
Presentació cicle superior
Presentació cicle mitjà | 0.803273 | curate | {"en": 0.014162908680947012, "ca": 0.91326099210823, "es": 0.06024520856820744, "cs": 0.002184329199549042, "pt": 0.007116685456595265, "fr": 0.0018320180383314543, "da": 0.00014092446448703494, "ro": 0.001056933483652762} | https://www.slideshare.net/Escolaeltimo/llibret-reunio-pares-16-17 |
macocu_ca_20230731_1_555414 | tribunales DEA
Divendres 5 i 12 de març de 2010 membres del GRECP intervenen en 8 tribunals de DEA. Josep Rom, Joan Sabaté i Miquel Altarriba formen part dels tribunals, i dirigeixen 8 treballs de DEA. | 0.644195 | curate | {"fr": 0.07035175879396985, "ca": 0.9296482412060302} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_464287 | Aquesta nit he tingut un somni extrany, amb un usuari. Amb l'Hipocresia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! No el conec de res, no l'he vist mai, però estavem en una conversa bastant extranya: Dinosaures: Estic enamorat ( no d'ell, s'entèn ) Hipocresia: Quan creixis, t'adonaràs que l'amor és fals (o alguna cosa així, me'n recordo poc). Dinosaures: Jo encara crec en l'amor... Hipocresia: Bé, de joves tots hem passat per aquesta etapa.. Què significa això? Quin missatge ocult conté? a) M'estic obsessionant amb el xat b) El meu subconscient s'ha recreat en la figura de l'hipocresia. c) Altres Què en penseu?
Pitjor seria q haguessis somiat quelcom pitjor... amb en hipocresia...
i? quin problema hi ha que una usuari tingui somnis eròtics amb mi? ah, ja, provoca sarna
El cas és que es tracta d'un noi. | 0.690967 | curate | {"ca": 0.9704749679075738, "it": 0.0025673940949935813, "sv": 0.026957637997432605} | |
mc4_ca_20230418_1_447017 | Vismirnovita - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vladimir Smirnov (en)
Dipòsit d'estany Trudovoe, Inyl'chek, Província d'Issik Kul, Kirguizistan
Dipòsit Mushiston, Vall de Kaznok, Pendzhikent, Zarafxan, Província de Sughd, Tadjikistan
a = 7,72Å;
La vismirnovita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la schoenfliesita. Va ser anomenada en honor de Vladimir Ivanovich Smirnov (1910–1988), investigador pioner en dipòsits d'estany a l'Àsia central. [1]
La vismirnovita és un hidròxid de fórmula química ZnSn(OH)6. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vismirnovita pertany a "04.FC: Hidròxids (sense V o U), amb OH, sense H2O; octaedres que comparteixen angles" juntament amb els següents minerals: bernalita, dzhalindita, söhngeïta, burtita, mushistonita, natanita, schoenfliesita, wickmanita, jeanbandyita, mopungita, stottita, tetrawickmanita, ferronigerita-2N1S, magnesionigerita-6N6S, magnesionigerita-2N1S, ferronigerita-6N6S, zinconigerita-2N1S, zinconigerita-6N6S, magnesiotaaffeïta-6N’3S i magnesiotaaffeïa-2N’2S.
La vismirnovita es forma per l'oxidació primerenca de sulfur d'estany en dipòsits minerals d'estany. [2] Aquesta espècie va ser descrita gràcies a exemplars trobats a dos indrets diferents: el dipòsit d'estany Trudovoe, a Inyl'chek (Província d'Issik Kul, Kirguizistan) i el dipòsit Mushiston, a la vall de Kaznok (Zarafxan, Província de Sughd, Tadjikistan). Posteriorment també ha estat descrita a dos indrets de la Xina. [1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: estannita, natanita, malaquita, atzurita i goetita.
↑ 1,0 1,1 1,2 «Vismirnovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
↑ «Vismirnovite». Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 abril 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vismirnovita&oldid=19861518»
Minerals descoberts al Tadjikistan
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 abr 2018 a les 03:40. | 0.670698 | curate | {"ca": 0.8875379939209727, "fr": 0.010638297872340425, "en": 0.016717325227963525, "uu": 0.00303951367781155, "hu": 0.0035460992907801418, "it": 0.014184397163120567, "ru": 0.008611955420466059, "pt": 0.013171225937183385, "de": 0.0425531914893617} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Vismirnovita |
mc4_ca_20230418_13_63906 | 63/COVID-19. AJORNAT L’ABONAMENT DE LA MILLORA SOCIAL – Diputació de Barcelona – CCOO
Els teus representats
Can Serra / Minerva (+)
Escola Industrial (+)
Altres Centres (+)
Protocol desescalada
Estàs aquí:Inici / CCOO Informació / 63/COVID-19. AJORNAT L’ABONAMENT DE LA MILLORA SOCIAL
63/COVID-19. AJORNAT L’ABONAMENT DE LA MILLORA SOCIAL
1 de Maig de 2020 per CCOO DIBA
AJORNAT L’ABONAMENT DE LA MILLORA SOCIAL PER EDAT
-1 DE MAIG 2020-
Ens han informat que l’abonament de la millora social complementària per edat previst pel proper mes de maig s’ha hagut d’ajornar degut a la complexitat de la gestió en les actuals condicions i es farà efectiu en la nòmina del proper mes de juny.
A més, l’abonament corresponent a la regularització de l’ajut per fill és previst que es faci efectiu en la nòmina del mes de juliol.
Ja fa setmanes, us vam informar que mentre es mantingués el treball a distància, no es faria cap recàrrega relaciona amb l’Ajut per menjar (des del mes d’abril i successives).
Aquest sistema d’ajut es fonamenta en la impossibilitat o les dificultats que té aquest personal per poder fer l’àpat del migdia en el seu domicili, i està orientat a l’assoliment dels objectius següents:
Pal·liar, en part, la despesa que suposa haver de dinar fora de casa
Contribuir a que el personal afectat pugui fer el dinar amb millors condicions
La corporació ens va indicar que un cop superada aquesta situació de confinament general i represa la normal prestació de serveis, es reprendrà l’assignació de la prestació.
Cliqueu aquí per veure normativa.
Recordeu que actualitzem constantment la nostra pàgina web.
Tot i que no ens podem tocar, estem junts
(cliqueu aquí per veure vídeo)
Arxivat com a: CCOO Informació, Millores Socials, Notificar APP Etiquetat com a: ajut menjar, millores socials
@ccoodiba hem organitzat torns per a continuar donant servei en un moment especialment complicat com a conseqüència… https://t.co/cvv1cgj6fE5fa uns dies
RT @ccoocatalunya: Si necessites assessorament o tens consultes laborals sobre el #coronavirus #COVID19 #ERTE #ERTO pots contactar amb nos…8fa uns dies
RT @nunez_edu: Ya he hecho mi aportación a la caja de resistencia de Nissan. Colabora. Con tu solidaridad y lucha vamos a ganar esta bata…13fa uns dies
8 de març abús Assemblea Baixes Laborals Borses calor Canvis organigrama climatització Condicions de treball coronavirus Els nostres drets no es suspenen, es defensen! Escola industrial Inspecció de Treball ITs Jubilacions Maternitat Mesa general de negociació Mobilitat i Teletreball Mundet Mútues Oferta pública d'ocupació ORGT Paga d'assiduïtat PAMO Parcs Naturals Permís de conciliació Permís de maternitat Personal Interí pla d'igualtat Prevenció prevenció teletreball productivitat Promoció interna protecció Protocols-Legislació Recintes Diputació de Barcelona respir Retribucions salut seguretat social selecció sentència teletreball TJUE Xarxa de Bibioteques XBM
CCOO DIBA en 104/COVID-19. INSTRUCCIÓ 2/2020 PERSONAL VULNERABLE
Juan Josè Zamora Berbel n.empleat 13011 en 104/COVID-19. INSTRUCCIÓ 2/2020 PERSONAL VULNERABLE | 0.693396 | curate | {"pt": 0.03473132372214941, "ca": 0.8345347313237221, "en": 0.04980340760157274, "de": 0.005242463958060288, "es": 0.05733944954128441, "it": 0.01834862385321101} | https://diba.ccoo.cat/ajornat-labonament-de-la-millora-social/ |
mc4_ca_20230418_12_723726 | CFD study of the Rotor-Stator Interaction in a Francis turbine
31636 Treballs acadèmics UPC
CFD study of the Rotor-Stator Interaction in a Francis Turbine.pdf (6.721Mb)
Herranz Tomás, Jordi
En el següent treball de fi de grau, el qual forma part d'un projecte dirigit pel CDIF (Centre de Diagnòstic Industrial i Fluïdodinàmica), es pretén realitzar l'estudi del model geomètric d'un prototip real d'una turbina hidràulica. En el present projecte es pretén modelar numèricament mitjançant la mecànica de fluids computacional, a partir d'ara CFD, la màquina hidràulica en qüestió per tal de discretitzar els fenòmens fluïdodinàmics implicats en el seu funcionament.
El cos principal de l'estudi es centrarà essencialment en l'anàlisi dels fenòmens que intervenen en la interacció Rotor-Estator: l'efecte potencial i l'efecte de la estela en menor mesura. Per mitja d'imatges de contorns y vectors es pretendrá observar com es el comportament del flux amb el pas dels alebs del rotor en les zones de major interès.
Per altra banda, es definiran diversos monitors dins del domini computacional per tal de capturar la informació dels repetits cicles presents en el sistema. Així com determinar les seves principals freqüències característiques.
MatèriesHydraulic turbines, Turbines hidràuliques, Mecànica de fluids computacional
URIhttp://hdl.handle.net/2117/87578
CFD study of th ... n in a Francis Turbine.pdf6.721MbPDFVisualitza/Obre | 0.757309 | curate | {"en": 0.14728682170542637, "ca": 0.8280479210711769, "zh": 0.02466525722339676} | http://upcommons.upc.edu/handle/2117/87578 |
racoarticles_ca_20221005_1_18457 | Grup de veïns i veïnes
dels pisos del carrer del Nord, a principis dels anys seixanta.
L'emigrant pateix sempre, sempre. [...] Quan es parla tan malament dels emigrants, es critica tant, jo penso: Però si la majoria de nosaltres hem sortit a fora...i ho hem patit! Com pot ser que hi hagi tan poc esperit col•laborador? Com pot ser?
Aquestes paraules de la Lourdes Burzón Moliner expressen el patiment que han viscut moltes de les dones protagonistes d'aquest relat migratori. En determinats moments, s'han sentit espantades, abandonades, soles, enyorades de la seva gent i passant moltes dificultats econòmiques.
Aquests sentiments han estat molt més intensos en el cas de dones que s'han vist obligades a marxar de casa seva per motius bèl•lics i polítics. El fet de viure la Guerra Civil, l'exili i la postguerra ha marcat les dones d'aquesta època. Allunyar-se dels seus amb poc més del que portaven posat i, a més, amb la por de morir en qualsevol moment, els ha deixat empremta. La duresa del moment històric les ha fet més fortes i han hagut de lluitar molt per poder ser on són ara.
Altres dones s'han vist empeses a abandonar els seus llocs d'origen per motius econòmics i laborals, ja que elles directament o bé les seves famílies necessitaven millorar les condicions de vida. L'adaptació tampoc no va ser fàcil i prosperar econòmicament també va representar molts sacrificis i anys de feina dura.
El fet de ser dones ha condicionat els motius i les condicions del seu desplaçament migratori. En moltes ocasions, s'ha vist obligades a marxar del seu entorn per la feina del pare o del marit i no per voluntat pròpia. Així recorda la Pilar Bullich Tella els desplaçaments a Gelida i a Balaguer, motivats pels canvis d'empresa del seu marit: «Vaig plorar tot el camí. (..) Jo no volia marxar».
Un altre fet diferencial era que la cura de les criatures requeia amb més força sobre seu, perquè havia desaparegut l'entorn familiar d'acollida habitual, com expressa la Montserrat Batet i Bonet, quan es va establir a la Garriga per la feina del marit: Allà [a la Garriga] em vaig veure més limitada [...] aquí encara podia deixar les criatures a casa la meva mare i allà em vaig trobar sola [...]. Ho vaig haver de solucionar tot jo sola. Amb el meu marit, eh? Passats els anys, Sant Just Desvern s'ha convertit en casa seva i els ha robat el cor. Hi han vist créixer la seva família, han cultivat grans amistats i s'han implicat en la vida associativa, cultural i lúdica del poble. Tot i que algunes d'elles ja no viuen al municipi, expliquen que s'han sentit molt estimades. Sor María Luisa García Laza, que havia estat prop de 30 anys com a religiosa a Sant Just, encara recorda la rebuda que li van fer a la residència Nostra Senyora de Lourdes cap als anys noranta:
Estaban todos los ancianitos esperándome, que estaban casi todos. Las hermanas igual, la gente por aquí, los trabajadores y todo. La verdad que he sido, tanto de superiora como de hermana, pero muy feliz.
Cal tenir present que més de la meitat de les dones que protagonitzen la Miscel•lània han viscut el moviment migratori amb més o menys intensitat. N'hi ha que han fet només uns pocs quilòmetres per arribar a Sant Just Desvern, mentre que d'altres han viatjat molt lluny abans d'arribar a la nostra població. També hi ha santjustenques que van haver de marxar durant més d'una dècada del poble i finalment han retornat als seus orígens.
Els motius del moviment migratori
1.1. Migració en temps de conflicte: l'esclat de la Guerra Civil L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 va provocar traumàtics moviments migratoris a tot Espanya i va començar un llarg calvari per a algunes de les nostres protagonistes.
La Ivonne Prieto Pérez, que tenia poc més d'un any quan esclatà el conflicte, és una de les dones que es veu obligada a marxar de ben petita amb la seva família de la zona minera on vivien, al nord de Palència. Van intentar arribar a França, com molts d'altres refugiats, però no els van voler. Aleshores van començar un llarg periple per molts pobles de Catalunya, com Girona i Mollerussa, fins que van arribar a Barcelona, on recorda els bombardejos i els viatges al metro quan sonaven les sirenes. La seva família va passar tota la guerra a Catalunya fins que el règim franquista va fer presoner el seu pare i el va condemnar a mort. Finalment, el pare va ser indultat, però el van obligar a fer treballs forçats a les mines de carbó d'Utrillas, a Terol. La Ivonne i la seva família van ser forçats a emigrar cap a Utrillas, en unes condicions molt dures. Vivien en «barracas que habían hecho para los presos»: …si íbamos cuarenta familias o lo que sea, todos teníamos nuestra vivienda y decente, sin las comodidades porque no había agua ni había luz de momento, pero bien, o sea, no en barracones ni nada de eso como cuando íbamos todas las mujeres.
A les mines d'Utrillas la vida no era gens fàcil per a la família de la Ivonne. Un cosí germà que vivia a casa seva va morir en un accident a la mina. El marit d'una de les seves germanes veié com moria aquell xicot i «cogió tal pánico que no volvió a entrar». Aquest fet va ser el detonant per emigrar cap a Barcelona. Totes les seves germanes van marxar d'Utrillas:
Mis hermanas se tuvieron que ir al ser mayores, se tuvieron que venir a Barcelona a servir, las tres mayores […], porque no había ingresos más que los de mi padre. Allí no se podía hacer nada. Eran las minas. Si iban a casa de alguien a hacer alguna horita, pero no se podía.
La mateixa Ivonne va decidir seguir els passos de les seves germanes i va marxar cap a Barcelona amb el seu marit l'any 1955. Allà, les seves germanes la van acollir i el seu marit es va poder començar a guanyar un sou fora de les mines. El primer jornal del seu marit a Barcelona era de 135 pessetes a la setmana.
La Ivonne no treballava fora de casa i només comptaven amb el sou del marit. Al principi van estar acollits a casa d'una germana d'ella, on vivien fins a 9 persones. Gràcies als familiars, es podien afrontar els primers anys d'arribada, ja que no era gens fàcil accedir a l'habitatge. Compartir pis era habitual i suposava una etapa inicial del fet migratori. Amb el temps, la Ivonne i l' Antonio, el seu marit, van poder marxar a viure a un pis de l'Hospitalet i amb esforç, van començar a estalviar per comprar un terreny i fer-se una casa. L'any 1962 van poder comprar un solar a la Miranda i es van establir definitivament a Sant Just: …Mi marido en principio trabajaba en la cartonería, y después de salir de la cartonería iba a poner lechugas, porque antes había muchos cam-pos de payeses, e iba a plantar lechugas y le daban cinco céntimos [...] cada lechuga […] de allí echó los papeles para la SEAT […], le admitieron bastante pronto y ya dejó las lechugas y la cartonería. Entonces ahí ya se empezó la economía a subir un poco y es cuando ya nos compramos el terreno de la Miranda. Cuando hicimos la casa para traer a mis padres, porque mi padre dice que a Barcelona no entraba.
La Ivonne es va sentir més lliure per expressar-se quan es va establir a Catalunya. Hi havia força diferències en aquest aspecte entre Utrillas, el seu poble d'origen, i Barcelona:
Yo lo que encontré en Barcelona es la libertad que tenían las mujeres para hablar. No se cortaban como nosotros [...] la libertad que tenían las mujeres en expresarse de cosas que no tenían importancia, pero para mí eran importantes [...]. En Utrillas todo era tabú […], en aquella época todo era tabú en cosas de sexualidad, de parejas y tampoco se hablaba de dinero porque no había.
La presència d'una llengua pròpia com el català li va sorprendre en un primer moment, però, atès el seu entorn, no el va arribar a parlar: Les autoritats franceses, però, empenyien la gent a tornar a Espanya i la seva família s'hi va veure forçada. La Montserrat, la mare i el pare van baixar fins a Cervera de la Marenda, on havien de retornar plegats a Catalunya. El pare, però, en el darrer moment, va decidir que era més segur per a ell, davant la possibilitat de represàlies, de quedar-se a França. Al tren li va dir a la mare de la Montserrat:
Mira, jo baixo, perquè a vosaltres pudé no us faran res, però a lo millor a mi sí. [...] Jo baixo, i vosaltres no feu cap moviment. Que tornaré a passar la frontera cap allà.
Fruit de la tràgica guerra, la família vivia una nova separació. A Gandesa, els nacionals havien afusellat el seu germà gran i ara el seu pare i el seu altre germà es quedaven a França per por de perdre la vida a mans de Franco. Mare i filla emprenien, doncs, el retorn cap a Catalunya soles. La Montserrat recorda que el viatge va ser molt dur, però l'arribada a Gandesa no va ser millor:
Trobem una cunyada, que el marit era germà del meu pare, i diu: «Aneuse'n que si no us mataran. Si et diuen això, què has de fer? Pues la meva mare i jo, carretera amunt, com si anéssim cap a Tortosa, però llavors pels camps va entrar per poder tornar a Móra. Perquè Tortosa ens quedava molt més lluny.
Totes dues van aconseguir arribar en tren fins a Reus i d'allà caminant van venir fins a Sant Just. La mare es va posar a treballar a Can Cardona i ella va entrar a treballar al servei domèstic de Can Ginestar.
A finals dels anys quaranta, el seu germà, en Joaquim, va tornar de França per endur-se-les, però la Montserrat ja tenia el seu propi projecte de vida al poble. Abans d'emprendre el camí, van anar a buscar a diversos homes que es trobaven a l'Hospital de Vallcarca perquè havien estat ferits al front, entre els quals hi havia la primera i futura segona parella de la Margarida, el Marià López Flores i el Tomàs Pomès, que eren amics. Així doncs, un cop tots preparats, emprengueren el camí. Els ferits foren transportats en un tren de càrrega fins a Cervera de la Marenda, un municipi francès limítrof, i els altres caminaren 8 dies a peu fins a la frontera francesa:
[Van marxar de Barcelona el pare] El meu germà, la meva germana, dos veïns, el meu home... el que va ser después el meu home que no ens vem moviments migratoris casar mai perquè, com que quan vem entrar a França vem dir que estàvem casats, vaig tenir sempre els papers de casada i això... i sempre seguint les vies del tren perquè no sabien per on anar.
En arribar a la frontera, els francesos els van retenir durant uns quants dies.
En el cas de la Margarida i els seus acompanyants, des del dia 30 que arribaren a la frontera fins al dia 2 de febrer. Van quedar-se sota la pluja, sense menjar res. Tampoc permeteren que es mantinguessin junts i cada un d'ells fou enviat a un lloc diferent. El pare va acabar a Argelers, el marit a Montauban, el germà a Gurs i ella a Troyes.
Abans d'accedir als diferents municipis, atrinxeraven tots els exiliats en una espècie de barracons on vivien els cavalls i feien que es despullessin per desinfectar la roba. Els soldats, amb l'ajuda de raspalls de rentar els animals i desinfectant, els rentaven. A les dones amb polls, els rapaven els caps i les desinfectaven també. «Ningú deia res, ni els que ens rentaven que eren soldats, estaven més espantats ells que nosaltres». En ple mes de febrer, els homes eren destinats a viure a la intempèrie, mentre que les dones i els infants podien gaudir de millors condicions:
A mi em va tocar la rifa [...] ens van posar [...] als afores a un lloc que havia sigut un cementiri i en un hangar vell, eh? amb palla per terra [...] i allà vaig estar 6 mesos amb la palla. Ens donaven molt poc menjar i encara els que s'ocupaven de donant-se'n [...] se'l quedaven per ells, eren francesos.
Un cop es va possibilitar la reagrupació, com que ella havia dit que el Mariano era el seu marit -tot i que no estiguessin casats-, van poder anar junts a Montauban. Desgraciadament, el Mariano tenia una ferida de guerra al pit que es va convertí en un pneumotòrax. Al cap d'un mes de viure junts a Montauban, va morir i fou enterrat a Tolosa de Llenguadoc. La Margarida, que encara tenia molts amics al POUM, va aconseguir que li paguessin l'enterrament del marit, ja que allà no tenien de res.
Iniciada la 2a Guerra Mundial, la Margarida es va implicar en la lluita contra el nazisme i va participar en la resistència des del bàndol dels exèrcits britànic i belga. Mentre que els primers moviments migratoris de l'Annemarie van ser per motius bèl•lics, els que va viure de jove estaven motivats per les seves inquietuds de formació i laborals. Durant un any va viure a Londres fent d'au pair, on va millorar el seu anglès i també va retornar a Alemanya per reforçar la llengua materna. Això li va permetre desenvolupar-se com a traductora durant determinades etapes de la seva vida laboral. A Sant Just, però, també va regentar durant uns 10 anys una perruqueria davant de la plaça Maragall, que li va permetre tenir una intensa relació amb la gent del barri i del poble.
Migració per activisme obrer: ajudar l'immigrant
Les protagonistes d'aquest capítol han estat immigrants en un determinat moment de la seva vida. S'han hagut d'adaptar a una nova realitat i, en moltes ocasions, no ha estat gens fàcil. La Lourdes Burzón Moliner és una dona singular perquè va marxar a viure a Suïssa amb el seu marit durant els anys seixanta per defensar els drets laborals de la immigració espanyola establerta en aquest país europeu. Ella volia ajudar les persones immigrants que vivien a Ginebra a millorar les seves condicions de vida i a defensar els seus drets.
Ja de ben jove, quan treballava a la fàbrica tèxtil, la Lourdes es va començar a implicar en la defensa dels drets laborals i va entrar a formar part del Moviment d' Acció Catòlica Obrera (ACO), que era un grup d'activisme obrer vinculat a moviments cristians de base. A petició de la delegació de l' ACO a Suïssa, la Lourdes i el seu marit, en Josep Sánchez, van acceptar marxar a Ginebra i fer de pont entre l'organització i la població espanyola establerta en aquest país:
Per fer de pont entre ells i els emigrants que estaven a Suïssa. Perquè a ells els hi costava molt entendre la forma de vida, i el perquè feien les coses, els problemes que tenien, que no els podien ajudar, que no sabien com posar-s'hi. Aleshores, de l' ACO, [...] primer m'ho van dir a mi... Ens van demanar d'anar allà, [...] perquè no teníem fills, i la majoria de l' ACO tenien de quatre a sis criatures.
Inicialment, el matrimoni es va establir en un barri de barracons d'un poble situat a 10 quilòmetres de Ginebra, a Buagalan. Les condicions de vida eren dures: Malgrat les dificultats, van poder pagar totes les lletres del pis al carrer Badó i establir-se definitivament al poble.
Migració per motius de feina: millorar les condicions de vida
Sant Just Desvern: anys vint-trenta
Durant la dècada dels vint, es viu un important fluix migratori a Sant Just Desvern, afavorit pel creixement econòmic que genera l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929 i l'aparició de noves indústries químiques, metal•lúrgiques i tèxtils. Moltes famílies d'altres indrets de Catalunya i d'Espanya vénen a viure al poble perquè consideren que és un lloc ideal per dedicar-se a la indústria i al camp, segons recull l'estudi Origen i procedència de la població de Sant Just Desvern (1920-1945)
Sant Just Desvern: anys quaranta-seixanta
L'arribada de població nouvinguda a Sant Just seguirà de forma continuada al llarg de les dècades següents amb un fort predomini de les persones que vénen d'altres punts de Catalunya. Les comarques de Barcelona sempre han doblat la resta de territoris catalans com a lloc d'origen, seguides de Tarragona, Girona i Lleida, en aquells anys.
