id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
wikipedia_ca_20230401_0_641256 | Cairo (biblioteca)
Cairo és una biblioteca per a crear gràfics vectorials 2D amb suport per a diferents sistemes de finestres com X11, Quartz, Cocoa o GDI. Està escrit en llenguatge C, és multiplataforma i de codi obert. Permet al gestor de finestres aprofitar l'acceleració del maquinari quan és possible. Pot generar arxius en format PNG, SVG, PDF i PostScript.
Forma part del paquet de biblioteques GTK+ des de la versió 2.8 per a crear interfícies gràfiques i pot ser emprat per desenvolupadors per a generar programari propi. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=641257 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_596754 | "L'enquesta demogràfica 2007 sobre el coneixement de llengües posa de manifest el predomini del castellà sobre el català pel que fa al nivell de coneixement que en tenen els ciutadans, tant si són estrangers com si no. Les dades sobre el coneixement coincideixen amb les d'ús del català, ja que en tots els àmbits –família, feina, escola, oci– el percentatge de població gironina que fa servir el català no arriba al 50%." Font: el Punt.cat
Cosa que no fa més que demostrar que la independència de Catalunya té data de caducitat. O trepitgem l'accelerador per aconseguir la independència en un temps x, o senzillament estem condemnats a desaparèixer com a poble. Quan s'entra en un procés de galleguització ja no hi ha marxa enrere.
Galleguització no és el mot adequat. Ells han patit una substitució brutal, nosaltres (parlo de Catalunya) no. | 0.808012 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_67276 | El bloc de les cooperatives de treball a Catalunya
Arxiu de la categoria ‘ABC de les cooperatives’
Malgrat la indubtable aportació de les cooperatives a la societat, el seu potencial per donar resposta a les inquietuds de les persones que reclamen un canvi de model, la seva dimensió com a moviment global que vincula (ja!) a una setena part de la població mundial, la seva presència a tots els sectors d’activitat i els innombrables exemples concrets d’empreses sostenibles i exitoses a tot el món, les cooperatives pateixen un dèficit de coneixement públic i institucional, sovint fragmentat o associat a fórmules antigues o microexperiències locals.
El cert és que existeixen cooperatives a cada ciutat i a cada barri de Catalunya i que són avui part de la vida diaria de moltes persones. Precisament aquesta setmana l’Aliança Cooperativa Internacional celebra la seva Assemblea General a Cancún , Mèxic, amb l’objectiu de presentar l’Any Internacional i insistir en que les cooperatives ajuden a la construcció d’un món millor.
Una de les formes en que aquest lema es fa realitat és el fet que, formades per tres individus o per centenars de persones sòcies, les cooperatives es regeixen per set principis internacionals, capaços de generar unes pràctiques específiques que repercuteixen positivament en les persones sòcies i treballadores, usuàries, famílies i entorn.
Aquests són els set principis cooperatius, posats en pràctica per unes 4000 empreses cooperatives a Catalunya i per 1,4 milions al món:
Principis cooperatius
Gestió cooperativa de les persones
Adhesió lliure i oberta
Sentir-se part d’un projecte augmenta la implicació i la responsabilitat de les persones membres i les capacita per donar resposta amb una visió global dels agents implicats.
Control democràtic
Les persones sòcies tenen veu i vot i disposen o generen espais per parlar i ser escoltades, aportar idees i enriquir-se amb les de la resta de l’equip.
Participació econòmica
Les persones sòcies coneixen, gestionen i planifiquen pressupostos i són co-responsables en els resultats de l’empresa.
Autonomia i independència
La disposició a treballar plegats, ajudar i rebre ajut es reflecteix en un major grau d’autonomia dels membres i en l’apropiació conjunta del futur comú.
Informació, formació i educació
L’obligació legal de reinvertir part dels resultats en la formació dels integrants de la cooperativa repercuteix en un servei de qualitat.
Intercooperació
La cooperació amb altres cooperatives permet compartir eines de gestió, multiplicar el coneixement, fer economies d’escala o compres conjuntes.
Interès per al comunitat
Les cooperatives son part d’un sistema i d’un entorn, estan arrelades al territori i compromeses en la generació d’iniciatives per mantenir-s’hi i beneficiar la societat.
Aquest dilluns 31 d’octubre és un dia històric per a les cooperatives a tot el món. Demà, l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York serà l’escenari de la presentació oficial de 2012, Any Internacional de les Cooperatives, una declaració destinada a generar consciència i reconeixement a l’aportació que fan les cooperatives a la construcció d’un món millor.
Les Nacions Unides ofereixen al moviment cooperatiu un gran regal amb aquesta declaració. Tenim una extraordinària oportunitat per posar de manifest la valuosa aportació que fan les cooperatives a la societat i contribuir a fer sortir a la llum un dels secrets més ben guardats: les cooperatives són empreses sostenibles, basades en principis i propietat dels seus membres. I aquests tres elements les fan exitoses i resistents, capaces de superar crisis com les actuals. Les cooperatives aporten al món una revolucionària fórmula d’èxit, que té els seus orígens el segle XIX, i que avui no s’utilitza per omplir informes de responsabilitat social amb propòsits de màrketing, sino que forma part del nostre ADN i és capaç de garantir el funcionament de 1,4 milions de cooperatives al món i donar feina a més de 1.000 milions de persones des de Argentina fins a Austràlia.
Les cooperatives formem part d’un moviment global que dilluns 28 d’octubre estarà representat a les Nacions Unides per Pauline Green, presidenta de l’Aliança Internacional de les Cooperatives, i per més de 150 presidents de les cooperatives més grans del món, entre elles la Corporació Mondragón , el Co-operative Group o Desjardins .
Qualsevol negoci pot funcionar com una cooperativa, una forma prou flexible com per adaptar-se a les necessitats dels seus membres, però el cert és que les cooperatives no són només empreses. Són empreses que aporten un element positiu a la vida de les persones que en són membres i al seu entorn. Constribueixen a construir un món millor, tal i com reconeix l’ONU amb la seva declaració. I ho fan perquè són propietat dels seus membres, que prenen decisions de forma democràtica i reinverteixen els beneficis per fer créixer l’empresa i formar les persones que en formen part. La sostenibilitat i l’estabilitat del model cooperatiu es basa, en gran part, en una estructura totalment diferent d’empresa.
Demà a Nova York, l’acte de presentació oficial de 2012 Any Internacional de les Cooperatives permetrà conèixer la llista de les 300 cooperatives més grans del món, capaces de generar elles soles l’equivalent del producte interior brut de Canadà. Les cooperatives poden ser realitats amb milers de persones darrera o micro-empreses de dues o tres persones, però els principis que les fonamenten són els mateixos.
“El que és irònic en relació a les cooperatives és que estan a tot arreu. Són part de la vida diària de moltes persones, però fins que no t’atures i mires el seu impacte i la seva eficàcia no t’adones que el seu model, basat en principis, és el que les persones han anhelat i el que els governs necessiten per resoldre moltes de les crisis internacionals a les que avui ens enfrontem”, explicava Pauline Green poc abans de viatjar a Nova York i insistia en les paraules que diria al secretari general de l’ONU Ban Ki-Moon aquest dilluns: “feu cooperatives, i deixeu-nos volar, perquè tenim molt a aportar”.
La portada del mític disc de Supertramp, on un senyor en banyador i ulleres de sol prenia un vermut aliè a l’entorn brut i degradat em sembla que reflecteix prou bé la situació actual: enmig d’una crisi que afecta profundament a la majoria de la població hi ha rics que funcionen com si la cosa no anés amb ells. Els rics ho són més i la distància amb els pobres és més gran. Però aquest és un dany col·lateral de la pràctica capitalista i, a banda de la insolidaritat que han demostrat a casa nostra, no és un tema del que puguem treure massa conseqüències pràctiques per a les nostres empreses. O sí, però ja ho tractaré en un altre moment.
En relació a Espanya, estem endeutats en excés. Tothom està d’acord en què el nivell de deute públic, aproximadament un 65% del PIB, no és excessiu. El que ens diferencia és que l’endeutament de les famílies i les empreses és massa elevat. Segons el Banc de Pagaments Internacionals sumant els tres arribem al 355% del PIB, quan el límit recomanable és del 260% (85% del PIB pel deute públic, 85% per les famílies i 90% per les empreses). El que els inversors dubten, amb molta raó, és que les famílies i les empreses puguin fer front al deute amb els bancs i que aquests caiguin. Per això es demana que augmentin els seus recursos propis, per fer front a la morositat. El mateix han de fer les empreses, capitalitzar-se per fer front a la disminució del fons de maniobra i reduir el cost del finançament.
Si a aquest nivell d’endeutament d’empreses i famílies sumem un atur del 20% i hi afegim les retallades d’administracions i empreses, la incertesa realment és gran. A les empreses, davant d’un endeutament elevat, cal fer reestructuració, començant per recapitalitzar-se. Per ordre:
Ampliar el capital (són els socis els que primer han d’apostar per la continuïtat del negoci).
Refinançar el deute.
Vendré més, augmentar les vendes en relació a l’actiu fix i vigilar-ne el cobrament. Les empreses han de poder generar més diner i millorar la seva productivitat.
Per augmentar la rotació i el marge, els bancs apliquen més comissions (fan rotar més l’actiu), demanen més garanties reals (vigilen els comptes a cobrar) i incrementen el diferencial (augmenten el marge). Ja no sona estrany un tipus del 10% per una pòlissa de crèdit a un any.
Els ingressos de l’Estat provenen majoritàriament de l’activitat econòmica (IVA i IRPF i impostos indirectes) i, si no hi ha activitat, pot no haver caixa suficient per afrontar el servei del deute. L’Estat també hauria d’augmentar la productivitat i donar exemple. Però a més ha de gastar més en infraestructures productives que generin activitat (ocupin persones) i millorin els recursos i la productivitat de les empreses (el corredor mediterrani n’és un bon exemple).
En qualsevol cas, ara mateix estem enmig d’un cercle del que sembla difícil sortir. La desconfiança està instal·lada, ni l’Estat, ni les famílies, ni les empreses gasten i ens trobem amb un creixement anèmic que no millora els ingressos de l’Estat, ni de les famílies ni de les empreses. Aquest cercle només es pot trencar, en la meva opinió, restaurant la confiança mitjançant una política clarament expansiva, però confesso que ara mateix no veig qui ni com.
En sintonia amb la profunditat i extensió de la crisi, l’escenari pels propers anys és el d’una recuperació lenta, un creixement baix i un atur elevat. Per tant, les empreses hauríem de deixar de parlar de crisi, això és el que hi ha. És en aquest marc en el que hem de navegar els propers deu anys, al menys.
Des de la Fundació Seira treballem per ampliar i millorar els instruments pel finançament de les cooperatives . A més, impulsem línies pel finançament d’ampliacions de capital dels socis de les cooperatives i avals pel circulant i el refinançament del deute, desenvolupem la tecnologia per l’emissió de títols participatius a perpetuïtat, nous instruments que facilitin l’adaptació de les empreses cooperatives al nou escenari. Tots hem de repensar el model de negoci, ja no val fer el mateix de la mateixa forma, i adequar la nostra estructura al nou escenari. Hem de ser realistes, ara sabem com serà el futur. Com a mínim, una part de la incertesa, està resolta.
Per Anaïs Fernàndez i Tosas, coordinadora del projecte FesCoop! d’Aposta
Les experiències que s’han dut a terme arreu del món per tal de fomentar els valors de l’empresa social i democràtica que és la cooperativa han estat diverses. Des dels programes pioners que als anys 90 es van començar a desenvolupar en una Astúries en plena crisi industrial, fins als calçots ecològics de la cooperativa de l’escola rural de Bot que van omplir els diaris ara fa uns mesos, han estat múltiples els intents per fomentar l’esperit d’emprenedoria col·lectiva en l’educació reglada.
A Aposta volem contribuir a la promoció de la participació activa dels joves en la construcció del futur que els tingui per protagonistes i apostem fermament per les noves tecnologies com a eina de sensibilització a l’Educació Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius. Amb la voluntat de reflexionar sobre els valors i les possibilitats del cooperativisme emprenedor ha nascut el projecte FesCoop! que arribarà als centres educatius que ho sol·licitin aquesta tardor.
“Només cal observar la realitat per adonar-nos que cada dia existeixen més cooperatives a prop nostre. Els alumnes són el nostre futur, cal formar-los per entendre la societat de forma solidària i democràtica”, explica Mercè Palau professora de l’IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, un dels 80 instituts que fa dos anys van participar en un projecte de promoció del cooperativisme entre els joves catalans.
En l’estratègia del foment de l’emprenedoria i la sensibilització cooperativa a les escoles, hi ha una inversió a llarg termini. Més enllà de l’autoocupació i el món laboral l’emprenedoria col·lectiva, com a concepte que de forma natural s’empelta dels dos valors que orienten un projecte com Fes Coop, pretén des de l’aula, però també des del treball metodològic, promoure valors com la creativitat, la curiositat, el treball en equip o la capacitat d’adaptació.
Montserrat Puig, professora de l’IES Rafael Campalans d’Anglès, recorda la participació dels seus alumnes fa dos anys: “dins de cada grup va ser molt important l’experiència. Cadascun d’ells va comprovar que en el treball en grup és molt important que cada membre treballi de manera responsable i també que és imprescindible anar ben coordinats per aconseguir bons resultats”.
L’educació ha estat concebuda com una eina al servei de la transmissió de coneixements i la memorització de conceptes. Per tal de fomentar un aprenentatge actiu, cal fer èmfasi en els valors i les capacitats de l’alumnat, situant-los en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge. FesCoop! no només té l’objectiu de promoure l’esperit emprenedor i els valors cooperatius, sinó que des de l’experiència, els alumnes desenvolupen capacitats i confiança. I el que és més important, prenen les seves pròpies decisions.
El 22 de juny de 1633 el Sant Ofici de la Inquisició titlla les idees de Galileo Galilei sobre el moviment de la terra de insensates, absurdes i herètiques i l’obliga a abjurar d’elles. Conta la llegenda que després d’abjurar, el filòsof va pronunciar la llegendària frase e pur si muove (però es mou! ), referint-se al fet de que podien negar-ho, però era evident que la terra estava en moviment.
Aquesta anècdota que es relaciona amb la tossudesa dels fets en contra de les idees i la victòria de la ciència per sobre de la fe, em serveix per parlar d’altres idees que lluiten per perdre l’etiqueta d’insensates, absurdes i herètiques i reclamen ser declarades “sensates”:
La gestió comunitària és eficient: Elinor Ostrom , la primera dona que rep el premi Nobel d’Economia l’any 2009 ha estudiat la gestió comuna en situacions de degradació de l’ambient i d’explotació de recursos naturals d’ús comú que es troben en perill d’exhaurir-se. Des de l’any 1965 està estudiant casos de bones i males pràctiques en la gestió comuna i en la gestió privada, i ha arribat a la conclusió que la gestió comuna pot ser eficient. L’excel·lència en la gestió democràtica és possible .
La premi Nobel arriba a aquesta conclusió després d’analitzar sistemes autogovernats i sostenibles en el temps on preval la cooperació i el benefici comú a la picaresca i el lucre propi: la tinença comunal a Suïssa, la irrigació de les hortes valencianes i la irrigació a Filipines.
És el capitalisme el millor sistema del món? No, ens argumenten des del 2001 els “Galileos” del projecte Democràcia Econòmica en el seu llibre Democràcia Econòmica vers una alternativa al capitalisme , és un sistema terriblement injust, és evident (“e pur si muove”) ara ho vivim en pròpies carns. Però el millor de tot és que existeixen alternatives i algunes ja estan funcionant (banca ètica, consum responsable, mercat social, cooperativisme, …).
I és en aquesta alternativa d’un mon millor on el cooperativisme, com molt bé ens recordava Ivan Miró en un post anterior , hi té molt a aportar i a dir.
D’un temps ençà, és molt habitual trobar-se en tota mena de mitjans de comunicació les opinions de reconeguts experts que, amb diferents matisos, proclamen que les empreses d’èxit del futur seran aquelles que siguin capaces de superar l’actual cultura empresarial i obrir-se a noves formes d’organització.
El futur, ens diuen, serà de les empreses que sàpiguen escoltar les persones que hi treballen, que estiguin obertes a les innovacions que els seus empleats i empleades puguin aportar. Serà de les que no tinguin por d’obrir camins a la participació en uns processos de presa de decisions que superin les jerarquies immòbils i ferragoses i, en canvi, serveixin per recollir tot allò de bo que qualsevol persona vinculada a l’empresa pugui aportar. El futur, insisteixen, és de les empreses que generin al seu voltant una cultura corporativa sòlida i atractiva, capaç de fer sentir orgullós de formar-ne part a la gent que es guanya la vida treballant-hi. Empreses que sàpiguen valorar el talent i la dedicació dels seus treballadors i treballadores, que fomentin la igualtat i la participació i mantinguin vincles d’arrelament amb el territori que les acull.
Tot això i moltes altres coses constitueixen allò que els experts anomenen ‘nova cultura empresarial’ i, si hem de fer-ne cas, es tracta d’una veritable revolució que canviarà per sempre més la nostra forma d’entendre les relacions laborals i el rol de les empreses dins el globalitzat teixit econòmic mundial.
I no podria estar més d’acord. Efectivament, des de la modèstia, coincideixo en el diagnòstic amb aquests experts que prefiguren amb els seu anàlisi unes empreses més humanes i participatives, més igualitàries i amb voluntat d’estar al món per fer quelcom més que diners. Ara bé, qui diu que aquesta és una revolució que encara està per fer? El futur serà d’aquestes empreses adaptades als nous temps, d’acord, però, i el present? No és també d’aquestes empreses? No existeix ja –i des de fa més de 150 anys- una tipologia d’empresa on la participació i la gestió democràtica no és només una declaració de bones intencions sinó, ben al contrari, una realitat quotidiana?
Doncs sí, aquestes empreses existeixen i responen al nom de cooperatives.
La crisi ha fet palès que el cooperativisme és una alternativa perfectament viable i plausible a les societats mercantils que a dia d’avui continuen sent la immensa majoria del conjunt d’empreses del país. Ningú ha estat capaç d’esquivar amb major eficàcia que les cooperatives els pitjors efectes de la crisi, doncs els problemes – que afecten a tothom-, es poden afrontar amb major flexibilitat. És més, la xifra de cooperatives i de persones que hi treballen s’ha incrementat arran d’aquest perllongat període de severes turbulències econòmiques que encara ens afecta.
El cooperativisme ha estat capaç de reivindicar-se com una forma d’organització que ha generat empreses modernes i innovadores, referents en molts sectors, tant en èpoques de crisi com de bonança. Empreses on, com diuen els grans gurús empresarials que ha de ser, les persones són un dels actius més importants.
Davant d’aquells que ens parlen d’una nova cultura empresarial que està per arribar, jo convido a tothom a mirar al seu voltant i descobrir les petites o grans aventures que protagonitzen tota mena de cooperatives. Empreses humanes, empreses amb futur que existeixen i gaudeixen de bona salut.
Ens trobem en el sobri despatx d’un notari instal·lat en un pis vell de sostres alts.
En una habitació s’hi esperen tres persones. Han decidit unir les seves forces per constituir una empresa. Són amics, són treballadors i seran socis. Cada soci tindrà un vot i es gestionaran democràticament. Tots aporten al projecte els diners o els recursos que poden: els seus coneixements i la seva feina, alguns diners, material, eines i molta il·lusió. Són una cooperativa de treball.
En una altra sala, algú signa un paper i aporta diners per muntar una empresa. Arrisca els diners i, en contrapartida, pren totes les decisions. De la mateixa manera que compra lloga o contracta pot vendre l’empresa, o acomiadar persones: per això hi posa els diners. És una empresa mercantil.
Aquest és l’origen i la diferència entre una empresa mercantil -jo poso els diners per tant jo mano- i una cooperativa -nosaltres posem la feina i, entre tots, decidim.
Una altra diferència és l’objectiu: l’objectiu de l’empresa de capital és guanyar diners o preservar els que hi hem posat; l’empresa cooperativa te per objectiu mantenir els llocs de treball i, per fer-ho, requereix diners. La necessària viabilitat econòmica respon a la voluntat de mantenir llocs de treball.
En èpoques de bonança, quan tot va bé, si es fa bé la feina les empreses creixen: unes incorporen treballadors assalariats. Les cooperatives incorporen socis, amb veu i vot en les decisions i el futur de l’empresa. Les mercantils distribueixen beneficis entre els que hi han posat diners. Les cooperatives distribueixen els excedents entre els socis treballadors, i així es socialitza el benefici.
En èpoques de crisi, quan tot va malament, les empreses ho passen malament: unes acomiaden treballadors i possiblement acaben traslladant la producció a un país on els recursos (humans) siguin més econòmics. El seu objectiu és guanyar diners i preservar-los. La fi justifica els mitjans.
En èpoques de crisi, quan tot va malament … què fan les cooperatives? Què decideixen els treballadors fer amb el seu projecte? Decideixen seguir treballant, re inventar-se, canviar de producte, de client, de mercat … decideixen quedar-se en el territori. Decideixen persistir.
“… i aquell esforç, que prou que coneixes, de persistir quan res no ens és propici. “ Miquel Martí i Pol
Els autors
Olga Ruiz
Olga Ruiz coordina Ara cooperatives, un bloc coral, escrit a moltes mans a partir de les aportacions de les persones vinculades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i compromeses amb un model empresarial democràticament valuós. | 0.853217 | curate | {"ca": 0.9879908501715593, "it": 0.0004765535646206634, "pt": 0.007910789172703011, "de": 0.0003812428516965307, "eu": 0.0003812428516965307, "es": 0.0019062142584826535, "eb": 0.0009531071292413268} | http://emprenem.ara.cat/aracooperatives/blog/categoria/principis-i-fonaments-basics-de-les-cooperatives/page/2/ |
mc4_ca_20230418_17_739976 | Vols fer-te un maker del treball de la fusta? Sí, doncs t'hem preparat un curs pràctic i teòric de 12 hores. El nostre fuster de capçalera, Marc Perea Huguet, ens explicarà els tipus de fustes, les eines, els encaixos i les unions, les planxes i un munt de coses més per a fer-te els teus mobles, reparacions o transformacions que sempre t'has imaginat que t'agradaria fer!
No deixis passar aquesta oportunitat de tastar el que et pot aportar una experiència formativa i creativa.
Activitats, Cursos, Taller | 0.762406 | curate | {"ca": 1.0} | http://ravalstaller.cat/taller/fusteria-i-ebenisteria/ |
macocu_ca_20230731_4_213992 | Degut al confinament que estem patint aquest dies, a causa del COVID-19, aquests dies estem tots mirant més sovint pel balcó i terrats per veure ocells, ja que no podem sortir a les zones que més ens agraden. Tenim, però, un gran avantatge: és època de migració, i es mouen més ocells de l'habitual. Durant el dia d'avui he estat força estona al terrat de casa meva, a Reus, observant les espècies que passaven per la zona. Ha estat un dia molt més productiu del previst, en gran part gràcies als ocells rapinyaires; n'he vist un total de 8 espècies diferents: aligot comú, àguila calçada, arpella, àguila marcenca, esparver, xoriguer, milà negre i, la que ha estat sens dubte la "raresa" del dia, àguila pescadora. Us mostro a continuació algunes imatges:
Sempre ens agrada donar una especial importància a les aus de la ciutat, no pel fet que siguin més amenaçades o més espectaculars, si no pel fet que són les que tenim més a mà, i només cal obrir una mica els ulls per entrar en un curiós món: el que era un lloc on creies que hi vivien només pardals i coloms de sobte perceps que és un hàbitat on trobar gaigs, mallerengues, cueretes, pinsans, bruels i un llarguíssim etc. Aquest matí he anat al parc urbà que tinc més a prop: el parc de Sant Jordi, a Reus. La llista d'espècies ha estat considerable: un total de 20 espècies diferents. Alguns dels ocells observats:
Tot i que el clima aquest any sembla que no vulgui canviar, ja tenim aquí la tardor. Això implica que els parcs i jardins de la ciutat es van omplint mica a mica d'ocells hivernants, d'ocells de pas i d'altres espècies que sense realitzar grans migracions es desplacen cap al litoral i zones més templades per tal de passar els mesos més freds de l'any. Ahir, als afores de Reus, vaig estar una estona observant i escoltant els ocells que hi havia a una petita zona sense construir dins d'una urbanització. Tot i no ser una hora "ornitològica", ja que eren les 16h, el resultat va ser millor de l'esperat: un total de 18 espècies, entre les que he de destacar aquest petit grup en migració de grues (Grus grus):
Les dues espècies que van donar més joc van ser sens dubte els pit-rojos i les mallerengues petites,
Aquesta tarda he aprofitat una estona per passar per la carretera propera a l'aeroport de Reus per veure si als voltants de les pistes hi havia ocells, tot i el dia quasi plujós que teníem. Ha estat més profitós del que em pensava, doncs he pogut observar un total de 15 espècies diferents, entre les que destaquen la perdiu roja, el picot verd, l'aligot comú i el mosquiter de passa. Algunes fotos realitzades avui: | 0.884107 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_80249 | Exposició d'art
Les exposicions d'art són exhibicions d'obres artístiques amb finalitat divulgativa o comercial. Alguns diferents tipus d'exposicions d'art són: Exposició permanent, exposició temporal, exposició individual o personal, exposició col·lectiva, exposició monogràfica, retrospectiva, exposició itinerant o exposició virtual.
En la seva forma actual són un producte típic del segle XIX, quan amb la revolució liberal, el públic interessat en l'art es generalitzà, Tanmateix en segles anteriors ja hi havia exposicions públiques oficials d'obres d'art en llocs com París, on des del segle XVII se celebraven periòdicament els Salons. Aquest model anà imposant-se, en paral·lel a les seccions de Belles Arts de les nombroses Exposicions Universals que se celebraren a diverses ciutats del món.
Al mateix temps, però, també anaven proliferant les exposicions col·lectives organitzades per cooperatives de pintors, escultors, etc., que a Barcelona tingueren un auge especial els anys quaranta i cinquanta del segle XIX amb la "Sociedad de Amigos de las Bellas Artes". Sovint s'instal·laven en edificis fets exprés com el que planejà el mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet a la Gran Via de Barcelona el 1868.
Tanmateix el model que arrelà més i que fou més freqüent va ser el privat: La galeria d'art -com la Sala Parés de Barcelona- regida per un marxant que hi acollia constantment mostres col·lectives de diversos artistes, que al quedar un temps a la vista del públic acabaven venent-s'hi. Cap a finals del segle XIX anà apareixent, primer molt esporàdicament i ja al nou segle amb més freqüència, l'exposició individual, que al llarg del segle XX ha proliferat extraordinàriament als milers de galeries d'art que emergeixen a les principals ciutats. És a través de les exposicions que s'ha portat a terme principalment la difusió de l'art i el col·leccionisme en l'edat contemporània. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=80250 |
grup-elmon_ca_20230726_0_82274 | La relació entre Leo Messi i el català sempre ha estat d’allò més controvertida. El futbolista argentí va arribar a Barcelona amb 13 anys i hi va ser ininterrompudament fins als 34. Part de la seva escolarització va ser en català, de la mateixa manera que va mamar aquesta llengua al Camp Nou i com a jugador del Futbol Club Barcelona durant moltíssims anys. Tot i això, gairebé mai se l’ha pogut sentir parlar en cap altre idioma que no sigui el castellà i això li ha costat dures crítiques per part de determinats sectors del barcelonisme.
Ara que s’ha convertit en jugador del París Saint-Germain (PSG), molta gent estava atenta a veure què faria amb el francès. De moment, ha fet exactament el mateix que amb el català: ignorar-lo. Tanmateix, en una publicació a les xarxes socials sí que ha utilitzat les dues llengües. Ha estat en un post a Instagram on ha agraït els 300 milions de seguidors. L’argentí ha escrit: “Gracias, thank you, gràcies, merci”. Aquí sí que ha tingut en compte els dos idiomes i, curiosament, ha posat el català per davant del francès, i això que ara juga al PSG i ja no forma part de la plantilla del Barça.
Per tant, malgrat que gairebé mai no se l’ha pogut sentir parlant català, ha demostrat tenir una certa vinculació amb la llengua, o com a mínim ser conscient que molts dels seus seguidors són catalans o catalanoparlants. Una cosa similar va passar quan va publicar un vídeo a les seves xarxes socials amb el seu fill, cantant cançons infantils. Curiosament, una d’elles era la tradicional cançó catalana Joan Petit, la qual Messi entonava perfectament. Pot ser que la vergonya li hagi pesat massa durant tots aquests anys per atrevir-se a deixar-se anar. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monesport.cat/catalunya/leo-messi-catala-frances-barca-psg-222230/ |
mc4_ca_20230418_5_101200 | LA SENYORA AVINYO | FRANCESCA ALIERN | Comprar libro 9788415456162
La senyora Avinyó ens presenta el quadre d’una societat rural que comença a tindre opció a la cultura i el coneixement, tot refl ectint-ne els canvis socials i morals a mesura que va deixant enrere la foscor de la ignorà ncia i les supersticions que l’havien marcat, passant per la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil. En aquest context, un notari destinat a una població de les Terres de l’Ebre veu com la seua vida canvia de tal manera que ja no pot controlar-la. La senyora Avinyó és una novel·la en quÿ la passió porta els seus protagonistes a l’arravatament i que de ben segur subjugarà els lectors.
Filla de Xerta (Baix Ebre), és una novel·lista compromesa amb la societat que l’envolta i amb el seu entorn. Guardonada amb el Mÿrit de les Lletres Ebrenques (2011), la seua prolífica obra compta amb un gran nombre de lectors i lectores fidels: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigÿes fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocÿncia (2013) i Les passions de la Menestrala (2014). Ver ficha del autor
SI TU EM DIUS VINE HO DEIXO TOT... … | 0.836549 | curate | {"it": 0.04441453566621804, "ca": 0.9185733512786003, "es": 0.01278600269179004, "pt": 0.024226110363391656} | https://www.casadellibro.com/libro-la-senyora-avinyo/9788415456162/1963972 |
mc4_ca_20230418_6_527997 | dimanche, 13-10-2019 10:30
Altitude máx (m): 1227
Ouverture des inscriptions: 10/07/2019
Instruction de l'inscription: INSCRIPCIONS OBERTES MITJA MARATÓ 2019 INSCRIPCIONS PER INTERNET. accés inscripcions servidor albecam.com Condicions inscripció: omplir el formulari d’inscripció + pagament per TPV. Termini màxim inscripció : fins a les 24.00 hores del divendres 11 d'octubre. preu inscripció : Esportistes federats amb llicència federació d'atletisme 2019 10 €. Esportistes no federats 15 € (inclou assegurança de dia)
Date limite de l'inscription: 11/10
Remise fédérés: 5€
Motif de remise: Preu 10 € per esportistes amb llicència atletisme
Nombre de visites : 18224
Dernière modification de l'organisateur : 2019-07-11 14:38:51
Dernière modification de Runedia : 2018-08-21 16:41:58 | 0.477519 | curate | {"en": 0.15653298835705046, "pt": 0.028460543337645538, "fr": 0.2988357050452781, "ca": 0.5161707632600259} | https://runedia.mundodeportivo.com/fr/course/mitja-marato-de-puigcerda-2019/20190615/ |
crawling-populars_ca_20200525_47_56043 | undefined
Inici > Notícies > Istoric de notícies > Detall
Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
27/04/2017
Recomana que la reubicació dels interns i del personal de la Model tingui en compte els drets dels afectats
No disposar d'un centre de preventius a la ciutat de Barcelona pot tenir afectacions en la gestió de les sortides judicials, l'atenció als centres de salut i l'exercici del dret de defensa
Proposa cercar vies perquè Barcelona es doti d’un equipament penitenciari, com ara explorar la reconversió del CIE de la Zona Franca de Barcelona en un centre de preventius
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha avalat la decisió de tancar el Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (Model), atès que es tracta d'un equipament que ja fa anys que no reunia les condicions òptimes per desenvolupar-hi el model penitenciari català i n’urgia el tancament.
Tot i així, considera que la decisió s'ha pogut prendre precipitadament sense que s'hagi determinat la necessitat de disposar d'un altre centre de preventius alternatiu actualment, més petit i a la ciutat de Barcelona. També posa de manifest que la decisió hauria d'haver pres més en consideració els diferents interlocutors afectats i, concretament, els interns i el personal que hi presta serveis, abanda dels veïns de l'Eixample que fa anys que reivindiquen disposar d’aquell espai per a usos socials.El Síndic va investigar el cas després de rebre un centenar de queixes pel tancament del centre d'interns, sindicats i juntes de personaldels Serveis Territorials de Barcelona.
En el marc d'una resolució que acaba d'emetre sobre el tema, el Síndic ha demanat al Departament de Justícia de la Generalitat que construeixi amb la màxima celeritat un nou centre d'interns preventius a la ciutat de Barcelona. Aquest nou centre ha de servir perquè Barcelona pugui assumir la seva quota de responsabilitat en matèria d'equipaments penitenciaris.
El Síndic també ha proposat a la Generalitat que explori la via de demanar a l'Administració estatal poder aprofitar les instal·lacions del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca per ubicar-hi aquest nou centre.Tot i que caldria fer les inversions oportunes destinades a adaptar-lo i resoldre la manca de llicència actual d'activitat, el Síndic considera que d'aquesta manera s'evitaria una demora excessiva en la construcció del nou centre.
En aquest sentit, Rafael Ribó alerta que no disposar d'un centre de preventius a la ciutat de Barcelona pot tenir afectacions en la gestió de les sortides judicials, l'atenció als centres de salut il'exercici del dret de defensa.
Pel que fa a la situació dels interns i del personal de la Model, el Síndic recomana que els interns que siguin reubicats als nous centres penitenciaris de destinació tinguin continuïtat en el treball productiu o destinació remunerada que feien i que es financin els desplaçaments dels familiars que ho necessiten.
També demana que es garanteixi la reassignació del personal funcionari amb destinació definitiva al CP Homes als centres ubicats a la ciutat de Barcelona o rodalia (a menys de 40 Km), llevat que el treballador demani qualsevol altre centre penitenciari. A més, el Síndic recorda que cal que el procés de reestructuració dels treballadors de la Model tingui en compte els seus drets laborals i professionals de conformitat amb els de la resta d'empleats públics.
Tornar | 0.860992 | curate | {"en": 0.002640845070422535, "pt": 0.013791079812206572, "st": 0.027582159624413145, "it": 0.0029342723004694834, "ca": 0.9512910798122066, "sq": 0.0017605633802816902} | : /oc/page.asp?id=53&ui=4400 |
mc4_ca_20230418_13_71554 | juliol de 2020 – Grup de Natura Freixe
Turisme / By Helena Blanch
A causa de la crisi del coronavirus, els organitzadors i les institucions que hi donen suport han acordat la suspensió de les dues activitats El Grup de Natura Freixe i la Comissió Organitzadora de la Cursa de les Cigonyes de mutu acord amb l’Ajuntament de Flix, han decidit suspendre la 7a edició de la …
Se suspenen la Cursa de les Cigonyes i la Festa de les Cigonyes de la Reserva Natural de Sebes Read More »
Diumenge passat, 12 de juliol, va tenir lloc la primera jornada de voluntariat ambiental d’aquest 2020 a la Reserva Natural de Sebes. Aquesta trobada havia estat aplaçada al mes de març a causa de la crisi sanitària provocada pel coronavirus. Per començar, Pere Josep Jiménez, director tècnic del Grup, i Arnau Pou, tècnic de conservació …
“Los Fardatxos”, el nou equip de Voluntariat Ambiental del Grup de Natura Freixe Read More »
Gràcies a la tasca de diverses institucions i la col·laboració d’uns veïns de Flix la cigonya ha pogut tornar recuperada al seu niu A mitjans de juny el Grup de Natura Freixe alertava sobre el perill de les línies elèctriques no protegides per a les aus Ahir al migdia es va alliberar, a …
Rescatat amb èxit un poll de cigonya que havia caigut ferit a l’EDAR de Flix Read More »
Educació / By Helena Blanch
El projecte guardonat és ESTIMULA+, un programa pensat per apropar la natura a col·lectius de gent gran i de persones amb discapacitat Gràcies al programa Societat i Àrees Protegides, la Fundació Fernando González Bernáldez i EUROPARC-Espanya han impulsat el II Premi Experiències Inspiradores amb l’objectiu d’identificar i divulgar exemples de bones pràctiques en diferents …
Un projecte del Grup de Natura Freixe rep una menció en el II Premi Experiències Inspiradores d’EUROPARC-Espanya Read More »
Després d’una llarga trajectòria al capdavant de les Dacteres de Flix, la junta actual ha decidit retirar-se i fer una donació dels fons acumulats durant els darrers anys a dues causes mediambientals que afecten a la població. Una part s’ha destinat al fons per pal·liar les conseqüències de l’incendi forestal que hi va haver l’any …
La junta de les Dacteres de Flix dóna 200€ al Grup de Natura Freixe Read More » | 0.871181 | curate | {"ca": 0.9405673120216119, "fr": 0.05943268797838811} | https://www.freixe.cat/2020/07/ |
mc4_ca_20230418_6_715041 | CAFEZOOMBLOC: 28/02/2011
Si ningú ens hagués dit el contrari, creuríem que la lluna és plana. Ben mirat, i deixant de banda els seu encant, se'ns escapa la seva forma autèntica. La lluna és plana, el sol també i qualsevol caiguda dins l'àrea és un penal a favor nostre.
Quan anem al metge per una cosa grossa necessitem un segon diagnòstic. Quan es tracta d'analitzar un fet rellevant, necesitem una opinió contrastada. El nosre parer se'ns queda curt i estret.
Recordeu el darrer anunci de la coca-cola? Intel·ligent i ben intencionat, aconsegueixen crear un univers on tenir una ampolla de coca-cola a les mans ens fa sentir milors persones. Uns nens, una música d'un grup mític (Oasis) i un missatge: malgrat tot, el món és millor gràcies a persones com tu. Fa Uns dies en vaig descobrir "l'altra cara de la veritat" i em va ajudar a treure les meves pròpies conclusions. Us l'ofereixo com a segona opinió contrastada, una mirada des del Sud de la realitat del Nord.
a les 17:11 1 comentari: | 0.761803 | curate | {"it": 0.024439918533604887, "ca": 0.9327902240325866, "es": 0.04276985743380855} | http://cafezoombloc.blogspot.com/2011_02_28_archive.html |
oscar-2201_ca_20230904_7_87364 | A finals del s. XIX, Antoni Noguera Balaguer (1858-1904), considerat el «pare de la música mallorquina» i el «primer nacionalista de la nostra música», va començar a lluitar per la renovació de la música religiosa a Mallorca. Des de l’any 1892, i per influències del mestratge del músic català Felip Pedrell, es va declarar partidari de la restauració del cant gregorià als nostres temples i animà joves preveres (Mn. Antoni Pont, Mn. Jeroni Salas, Mn. Melcion Massot,…) perquè interpretassin motets de Victoria, Palestrina,…, en les principals celebracions litúrgiques. El seglar i músic Antoni Noguera no només s’anticipà a les reformes de la música religiosa que dictà el Bisbe Pere J. Campins (1901), sinó també a la promulgació del «Motu proprio» del Papa Pius X (1903).
El programa d’avui, en homenatge al Bisbe Campins i a l’arquitecte Gaudí, intentarà evocar uns trets propis d’aquella atmosfera religiosa i musical a Mallorca, de finals del XIX i principis del XX; és a dir, el paper del cant gregorià i de la polifonia clàssica; la presència del compositor seglar i la seva obra religiosa, al costat del sacerdot-compositor i la seva incursió en la música profana; les relacions amb Catalunya i la seva influència en el ressorgiment d’una nova consciència cultural, religiosa i musical a les illes. D’aquesta manera encetam un petit i sintètic recorregut cronològic a través de la història i que segur ha omplert de bellesa sonora la nostra Seu al llarg dels segles.
El concert comença amb una melodia gregoriana —posteriorment arranjada per Duruflé— la qual és l’expressió de les arrels de la música religiosa de la nostra església. De la polifonia religiosa de finals del Renaixement, escoltarem un Ave Maria a doble cor d’un dels compositors més grans de l’època: Victoria. En aquest repàs no hi podia faltar el nom de Bach, el gran compositor de la música religiosa del període barroc.
Arribant ja a l’època que ens ocupa, iniciarem aquest homenatge amb la Marxa pontifical del compositor pollencí Capllonch i expressament dedicada al Bisbe Campins.
Sens dubte, Lorenzo Perosi —que fou sacerdot i mestre de capella de S. Marc de Venècia i de la Capella Sixtina de Roma— fou el model i el referent musical de l’església, després del «Motu proprio». Escoltarem l’introit d’una de les obres més interpretades i conegudes de la seva producció: Rèquiem.
Mn. Antoni Sancho fou probablement un dels músics més importants d’aquesta nova etapa de reforma musical a Mallorca propiciada pel Bisbe Campins: professor de cant gregorià del Seminari de Mallorca (des del 1908), director fundador de l’Schola Cantorum, Mestre de Capella de La Seu, president de la Comissió Diocesana de Música Sagrada, … D’ell escoltarem el Canticum fidei, obra que respon als cànons compositius de l’època.
