id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_5_25229 | Segle XXI: una cursa tecnològica sorprenent
El segle XXI es caracteritza per ser el segle de les noves tecnologies, dels avenços tecnològics que ens mantenen caducats en coneixements cada dia. Quan hem descobert un aparell o un sistema o un programa informàtic, podem estar ben segurs que ja no és el darrer, que n'hi ha d'altres en fase de prova molt més moderns i enginyosos. Això ens crea la sensació que no atrapem el dia a dia, que vivim en un món molt modern, quasi futurista, però que som espectadors encuriosits i usuaris dotats de coneixements obsolets.
I aquesta sensació de caducitat permanent, s'extén també a tots els àmbits d'actuació i de treball. Només els més joves, els fills de l'era tecnològica, aconsegueixen sobrepassar aquesta sensació i es mostren encuriosits i cercadors de la novetat del dia. Alhora que són espectadors sorpresos de la "carrincloneria" de moltes persones adultes que encara no han utilitzat mai un ordinador o que tot just comencen a jugar amb les tecles d'un telèfon mòbil que se'ls farà vell sense haver-lo acabat de descobrir.
Quant a nuriettaupi
Sóc empordanesa de naixement i de cor. M\'apassiona escriure i explicar-vos els meus pensaments i opinions i també escriure en aquest bloc. De fet, sense vosaltres, no tindria sentit Gràcies per visitar-me. | 0.825082 | curate | {"ca": 0.9852598913886734, "it": 0.01474010861132661} | http://nuriaupi.blog.cat/2007/03/16/segle-xxi-una-cursa-tecnol-gica-sorprenent/ |
mc4_ca_20230418_5_377578 | Rescatem les persones: Jornades de dejuni contra la pobresa | Dempeus per la salut pública
← Protesta en Madrid contra el apartheid sanitario
Todos los partidos obligan al director del CatSalut a acudir al Parlament →
Rescatem les persones: Jornades de dejuni contra la pobresa
Publicado el 12 septiembre 2013 por Dempeus per la salut pública
La plataforma que impulsa una ILP per a que tots els ciutadans ingressin com a mínim 644 euros al mes convoca una jornada de dejuni per “intensificar” la seva campanya. Falten 10.000 firmes per aconseguir que la Renda Garantida de Ciutadania es tramiti al Parlament de Catalunya.
Dempeus per la salut pública dona suport a la iniciativa legislativa popular per la renda garantida de ciutadania i recolza la campanya “Rescatem les persones” amb el dejú participatiu de 48 hores a la Plaça de Catalunya del 13 al 15 de setembre.
El divendres 13 a les 19:30 intervindrà en nom de Dempeus en Toni Barbarà en el debat “Pobresa i desigualtats”.
MANIFEST DE SUPORT A LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR PER LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA; RESCATEM LES PERSONES
A això cal sumar – hi altres aspectes com les retallades, les llistes d’espera, la privatització de serveis o la pèrdua de l ’ habitatge . Només pel que fa als desnonaments, per exemple, segons el Consell General del Poder Judicial durant el 2012 els jutjats van ordenar a Catalunya 25.422 processos de desnonament (72 per dia), mentre segueixen havent – t’hi 80.000 pisos buits.
Aquesta situació de profunda pobresa té una altra cara ben visible ; l’ increment de la desigualtat social; els rics cada vegada ho som més, i la pobresa afecta cada dia que passa a més gent, que cada vegada és més pobra.
Davant aquesta catàstrofe humana i social la ILP per la Renda Garantida de Ciutadania pretén ser una mesura de protecció de la vulnerabilitat de les persones socialment més dèbils : tothom té dret a uns ingressos mínims per poder viure dignament.
Quan es parla de crisi normalment es parla de xifres o amb percentatges. Però darrera de cada una d’aquestes xi fres hi ha una cara, son persones amb nom i cognoms, esperances frustrades algunes de les quals podem tenir molt a la vora. Es tracta d’un dolor profund i que afecta tots els sectors de la població, en primer lloc els que ja abans estaven en risc d’exclusió però també les noves formes de pobresa que afecta de manera indiscriminada a joves, avis, dones, adults sense feina, que dia a dia veuen com van perdent possibilitats de mantenir la seva dignitat. Es veuen obligats a afrontar sense medis una situació nova que s’ els ha imposat sobtadament. Normalment és un sofriment amagat, pel sentiment de fracàs i humiliació que suposa, que es viu en la soledat d’un mateix o en la intimitat de la família.
Amb la ILP per la Renda garantida de Ciutadania es vol fer visible aquesta situació, desculpabilitzant les víctimes i protegint – les. És doncs un projecte d’obligada solidaritat ciutadana. Però és també una proposta política. En les presents circumstàncies és una denúncia a aquelles administracions i autoritats , que en lloc de protegir els ciutadans, i especialment als més vulnerables, han decidit rescatar la banca, els banquers i les seves estafes, abans que les víctimes, les persones estafades.
L’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, vigent des de l’ any 2006, estableix: “ Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna ”. Malgrat l’ Estatut d’ Autonomia de Catalunya reconeix el dret a una Renda Garantida de Ciutadania , el fet que el Parlament de Catalunya, després de més de 6 anys, no ho hagi regulat legalment, ha fet necessària la Iniciativa Legislativa Popular, que vol fer efectiu el compliment de l’ Estatut. El dret de cada ciutadà i ciutadana, en allò que els és fonamental per la vida, no pot dependre de qüestions administratives, que hi hagi o no consignació o disponibilitat pressupostària. És tracta del dret individual a una vida digna, anterior a qualsevol altre dret. En conseqüència, per les autoritats és una obligació prèvia a qualsevol altre obligació.
Esta entrada fue publicada en Alimentación, Salud pública y etiquetada ILP Renda garantida ciutadana. Guarda el enlace permanente.
Una respuesta a Rescatem les persones: Jornades de dejuni contra la pobresa
Pingback: Rescatem les persones: Jornades de dejuni contra la pobresa | Boletín Informativo de la Sanidad Pública | 0.815898 | curate | {"ca": 0.8366159355416294, "es": 0.16338406445837064} | https://dempeusperlasalut.wordpress.com/2013/09/12/rescatem-les-persones-jornades-de-dejuni-contra-la-pobresa/ |
mc4_ca_20230418_10_286295 | Carles Castillejos polvoritza el record de la 10k de Vilafranca — Fondistes Penedès
gen.29 Carles Castillejos polvoritza el record de la 10k de Vilafranca
Notícies 0 comments Carles Castillejos polvoritza el record de la 10k de Vilafranca
El atleta Vilafranquí Ibra Chakir aconseguia entrar amb 31’46 i com primer local, en el tercer lloc ho feia el Daniel Barlades amb 32’30, el quart lloc era per Francesc de Lanuza amb 32’40 i el cinquè lloc era l’Iban Mañer amb 32’52.
Un any més l’organització de la cursa, l’Ajutament de Vilafranca i Fondistes Penedès donen les gracies a tots els participants de les dues curses, als més de 100 voluntaris, a totes les empreses col•laboradores, a tots els grups de música i animació i a tot el públic per que la 10k fos un èxit, una cursa de tots. | 0.828229 | curate | {"ca": 1.0} | http://fondistespenedes.cat/2017/01/carles-castillejos-polvoritza-el-record-de-la-10k-de-vilafranca/ |
macocu_ca_20230731_2_364126 | Calella ha perdut una de les seves poetes més destacades i apreciades. Concepció Organ, reconeguda amb el títol de filla predilecte de Calella, ha mort a primera hora d’aquest matí als 97 anys. Deixa una obra poètica molt extensa amb la qual ha retratat la quotidianitat de la ciutat que la va veure néixer l’últim dia de l’any 1920. Vinculada a l’associació Amics de la Poesia, l’any 2016 va donar tota la seva obra a l’Ajuntament de Calella amb destí al Museu Arxiu Municipal. Fotografies, vídeos, llibrets i textos manuscrits, a més de reculls de premsa i llibres han passat a conformar el Fons Concepció Organ, disponible per a investigadors i públic en general.
Concepció Organ va ser la pregonera de la Festa Major de la Minerva del 2010. Una de les seves darreres aparicions públiques va ser el juny del 2011 quan, amb motiu de la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita, es va inaugurar un espai poètic dedicat a ella, i que porta el seu nom, dins els jardins del petit estany del Parc Dalmau.
En els últims anys, la poetessa calellenca ha viscut a la Residència Fàtima.
La cerimònia del seu funeral se celebrarà demà dissabte a les quatre de la tarda a la Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau.
Josep Miracle diu que la poesia i l’espiritualitat van guiar la seva vida
El poeta calellenc i president d’Amics de la Poesia, amic personal de Concepció Organ, ha lamentat la gran pèrdua per la cultura local que significa el seu adéu. Avui l’ha recordat en una entrevista a l’Info Migdia, que podeu recuperar a continuació.
1 Resposta
Una gran persona!!! I gran amiga de la familia. Especialmemt amb l.ignasi vivas, el meu marit. Pel 75aniv.de l.ignasi ens va fer una poesia preciosa ! !!!! Tenim molts llibres d.ella....una gram poetesa. Molt bona persona. I una gran calellenca., ella estava enamorada de la seva calella.. Persona molt creien i bona, ara es amb el Senyor. Per sempre!! !a reveure amiga!!!!! ! | 0.803961 | curate | {"ca": 0.9504480759093306, "pt": 0.016341591987348445, "es": 0.024248813916710597, "de": 0.0021085925144965737, "it": 0.0063257775434897206, "fr": 0.0005271481286241434} | |
cawac_ca_20200528_5_118680 | gettext
Estic fent una aplicació web multiidioma i vull utilitzar el gettext per les traduccions.
Em funciona tot perfecte seguint el tutorial de [url:39tvtgc4]http://www.aeoris.net/escritos/php/construir-aplicaciones-multilenguaje-con-gettext.html#archivos_gettext[/url:39tvtgc4].
El problema és que per utilitzar el msgmerge per ajuntar un fitzer de traduccions amb un de canvis no em funciona pels accents que hi pugui haver i em postra el següent: messagesTraduccions.po:35: la seqüència multioctet no és vàlida
Algú sap com podria fer que això em funcionés?
Gràcies! !
Respostes de la comunitat
298
1-9-2010
oriolsbd diu:
Hola, Bernat.
No sé com funciona, però t’escric això per si et pot ajudar a trobar una solució. Pot ser que aquest sistema necessiti els fitxers amb una codificació determinada (ASCII o UTF-8) i que tu hagis generat els fitxers amb l’altra?
De fet, em llegeix de tots els fitxers les cadenes sense problemes. Jo poso les traduccions amb accents i compilo. Un cop posat a la web, es veu tot sense problemes (tot funciona amb utf-8).
L’únic problema és en el moment d’ajuntar els fitxers de traduccions actual amb el més nou. Es pot fer manualment, és clar, però a la que comencin a canviar moltes cadenes pot ser un maldecap terrible!
Tal i com en xgettext li he pogut especificar que fos en utf-8, en el manual de msgmerge no trobo res que faci referència a això…
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital gnulinux.cat. | 0.760951 | curate | {"it": 0.00435052827843381, "ca": 0.8663766314481044, "es": 0.12181479179614667, "fr": 0.005593536357986327, "oc": 0.0018645121193287756} | http://www.gnulinux.cat/consultori/2010/09/gettext/ |
mc4_ca_20230418_6_16100 | They're Playing Our Song - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estan tocant la nostra cançó
La relació de parella entre Carole Bayer Sager i Marvin Hamlisch
Premi Theatre World (1979)
1980 Sydney
1980 Buenos Aires
1990 Barcelona
1992 Buenos Aires
2008 Revival del West End
2009 Brasil
desembre de 1978
Internet Broadway Database Show
They're Playing Our Song és un musical amb llibret de Neil Simon, lletres de Carole Bayer Sager i música de Marvin Hamlisch.
La història es basa en la relació real de Hamlisch i Sager, en què un compositor bromista es troba una lletrista nova i poc convencional, però que en un inici el xoc està fet. Els dos pateixen una sèrie de judicis i pujades i baixades enmig d'obstacles fins a trobar l'amor veritable en l'última escena.
They're Playing Our Song és essencialment un espectacle de dos personatges. Vernon i Sonia són els únics personatges en escena; cadascun d'ells té un cor grec de 3 personatges que actuen com a veus interiors, i no hi ha grans números de producció.
4.3 Producció de Barcelona
Produït per Emanuel Azenberg, el musical s'estrenà al Ahmanson Theatre de al Los Angeles desembre de 1978. [1] Després d'onze prèvies, la producció de Broadway, dirigida per Robert Moore, coreografiada per Patricia Birch i protagonitzada per Robert Klein i Lucie Arnaz (en el seu debut a Broadway), s'estrenà l'11 de febrer de 1979 a l'Imperial Theatre, on es representà en 1.082 funcions. Entre els substituts dels protagonistes estaven Tony Roberts, Stockard Channing, Victor Garber, Anita Gillette i Ted Wass. L'enregistrament del repartiment original va ser publicat per Casablanca Records.
La producció del West End s'estrenà l'1 d'octubre de 1980 al Shaftesbury Theatre amb Tom Conti i Gemma Craven, qui guanyaria un Premi Laurence Olivier per la seva actuació. Entre les Veus interiors estava Deena Payne; i entre els substituts notables al repartiment original estava Martin Shaw. Tancà el 8 de maig de 1982. [2] També es va publicar un enregistrament del repartiment de Londres.
La producció original autraliana s'estrenà el 23 d'agost de 1980 al Theatre Royal de Sydney. Estava protagonitzada per John Waters i Jacki Weaver, amb Rhonda Burchmore com una de les Veus interiors.
S'estrenà en castellà a Argentina el 1980, protagonitzada per Valeria Lynch i Victor Laplace.
El 1990 s'estrenà en català al Teatre Goya, en una adaptació de Joan Vives, dirigida per Ricard Reguant i protagonitzada per Pep Anton Muñoz i Àngels Gonyalons. Es van fer més de 200 representacions. L'any 91 es va estrenar la versió castellana del musical al teatre Alcalá de Madrid en una versió traduïda per Josep Maria Pou. Per la seva interpretació del personatge de Sònia, Àngels Gonyalons va rebre l'any 1990 el Premi Margarida Xirgú a la millor actriu. La gravació musical de l'espectacle va obtenir el premi de la Generalitat al millor disc de l'any. [3]
La producció del Singapore Repertory Theater la representà a Filipines entre juliol i agost del 2000. Estava protagonitzada per la guanyadora del premi Tony Lea Salonga i per Adrian Pang. [4]
Entre agost i setembre del 2008 es representà un revival a Londres a la Menier Chocolate Factory, protagonitzada per la guanyadora del concurs televisiu How Do You Solve a Problem Like Maria?, Connie Fisher i Alistair McGowan. [5]
Sinopsis[modifica]
El compositor de música pop Vernon Gersch, esperant trobar un nou col·laborador, es troba amb Sonia Walsk, qui ja ha tingut alguns èxits escrivint cançons, al seu luxós apartament de Manhattan. Ell és distant i centrat, mentre que ella és distreta i desorganitzada; però Vernon ja ha escrit la música per a una cançó de Sonia, i decideixen seguir endavant. Sonia, esgotada per la seva ruptura amb el seu amant Leon, arriba un dia tard a la seva primera sessió de treball. Quan comencen, li diu a Vernon que s'han de conèixer a nivell personal per tal que la seva feina rutlli, i decideixen anar a sopar a "Le Club".
Sonia, que ha estat tractant d'alleugerir l'angoixa de Leon, es retarda de nou, i la nit comença malament. Tots dos discuteixen, i després ballen en un esforç per calmar-se. Se seuen per gaudir de la nit, i escolten les seves pròpies cançons que sonen pel sistema de so. Una nova sessió de treball, en la que cap dels dos escolta a l'altre, però Vernon la convenç per anar de cap de setmana romàntic a la casa de la platja a Long Island. El viatge està ple de problemes amb el motor del cotxe. Finalment, arriben a la casa, però una trucada telefònica de Leon amenaça el romanticisme. Sonia, decidida a concentrar-se en Vernon, diu a Leon que no pot ajudar-lo i li penja el telèfon.
Una setmana després, i Vernon pateix insomni. Sonia el manipula a la seva manera dient-li que no té lloc per allotjar-se, car Leon està vivint a casa seva. El romanç entre Vernon i Sonia funciona durant un temps, però la seva relació comença a trontollar donada la incapacitat de Sònia per allunyar al seu ex-nòvio. A més, quan s'allunya del piano, a Vernon li apareixen totes les neurosis i és incapaç d'expressar els seus sentiments més profunds. Després d'analitzar les seves dificultats per viure i treballar junts, se separen després d'una sessió de gravació.
Uns mesos després, mentre que Vernon està a un hospital de Los Angeles, Sonia arriba per sorpresa amb un petit piano de joguina per a Vernon. Mesos després, tots dos s'han separat, però han arribat a la conclusió que, malgrat les seves diferències, estan millor junts. Vernon va a l'apartament de Sonia a Nova York per dir-li que vol intentar-ho de nou. Ella està d'acord, i es reconcilien amb un petó.
Fallin' - Vernon
Workin' It Out - Vernon, Sonia, Veus
If He Really Knew Me - Sonia, Vernon
They're Playing Our Song - Vernon, Sonia
If He Really Knew Me (Reprise) - Vernon, Sonia
Right - Sonia, Vernon, Veus
Just for Tonight - Sonia
When You're in My Arms - Vernon, Sonia, Veus
I Still Believe in Love - Sonia
Fill in the Words - Vernon, Veus
1979 Premi Tony Millor Musical nominat
Millor Llibret de Musical Neil Simon nominat
Millor Actor Protagonista de Musical Robert Klein nominat
Millor Direcció de Musical Robert Moore nominat
Premi Drama Desk Musical Més Destacat nominat
Llibret de Musical Més Destacat Neil Simon nominat
Actriu de Musical Més Destacada Lucie Arnaz nominada
Música Més Destacada Marvin Hamlisch nominat
Il·luminació Més Destacada Tharon Musser nominat
Premi Theatre World Lucie Arnaz GUANYADORA
1980 Premi Laurence Olivier Millor Musical nominat
Director d'un Musical Michael Blakemore nominat
Millor Actor de Musical Tom Conti nominat
Millor Actriu de Musical Gemma Craven GUANYADORA
Producció de Barcelona[modifica]
1993 Premi Margarida Xirgu a la Millor Interpretació Femenina Àngels Gonyalons GUANYADORA
Premi de l'Associació d'Espectadors d'Alacant Millor Espectacle GUANYADOR[6]
↑ L.A. as a Tryout Town: What's So Bad About That?, 10-Dec-1978, p. R87.
↑ Listingthisistheatre.com, retrieved January 18, 2010
↑ http://www.teatrenacional.com/obra_teatre/estan-tocant-la-nostra-canco-reguant.html
↑ Llamas, Cora. "Lifestyle: They're Playing A Good Song", Philippine Daily Inquirer, July 10, 2000, p. 6
↑ Shenton, Mark. "They're Playing Our Song, with Sound of Music's Fisher, Opens in London Aug. 4", playbill.com, August 4, 2008
↑ http://ricardreguant.blogspot.com.es/2010/04/1990-estan-tocant-la-nostre-canco.html
Informació de Musical Notes
Listing at guidetomusicaltheatre
Enllaços a les lletres de les cançons de l'espectacle
'They're Playing Our Song' a Ibdb.com
1979 Time Magazine review
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=They%27re_Playing_Our_Song&oldid=21388013»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 juny 2019 a les 20:11. | 0.749275 | curate | {"ca": 0.8152446261374127, "en": 0.16695239351180272, "pt": 0.01265989713833575, "uu": 0.0003956217855729922, "uz": 0.0003956217855729922, "fr": 0.0023737307134379534, "es": 0.0019781089278649608} | https://ca.wikipedia.org/wiki/They%27re_Playing_Our_Song |
cawac_ca_20200528_8_27265 | Primer concert del Cicle Músiques del Món
El proper diumenge dia 20 d'octubre arrenca la segona edició del Cicle de Músiques del Món, amb l'actuació del grup Vermouth Time.
El Cicle de Músiques del Món està format per tres concerts que organitza l'Escola Municipal de Música, amb el suport de l'Ajuntament de Montornès del Vallès i la Diputació de Barcelona. El principal objectiu d'aquest cicle és donar a conèixer noves músiques al municipi, tant als usuaris de l'escola com també la població interessada en aquestes músiques.
Els concerts es realitzaran a l'Espai Cultural Montbarri, ubicat a Montornès Nord sota l'Església de Nostra Senyora del Carme. És un nou equipament preparat per espectacles de tot tipus, i des de l'escola ja n'hem fet alguns com el Dia Internacional de la Dansa, la Mostra de Teatre o les Audicions de Final de Curs o el monogràfic de piano de música per a infants.
El primer concert serà a càrrec del grup de jazz Vermouth Time, i podrem veure en escena el professor de bateria de l'escola, en Raül Lorenzo. Blues, swing, i molt jazz serà el què podrem escoltar al primer concert. | 0.831802 | curate | {"ca": 1.0} | http://musica.montornes.cat/agenda/2013/10/20/primer-concert-del-cicle-musiques-del-mon |
cawac_ca_20200528_0_116531 | L'Alcalde de Calonge- Sant Antoni, Jordi Soler, confia, en declaracions al Parlem amb l'Alcalde de Televisió Costa Brava, que la temporada turística estival que ve serà positiva ja que des del consistori s'ha fet una intensa tasca per promocionar el producte tant en el mercat intern, com a l'estranger. | 0.788392 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.costabravadigital.cat/index.php/entrevistes-de-castell-platja-d-aro-15?start=5 |
mc4_ca_20230418_6_540458 | MAPA Més enllà de Lleida: quatre regions frenen el coronavirus i a quatre augmenten els casos | NacióDigital
per Roger Tugas Vilardell , 27 de maig de 2020 a les 20:13 |
Catalunya afegeix més de 8.500 morts als registres i ja té un excés de mortalitat del 96%
Per què Salut ha notificat gairebé 300 víctimes més del coronavirus a Catalunya?
Dades, Societat, augmenta, contenen, ínedex EPG, setmana, casos, regions, rebrot, Covid-19, salut, coronavirus, Lleida | 0.634524 | curate | {"ca": 0.7406593406593407, "en": 0.25934065934065936} | https://www.naciodigital.cat/noticia/203127/mapa/mes/enlla/lleida/quatre/regions/frenen/coronavirus/quatre/augmenten/casos?rlc=sf |
racoforumsanon_ca_20220809_4_34586 | La periodista Pilar Rahola ha manifestat durant Els Matins de TV3 que "sort que no som independents, perquè totes les investigacions que han sacsejat la societat catalana han vingut de Madrid". "No hem estat capaços com a societat d'obrir en canal les nostres vergonyes i de posar damunt de la taula coses que estaven passant, i pel que sembla, alguns sabien", ha afegit. "O ho fem molt malament o no en sabem, però ha de venir una investigació de fora per obrir en canal el tema", ha lamentat, tot recordant que el cas Millet va ser destapat per l'Agència Tributària. "Tant Pujol com Maragall han insinuat que sota les catifes hi havia molta merda, però no les han aixecat", ha recordat. Què li passa a aquesta dona? Es pot dir una bestiesa més grossa? L'espanyolisme crea corrupteles i surts i dius que sort que no som independents???? Senyora, si fóssim independents aquesta gent no existiria perquè corrupció és precisament Espanya (Faisan, Gal, Gürtel, etc). És precisament perquè no som independents que passa això? Ha vist algun independentista que es posi calés a la butxaca? Sap per què? Doncs perquè els polítics unionistes no tenen cap més objectiu que robar.
Doncs en part té raó. Aquí tot Déu fot mà on li surt dels collons i a l'hora de donar explicacions, assumir responsabilitats o de denunciar els casos de corrupció evidents, tots cecs. Dimiteix l'alcalde o membre de partit de torn, en fiquen un altre a dit, i tot queda a casa sota l'ombra de l'èlit del partit. Aquí no dimiteix ni crist, faltaria més! És vergonyós, tant la corrupció en sí com la forma en la que s'intenta amagar, la incapacitat de la societat per dir PROU i intentar un canvi (o almenys demanar transparència i Justícia al sistema); en comptes d'això com si res hagués passat, oasi català, construcció nacional... i lo dolent què, sempre és de fora? La Rahola la caga embrutant l'independentisme fent-se cíniques i difamadores palles mentals: jo vull una independència paral·lela a una regeneració profunda a nivell polític, social i de valors. Si ens cal que vingui la Guarra Civil i el funcionariat ecspanyol a netejar la nostra merda... en fi, QUANTA vergonya.
Home, vénen a netejar la nostra merda però no s'atreveixen amb la seva... una actitud gaire valenta no ho és, que diguem. I hi ha una sèrie de buits legals que dificultarien la corrupció i que depenen de lleis espanyoles que no hi ha manera de tocar (per exemple, que un constructor pugui ser alcalde d'un municipi ). I d'altra banda, fa poc s'ha posat en marxa l'Oficina Antifrau, que es dedicarà a fer coses d'aquestes, entre d'altres. | 0.849058 | curate | {"ca": 0.9303230829116388, "es": 0.06967691708836123} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_166 | Col·lectiu de mares que ens reunim per parlar sobre temes relacionats amb el món infantil i la maternitat.
Ser mare no és una feina fàcil. En temps no tan passats, podíem tenir la cultura popular al nostre servei per contribuir a l’educació dels fills, però s’ha perdut. Nosaltres volem recuperar aquest art de compartir els ensenyaments tradicionals de comunicació: de mares a fills, d’àvies a nets. L’objectiu del grup és la creació d’un punt de trobada de mares amb els seus fills per compartir experiències, donar-nos suport i resoldre dubtes del dia a dia que trobem amb els nostres petits.
[email protected]
Formulari d'inscripció
- En el cas de les activitats que només es poden pagar per transferència, cal fer arribar al centre, el comprovant de pagament en un termini de 5 dies hàbils des de la notificació de la plaça. En cas que no s’entregui dins el termini indicat, la plaça quedarà vacant. En tots els casos, la plaça no es considera ocupada fins que es faci efectiu el pagament.- La plaça no es considera ocupada fins que es presenti el comprovant de pagament.- En cas que no s’entregui dins el termini indicat, la plaça quedarà vacant.- Cal fer un càrrec individual per a cada taller i persona.- Una vegada efectuat el pagament, no es retornaran els diners de la inscripció.- El material fungible que sigui necessari per al taller va a càrrec de l’usuari. En la informació de cada taller se n’especifica l’import.- El centre cívic es reserva el dret de suspendre les activitats que no tinguin un nombre mínim de participants, i el de canviar i/o suspendre qualsevol activitat per causes alienes a l’organització.- El centre declina tota responsabilitat sobre el material personal i les produccions dels usuaris. Per aquest motiu et demanem que no deixis al centre cap material de valor, ni econòmic ni personal. En cas que hi tinguis material, l’has de retirar de les sales o del magatzem en acabar l’última sessió del curs.
Els preus que s’apliquen als cursos i tallers són preus públics aprovats pel Ple municipal.
- 3,30 €/h, les persones de més de 26 anys- 2,47 €/h, les més joves de 26 anys, les més grans de 60 anys i persones a l'atur
Per a les xerrades de salut i alimentació:
- 1,44 €/h, les persones de més de 26 anys- 1,13 €/h, les més joves de 26 anys, les més grans de 60 anys i persones a l'atur
Ajuntament - Plaça de la Porxada, 6 08401 Granollers (Barcelona)
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona)
010
938 426 610
Atenció al públic:dl-dj 8.30-19h i dv. 8.30-14h
Copyleft | 0.835999 | curate | {"ca": 0.979381443298969, "uk": 0.008723235527359239, "zh": 0.0011895321173671688, "en": 0.00753370340999207, "it": 0.0031720856463124504} | : /cursos_centres_civics/mamas-tortuga |
mc4_ca_20230418_13_107323 | Llar d'infants NINOT: de juny 2015
Què bé ho vam passar de colònies a Can Putxet... l'entorn, la natura, els jocs... la convivència!! Va ser genial poder comatir uns dies amb els companys i companyes de l'escola... riures, emocions, sorprees... va ser una activitat inoblidable i de les que deixa petjada tant en els infants com en les famílies!
Publicat per Llar d'Infants Ninot a 12:34 Cap comentari:
Noves aventures...
La classe dels pintors i les pintores vam visitar l'aeroport de Sabadell!! ens vam quedar amb la boca oberta quan vam veure tantes avionetes despegant i aterrant... què alt volen! A més també vam conèixer als bombers que ens van ensenyar els seus camions i ens van deixar posar-nos el seu uniforme... moltes gràcies!! !
També vam anar al mercat a comprar unes cosestes perque la Puri ens preparès una amanida boníssima per dinar... quines paradetes més grans i quantes cosetes!! !
Publicat per Llar d'Infants Ninot a 11:36 Cap comentari:
Gaudim de la natura... a l'escola!
Com cada any quan arriba el bon temps hem de collir la collita que ens ha deixat el nostre hort i plantar aliments de temporada perque el nostre hort estigui ben maco!! !
La classe dels pintors i les pintores van ser els encarregats de plantar les llavors per poder posar-les a l'hort un cop haguin germinat...
La classe dels cuiners i els grangers vam fer la darrera collita de faves... hem tingut una bona temporada i la Puri ens ha fet uns plats boníssims!! !
També entre tots ens hem encarregat de regar el nostre jardí... mireu quines margarides van sortir... maquíssimes!! !
La Pilar ens va portar branques del seu cirerer que ja no estava florit... estava ben ple de cireretes vermelles... boníssimes!! !
Què divertit i maco va ser poder veure les flors, tocar-les, olorar-les... fins i tot vam fer un mural amb els seus pètals que va quedar molt maco i amb el que vam decorar un dels espais de la classe...
GAUDIM I VISQUEM LA NATURA!! !
Publicat per Llar d'Infants Ninot a 12:47 Cap comentari:
Publicat per Llar d'Infants Ninot a 12:48 Cap comentari:
Festa de la primavera 2015!! !
acomiadem la primavera amb una festa molt divertida! !
Fem una xocolatada i després un móm d'activitats!! !
Publicat per Llar d'Infants Ninot a 19:22 Cap comentari:
Com ens agraden les cireres!
CONSTRUÏM el nostre FUTUR!! ! | 0.604275 | curate | {"ca": 0.876706296785557, "fr": 0.02509907529722589, "pt": 0.06164685160722149, "en": 0.012329370321444297, "es": 0.024218405988551298} | http://llarinfantsninotcerdanyola.blogspot.com.es/2015/06/ |
cawac_ca_20200528_8_43740 | El proper 7 de juliol, a les 19h tindrà lloc la 33ª edició de la Cursa de Muntanya de Torrelavit. La cursa, organitzada per l’Ajuntament de Torrelavit i el Club Patidors, s’ha convertit en una clàssica, doncs al ja ràpid i força exigent recorregut de 10 quilòmetres i prop de 400m de desnivell positiu, s’hi afegeixen les condicions climatològiques pròpies d’aquests mesos d’estiu, fent-la en la ma[...]