Nascudes en altres pobles de Catalunya
Del Baix Empordà, concretament, de la població d' Albons, era procedent L'Emília Guàrdia i Arbusí. La seva família es dedicava al camp, però ella va decidir baixar a estudiar a Barcelona perquè es volia dedicar a la medicina. Va poder començar a fer pràctiques a l'Hospital Clínic de Barcelona i, com que la seva tia Enriqueta vivia a Sant Just, es va establir amb ella durant un temps.
El doctor Ribalta i mossèn Antonino li van oferir la plaça de llevadora practicant al poble i va acabar sent la llevadora del poble durant gairebé tres dècades. El seu vincle amb Sant Just es va reforçar encara més quan es va casar amb un pacient que havia atès de tuberculosi i veí de Sant Just, en Jesús Mariano Cobeña Puente.
Les terres de secà de Tarragona també eren un entorn dur per viure i moltes famílies emigraven a causa de la pobresa i les fortes dificultats econòmiques. Seguint l'exemple de la seva mare, la Glòria Pino Monclús va marxar del poble tarragoní de Ginestar per venir a treballar a Sant Just Desvern. Eren els primers anys de la dècada dels cinquanta. La seva mare i la seva tieta havien estant servint a Can Nadal i gràcies a aquest vincle, la Glòria va poder entrar a treballar a Cal Trullén, on feien llargues jornades laborals. Hi va treballar des dels quinze fins als dinou anys. Va ser aleshores quan va conèixer el seu marit, en Just Campreciós Pujades, que treballava d'estucador. Des que es va casar, es va dedicar de ple a la família, tot i que cosia amb una tricotosa des de casa i venia peces a contactes del poble.
Nascudes fora de Catalunya
Els anys cinquanta són anys de migracions del camp a la ciutat, i Barcelona començarà a rebre persones d'altres indrets d'Espanya atrets per l'oferta laboral de la capital catalana. Precisament, la Claudia Cortés Fernández va emigrar de Saragossa a Barcelona per motius econòmics i perquè els lligams familiars eren pocs després de la mort del pare. És l'any 1952 quan moviments migratoris realitza l'emigració definitiva venint a Sant Just Desvern per anar a treballar a la Masia Carola, propietat de la família Soler. Els motius van ser clarament econòmics: «Si en Zaragoza en el servicio doméstico se ganaba 50 pesetas, aquí se ganaba 300».
Per la Claudia, el tracte que rebia la dona treballadora era millor a Catalunya que a la seva terra, tot i que la classe treballadora ha patit sempre: «El trato en el trabajo, mucho mejor aquí que en Zaragoza... [...] A los trabajadores los explotan en todas partes. Pero a mí me han explotado más en mi tierra que en Cataluña.» La família de la Cándida Nevado Cañamero tampoc no veia futur en la societat agrària de Badajoz i van decidir venir a provar sort a Barcelona. El pare de la Cándida, com a guàrdia civil, va demanar el trasllat a la capital i el van destinar a la caserna de la guàrdia civil d'Esplugues. Després la família, l'any 1954, es va traslladar a Sant Just, a una torre del carrer Verge del Pilar mentre acabaven de construir els pisos del carrer Nord.
Gràcies a la seva vocació religiosa, sor María Luisa García Laza ha pogut conèixer molts pobles d'Espanya i ser molt estimada allà on ha estat destinada. A l'edat de catorze anys, aquesta dona d'origen gallec va abandonar Xinzo da Limia per començar un periple per diferents residències de la seva Fotografia general des del cim de la Miranda de les dues promocions dels pisos quan encara hi havia la bòvila Boada i es construïa la nova Escola Sant Ferran.
(Fotògraf: Miquel Bosch) congregació religiosa. La primera migració va ser, amb la finalitat de formarse espiritualment a València, on hi havia la seu de la congregació: l'orde Hermanitas de los ancianos desamparados. Llavors, a l'edat de disset anys, fou destinada a Sant Just Desvern.
La residència de monges a Sant Just s'ubica, aquell 1962, a la torre de Can Meliton, que posteriorment serà enderrocada per permetre la construcció dels diferents mòduls de l'actual residència. Com a germana a Sant Just hi passarà vint-i-dos anys de la seva vida, dedicant-se principalment a la infermeria. En ser ordenada mare superiora pels seus anys de servei, es veu obligada a canviar de destinació cada sis anys. Per aquest motiu, durant els darrers anys ha estat mare superiora a destinacions com Chinchón, Tafalla, Galícia, Palafrugell i actualment, a Igualada.
Al contrari del que va succeir en altres poblacions del nostre entorn, l'arribada de població d'altres indrets de fora de Catalunya no va ser tan intensa. Tot i això, gràcies a tenir un familiar al poble o bé a trobar un lloc de feina, es van anar integrant a la població i fent de Sant Just la seva llar definitiva, com ha estat el cas de la Claudia o la Cándida.
La població estrangera també va començar a tenir una presència destacada durant aquestes dècades del segle XX. Tot i no arribar al 4% del total d'habitants, les comunitats alemanyes i franceses van començar a ser notables en la nostra població. En aquest grup, trobaríem l'Annemarie Goldstein.
D'acord amb l'estudi 300 anys de migracions a Sant Just Desvern, Sant Just començarà la dècada dels seixanta havent experimentat un dels creixements més elevats de la seva història. En concret, «l'any 1955 és l'inici de l'arribada de la major onada migratòria i l'any amb el creixement anual més elevat de tot el període». Dels 4.572 habitants d'aquell any, la població no autòctona ja supera el 70%. Fruit d'aquest creixement, comencen a produir-se concentracions de pisos en determinades zones de Sant Just.
Sant Just Desvern: anys seixanta-vuitanta
A final dels anys seixanta, el ritme d'immigració baixa progressivament, però Sant Just continua sent una destinació atractiva per a les persones del nostre Ho vai conèixer dos mesos abans, però jo anava els diumenges, com que ell ja tenia petits negocis, anava els diumenges i l'ajudava a fer comptabilitat de la seva pobra mare, fèiem pa amb tomàquet al vespre, i sopava allà, i després ell em portava a Santa Coloma. Vull dir, jo sóc d'aquí de l'any 59, clar.
En aquells anys, la Joana Algarra vivia a Esplugues amb els seus pares, que de ben joves havien arribat a Catalunya per motius de feina. Treballava de locutora a Ràdio Joventut quan es va enamorar del jove que portava la publicitat de l'emissora. Era en Manel Caparrós Requena, veí de Sant Just, amb qui va festejar força temps. El festeig es va allargar vuit anys perquè ell volia instal•lar-se a viure a Sant Just a la seva pròpia llar i no a casa dels seus pares, com era habitual en aquella època.
El fet de tenir una vida laboral activa també va permetre a la Lina Santabárba Sánchez, originària del Ferrol (La Corunya), conèixer el seu marit, d'origen santjustenc. Ella i el doctor Joaquim Moreno es van casar l'any 1962, i la Lina va continuar treballant en el sector mèdic després del matrimoni.
El desamor també ens ha acostat a Sant Just Desvern dones de gran vàlua. La família de l'Amèlia Roda Picazo vivia al poble de Minglanilla, a la província de Conca, però la convivència familiar era molt dura. El pare maltractava la mare i els fills, fins que la mare de l'Amèlia es va atrevir a dir prou i va marxar de casa amb la canalla. En un primer moment, es va plantejar anar a viure a València, però finalment, el fet de tenir el fill gran a Barcelona i la creença que la capital catalana li donaria més oportunitats li va fer canviar la destinació.
Primer es van establir en una barraca a la barriada de Santa Gemma, però era un espai molt petit, amb un menjador i una habitació. Allà van estar-hi més de dos anys, fins que amb motiu del Congrés Eucarístic de 1952 els van fer fora. Llavors va ser quan van arribar a Sant Just, primer als terrenys de la bò-bila del barri Nord, en unes condicions deplorables, mentre esperaven que es construïssin els pisos d'en Gazulla. El germà de l'Amèlia va comprar-ne un, eren uns baixos a la plaça Pastor que van costar entre 7.000 i 10.000 pessetes. El germà de l'Amèlia, però, ja havia format família i la mare va veure que calia anar a buscar una altra casa. Van trobar un pis de lloguer al carrer Major, on pagaven unes 500 pessetes de lloguer. Als 21 anys, l'Amèlia es va casar a l'església parroquial de Sant Just amb en Jesús Boira, a qui va conèixer en una revetlla de Sant Joan.
Hi ha històries d'amor i desamor que també han tingut Sant Just Desvern d'escenari. L'amor va acostar la bailaora Elisa Romero del Olmo, nascuda a Màlaga, al nostre poble. L'edifici conegut com El Sanatori, al carrer Bonavista, havia de ser la residència de l'Elisa i la seva parella, en Victoriano de la Riva.
Es va escollir el poble perquè a Sant Just hi vivia una germana de l'Elisa, Concepción Romero del Olmo, que estava casada amb el mestre de l'Escola de l' Ateneu, l'Eduardo Luna. Malauradament, la parella no va arribar a viure mai a Sant Just ja que es va trencar abans de la fi de les obres de la futura llar per un assumpte de faldilles d'ell.
Migració d'origen santjustenc
Algunes de les nostres protagonistes ja tenien fortes arrels a Sant Just quan van haver de marxar del poble. Aquests sentiments d'arrelament i d'estima s'han anant intensificant al llarg dels anys i el retorn al poble d'origen ja només s'ha produït de forma puntual durant els períodes estivals. Moltes d'elles confessen que ja no es quedarien a viure al poble de la seva infantesa, com explica l'Amèlia Roda Picazo, nascuda a Minglanilla: «Si, sí, pero no me quedaría en el pueblo para nada, me gusta ir porque aún tengo primos hermanos y alguien que conozco, vecinas y cosas».
A Sant Just Desvern, les nostres protagonistes han vist créixer les seves respectives famílies, les seves amistats i han fet del poble la llar del seu present i futur. De ben segur que veuran com altres membres de la seva família també han de marxar a altres poblacions per seguir el seu destí i els podran aportar la seva experiència i vivències. Us encoratjo a no perdre-us aquest capítol de les seves vides.
El nou veïnat de la Miranda va sorgir durant la postguerra, però va ampliar-se molt als anys cinquanta i seixanta. (Fotògraf: Àngel Jiménez Castelló) moviments migratoris
2.Migració en temps de conflicte: la derrota del bàndol republicà
Canalda i Guimerà i la Margarida Miró Colea van començar
Quan la Montserrat Canalda tenia poc més de 12 anys, va veure com la seva família posava totes les seves pertinences en un carro i abandonava el que fins aleshores havia estat casa seva, Gandesa. L'avenç dels nacionals va provo- car la fugida de la seva família cap a Móra d'Ebre, on van poder pujar a un camió i arribar fins a Sant Just. Temporalment, es va establir a Esplugues on
Celebració i missa a la plaça Sant Pastor, coneguda popularment com la plazoleta a l'interior del conjunt de blocs de pisos edificats l'any 1953. (Foto: Arxiu Municipal Sant Just Desvern) moviments migratoris
Rosa Julià Armengol) 1.3. Migració en temps de conflicte: la Segona Guerra Mundial La
moviments migratoris entorn
al 1973 va suposar un altre moment d'arribada de nous veïns i veïnes a Sant Just. (Foto: AMSJD)
Migració per motius d'amor: el matrimoni amb un santjustenc
María Dolores Asmarats Yglesias, que
El Barri Sud va créixer als anys seixanta i el supermercat Mascarell era un dels pocs establiments on es podia comprar gairebé de tot. (Foto: Amics del Barri Sud) vida
6. L'arrelament a Sant Just Desvern Els | 1 | perfect | {"ca": 0.8951419132001802, "pt": 0.0032662561946238174, "es": 0.10087851028682986, "fr": 0.0001501726986033939, "de": 0.0004880612704610302, "cs": 7.508634930169695e-05} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_324672 | Tipus d'estudi
Educació vial i professor d’autoescola
Guipúscoa | 0 | curate | {"ca": 0.8524590163934426, "gl": 0.14754098360655737} | : /cursos/educacio-vial-professor-autoescola/guipuscoa/ |
mc4_ca_20230418_12_312029 | Els pneumàtics sense aire arriben als vehicles
Imatge del prototip UPTIS.
El prototip UPTIS és una aposta clau en l'estratègia d'investigació i desenvolupament en termes de mobilitat sostenible
Les empreses Michelin i General Motors han presentat una nova generació de pneumàtics sense aire, anomenats Michelin Uptis (Unique Puncture proof Tire System), a la fira de mobilitat sostenible celebrada a Montreal, Canadà, durant els dies 4 i 6 de juny.
Michelin i GM també han anunciat un acord d'investigació pel qual totes dues companyies pretenen validar el prototip UPTIS per a la seva utilització en vehicles de turisme a partir de 2024. Michelin i GM ja estan realitzant proves del prototip en vehicles com el Chevrolet BoltEV. A finals d'any s'iniciaran els assajos en conducció real en una flota de Chevrolet Bolt EV a Michigan, Estats Units.
Ja que els UPTIS no necessiten aire, aquesta revolucionària innovació elimina el risc de punxada i, per tant, augmenta la seguretat dels conductors; pel que fa als professionals redueix el temps d'inactivitat quan es produeix un problema amb els neumàtics; i també permet utilitzar menys matèries primeres durant la seva fabricació.
El prototip UPTIS representa un pas decisiu en la implementació del concepte Vision de Michelin, presentat a Movin'On l'any 2017 per a mostrar l'estratègia d'investigació i desenvolupament de Michelin en termes de mobilitat sostenible. El concepte Vision es basa en quatre pilars d'innovació: 'Sense aire', 'Connectat', 'Imprimible en 3D' i '100% sostenible' (realitzat amb materials renovables o d'origen biològic).
Florent Menegaux, President del Grup Michelin, ha declarat: «UPTIS demostra que la visió de mobilitat sostenible de Michelin és un somni realitzable. La nostra col·laboració amb socis estratègics com GM, que comparteixen les nostres ambicions de transformar la mobilitat, ens permet mirar cap al futur avui».
Steve Kiefer, Director General de Compres de General Motors, ha afegit: «Estem entusiasmats amb les oportunitats que ofereix UPTIS i la col·laboració amb Michelin en aquesta innovadora tecnologia. UPTIS és la solució ideal per a impulsar a la indústria automotriu cap al futur, i il·lustra a la perfecció com els nostres clients es beneficien de les innovacions desenvolupades amb els nostres socis proveïdors».
El prototip UPTIS, redissenyat per als turismes actuals, s'adapta especialment bé a les noves formes de mobilitat. Els vehicles i les flotes del demà –cotxes autònoms, elèctrics, compartits o d'un altre tipus– equipats amb UPTIS no necessitaran cap manteniment relacionat amb els pneumàtics, la qual cosa optimitzarà la seva productivitat.
«El prototip UPTIS demostra la capacitat d'innovació de Michelin, tant en el camp dels materials d'alta tecnologia com amb l'enfocament del desenvolupament, en estreta col·laboració amb GM. Aquesta associació reforça encara més el nostre full de ruta en matèria d'innovació, basada en el nostre concepte Vision», ha declarat Eric Vinesse, Director d'Investigació i Desenvolupament del Grup Michelin, encarregat de presentar UPTIS a Movin'On. «UPTIS representa una fita significativa en l'ambició de Michelin per la mobilitat del demà. També encarna el nostre compromís amb una mobilitat millor i més sostenible per a tots».
UPTIS introdueix millores revolucionàries en l'arquitectura i en els materials composts, que li permeten suportar tant el pes com la velocitat d'un vehicle.
Aquestes innovacions es combinen per a eliminar l'aire a pressió i suportar la càrrega del vehicle. A més, suposen un important estalvi mediambiental: cada any es rebutgen uns 200 milions de pneumàtics a tot el món a causa de burxades i danys causats per perills en la carretera o per un desgast irregular com a conseqüència d'una pressió inadequada.
Aquest progrés aconseguit amb el prototip UPTIS demostra el compromís conjunt de Michelin i GM per a proporcionar solucions de mobilitat més segures i sostenibles.
Comenta el contingut : Els pneumàtics sense aire arriben als vehicles | 0.869938 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diarimes.com/noticies/oci/motor/2019/06/07/els_pneumatics_sense_aire_arriben_als_vehicles_62786_3084.html |
macocu_ca_20230731_9_577009 | Cercador
Cerca
El Municipi
Abans RECULL https://www.bellpuig.cat/el-municipi/concursos/pagines/recull/abans-recull https://www.bellpuig.cat/@@site-logo/logo.png
Abans RECULL
1a. convocatòria. Curs 1983-84
Primer Premi, ex aequo: La senyora de l’aigua, d’Empar Guillén i Fernàndez, i Apunts per a una descripció de la parla de Bellpuig d’Urgell, de Josep M. Cots i Caimons.
La dotació econòmica del premi (100.000 pta) era modesta als inicis. Aquesta quantitat era aportada pel Serveis de Cultura i d’Ensenyament de la Generalitat i per l’APA de l’Institut. La Caixa de Catalunya en pagava els programes i l’Institut s’encarregava de les feines de convocatòria i organització i pagava la resta de despeses. Ben aviat la dotació va pujar fins a les 350.000, i posteriorment fins a les 500.000, que l’any 2002 es va canviar per 3.000 €, quantitat prou respectable i que va convertir i manté el nostre premi com un dels guardons de cultura popular més ben dotat dels Països Catalans.
2a. convocatòria. Curs 1984-85
Primer Premi (70.000 pta): Assaig d’economia agrària a la Comanda Templera de Barbens (1165-1193), de Josep M. Gasset, de Mollerussa.
Accèssit (30.000 pta): El castell de Castellserà. Recull històric, de Josep Sendra, de Castellserà.
La secció l’institut informa de El Pregoner d’Urgell (núm.125-126, Nadal 1984) esmenta els membres del jurat d’aquest any: El jurat (format per Joan Duch, M.Carme Hernàndez, Josep M. Llobet i Ramon Miró) i n’explicita l’exquisit nivell cultural de la festa de lliurament ja en aquells inicis:
M.Llum Miralles (Directora de l’Institut) obrí l’acte amb la presentació de Mn.Antoni Bach, que va parlar sobre ‘La casa catalana en les diverses èpoques’. Mn. Bach anà exposant els principals tipus i plantejant l’evolució dels noms de les cases, des de la reconquesta. La seva hipòtesi bàsica fou que a l’inici derivaren del model de casa romana, amb pati interior. A més de l’exposició fotogràfica, il·lustrà aquesta evolució a través d’una projecció de diapositives.
3a. convocatòria. Curs 1985-86
Primer Premi, ex aequo: Descripció demogràfica de l’Urgell, de Pere Mir, i El desenvolupament urbà de Mollerussa (1940-1984), de Jordi Domingo.
Modalitat B: Les avantpassades de les Terres de Ponent al segle XVIII, d’Empar Guillén.
Aquesta tercera edició, tot i mantenint la denominació genèrica del premi, fou dedicada a homenatjar algun altre personatge que hagués destacat en el camp cultural. En aquesta ocasió, l’homenatjat fou Mn. Sanç Capdevila, de Maldà. També aparegué una Modalitat B, la qual anava destinada a premiar treballs més curts, i que posteriorment fou redefinida com a modalitat juvenil.
4a. convocatòria. Curs 1986-87
El premi queda desert
Aquesta situació motivà la redefinició del premi, després dels seus primers quatre anys de vida, que l’havien d’anar forjant com el premi de cultura popular que ara coneixem, actualment sota el patrocini de l’Ajuntament, el Departament de Cultura del govern de Catalunya i l’IES Lo Pla d’Urgell, i amb la col·laboració de la Diputació provincial, l’I.E.I., de la Biblioteca Municipal Magí Morera i del Consell Comarcal.
Així doncs, aquest nostre premi, nascut i esquerat a l’IES Lo Pla d’urgell, prenia la seva volada definitiva, la seva majoria d’edat, per dir-ho d’alguna manera. La implicació del centre havia estat decisiva durant aquestes quatre primeres convocatòries: des dels membres del jurat (Enric Vicedo, Ramon Miró, M.Carme Hernàndez, Mercè Barallat), juntament amb altres estudiosos i historiadors destacats (Josep Lladonosa, Mn. Antoni Bach, Prim Bertran, Conxita Mir, Josep M. Llobet, Joan Duch, Joan Novell), fins a la celebració dels lliuraments de premis al propi centre, tot i que el primer any tingué lloc al Cinema-Teatre Goya. Sempre s’acompanyaven d’algun acte cultural, com ara conferències de Josep Lladonosa, Mn. Antoni Bach, Francesc X. Ricomà, i actuacions de la Cobla Juvenil de Bellpuig. La data de lliurament se situava cap als mesos de novembre o desembre. A partir d’aquesta edició els premis es convoquen a la tardor i es lliuren a la primavera següent.
Els premis d’aquestes primeres quatre edicions no van poder ésser impresos, car l’acord emparaulat amb la Secretaria de l’IEI no pogué donar els seus fruits a causa dels canvis profunds que sofrí aquesta institució cultural lleidatana en aquells anys. Després de molts anys, l’Associació d’Amics de la Plana d’Urgell va decidir de promoure’n la publicació com una nova sèrie, anomenada sèrie B, de la col·lecció Quaderns de El Pregoner de l’Urgell, gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament de la nostra vila. En canvi, a partir de la següent convocatòria, s’inicià la col·laboració amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, encarregades de la publicació de l’obra en una biblioteca especialitzada, dita Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, la qual perdura actualment. | 0.740249 | curate | {"es": 0.005380794701986755, "it": 0.0010347682119205299, "ca": 0.9592301324503312, "en": 0.02752483443708609, "pt": 0.0006208609271523179, "ru": 0.0024834437086092716, "la": 0.0006208609271523179, "eo": 0.0006208609271523179, "sv": 0.0024834437086092716} | |
mc4_ca_20230418_11_550503 | Arxius de Can Banús - Entitats Catalanes d'Acció Social
Tag Archives: Can Banús
06.06.2019 | Organitza Fundació Acollida i Esperança El grup del taller de teatre del centre d’acollida Can Banús, de la Fundació Acollida i Esperança, estrenarà l’obra ‘Seres queridos’ dimecres 19 de juny a les 19h, a El Círcol de Badalona (Sant Anastasi 2).L’espectacle inclou la projecció del documental que explica
Matí de portes obertes a Can Banús, 11 de maig
02.05.2019 | Organitza Fundació Acollida i Esperança Dissabte 11 de maig, amb motiu dels 25 anys de la Fundació Acollida i Esperança i coincidint amb les Festes de Maig de Badalona, l’entitat organitza un matí de portes obertes al centre d’acollida Can Banús de 10.30 a 13.30h (Muntaner s/n, Badalona). | 0.842117 | curate | {"ca": 0.9690860215053764, "en": 0.030913978494623656} | https://acciosocial.org/tag/can-banus/ |
cawac_ca_20200528_3_106810 | Hola fanàtics de la neu, des del programa hem decidit fer servir noves vies de comunicació amb vosaltres. Per això, i per la immediatesa que permeten les xarxes socials, ara també ens podreu trobar al Twitter. Concretament a: twitter.com/tempsdeneu Recordeu que també ens continuareu trobant a Facebook: www.facebook.com/tempsdeneu i evidentment, a la web: www.tempsdeneu.cat De moment, el blog el deixarem de mantenir, de moment... Bona neu a tots i totes!!! !
Us passem una informació interessant que ens han fet arribar la gent de Grup Qualitat.
Gaudeix de l’esquí amb una estada totalment gratuïta a un dels apartaments a La Molina molt a prop de les pistes d’esquí. Vine a conèixer els apartaments de Grup Qualitat a La Molina a partir de 175.000 € amb pàrquing i traster.
Entre totes les persones que visitin el pis mostra de La Molina abans del 30 d’abril se sortejarà l’ús d’un apartament per la temporada d’esquí 2010-2011 totalment gratuït.
Amb el Trenhotel Pau Casals d'ELIPSOS viatjareu de nit des de Barcelona o Girona en una cabina Gran Classe i arribareu de dia i descansat a Lausanne, Suïssa. Des d'allà, amb el bitllet SWISS TRANSFER arribareu còmodament en tre i autobús a VERBIER, al cor de la gegantina regió d'esquí de «Les 4 Vallées». Allà us convidarem a gaudir d'una setmana blanca inoblidable, amb 7 nits d'allotjament i esmorzar en un hotel i dos forfets per descobrir els 410 km de pistes fins al Mont-Fort (3330m).
Només cal respondre una senzilla pregunta que farem cada setmana sobre el reportatge del programa. Sortejarem el premi entre tots els encertants de totes les setmanes.