Molts compositors mallorquins, religiosos o no, han begut del guiatge o de l’experiència catalana. Per això, hem volgut incloure dos compositors seglars que produïren dues obres religioses d’excepcional qualitat: Mompou, pianista i conegut com l’autor de la «música callada»; i Casals, violoncel·lista i ciutadà universal de la pau. De Joan M. Tomàs, sacerdot —un dels compositors més polifacètics de la nostra història, que també fou organista auxiliar de la Seu, i un dels grans autors de la música coral a l’Espanya del s. XX— escoltarem una Salve (Tempore consolationis) de la seva col·lecció Partita super Salve regina.
Finalment del sacerdot Miquel Tortell, que fou organista de la Seu, gaudirem de l’única obra profana del concert d’avui: Aubada (coneguda popularment com «S’estrella de s’auba»), sens dubte una de les obres més conegudes i populars de la nostra societat, i que ha esdevingut tradicional de les nostres corals i de terres de parla catalana.
Joan Company
Director fundador de la Coral Universitat de els Illes Balears
PROGRAMA
CORAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
Direcció: Joan Company
Ubi caritas (a 6 v. m.) Maurice Duruflé (1902-1986)
(Composició inspirada sobre la melodia gregoriana)
Ave Maria (a dos cors) Tomás L. de Victoria (ca. 1548-1611)
Immortal Bach (a cinc cors) Arr. : Knut Nystedt (1915)
(Composició basada sobre un Coral de Bach)
*Marxa pontifical ( per a orgue ) Miquel Capllonch (1861-1935)
(Dedicada al Bisbe Campins)
* Organista: Bartomeu Veny
**Rèquiem (a 3 v. g. i orgue) Lorenzo Perosi (1872-1956)
Introitus
**Canticum et oratio fidei nostrae Antoni Sancho (1884-1961)
(a 5 v. m. i orgue)
** Organista: Rafel Riera
Cantar del alma (a 6 v. m.) Frederic Mompou (1893-1987)
(Text: San Juan de la Cruz)
Solista: Irene Gili
O vos omnes (a 6 v. m.) Pau Casals (1876-1973)
Salve regina (a 4 v. m.) Joan M. Thomàs (1896- 1966)
Aubada Miquel Tortell (1802-1868) – Marià Aguiló (1825-1897)
Versió a 5 v. m.: J. M. Thomàs
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
* Camps obligatoris
Nom*
Email*
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. | 0.789146 | curate | {"ca": 0.8894585726004922, "pl": 0.003281378178835111, "en": 0.016611977030352748, "eo": 0.0006152584085315833, "es": 0.03199343724364233, "gl": 0.010459392945036915, "it": 0.019688269073010665, "fr": 0.016611977030352748, "fi": 0.0018457752255947497, "vi": 0.009433962264150943} | https://www.coraluib.com/concert-any-campins-gaudi-notes-al-programa/ |
mc4_ca_20230418_7_776303 | Revisar la pròpia masculinitat per fer costat al feminisme | NacióDigital
Revisar la pròpia masculinitat per fer costat al feminisme
Diverses associacions i col·lectius d'homes treballen per qüestionar els rols imperants com a homes i promoure'n d'altres menys agressius i més dialogants | Homes Igualitaris, Aliats del Feminisme o Homes en Diàleg celebren jornades de reflexió entre homes i tallers a escoles i instituts per a joves
per Roger Tugas Vilardell, 7 de març de 2017 a les 21:07 |
Un home en una concentració feminista. | José M. Gutiérrez
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La igualtat de gènere no és una batalla que hagin de lliurar soles les dones. O en tot cas, difícilment es podran enterrar les xacres del masclisme i el patriarcat si els propis homes no se'n consciencien i se'n fan corresponsables. Aquesta és una conclusió a la que cada cop més homes estan arribant i, per això, neixen i actuen col·lectius o associacions que els agrupen i que tenen com un dels principals objectius promoure la reflexió entre altres homes i qüestionar el model de masculinitat imperant. No són grups molt nombrosos, però precisament centren la seva activitat en tallers de sensibilització en centres educatius i casals, per difondre aquest nou punt de vista.
Una de les entitats deganes en aquest camp va ser, a nivell estatal, l'Associació d'Homes per la Igualtat de Gènere, la sectorial catalana de la qual es va constituir com a organització autònoma el 2009 com a Homes Igualitaris. Ara la conformen uns 26 socis, amb l'objectiu de promoure la igualtat real entre homes i dones i treballar la transformació dels primers, per reduir les actituds masclistes apreses durant el procés d'educació i sociabilització.
Grups d'homes a nivell territorial
Un d'ells és Paco Abril, que explica que l'associació vehicula la seva tasca en tres eixos. Per una banda, promou grups d'homes que s'encarreguen d'una feina intern de revisió crítica dels privilegis de què gaudeixen com a homes i de discussió de com el gènere els ha situat en una posició de poder, per combatre-la. En aquest sentit, existeixen grups a Barcelona, Sabadell, Gavà o Sant Boi, integrats o coordinats amb Homes Igualitaris, els quals es troben en jornades comunes. Per altra banda, l'associació promou la recerca entorn les masculinitats des de camps com la psicologia, la sociologia o l'educació. En aquest sentit, el 2011 va participar d'un congrés iberoamericà d'aquest àmbit i, des de llavors, participa anualment en congressos a nivell europeu (el 2015 es va celebrar a Barcelona i aquest 2017 tornarà a aterrar aquí).
Finalment, la tercera pota passa per la incidència social, realitzant tallers en què qüestionen què és ser home i el model de masculinitat agressiva en escoles, instituts o, fins i tot, a presons amb homes condemnats per violència de gènere. Aviat, a més, començarà un nou projecte per formar empleats públics de l'administració local sobre masculinitats i llenguatge patriarcal. El primer taller, promogut per la diputació de Barcelona, es realitzarà a Vilanova i la Geltrú.
Grup d'homes en un debat sobre les masculinitats. Foto: Homes Igualitaris
"Molts cops intuïm quins són els nostres privilegis, però cal conèixer-los bé per renunciar a alguns d'ells", reflexiona Abril, que afirma que aquesta feina, en realitat "no acaba mai". "Els mandats de gènere estan tan arrelats que és difícil identificar-los", insisteix, i destaca que sovint és complicat separar la pròpia personalitat del rol de gènere lligat a la masculinitat imperant. En tot cas, assegura que els joves que participen als seus tallers sovint reconeixen que això els afecta en les seves actuacions, però que hi ha pocs espais per reflexionar-hi.
A banda, Homes Igualitaris participa de tres jornades: el 19 de març, que rebategen com el dia del pare igualitari (aquest any hi reivindicaran permisos iguals i intransiferibles per a mares i pares); i el 17 de maig, dia internacional contra l'homofòbia, i el 21 d'octubre, el dia dels homes contra la violència de gènere (fan un acte a la plaça de Sant Jaume). Avui també seran a la manifestació de la dona treballadora, però sense pancartes, per no intentar robar el protagonisme d'elles.
Un grup d'afinitat tancat situat a l'esquerra
Tampoc hi seran però sense situar-se en primer pla els membres d'Aliats del Feminisme. El seu integrant Rubén Sánchez justifica que no cridaran ni portaran cap bandera lila, per limitar-se a donar suport a les dones -fins i tot, algun es quedarà a casa per cuidar els fills, mentre la mare es manifesta-. Aquest col·lectiu, a diferència d'Homes Igualitaris, no és obert, sinó que es tracta d'un grup d'afinitat d'uns vuit homes que es van trobant arran d'una xerrada a Horta-Guinardó del 2014 sobre altres masculinitats. No volen obrir-se a nous membres de forma indiscriminada, per ara, per evitar integrar desconeguts que, en realitat, després tinguin comportaments masclistes i usin la seva afiliació com una mena de rentat de cara feminista.
Tot i això, els seus membres celebren reunions mensuals per posar en qüestió també les respectives masculinitats, en un clima de confiança, i identificar conductes inadequades. Així mateix, treballen per organitzar en breu un cafè d'homes mensual obert per començar a conèixer altres homes i obrir més el debat. A banda, també fan activisme a les xarxes -cada dos mesos, realitzen un programa de ràdio de temàtica feminista, on donen la paraula a dones- i celebrem jornades i tallers a instituts, centre socials o espais més alternatius -els seus membres estan clarament situats a l'esquerra i hi tenen més entrada-.
Homes manifestant-se un 25 de novembre. Foto: Aliats del Feminisme
De fet, originalment s'anomenaven Aliats Feministes, però una dona els va fer veure que, si es definien com a tal, significava que ja havien acabat tota la feina d'eradicar els seus vestigis masclistes. Van comprar l'argument i es van rebatejar en Aliats del Feminisme. Algunes de les seves obsessions són "parlar amb altres homes per fer-los veure que aquesta lluita és prioritària", explica Sánchez, i que "han de deixar la hidrofòbia a banda, és a dir, la por a mullar-se davant situacions masclistes injustes".
En aquest sentit, intenten conscienciar de la necessitat que els homes siguin els primers en trencar les cadenes d'acudits masclistes en els grups de WhatsApp, acceptin les crítiques de les dones respecte petites actituds masclistes quoditianes, usin en positiu el "privilegi d'autoritat masculina" per ser escoltats i trencar els casos de "camaraderia masculina" pròpies del "club dels machotes". En aquesta línia, treballen perquè els homes desobeeixin amb els rols imposats vinculats a conductes violentes i visibilitzin altres formes de masculinitats basades en el diàleg i la negociació que aspiren a ser imperants.
Qüestionar que l'home agressiu sigui atractiu
És precisament en aquest camp on es mou una tercera associació, Homes en Diàleg, nascuda el 2007 i integrada inicialment per homes provinents de l'educació i de diferents branques de les ciències socials preocupats per qüestions com la relació entre la masculinitat hegemònica i la violència de gènere. La quinzena d'homes que la integren són voluntaris que també volen crear espais de debat des de la confiança i, sobretot, difondre les recerques realitzades en el camp de les masculinitats alternatives, per tal que vagin guanyant centralitat.
En aquest sentit, celebren una jornada anual temàtica amb un expert (aquest any, es debatrà sobre la prostitució, però també s'ha abordat l'amistat o l'amor romàntic) i fan tallers sobre violència i masculinitat a escoles, instituts o entitats. En el seu cas, però, el punt de vista és força propi i s'aborda des d'una òptica que interessa als joves, allunyat de la qüestió purament ètica: Per què els homes violents i agressius generen atracció? Per què hi ha un perfil d'homes que desperten desig a les dones per passar-hi una nit -de perfil dolent- i, en canvi, se'ls recomana que busquin un home tendre per tenir-hi els fills i fer una família?
Jornada de debat organitzada per Homes en Diàleg. Foto: Homes en Diàleg
Un exemple clar d'això és la pel·lícula "Tres metros sobre el cielo", en què l'actor Mario Casas té el paper d'un home de perfil violent que desperta una gran atracció entre les dones. De fet, la visió d'aquest film és sovint el punt de partida per debatre amb els joves perquè ocorre aquest fet. Divulgar la recerca sobre aquesta qüestió, desmuntar l'atractiu d'aquest perfil d'homes -molts cops potencials agressors-, proposar un altre model de socialització masculina i difondre altres masculinitats alternatives més igualitàries i igualment atractives són alguns dels objectius d'aquestes jornades.
D'aquesta manera, un dels objectius principals de les associacions i col·lectius d'homes feministes és trencar amb els rols de masculinitats imperants, especialment entre els joves. També ho intenten altres entitats dedicades a qüestions de gènere més globals, com l'Associació Cúrcuma. Sense mirar de fer ombra al protagonisme de les dones en la lluita antipatriarcal, per tant, la tasca silenciosa per laminar el masclisme també té soldats masculins.
Anunci d'una conferència d'Homes en Diàleg. Foto: Homes en Diàleg
Els reportatges de NacióDigital, Els imperdibles, Política, dones, masculinitats, feminisme, Aliats del Feminisme, Homes Igualitaris, Homes en Diàleg, 8 de març
Atac immotivat
Per Anònima el 9 de març de 2017 a les 18:45
És irracional això de culpabilitzar d'alguna manera tots els homes amb el concepte de violència de gènere i violència masclista: els homes son de gènere masculí i són mascles. D'alguna manera se'ls està culpant pel seu sexe i per la seva masculinitat, com si tots fossin responsables dels que fan uns pocs, en tot cas no tots ni tan sols la immensa majoria. A què condueix això de fomentar, basant-se en casos excepcionals i delictius, l'enemistat entre homes i dones?
Una ajuda pels homes que es creuen dolents
Per Anònim el 8 de març de 2017 a les 09:22
Quan cregueu que els maltractaments psíquics, físics i assassinats de parella només ho fan els homes i només tenen com a mòbil el masclisme, mireu això i trobeu arguments que ho qüestionin: http://bit.ly/2gsTI8V | 0.839777 | curate | {"ca": 0.990761450938442, "en": 0.0018477098123115823, "de": 0.0022367013517455995, "pt": 0.0037926675094816687, "it": 0.0013614703880190605} | https://www.naciodigital.cat/noticia/126762/revisar/propia/masculinitat/fer/costat/al/feminisme |
macocu_ca_20230731_8_373618 | Actualitat
Salut habilita que les farmàcies adherides puguin notificar els positius obtinguts per tests d'antígens
03 Gener 2022
Salut afegeix així un nou canal per comunicar casos positius asimptomàtics o amb símptomes lleus
El Departament de Salut ha afegit una nova via perquè les persones que tinguin un resultat positiu de Covid-19 mitjançant un test d’auto mostra el puguin notificar al sistema de salut. Ho podran fer a través de les farmàcies que ja estaven autoritzades per realitzar tests d’antígens supervisats. A partir d’ara, doncs, aquestes mateixes farmàcies podran comunicar a Salut resultats positius dels ciutadans i de les ciutadanes s’hagin fet l’auto test a casa.
Aquest nou canal està adreçat als positius per Covid-19 amb símptomes lleus o sense símptomes. Si un infectat o una infectada amb aquest perfil, mitjançant un test d’auto mostra de venda lliure, dona positiu de Covid-19, podrà trucar a una de les farmàcies adherides al Programa TAR perquè notifiquin el seu resultat a Salut.
Caldrà notificar el resultat positiu igual com es feia fins ara al CAP: identificant-se amb el CIP o DNI i anotant la marca del TAR. A partir d’aquí, els responsables de la farmàcia introduiran el resultat positiu a la història clínica del pacient. Seguidament, la persona rebrà un SMS per accedir a l’eina de rastreig ContacteCovid.cat, on podrà reportar els seus contactes estrets o demanar la baixa.
La directora del Servei Català de la Salut, Gemma Craywinckel, ha subratllat que aquesta nova via s’afegeix als diferents canals que actualment ja permeten reportar positius. “En el moment actual, ens pot facilitar molt la recollida de positius en el sistema sanitari, però no és una via pensada perquè tingui una durada indefinida: és un circuit excepcional per a un moment d’incidència molt alta, ràpid, posat en marxa per facilitar la vida a la gent i per descongestionar alhora els centres de salut d’usuaris sense símptomes, que no haurien de moure’s pel sistema”, ha afegit. Craywinckel ha reiterat la importància de “fer correctament l’aïllament, els dies que toca” i ha recordat els canals d’informació i comunicació telemàtics establerts, com Canal Salut o La Meva Salut.
Per la seva banda, el president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Jordi Casas, ha recordat que aquesta iniciativa s’emmarca dins del conveni que es va signar fa un any pel qual la farmàcia esdevé “un punt d’atenció més del sistema de salut a nivell comunitari per la seva accessibilitat”. “Ens trobem en una situació d’incidència molt elevada i entenem que els farmacèutics i farmacèutiques catalanes, com a professionals sanitaris, hem de col·laborar en la descongestió del sistema sanitari”, ha apuntat.
A tot Catalunya, hi ha 1.300 oficines de farmàcies adherides per realitzar tests d’antígens supervisats i són les mateixes farmàcies que, a partir d’ara, podran també notificar resultats positius obtinguts a casa. El podeu consultar en aquest enllaç: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coront-de-contactes/tar-farmacies/farmacies-adherides/
Els resultats d’aquests testos d’auto mostra no serveixen per obtenir el Certificat Covid digital per normativa de la Unió Europea, tot i això, queden registrats a la història clínica del pacient i a La Meva Salut.
Cal recordar que sense simptomatologia, o amb simptomatologia lleu, no cal anar presencialment al centre d’atenció primària ni confirmar el positiu amb cap prova més. Sinó que cal utilitzar les vies de contacte telemàtiques: amb una eConsulta des de La Meva Salut o a l’apartat Símptomes de la Covid-19. Ara, també s'afegeix la possibilitat de fer-ho contactant telefònicament amb la farmàcia i identificant-se amb el CIP, DNI o Passaport. En totes les vies de contacte cal indicar la marca del test, i la data en què s'ha fet, i es podrà incloure el positiu a l’historial clínic o tramitar la baixa. També hauràs de reportar els teus contactes des de l’eina ContacteCovid.cat. Recordeu també que amb un resultat positiu és molt important fer un bon aïllament a casa i no interrompre'l per fer cap tràmit o visita que pugui esperar, tampoc per posar-se la vacuna de record. Caldrà cancel·lar-la i tornar-la agendar una vegada finalitzat l'aïllament.
Més informació:
- Com informar d'un resultat positiu en un test d'antígens ràpid (TAR) d’auto mostra | 0.851518 | curate | {"ca": 0.9969816577664268, "de": 0.003018342233573253} | |
mc4_ca_20230418_13_455417 | Teléfono Permanente-més coses sobre nosaltres | TELÉFONO PERMANENTE Contact Center
TELÉFONO PERMANENTE Contact Center
Empresa / Equipo
RECEPCIÓN DE LLAMADAS INBOUND
EMISIÓN DE LLAMADAS OUTBOUND
SECRETARÍA VIRTUAL SECTOR MÉDICO, SANITARIO Y FARMACOLÓGICO.
AYUDA USUARIO EN TIENDA ONLINE , E-COMMERCE
Interessa saberNoticies d'empresa
Qui som – una altra perspectiva
Posted 23/05/2012 07/06/2012 Telper
−…..Que on treballo? En un Call Center, ara en diuen Contact Center.
− Ah bé, agafas el telèfon. Com a feina deu ser d’allò més fàcil, suposo?
− Si jo t’explico…
El que hi ha darrere de la professió de teleoperador/a
(Per a simplificar parlem en masculí, però ens referim sempre al femení també, és clar!)
Entre les diverses exigències que caracteritzen aquesta professió, està la capacitat física d’una bona veu, doncs el teleoperador ha de parlar per telèfon durant tota la jornada, vocalitzar bé, controlar el to i la intensitat de la seva veu, que és la seva principal eina de treball.
I no són poques les qualitats psicològiques i humanes que s’exigeixen al teleoperador. Comencem per la paciència. Al llarg de la jornada contesta a un gran nombre de trucades, posem per exemple l’atenció al client. Ha de mostrar-se sempre amable, ja sigui amb algú que demana una simple informació, ja sigui amb un altre que reclama amb o sense raó i insistència o, per què no dir-ho, de vegades impertinència. El teleoperador en cap cas ha de perdre la paciència, sinó escoltar i contestar amb educació. Podem dir que està en primera línia de foc i és el primer que rep “el tret” d’un client molest.
Un teleoperador ha de tenir rapidesa de reflexos. Per quedar-nos en l’atenció al client, quan es produeïx una situació difícil s’ha de ser molt ràpid en valorar la importància del problema i decidir-se per una via o altra per tal de resoldre com més aviat la situació. Per part del teleoperador això exigeix maduresa, capacitat de comprensió i sintonització amb l’interlocutor, a més d’una gran habilitat verbal.
Per descomptat i per sort, no tot són reclamacions. El treball és molt variat i tot menys avorrit. Encara que els agents de Teléfono Permanente estan formats i especialitzats per àrees (a ‘recepció de trucades’ tenim p.ex. agendes mèdiques, rebre comandes i venda d’ entrades, avisos d’avaries i localització de serveis tècnics), cada teleoperador atén a diferents empreses dintre del seu sector. Per tant ha de concentrar-se al màxim i actuar en cada trucada segons un guió diferent. A més té que adaptar-se a canvis i novetats, que son a l’ordre del dia, i estar disposat a aprendre nous programes informàtics.
En l’àrea d’emissió de trucades, a més de tot l’anterior, caldria afegir les aptituds comercials del teleoperador i capacitat de convicció i, si cap, encara més paciència.
Tot aixó no és res, oi?
Tota la part tecnològica del Call Center, és a dir el sistema de telefonia i informàtica, ha de funcionar a la perfecció, això és requisit indispensable. Però el que defineix a tot el conjunt és l’equip humà, cadascuna de les persones que hi formen part.
A Teléfono Permanente estem molt orgullosos del nostre equip i de tenir clients satisfets. I el millor… els clients dels nostres clients no s’adonen que truquen a un Call Center.
⟵Campanya d’emissió per a la Cambra de Comerç de Barcelona
Teléfono Permanente incorpora l’Agenda Mèdica Online de Stacks⟶
Teléfono Permanente ajuda per a botiga online
Fidelització de clients, més important que descomptes
Ús permanent del telèfon mòbil
Què és la farmacovigilància
QUALITAT DE LES TRUCADES TELEFÒNIQUES EN EL CALL CENTER TELÉFONO PERMANENTE
Diferencia Teléfono Permanente d’ altres call center.
Gestió de la teva botiga on line, més enllà del Black Friday i Ciber Monday
Evolució permanent a l’excel·lència
ENTRENANT L’ACTITUD
Primeres atencions telefòniques en situacions d’emergència
Gràcies….
Com relacionar secretaria virtual i intel·ligència de negoci
Cooperació Teléfono Permanente – Federatur
Teléfono Permanente – la solució òptima per a emprenedors
Teléfono Permanente contesta mentre tu fas vacances
Archivo Selecciona el mes febrer 2018 setembre 2017 octubre 2016 abril 2016 novembre 2015 setembre 2015 agost 2015 juny 2015 maig 2015 desembre 2014 setembre 2014 juliol 2014 juny 2014 abril 2014 febrer 2014 desembre 2013 setembre 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 gener 2013 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011
apartaments turístics serveis asistencia telefónica assistència telefònica assitència telefònica atenció al client botiga online call center campanyes de venda centre de trucades centro de llamadas comercio electrónico comerç electrònic e-commerce eines per a empresa eines per empresa emergències socials equip Estrategia empresarial informació important innovació notícies protecció civil qualitat recepció de trucades 24 hores servei d'atenció al client serveis 24h serveis a apartaments turístics serveis empresa serveis telefònics serveis telefònics 24 h serveis telefònics 24h situacions de crisi sol·lucions telefòniques telemarketing teleoperados telèfon de crisi teléfono permanente whastApp xarxes socials
Ofrecemos atención telefónica permanente, eficaz y rápida en todos los servicios de Contact Center. Eficiencia de costes en todos los proyectos estratégicos de comunicación en nuestra plataforma de Call Center .
Esta web inserta cookies propias para facilitar su navegación y la de terceros derivadas de su uso en nuestra web, de medios sociales, así como para mejorar la usabilidad y temática de la misma con Google Analytics. Los datos personales no son consultados. Si continúa navegando consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.Estoy de acuerdo | 0.752877 | curate | {"ca": 0.7805631868131868, "en": 0.011847527472527472, "es": 0.1978021978021978, "pt": 0.003434065934065934, "eo": 0.0030906593406593405, "fr": 0.0032623626373626375} | https://www.telefonopermanente.com/ca/qui-som-una-altra-perspectiva/ |
mc4_ca_20230418_4_137643 | Avui té lloc l'última sessió del projecte "Jocs tradicionals" a les Borges - Notícies de les Borges Blanques i les Garrigues - Ràdio Les Borges 107.1 FM
Avui té lloc l'última sessió del projecte "Jocs tradicionals" a les Borges
On els avis del Casal de la Gent Gran ensenyen jocs d'abans als més petits
Grans i petits han après a jugar junts durant aquest curs a través del projecte "Jocs tradicionals", que té com a objectiu "compartir experiències entre els avis i els nens i nenes", ha explicat la regidora de Benestar Social i Família, Pilar Chimenos.
La proposta s'ha concretat a través de diversos tallers que han comptat amb la col·laboració dels diferents avis i àvies del Casal de la Gent Gran de les Borges, que han treballat amb els 27 alumnes del Centre Obert de les Borges, un servei que acull nens i nenes amb deficiències socioeducatives i que es troben en situacions de risc.
Aquesta tarda tindrà lloc l'última de les tres sessions previstes, durant la qual s'elaborarà conjuntament un dels jocs tradicionals prèviament escollit entre tots els participants, en aquest cas el joc dels "patacons", per al què són necessàries les cartes.
Al llarg dels dies en què s'ha desenvolupat el projecte s'han treballat, entre d'altres, jocs com les xapes, els ossets i els sants.
Per la seva part, els nens i nenes també s'han desplaçat al Casal d'Avis amb els seus jocs i han ensenyat el seu funcionament als padrins.
El projecte està impulsat per la Fundació Obra Social de la Caixa i compta amb el suport del Casal de la Gent Gran i el Centre Obert de la Regidoria de Benestar Social i Família. | 0.874828 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.radiolesborges.cat/informacio/noticies/626/avui-te-lloc-ultima-sessio-projecte-jocs-tradicionals |
oscar-2201_ca_20230904_12_136800 | Revisió de 19:37 2 gin 2014 per Millonety (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''sal comuna''', coneguda popularment com '''sal''', correspon a la sal denominada clorur sòdic o clorur de sodi, quina formula química es NaCl. Existixe...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
La sal comuna, coneguda popularment com sal, correspon a la sal denominada clorur sòdic o clorur de sodi, quina formula química es NaCl. Existixen quatre tipos de sal, segons la seua procedència: la sal marina i la d'alvertent, que s'obtenen per evaporament; la sal gema, que procedix de l'extracció minera d'una roca mineral denominada halita i la sal vegetal que s'obté per concentració, al bollir una planta gramínea (mètodo també utilisat per a l'obtenció de sucre a partir d'atra planta gramínea) que creix en el desert de Kalahari.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sal&oldid=66809»
Menú de navegació
Ferramentes personals
Crear un conte
Accedir
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants
Vistes
Llegir
Vore còdic
Vore historial
Més
Buscar
Navegació
Portada
Portal comunitari
Canvis recents
Pàgines noves
Artícul aleatori
Ajuda
Ferramentes
Lo que enllaça ací
Canvis relacionats
Pàgines especials
Versió per a imprimir
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Esta pàgina fon modificada l'última volta el 19 set 2021 a les 19:18.
El contingut està disponible baix la llicència Creative Commons Atribución-CompartirIgual a no ser que s'indique lo contrari. L'Enciclopèdia en valencià no té relació en Wikipedia® propietat de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.69824 | curate | {"ca": 0.8391866913123844, "gl": 0.00862600123228589, "es": 0.018484288354898338, "de": 0.0474430067775724, "en": 0.030191004313000615, "it": 0.019100431300061615, "fr": 0.020948860135551448, "oc": 0.0061614294516327784, "pt": 0.009858287122612447} | https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sal&oldid=66809 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_332983 | Jo, per exemple, no visitaria mai el Valle de los Caídos. Quins altres llocs o ciutats d'Espanya no visitaríeu mai?
Doncs jo, així, d'entrada, no em nego a visitar cap poble o ciutat. Simplement, m'encanta viatjar i considero que m'enriqueix personalment. Fins i tot els llocs "lletjos" t'aporten una nova experiència. Però si em posés a filar prim, un lloc d'Espanya que no m'agradaria visitar és Extremadura, simplement perquè no m'atreu gens (això no impedeix que sigui preciosa).
Opino com tu, afegint a extremadura... murcia, que tampoc m'atrau. | 0.663217 | curate | {"es": 0.2261029411764706, "ca": 0.7738970588235294} | |
macocu_ca_20230731_2_172863 | Artteràpia per a tots
3. El nostre projecte des del curs 2009-2010 i fins ara... Innovació Creativitat Expressió Comunicació Competències A través de l'Artteràpia per a una Educació de QUALITAT
4. Un espai a on poder expressar-se de forma creativa
5. Quan es treballa de manera que els nens i nenes puguin tenir la llibertat de crear...
6. ...s’obre la porta de l’univers interior a on està guardada la fantasia i la imaginació.
8. En Artteràpia el més important són les persones i el procés
9. Una alumna del cicle Superior s'expressa a través d'aquesta obra “Molts camins: Escollir el camí millor”
10. Comunicació: -“Ens podem xocar la mà persones diferents”- diu una altra alumna.
11. El procés creatiu i la creació possibiliten una trobada de les diferències, vivint la diferència com a un guany en la diversitat del desenvolupament subjectiu i no com a un límit que m'obliga a defensar- me permanentment. (Coll, 2006)
13. DESENVOLUPANT HABILITATS L'espai d'Artteràpia permet desenvolupar habilitats competencials posant èmfasi en la no directivitat del procés creatiu. D'aquesta manera podem relacionar l'àmbit emocional amb l'àmbit cognitiu ja que amb l'ús de les competències aconseguim l'aprenentatge.
15. Desapareixen les desigualtats per emergir les diferències i destapar els seus potencials o capacitats.
16. ARTTERÀPIA PER A TOTS, PER UNA EDUCACIÓ INCLUSIVA | 0.742378 | curate | {"ca": 0.8974739970282318, "cs": 0.020059435364041606, "pt": 0.03714710252600297, "en": 0.045319465081723624} | |
macocu_ca_20230731_1_385034 | Data
Data
Data
Dades de l'indicador Preu màxim Vivenda usada. Gaianes
Data | 0 | curate | {"en": 0.2318840579710145, "ca": 0.6666666666666666, "fr": 0.10144927536231885} | |
cawac_ca_20200528_5_28324 | 1969. Lluís Dalmau, un professor universitari arriba a una illa deportat per la seva activitat política. Dalmau, seduit per l'illa i la seva gent, ajorna els seus plans de fuga i inicia un idil·li amb Feli, que ha de replantejar-se la seva relació amb Patrice 'el belga', un estranger de passat tèrbol.
1969. Lluís Dalmau, un professor universitari arriba a una illa deportat per la seva activitat política. Dalmau, seduit per l'illa i la seva gent, ajorna els seus plans de fuga i inicia un idil·li amb Feli, que ha de replantejar-se la seva relació amb Patrice 'el belga', un estranger de passat tèrbol.
Chris s'embarca en una odissea que el porta arreu del món. El segresten i l'esclavitzen uns traficants d'armes, el venen uns pirates i va a parar a l'illa prohibida de Muay Thai, on s'ensenyen arts marcials mortíferes. Allà s'enfronta a les proves més dures que suporten els lluitadors asiàtics.
Max és un noi que va de viatge al Perú junt amb el seu pare. Durant la visita a les ruïnes del Macchu Picchu, Max, que no està content amb la presència de Rebecca, la nova companya del pare, s'allunya d'ells i és testimoni d'un assassinat. La víctima, abans de morir, entrega al noi un objecte i li transmet un misteriós missatge.
Michael Mitchell era un bon home i un bon pare fins que un dia el seu fill Chase mor en un tiroteig. El dol de Michael es converteix en ira quan als assassins del nen només els cau una mínima condemna. Aleshores Michael es fa detenir per poder entrar a la presó i, d'aquesta manera, venjar-se personalment dels homes que van matar Chase.
1969. Lluís Dalmau, un professor universitari arriba a una illa deportat per la seva activitat política. Dalmau, seduit per l'illa i la seva gent, ajorna els seus plans de fuga i inicia un idil·li amb Feli, que ha de replantejar-se la seva relació amb Patrice 'el belga', un estranger de passat tèrbol.
L'Avorrida envia les Bessones a l'Himàlaia, al campament d'un equip d'alpinistes que volen fer l'Everest. El cap de l'equip les vol fer tornar cap a casa, però elles estan decidides a fer-se un lloc a l'expedició. La Bruixa no els ho posarà fàcil.
En Nobita troba molt a faltar la seva àvia, que és morta. Donaria el que fos per tornar-la a veure. En Doraemon, molt preocupat de veure el seu amic tan trist, l'ajudarà a fer un viatge en el temps amb un dels seus invents. No t'ho perdis! Gràcies a l'Extractor dels Mals Humors, un altre dels invents espectaculars d'en Doraemon, en Nobita ha aconseguit que el seu pare deixi de fumar. Com de costum, però, no es podrà estar de fer-lo servir per fer alguna brometa als seus amics... Que no els passi res!
Demà, que és l'últim dia abans de començar les vacances, tots els nens poden portar una joguina a l'escola. En Fungus està molt content! Hi portarà el "craninet"! La Maggot, en canvi, hi acabarà portant la nina màgica de l'oncle Von que, sense saber-ho, està feta amb ungles i cabells i controla la doctora Isabelle, la nova osta de l'hotel.
Tot foradant el planeta per arribar a la Xina, els Adrenalini han trobat petroli a Texas i han convertit un granger, que era molt pobre, en un dels homes més rics del món. L'avarícia farà que en Xan decideixi abandonar els seus germans, que continuaran la seva aventura cap a la Xina. Però actuar com un duet és molt complicat. Com s'ho faran per recuperar en Xan? !
La Natsumi i la Koyuki s'estrenen a l'escenari! En Keroro i els paparazzi! A for
La Natsumi i la Koyuki s'han apuntat a participar en una obra de teatre, però la Natsumi es posa molt nerviosa quan ha d'actuar en públic i no les acaba de tenir totes. Sort que en Keroro i companyia l'ajudaran! Això si els col·laboradors del diari de l'escola no el descobreixen! Ja sospiten que és extraterrestre i avui han entrat a casa dels Hinata!
En Tamama i el visitant de Keron! La Momoka vol tenir bona figura! A formar!
En Tamama s'escriu amb un keronià de la tropa infantil i no para d'explicar-li les grans gestes que estan aconseguint a la Terra. El que no s'esperava és que el menut vingués de visita! La Momoka, d'altra banda, està convençuda que necessita tenir unes bones "corbes" per lligar-se en Fuyuki. En Keroro ja li ha dit que l'ajudarà i, de passada, en treurà quatre calerons...
La paraula "xabab" significa joves en àrab. "Xabab Farga" és un documental fet per un grup de 9 nois i noies de la Farga de Banyoles per donar a conèixer el barri des de la seva òptica personal. Desestigmatitzar-lo, descobrir-ne les coses positives i, sobretot, intentar solucionar-ne els problemes són alguns dels objectius que els joves s'han marcat i pels quals han comptat amb l'ajuda de dues entitats del poble. El capítol d'avui comença amb la projecció del documental en un bar de la localitat.
Les imatges del film mostren, al primer capítol, la vida de Crusoe a l'illa en què va arribar després d'un naufragi, el moment de l'arribada, els seus recorreguts de reconeixement per saber si en aquell territori hi vivien altres sers humans, els seus moments difícils i les seves decepcions, fins al moment en què es troba en una platja amb un congènere en estat salvatge, Vendredi, un ser jove en estat pròxim a l'animalitat.
L'argument del segon capítol mostra el llarg i difícil acostament entre tots dos homes, que no tenen res en comú, ni tan sols la llengua, i que porta a situacions complicades, com quan Robinson, un mariner de York, es troba amb el dilema d'haver d'acceptar la cultura antropòfaga de Vendredi. Tal com passa en la novel·la de Defoe, l'arribada d'un navili amb un motí a bord farà que tots dos homes oblidin els problemes de convivència per ajudar els oficials del vaixell. Però l'aparició dels membres del vaixell posa en contradicció els costums del món dels blancs, transportistes d'esclaus, amb el dels natius.
Els peus són els grans oblidats, excepte quan fan mal. Suporten tot el pes del cos i, amb el seu disseny complex, ens propulsen per caminar, per correr i per saltar. Però no els donem la importància que es mereixen: el 80% dels catalans té problemes de salut als peus.
Chris s'embarca en una odissea que el porta arreu del món. El segresten i l'esclavitzen uns traficants d'armes, el venen uns pirates i va a parar a l'illa prohibida de Muay Thai, on s'ensenyen arts marcials mortíferes. Allà s'enfronta a les proves més dures que suporten els lluitadors asiàtics.
Max és un noi que va de viatge al Perú junt amb el seu pare. Durant la visita a les ruïnes del Macchu Picchu, Max, que no està content amb la presència de Rebecca, la nova companya del pare, s'allunya d'ells i és testimoni d'un assassinat. La víctima, abans de morir, entrega al noi un objecte i li transmet un misteriós missatge.
Michael Mitchell era un bon home i un bon pare fins que un dia el seu fill Chase mor en un tiroteig. El dol de Michael es converteix en ira quan als assassins del nen només els cau una mínima condemna. Aleshores Michael es fa detenir per poder entrar a la presó i, d'aquesta manera, venjar-se personalment dels homes que van matar Chase.
VIEJA TROVA SANTIAGUERA (Cuba) La música tradicional de Cuba és una de les més riques i conegudes d'Amèrica. Està arrelada als antics esclaus africans sota la dominació espanyola i s'ha desenvolupat amb una gran personalitat i una gran varietat de ritmes i maneres de cantar. La Vieja Trova Santiaguera és una formació veterana i respectada que canta a ritme del que s'anomena so afrocubà. Discografia: "Gusto y Sabor" (1995) i "Hotel Asturias".
MÁRTA SEBESTYÉN (Hongria) Hongria, situada al cor d'Europa, l'han travessada grans corrents de moviments comercials i migratoris, i, entre aquests, el del poble gitano. Márta Sebestyén és una reconeguda cantant que interpreta un ric i ampli repertori de cançons tradicionals.
JAN GARBAREK (Noruega) Noruega és el país escandinau que té un relleu més muntanyós. En aquests últims anys, a Noruega les fusions de música tradicional, clàssica i moderna han contribuït a crear un so singular i alhora contemporani. El saxofonista Jan Garbarek, que prové del jazz, és un dels màxims exponents de les noves músiques de Noruega. Discografia: "Legend of the Seven Dreams" (1988) i "Rites" (1998).
Visitarem diferents llocs del mar del Nord, des de Noruega fins a les illes Britàniques i Holanda. Per a la gent que trobem, el mar del Nord significa alguna cosa més que una línia a l'horitzó. És el seu lloc de treball, la seva passió, la seva raó de viure.
Segons la tradició, si vols fer-te amic d'un estonià haureu de menjar plegats 3 kg de sal. Tot i que poden ser un xic reservats, als estonians els agrada molt parlar del seu país. A més, aquest viatge ens permetrà comprovar perquè Tallinn, la seva capital, va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Aquest documental tracta sobre els aventurers russos atrapats a la neu perpètua de Sibèria a causa del saqueig d'ivori dels mamuts: dels seus ullals, dels esquelets i, a vegades, també dels seus cossos conservats i trobats al gel siberià. Cada estiu, els homes de negocis de Rússia i els paleontòlegs envien expedicions a aquestes àrees remotes de l'Àrtic. El seu objectiu és trobar restes congelades de mamuts. L'ivori, també anomenat l'or blanc de la tundra, es ven a més de 50 dòlars el quilo i representa un mercat estimat de 2,5 milions de dòlars.
La Setmana Santa és un dels moments més importants dins de l'any cristià. Jerusalem n'és la ciutat santa, i mentre milers de pelegrins hi viatgen per viure "in situ" la passió i resurrecció de Crist, en aquest documental intentarem esbrinar-ne la història real. Des de l'Hort de Getsemaní fins al Mont de les Oliveres, des de la Via Dolorosa fins a l'església del Sant Sepulcre, seguirem els indrets on van transcórrer els últims dies de Crist a la terra. On va ser jutjat per Ponç Pilat? On es va reunir amb els seus deixebles per celebrar el Sant Sopar? On va ser crucificat i on és la seva tomba? Un grup d'estudiosos intenten trobar-ne les respostes.
Aquest documental és la visió d'Hugo van Lawick sobre els cicles de la vida a les planures del Serengeti a l'Àfrica. Van Lawick viatja pel continent africà i ensenya la seva fauna: lleons, xacals, goril·les, girafes i altres animals que viuen allà.
Nascuda a Cambridge, Anglaterra, l'any 1948, Olivia Newton-John es va convertir en una estrella de la cultura pop quan l'any 1978 va protagonitzar Grease. John Travolta va insistir que ella fes el paper principal. Als anys 90, Olivia va aconseguir superar un càncer de mama i des de llavors s'ha dedicat a difondre la importància del diagnòstic precoç d'aquesta malaltia.
Espai de diàleg En un moment en què les ordenances de civisme intenten governar els usos de l'espai públic, el geògraf urbanista Jordi Villel es mostra contrari a aquestes normes impositives i defensa la cerca d'un esperit de convivència sorgit de la societat. Per a Villel, el col·lectiu immigrat és un dels més vulnerables ja que l'ús més intents que fan d'aquest espai públic genera una situació d'inseguretat entre els autòctons.
Donar la benvinguda, presentar-se o informar de les obligacions veïnals és el que fa la Montse Prats cada vegada que arriba un nou veí al seu bloc del carrer Torras i Bages de Salt. Aquesta peculiar comunitat de veïns, que s'ha convertit en els últims anys en un mosaic de nacionalitats, ha empès la Montse i el Juan, secretària i president de la comunitat respectivament, a adoptar aquesta actitud acollidora per fomentar una millor convivència veïnal.
