id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_11_269502 | 2019 octubre 19 | Federació Hostaleria de Girona
Les dones representen el 15,75% dels contractes en l’activitat rural
Diari de Girona. Les dones representen el 15,75% de totes les persones amb contracte laboral en el sector agrícola, ramader i forestal a Catalunya, segons dades de la delegació del govern espanyol. Concretament, suposen 4.189 dels 26.593 contractes vigents a Catalunya en el segon trimestre...
Catalunya serà l’autonomia on se signaran més contractes durant la campanya de Nadal
Diari de Girona. Un estudi preveu que a Espanya es firmaran 1.148.000 contractes de posada a disposició, xifra que suposa un augment del 7,3% respecte a l'any passat. Els experts consideren que la flexibilització de la força laboral permetrà una campanya de contractació positiva tot... | 0.646227 | curate | {"ca": 1.0} | http://gihostaleria.org/2019/10/19/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_12569 | Segurament us preguntareu, què és Can Carol? Doncs és un casal de barri de gestió cívica, que ha iniciat la seva activitat aquest 2021. I direu, què hi té a veure l’AFA i l’escola Montseny en tot això? Molt senzill! Can Carol, l’està gestionant la FEACC (Federació d’Entitats Amigues Can Carol i Consolat). Una entitat veïnal i cultural, sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia, de la qual hi formen part:
L’Observatori actiu de Vallcarca
L’Assossiació Ecos-Antic forn de Vallcarca
L’Assossiació veïnal de Vallcarca “Som Barri”
Ateneu Popular de Vallcarca
L’AFA Montseny
Per tant, nosaltres com a AFA i l’Escola Montseny, hem començat un camí plegades amb el Casal de Barri Can Carol.
BARRA FREDA
I encara no s’han acabat les sinergies amb Can Carol! Resulta que també hi ha un petit bar, regentat des del 21 d’abril per dos pares de l’escola Montseny: el Rubén i el Toni.
CELEBREM UN SANT JORDI FAMILIAR A CAN CAROL
Més coses, el passat 24 d’abril vam poder assistir al primer Sant Jordi familiar organitzat al Casal de Barri Can Carol! A on vam poder participar en un taller de punts de llibre, fer intercanvi de contes, plantar un roser i escoltar la llegenda de Santa Jordina.
Si els seguiu a través de les xarxes socials, estareu al dia sobre totes les activitats que proposen!
EXPOSICIÓ A CAN CAROL
L’Escola Montseny, l’AFA i Can Carol, amb motiu de la diada de Sant Jordi i Santa Jordina, van unir forces per organitzar la primera exposició de treballs artístics dels infants.
L’alumnat de l’Escola Montseny va preparar una exposició multidisciplinària que va estar exposada durant dues setmanes en una de les sales de Can Carol. Es va fer una planificació autogestionada de les visites i, hi van poder accedir, a través de torns, tant de les famílies com els infants.
Aquí us en deixem un resum en imatges:
COM CONTACTAR AMB CAN CAROL
C/Cambrils 26/28, 08023 Vallcarca
93. 706.64.46
http://www.cancarolvallcarca.cat
[email protected]
http://www.barrafredacancarol.weebly.com
[email protected]
Twitter
@CBCanCarol
@barrafredacanc1
Instagram
@cbcancarol
@barrafredacancarol
Facebook
http://www.facebook.com/barrafredacancarol
Publicat a AFA Montseny, Can Carol, Comissió d'Exteriors, Comissió de Comunicació, Comissió Escola de Famílies, escola montseny | Deixa un comentari
Cerca
Cerca
Segueix el bloc per mail
Introdueix la teva direcció de correu electrònic per seguir aquest bloc i rebre les notificacions de les noves publicacions a la teva bústia de correu electrònic. | 0.728843 | curate | {"ca": 0.8223391339538648, "de": 0.005261027923917443, "es": 0.07163091865641441, "ru": 0.0056657223796034, "en": 0.05180089032780251, "ja": 0.014569000404694455, "nl": 0.0012140833670578712, "fr": 0.012950222581950627, "sv": 0.010522055847834885, "it": 0.004046944556859571} | https://afamontseny.com/category/escola-montseny/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_59786 | BarcelonaHi havia una vegada que ens van explicar que la renovació de Leo Messi estava feta i que viurien tots feliços i menjarien anissos. I no fa tant d'això. Però ara, com en els contes, hi ha teranyines gegants en cada cantonada, en cada habitació i calaix i a una notícia dolenta la segueix una de pitjor. Ni s'ha renovat Messi, ni es pot inscriure de moment Eric Garcia, Agüero, Depay i Emerson. S'ha decretat l'estat de ruïna i regna la confusió. El Camelot que venia Laporta s'ha estampat contra l'herència rebuda i fins i tot Koeman admet estar preocupat.
Que l'entrenador en la seva primera aparició pública després de les vacances surti a dir que la plantilla haurà de rebaixar-se el sou en lloc de parlar del sistema, que no aposti per la continuïtat de Griezmann ni s'emporti Ilaix Moriba a la pretemporada fins que no signi amb les condicions que el Barça li pot oferir, serveix per mesurar el desastre. Que tothom sàpiga també que el club està en fallida no ajuda a vendre jugadors per quadrar la massa salarial. I que la situació, a més, sigui impossible d'amagar o de disfressar demostra la magnitud de la tragèdia.
Al final, tots tenim la sensació que sortirà: Messi renovarà per molt fanfarró que es posi Tebas –el seu producte amb Messi es ven millor– i tots els fitxatges seran inscrits. Però la qüestió és a quin preu i amb quins danys col·laterals. Si es ven Griezmann perquè és l'únic pel qual es pot aconseguir pasta i el recanvi és el Kun, un jugador de 33 anys que es va perdre la meitat de la temporada passada perquè les lesions se li acumulen, hi haurà un problema. De qualitat, concretament. I per caminar per casa, per la Lliga, serà entretingut perquè el nivell del Reial Madrid és similar, però aquest projecte no té la pinta de l'equip competitiu que Messi demanava com a condició per seguir; el de no fer el pena per Europa. I no serà culpa de Koeman, que sembla resignat a l'això és el que hi ha, ni de Laporta perquè això és el que té.
Entre el límit salarial, l'equilibri amb el pressupost i la freda revelació que, com passa en els terrorífics contes infantils, la veritat és molt més macabra del que Laporta s'imaginava, el capítol final el signarien els germans Grimm. Ho va resumir el nou vicepresident econòmic Eduard Romeu en l'assemblea de socis: “Cada paper que aixequem, sorpresa que ens emportem”. Dels Hi havia una vegada amb final feliç d'acabar menjant anissos no hi ha ni rastre. El conte és de por. | 0.87694 | curate | {"ca": 0.9893179950698439, "en": 0.010682004930156122} | https://www.arabalears.cat/esports/conte_129_4050268.html |
mc4_ca_20230418_14_211993 | Verregassos.com » 2018 » octubre » 18
– Us heu fixat en una cosa? Us heu fixat en que cada vegada s’escolta més oi, en lloc d’eh, eh…? I, heu vist com les botigues d’esport ja casi no venen quecs, però si que venen bambes? I que quan escolteu a un que queda a dos quarts de sis, i l’altre li diu “quèèè…. ?” el primer, en lloc de repetir-li amb cara d’emprenyat “a dos quarts de sis, cony”, li deixa anar a les “cinc i mitja?”. I fins i tot, alguna vegada, en algun sopar popular de per aquí, es convidava a la gent a sopar pa amb tomàquet. Veeergeeeee….. Encara sort que jo em vaig portar les meves tomates per xucar el pa. Gagu’m coi… Si no ens hi posem una mica en seriu, encara ens trobarem algun dia per la fageda tot dient, “ca macu, ca macu….”. La mare que em va parir…
I ara, si teniu un segundet, us explicarem què s’està coent.
La Castanyada: Ep, que ja tenim la castanyada aquí. Qui la vulgui celebrar amb nosaltres, ja ho sap. El dijous 1 de Novembre ens trobarem, a la vora del foc, a 2/4 de cinc de la tarda, a on sempre, a la Plaça del Gambeto. Torrarem castanyes, berenarem una mica, i com no, també beurem…, una mica. Com a novetat, aquest any farem el primer campionat de “golf de la castanya”, i tabé el sisè concurs “d’escombres i vol rasant”, amb premi pels que s’hagin guarnit millor per l’ocasió (amo i escombra), per la que voli me lluny. A diferència de castanyades anteriors, aquest any, hem cregut oportú fer pagar les castanyes i els moniatos al mòdic preu de 2€. I el berenar, per qui en vulgui, tabé a 2€. I com sempre, el mateix dijous pel matí, ens trobarem a 2/4 de 10 a la Plaça del Gambeto, per anar fins a La Plana a collir totes les castanyes que torrarem per la tarda (per si la collita no è gaire bona, en tindrem unes quantes de comprades). Recordem que aquest activitat è oberta a tothom, i que es realitzarà juntament amb L’AMIPA de l’Escola Lluís Castells de Riudaura. Doncs això, no falteu a la Castanyada. Ens ho passarem de bé…! ! | 0.812626 | curate | {"ca": 0.9003576903423608, "es": 0.07511497189575882, "pt": 0.02401635155850792, "fr": 0.000510986203372509} | http://www.verregassos.com/2018/10/18/ |
mc4_ca_20230418_4_628453 | mitolclass - Lucas
Dossier digital de Mitologia Clàssica
Definició de les paraules mite i mitologia
Mite: La paraula mite ve del grec (mithos) i fa referència a un relat tradicional que parla de déus i herois que van viure en temps remots, a través dels quals s’explica l’origen del món, es proporcionen models de conducta, es transmet coneixement i s’expressa la particular visió del món de la cultura en la qual s’inscriu.
Mitologia: La paraula mitologia, és la ciència que estudia els mites.
El mite de Narcís
Fa molt i molt de temps, a l'antiga Grècia, hi vivia un noi jove, molt seductor, maquíssim. Es deia Narcís.
Moltes noies estaven bojament enamorades d'ell, però ell les refusava totes, ni tan sòls la deesa Eco va poder entrar en el seu cor.
Un dia, mentre passejava pel camp, es va apropar a un rierol, i al acostar-s'hi per beure, va contemplar una imatge que el va deixar atònit. Sobre l'aigua es mostrava la imatge d'un noi de bellesa inigualable, perfecte. Trobà maravellosa la bellesa d'aquell rostre.
Va intentar parlar, però sobre l'aigua només veia com aquell rostre obria també la boca, però sense dir-li res. Narcís allargava el braç, i aquell noi també allargava el braç cap a ell, però quan semblava que l'anava a tocar i introduïa el braç a l'aigua, la imatge es feia fonedissa i s’esvaïa.
Cada dia era igual, sempre succeïa el mateix. Ni tan sòls escoltava la veu d'Eco, que intentava dir-li com n'estava enamorada d'ell, i d'advertir-lo de què allò que veia a l'aigua era, en realitat, el seu reflexa. Però de la veu d'Eco només en podien sortir les mateixes paraules amb que Narcís la rebutjava una i una altra vegada, doncs, si bé ho sabeu, això és l'Eco.
Un dia, Narcís, embogit per aquella bellesa fluvial, es tirà al riu pensant que era la única forma que podria arribar-hi. Ja sota l'aigua, buscà aquell reflex, i de tant obsessionat com n'estava, acabà ofegat.
I en aquell lloc, on Narcís passà tantes hores contemplant el seu reflex i, on finalment hi va acabar perdent la vida, hi nasqueren unes flors molt belles, les flors del Narcís.
Mite de Faetont:
Segons la mitologia grega, Faetont o Faetó fou un heroi, fill d'Hèlios i de Climente (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).
Un dia, Èpaf va posar en dubte la seua filiació, i el noi va acudir a Hèlios perquè, si de debò era el seu pare, li concedís un do. El déu va fer el jurament solemne que així seria, i el jove li demanà que el deixés conduir per un dia el carro del sol. Hèlios no el va poder dissuadir, i així hagué de permetre que al matí següent Faetont conduís el seu carro. Però, quan els cavalls s'adonaren que no duien l'auriga habitual, els van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los. Els tombs de l'astre amunt i avall van causar grans trasbalsos al cel i a la terra, on van proliferar els incendis, fins que Zeus va fulminar Faetont amb els seus llamps abans que quedés destruït tot l'univers. Algunes conseqüències d'aquest viatge són la diversitat de temperatures i vegetació terrestres i el color negre de les races africanes "cremades" per Faetont.
El seu cos va caure al riu Erídan, on fou enterrat per les nimfes (Eurípides, però, el salva en una altra versió de la història).
El mite serveix per explicar també el fenomen de les estrelles o cossos celestes que semblen caure a la Terra, igual que Faetont va caure del carro solar. Una estrella caiguda seria llavors per causa de l'orgull, mite recurrent en diverses cultures, inclosa la cristiana (amb els dimonis caiguts, especialment Llucifer).
La llegenda de Faetont ha estat àmpliament representada en obres pictòriques i musicals, especialment a partir del Barroc, ressaltant el seu component tràgic.
Mite de Dafne:
Apol·lo i Dafne és una estàtua realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1621 i 1623. Pertany a l'estil barroc.
Es tracta d'una escultura a grandària real, de marbre, exposada a la Borgahse a Roma.
Representa el mite de Dafne, nom que en grec significa llorer. Era una nimfa filla del déu-riu Pereu que transcorre per la regió de Tessàlia. El déu Apol·lo, afectat per una de les fletxes d'Eros, l'estimava, però ella no li corresponia i l'esquivava. En una ocasió Apol·lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo; llavors ella es va encomanar al déu del riu Peneo, que la va transformar en un llorer. Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser consagrat al déu Apol·lo i va passar a representar-lo.
La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis. Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.
Bernini captura la transformació de Dafne amb intensa emoció, retratant les diferents etapes dels seus canvis. Igual que succeeix en una altra de les seves obres, el Rapte de Proserpina, l'obra ens demana que interactuem amb ella: vista des de l'esquena d'Apol·lo, la figura de Dafne queda oculta, mostra nt-nos només l'arbre en què es transforma, de manera que girant al voltant de l'estàtua tenim una visió en el temps de la metamorfosis de la nimfa. | 0.838218 | curate | {"es": 0.00624512099921936, "ca": 0.9873145979703357, "fr": 0.006440281030444965} | http://mitolclass.wikispaces.com/Lucas?responseToken=0bafdfadff6e700f2791a834679452486 |
crawling-populars_ca_20200525_27_14474 | SOCIETAT
El Servei Català de Trànsit demana prudència cap als col·lectius més vulnerables
1 min. Girona 03/12/2011 16:09
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Un ciclista ha quedat ferit crític en col·lidir contra un cotxe aquest dissabte al matí a Palamós (Baix Empordà), segons ha informat el Servei Català de Trànsit. El xoc s'ha produït cap a dos quarts d'onze d'aquest matí al quilòmetre 324 de la carretera C-31 a l'alçada de Palamós.
El ferit, un home d'uns 50 anys, ha estat traslladat per una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a l'Hospital Josep Trueta de Girona.
David Fernàndez
82 Comentaris
16 Comentaris
12 Comentaris
16 Comentaris
9 Comentaris
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.582588 | curate | {"fr": 0.009512485136741973, "ca": 0.8240190249702735, "eo": 0.015457788347205707, "it": 0.027348394768133173, "en": 0.027348394768133173, "de": 0.0047562425683709865, "es": 0.07609988109393578, "br": 0.015457788347205707} | : /societat/ciclista-transit_0_602339856.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_152162 | Redacció Actualitzat a les 21:31 h 19/08/2012 El noi de 17 anys que va ser envestit per un bou embolat fa una setmana a Godella, al País Valencià, ha mort després de ser operat a l'Hospital de Manises. La notícia ha creat una gran commoció entre els veïns, després d'una setmana de l'accident.Segons alguns testimonis, el noi estava gravant l'acte taurí des d'una tarima. El bou el va envestir i li va ocasionar una ferida mortal. Amb aquesta ja són dues les persones que han mort en un correbou aquesta setmana, ja que dijous també hi va perdre la vida un home a Deltebre. http://www.324.cat/noticia/1854552/societat/Mor-el-noi-que-va-ser-envestit-per-un-bou-embolat-al-Pais-Valencia
Ha mort victima de la cultura
Igual que quan una enxaneta cau i es mata, oi?
Cosa que ha passat dues vegades en 200 anys (en total, 4 morts de castellers). No et deixis enganyar per l'espectacularitat dels castells que fan llenya ni pel teu desconeixement
Tu tampoc entens què vull dir, oi?
Em sembla que ets tu qui no ha entès que el comentari d'en malllamp era 50% variació de la frase cèlebre usuari, i 50% mofa dels clams hiperbòlics sobre els bous al carrer com a part de la cultura de les terres de l'Ebre Sigui com sigui, sisplau, deixeu la mania de treure l'argument espanyolista dels castells cada vegada que algú parla de bous, toros i bèsties diverses
Veig que no.... T'ho diré d'una altra manera: si vas a la biblioteca i et cau un llibre al cap i mors, també seràs una víctima de la cultura?
Max escrigué: si vas a la biblioteca i et cau un llibre al cap i mors, també seràs una víctima de la cultura?Naturalment que no. Es pot ser víctima d'una cultura, però no víctima de la cultura.
En primer lloc, per fer-t'ho entendre, he trobat de mal gust dir que un xaval que ha mort és víctima de la cultura (no et pensis, em molestaria igual que algú morís electrocutat en un caixer i el graciós de torn digués que és víctima de l'economia).En segon, diu "és víctima de la cultura" quan no hi participava directament. El paio estava gravant! imagina't si arriba a ser d'un partit animalista que en volia proves gràfiques per denunciar-ho. estic convençut que aquí al racó tot serien planys i llàgrimes ("tots plorant" com diuen, però sense conyes).Hauria estat qualitativament diferent que hagués mort un torero, llavors en Carlos hauria estat encertat si hagués dit quelcom com "gangues de la cultura hispànica".I, en tercer, la festa dels bous, sigui a Catalunya o a Espanya o on vulguis, més que cultura és tradició. No és Cultura en sentit estricte, ho és en l'ús general i substitutiu de tradició que hom dóna al mot. I, en conseqüència, jo he fet un comentari sarcàstic.
En això hi estic d'acord, i no he dit pas el contrari. Ara, ja em diràs tu a sant de què s'ha de treure sempre la carta de les morts de canalla al món casteller, quan d'una banda són fets totalment puntuals, i de l'altra, sobretot l'última vegada que va passar, la Mariona dels Capgrossos de Mataró, va suposar un cop molt i molt dur no només la seva família i la seva colla, sinó tot el món casteller i diria que tot Catalunya. Ho sento, però fer sortir aquest tema quan es parla de bous i vaques no només és barrejar naps i cols, també és recollir l'argumentari dels espanyolistes anticatalans.
Aquesta emoticona , per tu què significa?
Ja hem quedat entesos que cap dels dos no considera que ni una cosa ni l'altra siguin "ser víctima de la cultura". No és això, és el fet de treure aquest tema cada refotuda vegada que es parla del risc de toros i bous. Què hi tenen a veure els castells amb els problemes i polèmiques dels bous al carrer? Doncs no cal contraposar constantment una cosa amb l'altra.
Què hi tenien a veure? Doncs que és absurd culpar d'accidents aïllats (amb una freqüència major o menor) al conjunt de l'esdeveniment. És com qui diu que sense ponts no hi hauria suïcidis...
Sí, sí. Aviam, que això acabarà com el rosari de l'aurora: jo t'havia respost amb dades sobre el tema que has tret dels castellers (fos quin fos el teu objectiu amb el comentari, la qüestió ha aparegut al fil) per clarificar-ho. Sobretot que el fet que has descrit d'una manera com si passés habitualment només ha passat una o dues vegades en la nostra vida (depenent de si has nascut abans o després de 1983) Simplement això, que es fa molt pesat que sempre que es parla de bous acabi sortint el tema totalment desconnectat dels accidents als castells: hauries pogut posar un altre exemple ("Igual que la gent que es mor ofegada cada estiu al mar o a les piscines? ", o "Igual que la gent que té accidents pirotècnics per Sant Joan? "), però la qüestió és que ha sigut aquest. Jo ho he llegit, he entrat a clarificar, i ja està
En el meu cas, 2.He posat, precisament l'exemple dels castells perquè les víctimes són poques i he volgut emmirallar-ho amb el que diuen els espanyolistes de nosaltres. Per què? doncs perquè sóc conscient que ens llegeix gent de fora que després pot fer servir el que aquí diem en contra nostra. Diferent seria que el racó fos un club privat i sabéssim tots qui som, ens podríem permetre el luxe de parlar com nazis, si volguéssim. Però la realitat és que això és un fòrum d'accés públic i hauríem de vigilar què diem i com ho diem perquè pot passar factura a tota la causa.
Simplement passa que em cansa tant que cada vegada que es parla de bous i toros vagin sortint com bolets els comentaris d'enxanetes i castells
O de les curses de cavalls i trineus amb gossos. L'altre dia el Roquet com argument suprem em va fotre els avortaments pel mig!! ! | 0.834796 | curate | {"ca": 0.9554221251819505, "es": 0.02019650655021834, "en": 0.020014556040756915, "pt": 0.004184861717612809, "fr": 0.0001819505094614265} | |
macocu_ca_20230731_2_348280 | Nou projecte: Alterbeques
28/01/2015
Més enllà de les beques i ajuts existents, cal trobar nous models de finançament a la formació.
Cal trobar nous models de finançament a la formació. Més enllà de les beques i ajuts existents, quines noves modalitats poden servir per cobrir les necessitats presents i futures de formació?
Claudia Vallvé, sociòloga, investigadora i consultora social ha resultat escollida per a conduir el projecte Alterbeques. Com a part del projecte, la Claudia rastrejarà i analitzarà models desenvolupats a d'altres indrets a fi de proposar models alternatius de beques, ajuts i crèdits a l'educació. Tot el procés es farà en obert a través d'una web www.alterbeques.cat i buscarà implicar els actors que actualment estan pensant i treballant al voltant d'aquests temes.
Si us interessa avançar en les propostes que garanteixin l'equitat en l'accés a l'educació i la promoció de la formació de qualitat al llarg de la vida, us animem a visitar i participar en el web del projecte #alterbeques. | 0.784303 | curate | {"ca": 0.9900793650793651, "pt": 0.00992063492063492} | |
mc4_ca_20230418_12_296227 | Reus Rehabilita per al centre i barris de la ciutat : Partit Popular de Reus
Home / Política local / Economia / Infraestructures / Reus Rehabilita per al centre i barris de la ciutat
Paraules clau aparcaments, barris, Domènech, equipaments, Reus Rehabilita, Sebastià, Sebastià Domenech, urbanisme, zones verdes
prim curs escolar Reus Transport formació hotels cultura taxes promoció econòmica Tona duch aparcament Tomb de Reus civisme Guàrdia Urbana Aeroport de Reus butlletí austeritat autobús gent gran Sebastià estalvi pla educatiu d'entorn infrastructures Ministre oferta turística limpieza Laboral persones via pública comerç equipaments empresa empreses municipals Tercer Fil producte local teatre economia burka mobilitat Aeroport independencia aigua emprenedoria concessió convivència cori educació viària oci vermut de reus Artístic smartcity reus educa i forma Ministeri Foment Misericordia Bonfill inversions Alta Velocitat estudiants Marcos Masso candidat PP Energia candidat taste gaudí medi ambient candidat PP Reus Teatre Fortuny seguretat jihadista Dolors Compte Mascarell candiatura clavegueram universitat serveis públics turisme pobresa joves promoció Tecnificació seguretat ciutadana futbol ivisme Família i Gent Gran barris Domènech Protecció Civil Duch risc gremis professionals urbanisme Sebasti Reus Rehabilita promoure esport impostos URV vermut promoció de ciutat ocupació Estalvi energètic Gaudí zones verdes casa navàs aparcaments subvencions capitalitat comercial caminades saludables Alícia Alegret Aigües de Reus partit popular de reus pressupost esports Ana Pastor atenció a les persones ordenança de civisme amersam Centre Esportiu mesquita familia Parlament Nuevas Generaciones independentisme París modernisme gestió municipal pobresa energètica aigües immigració mas iglesias estadi municipal eficiència Montserrat Duch Reus cambra de comerç Reus Deportiu Escola de pares Neteja rodalies Metrovacesa esport esport base incivisme orgull de Reus conciliació escola risc jihadista gastronomia Patinatge formació per la integració presentació shopping fusters Bonfill AVE estelada Noves Generacions Campionat Europa Gaudi Centre Esportiu Sebastià Domenech Ministre INterior PIMEC transport bona gestió municipal política local educació Londres vehicle elèctric moció Sant Jordi | 0.828383 | curate | {"ca": 1.0} | http://ppreus.com/2015/05/reus-rehabilita-per-al-centre-i-barris-de-la-ciutat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_453659 | Opinió individual d'un membre de Gent de Gramenet (formació amb dos regidors a Santa Coloma de Gramenet). [en castellà] per Fermin Chueco Me duele en el alma, mucho más que a lo simuladores progresistas, tener que soportar en el poder, durante un largo tiempo, a la derecha neo franquista.Solo los que llevamos mucho tiempo, decenas de años, combatiendo la injusticia y reclamando una verdadera democracia, somos sabedores del mucho mal que harán, en el futuro inmediato, los políticos reaccionarios de la derecha.¿Y podía haberse evitado que el PP pintara de azul el mapa político? Imposible con el sistema electoral vigente, pensado para favorecer el bipartidismo. Solo una revolución social a gran escala, pacífica o a pedradas, podrá intentar poner freno a este sistema “democrático”, porque sino, a base de votos actuales, esto no lo cambia ni dios, lo asesinaron.Los estómagos agradecidos locales, clase social que no para de ensanchar sus filas, nos acusan, a los que tenemos las cosas demasiado claras, que porqué hemos llamado a la abstención el 20N. Y nos preguntan de forma cobarde y provocativa ¿Que qué hemos hecho para evitar que la derecha llegue al poder? La respuesta se la dan los jóvenes indignados, la siguiente la escuché en un programa de radio, La ventana, : “ Durante la campaña electoral, mientras los mercaderes profesionales vendían y compraban votos fáciles, los indignados han ocupado varios edificios vacíos para poder realojar a los familias desahuciadas. Así mismo nuestro colectivo ha venido denunciando la hipocresía y falsedad de los que no nos representan”. Es una falacia decir que PSC, ICV y ERC son verdaderos partidos de izquierda. Y es mucho más grave afirmar que representan a las clases populares y, por lo tanto, hay que darles el voto como mal menor. A sabiendas, tal como está el mercado, que los mencionados partidos son simples marionetas que bailan al son del que las maneja: La banca y las grandes multinacionales. Pero, ¿hay alternativa de voto, se podrá votar en el futuro opciones realmente progresistas y representativas? Pensamos que sí, que en un futuro no muy lejano las opciones de la izquierda consecuente, transformadora y participativa tendrá su espacio. Al igual que ha ocurrido en Euskadi y Navarra; donde la izquierda y los sectores populares, a través de AMAIUR, han superado en numero de votos a la derecha y a los socialdemócratas del PSE.Y a la pregunta de cómo se conseguirá aglutinar, en torno a un AMAIUR catalana, a todos los sectores de la verdadera izquierda; se puede responder con el ejemplo del nacimiento de Gent de Gramenet, así como el resurgir de otras candidaturas de unidad popular. Son movimientos populares que han surgido por la situación de corruptela dada dentro del PSC, así como por las posturas claudicantes de ICV.Claro que no somos ingenuos. De sobra sabemos que esa es una tarea larga y difícil; como lo fue el nacimiento y la consolidación de Gent. Pero los resultados son evidentes: De mica en mica s´omple la pica, y las gentes majas de toda la vida, con la incorporación de no pocos jóvenes, han vistos recompensados sus esfuerzos con creces, con la nota positiva de que nuestro movimiento no para de crecer. Mientras que otros ven menguar, día a día, el otrora fácil apoyo popular. *em sembla d'interès penjar aquest article d'un militant de base tot i que sigui en llengua castellana [traducció d'en xamema] Em fa molt de mal, molt més que no pas als simuladors progressistes, haver de suportar en el poder, durant un llarg temps, la dreta neofranquista. Només els que fa molt de temps, desenes d'anys, que combatim la injustícia i reclamem una democràcia real sabem el mal que arribaran a fer, en el futur immediat, els polítics reaccionaris de la dreta. I podia haver-se evitat que el PP pintés de blau el mapa polític? Impossible amb el sistema electoral vigent, pensat per afavorir el bipartidisme. Només una revolució social a gran escala, pacífica o a cops de pedra, podrà intentar frenar aquest sistema "democràtic", perquè sinó, a base de vots actuals, aixòno ho canvia ni Déu, l'assassinaren. Els ventres agraïts locals, classe social que no para d'eixamplar-se, ens acusen, als que tenim les coses massa clares, que per què hem demanat l'abstenció el 20N. I ens pregunten de forma covarda i provocativa que què hem fet per evitar que la dreta arribi al poder. La resposta els la donen els joves indignats, la següent vaig escoltar-la en un programa de ràdio. La ventana: "Durant la campanya electoral, mentre els mercaders professionals venien i compraven vots fàcils, els indignats han ocupat diversos edificis buits per poder reallotjar les famílies desnonades. És així com el nostre col·lectiu ha denunciat la hipocresia i falsedat dels que no ens representen". És una fal·làcia dir que PSC, ICV i ERC són vertaders partits d'esquerra. I és molt més greu afirmar que representen les classes populars i, per tant, cal donar-los el vot com a mal menor. Tot sabent, tal com està el mercat, que els mencionats partits són simples titelles que ballen al ritme dels que les mouen: la banca i les grans multinacionals. Però, hi ha alternativa de vot, es podrà votar en el futur opcions realment progressistes i representatives? Pensem que sí, que en un futur no gaire llunyà les opcions de l'esquerra conseqüent, transformadora i participativa tindrà el seu espai. Així com també ha passat a Euskadi i Navarra, on l'esquerra i els sectors populars, a través d'Amaiur, han superat en nombre de vots la dreta i els socialdemòcrates del PSE. I a la pregunta de com s'aconseguirà aglutinar, al voltant a una Amaiur catalana, tots els sectors de la vertadera esquerra, es pot respondre amb l'exemple del naixement de Gent de Gramenet, així com el resorgiment d'altres candidatures d'unitat popular. Són moviments populars que han sorgit per la situació de corruptela de dins el PSC, així com per les postures claudicants d'ICV. És clar que no som ingenus. Prou que sabem que és una tasca llarga i difícil; com també ho fou el naixement i la consolidació de Gent. Però els resultats són evidents: de mica en mica s'omple la pica, i la gent maca de tota la vida, amb la incorporació de força joves, han vist recompensats els esforços amb escreix, amb la nota positiva que el nostre moviment no deixa de créixer. Mentre que d'altres veuen com disminueix, dia rere dia, l'altre fàcil suport popular.