Cerca a competidor.cat
Calendari
Ultimos Tweets
Error retrieving tweets
Sobre competidor.cat
Competidor va néixer l’any 2002 com a únic calendari unificat d’esports populars de fons. En aquell moment, el format va ser el d’una revista en paper que entregàvem als participants en acabar les curses.
Després d’un parèntesi, el web www.competidor.cat sortia com la renovació de la revista sorgida el 2002. Vam començar el novembre de 2010 i, igual que llavors, l’ànima de Competidor és el calendari.
L’objectiu és el mateix, canvien el format i, com a conseqüència, el nombre de potencials usuaris. Gràcies a la xarxa, el tiratge ja no és una limitació, ara podem arribar gairebé a tothom.
www.competidor.cat vol ser el web de referència dels atletes populars de Catalunya pel seu calendari i també per la resta de continguts complementaris.
Alguns dels nostres objectius:
- Ser el calendari de referència per a tots els atletes que participen en curses. Col•loca el nostre link al teu web o blog, com a eina per buscar la teva propera cursa.
- Promoure l’esport i conèixer Catalunya tot practicant-lo.
- Engrescar-te a que t’inscriguis a la teva primera cursa o a practicar un esport diferent al teu. | 0.793159 | curate | {"ca": 0.9709595959595959, "en": 0.005681818181818182, "pt": 0.008838383838383838, "nl": 0.01452020202020202} | http://www.competidor.cat/?m=20120707&cat=1 |
oscar-2201_ca_20230904_11_137028 | S'articula mitjançant una obstrucció efímera (batec) entre la part anterior de la llengua i la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. | 0.779401 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ub.edu/sonscatala/ca/so/bategant-alveolar-sonora-nord-occidental |
mc4_ca_20230418_16_304810 | “El festival de globus més animal” és l’eslògan de l’European Balloon Festival d’enguany, la concentració de globus més important del sud d’Europa que se celebrarà a Igualada del 10 al 14 de juliol. El Festival reunirà a Igualada globus provinents d’Austràlia, Japó, Anglaterra, Suïssa, França, Bèlgica, Itàlia, Mònaco i de diversos punts de Catalunya i de l’Estat espanyol; en total gairebé cinquanta equips competiran a la vint-i-tresena edició de l’European Balloon Festival.
A banda de la intensa activitat al Parc Central, el centre d’Igualada també s’omplirà d’ambient de globus gràcies al projecte experimental Iglús de Vent; teles de globus reciclades que acolliran activitats culturals i lúdiques d’entitats igualadines durant tota la setmana del festival. El programa complet d’actes es pot consultar a la pàgina web ebf.cat i a les pàgines del festival a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instragram.
L’European Balloon Festival està impulsat per l’Ajuntament d’Igualada i l’empresa fabricant de globus Ultramagic, amb el suport de les empreses de vol Globus Kon-Tiki, Camins de Vent, Anoia Balloons i el patrocini de Vitogas. Es tracta d’una oportunitat única a l’Estat espanyol de presenciar un vol simultani de globus aerostàtics i també de volar en un dels equips participants com a passatger.
El cel és una selva!
Cada any l’European Balloon Festival desperta l’interès d’equips de pilots d’arreu del món, i les inscripcions arriben a la cinquantena. Enguany, l’organització ha volgut que el festival fos més salvatge que mai, i per això ha convocat al cel d’Igualada cinc globus amb espectaculars formes d’animals: en “Parrot”, un simpàtic lloro acabat de néixer que s’estrenarà al festival, el Guepard “Duma”, que té només un mes de vida i ha volat poquíssimes vegades, el coala “Adelaida” i la pantera “Panther”, tots dos fabricats l’any passat i que participaran el festival per primera vegada, i finalment el lleó “Simbaloo” que ja ha volat diverses vegades a Igualada. Molts d’aquests són propietat del zoo britànic Longleat, i tots ells han estat fabricats per l’empresa igualadina Ultramagic Balloons.
Els equips vinguts d’arreu hauran de completar amb èxit els reptes de vol plantejats per la direcció esportiva; tot un seguit de proves divertides i espectaculars tan per al públic assistent com per als equips de vol. No hi faltaran les proves tradicionals com La Llebre –en què els globus participants han de perseguir un “globus llebre” que s’ha enlairat primer canviant constantment de direcció i altitud—o com la Meta del Jutge, en què els pilots han de volar des del camp d’enlairament fins a una diana a partir d’unes coordenades que els hauran donat just abans d’enlairar-se. En aquesta edició del festival s’estrena com a nou director esportiu de la cursa el pilot igualadí Manel Rodríguez.
Un any més es repeteix el “Vol de ciutat”, que tindrà lloc divendres al matí i permetrà veure una vintena de globus enlairant-se des de diferents punts cèntrics d’Igualada com la Plaça de l’Ajuntament i la plaça de Cal Font, a més del camp de vol del Parc Central. La resta de vols matinals de dijous, dissabte i diumenge sortiran, si les condicions climatològiques ho permeten, des del Parc Central d’Igualada com és habitual.
Divendres: globus i festa infantil
Per tercer any, coincidint amb l’European Balloon Festival al Parc Central, el divendres dia 12 a partir de dos quarts de sis de la tarda, se celebrarà una Festa Infantil que inclourà activitats familiars i l’animació de la Companyia la Belluga. La jornada comptarà amb bombolles gegants, girafes de roba de 3 metres d’alçada, tallers de maquillatge i la presència dels esmolets. Un cop s’hagin enlairat els globus participants en el segon vol de tarda del festival, actuarà la companyia la Belluga amb el seu espectacle “Paüra”, en una cita que espera congregar un nombrós públic familiar.
Dissabte: Night Glow, foodtrucks i cloenda de JoKB i Oques Grasses
La nit del dissabte dia 13 de juliol tindrà lloc l’encesa nocturna de globus Night Glow, l’acte més multitudinari del festival, que cada any concentra milers d’espectadors al Parc Central. Enguany els globus il·luminats per dintre aniran acompanyats només de música, ja que la normativa impedeix realitzar l’espectacle pirotècnic que es feia habitualment a causa de la proximitat amb una nova benzinera.
Per cloure la nit del dissabte tindrà lloc al mateix escenari del Parc Central els concerts dels grups JoKB i Oques Grasses, en el marc del festival Anòlia. Prèviament i com cada any, la mateixa tarda de dissabte, hi haurà tot un seguit d’activitats familiars a la Fun Zone de l’Avinguda Catalunya, a partir de les 18h, amb jocs gegants, inflables i llits elàstics, entre d’altres. Just abans del NightGlow tindrà lloc la gala d’entrega de premis als pilots guanyadors.
Una quinzena de foodtrucks i diverses barres de restauració oferiran menjar als milers d’assistents, i l’organització convida també a tothom qui ho vulgui a portar-se el pícnic de casa per sopar, i gaudir d’una vesprada a l’aire lliure, que estarà amenitzada pel presentador-showman Pep Callau.
Una quarantena d’Iglús de Vent més creatius que mai
Des del mateix dilluns 8 de juliol Igualada ja s’omplirà d’Iglús de Vent. En total seran una quarantena d’Iglús instal·lats a tots els racons de la ciutat que acolliran activitats esportives, tallers creatius, concerts, pallassos, mostres de fotografia, un homenatge al poeta visual Joan Brossa i fins i tot una acampada.
Es podran trobar iglús en recintes tancats com ara l’Escorxador, la nau de les Encavellades del Museu de la Pell, l’Espai Cívic Centre, l’escola Gaspar Camps o la Biblioteca Municipal, i també en espais oberts com la Plaça de Cal Font, la Plaça Sant Miquel, la Rambla, la pista de l’Ateneu igualadí, Les Comes, el Viver del Rec o l’Estadi Atlètic. Alguns espais repeteixen i d’altres s’estrenen acollint iglús, com és el cas de la Llar d’Infants l’Espígol.
Les activitats culturals estan protagonitzades principalment per entitats igualadines sota la coordinació de l’artista Jordi Enrich, creador del projecte Iglús de Vent. Aquests habitacles d’aire fets amb teles de globus reciclada van néixer precisament en el marc de l’European Balloon Festival i des d’aleshores s’han instal·lat en diversos festivals i mostres artístiques d’arreu del món.
Els globus prenen vida: una imatge gràfica inspirada en les formes especials
El cartell de l’edició de 2019 de l’European Balloon Festival s’ha inspirat en les formes especials convidades a l’edició d’enguany: els globus de forma animal. Així, el cartell reflecteix els globus que prenen vida i que ompliran el cel d’Igualada d’espectacularitat. Ha estat elaborat per la dissenyadora gràfica Anna Costa de l’estudi Evvo. | 0.887508 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ebf.cat/index.php/ca/blog/68-l-european-balloon-festival-omplira-el-cel-de-globus-molt-animals |
mc4_ca_20230418_10_161011 | Perdre pes per Internet | Activitat i salut
← Caminar per l’oficina…walk&work
Treballes a torns? : Pensa en el peix i la llet →
Pels autors, una intervenció de pèrdua de pes canalitzada per Internet pot ser correctament implementada pels treballadors en l’àmbit laboral i es poden aconseguir pèrdues de pes significatives. Per ells, un programa d’aquestes característiques, especialmente el seu baix cost, pot facilitar la seva disseminació de manera senzilla i efectiva.
Algunes característiques d’aquest programa és que els autors ja havien provat aquest format de manera presencial i van adaptar-lo pel seu ús a la xarxa. Altres programes de pèrdua de pes en aquest format s’havien mostrat clarament ineficaços. Una de les coses que el programa proveïa eren incentius financers per reporter les dades clíniques amb caràcter setmanal.
Una característica interessant és que els autors disposaven d’algoritmes de l‘evolució de la pèrdua de pes, de manera que en un moment donat i, en funció de l’evolució clínica, contactaven directament amb els treballadors implicats per reforçar o modificar la seva conducta.
En general, l’experiència és interessant, sobre tot per l’adherència I la participació en el programa. Experiències personals amb l’ús d’intranet o Internet per les tasques tant de vigilància com de promoció de la salut solen quedar coixes per manca de participació. Segur que la recompensa econòmica que rebien els participants era una motivació sufficient per aconseguir aquestes taxes d’adherència. Altres propostes en material de promoció de la salut han arribat a la conclusion que la seva eficàcia estava vinculada a qualsevol tipus de compensació material o econòmica.
Sens dubte hem d’incoporar les noves tecnologies a la medicina del treball. En breu seran els propis treballadors – o així hauria de ser – qui ens proporcionin les seves dades de salut, com segurament passarà als sistemes publics. Haurem d’acostumar-nos a rebre les seves dades, gestionar enquestes i qüéstionnaris i, molt important, perdre el respecte a fer aptituds – perquè així ens ho exigeix l’actual marc legal- sense tenir davant els treballadors ni fer-los reconeixements medics innecessaris. Aquestes alternatives poden facilitar l’accés regular als treballadors de les petites i mitjanes empreses (un cop resolts els problemes de privacitat, confidencialitat, etc…) i el metge del treball pot esdevenir un autèntic assessor de salut dels treballadors.
I pel que fa a la promoció de la salut, tres quarts del mateix, un cop determinades les prioritats d’actuació, implanter-les, dur-les a terme i avaluar-les haurà de poder fer-se des de qualsevol dispositiu que permeti la gestió de dades de salut amb les suficients garanties de seguretat.
Si en voleu saber més: Ross KM. Wing RR. Implementation of an Internet Weight Loss Program in a Worksite Setting. http://dx.doi.org/10.1155/2016/9372515 | 0.832972 | curate | {"ca": 0.9410944579993029, "ru": 0.011502265597769257, "fr": 0.006273963053328686, "en": 0.027884280237016383, "de": 0.013245033112582781} | https://activitatisalut.wordpress.com/2017/08/18/perdre-pes-per-internet/ |
macocu_ca_20230731_4_423584 | A Esplais Catalans ja arriba l’estiu!
Tot ho indica: els esplais ja esteu començant a organitzar les activitats d’estiu i des d’Esplac estem preparades per ajudar-vos!
Visites: és un bon moment per venir-vos a vistar i resoldre dubtes, donar-vos suport i assessorar-vos de manera personalitzada.
Banc de recursos: hi trobareu ja fitxes pedagògiques amb idees per a les activitats i eines que us ajudaran a la planificació. N’anirem penjant més i recordeu que vosaltres també podeu alimentar i fer créixer aquest banc de recursos amb les vostres activitats estrella!
Formació: encara sou a temps de fer el curs de monis o dires i també monogràfics de l’Escola Lliure el Sol, per estar ben preparats aquest estiu.
Fitxa de vacances de l’ASSAC: omplir-la és imprescindible! Ens permet tenir les dades per la difusió, per la vostra subvenció i per poder-vos atendre més i millor!
Difusió: a través del web d’Esplais Catalans, el de la Direcció General de Joventut i també amb els cartells i postals que podeu demanar a través de l’ASSAC i només amb uns clicks!
Subvenció: per als vostres terrenys, cases de colònies o autocars.
Serveis d’Encís: contractació de serveis amb ofertes i descomptes!
Quantes coses, oi? Doncs estan totes al vostre abast! Aquest calendari us ajudarà a organitzar-vos i per a qualsevol dubte o assessorament poseu-vos en contacte amb el vostre tècnic o tècnica de sector!
Fins aquí les novetats, estigueu alerta perquè aviat n’hi haurà més! Ens hi posem: #esplaisfemlestiuTot ho indica: els esplais ja esteu començant a organitzar les activitats d’estiu i des d’Esplac estem preparades per ajudar-vos!
Comunicació Esplac2013-03-04T12:29:56+02:004 de març de 2013|Recursos| | 0.806987 | curate | {"ca": 0.9892729439809297, "it": 0.010727056019070322} | |
mc4_ca_20230418_13_542271 | Els hereus de l’amazònia - pel·lícula
Georges Fabre somnia, des de la infància, a les vides aventureres dels seus dos avantpassats, Julien Fabre pare i fill. Vol comprendre què els va empènyer a viure més de vint anys cadascú a Amèrica del sud.
Explica el destí extraordinari del seu besavi, fill d’un pagès nord-català que l’any 1910 va marxar per colonitzar més d’un milió d’hectàrees de cautxú a la selva amazònica. Explica igualment la història del seu avi, que també va deixar-se temptar pel dimoni de l’aventura.
El seu descendent condueix l’espectador des de la costa del Pacífic, la cordillera dels Andes i l’Equador fins a Iquitos, Manaus, Belem i la costa de l’Atlàntic. Descobreix totes les peripècies dels seus dos avantpassats: contractes colossals, indis reductors de cranis, 5000 quilòmetres a través l’Amazònia, una expulsió manu militari, traçats de ferrocarril, les avantsales dels ministeris, la fundació d’una Alliance Française...
El film alterna imatges antigues i contemporànies, i els arxius de la família que li van ser transmesos prenen vida en el decurs d’aquest viatge “iniciàtic”. Investigant sobre les petjades dels seus avantpassats i a l’atzar dels encontres, descobreix tot allò que van gosar i del que ell n’és l’hereu…
Els hereus de l'Amazònia una aventura catalana
Un film de Georges Fabre i Elisabeth Guitter
Corealitzador: Thierry Masdéu
Muntatge: Bernard Arnauld (Espace Culture Multimédia "Cinémaginaire")
Mescla de sons : Jean-Alexis Auffret
Expedició a Amazònia - Gravació 2001 (en francès)... | 0.775706 | curate | {"ca": 0.9020381328073636, "fr": 0.09796186719263643} | http://viesmon.com/ca/heritiers-amazonie.html |
macocu_ca_20230731_6_271378 | Breathless Montego Bay
Pots reservar la teva habitació a Breathless Montego Bay des de 661 €. | 0.517668 | curate | {"en": 0.2391304347826087, "ca": 0.7608695652173914} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_59152 | Tindràs la certesa de tenir una plaça d'aparcament segura, còmoda, propera al teu destí i al millor preu.
Compra segura. Reemborsament garantit
Cancel·lant 24 hores abans et tornem l'import de l'estada.
Aparcament a Mataró
Aparca amb Parkimeter i gaudeix de Mataró, de la seva història i patrimoni (dels romans al modernisme), de les seves platges on practicar l'esport i gaudir amb els infants, o de l'extensa praderia de posidònia coneguda com a l’Alguer de Mataró. | 0.702782 | curate | {"ca": 0.922077922077922, "it": 0.030303030303030304, "id": 0.047619047619047616} | https://parkimeter.com/ca/parking-mataro |
oscar-2301_ca_20230418_9_70238 | Ara que son vacances, és un plaer poder fer una mica més el ronso al llit, i no haver de fer cas al despertador que sona a quarts de set del matí els dies laborables.
Així que el divendres, encara amb les lleganyes enganxades i mentre decidia que agafava de la nevera per esmorzar, vaig sentir el zumzum del meu mòbil que anunciava que algú enviava un missatge.
L'obro, i no us enganyo, quan us dic que vaig haver de llegir el seu contingut un parell o tres de vegades. Una bona amiga deia que es casava al cap d'un parell d'hores!!!! Això si, avisava que no era una innocentada!! I ja va fer bé d'avisar-nos, que un 28 de Desembre et pots esperar qualsevol cosa! !
Encara amb la sorpresa no del tot assimilada, vaig trucar a l'altra companya d'aventures, i en un tres i no res, ja haviem quedat que ens trobàvem a la porta del jutjat a l'hora convinguda.
Ceremònia ràpida i efectiva. Després les fotos de rigor amb la família directa, i també amb nosaltres, les amigues.
Ais, ella que normalment odia ser el centre d'atenció, aquell dia ho era, no ho podia evitar, però el seu somriure alegre pagava amb escreix el moment. | 0.829456 | curate | {"ca": 0.9991015274034142, "fr": 0.0008984725965858042} | https://somnisentreboires.blogspot.com/2012_12_30_archive.html |
macocu_ca_20230731_6_131506 | Joc Sweet Candy Land
A tothom li encanta un bon joc de caramels. Aparella caramels similars, compleix els objectius dins el temps donat i avança a el següent nivell. Quants nivells pots aconseguir? | 0.466299 | curate | {"en": 0.10309278350515463, "fr": 0.22164948453608246, "ca": 0.5154639175257731, "pt": 0.15979381443298968} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_104811 | Davant l’actual situació d'emergència sanitària i social, les biblioteques actuen i estan col·laborant amb diversos recursos per contribuir a fer front les necessitats derivades de la crisi del Covid19.
Llegir més
27/04/2020
La Setmana de la Poesia a la Biblioteca
Del 16 al 21 de març, la biblioteca acollirà algunes de les activitats incloses en la IX Setmana de la Poesia de Sant Feliu de Llobregat
Llegir més
11/03/2020
Activitats posposades
Davant les fortes ventades i pluja...
Llegir més
21/01/2020
Presentació del Premi de Poesia Martí Dot
Dimecres 4 de desembre a les 19 h...
Llegir més
03/12/2019
Setmana de la discapacitat: presentació i exposició
El 3 de desembre a les 18 h...
Llegir més
30/11/2019
Navegació d'entrades
Entrades anteriors
Xarxes socials
Facebook
Instagram
YouTube
Temes
Temes Selecciona la categoria Activitats Activitats virtuals Aula de cinema BiblioJoc BiblioLab Campanya solidària CCAK Club d’anime i còmic Club de lectura Club de lectura en anglès Club de lectura per a joves Concert Concurs Escriure en català Exposició Exposicions Familiar formació Història amb crispetes Joc L’Hora del conte L’Hora del conte en anglès La Biblioteca a l’Auditori La Mordida a la biblioteca Laboratori de lectura Lectures en veu alta LiceuBib Minimúsics Presentació Presentació llibre Projecció Setmana de la Biblioteca BiblioExtraradi Taller Taller d’art Tertúlies d’art Tertúlies de ciència Xerrada Actualitat Aparador Aula d’estudi Autor del mes Bústia de retorn Biblioteca Biblioteca virtual Carnet Catàleg Col·lecció local Contes infantils De l’hort a la biblioteca Debat a bat eBiblio Efemèrides Espai família Espectacle Fons Àrea infantil Còmic Centres d’interès Cinema llibres de coneixements Música Novel·la Novel·la juvenil Recomanacions Revistes Horari Infantil La biblioteca a la ràdio Novetats Préstec Premi Martí dot Punt TIC Racó de l’artista Recomanacions Recomanem Sant Feliu de Llobregat Serveis Aula multimèdia Setmana de la poesia Visites guiades Xarxes socials | 0.669126 | curate | {"ca": 0.9402531645569621, "en": 0.026329113924050632, "es": 0.02329113924050633, "it": 0.010126582278481013} | https://bibliotecasantfeliu.blog/tag/ajuntament-de-sant-feliu-de-llobregat/ |
cawac_ca_20200528_5_69861 | Les persones que formam part de les candidatures del PSM més per Menorca volem fer feina perquè la nostra illa sigui tal com ens agrada.
Ens agrada:
1. La Menorca que duu a terme una gestió eficaç i transparent, fomentant els espais de consulta i participació ciutadana i que no accepta cap forma de corrupció .
2. La Menorca que vol decidir el seu propi destí sense imposicions, consolidant els Consells Insulars com a veritables òrgans d’autogovern i enfortint els municipis per poder decidir sobre qüestions vitals per a tots.
3. La Menorca que reclama un finançament just per tal de poder millorar els serveis bàsics als ciutadans (sanitat, educació, benestar social, etc).
4. La Menorca ben connectada i comunicada al món amb unes infraestructures adaptades al territori i que segueix treballant per reduir els preus dels vols entre illes i amb la Península.
5. La Menorca que cuida el seu capital humà amb una bona formació i que decideix el seu model econòmic diversificat, sostenible, equilibrat i just, per tal que generi llocs de feina i en el qual tengui un paper important l’empresari emprenedor capaç d’innovar.
6. La Menorca que impulsa una política turística lligada al medi ambient, al territori i al patrimoni cultural per tal de completar la temporada turística més enllà del mesos d’estiu i amb especial atenció al maig, setembre i octubre.
7. La Menorca que Consolida el Pla Territorial Insular i el Pla Insular de Costes com a eines imprescindibles per dur a terme un ús sostenible i ordenat del territori, el qual dóna valor diferencial a la nostra illa, ja que l’economia, la qualitat de vida i l’ecologia van de la mà.
8. La Menorca que es regeix per la justícia social i que aplica polítiques actives de salut i benestar, reduint llistes d’espera i augmentant el nombre de metges i d’altres professionals, millorant els desplaçaments, entre d’altres.
9. La Menorca orgullosa de la seva llengua perquè esdevingui, a tots els nivells, la llengua de referència, i que fomenta la cultura recolzant les manifestacions dels artistes menorquins.
10. La Menorca acollidora i integradora formada per moltes persones i de procedència molt distinta, però on tots i totes ens sentim menorquins.
El PP repeteix una i una altra vegada la seva consigna: el PTI és un obstacle per a Menorca. No diuen açò exactament però, si fa no fa, és el mateix. És el que pensen, i és el que voldrien que pensés una majoria de menorquins. No ho haurien d’aconseguir ! Evitant qualsevol dogmatisme que fa intocable una creació humana (tant la Constitució espanyola com el PTI són modificables, millorables, ampliables, abolibles, etc. ), val a dir que el PTI representa alguna cosa més que una norma d’ordenació territorial, que és el que jurídicament és. Representa també la voluntat assolida de planificar globalment –l’illa, tot el territori-, integralment –amb tots els sectors socials i econòmics-, i incorporant els principis de sostenibilitat i conservació paisatgística definits en la declaració de Menorca Reserva de Biosfera. Atacar el PTI sense concretar res, com fa el PP, és atacar tot el PTI i tota la seva intencionalitat.
No m’agraden les simplificacions ni el reduccionismes però convé deixar les coses clares. En aquestes eleccions, per opció política del PP, ens hi jugam la Menorca del paisatge, de l’equilibri i la mesura. Només hi ha dues opcions, o el PP-extremat o el PSM-mesurat. (I el PSOE?). El PSOE fa temps que no és una opció, és una indefinició. Ampliació de l’aeroport, sí però no. Desdoblament de la carretera, no però sí. Camps de golf, sí però tampoc. El català com a llengua pròpia, no ho sé i demà contestaré. Extremisme irracional o mesura raonable? PP o Més per Menorca? | 0.808248 | curate | {"ca": 0.9885371179039302, "cs": 0.005185589519650655, "da": 0.0005458515283842794, "it": 0.005731441048034935} | http://www.nelmarti.cat/category/post-it-nota-adhesiva/page/10/ |
mc4_ca_20230418_0_364669 | El PP ignora el delta de l�Ebre i els parcs naturals de Catalunya - Mart� Barber� - Els blogs d'e-noticies
En el darrer any tenim dos exemples ben clars de com el PP entén la protecció del medi ambient. Sense parlar amb ningú de la Generalitat, va posar sobre la taula el seu nou pla hidrològic de l’Ebre que condemna a mort el Delta de l’Ebre per afavorir unes determinades comunitats. Cal recordar que el Delta ha estat declarat reserva de la biosfera per part de la UNESCO, però això no ha aturat al PP que proposa reduir el cabdal ecològic mínim de la desembocadura del riu a 3.000 hectòmetres cúbics anuals quan el mínim determinat per les entitats ambientals i pels estudis fets per la seva conservació el situa en 7.000 hectòmetres cúbics. Aquesta és la quantitat mínima que defensem des del govern de la Generalitat. Per això considerem que aquest pla del PP és un veritable despropòsit.
Amb aquestes dades hem denunciat aquest nou pla hidrològic de l’Ebre a Brussel·les amb el convenciment que Europa pararà els peus al PP, perquè Europa sí que té aquesta sensibilitat que al PP li manca.
No és l’únic cas. S’ha repetit amb la tramitació del projecte de llei de parcs nacionals, un altre exemple de la voluntat centralitzadora del PP en tots els àmbits. Com no podia ser d’una altra manera, des de CiU ens hi oposem amb tota fermesa perquè aquest projecte de llei és inoportú, maldestre i inconstitucional, ja que envaeix competències exclusives de la Generalitat en la gestió dels parcs. El fet que el PP no defensa els espais naturals de Catalunya també ho podem comprovar en la desaparició de partides pressupostàries per a la conservació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en els pressupostos generals.
No és així com es protegeix la riquesa natural d’un país. És bo recordar-ho quan a tot el món se celebra avui el Dia Mundial del Medi Ambient
Sisquet (Tarragona) 06-06-2014 - 14:29
Amb lumbreres aix� no cal explicar la veritat. Si voleu regar la Segarra i les Garrigues a m�s a m�s, per� voleu encara m�s aigua al delta, la �nica soluci� �s que TOTA sigui per Catalandunya, als altres que el donguin pel sac.
Els blogs d'e-noticies - Mart� Barber� - El PP ignora el delta de l�Ebre i els parcs naturals de Catalunya | 0.869461 | curate | {"ca": 0.9830205540661304, "en": 0.016979445933869526} | http://blogs.e-noticies.com/marti-barbera/el_pp_ignora_el_delta_de_lebre_i_els_parcs_naturals_de_catalunya.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_617059 | Ue, doncs això, què n'opineu? És que estic practicant amb aquesta aplicació. I, segons què m'agrada, però hi ha coses que no. Per exemple: no es pot retallar un objecte o persones a la perfecció (per això hi ha el CS5 -que m'agrada més-) I, tampoc m'agrada perquè quan fa estona que l'estic utilitzant, va a cops... He d'anar guardant, perquè tinc por perdre tots els petits treballs =P Aquesta aplicació, és de la versió 3.6. Perquè la versió 4, ocupa molta memòria i va fatalíssim. Quin us agrada més: Lightroom o CS5?Quines aplicacions utilitzeu per retocar fotografies, imatges? Gràcies per avançat! .Montsetes.
prova el C1 | 0.716646 | curate | {"ca": 0.982200647249191, "es": 0.01779935275080906} | |
macocu_ca_20230731_1_24061 | BEQUES BANKIA CURS 2015/2016
Actiu el procediment per a sol·licitar les beques Bankia per al curs 2015/2016.
BANKIA acaba de traure les seues ajudes per als estudis que realitzem a la nostra Escola de Música a la campanya “Escolta València”.
Aquest any la tramitació és per mitjà de la seua web de forma on-line, heu de donar-se d’alta com a usuaris i omplir els camps que són requerits.
Per a poder tramitar la vostra beca entreu a l'enllaç que vos indiquem. | 0.740112 | curate | {"en": 0.06153846153846154, "ca": 0.9384615384615385} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_395622 | Menú
MADRID, 7 Juny (EUROPA PRESS) -
El president del Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es reunirà dimarts vinent, 11 de juny, al Congrés amb els líders d'Unides Podem, Ciutadans i el PP, en aquest ordre, en la ronda de contactes que va anunciar aquest dijous en la seva compareixença, ha informat La Moncloa.
Aquests són els tres partits que poden facilitar o bloquejar la investidura perquè a Espanya hi hagi un govern al més aviat possible, apunten aquestes fonts. A més, informen que un dia abans, dilluns vinent, 10 de juny, es reunirà la Comissió Executiva Federal del PSOE per formalitzar la comissió que coordinarà les negociacions amb els diferents grups parlamentaris de cara a la investidura de Sánchez.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.6048 | curate | {"es": 0.24104604889141557, "ca": 0.7362137578169414, "en": 0.02274019329164298} | : /espanya/noticia-sanchez-reunira-dimarts-11-juny-amb-iglesias-rivera-casado-per-negociar-investidura-20190607122958.html |
macocu_ca_20230731_10_468225 | Converses amb defensores del drets humans – Afganistan
Dimecres 18 de març farem la tercera i darrera sessió del cicle centrada en l’Afganistan, conversant amb Nadia Ghulam i Mònica Bernabé. Activitat ajornada! | 0.658837 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_641609 | Inici Video exclusivo de los estudiantes de Ayotzinapa antes de su desaparición Dimecres, 15 Octubre, 2014
ENLLAÇOS 2: Centres d'Internament per a Estrangers (CIE) Diumenge, 24 Febrer, 2013
ENLLAÇOS 1: Flotilla de la Llibertat Dilluns, 19 Novembre, 2012 | 0.489675 | curate | {"es": 0.42231075697211157, "ca": 0.5776892430278885} | http://latele.cat/programa/enlla%C3%A7os |
crawling-populars_ca_20200525_52_24949 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | SABADELL F.C., C.E.,A - LLERONA, C.E.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17851373182552505, "ca": 0.6074313408723748, "en": 0.12439418416801293, "pl": 0.012924071082390954, "nl": 0.022617124394184167, "pt": 0.02665589660743134, "fr": 0.022617124394184167, "id": 0.004846526655896607} | : /acta/1920/primera-divisio-femeni-infantil/primera-divisio-femeni-infantil/grup-1/1ia/sabadell-fc-ce-a/1ia/llerona-ce-b |
mc4_ca_20230418_7_714675 | Vara per dos Josep Maria Mestres-Quadreny (1929 - ) 5.0/5 (2 opinions) > Vull comprar aquest article (des de 15,33 €)> Més informació sobre aquest producte > Veure més sobre Josep Maria Mestres-Quadreny
Opinió d'altres usuaris Emma AbramElsie Ruggiero
IniciPublicacionsPartituresVara per dos | 0.657212 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.trito.es/catalog,ca/DP00509/Vara-per-dos.html |
crawling-populars_ca_20200525_25_151117 | Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Made to:
Des del fins al
Des del fins al
Tornar
Professora: Lola González.Dins de les prioritats diàries, la cura de les nostres necessitats físiques i emocionals ocupa un lloc secundari. A través de la pràctica del mindfulness i la compassió desenvoluparem un tracte de reconeixement i amabilitat cap a nosaltres mateixos per aplicar-lo en les diferents rutines del dia a dia. Cal tenir coneixements bàsics de mindfulness.