LA PORTÀTIL FM al Tradicionàrius + COETUS al Festival de Percussió Quan falten dues setmanes per la inauguració del XXI Festival Tradicionàrius de Barcelona, avui obrim el programa amb el darrer reportatge realitzat al Tradicionàrius de l'any passat, que té com a protagonista una de les formacions amb més veterania i solera del sector, La Portàtil.FM. El segon reportatge, per contra, està dedicat a un grup novíssim, que s'acaba d'estrenar. Es tracta de Coetus, l'orquestra de percussió ibèrica liderada per Aleix Tobías i Eliseo Parra, i amb quinze components, que va actuar a l'Auditori de Barcelona, en el marc del III Festival Internacional de Percussió de Catalunya.
1969. Lluís Dalmau, un professor universitari arriba a una illa deportat per la seva activitat política. Dalmau, seduit per l'illa i la seva gent, ajorna els seus plans de fuga i inicia un idil·li amb Feli, que ha de replantejar-se la seva relació amb Patrice 'el belga', un estranger de passat tèrbol.
El Millennium d'aquest dissabte tracta sobre la figura de Jaume I en motiu del 600è aniversari del seu naixement. L'entrevistat és Baltasar Porcel, escriptor. A la taula de debat hi participen Maria Teresa Ferrer, Professora d'Investigació del CSIC; Oriol Junqueras, Doctor en Història del Pensament Econòmic i professor a la UAB; Ernest Belenguer, catedràtic d¿Història Moderna de la UB; i Stefano Maria Cingolani, Doctor en Filologia romànica a la universitat La Sapienza de Roma
"Les Orientales", és el nom d'un projecte/espectacle ideat pel realitzador i arranjador musical Gil Aniorte Paz. El seu objectiu és retre homenatge al repertori dels grans temes del "music-hall" algerià entre els anys 40 al 60. Els intèrprets d'aquest espectacle són les cantants: Sylvie Denia, de Marsella, i Mona Boutchebak, d'Algèria.
Músiques retrobades a l'arxiu de Montserrat / La tenora amb efectes electrònics de Jordi Paulí Al primer reportatge de NYDIA anem a l'arxiu musical de l'Escolania de Montserrat per descobrir, de la mà del pare Daniel Codina i la professora Montserrat Calduch, algunes partitures de mestres històrics de l'Escolania com Jacint Boada o Benet Brell, que han estat oblidades durant molts anys i que finalment han estat editades. El segon reportatge de NYDIA el protagonitza Jordi Paulí. Aquest tenorista inquiet ha introduït els pedals d'efectes al so de la seva tenora i ens ho demostra al costat del caixó i del piano. El pianista Joan Amils interpreta música de l'històric compositor ripollès Honorat Vilamanyà. A més, notícies, novetats discogràfiques i editorials.
LA PORTÀTIL FM al Tradicionàrius + COETUS al Festival de Percussió Quan falten dues setmanes per la inauguració del XXI Festival Tradicionàrius de Barcelona, avui obrim el programa amb el darrer reportatge realitzat al Tradicionàrius de l'any passat, que té com a protagonista una de les formacions amb més veterania i solera del sector, La Portàtil.FM. El segon reportatge, per contra, està dedicat a un grup novíssim, que s'acaba d'estrenar. Es tracta de Coetus, l'orquestra de percussió ibèrica liderada per Aleix Tobías i Eliseo Parra, i amb quinze components, que va actuar a l'Auditori de Barcelona, en el marc del III Festival Internacional de Percussió de Catalunya.
Aquest documental tracta sobre els aventurers russos atrapats a la neu perpètua de Sibèria a causa del saqueig d'ivori dels mamuts: dels seus ullals, dels esquelets i, a vegades, també dels seus cossos conservats i trobats al gel siberià. Cada estiu, els homes de negocis de Rússia i els paleontòlegs envien expedicions a aquestes àrees remotes de l'Àrtic. El seu objectiu és trobar restes congelades de mamuts. L'ivori, també anomenat l'or blanc de la tundra, es ven a més de 50 dòlars el quilo i representa un mercat estimat de 2,5 milions de dòlars.
La col·lecció d'estris d'en Groove és hubiguatxi. Té coses que tremolen, coses que vibren i coses que giren. El que és evident, però, és que la col·lecció no estarà acabada fins que no trobi una cosa que trontolli.
S'acosta l'hivern i en Flap i la Bela, les dues papallones, estan molt amoïnades. Aviat ja no hi haurà flors i es quedaran sense menjar. En Henry, el mussol, els parla de la vall de les papallones, un lloc on hi ha flors tot l'any. Quin et sembla que els podria ajudar a trobar-lo...?
En Tom, la formiga, està molt trist perquè en Dodger li ha pres el formatge. La Connie i en Patch tenen la solució: buscar algú prou fort i amable que convenci en Dodger que ha de fer servir la seva força per ajudar els altres. Però de forces n'hi ha de molts tipus, alguns ben inesperats...
L'Avorrida envia les Bessones a l'Himàlaia, al campament d'un equip d'alpinistes que volen fer l'Everest. El cap de l'equip les vol fer tornar cap a casa, però elles estan decidides a fer-se un lloc a l'expedició. La Bruixa no els ho posarà fàcil.
En Nobita troba molt a faltar la seva àvia, que és morta. Donaria el que fos per tornar-la a veure. En Doraemon, molt preocupat de veure el seu amic tan trist, l'ajudarà a fer un viatge en el temps amb un dels seus invents. No t'ho perdis! Gràcies a l'Extractor dels Mals Humors, un altre dels invents espectaculars d'en Doraemon, en Nobita ha aconseguit que el seu pare deixi de fumar. Com de costum, però, no es podrà estar de fer-lo servir per fer alguna brometa als seus amics... Que no els passi res!
Demà, que és l'últim dia abans de començar les vacances, tots els nens poden portar una joguina a l'escola. En Fungus està molt content! Hi portarà el "craninet"! La Maggot, en canvi, hi acabarà portant la nina màgica de l'oncle Von que, sense saber-ho, està feta amb ungles i cabells i controla la doctora Isabelle, la nova osta de l'hotel.
Tot foradant el planeta per arribar a la Xina, els Adrenalini han trobat petroli a Texas i han convertit un granger, que era molt pobre, en un dels homes més rics del món. L'avarícia farà que en Xan decideixi abandonar els seus germans, que continuaran la seva aventura cap a la Xina. Però actuar com un duet és molt complicat. Com s'ho faran per recuperar en Xan? !
Avui en Xan i l'Adi es disfressaran de cavall per ajudar l'Enk a entrar a l'hipòdrom. Ja et pots imaginar que les curses d'avui no seran gaire tranquil·les. Aviat un genet confondrà el seu cavall pel dels Adrenalini i els germans es trobaran en plena cursa! La victòria de la disputen l'Huracà i el Bòtsna Ràta. Que guanyi el millor... o el més animal!
La Natsumi i la Koyuki s'estrenen a l'escenari! En Keroro i els paparazzi! A for
La Natsumi i la Koyuki s'han apuntat a participar en una obra de teatre, però la Natsumi es posa molt nerviosa quan ha d'actuar en públic i no les acaba de tenir totes. Sort que en Keroro i companyia l'ajudaran! Això si els col·laboradors del diari de l'escola no el descobreixen! Ja sospiten que és extraterrestre i avui han entrat a casa dels Hinata!
En Tamama i el visitant de Keron! La Momoka vol tenir bona figura! A formar!
En Tamama s'escriu amb un keronià de la tropa infantil i no para d'explicar-li les grans gestes que estan aconseguint a la Terra. El que no s'esperava és que el menut vingués de visita! La Momoka, d'altra banda, està convençuda que necessita tenir unes bones "corbes" per lligar-se en Fuyuki. En Keroro ja li ha dit que l'ajudarà i, de passada, en treurà quatre calerons...
Què fa que un ocell es mantingui en l'aire? Com els funciona l'instint de localització? I què passa quan un colom cau per una claraboia? Tot això i més, en aquest capítol en què els nostres amics de les plomes ens revelen els alts i baixos de la vida en el cel.
"Quèquicom" mostrarà demà les interioritats del món de la Fórmula 1, en el reportatge "F1", fet al circuit de Catalunya, en què es fa un seguiment del treball dels experts de la mecànica. El programa científic del 33 oferirà les imatges que la reportera Samantha Vall ha aconseguit, en el curs de la competició de les World series, amb l'assessorament de l'enginyer Joan Villadelprat, gran coneixedor del sector i president de l'escuderia Epsilon Euskadi.
Troben l'entrada a l'illa del cel, que està formada per una altra mena de núvols, diferents del mar damunt del qual naveguen. Coneixen la bellíssima Konis, un àngel que viu en aquesta terra desconeguda, i al seu pare, en Pagaya.
La Konis els explica que el Déu viu a la terra superior i que està prohibit anar-hi, de manera que, evidentment, en Ruffy hi vol anar! La Nami, que està provant la meravella del waver hi arriba sense voler, veu el poder del Déu i dels seus sacerdots, i se'n torna, espantada. En McKinley i els seus boines blanques volen arrestar els pirates per haver entrat il·legalment a l'illa.
Avui obren la nova botiga de gormanderies i en Pingu és el primer de la cua! Han vingut pingüins de tota l'Antàrtida per l'ocasió. Però, què passa si tothom llença els embolcalls a terra? Quedarà tot fet un desastre! A més, en Pingu sap que ell ha sigut el primer, de llençar el paper a terra. Li toca buscar una solució.
Avui a en Pau li ha agafat la dèria de fer bromes a tothom. Ho troba divertit, això d'aixecar la camisa als altres. Fa com en Pere i el llop, i la veritat és que els seus companys ja en comencen a estar una mica tips. Saps què li pot passar? És clar! Que quan necessiti que el vagin a ajudar de veritat, potser no li farà cas ningú... Ai, Pau, que en sortiràs escaldat!
Avui en Capelito té moltes ganes de treballar. S'ha ofert per portar una tina plena d'aigua a la senyora Bolet, però pesa tant, que se li ha trencat. Què ha de fer, ara? Comprar-n'hi una altra? No té prou diners. També pot construir un torn i fer de terrissaire. Si fos tan fàcil...!
A les golfes hi passen coses molt estranyes. El fantasma del comte Tolosa tornarà a cobrar vida i farà la vida impossible als habitants de la casa. En Rovelló haurà de trobar una solució bona tant per als vius com per als morts.
En Dràcula, fart dels turistes que visiten el seu castell, marxa amb el seu taüt per instal·lar-se en un altre lloc, però té la desgràcia d'arribar al cementiri dels fossers, que li faran la vida impossible.
Els fossers es troben desbordats de feina a causa de l'arribada massiva de cadàvers. Decideixen investigar què està succeint, però ignoren que les seves vides poden córrer la mateixa sort que la dels seus clients.
La mort és a prop Shinji comença a creure's que és un bon pilot d'evangelions. El seu índex de sincronització i la seva autoestima augmenten amb cada elogi que li fan. Però, per desgràcia, l'excés de confiança el fa caure en un nou parany dels àngels. Es troba atrapat dins l'evangelion, sense poder-ne sortir i amb els recursos interns esgotant-se a poc a poc. La seva mort sembla imminent, però la resta de NERV fa tot el que pot per arrencar-lo de les urpes de l'àngel.
La Jennifer enxampa en Mark i la Laurel petonejant-se. La pàgina web de l'Erin i l'Anika per criticar en Chris les fica en un bon merder. En Mark s'adona que no coneix la Laurel tan bé com es pensava. En Craig mira de fer-se enrere d'una cita amb la Kat, però al final encara s'embolica més. La Jennifer es pensa que en Jordan li vol demanar per sortir.
El servei comunitari d'en Derek a l'institut passa per un mal moment perquè ell es baralla amb en Chris. La Jennifer mira d'ajuntar la Shannon amb en Jordan, però no aconsegueix altra cosa que fer que la seva amiga s'enfadi amb ella. En Craig s'enfronta a les conseqüències d'haver fet un petó a la Kat. I, finalment, en Mark descobreix algunes coses inquietants sobre el passat de la Laurel.
A la Bebop se li ha acabat el combustible i a la seva tripulació se li han acabat els diners i les provisions. Esperonats per la gana, Edo i Ein emprenen una aventura que es converteix en la cacera de recompenses més estranya de la història. Què poden fer, una noia de 13 anys i un gos superdotat, contra els seus perillosos adversaris? Moltes coses.
Arriba un paquet per Faye i, com que ella no el vol obrir, Spike i Jet es prenen la llibertat de fer el tafaner. La recerca de l'equip necessari per desxifrar-lo els porta a les ruïnes de la Terra i al passat de Faye.
Martha Ivers, quan era adolescent, va matar la seva tia, empenyent-la escales avall. Gràcies al seu company, Walter O'Neil, que va presenciar el fet i que no va dubtar a mentir a la policia, Martha va quedar lliure de tota sospsita i es va condemnar un innocent. Divuit anys després, torna a la ciutat Sam Masterson, amic d'infància de Martha, amb qui ella se'n volia anar de casa i que encara no ha oblidat. Martha s'ha casat amb Walter O'Neil, que ara és el fiscal del districte. Walter creu que Sam coneix la culpabilitat de Martha i que li vol fer xantatge. Martha intentarà convèncer Sam perquè mati Walter i poder anar a viure junts a un altre lloc. Mentrestant, Walter encarrega a uns pinxos que eliminin Sam.
La Primera Guerra Mundial converteix en grans amics Rinaldi, comandant de Sanitat de l'exèrcit italià, i Frederick Henry, tinent del cos nord-americà d'Ambulàncies Militars. Una esquadrilla austríaca bombardeja la població on hi ha tots dos amics. El tinent Henry es resguarda al mateix lloc on es troba Catherine, una de les infermeres angleses que acaben d'arribar al campament. Més tard, Henry és ferit greument i l'envien a un hospital de Milà, on, gràcies a les influències de Rinaldi, és destinada Catherine. Henry haurà de tornar al front, mentre que Catherine buscarà a Suïssa un lloc per esperar el naixement del seu fill. | 0.664175 | curate | {"sh": 0.0008144317302602109, "ca": 0.9762593150629149, "it": 0.00297267581544977, "fr": 8.14431730260211e-05, "en": 0.0036242211996579386, "es": 0.013071629270676385, "pt": 0.0007329885572341898, "oc": 0.002443295190780633} | http://cosa.totsrucs.cat/index.php?day=22&month=3&year=2008 |
oscar-2301_ca_20230418_0_309321 | L’Apellc i l’Escola de Lletres celebren la Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca Pública de TGN amb una lectura de textos – APELLC
L’Apellc i l’Escola de Lletres celebren la Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca Pública de TGN amb una lectura de textos
Enguany l’Apellc se suma als actes de la 3a Revetlla de Sant Jordi, que ja s’ha consolidat com una festa i una celebració de les biblioteques públiques de Catalunya, més en aquest any que se celebra l’Any de les Biblioteques.
Us convidem a celebrar la Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca Pública de Tarragona, fins a les 24 h, presentada pel periodista Jordi Suriñach.
L’Apellc i l’Escola de Lletres presentaran el projecte “Passeig per les places i carrers dels escriptors”, projecte de divulgació d’escriptors de la literatura catalana a qui s’ha dedicat una plaça o carrer de Tarragona, a càrrec de Remei Barberà Gomis. Lectura de textos de diferents autors per part dels alumnes de l’Escola de Lletres de Tarragona, conduïda per Anna Gispert Magarolas, presidenta de l’APELLC.
Us deixem el programa amb totes les activitats de la Revetlla d’enguany. Trobareu tota la informació a: http://bibliotecatarragona.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Revetlla-Sant-Jordi-2015
Us hi esperem!
abril 17, 2015
apellc_admin
Destacat, Portada, Uncategorized
Últims articles
Article de Montserrat Bové Montcusí “De la Tàrraco romana a la Tarragona literària”
per elfar
30/11/2022
Dissabte passat es va publicar a l’espai de l’APELLC, al Diari de Tarragona, l’article “De la Tàrraco romana a la Tarragona literària” de Montserrat Bové Montcusí, Catedràtica de Llengua catalana a l’Institut Martí i Franquès, membre de Veus de dona a Tarragona i membre de l’APELLC.
II JORNADA MONTSERRAT ABELLÓ
per elfar
24/11/2022
El dijous passat vam assistir a la segona jornada dedicada a Montserrat Abelló.Els alumnes d’arts escèniques van fer una performance, acollits en un paraigües, i van recitar alguns poemes al·lusius al feminisme i al valor de la paraula. Neus Pàmies, actriu i el músic Gerard […]
Ruta literària del Parc de les Granotes de Tarragona
per elfar
16/11/2022
El passat dilluns vam inaugurar amb la Casa de les Lletres, l’Ajuntament de Tarragona i l’ Escola de Lletres uns panells on proposen un recorregut a través de 10 textos clàssics d’autors llatins que parlen de Tarragona i n’evoquen les grandeses i virtuts.
X Jornada tècnica d’Espais Escrits
per elfar
14/11/2022
Dilluns dia 7 vam assistir a la X Jornada tècnica d’Espais Escrits a Girona on es va obrir un espai de reflexió i debat entorn el patrimoni literari, concretament les rutes literàries que en els darrers anys han proliferat pel territori, aprofitant una efemèride o […] | 0.675527 | curate | {"ca": 0.9281954887218045, "es": 0.017293233082706767, "pt": 0.018421052631578946, "ro": 0.004511278195488722, "it": 0.013533834586466165, "fr": 0.0037593984962406013, "en": 0.014285714285714285} | http://www.apellc.org/lapellc-i-lescola-de-lletres-celebren-la-revetlla-de-sant-jordi-a-la-biblioteca-publica-de-tgn-amb-una-lectura-de-textos/ |
mc4_ca_20230418_7_51877 | Els EUA són diferents » Falsificadors
Arxiu per a 'Falsificadors' Categories
Quan van intentar robar el cos del President Lincoln
Classificat com a EUA,Falsificadors,General,Lincoln,Robatory de tombes,Springfield
L’estiu, ai las, s’està acabant però encara en tenim per uns dies. Potser algú voldria entretenir-se llegint els disbarats monumentals, gairebé còmics, associats amb l’intent de robatori de la mòmia de l’heroi nacional Abraham Lincoln. La història originalment publicada a aquest blog el 25 maig 2009 és totalment autèntica.
Cal enterrar el gran Lincoln
L’Abraham Lincoln, heroi nacional, salvador de la pàtria, emancipador dels esclaus, l’home que va refer la Unió en la seva imatge, fou el President més important i admirat de la història del país. No era cap angelet, sinó un adversari temible amb una astúcia i una habilitat política poc comuns, però sempre fidel als seus ideals. Home d’orígens molt modestos, estava dotat d’una llengua privilegiada que el feia un orador admirable i dominava l’anglès com potser cap altre President (fins Obama). Però Lincoln escrivia els seus discursos, Obama té professionals que ho fan per ell.
Morí assassinat al Districte de Colòmbia. El desig de la família era enterrar-lo al Cementiri d’Oak Ridge a Springfield, Illinois, una ciutat modesta on no havia nascut però on havia treballat i viscut per molts anys. Springfield era i segueix essent la Capital de l’Estat d’Illinois i Lincoln, com Obama, havia estat membre del Parlament estatal .
Els Americans tenien i segueixen tenint en els nostres dies la mania, absurda i cara, d’embalsamar tots els cadàvers. Diuen que van començar a fer-ho durant la Guerra Civil, per enviar a casa els difunts i li va agradar a tothom perquè dóna temps a fer venir tota la família i tots els amics a visitar el mort. En qualsevol cas en Lincoln havia de ser embalsamat no sols per costum sinó també perquè se’l van endur per tren i els trens eren lents i calia exhibir-lo entre altres llocs a Nova York, Chicago i finalment a Springfield. Tot va anar molt bé. El cos fou dipositat a un mausoleu provisional a Springfield que estava lliure esperant que li construïssin un monument final damunt un turó. Van nomenar un home local molt patriòtic guardià de la tomba. Fixeu-vos en el nom, que era John Carroll Power, perquè al final tornarà a sortir.
Els Falsificadors de Dòlars
Lincoln havia estat preocupat per la qüestió dels falsificadors de moneda que estaven basats a Chicago, en aquell temps capital industrial del país, i va fundar el Servei Secret per empaitar-los (no pas per protegir el President, com també fan ara). El cap de la colla de falsificadors més important era un home anomenat Big Jim Kinealy, que tenia al damunt la càrrega feixuga d’haver de pensar. El Servei Secret els va propinar un cop terrible i un disgust molt gran amb l’arrest del seu gravador de bitllets, que fou tancat a la presó per molts anys. El cop era fatal, perquè no hi havia cap altre gravador de qualitat i s´havia acabat imprimir dòlars falsos. Kinealy trobava la situació intolerable i a més estava perdent diners. Com que era impossible treure el seu home de la presó, va concebre la idea de fer xantatge a l’estat: volia robar el cos sacrosant del gran Lincoln i amagar-lo fins que el govern alliberés el gravador com a rescat. A tothom li va semblar que la idea era fantàstica i no podia fallar. Seriosament.
El primer intent acaba per culpa d’una imprudència
El problema del cap Kinealy era que ningú de la seva colla havia robat mai cap cadàver i que no coneixia Springfield. Va triar dos dels seus criminals més intel·ligents i els va enviar a Springfield amb diners per estudiar com es podria fer . Els dos homes van anar al barri de pitjor anomenada de Springfield i van obrir allò que avui es diu un local “d’altern” amb un bar i un saló de ball.
Els homes van anar al cementiri i es van posar en contacte amb el guardià, el qual innocentment els va explicar tot: que no hi havia policia, a quines hores hi havia visitants, que la cripta només tenia una tanca de barres de ferro des de la que es veia el sarcòfag de marbre, i cap altra porta i en general tot allò que els bandits volien saber.
Però l’intent no va arribar enlloc perquè en un moment d’entusiasme, un dels dos malvats ho va revelar tot a una prostituta local, la qual va procedir a explicar-ho a tothom, inclòs el cap de policia, que també era client seu. Veient l’enrenou que va seguir, els dos homes van decidir tancar el local i desaparèixer. Les autoritats en canvi no en van fer cas, perquè li va semblar a tothom que el projecte era massa absurd. S’ho pensaven.
A la llar dels conspiradors: el bar de mala reputació “The Hub” (294 West Madison, Chicago)
En Kinealy, que fins aleshores no havia viscut a Chicago va decidir anar en persona al Hub, del què era propietari en part i organitzar el sacrilegi en persona. Va triar dos homes, un d’ells el propietari principal i taverner del Hub, que era un criminal sinistre digne de Dickens, el qual hi aniria a fer la barbaritat amb dos homes més, un dels quals un borratxo gens de fiar. Però tenien el problema que cap d’ells havia robat mai un cadàver i no sabien com es feia.
Aquí és on entra el primer snitch conegut de la història dels EUA, en Lewis Swigles, agent del Servei Secret i conegut a certs ambients per l’àlias “Jim Morrissey“. Ara a totes les pel·lícules americanes surt sempre un snitch: un criminal de segona que informa a la policia a canvi de pagaments i també de certa impunitat. La idea fou un invent genial del primer cap del Servei Secret a Chicago. En Swigles, un agent del Servei Secret, fou despatxat al Hub perquè s´havia ensumat que hi havia falsificadors de moneda. Del projecte de robatori en canvi no en sabia res ningú fins aquell moment.
Vet aquí que en Swigles va encetar una conversa amb el sinistre propietari del bar, Terrence Mulen amb el propòsit d’identificar-se com a criminal professional i establir les seves credencials, quins crims havia comès, quant de temps havia estat a la presó i coses així. A en Mulen li quèia la baba de satisfacció. Aquesta era la mena de clients que ell volia per al seu establiment. Al final va preguntar de què vivia en aquell moment. A en Swigles se li va acudir respondre que robava cossos humans per vendre´ls als Hospitals i estudiants de Medicina.
Aquí cal fer una pausa per explicar que en aquell moment robar cadàvers (tots embalsamats, recordeu) era molt corrent i que a l’Estat d’Illinois no hi havia cap llei que ho prohibís. Era perillós perquè moltes famílies pagaven guàrdies armats per protegir els seus difunts. En Swigles va triar la resposta perquè semblava escaient i sinistra però no havia robat mai cap tomba.
El taverner va somriure feliç. Coneixia un senyor que pagava bé i precisament estava buscant un lladre de tombes. Li va presentar els conspiradors. Aleshores en Swigles també va sentir-se feliç. I el Servei Secret aviat també.
Com s´ho veia el Servei Secret
Un lector ingenu que no coneix el món potser es pensaria que ara el Servei Secret procediria a arrestar tots aquests criminals i acabar amb el projecte (i amb la banda de falsificadors). No era tan fàcil. En primer lloc voler robar un cadàver, ni que fos el d’en Lincoln, no era cap crim. Potser els podrien arrestar per voler destruir el mausoleu, però si anaven a un jutge amb aquesta acusació, el jutge imposaria una multa i prou.
El SS va prendre una resolució fatal: els deixarien tirar endavant i els enxamparien in fraganti, al cementiri
El Pla madura
Amb l’arribada de Swigles, el cap de la banda ja ho tenia tot arreglat: tres homes anirien amb en Swigles per tren a Springfield, on els esperaria un carro amb cavalls (el carreter per cert seria un segon policia trobat per en Swigles, portant el total de l’expedició a tres lladres i dos policies). Robarien el cos la nit del 7 de Novembre de 1876, que era una nit electoral quan la gent estaria votant o esperant notícies de qui seria el nou President i se l’emportarien amb el carro a unes dunes de sorra a l’Estat veí d’Indiana, on l’enterrarien. Aleshores (fixeu-vos bé, que té gràcia) el cap de la banda mateix aniria a veure el Governador a demanar-li $200.000 d’or (cap falsificació) i la llibertat del gravador pres a canvi d’indicar on estava amagat el cos de Lincoln que es podria recuperar. Per demostrar que l’home era un missatger en contacte amb els profanadors, deixarien a la tomba un fragment d’una pàgina de diari i ell es presentaria amb la resta de la pàgina. Es pensava que aquest pla ridícul tenia totes les probabilitats de reeixir.
La pàgina en qüestió la va contribuir en Swigles i en van trencar un fragment tots plegats, bevent amb gran alegria. La resta de la pàgina fou amagada dintre d’un bust de Lincoln que presidia la taverna del Hub. Hi va haver rialles d’anticipació.
El Servei Secret va decidir que uns quants agents s’amagarien a una cripta propera abans que els criminals arribessin i que quan estiguessin dintre, en Swigles donaria un senyal amb un encenall i cridaria Wash! Els policies amagats sortirien i tots serien arrestats.
A l’Oak Ridge Cementiri de Springfield, la nit del de 7 de novembre de 1876
La nit era fosca. Dintre el cementiri, entre els monuments funeraris quatre ombres criminals trontollaven cap a la tomba del gran Lincoln. Els seus perfils a vegades es podien veure contrastats contra la lluna. El vent bufava i es veien llampecs al cel. Llops ululaven. Ocellots negres volaven per l’aire. La policia estava amagada, disposada a tot. Sacrilegi i tragèdia es mastegaven en l’aire.
Els lladres van arribar davant la porta de barres de ferro que tancava l’accés al tresor que buscaven. Tallar la cadena era massa difícil, o sigui que havien decidit rebentar el cadenat. Un dels bandits duia unes tenalles tallaferros però se li van trencar. No havia passat res, perquè l´home també duia una llima. Amb la llima es podria també obrir només que trigaria temps i faria soroll… i els policies amagats patirien molt. El cadenat al final va saltar.
Van entrar dintre la cripta. En aquell moment, l’espia Swigles hauria hagut de sortir i donar el senyal però li havien encomanat la feina d’aguantar l’única llanterna que tenien i si ell sortia es quedarien a les fosques. Els homes van procedir a aixecar la llosa de marbre que cobria el sarcòfag. Era molt pesada i van patir. Al final va caure a terra fent un soroll considerable que potser va espantar els policies amagats. Sort que no hi havia ningú mes al cementiri (fora dels policies s’entén). Aleshores ja només calia extraure el taüt i obrir la tapa. No tan de presa. Resulta que el taüt era metàl·lic i cabia exactament, o sigui que pels costats no es podien ficar ni les mans ni cap instrument. Un cop molt dur després de tanta feina. No hi havia forma de treure´l.
Els bandits van decidir fer saltar la paret de marbre anterior del sarcòfag amb la inscripció al difunt per millorar l’accés. Aquesta vegada sí que van reeixir. Van aixecar el taüt i van exposar part de la mòmia.
En aquell moment en Swigles finalment va veure una oportunitat per sortir i fer el senyal. Va sortir fora, va encendre un llumí i finalment va cridar Wash! abans d’anar-se corrent i desaparèixer de l’escena.
Els policies van sortir corrent cap a la cripta presidencial… on no van trobar ningú. La raó era evident: els lladres havien treballat per hores, estaven cansats i havent aconseguit un progrés substancial, havien sortit fora com Swigles a refrescar-se. Van observar els policies acostant-se a la cripta oberta des d’un lloc segur i van decidir que dissortadament calia tocar el dos.
Els policies van començar una cerca del cementiri a les fosques i sense guia. El cap del grup va veure una ombra sospitosa i va disparar les dues pistoles que duia. L’ombra va respondre al foc. Quan el tiroteig es va acabar, gràcies a Déu ningú estava ferit, perquè els tiradors eren dos policies. Els bandits havien desaparegut. El cos de Lincoln seguia a la cripta però havia estat profanat. Tothom s’havia cobert de glòria.
Els lladres havien quedat separats de l’espia Swigles, al qual seguien sense identificar com a membre del Servei Secret. Probablement tenien por que en Swigles estigués en mans de la policia i cantés. Quina alegria veure’l en llibertat. Si haguessin tingut només un xic de seny, no s’haurien hagut d’acostar per res a la taverna, però de substància gris al cervell en tenien ben poca.
En Swigles evidentment havia tornat al Hub a veure què passava o si sentia dir alguna cosa. Al poc temps es van presentar tots els membres de la banda. Quina alegria tornar-se a trobar! Es van abraçar, van beure whisky, van cantar i celebrar. Van fer una festa espontània tan gran que quan la policia avisada per Swigles es va presentar a interrompre-la i se´ls va endur emmanillats, van seguir cantant.
La premsa estava preocupada amb l’elecció presidencial perquè els recomptes van durar tres mesos i hom va parlar relativament poc del cas. els falsificadors van ser portats a judici. En Robert Lincoln, fill del difunt, es va presentar a Chicago i va pagar els advocats més cars a veure is es podia escarmentar la colla. No va tenir gaire èxit. Tres dels lladres van ser condemnats a un any per violar propietat federal però intentar robar el cadàver no era cap crim. El cap de la banda se´n va sortir absolt.
El Sr. John Carroll Power, custodi de la tomba, entra inesperadament en acció.
L’incident no s’havia acabat.
L’endemà de la profanació, Mr Power, un gran patriota, un adorador de Lincoln i la seva memòria, es va mirar el sarcòfag amb horror més que indignació. El cos del Salvador de la Pàtria exposat i tocat per mans criminals! I això tornaria a passar una i altra vegada perquè el mausoleu final trigaria anys fins que estigués fet. Calia prendre acció.
Hom havia decidit portar el cadàver a una segona cripta provisional, més gran i una mica més protegida i van refer el sarcòfag de marbre.
Abans que poguessin ficar-hi la caixa amb el cos, el custodi Power va robar tot sol la venerablement mòmia, ficant-la a una altra caixa. El taüt que fou baixat al sarcòfag estaria buit.
El Sr. Power havia decidit enterrar d’amagat en Lincoln a un lloc secret on ningú el pogués trobar i, evidentment, sense que ningú ho sabés. Es veu que va triar un racó amagat de la cripta. Hi ha qui diu que se´l va endur al celler de casa seva, però sembla que no és veritat. La seva intenció era excavar una tomba a terra dintre el mausoleu de dos metros de profunditat , com és costum als EUA, però no va poder perquè la taula d’aigua era massa alta a tot arreu on provava. Al final va posar la caixa, coberta a un racó molt superficialment per trossos de fusta i escombraries per dissimular. Així es passaria el Gran President dos o tres anys, cobert d’escombraries i per terra.
En Power no havia previst com passa el temps i com eren de lentes les obres de la nova tomba. Li va semblar que ja no podia carregar amb el pes del seu secret i tenia por de morir-se i que el President fos perdut per sempre més. Va parlar en privat i va convocar a una reunió secreta un grup selecte de senyors de Springfield, tots patriotes dedicats als EUA i la memòria de Lincoln, als que va explicar la situació. El grup va prendre el nom de Lincoln Guard of Honor i van jurar guardar el secret i protegir les despulles de Lincoln amb la seva vida i llibertat (si calia, només).
L’amagatall sota les escombraries s’havia d’acabar. Amb l’ajut dels homes, van trobar al final un lloc on la taula d’aigua era baixa i en Lincoln fou enterrat a dos metros de profunditat. Pels propers vint anys, els visitants i pelegrins pagarien les seves reverències a un mausoleu buit. Sempre hi havia gent que preguntava si en Lincoln estava de debò al mausoleu, però els locals ho negaven tot.
Un incident final va posar a prova el seny i la devoció dels membres de la Guard of Honor. Mary Todd Lincoln, la vídua boja del President va morir expressant el desig de jeure al costat del marit. Fou efectivament enterrada amb una certa pompa, però els guardians es van quedar preocupats. No estava bé, perquè la difunta ara mateix no estava al costat del seu marit com havia volgut. Calia intervenir.
I sí, sí: van robar també el cos de la Mary i la van enterrar efectivament al lloc secret al costat de l’Abraham. Tots dos estaven segurs. Tan segurs que es va quedar al lloc secret més de vint anys.
Abans del trasllat de les despulles al monument final, on Lincoln està enterrat en els nostres dies, el fill Robert es va assabentar de tot. Molt indignat, va decidir que sabia com aconseguir que deixessin els seus pares en pau: va fer excavar una tomba molt profunda, que va omplir amb cement reforçat amb acer. Després que el cos fos reconegut per testimonis, el taüt va ser baixat i cobert com queda dit amb dos metros de ciment amb acer. Ara segur que ningú tornarà a profanar el cos.
Diuen no obstant que hi ha fantasmes de Lincoln a molts llocs: la Casa Blanca, el cementiri, el Capitoli de Springfield, a una residència seva …
JOANOT</strong | 0.792905 | curate | {"ca": 0.9591485829479426, "pt": 0.011146685639748606, "es": 0.016364283173247954, "en": 0.0015415629076248074, "it": 0.0018380173129372702, "id": 0.0008893632159373888, "nl": 0.003320289339499585, "ru": 0.004743270484999407, "tr": 0.001007944978062374} | https://blogs.avui.cat/joanot/category/falsificadors/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_138532 | Fins aquest diumenge 21 de març podeu participar a la Mobile Week Barcelona, una inciativa de Mobile World Capital que permet a la ciutadania reflexionar i participar en tallers, conferències, etc. sobre la transformació digital.
Aquest any totes les activitats s’estan fent on line, per la qual cosa podeu prendre part a través de l’ordinador, la tauleta o el mòbil. Tots els tallers i conferències se centren en aquesta edició en la privacitat de les nostres dades a Internet, les habilitats professionals digitals i el paper de la tecnologia durant la pandèmia de la Covid-19.
Podeu consultar el programa complet d’activitats on destaca el Family Day, aquest mateix cap de setmana del 20 i 21 de març, amb activitats específicament pensades per a totes les edats com tallers d’imatge 3D, de construcció d’una ma robòtica o de desenvolupament d’un projecte STEAM.
Follow
Follow
Follow
Follow
Aquest missatge de correu electrònic està dirigit exclusivament al destinatari o destinataris indicats en el mateix. La informació que conté pot ser confidencial i/o privada, pel que està totalment prohibida la seva difusió o reproducció. Si vostè no és el destinatari d’aquest missatge, si us plau retorni’l immediatament a l’adreça d’enviament i destrueixi’l. L’informem que la recollida i el tractament de les dades personals per part de la Fundació Catalana de l’Esplai està sotmesa a la nostra política de privacitat. Vostè podrà exercitar els drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament, portabilitat o oposició mitjançant un escrit, adjuntant el document acreditatiu de la seva identitat, dirigit a la Fundació Catalana de l’Esplai, amb domicili al C/ Riu Anoia 42-54 – El Prat del Llobregat o a través del correu electrònic: [email protected]. | 1 | perfect | {"ca": 0.9864022662889519, "en": 0.013597733711048159} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_274227 | Escola Infantil Municipal "Passeig de les Oques" de Castelló d'Empúries 607.647,60 € 607.647,60 € Explora
Ràdio Castelló 0,00 € 0,00 € Explora
Generalitat de Catalunya
ES
EN
OC
Avís legal: D’acord amb l’article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. - Accessibilitat | 0.726597 | curate | {"ca": 0.9883720930232558, "fr": 0.003875968992248062, "de": 0.003875968992248062, "es": 0.003875968992248062} | http://pressupostosmunicipals.transparenciacatalunya.cat/places/castello-d-empuries/2013 |
mc4_ca_20230418_15_12931 | Tallatanques professional Stihl HS 82 T (60cm i 75cm)
> Categories>Tallatanques>Tallatanques Stihl HS 82 T
Tallatanques HS 82 T de Stihl, versions de 60m i 75 cm, el model tope de gamma de Stihl. Ús professional, amb motor 2-MIX especialment modificat. Doble ganiveta per ambdós costats per un bon tall lateral i horitzontal. Pes reduït i baixes vibracions. Transmissió especial de fins a 5.100 revolucions per minut.
Comprar la versió amb espasa de 75 cm aquí:
Longitud de tall ganiveta cm 60 - 75
Potència kW/CV 0,7/1
Pes kg 5,1 - 5,3
Nivell sonor dB(A) 95
Vibracions esquerra/dreta m/s² 2,7/2,1 - 3,6/2,2
Ganiveta distancia entre dents mm 30 | 0.479102 | curate | {"en": 0.1664025356576862, "es": 0.2868462757527734, "ca": 0.5213946117274167, "fr": 0.025356576862123614} | http://www.taller-reyes.com/ca/tallatanques/434-tallatanques-professional-stihl-hs-82-t-60cm-75cm.html |
mc4_ca_20230418_16_585009 | Nike Air Dessuadora estampada de teixit Fleece - Dona. Nike.com ES
Dessuadora estampada de teixit Fleece - Dona
La dessuadora Nike Air millora un look emblemàtic amb un disseny curt. Un estampat Nike Air repetit per tota la peça crea un estil esportiu, mentre que el teixit French Terry suau és perfecte per a qualsevol estació.
Color mostrat: Porpra Espacial/Blanc
Model: BV9006-567
UNA DESSUADORA CURTA AMB UN ESTIL MOLT VERSÀTIL.
Teixit French Terry suau i còmode.
Disseny curt que arriba per sobre dels malucs.
Estampat Nike Air repetit aporta un toc esportiu.
Teixit: 76 % cotó / 24 % polièster | 0.675985 | curate | {"ca": 0.8129251700680272, "en": 0.1292517006802721, "de": 0.05782312925170068} | https://www.nike.com/es/ca/t/air-dessuadora-estampada-de-teixit-fleece-dona-PqFH99/BV9006-567 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_200722 | http://www.aljazeera.com/news/europe/2010/05/2010516202227188904.html A la part de fora de la seu del Partit Comunista ucraïnès. (vídeo i notícia in inglix)
Llegint les dues pàgines primeres del fil, i no volent entrar al drap directament...Traduït al català (font): Quan el capital i la classe dominant demanen perdó pel colonialisme, les jornades de 14 hores, el privilegi de classe, la setmana laboral de 7 dies, els xiquets a les mines de carbó, les guerres de l'opi, la massacre de la Comuna de París, l'esclavatge, la guerra espanyola-americana, la guerra Boer, la fam, l'apartheid, les lleis antisindicals, la I Guerra Mundial, Flandes, la guerra de trinxeres, el gas mostassa, els bombardejos aeris, la intervenció soviètica, el genocidi armeni, les armes químiques, el feixisme, el militarisme, l'asbestosi, la mort per radiació, la massacre de Nanjing, la II Guerra Mundial, Belsen, Dresden, Hiroshima, el racisme, la màfia, les armes nuclears, la guerra de Corea, el DDT, el McCarthysme, les línies de producció, les llistes negres, la talidomida, la violació del Tercer Món, la pobresa, la guerra armamentística, la cirurgia plàstica, la cadira elèctrica, la degradació mediambiental, la guerra del Vietnam, la repressió militar de Grècia, Índia, Malàisia, Indonèsia, El Salvador, Nicaràgua, Panamà, Turquia, la guerra del Golf, el comerç amb parts humanes, la malnutrició, Exxon Valdez, la deforestació, el crim organitzat, el tràfic d'heroïna i cocaïna, la tuberculosi, la destrucció de la capa d'ozó, el càncer, l'explotació del treball i la mort de 50 milions de comunistes i sindicalistes només en el darrer segle... aleshores -i només aleshores- considerarem demanar perdó pels errors del Socialisme.