En català! | 0.63564 | curate | {"ca": 0.5039258793969849, "es": 0.4960741206030151} | |
acn_ca_20201011_0_23776 | Els vigilants del control de seguretat de l'aeroport faran vaga a partir del 4 d'agost si Aena no va a les reunions
Mentrestant realitzaran només els serveis que marca el reglament, fet que podria provocar noves cues a la infraestructura
ACN Barcelona.-Els vigilants de seguretat dels controls d'accés a l'aeroport del Prat mantindran la convocatòria de vaga indefinida prevista a partir del 4 d'agost si Aena no participa a les reunions per desbloquejar el conflicte. Segons han explicat fonts del comitè d'empresa a l'ACN, aquest dimarts la reunió que hi havia convocada a la seu del Departament de Treball finalment no s'ha celebrat perquè no hi havia cap representant d'Aena com reclamaven els empleats. Empresa i treballadors s'han emplaçat a una nova trobada el proper divendres a les 11 del matí i els treballadors reclamen que aquest cop sí que hi hagi presència d'Aena. Mentrestant, els vigilants seguiran fent només els serveis que marca el reglament, fet que podria provocar noves cues en els propers dies.
Els vigilants de seguretat de l'aeroport del Prat denuncien que tenen menys efectius dels que consideren necessaris i reclamen millores en les seves condicions de feina. Asseguren que per manca de personal estan sotmesos a una càrrega de treball "insostenible" que els genera esgotament físic i psíquic. Per tot això, han convocat vaga indefinida tots els divendres, diumenges i dilluns de 5:30 a 6:30, de 10:30 a 11:30, de 16:30 a 17:30 i de 18:30 a 19:30.
Per la seva part, fonts d'Aena no han concretat si un representant del gestor aeroportuari assistirà a la del reunió del divendres. Les mateixes fonts han defensat que es tracta d'un "conflicte extern a Aena", ja que és entre els empleats i l'empresa concessionària del servei, Eulen.
Tant aquest dilluns com aquest dimarts s'han registrat llargues cues als filtres de seguretat de l'aeroport. Els treballadors neguen estar fent una vaga encoberta i expliquen que simplement estan fent el que marca el seu conveni. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/els-vigilants-del-control-de-seguretat-de-l-aeroport-faran-vaga-a-partir-del-4-d-agost-si-aena-no-va-a-les-reunions |
mc4_ca_20230418_3_598622 | Hotel Laura Salern Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Via Marittima , Paestum - Capaccio, Salern, Itàlia, 84063 - Veure al mapa
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hotel Laura és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Capaccio-paestum. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Hotel Laura també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Capaccio-paestum. Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, magatzem d'equipatge, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, restaurant són només algunes de les comoditats que fan que Hotel Laura sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
L'ambient de Hotel Laura es reflexa en cada habitació. servei de despertador, mini bar, escriptori, telèfon, ventilador són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de platja privada, jardí. Hotel Laura és una elecció inteligents per a viatgers a Capaccio-paestum, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
Check-in is not possible after 20:00. The restaurant is open from June until September.
Tots els tipus de viatgers (36) Parelles (17) Viatgers en solitari (5) Famílies amb infants petits (6) Famílies amb infants grans (4) Grups (4) | 0.786767 | curate | {"ca": 0.9395643007730148, "en": 0.060435699226985246} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-laura/hotel/salerno-it.html |
mc4_ca_20230418_1_82391 | AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ: VENUS, LLUM DE GAVÀ - exposicions
VENUS, LLUM DE GAVÀ - exposicions
Del 25 de juny al 28 d'agost de 2011
El Museu de Gavà presenta l’exposició col·lectiva “Venus, llum de Gavà”, una selecció de 68 quadres que reinterpreten la Venus sota la mirada de quatre artistes d’àmbit estatal, Francisca Blázquez, Isabel Jurado, Rafael Aguilera i Abraham Vázquez.
L’exposició, que es podrà veure fins al 28 d’agost de 2011, s’inaugurarà el proper dissabte 25 de juny, a les 19.30 h, al Museu de Gavà, pl. de Dolors Clua, 13-14. GAVÀ.
Fa més de 5.000 anys, els pobladors de Gavà ja s’iniciaren en el treball artístic impregnant de bellesa joies i ceràmiques. La Venus de Gavà és una figureta femenina de ceràmica, que fou trobada a l’interior de les mines neolítiques de variscita. La Venus, com popularment se la coneix, és una peça única que simbolitza la fertilitat i ha esdevingut símbol del jaciment, però també de la ciutat de Gavà.
Francisca Blázquez, Isabel Jurado, Rafael Aguilera i el gavanenc Abraham Vázquez, sota el comissariat de Joan Lluís Montané, ens presenten un recull d’obra que fusiona passat i present, i que reinterpreta l’espectacular figureta i el seu simbolisme per a l’espectador contemporani.
Francisca Blázquez, artista multidisciplinar i pintora nascuda a Madrid, creadora del dimensionalisme, aborda la Venus des del punt de vista energètic, des de la realitat que no es veu, però que existeix, i que li confereix consciència i coherència a la forma i a la matèria, a més a més d’altres estadis i elements. Autora de més de 400 exposicions en disset països de tres continents, amb obra en importants col·leccions i museus de diferents països, posseeix una escultura en el context dels JJOO de Beijing. La seva creació irradia llum, energia i força vital, i destaca pel color. Per a l’ocasió, pinta l’esperit de la deessa de la fertilitat i de l’abundància. Els antics creien que la fertilitat era, i és, abundància còsmica, cosa que per dret ens pertany.
Abraham Vázquez, conegut joier i ara pintor, resideix a Gavà. Amb obra en col·leccions i institucions nacionals i d’altres països, creador del Grupo de Joyería EVA, exresponsable del prestigiós Espacio Vanguardia de Iberjoya-Madrid, és també autor d’innumerables exposicions i desfilades, muntatges i instal·lacions. Les peces presentades es caracteritzen pel seu compromís contemporani, per la dinàmica de colors i formes, i per la interpretació de la Venus en clau actual. S’hi reconeix una Venus femenina, una Venus dona que desenvolupa la seva actitud i la seva ment, i una dinàmica pròpia de l’existència aquí i ara en connexió amb el temps immemorial, amb la història que és el present, amb l’avui de cada dia i de sempre.
Isabel Jurado és pintora, dibuixant, gravadora, autora d’instal·lacions significatives a Amèrica i Europa, i d’innumerables creacions. Resideix a Lucena (Còrdova, Andalusia), des d’on ha recollit nombrosos premis i distincions, i on té una sala dedicada al mateix Museu de Lucena. L’obra de l’artista connecta amb la Venus a partir de la dinàmica femenina. Es relaciona amb la dona mare, però també amb la dona actriu; és a dir, actriu de si mateixa que es converteix en força motriu de l’avui. Per a la Isabel, la Venus és la comprensió de la dona en estat pur.
Rafael Aguilera, pintor, gravador, dibuixant, autor d’instal·lacions, conegut creador internacional, posseeix obres en col·leccions públiques i privades d’Europa i Amèrica, fonamentalment. L’autor accedeix a la Venus de Gavà des de la perspectiva del mite, de l’al·legoria, d’allò que és totèmic circumscrit al terreny del símbol i que després converteix en força expressiva femenina. Rafael Aguilera posseeix una gran producció i és capaç de transcendir el seu univers literari per connectar-se amb les profunditats de la realitat existencial per superar-les de nou plasmant allò que és fonamental.
Trobada a les mines de variscita, mineral semipreciós per confeccionar joies utilitzat des de l’època neolítica, la Venus de Gavà és la llum de Gavà. És la llum de Gavà perquè és una de les singulars representacions religioses del neolític existents a la península, punt de connexió i de concentració aglutinadora del llegat del passat en l’instant, en l’existència de l’ésser.
Membre de l’Asociación Internacional de Críticos de Arte (AICA)
i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)
Publicado por alfons madrid en 16:06:00
presentació llibre (15)
ressenya sortides (17)
BADALONA - ressenya sortida
VII CONGRÉS ANUAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ASSOC... | 0.826025 | curate | {"es": 0.04760850310008857, "ca": 0.9512843224092117, "fa": 0.0011071744906997344} | http://amicsmuseudegava.blogspot.com/2011/06/venus-llum-de-gava_9714.html |
cawac_ca_20200528_8_231256 | Futbol
28.04.2007 12:56
Márquez entra per Ezquerro
Sergi Nogueras
La llista de convocats per al partit amb el Llevant només presenta un canvi respecte dels 18 que van viatjar a Vila-real, i aquest és l’entrada de Márquez per Ezquerro. Motta, Edmílson i Belletti son baixa per lesió.
Rafa Márquez és la principal novetat en la llista de convocats per al partit amb el Llevant d’aquest diumenge. El polivalent jugador mexicà no va viatjar a Vila-real perquè estava una mica carregat muscularment i ara torna a la convocatòria ocupant el lloc de Santi Ezquerro. El jugador de Calahorra és l’únic descartat per decisió tècnica. A més, cal recordar que Rijkaard encara no pot comptar amb Edmílson, Belletti i Motta que segueixen sent baixa per lesió.
Sylvinho, sí
Qui sí ha pogut entrar finalment a la llista de convocats és Sylvinho. El lateral brasiler no es va poder entrenar aquest dijous passat amb els seus companys perquè patia una gastroenteritis. Aquest divendres va treballar a un ritme més suau que la resta de la plantilla i en l’última sessió de la setmana a porta tancada ja ho ha pogut fer amb normalitat. | 0.772525 | curate | {"id": 0.0054446460980036296, "de": 0.014519056261343012, "it": 0.023593466424682397, "es": 0.012704174228675136, "ca": 0.9437386569872959} | http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol/temporada06-07/04/n070428100182.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_824862 | Imanol Arias que s'apunta a totes les manifestacions a favor de Palestina, dels gais i les lesbianes i contra la dreta espanyola pensa igual que Franco pel que fa a la qüestió nacional catalana. Aquí teniu un fragment de l'entrevista que li han fet a 'El Periòdico': (...) ¿I què hauria sentit guanyant?–Doncs segurament el mateix que jo, que tinc la sensació que a Espanya, quan hi ha un objectiu comú, tots ens hi identifiquem malgrat les diferències. És molt fàcil dir que el futbol és un rentacervells, pa i circ. Al final, és l'espectacle televisiu més vist i desitjat per les cadenes. Jo no havia vist mai Espanya plena de banderes i de reconeixement al que som. Hi havia moltes banderes dobles. –¿Vostè és dels que s'han sentit més espanyols aquests dies? –No, perquè jo em sento espanyol des de fa moltíssim temps. Del que estic content és de veure el sentiment espanyol. Tinc un profund menyspreu pel separatisme. Em sembla que si no hi volen ser, el millor que poden fer és anar-se'n, però d'un en un. A guanyar-se la vida on puguin, que és el que altres hem fet per estimar Espanya. –Defineixi'm això del sentiment espanyol que li agrada tant. –Un sentiment comú. A Espanya falten sentiments comuns que ens identifiquin, encara que després ens barallem. Espanya és molt guerracivilista, tot està ultramuntanitzat. A mi em continuen dient que sóc dels de la cella (per Zapatero) quan no hi ha cap imatge meva amb la cella. Mai vaig estar-hi. A més, ser de la cella no crec que suposi res, després de tot.
Sinó m'equivoque, aquest va ser militant d'ETA p-m. Del tot conseqüent, vaja | 0.831613 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_423685 | Ferienhaus Untertal Schladming Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Al visitar Schladming, vosté es sentirà com a casa a Ferienhaus Untertal, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Schladming. L'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, transport hotel/aeroport, servei de llançadora per garantir el més gran comfort possible als seus clients.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable, nevera a cada habitació. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de sauna, jardí. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Ferienhaus Untertal.
Espai comú 2 llits individuals, 2 llits extragrans
L’allotjament no disposa de recepció. Podeu recollir les claus a: Erzherzog-Johann-Straße 248a, 8970 Schladming. Cal que informeu el Ferienhaus Untertal de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. En arribar, cal abonar un dipòsit de 100 EUR per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament.
Tots els tipus de viatgers (8) Famílies amb infants petits (4) Famílies amb infants grans (1) Grups (4)
Robert, República Txeca
Great place feels like home. Good location for skiers.
No sunshine for one day :-)
Comentat el 22 de març 2014
Bogato wyposażony domek w dobrym miejscu za przyzwoitą cenę. Polecam
Brak informacji ( gdzie odebrać klucze ! !! ) - gmail wrzucał e-malie do spamu - podobno wiadomo, że tak się dzieje. Nr domu w ofercie 102 w rzeczywistości 101 ! !! !, brak papieru toaletowego niby ...
Mihaly, Hongria
Síelés 3 párral”
Egyszerűen tökéletes volt, azonnal otthon éreztük magunkat, a felszereltsége is minden igényt kielégített! Szép, kedves, romantikus, kellően modern. Közel volt a sípályákhoz (bár mi autóval ...
A felső szinten ahol a 3 háló van a fűtés nem az igazi (vagy mi voltunk bénák? ), az első 2 este nagyon fáztunk, a többin csak kicsit. A 3. háló nem éppen nászutas lakosztály, az két heverőt tartalmaz ...
Familienfreundliches Ferienhaus”
kinderfreundliche Ausstattung, Beistellbett, Hochstuhl und sogar Wickelauflage wurden zur Verfügung gestellt, sehr angenehmer Saunabereich im Keller, gemütliches Ess- und Wohnzimmer Fußbodenheizung ...
Schlafzimmer schwierig zu heizen und im Winter recht kühl
Stefan, Alemanya
tolle Unterkunft für 6 Personen”
Toll eingerichtet (z.B. Küchenausstattung und Sauna) und ruhig gelegen.
Comentat el 23 de febrer 2016
Piet, Bèlgica
comfort, vrij gebruik sauna, bedden
koud water bij aankomst
Comentat el 24 d'abril 2014
Henk, Països Baixos
Locatie en sfeer prima
Helaas geen wasmachine!
خالد, Kuwait
من أفضل الأماكن في الريف...”
كل شي روعه
Allotjaments a Estíria
Allotjaments a Schladming
Ferienhaus Untertal | 0.585986 | curate | {"ca": 0.5752720677146312, "de": 0.1466142684401451, "en": 0.03143893591293833, "pl": 0.07557436517533253, "es": 0.0012091898428053204, "hu": 0.12363966142684402, "nl": 0.031136638452237003, "ur": 0.0036275695284159614, "ar": 0.011487303506650543} | https://www.agoda.com/ca-es/ferienhaus-untertal/hotel/schladming-at.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_293439 | CAP A… MONTESSORI LAROUSSE BLOC ROC TEMPESTA INVESTIGA AMB EN ROC TEMPESTA PRACTICA QUADERN D’ESTIU ESO DORAEMON LES LLETRES DIVERTIDES
Bloc d'estiu 6è. Estiueja amb Barcanova
Autor/a: Núria Murillo
Il·lustrador/a :Roger Zanni
Acompanya en Roc en un viatge que et farà conèixer nous llocs… Més de 100 activitats de treball competencial en cada bloc, per repassar les matèries del curs sense avorrir-te. Un bloc molt pràctic per viajar per Austràlia amb en Roc Tempesta. | 0.530595 | curate | {"en": 0.2915766738660907, "ca": 0.6609071274298056, "pt": 0.047516198704103674} | https://quadernsdestiu.cat/libro/bloc-d-estiu-6e-estiueja-amb-barcanova_978-84-489-4040-9/ |
crawling-populars_ca_20200525_7_24093 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Ontinyent
OPINIÓ
«21 dels 34 municipis han perdut empadronats, mentre que en 12 ha augmentat la quantitat de persones residents. Aielo de Rugat no ha experimentat canvis.»
Per: Daniel Alfonso
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L’Instituto Nacional de Estadística ha publicat les dades oficials del padró d’habitants del primer de gener de 2019. En les xifres observem com la Vall d’Albaida va perdre 183 habitants en 2018, en passar de 87.532 empadronats a 87.349. De manera que continua amb la tònica descendent dels últims anys, la qual es veu clarament si prenem com a referència les xifres de 2011, any del darrer cens elaborat, quan hi havia 93.035 valldalbaidins registrats.
A escala municipal, 21 dels 34 municipis han perdut empadronats, mentre que en 12 ha augmentat la quantitat de persones residents. Aielo de Rugat no ha experimentat canvis.
Per a explicar la situació demogràfica de la comarca: les causes de la baixada de població s’explica per diverses raons com l’envelliment progressiu, l’escassa taxa de natalitat i també l’emigració causada per la manca d’oportunitats laborals a la Vall, especialment en els municipis menuts, encara que l’estadística anual també indica com Ontinyent o Aielo de Malferit tenen números negatius.
En l’article La Vall d’Albaida, situació present i perspectives de futur, presentat a les jornades IDECOS 2019 i publicat per la Universitat de València, trobareu una anàlisi de la problemàtica que afecta la comarca.
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.733367 | curate | {"ca": 0.9878253568429891, "en": 0.00797649034424853, "es": 0.0041981528127623844} | : /noticies/la-vall-dalbaida-segueix-perdent-habitants-183-en-2018/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_562406 | Aquest cap de setmana passat va començar la lliga noruega de futbol i jo em pregunto... De quin club sou vosaltres fanàtics incondicionals? Ací teniu una relació dels llocs a la xarxa dels tots els equips, amb el nom de l'equip i el comú d'on son. Start www.ikstart.no Kristiansand Ham-Kam www.hamkam.no Hamar Viking www.viking-fk.no Stavanger Rosenborg www.rbk.no Trondheim AaFK www.aafk.no Ålesund TIL www.til.no Tromsø Odd www.oddgrenland.no Skien Lyn www.lyn.no Oslo FFK www.fredrikstadfk.no Fredrikstadfk Brann www.brann.no Bergen Molde www.moldefk.no Molde Glimt www.glimt.no Bodø VIF www.vif.no Oslo LSK www.lsk.no Lillestrøm P.S. Per posar-vos a to de la superlliga noruega...
Home, sino recordo malament el Rosemborg deu portar 10 anys seguits o algun més guanyant la lliga? Que si no estic equivocat la coitat es diu Trondheim, o alguna cosa així no?. Malgrat això hi han hagut bons jugadors q han començat allà, com el Carew! Suposo q la gent votarà per aquest ja q és un clàsic de la champions als últims anys. I el viking suposo q serà el Viking Stavanger, q el va eliminar el barça fa uns anys a la ronda prèvia i suant de debò! Salut! | 0.597687 | curate | {"ca": 0.6535087719298246, "no": 0.3412280701754386, "ro": 0.005263157894736842} | |
crawling-populars_ca_20200525_23_154351 | D'acord amb l'article 118 dels Estatuts d'aquesta universitat, amb el que preveu l'article 8 del Reial decret 898/1985, de 30 d'abril, i amb l'informe del Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica de data 5 de febrer de 2002, s'atorga una llicència per estudis a l’ajudant d’escola universitària Josep Maria Buades Rubio amb efectes retroactius pel període comprès entre el 14 de gener i el 15 de març de 2002.
Les retribucions que percebrà l’ajudant d’escola universitària esmentat seran el 100 per cent de les seves remuneracions.
L’ajudant d’escola universitària Josep Maria Buades Rubio gaudirà de la llicència al Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
El Rector, Llorenç Huguet
Acords que fan referència a aquest. | 0.84839 | curate | {"ca": 0.9702380952380952, "en": 0.02976190476190476} | : /fou/acord/56/5653.html |
mc4_ca_20230418_14_669707 | Poble Lliure insta la CUP a 'treballar amb voluntat constructiva' per aprovar el pressupost i no ser 'immobilistes'
[VÍDEOS I FOTOGRAFIES] Els Mossos encerclen i fan identificar un centenar de manifestants a Barcelona [VÍDEOS I FOTOGRAFIES] Els Mossos encerclen i fan identificar un centenar de manifestants a Barcelona
Els Mossos protegeixen l'extrema dreta i carreguen per a dispersar els antifeixistes a Girona Els Mossos protegeixen l'extrema dreta i carreguen per a dispersar els antifeixistes a Girona
Albiach exigeix al govern un decret de llistes d'espera per aprovar el pressupost Albiach exigeix al govern un decret de llistes d'espera per aprovar el pressupost
Cuixart: 'La constitució que no defensa els drets dels seus conciutadans es converteix en una mordassa' Cuixart: 'La constitució que no defensa els drets dels seus conciutadans es converteix en una mordassa'
Poble Lliure insta la CUP a ‘treballar amb voluntat constructiva’ per aprovar el pressupost i no ser ‘immobilistes’
L’entitat diu que el debat sobre els comptes de la Generalitat no pot encallar el procés de ruptura amb l’estat espanyol
Poble Lliure, una de les entitats que formen part de la candidatura parlamentària de la CUP, ha fet públic un comunicat en què convida els diputats del grup a ‘treballar conjuntament amb voluntat constructiva’ al costat de Junts pel Sí per aprovar un nou pressupost de la Generalitat.
No es pot permetre de prorrogar el pressupost actual, diu l’entitat, que alerta que el debat sobre el pressupost ‘no pot encallar el procés de ruptura amb l’estat’.
Per Poble Lliure els comptes de la Generalitat són un punt clau, juntament amb la consolidació del nou govern i la creació de les estructures d’estat. Per això diu: ‘Caldrà que les forces independentistes treballin conjuntament amb voluntat constructiva.’ I afegeix: ‘No es pot avançar amb posicions immobilistes’.
També demana a Junts pel Sí que ‘eviti que els sectors més conservadors de CDC es neguin a debatre i es limitin proposar uns pressupostos calcats dels del 2015’. I reclama al grup parlamentari de la CUP que ‘posi sobre la taula propostes amb un marcat caràcter social tenint en compte que, en aquest moment, encara formem part d’una comunitat autònoma intervinguda’.
Diu finalment: ‘La CUP no pot caure en el parany del reformisme d’En Comú Podem i els seus satèl·lits, que tornen a posar sobre la taula per enèsima vegada la possibilitat idealista d’una reforma de l’estat espanyol per tal que els i les catalanes ens hi sentim còmodes.’ I afegeix encara que cal aprofitar la conjuntura política espanyola, perquè és favorable per a avançar cap a la independència. | 0.893051 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/poble-lliure-insta-la-cup-a-treballar-amb-voluntat-constructiva-per-aprovar-el-pressupost-i-no-ser-immobilistes/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_98751 | Amb data 10 d'octubre de 2014 el president de la Generalitat va comunicar als ciutadans de Catalunya que era impossible mantenir i fer efectiva la convocatòria a una consulta sobre el futur de Catalunya. El Partit Popular havia recorregut, i el Tribunal Constitucional suspès, la llei de consultes catalana i el decret de convocatòria que se'n deriva.
El ple municipal de L'Esquirol del dia 25 de setembre va aprovar, per unanimitat dels seus assistents l'acord de recolzar la consulta proposat per diverses entitats , amb l'afegitó proposat per Cabrerès i Progrés, afegit al text amb el següent literal:
Si és el cas que, per les raons que siguin, el govern de la Generalitat no convoqués la consulta pel dia 9 de novembre o aquesta fos suspesa, l’Ajuntament de l’Esquirol, aplicant el seu Reglament de participació ciutadana, en base a l’article 29, convocarà a consulta els seus veïns perquè s’expressin respecte de si volen o no que Catalunya sigui un estat, i, si és el cas, si volen que sigui independent o no.
Demanem al senyor alcalde que ens informi per escrit del calendari previst per donar compliment a l'acord del ple per tal que els veïns de L'Esquirol siguin consultats, d'acord amb el seu propi Reglament de Participació, respecte de la seva voluntat pel que fa al futur polític de Catalunya.
L’Esquirol, 21 d’octubre de 2014.
Per Cabrerès i Progrés: Sebastià Riera, Josep Castells i Xavier Pàmies
2
Cabrerès i Progrés, grup municipal L’Esquirol
El Club de tennis de L’Esquirol ha comunicat a tots els seus socis que està treballant amb l’ajuntament en la construcció d’una pista pàdel.
Hem vist la zona on es preveia (se’ns va dir que “en estudi”, en el darrer ple que se’n va parlar) la construcció i hem constatat que ja hi ha obra realitzada (fonaments, bigues, material divers...)
Havíem deduït de les paraules de la regidora de Benestar Social, Gent gran, Cultura, Educació i Hisenda , Tant al ple( hi érem els tres regidors de CiP) com en el Consell escolar (hi assistia el representant de CiP) que el tema del pàdel es tractava d’un tema EN ESTUDI, SENSE CAP DECISIÓ PRESA...
Segons l’article 52.2 de la Llei de règim municipal “corresponen al ple les atribucions següents:
Apartat l) alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic
Apartat n).. els contractes i les concessions plurianuals quan la seva durada sigui superior a quatre anys..
Apartat o) l’aprovació dels projectes d’obres i serveis quan sigui competent per la seva contractació o concessió i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos”
Per tant, sol·licitem al senyor alcalde:
Explicació dels acords, si existeixen, amb qualsevol entitat, pública o provada, conduents a la utilització o afectació de espais de domini públic o de propietat municipal, per a una possible construcció i ús de pista (o pistes) de pàdel.
Confirmació o desmentit que s’hagin realitzat ja obres amb aquella possible finalitat.
Si s’ha realitzat obres, a quina partida pressupostària s’imputen les despeses?
La referència feta més amunt a la Llei de règim municipal (article 52.2), és escaient a la situació objecte d’aquest escrit ? I, si ho és, perquè no s’ha sotmès a consideració del ple el procediment que haguera calgut ? | 1 | perfect | {"ca": 0.9996869129618033, "sv": 0.00031308703819661864} | |
mc4_ca_20230418_16_145316 | Hem d'admetre que la gent que gestiona la Dependència és una mica nerviosa, amb tendències a moure's a gran velocitat. Quan el ministre Caldera va posar la Llei en marxa això penjava del Ministeri de Treball, que és un edifici bastant gran i de mal gust al capdamunt de la Castellana de Madrid. Quan ara fa un any el Govern socialista va tornar a guanyar les eleccions el programa de la dependència va instal·lar-se feliçment en un edifici del carrer Alcalá, que era del Ministeri d'Educació i no sé quante…
He arribat a Bescanó i m'he acostat fins a la Barca, un lloc bonic que el mes d'abril els colors hi són presents en tota la seva magnitud. En aquest indret hi havia una barca que servia per travessa…
A l'assemblea s'ha explicat que està costant molt més trobar feina a la gent que en demana, i que la Generalitat té pendent d'aprovar programes que donin continuïtat a les tasques que des de MIFAS s'està fent. També s'ha parlat de la nova residència que MIFAS té ganes de tirar endavant. Manca una implicació explícita de l'administració, hi ha una falta de complicitat, d'entusiasme. -N'hem parlat amb Ajuntaments diversos i per aquest costat no hi hauria problemes…
Ara mateix arribo de Tolosa de Llanguedoc (en diuen Toulouse) de la Fira Autonomic, que com el seu nom indica no té res a veure amb autonomies d'aquí, sinó que es refereix al sentit personal, de tenir-ne, de mobilitat, etc..
La fira era petita però interessant. La perspectiva francesa de la discapacitat m'interessa molt, bàsicament perquè és propera i exportable cap a nosaltres. Fa temps que dic que a Catalunya hem de mirar cap a dalt i que sovint, massa fins i tot ho fem en direcció contrària. En Terradas de Lloret, en ManuHeras i un servidor ens hi hem arribat per tafanejar com ho fan els veïns. Ens interessava veure els temes d'oci, temps lliure i també les novetats que van sorgint en matèria d'ajudes tècniques i discapacitat en general.
M'ha fet gràcia trobar-hi un estand del Ministeri d'Hisenda francès que explicava als vianants quin eren els seus drets en temes fiscals i laborals. També he recollit una fulla que hi venen detallades totes les prestacions fra…
Fent una mica de bici avui per les Planes, m'hi he trobat a gent coneguda que corria. La Via Verda és per fer bicicleta, però també per passejar-s'hi i fer-hi tot tipus d'esport. Quan aquest trajecte surfeja les Planes el paisatge és fantàstic i si voleu una mica propi, com si fos meu. Quan m'han vist he sigut informat de que coneixien això de fer handbike i altres esports per a gent discapacitada, perquè havien vist el meu bloc. M'ha fet gràcia saber que algunes persones que viuen a les Planes segueixen aquest. La Rosa, que ens coneixem de tota la vida també té un bloc, que enllaçaré immediatament quan rebi l'adreça exacta. A veure si entre uns i altres creem la nyerrosfera. (Els de les Planes ens diuen nyerros)
En els pobles petits no sol haver-hi costum de parlar dels temes que afecten a les persones discapacitades, excepte quan n'hi ha un que hi viu, o que forma part de la comunitat. A les ciutats això és diferent. Ara fa molts anys que visc fora del pob…
En els parlamentaris se'ls ha donat un document en que s'hi detallen algunes peticions concretes; revisió de la llei de la dependència, reconsideració del 0,7 per cent de l'IRPF -subvencions- i a part d'aquest manifest se'ls ha informat també de la necessitat de disposar d'entitats de referència sobre algunes discapacitats. El Guttmann és un punt de referència català, espanyol i europeu, però en cal una declaració formal i definitiva. Per tenir aquesta consideració no només cal un bon edifici i una bona imatge, sinó una mica d…
Avui he estat a la Salut, a la Vall d’Hostoles dinant amb el meu pare. Abans d’entrar he tirat quatre fotos per allà fora i, de sobte m’he vist sota la bandera, sota la senyera.
M’han vingut al cap els moments aquells que a l’escola de les Planes ens castigaven a passar l’hora del pati a sota la bandera. Era un càstig tradicional, molt típic. Qualsevol malifeta acabaves redimint-la allà sota, davant la mirada de tothom. Això va passar quan només n'hi havia una; l’espanyola. Era descolorida i els negres de l’àliga s’havien tornat grisos. Amb l’arribada de la democràcia o en acabar-se la dictadura va arribar la senyera.
De tota manera els càstigs i els estils no varen canviar gaire, l'única cosa que podíem fer era triar la que més t'agradava. En aquest sentit no tinc present que se'ns donessin instruccions d'estar sota d'una o de l'altra. Recordo perfectament alguns companys que hi passaven les hores del pati, n'hi havia uns quants que n'eren habituals.…
DIARI DE GIRONA.- Mifas va obrir ahir el nou aparcament a la cruïlla entre la carretera Barcelona i el carrer Emili Grahit de Girona. L'estacionament estava acabat des de feia dies però hi mancava la connexió elèctrica. Segons la companyia, Mifas ho va demanar amb les obres ja quasi acabades. L'aparcament permet recuperar places per estacionar perdudes arran de les obres del TAV.
A part de la notícia que surt al Diari de Girona, puc afegir que la sol·licitud a la companyia elèctrica estava feta des del passat 19 de gener, data en que l'entitat que gestionarà l'aparcament va pagar els més de 4.000 euros que ha costat portar l'electricitat en aquest aparcament. No és pas ben barata, diguem-ne. Si el que volem és facilitar inversions i crear llocs de treball potser s'hauria de fer un cop d'ull als costos, sobretot de les coses elementals. En fi, ja està obert i espero que vagi bé.