M'agrada 67
Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...fes-nos-la saber | 0.513325 | curate | {"pt": 0.02661064425770308, "ca": 0.9446778711484594, "it": 0.011554621848739496, "sv": 0.008403361344537815, "en": 0.0028011204481792717, "sq": 0.0021008403361344537, "oc": 0.003851540616246499} | : /detall/taller-mindfulness-la-cura-d-un-mateix-_99400470295.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_224349 | 14-F: Debat electoral a RTVE demà diumenge en castellà: La CUP ha informat que ho farà en català https://www.larepublica.cat/eleccions-14f/14-f-debat-electoral-a-rtve-dema-diumenge-en-castella-la-cup-ha-informat-que-ho-fara-en-catala/ La Elisa hem informat avui a TVE que farem el debat de les eleccions del 14F íntegrament en català.Instem a la resta de candidats a fer-ho en defensa del català i a la direcció de TVE a rectificar.— CUP Països Catalans Elisa) January 30, 2021
Algú el va veure ? ?Opinions ?
Vaig intentar fer l'esforç, però només veure la cara d'en Carrizosa em posava de mala hostia i vaig canviar de canal.
T'entenc. Les persones tòxiques com més lluny de la nostre vida millor. | 0.720357 | curate | {"ca": 0.9711399711399712, "pt": 0.015873015873015872, "fr": 0.012987012987012988} | |
crawling-populars_ca_20200525_23_76855 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.345 àlbums i 88.406 cançons
Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
(Els Dracs, Maria Cinta, Queta & Teo, Salomé, The Bonds, Tony Vilaplana, Josep Maria Espinàs, Francesc Burrull, Núria Feliu, Jacinta, Llorenç Torres, Lita Torelló, Elia Fleta, Tete Montoliu, Guillem d'Efak, Joe Martin, Eulàlia, Dodó Escola, Francesc Heredero, Els Stop, Germanes Ros, Lou Bennett)
Compartit. 2013
(Eurogrup, Nuri, Tony Vilaplana, Guillermina Motta, Francesc Heredero, Lleó Segarra, Jordi Teijón, Jacinta, Grau Carol i Orquestra, Joe Martin, Guillem d'Efak, Núria Feliu, Alícia Tomàs, Lita Torelló, Jacinta, Santi Sans, Josep Maria Espinàs, Llorenç Torres)
Compartit. 2010
EP. 1965
EP. 1963
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0.571819 | curate | {"ca": 0.9542981501632208, "la": 0.02176278563656148, "fr": 0.008705114254624592, "en": 0.01088139281828074, "de": 0.004352557127312296} | : /grup/tony-vilaplana/pop-a-la-catalana-3/el-teu-besar |
oscar-2301_ca_20230418_8_19699 | Sou a: Inici / El Departament / Les seccions / Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica / Docència / Ús d'Explosius a les Obres Públiques / img / cimne.png
Info
Feu clic per a visualitzar la imatge a mida completa… Mida: 161KB
El lloc web de la Universitat Politècnica de Catalunya utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació i amb finalitats estadístiques. Per obtenir més informació sobre l'ús de les cookies podeu consultar la Política de cookies. | 0.737739 | curate | {"ca": 0.9918032786885246, "en": 0.00819672131147541} | https://deca.upc.edu/ca/el-departament/seccions/etcg/docencia/explosius/img/cimne.png/view?set_language=ca |
cawac_ca_20200528_10_208819 | El cinema “online” combat la pirateria amb plataformes de pagament
El consum de cinema a Internet ha arrasat amb els videoclubs tradicionals i ha catapultat la pirateria a casa nostra fins al punt de ser un dels països amb l'índex de descàrregues il·legals més elevat. Però davant la imminent aplicació de la "llei Sinde", han sorgit una sèrie de plataformes que busquen un camí legal per a les pel·lícules "on line". Dues d'aquestes empreses han nascut a Barcelona.
“ Hem deixat que la pirateria vagi massa lluny i avui dia l’espectador s’ha acostumat a veure pel·lícules a l’endemà de l’estrena i de manera gratuïta”, sentencia Juan Carlos Tous, soci fundador de Filmin . Tant en aquesta plataforma de cinema independent i d’autor com a Wuaki TV , les pel·lícules es paguen i les estrenes hi aterren dos o tres mesos després de romandre a les sales. En el cas del cinema independent, hi ha muntatges que ni tan sols troben espai a les pantalles cinematogràfiques, ni es distribueixen en DVD. “Filmin els ofereix una finestra de distribució cap al mercat, de vegades, l’única”, afegeix Tous.
Tot i rebutjar la cultura del tot és gratis a Internet, l’opció de la gratuïtat en aquestes plataformes també és possible . “Tenim una secció de pel·lícules gratuïtes, amb 20 segons de publicitat a l’inici, perquè la gent pugui provar el servei”, explica Jacinto Roca, director de Wuaki TV. Filmin ofereix més de 350 curtmetratges de franc i altres peces audiovisuals com entrevistes a directors.
Subscripció vs. pagament per visió
A Filmin, la tarifa plana (10 euros al mes) i el pagament per visió (entre 2 i 3 euros) conviuen com a formes de consum, però l’organització es decanta per la subscripció de cara al futur. “T’oblides dels micropagaments i, a més, et permet descobrir nous directors que no t’atreviries a pagar si no els coneixes”, afegeix Jaume Ripoll, soci fundador de Filmin. De moment, a Wuaki TV només existeix el model transaccional tot i que la seva intenció és impulsar la fórmula de subscripció en els propers mesos.
L’usuari té el poder de decisió
El cinema va fer el salt a l’ordinador i ara, ha tornat a la televisió a través d’Internet d’una manera que està canviant el consum lineal televisiu. Amb serveis com el de Wuaki TV o Filmin, l’usuari decideix com, quan i on veure un film del catàleg. “ Fem que el cinema sigui més atractiu , per exemple, oferint versions originals, subtitulades o pel·lícules doblades”, resumeix Juan Carlos Tous. La recomanació social també està present . “A la pantalla de reproducció podem veure els ‘m’agrada’ de Facebook i altres comentaris publicats a les xarxes socials”, diu Jacinto Roca.
Amb Internet, els dispositius que permeten visionar contingut audiovisual es multipliquen. “Estem als ordinadors, a la televisió, a les videoconsoles, a les tauletes, als telèfons mòbils… Hem traspassat el web perquè avui dia Internet està a tot arreu” , explica Jaume Ripoll. “Quan els televisiors connectats a la xarxa aterrin a les llars, serà el moment en què el mercat eclosioni”, opina Juan Carlos Tous. I afegeix: “I quan la pirateria representi un percentatge assumible del 10 i el 20%, negocis i ofertes com Filmin floriran.”
Per a la Cristina i per a molts, el videoclub tradicional ja és història. Tot i això, al seu menjador ha entrat Wuaki TV, un servei amb el qual pot comprar i llogar pel·lícules a través d'Internet i mirar-les directament a la televisió.
CRISTINA BERTRAN "Per mi és súper còmode. Jo no tinc gaire temps i els divendres a la nit o dissabte, a un clic del mando, miro el que hi ha, si em ve de gust una novetat, una pel·lícula més nova, l'agafo. També em sembla un preu molt raonable."
JACINTO ROCA, director general de Wuaki TV "El que és diferencial és que és directament a la tele a través d'Internet ja sigui via els nous televisors connectats a Internet o via un dispositiu que hem desenvolupat que el que fa és connectar-te la tele a Internet."
Els usuaris miren les pel·lícules directament a la xarxa, sense descàrregues, i també poden visionar-les a través de qualsevol dispositiu amb Internet. El catàleg de Wuaki TV compta amb un miler de films produïts per les grans productores de Hollywood i les independents espanyoles, a un preu que oscil·la entre un i quatre euros.
En l'àmbit del cinema independent i d'autor, Filmin és una altra plataforma que ha pres posicions al mercat audiovisual d'Internet apostant per la fórmula de la subscripció.
JAUME RIPOLL, soci fundador de Filmin "Creiem que el present més significatiu és la subscripció i el futur també ho serà. La gent vol pagar una tarifa i oblidar-se dels micropagaments o tornar a pagar per veure una pel·lícula. "
Segons l'experiència de Filmin, els productors independents estan més disposats a integrar Internet entre les finestres de distribució. Tot i això, la primera barrera amb què topen és la pirateria.
JUAN CARLOS TOUS, soci fundador de Filmin "Tenim un competidor que no té regles. El pirata no respecta ni els contractes de cessió ni la cadena habitual de distribució. I ens trobem amb una cosa que nosaltres no podrem oferir que és la gratuïtat total. Hem deixat que la pirateria vagi massa lluny i s'ha acostumat l'espectador a que ell vol la pel·lícula a l'endemà que s'estrena."
L'evolució d'aquestes plataformes es troba en les primeres passes per convertir Internet en una sala de cinema. L'èxit a l'estranger, encapçalat pels Estats Units amb el servei de Netflix, millora les expectatives per plantar cara a la pirateria.
Esto no es nuevo, no entiendo que se de como noticia. Hace tiempo existen este tipo de plataformas, como isumatv, aunque claro en este caso no se trata de ver “lo último” que sale. http://www.isuma.tv/ | 0.835967 | curate | {"ca": 0.9505844845908608, "es": 0.049415515409139216} | http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/06/10/cinema-pirateria-videoclub-pagament-netflix/ |
mc4_ca_20230418_16_584815 | Els policies espanyols allotjats a Reus per l’1-O diuen que no es van sentir protegits pels Mossos
Diuen que van patir per la seva integritat
Una quinzena de furgonetes de la policia espanyola davant de l'hotel Gaudí de Reus per la retirada dels agents, l’octubre del 2017. // ACN-Silvia Jardí
Els policies espanyols allotjats a Reus per l’1 d’Octubre han declarat davant del jutge que van patir per la seva integritat i que no es van sentir protegits pels Mossos d’Esquadra. Van passar un mes llarg en dos hotels al centre de la capital del Baix Camp.
Han explicat que van patir per la seva integritat física, que no havien viscut res similar. Sobre la presència dels Mossos d’Esquadra davant dels seus hotels, denuncien que era del tot insuficient: només cinc agents. El programa 8 al dia , de 8tv, ha tingut accés a les declaracions que han fet els agents davant del magistrat que investiga membres de l’Ajuntament per un presumpte delicte d’odi.
Aquest dimecres s’espera que declari al jutjat de Reus el mecànic que es va negar a arreglar el cotxe d’una agent de la policia espanyola. Diu que després de l’1 d’Octubre no vol treballar per membres de les forces de seguretat de l’Estat. Un posicionament que li ha comportat una denúncia per delicte d’odi.
05-02-2018 13:56 1-O
El govern espanyol va avisar la Generalitat que la policia utilitzaria la força per impedir el referèndum
02-02-2018 10:58 US HO AVANÇA RAC1
Acusen un mecànic de Reus d’un delicte d’odi per haver-se negat a arreglar cotxes de la policia espanyola | 0.781731 | curate | {"ca": 0.9516876240900066, "es": 0.01257445400397088, "en": 0.013236267372600927, "fr": 0.022501654533421574} | http://www.rac1.cat/programes/el-mon/20180207/44599303762/els-policies-espanyols-allotjats-a-reus-per-a-l1-o-diuen-que-no-es-van-sentir-protegits-pels-mossos.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_27681 | Al blog de Bonpreu i Esclat, pots trobar receptes, consells nutricionals, informació d’actualitat sobre alimentació, parlem sobre gastronomia del nostre territori i molts altres temes.
Navegació per categories
TOTS ELS POSTS
Actualitat
Consells
Energia
Gent Bonpreu / Esclat
Menja bé
Receptes
Receptes en família
null
Blocs
Receptes en família
La castanyada, una festa tradicional
28/d’octubre/2015
La nit abans de Tots Sants, el 31 d’octubre, els catalans seiem a la taula per menjar castanyes, panellets i moniatos amb familiars i amics. Durant les setmanes prèvies a l’1 de novembre, els carrers de les ciutats fan olor a castanyes i moniatos torrant-se i s’omplen de paradetes on les castanyeres seuen a la voreta del foc. Una tradició molt catalana que, en canvi, se celebra a tots els racons del món per honrar les persones que han mort. I per a cada lloc, una celebració diferent.
L’origen de la festa és el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, que està íntimament relacionat amb la festa celebrada l'endemà: la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. Tradicionalment, la creença diu que l'1 de novembre els vius visiten els morts i el 2 de novembre passa a l’inrevés, que els morts visiten els vius. I aquesta creença cristiana ha portat molts països i societats a desenvolupar una festa pròpia que en el fons té un origen comú: el culte als morts.
Als països anglosaxons celebren Halloween, una festa que s’ha colat a la llar de famílies de tot el món i on hi conviu amb les celebracions autòctones. Disfressar-se d’algun personatge terrorífic, dibuixar ulls, nas i boca a les carabasses i sortir a buscar caramels és una aventura massa irresistible per als nens, que poca poc han anat cedint protagonisme a aquesta celebració!
Per la seva part, asturians, lleonesos i gallecs celebren el Magosto, una festa molt semblant a la de la castanyada però on el foc i les fogueres són els protagonistes indiscutibles de la nit.
Més lluny encara, els mexicans reivindiquen el Día de los muertos, una festivitat que ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, durant la qual es fan tota mena d’ofrenes als familiars i amics que ja no estan amb nosaltres.
A Occitània (zona que comprèn bona part del terç sud de França, la Vall d'Aran, les valls del Piemont i Mònaco), en canvi, celebren la Castanyada com nosaltres però la diferència aquí és que per a ells no és una festa associada al dia de Tots Sants, sinó com una festa de la tardor.
Sigui com sigui, es tracta de trobar un moment per reunir-nos amb els vius i recordar els morts, menjar un bon àpat i passar una bona estona. Visca la castanyada, el magosto, el Halloween i totes les festes que serveixen d’excusa per trobar-nos amb els nostres!
Més entrades de blogs
“Un maridatge és pura química que ens passa dins de la boca”
Angels Salgado
29 d’oct.
10 trucs per triar la carn, conservar-la i cuinar-la
Angels Salgado
19 de nov.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web, així com per mostrar-te publicitat personalitzada a partir del teu perfil i hàbits de navegació. Pots acceptar totes les galetes prement el botó "D'acord" o configurar-les o rebutjar el seu ús prement el botó "Configura". Més informació. | 0.752347 | curate | {"ca": 0.9753010188329732, "de": 0.0043223217042297, "en": 0.002469898116702686, "vi": 0.00216116085211485, "zh": 0.001234949058351343, "pt": 0.0086446434084594, "fr": 0.002778635381290522, "gl": 0.0030873726458783574} | https://www.bonpreuesclat.cat/blog/-/blogs/la-castanyada-una-festa-tradicional?_com_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet_redirect=https%3A%2F%2Fwww.bonpreuesclat.cat%2Fca%2Fblog%3Fp_p_id%3Dcom_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26_com_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet_cur%3D89%26_com_liferay_blogs_web_portlet_BlogsPortlet_delta%3D6%26p_r_p_resetCur%3Dfalse%26p_r_p_categoryId%3D0 |
mc4_ca_20230418_6_447584 | * MÓN INFANTIL* y ciclo inicial: LA MICA I EL HALLOWEEN
Noa i Papis29 octubre, 2010Ai!!!Aiiiii!!!!!!! Que em faras plorar i tot!!! !Que "xula" que esta la Mica amb el vestit possat...La Noa i els seus papis us volen dessitjar Feliç Halloween a tots... i feliç Castanyada!!!! !PetonsResponderEliminarMireia29 octubre, 2010Moltes gràcies a la família Montero per participar activament en el nostre blog.Els blogs són precisament per poder participar tots i totes.Ja veieu que la disfressa li va quedar millor que a una model... jajajaja!! !Molts besitosssssssResponderEliminarAñadir comentarioCargar más... | 0.597197 | curate | {"es": 0.2040133779264214, "ca": 0.7324414715719063, "pt": 0.046822742474916385, "id": 0.016722408026755852} | http://mon-infantil.blogspot.com/2010/10/la-mica-i-el-halloween.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_35537 | Telèfon: +34 93 581 2702 Fax: +34 93 581 2007 Adreça: Edifici G5 Administració i Despatxos, Campus de la UAB, 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Email:
Veure dades d'entitats depenents
Gestió Acadèmica de Ciències de l'Educació
Gestió Acadèmica i de Serveis de la Facultat de Traducció i d'Interpretació
Gestió Econòmica de Ciències de l'Educació i de Traducció i d'Interpretació
Unitat Integrada de Suport Administratiu Departamental (UISAD) de Ciències de l'Educació
Aula de Desenvolupament Curricular
Biblioteca d'Humanitats
Laboratori de Ciències Experimentals
Servei d'Aplicacions Educatives
Suport Logístic i Punt d'Informació de Ciències de l'Educació
Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans
Càtedra UNESCO de Comunicació
D’acord amb l’article 19 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, les dades personals d’aquest directori són tractades per la Universitat Autònoma de Barcelona en virtut de la base legitimadora del tractament prevista a l’article 6.1.f) del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i la lliure circulació d’aquestes dades (RGPD). Les dades personals d’aquest directori només poden ser tractades per a finalitats exclusivament relacionades amb les funcions pròpies de la Universitat. En conseqüència, aquestes dades no es poden reproduir, transmetre ni registrar mitjançant cap sistema de recuperació de la informació, ni totalment ni parcialment, sense el consentiment de les persones interessades. No està permès l’ús d’aquestes dades personals per a finalitats comercials o per a l’enviament massiu de correus (SPAM). | 0.822153 | curate | {"ca": 1.0} | https://directori.uab.cat/pcde/entitat.jsf;jsessionid=IsqMT45LCpYFVCwhgbkI8WF9shheIv9K1MPxBu8GWRJoOyIHOUx8!-192747424?id=729 |
mc4_ca_20230418_8_37813 | TotRubí.cat | El CN Rubí present als Campionats de Catalunya de waterpolo | Esports
El CN Rubí present als Campionats de Catalunya de waterpolo
Tres atletes el CN Rubí participaran en el triatló de Blanes
per N.E. 12/06/2019 11:17
El CN Rubí al Torneig Can Felipa del Poblenou | cedit CN Rubí
Ja s'han iniciat els Campionats de Catalunya de waterpolo en els quals hi és present el CN Rubí. Al de la categoria infantil, que va tenir lloc a les instal·lacions del CN Sant Feliu, els de Rubí hi van participar amb l'equip masculí que va classificar-se per disputar-lo. En una primera fase es van enfrontar al CN Catalunya en el qual van caure per un ajustat 14-15. L'equip va quedar, finalment, en 10a posició.
D'altra banda, el CN Poblenou va organitzar el Torneig Can Felipa de waterpolo en categoria benjamina. Un equip del club rubinenc hi va participar assolint la vuitena posició. Sense deixar el waterpolo, aquesta setmana es disputen els de categoria cadet amb la presència del femení i del masculí de Rubí que es jugaran a les instal·lacions del CN Atl.Barceloneta i CN Barcelona, respectivament.
Passant ja a la natació, la Piscina Sant Jordi de Barcelona ha acollit la final Territorial benjamina i el CN Rubí hi va competir amb dues nedadores i cinc nedadors. En la categoria de 9 anys els nedadors eren Pere Pina, Sara Vázquez i Paola Roman. En la categoria de 9, 5 anys, els nedadors eren Asier Oviedo, Max Beltran, Pol Ramos, Raul Montero, Oscar Van D'Orn i Nil Montero.
Esportistes del CN Rubí a la final territorial Benjamina | cedit CN Rubí
Finalment, en la secció d'atletisme del club, quatre triatletes rubinencs participaran en la 8a edició del triatló de Blanes. Es tracta d'Alfons Martínez, Gerardo Blanco, Adelardo Gallego i Jordi Garcia que la disputaran en la modalitat 'sprint', que són 750 metres de natació, 20 km de ciclisme i 5 km de cursa a peu.
Natació Atletisme waterpolo CN Rubí | 0.777779 | curate | {"ca": 0.9175039661554732, "es": 0.06980433632998413, "it": 0.004230565838180857, "en": 0.008461131676361713} | https://elmon.cat/totrubi/esports/cn-rubi-present-als-campionats-catalunya-waterpolo |
mc4_ca_20230418_8_119881 | Sala Atrium: 'La volta al món en 80 ties' intenta fer justícia amb les dones que la societat masclista ha marginat o mantingut ocultes
Pablo-Ignacio de Dalmases | dimarts, 3 de març de 2020
Tot va començar quan Georgina Llauradó i Joan Codina van pensar en fer un homenatge a la figura de Frida Kahlo, una dona emblemàtica que va ser pintora, alhora que dona de Diego Rivera. Van estar treballant en això any i mig i en el transcurs d'aquest temps es van adonar que no coneixien a la major part de les dones que anaven apareixent en la seva investigació. D'aquesta manera, es van anar submergint en l'univers femení i van descobrir moltes dones que havien tingut una personalitat important però que, per circumstàncies de la vida, havien quedat marginades, ocultes o menystingudes perquè van viure en una societat en la qual el protagonisme era assumit per els homes. Una cosa que ha passat en tots els sectors, però molt especialment en el de la recerca científica. Es van oblidar de Frida Kahlo i així va sorgir un muntatge teatral que van pensar anomenar de broma 'La volta al món en 80 dones' i que a la fi ha quedat en 'La volta al món en 80 ties'.
"És -ens diuen- un homenatge a les dones que, al llarg de la història, han estat silenciades o oblidadesi a les que ens hem proposat reivindicar amb el seu nom i ressaltant el seu talent". Van realitzar així una llista i els van sortir més de 400, per la qual cosa van haver d'anar seleccionant fins que els van quedar les 80 que donen títol a l'obra. Hi ha ballarines, científiques, cantants, artistes plàstiques, dones en segregades o en l'ombra, conformant amb totes elles diversos blocs temàtics. Hi ha, per descomptat, una bona representació espanyola en la qual no falten Margarita Salas, Rosario, la Pasionaria o Carmen Amaya. "Hem fugit de la idea de mostrar aquestes dones com si fossin un inventari, una mena de Wikipedia. El muntatge és, per tant, dinàmic, amè i divertit, però, alhora, veraç, rigorós i combatiu".
El vehicle que permet connectar les històries d'aquestes dones és la música, que actua com a fil conductor d'un viatge a través de la geografia mundial ja que hi ha representació dels cinc continents, fins i tot d'Oceania, on han trobat el cas d'una dona transgènere. Aquesta música és molt variada i inclou tot tipus de gèneres, des de sintonies de sèries de dibuixos animats a dives de la cultura pop com Madonna o Beyoncé, cúmbies electròniques, ranxeres i folklore, com una jota. Tot això a càrrec de Cristina Martínez, cointérprete, pianista i responsable de la direcció musical.
"El nostre objectiu -ens van explicar- és despertar l'interès del públic per aquestes dones gairebé sempre desconegudes. I la veritat és que la reacció de la gent és molt positiva, al punt que a la fi d'alguna de les funcions que hem fet certs espectadors s'han aproximat a nosaltres i ens han demanat més informació sobre les dones que apareixen en l'espectacle i de les quals mai havien sentit parlar".
'La volta al món en 80 ties' està a la Sala Atrium del 11 al 29 de març amb una novetat important: hi ha funció cada dia, fins i tot els dilluns, dia en què la generalitat dels teatres sol fer festa. | 0.898879 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1835952/sala-atrium-volta-mon-80-ties-intenta-fer-justicia-amb-dones-societat-masclista-marginat-mantingut-ocultes |
macocu_ca_20230731_7_163817 | Partidor XL 3.0
Eina per a partir arxius grans en altres més petits.
Partidor XL és un senzill programa dissenyat per dividir fitxers grans en altres fitxers més petits i així poder portar a dispositius externs com per exemple en disquets.
Lògicament aquests arxius petits els podem després tornar-lo a unir quan desitgem. Simple de partir dels arxius, i fàcil de recuperar de nou posteriorment.
Partidor XL disposa d'una interfície senzilla: simplement una finestra on triem l'arxiu a dividir. Després ens mostra la mida del fitxer seleccionat i ens dóna a triar la capacitat que tindran els diferents arxius que es van a formar amb la divisió.
Finalment Partidor XL ens mostra la ruta i nom del fitxer a dividir, mida de les parts en què es va a trossejar, la mida original del fitxer i el nombre de fitxers petits que es generaran. I no queda més que donar-li al botó Dividir i automàticament començarà el procés de divisió. | 0.790804 | curate | {"es": 0.01632208922742111, "ca": 0.9836779107725789} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_535346 | La web dels Mossos per delatar vàndals: seguretat garantida o drets trepitjats?El Col·legi d'Advocats creu que l'eina té una "validesa jurídica incerta" i l'experta en seguretat Gemma Galdón troba que "trepitja drets". L'exfiscal Villarejo recomana que no s'utilitzi. Interior la defensaLAURA DÍAZ-ROIG Barcelona | Actualitzada el 25/04/2012 19:17 Les imatges de 68 sospitosos d'haver participat en els aldarulls de la vaga general el passat 29 de març corren per internet des que ahir els Mossos d'Esquadra van activar la nova web per demanar col·laboració ciutadana per identificar-los. Les imatges, un total de 231, extretes de les mateixes gravacions policials però també de les xarxes socials, s'acompanyen d'un formulari perquè qualsevol ciutadà que ho desitgi s'identifiqui i aporti informació.El departament d'Interior defensa la mesura: "Els Mossos han informat en tot moment fiscalia i judicatura de la creació de la web per tal d'assegurar en tot moment les seves garanties jurídiques". Però experts en seguretat i els advocats qüestionen la legalitat d'aquesta nova eina de la policia i consideren que pot vulnerar drets fonamentals.Jorge de Tienda, advocat penalista, que actua com a portaveu del Col·legi d'Advocats de Barcelona: "Per la informació que tenim, és una mesura inquietant i la seva validesa jurídica és incerta. Hi pot haver un error, alguna persona identificada erròniament que pugui veure afectat el seu honor, algú que tingui faccions molt semblants i que acabi havent de justificar-se, etc. Els supòsits són múltiples". "Els ciutadans tenim l'obligació de col·laborar, però des del Col·legi entenem que no es poden acceptar tots els mitjans per intentar arribar a una finalitat justa ni es pot fer una criminalització pública d'eventuals sospitosos”.Gemma Galdon, directora del màster en Polítiques de Seguretat Pública de la UOC: "Aquests joves no podran eliminar mai més la seva imatge d'internet. Imaginem que són absolts, o que fins i tot són culpables però compleixen la seva pena: la imatge es queda a internet. "Hem acceptat renunciar a drets per tenir millor seguretat. A Europa i Amèrica del Nord qualsevol cosa que es ven com a millora en seguretat justifica trepitjar drets. És gravíssim renunciar a drets a canvi de més sensació de seguretat." Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal: "Recomano que no s'utilitzi". Villarejo ha advertit que aquesta web de delació pretén suplir la "ineficàcia policial", perquè considera que és la policia la que té la competència d'identificar els autors de delictes i portar-los davant els jutjats. Villarejo, que en l'anterior legislatura va presidir el ja desaparegut Comitè d'Ètica de la policia catalana, veu "impropi d'una societat civilitzada" i "inadmissible en una societat democràtica" que l'administració recorri a la delació ciutadana per suplir la "ineficàcia de la policia". Font. Diari Ara.
Jo crec que és més seguretat garantida.
Arland, no es pot votar negatiu a una persona per opinar i menys quan al títol se'ns fa indirectament una pregunta.
És la seva cultura. | 0.872927 | curate | {"ca": 0.9769433465085638, "es": 0.021409749670619236, "la": 0.0016469038208168643} | |
mc4_ca_20230418_4_593919 | Un incendi en un hotel de Roses obliga a evacuar 400 persones - Diari de Girona
ddg 05.09.2017 | 06:30
Hotel Sant Marc de Roses. Rosana Vidal
Un foc a la sala de serveis elèctrics de l'Hotel Sant Marc de Roses diumenge a la matinada va obligar a evacuar les 412 persones que s'hi allotjaven, una part de les quals ja havien sortit en detectar el fum, segons han informat els Bombers de la Generalitat. Fins l'establiment hoteler s'hi van desplaçar dues dotacions terrestres del cos després que el responsable de seguretat de l'Hotel els avisés a les 2.47h de la nit en saltar l'alarma antiincendi.
Les flames no van sortir de la sala de serveis elèctrics de l'Hotel i van calcinar 2 metres del cablejat i una caixa de connexions. Els bombers van desconnectar la instal·lació i les tasques d'extinció es van allargar durant mitja hora. Un cop apagat el foc i després de comprovar que no hi havia cap altre tram encès, es va ventilar la zona. A les 3.09h de la matinada de dissabte a diumenge, els clients desallotjats ja van poder tornar a les seves habitacions. No hi va haver ferits i l'incendi va quedar finalment en un ensurt.
L'Hotel Sant Marc, que forma part del grup Prestige Hotels, s'ubica a la zona de canals de Santa Margarita, a 400 metres de la platja i a 2 km del centre de Roses. Es tracta del mateix hotel que l'any 2010 va rebre una denúncia d'uns turistes que van trobar una càmera a la dutxa.
Aquest no és l'únic hotel que, sota el nom de la companyia Prestige, té la ciutat costanera de l'Alt Empordà. En total n'hi ha cinc: el Coral Platja, Sant Marc, Victoria, Goya Park, Mar i Sol i Bay Hotel. L'abril del 2012 van entrar en concurs de creditors i tres van acabar en mans del Banc Popular, que en va assumir els deutes.
Ara el Banc Santander, comprador del Banc Popular, ha heretat la propietat dels hotels i planeja vendre'n tres dels situats a Roses: el Prestige Goya Park, Victoria i Mar i Sol. | 0.834475 | curate | {"fr": 0.04151339989490278, "de": 0.011560693641618497, "ca": 0.9406200735680504, "en": 0.006305832895428271} | http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/09/04/incendi-hotel-roses-obliga-evacuar/865518.html |
mc4_ca_20230418_4_535181 | Un musical tanca el 50� aniversari de l'escola Bell-lloc - Diari de Girona
Un musical tanca el 50� aniversari de l'escola Bell-lloc
El pavell� poliesportiu de l�escola es va convertir en un teatre on es van fer dues representacions, a les quals van assistir m�s de 2.000 persones
Un musical titulat La llegenda de Bell-lloc va tancar, el 6 de maig, els actes de celebraci� dels 50 anys de la fundaci� del col�legi Bell-lloc, de Girona. El pavell� poliesportiu de l�escola es va convertir en un teatre on es van fer dues representacions, a les quals van assistir m�s de 2.000 persones. El centre va remarcar que aquesta era la primera vegada que a Bell-lloc s�estrenava un musical.La llegenda de Bell-lloc s�endinsa en un m�n m�gic on l�afany de superaci�, l�aud�cia, la fortalesa i l�alegria aconsegueixen fer d�una comarca oprimida i desesperada –anomenada la Selva– un "Bell-lloc". Un grup de professors dirigits per Xavier Mercad� han escrit la lletra de les can�ons, dissenyat les coreografies, els decorats i dirigit m�s de 800 alumnes, des de Prim�ria fins a Batxillerat.