Què tal? Et va agradar el reportatge d'ahir? 100 Rasos... molt emotiu! Ja ens han arribat forces fotos però, encara queda força neu a les pistes i el Q7 del "Temps de neu" continua donant voltes per les nostres contrades. Ahir a Sort i aquest cap de setmana, 20, 21 i 22 de març, el pots trobar a Vallnord. Fes-te una foto i envia-la! Et queda una setmaneta per fer-ho. Troba'l i participa ! Un curset de conducció sobre neu i gel pot ser teu! Salut!
de fer un curs de conducció sobre neu i gel a Grandvalira...... Dijous, 19 de març (dia del Pare) trobaràs el nostre Q7 a Sort (Pallars Sobirà). Busca'l i fes-li la foto. Ens l'envies i a veure si ets el guanyador: Només ens queda una setmana de concurs! Afanya't! Participa aquí Salut!
Doncs, sí! ho has encertat! el Q7 serà els dies 11, 12, 13, 14 i 15 de març a La Molina, a la Copa del Món de snowboard.... Aquest dijous, tornem a fer "Temps de neu" en directe des de la Molina i ens espera un cap de setmana molt atapeït de retransmissions. T'hi apuntes? Busca l'Audi, fes la foto i envia-la!!! Aquests dies serà molt fàcil trobar-lo! Participa-hi! Un curs de conducció sobre neu i gel a Grandvalira t'està esperant! Salut!
El 10 de març el q7 se'n va a les pistes de fons. Concretament serà a Guils Fontanera. Un equip del programa es desplaça fins allà. Pots trobar el cotxe per la carretera o a les pistes durant tot el dia. Busca'l, troba'l, fes la foto i envia-la, un curs de conducció sobre neu i gel pot ser teu. Anima't i participa aquí Salut!
Sidebar
Qui escriu
Equip del Temps de neu
Hola, som la gent que fa el programa "Temps de neu" i que volem compartir amb tots vosaltres les interioritats del programa... i moltes coses més. | 0.751646 | curate | {"ca": 0.9233128834355828, "fr": 0.00030674846625766873, "it": 0.03128834355828221, "st": 0.006441717791411043, "ro": 0.0036809815950920245, "mt": 0.007668711656441718, "gd": 0.0027607361963190185, "es": 0.006441717791411043, "hu": 0.003067484662576687, "en": 0.0049079754601227, "qu": 0.003987730061349694, "pt": 0.003987730061349694, "id": 0.002147239263803681} | http://blogs.esport3.cat/blogsotazero/ |
vilaweb_ca_20220728_0_81473 | El llibre On és l’Estel·la, de Toni Galmés, editat per Comanegra, ha suscitat una allau de crítiques a la prefectura superior de la policia espanyola de les Illes Balears. El llibre recrea en còmic escenaris dels dies previs i posteriors al referèndum d’autodeterminació de Catalunya del primer d’octubre de 2017. Tots els sindicats de la policia han confirmat que denunciarien el govern balear per haver subvencionat l’edició d’aquest llibre. Segons els agents, el llibre conté ‘insults, mentides, injúries, difamacions i incitació a l’odi contra les forces i cossos de seguretat de l’estat’.
Un dels dibuixos més ofensius, a parer dels denunciants, és el d’un policia que desallotja una manifestant agafant-la per les parts íntimes, que reprodueix exactament una fotografia d’aquell primer d’octubre. El llibre es va editar per primera vegada l’octubre passat i al febrer se’n féu la segona edició. Els denunciants diuen que defensen la llibertat d’expressió, però que ‘tot té un límit’, sobretot si s’ha finançat ‘amb doblers de les institucions públiques una publicació que incita a l’odi i a la confrontació de les persones’. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/sindicats-de-la-policia-de-mallorca-volen-censurar-un-llibre-sobre-la-violencia-de-l1-o/ |
wikimedia_ca_20230829_0_9325 | Python 3 per a no programadors/Usant mòduls:
Creem un fitxer cal.py
import busca un fitxer amb el nom de calendar.py i el llegeix. Si el fitxer s'anomena calendar.py i veu un calendari per importar aleshores prova de llegir-ne el contingut. :
import calendar
year = int(input("Escriviu el número de l'any: "))
calendar.prcal(year)
I aquí hi ha part del resultat que s'obté:
Escriviu el número de l'any: 2001
2001
January February March
Mo Tu We Th Fr Sa Su Mo Tu We Th Fr Sa Su Mo Tu We Th Fr Sa Su
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 1 2 3 4
8 9 10 11 12 13 14 5 6 7 8 9 10 11 5 6 7 8 9 10 11
15 16 17 18 19 20 21 12 13 14 15 16 17 18 12 13 14 15 16 17 18
22 23 24 25 26 27 28 19 20 21 22 23 24 25 19 20 21 22 23 24 25
29 30 31 26 27 28 26 27 28 29 30 31
(En aquest exemple no s'ha inclòs tot, però serveix per veure'n el funcionament) Aleshores, què fa el programa? La primera línia import calendar fa servir una nova ordre import. L'ordre import carrega un mòdul (en aquest cas el mòdul calendar). Les ordres disponibles per qualsevol dels mòduls estàndard es poden trobar a la biblioteca de referència per python (si l'heu descarregat) o anar a http://docs.python.org/library/. Llegint la documentació per al mòdul de calendari podem trobar una funció anomenada prcal que retorna el calendari per a un any concret. La línia calendar.prcal(year) utilitza aquesta funció. En resum, per fer servir un mòdul s'ha d'importar (import) i aleshores utilitzar <code>module_name.function<code> per les funcions del mòdul. Una altra forma d'escriure el programa és:
from calendar import prcal
year = int(input("Escriviu el número de l'any: "))
prcal(year)
Aquesta versió importa una funció específica d'un mòdul. Aquí hi ha un altre programa que fa servir la Biblioteca de Python (es pot anomenar com a clock.py) (premeu Ctrl+C a la vegada per aturar l'execució del programa):
from time import time, ctime
prev_time = ""
while True:
the_time = ctime(time())
if prev_time != the_time:
print("El dia i l'hora és:", ctime(time()))
prev_time = the_time
Alguns resultats com a exemple:
El dia i l'hora és: Sun Aug 20 13:40:04 2000
El dia i l'hora és: Sun Aug 20 13:40:05 2000
El dia i l'hora és: Sun Aug 20 13:40:06 2000
El dia i l'hora és: Sun Aug 20 13:40:07 2000
Traceback (innermost last):
File "clock.py", line 5, in ?
the_time = ctime(time())
KeyboardInterrupt
Els resultats són infinits, i per tant ho hem cancel·lat (continua fins que premem Ctrl+C). El programa simplement fa un bucle infinit (True sempre és veritat, per la qual cosa while True: continua funcionant sense aturar-se) i cada vegada comprova si l'hora ha canviat i escriu aquesta hora. Observeu com els noms múltiples després de la declaració d'importació es troben a la línia from time import time, ctime.
La Biblioteca de Python té diverses funcions útils. Aquestes funcions donen als vostres programes més possibilitats que poden simplificar la programació en Python.
Exercicis
Torneu a escriure el programa high_low.py de la secció Decisions fent servir un nombre enter aleatori entre 0 i 99 en comptes del nombre per defecte "78". Feu servir la documentació de Python documentation per trobar el mòdul i la funció adients per fer-ho.
Python 3 per a no programadors
en:Non-Programmer's Tutorial for Python 3/Using Modules | 0.655636 | curate | {"ca": 0.7811625738265465, "fr": 0.05626359962698166, "en": 0.10475598383587192, "es": 0.02548958657133976, "de": 0.019272614236866645, "da": 0.0034193347839602114, "pt": 0.009636307118433322} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_555937 | Parlant de la normalització del català a l'etiquetatge i en altres àmbits, sembla que la solució més efectiva fóra que el català esdevingués l'única llengua oficial, és a dir que tot hagués d'estar escrit en català per llei. La cooficialitat, doncs, és l'impediment més gran per al ple desenvolupament i normalització del català. Com ho veieu?
Home, si tens d'imatge un mapa dels Països Catalans, te recorde que almenys se parlen 3 llengües de manera autòctona, i una d'elles és el castellà
home a españa també es parlen mes llengues de forma autoctona, i oficial a tota españa nomes es el castellà, aleshores el català pot ser unica llengua oficial a tots els països catalans i el castella cooficial a zones historiques del País valencià on es parla castellà. salut
No hi poden haver llengües cooficials; això és un punt inventat per Madrid per a equiparar i alhora posar en un nivell més baix a altres llengües que no siguen el castellà. Les llengües o són oficials o no ho són
Quan hi ha més d'una llengua oficial, implica que són cooficials...
És una questió semàntica, digues-li com vulguis, oficial, cooficial, lingua franca, llengua pròpia, llengua de facto, etc. La conclusió és que per motius demogràfics i sociològics no té cap sentit que el català esdevingui única llengua oficial.
El meu missatge no anava per tu, sinó en resposta al Nerea . En repsosta al teu comentari, això de que català i castellà les dues oficials i tots contents, doncs mira... no. Jo no estaria content.
Bé, però quan oficialitzem les llèngues no has d'estar content tu ni jo, sino reflexar legalment la realitat del carrer, la realitat sociològica de la ciutadania... i ha d'haver un consens entre tota la població de Catalunya, i si sóm una terra amb dos llengues principals fifty-fifty (bé, excepte llengues molt minoritàries com el xinès, l'arab, etc.) doncs el text, diga-li Estatut, diga-li X ha de reflexar aquesta realitat i protegir juridicament als parlants d'ambdues llèngues, és de sentit comú. PS: I també, a l'aranès a la seva comarca evidentment, però semper com a excepció.
Hem de tenir sempre present que la implantació del castellà a la major part dels PPCC ve donada per una ocupació militar, es tracta d'una llengua imposada a través dels Decrets de Nova Planta de 1707, 1715, 1716. Per tant, si bé és cert que, actualment, la societat catalana és bilingüe, també ho és que aquest bilingüisme s'ha forjat a través de la repressió i la prohibició sistemàtica del català.
Hi ha milers, centenars de milers de catalans, castellanoparlants que ho fan lliurement i ningú els ha imposat res. I respecte als Decrets, totes les llèngues en part han avançat així. Sigui com sigui, vivim al 2010 i no podem fer lleis pensant en l'any 1700, no té cap sentit.
En cap moment he negat que, actualment, aquells que parlen castellà a Catalunya (o a la resta dels PPCC) ho facin lliurement i sense estar sotmesos a cap imposició (si més no formal). Però no em negaràs que la repressió històrica del català i el conseqüent foment del castellà han estat un dels factors clau a l'hora de determinar la situació lingüistica actual. A més, resulta curiós que em diguis que "no podem fer lleis pensant en l'any 1700" quan, precisament, el que jo plantejo és eliminar tots els vestigis (si més no els legals i polítics) que, malauradament, encara conservem de la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta. I, per contra, vosaltres, els espanyolistes, seguiu capficats en mantenir la unitat d'una España construïda a través de les armes.
Calen lleis autènticament catalanes per promoure el català. I això només ho assolirem essent independets de les traves madrilenyes.
..
Què volen dir dos punts= | 0.85398 | curate | {"ca": 0.9885120350109409, "pt": 0.0035557986870897156, "eo": 0.0013676148796498905, "en": 0.006017505470459519, "az": 0.0005470459518599562} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_292807 | http://www.youtube.com/watch?v=7GT3ScvSGA8 De les joventuts socialistes. Els aplaudim o que fem?
I cantant la internacional! Aquests no saben on militen? xD | 0 | curate | {"ca": 0.625, "es": 0.17763157894736842, "id": 0.18421052631578946, "sv": 0.013157894736842105} | |
mc4_ca_20230418_1_193228 | > Educació física
Matèries : Educació física ; Esports
Bases para una didáctica de la educación física y el deporte / Sánchez Bañuelos, Fernando
Títol : Bases para una didáctica de la educación física y el deporte
Autors : Sánchez Bañuelos, Fernando, Autor
Editorial : Madrid : Gymnos
Nombre de pàgines : XV, 259 p.
ISBN/ISSN/DL : 84-85945-11-5
Nota general : Bibliografia p. 251-254. Índexs p. 255-259
Matèries : Didàctica ; Educació física ; Professors:Professors -- Formació
Bases para una didáctica de la educación física y el deporte [text imprès] / Sánchez Bañuelos, Fernando, Autor . - Madrid : Gymnos, 1984 . - XV, 259 p. : gràf.
ISBN : 84-85945-11-5
Bibliografia p. 251-254. Índexs p. 255-259
13010000023260 796:37 San Llibre > 1960 Biblioteca Nacional de Catalunya Hospitalet - Magatzem CEC Disponible
Biomecànica de l'aparell locomotor aplicada al condicionament muscular / Fucci, Sergio
Títol : Biomecànica de l'aparell locomotor aplicada al condicionament muscular
Autors : Fucci, Sergio, Autor ; Benigni, Mario, Autor ; Escola Catalana de l'Esport, Autor
Editorial : Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Direcció General de l'Esport
Altre editor : Barcelona : Doyma
ISBN/ISSN/DL : 84-393-0906-6
Matèries : Educació física ; Extremitats ; Músculs
Biomecànica de l'aparell locomotor aplicada al condicionament muscular [text imprès] / Fucci, Sergio, Autor ; Benigni, Mario, Autor ; Escola Catalana de l'Esport, Autor . - Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Direcció General de l'Esport : Barcelona : Doyma, 1988 . - 75 p. : il. ; 28 cm.
ISBN : 84-393-0906-6
13010000024511 796-007 Fuc Llibre > 1960 Biblioteca Nacional de Catalunya Hospitalet - Magatzem CEC Disponible
L'educació cultural i l'educació física [Fullet] / Danés i Vernedas, Joan
Títol : L'educació cultural i l'educació física [Fullet]
Permalink : ./index.php?lvl=notice_display&id=21958
L'educació cultural i l'educació física [Fullet] [text imprès] / Danés i Vernedas, Joan, Autor . - Barcelona : Centre Excursionista de Catalunya, 1915 . - 11 p. ; 23 cm.
13010000008654 capsa 81 bis Fullet Biblioteca Nacional de Catalunya Hospitalet - Magatzem CEC Exclòs de préstec
La Educación fisica al servicio de la Patria
Títol : La Educación fisica al servicio de la Patria
Editorial : Madrid : Junta Regional de Educación Física y Deportes
La Educación fisica al servicio de la Patria [text imprès] . - Madrid : Junta Regional de Educación Física y Deportes, [1946] . - 144 p. : il. ; 21 cm.
13010000012854 796/799(460) Edu Llibre < 1960 Biblioteca Nacional de Catalunya Hospitalet - Magatzem CEC Exclòs de préstec
Títol : Quaderns didàctics : de les ciències aplicades de l'esport
Editorial : Barcelona : Generalitat de Catalunya. Secretaria General de l'Esport
Altre editor : Barcelona : Escola Catalana de l'Esport
ISBN/ISSN/DL : 1130-3360
Permalink : ./index.php?lvl=notice_display&id=311172
[publicació periòdica] Veure els números disponibles Quaderns didàctics : de les ciències aplicades de l'esport [text imprès] . - Barcelona : Generalitat de Catalunya. Secretaria General de l'Esport : Barcelona : Escola Catalana de l'Esport.
ISSN : 1130-3360
Resum d'educació física / Ral i Banús, Joaquim
Títol : Resum d'educació física
Autors : Ral i Banús, Joaquim, Autor
Col·lecció : Col·lecció popular Barcino núm. 129
Resum d'educació física [text imprès] / Ral i Banús, Joaquim, Autor . - Barcelona : Barcino, 1936 . - 162 p. : il. ; 16 cm. - (Col·lecció popular Barcino; 129) .
13010000012007 796.4 Ban Llibre < 1960 Biblioteca Nacional de Catalunya Hospitalet - Magatzem CEC Exclòs de préstec | 0.416365 | curate | {"ca": 0.6654504630928992, "es": 0.1930957058658434, "de": 0.02862756104406399, "fr": 0.052483861914117316, "ar": 0.011226494527083918, "zh": 0.007858546168958742, "nl": 0.011507156890261015, "en": 0.02890822340724109, "oc": 0.0008419870895312937} | https://ccbe.feec.cat/index.php?lvl=categ_see&id=2076353 |
mc4_ca_20230418_1_726670 | PARC (empresa) - Viquipèdia
Palo Alto, Estats Units
PARC (Palo Alto Research Center Incorporated, «centre d'investigació de Palo Alto»),anteriorment Xerox PARC, és una empresa estatunidenca de recerca i desenvolupament a Palo Alto, Califòrnia, amb una reputació distingida per les seves contribucions a la tecnologia de la informació. [1]
Fundada el 1970 com una divisió de Xerox Corporation, PARC ha estat responsable pel desenvolupament de conegudes i importants novetats com la impressió làser, Ethernet, la moderna interfície gràfica d'usuari (IGU), la computació ubiqua i la promoció de la integració a gran escala (VLSI). [1]
Incorporada com una subsidiària de Xerox el 2002, PARC actualment condueix recerca en les tecnologies biomèdiques, «tecnologia neta», disseny d'interfície d'usuari, «sensemaking», computació ubiqua, electrònica de gran superfície i sistemes incrustats i intel·ligents.
Xerox va arribar a invertir més de 100 milions de dòlars en aquest projecte i, encara que no arribés a rendibilitzar els seus esforços en alguns dels seus productes, es va convertir en la principal font d'inspiració de les noves tecnologies dels anys setanta i bona part dels vuitanta . Delegacions de Microsoft, amb Bill Gates al capdavant, o la d'Apple de Steve Jobs, van tenir la possibilitat de penetrar en un recinte que era considerat la Meca de les noves tecnologies de la informació.
2 El PARC avui
3 Principals productes nascuts a PARC
3.1 L'Alto
3.2.1 L'adopció per Apple
4 Investigadors distingits
4.1 Altres figures influents del PARC
6 Lectura addicional
El 1969, principal científic de Xerox, Jack Goldman, es va acostar al Dr. George Pakea, un físic especialitzat en ressonància magnètica nuclear i el prebost de la Universitat de Washington, sobre el finançament i generosament finançar un segon centre de recerca per a la companyia.
El Dr. Pakea va seleccionar Palo Alto, Califòrnia, com el lloc el qual seria conegut com PARC. Mentre que havien 3.000 milles entre PARC i les casernes generals de Xerox a Nova York, Xerox els va oferir als científics, en el nou laboratori, gran llibertat per emprendre el seu treball, la distància també va servir com un impediment en la persuasió de la gerència de la promesa d'alguns dels seus més grans èxits.
La localització del PARC a la costa oest va demostrar ser avantatjosa a mitjans dels dècada del 1970, quan el laboratori podia contractar a molts empleats del centre de recerca pròxim, el Augmentation Research Center del SRI, quan seus fons, provinents de DARPA, la NASA, i la Força Aèria dels Estats Units, van començar a disminuir. Estant situat en terres del Stanford Research Park arrendades per la Universitat de Stanford, [2] va permetre als estudiants graduats estar involucrats en els projectes d'investigació del PARC, i els científics del PARC col·laborar amb seminaris acadèmics i projectes.
Molt del primerenc èxit d'PARC en el camp dels computadors va ser sota la direcció del seu gerent del Laboratori de Ciències de la Computació, Bob Taylor, que va dirigir el laboratori com a gerent associat entre 1970-1977 i gerent entre 1977-1983.
El PARC avui [modifica]
Entrada de l'edifici del Xerox PARC a Palo Alto (Califòrnia).
Després de dues dècades com a divisió de Xerox, el 2002 PARC va ser transformat en una companyia subsidiària enterament independent dedicada a desenvolupar i madurar avenços en conceptes de ciència i negocis amb el suport de socis comercials i clients.
Xerox segueix sent el major client de la companyia (50%), però PARC té, a més de Xerox, altres nombrós clients corporatius i clients d'inversió de capitalde risc en diferents camps d'ús, incloent: VMware, Fujitsu , Dai Nippon Printing Co, Ltd (DNP), Samsung, NEC, SolFocus, Powerset, i molts més.
Actualment, PARC condueix recerca en "tecnologia neta", disseny de interfície d'usuari, sensemaking, computació ubiqua i sistemes conscients del context, electrònica d'àrea gran, i control basat en models i optimització en sistemes incrustats, intel·ligents.
Principals productes nascuts a PARC [modifica]
El cable Ethernet original desenvolupat al PARC.
En el PARC van néixer els icones, les representacions gràfiques de les ordres que li podem donar a l'ordinador, les finestres, les àrees de treball que permeten delimitar zones a la pantalla, i els gràfics gràcies als mapes de bits, una tecnologia que permetia visualitzar gràfics a la pantalla dels nostres ordinadors amb gran precisió. Però en el PARC també s'utilitzarien per primera vegada, a més del teclat i el ratolí com a principal mecanisme de control de l'ordinador, un invent heretat de Douglas Engelbart; naixeria la xarxa Ethernet, la possibilitat de connectar entre si els ordinadors personals; sorgirien les primeres impressores làser que permetrien posteriorment el naixement de l'autoedició, i també veurien la llum la programació orientada a objectes mitjançant el llenguatge Smalltalk.
PARC ha estat l'inventor i la incubadora de molts elements de la computació moderna, incloent:
Gràfics de mapa de bits generats per ordinador
Interfície gràfica d'usuari, oferint finestres i icones
Editor de text WYSIWYG
InterPress (un llenguatge gràfic de descripció de pàgina de resolució independent i el precursor del PostScript)
Xarxa d'àrea local Ethernet
Programació orientada a objectes completament formada al llenguatge de programació Smalltalk i l'entorn integrat de desenvolupament.
L'Alto [modifica]
La major part d'aquests desenvolupaments van ser inclosos en el Xerox Alto, que va afegir l'ara familiar ratolí, [3] desenvolupat pel SRI que unifica en un simple model la majoria dels aspectes del, ara estàndard, ús del ordinador personal. La integració de l'Ethernet va incitar el desenvolupament del PARC Universal Packet, molt similar a com és la Internet d'avui.
La GUI [modifica]
Xerox ha estat fortament criticat (particularment pels historiadors dels negocis) per fallar en comercialitzar i explotar profitosament les invencions del PARC. Un exemple favorit és la GUI, desenvolupat inicialment en PARC per l'Alt i després comercialitzat com el Xerox Star pel Departament de Desenvolupament de Sistemes de Xerox. Encara que molt significatiu en termes de la seva influència en el disseny de futurs sistema, és jutjat com una falla perquè només va vendre aproximadament 25.000 unitats. Un petit grup del PARC encapçalat per David Liddle i Charles Irby van formar Metaphor Computer Systems. Elllos estendre el concepte de l'escriptori de l'Star en un model de gràfics animats i una oficina automatitzada comunicant-se i van vendre la companyia a IBM.
L'adopció per Apple [modifica]
El primer producte GUI comercial reeixit va ser el Apple Macintosh, que va ser fortament inspirat pel treball del PARC. A Xerox li va ser permès comprar accions pre-IPO d'Apple, a canvi de visites d'enginyers i una entesa que Apple crearia un producte GUI. Molt després, al mig del plet legal Apple v. Microsoft en el qual Apple va acusar a Microsoft de violar les seves copyrights apropiant de l'ús del "look and feel" (aparença i sensació) del GUI de Macintosh, Xerox també demandar Apple amb els mateixos arguments. El plet va ser rebutjat perquè el president del tribunal va dictaminar que "les queixes de Xerox eren inadequades per una varietat de raons legals", tot i revisionistes apòcrifs de la història insisteixen que Xerox simplement va esperar massa per presentar el plet, i l'estatut de limitacions havia expirat. Això no era realment veritat, el rebuig de la queixa legal de Xerox no va ser basat simplement en presentació tardana, sinó en una manca de mèrit legal al cas de Xerox en com que va ser presentat. [4]
Investigadors distingits [modifica]
Entre els investigadors distingits del PARC hi va haver tres guanyadors del Premi Turing: Butler W. Lampson (1992), Alan Kay (2003), i Charles P. Thacker (2009). El Premi de Programari de Sistema de la ACM reconèixer el sistema Alt el 1984, Smalltalk el 1987, InterLisp el 1992, i Remote procedure call el 1994. Lampson, Kay, Bob Taylor, i Charles P. Thacker van rebre el premi Charles Stark Draper Prize de la National Academy of Engineering el 2004 pel seu treball en l'Alt.
Altres figures influents del PARC [modifica]
Herència [modifica]
Els desenvolupaments del PARC en la tecnologia de la informació han tingut gran impacte a llarg termini. Una vegada que els mèrits de les interfícies i de la tecnologia en què PARC va ser pioner es van tornar àmpliament coneguts, aquests van evolucionar en estàndards per a gran part de la indústria de computació. Molts avenços no van ser igualats ni sobrepassats per dues dècades, un lapse de temps enorme en el món de ràpids canvis de l'alta tecnologia.
Mentre que hi ha una certa veritat en què la gerència de Xerox no va poder veure el potencial de moltes de les invencions del PARC, això és una sobre simplificació en generalitzar. La realitat més gran és que la investigació computacional era una part relativament petita de l'operació del PARC. Els seus científics de materials van ser pioners en tecnologies de l'LCD i del disc òptic, altres van inventar la impressió per làser, cada un d'aquests invents van provar ser grans èxits quan es van introduir als mercats de negocis i del consumidor.