El darrer cop que vaig anar a Madrid –en cadira de rodes- vaig descobrir que passejar per aquella ciutat era tot una aventura. Anar-hi amb la Presidenta d’ECOM era a més una visita d’alt risc, perquè la dona té tendències anar a donar un vol per veure el Metro i passejar-se per tots els carrers. Més tard i per temes de MIFAS vaig tornar-hi, amb el resultat de sortir disparat de la cadira enmig del carrer Serrano. L’accessibilitat a Madrid és d’aquelles que jo en dic de color negra. (molt difícil tirant a impossible)
Amb la remodelació del govern d’ahir, he descobert que les coses de la discapacitat van tirant per avall. M’explico: fa poc més d’un any les polítiques de la discapacitat es feien des del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Quan en ZP va guanyar les eleccions vàrem anar a petar al carrer Alcalà, un edifici amb moltes escales i difícil d’adaptar. Era el Ministerio de Educación, Política Social y Deporte. I avui ja hem arribat a Sanidad y Políticas Sociales, és a dir, u…
I parlant de Lloret de Mar, dir que avui hem estat a l’Ajuntament d’aquest poble costaner –no pas ben petit- gairebé 40.000 ànimes fixes, estius, pujades i baixades a part. Amb l’alcalde hem parlat de MIFAS i Lloret. Són dues coses que sonen bé, dues paraules de futur. La gent de MIFAS tenim ganes de fer-hi coses i sembla que la disposició de Lloret és que…
Procuro -no sempre ho aconsegueixo- que els diumenges siguin tranquils. Sense haver de fer res d'especial. És un dia per descansar, però també per cansar-se si un fa una cosa diferent i sobretot amb ganes. He tornat a pujar de les Planes d'Hostolesa Sant Feliu de Pallerolsper la via verda. M'hi he trobat la Cèlia de Figueres, una companya de MIFAS que la feia de baixada juntament amb els seus pares. M'ha agradat veure-la perquè feia molt temps que no en sabia res. Amb la bicicleta posada marxa prou bé. Els he explicat que estaven a prop d'un volcà, una mica desconegut perquè era dels més petits. És el de Sant Marc i està dins del terme de Sant Feliu. El riu l'ha anat desgastant amb els anys i és molt difícil de veure'l. Aquell tros de via verda les pedres són volcàniques i el turista no hi dóna més importància perquè tenen present que a la Garrotxa les pedretes d'aquest tipus són normals.
Quan baixava, l'Isabel Juscafresa m'ha trucat des de Sant… | 0.832837 | curate | {"ca": 0.9794026776519053, "it": 0.004634397528321318, "hu": 0.004119464469618949, "pt": 0.004376930998970134, "es": 0.007466529351184346} | http://www.quimbonaventura.com/2009_04_01_archive.html |
macocu_ca_20230731_10_437982 | Recursos educatius
A continuació trobaràs totes les planes d’aquesta web que poden ser-te útils per a educar per la pau.
L’armamentisme i la guerra són dues de les causes que fan que milers de persones fugin de casa. Per abordar aquest tema a escoles i instituts hem preparat una proposta didàctica.
Trobareu informació dels conflictes que assolen el món avui, així com altres mapes d’interès, seguint els següents enllaços.
Al CC Sant Salvador d’Artà van treballar el DENIP 2012 amb cançons. De la feina que van fer, en va sortir una bona web plena de cançons de pau molt útils.
Aquests recursos estan disponibles de forma gratuita però si pots col·laborar a fer-los possibles, t’ho agrairem. | 0.759814 | curate | {"en": 0.026239067055393587, "ca": 0.9737609329446064} | |
cawac_ca_20200528_2_131005 | Multimèdia
Conferència de Pere Torres: «Entre la reivindicació legítima i la irresponsabilitat social». Cloenda del cicle a càrrec de Jordi Pujol
24/10/2012
Vídeo resum de la darrera conferència del seminari « Conviure amb la cultura del no » a càrrec de l'exdirector adjunt de l'Institut Internacional de Governabilitat, Pere Torres i cloenda del cicle a càrrec de Jordi Pujol. | 0.684934 | curate | {"ca": 0.9732620320855615, "it": 0.026737967914438502} | http://www.jordipujol.cat/ca/idees/veure_video/128 |
macocu_ca_20230731_1_145663 | Bassegoda i Hugas, Bonaventura. «Paraules De Benvinguda a José De La Mano». Butlletí De La Reial Acadèmia Catalana De Belles Arts De Sant Jordi, [en línia], 2015, p. 259-260, https://raco.pre.csuc.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/view/292456 [Consulta: Consulta: 2-10-2022]. | 0.518989 | curate | {"it": 0.11191335740072202, "ca": 0.8880866425992779} | |
cawac_ca_20200528_5_205032 | Preguntes freqüents
Quin és l’origen del Consorci d’Educació de Barcelona?
El Consorci d’Educació de Barcelona és fruit de la Carta Municipal que, amb el consens de totes les forces polítiques del consistori, fou aprovada pel Parlament de Catalunya, per unanimitat, l’any 1998. D’acord amb el que preveu la Llei de la Carta Municipal, es crea el Consorci i es constitueix com un ens públic de caràcter associatiu, integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per a la gestió conjunta de les funcions, les activitats i els serveis en matèria educativa a la ciutat.
En quin any va ser creat?
El Consorci d’Educació es posà en marxa el 5 de febrer de 2002, amb l’aprovació, mitjançant decret, per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona dels estatuts que el configuren com un organisme amb personalitat jurídica i amb plena capacitat d’actuar per tal d’assolir-ne els fins.
Quin va ser-ne l’objectiu de la creació?
Crear un organisme a través del qual la Generalitat i l’Ajuntament comparteixin esforços per gestionar de manera unificada les funcions, les activitats i els serveis en matèria educativa a la ciutat, referents a tots els nivells d’ensenyament no universitari. De fet, la creació del Consorci és una resposta actual que connecta amb la tradició innovadora de la ciutat en el terreny de l’educació i, al mateix temps, és coherent amb les noves maneres de cooperació i gestió pública, les quals cerquen la suma d’esforços, la gestió compartida, la coordinació efectiva i la no-duplicitat de serveis. | 0.865491 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.edubcn.cat/ca/el_consorci/traspas_de_la_gestio_de_centres/preguntes_frequents |
racoforumsanon_ca_20220809_4_65833 | Es vol aprofitar el desplaçament de milers de persones cap a Barcelona per assistir a la gran manifestació de la Diada Molts cotxes amb estelades i adhesius al peatge de Mollet per fer un #novullpagar. Foto: Marta RubirolaLa plataforma #novullpagar vol aprofitar la gran manifestació d'aquest Onze de Setembre per revifar la campanya contra els peatges a les autopistes i per això ha fet una crida a tota la ciutadania, però en especial als que es desplacin a Barcelona amb motiu de la manifestació, a no pagar els peatges durant la Diada Nacional. "El proper 11 de setembre tots els que anem a Barcelona a lluitar, fem un #novullpagar massiu", demana la convocatòria, que recorda que els peatges catalans "financen la resta d'infraestructures d'Espanya i també la butxaca dels nostres polítics". Font: http://www.naciodigital.cat/noticia/46404/promouen/novullpagar/massiu/onze/setembre
De conya, tots els autocars fent cua... | 0.840636 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_338034 | Arxiu de la memòria esportiva de la ciutat - Ajuntament de Mataró
Arxiu de la memòria esportiva de la ciutat
Arxiu de la memòria esportiva de la ciutat https://adminweb.mataro.cat/ca/temes/esports/altres-seccions/arxiu-de-la-memoria-esportiva-de-la-ciutat-1 https://adminweb.mataro.cat/@@site-logo/Logo amb fons.png
En el Pla d’Actuació Municipal de l’Institut d’Esports es contempla la creació de l’arxiu de la memòria esportiva de la ciutat.
L’objectiu de la creació d’aquest arxiu és salvaguardar la documentació que pot configurar la història esportiva de la ciutat, tant la que tenen les entitats, associacions i clubs esportius de Mataró, com la dels particulars que han anat configurant un fons de documentació relacionat amb l’esport mataroní.
Que les entitats i/o particulars que vulguin aportar documentació o fer donació dels fons documental que pugui enriquir la història esportiva de la nostra ciutat, puguin saber els passos a seguir i l’arxiu esportiu vagi creixent en quantitat i qualitat, i es pugui preservar correctament amb el pas del temps.
Que aquesta documentació escrita i visual, un cop estudiada, classificada i arxivada, es posi a l’abast dels ciutadans per a la consulta i estudi.
A través de l’Arxiu Municipal de Mataró
Documentació actual:
En aquests moments ja hi ha un fons documental recollit al llarg dels anys, amb informació esportiva de la ciutat. Documents rellevants, fotografies, cartells i butlletins de clubs i esports de la ciutat, ja formen part de l’arxiu municipal i estan a disposició dels ciutadans.
• Llistat de documents
Aquesta documentació es pot consultar en aquests moments anant en persona a l’edifici de Can Palauet, a la plaça de l’Ajuntament, on està ubicat l’Arxiu Municipal de Mataró.
Carrer d’en Palau, 32 (Can Palauet)
Tels. 93 7582148 – 93 7582460
c/e. [email protected]
Totes les persones i entitats mataronines que disposin de documentació que creuen interessant per que estigui a l’arxiu i per a consulta de tothom, poden fer-ne donació.
1. Per afegir cartells, butlletins, fotografies en petita quantitat i altra documentació individual que no constitueixin un fons documental sencer: es pot lliurar directament a l’Arxiu Municipal, on serà rebuda, estudiada i, si és el cas, incorporada a la documentació existent.
2. Per fer una donació d’un fons documental rellevant, referent a una entitat, modalitat esportiva o història esportiva recollida a través dels anys, el propi ajuntament ja disposa d’un procés administratiu per la tramitació de la donació de documents per part d’entitats, associacions i particulars de Mataró.
Donació del fons documental d’una entitat esportiva o persona particular:
Aquesta tramitació passa pels següents passos:
a. Entrada d’un escrit de la persona o entitat, presentat al registre i adreçat a l’alcalde o al regidor d’esports, comunicant la voluntat de la donació de la documentació, perquè sigui admesa per formar part de l’arxiu de la memòria esportiva de la ciutat.
b. Aquest escrit, tindrà un tràmit previ d’informació a l’ Institut d’Esports que proposarà a l’arxiver municipal l’estudi de la proposta de donació, i que emeti un informe favorable.
c. Es fa proposta al Ple demanant l’acceptació de la donació, que queda recollida en un contracte.
d. Un cop aprovat pel Ple, es fa un acte públic amb la signatura del contracte i amb la mostra d’alguns dels documents més significatius donats a l’arxiu.
e. Es procedeix a la classificació, inventari i difusió de la documentació per part de l’arxiu municipal
f. S’afegeix a la llista de l’apartat web d’esports referent a l’arxiu de la memòria esportiva de la ciutat.
Regularment anirem afegint documents de l’arxiu de la memòria esportiva de la ciutat dipositats a l’arxiu municipal amb especial rellevància.
Algunes de les imatges que hi ha a l'Arxiu.
· Logo de la Penya X, 1985
· La Penya X, Equip 1947
· La Penya X, Festa Social
· La Penya X, Bulletí 50 anys
La Penya X dóna la seva documentació històrica a l’Ajuntament. | 0.784282 | curate | {"ca": 0.9764556962025317, "fr": 0.008860759493670886, "en": 0.0012658227848101266, "de": 0.005822784810126582, "cs": 0.0020253164556962027, "id": 0.005569620253164557} | https://adminweb.mataro.cat/ca/temes/esports/altres-seccions/arxiu-de-la-memoria-esportiva-de-la-ciutat-1 |
mc4_ca_20230418_0_720015 | Natura Viva - Cursos / Tallers oberts - A Cau de Bosc
Cursos/Tallers oberts
A través de Natura Viva s’ofereixen diferents cursos i tallers relacionats amb l’àmbit de l’educació, la permacultura, la natura o el creixement personal per tal que hi hagi un aprenentatge conscient i col·lectiu.
Els cursos i tallers es realitzen normalment en cap de setmana. S’ofereixen a través de professionals especialitzats/des de cada matèria.
Aquests tallers van dirigits a diferents públics específics com famílies, mestres, naturistes, grups de creixement personal i/o persones vinculades a la conservació i preservació de la natura de forma respectuosa. | 0.76204 | curate | {"ca": 0.9669811320754716, "en": 0.0330188679245283} | https://acaudebosc.cat/que-oferim/natura-viva-cursos-tallers-oberts/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_25810 | El ple municipal del 24 de setembre va aprovar amb el vot favorable de tots els grups municipals el Pla Local de Joventut d'Alcanar 2021-2023, un instrument promogut i impulsat per l'Ajuntament, a través de la Regidoria de Joventut, en el qual s'estableix el pla d'acció en matèria de polítiques de joventut per als pròxims anys.
"El pla referma la necessitat de treballar en polítiques de joventut integrals, que incidesquen de manera transversal en la vida de les persones joves, donant continuïtat a aquelles accions i polítiques portades a terme en els darrers anys i promovent la generació de noves actuacions", explica Joan Roig, alcalde d'Alcanar.
Prèviament a la redacció del pla, des de la Regidoria de Joventut ha elaborat una nova anàlisi del col·lectiu de joves del municipi i de la valoració que ells mateixos fan de les polítiques actuals i de les seues necessitats. "D'aquesta manera, hem desenvolupat un pla que recull les propostes i necessitats expressades pels joves, responent a la realitat del municipi i optimitzant la diversitat de recursos i infraestructures disponibles en aquest àmbit dins del poble", indica la regidora de l'àrea, Meritxell Ulldemolins.
El Pla s'estructura en dues parts diferenciades; en la primera hi trobem el seu marc conceptual i normatiu, fonamentat en el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat), l'instrument marc de referència que determina i defineix com dur a terme l'aplicació i coordinació de les polítiques de joventut arreu de Catalunya. En la segona part s'hi troba les accions concretes que es volen desenvolupar.
"La joventut és l'etapa en què es comença a formar la persona adulta, per això és important que treballem per a que el jovent del municipi tinga l'oportunitat de continuar la seua formació i compte amb assessorament personalitzat en el procés d'inserció laboral", comenta la regidora, la qual afegeix que "també hem d'assegurar l'oci responsable al municipi i l'organització d'actes i activitats del seu interès i amb la seva participació".
Un dels punts destacats del pla és la dinamització del Casal Jove, que obrirà les portes pròximament, i que és el punt de contacte per a facilitar la comunicació i la interacció del jovent del municipi amb l'Ajuntament. A més, s'hi reubicarà el Punt d'Informació Juvenil, el qual, actualment, el trobem a la Biblioteca Trinitari Fabregat.
Per tant, es pretén incidir en tots els aspectes de la vida de la joventut del municipi a partir de les necessitats que els seus protagonistes han expressat a través dels diferents canals de participació. "També tindrem en compte la realitat canviant de la joventut, per això que el Pla Local de Joventut és un document dinàmic, adaptable sempre a les necessitats del moment", conclou Ulldemolins.
[4]
Source URL: http://alcanar.cat/noticies/el-ple-de-lajuntament-aprova-unanimitat-el-pla-local-de-joventut-dalcanar-2021-23 | 0.882585 | curate | {"ca": 0.9989554317548747, "uu": 0.0010445682451253482} | http://alcanar.cat/print/2554 |
macocu_ca_20230731_1_170519 | La Comunitat Mulsulmana de la Marca de l’Ham de Figueres ajuda l’hospital amb 6.000 euros
(Islamcat.Figueres) Els socis de l’entitat també han recaptat 4.000 euros més per comprar aliments a famílies vulnerables.
La Comunitat Musulmana de la mesquita Imam Warch, de la Marca de l’Ham de Figueres, ha aconseguit recaptar, a través de donatius fets pels seus socis, un total de 10.000 euros que, en una reunió de la junta, han decidit destinar a ajudes sanitàries i socials en la lluita contra la pandèmia per coronavirus.
«Com a ciutadans d’aquest país i d’aquesta ciutat sentim i empatitzem amb el patiment de les moltes famílies que estan passant per moments difícils. D’igual manera, volem agrair la feina i l’esforç de les autoritats i contribuir amb el nostre gra de sorra», ha explicat Abdelkader El Ouakili El Abdelaoui, en nom d’aquesta associació. Ell mateix ha assenyalat que, del total recaptat, 6.000 euros els han lliurat a l’Hospital de Figueres per tal de poder comprar material sanitari, i els 4.000 restants han servit per comprar lots d’aliments i productes de primera necessitat per a aquelles famílies de l’associació que no reben cap ajut econòmic i estan en una situació de vulnerabilitat.
Abdelkader El Ouakili El Abdelaoui, acompanyat per dos membres de la junta, el vicepresident Mustafa Rahaoui i el vocal Larbi Dahou, han lliurat els 6.000 euros al director gerent de la Fundació Salut Empordà, Martí Masferrer, i una representació del personal sanitari. | 0.871138 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_487679 | A hores d'ara tothom sap o deu saber ja que durant la Diada d'ahir 11 de Setembre a Barcelona hi ha hagut diversos incidents, un al Fossar de les Moreres i un altre més important durant el transcurs de la manifestació que va sortir a les 5 de Plaça Urquinaona i que transitava fins a l'Arc de Triomf. Per a una millor convivència interna a xat, per a no embolicar la troca amb 300 fils iguals o similars, i perquè no dir-ho, per a poder-ho moderar de forma més eficient i correcta, us preguem que limiteu les vostres invervencions a aquest fil. A partir d'ara, els fils que parlin del tema seran tancats i al motiu del tancament s'hi indicarà la direcció d'aquest fil. Comportament: Tots els usuaris i totes les usuàries de xat coneixeu les normes de moderació existents. Us demanem si us plau que us cenyiu a aquestes a l'hora de redactar els vostres escrits. Es pot parlar del que es vulgui, i des del punt de vista que es vulgui, però sempre respectant aquestes normes. Es pot opinar, respondre, indignar-se, afirmar, negar... però sense insultar ni amenaçar ningú. Aquell qui ho faci serà moderat en concordància amb les normes. Recordeu, això és un espai de conversa, opinions i discussions, no un punt de troballa per gent que busca brega, que amenaça, que insulta, o que persegueix als altres. Entenem que hi pot haver gent que vingui amb els ànims encesos i que tingui ganes d'insultar o de coses pitjors, però de nou cal que recordeu que aquest no és un espai on hi tinguin lloc els inults o les amenaces. Fins ara hi ha hagut un parell de fils plens d'insults i amenaces, aquests ja s'han tancat. Per tant a partir d'ara si us plau intenteu reconduir els textos, diàlegs i converses en aquest fil, d'acord amb les normes. Gràcies. Administració PS: Recordeu que els segons i tercers usuaris són molt fàcils de detectar (no només amb la IP) i que en cas que algú empri un segon usuari per insultar o amenaçar també se li blocarà temporalment, en cas que s'ho mereixi, el seu primer usuari.
El problema no està que UNC sigui feixista o no. El problema està en que quan és tracta d'anar a per feixistes espanyols (o simplement killos) no hi ha mai ningú que tingui collons. En fí, quin ridícul.
Parla per tu. S'han fet moltes manifestacions antifeixistes que si no fos per la policia hauria acabat amb més d'un nazi mort, també recordo farà uns 5 anys quan DN va intentar obrir un bar o nosequè era a Barcelona i el dia de la inauguració es va rebentar el bar, pel meu barri han entrat nazis alguna vegada i han sortit sempre corrents i escaldufats, i molts exemples més.
Per eixa regla de tres, es poden posar més eixemples: als assassins d'Isanta no se'ls va fer res... el GAV (possiblement els germans Rochina, que voltaven per ahí dies abans) va destrossar la seu d'Endavant i no se'ls va fer res... El poble català està lluny de ser un poble com el basc, l'irlandés o el croat...
El poble català està lluny de ser un poble com el basc, l'irlandés o el croat... Per desgràcia així és. | 0.889609 | curate | {"ca": 0.9889038332212509, "st": 0.006724949562878279, "it": 0.004371217215870881} | |
mc4_ca_20230418_9_280988 | Al llarg de totes les edicions, ja són 2.409.838 persones les que han corregut la cursa. Font: Unsplash.
L'edició d'enguany ha donat suport a la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, que ajuda els infants malalts de càncer.
El passat diumenge 7 d’abril es va celebrar la 41a Cursa El Corte Inglés. Amb un total de 46.283 persones, la prova es consolida com una de les curses més multitudinàries d’arreu del món.
L’edició d’enguany s’ha corregut a favor de la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, que treballa per ajudar els infants malalts de càncer i per oferir suport a les famílies en tot el procés de la malaltia.
Amb un total de 10,639 km i la pujada i baixada a Montjuïc, Mourad El Bannouri i Miriam Ortiz van guanyar la cursa, amb rècord de la prova en ambdues categories.
Amb aquesta victòria, Ortiz es col·loca en segona posició del rànquing històric de la cursa en categoria femenina, empatada amb Joaquima Casas i Eva Sanz, a una victòria de Núria Pastor.
L’organització també ha estrenat un nou circuit, amb una arribada més fluïda, que ha retallat el recorregut anterior en 127 metres. La cursa ha mantingut l’entrada a meta a Plaça Catalunya, però enlloc d’entrar dins la plaça, ha finalitzat a l’alçada del monument a Francesc Macià.
Una cursa sempre solidària
Coincidint amb el seu 30è aniversari, la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia ha estat l’entitat adherida a la cursa. La fundació ajuda els nens i nenes malalts de càncer i les seves famílies a través de programes d’atenció social, organitzant activitats i sortides o ajudant a la integració psicosocial de tot el jovent que ha superat un càncer durant la seva infància.
Tot aquest treball es duu a terme gràcies al suport incondicional del voluntariat, que ajuda l’entitat en tots els àmbits, proporciona joc i companyia als infants malalts i facilita moments de descans als seus familiars.
La cursa en xifres
Al llarg de totes les edicions, ja són 2.409.838 persones les que han corregut la cursa.
Per tercer any consecutiu, el nombre de dones (23.374) supera el d’homes (22.909), així que es confirma la prova com a referencial en paritat dins el calendari de proves atlètiques.
També cal destacar que, amb 9.800 inscrits, la franja d’edat dels 20 als 29 anys és la que més participants ha registrat, una dada que exemplifica la transversalitat de la cursa, amb una participació cada vegada més jove.
cursa solidària, captació de fons, càncer infantil, barcelona, Barcelonès | 0.790708 | curate | {"ca": 0.964573268921095, "en": 0.006038647342995168, "es": 0.02938808373590982} | http://xarxanet.org/economic/noticies/la-41a-cursa-el-corte-ingles-omple-barcelona-de-solidaritat-amb-46283-persones |
mc4_ca_20230418_6_440018 | Fourmetot - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
49° 22′ 54″ N, 0° 34′ 19″ E / 49.381666666667°N,0.57194444444444°E / 49.381666666667; 0.57194444444444
68,06 hab/km²
Fourmetot és un municipi francès, situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia. L'any 2007 tenia 650 habitants.
El 2007 la població de fet de Fourmetot era de 650 persones. Hi havia 246 famílies de les quals 44 eren unipersonals (12 homes vivint sols i 32 dones vivint soles), 85 parelles sense fills, 113 parelles amb fills i 4 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 269 habitatges, 243 eren l'habitatge principal de la família, 19 eren segones residències i 6 estaven desocupats. 257 eren cases i 10 eren apartaments. Dels 243 habitatges principals, 195 estaven ocupats pels seus propietaris, 46 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 2 estaven cedits a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 18 en tenien dues, 39 en tenien tres, 71 en tenien quatre i 114 en tenien cinc o més. 215 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 98 habitatges hi havia un automòbil i a 129 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Fourmetot el 2009[3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 420 persones, 327 eren actives i 93 eren inactives. De les 327 persones actives 295 estaven ocupades (159 homes i 136 dones) i 31 estaven aturades (13 homes i 18 dones). De les 93 persones inactives 23 estaven jubilades, 38 estaven estudiant i 32 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a Fourmetot hi havia 251 unitats fiscals que integraven 627 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 19.638€. [5]
Dels 25 establiments que hi havia el 2007, 3 eren d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 9 d'empreses de construcció, 5 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa de transport, 1 d'una empresa d'hostatgeria i restauració, 3 d'empreses de serveis i 3 d'empreses classificades com a "altres activitats de serveis". [6]
Dels 12 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 2 eren tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 1 guixaire pintor, 5 fusteries, 1 lampisteria, 2 perruqueries i 1 saló de bellesa. [7]
Dels 2 establiments comercials que hi havia el 2009, 1 era una adrogueria i 1 una joieria. [8]
L'any 2000 a Fourmetot hi havia 32 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 517 hectàrees. [9]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fourmetot
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Fourmetot a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Fourmetot a l'INSEE
BNF: cb15253501p
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fourmetot&oldid=22320432»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 12 nov 2019 a les 10:45. | 0.755762 | curate | {"ca": 0.9155937052932761, "eb": 0.03755364806866953, "an": 0.004649499284692418, "mk": 0.002145922746781116, "uu": 0.004291845493562232, "uz": 0.001072961373390558, "de": 0.03469241773962804} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Fourmetot |
macocu_ca_20230731_9_550195 | CUP Mataró
Xerrada contra la constitució europea
31/03/2004
Sota el títol "No a la constitució europea", la CUP de Mataró ha organitzat una xerrada contra el projecte de text constitucional. Hi han intervingut el nostre company Jordi Canal, i els membres de la campanya contra la constitució europea Roser Palol i Raúl Quiroz. Aquest acte, fet a la Biblioteca Pompeu Fabra, és el primer que es fa a la nostra ciutat contra la constitució europea. | 0.692191 | curate | {"es": 0.022675736961451247, "ca": 0.9546485260770975, "fr": 0.022675736961451247} | |
macocu_ca_20230731_10_480014 | Església de Sant Bartomeu
Sant Bartomeu de Bajande, església de Bajande, al municipi d'Estavar (Alta Cerdanya, França)
Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme, església romànica a la Baronia de Sant Oïsme al municipi de Camarasa (Noguera)
Sant Bartomeu de Cabanyes, església prop de la població d'Òrrius (Maresme)
Sant Bartomeu d'Erta, església del poble d'Erta (Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Sant Bartomeu de la Ginebrosa, església al municipi de la Ginebrosa (Baix Aragó)
Església de Sant Bartomeu de la Jana, església d'estil renaixentista al municipi de la Jana (Baix Maestrat)
Sant Bartomeu de Pincaró, església del veïnat de Pincaró (municipi d'Albanyà, Alt Empordà)
Sant Bartomeu i Santa Tecla, església parroquial de Sitges del segle XVII
Església de Sant Bartomeu de Torreblanca, església d'estil barroc a la població de Torreblanca (La Plana Alta)
Sant Bartomeu de Vilamitjana, capella romànica de l'antic terme de Vilamitjana (Pallars Jussà) | 0.748858 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_395028 | Esteu aquí: Inici / Cambrils / Ajuntament / Comunicació / Cambrils acull aquest cap de setmana el XXXIV Campionat de Catalunya d’Hoquei en categoria aleví
Info
Data de publicació: 28/04/2016 Temàtica: Destacat, Esports
Presentació Campionat de Catalunya
El Cambrils Club Hoquei ha estat designat per la Federació Catalana de Patinatge organitzadors del XXXIV Campionat d’Hoquei Patins en categoria aleví. El Palau Municipal d’Esports de Cambrils serà l’escenari durant tot el cap de setmana d’aquest campionat que aplega als millors equips catalans d’aquesta disciplina esportiva.
L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, el regidor d’Esports, Alfredo Clua, el vicepresident de la Federació Catalana de Patinatge i President de la Territorial de Tarragona, Rafel Serrano i el President del Cambrils Club Hoquei, Jordi Fernandez, han presentat aquest matí el certamen. Camí Mendoza, ha destacat que “amb aquest campionat busquem donar un impuls més a l’esport base. Cambrils acollirà aquests dies als millors esportistes de Catalunya en aquesta categoria, que tenen entre 12 i 13 anys”. Per la seva banda, el regidor d’Esports, Alfredo Clua, assegura que “per Cambrils és un honor acollir aquest certamen que contribueix a posicionar Cambrils com un municipi de referència, no només a nivell català, sinó també estatal, en l’organització d’aquests campionats”.
Des de la Federació Catalana, han volgut agrair al Cambrils Club Hoquei la bona disposició que tenen per organitzar aquest tipus d’esdeveniments esportius. Rafel Serrano, vicepresident de la catalana, creu que “el campionat serà un nou èxit i el nivell dels infants que participen en el campionat demostra que en un futur seran esportistes d’alt nivell de la nostra federació”. Des del Cambrils Club Hoquei, el seu president, Jordi Fernández, s’ha mostrat molt satisfet pel fet que Cambrils pugui organitzar per tercer any un Campionat de Catalunya.
La competició comença demà divendres i finalitzarà diumenge al vespre
Participaran els primers equips en categoria aleví del CP Manlleu, Igualada HC, CH Caldes, CP Congrés, CH Juneda, Cerdanyola CH, CP Calafell i el Vilassar HC.
El certamen mobilitzarà més de cinc-centes persones, tenint en compte el nombrós públic que s’espera en un certamen d’aquesta categoria. Es calcula que hi participaran uns 130 esportistes, entre jugadors i tècnics. | 0.848157 | curate | {"ca": 0.9982876712328768, "en": 0.0017123287671232876} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_82816 | Dissabte, 9 de juny de 2012
Recerca feta gràcies a | 0 | curate | {"ca": 1.0} | : /manresa/galeria/852/pagina1/natacio/sincronitzada/cn/manresa |
mc4_ca_20230418_10_646397 | La residència de Capellades aïlla una desena d'usuaris després de 13 morts per coronavirus - Infoanoia
Inici Societat La residència de Capellades aïlla una desena d’usuaris després de 13 morts...
La residència de Capellades aïlla una desena d’usuaris després de 13 morts per coronavirus
La Fundació Consorts Guasch de Capellades ha fet públic que 11 de les persones usuàries estan aïllades a la residència, sota la supervisió del CAP que en fa un control continu de les afectacions, i el propi servei d’infermeria del centre.
El número de víctimes mortals per coronavirus a la residència de Capellades es manté en 13. En els últims dies, també han mort cinc residents més, però tots ells han donat negatiu a la prova de la Covid-19 i es confirma que han mort per causes naturals.
Aquestes dades han obligat el centre, gestionat per la Fundació Guasch, a extremar les precaucions. A més, davant la impossibilitat de rebre visites, s’ha iniciat comunicació per videoconferència entre els usuaris i els seus familiars.