50� aniversariEscola Bell-llocPili TuronXavier Mercad� | 0.803086 | curate | {"ca": 0.952, "en": 0.048} | http://www.diaridegirona.cat/girona/2016/05/17/musical-tanca-50e-aniversari-lescola/783705.html |
macocu_ca_20230731_4_239364 | Rechi, Joan Anton
Nascut al Principat d'Andorra, estudia Interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. Fa d'actor de teatre i televisió fins que s'introdueix en el món de la direcció com a ajudant. Treballa amb Ariel García Valdés, Lluís Homar, Sergi Belbel i Calixte Bieito, entre d'altres. Amb aquest últim s'inicia en el camí de la direcció d'òpera, camp en el qual treballarà com a assistent en produccions de Bieito, Robert Carsen, Willy Decker, Herbert Wernicke, Stein Winge, Danielle Abbado, Francisco Negrín, Manel Huerga, Andreas Homoki o Joan Font (Comediants), entre d'altres.
Va debutar en la direcció el 2003 amb una adaptació teatral d'Orfeu als inferns de J. Offenbach al Teatre Romea de Barcelona.
Ha escrit, conjuntament amb Bruno Bartolomé, l'obra No tinguis por de casar-te (Ed. Andorra 2006). | 0.761535 | curate | {"en": 0.01979045401629802, "ca": 0.9639115250291036, "es": 0.01629802095459837} | |
mc4_ca_20230418_3_32793 | 8 de juliol de 2015 Inici, TARDA DE DIUMENGE 0 comentaris
No deu ser per atzar que s’hagi plantat davant meu la cançó del Sisa aquests dies que el grup d’amigues estàvem conversant sobre el grau de satisfacció o frustració que tenim de les nostres vides. Tot un tema.
Les cançons que alguna vegada s’han passejat pel cap deixen una mena de llavor que un dia o altre grilla. Apareix un brot nou i tornem a sentir aquelles paraules carregades d’una nova interpretació.
Entre els sorolls habituals ha arribat el so melós de EL SETÈ CEL i m’ha obligat a parar atenció als set paradisos màgics i encantats. He vist que la melodia i algunes frases em transportaven a situacions dolces i romàntiques, com una nit d’estiu a la vora del mar. Però, carai, quina càrrega de profunditat està continguda en els versos! No hi havia parat esment: el primer cel és inventat, el segon imaginat, el tercer és dins d’un mirall, el quart és irreal, del cinquè no se’n sap res. El sisè i el setè són invents subjectius, creats en el nostre cervell. Tot és mentida. La cançó no té ni una esquerda d’optimisme.
La gràcia del Sisa és la de cantar-te les veritats amb la suavitat d’una avia que t’agafa i se’t posa a la seva falda. I, com que t’ho diu amb amor, t’alliçona sobre com és el món, però jo t’estimo. Tanmateix el missatge és tan demolidor que potser també el t’estimo és inventat.
150619 Una mena de dietari | 0.813309 | curate | {"ca": 0.9912980420594634, "es": 0.00870195794053662} | https://blocs.mesvilaweb.cat/assumptamarge/2015/07/08/tot-mentida/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_255629 | Responsable Tractament:: SOLDI PACK DE J. Y R. PRUNA, S.C.C.L. (SOLDI) - F62601315, amb domicili a C/ Abat Escarré, 15. 08302 Mataró. Telèfon 937999031 i mail: (Necessites javascript per veure aquest correu-e)
FINALITAT
La finalitat de la creació, existència i manteniment és el tractament de les dades amb exclusius fins de de poder complir amb la nostra relació comercial, i realitzar la facturació del mateix.
LEGITIMACIÓ
La base legal per al tractament de les seves dades és l'execució de la relació comercial entre el titular de la dada i el responsable del tractament i la informació personal es conservarà mentre es mantingui la relació comercial o durant el temps estrictament necessari per complir amb les obligacions legals.
PERÍODE DE CONSERVACIÓ
Les dades proporcionades es conservaran mentre es mantingui la relació comercial o durant els anys necessaris per complir amb les obligacions legals
DESTINATARIS
Mentre duri el tractament de les dades de l'interessa tSOLDI PACK DE J. Y R. PRUNA, S.C.C.L. (SOLDI) no cedirà les dades a tercers, llevat que hi hagi obligació legal.
En els supòsits que, per a la realització de tractaments de tipus administratiu, fiscal, comptable i / o comercial, es compti amb els serveis de tercers, es formalitzarà degudament el preceptiu contracte d'encarregat de tractament, amb la finalitat de garantir la seguretat i confidencialitat de les dades de l'interessat davant de tercers.
DRETS
Les persones interessades tenen dret a accedir a les seves dades de caràcter personal, així com a sol·licitar-ne la rectificació de les inexactes o, si escau, sol·licitar la supressió quan, entre d'altres motius, les dades ja no siguin necessaries per a la finalitat que van ser lliurades, així com retirar el consentiment atorgat. L'exercici d'oposició al tractament de les seves dades per a l'enviament d'informació publicitària per via electrònica. També pot exercir el seu dret a la limitació del tractament, de manera que les seves dades no seran suprimides però el tractament de les mateixes estarà subjecte a limitacions.
Els exercicis de portabilitat i automatització de decisions no apliquen en aquest cas per la tipologia de dades i tractament de les mateixes. | 0.813969 | curate | {"es": 0.03429355281207133, "ca": 0.9538180155464107, "it": 0.00411522633744856, "fr": 0.0054869684499314125, "en": 0.002286236854138089} | https://www.soldi-pack.com/ca/politica-de-privacitat |
mc4_ca_20230418_10_82781 | 19/02/2009 - Notícies de l'Ajuntament de la Vila de Masquefa
Masquefa reclama continuar formant part del Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat
L’Ajuntament de Masquefa va aprovar en el ple del 12 de febrer, amb els vots a favor de tots els grups polítics, una moció que reclama a la Generalitat continuar formant part dels Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat. La moció arriba després que el Govern català hagi creat un nou Servei…
GeneralPer Ajuntament de Masquefa 19/02/2009
Després de l’èxit dels dos anys anteriors, Masquefa tornarà a ser, del 2 al 6 de març, l’escenari d’una nova edició de la Setmana de l’Escola a la Feina. En el marc d’aquesta iniciativa se celebrarà la tercera Fira Futur, els dies 4, 5 i 6. (consulteu el programa) Aquest any l’esdeveniment fa un…
Gas a Fons rep el Premi al millor club organitzador de Campionats de Catalunya d?Autocròs
L’entitat Gas a Fons ha estat guardonada per la Federació Catalana d’Automobilisme com al millor club organitzador de Campionats de Catalunya d’Autocròs del 2008. Aquest premi és un reconeixement a la tasca que l’entitat masquefina va fer en l’organització, el 16 de novembre passat, d’una prova puntuable per al Campionat de Catalunya d’Autocròs. Feia…
Protecció Civil es forma en primers auxilis
Els membres de Protecció Civil van fer el 15 de febrer una jornada formativa sobre primers auxilis adaptats a les necessitats del municipi. El curs el va impartir un agent de la Policia Local de Masquefa especialitzat en aquesta matèria, Xavi Gala. La sessió va consistir en un part teòrica i una part pràctica,…
Més de 300 alumnes d’educació infantil de les escoles CEIP El Turó i CEIP Font del Roure, de Masquefa, i de l’escola CEIP La Salut, de Collbató, van gaudir el 12 de febrer de les arts teatrals gràcies a la doble representació de l’obra “Ton pare balla el drac”. L’escenificació va anar a càrrec…
El grup de teatre de La Beguda omple la Sala Polivalent
Tres-centes persones van assistir diumenge a la Sala Polivalent de la Rogelio Rojo a la representació de l’obra teatral ‘El sopar dels idiotes’, a càrrec del Grup de teatre de La Beguda. Els actors i les actrius van entusiasmar el nombrós públic amb la seva bona actuació. El grup ja havia representat aquesta mateixa…
Diumenge, ball popular de carnaval
Masquefa estrenarà aquest diumenge, 22 de febrer, la festa de Carnaval amb un ball popular de disfresses. La sessió anirà a càrrec de Charly Music i es farà a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent del Recinte Rogelio Rojo. Carnestoltes arribarà a Masquefa el 28 D’altra banda, el Rei Carnestoltes…
Aquest dissabte, Campionat de Kick Boxing
El poliesportiu de Masquefa acollirà aquest dissabte, 21 de febrer, un Campionat de Kick Boxing organitzat pel Bonavista Gym amb la col·laboració de l’Ajuntament. Al matí, a partir de les 9, hi haurà competició d’infantils, mentre que a les 5 de la tarda començarà la competició d’adults. | 0.807698 | curate | {"ca": 0.98659793814433, "ru": 0.001718213058419244, "en": 0.01168384879725086} | http://masquefa.cat/noticies/2009/02/19/ |
macocu_ca_20230731_6_582478 | MAPA DE CATEGORIES
BAMBU EDITORIAL
Aquest serà el setè trasllat de l'Olga i la seva família. Per sort està molt acostumada als canvis i cada mudança és una aventura. Quan arriben a la casa nova es queden sense parau... 9788483438190 MONLOUBOU, LAURE BAMBU EDITORIAL jueves, 15 de septiembre de 2022 | 0.484604 | curate | {"ca": 0.5, "en": 0.05102040816326531, "es": 0.4489795918367347} | |
mc4_ca_20230418_11_147755 | Publicat a 3 d'octubre de 2013 28 de juliol de 2019 per Anna Cayuela
0 respostes a «APROXIMACIONS»
3 d'octubre de 2013 a les 22:07
Molt maco. De veritat!! !
El 03/10/2013, a les 20.04, Anna Cayuela va escriure: > >
4 d'octubre de 2013 a les 7:50
Molt interesant!! !A veure si amb el Joaquim ens convinem un dia i baixem a Manresa. Si mes no que vagi be la ignaguració. Records a la familia!!!! Montse Costa
Date: Thu, 3 Oct 2013 18:04:04 +0000 To: [email protected]
Entrada prèviaAnterior Llum zenital
Entrada següentSegüent Arriba la primavera | 0.534273 | curate | {"ca": 0.7328385899814471, "ru": 0.05380333951762523, "it": 0.01855287569573284, "fr": 0.0018552875695732839, "es": 0.06679035250463822, "en": 0.1261595547309833} | https://blog.annacayuela.com/arxius/1192 |
mc4_ca_20230418_7_90742 | Amb 6 anys, en Martín treballa a Kumon continguts de matemàtiques de 5è de primària - Kumon Cataluña
Amb 6 anys, en Martín Rodríguez gaudeix treballant a Kumon continguts de matemàtiques de 5è de primària
En Martín treballa de manera metòdica i analitza els exemples dels exercicis abans de començar-los a resoldre.
Quan en Martín va començar amb Kumon Matemàtiques al centre Kumon Salamanca - Alamedilla, tenia 3 anys i sabia comptar, però no escriure els nombres. Avui té 6 anys i gaudeix treballant a Kumon continguts de 5è de primària.
A en Martín li fa il·lusió concloure Kumon Matemàtiques: «Acabar tots els nivells em faria molt feliç i significaria poder superar un gran repte».
Des de molt petit li agraden els nombres, fins i tot des d’abans de saber què són les matemàtiques. Per a ell, resoldre exercicis és jugar amb els nombres. Tot i que fins ara les matemàtiques li han semblant fàcils, sap que en ser alumne avançat a Kumon s’enfrontarà a nous reptes. A la seva edat està convençut que «les coses se superen treballant una mica cada dia; encara que triguis un temps a aprendre-les, no passa res». A més, comenta que sempre que comença alguna cosa nova se sent feliç.
En Martín gaudeix estudiant el contingut que aprenen «els grans»: «A mi m’agrada saber coses de grans i asseure’m a la taula amb ells, encara que cadascú ha d’anar al seu ritme. També m’agrada rebre un regal cada vegada que tinc 10 adhesius per aconseguir el 100 en els quadernets».
En Martín està tan enganxat a les matemàtiques que les aplica en el seu dia a dia: «Quan els nens de l’escola porten caramels, en faig la divisió per saber quants li toquen a cadascú; quan vaig a comprar amb la meva família, jugo a sumar el preu de les coses i calcular quants diners en han de tornar en pagar a la caixa».
Com tot nen de la seva edat, a en Martín li agrada anar amb bici, jugar a futbol i a bàsquet i, a l’estiu, nedar i estar amb els seus amics. Gaudeix especialment quan va a casa dels seus avis a jugar al «Pasapalabra».
Una família compromesa amb l’aprenentatge
L’èxit es treballa diàriament tant al centre Kumon com a casa. En Martín rep un gran suport per part de la seva família i de les seves orientadores: «Quan vaig al centre Kumon i m’encallo o no entenc bé com resoldre un exercici, sempre hi són per ajudar-me i aclarir els meus dubtes. A casa, els meus pares m’ajuden, sobretot, a tenir una rutina per treballar i intenten que avanci sol».
La seva orientadora, M. Carmen Chico, confirma que la seva família està molt implicada en el seu aprenentatge: «Els seus pares sempre estan al corrent del que fa. El suport a les nostres decisions i la bona comunicació han estat essencials. A més, durant el període de vacances mai no han tingut problema per avançar en els continguts i ser ells el màxim suport d’en Martín quan no va al centre».
«En Martín és un alumne amb unes ganes increïbles d’aprendre»
En paraules de la seva orientadora: «En Martín és un alumne amb unes ganes increïbles d’aprendre coses noves; cada vegada que ha de començar un contingut diferent, arriba al centre amb moltíssimes ganes i emoció».
La M. Carmen defineix en Martín com un nen treballador, alegre i molt motivador per a les persones del seu entorn. Confessa que amb ell ha après que no s’ha de posar límits a l’aprenentatge de cap infant: «Durant el seu primer any a Kumon, quan va començar a treballar amb les restes portant-ne, vaig dubtar de si seria massa complex per a un nen de la seva edat i ho vaig comentar amb la seva mare. Vam decidir no posar-li límits i vam comprovar que no va tenir cap mena de dificultat. A partir de llavors, el vam deixar avançar al ritme que ell ens marcava».
Per què en Martín progressa tan ràpid? L’estratègia de la seva orientadora és observar-lo mentre treballa i motivar-lo en el seu aprenentatge: «A en Martín li agrada saber què vindrà després del contingut que està estudiant i sovint li expliquem què farà la setmana següent si compleix amb els objectius».
L’estratègia d’en Martín és treballar de manera metòdica i analitzar els exemples dels exercicis abans de començar-los a resoldre.
La M. Carmen finalitza aquesta entrevista destacant l’esforç i l’obstinació d’en Martín quan alguna cosa li costa una miqueta més; aquest és el secret de la seva evolució en l’aprenentatge.
Si vols que, com en Martín, el teu fill desenvolupi al màxim tot el seu potencial d’aprenentatge, contacta amb el teu centre Kumon i gaudeix de 15 dies de prova gratis sense compromís fins al 29 de febrer del 2020 en qualsevol dels nostres programes: Kumon Matemàtiques, Kumon Lectura i Kumon English.
Quan cal començar amb la lectura?
Per propiciar la iniciació a la lectura, descarrega’t la nostra Guia de la Bibliografia Recomanada de Kumon, en la qual trobaràs 15 llibres que enganxen i CD de cançons infantils per afavorir el contacte amb la lectura a través de la música, així com altres recomanacions per créixer llegint i desenvolupar la competència lectora.
Amb 12 anys, la Paula ha conclòs Kumon Lectura i estudia continguts de matemàtiques de tercer d’ESO
La Paula té 12 anys, mai no es rendeix davant una dificultat i sempre acaba el quadernet del dia amb un somriure; la seva gran capacitat de treball, constància i determinació la van portar a concloure Kumon Lectura amb 11 anys. Avui continua essent alumna del centre Kumon Torrejón de Ardoz - Parque de las Veredillas amb el programa Kumon Matemàtiques i ja estudia continguts dos anys per sobre del seu nivell escolar.
Com pots llegir en veu alta als teus fills
A tots els infants, sense excepció, els agrada que els llegeixin llibres il•lustrats perquè els és més fàcil submergir-se en la història escoltant les paraules que llegint-les ells sols. | 0.862738 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.kumon.cat/nostres-alumnes/amb-6-anys-en-martin-rodriguez-gaudeix-treballant-a-kumon-continguts-de-matematiques-de-5e-de-primaria/ |
cawac_ca_20200528_10_187774 | La lluita pel tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) torna a la càrrega aquesta setmana, gairebé un any després de la mort d'Idrissa Diallo i Samba M., als centres de la Zona Franca de Barcelona i d'Aluche a la Comunitat de Madrid, respectivament. Aquells tràgics successos van desencadenar una forta mobilització social que va aconseguir trencar el silenci mediàtic i forçar a les institucions polítiques i judicials a comprometre's per trencar la opacitat que existeix al voltant de la gestió i les condicions de les recluses en aquests centres d'internament per persones migrades.
Tot i l'empenta que la reivindicació contra els CIE va agafar durant aquell període, més de vuitanta organitzacions sindicals, veïnals, de defensa dels drets humans o polítiques, han fet públic un manifest on denuncien que “no s'han aclarit les circumstancies de les morts” i que la situació als CIE “continua fomentant la vulneració de drets”. Amb la pretensió de tornar a posar aquest assumpte a primera línia de la opinió pública i fer sentir la veu de les organitzacions que treballen dia a dia per la defensa dels drets de les persones migrades, el text titulat “Ni CIE ni CECE. ¿Canviar-li el nom perquè tot segueixi igual?”, denuncia l'incompliment per part del govern dels compromisos adquirits ara fa un any en aquesta matèria, a l'hora que critica la proposta d'esborrany de reglament que pretén canviar el nom dels CIE pel de Centre d'Estància Controlada d'Estrangers (CECE). Les organitzacions signants, denuncien que aquest esborrany ha sigut redactat ignorant les seves reivindicacions i que “consolida el model policial de gestió sense garantir un horitzó de tancament d'aquests centres i de respecte dels drets de les persones internes fins que això succeeixi”. El manifest també fa una crida a la mobilització i convoca dissabte 15 de desembre a les cinc de la tarda a la Plaça Espanya de Barcelona, amb el propòsit de marxar cap al CIE de la Zona Franca i rodejar-lo per exigir el seu tancament i el respecte als drets de les persones migrades.
Jornades de formació i reflexió
Paral·lelament a la presentació del manifest i la convocatòria per rodejar el CIE de la Zona Franca, la campanya “Tanquem els CIEs” amb el suport del grup GRAFIC de recerca i acció en les fronteres i controls, i en col·laboració amb la Càtedra UNESCO d'Estudis Interculturals de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), han organitzat unes jornades amb múltiples activitats al Campus Ciutadella d'aquesta universitat barcelonina. Les jornades començaran divendres 14 a les onze del matí amb una presentació a càrrec de les organitzadores, i clouran diumenge al matí amb la celebració de la segona Assemblea Estatal de Col·lectius en Lluita contra els CIEs a l'Ateneu Flor de Maig de Poblenou, que reobre les seves portes aquest mateix cap de setmana. Durant divendres i dissabte es duran a terme diverses taules rodones i tallers temàtics amb la presència de múltiples col·lectius d'arreu de l'Estat espanyol i d'altres indrets del continent europeu.
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani. | 0.800523 | curate | {"ca": 0.9714433056146458, "it": 0.00038677238445175013, "pt": 0.009411461354992587, "en": 0.0030297170115387096, "fr": 0.0021272481144846258, "es": 0.011216399149100754, "eu": 0.0023850963707857924} | http://setmanaridirecta.cat/noticia/mes-80-organitzacions-exigeixen-tancament-dels-centres-dinternament-destrangers |
oscar-2301_ca_20230418_1_181737 | Ja podeu trobar loteria de Nadal i de la Grossa dels Salats per les botigues de Súria! I estigueu atents que aviat la repartirem entre els socis i castellers | 0.63303 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.salats.cat/2020/09/ |
mc4_ca_20230418_5_92033 | Crida de voluntariat per al Gran Recapte al Pla d'Urgell que tindrà lloc divendres i dissabte d'aquesta setmana - Mollerussa TelevisióMollerussa Televisió
Crida de voluntariat per al Gran Recapte al Pla d’Urgell que tindrà lloc divendres i dissabte d’aquesta setmana
El Gran Recapte d’aliments al Pla d’Urgell compta avui dia amb la col·laboració de només un centenar de voluntaris, una cinquantena menys que durant la jornada de l’any passat. Per aquest motiu, des del Consell Comarcal del Pla d’Urgell s’ha volgut fer una crida a la població perquè participin en la cita, especialment cobrint la franja horària de divendres al matí, on més manca de col·laboradors hi ha.
Cal destacar, que en l’àmbit comarcal, la jornada d’enguany servirà per ajudar a 1.861 persones necessitades, de les quals 772 són menors d’edat, i que són usuàries del Centre de Distribució d’Aliments del Pla d’Urgell. Així mateix, hi ha el repte de superar els 21.000 quilograms d’aliments que es van recollir en l’edició de l’any passat.
D’aquesta manera, es tornaran a habilitar punts de recollida en diferents indrets de Mollerussa com a les cadenes de supermercats Plusfresc, Caprabo o Lidl, les quals col·laboren amb el centre, així com a tots els municipis de la comarca, amb l’objectiu de recaptar aliments i productes bàsics específics.
Cal afegir, que durant el 2018, el Centre de Distribució d’Aliments comarcal ha prestat ajuda a 313 persones més respecte a l’any passat. I que en aquesta desena edició del Gran Recapte, es repartiran fins a 250.000 bosses reutilitzables en el conjunt de Catalunya.
Sense resposta per “Crida de voluntariat per al Gran Recapte al Pla d’Urgell que tindrà lloc divendres i dissabte d’aquesta setmana” | 0.885572 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.mollerussa.tv/crida-de-voluntariat-per-al-gran-recapte-al-pla-durgell-que-tindra-lloc-divendres-i-dissabte-daquesta-setmana/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_116860 | La major part de la població presenta al llarg de la seva vida algun tipus de patologia periodontal, considerant-la la causa més freqüent de pèrdua dental en majors de 35 anys. El coneixement d’aquestes patologies, la seva prevenció i el seu tractament, tant quirúrgic com no quirúrgic, és fonamental per mantenir la salut, funció, confort i estètica al llarg de la vida. El coneixement de la Periodòncia permetrà integrar aquesta teràpia com a part del tractament interdisciplinari que requereixen la major part dels nostres pacients. Sense salut periodontal no pot existir una salut ni funció correctes.
L’Àrea de Periodòncia la dirigeix el Dr. José Nart i la professora encarregada de l’assignatura és la Dra. Blanca Paniagua.
Requisits previs
Haver aprovat l'assignatura de Periodòncia Bàsica.
Objectius
Aconseguir que l’alumne sigui capaç de:
1. Identificar els diferents tipus de malalties periodontals, la seva etiologia i característiques clíniques, realitzar un correcte diagnòstic i tractar les formes inicials i moderades.
2. Revaluar els casos després de la fase higiènica-causal i decidir quins pacients requereixen tractaments quirúrgics com a part de la seva teràpia periodontal.
3. Conèixer els diferents procediments quirúrgics periodontals, així com les seves indicacions i contraindicacions.
4. Educar i motivar al pacient durant totes les fases del tractament periodontal i, especialment, durant la fase de manteniment.
5. Entendre la importància crítica de la fase de manteniment per l’èxit a llarg termini de la teràpia periodontal.
6. Conèixer la possible interacció i l’efecte de la patologia periodontal en la patologia sistèmica del pacient.
7. Conèixer el mètode científic i ser capaç d’aplicar-lo a la Periodòncia.
Competències
64 - Fer tractaments bàsics de la patologia bucodentària en pacients de totes les edats. Els procediments terapèutics s'hauran de basar en el concepte d'invasió mínima i en un enfocament global i integrat del tractament bucodental
65 - Diagnosticar, planificar i dur a terme, amb caràcter general, un tractament multidisciplinari, seqüencial i integrat de complexitat limitada en pacients de totes les edats i condicions i en pacients amb necessitats especials (diabètics, hipertensos, oncològics, trasplantats, immunodeprimits, anticoagulats, entre d'altres) o discapacitats. Específicament l'odontòleg ha de ser competent en l'establiment d'un diagnòstic, d'un pronòstic i el desenvolupament d'una adequada planificació terapèutica, i de manera particular en dolor orofacial, desordres temporomandibulars, bruxisme i altres hàbits parafuncionals; patologia dentària i periapical; traumatismes bucodentals; patologia periodontal i dels teixits periimplantaris; patologia òssia dels maxil·lars, els teixits tous bucals i glàndules annexes; estats d'edentació parcial o total i en la planificació del tractament rehabilitador mitjançant pròtesi dentosuportada i mucosuportada, o mitjançant implants dentals, malposicions i/o maloclusions dentàries i d'altres alteracions anatòmiques o funcionals de la cara o del sistema estomatognàtic i de les possibles correccions ortodòntiques, ortopèdiques o quirúrgiques
66 - Fer i interpretar radiografies i altres procediments basats en la imatge, rellevants en la pràctica odontològica
68 - Determinar i identificar els requisits estètics del pacient i de les possibilitats de satisfer les senes inquietuds
69 - Identificar el pacient que requereixi cures especials, i reconèixer-ne les característiques i peculiaritats
70 - Valorar la funció motora i sensorial de la boca, els maxil·lars i annexos
71 - Realitzar procediments limitats de tècniques diagnòstiques invasives en teixits tous (biòpsies)
72 - Prescripció apropiada de fàrmacs, i conèixer-ne les contraindicacions, les interaccions, els efectes sistèmics i les repercussions sobre altres òrgans
73 - Aplicar tècniques d'anestèsia locoregional
74 - Preparar i aïllar el camp operatori
75 - Identificar, valorar i atendre emergències i urgències mèdiques que puguin presentar-se durant la pràctica clínica i aplicar tècniques de ressuscitació cardiopulmonar; manejar infeccions agudes, incloent-hi la prescripció farmacològica i els aspectes quirúrgics senzillss
76 - Identificar i atendre qualsevol urgència odontològica
77 - Fer tractament tant mèdic com quirúrgic de les malalties comuns dels teixits tous bucals
80 - Tractar tant farmacològicament, com quirúrgica els processos inflamatoris dels teixits periodontals i/o periimplantaris incloent-hi les tècniques d'instrumentació periodontal supra i subgingival
Resultats d'aprenentatge
4.001 - Conèixer l'anatomia i histologia dels teixits periodontals en salut i en malaltia
4.002 - Conèixer els mecanismes de colonització bacteriana en la cavitat bucal i identificar les seves implicacions en la salut i en les malalties periodontals
4.003 - Conèixer els mecanismes de resposta inflamatòria i immunològica dels teixits periodontals enfront dels bacteris del biofilm dental
4.004 - Comprendre els principals factors associats a la patologia periodontal, identificar-ne les causes, patogènia i factors de risc
4.005 - Aplicar els mitjans i mètodes diagnòstics disponibles per a la valoració de tot tipus de pacients amb patologia periodontal
4.006 - Obtenir l'experiència clínica adequada en la implementació de les mesures preventives específiques davant de EP i en la realització de les adequades mesures terapèutiques en pacients amb gingivitis.
4.007 - Conèixer els mètodes clínics i terapèutics que li permetin a l'estudiant realitzar un correcte diagnòstic periodontal i planificació del tractament periodontal
4.008 - Conèixer els mètodes quirúrgics encaminats al tractament dels problemes periodontals més complexos
4.009 - Conèixer els principals problemes que s'associen a la patologia periodontal amb la patologia sistèmica, identificant la seva patogènia i les seves implicacions preventives i terapèutiques
4.010 - Conèixer els principals problemes associats a la patologia periimplantaria, coneixent els mètodes diagnòstics i terapèutics per a la seva resolució
4.011 - Obtenir l'experiència clínica adequada en el tractament dels problemes periodontals més comuns sota supervisió
4.013 - Realitzar ajustos oclusals limitats sota supervisió
4.014 - Fer manteniments periodontals de casos senzills
4.015 - Identificar les estructures anatòmiques i dentàries en radiografies panoràmiques, periapicals i d'aleta de mossegada
4.019 - Realitzar profilaxi i demostracions d'una correcta higiene oral adaptades a l'edat del pacient
4.029 - Dominar les bases de la cirurgia oral bàsica: material i instrumental, esterilitat i prevenció d'infecció, tècniques d'anestèsia locoregional, camp operatori, hemostàsia, cures postoperatòries, farmacoteràpia.
4.030 - Saber derivar, quan calgui, a altres professionals o centres, els tractaments complexos o els pacients mèdicament compromesos.
4.031 - Diferenciar el dolor segons la seva localització
4.032 - Diferenciar el dolor segons el seu origen
4.033 - Diferenciar el dolor segons la seva durada
4.034 - Diferenciar el dolor segons la característica del dolor
4.117 - Saber fer una correcta història clínica del pacient
4.118 - Saber fer una correcta exploració oral i funcional del pacient
4.119 - Saber fer una correcta exploració física del pacient
4.123 - Reconèixer les estructures anatòmiques normals i patològiques en una radiografia panoràmica, periapical i oclusal
4.137 - Detectar aquells pacients que requereixen un tractament multidisciplinari per aconseguir els objectius terapèutics, i ser capaç de treballar en l'equip de tractament.