Encara que no està en el mateix ordre, des de principis dels any 1980, el treball en PARC, sovint passat per alt, inclou alguns avenços significatius en la computació ubiqua, la programació orientada a aspectes, i el IPv6.
1 juliol 1970: formació
1971: Impressora làser
1973: Ethernet /PC Alto
* Ethernet: primera patent per escrit.
1975: Introducció de la interfície WIMP
Els enginyers mostren el Xerox GUI, amb menús i icones. (PARC) (Totxo)
1981: Xerox Star: Sistema d'Informació Xerox Star 8010
1990: LambdaMOO
? ?? : Computació ubiqua
? ?? : Visualització de Dades
Douglas K. Smith, Robert C. Alexander, Fumbling the Future: How Xerox Inventar, Then ignori, the First Personal Computer (William Morrow and Company, New York, 1988) ISBN 1-58348-266-0
↑ 1,0 1,1 Núria Almiron. «El PARC o com Xerox va voler inventar el futur». De Vannevar Bush a la WWW, 2001. [Consulta: 09-03-2010].
↑ Xerox PARC was the first research group to widely Adopt the mouse invented by Douglas Engelbart's Augmentation Research Center at the Stanford Research Institute (now SRI International) in Menlo Park, Califòrnia,
↑ «Xerox vs. Apple: Standard 'Dashboard' Is at Issue». The New York Times, 20-12-1989. [Consulta: 08-10-2011].
Ratolí d'ordinador
Coord. : landmark 37° 24′ 11″ N, 122° 08′ 56″ E / 37.403,122.149
Xerox PARC innovation(anglès)
- Pàgina oficial (anglès)
Macko article
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=PARC_(empresa)&oldid=11414285» Categories: Empreses d'informàtica dels Estats UnitsXeroxCategoria oculta: Articles amb traducció per millorar des de febrer de 2013 Menú de navegació
Darrera modificació de la pàgina: 15 març 2013 a les 20:03. | 0.764763 | curate | {"ca": 0.9095374918898879, "uu": 0.0008341829641301325, "fr": 0.0014829919362313467, "es": 0.010751691537677265, "pt": 0.007507646677171193, "en": 0.0585781814811382, "it": 0.007229585689127816, "de": 0.0035221058485494484, "ku": 0.0005561219760867551} | http://ca.wikipedia.org/wiki/PARC_(empresa) |
cawac_ca_20200528_2_197854 | Hola Natàlia, he fet proves amb els cursos que indiques i el problema és que dins del Moodle no estan els fitxers que es fan servir del hotpotatoes ni els dels JClics, quan vols restaurar la còpia al no trobar aquests fitxers dóna error. Si fas la còpia de seguretat sense incloure aquestes activitats el podràs restaurar correctament. | 0.771017 | curate | {"ca": 1.0} | http://agora.xtec.cat/moodle/moodle/mod/forum/discuss.php?d=32965 |
wikipedia_ca_20230401_0_318743 | Sant Antelmes
Sant Antelmes (en francès "Saint-Anthème") és un municipi francès, situat al departament del Puèi Domat i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'any 2007 tenia 768 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Saint-Anthème era de 768 persones. Hi havia 360 famílies de les quals 128 eren unipersonals (62 homes vivint sols i 66 dones vivint soles), 124 parelles sense fills, 83 parelles amb fills i 25 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 1.049 habitatges, 359 eren l'habitatge principal de la família, 622 eren segones residències i 69 estaven desocupats. 957 eren cases i 61 eren apartaments. Dels 359 habitatges principals, 242 estaven ocupats pels seus propietaris, 75 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 41 estaven cedits a títol gratuït; 20 tenien una cambra, 34 en tenien dues, 65 en tenien tres, 97 en tenien quatre i 143 en tenien cinc o més. 192 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 148 habitatges hi havia un automòbil i a 136 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Saint-Anthème el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 430 persones, 315 eren actives i 115 eren inactives. De les 315 persones actives 288 estaven ocupades (165 homes i 123 dones) i 26 estaven aturades (12 homes i 14 dones). De les 115 persones inactives 65 estaven jubilades, 23 estaven estudiant i 27 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Saint-Anthème hi havia 367 unitats fiscals que integraven 761 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 15.224 €.
Activitats econòmiques.
Dels 59 establiments que hi havia el 2007, 2 eren d'empreses alimentàries, 2 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 7 d'empreses de construcció, 17 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 4 d'empreses de transport, 10 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 2 d'empreses financeres, 2 d'empreses immobiliàries, 4 d'empreses de serveis, 6 d'entitats de l'administració pública i 3 d'empreses classificades com a «altres activitats de serveis».
Dels 20 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una gendarmeria, 1 oficina de correu, 1 una oficina bancària, 1 establiment de lloguer de cotxes, 1 paleta, 3 fusteries, 1 lampisteria, 1 electricista, 2 perruqueries, 7 restaurants i 1 agència immobiliària.
Dels 5 establiments comercials que hi havia el 2009, 1 era una botiga de més de 120 m², 1 una botiga de menys de 120 m², 1 una fleca, 1 una carnisseria i 1 un drogueria.
L'any 2000 a Saint-Anthème hi havia 65 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 665 hectàrees.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia 1 farmàcia i 1 ambulància.
El 2009 hi havia una escola elemental. Saint-Anthème disposava d'un col·legi d'educació secundària amb 90 alumnes.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"ca": 0.9744627841793834, "pt": 0.016817190906259733, "it": 0.008720024914356897} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=318744 |
mc4_ca_20230418_10_16092 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:L'Horta Sud
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 28 set 2019 a les 19:27. | 0.638433 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Horta_Sud |
macocu_ca_20230731_3_363407 | L’actualitat
UNS 2.400 ALUMNES INICIEN EL CURS ESCOLAR A PIERA
12/09/2016
El curs 2016-17 ha començat aquest 12 de setembre amb tota normalitat al nostre municipi. Uns 2.400 alumnes han iniciat les classes des de l’educació infantil fins als estudis postobligatoris, una xifra similar a la dels anys anteriors.
Després de les vacances d’estiu tocava reprendre l’activitat a les aules on no ha faltat l’alegria dels amics retrobats, les llàgrimes dels més menuts per la novetat i els nervis per conèixer com es planteja el nou curs.
A la resta de centres també hi ha nous projectes que es posaran en marxa durant aquest curs escolar. En són un exemple la nova biblioteca escolar de l’escola Creixà; el projecte del pati de la llar d’infants municipal on participen els alumnes del PFI-PTT de l’Anoia Sud de la branca de vivers i jardins; el projecte UIUI (Un Infant Un Instrument) entre l’Aula de Música i l’Escola Creixà per introduir a la pràctica musical als seus alumnes o tots els actes per a commemorar els 50 anys de l’E.A. Apiària.
També encara hi ha places disponibles a l’Aula Municipal de Música, tant pel que fa a la vessant més acadèmica com la part que s’anomena Música+ de caire més lúdic. També ofereixen sessions gratuïtes per provar qualsevol instruments abans de realitzar la matrícula.
Butlletí electrònic | 0.815556 | curate | {"ca": 0.955064737242955, "es": 0.037319116527037316, "it": 0.007616146230007616} | |
mc4_ca_20230418_3_230957 | ARRIBA L’ATP CHALLENGER TOUR A L’ACADÈMIA SÁNCHEZ-CASAL – Federació Catalana de Tennis
ARRIBA L’ATP CHALLENGER TOUR A L’ACADÈMIA SÁNCHEZ-CASAL
L’Acadèmia Sánchez-Casal serà aquesta setmana seu de la 1a edició de l’ATP Challenger Sánchez-Casal (43.000 €), amb Carballés, Andujar, Gimeno, Khun i Tommy Robredo com a principals protagonistes.
El quadre final del torneig ha arrancat aquest dimarts 9 d’octubre. El barceloní Jordi Samper, ha accedit al quadre final provinent de la fase prèvia, superant al francès Jonathan Kanar 63 64. També estarà en el quadre final el barceloní Álvaro López, que ha rebut invitació per part del Torneig.
A banda dels jugadors esmentats, destacar també la presència de l’argentí Marco Trungelliti, l’italià Stefano Travaglia, el portuguès Pedro Sousa, el també italià Gianluigi Quinzi, l’alacantí Sergio Gutiérrez i l’eslovac Andrej Martin. | 0.794715 | curate | {"ca": 0.9364896073903002, "ja": 0.06351039260969978} | http://fctennis.cat/49623-2/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_181757 | Encuentra aquí información de L'alegria que passa; Santiago Rusiñol para tu escuela ¡Entra ya! | Rincón del Vago
Categorías
Administración y EmpresasAgriculturaAlimentaciónArquitectura y ConstrucciónArte, Diseño y MúsicaBiologíaCiencias políticasCocinaDerechoEcologíaEconomía y comercioEducaciónEducación física y deporteElectrónica y MecánicaEstéticaFilosofíaFísica y QuímicaGeografíaHistoriaIdiomas y LingüísticaInformáticaIngenieríaLiteraturaMatemáticasMedicina y SaludPeriodismoPsicologíaPublicidad y relaciones públicasSociología y AntropologíaTurismoVariosVeterinaria
Subir tarea
Blog
+ Apuntes
Memes
Iniciar sesión
Literatura
Documentos
>
Trabajos y Tareas
>
Literatura
L'alegria que passa; Santiago Rusiñol
Compartir 1 Me sirvió 0 No me sirvió
L'ALEGRIA QUE PASSA
ESCENA VII
L'escena VII de L'Alegria que passa és un llarg diàleg entre en Joanet i la Zaira. Aquests dos personatges mantenen una conversa en què parlen sobre la feina que realitza la Zaira i com sent l'esclavitud de les dones, per altra banda la Zaira explica la tristesa que sent perquè no té família i per portar aquesta vida bohèmia (hi veu les coses negatives). Al final d'aquesta escena els dos prota-gonistes parlen de la vida que té un i la vida que té l'altra, i una vegada han comentat el que fan l'un sent per l'altra l'enveja del que fa, és a dir, en Joanet desitjaria tenir el que té la Zaira i ella el que té ell. Resumint, cadascú valora la vida de l'altre. Entre aquests dos personatges hi ha un contrast i una clara antítesi.
A l'escena anterior hi ha una conversa entre dos personatges, el Clown i en Joanet. A partir d'aquesta xerrada que mantenen els dos hi ha un contacte entre el poble i els artistes amb l'arribada del carro. L'Escena posterior, per tant la VIII, és molt curta però talla l'escena VII amb l'intervenció del cop-de-puny. Quan la Zaira i en Joanet es fan un petó arriba el cop-de-puny i s'emporta la Zaira dins el carro i allà la tanca. Al veure la reacció del cop-de-puny en Joanet comença a dir-li de tot i després comença a pensar que com és que es preocupa tan per la Zaira i es pregunta si estarà enamorat d'ella.
Aquesta obra teatral està formada per deu escenes i la seva estructura cons-taria de tres parts:
PLANTEJAMENT: De l'escena I a l'escena IV.
NUS: De l'escena V a l'escena VIII.
DESENLLAÇ: Escena IX i escena última.
Per tant, l'escena VII està dins el nus de l'obra L'Alegria que passa. Dins de l'escena VII només veiem una part , ja que tota ella és un diàleg entre la Zaira i en Joanet. Tot i així, podríem separar-ho en: plantejament quan ells dos comencen a parlar, el nus estaria format per tota la conversa que tenen i el desenllaç seria el petó que es fan abans de que arribi en Cop-de-puny.
En aquesta escena, com ja he dit abans, només apareixen dos personatges: la ZAIRA i en JOANET. Són els únics personatges que intervenen en l'acció tot i que a l'acotació es nombra el Cop-de-pun que arriba de cop i s'emporta la Zaira dins del carro.
ZAIRA:
Nom exòtic. Ballarina o cantant bohèmia. Tipus exòtic. De bon cor però de mala vida. Mare de família esguerrada pels tràngols de la fortuna. Aquest personatge és el símbol de la poesia que passa (de l'alegria que passa). És un personatge insatisfet i rodó. Representa el món ideal. És la contraposició d'en Joanet (prosa) i ella (poesia). És anomendada “núvol d'estiu” que significa que es mou i per tant no està quieta (desarrelament) i per tant la llibertat d'aire lliure. Segons ella creu que se l'estima per les rialles que ven i l'alegria que porta. Espera amb ganes poder estar amb algú que l'estimi i amb qui pugui compartir bons moment, és a dir, vol estar amb un home.
JOANET:
És un personatge ambigu i insatisfet. Com la zaira, és un personatge rodó i típicament modernista (no s'adapta al món en què viu). Fill de l'arcalde. Té vint-i-quatre anys. És un jove de poble que ha llegit i s'ha omplert el cap de cabòries mal païdes. Està condemnat a la vida del poble: tristor, soledat, quietud i monotonia. Rusiñol amb aquest personatge pretén transmetre la idea de que l'ideal és inabastable.En aquest protagonista hi ha un epítet que és com s'anomena ell mateix a l'escena VII “heure arrapada”. Es manté una relació entre la Zaira i ell que no se sap ben bé que és, és a dir, en Joanet sent per allà una atracció tan física com psíquica. La seva parella és l'Agneta.
Rusiñol juga amb la relació d'aquest dos personatges, l'enamorament d'un de l'altre per la vida que té. A partir del petó d'aquests dos arriba cop-de-puny que els separa. La relació entre Zaira i Joanet és la més important de l'obra. Fa moure l'obra ja que és la més important ! Relació maniqueista.
El diàleg és el tipus de text que caracteritza el gènere teatral. Generalment, un personatge s'adreça a un o diversoso personatges en torn successiu d'intervenció i rèplica, que simula, normalment, una conversa. Hi ha un emissor i diversos receptors. El llenguatge consta de col·loquialismes i castellanisme tot i que d'aquests últims no en trobem en aquesta escena. El registre col·loquial està associat a la prosa i per tant a la societat materialista, en concret, al poble, en canvi el registre líric va associat a la poesia i es basa en els artistes bohemis i a l'art en general. Per altra banda, utilitza tant frases curtes com llargues però en aquesta escena en concret un gran nombre de preguntes i per tant, la interrogació.
No abusa de la retòrica, sinó que al ser una conversa i un llenguatge col·loquial no veiem la utilització de moltes figures retòriques. Veiem personificacions com “cor eixut”, “sentiments malalts”, “vida reposadat”, “cor estrany” etc. Epítets com “heura arrapada” i “núvol d'estiu” o bé enumeracions com “m'ho han dit gimnastes, carreters, pagesos, senyors i fins i tot borratxos” i per últim una comparació “sóc com aqueixes parts, dur i matusser, sense ratlles ni dibuixos”.
El tema d'aquesta obra de teatre és la lluita i el contrast entre el poble i l'art o artistes. En aquesta escena VII el tema és la relació entre la Zaira i en Joanet, així com el que l'un sent per la vida de l'altra i les ganes de canviar-se els papers. També, paral·lelament presenta l'enfrontament de artista i societat. Ho fa amb el contrast permanent al llarg de l'obra dels diferents pensament entre els dos grups (prosa i poesia).
L'escena VII, és una escena formada, bàsicament, per un diàleg entre dos personatges i quasi no hi ha acotacions. En veiem una al principi de l'escena (també dos petites entre mig de la conversa de la Zaira i en Joanet, pero aquestes dues acotacions pertanyen a la Zaira) i després la del final de l'escena. Les tres primeres acotacions que veiem que estan situades dintre el diàleg de la Zaira són de moviment de personatges “ el clow se n'anirà a dintre el carro...” i també d'expressions del personatge de la Zaira “somrient” o “se'ls queda mirant una estona”. A l'última acotació al final de l'escena seria de dos tipus, en part de moviment de personatges i per tant ens diu l'acció que realitzen la Zaira i en Joan, però per altra banda ens acaba de caracteritzar en Cop-de-puny que segons l'obra teatral “en aquest moment en Cop-de-puny els sorprèn, se li tira a sobre, i a emprentes la condueix dintre el carro” ja que ens diu la manera com actua quan veu els dos protagonistes que es fan un petó.
Aquesta obra teatral és clarament modernista i podem veure com té un caràc-ter simbòlic tota ella, ja mitjançant els personatges com mitjançant l'acció que realitzen cada un d'ells.
L'autor parteix del tema d'obra modernista amb un intent de modernitzar una sèrie de coses com serien Catalunya, la seva cultura, la seva gent , etc. I també introduir al món de l'artista i la vida bohèmia que porten molts d'ells. Podem veure com Santiago Rusiñol ha anat creant d'alguna manera una cultura nacional catalana centrada en la llengua mitjançant el diàleg dels personatges i l'ha utilitzat en tots els àmbits i també ha volgut estar a l'última moda com seria la capital del món en aquells anys, París i per tant intentar provar-ho tot.
La característica més important del modernisme que es veu reflexada en aquesta obra és el tema de l'art i el tema de l'art múltiple, com per exemple Rusiñol (escriptor / pintor) i remarcar la postura de l'artista i la vida que porten mitjançant els personatges que arriben amb carro com serien el Clown, la Zaira o el Cop-de-puny. L'altre característica més important és la de l'individualisme i per tant la llibertat de l'artista i en aquesta obra es demostra i es veu clarament amb l'arribada d'aquest carro que transbalsa al poble i que és un carro que va de poble en poble i no està lligat enlloc, els personatges no estan condicionats per res i insisteix en el fet que l'artista no es crea, sinó que si neix com seria al cas de la Zaira. Els modernistes són intuïtius, romàntics, apassionats, espontanis i barregen la vida amb la literatura.
El tema més important de l'Alegria que passa és la posició antiburgesa i de l'individu marginat. En aquesta obra, tot i que a l'escena VII no es manifesta, es veu un clar enfrontament entre l'artista i la societat. Encaixar l'artista dins la societat no és fàcil i per tant hi ha un enfrontament entre la poesia que pertany als artistes i la prosa que pertany a la societat. No encaixen perquè els artistes són idealistes i la societat en general és materialista.
Per últim, cal dir que els modernistes són vitalistes i per tant volen ser educa-dors de la societat i creien que l'intel·lectual devia projectar les seves idees mitjançant la seva intervenció en la societat. Es creuen especials i volen consolidar la cultura catalana.
Dins el modernisme podem veure dues línies: el decadentisme o simbolisme i el vitalisme o regeneracionisme. L'Alegria que passa és clarament simbolista ja que l'obra creu en l'autonomia de l'art i parla de temes la mort, la tristor, la malaltia o la melancolia, com aquest llibre que ens transmet la monotonia del poble fins que arriba el carro i l'ambient canvia.
Amb L'Alegria que passa (1898) Santiago Rusiñol volia aconseguir que la gent de Catalunya veiés les seves idees i ho va aconseguir ja que va ser un gran èxit. Rusiñol va barrejar obra teatral juntament amb música i per tant això era una innovació en el teatre. Ell dominava dues arts: la pintura i la literatura i per tant es considerava artista. Uga amb aquest contrast entre artista i societat durant tota l'obra i per tant el contrast entre la poesia i la prosa.
ESCENA VIII:
L'escena VII és una de les més curtes però també una de les més importants ja que és una escena clau que talla amb la conversa entre la Zaira i en Joanet. Apareix el personatge d'en Cop-de-puny i aquest mentre la Zaira i en Joanet es fan un petó interromp aquest moment i s'emporta la Zaira dins el carro i la tanca a dintre. A partir d'aquí, en Joanet cridant li comença a dir que deixi en pau a la Zaira i que la deixi sortir. Insisteix tant que ell mateix es comença a questionar sobre el que sent per la Zaira. En Joanet ha vist com ell mateix es preocupa per ella i quasi no la coneix de res, només hi ha parlat una estona.
L'escena anterior és imprescindible per entendre l'escena VIII ja que és una continuació i per tant mantenen una relació estretament lligada. Després de l'acció de que la Zaira està plorant dins al carro, l'escena següent és un pont d'aquesta ja que comneça l'espectable dels membres del carrp, amb el Clown al capdavant i tot seguit el Cop-de-puny i la Zaira que és la que canta i la que balla.
Aquest escena és molt curta i per tant no podem diferenciar unes parts, ja que el que passa és el nucli de tot l'escena. Podem veure com està en el desen-volupament de l'obra teatral i es considera una escena clau per caracteritzar el personatge d'en Joanet ja que podem conèixer alguns dels sentiments que sent a dins seu.
Podem veure a l'escena VIII la intevenció de tres personatges; en Joanet, la Zaira i en Cop-de-Puny. Tot i així, només parlen en Joanet i en Cop-de-Puny, la Zaira és la protagonista de l'acció que ha succeït i per tant el que està passant, el conflicte que hi ha és entre els dos homes.
JOANET:
Com ja he dit abans, el personatge d'en Joanet és un protagonista ambigu i insatisfet ja que viu en el poble i li agradaria mantenir contacte amb els artistes i la vida que porten, per dir-ho d'alguna manera ell pertant en el món de la prosa i voldria passar a pertanyer en el món d la poesia. És el fill de l'arcalde i per tant no té possibilitat de marxar del poble. Té vint-i-quatre anys i és un noi que ha llegit molt i per tant està en contacte, d'alguna manera, amb la vida de l'artista i tot l'ho que comporten les diverses arts. El seu comportament en aquesta escena és clau ja que es veu una certa relació d'amor entre ell i la Zaira i es comença a preguntar com és que es preocupa tan per ella sinó tenen res conjuntament i només han estat parlant una mica abans de que passi tot l'ho del carro. Hi ha un moment en què és pregunta “Si n'estaré enamorat?” i parla del fet que aquesta noia té tot el que a ell li agradaria tenir i des des primer moment en què la va veure va dir-li que era una noia molt bella. Com ja he dit a l'escena anterior se l'anomena “heura arrapada”.
COP-DE-PUNY:
Té quaranta anys i és un home que forma part de l'espectacle del carro. Veritable bruto ambulant, dominant per la força bruta. Se'l veu que va de xuleta i en aquesta escena se'l acaba de caracteritzar per el que fa amb la Zaira. Es pot veure com sent alguna cosa per ella ja que de seguida que veu que ella i en Joanet es fan un petó els separa. Va d'home superpotent que juga amb la seva força muscular.
En Joanet és un personatge principal, és a dir, és un dels protagonistes de l'obra, i en Cop-de-puny és secundari tot i que té un paper molt important dins de l'obra, específicament dins d'aquesta escena.
La llengua que utilitza en aquesta escena Santiago Rusiñol és una registre col·loquial dominat per els personatges de poble, en Joanet. Utilitza frases bastant curtes, i en el text d'en Joanet es veuen un seguit de preguntes que no tenen resposta, per tant utilitza la figura rètorica interrogacions retòriques “No és seva? Quins drets tinc? I quins drets té ell oer a pegar-li? Si n'estaré enamorat?...” i per tant abusa del signes interrogatius. També hi ha una enumeració en “Obre,covard! Bruto! Domador! Negrer” Indigne!” que això també podria formar un camp semàntic ja que vol intentar dir el mateix insultant-lo pel que fa amb la Zaira. En aquesta escena veiem un castellanisme com seria “bruto” i tot el diàleg en general és una llenga col·loquial i deixada.
El tema més important d'aquesta escena és l'actuació d'en Joanet quan en Cop-de-puny agafa la Zaira i la tanca dins el carro. A partir d'aquest momet en Joanet se n'adona que aquesta noia es molt bonica i que sent alguna cosa per ella. És principalment, la relació que tindran la Zaira i en Joanet. A part, hi ha el tema principal de l'obra que és la contínua lluita o contrast entre el poble i l'art.
No veiem masses acotacions, només tres que són per explicar-nos accions d'en Cop-de-puny i després d'en Joanet. Ens serveixen per acabar de descriure personatges, com aquests dos que acabo d'esmentar. Les acotacions són imprescindibles per entendre correctament l'acció de l'obra i la manera d'actuar els diferents personatges que intervenen en el conflicte.
Podem definir el modernisme com el procés de transformació de la cultura catalana en el canvi de segle (1890-1910), de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna.
RUSIÑOL es considerava artista ja que donimava dues arts, la pintura i la literatura. El modernisme crea una cultura nacional centrada en la llengua i està al corrent de les novetats que s'estan produïnt arreu d'Europa per tal de moder- nitzar-se. Hi ha, també, una postura crítica davant d'Espanya, ja que és un model negatiu a seguir. Per altra banda, el modernisme té una clara influència nòrdica per part de WAGNER i de NIETZSCHE.
El modernisme pretèn trencar les barrares entre les arts i per tant podem trobar artistes múltiples com per exemple Rusiñol, que creu que l'art és una vivència i que no s'apren, sinó que es neix. Barreja del pensament amb la vida i amb la literatura i també té impor- tància l'element emotiu o racional. La posició antiburgesa i de l'individu marginat és molt important en aquest obra i és el nucli central que fa moure els personatges. Es veuen les diferències entre ser un artista i la societat i l'autor ens intenta fer veure que els artistes no encaixen dins la societat.