Mira, jo personalment és un tema del que no penso parlar més, bàsicament perquè és odiós discutir-te, a voltes de manera massa acalorada, amb persones que pateixen el mateix sistema plutocràtic que tu i que estan a la mateixa trinxera que tu. Odiós! !
Tens raó. Per això, el primer és netejar la trinxera, sense contemplacions. Si a banda d'estar pendent de les bales que venen de davant, has d'estar pendent de les bales que venen del costat, la guerra la tens perduda. És una regla bàsica. Els troskistes, rostres humans, "revolucionaris" de saló i a la carta, i resta de titelles útils del capital, fora de les trinxeres obreres i socialistes. Piolet i cap a casa!
Estàs completament sonat, nano. La raó d'Estat t'ha abduit fins a tal punt que no comprens les raons humanes, quelcom que fa de tu un ésser fred i amb tendències palesament psicòpates. Diga'm a qui idolatres i et diré qui ets. Ara entenc per què et fas palles amb el senyor rus del bigoti.
En el fons fa gràcia... jo me'l veig amb els seus ninotets de playmobil asseguts a un tribunal popular i ell vestit de jutge inquisitorial divagant entorn dels suposats crims contrarevolucionaris de cada ninotet... fins que la mama el crida per anar a dinar.
xD | 0.877314 | curate | {"ca": 0.9667921944539541, "pt": 0.009243409791167409, "hu": 0.0020540910647038686, "fr": 0.01437863745292708, "it": 0.006846970215679562, "sv": 0.0006846970215679561} | |
macocu_ca_20230731_7_119732 | El servei que la banca ofereix a l’usuari va de mal en pitjor. Amb tantes fusions gairebé han anul·lat la competència. S’han dedicat a tancar sucursals i a enviar als clients als caixers o als serveis a través d’Internet i del mòbil. Han limitat l’horari del servei al client per finestreta i gairebé per qualsevol fotesa et fan demanar cita prèvia.
Aquest matí he hagut d'anar a resoldre una qüestió que no havia estat capaç de resoldre per internet i he estat una bona estona a la cua. Els empleats fan el que poden per ajudar a l’usuari però hi ha molta gent gran, i no tant gran, que té molts problemes amb totes aquestes novetats tecnològiques i han d’aguantar llargues cues i unes bones estones d’espera per solucionar qualsevol enrenou dels seus comptes.
Cobren comissions per a qualsevol servei i les augmenten any rere any sense que tinguem dret a queixa. Avui mateix per realitzar una transferència de poc més de 13 €, he hagut de pagar-ne 4 de comissió. Un abús que he aguantat perquè ja feia dies que volia deixar enllestit el tema. Si canvies el compte de banc el més probable és que d’entrada t’ofereixin l’oro i el moro però que a la llarga acabis pagant les mateixes comissions si fa o no fa.
Mentre estava esperant m’ha passat pel cap un impossible: retirar els diners del banc tancar el compte i gestionar tot a l’antiga manera. Ja sé que no és possible, i que també té els seus inconvenients, però de ganes en tinc moltes.
Amb la fusió de Caixabank i Bankia tancaran més sucursals. El més segur és que les fusions encara continuïn. La del Banc Sabadell es dona per segur que serà la següent. S'han aprofitat del covid-19 i ja ens hem acostumat a veure cues a la porta de les entitats bancàries. Als clients només ens queda el dret a rebequeria i poca cosa més. La banca es mereix rebre unes bones carabasses com aquestes de la foto que estaven ben a prop del banc en el que realitzat la gestió aquest matí. | 0.863727 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_775886 | Un creia haver-ho vist tot fins que va descobrir que Geir Helgemo, el millor jugador de bridge del món, referent històric dels naips, havia estat suspès en donar positiu en un control. Qui va protagonitzar...
Frederick John “Fred” Perry va néixer en el 33 de Carrington Road, a Stockport, Manchester, el 18 de maig de 1909. Fill de Samuel Perry, filador de cotó molt involucrat en el partit laborista, amb...
Algú va dir que Manchester és la ciutat on la gent va creure un dia que les taules es van fer per ballar. Això porta passant en els seus bars des que el Kun va cridar “no shot, Vincent, no shot”... | 0.770063 | curate | {"ca": 1.0} | http://m.lesportiudecatalunya.cat/opinio/autors/autor/lamartin.html?start=9 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_113109 | SORTEIG entre les 100 respostes més ràpides per gentilesa de www.regalateloquequieras.com d'un carregador de mòbil emergència, imprescindible per a viatges, s'adapta a tots els mòbils amb cable inclòs, carregable a l'ordinador.
PREGUNTA:
Qui va ser el fundador i organitzador a la Pujada a la Seu Vella? que es celebrarà el proper 15/12/13?
Respon correctament a la nostra pàgina del facebook, dóna-li m’agrada i comparteix… Es sortejarà es farà entre els 100 participants que contestin correctament a la pregunta i ademés, estiguin inscrits a la pujada a la Seu Vella llistat inscrits. El sorteig el farem fins les 13:00h de demà 10/12/13.
Resultat del sorteig:
Em fet el sorteig de la bateria d'emergència per cortesia de www.regalateloquequieras.com . La persona que a compartit correctament el nostre estat del premi i ha ficat me gusta a la publicació i respòs satisfactòriament a la pregunta que formulàvem :
Qui va ser el fundador i organitzador a la Pujada a la Seu Vella? que es celebrarà el proper 15/12/13?
La resposta és: Joan Moraño, i el guanyador ha sigut en Bernat Loomans. Enhorabona! Pots passar a recollir el premi per la botiga EuroReclams en un plaç d'un mes des de la publicació del resultat del sorteig. Passat aquest plaç si encara no s'ha recollit, tornarem a sortejar-lo.
Moltes gràcies a tots/es per participar!
tagPlaceholderEtiquetas:
Comentarios: 0 (Discusión cerrada)
Todavía no hay comentarios.
Aviso legal | Política de privacidad | Política de cookies | Mapa del sitio
Esta página está creada y mantenida por Ismael Moraño Diaz. Cualquier sugerencia y/o aporte a la misma por favor remitir correo a [email protected] | 1 | perfect | {"ca": 0.7836185819070904, "es": 0.19682151589242053, "de": 0.012836185819070905, "it": 0.006723716381418092} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_107299 | Vos adjuntam els llistats provisionals, en els que podreu consultar la puntuació que se vos ha adjudicat.
En cas de no estar d’acord amb la puntuació, teniu fins divendres dia 10 de juny per presentar reclamacions per escrit a la secretaria del centre. Les famílies… Llegeix més» | 0.691687 | curate | {"ca": 1.0} | https://redols.caib.es/c07002831/2022/06/07/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_230421 | Inici Serveis i equipaments Activitats i recursos Situació Fes una sol·licitud Contacte Afegir a preferides
537 estades valorades
8,5
Instal?aci? ?equipaments
Entorn
Neteja
pats
Acollida i tracte
Activitats
Monitors
Accessibilitat?
Text d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?
Text d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?
Text de resposta Text de resposta Text de resposta Text de resposta Text de resposta Text de resposta Text de resposta Text de resposta Text de resposta Text de resposta
Text d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?xt d'opini? ?
Afegir a preferides
Núm. Registre d'Instal·lacions Juvenils de Catalunya: CC000726
Can Xammar és una instal·lació juvenil situada al bell mig del poble de l’Ametlla del Vallès, dins de l’Espai Natural Protegit (ENP) dels Cingles de Bertí. Disposa d'un gran terreny ballat que connecta directament amb el poble i amb el Parc Natural.
Can Xammar, més que una instal·lació juvenil, és un projecte educatiu i social d’acompanyament a entitats, clubs, institucions i col·lectius en els seus projecte, promovent el contacte amb la natura i l’entorn a través del joc. Aquesta instal·lació juvenil és l’espai ideal per organitzar formacions, estades, colònies, campaments, camps de treball, recessos i convivències.
Aquest projecte està gestionat per la Fundació Roser de Maig, una ENL d’acció social, educativa i de lleure. Amb aquesta iniciativa la Fundació apropa el lleure a les màximes realitats socioeconòmiques. Can Xammar esdevé un indret ideal per desconnectar del ritme de la vida. Poble o natura? Per què escollir si es pot tenir tot?
Serveis i equipaments
Places totals: 114
Places de menjador (màxim per torn): 114
Places accessibles: 10
Sanitaris adaptats: 3
Primera Planta
2 habitacions de 2 places
1 habitació de 16 places
1 habitació de 18 places
1 habitació de 22 places
1 sala de 80m2
Segona Planta
4 habitacions de 3 places
2 habitació de 4 places
1 habitació de 6 places
1 habitació de 10 places
1 habitació de 16 places
1 sala de 52 m2
Només allotjament
Dret a cuina
Pensió Completa
Piscina més propera: Municipal a 1,2 km
Camps de futbol: 1 i 1 Reglamentari a 350 m
Camps de bàsquet: Municipal
Calefacció
Wi-Fi
Equip de so
Projector
Transport públic proper: Tren (La Garriga) a 4,3 km
Altres característiques:
- Un parc infantil a la casa
- Sala porxada semi-exterior
- La casa disposa de bosc i amb accés directe al un parc Natural
- Barbacoa i àrea de pícnic
Activitats i recursos
Activitats
Activitats artístiques
Anglès
Treball de síntesi
Excursions i descobertes
Astronomia - planetari
Aula de natura
Multiculturalitat
Aventura
Castanyada
Oli
Cultura popular
Educació ambiental
Sostenibilitat i renovables
Educació Emocional
Programa i excursions
Estem treballant en el desenvolupament d’aquest apartat. Poseu-vos en contacte amb la pròpia instal·lació o amb l’ACCAC si necessiteu informació sobre el programa d’activitats
Situació
Distàncies principals
de Barcelona: 37,00 km
de Girona: 74,00 km
de Tarragona: 126,00 km
de Lleida: 170,00 km
Transport i serveis
CAP Atmetlla del Valles: 1,00 km
Llocs d'interès
Poliesportiu : 0,80 km
Espai Natural Protegit (ENP) dels Cingles de Bertí: 10,00 km
Fes una sol·licitud
Dades del sol·licitant
* Els camps amb asterisc són imprescindibles perquè puguem gestionar la teva sol·licitud correctament.
Nom grup/particular*
Tipus de client sense especificar associació cultural associació esportiva entitats de lleure escoles escoles sortides 1 dia AMPA/AFA equipament socioeducatiu estada familiar grups d'amics
Població
Persona de contacte*
Telèfon*
Correu electrònic
Observacions
Explica'ns què més vols que tinguem en compte per realitzar la vostra estada: quines activitats, dates alternatives, cases preferides...
Característiques del grup i dates de l'estada
Núm. places*
Núm. d'infants
Tipus d'estada*
allotjament
allotjament amb dret a cuina
pensió completa
amb activitats
estada d'un dia
Casa en exclusiva
Marca si NO vols especificar dates concretes. En aquest cas és important especificar preferències de dates al camp Observacions.
Data d'entrada 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 / Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre / 2022 2023 2024 2025 2026
primer àpat Cap Esmorzar Dinar Berenar Sopar No ho sé
Data de sortida 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 / Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre / 2022 2023 2024 2025 2026
últim àpat Cap Esmorzar Dinar Berenar Sopar No ho sé
De conformitat amb el RGPD, accepto la política de privacitat i autoritzo que les dades facilitades siguin tractades per l'ACCAC amb la finalitat d'atendre la meva sol·licitud i futures gestions en qualitat de client, essent coneixedor que la responsable és l'Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC) i que podré en tot moment exercir el meu dret d'accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat i oposició adreçant-me a [email protected]. Igualment, per a la necessària prestació del servei a contractar, accepto que l'ACCAC comuniqui les meves dades a l’empresa o empreses que gestionen els serveis de la casa de colònies o alberg en el cas de formalitzar la reserva.
Vull rebre informació de l'ACCAC que pugui ser del meu interès, sobre notícies, serveis i informació de les seves instal·lacions associades, esdeveniments i/o activitats de l'Associació. La base legal per a l'enviament de comunicacions es fonamentarà en aquest consentiment explícit, que es podrà rectificar en qualsevol moment a través de [email protected].
Vull subscriure'm al butlletí de notícies del diari digital e-colonies.cat que edita l'ACCAC i rebre informació actualitzada sobre el món de les colònies, el lleure i l’educació. La base legal per a l'enviament d'aquest butlletí electrònic es fonamentarà en aquest consentiment explícit, que es podrà rectificar en qualsevol moment a través de [email protected].
esborrar
envia
Contacte
Persona de contacte: Erik Ortega
Telèfon 1: 682 081 181
Correu electrònic: [email protected]
Adreça: Carrer Mare de Déu de Puiggraciós, 4 Ametlla del Vallès - Vallès Oriental
Codi Postal: 08480 BARCELONA
Web: http://canxammar.elroser.org/
Cr. Viladomat, 174
08015 BARCELONA
+34 93 412 14 37
[email protected]
www.accac.cat
L'Associació
E-Colònies
Guia de l'ACCAC
Revista "Lleure"
Cases i albergs
Fes una sol·licitud
Escoles
Entitats
Famílies i amics
Gestors
Avís legal
Política de privacitat
Contacta'ns
Accés usuari
Español
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els serveis i analitzar els hàbits de navegació, en cap cas per a finalitats publicitàries. Si segueix navegant entendrem que n'accepta el seu ús. Més informació | Accepto les galetes | 0.50034 | curate | {"ca": 0.7901760363429869, "fr": 0.018313458262350937, "it": 0.08418512208972175, "pt": 0.009653605905735378, "eo": 0.0041169789892106755, "sk": 0.0005678591709256105, "en": 0.023424190800681432, "py": 0.005536626916524702, "es": 0.06147075525269733, "tr": 0.0007098239636570131, "mg": 0.0014196479273140261, "fi": 0.00042589437819420784} | https://www.accac.cat/index.php?seccio=cases&id=212 |
mc4_ca_20230418_2_657357 | About: Premi Juan Lladó
El Premi Juan Lladó és el guardó més prestigiós que es concedeix a Espanya en el camp del Mecenatge Cultural i la Recerca, va ser instituït per la Fundació José Ortega y Gasset i l'Institut d'empresa l'octubre de 1985 per premiar la tasca dels empresaris en els camps esmentats. El guardó consisteix en una escultura de Pablo Serrano i el seu primer lliurament va ser en 1986. El president del jurat és el guanyador del darrer guardó.
El Premi Juan Lladó és el guardó més prestigiós que es concedeix a Espanya en el camp del Mecenatge Cultural i la Recerca, va ser instituït per la Fundació José Ortega y Gasset i l'Institut d'empresa l'octubre de 1985 per premiar la tasca dels empresaris en els camps esmentats. El guardó consisteix en una escultura de Pablo Serrano i el seu primer lliurament va ser en 1986. El president del jurat és el guanyador del darrer guardó. (ca)
http://elpais.com/tag/premio_juan_llado/a/
1270835 (xsd:integer)
15174449 (xsd:integer)
category-ca:Premis_d'Espanya
Premi Juan Lladó (ca)
wikipedia-ca:Premi_Juan_Lladó?oldid=15174449
wikipedia-ca:Premi_Juan_Lladó
dbpedia-ca:Jesús_de_Polanco
dbpedia-ca:Juan_Abelló_Gallo
dbpedia-ca:Helena_Revoredo_Delvecchio
dbpedia-ca:Isidoro_Álvarez_Álvarez
dbpedia-ca:Javier_Benjumea_Puigcerver
dbpedia-ca:José_Ángel_Sánchez_Asiaín
dbpedia-ca:Juan_March_Delgado
dbpedia-ca:Plácido_Arango_Arias
dbpedia-ca:Rafael_del_Pino_y_Moreno
dbpedia-ca:Ramón_Areces_Rodríguez | 0.411797 | curate | {"ca": 0.6568421052631579, "it": 0.21543859649122807, "es": 0.07859649122807018, "uk": 0.030175438596491227, "en": 0.018947368421052633} | http://ca.dbpedia.org/page/Premi_Juan_Llad%C3%B3 |
oscar-2201_ca_20230904_6_61798 | Fem servir cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la seva experiència online i recollir informació estadística sobre la seva navegació.
En continuar utilitzant aquesta web està acceptant la instal·lació i l'ús de cookies. Més informació a política de cookies
més
serveis comptables
La comptabilitat es realitza de forma acurada, seguint les normes del Pla General de Comptabilitat.
La comptabilitat es complementa en:
Control de despeses: controlem i reclamem les factures que falten i us avisem si les despeses són excessives d’acord amb el sector.
Control de venciments de proveïdors: us enviem un llistat de venciments mensual per tal de tenir controlat l’import i el moment en què seran carregats en compte.
Comptes de resultats mensuals / trimestrals: us enviem un compte de resultats mensual o trimestral perquè podeu mantenir un seguiment dels vostres ingressos i despeses.
Confecció del balanç: us enviem un detall del balanç en funció de les vostres necessitats.
Confecció de la memòria: un cop finalitzat l’exercici social es confecciona la memòria pel seu dipòsit en el Registre Mercantil.
Presentació de llibres: un cop tancada la comptabilitat es legalitzen els llibres comptables en el Registre Mercantil.
Informe econòmic-financer anual: us fem un informe econòmic-financer, amb la periodicitat necessària per tal de poder valorar la marxa i l’evolució de l’empresa.
Elaboració de pressupostos: us confeccionem pressupost per a poder valorar les possibles desviacions que hi poden haver durant l’any.
Amortitzacions: us realitzem les amortitzacions de l’immobilitzat ja existent i del que s’ha incorporat durant l’any en curs. | 0.794076 | curate | {"ca": 0.9786324786324786, "es": 0.021367521367521368} | https://www.catgestio.cat/ca/serveis-empresarials/serveis-comptables.html |
mc4_ca_20230418_9_337632 | Cap de setmana immillorable pels equips del club. Tots van guanyar, i amb molta solvència. El Mollet de Divisió d’honor, vigent campió de Catalunya de la màxima categoria, va guanyar de manera clara al Lleida, en el seu desplaçament a les terres de Ponent, per 2,5 a 7,5. El Club d’Escacs Mollet lidera el...
Jornada rodona pels equips sènior del Club d’Escacs Mollet. A la Divisió d’honor, màxima categoria dels escacs catalans, contundent victòria a domicili contra el Peona i Peó per 2 a 8, amb 4 empats (mig punt per partida) i 6 victòries, en el debut del nou gran mestre Leandro Krysa amb l’equip. La setmana...
El cap de setmana ha estat marcat per la jornada disputada al C.C. La República. Dissabte, victòria d’un Mollet “A” amb moltes baixes per l’absència de Pere Garriga, Daniele Vocaturo i Leandro Krysa a Gibraltar i Ricard Morros i Mariano Mayans per motius personals, rebia el Tres Peons. Un matx complicat, a priori, i amb molt respecte, doncs ens visitava un equip compacte i que ens podia...
No hi ha Nadal sense menjar torrons, beure cava, cantar nadales, posar el pessebre i, des de fa uns anys, Cristina Pedroche i jugar a Parets el Memorial Alsina. Primer com actiu i, en les darreres edicions, reconvertit en torneig de blitz, aquest cop per acomiadar l’any. Fins a 79 jugadors es van desplaçar...
III Torneig de Nadal d’Escacs de Mollet
El dissabte 17 de desembre de 2016 es va organitzar el III Torneig de Nadal d’Escacs de Mollet de 10:00-13:00 a la seu del Club d’Escacs Mollet (C.C. La República, C/ Pineda Fosca Nº6) . Un total de de 15 escoles van estar representades: Àgora English School de Sant Cugat del Vallès Bernat de...
El Mestre Internacional Martín Martínez, cinqué reforç de l’equip.
El Club d’escacs Mollet confirma que el jove mestre internacional colombià, Martín Martínez, jugarà l’any vinent amb nosaltres. Martínez, un dels joves talents de Colòmbia, amb ELO FIDE actual de 2415, és el cinqué reforç del Club d’Escacs Mollet per 2017, i actual número 8 a la llista FIDE actual de Colòmbia. Martín, jugarà...
El Mestre Internacional David Arenas, quart reforç de l’equip.
El Club d’escacs Mollet confirma que el jove mestre internacional colombià, David Arenas, jugarà l’any vinent amb nosaltres. Arenas, un dels joves talents de Colòmbia, amb ELO FIDE actual de 2474, és el quart reforç del Club d’Escacs Mollet per 2017, i actual número 4 a la llista FIDE actual de Colòmbia. David, jugarà...
Ens deixa Pere Sentís
Ens ha deixat un històric dels escacs molletans als 82 anys. En Pere Sentís, que es va incorporar als anys 50 al club quan era secció del Club Recreatiu Mollet a l’etapa del Tabaran, va ser un jugador destacat aquells anys. Després de marxar a finals dels 70, va tornar a jugar amb el...
Leandro Krysa, tercer reforç per la lliga 2017.
El Club d’escacs Mollet confirma que el jove mestre internacional argentí, Leandro Krysa, jugarà amb nosaltres. Krysa, que acaba de fer fa pocs dies els 24 anys, i ELO FIDE actual de 2494, és el tercer reforç del Club d’Escacs Mollet per 2017, i actual número 10 a la llista FIDE actual de l’Argentina,...
IV Obert de Mollet i tancats per norma de MI i MC
Del 30 de setembre al 25 de novembre de 2016, han tingut lloc a la nostra seu social, tres torneigs, organitzats conjuntament amb el Club d’Escacs Barcelona. Per una banda un obert a nou rondes i, per l’altra, dos tancats. Un, vàlid per normes de mestre català i l’altre per normes de mestre internacional.... | 0.786559 | curate | {"ca": 0.9819189268008166, "es": 0.018081073199183437} | http://www.escacsmollet.com/page/3/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_359715 | Menú
El jutge cita a declarar Peral i López després que el cas aparegui com a mòbil de la mort de l'agent aparegut calcinat al pantà de Foix
Barcelona.-El jutge d'instrucció número 31 de Barcelona ha citat a declarar com a investigats els dos principals sospitosos del conegut com a crim de la Guàrdia Urbana, Rosa Peral i Albert López, a qui senyala com a presumptes autors d'un homicidi per la mort d'un manter a Montjuïc l'any 2014. Segons ha avançat 'El Periódico' i ha confirmat el TSJC, Peral i López seran traslladats als jutjats des de presó –on van ingressar preventivament pel crim de la Guàrdia Urbana- el proper 16 de març per esclarir la seva implicació en el cas del manter, ja que els dos patrullaven plegats quan l'home va caure per un terraplè. Tot i que es tracta d'una investigació paral•lela al crim de la Guàrdia Urbana, la citació arriba després que una testimoni declarés que el cas del manter havia estat un dels mòbils del crim de Pedro Rodríguez, l'agent que va aparèixer calcinat prop del pantà de Foix el maig de 2017.
El titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona va decidir revisar la causa en què inicialment havia conclòs que el manter havia mort accidentalment. Ho va fer després que Peral i López fossin arrestats com a principals sospitosos d'haver matat Pedro Rodríguez. De forma simultània a la investigació del cas del manter, a finals de febrer la jutge de Vilanova i la Geltrú que investiga el crim de la Guàrdia Urbana va prendre declaració a una companya de cel•la de Peral que va senyalar directament els fets de Montjuïc com un dels mòbils del crim de l'agent Pedro Rodríguez.Es tracta d'una companya de cel•la de Rosa Peral, que va explicar a la jutge com l'acusada li havia confessat dins la presó que Albert López era el culpable de la mort del manter. Segons va relatar aquesta testimoni, Peral hauria explicat els fets a Pedro Rodríguez perquè eren parella sentimental, i aquest la va pressionar per a que ho denunciés, advertint que, si no, seria ell qui ho revelaria a la policia. Al mateix temps, la testimoni també va relatar que Rodríguez es va assabentar que Peral li era infidel amb López, motiu pel qual ell volia tallar la relació. Rosa Peral, però, es negava a assumir-ho, fet que també l'hauria empès a cometre el crim de la seva parella.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.736193 | curate | {"es": 0.12698412698412698, "ca": 0.861036238394729, "en": 0.011979634621144056} | : /catalunya/territori/noticia-ampliacioinvestiguen-els-dos-arrestats-crim-guardia-urbana-per-mort-dun-manter-montjuic-2014-20180313114849.html |
mc4_ca_20230418_14_432388 | Thomas Beach Hotel Nea Makri Grècia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 37 allotjaments a Nea Makri.
18 Posidonos Avenue, Nea Makri, Nea Makri, Grècia, 19005 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Thomas Beach Hotel
El Thomas Beach Hotel, situat a 50 metres de la platja de Nea Makri, ofereix habitacions amb TV LCD per satèl·lit, una piscina exterior amb terrassa i un jardí amb zona de barbacoa. Totes les habitacions tenen aire condicionat, balcó privat, telèfon de línia directa i internet Wi-Fi gratuïta. El restaurant de l'hotel serveix un bufet d'esmorzar i àpats casolans per dinar i sopar. També hi ha un bar amb TV i taules de billar. Podreu relaxar-vos al costat de la piscina i gaudir de les zones d'estar sota l'ombra dels arbres. Al la zona de la piscina també hi ha moltes gandules. A més, al bar de la piscina se serveixen begudes refrescants i aperitius. El Thomas Beach Hotel és a només 200 metres del centre de la localitat i els locals nocturns. També és a 37 km d'Atenes, a 10 km del port de Rafina i a 17 km de l'aeroport internacional d'Eleftherios Venizelos.
Comentaris de Booking.com (655)Comentaris d'Agoda (1) | 0.790349 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/thomas-beach-hotel/hotel/nea-makri-gr.html |
macocu_ca_20230731_3_572689 | Dit curt i ras. La tasca administrativa d’un grup de recerca és enorme. En alguns casos hi ha possibilitats econòmiques i es pot disposar d’un gestor de projectes. Altres és absolutament impossible. A sobre les sol·licituds cada vegada són més complexes. Hi ha qui ho deixa per estalviar-se aquests problemes. Per altra banda, avui la tasca d’un grup de recerca, d’un bon grup, ha de transcendir la recerca i entrar en la divulgació, la docència, la participació ciutadana. Fins on ha d’arribar això? Les coses han de canviar, especialment les estructures de les universitats, per donar suport a aquestes tasques.
Abans a l’estat tot era senzill i hi havia poc control. De sobte ens tracten com a presumptes corruptes. Fanatismes. | 0.723673 | curate | {"nl": 0.02086230876216968, "ca": 0.8887343532684284, "pt": 0.07510431154381085, "fr": 0.015299026425591099} | |
macocu_ca_20230731_0_133940 | Obra de l'any 1991 construïda al solar d'una antiga casa d'estiueig, de la qual se n'han respectat els pins frondosos del jardí. L'edifici, de línies rectes i murs-cortina, utilitza el formigó vist en les grans pantalles laterals i a la coberta. La combinació amb la fusta li proporciona una nota de color i de calidesa que contrasta amb la fredor del formigó nu. | 0.746528 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_56145 | La Fiscalia Superior de Catalunya va incoar ahir diligències d'investigació per determinar si va poder haver-hi una falta d'actuació dels Mossos d'Esquadra davant els talls de carretera causats pels Comitès de Defensa de la República (CDR) el 8 i 9 de desembre passats, segons el decret recollit per Europa Press.
El fiscal superior, Francisco Bañeres, relata en el seu escrit que els Mossos van acudir al tall que es va fer a l'autopista AP-7 a l'Ampolla (Tarragona) el 8 de desembre passat, i a l'aixecament de barreres de peatges el darrer 9 de novembre, però el seu comportament presumptament «no es va orientar a dissuadir els concentrats» ni a restablir l'ordre jurídic.
Així, demana un informe al comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, sobre les actuacions dutes a terme aquests dies perquè poden derivar-se'n responsabilitats si es confirma una «absència de comminació per part de les unitats desplegades, o lenitat per exigir el restabliment de l'ordre».
En el seu escrit, datat d'ahir mateix, el fiscal descriu que el 8 de novembre va haver-hi una «invasió per part d'un nombre indeterminat de persones» de l'autopista AP-7 a l'Ampolla, que va quedar inutilitzada entre les 07 i les 22 hores. El grup, convocat pels CDR, va col·locar a la calçada de l'autopista diversos pneumàtics, branques i altres objectes que van interrompre el pas de vehicles «que utilitzaven la via i que pensaven fer-ho sense sobresalts».
L'endemà, alguns grups de persones van acudir a la tarda a diferents punts de peatge d'autopista a localitats com Martorell, la Roca del Vallès (Barcelona) i Girona, on van aixecar les barreres i van propiciar així «que una multitud de conductors que circulaven per aquestes vies ho fessin de manera gratuïta», cosa que causa perjudicis a la concessionària.
El ministeri públic relata que en tots dos episodis es té constància que van comparèixer diverses dotacions dels Mossos, si bé les informacions destaquen que «el comportament de les unitats destacades no es va orientar a dissuadir els concentrats». Tampoc no es va emprar, si hagués estat necessària, prossegueix el fiscal, «la força imprescindible i proporcional per restablir l'ordre jurídic davant una actuació il·legal», i van permetre una permanència injustificada dels manifestants.
Amb això, considera que va poder permetre's «la lesió dels drets de la multitud d'usuaris de l'autopista i una multiplicació en les pèrdues de l'empresa concessionària».
El fiscal reclama en el seu decret que Esquius li remeti un informe en el qual es detallin les actuacions practicades, amb indicació dels diferents responsables de les operacions així com les ordres o comunicacions dutes a terme durant els esdeveniments i les ressenyes dels incidents.
El Govern va sortir ahir en defensa de l'actuació dels Mossos d'Esquadra davant els CDR després d'acollir amb «sorpresa» les cartes d'advertència del Govern, al qual va demanar que no es «deixi portar» pel PP i que, en lloc de tornar-se a «equivocar» amb el 155, transiti «per la via del diàleg».
El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va negar a la seva homòloga espanyola, Carmen Calvo, cap deixadesa de funcions ni incompliment legal del Govern, sobre les accions dels CDR. El conseller d'Interior, Miquel Buch, va recordar al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que els Mossos d'Esquadra van actuar davant dels CDR amb els «mateixos protocols» que el març en situacions similars, quan estava aplicat el 155.
El portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Joan Tardà, va garantir ahir que, malgrat la «bogeria», el «soroll», les «amenaces» i la «demagògia» la seva formació manté «la mà estesa» al Govern de Pedro Sánchez per crear un escenari de diàleg que serveixi per buscar una sortida negociada. «ERC no perdrà els nervis», va assegurar. El PP i Cs van tornar a exi-gir ahir l'aplicació de l'article 155 a Pedro Sánchez. | 0.872192 | curate | {"ca": 1.0} | : /arreu-catalunya-espanya-mon/2018/12/12/fiscalia-investiga-mossos-pel-paper/515225.html |
mc4_ca_20230418_4_73069 | Holiday home Hybenvej H- 1956 Skjern Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Holiday home Hybenvej H- 1956
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Holiday home Hybenvej H- 1956 és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Lem St.. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Holiday home Hybenvej H- 1956 ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aparell de televisió, reproductor de DVD/CD, forn microones, renta vaixelles, plat de dutxa per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Holiday home Hybenvej H- 1956 és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Lem St.. | 0.854332 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-hybenvej-h-1956/hotel/skjern-dk.html |
macocu_ca_20230731_7_286163 | Les primeres Falles amb la nova targeta SUMA
Com ha indicat el conseller de Política territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, els nous títols “no sols fan més senzill i còmode l’ús del transport públic, sinó que suposarà una rebaixa important de tarifes”. En relació amb els preus actuals, SUMA 10 tindrà una rebaixa entre l’11 i 55%; SUMA mensual entre el 23 i el 40%, i SUMA mensual Jove, un 15% addicional sobre els altres descomptes del SUMA mensual.
Coincidint amb la posada en marxa d’aquests nous títols, també ha entrat en vigor la simplificació zonal del transport públic. En concret, pel que fa a FGV de les quatre zones geogràfiques en les quals anteriorment es dividia el pla zonal s’ha passat a dos, la qual cosa facilita l’ús del transport metropolità i també suposa un important estalvi per a les persones usuàries de transport públic. Des que aquestes mesures s’han posat en marxa, el 90% dels viatges que es realitzen per l’àrea metropolitana es duen a terme només per una zona
La Generalitat, a través de l’Autoritat de Transport Metropolità de València (ATMV) ha invertit 20 milions d’euros parisques dur a terme aquesta iniciativa que, com ha indicat Arcadi España, “és una aposta significativa pel transport públic metropolità, per la descarbonització, per descongestionar les ciutats i cuidar el medi ambient”.
En les primeres tres setmanes des de la seua posada a la venda s’han registrat un total de 2.277.853 viatgers i viatgeres que s’han beneficiat del nou sistema tarifari SUMA. Una de cada tres persones que viatgen en transport públic ja ho fan amb títols SUMA.
SUMA 10
Amb l’objectiu de facilitar una bona adaptació als títols, SUMA 10, els bons de 10 viatges, es podran adquirir en tots els punts de venda habituals on es compren els títols propis dels operadors (quioscos, estancs, màquines automàtiques de Metrovalencia i Renfe). A més, els nous títols SUMA es podran carregar en les antigues targetes Móbilis, per la qual cosa no serà necessari comprar nous suports per a aquesta mena de títols.
D’altra banda, en els primers mesos d’integració tarifària es farà un esforç important per a reforçar l’atenció personal al client en diferents punts de l’àrea metropolitana. Des de hui, en la web de la l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), consultar ací, ja es pot consultar informació extensa sobre els títols i hi ha un apartat de preguntes freqüents sobre la integració tarifària.
Noves tarifes amb Renfe i més econòmiques
Les noves tarifes que inclouen a RENFE seran SUMA 10, de 8 euros per a una zona, enfront dels actuals 9 euros i 15,50 euros; 12 euros per a dues zones que substitueix als de 20,90 euros i 26,90 euros d’ara, i 20 euros per a l’Aeroport enfront dels 26,90 en vigor. Quant al SUMA mensual costarà 35 euros una zona, 53 euros dues zones el mateix que l’aeroport. Actualment els preus aquest abonament mensual oscil·len entre els 45 euros i els 79,10 euros.
A més del consegüent benefici econòmic, amb aquests nous títols es fomenta la intermodalitat amb transbord gratuït durant 90 minuts en una zona i 110 en dues
Les primeres Falles amb SUMA
Enguany tots els viatgers i viatgeres de l’Àrea Metropolitana de València, a més de tindre a la seua disposició el servei reforçat de falles dels diferents operadors de transport, comptaran també amb els nous títols SUMA, amb els quals desplaçar-se serà encara més senzill. Per exemple, es podrà viatjar en Metrovalencia i en altres formes de transport i, a més, gaudir d’un transbord gratuït que amplia els possibles destins per a gaudir de les primeres Falles al març, després de la pandèmia de la COVID-19.
En concret, *Metrovalencia connecta, amb les seues 138 estacions, baixadors i parades de sis línies de metro i tres de tramvia, gran part dels llocs on es desenvolupen actes festius, des de les mascletàs (Xàtiva, Colón, Bailèn, Ángel Guimerá, Plaça Espanya i Pont d’Assot), fins a la cremà de la Plaça de l’Ajuntament (Xàtiva, Colón, Bailèn, Ángel Guimerá, Plaça Espanya i Pont d’Assot), passant pel recorregut de la Cavalcada del Ninot, els castells de focs artificials (Pont d’Assot, Colón, Aragó, Facultats i Albereda, si es viatja prompte, ja que es tanca per motius de seguretat abans de l’inici dels castells) l’Ofrena de Flores a la Verge dels Desemparats (Pont d’Assot, Colón, Xàtiva, Ángel Guimerá i Plaça Espanya) i la Nit del Foc (Pont d’Assot, Colón, Aragó, Facultats i Albereda, si es viatja prompte).
Així mateix, les principals deu poblacions de l’àrea metropolitana (Torrent, Paterna, Quart de Poblet, Mislata, Alboraia, Manises, Burjassot, Godella, Paiporta i Picanya) es poden comunicar en menys de 20 minutos amb el centre de València gràcies a Metrovalencia. D’aquesta manera, l’estació de Plaça Espanya, la tercera en volum de viatgers durant les Falles, comunica en 19 minuts amb la de Torrent Avinguda, 17 amb la de Paterna, 15 amb la de Godella, 13 amb la de Picanya, 12 amb la Burjassot i 11 amb la de Paiporta. De la mateixa manera, la de Xàtiva, la primera en el rànquing d’usuaris, tant en Falles com en la resta de l’any, enllaça en 19 minuts amb la de Manises, en 14 amb la de Quart de Poblet, 12 amb la d’Alboraia-Peris Aragó i només en 8 minuts amb la de Mislata. | 0.849406 | curate | {"ca": 0.9986574606827772, "en": 0.0013425393172228615} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_379676 | a cit7y tv fan una oldi porno wur las lrna diu que ls calces saon molt raresç bobna noit roquet ppq no has pujat? volie un concert teu ara mat4uix em diuen que se'm aveu el tanfga, l'ensenyo o no??????? pd2 o 3 m'esyic pixant vai al wc???? e dabid diu qp hem parat la peli porno???? digue algu eh??? no deixeu que auixò baixi es la primera enquets< que creo en la meva vixaç
deixa'm les drogues.
noooooooooooo que zom mmebes FITMST : BATMAN! | 0.505471 | curate | {"cy": 0.26036866359447003, "ca": 0.5161290322580645, "it": 0.08294930875576037, "pt": 0.03686635944700461, "es": 0.10368663594470046} | |
mc4_ca_20230418_3_545778 | TRAIL ROQUETES: de març 2016
I no ho oblideu! del 29 d'Abril a l'1 de Maig és la Ultra Estels del Sud!! Per això, aquest dia 31 de Març fem la seva presentació a partir de les 19:30 a la botiga Lo Corriol a 'Avda de la Constitució 26de Sant Carles de la Ràpita. Es prega confirmació de l'assistència a: [email protected]
ut estels del sud,
UT Les Fonts de Xerta i Sortida PekeTrail Aquest cap de setmana passat ha estat marcat principalment per dues activitats:
UT LES FONTS La VI UT Les Fonts de Xerta, 3 etapes en 3 dies, 120 Km amb 6000m. D+, del divendres la nit fins al diumenge al migdia! Un cap de setmana inoblidable on gaudireu de l’acollida dels xertolins, doverencs, paülencs, pratdecomtins i alfarencs.
Els Ponce a la UT A part de la tornada de Sandra en la modalitat de la Cursa i amb podi!
Moltes felicitats Sandra! Segona a la General
Moltes felicitats a l'organització i a tots els finishers!! L'any que ve tornarem i amb més ganes!
Podeu veure més fotos a en els següents enllaços:
Recull de fotos de Ximo Barberà
Recull de C.E. Montaspre
Recull de la Cursa de la ma d'EbreActiu
Per altra banda, aquest grup de valents ha estat gaudint de la natura per Sant Roc a Paüls.