Continguts
CLASSE 1. PRONÒSTIC PERIODONTAL I FASES DEL TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III (21/01/2022; Dra. Blanca Paniagua)
CLASSE 2. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 1: CANVI DE COMPORTAMENT (28/01/2022; Dra. Blanca Paniagua)
- Control supragingival del biofilm: IHO i motivació
- Eliminacio mecànica professional del biofilm i el càlcul supragingival: resultats clínics i microbiològics, i limitacions
CLASSE 3. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 1: CANVI DE COMPORTAMENT (04/02/2022; Dra. Blanca Paniagua)
- Factors locals contribuents: anatòmics, restauradors, ortodòntics i/o hàbits
CLASSE 4. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 1: CANVI DE COMPORTAMENT (11/02/2022; Dra. Blanca Paniagua)
- Control de factors de risc: tabaquisme i obesitat
CLASSE 5. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 2: TERÀPIA DIRIGIDA A LA CAUSA (18/02/2022; Dra. Lucía Barallat)
- Agents físics o químics coadyuvants
- Agents moduladors de la resposta de l'hoste coadyuvants (locals o sistèmics)
CLASSE 6. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 1: CANVI DE COMPORTAMENT (25/02/2022; Dr. José Nart)
- Relació sistèmica: diabetes i malalties cardiovasculars
CLASSE 7. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 1: CANVI DE COMPORTAMENT (04/03/2022; Dra. Blanca Paniagua)
- Relació sistèmica: embaràs i malalties respiratòries
CLASSE 8. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 2: TERÀPIA DIRIGIDA A LA CAUSA (11/03/2022; Dra. Neus Carrió)
- Antimicrobians coadyuvants (locals i sistèmics)
CLASSE 9. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 2: TERÀPIA DIRIGIDA A LA CAUSA (18/03/2022; Dra. Blanca Paniagua)
- Revaluació periodontal
- Manteniment periodontal
CLASSE 10. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 3 (25/03/2022; Dr. Alberto Monje)
- Repetició de la instrumentació subgingival
- Cirurgia periodontal: principis i pràctica de la cirurgia periodontal
CLASSE 11. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 3 (01/04/2022; Dra. Blanca Paniagua)
- Cirurgia periodontal amb penjoll d'accés
- Cirurgia periodontal ressectiva
CLASSE 12. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 3 (08/04/2022; Dr. Alberto Monje)
- Presentació de casos clínics de cirurgia periodontal amb penjoll d'accés i cirurgia periodontal ressectiva
CLASSE 13. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 3 (22/04/2022; Dr. José Nart)
- Cirurgia periodontal regenerativa (RTG): biologia, principis, tècniques i biomaterials
CLASSE 14. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III. PAS 3 (29/04/2022; Dr. José Nart)
- Presentació de casos clínics de RTG
- Revaluació periodontal
CLASSE 15. TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS I-III (06/05/2022; Dr. Matteo Albertini)
- Presentació de casos clínics
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
S'imparteixen classes magistrals per part del professorat del Departament de Periodòncia en una aula al total d'alumnes matriculats en la matèria. Aquest tipus de metodologia permet la utilització de mitjans audiovisuals com a suport dels continguts. Tanmateix, l'alumne pot interactuar i participar activament.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L’examen teòric constitueix el 70% de la nota final i la nota de CUO, el 30%.
L’examen serà tipus test, d’opció múltiple amb un factor de correcció del 0.20.
Per aprovar l’assignatura és necessari haver aprovat ambdues parts (teòrica i pràctica). I la nota d'aprovat haurà de ser igual o superior al 5.0.
No existeix l’opció de realitzar un treball escrit per aprovar l’assignatura.
Es donaran Matrícules d’Honor a partir de 9, a criteri del Professorat.
Bibliografia i recursos
El Professorat penjarà al Moodle un document en PDF amb el contingut teòric més rellevant de cada classe, així com articles, etc.
L'alumne haurà de completar els apunts consultant la bibliografia recomanada.
L'assistència a les classes és altament recomanable.
Bibliografia bàsica:
- Lindhe J. Clinical Periodontology and Implant Dentistry 3ª ed. Copenhagen Munksgaard, 1998.
- Carranza F. Periodontología Clínica 8ª ed. México, Interamericana, Megraw-Hill, 1998.
- Rose lF & Mealey BL. Periodontics: Medicine, Surgery , and Implants. 1ª ed. Elsevier, 2004.
Bibliografia complementaria:
- Hall W. Decision Making in Periodontology, 3ª ed. St. Louis, Mosby-Ycar Book, 1998.
- Nevins M. y Mellonig J. Periodontal Theraphy. Clinical approaches and evidence of success 1ª ed., Quintessence Books, 1998. | 0.615206 | curate | {"ca": 0.7944453824075637, "es": 0.045162924193820696, "en": 0.13135235522539254, "cs": 0.0010130001688333614, "da": 0.00016883336147222692, "pt": 0.022286003714333952, "zh": 0.0008441668073611346, "de": 0.002532500422083404, "sq": 0.000928583488097248, "fr": 0.001266250211041702} | https://www.uic.es/ca/subject/9240/2022 |
racoarticles_ca_20221005_0_44355 | GlRONA DE LA Teoría í práctica de la Ciutat
LA TEORÍA DIU que Girona és una ciutat grisa i negra, pero LA PRÁCTICA ENSENYA que sota la grisor s'hi amaga una gran riquesa de colors.
LA TEORÍA DIU que Girona és freda perqué es troba al hell mig d'un clot humit, amb dotze meses de l'any dividits en nou d'hivem i tres d'infem. Pero LA PRÁCTICA ENSENYA que rhivem gironf, lluny de durar nou mesos, deixa temps i espai per a la primavera i, sobretot, per a la tardor.
LA TEORÍA DIU que Girona és de pedra perqué, nascuda d'una pedrera, va ser bastida en pedra sobre la pedra d'un turó. Pero LA PRÁC-TICA ENSENYA que Girona és també una ciutat vegetal, amb raolts arbres en el clos urbá i milers de plátans a la cantonada.
LA TEORÍA DIU que Girona és heroica perqué va acreditar la seva valentía al Uarg de trenta setges i va oposar una resistencia numantina ais exércits napoleónics. Pero LA PRÁCTICA ENSENYA que Girona es va trobar les guerres ja fetes, que hi va participar perqué no li quedava altre remei, i que amb eis anys ha perdut la memoria deis guerrers i ha arraconat les armes a les golfes de la historia. LA TEORÍA Diu que Girona és una ciutat morta, plena de sepulcres i de lapides funeráries.
Pero LA PRÁCTICA ENSENYA que la mort aparent amaga una ciutat viva i inquieta, traspassada per un aire de gestació permanent.
LA TEORÍA DIU que Girona és immortal, com ho afirma el títol que li fou atorgat per tres vegades. Pero LA PRÁCTICA ENSENYA que, lluny de confiar en la fama que li ha estat atribuida, la ciutat ha entes que ser immortal vol dir ser capa? de viure cada dia i de refer contínuament la propia identitat. Aquesta és una ciutat plena de paradoxes, que mai no s'acaba de conéixer ni d'entendre del tot. Sobre Girona sembla que esta tot dit, quan potser encara está tot per dir. Enguany, les Pires de Sant Narcís ens han donat ocasió per encetar una nova reflexió col-lectiva sobre els seus trets i els seus topics, els seus tresors i les seves potencialitats. Hem fet una Uista de vint-i-tres mots, un per a cada Uetra de l'alfabet, de la A a la Z, i hem convidat vint-i-tres escriptors, hahitiialment dedicats a la creació literaria o a l'opinió periodística, a donar contingut a cada una de les páranles tríades i redactar, així, un nou dtccionari ciutadá. Paral'Ielament, vint-i-tres artistes plástics -a vegades coincidents amb els mateixos escriptorshan dibuixat altres tantes Uetres capitulars i han confegit així un nou abecedari gironí. Escriptors i artistes s'han Uiurat amb veritable ¡Musió a la tasca encomanada. Des d'aquí volem agrair la seva disponibilitat i la seva valuosa aportació creadora. El resultar final d'aquesta experiencia compartida és un dossier de característiques singulars i una contribució mes a la comprensió de Girona, a mig camí entre el passat i el futur.
NARCÍS-JORDI ARAGÓ
Revista de Girona / niim. 172 -i-irml-'iv -.K uiHv IWS | 1 | perfect | {"es": 0.0237347294938918, "ca": 0.9664921465968587, "en": 0.009773123909249564} | |
dogv_ca_20231006_0_44689 | Informació pública de la declaració d'interés comunitari per a una atribució d'ús i aprofitament en sòl no urbanitzable, relativa a una activitat terciària de campament de turisme (expedient GVA-DIC-3103550. C20230094), en el terme municipal de la Vall d'Uixó, situada en la parcel·la 541 del polígon 3. [2023/5366]
(DOGV núm. 9607 de 31.05.2023) Ref. Base de dades 005768/2023
-
Anàlisi documental
Francisco Serrano Picón ha sol·licitat una declaració d'interés comunitari per a una atribució d'ús i aprofitament en sòl no urbanitzable, relativa a activitat terciària de campament de turisme (expedient GVA-DIC-3103550. C20230094), en el terme municipal de la Vall d'Uixó, situada en la parcel·la 541 del polígon 3.
De conformitat amb el que es disposa en l'article 223.4.a del text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny (TRLOTUP), una vegada admesa a tràmit la sol·licitud, s'obri informació pública durant el termini de vint dies hàbils, comptats a partir de l'endemà de la publicació del present anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en el qual els interessats poden consultar l'expedient de declaració d'interés comunitari, l'estudi d'integració paisatgística, així com en la pàgina web https://ovius.gva.es/oficina_tactica i formular per escrit les observacions que estimen pertinents, en les oficines del Servei Territorial d'Urbanisme, de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Av. de la Mar, núm. 16, planta primera, de Castelló de la Plana.
Castelló de la Plana, 16 de maig de 2023. El cap del Servei Territorial d'Urbanisme: Fernando Renau Faubell. | 1 | perfect | {"ca": 0.9372759856630825, "mk": 0.006571087216248507, "es": 0.04062126642771804, "pt": 0.014934289127837515, "it": 0.0005973715651135006} | dogv1702 |
mc4_ca_20230418_14_185012 | Obertes les inscripcions per als cursos de natació de la temporada 2018-2019 – Parc Esportiu Llobregat
Obertes les inscripcions per als cursos de natació de la temporada 2018-2019
Ja es pot formalitzar les inscripcions per als cursets de natació que s’impartiran tant en el PELL com a Can Mercader d’octubre 2018 al mes de juny de 2019. Les dues instal·lacions ofereixen places per a tots els grups d’edat i nivells.
Can Mercader imparteix classes a partir dels sis mesos d’edat i fins als 12 anys, aprenentatge i tecnificació a partir dels 16 anys, cursos especials per a gent gran a partir dels 60 anys i per a embarassades a partir del tercer mes de gestació.
En el PELL es donen classes a menors d’entre 2 a 15 anys. S’estrena un nou curs per a joves d’entre 13 a 15 anys que es suma a les classes d’aprenentatge i tecnificació adreçada a majors de 16 anys, sense oblidar el curs per a gent gran a partir dels 60 anys i el d’embarassades a partir del tercer mes de gestació.
Consulta aquí la informació dels cursets en el CM
Consulta aquí la informació dels cursets en el PELL
27/06/2018 /by Àrea social Procornellà - PELL
https://www.parcesportiullobregat.com/wp-content/uploads/2017/07/cursets-natac_nens_web-1.jpg 480 720 gimcoradmin https://www.parcesportiullobregat.com/wp-content/uploads/2017/04/LogoAreaSocialPROCpng-300x74.png gimcoradmin2018-06-27 09:10:282018-06-27 09:11:24Obertes les inscripcions per als cursos de natació de la temporada 2018-2019
Recta final de la piscina exterior de Can Mercader A partir del 3 de setembre, noves inscripcions per als cursos de Tardor 2018... | 0.816242 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.parcesportiullobregat.com/obertes-les-inscripcions-per-als-cursos-de-natacio-de-la-temporada-2018-2019/ |
macocu_ca_20230731_2_241443 | Amb el seu espectacle Més val sol que cent volant, va captivar a un públic que va estar molt receptiu i participatiu en tot moment
Dissabte passat, l'actor i monologuista Edu Soto va posar la cirereta a la temporada escènica de l'Auditori Teulada Moraira. Amb la seua brillant actuació va clausurar la temporada. Amb el seu espectacle Més val sol que cent volant, va captivar a un públic que va estar molt receptiu i participatiu en tot moment. Una gran dosi d'humor per acabar amb bon gust una altra temporada.
Des d'aquest far obert a la cultura, durant aquests mesos han gaudit de la proposta escènica presentada més de sis mil persones. Una temporada on no ha faltat l'excel·lència sobre l'escenari amb una programació diversa i eclèctica on s'ha pogut gaudir d'òpera, la melodia dels boleros, el jazz de New Orleans, el teatre amb grans professionals en escena, l'excel·lència i qualitat de la música de banda, l'exclusivitat del ballet amb orquestra en directe, el clàssic infantil d'Alícia que va despertar molta màgia en un món on els somnis es fan realitat, el virtuosisme dels joves i enèrgics germans Turlo al violí i violoncel, un concert de Nadal de gran qualitat musical i de l'humor d'un monologuista que estava encantat que la gent haguera gaudit i haguera aparcat els seus problemes per unes hores.
A més, dins d'aquesta temporada, l'Auditori ha viscut la màgia del Nadal apostant una volta més per la campanya Nadal Responsable, amb un arbre de material reciclat que presidia el hall i que estava rematat per més de 300 missatges dels alumnes de CEIP Sant Vicent de Teulada en què llançaven el seu propòsit per al nou any a favor de la conscienciació per a la sostenibilitat del planeta terra. Al mateix temps, aquests alumnes també van gaudir de la jornada La Mar de plàstic, a càrrec de l'educadora mediambiental i activista de Greenpeace Maite Mompó.
La Fundació de l'auditori i la direcció de l'Auditori Teulada Moraira agraeixen la fidelitat del públic i conviden a seguir gaudint i compartint les noves propostes escèniques de la temporada que començarà en breu. | 0.919248 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_427420 | He aconseguit treure unes fotos entre carrera i carrera. La veritat és que ha estat una veritable batalla campal. Donosti estava ple de cartells Pancartes a tot arreu 2000 persones al acte Arriba l'ertzaintza Molta gent a Alderdi Eder després de la primera carrega Contenidors cremats a la calle Hernani L'avinguda tancada pels manifestants Encapuxats cremant contenidors i llençant ampolles i pedres a la policia Molta gent corre escapant de l'ertzaintza 3 focus de foc. Autobus apredrejat
Això és Acció Directa | 0.724848 | curate | {"ca": 0.9645669291338582, "id": 0.03543307086614173} | |
mc4_ca_20230418_6_95997 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » història » Llegenda » Colles o grups de Diables » ermita » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A222&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A503&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A471&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A207 |
macocu_ca_20230731_9_187694 | La Floresta: cobertura piscina municipal
Seria molt important poder cobrir la piscina municipal de La Floresta per optimitzar el seu ús durant tot l any.
0
Adherir-seLa Floresta: cobertura piscina municipal
Empremta digital | 0.452517 | curate | {"es": 0.182648401826484, "ca": 0.5114155251141552, "en": 0.0776255707762557, "pt": 0.228310502283105} | |
mc4_ca_20230418_9_38428 | Concessió del Premi Internacional Comte de Barcelona al Cardenal Tarcisio Bertone - Arquebisbat de Barcelona
Concessió del Premi Internacional Comte de Barcelona al Cardenal Tarcisio Bertone
COMUNICAT DE PREMSA Nota de premsa de l’Arquebisbat de Barcelona amb motiu de la concessió del Premi Internacional Comte de Barcelona al Cardenal Tarcisio Bertone El jurat del Premi Internacional Comte de Barcelona ha concedit aquest guardó, corresponent a l’any 2011, al Cardenal Tarcisio Bertone, Secretari d’Estat del Papa Benet XVI. El Sr. Cardenal de Barcelona [...]
30 Octubre, 2011 -
Nota de premsa de l’Arquebisbat de Barcelona amb motiu de la concessió
del Premi Internacional Comte de Barcelona al Cardenal Tarcisio Bertone
El jurat del Premi Internacional Comte de Barcelona ha concedit aquest guardó, corresponent a l’any 2011, al Cardenal Tarcisio Bertone, Secretari d’Estat del Papa Benet XVI.
El Sr. Cardenal de Barcelona i tota l’arxidiòcesi expressa la seva profunda satisfacció per la concessió d’aquest prestigiós guardó a la persona i a la missió desenvolupades pel Cardenal Secretari d’Estat com a primer col·laborador del Sant Pare Benet XVI.
També recorda amb sentiments d’agraïment la seva participació en la visita del Sant Pare Benet XVI a Barcelona amb motiu de la Dedicació de la Basílica de la Sagrada Família, els dies 6 i 7 de novembre de 2010 i les seves diverses visites al nostre país, en especial la realitzada a l’arquebisbat de Barcelona, Igualada i el Monestir de Montserrat els dies 24, 25 i 26 d’abril de 2010, per a la beatificació del P. Josep Tous i Soler, caputxí català.
Barcelona, 30 d’octubre de 2011 | 0.811405 | curate | {"ca": 0.9791154791154791, "es": 0.020884520884520884} | https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/concessio-del-premi-internacional-comte-de-barcelona-al-cardenal-tarcisio-bertone/ |
crawling-populars_ca_20200525_27_28039 | Ja en tinc un Crear-ne un gratis
OPINIÓ | 30/05/2012
El Festival d'Avinyó, amb clàssics i contemporanis. Bulgàkov ( El mestre i Margarida ) amb direcció de Simon McBurney (Théatre de Complicité), Txékhov ( La gavina ) dirigit per Arthur Nauzyciel, i John...
TEATRE | 25/05/2012
Obviem qualsevol comparació. El Cyrano que Josep Maria Flotats va protagonitzar fa gairebé 28 anys al Poliorama i el que interpreta ara Pere Arquillué no tenen res a veure. Com tampoc té res a veure la...
OPINIÓ | 23/05/2012
El suport municipal a la societat civil. La Generalitat ha suspès totes les subvencions. L'Ajuntament de Barcelona, no. Sembla que és l'únic que té diners en aquest moments, fins i tot per a la Fórmula 1....
OPINIÓ | 17/05/2012
La Generalitat compromet despesa però no paga La conselleria de Cultura deu diners als agents del sector cultural, a festivals i vés a saber a qui més. Però, en alguns casos, busca solucions alternatives....
TEATRE | 12/05/2012
Mequinensa és un retrat del paisatge físic i humà de la població on va néixer Jesús Moncada que gràcies a la intel·ligent dramatúrgia de Marc Rosich, avesat a la translació de textos literaris a l'escena, i...
OPINIÓ | 09/05/2012
Censura als Max "No estem contents". Això, en castellà, ho va dir Salvador Sunyer a l'entrega dels premis Max de teatre a Madrid. "Estem en un espècie de Titanic que s'enfonsa però no volem ser com...
04/05/2012
Stefan Zweig escrivia fa un grapat d'anys: "Quan pensem en els llibres de Schnitzler, no són pas els personatges el que ens retornen, és sobretot l'atmosfera". Els temps han canviat i també l'atmosfera que...
OPINIÓ | 02/05/2012
La Mercè comença al juliol Oberon s'ha quedat sobtat en assabentar-se del petit avanç de programació del primer Grec de Ramon Simó i amb Jaume Ciurana a l'Icub. Ja sabia que ell no figurava entre els...
OPINIÓ | 26/04/2012
Les primàriesUna vegada finalitzat -el 31 de març- el termini de presentació de candidats a la direcció del Teatre Nacional de Catalunya, cal esperar la selecció del jurat format per aquest motiu i del qual...
OPINIÓ | 18/04/2012
L'èxit de Domènec Reixach La primera temporada de Domènec Reixach com a director del Teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà apunta cap a un èxit absolut. El que va ser el responsable màxim del Teatre Nacional de...
TEATRE | 13/04/2012
La Berta té un nòvio, el Manel, de qui no sap gran cosa. La Berta està prenyada i vol saber si el Manel l'estima de debò i si està disposat a tenir el fill. Però no sap com preguntar-l'hi. La Sílvia, una...
OPINIÓ | 12/04/2012
Coriolà i Xavier Solà El secretari general de Cultura es passejava tot content pel vestíbul del Teatre Lliure després de l'estrena de Coriolà . Com ja s'ha dit, en aquesta versió d'Àlex Rigola del text de...
OPINIÓ | 04/04/2012
Bieito estrena a Chicago un Tennessee Williams. Sí, ja sé que no ho sabien. I és que tot i ser el director i artista més internacional de la cultura catalana, les gallinàcies de la cultureta no fan gaire...
TEATRE | 23/03/2012
El Teatre Nacional ha tingut fins ara bon ull en la recuperació de textos de la dramatúrgia catalana desclassificats pel temps i les modes. I amb Rei i senyor (inèdita des de la seva estrena el 1918) torna...
OPINIÓ | 21/03/2012
Davant de la crisi que vivim resulta que hi ha espectacles de masses que ni la noten. És la paradoxa d'unes arts escèniques en què determinats productes capten l'atenció dels espectadors i es converteixen...
TEATRE | 17/03/2012
Per molt que totes les bodes siguin semblants, quan La Cubana et convida a la seva ja saps que alguna cosa amaga, que alguna sorpresa t'estarà esperant i que no seràs un espectador passiu de la cerimònia...
OPINIÓ | 15/03/2012
Ferran Mascarell i la dona del Cèsar El conseller de Cultura és un home culte i per això sorprèn que encara estigui rumiant què ha de fer amb els seu secretari general, Xavier Solà, després que hagin quedat...
TEATRE | 10/03/2012
Nascuts i crescuts entre els bolquers del cicle Radicals del Teatre Lliure, ja desaparegut, i amb encerts ( Democràcia ) i errades, Nao Albet i Marcel Borràs han trobat en l'obra de Jaume Piquet i en el...
OPINIÓ | 07/03/2012
Qui és qui al comitè de selecció del nou director del TNC. Els membres del comitè que triarà qui substituirà el juny del 2013 Sergi Belbel al Teatre Nacional han estat escollits buscant un ventall de...
OPINIÓ | 29/02/2012
El gremi dels artistes té el costum d'elegir d'entre ells els que per votació, sempre secreta, seran considerats els millors de la temporada, cosa que no passa amb el gremi dels lampistes ni el dels...
TEATRE | 24/02/2012
Hi ha històries que una mare no pot explicar als seus fills, només li queda ajudar-los a descobrir per ells mateixos les arrels de la tragèdia en què rau el seu origen. La Nawal és aquesta dona i la...
OPINIÓ | 22/02/2012
La Maga Violeta. Arran del Festival Internacional de Màgia de Badalona XII Memorial Li Chang que se celebra aquests dies i i davant l'absència de magues en el programa -excepte Silvanna, que actua en una...
OPINIÓ | 15/02/2012
Lligant els gossos amb llonganisses. Andalusia és una terra meravellosa i sorprenent sobre la qual ara hi ha posades totes les mirades a causa de les properes eleccions autonòmiques del 25 de març, que...
OPINIÓ | 08/02/2012
Un seguit de preguntes sobre el Liceu. ¿Per què les òperes que ha suspès el Liceu són les del segle XX, les més inèdites i les més arriscades? ¿No treballen amb fons públics per fer alguna cosa més que...
TEATRE | 04/02/2012
Amb Shakespeare la paraula ho és tot. L'acció, la força i els perfils dels personatges surten de la seva escriptura. No sembla, però, que Rafel Duran n'estigui tan segur. Diríem que el director posa per...
TEATRE | 01/02/2012
Un Grec com sempre. Ni un expert en publicitat ho hauria fet millor. Ramon Simó ha aconseguit definir el seu model de festival Grec només assenyalant el que ja era habitual, normal, en els últims anys. Fora...
28/01/2012
En el teatre de Peter Handke hi ha una gran preocupació pel llenguatge, pel sentit de la paraula, així com un sentit de relat dramàtic sense acció. Quitt és un text del 1973 que ens parla del capitalisme,...
OPINIÓ | 25/01/2012
El fet diferencial. La creativitat d'una societat es distingeix de la d'altres societats justament per la feina dels artistes que s'allunyen de la producció cultural més convencional -aquella que el mercat...
TEATRE | 21/01/2012
'ELS BAIXOS FONS' TEATRE NACIONAL 19 DE GENEREl monòleg inicial de Nataixa és molt aclaridor. Les paraules amb què s'obre la versió d' Els baixos fons , de Gorki, afegides a l'original, lliguen el text...
OPINIÓ | 18/01/2012
La finestreta única.¿Però no dèiem que calia eliminar organismes? Doncs la conselleria de Cultura en crea un de nou, l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural. Al final, al darrere d'aquesta finestreta,...
< Anterior |
1 | 2 | 3 | 4 | ... | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
Següent >
Antoni Bassas
Mònica Bernabé
67 Comentaris
23 Comentaris
18 Comentaris
87 Comentaris
17 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.75503 | curate | {"ca": 0.8684285714285714, "it": 0.03371428571428572, "fr": 0.006714285714285714, "pt": 0.02142857142857143, "nl": 0.005142857142857143, "es": 0.05342857142857143, "en": 0.0017142857142857142, "eb": 0.006571428571428572, "br": 0.0018571428571428571, "eo": 0.001} | : /firmes/santi_fondevila/?page=20 |
oscar-2301_ca_20230418_1_252420 | L'Institut participa des del curs 2015-16 en les activitats de geolocalització proposades pel World Mobile City Project : un projecte de geolocalització / georeferenciació que té lloc simultàniament a diferents ciutats de Catalunya i País Valencià (Alcoi, Barcelona, Camp de Morvedre, Castelló, Elx, Igualada, Manresa, Tarragona i València) basat en l'ús d'eines multimèdia i dispositius mòbils per tal de saber-se moure per les ciutats i fer ús d'aplicacions mòbils desenvolupant així competències socials, digitals i d'interacció amb el món físic.
(+info / WMCProject / Tarraconada)
WMCP+
L'activitat WMCP+ (World Mobile City Project Plus) és una activitat complementària del World Mobile City Project que realitzem a les ciutats on participem o hem participat (Barcelona, Tarragona, Valls). No es tracta pròpiament de l'activitat completa, sinó d'un petit tast del que es fa en les jornades #WMCP.
L'objectiu principal, sobretot, consisteix en saber orientar-se per la ciutat i fer ús de diferents aplicacions mòbils de geolocalització, codis QR, tractament d'imatge, etc. i descobrir altres usos i possibilitats de les xarxes socials.
* Descripció de l'activitat
Cada grup tindrà diverses targetes (segons indicacions del professorat).
Tasca Inicial: Geolocalització del punt d'interès mitjançant la lectura del codi QR de la part posterior de les targetes.
Tasca 1: Creació d'un vídeo, una foto, collage o tractament d'imatge mitjançant filtres del punt d'interès.
Tasca 2: Divulgació de l'activitat a les xarxes socials (Instagram): publicar la tasca multimèdia realitzada a Instagram amb l'etiqueta #InsNarcisOller utilitzant els vostres comptes propis, si són públics, o el compte @insnarcisolleralumnes . Si teniu compte de Twitter també podeu fer-ho fent ús de l'etiqueta #InsNarcisOller.
Part posterior de les targetes amb l'identificador de coordenades (QR)
* Apps
Aplicació Utilitat
QR Code Lector de Codis QR QR Code (Android) QR Code (iTunes)
QR Droid Lector de Codis QR QR Droid (Android)
Google Maps Geolocalització Google Maps (Android) Google Maps (iTunes)
Instagram Xarxes Socials Instagram (Android) Instagram (iTunes)
Layout Collages Layout from Instagram (Android) Layout from Instagram (iTunes)
Apps Opcionals:
Prisma (filtres)
Sketch Guru (tractament imatges i filtres)
Comparteix:
Cerca al lloc
Search for:
Accessos directes
Autoria
Lloc web creat i gestionat per:
Jaume Bartolí i Anna Casamitjana
Coordinadors Digitals a l'Institut Narcís Oller fins desembre 2021
Actualment exercint de Mentors Digitals com a Tècnics Docents del Departament d'Educació.
-----
Aquest lloc i els materials compartits estan lligats a drets d'autoria de Creative Commons. Les imatges on apareixen continguts relacionats amb l'Institut Narcís Oller de Valls són propietat del Centre.
Segueix-nos a Twitter
Segueix-nos @ComissioDigital
A les Xarxes
Categories
ComissióDigital CoordinacióDigital DelegatsDigitals desTACats Divulgació EstratègiaDigital Formació Manuals TAC mòbils.edu Notícies Projectes Innovació Recursos Vilaniuada
Twitter @comissiodigital
Tuits de la Comissió d'Estratègia Digital - Institut Narcís Oller
Estació Meteorològica
http://www.institutnarcisoller.org/meteoino/
Tweets by Meteo_Narcis
Reconeixements i Premis
Quant a aquest lloc
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Cerca a l’Espai TAC
Search for:
Publicacions
Publicacions Selecciona el mes abril 2022 (1) març 2022 (1) gener 2022 (1) setembre 2021 (2) juny 2021 (1) maig 2021 (1) abril 2021 (2) març 2021 (2) febrer 2021 (3) desembre 2020 (2) setembre 2020 (1) maig 2020 (1) abril 2020 (2) octubre 2019 (3) setembre 2019 (1) juny 2019 (5) maig 2019 (3) abril 2019 (1) març 2019 (3) febrer 2019 (3) novembre 2018 (2) octubre 2018 (2) setembre 2018 (2) juliol 2018 (1) juny 2018 (4) maig 2018 (5) abril 2018 (5) març 2018 (6) febrer 2018 (3) gener 2018 (2) desembre 2017 (3) novembre 2017 (3) octubre 2017 (3) juliol 2017 (1) juny 2017 (5) maig 2017 (1) abril 2017 (5) març 2017 (2) febrer 2017 (8) gener 2017 (1) novembre 2016 (1) octubre 2016 (1) setembre 2016 (1) agost 2016 (2) juny 2016 (2) abril 2016 (1)
Categories
ComissióDigital CoordinacióDigital DelegatsDigitals desTACats Divulgació EstratègiaDigital Formació Manuals TAC mòbils.edu Notícies Projectes Innovació Recursos Vilaniuada | 0.6754 | curate | {"ca": 0.8788659793814433, "en": 0.07614807872539832, "fr": 0.01710402999062793, "de": 0.0016401124648547328, "pt": 0.010309278350515464, "es": 0.01148078725398313, "ru": 0.004451733833177133} | http://espaitac.cat/innovacio-tac/wmcp/ |
crawling-populars_ca_20200525_9_27629 | dimecres 11 de març 2020, 18:42:15
<!-- function mostrar_hora() { if (!document.layers&&!document.all&&!document.getElementById) return;
var data = new Date(); var hora = data.getHours(); var minuts = data.getMinutes(); var segons = data.getSeconds();
if (minuts<=9) minuts="0"+minuts; if (segons<=9) segons="0"+segons;
hora_actual = hora+":"+minuts+":"+segons;
if (document.layers) { document.layers.rellotge.document.write(hora_actual); document.layers.rellotge.document.close(); } else if (document.all) rellotge.innerHTML = hora_actual; else if (document.getElementById) document.getElementById("rellotge").innerHTML = hora_actual;
setTimeout("mostrar_hora()",1000); }
window.onload=mostrar_hora;
//-->
Català | Castellano
Portada | Mapa Web | Ajuda
Seu electrònica
Us trobeu a: Seu electrònica » Tràmits i serveis » Registre electrònic » Catàleg de tràmits. Tots els tràmits de la A a la Z » Sol·licitud d'alta al servei de teleassistència
És un servei preventiu i assistencial, pensat per atendre situacions de soledat i per garantir una reacció ràpida i eficaç davant d'emergències socials i sanitàries. Mitjançant un petit dispositiu que la persona usuària del servei porta damunt, i a través de la línia telefònica, pot posar-se en contacte 24 hores al dia i 365 dies a l'any, amb una centraleta que atén les seves necessitats.