L'Alegria que passa és clarament modernista però dintre de les dues vessants del modernisme és simbolista. No creu en la participació social de l'artista, creuen en l'autonomia de l'art. El teatre modernista té molta importància en aquesta època ja que és el gran espectacle de masses de l'època i permet amplificar molt les idees. Va ser una època de renovació teatral i el teatre es va sufisticar i va començar a doptar la forma moderna de teatre. El teatre era com la síntesi de totes les arts: text, música i escena. El teatre modernista tenia dues corrents: regeneracionista o teatre d'idees i simbolista o esteticista, aquest últim és el cas de L'Alegria que passa.
El teatre simbolista, com és el nostre cas, té poca acció, en l'ambientació busca la fascinació, la màgia com és el cas del carro i els personatges són vagues o poc definits i moltes vegades idealitzats, dominats per la tristesa i la melangia.
ESCENA VII:
És un llarg diàleg entre en Joanet i la Zaira. Aquests dos personatges mante-nen una conversa en què expliquen diferents coses sobre la feina que realitzen, el que tenen i el que no i el que voldrien tenir. A partir d'aquesta xerrada que mantenen els dos hi ha un contacte entre el poble i els artistes amb l'arribada del carro i després amb la seva representació a l'escena IX.
L'escena VII està dins el nus de l'obra L'Alegria que passa.
Els personatges que intervenen en aquesta escena són:
ZAIRA:
Ballarina o cantant bohèmia, de bon cor però de mala vida. És la contraposició d'en Joanet (prosa) i ella (poesia). És anomendada “núvol d'estiu” que significa que es mou i per tant no està quieta (desarre-lament).
JOANET:
És un personatge ambigu i insatisfet i és el fill de l'arcalde. Té vint-i-quatre anys. Ell mateix s'anomena “heure arrapada”. Es manté una relació entre la Zaira i ell que no se sap ben bé que és.
El diàleg és el tipus de text que caracteritza el gènere teatral. El llenguatge consta de col·loquialismes i castellanisme tot i que d'aquests últims no en trobem en aquesta escena. En aquesta escena en concret un gran nombre de preguntes, i per tant, hi ha molts signes d'interrogació.
És una escena formada, bàsicament, per un diàleg entre dos personatges i quasi no hi ha acotacions. N'hi ha dos al principi i una de llarga al final que serveix per acabar de caracteritzar el personatge d'en Cop-de-puny.
No abusa de la retòrica, veiem alguna enumeració, dos epítets, comparacions i personificacions.
ESCENA VIII:
L'escena VII és una de les més curtes però també una de les més importants ja que és una escena clau que talla amb la conversa entre la Zaira i en Joanet. Apareix en Cop-de-puny i els separa i s'emporta i tanca la Zaira dins el carro. En Joanet comença a dir-li de tot a en Cop-de-puny perquè la deixi anar i a partir d'aquí en Joanet es comença a preguntar com és que la defensa i es preocupa tant per ella si quasi ni la coneix.
Està en el desenvolupament de l'obra teatral i es considera una escena clau per caracteritzar el personatge d'en Joanet i en Cop-de-puny.
Els personatges que intervenen en aquesta escena són en Joanet i en Cop-de-puny, tot i que, la Zaira no parla és el nucli clau d'aquesta escena.
JOANET:
El seu comportament en aquesta escena és clau ja que es veu una certa relació d'amor entre ell i la Zaira i es comença a preguntar com és que es preocupa tan per ella sinó tenen res conjuntament.
COP-DE-PUNY:
És un home que forma part de l'espectacle del carro i el podem considerar com un veritable bruto ambulant.
La llengua que utilitza en aquesta escena Santiago Rusiñol és una registre col·loquial, frases bastant curtes amb un gran nombre de signes d'interrogació ja que el “monòleg” d'en Joanet quasi tot són interrogaciosn excepte el principi que hi ha unes exclamacions.
El tema més important d'aquesta escena és l'actuació d'en Joanet quan en Cop-de-puny agafa i s'emporta la Zaira i la tanca dins el carro. A partir d'aquest momet en Joanet se n'adona que aquesta noia es molt bonica i que sent alguna cosa per ella i s'acaba de caracteritzar en Cop-de-puny.
10
Tal vez te pueda interesar:
1984; George Orwell
1984; George Orwell
1984; George Orwell. Piratas y Cía; Jose María Guelbenzu
666 Calaixos; Jordi Folck
97 formas de decir te quiero; Jordi Sierra i Fabra
Descargar
Enviado por: Vermella85
Idioma: catalán
País: España
Tweet
Palabras clave:
Literatura española contemporáneaTeatro catalán burgués # DecadentismeSimbolismeCostumismeArgument
Te va a interesar
'; //htmlString += ' '; //htmlString += ''; //htmlString += ' '; //$('#div-memes-space').html(htmlString); } }); $.get('https://memes.rincondelvago.com/rest/admin/apuntes-publicados-all',function (x){ var total = 5; if (x.length < 5){ total = x.length; } var htmlString = ''; for (var count = 1; count<=total;count++){ htmlString += ''+x[count].titulo+'' } $('#div-ultimos').html(htmlString); }); $.get('https://memes.rincondelvago.com/rest/admin/get-memes',function (x){ var item = x[Math.floor(Math.random()*x.length)]; if (item){ var htmlString = ''; for (var count = 1; count <= 3; count++){ htmlString += ''+item.descripcion+''; htmlString += '
'; item = x[Math.floor(Math.random()*x.length)]; } $('#div-internal-link').html(htmlString); } }) });
Ingresar
×
Iniciar sesión
Registro
Correo electrónico
Contraseña
Identificarse
Correo electrónico
Contraseña
Confirmar contraseña
Nombre (s)
Apellidos
Fecha de nacimiento
Telefono
Sexo Masculino Femenino
Registrarse
Subir Tarea
×
Titulo
Seleccionar archivo (doc,pdf)
Guardar
Close
Categorías
Administración y EmpresasAgriculturaAlimentaciónArquitectura y ConstrucciónArte, Diseño y MúsicaBiologíaCiencias políticasCocinaDerechoEcologíaEconomía y comercioEducaciónEducación física y deporteElectrónica y MecánicaEstéticaFilosofíaFísica y QuímicaGeografíaHistoriaIdiomas y LingüísticaInformáticaIngenieríaLiteraturaMatemáticasMedicina y SaludPeriodismoPsicologíaPublicidad y relaciones públicasSociología y AntropologíaTurismoVariosVeterinaria | 0.645843 | curate | {"es": 0.08273817544805283, "it": 0.0030543951848358264, "ro": 0.002919642456093069, "en": 0.034406863405650634, "pt": 0.003234065489826169, "fr": 0.0008983515249517136, "ca": 0.8665947985446705, "vi": 0.0005390109149710281, "no": 0.0007635987962089566, "nl": 0.0002245878812379284, "fa": 0.004536675201006154, "de": 8.983515249517137e-05} | https://html.rincondelvago.com/alegria-que-passa_santiago-rusinol_2.html?url=alegria-que-passa_santiago-rusinol_2 |
naciodigital_ca_20220331_0_53555 | El sector turístic de Tarragona ha deixat de facturar uns 4.500 milions d’euros a causa de la Covid-19. “És el pitjor any de la història del turisme”, diu Berta Cabré, presidenta de la FEHT, la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona. Les pernoctacions han caigut un 74% en comparació a l’any passat.
De gener a agost s'han registrat 4 milions de pernoctacions, les mateixes que es es van registrar només al mes d'agost del 2019. Un 45% dels hotels de Salou, Cambrils i la Pineda, on hi ha el principal gruix de places hoteleres, no han arribat a obrir en tot l’any, és a dir, acumularan 18 mesos sense ingressos. La FEHT critica els ajuntaments per girar-s'hi d'esquena i reclama mesures urgents per a la supervivència del sector.
En vuit mesos, de gener a agost, les pernoctacions a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre han disminuït un -74,3%. En total, s’han dut a terme 4.134.939 pernoctacions, en comparació a les més de 16 milions de 2019. Cabré qualifica aquestes xifres de “demolidores”. “Hi ha hagut menys estades i més curtes, de 3,30 nits, amb reserves fetes "d’ultimíssima hora”, afegeix.
El mercat internacional, que sovint fregava el 50% del volum de visitants al territori, ha caigut dràsticament fins al 18%. Cabré parla del client estranger en termes d’”anecdòtic”. La FEHT dona l’any turístic per acabat. “Sense el turisme sènior d’Europa ni els esdeveniments esportives que es feien per aquestes dates ja no tenim visitants”, avança la presidenta de l’ens.
La gran planta hotelera i els càmpings més grans ja han tancat o ho faran aviat. A tall d’exemple, entre Salou, Cambrils i la Pineda només romanen oberts set hotels. En un d’ells és on aquest dijous al matí la FEHT ha presentat els principals indicadors d’aquesta temporada, la pitjor de la història del sector al territori, amb una pèrdua econòmica de 4.500 milions d’euros.
Mesures urgents per a la supervivència del sector
Més enllà de presentar unes dades “dramàtiques”, la federació fa un clam per a la supervivència del sector. Retreu que els ajuntaments facin ulls clucs a aquesta situació. “És un mal any per a tothom, les administracions han de fer un esforç i també hi han de perdre diners, no pot ser que pensin que no va amb ells”, ha etzibat Xavier Guardià, vicepresident de la FEHT.
“Se’ns està acabant la paciència de veure que les administracions es prenguin tan gràcilment un problema tan greu, si aquest sector se’n va a norris, s’emporta per davant moltíssima part de la societat i l’economia”, avisa. Així, des de la FEHT se sumen a les peticions fetes per la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració i la patronal a nivell estatal (CEHAT).
Reclamen un pla de xoc per abordar la recuperació del turisme. “Els treballadors i les empreses necessitem ajuda real i necessitem aguantar per quan els mercats es recuperin i siguem estant a la ‘pole position’; si no sobrevivim, no hi haurà activitat; un segon any com aquest és impossible que el sector pugui aguantar”, conclou Cabré, recordant que el sector genera el 25,7% del PIB. | 1 | perfect | {"ca": 0.9838337182448037, "pt": 0.016166281755196306} | https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/38474/sector-turistic-tarragoni-deixa-facturar-4500-milions-euros-covid-19 |
mc4_ca_20230418_17_742188 | BOU I GARRIGA, GISELA []
La Premsa catalana davant les primeres mesures antisemites del Tercer Reich / Gisela Bou i Garriga
Bou i Garriga, Gisela
En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 22, núm. 56 (2007) , p. 145-163
Matèries: Feixisme ; Antisemitisme ; Premsa ; Pensament polític
Àmbit: Alemanya ; Catalunya | 0.396751 | curate | {"en": 0.07547169811320754, "ca": 0.6163522012578616, "sv": 0.0660377358490566, "es": 0.16037735849056603, "ru": 0.08176100628930819} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=BOU%20I%20GARRIGA,%20GISELA&indexSearch=AU |
mc4_ca_20230418_11_695431 | Barcelona estrena el parc infantil d'en Patufet
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, acompanyat del regidor del districte de Sant Martí, Eduard Freixedes, la dibuixant Pilarín Bayés i el cofundador de Happyludic, Jordi Crous, ha inaugurat aquest dimecres un parc infantil inspirat en el conte d'en Patufet. El nou parc s'ha ubicat al barri del Poble Nou (passatge Burrull cantonada carrer Castella) i ocupa un espai de 300 metres quadrats entre la zona de joc i el sorral. [...]
Celebrem els 10 Anys de Happyludic!
Happyludic celebra 10 anys amb un acte que tindrà lloc el dia 17 d'abril, al Prat Verd de Malla, amb alcaldes, regidors i professionals de l'urbanisme d'arreu de Catalunya i els col·laboradors més propers com les il·lustradores Pilarín Bayés i Roser Capdevila. L'empresa va ser fundada pels emprenedors Jordi Crous, Carles Banús i Jordi Sallent el 2005, que després d'anys d'experiència en l'àmbit de parcs infantils i equipament urbà tenien la inquietud d'iniciar un projecte per donar resposta a una necessitat que no cobrien les empreses existents: el manteniment i la posada a punt d'àrees lúdiques a l'espai públic. [...]
Reus crea un circuit de 10 gimnasos a l'aire lliure a tota la ciutat
L'Ajuntament de Reus ha iniciat la instal·lació de nous elements de gimnàs a l’aire lliure, de la marca Happyludic, en sis barris (Horts de Miró, Gaudí, Pelai, Mas Carpa, Mas Iglesias i Immaculada). En total, la ciutat disposarà de deu zones destinades a aquest ús. Hipòlit Monseny, regidor de Via Pública i Medi Ambient, explica que la finalitat d'aquesta iniciativa “és configurar un circuit al llarg de tota la ciutat per facilitar la pràctica de l’esport saludable”. [...]
Happyludic aposta per l'street workout, cada vegada més practicat a Catalunya
Cabrils i Sant Fruitós del Bages són dels primers municipis catalans que tenen un street workout (entrenament de carrer), l'equipament esportiu que acaba de llançar Happyludic inspirat en aquesta disciplina sorgida al barri novaiorquès de Brooklyn ja fa uns anys.Com es coneix popularment, l'street workout es basa en desenvolupar la força amb el propi pes corporal practicant tot tipus d'exercicis i utilitzant equipament públic que hi hagi a les places, parcs, zones esportives. [...]
El primer parc infantil dels Tres porquets s'instal·la a Masquefa
El fred no és un impediment perquè moltíssims nens de Masquefa vagin a jugar al nou parc infantil dels Tres porquets, el primer que es pot veure a Catalunya d'aquesta sèrie inspirada en el conte popular i creada per Happyludic i la il·lustradora Pilarín Bayés. Abans l'han precedit, amb molt èxit, els parcs d'en Patufet i la Caputxeta vermella. [...]
'Parcs de conte, parcs segurs' un reportatge sectorial del diari 'Ara' amb Happyludic com a protagonista
Avui el suplement Criatures del diari Ara publica un reportatge on diu que Happyludic busca promoure la tradició popular en un moment altament globalitzat. El periodista Xavier Tedó, després de parlar amb el director comercial de l'empresa, Jordi Crous, destaca que Happyludic ha revolucionat el sector introduint elements de la cultura popular i que una seixantena de parcs a Catalunya tenen com a element decoratiu personatges dibuixats per la Pilarín Bayés. [...]
Igualada estrena el Parc dels Reis
Els Tres Reis d'Orient, el Patge Faruk i l'Estrella són els protagonistes del nou parc infantil que s'ha estrenat a Igualada. Es tracta d'una zona de jocs única, que no es pot veure en cap altre municipi, dissenyada per Happyludic i la ninotaire Pilarín Bayés per encàrrec de l'Ajuntament. La voluntat del consistori i de la Comissió de la Cavalcada de Reis és que el parc sigui un espai a través del qual els nens, des de ben petits, coneguin la Festa dels Reis d'Igualada, una celebració singular i amb un lligam molt ferm amb la ciutat que ja ha iniciat el procés per ser d'aquí uns anys Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco. [...]
Els lots solidaris de Happyludic aconsegueixen els primers 3.426 euros per al nou Hospital de Dia de Sant Joan de Déu
Happyludic s'ha sumat al projecte L’Arbre dels Petits Valents que l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ha posat en marxa per recaptar els fons necessaris per construir un nou hospital de dia. Des de l'octubre passat i fins al 31 de desembre de 2015, Happyludic ofereix als seus clients un catàleg de lots solidaris amb una selecció de jocs infantils i equipament urbà amb el compromís de donar a l'hospital un 3% de l'import de les vendes que es facin. [...]
Nou parc infantil de 3.200 metres quadrats a Martorell: color i diversió!
L'Ajuntament de Martorell ha encarregat a Happyludic el disseny i la instal·lació d'un nou parc infantil a la plaça Sant Joan Bosco, un dels espais més concorreguts del barri de Buenos Aires que es troba al costat de tres escoles públiques. L'alcalde Salvador Esteve, el regidor de Planificació Urbanística i Serveis Urbans, Xavier Fonollosa, i el president de l’Associació de Veïns, José Ignacio Blázquez, van presidir ahir a la tarda la inauguració de la remodelació de la plaça. [...]
Skates de Happyludic a la Costa del Sol
L'Ajuntament de Manilva ha construït un segon espai per a skaters de 736 metres quadrats a la plaça Martín Carpena de Sabinillas ja que és un esport molt practicat en aquest municipi malagueny. El projecte, encarregat a Happyludic, s'ha ideat amb diferents nivells de lliscament. Els regidors de Joventut i d'Infraestructures i Obres, Marcos Ruiz i Mario Jiménez, han seguit in situ els treballs d'instal·lació realitzats el passat mes de novembre i han mostrat la seva satisfacció per poder oferir un "espai condicionat per a la joventut que completa el complex esportiu municipal". [...] | 0.710537 | curate | {"ca": 0.9842672794767544, "en": 0.0088386070355312, "es": 0.006894113487714336} | https://happyludic.com/ca/noticies/not/5 |
macocu_ca_20230731_8_88883 | Lliurament de diplomes als 67 alumnes de 4t d'ESO de Manresa que han completat la seva formació al programa Laboràlia 2020-2021 | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_5_56011 | Inici de Temporada 2015 i Festa "La Tacada"
Comença la temporada 2015 i Festa "La Tacada" el 31 de Gener.
Ja tenim enllestit el calendari d'aquesta Temporada i el pròxim dia 25 de Gener l'estrenarem amb la primera prova de Segona Divisió a la sala "El Sute" de Sant Joan de Vilatorrada., que donarà entrada directa a dos Jugadors cap a Primera Divisió. Sembla que alguns jugadors de Vilafranca s'animen a participar aquest any. Ben retrobats ! ! !
Com a novetats més significatives hi ha l'aparició del nou rànquing per majors de 50 anys "Màster" que es separa de Sènior i que la European Backball Association ja admet la participació de Noies a les divisions de Junior, Sènior i Màster.
Aquest any, per la configuració de la temporada el rànquing d'ABACAT s'orienta a la Copa de les Nacions que es celebrarà a PERTH (Escòcia) presumiblement a primers de Novembre. Els jugadors que vulguin atendre el Campionat d'Europa d'enguany poden enviar un correu electrònic a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la per manifestar aquesta intenció. Se seguirà l'ordre de rànquing de la temporada 2014 pel dret a participar-hi.
També celebrem l'aparició en escena d'una nova sala a Manresa el "RENTRÉE" on segur que s'hi faran moltes tacades.
La festa de "La Tacada" es celebrarà el dissabte 31 de Gener a la Sala NSQ de Sant Quirze del Vallés. Reserveu-vos aquesta data!! !
Que comenci l'espectacle i Bones Partides!! !
Play Off Divisió d'Honor / Primera Divisió
El proper diumenge 23 de Novembre es celebrarà a la Sala el Refugi de Rubí els Play Off de DH/1aDivisió per veure quins jugadors ocupen les 4 places de Divisió d'Honor.
Estan convocats els següents jugadors: Jordi Aranda, Dani Gonzalez, JJ Aliaño, Manel Perez, Juan Victoria, Jordi Perez, Raul Vilet i Marc Bros. Tothom ha confirmat la seva participació.
Veure aquí els detalls. El desplegament del Round Robin es coneixerà "in situ".
Bones Partides!! !
7a Prova de SEGONA i 7a Prova de PRIMERA
7a prova de 2a i 7a prova de 1a Divisió
El diumenge 28 de Setembre es varen celebrar les darreres proves d'aquesta temporada:
Sala El Refugi C/Ample,8 de Rubí. 7a Prova de Primera Divisió. Veure quadrant aquí.
Sala 1021 Ctra. Molins de Rei 212, Sabadell 7a Prova de Segona Divisió. Veure quadrant aquí
Felicitats a Bernat Jam i a Raul Mendez, pel seu ascens directe a Divisió d'Honor i als segones: Gerard Villa, Manel Egea, Narcís Gonzalez, Oscar Sanchez, David Perales i Aleix Bagan per la seva arribada a Primera Divisió.
Ara caldrà organitzar els Play Off per veure qui ocupa les cuatre places de Divisió d'Honor entre els següents jugadors: Jordi Aranda, Dani Gonzalez, JJ Aliaño, Manel Perez, Juan Victoria, Jordi Perez, Raul Vilet i Marc Bros.
Bones Partides!! !
6a Prova de D. Honor i 5a Prova de Primera
El diumenge 22 de Juny de 2014 es varen celebrar les següents proves: | 0.64739 | curate | {"es": 0.04427533725354549, "ca": 0.9149083362158422, "fr": 0.0020754064337599448, "it": 0.024213075060532687, "en": 0.014527845036319613} | |
mc4_ca_20230418_9_616245 | Pregó de Festa Major: «Som de la ciutat del Machado es queda» | NacióSabadell
per Albert Hernàndez / Albert Segura , 1 de setembre de 2017 a les 21:25 |
Les noies del waterpolo del CN Sabadell s’han presentat davant una plaça Sant Roc, plena de gom a gom, com “la ciutat que porta el nom de l’equip”, recordant les memorables paraules de l’expresident del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez. La ironia ha estat un tret característic del pregó d’enguany, en el que no han passat per alt la darrera polèmica al consistori: “som de la ciutat del Machado es queda”.
Una referència política, que no ha estat l’única, a la que han afegit “l’orgull” de ser de Sabadell i passejar el seu nom arreu d’Europa. “Hem donat els èxits més importants, no només a l’entitat també a la ciutat”. “Un plaer i una gran responsabilitat”, han dit ser les escollides per ser les encarregades de donar el tret de sortida oficial a la Festa Major.
El pregó de les noies del Club Natació Sabadell. Foto: Juanma Peláez
Les quatre vegades campiones d'Europa han volgut agrair el suport en el primer títol continental "quan vau omplir Can Llong", tot i que també en els altres dos títols. Ser les pregoners a l'inici de la temporada "es la millor manera" per arrencar, han finalitzat.
Un cop l'equip femení ha acabat el seu discurs, els focus s'han dirigit cap a la plaça, on els diables han obert pas a la companyia Atempo. Un espectacle que ha despertat la sorpresa i els admiracions dels espectadors. Un gronxador gegant que ha anat i vingut, convertint Sant Roc en un parc infantil pe a adults. Una explosió de confeti ha posat el punt i final.
Els diables fent pas amb el foc Foto: Juanma Peláez
La protagonista de l'espectacle aeri Foto: Juanma Peláez
La protagonista de l'espectacle aeri camí del seu "escenari" Foto: Juanma Peláez
En plena acció Foto: Juanma Peláez
El campanar de fons, penjada de dues cordes Foto: Juanma Peláez
L'espectacle aeri ha captivat als assistents a la plaça Foto: Juanma Peláez
Divendres de Festa Major: pregó i espectacle inaugural
Divendres de Festa Major: despertar de Festa Major i Ball del Rodet
El «time-lapse» de la Plaça Sant Roc preparant-se per Festa Major
Festa Major Sabadell 2017, Selecció TV, Cultura, Festa Major Sabadell 2017, pregó, CN Sabadell, waterpolo femení | 0.789538 | curate | {"ca": 0.9092518813634352, "es": 0.0619743249225321, "ro": 0.02877379371403276} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/13422/prego/festa/major/som/ciutat/machado/es/queda |
crawling-populars_ca_20200525_30_285312 | FILTRAR PER
Dret i administració de justicia
València | 0 | curate | {"ru": 0.21568627450980393, "ca": 0.7843137254901961} | : /centres/ciencies-socials/dret-administracio-justicia/centres-estudis-no-reglats/valencia/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_140466 | Jo el tinc i em va molt bé, té de tot... va molt fluid/rapid.. lo que si la bateria deixa molt que desitjar, dura un dia o 6 hores si li donc canya... és un telèfon Dolors
Per parts. 1/ La meua dona te el Meizu Metal. Per a ella li funciona i li fa un ús exhaustiu (està de baixa laboral ara mateix) i està tot el dia navegant i llegint. 2/ La bateria li dura com unes 9 hores d'ús intensiu. Pel matí se la carregue jo y per la nit ja se l'ha esgotada. Això sí, la bateria no és extraïble i el mòbil s'escalfa bastant. A més cap d'idiomes i res de Google. No t'ho recomane. Poc mòbil i li falten moltes coses com ja t'han esmentat abans.
Pero jo navegant em duraría la bateria 5 h o 6 h una mica mes una mica menus, esta be?
Depèn de l'ús que li faces, però sí a les 6 hores segur que arribes. | 0.735672 | curate | {"ca": 0.8554987212276215, "en": 0.01278772378516624, "eu": 0.021739130434782608, "es": 0.10997442455242967} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_748959 | Ahir vaig haver de fe temps una estona al costat de l'urna de vot anticipat de "Barcelona decideix". El ritme de votació no era molt àgil, per bé que els voluntaris - tots de la tercera edat- feien una gran feina. En això que en un moment s'acosten dos homes grans i un li pregunta a l'altre "¿Esto para que és?" i el company li contesta "para la independencia de Cataluña". El senyor 1 s'esvera i diu "ui ui, esto no!" (suposo que com a bon jubilat esperava que regalessin alguna cosa) i el senyor 2 li etziba: " Pues si no te gusta ya sabes... Coge las maletas y vuelve a tu pueblo, vete pa Andalucía" El diàleg continua:-Y tu que? eres andaluz como yo!- No, yo sóc català y me he esforzado en serlo. A parte, aquí la gente se cree que somos Suiza y estamos en la mierda. Pagamos 26 y nos dan 10. Yo quiero la independencia. Si no te gusta coge las maletas. --------------És una simple anècdota, però em va semblar sí més no divertida i il·lustrativa de certs canvis que viu la nostra societat. Suposo que els que heu col·laborat en les consultes en teniu moltes, no?