Tots els cracks a l'ermita de Sant Rock a Paüls ( clica en la imatge per veure més imatges ) | 0.777424 | curate | {"ca": 0.9691699604743083, "pt": 0.012648221343873518, "es": 0.011067193675889328, "en": 0.0071146245059288534} | http://trailroquetes.blogspot.com/2016/03/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_721658 | Diari Ara.PROCÉS SOBIRANISTAEl Procés ha oblidat els Països Catalans?La voluntat d’unir tot l’independentisme obliga els partits a posposar la clàssica reivindicació OT SERRA, DANIEL MARTÍN, JAUME VINYAS Barcelona, València, Palma Actualitzada el 23/06/2017 22:21 0 19 Un sector crític d'IU demana a Garzón que deixi de ser "subaltern" de Pablo Iglesias Joves independentistes arrenquen els senyals fronterers estatals per reivindicar la unitat Manifestació durant la Diada de Catalunya a la plaça del Fossar de les Moreres de Barcelona, on l’esquerra independentista es mobilitza cada 11 de setembre a favor de l’alliberament nacional dels Països Catalans. / XAVIER BERTRAL “El Procés ha fet que allò que no es volia assumir acabés sent assumit de totes totes”, assegura Joan Tardà, portaveu d’Esquerra al Congrés i protagonista de les poques reivindicacions a favor dels Països Catalans -avui se’n celebra la diada- a la cambra espanyola. I allò que s’ha assumit és, segons Tardà, que la independència de tots els territoris de parla catalana no es pot donar alhora, i menys amb l’acceleració que el Procés ha produït al Principat. Amb més o menys matisos, així ho admeten els diferents vectors del sobiranisme a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, que esperen que una República Catalana actuï com a “catalitzador” a la resta de territoris. Per què la retòrica independentista ha guardat al calaix el terme Països Catalans?Un dels components importants l’apunta el regidor de la CUP a Pedreguer (Marina Alta), David Prats, i és que els actors polítics catalans han “prioritzat” posar les seves forces en el Procés engegat a Catalunya. Això ha fet deixar de banda certs debats que formaven part de l’independentisme clàssic, com ara la unitat dels territoris de parla catalana o la defensa de l’oficialitat única de la llengua, amb l’objectiu d’eixamplar la base social. En aquest sentit, el president d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Josep Barberà, subratlla que la “transversalització del Procés ha fet que els nous independentistes no siguin fusterians”. És el cas de l’espai que representa el PDECat, tal com explica el diputat al Congrés Sergi Miquel, que reivindica la “unitat cultural” dels Països Catalans però no la unitat política, de manera que la seva agenda no inclou altres territoris fora del Principat. La lògica dels diferents ritmes “Ho tenim més a prop ara que fa 20 anys”, afirma el diputat de Compromís a les Corts Valencianes Josep Nadal, que no veu “dolent” haver passat d’un nacionalisme “essencialista” a un sobiranisme “pragmàtic”. “Parlar d’independència a la societat valenciana és marcià”, avisa Àgueda Micó, secretària general del Bloc Nacionalista Valencià, que adverteix que no es pot començar la “casa per la teulada”. Segons una enquesta feta pública per la Generalitat Valenciana dimecres passat, només un 6% dels ciutadans està a favor que les comunitats autònomes puguin crear un estat propi.Tot i la irrupció de MÉS, el suport a l’independentisme a les Illes Balears també és residual, i la identificació amb la idea dels Països Catalans encara més. Una de les explicacions, que val tant per a València com per a les Illes, la dona la coordinadora de la formació sobiranista a Mallorca, Bel Busquets: no haver tingut una “dreta autòctona” com CDC, sinó una derivada “regionalista” del PP. Amb l’arribada dels governs d’esquerres a València i les Balears, coincideixen Micó i Busquets, l’estratègia nacionalista passa per enfortir el subjecte polític propi amb més autogovern i exigir una millora del finançament.Esquerra i la CUP són els únics partits que tenen implantació arreu dels Països Catalans, però tenen fulls de ruta diferents. “Sense oblidar que formem part d’una mateixa nació, la gent entén molt més que la sobirania recaigui en Mallorca que no pas que la capitalitat es traslladi de Madrid a Barcelona”, exposa el president d’Esquerra a Mallorca, Mateu Matas. Considera que sovint s’ha percebut una visió centralista de la idea de Països Catalans que els detractors han utilitzat per atacar amb la catalanofòbia. Marcs territorials autonòmicsLa diputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel critica que “determinades esquerres no qüestionin la cartografia del poder” i es nega a acceptar la lògica dels “diferents ritmes”. Fer-ho, segons el cupaire David Prats, suposa “partir d’uns marcs territorials autonòmics” que la formació no reconeix. Això no vol dir, però, que l’espai de l’esquerra independentista no combregui amb un futur model d’estat descentralitzat dels Països Catalans.Un cop assumit que el Principat va unes quantes passes més endavant, Tardà està convençut que una eventual República Catalana farà trontollar “l’escaquer del 78” i el País Valencià i les Illes esdevindran l’ase dels cops de l’ofec econòmic de l’Estat. Serà aleshores quan es demostri que “només la ruptura desborda la subordinació”, sentencia Gabriel. Els valencians, primer, necessiten una identitat pròpiaLa convulsa realitat identitària del País Valencià ha propiciat que el teixit associatiu amb un ferm compromís nacional també hagi adaptat els seus plantejaments a una societat que, a conseqüència del blaverisme i el secessionisme lingüístic viscut durant les tres últimes dècades del segle XX, penalitza els vincles amb Catalunya i les Balears. És per això que entitats com l’Associació Cívica Tirant lo Blanc, impulsora de la Fundació Nexe, el principal think tank del Bloc Nacionalista Valencià, defensa que, “tot i que amb Espanya no hi ha espai per construir una relació igualitària, el projecte de Països Catalans no serà viable ni a curt ni a mitjà termini”. El seu president, Gonçal Grau, defineix així el seu full de ruta: “Els valencians primer hem de construir un projecte autònom i crear una identitat pròpia. Un cop en aquest punt, i amb una hipotètica independència, podríem buscar fórmules de relació, com per exemple, una federació. El model de Suïssa és interessant”. Les Balears, pendents de les seves particularitatsL’Assemblea Sobiranista de Mallorca admet una sensació “agredolça” respecte al Procés. “Estem contents que una part de la nació estigui més a prop d’assolir els seus objectius. Nosaltres encara estem molt lluny d’iniciar res semblant”, admet el seu president, Cristòfol Soler. L’expresident balear pel PP (1995-96) rebutja, justament, l’etiqueta balear, la considera “borbònica i provinciana” i creu que, els darrers anys, a les societats illenques està revifant l’esperit nacional, especialment, diu, a partir de les evidències sobre el maltractament fiscal que rep l’arxipèlag a mans de l’Estat. En aquest sentit, considera positiu que, aquesta legislatura i per primera vegada en democràcia, un partit menorquinista hagi pogut crear grup parlamentari propi al Parlament autonòmic. Incideix, però, en la persistència d’un alt grau de “catalanofòbia” i adverteix el Principat que les Balears no han estat mai un tot polític. La vinculació als Països Catalans, conclou, s’haurà de tractar illa per illa, tal com passava en temps de la Corona d’Aragó.
Per mi el meu país és el que es coneix actualment com Catalunya més la Catalunya Nord, altres zones catalanoparlants si es volen incorporar i tothom està d'acord endavant, però no és pas el meu objectiu. Això sí, respecto al qui creuen en els PPCC.
I la franja? | 0.881601 | curate | {"ca": 0.9983532317826266, "it": 0.0016467682173734047} | |
macocu_ca_20230731_1_140322 | Arreplegada de nous músics, Cottolengo del Padre Alegre, misa de Santa Cecília i esmorzar, diumenge 18 de novembre a partir de les 9.30 h.
15/11/2018 cimbenimaclet
Diumenge matí estarem al carrer ben prompte -si la llevantada, escorada a gregal, que estem patint afluixa- per rescatar la imatge de Santa Cecília de casa del soci honorífic, expresident i músic Pepe Ballester i iniciar l’arreplegada i incorporació ritual en tradicional passacarrer dels 13 nous músics de la Banda Simfònica del CIM de Benimaclet distribuïts al llarg de diversos punts de recollida per pràcticament tot Benimaclet, de punta a punta. El recorregut començarà a les 9.30 h i finalitzarà al voltant de les 10.30 h al Cottolengo del Padre Alegre de Benimaclet, la fundació benèfica que el jesuïta terrassenc Jacint Alegre va crear a Barcelona en el primer terç del segle XX resseguint el model de la Piccola Casa de la Divina Provvidenza, creada a Torino (Piemonte, Itàlia) per Giuseppe Benedetto Cottolengo un segle abans, però que no va poder veure conclusa en vida. La fundació va anar estenent-se amb el temps per diverses ciutats peninsulars però va ser a València on es va fundar la primera filial en 1943, amb trasllat a un nou edifici a Benimaclet en 1958, després de la devastadora riuada del Túria del 1957 que va fer malbé l’edifici originari. Així, al 60é aniversari del Cottolengo de Benimaclet i com és tradicional, els nostres músics trencaran la pau de la llar d’acollida de malalts irrecuperables a càrrec de les religioses Hermanas Servidoras de Jesús, la congregació fundada per la barcelonina Dolors Permanyer, i intentaran fer passar una bona estona a internes, personal i religioses. A les 12.00 h haurem d’estar a la plaça de Benimaclet, a les portes de la parròquia de la Mare de Déu de l’Assumpció, on celebrarem la solemne missa en honor a la patrona musical Santa Cecília i en acabar el tradicional acte religiós ens tornarem a trobar, de retorn amb la santa, a la seu de Baró de San Petrillo-Enric Navarro per celebrar un multitudinari esmorzar popular al qual tots els membres de la nostra societat musical esteu convidats: alumnat, músics, professorat, personal i totes les sòcies i socis que vullguen reafirmar com d’important és la música al nostre territori i fer palès el seu enorme potencial integrador transversal i transgeneracional a través de les societats musicals, entre les quals -no cal tornar-ho a dir però sempre fa goig fer-ho- destaca el centenari Centre Instructiu Musical de Benimaclet. | 0.863788 | curate | {"ca": 0.9904229848363927, "it": 0.009577015163607342} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_111475 | El passat dilluns una quinzena de famílies de tota Catalunya ens vam trobar per escoltar les audicions musicals que ens van oferir els nens i nenes: Pianos, arpes, flautes, violins i violes, trompeta, bombardí, guitarres... Després els nens van llegir els contes que havien escrit amb motiu de Sant Jordi i que han estat recopil.lats en el llibre de la Coordinadora "Recull Literari 2016".
El millor de tot van ser les jam sessions espontànies que ens van organitzar després de les audicions i que són una premonició de la propera trobada l'1 de Juny, on es preveu organitzar duets, trios... i l' Orquestra Homeschooler de Catalunya! | 0.788848 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.educarenfamilia.org/post/2016/04/29/trobada-musical-i-liter%C3%A0ria |
racoforumsanon_ca_20220809_2_476838 | Salut companys/es! Arrel d´un fil que ahir vaig obrir denunciant que una teleoperadora gallega d´"Orange" m´havia ordenat (estant jo a ca meua) que "hablara castellano que estamos en España". He decidit crear una enquesta sobre que és el millor que es pot fer en aquests casos si algú que ens truca ens diu això o una frase del tipus "¡No le entiendo!". Les vostres opinions son molt importants ja que els usuaris que vulguin estan des d´ahir enviant mails de protesta pel comportament d´aquesta operadora (i altres) per no tenir competència lingüística de català i per NO tenir la seua web oficial en català Per cert, aquí teniu el link de la direcció d´"Orange" per a qui vulgui protestar: :: Orange Accesible ::
Vaja, i penjar sense dir-los res no és una opció? hem de donar explicacions? Mmmm, no sé perquè, però em penso que això mateix, voler adaptar-nos tant al que està establert com si fóssim un estat capitalista a l'us, és el que ens perd com a "nació". I faig servir "nació" en un sentit ampli, cada dia penso més i més que la meva nació és l'EI i els militants potencials (catalufos, xarnegos, moros, negres, pakis i sudaques) que pugui tenir. | 0.812725 | curate | {"ca": 0.8503046127067014, "es": 0.1496953872932985} | |
mc4_ca_20230418_3_333074 | L'aire provinent de les muntanyes del Coll de l'Alba, ens convidava…
05/02/2017/per La Jueva
"Per a la febre diària, cal beure un càntir d'aigua" Talmud…
06/12/2016/per La Jueva
Recordo bé aquella temible crescuda de riu de l'any 1488. Aquell…
06/10/2016/per La Jueva
Havia arribat el dia de la nissuin, el casament! El gran moment…
27/09/2016/per La Jueva
Els núvols d'aquella tarda m'encoratjaven a refugiar-me en una…
21/09/2016/per La Jueva
Situar aquell record en el temps em resultava complex. Només…
13/09/2016/per La Jueva
La tarda abans del casament vam celebrar la cerimònia de la…
23/08/2016/per La Jueva
Per un instant vaig tancar els ulls i em vaig observar al costat…
16/08/2016/per La Jueva
Les dones al carrer, seguien despertant el veïnat amb els seus…
11/08/2016/per La Jueva
Fou Tortosa en temps remots, en temps de taifes, ciutat copdiciada,…
08/08/2016/per La Jueva
Aquell dia el sol lluia amb força endinsant-se per la casa i…
03/08/2016/per La Jueva
12/05/2016/per La Jueva
RT @amicscastells: La portada de la #revistaAmics 2017 i la representació pictòrica dels jueus a #Tortosa i a Catalunya https://t.co/z2zzHF… 11:27:56 PM agost 09, 2017 from Twitter for Android
Recordant el pont de barques – Pensaments de Blanca – La Jueva de Tortosa – Representacions amb cants sefardites https://t.co/SpGqbK9Nuf 08:47:57 AM juliol 31, 2017 from Twitter Web Client | 0.65105 | curate | {"ca": 0.7794226498889711, "es": 0.2153960029607698, "oc": 0.0051813471502590676} | http://lajuevadetortosa.es/prueba/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_28837 | LLEIDA, 26 nov. (EUROPA PRESS) -
La Diputació de Lleida s'ha incorporat aquest dimecres al consell certificador de la qualitat i la transparència de la comunicació pública local que atorga la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) als ajuntaments que compleixen 41 indicadors al seu web.
Segons un comunicat de la institució, els indicadors plantegen informar de qüestions i aspectes com qui són els representants polítics, com es gestionen els recursos col·lectius, quina informació proporcionen sobre la gestió i quines eines ofereixen per a la participació ciutadana.
Al marge de la integració en el consell certificador, la Diputació de Lleida també facilita recursos econòmics a la UAB, perquè tots els ajuntaments puguin rebre l'assessorament i l'acompanyament de la Universitat, per complir els indicadors i obtenir aquest distintiu.
La diputada Maria Antònia Pubill ha assistit aquest dimecres a la reunió a Barcelona on s'ha fet pública la relació de municipis que han pogut optar i aconseguir la certificació Segell Infoparticip@2014.
En aquesta legislatura, la Diputació de Lleida ha renovat el web corporatiu per millorar en la informació que s'oferia a la ciutadania i aconseguir, consegüentment, una puntuació més gran en transparència d'acord amb els 80 criteris que avalua l'organisme Transparency International.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.659759 | curate | {"de": 0.01316330728095434, "ca": 0.7659399424105306, "es": 0.2044426162073221, "en": 0.016454134101192924} | : /gent/noticia-diputacio-lleida-sincorpora-consell-certificador-qualitat-comunicacio-publica-local-20141126174924.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_1915 | Si bé Polanski és un habitual del festival des dels anys 70, aquesta és només la seva tercera participació a la competició. Es va estrenar amb ‘El quimérico inquilino’ el 1976 i va guanyar la Palma d’Oro el 2002 amb ‘El pianista’.
Després de ‘Un dios salvaje’, ara torna a portar al cinema una obra de teatre, l’adaptació de David Ives de la novel.la del segle XIX de Sacher-Masoch del mateix títol. Però si a ‘Un dios salvaje’ alguns el vam acusar de ser excessivament respectuós amb el text i d’aportar poc en el seu pas a la gran pantalla, el que fa a ‘Venus in fur’ és pur cinema.
La pel·lícula comença amb un travelling al llarg d’un carrer de Paris, al so d’una dramàtica composició d’Alexandre Desplat, que ens porta fins un teatre en el que el director parla per telèfon desesperat després de tot un dia de proves sense haver trobat l’actriu per l’obra que vol representar. Però entra en escena Vanda, una actriu de poca volada que es diu com el personatge que vol interpretar.
A partir d’aquí, gracies a un guió molt intel.ligent i enginyós, arrenca un divertit i tèrbol joc entre realitat i ficció, la relació entre homes i dones, sadomasoquisme i el psicoanàlisi basat en un agut i precís diàleg en el que aniran sorgint reflexions sobre la creació de l’obra artística, la seva adaptació (l’autor dirigeix la seva pròpia obra perquè està fart que altres directors l’alterin), la seva execució, la seva propietat …
I tot això amb només dos intèrprets superbs, Matthieu Amalric, veritable alter-ego del director, i Emmanuelle Seigneur, la seva esposa, i en un únic escenari.
La última pel·lícula presentada a concurs en aquesta edició del Festival de Cannes és ‘Only Lovers left alive’ del nord-americà Jim Jarmusch amb Tilda Swinton, Tom Hiddleston, Mia Wasikowska i John Hurt. La història de l’amor entre Adam i Eve, sofisticats, intel.ligents, bohemis i vampirs. Una història d’amor de molts segles.
Adam és un músic underground que viu a Detroit (un detall que el primer pla de la pel.lícula sigui un single girant al tocadiscos). Eve viu a Tànger sense ofici conegut. Ambdós s’alimenten de sang d’humans que obtenen d’hospitals o compren. Però no maten. No es refien de la qualitat de la sang dels humans / zombies del segle XXI.
A ‘Only Lovers Left Alive’ tot és molt sofisticat i supercool. Jarmusch deixa la narració en segon pla i crea una atmosfera melancòlica i trista, en la que de tant en quant sorgeixen inspirats moments còmics. Amb diàlegs plens de referències a músics, escriptors o científics, que busquen la complicitat de l’espectador culte dels films de Jarmusch, però que li donen a la pel.lícula un ritme pausat no apte per públic amb poca paciència.
Lamentablement, Jarmusch s’entesta en repetir aquest tipus de diàlegs que, si bé al principi fan gràcia, a mida que avança la pel.lícula van perdent la seva efectivitat.
Aquest to melancòlic i morós, però també suggerent i evocador, es trenca quan irromp a la pantalla l’Ava, la germana més espontània i jove de Eve, interpretada per una Mia Wasikowska que roba les escenes en les que apareix als seus companys de repartiment.
Dóna la impressió de que Jarmusch amb ‘Only Lovers Left Alive’ no pretén trobar sang nova per les files dels seus seguidors i que ha buscat sobretot agradar als seus partidaris als que sí ens ha deixat satisfets.
La pel.lícula que clausura aquesta edició del Festival de Cannes és ‘Zulu’ de Jérôme Salle, protagonitzada per un Forest Whitaker molt prim i un molt musculós Orlando Bloom que aprofita qualsevol moment per mostrar el seu tors despullat. Es tracta d’un film policíac ambientat a Sudàfrica entorn a la investigació d’un cas de drogues que provoca l’aparició de diversos morts. A pesar de tenir bon pols, les situacions que planteja són tan grotesques i ridícules que neutralitzen la tensió i qualsevol interès per la trama.
Comparteix...
Twitter
Facebook
0
email
Pinterest
0
Print
CannesEmmanuelle SeignerForest WhitakerJérôme SalleJim JarmuschJohn HurtMathieu AmalricMia WasikowskaOrlando BloomRoman PolanskiTilda SwintonTom Hiddleston
Sobre l'autor
Carlos Elorza
Posts relacionats
Cannes: Sorrentino la lia
Carlos Elorza
22 maig 2013
1742
Cannes 2021: Wes Anderson repeteix fórmula
Carlos Elorza
13 juliol 2021
485
Cannes 2016: El gegant de Spielberg i altres fora de competició
Carlos Elorza
17 maig 2016
2082
7
Okja
Isa Martínez
6 juliol 2017
3015
Envía una resposta
La teva adreça de mail no es publicarà
Comentari
Nom*
Email*
Pàgina web
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Segueix-nos a les xarxes
Vídeo destacat
Pel.lícules recomanades
Wes Anderson, de Ian Nathan
Juan Pedro Hermosilla
25 abril 2022
1142
1
9
El poder del perro
Oriol Rubio
28 gener 2022
959
2
9
Alcarràs
Oriol Rubio
29 abril 2022
1036
3
8.5
Fue la mano de Dios
Pau Jané
3 desembre 2021
1372
4
8
No miris amunt
Oriol Rubio
27 desembre 2021
1
1955
5
7.5
Notícies Cultura
El Museo del Prado afirma que mantiene el calendario y el presupuesto para el Salón de Reinos
Aitana, contra el bullying en la serie 'La Última': "No todos tienen dinero para ir a terapia, no seamos hipócritas"
Iceta ofrece a Ucrania el apoyo de España para salvaguardar cerca de 70 obras de su patrimonio artístico
El Teatro Real celebra su Gala de Navidad con un recital de la soprano Marina Rebeka y el pianista Mathieu Pordoy
Un total de 214 galerías de 37 países confirman su presencia en ARCOmadrid 2023
Carlos Vermut asegura que 'Mantícora' "no humaniza la pedofilia": "Humaniza a un tipo con una enfermedad: la pedofilia"
Els més populars
Concurs: Entrades pel Saló del Cine i les Sèries
Isa Martínez
15 gener 2018
2
11225
9.5
La ciudad de las estrellas. La La Land
Yolanda Aguilar
12 gener 2017
1
7559
Entrevista a Oriol Pla
Iker Zarallo Peretó
26 febrer 2012
7494
8
Els nens salvatges
Yolanda Aguilar
25 maig 2012
7016
8
El renacido
Oriol Rubio
4 febrer 2016
1
6461
Qui som
La Finestra Digital és una revista cultural digital amb continguts que cobreixen les diferents manifestacions de les arts audiovisuals com el cinema, la televisió, la música, el teatre, els llibres o el còmic.
Segueix-nos a les xarxes
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes setembre 2022 (10) agost 2022 (2) juny 2022 (1) maig 2022 (9) abril 2022 (3) març 2022 (2) febrer 2022 (1) gener 2022 (1) desembre 2021 (3) novembre 2021 (2) octubre 2021 (18) setembre 2021 (18) agost 2021 (1) juliol 2021 (10) juny 2021 (1) maig 2021 (1) abril 2021 (4) març 2021 (10) febrer 2021 (1) novembre 2020 (1) octubre 2020 (15) setembre 2020 (15) juliol 2020 (2) juny 2020 (3) maig 2020 (8) abril 2020 (1) març 2020 (7) febrer 2020 (2) gener 2020 (8) desembre 2019 (6) novembre 2019 (4) octubre 2019 (23) setembre 2019 (18) agost 2019 (6) juliol 2019 (9) juny 2019 (4) maig 2019 (10) abril 2019 (10) març 2019 (22) febrer 2019 (21) gener 2019 (9) desembre 2018 (8) novembre 2018 (13) octubre 2018 (36) setembre 2018 (28) agost 2018 (7) juliol 2018 (9) juny 2018 (9) maig 2018 (28) abril 2018 (20) març 2018 (20) febrer 2018 (26) gener 2018 (21) desembre 2017 (20) novembre 2017 (20) octubre 2017 (21) setembre 2017 (20) agost 2017 (4) juliol 2017 (16) juny 2017 (20) maig 2017 (34) abril 2017 (35) març 2017 (38) febrer 2017 (40) gener 2017 (38) desembre 2016 (20) novembre 2016 (38) octubre 2016 (44) setembre 2016 (42) agost 2016 (15) juliol 2016 (37) juny 2016 (31) maig 2016 (58) abril 2016 (33) març 2016 (34) febrer 2016 (42) gener 2016 (25) desembre 2015 (46) novembre 2015 (32) octubre 2015 (49) setembre 2015 (41) agost 2015 (19) juliol 2015 (37) juny 2015 (22) maig 2015 (36) abril 2015 (31) març 2015 (33) febrer 2015 (32) gener 2015 (27) desembre 2014 (26) novembre 2014 (53) octubre 2014 (59) setembre 2014 (57) agost 2014 (7) juliol 2014 (39) juny 2014 (39) maig 2014 (63) abril 2014 (35) març 2014 (39) febrer 2014 (45) gener 2014 (32) desembre 2013 (35) novembre 2013 (40) octubre 2013 (56) setembre 2013 (51) agost 2013 (11) juliol 2013 (32) juny 2013 (36) maig 2013 (59) abril 2013 (56) març 2013 (62) febrer 2013 (57) gener 2013 (56) desembre 2012 (46) novembre 2012 (54) octubre 2012 (66) setembre 2012 (46) agost 2012 (23) juliol 2012 (33) juny 2012 (41) maig 2012 (72) abril 2012 (64) març 2012 (68) febrer 2012 (59) gener 2012 (53) desembre 2011 (59) novembre 2011 (66) octubre 2011 (63) setembre 2011 (53) agost 2011 (8) juliol 2011 (51) juny 2011 (31) maig 2011 (57) abril 2011 (47) març 2011 (52) febrer 2011 (57) gener 2011 (39) desembre 2010 (29) novembre 2010 (46) octubre 2010 (29) setembre 2010 (26) agost 2010 (14) juliol 2010 (26) juny 2010 (24) maig 2010 (26) abril 2010 (17) març 2010 (17) febrer 2010 (22) gener 2010 (14) desembre 2009 (8) novembre 2009 (18) octubre 2009 (4) setembre 2009 (1) agost 2009 (4) juliol 2009 (3) juny 2009 (5) maig 2009 (1) abril 2009 (2) febrer 2009 (1) gener 2009 (3) desembre 2008 (5) novembre 2008 (2) juliol 2008 (1) juny 2008 (4) maig 2008 (3) abril 2008 (2) febrer 2008 (2) gener 2008 (1) desembre 2007 (2) juny 2007 (1) desembre 2006 (1) octubre 2006 (4) setembre 2006 (2) juliol 2006 (1) juny 2006 (2) maig 2006 (2) abril 2006 (4) març 2006 (6) febrer 2006 (2) setembre 2005 (1) maig 2005 (1)
Etiquetes
Auditori Berlinale Cannes Columna Festival San Sebastián Grup 62 Impedimenta La Cúpula La Villarroel Mostra Venecia OBC Planeta DeAgostini Cómics Plaza & Janés Random House Mondadori Razzmatazz RBA Series USA Teatre Lliure Teatre Romea TV3
ISSN 1886-0370 ©Associació La Finestra Digital
Ús de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació. | 0.614575 | curate | {"ca": 0.8352769679300291, "it": 0.001874219075385256, "en": 0.031965847563515205, "pt": 0.006663890045814244, "es": 0.11380674718867138, "eo": 0.0036443148688046646, "hu": 0.00041649312786339027, "sr": 0.00041649312786339027, "fr": 0.0005206164098292378, "oc": 0.0008329862557267805, "ru": 0.00010412328196584757, "sv": 0.00041649312786339027, "de": 0.0005206164098292378, "pl": 0.0014577259475218659, "da": 0.000937109537692628, "eu": 0.00041649312786339027, "no": 0.0007288629737609329} | https://www.lafinestradigital.com/2013/05/26/cannes-polanski-i-jarmusch-fan-de-les-seves/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_70257 | no us espanteu, ERC desapareix per passar a ser Esquerra, nomes abandona les sigles per no limitar la marca a Catalunya i tenir així un sol nom per tots els territoris PV, illes etc... Tb modifiquen una mica el logo, algu que tingui mes info que la posi, que jo ho he llegit a un diari digital el qual prefereixo no donar publicitat
Tret de l'EFE: ERC es converteix en "Esquerra" D'altra banda, després de la celebració del Consell Nacional, ERC va presentar la nova imatge de marca del partit. A partir d'ara, desapareixen de la seva imatge les sigles ERC, que seran substituïdes per la paraula 'Esquerra'. El sotssecretari general d'Acció Electoral, Josep Vall, va explicar que el canvi té com objectiu de "tenir una marca única per a tots els Països Catalans". Segons Vall, "necessitàvem una nova marca única, actual, estable, forta i identificativa". Fins a ara, Esquerra Republicana contava amb marques pròpies al Païs Valencià o en les Illes Balears. A més, la tradicional imatge d'Esquerra que presenta un triangle amb les quatre barres de la bandera de Catalunya també es modifica, ja que desapareixen les vores del triangle. (Traduit amb l'Internostrum i adaptat una mica)
Això vol dir que les JERC ara seran JE?
No ho crec. Fixa't que del que parlen és d'una nova marca, és a dir, nou logotip i imatge corporativa. Però és probable que el nom oficial del partit encara sigui ERC, i per tant, les JERC es quedin amb el seu nom i logotip. | 0.839395 | curate | {"ca": 0.9372822299651568, "es": 0.0627177700348432} | |
macocu_ca_20230731_2_368863 | Acte homenatge a Nuria Pompeia, dimarts 23 de gener
Dintre dels actes de l’exposició: “Dones Dibuixades”, sis autores d’avui parlaran sobre Núria Pompeia, a Can Fabra (*)
L’acte anirà a càrrec d’Anna Pániker, filla de Núria Pompeia i les autores Marika Vila, Raquel Gu , Flavita Banana, Ana Belén Rivero i Paulapé. En acabar l’acte hi haurà una visita guiada a l’exposició a càrrec de Pepe Gálvez. Aquesta exposició que es podra visitar fins el 4 de febrer, vol ser un homenatge de Flavita Banana, Carla Berrocal, Raquel Gu, Susanna Martín, Paulapé i Ana Belén Rivero a Núria Pompeia. A la sala d’Exposicions de la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra. Entrada lliure. [+info]
Dones dibuixades es un diàleg entre l’ahir i l’avui de la dona com a autora i com a subjecte de l’humorisme gràfic. Un diàleg que s’estableix entre l’obra de Núria Pompeia i la visió i la versió d’aquesta per part de sis autores contemporànies: Flavita Banana, Carla Berrocal, Raquel Gu, Susanna Martín, Paulapé i Ana Belén Rivero. És també un homenatge obligat a la que va ser pionera solitària en l’art de dibuixar la dona, la seva discriminació, i els absurds de la vida en general, amb ulls de dona i mirada crítica. I alhora vol ser testimoni de la renovació i la multiplicació de les seves hereves en aquest camp de la creació gràfica. Un diàleg, en fi, en què les vinyetes es converteixen en miralls que reflecteixen una inquietant síntesi de canvi i continuïtat a la nostra societat. Projecte i direcció: Pepe Gálvez i Alfons López
(*) Dimarts, 23 de gener, 19h: Acte d’homenatge a Núria Pompeia. Can Fabra ( Sant Andreu)
AdminMon2018-02-05T11:10:53+00:00gener 16, 2018|Actualitat, Cultura|Comentaris tancats a Acte homenatge a Nuria Pompeia, dimarts 23 de gener | 0.807808 | curate | {"ca": 0.9572501444251877, "es": 0.03870595031773541, "en": 0.004043905257076834} | |
macocu_ca_20230731_0_107011 | Amb la intenció d’aconseguir la major difusió d’aquesta XVI Setmana Sense Fum s’han editat díptics informatius per a pacients, propostes d’activitats i pòsters. Hem afegit aquest any aquesta idea de recepta per tal de que els sanitaris de l’atenció primària incloguin en el seu catàleg de serveis la prescripció de recomanacions sobre deixar de fumar per millorar la salut dels ciutadans. També dispusareu d’una xapa per colocar a la bata indicant que: “Et puc ajudar a deixar de fumar”. | 0.801832 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_188071 | » Oblit de clau » Registre per nous usuaris
Amador Rodriguez i John Evans guanyen el International Pairs 2018
Josep Martínez Campió de Catalunya Sènior FCPP 2016
A.M.Feijoo i D.Alcazar guanyen la Copa ACPP de Parelles Mixtes 2016
Resultats finals a la 6ª prova del Rànquing i Interclubs Juvenil 2019 | 0.643468 | curate | {"fr": 0.14576271186440679, "ca": 0.8542372881355932} | : /noticies/noticia.php?id=104 |
mc4_ca_20230418_16_514450 | Un dels destins més atractius per als viatgers occidentals no hi ha dubte que és Japó. Una cultura mil·lenària, plena de tradicions i de costums ancestrals que encara es practiquen avui en dia es barregen amb una cultura moderna, amb la última tecnologia més puntera mundial. És un país de contrastos, molts contrastos! I això el fa molt interessant. Viatjar per Japó en un tren d'alta velocitat, el primer: el Shinkansen, i anar mirant per la finestra les zones rurals, els camps d'arròs i els temples budistes mentre al interior del tren els executius es mouen per el país, en silenci, i els carrets de menjar t'ofereixen plats preparats és una experiència!!! En el nostre viatge farem un tast d'aquests contrastos, coneixerem ciutats post modernes i pobles rurals i tradicionals, dormirem en hotels convenvionals, en temples budistes i en un hotel-càpsula, coneixerem la cultura dels Onsen (els banys), del te, provarem les delícies culinàries de la seva meravellosa cuina, visitarem el Museu de la Bomba Atòmica a Hiroshima i ens acostarem al Mont Fuji, la muntanya sagrada.
Aquest é un viatge molt intens, per el xoc cultural i la gran quantitat d'impactes visuals i sensorials que rebrem, Japó no et deixa indiferent, tot és tant estrany per la mentalitat occidental que el millor és deixar-se anar i només gaudir!!! Publicado por
llerda27 de març de 2014 a les 9:25bufffff impresionant...cada vegada que llegeixo algo sobre el Japó, i ara amb aquesta fantàstica descripció del viatge em sento privilegiada de fer un "viatge acompanyat" cap aquet mont asiàtic...merciResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.878791 | curate | {"ca": 0.9919454770755886, "es": 0.0080545229244114} | http://viatgesacompanyats.blogspot.com.es/2013/11/japo-abril-2014-setmana-santa.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_188508 | Doncs això, em preguntava si sóc l'únic que té esnobofòbia ( o "pijofòbia" per entendre'ns). Abans era bastant escèptic sobre el tema, simplement m'era indiferent. Però des de fa un temps que m'envaeix com una mena de repulsió cap a tot tipus d'esnob. Un cosa és portar una peça de roba de marca, que de ben segur quasi tothom en té alguna. L'altra són aquells nens dels pare, consentits fins el cul, que porten una camiseta que val més que jo tota la meva vestimenta. Perquè aleshores penso: "Quin fàstic de societat. Amb el que paga aquell de jersei podriem ben bé alimentar i proveir de medicaments uns quants nens del tercer món". I aleshores em sento culpable de tot plegat. I poso l'exemple de la roba perquè n'és un de ben senzill, però podria posar també aquell qué té quatre cotxes o aquella que cada setmana es compra un vestit nou. Però ull, no em refereixo a tothom que té un alt nivell adquisitiu; si no a aquells que per tenir més diners sembla que els doni dret a gastar-lo en el que marca la tendencia més "cool" i "guai" del moment i que al cap d'un mes ho tiren per què allò ja no és fashion... Bé doncs, era per saber si només em passa a mi. Au, salut!
Vaig estar uns anys al Tècnic de Sarrià i mai em vaig adaptar a aquella penya. Hi havia snobs skaters espanyolistes, els paios més frikis que he vist a la vida.
jo estudio al Sant Ignasi Sarrià
Tinc un amic que també hi va anar. Ell va sobreviure. Tu com ho portes? | 0.823926 | curate | {"ca": 0.9500351864883885, "pt": 0.04292751583391977, "fr": 0.007037297677691766} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_418980 | A priori no utilitzar bosses de plastic es una cosa en la que tothom estaria d´acord , pero lleguint lleguint et posses a pensar i et venen algunes pregunets al cap Que s´utilitzara als supers ? Bosses de paper no sembla sol.lucio Pots portar el cistell de tota la vida de les nostres avies , pero el problema es que els habits de compra han canviat , avui en dia la gent que compra sovint ho fa sortint del treball , o en un moment que te lliure etc etc , porta un cistell de vimet no sembla gaire practica . Els temps com dius la canço ''estan canviant '' PEr altre banda es mentida que aquestes bosses no serveixin de res , molt gent les fa servir per la brossa o per ficar-hi els molts residus de plastic que es generen i despres tirar-ho al container A Irlanda es van reduir les bosses del super un 90 % , pero es va augmentar la venda de bosses de basura un 400% Es una mesura practica i eficaç ? o es l´enesima collonada de cara a la galeria dels nostres pijoecologistes ?
Em sembla que és a Holanda, als súpers donen unes boses de tela que serveixen per a diversos usos, i quan es fan malbé, les tornes i te'n donen de noves. Crec que és una bona mesura per a reduïr residus, car sovint fem mal ús o ús abusiu de les bosses de plàstic.
si, jo també ho he vist ací mateix, al Carrefour en pots comprar unes de "fibra de creïlla" o quelcom així per 1€ ((les bolses són enormes i molt resistents)) i les pots gastar sempre, i quan es trenquen la dus allí i te'n donen una de nova, no se si a altres supermercats també s'utilitza un sistema semblant o com, al Maxi Dia crec que has de pagar 3 cèntims per cada bossa | 0.867739 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_7_46290 | Llibres
La Roda, 30 anys!, de la Fundació La Roda
Portar la cultura allà on la ciutat canvia el seu nom. Aquest llibre editat l'abril del 2009, recull a tot color centenars de fotografies que reflecteixen la intensa activitat desenvolupada per l'organització a multitud dels barris d'al·luvió d'arreu del Principat, especialment l'entorn metropolità de Barcelona. També és una anàlisi de la història de La Roda des del moment que es decidí treballar en les àrees d'immigració. A l'edició es recull una cronologia de les tres dècades d'existència de La Roda, amb fotografies de La Tamborinada, la festa major de les associacions, i també les opinions de personatges de la vida pública, l'espectacle i l'animació cultural vinculats a La Roda, així com la col·lecció gràfica dels magnífics cartells de La Tamborinada i portades de la revista "Carrer", portantveu de la institució. | 0.844041 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ens.cat/edicions/la-roda-30-anys-de-la-fundacio-la-roda |
mc4_ca_20230418_15_148210 | aula3 - home
Sembla que no però vaig fent coses, tot i que no sempre aquí. Avui ho he recordat i a Geologia he afegit un dels materials que estic fent darrerament, cansada que els llibres digitals no funcionin...
La Terra, un planeta en canvi continu (4t ESO)La formació de la TerraLa mesura del temps en geologia: datació absoluta i relativaLa formació dels fòssilsLa reconstrucció de la història de la Terra a partir de sèries estratigràfiquesEl mapa geològicHistòria de la Terra (4t ESO)PrecambriàHadeàArqueàProterozoicFanerozoicPaleozoicMesozoicCenozoic
He actualitzat el document L'interior de la Terra, fent referència al terratrèmol que avui ha sacsejat Japó. També he començat el document Fòssils.
A la nova pàgina de física he posat l'enllaç a L'energia, el motor de la vida, de 1r cicle de l'ESO, traduït a partir d'uns materials elaborats per la Junta d'Andalusia.
He actualitzat l'enllaç al curs d'autoaprenentatge sobre Formulació química ja que l'anterior havia deixat de funcionar. Ara hi ha una còpia estable a Alexandria.
Estic passant els materials del curs de "Tectònica de plaques" a aquest lloc, a l'apartat de Geologia. El curs és accessible des de l'espai Moodle d'Aula 3 i està obert a visitants sense clau.
També m'he decidit a digitalitzar un dossier de geologia de 1r de batxillerat que vaig elaborar ja fa uns quants anys però que encara m'agrada :-)
Nou espai allotjat a keytoschool, un servei que ofereix un lloc Moodle instal·lat i a punt per ser administrat: http://aulatres.edumoot.com
Es tracta d'una empresa índia que de moment funciona amb donacions i el servei és gratuït.
Desembre 2012: keytoschool deixa de ser gratuït i passo a http://aulatres.mdl2.com/
Arribar a fer aquest wiki té la seva història...
Vaig començar a endreçar els materials que utilitzo amb alumnat de secundària i també en cursos de formació del professorat en un entorn moodle (primer a phobos i després a un servidor extern).
Trobava a faltar una manera de fer accessibles aquests materials perquè les aules virtuals de moodle no sempre són senzilles d'obrir i visualitzar els continguts ràpidament. Tenia clar que volia organitzar-los a un wiki però la manca de temps anava endarrerint el pas. Vaig començar a wiki.com però va fer fallida (ara torna a ser operatiu però completament diferent). Després de l'ensurt inicial vaig poder recuperar els materials que havia començat a passar al wiki, i ara són a http://aula3.wik.is/
De totes maneres, no tenia clar que acabés de funcionar i la idea va tornar a quedar al calaix, valorant quin espai utilitzar, si instal·lar un mediawiki propi o fer servir algun de la xarxa. Finalment m'he decidit per wikispaces.com, que a més ofereix al professorat no universitari la possibilitat de tenir un wiki sense publicitat.
Aquest espai forma part d'altres "Aules 3":
Aula virtual de formació del professoratBloci també, com no, la pàgina estàtica amb la qual vaig començar a moure'm per internet i que encara es manté: Aula 3.
Irene Martínez, o Irene Pelegrí, depèn, professora de secundària, entre altres coses... | 0.840398 | curate | {"pt": 0.003947368421052632, "ca": 0.9960526315789474} | http://aulatres.wikispaces.com/?responseToken=0e9d8efed03367553c23541470ccab0f5 |
mc4_ca_20230418_15_621288 | Comunicat: canvis en les condicions de la pràctica esportiva a partir del 18/05 | Federació Catalana de Ciclisme
Comunicat: canvis en les condicions de la pràctica esportiva a partir del 18/05
[MODIFICACIÓ 18/05: Finalment, la reunió del PROCICAT d'avui dilluns ha determinat que la unitat territorial per la pràctica esportiva és la regió sanitària. Aquest fet és molt important per tal de no incorre en possibles sancions per estar en una zona no permesa. Afegim documents d'interès]
El Govern de l'estat ha publicat aquest darrer dissabte dissabte un nou BOE amb la ordre SND/414/2020 en la que es preveu les mesures a aplicar dins la Fase 2 del procés de desconfinament, d'aplicació a partir del dilluns dia 18/05 a les 00.00h.
Dins del citat document, però, es modifica l’ordre SND/388/2020 del dia 3 de maig, per la qual s’estableixen les condicions per la obertura al públic de determinats comerços o serveis i la obertura d’arxius, així com la pràctica de l’esport professional i federat, amb la finalitat de flexibilitzar determinades restriccions a aquelles unitats territorials que segueixen en fase 0, quedant de la següent manera:
"Els esportistes federats no recollits en l’article anterior (referit a l’Alt Nivell) podran realitzar entrenaments de forma individual, en espais a l’aire lliure, dues vegades al dia, entre les 6:00 i les 10:00h i entre les 20:00 i les 23:00h hores i dins dels límits de la província en què hi tinguin la residència. Les comunitats autònomes i ciutats autònomes podran acordar que, en el seu àmbit territorial, les franges horàries previstes en aquest article comencis fins a dues hores abans i acabin dues hores després, sempre i quan no s’incrementi la duració de les mateixes". De moment la CCAA de Catalunya no ha modificat les franges horàries. De la mateixa manera, la unitat territorial per la pràctica esportiva és la regió sanitària.
Així doncs, la situació queda de la següent forma:
Esportistes Alt NIvell i ARC (regions en Fase 1 i 0)
A partir de dilluns dia 18/05 podran fer activitat esportiva de forma individual respectant totes les mesures de distanciament social i d'higiene marcades, sense limitació horària.