© 2020 Ajuntament de Girona Plaça del Vi, 1 – 17004 Girona Telèfon: 972 419 000 / 972 419 010 | 0.471689 | curate | {"ca": 0.64002828854314, "es": 0.26449787835926447, "en": 0.028995756718528994, "pt": 0.06294200848656294, "zh": 0.003536067892503536} | : /portal/girona_ca/serveis/e-registre/AaZ/1274.html |
mc4_ca_20230418_13_360707 | La reina catalana del peix dels cinc oceans
Nascuda l’any 1977, Frime mou 17.000 tones de peix cada any, n’exporta el 90% i factura 65 milions, el triple que l’any 2012
De Barcelona al món. Aquest és el camí que ha seguit l’empresa catalana Frime, dedicada a l’exportació, importació i manipulació de peix provinent dels cinc oceans. Actualment és líder del sector a Catalunya, mou 17.000 tones de peix cada any i ven el 90% de la seva producció a l’exterior. Un èxit, però, que ha vingut a cop d’esforços, decisions arriscades, innovacions constants i grans dosis de paciència: any rere any i generació rere generació.
En plena Guerra Civil, Jesús Ramon i la seva dona van decidir obrir una petita peixateria a la Boqueria, a Barcelona. El seu fill -que els havia ajudat rere el taulell durant l’adolescència- va aprendre’n l’ofici i l’any 1977 va decidir fer un pas endavant: crear la seva pròpia empresa majorista de peix amb el nom de Frime. Des de llavors les coses han canviat molt. Sota les regnes de Salvador Ramon, el nét del matrimoni, Frime ha passat de ser una simple intermediària entre pescador i peixater a manipular i envasar el peix sota la seva pròpia marca. Amb seu a Arenys de Munt (Maresme), exporta regularment els seus productes frescos a 32 països, té oficines comercials a França i Portugal i una plantilla de prop de 200 treballadors. Unes xifres que l’any 2014 li van valer el premi a la mitjana empresa més competitiva que atorga anualment Pimec.
“Hem crescut molt, però no ha sigut senzill”, explica el director general de l’empresa, Salvador Ramon. El veritable augment de les xifres va començar l’any 2000, quan Frime va adquirir una nau a Mercabarna, va ampliar la plantilla fins als 12 treballadors i va començar a manipular, envasar i encaixar el peix sota el seu nom. “Va ser una inversió important, però imprescindible per arribar a ser el que som avui”, apunta l’executiu. El bon ritme de vendes va fer que l’any 2012 la companyia decidís adquirir un nou centre de producció, una nau frigorífica i una fàbrica de sushi a Arenys. Aquest pas va disparar-los les xifres de facturació: dels 27,7 milions d’euros de l’any 2012 als 65 del 2015. Per a Salvador Ramon “no hi ha cap secret”, tan sols “prendre les decisions correctes, tenir un gran equip darrere i innovar constantment amb nova maquinària i sistemes de producció”.
Si entre pescadors s’acostuma a dir que el peix gros es cria molt enfora, a Frime han traslladat la dita al món empresarial. Des dels seus inicis l’empresa sempre ha tingut l’ull més posat a la resta del món que a casa: “Paradoxalment, a fora se’ns valora molt més”, apunta Ramon. De fet, tan sols el 10% de la producció es ven al mercat espanyol. Per posar-hi remei, l’empresa ha creat una nova marca comercial exclusiva per a Catalunya -Espai Tonyina-, que s’afegirà a les tres altres marques del grup: Tangram, Salvador i Frime. L’objectiu: consolidar el creixement dels últims anys, “que no ha sigut gens fàcil”, diu l’executiu, que assenyala un problema que té l’empresa: “Espanya”.
“Ens trobem grans barreres administratives per fer eficient l’exportació d’un producte fresc com el nostre”, critica Ramon. “Cada setmana transportem peix des de l’altra punta del món i topem amb una duana espanyola incapaç de fer els tràmits a temps”, lamenta. “Per tenir un aeroport àgil ens cal una administració pròxima que ens entengui i ens doni suport”, conclou.
Tanmateix, aquest any esperen obrir noves oficines a Itàlia i al Regne Unit i presentar la seva gran aposta: una línia de productes dirigida, per primer cop, al petit consumidor. No serà el primer cop en els seus 39 anys d’història que Frime, nascuda a la Boqueria, s’arrisqui per créixer. | 0.853742 | curate | {"ca": 1.0} | https://emprenem.ara.cat/reina-catalana-peix-cinc-oceans_0_1552044857.html |
mc4_ca_20230418_9_147629 | Un miler de nens i nenes de tretze escoles de Girona participen a la 24a edició del concurs “Fem un fanalet” - Ajuntament de Girona
Un miler d’alumnes de tretze escoles de Girona han participat en la 24a edició del concurs “Fem un fanalet per anar a esperar els Reis”, que organitza l’Ajuntament de Girona juntament amb els Manaies de Girona i que compta amb el patrocini d’El Corte Inglés. Aquest matí s’han lliurat els premis al Pavelló de Palau II, en un acte que ha comptat amb la presència del regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Cristóbal Sànchez; de representants dels Manaies de Girona; del centre comercial El Corte Inglés; de l’Institut de Ciències de l’Educació de Girona, i de l’Escola Municipal d’Art.
Enguany, com a novetat, l’Ajuntament ha organitzat una exposició dels fanalets participants al Teatre Municipal de Girona, per reconèixer així el treball que fan els infants i les escoles, i amb la voluntat que ho puguin compartir amb els seus familiars i amics i amb tota la ciutadania.
El concurs ha comptat amb la participació d’alumnes de P3, P4, P5 i 1r de primària de les escoles Font de l’Abella, Carme Auguet, Eiximenis, El Bosc de la Pabordia, Joan Bruguera, Les Alzines, Marta Mata, Montfalgars, Sagrada Família, Verd, Vila-roja, Font de la Pólvora i Bell-lloc del Pla, que han preparat durant les últimes setmanes els seus fanalets per anar a esperar els Reis el proper 5 de gener.
Durant aquesta setmana, un patge reial ha visitat les escoles al capdavant del jurat format per representats de l’Ajuntament de Girona, del món artístic i gironí, de l’Institut de Ciències i l’Educació de la Universitat de Girona, d’El Corte Inglés i de Manaies.
El concurs de fanalets és un recurs educatiu molt ben valorat per les escoles i que contribueix a preservar i continuar aquesta tradició tan gironina d’anar a esperar els Reis amb un fanalet. També fomenta la participació en les festes i tradicions de la ciutat i vol mantenir viva la cançó popular de “Visca els tres Reis”.
document pdf Fanalets premiats del 24è Concurs "Fem un fanalet per anar a esperar els Reis" 2876.6 KB | 0.855055 | curate | {"ca": 1.0} | http://www2.girona.cat/ca/noticies?p_p_auth=8syYatwo&p_p_id=56_INSTANCE_9oNf&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-3&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=3&_56_INSTANCE_9oNf_articleId=5837606&_56_INSTANCE_9oNf_groupId=11622&_56_INSTANCE_9oNf_templateId=PLANTILLA_DETALL_NOTICIA&_56_INSTANCE_9oNf_redirect=http%3A%2F%2Fwww2.girona.cat%2Fca%2Feducacio%3Fp_p_id%3D101_INSTANCE_eE3I%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26p_p_col_id%3Dcolumn-3%26p_p_col_pos%3D1%26p_p_col_count%3D3&_56_INSTANCE_9oNf_redirect_to_asset=true |
naciodigital_ca_20220331_0_470761 | Per afavorir la fluïdesa i la seguretat del trànsit i millorar la funcionalitat de la carretera, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha impulsat la construcció d'una rotonda, de 42 metres de diàmetre exterior, que substitueixi l'actual encreuament entre la C-35 i la GI-552. Aquesta actuació, a més, tindrà una funció important de porta d'entrada, de facilitar la percepció de canvi d'entorn pel qual es circula, del d'una carretera a un més urbà.
obres
Territori i Sostenibilitat licita la rotonda de l'encreuament entre la C-35 i la GI-552 a Riells i Viabrea
Els treballs, amb un import de licitació d'1,3 milions d'euros, afavoriran la seguretat viària i facilitaran la canalització del trànsit | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/16146/comencen-obres-millora-entre-c-35-gi-552-riells-viabrea-sant-celoni |
naciodigital_ca_20220331_0_305810 | Divendres a les 8 del vespre s'inaugurarà a l'Espai d'Art del carrer Barreres l'exposició de pintures "Pintem la plaça", inspirada en la plaça Gispert de Manresa. La mostra es podrà visitar fins al 12 de juliol de dilluns a dissabte de 6 a 2/4 de 9 de la tarda. És una exposició organitzada pel Cercle Artístic amb el suport de l'Ajuntament. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/84630/divendres-inaugurara-exposicio-pintures-sobre-placa-gispert |
racoforumsanon_ca_20220809_4_233142 | És l'únic partit actualment que representa els interessos de Catalunya. És un equip de gent preparada a punt per treballar pel país. No ens enganyem, els altres partits (llevat d'ERC) són partits castellans d'aquests que van venir del pueblo. CiU és Catalunya. Votar CiU és com votar "els teus" jo me'ls sento molt meus. Som fills de la mateixa pàtria, Catalunya mentre que els altres són fills de la pàtria espanyola. No entenc com hi poden haver catalans que votin partits com el Partido Socialista Obrero Español o el Partido Popular.
Quan sento un convergent parlant de Catalunya no puc evitar posar-me la mà a la cartera
Tampoc podeu xerrar molt vosaltres, eh...
Qui som "nosaltres"? | 0.686381 | curate | {"ca": 0.7967599410898379, "es": 0.17378497790868924, "no": 0.029455081001472753} | |
cawac_ca_20200528_0_169973 | El Govern es reuneix amb el PSOE per buscar solucions als desnonaments
Rajoy espera que de la trobada en surti una decisió "equitativa i justa" que es pugui aplicar de forma "immediata"
Dijous, 24 de gener - 14:16h.
La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría , es reunirà aquest dimecres amb "un dels màxims representants " del PSOE per abordar mesures "que resolguin" el problema dels desnonaments . Així ho ha anunciat aquest dimarts al matí el president del Govern , Mariano Rajoy , en una entrevista a la Cope.
Rajoy ha destacat que el seu Executiu ha elaborat un " codi de bones pràctiques " per als bancs que no s'havia donat abans, i "que ha funcionat", encara que no com el Govern hauria volgut. "Jo vull pactar amb la resta de forces polítiques", ha assegurat.
Contactes amb Rubalcaba
Després de dir que ha parlat del tema amb el cap de l'oposició, el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba , ha apuntat que aquest dimecres tindrà lloc una reunió entre l'Executiu i el PSOE, de la qual espera que surti una "decisió equitativa i justa". El president també ha assenyalat que la seva idea és que la decisió que es prengui en la reunió prevista sigui "d' aplicació immediata ". | 0.792237 | curate | {"ca": 0.9037162162162162, "es": 0.09628378378378379} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/print-2243287.shtml |
macocu_ca_20230731_0_186259 | Durant el procés han sorgit debats molt interessants com ara, quines poden ser les conseqüències que, en una família, decideixi tenir un fill que ajudi a curar la malaltia d’un altre. Els límits de la bioètica de vegades son molt difusos i han provocat a les nostres alumnes grans dilemes entre el que és ètic, moral o legal.
Correu electrònic * | 0.740963 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_668108 | Copa Catalana – Fase Territorial Girona 2019
Club Escacs Olot (Passeig d’en Blai 6, Olot)
Diumenge 13 de gener de 2019 – Matí i tarda
1 Àrbitre Adjunt (depenent de la inscripció)
Vàlid Elo Català d’Escacs Ràpids i FIDE ràpid.
Girona, a 10 de desembre de 2018 | 0.607612 | curate | {"en": 0.17391304347826086, "ca": 0.8260869565217391} | https://escacs.cat/index.php/publicacions/circulars/circulars-comite-arbitres/26125- |
crawling-populars_ca_20200525_23_151347 | Inauguració Dia: divendres, 23 de novembre de 2018 Hora: 8.45 horesLloc: Aula de Graus, edifici Gaspar M. de Jovellanos, campus universitari, Palma
La Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears i la Comandància General de les Illes Balears organitzen la Jornada sobre Assetjament Sexual, que tindrà lloc a la UIB el divendres 23 de novembre. A la inauguració, hi intervindran el comandant general de les Illes Balears, general de divisió Juan Cifuentes Álvarez; el delegat de Defensa a les Illes Balears, coronel Jesús Lanza Molla; el degà de la Facultat de Dret, doctor Francisco López Simó; i el rector de la UIB, doctor Llorenç Huguet.
La jornada començarà amb una taula rodona dedicada a l'assetjament sexual en l’àmbit de l'Administració pública, l’àmbit privat i l’àmbit militar. Tot seguit, tindrà lloc la dedicada a les respostes legals a l'assetjament sexual esdevingut en l'Administració pública i les forces armades.
Posteriorment, a les 11.30 hores, tindrà lloc la tercera taula rodona de la jornada, que estarà dedicada als protocols d'actuació enfront de l'assetjament sexual a l'Administració pública, les forces armades i l'empresa privada. Tot seguit, serà el torn de tractar dels mecanismes de suport a les víctimes a l'Administració pública, les forces armades i l'empresa privada.
Finalment, es presentaran diverses comunicacions sobre les temàtiques de què s’ha tractat. A les 14 hores, tindrà lloc la clausura de la jornada, en què intervindran el delegat de Defensa a les Illes Balears, coronel Jesús Lanza Molla; i el degà de la Facultat de Dret, doctor Francisco López Simó.
Data de l'esdeveniment: 23/11/2018
Data de publicació: 20/11/2018
« Torna enrere - Arxiu de notícies | 0.851604 | curate | {"ca": 1.0} | : /Seccions/Recerca-i-transferencia/Ciencies-Socials-i-Juridiques/Arxiu/Jornada-a-la-UIB-sobre-assetjament-sexual-a.cid569160 |
macocu_ca_20230731_10_151415 | Fecha y hora
Ubicación
Àfrica és un continent immens i, per molts de nosaltres, desconegut i misteriós.
Però a Àfrica, bressol de la humanitat, s’han desenvolupat algunes de les grans civilitzacions de la història de la humanitat. Algunes d’elles bastant conegudes i estudiades, com la d’Egipte, i altres completament oblidades fins fa pocs anys.
Aquestes darreres seran l'objectiu de la nostra activitat.
Farem un viatge per la història del continent a través dels mites i creences de diferents pobles, que han sobreviscut al llarg dels segles, molts d’ells sorprenentment similars als que ens són més propers. Descobrirem també una part de la seva rica cultura i del seu sorprenent art. | 0.739759 | curate | {"es": 0.030837004405286344, "ca": 0.9691629955947136} | |
macocu_ca_20230731_8_117530 | Consideracions a l'entorn de la manifestació Som una nació (18 de febrer de 2006)
Amb aquest article volem introduir alguns elements de reflexió a partir de la manifestació convocada per la Plataforma Pel dret a decidir. La intenció és respondre les crítiques rebudes en els fòrums de Racó Català i de Barcelona Indymedia i en els comentaris a una notícia publicada a E-noticies. Pel que fa als correus, alguns els vam contestar i, cal reconèixer-ho, la majoria no, perquè teníem la intenció de contestar-los públicament. Malauradament, com diem a l'índex del web, hem perdut tots els correus de les safates d'entrada i sortida. Demanem disculpes als lectors i a les lectores que s'han quedat sense resposta personal ni pública.
1. L'hora del recompte
Vam comptar a les 18.02 perquè en aquell moment no quedava ningú a plaça Espanya. A més, la Guàrdia Urbana acabava d'obrir la plaça al trànsit i la capçalera era a prop de la plaça Universitat. És a dir, teníem tota la manifestació col·locada a la Gran Via, fet que en facilitava el recompte.
Vist el que va passar, que un nombre significatiu de gent va arribar a la manifestació després del nostre recompte, és evident que hauríem d'haver esperat uns minuts més. Però tampoc no tants com alguns que ens critiquen donen a entendre perquè aleshores haurien marxat els primers manifestants. Per exemple, la capçalera de la manifestació era entre Muntaner i Aribau a les 18.02 i la cua va arribar a la plaça Universitat a les 19.27.
També hem de dir que en el moment del recompte no van observar que arribés gent per incorporar-se a la manifestació pels diferents carrers de l'Eixample per on transcorria la marxa.
2. El nombre definitiu de manifestants
En el tercer CONTRASTANT sobre la manifestació vam escriure que com a màxim es van incorporar a la manifestació 10.000, que representen el 15%. És a dir, el 15% de manifestants van arribar entre una hora i dos minuts i una hora i deu minuts (si tenim en compte la durada del recompte) més tard de l'hora oficial d'inici de la manifestació.
Hi ha gent que ens demana xifres exactes, però és evident que no les tenim. Si les haguéssim tingudes, les hauríem fet servir.
3. Amplada de la Gran Via
Un bon nombre d'internautes argumenten que la Gran Via era plena de banda a banda. Cal recordar, però, que la densitat de les voreres i calçades laterals era molt baixa. Aquest fet, òbviament, resta molta gent. En molts carrers la densitat era de 0'25 persones per metre quadre i, en alguns casos, a causa de les obres, la densitat era nul·la.
4. La capacitat màxima del recorregut
En el quadre següent posem les diferents àrees dels carrers per on va transcórrer la manifestació:
(1) Considerem que el 7,5 de l'àrea no era útil aquell dia.
Si sumen totes les àrees, obtenim que l'àrea útil màxima és de 89.202 metres quadrats. Si consideréssim que cada metre quadrat del recorregut fou ocupat per tres persones, aleshores tindríem 267.606. És important veure que no diem que en un nombre determinat (més o menys gran) de metres quadrats hi hagués tres persones, sinó que n'hi havia tres en cada metre quadrat del recorregut de la manifestació. Fet que no va succeir en aquesta manifestació, ni passa en cap.
Tot i això, en els fòrums es defensen xifres que ultrapassen els 267.606 o, si voleu, multipliquem per quatre, els 356.808. En posem uns quants exemples per demostrar que es tracta d'una opinió generalitzada i la mena d'argumentació utilitzada:
A part per a qui al Racó s'ha fet càlculs de superfície i s'ha estima que pel cantó baix almenys hi havien 600.000. Jo personalment si que considero que 1 milió. Comparant els busos per quan juga el Barça i els busos d'avui i experiències de la mani.
jo no soc de barcelona però a ull.. veig una mica molt dificil (per no dir impossible) que capiguen 1 milió de persones des de pl.catalunya fins a pl.espanya... (ho dic perque he anat més d'una vegada y em pareix que com no sigau contorsionistes... ) però 600.000 si que m'ho puc creure.
Potser ñes cert que un milló és exagerat, però de 800.000 no baixem
coincideixo molt en el que dius. He estat a la mani. Hi ha hagut un gran retard. No he sortit de Pça Espanya pq he arribat tard i crec que es impossible que l'assistencia baixi de les 500.000 persones.
La guàrdia urbana estime unes cent cinquanta mil persones [sic], s'ha de sé burro per creures això, vista la gent què hi havia, podem estimar-ne més de vuit centes mil persones, sense por a despentinar-me, tot i la flagrant desinformació que ha copsat la nostra inestimable TV3.
Cal remarcar que en cap de les citacions anteriors apareix cap argument objectiu.
També es cert que hi ha internautes (i correus electrònics) que opinen que la xifra oscil·la entre 100.000 i 200.000.
5. La discussió al fòrum de Racó Català
El fòrum de Racó Català és el que ha tingut més participació d'internautes i també va ser el primer a iniciar la crítica a les nostres dades. A continuació analitzarem uns correus que van tenir molta importància a l'hora que els lectors/les lectores es fessin una idea del que va ser la manifestació.
La discussió comença amb aquest missatge:
Com sabeu, Contrastant ha xifrat l'assistència a la manifestcaió al voltant de les 70.000 persones. Jo de Contrastant m'en solc fiar. Però aquest cas, sembla que no ho han encertat. Jo no he anat doncs sóc a l'estranger, però he estat llegint i ara tinc les meves conclusions.
Només heu de llegir l'article: http://www.contrastant.net/mani/nacio.htm
Fallos que comet Contrastant: · La mesura s'ha fet a les 18:02. La manifestació encara no havia arribat a plaça Catalunya, i no havia omplenat la plaça. A aquesta hora, molta gent encara no havia sortit de plaça Espanya, ho sé perquè els meus pares eren a Plaça Espanya a les 18:30. · Aquest cop no han fet els càlculs per superfície. S'ha de tenir en compte que no s'ha covert tota la superficie del recorregut, sino, que també els carrers adjacents a Plaça Espanya. També em consta que part del Paseig de Gràcia i de les Rambles estava ple a vessar de gent. · Contrastant no té en compte que gent ha fet el recorregut desde les 17h fins a Plaça Catalunya i ha marxat a casa. Encara hi havia gent que no havia sortit de plaça Catalunya. · Tinc amics que no han pogut arribar a plaça Catalunya i han hagut de marxar abans per no perdre el bus de tornada. Si teniu més fallos els podeu enumerar. Jo ara em posaré a mirar els mapes de Barcelona i faré els meus propis càlculs per superfície. [...].
Segons aquest internauta, un dels errors que vam cometre va ser comptar abans que la manifestació arribés a plaça Catalunya perquè molta gent no havia sortit de plaça Espanya. En primer lloc, el recompte es pot fer abans que la manifestació arribi al final. Això no l'invalida. En aquest cas, com ja hem dit, hauria estat millor esperar una estona més perquè un nombre significatiu de gent es va afegir a la marxa després de les 18.02. L'argument que hi havia molta gent a plaça Espanya no té cap fonament. Com ja hem dit, la Guàrdia Urbana va obrir la plaça al trànsit poc abans de les sis de la tarda.
La segona crítica és que no vam fer els càlculs per superfície. El títol de l'article parla de "Dades globals". Muntar un article amb un quadre com el que calia fer per donar compte de la manifestació costa el seu temps. Per això vam optar per fer-ne un de senzill, donar la xifra total carrer a carrer, i esperar a l'endemà a oferir el quadre àrea per àrea.
La tercera crítica consisteix a dir que hi havia gent als carrers adjacents a la plaça Espanya. Aquesta afirmació és errònia. A les 18.02 no hi havia cap grup de gent significatiu a la plaça Espanya ni en cap dels carrers adjacents.
La següent crítica no s'entén. Interpretem que hi ha gent que ha arribat a plaça Catalunya i se n'ha anat a casa. Aquesta gent, però, ja havia estat comptada a les 18.02 quan la capçalera era a prop de la plaça Universitat. Si hi ha algú que deixés la manifestació abans de les 18.02, cal considerar que és estadísticament irrellevant.
La darrera crítica és que alguns amics de l'internauta no van arribar a plaça Catalunya perquè havien d'agafar l'autobús. El problema no és si el manifestant arriba o no al final, sinó si està comptat o no. D'una banda ens critica que comptem a les 18.02 i d'altra vol que esperem que tots els manifestants arribin a plaça Catalunya. Les dues possibilitats són incoherents. Tornant al recompte, el manifestant que a les 18.02 era a Llançà potser era a la plaça Universitat a les set de la tarda (per dir una hora), però ja havia estat comptat. El lloc on és comptat el manifestant no té cap rellevància. L'únic important és comptar-lo.
Com a conclusió els fallos que comenta l'internauta queden reduïts a un: l'hora del recompte.
Poc després, l'internauta, que per cert reconeix que no va ser a la manifestació ("Tot sigui dit: jo no he pogut estar a la manifestació" perquè "sóc a l'estranger"), afirma que:
Jo critico contrastant i he dit la xifra mínima de 140.000, mitja de 200.000 i màxima de 400.000.
Simplement he mencionat uns errors que al meu parer s'han comès al fer les mesures de contrastant.
Aquest internauta posteriorment ofereix els seus càlculs:
Vet aquí els meus càlculs. · Longitud del recorregut: 2500 m. Amplada de la Gran Via: 50 m. Seré generós i reduiré aquest ample: el deixo en 35 m. Superfície total: 87.500 m2 · Superfície Plaça Espanya: la plaça té un diàmetre de 100 metres mínim. Superfície: 7500 m2 · Plaça Universitat: 200m per 100m. Com que 35m d'amplada d'aquests estan comptats al punt 1, son 200 m per 65m. 13.000m2 · Plaça Catalunya: 200 m per 200 m. 40.000 metres quadrats (arrodonint a la baixa, ja que hi ha costats de la plaça més amples). · No compto el Passeig de Gràcia, on em consta que la part d'abaix estava també plena. Tampoc compto el carrer Balmes o Pelai, que no sé si estava ple, però pel que he llegit en altres llocs una mica també. Metres quadrats totals: 148.000 m2. Amb aquests 148.000 metres quadrats hi poseu la gent. Considero que en un moment donat, tota aquesta superfície ha estat plena de gent, ja que existia gent que havia arribat a Plaça Catalunya i ja s'estava llegint el manifest, i els meus pares no havien sortit de plaça Espanya.
Hi dóno una taxa de reemplaç de 1,5. Es a dir, gent quu ha marxat abans que molta gent arrivés al final, i gent que ha arribat tard.
En 148.000m2 s'hi poden posar 4 persones per metre quadrat. Però sé que això no és realista. On va la pancarta, d'acord, son 4-5 persones per metre quadrat perque van molt apretats. Però més enrer van més separats.
Seré generossissim amb els de Contrastant i posaré una persona per metre quadrat.
148.000 persones. Multiplicat per 1,5 dóna 225.000 persones. Mínim.
450.000 persones. Pel cap baix. Una xifra excel·lent.
Quant a la superfície, farem els comentaris següents. Primer de tot, que no s'ha de ser "generós" amb l'àrea calculada, sinó que s'ha de comptar l'àrea que hi ha i prou. No s'ha de comptar de més ni menys. D'altra banda, el recorregut no fa 2.500 metres, sinó 2.033. Tampoc no descompta l'àrea no útil de la Gran Via. Com tampoc no ho fa a Plaça Espanya, on hi ha una font considerable. També cal dir que l'àrea compresa entre plaça Espanya i el carrer Llançà és molt petita per dues raons: d'una banda, hi ha el túnel de la Gran Via i, d'altra, actualment hi ha unes obres a banda i banda de l'esmentat carrer.
Un altre aspecte és l'àrea ocupada realment. La plaça Espanya en cap moment de la tarda va estar plena de gent. A més, cap font fiable no assenyala que la plaça Catalunya estigués plena. Per tant, són un bon grapat de metres quadrats que cal restar. I, tornem a insistir-hi, la Guàrdia Urbana va obrir la plaça Espanya al trànsit poc abans de les sis de la tarda.
La referència que els pares li diuen en una conversa telefònica que eren a plaça Espanya es pot entendre que eren a tocar de la plaça Espanya. Com ja hem dit, a les 18.35 la cua era una mica més enllà del carrer Llançà, a poc més de 110 metres de l'esmentada plaça. A més, les converses per mòbil no sempre reflecteixen la realitat. En posarem un exemple. Gairebé a les quatre de la tarda, quan el primer membre de CONTRASTANT era a l'Hotel Plaza, lloc de concentració del col·lectiu, va arribar un autocar. En va baixar gent i un senyor que parlava pel mòbil va comentar: "No hi ha gaire gent". En aquella hora no és que no hi hagués "gaire gent", sinó que la placa Espanya estava desèrtica.
A continuació dóna "la taxa de reemplaç", que fixa en 1'5, és a dir, per cada manifestant comptat hi aplica un recàrrec del cinquanta per cent. A més, diu que hi ha manifestants que ja han marxat i d'altres que no han arribat. L'argument podria vàlid si, per exemple, hagués comptat a les 18.02. Però él sorprenent és que aplica "la taxa de reemplaç" a tota la superfície que estableix: des de plaça Espanya fins a plaça Catalunya i, a més, hi suma les dues places plenes de gent, a més de la plaça Universitat. Per tant, fa el recompte un cop la manifestació ha arribat al final.
Al final del text, l'internauta atribueix la paternitat de la densitat (2 per metre quadrat) a la Guàrdia Urbana quan aquest organisme no ha donat cap mena d'explicació de com va fer el recompte.
Així doncs, tant les dades empíriques com la metodologia no tenen cap mena de consistència. Aquests dos textos que hem analitzat, però, van ajudar a generar un discurs contra la nostra xifra en uns internautes prèviament emprenyats per la nostra dada. Era, diguem-ne, la reafirmació que la nostra dada era ridícula.
6. La paradoxa de qui ens paga
Alguns internautes es pregunten qui ens paga (fins i tot un hi veu "interessos ocults"). Al llarg de la nostra activitat CONTRASTANT ha rebut dues subvencions, una el 2004 i una altra el 2005, que en el seu moment vam fer públiques en un lloc destacat del web, fet gens habitual en la majoria de mitjans. La primera fou de 20.000 € i la segona de 10.000. En tots dos casos diners públics, que eren de domini públic i provenien d'ajuts als mitjans de comunicació catalans promoguts pel Govern.
En concret, hem rebut les dues subvencions de la Secretaria General de Comunicació del Departament de Presidència del Govern. Creiem que no cal dir qui governa aquest Departament. Per tant, es pot dir irònicament que vam comptar la manifestació del 18-F contra els nostres interessos, suposant que el nostre interès sigui rebre una subvenció per damunt de tot. En aquest sentit, el més fàcil hauria estat inflar la xifra de participació i tots contents. Menys nosaltres, que sabríem que havíem enganyat els nostres lectors.
A nosaltres qui ens paga el sou que ens permet viure cada mes és el Departament d'Educació ja que els membres de CONTRASTANT som professors d'institut.
7. Dades manipulades
Una altra de les crítiques que hem rebut és de ser uns manipuladors. Creiem que hem demostrat fefaentment que sempre hem comptat amb honradesa qualsevol mena de manifestació, fos del signe que fos. Sempre hem dit el que hem vist, independentment que haguem estat més o menys encertats en el recompte a parer dels lectors i de les lectores de CONTRASTANT.
També hem de dir que creiem que una part significativa de la gent que fa aquestes afirmacions no és lectora del nostre web.
8. Consideracions a l'entorn de les darreres manifestacions
Arran de les manifestacions contra el transvasament de l'Ebre i l'Europa del Capital l'any 2002 vam rebre, com ara, crítiques. Aleshores vam escriure un article sobre el nombre d'assistents a una manifestació i diversos aspectes que hi estan relacionats. L'article és el següent: A l'entorn de les darreres manifestacions. Creiem que donades les circumstàncies seria interessant de llegir-lo o de repassar-lo. | 0.763419 | curate | {"ca": 0.9712517725924971, "cs": 0.0009024107257960552, "fr": 0.006510248807528683, "es": 0.010764470800567229, "hu": 0.00038674745391259507, "en": 0.005672295990718061, "pt": 0.004383137811009411, "da": 0.000128915817970865} | |
macocu_ca_20230731_7_479153 | Actualitat
La nit del diumenge, 28 d'octubre, s'adopta l'horari d'hivern i s'endarrereix una hora el rellotge
27 Octubre 2018
La matinada del proper diumenge, 28 d’octubre, el rellotge s’endarrerirà una hora a les tres de la matinada, que passaran a ser les dues. Aquest canvi, que posa final al període de set mesos d’horari d’estiu per al 2018, és una mesura establerta per la Unió Europea i que es fa de forma harmonitzada a una vuitantena de països de tot el món.