Ka xanòfub al sanyor andalús. Ara seriosament, conec diversos casos d'andalusos castellanoparlants independentistes que fan flipar.
Ka xanòfub al sanyor andalús. Em partisc el cul quan escribiu en barceloní... Al final resulta que el català estàndard s'assembla més a l'apitxat valencià que al barceloní i a sobre els blavers queixant-se.
Això no és barceloní, és parlar xava.
Això no és ni barceloní, ni xava, és el parlar kumpain. | 0.56204 | curate | {"ca": 0.6664420485175202, "es": 0.3335579514824798} | |
cawac_ca_20200528_5_133517 | El programa Final Cut Pro és una aplicació d’Apple utilitzada per a l’edició d’imatges que està guanyant terreny dins del sector audiovisual estatal. S’utilitza principalment per a capturar i editar imatges de vídeo i incorpora opcions de grafisme i infografia molt completes per a un programa d’edició. A més, el flux de treball amb la resta de programes de la suite fa que sigui una òptima solució per a petits estudis.
A qui s’adreça Professionals dels diversos sectors que configuren l’industria de la comunicació i audiovisual de Catalunya. La formació s’adreça a estudiants o professionals emergents, professionals en actiu i aturats del sector. | 0.808926 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.escacc.cat/ca/contingut/01-04-edicio-de-video-final-cut-1927.html |
mc4_ca_20230418_4_222186 | Catalunya Subterrània: Avenc del Camí de Campanilles (Vilaplana, Baix Camp)
Publicat per Jordi de Valles a 19:09 | 0.574502 | curate | {"ca": 1.0} | http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/03/avenc-del-cami-de-campanilles-vilaplana.html |
macocu_ca_20230731_0_52694 | A causa de l’estat d’alarma provocat pel coronavirus moltes administracions i organismes públics estan promovent el teletreball per garantir la continuïtat de les seves funcions i serveis. El teletreball, però, pot plantejar riscos de ciberseguretat sinó s’ha planificat amb temps, s’ha format adequadament al personal i s’ha configurat de forma segura els equips i les connexions. Atès el context actual, és possible que tot això no s’hagi pogut fer en molts casos; per aquest motiu us oferim una selecció de les principals mesures de protecció bàsiques a tenir en compte que us poden ajudar a teletreballar minimitzant els riscos de seguretat en el tractament de la informació de la vostra organització.
Tingueu present que la situació actual és molt atractiva per a “hackers” criminals per robar contrasenyes i segrestar informació confidencial a canvi d’un rescat. Casos d’aquest tipus han succeït als darrers mesos en administracions públiques amb greu prejudici econòmic i de reputació.
El Consorci AOC ha elaborat una guia ràpida per teletreballar amb seguretat que us recomanem especialment perquè és pràctica i executiva i està adreçada a usuaris no experts d’administracions públiques mitjanes i petites, que no disposen de recursos per aplicar un pla complet i avançat de seguretat. | 0.879558 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_67290 | La fruiteria Ton, del carrer Florenci Vives de Tarragona, ha rebut una carta amenaçant el seu propietari que si no retira un llaç groc de la seva botiga patirà un boicot per part dels compradors. La missiva no té pèrdua, com se sol dir. Està redactada en castellà i és, naturalment, anònima, però diu representar un grupo de vecinas del Barrio compradores habituals de l’establiment. No deuen ser molt del barri aquestes vecinas perquè no han sabut indicar ni el número exacte del carrer ni el codi postal i, a més, la carta du matasegells de Barcelona. El text de la carta, de redacció manifestament millorable, ve a dir que els molesta el llaç, amb el qual nos està bombardeando, perquè serveix para dar a entender sus sentimientos. Elles tenen unas ideas diferentes que no les ensenyen (?). Acaba amb l’esmentada amenaça de boicot.
Confio que tothom sap perfectament de què es tracta l’efecte Streisand i per tant no cal explicar-lo. El cas és que tot ha estat viralitzar l’existència i el contingut de la carta i triplicar les vendes a la fruiteria tarragonina (propietat d’una persona molt activa i estimada a la ciutat, això també ajuda). La gent del barri o de més lluny (veïns o veïnes, de tot tipus de procedències i ideologies) s’ha solidaritzat amb el Ton anant a fer “gasto”, com es deia abans, i adquirint la seva variada oferta vegetal, de molta qualitat pel que m’han dit (a mi em queda una mica lluny la botiga, però no descarto visitar-la i comprar-hi també).
Ara bé, veient aquest èxit immediat de clientela un, que és molt malpensat (qui no ho és avui en dia? ), no pot evitar fantasiejar amb la possibilitat de que hagi estat el mateix destinatari del boicot qui s’ha empescat el muntatge postal, però el seu procés ha estat tant i tant potiner que es fa impossible creure-ho. Més aviat dona la sensació de que algú del barri (un de sol) hagi informat a algun tabarnès (o com es facin dir) de l’existència d’aquesta fruiteria decorada amb perillosíssims llaços grocs. No m’estranyaria que altres comerços d’altres poblacions (n’hi deu haver centenars!) hagin rebut el mateix text covard, impersonal, matusser, fotocopiat i enviat amb sobre i segell, és a dir amb un ja periclitat sistema de comunicació postal. No tenen millor manera d’intentar parar un procés, un activisme i unes formes de protesta més pròpies com els nostres, més propis del segle XXI. Si tot ho fan així, ja anem bé.
[Imatge: playbill.com] | 0.858404 | curate | {"ca": 0.9780356402818069, "lb": 0.0128470783257356, "oc": 0.009117281392457521} | : /jordicc/?tag=streisand |
racoforumsanon_ca_20220809_2_374587 | M'ha dit la kaya ke expliqui la crònica, xò em fa un pal enrollar-me tant. així que ho explicare una mica per damunt, sera una mica un fil pq cadascú expliqui com li va anar al concert de Lucas si li va molar, etc etc. Vem sortir de Montgat a les 8.30 dpres de que jo anes a buskar a 4 usuaris a l'estació, no els havia vist mai o sigui ke... la palau, la kaya, el Juan Miguel i el Carla . i allà dprés vem quedar amb la bitty, el sometent, el burret, el serrallonga (molt bona la teva maria) i no sé ki més pq tp m'en recordo de tots els noms. priimer vem estar per la festa alternativa on fikaven una música horrorosa. una especie de heavy ke donava mal de cap, jajjaja, per cert aquests de l'esquerra indpendentista ke tant van de comunistes em van estillar 3 euros per un mini entrepa de butifarra. jo així tb vull ser comunista . Dprés ens vem rallar i vem anar cap abaix a la plaça on feien el concert de Lucas , brutal el concert molt guapo, ah bueno avans vem anar a veure kontraband, gran grup. Dprés va arribar el gran moment, Lucas , només una paraula, brutal. no sé jo m'ho vaig pasar molt bé. vosaltres ke tal? Bueno ara ve el meu comentari kabro, palau, no tu prenguis malament, ke va per tu. hauries de apendre a beure perque això de emborratxar-se amb cocacola i café, te delicte
Mersi paissos catalans!
Jo més bé diria un : Merxi paixox catalanxxxxx
Li hauriem de donar una mica de repertori de frases al cantant de Enrique ...
Exacte! Jo també ho penso...
i io | 0.795225 | curate | {"ca": 0.8609589041095891, "es": 0.10410958904109589, "id": 0.011643835616438357, "pt": 0.015753424657534248, "ro": 0.004794520547945206, "ia": 0.0027397260273972603} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_335279 | Les fortes pluges d’avui matí a Ferreries, han fet que el torrent d’Algendar s’hagi desbocat i s’hagin inundant diferents trams del mateix, entre ells el que està al costat dels Vivers d’Arbres d’Algendar, que gestiona Càritas Menorca, on s’han vist malesos diferents planters i vivers.
També s’ha desbordat el torrent de la Marcona, a la part nord de Ferreries i els torrents de la zona de tramuntana i camí de Son Vives, que s’han desbordat al mateix polígon industrial.
Articles Relacionats
Tècniques de Tragsatec i el Consell visiten el local de l’antiga ferreteria SAVI a Ciutadella per transformar-lo en centre cívic La participació ciutadana es va tancar amb el consens de crear un centre cívic on s'acolliran diverses activitats com tallers, cursos i d'altres de caràcter cultural i artístic
Nou canvi en l’equip de Més al Consell: Leonor Berja rellevarà a Àngel Cardona en la direcció insular d’Educació, Joventut i Esports El director insular d’Educació, Joventut i Esports, Àngel Cardona, havia demanat el canvi fa unes setmanes per motius professionals | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_76072 | Congrés EURAM: Cooperar per competir
00:00
El proper 16 de desembre de 2005 a l'Auditori de la Caixa Catalunya, La Pedrera, organitzat per l'Istitut Ignasi Villalonga, es celebra el Congrés Cooperar per Competir que vol donar una visió eminentment pràctica dels avantatges i inconvenients de la cooperació empresarial, un tema molt important per les petites i mitjanes empreses, que són la majoria de les de l'Euroregió Mediterrània.
El president del Cercle, Antoni garrell i Guiu, és membre del comité d'honor del Congrés, i el secretari general, Salvador Estapé modera la taula: Cooperació per sectors. Podeu trobar més informació a la WEB del Institut Ignasi Villalonga ENLLAÇ | 0.794334 | curate | {"ca": 0.9925925925925926, "en": 0.007407407407407408} | |
cawac_ca_20200528_1_165122 | Uneix-te al nostre Twitter
Et recomanem:
Esport Català.- El pilot de Piera Toni Bou s’ha tornat a proclamar campió del món i de manera consecutiva en pista coberta. El català ha reeditat el títol aquesta cap de setmana a Palma de Mallorca i de la millora manera possible, guanyant la darrera prova del campionat, encara que estant entre els quatre primers ja li hauria servit per vèncer. Amb aquest èxit ja suma set d’aquest nivell , i és que també n’ha guanyat tres, i seguits, però a l’aire lliure.
Bou s’ha mostrat molt superior a la competició i és que ha sumat 95 dels 100 punts possibles, imposant-se en tres de les quatre proves que ha composat el Mundial. I traient 18 punts d’avantatge, el també català, Albert Cabestany , i 50 al tercer, l’excampió del món Adam Raga .
A les Illes Balears, Cabestany i Bou han mantingut un gran frec a frec fins al final, mentre que Raga s’ha quedat despenjat a les semifinals i ha pogut mantenir la tercera plaça del Mundial. El campió ha confessat que si no hagués estat a la final “molt possiblement no celebraria el títol”. | 0.822 | curate | {"it": 0.02448210922787194, "pt": 0.01224105461393597, "ca": 0.963276836158192} | http://www.esportcatala.cat/cms2/index.php?option=com_content&view=article&id=2507:bou-guanya-per-quarta-vegada-consecutiva-el-mundial-en-pista-coberta&catid=22:motor&Itemid=28 |
oscar-2301_ca_20230418_4_135329 | El Punt de Voluntariat ofereix unes xerrades informatives als alumnes de l'institut La Mar de la Frau - Revista Cambrils
RevistaCambrils.cat
menúSearch
Informació general
Societat
Cultura
Esports
Vandellòs i Hospitalet de l'Infant
Infocomercial
Eleccions Municipals 26M
Reportatges
Història
Fet social
Esdeveniments tràgics
Patrimoni
Reportatges per passar el confinament
Remenant calaixos
territori
Reus
Hemeroteca
Opinió
Reportatges
Agenda
menú stickySearch
Inici
Notícies
Societat
Societat
Voluntariat
El Punt de Voluntariat ofereix unes xerrades informatives als alumnes de l'institut La Mar de la Frau
Per Redacció
Publicat el Dimecres, 15 de maig de 2019 11:20h
Imatge d'una de les xerrades realitzada a l'institut La Mar de la Frau | Cedida
El Punt de Voluntariat de Cambrils va realitzar, ahir, tres xerrades a l’alumnat de 4rt d'ESO i 2n de Batxillerat de l'institut La Mar de la Frau per informar-los de tots els tipus de voluntariat que es poden fer al municipi i tota la realitat associativa existent. També es va transmetre als joves el valor de ser voluntari i l’aprenentatge que permet en diferents àmbits de treball.
La novetat de les xerrades que s’ofereixen enguany és que es presenta el programa de mobilitat internacional per a joves, i s’expliquen quines són les oportunitats que ofereix la Unió Europea per a joves per poder moure’s per Europa. Aquests intercanvis juvenils tindran lloc aquest estiu a Atenes, Praga i Berlín per als joves menors d’edat. En la xerrada es van exposar diversos exemples de projectes en els que poden participar aquells joves que ja són majors d’edat. A més, també se'ls va explicar l’oportunitat que ofereix el Cos Europeu de Solidaritat a l’hora de realitzar un voluntariat de fins un any a Europa.
Les xerrades van anar a càrrec d’Ari Diaz, tècnica de l’entitat Open Europe, que gestiona aquest servei i que aquest any 2019 s’estrena amb el projecte de mobilitat internacional per a joves. El Punt de Voluntariat atén cada dilluns de 10 a 14 al centre cívic les basses, o a traves del mail: [email protected].
La regidora de Participació Ciutadana, Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Cambrils, ha afirmat que la base d’aquest servei és que hi ha persones solidàries que volen dedicar part del seu temps a ajudar als altres, i més enllà de l’ajuda que es presta i es rep, el que estem veient que es consoliden són vincles comunitaris. Actualment, Cambrils desenvolupa tres plans comunitaris en diferents barris, on la tasca del voluntariat i el Banc del Temps hi són presents, ja que són projectes que es treballen en xarxa per part de diferents associacions i col·lectius.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
Etiquetes
institut Mar de la Frau
voluntariat
xerrada
Comenta aquest article
Salut Pública
Campanya Vacunació Grip i 4a dosis de la Covid19. A partir del 3 d'octubre: persones majors de 80 anys. A partir del 10 d'octubre; persones de 60 - 79 anys, de risc i col·lectius especials. Punt de vacunació: 4a planta Casal de la Gent Gran, Pg. La Salle, els dilluns-dimecres-divendres de 9 a 13 h i de 15 a 19 h. Per reservar hora: truqueu al 977 363074 o al taulell de l'Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat
Gestió Tributària
Bonficació IBI famílies nombroses 2023. Fins al 31 de gener de 2013, presentació de sol·licituds. Podeu demanar-ho telemàticament o de forma presencial amb cita prèvia a l'OAC: citaprevia.gestorn.com/cambrils o al tel. 977 794579
Recursos Humans
Processos de selecció. Fins el 7 de desembre, presentació de sol·licituds de 6 places d'agent de la Policia Local, funcionari de carrera, grup C, subgrup C2, a cobrir pel sistema d'oposició lliure i Borsa de treball d'Auxiliar de Museu, assimilada al grup C, subgrup C2, pel sistema de concurs-oposició. Podeu consultar les bases d'ambdues convocatòries a seu.cambrils.cat/ (Demanda d'ocupació: Oferta pública d'ocupació)
Agenda
5 Desembre
18.00 h / Festa Major de la Immaculada
Mercat de Nadal a la Vila
Plaça de la Vila, carrer de Gimbernat i d'Immolats del Setge
6 Desembre
09.00 h / Futbol
Torneig de futbol 7 Vila de Cambrils
Camps de futbol
7 Desembre
20.00 h / Teatre
Escena Cambrils: Cabaret "Guillermotta"
Cripta de l'Ermita
8 Desembre
11.30 h / Festa Major de la Immaculada
Diada de Festa Major de la Immaculada
Missa a l'església de Santa Maria i professó pels carrers del Barri Antic
8 Desembre
18.00 h / Festa Major de la Immaculada
Concert i ball de Festa Major amb l'Orquestra Nova Blanes
Palau Municipal d'Esports
Afegeix nou acteVeure tots els actes
Cartellera
Cinema Rambla de l'Art
Consulta la cartellera
En paper
Subscripció Hemeroteca
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació | 0.676654 | curate | {"ca": 0.8687250577609746, "es": 0.05776097458517118, "en": 0.010501995379122032, "fr": 0.033186305398025626, "it": 0.007561436672967864, "pt": 0.014492753623188406, "sk": 0.0035706784289014915, "ja": 0.000630119722747322, "sv": 0.0033606385213190504, "de": 0.00021003990758244065} | https://www.revistacambrils.cat/noticia/27028/el-punt-de-voluntariat-ofereix-tres-xerrades-informatives-als-alumnes-de-linstitut-la-mar- |
crawling-populars_ca_20200525_21_442254 | El segon abat de Montserrat conviu amb les maniobres de la reina Maria
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.646727 | curate | {"ca": 1.0} | : /canals/series/129-presidents-generalitat.raw?task=quick.read&id=628696&return=L2NhbmFscy9zZXJpZXMvMTI5LXByZXNpZGVudHMtZ2VuZXJhbGl0YXQuaHRtbA== |
cawac_ca_20200528_8_57799 | Art
11 gener 2013
Presentació de les actes de les V Jornades d’història i arqueologia medieval del Maresme -Argentona
El passat divendres 11 de gener a la Casa Gòtica d’Argentona es va presentar el llibre de les actes de les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, com a número monogràfic de la revista Felibrejada, el butlletí del Grup d’Història del Casal. Les Jornades es van celebrar el febrer del 2011 a Argentona. El llibre ha estat editat amb la col•laboració del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, entitat que fou amfitriona d’aquelles jornades. Igual que les anteriors actes el llibre és de doble suport, amb format paper amb el resum de ponències i comunicacions i amb un CD que conté el text íntegre dels diferents articles. El CD es completa amb una galeria fotogràfica i dos enregistraments en format mp3 que corresponen als dos programes de ràdio que es varen emetre en motiu de les jornades. Es tracta de dues tertúlies d’una hora de durada sobre la destrucció del patrimoni medieval de la comarca al llarg de la història i de la figura de l’historiador i medievalista Josep M. Pons i Guri. | 0.811415 | curate | {"en": 0.0026642984014209592, "ca": 0.9973357015985791} | http://gruphistoria-mataro.entitats.mataro.cat/2013/01/11/presentacio-de-les-actes-de-les-v-jornades-dhistoria-i-arqueologia-medieval-del-maresme-argentona/ |
mc4_ca_20230418_4_566679 | Currículum (PDF) Seleccionar
Carta presentació (PDF) Seleccionar
CENTRE CULTURAL I ESPORTIU XALOC, S.A., garanteix el compliment de la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
D'acord amb la L.O. 15/1999, queda vostè. Informat i presta el seu consentiment a la incorporació de les seves dades a fitxers automatitzats, i al tractament automatitzat dels mateixos per CENTRE CULTURAL I ESPORTIU XALOC, S.A., amb finalitats administratives i de comunicació relacionades amb l´activitat de l'empresa, incloent les comunicacions comercials electròniques a l'efecte de l'article 21 de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació.
Així mateix l'informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició posant-se en contacte per escrit i / o E-MAIL amb CENTRE CULTURAL I ESPORTIU XALOC, S.A. [Can Tries, 4-6 – 08902 L´Hospitalet de Llobregat / 93 335 16 00 / [email protected]]. | 0.778935 | curate | {"es": 0.03056768558951965, "ca": 0.9465065502183406, "it": 0.02292576419213974} | https://www.xaloc.org/ca/treballa-amb-nosaltres/index.htm |
oscar-2201_ca_20230904_9_101614 | Els projectes escolars Comenius permeten als centre educatius treballar sobre un tema d’interès comú. Aquests tipus de projectes tenen com a objectiu el treball cooperatiu amb diferents països de la Unió Europea , utilitzant l'anglès com a llengua de treball i de comunicació.
Una de les prioritats consisteix en fomentar la participació activa dels alumnes. Posteriorment, un grup d'ells, normalment de batxillerat, podrà desplaçar-se a un altre país, acompanyat pels seus professors, per a fer una posada en comú de tota la feina feta i conviure amb alumnes d'altres països.
El Departament de Llengües Estrangeres de l'INS Marina porta participant en projectes amb diversos països europeus des del 2005. Actualment ha estat esollit per a formar part en el Projecte Comenius Move!, sobre l'esport i la nutrició, que es finalitzarà l'any 2015.
A continuació us expliquem el projecte d'enguany i els anteriors.
2013 - 2015: Move!
"Move!" és un projecte d'associació Comenius multilateral en què els estudiants de cinc escoles participen en l'esport per augmentar la consciència dels beneficis de l'activitat física regular.
Els països participants són Itàlia (Canicatti), Polònia (Sierakowice), Turquia (Izmir), Txèquia (Severovychod).
En el nostre projecte es demana als estudiants que creïn classes d'Educació Física a través de la
col·laboració en grup. Posteriorment, presenten les seves activitats a la resta d'alumnes i professors europeus durant la mobilitat, a través de la participació activa de tots els estudiants associats.
Per a garantir la diversitat i la creativitat, es demana als estudiants que preparin una activitat d'Educació Física diferent cada vegada (6 unitats diferents durant una mobilitat) :
classe a l'exterior
amb una pilota
en una instal·lació esportiva
amb elements de la música
d'estil lliure
amb elements nacionals
El alumnes del país acollidor també preparen, juntament amb els professors, diferents presentacions sobre l'esport i la cultura del seu país, així com participen en les diferents sortides culturals preparades per a les escoles visitants.
Els alumnes acullen a casa seva, durant una setmana, a un company d'un altre país, compartint el temps a l'escola i fora d'ella. És una oportunitat única per aprendre a conviure amb joves de països diferents, aprendre paraules en idiomes desconeguts per a ells i utilitzar l'anglès en un context comunicatiu.
Primera mobilitat: Polònia, del 23 al 27 de setembre del 2013.
Aquesta mobilitat va ser només de professors, amb la finalitat de coordinar els dos anys del projecte i arribar a acords.
Clicar a sobre de la foto per accedir a l'àlbum
Segona mobilitat: Severovychod, Txèquia, del 13 al 17 de gener del 2014.
Un grup de vint-i-quatre alumnes i els seus professors dels cinc països del projecte Comenius van poder practicar l'esquí durant tres dies , desprès de rebre algunes explicacions sobre aquesta pràctica esportiva. També van aprendre sobre la cultura i l'esport de la República Txeca, i van tenir l'oportunitat de visitar Praga, la capital.
Clicar a sobre de la foto per accedir a l'àlbum
Tercera mobilitat: La Llagosta, del 10 al 14 de març del 2014
El nostre institut va rebre tots els alumnes i professors del projecte durant una setmana, organitzant sortides culturals a centres i recintes esportius, com l'Anella Olímpica a Montjuïc, el Museu Olímpic i la INEFC, no deixant de banda caminades de caire més cultural, com la passejada pel Passeig de Gràcia, passant per les Rambles, fins a la platja.
Així mateix, es va visitar el pavelló esportiu de la Llagosta, el gerent del qual ens va oferir de bon grat una visita guiada. És aquí on es van dur a terme les diferents activitats esportives dissenyades per cada país membre.
També vam visitar l'Ajuntament de la localitat. Ens va rebre l'Alcalde i el senyor Bartalot ens va oferir una visita comentada de La Llagosta.
Una caminada pel parc de Collserola va ser l'última activitat d'EF, per a mostrar, amb orgull, la bellesa i diversitat d'una ciutat com Barcelona.
Quarta mobilitat: Izmir (Turquia) del 22 al 26 de setembre del 2014
L'institut Marina va viatjar amb sis alumnes i dues professores a Izmir, a on es van trobar amb la resta de companys del projecte.
El primer dia va ser dedicat intensivament a realitzar les activitats esportives preparades, que es van dur a terme en les instal·lacions de l'escola turca.
També fam tenir l'oportunitat de fer caminades per Izmir, Éfeso, Sirince i Cesme així com rebre classes, en anglès, de windsurf a Alacati.
La visita a Turquia és normalment la més exòtica per a nosaltres i la que més ajuda a trencar estereotips sobre els habitants d'aquest país.
Clicar a sobre de la foto per accedir a l'àlbum
Cinquena mobilitat: Canicatti, Sicília (Itàlia) del 12 al 19 de setembre del 2015
L'institut Marina va viatjar amb dues professores (Anglès, Nati Castillo i Educació Física, Alícia Muniente) i sis alumnes de batxillerat.
L'institut visitat va ser el Galileo Galilei, de Formació Professional, i allà vam compartir la nostra estada amb els alumnes i professors dels països del projecte.
A banda de realitzar les activitats esportives planejades, els nostres anfitrions ens van organitzar múltiples visites a l'illa i van estar amb nosaltres en tot moment. Així, vam conèixer Naro, Agrigento, la Reserva dello Zingaro, Erice, el volcà Etna, Taormina i Palermo.
Com és habitual, la llengua utlilitzada aquella setmana va ser l'anglès, però les alumnes (totes eren noies!) van aprendre moltes expressions en italià i a posar en pràctica el que havien après amb el professor Félix Marco.