Esportistes federats (regions en Fase 1 i 0)
A partir de dilluns dia 18/05 podran fer activitat esportiva de forma individual respectant totes les mesures de distanciament social i d'higiene marcades, un màxim de 2 vegades al dia, entre les 6.00h i les 10.00h i entre les 20.00h i les 23.00h en municipis de més de 5.000 habitants, i entre les 6.00h i les 23.00h en municipis de menys de 5.000 habitants. El límit serà el de la regió sanitària on es tingui la residència. L'acreditació seria la llicència federada de la temporada 2020, sigui del tipus que sigui (no inclou targetes bici).
Esportistes no federats (regions en Fase 1 i 0)
A partir de dilluns dia 18/05 seguiran sent d'aplicació les mateixes mesures de l'Ordre SND/388/2020 del 3 de maig: limitació de fer esport de forma individual respectant totes les mesures de distanciament social i d'higiene marcades, un màxim de 1 vegada al dia, entre les 6.00h i les 10.00h i entre les 20.00h i les 23.00h en municipis de més de 5.000 habitants, i entre les 6.00h i les 23.00h en municipis de menys de 5.000 habitants. El límit serà el terme municipal on es tingui la residència.
Als efectes pertinents, recordem que la targeta bici no té la consideració de llicència federativa.
BOE - Ordre SND/414/2020, de 16 de maig
FAQs de Protecció Civil 18/05
Què es pot fer en Fase 0 o 1 per regions sanitàries
Infografia UFEC esport en regions sanitàries en Fase 0 o 0,5
Infografia UFEC esport en regions sanitàries en Fase 1
Consulta els límits de la teva regió sanitària
Barcelona, 18/05/2020 | 0.833227 | curate | {"ca": 0.9943074003795066, "en": 0.0056925996204933585} | https://www.ciclisme.cat/noticies/comunicat-canvis-en-les-condicions-de-la-practica-esportiva-partir-del-1805 |
mc4_ca_20230418_9_292554 | Carxofes rostides amb recepta de l’Àtica- Cuina.cat
« Carxofes i Amposta: combinació guanyadora
La cuina del mercat de Vinaròs »
Carxofes rostides amb recepta de l’Àtica
Ja ho sabeu: el Restaurant Àtica és un dels llocs de peregrinació del gastroblocarisme català, en especial dels de la subespècie metropolitana. No solament perquè un vespre el vam, literalment, bloquejar. També perquè no som pocs els qui anem de tant en tant sols (sí, també anem sols per la vida!! jejeje) a sopar o a dinar el menú del migdia, també molt recomenable. Per això, quan van començar a fer cursos de cuina ara fa uns mesos ens hi hem apuntat sempre… que hem trobat plaça!
Carxofes rostides amb botifarra i pernil
Una de les receptes que ens feia especial gràcia aprendre a fer eren les carxofes rostides. Les havíem intentat fer pel nostre compte, però no ens sortien. Tenien un punt, una alguna cosa que no sabíem que era i que les feien diferents. Ara ja ho sabem: el rajolí de brandi, tal com si fos un rostit de veres! Seguiu llegit i ho entendre tot… 😉
Agafem una ceba mitjana i la piquem petita. La posem a la cassola a foc baix per a que vagi suant i s’cabi fent gairebé un melmelada. Llavors, hi posem els cors de carxofes tallades a quarts i apugem el foc al màxim durant dos o tres minuts. La intenció es que les carxofes agafin aquell color marronet propi del rostit. Llavors i posem un xorret de brandi i deixem que s’evapori.
No hi ha res com demanar la recepta a qui la té... 😉 | Olletadeverdures.cat
Quan ho hagi fet, afegirem el brou de pollastre ( o de verdures, que noslatres ho hem fet i resulta) i la botifarra. El truc està en haver escalfat el brou mentre pelem les carxofes i haver afegit la botifarra tallada a daus per a que infusioni. Com us podeu imaginar, el brou que resulta és gloríós… Per cert, no les heu de cobrir de brou, eh? El suficient per a que es coguin i quedi una mica de salseta…
A partir d’aquí, la cosa ja va bastant a gustos. Borja les sol deixar més aviat duretes, cosa que sorprén un pèl i xoca amb la tendresa de la botifarra. A nosaltres ens agraden un pèl més tovetes, però sense deixar d’estar un punt dures; al dente suposo… Un cop al plat, hi afegiu el pernil ibèric. Si ho fem ara, no es mullarà, conservarà la textura i igualment aportarà el sabor. I l’escalfor farà que el greix quedi fonoset… Oh! Glòria divina!
Per cert, no us oblideu d’un bon tros de pa artesà o casolà: la salseta que queda és literalment addictiva…
Entrada publicada a Manllevades, Receptes, Verdures i hortalisses el dilluns, 7/03/2011 a les 11:27.
perla 07/03/2011 - 12:26
Ja veig que sou addictes a la carxofa i al suquerol que hi trau. Confie que les gaudiu força, sobretot si hi poseu tant d’art i tanta manya, segur que quedaran molt saboroses. Un dia va venir x València el famós cuiner Arzac de la mà d’un altre cuiner, trobe que Aleixandre però no ho recorde bé, això fa molts anys, i el portaren a dinar a Alboraia on tenen per costum menjar carxofa a la brasa o rostida des de ben antic, recordeu que és terra d’hortalissa i fins no fa molt encara creixien carxofes bordes vora la mar. El cas és que el bon senyor es menjà una paella, —com anaven a servir-li una altra cosa?— però d’aperitiu li prepararen unes carxofes torrades, que ací aplanen amb la mà i torren a l’inrevés, tot i rabo, amb una mica de sal grossa i un raig d’oli cru d’olives. Digué que mai no les havia menjades de millors. Al poc de temps, es presentaven en societat les famoses hortalisses torrades de Ca Arzak que totcristo ha imitat després. Açò és una versió apòcrifa però molt semblant a l’original.
07/03/2011 - 12:38
Oh alabat sigui el senyor!! Per una super fan carxofaire com jo això és glòria divina!! (i ho diu una que no sap ni resar el parenostre! jejeje). Fa massa que no vaig a l’Atica, haurem de pujar cap al nord santsenc en breu! 😉
Petons macos!
Pablo 07/03/2011 - 13:18
Oh Carxofa! Deesa del sabor i la tendresa més dureta, com pot ser tant plaer pel paladar? I què me’n dieu de quan després de menjar unes carxofes beus una mica d’aigua i notes aquell regust tant deliciós? Grandíssim bloc! La Carxofa es mereix tants posts com calgui, dí que sí!
07/03/2011 - 14:28
Les carxofes, cuinades de qualsevol manera, estan boníssimes. llàstima que no s’adiuen amb begudes alcohòliques… O sí? Ja veig que els para molt bé el brandi! Les farem abans que s’acabe la temporada… o que es posen a preu de pernil (ibèric, és clar!). Quin goig, l’Àtica!
07/03/2011 - 19:09
Aquest rostit us ha quedat boníssim!!! prenc nota de la recepta!
Massitet 07/03/2011 - 19:46
Efectivament, això de les carxofes us agrada, eh? Quins comentaris que ens deixeu! !
Perla, m’estàs dient que una de les grans aportacions de la nova cuina basca va nàixer a un marjal valencià! Què m’estàs dient! Mira que n’arrives a saber de, coses… Xavi i Sandra, haurem de fer una visita a “quatre boques” a l’Àtica! jajaja La veritat és que són unes de les carxofes que més m’agraden…
Pablo, benvingut! M’alegre llegir comentaris teus aquí! Ja saps que t’esperàvem… I això de l’aigua no hi havia parat mai atenció: a partir d’ara ho faré! jajajajaj I gràcies per l’elogi, mestre… Saps que el valorem molt…
Queti, el xorret de brandi és el secret! Vinga a provar, vinga a provar i no trobava el gustet que tenien les del restaurant… fins que vaig veure la recepta! És la clau. I això del preu, tens raó: prompte estaran més cares que el pernil! A córrer!! !
MaryLou, quan el proves ja em diràs. Jo ja ho he dit: una de les maneres de menjar carxofa que més m’agrada… Salut, colla!! !
07/03/2011 - 20:22
Nois, amb aquestes descripcions m’heu fet venir salivera! M’encanten les carxofes i no les he menjat mai rostides però pel que veig han de ser boníssimes!! Gràcies per compartir auqestes receptes i els secretets!! Molts petonets!
07/03/2011 - 20:49
Clar com us queda prop de casa!!! Què afortunats!!! M’encanta aquesta recepta!…i lo de Vinaròs…no sé no sé….m’ho penso!!! (ja et demanaré algun telf!!!)
07/03/2011 - 21:07
No hem tastat aquestes carxofes però coneixent l’Àtica, garantia segura!. Aquesta visita amb els mestres de la Bordeta, podria ser “a sis boques”, ja, ja.
07/03/2011 - 21:22
que bones són les carxofes!! a casa tinc un gran fan, així que m’apunto la vostre recepte!! petonets
Massitet 07/03/2011 - 23:24
Alba, la descripció o la foto!! jejejeje Moltes gràcies pel teu comentari. I rostides són excel·lents.
No us ho havíem dit mai que vam anar a viure a Sants per tenir a prop l’Àtica? Prova-les, prova-les. I de Vinaròsl ja saps: demana el què vulguis!!! 🙂
Glòria, doncs sopar a sis boques per provar-les!!! Certament, una recepta del Borja és una garantia…
Hola Juduth! Apunta’t la recepta, però és del Borja, eh? Nosaltres només la compartim amb tots vosaltres! 🙂
08/03/2011 - 00:18
Les carxofes ens agraden de totes les maneres, aquesta no l’hem tastada però ben segur que ara no podrem deixar de fer-la. Per mi tovetes si us plau! !
08/03/2011 - 10:07
Diuen que si pronuncies tres cops seguits les paraules carxofa i Àtica a la mateixa frase, al final tens un orgasme.
08/03/2011 - 10:09
Ens heu inspirat: Teníem carxofes…. vaig anar a la nevera i RES, no hi habia botifarra per enlloc!!! Al final les hem fet estofades amb sípia, han quEdat tendríssimes, però aquesta recepta la guardem per al proper dia.
08/03/2011 - 12:13
gràcies per la recepta, té una pinta esplèndida, només un però: la botifarra no té cognom??? els de poble ens perdem si no ens diuen si és blanca (o crua), negra, del perol…
08/03/2011 - 16:53
No he estat mai a l’Àtica i ja em comença a fer una mica de vergonya, je je je…
M’encanten les carxofes i ara que estem en plena temporada s’ha d’aprofitar. Guisadetes i amb botifarra han de ser un plat suculent! I per sucar pa del bo, és clar… 😉
08/03/2011 - 19:21
Si ja sóc una addicta a les carxofes .. ara també en aquesta salseta? Doncs visca aquesta addicció!! Realment, amb l’explicació et fas idea de com de saboroses han de quedar… Molt bé per aquesta recepta. Aprofitarem la temporada per tastar-les!
Massitet 09/03/2011 - 00:02
Doncs tovetes, “mecànics”! 😉 Bromes a banda, deixeu-les al punt que volgueu, però si us agraden les carxofes proveu-les…
Starbase, ho has provat? JO encara no, però m’ho crec! jajajaaj
Gat i gos, amb sípia són genials! Bona alternativa, si senyors!! !
Manel, perdó: la recepta canònica és amb negra. Però nosaltres l’hem fet sovint amb blanca o barrejant totes dues. I un petit secret: un dia només en teníem de crua, la va esparracar i va quedar brutal! De fet, ara de tant en tant dubtem.. jejeje
Gemma, això ho hem de solucionar! Quan podem anar a lÀtica? De moment, la trobada ja és a “sis boques”!!! jajaja I el pa, del bo: sinó, la salsa desmereix… jejeje
Eri, ho téns pelut: doble addicció en un sol plat! Jjajajaj Aprofiteu-les i ja vereu com les incorporeu al receptari familiar. Segur! !
Ei, digueu coses si les proveu, eh?? ?
Les carxofes ens agraden de totes maneres, aquest rostidet deu d’estar genial, queda anotada aquesta recepta. I si aquesta visita al Àtica fos a vuit boques per provar-les!!!! !
Xavier 09/03/2011 - 18:59
Visca la carxofa! Hauríem de crear un grup al facebook sobre aquesta fantàstica flor.
betflorensa
09/03/2011 - 21:43
Doncs algun dia o altre hauré de fer cap a l’Àtica! ja l’he vist en diverses cròniques blocaires.. jeje i a més, les carxofes m’encanten! de totes les maneres, confitades, fetes “xips”, arrebossades, en pizza, a la brasa, saltejades amb ceba i pernil…!! A més diuen que són tan bones per la salut!
perla 10/03/2011 - 12:59
Vaja, tot són lloances de les bones! He llegit una nota de ‘Com gat i gos’ que ha recuperat un plat vellíssim, no sé com l’haurà guisat, però aquest divendres, primer de Quaresma si no m’equivoque, era habitual a molts pobles del País Valencià preparar per a dinar el guisat de Quaresma, amb carxofa, vés per on, sépia, alls tendres i pésols, tot de temporada, ‘of course’. Pràctiques perdudes i receptes saborosíssimes ai! M’ha arribat notícia de la publicació de dos llibres ben interessants, encara no distribuïts al cap i casal, un és vinarosenc, de Juanjo Roda, i es diu ‘La cuina del mercat de Vinaròs’ i l’altre és una traducció italiana del ‘Llibre del cóc’, del mestre Robert, del temps d’Alfons el Magnànim. Magnífics tots dos. A gaudir-los.
Massitet 10/03/2011 - 23:37
Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! !
Sión, vinga va. A veure si fem us sopar a l’Àtica a vuit boques!!! Si t’agraden les carxofes, aquest pot ser un bon lloc per trobar-nos! 😉
Visca la carxofa, Xavier! El fem? Fem un grup?? jajajajaj
Bet, escolta: som-hi o què? Que ja som una gentada que es vol passar per l`Àtica. Certament, hi ha vegada que la natura és sana: una cosa tan bona, a sobre és beneficiosa per la salut. Ole!
Perlaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! La sípia en carxofes és una meravella que nosaltres hem descobert fa poquet. Però que és ben bona! I això dels llibres, gràcies per la referència. D’un llibre en prenc nota, que no tinc cap edició del Llibre del cóc… I de l’altre, en sé alguna coseta: has viat el darrer post??? jejejej
11/03/2011 - 13:40
Jo crec que amb un tros de pa em quedo curt. M’apunto una barra de quart sencera 😉
quim llaudó 14/04/2011 - 13:35
Personalment sl les faig rostides, sempre hi poso un gotet de brandi del Penedès.
Les faig amb una nou de llard de porc.
I quan les faig bullides, per afegir una bona vinagretaper amanir. Hi posso una mica més d’aigua, i el brou que desprenen, és sensacional per a netejar els runyons i el fetge.
salutacions, quim | 0.707245 | curate | {"ca": 0.8530297661233168, "es": 0.0517363571934798, "it": 0.027462792345854005, "cy": 0.0007087172218284905, "ro": 0.00017717930545712261, "fr": 0.013997165131112686, "de": 0.0063784549964564135, "pt": 0.01364280652019844, "gl": 0.000885896527285613, "en": 0.011693834160170093, "vi": 0.004961020552799433, "id": 0.0018603827072997874, "oc": 0.006998582565556343, "fi": 0.0007087172218284905, "hu": 0.003986534372785258, "sq": 0.0011516654854712971, "sb": 0.0006201275690999292} | http://blogs.cuina.cat/olletadeverdures/2011/03/07/carxofes-rostides-amb-recepta-de-latica/ |
crawling-populars_ca_20200525_42_6775 | Agents de la Policia Local de Manresa han intervingut aquest matí, als voltants de les 10, amb un nadó amb aturada respiratòria quan patrullaven pel carrer Barcelona de Manresa.
Els fets han ocorregut quan un cotxe patrulla ha observat un home i dues dones que corrien en pijama pel carrer Barcelona, amb un nadó a les mans que no respirava.
En veure la urgència de la situació, han decidit fer ells mateixos el trasllat –ningú no havia activat cap ambulància- fins a l’hospital alhora que en el trajecte li practicaven maniobres de recuperació per a nadons. En pocs minuts, han arribat a l’Hospital de Sant Joan de Déu on el personal sanitari ha acabar de recuperar el nadó, el Cristian, d’Alacant, que tot just avui complia un més i que es trobava passant uns dies a casa dels seus cosins a Manresa.
Segons sembla, el nadó es trobava amb el seu germà petit de 3 anys i aquest li ha volgut ensenyar a fer pompes de sabó, fent-lo bufar a una joguina de fer bombolles, i, possiblement es podria haver ennuegat en empassar-se un glop de sabó. | 0.855452 | curate | {"ca": 1.0} | : /index.php?view=article&catid=1:latest-news&id=1063:recuperen-un-nado-amb-aturada-respiratoria&tmpl=component&print=1&layout=default&page= |
mc4_ca_20230418_15_289172 | PROJECTE MERAVELLES VALENCIANES | AMICS DE LA COSTERA · Institut d\’Estudis Comarcals
← L’ermita del Puig, història d’un despropòsit
MERAVELLES VALENCIANES →
PROJECTE MERAVELLES VALENCIANES
Fil-per-randa, entitat promotora
Fil-per-randa va nàixer a la tardor del 1993 amb dos objectius fonamentals: promoure i difondre el coneixement del patrimoni cultural i ambiental valencià, i fomentar el reconeixement i el respecte cap a totes les cultures del món i cap a totes les seues expressions (com a parts integrants del patrimoni de la humanitat). Així doncs, conèixer, reconèixer, respectar i difondre el patrimoni són els motius que animen l’acció de l’entitat. Per tal d’acomplir aquests objectius, s’organitzen al llarg de tot l’any diverses activitats: viatges i excursions, visites i passejades… Un nombrós grup de col·laboradors (historiadors, arquitectes, biòlegs, lingüistes) ha permès de convertir aquest projecte, dins la societat valenciana, en un referent cívic pel que fa a la defensa i a la promoció del nostre patrimoni. Fil-per-randa ha comptat, durant l’any 2006, amb la participació de vora deu mil valencians i valencianes que han participat a les seues activitats (visites culturals, excursions pels espais naturals i viatges patrimonials al llarg de la nostra geografia) i han recolzat decididament el seus objectius.
Vista la gran repercussió cultural, comercial i turística que tingué el concurs internacional en què s’elegiren les set meravelles del món i la gran difusió que en van donar els mitjans de comunicació de tot el món, Fil-per-randa, fidel als seus postulats, volgué participar activament en la creació d’un programa semblant, referent al patrimoni cultural i ambiental valencià, un nou motor per a la promoció del patrimoni cultural i natural valencià (un programa recolzat en continguts rigorosos, redactat per professionals de prestigi i enllestit amb la participació d’entitats públiques i privades valencianes). A tal fi, es va crear una web participativa en què, d’una forma lúdica, popular i, alhora, rigorosa, es puguen proclamar a l’octubre del 2008 (data del quinzé aniversari de l’entitat promotora) les set Meravelles Valencianes. Amb el concurs d’historiadors, biòlegs, arquitectes, directors de museus i gerents turístics, es van formar unes comissions encarregades d’establir les diferents seccions on s’havien emplaçar les peces candidates a Meravelles Valencianes. Les set seccions proposades foren les següents: esdeveniments culturals i patrimoni immaterial; parcs i paratges naturals; conjunts històrics i artístics; peces arqueològiques i obres d’art; monuments naturals; monuments arquitectònics històrics; monuments arquitectònics moderns.
Proposta de l’Associació d’Amics de la Costera
Durant la fase prèvia, les entitats col·laboradores proposaren, fins a les 24 h del dia 17 d’octubre del 2007, cent cinquanta-tres candidates. Només podien participar al projecte, com a entitats col·laboradores, associacions, agrupacions o federacions culturals o esportives. Calia omplir la fitxa de participació que apareixia a la web i enviar-la amb el logotip de l’entitat, el nom i l’adreça electrònica de la persona de contacte a [email protected]. L’Associació d’Amics de la Costera, col·laboradora des del primer moment al projecte, proposà un seguit d’elements de la ciutat i de la comarca que podien ser mereixedors del qualificatiu “Meravella Valenciana”.
Selecció de candidates a la Biblioteca Valenciana
Les candidatures foren seleccionades el dia 20 d’octubre del 2007, a les 12 del matí, al Monestir de Sant Miquel i els Sants Reis, seu de la Biblioteca Valenciana i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Professionals de prestigi vinguts de quasi totes les comarques valencianes i representant quaranta entitats diferents van enllestir la llista definitiva de candidates a ser elegides Meravella Valenciana. En comptes de set, com s’havia anunciat, els presents decidiren proposar vuit candidates per cada secció, en resultar un empat en algunes de les votacions. La participació a l’acte fou oberta, però només tenia dret a veu i vot una persona per associació.
La sessió fou presidida per les següents personalitats: Pere Mª Orts i Bosch (membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), Carmen Morenilla Talens (membre del Consell Valencià de Cultura), Josep Mª Soriano (director de la Caixa Popular), Rafael Gil Salinas (vicerector de Cultura de la Universitat de València) i Alfons Llorenç (coordinador de l’acte, representant de Fil-per-randa i portaveu del Projecte Meravelles Valencianes). Només participaren a la votació els representants de les entitats i associacions col·laboradores del projecte que havien confirmat la seua assistència amb antelació.
A les 13,30 h, s’obriren les portes i es féu la presentació pública del projecte i la nominació pública de les candidates a Meravelles Valencianes. De les set candidates proposades per l’Associació d’Amics de la Costera, foren seleccionades només dues: el conjunt monumental de la ciutat de Xàtiva (a l’apartat de conjunts històrics i artístics) i el Guerrer de Moixent (a l’apartat de peces arqueològiques i obres d’art). És evident que el conjunt històric artístic de Xàtiva mereixia figurar per dret propi. Però altra candidatura seleccionada, el conjunt d’esglésies i ermites gòtiques primitives, dites de “Conquesta” (la Sang de Llíria; Sant Roc de Ternils de Carcaixent, Sant Feliu i Sant Pere de Xàtiva, la Sang d’Onda, Sant Pere de Castellfort…), també reflexa la realitat del nostre patrimoni comarcal. Ara, s’haurà de visitar la web Meravelles Valencianes.
La votació és lliure i secreta. Des de l’1 de novembre, pot votar qualsevol persona que dispose d’una adreça de correu electrònic.. Les votacions són totalment gratuïtes. Per a respectar el dret d’igualtat d’oportunitats, només es pot votar una vegada cada mes des d’una mateixa adreça de correu electrònica. Per tant, el remitent serà l’adreça de correu electrònic des de la qual s’ha efectuat la votació. Per a validar el vot, cal marcar una candidata de totes i cadascuna de les seccions (total set) i deixar l’adreça electrònica des de la qual es vota. Els votants que cumplisquen els requisits esmentats participaran al sorteig de les excursions i visites a les peces proclamades “Meravella Valenciana” que es farà en finalitzar les votacions.
El 25 d’abril del 2008, es faran públiques les candidates més votades, que conformaran el grup de les 21 finalistes (3 per secció, per a garantir que entre les finalistes hi haja representació de tots i cadascun dels diferents àmbits). Vint-i-un professionals de prestigi defensaran, mitjançant un article il·lustrat amb fotografies, cadascun dels monuments, parcs naturals o obres d’art proposades pels votants. Aquests vint-i-un articles seran la base d’una futura publicació. Es tancarà el programa amb l’elecció (entre les vint-i-una proposades) de les Set Meravelles Valencianes.
Posteriorment, es visitarà cadascuna de les peces que hagen estat elegides, per tal de col·locar-hi una placa amb els logotips de les entitats participants i patrocinadores mitjançant la qual es farà constar la condició de Meravella Valenciana. Un cop finalitzat el procés, s’editarà la publicació abans esmentada amb les vint-i-una peces declarades finalistes. Es promourà la realització d’un concurs televisiu (amb participació de públic en plató i fent servir altres mitjans de comunicació interactius) per a la difusió i la promoció del patrimoni cultural valencià. També es proposa la realització de diversos audiovisuals per a la seua exhibició televisiva, emissió radiofònica i difusió escolar.
Es pot establir contacte amb el projecte Meravelles Valencianes a través de l’adreça electrònica [email protected] o del telèfon 96 271 70 80.
Algunes de les entitats col·laboradores
Entre les entitats patrocinadores o col·laboradores del projecte cal destacar la Caixa Popular, la Universitat de València (a través del Vicerectorat de Cultura, de la Facultat d’Economia i Turisme, i del Jardí Botànic de la Universitat de València), el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Associació d’Amics de la Costera, l’Agrupació Borrianenca de Cultura, la Societat Coral “El Micalet”, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana. Federació d’Associacions per la Llengua, la Fundació Jaume II el Just, Campaners de la Catedral de València, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, la Federació de Pilota Valenciana, Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, Fil-per-randa Club de Viatges, Editorial Denes… | 0.864615 | curate | {"en": 0.00992642765385963, "ca": 0.9836505897465841, "es": 0.00642298259955623} | http://amicscostera.blog.cat/2007/11/21/projecte-meravelles-valencianes/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_284923 | Menú
La plantilla abandona la planta i surt a la carretera en la segona jornada de vaga per l'ERO que afecta 136 empleats
Tarragona.-Els treballadors de Bic Graphic a Tarragona han protagonitzat una marxa lenta aquest dimarts al migdia que ha col·lapsat l'autovia de Salou -la C31b- i l'N-340, dues vies molt transitades de l'extraradi de la ciutat. Els empleats han deixat la planta parada i han sortit a la carretera, en la segona jornada de vaga convocada en contra de l'ERO que afecta 136 empleats d'aquesta fàbrica on es fan productes promocionals, com encenedors i bolígrafs. Un 90% de la plantilla, segons fonts del comitè d'empresa, ha secundat la convocatòria d'aturada, iniciada a les cinc de la matinada. Només encarregats i algun treballador puntual han accedit a la planta, escapolint-se per entrades secundàries per evitar confrontacions. El comitè acusa la direcció de fer el sord a les seves propostes, posar pals a les rodes i esgotar el temps per no deixar marge de negociació possible. D'altra banda, a la Granada (Alt Penedès), ja hi ha hagut acord.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.644293 | curate | {"es": 0.20248328557784145, "ca": 0.778414517669532, "en": 0.019102196752626553} | : /catalunya/territori/noticia-marxa-lenta-dels-treballadors-bic-graphic-collapsa-lautovia-salou-ln-340-tarragona-20170509142135.html |
aquibergueda_ca_20231009_0_11726 | “Una mirada, mil patums” és el títol de l’exposició de fotografies de la berguedana Ermínia Altarriba. S’ha inaugurat aquesta tarda al Frankfut Berga i es podrà veure fins al 15 de juny. La mostra està formada per dotze fotografies en color de 30 x 30 centímetres. Són imatges de la Patum. És la festa vista des de l’objectiu de la fotògrafa però que alhora reflecteix moltes visions de Patum, segons ha explicat Ermínia Altarriba.
Algunes fotografies estan molt pensades i d’altres són fruit de l’atzar, ja que segons Altarriba una càmera de retratar enmig de la plaça de Sant Pere per Patum pot captar molts aspectes. Ella n’ha fet la seva mirada: “hi ha imatges premeditades i altres captades gràcies a l’atzar. Són fotos mogudes, amb molt color…”
“Una mirada, mil patums” és la primera exposició de temàtica patumaire d’Ermínia Altarriba. Tot i que amb l’Agrupació Fotogràfica cada any editen el calendari de Patum i després se n’exposen les fotos, aquesta és la primera mostra patumaire a títol individual que presenta. De fet, ja feia temps que ho tenia al cap i s’ha decidit. S’exposen al Frankfurt Berga, amb la qual cosa s’ha hagut de tenir en compte que l’espai és limitat. En aquest sentit, Ermínia Altarriba ha aprofitat per reivindicar sales d’exposicions a Berga: “a la ciutat ens falten espais per poder exposar i ens hem de buscar la vida”.
La mostra de fotografies “Una mirada, mil patums” s’exposa fins al 15 de juny al Frankfurt Berga (al Passeig de la Indústria).
“Una mirada, mil patums” és el títol de l’exposició de fotografies de la berguedana Ermínia Altarriba. S’ha inaugurat aquesta tarda al Frankfut Berga i es podrà veure fins al 15 de juny. La mostra està formada per dotze fotografies en color de 30 x 30 centímetres. Són imatges de la Patum. És la festa vista des de l’objectiu de la fotògrafa però que alhora reflecteix moltes visions de Patum, segons ha explicat Ermínia Altarriba. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2009/05/15/la-berguedana-erminia-altarriba-exposa-fotografies-de-patum/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_87683 | Dolgudes per la contundent derrota (68-46) a Logronyo davant el Campus Promete de diumenge passat, les jugadores de l’Uni Girona van reivindicar-se dimecres a la pista del Schio italià (68-76). Una victòria balsàmica en la qual les gironines van signar un dels millors partits de la temporada davant un rival d’entitat.
L’equip entrenat per Alfred Julbe buscarà contra el Leganés tornar a mostrar la bona imatge oferida a Europa i esvair els dubtes de l’inici de lliga, dos triomfs i dues derrotes. La victòria a Eurolliga va ser una injecció d’il·lusió per a l’equip segons la pivot Julia Reisingerova: «Després d’un partit difícil, d’Eurolliga, en un moment complicat, ara sabem que podem tenir possibilitats de guanyar qualsevol equip. Estem molt contentes i tenim ganes de continuar treballant i guanyar més partits».
El conjunt madrileny, que debuta a Lliga Femenina aquesta temporada, ha començat malament el curs i només han estat capaces de superar el Ferrol en els quatre primers partits. Tot i això, Reisingerova no es refia de les visitants: «Tenen moltes jugadores capaces d’anotar de tres, amb bons percentatges des de la llarga distància, però també tenen bones jugadores al pal baix. Serà un partit difícil». Les principals amenaces visitants són Ruffin, quasi catorze punts per partit, i Ty Leah amb una mitjana de 12’5 punts.
L’Uni vol mirar de fer-se fort a Fontajau, on aquesta temporada només ha pogut oferir una victòria a l’afició. Serà el debut a casa a la Lliga de Kennedy Burke, que ja va demostrar a la pista de l’Schio de tot allò que pot aportar amb dinou punts. En aquest sentit, Reisingerova va destacar que tant l’equip com Burke han millorat el rendiment gràcies al fet que ja fa més temps entrenant juntes. «Ara tenim més entrenaments amb Burke i això canvia molt les coses. Abans d’aquests dos partits (Campus Promete i Schio), quan va arribar, només havíem fet dos entrenaments i era complicat». | 0.87418 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridegirona.cat/esports/2021/10/17/reisingerova-ara-sabem-podem-guanyar-58451724.html |
mc4_ca_20230418_16_347843 | Recurs didàctic interactiu format per un conjunt de qüestionaris amb preguntes tipus test per a la comprovació del grau de coneixement de la matèria de Tecnologia Industrial de l'alumnat de Batxillerat. L'aplicació està dissenyada per facilitar l'autoavaluació i estimular l'estudi.
http://www.xtec.cat/~jrosell3/test
tecnologia, tecnologia educativa, Ciències aplicades/tecnologies/tècniques
Tecnologia industrial: Processos de fabricació, Màquines i sistemes, Els recursos energètics, Els materials + informació | 0.658527 | curate | {"ca": 0.9332023575638507, "es": 0.06679764243614932} | http://merli.xtec.cat/merli/cerca/fitxaRecurs.jsp?idRecurs=/7211&sheetId=null&nomUsuari=null&inxtec=0 |
mc4_ca_20230418_2_23590 | Monitor TFT de 24 "sobretaula. Color beix. Format d'imatge 16:10. Resolució òptima de 1920 x 1200. Brillantor de 300 cd / m².
Preu: 1.313,76€
Angulos de visió horitzontal i vertical de 160 º. Interface tàctil dual, sèrie RS-232 i USB. Protecció frontal contra esquitxades de líquids. Normatives aprovades: FCC, CE, IPX1, EN 60950-1, EN 60601-1, EN55022, EN55024 i EN 60601-1-2. Ràtio de contrast de 1000:1. Menús OSD. Entrada analògica i digital DVI. Font d'alimentació externa. Peanya totalment desmuntable amb ancoratges posteriors VESA 100 mm i reversible per a muntatge en paret. 2 altaveus de 2 watts integrats en el monitor. Vida del backlight de 50.000 hores. Temps mitjà entre fallades (MTBF) de 50.000 hores. Temperatura de treball de 0 º C a 40 º C. Ancoratge de seguretat compatible Kensington ®. Dimensions d'ample x alt x fons de 592 x 450 x 233 mm. Pes de 12,6 kg.
Ref: Monitor tàctil ELO ET2400LM IT/AT MEDICAL | 0.518747 | curate | {"es": 0.16243093922651933, "ca": 0.6508287292817679, "oc": 0.02430939226519337, "de": 0.1027624309392265, "fr": 0.05966850828729282} | https://pantallatactil.net/?tpl=ficha&id_idioma=cat&id_categoria=99&id_producte=370 |
oscar-2301_ca_20230418_6_256916 | LUCID AIR VA REVELAR ABANS DEL DEBUT DEL 2018: ES VA DONAR A CONÈIXER EL NOU RIVAL COMPLETAMENT ELÈCTRIC DE TESLA - NOTÍCIES
Principal
Port-Ric
Mercedes-Eq
Emmagatzematge De La Bateria
Chevy-Volt
Cotxes Autònoms
Principal
Categories Més Populars
Clàssica-Fàbrica
Saló De L'automòbil De Frankfurt
Lotus
Continental
Tritó
Preus i especificacions Volkswagen Golf R 2019, edició especial del Golf R
L'equip d'electrificació de GM vol normalitzar la càrrega dels vehicles elèctrics, fins i tot per als habitants d'apartaments
Mercedes-Benz EQA previewed - Vídeo
100-Milers-Leaf
Ràdio-Volant
Notícies
Lucid Air va revelar abans del debut del 2018: es va donar a conèixer el nou rival completament elèctric de Tesla
Lucid Motors, la nova marca EV basada en la base xinesa i nord-americana, coneguda antigament com a companyia de tecnologia de bateries Atieva, ha presentat el seu rival al tot-elèctric model Tesla S: el Lucid Air.
Oficialment un concepte, Lucid afirma que començarà la producció d’Aire en una nova instal·lació d’Arizona, amb el programa previst per al 2018.
L'Air es va revelar als mitjans de comunicació als Estats Units avui com un luxós quatre places, però, com el Tesla Model S, és possible que veiem cinc i fins i tot set opcions de set places revelades l'any que ve.
Amb un disseny de portell gairebé similar al vagó, Air es podria haver inspirat en el gran concepte Citroen Numero 9 revelat a principis de 2012.
Carregador sense fil tesla model s
El disseny d'Air & Apos; va ser dirigit per Derek Jenkins, un antic estilista de Mazda que va participar en el look del nou roadster ND MX-5.
Les característiques de estil inclouen una reixeta semblant a una fulla per sobre dels esvelts fars LED, amb dos conductes de refrigeració (que poden ser d'aparició) situats a les cantonades frontals del capó llarg.
patinet elèctric de desplaçament diari gotrax gxl
Els flancs amples cobreixen les grans rodes, mentre que la línia de sostre cònica llarga arriba a una plataforma posterior curta per sobre d'un esvelt disseny de llums de llums LED de longitud completa.
A la cabina es troba un ampli guió amb un plafó perforat en forma d’ona, amb una pantalla llarga, integrada i corba, que mostra una visió combinada dels instruments i la vista principal d’entreteniment.
A sota hi ha una pantalla de retrat alt, en aquestes imatges que mostren una vista àmplia de la interfície de navegació.
Un volant gruixut i de dos raigs s’assenta per davant de dos seients profunds i fortament reforçats, mentre que la part posterior revela un espai ultra luxós per a dos passatgers.
Lucid diu que la norma Air obtindrà energia d’una bateria de 100kWh, que coincideix amb les opcions de Tesla de la prestatgeria superior, però s’ha promès una opció de 130kWh. Per descomptat, amb un llançament previst al 2018, podríem veure Tesla desplegar una opció similar abans.
La companyia promet una autonomia de conducció de 645 quilòmetres: una demanda garantida pel soci de bateria Samsung SDI.
estacions de recàrrega de cotxes elèctrics Indianapolis
El disseny del paquet de bateries d’Air & Apos; veu les cel·les agrupades a l’extrem frontal, fins a la suspensió frontal. Lucid anomena això una 'integració del sistema condensat', que suposa l'avantatge afegit de permetre que els ventiladors de calefacció / refrigeració es posicionin cap endavant de la part del paperet. Un disseny que promet contribuir a reduir el soroll de la cabina quan s'utilitza.
tesla model x vista interior
A la part posterior hi ha una configuració de suspensió de diversos enllaços, i també hi ha una transmissió integrada i un arranjament del motor.
Com els & apos; D & apos; models de la gamma Tesla, l’aire està impulsat per dos motors elèctrics per a una configuració de tracció integral i Lucid demana una sortida combinada de 745kW. El temps que cal fer entre 0-100km / h de la gran limusina és de 2,5 a 3,0 segons.
L'Aire també estarà preparat per a autònoms, amb dos radars de llarg i quatre de curt abast, tres càmeres frontals amb diferents camps de visió, cinc càmeres de vista envolvent actives, dues llindars de llarg i dos de curt abast i un conductor. -Monitor de càmera a la cabina.
Es preveu que l'Aire costi més de 100.000 dòlars americans per a un model ben opcional, però això no preocuparà gaire els compradors australians, ja que és probable que passin un temps abans que veiem una oferta lúcida aquí, si no és així.
Per la seva banda, l’empresa encara no ha parlat dels plans d’expansió global.
California Ben-Carson Aviar-Motors Baic Nissan-Bladeglider Blake-Fuller Iphone Competició Referència De Tesla Autònom-Cotxe
Entrades Populars
Audi Drive Experience: millorar les habilitats al volant
Els cotxes australians van sobreviure?
Ressenya Honda HR-V VTi-LX 2019
EGEB: L'energia verda més utilitzada del món? Energia hidràulica
Mitsubishi se centrarà en SUVs, però el renaixement del cotxe de passatgers esperava sota aliança
Nissan GT-R i Skyline GT-R: Sis generacions exposades a Nova York
El soci de prestacions de Ford, Mountune, anuncia la seva expansió als Estats Units, Austràlia
La motocicleta elèctrica de 10.000 dòlars d'Evoke construïda pel fabricant d'iPhone Foxconn arriba als EUA
Hemi drag: el Jeep Grand Cherokee SRT del 2017 pren la Hot Rod de 1930
Vista general sobre les fotografies de Falcon Falcon
Bentley Bentayga va pescar mosca - ACTUALITZACIÓ
Les accions de Tesla Motors augmenten el primer dia de negociació
Notícies, Ressenyes I Anàlisi Del Mercat Elèctric Del Cotxe. Oferim Cobertura De Tot L'Ecosistema I Productes Relacionats. | 0.785087 | curate | {"en": 0.04338315712723296, "de": 0.004192489974480496, "es": 0.015676266861100983, "ca": 0.9270871308786001, "fi": 0.0018228217280349982, "pt": 0.005650747356908494, "fr": 0.002187386073641998} | https://ca.aircompressorreviewshq.com/lucid-air-revealed-ahead-2018-debut |
mc4_ca_20230418_6_285064 | AudioSnaps, startup catalana amb 200.000 usuaris, vol canviar el món de la fotografia - YCOM
AudioSnaps, startup catalana amb 200.000 usuaris, vol canviar el món de la fotografia
Fa uns mesos ja vam parlar d’AudioSnaps, una aplicació mòbil que permet gravar el so del moment exacte de la captura d’una foto. Aquesta startup catalana està arrasant a tot el món i ara presenta la versió 2.0 del projecte, amb el qual volen dominar i canviar el món de la fotografia. Després del llançament de la seva versió Lite, preinstal·lada en els terminals Sony Xperia, AudioSnaps llança la seva nova versió per dispositius amb iOs. L ‘aplicació inclou noves funcionalitats, un redisseny complet i noves opcions d’ús per als seus més de 200.000 usuaris.
L’aplicació, que ha guanyat popularitat a tot el món però especialment al Brasil, Mèxic i Espanya, és capaç d’inserir uns segons d’àudio en un sol arxiu JPG, un sistema que té patentat als Estats Units, i que permet als usuaris veure i compartir les seves audiosnaps en tots els suports i navegadors. Amb l’objectiu de convertir-se en el següent pas de la fotografia i d’ajudar els usuaris a capturar millor els seus moments, AudioSnaps ha creat un sistema universal per a la fotografia amb so.
Quines novetats hi ha a la versió 2.0?
AudioSnaps s’ha renovat completament per satisfer les necessitats dels seus usuaris.
Redisseny integral de l’aplicació, millorant la seva usabilitat i donant un millor accés a les funcionalitats més utilitzades.
Opcions de gravació d’àudio millorades: els usuaris podran utilitzar ara el nou ‘Tap & hold’ (un sistema per fer la foto i que l’àudio sigui gravat mentre mantens premuda la icona de la càmera) o l’antic sistema (fer la foto i que l’app gravi els 5 segons previs al clic).