L’objectiu d’aquest canvi horari era l’adaptació de l’horari a la llum del dia, de manera que es maximitzés l’aprofitament del Sol com a font lumínica. En l’actualitat, el Consell Assessor per a la Reforma Horària que va impulsar la Generalitat ha emès un informe que dóna suport a l'eliminació del canvi d'hora i proposa mantenir-se en l'horari d'hivern tot l'any. | 0.791608 | curate | {"ca": 0.9818621523579202, "es": 0.018137847642079808} | |
macocu_ca_20230731_4_291844 | Placa commemorativa del centenari del naixement d'Antoni Clavé; a la casa on va viure, al carrer Valldonzella, 56. | 0.638149 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_35056 | L'històric Mercat de Campoamor de Sabadell tancarà el 31 de març de 2020
Als anys 80 del segle passat van obrir a Sabadell tot un conjunt de mercats municipals per facilitar l’abastiment alimentari de la població resident als barris. Així ho van fer el de Campoamor, Merinals, Torre-romeu i la Creu Alta. Tots han tingut reformes més o menys ambicioses. Tots menys un: el de Campoamor. Per llei de vida, o per inanició, tancarà les portes el 31 de març de l’any vinent.
El mercat va obrir fa més de tres dècades, en els primers mandats d’Antoni Farrés. En els primers anys tenia desenes de parades de tot tipus: fruita i verdura, peix, carn, forns de pa, congelats, pastes i fins i tot una joiera, a més d’una de les poques botigues de Cafès Pont de la ciutat. Després va arribar un supermercat de la marca Condis. A més, el mercat era el punt de trobada a la zona entre veïns d’Espronceda i Campoamor, també de la Creu, completat amb el popular mercat ambulant dels dijous, dels que sempre ha funcionat més i millor a la ciutat.
Des de fa almenys dècada i mitja el mercat ha anat a menys sense aturador. L’arribada de les grans superfícies a la zona sud de Sabadell (un Mercadona proper cap a la Granja del Pas i un Lidl a Campoamor) van canviar molt els hàbits de compra del veïnat, cada cop gent més carregat d’anys i amb major presència d’estrangers. Tants uns com altres amb una capacitat adquisitiva limitada per igual. La crisi va colpejar fortament els paradistes, i els barris del sud, i les botigues de la zona (també part del comerç local del Passeig Espronceda, la carretera de Barcelona i altres carrers) han anat tancat o traslladant-se per manca de clientela.
La manca de reforma de la llotja tampoc ha ajudat a fer-la competitiva. Sí es va reformar el Mercat de la Creu Alta. També el dels Merinals. Fins i tot el modest mercat de Torre-romeu. Per suposat es va reforma rel Mercat Central. Però mai el de Campoamor, que està com als anys 80. Almenys des de l’any 2003 el PSC portava la reforma del mercat al seu programa, però no es va moure ni un totxo.
Del mercat intercultural a l’enderroc
El darrer govern, el quatripartit, apostava per canvi total de model, més centrat en l’activitat gastronòmica intercultural. La reforma costaria 2,1 milions segons es va presentar fa dos anys (més info: ‘La primera reforma del mercat de Campoamor en 35 anys‘). No obstant, fins l’abril d’aquest mateix any no es va convocar el concurs d’idees.
El mateix mes d’abril, ja en plena precampanya electoral, el PSC va llençar la seva proposta més arriscada. Sense previ avís, però amb una proposta “molt pensada” deia en el seu dia l’alcaldable avui alcaldessa Marta Farrés: calia enderrocar el mercat, perquè no hi veu sortida. Sobre les seves cendres, cal fer-hi pisos socials i un centre cultural a la zona sud (més info: ‘El PSC aposta per donar carpetada al mercat de Campoamor‘).
Data de defunció: 31 de març de 2020
El pla comença a caminar. Al mercat només queden quatre comerços. El supermercat Condis, la joiera, un bar i una xarcuteria. Tant la xarcuteria com el supermercat abaixen la persiana a finals d’any. I el bar es traslladarà a un altre equipament municipal. La popular joiera del Mercat serà l’últim comerç a tancar, el 31 de març de l’any vinent.
Foto portada: el passadís central del Mercat de Campoamor. Autor: M.Tornel. | 0.810854 | curate | {"ca": 0.9601328903654485, "es": 0.03986710963455149} | https://www.isabadell.cat/barris/sectorsud/campoamor/lhistoric-mercat-de-campoamor-de-sabadell-tancara-el-31-de-marc-de-2020/ |
macocu_ca_20230731_10_310374 | El Levante UD FS avança de ronda en Copa del Rei amb una victòria molt seriosa enfront de Bisontes Castelló | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_23640 | Transgressions Territorials i Internacionals: d’octubre 2013
Ahir tothom va sortir al carrer per tu, Alba. És massa gros que te n’hagis anat així, massa esgarrifós pels targarins, per la nació, pel món. Te’n vas quan la teva ment començava a pensar en abstracte, quan el teu criteri s’originava i es manifestava amb veu pròpia, quan el teu cos iniciava el dibuix d’unes corbes en femení. Quan tot just despertaves del son dels infants, deia la cançó. És massa gros, massa exagerat, massa aviat.
El teu assassinat no té res a veure amb cap mort accidental, ni amb violències casuals, és un crim atroç del masclisme feixista i del patriarcat que regna gairebé des dels inicis de la civilització. El mal endèmic més estès, tan estès i tan endèmic que el vivim i el reproduïm cada dia sense percebre’l. Els nostres drets hi són però s’esvaeixen sovint en la quotidianitat dels fets i dels actes. Ells es fan amos de les nostres ments, dels nostres fills i més encara, de les nostres filles.
Ens unim contra el nazisme, contra el racisme, contra el capitalisme, contra les retallades, els desnonaments però ens apleguem de la mateixa manera contra el crim ordinari del patriarcat i del masclisme? Tal vegada només quan fets com aquest ens desborden, ens ofeguen. Sortim un dia al carrer, i ja està. Marxem cap a casa i demà tornarem a reproduir els actes del masclisme quotidià fins tornar-nos a esgarrifar.
Tu vas dir prou, no volies continuar amb ell i no ho va suportar, car la seva estima per tu no era sana. Els homes insans posseeixen, els homes igualitaris estimen i ens deixen marxar. Ells ens fan créixer com a persones, ens ajuden a volar ben amunt, ens cuiden i ens respecten. Hi ha massa homes insans i dones que els normalitzen.
I és que tu no te n’has anat, Alba, t’han fet marxar perquè no vas obeir. Tenim doncs el mandat que tu ens has deixat: DESOBEIR. Desobeir cada dia al carrer, a casa, a la feina, a les institucions i a les associacions per totes les Albes, Maries, Sònies, Yasmines... Desobeïm totes per sempre més i pel teu record.
Publicado por Sara Vilà Galán en 11:24
Etiquetas: Alba, desobediència feminista, feixisme masclista, violència masclista | 0.814306 | curate | {"ca": 0.9823255813953489, "es": 0.017674418604651163} | http://saravilagalan.blogspot.com/2013/10/ |
wikipedia_ca_20230401_0_281806 | Escola d'Anvers
L'Escola d'Anvers engloba als artistes actius a Anvers durant el segle XVI, quan la ciutat era el centre econòmic dels Països Baixos, i durant el segle XVII, quan es va convertir en la fortalesa artística del Barroc flamenc sota la influència de Peter Paul Rubens.
Història.
Anvers va substituir Bruges com a principal centre comercial de Flandes al voltant de 1500. Els pintors, artistes i artesans es van unir al gremi de Sant Lluc, que formava els aprenents i garanta la qualitat de les obres.
La primera escola d'artistes que va sorgir a la ciutat van ser els manieristes d'Anvers, un grup de pintors gòtics tardans anònims que estaven actius a la ciutat des del voltant de l'any 1500 fins a 1520. Els van seguir els manieristes de tradició italiana que es van desenvolupar al final de l'Alt Renaixement. Jan Gossaert va ser el principal artista de la ciutat en aquesta època. Altres artistes, com Frans Floris, van seguir aquest estil.
Les revoltes iconoclástiques ("Beeldenstorm" en neerlandès) de 1566 que van precedir la Guerra dels Vuitanta Anys van donar com a resultat la destrucció de moltes obres d'art religiós, i la necessitat que les esglésies i els monestirs es tornessin a moblar i redecorar. Artistes com Otto van Veen i membres de la família Francken, treballant en un estil manierista tardà, van proporcionar nova decoració religiosa. També va marcar el principi del declivi econòmic de la ciutat, quan el riu Escalda va quedar bloquejat per la república Holandesa el 1585 i el comerç va disminuir.
La ciutat va experimentar un renaixement artístic el segle XVII. Els grans tallers de Peter Paul Rubens i Jacob Jordaens, i la influència d'Anton van Dyck, van fer d'Anvers el centre del barroc flamenc. La ciutat era un centre de publicació internacionalment significatiu, i tenia una enorme producció de gravats d'antics mestres i il·lustracions de llibres. Els pintors d'Anvers especialistes en animals (anomenats "animalistes", com Frans Snyders, Jan Fyt i Paul de Vos van dominar aquesta especialitat a Europa durant almenys la primera meitat del segle. Molts artistes es van unir a la guilda de romanistes, una societat per a la qual s'exigia haver visitat Roma. Però així que l'economia va continuar declinant, i els governadors Habsburg i l'església van reduir el seu mecenatge, molts artistes formats a Anvers van marxar als Països Baixos, Anglaterra, França i altres destins, i a finals del segle XVII Anvers ja no era el centre principal de l'art.
Artistes de l'escola d'Anvers.
Segle XVI.
- Pieter Aertsen
- Paul Brill
- Pieter Brueghel el Vell
- Joos van Cleve
- Gillis van Coninxloo
- Frans Floris
- Ambrosius Francken el Vell
- Frans Francken el Vell
- Hieronymus Francken el Vell
- Lucas d'Heere
- Jan Sanders van Hemessen
- Jan Matsys
- Quentin Massys
- Joos de Momper
- Jan Gossaert
- Adam van Noort
- Joachim Patinir
- Frans Pourbus el Vell
- Bartholomeus Spranger
- Otto van Veen
- Marten de Vos
Segle xvii.
- Hendrick van Balen
- Pieter Boel
- Adriaen Brouwer
- Jan Brueghel el Vell
- Jan Brueghel el Jove
- Pieter Brueghel el Jove
- Gaspar de Crayer
- Abraham van Diepenbeeck
- Anton van Dyck
- Frans Francken el Jove
- Jan Fyt
- Antoon Gheringh
- Jacob Jordaens
- Erasmus Quellinus II
- Peter Paul Rubens
- Daniel Seghers
- Jan Siberechts
- Frans Snyders
- David Teniers el Jove
- Theodoor van Thulden
- Adriaen van Utrecht
- Cornelis de Vos
- Paul de Vos
- Jan Wildens
- Thomas Willeboirts Bosschaert | 1 | perfect | {"fr": 0.022104332449160036, "ca": 0.7385794282346007, "en": 0.03743000294724433, "es": 0.06542882404951371, "nl": 0.11553197760094312, "de": 0.015915119363395226, "tr": 0.0050103153551429415} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=281807 |
crawling-populars_ca_20200525_35_37159 | Eduquem avui per fer millor el demà
Com cada nou curs l'IMET organitza unes jornades de formació adreçades a les docents de les llars d'infants municipals. Aquest curs una de les propostes ha estat una xerrada – col.-loqui per tal d'aprofundir en la comprensió de les dificultats del nen amb Trastorn de l'Espectre Autista i proporcionar als professionals de les llars les estratègies necessàries per ajudar-los tenint en compte les seves dificultats.
Aquesta formació ha anat a càrrec de la Sra. Mar Vázquez, Coordinadora de Cap Santa Tecla. S'ha duta a terme dijous 8 de setembre a la seu de l'IMET.
OMAC
Oficines d'atenció ciutadana
PLÀNOL
Amb les dependències municipals
EPP!
Avisa'ns d'incidències a la via pública
TELÈFONS | 0.741705 | curate | {"ca": 0.9064245810055865, "es": 0.06284916201117319, "no": 0.00558659217877095, "hu": 0.008379888268156424, "de": 0.00558659217877095, "fr": 0.0111731843575419} | : /educacio/noticies/noticies-2016/formacio-adrecada-a-les-docents-de-les-llars-dinfants-municipals |
macocu_ca_20230731_7_267559 | La salut està condicionada als entorns on vivim, aprenem, treballem i envellim
Els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 abasten molts aspectes, però el número 3, que aborda la salut i el benestar, és un dels que engloba un espectre més ampli
Tots els objectius de desenvolupament sostenible que integren l’Agenda 2030 abasten molts aspectes, però el número 3, que aborda la salut i el benestar, és un dels que engloba un espectre més ampli. El grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciencies (M3O) de la UVic -UCC treballa en l’ODS 3. L’objectiu és generar i transferir coneixement sobre models docents i d’atenció en cures de salut i socials. És un grup multidisciplinari de professionals que investiguen la salut des d’una perspectiva holística, social, multidisciplinària, integradora, interuniversitària i internacional.
Quan les Nacions Unides va presentar l’Agenda 2030 l’any 2015 poc devia pensar que cinc anys després ens assotaria una pandèmia com la de la covid-19. Al grup de recerca M3O la pandèmia els va afectar directament en diversos treballs que tenien en marxa, especialment els que incloïen l’avaluació de pacients. Però la pandèmia també els ha aportat oportunitats per engegar nous projectes.
El projecte Temps és un dels que porten a terme relacionat amb la pandèmia. Javier Jerez Roig, doctor en Salut Pública i cap del Grup d’Investigació M3O, explica que el projecte avalua l’impacte de la pandèmia en els estudiants universitaris de graus sociosanitaris i biomèdics en l’àmbit espanyol “i també, específicament, si els ha influït a l’hora de triar el grau que estan fent a causa de la covid. Perquè s’ha vist que a partir de l’any 2020 va haver-hi un augment de les demandes de matrícules d’alguns graus universitaris, sobretot de Medicina, Infermeria, Psicologia i Biomedicina”. Es va detectar entre un 10% i un 30% d’augment de demanda. “No sabem si va ser per la pandèmia o no. És el que estem estudiant.”
D’altra banda, el grup està col·laborant en el projecte Resicovid; “estem fent una avaluació sistemàtica de l’impacte de la pandèmia a les residències de Catalunya, un dels àmbits d’expertesa del grup de recerca. Col·laborem amb la Càtedra de Cures Pal·liatives i altres grups de recerca de la Universitat. No només en residències de gent gran, sinó també de persones discapacitades i en institucions de salut mental. S’elaboraran propostes de millora, per a l’atenció integral dels residents de Catalunya. Finalment, es treballa en un altre projecte amb residents geriàtrics per avaluar la funció pulmonar: “Estem analitzant quins són els factors que prediuen que els residents amb covid tinguin una pitjor funció pulmonar.”
La globalització i la desigualtat en l’accés a les vacunes
Anna Ramon Aribau és doctora en Sociologia, professora del Departament de Ciències Socials i Salut Comunitària de la Facultat de Ciències de la Salut i Benestar de la UVic-UCC i membre del grup de recerca M3O. Segons ella, la pandèmia ha posat de manifest que vivim en un món globalitzat i això implica que la circulació de persones és constant i per tot arreu; “aquest fet pot tenir aspectes molt positius com el poder conèixer el funcionament d’altres societats diferents a la nostra i poder ampliar el coneixement, però té vessants negatius com que pot facilitar l’expansió ràpida de malalties infeccioses, com la covid”. La pandèmia també ha servit per constatar la desigualtat mundial en l’accés a les vacunes: “Ja teníem moltes evidències abans de la pandèmia que la desigualtat social tenia conseqüències en la salut de les persones i en l’accés a la sanitat. La pandèmia ens ha constatat, una vegada més, que això és així.” Cal, segons ella, “major implicació dels governs per equilibrar la influència de les empreses farmacèutiques, que són molt poderoses”.
Als països desenvolupats un dels principals problemes de salut en l’àmbit de la morbiditat és la dependència, relacionada amb l’envelliment poblacional. “Això és un gran problema”, assegura Jerez, que afegeix que “la tendència probablement anirà en augment en els propers anys pel que fa a les limitacions de les activitats de la vida diària” i la morbiditat associada a l’envelliment: demències, problemes psicocognitius, etc. “També tenim un problema molt gran derivat de la societat en què vivim: la salut mental (depressió, ansietat, estrès laboral, etc. ).” Els estils de vida també hi tenen a veure: el sedentarisme i els problemes nutricionals (desnutrició, obesitat, etc.) i “també representen grans problemes”.
Pel que fa a la mortalitat, Jerez apunta en primer lloc les malalties cardiovasculars, sobretot ictus i cardiopaties. A continuació, el càncer i les malalties pulmonars, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica. Per últim, també es poden destacar les demències (l’Alzheimer principalment) i altres causes com la diabetis, els accidents i suïcidis.
En els països en vies de desenvolupament el principal problema són les malalties agudes, de tipus infecciós, explica Jerez; malària, tuberculosi o el VIH/sida estan entre les principals causes de mortalitat. Ramon hi afegeix també el que se’n diu condicions perinatals; “es refereix a la mort d’una mare o del seu fill durant i després del part. Aquestes morts es podrien prevenir millorant la qualitat de l’atenció sanitària a les dones embarassades, especialment durant el part”.
Una gran proporció de malalties en els països en vies de desenvolupament “són totalment evitables o tractables amb medicaments o intervencions ja existents”, assegura.
En aquest sentit apunta que l’arrel de moltes malalties als països de baixos ingressos es troba en les conseqüències de la pobresa, “com la mala nutrició, la contaminació de l’aire interior, la manca d’accés a sanejament adequat i l’educació sanitària”. “Així doncs, la principal amenaça és la pobresa”, conclou la professora.
Les mancances en polítiques de salut
La falta de professionals és una de les mancances que es detecten en les polítiques de salut pública, apunta Javier Jerez, i que deriva de la “insuficient inversió”. Una altra és la necessitat de millora de la coordinació entre sistemes. Es refereix a millorar la coordinació, per exemple, entre primària i residències geriàtriques, això afavoriria el treball multidisciplinari “perquè normalment si el pacient el veu només un metge o un professional, això acaba essent ineficient”.
En teoria, diu, “hauríem d’invertir més en l’atenció primària, que és la base del sistema sanitari. Més inversió en promoció de la salut i prevenció de malalties podria millorar l’eficiència del sistema”. En aquest sentit, recorda que a partir de resultats del projecte OsoNaH, els professionals de la salut de residències geriàtriques “destaquen que necessiten un equip multidisciplinari per a una atenció d’alta qualitat”. OsoNaH és un projecte del grup de recerca sobre la incontinència urinària en residències geriàtriques.
Els determinants socials
Anna Ramon, per la seva banda, apunta que una altra mancança de les polítiques de salut és que “sovint no estan pensades des de l’enfocament dels determinants socials de la salut”. Aquestes són les condicions en els entorns on les persones neixen, viuen, aprenen, treballen, juguen i envelleixen, “i que sabem que afecten una àmplia gamma de resultats i riscos per a la salut, el funcionament i la qualitat de vida de les persones”.
En aquest punt i des d’una òptica holística, Aribau subratlla que es pot millorar la salut, el funcionament i la qualitat de vida de les persones “millorant aspectes com l’habitatge, el transport i la seguretat dels barris; disminuint el racisme, la discriminació i la violència; vetllant per l’accés i la qualitat de l’educació, oferint oportunitats laborals; donant un bon accés i coneixement alimentari, així com oportunitats per fer activitat física; vetllant per la qualitat de l’aire i l’aigua, sovint massa contaminats”.
Això, encara que no ho sembli, diu la professora, “són també polítiques de salut que sabem que tenen un gran impacte en la vida de les persones”.
Coneixement i millora dels hàbits alimentaris per impactar en la salut de les persones i del planeta
Míriam Torres forma part del grup de recerca M3O i coordina el projecte “Alimentació, salut i benestar”. La recerca se centra en el “coneixement i millora dels hàbits alimentaris de la població per aconseguir un impacte positiu en la seva salut, qualitat de vida, així com en la salut del planeta”. Per això es desenvolupa recerca “tant en la prevenció i promoció de la salut com en el tractament de la patologia en l’àmbit de la nutrició comunitària, la nutrició clínica, la restauració col·lectiva i la indústria alimentària”, explica.
És una recerca desenvolupada bàsicament per dietistes-nutricionistes en col·laboració amb altres perfils professionals de l’àmbit de la salut i la ciència i tecnologia dels aliments. Torres indica que recentment s’han desenvolupat dues tesis lligades a projectes de doctorat industrial. Una és “Estudi de l’eficàcia d’un programa d’educació alimentària basat en el patró de dieta mediterrània per a la millora de l’adherència al tractament dietètic, estat de salut, funcionalitat i qualitat de vida d’usuaris amb trastorn mental sever”; i l’altra, “Millora del perfil nutricional en embotits curats”.
Actualment, explica, estan concretant una altra proposta en la línia dels productes elaborats amb proteïnes alternatives a la proteïna animal. Aquest projecte “pretén alinear la salut de les persones amb la salut del planeta, en aquest cas a través del desenvolupament d’aliments vegetals rics en proteïnes que puguin ser una alternativa saludable i alhora sostenible a la proteïna animal”.
Aquest projecte es vincula amb el màster oficial en Alimentació i Sostenibilitat que s’ha verificat des de la UVic-UCC i que el proper curs s’iniciarà. Formarà professionals amb una alta comprensió dels sistemes alimentaris, “capaços de desenvolupar estratègies alimentàries saludables i sostenibles en diferents àmbits com a eina preventiva per mantenir la salut humana i la del planeta”.
Treballs centrats en l’envelliment de la població
La població envellida és objecte de diversos projectes de recerca del grup M3O. S’hi treballa des de diverses disciplines, sobretot fisioterapeutes, infermeres i terapeutes ocupacionals. La línia del grup és multidisciplinària. Un dels àmbits d’expertesa és el de les persones residents geriàtriques. Actualment estan desenvolupant els projectes Resicovid i OsoNaH.
Amb el projecte OsoNaH han avaluat uns 130 residents de la comarca d’Osona abans de la pandèmia, després de dos anys d’aquesta, i han fet el seguiment de com ha impactat la covid-19 en el seu estat de salut. Javier Jerez explica que “hem identificat una mortalitat del 47% (20% per covid) als dos anys i que el declivi funcional ha estat dues vegades més ràpid del que normalment es veia abans de la pandèmia. Arran del confinament a les habitacions va haver-hi un impacte molt gran en la capacitat funcional dels residents amb dependència”.
Ara iniciaran un projecte sobre estratègies de canvi de comportament per fer que els residents siguin més actius i menys sedentaris. També estan iniciant un projecte europeu sobre la solitud (Recetas). “La solitud en gent gran sabem que és un problema molt greu que encara s’ha agreujat arran de la pandèmia”, diu Jerez. Hi ha dos tipus de solitud: la social i l’emocional. La solitud social es dona si la persona no té família, ni visites d’amics, etc. L’emocional és una sensació subjectiva, diu Jerez: “Una persona pot tenir família i una xarxa social nombrosa, però es pot sentir sola. D’un estudi sobre la solitud en l’àmbit europeu se’n desprèn que entre el 9% i el 12% de les persones grans se senten soles, però en residències geriàtriques aquesta problema és molt superior: un 70% de les persones grans se senten soles. D’aquestes, un 45% tenen solitud social i un 46% senten solitud emocional”, precisa.
Hi ha altres projectes en marxa dedicats específicament a gent gran, un àmbit d’estudi molt ampli veient l’envelliment de la població. Es treballa en un projecte europeu sobre activitat física en gent gran i se n’iniciarà un de nou per combatre la incontinència urinària a través d’una solució tecnològica.
Finalment, crear una solució tecnològica per a les persones cuidadores de malalts d’Alzheimer és l’objectiu del projecte Co-Care. “Els cuidadors de persones malaltes d’Alzheimer pateixen molt, no només el malalt, i aquest projecte pretén fer una comunitat virtual i donar unes solucions tecnològiques perquè els cuidadors sentin més suport.
L’ús i abús de substàncies és un tema complex. “La prevenció és essencial”, assegura Anna Ramon. Els enfocaments de prevenció van des dels que s’orienten a la societat en el seu conjunt, coneguts com a prevenció ambiental i universal, fins a intervencions centrades en persones en risc, conegudes com a prevenció indicada.
Els principals reptes són, diu, “fer coincidir aquestes diferents estratègies amb els grups i contextos objectius, garantir que es basen en l’evidència i tinguin una cobertura de població suficient”. Hi ha diverses intervencions efectives de prevenció “que poden tenir diferents àrees d’atenció i es poden implementar en diversos entorns”. Aquestes poden implicar la família, l’escola i la comunitat i “poden proporcionar prevenció” de l’abús de substàncies per a un individu o un col·lectiu de joves “centrant-se en factors i polítiques ambientals i comunitàries, factors de desenvolupament o desenvolupament d’habilitats”.
La professora explica que a Europa s’utilitzen diverses intervencions per al tractament dels problemes de consum de drogues, “com ara enfocaments psicosocials, substitució d’opioides i desintoxicació”. La importància de les diferents modalitats de tractament a cada país depèn de diversos factors, “entre els quals hi ha l’organització del sistema nacional de salut i la naturalesa dels problemes específics de substàncies de cada país”.
Reduir el nombre de morts i lesions per accidents de trànsit al món és una de les fites de l’ODS 3. En aquest aspecte Ramon apunta que l’abordatge d’aquest problema s’ha de fer “tenint en compte la seva naturalesa multifactorial. Només les campanyes no funcionen, la modificació de la normativa de trànsit també va fer que es reduïssin els accidents. Però mesures aïllades no són suficientment efectives”.
Aquest mes s’ha commemorat el Dia Internacional de les Dones. En molts països del món aquestes no tenen cap dret sobre la seva salut sexual i/o reproductiva. En aquest aspecte Ramon opina que “el gènere influeix en l’experiència i l’accés de les persones a l’assistència sanitària”, perquè la manera com s’organitzen i ofereixen els serveis de salut “pot limitar o permetre l’accés d’una persona”.
La desigualtat de gènere i la discriminació a què s’enfronten les dones i les nenes “posen en risc la seva salut i el seu benestar”. Segons la investigadora, sovint s’enfronten a barreres més grans que els homes i els nens per accedir a la informació i als serveis de salut. “Aquestes barreres inclouen restriccions a la mobilitat, manca d’accés al poder de decisió, menors índexs d’alfabetització, actituds discriminatòries de les comunitats i dels proveïdors de salut, i la manca de formació i conscienciació entre els proveïdors d’atenció mèdica i els sistemes de salut sobre les necessitats i els reptes de salut específics de les dones i les nenes.”
En conseqüència, les dones i les nenes s’enfronten, diu, a un major risc d’embaràs no desitjat, malalties de transmissió sexual o càncer de coll d’úter i “a uns nivells inacceptables de violència arrelada a la desigualtat de gènere, com la mutilació genital femenina o el matrimoni infantil”. Les xifres de l’OMS mostren que aproximadament una de cada tres dones a tot el món ha patit violència física i/o sexual en parella íntima o violència sexual sense parella al llarg de la seva vida.
Segona jornada del grup de recerca
L’activitat física és una eina de salut pública
La promoció de l’activitat física i la reducció del comportament sedentari és un àmbit de l’ODS 3 que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), contribueix a assolir 13 ODS més. Si una persona es desplaça caminant o en bici, no contamina; si a la feina una persona té petites llibertats per moure’s cada cert període de temps, és més productiva. “L’activitat física és una pedra angular.” Ho explica Anna Puig Ribera, llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, doctora en Exercici en Ciències de la Salut i coordinadora del grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC.
La recerca del grup se centra en com l’activitat física pot ajudar la societat “a estar més saludable i a sentir-se millor”. En temps de covid “la inactivitat física i el sedentarisme s’han magnificat”. Tot i això, també subratlla que abans de la pandèmia “la inactivitat física i el comportament sedentari ja dèiem que era una pandèmia en l’àmbit global”.
Les darreres recomanacions de l’OMS estipulen per a gent adulta un mínim de 150 minuts a la setmana d’activitat física moderada o 75 minuts a la setmana d’activitat vigorosa. La moderada, segons Puig, és aquella en la qual s’entra en calor i permet mantenir una conversa. La vigorosa és en la que s’entra en calor, el cor batega més de pressa i no es pot mantenir una conversa. Per a persones grans i població clínica, la recomanació seria la mateixa però afegint treball d’equilibri per evitar caigudes. Per a la infància i adolescència la recomanació és mínim 60 minuts d’activitat moderada-vigorosa cada dia de la setmana. Pel que fa al comportament sedentari, per a infants i adolescents es recomana no estar més de dues hores assegut davant d’una pantalla i per a la gent adulta seria idoni limitar al màxim el temps assegut i interrompre’l cada cert període fent activitat d’intensitat light.
Però de la mateixa manera que hi ha uns mínims, també hi ha uns màxims: De 150 minuts a 300 és saludable i de 75 minuts a 150, també. Però a partir de deu vegades la recomanació mínima, pot ser un perill. “L’activitat física és saludable, però s’ha de fer bé, s’ha de fer de forma progressiva”, diu Puig. En cas de voler començar a fer esport recomana posar-se en mans de professionals.
L’activitat física “és un comportament” perquè “l’adherència” és un altre tema pendent: és important que vingui de gust (per exemple caminar escoltant una música que agradi, o en companyia de la família o amistats) perquè “anar al gimnàs no és una obligació” i molta gent comença a fer exercici i al cap de poc temps se’n cansa. És important que els programes de promoció tinguin en compte les edats de la població, el gènere o la població clínica per poder plantejar accions a escoles, llocs de treball o centres d’atenció primària, subratlla. | 0.854267 | curate | {"ca": 0.9883540787435227, "en": 0.0071585020567338, "es": 0.004487419199743576} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_68033 | El mesurador industrial PH / ORP en línia és un instrument de control i control de qualitat de l'aigua en línia amb microprocessador.
Els elèctrodes PH o elèctrodes ORP de diferents tipus s’utilitzen àmpliament en centrals elèctriques, indústria petroquímica, electrònica metal·lúrgica, indústria minera, indústria paperera, enginyeria de fermentació biològica, medicina, aliments i begudes, tractament ambiental de l’aigua, aqüicultura, agricultura moderna, etc.
investigaciódetall
Mesurador de pH / ORP en línia T6000
El mesurador industrial PH / ORP en línia és un instrument de control i control de qualitat de l'aigua en línia amb microprocessador.
Els elèctrodes PH o elèctrodes ORP de diferents tipus s’utilitzen àmpliament en centrals elèctriques, indústria petroquímica, electrònica metal·lúrgica, indústria minera, indústria paperera, enginyeria de fermentació biològica, medicina, aliments i begudes, tractament ambiental de l’aigua, aqüicultura, agricultura moderna, etc.
investigaciódetall
CS2768 Elèctrode ORP
DesignDisseny de pont de sal doble, interfície de filtració de doble capa, resistent a filtracions inverses mitjanes.
✬L’elèctrode de paràmetre del forat ceràmic surt de la interfície, cosa que no és fàcil de bloquejar.