Paral·lelament, la fiscalia ha obert una investigació per aclarir les circumstàncies de les morts en aquesta residència i a la d’Olesa de Montserrat a causa de coronavirus. Una causa que el fiscal general de Catalunya no descarta obrir a morts en altres residències. | 0.836566 | curate | {"ca": 1.0} | http://infoanoia.cat/residencia-capellades-ailla-desena-dusuaris-despres-13-morts-coronavirus/ |
mc4_ca_20230418_11_713423 | ESTAT D'ALARMA - COVID-19 - Assessoria a Olot, Gabinet Permar, fiscal, laboral, comptable, jurídia, assegurances i comunitats
ESTAT D'ALARMA - COVID-19
Data de publicació: 3/15/2020
Contacte TL: 972275260, correu electrònic: [email protected], Maite Cubiló: [email protected], Rosa Casadellà: [email protected], Cristina Monasterio: [email protected], Susanna Vilalta: [email protected], Elisabet Gómez: [email protected], Anna Pascual: [email protected], Tino Pérez: [email protected].
Resum dels aspectes més rellevants del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, i que poden tenir efectes sobre la relació laboral.
Es declara l'estat d'alarma, en tot el territori espanyol, des d'avui 2020.03.15 i fins al proper 2020.03.29, ambdós inclosos a causa de la situació d'emergència de salut pública ocasionada pel COVID-19 a pandèmia internacional i per a la protecció de persones, béns i llocs.
En relació als efectes que pot tenir sobre les empreses, destaquem:
Les autoritats podran practicar les comprovacions en les persones, béns, vehicles, locals, impedir que es portin a terme els serveis i activitats suspeses en aquest Reial decret.
Les persones únicament podran circular per les vies d'ús públic per a:
Efectes sobre empreses i relació laboral:
Se suspèn l'obertura a públic dels locals i establiments minoristes, a excepció dels establiments comercials minoristes d'alimentació, begudes, productes i béns de primera necessitat, establiments farmacèutics, metges, òptiques i productes ortopèdics, productes higiènics, perruqueries, premsa i papereria , combustible per a l'automoció, estancs, equips tecnològics i de telecomunicacions, aliments per a animals de companyia, comerç per internet, telefònic o correspondència, tintoreries i bugaderies.
La permanència en els establiments comercials serà l'estrictament necessària, quedant suspès el consum de productes en els propis establiments. S'evitaran aglomeracions i es controlarà que consumidors i empleats mantinguin la distància de seguretat de al menys un metre per tal d'evitar possibles contagis.
Hi ha la possibilitat legal que es pugui intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, inclosos els centres, serveis i establiments sanitaris de titularitat privada, així com aquells que desenvolupin la seva activitat en el sector farmacèutic.
Els serveis de transport públic de viatgers per carretera, ferroviaris, aeri i marítim que no estan sotmesos a contracte públic o obligacions de servei públic (OSP), reduiran l'oferta total d'operacions en, al menys, un 50%.
L'incompliment o la resistència a les ordres de les autoritats competents en l'estat d'alarma serà sancionat d'acord amb les lleis, en els termes que estableix l'article 10 de la Llei Orgànica 4/1981, d'1 de juny.
Conclusions, en relació a tota la legislació apareguda en els darrers dies:
Siguem responsables. Entenem que en aquesta situació ha de passar per davant de tot per a aturar la pandèmia. Per tant, no realitzem accions precipitades, no difonguem informacions innecessàriament, no ens posem en risc ni posem en risc a les persones treballadores, clients, proveïdors, etc... Actuem pensant totes les opcions.
Tenint en compte la premissa anterior, han de saber que:
Les persones treballadores confinades per prescripció mèdica i/o infectades pel coronavirus, han de tenir la baixa de malaltia comuna, que els lliurarà el seu metge de capçalera, i que es gestiona a nivell econòmic com si fos un accident de treball. No cal tenir el comunicat de baixa de manera immediata.
Empreses i autònoms poden sol·licitar l’ajornament en el pagament de diversos impostos (consultar-nos).
Les empreses compreses en la llista d'establiments obligats al tancament, han de posar-se en contacte amb nosaltres per estudiar el seu cas particular i dur a terme les actuacions necessàries; bars, restaurants, comerços...
Les empreses no incloses en la llista d'establiments obligats al tancament, poden realitzar la seva activitat amb la màxima normalitat de què siguin capaços, quedant prohibida l'atenció al públic. Les persones treballadores tenen l’obligació de complir amb les seves obligacions laborals.
Les empreses que decideixen unilateralment el tancament, n’assumeixen les conseqüències.
No s’ha establert cap ajuda per a les persones que han de quedar-se a casa per a tenir cura dels fills que no poden anar a l’escola.
Per a pal·liar els efectes d’aquesta crisi, aconsellem mesures de flexibilitat interna, és a dir, la negociació i el pacte empresa-treballadors, que ha de realitzar-se dins dels paràmetres legals. Si això no és possible, podem plantejar altres opcions legals, com ara un ERTE (Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal), ja sigui per força major, per causes econòmiques, organitzatives, etc.
L’empresa ha de garantir la seguretat de les persones treballadores, prenent les mesures que siguin oportunes; si calen mascaretes, preveure la separació d’un metre entre persones, etc.
En cas que s’hagin d’aplicar mesures organitzatives de prevenció de contagi, les empreses han de tenir en compte la prevenció de l’estigma i garantir la confidencialitat. | 0.852187 | curate | {"pt": 0.02857142857142857, "ca": 0.956952380952381, "es": 0.014476190476190476} | http://www.permar.cat/ca/estat-dalarma---covid-19.aspx |
mc4_ca_20230418_11_719517 | Anul·lada PR C-165 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei (2a etapa) - Centre Excursionista de Catalunya
Anul·lada PR C-165 Sant Feliu de Llobregat – Molins de Rei (2a etapa)
2a etapa del PR-C 165 de Sant Feliu de Llobregat
Inici:23/11/2019Duració:1 dies
Inscripció: 11/11/2019 fins 21/11/2019
ITINERARI: Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Can Calopa de Dalt, vinyes de Collserola, la Rierada, salt d’aigua de Can Planes, Can Planes, Can Rabella, Molins de Rei.
NIVELL: *** certa dificultat
DESNIVELL: + 300 m.
TROBADA: estació Renfe de Molins de Rei a les 9:24h. El tren passa per l’estació de plaça Catalunya a les 8:59h i per la de Sants a les 9:04h. Bitllet d’anada i tornada a Molins de Rei; es pot anar amb T-10 d'1 zona. | 0.688036 | curate | {"ca": 0.9346314325452016, "en": 0.03894297635605007, "lt": 0.02642559109874826} | https://cec.cat/botiga-dactivitats-i-formacio/excursionisme-classic/pr-c-165-sant-feliu-de-llobregat-molins-de-rei-2a-etapa/ |
mc4_ca_20230418_1_661857 | Falles del Baix Segre per a l'Alta Ribagorça
Actualitzada 11/06/2018 a les 16:52
Fernando Franco no necessita que les falles siguin Patrimoni de la Humanitat per sentir-se orgullós de mantenir la tradició. Pràcticament totes les que es baixaran a Senet dissabte que ve les fa ell a Alcarràs. Amb la fusta d’avellaner i pi del Pirineu que tallen i trien els veïns del poble, en fa de totes mides perquè cada fallaire trobi la seua.
© Falles del Baix Segre per a l'Alta Ribagorça
De ben petit, al mes de maig, Fernando Franco, de casa Farré, s’acostava cada tarda a la vora dels padrins de Senet que feien les falles. “Era molt petit, potser només els portava berenar o una cervesa, però no podia deixar d’estar amb ells i veure com Vigo de Guillem, Pere de Sisquet o el meu padrí, Manel del Farré, feien les falles”.
La responsablitat ha passat per diverses mans els darrers cinquanta anys, i ara és ell qui baixa la fusta del Pirineu a Alcarràs i, després, torna a pujar amb 140 falles fetes per cremar-les el 16 e juny. Juntament amb Durro, Senet inaugura la temporada de tot el Pirineu català i Andorra (a la Pobla de Segur són l’endemà, 17 de juny) . “La festa l’organitzem conjuntament la Comissió de Festes del poble i l’Ajuntament.
Una vegada té el barró triat, una fusta d’avellaner tendre d’uns dos metres, buscar quatre trossos de fusta de pi rentiner que, per mida i formologia, puguin encaixar per fer la falla. “Com que el pi el vam tallar l’any passat, i és dels que fan resina, la fusta està més seca i cremarà fàcilment; l’avellaner és més tendre i aguantarà tota la baixada perfectament”. Cada any, la gent de Senet va a buscar la fusta que necessita per a les falles a les muntanyes de la zona. “El pi que es planta al mig del poble una setmana abans, que serà la biga que cremarà amb les falles, es va a buscar a la cota més alta possible. El fet de baixar-lo de les alçades i plantar-lo dins un forat representarà la comunió del sol i la terra, un símbol de fertilitat”. El pi que servirà per fer les falles, es talla i guarda a trossos grans d’un any per l’altre, d’aquesta manera la fusta està més seca i crema millor.
PERFECCIONISTA. Retalla totes les fustes perquè quedin ben encaixes i no saltin
Fernando busca entre les fustes tallades, remena, els prova, els llença, els escull i, finalment, es queda amb quatre peces més o menys de la mateixa mida. Un dels quatre és massa llarg i el talla amb una passada de serra elèctrica. És perfeccionista, vol que cada falla sigui bonica, que faci goig i alhora sigui pràctica. “A mesura que les falles baixaran del Faro fins al poble, les fustes van cremant i s’ha de procurar que estiguin ben falcades i subjectades les unes amb les altres perquè no caiguin i es perdin pel camí”, explica mentre va repassant amb la destral, tros per tros, i mirant que encaixin bé els uns amb els altres.
LA BIGA. Homes de Senet tallen i s’enduen el pi que plantaran i cremaran al poble
El Faro és el punt alt des del qual surten les falles. “De pujada agafem la falla de cap per avall, esperem que es faci de nit i encenem les falles a la foguera”, explica. Una de les imatges més icòniques de qualsevol festa de falles és la baixada, el riu de foc que dibuixa sobre el llenç negre de la muntanya. “L’any passat em van proposar ser el primer, ser el cap, i a mesura que baixava anava fent esses al camí perquè la imatge que es veiés des de baix fos més bonica”. Sense córrer gaire, sense baixar pel mig de la muntanya al dret. Si estàs valent el Fernando et pot donar una falla de 25 quilos, però la idea no és fer una competeció per veure qui la fa més grossa.
RITUAL. Quan arriben al poble les falles en llencen al mig per cremar la biga
“A Senet el que volem és que hi pugui participar tothom, no cal córrer i no cal discriminar ningú. Antigament només les baixaven els mossos de les cases, però des dels anys setanta que també en baixen les noies, el més important és que la gent se le senti seues i tingui ganes de repetir”.
Clava els claus en punts estratègics per garantir que aguantaran i després agafa filferro, el trena i fa dues anelles per agafar-les millor. “Si tot va bé les falles arriben senceres a baix, aleshores les llencem al peu de la biga i comencem la festa”. Excepte alguns anys que no va poder pujar per feina, Fernando no s’ha perdut mai les falles, no té paraules per descriure què sent quan les fa, quan les baixa i quan les veu cremar a la plaça de Senet.
AVELLANER I PI RENTINER
El barró, el tronc principal de la falla, és fusta d’avellaner tallada un mes abans. La tea, la part que cremarà, és de pi retiner. L’arbre es talla l’any abans i es deixa assecar en blocs; s’asclen en peces petites dos mesos abans de les falles perquè cremin bé. | 0.849508 | curate | {"ca": 0.9886848847139197, "es": 0.009607173356105893, "en": 0.0017079419299743809} | https://www.segre.com/noticies/lectura/reportatge/2018/06/10/falles_del_baix_segre_per_l_alta_ribagorca_48588_1677.html |
mc4_ca_20230418_5_22723 | L'Executiu aprova 46 noves qualificacions professionals | Consumer
L’Executiu aprova 46 noves qualificacions professionals
A més de l'acceptació de les 46 noves qualificacions professionals, s'han actualitzat altres quatre corresponents a les famílies professionals de Sanitat, Activitats Físiques i Esportives, Arts Gràfiques, Química, Electricitat i Electrònica, i Arts i Artesanies.
Per agilitar l'actualització del Catàleg Nacional de Qualificacions, el departament dirigit per Ángel Gabilondo ha impulsat una sèrie de modificacions legislatives recollides en la Llei Orgànica Complementària de la Llei d'Economia Sostenible, que contemplen la rebaixa de les exigències formals requerides per a l'aprovació de noves titulacions "amb la finalitat de donar així una resposta ràpida i àgil als requeriments i necessitats que té el nostre mercat de treball".
Quatre de les noves qualificacions professionals a les quals s'ha donat el vistiplau pertanyen a Sanitat (atenció clínica en centres veterinaris, higiene bucodental, salut ambiental i tanatopraxia), 17 corresponen a Activitats Físiques i Esportives, cinc a Arts Gràfiques, set, a Química i Electricitat i Electrònica, i deu, a Arts i Artesanies.
mercado trabajo-ca qualificacions professionals titulacions | 0.847773 | curate | {"ca": 0.9531374106433678, "es": 0.04686258935663225} | https://www.consumer.es/ca/educacion-ca/lexecutiu-aprova-46-noves-qualificacions-professionals.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_302267 | Avui a Igualada Rossell ha parlat, expectació després d´haver-se destapat el tema de brasil ahir, en la seva primera aparició pública... Les ha deixat anar força grosses: 1) "La premsa l´ataca" ha dit....Serà cínic!!! Si el grupo godo d´españa el té protegit fins al capdamunt!2) "ha de ser una mica catalanista, vale, però q tampoc ens passem, pq tenim socis a tot el món i s'enfadaran…" pels que pensen que aquest tio serà nacionalista....3) "a les butlletes hi posa Alexandre Rosell 'per confondre el soci'" - Jo pensava que en Laporta li posava alexandre, perquè la gent busqués a google.com.br "alexandre rossell" i comencés a lligar caps..4) "'Són calúmnies, afirmacions manipulades. És barrejar pomes i peres" - Vols dir Sandro? I el que tu fas amb el tema uzbekistan i tot el referent amb laporta, no són calumnies? On son les proves? Cínic, fals i mentider... Aprèn a parlar en públic cony! Que seràs el president i no saps enllaçar tres frases seguides... Quin paio....quin ressentit!
Quin fàstic, que corrin les notícies sobre la investigació de la fiscalia de Barsilia a en Sandro.. | 0.811124 | curate | {"ca": 0.983440662373505, "fr": 0.01655933762649494} | |
mc4_ca_20230418_10_109535 | Panikkar: perspectives obertes. Simposi Internacional Raimon Panikkar 2019 Panikkar: perspectives obertes. Simposi Internacional Raimon Panikkar 2019
23/10/2019 19:00 Panikkar: perspectives obertes. Simposi Internacional Raimon Panikkar 2019
Del dimecres 23 al divendres 25 d'octubre de 2019 tindrà lloc el Simposi Internacional Raimon Panikkar amb el títol "Panikkar: perspectives obertes" al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Baixada del Monestir, 9, Barcelona). L'esdeveniment reunirà experts del tot el món i és obert al públic prèvia inscripció.
Raimon Panikkar és un dels grans pensadors que ha donat Catalunya al món. Les seves reflexions sobre la interculturalitat, l'ecologia (que preferia anomenar ecosofia), el cristianisme, l'hinduisme, el budisme, el diàleg interreligiós, la mística, la ciència, la tecnocràcia, el mite, el símbol, etc., l'acrediten com un filòsof de primer ordre. La seva irradiació internacional, palesada per les més de quaranta tesis doctorals sobre la seva obra defensades en universitats de tot el món ja en vida de l'autor, el converteixen en una figura única en les lletres catalanes.
La recent celebració del centenari del naixement de Raimon Panikkar ha permès posar en valor el llegat de Panikkar i difondre'l a través d'exposicions, jornades, conferències, taules rodones, etc. Ha quedat pendent, però, la celebració d'un gran esdeveniment acadèmic que permeti aprofundir en les perspectives obertes per Panikkar amb el màxim rigor i ambició.
El Simposi Internacional Raimon Panikkar té, doncs, per objectiu fer una contribució decisiva a l'estudi i la difusió de l'obra de Panikkar reunint alguns dels millors coneixedors del seu pensament de tot el món.
Es tracta d'una iniciativa del Monestir de Pedralbes a la qual s'han sumat la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Vivarium Raimon Panikkar. Amb aquest simposi internacional, el Monestir de Pedralbes palesa un cop més la seva voluntat d'acollir i coorganitzar esdeveniments de rellevància cultural en l'àmbit de l'espiritualitat.
19.00 h: Inauguració del Simposi al Monestir de Pedralbes: parlaments institucionals
Anna Castellano, directora-conservadora del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Ignasi Moreta, comissari de l'Any Raimon Panikkar
Àlex Pelach, patró de la Fundació Vivarium Raimon Panikkar
Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes
19.30 h: Conferència inaugural - James W. Heisig, doctor en ciències religioses i investigador de l'Institut Nanzan de Religió i Cultura (Japó): La nada como el locus de lo divino
20.30 h: Debat de la conferència
20.45 h: Cloenda
Dijous, 24 d'octubre del 2019
10.00 h: Breu espai de meditació - Berta Meneses, religiosa filipense i mestra zen.
10.45 h: Ponència 1: Dominique de Courcelles, professora, doctora es-lettres i llicenciada en teologia, PSL-ENS Centre Jean Pépin Transferts culturels-Théorie et histoire de l'esthétique, du technique et des arts, París: L'intuition cosmothéandrique: un défi proposé au monde d'aujourd'hui.
11.45 h: Debat de la ponència
12.15 h: Pausa
12.30 h: Ponència 2: Maciej Bielawski, doctor en teologia i professor a la Universitat de Verona: Raimon Panikkar e la sua biblioteca
13.30 h: Debat de la ponència
14.00 h: Pausa per dinar
16.00 h: Exposició de comunicacions
- Alain Blomart - Sala d'actes - 16:00: Fer de pont entre orient i Occident
- Anna Jarque - Sala de claraboies - 16:00 - Dansa Panikkariana: gest i espai en Tot
- Arnau Oliveres - Sala d'actes - 16:15 - El llenguatge dels cors. Pluralisme, perplexitat i transformació social
- Edgar Tello - Sala de claraboies - 16:15 - El bard de la innocència a l'obra de Raimon Panikkar: un camí ecosòfic
- Joan Cabero - Jordi Simon - Sala d'actes - 16:30 - Studium: camí de plenitud humana
- Juan Antonio Testón - Sala de claraboies - 16:30 - La experiencia monástica en Raimon Panikkar
- Juan Egea - Sala d'actes - 16:45 - Estructuras de conciencia, transparencia y aperspectividad en la filosofía de Raimon Panikkar
- Julia Yúfera - Sala de claraboies - 16:45 - Mística, pluralismo e interculturalidad a la luz del pensamiento de Raimon Panikkar
- Paula Cerdà - Sala d'actes - 17:00 - Entre la possibilitat i la impossibilitat d'estructurar la realitat
- Tomás-Jesús Marín - Sala de claraboies - 17:00 - Acercamiento a un diálogo entre Panikkar y el pensamiento de la diferencia
- Xavier Serra Narciso - Sala d'actes - 17:15 - El tantra cristià de Raimon Panikkar
17.30 h: Pausa
18.00 h: Taula rodona: Amador Vega (doctor en filosofia i catedràtic d'estètica a la Universitat Pompeu Fabra) - Xavier Melloni (antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió): "Orient i Occident en Panikkar: ¿vers una nova síntesi?" (modera Àngels Canadell, doctora en filosofia)
20.00 h: Fi de la sessió
Divendres, 25 d'octubre del 2019
10.00 h: Ponència 3: Victorino Pérez Prieto, doctor en teologia i en filosofía i professor a la Universitat de La Salle - Madrid - "Relacionalidad: la perspectiva cosmoteándrica y la respectividad. Raimon Panikkar y Xabier Zubiri en diálogo"
11.00 h: Debat de la ponència
11.30 h: Pausa
12.00 h: Ponència 4: Ignasi Boada, doctor en filosofia, llicenciat en ciències polítiques i professor a la Universitat Ramon Llull - "Panikkar en diàleg amb el seu món"
13.00 h: Debat de la ponència
13.30 h: Pausa per dinar
16.00 h: Ponència 5: Jaume Angelats, doctor en teologia i professor a la Facultat de Teologia de Catalunya (URL) - "Raimon Panikkar a través dels seus diaris íntims".
17.00 h: Debat de la ponència
17.45 h: Diàleg: Josep-Ignasi Saranyana (doctor en filosofia, investigador emèrit del CSIC i membro in carica del PCSS) i Aleix Bonfill (doctorant en filosofia amb una tesi sobre Panikkar): "De Raimundo Pániker a Raimon Panikkar"
19.15 h: Pausa
19.30 h: Conferència de clausura: Jordi Pigem, doctor en filosofia: "El llegat de Raimon Panikkar: Participar en l'aventura de la realitat".
21.00 h: Fi del Simposi
Dates: Dimecres 23, dijous 24 i divendres 25 d'octubre
Dimecres 23 d'octubre: de 19h a 20.45h
Dijous 24 d'octubre: de 10h a 20h
Divendres 25 d'octubre: de 10h a 21h
Lloc del Simposi
Llengües del Simposi: català, castellà, anglès, francès, italià
El Simposi tindrà lloc a la sala d'actes del primer pis del Monestir, tret de la meditació inicial de dijous, que es farà en una de les estances que donen a la primera planta del claustre de Monestir.
Inscripcions: aquí, a l'email [email protected] o al telèfon 93 256 34 27.
Norbert Bilbeny (UB), Daniel Gamper (UAB), Amador Vega (UPF), Francesc-Xavier Marín (URL), Joan Vergés (UdG), Dominique de Courcelles (CNRS), Oriol Ponsatí-Murlà (UdG i Institució de les Lletres Catalanes), Ignasi Moreta (UPF i Fragmenta), Jaume Angelats (Fundació Vivarium Raimon Panikkar i Facultat de Teologia de Catalunya), Ramon Bassas (Fragmenta), Anna Castellano i Tresserra (Monestir de Pedralbes), Gemma Bonet (Monestir de Pedralbes)
Institucions organitzadores
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Institució de les Lletres Catalanes, Fundació Vivarium Raimon Panikkar
20/10/2019 · El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià
El Monestir de Pedralbes, escenari del Simposi Internacional Raimon Panikkar
09/10/2019 · Religión Digital
Un nuevo congreso en Barcelona sobre Raimon Panikkar | 0.705691 | curate | {"en": 0.021279554937413073, "es": 0.14561891515994438, "ca": 0.7696801112656467, "id": 0.016689847009735744, "fr": 0.04033379694019471, "nl": 0.006397774687065368} | http://www.fragmenta.cat/ca/actualitat/esdeveniments/1223022 |
macocu_ca_20230731_6_409593 | Pla de Ciutadania i de les Migracions (2017-2020) de la Generalitat de Catalunya: Anàlisi de les percepcions dels fills i filles de famílies immigrades vinculat al reconeixement de les identitats múltiples
Text Complet
Compartir
Una de les transformacions socials més importants de Catalunya, i Espanya, és la immigració estrangera extracomunitària que està experimentant des de finals noranta. Si l’arribada de nous subjectes d’arreu del món és quelcom rellevant, encara ho és més l’evolució cap a una societat pluricultural. La diversitat que impliquen els moviments migratoris és un dels pilars fonamentals en el desenvolupament econòmic, social i cultural de les societats d’acollida. En el nostre territori ja trobem exemples en camps com la literatura o la política amb l'escriptora com Laila Karrouch o el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. No obstant això, des de l’experiència personal, sembla que socialment predomina una forta tendència a situar a les persones entre “el nosaltres” i “el vosaltres” amb expressions com “parles tan bé català que no sembles marroquina”, sense contemplar que les persones podem adquirir diverses identitats culturals. Per aquest motiu, sorgeix el terme identitat múltiple que designa “les moltes cares, moltes facetes diferents en cada individu, sense que aquesta riquesa i diversitat de facetes esmicoli necessàriament en fragments la unitat intrínseca de l’individu, de la seva identitat” (Comas, Molina i Tolsanas, 2008, p.10). Tot aquest conjunt d’idees m’han portat a pensar en els conflictes identitaris amb els quals cada dia joves com jo hem de conviure. L'adolescència és el punt de partida d'aquesta “lluita” a favor de la diversitat, però enmig d’aquesta s’obren nombrosos fronts representatius cronològicament. D’acord amb Giró (2008): Si las dificultades de identificación de la adolescencia son universales, los de la adolescencia migratoria son aún mayores, pues deben lidiar con una doble falta de reconocimiento de la sociedad de acogida, que o bien los trata de inmigrantes o extranjeros como a sus padres, o bien ignora las diferencias y los invisibiliza igualmente (p. 27). En aquest sentit, cal tenir en compte que la identitat es forma tant en l’àmbit privat com públic. És per això, que les institucions tenen un rol fonamental en la lluita per la diversitat, ja que es concentren en molts àmbits on es desenvolupa la identitat. Tanmateix, el fet migratori i les seves conseqüències es desencadenen a una velocitat que és difícil d'assolir, per la qual cosa es fa indispensable promoure coneixements fonamentals que permetin comprendre el fenomen i afavorir la interacció mútua, les transformacions actuals i futures. Convé destacar que des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, s’ha desenvolupat un treballinterdepartamental amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania que ha donat lloc al Pla de Ciutadania i de les Migracions 2017-2020 amb l’objectiu de planificar i abordar la pluralitat a partir del diàleg i el consens. La perspectiva des de la qual analitzarem i presentarem els continguts posa èmfasi en els aspectes relacionals que impliquen les migracions. En definitiva, la motivació per la temàtica de recerca ve condicionada per, l’experiència pròpia, que engloba totes les dificultats que existeixen a l’hora d’abordar i tractar la diversitat tant pels ciutadans com per les institucions, la sensibilitat social entorn la temàtica i, finalment, l’exigència de dissenyar polítiques socials que reflecteixin la realitat | 0.868695 | curate | {"ca": 0.8894543398360192, "de": 0.0033927056827820186, "pt": 0.002544529262086514, "es": 0.10460842521911225} | |
mc4_ca_20230418_17_253483 | Dia 73: Visitant amb tranquil·litat Kanazawa | Viatge a Ítaca
18 Setembre 2013 by Viatge a Ítaca 5 comentaris
Ens despertem amb la tranquil·litat de poder veure Kanazawa sense presses, després que ahir al arribar al hotel decidíssim quedar-nos una nit més i no anar a dormir a Kyoto i així gaudir una mica més d’aquesta ciutat que sembla que té bastants atractius.
Tot i així, matinem per aprofitar bé el dia, i perquè l’Oscar si que marxarà a la tarda cap a Kyoto. El primer que fem, és anar a l’estació de Kanazawa, per reservar els seients de tren per anar demà cap a Hiroshima i tornar les reserves a Kyoto que teníem per avui i les de demà de Kyoto a Hiroshima, que el noi que ens ha atès s’ha quedat una mica parat.
El segon pas ha sigut comprar un passi d’un dia per agafar el autobús de Kanazawa que li dona la volta i passa pels llocs més turístics, i així estalviar una mica.
Amb tots els tràmits fets, ja ens hem llençat a la visita de la ciutat de Kanazawa, tot començant pel castell. Però quan hem baixat del bus, han passat un parell de minuts i…. Ha començat a ploure de valent! Així que a comprar uns paraigües que el dia no semblava que ens anés a deparar gens ni mica de sol.
L’entrada al parc és a través d’uns jardins plens d’escultures, i al arribar has de travessar la porta Kahoku-mon que era la porta principal del castell, que va ser reconstruïda el 1772, ja que el foc de 1759 l’havia destruïda.
Al passar-la, com havia parat de ploure una mica, hem decidit o visitar el castell i anar cap als jardins de Kenrouken, uns jardins del període Edo.
Ara, només arribar al llac on hi havia la foto ideal… Doncs… A ploure s’ha dit!! I no un xirimiri eh?? Així que ens hem hagut de refugiar en una botigueta i esperar a que parés una mica, ja que plovent com plovia era impossible visitar res de res.
Sembla que el temps ha tingut pietat de nosaltres, i ha decidit parar una mica de ploure, així que nosaltres hem pogut reprendre el camí pels jardins que racó a racó ens han anat agradant més i més, tot descobrint diferents ponts, la casa del te i també el bosc de cirerers, que a la primavera deu ser espectacular.
Al final del passeig, fins i tot ens ha sortit una mica el sol!! I encara hem pogut fer més fotos en aquests llacs idíl·lics.
Com ja havíem visitat la zona del castell i els jardins, hem tornat a agafar el bus i hem anat cap al barri dels samurais on hem pogut veure unes cases… Que no ens importaria poder-hi viure! I hem anat a petar a l’antiga casa Samurai de la família Nomura, que té uns jardins…. Preciosos! !
La casa ens ha agradat, però el que hem gaudit més ha sigut dels seus jardins, fent fotos i sobretot estant asseguts veient-los i relaxant-nos amb el soroll del aigua i el silenci humà. Jo, fins i tot m’hi he adormit una mica.
Sortint d’allà totalment relaxats hem decidit buscar algun lloc per dinar, però per la zona on estàvem no hem trobat cap lloc que ens convences, així que hem agafat el bus decidits a tornar cap a l’estació i buscar per allà on dinar. Però de cop, tot anant en el bus, hem vist tot de llocs on poder menjar i just a l’altre banda un mercat, així que hem baixat a la parada 18 del loop bus, i cap al mercat!! I només entrar hem vist un lloc de sushi i clar, on havíem d’anar amb el Mario i l’Oscar? Cap a dins i realment hem dinat molt rebé.
I amb la panxa plena ens hem llançat a visitar el mercat, un mercat molt ben posat que ens ha enamorat, ja que no només podies comprar, sinó que en algunes parades, com les d’ostres per exemple, es podia menjar després de triar l’ostra que et fes més el pes (n’hi havien des de 500 yens a 1500), i l’Oscar no s’hi ha pogut resistir i s’ha menjat una ostra de la mida de la seva mà.
Sortint del mercat, hem tornat a agafar el bus i jo m’he baixat a la parada de l’estació ja que necessitava una mica de descans, que el ritme que portem el començo a notar, aquí és on es nota la diferencia entre viatjar 20 dies o fer-ho un llarg temps com estem fent nosaltres, el ritme és totalment diferent!
Així que he deixat al Mario i l’Oscar al bus per a que anessin al barri de les Geishes i jo m’he comprat un cafè a l’starbucks i cap al hotel, on ja m’han donat la clau de la nova habitació i ja he esbrinat que la mare i el Pere ja hi eren. Com a mi m’havien donat la clau de la twin i a ells la doble, hem fet canvi d’habitacions i… A fer una bona migdiada que ja tocava!! I poc després de despertar-me ja ha arribat el Mario que havia deixat al Oscar al tren i que no havien pogut veure ni una sola Geisha, tot i que passejar pel barri, també és força agradable, pel que m’han comentat.