La nova pestanya ‘Activitat’, on els usuaris descobriran què estan fent els seus amics a AudioSnaps, els seus likes, comentaris, a quins usuaris estan seguint, etc.
Més informació: els usuaris tindran més informació i control sobre tot el relacionat amb la seva activitat. Les vegades que les seves fotos han estat vistes, vista en mosaic de tots els seus audiosnaps i un llarg etcètera que us deixem descobrir.
Aquí teniu un exemple precisament capturat a Catalunya durant les vacances.
Puerto de Sant Feliu de Guixols http://t.co/SDTSWQiESJ#audiosnaps
— SweetBoy (@XxXsweetboyXxX) July 29, 2014
Descarregueu ja l’aplicació: | 0.851575 | curate | {"ca": 0.9822485207100592, "en": 0.01775147928994083} | https://ycom.cat/tecnologia/audiosnaps-startup-catalana-amb-200-000-usuaris-vol-canviar-el-mon-de-la-fotografia/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_313785 | Segons la mitologia grega, Rea va donar a llum al Déu Zeus ocultant-lo en Ideon Andron, una caverna real de Creta, per a evitar que fos devorat pel seu pare.
Ja segles abans, Ideon Andron era un lloc sagrat per als Minoics, que concebien les cavernes com una porta d’entrada, un lloc intermedi entre aquest món i altres. Basat en aquest concepte, “La Caverna” és un assaig sobre la fe, la relació entre Homes i Déus, i el pes que té la projecció del passat en les societats actuals. | 0.806956 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.canbaste.com/16f-finalista_la_caverna-cat/ |
oscar-2201_ca_20230904_3_132932 | Vilafranca té el PAC, on vos oferiran atenció primària per a qualsevol emergència les 24h. A més de tenir metge, infermeria d'atenció primària i serveis d'especialitats de pediatria i comare amb horari de consulta amb cita prèvia de dilluns a divendres.
L'Hospital de Manacor és l'hospital que dóna cobertura a Vilafranca, de manera que les emergències majors, o les cites amb els metges especialistes es realitzen allà. | 0.811519 | curate | {"ca": 1.0} | https://ajvilafrancadebonany.net/es/node/183 |
mc4_ca_20230418_8_331737 | El ministre diu que si Jordi Turull és processat però no va a la presó el rei podria signar el seu nomenament
Redacció 22/03/2018 - 10.47 Actualitzat 22/03/2018 - 12.43
El govern espanyol no impugnarà el ple d'investidura de Jordi Turull, previst per aquest dijous a les cinc de la tarda, perquè el considera "reglamentari", tot i que hi veuen "joc brut" dels partits independentistes, a qui acusa de buscar només la confrontació amb la justícia.
El ministre Rafael Catalá ha dit a Onda Cero que el ple es pot celebrar però ha advertit que si Jordi Turull és processat per rebel·lió i empresonat, quedarà inhabilitat:
"Això és una qüestió d'interpretació judicial i, per tant, serà el jutge el que haurà de decidir, però el que diu la llei d'enjudiciament criminal, en la meva opinió, és que qui estigui privat de llibertat i amb ocasió de l'ordre de processamtent sigui acusat d'un delicte de rebel·lió... Tota aquesta successió de circumstàncies duu en si mateixa la inhabilitació."
Catalá ha afegit que si Turull demà és processat però no va a la presó, el rei podria signar el seu nomenament.
"Podria passar. Tinguem en compte que els actes del rei són actes deguts, són actes formals. Per tant, ell no aporta un element de voluntat, no és que a ell li sembli bé, simplement és un acte degut que ha de ratificar aquest nomenament."
De fet, segons el catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, el rei està obligat a signar la investidura de Jordi Turull "immediatament" i no hi ha "cap mecanisme que pugui fer servir l'Estat per impedir el ple del Parlament".
Torrent actua amb "obeint interessos sectaris"
També des del govern espanyol, el secretari d'Estat d'Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, creu que Catalunya no pot "sotmetre's al risc" d'inhabilitció del nou president perquè seria un "cop molt dur" a l'estabilitat i credibilitat de les seves institucions.
En una intervenció al Senat per explicar el desenvolupament de l'article 155, Bermúdez ha dit que Torrent ha convocat el ple perquè actua amb "arbitrarietat i obeint a interessos sectaris". També l'ha acusat d'actuar amb "falta de transparència".
Del 155, Bermúdez ha dit que, malgrat les "falsedats" que s'han difós, ha demostrat "la seva eficàcia pràctica" ja que l'administració catalana ha rebut l'impuls que necessitava".
Investidura PP Procés català
Pérez Royo: "No hi ha cap mecanisme que pugui fer servir l'Estat per impedir el ple del Parlament" | 0.864527 | curate | {"ca": 0.9938524590163934, "pt": 0.006147540983606557} | https://www.ccma.cat/324/catala-admet-que-el-ple-dinvestidura-es-reglamentari-pero-hi-veu-joc-brut/noticia/2845946/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_84640 | Aquesta entitat va ser fundada al 1995 per Francesc Fermín, qui va fer una aposta per la cultura popular a la nostra ciutat.
Va tenir la valentia de fer-se càrrec dels gegants de la ciutat, tot un repte, i també va encarregar la construcció dels cinc dracs que a dia d’avui són una de les millors cartes de presentació de la secció de foc.
Per tal d’acompanyar els dracs, va reunir un grup de persones que fessin sonar els tabals, els Tabalers de Cua, que fa poc anys que han implementat una secció infantil.
Poc a poc es van anar incorporant nous membres que van encetar la secció de diables i van modificar un dels dracs per refrescar, amb aigua, les festes i cercaviles d’estiu. Al 2017 es va posar en marxa la secció infantil de foc, els Diablets de Cua.
Al llarg d’aquests anys, les diferents seccions han anat evolucionant i canviant, però sempre mantenint l’esperit original, que és la difusió de la nostra cultura popular.
L’últim membre que ha arribat a la nostra família ha estat el gegantó del Mag Maginet, un regal de la ciutat de Cornellà que tenim l´honor de fer ballar. | 0.858299 | curate | {"ca": 1.0} | http://fomentculturacornella.cat/ |
macocu_ca_20230731_4_376902 | Llar i decoració » Artesania, ceràmica, regals i basar Carrer Ramon muntaner, 29 46950, Xirivella - Valencia/València Mòbil: 687812912 | 0.613949 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_163369 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | ALMEDA, C.D.,A - SANT ILDEFONS, U.E.,D
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17865804365400162, "ca": 0.6079223928860146, "en": 0.12368633791430882, "pl": 0.012934518997574777, "nl": 0.02263540824575586, "pt": 0.02667744543249798, "fr": 0.02263540824575586, "id": 0.004850444624090542} | : /acta/1920/futbol-11/juvenil-segona-divisio/grup-35/2j/almeda-cd-a/2j/sant-ildefons-ue-d |
racoforumsanon_ca_20220809_0_342232 | Em penso que ningú n'ha obert cap fil, doncs us deixo aquí el parlament de la Sílvia Orriols, regidora del Front Nacional Català. Jurament de la constitució. https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=464354960985118&id=100022318544505&anchor_composer=false&ref=content_filterPrimer discurs com a regidora. https://youtu.be/fZRjdV4hBcMPs. No sóc afí al FNC, però tot partit independentista antiprocessista nou benvingut sigui, i més amb aquests discursos nacionalistes que fan patxoca.
He votat negatiu sense voler. La veritat, podria rebaixar una mica aquest to grandiloqüent, èpic i deixar-lo per ocasions excepcionals ja que pot transmetre fanatisme (el to) i sobretot fa perdre proximitat.Pel que fa a la resta no m'agrada aquest nacionalisme excessivament adorador de la "pàtria", m'agrada, això sí, que es defensi el país davant de l'imperialisme francès i espanyol, i la llengua i el patrimoni indígena que volen esborrar, però això en teoria ho ha fet i ho hauria de fer tot l'independentisme. També trobo important una política realista, ja que per salvar una llengua minoritzada en un país colonitzat no es poden assumir grans quantitats d'immigració, que tendeixen a integrar-se a la dominant, empenyent la pròpia encara més cap a l'extinció i allunyant-la del tradicional i necessari rol de llengua franca entre colectius.No coincideixo amb els seus plantejaments, només demano que es mostrin més civilitzats i menys autoritaris que la majoria de partits d'"alt-right", sense abusar d'estigmes als musulmans i que sense la necessitat de ser progres que tampoc tinguin a l'agenda les guerres conservadores de tota mena.
partit all-right? mes civilitzats i menys autoritaris? però quin discurs has escoltat tu? que t´han menjat el cap els processistes?
No sé, és evident que hi ha parts dels discursos que ho recorden, no es queden només en un independentisme ferm i anti-colonialista (cosa que podria defensar fins la CUP) i una crítica a la sostenibilitat de la immigració massiva. No sé, em sembla a mi que hi ha cert rerefons religiós, parlen massa dels musulmans, la regidora ha jurat en comptes d'haver promès i duu una petita creu com a penjoll (sé que m'estic passant amb el judici però són detalls que poden indicar catolicisme, probablement militant, no ho sé). A més a més les proclames a l'ordre no m'agraden, detallets. Crec que poden ser una alt-right soft, i espero que no adoptin posicions massa dures. Jo hauria preferit que fossin simplement el que he dit al principi. M'agradaria preguntar-los quins són els seus referents polítics a nivell europeu per aclarir-ho tot més. Ara, sí que tenen tota la raó quan diuen que els merdes dels altres partits els boicotegen abans a ells que a Cs o PP, més de dretes, espanyolistes i carcellers.
Hi ha algun problema amb ser religiós o jurar?
No, però això sumat al tarannà del discurs són indicis que em fan semblar que podrien ser alt-right. No n'és cap prova però és la suma de molts detalls, esperem a veure com evoluciona el seu discurs.
A mi la religiositat també em fa arrufar el nas.També els hauríem de sentir parlar més del tema migratori. Perquè es pot defensar la diagnosi, però cal saber quina solució hi proposen. | 0.852418 | curate | {"ca": 0.9271982351087299, "en": 0.06208635360857233, "it": 0.010715411282697762} | |
mc4_ca_20230418_0_157849 | Dia 4: Acomiadant-nos de Sant Petersburg amb l’Hermitage | Viatge a Ítaca
13 Juny 2013 by Viatge a Ítaca 12 comentaris
Avui la Tatiana vindrà amb nosaltres a la primera part del dia. Ens acompanyarà a imprimir els bitllets a la seu central dels ferrocarrils, i després ens vol portar a un edifici des d’on li han comentat que hi ha unes bones vistes de la ciutat.
Sortim els tres caminant a ritme de Tatiana, és a dir molt i molt ràpid, cap al metro, fem un transbord i baixem a la parada de Nevsky Prospekt, i just al costadet trobem el nostre destí. Això de portar guia ho fa tot molt més fàcil perquè tot i que crec que ens n’haguéssim sortit, en un tres i no res hem pujat a la primera planta, i tenim els bitllets impresos per a tots el trams de tren que farem. Amb els bitllets físics i mes tranquils, tornem a agafar el metro, fins a la parada de Chernyshevskaya caminem fins al carrer Ulitsa Belinskogo número 9, pugem a dalt de tot, a l’anticafè, on creiem que et cobren per l’estona que hi passes més que pel que prens.
Les vistes no son res de l’altre mon, però l’ambient és agradable, han muntat un bon xiringuito a un terrat on es pot prendre cafè i galetes mentre et toca el solet. És un bon lloc per passar una estoneta agradable xerrant. La Tatiana no ens deixa pagar, li agraïm i baixem tot comprovant que en un pis inferior hi ha un Hostel, que te força bona pinta, i on aprofitem per fer visita al WC, i curiós dins del mateix espai, dos tasses de wàter…per anar en parella??? ☺
Deixem que la Tatiana faci la seva en un altre direcció, i com no podia ser d’un altre manera, caminant anem cap al convent Smolny, un conjunt arquitectònic preciós on destaca com no la catedral, i on en l’època de la zarina Isabel, es recloïen les filles de dames d’alt llinatge. Just al costat, hi ha uns jardins molt ben cuidats on descansar una estoneta. Els dimecres tanquen, i sabeu quin dia vam anar??? Correcte!!! La part positiva és que estàvem pràcticament sols per poder veure tranquil·lament l’exterior. La negativa, que pel que hem pogut llegir, hi ha molt bones vistes des de la cúpula, a més de que puntualment fan concerts de música religiosa.
Tot passejant, sota un sol que ve i se’n va, i sobretot un vent que només que bufi una miqueta et fa entrar una sensació de fredor, anem passejant pel malecon posant-nos i traient-nos la jaqueta cada minut i mig…
Finalment arribem a l’Hermitage, on una pinya de gent s’hi agrupa a la Plaça de Palau, per sort per nosaltres son les 4, i la marabunta encara no es disposa a entrar, així que sense fer cua, i colant els carnets d’estudiants, entrem de franc en un obrir i tancar d’ulls. Deixem bossa, i càmera a guixeta, ja que no permeten entrar-la, i passem el control de seguretat, pugem escales, i…..
….apa aquí ens topem amb unes sales espectaculars en quan a tamanys i decoració que fan que durant 5 minuts estiguem bocabadats sense mirar les obres d’art exposades.
Ens recuperem i situem, i comencem a intentar veure alguna part dels 3 pisos del museu. Pugem a la tercera planta on es troben les pintures de pintors holandesos, i Picasso entre d’altres, i anem baixant entre quadres, escultures, mobles i decoració de temps passats que realment val la pena de contemplar. Aprofitem que tothom fa fotos amb el mòbil i que per si de cas ho controlen, que no vam veure ningú fent-ho, fem fotos i fotos amb el mòbil camunflant-nos entre la multitud…
A una hora prudent, tornem passejant cap a casa de la Tatiana, tot passant per una botigueta de vins molt mona, on decidim no entrar per si de cas….
Recollim i ens acomiadem de la Tatiana i del Mischa (el seu marit, no és un gat…), i enfilem metro a través, cap a la estació de tren de Moskovskoskiy. Ja asseguts als seient de ferro de la estació, fem un petit soparet consistent en un parell de trocets de pa amb formatge que havíem comprat, i fem cua per pujar al que serà casa nostre per aquesta nit, el primer tram del Transiberià.
Surt la noia que s’encarrega del nostre vagó, i després de mirar els bitllets ens diu alguna cosa que no entenem, no és massa simpàtica i a més amb aquest rus tant tancat no entenem res de res…, així que cap endins que anem, i ens ubiquem als nostres llocs en companyia d’una dona russa molt callada, però agradable.
Quan queden 5 minuts per sortir, un batalló d’adolescents escolars, entren també i tenim la sort que es col·loquen molt a prop nostre, fent la seva central d’operacions just al nostre costadet, visca!!!!! A més per acabar-ho d’arrodonir, torna la revisora malcarada i en rus es dirigeix a nosaltres. Per sort, la nostra companya de llit del costat, ens comenta que el que diu és que en el preu del nostre bitllet no van inclosos els llençols que nosaltres tot feliços ja havíem posat….Cap problema, si tot és això…paguem i llestos, veus revisora que no era tan difícil, un somriure i ja està….
Els noiets feien preveure una nit llarga, però les llums que s’apaguen cap a la mitjanit, i tots a dormir com angelets. Nosaltres igual, encara que molt a trocets i sense acabar de descansar del tot fins a les 5:15 hora d’arribada a Moscow….
12 thoughts on “Dia 4: Acomiadant-nos de Sant Petersburg amb l’Hermitage”
14 Juny 2013 a les 8:09
guapos!! q és això de fer fotos allà on no toca? magnífic poder veure els tresors de l’hermitage. la tatiana porta piles no?? jajaja, escolteu, esteu molt guapos, això de fer la volta al món us va de meravella! us enyoro! petons i bon divendres, avui podreu llegir el tap viatger ;))
14 Juny 2013 a les 8:27
Ja hem llegit el tap viatger!!! que xulo!!! això de llegir les nostres aventures en boca teva està molt guai!!! si que porta piles siii la tatiana 😉 Nosaltres també t’enyorem guapíssima!!! Petons! !
14 Juny 2013 a les 8:15
Llàstima que ensopeguèssiu el dia tancat al Smolny, diuen que les vistes de dalt són les millors de St Peters.
Apa, cap a Moscou, ja us comenceu a endinsar en la Rússsssia. molt be.
14 Juny 2013 a les 8:26
Siiii, cada vegada anem més cap a la Rússia profunda 😉 seguirem explicant!!! Petonss
Retroenllaç: Primera parada: Sant Petersburg #eltapviatger fa amics catalans i russos » El tap viatger de cava Berdié
14 Juny 2013 a les 10:46
Per fi l’ermitatge; pensava que passaven a Moscou sense veure’l. El pròxim Moscou i ! una bandera al mapa.! Totes les fotos admirables.
14 Juny 2013 a les 17:31
Per com podies pensar això?? Si hi vam anar expressament per poder-te ensenyar les fotos….Hauràs de posar moltes banderetes que quan tornem les contarem…Una abraçada ! !!! (Mario) Petons!!!!! (Eva)
14 Juny 2013 a les 19:34
Heu tingut sort que els joves no són llatins.
Però el tren transiberià surt de Moscou o de Sant Petesburg?
14 Juny 2013 a les 21:08
Bueno el transiberià em sembla que és des de Moscou, però els trens són iguals!!! 😉 si, sort que no eren llatins 😉
14 Juny 2013 a les 20:27
Com que he vist avui el vostre blog tan tard un ocellet ja m’ho havia explicat tot, hehe. Em sembla q
14 Juny 2013 a les 20:28
ue no heu vist tots els quadres de l’hermitage, eh? Molts petons! !
14 Juny 2013 a les 21:07
jajajaj em sembla que se quin ocellet deu ser 😉 i com que no vem veure tots els quadres??? en vem veure moooolts!!!! Petonets!! ! | 0.77479 | curate | {"ca": 0.9358757062146893, "ru": 0.00014124293785310735, "en": 0.0029661016949152543, "fr": 0.04096045197740113, "es": 0.008192090395480226, "it": 0.0038135593220338985, "gl": 0.0015536723163841809, "de": 0.0032485875706214687, "fi": 0.0009887005649717514, "pt": 0.0007062146892655367, "ro": 0.0015536723163841809} | https://viatgeaitaca.com/2013/06/13/dia-4-acomiadant-nos-de-sant-petersburg-amb-lhermitage/ |
mc4_ca_20230418_13_361940 | Radix: Llavorsí: Vacaciones y Aventuras Parte II
Publicado por Radix a las 01:22
No puc dir que enveji les caminades, perquè jo no ho sóc pas, de caminadora, però la part on gaudeixes sí que l'envejo!
Així que demà se t'acaba, eh? Ho sento, Radix, és evident que t'ho passes de mort.
Estic apurant les últimes hores de vacances i m'estic entristint.... ara fa una estona que m'han fet un massatge impresionant, estic com nou! !
Demà dissabte després d'esmorçar torno cap a casa..buahhh,buahhh,buah | 0.680865 | curate | {"es": 0.16122448979591836, "ca": 0.8367346938775511, "fr": 0.0020408163265306124} | http://animeradix.blogspot.com/2008/09/llavors-parte-ii.html |
crawling-populars_ca_20200525_13_25388 | Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Miró Electrodomèstics ha aconseguit superar el concurs de creditors en el qual ha estat immers la cadena des de l'1 de setembre del 2016 després que el Jutjat Mercantil 3 de Barcelona hagi aprovat la resolució oficial que n'acredita la sortida d'aquest procés, ha informat en un comunicat aquest dimarts.
Aquesta notificació oficial s'ha produït després que el 69% dels creditors de la companyia votés en la junta de maig a favor de la proposta del conveni i del pla de viabilitat i de pagaments que Kabaena Directorship, societat propietària de la cadena d'electrodomèstics que pertany a un vehicle assessorat pel fons de private equity Springwater Capital, va presentar per superar el procés concursal.
D'aquesta manera, Miró Electrodomèstics inicia una nova etapa en la qual, a través d'aquest pla de viabilitat, s'ha marcat com a objectiu consolidar la recuperació de la cadena i seguir creixent amb el desenvolupament de la seva activitat a Espanya, on compta amb 27 botigues i una plantilla de 133 professionals repartits entre Catalunya i les Illes Balears.
El director general de Miró, Matteo Buzzi, ha sostingut que la companyia ha viscut en els darrers dos anys una "profunda i necessària reestructuració", però també ha reforçat la seva oferta en els lineals amb noves famílies de productes i serveis.
"La companyia comença ara una nova etapa en la qual podrà enfortir el seu posicionament com la marca històrica que ha estat en el sector dels electrodomèstics a Catalunya", ha finalitzat Buzzi.
Gran empresa
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva | 0 | curate | {"ca": 0.926775956284153, "oc": 0.02622950819672131, "es": 0.006557377049180328, "no": 0.03169398907103825, "en": 0.008743169398907104} | : /empresa/miro-electrodomestics-concurs-creditors_54513_102.html |
macocu_ca_20230731_10_104147 | guapa vía. El primer llarg es fa en 2, si no la corda frega molt (Hi ha R intermitja). La pedalada dels 3 següents llargs, amb algun pas llarg de collons. Nosaltres vam usar un cordinillo per fer un pont de roca en el pas més llarg. Després es surt en lliure per una xemeneia matojera, i uns últims dos llargs de tràmit sobre roca excel.lent. Guapa, per tenir vistes sobre el congost, ara que torna a estar mig ple... Joc d aliens i de camalots fins el 3 i 20 cintes (i recollir-les als artifos) i dos pedals, són suficients. Portar algun cordinillo per si algun dels nombrosos ponts de roca estiguèssin malament. Força equipada (els Ae del tot) però amb alegria. Per cert, niu a la R3 (R4 nostra), però no hi havia habitant ni signes recents... Enhorabona Montse, per lo que t ha dedicat ton pare! | 0.769119 | curate | {"es": 0.012658227848101266, "ca": 0.9873417721518988} | |
mc4_ca_20230418_16_524453 | Es subhasta la finca d’uns narcotraficants a Gelida per 22'4 milions d'euros - El Cargol l El setmanari del Penedès l Societat l Política l Economia l Cultura l Vins i Caves l Món casteller l Entrevistes l Esports
Es subhasta la finca d’uns narcotraficants a Gelida per 22'4 milions d'euros
Publicat el Dilluns, 12 Febrer 2018 09:55
El Consell de Ministres va aprovar el passat divendres la subhasta pública d’una finca de Gelida. La particularitat de la finca, que es valora al voltant dels 22,4 milions d’euros, és que procedeix de delictes de narcotràfic.
La casa, situada als boscos de Gelida, era utilitzada per la parella propietària i dos treballadors per fabricar cocaïna, ja que havien instal·lat un laboratori al porxo. La masia estava a l’espera d’una decisió judicial des del 2011, moment en què es va descobrir el negoci.
Fa set anys, una trucada anònima va alertar els Mossos de la presència de persones equipades amb bates blanques i màscares de protecció respiratòries a les Serres d’Ordal. La operació dels Mossos d’Esquadra a la masia va destapar el laboratori de cocaïna i es van requisar 4,5kg de droga. Els quatre detinguts tenien antecedents policials i penals per anteriors tràfics amb les drogues.
La subhasta d’aquesta finca suposa el bé més valuós del fons de béns decomissats a narcotraficants; i els diners que se n’obtinguin serviran per finançar l’Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017-2024, que té uns 1.000 milions de pressupost. També s’han aprovat els criteris de distribució dels béns decomissats per la lluita contra les addiccions arreu de les comunitats autònomes. | 0.863028 | curate | {"ca": 1.0} | https://elcargol.com/societat/1899-es-subhasta-la-finca-d-uns-narcotraficants-a-gelida |
oscar-2301_ca_20230418_4_165403 | Quan un estudia, busca la manera de ser productiu i recordar fàcilment tots els continguts. No obstant això, hi ha temàtiques i/o assignatures que es presenten més difícils que altres, i que no només ens treuen més temps, sinó que a més poden portar-nos algun maldecap. És per aquesta raó que trobar com organitzar-se per estudiar és de vital importància, a l’igual de comptar amb mètodes eficaços i ràpids que ens ajudin a memoritzar dades en moments en què el temps no jugui a favor nostre. Per facilitar-aquest últim procés, en Linkia FP volem compartir amb tu una sèrie d‘exemples de regles mnemotècniques que et poden resultar realment útils.
Què són les regles mnemotècniques i exemples eficaços
Per posar-te en context, primer t’explicarem que les regles mnemotècniques són tècniques que faciliten el procés de memorització, basant-se en l’associació mental de conceptes. No obstant això, i encara que solen formar part dels consells per estudiar i superar qualsevol examen, cal matisar que l’objectiu de les regles mnemotècniques no és interioritzar o comprendre el contingut, sinó memoritzar dades. D’aquesta manera, són ideals per recordar dates, llocs, noms, etc.
A continuación, te dejamos unos ejemplos de reglas mnemotécnicas para que puedas ponerlas en práctica durante tu estudio. ¡Presta atención!
1. Agrupació de la informació
Fragmentar la informació és una estratègia mnemotècnica que funciona organitzant la informació en grups, frases, paraules o números que siguin més fàcils d’aprendre. Per exemple, memoritzar el següent nombre: 47895328463 probablement requerirà bastant esforç. No obstant això, si està fragmentat així: 4789/532/8463, serà més fàcil de recordar. Amb les paraules, passaria el mateix.
A manera de curiositat, t’expliquem que aquesta estratègia no només és recurrent a l’hora d’estudiar, sinó que també s’ha comprovat la seva utilitat en persones que tenen símptomes d’alzheimer i que, gràcies a aquesta tècnica, han millorat la seva memòria verbal.
2. Mètode Loci
El mètode Loci és possiblement el mètode mnemònic més antic de la història. S’atribueix per primera vegada a Simònides de Ceos, un poeta grec de l’any 477 aC. També és un dels mètodes que més èxit ha demostrat a l’hora d’estudiar.
Com funciona? En el mètode de Loci, l’estudiant visualitza una habitació o un camí que li resulti familiar (potser a través d’un edifici, o fins i tot recorrent casa) i s’associa mentalment blocs d’informació amb ubicacions o objectes específics al llarg del camí. Així per recordar el que ha après, només ha de visualitzar el moviment a través d’aquest camí, d’aquesta habitació, i cada parada generarà el record de la informació que allà es trobi.
Per exemple, posem-nos en el cas que has de pagar el gas, comprar un regal i portar un vestit a la tintoreria. Llavors, podries imaginar una habitació en la qual assignar objectes relacionats amb les tasques: la caldera de gas, un regal a la finestra o un vestit sobre de l’escriptori.
3. Fer rimes
Les rimes també poden ajudar-nos a recordar aquells conceptes que a priori són difícils de memoritzar. Les paraules que rimen es poden usar com a estratègia mnemotècnica per ajudar-nos a aprendre i recordar informació. No en va, si tots som capaços de recordar rimes infantils al llarg dels anys, o cançons, es deu en bona part a la rima (tot i que la repetició també juga un paper important). A més, l’exercici mental de rimar els conceptes o temàtiques que vulguis aprendre pot arribar a ser molt divertit. Fins i tot pots arribar a compondre una cançó!
4. Inventar històries
Ets creatiu? Llavors treu profit d’aquestes capacitats per recordar millor qualsevol tema d’estudi. Inventa històries amb allò que has de recordar. De nou, ens trobem davant d’un exemple de regla mnemotècnica que no només t’ajudarà a estudiar, sinó que també posarà a prova el teu costat més imaginatiu.
5. Encadenament
El mètode de l’encadenament consisteix a desenvolupar una història o imatge que connecti peces d’informació, de manera que cada element et porti a recordar el següent. Per exemple, imagina que necessites recordar portar les següents coses amb tu a la feina: documents, ulleres, sabates esportives, moneder, diners per a un regal i les claus del despatx. Si inventes una història en la qual apareguin tots aquests elements, et serà molt més fàcil no oblidar-te de cap d’ells.
És més, si afegeixes detalls interessants o una mica d’humor, segur que et serà encara més fàcil recordar tota la informació.
6. Connexions o associacions
Una estratègia mnemotècnica que ajuda a codificar nova informació és connectar-la amb un altre tema amb el qual ja estiguis familiaritzat, o que coneguis en profunditat. Això li donarà significat al qual has de recordar i et serà molt més fàcil assumir-ho.
Per exemple, imagina que has de recordar les províncies andaluses: Almeria, Granada, Jaén, Màlaga, Sevilla, Cadis, Huelva i Còrdova. Per recordar-te de totes podries formar una frase amb noves paraules que et siguin més fàcils de memoritzar i que continguin la inicial de cadascuna de les províncies d’Andalusia.
7. Els acrònims
Els acrònims són sigles de paraules ja existents que es pronuncien com una paraula nova. Com veus, una fórmula força senzilla. Així, pots construir acrònims amb aquelles paraules que t’interessi recordar. Si, per exemple, has après el nom d’alguns minerals preciosos, com ara l’or, la plata i el platí, podries formar un acrònim amb les seves inicials: “OPP”.
8. Aprendre per seqüències
Una altra regla mnemotècnica molt utilitzada entre estudiants són les seqüències. Això sí, primer hauràs de memoritzar una llista numèrica i associar cada nombre a una paraula. Això t’ajudarà a ordenar els fets o la informació que hagis de recordar, associant una mateixa referència.
Un exemple senzill: has d’aprendre els mobles de l’habitació. Pots establir com a referència la porta d’entrada, i esmentar els mobles en ordre fins a donar la volta completa a l’habitació: 1. Armari, 2. Llit, 3. Prestatgeria, 4. Butaca, 5. Llit.
Esperem que t’hagi resultat interessant conèixer aquests exemples de regles mnemotècniques i que les posis a prova per valorar quines et funcionen millor. Recorda que poden donar-te aquest impuls la teva memòria en un moment donat i que, com més les dominis, més beneficis et reportaran!
Navegació d'entrades
Quines són les principals qualitats d’un integrador social?
Com ser més productiu a la feina? 10 Consells molt efectius
Buscar
Buscar
Demana més informació
900 670 202
o rellene el formulario
Consiento el uso de mis datos para los fines indicados en la política de privacidad.
Consiento el uso de mis datos personales para recibir publicidad de Linkia FP y otras entidades educativas colaboradoras
Enviar
¡Gracias!
Tu mensaje ha sido enviado correctamente
Les nostres Xarxes Socials
¿Por qué Linkia FP?
Opinions
Per què escollir Linkia FP per estudiar?
Qualitat dels estudis a Linkia FP
Orientació Pedagògica
Tutoria d’Incorporació
Materials d’estudi
Graus amb disponibilitat de Titulació Doble
La Universitat i la FP
Pla Europeu Erasmus +
Empreses col·laboradores on realitzar pràctiques
Tallers Presencials Linkia FP
Xarxa de Centres de FP Oficials
Equip Linkia FP
Els nostres Proveïdors Tecnològics
¿Necesitas ayuda?
Linkia FP
LinkiaFP: Tot sobre nosaltres
Preguntes freqüents
Sessions Informatives
Preus FP
Beques disponibles per estudiar a Linkia FP
Contacte
Treballa amb Nosaltres
Blog
¿Qué quieres estudiar?
Administració i gestió d’empreses
Comerç i Màrqueting
Hostaleria i Turisme
Informàtica i Comunicacions
Sanitat
Serveis Socioculturals i a la Comunitat
Transport i Manteniment de Vehicles
Cicles Formatius a Distància
Totes les Àrees Professionals
Graus Mitjans a Distància
Graus Mitjans Astúries
Graus Mitjans Presencials a Madrid
Graus Superiors a distància
Graus Superiors Madrid
Tots els cursos que pots estudiar un Linkia
Graus FP Presencial a Astúries amb Certificació Oficial
Estudiar Grau FP Presencial a Madrid
Estudis de FP a distància amb Certificació Oficial
Escola de cursos Online
TITULACIONS APROVADES PEL MINISTERI D'EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT
© 2022 Linkia FP Formació Professional Oficial a Distància
Més informació
Demana més informació
Contacta con nosotros por teléfono o usando el formulario de contacto.
Consiento el uso de mis datos para los fines indicados en la política de privacidad.
Consiento el uso de mis datos personales para recibir publicidad de Linkia FP y otras entidades educativas colaboradoras | 0.729628 | curate | {"ca": 0.8437912417516497, "es": 0.11517696460707859, "cs": 0.0016796640671865627, "pt": 0.008758248350329933, "en": 0.01739652069586083, "fr": 0.003959208158368326, "da": 0.0002399520095980804, "st": 0.0015596880623875225, "pl": 0.0011997600479904018, "it": 0.0007198560287942411, "oc": 0.0021595680863827236, "hr": 0.0009598080383923216, "sv": 0.0023995200959808036} | https://linkiafp.es/ca/blog/regles-mnemotecniques-exemples/ |
crawling-populars_ca_20200525_51_54887 | El proper diumenge, 30 de juny de 2013, de 10 a 15 h, el Palau de la Música Catalana oferirà la seva tradicional Jornada de Portes Obertes, tot sumant-se a la Festa Major de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i incloent-hi actuacions gratuïtes de diferents formacions corals a la Sala de Concerts cada 30 minuts.
Durant les 5 hores de la jornada, els visitants podran accedir a la Sala de Concerts (platea i segon pis), un recinte màgic concebut com una immensa caixa de vidre coronada amb una gran claraboia central, escenari de grans concerts i esdeveniments. També es visitarà la Sala Lluís Millet, emblemàtica sala de descans situada a la planta principal que du el nom del fundador de l'Orfeó Català; s'accedirà al Petit Palau, un espai construït a 11 metres de profunditat, on es projectarà el vídeo que habitualment s'ofereix en les visites guiades en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès, i que explica l'origen del Palau, la singularitat de l'espai i la història de l'edifici, seu de l'Orfeó Català; i finalment s'obriran les portes de la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català, un espai íntim i acollidor on hi ha situada la primera pedra del Palau. A més, el Centre de Documentació de l'Orfeó Català presentarà al Foyer del Petit Palau una petita mostra dels seus fons i col·leccions documentals.
"Jo Cultura Catalana". Posa't la polsera, tu també!
El mateix dia 30 de juny, aprofitant la bona acollida de la Jornada de Portes Obertes, que l'any passat va aplegar més de 4.000 visitants, s'iniciarà una acció institucional de captació de fons amb la venda de polseres de silicona de color lila amb la frase "Jo Cultura Catalana", a un preu de dos euros. Es tracta d'una iniciativa per promoure la cultura catalana, que és un dels aspectes centrals de la nostra societat i alhora un tret identitari del país. Els beneficis es destinaran al Projecte Social del Palau i l'Orfeó Català, que impulsa el cant coral entre els infants del barri.
Amb el lema Posa't la polsera, tu també!, es convida els visitants a participar de l'acció, posant-se la polsera i fent-s'hi fotografies en algun indret del Palau. A través de les xarxes socials es farà difusió de les imatges rebudes. Les polseres estaran a la venda al web i a la Botiga del Palau.
Programa d'actuacions dels cors: | 0.899586 | curate | {"ca": 0.9903466432645898, "pt": 0.009653356735410267} | : /ca/portes-obertes-al-palau-de-la-musica-catalana-el-diumenge-30-de-juny-de-10-a-15-h_109751 |
oscar-2201_ca_20230904_1_80981 | El govern català reforça econòmicament les universitats per fer front a l’impacte de la pandèmia i singularment a la UAB per rescabalar-se de l’atac informàtic – Lo Campus diari
Skip to content
Inici
Centres
Universitats
Centres Escolars
Internacional
Docència
Notícies Docència
Univers Màsters
Recerca
Cultura
Espai Solidari
Associacions
ONGs
Opinió
Articles d’opinió
Editorials
Contacte
PUBLICITAT
Lo Campus diari
Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer
El govern català reforça econòmicament les universitats per fer front a l’impacte de la pandèmia i singularment a la UAB per rescabalar-se de l’atac informàtic
Data publicació 24 novembre 2021 23 novembre 2021 per redacció
◀Notícia anterior
Notícia posterior▶
El Govern català destina 18 milions d’euros a les universitats per fer front a l’impacte de la pandèmia de la COVID-19
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat avui (23/11/2021) la transferència de 18 milions d’euros al Departament de Recerca i Universitats del pressupost per al 2020, prorrogat al 2021, per finançar un fons addicional a les universitats per fer front a l’impacte de la pandèmia de la COVID-19.
Aquesta aportació s’afegeix als 36,7 milions d’euros que el Govern ja va avançar a l’octubre i el desembre del 2020 per finançar part dels costos que implicava l’adaptació a una docència mixta a les universitats a causa de la pandèmia, en la qual es combina presencialitat i virtualitat, i a les despeses addicionals imprescindibles derivades de les mesures de seguretat i protecció necessàries en matèria de salut en la lluita contra la COVID-19.
D’aquesta manera, i des de l’inici de la pandèmia, el Govern haurà transferit 54,7 milions d’euros al sistema universitari català per pal·liar les conseqüències derivades de la pandèmia.
El Govern autoritza l’ajut de 3’49 milions d’euros a la UAB per rescabalar-se de l’atac informàtic
L’aportació procedent dels Fons de contingència permetrà al centre realitzar inversions tecnològiques per garantir la seva ciberseguretat
El Govern català ha autoritzat l’operació de transferència de crèdits per valor de 3’49 milions d’euros amb la finalitat de donar suport a la Universitats Autònoma de Barcelona (UAB) per recuperar la normalitat alterada arran del ciberatac que el centre va patir el passat mes d’octubre.
A aquesta aportació se sumaran 300.000 euros del pressupost del Departament de Recerca i Universitats per completa els 3,79 milions d’euros necessaris perquè la UAB abordi les inversions tecnològiques necessàries per tal de garantir la seguretat i integritat dels seus sistemes informàtics.
Concretament, l’ajut total de 3,79 milions d’euros es destinarà als següents conceptes:
-Renovació de 1.200 ordinadors de llocs de treball: 1.200.000 €
-Renovació de 1.100 ordinadors d’aules: 880.000 €
-Virtualització d’escriptoris i aplicacions de docència: 100.000 €
-Llicències EDR per protegir tot el parc informàtic: 240.000 €
-Conversió del CDP secundari en un DRS: 750.000 €
-Suport especialitzat de resposta al ciberatac: 500.000 €
-Servei de detecció i resposta a ciberincidents: 120.000 €
L’operació pel concepte dels 3,49 milions d’euros, requerida des del Departament de Recerca i Universitats i proposada avui en Consell Executiu pel Departament d’Economia i Hisenda, s’ha concretat com a transferència de crèdits procedent del Fons de contingència de la Generalitat de Catalunya.
◀Notícia anterior
Notícia posterior▶
Notícies relacionades:
Cinc investigadors de centres de recerca i universitats catalanes obtenen fons europeus
La Universitat de València aprova la proposta de Pla Estratègic per al període 2016/2019
Exposició fotogràfica a la UB que analitza la resposta d’Europa davant la crisi del refugi
ENLLAÇ A LA PORTADA
Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer
Galeria de Creacions
ESPAI FARGA DE CULTURA MARGARIDA COMPANYS
La Terminologia en català de les VACUNES es posa al dia
1 desembre 2021
El TERMCAT publica en línia una nova edició de la Terminologia de les vacunes, elaborada conjuntament entre el Centre de Terminologia TERMCAT i el […]
L’Euroregió Pirineus Mediterrània crea un Grup de Llengües per potenciar el català i l’occità
30 novembre 2021
L’Euroregió promou la cooperació en un territori amb gairebé 15 milions d’habitants, on hi impulsa el desenvolupament sostenible basat en la […]
“Máquina”, el primer festival d’art i pensament d’Alacant
26 novembre 2021
Del 25 al 27 de novembre, Las Cigarreras convidarà a reflexionar, debatre i conéixer nous formats artístics amb una programació liderada per artistes […]
El Consorci valencià de Museus connecta artistes i projectes en residència de diverses edicions de “Cultura Resident”
25 novembre 2021
Els i les artistes d’enguany han mantingut trobades amb les residències de 2019 i 2020 amb l’objectiu d’establir vincles i compartir […]
El Centre d’Educació Ambiental del País Valencià coordina unes 40 accions a la Setmana Europea de Prevenció de Residus
25 novembre 2021
La Setmana Europea de Prevenció de Residus té com a objectiu promoure i desenvolupar accions de sensibilització sobre la generació i gestió de residus […]
Campanya de suports
PLATAFORMA “UNIVERSITAT CREATIVA” : Produccions Artístiques Pròpies de les Universitats
Recopilació d’Informes & Estudis
El debat docent per atraure talent femení als estudis de tecnologia i enginyeria entre noies d’entre 9 i 14 anys
© 2012 -
La redacció us convida
Continuaran els Campionats el FEBRER de 2022
CADA DIA INFORMACIÓ SOBRE LES 22 UNIVERSITATS DE PARLA CATALANA I SOBRE ELS CENTRES ESCOLARS
Cerca:
EDITORIAL
EDITORIAL: La Val d’Aran i els Estudis Superiors
22 novembre 2021
Avui és un bon dia per afrontar la temàtica sobre “Aran i els Estudis Superiors” perquè s’acaba de celebrar a Vielha l’acte de lliurament del 6è “Premi […]
ÀUDIO EDITORIAL / 22-11-2021 / Durada 4.44 Minuts
http://locampusdiari.com/wp-content/uploads/2021/11/Record-22-novembre-2021-online-voice-recorder.com-13.mp3
OPINIONS
OPINIÓ: Per un Pirineu viu, aturem els Jocs Olímpics d’Hivern
Per Kilian Jornet, Corredor de muntanya i alpinista i 50 signatures
La candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern “Barcelona – Pirineus” és un projecte que no respon a les necessitats del Pirineu. S’està duent a terme amb […]
ARTICLE: Per què dimonis alinear la Cooperació al Desenvolupament amb el Clima i el Medi Ambient?