Design Disseny de bombeta de vidre d'alta resistència, l'aspecte del vidre és més fort.
✬Les bombetes de gran capacitat augmenten la capacitat de detectar ions d’hidrogen i tenen un bon rendiment en entorns complexos.
✬El material de l'elèctrode PP té una alta resistència a l'impacte, resistència mecànica i duresa, resistència a una varietat de dissolvents orgànics i corrosió àcida i alcalina.
✬ Amb una forta capacitat anti-interferència, alta estabilitat i llarga distància de transmissió. Sense intoxicacions en entorns químics complexos.
investigaciódetall
Sensor ORP CS2543
Dissenyat per a la qualitat de l'aigua comuna.
Disseny de pont de sal doble, interfície de filtració de doble capa, resistent a filtracions inverses mitjanes.
L'elèctrode de paràmetre de porus ceràmic es desprèn de la interfície i no es pot bloquejar fàcilment, cosa que és adequat per a la supervisió de medis ambientals comuns de qualitat de l'aigua.
Disseny de bombeta de vidre d’alta resistència, l’aspecte del vidre és més fort.
L'elèctrode adopta un cable de baix soroll, la sortida del senyal és més llunyana i més estable
Les bombetes de detecció grans augmenten la capacitat de detectar ions d’hidrogen i funcionen bé en mitjans ambientals comuns de qualitat de l’aigua.
investigaciódetall
Sensor ORP CS2700
Disseny de pont de sal doble, interfície de filtració de doble capa, resistent a filtracions inverses mitjanes.
L'elèctrode de paràmetre de porus ceràmic es desprèn de la interfície i no es pot bloquejar fàcilment, cosa que és adequat per a la supervisió de medis ambientals comuns de qualitat de l'aigua.
Disseny de bombeta de vidre d’alta resistència, l’aspecte del vidre és més fort.
L'elèctrode adopta un cable de baix soroll, la sortida del senyal és més llunyana i més estable
Les bombetes de detecció grans augmenten la capacitat de detectar ions d’hidrogen i funcionen bé en mitjans ambientals comuns de qualitat de l’aigua.
investigaciódetall
Elèctrode CS2701 ORP
Disseny de pont de sal doble, interfície de filtració de doble capa, resistent a filtracions inverses mitjanes.
L'elèctrode de paràmetre de porus ceràmic es desprèn de la interfície i no es pot bloquejar fàcilment, cosa que és adequat per a la supervisió de medis ambientals comuns de qualitat de l'aigua.
Disseny de bombeta de vidre d’alta resistència, l’aspecte del vidre és més fort.
L'elèctrode adopta un cable de baix soroll, la sortida del senyal és més llunyana i més estable
Les bombetes de detecció grans augmenten la capacitat de detectar ions d’hidrogen i funcionen bé en mitjans ambientals comuns de qualitat de l’aigua.
investigaciódetall
Sensor ORP CS2733
Dissenyat per a la qualitat de l'aigua comuna.
Disseny de pont de sal doble, interfície de filtració de doble capa, resistent a filtracions inverses mitjanes.
L'elèctrode de paràmetre de porus ceràmic es desprèn de la interfície i no es pot bloquejar fàcilment, cosa que és adequat per a la supervisió de medis ambientals comuns de qualitat de l'aigua.
Disseny de bombeta de vidre d’alta resistència, l’aspecte del vidre és més fort.
L'elèctrode adopta un cable de baix soroll, la sortida del senyal és més llunyana i més estable
Les bombetes de detecció grans augmenten la capacitat de detectar ions d’hidrogen i funcionen bé en mitjans ambientals comuns de qualitat de l’aigua.
investigaciódetall
Sensor ORP CS2668
Dissenyat per a entorns d’àcid fluorhídric.
L’elèctrode està format per una pel·lícula de vidre sensible a la impedància de la part inferior, i també té les característiques de resposta ràpida, mesurament precís, bona estabilitat i no és fàcil d’hidrolitzar en el cas dels mitjans ambientals d’àcid fluorhídric. El sistema d’elèctrodes de referència és un sistema de referència no porós, sòlid i sense intercanvi. Eviteu completament diversos problemes causats per l'intercanvi i el bloqueig de la unió de líquids, com ara que l'elèctrode de referència sigui fàcil de contaminar, la intoxicació per vulcanització de referència, la pèrdua de referència i altres problemes.
investigaciódetall
Mesurador de pH / ORP en línia T6500
El mesurador industrial PH / ORP en línia és un instrument de control i control de qualitat de l'aigua en línia amb microprocessador.
Els elèctrodes PH o elèctrodes ORP de diferents tipus s’utilitzen àmpliament en centrals elèctriques, indústria petroquímica, electrònica metal·lúrgica, indústria minera, indústria paperera, enginyeria de fermentació biològica, medicina, aliments i begudes, tractament ambiental de l’aigua, aqüicultura, agricultura moderna, etc.
El valor del pH (àcid, alcalinitat), el valor ORP (oxidació, potencial de reducció) i el valor de temperatura de la solució aquosa es van controlar i controlar contínuament.
investigaciódetall
CS1668 Sensor de pH de carcassa de plàstic
Dissenyat per a fluids viscosos, entorn proteic, silicat, cromat, cianur, NaOH, aigua de mar, salmorra, petroquímica, líquids de gas natural, entorn d'alta pressió.
investigaciódetall
CS1768 Sensor de pH de carcassa de plàstic
Dissenyat per a fluids viscosos, entorn proteic, silicat, cromat, cianur, NaOH, aigua de mar, salmorra, petroquímica, líquids de gas natural, entorn d'alta pressió.
investigaciódetall
Sensor de pH de carcassa de vidre CS1500
Dissenyat per a la qualitat de l'aigua comuna.
Disseny de pont de sal doble, interfície de filtració de doble capa, resistent a filtracions inverses mitjanes.
L'elèctrode de paràmetre de porus ceràmic es desprèn de la interfície i no es pot bloquejar fàcilment, cosa que és adequat per a la supervisió de medis ambientals comuns de qualitat de l'aigua.
Disseny de bombeta de vidre d’alta resistència, l’aspecte del vidre és més fort.
L'elèctrode adopta un cable de baix soroll, la sortida del senyal és més llunyana i més estable
Les bombetes de detecció grans augmenten la capacitat de detectar ions d’hidrogen i funcionen bé en mitjans ambientals comuns de qualitat de l’aigua.
investigaciódetall
123 Següent> >> Pàgina 1/3
Soci:
Contaca’ns
adreça Edifici 6, número 166 de la carretera Mindong, districte nou de Pudong, Xangai, Xina 201209
Telèfon +86 21 61621082
Correu electrònic [email protected]
INVESTIGACIÓ
Per a qualsevol consulta sobre els nostres productes o llista de preus, deixeu-nos-ho i ens posarem en contacte amb nosaltres en 24 hores.
PRESENTAR
© Copyright - 2010-2021: Tots els drets reservats. Productes calents - Mapa del lloc
Sensor de conductivitat d'aliatge de titani, Sensor de clorofil·la, Sensor TDS de conductivitat, Elèctrode sensor Ph, Sensor de conductivitat electromagnètica, Sensor de conductivitat de grafit quadrupol, | 0 | curate | {"ca": 0.9752321981424149, "oc": 0.0025799793601651187, "es": 0.011480908152734778, "en": 0.008771929824561403, "hr": 0.0006449948400412797, "sr": 0.0012899896800825593} | http://ca.chinatwinno.com/phorp-transmitter/ |
mc4_ca_20230418_11_576205 | Ruta dels Ibers. | Ruta Montornès del Vallès, Catalunya (España)- GPS track
Ruta dels Ibers.
6.672 218 1761
20150528 Can Girona-Castell Sant Miquel-Font la Mercè-Can Girona (sendeirismo)
calandraca76 Todos os dereitos reservados
Vista 1317 veces, descargada 34 veces
Ruta divertida y cultural que recorre parte de la Serralada de Marina visitando alguno de los vestigios Íberos de la zona.
Font de la Mercè.
GR-97.3
Poblat Ibèric Castellruf.
Poblat situat al terme municipal de Santa Maria de Martorelles i amb una alçada de 460 mts i 1200 mts quadrats. L'assentament està envoltat per dues muralles: 1ª rodejant la part superior del turó i la 2ª paralel·la per sota, a una distància de 13 mts. Entre aquestes muralles hi han 11 habitacions, 9 excavades. L'assentament amb arrels neolítiques data del s.IV a.c. i una reestructuració a mitjans del s. III a.c., és en aquest moment quant construeixen la muralla 1 i una sèrie de construccions adossades a la mateixa muralla. Les excavacions van començar a l'any 1955 amb un protagonista. El Sr. Cueto, poblatà de Santa María Martorelles. De les troballes més importants és destaca un polípode de set potes, així com puntes de fletxa de ferro, fusaroles, penjolls, agulles, arracades, ullals, diversos tipus de molins: de fregament manual i giratori, gerra amb nansa, bol, got.
Dolmen de Castellruf del S. III a. c. Consta de dos lloses verticals laterals, una de capçalera i altres triangulars que formen la cambra. 1,60 mts, 1,40 mts d'amplada i 0,95 mts d'alçada.
Turó de Galceran.
Vértix.
Torre Vigia 2.
Poblat Iber les Maleses
Es tracta d'un assentament ibèric típic del S. IV a.c. i S. III a.c. de la zona Laitània. Tribu ibèrica que habità les actuals comarques Maresme, Barcelonès i els Vallès. Poblat amb un total de 14 construccions a banda i banda amb un carrer central. Les troballes confirmen que aquest assentament `pertanyia a una classe acabalada de l'època per les dimensions de les llars i estances que s'han trobat, així com la ubicació del mateix. Hi podem trobar informació al poblat amb il·lustracions.
Vladimir & Galina 22-dic-2019
¡Buena ruta de entrenamiento! | 0.738461 | curate | {"ca": 0.8257972394098049, "zh": 0.009995240361732508, "pt": 0.01951451689671585, "es": 0.11613517372679677, "fr": 0.00809138505473584, "en": 0.020466444550214184} | https://gl.wikiloc.com/rutas-sendeirismo/ruta-dels-ibers-9042959 |
oscar-2301_ca_20230418_6_139738 | La TINETjornada és una trobada de difusió anual, organitzada per la Diputació de Tarragona, que tracta sobre les tendències i les novetats en el món d'Internet i de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). | 0.72929 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tinet.cat/formacio/tinetjornada |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_31586 | Destinataris: Les dades no es cediran a tercers, llevat que ho exigeixi una llei o sigui necessari per complir amb la finalitat del tractament.
Drets: Accedir, rectificar i suprimir dades, així com la resta que s'expliquen en la política de protecció de dades.
Més informació a la nostra política de protecció de dades.
* Camps obligatoris
Envia
Music Lan Studios · Veïnat de Sta. Eugènia,3 · 17742 Avinyonet de Puigventós· 619 265 806 · [email protected] | 1 | perfect | {"ca": 0.7817371937639198, "en": 0.042316258351893093, "it": 0.011135857461024499, "fr": 0.16481069042316257} | |
cawac_ca_20200528_5_24753 | Comentaris sobre aquest article
Ei traginer...
Friday, February 24th 2012, 7:25 PM
Krasis
Friday, February 24th 2012, 6:25 PM
Bolly...
Friday, February 24th 2012, 5:54 PM
Jo he tingur sempre gos, i mai han sigut de raça, pero tan els uns com els altres, m'encanten...no crec que tingui mes importancia, a ells tan els fa, vols dir que no es una altre xorrada que ens hem fet els humans?
Anima...
Friday, February 24th 2012, 3:42 PM
Jo tb tinc gat i tb es molt carinyos...els hauries de veure a tots dos, gat i gos domint juntets al sofa...son una passada! I si...saben donar amor...del de veritat, ja podrien aprendre molts humans...
POS NOOO...
Friday, February 24th 2012, 1:26 PM
Ara no en tincc, aissssss, pero n'he tingut molts....i els enyoro moltissim. Quan en veig un al carrer no puc d'estar.me de fer.li festes. En general m'agraden tots els animal,, pero totss, ehhh i aqui incloc el meu ex,hahah-
Ara tinc una gata q és molt carinyosa i no pot viure sense mi. Em segueix per tota la casa i ve a dormir al meu llit. Això és amor!! !
:)
Friday, February 24th 2012, 11:23 AM
Jo no en tinc de gos, pro com si el tingués, n'hi ha un q sempre m'espera i em dona unes rebudes estupendes!! Potser és per això q la frase q m'ha agradat més sigui: "Amor és quan el teu gos et llepa la cara, si q l'hagis deixat tot el dia sol" Com en sap aquesta Anita! M :-P | 0.670692 | curate | {"ca": 0.760119940029985, "pt": 0.05697151424287856, "en": 0.1619190404797601, "eo": 0.004497751124437781, "hr": 0.005997001499250375, "eu": 0.008245877061469266, "fr": 0.0007496251874062968, "uz": 0.0014992503748125937} | http://www.xat.cat/?L=blogs.blog&article=16418 |
mc4_ca_20230418_7_259827 | Inici Politica a Tortosa Cs denunciarà a l’Ajuntament de Tortosa per mantenir la pancarta dels presos
El text que presenta la formació taronja reclama que "es garanteixi la neutralitat dels edificis públics, especialment en període electoral"
Imatge d'arxiu de la façana de l'Ajuntament de Tortosa amb la pancarta de suport als presos polítics.
Ciutadans (Cs) denunciarà a les juntes electorals de la demarcació vuit ajuntaments que mantenen penjades independentistes. Cs ja ha interposat denúncia, per “pancartes i simbologia partidista”, en el cas de Tarragona, Reus, Valls i la Selva del Camp, i ho farà en els pròxims dies contra Torredembarra, Tortosa, l’Ampolla i l’Ametlla de Mar. El text presentat assenyala “l’incompliment de la resolució que obliga el Govern i els ajuntaments a garantir la neutralitat de tots els espais públics, especialment en període electoral”. Recorda, a més, que “tot i les diferents resolucions de la Junta Electoral Central i de les provincials, als balcons de diferents ajuntaments tarragonins i també d’edificis municipals continuen penjades pancartes i simbologia amb un contingut clarament partidista, que s’associa amb algunes de les formacions que es presenten a les eleccions”.
Per això, a la denúncia, Cs demana a les juntes electorals de zona de Tarragona, Reus, Valls, Tortosa i el Vendrell que “obliguin els ajuntaments a retirar la pancarta i qualsevol altre símbol partidista de les façanes d’edificis municipals” i que “tant els consistoris com la resta d’administracions garanteixin el compliment del principi de neutralitat”. Des de Ciutadans es reclamen “unes eleccions del 10-N lliures i uns edificis públics que representin a tots els catalans, no només a una part”.
Cs Tortosa
Article anteriorCs denuncia a l’Ajuntament de Reus per mantenir la pancarta dels presos
Article següentLa Sala de Lectura de Coma-ruga es posa en funcionament aquest mes d’octubre
Aitana posposa el concert previst per aquest divendres al Palau Sant... | 0.870875 | curate | {"ca": 0.9949290060851927, "eu": 0.005070993914807302} | https://laciutat.cat/laciutatdelebre/tortosa/politica-tortosa/cs-denunciara-a-lajuntament-de-tortosa-per-mantenir-la-pancarta-dels-presos |
mc4_ca_20230418_13_322945 | El CF Reus visita l’Elche buscant passar pàgina d’un mogut estiu
El conjunt reusenc vol començar a oblidar el daltabaix provocat pel límit salarial buscant el primer triomf de la temporada al Martínez Valero d’Elx
01/09/2018 01:32 | Actualitzat a 01/09/2018 01:32
El CF Reus vol tornar a somriure | Joan Alfons López
El CF Reus visita dissabte a les 18.00 hores el camp de l’Elche CF en el que es pot considerar el primer partit de la nova temporada que el conjunt del Baix Camp enceta després del tràgic final de mercat de fitxatges després de l’enrenou provocat pel límit salarial que ha obligat a l’entitat ganxeta a desfer-se de Dejan Lekic i Vitor, a més de no poder inscriure Yoda, Cuenca i Tito. El club presidit per Xavier Llastarri vol oblidar les darreres setmanes i ho vol aconseguir fent que qui parli sigui la pilota. Després de sumar un punt davant el Zaragoza i caure en el debut a Las Palmas (2-0), els homes dirigits per Xavi Bartolo visiten el camp d’un rival de la lliga roig-i-negre per intentar sumar un triomf que ajudi a oblidar els mals tràngols viscuts els darrers dies.
Només tretze jugadors del primer equip
Després del final del mercat de fitxatges, el CF Reus es presenta al Martínez Valero amb només tretze futbolistes del primer equip. Jesús Olmo i Shaq Moore arrosseguen sancions de la temporada passada mentre que David Querol segueix lesionat. Això provoca que, més enllà de Guerrero i Alfred, Bartolo estigui obligat a convocar, com a mínim, tres jugadors del filial de Tercera.
Sense gaire marge de maniobra, un possible onze roig-i-negre seria el format per Badia a la porteria, defensa per Herrera, Catena, Villanueva i Bastos amb Ledes, Domínguez, Mario i Carbonell al centre del camp i Alfred i Linares com a jugadors més ofensius.
Sory i Nino, dos dels perills il·licitans | Francisco Macià / DiarioFranjiverde.com
L’Elche, a pel primer triomf de plata
Després de l’ascens aconseguit el passat mes de juny, l’Elche CF s’ha estrenat a Segona Divisió mantenint-se invicte en les dues primeres jornades contra dos rivals de pes gràcies a un 0 a 0 contra el Granada i un 1 a 1 al camp de l’Osasuna. L’equip dirigit per ‘Pacheta’ arriba al matx amb la baixa per lesió de Flores en el centre del camp, a més del dubte de Francis per problemes a l’espatlla. Malgrat que fins ahir hi havia Borja Martínez i Francis Uzoho amb problemes per ser inscrits, el conjunt il·licità disposa de tota la plantilla regularitzada.
Tenint en compte aquestes circumstàncies, un probable onze de l’Elche davant el CF Reus seria el format per José Juan a la porteria, defensa per Manu, Yessy, Verdú i Tekio amb Torres de pivot defensiu, Sánchez, Provencio, Villar i Josan més avançats i Sory com a davanter centre únic.
ReusZaragoza1819, CF Reus, Zaragoza | Laia Solanellas
Iglesias Villanueva, a arbitrar
Javier Iglesias Villanueva, del col·legi gallec, serà l’encarregat de dirigir el partit entre l’Elche i el CF Reus. Aquest àrbitre debuta enguany a Segona Divisió i ja ha xiulat un dels partits de la primera jornada. Va ser l’empat entre el Real Oviedo i l’Extremadura, encontre que va finalitzar amb repartiment de punts per ambdós conjunts (1-1). | 0.859388 | curate | {"ca": 0.9383735705209657, "pt": 0.0349428208386277, "en": 0.016836086404066072, "es": 0.009847522236340533} | https://tarragonadigital.com/esports/previa-elche-cfreus-2018 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_217476 | ESTAVA GREUMENT MALALTACommoció a Irlanda per la mort d'una dona índia a qui es va negar l'avortamentEls metges van adduir que Savita Halappanavar era en un "país catòlic"Dijous, 15 de novembre del 2012 - 21:59hBEGOÑA ARCE / LondresLa mort d'una dona índia a Irlanda, a qui els metges van negar un avortament malgrat reconèixer que el fetus no podria sobreviure, ha desencadenat una onada de condemnes i protestes al país.La legislació de l'avortament a Irlanda és una de les més restrictives del La legislació de l'avortament a Irlanda és una de les més restrictives del mónmón. ATLAS Savita Halappanavar. Savita Halappanavar, una dentista de 31 anys, en feia quatre que vivia a Galway i esperava el seu primer fill. L'embaràs es va complicar, va començar a tenir pèrdues i a les 17 setmanes gestació, i al trobar-se molt malament, Savita va anar a l'Hospital Universitari de Galway. Els metges van confirmar que no podrien salvar el fetus, però com que el seu cor encara bategava, tampoc podien posar fi a la gestació, com els demanava la pacient.çLa raó que li van donar els doctors és que Irlanda “és un país catòlic”, on l'avortament està prohibit. De poc va servir que Savita els recordés que ella no era irlandesa i que la seva religió era la hindú. Una setmana després del seu ingrés, la dona moria al centre sanitari.Praveen Halappanavar, un enginyer de l'empresa Boston Scientific a Galway, assegura que la seva dona estaria viva si els metges no s'haguessin negat a interrompre l'embaràs.El fet ha causat una enorme commoció al país, on l'avortament segueix estant pràcticament prohibit i l'ambigüitat de la llei deixa la decisió de salvar la mare, en circumstàncies extremes, en mans dels metges. La nit passada unes 2.000 persones es van manifestar a les portes del Parlament a Dublín i diversos centenars més a les portes de l'ambaixada irlandesa a Londres, en una protesta espontània, reclamant la revisió de la legislació sobre l'avortament. En aquests moments la llei irlandesa només autoritza la interrupció d'un embaràs quan hi hagi una amenaça “real” per a la vida de la mare. La norma, però, no es va aplicar amb Savita, que si hagués viscut en un altre país, segurament s'hauria salvat. EP
EPD. El fonamentalisme institucional mata. PS. A veure si n'aprenen una mica de Turquia o de Tunísia aquests fonamentalistes catòlics, que som al segle XXI.
Què ha pasat a Turquia i Tunísia? Tenia entés que en Tunísia a pesar de tot açò de la revolució estaven guanyant els partits més islàmics...
L'avortament hi és despenalitzat a petició de la dona fins els tres mesos de gestació.
Colló, no sé com està la legislació ací ara mateixa però casi pareix que estiguen més avançats que nosaltres
N'estan. Almenys a Tunísia és legal des dels anys setanta, mentre que a l'Estat espanyol no es va despenalitzar amb supòsits fins a l'any 1985. Però ep, després catolicisme i islam no són comparables, que som europeus i estem a anys llum de l'Àfrica i/o de les societats de majoria musulmana en qualsevol aspecte.
+1 gràcies per la info | 0.866561 | curate | {"ca": 0.9735099337748344, "es": 0.020860927152317882, "en": 0.001986754966887417, "de": 0.0009933774834437086, "oc": 0.0026490066225165563} | |
macocu_ca_20230731_7_305936 | El savi i la cambrera
Samantha Hunt juga amb brillantor amb el darrer any de vida de Tesla
Pocs científics reuneixen tantes qualitats novel·lesques com l’inventor i enginyer d’origen serbi Nikola Tesla (1856-1943), punt de trobada del geni, el visionari i l’excèntric, figura entre el mad doctor i el benefactor de la humanitat, que va anticipar el futur en el moment àlgid de la seva creativitat per anar progressivament caient en un pou d’incomprensió, ruïna econòmica i oblit primerenc.
A les últimes dècades, en paral·lel al reconeixement del seu paper clau en el disseny del nostre present (només cal pensar en les seves investigacions en el camp de la comunicació sense fils), la seva persona ha estat font reiterada d’inspiració artística (musicals, pel·lícules, llibres) perquè té l’aura irresistible d’una mena de Prometeu de carn i ossos, és a dir, d’algú d’una audàcia (o una bogeria) incommensurable que el porta a robar els secrets d’una força primigènia o divina –l’electricitat en comptes del foc– i és durament castigat.
Samantha Hunt Traducció
de Joan Puntí Univers
382 pàg.
En aquest context arriba La invenció de tota la resta, primera novel·la traduïda al català de la també assagista i escriptora de relats curts Samantha Hunt (Nova York, 1971), per la qual va guanyar el Bard Fiction Prize el 2010 i va ser finalista de l’Orange Prize 2009. Què es pot fer a aquestes altures amb el personatge, de qui s’ha lloat l’enginy i explorat la dimensió tràgica probablement fins als límits de les possibilitats respectives? En resposta, l’autora pren dues decisions fonamentals, unides per l’aposta per la ficció i la dimensió emotiva i crepuscular abans que no pas per la biografia velada: 1) centrar-se en l’any 1943, el darrer en la vida d’un Tesla amb el seny molt afectat i les butxaques escurades, abandonat pels inversors i esdevingut un ermità que només s’interessa pels coloms, i 2) fer-lo compartir protagonisme amb la Louisa, una jove cambrera de l’hotel on l’inventor viu pràcticament tancat, la qual se sentirà a l’inici intrigada per l’enigmàtic hoste fins a incorporar-lo al seu complex panorama familiar.
Sota la invocació al sempre estimulant fantasma de Tesla i amb una feina d’ambientació històrica impecable (un dels màxims plaers lectors rau a explorar tots els racons de l’icònic hotel The New Yorker, nostàlgic viatge en el temps a l’època en què era paradigma de tècnica puntera i sofisticació), Hunt ha creat sobre tot una novel·la d’amor, entès en les més diverses modulacions (amor romàntic, amor filial, amor entre amics, amor pel desconegut, amor pel coneixement, amor per la feina), i un elogi a les ments somiadores i contra corrent, les dels qui gosen aventurar-se a zones que la societat identifica amb la follia o el fracàs, o bé decideixen simple-ment mirar al seu voltant amb les ulleres de l’empatia i la fantasia (¿són termes sinònims atès que requereixen de salts de fe equiparables? ).
Dit així, pot semblar que som davant de material amb altes dosis de glucosa, digne dels guions de Hollywwod més indigestos, però res més lluny de l’electritzant sensibilitat poètica de l’escriptora, que no emfatitza els missatges sinó que els deixa flotant com vapors que emanen amb naturalitat d’un munt de relats i personatges (episodis del passat de Tesla i la Louisa s’entrellacen amb conflictes presents del cercle íntim d’ella).
La voracitat narrativa (certa contenció hauria arrodonit el conjunt) i la tendresa constant en l’observació no es contradiuen, igual que les innovacions científiques no esborren el pensament màgic (la subtrama de la possible màquina del temps juga brillantment que el lector mantingui un peu a cada banda).
Potser l’elogi més gran que es pot fer de la novel·la és la coherència envers la idea motriu que cal arriscar per arribar a qualsevol lloc que valgui la pena. | 0.882422 | curate | {"es": 0.006013071895424837, "ca": 0.9939869281045751} | |
macocu_ca_20230731_6_177180 | "... Aquest text analitza l’aplicació que per primer cop s’ha fet de l’article 155 CE a Catalunya ..."
"... L’article 155 CE dissenya un sistema d’intervenció executiva estatal que no és reconduïble, sense ..."
"... L’article analitza, d’una banda, la configuració jurídica general de l’article 155 CE a partir ..."
Anàlisi jurídica de la utilització de l'estabilitat pressupostària com a límit del principi d'autonomia financera (CA-ES)
"... Aquest article fa una anàlisi d’algunes de les principals regularitats empíriques al voltant ..."
"... quin ha estat l’impacte de l’aplicació de l’article 155 de la CE a Catalunya sobre la confiança ..."
"... Aquest article subratlla els trets especials de la crisi de l’estat de dret a la Unió Europea ..."
"... ’activació per primer cop de l’article 50 TUE, amb la particularitat i la problemàtica que en deriven, especialment ..."
"... L’article 49, paràgraf 3, de la Constitució de 4 d'octubre de 1958, ha estat objecte de crítiques ..."
Dues dècades de negociacions a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat per resoldre controvèrsies competencials per la via de l’article 33.2 de la LOTC. Anàlisi, balanç i perspectives de futur
"... Constitucional, mitjançant la Llei orgànica 1/2000, de 7 de gener, va modificar l'article 33 de la LOTC ..." | 0.721031 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_311900 | (S'ha redirigit des de: Metalls pesants)
Impacte toxicològic[modifica]
Els termòmetres amb mercuri han passat a ser de venda prohibida a la Unió Europea en 2007. [4]
Diferències genètiques[modifica]
És encara només una hipòtesi el fet que hi hagi diferències basades en la genètica en la vulnerabilitat cap a les intoxicacions per metalls pesants. Sembla que el mercuri és la causa de nombrosos casos d'Alzheimer. [5]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Metall_pesant&oldid=20057633»
Grups d'elements químics
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 jul 2018 a les 22:29. | 0.629798 | curate | {"ca": 0.8462837837837838, "uu": 0.005067567567567568, "uz": 0.005067567567567568, "de": 0.14358108108108109} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Metalls_pesants |
wikipedia_ca_20230401_0_20059 | Ricardo Saprissa Aymá
fou un esportista centreamericà, d'origen català, destacat en la pràctica del futbol.
Biografia.
Saprissa nasqué el 24 de juny de 1901 al Salvador, fill de pares catalans. El seu pare morí prematurament i, amb només 2 anys, viatjà a Barcelona, per tornar novament al Salvador amb 13. Allà, va començar a practicar el futbol amb el CD Marathón i va proclamar-se campió centreamericà de tennis amb només dinou anys.
El 1921, després de convertir-se en enginyer topògraf, tornà a Barcelona on començà a practicar hoquei sobre herba als clubs Club Real, SS Pompeia i Polo. A continuació practicà el tennis on arribà a disputar els Jocs Olímpics de París del 1924 i la Copa Davis. Fou campió d'Espanya de dobles en dues ocasions amb Antoni Juanico de parella (1923, 1924).
El 1922 començà a practicar el futbol, on destacà com a gran defensa dret de l'Espanyol, que juntament amb Ricard Zamora (a qui substituí com a capità de l'equip) i Conrad Portas formà la millor defensa del moment a Espanya. Va jugar nou anys al club guanyant dos Campionats de Catalunya i la Copa del Rei de l'any 1929 a Mestalla contra el Madrid. Va disputar el seu darrer partit amb el club el 17 de gener de 1932 en un partit davant de l'Athletic Club.
Ricardo es traslladà a Costa Rica el 1932, on s'integrà al club Orión FC. El seu major llegat al seu país d'adopció fou la fundació el 16 de juliol de 1935 del Deportivo Saprissa, que, amb el temps, es convertirà en un dels grans del futbol de Costa Rica. El 1951, fou entrenador de la selecció del seu país, aconseguint el subcampionat als jocs panamericans de Buenos Aires.
Va ser un jugador de gran classe i un cavaller de l'esport. Fou una bona mostra del concepte de "sportsman" d'inicis de segle XX, és a dir, l'esportista multidisciplinari per excel·lència. No va ser expulsat en cap partit ni mai va cobrar ni un ral. Però la seva filosofia de vida el va fer sobrepassar el simple paper de jugador. Va crear la Peña Saprissa, precedent del futbol base actual, on nodrí l'Espanyol de bons jugadors (com Trias, Martorell, Pérez, Llimós o Teruel) al costat del basc Gamito "Pasabalón", que exercia de director tècnic. A més, el seu prestigi fou tan gran que clubs com l'Alajuelense, la Gimnástica, el Cartaginés, i fins i tot la Federació d'Escacs, esport on era un mestre, així com l'Espanyol el van declarar president d'honor. A Costa Rica, a través del club que havia fundat, va dur a terme una important tasca de conducció de l'infant cap a l'estudi, tutelant i assumint el cost de la formació educativa de molts joves sense recursos. Veritable heroi a Centreamèrica va morir el 16 d'agost de 1990. | 1 | perfect | {"pt": 0.011778115501519757, "ca": 0.9882218844984803} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=20060 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.