En suma, va ser una setmana de convivència molt gratificant :) Vam tenir uns excel·lents anfitrions i la relació amb alumnes i professors va ser estupenda.
Clicar sobre la foto per a accedir a l'àlbum
2011 - 2013: Job Migration in Europe.
Els alumnes han fet recerca sobre la situació laboral al seu país i a d'altres europeus, participants en el projecte, amb l'objectiu de conèixer quins oficis ofereixen més possibilitats de col·locació, a fi d'evitar l'atur i promocionar la mobilitat laboral a Europa.
Així mateix, també han promocionat el lloc on viuen, destacant els atractius que el seu país ofereix.
El resultat d'aquesta recerca ha estat compartit en dues trobades, una a Estrasburg (França) i l'altre a Halle (Alemanya). Divuit alumnes han viatjat durant cinc dies , completament gratis, a aquests països. Això ha estat possible gràcies al Fons Europeus. Els alumnes i professors de tots països participants (Alemanya, Itàlia, Eslovàquia, Polònia, França, i nosaltres) ens hem allotjat en albergs.
També hi ha hagut dues trobades exclusivament de professors /es, a fi de preparar el material de treball dels alumnes, compartir opinions sobre les tasques realitzades, i redactar informes sobre el projecte.
Abaix podeu veure els dos àlbums de fotos d'aquests viatges que han fet els alumnes.
1) A Halle, Alemanya.
2) A Estrasburg, França
CLICAR A SOBRE DE LA FOTO PER A PODER VEURE L'ÀLBUM
2007 - 2009 Open Doors
El projecte s’anomena European cultural and religious diversity: open doors to inclusion and transnational friendship (diversitat cultural i religiosa a Europa: portes obertes a la inclusió i a l’amistat transnacional).
L’objectiu del projecte va ser:
Ampliar el coneixement d’alumnes i professors sobre la diversitat i valor de diferents cultures, religions i idiomes europeus.
Donar recolzament a les minories i víctimes del racisme, extremisme o xenofòbia per ésser acceptats i respectats en un sistema escolar inclusiu, independentment del seu sexe,
Habilitats personals o del seu origen.
Millorar la competència en anglès, i l’ús de les TIC com un recurs educatiu global, així com promoure la cooperació entre escoles i centres interculturals.
Grups d’alumnes de 2n de Batxillerat, 1r Batxillerat, 3r ESO i 2n ESO van estar implicats en aquest projecte, i alguns d’ells van fer intercanvis amb Suècia, Eslovàquia, Bulgària i Turquia. En total van participar en aquest Comenius uns 40 alumnes.
Blog de treball
Abaix podeu veure les fotos dels intercanvis
Exchange in Sweden (Linköping) Exchange in Martin (Slovakia) Exchange in Bulgaria
Fotos de l'intercanvi amb Turquia (3r ESO)
Fotos de l'última trobada (a La Llagosta): van asistir-hi Suècia, Turquia, Bulgària, Eslovàquia, Grècia i Bulgària. | 0.768503 | curate | {"ca": 0.9722964763061969, "de": 0.002187120291616039, "eo": 0.000850546780072904, "fr": 0.0023086269744835965, "en": 0.01701093560145808, "ar": 0.002551640340218712, "pt": 0.0027946537059538273} | https://www.institutmarina.cat/llengua-estrangera/comenius |
macocu_ca_20230731_6_313704 | El govern de Sant Martí Sarroca, format per Foment, ERC i CUP, s'ha defensat de la denúncia que el Grup Socialista–Movem ha interposat a l'Oficina Antifrau pel presumpte pagament irregular de dietes a dos regidors. L'executiu local sosté que les comissions de Barris són un òrgan que funciona des del principi de la legislatura, amb l'aval del secretari municipal.
El Casal de Vilafranca va presentar ahir a la premsa les obres de rehabilitació que es projecten a l’edifici. L'acte va comptar amb la presència dels membres de la junta directiva i diversos regidors de l'Ajuntament. Els arquitectes responsables del projecte, Lluís Dilmé i Xavier Fabré, de l’estudi DFT Arquitectes, van detallar-ne els principals aspectes.
Aquest diumenge s’obrirà el mercat del préssec d’Ordal, fet que donararà el tret de sortida a la temporada, que durarà fins al setembre. Per presentar-la oficialment, ahir a la tarda es va realizar un acte a un camp de presseguers situat a Lavern. Uns minuts abans, alguns dels assistents van poder gaudir d’un passeig en bicicleta elèctrica des des de l’estació de Rodalies del municipi fins al camp, una de les experiències enoturístiques que s’ofereix al municipi.
Serveis Mèdics Penedès ha passat a organitzar el Firart, després que els organitzadors anunciessin fa dos anys que deixaven de celebrar l’esdeveniment amb l’esperança que aparegués “gent jove amb noves idees per a una proposta més ajustada a les necessitats dels temps actuals”. L’empresa mèdica ha atorgat la direcció del Firart a les artistes vilafranquines Cristina Gallardo i Joana Salvadó, que s’havien interessat per reimpulsar l’activitat.
Sis persones han resultat ferides aquest matí en un accident que s’ha produït a les 7.45h entre cinc vehicles a l’N-340, al quilòmetre 1.208, a l’altura de Santa Margarida i els Monjos. La carretera està tallada totalment i hi ha retencions, sobretot en sentit sud.
L’home de 53 anys que va ser detingut per una baralla divendres a Vilafranca amb un policia fora de servei ha desmentit diversos detalls del comunicat emès per l’Ajuntament. El Cargol ha pogut parlar amb l’home el qual ha assegurat que “en cap moment el policia va identificar-se ni va ensenyar la placa corresponent”. | 0.901624 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_218801 | Palma Maó Eivissa Manacor Inca Sóller Alcúdia Pollença Sant Antoni Portmany Ciutadella Son Carrió Fornalutx Deià Escorca
Màx: 16°
Mín: 10°
16°
Inici
Balears
Ara
Esports
Cultura
Opinió
Participa
10 desembre 2022 05:37
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Balears » Balears
La junta de compensació de Son Oms presentarà demanda contra Ochando
Li reclamarà uns 217.000 euros que «no ha satisfet» com a copropietari d'aquest polígon
JOAN RIERA. | 03 novembre 2007
Puntuada amb 5 estrelles de %%max_extrellas%%
Puntua-la 1 estrelles
Puntua-la 2 estrelles
Puntua-la 3 estrelles
Puntua-la 4 estrelles
Puntua-la 5 estrelles
basat en 1 valoracions
Opina
Tweet 0
Print Más grande Más grande
La junta de compensació del polígon de Son Oms acordà, en una reunió mantinguda dimecres, emprendre accions contra el copropietari Àngel Ochando Javaloyas, que posseeix diverses naus dins aquest polígon situat devora la pista B de l'aeroport de Son Sant Joan. En total, li reclamaran uns 217.000 euros, ja que consideren que no ha complert els seus compromisos.Diferents membres de la junta de compensació, que és equivalent a una comunitat de propietaris, van expressar el seu malestar envers Ochando, perquè el troben un mal complidor dels compromisos que hi té. Alguns dels seus membres recordaren «haver tingut des de fa temps» molts de problemes amb Ochando. De fet, va ser la junta de Son Oms la que posà en marxa els avals per escometre inversions dins el polígon donant suport a Ochando, que «no avalà res i es va recolzar en nosaltres».
Els problemes entre Ochando i la resta de propietaris «es començaren a fer molt difícils de suportar a partir de l'any 2003, en què «vàrem haver de suportar actituds per la seva part que no eren lògiques, pràcticament eren amenaces», confessaren a l'esmentada reunió alguns dels copropietaris.Son Oms obtingué el suport de l'Ajuntament de Palma per ser requalificat com a sòl industrial a principi de 1999, quan el batle de la ciutat era Joan Fageda (PP). Segons la junta de compensació, Ochando s'ha dedicat «a cercar problemes amb els altres copropietaris al llarg dels darrers anys». Les seves acusacions han duit la qüestió de Son Oms fins als tribunals. «L'objectiu eren Bartomeu Vicens, alt càrrec d'Unió Mallorquina, i Maximilià Morales, expresident del Parlament per aquest partit. És evident que la seva actuació a Son Oms, a principis dels anys noranta, va ser en un temps en què ambdós estaven deslligats de la política activa», considerà una font propera al cas.
Ochando és considerat un empresari «morós» des de fa dècades i ha arrossegat nombrosos problemes als tribunals. «No comprenem com el fiscal que estudia el cas no té en compte aquests antecedents i es mou conforme a les anteriors actuacions del personatge». En ambients empresarials es recorden antigues actuacions d'Ochando i els problemes que han tingut algunes de les seves companyies, com és el cas de Catisa, destinada al proveïment d'empreses turístiques. Ara Ochando haurà de fer front a la demanda dels copropietaris.
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Comenta
Normes d'ús
Avís legal
» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
* Nom
↓ ↓
* Email
↓ ↓
* Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal
↑ ↑
* Escriu el teu comentari
↓ ↓
COMENTARIS
De moment no hi ha comentaris.
L'apunt
Un Apunt en blanc
per Tomeu Martí
Avui afegim un Apunt que, ben bé, podria haver quedat en blanc. Com un silenci llarg. Com un article sense paraules. Aixecam un full en blanc.
Vist
Comentat
El més nou
Els mems de la derrota d'Espanya al Mundial de futbol se'n recorden de La Salle
La Policia irromp en un casament i amenaça el nuvi de portar-lo al calabós si no li parla en castellà
El gueto sense morts
L'Obra Cultural Balear anuncia els guardonats dels Premis 31 de Desembre
Honorable comissari
La bandera 'rojigualda' no és una bandera de consens a Mallorca
Els mems de la derrota d'Espanya al Mundial de futbol se'n recorden de La Salle
[VÍDEO] 'Mou la llengua', nova campanya del Govern que convida a «no renunciar a l'ús del català»
Qui és que aviva l’odi a la nostra terra?
La Policia irromp en un casament i amenaça el nuvi de portar-lo al calabós si no li parla en castellà
La sentència del Tribunal Suprem sobre el confinament d'estudiants posa en evidència les manipulacions i mentides de Vox
El PSIB-PSOE de Manacor fa clientelisme amb les ajudes del Govern pel lloguer
Neix el programa 'Sóc D'Ona' per a promoure la pràctica esportiva en les dones de Menorca
Comissions Obreres convoca una vaga del personal d'AENA en reclamació d'un complement salarial
Convocada una concentració davant el Parlament a favor de la Llei Trans
La tasca
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
Els instruments
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
L'esperit
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. No enganarem a ningú. Serem allò que som.
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Qui som
Contacta
Avís legal
dBalears - Tel. 971 593 006 - Redacció: [email protected] - Publicitat: [email protected] | 0.670733 | curate | {"ca": 0.9390437671529683, "es": 0.019644662718474648, "it": 0.005488949877220858, "fr": 0.006933410371226347, "en": 0.019500216669074102, "pt": 0.00130001444460494, "gl": 0.0020222446916076846, "hr": 0.0007222302470027445, "mn": 0.00130001444460494, "kk": 0.00043333814820164666, "id": 0.001444460494005489, "no": 0.0010111223458038423, "eb": 0.0011555683952043912} | https://www.dbalears.cat/balears/balears/2007/11/03/152935/la-junta-de-compensacio-de-son-oms-presentara-demanda-contra-ochando.html |
mc4_ca_20230418_8_71581 | L'AP-7 obrirà les barreres i serà gratuïta des de l'1 de gener - Informacion.es
L'AP-7 obrirà les barreres i serà gratuïta des de l'1 de gener
L'autopista serà gratis després de les campanades després de més de 40 anys de pagar peatge
a. p. f. 19.12.2019 | 20:05
L'autopista AP-7 serà gratuïta just després de les campanades. L'empresa Abertis, a la qual se li acaba la concessió el pròxim 1 de gener, alçarà les barreres dels peatges a les 00.00 hores de la nit de Cap d'Any després de més de 40 anys de pagar peatge.
Desmuntatge dels peatges de l'autopista AP-7
A diversos conductors els havia sorprés que aquesta setmana Abertis desmuntara dues màquines de tiquets de l'accés a l'AP-7 en el peatge d'Ondara. Aquestos dos carrils d'entrada s'han anul·lat (estan oberts altres dos). Els treballadors han indicat que aqueixes màquines s'han emportat a un peatge de Catalunya.
Així mateix, han precisat que "puntualment" l'empresa s'ha emportat aquestes màquines i, és clar, ja no les reposarà. A més, han dit els operaris, ara hi ha molt menys trànsit en aquest accés que a l'estiu o per Pasqua, i n'hi ha prou amb dos carrils d'entrada. | 0.812095 | curate | {"ca": 0.9760213143872114, "ar": 0.023978685612788632} | https://www.diarioinformacion.com/la-clau/2019/12/19/lap-7-obrira-les-barreres/2217737.html |
crawling-populars_ca_20200525_21_393422 | El president espanyol treballarà per contestar la missiva que el president de la Generalitat li va enviar l'11 de novembre quan torni de la cimera del G-20 a Austràlia
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.707195 | curate | {"ca": 1.0} | : /canals/politica/consulta-9-n/2015-09-23-10-53-21/2014-11-04-12-33-01.raw?task=quick.read&id=795838&return=L2NhbmFscy9wb2xpdGljYS9jb25zdWx0YS05LW4vMjAxNS0wOS0yMy0xMC01My0yMS8yMDE0LTExLTA0LTEyLTMzLTAxLmh0bWw= |
oscar-2201_ca_20230904_2_146215 | El Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme és una entitat administrativa constituïda per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme i 28 municipis de la comarca del Maresme
Ajuntaments Consorciats
Anar
Dades Estadístiques
Anar
Govern Obert i Transparència
Anar
Un volt als residus
Anar
Últimes Noticies
MaresmeCircular
Consorci de residus
octubre 24, 2021
Adjudicats els treballs arqueològics al solar on ha d’anar el Parc Circular
El Consorci de Residus del Maresme i l’empresa Baula Arqueologia SL han firmat aquest dimecres 13 d’octubre el contracte per a la intervenció arqueològica al jaciment de Ca la Madrona en el marc dels treballs de la primera fase del Parc Circular Mataró-Maresme. Durant els treballs de retirada de preexistències industrials del solar de la...
Read More
MaresmeCircular
Sense categoria
juny 1, 2021
El repte de la “hackgirl” d’enguany girarà entorn de l’economia circular
La setmana passada va tenir lloc a la biblioteca Antoni Comas de Mataró el tret de sortida de l’edició d’enguany de la “hackgirl”. Un esdeveniment que, emmarcat dins el projecte “TecnoGirl”, vol fomentar la passió per la tecnologia entre les noies joves a partir de la proposta d’un repte que han de solucionar. Amb 10...
Read More
MaresmeCircular
Consorci de residus
maig 25, 2021
Carles Salesa s’uneix a FIREC, un grup de treball especialitzat en l’àmbit tècnic i normatiu del món dels residus i l’economia circular
El director del Consorci de Residus del Maresme, Carles Salesa, s’ha unit com a membre col·laborador al fòrum d’intercanvi de coneixement sobre residus i economia circular FIREC. Un grup de treball que, a través de trobades mensuals de dos dies, es conforma com un espai de col·laboració entre el món acadèmic i el món professional...
Read More
Més noticies
Enllaços d'interès
Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme
Carrer de la Teixidora, 83, 08302 Mataró (Barcelona)
Tel. 937 411 030 · Fax 937 411 265
Amb el suport de
© 2019 Maresme Circular
Política de Cookies
Política de privacitat
Avís legal
Català
Spanish
English
Maresmecircular utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “MÉS INFORMACIÓ” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, no podem garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES (link) a peu de pàgina.ACCEPT | 0.633845 | curate | {"ca": 0.9026615969581749, "sv": 0.006083650190114068, "de": 0.007224334600760456, "en": 0.042965779467680605, "es": 0.024334600760456272, "it": 0.005703422053231939, "fr": 0.011026615969581748} | https://maresmecircular.cat/consorci-per-al-tractament-de-residus-solids-urbans-del-maresme/ |
oscar-2201_ca_20230904_3_66569 | Samsara neix el 2015 com us espai familiar per totes aquelles persones que busquen introduir el Ioga i/o el Pilates a les seves vides o aquelles persones que ja tenen una pràctica habitual i busquen classes amb grups reduïts on s’intenta arribar a cada alumne respectants les seves limitacions i objectius.
La sala és un espai d’uns 60 metres amb grans finestrals que donen a un petit jardí amb plantes que ens acompanyen durant la pràctica. Oferim classes grupals a un màxim de 10 persones, i classes individuals o en parelles tant de Ioga com de Pilates.
Et donem la possibilitat de que provis una de les nostres classes de forma gratuïta. Si mai has fet Ioga et recomenem començar per un Hatha Suau més que per un Ioga més dinàmic com podria ser l’Ashtanga o el Vinyasa Yoga.
Molts dels nostres alumnes porten anys amb nosaltres i això ha fet que el nivell físic d’algunes classes sigui bastant exigent. Amb això no volem desanimar a ningú, més be al contrari, motivar-vos per seguir millorant.
Un cop decideixes formar part de la nostra «Familia» hauries d’establir una classe (o més) setmanals on es reservarà la teva plaça. En el cas de que hagis de faltar per enfermetat, feina, etc… podràs recuperar en un altre horari on hi hagi espai.
Hi ha una Matrícula d’inici de 25€ que s’abonarà el primer mes d’inscripció junt amb la mensualitat.
Samsara ofereix tallers i classes especials durant els caps de setmana. Si vols estar al corrent d’aquestes activitats et recomenem que ens segueixis al nostre Instagram @samsarayogapilates o que ens escriguis per Whats App al 600540765 per incloure’t a la llista de difusió de l’estudi.
Quedem a l’espera de resoldre qualsevol dubte que puguis tenir per correu electrònic o telèfon.
Namaste,
Equip Samsara
Comparte:
Twitter
Facebook
Me gusta esto:
Me gusta Cargando...
Navegación de entradas
Previous
Yoga Kids en Anglès – Ioga per a nens 6-13anys
Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Privacidad y cookies: este sitio utiliza cookies. Al continuar utilizando esta web, aceptas su uso.
Para obtener más información, incluido cómo controlar las cookies, consulta aquí: Política de cookies | 0.763411 | curate | {"ca": 0.8349788434414669, "fr": 0.0037611659614480487, "es": 0.15044663845792194, "en": 0.010813352139163141} | https://samsarayogapilates.com/2020/01/09/benvinguts-a-samsara/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_279904 | Els inflables esportius són tot un èxit quan s’utilitzen per a realitzar tornejos i competicions esportives dins de programacions d’ajuntaments, festes majors o actes populars.
Aquesta vegada, des d’un Ajuntament varen demanar-nos l’inflable futbolí humà sense barres per a poder fer un torneig de futbol dins del recinte inflable.
Els encarregats de l’ajuntament varen estar preparant durant les setmanes prèvies el torneig, tota una llista on els diferents grups de participants s’havien d’anar apuntant, i també van organitzar-se per a què tot estigues programat amb un àrbitre que gestionava, dinamitzava i arbitrava els partits de futbol.
Els diferents partits es van dur a terme dins del camp de futbol inflable, i un membre de Plus Arts, en aquest cas, un monitor especialista, sempre estava present en el espai per a vigilar i controlar que se seguissin al peu de la lletra les normes i mesures de seguretat corresponents.
Des de Plus Arts sempre treballem amb la màxima seguretat i complint la normativa europea dels inflables infantils per tal que cap persona no pugui fer-se mal. Així doncs, una de les normes bàsiques dels inflables és que sempre hi hagi una persona especialista vigilant l’inflable, i sempre es compleix sense excepcions.
El futbolí humà va causar molt bona sensació en els participants, ja que els convidava a gaudir d’un partit de futbol en un espai especial i diferent al que estaven acostumats a jugar. Els va agradar molt i van acabar molt contents de la decisió i d’haver llogat el castell inflable del futbolí humà.
Plus Arts disposa de diferents inflables infantils i de diferents inflables futbolí. Alguns d’ells són recintes inflables per a poder realitzar partits de futbol, on s’hi troben les seves porteries inflables i on el camp és totalment lliure i sense obstacles. I després, també oferim l’inflable futbolí humà amb barres, que disposa de les seves barres interiors, per tal que els participants puguin fer dos equips i puguin jugar cadascú des del seu espai prèviament preestablert.
Malgrat tot, sempre recomanem, que si la intenció és realitzar un torneig de futbol amb el futbolí inflable, és millor que els participants puguin jugar i córrer lliurement per l’espai de joc. Ja que d’aquesta manera s’ofereix una llibertat de moviment que ajuda a la satisfacció dels participants.
L’inflable futbolí humà es troba dins del grup d’inflables esportius, on també hi ha: l’inflable cistella o l’inflable canasta, l’inflable dels gladiadors per a fer lluites com a l’edat mitjana, l’inflable infantil de l’hipòdrom per a fer curses de cavalls, el rocòdrom inflable, o altre inflables esportius que també podrien entrar dins de la categoria dels inflables d’humor amarillo, com per exemple, el inflable demolition o l’inflable guaypaut, que són els més coneguts. Des de Plus Arts també disposem de la gran novetat de l’estiu, que és l’inflable shotdown, l’inflable infantil més divertit! O el conegut, toro mecànic que farà que petits i grans gaudeixin i s’ho passin la mar de bé!
Des de Plus Arts posem a la vostra disposició tots els nostres inflables infantils que podreu llogar i tenir presents per a les vostres festes i celebracions esportives.
Només caldrà que ens expliqueu quina és la vostra idea de festa esportiva i us aconsellarem amb molt de gust sobre quins inflables us anirien bé per a completar i preparar una experiència inoblidable per a tots els participants!
Posts relacionats
28 / JUNY
Noves activitats d'aigua per aquest estiu
L'estiu 2017 ja a començat, i ja estem notant que serà un dels estius més calorosos. La calor ha vingut de sobte, el sol pica i realment el que més bé de gust es remullar-se i buscar activitats refrescants per aquests dies de tanta calor.
Des de Plus Arts, hem pensat i us em preparat un munt d'activitats d'aigua per a que les vostres festes infantils siguin molt divertides, entretingudes i realment els nens i nenes, i també els adults, puguin mullar-se i gaudir de l'estiu amb les activitats d'aigua, atractives i molt originals!
Inflables Refrescants, Inflables Aquàtics, Festa de l'Escuma, i la Gran Novetat l'Activitat: Splashhh!
15 / NOV
Esdeveniments per empreses amb jocs i activitats
Organitzem esdeveniments d’empresa amb activitats i jocs per als treballadors i les seves famílies. Un nou tipus d’esdeveniment d’empresa on els treballadors poden convidar a les seves parelles i fills, per a gaudir de la festa en família. | 0.861403 | curate | {"ca": 0.9961372415360146, "en": 0.002044989775051125, "id": 0.0018177686889343332} | https://www.plusarts.es/linflable-futboli-huma-es-un-inflable-ideal-per-tornejos-de-futbol-n-29-ca |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_353745 | AUTORA: Carme Roher Gallego CENTRE: INS Thos i Codina TUTOR: Miguel Ángel del Campo TIPOLOGIA: Descriptiu
TREBALL – Carme Roher
PUNT DE PARTIDA: Estudi sobre algunes modificacions corporals ( canvis en el cos per motius no mèdics)
PROCÉS: He fet el meu treball basant-me en un llibre que tracta de les modificacions i els seus origens i tabé en diferents fonts d’internet. I l’he complementat amb dades de llibres sobre els prototips de bellesa durant l’història. Vaig estudiar per separat cada modificació corporal (tatuatge, pírcing, escarificació…) i en cadascuna d’elles vaig recollir tota la informació que podia interessar i la recerca en la història d’aquesta.
RESULTATS/CONCLUSIONS: Jo destacaria dues conclusions del meu treball:
– Les modificacions corporals són molt mes extenses i antigues del que jo pensava i he pogut comprovar l’evolució històrica que han tingut al lllarg del temps.
– Hi ha hagut un canvi en la integració social de les persones amb modificacions corporals, per exemple en l’actualitat hi ha molta més gent amb modificacions corporals i més acceptació per part de la societat.
This entry was posted in 2015, INS Thos i Codina and tagged Descriptiu, Economia i societat, Geografia i Història. Bookmark the permalink.
← Creació d’un estudi de gravació
Recursos psicològics que utilitzen les empreses en la publicitat de cosmètics →
Comments are closed.
Cerca:
Etiquetes
Analític Art i Música Bibliogràfic Comparatiu Comunicació Audiovisual Creatiu Descriptiu Documental Economia i societat Esport i lleure Estudi de cas Explicatiu Filosofia Geografia i Història Llengua i Literatura Psicologia i Pedagogia Temes locals | 1 | perfect | {"ca": 0.8818126148193509, "es": 0.012859767299448868, "en": 0.09614206981016533, "it": 0.003674219228413962, "pt": 0.005511328842620943} | |
naciodigital_ca_20220331_0_377439 | Sales d'espera plenes, pacients als passadissos, boxs saturats i un període d'ingrés a planta que sol arribar als quatre dies. Aquesta és, segons els treballadors de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la greu situació de col·lapse en què es troba el servei d'Urgències del centre sanitari i que porta la plantilla a manifestar-se pels carrers de la capital vallesana aquest dijous. Per si això fos poc, l'ambient s'ha tensat encara més en les últimes hores a causa d'un cartell informatiu de la protesta que ha dissenyat Endavant i en què apareix una infermera bufetejant el conseller de Salut, Toni Comín.