El resta de la tarda, hem estat posant el blog una mica al dia, això de tenir aquí a la mare, el Pere i l’Oscar fa que anem una mica retardats amb la nostre tasca blogaire… Però no us preocupeu que estarà tot penjat abans d’anar a Xina! !
I a quarts de vuit hem sortit a sopar tots quatre, i justament, hem escollit un lloc on no tenien carta en anglès, així que hem hagut de demanar una mica per intuïció i sembla que el Pere s’ha aficionat al sushi i això ha fet que nosaltres dos repetíssim amb sushi també! !
5 thoughts on “Dia 73: Visitant amb tranquil·litat Kanazawa”
18 Setembre 2013 a les 8:42
Molt bonica, kanazawa i una ciutat a mida humana, a més de molt moderna (nosaltres dos vam anar al museu contemporani, que és una passada arquitectònica).
18 Setembre 2013 a les 16:40
Celebro lo bonic que es Kanazawa. També sembla que hi plou molt .Petons a tots. Avi.
Una mica si que ens va ploure siiii! !
19 Setembre 2013 a les 7:31
tot de postal i de somni, no? q bonic q és kanazawa!! !
21 Setembre 2013 a les 16:27
I tant!! Ara mateix hi tornariem! ! | 0.719637 | curate | {"ca": 0.9839400428265525, "pt": 0.0017844396859386152, "fr": 0.0010706638115631692, "es": 0.005888650963597431, "it": 0.0007137758743754461, "eu": 0.005174875089221985, "en": 0.0014275517487508922} | https://viatgeaitaca.com/2013/09/18/dia-73-visitant-amb-tranquil%C2%B7litat-kanazawa/ |
macocu_ca_20230731_0_520766 | Doctor, doctor, em fa mal la democràcia
dijous 14/juny/2007 - 02:02 1365 2 - Passi, passi, senyoreta. Segui aquí mateix i expliqui. Expliquim el seu problema. - Doncs, això, doctor. Que fa temps que tinc com un no sé què, com un rau-rau aquí a la panxa, com una cosa que m’anguniexa per aquí dintre. - Dona. Sigui més específica, sinó ben poc hi podré fer. - Doncs. Miri doctor. Cada cop tinc més la sensació de que no hi sóc tota, que em manca alguna cosa. Justament ahir, per posar un exemple recent, vaig notar com una paràlisi en el 60% del cos! Estic tant espantada.... - No us preocupeu, bona dona. Així, de primer cop d’ull, crec que presenteu símptomes d’un refredament de valors democràtics evident. Un refredament postmodern combinat amb una manca d’informació política real i un excés de conservadurisme en els mecanismes motrius del sistema. - I és greu això? - Dona. En aquesta vida tot té solució. Greu ho és, no li puc pas dir que no. Però bé, si els polítics deixen els cotxes oficials i tornen al carrer, els mitjans de comunicació deixen de jugar a fer matemàtiques i fer saltar els polítics per fer fotos de campanya i es dediquen a informar sobre els mecanismes de concessió d’ajuts públics i d’altres matèries de política corrent i es fa una reforma dels sistema electoral que millori la proporcionalitat dels resultats i apropi la representació a la voluntat dels ciutadans, potser encara tindreu cura i recuperareu la mobilitat corporal de la que us veieu mancada de tant en tant. Ah! Si! Me n’oblidava del factor més important, la cultura i l’educació. - Cultura i educació? - Si, dona, si. Heu de prendre unes píndoles de cultura, de coneixement. És tant fàcil de manipular la informació quan resta amagada i no és pública i evident. Sinó, només cal que doneu un cop d’ull a Vic per veure clarament com es pot jugar amb la immigració i els ajuts públics per la manca de coneixement sobre aquesta matèria. - I amb això, milloraré la salut? - Potser si o potser no. Però alguna cosa s’ha de fer i val més començar per aquí i després ja entrarem en la rehabilitació de la musculatura amb exercicis de democràcia directa per reforçar-vos. - Ai, doctor. Sou tant amable. Potser em deixeu més tranquila. - No, dona, no. És la feina, sabeu. Apa. Aquí li deixo tot apuntat i ja ho sap a disposar sempre que em necessiti, senyoreta Societat Occidental Avançada. Sempre apunt per servir-vos a vostè i a les vostres amistats.
està molt bé!
Tuesday, August 28th 2007, 1:10 AM
Quina passada ! ! !
Tuesday, August 7th 2007, 8:38 AM
Et felicito, m'agradat el teu article, es imaginatiu i ben treballat. M'ho tornarè a llegir més d'una vegada..... pensa que aixó no ho faig massa sovint. Una abraçada. | 0.724103 | curate | {"ca": 0.8636875704093128, "gl": 0.00976342470897484, "es": 0.006759294029290274, "fr": 0.003755163349605708, "en": 0.06083364626361247, "pt": 0.04844160720991362, "it": 0.0011265490048817121, "eu": 0.005632745024408562} | |
mc4_ca_20230418_14_348645 | · Recull de Treballs 14 Revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. 2013
· Butlletí de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. Núm. 16 desembre 2013
· El Cant dels Angelets. Col·lecció gràfica Série còmics, 7. Acadèmia Valenciana de la Llengua 2013
Publicat per Administrador a 10:06 | 0.586061 | curate | {"ca": 0.8841463414634146, "fr": 0.012195121951219513, "it": 0.10365853658536585} | http://ievablog.blogspot.com/2014/01/publicacions-rebudes.html |
mc4_ca_20230418_5_248263 | 14 morts en un atac a un aeroport militar a Síria
Barcelona. Dilluns, 9 d'abril de 2018. 08:40
Actualitzat Dilluns, 9 d'abril de 2018. 08:40
Almenys 14 militars sirians i combatents aliats del règim de Damasc han mort avui en l'atac amb míssils a l'aeroport militar d'Al Taifur, a la província central d'Homs, va informar l'Observatori Sirià de Drets Humans. L'ONG va afirmar que es creu que dos míssils van impactar en la base, en la qual hi ha tropes de l'Exèrcit sirià, de la milícia libanesa Hezbollah i forces iranianes.
Els Estats Units han negat haver atacat aquest aeroport, en resposta al presumpte atac químic de dissabte passat atribuït a les forces lleials al president sirià, Bachar a l'Asad, a la ciutat de Duma, a la perifèria de Damasc, i l'Exèrcit d'Israel ha declinat comentar si va estar involucrat. Prèviament, l'agència oficial SANA va informar de l'atac i va reconèixer que ha causat diversos "morts i ferits", sense especificar el seu número.
Una font militar citada per SANA va dir que els mitjans de defensa aèria de les forces de l'aeroport van respondre a l'atac amb el llançament de vuit míssils. El passat 10 de febrer avions israelians van atacar aquest mateix aeroport on, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans, es concentren forces del règim sirià, iranianes i del grup libanès Hezbollah.
En aquella ocasió, l'agència estatal sí que va identificar l'"enemic israelià" com el responsable de l'esmentat atac, en el qual un avió va ser enderrocat per les defenses antiaèries sirianes. | 0.735857 | curate | {"es": 0.03253652058432935, "ca": 0.9608233731739708, "ja": 0.006640106241699867} | https://www.elnacional.cat/ca/internacional/14-morts-atac-aeroport-militar-siria_256278_102.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_361061 | Fixeu-se amb l'imatge de l'acte de l'AVE (Asociación Valenciana de Empresarios) de hui per reivindicar el corredor mediterrani: tot en castellà monolingüe, amb iconografia amb mapa d'Espanya, amb el terme Espanya dues vegades a la mateixa frase de l'eslògan, amb hastag en castellà #QuieroCorredor... quan més en entredit es posa l'Estat espanyol per l'inèficacia i centralisme fins i tot per als seus interesos, aquesta gent encara es reafirma més en el seu espanyolisme. Ja ni dissimulen per vergonya.Com deia Fuster i si algú encara no ho té clar: el País Valencià serà d'esquerres o no serà... com Navarra.
Al final l'exemple del Corredor Mediterrani, de l'Évole demanant a la Generalitat que actui com un Estat sense ser-ho...És la pura mediocritat i la gent expressant implícitament que per a ells va la unitat d'Espanya per davant de tot.El que es queixi de dèficit fiscal, de manca d'inversions, de que els espanyols no construeixen el Corredor Mediterrani, de que no es pot acollir... Que es faci independentista o que disfruti de la seva pertinença a Espanya.Que vagin a la merda tots plegats tots els alliçonadors que o bé es queixen de problemes que estarien més que resolts si fóssim independents o bé exigeixen que actuem com un Estat però ens volen privar de ser-ho.
Contraposar dependència vs independència és el millor.La dependència ja sabem de què va (i darrera noti la baixada de previsions de creixement del Regne d'Espanya), la independència la podrem construir i llaurar-nos un destí com cal. | 0.835749 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_330273 | 🆙🏓 ASCENS D’ÚLTIMA HORA A TERCERA DIVISIÓ ESTATAL – Club Tennis Taula Badalona
18 de setembre de 2018 18 de setembre de 2018 admin 0 comentaris
Després d’una magnífica lliga regular del Tariq Badalona, els blaus van cedir per la mínima les semifinals de la Fase d’Ascens a Tercera Divisió Estatal contra Els Amics de Terrassa. En una eliminatòria d’infart, els badalonins es van imposar en l’anada a domicili per 3 a 4, però a la tornada els egarencs van aconseguir fer el mateix i igualar l’eliminatòria (7 a 7), cosa que va obligar a comptar els jocs a favor i en contra i que va donar com a vencedors i ascendits a Els Amics per 30 jocs a 29.
Alineacions del fatídic encontre de tornada entre el Tariq Badalona i Els Amics.
Els jugadors del Tariq es van haver de refer d’aquesta dura derrota per disputar el tercer i quart lloc, a encontre únic, per guanyar-se ser el primer equip reserva, posició que habitualment concedeix l’ascens a Tercera. I així ho varen fer, endossant un 6 a 0 al TT Can Fatjó de Rubí.
Però al llarg d’un juny i juliol molt llargs, a l’espera de renúncies, ja sigui per motius econòmics o manca de jugadors, cap equip es va retirar i tots es van inscriure en temps i forma, deixant als blaus una temporada més a l’infern de Preferent, la categoria més complicada de sortir-ne degut a un estrany sistema d’ascensos i descensos.
Finalment, la setmana passada, la Federació Catalana va comunicar al club que hi havia una vacant, degut a les retirades d’última hora de dos equips que s’han quedat sense efectius a causa de lesions i fitxatges. El club va acceptar automàticament la plaça i l’alegria va ser doble, ja que el Forn Bertran Badalona de 1a Provincial podrà materialitzar el seu ascens a Preferent, on només es permet que un club hi tingui dos equips, sense el tap que provocava el Tariq.
Així doncs, ja podem dir que l’equip format per Àlex Bocanegra, Jordi Garcia, Marc Serra i Adrià Marc Pérez és de Tercera Divisió. Un ascens ben merescut després de ser campions de lliga regular, perdre les semifinals per un joc i derrotar clarament al campió de l’altre grup.
Amb aquest ascens, el CTT Badalona entra al selecte grup de clubs amb 4 equips en lligues estatals, amb el Divisió d’Honor, el Primera Estatal Masculí, el Primera Estatal Femení i ara amb el Tercera Estatal, amb l’objectiu d’aconseguir l’escala completa de cara a la temporada vinent.
L’ascens a Tercera Nacional era vital pel projecte de club que tenim i repetir una temporada a Preferent hagués estat molt dur, igual que desaprofitar l’ascens de l’equip de 1a Provincial.”
← 🏆🏓 L’OPEN DE VIC ES TENYEIX DE BLAU
🏆🏓 FERNÀNDEZ S’EMPORTA EL PRIMER OPEN CATALUNYA DE LA TEMPORADA → | 0.859911 | curate | {"en": 0.02929027412692452, "ca": 0.9324070597070973, "es": 0.03830266616597822} | http://cttbadalona.cat/ascens-dultima-hora-a-tercera-divisio-estatal/ |
macocu_ca_20230731_6_580923 | Veure 3 Ofertes
Joieria
Si estàs pensant en fer un regal per una persona especial o si vols mimar-te, els comerços dedicats a la joieria són el lloc ideal: tracte personalitzat, joieria de tot tipus i per tots els gustos, preus variats i qualitat immillorable. Descobreix el teu costat més detallista de la mà dels millors assessors en joieria. | 0.702582 | curate | {"fr": 0.04398826979472141, "ro": 0.020527859237536656, "ca": 0.9354838709677419} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_328814 | La ruptura de Catalunya amb la monarquia espanyola en el 1640-1641 no només convertí Catalunya en un escenari principal de la pugna entre Àustries i Borbons per l’hegemonia europea, sinó també una peça disputada i problemàtica del tauler diplomàtic.
Contraposar França i Espanya en un punt sensible de la intersecció territorial d’ambdues potències era una basa estratègica que podia generar tant temor a la Cort de Madrid com afanys proteccionistes de la Cort de París en favor dels catalans. Però, encara que això fos un aspecte prou rellevant d’aquella pugna políticomilitar, no deixava de ser només una part del gruix feix d’interessos territorials, econòmics i geopolítics de les grans potències en conflicte; cosa per la qual Catalunya podia esdevenir moneda de canvi o mercaderia de repartiment territorial si es produïa un ajustament diplomàtic, un terreny que, a l’igual que en el militar, a penes hi tenia força i instruments.
Quan a començament de l’any 1643 les potencies europees iniciaren les negociacions de Münster per tal d’intentar tancar aquell sagnant cicle bèl•lic iniciat el 1618, molts observadors ja preveien que el “cas dels catalans” es convertiria en el principal escull per tal que els Àustries espanyols i els Borbons francesos arribessin a un acord de pau.
Les motivacions geopolítiques i militars que en el 1640-1641 havien animat l’acció francesa sobre Catalunya continuaven bàsicament vigents, i també eren vives les que havien impel•lit a la Cort de Madrid a considerar la recuperació de Catalunya com un objectiu prioritari de la seva estratègia militar i internacional.
De fet, quan s’obriren els contactes diplomàtics de Münster, dos factors encara feien més problemàtic un atansament i un acord francoespanyol sobre Catalunya. D’una banda, França considerava irrenunciables els drets històrics i de conquesta sobre els territoris dels comtats de Rosselló i Cerdanya, però a més, en acceptar el lliurament dels catalans a la sobirania de Lluís XIII –encara que es pogués interpretar que aquest ho hagués fet a títol personal- s’havia compromès públicament a defensar Catalunya dels espanyols i a mantenir la integritat del territori català. Un trencament d’aquests compromisos podia ser un cop prou important a la seva imatge política i, molt especialment, podia afectar la reputació i credibilitat de França tant en els petits estats o enclaus situats en les zones de frontera amb la monarquia catòlica, com en aquelles províncies hispanes que, descontentes amb la política de Madrid, podien cercar una aliança amb la potencia francesa i obrir així un altre front intern que dessagnés encara més els Àustries espanyols. Altrament, els francesos eren plenament conscients que, per a la Cort de Madrid, la recuperació de Catalunya constituïa una prioritat fonamental, i volien explotar al màxim aquella basa en benefici dels seus objectius estratègics globals a Europa.
Un segon factor que encara feia més dificultosa una entesa entre espanyols i francesos en la qüestió catalana era que el front bèl•lic obert a les terres del Principat era molt actiu i canviant quant els resultats militars. Així, si bé Lleida va caure en mans espanyoles el 1644, l’any següent els francesos conqueriren Roses; moltes poblacions de les comarques meridionals i occidentals del Principat com Balaguer, Àger o Flix van canviar de mans diverses vegades durant aquells any; també les places de Tarragona i Lleida van ser molt disputades i objecte de diversos setges, etc. Així, tant la Cort de Madrid com la Cort de París esperaven que la millora de les seves posicions militars en el front català (i també en els altres fronts europeus) els hi atorgués unes millors bases per a la negociació diplomàtica.
Evidentment tot aquest seguit de factors dificultava que espanyols i francesos arribessin a una entesa sobre Catalunya. Però també, el fet que ambdues parts no estiguessin disposades fer una renúncia total dels seus interessos, convertia la divisió del territori en una de les poques vies possibles per resoldre aquell atzucac en què es trobaven les negociacions.
Fuente: Del 1640 al 1705. Antoni Simon i Tarrés. Universitat de València i Institut d'Estudis Catalans. València. 2011. | 0.869762 | curate | {"ca": 0.9875835721107927, "es": 0.011222540592168099, "hu": 0.0011938872970391596} | https://www.alfdurancorner.com/lecturas-seleccionadas/la-ruptura-de-catalunya-amb-la-monarquia-espan.html |
mc4_ca_20230418_10_8528 | Portàtils Internacionals TOP - Outlet Pc Online
Portàtils Internacionals TOP
Integrada 5
Inglés 2
HP ZBook 15 G4 i7-7700HQ/8GB/256GB/Quadro M1200/15.6 Reacondicionat
HP ZBook 15u G4 i7-7500U/16GB/512GB/15.6 FHD Reacondicionat
Processador: i7-7500U (2.7GHz) Família processador: Intel i7 RAM: 16 GB HDD: No SSD: 512 GB Targeta gràfica: Intel HD Graphics 620 Tipus de targeta gràfica: Integrada Pantalla: 15.6 Tàctil: No Resolució: FHD Sistema operatiu: WIN10 PRO Tipus de SO: Windows Teclat: Estranger Estat: Petits defectes...
HP Spectre X360 13-w010nd i5-7200U/8GB/256GB SSD/13.3 Reacondicionat
Processador: i5-7200U (2.5GHz) Família processador: Intel i5 RAM: 8 GB HDD: No SSD: 256 GB Tipus de targeta gràfica: Integrada Pantalla: 13.3 Tàctil: Sí Resolució: FHD Sistema operatiu: WIN 10 Tipus de SO: Windows Teclat: Holandès Estat: Petits defectes estètics Part Number: Y5U95EAR # ABH...
HP Spectre x360 15-bl100na i7-8550U/8GB/512SSD/MX150/15.6 Reacondicionat
Processador: i7-8550U (1.8Ghz) Família processador: Intel i7 RAM: 8 GB SSD: 512 GB Targeta gràfica: Nvidia GeForce MX150 2GB Tipus de targeta gràfica: Dedicada Pantalla: 15.6 Tàctil: Sí Resolució: UHD Sistema operatiu: WIN10 64 Tipus de SO: Windows Part Number: 2PG84EAR # ABU Garantia: 24 mesos...
1.609,00 € 849,00 €
HP ZBook 17 G4 i7-7700HQ/8GB/256SSD/17.3 Reacondicionat
Processador: Intel i7 Família processador: i7-7700HQ (2.8GHz) RAM: 8 GB Disc dur: no SSD: 256 GB Targeta gràfica: GFX NVIDIA Quadro M2200 4GB Tipus de targeta gràfica: dedicada Pantalla: 17.3 Tàctil: no Resolució: FHD Sistema operatiu: Windows 10 Pro Tipus de SO: Windows Part number: Y6K23EAR#ABB...
1.879,00 € 899,00 €
HP Spectre X360 13-ac000nj i7-7500U/8GB/512GB SSD/13.3 Tàctil Reacondicionat
Processador: i7-7500U (2.7GHz) Família processador: Intel i7 RAM: 8 GB HDD: No SSD: 512 GB Tipus de targeta gràfica: Integrada Pantalla: 13.3 Tàctil: Sí Resolució: UHD Sistema operatiu: WIN 10 Tipus de SO: Windows Teclat: Israelià Presa de corrent: Israelià Part Number: 1GN65EAR # ABT Garantia:... | 0 | curate | {"ca": 0.7734915924826904, "pt": 0.006429277942631058, "es": 0.004945598417408506, "en": 0.13996043521266074, "zh": 0.029179030662710187, "it": 0.009396636993076163, "ja": 0.027200791295746787, "fr": 0.009396636993076163} | https://outlet-pc.cat/685-port%C3%A0tils-internacionals-top |
mc4_ca_20230418_17_368402 | Loire Safe, S.A. - Burgos Representacions
933 523 246 [email protected]
Burgos Representacions
Maquinaria industrial i accessoris
Sol·licitut de recanvis
Sol·licitut d’assistència tècnica
Punxons i matrius
Sistema de Centrat
Quadres tècnics
Característiques Punxonament
Loire Safe, S.A.
Accesorios CNC-H, S.L.
Algra – Daisa Ecologic
Cooperativa Azkoitiana Industrial
Mancisador, Larrañaga y Cia
Maquinaria Geka, S.A.
Mecanizados Astola
Schneider Solingen
Talleres Berne
Talleres Gamor
Talleres Nodo
Zubacor
Empresa fundada el 1962, fabricant de cisalles i plegadores d’alta tecnologia hidràulica i electrònica. Situada a Hernani (Guipúscoa), compta amb personal especialitzat en tots els camps, així com un equip de posada en marxa i un SAT per donar servei a les necessitats dels clients en qualsevol part del món.
Sol·licitut de recanvis i assistència técnica
Com a representants de màquina-eina, disposem de servei assistència tècnica especialitzat SAT, per a tot tipus de màquines, tant hidràuliques, mecàniques, pneumàtiques, elèctriques i adequacio a la normativa de Seguretat de la maquinària que dispossin.
ACCEDIR AL SAT
Deixa'ns el teu correu electrònic i reb les nostres novetats directament a la teva bústia.
El teu nom El teu correu electrònic
Es una empresa amb central a Barcelona, dedicada a representacions de maquinaria industrial i accesoris per a màquines. Especialista en el sector d’arrancament de viruta, deformació de xapa i accesoris per maquinaria, que representa a les marques nacionals més prestigioses.
Passeig Ciutat de Mallorca, núm. 15-17, tda. 2
Tel. 933 523 246
Copyright © 2020 · Burgos Representacions, S.L. | 0.634082 | curate | {"en": 0.10953846153846154, "es": 0.10215384615384615, "ca": 0.7341538461538462, "pt": 0.02707692307692308, "de": 0.011076923076923076, "fr": 0.008615384615384615, "sv": 0.0006153846153846154, "oc": 0.00676923076923077} | https://burgosrepresentacions.com/marca/loire-safe-s-a/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_319787 | França i Finlàndia són dos dels socis europeus que intenten impulsar un acord comunitari per aturar i perseguir els segrestaments d’infants fruit de matrimonis de dos nacionalitats diferents. Aquest és un problema que es dóna sovint quan un dels progenitors no està d’acord que el seu fill o filla resideixi en un altre país amb l’altre progenitor, i davant les traves legals opten per emportar-se el fill o filla sense el consentiment de la seva exparella.
Contra les curses il·legals de cotxes
La presidència txeca de la UE abans de deixar les seves funcions el passat mes de juny va proposar a la resta d’Estats membres de coordinar-se i posar en marxa un seguit de mesures a escala europea per tal d’interceptar i aturar els rallys de cotxes il·legals que travessen diferents països europeus. Es tracta de competicions que porten a terme joves amb cotxes de gama alta i que van d’un país a l’altre vulnerant totes les normes i posant en perill de la vida dels altres conductors.
Restituir el que van robar els nazis
També, encara en plena presidència Txeca de la UE, la Comissió Europea va rebutjar una proposta del govern txec per tirar endavant un protocol per comprometre financerament als Vint-i-set amb la idea de donar suport a les iniciatives internacionals en favor de la restitució dels bens robats pels nazis. Segons la Comissió Europea no hi ha fons disponibles a la UE, amb tot la Comissió va estar d’acord amb que es donés un suport moral i polític a la Conferència per a la recuperació dels bens de les víctimes de l’Holocaust que es va celebrar a Praga amb l’adopció de la declaració de Terezin. La cosa podia haver estat molt pitjor si s’hagués obert un debat en el Parlament Europeu, on avui diferents grups d’extrema dreta mantenen postures properes al negacionisme.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Europa, General, Unió Europea per Narcís Genís. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_433154 | El Fondó dels Frares - Informacion.es
joan borja i sanz 14.02.2020 | 22:11
El carrer de l'Església, amb l'Ajuntament Vell a l'esquerra.
Cova de Jaume el Barbut, personatge que dona nom a un carrer del Fondó dels Frares.
Jaume el Barbut dona nom a un carrer del Fondó dels Frares.
El Fondó dels Frares, un cor gran.
Arribem al Fondó dels Frares. Estacionem el cotxe a l'entrada del poble. L'atzar vol que el primer carrer que passegem siga el carrer de l'Església, que ofereix diferents noms oficials segons el tram de què es tracte: carrer Pare Claret, carrer Joan Carles I, carrer de la Mare de Déu de la Salut, carrer Sant Antoni, avinguda de Castella... És, aquest carrer de l'Església, l'artèria neuràlgica de la localitat: l'eix on s'ubiquen „a banda i banda„ els edificis de l'Ajuntament (l'Ajuntament Vell i l'Ajuntament Nou), la farmàcia, l'estanc i la majoria de bars, cafeteries i pubs; a més de l'església, naturalment.
La primera cosa que ens sorprén, del Fondó dels Frares, és l'evidentíssima procedència estrangera dels clients que ocupen les taules i les cadires a les terrasses del carrer. La roba, el color de la pell, els gestos i la fesomia n'evidencien l'origen britànic.
„Som, nascuts al poble, poc més de quatre-cents „ens explica Trino, president de l'Associació de la Tercera Edat„. Però en els últims anys han vingut molts estrangers, que s'han fet xalets i casetes per tot el terme. Jo diria que ja ens han passat davant, i que en són més ells que mosatros.
Les dades estadístiques ratifiquen amb precisió la percepció de Trino: l'any 2000 només hi havia al Fondó 12 residents nascuts a l'estranger. L'any 2003 ja n'eren 134; 472, l'any 2005; i 650, el 2007. En el padró de 2019, els fondoners nascuts en territori valencià són 465; 90 són nascuts en municipis espanyols no valencians; i la resta, 629 dels 1.198 censats en total, són nascuts a l'estranger. Més encara: d'aquests 629 residents nouvinguts, la immensa majoria, 426, procedeixen del Regne Unit.
Certament, no cal viatjar fins a Nova York per a constatar que això de la multiculturalitat és un fenomen global: hi ha prou a seure en una tauleta al Bar Ginés o a l'Irish Pub El Valle, enfront mateix de l'església del Fondó dels Frares.
Últim Dijous
Hem vingut al Fondó dels Frares atrets per una curiositat: l'Últim Dijous. Es tracta d'una festivitat que, l'últim dijous previ al Dimecres de Cendra „l'últim dijous anterior a la Quaresma: el pròxim dijous, per tant„, celebren els pobles del Fondó dels Frares, el Fondó de les Neus i Asp. Per parlar-ne, i per poder jugar el joc de l'enyor i de la memòria, Fina Fernández, presidenta de l'Associació d'Ames de Casa, ens ha facilitat l'oportunitat de reunir-nos: amb ella mateixa i amb les amigues Paqui Sáez i María Dolores Amorós. Totes tres ens esperen al Centre Polivalent amb exquisida afabilitat i generositat.
„Anar a la serra „explica María Dolores, pronunciant serre, amb una marcadíssima, genuïníssima i bellíssima harmonia vocàlica„. L'Últim Dijous era un dia per a anar a la serra, en colla. De menudes anàvem a la cova del Sastre. I a les Solanes. Bé: a les Solanes anàvem més per Pasqua.
Mentre l'escoltem, ens n'enamora la fonètica, amb harmonia vocàlica també en paraules com colla (que pronuncia collo) o cova (pronunciada covo). Tant ens captiva que hem de fer un esforç per no desatendre el sentit de la conversa:
„Per tant, la celebració de l'Últim Dijous venia a ser, una mica, com la d'un dia de Pasqua?
„Exacte. Però sense mona!
„I què recorden, vostés, dels anys en què eren fadrines, i tenien 15 o 16 anys, i eixien a la serra l'Últim Dijous „preguntem.
„Ai, fill! Que la joventut era molt bona!
„Anàvem tota la quadrilla, xiques i xics. Les xiques portàvem el menjar als xics: truites, conill fregit, ou dur, llonganissa seca... I ells devien portar el vi, no ho sé. O les mans a les butxaques!
„Sí... I a mitjan vespradeta tornàvem al poble, cantant cançons: «Ja mos hem menjat la mona, / ja mos hem begut el vi. / I a la cova del costat / han fet bacallà bullit. / Ai, conill, conill! / Quantes puces tens!» „riu María Dolores, mentre fila records.
„I una volta al poble, a la Plaça, allí on està l'Ajuntament Nou, jugàvem a la comba, al mocadoret, a la gallineta cega, a la corretgeta, a amaga cordeta, a prendes...
„Ara, en canvi, l'Últim Dijous s'ha perdut. És una festa que s'ha perdut: serveix per a ajuntar-nos els amics que sem. «Xica, que hui és l'Últim Dijous!» Hi ha qui li agrada anar a Benidorm. I pugem als cotxes, i anem a dinar a un restaurant. Però ja està. A Asp: a Asp sí que ho celebren moltíssim, encara. «La Jira», diuen. I la gent canta, i fa música, i es disfressa, i va a la plaça Major, i s'ajunta per a menjar arròs amb conill i beure mistela.
El túnel dels suïssos
„Veus? Jo, una cosa que recorde molt d'aquell temps de fadrina va ser quan van vindre els suïssos, a fer el túnel. Va ser una revolució de poble! Baixàvem totes a la carretera del Cementeri. «Que arriben els suïssos! Que arriben els suïssos!» I va passar una avioneta, baixeta. I tirava clavells!
„Com, com, com? „preguntem„. Quins suïssos? Com és això que tiraven clavells des d'una avioneta?
La veu més autoritzada per a explicar la història dels suïssos és la de Paqui Sáez. Ella mateixa va arribar al Fondó dels Frares, amb la seua família, l'any 1963, perquè son pare treballava en l'empresa d'aigües subterrànies que va vindre a fer el túnel: una perforació de l'aqüífer de la serra de Crevillent que va permetre aforar uns 750 litres d'aigua per segon, per a l'horta de les pedanies d'Oriola, Albatera i Crevillent.
„Van vindre moltíssimes famílies. I se'n van quedar prou: Pepita, Carmeleta, Maria, Ana, Lolina van vindre ací, també, quan tot allò dels suïssos. Eren filles de miners.
„Era una obra de molta envergadura. Es contava que la família de Franco, i tot, havia invertit en el projecte. Però clar: molts no volien... I els suïssos havien de convéncer els llauradors perquè els firmaren la cessió de l'explotació de l'aigua que hi havia davall de les seues terres.
„Sí... Jo he sentit dir que van ser els suïssos els qui, per caure en gràcia, van pagar i van regalar al poble la corona de la Mare de Déu de la Salut.
„Eren homes de món. Els agradava beure. I els bars del poble no donaven l'abast. La posada es va omplir. I llogaven habitacions a les cases particulars.