Per Susanna Moorehead, Presidenta del Comitè d'Ajuda al Desenvolupament de l’OECD
A mesura que el món lluita per recuperar-se de la crisi de la COVID-19, la crisi climàtica s’intensifica. El Canvi Climàtic és el repte més gran al […]
PUBLICITAT
ESPAI SOLIDARI
Ahmadreza Djalali guardonat amb el premi “Courage to Think 2021” que atorga la xarxa internacional “Scholars at Risk” de la que és membre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques
26 novembre 2021
El doctor Ahmadreza Djalali ha rebut el premi “Courage to Think Award per al 2021” atorgat per “Scholars at Risk”. El doctor Djalali, un destacat estudiós […]
Oberta la convocatòria per a joves de propostes en el marc del Cos europeu de solidaritat per al 2022
18 novembre 2021
El Cos europeu de solidaritat aporta més de 138 milions d’euros per a activitats de voluntariat de joves el 2022 Avui (17/11/2021) la Comissió […]
entrades recents
Presentada a la Universitat de Barcelona la “Conferència mundial de d’Educació Superior 2022 de la UNESCO / UNESCO World Higher Education Conference 2022” (18 al 20 maig / Barcelona)
1 desembre 2021
Programa “Catalunya Emprèn+I” s’enriqueix i s’oficialitza per al període 2021-2023
1 desembre 2021
UPC: L’app “Akamu”, un joc que ajuda a memoritzar conceptes en els estudis d’enginyeria guanya el Unite4Future de la xarxa d’universitats europees Unite!
1 desembre 2021
Taller on line de la Xarxa Vives d’Universitats: “Comunicació eficaç i creativa” (11 desembre)
1 desembre 2021
La Terminologia en català de les VACUNES es posa al dia
1 desembre 2021
Memòria Democràtica
Premsa entara comunitat educatiua d’Aran
Afina la cerca
Pots afinar el resultats d’aquesta cerca introduint altres mots a continuació dels que ja havies introduït i tornant a fer clic damunt el botó cercar.
Els nous mots introduïts es cercaran dins el resultat de la cerca anterior.
Pots anar-ho fent successivament fins a tenir un nombre de resultats que et sigui útil.
Qualsevol aportació que vulgueu fer-nos sobre les cerques, serà benvinguda.
Associació co-editora de LO CAMPUS DIARI
La Val d’Aran explicada als catalans
Veure TOTS ELS MÀSTERS
SELECCIONA UNIVERSITAT
EADA Business School Barcelona EAE Business School IED Barcelona Escola Superior de Disseny IQS / Universitat Ramon Llull Ostelea - Tourism Management School TecnoCampus UManresa Universitat Abat Oliba CEU Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat de Lleida Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya Universitat d’Andorra Universitat Internacional de Catalunya Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Rovira i Virgili VIU- Universitat Internacional de València
ÀREA DE CONEIXEMENT
Arqueologia Arquitectura Artística Biologia Ciència Ciències Ciències de la Comunicació Ciències Econòmiques Ciències Jurídiques Ciències Socials Educació Empresa Enginyeria Psicologia Salut Tecnologia Turisme
TIPUS D’ESTUDI
Màster habilitador professional Màster oficial Màster propi
DURADA/HORARI
1 any 2 anys 3 semestres 4 semestres 6 mesos 7 mesos 10 mesos 12 mesos caps de setmana dijous matí i tarda dijous tarda Dilluns dilluns a dijous tarda dilluns tarda dimarts dimecres i divendres tarda dimecres tarda dissabte dissabte matins divendres matí divendres matí i tarda laborables matí i tarda laborables tarda
MODALITAT
Online presencial Presencial (100%) pràctiques presencials Semipresencial virtual
DATA INICI MÀSTER
2022abril 2022febrer 2022gener 2022novembre 2022octubre 2022setembre pendent nova convocatòria
LLOC D’IMPARTICIÓ
Barcelona Bellaterra Girona Manresa Mataró Palma Palma de Mallorca Sant Cugat de Vallès Tarragona
Web de País : VOTZ ARANESA / VEU ARANESA
PUBLICITAT
NÚMEROS PUBLICATS
desembre 2021
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
« nov.
SERVEIS I CONTACTE
Feines
Audiència
Publicitat
Mecenatge i Patrocini
Editors
Contacte
RSS
Back to Top
@locampusdiari
© 2012 Associació Vivència Aranesa i Associació universitària Amics de Lo Campus. Tots els drets reservats. | 0.676849 | curate | {"ca": 0.8976119114376874, "en": 0.0447645750749299, "fr": 0.019820168229720585, "es": 0.020980373199265205, "ms": 0.0003867349898482065, "pt": 0.005317606110412839, "it": 0.0005801024847723097, "ru": 0.000773469979696413, "nl": 0.003673982403557962, "de": 0.003867349898482065, "ja": 0.0016436237068548777, "sv": 0.00019336749492410325, "km": 0.00019336749492410325, "sk": 0.00019336749492410325} | http://locampusdiari.com/arxius/52814 |
macocu_ca_20230731_7_476968 | Esteu aquí: Inici → Notícies → Eurecat amplia instal·lacions i posa en marxa un laboratori industrial al Parc Científic
04/06/2018
El Centre Tecnològic de Catalunya, Eurecat, amb seu al Parc Científic de Lleida, ha ampliat les seves instal·lacions i posa en marxa un laboratori industrial. El centre, ubicat inicialment al viver TIC, s’ha traslladat a la planta baixa de l’edifici H3 i a l’hangar annex. La inauguració tindrà lloc el dijous que ve, dia 7, a les 11 hores.
L’hangar de l’H3 acull el laboratori industrial que permet fer assajos en condicions climàtiques controlades i de resistència en màquines i materials. També mesura magnituds físiques i analitza instal·lacions hidràuliques i oleohidràuliques, entre altres funcions.
Eurecat, que va integrar l’antic Maqcentre, està especialitzat en la implantació de sistemes de gestió intel·ligent per al sector industrial, l’agroalimentari i l’aigua. Actualment desenvolupa des de Lleida 28 projectes, dels quals el 60% són amb empreses i la resta, d’abast europeu. El centre tecnològic disposa de seus al Brasil, Barcelona, Tarragona, Girona i en altres localitats catalanes, i presta servei a 1.500 empreses. El volum d’ingressos anuals se situa en 47 milions d’euros. | 0.774097 | curate | {"ca": 0.9917763157894737, "it": 0.008223684210526315} | |
mc4_ca_20230418_1_355746 | Jornada formativa: "Maltractament infantil i adolescent", Fundació Germina - Sóc Serra d'en Mena
Jornada formativa: “Maltractament infantil i adolescent”, Fundació Germina
By Projecte ICI 20th febrer 2018
23rd març 2018 @ 9:00 am – 2:00 pm Europe/Madrid Franja horària
Plaça de Pau Casals s/n
Raúl Rubiales
933621034
Dirigit a professionals de l’àmbit educatiu, social i sanitari que treballen amb infants i adolescents i que tenen interès en adquirir eines per a la protecció de la infància davant de possibles situacions de maltractament.
Dra. Carme Tello i Casany, psicòloga clínica. Presidenta ACIM. Vicepresidenta FAPMI. Presidenta IAN-IA.
Taula rodona en base a casos pràctics, formada per professionals de: Centre obert, EAIA, CAP i Escola. Dinamitzada per la Dra. Marta Simó. Pediatre. Coordinadora de la Unitat Funcional d’Abús al Menor de l’Hospital de Sant Joan de Déu i responsable de l’atenció als maltractaments
Espectacle de titelles “Galaxis” de la companyia Teia Moner (Fundació Germina)
Descobrim els fòssils. Jugatecambiental | 0.71275 | curate | {"ca": 0.8857421875, "es": 0.0810546875, "ru": 0.0087890625, "en": 0.015625, "km": 0.0087890625} | http://serramena.com/esdeveniment/jornada-formativa-maltractament-infantil-adolescent-fundacio-germina/?instance_id=73 |
mc4_ca_20230418_3_43212 | Volkswagen Passat: i potser fins i tot caducat (Josep Lluís Merlos)
Volkswagen Passat: i potser fins i tot caducat
El Volkswagen Passat va néixer el 1973. Ara, després de més de 40 anys, aquest cotxe viu la vuitena reinterpretació per ser un dels models de la marca amb més recorregut de la història.
I ho fa, a més, amb el propòsit de convertir-se en un dels grans protagonistes de la lluita pel títol del Cotxe de l’Any del 2015. Si això acaba passant, més que a la certificació que el Passat va ser un gran cotxe -ja fa anys-, assistirem a l’encesa d’una alarma que podria indicar que el sistema d’elecció d’aquest guardó i els criteris que segueixen els membres del jurat que distingeixen amb els seu vot les marques que els reben, necessiten una revisió profunda.
Quan un vehicle celebra més de quatre dècades de vida no toca revisar-lo, sinó canviar-lo de dalt a baix. I això és el que calia fer amb el Passat, i no el cofoisme que els seus creadors han demostrat amb els tímids, porucs i gens innovadors canvis que han introduït en un cotxe al qual se li ha covat l’arròs. Si les segones parts no són mai bones, imagineu què pot aportar la vuitena...
És un mal senyal parlar d’evolució i no de revolució quan es tracta d’automoció. És caure en l’immobilisme i la falta d’imaginació; és voler estirar el xiclet (encara que ja no tingui gust de maduixa), i fer palès que al pou de les idees s’ha encès la llum de reserva... o que el dipòsit ja està ben escurat.
Estèticament, el nou Passat no aporta cap element que sigui sorprenent. De fet, s’assembla tant a l’anterior model, aposta pel conservadorisme estètic, que costa distingir-lo de la versió precedent i és relativament senzill confondre’l amb un Seat Toledo o un Skoda Octavia, molt més econòmics i que fan la mateixa funció però amb uns plantejaments estètics molt més moderns. Posats a triar entre tots tres, la de Volkswagen pot ser l’opció més adequada només si ja hem superat la barrera dels 50 anys d’edat i no busquem grans trasbalsos visuals.
Les principals novetats d’aquest cotxe estan en l’interior i en l’equipament que, pel que fa als sistemes d’ajuda a la conducció, té les propostes més interessants en accessoris que s’han de pagar a part. Una llàstima, ja que un cotxe d’aquestes pretensions (i preu) les hauria d’incorporar de sèrie. El nou Passat pretén plantar cara al Ford Mondeo en aquest aspecte, però la tecnologia del seu competidor és més avançada i assequible.
Les suspensions han estat revisades per tal de fer oblidar aquell comportament flàccid que tenien abans i que, parcialment, han reduït. Però també s’ha de tenir en compte que es tracta d’un cotxe molt pesant i, per tant, és difícil neutralitzar aquest efecte quan es busca una conducció plàcida i reposada. Per exemple, si comparem aquest cotxe amb l’agilitat d’un BMW Sèrie 3 a l’hora de negociar revolts encadenats, el Passat surt clarament derrotat.
La gamma de motors ha estat revisada. Ara disposa de cinc propulsors de gasolina, i cinc dièsel. Entre aquests últims, cal assenyalar el nou 2.0.TDI de 240 cavalls, del qual destaca l’acceleració espectacular, però també un consum tan elevat (sobretot en ciutat) que fa que l’opció dièsel no tingui sentit si tenim en compte tant l’escassa diferència que hi ha en el preu dels combustibles com el futur complicat que espera als dièsel, com hem vist amb les intencions que tenen a ciutats com París, que pròximament els volen prohibir.
No té cap sentit que Volkswagen es vanti de tenir cotxes ecològics i que aquest Passat no tingui, d’entrada, una versió híbrida que, a banda de modernitzar el producte, donaria una certa congruència a alguns plantejaments que semblen contradictoris.
‘Viva Montesa’, història de la passió per una marca
La setmana passada es va inaugurar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, l’exposició Viva Montesa, que mostra els models més emblemàtics de la mítica marca d’Esplugues de Llobregat, fundada l’any 1945. Els models exposats pertanyen a la col·lecció d’un dels seus fundadors, Pere Permanyer. A la vegada, l’acte de presentació també va servir per donar a conèixer el llibre Montesa Art Gallery, que podem considerar com la història oficial d’aquesta marca tan important, no només per al motociclisme català sinó també per al de tot el món.
Actualment Montesa continua present al mercat a través de les motos de trial, les Cota, que es fabriquen a Santa Perpètua de Mogoda, dins del desplegament logístic que té Honda en aquesta localitat. | 0.884106 | curate | {"ca": 1.0} | https://motor.ara.cat/laguantera/Volkswagen-Passat-fins-caducat_0_1270073063.html |
wikipedia_ca_20230401_0_237833 | José Manuel Moreno
José Manuel Moreno és el nom dels següents personatges:
- José Manuel Moreno Fernández (Buenos Aires, 1916 - Merlo, 1978), futbolista argentí
- José Manuel Moreno Periñán (Amsterdam, 1969), ciclista espanyol | 1 | perfect | {"es": 0.4618834080717489, "ca": 0.5381165919282511} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=237834 |
naciodigital_ca_20220331_0_689518 | Vila-seca i Cambrils, tampoc | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/44715/saloufest-tornara-mes-vinent-amb-suports-privats |
mc4_ca_20230418_13_770070 | Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F | ACN | La Seu d’Urgell | Política | El Punt Avui
Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F + Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F E-mail
La Seu d’Urgell - 20 juny 2019 19.23 h
La policia catalana ha detingut un altre militant de la formació i dos membres del CDR de l’Alt Urgell
Tots cinc són posats en llibertat després de ser traslladats al jutjat de guàrdia, on s’han negat a declarar
Concentració davant els jutjats en protesta per les detencions, aquest dijous a la Seu d'Urgell ACN
Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F Els mossos detenen una regidora i un exregidor de la CUP a la Seu d’Urgell per la vaga del 21-F E-mail
Els Mossos d’Esquadra han detingut aquest dijous a la tarda la regidora de la CUP de la Seu d’Urgell, Xènia Antona, i l’exregidor, Pau Lozano, juntament amb un altre militant del partit, acusats de delictes de desobediència, resistència, desordres públics i atemptat a l’autoritat durant la vaga general del 21-F. Al matí, els mossos també han detingut dos membres del CDR de l’Alt Urgell amb les mateixes acusacions.
Les detencions dels membres de la CUP han tingut lloc mentre s’estava fent una concentració de suport al dos primers detinguts a les portes dels jutjats.
Fonts de la Plataforma de suport als encausats han explicat que els agents han traslladat els detinguts davant del jutge de guàrdia i que s’han negat a declarar.
Tots cinc han estat ja alliberats.
En vídeos enregistrats pel mateix Pau Lozano i Xènia Antona abans de ser detinguts, els regidors de la CUP denuncien que no van ser identificats durant la vaga del 21-F però que han estat detinguts per “l’existència de fitxers policials i polítics”. En aquest sentit, animen a participar de les mobilitzacions que es faran per demanar la seva absolució. | 0.816662 | curate | {"ca": 1.0} | http://arrel.elpuntavui.cat/politica/article/1624464-els-mossos-detenen-una-regidora-i-un-exregidor-de-la-cup-a-la-seu-d-urgell-per-la-vaga-del-21-f.html?tmpl=print |
mc4_ca_20230418_13_551808 | Rajoy “No vamos a dialogar nada” i el “centrisme” de Santi Vila | ecos.cat
set. 26, 2016 | Catalunya Vespre, Sílvia Cóppulo | 0 comments
http://ecos.cat/wp-content/uploads/2017/01/20160926-Rajoy-dialogar-nada.mp3
Després del triomf del PP a Galícia i de la desfeta dels socialistes tant a Galícia com el País Basc, Pedro Sánchez mira de refermar-se al PSOE amb la convocatòria de primàries el 23 d’octubre. Si en sortís vencedor, tindria una setmana per intentar formar un govern alternatiu i ser investit president.
Mentrestant, Mariano Rajoy aquesta mateixa tarda ha comparegut preparat per a unes terceres eleccions el 18 de desembre vinent, tot i que no deixa de pressionar els socialistes perquè li atorguin la investidura abstenint-se. Així desgasta Sánchez.
El president del PP, a propòsit de la moció de confiança a què se sotmetrà el president Carles Puigdemont demà passat, ha deixat anar una frase que el defineix: no vamos a dialogar nada. És a dir de referèndum pactat res de res, la qual cosa pressiona més el govern català, que en els pròxims dies haurà de veure com pot aprovar els pressupostos i com redefineix si cal el full de ruta incorporant-hi o no el RUI.
Precisament amb la victòria del PNB al País Basc per majoria simple i del PP a Galícia – que és molt galleguista- per majoria absoluta, alguna veu ha dit que el que triomfa són les posicions centristes. ¿Centrista vol dir situar-se en l’eix social entre l’esquerra i la dreta, o vol dir essencialment abandonar l’independentisme? En el cas del País Basc, hi ha un element clar que marca la diferència amb Catalunya. Ells recapten els impostos, ells decideixen què en fan, i si els en sobra algun euro, l’envien a Madrid. És clar que no tenen la independència, però tenen un altre dret a decidir. | 0.824026 | curate | {"es": 0.042045454545454546, "si": 0.0022727272727272726, "en": 0.07443181818181818, "ca": 0.88125} | http://ecos.cat/rajoy-no-vamos-a-dialogar-nada-centrisme-santi-vila/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_141559 | decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més): de sex in the kitchen: Post picantón (I)
dijous, 11 d’agost de 2011
de sex in the kitchen: Post picantón (I)
Primera part d'una serie d'entrades picantones, en aquest primer cas per motius ben obvis i plumifers.
Picantons al estil fons d'armari. I és que el fons d'armari a casa són els tomàquets, els alls, la ceba i la patata. Vaja, que no sóm precisament uns abanderats de la moda exclusiva i més aviat compartim vestimenta amb el comú de la classe treballadora (en quedà d'aquesta?) de casa nostra.
Picantons guisats (ojo, no són estofats ja que no es realitza la cocció en un recipient tancat i amb poca presència del liquid element)
Ingredients:
Dos picantons, aquests pollastres reduits de carn més fina i cuixa escadussera.
Una ceba tendra grossa
Un parell de pebrots verds
Un parell de dents d'all
Mig gotet de vi blanc
Un grapat de pèsols
Uns tomàquets de penjar
Mig got de salsa de tomàquet
Un parell de cullerades de tomàquet doppio concentrat.
Mig gotet de conyac
Unes patates
Sal, oli, pebre
Procediment:
Daurem els picantons en oli en una cassola (o wok en el meu cas) per a que agafin coloret per la reacció de Maillard. Quan els tenim ben dauradets els reservem.
Començem preparant la bresa de cocció que desapareixerà en forma de salsa: posem en l'oli anterior la ceba tallada en brunoise, l'all sencer per a que no es cremi i la meitat del pebrot tallat. Tot ha de coure lentament fins que estovi.
Al final de la cocció hi afegim el vi blanc, evaporem l'alcohol i salpebrem. Ho passem tot per la minipimer i li barrejem la salsa de tomàquet i la de tomàquet concentrat.
Tornem a posar al foc la resta del pebrot verd, els tomàquets tallats per la meitat i les patates. Afegim el preparat anterior per a fer un fons i rectifiquem de sal i pebre.
En aquest moment afegim els picantons i amb foc potent els ruixem amb el conyac. Que també ha d'evaporar i quan ja estigui sense alcohol cobrim amb una mica d'aigua si ens fa falta per a assegurar la cocció. Estarà a foc suau-mitjà fins que les patates i els picantons estiguin ben fets. Posem unes 25 mins aprox.
I d'aquesta manera, hem acomplert la primera etapa de la sèrie de posts picantons. Demà més i si pot ser, doncs més picantón...
Publicat per starbase a dijous, d’agost 11, 2011
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: guisats, guisos, pollastre, pollo, Recepta, receta, verduras
4 comentaris:
No tot són postres ha dit...
AI, pillin, pillin... com m'agrada aquest sex culinari!
PTNTS
Dolça
12 d’agost de 2011, a les 9:02
Anònim ha dit...
Muy bueno el distingo entre guisado y estofado, es usté un erudito.
12 d’agost de 2011, a les 14:09
MaryLou ha dit...
Molt bo!! !
segur que són de cuixa escadussera? no sé, no sé...
Petonets
12 d’agost de 2011, a les 14:33
Sara Maria ha dit...
Fas com jo, el wok de Valira el faig servir per a tot, va genial. Ahir vaig fer uns fideus de fons de nevera acabats al forn que van quedar boníssims... Visca el wok de Valira! | 0.745763 | curate | {"ca": 0.8271645736946464, "en": 0.023793787177792465, "it": 0.022141440846001323, "es": 0.06774619960343688, "fr": 0.0449438202247191, "pt": 0.01255783212161269, "id": 0.0016523463317911435} | http://www.decuina.net/2011/08/de-fascicles-destiu-lo-picanton-i-tota.html |
mc4_ca_20230418_13_737286 | Izas Orizaba Pants Taronja comprar i ofertes a Trekkinn
Estalvies: 62.99%
Descripció Izas Orizaba Pants
Tela Muntanya Tram: Teixit elàstic
Cama de sota ajustat.
92% 135gr Poliester + 8% elastà / m2
Muntanya tram:
Muntanya estirament et protegeix de l'aigua en qualsevol estat. Un teixit preparat per tal que un clima advers no atura els seus plans.
Muntanya tram permet la sortida del vapor corporal, ajudant al cos a romandre sec i càlid. Muntanya tram és elàstica per a un millor cos
Adaptació mantenint sempre la seva forma.
Ets un apassionat de muntanya? Aconsegueix el Izas Orizaba Pants i disfruta de l’esport amb la total seguretat i confiança que et donen els productes de la marca Izas. Recorda que tenim una gran varietat de productes de Roba home per a tots els esportistes sigui quin sigui el seu nivell, i per utilitzar-los en qualsevol terreny i condició climàtica. Per tal de garantir-te que tens el material més efectiu i segur de muntanya, la majoria dels productes que tenim al catàleg de Pantalons s’han dissenyat i provat amb la col•laboració d’esportistes professionals i d’alt nivell!
Característiques Izas Orizaba Pants
Tecnologias Izas Orizaba Pants
Sostenibilitat Izas Orizaba Pants | 0.750145 | curate | {"es": 0.07148864592094197, "en": 0.014297729184188394, "ca": 0.8847771236333053, "pt": 0.017661900756938603, "eb": 0.011774600504625737} | https://www.trekkinn.com/muntanya/izas-orizaba-pants/1279201/p |
crawling-populars_ca_20200525_22_385263 | Per Adrià Esteban
Emi Matarrodona s’estrena com a cap de llista de Terceravia+Independents en unes eleccions comunals i aspira a entrar a la corporació amb l’aval de més de 30 anys d’experiència com a funcionària.
–Són els tercers en discòrdia? –Han passat quatre anys i la ciutadania ha pogut veure com han treballat els que han estat i a partir d’aquí ja té un concepte de com les persones fan les coses. Nosaltres som nous i no tenim cap pedra a l’esquena a nivell comunal.
–Com valora la gestió comunal dels darrers quatre anys? –S’han fet coses que calia fer-les i d’altres que no ens han agradat com s’han fet. Ha faltat molta informació malgrat que s’ha dit que s’ha actuat de forma transparent. Fins ara hem tingut un comú opac.
–Quin és el segell de la candidatura? –La transparència per davant de tot i el compromís per posar les persones al centre. S’hauria d’incentivar la participació perquè el públic assistís als consells de comú. Fer les coses sense demanar l’opinió als ciutadans és perillós.
–S’hauria de consultar als ciutadans sobre el telefèric del Pic de Carroi? –Evidentment que fa falta una consulta. A més la ciutadania hauria de tenir informació, estudis d’impacte i informes econòmics. En el moment que hi hagi això la ciutadania podrà decidir.
–Quins són els principals focus d’inversió de la seva candidatura? –Hi ha un vial que s’ha tret a concurs que és el de l’entrada del Govern, que és imprescindible. Has vist la gent com puja des de l’estació d’autobusos amb les maletes per la vorera? És terrible que això encara ho tinguem així després d’haver dit que s’adequaria.
–Quina és la seva aposta per a l’espai de The Cloud? –Fins que no sàpiga què es pot negociar és absurd que em trenqui el cap per inventar solucions. Però el que està clar és que quan més espai públic tinguem doncs serà millor.
–Comparteix la percepció que s’han desatès zones de la parròquia més enllà de l’avinguda Meritxell? –Completament. S’hauria d’invertir en altres barris d’una forma equitativa i proporcional. Ens hem passejat per tota la parròquia i hi ha una llista llarguíssima de zones a arreglar. A Terra Vella, per exemple, creix l’herba entre mig de les rajoles. I ja no parlem de Bonavista o Roureda de Sansa. No es pot abandonar el mobiliari urbà durant quatre anys.
–El recinte multifuncional hauria d’ubicar-se a Andorra la Vella? I on? –Quan aculls esdeveniments a la capital és més pràctic per la gent que és de fora. I per nosaltres també, no és el mateix haver de pujar a parròquies altes que gaudir-ne a prop del centre. Però primer hem de mirar quins terrenys podem disposar.
–Què té a dir sobre el projecte de reconstrucció dels Serradells? –Nosaltres volem reconstruir-lo, però tinc desconfiança. Les assegurances han de dir la seva, per una altra banda hi ha el comú... hi ha diferents actors i falta informació.
–Quines són les mesures prioritàries a aplicar si arriben al comú? –Ara hi hagut queixes pel transport, per la neteja, pels patinets elèctrics... tot això s’ha de començar a atacar des del primer dia. No podem badar. Ja ens han menystingut i ens han fet viure malament en tots aquests aspectes.
–En quines polítiques d’habitatge volen incidir? –L’habitatge és una qüestió prou greu i no s’ha fet un estudi acurat. Hi ha hagut moltes demandes però abans de res cal que repassar el que ja hi ha construït i a partir d’aquí si veiem que hi ha mancances poder actuar. El que no podem fer és construir on hi hagi parcel·les verdes i que després tinguem pisos tancats.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.800258 | curate | {"ca": 0.9303201506591338, "es": 0.045466774280333605, "en": 0.005111649179445789, "it": 0.015065913370998116, "pt": 0.004035512510088781} | : /noticia/76043/som-nous-i-no-tenim-cap-pedra-a-lesquena-a-nivell-comunal |
crawling-populars_ca_20200525_27_47562 | 4 min. 03/06/2016 19:45
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
En aquest país hi ha molts vestigis dels anys de la dictadura. Les principals engrunes autoritàries són ben visibles encara: es troben en les actituds de la gent, i es fan sobretot presents en la classe política. Hi ha un tarannà franquista; i així com la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx ens parla d’un ‘homo sovieticus’ que ha sobreviscut a l’enfonsament del comunisme rus, a Espanya hi ha un home –i una dona! franquista, un temperament que ha tingut vida més enllà de Franco.
Ferreres
17 Comentaris
92 Comentaris
21 Comentaris
16 Comentaris
14 Comentaris
21 Comentaris
15 Comentaris
18 Comentaris
9 Comentaris
10 Comentaris
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.42146 | curate | {"eo": 0.01527614571092832, "it": 0.01880141010575793, "ca": 0.7673325499412456, "en": 0.02702702702702703, "de": 0.004700352526439483, "es": 0.15158636897767333, "br": 0.01527614571092832} | : /firmes/melcior_comes/Monumental_0_1588641262.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_237976 | La Leishmaniosi canina és una malaltia infecciosa causada pel paràsit protozou Leishmania infantum, per la resposta de l’organisme del gos davant aquesta infecció parasitària. En aquest article, l’equip de SURvet parlarem dels seus símptomes, prevenció i tractament.
Continguts
1 Què és la Leishmaniosi canina i i com es transmet
2 Quant triga un gos a manifestar els símptomes de la Leishmaniasis des que rep la picada?
3 Quins són els símptomes i com es manifesta la malaltia
4 Com es diagnostica la Leishmaniasis en gossos?
5 Existeixen casos en què se'l gos sigui portador però no es desenvolupi cap malaltia?
6 Com es pot prevenir la Leishmaniosi
6.1 1. Repel·lents en forma d’esprai, pipeta, aerosol, collaret…
6.2 2. Vacuna contra la Leishmania
6.3 3. Potenciar la resistència immunitària a través d’un fàrmac
6.4 4. Test serològics periòdics
7 Quin és el tractament per a la Leishmaniosi canina
8 Quant dura el tractament contra la leishmània?
9 Què fer si reapareixen els símptomes?
9.1 Coneix la història d’en Pinxo i com va superar la Leishmaniosi
Què és la Leishmaniosi canina i i com es transmet
El paràsit Leishmania infantum es transmet a gossos a través de la injecció mitjançant picada d’un tipus de mosquit, el flebòtom, encara que també hi ha descrites altres vies de possible infecció. Els humans, els gats, les fures, els llops… també poden contraure la Leishmaniosi, però en aquest article parlarem exclusivament de la Leishmaniosi canina, que és una malaltia amb diferent incidència al nostre país, sobretot en funció de factors ambientals.
A Espanya la Leishmaniasis és endèmica, present en la major part del territori peninsular i Illes Balears.
Font: https://www.animalshealth.es/profesionales/provincias-espanolas-mayor-seroprevalencia-leishmania-perros
La Leishmaniosi pot afectar totes les races de gossos, encara que la seropositivitat davant la infecció de L. infantum es va relacionar amb la mida del gos (més incidència en gossos de raça gran respecte a petits) i va ser significativament més alta en gossos més joves (d’edat inferior a l’any) que en gossos més grans.
Un cop el gos és infectat pel paràsit, aquest viu i es reprodueix en els òrgans de l’animal i, en funció del seu estat de salut, la fortalesa del seu sistema immunològic i altres factors, provocarà una afectació sistèmica en l’organisme i comportarà un empitjorament progressiu -més o menys ràpid- de la salut del nostre company de quatre potes.
Quant triga un gos a manifestar els símptomes de la Leishmaniasis des que rep la picada?
Des del moment en què es produeix el contagi arran de la picada i les primeres manifestacions de símptomes poden passar entre 4 i 6 mesos. Si un gos positiu en Leishmania és diagnosticat a temps i se’l sotmet a un tractament al qual respon adequadament per aïllar el paràsit, el pacient podrà gaudir d’una bona qualitat de vida i, fins i tot, morir d’altres causes no relacionades amb la malaltia.
Quins són els símptomes i com es manifesta la malaltia
En el seu estat inicial, la malaltia pot manifestar-se a través de patologies dermatològiques. Aquests símptomes poden anar acompanyats -o no- d’una altra simptomatologia no específica:
Atròfia muscular.
Apatia.
Episodis de febre.
Excés de llagrimeig, parpelles inflamades.
Coixesa sense causa aparent.
També poden aparèixer símptomes més específics com:
Creixement desproporcionat de les ungles (Onicogrifosi).
Ganglis inflamats / augmentats.
Alopècia característica (calbes, úlceres) en zones determinades de el cos, com orelles, al voltant dels ulls.
Primesa i pèrdua de pes sense motiu aparent.
Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Leishmaniose-Hund.jpg
Diferents gossos mostraran diferents signes davant la infecció per Leishmania. Alguns individus presentaran símptomes molt evidents i, en canvi, en altres gossos no es presentarà cap quadre clínic sospitós, per tant és imprescindible realitzar analítiques periòdiques específiques (IFI, ELISA, PCR) i/o mitjançant kit ràpid de detecció per descartar el contagi davant la més mínima sospita.
Si la malaltia evoluciona i no és diagnosticada a temps, en el seu estat més avançat, aquesta afectarà òrgans (Leishmaniosi Visceral) com ronyons, melsa i fetge (hemorràgies nasals, patologies renals, engrandiment de fetge, de la melsa…) i es podrà arribar a produir la mort de l’animal. Així doncs, a l’igual que en altres malalties potencialment mortals, la prevenció i el diagnòstic precoç són de vital importància.
Un veterinari, a través d’un examen físic complet, podrà examinar els símptomes, lesions cutànies i prendre mostres de sang per a realitzar proves analítiques, que podran revelar anèmies, nivells alts o baixos de glòbuls blancs, plaquetes o proteïnes en sang i els nivells d’anticossos,… Si la malaltia ja ha començat a afectar el fetge i/o ronyó, també s’han d’observar valors anòmals en diferents paràmetres de l’analítica. Posteriorment es podran realitzar proves addicionals per confirmar que la causa d’aquests canvis és la infecció per Leishmania.
Com es diagnostica la Leishmaniasis en gossos?
La presència de la Leishmania es pot confirmar a través de la detecció d’anticossos presents en l’organisme (proteïnes generades pel sistema immunitari), presència directa del paràsit detectada a través de tècniques de biologia molecular (que a més la quantificaran) o citologies per observar directament el protozou al microscopi o biòpsies de teixits per confirmar la seva presència en aquests (es poden visualitzar al microscopi la presència dels paràsits en lesions cutànies, medul·la òssia, ganglis, i fins i tot a la mucosa rectal).
Existeixen casos en què se'l gos sigui portador però no es desenvolupi cap malaltia?
És important destacar, també, que la presència del paràsit no està relacionada directament amb la manifestació de la malaltia. És a dir, hi ha pacients que poden donar positiu en el diagnòstic sense presentar símptomes de la malaltia. I molts d’ells no la desenvoluparan necessàriament, excepte que aquesta es desencadeni davant, per exemple, una baixada sobtada de defenses i/o problemes amb el seu sistema immunològic.
Com es pot prevenir la Leishmaniosi
Per prevenir al nostre gos davant en contagi de Leishmaniosi podrem de tenir en compte les següents mesures:
1. Repel·lents en forma d’esprai, pipeta, aerosol, collaret…
Es poden aplicar sempre que haguem de romandre o viatjar amb el nostre gos en zones endèmiques -en què hi ha prevalença del mosquit- i consisteixen aplicar directament a la pell del gos substàncies repel·lents que prevenen de la picada del mosquit, per tant de la transmissió del paràsit.
2. Vacuna contra la Leishmania
Es pot administrar a partir dels sis mesos d’edat. És un mètode interessant per prevenir de el contagi a gossos que viuen en zones endèmiques. La vacuna no previndrà la infecció de la malaltia, però si es reduirà el risc de progressió i els signes clínics lligats a aquesta. La vacuna NOMÉS s’ha d’aplicar a pacients prèviament hagin donat negatiu a un test serològic en sang i no garanteix una protecció de el 100%. La seva administració ha d’anar acompanyada de l’ús de substàncies repel·lents.
3. Potenciar la resistència immunitària a través d’un fàrmac
L’últim avenç en la prevenció i tractament de la Leishmaniosi és un fàrmac de formulació especial (Leishguard) el principi actiu del qual és la Domperidona, capaç d’estimular la resposta immune cel·lular, incrementant el potencial leishmanicida dels leucòcits amb capacitat fagocítica, responsables finals de l’eliminació dels paràsits en la prevenció i el tractament de la leishmaniosi canina.
4. Test serològics periòdics
En general, però encara més en gossos que resideixen en zones endèmiques, cal dur a terme tests serològics periòdics (cada sis mesos) per detectar de forma primerenca la malaltia.
Si no optem per CAP mesura de protecció, el risc que el nostre gos sigui infectat augmentarà exponencialment.
Font: https://www.scalibor.es/leishmaniosis-canina/ciclo-de-la-leishmania
Quin és el tractament per a la Leishmaniosi canina
La teràpia indicada per al tractament d’un gos infectat de Leishmaniosi dependrà, evidentment, de la gravetat dels símptomes que presenti i de l’afectació dels òrgans interns i complicacions, com problemes renals o insuficiència renal.
El tractament de la Leishmaniosi canina és farmacològic i es pot complementar amb una dieta específica adaptada al pacient per ajudar-lo a reforçar el seu sistema immunològic (mitjançant antioxidants), que ajudi a la recuperació del pes del gos i que, a més, sigui una dieta que contribueixi a evitar la formació de càlculs renals, efecte secundari d’alguns dels fàrmacs específics per tractar la Leishmania.
Els fàrmacs més usats per tractar les Leishmania són:
Alopurinol: es tracta d’un fàrmac que s’administra de manera oral cada 12 hores durant 6-12 mesos.
Antimoniat de meglumina (Glucantime): és un medicament que s’administra de manera injectable cada 12 hores durant 6 setmanes. Hem de tenir cura amb aquest fàrmac, ja que pot ser agressiu per al ronyó. Si el pacient té insuficiència renal, hem de valorar bé els avantatges i inconvenients; la medicació s’haurà d’administrar de manera controlada i, els primers dies, de manera hospitalària, juntament amb l’administració de fluids endovenosos per protegir la funció renal.
Miltefosina (Milterforan): s’administra de manera oral cada 24 hores durant 4 setmanes.
El veterinari pot pautar Alopurinol + un dels altres 2 fàrmacs en funció de la càrrega parasitària i la salut dels òrgans interns de l’animal. Durant el tractament és important fer les proves diagnóstiques anteriorment citades per assegurar l’èxit del tractament i augmentar o rebaixar la força d’aquest (eliminant algun fàrmac).
En tot cas, quan es detecti i confirmi la malaltia, el tractament ràpidament haurà de conduir a una millora clínica notable, encara que el pronòstic de la malaltia variarà en funció de la situació clínic-patològica del pacient, que es materialitzarà en pronòstic bo per estadis lleus (estadi 1), fins pronòstic dolent per a gossos amb quadre clínic greu i presència d’anticossos mitjans a alts (estadi 4).
Quant dura el tractament contra la leishmània?
Qualsevol pronòstic comportarà un tractament que es perllongarà en el temps un mínim de sis mesos des del moment de la detecció. En el millor dels casos, un gos amb Leishmania es podrà convertir en un pacient crònic que gaudirà d’una bona qualitat de vida, sempre monitoritzant la seva salut per evitar el risc de recaiguda i empitjorament.
És molt complex determinar una esperança de vida per als gossos infectats, ja que aquesta depèn de la seva resposta al tractament, del seu sistema immune i la progressió de la malaltia. Però si aquestes variables són bones, es realitzen els controls periòdics necessaris i s’instaura el tramiento adequat a temps, l’esperança de vida i la seva qualitat de vida també han de ser bones. El pacient podrà fer vida completament normal gràcies a una medicació crònica.
Què fer si reapareixen els símptomes?
Encara que portem una bona pauta de tractament anti leishmania i un pacient es recuperi satisfactòriament d’un episodi, és possible que, en el futur, l’animal pugui recaure. Això no es pot predir amb exactitud ja que depèn de el sistema immune de cada animal; alguns gossos progressaran molt bé i altres no.
Si el nostre animal domèstic és positiu en Leishmania, davant de qualsevol signe que pugui indicar problemes de salut, és recomanable portar-lo ràpidament al veterinari. Serà qui pugui discernir -mitjançant exploració i analítiques- si els signes són causats per Leishmania o altres patologies.
En cas de trobar-nos davant una possible recaiguda, les proves recomanades serien:
Exploració física exhaustiva: per poder detectar signes externs compatibles amb la malaltia.
Anàlisi sanguini i bioquímic: per poder detectar anèmies, desajustos en glòbuls blancs (senyal d’inflamació o alt treball immune), insuficiències renals i/o hepàtiques (recordem que són els òrgans que solen veure’s afectats per aquesta malaltia).
Proteïnograma: es tracta d’una prova de laboratori en la qual es mesuren les immunoglobulines sanguínies. Amb això aconseguim saber de manera precisa si el paràsit s’està reproduint una altra vegada dins el cos del pacient.
Serologia: detecció dels nivells d’anticossos en sang per a graduar la infecció.
Si el proteïnograma indica que la càrrega parasitària segueix sent baixa, és probable que els signes clínics del pacient tinguin una altra causa, la qual hem de solucionar de forma primària. Si el proteïnograma indica que la càrrega és més alta del que hauria de ser, haurem de tractar la Leishmania primàriament per tal que el tractament dels seus símptomes tingui èxit.
Si teniu un gos que pateix Leishmaniosi o sospiteu que pot estar infectat, a SURvet comptem amb un equip de veterinaris que us atendrà ràpidament, sobretot davant de qualsevol emergència veterinaria. Podeu contactar amb el nostre equip veterinari a través del telèfon 934 594 500. | 0.770378 | curate | {"ca": 0.9620753838994881, "es": 0.021327749340778655, "en": 0.0061268807197145956, "da": 0.0009306654257794323, "zh": 0.00046533271288971617, "lo": 0.0005428881650380022, "de": 0.005196215293935163, "ro": 0.0027144408251900108, "cs": 0.0006204436171862882} | https://urgenciesveterinaries.com/ca/leishmaniosi-gossos-simptomes-prevencio-tractament/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.