Amb una població de referència de 391.000 ciutadans de nou municipis de la zona est del Vallès Occidental (Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Polinyà, Ripollet, Sabadell, Sant Llorenç Savall i Sentmenat), l'Hospital Parc Taulí és el més col·lapsat de Catalunya, segons el Sindicat de Metges de Catalunya.
Cada dia arriben a Urgències entre 50 i 60 malalts, quan la capacitat del servei és de 34. La plantilla afirma que es troba "sobresaturada de feina", i tot i que assegura que és conscient que el govern català està treballant en un nou Pla Director d’Urgències, adverteix que "la població requereix solucions immediates".
Segons la Plataforma Assembleària de Treballadors del Taulí, el col·lapse del servei d'Urgències no és puntual ni està vinculat al virus de la grip, sinó que es tracta "d'una situació estructural de fa dos o més anys". Per aquest motiu demanen més llits i recursos "perquè els malalts no hagin d'esperar una setmana per pujar a planta".
La direcció busca solucions
Fonts del centre sanitari asseguren que sovint es produeixen pics d'activitat que incrementen la pressió a urgències, però adverteixen que en funció d'aquests augments de la demanda es destinen més recursos humans. "Es cert que hi ha situacions de manca de confort des del punt de vista estructural, però en cap cas s'està posant en risc la seguretat dels pacients", han alertat els responsables del Parc Taulí en declaracions a NacióDigital.
En aquesta línia, han indicat que en les darreres setmanes s'han desprogramat algunes operacions per alliberar llits i s'està treballant en una petita ampliació dins de l'estructura actual per millorar el confort dels pacients.
"Desprogramar operacions és arreglar un problema per tenir-ne un altre", ha lamentat Maria Jesús Merino, portaveu de la Plataforma Assembleària de Treballadors del Taulí que també s'ha preguntat com i on s'ha de fer la presumpta ampliació. "L'únic que hem vist és que han instal·lat presses d'oxigen als passadissos i també en els boxes individuals on fins ara només hi havia un punt d'oxigen ara n'han posat dos", ha declarat a NacióDigital.
Una ampliació prevista per finals de 2019
La previsió és que el servei d'urgències del Parc Taulí s'ampliï el 2019 gràcies a un acord entre el govern local (que ha cedit 4 milions d'euros a la Generalitat), el Servei Català de la Salut i el Consorci Sanitari. El projecte preveu dues noves plantes d'ingrés de curta durada.
El nou espai es construirà sobre l'actual bloc d'Urgències i permetrà donar servei als malalts de curta estada, alhora que es podrà redistribuir la zona que s'utilitza actualment, amb una previsible millora de les urgències pediàtriques.
El polèmic cartell
Tot plegat s'ha tensat encara més en les darreres hores a causa del cartell informatiu de la manifestació que ha fet públic Endavant. En ell apareix una infermera donant una bufetada al conseller de Salut, Toni Comín.
La polèmica imatge va despertar aquest dimecres nombroses crítiques per part de membres del Govern com el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Amb una piulada a Twitter, va expressar el seu suport a Comín. "Quina vergonya. Tot el meu suport al conseller Comín davant d'aquest atac inacceptable", va afirmar el president, i va advertir: "Fan un pèssim favor a la causa que diuen defensar".
Per la seva banda, el conseller va lamentar la presència explícita de violència en el cartell, motiu pel qual en va demanar sense èxit la retirada. “S’està banalitzant la violència, hi ha una línia molt estricta sobre la insinuació, per indirecta que sigui, que la violència pot ser un instrument en democràcia”, va dir.
La Plataforma Assembleària de Treballadors del Taulí ha assegurat que no té res a veure amb el polèmic cartell i que no és partidària de l'ús de la violència sota cap concepte. Amb tot, la portaveu del col·lectiu va expressar la seva "vergonya pel fet que el Govern hagi sortit en ple per un cartell i no quan té tota la gent enfadada i molesta per tot el que està passant".
La manifestació d'aquest dijous arrencarà a les 18:00 hores a l'entrada del centre sanitari. L'ha convocada la Plataforma Assembleària i compta amb el suport d'entitats com els Iaioflautes o diverses associacions de veïns i també de formacions polítiques com EUiA o La Crida per Sabadell. | 1 | perfect | {"ca": 0.9967479674796748, "ar": 0.0032520325203252032} | https://www.naciodigital.cat/noticia/124656/polemic-cartell-endavant-escalfa-manifestacio-treballadors-parc-tauli-sabadell |
mc4_ca_20230418_0_205090 | COLLA DE CAMPANERS DE SAGRA: RITU D'ADMISSIÓ DE XIMO SILVESTRE, DE LA COLLA DE CAMPANERS D'ONTINYENT
La cerimònia va ser presidida pel nostre Arquebisbe D. Carlos Osoro Sierra i en aquesta l’Església va reconèixer els admesos com a cridats per Déu i dignes de rebre d’ací uns anys les Ordres sagrades del Diaconat i Presbiterat .
La cerimònia en la qual van ser admesos junt a Ximo 8 joves més va comptar amb una àmplia representació de la Colla de Campaners d’Ontinyent i també de les parròquies d’origen i pastoral dels nou joves quedant l’església del Seminari abarrotada per més de 800 persones així com més de 60 rectors concelebrant junt amb l’Arquebisbe. | 0.75835 | curate | {"es": 0.15174506828528073, "ca": 0.8482549317147192} | http://campanardesagra.blogspot.com/2012/03/el-passat-dissabte-3-de-marc-al.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_69199 | Per un preu mòdic de 25€ l’any, podeu formar part de la Penya Blaugrana d’Igualada. Accés al nostre Punt De Trobada del Casal Popular del Foment d’Igualada (Rambla Sant Isidre 12) per veure tots els partits de futbol de la temporada. Formar part de la Penya Blaugrana d’Igualada, et permet gaudir d’una sèrie de descomptes en… | 0.736002 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.penyablaugranadigualada.cat/category/associar-me/ |
crawling-populars_ca_20200525_7_148513 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
PAÍS > ANDORRA
Alerten que la pressió fiscal no hauria de superar el 25% i que ara mateix és del 24%
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha demanat als candidats a les eleccions del 7 de maig que si governen no apugin els imposts. Els empresaris alerten que la pressió fiscal no hauria de superar el 25% i que ara mateix és del 24%. Aquesta petició l’han feta durant un debat per a saber les seves propostes econòmiques.
Demòcrates han dit que ni augmentaran els imposts ni crearan noves figures tributàries perquè s’ha demostrat que els ingressos de l’estat són suficients i no creuen que la fiscalitat andorrana sigui ‘injusta ni poc progressiva’.
El PS ha dit que estava preocupat pel frau fiscal i ha dit que la llei actual és una ‘mala còpia d’una llei espanyola i d’un model d’agència tributària completament equivocat’. Liberals d’Andorra han explicat que és indispensable de tenir alternatives que prevegin els desafiaments que s’han d’assumir. I Units pel Progrés d’Andorra han fet palesa la voluntat de crear zones franques basades en l’eliminació dels aranzels.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.727142 | curate | {"ca": 0.9699842022116903, "es": 0.009478672985781991, "it": 0.007503949447077409, "en": 0.013033175355450236} | : /noticies/els-empresaris-andorrans-demanen-als-candidats-que-no-apugin-els-imposts/ |
mc4_ca_20230418_2_45819 | El proper Divendres 22 de Juliol de 2016 a les 11:00h del matí a la Sala de Graus de la Facultat de Veterinària de la UAB tindrà lloc la lectura de tesi de Marco Brustolin que porta per títol: “Mosquits autòctons i invasors de Catalunya com a vectors d'arbovirus zoonòtics” dirigida per els investigadors de l’IRTA-CReSA: Dra. Nuria Busquets i el Dr. Nitu Pagès.
Les malalties transmeses per mosquits (MTM) són una creixent preocupació per a la salut pública mundial. L'augment de les activitats humanes a escala internacional i l'escalfament global han permès la ràpida difusió i establiment d’espècies invasores de mosquits en noves àrees geogràfiques. A més, la globalització facilita la introducció d'arbovirus exòtics en àrees naïve, on el mosquit està present, incrementant la probabilitat dels brots de MTM.
Els brots de MTM, especialment aquells causats per arbovirus com el virus del Dengue, el virus de Zika, el virus de la febre de la vall del Rift (VFVR) o el virus de la febre del Nil Occidental (VFNO), tenen greus conseqüències per a la salut pública i/o veterinària. Les pèrdues econòmiques degudes a les MTM zoonòtiques poden comprometre severament l'economia del país afectat. Aquest aspecte és particularment rellevant en els països en desenvolupament, on malalties com la febre de la vall del Rift poden provocar la mort d'un nombre extremadament elevat d'animals, tant domèstics com salvatges. Per aquests motius, cal adquirir un profund coneixement de les espècies de mosquit presents en un país i quines d'elles poden ser vectors dels diferents agents patògens, per tal de poder dissenyar plans de vigilància i controls entomològics eficients.
Aedes albopictus, el mosquit tigre.
La primera part de la tesi ofereix una visió general sobre la importància de les MTM, el paper dels vectors i el concepte de competència vectorial. A més es proporciona una descripció del VFNO i del VFVR.
Fins ara es desconeixia la dinàmica poblacional i l'estructura genètica de l'espècie invasora Aedes albopictus (el mosquit tigre) a Espanya. A més, no s'havia realitzat fins al moment cap estudi de competència vectorial de poblacions espanyoles de Culex pipiens i Aedes albopictus per arbovirus zoonòtics (VFNO i VFVR).L'objectiu d'aquesta tesi va ser investigar aquests dos punts.
La segona part està formada per tres estudis originals fets amb l'objectiu de respondre a les preguntes proposades.
En el primer estudi es va analitzar l'estructura genètica d'Ae. albopictus a Espanya utilitzant diferents tècniques d'anàlisi genètica. En base als resultats obtinguts es van formular dues hipòtesis per explicar la introducció i la difusió d'aquesta espècie al país. A més, es va realitzar un estudi sobre la dispersió global d'Ae. albopictus. Els resultats confirmen la importància de les activitats humanes en la dispersió local i global d'Ae. albopictus.
El laboratori d’Entomologia a la unitat de biocontenció de l’IRTA-CReSA.
En el segon i el tercer estudi es va demostrar que les espècies Cx. pipiens i Ae. albopictus d'Espanya són vectors competents per VFNO i VFVR. En tots dos estudis es va demostrar també la importància d'usar temperatures variables durant el període extrínsec d'incubació. Els resultats indiquen que la utilització de temperatures variables permet estimar amb més precisió la competència vectorial. A més, es van utilitzar diferents mètodes per a la detecció de partícules virals en la saliva dels mosquits infectats.
Aquests estudis han estat finançats en part per: programa RecerCaixa, el projecte AGL2013-47257-P del Govern d’Espanya i el projecte Europeu FP7-613996 VMERGE.
Aquesta tesi ha donat lloc a la seguent publicació a la revista científica Medical and Veterinary Entomology:
Brustolin M, Talavera S, Santamaria C, Rivas R, Pujol N, Aranda C, Marques E, Valle M, Verdun M, Pages N, Busquets N. Culex pipiens and Stegomyia albopicta (= Aedes albopictus) populations as vectors for lineage 1 and 2 West Nile virus in Europe. Med Vet Entomol. 2016 Feb 18. doi: 10.1111/mve.12164.
Per a contactar amb els directors d’aquesta tesi
Investigador de la línia d’Arbovirus i artròpodes vectors (ARTROPOVIR) del Subprograma de Malalties exòtiques de l’IRTA-CReSA.
Email: [email protected] | 0.782417 | curate | {"ca": 0.9055343511450382, "es": 0.008349236641221374, "la": 0.005248091603053435, "hr": 0.003101145038167939, "en": 0.05868320610687023, "sv": 0.003816793893129771, "it": 0.008587786259541985, "de": 0.006679389312977099} | http://www.cresa.cat/cresa3/default.asp?mod=strmenu01&anio=2016&sub=noticia358 |
macocu_ca_20230731_4_453258 | Webs amigues
Charlotte - 02 - Melodia de la desesperació
Si aneu en transport públic, aquesta frase és ideal per evitar una pregunta! | 0.600855 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_475681 | The Semalt Islamabad Expert: Traffic de referència de Darodar a les estadístiques de Google Analytics
Froylán Pindeda Méndez
Al desembre de 2013, un nou lloc web fantasma que s'identifica com Darodar es va aixecar per irritar els desenvolupadors web d'Internet. Molts desenvolupadors han trobat aquest bot en els seus informes de Google Analytics sota la subsecció de trànsit de referència. Al aparèixer allà, afecta les vostres dades de GA, perquè fa que el vostre lloc web hagi rebut un augment del trànsit. Aquest no és l'únic problema que presenta Darodar. La consciència que un lloc web sospitós interfereix amb les vostres dades és igualment desconcertant .
Sohail Sadiq, especialista líder en Semalt , proporciona aquí una pràctica útil en aquest sentit.
Com Darodar embolica les estadístiques del vostre lloc web
El trànsit de referència de Darodar que veieu a les vostres anàlisis web no és un trànsit real. El seu rastrejador només toca el vostre lloc quan recopila dades web (els motius pels quals es recopilen dades web fan que se sospiti). La interferència de Darodar afecta negativament les estadístiques de conversió i de conversió del vostre lloc web. Això es deu a que contribueix a generar estadístiques falses de visites totals, el percentatge de rebots, pàgines per visita i percentatges de conversió.
Hi ha algunes dificultats per fer front al rastrejador Darodar. Molts webmasters s'han enfuriat pel lloc i han publicat els seus esclats en línia. Una de les persones afectades va publicar l'anunci CEASE i DESIST que van proporcionar el lloc en un intent per evitar que rastrejar el seu lloc.
La fúria entre els usuaris web afectats és comprensible, ja que hi ha diverses raons concretes per a sospitar les activitats de Darodar. En primer lloc, el domini es va registrar per un sol any, el temps mínim requerit per al registre..Molts llocs falsos mostren aquesta característica. En segon lloc, el lloc Darodar manca d'una connexió SSL segura. I en tercer lloc, el lloc pretén vendre un servei que ja és gratuït a la web; proporcionant anàlisi web per a empreses.
Així doncs, com es pot bloquejar Darodar?
Podeu crear una vista personalitzada per eliminar les dades errònies del rastrejador de Darodar dels vostres informes de GA. Un altre mètode consisteix a crear un segment avançat. Aquestes són les dues maneres més habituals de tractar amb Darodar, però els desenvolupadors web han donat lloc a diverses solucions per al mateix.
Alguns utilitzen una llista blanca de Robots.txt quan consideren que els robots estan ocupant una quantitat significativa dels seus recursos de servidor. Molts robots obeeixen a les directrius de robots.txts. L'única preocupació d'aquest mètode és que heu de recordar incloure tots els rastrejadors importants a la vostra llista blanca .
També podeu utilitzar un servidor de seguretat per evitar els robots que no compleixen les directives de robots.txt. Aquest mètode pot reduir dràsticament la quantitat de recursos accessibles i utilitzats per robots d'spam, inclosos Darodar.
Altres desenvolupadors suggereixen bloquejar el trànsit de referències de Darodar a través del fitxer .htaccess i donar-ne un motiu senzill. La raó podria ser un clar com hauria d'evitar-se "Darodar.com perquè hi ha moltes sospites sobre la seva raó de recollida de dades a la web" .
La web encara està plena de queixes contra Darodar, però a causa de la mala premsa, la reputació del lloc està baixant ràpidament. És probable que els propietaris o els administradors del lloc puguin eventualment canviar el rastrejador. Però, ara com ara, haureu de fer tot el que pugui per evitar que Darodar no entengui les seves idees de Google Analytics. | 0.818694 | curate | {"ca": 0.9939659901261657, "en": 0.006034009873834339} | http://ryanstewart.org/the-semalt-islamabad-expert-traffic-de-referencia-de-darodar-a-les-estadistiques-de-google-analytics |
oscar-2301_ca_20230418_2_30546 | Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
lunes, diciembre 11, 2006
EP! RECORDEU, PRESENTACIO A PROA PREMIA
Aquest dijous 14 de desembre, a les 8 del vespre, a la llibreria Proa Premià (carrer del Nord, 71), de Premià de Mar,
presentació del llibre "Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro", publicat per Cossetània Edicions. Hi intervindran l'autor, Rafael Vallbona i Llorenç Pros, que ha fet el llibre de ruta.
Coincidirà amb la celebració dels 11 anys de Proa Premià.
Us hi esperem!
Hi haurà, com sempre, paraules i beguda.
Publicado por Albert Calls en 2:19 p. m. No hay comentarios:
DIES DE SILENCI...
Dies de silenci al bloc, ocupat en batalles diverses. Entre d'altres us anuncio que per gener sortirà una antologia poètica meva. | 0.702295 | curate | {"ca": 0.8270089285714286, "es": 0.16964285714285715, "en": 0.0033482142857142855} | https://quaderndecalls.blogspot.com/2006_12_11_archive.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_360276 | La Cotorra de la Vall: "Trencadís Produccions" presenta "Viaje a Oz, el musical" en el Teatre Chapí de Villena
L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: [email protected]
PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.172
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.335
diumenge, 18 de setembre de 2022
"Trencadís Produccions" presenta "Viaje a Oz, el musical" en el Teatre Chapí de Villena
"Trencadís Produccions", la companyia teatral resident a la nostra ciutat, efectua la presentació oficial del seu nou espectacle "Viaje a Oz, el Musical" en roda de premsa que tindrà lloc en el vestíbul del Teatro Chapí de Villena el pròxim dimecres, dia 21.
L'acte comptarà amb la presència de Josep Mollà (productor i autor del text), Jose Tomàs Chàfer (productor i director de l'espectacle, i els actors de "Viaje a Oz, el Musical", és a dir, Mary Porcar, Mamen Mengó, Adrián Romero, Arturo Sebastià y Àngel Crespo.
Amb aquest nou espectacle "Viaje a Oz, el musical", Trencadís fa una aposta decicida per una divertida versió actualitzada, en clau de teatre musical, del clàssic de Frank Baum. En paraules de Josep Mollà: “La fantasia, el color i la imaginació del títol original seran el punt de partida d'un viatge fascinant que se servirà de les inseguretats d'una xiqueta per apropar-la al somni que sempre ha desitjat i perseguit.
“Viatge a Oz, el musical” s’estrenarà a la Casa de la Cultura de la nostra ciutat en la versió en valencià el pròxim 30 d’octubre, després de l’entrena en castellà al Teatre Chapí de Villena, prevista uns dies abans. A més de Villena i Tavernes, la previsió de la companyia inicialment és dur l’espectacle al Gran Teatre Antonio Ferrandis de Paterna, a l'Auditori Municipal d'Aielo de Malferit, al Gran Teatre de Xàtiva o al Teatre La Rambleta de València.
El dilluns, 11 de juliol, vam publicar en exclusiva una explicació del nou espectacle a càrrec del valler Josep Mollà, autor del text, i que pel seu interés us aconsellem de tornar a llegir, cosa que podeu fer clicant a l'enllaç següent: | 1 | perfect | {"es": 0.08008130081300813, "ca": 0.8930894308943089, "en": 0.026829268292682926} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_251172 | L’autor i cantant de cançons xativí Feliu Ventura començarà el 17 de juliol a Navata la “Gira als Terrats”, un tour d’actuacions en post-confinament per presentar el seu disc ‘Convocatòria’ a terrats d’arreu del País Valencià i Catalunya
Navata, Cardedeu, Mataró, Barcelona, Benlloc, Prats de Lluçanès, Sella i Elx seran les 8 primeres ciutats que visite Feliu Ventura, on presentarà en petit comité les cançons del seu darrer àlbum ‘Convocatòria’
Ja és disponible de nou el llibre-CD ‘Convocatòria’, que havia exhaurit la seva primera edició i del qual n’encetem una segona feta integralment a Xàtiva
ESCOLTA l'àlbum 'Convocatòria' de Feliu Ventura
Feliu Ventura posa en marxa la “Gira als Terrats”, una particular aposta del cantant i autor de cançons xativí per apropar la seva música al públic en el que esperem que siguin les primeres setmanes del post-confinament. L’aposta ja és una realitat i avui anunciem les primeres 8 dates de la gira, que consistirà en 8 concerts domèstics a 8 ciutats que Feliu recorrerà per apropar les seves cançons en petit comitè a terrats, patis, cases; i sempre seguint totes les recomanacions de seguretat. Una proposta excepcional mentre no es pugui tornar a les convocatòries habituals, que aproparà postures i que ens permetrà començar a recuperar la música en el seu format més clàssic, més analògic, més directe... més real!
D’aquesta manera, a falta de més dates per confirmar, els primers terrats que acolliran a Feliu i a totes les convocades seran Navata (17/07), Cardedeu (18/07), Mataró (19/07), Barcelona (25/07), Benlloc (31/07), Prats de Lluçanès (01/08), Sella (09/08) i Elx (14/08). A totes 8 ciutats Ventura hi presentarà totes i cadascuna de les cançons d’aquesta ‘Convocatòria’, que va veure la llum el passat mes d’octubre i que, a més a més, acaba d’estrenar la seva segona edició.
‘Convocatòria’
LLIBRE DISC 80 pàgines
Encarrega'l a la nostra botiga web
CONTRACTACIÓ DE DIRECTES: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. · 938787480 | 1 | perfect | {"ca": 0.9780058651026393, "st": 0.016617790811339198, "ru": 0.005376344086021506} | |
mc4_ca_20230418_14_118760 | Senyera, La (Chiva) | Aeròdroms valencians de la Guerra Civil
La Senyera (Chiva)
Nom oficial: Aeródromo de La Señera
Altres denominacions: Chiva / Venta del Poyo
Situació: 11 km a l’E de Chiva / 2,5 km al SO de Loriguilla
Paratge: el Cañar
Plànol de localització. AHEA, A 12121.
Codi republicà: 422 (des de 1937), AX-04 (desembre 38)
Codi sublevat: 7211 (altres: 7212)
Tipus de terreny: argilós i inundable
Tipologia i mesures de les pistes: camp en forma de T o V irregular amb dues pistes d’aterratge amb mesures de 1.300 x 950 m.
Elements: els llocs de comandament i de guàrdia i el quarter de tropa estaven en dues masies rehabilitades: la del Rei, situada al sud del camp, i la de la Mar (o Aldamar) a l’oest. En aquesta darrera, on s’instal·là la tropa, també s’hi trobava la cuina, el menjador, l’infermeria i el refugi. A l’altra banda de la carretera N-III estava la Venta del Poio, on hi havia un taller i un parc d’automòbils. També comptava amb dipòsit de bombes al sud, d’uns 100 m2. Possiblement existirien altres refugis elementals al voltant del camp així com defenses antiaèries i trinxeres.
Fotografia aèria del camp. AHEA, A 12121.
La denominació de l’aeròdrom com «la Señera» ha donat pas a la confusió de bona part d’investigadors sobre els camps d’aviació valencians -una de les excepcions ha estat José Ferrer (2011)-, que l’han situat en la població valenciana de Senyera, localitzada a la Ribera Alta del Xúquer. Durant la contesa, el bàndol sublevat situava quatre aeròdroms en el voltant: Venta del Poyo, Reva, Quart de Poblet i Chiva, encara que a finals de 1937 va confirmar que tots eren un sol.
L’aeròdrom estigué en funcionament des de novembre de 1936 amb la funció de crear una instal·lació alternativa a Manises. A principis de 1937 ja era considerat com un dels més importants de la zona per a caces, alhora que també hi havia bombarders. La seua localització era estratègica tant per a la defensa de la ciutat de València com per al recolzament en la Batalla de Terol.
Com a elements logístic, a pocs quilòmetres de l’aeròdrom de la Senyera, a Torrent, se situava l’hospital del Vedat que, en funcionament des de març de 1937 fins a juliol del 38, va ser el primer de l’Arma d’Aviació (Rubio, 2013). La principal funció era prestar atenció mèdica als pilots republicans ferits en combat.
Elements conservats: es conserven les masies rehabilitades, la Venta del Poio encara oberta al públic i la del Rei també com a restauració
AHEA. Aeródromo de La Señera-Venta del Poyo, 1937. Exp. A 12121.
FERRER REQUENA, José, «Chiva: un aeródromo para una guerra», Levante-EMV, 24-7-2011. | 0.760715 | curate | {"ca": 0.9124709527498064, "id": 0.006971340046475601, "es": 0.06506584043377227, "en": 0.015491866769945779} | https://aerodromsvalencians.wordpress.com/category/senyera-la-chiva/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.