„Però, al final, sabeu què va passar? Que ací hi havia dos fonts i es van assecar. I el riu Xícamo, també. Quan van punxar l'aqüífer i van començar a xuplar, l'aigua en superfície es va acabar.
„Encara sort que ara, des del 2013, hem pogut fer arribar al Fondó dels Frares l'aigua del Taibilla, perquè l'aigua d'ací tenia un 75% de calç: teníem una classe d'aigua amb tanta calç que podíem anar tots escaiolats!
„Ja se sap „concloem„: «L'aigua emborratxa més que el vi!»
Ens acomiadem amb una mica de pressa de Fina, Paqui i María Dolores, perquè hem quedat amb J. P. Trino és qui ens ho ha suggerit: «Heu de parlar amb J. P. Té molt de gust, i coneix millor que ningú les coses i la història del poble.»
„Passeu, passeu, passeu! Passeu, per favor „convida J. P. quan arribem a sa casa.
Ens espera amb una taula plena de llibres, opuscles i revistes; amb una bibliografia essencial sobre el Fondó dels Frares. I ens ofereix seure. La calidesa amb què ens acullen ell i la dona, J. B., és senzillament emocionant. Som, per a ells, uns perfectes desconeguts. Però l'interés pel poble els ha menat a obrir-nos casa. És un gest tan d'agrair que, per un moment, recuperem la confiança en la bondat de la condició humana.
„Ens han contat, les xiques de l'Associació d'Ames de Casa, que el dia de l'Últim Dijous la gent ja no va a la serra, i se'n va a dinar als restaurants, amb cotxe „proposem, per encetar la conversa.
„És que, quan érem joves, anàvem a peu a la serre, precisament, perquè no teníem cotxes! „raona J. P., entre rialles.
La sima de Jaume el Barbut
„I de Jaume el Barbut? Es conserva ací la memòria de Jaume el Barbut? „ens interessem.
„Clar que sí! „contesta amb convicció J. P.„. Tenim una ruta que porta el nom de Jaume el Barbut. I una cosa que crec que no té cap altre poble: un carrer que porta el seu nom i tot!
„Un lloc on també anàvem molt en l'Últim Dijous era a la sima de Jaume el Barbut „apunta J. B.„. Diuen que està plena de galeries que comuniquen un poble amb l'altre.
Els germans Moxica
„Jaume el Barbut encara tenia fama de robar als rics per ajudar els pobres. En canvi, els qui sí que tenien fama de criminals sanguinaris eren els germans Moxica, que també van viure a cavall entre els segles XVIII i XIX.
„Sí... „confirmem, mentre fullegem el llibre Hondón de los Frailes. Recorrido histórico de un municipio„. Es veu que eren de la pell del dimoni: ací en el llibre de Raúl Lozano es diu que podien esquarterar un home com si fora una vaca, que li podien arrancar la freixura i menjar-se-la, que li podien traure els budells, i enrotllar-los pels braços, i posar-se'ls de corretja.
„Quina por! De xavo perles...
„Parlant de por. També heu sentit parlar de la Casa dels Morts?
„Sí. Clar... „assenteix J. P.
„Diuen que allí van matar tots els membres d'una família. Que el nóvio d'una xica va tornar de Cuba, o de Filipines. I es va trobar que la xicota, com que ell no tornava, s'havia casat amb un altre home, i havia tingut fills i tot. I els va matar a tots! De menudes contaven que a les parets de la Casa dels Morts encara quedaven els rastres de la sang. I hi entràvem, mig mortes de por, per comprovar si era veritat. La Casa dels Set Morts, em sembla haver sentit, també...
L'Home del Greix
„Eren històries que es contaven per a fer por, com allò de l'Home del Greix, que deien que s'emportava els xiquets. «Si no et portes bé se t'emportarà l'Home del Greix!» O la història aquella d'un xiquet que pasturava unes cabretes, i va vindre un home i el va matar, i es va emportar les cabretes. «Si vas soles a la serra et passarà com al pastoret aquell, que el van matar i li van furtar les cabretes!»
La Senda dels Moros
„I, continuant en clau llegendària, també ens han dit que hi ha, ací al Fondó dels Frares, la Senda dels Moros, no?
„Ah, sí! „confirma J. B.„. Sempre s'ha dit que allí passen coses. Hi havia un xaletet, i el van haver d'abandonar. Se sentien roïdos. I s'apareixien llums... Però tot això són fantasies. Allí, en realitat, hi ha un jaciment arqueològic romà. S'han trobat monedes i tot.
Quan posem punt i final a la conversa i hem de tornar al cotxe, J. P. s'ofereix a acompanyar-nos. És nit fosca. Han tancat ja totes les terrasses del carrer de l'Església. Cinc o sis anglesos, visiblement carregats de cerveses, tornen a casa amb les galtes enrojolades, els pas vacil·lant i un equilibri dubtós. Ixen del poble en direcció a la Senda dels Moros. «És fàcil que senten sorolls estranys, i que hi vegen llums», pensem.
Per fi, en el moment d'acomiadar-nos i d'encaixar les mans, amb el nostre més íntim i sincer agraïment, no sabem com regraciar tanta amabilitat, tanta confiança i tant d'afecte a J. P. i J. B. Per això, oferim:
„Xe! Moltíssimes gràcies. Si mai necessiteu res...
„Un favor sí que voldria demanar-vos! „ens diu J. P.
„Fet!
„No poseu el meu nom ni el de la dona, per favor. Tinc tot el gust del món d'ajudar-vos, però no vull que se sàpiga.
„No patiu: posarem només les inicials.
En la foscor de la nit admirem les formes suaus i ondulants de la serra Rabosera, contigua al poble. Recordem la fotografia que J. P. ens ha ensenyat a sa casa, de l'ombra amb forma de cor que es dibuixa en un dels plecs de la serra. «És un cor. Gran. Té cor, la serra. I el poble.» I és la memòria del cor qui ens interroga: «Per què deu ser, que la bondat, la generositat, la humilitat i la discreció són sempre indestriables?».
Sant Antoni i els versadors
Al costat de la Mare de Déu de la Salut, sant Antoni és el patró del Fondó dels Frares. Té una ermiteta on li fan festa pels voltants del 17 de gener, que és el dia del sant.
„Heu de posar que, per Sant Antoni, era costum anar a l'ermita i versar, és a dir, recitar versos amb humor i crítica social. Un dels versadors més coneguts va ser Eulogio Abad. Té un carrer. Era, com si diguérem, el poeta del poble. I va ser, també, corresponsal d' El Tio Cuc „ens explica J. B.
El cos se'ns queda de pasta de moniato. Trobem fascinant que encara quede al Fondó dels Frares, com a Alacant, o com a la Marina, memòria viva d' El Tio Cuc: el famós setmanari satíric que es va començar a publicar fa més de cent anys, el 1914, i que va desaparéixer „com tants, projectes, tantes il·lusions i tantes esperances„ amb la Guerra Civil, l'any 1936.
„Mireu... „intervé J. P.„. Ací en el llibre de Raúl Lozano venen uns versets seus, publicats en El Tio Cuc l'any 1927: «L'amor és lo més gran / que en el món jo he conegut: / per amor es perd la vida / l'honradesa i la salut.»
„Xe, quina gràcia! „celebrem.
„Jo encara recorde els últims anys que va anar a Sant Antoni „evoca J. P.„. Conten que va dir: «L'any que ve em portareu amb carro, i a l'altre em dureu a enterrar.» I, en efecte, l'any següent el van haver de portar amb un carret, perquè no podia caminar. I a l'altre el van enterrar: perquè va morir, justetament, el dia de Sant Antoni (el 17 de gener de 1952).
J. B. ens conta que, segons la tradició oral del Fondó dels Frares, una volta es va perdre una xiqueta de Barba-roja per la serra de l'Agudo. Aquella pobra criatura diu que va estar tres dies perduda. Però al final la van poder trobar, sana i estàlvia.
Quan els familiars li van preguntar com havia pogut sobreviure, la xiqueta va contestar: «Venia la senyora i em portava menjar.» Però no sabia aclarir qui era aquella misteriosa senyora que l'havia protegida. Fins que un dia la van portar a l'església del Fondó dels Frares i la xiqueta, assenyalant la Mare de Déu de la Salut, va exclamar: «Mira, mama: la senyora! Aquella és la senyora!»
Val a dir que aquest motiu és recurrent, i que també el podem documentar „per exemple„ a Biar, amb idèntics detalls, referit a la Mare de Déu de Gràcia.
El trabajador fallecido en la obra del TRAM del puente del Mascarat estaba haciendo fotos .
La Marina Alta recuperará su centenario «trenet» a mediados o finales de 2021.
Bono especial de transporte con viajes ilimitados en Hogueras a 7 euros. | 0.786281 | curate | {"ca": 0.9149708268108724, "de": 0.00256154831364736, "pt": 0.0020634694748825956, "fr": 0.0028461647929415115, "pl": 0.010530809733883591, "it": 0.0020634694748825956, "gl": 0.0007115411982353779, "es": 0.043902091931122815, "en": 0.00768464494094208, "ru": 0.0012096200370001423, "is": 0.0015653906361178312, "eo": 0.00256154831364736, "ro": 0.003984630710118116, "fi": 0.0014230823964707557, "ds": 0.00128077415682368, "lt": 0.00028461647929415115, "br": 0.00035577059911768894} | https://www.diarioinformacion.com/cultura/2020/02/15/frares/2235054.html?utm_source=rss |
macocu_ca_20230731_4_325156 | Sant Jordi 2011
Doncs ja ha passat la diada de Sant Jordi! Fent la valoració del dia després, hem de dir que estem molt contents de com va anar la jornada. Ens va fer molta il·lusió que tantes cares conegudes s'apropessin a veure'ns a la paradeta i que també s'aturessin tants desconeguts amb ganes de viatjar, de viure aventures i de conèixer la nostra història de la volta al món.
Gràcies a tots els que vau venir a veure'ns, els que vau passar, els que us vau aturar, els que vau comprar, els que vau mirar, els que vau preguntar, els que us vau encuriosir, els que us vau il·lusionar... No deixeu mai de somniar! | 0.805046 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_174850 | El certamen, que s'ha convertit en la porta d'entrada al Mundial de Moto3™, completarà la tercera cita de l'any.
Amb els seus orígens al Campionat d’Espanya de Velocitat, el FIM CEV Repsol s’ha convertit en la porta d’entrada al Mundial de Moto3™. Regit per la Fédération Internationale de Motocyclisme (FIM) i organitzat per Dorna, empresa catalana que ostenta també els drets del Mundial, el certamen completarà la seva tercera cita de l’any al Circuit el 13 i el 14 de juny.
Les categories presents seran Moto2 European Championship, Moto3 World Championship i l’European Talent Cup. Tots els participants brindaran emocions fortes i exhibiran el seu talent sobre les dues rodes amb curses trepidants.
13 i 14 Juny 2020
Darreres notícies sobre el FIM CEV Repsol | 0.719123 | curate | {"ca": 0.8350923482849604, "en": 0.1424802110817942, "sv": 0.022427440633245383} | https://www.circuitcat.com/ca/esdeveniments/fim-cev-repsol-ca/ |
naciodigital_ca_20220331_0_621973 | El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha assegurat aquest dilluns al Congrés que el seu ministeri treballa en un acord extrajudicial perquè els consumidors puguin recuperar els diners pagats per viatges que no han pogut fer fruit del covid-19.
Segons Garzón malgrat que les aerolínies tenen l’obligació legal de tornar aquests diners, a l’hora de la veritat no hi ha mecanismes que les obliguin si no es va als jutjats, fet que obliga el consumidor a anar als jutjats. “És un recorregut tan costós en temps i diners que la majoria de la gent no el fa” i per tant “les aerolínies se’n van impunes.
Garzón també ha recordat que en el cas dels viatges combinats –amb molts actors en un mateix procés- l’executiu ha optat per un sistema de bonus. En aquest casos, segons el ministre, el fet que la llei obligui a tornar els diners al consumidor feia que les agències haguessin de fer-se càrrec de tot el cost mentre que els proveïdors internacionals se n’escapaven. Això suposava la fallida de les agències, la respectiva suspensió de pagaments, i impedia que els consumidors acabessin recuperant els diners.
Per aquest motiu, segons Garzón, el sistema de bonus permet que l’agència de viatge negociï amb l’usuari una alternativa a la devolució dels diners que pot ser utilitzada en el termini d’un any, i si no sí que es poden recuperar els diners. En aquest termini l’agència té temps de negociar amb els proveïdors internacionals i buscar una solució de la que se’n beneficien tan elles mateixes com els consumidors.
coronavirus
MAPA Així es divideix Catalunya en regions sanitàries
Tot Catalunya està ja en fase 3
coronavirus
De dos a 20 metres: així varia la distància de seguretat segons l'activitat
La Generalitat especifica els metres de separació que hem de mantenir amb les altres persones mentre caminem, anem de compres o fem esport
El món després del coronavirus (1)
I quan ens en sortim, què? Entre l'escepticisme i l'esperança
NacióDigital desgranarà en una sèrie especial els gran reptes que vindran, marcats per la crisi econòmica i les relacions socials. Comencem amb l'opinió de deu pensadors
coronavirus
Portar així les mascaretes pot multiplicar per 100 la seva eficàcia
És la principal conclusió d'un estudi de la mútua Asepeyo sobre el filtre i segellat de les mascaretes
coronavirus
Groc o gris: a quin contenidor hem de llençar les mascaretes i els guants?
Els envasos dels gels hidroalcohòlics han d'anar al contenidor groc
coronavirus
GRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Catalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19
Minut a minut
EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus
Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món
coronavirus
«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital
Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies | 1 | perfect | {"ca": 0.9574029543112332, "en": 0.022672621092408106, "fi": 0.004465819306080384, "es": 0.015458605290278255} | https://www.naciodigital.cat/noticia/202134/moncloa-vol-activar-mecanisme-extrajudicial-perque-aerolinies-tornin-diners-dels-bitllets |
wikipedia_ca_20230401_0_132566 | Javier Camuñas Gallego
Javier Camuñas Gallego (Madrid, 17 de juliol de 1980) és un exfutbolista professional madrileny. Era un migcampista versàtil, capaç de jugar com a migcampista ofensiu o com a extrem, i fins i tot podia fer de segon davanter.
Va jugar un total de 205 partits a La Liga, amb 24 gols al llarg de vuit temporades, en què va representar el Rayo Vallecano, Recreativo, CA Osasuna, Vila-real CF i Deportivo. També va jugar 155 partits, amb 27 gols, a Segona Divisió, principalment amb el Xerez CD. | 1 | perfect | {"es": 0.043222003929273084, "ca": 0.9567779960707269} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=132567 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_192193 | Les baranes i passamans són els sistemes de protecció col·lectiva, que eviten la caiguda de les persones. S’utilitzen en construccions com a sistemes anticaigudes per protegir simultàniament a tots els operaris en altures iguals o superiors als 2 metres. Norantagraus compleix la normativa d’instal·lació de baranes i passamans (ISO 14.122-4).
Els elements de protecció col·lectiva prioritzen la protecció de diferents treballadors. La seguretat en treballs en alçada és un els factors determinants per garantir l’èxit de la seva obra.
Les baranes són els elements que serveixen per tancar espais oberts pels que poden caure les persones. Així mateix, també es poden utilitzar per tancar balcons, torres, xemeneies, entre d’altres, per garantir la protecció dels usuaris.
Les baranes de protecció són sistemes resistents, amb altures superiors a 90 cm per assegurar el seu funcionament. Per a això és important col·locar-los abans de l’inici de l’activitat, per evitar caigudes en cas d’accidents.
De la mateixa manera, el nostre equip també s’encarrega de supervisar el manteniment de les baranes de protecció durant la construcció i de desmuntar quan s’acabi el projecte.
Baranes de protecció i passamans
La barana de protecció col·lectiva inclou sempre un passamans que és el tram que s’utilitza per recolzar-se.
El passamans és un element que serveix per recolzar-en transitar per una escala, col·locat justament a l’alçada per on passa la mà. El passamans pot estar a sobre d’una barana o encastat en un mur d’una escala o passadís.
Els passamans i baranes de protecció col·lectiva reben aquest nom per la tècnica que se’ls aplica. Aquesta, té com a objectiu protegir més d’una persona davant de riscos que no s’han pogut evitar o reduir al màxim.
Com a tècnica i implementació de la mateixa, la protecció col·lectiva es considera preferible perquè és més fàcil de controlar ja que no depèn de l’actuació ni descuits individuals.
La protecció i prevenció d’accidents laborals és sempre un dels factors a tenir en compte en el moment de la construcció. En Norantagraus som experts en treballs de protecció col·lectiva i ens comprometem amb la seva seguretat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_580093 | Les dades epidemiològiques a Mataró avui hi han tornat a pujar. Tenint de nou el risc de rebrot per sobre dels 100 punts, exactament a 117 punts, cosa que fa que tornem a estar a risc alt. La velocitat de transmissió ha pujat i està a 0,86 i la incidència acumulada dels darrers catorze dies també ha pujat fins als 137,00 punts. Els nous casos detectats a la ciutat de coronavirus des d’ahir són 13 contagiades, el que fa que sumen un total de 6.067 persones que han donat positiu per la COVID19.
Catalunya també tendeix a l’alça
Pel que fa a Catalunya les dades també tornen a pujar. Aquest dilluns, segons l’informe de Salut, la rt, la velocitat de transmissió de la COVID19, és de 0,94 punts dues dècimes més que ahir, i la xifra de persones ingresses i en l’UCI Han pujat. Són aquestes dues últimes referències també importants per als experts per poder passar de fase. Se situen en 1.519 persones ingressades (+181 respectes ahir) i 344 persones a l’UCI (+11 respectes ahir). Pel que respecta a un altre indicatiu important, el rebrot, està en 181 punts, 14 punts més que ahir.
La vacuna a Catalunya, la primera setmana de gener amb 500 infermeres
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que 500 infermeres començaran a vacunar la població contra la COVID19 a principis de gener, tan bon punt arribin les vacunes a Catalunya. Vergés ha detallat que es prioritzaran els grups més vulnerables: les persones que viuen i treballen en residències, i les persones amb discapacitats. Està previst que prop de 500.000 persones rebin la vacuna durant el primer trimestre de l’any. Tot i això Vergés ha subratllat que la campanya de vacunació durarà mesos, “al gener no estarà tot fet“.
La titular de Salut ha explicat que hi haurà 25 equips, formats per infermeres i administratius, repartits per tot el territori i ha destacat el repte que assumiran els professionals d’infermeria: “La infermeria té un paper fonamental en la vacunació; tenim la vacunació de la COVID19 com la llum al final del túnel i ens preparem per a aquesta estratègia de vacunació, per quan arribin ja les vacunes a Catalunya“. La consellera Vergés també ha agraït “el suport i la predisposició” de les presidentes dels Col·legis d’Infermeria que faran possible entomar aquest repte i organitzar els equips.
El conseller d’Interior, Miquel Sàmper ha advertit no obstant que “falten mesos fins que assolim la immunitat de grup i per tant les mesures estructurals són les realment importants: distància, higiene de mans, mascareta, disminuir la interacció social i la ventilació“.
Amb relació a aquesta darrera mesura, el conseller ha destacat que “en la resolució que el PROCICAT va aprovar dissabte i que entra en vigor avui la ventilació és un dels condicionants que permetran que centres comercials i instal·lacions culturals i de culte puguin augmentar el seu aforament fins a les 1.000 persones, sempre que aquests acreditin que compleixin els estàndards de ventilació que es demana a la resolució“. | 0.875929 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_279023 | La importància de la infermera en època de COVID-19
L'any de la infermera i la llevadora
L'Organització Mundial de la Salut va designar el 2020 com "l'any de la infermera i la llevadora" en celebració del 200 aniversari del naixement de Florence Nightingale (1820–1910). A tot el món, moltes organitzacions, associacions professionals, sistemes d'atenció de salut i altres entitats estaven preparades per a celebrar les nombroses contribucions de les infermeres en l'avanç de la salut i el benestar de les persones en cada nació.
Era completament inesperat que aquest també fos l'any d'una crisi de salut internacional. Avui el món sencer està bregant amb l'impacte de la pandèmia de coronavirus (COVID-19) i les infermeres han estat en primera línia, des del primer dia.
El 10 de març de 2020, l'OMS va declarar el brot de coronavirus com una pandèmia, enviant un missatge clar: tots juguem un paper fonamental en la prevenció activa d'una major propagació del virus i en la cerca de maneres de protegir a les persones més exposades. Aquest tipus de trucada a l'acció no és nou per a la infermeria. Al llarg de la història, la professió ha desenvolupat un paper important en els temps de crisis i ha brindat atenció, cures i innovació que ha salvat vides i reduït el sofriment. Aquesta situació no és diferent.
Les contribucions d'infermeres per a millorar la salut de la població en temps de crisi es remunten als dies de Nightingale, fundadora de la infermeria moderna. En 1918, durant la desastrosa pandèmia d'influenza, les infermeres es van mantenir fermes en modelar els ensenyaments de Nightingale, una autèntica defensora de la bona rentada de mans com a mesura de prevenció d'infeccions.
En dècades posteriors, les infermeres sempre van respondre a la crida, sent protagonistes en primera línia durant alguns dels brots de malalties infeccioses més recents a nivell mundial, inclosa la grip porcina H1N1, l'ébola, la síndrome respiratòria aguda sever i la síndrome respiratòria del Mitjà Orient.
En primera línia
Les infermeres d'avui són equips líders de resposta demostrant professionalitat i lliurament absolut aportant el seu coneixement, experiència i competència.
En el Dia Internacional de la Infermera, des de Clínica Corachan ens sentim molt orgullosos de l'equip d'infermeria de la nostra clínica i de tot el món, destacant la seva professionalitat, compromís i valentia en tots els moments amb la finalitat de protegir la salut i millorar la vida de les persones, malgrat els evidents riscos reals que corren a nivell personal, ara i sempre.
Gràcies a tots els professionals d'infermeria, peça fonamental del sistema sanitari.
Compartir a: | 0.867821 | curate | {"ca": 0.9954597048808173, "es": 0.004540295119182747} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_208861 | “La majoria de la gent pensa que el disseny és una xapa, que és una simple decoració. Per mí, res és més important en el futur que el disseny. El disseny és l'ànima de tot el creat per l'home." | 0.717976 | curate | {"ca": 1.0} | https://guiullucia.wixsite.com/guiu-llucia/ |
acn_ca_20201011_0_79342 | Lamela deixa Trapero en llibertat sense fiança
La jutge rebutja la petició de fiança de 50.000 euros de la Fiscalia
ACN Madrid.-La Jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha decidit deixar en llibertat sense fiança el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, després de la declaració de poc més de dues hores que ha prestat a l’Audiència Nacional sobre la seva actuació durant l’1-O. Lamela ha rebutjat la petició que li havia fet la Fiscalia, que demanava la llibertat però amb la imposició d’una fiança de 50.000 euros. Trapero ha declarat des de les 9 del matí fins passades les onze en el marc de la investigació de la jutgessa Lamela sobre el paper dels Mossos durant les jornades del 20 i 21 de setembre i l’1-O. Prèviament havia arribat a les 08.30 vestit de paisà i acompanyat de la seva advocada, Olga Tubau, en la seva tercera visita al despatx de la jutgessa Lamela per respondre a les investigacions per sedició. Ara és el torn del comissari en cap dels Mossos, Ferran López, ha arribat a dos quarts d’onze del matí a l’Audiència Nacional per declarar en qualitat de testimoni. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/lamela-deixa-trapero-en-llibertat-sense-fianca |
mc4_ca_20230418_8_687690 | 694. Què va passar quan Nora va deixar el seu home. Elfriede Jelinek. 1977 | epubqüest
694. Què va passar quan Nora va deixar el seu home. Elfriede Jelinek. 1977
13/02/2019 · by epubqüest · in Català, Novetats, Teatre. ·
Títol: Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats.
Títol original: Was geschah, nachdem Nora ihren Mann verlassen hatte oder Stützen der Gesellschaft.
Autor: Elfriede Jelinek, 1977.
Traductors: Ramon Farrés i Theres Moser.
Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats és la primera obra de teatre que va escriure la novel·lista i dramaturga Elfriede Jelinek, premi Nobel de Literatura l’any 2004. La peça reprèn el fil de Casa de nines, l’obra mestra d’Henrik Ibsen. Nora Helmer ha pres la decisió dràstica de deixar el seu marit i els seus fills per cercar la realització personal. Quantes vegades els espectadors es deuen haver preguntat què passarà amb la pobra Nora després de fer el cèlebre cop de porta? Cent anys després de la seva estrena el 1879, Jelinek va voler escriure la seva pròpia versió —negra, despietada, però també en la línia del teatre satíric més intel·ligent— del que li passa a la Nora a l’Alemanya de la dècada de 1920. Una peça intertextual, de teatre dins del teatre, en la qual Jelinek juga segons la seva voluntat amb els personatges i les situacions de Casa de nines —i també d’una altra obra d’Ibsen menys coneguda, Els pilars de la societat—, i on podrem trobar l’experimentació amb el llenguatge i el feminisme que caracteritzen l’obra de Jelinek.
Primera edició: Febrer, 2019.
Segona edició: Març, 2019.
magnet:?xt=urn:btih:B07265EA17AFFB4D67EE59933C26D4E3CEF4814D
magnet:?xt=urn:btih:29A4B4B412DA73C3B6CBACB79DDB958C0D03AA88
← Elfriede Jelinek
695. Traduccions selectes. Diversos autors. 1921 → | 0.622362 | curate | {"mk": 0.004476776720761052, "ca": 0.7783995523223279, "et": 0.019026301063234472, "ls": 0.008953553441522105, "de": 0.06771124790151091, "fr": 0.0005595970900951316, "cs": 0.016787912702853944, "es": 0.02238388360380526, "ru": 0.03581421376608842, "en": 0.03693340794627868, "pt": 0.008953553441522105} | https://epubquest.net/2019/02/13/694-que-va-passar-quan-nora-va-deixar-el-seu-home-elfriede-jelinek-1977/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_512059 | NO US DONEU DE BAIXA ENCARA, COLLONS! Estic veient alguns usuaris que ja volen llençar-ho tot a la paperera. Espereu, feu el favor de posar el cap fred, cony. Que encara queden uns quants mesos, encara poden passar moltes coses. A mi també m'estan tocant els pebrots uns i altres, però cal ser pacient. No són tan fàcils, les coses. Molta gent ens n'hem fet un fart, de dir que muntar un partit des de zero és una tasca titànica. Què us pensàveu, que fer forat en el panorama polític català era fàcil? Les coses que estan passant aquestes setmanes a RCat són pròpies de les dificultats que entranya aquest procés. Però donar-se de baixa abans d'hora és absurd. Que no us en recordeu, quan molts us en vau penedir d'haver deixat ERC, i després no vau poder votar a les eleccions internes per escollir la Direcció? Precipitar-se i perdre el papers comporta errades com aquestes. Que RCat i el Carretero van més perduts que sa puta mare és evident, però tampoc oblidem qui és, en Joan Carretero. No és qüestió de començar a carregar tan ràpidament contra un tio que ha demostrat pebrots, tant per marxar del Govern coper ficar-se en tot aquest embolic de muntar un partit. Un respecte pel Joan Carretero, collons. Així doncs, calma. Res d'enviar mails donant-vos de baixa, res de carregar contra Carretero i RCat. Si al setembre no hi ha un acord entre les forces independentistes, tranquils que llavors ja ens cagarem en la puta mare de qui calgui, i jo el primer. Però encara no.
Ben dit, cal que tots mantinguem la calma.Potser que en poc temps hi hagi un acord | 0.801776 | curate | {"en": 0.023994811932555125, "ca": 0.9254215304798963, "pt": 0.04085603112840468, "it": 0.009727626459143969} | |
mc4_ca_20230418_14_223874 | Stereo-2. Comunitat sonora: 2015
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 497
Publicat per Stereo 2 a 8:33 p. m. Cap comentari:
SOUND SYSTEM 497
Activem el Tió Sonor de les nostres festes i us presentem una panera de llaminadures musicals amb el segell del Sounda'. Avui fem del programa un exercici nadalenc multidisciplinari a base d'estils variat i ampli assortit de sorpreses. El material d'aquesta nit, que inclou algunes nadales camuflades, serà degudament regat amb cava. Ja us ho advertim: L'equip del Sounda' emetrà el programa amb les bombolles davant dels micròfons i peixeres. Brindarem amb vosaltres. Bones festes i ben aviat en fem 500 com aquest.
Publicat per Stereo 2 a 5:28 p. m. Cap comentari:
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 496
Publicat per Stereo 2 a 6:44 p. m. Cap comentari:
SOUND SYSTEM 496
Entomem un nou Sounda' amb un dels nostres exercicis d'alt risc temàtic. Combinarem incendis i hedonisme com aquell que es pren un cocktail incert i serà, del tot, digerible. D'una banda evoquem l'incendi de la llar del geni capfoguer del Reggae i els mil Dubs. Material inflamable dedicat a Lee 'Scratch' Perry. Un coral romput en tota regla. I pel vessant de la sana nostàlgia, ens soparem un plat aromàtic a la parisenca i occitana. Avui tractarem les influències del "Très Chic!" i la seva empremta en la raó de ser del modernisme sonor de la gran era.
Publicat per Stereo 2 a 5:52 p. m. Cap comentari:
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 495
Publicat per Stereo 2 a 4:43 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 8:47 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 2:53 p. m. Cap comentari:
Els amants del R&B sabem que la densitat geogràfica de la gran música negra té diversos epicentres i un d'aquests és Nova Orleans. La mort sobtada d'Allen Toussaint, -nit del dimarts 10 de novembre, després d'un concert a Madrid- ens arriba a l'hora del cafè matiner i ens desferma la memòria sonora d'aquest artista pioner i animador de tantes sessions d'estudi, concerts, produccions, versions, originals, conjunts, solistes i aplecs de tot format.
El Toussaint és Crescent City, la Nova Orleans del proto-Funk, del mestissatge més descomunal entre les tradicions llatines, africanes i anglosaxones. El material del mestre 'Tots Sants' ha tingut una incidència enorme en el triangle màgic del sud profund dels Estats Units i en la cruïlla inesgotable del Jazz, el Blues, el R&B, el Funk, el Cajun, el Zydeco i les músiques folklòriques d'arrel africana i llatina.
Publicat per Stereo 2 a 7:52 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 8:59 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 10:32 a. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 12:43 p. m. Cap comentari:
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 490
http://www.ivoox.com/sound-system-490_rf_9183448_1.html
Publicat per Stereo 2 a 7:51 p. m. Cap comentari:
SOUND SYSTEM 490
En plena tardor convé anunciar un bon informe meteorològic. Temps agitats. Recuperem la pista, sempre segura, de la gran banda multimusical i multiestilística Weather Report. La nissaga Zawinul-Shorter ho va escurar tot. El plat de la música mundial va prendre forma de la mà d'un dels millors i més grans llistats de genis musicals de tots els temps. El planeta Weather Report ho va traspassar tot i avui ho confirmarem, tant per als iniciats, com per a aquella gent que s'incorpora al present etern de la millor de les músiques. No tenim edat. Tenim i volem tenir més i més cultura. La música no té present. Així de senzill.
Publicat per Stereo 2 a 8:09 p. m. Cap comentari:
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 489
http://www.ivoox.com/sound-system-20-10-2015_rf_9099467_1.html
SOUND SYSTEM 489
Volem dedicar tot un Sounda' a la figura inesgotable de Miles Davis. El nostre Melting Pop d'avui serà un especial 'Birth Of The Cool'. Estem davant d'una obra mestra i crucial de la història del Jazz. Escoltarem un disc que va canviar els paràmetres de la música popular. Per sempre més, Miles Davis. Geni i figura. El Sound System es vesteix de gala.
Publicat per Stereo 2 a 7:22 p. m. Cap comentari:
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 488
Publicat per Stereo 2 a 5:07 p. m. Cap comentari:
SOUND SYSTEM 488
En homenatge a un dels mestres de les ones radiofòniques del Jazz, el Cifu, incorporem una nova secció al programa Sound System de Ràdio Premià. Es tracta de 'Jazz entre amics'. Un espai destinat a les ombres, contrallums, cigarretes, copes de whisky, records, històries, mitologies, tradicions i avantguardes del Jazz, del Jaç, de l'eterna musica clàssica afroamericana dels segles XX i XXI.
Publicat per Stereo 2 a 8:52 p. m. Cap comentari:
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 487
Publicat per Stereo 2 a 5:58 p. m. Cap comentari:
SOUND SYSTEM 487
Comença la tardor del Sounda' amb un desafiament en tota regla a les condicions climàtiques. La primera part del programa ens remet directament a l'exquisida llatinitat tot terreny de Willie Bobo. Arrels i línies obertes als estils veïns, caracteritzen aquest fogoner de la pista calenta. El Sounda' culmina l'edició d'avui amb un especial Tony Allen. El baterista Afrobeat per excel·lència ha visitat aquests dies Barcelona i ara el presentem des de l'estudi 1 de la ràdio premianenca.
Publicat per Stereo 2 a 8:24 p. m. Cap comentari:
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 486
SOUND SYSTEM 486
Aquesta nit la cosa anirà de picarols damunt la taula. Parlem del vibrafon i tractem l'assumpte gràcies a la formidable prestació de Roy Ayers. En antena el Melting Pot integralment destinat a un concert en viu del gran vibrafonista. Des del Ronnie Scott's del Soho londinenc, amb tots vostès: Roy Ayers Band!
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound Sysytem 485
Publicat per Stereo 2 a 12:08 p. m. Cap comentari:
SOUND SYSTEM 485
De cara a barraca. L'estudi número 1 ofereix una sessió ben servida. Primer plat: El jamaicà Tom Browne etziba el seu aire a base funk, jazz i hip-hop. Trompetista tot terreny, Browne trasllada el seu registre a l'espai Into the Groove, procedent de l'Illa del Tresor. Segon plat: Una miscelanèa de sons modernistes, freakbeats, garatgistes i soulers des dels contrallums de la pista de la Discotheque'. Presentem una antologia de les sèries Keep Lookin'.
Publicat per Stereo 2 a 9:26 p. m. Cap comentari:
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 484
Publicat per Stereo 2 a 2:33 p. m. Cap comentari:
SOUND SYSTEM 484
Ja hi tornem a ser. El Sounda comença el curs 2015-2016 marcant una línia clarament groovie.
A la primera part del programa tindrem una selecció de Jazz&Beat ben orientada a base de clàssics modernitzats i perfectament ballables. A la segona part tindrem una antologia de projectils de R&B empaquetats en el segell Kent Records sota la denominació de Modernists. La temporada està oberta.
Publicat per Stereo 2 a 7:14 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 8:38 a. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 7:55 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 9:46 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 10:05 a. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 8:53 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 1:27 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 6:16 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 3:05 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 9:44 p. m. Cap comentari:
Publicat per Stereo 2 a 10:29 p. m. Cap comentari:
SOUND SYSTEM 469
Una rara connexió alemanya i balear va permetre denominar com a Tago Mago al millor disc de Can. Ens agraden molt i molt. Can va vertebrar el Rock Alemany amb altes dosis d'experimentació configurant una sonoritat única i inimitable. Bases rítmiques obsessives, filigranes al teclat, guitarres lisèrgiques, vocalitzacions impossibles i complements analògics descomunals. Tago Mago és una obra mestra del Rock. Tago Mago formava part de l'espècie dels denominats àlbums dobles o del sempre desitjat "doble LP". En aquest terreny definien la grandiosa existència d'una tendència outsider i del tot reivindicable.
Publicat per Stereo 2 a 3:47 p. m. Cap comentari:
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 468
Publicat per Stereo 2 a 7:02 p. m. Cap comentari:
SOUND SYSTEM 468
Avui recuperem dues seccions pioneres del nostre Sounda'. A la primera part ens muntarem un Vol 577 a Rio de la mà del recull Black Rio. Quintaessència de les mil cruïlles de l'escena brasilera, Black Rio ens permet copsar els accents més dispars de la sonoritat d'aquelles contrades. A la segona part del programa rescatem l'Illa del Tresor i ens confinem en els dominis de la Soul Jazz Records per des d'allà prendre la mida de les antologies Dynamite. Materials diversos de l'estilisme jamaicà.
Publicat per Stereo 2 a 8:46 p. m. Cap comentari:
Hola Pops! Ja podeu escoltar el Sound System 467
Publicat per Stereo 2 a 5:43 p. m. Cap comentari:
SOUND SYSTEM 467
Un programa ardent, festiu i de ritmes trepidants. Avui el Sounda' clavarà la pista retronipona amb els clàssics Pizzicato Five. Experts en material retrospectiu i en la reivindicació dels sons dels seixanta, aquest duet de geometria variable ha mantingut les seves constants vitals a base de fornir les discoteques de bon material mig sintètic, mig orgànic, degudament embolcallat en una proposta eclèctica de revisió sonora en tota regla. Acte seguit tirarem de material clàssic de la factoria Atlantic i us oferirem uns quants temes de bon soul en format single torçant l'agulla damunt d'un enorme recopilatori denominat Right Now Atlantic Club Soul and Deep Cuts.
Publicat per Stereo 2 a 12:09 p. m. Cap comentari:
Ja podeu escoltar el Sound System 466!
SOUND SYSTEM 466
Seguint un dels bons costums del Sounda', ens sumem als actes del Dia de la Dona Treballadora i enguany tornem a dedicar integralment el programa a les dones sonores, musicals i combatives. Tots els dies han d'estar impregnats dels valors del feminisme i del combat antipatriarcal. Evidentment. Com passa amb tantes celebracions anuals, però, benvingudes siguin aquestes si serveixen per cridar l'atenció i fixar l'agenda de totes les emancipacions i igualtats de cada dia i de cada país. Així, doncs, dos dies després del 8 de març, us oferim la nostra selecció seguint les pautes estilístiques del programa i ja sabeu: Pops i Popes al carrer!
Publicat per Stereo 2 a 9:45 a. m. Cap comentari:
Ja podeu escoltar el Sound System 465! | 0.679496 | curate | {"de": 0.0008855652858407951, "ca": 0.8676571878382368, "es": 0.038177703434025385, "pt": 0.045262225720751746, "ja": 0.020466397717209487, "en": 0.0176129095739447, "fr": 0.0013775460001967923, "ro": 0.006690937715241562, "hu": 0.0018695267145527896} | http://stereo2soundsystem.blogspot.com/2015/ |
mc4_ca_20230418_14_229639 | Antifrau i Educació posen a disposició dels centres educatius una activitat audiovisual com a eina pedagògica per reforçar la cultura de la integritat a la societat mobile
Antifrau i Educació posen a disposició dels centres educatius una activitat audiovisual com a eina pedagògica per reforçar la cultura de la integritat a la societat
— “Per la integritat en l’esport” consta d’un vídeo i d’una activitat educativa que tenen com a objectiu final crear consciència sobre la necessitat de fomentar una cultura de la integritat, i estarà disponible per als centres educatius de tot el territori català
— L’activitat de sensibilització, la primera d’aquestes característiques que realitza l’Oficina Antifrau de Catalunya, s’articula a partir d’una eina audiovisual, que recrea l’arranjament d’un partit de futbol base, i una guia en forma de preguntes per reflexionar, sensibilitzar i reforçar els coneixements, habilitats i comportaments dels joves per fomentar la cultura de la integritat
Construir una cultura de la integritat a la societat comença necessàriament amb l’educació dels joves. És per això, que l’Oficina Antifrau impulsa la línia d’actuació "Per la integritat en l'esport", per incidir sobre el valor de la integritat. En col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya s’ha elaborat una activitat de sensibilització sobre ètica i esport per als alumnes de 4t d’ESO per fomentar la reflexió i el debat, extensible a qualsevol àmbit, més enllà de l’esport.
Els coneixements, habilitats i comportaments que els joves adquireixin configurarà el futur del país i els ajudarà a mantenir la integritat, la qual és essencial per prevenir la corrupció. En aquesta línia, cal generar espais de debat entre els joves com el que l’Oficina Antifrau proposa, amb accions de sensibilització sobre el valor de la integritat i els seus efectes individuals i col·lectius.
“Per la integritat en l’esport” s’apropa a aquest col·lectiu a partir d’un format audiovisual per despertar l’interès entre els joves de 16 anys. Aquesta acció de sensibilització ha estat pensada per als alumnes de 4t d’ESO i, per aquest motiu, es difondrà a tots els centres educatius del territori català.
Tanmateix, l’activitat de sensibilització no consisteix només en la difusió del vídeo. Des de la direcció de Prevenció de l’Oficina Antifrau, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, s’ha elaborat una activitat per sensibilitzar sobre la necessitat de respectar principis i valors, prenent consciència que no tot s’hi val per guanyar i per reflexionar sobre com les pròpies decisions poden afectar altres persones.
L’Oficina Antifrau de Catalunya va presentar “Per la integritat en l’esport” el passat mes d’abril a l’Institut Montserrat de Barcelona davant una seixantena d’alumnes de 4t d’ESO. La presentació va anar a càrrec del periodista Bernat Soler, cap d’Esports de TV3, i va comptar amb la intervenció del director de Prevenció de l’Oficina Antifrau, Òscar Roca, i el subdirector general d’Ordenació Curricular del Departament d’Educació, Aleix Gabarró.
Antifrau també va comptar amb la col·laboració de l’escola Jesuïtes de Casp per contrastar i enriquir l’activitat mitjançant una prova pilot duta a terme amb cinc línies de 4t d’ESO. Aquesta eina ara s’estén a tots els centres educatius del territori català amb el suport del Departament d’Educació, específicament, de la Subdirecció General d’Ordenació Curricular, que participa, assessora i col·labora en l'elaboració dels materials educatius.
“Per la integritat en l’esport” dóna el tret de sortida a una línia de treball que s’emmarca en les directrius de treball de l’Oficina Antifrau que preveuen accions de sensibilització dels joves, amb accions de sensibilització sobre el valor de la integritat i els seus efectes individuals i col·lectius.
Creació de la campanya i difusió a les xarxes socials
El disseny de la campanya i la creació de la peça audiovisual no només han tingut en compte la importància de les xarxes socials en la socialització i en la creació dels marcs mentals del segment més jove de la població, públic objectiu de la campanya, sinó que el vídeo també busca transmetre els valors a través de l'emoció.
Donat l'elevat consum de productes audiovisuals que tenen en l'actualitat entre els joves, la qualitat visual és la clau per captar la seva atenció. D’altra banda, una de les eines més eficaces per aconseguir la identificació dels joves són els personatges protagonistes, i és en ells que recau la major part del pes del relat. Especialment en el capità de l'equip, un personatge principal carismàtic que representa valors positius com l'amistat, l'esforç, la lleialtat i la integritat en el quals els joves poden veure reflectides les seves pròpies aspiracions.
Finalment, la distribució del vídeo ha estat exclusivament en línia donat que internet és el mitjà de preferència d’aquest segment de la població, que és el públic objectiu de la campanya. La distribució s’ha fet per diverses xarxes socials, avui dia s’han superat les 120.000 visualitzacions, entre YouTube, Twitter i Facebook (Planta Cara), i s’ha unificat sota l'etiqueta #plantacara. | 0.870441 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.antifrau.cat/ca/1326-antifrau-i-educacio-posen-a-disposicio-dels-centres-educatius-una-activitat-audiovisual-com-a-eina-pedagogica-amb-l-objectiu-de-reforcar-la-cultura-de-la-integritat-a-la-societat.html |
mc4_ca_20230418_1_594793 | AQUITÀNIA – SUPRESSION DELS CONTRACTES AJUDATS : mobilizacion dissabte 9 de setembre a Pau |
Libret de presentacion
Lo Projècte Calandreta coma es definit dins sa carta
Las diferentas estructuras Calandreta
Istòric
Calandreta en video
La pedagogia Calandreta
Estudis e recèrcas
Ensenhar a Calandreta
Movement occitan
Partenaris associats
Edicions en occitan
Actualitats edicions
Lengas regionalas
Proposicion d’emplec
AQUITÀNIA – SUPRESSION DELS CONTRACTES AJUDATS : mobilizacion dissabte 9 de setembre a Pau
7 setembre 2017 Non classécalandreta
Blocatge dels contractes ajudats, una dintrada del gost amar per Calandreta
Las escòlas Calandreta de Bearn poguèron pas renovelar e/o crear de pòstes d’ASEM dins l’encastre dels contractes ajudats. La casuda del taus de presa en carga per l’Estat (de 70 a 52%) en mars passat, augurava ja de las dificultats que caldriá susmontar. La decision de blocar lo recors als contractes ajudats, subta, fa pas que renfortir lo gost amar d’aquesta dintrada.
Lo recors als contractes ajudats, una necessitat
La mager part de las associacions Calandreta a besonh d’aquestes contractes per far virar las escòlas, vènon clarament portar remèdi a la manca d’investiment de l’Estat dins lo finançament de las escòlas. Quand las collectivitats s’engatjan al costat de Calandreta se pòt notar un recors mendre als contractes ajudats.
Calandreta sosten pas la precaritat inducha pel recors als emplecs ajudats, mas cal plan constatar que, quand lo finançament public d’associacions qu’asseguran una mission de servici public es pas pro naut, se pòt sonque virar cap a aquesta mena de dispositiu.
L’ensem del movement s’avisa de mai que los professionals benefiscan d’una experiéncia pedagogica reconeguda e d’una formacion lingüistica solida.
Escòlas privadas… òc, mas gratuitas !
Se pòt remandar Calandreta a son estatut d’escòla privada per justificar l’inutilitat d’ajuda d’Estat que qual ditz « escòla privada » ditz « escòla paganta ». Aqueste prejutjat se romp lo morre sus Calandreta. O rementam, nòstres escòlas e collègis son laícs e gratuits, doberts a totes e asseguran una dobla mission de servici public. Calandreta trai cap profiech financièr de l’escolarizacion dels escolans. Son foncionament s’apèva sus un investiment associatiu fòrt dels parents d’escolans.
Las consequéncias
La supression dels emplecs ajudats priva los escolans de mairala e sos ensenhaires del sosten preciós d’ASEM. Degun imaginariá de tornar metre en causa la pertinéncia d’aquestes emplecs dins la classa. Aquestas personas se pòdon pas reduire a un dispositiu « costós e ineficaç », son de malhons indispensables de l’acompanhament dels escolans dins nòstras escòlas.
La dindrada s’organiza cossí quicòm, aquí se suprimís las gardariás de fin de jornada, alà se fa apèl a de parents benevòls… mas aquestes « bricolatges » pòdon pas èsser que temporaris. Al delà de l’organizacion dels establiments, es a de detzenats de personas que calguèt anonciar subte que trabalharián pas pus o que demorarián suspendudas a una eventuala signatura de convencion.
Calandreta se pòt pas resignar a acceptar aquesta situacion.
L’apèl al governament e la mobilizacion
La federacion Calandreta dels Pirenèus Atlantics, e l’ensem de las escòlas immersivas, interpelèron lo govèrn, pel biais del Prefècte, per permetre a nòstres establiments, qu’asseguran una dobla mission de servici public, d’educacion (en contracte d’associacion amb l’Educacion Nacionala) e de transmission de las lengas regionalas, d’assegurar l’annada escolara presenta dins de condicions serenas.
Nos associam a las inquituds de l’ensem del sector non mercant tocat per la decision del govèrn, apelam a una mobilizacion lo Dissabte 9 de setembre a 9h30 davant lo Parc de las Exposicions de Pau.
← L’Union : la Calandreta es totjorn en cèrca de locals per la dintrada Albi : la 10ena dintrada de La Calandreta →
Archives articles Causir un mes novembre 2018 setembre 2018 julhet 2018 junh 2018 mai 2018 abril 2018 març 2018 febrièr 2018 genièr 2018 decembre 2017 novembre 2017 octobre 2017 setembre 2017 Agost 2017 julhet 2017 junh 2017 mai 2017 març 2017 febrièr 2017 genièr 2017 decembre 2016 novembre 2016 octobre 2016 junh 2016 mai 2016 març 2016
Fièrament propulsat per WordPress | 0.586068 | curate | {"ca": 0.546748932130992, "es": 0.030374940673943997, "oc": 0.41006169909824397, "pt": 0.0049833887043189366, "en": 0.0037968675842429997, "lt": 0.004034171808258187} | http://calandreta.org/oc/aquitania-supression-dels-contractes-ajudats-mobilizacion-dissabte-9-de-setembre-a-pau/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_258305 | Quin dia s'arribarà als 9000 registrats? Va poseu Dia i mes! Jo dic que serà el dia 21 i més tard de les 16h
19 de desembre. | 0.604437 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_268485 | Quina història els hi hauran explicat per no provocar urticaria? A l'octubre fan una altra sortida, seria bo infiltrar-se per relatar una mica l'experiència
Home, crec que no és molt extrany fer això, no? diuria que més partits ho fan | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_56838 | Els alumnes de sisè de les escoles de Súria. Foto: AjSú
Els alumnes van ser distribuïts en sis equips mixtes, cadascú dels quals era format per representants de les tres escoles. Les activitats realitzades van consistir en coreografies, korfball, pitxiball i el joc del cementiri.
L'organització de la Trobada va anar a càrrec de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament i del professorat dels tres centres escolars suriencs de primària. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/27795/70-alumnes-2a-trobada-sise-suria |
macocu_ca_20230731_2_403400 | Publicacions i vídeos > L’educació, una tasca de grans corresponsabilitats - Jordi Riera
Data 28/05/2015
En Jordi Riera @JordiRiera, en el marc del projecte «Educació post 2015. Equitat i qualitat per a tothom» (http://www.edupost2015.cat/), emplaça al món educatiu a avançar en el concepte de currículum i de nous aprenentatges tenint en compte el gran espai obert al coneixement, que són les xarxes.
Afirma que ens cal una concepció de l’aprenentatge connectivista que ens condueixi cap a l’aprenentatge crític superant tècniques com la memorització o l’assimilació. Especialment ara que cauen les barreres entre l’educació formal i la no formal o les que segmenten excessivament l’aprenentatge per etapes. Cal enfocar el futur cap a una nova visió associada a la creació de coneixement per part de tots els agents, canviant la concepció de la pròpia escola, repensant la seva forma, el seu contingut i les seves relacions amb la societat. | 0.810226 | curate | {"ca": 0.9840085287846482, "it": 0.015991471215351813} | |
naciodigital_ca_20220331_0_474446 | El moment de la votació, al Consell Comarcal de la Garrotxa. Foto: Consell Comarcal de la Garrotxa
El Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar de forma provisional, en el ple del passat dijous, el Pla Especial Urbanístic del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa, amb els vots favorables de 16 consellers de CiU i tres del PSC‐PM. Tres representants del PSC‐PM es van abstenir i els dos d’ERC‐AM van votar‐hi en contra.
En aquesta darrera aprovació, de tràmit, es manté la ubicació de la nova planta de triatge a Sant Jaume de Llierca, una decisió que ha aixecat molta polseguera entre els veïns de la població i l’Ajuntament, que sempre s’hi han posicionat en contra. Ara, el document es traslladarà a la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació definitiva.
En una nota, el Consell Comarcal defensa que, complint amb la directiva europea que obliga a tractar els residus abans de la seva entrada a l’abocador i per encàrrec de l’Agència de Residus de Catalunya, l'entitat ha promogut el Pla Especial Urbanístic amb l’objectiu de posar en marxa un centre de gestió de residus tal com contempla el Pla d’Infraestructures de Residus de Catalunya, per tal d’allargar la vida de l’actual abocador comarcal i, alhora, mantenir el cost de la gestió de les deixalles a la Garrotxa. El president del Consell Comarcal, Joan Espona, ha subratllat que en tot aquest procés, iniciat l’any 2010 s'ha complert "escrupolosament" amb el procediment que determina la posada en marxa d’un centre d’aquestes característiques: encarregant els estudis necessaris per tal d’escollir l’emplaçament d’acord amb les característiques tècniques amb què es projecta la planta, a partir de criteris territorials, ambientals i paisatgístics. Per Espona, “amb aquesta aprovació hem complert l’encàrrec rebut de la Generalitat, que és qui tindrà l’última paraula sobre aquest projecte”. L’aprovació provisional del Pla Especial del Centre de Gestió de Residus ha tingut lloc després de l’aval dels organismes competents en la tramitació de la planta, que també havien informat favorablement l’Avanç del Pla aprovat l’any 2011 pel Consell Comarcal.
En aquests tres anys de tramitació, el Consell Comarcal s’ha reunit amb l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca (l’actual i l’anterior, tant amb equip de govern com amb l’oposició) i ha organitzat sessions informatives i sortides per conèixer el funcionament d’una planta de triatge de residus. El Consell Comarcal també ha creat i convocat en sis ocasions, l’última aquest dimarts 9 de juliol, la Comissió de Seguiment del Centre de Gestió de Residus en què s’ha informat dels passos que s’ha anat fent i s’han recollit els dubtes i suggeriments que aquests han expressat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/11390/consell-comarcal-mante-planta-triatge-sant-jaume-llierca |
wikipedia_ca_20230401_0_429452 | Chocholná-Velčice
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Chocholná-Velčice és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.
Història.
La primera menció escrita de la vila es remunta al 1345. | 1 | perfect | {"cs": 0.07053941908713693, "ca": 0.9294605809128631} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=429453 |
macocu_ca_20230731_8_592386 | Jornada Tècnica. Visita a una explotació de producció hortícola ecològica al Tarragonès
PRESENTACIÓ
Es visitarà una explotació hortícola en producció ecològica. Els cultius que hi ha en aquesta època són: pastanaga, bràssiques, pèsol i porro.
Contacte: Inscripció prèvia: Escola Agrària de Mas Bové del DARP (Tel. 977 343 289 / 692 084 646 – A/e: [email protected] Localització: C/ Pau Casals – Carrer del Vial de la Sèquia (entrada a La Riera de Gaià des de la costa) 43762 LA RIERA DE GAIÀ | 0.744936 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_533680 | Cap càstig pels guàrdies civils que van ignorar les denúncies per violència de gènere d'una dona assassinada La República
La Fiscalia demana l’arxiu del cas perquè no s’ha acreditat mala fe per part dels agents
La causa penal oberta contra quatre guàrdies civils de Pollença (Mallorca) acusats de no atendre i protegir degudament a una víctima de violència de gènere està a punt de tancar-se després que el fiscal hagi demanat que s’arxivi el cas. Segons la Fiscalia, els agents del cos de policia espanyola no haurien comès un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes ni tampoc un altre de denegació d’auxili, aquest últim plantejat per l’Audiència de Palma en reobrir el procediment el maig de 2018. El Ministeri Públic limita el cas, doncs, a una infracció disciplinària.
Lucía Patrascu va ser assassinada a ganivetades pel seu marit a casa seva (al Port de Pollença) el 29 de maig de 2016, quatre hores després d’acudir a la caserna de la Guàrdia Civil per denunciar-lo per violència de gènere i dir que l’estava seguint. La dona va marxar de la caserna només una hora després d’arribar sense que li recollissin la denúncia per escrit. Durant la seva declaració com investigats en un jutjat d’Inca (Mallorca), els agents van excusar-se dient que la dona sempre va estar protegida i que no la van veure nerviosa. La Fiscalia, amb tot, diu que durant el servei prestat només hi va haver “deficiències i disfuncions”: la víctima va arribar a entrevistar-se amb quatre agents diferents, l’entrevista es va produir a l’entrada de la caserna i no en una habitació a part, un agent sortint de torn va abandonar el seu lloc de portes abans que arribés el seu relleu, el guàrdia entrant va arribar tard a la caserna en haver-se quedat adormit, hi va haver manca de comunicació entre els agents sortints i entrants, etc.
Ara, el Ministeri Públic ha sol·licitat a la magistrada encarregada del cas el sobreseïment provisional de les actuacions i, com els fills de Patrascu -que exerceixen d’acusació particular- no s’hi han oposat, el cas acabarà previsiblement arxivat. La Fiscalia només proposa a la família de la dona assassinada que reclami a l’Estat per una presumpta responsabilitat patrimonial i el fet que es dilucidin també les possibles responsabilitats disciplinàries dels agents de la Guàrdia Civil perquè s’imposin sancions reglamentàries.
Després de tres anys d’instrucció del procediment, la Fiscalia conclou doncs que no ha quedat degudament acreditada la comissió d’un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes ni un altre de denegació d’auxili. I és que, segons la seva versió, no s’ha acreditat mala fe per part dels guàrdies civils ni una manca o desistiment absolut de les seves funcions i la simple negligència no és suficient per imposar un càstig. | 0.873067 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.larepublica.cat/noticies/cap-castig-pels-guardies-civils-que-van-ignorar-les-denuncies-per-violencia-de-genere-duna-dona-assassinada/ |
macocu_ca_20230731_10_453371 | Artur Bagur Mercadal (Maó, 1948) és un polític menorquí, alcalde de Maó i senador per Menorca en la IX legislatura.
Treballà com a tècnic de farmàcia fins al 1991. Militant del PSIB-PSOE, fou escollit regidor de l'ajuntament de Maó en les eleccions municipals espanyoles de 1983 i en fou alcalde de 1993 a 2008. Fou escollit senador per Menorca a les eleccions generals espanyoles de 2008 per una coalició PSOE-EM-PSM-VERDS. Fou portaveu del grup parlamentari mixt de 2008 a 2011. [1] | 0.71665 | curate | {"ca": 0.9937369519832986, "uu": 0.006263048016701462} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_315156 | Preus entre 0€ - 5.000€
FILTRAR PER
Màsters i Postgraus
Imatge i so: cinema, ràdio, fotografia
Barcelona | 0 | curate | {"es": 0.23, "ru": 0.11, "ca": 0.66} | : /masters-postgraus/imatge-so-cinema-radio-fotografia/barcelona/?prmaxid=7105&cid=9139 |
naciodigital_ca_20220331_0_487420 | La júnior de l'Avinent Manresa Emilia del Hoyo i el seu entrenador personal Ángel García han estat guardonats com a millor atleta catalana júnior del 2015 aquest dijous durant la celebració de la XXV Diada de l'Atletisme Català, que s'ha realitzat a l'Edifici Docent del Consell Català de l'Esport a Esplugues de Llobregat. Emilia del Hoyo es troba actualment becada als Estats Units en la Universitat de Sacramento on ja ha cursat amb èxit el primer curs acadèmic.
La Diada ha reunit a tots els que formen part de la gran família atlètica catalana per fer la tradicional concessió de premis i guardons a les persones que, en mèrit al seu treball i dedicació, han estat mereixedores d'aquest reconeixement públic.
Durant la festa s'han lliurat els premis als Millors Atletes Catalans de la temporada 2015, i els Trofeus als Clubs Campions de Catalunya a l'aire lliure 2015 i en pista coberta 2016, en les diverses categories. També s'han reconegut als entrenadors personals dels millors atletes 2015 i s'han lliurat les Insígnies als jutges per diversos mèrits.
Els premis als millors atletes catalans de la temporada 2015 han estat per a la marxadora Raquel González i el migfondista Adel Mechaal que van protagonitzar una extraordinària temporada.
També l'Avinent Manresa ha rebut el reconeixement com a millor club català dels Campionats de Catalunya Individuals a l'aire lliure 2015 en categoria cadet masculí, infantil femení i aleví masculí, així com de millor entitat dels Campionats de Catalunya en pista coberta 2016 en categoria cadet femení i infantil femení. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/60378/emilia-hoyo-millor-esportista-catalana-junior-2015 |
grup-elmon_ca_20230726_0_101539 | Agents del Cos Nacional de Policia (CNP) han desmantellat una plantació de marihuana en una nau industrial de Vic que també servia com a centre de distribució de marihuana i haixix. Pel que fa a la marihuana, en el registre es van intervenir 658 plantes que pesaven 22,3 kg i 5,6 kg de cabdells. Pel que fa a l’haixix es van trobar 1,3 kg, 473 grams d’oli i 202 grams de resina. També hi havia 2.744 euros en efectiu, pressumptament procedents del comerç il·lícit d’estupefaents. La nau industrial utilitzada pel cultiu, abastiment, distribució i venda de marihuana i haixix es feia servir com associació cannàbica sense cap tipus d’autorització, que abastia Vic i pobles propers. En l’operació es van detenir tres homes, dos de nacionalitat espanyola i un de nacionalitat ucraïnesa. | 1 | perfect | {"ca": 0.8547557840616966, "es": 0.14524421593830333} | https://elmon.cat/successos/desmantellada-una-plantacio-de-marihuana-en-una-nau-industrial-de-vic-156228/ |
wikipedia_ca_20230401_0_546769 | Resolució 1363 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1363 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 30 de juliol de 2001. Després de reafirmar totes les resolucions sobre la situació a l'Afganistan, incloses les resolucions 1267 (1999) i 1333 (2000), el Consell va demanar al secretari general de les Nacions Unides establir un mecanisme per supervisar l'aplicació de les sancions contra els talibans.
El Consell de Seguretat va determinar que la situació a l'Afganistan constitueix una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals i, en virtut del Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, va demanar a tots els països que compleixin les sancions prèvies contra els talibans, Al-Qaeda i Osama bin Laden. Demana al secretari general Kofi Annan que estableixi un mecanisme en un termini de 30 dies per:
(a) supervisar l'aplicació de les mesures incloses en les resolucions 1267 i 1333;
(b) prestar assistència als estats veïns del territori afganès sota control talibà pel que fa a l'aplicació de les sancions;
(c) investigar les violacions de les mesures.
El mecanisme consistirà en un grup de seguiment de fins a cinc experts amb seu a la ciutat de Nova York per supervisar l'aplicació de les mesures respecte a l'embargament d'armes i antiterrorisme i blanqueig de diners, i un equip de suport sota la seva coordinació format per 15 membres amb seu als estats veïns de l'Afganistan. Es va exigir al Grup de seguiment que informés al Comitè del Consell de Seguretat establert en la Resolució 1267, del qual aquest informaria al Consell de Seguretat.
Es va demanar a tots els països que reforcessin i complissin les sancions establertes per les lleis nacionals contra persones físiques i jurídiques que operessin en el seu territori per fer front a les violacions de les mesures.
Tots els estats van ser convidats posteriorment a informar dels resultats de les seves troballes al Comitè a menys que comprometés les seves investigacions. Finalment, es va demanar al Secretari General que adoptés mesures per recolzar el mecanisme de control i el Consell va declarar la seva intenció de revisar les mesures basades en la informació facilitada a través del mecanisme de control.
La resolució, proposada per Colòmbia, va permetre que els monitors estiguessin destinats principalment al Pakistan; No es van adoptar mesures contra l'Aliança del Nord. En resposta a l'adopció de la Resolució 1363, els grups talibans i afiliats van dir que matarien els monitors de les Nacions Unides estacionats a la frontera entre l'Afganistan i Pakistan. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=546770 |
macocu_ca_20230731_3_559421 | ERC demana fer pinya per afrontar la taula de diàleg: “La confrontació intel·ligent és cap a l’Estat”
Agències 13/09/2021
“La divisió debilita l’independentisme”. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha advertit així a Junts i CUP per les seves crítiques contra la taula de diàleg, a pocs dies de la celebració de la reunió entre la Generalitat i la Moncloa. A la roda de premsa d’aquest dilluns a la seu d’Esquerra, Vilalta ha reclamat als altres dos partits independentistes que facin “pinya” per “aprofitar l’oportunitat” de la taula de diàleg. La portaveu d’ERC ha emplaçat Junts i CUP a contribuir perquè la reunió tingui “el major èxit possible”, en comptes d’anar-hi “dividits”. Així mateix, Vilalta ha replicat a JxCat que “la confrontació intel·ligent és contra l’Estat”. “L’adversari l’hem de tenir molt clar, i no és cap company de viatge”, ha afegit la portaveu.
Vilalta ha subratllat que des d’ERC “no es contribuirà a fer gran la divisió”. Al contrari: “Reclamem i explicitem fer pinya per aprofitar totes les oportunitats”, ha demanat la portaveu republicana, que ha advertit que l’Estat voldria que l’independentisme arribés “dividit” a la negociació: “No els donem aquesta satisfacció i victòria”.
Vilalta també ha replicat al ministre Miquel Iceta, que aquest matí ha assegurat que si la reunió va sobre autodeterminació i amnistia, “serà breu”. “Si diuen que durarà poc potser és perquè no porten cap proposta”, ha respost la portaveu d’ERC.
Precisament avui la ministra Raquel Sánchez ha avançat que la Moncloa portarà a la taula de diàleg l’ampliació de l’aeroport del Prat: “S’equivoca, hi ha un espai per parlar de cada cosa”, ha argumentat Vilalta, en referència als fòrums i òrgans bilaterals entre l’Estat i la Generalitat per abordar els temes que no son polítics -com sí que ho és la taula de diàleg.
Assistència d’Aragonès i Sánchez
Finalment, Vilalta no ha volgut respondre a la vicepresidenta i portaveu de Junts, Elsa Artadi, que en la seva roda de premsa -se celebraven alhora- ha opinat que, “per dignitat institucional”, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no hauria d’anar a la taula en cas que el president espanyol, Pedro Sánchez, no hi assisteixi.
Vilalta s’ha limitat a insistir que ERC espera i confia que el president espanyol vagi a la reunió -prevista per dijous-: “Estem convençuts que serà al màxim nivell”. | 0.880979 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_80611 | Comparteix!
Ducati MultiStrada
La família Ducati Multistrada 2013 suposa una evolució tècnica i innovadora de la seva multipremiada gamma, ara actualitzada amb lleugers canvis estètics, un nou model Granturismo i el nou sistema d’amortiment “Ducati Skyhook Suspension” (DSS) que ofereix una confiança excepcional i una electrònica avançada que assegura el millor rendiment d’aquest polivalent model en tot tipus de carreteres.
La nova gamma, totalment centrada en millorar l’experiència d’utilització, mostra el pas lògic en la Multistrada amb una sèrie de novetats fascinants i tecnològiques que la mantenen al cim de la innovació del sector. Això inclou el Testastretta 11º DS de segona generació, la suspensió Ducati Skyhook, l’última versió del sistema ABS 9ME de Bosch amb integració total en els “Modes de Conducció”, un nou far amb llums curtes de LED i un subtil redisseny del carenat frontal.
Amb una combinació única de disseny i tecnologia sense precedents, els 4 Modes de Conducció Sport, Touring, Urban i Enduro permeten adaptar la Multistrada en un senzill clic. El concepte 4 motos en 1 realitza ajustos immediats en el lliurament de potència i parell, amés del setting de la suspensió, el control de tracció i ara a l’ABS i en el sistema de suspensió Ducati Skyhook, transformant instantàniament a la Multistrada 1200 per adaptar-se al pilot i l’entorn amb major precisió.
Reconeguda com una moto que va revolucionar el segment, la Multistrada 1200 ha seduït tot tipus d’usuaris en eliminar la frontera entre diferents categories de moto. Equipada amb el nou motor Testastretta 11º DS de 150cv, un pes en sec líder del seu segment, de només 194kg (en el model Pikes Peak), i l’aplicació dels últims avenços en matèria d’ergonomia, la Multistrada 1200 no és només potent i divertida, sino que també pot resultar una confortable i versàtil aventurera sobre dues rodes. El Control de Tracció regulable en vuit nivells al costat del nou ABS de tres nivells, introdueix el nou concepte Ducati Safety Pack (DSP) a la família Multistrada, subratllant la preocupació per la seguretat.
La gamma 2013 queda composta per la Multistrada 1200, que inclou els Modes de Conducció que combinen l’actuació del Ride-by-Wire (RbW) i el Ducati Traction Control (DTC), al costat de l’última versió del sistema ABS, i la Multistrada 1200 S Touring, que ve equipada amb el sistema Ducati Skyhook Suspensió (DSS), RbW, DTC i ABS més de maletes laterals, punys calefactables i cavallet central.
El màxim exponent de la gamma touring i novetat per al 2013 és la Multistrada 1200 S GranTurismo, amb major capacitat en les maletes, top case, llums addicionals de LED, pantalla més gran i pneumàtics de llarga distància, mentre que la Multistrada 1200 S Pike’s Peak celebra el caràcter esportiu del model amb una rèplica de la moto guanyadora en l’edició 2012 de la mítica cursa a la muntanya amb la seva impressionant nova decoració. | 0.859233 | curate | {"ca": 0.9938144329896907, "es": 0.006185567010309278} | http://www.canaldemotor.cat/index.php/motos/novetats/ducati-multistrada-touring-2013-2/ |
mc4_ca_20230418_13_87728 | Trail du Chemin des Moines / Les Moines - 20 km 2010 | Runedia
Curses més actives
Trail du Chemin des Moines / Les Moines - 20 km
diumenge, 23-05-2010
Asfalt running en Sennecey Le Grand, Burgundy|71: Saône-et-Loire
Calçat adequat
Plans d'entrenament
CD ATHLE SAONE-ET-LOIRE
Organisateur: Alain Raveau
Adresse: 1 Rue Du Pied L'Oiseau
Code postal: 71380
Ville: Saint Marcel
[email protected]
Telèfon informació: 06 35 34 31 57
Ritmes Masa Corporal Frecuencias
Distància 5km 10km Media Maratón
Ritme 1 Min 2 Min 3 Min 4 Min 5 Min 6 Min 7 Min 8 Min 9 Min 10 Min 11 Min 12 Min 13 Min 14 Min 15 Min 16 Min 17 Min 18 Min 19 Min 20 Min 21 Min 22 Min 23 Min 24 Min 25 Min 26 Min 27 Min 28 Min 29 Min 30 Min 0 Seg 1 Seg 2 Seg 3 Seg 4 Seg 5 Seg 6 Seg 7 Seg 8 Seg 9 Seg 10 Seg 11 Seg 12 Seg 13 Seg 14 Seg 15 Seg 16 Seg 17 Seg 18 Seg 19 Seg 20 Seg 21 Seg 22 Seg 23 Seg 24 Seg 25 Seg 26 Seg 27 Seg 28 Seg 29 Seg 30 Seg 31 Seg 32 Seg 33 Seg 34 Seg 35 Seg 36 Seg 37 Seg 38 Seg 39 Seg 40 Seg 41 Seg 42 Seg 43 Seg 44 Seg 45 Seg 46 Seg 47 Seg 48 Seg 49 Seg 50 Seg 51 Seg 52 Seg 53 Seg 54 Seg 55 Seg 56 Seg 57 Seg 58 Seg 59 Seg min/km
Estat del pes
Esport --- TRAIL TRAINING MIXED COMPETITION TRACK
Ordenar per Preu Cualquiera més barat a més car més barat o més car
Graduada en Ciències de l’Activitat Física i l'Esport
10' CC suau + Tèc + 15' CORE + Estiram
"Per muntanya
camí o pista forestal: 5' caminar - 8' CC suau - 5' caminar - 8' CC suau - 2' caminar - 2' CC Z3 + Estiram"
5' CC suau + Tèc + 10' Fça Res Gen + 10' CORE + Estiram
5' CC suau + 4 Prog + 5x(Circuit d'1km amb pujades i baixades. Pujades a Z4 i baixades suau). 5' rec entre circuits. + Estiram
15' CC suau + Tèc + 15' Escales + 5 Prog + Sprints: 3x50m a màx vel - 3x100m a màx vel + 5' CC suau + Estiram
5' CC + Tèc + Prop + 5 Prog + 5km a Z4 + Estiram
Exer Resp + 1h15' natació o 15 km bicicleta + 10' CORE
5' CC suau + Tèc + Prop + 2x(10' Fça Res Cames) + 10' CORE + Estiram
5' CC suau + 5 Prog + 2x(3000m forts) rec 3' trotant o parat + Estiram
10' CC suau + Tèc + 10' Escales + 2x(50m progressius-100m progressius-500m progressius-1000m progressius) amb 2' pausa i 5' rec entre blocs + Estiram
5' CC + Tèc + Prop + 5 Prog + 7km a Z4 + Estiram
Exer Resp + 1h30' natació o 20 km bicicleta + 10' CORE
Exer Resp + 1h bicicleta o 1h natació
Massatge o bany fred de cames
Exer Resp + 20' CORE + 15' Fça Res Gen + Estiram
Passeig/Excursió a ritme lliure per la muntanya
5' CC suau + Tèc + 15' Fça Res Gen + 20' CORE + Estiram
10' CC suau + 4 Prog + 8x(Circuit d'1km amb pujades i baixades. Pujades a Z4 i baixades suau). 4' rec entre circuits. + Estiram
10' CC + 5 Prog + (5km Z2 - 2km Z3 - 2km Z4 - 1km a màx vel) + Estiram
5' CC + Tèc + Prop + 5 Prog + 5km a Z3 + Estiram
"Entrenament en Competició: 5km asfalt (no importa el ritme). Si no es pot assistir a competició
5' CC suau + Tèc + Prop + 15' Fça Res Cames + 20' CORE + Estiram
10' CC suau + 5 Prog + 3x(3000m forts) rec 3' trotant o parat + Estiram
5' CC suau + Tèc + Prop + Canvis de ritme 41': (8' fort-8'suau-6'f-6's-4'f-4's-2'f-2's-1'f) + Estiram
5' CC + Tèc + Prop + 5 Prog + 10km a Z3 + Estiram
5' CC suau+ Tèc + Prop + 2x(10' Fça Res Cames) 5' rec + 20' CORE + Estiram
5' CC suau + 5 Prog + 10km (1km fort-1km suau. 1' rec entre fort i suau) + Estiram
10' CC suau + Tèc + 10' Escales + 2x(100m progressius-500m progressius-1000m progressius-2000m progressius)amb 2' pausa i 5' rec entre blocs + 5 sprints de 50m + Estiram
5' CC + Tèc + Prop + 5 Prog + 14km a Z3 + Estiram
10' CC suau + Tèc + Prop + 20' Fça Res Cames + 20' CORE + Estiram
10' CC + 5 Prog + 4x(2000m forts) rec 3' trotant o parat + Estiram
10' CC suau + Tèc + 10' Escales + 5 Prog + 3x(Sprints: 3x50m a màx vel - 3x100m a màx vel) + 10' CC suau + Estiram
Descans (o fer un passeig de 30' si es tenen agulletes)
5' CC + Tèc + Prop + 5 Prog + 17km a Z3 + Estiram
Exer Resp + 25km bicicleta o 10km CC per muntanya + Estiram
5' CC suau + Tèc + Prop + 15' Fça Res Cames + 15' CORE + Estiram
5' CC + 5 Prog + 15km ritme suau amb sprints de 50m cada 3' + Estiram
5' CC suau + Prop + 4 Prog + 5x(pujada 150m-baixada 150m-pla 200m) pausa d'1' i rec de 3' entre blocs + Estiram
Exer Resp + Tèc + 60' CC suau per camí o pista forestal + Estiram
5km Z1 + 5 Prog + Tèc + 15' CORE + 5' Escales + 20' CC suau + Estiram
5' CC + Tèc + Prop + 10km a ritme lliure amb sprints de 5'' cada 2' + Estiram
5km CC suau Z1 + 5 Prog + Tèc + Estiram + Exer Resp
Entrenament Test o en Competició: 10km asfalt
5' CC suau + 4 Prog + 8km a Z3-Z4 + 10x(30'' fort-3'suau) + Estiram
5' CC suau + 4 Prog + 18km CC amb canvi de ritme cada 2km (Z2-Z3-Z4-Z3-Z4-Z3-Z4-Z2-Z4) + 5'CC suave + Estiram
5' CC + Tèc + Prop + 5 Prog + 15km a Z3-Z4 + Estiram
Exer Resp + 1h30' Natació o 15km bicicleta + Estiram
6km Z1 + 5 Prog + Tèc + 15' CORE + 10' Escales + 15' CC suau + Estiram
5' CC suau + 6 Progressius + Tèc + 6km CC suau amb sprints de 10'' cada 3' + Estiram
7km CC suave Z1 + 5 Prog + Tèc + Estiram + Exer Resp
10' CC suau + 5 Prog + Concentració. Competició Mitja Marató
Gràcies per valorar aquesta cursa
Estadístiques de la fitxa de Cursa ( Trail du Chemin des Moines / Les Moines - 20 km )
Data creació : 2014/06/11 00:42:47
Nombre de visites : 38
2018 © Runedia | Tots els drets reservats | Política de privacitat | Contactar | RSS | 0 | curate | {"fr": 0.03984600577478344, "ca": 0.6602502406159769, "nl": 0.0038498556304138597, "es": 0.031376323387872954, "en": 0.06602502406159769, "sv": 0.11992300288739172, "ja": 0.009432146294513956, "eb": 0.0025024061597690088, "pt": 0.03869104908565929, "oc": 0.028103946102021174} | https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/trail-du-chemin-des-moines-les-moines-20-km-2010/201019603/ |
macocu_ca_20230731_1_336923 | Activació del Protocol específic municipal Carnestoltes 2022, en fase d'alerta, i la seva desactivació. | 0.608849 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_454558 | A la Comunitat Valenciana es troben la meitat de les bandes de música de tot Espanya i, a Llíria, al Camp de Túria, conviuen la banda de música civil més antiga de tot l’Estat i la que gestiona el pressupost més elevat.
Vols conéixer més sobre el Camp de Túria? Visita l'especial #ATuQuèTImporta, amb molt més contingut especial. | 0.78237 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.apuntmedia.es/programes/a-tu-que-t-importa/capitol-18-camp-turia_134_1384720.html |
mc4_ca_20230418_15_676802 | Caminades culturals per Les Garrigues 2018 | Blog de Salut Comunitària
← El COPLEFC organitza la Jornada Mobilitza’t, apptivitat física. Com el mòbil ens pot fer més actius
Nou circuit d’orientació a Lleida tipus ROGAINING →
Posted on 26/02/2018 by salutcomunitarialleida
Després de la parada hivernal, tornen a engegar el programa de les caminades culturals per les Garrigues.
Us fem arribar el CALENDARI DE LES RUTES CULTURALS PER LES GARRIGUES de FEBRER A JULIOL ’18.
Com veieu, a les caminades del mes de març i abril, hi ha l’opció de complementar la caminada amb un dinar.
Us animem a assistir a alguna de les 6 rutes culturals que hem preparat, on descobrirem tot fent activitat física i de la mà d’un guia cultural, racons i indrets sovint desconeguts per molts de nosaltres.
La primera de les 6 caminades culturals tindrà lloc aquest diumenge a Arbeca, on a través d’una ruta circular de 10km visitarem les restes de l’ERMITA DE SANTA CATERINA. Continuarem el recorregut per camins i farem gran part del recorregut per senders en direcció a l’empresa Vivers Pelegrí; un cop allí, farem l’avituallament i de la mà del Jaume, descobrirem una empresa puntera, innovadora i atípica al nostre territori que de ben segur no quedareu indiferents.
La ruta cultural finalitzarà a les 13h i com sempre, comptarà amb la presència d’un guia cultural que ens anirà explicant i donant a conèixer les diferents parades que anirem fent durant el recorregut.
Trobareu més informació detallada del que visitarem i les INSCRIPCIONS al bloc:
Aquesta entrada s'ha publicat en Les Garrigues i etiquetada amb Caminades culturals, exercici físic. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
18,508 visites | 0.822442 | curate | {"ca": 0.9643281807372176, "en": 0.0356718192627824} | https://salutcomunitarialleidaics.wordpress.com/2018/02/26/caminades-culturals-per-les-garrigues-2018/ |
wikipedia_ca_20230401_0_120114 | Cantó de Lo Pònt Sent Esperit
El Cantó de Pont-Saint-Esprit és un cantó francès del departament del Gard, a la regió d'Occitània. Es troba en el districte de Nimes, té 16 municipis i el cap cantonal és Lo Pònt Sent Esperit.
Municipis.
- Aiguesa
- Carçan
- Cornilhon
- Lo Garn
- Godargues
- Issirac
- La Vau de Sant Roman
- Montclús
- Lo Pònt Sent Esperit
- Sent Aleissandre
- Sent Andrieu de Ròcapertús
- Sent Cristòu de Rodièra
- Sent Julian de Pairolaç
- Sent Laurenç de Carnòls
- Sent Paulet de Caisson
- Salasac | 1 | perfect | {"ca": 0.7116935483870968, "pt": 0.036290322580645164, "zh": 0.016129032258064516, "fr": 0.09274193548387097, "it": 0.036290322580645164, "an": 0.020161290322580645, "en": 0.036290322580645164, "oc": 0.05040322580645161} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=120115 |
mc4_ca_20230418_12_180703 | L’ajuntament organitza un curs gratuït d’horticultura ecològica - El Periòdic d'Andorra
L’ajuntament organitza un curs gratuït d’horticultura ecològica
La formació es realitzarà durant dues jornades de tres hores de duració
Publicat el Dimecres, 30 de març de 2016 | 03:15 h
Horts socials de la Seu d’Urgell. | RÀDIOSEU
El Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha organitzat una formació dedicada a l’horticultura ecològica, adreçada principalment als usuaris que conreen els horts socials que disposa la ciutat, però oberta també als urgellencs que els hi pugui interessar, segons a informat l’administratiu.
El curs és gratuït i s’impartirà en dues jornades de tres hores de durada cadascuna: el dimarts 12 i el dijous 14 d’abril. La tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones de l’Ajuntament urgellenc, Anna Vives, explica que aquesta formació «segueix la filosofia de treball del Servei Municipal de Parcs i Jardins, i la línia que la mateixa àrea va marcar pel conreu dels horts socials: no usar ni pesticides, ni llavors transgèniques, ni productes químics; tendint al màxim aprofitament dels recursos naturals».
Així, «l’objectiu de tot això és aconseguir una agricultura ambientalment sostenible i afavorir la salut del consumidor». Tot i això, els usuaris dels horts socials «ja reben aquestes consignes, i ens ha semblat molt interessant oferir aquesta informació a la població en general». | 0.837279 | curate | {"ca": 0.9929178470254958, "en": 0.007082152974504249} | https://www.elperiodic.ad/noticia/50674/lajuntament-organitza-un-curs-gratuit-dhorticultura-ecologica |
mc4_ca_20230418_3_419881 | Assemblea general Xangó | Esplai Xangó
Aquest dissabte, esplai normal! :) »
« Calendari primer trimestre curs 2012/13
Assemblea general Xangó
Publicado 28 octubre 2012 | Por admin
Benvolgudes families del Xangó,
aquest passat dissabte 27 d’octubre van celebrar la VIII Assamblea Genereal Ordinària de l’entitat on mares, pares i monitors/es vam tractar conjuntament temes d’interès general. Pels que no vau assistir us fem un breu resum dels punts més rellevants.
Quotes, Pressupostos i Beques
Les quotes trimestrals eren desde fa molts anys i fins el curs passat de 45€ per nen/a o 35€ si estaven apuntats germans/es. Part d’aquestes quotes van destinades a les excursions de cap de setmana. La resta del preu de l’excursió es pagava al mateix moment de la sortida que solia tenir un preu al voltant dels 15€/excursió.
Aquest curs ens hem trobat que les cases de colònies han pujat de preu considerablement i no podem mantenir els preus que teniem fins ara.
Molts us heu queixat de que l’última excursió de pares tenia un preu molt elevat (25€ i 20€ els germans/es).
Davant d’aquesta situació els monitors vam plantejar 2 opcions:
mantenir quotes trimestrals com fins ara i pujar els preu de les excursions.
pujar les quotes i que les excursions segueixin tenint un preu màxim de 20€ com fins ara.
Després de debatre les diferents possibilitats durant l’assamblea es va acordar que la millor opció era la segona.
És a dir que les quotes trimestrals aquest curs passen a ser de 55€ i 45€ si hi ha germans/es. El preu de les excursions de cap de setmana serà al voltat e 15€ i intentarem que mai superin un màxim de 20€.
Per tal de reduir costos intentarem que en la mesura del possible anar d’excursió en locals d’altres esplais i així estalviar-nos el preu de l’allotjament.
Els cobraments es faran domiciliats per tal de fer-ho més còmode per tots !
En cas que hi hagi families amb dificultats econòmiques es pot recorrer a algun programa de beques. Ara mateix no sabem com està el tema però si es dona el cas es poden buscar facilitats de pagament.
Des de l’esplai volem fomentar el reciclatge i la reducció de residus. És per això que demanem a les families que tinguin material de cuina que no utilitzin i estiguin pensant de renovar, que el cedeixin a l’esplai enlloc de llençar les olles i paelles velles! Nosaltres ho podem reutilitzar (sempre i quant estigui en un mínim bon estat, no sóm escombriaires! ).
També estem recollint disfresses!
Així que abans de treueus de sobre material que no utilitzeu penseu en nosaltres!
Existeix un archiu de fotografies antigues de l’esplai Picabufa. Els pares que vau estar-hi vinculats o simplement hi estigueu interessats teniu le sportes obertes per endreçar i organitzar una mica aquest munt de fotos!
L’any passat es va mig engegar la idea de fer una Comissió de Mares i Pares de l’esplai. Juntament amb algun monitor s’encarregarà de dur a terme tot tipus d’ iniciatives que poden anar desde fer cartells de difusió fins a participar en l’elaboració del PEC (Projecte Educatiu del Centre) i l’Ideari de l’entitat. No hi ha un funció concreta, la idea és que vosaltres, com a part de l’esplai, us motiveu amb el projecte i participeu activament en ell.
Aquells que tingueu ganes d’engegar la Comissió ens trobarem a la primera reunió eldissabte 10 de novembre a les 19.00 al Casal.
DONAT QUE L’ASSISTÈNCIA A L’ASSAMBLEA VA SER BASTANT BAIXA DEMANEM SIUSPLAU MÉS PARTICIPACIÓ A LES PRÒXIMES REUNIONS I ACTES CONJUNTS.
RECORDEU QUE L’ESPLAI SÓM TOTS. ÉS MOLT INTERESSANT QUE LES FAMILIES TINGUEU VOT EN LES DECISIONS IMPORTANTS QUE ES PRENEN I QUE SIGUEU CONSCIENTS DE LA FEINA QUE HI HA DARRERA D’AQUEST PROJECTE QUE HEM DE TIRAR ENDAVANT CONJUNTAMENT! !
l’equip de monitors/es. | 0.777392 | curate | {"en": 0.052874186550976136, "ca": 0.8720173535791758, "fr": 0.0013557483731019523, "es": 0.0653470715835141, "ja": 0.008405639913232104} | http://esplaixango.com/?p=1000 |
mc4_ca_20230418_18_165890 | A PEU: Mossèn Huguet
Demà farà tres anys que va morir d’accident Mossèn Jesús Huguet. Avui, l’Associació d'Amics de Mossèn Huguet ha preparat un acte d’homenatge i record al Teatre Comarcal de Solsona. Ho fa amb una conferència i amb la presentació del llibre Testimoni d’amor. Església i País, un recull de textos del mossèn publicats prèviament a la revista El Pregó.
I ja que parlem de Mossèn Huguet, caldria parlar d’aquesta modesta revista que s’anomena EL PREGÓ i que va sortir a la llum pública per primera vegada el març de 1994. És una publicació quinzenal d'opinió i informació eclesial que surt els dies 1 i 15 de cada més. No és una publicació qualsevol. Va ser -i segueix essent- l’eina adequada i necessària que un grup de cristians han trobar per impulsar el projecte d'una publicació que aportés una visió lliure i crítica i des d'una òptica creient, sobre fets i esdeveniments de l'àmbit eclesial i social. El Pregó té els dos objectius que figuren escrits en la mateixa capçalera: "El Pregó eclesial d’informació i opinió." I això, en el marc de les línies marcades pel concili Vaticà II i amb l’atenció posada en l’evolució de la cultura i els costums de la nostra societat, en progressiu procés de secularització. Mossèn Huguet en va ser un dels puntals des del mateix inici, junt amb el seu director Casimir Martí i tota una colla dels col·laboradors més lúcids que pot aportar el nostre país. | 0.869261 | curate | {"ca": 1.0} | https://jaumepubill.blogspot.com/2015/03/mossen-huguet.html |
mc4_ca_20230418_0_661089 | en altres paraules: 09/13/18
l'Any Pompeu Fabra a la UB
Aquí teniu les activitats organitzades pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística General per commemorar l'Any Pompeu Fabra: l'exposició "Pompeu Fabra i la Universitat" i la jornada acadèmica "Fabra, a la Universitat i de la Universitat". Us hi esperem!
9.15 h Inauguració
9.30-10-30 h Anna Pineda: “ La (in)transitivitat en Fabra: aspectes clau”
10.30-11.30 h Marta Busquets i Laia Benavent: “De la Gramàtica catalana de Pompeu
Fabra (1918) a la GIEC (2016): estudi de la transmissió de les segones
opcions de Fabra (1918) i de les oracions de relatiu”
11.30-12.00 h Pausa
12.00-13.00 h Jaume Claret: “Pompeu Fabra a la Universitat”
16.00-17.00 h Jesús Bach: “Andorra, el català i Pompeu Fabra: l’ortografia a les actes del
Consell General”
17.00-18.00 h Eloi Bellés: “Pompeu Fabra i la lingüística europea”
#AnyFabra #AnyPompeuFabra | 0.651478 | curate | {"ca": 0.7819209039548023, "es": 0.16836158192090395, "id": 0.021468926553672316, "en": 0.02824858757062147} | http://en-altres-paraules.blogspot.com/2018_09_13_archive.html |
mc4_ca_20230418_10_772614 | Bola de Drac - OST
Shindoh el Dv Gen 27, 2012 2:17 am
Fa uns pocs anys que visito la pàgina d'anime en català Amiboshi, i bé, hi ha un apartat de cançons de les sèries, us passo el link de les cançons en català que hi ha disponibles per descarregar.
http://www.amiboshi.net/rps/?x=ver_descarga&e=mostrar&categoria=Bola%20de%20Drac
Re: Bola de Drac - OST
Aska el Dv Gen 27, 2012 2:18 am
Shindoh escrigué: Fa uns pocs anys que visito la pàgina d'anime en català Amiboshi, i bé, hi ha un apartat de cançons de les sèries, us passo el link de les cançons en català que hi ha disponibles per descarregar.
Es poden escoltar online?
Lasombradenox el Dv Gen 27, 2012 4:45 am
Molt bon aport!! La del Follet Tortuga la tenia en una cinta de cassette en castellà i ha estat genial retrobar-me amb aquest hit XD
Shindoh el Dv Gen 27, 2012 7:19 am
no, però tarden molt poquet en descarregar-se per que estàn comprimides
Rei Bardock el Dl Gen 30, 2012 6:55 pm
Quina bona pàgina web aquesta! | 0.561192 | curate | {"es": 0.11538461538461539, "en": 0.19334719334719336, "ca": 0.6652806652806653, "gl": 0.02598752598752599} | http://dbmcat.forocatalan.com/t40-bola-de-drac-ost |
racoforumsanon_ca_20220809_0_753891 | HOla a tots, aquest estiu estaré gairebé tot el juliol amb una amiga francesa i m'he proposat ensenyar-li la nostra lluita i les nostres raons, però ho vull fer sense que m'envii a la meda per pesat, alguna idea??? Esito: la pàgina de Mariona ja li he enviat dos cops i dubto que s'ho hagi mirat...
Jo porto quasi 2 mesos vivint amb dos francesos i feina rai per fer-los-ho entendre. Son la gent mes caperruda que hi hagi, be els espanyols no es queden curts. De moment ja han apres que odio que algu em digui espanyol, ara els faig entendre el tema de la llengua, el perque es tant important.
Bé, les meves idees ja sap quines són i procura no dir-me espanyol ni que visc a Espanya... Però no crec que ho entengui El millor és que no li agrada la pòlítica...Així que encara ho tinc més xungo! | 0.849021 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_570516 | Treballa amb Booking.com i uneix-te als 28.472.886 d'opcions d'allotjament que hi ha!
751.028 apartaments
385.266 vil·les
12.759 xalets de muntanya
385.266 cases i xalets
131.058 hostals i pensions
236.440 bed and breakfasts
169.834 habitacions en cases particulars
7.528 càmpings
12.083 agroturismes
1.875 vaixells
2.435 tented camps | 0 | curate | {"ca": 0.541795665634675, "en": 0.2755417956656347, "es": 0.1238390092879257, "nl": 0.058823529411764705} | https://join.booking.com/?lang=ca&utm_source=topbar&utm_medium=frontend&label=gen000nr-10CAEoggJCAlhYSARYBGhGiAEBmAEzuAEFyAEH2AED6AEB-AEBkgIBeagCAQ&aid=304142 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.